Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Marrius. Saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Beresma i a través de vilassaradio.cat per internet.
Matí de dijous. Dijous, 16 d'octubre del 2025. Ha sortit el sol, presència de núvols. Sembla ser que els núvols aniran a més i avui tard o d'hora haurem d'agafar el paraigua. Del temps, sobretot de cara als propers dies, perquè ja és dijous i olorem el cap de setmana...
En parlem de seguida, connectem amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. Des d'allà, com sempre amb Joaquim Serra, fem la previsió de cara avui, però insisteixo, de cara als propers dies en què ja tenim de nou el cap de setmana al damunt. Dijous ja hem sobrepassat la primera meitat de mes, immersos dins la segona meitat del desè mes de l'any. De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, amb ell...
Repassem cada dia la informació, l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean. Repassem les afamèrides.
A dos quarts d'onze, recordem l'entrevista que li fèiem a l'amic Pep Molís. En Pep Molís és el cap visible del Globe Cerveceria de Vilassar de Mar i un dels organitzadors, junt amb Boatiner, de l'Octoberfest. Arriba aquest divendres i dissabte, 17 i 8 d'octubre, respectivament a Vilassar de Mar, l'Octoberfest. L'October ho té tot a punt. La cervesa ben fresca i l'ambient familiar un any més per celebrar la novena edició. Porten deu anys, però són nou edicions, perquè l'any de la pandèmia no cal que diem què va passar.
Saludarem a les 11 i, com sempre, un cop al mes a Oriol Contreras. Avui no fem punt de trobada amb l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. Sí que fem, repassem les consells, en aquest cas, que ens porta Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Amb ell avui posarem dos temes damunt la taula. Un...
I són dos consells, bàsicament. Un, la diferència sobre els aliments que aporten data de caducitat i els aliments que aporten allò que tots llegim sovint, molt sovint. Consumir preferentment abans de. Veurem la diferència i què podem fer al respecte.
I també, allò que ens passa a tots, hem anat a un hotel, hem anat a llocs, ens diuen, deixa'm el DNI, i l'escaneixen. Si l'escaneixen per recollir-ne només les dades, no hi ha problema. Si l'escaneixen per quedar-se una fotocòpia, un escaneig sencer del nostre DNI, aquí podem elevar una queixa. I l'Oriol Contreras ens ho explicarà. A dos quarts de dotze arriba la tertúlia jove. Aquesta setmana el torn és per l'alumnat de quart d'ESO del Pere Ribot. Una setmana al Vilazzara, una altra al Pere Ribot. Avui són aquests últims els que ens visiten.
Han triat el tema l'alumnat i avui trien l'exposició a les xarxes socials, el nombre de seguidors, han triat ells el tema, per tant avui això promet ser sucós. A les 12 ens anem al Teatre de la Maia de la Veu de la Joana Hernández, com sempre repassem
totes les... l'agenda, tota la cartellera teatral que tenim per visitar, i passen els i les protagonistes de l'escena catalana. Avui, un dels directors del Fantasma de l'Òpera, que arriba a Barcelona. Per tant, doncs, posarem damunt la taula el Fantasma de l'Òpera. I també entrevistar Malalua Trevín Ernaiz, és una jove vilaserenca de 20 anys,
que acaba de guanyar un dels 12 premis TIC Dona, amb una exposició, amb un treball que fa des del grau superior que està cursant. Doncs aquest és el menú, i el volem compartir amb tots i totes vosaltres, l'edició d'avui la número 2.228, 2.228 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
centre de referència meteorològica de la comarca, servei meteorògica del Consell Comarcal d'Omeresma. Ha sortit el sol, barrejat amb núvols, ara són els núvols que s'imposen i sembla ser que al llarg del dia d'avui, més aviat que tard, traurem el paraigua. Volem saber el temps previst de cara avui, però, insisteixo, ho explicàvem al començament, de cara als propers dies, en què de nou tenim el cap de setmana al damunt, i amb
Molta festa i moltes activitats per fer. Sense anar més lluny, divendres i dissabte 17 i 18 d'octubre respectivament arriba la Oktoberfest.
Joaquim Serra, que ens espera meteorològicament parlant un dia més en directe. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Aquest matí de dijous tindrem intervals de núvols, però poc importants i que no han de deixar precipitació aquí a la comarca. Sembla que es podrien fer una mica més compactes cap al migdia, però poc importants, com dèiem. Amb vent que aquest matí bufarà de component nord a nord-oest i amb una situació marítima que, com aquests últims dies, durant tota la jornada continuarà dominada per la maró de fons a tota la costa Maresmenca.
Aquesta tarda veurem com els vents continuaran fluixos de mar cap a terra de xaloc del sud-est, mentre que hi haurà nubulades, núvols baixos que es faran intermitents, aniran augmentant a mesura que avancin les hores, sobretot ja de cara al vespre, i atenció perquè a entrada la propera nit i la matinada s'esperen xàfecs aiguats arran de mar a la franja costanera de la comarca. Sembla que no plouria cap a l'interior del Maresme,
però sí que ho pot fer i amb abundància, de forma puntual, la franja costanera, com dèiem, de la comarca. D'entrada, s'espera que les temperatures màximes avui puguin baixar una mica, també hem baixat lleugerament les temperatures nocturnes de cara a demà.
Quedaran restes de núvols al matí, també hi haurà núvolades que creixeran de cara al mig i a tarda, però d'entrada sense precipitacions, llevat de la matinada que, com ja hem dit, podria quedar encara algun xàfec residual. Pel que fa a les temperatures demà semblants a les d'avui, pujan una mica, però les nocturnes, i pel que fa als vents, continuaran fluixos, bàsicament de marca Baterra.
El cap de setmana, amb els mapes d'avui a la mà, doncs sembla que tindrem un temps força tranquil. Dissabte, domini del sol, amb alguns núvols poc importants. Diumenge, augmentaria la nuvolositat, sobretot de cara a la tarda, però sense precipitacions. Dilluns sí que ens passarà una línia frontal que podrà deixar alguns xàfecs i un lleuger descens de les temperatures. Doncs...
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Pendent, doncs, del paraigua, no el deixarem gaire lluny, sobretot aquesta línia costanera on hi ha activat aquest avís de pluja. Demà hi tornem a la mateixa hora i enfoquem més encara de cara al cap de setmana. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Fins demà a la mateixa hora, que tinguis molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim, finestra informativa.
Moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Dia especial, eh?
Avui és Sant Galderic, el patró dels pagesos. Sí, senyor. La tradició hispànica ens ha fet creure que és Sant Isidro, però pagesos catalans, Sant Galderic, els pagesos sempre seran nostres. Home, i tant. I doncs celebrem aquest sant patró de la pagesia, que ha quedat una mica...
ofuscat o tapat per aquest San Isidro hispànic. Labrador. Escolta, avui també és el Dia Mundial de l'Alimentació. Dia Mundial de l'Alimentació, per tant, doncs, això. Molt bé, bon dia avui. Doncs, pagesos, pageses, que tingueu un molt bon dia. Segur que fan un dinar d'aquells copiosos, eh? Dinar de sindicat. Exacte, dinar de sindicat i ballada de sardanes, que els ministres de la sardana, sempre per Sant Galderic, organitzen la ballada. Sí, senyor, sí, senyor. I també fa anys, avui... Patrocinat per l'agrícola, sempre ho diem, l'agrícola Vilassà.
I fa anys avui, 2004, que debutava amb el Barça contra l'Espanyol un joveníssim Leo Messi. Avui fa anys, això. Era el debut oficial, ell havia jugat ja uns minutets en un partit contra el Porto, que va servir per inaugurar el nou estadi del club. Una costellada, com la de Sant Galderic, costellada de Sant Galderic. I avui, 2004, debutava oficialment Leo Messi com a jugador del Barça.
Que joves que érem. Que joves que érem. Fa 24 anys. 24 anys de no res. Molt bé, Joan. Mira que bé, doncs. Hem començat avui així... Efemèrica... Efemèrica de demà. Efemèrica de demà. També molt encuriosit amb el seguiment de la vaga per Palestina. Sí.
Pensa que ahir tots els comerços islàmics de Vila Sadamar no va haver-hi cap que tanqués. I a Barcelona crec que almenys la majoria estan oberts per no dir que cap va tancar. Curiós, eh? Curiós, curiós. S'ha signat la pau? D'hauria d'estar agendat, ja, segurament.
Si no hi haguessin coses per protestar Digue'm egoista Aquestes pauses que fem així silenciós I ara que dius coses per protestar Sense anar més lluny Comissari de l'Estat, senyor Villarejo Comissari de l'Estat espanyol El 2017 vam haver-hi atemptats Que anys després va sortir I obertament i impunament va dir Sí, sí, això estava tot preparat Per dar-ho un sostillo A Catalunya, tothom a casa
Les pensions estan com estan? Tothom a casa. Els sous estan com estan? Que ja és que arribis a final de mes, que no arribis ni gairebé ni a mig més. Tothom a casa. Els autònoms també. Els autònoms. La vivenda. Quants podrem jubilar? Tothom a casa. Això sí. Sortim i ens queixem.
Que no estem dient que... Que no és un genocidi, eh? Que és un genocidi com una casa i estem completament en contra. Però ser l'ordre de prioritats. Exacte, és les prioritats. No ens quedem a casa per coses que ens estan tocant el dia a dia. I això, també, que hi ha moltes guerres i aquesta és una guerra sagnant i que ningú justifica. Evidentment, ningú apoya, eh? A Nigèria estan fent una massacre de cristians. Sí, hi ha Rússia i Ucraïna. En fi, però...
El que dic és això, ens quedem a casa i després sortim a lluitar per una causa que no aconseguirem absolutament res per en un país que parin les guerres, que no ho aconseguirem. Després surten una manifestació pacífica, després surten els exaltats de sempre, camà contenidors, ho tenim ja, és l'ABC, això. Més curiositats d'aquelles. La dona que va deixar Barcelona destrossada...
Doncs ahir va debutar com a tertuliana a TV3. Estarà als matins, curiosament, el dia de la vaga. Dia de la vaga per Palestina. Ada Colacau estava al seu lloc de feina, segurament. Sí.
Imagino per cobrar i no perdre un dia de sou. No deixa de ser paradoxal. Jo dic aquesta dona amb la flotilla, i ho dic, és una opinió molt personal. Flotilla o vacaciones en el mar. S'està preparant, va començar a preparar la precampanya electoral. I si no, el temps. Jo crec que, afortunadament, la vacuna s'ha inoculat
Però, en fi, coses més rares també són política. Sí, senyor. En fi, és paradoxal, com a mínim, que el dia de la vaga estigués debutant com a tertuliana, que els tertulians normalment, un 99%, cobren. Per tant, res em fa pensar que ella no ho faci per participar en aquesta tertuliana. Curiós, no? Sí, curiós.
Què més, Joan? Poc ens passa, eh? Sí, home, però és que això cada dia ho traiem a rellogir. Poc ens passa. Què més? Què més? Doncs el Canet Rock, l'únic festival del món que no es fa ni a Canet ni és rock, acaba, doncs, ja tenen 10.000 entrades venudes, eh? Ja està tot, doncs, no quasi... És a... Bueno, mitja entrada, que es diu, eh? La cinta cobreix unes 25.000 persones. Doncs ja han revelat per l'edició del 4 de juliol, que es farà.
Doncs els principals, de moment, cap de cartell, que són 31 fam, els tallets, els tiets. Com sempre, també. I Maria Jaume, que no sé ben bé qui és, no tinc algú de... Maria Jaume? Té nom de tiet, oi? La tieta Maria, la Maria Jaume. De Cal Jaume, eh? Seria la Maria de Cal Jaume. Sí, la tieta Maria de Can Jaume, sí, sí. Doncs, a fi... Ja no n'hi ha més, el 31 fam, de tallets i la Maria Jaume. Aquests són els caps de cartell. Caps de cartell són? Ah...
Doncs jo no veig roc per aquí, eh? Ni canet. Perquè no es fa canet, el canet roc, eh? No, terme municipal d'Arenys de Munt. Per cert, no, d'Arenys de Mar, perdó. Bé, aquí hi ha un nom de guerra, eh? També entre... Mira, aquests són Rassac a la platja. Ves que no siguin de les illes? Rassac a la platja de Maria Jaume. Són així.
Nivell merés music, eh, una mica. Jo tampoc veig rock, eh, per aquí, però bueno, ja ho deixem aquí. Molt bé, jo tampoc veig gaire rock aquí. Què més, Joan? Tens un euro a la butxaca? Bueno, allà al despatx, al despatx. Si tens un euro és el preu de sortida de la Seat Leon Experience del 2018.
que s'està subestant ara mateix, preu de sortida d'un euro. La gràcia és que és un cotxe patrulla de l'Archanxa, de la policia autonòmica basca. Evidentment se li ha entret. Ah, anava dit despintat, no? No, despint...
No del tot, perquè té el capó i algunes portes amb els colors blaus i blancs. La sirena, sí, no. S'ha tret la sirena, s'ha tret la ràdio, però sí que queda encara alguna enganxina del logotip. Un euro?
Doncs mira, escolta. I tens aquest fantàstic... Que deu estar castigat, eh? Que els cotxes de la policia estan molt castigats, eh? Escolta, no ho has vist, això? Vehicles que veus i dius, això era una ambulància abans, és una exambulància, i s'ha vist molt, saps aquells camions furgonetes, sobretot estrangers, antics de camions, de camions de bombers, els camions de bombers, aquelles furgonetes...
Hòstia, que n'hi ha que han mantingut absolutament tot, i n'he vist inclús amb les sirenes lluminoses, el llum giratori, l'he vist inclús amb això. Jo tinc ganes de drir un vehicle. Tota una cultura al voltant. Jo, per ser feliç, que era un camió, que deia aquella. Sí, senyor, aquella, aquella, ho dius bé. Molt bé.
Què més? Us ha cridat l'atenció també nova agressió a un funcionari de presons. Això va passar ahir a quatre camins. Doncs el reclus li ha trencat el nas a un dels treballadors perquè es veu que l'intern va negar-se que el dutxessin i el desinfectessin per treure-hi les xinxes que tenia al capdamunt. Aquest home potser tenia un circ de puça i les estava entrenant potser, eh?
Li han fotut en l'aire el seu número. Hòstia, però realment estava preparant pel sopar de Nadal de Quatre Camins. Una fauna que hi havia d'haver allà que no... I es va negar que el dutxessin i li traguessin les xinxes. I al final li va fotre un castanyot al pobre funcionari. Sopar de Nadal es queden sense l'actuació estrella. Era el circ de xinxes que aquest pobre home...
Bueno, pobre home. Estava, doncs, en fi, entrenant. Entre cometes, pobre home. És que poc ens passa, eh? Poc ens passa, Déu-n'hi-do. Això passa ahir, eh? Sí, a Quatre Camins. També aquí, ara, seriosament, un rosari d'agressions també a funcionaris i funcionàries.
tampoc segurament està ben pagat i mai reconeguda que està i tant que no i encara es queda amb una agressió que el nas trencat fa molt de mal i qualsevol agressió però hi ha hagut coses molt pitjors per tant, cuidado perquè mal pagada i a més a més amb un perill evident pel teu físic i per la teva vida què dius Joan? què? anem a escoltar 4 cançonetes? home va, jo estic de l'oreixent al damunt ja
Doncs mira, ens anem bastant alrere. Ens anem a l'any 1903, perquè tal dia com avui, Sant Alderic, n'estim, naixia a Mississippi, Big Joe Williams. Va ser un dels precursors del blues, i sobretot amb la seva guitarra. Ens ha deixat molts temes versionadíssims a posteriori, però que són obra de Big Joe Williams.
Sí que és conegut, però tu el posaries dintre la carpeta tiquismiquis?
Som escoltant el Please Don't Go, eh? Tant sobre ciuradíssima dècades després, però... És obra del gran Josep, eh? D'en Vic Joe. Josep Guillem. Vic Josep Guillem, eh? Vic Joe Williams! Uau! Fixa't-hi, per això, la guitarra, eh? I aquí poca cosa més, eh? I et fan un rock and roll que no te l'acabes.
Què més, Joan? Doncs a Londres, un 16 d'octubre de 1925, per lo tant, avui faria 100 anys, va morir després, va morir a la Llan, va morir a Los Ángeles, naixia Àngela Lansbury. De la bruja novata s'ha escrit un crimen.
que jo llegia una vegada i és ben cert, eh? Sempre apareixia en lloc del crim. Si estàs allà... Ara ja no, pobreta, eh? Però si estaves allà i veies l'Àngela Lansbury, fot el camp perquè tens-la de perdre, eh? S'ha escrit un crimen. A Mothership Road. Per cert, com a curiositat, eh? Si truqueu a la Paquita Bruixa, que dorem-se amb el seu telèfon per si voleu fer una consulta, la Paquita Bruixa, com a so del contestador, és això. Si tu truques, pip, pip, pip... i se sent això.
en aquests moments no m'hi puc posar. I sona aquí el Sesc i Toncrime. Té ho veus, això? Alguna estoneta. Jo vaig veure molt la bruja novata. La meva filla va tenir una època
saps quan els nens i nenes són petits els agrada repetir molt la pel·lícula de torn perquè els dona una certa seguretat doncs la bruja novata la vam veure bastant sí senyor una jove Ángela Lansbury que avui faria 100 anys jo no vaig veure molt algun capítol però no era molt seguidor de la sèrie es feia per televisió espanyola oi això?
Òscar, després TV3 ho va donar una versió. S'ha escrit un crim, no? Òscar, honorífic, per cert, l'any 2013.
Per ser, es va estrenar a Televisió Espanyola el 9 de novembre de 1986, eh? Per tant, doncs... En fi, doncs una sèrie històrica, eh? A TV3 també dius, jo no... Recordo el s'ha escrit un crim, eh?
Saps quants capítols hi van venir, d'aquesta sèrie? 264. Tia, 264 assassinats. Què més, Joan? Sí, en pista sí. I a Sevilla, l'any 1930, nacia Carmen Sevilla. Oh, un dia com avui! Un dia com avui, una triu cantant, presentadora de televisió espanyola, va tenir un cert filtreig amb el Hollywood daurat, i...
I a part d'això, una de les dones més guapes que jo he tingut l'oportunitat de veure. Guapíssima Carmen Sevilla de jove.
