Les notícies de les deu.
Salutacions, l'Ajuntament de Vilassadamar ha instal·lat nova senyalització vertical per advertir del risc de riuades sobtades a les rieres del nostre poble. Els senyals amb el missatge precaució pas inundable per riuades sobtades s'ha col·locat en zones especialment vulnerables a acumulacions d'aigua durant episodis de pluges intenses i que són zones de pas per vehicles i per persones. Aquesta senyalització té una funció preventiva.
L'objectiu és evitar situacions de risc, com quedar atrapats amb el vehicle o ser arrossegats per l'aigua. Els senyals s'han ubicat...
a la Riera de Vilassar de Dal, el camí del mig, a la Riera d'en Cintet, el pas sota el cementiri de l'accés de la zona agrícola, a la Riera d'en Cintet, el pas de l'accés de la Casa de Camp 105, el pas de la Casa de Camp número 104, també de la Riera d'en Cintet, a la Riera de Vilassar de Dal, el camí d'accés a la Ípica i a les Casas de Camp, a la Riera de Cabrils, el pas d'accés a les Casas de Camp 74-76 i a la Riera de Cabrils a l'accés del carrer de Santa Maria.
Des del Consistòria es recorda que cal evitar creuar passos inundables, especialment en Rieres, quan hi hagi risc de crescudar per temporals.
Els cursos escolars 2026-2027, 2027-2028 i 2028-2029 començaran el dia 8 de setembre. Ho va acordar ahir a la tarda per majoria absoluta el Consell d'Educació de Catalunya, segons va anunciar el Departament d'Educació i de Formació Professional.
El Consell d'aquesta manera ha acceptat la data proposada pel mateix departament, que recorda en un comunicat que la consellera Esther Niubo va defensar la proposta assegurant que la data dota de previsió i d'estabilitat al sistema educatiu de Catalunya.
Niubo també va assegurar que es tracta d'una proposta equilibrada que es va decidir pensant en els docents, els equips en directius, l'alumnat i les famílies. També s'han aprovat altres mesures proposades, com que els instituts d'escola tinguin almenys tres tardes lectives la setmana o que no s'elimini la sisena hora als centres de màxima complexitat que ja la tenen aplicada.
Catalunya se situa un any més al capdavant de sol·licituds de patents a tot Espanya. El 2025 van demanar 754, un 4% més que l'any anterior, segons dades de l'Oficina Europea de Patents. Les peticions fetes des de Catalunya representen una de cada tres sol·licituds de patents que es fan a tot l'estat espanyol, que el 2025 va marcar un rècord de 2.255.
El bloc progressista ha guanyat les eleccions anticipades a Dinamarca, en què els centristes tindran la clau de la governabilitat. L'esquerra arribava ja als comissis amb un lleuger avantatge, però sense majories clares. Amb el 95% dels vots escrotats,
El bloc, encapçalat per la primera ministra socialdemòcrata, ha guanyat amb el 48% dels vots enfront del 44,2% de la dreta. Els moderats, amb el 7,7% dels vots, tindran a partir d'ara el paper d'àrbita i també la clau per la formació d'un nou govern a Dinamarca. A les 11 del matí, nou contacte amb la informació.
Des del centre del teu dial, Pila Sa Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Tot va començar amb aquell compàs. Accepto reciclar-te el fet que te crac. Tu, telèfonat petllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport a ell. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de vilassaradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.ca per internet.
Si és veritat, doncs que fa uns matins que no hem estat amb vosaltres aquí al Parlant de Tots i que hi ha hagut els serveis informatius. Després d'uns dies d'absència, ens tornem a incorporar al capdavant del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Gràcies per les preguntes que ens heu fet, si passava alguna cosa, etcètera. Ja tornem a estar aquí totalment incorporats. Gràcies a tots. 10 i 8 minuts del matí d'aquest dimecres. Avui és 25 de març de 2026.
recte final d'aquest tercer mes de l'any amb la vista posada la setmana que ve amb Setmana Santa o el que és el mateix des de fa molts anys la majoria de gent diu allò de vacances de Setmana Santa. Doncs tot a punt també per fer vacances de Setmana Santa i més que menys sortirà
i gaudirà, imaginem, del bon temps. O això és almenys el que volem. Per tant, d'avui tenim un dia assolellat, dia, doncs, tranquil. La jaqueta no fa nosa, no fa nosa. No és que faci fred, eh?, però tenim un dia, doncs, aquests de primavera. Segueu que la primavera és aquesta estació que en un mateix dia et fa absolutament de tot. Pot sortir el sol, com pot ploure, com fer calor, com fer una mica de fresqueta. Per tant...
Marxem de seguida cap al centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. Des d'allà, Joaquim Serra. De seguida ens farà la previsió de cara a avui, sembla tranquil·litat, de cara als propers dies. I Joaquim Serra, que també és aficionat a estirar una mica aquesta previsió meteorològica. Esperem que ho faci avui també. Ens anem una miqueta a la setmana que ve. Abans, l'aperitiu, les previsions de llarga distància que indiquen de cara a la setmana que ve de Setmana Santa.
Dit això, de seguida també saludarem en Joan Escofet, el cap del Servei Informatiu de Vilassar Ràdio, amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, és que tot pujant al DeLorean en repassem les efemèrides, sobretot aquelles efemèrides musicals. A partir...
De dos quarts, doncs, a l'entrevista del matí, el mateix Joan Escopeta entrevista en Pere Janer. En Pere Janer és el cap de la policia local de Premià de Mar, també periodista. Ell ha escrit una novel·la, una novel·la negra, un llibre que ell parla de ficció, però estem convençuts que també hi haurà alguns episodis que ell haurà viscut com a cap de la policia. Per tant, estarem molt atents a aquest llibre que està tenint molt d'èxit, Joan.
Ja sabeu que el parlen de tot, es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, des de fa molts anys, des de l'inici del programa, la col·laboradora que més anys porta al programa...
A les 11 saludarem a la Paquita Bruixa. La Paquita ens porta els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. Molts anys també fa que les companyes de la biblioteca visiten la ràdio els dimecres de dos quarts de dotze per fer les recomanacions literàries. I avui el torn és per la Sílvia Cantos. I l'última hora, a les dotze, rebrem les broquiletes de la ràdio. La Marta va dir a la Mar Natchez. S'ha acabat el broquil. Toquem aquells temes que...
Se n'han de parlar, temes se n'han de parlar, i que a vegades costa una mica fer-ho. Per tant, doncs, d'aquí aquesta secció del S'ha acabat el bròquil. I a última hora, marxarem cap a l'agrícola Vilassà. L'amiga Lara Xarau, des d'allà, ens farà i ens parlarà de les articles de promoció de temporada de proximitat. El bon producte, bàsicament, de l'agrícola Vilassà. Una entitat centenària, que això es diu molt aviat, eh?
Doncs aquest és el menú de dimecres 25 de març de 2026. El meu nom, Jaume Cabot. Sapigueu que avui és el dia mundial de la gofra. El dia mundial de la gofra. Hi ha dies mundials per tots. Alguns, si m'ho permeteu, i ho dic amb tot el respecte, bastant prescindibles. Però en qualsevol cas, l'edició d'avui és la número 2.320. 2.320 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. 11 i mig per damunt de les 10. Ja ho tenim tot a punt. Motor rancès. Posem primera i arrenquem. Som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, dia aquest dimarts tranquil, dia que la jaqueta dèiem que sobretot a primeres hores del dia, les hores centrals del dia segurament sí que ens faran osa, però a primeres hores no feien os a la jaqueta.
Joaquim Serra, sempre ens aportes informació de cara a propers dies. A veure si estirem una miqueta i en aquesta previsió parlem de cara a la setmana que ve què diuen les previsions de llarga distància. Joaquim Serra, què ens espera meteorològicament parlar? Molt bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia. La situació meteorològica ve encapçalada per un temps que de moment s'ha de mantenir francament força tranquil al llarg dels pròxims dies, però amb alguns matisos.
no tindrem una estabilitat absoluta, però sí que en conjunt, durant les properes jornades, tindrem força sol i poc fred, tot i que al cap de setmana les temperatures baixaran una mica. De moment, sembla que tindrem, doncs, un...
Un diix mecres marcat bàsicament per l'estabilitat i pel sol, amb unes temperatures mínimes que han baixat una mica les fondalades de l'interior de la comarca, però en general han estat més altes que no pas des d'ahir. Per exemple, a Mataró ahir 9 de mínima, avui 10, però en canvi a Tordera ahir la mínima va ser de 4 i avui de 3.
Per tant, envien encara una mica fred a primeres hores del dia cap a l'interior de la comarca. Com dèiem, jornada tranquila i amb temperatures més altes. Avui alguns punts del Maresme es podrien superar fins i tot als 20 de màxima. I si van acostar cap als 19, avui podíem arribar als 21 de temperatura a les hores centrals del dia.
amb vents que ho faran fluixos de components sud-oest en general, com a molt lleugerament moderats aquest migdia i situació marítima que estarà dominada principalment pel Marajol aquest matí i àrees de Maró aquesta tarda. De cara a demà, de moment aquesta propera matinada s'esperen núvols abundants, no descartem algun ruixat puntual, sobretot matinada a primeres hores del matí de demà, però molt a primeres hores, després els núvols aniran marxant i el sol s'imposarà de cara a
Al vespre de demà tornarien a aparèixer algunes nubulades i podríem tornar a tenir alguna gotellada molt puntual. En conjunt, per tant, demà tornarem a tenir un dia dominat pel sol amb unes temperatures que baixaran una mica en relació a les d'avui, especialment les temperatures diurnes. Les mínimes faran tot el contrari i pujaran lleugerament.
Pel que fa als vents, demà continuaran fluixos força variables i amb una situació marítima dominada per la maró de fons a tota la costa marasmenca. De cara a divendres sembla que tindrem un dia novament assolellat i també dissabte. La nit de dissabte-diumenge passarà una línia frontal que podrà deixar novament alguns xàfecs, però el diumenge de Rams s'espera un temps tranquil amb restes de núvols, però d'entrada sense precipitacions.
Doncs Joaquim Serra, hem arribat a diumenge de Rams. No hem estirat més. En qualsevol cas, estarem molt atents a aquests possibles canvis de cara a final de setmana i sobretot de cara a la setmana que ve de Setmana Santa. Ho acabem de parlar al llarg dels propers dies. Gràcies, Joaquim. Fins demà, a la mateixa hora que tinguis. Molt bon dia. És un quart d'onze en punt del matí. De dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment, ara mateix d'obrir finestra informativa.
de tot. Poc ens passa. Mira que portem dies d'absència i hem trobat a faltar molt allò de dia a aquesta hora. Senyors Cofet! Bon dia i bona hora!
No anem bé, no anem bé. Bueno, sí que anem bé. Ara, ara. Han de repetir aquest gag que involuntàriament, doncs, tendim a repetir, eh? Si una cosa funciona, no la canviïs. Senyor Escofet, bon dia. Bon dia, Jaume. Bon dia a tots i totes. Què? Tornes aquí al comandament de l'Enterprise, eh? Sí, senyor. Estem aquí al capdavant després d'uns dies d'absència i, escolta, contents de tornar, doncs, tot va sobre la normalitat. Superbé, molt bé. Atres mesos era Nadal, avui, eh?
I d'aquí tres mesos estarem celebrant la festa local, Sant Joan, dia 25 de juny. Sant Jo. Santú. Ja haurem fet la rebella Santú, el dia de Santú i la festivitat local de Santú. Com passa el temps? Tres mesos.
Però molt, eh? Però és que passa molt ràpid, eh? Ha sigut un obri, com més gran ja allegaràs a mi edat, ja? Sí, sí. Com més gran et fas, més ràpid passa el temps. Aquest ja allegaràs a mi edat i el tu m'entenderàs són frases que acostumem a escoltar. Jo encara tinc les estovalles del dinar de Nadal. Encara ho tens allà, eh? Sí. I dic, mare de Déu. Jo encara tinc les copes per posar dins d'armari. Sí, han passat tres mesos, ja. Potser que ho deixi, no?
Sí, sí, sí. Escolta, és que tot passa molt ràpid. D'aquí menys d'un mes ja anem a Sant Jordi. D'avui a un mes Sant Marc. Sant Marc. I després ja de cara a Sant Joan, de cara a Barraca. Jo m'estic espantant. És espectacular la velocitat. Ara no és broma, eh? Que agafa, no, no. No és cap mena de broma, eh? De moment, el gran moment de l'any, que a mi personalment m'agrada molt, que és el canvi d'armaris, de moment toquem una mica el freno, eh? Perquè la setmana Santa ja se sap que...
Que sempre acaba plorent, plovent... Fa calor, màniga curta, plou... Primavera, primavera!
La Fira de Mataró sempre hi plou, eh? Sí, la Fira de Mataró, que és el juny, maig, juny, ara no ho sé, principis de juny. Sempre plou, eh? Sempre plou, sempre. Escolta, m'ha acomiadat un dels grans, eh? Gino Paoli ha mort als 91 anys. A mi m'ha fet molta gràcia... Bueno, molta gràcia no, evidentment no, la mort del pobre senyor. Però sí que hi ha hagut, evidentment, Gino Paoli és l'autor d'aquesta cançó, Sapore di sale, absolutament que tots tenim al cap. Sapore di mare. Sapore di mare.
Hi ha alguns mitjans que han titulat com Sapore di mare, quan és Sapore di sale el nom de la cançó. Però, bueno, hem dit, mira... Pobre home, en fi. 91 anys, ha mort a l'escola veneciana de la música transalpina, que descansi en pau. Descansi en pau, Gino Paoli. Sapore di sale Sapore di mare Que hay su la pelle
Bona nit.
Tu ets el meu pitxillo, eh? Estàs just al davant meu, eh? Se separa un vidre. Però els nostres cors estan junts, eh? Sí, home, sí. És el sabore di mare. No, sabore di sale, sabore di mare.
Sabore di mare. Com els llagostins, com les gambes, com els escamarlans, que tenen sabore di sale, sabore di mare. Demà parlarem en el poc ens passa de menjar, eh? Sí o no? Avui és el dia mundial de la gofra, que ho sàpigues. Un aliment que a mi me'n diu molt poc, eh? Podríem prescindir... Demà què parlarem? Una mica així, d'espoiler. Les novetats d'alimentària. Ara que diu sabore di mare.
