Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Matí de dimarts és nou...
De desembre de 2025 hem passat el pont, hem passat el cap de setmana llarg i ja dèiem que oficiosament les festes comencen un cop passat aquest pont. Ja ens dirigim cap a aquestes festes, ara mateix ja és 9 de desembre, enfilem la recta final d'aquest any 2025 a les portes de les festes de Nadal. Tenim moltes coses per parlar, moltes coses per fer, per tant entrarem en matèria...
I dic avui, al llarg dels propers dies, hem de parlar de moltes coses també relacionades amb el Nadal. Dia assolellat, dia però que els núvols es fan presents. Un dia així, doncs, típic de tardor, si no fos perquè la temperatura sí que a primera hora era fresqueta, no freda, sinó fresqueta, i ara, doncs, ha anat pujant la temperatura i ens acostem a temperatures que no són molt normals per un mes de desembre. No ho sabem, però...
Com es desenvoluparan aquests núvols que tenim a mar? Si arribaran pluges, no tindrem pluges. Tot això ens ho explica de seguida. Marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, que és el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara a avui, de cara a aquest inici de setmana. Avui, un dimarts dilluns, podem dir, un dimarts dilluns.
Doncs després d'aquest pont de 3 dies. A un quart d'onze saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio amb ell. Cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, general...
Les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Per tant, tot pujant al DeLorean, repassem també les efemèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio una representació de l'alumnat de cinquè de l'Escola del Mar. Per què? Doncs perquè representen a la sala Carrao els propers dies...
la seva pròpia representació dels Pastorets, l'espectacle típic nadalenc per antonomàcia a casa nostra. Els Pastorets amb l'Escola del Mar. En parlem amb una representació de l'alumnat.
A les 11. Donem la benvinguda als avis i les iaies, avis i àvies de la ràdio amb la seva tertúlia habitual, moderats dirigits per Marv i la Major, encara que avui la Marv i la Major no pot estar amb nosaltres i, per tant, comandarà la nau de la tertúlia el company Robert Mat. Avui posem el Nadal damunt la taula, com es celebraven abans, com es celebra ara. Obrim, doncs, aquestes festes nadalenques.
A les 12, alternen presència. Els dimarts a les 12, la Isabel Cabarrós amb la imatge Ets tu. El món de la moda, des de mi, punt exclusiu. El torn avui per la Isabel, ens parlarà de la imatge i sobretot de les tendències que hem de fer per anar ben arregladents de cara a aquestes festes de Nadal. Alternen presència amb la Montse Martínez, des d'Àdic Badalona parlant d'addiccions. La setmana passada ens visitava la Montse. El torn avui és per la...
Isabel. Hi ha dos quarts d'una, com sempre, rebem el company Amitxem a la saga crític de cinema i televisió. Posem, doncs, les sèries, posem el cinema damunt la taula. La setmana passada repassàvem les sèries que podem veure a les plataformes televisives aquesta primera quinzena de desembre. Avui parlem de les pel·lícules recent estrenades a les sales de cinema. Suposo que també farem un cop d'ull al que ve de cara a aquestes festes de Nadal.
Doncs aquest és el menú. Dimarts 9 de desembre de 2025, l'edició a la número 2264. 2.264 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El parlant de tot. El meu nom, Jaume Cabot. 10 minuts per damunt de les 10. Motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Llueix el sol, però també hi ha presència de núvols. Temperatures fresquetes, com dèiem, a primeres hores del matí. No pas ara, temperatures bastant més altes que hauria de marcar el termòmetre un 9 de desembre. Volem saber el temps de cara a aquesta setmana.
Joaquim Serra, en directe, explica'ns què ens espera després del pont. Molt bon dia.
També apareixeran teranyines de núvols prims. En qualsevol cas, les temperatures s'han suavitzat molt aquest darrer cap de setmana, aquest llarg cap de setmana, i avui dimarts continuarem amb un ambient realment molt agradable. Les mínimes en general han pujat una mica, sobretot a les zones més elevades de la comarca, a les planes i a prop de la costa s'han mantingut sense canvis.
i les màximes també baixaran lleugerament, però amb valors de 16 a 17 graus sovint degeran a les 2 centres del dia. Per tant, un ambient agradable, com deia. Pel que fa als vents, en general avui seran de fluixos a lleugerament moderats, més variables aquest matí, i de garbí del sud-oest aquesta tarda, amb una situació marítima dominada per la maró,
De cara a demà pocs canvis caldrà esperar. Novament tindrem alguns núvols prims poc importants i amb unes temperatures que demà tampoc han de variar ni les màximes ni les mínimes. Continuaran els vents de fluixos a lleugerament moderats del sud-oest i la situació marítima dominada per la Maró
a tota la costa maresmenca. Sembla que de cara a dijous podrien augmentar els núvols baixos, es farien més nombrosos i això podria ajudar a que baixi un palet, tampoc no massa, la temperatura màxima cap als 15 graus. No obstant això, per l'època de l'any continuarem amb un ambient agradable i fins i tot
encara podrien pujar una miqueta les temperatures nocturnes. Per la seva banda, els vents a dijous es mantindran fluixos com a món, lleugerament moderats també, de component entre el sud i el sud-oest, mentre que la situació marítima un dia més estarà dominada per la mar o màries de mar de fons a tota la costa de la comarca.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió ampla i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme i tornem demà a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia. Informar que a hores d'ara hi ha una convocada, una marxa lenta per una vaga de taxistes a Barcelona. Ara mateix no és que sigui lenta, és que estan aturats al mig de la Gran Via a l'espera de començar aquesta marxa lenta. Ho diem perquè si algú des de la comarca del Maresme s'ha de desplaçar la capital catalana
Doncs, evidentment, hi ha seriosos problemes de trànsit al centre, perquè hi ha una vaga de taxistes, han convocat una marxa lenta, tot i que encara no ha començat, i ara mateix la marxa no és marxa. Està completament aturat el trànsit de la Gran Via. Dit això, com dèiem, jo que em xerra demà i tornem. Fins a les hores que tinguis molt bon dia, 13 minuts i mig per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Movin, com sempre, aquesta hora per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Sanyo Escofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i a totes. Doncs sí, aquesta vaga convocada que comentaves ara mateix del sector del taxi a Barcelona, una de les atribucions que volen, que estan subbrallant precisament,
és que es compleixi d'una vegada per totes la obligatorietat dels taxistes a tenir un títol en català i a més a més estan vetllant perquè sigui amb efectes retroactius és a dir els propis taxistes o com a mínim bona part dels que estan avui convocats a la vaga en tenen cap Barcelona com a mínim en un taxi t'haurien de dir bon dia on vol anar
I per això estan aturats o no? És una de les... Tenen una sèrie de reivindicacions, però sí que és cert, de fet, ahir personalment tenia l'oportunitat de parlar amb alguns taxistes de Barcelona i em comentaven precisament això. Un dels motius d'aquesta vaga és que es faci ja d'una vegada per totes oficial la obligatorietat
de tenir aquest títol, ara no recordo de memòria quin nom té, el C2, el B2, no sé què, d'uns coneixements mínims de català i també de la nostra cultura. Molt bé, doncs no està gens malament. Sabíeu, doncs, que si heu d'anar cap a Barcelona, capital catalana, ara mateix el trànsit al centre, doncs és completament un caos, diguem, és així de clar. Què més tenim, Joan? El protagonista d'aquest cap de setmana llarg ha estat, sens dubte, Williott Swetger, que el
Jugador del Celta de Vigo, que va marcar el segon gol al Santiago Bernabéu, al Vox Arena.
Però jo no li perdonaré que no es remetés amb el cap. Va marcar el primer i el segon, no? Sí, el primer és espectacular, el segon és una delícia, sobretot la passada de Diego Aspas, que es va pensar que jugava contra el Barça. Jo veig unes ganes de defensar d'en Rudiger en aquella jugada, mitja jupit, no es va estirar perquè, mira, hòstia, quina falta de contundència el Madrid, quina falta de tot, eh? És cert que tots i totes
Quan hem jugat a futbol de petits, aquest gol es marcava amb el cap. És a dir, t'esanellaves... Passa que el cuesquen, eh? Home, arriba a fer això? Imagina't, eh? Jo, per mi, una cosa que passa per damunt del resultat, que dels col·lells va molt bé, evidentment, però és el Rodrigo encarant-se un àrbit que, per cert, un àrbit valent, un àrbit que va treure les terceres que havia de treure. Que no arbitrarà mai més. I que havia de treure les terceres que va treure, ni més ni menys. Per cert, perdona que et talli, eh?
Però estic en condicions d'explicar-te, Jaume Cabot, un dels teus grans dubtes. Segueix pel que fa als àrbitres. I Rodrigo, si encara diu, respeto, mira donde estás. Ah, espera, que si igual, donde estás en el Bernabéu no se poden sacar tarjetes, que per ells el respecte és que et poden dir de tot i no els hi treus targeta. Em crida molt l'atenció la frase de Rodrigo, eh? Mira donde estás, respeta. Hòstia, això em sembla d'una contundència tan...
És una frase molt madrilenya, eh? No sabes quién soy, eh? És molt... A mi em sembla, en una època que 8.200 càmeres t'estan gravant, Rodrigo, en aquesta jugada, demostra la poca intel·ligència que tots pensàvem que tenia. És a dir, per dir-ho fluixet, eh? Què dius, Joan? Que jo en resols d'un dubte, avui? Bueno, procurarem, eh? A vegades en la nostra poca en se passa...
Crec, parlo de memòria, i si vaig xerrat m'ho dius, que algun cop ens hem preguntat, m'has preguntat, per què els àrbitres se'ls coneix amb els dos cognoms. Sí. Doncs estic en condicions, després d'una recerca, si el meu director...
Sí, home, sí. Té alguna incògnita... Hòstia, ho vaig descobrir la setmana passada. Ho vas descobrir, eh? Ens hem creuat, eh? Ens hem creuat. Explica-ho, explica-ho, perquè és molt interessant. No, no, explica-ho, explica-ho. Doncs mira, gràcies a Franco, gràcies al dictador Franco, i ho hem conegut per la revista Panenca, una revista, doncs, del món del futbol, no només esportiu, sinó barra històric, que explica molts detalls interessants per qui li agradi el futbol.
Doncs explica en les cròniques que hi havia un àrbitre que es deia, crec que de nom Carlos, de cognom Franco. I en aquell moment la premsa aprofitava el cognom Franco, que coincidia amb el dictador del moment, per fer titulars, que malo és Franco, Franco és un inútil, referint-se al pobre àrbitre fent picada d'ullet per criticar el Caudillo. Aleshores, què va fer Franco?
Per evitar això, va dir, a partir d'ara, tots els àrbitres es diran amb el primer i el segon cognom. I aquesta temporada, tot i que no s'està complint molt, els àrbits han demanat que se'ls torni a anomenar pel nom i el cognom. Aquest àrbitre era Franco Martínez. Franco Martínez, tu i jo l'havíem vist arbitrar als anys 80, eh? Sí, senyor.
Franco Martínez i els àrbits demanen que se'ls torni a parlar pel nom, a dir per nom i primer que un nom, però ni així ho aconsegueixen. Perquè volen humanitzar-los, diuen. Molt bé. Malament les coses a la Casa Blanca, eh? Xavi, Alonso, els Xavis... Aquests sí que són els Xavis, no els Javis. Sí, no, no, els Xavis.
Entre Xavi Hernández, home de trista figura i infausa, record com a entrenador, com a persona i com a jugador brillant. I Xavi Alonso, eh? Sí, sí. Sembla que no es menjarà els torrons, Xavi Alonso. Els torrons, aquest no fa ni la... Hi ha qui diu que el partit contra el Manchester City, Pep Guardiola, ara mateix...
Saps com els dolents? Està acariciant el gat amb una copa de vi, esperant que arribi el Real Madrid, diuen els mentideros de la Casa Blanca,
que si Xavi Alonso no guanya el conjunt de Pep Guardiola, crec que juguen demà, doncs segurament s'està parlant d'Arbeloa, aquell gran defensa del Real Madrid. Klopp. Klopp, Jurgen Klopp, l'alemany... I el retorn d'un conegut. I els inedins i dan, eh? Sí senyor. Bé, escolta, doncs Xavi Alonso ens hem estat a la plataforma de sortida, si no és demà serà la setmana que ve.
Que, per cert, el Manchester City que es presenta amb una baixa. John Stones, un central de 340.000 anys. Sí, i dos metres dalt i tres d'ample. Que s'ha lesionat. Què ha passat? Què s'ha fet? Com es pot lesionar? Clar, perquè ara tu m'estàs dient, això ho portem al poc que ens passa. Sí, clar, un futbolista lesionant dius, bueno, ara em diràs com s'ha lesionat. Jo crec que és una mica ampolla de colònia de Santi Cañizares. O sigui, mentida. Mentida.
Tothom sap que a Santi Cañizares li va caure un cubata als peus. Una mica les cremades de Carlos Busquets. També. Que no es va cremar amb la planxa salvant el seu fill Sergio Busquets quan era petit, sinó que tothom diu que va caure amb la seva moto fent el burro. Doncs John Stones s'ha lesionat d'una certa gravetat
Guarnint l'arbre de Nadal. Ah, què li ha passat? Li ha caigut l'arbre. Aquí ja les cròniques no entren més. Home, depèn de l'arbre. Pensa que és des de la mida de John Stone. L'arbre és més àlt que el de l'albiol, eh? Mira què et dic. No sé si les condicions etíliques de John Stone decorant l'arbre en família. Això és molt britànic, eh? Trompada, per cert. I acabem aquest capítol esportiu, que no sé per què estem aquí. Sembla...
que a la Copa de l'Aràbia, Copa de Futbol d'Aràbia, no la Copa Amèrica, es aprovarà una situació, pot ser que hi hagi targetes grogues o vermelles...
Sí, els jugadors celebren el gol lliscant de genolls. Allò que es fa moltes vegades que... De fet, ja s'ha prohibit els salts mortals, tipus Sergio Ramos. Sí. I ara estan estudiant... Per què? De cara a possibles lesions, amb els esparsós, etcètera, etcètera. Uf, quina mandra em fa tot això, tio. Em fa una mandra, a mi, això, de veritat, eh? Em fa...
Per fer això que celebrarà els gols així, que no saltar ni fent... I a la Copa Àfrica es provarà també de cara... Tot això s'està provant de cara al Mundial?
Que el jugador que es lesioni, per evitar perdre temps, s'haurà d'estar, un cop recuperat, dos minuts a la banda. Això encara, però jo... Jo les celebracions de posar-me la corona. Saltant fent 1, jo això sí que obsessionaria, ja, aquesta colla de... I alguns valls, eh? També, també. Alguns valls que fan com molta mandra, barra, vergonya, alien. Sí, sí, sí. En Puyol no ho suportava, això. Quan algú del Barça, el brasileu, us es fotia navallà, navallà, els deia, vinga, eh, vinga, a jugar.
No sé si ho veu a veure, Roni Bardagi, el nou jugador, la nova perla, diguéssim, del FC Barcelona, va celebrar un dels gols sent unes complicacions amb la mà, semblava un llenguatge... Es veu que va fer com una mena d'homenatge a un d'aquests otakus, aquestes coses de manga. Bueno, en fi, va, més coses, Joan. Més coses, doncs, és l'any Louvre, eh?
Ai, no, home, l'any Llubre. Quina és la contrasenya del Llubre? Llubre. Llubre. Vinga, no és broma, eh? Doncs vam patir una inundació aquest cap de setmana. Hòsties... És un anus horribilis. Sí, sí, sí. Els hi creixen els... Una inundació amb la qual entre 300 i 400 materials de consulta, alguns incunables de...
De molta edat han quedat absurdament malmesos per l'aigua que va inundar una d'aquestes habitacions. Atribueixen alguna canonada en mal estat, però en qualsevol cas el Lubre... Potser que hi envim i cridin a Paquita Bruixa que els faci un conjur o alguna cosa per netejar una mica el Lubre. Déu-n'hi-do. Va, què més? Ves notícies simpàtiques. Va.
Un jove roba un cotxe a Palma aquest cap de setmana i es queda dormit davant de la comissària. Ah, molt bé, molt bé. És absolutament espectacular. És entranyable, és entranyable. Clar, per les policies seria una mica com quan demanes demà menjar per endur, que te'l porten a casa, doncs va ser la detenció segurament
més fàcil de la seva vida, perquè el tio estava dormiret... També et dic una cosa, eh? Tu, si fossis policia, buscaries un lladre davant de la comissaria? Hòstia, eh? És un bon lloc, eh?, per amagar-se. Perquè els polis surten de la comissaria. Vinga, anem, anem. Segons les pel·lícules, eh? A la vida real no sé si surt... Tu no surts de la comissaria mirant endavant, perquè no creus que hi hagi algú tan burro, perquè és així burro, de fotre-se davant de la comissaria. Tot i que diu en Joan...
la gent aquesta que en sap, que el millor lloc per amagar-se d'un crim és... En el lloc del crim, no? És amagar un gra de sorra... L'Àngela Lansbury. L'Àngela Lansbury... S'ha escrit un crim. Sempre estava allà. Cap de setmana absolutament desolat, eh, Jaume? Se'ns està caient la teoria de l'entrepà de mortadela.
Explica'm això. De la pesta porcina africana. Aquella presumpta entrapada embotit en mal estat que un senglar hauria consumit en un àrea de servei de l'AP7. Que em semblava una teoria fantàstica, nivell ratpenat, nivell pangolin. Difícil de trobar, eh? Difícil de trobar. Doncs sembla que s'està caient. D'aquelles que fa vergonya de dir tot, eh? S'està caient. Sembla que s'està parlant ja d'un virus escapat
d'un dels laboratoris de recerca animal i, per cert, el col·lectiu de conductors professionals han demanat al conseller que va atribuir a l'entrepà, el de mortadela, ho diem tu i jo, però seria fantàstic que fos la mortadela que demani disculpes perquè, segons ells, queda evident que cap conseller
conductor professional d'un camió hauria abandonat un entrepà de mal estat. Jo et dic una cosa, eh, Joan? Et dic una cosa. No fa mal a la gent, no patim. Espera, espera, passat festes, espera, que encara la liarem. Però és que jo ho vaig dient, tenim gripe aviària, mengem ous, mengem pit de pollastre, com si no hi hagués un demà. Tenim les vedelles, que no sé què passava amb una enfermedad, també, que no sé... I ara tenim els porcs,
Sí, sí, anem a anar menjant, ja t'ho dic jo. Haurem de fer un Greta Thunberg i fer-nos vegetarians barra vegans. Vegans del tot ens farem. Va, què més, Joan? Més coses, doncs el nostre amic Toni Cantó. Ah, què he fet? Fa molt de temps que no surt. No, ell va remenant les cireres, ara mateix va estrenar aquest cap de setmana. Un moment, eh, Joan?
