Vilassar Ràdio són les 8 del vespre. Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
L'arquitectura industrial és la branca de l'arquitectura dedicada al disseny i construcció d'edificis destinats a activitats productives i industrials. Inclou fàbriques, naus, magatzems, centrals elèctriques, sitges, tallers o infraestructures vinculades a la indústria.
Històricament va tenir un gran impuls amb la revolució industrial, segles XIX i XX, quan es van introduir nous materials com el ferro, l'acer, l'hormigó i el vidre. Aquests edificis solen prioritzar la funcionalitat, la resistència i la racionalitat dels espais, però amb el temps molts han adquirit també un alt valor estètic i patrimonial.
Avui dia, l'arquitectura industrial també es relaciona amb la rehabilitació d'antigues fàbriques reconvertides en espais culturals, habitatges o centres socials, així com amb el disseny d'edificis industrials sostenibles i eficients. Avui, a Històries de Mar i de Dalt, parlarem d'arquitectura industrial amb en Benet Oliva. Històries de Mar i de Dalt
Coneguem el convidat. En Benet Oliva té estudis d'economia especialitzat en història econòmica, té dos premis l'Uro amb els orígens de la primera industrialització del rerepaís i el plet de l'Escó i un excècit amb la petita noblesa del Maresme. Té el premi Josep Lledonosa per la generació de Feliu de la Penya.
Benvingut, Benet. Hola, bona tarda. Què entenem exactament per arquitectura industrial i en què es diferencia d'altres tipus d'arquitectura?
Home, és la dedicada a introduir dintre les maquinàries, tot el procés de fabricació. Però això és més a partir del moment que s'intrueix el vapor. Perquè abans valia tot, eh? Entre 1820, en els nostres dos pobles, els dos vilassars, entre 1820 i 1860...
Qualsevol quadre amb quatre parets i un sostre servia com a quadre de talers o de filats, mogudes com a molt a sang per un matxo. És després, quan intrueixen el vapor, que això ja es complica.
Clar, que l'espai ha de ser molt més gran, hi ha d'haver-hi un espai més gran perquè la maquinària també és molt més gran i el vapor necessita el seu espai. Necessiten uns embarrats, tota una estructura que va tota una i tot trontolla. I si tens un pis, aquest pis està fet en consistència, per això és molt útil la volta catalana.
I, vaja, perquè dalt hi han d'anar o talers o ordidors o el que sigui, no? I, per tant, hi ha un pes. Ja no serveixo del principi. Al principi sí, qualsevol, cap allà a 1830, tant aquí com a Viva Saladar, 1840, qualsevol espai servia per fer quatre parets, unes taulades i... I posar quatre talers i fer la fàbrica, no? Ja no necessitem res més, no? Sí.
El fet de construir per això una fàbrica, o sigui, com a tal, com aquests edificis que entenem ara, que veiem a vegades i dius, ostres, que maco. Després, si de cas, parlarem de Can Manyer, que és la biblioteca de Vilassadadal, que va ser una fàbrica. També hi ha una part que quan el propietari, a banda que hi hagi de posar vapor i, per tant, no li serveixi qualsevol espai, entenc que també l'espai fàbrica ha de ser com un...
com un signe o una manera de demostrar la seva economia, el seu poder adquisitiu, quan més gran sigui la fàbrica, com més ostentosa, o senzillament els servia com que fos pràctica? Mira, us posem un exemple d'aquí viva Sà de Mar, que fa poc he engestit. Bonaventura elsina.
de l'Alzina de qui viu a Saramar, es dedicaven al contraband. Això és difícil de demostrar, però si tenen unes caucions perquè no els deixen sortir del poble sense una fiança, doncs a Sòmbi que es dedicaven a això, no? Doncs bé, contrabandista.
El 1831-1832 compra un terreny, munta una petita primera fàbrica de talers manuals, però esclar, s'associa amb socis barcelonins, va canviant de socis i cap al 1840 veuen que s'estan quedant desfassats i han de muntar un vapor. I munten una senyora de fàbrica.
Una senyora de fàbrica, que funciona d'uns anys, amb expenses dels socis barcelonins, en aquest cas Nadal i Ribó, fins que cap allà, el 1857, ho dic bé, sí, més o menys, Nadal i Ribó de Barcelona canvia d'estratègia i s'emporten i van a buscar l'energia hidràulica. En aquest cas, el maquinari d'aquí se l'emporten a Banyoles. Vives a la mar, els guines retiren,
el negoci ja no dona, i per tant, Biosada Mar, com en altres exemples, a diferència de dalt, que no fa el salt, queda durant uns anys amb autèntica crisi del tèxtil. Després s'es rampen, i ja munten edificis que per fer el vapor ja havien tingut que munten edificis sèrius, però munten edificis més seriosos. És una mica l'origen, amb una família,
que comença com a contrabandistes, amb la pressió policiaca, han d'abandonar, es passen el text, inverteixen aquí i s'acaben mig arruïnant. Acaben amb un paio de propietats i para de comptar. La vídua, quan deixa l'inventari de béns, cap allà a 1870, té ben poc per deixar. Té poca cosa.
Per tant, en alguns casos és més la necessitat, o perquè hi ha capital de fora, anava a dir estranger, els de Barcelona estrangers no són, capital de fora que els ajuda a muntar una fàbrica més gran, però si aquests de fora se'n van... Hi ha una cosa molt important, fonamental, els comercialitzen la producció.
Clar, perquè tu ho fas, però algú t'ho ha de vendre, allò, no? Llavors, és una lluita amb el que ho compres sobre els preus. Et deixen en marge mínim, perquè acaba la cosa fent aigües. I han d'anar a buscar, a baratir costos, a energia d'interior, a energia hidràulica. Això, en el cas d'Avivassadal, també passa, però torna... Hi ha una continuïtat d'uns quants que sí que es mantenen, que després es vaporitzen, fan vapor i tal, però es mecanitzen. Però l'Avivassadalmar, no. Hi ha uns anys que, clar, aquí tenien la sortida del mar.
Clar, aquí els hi anava bé, perquè al final... Tenien altres sortides de feina. Llavors, per nassos havien d'estar... Feien una cosa o una altra, però no tenien la sortida del bar, diguéssim. Està clar. D'alguna manera creus que l'arquitectura industrial ens pot ajudar a explicar la història social i econòmica d'un lloc?
Sí, sí, però descomptat, durant aquests anys, a mitjana del segle XIX, es forma en els nostres pobles una societat...
menestral, tèxtil, interclassista, en què ni són grans fabricants, són més majordoms que treballen per barcelonins que no grans fabricants de veritat, ni són estrictament proletaris. Es formen associacions, els Can Coral, el cooperativisme, les societats culturals, les de motuauxili, i això configura tot un model social que no existeix en zones no tèxtils, eh?
