Aquí comença Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Els fons patrimonials són els documents generats i conservats per una família al llarg del temps, fruit de les funcions i activitats que li eren pròpies. La majoria dels que han arribat fins als nostres dies corresponen a nissagues amb un patrimoni important. Com més extens era el patrimoni, més gran era també la necessitat de documentar-lo i organitzar-lo en un arxiu familiar.
Això ha fet que sovint s'hagin confós amb fons nobiliaris, tot i que en molts casos provenen de famílies pageses d'origen remensa, que entre els segles XV i XVIII van prosperar fins a convertir-se en incendats al segle XIX. També conservem fons de famílies més modestes, pagesos, massovers o menestrals,
que malgrat tenir patrimoni reduïts van guardar amb gran cura la documentació de la seva casa. Al Maresme disposem d'un ventall ampli i divers de fons patrimonials, alguns dipositats als arxius de la comarca i d'altres encara a mans dels seus descendants.
L'interès d'aquests fons és extraordinari. Ens permeten conèixer la història d'una família i de l'entorn on vivia. De vegades, fins i tot, s'hi conserven recomanacions dels caps de casa per a les generacions futures. A Can Jordà de Santa Susana, per exemple, s'aconseguellava categòricament no avalar familiars ni amics per evitar perdre diners, parents i amistats.
Avui, a Històries de Mari de Dalt, després del parèntesi estiuenc, parlarem dels fons patrimonials del Maresme. Què són? Quins es conserven? Quin interès tenen per a la història de la nostra comarca? I per què és tan important preservar-los? I per fer-ho ens acompanyarà l'Alexandra Capdevila.
Històries de Mari Dadal. Coneguem el convidat. L'Alexandra Capdevila és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, graduada superior en Arxivística i Gestió Documental per la SG UAP i experta universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Córdoba. Fou becària, predoctoral i doctoral al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona.
Ha obtingut el Premi Joan Regla el 2006 per la seva tesi doctoral i el Premi Luro 2013 per l'estudi sobre la immigració francesa al Maresme. Benvinguda, Alexandra. Hola, moltes gràcies. Hola, Núria. Què són els fons patrimonials? Aquí jo he fet una explicació, però...
Podríem dir que els fons patrimonials són aquell conjunt de documents que són vist per una família en la gestió de les seves funcions, en gestió de les tasques de la vida quotidiana d'aquella família.
Podríem entendre que hi haguessin, evidentment, les escriptures, documents, contractes, totes aquestes coses? Exacte, és a dir, els fons patrimonials, és a dir, és el que gestiona la família, que és un patrimoni. Llavors, que el dia de senyor, que són els fons personals, que són els personals...
són aquells que és una persona la que gestiona aquella documentació que produeix, sigui, per exemple, un artista, un arquitecte. El que passa és que, en el cas dels fons patrimonials, normalment estan associats a un patrimoni, sigui, per exemple, un mas, que tot això genera la producció d'una documentació, per exemple, els contractes d'arrendament de peces de terra, els d'habitoris, etc. Tot un conjunt de documentacions al marge, també,
del que serien els capítols matrimonials i el testament en què s'estableix la successió sobre qui recaurà la gestió d'aquest patrimoni. Per tant, perquè això difereix bastant del que és l'actualitat, vull dir, ara tot el que són escriptures, testaments, tot això que fas amb un notari...
Acaba estant a casa del notari, tu tens una còpia simple i ja està. En aquell moment entenc que tenien les escriptures originals de propietat, tota la documentació original relativa a aquella família o aquell mas o...
A veure, això, la documentació notarial va anar evolucionant. És a dir, inicialment, la família el que tenia era l'original, efectivament. Llavors, el notari es conservava una còpia, un esborrany, podríem dir. Aleshores, si en el cas d'aquella família perdés aquella escriptura,
havia en aquell notari i llavors l'hi reproduïa. És a partir d'aquest de la nova planta en què s'estableix una nova manera de... surt la nova llei del notariat i s'estableix una nova manera d'escripturar. I en aquest cas, doncs, l'original, la còpia original, sempre estarà en mans del notari i la família tindrà una còpia.
Però al marge d'això, la família no només té la documentació notarial, també té les llibretes de censos. És a dir, no és només la documentació que tu vas al notari en què tu fas transaccions, perquè hem de pensar que feien transaccions, el que ells escripturien al notari era una minúscula part
dissortadament del que ells feien, perquè molts contractes inicialment potser passaven per notaria però després ja era de viva veu. És a dir, a l'hora de renovar un contracte d'una peça de terra es feia de paraula i per tant no ens ha arribat el document perquè no ha existit.
En tot cas, sí que el que ens ha pogut arribar és quan es tractava d'un patrimoni extens, els llibres de censos, allò que pagava, allò que percebia d'aquells pagesos que estaven treballant en aquella terra que hi havia estat berta en contracte d'amfiteus o que havia arrendat. Per tant, la idea de tenir en compte és que com més gran fos el patrimoni d'una família, més documentació ens arriba perquè més necessitat hi havia de gestionar-ho bé. Aquell que tenia una peça de terra és molt fàcil que aquella documentació s'hagi perdut.
Perquè, clar, ara tu parlaves, i de fet és veritat, abans els contractes eren una encaixada de mans. Llavors això, a no ser que aquella persona portés un dietari d'hem fet aquest pacte de paraula amb aquesta persona, això ni ho sabem ni ho sabrem mai, perquè evidentment no... Exacte. Aquesta és la problemàtica que presenta la documentació. Més enllà de la possibilitat que s'hagi extraviat,
Si hi ha una documentació d'una institució pública, és possible que s'hagi extraviat. En el cas d'una documentació d'àmbit privat en què no s'ha de retre comptes, encara és molt més fàcil. Les inclemències, el que seria, per exemple, la pèrdua del mas, ha propiciat que a vegades amb la venda del mas el qui el comprava assumia la documentació i que a aquell potser no li hagi interessat conservar determinada documentació que ja no era de vital importància i que per tant l'hagi llançat.
aquest és el risc i després també dissortadament passa avui en dia en moltes ocasions i és que molts fons patrimonials dissortadament han arribat perquè la família els hereus no perceben la importància la transcendència que tenen i aleshores els venen o els llencen a les escombraries dissortadament això ha passat
Des d'aquí, anava a dir, fem una crida a aquell que heredi una casa, que hi trobi uns papers, que no els tiri, que abans de tirar-los els porti a l'arxiu. En el cas del Maresme, l'arxiu comarcal del Maresme, fem propaganda.