Un moment, perquè ara potser em precipito. No, no, no, fot-li, fot-li. A veure, ara potser em precipito i soc molt conscient, eh? Fot-li, va. Però podríem parlar de... Sí o no? Havia una vez...
Si parlem de Toni Cantó, devem parlar de l'imbècil del dia. O l'imbècil de l'any. Home, que ha passat per diferents formacions polítiques que han enfonsat totes. Totes, totes, totes. I ara mateix resulta que a punt, bonica televisió valenciana, doncs li han donat un programa que es diu El Debate. Molt poc intel·ligents per part seva, també ha donat un programa a aquest tio. S'estrenava aquest cap de setmana...
amb un debat, com diu el nom del programa, sobre el feminisme, allò que ja ha fotut una mandra de Caldeu. Sí, i que el presenti ell encara més. Doncs 0,0% de Chert. No el va mirar ningú. No el va mirar ni a casa seva.
Ni el pare o la mare o la parella, el nòvio. Ningú, eh? Ningú. 0,0% durant 46 minuts. És que és molt complicat de fer això, eh? Pensa que ni amb la tele espatllada et mira menys gent. És que no el va mirar ni el realitzador. No, no. Deia fotre l'automà...
No, no. 0,0. Durant 46 minuts, eh? Al final va acabar el programa amb una audiència de 19.000 persones que, en fi... Bueno, mira, va recuperar una mica. Hòstia, però 0,00 deixat. Durant tres quarts d'hora. Tu imagina't una primera part d'un partit de futbol que serien 46 minuts amb un 0,000% d'audiència. Realment, l'amic cantó...
És com el rei Mides a la inversa, eh? Tot el que toca ho converteix en merda. En merda, en merda. Hòstia, tu. Bé, Joan, què? Entrem al DeLorean? Sí, home, pugem a la nostra DeLorean i al compte quilòmetres del nostre primer DeLorean de la setmana ens porta a l'any 1978, tal dia com avui. Hauria de treure això ja, no?
Sí, més que res perquè ara podem tenir un creuament de cançons. Sí, sí, sí. Any 1978, el dia com avui, ens diu el DeLorean, que a la banda alemanya Bonnie M. Home! Sí, tenien el seu segon número 1 al Regne Unit, clar, entorn nadalenc que tenim ara amb aquest tema, eh? Mary's Boy Child. I la Verge Maria és la mare. Mary's Boy Child, Jesus Christ was born on
Vindries això, no, Joan? La Verge Maria és la mare de Déu, no? Sí, el noi. El noi de la mare, no? És el noi de la mare, el seu Boni i M en playback. Sempre he admirat molt jo en Boni, eh? Sí, en Boni i l'M. Eh, que es ve que fotien playback, eh? Aquests també. Sí, home. Feien un Nili Vanili abans d'hora. Sí, era més fals aquest grup que... que en fi...
Què més, Joan? Doncs mira, l'any 1988 es va fer una enquesta als Estats Units per veure quina era la...
l'artista de la música que la gent escollia a l'hora d'intimar en el Santa Sanctòrum dels dormitoris. Ah, a veure, a veure. Quan la gent vulgui, eh? Clar, número 1 era la música de Neil Diamond. No! Era la música preferida. No sé jo si amb el Sweet Caroline convida, eh? Home, si es diu Carolina, igual sí. O Sweet. O Sweet.
Ai, si el López diu Nil i la noia Carolina ja ho tens fet, això, eh? Home, aquí marca un ritme... Sí, home, un ritme d'aguantar, això és complicat, eh? Corrent i fent el que vulguis, eh? Oh, oh, oh. Oh. Mira, mira, mira, tornem-hi. Aquí, aquí, eh?
Aquest oi. Oh, oh, oh. Hòstia, és complicat, aquest, eh? Fa més coses, Joan. Aroma de futbol americà, eh? El Sweet Caroline. Sí, home, espectacular. Quan l'interpreten diferents agradaries. I el 5 de desembre de 1989, un any després, que, per cert, el número 2 preferit als Estats Units per intimar era Witthofen, eh? Hòstia, no fotis. Sí, sí. Una cosa tranquil·leta, eh? Jo m'esperava un Marvin Gaye. Sí, no? Jo m'esperava un dels clàssics.
Hòstia, no em fotis, en sèrio? Fins aquí. 19 desembre de 1981. Número 1, Billy Joel, que ens deia allò que Jaume no vam poder arrencar el nostre foc. La nostra passió. We didn't start the fire. It was always burning since the world's been turning. We didn't start the fire. No, we didn't light it, but we tried to
Què més tenim, Joan? L'any 1995, número 1, a les llistes britàniques, curiosament, l'únic número 1 que va tenir les llistes britàniques, Michael Jackson. Llistes britàniques, tirania dels Beatles. Sí, però m'estàs dient que Michael Jackson, l'únic número 1, va ser el que sonarà ara? Amb Earl Song, la cançó de la Terra.
Doncs vinga, per tancar, que primer dilòrian de la setmana, aquest dilluns dimarts, que avui és un dilluns dimarts, recordem una de les grans. Sí, notícia una mica trista, eh? Trista, però a l'hora per celebrar la vida, eh? Quan ens toca un Pau Donés, quan ens toca un Carles Sabater... Són notícies tristes, efemèrides, però a l'hora...
Ostres, ens deixen un llegat estar parlant de que tal dia com avui del 2019 moria gun Marie Fredrickson, la veu femenina dels Roxet. Marie Fredrickson recordada i enyorada de l'ús.
La Mary Fredrickson era aquelles dones que queia molt i molt bé. Molt bé, eh? Molt bé. Doncs vinga, avui arriba de Deluc. Una al migdia, 3.57 de la tarda, Joan. Doncs, mira, anirem a felicitar Isabel Moreno, doctora del cap de Vilas Ademar, que ha rebot el col·legi... Ai, el col·legi... El premi a l'excel·lència professional que dona el col·legi de metges. Però és una trajectòria, eh? És una trajectòria i la trobarem encuriosida perquè no sap qui la va proposar. És un premi. Ho investigarem. Sí, sí.
Posarem llum a la foscor. I també escoltarem l'amic Josep Maria Gregòria recuperar el cant de la Sibila, Vilassar de Mar. Una notícia que, a nivell personal, em crida molt l'atenció. La nit de Nadal, oi? Sí, abans de la missa del Gall.
doncs tindrem l'oportunitat i ara parlarem amb en Josep Maria Gregori i també recordarem el darrer partit de la Unió Esportiva empat a un contra l'Escala partidars dels de casa nostra atenció però Jaume 17 targetes i partit allargat fins al minut 115
Fins que marqui Pol Rivero. Exacte, fins que marqui. Va entrar al cartell fins que marqui. Ja s'ha fet un breu apunt tal dia com avui. Fa cinc anys, el món del futbol perdia el gran Paolo Rossi. Hòstia! De l'any 82, eh? El líder d'Itàlia campiona. Encara recordem aquell Sandro Pertini, eh? Sí, senyor. La gent de la República Italiana plorant a la llotja del Vox Arena, eh? O Franco Arena. Franco Arena.
Joan Escopet, t'escoltem a la 1 al migdia 3.57 de la tarda i demà, un quart d'onze, torna a saludar. Tornarem a ser aquí recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seïtons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. L'Idera no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Aquí prou bullying, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència.
Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Ons t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell? D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Doncs som-hi, encetem la segona part de la nostra edició, cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. 9 minuts per damunt de dos quarts d'onze, ho anunciàvem abans de la pausa. Visita a la ràdio una representació de l'alumnat de cinquè de l'Escola del Mar. Per què? Doncs perquè s'acosta a Nadal i ells volen pujar a l'escenari. Com? Doncs amb la representació més emblemàtica del Nadal a Catalunya, que són els pastorets. Pol, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé. Bé?
Fa un moment estaves partint de riure. Què et passava, Pol? Que als auriculars se sentia una música que feia bastanta riure. Se sentia una música que feia riure, eh? Molt bé, home. Tot bé, Pol? Sí. No, nerviós, tu? No, molt. Tu no et poses nerviós a la vida, en general, no? Sí. Sí, et poses nerviós? Sí, quan haig de jugar a futbol. Ah, hòstia, això és important. Sí, amb qui jugues tu?
Amb el Premi Adal. Amb el Premi Adal, eh? Això és l'únic que et posa nerviós, no? Sí. Al futbol, sí. Sí o no? Sí. Els exàmens, la vida en general, no? Sí. Clar que sí. Molt bé, home. Noa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Nerviosa? Una miqueta perquè et bellugues molt, però bueno, no passa res, eh? No passa res. Tens ganes de parlar? Tu ets nerviosa, la vida? No. No, tampoc. Què et posa nerviosa?
Quan jo tinc que anar a un teatre perquè jo faig ballet i abans d'actuar... Com fas ballet? A l'escola de dansa madur. Ah, molt bé. Llavors, clar, quan teniu actuació és allò que et puja la... Ara surts al teatre, també. Sí. Et posaràs nerviosa o no? Bueno, no tant perquè és l'escola, llavors. Ah, és l'escola. És que, clar. Teresa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Nerviosa? Bastant. Per què? Bé.
Et poses nerviosa tu normalment, a la vida? Sí. Què et posa més nerviosa? Quan estic en el bàsquet. En el bàsquet, no? També, clar, a l'escola no, als exàmens. No, no. El bàsquet, amb qui jugues tu? Al Mataró. Al Mataró. Sí. I et poses nerviosa quan vas a jugar, no sé, a Alemanya, als Estats Units, quan anem a jugar a Corall, no? O no? Tampoc vaig tan lluny, però quan jugo a alguna final, a algun torneig... Uf, uf, a la final et posa nerviosíssima. Sí. Molt bé. Jana, bon dia!
Bon dia. Com estàs? Bé. Nerviosa o no? Sí. Sí, perquè estàs aquí, ni es belluga la Jana, ni es belluga, està encarcarada aquí. Què et passa, Jana? No et passa res, que ets nerviosa tu? Sí, molt. Sí? Sempre? Menys mal que algú diu la veritat, a veure. Sí, sí. Sí, quant et poses més nerviosa tu? En els dictats. En els dictats? Sí, sí. Uah, en els dictats, no? Per què et poses nerviosa als dictats? Eh...
No ho sé. Acabarem l'entrevista fent un dictat, ho saps o no? Hòstia, he canviat la cara de cop, eh? No, no, és broma, és broma, eh? És broma. Què, parlem dels pastorets? Va, som-hi. Parlem dels pastorets. A veure, nois i noia, que porta l'esmorzar. El meu porta l'esmorzar a mi.
Ah, és el vostre. Veig que porteu aquí l'esmorzar. Mira que bé. Escolteu, quan arriben els pastorets? Quan els feu?
El 17 de... El 17 de desembre a la sala Carrau. 17 de desembre, a veure, 17 de desembre. I això què és? Al matí, la tarda, quan ho feu això? A les 10. I ells a les 12. Ai, a les 11. Que fem dos passes? Sí. Per què ells? Què sou? De cinquè... A. I cinquè B. I cinquè B. I feu la mateixa representació? Sí. A veure, expliqueu-me. 17 de desembre a les 10 del matí, sala Carrau. Entrades i a la venda? Sí. Sí o no? Sí. Pot venir tot Vilassà?
5 entrades per cada alumne. 5 entrades. Jo, si no tinc alumnes, puc venir? Sí que puc venir? Sí. Molt bé, va, explica't. Pol, com vau començar amb això dels pastorets? Qui us ho va proposar?
Ens va proposar la nostra professora perquè nosaltres normalment només el fem a l'escola. I ens van dir, si voleu fer-ho a la sala Carrau i tota la classe vam acceptar. Hombre, vau dir, anem a donar-nos un bany de masses, es diu això, no? Sí. I què, Noa? Explica'm com dividiu els papers, tot això, perquè no sortiu tots o no?
Sí, sortim tots, però... Bueno, sí, sortim tots. Però i els decorats i tot això, qui els fa anar? O també vosaltres? Nosaltres també. També? Sí. I els heu fet vosaltres, els decorats? Sí. Sí o no? Què heu fet? Hem fet l'infern perquè surten unes fúries, també un cel, un bosc... Déu-n'hi-do.
Com un fons de decorat. Tu, Noah, què fas? Jo soc Verge Maria. La Verge Maria? Hòstia, és una de les protagonistes, eh? Ja et saps el paper o no? Sí. I els pastorets què són? Els heu fet vosaltres? Els heu agafat de, no sé, d'en Folk i Torres, d'en Pàmies? De què heu fet els pastorets? No ho sabeu? És que em miren encara d'una idea. Perquè els hem fet perquè... No, no els heu fet, no dic, de qui són els pastorets? D'en Folk i Torres, d'en Pàmies? És igual, no ho sabeu. No.
Ah, és una barreja. Ah, molt bé. I tu fas de Verge Maria? Sí. I què? Però han anat a un càsting o et van triar? No, vam fer unes votacions i llavors el que votaven més per fer-ho o... Per exemple, jo em vaig presentar per ser Fúria, però no... Hòstia, ja has passat de Fúria a Verge Maria, eh? Han passat del cel a l'infern, eh? O de l'infern al cel. Molt bé. I tu volies ser Verge Maria o no?
Bueno, em donava igual, però jo preferiria ser fúria, però no passa res. Clar, home. I tu, Pol, què ets tu? Jo soc un pastor. Un pastor. Molt bé. Un pastor de la multitud, no? No, no, el Roballó. Home, ets un altre protagonista, amb en Lluquet i en Roballó. Sí. Sí o no? Sí. I què, et vas presentar tu per fer de Roballó? Sí, l'únic de la classe. Classe l'únic? Sí.
Que el Lluquet és una mica el còmic, el còmic és una mica, això ha de fer gràcia, no? I el company o companya qui és? Eh... Lluquet que està a classe. A classe, d'acord. Però a ell el van obligar perquè només va presentar un i van dir tu, Lluquet, o no? No, es van presentar cinc. Ah, per Lluquet cinc i per Rovelló? Sí. Per què? No ho sé. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, i nervis què en teniu o no? Encara falta una setmana. I...
Una setmana, oi, falta avui, és dia... No, una setmana i un dia. Què? Nervis? Us ha costat aprendre-vos el paper o no? Sí. Sí o no? A veure, digue'm-ho un trosset. Com que home, la primera frase que dius. És guaita, tu, però què hi fem aquí? És de nit i estem enmig del bosc. Ostres, quina por, me'n vull anar a casa. Molt bé, tio, però doncs molt bé, eh? Clar, no és futbol, no et posa nerviós. No. Clar. I tu?
Jo... A veure, la primera frase, què diu la Verge Maria? Us vulgui compensar el cel tant gentils i bones obres. Home, és que amb aquesta veu és la Verge Maria. Jo no. Els heu vist mai, els pastorets, o no? Bueno, els pastorets... No. No. No els havíeu vist mai, eh? No, sí. Ah, tu sí, eh? Ara m'ho explicaràs. I fet no, no havíeu fet mai, els pastorets, eh? No. No. Tu sí? Sí, sí. A veure, Teresa, de què fas tu?
D'Àngel Gabriel. Tu, home, també. Per anunciar als pastors que han escut Jesús, no? Sí. I et vas presentar, va venir càsting, com va anar això? Vaig ser l'única que volia ser Àngel Gabriel. I per què volies ser Àngel Gabriel?
Doncs perquè em feia il·lusió parlar. Clar. I és un dels que parla més. Hòstia, parla molt o no? Sí. I costa aprendre del paper o no? No. No? No. Gens? Amb un dia me'l vaig aprendre. Amb un dia? Sí. Quina memòria, no? Tu què vas triar a aprendre del vol? Dos o tres setmanes. Déu-n'hi-do. Normal, no? I tu, no? Dos dies. Hòstia, Déu-n'hi-do. I tu un dia? Sí. Però que vas empollar a top i a veure quina és la primera frase de l'Àngel Carabiel.
El Miquel, que canta malament. És molt curt, però després ja dic... I després ja deixes el monòleg, no? Sí, dic més. El monòleg deixes anar. I et posaves nerviosa? No, gaire. No, segur? No. Heu pujat mai a l'escenari? Heu pujat mai a un escenari o no? A fer teatre, dic, eh? Ah, no, en un de la veritat no, però en el del col·le, sí. El del col·le. El del col·le que practiquem, sí. Però aquesta vegada no esteu al col·le, eh?
Aquesta vegada no esteu al col·le, aneu a la sala que rap. Sí. I obert a tot Vilassà? Bé, a tot no, perquè... Bé, hi ha 155 places, 155. A tot Vilassà no, però gent hi haurà, eh? Sí. Sí o no? Sí.
Molt bé. Jana, i tu de què fas? De lluquet. Toma, de lluquet, molt bé. I tu et vas presentar o no? Sí. I què? Quants éreu? Dos. Dos, i vas guanyar tu? Sí. Vas fer de lluquet? Sí. I què, és difícil o no? No. Però tu ja tenies experiència, m'has dit. Sí. En què has fet els pastorets? A la Taneu aquest any. Vas als pastorets aquest any? Sí. Sí o no? Sí.
Sí. I de què fas, els pastorells de la tropa? De... De pastor... Sí? I de... De què? De què? De pecat? Pecat no? No, no... Ai, però és que no em fer el nom... Cavalles...
Sí. Les pedretes. No. Ja et sortirà. De fullet. Ah, de fullet. Molt bé. Escolta una cosa. Diem a l'Albert i l'Anna. L'Albert i l'Anna són els directors dels pastorets de la tropa. Que si el lluquet un dia no pot anar-hi, ja tenim el cover, el substitut. Faràs de cover o no? No. Com que no?
Que no et tens el paper? No. No te'ls saps? Sí que te'ls saps. Però el llocet dels pastorets no. El del coler sí. Però que no és el mateix. Ah, no és el mateix. Ja s'hi he fixat ja per això. Com comença el llocet del coler? Avi, què cantes? I després ja et deixes anar, no? Sí. I canteu o no?