Sí o no? Tenim novetats. Estan fent pernil i embotits de peix. A mi això ja m'està fent patir una miqueta. El pernil és pernil, eh? La sardina és sardina. Pensant en els amics de la comunitat musulmana, eh? Que puguin... Que puguin menjar pernil, no? Però dir-li pernil a alguna cosa que no és de porc, a mi... Totalment. També nocilla verda, eh? Demà en parlarem, eh? Mira, Joan, tu sempre dic una cosa. Quan algun dia a la teva vida dius la música d'avui ja... La música d'abans ja no es fa...
Ja no es fa música com la d'abans. O dius, què està passant amb el menjar? És que ens hem fet grans, eh? No, filla verda, eh?
Que rima amb una altra cosa que va amb herda, també. Amb herda. Sempre s'ha de donar... A mi, Joan, què vols que et digui? El pernil de sardina. No, és de ventresca de tonyina. Molt bé, de ventresca de tonyina. I la mortadela de peixes passa. Ja estic avançant al poc que ens passa demà. Demà, demà. Descansi en pau. Gino Paoli. Avui els sereus de Gino Paoli aniran fent clinc-clic perquè totes les ràdios del món posaran aquesta cançó. Una altra vegada. Va, clinc-clic.
És l'únic tros de la cançó que en sabem tots. A partir d'aquí ja no... Ara hem incorporat el Vicino de mi. Vicino de mi. Va, Vicino, anem-hi. Vinga, va, avui tenim concurs. Obrim WhatsApp. Jaume Cabot refresca el nom del WhatsApp nou, que només fa un any i mig que tenim el nou número. I encara no els sabem...
Tenim avui diferents propostes per la nostra secció imbècil del dia. La gent pot votar qui creu que és el guanyador d'aquesta bonica secció. Quants tenim? Crec que són quatre. Oh, rècord! 675990052 675990052 Prepareu les votacions per WhatsApp qui és avui l'imbècil del dia.
A veure, Joan, qui té el doctor's honor d'ocupar aquest espai? A veure, la primera és un ferm candidat, però a mi personalment se m'obren dos protagonistes. A veure si m'explico. Ai, ai, ai.
Els metges del Real Madrid s'equivoquen examinant el genoll que no era de Mbappé. És a dir... Està molt bé aquest genoll, eh? Li van estar fent artroscòpies a la cama al genoll dret quan la lesió era al genoll esquerre. Però clar...
Et sembla que anirem allà mateix. Mbappé no pot dir... Si tu vas a l'oròleg i et mira l'orella, escolti, senyor, que és més a baix, no? Els metges del Madrid és un error garrafal, però ell mateix no pot dir... La gos...
L'esquerra Ah, l'esquerra I la dreta com seria en francès? L'adroat I ell li tocava l'adroat Però és que és alarmant Tant els serveis mèdics del Real Madrid Com el propi jugador Això entre tu i jo Ja no és el meu afany culer Però aquest noi Jo no el veig molt espavilat A veure, que ho dic des de la ignorància Perquè no el conec És un noi que s'està transformant
però jo crec que aquest noi no el veig molt espaviladet, allò. A veure, no has de ser molt espavilat, perquè si vas al metge et toca la cama, que no és dir-li, perdona, que és l'altra cama. I ara que dic això, crec que això, que deixa'm saludar en en Quim, en el meu pare, que està encara a l'hospital, i el volem saludar i que ràpidament a casa i que ens vingui a fer visites aquí al matí, que hem d'anar a fer cafès.
Només faltaria. Ell sap quin genoll li van mirar, no? Això va ser una reflexió que vaig fer, va ser com si ell entrés a l'hospital i escoltés, escoltés, perdona, és que el genoll no és aquest. M'entens? Doncs és això, des d'aquí una salutació. Només faltaria una abraçada en Quim. Doncs vinga, va, dit això, jo aquest me'l quedo... De moment voto aquest, de moment. Sense saber qui és l'altre, eh? Va, parlem, més coses.
Doncs, el segon candidat a l'ordre a la imbècil del dia és un... en estat de guerra.
diguéssim, Iran, Estats Units, Israel... Un dels secrets més ben guardats és la localització dels teus efectius armamentístics. Seria el seu. Aleshores, el gran port avions Charles de Gaulle, de l'armada francesa... Tot es diu Charles de Gaulle. Una biblioteca, un aeroport... Segur que fan un peninyi, també Charles de Gaulle, per esmorzar. Posa'm un Charles de Gaulle...
amb un nuaset, allà diuen nuaset al tallat. Exacte. Doncs resulta que un dels membres de la tripulació va sortir a córrer per la coberta amb una aplicació d'aquestes que podia veure tothom. Llavors, clar, veus al mig del mar...
Un paio, doncs, corrent, allargada, que pugui tenir un portaavions que deu ser un quilòmetre o un quilòmetre i mig, com en vol, hauria de fer 26 voltes. De fet, una cosa, vam parlar de portaavions una vegada, amb l'Agustí Martí en el ram de mar, i un portaavions per qui tingui situada la ràdio, eh?
pot arribar d'on estem a la ràdio passant l'espigó de carrer. Sí, sí, sí, per això ha de fer un quilòmetre, quilòmetre i mig, anant curt, eh, un portaavions. Doncs va estar a 7 minuts, aquest oficial de l'armada francesa, 7 minuts, 35 segons, corrent amb el seu rellotge intel·ligent, doncs geolocalitzant a tot el món la posició del portaavions Charles.
Els francesos avui tenen molts números. Però no hi ha dos sin tres, Joan. No, no, no. Doncs, altre candidat, doncs, el DJ Estifa Oki. Què ha fet l'Oki? No sé qui és l'Oki, però... Sí, és aquell estatunidenc d'estètica oriental, amb el cabell molt llarg, que, bueno, ha sigut DJ. Una de les seves particularitats és acabar els concerts repartint, doncs, llançant pastissos a la gent. Ah!
Ah, ja sé qui és. Hem sabut que va fer una xerrada al Mobile de Barcelona i va cobrar 220.000 euros. Fins aquí correcte, però clar, va estar tan poc temps que la xerrada va costar 3.662 euros al minut.
L'imbècil del dia no seria ell, en aquest cas seria el que l'ha contractat i ha permès això, perquè ell diga-li el llestet del dia. Els que omplen, en fi, també, i pagar aquestes quantitats em sembla, en fi, a nivell de Cristiano Ronaldo o Messi, 3.662 euros al minut per un capullo que et faci una xerrada...
Que se pot anar a casa seva tranquil·lament. Jo, si el veiés, no el coneixeria, també t'ho exeriria. Doncs, noi, 3, 5, 4, perquè, atenció, la quarta opció. Aneu votant, eh, si voleu, va. Som-hi.
Doncs bé, el jutjat de Figueres ha declarat llibertat sense fiança de dos presumptes narcotraficants després d'haver estat en presó preventiva dos mesos perquè la substància que els van interceptar els Mossos d'Esquadra era paracetamol. És que és absolutament lamentable. És a dir...
Els fets passen el 18 de gener, quan uns Mossos veuen, una patrulla de Mossos, veuen uns senyors que fan, diguéssim, alguna transacció que a ells no els sembla correcta, amb un tipus de motxilla, de bossa d'esport, uns diners, els intercepten, troben la substància marronosa prensada...
a presó preventiva i l'anàlisi forense demostra que era paracetamol. No era cocaïna. Ara, clar, també la pregunta és què fas portant 180 grams de paracetamol i, en fi... I fent aquest tipus de transacció. I fent aquest tipus de transacció, no? Que és tan fàcil com dir, tinc mal de cap, algú té un paracetamol i et dona pastilla, eh? Tampoc hi ha més...
Hosti, Joan, avui si poguéssim partir el premi... Està complicat, eh? Partim el premi entre quatre i el repartim una miqueta entre tots, eh? Sí, sí, sí, sí. Jo sóc molt fan del... del de l'armada francesa, eh? Sí, l'armada francesa és un crac enorme. A veure, soldado, venga, paca, vení a qua. Vení a qua.
Vinga, vinga. ¿Dónde has estado tu imbécil? Mare de Dios. S'ha de ser molt ruc, eh? Sí, sí, sí. Poses en perill a tota l'armada dels companys. I a tota la nació. Tota la nació francesa. La República.
En fi. Va, Joan, més coses. Un altre titular que ens ha cridat molt l'atenció. Bé, deixa'l, deixa'l. Deixa'l, deixa'l. Deixa'l, deixa'l, per si un cas... Per exemple, el diari El País, que sempre havia sigut la gran referència quan estudiàvem. La NASA revela els seus plans per crear la primera colònia humana a la Lluna. Home, colònia?
Ja hi ha moltes colons. No sabem si serà cítrica o frescota. És una colònia fresca. Pot ser la colònia Bustamante. Hòstia, no, per favor, no portem això a la lluna, sisplau. Clar, evidentment es refereixen al primer assentament humà.
Però que fàcil és dir, per exemple, assentament humà, i no la primera colònia sense matisar ni explicar. No sé, a mi personalment m'ha fet gràcia aquest titular, que com a mínim és dubtó. Després hi ha la colònia de Santi Cañizares, eh? També. És que hi ha colònies també prescindibles, eh? També prescindibles, eh? Déu-n'hi-do. Com els dies mundials de... Del gofre, avui, eh? Sí, sí. Diu-te la gofre. Jo m'imagino... A mi tampoc, eh? La gofre. Estan molt afrancesats, avui, eh?
Sí, avui estem avui... Avui és un dia molt afrancesat, però sabent que has estat uns dies que no has pogut estar i sé que t'agraden molt qualsevol tipus d'informació del Papa Lleó XIV, et puc explicar que si tens mig milió d'euros... No és el cas. Jaume, que no sé si és el cas o no...
Doncs pots donar-li la mà al Papa a la seva visita que farà a Espanya, del 6 al 12 de juliol, amb visites a Madrid, Barcelona i Canàries. Perdona, perdona. És a dir, donar-li la mà al Papa. S'ha catalogat diferents graus de patrocini, es poden consultar a través del web de la Conferència Episcopal Espanyola, conelpapa.es. Llavors tu pots realitzar donatius monetaris, també poden ser en espècies,
I segons el que paguis, tindràs major o menor apropament amb el Papa Llaó XIV. Si pagues entre un milió d'euros, que seria el nivell VIP, i 500.000 euros, tens dret a un espai reservat, una trobada...
amb el papa, li pots donar la mà, sempre que hagis pagat aquestes condicions, i tens el privilegi de poder fer servir el logo del Vaticà en els teus actes. Si ets una empresa, doncs pots posar el logo del Vaticà. I, en fi, es va baixant. Un moment, un moment.
I això on te va parar, aquests 500.000 euros per tenir petició? Bé, ajuda a anar a finançarment de la gira mundial del Papa. També es pot pagar en espècies. Com s'entén això? Conelpapa.es també obren un apartat que és espècies. Llavors vol dir, per exemple... La web és cutre de cuidar. Pots col·laborar amb lavabos, amb tanques, amb wikitiquis, que serien walkie-talkies...
amb l'actor Esquerra, etcètera, etcètera, fer misals... Quina mandra fa tot això, eh? Imagina la quantitat... Hi ha gent que ho farà, eh? Segur, home, qualsevol gran empreny, el Corte Inglés, no? Corte Inglés, sí, els veig allà. El Corte Inglés podria ser, no? Poder lluir el logotip vaticà, eh? Sí, sí, sí, molt bé, molt bé. I donar-la amb el papa, el senyor Corte Inglés. Que ve ara, el juny, eh? Vé el juny, eh? El 6 al 12. Carai. La Sagrada Família.
A la sala de família. I se'n va al Congrés, eh, també. Primer, papa, que farà un exorcisme al Congrés. Sí, sí. A veure si... Vinga, va, vols anar-hi tu, no? No. Acreditem o no? No, no, no. Jo és que hi haurà molta gent i ja saps que a mi les aglomeracions no m'agraden, eh?
Els que ho passen malament també són els taurons de les Bahamas. Què dius ara? Un estudi acaba de demostrar que estan infestats de cocaïna, cafeïna i qualsevol tipus d'analgèsics. La gent ho tira al mar. I els taurons de les Bahamas, segons l'Environal Pollution, que és una revista internacional, ha detectat traces...
de cocaïna i amfetamina en aquests bitxos. Tu imagina't si el tauró ja fa por, diguéssim, de normal. Sí, sí, sí. Ara sobreestimulat. Sí, sí, drogat directament, eh? Una festa, el tauró. Vámonos de fiesta. L'altre dia, saps que sempre que estem uns dies sense fer programa, hi ha moltes coses que penso, hòstia, això estaria al poc que ens passa. Que va sortir-lo de Lleida, que és la ciutat espanyola que més... Digues que, clar, és molt avorrit, Lleida, amb tot el carinyo, amb tot el carinyo.
Però, clar, hòstia, que els taurons s'estiguin amb amfetamines... A les Mahames hi ha molta oferta d'oci, eh? Hi ha molta festa allà a les Mahames, i els taurons estan allà... Hi ha molta oferta d'oci, sempre hi ha una full moon party, eh? Ja veus, i aquí tenim la gran pàrcula. Això sempre em ve al cap. Dimecres, el patronat parroquial. Dimecres 22 de juliol, amb mala llet, en ple estiu, eh? Sí, sí, sí.
Tiburón 1. Perquè vam fer Tiburón 15, eh? I les que no, la teneu. D'aquelles pel·lícules que s'han de dir Tiburón, eh? Tiburón. No es pot dir Tauró. No, no, no. A TV3 sí. Però no, no. S'ha de dir... Vaig a veure Tiburón.
Quina por fotir, eh, tiboron? Imagina't que arriba dopat el bitxo. I l'endemà, quan anem al patronat i l'endemà anem a la platja, ningú es banyava. No tinc calor avui. No, no, estic bé, estic bé. Mories allà al forn, però... En fi, va, més coses, Joan. I ens ha agradat per tendre, eh? Un noi de 15 anys... Sí.
