logo

La Pròrroga

La jornada esportiva vilassarenca acaba cada setmana amb "La Pròrroga". Futbol, Bàsquet, Hoquei, Vòlei, Futbol Sala, etc. Tot hi cap a la pissarra del nostre especialista, l'Hèctor Torreblanca. La jornada esportiva vilassarenca acaba cada setmana amb "La Pròrroga". Futbol, Bàsquet, Hoquei, Vòlei, Futbol Sala, etc. Tot hi cap a la pissarra del nostre especialista, l'Hèctor Torreblanca.

Transcribed podcasts: 16
Time transcribed: 14h 57m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

de Vilassar a Mar a la pròrroga. La pròrroga amb Héctor Torrablanca. Salutacions i benvinguts a una nova edició de la pròrroga a la darrera d'aquest any 2025, el programa on us portem setmana rere setmana el repàs d'actualitat esportiva Vilassar a Mar de la mà dels protagonistes. Dimarts de 9 a 10 del matí i de 8 a 9 del vespre la remissió d'aquest programa al 98.1 de l'FM.
o a www.vileserradio.cat També us recordem que podeu escoltar en qualsevol moment aquest programa el nostre saber podcast a la carta www.alacarta.vileserradio.cat o a través de totes les plataformes digitals on s'hi cercen la pròrroga Vileserradio podran trobar tots els programes d'aquesta i anteriors temporades Abans d'anar amb els titulars informar-vos com sempre que us podeu posar en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre canal de Twitter
que és arroba la pròrroga bbxr arroba la pròrroga bbxr on ens podeu deixar qualsevol comentari o aportació que nosaltres respondrem a la següent edició d'aquest programa. Anem, ara ja sí, amb els titulars.
Suspes el partit de la Unió Esportiva Vila-Sala de Mar. El conjunt dirigit per Dani Pérez va veure com la Federació Catalana del Futbol, seguint els Consells de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, va ajornar el seu partit davant del Lleida Esportiu.
Sí que es va poder jugar la resta de la jornada. La resta de la jornada tercera regla federació es va disputar amb total normalitat i el conjunt de Dani Pérez acaba la jornada i aquest any 2025 en la dotzena posició amb 15 punts amb 3 de marge respecte al descens a la Lliga Elit Catalana.
També es va suspendre el partit de la Fundació Unió Esportiva Vilaçà. El conjunt dirigit per l'Arvid Ferro Walli tampoc va poder jugar el seu partit a la quarta catalana en la seva visita al camp del Montgat a causa de la forta pluja que va caure al sud del Maresme al llarg del dia de dissabte.
L'Aleviso Ponsa de la Fundació No Es Potia Vilassamar fa història amb la prestigiosa Tic Tac Cup. El conjunt dirigit per l'arbi Cerro Wally va acabant la setzena posició del prestigiós torneig, on els vilassarencs van poder competir contra potents canteres com Futbol Club Barcelona, Vila Real o València.
Nova victòria per al senyor masculí del bàsquet vilassà. La va assolir en la sempre complicada pista del Sant Gregori, on el conjunt de Jordi Jiménez va dominar el partit d'inici a fi i es va acabar enduent la victòria per nou punts de diferència.
Victòria crucial per al senyor femení. Les noies dirigides per Lluís d'Orella van sumar una importantíssima i molt petita victòria davant d'un rival directe gràcies a un bàsquet al darrer instant de la pròrroga.
Victòria del futbol cel a Sant Joan. El conjunt dirigit per Jan Salvans es va retrobar amb el camí de la victòria després de dues derrotes consecutives i va guanyar el seu partit aplaçat davant l'Arens Amunt. El partit aquest cap de setmana davant del Rubí va quedar ajornat.
I acabem amb hoquei. Dura derrota de l'hoquei vilassar. El conjunt dirigit per Enric Batlle va caure golejat a la seva visita a la pista de l'Arenge amb un rival de la part alta de la classificació. Els vilassarencs no van tenir en cap moment opció de victòria.
Doncs vinga, arrenquem i comencem l'edició 370 de la programa. Informem-vos, com sempre, que aquest programa s'emet en diferit dimarts a la tarda. Per tant, sabeu que us trobeu ara mateix en dimarts a la tarda, que el programa no és el mateix en directe. I arrenquem.
Com sempre, parlant de futbol, tot i que avui no podem parlar ni de victòria, ni de derrota, ni tampoc d'empat de l'Unió Esportiva i la Samar. La Federació Catalana de Futbol, seguint les recomanacions del Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant protecció civil, va suspendre tots els partits de futbol i futbol sala que s'havien de disputar a les localitats de Barcelona, al Maresme i al Vallès Oriental per causes de força major.
Protecció Civil va enviar una alerta per risc de fortes precipitacions en aquestes tres comarques i la Federació Catana de Futbol va decidir no prendre riscos i suspendre tots els partits que s'havien de disputar en aquestes territorials, tant en futbol amateur com en futbol basé als partits que no es van poder disputar a partir de dissabte a migdia.
Sí que es va disputar, però la resta de la jornada, per tant, una jornada que fa que, amb la combinació de resultats, els Dani Pérez marxin de vacances nadalenques en dotzena posició, amb 15 punts i amb 3 de marge, respecte a la zona de ascens directe a la Lliga Elite Catalana.
Aquest partit davant del Lleida, per cert, amb data encara pendent de confirmar. El que sí sap el conjunt de Dani Pérez és que s'haurà de disputar aquest partit abans de finalitzar la primera volta. És a dir, abans del proper divendres, 16 de gener, s'haurà de disputar aquest partit davant del Lleida Esportiu. Parlant amb el club, sembla que tot apunta que pugui ser la data...