La gent la recorda segurament per aquesta etapa una mica ja decadent en els programes aquells de loteries. En fi, en qualsevol cas, Maria del Carmen García Galisteu. Sevilla, 16 d'octubre de 1930. I això vol dir que avui faria 95 anys. Te estoy queriendo No me pidas la razón
Jo la recordo amb un Sense Títol 2, crec que era, Sense Títol 2, de la Andrea Buenafuente TV3, que va anar, i era l'època de les ovejites, i li van fotre un ramat d'ovelles al plató. Les ovejites, que caguen molt, caguen molt i... És el que tenen. I li van fotre un ramat d'ovelles allà amb les ovejites. El que dius tu, eh?
Ella hi va entrar, perquè és evident que hi va entrar, per mantenir allà que la gent la coneixés. Però és una dona amb un passat com a cantant i com a actriu que potser es merecia alguna coseta més. La posaríem a la carpeta fiquismiquis. Sí, sobretot al final, perquè se n'enfotien molt del tema aquest, amb la loteria... Evidentment, ella hi traia un rendiment. Però és veritat que a vegades deies... Ja que deies...
Una versió del Te quiero, oi? Què més, Joan? No s'ha fet justícia a Carmen Sevilla. No. És un personatge...
Amb el qual haguessis pogut fer un parell de tallats i passar-t'ho molt bé. Estic completament convençut que fora de micros, fora de gravadores, fora de maquillatges i de llums, hauria sigut molt interessant tenir una conversa amb Carmen Sevilla. Te quiero bien a mí.
De fet, ja dic que és persona entranyable, però un passat com a tribut cantant. I, per cert, va ser la protagonista d'un petó, un altre catxondo, que ell era un catxondo, Bobby Robson. Entrenava el març Bobby Robson. És veritat. Li va fer allò tan típic, li va posar la galta, i com la Carmen Sevilla li va fer un petó a la galta, ell va girar i li va fotre un petó. Bobby Robson. S'assemblava una mica al floquet de neu, eh, Bobby Robson.
Vessin fer bona parella, Bobby Robson. Sí, senyor. Bobby Robson i Carmen Sevilla, vessin fer bona parella, mira què et dic. Van haver-hi també parelles estrambòtiques, ara en ve al cap Charlie Ressac per a Mararell. Sí, això que no s'entén per al lloc, eh? Sí.
Bé, però en Charlie de jove era guapot. Era guapot. Era guapot, sí, sí. No sé que estem parlant d'una dona espectacular, eh, també. Que també era nòvia d'aquell que viu allà, eh. Sí? Sí, es veu que tenia uns temes allà. Unes gravacions. Unes gravacions, unes fotos. No diguis el nom, eh. No, no, no. Ja ho explicaré bonat a dir que això ningú ho sap.
Escolta, tal dia que avui, Cridens, Clearwater, se separaven, eh? Unes certes deseminències entre aquest grup musical, amb alguns problemes legals entre els membres del...
del grup, de la formació, i avui posaven a l'any 1972 punifinal a una carrera d'èxit rere èxit. Doncs 53 anys que Creedence, Clearwater, Rebeival van dir, ei, que saps què? Que tan amics, però... Que s'ha acabat el bròquil. Exacte, s'ha acabat el bròquil. Have you ever seen rain?
Aquesta cançó és tan sensacional, Joan. Et dona un bon rotllo. Mira, l'hem posat i surt el sol. Mira.
Sí, senyor! Creedence, Clevo de Rebeu, el Javier Eversina Reyn. Avui, tal dia com avui, de fa 53 anys, van dir, escolta, no diuen Joan, s'ha acabat el penòquil, som amics, però que cadascú agafi la guitarra per la seva banda, eh? Què més, Joan? Han fet el contrari que l'oreja de Van Gogh.
Que no es refereix a la capital de Tailandia. No, no, no. No és Bangkok, sinó és l'orella del pintor neerlandès. Han decidit, en una operació de màrqueting absolutament espectacular, anunciar el retorn amb Amaya Montero al capdavant d'aquesta formació. Sí, senyor. Ha tornat a casa, eh?
Per cert, Joan, ho van anunciar traient un assaig, la gravació d'un assaig, que jo crec que allò estava gravat amb un mòbil terrorífic, com se sentia, amb noves cançons. I es veu que en Venegas, en Pablo... Ha marxat del grup, eh? Sí, però ha marxat temporalment, perquè ells al matí es deia tornen i es queden tals. En Pablo Venegas marxa, que és un dels fundadors, el fundador del grup. Perdona'm un moment, tens d'apuntar que va haver-hi un comunicat... Sí.
que el grup, les seves xarxes socials, va posar, va treure, va posar, va treure, va maquillar durant tot el dia d'ahir, eh? És a dir, que el San Sebastià, doncs, hòstia, es devia estar coent... Què va passar? Doncs que Pablo Venegues al final va dir que marxo perquè avui està un temps relaxat, amb la família i els amics, però tornaré i els companys van dir que sí. Per cert, Pablo Venegues, fill de l'exlendacari, Chiqui Venegues. Sí, senyor.
Jo ja no sabia si era l'Amaya o l'Aleire, quan l'escoltava, ara ja és igual. Et passa un Andy Lucas. Sí, sí, sí. Jo li diria l'Aleimai. Em diuen que Amaya Montero...
No està ni vocalment ni mentalment preparada per la gira de 30 concerts que anuncien, eh? 30 i abones. Veus autoritzades, diuen. Jo li diria a lei o a mai lei, perquè jo és com que no sé qui són la una i l'altra. Si les veig, sí, però escoltades tenen el mateix timbre, eh? Una mica rull-turull. Rull-turull és un cas extrem, eh? Sóc la llei.
Què més, Joan? Què tenim? I 34 anys que a l'estat espanyol s'estrenava la pel·lícula de Pulp Fiction, eh? Oh! Tarantino, recordo perfectament que el vaig anar a veure al cinema amb la meva amiga Alba, eh?
que viu ara als Estats Units, 34 anys ja, de Pulp Fiction, mi abuela. Pel·lícula del senyor Tarantino, que no és que tima esforços per treure sang d'on fos, eh? Mira, 34 anys, és que tot ja fa molt bé, Joan. Joan, hem d'anar tancant el Dilori, et va, què més tenim? Doncs mira, tanquem a València, tal dia com avui de l'any 2000.
Moria Antonio Ferrandis, eh? Moria Chanquete. Moria Chanquete, que... Uns mesos abans va passar per aquesta casa, aquell programa d'Estem perdent els papers. Va passar per aquí, eh?
Antonio Ferrandís, eh? El Chanquete de Verano Azul. Chanquete ha muerto, Chanquete ha muerto. T'agrada com faig el panxo? Està bastant aconseguit, eh? Jo crec que, com que no l'han passat vegades per la tele, has perdut referents, però...
Segurament la tornaran a passar 26 vegades abans del setembre que ve. Em mires amb bons ulls i em dius que sí, que cola, però no cola, eh? Vinga, va, tanquem, Dilòria. I tanquem, any 1988. Ens hem anat una mica enrere, però deixa'm acabar amb un número 1 de la gran Whitney Houston, que era One Moment in Time, una cançó preciosa, però que, a més a més, es va gravar pels Jocs Olímpics de Seul, Corea del Sud, de l'any 88.
Jo no sé, Joan, si posar-me dret davant d'aquesta veu, d'aquesta magnífica cantant, una dona que ens va deixar autèntiques joies, eh? La grandíssima Whitney Houston. Doncs mira, avui repassem l'actualitat amb la Whitney. Què et sembla, de fons? Doncs, per feta una 3, 5 i 7 en el Crònica, explicarem quantes inundacions ha patit Vilassar de Mar en els darrers 120 anys, eh?
Ah, mira. Hòstia, que interessant, no? Dada extreta de l'Observatori Gamma, vinculat a la Universitat de Barcelona, que acaba de publicar un exactiu estudi sobre les inundacions del període comprès entre 1900 i el 2020. Sabrem les de Vilassada Mar i sabrem...
Quina és la comarca catalana més afectada per les inundacions històricament parlant? Doncs segurament sortirà un 12 d'octubre del 2016, ara fet 9 anys en què va perdre la vida una persona a Riera de Cabrils, aquell dia del 12 d'octubre, el dia del Pilar. El dia del Pilar del 2016 va ser molt, molt dur aquí a Vila-Sà. Joan, una del migdia a 3.57 de la tarda i demà un quart d'on et saludo. I recordarem que la vida pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a Vilassar de Mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi, seguim endavant. Un moment per fer l'entrevista al matí, ho dèiem fa una estoneta.
El proper divendres i dissabte arriba una nova edició de l'Octoberfest a Vilassar de Mar. Tot a punt. Els terrenys de la Boble entre el camp de futbol Xevi Ramon, el camp municipal d'esports i la piscina municipal. Per albergar, doncs, això, bon rotllo, una festa familiar, bona cervesa, evidentment. Estem parlant de l'Octoberfest i actuacions musicals. En parlem amb un dels seus organitzadors. En parlem amb en Pep Molí. Som-hi.
Pep Molís, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, molt bé, molt animat. Perquè aquests dies que venen sempre són dies que ens animen molt. Tu ets un clàssic, ja, també, a la ràdio, és a dir, com l'Octo Airfest, ja és aquesta època, ja és moment de venir a... Un cop a l'any, vinga.
Us vinc a veure, sí, sí. Escolta, però això no es prepara en una setmana. Això es porta preparant molt de temps, no? Nosaltres portem ja gairebé un any preparant-ho. O sigui, acaba una edició i es poseu en l'altra, eh? Exacte. Pensa que és una festa que organitza Huatiner, la Organització Cultural Huatiner. Jo col·laboro amb ells i també és en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilassà. Ells també ens ajuden moltíssim i llavors és una festa per tot el poble, superfamiliar. És la novena edició, crec.
Si no hagués sigut per la pandèmia, hauria sigut la de desembre. Fa 10 anys, però 9 edicions. Una festa que es va fer, ara parlo de memòria, la plaça Picasso, es va fer a l'Escola del Mar, i finalment s'ha trobat la ubicació final per fer aquesta festa. I comencem per aquí, ja que ho comentàvem. És una festa, evidentment, on hi ha cervesa...
Però és que hi ha cervesa a qualsevol bar, també. Per tant, si hi ha gent que vol beure més, no cal esperar l'Octoberfest, ho pot fer-ho cada cap de setmana. Per tant, vull destacar això, l'ambient familiar, l'ambient festiu, l'ambient que es viu en aquestes ocasions a l'October. Totalment, totalment. Pensa que... A part que és un ambient...
Jo diria, sempre que ho veig, és molt de festa major, com la gent del poble, tots ens trobem allà, amb els nens, amb grans, petits... Aquest any, a més a més, hi ha part de les actuacions musicals. La gent gran de Vilassar ens obrirà tant el divendres com el dissabte amb un ball tiroles, tots disfressats de tirolesos, tota la gent gran.
I serà super, super divertit i molt... Novedós. Exacte. Sí, sí, sí. És una cosa novedosa. Que ells han volgut col·laborar vestits de tilolesos i ens faran allà un ball com un commemoratiu de l'october, que això es fa molt a la resta d'Europa.
Doncs això serà per començar el divendres i el dissabte. Parlem però abans de les actuacions, parlem dels comerços. Què trobarem a l'Octoberfest per prendre i per menjar? No trobarem cervesa, evidentment, com per exemple nosaltres al Globs, però també altres portaran les seves begudes.
hi haurà el bar Milú també, també amb beguda hi haurà cap roig, que aquests són uns clàssics de cada any que fan tot típic d'entrepans de l'October i fan molt menjar així típic Octoberfest hi haurà el barbut d'aquí Vilassà
Hi haurà la formatxeria d'aquí Vilassà, hi haurà la Quandi i hi haurà un parell de FocTracks, segurament, que també faran molta, molta cosa. O sigui, hi haurà molta varietat, sí, sí, sí. Per tant, doncs, tot a punt per començar el divendres a les 7 de la tarda, obertura de portes. Com dirà l'entrada? Hi haurés entrada per dia? O pots comprar els dos dies? Com funciona això? Això és entrada per dia.
Sí, véns el divendres, compres l'entrada, l'entrada valdrà 5 horets, és per financiar bàsicament tots els gastos que es fan, perquè l'associació va tenir sense afán de lucre, llavors tot el que fem és per pagar equip de música, so, llums, bueno, els músics, els grups...
Els lavabos, bueno, tot. És que hi ha feina a darrere, eh? Des de Boatiner, amb col·laborador, doncs, en col·laboració d'altres persones com tu mateix, organitzen, fan moltes coses, però organitzen, en aquest cas, el seu gran hit o el seu... La seva marca en el calendari està a l'octubre amb la FES, eh? Sí, sí, sí. Va començar com un experiment. Tu hi eres el començament, no? Sí, sí, sí. De fet, era un experiment que jo, bueno, amb en Pol, que és el president de Boatiner, sempre comentàvem...
I nosaltres vam estar a l'Octoberfest de Calella, tant jo com ell, ell com a Milú, nosaltres vam estar com a Globs. L'Octoberfest de Calella és un Octoberfest que porta 40 anys fent-se. Llavors, allà va ser una experiència molt maca, perquè tot nou hi vam, ostres, molt xulo, vam veure que era molt maco i tot allò. L'Octoberfest també és una fira que es fa a Urrel d'Europa, a la majoria de països europeus sempre hi ha un Octoberfest.
i vam veure que seria, bueno, se'm va ocurrir la idea que seria molt maco portar-la aquí a Vilassà, perquè aquí a Vilassà també, en l'ambientet que tenim, del bon rotllo, la gent, tot, doncs jo crec que triomfaria, i la veritat és que està triomfant, tothom ens pregunta durant l'any, quan la feu, quan la feu, i és molt maco.
De fet, no sé si sabeu d'on ve el tema Octoberfest, una festa que es realitza anualment entre els mesos de setembre i octubre, des dels seus inicis l'any 1810, any en què es va celebrar el matrimori d'un natal príncep, Lluís I de Baviera, amb la princesa Teresa de Saxònia, Altersburgo, i per la qual es va convidar els ciutadans de la ciutat, i ja pots comptar què van veure. Doncs a partir d'aquí van dir, hòstia, doncs...
No ens casarem cada any, però farem una festa cada any amb l'Octoberfest d'aquí ve. L'Octoberfest a Vilassar de Mar. Ara, aquests dies, se n'està celebrant moltíssimes. Com tu dius, a Calella, a Barcelona, al Batllobregat, hem estat buscant. Cada vegada està més al bord del dia. En aquest sentit ens anem europeïtzant més. Alemanya, Suïssa, Holanda també, els Països Baixos.
Doncs, per tant, és una cosa que cada vegada tenim més establerta. Abans la gent deia Octoberfest, què és això de l'Octoberfest? Doncs ara ja ho tenim, no a tots els pobles, però sí a molts pobles ja, eh? Sí, sí, sí, cada cop més. De fet, des que, jo sempre ho he dit, des que viatgem més, doncs ens donem compte de moltes coses. Abans també passava amb la cervesa,
Aquí teníem dues marques molt conegudes, però tot el que posaves diferent era molt estrany. Ara, si t'hi fixes, molts bars, molts restaurants, moltes coses, tenen una varietat de cerveses, igual que amb els vins, una mica tot. Igual que si vas a l'estranger veus que hi ha molts vins i dius, hòstia, abans aquí...
Jo què sé, vas a un bar belga i tenen vins inclús d'aquí i de Rioja, que abans no n'hi havien. Vull dir, és una mica tot es va... Jo penso que sí, que tot es va... Europeïtzant, sí, sí, ens posem una mica a l'hora del dia. Menys amb els horaris, que això no hi ha manera que ens posem d'acord, però en qualsevol cas això ara no toca. Parlem de les actuacions a l'october. Va, què tenim? Per començar divendres, comencem amb la gent gran de Vilassar. Sí, amb la gent gran de Vilassar que es farà el ball tirolès típic, un...
No és fàcil, eh? No, no, no. Cuida-ho, eh? Si estan ensajant, no, no, que els queda de conya. Després començarem amb el primer concert que es diu en Martin Beat and Friends. Aquests són banjos, és espectacular, són com una música tradicional...
jo diria una mica irlandesa, country rock, perquè fan versions de tot, però amb la seva personalitat, que són manjos, sobretot instruments aquests que no estem acostumats a veure. Mira que xulo! Sí, sí, sí.
Cal dir que la benvinguda serà, ja ho hem dit, a les 7 de la tarda, als Valls Tirolesos a les 8 i el primer concert amb de Martín Vítanfrens és a dos quarts de nou del vespre, la primera actuació, però no és l'última. No, a les 10 i mitja del vespre, un cop acabin Martín Vít, tenim Depopurris. Sí, senyor. Depopurris és un grup de versions dels anys 80, 90, 2000. Són brutals, també.
Són bons amics d'aquesta casa, els hem tingut aquí moltes vegades. De fet, ells mateixos tenen un tribut a Don Candú, que està triomfant moltíssim, un tribut a Don Candú, però com a pupurris són gent molt divertida, molt maca, gent de granollers d'aquí a la vora. Sí, sí, sí, hem apostat per gent, sobretot músics d'aquí, que és que n'hi ha molts i boníssims, vull dir que això sí que no ens ho acabarem.
És a dir, la festa, cal dir que només divendres i dissabte, tal com va ser l'any passat, al principi es feia divendres i dissabte i diumenge, però potser era estirar massa. Era estirar massa, sí, sí, sí. El diumenge era un dia... Són dies estranys, els diumenges, per fer coses... Llavors la gent el dilluns treballa i tampoc estan... Si ja venen divendres i ja venen dissabte, doncs el diumenge descansen i és el que ens passava.
I les actuacions, aproximadament fins a les dues de la nit, eh, Pep? Sí, una i mitja, una i mitja ja... A les dues tanquem portes. Sí, exacte. Perfecte. I ens anem als concerts de dissabte, que arriben uns tals aviadors anglesos. Què és això?
Aviadors anglesos també són un grup d'aquí del Maresme. També versions, també. Espectacular. Són molt bons, també. És que, bueno, què dir, no? Són uns grans músics tots i ens ho passarem molt, molt, molt, molt bé amb el tema versions perquè ho foten de puta mare. Molt bé. I a dos quarts d'onze... No tenim el grup local. Anava a dir, ja van venir l'any passat. Sí, fa dos anys. Fa dos anys, sí senyor.