Per tant, el fet que hi hagi una indústria textil ajuda a tot això que tu estàs dient. Per exemple, primer, un tema importantíssim, el cors de clavé, molt clau per culturitzar les masses obreres immigrades o els del mateix poble. Primera, del Maresme, primera coral, el 1856, a Mataró. Segona, a Vilassadal, el coral El Mirto.
Clar, és un model que creix on hi ha aquest patró tèxtil, aquest patró industrial. I aquesta gent, aquesta gent que treballa a les fàbriques, amb el suport de petits fabricants, amb una certa sensibilitat, doncs munten aquestes activitats.
Per tant, el tipus de societat que genera aquesta activitat tèxtil és absolutament diferent del que hi havia hagut, que era l'antirrègim, la pagassia, els hisandats, molt jerarquitzat... N'és un altre tipus de societat, eh?
Aquí queden pocs exemples, entenc a Vilassada de Mar, d'arquitectura industrial. Sí, és algo que sempre m'ha creat atenció. A Vilassada hem tingut sensibilitat per conservar els edificis i reconvertir-los, rehabilitar-los, perquè no n'hi ha que funcioni amb fàbrica. Sí, ja. Però aquí a Vilassada de Mar ben poca cosa hi ha que s'hagi conservat.
Jo crec que aquí els tiren i fan pisos, que el terreny és el que val, no? Allà, per exemple, l'únic que queda en aquest moment per definir, el gran complex de Cal Garbat, originalment dels Vives, després dels Salissacs Vives, dels Rowe, Salissac Rowe, i finalment del Samarang. Bé, en aquest moment hi ha un pla al damunt, és un tafè molt rebel·let,
la propietat, a canvi de conservar-los, els cedeix per les posicions, i està previst que una part vagi per habitatge, conservant tot l'edifici, perquè està catalogat patrimonialment, i és un tipus d'arquitectura que recorda més a Manchester que no passa a Vilassar, eh? El Roue, a Branca Roue, aquí havia de fer molta feina, i anirà probablement una barreja entre habitatge i una gran sala cultural que haurà de cedir.
Per què dius que s'assembla més a una fàbrica de manxes, ser que no pas de vilassada dalt? El tipus d'arquitectura no és la que es feia aquí, és una altra cosa. Es forma, si veus la foto, veus en seguida. No sé qui va ser el dissenyador, no ho hem aclarit mai, però no és habitual d'aquí al Maresme. I sabeu per què es va fer d'aquesta manera? Per robo, eh? La descendent...
Vives es casa amb un Rowe, que és un anglès, i aquest després es casa amb els Salisacs. I aquest descendent és el que decideix jo per tu l'arquitecte i vosaltres deixeu-me fer i ja està, no? Va ser un tipus de gran fàbrica de l'època. A partir de 1880, tot el rellançament del tèxtil es basa en tres vapors. El cau boter dels Calvet,
els manya i cal garbat. N'hi ha un quart que és uns pocs anys perquè dura poc, l'agafa enmig de la crisi i desapareix. No arriba a tenir, que és el Llampalles, que no arriba a tenir un autèntic edifici important, aquests dos.
Quin paper creus que va tenir tota aquesta indústria textil en el desenvolupament urbà del que és Vilassar de Dalt? Home, fonamental, i aquí també, els carrers que es fan al voltant de les fàbriques per acollir els treballadors, una part immigrats, immigrats de les comarques interiors. Clar, són els famosos carrers de cas de cos, que tenim on Vilassar de Dalt hi ha un grapat de models, Mataró, i per aquí n'hi ha un...
És tot un model de... La colònia de la metlla de Marola que fan al Serra de Vilassaral es basa en el mateix model de cas de cos, però més reduït. Redueixen una mica les mires, no necessitaven tanta casa. No necessitaven tanta casa, no? Exacte. El que necessitaven era anar a treballar i poca cosa més, no? És quan s'anomena, algun crític anomena feudalisme industrial, perquè el clima que es crea dintre la colònia...
és molt d'amus i treballadors. Bueno, de fet, hi ha el llibre aquest d'Olor de Colònia, que de la Sílvia Alcántara, si no estic equivoc, no m'equivoco, crec que no m'equivoco, i una de les coses que comença al principi és que hi ha algú que l'han fet fora, o que ha marxat, o que d'allò, i clar, és qui va viure en aquell pis que és molt més gran que les cases dels treballadors, perquè aquest té un càrrec, és el director, crec, o alguna cosa així, vull dir que dintre de la...
hi ha un... Sí, jo vaig fer una anàlisi fa temps juntant els dos vilassars com una unitat perquè hi ha fabricants intercanviats i tal, i va quedar clar que la gran potència cotonera en aquella època del Maresme eren els dos vilassars. Mataró s'especialitza en el gener de punt, però el tèxtil del cotó a la plana són els dos vilassars, i no només això, sinó que exporten fàbriques per la saturació que hi ha aquí, el cas de la metlla de Marola...
del Serra, a Parets de Bellesa Industrial Linera, dels Feliu, als Calvet a Camprodon, a Colònies del Pelut i la Mambla... Tot aquests són de Vilassarencs? Sí, sí, sí. Hi ha fàbriques a Sant Saloni, de Vilassarencs, i per aquí al voltant, els de Premià, els Serra de Premià són descendents del Serra de Vilassar, el Port Vell de Premià.
I a Badalona, per exemple, el cas que és un altre de contrabandistes, els collars, són originaris del grup industrial, eh?, de Vilassaral i Estrejada de Badalona, on també s'acaben arruinant com els Alsina, eh?
Perquè ja no tenien la mentalitat de textil. Ells anaven per uns altres camps, no? Jo crec que el problema és que havien d'endeutar-se. És a dir, no donava suficient, no tenien prou capital com per invertir ells. Llavors havien de fer dues coses. Una, endeutar-se i després tornar-lo, mai es podien tornar, i després endeutar-se amb un soci barceloní que els comercialitzava.
Això, o eres realment molt potent, o perdies el patrimoni en què havies avalat. Clar, no és... Si has de posar-hi els calés tu, que no els tens, i has de fer-ho amb patrimoni, llavors és quan... Normalment fan de vitoris, que es diu, són prèstecs, i avalen amb el patrimoni que han adaptat a les generacions anteriors, feixes de terra, vinya, alguna casa...
i alguns casos ho acaben perdent tot. Hi ha molt de patiment, eh?, en aquesta època. És a dir, sempre ens fixem, quan estudiem, les nissagues importants, els que triunfen, els Serra, els Feliu, els Calvet de Mitges, i no ens fixem en què al costat d'ells, en la llista inicial, en surten 30, però els altres 20 han desaparegut, eh?