La setmana del 12 de gener, quan es disputi entre setmana abans d'aquest partit, primer partit de segona volta davant l'Europa, es disputi aquest partit pendent amb el Lleida Esportiu. Estarem pendents, pendents a les xarxes també de la Unió Esportiva Vilassamar, per saber la disputa d'aquest partit.
El conjunt de Dani Pérez torna a la competició el proper dissabte 3 o diumenge 4 de gener del proper any 2026, que serà quan visitarà el camp de la Fundació Unió Esportiva Tona.
Doncs vinga, que com dèiem, sí que s'ha jugat la resta de la tercera divisió amb els següents resultats. L'escala 0-1, la nova 0, Can Vidalet 1 per Alada 3, Cerdanyola 1, Vic 1, Sant Cristóval 1, Grama 1, Muntanyesa 0, Hospitalet 3, Mollerussa 1, Tona 0, Badalona 1, Manresa 1 i Cornellà 2, Europa B2.
Un resultat que és en la classificació amb el Badalona al capdavant amb 30 punts, seguitament a prop per Cornellà i Hospitalet, que ens suma amb 29, quarta posició pel Manresa amb 28 punts, cinquena tancant la zona de play-off, l'escalar amb 26, sisè el Vilanova amb 25 punts, set el Parada amb 23, vuitè la Fundació Grama amb 20 punts.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
tanca la classificació, ara mateix QE, això sí, amb un partit menys el que té pendent, amb el Vilassar, el Lleida Esportiu.
La Lavi Suponja de la Fundació Esportiva Vilassar de Mar ha participat aquest passat de setmana per primer cop a la història del club a la fase final del prestigiós Tornets Tic Tac Cup, que es disputa a les instal·lacions del municipal de Cornellà del Llobregat.
El conjunt dirigit per l'arbi Zerouali, Jan Rosanàs, va fer història no només passant la fase prèvia, jugant aquesta fase final que passa cap de setmana, sinó classificant-se per la fase d'or del torneig després de cada segons. El grup 2 del campionat amb un empat, 0-0 en la primera jornada d'exclusivo.
Una derrota per 2 a 0 en de futbol club Barcelona, tot i que l'equip va deixar una espectacular imatge i la victòria per dos gols a un davant del Genc Belga. Els vilassarencs van jugar els votants a final d'aquest torneig davant del Villarreal.
on van caure eliminats i derrotats per 5 gols a 0. 16a posició final en el torneig, després de perdre per un gol a 0 amb el València, 2 a 0 amb l'Andorra i 2 a 1 en el partit definitiu de nou davant del Genc.
en aquest darrer partit. Una suponsa que, per cert, va rebre diumenge a la tarda el Premi Equip Revelació del Torneig. Per tant, gran reconeixement el que va donar l'organització del Torneig al conjunt Vilasarenc. Visiten, o van visitar, els estudis de Vilasar Ràdio. L'Arnau Sánchez, el Jai Díaz, en representació del vestuari,
I els en Rosanes, com a representació del cos tècnic, ara, de seguida, parlem-nos amb ells.
Doncs vinga, ara ja sí, tenim aquí amb nosaltres els nostres convidats. Saludem primer de tot el Jan. Hola. Saludem primer de tot el Jan. Què tal, Jan? Com estàs? Tot bé? Com ha anat aquest cap de setmana? Suposo que contents amb la feina dels nois, no? Molt contents amb els nens, cansat, tres dies intensos, però orgullosos de la feta històrica que hem fet.
Encara tens prou veu, eh? Penseu que vindràs amb menys veu. Sí, bueno, normalment tinc més veu. Inclús els de Chiringuito, quan estàvem jugant amb el Barça, em van dir que baixéssim una mica el to perquè si no s'escoltava el que deien. Però sí, sí, encara em queda veu.
Després escoltarem, perquè un dels nostres protagonistes va ser protagonista també en el torneig. Després escoltarem el tall. Aquí salvem primer, l'Arnau, el Jai. Qui vol parlar primer, el Jai? Vinga, el Jai em diu. Jo sóc aquí, l'important. Què tal, Jai? Com estàs? Bé, bé. Tot bé? Com ha anat el cap de setmana? Bé, bé. Sí? Content amb el paper que ha fet l'equip?
Sí, la veritat és que sí, hem fet un bon torneig i hem competit tot el que hem pogut. Creus que l'equip ha deixat un bon nivell o creus que ho podríeu haver fet millor encara? Sí, ho hem fet bé, però en alguns partits sí que podríem haver fet alguna cosa més.
Després tornem a parlar amb tu, deixa'm que saludi a l'Arnau, que està aquí, Naguitós. Què tal? Arnau, com estàs? Hola, jo estic bé. Tot bé? Sí. Tu com valores aquest cap de setmana? Content? Sí. Sí? Sí? Què vol dir? A veure, que vam fer un torneig bé...
Hi ha alguns partits que ens faltava ritme, però estava bé. Contra uns japonesos que els podíem haver guanyat. Bueno, quasi tot bé. Suposo que també al final passaven una mica de les cames, no? Sí, estàvem cansants de tres dies.
Estaven aquí, parlàvem amb ells i estaven nerviosos, deien, quan comencem, és la vostra primera entrevista a la ràdio o no? Sí. Ja, i tu també, és la primera? Sí. No és veritat. Ah, bueno. Ah, ja n'has fet una. Sí, sí. Sí, clar. Diga. Diga Vilassar. Ah, vale, vale, vale. Explica, explica, per què dic que no és veritat.
Després del partit contra el Barça, em van fer una entrevista als anys del Chiringuito. Del Chiringuito, sí, sí. Mira, escolta. Con nuestro protagonista. Ahí está, ahí está Margo Benito. Sar de Mar, Jai, ¿qué tal? ¿Cómo estás? Bien. Bueno, el resultado no ha sido el esperado, me imagino, ¿verdad? No, pero a ver, es el Barça. Se entiende, ¿no? Sí. Hemos hecho bastante lo que hemos podido.