Fa dos anys que són els Bonnie and Clyde. Són versions dels 70, dels 60, dels 70, dels 80. Jo crec que també és un grup espectacular i que ens fa moltíssima il·lusió que tornin. Pep, si ara mateix tinguessis algú aquí davant que diies, hòstia, no he anat mai a l'Octoberfest de Vilassar, què li diries per dir-li, escolta, vine a provar-ho això, què li diries, què has trobat allà?
Doncs es trobarà, sobretot, un ambient molt familiar, molt familiar, molt conegut. Jo crec que es trobarà molt bona música, molt bona cervesa, molt bona gastronomia,
I una fira per gaudir i passar-s'ho molt bé. Sí, senyor. Ah, gaudir. Presentes alguna cervesa tu, no, allà? Sí, com cada any presentarem una. Què presentes? No t'ho puc dir. No ho pots dir. Però, bueno, em pots dir d'on ve, més o menys. D'on ve, d'Alemanya? Mira, te presentaré una de les fàbriques més antigues d'Alemanya i la tindrem en Barrila aquí Vilassana exclusiu. A més, la versió Octoberfest, que és la versió que fan expressament per aquest octubre.
Això no és una anècdota. Aprofito la benentesa, l'amistat que tenim des de... Jo què sé, no aixecàvem dos pams de terra, però tu això ho expliques perquè és la teva feina, la teva normalitat, no? Però això no és gens senzill, Pep. No pots portar cervesa d'aquí i d'allà sent un qualsevol. Estem parlant d'un dels bars...
de Catalunya no ho sé, però com a mínim del Maresme segur referents en aquest sentit. No, no, i ho dic molt en sèrio, ho saps. No, no, merci, merci, t'agraeixo i tant. Com es fa això? Com es fa sentir això? Doncs, bé, bàsicament estimant-te la feina, o sigui, estimant la cervesa, en el nostre cas. I sobretot, sobretot, i això ho vull posar,
També que la gent ho sàpiga que tenim uns proveïdors que també estimen molt la cervesa i ells també es mullen, busquen, si tu vols alguna cosa ells t'ho busquen, troben ells també moltíssimes coses, són fantàstics a l'hora de portar cosetes així.
I jo crec que, bueno, sí que és difícil, perquè a vegades són fàbriques molt petitetes, són coses que a vegades importar-les podien ser massa cares, però sempre tot negociant, i més ara, amb la Unió Europea, que diem. Doncs mira, trobem coses molt maques, molt antigues, i és un plaer tenir-les aquí al poble, sí, sí.
Coneixent-te i coneixent en Pol Berrocall i tota la tropa que feu aquesta moguda, sé que us ho passeu molt bé, sé que en teniu moltes ganes, però que patiu molt. Patiu molt, sí. La gent no és conscient del que hi ha darrere. Sempre dic que hauríem de saber què hi ha darrere les coses, no? Tu quan vas a veure un grup de música vas a tocar i veus el grup i te'n vas, perquè hi ha una feina de molta gent de tot el dia, com en qualsevol feina, però clar, un no és conscient, hi ha un producte final. Clar, el producte final en aquest cas és l'October.
Però quina feina hi ha darrere d'un auto? Hi ha molta feina, molt col·laboradors, has de parlar molt en els grups, per exemple, nosaltres en aquest cas tenim el Clive, també el Marc Bonte, que són els que s'encarreguen del tema música, porten tot l'any parlant amb ells, negociant, fent...
intentant que vingui el millor i intentant buscar coses diferents cada any perquè la gent pugui anar en rotació. Després, bueno, hi ha una feina sobretot de permisos, de papeleos, de tot això amb la policia. Això és només el pitjor, no? Sí. La burocràcia que s'ha de fer, això és el pitjor, no? Sí, sí, perquè a més a més són festes que, entre cometes, grans, llavors has de tenir tot molt controlat amb el tema seguros, normatives, tot, no?
Clar, la seguretat, eh? Sí, llavors has d'allogar un escenari que estigui... Homologat. Homologat, has d'agafar, a part de tot el tema elèctric, això s'encarrega l'Ajuntament, que ens col·labora moltíssim amb aquest tema.
I agraïm moltíssim, sobretot, que ens ajudin així. Que s'impliquin, perquè és una cosa per tots al final, i estem superagraïts. Si dilluns que ve us trobeu amb Pep Molís pel carrer, us asseguro que us dirà una cosa.
És l'últim any. No ho torno a fer. Però després, quan arribi, us pica algú. Ho diguem sempre. L'any que ve són 10 anys, suposo que l'any que ve la muntarem. Més grossa encara, no? Esperem. 10 anys, no. 10 edicions, que quedi molt clar. 10 edicions, sí. Però és clar, la desena edició ha de ser xula, home.
Jo crec que totes han sigut. Sí. Perquè totes ho fas amb la mateixa il·lusió, eh? Des de la primera fins l'última. Clar, que tu quan estàs fent allà... Pateixes molt pel temps, també, per tot. Sempre estàs, hòstia, mirant els calendaris del temps. Ja ho mires? Sí. I què? Bé, bé. Pinta bé. Pinta bé. Ara no vol. No farem un sol espatarrant. Bueno, escolta, si fa no vol, menys calor, eh? Perquè hem passat de tot, eh? Mal temps, vent, pluja, a calor.
i la gent ha vingut sempre aquí estem doncs ja sé que quan esteu fent esteu pensant, mira aquesta és la novena edició però sí que l'any que ve suposo que la muntareu més grossa encara jo espero que sí i tant n'heu parlat ja o no? en parlem, sí en parlem perquè mira, és una cosa que ens fa també molta il·lusió a més són 10 que no ho pensaves mai quanta gent esteu darrere el tot plegat?
Bueno, a veure, darrere, sobretot, bueno, cinc o sis, eh? No som més... David, en Pol, la mare d'en Pol també ens ajuden moltíssim. Som d'aquí Vilassà, tots. En Marc, tu, és a dir... En Marc, sí. L'any que potser podíeu portar en Bruce. O la decena edició, no? A mi m'encantaria.
Si no és el Bruce, el Manuel Fuentes, almenys que pot dir-ho. No és el mateix, però... Doncs, Pep, què més podem afegir? Intentaré parlar amb el mànager de Springsteen. Bé, el trucarem ara, ara que em surtis. Quants litres de cervesa surten de l'octoberfest entre totes les parades? Ostres, doncs mira, és una cosa que no...
No hem calculat, la veritat, però jo què sé, 300, 400, 500... Déu-n'hi-do. La gent beu molta cervesa aquest dia, sí, sí, aquests dos dies. Aquests dos dies, doncs escolta, i pot veure altres coses, eh, també. Amb moderació, eh, sempre. Però pot veure... Sí, sí, home, tenim aigües, tenim coca-coles, tenim fantes, tenim de tot, eh.
Doncs fem molis, en aquest cas, com un dels organitzadors de l'Octoberfest, en Boatiner i tota la gent que hi participa, t'agraeixo moltíssim que hagi estat un any més aquí. No, gràcies a vosaltres, sempre, sempre. I moltíssima sort en aquesta novena edició. Deu anys, insistim, però l'any de la pandèmia ens la vam haver de saltar i, per tant, novena edició de l'Octoberfest. Recordeu i apunteu a l'agenda el proper divendres i dissabte, 17-18 d'octubre respectivament,
a la bòbil, allà on tenim el trocant de futbol i la piscina municipal. I és l'escenari establert, aquest. Convido a tothom a venir a passar-s'ho molt bé, de veritat. Moltes gràcies. Gràcies a tu, Pep.
Salutacions, la policia local del nostre poble es ha informat que en les darreres setmanes s'ha detectat un increment dels casos a municipis veïns i també algun cas al nostre municipi de robatoris relacionats amb el mètode de la mimosa. Es tracta d'un sistema a través del qual una persona, habitualment una dona, s'apropa a la víctima.
i manté contacte físic d'una manera factuosa fent-li una abraçada o tocant-li les mans, aconseguint d'aquesta manera distreure la víctima i aprofitant per furtar-li la cartera, el monader, joies o altres objectes de valor que portin a sobre. Les víctimes d'aquest tipus de robatoris acostumen a ser gent gran. En cas de sospitar o d'haver patit un furt, recordem que cal avisar a la policia local. El seu telèfon de contacte 93754 1020.
El 90% dels professors de secundària tenen problemes emocionals a causa de la feina i en són conscients, i la gestió de la diversitat a les aules és una de les principals causes d'aquest malestar. Així ho conclou un estudi fet des de la delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que ha fet una enquesta a 818 professors de secundària per tal d'avaluar i de posar dades el descontentament que es percep que tenen, tot i tractar-se d'un estudi fet
A Girona, els seus autors consideren que és extrapolable el conjunt de Catalunya. Aquest malestar fa referència al fet que estan cansats, a l'estrès o a la impotència que senten per afrontar diferents situacions a les aules, segons l'autor principal d'aquest estudi, Àngel Guirado. Concretament, s'ha vist que la gestió de la diversitat n'és una de les principals causes.
Segons l'enquesta, gairebé un 80% dels professors de secundària diuen que la gestió d'aquesta diversitat els afecta força o molt. Gairebé el 60% dels que pateixen problemes emocionals intenten resoldre'ls ells mateixos i un 34% diu que busca ajudar.
La majoria entre amics o companys. Segons Guirado, hi ha diversitat en el nivell d'aprenentatge, en la procedència dels alumnes, en el coneixement de la llengua catalana i en relació amb els trastorns del neurodesenvolupament. Segons els autors de l'enquesta, l'estrès que tenen repercuteix en una rebaixa de la qualitat educativa.
i concreta que una altra de les causes que els provoca malestar són les ratios elevades. Entre les mesures que els ajuden hi ha les millores en l'organització del centre i tenir un bon clima de treball. L'estudi conclou que cal combinar estratègies de suport psicològic al professorat amb mesures estructurals i també de caràcter organitzatiu.
Hamas assegura que ara mateix no pot lliurar cap cadàver més dels hostatges segrestats a Israel que van morir en captivitat o en l'atac al Festival Nova fa dos anys i que el grup islamista s'havia endut a Gaza. En falten 19 dels 28 que havien de tornar. Diu que estan sota la runa dels bombardejos israelians en túnels als quals no es pot accedir o sense localitzar.
i que ja han entregat tots els que han estat capaços de preservar després de dos anys d'ofensiva bèl·lica i una destrucció generalitzada de l'enclavament palestí. Els Estats Units i alguns països de l'Orient Mitjà els han oferta ajuda per localitzar-los, però Israel no els creu i amenaça de reprendre els atacs contra palestins si no els entreguen immediatament.
Parlem d'esports, parlem del Barça, Eric Garcia veu molt a prop la seva renovació i ha manifestat que se sent titular. Garcia s'ha convertit per mèrits propis en el defensa més en forma de la plantilla del Barça. El defensa del planter confia que l'equip capgiri els mals resultats i que recuperi la seva millor versió. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a les 13 hores, fins a la una, continuar parlant de tots.
Pilsar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de Pilsar Ràdio.cat. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Jordi, 50 anys, director d'entitat bancària. Conduïa temeràriament. Va matar un ciclista un dissabte al matí. Tres anys de presó i tres i mig sense permís. Sílvia, 27 anys, perroquera. Va fer un avançament antirreglamentari. Va provocar un xoc lateral amb un altre turisme i va matar un menor. Va donar positiu en drogues. Tres anys i mig de presó i quatre sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
30 més 5. Activitat, fruita i verdura. Si vols fer salut, suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina, pas i auger. Pren fruita per esmorzar. Fes servir les escales. Tria verdures i amanides com a guarnició. Mou el cor. Inclou fruita al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres.
Suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Si vols fer salut, suma. 061. Salut respon.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sam. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sam t'espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi, com sempre, un cop al ves, passa per la ràdio, visita l'estudi de Vilassar Ràdio, l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Com sempre, posem temes destinats o dedicats a les persones consumidores, que en definitiva som tots. I aquest mes d'octubre posem damunt la taula per començar els aliments. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Oriol Contreras, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom, gràcies. Com estàs? Molt bé. Doncs escolta, aliments avui damunt la taula, no? Sí, i més que aliments, el concepte de la diferència entre caducitat i consum preferent, que segur que és un tema que tothom coneix, però que potser no tothom reconeix la diferència, i que és molt important, et deixaré una dada inicial només perquè vegis la importància de distingir entre el consum preferent
preferent o la caducitat. I la Comissió Europea diu que més d'un 10% dels aliments que estiren, aliments que estiren, que es llencen, perdó, és per desconeixement entre aquesta distinció entre caducitat i consum preferent. És a dir, que la gent es pensa que ja no es pot menjar i el llença. Per evitar també el malbaratament
dels aliments i tenir més consciència del que estem comprant, és això el que jo us volia explicar. Doncs perfecte, anem aquí. Abans, fa uns anys, tot era caduca, i ara veiem els aliments, la majoria, la grandíssima majoria, consumir preferentment. És correcte. La diferència és evident. O sigui...
la caducitat, el que ens està dient és que aquell producte ja no es pot menjar. Sembla fàcil explicar-ho, però la distinció amb el consum i preferentment és que el producte perd qualitat.
Llavors, quan un producte perd qualitat, perquè ho té estudiat el productor, el que pot perdre és olor, pot perdre gust, pot perdre alguna de les propietats que ens diuen que té aquell producte, però això no vol dir que no es pugui menjar. I quan diu que caduca, vol dir que aquell aliment normalment ho associem amb productes frescos, està clar, la llet, els ous, la carn...
el peix, qualsevol producte que sigui fresc, ens diu caducitat. Doncs què vol dir? Que aquell producte, a partir d'aquella data, en teoria, ja no només perd les seves propietats, sinó que podria ser dolent per la salut de les persones. Per això, com deies tu al principi, caducitat ja trobem molt poc. Tot i així, a veure, hi ha productes com, no sé, els iogurts,
un o dos dies. Clar, el que et diuen també és que tu obris el producte. Hi ha productes, Oriol, que realment ho veus quan s'han fet malbé. Sobretot iogurts làctics, ho veus, l'olor, un ou, ho veus. Hi ha productes més complicats, però en principi quan un producte ja no es pot menjar ho veus i sobretot ho olores. Per seguretat, evidentment, on diu caducitat hem de seguir-ho estrictament, sobretot llocs com públics com restaurants, residències, d'habit, etcètera.
Però a casa, la caducitat encara fins i tot la podíem contemplar fent l'observació, com dius tu, de l'olor, del color, etcètera. El que està clar és que hem de distingir-ho molt bé perquè el consum preferent ens permet molt, molt, molt allargar, i aquí estem parlant fins i tot de...
tot el que és productes envasats, secs, la pasta, l'arròs, tots aquests productes, tots haurien de tenir aquesta data. Per tant, distingir-ho que ens resulta una cosa habitual i fàcil, no tothom ho fa, l'estudi aquest ho diu, que més d'un 10% dels productes que es llencen és per aquest desconeixement i ja simplement per un tema de seguretat tenir-ho molt clar, la caducitat amb el consum preferent.
I aquí on entra l'oficina del consumidor? Si hi ha alguna queixa al respecte, podem presentar alguna reclamació o no? Clar, si el producte està ben etiquetat, com molts altres, està a l'ordre del dia el tema de l'etiqueta, ja no només en productes d'alimentació, sinó de roba, oi? O d'electrodomèstics, ja fa anys que funciona un etiquetatge molt concret i molt descriptiu, si el producte està ben etiquetat, clar, poca cosa tens a dir.
si algú ha tingut algun tipus d'intoxicació, lògicament. L'oficina de consumidor entraria, en aquests casos, és que estem fent una tasca informativa, però podria haver-hi alguna reclamació per a algun producte que no estigués ben etiquetat. I en quan no està ben etiquetat, que és molt difícil distingir-ho perquè no ho podem saber-ho, o no estigui ni tan sols etiquetat,
hauríem de trobar un producte que no veiéssim ni la data de cositat i no veiéssim el consum preferent. Llavors això es podria denunciar i aquí és on l'oficina de consumidor podria intervenir. Realment no és l'habitual, no hi ha ningú que s'atreveixi o s'arrisqui a fer-ho i més per les zones on vivim. Potser en algun lloc més apartat algú s'atreveix a fer-ho perquè és un risc pel productor 100%.
Per tant, aquí entraríem a un producte amb l'etiquetat que això ja és complicat. No sé si t'has trobat mai amb aquesta... En qüestió d'alimentació, no. És una cosa que em sembla que està bastant trinxada, que ja fa anys que això, doncs, cap productor s'atreveix a no fer-ho. El tema de l'etiquetatge és més complicat amb altres...
amb altres productes, sobretot pel tema de la roba o d'electrodomèstics, que sí que no expliquen bé les condicions del producte, o fins i tot hi ha manuals d'instruccions que són en xinès, tot això ja és un altre tema, però que és digne de denúncia, llavors la Generalitat, l'Agència Catalana de Consum, amb els seus inspectors, podria arribar a obrir expedients a les empreses que o no etiqueten bé,
o no donen el manual d'instruccions quan l'haurien de fer. O restaurants, o bars, etcètera, que aquí també entra aquesta oficina d'inspecció de sanitat. De fet, també cal tenir en compte un tema molt important. És obvi, però cal remarcar-ho. És a dir, si jo compro un iogurt i el teixo fora de la nevera, doncs aquí començo a tenir el problema jo. És a dir, per molt que posi, consume'l preferentament. Jo compres un embotit i és estar dos dies fora de la nevera, segons quin tipus d'embotit podem tenir un problema amb això. Això queda clar que aquí no hi ha queixa possible.
De fet, la majoria de productes frescos ja indica la temperatura fins i tot a la que ha d'estar. Vull dir, no recordo jo haver vist un producte fresc on no digui a quina temperatura ha d'estar. I dient-te que ha d'estar a 5 graus, saps tu que ha d'estar al frigorífic. El tema etiquetatge s'està treballant molt, evidentment, per perfilar-ho a vegades, pel meu gust, exageradament. El que no pots és anar a comprar una samarreta i trobar-te una enciclopèdia enganxada allà
amb milions i milions d'instruccions. Jo fins i tot tinc un company que importa i ven, distribueix roba, i la importa de la Xina, que és on la majoria fabriquen allà. I tenia un contenidor que li estava venint de la Xina cap aquí just quan
La Unió Europea havia introduït un petit, petit afegitor a les etiquetes que havia de tenir fins i tot el correu electrònic. I quan va arribar aquí al port de Barcelona amb contenidors sense de roba, li van dir, doncs mira, ja se'n pot tornar cap a Xina perquè no porta...
al correu. Tu imagina't, al final l'home ho va poder aconseguir fent uns petits adhesius que enganxaves, bastant cutre, però bueno, des d'aquí se'ls va acceptar perquè és que al final filem tan primos. Imagina't, la xiqueta tenia tot, l'adreça fiscal, l'adreça postal, però li faltava una nova...
un afegitor que era el correu electrònic. A vegades jo crec que ens passem una mica amb el tema d'etiquetatge. Però amb el tema d'alimentació penso que sempre seria convenient tenir-ho tot molt ben explicat. Com sempre passem de l'A a la Z, perquè abans era caduca i hi havia un malbaratament alimentari però de...