Clar, perquè no tothom ha tingut la sort, perquè és el que tu estàs dient. En el moment en què tu tens que buscar-te un soci, els socis ja sempre d'entrada no sol anar bé. A vegades funciona, però en general sempre costa una mica més. Si has d'anar-te a buscar un soci a Barcelona...
que seria el que et posaria calés perquè tu tiris, que són a més a més els que et venen el producte, i aquests quan veuen que el producte surt massa car o que no hi guanyen, potser se'n van a buscar amb un altre cantó, deixen de posar-te i tu ja no tens res per continuar, no? És un creixement industrial completament induït des de fora.
Però per què? Perquè no hi havia altra activitat en aquella època. Hi havia una crisi important cap al 1800, agreujada per la guerra napoleònica, en què la gent es buscava la vida com podia. Què trobem en aquella època? Trobem contrabandistes, trobem fabricants de moneda falsa, trobem gent fent viatges estranys per mar... Sí, portant materials tampoc molt clars, no? Clar.
Llavors resulta que ve una matèria que dona beneficis, el cotó, però dona beneficis d'aquella manera, amb tots els riscos aquests que hem vist. Alguns se'ls surt bé, jo majoria no.
Déu-n'hi-do. Parlàvem abans de que Vilassà de Dalt sí que seguiu mantenint les fàbriques i de fet n'han esnomenat algunes, no? A Cabrils, de fet, fa poquet vam fer un programa també de les fàbriques textils, que en tenen dues, que també les han...
rehabilitat per altres coses. Vosaltres una de les... També vam parlar de Can Manyer també aquí al programa fa un parell de temporades. Can Manyer, que és la vostra biblioteca, és una passada d'edifici. És la biblioteca i hem dit el Museu Textil també, no? Can Manyer és un bon exemple...
Però són uns que aterren a Vilassà. No són de Vilassà. No, no, no. Són els manyer estrictament, manyer i urdeig. El que passa és que més endavant es barallaran i els urdeig es quedaran a la fàbrica de Cabrera i ells a la de Vilassà. I s'aterren a Vilassà el 1881, 80, de la mà dels Estrany. Aquests sí que són de Vilassà. Però són els sòcios petits que fan anar a la fàbrica. I munten una primera nau
que és el que en diem a Nau Vella, que hem rehabilitat com a museu tèxtil. Per què? Perquè aquelles voltes de 1881 només poden estar fetes amb Patent Guastavino, que estava sobre el Teatre de la Massa. Per tant, no són les voltes de la fàbrica Batlló, evidentment, una cosa de Fibasà i una altra és el Batlló de Barcelona, però té la seva gràcia, i a més són de les primeres, de les primeres en edificis industrials.
I, per tant, hem realitzat aquesta part com a nau tèxtil, o el museu tèxtil. I llavors hi havia la nau nova i enmig hi ha la Casa del Volpor. La nau nova és la que s'ha fet com a biblioteca
amb molts detalls, conservant l'edifici, conservant el terra, que és el mosaic aquest de prensat més gran conservat a Catalunya, s'ha utilitzat com a portada d'algun llibre i tot. Que és la rajola hidràulica, no? Exacte, exacte. És preciosa, eh? Això és...
I a més hi vam enganxar a sobre, perquè d'aquells moments feia por que es perdés i encara no teníem l'altre, la màquina a vapor, que es mou didàcticament. Per tant, queda un conjunt molt interessant el paquet aquest de Cap Manyer com a conjunt. Hi havia més coses, però això sí que ja estava molt atrotinat i es va endurcar.
La part de la nau de Can Manyer, una de les coses que crida atenció, no sé si és que era potser una de les idees a l'hora de construir, o és que a mi m'ho sembla perquè està així ara i jo m'ho veig amb els ulls de l'actualitat, és que és una nau molt diàfana, molt ampla, i no tens aquesta sensació d'agòvio. No sé si quan hi estaven totes les màquines en funcionament sí que donava sensació d'estar allà dintre enxubat.
Home, jo per ara ja no he viscut. Jo tampoc, però vull dir, no sé si algú del poble t'ho pot haver explicat. Molta llum natural. Hi ha molta llum. Molta llum natural i veu ben airejada perquè hi ha finestres per les quatre bandes. Aquesta és la sensació, no? A part que aquell terra que dèiem de regió hidràulica, que el trobo preciós, clar...
Tu entres allà i no tens la sensació que fos una fàbrica d'aquestes del segle XIX que veies que anaven a preu fet i que no parava o que... Vull dir, no tens aquesta sensació de fàbrica bruta, tancada, no ho sé, eh? No, és cert, és cert. I a més, al mig, hi ha la casa, o que era la casa del vapor, als anys 60 es va tirar la xamanella a terra, llàstima. Estava molt malament, eh? No, bé, clar, tampoc hem de deixar una cosa que pot fer mal, no?, a la llarga. Per això ho van tirar...
I ara estem mirant de rehabilitar la Casa Alvapor com a possible arxiu per un lloc més potent del que tenim. Això és un projecte que ja és el que queda per rehabilitar ara, la Casa Alvapor.
Quan, o sigui, tu dius, aquesta gent arriben al 1880, als Manyer a Vilassar... Però de la mà dels estrany, eh? De la mà dels estrany, que ja tenien allà... S'acaben menjant... Bueno, una miqueta allò que dèiem, no? Els estrany tenien la idea, però no tenien els calés, i els altres tenen els calés, i aprofiten la idea. Els socis que uns aporten la feina, la idea, el lloc, pam, i els altres, els socis de Barcelona, que...
dictaran com ha de anar a la producció i comercialitzaran. Aquesta gent, quan arriben allà i fan la primera nau, quan arriben ells es construeix la primera nau, la que ara em deies que era l'actual museu... La nau vella. La nau vella, el museu textil, i a mesura que la feina cada vegada tenen més necessitat... Cap al 1905 fan la nau nova. Val.
En el mil... Fins quan està en funcionament la fàbrica de Campanyer? Fins l'any 70, eh? Llavors, fins l'any 70 tenim una fàbrica que està en funcionament i tal. A l'any 70 deixem d'estar en funcionament i en aquell moment queda en desús, queda abandonada... Hi ha, si estaven petits industrials, de dicors molt diversos, perquè era immens, eh? Per darrere. I així, fins que l'Ajuntament s'agafa el timó,
es fa el que es diu un peri, un pa de reforma interior, i es reconverteix des d'habitatge, es busca una combinatòria per fer-se amb la propietat no només de la nau grossa, sinó de la nau vella, i queda tot el paquet aquest públic. I al darrere s'han construït pisos que ha sigut completar una reforma del casc antic. Val.
Bé, llavors heu fet... S'ha aprofitat una mica tot, no? S'ha deixat la nau principal, entenc jo, que les altres devien ser naus més secundàries i no devien tenir la mateixa... En un cas semblava més coberts que naus. Que no pas naus. Allò petits que es van instal·lar per tots els racons.
perquè al final allò que a nosaltres ens sembla molt gran en algun moment se'ls devia quedar petit i llavors en algun lloc devien tenir que emmagatzemar el gènere, el cotó o les eines per arreglar les màquines perquè les màquines no eren perfectes, tampoc també s'espatllaven, suposo que van fent aquesta mena de coberts o neus petitetes però més d'adorno que no pas com la que estem parlant, no?