Sí. Sí, vosaltres també? Sí. Quines cançons canteu? Perquè nosaltres, quan, per exemple, surten les fúries, o alguna cançó, nosaltres, mentre que no se'ns veu a l'escenari, cantem com de fons, perquè s'escolti... Us la seu tot, la cançó de les fúries, o no?
Sí, sí. Us atreviu a cantar-la o no? Sí, sí. La canteu o no? Sí. Va. Un, dos, tres, sí. Som molt dolents, som molt malvats, som uns monstres infernats. Fem molta por, ui, quin horror, espantem a xics i grans. Som els limonis, buh!
Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola. Quina espanyola.
Bueno, la nostra tutora, no?, professora. I us ha agradat això de fer teatre o no? Sí. A part de la Jana, que és actriu, algú havia fet més teatre o no? No. I us ha agradat això o no? Sí.
Sí? Sí. No havíeu vist mai els pastorets vosaltres. La Jana sí. Però vosaltres no, eh? Ho havíem vist els altres anys. Sí, al col·le. A col·le? Sí. Clar, ja havíeu vist els... Clar, i aquí hi ha un nivell, no? Però els feien al col·le o també els feien a l'escola del mar? Sí. Sí. Al col·le. Al col·le. Au, aquest any he passat a l'escola del mar, a la sala Carrau, eh? Sí. Sí. Ho fem als dos llocs. Als dos llocs? O sigui, fem doblet, eh, aquests dies? Molt bé. Escolta, i per comprar entrades que ha de fer la gent que ens... Escolta, jo els vull anar a veure, aquests nois i noies.
Bueno, nosaltres ens hem repartit a cada alumne cinc entrades i les podem repartir als nostres familiars. Molt bé, i qui vulgui venir que vingui el dia a les 10 i a les 11, heu dit? Sí. Molt bé. I aquesta setmana partem amb els assajos, no? Sí. Què és el que més us ha agradat de fer teatre, Pol? La part de prendre amb el guió.
Sí? La part d'aprendre, tu? M'agrada dedicar temps a aprendre amb un. Ah, molt bé. Amb els exàmens passen el mateix o no? No. No, o sigui, el teatre, no? Sí. A la part d'estudiar, t'agrada fent teatre? Sí. No fent teatre no t'agrada? Just. Justet, no? Lo justet és necessari, tampoc que apretem molt, no? Què és el que més t'agrada de les matèries de l'escola? Eh... Teatre.
A jugar. A jugar? Però jugar no és una matèria com a tal. Jo pregunto mates, català... Educació física, la que més. Educació física, no? Molt bé. I tu, Noa? La meva matèria també ha educació física. Ah, també, eh? I què és el que més t'ha agradat de fer teatre? A mi m'agrada quan fem assaig general, perquè estem tots junts i ho fem i queda molt xulo. Quan assageu?
Bueno, avui per la tarda no. Que teniu assaig avui, és veritat. Demà també, oi? Demà anem a la sala Carrau a assajar. Hi ha nervis aquí. Ja serà. I tu, Teresa, què? La meva matèria preferida és educació física i plàstica. Molt bé. M'ho imaginava. I què és el que més t'ha agradat de fer teatre? Quan cantem.
Quan canteu? Sí. Me'l veig cantarina, tu, no? Sí. Vols cantar? Vols cantar alguna cosa més? No. Què canta l'Àngel Sangre Biel? Sí, amb tots els pastuts. Ah, sí? Sabeu la cançó? Sí. Sí, la fem o no? Home, ja que estem a Nadal, que sí.
Sí o no? Sí o no? Acabo la ronda i la fem, va. Jana, què és el que més t'agrada a tu de l'escola? Les mates i el medi. Ho veus? És que... És que les actrius sou així. Sí o no? Sí. I què és el que més t'agrada del teatre? Parlar a sobre l'escenari. Tu t'agrada parlar, no? Però no l'escenari, t'agrada parlar a tot arreu. Ara ja estàs més tranquil, oi? Sí. Perquè ara ja veig que es belluga amb la cadira i tot això. Si t'agrada parlar, la ràdio és el teu.
Sí. Va, canteu la cançó dels pastorets, dels pastors, o no? Vale. Vale. Sí? Sabeu quina és? Sí. Segur, eh? Sí. En aneu a venir vàries. Sabeu quina cantareu? Sí. Sí, va. Un, dos, tres.
Pastorets de la muntanya que viviu arran de cel, arran de cel. Desperteu, veniu de pressa, que ja és nat el rei dels cels. Desperteu, veniu de pressa, que ja és nat el rei dels cels. Cap al migdia que en terra fila toca el pasqual, replica el timbal, rampataplam, rampataplam.
Que són festes d'alegria, pesques santes de Nadal. Que són festes d'alegria, pesques santes de Nadal. Bravo! Estic jo pel dia 17 a escapar-me, ja us ho dic ara, deixar algú gravat aquí, deixar en Robert fent el programa i venir jo allà a veure-us a les 10 i a les 11, els dos passes, eh? Sí o no? Sí. Com veniu o no?
Sí. Sí? Em convideu a venir o no? Sí. Jo si hi ha molta gent ja marxo, però en principi m'agradaria molt venir, eh? Us ho dic en sèrio. Escolteu, Pol, què és el que més talà del Nadal, va? Passar temps amb la família i els regals. Els regals, eh? Què feu? El tio, els reis... I el pare Noel. I el pare Noel. Tot. Fem tot el pac, eh? Què demanes als reis, tu? Va. Consoles i... Ah, sí, consoles en general, no? En plural. I alguna cosa de futbol.
Home, clar. I què demanes de futbol? Un joc de futbol, no? Pilotes... Però consoles què vol dir? Tu t'ho fas en plural, tu. Pilotes, equipacions, botes, així. Sí, no? I consoles què vol dir, consoles?
La Playstation Sí La què més? La Nintendo Switch Sí, tot Però tu t'has portat tan bé com pels Reis et portin tot això? Bueno Si m'estàs dient que no, que no t'agrada estudiar Jo demano i a ver què Ah, vale, tu demanes Tu demanes i després ja diran, no? Sí Les notes bé? Sí Què vol dir, sí? Excel·lents, notables? Excel·lents i pocs notables I no t'agrada estudiar? No I ho treus tot excel·lent? Sí
Bueno, bueno. I tu, Bonoa, què? Què demanes? Què fas? Tio, Reis, Paranoel, tot, no? Fem el pac sencer. Vinga, i als Reis què els demanes? Roba. Roba? Molta roba. Molta, però eh, uns pantalons. No, molts pantalons. Què més? I també la Nintendo Switch. La Nintendo Switch. I tu t'has portat tan bé com per tot això? Jo crec que sí. Sí, les notes han anat bé? Sí. Què vol dir, sí? Excel·lents també? Sí. Que tots traieu excel·lents en aquesta escola o què?
Jo no ho sé, jo... Tu saps lo teu, no? Sí. Molt bé. I tu treus a què? També tot el pack, eh, tio? No. Jo faig el tio i els Reis Mags. El pare Noel no el faig. Molt bé. I escolta, i què fas? Què demanes als Reis Mags? Jo roba i algun joc de taula. Ah, molt bé. Quin joc de taula demanes? L'uno, el doble, algun Romy Cup. L'uno el conec, el Romy Cup també. El doble no sé quin és el doble. Què és el doble? És de que...
Tens una fitxa i hi ha molts dibuixos. Ah. I els altres tenen moltes fitxes, també. I tu has de trobar un dibuix que estigui repetit. I el primer que la trobi guanya. Molt bé. Molt bé, molt bé. Xulo, no? Sí. Molt bé. I roba així en general, també. Sí. Molt bé. Jana, tu què?
Les notes bé, m'has dit, eh? Sí. Excel·lents, també. Sí. Jana, tu també? Excel·lents? Sí. També. Tothom treu excel·lents? Bueno, es veu que sí. Es veu que sí, no? No ho sabies, però es veu que sí, no? Tu què fas, tio, Reis, Pere Noel, tot? Tot. Tot. Així, vinga, a l'engròs, no? I als Reis, què els demanes, als Reis? Roba interior. Molta roba interior.
Molta roba interior. Sí, perquè el meu gos mossega la roba interior. No pot ser, home. Llavors potser que li demanis un morrió pel gos. Bueno. No? Sí. O sigui, el gos et fot la roba interior. Sí. Hòstia, molt bé, no. Això no ho havia passat mai. No ho havia sentit mai, això aquí. Què més demanes? Perquè t'emportin molta, eh?
Vinga, què més? Roba d'esport. Roba d'esport. Quin esport? Hem quedat? Bàsquet i córrer. Bàsquet i córrer. I on jugaves a bàsquet, tu? A Vilassar. A Vilassar. Jugues a bàsquet. I te'n vas a córrer, també? Sí. Per on? Per la muntanya i asfalt. Ets una tot terreny, tu? Sí o no? Sí. I què més demanem? Ens hem portat tan, tan bé o no? Sí. Sí. Aquesta època tothom es porta bé, oi? Sí. Sí, sí, sí, segur. No ho feu mai enfadar?
A vegades. A vegades. I a l'escola tot bé? Sí. Com es diu la profe? La nostra lupa i la nostra Teresa. Li preguntaríem a veure si us porteu tan, tan bé? Sí. Sí, sí, sí. Escolteu, que estic molt content que heu vingut. Pol, Noa, Teresa, Jana, 5è, 5è B, Escola del Mar, dia 17 de desembre a les 10 primer passi, a les 11 segon passi dels Pastorets.
Que nosaltres fem aquesta obra per destinar diners a una ONG. Hola! I a quina ONG? Molt ràpid, que tenim molt pocs segons. A PAC. A PAC! L'Associació Persones amb Altres Capacitats. Sí, sí. Deuen estar supercontents, no? Encara tinc ganes de venir més. D'acord? Sí. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu. Són les 11 temps de notícies. 11.
Salutacions segons el darrer informe de l'Institut Nacional d'Estadística acabat de publicar a Vila-Salamar. Som avui 21.234 persones, xifra que representa un lleuger increment positiu del 0,3% en relació al darrer cents corresponent a l'any passat. L'1 de gener de 2024 teníem 21.169 persones censades al nostre poble.
El creixement en els últims 21 anys ha estat de 2.676 persones més. Recordem que les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística ens assenyalen aquest augment en els últims 21 anys. Pel que fa a Mataró, la capital de la comarca, la localitzem en la novena posició dels municipis catalans més poblats, amb 131.370 habitants.
Almenys cinc morts i una vintena de ferits pels enfrontaments a la frontera entre Tailàndia i Cambotja. En una nova escalada del conflicte territorial entre tots dos països, entre les víctimes hi ha un soldat tailandès i quatre civils cambutjans. Aquest nou incident ha trencat a la pràctica l'acord de pau a que els líders de Tailàndia i Cambotja van signar a finals d'octubre a Malàisia
amb la mediació del president dels Estats Units, Donald Trump. De fet, els dos països s'acusen mútuament de violar l'alto al foc. El novembre, el primer ministre de Tailàndia ja va suspendre temporalment l'acord després d'un intercanvi de trets a la frontera arran d'un incident amb mines terrestres. Milers de persones són evacuades a banda i banda de la frontera, a peu o en vehicle, per la disputa territorial entre tots dos països.
Nova jornada de mobilitzacions a Barcelona del sector del taxi a Catalunya, avui Elite Taxi. Ha convocat una aturada del servei des de les 10 del matí que va acompanyada d'una concentració a Barcelona amb qui es vol aconseguir paralitzar el centre de la ciutat. Amb aquesta protesta, la principal agrupació professional del taxi vol pressionar el Parlament català perquè acceleri la tramitació de la llei del taxi anunciada al setembre. Segons té previst l'organització, els taxis de tot Catalunya...
Aniran ocupant la Gran Via des de plaça Tetuán fins al carrer Entensa. Una vegada la Gran Via estigui completament plena, es vol aconseguir ocupar el Passeig de Gràcia amb totes dues direccions, des de Rosselló fins a plaça Catalunya. És previst que la concentració de la que parlem s'aixequi a les 4 de la tarda. L'associació ha assegurat...
que més de 300 piquets informatius estan desplegats en aeroports, estacions, punts estratègics i també hi ha motos patrullant, vigilant que tothom compleixi l'aturada. Es tracta, però, d'una convocatòria que no ha estat secundada per la resta d'agrupacions professionals del taxi que participen en la taula tècnica del taxi, que han manifestat la seva disconformitat amb aquesta vaga amb diferents comunicats de premsa.
La derrota contra el Celta al Santiago Bernabéu per 0-2 ha causat un terrabastall al Reial Madrid. El mal joc de l'equip, combinat amb els mals resultats de les últimes setmanes, ha deixat Xavier Alonso més qüestionat que mai. El diari Marca, molt ben connectat amb el Club Blanc, ha publicat que el Madrid ha posat sobre la taula un ultimàtum a Xavier Alonso. Necessita reaccionar demà contra el Manchester City si no vol ser destituït abans d'hora.
A les 12 en punt del migdia, 9, contacte amb la informació i a la 1, la crònica amb Joan Escofet amb tota la informació local i comarcal. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els puixes el núvol? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te a triaeducativa.gencat.cat
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio Segueix-nos a les xarxes Som a Facebook, Twitter i Instagram
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs encetem la segona hora de l'edició, 11 i 7 minuts d'aquest dimarts. Finalment, doncs, un servidor es farà càrrec d'aquesta tartúlia, perquè en Robert avui el tenim una mica tocat del coll. Per tant, que descansi l'alcoll i la Mara Vilamajor, que avui no pot estar amb nosaltres, si és l'habitual conductora d'aquesta tartúlia, ben feliç, ho està buscant no sé què en el micro, aquí estem, eh? Doncs, Maria Rosa, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé, mira. Tot bé? Sí, tot bé, sí. Ho ha anat bé al pont? No.
No ha anat bé? No, perquè he estat molt constipada. No veus? Encara tinc la veu una mica. Però bueno. I per què ho fas, això? Mira, perquè no tenia res més que fer. Exacte. Feliu, com estàs? Molt bé, estupendo. Bon dia, eh? Perfecte, bon dia. Tens el micro a punt, ja? Sí, sí, sí. Ja l'he pogut treure-li dos palets. Ah, dos palets. Devenen ser teus perquè ets l'únic que te senten al micro. Sí, sí, perquè veus que ja comencen a caure. Sempre se senten allà mateix. El pont, Feliu, bé?
Sí, com sempre. Jo faig ponts cada dia. Anava a dir, és igual que sigui ponts que sigui aquaductes. Nosaltres tenim ponts. Maite, com estàs? Bon dia. Molt bé, molt bé. També n'enviu el pont. Molt bé, el que diu el Feliu. Ni pont ni jo siguin més iguals. Ni pont ni aquaductes, és igual. És igual que qualsevol cosa. Jo tinc convidats, ara m'ho deia, em vaig cansar molt perquè... Què els hi vas fer per dinar? Ai, què els hi vaig fer? Doncs mira, els hi vaig fer musclos.
gambes. Com es diu això? Una escalivada, jo la faig amb bacallà. Mira, escalivada amb bacallà. Sí, li poso bacallà. Sí, sí, sí. I el vaig fer, o sigui, el vaig preparar un dia abans, però després una mica de picoteo. Després el que deia, ens vam assentar, perquè són uns nois de Santa Coloma de tota la vida, amics des de 14 anys,
tant del meu home com meus, i es vam assentar a la taula, devien ser quarts d'una, fins a les 6 de la tarda assentats. Quarts d'una ja és aviat, per fer-ho. Sí, però, nena, masses hores assentats. Massas hores, home. Perdona, i parlant. Segur que s'aixeca a fer els plats. Voleu aigua? Jo preparo, però el meu home s'aixeca després. Ja me'n deixa fer res.
Doncs comença aquesta tertúlia. Avui posem el Nadal damunt la taula. Va, som-hi.
S'acosta el Nadal i jo no sé si és una època que us agrada, no us agrada... Sí, però, clar, cada vegada saps què passa? Que falta més família. I llavors tens menys feina per un cantó i per l'altre també tens menys il·lusió. Ja, però també deuen pujar els de sota, no? Eh? Però són petits, encara. Bueno, és molt maco, pel Nadal. Però si és un altre tipus de Nadal, dels petits. Clar, clar, clar. Tu tens nens petits.
Bueno, petits ja... Bueno, sí, tinc nebots. Jo tinc nebots grans, petits i fills grans. I mitjans, de tots. Llavors, clar, saps què passa? Que no és el mateix tractar amb nebots petits que amb nebots grans, i llavors has d'anar fent més coses. Clar. Bueno, aquests petits que venen aquí, que han vingut aquí, ja sabeu que al Nadal veuen el que veuen, regals i regals. Clar.
A més, el dinar, trobar-se amb família. Però on t'estan els regals? Això és així, els petits són així. Els petits volen els regals. Venen a buscar els regals. No saben ni què és Nadal. I després fa risc. I tant. Ho fan tot ara. Ara els estava preguntant i em diuen... Ara ho fan tot. Fem el tio. Fem el tio. Fem el... El pare Noel.
I els Reis? Dic, colló, perquè no hi ha res més. Perquè no hi ha res més, espera. Vosaltres què fèieu quan éreu petits? No, només Reis. Els Reis. Els Reis. I el Pio, no. No, a casa meva tampoc. A casa no s'havia fet massa. No? Sí, sí, fer cagar el Pio i tant que sí. Li donàvem menjar cada dia, cada dia el cuidàvem. Ui, no, no. Li treiem la pols. Si és bé...
Encara ve el tio, Felic, o ja no? No, ara ja no. Ja pobret s'ha fet tan vell que ha plegat. Ja no puc. I escolta, viviu al Madalne? És a dir, aneu a veure els Reis? Sí. Aneu a veure els Reis, quan arriben o tal? Ara no. Jo sí, no.
Tu sí? Jo sí, m'agrada. Quan vaig al pont, perquè on dic jo passen per la carretera. Quin pont? El pont que baixa cap a la carretera. Ah, el pont de la Riera? Sí, el pont de la Riera. Per la farmàcia Roca, diem.
Sí. Ah, molt bé. Jo veig al carrer Santa Eulàlia, però tocant el pont. Ah, val, val, val. Llavors, quan sento ja els tambors o el soroll, ja me'n vaig cap allà, surt. Tu no, eh? No, jo vaig, o sigui, aniré, perquè encara no hi ha anat, aniré ara un dia d'aquests que puxi la meva filla, i llavors anem a veure com estan les parades. A Barcelona, però aniràs a Barcelona. A Barcelona o aquí? A Barcelona vas, o aquí? No, aquí, aquí. Aquí, diguéssim.