Doncs... Alemanya estem parlant, eh? Té una nòvia de 14. La nòvia de 14 no va poder anar... No podia assistir al col·legi perquè no la podien portar. Què va fer el noi? Va anar a la central d'autobusos del seu poble. A les 6 del matí va, podem dir, robar un autobús. Se'n va anar a portar la seva nòvia a l'institut. 15 anys conduint la nòvia 14, eh? La va deixar a l'institut
Va esperar, la va recollir, la va tornar amb autobús i la companyia no es va adonar en cap moment fins a les 6 de la tarda que havíem perdut un cotxe, un autobús. O sigui, em sembla sensacional. Tot el dia autobús amunt, autobús avall, un nano de 15 anys. Jo crec que aquí podríem fer el crac del dia.
I l'imbècil del dia, perquè la companyia d'autobusos també... Sí, brilla per la seva seguretat. Molt bé, molt bé. Vas allà, robes un autobús amb 15 anys i vas a portar la nòvia a l'institut, la tornes... Molt bé, molt bé. La realitat és fantàstica. I tant que sí.
Que pugem en el DeLorean, si et sembla, perquè... Va, Joan. Ostres, amb tan imbècil del dia i tanta notícia que havíem de comentar, doncs... Tres minuts tenim, va. Doncs mira, avui hagués estat l'aniversari d'Areta Franklin, nascuda l'any 1942 i va morir a Detroit, la ciutat del motor, a l'agost de 2018. You make me feel like a natural woman.
Doncs avui vés fet anys la gran Aretha Franklin en cançons com aquest, You Make Me Feel Like A Natural Woman. Qui més? Què més tenim al Dilori? I avui fa anys, felicitem, Happy Birthday, Sir Elton John, 79 castanyes. Va, el gran Elton John. Sir Elton John, que allà Sir no és tothom. No, no. Investit per la reina. It's not sacrifice.
79 anys, eh, Elton John? Com? 79? Per molts anys, Elton, que ens escolta cada matí. Recordem que ja vam dir que s'ha quedat completament sec per una malaltia heavy, eh? Un dels grans, eh? Un dels grans del segle XX.
Fes coses, Joan. I les tortugues, l'any 1967, el dia com avui, arribaven al número 1 de totes les llistes mundials i ens deia que tots junts serem feliços. The Turtles, I'm happy together.
Que finet va els DeLorean. Després d'uns dies parat, aquest DeLorean segueix anant finet, finet, eh? Ara hem canviat de mecànic, eh? Sí, perquè s'ha jubilat el mecànic. S'ha jubilat el nostre mecànic del DeLorean. I ara el tenim un altre. I ara el portem amb un altre que no sabem si és un concessionari de vehicles de segona mà o és un taller. Ah, carai, això ja m'ho explicaràs ara, eh? He anat fora uns dies i ho canvies tot, aquí. Va, més coses.
I tal dia com avui, del 75, Barry White ens regalava aquest autèntic àlbum, que és una preciositat, eh? Just another way to say I love you. 51 anys, 51 anys fa que s'estrenava aquest àlbum.
I ara estic segur que amb l'última cançó del Dilorian, avui tothom estarem tot el dia cantant això. Sí, sí, perquè a Torre Lodones, a Madrid, tal dia com avui, de fa 20 anys, moria Maria de los Ángeles de las Heras Ortiz. Vaja, Rocío Durcal. La que ens cantava allò de Joan... Me gustas mucho. Me gustas mucho. Me gustas mucho tú.
Això hi ha més coses, eh? Aquest me gustas mucho, moltes més. La dona de Junior, oi? I el pare dels que cantaven Sopa d'Amor, pot ser o no? Podria ser, no ho sé. Ai, ai, ai, ai. Si ho has sentit això en Robert, ara s'aixeca... No, em sembla que no. Ara no ho sé. Ai, ai, ai. Ja bé, ja bé. Ara deixem uns minutos musicales, eh? Minutos musicales. A veure, explica'm, Robert, explica'm.
Ho he dit bé, ho he dit bé. Sopa d'amor, Antonio i Carmen. Això! Ja ho he dit bé, ja he pensat. Com he vist que s'aixecava, dic ja l'he fet, ja l'he fet jo. Va, Joan! En 20 segons, explica'm què tenim avui a la 1 al migdia, 3.57 de la terna, va. Doncs molt ràpid, farem prèvia de la Setmana de la Salut, anunciarem que demà la Volta Ciclista Catalunya surt de Mataró i prendrem les últimes patates braves amb el Frankfurt Montevideo, que va tancar diumenge a les seves portes després de 19 anys de servei.
No te'n vagis, perquè parlem de servei, entra per la porta de la ràdio el cap de la policia local de Premià de Mar, en Pere Jané, que ens ha escrit un llibre de novel·la negra, que estic segur que alguna cosa de real també hi ha. Sí, segur li diré que el que tinc a la butxaca és un paracetamol, no sigui com els de Figueres. Oh, oh, vigila Figueres. Joan, un al migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze torno a saludar. Doncs aquí serem i recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa. M'he gustat molt, sóc tu.
Tarde o temprano seré tuya, no tu seràs. Me gustas mucho. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al webconsum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi!
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
De la mà dels companys de Premià Mèdia, hem vist una notícia que ens ha cridat molt l'atenció i, a més, podem dir, amb Sant Jordi pràcticament a la cantonada sempre es va començar a fer bullir l'olla pel que fa a novetats editorials, novetats literàries.
I el que comentàvem ens ha sorprès, com a mínim, del cap de la policia local de Premià de Mar, Pere Gené. Ell ha fet ja alguns escrits, ha fet alguns assajos, però ha decidit aventurar-se a escriure la primera novel·la. Podríem dir, ara ens ho explicarà en Pere Gené, no sabem ben bé si és una novel·la negra, un thriller, que passa, a més a més, a París. Per tant, evidentment, ens ha cridat molt l'atenció. I l'hem fet venir...
accedit amablement en el nostre matinal en el parlant de tot. Pere Janer, molt bon dia. Hola, molt bon dia i gràcies per haver-me convidat. Cap de la policia local de Premià de Mar, vas estar Mossos d'Esquadra també, llicenciat en Periodisme, fins aquí anem correctes, i com en Pere Janer segurament s'avorria.
Jo vaig a provar el que és escriure una novel·la i presentes aquestes les veritats amagades. Fes uns cinc cèntims, Pere, de què hi ha dins d'aquestes veritats amagades. I si sabrem quina és la veritat que no està amagada, clar.
Bé, és una novel·la que vaig començar fa molts anys, fa molt temps, i com que no sóc escriptor, ni en principi m'hi penso dedicar, era per mi com una... passar-m'ho bé, no? Per això la vaig anar escrivint, reescrivint, la vaig deixar reposar, la tornava a agafar, no tenia pressa per fer-la, però al cap i al final vaig pensar, bé, ja l'he acabada, quan la vaig acabar, i dic, bé, què faig, no? I vaig proposar alguns editors i els hi va...
agradar i fins aquí. De què parla? A veure, sí que sé... Perquè ens proposes d'entrada, perdona, un viatge a París, sobretot relacionat amb robatoris d'art, clar, la pregunta ve concreta, ja veiem que no, perquè dius que ja ve de temps, però clar, amb el robatori del Louvre, absolutament fantàstic, jo crec que tu en aquell moment hauries de dir, Déu meu, no?
Sí, ha sigut casual perquè evidentment jo feia més temps que l'estava escrivint. Però és una novel·la que s'inicia d'una persona, el protagonista, que va fer un treball periodístic, precisament, sobre Montmartre,
del barri de Montmartre, com es havia perdut l'essència, com Montmartre com a barri també està perdent, com molts barris de grans ciutats no és el que eren, però es veu abocat per una sèrie de circumstàncies, pel destí a fer altres coses, a investigar el espoli de robatoris d'obres d'art que va haver-hi durant l'ocupació a Alemanya a París. Els fets, evidentment, passen a París actual, però hi ha una mica de flashback, perquè es remunta al que va passar...
durant l'ocupació, repeteixo, a Alemanya, a la Segona Guerra Mundial. Doncs aquesta trama, que el nucli és un robatori d'obres d'art amb una investigació policial, evidentment, però no considerem, ni amb l'editor, que sigui una novel·la pròpiament negra, tot i que, repeteixo, hi ha un punt de negró, un punt d'investigació, sinó també com els protagonistes, sense voler-ho, es veuen embolicats en una trama
i en el qual tindran problemes. Jo sempre dic que és una novel·la de perdedors. No hi ha bons i dolents... Sempre diuen, perdona, que les grans pel·lícules es fan dels perdedors.
Doncs aquesta novel·la parla una mica dels perdedors de tots. Parlo de com les persones sovint prenem decisions equivocades, que aparentment són innocents, i aquestes equivocacions, aquestes errades, ens provoquen, ens poden procurar un trasbals important a la nostra vida.
Treballo molt la imperfecció de les persones, no? Potser en l'art també hi ha imperfecció, la bellesa, no? I sí que és cert que hi ha una investigació, hi ha uns fets dolorosos, però no és l'únic fet dolorós que passa a la novel·la, sinó que n'hi ha d'altres, d'altres més que afecten també la gestió de les emocions. Això que hi ha una mica de barreja de tot.
Has remarcat que els teus protagonistes d'aquestes veritats amagades no són ni bons ni dolents, no? A vegades literatura més antiga d'altres segles sí que tendeix a presentar el bo-bo, el dolent-dolent, no? I aquí jugues una miqueta amb això, no? Una mica la vida, no? Ni tothom és tan bo ni tothom és tan dolent, segurament. Exacte, exacte.
Tot i que a la novel·la hi ha el dolent, i el Hafer Hitchcock ja deia que el dolent, en les pel·lícules perquè enganyin, el dolent ha de ser molt dolent, que es vegi. A més intel·ligent, perquè el dolent tot no ven. Sí que hi ha un punt de maldat, però hi ha també un punt de... Jo dic que a la novel·la hi ha...
hi ha amistat hi ha deslleialtat hi ha amor hi ha infidelitat hi ha dolor hi ha perill és una mica un convendi de tot això però sobretot les persones els protagonistes veuen que es veuen abocats amb tota la bona fe a prendre decisions que el lector jo sempre quan escrivia la novel·la no volia jutjar que sigui el lector que jutja que diia ostres jo això no sé si ho hagués fet d'aquesta manera o ho hagués fet o no sé per què aquest senyor fa això i és una mica la idea
Tinc la sensació que al marge de l'argument que comentaves, crec que a tu t'agrada, si no potser vaig ser errat, però aprofundir i buscar una mica en els personatges, en els sentiments, intentar retratar una mica els sentiments, evidentment en el marc d'aquesta novel·la thriller negra.
Ho has descrit perfectament, perquè l'última presentació que vaig fer, vaig fer una a Barcelona i ara l'haig fet a Mataró, un de les persones, que és el que més t'agrada, que gent que et coneix, llegirà el llibre, però quan hi ha algú que no el coneixes de res i l'ha llegit el llibre i, bé, li ha agradat, doncs això és una satisfacció. I m'ho va comentar, no? Dic, ostres...
És un llibre, una novel·la que, sense dir res, diu molt. Hi ha algun personatge que sembla que no hi siguin, però hi és. Cada lector llegeix i fa la seva novel·la. També he de dir que Daniel Penac, que era un escritor francès, deia que el lector té tot el dret a llegir la novel·la, a deixar-la a la meitat, a recuperar-la, a no llegir-la, a que li agradi, que no li agradi... Bé, és una mica això. I el que deies abans, que en la novel·la...
Jo ho he dit compte, no? Es pateix, al final. Sí que l'he disfrutat, però sobretot la part final, la de producció, es pateix. I després he parlat amb gent que són escritors, de veritat, o altres que han fet obres d'art o pintures, i m'ho han dit. Això m'ha ibegat una mica. No, no, és que crear es pateix. Perquè no deixes de... Quan fas alguna obra, pels altres deixes de mostrar-te, et despulles, no? I és que saps objecte al judici de la resta, no? Diu, ostres, no?
I això fa una mica de patiment, però bé, és el que hi ha i no es pot fer d'una altra manera. Les persones que ens estan escoltant, ara, Pere, no et veuen als ulls, però quan estàs parlant de la novel·la, estem fent aquestes reflexions, ostres, els ulls et brillen. Tinc la sensació que tu has passat molt i molt bé escrivint aquesta novel·la, no? Sí,
Hi haurà hagut moments de tots, clar. Sí, hi ha molts moments d'entusiasme, hi ha moments de dubte, hi ha moments de reescriure, de relegir. I a mi m'ha passat, i ja ho he dit en altres ocasions, el que passaria a tothom que ha escrit una novel·la o que escriu algun text que li agrada que quedi bé, doncs, i en periodisme es fa això, deixes reposar l'escrit i quan el recuperes al cap dels dies canviaries moltes coses, no?
I a mi m'ha passat, i estic convençut, i segur, perquè a tots els escritors els hi passa, no? Recuperes, i a mi m'ha passat, amb la novel·la ja la tenia acabada, no podia canviar res, i moltes paraules, ostres, aquesta no l'hagués posat així, aquesta frase no m'acaba d'agradar. Però bé, també dic que canviar-la després no és garantia que la milloris, a vegades millor no tocar res i deixar-ho com estàs, no? No ho sé, és complicat i per això això fa patir.
Això precisament ens ho comentava aquí on estàs assegut tu fa uns dies, Christian Beteta. Christian Beteta és un exalumne del Tecnocampus de Mataró que ha guanyat el Goya, el millor curt de ficció. I deia això, deia he guanyat el Goya amb aquest curt, però l'hauria canviat mil vegades, no?
Sí, sí, és cert. I fins i tot, quan dic les veritats amagades, jo no, no? Però hi ha actors que fins i tot el títol haurien canviat. I per què em dic, tornant-ho al títol, ara, si em permets, que la novel·la té el seu punt de singularitat perquè comença com acaba i acaba com comença. I a més, és en temps real. És a dir, no
Hora rere hora, perquè hi ha un elipsi, però, per exemple, si la novel·la, la història, comença un dimarts, acaba el següent dimarts. Són set dies. I la prova està que, quan buscava algun títol per la novel·la, pensava set dies, però set dies el veia molt pobre. Després vaig pensar set dies a París, però semblaria una guia turística. I aleshores vaig decantar-me per les veritats amagades que, en la vida i en el llibre també, tots els personatges tenen alguna veritat amagada que va florir.