Exacte. Donem-li feina a l'Alexis. Exacte, exacte. Que ells es tractaran molt bé i amb molta cura. Perquè amb el tema dels documents hi haurà qui digui a mi això no m'interessa en absolut o què em faig jo amb això o són papers que no m'aporten absolutament res perquè no li veig la importància i els donin directament a l'altiu
i que ells els digitalitzen, els cuiden, els arreglen, perquè moltes vegades la documentació pot estar malament per els animalets, les humitats i aquestes coses, però també pot haver qui digui no, no, jo això em fa molta il·lusió guardar-m'ho, però sí que ho poden portar per, com a mínim, cedir-los perquè ells puguin digitalitzar-ho i sí que estigui a l'abast de persones com tu que vulguin estudiar-ho, vull dir que no cal donar-ho perquè ells ho tinguin
Correcte, hi ha diferents formes. Hi ha el règim d'acomodat, per mitjà del qual la família cedeix la documentació amb la possibilitat de poder-lo retornar. El que passa és que tu cedeixes la documentació a un arxiu públic, aquest arxiu es compromet a fer les tasques de conservació, de classificació, descripció, ordenació, digitalització, posada en línia, etcètera. Clar, tot això és una feina.
I per tant, si tu després la vols recuperar, aquest fons, tu has de pagar tot el que això ha comportat. Efectes pràctics quan una família cedeix a la documentació a un règim d'acomodat, no passa res, és a dir, difícilment el van a reclamar. El que comentar és aquesta altra possibilitat també és molt factible, és a dir, estan amb el seu dret, és a dir, és la seva documentació...
N'hi ha qui els tenen una gran estima, que potser ho tenen en un joc pertinent, perquè a vegades et passa que hi ha determinades famílies que diuen jo soc conscient que tresoro una documentació d'una gran importància no només per la història de la meva família, sinó també per la localitat i per la societat en general, la història de Catalunya.
Però em fa por que potser a casa meva no estan les millors condicions possibles i, per tant, per garantir la temperatura, humitat, etcètera, doncs és millor que estigui en un arxiu. O, malgrat tot, que ho vulguin a tresorar i ho vulguin conservar. En aquest cas, doncs, poden cedir-ho transitoriament perquè faixen la digitalització a l'arxiu i d'aquesta manera és a domini públic i es tenen el document original a casa, sí, sí. De fet, del que es tracta és que
I d'aquí, si hi ha alguna família que té un fons patrimonial, jo aprofitaria aquest programa per fer una crida, perquè siguin conscients de la importància que té. I no només és la importància de la història de la seva família, però és que la història de la seva família és, en el fons, la història de la seva localitat, perquè són famílies molt arrelades en aquella població.
que segurament han exercit càrrecs de responsabilitat, han sigut prohoms, han exercit càrrecs com a regidors, també, fins i tot, poden haver tingut un fadristern o un cavaler que era prevera.
Poren atresurar també documentació relacionada amb el municipi i per tenir-nos una manera també d'aproximar-nos a la història d'una localitat que a vegades, disortadament, tenim moltes localitats al Maresme que pràcticament no coneixem res a l'època moderna perquè la documentació perruquial s'ha destruït i la documentació municipal també.
Un d'aquests és Santisca de Vallalta, que jo m'hi sento interpel·lada perquè és on venia la meva àvia. Clar, tu allà no hi pots saber res perquè no existeix res, no? Exacte, és a dir, poca cosa podem trobar. Si sí, clar, podríem fer una anàlisi a partir de documentació notarial, però és una feina molt, molt feixuga. En canvi, si ens arribés un fons patrimonial de Santisca de Vallalta, doncs jo seria la primera que l'analitzaria.
Me'l reservo. Te'l reserves, no? Clar, perquè el que tu deies, amb el tema dels fons, no només tenim el coneixement de què aquella família, sinó que també et dona moltes pistes d'altres coses, no? Demografia, clima, economia, la política, tot això també podem...
d'alguna manera saber-ho a través d'aquesta documentació que podem trobar amb un fons, no? Correcte, és a dir, primer de tot cal pensar que a diferència dels fons municipals o dels fons parroquials que a grans trets dins d'un mateix entorn com seria, ja sé que és una divisió artificial però dins d'una comarca
doncs el que va passar potser a Premia no va divergir massa del que potser va passar a Vilaçà. Ara bé, la trajectòria d'una família sí que sempre és original, perquè poden haver passat mil i una vicissituds, és a dir, una família que ha tingut, per desgràcia, que els caps de casa s'han mort en una edat prematura, s'han hagut d'establir règims de tutories, també en funció de ser una pagesia més acomodada o menys acomodada, si era més acomodada...
no calia que els fils segons, els cavalers o fadristerns, s'anessin de la casa i, per tant, si moria el cap de casa, ells podien assumir, podien ajudar la viuda a la gestió del mas. En canvi, si en una petita pagesia, com és el cas del mas Jordà de Santa Susana, hi ha una família de la petita pagesia que, amb un bon criteri, van saber gestionar el mas, però quan es va produir la mort prematura en diverses generacions al cap de casa,
Doncs el cap de casa, en un acte de pragmatisme, va, en el seu testament, instar la viuda a que es casin segones nupcies i que el marit es faci caràcter de la gestió del mas. Per tant, d'una banda, la història d'una família que és singular,
I, per altra banda, també el que comentaves tu, és a dir, et permet, a través de vegades se'ns han arribat memòries de la família, aquest és el cas de la família Bessolí de la Torre d'Arenys de Munt, ells conserven el seu fons, el tenen a les seves mans, i el mà segueix en mans de la mateixa família, és una família acomodada d'Arenys de Munt, i ells conserven unes cròniques familiars que al llarg de diferents generacions, al cap de casa,
escrivia les vicissituds de la família, però també del seu entorn. I gràcies a aquestes memòries podem conèixer quin impacte va tenir la guerra de successió al Maresme, més enllà de les cròniques oficials. Sabem una mica com ho va viure la societat, la població, la vida quotidiana, com els va afectar. Referències apadregades, glaçades...
Males collites, també després els efectes de les carlinades, és a dir, et permet un ampli ventall d'informació. Jo sempre dic que els fons patrimonials aporten una subjectivitat que això no t'ho aporta els fons més a l'administració pública que potser són més freds més.
Al final els fons de l'administració pública parlen per la veu de l'administració pública, en canvi l'altre et parla de la veu del poble, que tu pots dir en macro la situació és aquesta, però llavors hem de veure la micro, que seria en aquest cas la família que pot veure de dir...