Y también contra el Barça quedar 2-0 tampoco es muy malo. Y has hecho paradas de mérito, ¿eh? Si no fuera por ti, a lo mejor el resultado hubiese sido un poquito más abultado. ¿Lo crees así? Sí, bueno, yo intento hacer todo lo posible por el equipo. Ha dicho un pájaro que has entrenado con el Barça un día de estos. O sea, has ido a entrenar ahí en la Ciudad Deportiva. ¿Eso es así, es cierto?
No. ¿No? No. Ah, pues me han dado mala información, vaya. Será que quieren que vaya, pero no hay... ¿O que hay algo ahí que puede ser que te quieran o algo así o tampoco? Bueno, a mí que me quieran me gusta, pero de paso a paso. O sea, que me lo confirmas.
Me gustaría que Irmón Barça o algo así, aunque sea del Madrid. ¡Ey! ¡Ese es mi portero! ¿Qué ha pasado ahí? Siempre me gustaría irme a un buen equipo de estos. Oye, ya has mostrado tus cartas, pero bueno, me gusta, me gusta esa naturalidad y que sigas disfrutando como lo haces. Eres un pico gato, debajo de los palos. ¿Has querido ser portero desde siempre?
Sí, sí, porque mi padre lo era y, bueno, que siempre me ha gustado ser portero. Pues a seguir disfrutando del fútbol, sobre todo, ¿vale, Jay? ¿Los estudios bien? ¿Qué? ¿Los estudios bien? Sí, sí. ¿Cuál es la asignatura favorita? Sí.
Educació física. Que no falles, sí senyor. Oye, enhorabuena, portero. Eren les paraules del Jai, que va ser entrevistat pels companys del Chiringuito, que va ser que va fer la cobertura del torneig. Anem a parlar una miqueta d'aquest torneig. Arnau Jai, després parlem amb el Jan, però us vull preguntar.
amb què us quedeu d'aquest torneig de l'experiència que heu viscut del cap de setmana que heu passat què creieu que ha estat el millor o aquella experiència que no oblidareu d'aquest cap de setmana a veure, jo per mi el millor és fer història a Vilassar
i desfrutar aquest torneig només millor possible. I per mi, el primer que ha dit l'Arnau, que desprou en fer història al Vilaçà, i també jugar contra tantes canteres d'equips. O sigui, contra el València, el Genc, el Barça, aquests equips, m'ha agradat molt jugar a campanya.
Sí, la veritat és que estem molt orgullosos del cos tècnic, tant el Larbi com jo. Ho parlàvem moltes vegades amb el Larbi, que ha estat vuit anys per aconseguir-ho. L'any passat va estar a les portes per un gol de classificar-se a la fase d'or i aquest any, gràcies a aquests nens que tenim la sort de poder entrenar, ho hem aconseguit. Hem fet molt bon paper, per la meva opinió,
Crec que a partir del segon dia, després de guanyar el gang, ja les cames cansaven, competíem contra grans equips, grans canteres, que tenien 10 jugadors en plantilla, tenien molt de fons d'armari, a nosaltres ens faltava un integrant, el Sasha.
I la veritat és que es va notar, però tot i així vam donar molt la cara i vam competir contra uns senyors equips, sobretot pel meu gust, el Villarreal i el Barça, suposo que eren dels millors. I crec que ho vam fer força bé i estem orgullosos, però l'any que ve ja li vaig dir l'Arbi que ho vam aconseguir superar.
Anem a pams i anem a parlar. Us vull preguntar per tots aquells que no han pogut veure els partits, doncs preguntar-vos per ells i pel vostre punt de vista. Divendres, debutàveu a la tarda.
davant de l'Exclusivo, un equip del Japó, si no m'erro, expliqueu-me com va ser aquest partit 0-0. No sé, per aquells que no hi eren, com l'expliqueu? Que convenci qui vulgui dels tres, no és igual. Bueno, aquell partit, és veritat que molta gent ens va dir que eren molt bons, que no ens confiéssim i anàvem com amb por. I quan ja
Vam veure que... Vam anar com molt cagats i quan vam veure que no... que tampoc eren molt bons, ja faltava molt poc de partit i llavors vam haver de fer el màxim però no vam poder marcar un gol. I...
Tot el partit el vam poder dominar, però teníem bastanta bona defensa i eren molt, molt ràpids i impedíem que anéssim al gol.
I els encopin el míster d'aquell partit, va. Doncs sí que és veritat que, com han dit els nens, vam arribar i els nens estaven, la veritat, impactats i nerviosos per l'escenari, no? És veritat que també ens va tocar jugar en un terreny de joc amb dimensions molt limitades respecte dels altres dos camps.
amb un rival que venia amb molta energia, amb moltes ganes de donar guerra i sobretot molt ben estructurat i amb moltes ajudes. Hi havia moltes ajudes i cada vegada que aconseguíem crear una superioritat mitjançant un regat o una paret, el que sigui, doncs després ens trobàvem amb les dificultats que hi havia sempre ajudes i això va costar.
Segon partit. Seguim divendres i jugueu contra el Barça. Suposo que el partit que teníeu més ganes de jugar. Derrota per dos gols a zero, però vau competir molt del partit. Els vau tenir contra les cordes fins que us van aconseguir el primer gol, més o menys a la meitat del partit. I aquí potser sí que el Barça va mostrar una miqueta la seva superioritat tècnica. Ens va dominar tot el partit.
Nosaltres havíem de jugar posicionals i és que nosaltres no podíem atacar perquè tot el rato estaven atacant ells. Estaven bé defensivament, la veritat.