I tu, Feliu, sí que vas a veure els Reis, eh? Sí, clar. Ja no vaig amb el fanalet, però ja l'he penjat, també. També està penjat, eh? Està penjat. Està tot penjat, ja, Feliu. Tot penja, ja. Us haig de fer, ja està tot, tot, tot, tot. Us en recordeu? Us en recordeu com viviu els Reis, de petits, o no? Jo sí. A veure, Maite, explica'm, com ho vivies, això?
Bueno, jo me'n recordo que deia que l'havia vist, el rei negre, el meu era el rei negre. I jo vaig estar molts anys dient que jo l'havia vist, el rei negre, entrar per la finestra. Sí, sí, ja devia estar somiant o devia somiar-ho, jo era molt fantasiós. No, no, segur que el vas veure, si el vas veure o el vas veure. Segur que el vas veure. Era guapo?
No, no gaire. I llavors no era el rei negre, era un patge, el rei negre és guapo. Pobret, no me'n recordo si era guapo. I tu el vas veure, eh? Jo sí. L'havies fotre un susto de cuidar-ho, eh? No, no, jo vaig estar molts anys dient-ho amb els meus pares, sí, sí, jo el vaig veure. Sí, tant i tant. Poder es va disfressar algú de casa meva. No, potser era el rei, dona. No ho sé, potser era el rei, però sí, sí, jo el començuda que l'havia vist, i amb molta il·lusió, molta il·lusió. I penseu que a casa meva, o sigui, jo el rei era molt... O sigui, a casa meva veníem juguets.
I els amics dels meus pares deien, però venent joguets no sap la teva filla. No, perquè els que venien a comprar els joguets eren per nens que eren dolents. Ah, clar, i tu com eres bona nena. Clar, jo era molt bona. I llavors, a Santa Coloma, nosaltres vivíem, o sigui, teníem la botiga quasi davant d'un cine. I la gent venia a recollir els joguets perquè els apartaven. A partir de setembre, els meus pares apartaven joguets. Quina mandra, tu, al setembre, ja.
El setembre, els meus pares, la meva mare feia uns aparadors magnífics i llavors venien... Com es deia la botiga? Bazar la Selecta. Bazar la Selecta. Era l'única botiga gran que hi havia a Santa Coloma, que era dels meus pares. Era molt gran i era enorme. La meva mare sempre explica que el primer que va entrar, perquè els feia pontre a la gent, allò tan gran, hi va entrar un nen a comprar un llàpids.
I la meva mare va posar el sentit allò que es feia abans. No sé si era una passeta, mitja passeta, no me'n recordo. O què fos? Sí, perquè un nen que tenia llapisos perquè venia a escritori... Per què feia punta? Perquè era molt gran. Perquè era molt gran. I la gent allò no estava acostumat. Tot eren botigues petites a Santa Coloma. Tu recordes algun regal d'aquells que et marqués allò de petita que et van portar? No, que no em van portar. Ah, que no et van, hòstia! A veure, què...
O sigui, tu no ets molt jove, però ella... Us en recordeu de la Sissi Emperatriz? Sí. La pel·lícula, jo me'n recordo de la pel·lícula. La meva mare va posar, que valien molts centis, aquella època, a l'aparador, una Sissi Emperatriz, gegant, bueno, la nina normal, però era un vestit immens, una altra, no me'n recordo què era, i una negrita. Doncs la Sissi Emperatriz es va vendre i a mi em va portar la negrita. Vaig tenir un disgust. Hi ha alguna cosa que recordessis que t'han portat, que estiguessis contenta o no?
Tu et vas quedar amb la Cici Imperatriz, ja ho veig. I de gran poder, per això m'han agradat sempre tant les nines. I fer col·lecció, ara ja no en tinc perquè les he vengut. Però sí, col·leccionista de nines, molts anys. Maria Rosa, què recordes tu d'aquella época? A casa meva eren molt originals.
A veure. Espera, eh? Espera. Explica, explica. No, és de bo. Nosaltres, a la nit dels reis, ens anàvem a dormir tots. Som dos nois i jo, les tres. Ens anàvem molt aviat al llit perquè havien de venir els reis i tal i qual. Però és que a casa meva els reis venien d'una manera molt simpàtica per nosaltres.
Anaven a l'habitació dels meus pares a deixar els reis. Ah, mira. No els deixaven ni el robador ni... No, no. A l'habitació dels meus pares. I els meus pares posaven tots els reis sobre la daula, sobre el llit d'ells.
Quan ja tenien tots els reis col·locats, jo me'n recordo, bueno, ara no sé si es porten molt al que deien l'adredon, els anys adredons de seda. Bueno, tenien els adredons de seda i posaven tots els reis. Oh, els reis deixaven els regals a l'habitació i els teus pares els col·locaven allà. Sí, i els posaven allà.
I llavors, quan ja tenien tots els reis col·locats, ens cridaven. I deien, nens, ja han vingut els reis. I tots tres anaven... A la nit. No esperàvem ni l'endemà. No esperàvem ni l'endemà. No, no, no. A la nit. Ell, a la nit, a la nit. L'endemà podien dormir. Sí.
No, ja havíem vingut a l'endemà. Per això, dic que l'endemà podien dormir tranquil·lament. Sí, tranquil·lament. Ells podien dormir tranquil·lament perquè tenien molta feina per preparar tota la parafonàliga que tenien. Molt bé, no? Sí, a més per grups. O sigui, la nena, els dos nens... Tu a quin rei li donaves la carta? Qui? A quin rei li donaves la carta? El negre. El negre, també? Tu ets de negre, també? El negre. Molt bé. I què recordes? Alguns reis, allò... que et van portar el regal de la teva vida o que no te'l van portar?
Bueno, que no el portaven, moltes vegades no el portaven al regal de la meva vida. Tampoc no demanava massa, eh? La nina, les nines, els portaven boixa. Però tenia molta tendència a portar-me a fireta. I a mi la fireta... De cuina! De cuina! A mi també, és que era l'època. És que es portava molt... Deuria ser més barateta.
Teníem la cuina. Dic jo, perquè portava molta fireta, clar. Molt bé, però tens bon record, també, no? Sí, jo tinc molt bon record. Tu t'imagines tres criatures de 3, 6, 9 anys? Déu-n'hi-do. Escolteu, hem començat pel final, pel rei, després parlarem de Nadal, la nit de Nadal, etc. Feliu! Què hi ha? Tu, de quin rei eres tu?
Ah, jo de tots. En Feliu de tots, ja ho sabeu. Però no tenies un preferit? No. No, el primer que passés. No tenia manies amb això. El que tenia la mania sempre de voler una guitarra, i volia una guitarra... I te la van portar al final? No, em van donar...
Una bandúrria. Una bandúrria. Una bandúrria. Que encara la tinc al concert. Una bandúrria. Que n'heig de fer de la bandúrria? Jo vull la guitarra. Quants anys tenies, tu? Quants anys tenies? 7, 6, 7, 8. A la bandúrria, sí. Porta-la un dia. I a la baix. Està mig fumada.
Home, que la bandurria tenies de 70 anys. Anava amb les clavilles de fusta. Sí. Que després la vaig canviar, que li vaig fer posar... Però era de veritat. Sí, sí, és gros així. Però està allà a casa. A veure, tu vas demanar una guitarra. Ha fet alguna comèdia...
Com de lleut, quan han sortit una, cantar amb un lleut, li he deixat la bandurri. A veure, tu vas demanar una guitarra. Jo demanava la guitarra, sempre. I un any et van portar la bandurri. I al final una bandurri. Al final, si en tenies set, ja devies portar, i al final la guitarra quan la vas tenir? Això vol dir que ho havia demanat abans. I la guitarra quan la vas tenir?
Bueno, devia ser 8 o 9 anys. Però te la van portar el Reis o no? Sí. Ah, al final te la van portar. Sí, sí. Això és que els Reis es van confondre. Vas demanar una guitarra i devien dir una bandúrria. Jo el que volia era una guitarra i no una bandúrria. Clar, i al final sí, eh? Primer les guitarras eren més cares i quan ja els Reis estaven més potents et van portar la guitarra. Sí, sí, sí. Van dir igual amb la bandúrria ja li va. I no, no, ell volia la guitarra.
I després el que també sempre havia somiat era amb una escopeta de balins. I què? Una escopeta de taps. De taps, bueno. No, però jo la volia de balins. I no te la van portar mai? Tots els companys eren escopetes de balins. I jo no. Però mai? Mai, mai, mai. Mai te la van portar? Mai. Igual no eres bon noi. Segurament que era això. Devien tenir por que trenqués vidres o que trenqués falats. Molt bon noi amb feliu igual no era. Eres bon nen feliu o no?
Bueno, això, i no tenir un rei fixe, que també pot comptar, perquè l'uno per l'autre, la casa sin barrer. Podria ser, podria ser. Elles anaven al negre, ja anaven al tiro fet. Clar. I tu, mai més ben dit, que vingui qui vulgui, no? Era igual. Molt bé. Escolta... Mentre portessin alguna cosa, ja n'hi havia prou. I alguna cosa que et fes il·lusió, allò que et portessin, allò que vas demanar, a part de la guitarra? No...
No, no, vull dir, no hi havia allò que dius, ah, és que m'ha agradat això, no. No. No, no. Sí, la bava... Ja han passat res, ai, que bé, que bé, a veure què hi ha, a veure què hi ha, i ja està. Una bandúrria, una estupeta de taps. Sí, això sí. S'ha emprenyat com una mona? No, emprenyat, no. Home, feliu. Però allò, home, home. Què dius, Maite? Ja podíem pensar en mi, ja podíem pensar en mi, i...
Que has fet la carta, sí. Què li has posat als reis? No us ho diré, perquè és pels reis. Com que ja sabia que no el tenia de caure i que no hi posava res, perquè m'ho veia venir. Vés venir la padregada. Una bandurri, ara ja. No, jo no sabia de la bandurri. Jo somiava la guitarra i quan vaig allà...
Vas veure la forma, primer vas dir, bueno, una guitarra petita, petita. No, la vaig veure molt estranya i ja no vaig veure. I vas dir, ai, ai, ai. Ja no ho vaig veure, clar. Ai, que l'hem pifiat, per no dir cagat, eh? Pifiat. Però això que diu el Feliu, llavors, pels Reis es demanava una cosa i alguna cosa, i posaves, perquè jo me'n recordo la carta, una nina, jo demanava la nina aquesta, que no va vindre, i el que vulgueu, i sempre comptes, jo demanava sempre comptes, i era un regal i alguna tonterieta. I portaven i el que vulgueu. Sí.
Però el que diu ella, i en contra... O sigui, la negrita, que jo no la volia pobreta, i era maca, però no m'agradava. Ja volia la Sissí. Jo volia la Sissí. La volia la Sissí. I va ser no-no. I va ser no-no. Però sempre va ser no-no? Mai, perquè em valia molts centis. Però després te l'has comprat de gran. Ja va passar de moda. Ja no va...
No, no. Llavors era la Mariquita Pérez que sí que la van portar, però va ser un altre any, la Mariquita Pérez, amb el seu vestuari, te recordes? Sí, sí. Però vull dir que no érem tan... Molts, molts regals. Era una cosa i després... Els complements. Alguna tonterieta. Normalment és el regal i el que vulgueu. I portaven el que vulgueu, feliu. Sí, sí. Van portar una pantúrria, que tu també...
Però vull dir que no era un res, no era de molta cosa, jo me'n recordo, i això que a casa meva hi havia motiu, eh? Però no, no, no. I a més a més, només pels res, eh? El Nadal, això que anem cap enrere, el Nadal, no era com ara. El tio sí, en feliu, eh, per això. Va, anem a Nadal. Què portava el tio? Ah, doncs les postres, tot això. Ah, les postres. Torrons. A veure, anem a amenitzar-ho una miquena, Robert. Feliz Navidad. Feliz Navidad.
Feliz Navidad, feliz Navidad, prospero año y felicidad. Feliz Navidad, feliz Navidad, feliz Navidad, prospero año y felicidad.
I wanna wish you a Merry Christmas. A Merry Christmas. En José Feliziano, eh, és aquest o no? És en José Feliziano? Us en recordeu, en José Feliziano cantant petit Navidad? Sí, sí. Éreu de cantar Nadales de petits o no, Maria Rosa? El què? Sí, éreu de cantar Nadales. Sí, cantàvem. Sí, villancicos. Sí, perquè... Sí, no, no.
No és que a mi em fa gràcia els villancicos, em fa molta gràcia. M'agrada més villancicos que Nadal. T'agrada més, queda més Nadal. És que queda més villancicos. Sempre hem dit villancicos. Més que Nadal. Quina Nadal cantaves tu? Ai, ara no me'n recordo, espera. Bueno, doncs digue'm com celebrau el Nadal, va. Com celebrau el Nadal?
Oh, i el Nadal la celebrava molt a casa meva. A més, saps què passa? Que era costum de celebrar-lo sempre a casa. Ja no quan jo era gran, ara parlo de quan era més petita. Ara parlo de quan era més petita. Però la meva mare tenia moltes germanes.
Eren set dones. Tot dones. El reis d'allà devia ser maco, eh? I no hi havia cap home. No, la meva mare set dones. Devien ser macos, els reis d'allà? Perquè l'anècdota que explicaven a casa és que el meu avi, quan li deien pastor, perquè havia sigut pastor el meu avi, eh? Pastor de veritat. Eh?
Pastor de veritat. No els pastorets, sinó havia treballat de pastor. No, no, ell tenia una casa al camp i tenia animal i havia sigut pastor. I li deien el senyor pastor. I ha quedat amb el pastor. Bueno, quan li deien el senyor pastor, però una altra nena, ell deia sí, és que les nenes valen cinc centaus, bueno, el que vulgui dir-li de la moneda, i els nens en valen deu. I jo no arribo mai al cinc. I quan arribo al cinc...
I quan arribo als cinc, dic, va, doncs una nena. Una nena, tu. I em va tenir set nenes. Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do. Quin humor, eh? I dius que el Nadal el celebraveu tots junts. Tots junts, sí. I normalment a casa dels meus pares. Molt bé. Però, bueno, tenia una explicació. El meu avi va morir i l'àvia se la va quedar la meva mare. La meva mare era la filla petita, però es va quedar amb l'àvia. I llavors, clar, venien tots a casa perquè l'àvia...
Fer el menú habitual de l'Escodella, la Cardolla, eh? Tot, tot. La meva mare tenia molt bona mà. I llavors l'Escodella encara era una mica jove i ajudava bastant, també. I es feia tot, tot es feia a casa. Vam estar bastants anys. Nadal, Sant Esteve?
Sí, Natal i Sant Esteve. I any 9 i Reis. No, bueno, Reis també. Sí, l'any 9 cadau casa seva. L'any 9 cadau casa seva. Sortíeu a celebrar la nit de Fidany? Ja n'hi havia prou. La nit de Fidany, Maria Rosa, sortíeu a celebrar-la o ho fèieu a casa? No, això ja quan érem més grans, ja quan érem independents. I què fèieu? On t'anàveu?
Depèn. Normalment ens ajuntàvem jovent. En casa d'una, en casa de l'altra. No anàveu a la discoteca? No, no. En la meva època... I eren pocs els que anaven perquè eren molt rigorosos els pares en aquella època.
Ara ja no ho som tant. No, ara no, ara no. Però en aquella època... Ara tenen sis anys i ja se'n van anar a la discoteca. Sí, sí, exacte. Vai, tu què? Nadal, Nadal. Nadal, molta reunió a casa, els meus pares, o sigui, nosaltres érem cinc germans, els meus pares, la meva mare eren cinc, o sigui, s'ajuntaven tios, tiets, la casa dels meus pares era molt gran,
No, jo hauria de ser-ho, clar. Molt gran, molt gran. I a més a més, mira, l'altre dia ho parlava amb la meva cosina, amb la Xus. A vegades deia, mama, qui és aquest? Si home és un amic d'un amic, o sigui... Hi havia gent a la taula de Nadal que no coneixies? Sí, sempre venia algú. Algun postís, o sigui, a veure, no era del carrer, però era un amic. No era del carrer perquè no volia, perquè clar... Era el millor un amic que estava sol, un amic dels amics, sí, sí.
Què és aquell doga? No, i bueno, jo no els coneixo. No, si dones és a fulano... Bueno, mama, vale. Sí, sí. Ara, això sí, la que cuinava i que es pagava uns lots, pobreta, era la meva àvia. La meva àvia havia fet uns menjars allà. Me'n recordo una vegada que va fer, això era per Reis, no era per Nadal, una truita de set pisos. Cada truita diferent. Què dius ara? Mai a la vida ho he vist, això. Set pisos.
7 truites una sobre l'altra i totes diferents. Però ja tenia ingredients per tant, de truites. Ai, de... De patata, de motlleta, de motlleta, de tot el que tu vulguis. No he vist mai més a la vida. Tot el que va trobar. Mai més a la vida. Llavors partia trossos perquè quan els meus pares... Ara parlo de reis. Els meus pares, com que tenien la jugateria, quan acabava el reis convidaven a totes les... Perquè teníem gent, nanes joves, que ens ajudaven perquè hi havia molta feina. Era una botiga.
Llavors la meva mare convidava a casa el sopar, després de plegar a la una o les dues o les tres, i feien una taula, com es diu, un bufet. I la meva àvia i això ara va ser per un bufet. I després, l'altre diumenge, ens convidava a tots, a la joventut i a tots, a una excursió, al Montseny o així. No hi havia...
Com que no hi havia prou feina a la nit dels reis, doncs a sobre els hi feia el suport. Sí, sí, pobreta, sí. Tenia ajuda, tenia una noia que l'ajudava, però la cuinera era la meva. Has passat per davant de la botiga, del Bessar, ara? Sí, precisament res.
Un solar. Ahir van venir d'aquests amics de Santa Coloma, que són de Santa Coloma, i ho van comentar. Quan els meus pares se'n van anar fa d'això, jo que sé els anys, estava afectat. Encara no hi ha res. Ho van tirar tot i hi ha un solar. I s'ha quedat així.