Però d'aquells grans, dels grans, perquè era... Ui, ha caducat, fora. Ara, amb el consumer preferentemente, sembla que això ha baixat una mica, tot i que hem d'entendre com a consumidors, consumidores, que la diferència entre caduca i consumer preferentemente. Que, insistim, sempre l'última paraula la tens tu. Hi ha productes que es veu molt i molt clar.
Bé, aquí queda clar que a l'Oficina Municipal d'Informació del Consumidor i els Amics no podeu entrar, en principi, sempre hi haurà alguna cosa que sí que podeu entrar, però està molt bé cada vegada també donem aquesta informació a això, a to d'explicar tot el sentit d'aquest etiquetatge. Oriol, què més tenim avui? I un altre... Avui tenim un altre punt, més aviat informatiu, tampoc no és causa de moltes reclamacions, en podria tenir, però és més aviat informatiu i són drets dels consumidors que també hem de conèixer, no?
i consisteix en informar, en posar sobre la taula, la no obligació de facilitar l'escaneig o la fotocòpia del nostre DNI, per exemple, quan fem una reserva amb un...
Apartament turístic, amb un hotel, fins i tot una companyia elèctrica o una companyia de telefonia, que antigament, i si algú ho fa, doncs no ho fa bé, ens demanaven còpia del DNI, l'escanejaven, de fet hi ha hotels o llocs d'aquests que encara l'escanejen. Allà et demanen el DNI de tots els viatgers. L'altre dia, fa un parell de cap de setmana, vaig estar en un hotel, casualment, i jo m'havia fet l'article i havia llegit el tema...
I tenia molt clar que el DNI, jo com a tècnic de consum, no ho podria facilitar, o sigui, podria facilitar les dades però no l'escaneig, d'acord? I em demanen el DNI. I dic, ja està, ja la tenim feta, no? La meva dona diu, ja tenim sarau muntat. I sí, sí, en aquell moment primer deixo el DNI a veure què fan. I evidentment posen el DNI dintre d'una màquina d'escaneig i l'escanegen. I li dic, perdona, tu saps que el DNI no es pot escanejar...
I em diu, no, no estic escanejant el DNI, estic escanejant les dades del DNI. I, efectivament, em va ensenyar la pantalla, hi ha una aplicació, que deuen tenir molts, segurament, hotels avui en dia, en la qual, quan escaneixen el DNI, no escaneixen completament la targeta, sinó el que escaneixen i es treuen són les dades. La informació. I, efectivament, fins i tot el codi aquell de la comissaria, etcètera, tot això va parar en aquell programa. I llavors em vaig quedar tranquil. Llavors, vol dir que,
Des del sector hoteler s'han posat les piles, coneixen aquesta normativa, i segurament no tots encara ho fan, però molts ja saben que només poden treure les dades del DNI. Les dades, val? Però la còpia, la fotocòpia, l'escaneig, i fins i tot, jo recordo quan era jove, deixar el DNI quan llogaves uns esquís. I tant. Com a penyora, per si no, amb uns llocs. Tot això ha passat a la història.
Què pot passar si t'escaneixen el DNI i com ens han escanejat a tots 40.000 vegades? El problema és que avui en dia jo sempre dic que és més fotut quan et roben la cartera el fet de tenir ells el DNI que no la targeta de crèdit que estigui dintre la cartera perquè la targeta, evidentment, poden començar a treure diners però hi ha una assegurança i tu, en qualsevol cas, la cancel·les.
Però que se't quedi en el DNI, avui en dia pot tenir repercussions pitjors, insisteixo, que tenir la targeta. Poden fer contractes en nom teu perquè moltes empreses no filtren qui entrega el DNI, ho fan tot per telèfon, per exemple. Tu amb el teu DNI podries contractar avui en dia infinitat de serveis en nom teu.
Una altra cosa és que tinguin a compte, però com a mínim a nom teu sí, d'acord? Llavors poden tenir a nom teu un contracte de telefonia, de llum, fins i tot un préstec, perquè en molts llocs es fa també per telèfon i no filtren prou bé, i després, evidentment, la falta o la manca de pagament d'aquell servei o d'aquell producte o d'aquell préstec aniria a càrrec teu.
O sigui, tenir un DNI... També necessiten el nombre de compte, d'alguna manera. O no? No, perquè et donen alta nom teu, donaran la compta de qui sigui, de l'altra persona, el primer mes potser el paguen...
però el segon, tercer i quart, fins que la pilota es fa grossa, ja no la paguen. Però el nom, el problema és que el titular ets tu. Llavors, això moltes vegades només es pot fer si tens el DNI. Bé, i bàsicament això, l'empresa podria dir, escolta, i vostè no és el de la foto, però moltes gestions es fan enviant-ho, tot telemàtic, avui en dia com tu. Sí, amb veritat, ni per telemàtic. Enviem el DNI, jo, pum, te l'envio, ja està. Llavors, perdre el DNI o que te'l robin,
O, en aquest cas, que el tinguin amb una base de dades on també podríem fins i tot hackejar-la i entrar. Ahir ens va arribar un correu de Mango. La majoria que hem comprat a Mango, doncs dones el correu perquè et passin el tiquet o perquè ets allò cliente i et facin el 5% de descompte. Doncs es veu que han entrat, va sortir la vanguardia, doncs justament vam rebre el correu. Han entrat...
Els han pres les dades i quines dades els han pres. De moment el que els han pres és el correu electrònic, el nom, l'adreça i poca cosa més. És a dir, que no hi ha el compte corrent, evidentment, però ja tenen les nostres dades. Què poden fer a partir d'ara? Aquelles persones, entre cometes, dolentes.
Fer-se passar per Mango... No, no, sense cometes. Sense cometes. Fer-se passar per Mango, perquè, evidentment, algú no enviarà un correu així... Fer-se passar per Mango, fer la imatge de Mango, i com que nosaltres sabem que som clients de Mango, enviar-nos un enllaç per anar a la web de Mango a comprar, que no és la web de Mango, que és la web que fabriquen els estafadors, que això també passa sovint. El que passa és que fer dissenyar una web pirata que s'assembla o és idèntica a la web de Mango...
i penjar-ho a Instagram, flash, tenim un descompte del 50%, 60 o 70, borrades, que la gent per això ha de començar a distingir, no és el mateix que si tu saps que ets client de Mango i t'envia un correu electrònic Mango i et redirigeix a la web de Mango, i que tot això no és...
Mango. I el tenim fet. Però clar, tu estàs més confiat perquè tu sí que ets client de Mango. Llavors això faran un spam i enviaran moltíssims. El que no ho sigui dirà, no ho sé, això és un spam perquè no sóc client de Mango, però el que ho sigui, com que tenen les teves dades, tu confies i aquí està un dels problemes de les estafes.
I per donar d'alta o de baixa a algun servei, del que sigui, moltes vegades et diuen, escolta, envia'm el DNI. Això ho podem fer? Ho hem de fer? No, esclar, això en teoria ho feien. Si algú s'hi ha trobat, evidentment, actualment, i aquesta normativa, si no recordo malament, era sobre l'any 21, una cosa així, no podrien, no podrien, et pots negar.
A mi m'ha passat últimament això, eh? M'ha passat l'última setmana, per ser més exactes. Que et demanen la còpia. Sí, no la... Escolta, per donar de baixa d'un servei... Quin tipus de servei era? Una alarma.
Amb el terme alarma, com que hi ha un tema més de seguretat pel mig, perquè és un tema de seguretat, suposo que es reforcen una mica la seguretat, això t'ho hauria de mirar si hi ha alguna excepció. Podria dir-t'ho, per això t'he preguntat al sector, si hi ha alguna excepció, perquè evidentment per un hotel no... Les dades les tenen que passar a la policia, però la policia no demana.
la fotocòpia del DNI. La policia hi ha expressament per la normativa, el que demà són les dades i un codi que apareix en el DNI, que, per cert, mai l'havia utilitzat, de xifres i lletres que hi ha al costat de la fotografia. Això ho demana la policia, però no ho demana la fotocòpia. Però, en tema d'alarmes, doncs no ho sé. Hauríem ja si és una excepció, perquè, com que estem parlant d'un tema més de seguretat,
Clar, per telefonia, si et diuen a la baixa enviem el carrer, és no, eh? És no. T'envio les dades, però no el DNI, no? No, cap d'aquestes altres empreses. Jo dubto ara mateix del tema de l'alarma, però en general no. Però en qualsevol cas hi va haver una excepció, però el que queda clar és que a vegades la desinformació de les persones usuàries fa que fem coses d'aquestes sense pensar en les possibles repercussions. És a dir, tu dones el DNI, el DNI, dona'm el DNI.
Faig una fotocòpia que després posaré les dades. Això passa molt als hotels, eh? Sí, sí, sí. Llavors, doncs, l'excepció aquesta que jo... Ho fan una foto, a vegades. Que he descobert d'aquest programa, que segurament el deuen fer servir molts, però que sí, com dius tu, que t'ho segueixen demanant.
els hotels i tots aquests establiments turístics i ja et dic, hi ha altres empreses com poden ser això encara de telefonia o elèctriques. Tu dius que vas fer servir un hotel, jo també la setmana passada, el cap de setmana, i em van demanar el DNI i van fer una foto amb el seu mòbil o amb el seu... Clar...
Aquí hauria, si ho hauria sapigut, no?, la propera vegada pregunta, escolta, vostè, això, escaneja realment el DNI o està traient les dades? Si escaneja realment el DNI, et podries negar. Llavors, sí, jo què faria, eh?, perquè sempre millor posar la situació i no deixar-lo anar a l'aire. Jo què faria? Evidentment, tu vas esplèndid, romàntic i amb una il·lusió de passar el camp de Salana i no el fastidiaràs, perquè si no la dona et diré que, a veure, que allò del DNI no és motiu de tensar la situació, però sí que quan surto de l'hotel l'últim dia i pago,
demano el full de reclamacions i llavors aquest full de reclamacions li diré no, no, és que jo el demano perquè vostès els hi vaig dir el primer dia que no tenia que tenir el DNI vostès han insistit jo crec que això no és correcte ni legal i per tant com que vostès ara mateix tenen les meves dades i no m'asseguren que la destruiran jo demano el full de reclamacions
i ja està. Però quan surti. Clar, ama, no poteu amb l'aire el cap de setmana. El cortés no quito el valiente, però si jo vinc a passar-m'ho bé, vinc a passar-m'ho bé. Però no seria legal, a no ser que, com jo he vist en pantalla, realment, quan escanejava, s'ostreien només les dades que hi ha dintre del DNI.
Molt bé, Oriol, què més podeu posar, vull dir, damunt la tele? Queixes estivals de retards amb avions, etcètera? No tant estivals, sinó anuals. Anuals, ja, ja no és una període... No, no, i cada cop més complicats, cada cop viatgem més, cada cop viatgem amb més companyies i busquem les ofertes més econòmiques. N'hi ha una que és hongaresa,
que es diu Uiseir, i que les fa, les està fent de grosses. I clar, se'ns escapa del control, perquè, per exemple, ahir tenia una reclamació d'un vol, em sembla que era de Bucarest a Doha, i després de Doha a Budapest. Bueno, jo li he pensat, vostè, quines vacances fa? Bucarest, Doha, Doha, Budapest... Bueno, però jo no m'hi fico amb això...
I havia tingut cancel·lacions. Clar, cancel·lacions d'una companyia hongaresa produïdes a Doha o a Bucarest, aquí se'ns escapa una miqueta. Sí, una miqueta, eh? Aquí se'ns escapa una miqueta. Això ens està portant en sèries dificultats.
De fet, parlo de memòria, l'altre dia vaig veure en una xarxa social que hi havia persones que es van estar hores i hores dalt d'un avió, concretament 3 hores dalt d'un avió, però una condició meteorològica. Plovia molt i, per tant, es va tancar un eix, una pista...
uneixes una pista de l'aeroport. Aquí hi ha dret a reclamació o si és una causa meteorològica, escolta, no hem de reclamar res? Si és justificada. El tema és si és justificada, perquè tu pots dir que plou molt i al final és un interès propi perquè aquell avió, no sé, perquè sigui, no? La tripulació s'ha de canviar o tu no te n'enteres. La justificació d'aquesta causa climatològica ha de ser legal i establerta, per exemple, si això ha passat a Espanya per a EMET.
llavors tu pots reclamar evidentment la companyia et dirà que hi havia un motiu climatològic i el següent pas que això és el bàsic has d'anar a l'agència estatal de seguretat aèria el dia que parlem d'avions ho explico més concret però em vas dir que funcionava molt bé a més les resolucions són vinculats i l'agència estatal de seguretat aèria què fa quan rep una reclamació per retrat en aquest cas retard no cancel·lació sinó retard
i justificat, en teoria, per qüestions climatològiques, fa la seva pròpia investigació i, evidentment, va picant llocs oficials, des d'AN, des d'AMET, de meteorologia, i aquí és on les dades oficials les recopila. Aquí sí, l'Agència Estatal de Societària pot fer una resolució motivada, no, motivadíssima, i et dirà, si aquell motiu climatològic és realment justificat,
o no és realment justificat. A tu et dirà la companyia que sí, però només l'Agència Estatal de Ciutat Aèria, amb la seva investigació posterior, sabrà, com en diuen castellà, ciència certa, si aquell motiu era el que justificava el retard de més de 3 hores, llavors no podries reclamar.
Doncs Oriol Contreras, com sempre falta per acabar que ens expliquis els dies i hores que visites aquí Vilassa de Mar i altres pobles de la comarca. Doncs aquí Vilassa de Mar estem els dimarts per la tarda de manera telemàtica, per telèfon, i els dimecres a la tarda i dijous al matí, de manera presencial, aquí a l'edifici nou sobre el mercat.
I altres municipis, ja ho sabeu, des de Premiata ja cap al sud, fins a Palafolls, o Malgrat, o Calell, o Arenys, Canet, cap al nord, i Montmeló, Cardedeu, Castellbisbal, cap a l'oest. Doncs, Oriol Contreras, ja hem fet la secció del mes d'octubre, ja hem fet la recta final, en queden un parell, novembre i desembre. Per tant, ja posem temes de molestar, suposo, temes de consum relacionats amb les compres, que vindran d'aquí a poc, això, eh? Així mateix. Oriol, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassada diu hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Dos quarts de dotze en punt del migdia. Seguim en directe. Ens demanem la segona part, segona hora de la nostra edició del Parlant de Tot. És dijous i aquesta hora vol dir que toca Tartúlia jove. Una setmana passant per la ràdio l'alumnat de quart d'ESO de la Vilanzara. I aquesta setmana toca el Pere Ribot.
Com que em fan cares perquè ja veig que avui estarà la cosa distreta. Avui estarà distreta la cosa. Una setmana passa el Vilanzara i l'altra passa el Pere Ribot. Això és el que passa a classe. Abans que el docent acabi de parlar ja estan tots aixecant la mà, cridant, però tots es porten molt bé. Júlia, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé, aquí. Bé, aquí, no? Nerviosa o no?
No, la veritat. No, no, tu t'agrada això del micro. Mentre que em salti classe. Ah, bueno, és una part de la classe, eh? Vist així és una part de la classe. Però estàs bé? Sí. Molt bé, tu això del micro t'agrada, no? Sí, està bé. Havies parlat mai a un micro?
No me'n recordo, però potser sí. Està bé, està bé. Potser no he parlat mai, però molt bé. Guillem, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Tu una mica nerviós, pot ser o no? Sí, una miqueta. Sí, ho he vist a l'entrada de la ràdio, eh? Tio, tio que... Ara és la primera cosa que sento la veu, eh? Estàs bé per això o no? Sí, sí. Necessites alguna cosa? No. Molt bé. I ara, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí? Nerviosa o no? No. No. Ella és la que... M'ha dit ella, eh? Que és la que es porta millor classe. Sí.
Hola. M'ho has dit tu? Doncs sí. Ah, i després també algú m'ha dit no m'agrada el meu jepeto. Jo. A tu també m'has dit això, molt bé. I què és el jepeto? La cara. La cara, no t'agrada? Per què? Saps què és el jepeto o no? No. De què ve, doncs, això del jepeto?
Cara, careto, jepeto, no sé. En Jepeto és el creador, constructor d'en Pinocho. Saps qui és, en Pinocho? Sí. Mira el micro, mira el micro. Mira el micro. Ara, ara sí. Doncs tot bé? Sí. No estàs nerviosa, eh? No. Molt bé. Hi ha algú que et posi nerviosa a tu a la vida? No. No, res? No. Ni un examen, ni... No. Molt bé, molt fantàstic. I també teníem nosaltres a l'Aran. Arran, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí? Nerviosa, no? Ara que hem començat, ja no. Ara ja no estàs nerviosa abans?
Perquè no sabia com anava i tal, ara ja... Ara ja ho veus, no? Portem dos minuts i ja veus com va, no? Sí o no? Sí. Molt bé, escolteu, avui el tema l'heu triat vosaltres. I es tracta de parlar de les xarxes socials, l'exposició que teniu a les xarxes socials, si esteu enganxats, enganxades... Jo crec que no, no esteu... El mòbil jo crec que el toqueu re, 5 minuts al dia. I tot això ho posem demà a la taula. Sí? Som-hi? Sí. Doncs vinga, va, comença la tertúlia jove, som-hi.
Júlia, què tal? Començo per aquí sempre, que ho sàpigues. Ja ho saps, que sempre començo per aquí, eh? Júlia, tu tens xarxes socials? Sí. Sí, què tens? TikTok, Instagram i no molt més, la veritat. Molt bé, però alguna més. Bé, és que no sé si es conta, però YouTube o alguna cosa així, però no molt.