A nivell, quan llavors l'Ajuntament decideix quedar-s'ho i acaba adequant-ho com a biblioteca o com a museu textil i tal i qual, com es fa aquesta restauració? Vull dir, es fa en base a... Hi ha alguna documentació? S'aprofita que hi ha els arxius per veure com podem...
Sí, sí, sí. S'agafen uns tècnics, el mateix que havien reformat el teatre, i se li dona una unitat a tot, perquè inclús Perredès crea una sortida des de l'escenari del teatre. Sí, el teatre queda a prop de... Just a sobre. A sobre de la nau vella o de la vella, val. Allà s'hi pot muntar un ascensor, que pot tenir sortida per baix, i inicialment es treballa la nau nova...
Però després, el veia havia d'anar per habitatges, però aquí va haver un debat important i es va aconseguir salvar per patrimoni. Necessitàvem una nau per posar tota la maquinària tèxtil i després d'un llarg debat i lluita, mai més bendita, es va aconseguir.
vam tenir la sort d'un equip de la Universitat de Barcelona, la Escola d'Arquitectura, que va fer un estudi integral d'un detall excessiu i tot de com estava la nau vella, de partir d'aquí un projecte de rehabilitació que ens va ajudar a la Diputació, tot un procés, llavors s'hi ha instal·lat la maquinària,
I ara ja quasi, quasi, pràcticament es pot visitar. El diumenge passada es podia visitar amb l'equip de voluntaris del sexotèxto i el feien als talers. Ah, molt bé. O sigui, funcionen els talers. Sí, sí, sí. Tenim l'única màquina de... Com es diu això?
i de color, com es diu en el... ara no em surt el nom. L'única màquina d'aquestes amb les peces a sobre de color per poder fer i que funciona que hi ha per aquí a Espanya. Ah, mira. No només Catalunya, sinó Espanya. N'hi ha alguna més a Anglaterra, però així els talers també funcionen i funcionen d'una manera didàctica. És a dir...
La màquina de vapor, per exemple, tu veus com funciona, però no és autèntica perquè es va cremar a l'Expo de Sevilla, del 92. Llavors, a dintre el que s'ha fet, mitjançant un motoret, funciona al revés. Per on surt l'energia, realment entra ara, el motoret ho fa funcionar. Però els nanos, quan ho veuen, veuen didàcticament en què és aquella màstre de ferro i quina funció tenia. Això és molt important. Entenen el que feia allò. Clar, clar, clar.
i què feia el tal exactament. En fi, ja queda alguna màquina que s'ha intentat... Hem aconseguit reparar l'ordidor, o un petit burra que també s'ha incorporat allà, o de Cambot, o de Fàbrica Bot, en fi.
Això en un poble com el nostre només és possible gràcies a que molts voluntaris i col·laborens ho han fet possible, perquè us podem imaginar que fer això amb professionals el pressupost no dona. Parlaves que quan va cap a la nau vella hi va haver un grup d'arquitectes que us van fer un estudi.
En què consistia aquest estudi? En veure com estava la situació de la nau en aquell moment o hi havia també un estudi de com era la nau quan estava en funcionament? Tot una mica i sobretot, per exemple, va anar molt bé perquè vam detectar que no hi havia fonaments.
Ah, que bé, no? Fantàstic. Una alegria en aquell moment. Ho vaig viure personalment, va ser coses d'aquest tipus. Això generava unes tensions, hi havia hagut petits moviments al terra, cuidat-ho, i a partir d'aquí es va haver de fer tot un procediment per salvar inclús la nau, perquè allò estava a les últimes. Perquè, clar, aquesta nau és la que hem dit que té la volta de Guastavino, no? Patent Guastavino. Patent. Sí. Val.
Clar, és que d'en Guastavino també en vas venir a parlar, que és un arquitecte... Aquesta nau l'aixequen a partir de febrer del 81, i ell se'n va als Estats Units per març del 81. Per tant, no és ella el que dissenya aquesta nau, sinó que realment algun treballador, algun dels paletes que havien treballat a dalt, devia fer aplicar a baix el que havia pres a dalt. Clar.
És que clar... I aquells anys hi havia patent seva, per tant... Ell devia cobrar d'aquesta nau, no? Segur. Seguríssim, això, eh? Segur que segur. Això no ho heu trobat en el cap arxiu ni res, no? No, no, perquè s'ha perdut... Com ell se'n va, es perd la documentació o esta vina. Clar. Bé...
Se'n va per cames, eh? No és que se'n vagi de turisme, és que, a més, se'n va perseguir per la justícia per un desfalc de lletres, per tant, els papers se'n van tots senorris. Pocs papers n'hi veien haver-hi, segurament, eh? Perquè és veritat que ens ho vas explicar, el tema de les lletres. És veritat, és veritat. També teniu Can Boté. Can Boté era la fàbrica dels Calvet, importantíssims. Aquests són el típic exemple de missaga industrial catalana.
l'avi Matías, que és un pilot, es reconverteix en fabricant tèxtil... Pilot de què? D'avió, de va, de vaixells. Val, perfecte. I munten la fàbrica. I la funda. Acaben amb picabralla, amb plets amb el soci barceloni. Els fills l'amplien i el converteixen en vapor. I els nets, el famós Eduard Calvet i Pintor, el diputat, etcètera, els nets ensorren.
Però en unes circumstàncies una mica especials, perquè els salts d'aigua, com eren nacionalistes republicans, no tenien gaire simpatia de l'Estat, i tot fa pensar que cap allà als anys 20 se'ls va ensorrar a base de dificultar-los l'energia hidràulica o les colònies. I a partir d'aquí van acabar arruïnats.
O sigui, va ser per ajuda externa, no del negoci, sinó d'altres, no? Aquest cas va més per aquí. Can Boté, on... Estava sota el caden dia amb el cassonet, entre cassonet i l'escola Sant Jordi,
I no queda res que es pugui... Una mica ho de Sant Jordi, quan es feia la pavimentació d'un carrer interior, que és el carrer Clapés, van sortir unes habitacions soterrades que hi ha de la fàbrica del Vapor, de la Carbonera i tot això. Però no hi és? Aquí, a Can Boté, no trobaríem cap edifici? No trobaríem res representatiu. Val.
Home, per exemple, la fàbrica de la tela, que s'ha reconvertit, s'ha conservat i s'ha reconvertit en escola de dansa.