Sí, sí, a mi em sembla molt bé que l'economia vagi molt bé, però a mi no m'hi arriba perquè he tingut una pedregada o perquè aquest any m'ha entrat un bitxito que se m'ha menjat la meitat de la collita o el que sigui, o se m'ha mort la gent perquè hi ha hagut una malaltia que no hem pogut controlar. Exacte. Això que comentaves m'ha fet venir al cap que a finals del segle XVIII hi ha les guerres entre la monarquia hispànica i Anglaterra,
el tema colonial, etcètera. I la zona de l'Almaresme, sobretot Arenys de Mar i Canet, que es van abocar molt al comerç, quan es va veure paralitzat el comerç en Amèrica, això va causar un impacte, que tu el veus en la documentació notarial, amb molts instruments creditors, molts evitoris, molts censals morts, etcètera,
Però, paral·lelament, en el cas del Mas Beixori de la Torre, ell explica l'impacte que va tenir. Com moltes viudes, doncs, tenien que endeutar-se perquè no els arribava els diners dels seus marits, que eren mariners, capitans de la Marina Marcant. Llavors, això té la seva gràcia. És a dir, allò que tu veus en la documentació notarial ho veus reflectit també a través de les vivències. És habitual trobar-te...
cròniques, dietaris, el diari del... Perquè al final això no deixa de ser un diari explicant el dia a dia de la família, que en aquest cas ha anat passant de generació en generació, però que al final el que fan és dir el que els està passant a ells. És habitual en els fons patrimonials trobar-te això? O sigui, el vell solell de la torre és un cas excepcional.
Podríem dir que és un cas força excepcional. Sí que és veritat que hi ha un portal, una tasca que va dur a terme el doctor Òscar Janer, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que hi ha una pàgina web que va intentar fer un exercici de recopilació de les memòries, memòries de tot tipus, memòries de militars, però també hi ha memòries de famílies que se situarien dins els fons patrimonials.
Però en el cas del Maresme són molt escassos, és a dir, el que aporta més informació és el Mas Baix Soleil de la Torn. En aquest cas és un privilegi que hagi arribat aquesta documentació i que la seva família ho conservi.
Perquè realment et permet, això el que deies, veure la quotidianitat, veure com l'impacta. És que al final tu dius el macro pot estar anant molt bé, però al final el que el vius a la gent del carrer és el micro, vull dir, és el teu dia a dia i el teu dia a dia pot ser totalment diferent.
aquell macro que no deixa d'agafar molts i el teu a lo millor és un, entra molts i queda com oblidat, no? I així i tot hem de tenir en compte que estem parlant de famílies pageses que no serien bracers o jornalers, és a dir, que estan dins l'altre escalafó, però que podríem dir que fan com una mica de periodistes que expliquen una mica una crònica del que veuen i observen al seu entorn.
Però al marge del context, també a vegades s'expliquen les vicissituds familiars. I en un cas, doncs, l'esbessori de la Torre, un del cap de casa explica que la seva mare, ja viuda, doncs es va casar en segones nupcies, no pas perquè ja ho volgués, sinó perquè va veure que podria ser una bona oportunitat per a la família. Va.
És a dir, que a fin i tot també el paper de la dona, el tema de les aliances matrimonials, és a dir, tot aquest tema també, si realment queda recollit, també és molt, molt, molt interessant. Clar, perquè després hi ha això, no? És a dir, si el cap de la casa, o sigui, si només tenen una filla, que és la que casen o el que sigui, la documentació en principi va amb la filla, no? Se n'anirà amb el nou que... Bueno, amb el seu marit o amb la seva nova casa, no?
És a dir, a Catalunya arregla el sistema de primogenitura. És a dir, que el primer fill, mascle, rep tot el patrimoni. I llavors després hi ha els fedristians i els cablers, que són els fills segons, que aquests reben la llegítima, una quantitat de diners, per poder-se guanyar la vida, per poder aprendre un ofici...
Molts casos, famílies titulars de Mas del Maresme van a Barcelona i són l'enllaç. Vegem el cas dels Modulei de Cabrera de Maresme, és molt significatiu perquè molts patristents se'n van a viure a Barcelona, exerceixen com a menestrals i després els seus nevors, és a dir, els fills de l'hereu, que són cavalers, es queden allotjats a casa del que és el seu tiet. O sigui, veiem aquesta estratègia matrimonial. Per tant, punta de temps al cas de quan hi ha herència, quan hi ha hereu.
Quan no hi ha fills mascles, aleshores recau l'herència en la pubilla, que és la primera filla, nena, es rep el nom de pubilla. La pubilla es casa, normalment busquen, com per marit, una família dedicada a la pagesia perquè ell sabrà gestionar bé el mas. És a dir, no té gaire sentit una família que s'ha de dedicar a l'exploatació a la terra casar la filla amb un doctor o medicina. O amb un pescador. Amb un pescador.
Per exemple, no? Exacte, o un mariner. Sí, exacte, no té sentit. Això va passar en els manents, però això passa al segle XIX, que els manents de Premià, ella no es preveia que fos l'hereva, però es va morir a l'hereu i llavors l'herència va recaure amb ella perquè ell no s'havia casat i no havia tingut ascendència.
Ella ha d'assumir la direcció del Mas, però clar, ja s'havia casat amb un capital, la Marina Marcant, i per tant és ella, al segle XIX, que ha d'assumir la gestió del Mas. És a dir, que a vegades també, és a dir, aquesta idea que la dona quedava recluïda no acaba de ser el tot cert. És a dir...
Sí que és veritat que és un sistema en què es prioritza molt la figura masculina, però la dona ja sap buscar les seves línies, les seves escletxes per poder tenir el seu poder. El que tu em comentaves, que jo m'anava per les branques, la documentació, clar, quan la pobilla es casa amb el pobill, la titular...
ella segueix sent ella, l'única gestió del mas és compartida. Per tant, la documentació queda en mans de la família. Al mas Jordà tenim documentats dues pobilles, la documentació queda en mans de la família. Altra cosa és el tema del cognom, que a vegades això sí que es perd. El cognom es perd sobretot a partir del segle XVIII. Al segle XVI, les pobilles aconsegueixen mantenir el cognom
Però en el cas d'11, a partir del segle XVIII tenim diversos casos, els modulell, que en realitat eren lliador o modulell, o per exemple el Jordà, que anteposa el cognom Claraboc. Però en el cas del Jordà hi ha una certa reticència i veiem com en les successives generacions...
et trobes que es diuen Jordà-Clarabú, Clarabú-Jordà, i això us asseguro que fa un estudi. I trobar-te aquestes variabilitats de cognoms, de manera d'autodenominar-se, provoca més d'un mal de cap, perquè a vegades penses que estic perdent la traçabilitat. Només els vell major de Dos Rius van imposar el seu cognom al segle XVIII. Sí, sí, en el testament, la pobilla va deixar molt clar que no volia que el seu fill havia d'agafar el seu cognom, i que si no agafava el seu cognom seria desheredat.
Deia ser una dona... Amb caràcter. Deixem-ho amb caràcter. No diguem res que no es pugui dir. El que està clar... Estàs parlant... De fet, jo a la present he parlat del Mas Jordà. A mi m'ha semblat molt divertit...