Va estar allà, van tindre algunes, moltes ocasions, i sobretot hi havia un nen, el 10, que dominava molt el joc. Sí, quan estaven tots... Molt bo, eh? Sí. Vam estar tot el partit 0-0 fins que el van secar,
I llavors ell va... Dominar més el joc. Va fer que l'equip del Barça fossi més bo. Era un partit que ens va costar, un rival molt fort, molt dur. No teníem cap intenció de quedar-nos endarrere perquè era difícil guanyar contra el Barça i segurament ens haguessin guanyat igualment, quedar-nos endarrere.
Per tant, volíem, si havíem de caure, donant la cara i amb la nostra signa d'identitat, que és pressionar alt i amb plena convicció que els nens ho farien bé i així va ser. Arribava el tercer partit i sabíeu que si guanyàveu podíeu passar a la fase d'or, jugueu contra el Genc i jugueu a Consell de Victòria per dos gols a un. No sé què recordeu d'aquest partit.
Bueno, a veure, també el Genk era un equip bo. És com una cantera. Sí, és com un Barça o... Sí, un Madrid, però crec que... Més fluixet. Sí. El Genk tenia bons jugadors i...
Vam jugar una miqueta més com contra el Barça, però atacant una mica més. Estàvem molt defensius perquè pensaven que eren més bons. I vam veure que sí, eren bons, però tampoc. Tampoc, saps? Boníssims. I llavors vam començar a estar més a dalt i vam aconseguir marcar dos gols.
Sí, i jo vull dir una cosa de les canteres que coneixem, que ens afecten perquè pensen que som millors que nosaltres i ens afecten perquè pensem que ens guanyaran. I com que no coneixíem el genc abans de jugar, els vam guanyar i després vam saber qui eren i vam dir, ostres, que els hem guanyat. També que...
Van arribar molt a porteria. Jo me'n recordo que vaig tenir molt de treball a la porteria i...
van estar molt... Vam estar... Vam estar igualats, a partir, perquè... Nosaltres pujaven, ells contractaven, també pujaven, pujaven, pujaven. Ja, perquè, mira, per exemple, en els 5 minuts o 6 últims, estaven molt a la nostra àrea, i sort que defenseven bé, i...
I bueno, que se la robàvem i... I vau poder guanyar el partit. Sí. Bueno, és veritat que el gang és una cantera potent de Belga, juntament amb l'estrat de Lenjar, d'estàndard de Lenjar o alguna cosa així. Mhm.
i amb el Brujas. I la veritat és que, bé, el que diuen, és un partit on ells van proposar poc control i molt de contracops i primer ara t'ataco jo, després t'ataco, m'ataques tu.
I la veritat és que vam sortir bastant beneficiats al principi, perquè tenim gent a dalt molt potent, que els agrada córrer, que amb espais són perillosos, i la veritat és que per mi va ser el nostre millor partit. Va ser quan ja veníem de jugar amb el Barça i l'Exclusivo. Crec que el fet d'haver jugat amb el Barça i d'haver-los posat en... En problemes, contra les cordes, sí. I ens va permetre veure els nens...
vam veure que podíem plantar cara a qui fos i llavors això vam fer, vam sortir, vam pressionar molt, van estar molt intensos, vam patir al final també perquè ells també, per ser la cantera que eren, havien de guanyar-nos, però la veritat és que en Jai, la defensa i tots una mica, vam aconseguir evitar que ens marquessin un gol.
Arribava el partit de vuit anys de final i us afrontava a una altra de les canteres més potents de l'estat espanyol, com és el Villarreal, on vau caure derrotats i eliminats del torneig després d'aquest 5 a 0. No sé què...
que en segon partit potser ja passaven les cames, estaven ja físicament fosos davant d'un gran equipet. També s'ha de dir que el Villarreal té una cantera espectacular. A veure, per mi és contra la Quique més difícil hem jugat al torneig
I no és que ens passessin les cames, era com... Defensivament. Sí, esgotats defensivament perquè tenien que anar baixant i ells jugant tot el rato amb el mig. I del mig la jugava a la banda. I tenien que anar de costat a costat més o menys per seguir la pilota.
I allò ens va costar molt. També, com jo dic, defensivament, com l'Arnau diu, com en tots els partits s'estaven defensant, estàvem com esgotats i llavors per això estàvem més...
Més cansats. Era potser uns cansants més psicològic que no físic, no? Ja, i també la seva afició era molt que no parava de
Déu-n'hi-do als vostres pares, també, que també se'ls sentia. Mira, nosaltres portem una gorra que els vam fer la mare de la nau. Sí que és veritat que ja començava a pesar una mica les cames. Era el que deien, ells la movien molt bé, tenien molt treballat. Per mi era l'equip que millor tocava la pilota, que millor movia el rival, de costat a costat. I sí que és veritat que...
El cansància i també l'aspecte psicològic, els nens arribaven una mica més tard, a diferència contra el Barça, que jo crec que també tenien gent per tocar-nos. Estaven menys frescos, arribaven més tard al xoc, a la disputa.
Llavors per això anàvem molt de costat a costat, ens costava més robar i quan robàvem després ells feien una pressió alta molt bona a l'home i costava, costava molt. I també s'ha de dir que parlant del factor psicològic ens vam marcar em sembla que al minut cinc o així.
Llavors jo crec que, almenys el que vam notar des de fora, és que... Ja es van baixar els braços, no? Bé, més que baixar els braços no, perquè ells no els van baixar en cap moment, però sí que és veritat que ja es va veure una mica la pendent més alta.
Seguim endavant i ràpidament perquè ens apreta el temps, però us vull preguntar després d'aquests partits, ja jugàveu per saber la classificació final, derrota un a 0-1 de València, dos a 0-1 de l'Andorra i en el darrer partit un davant del Gen, com dèiem abans.
Vull parlar d'aquest partit amb el València, una altra cantera, un altre equip que no esteu acostumats a jugar i que vau poder gaudir d'aquest partit i que vau competir en tot moment perquè vau partint només per un gol a zero. Què em diu d'aquest partit? Jo crec que...