Per exemple, la fàbrica de Can Ribot, que s'ha reconvertit... Ara, recentment, s'ha instal·lat un condis, però s'ha obligat a conservar tot aspecte exterior que ha quedat molt bé al centre o a la part baixa del poble. I què més ens queda? Ens queda per reconvertir la fàbrica que hem dit abans, la de Cal Garbat,
que actualment és fort revelat, i s'està pendent d'aquesta reconversió en habitatges, sala cultural i tal, i ara no em ve cap més... Les Cedes, que seria el restaurant, no? Les Cedes, és on ara hi ha el restaurant, i encara hi ha alguna activitat a darrere.
Però en aquest de les Ceres també hi ha una part que quan tu entres veus que allò ha sigut una... Sí, són voltes, però són... Aquesta fàbrica és la primera d'en Mateu Serra, el primer vapor de Vilassar, és de 1855. Però, a l'inicial, bé, se sapigué, no tenim cap prova que les voltes que hi ha siguin exactament d'aquesta data. Més a veure, fa pensar que hi va haver alguna obra posterior.
O sigui que no tenen per què ser del moment en què es van construir, no? Bé, al final... Però és preciosa, són unes voltes amb columna de fosa preciosa. No, no, no, és molt maco, però vull dir que tu entres allà i dius això no ha sigut sempre un restaurant, això en el seu moment ni devia ser una fàbrica, perquè realment l'espai et dona la sensació de fàbrica, no?
Va funcionar com era originalment fins als anys 20-30 i llavors va passar Sou, Atous i Santa Maria i es va convertir en seda. Llavors es van passar les sedes per això els hi ha quedat de la postguerra amb el nom de les sedes.
Perquè tu comentaves que tant Vilassar de Mar com Vilassar de Dalt era el textil i sobretot el cotó, no? El cotó a la plana. A la plana. Sí, amb tele normal. El filature necessitava molta energia, va desaparèixer. Això sí que havia d'anar a l'energia hidráulica a l'època. I a tombar de segres es va introduir a una secció de filats a Camp Caugoté.
Però res, era bàsicament tissatge. Per tant, si haguéssim de dir ara Vilassar de Dalt, tornem a Vilassar de Dalt, que és d'on ets tu, com a fàbrica, fàbrica, Can Manyer, que aquesta sí que la tenim,
Can Boté, que no existeix. Hem quedat amb Can Ribot, que això tampoc és el condis. L'aspecte exterior... El tenim. Millor que quan... Ha quedat molt maco en aquest moment. Millor que al principi, segur. Les cedes. M'has dit la fàbrica de la tela.
La tela i Cal Garbat. O sigui que serien els edificis que aquests sí que hi són. Queda alguna xamanella com la de la Manigua, el carrer Balears, que també s'ha fet per conservar, i algun detallet menor ja que no té importància. Quantes fàbriques hi havia?
No, no, en els moments bons... En el seu punt àlgid. 30 i escaig, segur. 30 i escaig de fàbriques, però si llavors no hi devien haver-hi cases, no? No, no. Els cases es construeixen associades a cada fàbrica i per això sortegeixen aquests carrers. Hi havia, per exemple, que actualment al costat de la tele hi havia canvitllets. La fàbrica, l'altre vapor del Serra Baïl. Clar, que això no queda res. Era un edifici molt senzill,
de carrer, és que inicialment, en aquella època, 1840-1850, una fàbrica al final es devenia les cases, o que serien cases de cos, amb una lleca llarga i rectangular i coberta amb taulada, amb diferents separacions per dintre. Clar, això, en el moment que deixa de ser fàbrica, es reconverteix en cases. És facilíssim, davant de casa meva, que el carnisser dels Puig són cases, però inicialment allà hi havia una fàbrica.
Una nau llarga que llavors la separes i vas fent cases de cos, clar.
Actualment, per exemple, una de les darreres coses que m'ha agradat estudiar és el carrer del Casal, el carrer Francesc que va a les Artigues. Hem arribat a la conclusió que va ser un dels... És un carreró, una cosa molt estreta, petit, una plassoleta, ja el casal popular de la parròquia en aquest moment, i ja tu no veus cap símbol de fàbriques ni res, no? Allà hi ha arribat a haver sis fàbriques, eh?
És curiós. Però algunes que n'hi havíem sentit parlar, la fàbrica dels Benús. Va durar quatre dies, però què van fer? Quan s'arruïnen cap a 1840, 50, s'hi arriba, es reconverteixen, es divideixen la fàbrica entre els germans que havien invertit i els que havien deixat prèstec, a cadascú hi toca un tros, i llavors són cases. Una fàbrica allargada que havia de fer quatre o cinc cases, es converteix en quatre o cinc cases, ja està. Clar, la
Tu dius, i sí, ara ho visualitzo, però clar, quan t'imagines una fàbrica, t'imagines, jo què sé, doncs aquestes... Si anem a Barcelona, per exemple, no? Poble Nou, aquelles... Però ja són de finals del 19, eh? Ja, ja, ja. Però clar...
com que tu mires amb els ulls d'ara, penses en aquell tipus de construcció. O quan penses, si vius Vilassada de dalt, doncs, Cap Manyer, clar, és un edifici important, vull dir, és gran. Clar, no t'imagines aquesta idea. Clar, dius, sí, és veritat, si fas una filera grossa, li poses separacions i tens X cases de cos, no? I aquella inversió la reconverteixes en patrimoni. Cobres una renta o vens...
O serveis per pagar els deutes. Més aviat va per aquí. El cas dels venus que us he dit és claríssim. N'hi ha altres per allà. N'hi ha altres, no? Quan... O sigui, el fet de...
que tinguem aquests edificis industrials. Creus que fan ajuda en que teniu l'edifici? Em deies que teníeu en el Museu Textil maquinària que funciona i que poseu en marxa i que, per tant, els nanos... Això pot ser un reclam perquè us vingui gent... Sí, sempre ho hem dit. El que passa és que no ens enganyem. El Vidalçà dalt no és un lloc turístic
i tenim una part del patrimoni que no es pot visitar, que és el castell, o es pot visitar molt poc. Per tant, hi ha patrimoni històric suficient, com per ser realment important, des dels forns de la Fornaca, el dolmen de la Roca d'Antoni, el castell medieval, medieval reconvertit a l'edat moderna.
A partir d'aquí tens tot el conjunt de fàbriques, les cas de cos, amb les solucions de rehabilitació actual molt originals, conservant les voltes. L'altre dia em vaig visitar una que em van ensenyar, em vaig quedar parat del bon gust que hi tenen, no? Clar, el conjunt.
queda impressionant i d'apropina la massa amb en Guastavino la massa es construeix una miqueta en base a l'agenda els industrials que decideixen muntar un dintre d'aquesta societat industrial a mitjans del XIX precisament fa poc ho comentava en Josep aquest tema li encanta
i a mi també, perquè he trobat cos i net, i li deia, dic, és que...