A més, molt actual, trobo que a plaer segle XXI segueix sent una cosa que no s'ha de fer, malgrat que no hi hagi cap fons que ho digui, que és avalar familiars perquè si no es perden diners, amistats, parents i s'hi perd tot. Però això és molt divertit trobar-t'ho
No sé en quin segle hi ha aquesta explicació o aquest comentari, però realment, ja us dic que és molt actual, que al segle XXI hem de seguir fent cas d'aquest avís que donen els Jordà de Santa Susana, no?
I això és el segle XVIII, i en realitat no és un Jordà, eh? És a dir, és en Josep Creus, que té una família també benestant i acumulada de la zona de Santa Susana, que es casa amb una viuda de...
de Can Jordà, és a dir, una que s'havia casat en primeres núpcies amb un Jordà, i aquest, el Josep Creus, fa una sèrie de recomanacions, i entre aquestes, textualment els diu que s'abstinguin de...
textualment, diu, advertia també que s'abstinguen de balar a familiars i amics, ja que és regular que la fermansa ve a ablutem, a pagar les pensions i censats resultant d'això, rinyes i discòrdies amb l'oparent o amic, o bé que els fills maleixen els seus pares. I això sembla que el Jordà no ho ha enseguit, aquesta recomanació, perquè en diverses generacions es tornen amb aquesta problemàtica. Jo crec que va quedar recollit això...
Perquè ell ja li va venir, en realitat era l'iel a la família, és a dir, ell va... És amb allò que comentava d'aquesta família, la petita pagesia, que es mola el cap de casa, la viuda queda amb fis petits a càrrec, els cavalers i els fedristens ja no estan a la casa, sigui perquè s'han anat a una altra ciutat a exercir com a menestrals...
o perquè treballa amb un altre mas com a pagesos i, per tant, ella ha de buscar un marit que es faci càrrec de l'explotació familiar. I en aquest cas, Josep Creus fa aquesta recomanació. També fa una altra recomanació molt interessant i és que, com que som família de la petita pagesia,
Tenien molta pressa a col·locar l'hereu a treballar a la terra, perquè no hi havia braços. És com a altres famílies més acomodades, per exemple, els veïns de la torre, tenen pagesos, tenen bracers i jornalers que es dediquen a explotar la terra, doncs aquí no, aquí era el titular i els fills, que hi han vist com a mà d'obra, en realitat, els fills. És a dir, és una concepció molt diferent de la que tenim avui en dia. Sí.
Doncs en aquest cas els deia que no tinguessin tanta pressa a col·locar l'hereu a treballar a la terra, que era recomanable que estigués uns temps aprenent a llegir i escriure per evitar que després, com que no sabien llegir i escriure, a l'hora d'interpretar i llegir els documents a la casa haguessin de recórrer persones alienes a la família. Que poguessin veure coses que no els interessava veure, no? Exacte, exacte, exacte. Val, val, val.
Parlem d'aquests fons del majorità, que tu l'has treballat, que te l'has llegit, que te l'has mirat, que és un fons que te'l tens com molt teu, tot i que no ho sigui. Tots ens el tenim una mica... Sí, tots ens el tenim una mica com nostre, cert, cert. Perquè, a més a més, ells el comparteixen i...
Hi ha molta cosa. Què hi trobem en aquest en concret? Ho dic perquè és una documentació d'una família del Maresme. Què hi trobem? Tu deies les recomanacions aquestes, però a nivell documentació, què hi ha? El fons Majordà és un fons que, primer de tot, té com a punt atractiu, que és el representant de la petita pagesia. Normalment ens han arribat...
Fons de famílies més acomodades quan has de venir Ciutadans Honrats de Barcelona, que és com l'estat abans d'arribar a ser nobles. Sí, una família de la pagesia titular de Mas, que és el segle XIII, el Mas està en mans d'aquesta família, tot i que han canviat el cognom, perquè després s'incorporen el cognom Clarabuc,
I la documentació que tresonen és molt important, perquè tresonen tot el que serien les escriptures, testaments, ja fins i tot una llibreta d'ascensos, en què veus el detall d'aquelles peces de terra que ells tenen arrendades, pagesos de l'entorn, perquè els treballen llavors el que ells perceben. Com que és una família de petita pagesia, els fills segons han de marxar de la casa, i per tant...
En realitat és l'hereu, el titular del Mas, el que s'ocupa bàsicament de l'explotació de l'era i potser de les peces de terra més immediates. Després, evidentment, les ha de rendar. També trobem, a vegades també, com un petit llibret en què t'anota la...
Un petit breu resum dels testaments, també dels capítols matrimonials, dels naixements, les defuncions... I això és molt important perquè en el cas de Santa Susana no tenim llibres perruquials. En el cas de Pineda, Santa Susana, que és l'àmbit on es mouen, no tenim llibres perruquials. I, per tant, el fet de tenir aquesta documentació ha permès fer un estudi d'aquesta família sense haver de recordar l'altre pota que tenien els llibres perruquials. Que en aquest cas no la tindríem.
Exacte, en aquest cas no la tindríem. Tu saps quants fons patrimonials tenim? O hi ha? Tu saps si... Això ho tindríem que preguntar-li a algú que no tenim avui. El director. Jo una altra cosa que em preguntava, que te volia preguntar abans, però com que ens hem posat a parlar, tu m'has anomenat els fons personals...
Els fons patrimonials, que és el que jo he presentat al programa, però també m'ha sortit en algun lloc fons familiars. Són el mateix? Són diferents? És una altra manera de dir-li? És una altra manera de dir-li. A Catalunya parlem més de fons patrimonials, perquè en realitat el que ja no de la documentació és la gestió d'un patrimoni. En canvi, el País Basc, altres punts de la geografia espanyola, prefereixen parlar més de fons familiars.
Però ve ser el mateix. Un fons familiar i un fons patrimonial és el mateix. Depèn de la zona de la península que ho diguin, ho diran d'una manera o d'una altra. Exacte. Per exemple, jo el mes de maig vaig estar en un congrés al Bacete i hi havia una secció basada en fons familiars.
I fonamentalment eren els bascos que exposaven tota la tasca que estan fent de digitalització de la documentació. I jo us hi vaig dir que nosaltres a Catalunya parlem de fons patrimonials, però en realitat estem parlant del mateix tipus de documentació. En canvi, el personal sí que és més coses més, jo què sé, les receptes o això que dèiem ara, no? De no deixis calés, o sigui, no avalis, o aquestes petites coses fora de la documentació. Això ho pots trobar també en els fons patrimonials. De fet, això ho hem trobat al fons patrimonial.