Queda arrodonit, com deies. Sí, és una mica així. I per què París, i no Barcelona, Madrid o Sevilla? M'ho invento. París és una ciutat que... La coneixes? No, la conec com tothom. Jo he anat 4 o 5 vegades, però sempre m'ha fascinat. I l'última vegada, quan hi vaig anar, ja tenia al cap la novel·la i em va servir de molt per documentar-me. Sí que ho he de dir, no sé si la novel·la agradarà més o menys, però està molt ben documentada, perquè hi ha una part històrica...
que el que explico, així és com els protagonistes són. Sobretot la part de l'expoli nazi, tot això que comentaves, no? Tot el que es pareix a la novel·la de l'expoli, de les dates, dels llocs, de com va passar, per què va passar, tot això, i els personatges que apareixen alguns, són reals, van existir. Després ja els que he creat jo de ficció, però vull dir que...
Una altra cosa no estarà, però la novel·la està molt documentada i em podria dir, home, només faltaria que jo no l'estigués documentada amb els anys que he estat fent-la. Com a mínim està molt documentada. I no només amb el tema físic, d'espai físic, sinó que a mi he documentat molt amb un tema com l'emocional, com les persones gestionen el dolor quan els passa alguna cosa a la seva vida, com gestionen les emocions. M'imagino que a part...
també de la teva professió, el dia a dia, això, desgraciadament ho deus veure. També has parlat amb algun tipus de psicòleg que et pugui ajudar una mica a entendre el tema de les emocions o és una mica a recerca teva? No, he parlat amb gent que ha patit, no? I s'ha obert i ha explicat els diferents patiments, el dolor que es pateix, no? Quan hi ha pèrdues o hi ha situacions traumàtiques, no?
I aleshores, amb molta cura, he intentat reflectir el que sent una persona en moments difícils de la seva vida. I això és una mica el que deia, els perifèrics de la novel·la, que són els que m'interessen, els personatges, més que el fet que el fet existeix i un fet delictiu, però m'interessa més els personatges que l'envolten.
El fet de ser mosso d'esquadra, ara cap de la policia local de Premià de Mar, sobretot aquesta part que destacaves, Pere, d'aquestes decisions que a vegades es prenen a la vida, que a vegades podem pensar que poden tenir conseqüències més o menys esperables o no, però que totes les decisions tenen una conseqüència, arribint...
com arribin, no sé si m'explico, no? M'imagino que això, tu, en el teu dia a dia, sense entrar gaire en la privacitat de la teva feina, però ha de ser una realitat, no? Sí, no només gent que ho està passant malament i que ha de prendre de decisions que es veuen abocades a prendre-les, sinó gent que, bé, no? Sense... El que ens ha pogut passar, no són decisions ni malvades ni perverses, no? Internament les plenem nosaltres i, bueno, jo he fet això, escolta'm.
I un altre ho faria d'una altra manera. Doncs el lector decidirà, no? Si, ostres, jo faria això que està fent aquesta persona o no, o per què ho fa, o l'entenc que ho faci, entenc per què fa això, encara que sigui una cosa que, ostres, es desvia una mica, no? I és el que intento descriure.
I és un món apassionant, eh?, entrar aquí a mirar-s'ho. Creus que hi haurà alguna altra novel·la? Tens alguna escrita més? És la pregunta que hem de fer als periodistes Hores d'Ara, o fins i tot una segona part, no sé, de les veritats amagades. Ja m'ho han preguntat, una segona part. No ho sé. Jo, aquesta pregunta de fa un any hauria dit que no, però ara, bé, a veure com va tot. No, perquè, evidentment, és una novel·la...
Com els motes que es fan, no? Però per mi és molt important. No ho sé, no ho sé si hi haurà una segona part, que no crec, però sí que potser una segona novel·la, si m'animo, sí que no descarto de fer-la. Perquè la teva primera experiència en ficció, crec que ja vas escriure un complet assaig, no?, ja fa uns quants anys, sobre, diguéssim, una mica la teva matèria més directa, no, Pere?
Sí, vaig fer la crònica d'un compte enrere, que és una mica la crònica, el relat de com una cosa que està tardada ara com els Mossos d'Esquadra van iniciar-se, no parlo de la part antiga, la passo de rasquillada, però sí que em va interessar la part contemporània, quan després del franquisme es va recuperar el cos de Mossos d'Esquadra i tots els problemes que van haver-hi,
I també, com que el va dir tant, no era un llibre propagandístic dels Mossos, sinó que també soc crític perquè hi ha moltes decisions que es van prendre, el desplegament dels Mossos, la llei de policia, les tires de rondes amb el govern de Madrid. Aquí a Catalunya tampoc es creia molt en la policia en el seu moment. Va ser una cosa que va costar fins que es va tirar endavant. I explico una mica això, no?
I per això també vaig haver de parlar amb polítics de tots colors, amb tècnics, amb professionals de la policia, amb juristes... Però és un llibre més d'assaig, més tècnic. Més tècnic. El 23 de febrer què van fer els Mossos... I què van fer el 23 de febrer els Mossos?
Bé, no van poder fer res. El problema dels Mossos... Bé, el problema no, que el 23 de febrer el president de la Generalitat, Jordi Pujol, ja estava el govern constituït i havia la Constitució aprovada. Clar, els Mossos d'esquadre durant el franquisme van existir, però la majoria eren, doncs, exguarders civils, exmilitars, i eren de dretes, eren militars, eren franquistes molt d'ells, no? Però, clar, eren uns 40 o 50 aleshores, no? I molts d'ells fent descorta dels consellers i del president Pujol, no?
I sé que, paradoxalment, el cop d'estat, o l'intent de cop d'estat, va suposar accelerar el desplegament, perquè aleshores els polítics van dir, home, a veure qui ens està protegint a nosaltres, perquè sí que és cert, va correr el rumor, després vaig parlar amb els protagonistes i m'ho vaig mig desmentir, que al cap dels Mossos aquell temps...
doncs aquella nit va fer coses estranyes, no? Se'n va anar a capitania general, diu que va fer el comentari que ell de quan anem a detenir en aquests pallassos del govern, que després vaig parlar, no amb ell, però gent del seu, molt a prop seu, em van dir
que no ho havia dit així, que no ho havia dit. El conseller, aleshores, Vidal i Gaiolà, a mi no li constava, el va cridar l'endemà i va dir, no, a mi no em consta, deixem-ho així, però ràpidament el que es va fer és començar a fer convocatòries de gent jove, amb altres mentalitzats per formar la policia de Catalunya. És el que en parlo una mica fins a arribar... Però ja estic parlant de famos anys, eh? Sí, sí, no? Del quaternari. És a dir,
A més a més de totes aquestes... de la teva feina, d'aquesta afició, aquesta nova professió, podem dir, que és la d'escriure, tens una altra passió, que és la del Barça. Sí, home, soc culer. Sí, soc molt culer i patidor. Ets nascut a Argentona.
Bé, jo soc de Mataró, però fill adoptiu d'Argentona perquè fa gairebé 35 anys que he vist, no? Ja ho coneixia bé a Argentona i visquen allà. I vas estar també durant un temps president la penya blaugrana d'Argentona, no? Sí, sí, durant un temps em van enredar i vaig estar 4 o 5 anys de president, sí, sí.
I també vas estar a la junta d'en Joan Laporta, ara candidat. Sí, del 2003 al 2010, quan vam fer el salt aquest que vam guanyar a les eleccions del mig 3 amb el Joan Laporta. Amb la Fan Blau, no? No era ben bé la Fan Blau, perquè després això ja es va desmembrar i realment el 2003 el que vam fer és Joan Laporta amb la seva gent, després hi havia el Sando Rossell, si recordareu, amb l'Hortomeu...
i el Moix, i després hi havia el de Toni Rovira, el Xavier Cambra, una sèrie de gent molt jove que vam fer el salt i crec que es va fer ben fet sobretot els primers 7 o 8 anys. Ara m'he desmarcat i tinc altres prioritats.
I vas estar a la Junta... Sí, directiu de la Social, no era un directiu de primera línia, però sí, estava tot en l'àmbit de Penyes, precisament, i bé, va ser una experiència perquè tot era vocacional, evidentment, no era professional, m'ho passava molt bé, i bueno, vaig veure les interioritats del que és el Barça i és un transatlàntic, que al final el pateixes més que el gaudeixes, perquè vas allà i tothom t'exigeix molt, no?, des de...
Si nosaltres li exigim el president i no l'entrador, doncs nosaltres les penyes, entrades o fotos, i clar, arribaves on t'arribaves, no? I a vegades estaves més pendent d'estar amb la gent que de gaudir del Barça, no? Però bé, va ser una experiència molt maca. Que bonic, no? Vull dir, que... Ostres! Sí, va ser una possibilitat que vaig tenir, vaig conèixer el Janda feia temps, i el Guanyai, doncs, em vaig incloure en la seva candidatura. Bé, candidatura al grup de treball, sí, sí.
Potser la propera novel·la podria anar del Barça. No és molt complex el Barça. Imagina't, les veritats amagades blaugrana. No me'l deixarien publicar.
Pere, gener, ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies per haver compartit aquesta estona aquí, en el nostre matinal, en el parlant de tot de Vilassar Ràdio. Tenim molt pendents de les veritats amagades, sobretot, insistim, de cara al Sant Jordi, que tindrem ja a la cantonada, pot ser sempre un molt bon regal de quilòmetre zero d'escriptors, d'autors de casa nostra. Pere, gener, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres i ara di Vilassar per convidar-me.
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació, l'Ajuntament de Vilassadamara ha instal·lat nova senyalització vertical per tal d'advertir del risc de riuades sobtades a les rieres del nostre poble. Els senyals amb el missatge Precaució, pas inundable per riuades sobtades s'han col·locat en zones especialment vulnerables a acumulacions d'aigua durant episodis de pluges intenses i que són zones de pas de vehicles i de persones. Aquesta nova senyalització té per funció preventiva
Adverteix conductors i vianants que aquests espais poden inundar-se de manera sobtada, fins i tot en poc temps, i esdevenir perillosos. L'objectiu és evitar situacions de risc, com quedar atrapats amb el vehicle o ser arrossegats per l'aigua. Des del Consistòries recorda que cal evitar creuar passos inundables, especialment en rieres, quan hi ha risc de crescuda per temporals.
Els cursos escolars 2026-2027, 2027-2028 i 2028-2029 s'iniciaran el 8 de setembre. Ho va acordar ahir a la tarda per majoria absoluta el Consell d'Educació de Catalunya, segons ha anunciat el Departament d'Educació i Formació Professional.
El Consell així ha acceptat la data proposada pel mateix departament, que recorda en un comunicat que la consellera Esther Niuvó va defensar la proposta tot assegurant que la data dota de previsió i d'estabilitat al sistema educatiu català. Esther Niuvó també va assegurar, aleshores, que es tracta d'una proposta equilibrada que es va decidir pensant en els docents, els equips directius, l'alumnat i les famílies.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat aturar de manera cautelar l'eutanàsia de Noelia, la jove paraplègica que fa més d'un any que espera exercir el seu dret a demanar ajuda per morir. Així, malgrat que encara no ha emès una sentència,
El Tribunal d'Estrasburg desestima la mesura solicitada fa unes setmanes per la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians, que representa el Pare, contrari a l'eutanàsia. L'entitat va decidir elevar el cas a la justícia europea, després que el passat febrer el Tribunal Constitucional rebutgés el darrer recurs del Pare per evitar l'eutanàsia, esgotant també el recorregut judicial del cas per a Espanya.
Després d'aquests pronunciaments, la intervenció està prevista de cara a aquest dijous al centre sociosanitari on està ingressada.
La jutgesa de Catarroja que construeix la causa penal sobre la gestió de la dana de València ha acordat citar com a testimoni, encara sense data concreta, l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Aquest moviment ve després que el Tribunal Superior de Justícia Valencià rebutgés investigar Mazón per la gestió de la dana
del 29 d'octubre de 2024 que va provocar 230 víctimes mortals, tal com havia demanat la jutgessa. L'alt tribunal va descartar investigar-lo penalment en considerar que no tenia posició de garant i que no hi ha indicis de delicte ni per omissió ni per una eventual participació activa en l'enviament de l'alerta S-Alert. La jutge instructora argumenta que després d'aquesta resolució no es pot preveure que la investigació derivi en responsabilitats penals per Mafón
Però això no impedeix que declari com a testimoni. També li demanarà que porti voluntàriament els missatges i trucades del Dia dels Fets. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones critiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el fals.
A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu aspecte. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya.
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sant. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sant espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
8 minuts per damunt de les 11 encedem la segona hora de la nostra edició. Com sempre se sabeu que el parlant de tot es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i des de fa molts anys, des del començament del programa i d'això ja fa 18 temporades. Ens acompanya cada dimecres per parlar dels conjurs, els horòscops, les vostres consultes... Tot plegat amb Paquita Bruixa. La saludem amb 15 segons.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs?
Bé, sí que el forma fa un dia molt maco. És més maco el de Tiana que el de Vilassà, o sigui que avui us guanyem. No m'ho crec gens, això. No? No m'ho crec gens, que ja saps que Vilassà de Mar és festa i estiu cada dia. És a dir, aquí tenim avui 32 graus, tenim gent a la platja... Doncs nosaltres 34.
34! Doncs mira, no em facis fer la rima, no em facis fer la rima. Va, escolta'm una cosa, va! 93 per qualsevol consulta. 93... 395... 395... 41... 41...
05. El telèfon de Paquita Bruixa, si la voleu trucar, o si voleu anar-la a veure, doncs si vols decidir anar-la a veure, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, espero que amb aquesta setmana que hem estat de fora uns dies, doncs tot correcte, eh?