Encara que l'Almassa neixi aparentment el 81, hi ha tots uns precedents en una època que no s'ha conservat res perquè es va cremar l'arxiu al balot de les Quintes, el 1870, hi havia tota una sèrie de societats que van evolucionant fins a crear un teatre important, un edifici del davant important, però és que, clar, abans hi havia un local que es deia El Centro,
I resulta que ell dedueix, amb bona, crec que té raó, que estava just al davant.
Per tant, queda clar que aquella societat que coneixem com del 1900 es forma realment al voltant del 1850, que és quan es forma la ciutat tèxtil, i va millorant fins que s'esgota el model que és a la dècada de 1970. Llavors, neix una altra cosa. Els nostres vilassars, canviant d'estructura econòmica, social, ve tota una immigració barcelonina, etcètera, i del sud.
i ens canvia absolutament però fins a aquell moment són 100 anys d'un model va evolucionant canvia la manera de tot si el textil falla hem de buscar altres alternatives això està claríssim
Però volia dir que, d'alguna manera, el teatre de la massa també és conseqüència de tota aquesta història textil o industrial que teniu a Vilassar de Dalt. Resulta que cap al 1850 hi ha una persona molt important, sortia a Vilassar, un pintor, i he dedicat a algun artiglitor, que és en Jaume Serra Givert. És un pintor decorador d'èxit a Barcelona i fa alguna cosa a Vilassar. A la dèca de 1840 portava un grup de teatre,
Aquest deu ser l'embrio del teatre de la massa. No se sap aquest grup de teatre com anava. Però aquí tenim un origen just en el moment en què es forma aquest model de societat. Va evolucionant, una societat, el centro, esdevé un teatre de fusta, amb sala de bar i tal, que al final van de tancar i han de construir un teatre nou. Busquen el tal Guastavino, que ho feia Baratet,
No s'esperava en cap vergueria, una cosa que funcionés. I quan vam veure que funcionava el so, probablement al mes d'un se'n va penedir. Perquè, esclar, avui ho disfrutem molt, però allò té un problema de sonoritat impressionant. Però és així, tot va en una societat no massa rica, en patrimonis petits, es va sumant en fórmules de mutualisme, cooperatives, corals, etcètera, i grups de teatre.
No, no, està clar. El que sí que és cert és que heu mantingut, que això crec que és important, doncs això, una arquitectura industrial, que es pot veure com eren les fàbriques en algun moment, poc o molt, hi ha una maquinària que també permet, i que a més funciona, que això ho trobo meravellós. Vull dir, que d'alguna manera jo crec que hauríeu de poder...
explotar aquestes coses, no? Ja no sé com a turisme normal, sinó educatiu. Hem fet un pla de promoció, però no acaba de contenir l'èxit. Ja ho fem. Ja et dic, el diumenge passat es va obrir el nau tèxtil amb els col·laboradors.
Es fan exposicions, però no acaba d'agafar volada, potser per proximitat a Barcelona, no acaba de... Però tu creus que a Barcelona tenen això que teniu vosaltres? Jo crec que no ho tenen, eh? Bé, però ells anuncia en Terrassa.
Ah, clar. És que aquí al Maresme, fa uns anys van intentar alguns, el que passa és que se'n van anar a Morris, promocionar, per exemple, una ruta del tèxtil. Comences per el cotó de Vilassà, continues amb el gener de punt de Mataró, te'n vas a l'estampació de Premià i acabes a la punta d'Arenys. És una ruta completa que no hi ha cap altre conjunt així a Barcelona, a Catalunya, però s'ha de vendre com a PAC.
Sí, no pots anar individualitzat. El PAC és potent. Aquí falta una mica d'empenta comarcal. Doncs fem una crida, eh? Perquè hi ha una mica d'empenta i puguem donar-li una mica més de volada, no? El seu compte no acaba d'agafar volat. Nosaltres vam organitzar les primeres jornades d'industrialització en Maresme amb aquesta intenció.
amb la intenció de començar a coordinar tal, però no ha acabat de collar la cosa. Crec que s'acabarà aconseguint, eh? S'aconseguirà. Home, jo crec que en aquest cas la força sí que fa, la unió fa la força, no? Perquè és el que tu dius, no? Si tu comences parlant de textil, gènere de punt, extempació, puntes, vull dir, que són quatre, vull dir, ningú es trepitja ningú, perquè tothom fa coses diferents, però alhora és una idea conjunta, no? Vull dir,
Penso que és interessant, no? Hi ha gent que hagi treballat a les fàbriques i que us hagi explicat com eren, com no eren, com... Vull dir, el que dèiem tu, no? Tu i jo, tu entres ara a la biblioteca i dius, meravellós això, eh? Quina llum! Aquí sí, devia estar fresquet, no? Però potser...
Hi ha algú que diu, no, no, això no t'ho creguis, aquí el que teníem era un fred perquè estava tot obert i passava molt fred, perquè el temps, l'hivern d'abans, eren molt més freds. Bé, aquest any està sigut complicat, però segur que eren molt més freds que no pas ara, no?
s'han fet diferents actes amb treballadors de l'època que abans cadascú explica el seu testimoni però se'ns estan morint tots i per tant és difícil transmetre home, a veure, en aquest moment entre els voluntaris col·laboradors del tèxtil hi ha antics contramestres
aquests saben arreglar i un taler, però les noves generacions ja n'hi ha que s'hi sumen ja, però no és el mateix haver-ho viscut que haver-t'inventat una cosa.
Però hi ha gent que té ganes de continuar. Sí, sí, n'hi ha. El que estaves dient, no? Al final són gent que és gran i que per llei de vida es moren. Però hi ha algú que vulgui continuar o saber això, no? Sí, sí, hi ha uns quants noms que es va intruint. S'ha fet alguna sessió d'aprendre a funcionar. Això és interessant. Una cosa és aprendre i una altra és...
Sí, jo ja ho sé fer-ho, no? Això, clar, no és el mateix, això està clar. Però, clar, és important d'alguna manera preservar o tenir aquesta història oral, perquè això no deixa de ser una història oral de la gent que va treballant a la fàbrica amb una o altra,
De fet, a Cabrils ho han fet, no fa massa... Exacte, aquesta recopilació que van fer... Sí, sí, nosaltres també tenim alguna publicació, però costa, és a dir, és un tema... A més, costa encara més entendre que aquesta societat té uns vols propis.
Tenen unes maneres de treballar, que es formaven a societat perquè fàcilment la gent s'associava. Això avui en dia, individualisme, la torreta, l'organització, no és el model d'avui en dia. Per això us dic que hi va haver un canvi entre els 70 i els 80 que ens porta fins aquí. Però ja va començar la davallada d'un model societat més compenetrada, més de poble, més tothom visquent sobre ells mateixos,
que creava un teixit, una xarxa social al poble que ens diferenciava d'altres llocs. Per això Vilassar dalt té una potència associativa d'activitats, de grups humans que venen de molt enrere. I potser altres pobles, potser no, segur, altres pobles del Maresme, encara que siguin dalt, no tenen això.