YouTube, dius? Sí, és que es conta com a xarxa social, però... Això és un debat, també. Hi ha qui conta com a xarxa social un WhatsApp. Conteu vosaltres com a xarxa social el WhatsApp o no? No. Va canviant el tema, perquè normalment és sí. És una aplicació de missatgeria, però en principi... Molt bé. Escolta, TikTok, per què?
Per passar una mica el temps i distreure'm, la veritat. Si estic com molt estressat amb examens o algo, miro durant una estona per distreure'm i després com ja tornar. Una estona, no? No una estona, però una estoneta. Un quart d'hora, tampoc m'estic dues hores. A veure, quanta estona estàs... Sincerament, aquí es tracta de posar les cartes amb la taula, heu triat vosaltres el tema. Quanta estona et passes amb el mòbil durant el dia? Potser...
3-4 hores. 3-4 hores, tenint en compte que us en passeu 7 a l'institut, no? 6 a l'institut, i després 4 hores. Fas alguna cosa més per això? Sí, nació sincronitzada, anglès, però el mòbil també me'l poso mentre que estudio, em poso alguna pel·li. Ah, és l'ideal. És el que recomanen els experts, posar-se pel·lícules, sobretot quan estàs estudiant, oi? Sí o no? No, però me les poso en anglès. Ah, i així estudies anglès, no? Clar, clar. I a casa et diuen Juli, el mòbil...
A vegades, però tampoc. No? No, no molt. Penges alguna cosa al TikTok? Al TikTok no molt. És que no sé què passa al TikTok, que ningú penja res. Llavors qui penja al TikTok? Jo sí. Tu sí? Perfecte. Ja sabem qui penja les coses al TikTok, perquè normalment ningú penja. Oh, no penjo mai res, jo només miro. I a l'Insta què?
A l'Instagram, a vegades, penjo alguna història d'alguna foto amb alguns amics, a algun lloc on he anat, a algun concert... Quants comptes tens a l'Instagram? Dos. Quins són? L'oficial i el best friends, no? Sí, per dir-ho d'alguna manera, sí. Sí?
L'oficial és com que penjo quan vaig a algun concert o així, i com el que tinc com els meus amics, penjo alguna tonteria o alguna cosa que he vist que em fa gràcia. Et segueix la família? Sí. Els dos? No, perquè un no té, ma mare no té, però el meu pare sí que em segueix. Dona, dic els dos comptes. Ah, els dos comptes. No, però perquè tampoc m'han demanat, doncs...
Si t'ho demanessin ara, dirà, Júlia, et volem seguir en el conte aquest, diguem-li, B, el conte B que tens. Sí, perquè tampoc pugui res volent. Normalment teniu dos contes per amagar-les als pares. No, no és pels pares. I tampoc és per amagar, és com que perquè hi ha coses que tampoc vull que ho vegi tot el món, tot el món que conec, i només vull que ho vegin els meus amics i gent com que tinc més propera, i doncs ho penjo allà. Molt bé. Guillem, i tu quines xarxes tens? Jo tinc el YouTube i Instagram.
YouTube i Instagram, eh? Sí. El YouTube, el consell és una xarxa, tu, eh? Sí. Molt, i et penges coses al YouTube?
Bé, abans, fa com un any a l'estiu, jo tenia un canal on penjava jocs i coses així perquè m'avorria i m'agradava. Ah, molt bé. I quins jocs penjaves? No ho sé, el Fortnite, que era la moda, el Minecraft, que m'agrada. Penjaves tu jugant? Sí. Sí o no? I tenies molts seguidors? Bé, els meus amics i gent que a vegades subscrivia. El YouTube és visualitzacions, no?, bàsicament? Sí. Quantes visualitzacions pot tenir un vídeo teu?
Unes 14, 20 o així. Bueno, està bé, està bé, molt bé. I a l'Insta què? A l'Insta tinc una conta, que és la meva, on només tinc penjada una foto, perquè així la gent que em segueixi o algo, almenys pugui veure qui soc. I tinc un altre conta, on és també com la de YouTube, que penjo les coses allà per tindre més servidors en conjunt. O sigui, que tu tens l'Instagram per tafanejar els d'altres. Sí. Ah, val, perquè si no penjas res, no? I què mires?
doncs miro vídeos com de riure, de jocs i coses així, perquè m'agrada. I tu quantes hores et pots passar amb el mòbil al dia?
Depèn, el meu màxim són 3 hores, perquè no puc utilitzar el mòbil més de 3 hores. Però no pots per què? Perquè el meu pare té posat un control parental i no em deixa més de 3 hores. 3 hores i pac, s'acabó. I el gastes cada dia, les 3 hores? No, els dimarts, els dijous i els divendres no, perquè com tinc extraescolars... Què fas?
Faig vòlei. Molt bé. Llavors, de 6 a 9, doncs, estic en treno, i el mòbil a les 9 ja se m'apaga totalment, i si surto del col·le a les 2 i mitja i arribo a les 3 a casa, entre que dino, faig deures i això, doncs tinc una hora lliure o així. O sigui que tens el control parental, eh? Molt bé. Quants seguidors tens a Insta? No ho recordo, diria que entre uns 70 o 80 va així. Molt bé. I tu, Júlia? Jo uns 150 o alguna cosa així.
Molt bé. Això és molt o és poc o és normal? Depèn de qui em comparis, però això ho trobo normal perquè jo, per exemple, només tinc la gent que conec, la gent que conec i em cau bé. No tinc qualsevol persona que em demani perquè és privada a la compta. Molt bé. Chiara, bon dia, va. Bon dia. A veure, tu tens xarxes socials? Tinc xarxes socials. Quines xarxes tens? TikTok, Insta i ja està. I m'has dit que tu sí que penges en el TikTok? Sí. Què penges tu?
No sé, depèn. Què acostumes a penjar, tu, o a l'Insta? Vídeos de fotos, en plan, diverses fotos, o no sé. Sí, no tens una especialitat allò, no, jo el dibuixo, ahí penjo el cel, o els núvols, no. No, tu et penges a tu. Sí. Molt bé. I quantes has utilitzat el mòbil al dia? Poques. Quatre.
Són poques, quatre? Sí, però perquè... Això vol dir que són sis, almenys, però bueno, jo sé que vosaltres sempre resteu una miqueta. No, no, perquè jo també tinc control parental i jo, en pla, l'utilitzo per, en plan, parlo molt més per al mòbil que, en plan, TikTok quasi no l'utilitzo. Parles pel mòbil? Molt. Sí o no? Per WhatsApp, moltíssim. Ah, per WhatsApp, però trucar, no sabeu que es pot trucar, no? Ah, també. Ah, també? Sí, molt.
Sí o no? Sí. Menys mal que hi ha algú que sap que es pot trucar. Perquè normalment teniu una especial habilitat que quan truquem pares i mares no hi sou mai. Però tota l'estona teniu el mòbil a la mà. És curiós, això, eh? Sí o no? Ah, no, no. A mi això no em passa. Bé, és que ma mare la tinc amb una alarma que pot estar el mòbil apagat, que sona en plan superfort i abans potser agafar, perquè si no no s'apaga l'alarma. Ah, molt bé. O sigui, ara tens el mòbil apagat. Si truqués la teva mare... Sonaria fort. Sonaria fort. Sí, però no vaig a mar. No, segur? No.
Bueno, si ens està escoltant, si ens està escoltant, que fem la prova. Home, no, no crec que truqui. No, home, no, només per veure com sona. Li dic que em truqui. Sí. Bueno, no cal, perquè ja s'espantarà, no cal. No cal, no cal. Si ens està escoltant, ja trucarà. Escolta una cosa, i tu quants seguidors tens al TikTok i a l'Insta? A TikTok, no ho sé, però 900 i... no, mil i alguna cosa. Cabrona. Ens està trucant la mare.
És a dir, estigui apagat o no, està sonant, eh? Sí. L'estàs penjat o no? No, si és així. Hola. Espera, posem la mal, posem la mal, va. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Veig que estàs escoltant, eh? Sí, sóc la mare de l'alarma. La mare de l'alarma, molt bé. Jo no m'ho creia, perquè normalment tenen l'habilitat que quan els truquem als pares mares mai contesten, però veig que sí que és veritat que et truca, no? Sí, sí.
A més, sembla que hi hagi una alarma nuclear, com truques tu, no? Sí. Molt bé. No sé si ho pots prendre molt bé o no. Bé, no, escolta, jo el que faré és una cosa, m'explicaràs algun dia, m'explicaràs algun dia que com ho fas, això, que és una alarma nuclear, perquè ho practicaré. Ah, ho has fet tu. Ara m'ho explicarà aquí, ara, doncs. Molt bé, molt bé. Veig que estàs escoltant, doncs gràcies. Que vagi molt bé, eh?
Gràcies. Adeu, adeu. Has vist? He vist. Has vist. Vinga, doncs, ja saps que la mare t'està escoltant. Quants seguidors tens d'Instagram? 80. 80, no m'ho crec. T'ho juro. Sí o no? Sí, però perquè em va donar un venazo i hi havia molta gent que sobrava. Ah, et va donar un venazo. Però quant se'n sobraven?
700. 700, home, no un benazo, no. 85. O sigui, el tens bé el mòbil, eh, veig? No. 700 seguidors et vas carregar d'una tacada. Sí.
I això? Perquè no els interessa la meva vida. Molt bé. No ho sé. Hòstia, que ara, doncs, explica'm, explica'm això. És a dir, normalment, vosaltres, a la vostra edat, eh?, teniu molt en compte el nombre de seguidors. Però perquè, en plan, jo tenia 1.200 o així, i llavors vaig borrar la meitat, perquè em vaig dir no pintar en re. I després, quan tenia, en plan, 500 o així, vaig dir, pa què? Si aquest no el veuré o qualsevol cosa així, doncs no ho sé.
Molt bé, no? Això no és normal. És veritat o no? Heu borrat vosaltres amb mil seguidors d'una tancada o no? Tu també, eh? Sí, però perquè va haver un moment que molta gent es feia com bajo perfil, que vol dir tenir pocs seguidors i seguir poca gent, i jo també vaig com a eliminar molta gent. En Guillem, que només té una foto i vas seguint. Tu segueixes amb molta gent? Una mica més dels seguidors que tinc.
I quants seguidors tenies? 80 i així. I tu segueixes molta gent que hi era? No, els que em segueixen... Ah, tu me sigues, jo te sigo. No, però no per això, perquè la gent que em segueix és perquè és del meu cercle i ja està. I a la família els deixes que et segueixen? Tens dos comptes? Sí. L'oficial i el... Bueno, no, o sigui, sí. I el poden seguir en els dos comptes? Sí. Aleshores, per què teniu dos comptes? Normalment és per amagar... Bueno, antes no em seguia, però perquè no m'havia demanat sol·licitud mai, però me l'havia demanat i la vaig acceptar, en plan...
Clar. Molt bé. Sí. Aran, quines xarxes tens tu?
Jo també, Instagram i TikTok. Molt bé. I seguidors et preocupen o ets com la Kiara que diu, ah, em vaig agarrar mil seguidors d'una tancada? Sí, jo també ho vaig fer. També? Però perquè tenia com fa dos estius potser 700 i vaig començar a eliminar molta gent de seguidors i de seguits. Vaig quedar com 60 i ara, bueno, ara no, ara tinc uns 200, que és una mica així normal. I seguidors? És a dir, seguidors i tu segueixes també uns 200? Fas com ella, jo te sigo, tu me sigues? Sí.
Sí, però perquè gent que coneixo, o potser alguna gent no la segueixo, però segueixo artistes... Molt bé, i dos comptes tens o no? Tinc quatre. Hosti, a veure, va. Jo tinc tres, però hi ha una que no l'utilitzo, en plan, la 0-3 perquè no l'ha obert mai, perquè jo veig absurd de tenir tres comptes. Però les tens tu, eh? Sí, però en plan, les tinc tancades, no les tinc ni obertes. Saber, m'agradaria haver comptat quants cops has dit, en plan, en aquesta xerrada. Jo. Va. Va.
Ara, en quants comptes? Quatre, eh? A veure, anem-hi. Una me la vaig crear quan era més petita, que no la utilitzava per res, i en vaig crear una altra perquè aquella no m'agradava. Molt bé. En comptes de canviar-la tota, doncs vaig crear una altra. Després... Però aquesta no em segueixen. La que ara utilitzo més no em segueixen els meus pares, però si em sol·liciten jo els accepto més d'igual. O sigui, penjo... Penjo coses meves, potser concerts que vaig, llocs que vaig, viatges... En portem tres, eh? I la quarta? No, en portem dos.
Ah, dos! És veritat. La tercera és una 0-2 que em vaig crear. Què vol dir una 0-2? És un conte que tu publiques coses, però coses que no publicaries tampoc a la principal. Ah, val. Com? Doncs fotos teves, que potser no són molt boniques, així, però surts bé. Molt bé. I la 0-3, però la 0-2 no la faig servir mai, i la 0-3 és la que explico la meva vida. Hi ha algú ahí que està picant la taula? Sí, no? Ho sentiu o no?
No, val, val. I què expliques? La teva vida, dius? La meva vida, o sigui, penjo de tot. De tot? Però o sigui, si estic estudiant, doncs... Sí. O demano coses, com resums, alguna cosa així. Quants mòbils... Ai, quants mòbils... Quantes hores utilitzes el mòbil? Jo, sincera, bastantes. Però perquè... Quantes, bastantes? Sis hores. Sis hores? Però perquè... Però si et passes sis hores a l'institut i utilitzes sis hores al mòbil, què fas? Institut, mòbil i estat? No, perquè molts cops estic amb música.
Ah, val. Però vosaltres a casa, si esteu diguent sopant, esteu amb el mòbil? No. Si dino sola, sí. Si dino sola, sí, però perquè m'avorro. Sincerament, eh? Quants cops sentiu? Deixa el mòbil al dia.
1.300. 1.300? A mi és que directament me la paguen. Ah, te la paguen. O sigui, no tens control parental, directament tens un zasca allà, no? Bueno, a mi també me'l treu, eh? Home, clar, si porta 2.000 vegades dient aquí ara el mòbil, deixa el mòbil al final.
Però per aquí jo estic parlant i a mi no em poden trobar el mòbil enmig de la conversació i no deixaré l'altra persona i... Ah, però a veure, estàs parlant una estoneta, no estàs parlant sis hores amb algú. Bueno, jo sí. Tu sí parles sis hores aquí, què us expliqueu? Per què no quedeu? Doncs no, perquè no, perquè no, perquè entre setmana no surto, entreno i estudio i no surto. Entrenes a què? Taekwondo. Taekwondo. I? Muay Thai. Muay Thai. Hòstia, això són arres marcials, eh? Sí.
Però allà no estàs amb el mòbil. No. Doncs no em surten els comptes. Per què? 6 hores a l'institut. Perquè jo torno a l'institut i abans faig de... Arribo... A veure, a quina hora us lleveu? A les 6. 6 del matí? Sí. Hòstia, Déu-n'hi-do, no? Bé, avui m'he aixecat a les 4 per acabar d'estudiar, que tinc 3 examens. Però a les 6. I no podies estudiar ahir? Ja, és que vaig estudiar abans d'ahir, ahir tot el dia, i avui volia fer l'últim repasso. Molt bé, a les 4, val. Normalment, quina hora t'aixeques? A les 6. A les 6. I te'n vas a dormir? A les 11. 10, depèn.
11 a 10, això són unes 15 hores. 6 a l'institut, 9 hores, més les 4 a mòbil, ja em surten més les comptes. Per la nit al llit esteu amb el mòbil, no m'engany. No, perquè a mi me'l treuen. Ah, vale, te'l treuen. Tu sí, estàs amb el mòbil. Fins a quina hora?
Però perquè jo dormo amb música al costat. O sigui, jo faig com tota la meva vida, o amb música o amb trucada. Estudies amb música, també? Jo també. O amb música, o amb trucada, o amb sèries. Bueno, la Júlia, perquè on que estudia anglès, es posa pel·lícules, eh? Ja, però estàs estudiant mateix, ja, però te'n faig amb anglès. Jo ho faig per estar més l'estona estudiant, perquè si no, no aguanto estudiant...
Tu estudies amb Guillem, estudies amb el mòbil? Sí. També? Bé, amb música, només. Amb música. Però quin tipus de música escolteu quan esteu estudiant? Una música tranquil·la. Ah, jo no, jo no. No, jo també. La playlist de totes les cançons. Pam, pam, pam, no. Perquè així si em distreuc, almenys de... Ja, però et distreus estudiant. No, no, amb la música no em distrec. Bé, escolteu una cosa. I utilitzeu el mòbil per lligar? No. És a dir, les xarxes socials sí o no? No, no. Guillem?
Sí, abans. Sí? A veure, explica'm. Què va passar abans? A veure. Abans. Jo, amb el meu millor amic, ell intentava aconseguir-me una nòvia perquè diu que la necessito. Diu que necessites una nòvia? Sí. Molt bé. Et diu el botiu pel qual necessites una nòvia o no?
No. Em diu, la necessites i ja està. I ell té nòvia? Sí. Ah, val. Llavors ja sabem per què necessites una nòvia, perquè aneu tots quatre. Vinga, què més? Doncs em va demanar la meva compta d'Instagram i jo l'hi vaig deixar perquè... Molt bé, tu també. Molt bé. I què va fer? Ell va posar la foto que ella, perquè diu que així almenys la gent em pot veure i... Ah, o sigui, l'única foto que tens i te l'ha penjat una mica. Sí. Molt bé.
I, no sé, quan m'escrivien o el que sigui, ell responia perquè diu, jo tinc nòvia, llavors jo sé més. Va triomfar el tema o no? Sí, però no gràcies a ell.
O sigui, la seva feina no... O sigui, tens nòvia. Sí. Ara? Sí. Ah, d'acord. I no va ser a través de les xarxes? No. No. En persona. En persona? Sí. Jo també. Va ser en persona i no per xarxes. No m'ho crec. Sí. És el primer cop amb no sé quantes entre tertúlia que heu deixat de lligar per xarxes. Ho feu cara a cara, com es feia abans. No, però perquè, en plan, jo en el meu cas... Tens parella, tu? Sí.
Era en plan, el millor amic del meu nòvio estava amb la meva millor amiga. I llavors, com estaven junts, vam quedar un dia als quatre. Clar, i vau dir... Així per la cara. No, no, però ells ho van deixar. I jo segueixo amb ell. Molt bé, fa molt de temps. Un any i tres mesos. No heu lligat mai per xarxes? Ah, sí. Ah, això és el que deia jo. Bueno, no, és que què és lligar per tu? Parlar-me amb gent?