Tot bé. Doncs vinga, va. Doncs, si vols, comencem. Tenim una consulta, eh? Però comencem pel somni, si et sembla, avui. Ah, com vulguis. Perquè avui somiarem amb menta. No és l'arbulari, eh? No és l'arbulari. Avui somiem amb menta. No. Saps aquella olor tan bona que té la menta? És bo somiar amb això? Oh, sí, molt, molt, molt maca, la menta.
per menjar-t'ho, no sé, com fas un pastisset, un pastisset, poses unes fulletes o una branqueta allà a la menta i queda molt bé. Saps què diuen a Menorca? No. Tu dic, ara que estem sols, tu i jo amb confiança, t'ho diré fluixet, perquè estem aquí amb confiança. Sí, dius fluixet, va. Vinga, diu, diu, sementa, posa calenta. Ja està.
Està molt bé, pots dir-ho. Ja està, ja t'ho he dit. Home, és que teniu més problemes que les dones. Ah, tenim més problemes? Doncs mira, menta, la menta, la menta posa calenta. Així que facin infusions de menta. Vinga, va, doncs escolta, farem infusions de menta, eh? Dius que tenim molts problemes, no? Doncs vinga, va. Va, i què? No, però més que les dones. Doncs escolta, va, què hem de fer?
Mira, vol dir passar temps agradables i assuntos de... molt interessants. Ah, carai, carai. Si veiem les plantes que estan plantadetes en un test, tindrem alegries i una miqueta d'històries alegres. Alegres? Vol dir que... Històries alegres vol dir que a menor que tenen raó?
Totalment. Has vist? Veus, ja t'ho deia jo, si els menorquins en saben. I les menorquines, i les menorquines, perquè ella porta... Parla en femení, eh? La menta posa d'allò, però en femení, eh? Bueno, va, què més, Paquita? Bueno, i a més a més avisa que els pleers que es tinguin cuidado, vagis en compte, perquè ens podríem enganxar els dits.
Vinga, vinga. Doncs ja està. Què et sembla? És molt maco. Em sembla molt bé. Doncs vinga, va, atenció, perquè anem ara mateix a fer una consulta. Ens han fet una consulta via telèfon. A nosaltres ens han preguntat una persona, una senyora, ens ha preguntat per la seva jove que té un problema de salut. Ens ha dit, i que en qualsevol cas ens ha dit més o menys que, no ho farem públic, perquè doncs la Paquita ja ho sap que li hem dit,
I com sempre li hem demanat un número de l'1 al 2, perdó, de l'1 al 7, i ella ens ha donat el 2. Paquita, com ho té això? Sí, a veure, mirem aquesta noia... Ara la Paquita llença les cartes i talla pel número que ha dit ella, el número 2. Està lleig això, eh? Vaja. És que, a veure, aquesta noia que ara veig un problema de...
d'oïda i coses així és a la cara i ens explica que a part de tot això també té altres coses però és que surt molt assenyalada la carta del sis, bueno, la carta del cap llavors la carta del cap és que a part d'això també té una mica una mica no bastant
Problemes psicològics. Tot se li va regerar. Li ve una operació. A lo millor és d'això que m'ha preguntat aquesta senyora. Qualsevol cosa que vulgui ampliar. La medicació i tot el que li enviïn per aquest problema que té ara.
doncs no... se li arregla, se li arregla bé. Vinga, doncs escolta, qualsevol ampliació de la consulta que et truqui directament. Paquita, estem a les portes de Setmana Santa, i això vol dir que, com cada any aquest temps, toca fer el ritual de Setmana Santa. Què fem, Paquita? Home, passem així, fem el ritual, no expliquem res de Setmana Santa, la Setmana Santa és una festa molt, molt antiga, ja sabeu que
segons la secta catòlica, doncs és pagana. Abans era pagana, nosaltres... Bueno, som paganes, és una festa pagana, bueno, ells l'han modernitzat i en total que queda molt bé, també. Hi ha els suets i totes aquestes historietes. Doncs bueno, els rituals que es feien abans per Setmana Santa, i ara també, perquè jo faig aquest...
No costa res i és molt maco. Mira... Quant l'hem de fer, Paquita? El divendres sant. Ah, jo pensava que divendres sant no en podíem fer, de rituals. Sí, sí. Aquest es fa el divendres sant. Ah, mira, va. Doncs anem a fer el ritual. Sí. S'agafa una molla de pa i es tireu unes gotetes d'aigua. La treballeu, ho treballeu, però molt poquet, eh? Perquè té que quedar una bola. Aquesta bola és com...
com una nou, doncs la quedi enganxadeta i bé, la poseu en un plat. A sobre hi poseu una vareta d'inciens, però perquè no sigui tan alt talleu un tros de l'inciens i poseu la vareta allà.
i que s'aguanti, que s'aguanti, eh?, amb aquesta vareta, doncs, palla. Palla, doncs, poden ser herbes que estiguin seques per la muntanya, i llavors surten a passejar una mica pel matí, per exemple, i ho fan a la tarda, això, a la tarda o al vespre, com els agradi més, doncs segur que en troben, eh?, és que...
i es posa enganxadet en el pal. Aquest pal, aquest bastó, que ho feien molt gros als pobles, ho feien, imagina't, un pal immens, normalment amb una pita, que és la flor de l'atzabara. Doncs això és el que clavaven a terra, i tot el rodador l'omplien...
de palla, una basó d'Orient, no sé, fem el bé una bala de palla i tot posat, així, i s'encén. Bueno, aquest bastó es diu Macrao
o bruixa, perquè a l'enquisició cremaven a les bruixes i no té res a veure, era un ritual maco per purificar els camps i perquè n'hi haguessin bones collites i la gent doncs ho passés bé, així mateix. Sempre encenia el foc a la persona
més nova en que haver-se casat, o sigui que la que feia més pocs dies que es vien casat o juntat, no sé, els casats, perquè també es casaven aquella gent, doncs ensenia l'home, la dona ja la tenien allà raconadeta.
L'ensenia i llavors es tiraven cosetes mínimes. Nosaltres no podem tirar cosetes en el nostre bastonet perquè és petit. Si teniu la sort que teniu un gran jardí, us podeu fer més gran. Jo tinc la sort i el puc fer una mica més gran. Llavors ells tiraven...
no sé, draps o coses que no volien. La fruita també, perquè era bona. Llavors, quan ja estava a mitja que va, doncs ho agafaven i encenien ells un baston que ja tenien allà, una branca, una branca, i aquella branca feien que cremés una mica i, pu, l'apagaven. I amb aquella branca, doncs, la posaven a casa seva, darrere de la porta...
i quan hi havia algun problema greu, la traien a la porta de casa, a l'entrada, i l'encenia i feia la petició. Nosaltres, doncs, ho farem també. Agafarem i ho encenem amb un llum de fusta...
aneu amb compte no cremar la casa feu un petitet però abans d'això tindrem escrits amb uns papers llargs amb llàpid el que nosaltres no volem tenir males saluts quedats sense feina separació de la parella o dels fills tot això i ho tirem perquè és la nostra ofrena el macral o bruixa ho tirem a dintre i ja està
Llavors, aquella cendra, que d'un residu de cendra, la guardem. Es reparteix, jo agafo i faig sempre com unes sabetes, és que les sabetes, sempre us les dic, d'aquella forma va molt bé, i ho poso dintre de paper, i ho poso a les cantonadetes de la casa, que no es vegi, o darrere del moble, i això ens protegeix tot abans.
I ja està, ja ho va. Doncs anem per feina, perquè encara ens queda aquest ritual llargot, és un dels més llargs de l'any, eh? Doncs hem d'anar per l'arbolari, que avui, més que l'arbolari, la Paquita, més que l'arbolari, ens farà entrar la cuina, perquè cuinarem, si no m'equivoco, un postre de setmana sent. Hem d'apratar una mica, eh, Paquita?
Si pot res, simplement agafarem, pelarem bé unes taronges. Sí. La pell aquella, guardeu-la perquè és a l'inciens més bo que tenim. El tenim que secar fora, o amb una finestra, que quedi ben sec. Després es tritura i es fa servir com a ambientador. Ah, mira. Inciens. Que bé. Bueno, serveix per moltes... La pell de taronga, eh?
La pell de la taronja, sí. I a la taronja la tallarem, posem una plata, es talla tu-tu-tu-tu-tu, es lanxa, com si sigués embotit, com si sigués fuec, i es tira una miqueta de sucre. El sucre té que ser negre, eh?, així. Per sobre, o moreno, com li vulguem dir, per sobre, i s'esquitxa una miqueta amb unes gotetes, només unes gotetes, eh?,
d'algun licor o, si no, de vinagre. Home, a veure, Paquita, era un moment, era un moment. Unes gotetes, ja que ens hi posem, que siguin una mica més d'unes gotetes i de licor, no de vinagre, tu, no fotis vinagre a la taronja, va. Bueno, és com... Un reget, un reget, Paquita, que anem tallar alegria, home. Sí, senyor, jo m'hi poso ovelis. Ah, mira, mira, mira, mira ella, sí, sí, molt bé, molt bé. I ja està, i aquest és el... els postres més típics que es fan...
per Setmana Santa. Carai, no ho sabia. I fa que purifiqui el nostre cos per dintre i per fora. Que bé, que bé, que bé, que bé. Doncs vinga, va, postres de Setmana Santa. Doncs ara sí, Paquita, 12 signes dels UIA, 12 signes de l'horòscop. Comencem, com sempre, pels nostres bons amics, els àries, que a més a més estan d'enhorabona perquè són els reis de la festa. Ens trobem sota el seu regnat. Com ho tenen, això, aquesta setmana? Dels àries. Sí, dels àries, sí.
Ja estem a... Des del 21 de març al 20 d'abril ja són els àrees. I avui estem a 25, per tant són els àrees, sí. M'he perdut. És que si no fos pel teu secretari... Si no fos pel teu secretari...
A veure, els àrees... Home, si són els nascuts entre el 21 de març i el 20 d'abril, i avui és 25 de març, digue'm que no són els àrees de la festa, clar. Ai, per favor. Home, Paquita. Ja m'he perdut. Ja t'has perdut. Bé, ja ho dic jo, ho tenen tot molt bé. Ja ho dic jo, ja ho dic jo. Ho tenen tot molt bé, la salut, l'amor, l'alegria, que vagin a comprar números de la loteria. Sí, continua.
No, no, fes-ho tu, que jo sóc secretari només, eh? No en sé, eh? Bé, no, però si ho has dit estupendo, esclar. Ara no està la gran dama. Ja, però aquest... Aquest era el fàcil. Aquest era el fàcil perquè, clar, els aries són el reis de la festa, els difícils són els altres. Bé, com que ells tenen la sort d'estar en Setmana Santa, doncs el que faran és que... Escolta'm una cosa.
M'estàs liant. No, és... Els àries no són els... Home, i tant, que són els reis. Home, són del 21 de març al 20 d'abril, els àries. El 22 al 23. No, del 20... Del 21. Del 3 al 20 del 4. Paquita, que estem a 25 de març, eh? Sí, sí. Ja m'hi perdó. Ja no sé ni on t'estic, eh? Paquita Bruixa! Vinga, va.
Bé, doncs ja està. Doncs tenen la sort de fer-ho en Setmana Santa, que hi ha moltes coses que tapin a l'hora de demanar-ho. Per Setmana Santa, si demanen coses, que clar, ho han de fer-ho, que tapin amb un mirall, el mirall que tinguin en el que us tocadorme, si és que en tenen, en el tocador, amb un drap, que va molt bé, que no es reflexi res negatiu,
I això serveix per tots els signes. Doncs hi direm a ells que aprofitin això. N'hi ha una setmana per ells dolça, tranquil·la, plena de força i, a més a més, de possibilitats de trobar una bona parella i un bon enteniment amb la que ja tenen.
i que està molt maco. El seu color és el daurat i el lila, i el seu número és el 7. Doncs com sempre, perquè són els reis de la festa. El número 7 i el color daurat i lila pels reis de la festa ens trobem sota el regnat dels àries. Anem pels torets, els taures, que d'aquí poc ho seran ells. Com ho tenen? Molt bé. Estan amb molta alegria, perquè dintre de quatre dies ells ja seran els reis, i, bueno, mouen molt la cua pel Prat, i, bueno, passeguen, pobrets. Així és que físicament, també...
Doncs, de primera. I això també queda reflexat en el que és la feina. Rebaran en el cas que necessitin alguna ajuda, sobretot pels joves que comencen a treballar, doncs algú els hi donarà un cop de mà i es podran, el que es diu, enxupar per tenir una bona feina. I en l'amor, molt bé, molt maco.
que deixin, que els mimin i que els facin forces carícies, que és el que ells necessiten. El seu número és el 4 i el seu cul és el groc. Doncs el número 4 i el cul groc pels taures, els torets, els següents són els bessons. Peguita, com ho tenen? Bueno, l'estómac, l'estómac molt delicadet i que s'hi pot fer la guitza, així que a cuidar-se i a veure el que mengen.
que estiguin tranquils, que tots són nervis, però el mal és el mal. El que és la feina? La feina es tranquil·litzarà una mica perquè hi ha hagut una pujada molt forta i ara no vol dir que hi hagi una baixada, però la cosa no rodarà com altres dies. I és que així s'està. I en l'amor se sentiran una mica sols, una mica bastant sols,
i necessitaran possiblement una companyia pels que no la tenen. I pels que la tenen, també perquè la seva parella no els hi farà massa, massa cas. El seu color és el vermell i el seu número és el 5. Doncs el número 5 i el color vermell, com sempre, pels bessons i els cranc, Paquita, que van endavant, enrere cap on van, Paquita? Molt rectes, ells. Molt contents, pobrets. Setmana d'aquella tranquil·leta...
I, a més a més, amb molta vitalitat. Així que no aniran ni cap a un cantó ni cap a l'altre. És recte que recte. El que és la feina. En el cas que hagin tingut malsentesos en el treball, hem de dir que se'ls suavitzarà i que hi haurà la balança, se cantarà cap a ells i hi haurà alegria. I en l'amor.
En l'amor, aviam, poden disfrutar molt a casa seva, aquest cap de setmana que ve, l'altre, doncs, amb bona parella, amb bona harmonia i, a més a més, amb alegria, no hi ha penes. El seu color és el blau cel i el seu número és com un lilós. No, el número lilós no pot ser, eh?