Perquè no només hi ha el tema de l'associació, vull dir, de fer coses, sinó parlaves també de la cooperativisme, vull dir que el tema de les caixes de mútues. Totes aquestes associacions eren mútues, clar, la Seguretat Social s'ha substituït. En fi, és tot un món, els Can Coral, tenen un paper importantíssim, els Corts de Clavé. Avui en dit ens és difícil d'entendre això.
Per què ho dius, això? Explica'm una mica. Perquè a una gent que no sabia res, que havien aterrat aquí, que podien fàcilment continuar amb la seva cultura espanyola, de cop els arriba un associacionisme que els permet cantar en català i copsar els cans, el cor de clavé, copsar les tradicions del país. Això, des del punt de vista catalanista, és fonamental, perquè és...
la identitat catalana es forma aquí, en aquestes dècades centrals del XIX. Cosa que normalment diem, no, això va ser la renaixença. Hi havia un caldo cultiu previ, eh? A nivell popular. Una altra cosa és la qüestió de les èl·lits, el proteccionisme, tots aquests debats. Però a nivell de carrer també hi havia una sèrie de costums que es van implantar, que no formaven part de l'antic règim. Neixen en aquesta època. Ja t'entenc. Això és important.
Ja t'entenc, ja t'entenc el que vols dir. Llavors, clar, tot al final és la suma de moltes petites coses, no? Vull dir, una mica d'aquí, una mica d'aquí, una mica d'aquí, i fa tot aquest conjunt que diferencia el que deies tu, la societat o la manera de funcionar actual de Vilassar de Dalt versus potser altres llocs. Altres llocs, que no tenen aquesta tradició darrere. Clar.
A la vida de la dalt sempre hi ha mitja dotzena de societats, perquè hi ha uns edificis, hi ha uns socis, hi ha uns patrimonis, hi ha una careta, ara hi ha cinc material de la gent, no? I això es manté.
No tothom el que ve... Ja s'hi van integrant, els no els vinguts, perquè això és diferent. És la manera d'entrar a les societats, efectivitats. Han canviat el sentit d'aquestes societats, fan un altre tipus de societats, però els edificis, les societats i el punt de reunió de la gent es manté. Segueix sent el mateix. Vaja. No, no, és curiós, és interessant i d'alguna manera...
Crec que fa que tot, que és el que dèiem, no?, la suma de tot arriba als nostres dies, perquè, clar, és el que dèiem, no?, vull dir, quan el 1881 decideixen construir la nau petita de Camp Menyer, agafen una cosa que ve de més enrere, vull dir, perquè anem evolucionant, però...
Ens va portant, al final l'evolució no és d'avui i per demà canvio tot. Sí, i jo que primer construïen com unes casetes de carrer tirades, se'ls deia més quadres que fàbriques. A aquell moment sí que ja comencen a ser fàbriques, amb unes voltes que no hem fet, unes columnes de fosa, un sostre de teula que s'aguanti bé...
Que després s'amplia, després sí que regma un altre sostre al damunt i s'han oblidat que no hi ha fonament a sota. Això és una curiositat de l'època que ens va sorprendre molt. Com que no hi ha fonament? No, no. Bé, perquè ells anaven... Suposo que és una altra mentalitat. A la teva no hi penses. Penses que hi ha d'haver-hi un fonament. Amb ells, si jo aguantava, li posem una cosa a sobre i tira milles, no? És una altra cosa, però bé. Si tu tinguessis que...
ara que fer-nos una ruta per dir, ostres, algú que vingui a Vilassar de dalt i que vulgui conèixer realment tot el que és la nostra arquitectura industrial, que vulgui saber què hi havia d'indústria i tal...
Què ens portaries a veure? Com començaríem? Què faríem? Això que fem, fa anys vam presentar la candidatura per l'Open Barcelona, que som seu, i això que fem, és basada en la Voltamol, però de fet és l'arquitecto industrial del poble.
Home, el joi de la corona és la massa, en aquest sentit, però esclar, els portes a Camp Manyer, a veure els dues naus, els pots portar a veure un carrer de cases de cos i algun exemple concret d'aquests rehabilitats que són impressionants. Sembla antiga, com a antiga casa obrera, donava més la talla que moltes cases actuals que no tenen ni el llum ni les condicions que es feia en aquella època.
els portes a veure això, els aconbolles amb alguna fàbrica més tipus Can Ribot, com està rehabilitat, o la tela, clar, el paquet és impressionant. El paquet queda, és un exemple únic, per això ens van admetre com a seu, que coincideix cada any amb l'últim cap de setmana d'octubre, en què també fem la Fira del Bolet. Aquell dia havia la Sasta que rebenta. No deveu caber-hi allà, no?
És fantàstic.
llavors tu els portaries a veure coses que hi són, però les parts, el que no hi són, o el que creieu aquí hi havia això i allò i ara no hi és i tal, això creus que és important que la gent sàpiga que hi era o no hi era? Els llocs de memòria hem intentat conservar toponímies, alguns detalls, estem documentats, per exemple, dintre el museu tèxtil hi ha un plano del poble en què es veu un té a cada fàbrica.
Clar, els llocs de memòria són... Va, sí, vosaltres sí que teniu un. Sí, la gent més gran sí que ho sap, els més joves hi ha.
Bueno, però al final el que és interessant és que els grans, és el que dèiem, per llei de vida se n'aniran, però que els joves sàpiguen les coses, no? Al final, tu quan vas a la biblioteca, suposo que has de saber per què hi ha una màquina de vapor aquí al mig, no? Per què hi ha aquest armatòstic aquí al mig? Perquè això era una fàbrica. Llavors, penso que és important que se sàpiga on estaven les fàbriques, perquè de fet és el que dèiem, que una miqueta el teixit
de com és Vilassà, bé, una miqueta donat per com eren o per on estaven ubicades aquestes fàbriques, no? El casc antic, perquè a més s'ha sigut curós de no deixar fer bestieses, sempre s'enfoguen, eh? Sempre. Però s'ha sigut bastant curós, per tant, aquest escàs de coses, aquests carrers que es conserven, home, allà hi ha algú que si el deixes hi posaria dues plantes més, eh?
Clar, no pot ser. Té una cadència de les obertures, de les alçades... Clar, no pots tocar-ho de qualsevol manera perquè et carregues la fisonomia de carrers sencers. Clar, que això ha passat a molts llocs. Hi ha una casa de cos, després hi veus un...
un armató, estell, després veus una altra casa de cos, vull dir, o clavera tot, o una filera. Que algun dels elements que hi ha pel mig de la unitat fa riure que no s'hi deixi fer més, però si les fines o obertures predomina o vertical sobre l'horitzontal, tot el carrer d'Anna igual, si no ens hem carregat, encara que si una casa força moderna, o que en algun moment atiguessin a terra, o que vingui darrere a conservar la cadència d'aquest carrer de paisatge, de l'imatge visual.