El gol que van ficar ells és una falta que... Fica un gulàs. Sí, és un gulàs la falta, però la falta per mi no és. Però està molt igualat el partit, perquè ells posaven més, però nosaltres jugàvem més. Bueno, defensaven més, però quan tenien que posar eren bons, perquè...
La jugàvem molt a dalt, però el porter era bastant bo i ens l'esperava. A mi em fa ràbia perdre així perquè, o sigui, perdre per penaltis no m'importaria molt. Per mi hauríem d'haver anat als penaltis, però perdre per una falta que no existeix em fa molta ràbia.
Però sí que és veritat que vam jugar molt bé, vam tenir molt rato la pilota al seu camp, vam ser capaços d'arribar, de xutar, però ens va mancar l'efectivitat i vam deixar-los massa vius i al final aquestes canteres són expertes en treure els partits, d'haver finalitzat el partit, d'haver marcat...
abans i de no deixar-los tants vius però bueno crec que és un gran aprenentatge pels nens van disfrutar moltíssim i això és l'important era un equip amb molt de renom i al final això és l'important
un gran tornatge, un gran paper el que va fer l'equip un gran paper que va fer que us unguessin el premi Equip Revelació no sé en el moment en què us ho comuniquen us ho diuen, que us passa pel cap suposo que molt orgullosos d'haver rebut aquest premi també nosaltres també estàvem veient el Madrid contra el Betis crec i ens diu veniu, veniu, que us dic una cosa i ens va dir
ens van donar el Premi a l'Equip de Revelació i nosaltres, què és això? O sigui, que gairebé poca gent ens coneixia i ara ens coneix bastanta gent per fer el que hem fet. Ho sorti per la tele i tot, imagina't.
content no? de rebre aquest premi tu com a capità de l'equip què significa per tu que et diguin que el teu equip és l'equip revelació del torneig
A veure, em sento orgullós perquè hi ha bastanta gent que ens coneix, que saben qui som, saben qui és el Vilassà i, bueno, tenim un premi. Jo vaig dir, jo vaig dir, me quiero llevar un trofé a casa, eh? O sigui, no ens ho esperàvem. Una sorpresa molt gran però molt positiva. Ja després, contra el Villarreal...
Ja després de perdre contra ells ja no podíem guanyar ni de tercers, ni de segons, ni de primers. Llavors, doncs això, que ens vam disgustar fins que després ens van dir això i ens vam alegrar.
El trofeu és merescutíssim perquè crec que no portàvem almenys sobre el paper el cartell d'equip que anés a competir com vam competir i crec que el mateix trofeu ho diu, revelació, crec que ens hem revelat, ens vam revelar davant de...
del València, del Villarreal, del Genc, del Barça, i crec que també és una forma de dir bon dia, estem aquí, l'any que ve anirem a per més i ja no sabem la revelació. Segueixo amb tu, Jan, per anar ja a mica en mica tancant. Et vull preguntar, et vull fer mullar-te, i si haguessis de descriure aquest equip amb un adjectiu,
El que és el vestuari, el grup de jugadors que s'ha fet, també inclouem-vos a vosaltres. Si vols, quin seria? Un només, eh? És complicat, eh? Arnau i Isai, aneu pensem per vosaltres, us preguntaré després, tot i que una pregunta una miqueta diferent. Digues-ho.
És que és complicat. Mira, mentre penses, lient-se la pregunta a l'Arnau i al Jai, així vam pensant, us demanava el mateix que defineu amb un adjectiu, però en lloc de l'equip, els entrenadors, el Darby i el Jan, perquè aneu pensant, li deuen donar el coco, ara que el Darby no hi és aquí, doncs escolta, tranquils que no ens escoltarà, el podeu posar a veure si voleu. Vinga, Jan, digues. Jan, va.
Jo diria competidors. És el que millor saben fer. Tindran alguns més habilitat, menys habilitat tècnica, però el geng competitiu el tenen. Alguns, alguns. Tots, bueno, volia dir que tots tenen diferents especialitats. Uns corren més, tenen més un contra un, altres són molt bons defensant, tenen moltes cames...
Però en definitiva el que ens ajunta a tots és el gent competitiu, aquest gent que ens fa posar vermells si perdem com el Larbi, que ens fa guanyar, que ens fa competir contra el Barça i la veritat és que definiria així els nens i el nostre equip. Vinga Arnau Jai, us toca mullar-vos a vosaltres. Jo als entrenadors, inspiració crec.
Inspiració? Diria que sí. Molt bé. I tu, Arnau? És que no entès massa la pregunta. No has entès massa la pregunta? Sí, amb un adjectiu descriu els nostres entrenadors. Vale, que són intensos. Vale, sí, em serveix.
i que ens han apretat tot el possible. Molt bé, deixa'm ja acabar amb l'Arneu i amb el Jai i fer-los les dues últimes ja. La primera és que m'expliqueu la vostra posició dins el camp i per què us agrada jugar en aquesta posició. Per exemple, el Jai sabem que és porter, per què t'agrada jugar a porter, Jai?
Jo ja ho vaig dir a l'entrevista del xeringuito, que a mi sempre m'ha agradat ser porter perquè el meu pare em ho era i vaig veure una oportunitat de tenir com una ajuda més, una altra ajuda que...
que seria bona i també sempre li ha agradat que jo sigui esporter i a mi sempre també m'ha agradat molt la posició de porter. Arnau. I a mi sempre m'ha agradat ser mid perquè jo reparteixo molt bé les pilotes, tallo la majoria de pilotes i és que he jugat tota la vida aquí, mai he canviat.