Per què? Color blau cel i el número? És que has dit un número i l'os? No. Por favor. Mira, això m'ha decantat aquest jaleu de l'orò que ho puc avui. A veure, el color és el blau cel i el número és el dos. Molt bé. El número dos i el color blau cel pels cranc. Els lleó o va, Paquita? Els lleó o no, ara? Sí, els lleó, els lleó.
moure molt la melena, se sentiran protegits i, a més a més, el que és la salut, amb ells mateixos es cuidaran una miqueta més i la cosa funcionarà de meravella, si es cuiden. A la feina passarà el mateix, algú els donarà un cop de mà, els aplaudiran i tot, dient que ho fan bé i se sentiran el que són els reis de la festa.
I en l'amor, disfrutaran, se sorprendran de lo bé que els tracten la seva parella i la seva família en si. Així és que moments molt macos i molta pau a casa. El color és el blanc i el número és el zero. El número zero, que més avall no pot tirar, i el color blanc pels lleó hem d'apretar una mica paquita, anem pels verges. Va, com ho tenen? Molt bé, però que facin una parada una mica així sèria a la seva...
perquè no abarquin tant, sinó que no es trobaran bé. El que és la feina, l'economia en pujada, no en baixada, i hi haurà un respir i una tranquil·litat. Aquest respir dolç i tranquil també el tindran a l'amor, així que moments macos i amb molta pau a casa.
El seu color és el marrón, molt claret, molt claret, i el número és el blau. Ah, i el número és el 8. Número 8 i el color marrón, molt claret, molt claret. Pels verds, a balances, esquerra, dreta, equilibrats. Equilibrat total. Se sentiran bé. El que és la salut, pot haver-hi algun queixalet o alguna cosa que els hi faci una mica la guitza, però és tot. En canvi, en la feina hi ha pau, tranquil·litat i les balances funcionen bé del tot. En l'amor...
es pot multiplicar, eh? Així que si volen fer nens, ho tenen molt, però que molt bé. Ah, mira, veus que bé. El seu cul és el rosa i el seu número és el 8. El número 8 també, i el color rosa pels balança, que es posin a fer nens i nenes, eh? A intentar-ho com a mínim. Molt bé. Doncs anem pels escorpí, que amb aquesta caloreta estic suant, petit, ara mateix, jo. Ho deuen tenir molt bé, això, va.
Molt bé, molt maco, perquè, bueno, aprofiten ja aquest bon temps, això doncs els queda reflexat en la feina, estaran millor, els seus ossos funcionaran de primera i tot anirà amb alegria. La feina és el mateix, eh? Això sí, que confien una mica més en la seva intuïció, en ells mateixos, i que no s'escoltin massa el que diguin els companys de feina que es podrien ativocar. I en l'amor, bueno...
Ells que ho diguin si no va bé la cosa, que protestin, però que ho fallin en suavitat, perquè o si no, no anirien bé. El seu número és el 6 i el seu cul és el verd clar. Número 6, color verd clar. Pels escorpí, el següent són el sagitari. Paquita, va. Bueno, diu que podríem trobar-se físicament atributats, això si aniran bé aquests dies que venen de festa...
i poden carregar piles. Les finances o feines, diguem-ho aquí, molt favorables, molt bé, i els seus esforços seran recompensats. Tal com surt, us ho passo. En l'amor, calma, tranquil·litat, que no s'esverin i la cosa els anirà millor. El seu color.
És el salmó i el seu número és el 3. Número 3, color salmó pels Sagittari. Trio final, anem pels Capricorns, som-hi. Molta resistència física. No hi ha agotament i estan bé, sobretot pels joves, pels altres que s'openguin amb una mica més de calma. L'economia... Bé...
que no facin gastos enllagerats perquè no és el seu moment. En canvi, en la feina, avorriment i, com sempre, rutina. I en l'amor. En l'amor es ponen una mica freds. No hi ha massa caliu. Clar, ja no senten al llarg de foc perquè ja no fa fred. Pobre d'ells, amb aquesta calor que fot. I per això la cosa no tirarà tan bé, tan endavant.
El seu color és el mantega i el seu número és el nou. Número nou, color mantega pels capricorns i anem pels aquari. Com ho tenen, això, aquesta setmana, Paquita? La salut bona, amb tranquil·litat, els estaran més equilibrats, no tindran tants nervis i això els farà que siguin més feliços.
de la feina, molt però que molt bé, és el signe marcat l'hi marcat fins inclús en un èxit perquè he pensat, és que està molt maco tot el referent a la feina en l'amor, bé, en l'amor potser la parella estarà una mica freda i els tindran que animar una miqueta perquè si no, no anirà massa bé la cosa el seu número 1
És el 4 i el seu color és, no sé, un verd oliva sevillana.
El número 4 i un verd oliva sevillana, eh? Que és un verd oliva, eh? Per fet, sevillana, eh? Sobretot que sigui sevillana. Aquest verd. Això pels equaris. Ara venen els teus. I anem amb els peixos. Explica'm el bé que ho tenim aquesta setmana, això, Paqueta. Doncs sí, perquè encara us queden residus de dies passats i de temps passat, no? Així que serà una setmana tranquil·la, maca, amb alegria, el que és la salut, eh? Pot haver-hi una mica de migranya, una miqueta de cosa.
Però bé, poca cosa. La feina, tranquil·litat, descans, els companys no els hi faran la vida impossible, tot el contrari, que si els hi han de donar un cop, demà els hi donaran, si és que amb molt bona harmonia. I en l'amor, vas a necessitar una mica de mà esquerra, saber com dur la història. Per exemple, si vols veure...
que també ens donava resultat. Mira que... El meu... Doncs, si vols veure una pel·lícula a la tele, has de dir, ui, a l'altre canal fan una pel·lícula que m'agrada molt, no sé què, no sé quantos, bueno, fèiem una història, i llavors, doncs, no la posaran i et deixaran la que t'agraden a tu. Així que aquí la psicologia té que funcionar, Jaume. Molt bé, molt bé.
groc el color i 1 el número. El número 1 i el color groc pels peixos. Pequeta Bruixa, un auténtic plaer. La setmana que ve, Setmana Santa, estarem uns dies fora. Per tant, d'aquí dues setmanes que ja tocarem... Bé, ja tocarem, no, ja estarem al mes d'abril. Anava a dir, no tocarem res, estarem al mes d'abril, ja. Déu-n'hi-do, eh?
Paquita Bruixa. A veure si no poden fer el ritual, que seguin al meglos tres espelmes per les guerres de Déu, que estem molt, molt bombardejats, eh? Déu-n'hi-do. 93, exacte. I si no, truqueu a la Paquita Bruixa, 93 3 95 41 05. Encendrem les espelmes, Paquita. Un autèntic plaer, que vagi molt bé i que tinguis molt bona setmana, Santa. D'aquí dues setmanes hi tornem.
El mateix, petons per tots i moltíssima llum. A ser feliços. Gràcies, Paquita. Una abraçada, que vagi molt bé. Adéu, adéu. Una pausa i saludem a Sílvia Cantos.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que Vilassar de Mar acollia el primer circuit de curses a motor del país?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. Tanca els ulls i escolta el mar!
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Doncs som-hi que anem tard. Gairebé 8 minuts per damunt, 7, gairebé 8 minuts per damunt del punt de dos quarts de 12. Encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Des de fa molts i molts anys, les companyes de la Biblioteca Municipal passen per la ràdio dimecres a aquesta hora per fer les recomanacions literàries. El torn avui és per la Sílvia Cantosomi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Sílvia Cantos, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Doncs molt contenta de ser aquí, que ara feia moltes setmanes que no passava. Sí, eh? Ara feia moltes setmanes ja que no venies. Clar, cada setmana van rotant, eh, les companyes? Doncs el torn avui és per la Sílvia. Tot bé? Molt bé, amb moltes ganes. Anem a fer unes recomanacions de cara. Doncs mira, pot ser, per exemple, per exemple, la setmana que ve, que qui veu més que menys agafarà uns dies de festa, una estoneta per llegir.
Això, que sempre l'hauríem de trobar. Sempre, sempre, és veritat. L'excusa aquesta és que no tinc temps per llegir mentida. Segur que passes hores mirant la tele. Exacte. O el mòbil, pitjor. El mòbil, el mòbil més que la tele. Per tant, tenim... Quantes recomanacions? Tenim quatre propostes. I van relacionades entre si o no?
Bueno, podíem trobar algun fil. Vinga, va, anem-hi, anem-hi. Comencem. I és que les quatre novel·les que he triat, malgrat les seves diferències geogràfiques o genèriques, podríem dir que vibren sota una mateixa freqüència, que és la necessitat d'il·luminar els racons foscos de l'experiència humana. Toma ja! Com a titular. Més profund això no pot ser, eh?
És que veurem que des de la intimitat nua d'una habitació d'hospital, o fins a la brutalitat d'un llac del País Basc, passant per la Itàlia que es desperta a la igualtat, o fins i tot també la Catalunya que enterra els seus secrets més sòrdids, aquests que busca en porta.
Ja m'explicaràs com relacionem tot això, eh? Ja ho veuràs. Són quatre brúixoles per no perdre'ns en el soroll de tot aquest món que corre massa. Doncs va, preparem-nos perquè obrim foc amb la primera porta d'aquest recorregut i és una que ens transporta a la quietud d'una habitació d'hospital on el silenci, paradoxalment, ens ho dirà absolutament tot.
El títol, Habitacions compartides, l'autora és la Blanca Busquets i l'editorial que ho publica és Proa. Habitacions compartides, que a vegades quan passa això, precisament el que no regna pas és el silenci. Sí, sí, sí.
Però en aquest cas veurem. Podríem dir que aquesta novel·la és un refugi entre paraules, un refugi entre pàgines, perquè la Blanca Busquets segurament us ressona perquè és una autora que a mi m'agrada molt i l'he recomanat en múltiples ocasions. Jo crec que pràcticament n'he recomanat tots els seus llibres. Si no, apunteu-vos, tots els llibres de la Blanca Busquets són una bona recomanació.
Ella escriu amb una sensibilitat que talla la respiració. En aquesta novel·la ens convida a entrar a l'hospital, aquest nou lloc on el temps es dilata fins a l'extenuació, en aquest escenari d'intimitat forçada on les hores no passen, les hores s'acumulen. I és precisament aquí on els records emergeixen amb una força incontrolable. Habitacions compartides no és només una crònica de la vulnerabilitat física,
Ho és, però també una exploració profunda sobre com el passat ens assalta quan perdem la cuirassa del ritme frenètic de la quotidianitat, quan ens aturem i llavors les coses afloren. La novel·la es construeix sobre una carambola narrativa magnífica que connecta la foscor i la llum. D'una banda tenim en Riqui, perseguit pel malson del maltractament patern cap a la seva mare, és a dir, el seu pare maltractava la seva mare...
Deixant una marca indeleble que li dificulta transitar l'amor incondicional que la mare encara ara li ofereix. De l'altra banda, tenim la Núria, que descobreix la lectura...
No com una obligació escolar, no, sinó com una bogeria salvadora. A través d'en Riqui, l'autor ens parla d'un llamp que cau del cel, el descobriment febril d'autors com Cabrè, Dostoi Epsky, Rodoreda, Tolstoi o Labronte. És un homenatge vibrant a les llibreries i a les bibliotecàries. Com no m'havia d'enamorar aquest llibre, no? Les bibliotecàries ens defineix com les guardianes que ens lliuren la clau de la llibertat. Per favor...
A veure, un llibre així no podia passar desapercebut. La Blanca fila molt prim en els detalls, la cleptomania llibresca d'un personatge que ens farà somriure o la crueltat de ser despertat just quan el son t'atrapa, una cosa que tots hem viscut quan hem passat una nit a l'hospital.
Però, sobretot, reflexiona també sobre l'acte d'escriure. Mireu què ens diu. Els bons escriptors homes escriuen amb gran angular, penso jo, com si s'ho miressin tot de molt amunt i són capaços de valorar molt bé el conjunt. Les bones escriptores dones, en canvi, filen el detall, com si teixissin una tela d'aranya, quan algú aconsegueix reunir aquestes dues virtuts, crea l'obra perfecta.
L'autora ho aconsegueix per mi. Ens ensenya que ens esperem al llit de mort per dir el que sentim i ens pregunta per què no ho fem abans. És una lectura que ens deslliga aquest nus de l'ànima. Una novel·la de debò molt recomanable.
Però si l'hospital és el lloc on el temps s'atura, per reflexionar, la nostra següent proposta ens llança a un ritme ferotge on cada segon crema i el passat no demana permís per tornar. I es diu... Es diu La noia del llac, de Miquel Santiago, publicat per l'editorial Rosa dels Vents. Per qui ho vulgui, també té l'edició en castellà,
La Chica del Lago, Miquel Santiago, aquí agraïm que no s'hagin inventat traduccions estranyes, i la publicació en castellà és d'Ediciones B. Doncs la noia del llac, segona recomanació, Sílvia. Aquesta segona recomanació és una implacable Euskal Noir. Ja sabeu que ara es posa etiquetes a tot, doncs aquest tipus de llibre és un Euskal Noir.
I el Miquel Santiago ha tornat a demostrar per què és el mestre d'aquest moviment literari. En aquesta novel·la de gairebé 700 pàgines, que he de dir de vores amb un ritme extraordinari, el paisatge d'Eoscadi deixa de ser un sol decorat per convertir-se en un element de tensió psicològica realment asfixiant. Aquí, la boira no només tapa el llac, sinó que amaga les veritats que ens fan por.
i a vegades altres coses físiques. La protagonista, la Quintana, és una escriptora d'èxit que ha d'aprendre a sobreviure a la seva pròpia fama i al dol per la mort accidental del seu pare.
El Miquel Santiago utilitza la seva figura per llançar un daltabaix d'averí contra els opinadors professionals, com diu ell, i els crítics frustrats que miren amb superbia els bestsellers i les celebrities. És una crítica mordaç al màrqueting editorial, brillant la menció a la community manager que troba supercool, signar llibres en un banc del carrer, mentre l'autora el que sent és morir de cansament i d'incomoditat.