Perquè diu que no hi ha diners. O sigui, és un carrer, que és el centre de Santa Coloma, tocant a l'Ajuntament, i tota aquella cera estava afectada. Han tirat el que és el bazar, i al costat hi havia una joieria i no sé què més, i ho han tirat. I hi ha un calaix. O sigui, hi ha una L. O sigui, tenia que anar tota la cera a terra per fer un gran centre curmencial. No hi ha res. No hi ha res. No hi ha res. O sigui, són coses que, mira, que passen. Quan fa d'això que va caure o que ho han tirat? Buf! No sé. Bé,
Després dels meus pares van posar a la cooperativa de Santa Coloma. Va estar uns anys allà. Quan va marxar a la cooperativa, llavors va al forat. Allò era de l'Ajuntament. No, mentira. Això s'ho va quedar a l'Ajuntament. Això era d'un tal Ortega, pensem que va morir un constructor, i els que s'ho han quedat, no sé si és l'Ajuntament o qui és, la qüestió és que no hi ha diners. Era aquesta la botiga de jugats?
Bazar la Selecta. Sí, senyor. És aquesta. És aquesta. L'estic ensenyant. L'havies que he buscat Bazar la Selecta. Oi, sí. És aquesta, eh? És aquesta. Sí, quina il·lusió. Ja te la passaré. Bazar la Selecta. Mira quanta gent. Teníem que haver-hi un vigilant a la porta. Ui, tota aquesta gent. Oi, sí. Sí, sí. Oi, quina il·lusió que em fa.
Doncs ja te la passaré. Passa-me-la. I tant, i tant. No tinc cap fotografia jo. Doncs ja la tindràs. Pensa que per res un tio meu estava a la porta vigilant perquè ens robaven molt. Sí, home, clar. I amb tanta jantada que hi havia. I a més a més, cada any per res se n'anava la llum. Posaven les llums de Nadal, veu que no hi havia prou força, llavors tancava les portes i mira, quan acabava el res, les nines les posaven amb la caixa oberta així. Hi havia les caixes buides. Obertes.
Llavors venien moltes gitanes, sense menospreciar. Ara, però abans eren molt lledres. I venien amb aquells mentons negres. Ai, quina il·lusió, sí, que em fa il·lusió. Feliu, què, Nadal? Caga, tio, m'ha fet molta gràcia i diu, ens cagam les postres, els torrons.
Bueno, perdona, és que era això. Sí. El cagatió era això. Sí, sí, sí. A més, no hi ha la cançó. Cagatió. Cagatió. Oh, i tant. Neules i turró. Neules i turró. Ja la saps? Feliu la cançó, cagatió? Clar que sí. Sí, n'hi ha vàries. Bueno, sí, la teva, la que cantaves tu. Clar. El cagatió... El cagatió. Cagatió, no. Cagatió de ballanes i de turró. I si no cagues et donaré un cop de bastó clàssica. I si no també hi havia... Dies, dies.
Caga-tio... Aneu-les i turróns. Aneu-les i turróns. Sí. Bé, a veure, són aquest tipus de cançons. Caga-tio, caga-tio. Caga-tio, tio de Nadal, posarem el port cansat, la gallina, la pastera i el pollia del daltí.
Toca, toca, valentí, passa amb ous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu, minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai, el buc, ai, el porc, ai, el cara, cara, cara, ai, el buc, ai, el porc, ai, el cara.
Bueno, és una versió moderna. Ho sentit o no? El Vicari l'ha tastat, surten un poc salats. Ai, el brut, ai, el porc, que té cara de pebrot. Hòstia, el Vicari no deu estar molt content, eh? Jo aquesta no l'havia sentit mai, eh? Jo tampoc, eh? L'havia sentit moltes vegades perquè és del Club Super 3, crec. Ah, val. Però, hòstia, la versió, el Vicari, vaya brut, vaya porc, té cara de pebrot. No m'havia quedat mai amb el concepte aquest, eh?
No, jo tampoc. El vicari no deu estar gaire content. Això és que no me'n recordava. Ai, ai, ai. El tio, jo no el tenia a casa meva, però era això. Cagava juguets, el tio. Cagava... Els postres. Els eules, el torró i aquestes coses. On celebraves el Nadal, tu, Feliu?
A casa. A casa, al carrer del Carme, eh? Sí, sí, ja. També el menú habitual. No, bueno, la meva àvia era la que feia el dinar de Nadal. Sí. Les àvies. Sí, feia l'escudella, carn d'olla. Que ella feia l'escudella, però... Està bé. El que és la carn d'olla en si, no. El feia a bucinets. Mm.
i ho posava dins l'escudella. Ah, dins l'escudella. Hi havia que hi posar les pilotes, feien pilotetes i els posaven dintre els galets. No, no, posava els trossets de carn, els trossets de gallina, tot això, verdura, i feia l'escudella tota junta així. Això li deien a casa meva l'escudella barrejada. Sí, home, clar. I darrere solia fer dos pollastres. Home, no els tenia que anar a buscar molt lluny. No, sí, perquè... A veure...
Clar, nosaltres no em veníem de pollastre. Ah, clar. No, encara no. I llavors ens venien de Lleida. Hòstia, que venien de Lluís. De Lleida? De Lleida ens els portaven. I per què de Lleida, Feliu?
Perquè hi havia una relació amb una família que havia estat a casa de minyona i llavors nosaltres els enviàvem torrons i ells enviava pollastre. La pregunta és, viu o mort? Vius. Llavors et tocava matar el pollastre. Matar el pollastre, plomar-los i deixar-los ben nets i ben macos per aquesta niña. I a qui li tocava matar el pollastre, Feliu?
Oi. O el meu pare, o el meu... Ah, tu també? Home, era petit, però sí que un bonia també el matava. Amb l'escopeta de taps, no, eh? Amb l'escopeta... Sabeu com el matava? Li posaves les potes aquí, i a aquest li aguantaves les ales, les potes aquí, i amb aquest dia li aguantaves el bec. Agafes el ganivet i ja està. Així fàcil, eh? Saps què feia? Li fot...
Que no està a la mar, perquè si no s'esborronaria. Li fotia un cop de bandurria primer. No, no, no.
Això fàcil, fotia aquí sota, fotava les ales, el bé, vinga. Jo això ho havia vist, eh, també. Sí, boques manies. Jo recordo molt la meva àvia, la iaia. Sí, sí, sí, conill, pollastre, això ho recordo molt. Tot, sí. Tu havies matat el pollastre o no? Havies matat el pollastre, Maria Rosa? Jo, mai. I tu, Maite? No, la meva àvia tenia una parada al mercat que li deia la coll...
Com es diu? Conill, la collinera. La conillera. D'aquí Mercat, a Santa Coloma, també? Sí, també. Teniu tot a Santa Coloma. Home, érem de Santa Coloma nosaltres. Home, clar, però teníeu tot, la botiga de joguets, la botiga de conills. Quan es va quedar viuda, sí...
El meu avi va morir jove i tenia després un colmado a Santa Coloma. O sigui, bueno, una història molt llarga. No s'acabaria mai, el de Santa Coloma. I llavors recordo que els tenien vius i deia aquest conill. I agafava i el va... Com es matava el conill feliu? A cop d'escopeta de taps? No, no, no.
No, un cop la meva àvia... Pum! Li anava un cop amb la mà a vegades. A on? Aquí a darrere la nuca, eh? A vegades sí, o a vegades sense... És igual. És igual, home! No hem d'estar a dormir el conill, ara. Pobrets! Pobrets! T'explicaré una cosa. Ai, ai. Com el mataven el conill? Jo de cop, per un cop. Sí, un cop aquí a darrere el conill. Sí, sí, sí. Als anys 60, que van començar a venir turistes... Sí.
al costat meu hi havia una xicota que venia conills, una senyora gran, i el seu marit l'ajudava. Matava conills, tenia pollastres i tot això. I van venir dues turistes d'aquella època en biquini, ensenyant el malí. En biquini per Nadal? No, això no el mercat. I van venir en biquini. I aquell, que es deia Pepet,
Anava a matar el conill i veu-les aquestes? Surt darrere d'elles amb el ganivet, tot encantat, tot encantat. I la dona, Pepet, vine aquí. Pepet, se l'asseguen al conill. Se'n va cap allà i es posa pel al conill sense haver-lo mort. No fotis! Maite, què deies de la Marto?
No, que la Marça és borrona. M'acaba enviar un missatge que ens està escoltant. Estic a punt de desmaiar-me amb això dels pollastres i els cuits. Veus? El meu pare m'explica que ha de patir. Recorda allò que es diu un pollocíncabeza. Un pollastre amb el coll tallat sense corrent per casa. Sobretot amb els ànecs.
Amb els ànecs també, eh? Sí, passava això. Com es mata? Perquè la Mar vol saber com es mata un ànec, Feliu, quan m'ho està demanant. La Mar m'està dirim Feliu com es mata un ànec. Agafaven el cap i un com un tallant, crac, li tallaven el cap. Ja està. I està clar, l'ànec fugia corrent. Sotia el sort i el volant. El port, l'havies matat al port també o no? Sí, també, mare. A cop també de mall, no? No, no.
Sí, amb una massa. Abans els fèiem amb un enganxo. Ai, pobres. Els enganxàvem per aquí. Des d'aquí volem saludar afusivament l'associació d'animalistes que ens està escoltant la Mar de Contents. Sí, ja serà. Amb un enganxo. Sort que ja no els facin.
I es lligaven de potes, l'altre davant li aguantava-les de davant. Uns crits devia fotre la bestia. Jo me'n recordo, eh, de la matança del porc. Feliu, jo me'n recordo de la matança del porc. Jo vaig anar a veure-los una vegada. Hi havia els pobles, pobles que celebraven la festa de la matança del porc. Jo me'n recordo per allà, al Penedès. Em sembla que encara es fa, però amb el porc mort ja.
Sí, millor. Que s'ensenya ja com fan les botifarres. Jo em sembla que encara es fa alguna cosa així. Però és que abans era molt bèstia, això. Tot era bèstia. Tot era bèstia perquè es feia... Feliu. I, home, hi ha una mica d'higiene, també. També hem de dir que casa net, però, bueno, sempre és millor en les condicions. Feliu, la festa de Cap d'Any on la celebraves?
A casa, normal. Tu no et movies de casa, no anàvem ni a veure els Reis. No anàvem, no sortíem. No anàvem ni a veure els Reis, Feliu, hòstia. Sí, ja anàvem a veure els Reis, sí. Però vull dir, no, cap d'any era cap d'any, era un dia normal, es feia una mica més de festa, es feia una mica de menjar especial, i benvingut l'any. I després els Reis, també els Reis a casa.
Sí, bueno, sí, també. A casa també es feia. Però llavors es han ben dinat, venien les cosines, els cunyats de casa i tot això, i allà fèiem la tertúlia, allà es cantava. Però això cap d'any. I al dia de Nadal també, i per Sant Esteve també es feia. Nadal, Sant Esteve, cap d'any i reis. Però celebravem sempre. Tots junts.
amb la família. Tu mai té tant d'agost a les nils de Capdanya? Sí, quan era jove, soltera, amb els meus pares anàvem a llocs que sopàvem allà i celebràvem el Capdany. De gran, no. Us agrada encara això d'esperar a les 12, amb les 12 amb el reïm i tal? No, ara jo de gran, si et dic la veritat, a les 12 estic dormida i llavors ja no esperem, no, amb el meu home i jo no.
A les 10 ja ho feu, no? Perquè estàveu més sols. I tu, Maria Rosa? No, nosaltres feia molta cosa. No, no, dic ara, dic ara. Fas les 12 campanades o no? Ara sí. Ara sempre, sí, sí. Però sola o estàs acompanyada? No, estic amb la meva filla, vénen els amics. Sempre ve algú, alguna bona boda, alguna. Nosaltres ho fem al revés. A cap d'any no, és com la nit bona, no convidem a ningú. O sigui, fem el primer d'any
Amb família. Al revés. Nosaltres, mentre va viure el meu marit, ell també portava amics. Era una gran festa. També es feia a tota casa. Sí, també. Totes. Foteu uns merders a casa, oi? Un merder, això de gent. Coneixis de tothom o no? Però mira, a casa, aquí a Vila, el que tinc és una terrassa molt gran. Molt gran, eh? O sigui, té una terrassa que té 20 metres de llarg. Molt gran. Molt gran.
Però resulta que aquells dies, això que no feia mai fred, perquè tot ho feia molt. Tot ho feia molt. O eren molts i... Coneixies a tothom o passava com a Calamaita, que venia gent que no s'hi havia esquitat? No, venien amics de la nena o del meu marit. Allí venia a tothom. O sigui que... Perdona, abans que t'he dit això de sortir...
quan era més petita sí que se celebrava a casa de la meva àvia, que era petitíssima, però petitíssima com d'aquí allà a baix, tota la casa, i allà, drets, encongits, hi havia tota la gent que hi havia a casa dels meus pares. Vinga, tothom. Tots allà. Jo no sé com, sentat-se, impossible. I allà hi havia una jantada, però hi celebravem allà. Amb qui tocava la guitarra, sí, sí. Feliu, què em deies?
No, deia que una anècdota per cap d'any, estava escoltant Vila Sarrà, diu. Ep! Ara, ara! Estava escoltant Vila Sarrà, diu. I està clar, la meva senyora estava, que els nanos eren petits, pels nanos, per posar-los a dormir, tot això. Van tocar les dotze campanades. Què pendràs? Mira, hi havia nous, i vaig a menjar...
Ostres, nen, 12 nous. Hòstia, Déu-n'hi-do. Vaig trencada sense pilla, sense closca. Home, ja m'imagino, collons, feliu. Però devies acabar les 12 nous a quarts de dues, no? Va ser un bon any o no? Sí, sempre és bon any, sempre són bon any. Hi ha engarrotades i d'aquí, però no passa mai res. Vull anar...
Posa mito, balineta. Au, alem, me'n vull anar. Posa mito, robadà. Un xiulet li vull comprar. Un xiulet li vull comprar. Xiu, xiu, xiu, faran, xiulet, xiribit, xiribet. Au, alem, au, au, au, alem, xiulet.
Sempre és un bon any. Hi ha engarrotades, però és un bon any. Una anècdota molt graciosa de quan els meus pares... La meva mare era un crac, eh? I me'n recordo que per fi d'any... O sigui, a casa meva es venia de tot. Es venien panderetes, també. Ah, sí, panderetes. I es van acabar les panderetes. I eren les tantes... La gent volia panderetes. I la meva mare... Teníem araques.
i surt amb les maraques perquè ja et dic que era un crac la meva mare va allà amb les maraques i va a vendre maraques va a vendre maraques pel fi d'any t'ho juro, t'ho juro era maraques, maraques d'aquelles del Mambo, maraques però teníeu botiga vosaltres la selecta és que veníem de tot, hasta guitarres que saps on les teníem les guitarres feliu, com si fossin pernils penjades mandúries no, no teniu mandúries
Acordeons harmòniques i guitarres. Armòniques, no. Armòniques, moltes, veníem. Era moda, llavors. Nosaltres són un any que s'havien acabat, també. I llavors a casa també volien tocar.
Van treure totes les tapadores de totes les cassoles. I vinga. Sí, les que van fer amb cullera només feien soroll. Però les de mà de morter que van treure, les van ser morter. Les havíeu carregat totes les tapes, eh?
Però verdaderament era una alegria. O sigui, a veure, no és que haguem perdut alegria, però és diferent ara. Poder perquè som més grans... Jo saps el que crec, eh? Que més que ser grans és que ara celebrem moltíssimes coses. Que està molt bé, eh? Que com més celebrem millor. Que estem d'acord que està molt bé celebrar. Però és veritat que ara tenim moltes celebracions. Això és com abans anaves al restaurant, no? Anaves al restaurant quan hi anaves, hòstia. I ara...
es va al restaurant molt sovint. Molt sovint. Aleshores ja no és allò. No, ja no és una especialitat. Ah, exacte. Estem d'acord que com més celebrem millor, eh, per una banda, però per l'altra dius, bueno, ja de dinars d'aquests, ara en fem molts. Sí.
perquè som molts i està molt bé. Jo vaig fer un dinar, vam anar a casa amb el meu fill i vaig pensar, mira, no és Nadal, però com si hagués sigut Nadal, perquè vam estar tots junts, vam dinar molt bé, menjar de... És el que diem, què esperes de menjar per Nadal? Jo caldo n'hi he fet quasi cada dia, amb pilota, perquè els agrada molt. Els hi vagi per Nadal. No faré caldo, si estem menjant cada dos per tres la pilota. Què faràs per Nadal? Ui, si t'ho dic...
Doncs mira, el meu fill diu que porta tots els entrants. Ah, mira. Tots. Diu, mama, fes poca cosa. I saps què penses fer, que els agrada a tots? El bòndigues amb patates. Toma! Molt bé. Certes per mi, eh? No comparades. Bòndigues amb patates. Una bona olla. Mandonguilles, home. Mandonguilles. Mandonguilles amb patates. Molt bé. Feliu, trobes la bandurria o la guitarra per Nadal? No, no. No ets de cantar? No m'ho crec. Cantar, cantarem. Sí. Però sense guitarra i sense bandurria. Perdona, cantareu. Qui cantareu? Tu i qui més? No.
Que sigui la senyora, el senyor... El senyor ets tu, eh? Ah, sí, que feu tots? Ara diu la senyora, el senyor... Hi haurà el noi gran, hi haurà el petit, el mitjà no hi serà, perquè deurà ser a casa seva, a Cabrera...
Per Nadal, cada ovell al seu corral. Això es diu. I per Sant Esteve, cadascú a casa seva. Sí, però es farà una mica de la reunió ben dinat i se celebrarà menjant algun torró, alguna coseta d'aquestes... Poc sucre, poc sucre. Jo no. Ja n'hi ha sense sucre. De què us agraden els torrons, Maria Rosa? Sí.
Sí, però no soc massa de dolç, soc massa salat. Jo també. A mi un aperitiu... Jo me'l menjo perquè és Nadal. No, jo també, n'agafaré un trosset... Tu feliu que d'aquest els menjaràs, els torrons. No, no, jo... el que trobi sense sucre, que ara se'm fan sense sucre. I tu mai t'ets de torrons o no?
No gaire. No són massa de turró. La neu la sí que m'agrada, però el turró... El turró abans n'hi havia de sissona, aquell tan dur, aquell... El de pedra. Però és que ara n'hi ha de tot. N'hi ha de tot. El turró de formatge i de pernil. L'any passat em va portar un al meu fill de xup a xup.
que li fan una panera enorme i n'hi havien de tota classe. I un era de xup... El de cava era boníssim. El de cava? Home, el de cava sí que ha de ser boníssim. Però el de xupatxú es diu, mira, pels nanos, no va... Aquell al final va anar a la brossa, al turró de xupatxú. Mira, turrons de... Hòstia, de pepino. Ostres, de pepino. De cereza. Per favor.