En els fons personals seria, per exemple, que dins una família hi hagi un arquitecte que despunti i que generi aquesta documentació, un conjunt de documentació. Tipo plànols, informació sobre obres... Sí, o un artista, per exemple. El fons personal de Joan Miró. És a dir...
un fons d'un artista o d'un escriptor, del Camilo José Cela, el que sigui. Altra cosa és que pots trobar-te que hi hagi molts fons, que una família tingui personatges a molt relleu i que cadascú hagi donat un fons personal, però és en l'exercici de les seves funcions, no és en una professió liberal o no és en la gestió d'un patrimoni.
Això és a dir, el fons patrimonial que genera un patrimoni, el conjunt de la família. En canvi, el fons personal és tu en exercicis la teva activitat professional. O sigui, personal seria més basant professional i el patrimonial seria això, no? La casa, els terrenys, les finques, tot allò que puguis tenir en propietat, no? Sí, que això no exclou, que aquest fons patrimonial a vegades ens ha passat...
que a vegades la línia divisòria entre un càrrec i la persona... La vegada és molt difícil, no? És molt difícil, i a vegades et pots trobar, doncs, no diré noms, perquè tampoc no cal, i a més estem parlant de fa molt de temps, però a vegades ha passat que en un fons patrimonial, com que l'hereu,
A cap de cas, a vegades, que és el que he comentat abans, era una persona preeminent, una figuda destacada o una família destacada en la localitat, doncs podria arribar davant i batlla, regidor o més endavant alcalde, i et pots trobar la documentació del municipi.
En el mateix fons. En el mateix fons, allà hi ha com un poti-poti i et pots trobar documentació d'un cadastre. Allò que s'ho van endur a casa per estudiar-ho o per fer alguna feina i es va quedar parllant entre els papers, no? Exacte, exacte. Llavors s'ha de resituar. Val. T'has trobat coses curioses?
treballar en algun fons? A part d'això que estaves dinant ara... Bueno, i després ja al fons m'ajuda una recepta per guarir la conjuntivitis. Veus? L'hem de provar o no? Jo la descarto. Jo la descarto. Directament, no? Descarto totalment.
Ni recordo la posologia, ni... No, no, no, no ho direm, no ho direm, que no fos cas que algú ho fes, que és la d'urgències a l'oftalmòleg. No ho direm, no ho direm. No direm res perquè malament aniríem. Va, torrades amb birranci, i aigua beneida, beneida... Això és per la conjuntivitis? Per la conjuntivitis. Oh, clar, si et fots el birranci, la conjuntivitis, segons la quantitat que et posis, ho veus tot claríssim, eh? Vull dir, ja no et necessita res més, no?
No ho provarem, eh? No ho provarem. No ho fem, no ho fem, no ho fem. El tema dels fons, o sigui...
Tu ho estàs explicant i evidentment per tu t'han ajudat, no? Vull dir, amb els teus treballs i tal, no? Però si ara algú que ens està escoltant, què pensa? Però quin interès pot tenir això? Vull dir, si són papers, no? Bueno, ja sabem que els estudiosos som una mica friquis, deixant de banda aquesta vessant.
És una mica el que comentava abans, els fons patrimonials et permeten conèixer la història d'una família, és a dir, la mateixa família és una manera de conèixer les seves vicissituds, la seva trajectòria i a vegades també diu molt de la psicologia de la manera de ser de la família. Aquelles problemàtiques en què s'han trobat...
Doncs, a vegades hi ha una part psicològica que acaba una mica transmetent-se de generació en generació. Això ja deixa endavant d'aquest aspecte psicològic. Però, una banda, és l'estudi d'una família. El que he comentat, també, és a dir, l'estudi d'una família et permet conèixer també l'entorn. Veure, doncs, quin deien els seus treballadors, en qui estableixen aliances matrimonials. De manera indirecta, tu pots conèixer també els noms d'altres famílies, perquè moltes d'aquestes famílies...
articulen una política matrimonial endogàmica, tant des del punt de vista geogràfic com també des del punt de vista professional, es casen amb pagesos, es casen amb famílies de l'entorn, per tant, d'una manera indirecta, tu pots conèixer una mica com és la política matrimonial, pots conèixer també l'evolució del conreu de la terra, aquí al Maresme, l'arlament del monocultiu vitivinícola,
l'impacte de les guerres, si a més a més la conserven unes còniques familiars o un detall dels naixements, baptismes, defuncions, pots veure l'impacte a vegades de les pandèmies, a més d'un cas, per exemple, el cas dels Modulei de Cabrera de Mar, l'impacte de la pesta a mitjan segle XVII es va emportar la pobilla, el marit de la pobilla, el pobill...
I alguns fills. I per tant, el que va quedar l'hereu era un nen petit i es va establir un sistema de tutories. Això s'ha explicat en la documentació, aquest sistema de tutories? Et surten els testaments. També els testaments et permet conèixer una mica...
Si tu fas l'estudi d'aquella família continuada en el temps, pots veure la seva evolució, les relacions familiars, el paper de la dona dins la institució familiar. És a dir, a vegades, ho hem contat alguna vegada amb alguna tertúlia que hem fet, que hi havia l'Alexis, que sí que és veritat que els matrimonis eren concertats.
Però al final aquell matrimoni que fos concertat acaba fent-hi una estimació i un efecte i això queda reflectit en els testaments en què la persona difunta en veure's a les portes de la mort té paraules d'agraïment per la seva esposa
I en alguns casos, fins i tot, doncs, li dona plena apropiat, plena llibertat perquè pugui gestionar aquell mas. És a dir, aquella vella idea que no, no, és un sistema de primogenitura, d'herència masculina, en què la dona està supedita a la figura de l'home. No, quan la dona queda viuda, a vegades el marí li dona plena llibertat perquè ella gestioni el mas. Val.
I llavors, senyora major, uso fructuària. És a dir, surt a vegades... A part de veure també el rol que té la dona, també les recomanacions als fills, que es casin seguint les directrius de l'hereu, i que si no es casen amb les directrius de l'hereu seran castigats i rebran, o poden ser desagradats, o en el cas dels cavalers, rebre, i de les cavaleres, una menor dotació o menys legítima.
Una mica et permet veure els intríngulis, com s'articula l'estructura familiar. És a dir, les vessants són immenses. Són immenses. Clar, el que passa és que tot això, d'alguna manera, he vist des de fora, des dels que som profans en el tema. Clar, tot això, penses, clar, això per les grans famílies, però...
Estem parlant de famílies? Sí, sí, sí. Però, per exemple, gent, doncs, pagesos o com dèiem, del Masjordà, que és un cas excepcional, doncs perquè no són famílies...
nobles, benestants, amb un nivell alt, no? Potser pensen, tot això no en feien. O sigui, la mateixa família al seu dia a dia tampoc ja li donava per molt que tinguessin o no tinguessin. Això tampoc hi devia ser, no? Vull dir... És que no sé si m'explico. Jo m'entenc, però no sé si m'explico. Això és una altra cosa. És a dir...