Però darrere d'aquesta façana hi ha una reflexió brutal sobre la salut mental, com l'èxit pot triturar la parella i com als 45 anys tots estem atrapats en un personatge que hem construït per al món. Santiago ens recorda que la vida t'ensenya les dents i que el temps, quan tornes al poble, té una altra densitat.
M'agrada molt, com ho diu aquí. Diu, vols saber què és l'eternitat? És fàcil, vés-te'n a un poble. El temps hi passa més a poc a poc. Einstein encara és un nen amb calça curta allà. La noia del llac és una novel·la sobre la por i sobre la necessitat de treure-se-la del cap per poder viure de veritat. Una història on el passat et recorda que a vegades cal ser fort per dir exactament el que vols i no ser una estafa.
Espectacular. 700 pàgines, eh? 700 pàgines que passen amb un vist i no vist. O sigui, perfectament encaixable dins la Setmana Santa. Doncs anem per la tercera, Sílvia, la qual té una mica d'il·lustració, això. Il·lustració no, té musicalitat. Il·lustració musical. Perfecte. Molt bé, molt bé.
Amado mio, la versió de, en aquest cas, Pink Martini i Doris Fisher. Per què vull amado mio? Per què? Doncs perquè ara deixem la fredor inquietant i el ritme elèctric dels llacs bascos per viatjar cap a la llum ensegadora, càlida, els secrets familiars i les aromes penetrants del sud d'Itàlia. Ah, la bella Itàlia. Ah, ja mateix. I com es diu la...
Francesc Agianone, publicat per Duomo. Aquí teniu la versió catalana i castellana, igualment titulada La cartera. La cartera, eh? I la mateixa editorial. La cartera buida o plena? La cartera plena d'històries. Ah, val, val, val. Doncs vinga, va. Aquesta és una revolució amb aroma de pesto. I La cartera és molt més que una novel·la, perquè és un acte de justícia poètica.
Per què? Doncs perquè l'autora homenatja a la seva besàvia, Anna Alavena, que va ser la primera dona cartera d'Itàlia. Estem al Salento dels anys 30, on una dona repartint cartes és un escàndol. I així mateix. A més a més, en un moment en què el feixisme comença a treure el cap.
L'obra és una experiència sensorial total. Fa olor de cafè amb grapa de pesto fresc i sona l'anelapitzi o aquest clàssic que estem escoltant Amado Mio.
I el conflicte central, quin és? Doncs el xoc entre el nord i el sud, personificat en l'Anna i la seva cunyada Àgata. És un duel entre la visió moderna i independent i el discurs servicial que les dones s'autoimposen per tradició. Hi ha moments de bellesa a Claparadona, com quan l'Anna llegeix Cims Borrescossos, aquesta novel·la que ara mateix ho està petant a tot arreu.
a l'Àgata per consolar-la per la pèrdua d'un fill. Una escena realment bonica. Però també hi ha foscor sota la façana amable d'aquest poble. La passió clandestina entre la Giovanna i Don Julio amaga un maltractador i un dèspota horrorós. O també el cas del Daniele, el jove que ha de cosir d'amagat perquè la seva mare no accepta una vocació perquè la considera femenina.
I el seu fill no s'hi pot dedicar. L'Anna s'implica en la lluita pel vot femení mentre gestiona un sentiment de culpa que molts reconeixeran. Mireu com m'ho diu. Cada vegada que s'adonava que no havia pensat en ell durant tota una hora o si alguna cosa la feia riure, de seguida notava un abraçador sentiment de culpa. Quant de temps ha de passar després de perdre un amor per poder tornar a riure? Es va preguntar.
Realment és una lliçó sobre com l'amor pot fer-te embogir i com la determinació d'una sola dona pot canviar la història d'un país sencer. Realment és una novel·la que a mi m'ha enamorat. No només a mi, us he de dir que a la biblioteca som unes quantes companyes que l'hem llegit i la sensació ha estat la mateixa per totes. Una novel·la realment que és un bombó,
Gros, perquè també és un bombó de 600 pàgines, però de debò flueix amb una gràcia i amb una senzillesa increïble. Però els secrets i les ombres del passat no només l'habiten a Itàlia, d'aquesta Itàlia de preguerra que tenim a la cartera, també surten, silenciosos, en les aigües de la nostra pròpia història.
Home, més que un bombó, és una caixa sencera de bombons, eh? Sí, XLA.
Doncs vinga, hem fet la tercera. Què et sembla si anem per la quarta i última? Doncs anem a posar-hi el llacet amb uns secrets ofegats de Susana Hernández. Secrets ofegats, eh? Té nom de telenovel·la de sobretabla de TV3. Sí. Secrets ofegats, capítol 8.900, oi?
Arriba. Sí, secrets ofegats, com els pèsols, va. Vinga, doncs en aquest cas els secrets ofegats de Susana Hernández estan publicats per l'editorial La Campana. I aquí tenim un trencaclosques de memòria i justícia. I és que tancarem aquest viatge amb la Susana Hernández i un thriller policial que ens colpeix amb la seva consciència social. Secrets ofegats ens situa en una Catalunya on el feixisme es dilueix i la llibertat s'expandeix
Però hi ha les ferides personals, encara segueixen obertes. Al ritme de l'Hotel Califòrnia, dels Eagles, la Susana, construeix un trencaclosques de capítols curts i dues trames temporals que ens mantenen en expectació total fins a l'última pàgina. Aquesta estructura de capítols curts és brutal, perquè...
t'enganxa d'una manera que acabes un capítol i es va un més, i com que són poquetes pàgines, va un més, un més, i no t'adones que hi hagi 50 pàgines més.
Doncs aquí tenim la sergent Laia Vilanova i el caporal Bernat Terrades, un ex-streamer descrit com un guapet i trencacors. Una combinació que, com diu el llibre, és catastròfica. Però el cor de la novel·la és l'anàlisi de les agressions sexuals i el dilema de la denúncia davant de la por al circ mediàtic.
L'autora toca temes incòmodes, com la maternitat per a l'acció i el pes de la culpa materna, que la Laia defineix com una assignatura obligatòria del primer curs de mares. És especialment commovadora la figura de l'Enric i el seu net Roger, que es declara no binari.
L'Enric no ho entén, però és que a ell no li importa. Ell l'estima i el defensarà contra tot. És aquest contrast generacional el que dona profunditat a l'obra. Hernández ens recorda que la vida ens arrossega a diferents versions de nosaltres mateixos i que potser, si ens miréssim d'aquí a 40 anys, potser és que ni tan sols ens reconeixeríem. Ens diu, si d'aquí a 40 anys algú llegís els seus missatges d'ara,
La reconeixeria? Possiblement no, perquè la vida ens arrossega a diferents versions, unes millors que d'altres. És realment un crit contra la impunitat i un recordatori que per molt que s'intentin ofegar, els secrets sempre troben la manera de flotar. Doncs escolta, molt bé, aquestes quatre recomanacions em deies que no tenien així, en principi, un fil maco. Bé, aquí està, no? Queda lligadet.
Habitacions compartides, la noia del llac, la cartera i secrets ofegats. Són les quatre novel·les que avui ens ha recomanat la Sílvia Cantos des de la Biblioteca Municipal. Sílvia, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé. Mira, la setmana que ve ja és Setmana Santa, entrem al mes d'abril, Sant Jordi... Ja està. I avui en Joan, ho dèiem, el poc ens passa, fa tres mesos del dia de Nadal... Sí, sí.
I falten 3 mesos per la festa local de la festa major. Ja haurem passat la Rebella, el dia de Sant Joan, i avui serà 25 de juny, que és festa local sempre aquí. Per tant, estem a la meitat ja, a la meitat de la meitat. Estem a la meitat de la meitat, sí. Sí, sí, a la meitat de la meitat, però és que d'aquí dos dies ens veurem pel carrer. Ja estem a la meitat del tot, ja. Com correm, com correm. Però per què corre tant això? No ho sé, potser és que ens anem fent grans?
No, no estic... Jo abans ho deia, hòstia, estem fent grans perquè tot passa molt ràpid, però ara parles amb els fills i els dius, escolta, i et diuen, hòstia, passa molt ràpid, ells són joves. Però és que ells viuen ràpid. Bueno, i nosaltres també, eh? Nosaltres vivim accelerats. Sí, exacte, a veure, que a nosaltres això ens agrada, això de córrer. Sí, però també està bé, allò de parar.
Hòstia, si està bé. És com... M'agafa un llibre, no m'anava a Menorca, ara jo. A Menorca. A parar, eh? Què vas a fer? A parar. Jo me'n vaig al sud de França. A llegir. Sílvia Cantos, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu.
Nosaltres seguim endavant. Cinc minuts, arribem al punt del migdia. Robert Mazza ens acostarà a l'última hora de l'actualitat local i comarcal. L'última hora abans del Crònica, que arriba, com sempre, a la una del migdia, 3.57 de la tarda. Quatre edicions per estar assabentats, ben assabentats i assabentats de què passa a Vilassa de Mar i al Maresme. Una del migdia, 3.57 de la tarda. Però per això encara queda una hora i nosaltres aquesta hora la invertirem en les broquiletes de la ràdio. La Marta va dir a l'Avernatge. Em s'ha acabat el broquil, aquesta...
Aquesta secció que s'ha res per parlar, també és que són incòmodes, però que s'han de parlar. I a última hora la Lara Xarau ja ho té tot a punt per anar a l'agrícola Vilassà, entitat centenària, que es diu molt aviat això. A l'agrícola Vilassà pels productes de temporada, productes de proximitat, productes de proximitat, de temporada i de promoció.
Arribem al migdia i ho fem amb aquest tros de cançó. I Promise Myself amb Nick Kamen, Nick Kamen, Promise Myself. Quatre minuts, migdia, última hora del Parlant de Tot. I promise myself. I promise I'll wait for you. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Les notícies de les dotze.
És migdia, l'Ajuntament ha instal·lat nova senyalització vertical per advertir del risc de riuades sobtades a les rieres del nostre poble. Els senyals, amb el missatge Precaució, pas inundable per riuades sobtades, s'han col·locat en zones especialment vulnerables a acumulacions d'aigua durant episodis de pluges intenses i que són zones de pas de vehicles i de persones. Aquesta senyalització...
té una funció preventiva. Adverteix conductors i vianants que aquests espais poden inondar-se de manera sobtada, fins i tot en poc temps, i esdevenen perillosos. L'objectiu és evitar situacions de risc, com quedar atrapats amb el vehicle o ser arrossegats per l'aigua.
Pedro Sánchez ha tornat a defensar aquest matí al Congrés la posició del govern espanyol contra la guerra a l'Orient Mitjà i el contingut del decret de mesures per pal·liar els efectes del conflicte, així com el contingut dels darrers Consells Europeus.
Sánchez ha acusat el Partit Popular i a Vox de contribuir al conflicte amb el seu suport i el seu silenci. Els populars li han retret des del primer moment la seva posició de confrontació directa amb Donald Trump per l'ofensiva a l'Iran que ha convertit el líder socialista
En una de les veus més clares que s'ha oposat a la guerra fins al punt que l'Iran ha difós la imatge que la Moncler qualifica de propaganda de guerra d'un missil amb la cara de Pedro Sánchez i una frase d'agraïment. La posició que Sánchez va començar a defensar contracorrent compta ara amb l'aval implícit o explícit de diferents actors internacionals, començant per la Unió Europea, que ha expressat públicament dubtes sobre la seva implicació en les operacions dels Estats Units i d'Israel.
Aquesta passada matinada Kuwait ha tornat a ser objectiu de l'Iran.
Un dels punts atacats ha estat un dipòsit de combustible de l'aeroport internacional del país, en un atac que no ha deixat víctimes mortals. Kuwait, però, no ha estat l'únic país atacat per l'Iran que també ha llançat projectils i drons a Jordània. Segons la Guàrdia Revolucionària, els punts bombardejats serien bases militars utilitzades pels Estats Units. En les últimes hores, Qatar també ha alertat que la seva infraestructura d'exportació de gas...
ha quedat danyada a llarg termini a causa de la guerra, cosa que afectarà els contractes que té aquest país amb diversos estats. Per la seva banda, Israel manté les hostilitats contra l'Iran, han tornat a bombardejar Teran i el Líban en aquest últim punt. Durant aquesta última nit han mort com a mínim 9 persones. L'exèrcit d'Israel assegura que els punts atacats eren centres de comandament de Hezbollah, a més d'un dipòsit d'armes
i atribueix les morts a combatents del moviment de la milícia txita. Per la seva banda, Hezbollah ha afirmat haver atacat un tank i soldats d'Israel prop de la frontera i haver disparat una bateria de coets cap al nord d'Israel.
Protecció Civil ha alertat en fase d'alerta el pla especial per risc de ventades a Catalunya al Bencat per la previsió de forben a partir d'avui al migdia al sud de Catalunya i que serà especialment intens a partir del vespre i fins al matí de demà a les comarques del Baix Camp, Begebre i Montsià.
El vent es mantindrà fort a les cotes altes dels Pirineus. Demà a primera hora s'afegirà a la zona nord de Catalunya i a mesura que avanci el dia l'episodi de vent es restringirà a les cotes altes del Pirineu i a les comarques de l'Alt i Baix Empordà. A la una de la tarda tota la informació local i comarcal a La Crònica amb Joan Escofet. Fins a la una continua el Parlant de Tots.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Ràdio. Qui té un arbre o una planta té un tresor.
Quina alegria dóna una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd alegria. Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Arrelats a vilassar de mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot d'avui.
I amb nosaltres avui tenim les bru-bruquiletes. Bru-bruquiletes, com el Max Mix, allò que era tan antic, allò. Moment per s'ha acabat el bròquel. Cada setmana les bròquiletes de la ràdio venen...
A l'estudi per redilloda. S'ha acabat el bròquil. Parlar de temes d'aquells que a vegades són incòmodes però que s'han de parlar.