Sí, sí, sí. De Doritos, eh? Aquelles... De Doritos. De què? De Doritos. Aquelles porqueries de patates que es mengen. De cereza pot ser bo. Sí, però... De palomites. Això no, això no. Hòstia, de Donetes. De Donetes. És veritat, ho estic mirant, eh? He posat torrones raros, eh? Raros. Hòstia, tu. Xocobom, jellyfish, que no sé què és un jellyfish. Jo tampoc. En fi, de la Casito, això sí. Arroz con leche. Hòstia, la gent és molt rara, tu.
Ara sabeu que es compren... Oh, segur, si ho fan és que ho anen, eh? I ara hi ha els torrons per Amazon, eh? Que ho sapigueu, hi ha els torrons fins i tot per Amazon, tu, ja. Per què? Per Amazon. Aquests que t'ho porten a casa. Ah, que t'ho porten. I és més barat, tu. Sí, és que si ara fas un encàrrec, si vols, estàs aquí, vas sent l'encàrrec i quan arribes a casa, com aquell qui diu, ja ho tens, eh? Bueno, estic content, veig que us fa molta il·lusió, Nadal, per això, eh? Bueno, sí. Sí.
Clar que sí, és gaudir, disfrutar... Jo aquest any, ja et dic, no sé com passarem el Nadal, perquè verdaderament els Nadals, el que diem, com que avui en dia ens reunim tant... Bueno, no ho sé, a casa meva, eh? Vosaltres no ho sé. Vull dir que molts dies ja és com Nadal. Sí, ara és que molts dies som com Nadal. I el menjar igual, perquè el menjar... Igual, igual. Perquè canelons... Jo canelons aquest any ni veure'ls, perquè cada vegada que vaig a casa amb el meu fill em treu canelons...
d'aquests que venen, sí que no és el mateix, però... Bueno, és igual. Saps el que m'agradaria... Ja pleguem, no? Saps el que m'agradaria fer? Saps el que m'agradaria fer? Que ho faré pel meu home i per mi? Un bon pollastre amb prunes.
Però als meus fills no els agrada. Llavors el faré el primer any o un dia quan se vol. O el 15 de febrer. O el 15 de febrer. O sigui, el pollastre bo amb prunes, postidet... Jo sé que és una cosa que encara no he esmorzat avui. Per tant, us agrairia que no parlessin de menjar. Parlem de Nadales, Robert. Parlem de Nadales, va. A veure quina Nadal ens regalen, Robert. Vuelve a casa, vuelve, vuelve a tu.
La fuerza del cariño te espera en la vida
Vuelve a casa por Navidad. Home, els anuncis de Nadal, eh? Abans esperàvem els anuncis del cava. Les bombolles freixenet. Ja no el fan, oi, aquest anunci? És que hi ha tanta cosa que diu, ara que es gasti els calés un altre. El torrón i l'almendra. I el lobo.
Sí, el lobo, que gran torron. I el torron de xuchar, que és des de Navidades, torron de xoc. Però aquests tenen una varietat que un any el fa el Paranomel, un altre any el fa... És la mateixa cançó, però interpretar per diferents... Estamins, podem dir-ho, persones.
Un dels antics que es feia és l'Anxiu Chichona, l'antic Chichona. Aquest és dels més antics. I les muñecas de famosa se dirigen al portal. Sí, sí, sí. Home, una altra cosa que podíem fer, ara ja no tenim temps, és analitzar les lletres de les Nadales. Hem escoltat que li portés un xiulet, un xiulet li portés al ninge just. Home...
O la nit és estrellada, neva i vanteja, cony, Feliu, si està estrellada no neva ni vanteja. Clar, no llum. Pot vantejar, però nevant no, si està estrellada. És igual, tot xic, tot i cap. En Tiu Cixona, va, foli, foli. En Tiu Cixona.
Abans, els anuncis, creieu que els anuncis els esperaven més? Perquè ara comencen el juliol ja fent-ho. És clar, ara comença el Nadal tan aviat. Abans parlàvem amb Maria Rosa. Comença tan aviat a anunciar les pel·lícules nadalenques. A Mataró?
A l'agost, a l'agost, hi havien penjades les junts de Nadal. Què dius? I tant. Bueno, hi havia la sala a principis d'octubre, perquè diuen, no, és que si no tenim temps de penjar-les. Però és que, clar, correm tant, que el temps ja corre prou per si mateix. I correm tant que llavors ja estàs tinta de Nadal com aquest. I una altra cosa, jo no sé si ho fèieu, això, jo això sí, era passar un dissabte previ a Nadal d'anar a comprar la roba i tal, i anar a veure l'aparador del Corte Inglés.
A mi m'encantaria, jo fa molt... No, ja no cal que vagis. És una parada normal. Precisament, ahir parlàvem amb aquests nois d'això, d'aquest tema, perquè és clar, com que som des dels 14 anys, hi parlàvem d'aquest tema, de quan anàvem a Barcelona... A veure, a veure... Tu vas a veure dels llums, que són molt maques, eh? Passeis de Gràcia, la plaça Catalunya, és molt bonic. Però abans anàvem a veure l'aparadó del cort inglès, el gulliber aquell, un gulliber... Un any els reis que caminaven per damunt del sostre, hòstia, això era preciós. Això s'ha perdut ara.
Ja no ho fan. El senyor Cortinglés l'escoplòvits en dirà, que l'ho agafo.
Hemos ganado prou dinero. Devia valdre molts diners, allò, eh? Bueno, perquè és una motiga així... Segur que el Corte Inglés i el Bazar La Seleita estaven allà, allà, eh? Sí. Jo quan teníem el Bazar, jo me'n recordo la primera vegada, és que ho vam parlar ahir, que vaig anar al Corte Inglés, que era allà, bueno, era el sumum del sumum anar a comprar el Corte Inglés, eh? Era una cosa... És curiós, perquè jo no me'n recordo massa del Corte Inglés, normalment d'una d'any no. Doncs pensa que aquest matí estava pensant jo en el Corte Inglés i ara parlant del Corte Inglés.
El Cort Inglés, a veure, amb tot el carinyo que hi ha molta gent, hi ha molts, però ja no és el que era. El Cort Inglés era, hòstia... Però no, a més, escolta, jo vivia a la Barcelona i tot, anàvem a la prop, o sigui que anàvem molt a veure el Cort Inglés. Abans hi havia el Jorba. Sí, Can Jorba, el que havia dit es preciados. Bueno, després va ser preciados, però primer era el Jorba. I ara és Cort Inglés, també. Que allò on s'esbessi, ara vèiem els reis, posaven els reis allà, que anàvem a veure els reis allà, oh, a veure, i a la Canaia els hi havia anat les cartes allà. A portar
A les cases. Ens duien a Can Jorba. Hem anat a Can Jorba. Ara hi ha un Pare Noel millorable. Deiem millorable. Això que dius dels Reis, deixeu que us digui això i ja està. A casa meva, això que et dic, era el vestíbul de l'entrada, abans d'entrar a la botiga, hi havia un vestíbul molt gran, i abans de Reis, posava uns Reis enormes, a tamaig real, el negre, amb la bústia. Ah, sí.
i després durant l'any a casa dels meus avis hi havia unes golfes que es deia abans i me'n recordo que la meva mare deia no pugis mai a les golfes una vegada vaig pujar, obro la porta i veig allò
Sempre me'n recordaré. Vaig estar passant una por durant un temps. No va pujar mai més a les golfes. No, mai més a la vida. A les golfes. Però mira que et van avisar, Maite, que et van avisar. Que pots caure, em deien. Que pots caure, perquè era una escala d'aquelles antigues.
Vaig obrir la porta a veure què hi ha a les golfes, xafardera. I després ja aquells reis els van vendre i van posar de mig cos. Maite, és que si et diuen no pugis a les golfes, què fas? Pujar a les golfes? Clar, si no arriben a dir res... Fins que no puja. Però és que si no m'arriben a dir res. No, em deien que pots caure. No, però Maite, tu saps que si no et diuen res, tu no puges a les golfes.
Però, clar, et diuen, no pugis a les golfes, estàs esperant a que fotin el camp per pujar a les golfes, home, és que això és de... Feliu, tens l'arbre i el pessebre posat, ja? No, ara ho deurem fer-ho. Ara què vol dir, ara? Ara no, en aquest moment, però vull dir un dia d'aquest, faim un naixement. L'arbre no, eh? Un naixement, no, abans es havia fet, però ara no. Home, jo me'n recordo, l'arbre de Can Feliu a la carnisseria. Ja l'havíem posat a la... Sí, que era gran, eh?
A la visera, sobre la visera. A casa Feliu, jo me'n recordo a l'arbre d'en Feliu. Maite, arbre i pessebre posat? Arbre sí, pessebre des de l'any passat que ja no vaig fer perquè els meus drets són grans, l'última vegada ni se'l van mirar, jo feia un pessebre enorme, tinc una taula i aquest any l'he donat a ma cosina per la nena. Un aixement. Jo sé que l'he fet.
Abre i pessebre? Bé, l'obra és petit. Ja ho teniu posat, eh? Jo sí. I sou de tradicions fins al dia 2 de febrer, dia de la Candelera? 2 de febrer i Candelera es treu? Jo més tard. Què dius, el juny, juliol? No, home, no. A finals de mitjans de gener. Ah, més aviat. Estàs parlant del febrer, tu. No, no, no. Jo quan em canso... Es pot cansar el mes de maig, eh? Sí o no? Has tingut el pessebre molts mesos o no?
No, molts mesos, no. No, no, a vegades abans hora. Abans es treia una mandalera. Ara no. Saps què passa? Es posa pols. I que em treu la pols del pessebre. Hi ha gent que al 6 de la nit ja el recull tu. L'endemà ben bé, però quasi l'endemà. No, l'endemà no.
Les 12 van tocant. Sí. Gairebé van tocant les 12, ja són dos minuts i pocs segons, arribem a les 12. Ah, jo les tinc en punt, ja, eh? Vas avançada, eh? Vaig avançada. Sí, encara no. No, no, perdona, no. Ara són i 57 i 50 segons. Sí, sí. No, sí, les 5 en punt. Va, dos minuts endavant, home, no. No em pot passar res, eh? Mira, ja saps el que és el migdia, doncs, ja està.
Escolteu, heu estat bé? Sí. La Mar està molt contenta perquè ha après avui a matar porcs, conills i ànecs i pollastres. I què més? No, no, hi ha més coses per matar. Més coses havies matat? El temps. Ah, però amb ganivet no, no? No, amb ganivet no.
Perdius? Sí. No, bueno, no, a Perdiu ja me les duien. Però venies. També havia Perdius. En canvi, Faisans també havia vengut. Faisans? Jo recordo, jo tinc una imatge d'en Feliu, i això és veritat, eh, Feliu, i si no el corregeixem, d'arribar en Feliu amb la seva furgoneta, amb les llibres penjades aquí a la cintura, que venies de caçar.
No, algun conill. Algun conill, sí. Llebres aquí no n'hi ha. No, bueno, ara no, però tu hi has portat animals, eh? Algun conill, sí. Algun apardiu, tors. Anaves a... Bacades. Bacades. La bacada és el més. Què és la bacada? Jo sí que ho sé el que és la bacada. Què és la bacada? Faliu, va. És com un apardiu. Però més gran. No. Una mica. I té un bec llarg així. Sí. I es troba en els aiguamolls, els ranys de... I era bo, no? És més bo que l'apardiu. Sí.
Molt més bo. Maria Rosa. Feliu, Maite. Moltíssimes gràcies. Estem arribant a les 12. En Robert ens acosta a les notícies. Nosaltres parlem del món de la moda i de la imatge. Gràcies. Que vagi molt bé. La setmana que ve no ens veurem. Amb mi, però amb la Marci. I d'aquí dues setmanes, en principi... La setmana que ve serà l'últim dia. I quan tornem, ja ens ho tirem. Ja torneu passat reis. Que vagi molt bé. Gràcies. Moltes coses. Más...
Ven a mi casa esta Navidad. Les notícies de les dotze.
És migdia, segons el darrer informe de l'Institut Nacional d'Estadística que ha acabat de publicar a Vilassadamar som 21.234 persones, xifra que representa un lleuger increment positiu del 0,3% en relació als cents corresponent a l'any passat. L'1 de gener de 2024 teníem 21.169 persones censades al nostre poble.
El creixement és molt important i prou significatiu si posem la vista enrere. En els últims 21 anys, Vilassadamar ha guanyat exactament 2.676 persones censades més. I és que recordem que ha passat això en els darrers 21 anys. Mataró, la capital de la comarca, la localitzem en la novena posició dels municipis catalans més poblats. Mataró té en concret 131.000
370 persones censades per darrere Santa Coloma de Gramenet i per davant Cornellà de Llobregat que és la ciutat que tanca aquest top 10 un top 10 que lidera Barcelona amb 1.713.247 habitants més
i per aquest ordre, seguida de l'Hospitalet de Llobregat i també de Badalona. Amb el creixement demoràfic a les diferents poblacions de casa nostra, Vilassa de Mar i altres, hem encetat aquest botlletí de notícies del migdia.
A les 12 i un minut ens ocupem d'altres qüestions. La Unió Europea endureix la política migratòria per accelerar l'expulsió de migrants. Els 27 han acordat crear centres a tercers països per enviar-hi migrants que no tinguin dret a quedar-se en territori comunitari. L'acord facilita les devolucions sense que hi hagi connexió entre migrant i país on va el migrant. És un acord que recordem...
Ha pres la Unió Europea? La Unió Europea ha acordat revisar el concepte de tercer país segur per tal d'ampliar les circumstàncies amb què una sol·licitud d'asil pot ser rebutjada sense examinar-ne el contingut. Ara ja no fixa l'obligació que hi hagi una connexió amb el país per poder tornar al migrant. Espanya ha votat en contra d'aquesta definició.
Amb aquest acord es podran deportar migrants a països lluny del seu origen si aquests països es consideren segurs, malgrat que la persona no hi tingui cap vincle. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, ha considerat que el text acordat trenca amb la integritat del pacte migratori i desill i ha manifestat que aquesta decisió li planteja seriosos dubtes jurídics.
Més coses a les 12 del migdia i dos minuts. Els metges catalans del sistema públic i concertats estan de vaga avui, estan cridats a fer vaga tant aquest dimarts com també demà dimecres, i és que el Sindicat Metges de Catalunya, el principal entre els facultatius,
ha convocat, com us explicàvem a les 10, una altra aturada per tal de reclamar un espai de negociació pròpia amb el departament on es pugui impactar les millores laborals que afecten especialment la professió mèdica. El sindicat explica que l'estat de negociació a la sanitat
es formen en proporció al volum de personal que hi ha als centres de treball i els metges diuen que això els deixa en un paper minoritari i en aquests fòrums davant d'altres col·lectius de l'àmbit sanitari. Els serveis mínims fixats pel Departament de Treball preveuen que als centres d'assistència extrahospitalària i als centres d'assistència primària es garanteixi l'assistència urgent durant l'horari habitual de cada centre amb el 25% de la plantilla de facultatius.
A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a La Crònica, amb Joan Escofet. Fins a la una segueix el Parlant de Tots.
Des que el món és món, la terra, l'aigua, els boscos, les plantes, els animals i les persones, hem sabut conviure milers i milers d'anys en un equilibri perfecte. Un equilibri natural tan savi com fràgil que ens diu que entre la natura i nosaltres, els oblits, els focs, els motors i els actes insívils no hi caben. Descobreix l'equilibri entre gaudir i protegir a espaisnaturals.cat.
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Qui té un arbre o una planta té un tresor. Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd a alegria. Generalitat de Catalunya.
És bo per la mare i la Laura, és bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur. Brutal pel professional, bueno pa vender, bueno pa comprar. Si pots triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom, és bo per tothom, és bo per tu. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i gairebé 7 minuts al migdia. Dimarts encetem l'última hora de la nostra edició. D'aquest dilluns dimarts, avui, eh? Avui estem tots una mica així, anem una mica al ralenti i tot, eh? Menys la nostra seguent convidada, que va... va com un motor amb turbo, va. Trata la ràdio, que va fent la tertúlia amb els hàbits. L'he sentit des que estava a la plaça d'Ajuntament i la sentia venir. De Milán, clar, bé de Milán.
Isabel Caparrós, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom. Com estàs? Avui no és 28 de desembre, eh? Fum, fum, fum. No, avui no. Avui és 9, 9. Perquè diguis aquestes mentides. Que no té sentit arribar. Els avis han callat i tot quan també s'ha entrat. Des de mi, pur exclusius, la Isabel Caparrós. Avui tanquem secció.
Perquè el dia 23 no hi serem i, per tant, doncs... Què fem avui, Isabel? Bueno, és que passejant pel nostre poble m'he trobat sobretot dones, la veritat. Sí, sí. Em fa molta il·lusió que m'aturin i que em diguin que ens escolten. Molt bé. I m'han demanat moltes que... És que quan expliques consells i coses ens agrada molt. Doncs avui recordarem consells.
Anem a donar consells amb la Isabel Caparrós. Ens posem l'americana avui, va.
Doncs vingui, Isabel, anem a donar consells. Bé, començarem dient... A veure, Jaume, tu com pujaries el nivell... Ah, ja comencem a fer examen avui. No, és que m'encanta. A veure, com pujaries el nivell... Com pujaries el nivell en els teus estils, en un estilisme teu, en un conjunt. Com pujaries aquest nivell? Jo últimament soc... Bueno, últimament no, ja fa temps. Soc molt d'americana, eh?
Bueno, l'americana és una peça que de seguida... Colla la sota. Quan arriba a l'estiu, una bàsica de color negre, per exemple. Per exemple. I aleshores, o bambes d'aquestes de mudà...
O unes botes. I pantalons foscots. Molt bé. És fantàstic. Amb això, amb una peça com aquesta que has dit de l'americana, una bamba xula que a tu t'agradi... Llavors, el que hem de fer és que... Quants colors et posaries tu? O sigui, el pantalón, la samarreta, l'americana, les bambes... Espera, que t'ho anava a buscar.