En realitat, els que potser tenim o hem trobat són gent que té una necessitat
personal, que la seva gent segueixi en aquell curs, en aquella línia que vol marcar la família. Però això passa a tots, és a dir, aquesta necessitat de... És a dir, per què es conserva la documentació? Exacte. La documentació es conserva com a prova. Com a prova, com a prova.
El que passa és que, clar, la documentació d'arxiu passa per diferents cicles de vida. És a dir, la documentació en aquell moment, que podríem dir que està en fase activa, la família la produeix per gestionar un patrimoni.
I la conserven, conserven aquell capbreu, conserven aquell testament com a prova que aquell capbreu, doncs, que tenen aquella peça de terra, perquè amb el contracte d'amfiteusa. I a més a més, amb aquelles condicions. Perquè si després li ve el senyor del domini directe, ell pugui dir-li, no, no, és que nosaltres vam tenir aquest contracte d'amfiteusa en tal data i vam servir aquestes condicions. És a dir, és com una prova. Igual que el testament, el testament és...
com a prova documental en què hi ha hagut una transmissió de l'herència, en què el cap de casa distribuïa l'herència d'aquesta manera. Els capítols matrimonials també, perquè es comprometien en la signatura quan s'havia de celebrar el matrimoni, que aquella família aportaria aquella quantitat de diners a aquesta altra família.
i que a més a més acordarien aquests pagaments, és a dir, normalment 500 lliures, la meitat el dia de l'assignatura del capítol matrimonial i l'altra meitat a la salvació del matrimonial, o en altres casos al cap d'un any.
A vegades passava que es demoraven en el pagament. Llavors, això obligava a vegades a reclamacions, que a vegades i tot acabaven interposant pleits judicials, però hi ha el capítol matrimonial com a prova. És a dir, aleshores, a mesura que ha anat passant el temps...
Aquest document, que era una prova, ha perdut aquest valor legal, administratiu, aquesta fase activa que tenia, i passes a venir a una fase inactiva. Per què? Perquè assumeix que té un valor històric, un valor secundari, és un valor històric d'interès. Tota documentació, a més de...
A més de 100 anys, a més en aquest cas els fons patrimonials formen part del patrimoni històric i s'han de conservar, malgrat que siguin en mans privades. Has de conservar-lo. Jo també tenia un dubte. Estan obligats a conservar aquesta documentació?
Sí, la legislació estatal, concretament la llei 16 de 1985 de Patrimoni Històrico Español, com la catalana, la llei 9 barra 1993, 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i la llei 10 barra 2015 del 19 de juny d'Arxius i Documents,
puntualitzen que els arxius privats amb interès històric formen part també del patrimoni documental del país. Per tant, d'aquesta legislació s'en desprèn una sèrie d'obligacions per part dels propietaris, com a la seva conservació i el fet de permetre-hi l'accés, sempre que això no afecti el dret a la intimitat de les persones. Clar, és documentació privada. Una cosa és la llei i l'altra cosa és la pràctica. Perquè, evidentment,
Segurament, és a dir, no sabem quants fons... En el cas del Maresme, no sabem quantes famílies tenen fons patrimonials. I tot ells ni en són conscients.
Clar, perquè a vegades són aquelles coses... Ho tenen guardat i llavors ho obren un dia una caixa i es troben aquella documentació. Però a mi el que m'agradaria és sobretot la crida que faria, jo crec que l'objectiu d'aquesta xerrada més enllà, d'aquesta tertúlia més enllà, doncs explicar una mica les possibilitats dels fons patrimonials, que si hi ha algun investigador...
que li motivi a animar-lo perquè és una documentació que és molt interessant però sobretot també aquelles famílies que tenen un fons patrimonial que siguin conscients de la importància que té i que per tant
el donin a conèixer i permeti una mica, perquè concebre un patrimoni que és una mica de tots, evidentment ell és el titular, però que és de tots i que ens permetria conèixer una mica millor la història de la localitat, de la seva família i de la nostra comarca. Clar, perquè d'alguna manera és el que estàvem dient, que no només explica coses del teu micro,
però també hi ha aquell micro que és el que t'envolta, no? Doncs si això, si al poble no ha plogut, si se'n fa mal bé les collites, és a dir, si tu dius he perdut la collita perquè no ha plogut, has perdut la teva i l'ha perdut de tothom aquell, perquè no ha plogut no només al teu tros, sinó no ha plogut en tot el lloc, no? Vull dir que d'alguna manera ens ajuda a fer-nos una idea una miqueta més àmplia d'aquella població, no? Que és el que estàvem comentant.
Clar, seria interessant, no?, vull dir, poder tenir accés a tots aquells fons que hi haguessin, no? Clar, el que seria molt interessant és tenir un sens de tots els fons patrimonials. El que passa és que, clar, és molt difícil perquè, primer de tot, hauries de fer una mica una política de crida a cada municipi,
I que la gent està molt segur, sí que per molt que hi hagi la llei, però clar. El que passa és que una mica la llei diu això de la intimitat, però al final la intimitat del segle XVIII ja està com que no vas a fer-li mal a ningú, no? Clar, hi ha la llei de protecció de dades. Exacte.
però la llei de protecció de dades a vegades jo crec que s'ha caigut amb una mala interpretació és a dir, és a partir de més de 100 anys no cal, no hi ha suport més la llei de protecció de dades però per exemple l'altre dia m'explicaven que havien demanat en el registre civil de...
una localitat valenciana, una partida de naixement o així, i el Registre Civil li havia contestat que parir de protecció de dades no li podien. Però esclar, feia la segona reflexió, si això estem parlant de fa més de 100 anys, és a dir, quina protecció de dades hi ha aquí. Però a vegades la protecció de dades s'ha convertit en una excusa per no facilitar, perquè porta en renou, porta...
Però hem de pensar això, que ens permet avançar i conèixer una mica el nostre passat. Perquè, clar, de fet, ara, que jo et comentava al principi, tu abans no hi havia un registre notarial o no hi havia els registres de la propietat, per exemple, per les finques i tal, tu guardaves totes aquelles coses, però ara tot això està amb el notari, el registre, etcètera, no?
Llavors, en el tema dels fons notarials, em sembla que a partir que han passat 100 anys ja són de consulta pública, no? I el registre de la propietat és de consulta pública des del minut 1. Tu pots anar-hi i et poden donar informació sense cap mena de problema. Llavors, tampoc té massa sentit, no?, que segons què hi hagi llei de protecció de dades i segons què no...
Clar, precisament això que dius tu del Registre de la Propietat i el Registre Civil, això marca una abans i una després en els fons patrimonials. Perquè a partir del segle XVIII emergeixen els llibres mestres o els espèculums. Els llibres mestres, podríem dir, si es conserven, és una font privilegiada. Perquè és un llibre... Espèculum. O llibres mestres. Això és que normalment, a partir del segle XVIII, quan...