No, lligar vol dir buscar parella per xarxes. És a dir, hola, què tal, quedem? No, és que jo no busco res. No, això no. Vos dir que ho feies? No, no, no. Perquè hi ha gent que es parla per fotos i diu lligar, però no. Ah, vale, vale. Lligar és lligar. A veure, no és parlar per fotos. Jo vull parlar amb molta gent i no estic lligant. Aran.
Jo, bueno, perquè jo no li parlo a ningú, o sigui, si em parlen potser contesto, em fa mandra, en veritat, però... Tots sou titular, eh, jo no li parlo a ningú. No, però perquè no vaig per allà obrint, tipo, parlant-li a gent que no coneixo o d'això. Això anava a preguntar, us deixeu, bueno, en el vostre cas que heu fotut un neteig important, ja suposo que no, però us deixeu seguir per persones que no coneixeu? No. Sí. Bueno, tinc un trauma. Com? Tengo un trauma i des d'aí ja no.
O sigui, vas tenir una mala experiència. Sí. I vas dir, fora. Sí. Es vas aprendre. Sí. Molt bé. Perfecte, sí senyora. I després fotre una neteja que es va passar un dia sencer. Traieu-me el control parental que vaig eliminar tothom. Literal. Sí, no? Sí. Molt bé, molt bé. Escolta, i... per tot heu de fer servir el mòbil? Sou d'aquells que us feu una pregunta entre vosaltres? O aneu pel carrer entre vosaltres i aneu amb el mòbil a la mà? Sí.
No, no, no. Jo faig moltes fotos i TikToks hem estat fent. Ah, avui? Sí. No, no, no. Avui no. Abans d'anar a l'institut. Abans, abans. Perquè jo amb l'Aranica també ara sis. Ara sis, per estudiar. I llavors aprofiteu per fer algun TikTok. Escolta, seguiu, suposo, però us segueix alguna persona popular, coneguda, així famosa? No. Qui us agradaria que us seguís a les xarxes?
Júlia, va. No sé. És que, no sé, tampoc crec que acceptaria ningú que no coneixés, però... I si fos fam, què és allò? A veure, si fos potser la meva cantant preferida o alguna... Quina és? L'Olivia Rodrigo és. Com? L'Olivia Rodrigo. Vale, i no et segueix, eh? No, de moment. Bueno, escolta, de moment. Guillem, tu què? Què t'agrada que et seguís? El Robius. An? El Robius. Què és el Robius? És un streamer.
Un streamer. Avui entès un stripper. En veritat, avui entès un stripper. Un streamer. I què, li has dit a algú? Tio, segueix-me'n o no? No. Qui ara, tu què t'agradaria que et seguís? No sé. No sé. M'imagino que teniu la conta... Privada, privada. Tu què t'agradaria? No sé. Bueno, és que el Beni m'agradaria... Qui és el Beni? Un cantant. Un cantant. Molt bé. I tu Aran?
Jo igual cantant. Com qui? Omar Cours, també el Benny, o la Simon Biles. Molt bé, molt bé. Escolteu...
Quart d'ESO, últim curs ja d'ensenyament obligatori. T'heu decidit què voleu fer a la vostra vida o no? Sí. Sí? A veure, comencem per la Júlia. Júlia. La veritat és que no molt, però crec que aniré cap al batxillerat tecnològic o alguna cosa així. Però tu què vols estudiar? No ho sé, però a mi el que m'agraden són les mates. Les mates? Se't donen bé les mates? Sí. Sí? Ets de bones notes? Sí.
Depèn del profe de mates. Ah, m'estranyava a mi, una tertúlia... Aquest any ho tenim difícil. Sense que sortís el profe de mates. Cada tertúlia surt el profe de mates. Atenció, un any me'l canvia, em dic, ja estarà, ja no sortirà. I encara surt més el pobre home. Un dia l'hem de convidar, Beniqui. No, no, és que el fas fora, jo crec. Ai, ai, ai.
L'he de convidar, pobre, perquè és que a part que li deuen xiular les orelles, s'ha de defensar, s'ha de defensar. No, a mi em cau bé, a mi, ell com a persona em cau bé. Només que durant tota l'ESO ens han ensenyat les mateixes que els profes et deien d'aquesta manera, has de fer això d'aquesta manera, i tu li deies, mira, ha trobat aquesta altra, el profe et deixava fer-ho d'aquesta altra, però el profe d'aquest any, si no ho fas de la seva manera, et treia tot l'exercici.
Doncs és una mica radical el canvi i t'has d'acostumar. I jo, bueno, estic ahí. Estàs ahí, però tu ets de bones notes. Sí. Què vol dir bones notes per tu? A veure, és que depèn de l'assignatura, perquè, per exemple, a les llengües català-castellà trec notables satisfactoris, però... Notables bona nota, eh? Però notables baix, que no és tant. Però després de mates, anglès i assignatures així, sóc més a treure excel·lents. És el que se'm dona bé.
Bueno, a veure, cadascú sap per ell el que són les bones notes. Igual un satisfactori per una es nota brutal, que em sembla molt bé, perquè hi ha un esforç a darrere, etcètera, no? Se't donarà bé a tu les mates, a l'altre se't donarà bé, no ho sé, la tecnologia, per dir-ho. A mi, jo si va ajudar el 7 i mig em dona moltíssima ràbia. Sí o no? Si el 7 i mig... Ells aquelles va... Sí o no? Sí, sí. Tipo, si va ajudar... Has suspès mai alguna matèria?
De matèria, no. No. Exàmens. Exàmens potser algun... No, de mates no. Guillem, tu què? Tu què vols fer a la vida? Que dic que podeu fer, evidentment, però us podeu equivocar. Si de grans ja ens podem equivocar, imagineu vosaltres amb la que teniu, que teniu, set, quinze? Quinze. Quatorze. Però a punt de quinze, no? El desembre. És quasi 0-11. Quin dia vas néixer, tu? No, l'1. 1 de desembre.
Ah, m'anava a dir, hòstia, l'Udegeneria no l'Udegeneria. Molt bé, estàs a punt a punt. Guillem, tu què? Tu què vols ser la vida? A mi m'agradaria tindre una empresa i... Empresari, molt bé, de què? De robòtica, peces i coses militars, robots i així. Coses militars? Sí. Ah, molt bé. Perquè robots d'armes i coses així, en l'exèrcit, encara no s'ha fet
Home, però la policia porta aquells robots, els TEDx, aquests que desactiven els artefactes explosius, van amb un robot. Sí, però són policies. Llavors, si poguessis substituir els policies per uns robots, doncs els robots no es cansen.
Clar, ja tenim vaga de policies, el canto. Clar, si els foten fora, què faran? Vaga de policies. Tot el món no el paro. Home. Però els treballs més difícils, com on s'impliquin, a vegades hi ha tirotejos i coses així. Que hi faig el robot. I tu vols inventar això? Sí. Hòstia, molt bé, no? Tu tens bones notes? No.
Doncs l'any passat, el primer i el segon trimestre em vaig suspendre sis seguits, i el tercer i les notes finals vaig aprovar tot. Perquè a tu no et dóna la gana. Si passes de sis a cap, és que no et dóna la gana.
Vas bé aquest trimestre? Ja et parlavisant a casa. Sí. Sí, vas bé? Quants? Bueno, aquest trimestre molt millor que abans. Sí? Sí. Heu fet el... No, encara no heu fet, no? Hem fet un examen que ens han donat la nota d'anglès. I què? Com ha anat? He tret un 10. Un 10. Home, de què? De un llibre. Un llibre. De Romeo e Julieta. Molt bé. I tu? Jo vaig treure uns 7 i... Bueno.
Una mica de xat, ara que estem aquí en família. Que no va bé, que m'ho posa tot malament. Això vol dir que ho has provat. Home, si fan els deures malament és que ho has provat. Els deures sí. Els deures sí. Els deures sí. Els deures no, perquè no tinguen el mòbil al instig. Si no, hi hauria. L'any que ve, què? Tu, batxillerat? Sí. Tecnològic? Sí. Molt bé. Qui ara, tu què vols ser?
Yo voy a estudiar bachillerat científic. Molt bé. Y después, si todo va bien y sigo con el venazo que tengo en la cabeza, voy a fer medicina. Molt bé. Ojo amb els venazos que li donen, que es carreguen mil seguidors. Medicina. Ets de bones notes, doncs. No. O sea, no. A veure, no què vol dir?
Que quan no m'hi poso, no. Ja, però quan t'hi poses? No, quan m'hi poso, sí. Però perquè jo, en plan, hi ha típica persona que no ha estudiat, ho intenta, doncs jo si no ha estudiat t'ho deixo en blanc. En plan, jo passo de deixar-t'ho en blanc a omplir-t'ho tot, no hi ha un intermedi. Home, però a veure en blanc, per què vols? Perquè a la classe també feu matèria per omplir un examen. Aquest any sí que estic a aplicar, l'any passat no, em dormia totes les classes. I aquest any no, eh? No. Quin és el màxim de suspensos que t'has emportat a casa?
De què? De segon o de matèries? No, de matèries. Vuit. Vuit. I aquest trimestre tot bé? Sí. A mi em sembla molt bé que vulguis ser medicina, però ja saps que necessites moltíssimes notes. No, no, em va quedar segon, em va quedar segon. Però ja ho tens tot net, no? No, em queda tec, no. De segon? De tercer. Ah, de tercer. Però hauràs d'apratar molt si vols ser matxessa. No, ja, ja.
Ho faràs? Sí. Molt bé. En plan? En plan, sí. I l'Aran, què diu? Jo vull fer alguna cosa relacionada amb psicologia o criminologia. Però encara no sé quin batxillerat he de fer i quina em va millor. Molt bé. I quines notes et treus? Ets bona estudiant, tu? Bueno, si m'aplico, si estudio...
Si estudio, doncs puc treure bones notes, el que passa és que l'any passat no em vaig aplicar. No us hi va posar gaire, no? És que tercer... És que tercer què? Bé, és que segon i tercer. Bé, segon no vaig fer res, la veritat. Ah, d'acord, us ho va passar bé. I tercer, el primer trimestre tampoc, però després ja sí. Ara ja sí, heu centrat el cap, eh? Sí, sí, el tercer trimestre vaig treure molt bones notes. I tu, Aran?
Bones notes, eh? Bé, el primer trimestre del curs passat vaig suspendre a quatre, però mai més. Això a vegades serveix per aprendre, també. Perquè no estudiava, però quan et dic que no estudiava és que no estudiava. I aquest any sí. Per això us dic que a vegades serveix per aprendre. Diu, escolta, m'he vingut aquí, ara m'ho passaré de conya, perquè tenim una edat que ens agrada passar-nos-ho de conya, però et foten uns pals que vas de tor, sí o no? Sí.
Escolteu, he estat molt a gust amb vosaltres. Ho heu passat bé? Sí, sí. Ho veieu? Júlia, Guillem, aquí ara, Aran, moltíssimes gràcies. Gràcies a l'equip que fa possible aquesta secció. I especialment a en Dani Grevol, que us acompanya i us torna a l'institut i ens ajuda molt a la produció d'aquesta secció. Aquesta Tartúlia jove, migdia, temps de notícies, ens anem al teatre. Que vagi bé.
Les notícies de les dotze.
És migdia avui a la crònica, entre altres temes us parlarem que Vilassa de Mar ha partit un total de 33 inundacions en els últims 120 anys. Aquesta és la principal dada que s'observa de l'estudi que acaba de publicar la Universitat de Barcelona que ha recopilat totes les inundacions que ha patit Catalunya des de 1900 fins ara. Destaca i molt que el Maresme és la comarca catalana que més s'ha inundat amb un total de 159 episodis que han deixat 5 persones mortes.
La veritat és que les inundacions han estat des de sempre un fenomen molt habitual a la zona de la Mediterrània, especialment hi ha randa la gota freda, que va afectar la comunitat valenciana el 29 d'octubre. Les crescudes de rieres i barrancs estan en el punt de mirar. A la una de la tarda, Joan Escofet ampliarà la informació a l'Espai Crònica.
L'exministre de Transports i exsecretari d'organització del PSOE, José Luis Ávalos, s'ha quedat en llibertat aquest dimí cràs. Després de compareixer al Tribunal Suprem, s'havia especulat que podria anar a presó preventiva, però al final el jutge no li ha enviat. El jutge Leopoldo Puente manté les mesures cautelars que ja estan vigents sobre Ávalos, la prohibició de sortir d'Espanya i la visita quinzenal al jutjat i no creu que la presó preventiva
Fins demà!
També diu que no el pot enviar a presó preventiva amb, ha dit, l'indegut propòsit d'aconseguir que el Congrés pugui suspendre'l com a diputat perquè és l'única condició que falta per poder fer-ho. Les acusacions liderades pel Partit Popular han demanat presó provisional però la fiscalia no i s'ha conformat a demanar la continuació de les mesures cautelars. En la compareixença Avalós s'ha acollit el dret a no declarar davant del jutge que la ciutat després de rebre l'informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil sobre el seu patrimoni.
Declarats quatre focus més d'harmatòs i nodular en granges de l'Alt Empordà. Ja són nou els focus de malaltia detectats en explotacions de boví de la comarca. En les darreres hores se n'han declarat de nous a Paralada, Pedret i Marçà, Palau Saberdardera i Vila Bertran. Entre les quatre granges sumen gairebé 800 caps de bestiar, dels quals 18 animals han donat positiu. Des de dijous passat, el Departament d'Agricultura...
De la Generalitat de Catalunya està vacunant les explotacions de la zona. Aquests nous casos no canvien el radidefectació d'aquesta malaltia. L'escriptor Juan del Val, nascut a Madrid el 1970, popular personatge mediàtic, col·laborador de programes com El Hormiguero, ha guanyat el Premi Planeta 2025 amb la seva obra Vera, una història d'amor, presentada amb el pseudònim d'Alvira Torres i el títol provisional de No és tan fàcil morir d'amor.
Segons la sinopsi facilitada per l'editorial, aquesta novel·la explica la pressionada relació que té una dona de mitja edat de l'alta societat de Sevilla amb un home més jove. Del Val és un rostre popular de les televisions, conegut també com a parella sentimental de la periodista valenciana Núria Roca, a qui ha dedicat el guardó.
L'autora finalista del certamen és la gallega Ángela Banzas, nascuda a Santiago de Compostela el 82 amb l'obra Cuando el viento hable, una novela que fa protagonista una dona criada a la Galícia rural de Postguerra i que busca secrets familiars com ara una germana pseudònima que està perduda. Tota la informació de Vilassada, Mar i el Maresma, la crònica amb Joan Escofet, a la 1, 3, 5 de la tarda i 7 del vespre.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils? Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys, se n'han venut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'hora de les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls com es mereixen.
Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles. I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor, i es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite?
012. La millor resposta. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mari de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, última hora del Parlant de Tot. Un moment, com sempre, cada dijous per anar al teatre de la veu i de la mà de Joan Hernández Cartellera. Com sempre, els i les protagonistes de l'escena catalana.
Avui parlem del fantasma de l'òpera amb en Miquel Tejada i això serà els darrers minuts d'aquest espai dedicat al món del teatre. Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs jo, com sempre, molt animada, amb moltes ganes d'anar al teatre. Doncs vinga, en tenim avui al teatre. Doncs avui anirem a aquest gran musical, Jaume, Bastial. Bastial, la interpretació, les veus, els efectes especials... Bé, una passada, aquest fantasma de l'òpera del Tívoli.
Doncs de moment el que farà serà portar-nos a la cartellera teatral i preparem l'entrevista de seguida amb en Miquel Tejada. Som-hi!
Començaré no repassant els teatres, sinó donant-vos una petita explicació del que passarà els dies 17, 24 i 31, és a dir, demà divendres, divendres 24 i divendres 31, al poble espanyol. Atenció perquè ja arriba la zona,
La zona és un espectacle amb el qual es transformarà el poble espanyol en un escenari autèntic de terror. Atenció, perquè tot això ve lligat al famós Halloween. Llavors, la zona compta amb més de 4.000 metres quadrats de recorregut
on l'adrenalina es posarà a 100 perquè hi haurà 30 personatges que convertiran el passeig en un autèntic malson. Durant aquestes 3 nits, cada divendres a partir de demà, podreu fer aquest recorregut i després, en acabar, tindreu accés a tot el recinte
al mateix temps que també es podrà degustar gastronomia i sona de relax per escoltar bona música. Recordeu, això serà tots els divendres 17, 24 i 31 per celebrar la gent que celebra el Halloween al poble espanyol de Barcelona.
I ara sí, ara sí que comencem com sempre fem els teatres i anem cap al Teatre Lliure. Al Teatre Lliure de Gràcia tenim Little Woman. Al llibre de Montjuïc, el Mestre i Margarita. A la sala Villarroel, La Mà. La Mà, que és una de les estrenes d'aquesta setmana que estem. Per tant, es va estrenar ahir La Mà a la Villarroel. El Maldà.
Hi, I am Steven. Una proposta en parla anglesa i per pocs dies, una donada de poquets dies, quatre o cinc dies, per veure Hi, I am Steven. A l'Acadèmia, Isidoro, Isidoro de la mà d'Enrico Lanielo, que segurament, segurament, perquè estic al darrere, la setmana que ve vull parlar amb l'Enrico Lanielo i que m'expliqui què és aquest Isidoro de la sala Acadèmia.
Al Teatre Gaudí Barcelona, aquí tenim Magnòlia i Mel. Al Poliorama continuen els bons, amb Jordi Buixaderes i Ramon Madaula i l'Anna Casals. Una proposta divertida per passar una molt bona estona al Poliorama. Al Teatre Romea, l'amor venia amb taxi. Aquí la cubana fent de les seves amb aquesta proposta que se l'han feta a la seva manera.
Al Condal, un sogre de lloguer. Al Teatre Goya gegant amb un Josep Maria Pou, que segurament és un dels millors treballs que ha fet amb la seva llarga teletòria teatral. Josep Maria Pou, Vittòria Pagès, Pep Planes, Clàudia Benyito, Aida Llop i Josep Barceló fan possible gegant al Teatre Goya.