Això ho heu fet a Vilastadal? Sí, sí, sí. El plat del Catàleg del Patrimoni és una d'aquelles fites que te'n pots sentir orgullós perquè realment s'ha aconseguit bastant. I ara s'està preparant actualització. Per tant, el que vulgui. Si tu diguessis, vinga, va...
Benet, ens convides a visitar-ho i ens portaràs on ens portaràs. Evidentment hem de començar per la massa, això ho tenim claríssim tots. O pot ser al final. Però que la massa hi hem d'anar-hi. Sí, a massa i a Can Manyer, indiscutible. Aquests dos no ens els perdem, però sí que ens portaries a veure un carrer on hi ha una filera de cases de cos, que podrem entendre com era la fàbrica, que era la nau llargada, que després l'hem anat partint com...
Com ens ha interessat, no? I hem fet les cases que hem cregut que havíem de fer, no? A més a més, les cases de cos, com que eren petites, en podíem fer moltes més, per tant, també ens rentabilitzava més, no? Això que eren petites, avui en dia, comparat amb el que es fa avui en dia, no són petites. No, però vull dir... I el preu que surten no pot comprar tothom. Està clar. Però vull dir que una casa de cos, al final, la llargada de la casa de cos és la de la viga, no?
Sí, sí, sí, a 100 metres, sí. Però que hi ha cases, que hi ha dues cases de cos, vull dir, al final hem fet una casa amb dues cases de cos. I és veritat que no totes són, no són el mateix, els cas del Marquès de Barberà, que els del carrer Taïl, per exemple, són diferents, o els del carrer Codina, per dir, carrers típics de cas de cos. De cases de cos. Perquè n'hi ha que eren més posteriors, més senyorials...
Ah, però les cases de senyors possiblement són tres cossos. No, no, no. O són dues? Ah, no, si algunes sí, per exemple, perquè és de Barbada sí, però la gràcia està que el carrer respira molt, és molt àmpli, al darrere hi tenen un senyor pati, tot respira d'una manera i en un carrer més epidural ja no respira igual, això és evident. Està clar, està clar. No sé si amb tot el que hem estat parlant hi ha alguna cosa que diguis no ho hem comentat, perquè se'ns va tirant el temps a sobre, dic abans que ens enganxi el toro...
No, simplement una crida que, tot i que s'impliqui un sacrifici per als propietaris, aquests carrers, aquestes estructures, aquestes fàbriques s'han de conservar. Per tant, no es pot tirar del dret
No es poden tirar a terra perquè aquí m'hi faria no sé què. No, no, no. És una estructura. Si no t'agrada, te'n vas a un altre, te'n vas a un altre lloc i el farà un altre, que estan buscades. No és cap problema. I conservar l'aspecte del poble, que és el que ens dona aquesta personalitat diferent, una identitat.
no caiguem en la gran urbe barcelonina, aquesta megalòpolis que a base d'urbanització ens ho menjaria tot, sinó que intentem conservar l'identitat de cadascun d'aquests nuclis que l'han tinguda, que és l'herència, que ens l'han traspassada. Una herència immaterial, immaterial alhora. Doncs conservar això és clau, perquè si no es devenim veïnats de Barcelona, o barris morts sense vida.
Si algú dels oients que ens han estat escoltant o que ens escoltaran en posteriori volgués ampliar una miqueta més tots aquests temes de l'arquitectura industrial i tal, els hi podríem recomanar alguna lectura? T'he demanat a tu alguna cosa? No sé si ho tens de mà. Sí, hi ha...
Home, depèn del nivell. Per exemple, tinc un article sobre el text i la violació de mar publicat, em sembla que és el 2003, en la revista Singladures, que et serviria per unes nocions sobre violació de mar. Com a gran treball, el que em van publicar amb el Premi Luro,
el 1999, els orígens de la primera industrialització darrere país, un cas emblemàtic, Vilassalla Capital Comercial Barceloní. És el període de les dècades centrals del 19, que és quan es forma aquest tipus de societat. I com funcionava aquest tèxtil? Que era un minifundisme, però no. Hi havia unes estructures epidemidals articulades des de Barcelona. Aquest és el Premi Luro de l'any 98. 98, que s'ha dit el 99, eh?
També vam fer aquesta, abans us deia, aquesta primera jornada sobre l'industrialització texta del Maresme. Aquí hi ha diferents treballs i n'hi ha dos, un des del punt de vista del cotó del Maresme i un altre sobre el patrimoni industrial catalogat. N'hi ha més treballs d'aquest tipus, per tant, aquest llibre editat per des del museu es pot trobar un conjunt de treballs sobre el Maresme.
Aquest és del 2010, oi? El 2013, perdó. Es va celebrar, el típic, vam celebrar la jornada del 10 i no va sortir... Fins el 13, no? Ja passa això, eh? Molt bé, molt bé. També me n'has passat uns altres, que si em permets jo te'ls diré, que són el textil a Vilassar de Mar, notes sobre un procés induït i dependent que està a 08340, això és el codi postal d'aquí de Vilassar,
que és el Vilassar de Mar, el número 143 del novembre del 2002, i un altre és d'aquest 2026, els perdedors de la primera industrialització, Vilassar, 1820-1850, que aquest deu ser de les últimes jornades. Sí, sortirà per la propera tardor. Aquí estudio tres casos de contrabandistes que es demenen fabricants i s'arruïnen. És important també estudiar els que no s'hi surt bé.
Clar, però si ens quedem només amb els que els hi surt bé, tampoc és una imatge correcta. No reflecteix la societat de l'època. En aquests tres casos hi ha, en concret, tractors Villà de Vila-Sà de Dalt, els Ina de Quibio de Sà de Mar i els Cullars que van a parar a Balagona.
Són tres casos claríssims i que val la pena complementar-los. Hi ha els triomfadors, que també venen de contrabandistes, el Serra. El famós Nassir Serra i Serra o Antoni Serra Ramonera venien d'aquest Serra. I aquests són els triomfadors, els que a poc a poc es van fent amb el capital que els havien deixat i s'acaben fent sebre a la fàbrica.
la Colònia de Metlla Maró és l'exemple sortit d'aquí, no? Clar, també tenim històries triomfars, però també s'ha de complementar amb aquests que no els surt tot tan bé. I aquest és l'objectiu d'aquesta comunicació. Molt bé, doncs ho haurem de deixar aquí perquè se'ns ha acabat el temps. Gràcies, Benet, i moltes gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana.
Recordeu que podeu escoltar-lo a vilasarradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Vilassar Ràdio són les 9 de la nit. La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i