I t'agrada. Sí. O sigui, ets més assistent que bolejador, no? Sí. Molt bé. Sí, i a part, sempre vol passar-la quan... Quan pots xutar, no? Sí, quan... És que no ve el xuc clavat. Està, mira, un contra el porter i la passa. Ah, la mentida, mentida. La mentida. Mentida. No, l'haves xutat.
Vinga, nois, fem la darrera i us pregunto pel vostre referent futbolístic. Aquell jugador de professional amb qui us fixeu. Aquell que digueu, jo quan sigui gran vull ser com? Jo, tres putes. Vinga, digues. Courtois. Sí. Maldivo Martínez. Sí. I Casillas. I Casillas. Molt bé. Dos del Madrid. Sí.
I per què t'agraden aquests porters? Què tenen de bo? De bo tenen que et poden definir un partit, o sigui... És que... Courtois sempre... Si no fos parell, el Madrid estaria més... Estaria més malament, no? Més encara. Molt bé. Sí.
A mi m'agradaria ser com Toni Crocs. Toni Crocs, sí. I Luca Modric. I Luca Modric, ah, molt bé. Doncs bé, m'agrada Toni Crocs i Luca Modric. I per què t'agraden Crocs i Modric? Perquè juguen a la meva posició. Ah. I a mi sempre m'agraden aquests dos jugadors. Mhm.
I són més o menys els meus ídols. Doncs, nois, moltíssimes gràcies per... Puc dir una cosa? Sí, clar, digues. Sí, però és dedicat a una persona, eh? El meu avi, que avui és el dia del seu cumple. Avui és el seu aniversari? Sí, i el vull felicitar. Ah, molt bé. Felicitats, Dani.
Ui, que bé! No sabia jo que era avui el seu aniversari, doncs el felicitem, ens sumem a la seva felicitació també. Molt bé, Arnau Jai, Jan, moltíssimes gràcies per haver passat avui per Vilassar Ràdio. Us heu passat bé o què? Sí. Sí? Repetirem un altre dia? Sí. Doncs vinga, convidats que quedeu. Nois, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. A vosaltres. Sí, a vosaltres. Gràcies.
Doncs vinga, seguim endavant i un moment com sempre per tancar el capítol de futbol fent un repàs a com li han anat els vilasarencs i vilasarenques que tenim repartits pel futbol professional i semiprofessional a la primera divisió nacional de futbol, Jean Virgili va jugar els 66 minuts en l'empat de Mallorca amb Estella davant del València, empat a 1.
a la primera Real Federació. Elí Roig va jugar 60 minuts en la derrota al Talavera Reina a la Copa del Rei per dos gols a 3 davant del Real Madrid i als 90 en la victòria d'aquest cap de setmana per un gol a 2 al Camp de l'Arenes i Arnau Gaixes no va jugar en la victòria de l'Aldeng per dos gols a 0 davant del filial del Betis.
A la segona Real Federació, el Xavi Esparce recuperant-se la seva lesió, el Vilar Senen, lògicament, no va jugant l'empat a quatre del Barça Atlètic al camp de l'Atlètic Balears. A la tercera federació, Pol Ballesteros, és en procés de recuperació i no va jugant la victòria a l'Hospitalet per 0-3 al camp de Montañesa i Mar Fuster no va jugant i tan sols l'han convocat en l'empat a dos de l'Europa B al camp del Cornellà.
El futbol femení, Leila Oaxavi, va ser substituïda al temps de descans en la golejada del Manchester City per un gol a 5 al camp del West Ham United. I en el capítol d'entrenadors, l'Almeria, dirigit per son Francesc Ferrer Rubí, va sumar una nova derrota aquest cop després de caure per dos gols a un a l'estadi de la Rosalera.
La pròrroga, bàsquet. Doncs vinga, obrim finestra poliesportiva, nova victòria per al senyor masculí del bàsquet Vilassar. La va assolir en la sempre complicada pista del Sant Gregori, on els Jordi Jiménez van dominar el partit d'inici a fi i es va acabar enduent la victòria per 9 punts de diferència.
Els vilassarencs van tancar l'any amb una victòria molt important, una pista molt complicada, on van guanyar per 53 a 62 i aconsegueixen així consolidar-se com a líders. La setmana va ser especialment difícil, amb diverses baixes per malalties i amb molt pocs entrenaments, però l'equip va saber competir amb caràcter i maduresa. El match va estar igualat, amb parcels molt ajustats en tots els quarts.
11 a 17 el primer, 10 a 15 el segon, 15 a 17 el tercer i 17 a 13 l'últim, però sempre amb control de joc per part dels Jordi Jiménez. Els vilacerencs van estar molt sàlids en defensa, seriosos en atac i van saber gestionar els moments claus per endur-se una victòria de molt de mèrit.
Ara, comenta el tècnic, arriben les cestes que aniran molt bé per recuperar forces, curar molèsties i tornar amb energia per afrontar la segona part de la temporada amb ambició. El tècnic també assegura que ha tancat l'any contents, orgullosos del treball fet i al capdavant de la classificació. Els vilaçalens tancen aquesta primera volta, com dèiem, al capdavant amb un balanç espectacular de no victòries i única derrota.
en el que portem de temporada. Els Jordi Jiménez tornaran a la competició el proper cap de setmana del 10 i 11 de gener, quan visitaran la... Perdó, quan rebran la visita aquí al Pabelló Menospol de Bòvila dels Roses.