I el Tivoli? Doncs el Tivoli ens arriba qui ens donarà avui l'entrevista, aquest fantasma de l'òpera espectacular. De veritat que no us podeu perdre aquest musical del Teatre Tivoli. Al Hellbreak Hotel allà tenim la majordoma, amb rosa renom. A la biblioteca, la tempesta. A la Quitània, culpables.
El Versus fins aquest diumenge, dia 19, entre los árboles. A la sala Arts tenim Art.
El Teatre Neu era si una vez los 80, de la mà de Jorge Sentiri. Aquesta és la proposta per repassar què es feia als anys 80, quin tipus de música, quin tipus de vestimenta, com es declaraven els joves... Bé, tot el que comportava als anys 80. Alborràs continuen pel davant i pel darrere.
Al Teatre Nacional de Catalunya, a la sala petita, tenim Boira. Aquest test de Lluïsa Conillé, en direcció de l'Urdes Barba, i que el repartiment encapçalat per Laura Márquez tenim el Quimà Vila, el Jordi Cullet, la Lina Lambert i l'Albert Pérez, que fan que aquesta Boira sigui un espectacle, de veritat, per pensar. Què és el que passa quan una persona en un aeroport
Doncs li anulen un vol per culpa de la boira i s'ha de buscar la vida. I a la sala gran, solament el dissabte i el diumenge, el dia 18 i 19, podem gaudir de dissecció d'un xut de nieix. Aquesta és la proposta de la sala gran, solament dos únics dies, el dissabte 18 i el diumenge 19.
I ja hem repassat les sales. Ara sí que, si voleu, abans d'entrar a l'entrevista, Jaume, podem fer una petita... Oh, i tant, farem una petita pausa en el camí i de seguida tindrem aquest fantasma de l'òpera que tenim moltes ganes de veure, què et sembla?
Abans, Jaume, volia dir que aquest fantasma de l'òpera és el musical més excitós de la història. Jo fa anys que el vaig tenir gust de veure a Madrid i aleshores es deia que no es pot portar a Barcelona perquè no hi ha teatre que pugui albergar una obra com aquesta. Finalment, o han reduït l'espectacle o han ampliat algun teatre, no ho sé.
Doncs ara ho sabrem. Ara aviam què ens diu el seu... Aquí tenim el director musical de l'obra, qui ens acompanyarà avui, que és el Miquel Tejada. Llavors, bé, que ens expliqui com ho ha fet. Perquè el més difícil, Jaume, penso que ha estat encabir els 15 músics, o 10 o 15 que hi ha...
Com ho hauran fet? Perquè el foro dels músics d'aquest teatre és molt petit, Jaume. Sí? El tio li té un àforament per posar música. Els han fotut allà al mig del públic, ja vull dir. No ho sé, no ho sé. O fora, a fora. És que, a més, t'he de dir que a part dels músics allà hi ha sorpresa. Per tant, com ho hauran fet? Només em dius una cosa. Digues. Això no és espòiler, que això ja se sap. Cau la làmpara o no?
Perquè a mi és el que més em agrada del fantasma, però si no em cau la làmpera ja teniu un problema aquí. Sorpresa perquè no solament cau o no cau, sinó sorpresa. Doncs pausa i Miquel Tajada.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
Fins demà!
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio.
Deja de buscar en la luz la claridad Y permítele a la noche revelar La música que da la oscuridad
A tus sueños secretos abandónate, deja atrás lo que fue tu realidad y permite a tu espíritu volar.
Tal com deia jo aquest matí quan he començat el programa, quan hem començat la secció, és que avui parlaríem d'un musical, un musical que és un clàssic, un musical que per allà on passa causa molta expectació i molta furor.
Ha arribat a Barcelona i tenia moltes ganes de veure'l i poder compartir amb les diverses opinions que hi havia, què tal. I és que ens estem referint a aquesta història d'amor, a aquesta història d'amor una mica fosca, a aquest fantasma de l'òpera que viu enamorat de la Cristín i que és una amant de la bona música.
i per això viu segurament a les tripes, a les entranyes d'un teatre. Qui millor que per explicar-nos de què va aquest fantasma de l'òpera, si és que encara no l'heu vist, i per saber quina diferència amb altres propostes que havien hagut anteriorment, que el seu director musical com és el Miquel Tejada. Bon dia, Miquel. Hola, bon dia, què tal?
Aquesta peça que estàvem esperant, perquè molta gent anava a Madrid a veure-la, aquí a Barcelona no representa, perquè no es fa, escolta, m'ha arribat amb una força. Sí, sí, la veritat és que sí. Jo, a veure, no seria exactament veritat si et digués que no m'ho esperava, perquè jo...
Jo abans de començar la gira per tot arreu, ja més o menys ho intuïa. Jo pensava que seria un producte que a Barcelona agradaria. No em diguis en què em vas, però jo soc d'aquí, jo fa molts anys he vist a Madrid, però hi ha aquells típics musicals que són clàssics i que estan molt ben fets,
que al públic català m'agraden. Alguns títols de Sondheim, no sé, títols que són com molt coneguts, que aquí generalment han funcionat. I jo pensava, dic, home, la fantasma l'opera jo crec que funcionarà. És una sorpresa, perquè tots estem sorpresos i estem superil·lusionats, però jo confiava en que això aniria bé.
I a més, tu dius, jo confiava que aniria bé, però clar, tu, igual que l'Anna Sant Martín, vull dir, sou d'aquí, sou catalans, i per tant coneixeu molt bé el públic de Barcelona i de Catalunya. Bueno, a veure, l'Anna Sant Martín no és catalana.
Bueno, però no és catalana, però he viscut molt de temps aquí. Jo sempre li dic, ell és gallega, però jo sempre dic, a mi ja no ho diguis mai més que ets gallega. Per mi ets catalana, perquè parlo un català i escriu un català... Perfecte. Perfecte. Sí. Fa l'efecte i és catalana, de fet.
en fi, ja et dic que té un accent català increïble, brutal. Ho veus no solament amb l'obra, perquè l'obra diu, mira, se l'estudia, però a les rodes de premsa, quan ella fa rodes de premsa, té un català perfecte, vull dir que... Sí, sí, escolta, ja anem a prendre la cervesa. Borai, també, té un català excel·lent, ja t'ho dic, que no és un català preparat, vull dir que l'absorbit, ben bé, molt bé.
Doncs, escolta'm, aquest èxit que ha arribat i que, escolta'm, què té de diferent amb el de Madrid? Té algunes coses de diferència que allà es feien, aquí no es fan? M'imagino que per l'escenari, no? No, només el repartiment. No, no, no, res. És absolutament idèntic. Només canvia el repartiment i l'orquestra. El repartiment de gira han canviat alguns personatges, molts, de fet,
Però la proposta escènica és idèntica absolutament a Madrid. I l'orquestra, per decisions de producció, l'han posat una orquestra nova aquí a Barcelona, de la qual estic molt content, així com estava molt content amb la de gira. Però, en fi, la proposta, quan un s'asseu a la butaca i veu l'espectacle, és exactament el mateix que veia a Madrid.
Ara no et sé dir si les mides del teatre són més no sé què, o més fondes. Pot ser que avari en algun lloc on posen alguna cosa de la scenografia. Però jo et diria, no sé mides, però jo et diria que el teatre d'allà on estàvem, el teatre del Beni, crec que és més o més el mateix, o fins i tot més petit, vull dir que no. La proposta que veuen aquí és idèntica a la de Madrid.
El que sí que han canviat són els efectes especials aquests, que, escolta'm, alguns realment impressionen, eh? Alguns dius, oh, sense el públic, com fa el xisclet, eh? Sí. O sigui, han canviat de la producció original de Londres, però de Madrid no, eh? Són els mateixos. Ara, això sí, clar, aquesta és una proposta...
nova, diguéssim, respecte al fantasma de l'òpera original de Londres. Llavors és una proposta dirigida i creada i pensada pel Federico Bellone, el director, i el que sí que trobarem és que si te'n vas a veure a Londres, o ara és una versió potser...
un puntet més clàssica, més antiga i més gran, això sí, perquè allò és enorme. Allò és immens. Allò és immens, en fi, i no sé, jo no en tinc ni idea d'aquestes coses, podeu costar deu vegades més, o sigui que està molt bé, però aquí és una proposta una mica més moderna, hi ha aquests efectes, aquests trucs de màgia, hi ha tot.
Hi ha molta cosa una mica més modernitzada, fins i tot la manera d'interpretar. Això ho comenta molt el Daniel Diges, que potser a Londres té un punt una mica menys natural, i aquí s'ha buscat la manera que quedi la cosa més natural. Hi ha un fantasma molt més visceral...
És diferent que la de Londres, fora de Madrid és la mateixa, que ningú pensi que aquí veu una versió reduïda, per què no? De fet, normalment, els espectacles de gira... A veure, a mi no m'agrada molt parlar de gira quan parlo de Barcelona, perquè aquí hem d'estar en quatre mesos, per tant, això no és una plaça de gira, no és... ens anem tres dies a Sevilla o dues setmanes a València, no, no, això és...
una plaça gran, però sí que és veritat que forma part del recorregut de la gira que farà aquest musical per l'estat espanyol. Aleshores, normalment un espectacle que se'n va de gira sí que és veritat que té un format una mica més reduït, per facilitar bàsicament el fet d'anar amb un llavall. No per res més, perquè és molt més fàcil fer un espectacle establert d'un teatre que no pas anar canviant de teatre. Però en aquest cas,
Jo us puc garantir a tots que no sé quants tràilers van plens de coses i munten l'espectacle tal qual. El mateix que ja havíem dit, el munt l'hem muntat a Cuenca i a Burgos. I a Barcelona, evidentment, no podeu ser menys. És exacte el mateix.
Perfecte. Doncs un cop parlem de l'espectacle, que serà el mateix, no cal que agafin vostès ni a l'AVE ni a l'avió per desplaçar-se, perquè veuran exactament el mateix a Barcelona, i que sí? Per tant, que es quedin aquí, perquè esteu fins a febrer, no?
Fins l'1 de febrer. Fins l'1 de febrer. Per tant, de totes formes hem de dir que les entrades van a un ritme molt bo, eh? Perquè l'altra nit que jo vaig estar estava fins a la bandera, que digui jo, fins dalt, eh? El teatre estava baixant. Jo t'he de dir que jo no tinc ni idea d'això perquè tot el que... O sigui, primer perquè jo ja mai qualsevol espectacle que he fet no costumo mirar el teatre com està o no. No vull que em condicioni
per com he de treballar, no? Però sí que és veritat que fins ara, les funcions que he fet fins ara, cada cop que em giro un moment, el teatre ha estat pleg tots els dies. I tothom va parlant de que va molt bé d'entrada... Va, doncs jo content i et dic que jo treballaré exactament igual.
amb el teatre ple, quasi n'hi ha 15... Bé, si hi ha 15 persones encara hauré d'esforçar-me més, hauré de donar un plus perquè són... vull dir que... feliços que vagi bé. I amb aquest teatre, el Tívoli, hem de destacar que el lloc on s'ubica l'orquestra és un lloc molt petit. És petit o es reduït. Com ho feu per encabir allà? Quants sou? 7, 8 músics? Quants? Una pregunta. No, 7, 8 no, som 15. 15!
Som 15. Doncs imagina, jo pensava que éreu 7 o 8, ara ja encara em poso més les mans al cap. Com podeu estar tots 15 allà de baix? Això és una bona pregunta. Això és una bona pregunta. Mira, això és una pregunta que et podia respondre la Carla Catanovas, que és la nostra cap tècnic, la tècnica que porta tota la part de so del fantasma de l'òpera. Això t'ho podria explicar a ella, perquè els mal de caps que va tenir la pobra...
per a veure si aquest teclat damunt, aquest teclat davant, aquest violí més cap a la dreta, aquest més cap a l'esquerra. Perquè, a més a més, clar, no vull desvetllar coses, per si algú no ho ha vingut a veure-ho, però hi ha coses a dintre el fossà, hi ha elements que surten a l'espectacle. Sí, sí. Vull dir que ja no és un fossà... Si el fossà és petit, però és que, a més a més, hi ha elements de l'espectacle allà al mig, per tant...
si fos petit però pogués estar tothom tranquil, de no, no, però a més tens coses d'entremig. Mare meva, això jo crec que li hauríem de donar un títol d'enginyeria d'algun tipus a la Carla Casanova per haver-hi que evita aquesta orquestra allà. O sigui, som 15 músics i estem repartits en 3 parts, diguéssim, a l'esquerra hi ha, o sigui, des del centre d'escenari a l'esquerra, des del públic hi ha la part de corda, a la dreta hi ha la part de vent,
i en un palco allà ficats hi ha dos teclats
que porten un gran pes a l'espectacle. Jo què sé, ens anem fent, estem estrets. Doncs escolta'm, enhorabona, perquè la sonoritat que té l'espectacle és excel·lent i jo m'ho preguntava perquè, clar, com tu dius, hi ha moments que des d'allà surten coses.
Des d'allà baix surten coses, llavors pensava com s'ho poden fer? Com deuen d'estar? Deuen d'estar tots ajupits o deuen d'estar tots malgirbats perquè no sé com poden que vigueix? No, mira, al final ja et dic que la Carla ha trobat una disposició que lluny d'estar còmode, diguéssim, però dins del cap cap estem, podem estar, podem estar allà dins, fotuts allà
I treballar. Que al final, si un pot bufar i l'altre pot moure l'arqueta i jo la batuta i l'altre pot tocar el teclat, doncs bé. Teus contents?
Tots contents, eh, Miquel? Tots contents, sí. Doncs escolta, què els diries a la gent que ens està escoltant aquí al Maresme i que encara s'estan pensant si anar o no anar a aquest fantasma? Què trobaran? Aviam, com els diries? Que vinguin segur, però que vinguin al fantasma, que vinguin a totes les obres que es facin. Jo, per damunt de tot,
El que penso que és el més important és que la gent vagi al teatre, consumeixi cultura, els llocs on la gent més cultura consumeix, més més viu i menys programes hi ha. I els llocs on menys, doncs el contrari, no? Aleshores, jo anem a tothom que vagi al teatre, que visqui experiències, perquè anar a veure una obra de teatre no és anar simplement a veure un text que es recita i una música que es toca, sinó...
és viure una experiència fora de l'òrbita on vivim, no? I jo crec que és molt, molt, molt important que tots ho fem, això, de tant en tant, com per descomprimir la nostra vida, que ja endavant la vida normal ja costa anar descomprimint. I en el cas del fantasma, jo m'atreviria a dir que és una experiència èpica.
Èpica. És un musical amb tots els ets i uns. És a dir, quan un diu la paraula teatre musical i es refereix a un gran musical de Broadway o un gran musical de West, de Londres, aquest és el musical, com es diu en castellà, per antonomàcia. És aquest. Llavors, a partir d'aquí, bueno, s'ha fet esmalòpera, clar. Vull dir, hi ha aquells grans títols, no?,
Somrises i làgrimes, El fantasma de l'òpera, Edita... Els Miserables... Els Miserables... Doncs aquests... I jo et diria que personalment jo diria que aquesta proposta que ha enfocat Federico Bellone és de les més... És que no vull dir la paraula divertida, però de les més entretingudes
de les que t'ajuden més a sortir a imaginar de les propostes del fantasma de l'òpera que hi ha pel món. Doncs, Miquel, ens hem quedat sense temps per continuar parlant. Moltes gràcies per estar a l'antena de Vilassa Ràdio. Gràcies a vosaltres per trucar-me, per atendre'm i per deixar-me parlar una estoneta. Doncs, escolta'm, ens seguim veient al teatre, com sempre, i molts èxits. Moltíssimes gràcies. Bon dia.
i que és veritat la nostra en realitat no deuria d'existir
Fantàstic, Joana, tinc moltes ganes d'anar a veure, doncs, el fantasma de l'òpera i sentir els compassos, els acords d'això mateix. És el que més m'agrada, el fantasma de l'òpera, entre tu i jo, eh? A mi em dius, què et quedes del fantasma de l'òpera? Això. A mi m'agradaria que escoltéssiu la Joana Hernández fent el... Això, ja ho veureu. No, no, és molt bo, perquè m'ha dit, posa aquella de... Veus això, eh?
Llavors la Joana aixeca els braços i què has fet amb la... No, canta, canta. No, toco. No, no, has tocat, no. M'ha dit, posa'm aquella, ja ho faig jo, aquella de... Ui, mare meva, això deu ser... Escolta, en Jaume, quan acaba l'obra, quan acaba l'obra, l'orquestra es llueix, es llueix amb aquesta peça final i la platea i els palcos i els pisos superiors, tothom de peu
escoltant simplement la marxa aquesta del fantasma. Joana, moltíssimes gràcies. Doncs ja saps, la setmana que ve, Jaume, aviam si tenim sort i tenim l'Anielo, l'Enrico Danielo. L'Anielo, italià, ja la faré jo, l'entrevista, que ja saps que jo els hi dic, però és el meu. Doncs, l'Enrico, parla en català fantàstic. No, no, no, fem un italià. Ah, també. Prego, prego. Podem fer-ho, podem fer-ho. Home, tant. Ja ho faré jo, tranquil·la. Que vagi bé. Gràcies, Joana.
Aquesta setmana passava per la ràdio la Lua Trevin. Ell és una de les 12 guanyadores del DonaTIC en quant a tecnologia a través del seu projecte amb el grau superior que està estudiant. En breu, l'escoltem. Pausa i tornem. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a alacarta.vilassarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio. A Vilassar Ràdio, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, un moment per l'entrevista del matí. Mireu, fa pocs dies vam saber que es van entregar els premis Dona TIC 2025, que reconeixien i han reconegut 12 dones i dos projectes pel seu talent impuls del lideratge femení en l'àmbit tecnològic i digital. Entre les guardonades, una vilaserenca, ni més ni menys que la Lua Treviner Naif, estudiant TIC de formació professional. Volem saber...
Què vol dir tot això? Quin projecte va presentar? Volem saber-ho tot sobre la lua, que avui tenim la sort que ens acompanyi en directe aquí, al Parlen de Tot de Vilassar Ràdio. Som-hi! A Vilassar Ràdio, sempre parlant de tot.
Lua, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí. Doncs nosaltres també. Escolta, què significa tot plegat un premi TIC, a més a més en 12 premis que s'han entregat a les dones? Així en balanç, ara entrem en detall. Doncs aquests premis signifiquen molt, perquè al final les dones tenim molt poca representació en el sector i és un premi per la meva carrera acadèmica.