Entra un pobill en una casa quan, per exemple, s'ha comprat o bé per via herència ha arribat un mas, perquè no deixem de ser uns fons patrimonials, a vegades és un fons de fons, és a dir, acumula diferents documentacions de diferents masos via matrimoni, via herència, via compra.
Doncs aleshores el que s'encarregava sigui al prevera, al notari, amb un notari, o per exemple a un germà, a un cavaler que fos lletrat, que tingués coneixements d'escriptura, perquè elaborés un recull d'aquelles escriptures. L'escriptura tal, la compra-venta, el no sé què, el no sé quantos. És una delícia de documentació perquè està superben ordenada...
Ho posa fàcil, vaja. Ho posa molt fàcil, és a dir, tens un capítol dedicat a baptismes, un altre capítol a matrimonis, defuncions, capítols matrimonials, testaments... Evidentment no et reprodueix tot el document, però fa com un petit regest i fins i tot et posa la data i on t'han escripturat.
De tal manera que tu pots anar directament a aquell notari, si s'ha conservat, i pots estirar els fils. Compra vendes, ple i judicials, i tot per tot, en diferents capítols. Hi ha com un índex, i llavors en cadascun vas trobant-ho. Això, per exemple, a Can Jordà es conserva, i llavors és una meravella de fons.
I, a més a més, és molt important perquè a vegades, com que s'ha enquadernat, això és més fàcil que s'hagi conservat. En canvi, aquelles escriptures sueltes és molt difícil, és molt fàcil que es puguin extraviar. Per tant,
I, a més a més, si això ja afegim que els llibres perruquials a una localitat es poden haver destruït, poden haver causat per les guerres, etcètera, doncs, si s'ha consellat el llibre mestre, doncs, ja tens via lliure per fer l'estudi de la Fons Patrimonial. En tenim, a part del demà, jordar algun altre? N'has treballat algun altre, tu? Sí, jo diria que també els modulell... Sí, n'hi ha alguns que en tenen, sí, sí. O sigui, no n'hi ha més d'un. Sí, hi ha els massons, també, sí, sí. Val, val, val, val, val.
O sigui que això us facilita una miqueta també el tema d'on he d'anar, no? Exacte, sí, sí. A vegades també els canvis de noms, això és molt complicat, perquè una persona que volgués estudiar una família, jo al primer de tot el que li recomanaria és fer l'arbre genealògic.
per situar-se realment qui és qui. L'hereu? En qui és casa? Tens aquesta línia? Primer de tot fem un arbre geonològic i a partir d'aquí ja anem a buscar la documentació que sigui. I llavors els anem situant perquè anem veient cap a on, perquè si no pot ser una mica realment complicat. Clar, perquè el que deies tu, els canvis de cognoms o si en comptes de seguir el cognom
De la casa, deixem-lo si és femeniu o masculí, el de la casa es van incorporant altres, aquests es van perdent, no? I després també passa que molt sovint es repeteixen els noms. Ah. Llavors hi ha una tendència a repetir noms. Joan... Allò de Joan Josep ja es nena a totes les cases, doncs...
Hi ha alguns noms que són intrínsecs a la família i aleshores aquests es van repetint. I a vegades, com que no sovint no es posa el segon cognom, has de tenir la línia molt clara per veure quina cronologia es mou per ubicar cadascun en quin període el bip li pertoca.
Jo t'estic sentint i penso que en algun moment deus haver posat algú que no és en algun lloc que no toca i després, quan no has mirat bé, has dit, bé, tinc que tornar a repetir-ho, no? Per això recomano. Jo t'havia enganxat la primera vegada, ara ja deus fer arbres. No, clar, clar, faig arbres, sí, sí. Perquè, clar, no, no, és veritat, sí, perquè és veritat que Joan Josep Zias es n'hi ha a totes les cases, és cert, és cert, és cert.
No sé, una miqueta perquè anem... se'ns va tirant el temps a sobre. Hem parlat de moltes coses, però hi ha alguna d'aquestes coses que tu diguis, això no ho hem tractat al 100% i...
Jo el que explicaria una mica seria on podem trobar aquests fons. Vinga, va, explica'ns-ho. A veure, precisament, aquests fons patrimonials els podem trobar a tot arreu. És a dir, podem trobar, per exemple, el cas del Maresme. A l'arxiu comarcal del Maresme, que ha fet una política d'intentar una mica captar fons patrimonials...
L'estratègia de l'arxiu comarcal, jo l'explico per si hi ha algú que ho està escoltant, que ho sàpiga, i així pot ser molt més temptador. La política de l'arxiu comarcal del Maresme és crear una mica de sinergies, llavors té notícies que hi ha un fons patrimonial, intenta seduir el propietari, caldeixi un règim d'acomodat,
garantir-li que en qualsevol moment podrà recuperar aquest fons, perquè aquest fons se li faran les tasques arxivístiques de conservació, descripció, ordenació, classificació, posada en línia, però a més a més es suferirà als investigadors perquè aquest fons pugui ser estudiat. Per exemple, hi ha alguns fons, com per exemple el fons Manent, el fons Ferrer de Sant Pons de Tordera, jo mateixa els he estudiat, he anat a congressos i els he explicat la seva casuística,
Congressos no només d'àmbit local, però també d'àmbit espanyol i d'àmbit internacional. Per tant, jo crec que tota família que té un fons patrimonial, que la seva família sigui objecte d'estudi per historiadors i que surti publicat, jo crec que agraeix, pot afalagar. I en altres casos el que s'ha articulat és una publicació. I d'aquí tenim dos exemples, que és el fons del major de Santa Susana, una publicació...
de caràcter multidisciplinar, en què vam estudiar el gestiment arqueològic, perquè a més a més aquest fons conserva un gestiment arqueològic importantíssim, es va estudiar la casa, és a dir, és un projecte en què van intervenir arqueòlegs, medievalistes, modernistes, contemporaneistes, arquitectes, historiadors de l'art i també arxivers. És a dir, és un... Sí, va haver-hi...
Tot un ventall perquè, evidentment, el fons dona perquè pugui participar. I la casa i el mas, és a dir, el mas està perfectament en perfectes condicions i, per tant, era objecte d'estudi. I, a més a més, com es pot lligar? És a dir, els inventaris post-mortem...
que és aquella documentació notarial, que és la relació completa i detallada de tots els béns mobles i immobles feta davant notari a la mort del titular, quan es preveia que podia haver-hi una controvèrsia en l'herència. Sí, una mica el tema per fer l'acceptació d'herència, que és el que tenim per poder acceptar. I fa una descripció detallada de totes les estances a la casa.