Doncs vinga, som-hi amb declaracions Jordi Jiménez, que ens heia el tècnic del Senyor Masculí la següent valoració del partit del seu equip. Partit avui, últim partit de l'any, jugàvem a Sant Gregori i Vall de Llèmena, un equip que porta ja un temps a la categoria i un equip molt seriós. Nosaltres hem tingut una setmana complicada, una setmana amb un sol entrenament, perquè hem estat en moltes baixes, en temes també de Nadal, de les feines...
i ha estat una setmana de les més difícils i hem sabut competir, hem sabut estar molt durs, molt seriosos sense perdre el cap en els moments difícils on ells apretaven, on ells estaven més encertats.
i hem dominat, hem dominat com podem dominar en els últims partits de la temporada amb bones sensacions, jugant com a equip i de nou felicitar els nanos perquè estan treballant molt bé estan sobretot fent un grup humà molt bo i això ens està ajudant a consolidar-nos ara mateix com a líders de la categoria ara venen les festes, ens anirà bé el Perón una mica per descansar tots
per desconnectar, per recuperar-nos físicament i encarar el 2026 amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió que aquesta primera part de la temporada. El proper cap de setmana del 10 i 11 de gener serà quan tornin a disputar partit els homes dirigits per Jordi Jiménez. Resta de resultats d'aquesta setmana. Quin van ser? Doncs el següent, Rosa, 68, salt...
Perdó, Rosa, 64. Salt, 68. Porqueres, 47. Sol, Girona, 56. Premier, 76. Basquet Vilafant, 70. Santa Susana, 72. Basquet Torrella, 67. I Calella, 56. Sant Narcís, 66. En una jornada on va descansar el Canet.
Doncs vinga, rea, classificació, senyor masculí líder, 19 punts, segona posició, Santa Susana amb 18, amb 17, tercer el Sant Narcís amb 16 punts, quart el Calella i cinc el Salt amb 15, triple empat entre Canet, Sol Gironès i Premià. Novena posició amb 14 punts pel Sant Gregori amb 13 punts, des del Vilafant i uns al Torroella, tancant la classificació amb 12 punts, roses i porqueres.
I victòria crucial per al senyor Femení. Les noies dirigies per Lluís d'Orella van sumar una importantíssima i molt patida victòria davant d'un rival directe gràcies a un bàsquet al darrer instant de la pròrroga. El partit va ser molt ajustat d'inici a fi, on les Vilassarenques van guanyar el maig després de la disputa d'una pròrroga. Aquestes van aconseguir mantenir-se sempre en el partit amb alternances constants i curtes al marcador, però sempre amb la sensació de domini del mateix.
Una victòria que serveix per iniciar segurament un canvi de dinàmica on les vides seran cas en cada 9. 6 derrotes de forma consecutiva, no guanyant des del passat 18 d'octubre. I també per acostar-se a la zona permanència que ara mateix estàvem amb els mateixos punts, tot i que el bàsquet averaix deixa des del Lluís d'Orella encara en zona descens. El senyor Femení tornarà a competició igual que el masculí el proper cap de setmana del 10 i 11 de gener quan visitaran la pista d'alcaldes.
Doncs vinga, moment per escoltar el tècnic, moment per escoltar el míster. Lluís Daurell ensia la següent valoració del partit del seu equip. Un partit amb la línia dels anteriors, amb molta intensitat en defensa, amb esforç, treball i lluita, que ens mantenen al partit tota l'estona dels moments baixos i ens ajuden a escapar-nos en els moments bons.
constants alternatives amb distàncies curtes i lluitat fins al final. Arribem al final del partit a l'empat i a la pròrroga es manté la tònica del partit, però aconseguim un bàsquet final i una bona defensa que ens permeten emportar-nos la victòria.
Resta de resultats. Porqueres, 45. La Vall d'en va, 51. Olots, 55. Salt, 60. Granollers, 38. Lliçamunt, 58. I Llinars, 66. Caldes, 81. Va ser jornats. L'Unió, Girona, Maristes. Tres viles i el sol gironès. Sallera.
Uns resultats creixent a la classificació amb l'Udota al capdavant amb 19 punts, amb 15 punts amb el Granollers que és segon amb 18 punts, terça al Cellera i quart al Salt amb 17, cinquena posició pel Caldes. Sisena plaça pel Maristes amb 16 punts, setena pel Sol Gironès amb 15 els mateixos que la Vall d'en Bas que ocupa la vuitena.
Com dèiem abans, el proper compromís, cap de setmana del 10 i 11 a gener, quan visitaran les vilassarenques la pista d'alcaldes.
Victòria de futbolser de Sant Joan. El conjunt dirigit per Joan Salvants es va retrobar amb el camí de victòria després de dues derrotes consecutives i va guanyar el seu partit aplaçat davant de l'Arengemunt. El partit que havia de disputar corresponent a aquesta jornada davant del Rubí, per cert, va quedar ajornat per al mes de Jani.
Anem a parlar d'aquest partit de dijous on els vileserens van sortir a pista amb l'energia i intensitat necessàries per poder endur-se els 3 punts. Els de Joan Salvans van obrir la lleuna ben aviat, tenia prou gràcies al gol els 3 minuts d'André de Silva, però el jugador del Sant Joan no en tenia prou amb un gol i només 3 minuts després el 6 va notar el 2 a 0.
A partir d'aquí els visitants van començar a reaccionar, no s'esperant un inici tan aclaparador del Sant Joan. Els de Joan Salvadorans seguien intentant generar perill. De fet, ho aconseguien, però no tenien l'exert necessari per enviar la pilota a fons de la xarxa. I això, a mica en mica, va anar donant ales a l'Arenge Amunt, que es va començar a acostar amb cert perill a la porteria santjonenca.
Els 13 minuts, els vilacerencs aconseguien retallar distàncies en un tant l'1 a 2 i feien que la pau entres al cos dels vilacerencs. Però, poc abans del descans, a prop del darrer minut de primera meitat, un autogol d'Arenjamunt, després una bona jugada a Sant Joanem, que significava...
El 3 a 1, que donava una miqueta d'ales als vilassarencs. Ja la represa, els visitants van arriscar només començar la segona meitat i es van bolcar l'atac. I de fet van trobar premi, ja que només dos minuts d'aquesta segona meitat van aconseguir empatar el partit.