No he tingut moltes referents dones en aquest procés i quan em van proposar presentar-m'hi va ser ja tot un orgull de, uau, puc estar aquí jo també i ser referent per noves generacions que venen. Tic, és ni més ni menys que la tecnologia, la informació i la comunicació. I tu estàs estudiant una formació professional, fins ara estaves estudiant, un grau superior de què exactament?
Vaig estudiar primer un grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes, que et donen unes bases una mica de què és la informàtica i què es pot fer, i després vaig decidir fer el grau superior de desenvolupament multiplataforma.
És una mica aplicacions web, mòbil, una mica de tot. Un món molt masculinitzat, dius? Sí, encara sí. Anem mica en mica millor, però falta molts referents, falta molts referents, falta visibilització a les dones que hi som. Quin tant percent de dones o de noies esteu estudiant això?
Els estudis són molt diversos, depenent d'on ho facis. Jo quan estava al grau mitjà érem unes 6 dones en 6 classes, de 20 persones cada classe. És un percentatge molt petit encara. Molt baix. I el món professional també es veu fora de les aules?
Sí, no tant, jo crec, perquè depèn també del que estudis. A Engineria jo crec que a poc a poc van augmentant el percentatge, però formació professional pels estigmes que es té encara és molt baixa el percentatge. Doncs, entre altres coses, per això també es premien Dona Estic 2025, que insisteixo que han reconegut 12 dones i dos projectes pel seu talent Impuls del lideratge femení en l'àmbit tecnològic i digital.
defineix-me això que estàs estudiant, que és un llenguatge molt modern, un llenguatge que dius que estàs estudiant i la majoria de gent et deu dir, Lua, i això què és? Doncs mira, els últims estudis que he fet es basen en entendre com es planteja un desenvolupament, quines fases té el desenvolupament i com posar una idea que tens al cap a codi.
Ja pot ser una aplicació web, una aplicació mòbil, coses més específiques, perquè jo per exemple també he fet una mica de robòtica. Llavors, comunicació amb el robot des d'un ordinador extern. Al final el que fem és programar-hi que té una utilitat. Llavors, el que t'ensenya la formació sobretot és aquesta idea que tens al cap d'un programari que vols fer, com posar-la en marxa.
Per tant, tu treballes en tecnologia, amb la creació d'espais web, amb les aplicacions, diferents aplicacions. Tu, precisament, per qui va el tema? Perquè la Lua320 va cursar el segle formatiu de grau superior a rendesuplement d'aplicacions multiplataforma a l'Institut Tecnològic de Barcelona i vas haver de presentar un projecte. El seu projecte és desenvolupar un sistema d'acreditacions en l'àmbit de la formació professional amb la infraestructura del blockchain europea. Un projecte innovador en torn de la identitat digital sobirana.
I ara et diré, Lua, tradueix-me això. Primer de tot, què és i com se't va ocórrer fer això? Això, més que ocórrer amb mi, va ser una proposta que va fer l'apartat d'innovació del centre. Hi ha una sèrie de professors que es dediquen a presentar certs projectes. I a mi m'ho van proposar d'implicar-me en aquest projecte i vaig dir, no sé què és. I al principi tampoc sabia què era. O sigui, estàs com jo ara mateix. Sí. Val.
Va haver-hi una entitat, una empresa que va participar en aquest projecte que ens va fer al principi una formació de què és el que volia dir el que estàvem fent, perquè és una cosa molt gran i no en teníem ni idea. Al final el que hem fet és digitalitzar un procés que dius, bueno, digitalitzem moltes coses, quin mèrit això?
El problema és que són títols de formació professional, és un títol acadèmic, és un títol que hem de poder fer que no es falsifiqui.
I per això necessites una sèrie de tecnologies molt complexes perquè realment el títol que presentes es pugui verificar i certificar que realment és veritable. També vam fer, perquè clar, això ara ho pots fer, o sigui, truques al centre on aquesta persona diu que ha cursat, escolta, aquesta persona ha cursat aquest grau i et diuen sí o no. Però el problema d'això també és que estem afegint molts passos a un procés que podria ser molt ràpid i...
Per altra banda, l'UA també agilitzaria o acceleraria el procés, m'imagino, o no, d'entrega d'aquests títols. Passen anys i anys abans de rebre un títol universitari, que és molt car, arriba anys molt tard els títols de l'ESO, batxillerat, de formació professional, triguen molts anys. Això també permetria a algú, en aquest cas, que acaba amb l'assignatura del Ministeri, del rei també, agilitzar una mica aquests passos o no?
Sí, sí. Al final el que fem és donar-li el control del títol a l'estudiant de forma digital. Què vol dir això? Quan s'emet el títol ho decideix l'estudiant. L'estudiant és el que sol·licita el títol i automàticament se li afegeix a la seva cartera d'identitat digital aquest títol que vol.
I llavors, a l'hora de presentar-lo, l'entitat que li està demanant aquest títol no necessita corroborar amb cap altra entitat que aquest títol és fiable. Només amb la propietat del títol es pot verificar que aquesta persona té aquests estudis. Perquè, a més, parlem dels títols emesos a partida, ja no dels títols emesos fa anys, no? No, no, això ja no. Sí, estem proposant una forma nova d'emetre títols.
El sistema permetrà això, la missió de diplomes de formació professional a petició dels estudiants mateixos o la verificació per part d'una entitat externa, com deies, les empreses. També participen en esdeveniments organitzats al centre per fomentar la cohesió i orientació d'altres estudiants. Escolta, i quan et diuen això, escolta, mira, Lua, que hem d'agilitzar això perquè no es falsifiqui, perquè sigui més ràpid a l'hora de rebre el títol físic dels teus estudis,
I tu què fas? Com ho desenvolupes, això? Com li dones el cap per divers? Com ho farem, això?
Doncs primer va ser un procés d'entendre què volíem fer, perquè al final són moltes paraules que jo no tenia, que és el blockchain, que és EPSI, EPSI és la infraestructura de serveis de blockchain europea, però a mi em deien tot això i em quedava una mica igual, no sabia què volia dir. Llavors al principi va ser un procés de formació de què és el blockchain, la seva història, per què es va desenvolupar i quines aplicacions li volen donar ara a Unió Europea.
I en base a entendre això, el que nosaltres vam desenvolupar al final és una cartera digital i el portal d'emissió de diplomes del nostre centre. Hem anat tan ràpid que hem arribat al nivell de desenvolupament de la infraestructura europea i no pot avançar més el projecte. La infraestructura encara està pilot perquè és una cosa molt nova i no es pot implementar ara mateix perquè no dona el desenvolupament. Hem arribat al mateix desenvolupament que la infraestructura.
Però tu això ho vas desenvolupar d'alguna manera, sigui amb un web, una aplicació, etc. I en el moment de dir, faré una aplicació que contactarà amb el govern o contactarà amb els centres, amb el Departament d'Educació, com ho faràs, això? Perquè això és un projecte o ja funciona?
Això funciona el pilot que hem fet. I com ho has fet? Explica'm el pilot. En base del que vam fer és un portal web que seria propietat del centre, que seria on entren els estudiants per demanar els seus títols. Després té una aplicació mòbil que és on l'estudiant guarda els seus títols i on els demana.
I després una rèplica d'un portal d'una empresa fictícia que és on presentaries els títols. Llavors el procés era que l'estudiant escaneixava un codi QR del portal del centre, el portal del centre li generava aquesta credencial que és el diploma i li enviava el mòbil. Llavors ara l'estudiant ja tenia el diploma.
I l'altre cas d'ús és presentar el teu diploma. Llavors, t'anaves al portal de l'empresa, escanejaves un QR, acceptaves compartir el teu diploma i l'enviaves. I això es farà realitat? Això, la idea és que sí, òbviament. Després de tot el curro que hem fet, és la idea que es pugui implementar. És un treball individual? No, va ser un treball grupal. A part, amb una empresa, una start-up d'aquí de Barcelona i dos companys de classe.
I el premi te l'emportes tu, per això? El premi no és només pel projecte, és per tota la meva trajectòria acadèmica que porto, tot el que he fet. Al final he estat en moltes iniciatives, també. A veure, explica'm això. L'Institut Tecnològic de Barcelona és un centre que neix de voler donar-li la importància que es mereix a l'AFP i llavors és un centre especialitzat de formació professional només de l'àmbit tecnològic.
Això és una iniciativa que és dels primers centres que es va fer, però ara a poc a poc s'està fent amb més famílies professionals. El que es vol és donar una formació de CP de qualitat i treure-li tots aquests estigmes. Llavors jo vaig acabar l'ESO. A on? On t'estudiaves l'ESO? L'ESO la vaig fer al Vilatgera. I la frase que més escoltava a quart d'ESO era, Luam, les teves notes, perquè vols anar a formació professional.
T'hauria de fer batxillerat. T'hauria de fer batxillerat. Clar, aquí hi ha un dels estigmes, no? Si treus bones notes, a batxillerat. Si les notes són justes, a formació professional. Però, clar, això ja els que ho impulsen són alguns instituts, alguns instituts, no dic tots, però alguns, des del departament de tot això, perquè sí, potenciar la formació professional i els graus mitjos i graus superiors, a la boca de molts, oh, fantàstic, però després us encaminen, els que teniu bones notes, a fer batxillerat i una carrera. Sí.
I això és així. Per tant, per una banda, és aquesta falsedat, aquesta hipocresia, millor dit, de dir, ui, ui, ui, sí, potenciem aquesta formació professional, però, escolta, els bons estudiants que vagin cap a batxillerat. És així, no? Sí, sí, actualment és així. A poc a poc es lluita, com tot. Anem intentant canviar-ho, perquè al final...
Jo crec que la FP és una altra via, com qualsevol altra, i no és que hi hagi vies millors o pitjors, simplement és que cadascú fa un camí per arribar on vol. I la FP és un d'aquests camis que pots fer. Tu ho tenies molt clar, pel que veig. Bon estudiant i tenies molt clar. Quant decideixes tu dedicar-te al món de la tecnologia? Jo tenia clar que em volia dedicar a ordinadors. Algú relacionat amb ordinadors, però no sabia què encara. I, clar, què passa? Si jo entrava a batxillerat,
Per mi era com si m'estic preparant un examen per entrar a una carrera, però no tindré informació de què vull fer després. I vaig dir, formació professional, què faré? Començaré a tocar coses, començaré a aprendre i començaré a saber el que m'agrada. I què deies tu quan et deien l'UA? No, no, tu cap a batxillerat, què els hi deies? Això em va ajudar una mica els meus pares, que són els que em van començar al final que jo el que havia de fer era formació professional.
I, bueno, vaig acabar fent que la meva tutora estudiés el que era formació professional, perquè no tenia molta idea, i quan va veure la possibilitat que tenia aquest món, em va dir, no, no, l'ho va, tira, endavant. Tira, tira, vés cap a... Però és que hi ha molta informació que es perd, i visibilitzem una part de l'EFP, però no tota. I has acabat, no?, el grau superior. I ara què estàs fent?
A la que vaig acabar el grau superior vaig començar a treballar, ja. A on? A la start-up on van fer el projecte. Ah, mira, et van clitxar, no?, ràpidament. I a què us dediqueu? Jo ara mateix m'he sortit del projecte fa no res.
però el que ens dediquem és una start-up de sostenibilitat que al final el que volem era crear un ecosistema de tema sostenible, perquè hi ha molt poca transparència en aquest món, tothom es posa l'etiqueta de sí, sí, jo soc molt sostenible, però no tens forma de certificar-ho això. Llavors el que fèiem eren uns rànquings d'ajuntaments, empreses i particulars, ciutadans,
de quants sostenibles eren. I això ho fèiem recollectant un munt de dades. I t'ha sortit, eh? He sortit fa poc. Molt bé. Escolta'm una cosa, i tu el Premi Dona TIC 2025, un dia sona el telèfon, o qui truca, o qui... Com t'assabentes? Això va ser un dia... Estava a l'institut i em va venir el meu director de l'institut i em va dir, l'ho, t'has de presentar això. I jo, què és això? No, no, i em va començar a explicar...
però què he de fer? Em diu, no, no, tu tranquil·la, jo et faig una carta i graveu un vídeo amb la coordinadora d'innovació i la que porta les xarxes socials i l'envieu, i ja està, no has de fer res més. Passa el temps i un dia què?
I un dia em truquen i em diuen, la Griselda, que és la que coordina tot de vent. Em truca i em diu, estàs finalista? Vas demanir al Palau de la Música a les 5 aquest dia. I jo, ah, ni me'n recordava d'això i em vaig presentar. Sí que sabia que era l'octubre que trigarien.
Però no m'esperava així acabar finalista i ja quan van dir el meu nom, estava jo assentada, va ser un event molt maco, estàvem al Palau de la Música, tot super maco, decorat, i de sobte arriba a la categoria d'estudiant de formació professional i diuen el meu nom. Em vaig quedar així?
No t'ho esperaves. No m'ho esperava. Vas sentir l'Uatre Viner Night, no? I vas pujar. No tenies ni el discurs preparat. O ja no hi havia discurs. No hi havia discurs. Menys mal. Sí, sí. M'hagués quedat una mica malament. Doncs, i tu reps aquest... Això ho vas fa poc, no? Pocos dies. Sí, va ser a principis d'octur, el 2, crec que va ser. I tu surts d'allà amb aquest títol i dius, hosti, estic dintre les 12 dones i dos projectes dels Premis Dona TIC 2025. Gairebé, doncs, sense saber-ho. Sí, sí.
Sí, sí, vaig sortir allà, no m'esperava. I a partir d'aquí, 2 d'octubre, fa uns dies d'això, has rebut alguna oferta ja? Escolta, anem a parlar-lo, que ha de ser bona. Vaig rebre una... El tema... Costa molt res en aquest sector, i més quan no tens experiència. Per molt que se'ns doni visibilitat i tal, entrar al mercat laboral, ara mateix és molt complicat ser un júnior, que és algú sense experiència en el sector...
Llavors, bueno, vas rebent coses i et vas movent i a poc a poc vas fent el teu camí. Però és complicat. Quants anys tens tu ara? 20. I què vols fer tu? Com et veus d'aquí 10 anys o 5? D'aquí 10 anys... 10 o més complicat. Sí que et podria dir que jo em vull treure una carrera, però és per... m'encanta estudiar. I és alguna cosa que vull fer. I què vols estudiar? Per voler vull fer Matemàtica Computacional.
que és una carrera que es dedica a explicar les matemàtiques aplicades a l'entorn tic, bàsicament. El que passa és que també vull treballar. Llavors, m'he plantejat treballar amb la carrera molt a poc a poc i mentre anar treballant. Anar treballant de lo teu. Del meu. Sí, sí. Doncs satisfeta i, a més a més, supercontenta de rebre aquest premi, no? Qui és el primer que et felicita quan baixes de l'escenari? Els meus pares. I què et diuen?
que estàvem molt orgullosos de mi. Al final, jo m'he fotut un curró, important. Evidentment. I els que et deien l'1 a l'1 a fes batxillerat t'han dit alguna cosa ja o no? No. No, eh?
però des d'aquí els dic que em vau fer plantejar-me moltes coses i segurament no hagués acabat a FP si no m'haguéssiu fet plantejar-ho. I us ho agraeixo molt. Doncs sí, senyora. Doncs l'Ua Trevín Ernaiz, Vilasarenca, orgullosíssims que, home, Vilasarenca, que hagis rebut aquest premi d'Ona Tic a 2025. Conegies els altres finalistes del teu...? No.
No, eh? I d'algun estudiant tics de doctorat, també hi havia d'iniciativa referent empresarial, coneixies algú? Sí que coneixia una iniciativa que era la d'Hipàtia. Ah, associació Hipàtia Mars, eh? Amb la iniciativa Missions Hipàtia. Doncs la tecnologia és el teu. Quan vas tenir el teu primer ordinador? El meu primer crec que va ser... No sé si va ser amb 10. És que vinc de casa informàtica també, el meu pare era programador.
T'ha vingut d'això, no? No, no és d'això. De fet, abans li tenia bastant rebuig. El meu pobre pare m'intentava ensenyar i no ho podia. No? I en què moment fas el clic i dius, hòstia, això sí que m'agrada? Doncs va ser amb una optativa que vaig tenir a l'ESO, al Vilatgera, de robòtica. A segon d'ESO.
Ostres, i el professor sap que gràcies a la seva matèria et dediques a això, no? Escolta, i quin plan tens algun dia? Què t'agradaria inventar en el món? Perquè es diu, els que no sabem res d'això diuen, ja està tot inventat. No està tot inventat, no? No, al final la societat canvia i les necessitats que tenim també. Sempre hi hauran coses per inventar. Sí? Tens alguna cosa així a casa que facis així? Em tens llibre o no?
No, de moment no, perquè ara m'estic sentant en aprendre tot el que pugui i d'aquí mirar què vull fer. Doncs, Lua Trevín Hernández, moltíssimes gràcies, moltíssimes felicitats per rebre aquest premi estudiant TIC de formació professional dins d'aquesta categoria d'aquests 12 guardons premis Dona TIC 2025 i moltíssimes gràcies per venir-nos-ho a explicar. Gràcies, Lua. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi bé.
Doncs fins aquí el Parlam de Tot d'avui, amics i amigues. 5, 4 minuts, la 1. Matí que hem començat a les 10 en punt, com sempre, repassant tota l'actualitat, també l'entreteniment, i arribem a la 1, doncs, en 4 minuts. Us deixo amb bones mans. Serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet i Robert Mazza ens acosta en l'actualitat local i comarca del Crònica.
Una o migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Quatre edicions per estar ben assabentats, assabentades de què passa bé la seda mar i el maresme. Una o migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot.
L'edició d'avui, la número 2.228. 2.228 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. I us ho manu, no us que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM, el maresme, vilassarradio.cat per internet. Dit això, la cançó, la música que ens inspira fins a arribar a la 1 ens arriba de la veu de Seguridad Social. Continuen en dansa després de molts anys.
Amb aquest xiquilla. Seguritat social i xiquilla fins la 1. Demà a les 10 ens ho tornem a explicar tot. Que vagi molt bé!
Bona nit.
Fins demà!
Ese silencio que me desvive, me dice cosas que son tan claras, que yo no puedo, no puedo, no puedo dejar de mirarla. Y yo le tengo que decir pronto, que estoy loquito de amor por ella, y que sus ojos llevan el fuego de alguna estrella.
Bona nit.
Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas. Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas. Como el sol a la mañana. Como los rayos de luz.