Mira, l'americana i les bambes més o menys del mateix color, així és un gris, molt clar, jersei negre, pantalon... Quatre, tres colors. Tres colors. Fantàstic. N'he après molt o no, ja? Moltíssim. Vinga, fins aquí la secció d'avui ja. Tres colors són o dos...
o un sol color. Hòstia, un sol color em sembla molt monocolor. Un monocolor el que fa és estilitzar moltíssim, perquè no hi ha línies horitzontals que tallin el cos i tal. El que sí que aconsello jo és posar-se un complement
amb una mica de contrast, perquè no sigui un culleret, una bufanda... Però si et poses un culleret, una bufanda, i vas vestit tot d'un color, posa't una altra peça del color del complement que et posi. Això és molt difícil. Perquè si no seria el captador d'imatge i diries... Si et poses unes bandes vermelles, posa't una bufanda vermella.
Per exemple. No, poso aquestes bambes. Mira, unes bambes... Ui, espera. A veure que les vegi. Ah, molt xules. Són molt xules. Són grises i com blaves. Sí. Doncs pots anar gris i blau. Sí. Ara a la meva esquena m'ho ha agraït, això que he fet, eh? També, aixecar el peu aquí dalt.
Va, què més? Per tenir més opcions, sobretot a les noies, això, quan es posin un outfit i el puguin versatilitzar i posar-se el mateix outfit amb coses diferents, un braçalet...
I anem i comprem vetes de colors i posem aquell braçalet com si fos un culleret. Una esclava, d'acord? I posem aquell braçalet com si fos un culleret amb la veta del color que toqui amb la bamba, amb el bolso, amb el jersei o amb el pantaló. És que a vegades, de veritat, és una noia en aquest cas, una dona, i dius...
L'altre dia anava vestida igual, però hi ha alguna cosa diferent. I és el toc aquest, eh? És que és molt important. Ara amb això que he dit sembla que en sàpiga i tot, eh? És que en saps. Amb un braçalet i una veta també pots fer-te un cinturon i el braçalet sembla la cibella del cinturon. Amb una corbata, amb una corbata les noies podem mangar la corbata de la nostra parella, del nostre pare... A mi me les pots agafar totes perquè faig que no me'n poso, eh?
Avui no t'has fixat molt, però a veure que m'aixeco perquè ho vegi. Mira on porto la corbata jo.
Hola, però no portes com un llaç. A veure aquest penjoll que portes. Penjoll que porta JC, Jaume Cabot, molt bé. No, no, no, és que es van equivocar. Jaume Cabot. Jo vaig dir que em fessin IC, i és una jota, claríssimament. Van pensar en mi. Però com que el meu pare es deia Josep... Ja està. Ja està. Clar, és que de JC n'hi ha molts, eh? Sí, sí, sí. JC n'hi ha molts. Però en realitat ho vaig fer per encàrrec i era una I, eh?
Molt bé, que et torni els diners, doncs. Escolta, molt bé aquesta corbata aquí. Com un llaç, molt bé. Me l'he posat com a cinturon per dintre de la travella del pantaló. Ah, però va tot el cinturon? És una corbata. Ah, val, i jo em pensava que el portaves lligat. És una corbata? Les corbates jo no me'n poso, perquè trobo que això ja no està de moda.
Per home, eh? No. Ja no veus gent amb corbata. En alguna situació hi ha algun acte i tal protocolari. Oh, però és un rotllo això. Ja m'explicaràs la corbata. Cada vegada hi ha menys. Fa antic. Hi ha menys corbaters, és veritat. Però sempre n'hi haurà. Sempre tindríem que tindre una corbata per si un cas.
la corbata també ens la podem posar com si fos una bufanda aquí entortolligada en el coll i amb un nus i puntó o sigui que podem aprofitar aquestes prendes que es duien en el seu moment com es tenen cadú i ara les podem reinventar i posar-les a altres llocs és superxulo i
Aquest ja l'he explicat moltes vegades, però el recordo. Les mànigues de les bluses aquestes sedoses, sobretot de les dones, que per molt que ens les arremenguem van caient perquè rellisquen, rellisquen, rellisquen, una goma.
Una goma de pollastre, te la poses aquí. Una goma de pollastre? Sí, sí, sí. Perquè no es vegi, eh? No es veu, perquè et poses la goma, llavors baixes una mica la màniga i la goma t'aguanta i ja no baixa. Amb una americana, si la volem portar remengada i que no caigui, girem la màniga del revés, agafem una agulla imperdible i fem com un frunzit a la zona del colze, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, i ja queda rugada i no baixa. Mira que bé.
Hòstia, fàcil, eh? Molt, molt fàcil. Avui són consells i trucs, podríem dir. Trucos de tota la vida. Amb la goma, aquest any, per exemple, és tendència als pantalons bombatxos. Tot torna, és que tot torna.
tot torna, però potser no tenim un pantaló amb bombatge i no tenim ganes de comprar-nos un pantaló amb bombatge perquè el pantaló amb bombatge a vegades, o sigui, tens que tenir la cama molt llarga perquè et quedi bé però a vegades dius, bueno, està de tendència vaig aquest pantaló tinc un pantaló de camal ample amb roba d'aquest moviment que quan camines es belluga i la cama és ample i me la poso amb talons, les noies
Doncs saps què farem? Què? Em vull posar una bamba i agafarem una goma de pollastre, ens la posarem al turmell, pujarem el pantaló, quedarà un bombatxo i te la podràs posar amb una bamba. O sigui, aquest pantaló pot ser per anar a una festa amb un taló nazó i per un dia de cada dia, tipus bombatxo que a més està de moda, i posar-te'l amb una bamba. I així escurcem el pantaló sense escurçar-lo.
Fantàstic, eh? Escolta. I això és fàcil. És molt fàcil, tot això. A veure, Jaume. Ja. Les joies... Ui, a veure. Què t'agraden més? D'or o de plata? O platejades o daurades? Parauma de plata.
Perdona amb potser daurades. Doncs saps que també... Ara ho he dit al revés, no? No, no, no. Saps que també té molt a veure l'harmonia que tenim per donar una imatge o una altra amb una joia daurada o platejada?
Si ets d'harmonia freda, què és, recordo, aquelles pells que no es broncegen, els ulls clars i el cabell o molt negre o molt ros, això és una harmonia freda,
I una harmonia càlida és aquella pell que es bronceja, que els ulls són marronosos, verdosos, però verdosos tipus caqui, no verdós aquell potent, perquè això seria fred, i el cabell castany, doncs si ets d'harmonia freda,
La plata és per harmonia freda. I el daurat és per harmonia caida. Ja, no sé si és fred o calent. Però, cuidado, per exemple, pot haver-hi una noia, imagineu-vos-a, una noia amb la pell molt, molt blanca, amb els ulls molt, molt blaus i el cabell molt, molt negre, amb unes arracades grosses de plata. Us l'esteu imaginant? Doncs ara imagineu-la amb unes arracades grosses d'hort.
l'harmonia contrària, que és l'or, li destaca molt més. I el plata la fa com molt més desdibuixada, molt més... avorrida, diria jo. Com sàpiga també per portar unes joies platejades o daurades...
Agafes un rotulador verd i un rotulador blau i agafes les venes del teu braç i fas una ratlla verda i una ratlla blava. Si s'assembla a la teva vena el rotulador blau, la teva pell és d'harmonia freda. I si s'assembla a la verda, la teva pell és d'harmonia càlida.
Què et sembla, tot això? Molt bé, no? Escolta, estàs donant aquí uns trucs avui molt xulos, eh? I saps com solucionar les ferides dels peus o... Ferides dels peus, eh? O les carreres de la mitja. Ah, això sí, això sí, perquè estàs en un lloc. Si pots anar a casa o algú te'n pot deixar unes o te'n pots comprar unes, vale. Però estàs en llocs i et fots una carrera a la mitja i és... Buah!
Abans que passi, un cop feta la carrera... Bueno, que tot és moda, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Vaig a la moda. Bueno, si ja te l'has fet la carrera, l'únic que tenim que fer és agafar pintaungles i posar-ho en el cap de la carrera i ja no es corre més. Si és en un lloc no visible.
Però abans que passi això, podem solucionar-ho d'una altra manera, que és... Perdó. Agafem la sabata, una llima de les ungles, i la passem per dintre de la sabata, per aquells filets que surten, aquelles costures, tot allò, fa ferides o fa carreres. Llimem tot, posem una mica de crema hidratant a dintre de la sabata, la deixem tota la nit...
I a l'endemà, si és l'estiu, no tens ferides als peus i si és l'hivern, no et fas carreres a les mitges. Toma, ja no!
Exactament. Molt bé, molt bé, molt bé. Aquests pelitos que tenim, que amb l'electricitat estàtica es queden de punta, perquè se'ns cau el cabell i ens torna a créixer, sobretot a les noies que portem el cabell llarg, què podem fer perquè no ens passi això? Agafem una broxa de maquillatge, li posem placa...
I passem la broxa per sobre el cap. I aquest cabell, que queda així empunxegut, se'n va. Què més podem fer amb la laca?
No anava bé també la laca per les mitges? També, i la laca, per exemple, per un coll de camisa blanca, les noies que es maquillen, que sempre queda aquell coll brut, abans de posar-te la camisa agafes la laca, li tires per tot el coll, per tot el que et tocarà la teva pell, la deixes secar, que s'asseca de seguida, i no s'ataca la camisa.
Això va molt bé. Què més? Pel cabell, també, perquè no s'està rufi. A vegades viatgem i no tenim secador. Bé, un cop tens sec el cabell, paper al bal. Agafa el paper al bal i te'l passes pels metxons del teu cabell, així com estirant entre cabell i paper al bal i també se te'n va tot el fris del cabell.
I ara recordarem com triar les butxaques d'un pantalón. Si tenim, de la part de darrere, si tenim, us en recordeu, d'aquelles butxaques d'un taxà que tenen dibuixos, hi ha dibuixos que tenen com una espiral que mira amunt i hi ha dibuixos que tenen com una espiral que mira avall. L'espiral que mira amunt
fa visualment que el cul et pugi i l'espiral que et mira avall visualment el cul et penja o sigui, a l'hora de triar un pantaló, sobretot taxà, que n'hi ha que fan el culet molt mono que siguem l'espiral cap amunt perquè també n'hi ha que fan el culet molt pla i si les butxarques són molt grosses del pantaló taxà, també fan el culet més ample, visualment es veu més gros
Llavors, una altra cosa. Hi ha tres proporcions que tenim que tindre en compte a l'hora d'harmonitzar el nostre estilisme. I és, primer...
Agafa la mida del teu rostre per saber quin és el teu escot ideal. Ah, mira. O sigui, agafes amb un dit d'una mà... Hòstia, avui he agafat carrer allà, Isabel, que ho veieu? Estàs donant consells avui? Sí, clar. M'heu demnat consells? Aquí tenim consells. Clar que sí, home. Agafes amb una mà on comença...
el teu cabell i amb l'altra mà on acaba la teva barbeta aquesta mida és la mida ideal pel culleret perquè queda superproporcionat
La segona mida és pren mida des de la teva cella fins a la punta del teu nas amb els dits i aquesta és la mida de la teva arracada llarga ideal. I la tercera mida és perfecta per saber el llarg de la jaqueta, que és estirar el braç
i que et cobreixi quasi tota la mà al llarg de la teva jaqueta. Si tu portes aquestes tres proporcions a sobre teu, et quedarà superxulo l'estilisme perquè aniràs superben proporcionada. I si vas de botigues i no tens ganes de provar-te el pantaló, què tenim que fer? Doncs agafem.
pantaló, la cintura del pantaló i ens la posem al voltant del coll. Normalment, quasi sempre, et va perfecte. La dimensió del teu coll és la dimensió de la teva cintura. I, per saber, al llarg del pantaló només hem d'agafar el que és la pernera, estirar el braç i... La pernera, eh?
És que en català no sé com es diu. Sí, sí, sí, no, no, m'agrada el nom de pernera. Des de l'aixella fins al final dels dits és la llargada de la teva cama. Llavors és la mida perfecta. Molt bé. I com li donaries tu un toc a una camiseta bàsica? Hosti, com li donaria el toc a una camiseta bàsica, eh? Bé, un...
Atretzo, atretzo, que dic jo. Sempre és atretzo, Jaume. Doncs mira, des de posar-li un llaç, si és de tirants, entre la màniga i el tirant, o omplir-la tota de pins, o omplir-la amb un broche, i així fas una peça molt, molt diferent. I les taques de sang, amb una prenda blanca, i no estàs a casa. Taques de sang? Taques de sang. Et taques de sang. Hosti, tu...
Estàs, jo què sé, et punxes i vas amb una prenda blanca i no estàs a casa i no la pots retar. Com la treus al moment? Hòstia. Amb aigua oxigenada. Que dius. Prova-ho. I fora. I fora. Per fer-ho no provar-ho.
Però si un dia et passa, veuràs. Si sang, allò, hòstia, ara m'he tacat de sang. Aiga oxigenada. Aiga oxigenada i fa aquelles bombolletes i llavors hi passes una mica d'aigua normal i ja se'n va. Proveu. No tinc ganes que em surti sang, però si em surt sang ho provaré. Perfecte. Les noies i els nois...
que una arrecada d'aquelles que pengen, que el forat se t'ha fet gros i que et penja l'arrecada i no tens aquelles coses que es posen a darrere que t'aguantin bé, agafes un còmpit, el retalles, el poses a darrere de l'òval de l'orella, agafes l'arrecada...
ho poses, fas el foradet amb el mateix rabillo de l'arracada en el còmpit i després la tanques i aquella arracada no penja, ni l'orella penja. A vegades, quan ens fem grans i sobretot les noies, les dones, que hem portat moltes arracades, això se'ns fa més primet i llavors les arracades ens pengen. Amb feina me les he treure.
L'arracada. Per posar-la ja ni a parlar, però treure-la. Però la teva arracada és petitona, però sobretot les noies... Home, no gaire, petitona. No pesa gaire. No, no, és bona, eh? Ja.
que hi ha arracades de dona... 200.000 euros no baixa. No baixa. Que aquestes arracades, que pesen tant i l'òbol de l'orella es va fent primet, si poses el còmpit a darrere, estàs fent coixí i no et pengen les arracades. Mira que bé.
I ja estic veient que ja ens toca marxar, no? Bé, encara te n'hi tens per un parell de coses. Vols estalviar Colònia? Ara, ara, explica'm com es fa això. Te'n vas de viatge i tens que viatjar amb avió i no pots portar la teva botella de Colònia? Sí, són molt pesats amb això. Agafa un putet que tinguis buit de crema que hagis tingut per casa, petitó, i li poses vaselina.
Vasalina. Vasalina. I a dintre d'aquell putet amb vasalina, la ruixes amb colònia de la que tu gastis. Què dius ara? Ho barreges tot i aquella crema te la poses a darrere l'orella, a les munyeques, i fas olor tot el dia d'aquella colònia.
i estalvies un muntó de colònia, i per viatjar va fantàstic. Oh! És a dir, dura més que la pròpia colònia, si te la poses directa. Sí, sí, en els llocs adequats, sí, sí, dura, dura, i la pots portar a la buixaca. M'ha agradat aquesta, eh? És xulo, eh? Aquesta m'ha agradat, eh? Molt bé. Què més? Va, l'últim, ja, vale? Va.
Per veure't estilitzat de veritat, el que tenim que ensenyar és una mica d'escot... Ah, mira. O sigui, amb un collal també et veus, eh?, perquè fas aquesta línia vertical, però una mica d'escot...
Les monyeques, o sigui, allò que us he dit de la goma, és important, perquè amb la màniga fins a baix de tot no et veus tan estilitzat com si ensenyes una mica de pell i una mica de turmell. I llavors et veus molt més estilitzat. Veus allà una figura que no veus.
Exacte. Isabel Caparrós, un autèntic plaer. Dimarts, cada 15 dies a les 12, des de mi exclusius, mi punt exclusius. Que on estan? Al políono industrial, quan aneu pel capalingut dels garrofers, la principal. Quan arribeu a la rotonda de Calespinari, gireu avall i aneu a la volta dels garrofers. I allà trobareu mi punt exclusius. I a més, a més, ja veus la Isabel us donar consells per parar un tren.
Bueno, un plaer. S'acaba l'any. Jo ja fins l'any que ve no vinc. Fins passat reis ja, que et portin moltes coses al reis. Igualment. Molt bones festes a tothom. Sigueu feliços, estimeu-vos molt, molt, molt. Igualment. I sobretot, rieu. Sí, senyora. Isabel, mil gràcies que tinguis molt bones festes i que per molts anys cada 15 dies estiguem aquí. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Fins ara mateix. Adéu.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Saitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a na triaeducativa.gencat.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Dos minuts per damunt de dos quarts una.
Últims minuts del Parlant de Tot. D'aquest dimarts, com sempre, ens acompanya el bon amic Xem a la saga crític de cinema i televisió. Senyor La Saga, bon dia, bona hora. Hola, Jaume, què tal, rei? Doncs molt bé. I tu? Bé. El pont bé? Com? El pont bé. El pont, sí. Fent el pont, la vertical, a vegades també la tombarella.
Molt bé, i l'acquaducte, aquestes coses. Sí, està bé. Doncs amb en Xem a la saga, cada setmana repassem el cinema i les sèries de televisió, els cinemes o les sèries de televisió. La setmana passada vam celebrar, o més que celebrar, vam repassar les sèries que veiem aquests primers 15 dies del mes de desembre a les plataformes televisives, i avui ens anem al cinema amb pel·lícules que s'acaben d'estrenar. Xem a... Vaig veure de les 4 i vist 3, i llavors dic, home, així també serà més fàcil poder explicar què és el que vaig veure.
Doncs ara mateix ens ho explica 3 minuts ja per damunt de vos, quart d'una. Som-hi.
Doncs vinga, som-hi. Doncs comencem amb un pel·lículon. Carai, tu! Sí, un pel·lículon pel programón que fas tu. O sigui que la cosa està igualada, no? És una de les pel·lícules més premiades de la temporada. Està nominada també als Globus d'Or. Segur que estarà en els Òscars. És una pel·lícula que s'anomena Valor sentimental. Carai! És una pel·lícula que firma el gran Joachim Trier. Joachim Trier és un tio que ha fet meravelloses pel·lícules.
I és una pel·lícula, podríem dir, profundament humana, introspectiva, que explora les ferides familiars, la culpa, el dol i el silenci entre pares i fills amb una sensibilitat molt, molt cuidada. Estem parlant d'una pel·lícula...
el director de cine, diguéssim que és el protagonista, és un pare que, bueno, s'ha dedicat tota la vida a fer cine, les nenes ja creixeran amb la mare, o, bueno, ja creixeran soles, no? I resulta que, bueno, tota aquesta, podríem dir, deixadesa per part del pare després tindrà una motxilla sentimental molt bèstia. Per què? Perquè, primer, la mare es suïcida.