Els vilestrencs es calen amb un pan de nas, però lluny d'enfonsar-se van seguir atacant i buscant la victòria. El resultat era enganyós, ja que el Sant Joan estava fent mèrits per anar a guanyar el partit ampliament. En els darrers minuts, els de Joan Salvans van prendre l'exagradador.
A la mitja hora, Carlos Pérez culminava una bona jugada per donar avantatge als vilassarencs i en manca de 5 pel final. I amb els visitants, jugant de 5 a Adrià Caila, col·locava el 5 a 3 que donava oxigen. El Sant Joan tenia molts espais, però la manca d'eficàcia que ara porta va tornar a passar factura. Ja en el darrer minut, l'Arenja anotava un gol per donar una mica més emoció al tram final, però es van quedar sense temps i els 3 punts es van quedar el Paco Martín.
Una victòria que deixa el conjunt de Joan Salvants 9 amb 13 punts, amb 4 de marge respecte al descens. Els vilasserencs tornaran a la competició el proper cap de setmana del 10 i 11 de gener, quan visitaran la pista del Montsant.
Què fem ara? Doncs escoltar-s'ho en Salvanç, que ens seria la seva envaloreça del partit. Doncs dijous vam jugar el partit de plaçat que teníem, contra l'Arens Damunt. Bé, vam tindre el partit controlat durant tot el partit. La veritat que sí, encara el resultat no reflexi realment que vam ser millors que ells. Però bé, ja el tema del futbol sala és així. T'amarquen algun golet, alguna errada o alguna cosa.
i després a córrer. Però la veritat que vam estar bé amb intensitat, va ser un bon joc col·lectiu, i la veritat que vam estar bastant bé.
Resta de resultats d'aquesta jornada. Cerdanyà del Vallès 2, Olímpic de la Floresta 5, la Unió 5, Ciutat de Mataró 1, Tripolet 5, Caldes 3, Futsal Mataró 4, Rens amunt 6, Escola Pia Sabell Prosperitat, Espanyol Pineda suspesos i ha ajornat el Castellà Montsant.
Com queda la classificació ara mateix després d'aquesta jornada disputada? Doncs de la següent manera, amb el Ripudet al capdavant amb 31 punts, seguit per la Unió, en Canter 26, tercera posició amb 24 punts i un partit menys, el Prosperitat a Varès. Quart és l'Olimpí de la Floresta amb 23, cinquè el Castellà amb 17 i sisè el Rubí amb 16, també amb un partit menys. Amb 15 punts, setè el Futsal Mataró, amb 14, vuitena posició per l'Arens Amunt.
Novena de posició pel Sant Joan de Vilassar amb 13 punts i un partit menys. Després del River Cards també amb 13 punts. El Montzena de posició del Sardany de la Monza. Durzena marcant el límit de permanència al Ciutat de Mataró amb 10 punts. Tresena de posició i un partit menys. Podria ser de descens compensat l'Escola Piaçadella amb 9. I dins de la zona de descens a la Divisió Nord Catalana Pineda.
amb 9 punts i un partit menys. Monsant amb 8 punts i un partit menys. Tanca l'Espanyol, també amb un partit menys que encara no ha puntuat. Com dèiem, el cap de setmana del 10 i 11 de gener, els santjoanens visitaran la pista del Monsant. La pròrroga. Ok.
Dura derrota, dolorosa derrota del senyor masculí de l'Hockey Vilassar. El conjunt dirigit per Enric Vallleva caurà golejat en la seva visita a la pista d'Arens amb un rival de part alta. Els vilassarans no van tenir cap opció de victòria. Derrota per 5 gols a 0, que deixa l'equip de Zem 18 punts amb 9 de marge respecte al descens. Els vilassarans tornaran a competir-se el proper cap de setmana, el 10 i 11 de gener, quan visitaran la pista de l'Andorra.
Caldes 2, Andorra 2, Olot 2, Vies i Rills 4, Manlleu 4, Tona 2, Palau 5, Roda 4, Tordera 3, Malgrat 0, Sant Saloni 1, Palafrugell 3, va sejonat al Mataró Lliuret i va descansar al Voltregà.
Arenys amb un líder, 27 punts, empatat amb ells en segona posició al Palau. Tercera plaça pel Tordera amb 26 punts, en la quarta posició l'Olot amb 24, 5 que ara mateix és el Club Patirrol amb 22 punts, 6 a l'Andorra, proper rival amb 21.
amb 20 punts, setena posició pel Manlleu i vuitena pel Caldes, amb 19, 9, el Lloret, amb 18 punts, des d'es, el lokei Vilassà, 11, el Villas-Irrells i 12, el Tona, tretzena posició pel Palafroger amb 17 punts, amb catorzena el Voltragam, 13, amb quinzena marca el límit de permanència, el Mataró amb 12 punts i trenca la classificació amb 9 punts el Sant Saloní i amb 7 punts el Club Patí, malgrat
Fins demà!
Gràcies.
Doncs amb aquest espectacular Nadalà, que de ben segur que ja coneixen, posem punt i final aquest any 2025 de la pròrroga. Hem estat un any més al peu del canó per acostar-vos l'actualitat esportiva Vila Samar de la mà dels protagonistes. Com sempre, abans de marxar, donar les gràcies al nostre company Xavier Puig al capdavant del control de so, fent possible que això soni com ha de sonar
i avui en especial a tot l'equip directiu de Vilassar Ràdio per la confiança un any més perquè la pròrroga deixi de ser un somni i sigui una realitat. Gràcies també a tots vostès per ser una setmana més. A l'altra banda, nosaltres ens hi tornem a posar, si de vol, el proper dimarts, 13 de gener, amb més, però no millor perquè és impossible. Fins a les hores que passin unes molt bones festes i que tinc una gran sortida i millor entrada d'any 2026.
Moltíssimes gràcies i fins l'any vinent!