I si tu tens aquests inventaris successius al llarg del temps, pots veure els canvis que ha pogut sofrir i experimentar la casa. Però si a més és, i això hi afegeixes l'anàlisi in situ d'un arquitecte, d'una història de l'art, doncs això t'ho complementa. I també tenim com un altre exemple el Mas Baimajó. Però no hem de tenir l'arxiu comarcal del Maresme que conserva fons patrimonials. Després també tenim el Museu d'Arxiu de Santa Maria de Mataró, és a dir, un arxiu parruquial,
que també conserva documentació patrimonial. Perquè en aquest cas, algú en fa l'igrés, va voler fer confiança en aquest arxiu. I segurament també hi ha alguns arxius perruquials que també ho atresoren. Estic pensant, no és a la comarca, però a Mollà, per exemple, també conserva en alguns fons patrimonials. L'important és que es conservin.
Exacte, sigui l'arxiu que sigui. Ja ens desplaçarem els investigadors. No tenim cap problema. Per tant, tenim arxius comarcals, també arxius municipals es poden conservar, els arxius perruquials. L'Arxiu Nacional de Catalunya també conserva molts fons patrimonials, que l'Arxiu Nacional de Catalunya és com l'Arxiu Històric de Catalunya. Però aquí entenc que potser hi ha la G7 de Catalunya, no? Els Arquer. Tenim els Arquer. Val. Els Arquer d'Arenys de Munt. Val.
Però tampoc jetxet, jetxet, perquè al final es van acabar venent al mas. Hi ha moltes famílies que podien prometre molt i que després han acabat venent al mas. En canvi, n'hi ha d'altres que l'han retingut. Això té molt mèrit. No, no, no, sens dubte. Però pensava, no sé, potser...
el major de, que dèiem que són pagesos i tal, que estigui a l'arxiu comarcal, però penses, quan penses en el de Catalunya, penses en grans, no? Vull dir, potser és erròni, eh, el meu plantejament, però... No, jo crec que és per les circumstàncies. Ara segurament sí que serien més estiques, però...
Aquest arxiu va ingressar quan encara no estava prou desenvolupada tota la xarxa d'arxius comarcals. Val, val. Llavors, jo crec que si ara un fons patrimonial del Maresme fes els passos per ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya, li dirien, escolta... Llavors l'adreçarien al comarcal. Sí, perquè suposo que el que es busca una mica, quilòmetre zero que es diu, proximitat. Val, sí.
Perquè no hagueu de desplaçar-vos gaire els historiadors, eh? No, i també perquè té interès en el lloc on es troba. Exacte, feia broma, eh? I després també, no, els historiadors ens desplacem, no tenim cap problema. I després també els fons en mans de la mateixa família, que és el cas dels Bellsoler i de la Torra, que ho conserven també a la seva família. Els tenen ells? Els tenen ells, sí, sí, sí. Però no estan en línia aquests dels Bellsoler? No, no.
Però si tu volguessis estudiar-los, et posen problemes? No, jo crec que no ens posarien problemes. Jo crec que no, perquè es conec. En el teu cas no et posarien problemes, però si en algú altre entens que són persones que et deixen... No, té molt bon tracte. Ells són molt conscients del fons patrimonial i s'enten molt orgullosos.
Bé, perquè, clar, ha de ser motiu d'orgull tenir aquest coneixement de tants anys de la teva família, no? Home, jo he fet algunes xerrades i ells han vingut precisament...
Quan parlen dels fons patrimonials, venen i a vegades els dic que sapigueu que parlaré del vostre fons patrimonial. I no, no, és encantadíssim. No, no, cap problema. Aquests no crec que posessin cap problema. I d'altres que no en tenim constància. Clar, aquest és el problema dels que no tenim constància, no? Exacte.
I després un altre aspecte, que parlàvem de les recomanacions, doncs una altra recomanació també molt sensata, no només no deixar diners, sinó també no pleitejar, no obrir pleits judicials, és a dir, arribar a acords.
Això és una altra recomanació. Aquesta no et sabria dir de qui era, no me'n recordo. Aquí no t'ho sabria dir, però recordo perfectament que deia això, que acabarien perdent veus i esquelles, venia a dir. És a dir, millor arribar a un acord, la mediació actual, que no pas anar a judici. Però entenc que perquè aquesta família devia haver tingut alguns pleits que se'ls devia haver allargat i han perdut molts diners.
Clar, és que al final el ple judicial sigui perquè no s'ha satisfet una dot, perquè no estan contents amb les llegítimes, perquè hi ha hagut algun problema amb les tutories, també per problemes pel tema del... perquè parlem molt de tema familiar, però també podria ser el tema de l'ús de l'aigua entre dos veïns, o utilitzar un camí de pas. Tot això podria ser també objecte de controvèrsia. Això a l'arxiu de la Corona d'Aragó està ple de ple d'aquest tipus.
no me'n recordo del nom, no sé si era el gelat de Santa Susana, que recomanaven que no pleitegessin, que arribessin a un acord, perquè acaba sent la ruïna de la família. Els Arquer d'Arenjamunt, bona part de les seves dificultats econòmiques provenen perquè va ser una família que va entrar amb moltíssims pleits entre ells. Es van acabar barallant i això va suposar una pèrdua de diners importantíssima.
Per tant, que és actual també pel segle XXI, intentem trobar acords abans d'arribar als jutjats i, sobretot, també l'important... La cultura i la saviesa popular. Sí, clar, vull dir, mira, veus, és que ja arribaven on s'havia d'arribar al cap del camí, no? Vull dir, clar, és que no hi ha una altra...
Sí, ara ja sí, ara ja sí que el temps està. Hi ha alguns llibres sobre fons patrimonials, els podríem recomanar per si algú té ganes de saber més coses i veure què hi ha en aquests fons?
A veure, per exemple, tenim el de la Carme Sant Martí, del Mas Sant Martí, en aquest cas de la zona del Bages. També el Llorenç Ferrer, tots els estudis que ha fet sobre el Bages, que ja ha fet diversos estudis sobre masos. També tenim el Xavier Siurans, que ha fet un estudi sobre una família del Vallès Oriental. També, si volgués una mica el que seria l'estudi de la família...
ja independentment de pagesia o no pagesia, i també de la figura de la dona, doncs, de Maria Lafargas, professora a la Universitat de Barcelona, i en el cas, doncs, del Maresme, doncs, tenim el llibre del Mas Jordà, de Santa Susana, publicat per l'Arxiu Comarcal, el Mas va i major de Dos Rius, també publicat per l'Arxiu Comarcal del Maresme, i, bueno, i modestament, alguns articles que jo tinc... Alguns articles teus, exacte.
Doncs moltíssimes gràcies, Alexandra, i gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana. Recordeu que podeu tornar a escoltar el programa a través de vilassarradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa. Adeu, moltes gràcies. Històries de mar i de dalt.
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.