Dos, elles passaran molt de temps, ja jovenetes, però després ja de grans, totalment allò aïllades del seu pare. I el pare torna, després de fer molt de temps de no haver gravat cap pel·lícula, i diu, vull una pel·lícula molt xula i que vull que tu, la meva filla gran, siguis la protagonista.
perquè la filla gran, a més, és d'actitud de teatre, i ella li diu, ara de sobte ens ha de demanar-me que vingui a fer aquesta pel·lícula, doncs ja t'ho faràs. I a partir d'aquí es produeix tota aquesta intenció de composar una pel·lícula que, a més a més, és autobiogràfica total, o sigui, para de la família, no?,
I és una composició d'interpretacions molt, molt bones. És una mica talenta, però perquè aquesta digestió, si no, és impossible que un metabolitzis bé, però té una grandíssima recompensa final. I és una pel·lícula...
molt, molt... Dramont, però que parla de la humanitat, de totes les motxilles que tothom, tothom, tothom portem a sobre i com les intentem just gestionar, no? I, doncs, aquesta malaltia ho fa molt bé. A més a més, jo aquí em diria que hem intentat copiar una miqueta a Inmar Berman, perquè...
Les interpretacions de la Renata Rainsby, el pare d'Estal·len Skargar, són d'una veritat crua, no? Transmeten en matisos les tensions, el dolor ocult i la desconfiança d'una família trencada. Pericolón, pericolón, eh? Jo... què? Tràiler? Sí, sí, sí, posa'l, posa'l. Valor sentimental. I avui, després del tràiler, comencem una nova subsecció dins d'aquesta secció. Ara t'ho explico. ¿Por qué no quisiste hacer el papel?
Él quería que lo hicieras. No puedo trabajar con él. No podemos ni hablar. Mi padre es... una persona muy difícil. No puedes hacer como si no estuviera en la ciudad. Puedo intentarlo.
¿Es él? ¿Cómo va la película? ¿Cómo es trabajar con Rachel Kemp? Va siendo hora de que nos sentemos a charlar. ¿No crees?
Fins demà!
Sens dubte, un crític de cinema espectacular, eh? Ja l'he visto, està bien, però no tanto. Concís. Vinga, clar, concís i, escolta, el que demanen quan em fas tu dies crític de cinema, eh? Exacte, exacte. Potser he anat una mica a l'extrem. Ha fet molta gràcia. Una pel·lícula que, a més a més, va ser el gran premi de Canes d'aquest any, o sigui que... Jo la recomano, malgrat que...
una miqueta digestivament, allò, mica en mica, quin drama, però surts al cine dient, uau, el que acabo de veure. Guai, molt, molt, molt. Doncs vinga, va, anem per la següent. Golpes. Golpes. Bajos, era un grup de música. Sí, sí, sí. Doncs golpes, ara tenim el Luis Tosari, el Jesús Carroza, com a grans, grans, podíem dir, protagonistes. Ens parla dels anys 80, a Sevilla.
Primer és 80, eh? Just després d'haver sortit a la presó el delinqüent Migueli Mataló. Te'n recordes? Sí. No eren els mateixos termes, eh? No, no. Miguel Bernardo Bianchetti. Bianchetti, Migueli. Sí, sí, sí. El millor central que ha tingut el Barça. Puyol, Migueli. Miguel Bernardo Bianchetti. Correcte. 72 anys té en Migueli.
Molt bé, eh? Informació, vamos. Esclar que hi vaig veure una entrevista que li feien, em va agradar molt. És un gran, és un gran. Tarzan Migueli. Exacte. Doncs aquí ara n'hem parlat del delenqüent Migueli, que reuneix a la seva antiga banda per dur a terme una sèrie d'atracs, bancs, jolleries i fins i tot el primer casino de la zona. Però el cas està a càrrec de Sabino, que és el seu germà, i policia. I tot el torment personal i la lleïtat fraterna, Migueli està disposat a arribar fins al final.
Estem davant d'un debut fèrtil, ambiciós de Rafael Cobos, que és un gran guionista, però s'ha passat a la direcció. Un thriller carregat d'atenció, fons moral, històric, el que fa és més que un film d'atracaments. És un retrat dur però sensible dels fantasmes del passat, de l'ajuda personal de mirar, de reconciliar-s'hi amb ells. Perdona, té 73, el 19 de desembre en fa 74. Veus? Molt bé. Del 51 és del 51.
Què més? Doncs aquesta lluita personal de mirar, de reconciliar-se amb ells i que funciona gràcies al magnetisme dels seus personatges principals i secundaris. Està escrit amb elegància i és una pel·lícula a tenir en compte. No és pel·liculón, però és una pel·lícula més que interessant, sobretot la direcció artística, el disseny de producció. Creus totalment que estàs a la sevilla dels primers 80. També parla molt de la transició política. Parla que, bueno, qui està manant en aquells moments, potser ja havien manat a
en altres temps, passa que ara se'n diguéssim que s'ha netejat la cara. En definitiva, un retrat molt, molt interessant d'aquella època. Doncs el tràiler de Golpes. Vinga. Llevan tres atracos en diez días. En total se ha llevado casi un kilo. ¿Lo conoces como si fuera tu hermano? Salió de la cárcel hace un par de semanas. Sol barrio hablado de ti.
Eres famoso. ¿Dónde has aprendido a disparar? En el mismo sitio que tú. Dicen que está ahí. ¿Cuánto quiere por el terreno? Muchos millones, no los tiene. Ya sé dónde está papá, Sabino. Está aquí enterrando el pueblo. ¿Cómo lo sabes? Porque llevo años buscándolo. Lo voy a sacarlo y lo voy a enterrar como se merece. Tú no tendrás por ahí ocho millones para prestarme, ¿no?
Bé, bé, bé, pinta bé i atenció la crítica. Jaime, ¿no lo tienes claro o qué? Te lo digo muy claro. Clarísimo. A mí la va a llevar al tráiler. Va a llevar al tráiler para la tele.
Clar que han de fer aquest accent andalús, però en alguns cops exageren massa, que costi fins i tot entendre'ls. Sí, senyor. En algun moment costa un moment de... Dius, hòstia, no els estic seguint, eh? I ara perquè vaig amb els auriculars i tal. Però, hòstia, a casa no, eh? No, no, no, costa. La crítica, Cheva, que algú et passa per sobre. Vinga, ara. Algú et passa per sobre.
Tiene pinta de un remake del Vaquilla y las películas de Kinkies de los 80. Té alguna cosa, sí. Sí, sí, perquè té molt del cinema de delinqüents... De la Loma, ante la Loma. Sí, sí, dels anys 80. Amb això estic d'acord. Molt bé. Va, què més? Bueno, ens arriba... Va ser molt bo, perquè les altres pel·lícules que vaig anar veient, doncs vaig veure... La que després us parlaré, érem vuit...
la següent valor sentimental, érem 16, i aquesta última, Five Nights at Freddy, érem 30 i pico, 40, o sigui, tota la sala plena. No és un trunyo galàctico, però sí que allò d'estirar el xiclet. Freddy, Five Nights at Freddy, evidentment és la segona part d'una pel·lícula, que la primera, home, estava bé, interessant, però dius, vale, ja ho he vist, sé de què va, és sobre un videojoc, és divertit, pam.
Punt número dos. Qui em va tocar al costat era una nena de 10-11 anys. Amb el seu pare. I vaig pensar, no sé si... No sé si anem bé. Però la nena estava allà... Uai, uai, videojoc, sang i tallar caps, etc. A veure, sí que és la...
La seqüela d'un any després dels horrors viscuts a la pizzeria Freddy Fazbear's Pizza, el guàrdia de seguretat Mike Schmidt, l'agent de policia Vanessa han intentat entrar als esdeveniments i mantenir a la jove Aby, la germana de Mike, allunyada de la veritat.
Quan aquesta noia, A.B., decideix reconnectar-se amb els animatrònics, esperits atrapats dins màquines, desperta un horror latent que allibera foscos secrets i reobre la pesadilla o el malson amb amenaces que ja no queden confinades al restaurant. A veure, passar l'estona, sí. I si ets molt fan dels videojocs, també. També.
Però no. No sigui, mira que jo vaig dir, bueno, a la primera no em va desagradar, però a la segona dius, ostia, no. Sí que hi ha molts efectes especials, sí que s'ha treballat una miqueta, potser una miqueta més la, podríem dir, el treball d'interpretació,
Però no... No, no, no. L'Adria ja és la mateixa directora de la primera i de la sèrie Into the Dark. Hi ha el Josh Hutcherson, l'Elizabeth Lay, l'Almit Lillard, tots els que van estar a la primera. Però és una seqüela pensada per com de terror pur amb ambient opressiu animatrònics que semblen vius, escenes fortes i referències pensades per als fans. Els que sou molt, molt fans d'aquest show us ho podeu passar bé. No parlàs per mi.
No. Ja ho passa a l'entrada. Prohibit l'entrada, el senyor Jaume Cabot. No tinc cap mena de principi d'interès per anar-hi. Va, però escoltem el tràiler. Vinga, va, escoltem el tràiler d'aquesta altra pel·lícula que es diu, Xema? Five Nights at Freddy's 2. Tu espera que jo la busco, eh? Com es diu, Xema, dius? Una altra vegada. Vinga, Five Nights at Freddy's 2. Ara sí, va, va, anem.
Oye, ¿vas a contármelo de tus pesadillas? Siempre es la misma. ¿Tu padre? Jamás podremos pasar página si no afrontas los traumas que te dejó.
Mi padre era un monstruo, ya lo sabes. Dijeron que fue un accidente. Pero no fue hasta años después cuando desaparecieron los cinco niños que... que supe que lo había matado. Ese hombre.
A veure, a nivell del que és... Els animatrònics estan molt ben fets. Falten una poca tela. Però ja ho he dit. Algú fa una crítica. Diu... Salió cuando estaba en clase. El profesor se fue cinco minutos. Salió cuando estaba en clase. El profesor se fue cinco minutos y pude verlo.
O sigui, el tio està esperant que el profe fotés el camp de classe per veure el tràiler, eh? O sigui, el van avisar, eh? És que jo vaig flipar molt, molt, molt, perquè vaig entrar a la sala i això m'agrada, però està tranquil, no té ningú al costat i tal, per tant, a la meva bola. I estava totalment allò.
un bordeado de penya. Per una part dius, ole, perquè el cine no necessita que la gent vagi a veure els espectacles, però dius, hosti, Valor sentimental en 8-10, i aquesta sí que és un pel·lículon. Bueno, és lo que tenemos. Bueno, és lo que has.
Molt bé, Xem, a l'última del dia, va. Va, crec que t'agradarà, és divertida, és romàntica, és curiosa... És per passar una bona estona. La pel·lícula és M'ha robat el corazón. És una pel·li molt, molt divertida. Ens parla de l'Eric, que és un jove enginyer que a la vida li va fatal perquè el tio mira que s'esforça la seva feina, mira que posa tot al màxim perquè la cosa li surti bé.
I no hi ha manera. Total, que fins als nassos, per no dir una altra paraula, decideix atracar un banc a Madrid. I, atenció... Una gran idea, eh? Sí, sí, sí. I, bueno, per fer-ho tot això, per fer tota aquesta fuga...
com ell, la seva nòvia, doncs l'ha deixat, doncs vinga, es posa en una pàgina d'aquestes cites, queda amb una noia, sí, vinga, molt divertit i tal, i...
Quan acaba de robar, es presenta on està ella, amb un cotxe, i li diu, vinga, va, anem de viatge. Ah, sí, sí, anem de viatge, anem a passar-nos-ho bé. I, bueno, doncs és tota aquesta fuga en la qual un sap el que està passant i l'altre no en tenia idea. Però què passarà? Que s'enamoraran.
El que havia de passar. Exacte. El trailer està molt bé. Sí. Jo crec que la pel·lícula és d'aquestes per veure. Sí, m'ho vaig passar bé. M'ho vaig passar bé. El sonriure el tens sempre a la boca. La Jus Gutiérrez ha fet aquesta pel·lícula sobretot per la gran química que tenen l'Oscar Casa i l'Anna Jara. Després surt un roba escenes total que és el Luis Saera.
l'Anna Miran, l'Arturo Valls, a veure, aconsegueix ser això, una combinació atractiva de comèdia romàntica, road movie, thriller-loger i moments d'humor, ritm àgil, entretinguda i fàcil de veure. Per tant, tràiler, jo penso que és una molt bona pel·lícula per passar l'estona.
És el germà de Mario Casas, que se li ha de dir pel nom, eh? Sí, Òscar Casas. Òscar Casas, sí, perquè el primer cop que el veus, el tràiler, dius... És en Casas, no? Dius, no, però aquest no és en Casas que coneixem, és el germà. I ara té preparada una pel·li en la que fa d'un gran pilot de carreras de moto. S'assemblen a més físicament moltíssim, eh? Sí. Tràiler! Vinga!
En estas apps es cazar unicornios. Esos hombres perfectos que ves una vez y desaparecen más rápido que el wifi gratis. Le he contado a mi madre que tenía una cita con una chica y ha dicho, pues lo voy a hacer unas magdalenas. ¿Damos un paseo? Ven aquí. Es un unicornio. ¿Te voy a organizar una cita? Con luces, ¿no? Sí. ¿Quieres que nos vayamos?
Los dos. ¿De dónde quiere ir? No sé, dice que es una sorpresa o no sé qué. Le dice tal, pim, pam, pum, se va. Ya está todo el mundo en que esto es un atroco. Espera. Oye, pensé que no ibas a aparecer. Pues vamos. Sí. ¿Dónde van? La llevo a conocer a mis padres. Estás fatal de la cabeza. ¡Ah, pala! Contigo me pasa como que me fío de ti.
No. Juntos somos invencibles. Es lo de los atracos más espectaculares.
Fins que apareix en Saera, ja ho té, això. Sí, no, no, molt divertida. Tots estan molt ben dirigits, els acudits, les escenes, totes tenen un per què. I, bueno, clar, és que la gent sempre diu, ah, però és una comèdia. Doncs sí, però és una comèdia que està ben feta, doncs val la pena anar a veure-la. Si la comèdia no està ben feta i és el senyor Santiago Segura, doncs passem.
Te'n llegeixo dues de crítiques aquí. A tres metros sobre el cielo, versión 2025? No. No. I l'altra m'agrada perquè diu, con ganes de ver-la, lo pasé genial rodando. O sigui, algú del rodatge té ganes de ver-la. Que bo. Suposo que els del rodatge els hi fotrà un pas especial, no? Suposo que sí. Bueno, pues mira, no ho tinc tan clar, eh?
Xem a la saga, què més podem afegir? Res, res, ja està bé. D'aquestes quatre que us dic, sobretot Valor Sentimental i després M'hi ha robat el corazón. Doncs jo sí que t'afegis una cosa, perquè una última hora de Televisió de Catalunya. El Departament de Salut fa obligatori portar mascareta per accedir a centres de salut, hospitals i residències per contenir lègrims.
mascareta obligatòria, molta grip s'ha de contenir, per tant, si aneu al CAP, hospitals, residències, el Departament de Salut de la Generalitat, jo he dit, eh, mascareta. Xema, que vagi molt bé. No, no, i a més a més, perdona, eh? Jo ho faig, va ser el Black Friday, me'n vaig donar amb la mascareta a tots els centres comercials. És la manera de poder estar tranquil. Sí, senyor. Xema, que la setmana que ve no ens veiem.
I d'aquí dos tampoc. Per tant, ja deixa'm que et digui que ha estat un autèntic plaer un any més tenir-te aquí, que t'espero l'any que ve, bé, hem passat festes. Que vagi tot molt bé. I tant, i per tots els oients de Vilassar Ràdio. I que tinguis molt bones festes. Que s'ho passin molt bé, que agudaixin. Sobretot, viure el present, perquè estem anant massa ràpid. El temps ja corre prou, per si sols. Nosaltres a sobre anem empenyent, eh? No, no, i la gent ja està preparant calçotades. Diu, espera't, a veure, per mi va passar amb el Nadal i després fer-me l'altre.
La gent ja està encarregant... La mona. La mona. Sí, sí, no pot ser. Déu-n'hi-do. Viure el present, sobretot. Xem, que vagi molt bé. Una abraçada ben forta i bones festes. Igualment per nosaltres. Que vagi molt bé.
Fins aquí el parlant de tot d'avui, el de dimarts 9 de desembre del 2025. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us que us ho demani, si no us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 en punt ens hi tornarem a posar en directe a través del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilacerradio.cat per internet.
Amb bones mans us deixo, com us deia, Joan Escopet i Robert Mazza, la primera edició del Crònica per estar ben assabentats i assabentades de què passa i ha passat per Vilassar de Mar i la comarca del Maresma. L'informatiu Crònica en quatre edicions, ja ho sabeu, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Un autèntic plaer haver compartit aquest matí amb tots i totes. Vosaltres demà ens ho expliquem tot a partir de les 10 en punt. Quina cançó ens inspira per arribar a la una? Doncs mira, avui m'ha anat i clavat en un bar. Mira.
Manai clavada en un barf ens farà arribar a la una del migdia. Recordeu que Salut acaba de fer obligatòria o que han de publicar portar mascareta per accedir als centres de salut, hospitals i residències per gent gran per contenir el virus de la grip. N'hi ha molta, per tant, si aneu a CAPS, hospitals, si aneu a les residències de gent gran, sàpigueu que mascareta obligatòria. Res més, podeu recuperar tot el que vulgueu.
totes les seccions del programa Entrevistes, etcètera, tot el programa sencer a través de alacarta.vilasarradio.cat, tots els programes de la casa, de fet, alacarta.vilasarradio.cat i a través de vilasarradio.cat barra parlant de tot. També podeu consultar tot el que vulgueu sobre el magazín del matí de Vilasarradio, el parlant de tot. vilasarradio.cat barra parlant de tot, cada dia de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia.
Res més, que vagi molt bé. Arribem a la una a manar, com us deia, i clavar d'un bar. Clavar d'un bar i manar fins la una, i nosaltres demà a les 10, ja dimecres, que avui sembla dilluns. No, avui és dimarts, eh? Demà dimecres ja, meitat de setmana, ens hi tornem a posar. Que vagi bé!
¿Dónde estás bendita? ¿Dónde te has metido?
Maldita Dónde te ha
Bona nit.