Aquest seria una mica el resum de l'espai. Marta Badia, bon dia, bona hora. Hola, hola, bon dia. Què tal? Bé, mira, avui tindrem una secció una miqueta diferent a l'habitual, eh? Ah, molt bé. Avui la pregunta incòmode anirà dirigida a mi. Aquí la que s'incomodarà... A tu? A mi, i un altre dia ho farem a l'inrevés. Aquí es tracta que si hem de fer incomodar la gent hem de començar per incomodar-nos nosaltres mateixos. A mi no cal que em mireu, eh? A mi no cal que em mireu. A mi no cal que em mireu.
Amarnatxe, bon dia, bona hora. Bon dia. Que estrenes ulleres? Sí. Que xules. Moles, eh? Que són de veure de prop i... Ai, ara no em veies, no? No em veus?
Són molt xules, però de llum i no veig, eh? No, des de prop. No, val, val, val. És que jo soc molt fan de les ulleres de colors i tot això. Ai, sí, a mi també m'encanta. I em fa molta ràbia entre tu i jo, eh? Mira, ja parlem de... Avui em sembla que parlem de gestió de conflictes. Doncs un dia m'acompanyarà a l'òptica perquè sempre tinc conflictes jo a l'òptica. Sí? Sí. Dono les ulleres de colors, no en tinc. Com que no? Vol dir que no en tens, les ulleres de colors. I ara he descobert un lloc, no diré el lloc, ni la ciutat, eh? Comença parsant i acaba Saloni. Ah, molt bé.
Sant Saloni. Però no diré més més, eh? Que totes les ulleres són de colors. Ostres, doncs portaré el meu marit perquè li flipen. És el part temàtic meu. Vuit ulleres, jo, de color groc, de verd. Sí, sí, sí. Que guai. Doncs escolteu, arriba el S'ha acabat el bròquil. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, què fem avui? Començaré jo perquè avui em fa especialment il·lusió per diverses coses. Incomodar-me. Incomodar-te per no dir una altra cosa, eh? Sí, sí, sí. La meva imatge ara mateix és un dimoniet. Però s'ha vestit de rosa, que l'amor s'hi posa. Això sí, vaig primaveral. Que comences incomodant, ja. Sí.
Va, comença. Vinga, va. Avui no tenim un convidat, però sí que tenim una persona que coneixeu i avui entrevistarem a la Marta. I ho sento, Marta, però no t'ho posarem fàcil. O sigui, entrevista, allò pura i dura, eh? No, no és una entrevista. La veritat és un tema... Sí, però bueno... I parlarem d'un tema delicadet. Ai, ai, ai.
El negoci del benestar. Teràpies, processos, coneixement personal... Negoci del benestar. Sí, sí, sí. On acaba l'ajuda i on comença el mercat. O sigui, el negoci que es fa amb el benestar. Sí, sí, totalment. Però és que clar, es fa negoci amb tot. Si vols guanyar-te la vida, clar, si vols guanyar-te la vida, escolta...
Sí, la veritat és que en tot hi és, el que passa, clar, estem parlant d'ajudar les persones, Marta, llavors on poses tu la línia entre ajudar i fer negoci?
És molt maca la pregunta, eh? Jo te la contesto ràpid, eh? A veure, digue'm-la tu. Jo et diria que quan vas al metge vol la teva salut i cobra. M'has robat la meva resposta. Exacte. Quan ve un policia detenir el dolent, no ho fa per morre la societat, que també suposo, sinó perquè cobra, no? Jo vinc aquí a fer ràdio, a part que tinc la sort que m'agrada, però perquè cobro, si no, què vinc a fer?
Jo crec que una cosa és posar valor i l'altra cosa és fer-ne un negoci. És a dir, si tu et dediques al que jo em dedico, Mar, et transponent a la pregunta, si jo no poso valor a el que jo sé i a l'esforç que també a mi em genera, doncs potser em puc dedicar a fer una altra feina i això ho faig com una activitat extra a la que li dono un valor d'ajuda, però sense donar-li el valor implícit que té el meu coneixement, no?
Com m'ha dit en Jaume, si també féssim el mateix, set metges, tots els metges haurien de curar, d'acord amb el codi que tenen, i no curar en duro. I aquí estaria, hauria un valor bastant important. Totalment. I ara en confiança, en confiança. I a més, a vegades no et fan ni factura. Moltes vegades no et fan ni factura. Jo crec que el que convé és no aprofitar-se de la vulnerabilitat de la gent que et ve a consulta, això sí.
Però a veure, tu què has de fer a la vida, en principi? Què has de fer en principi, eh? Treballar. Escolta, que vivi viu, doncs haver estudiat, jo què vols que et digui? Clar, però estem parlant de salut. Llavors, quan parlem també de la salut emocional, és un sector, sota el meu punt de vista, que encara està molt poc regulat. Hi ha molta gent ajudant sense formació clara.
Sí, hi ha molta gent amb formació clara que no sap ajudar bé. També, també tens raó. Però això no és problema del que... És problema del client, en tot cas. Dius, hòstia, aquest m'està ajudant i no en té ni idea, però això és problema teu. Igual que un metge que t'està visitant sense tenir ni idea. Sí, sí. Jo el que sí que penso, i si em deixes contestar una miqueta aquest matís que has fet, perquè veig el dimoniet allà assomant, i dic, abans que creixi... La Mar va rient, fa la pregunta i riu, eh?
Ja m'ho tornarà, ja. I tant. D'on me l'estan... L'estoman. Una cosa és que tu tinguis pacients i una altra és que tinguis clients. Hi ha molta gent que està usurpant o que ha fet... És a dir, que es posen al mateix sac de dir... Ara tothom és terapeuta. Sí. Una cosa és que facis un curset de 40 hores, l'altra cosa és que tinguis una formació i una experiència que crec que és la creuada de les dues coses. Gent que està molt formada però no té prou experiència com per agosar-se en segons què...
i d'altra gent que és, vinga, som-hi, he fet el curset i ja m'atreveu a tot. Tenir un pacient és tenir una persona que a nivell emocional, o sigui, pot haver-hi psicòtics i neuròtics, però que està vulnerable i necessita una ajuda a un nivell en què la teva formació ha d'estar homologada des del punt de vista psicològic o psiquiàtric. I després hi ha altres ajudes que són d'orientació,
I que estàs treballant amb gent amb salut mental que tenen bloqueig emocional, però tenen salut mental. Però jo crec que a la Mar la pregunta va donant per fet que tu ja tens els teus estudis per fer això. Sí, però també tinc molt clares les meves limitacions. Jo sempre deixo molt clar el meu client, que no és el meu pacient. No? Tu no tens pacients, eh? Jo tinc clients. Però tu, clar, no tractes salut o sí?
Tracto salut emocional, però no salut mental. I el que a mi em fa molta por és que hi ha terapeutes que no tenen la formació específica, homologada o no, però específica per treballar salut mental i l'estan treballant. I això a mi em genera por perquè és una invasió a un terreny molt perillós que pot tenir conseqüències negatives.
S'ha posat sèrie, ara. Sí, perquè crec que comença per ser una responsabilitat individual de dir, escolta, m'ha fet pensar. Estic preparada jo per... Jo el que sí que faig és quan assumeixo que davant meu hi ha una persona que a partir del meu acompanyament, que és terapèutic, però comença a acabar a dir, si ja veig que té un problema que ja no puc tractar directament perquè passa a ser un trastorn o una situació que necessita d'un tractament psiquiàtric, jo derivo.
Sí, però la pregunta en si és molt clara. És a dir, és un negoci? Evidentment, és un negoci. És que no hi ha més. Un metge no fa negoci. Clar que fa negoci. Ha estudiat molt i té uns estudis que li han costat molts diners i molts anys de la seva vida. Com per anar regalant el seu temps? Per tant, un metge dedica la salut. Són clients? Sí. Els hi diu pacients? Sí, per no dir és el meu client, però no deixes de ser un client tu del metge. És que seria absurd negar-ho, això. Sí, però anem a posar-ho més incòmode. Ai, ai, ai.
Tu prepara't perquè com més incòmode m'ho posis. Això és com l'acomiadament de solter. Si el primer rep molt el segon i el tercer llepa per tot arreu. Va, vinga, va. Que consti, i ho dic aquí, no hi ha notaris, però jo no sé les preguntes que em farà. Ah, molt bé.
Sí, sí. Vés, vés. Seguim, seguim. És que ara em fa por dir-ho. No, no, digues. Llavors, molt bé, és un client, és un negoci, per tant, una persona vulnerable és millor client...
O sigui, quan tu et ve una persona que està xunga i estàs pensant... Això no ho estic pensant. No, ni xunga ni no. Aquesta és la idea. Si jo estic pensant això, és que ja no li faig una... Ja no sóc una professional, sóc una aprofitada. És a dir, és un oportunisme com un altre. Jo crec que el metge, quan entres, tampoc està pensant... Hòstia, mira, em caben 80 euros, ara. No, crec, eh?
No ho crec. No, no, però sí que pot dir, doncs mira, li faré tantes proves que també cobren d'això. Estem parlant de la privada, eh? Sí. Igual, doncs, li puc receptar més que també cobren d'això. Clar, a veure, tot suma, eh, nois?
Però com tens... Hòstia, has de ser molt heavy per tenir una persona malalta davant i tu veure uns dòlars. Jo precisament, quan veig una persona que està vulnerable és quan penso que té més possibilitats d'abandonar. Perquè està dubtosa, perquè està inestable, perquè té molts francs oberts i... Precisament...
diria que és... Si m'hagués de posar, que no m'hi poso, però si jo fos de la vena oportunista i digués el que vull fer és només monetitzar, segurament la persona que ve de manera inestable és la que menys m'interessaria. Però és que jo ja et dic, s'ha de partir de la base... Si et dediques a ajudar la gent o et dediques al benestar dels altres, hi ha d'haver una base de moral clara...
Ètica, ètica moral, digue-li com vulguis. Si no, doncs ja és igual que et dediquis al benestar de la gent, a la salut de la gent o qualsevol altra cosa. Ho apliques des d'un oportunisme que no és sa.
M'he salvat, eh, de moment. Sí, de moment va fent, eh. Està provant. Té taules, té taules. Sí. A mi que no m'agrada que m'entrevistin. No? Ui... A mi que entrevistes n'he fet, eh. Clar, perquè està... Algún s'ha acabat el broqui. Jaume, jaume, et farem una entrevista. Sí. No consereixo. S'ha acabat el broqui. Que en Jaume digui que no vol ser entrevistat, doncs...
No, sabeu què passa? Que, això ho diuen, eh? Els entrevistadors són mal entrevistats. Sí. És a dir... Bueno, però aquí alguna vegada t'hem fet preguntes i t'animes. No, a veure, aquí m'han fet entrevistes i altres llocs m'han fet entrevistes i contesto, intento contestar, però després no m'agrado mai. Vale, perquè això ja també és una mirada crítica que tens amb tu mateix, no? Sí, sí, no, no, no, això de que entrevistin... Què vols que et digui?
Bueno, si em voleu fer una entrevista, el podeu fer. M'agradaria. Sí? Però incòmode no, eh? No, home, sí, tal. Llavors, no m'agradaria. Si no és incòmode, no estaries en el teu terreny. A tu t'encanta la incomoditat.
Va, què? Vinga, va. Marta, jo a mi m'agradaria saber, òbviament no en parlo de tu perquè d'entrada et conec com a amiga i et conec també com a professional perquè, entre altres coses, jo he estat el teu client, no pacient, eh?
No estic parlant de tu, però sí que m'agradaria saber com sé si algú que m'està ajudant m'està ajudant o m'està fent dependent. Quines senyals hauria de veure, perquè es veu molt tot això. Ho dic també una miqueta per aquestes persones que es fan dir terapeutes, que volen anar més enllà de les teves possibilitats i formacions, perquè és que ara n'hi ha moltíssimes.
llavors doncs m'agradaria sàpiguer una miqueta com poden detectar la gent realment si els estan ajudant o això s'està fent una dependència
Bé, quan estan malament no tindran la capacitat d'observar-ho, però sí que poden quantificar quantes sessions porto i que sembla que això no s'acaba mai. És a dir, si és un procés en què jo rep un acompanyament, estem parlant d'això. Les teràpies poden estar treballades des de molts diferents punts de vista. Pot ser un acompanyament o pot ser una teràpia psicològica que llavors...
És més llarg recorregut. Si fas un acompanyament és perquè parteixes de la base que aquella persona està, com t'he dit abans, en salut mental, però té un bloqueig que emocionalment la fa sentir-se desorientada, bloquejada, fora de joc. Llavors, fins que no porta un temps a dir, escolta, sembla que sí que sé més de mi, sembla que sí que sé més del meu entorn, però jo no acciono res.
Segurament aquest és un dels indicis que fa que diguis, si no li pregunto a la terapeuta jo no m'atreveixo, si no li pregunto al terapeuta jo no ho faig, o dubto massa. Per tant, diguem que el contrari i en positiu seria que cada cop sentin que milloren o guanyen en autonomia personal.
i que coneixen millor els seus recursos, les seves habilitats, i que això al final és un reforç per la seva autoestima, òbviament, i que tampoc hi ha temps delimitats, no? És a dir, és a partir de tres mesos que hi ha... No, depèn del teu cas i del que estàs transitant, evidentment. Però sí que el rol dels terapeutes...
Per mi, ara parlo, Marta Badia, com jo ho veig, siguis o no psicòloga, siguis o no coach, siguis o no qualsevol altre terapeuta, gesta'l o del nom que hi vulguis dir. Hi ha un principi, per mi, que és la no-inducció, no-invair. És allò del mapa no és el territori, jo tinc una vida i un mapa propi i l'altre té el seu. Aquesta diferència s'ha de poder respectar.
I la feina, sobretot, està en dir, a part de donar aixopluc i de recollir dins d'un marc psicològic de benestar, és posar llum allà on l'altre veu foscor. Sabeu què passa, perdona, eh? Que amb tot el tema, crec, d'això de les teràpies que comentaves, el terapeuta i tal, ara comencem a entendre una miqueta com a societat què és això. I fa uns anys, i això existeix fa molts anys, però abans no deixaven de ser uns parlantxins, eh? Què fa de què? Què fa, que? Teràpia.
aquest segur que es dedica a cobrar i no... Ja sortíeu com a culpables abans del judici. Aleshores, doncs, és així. I ara anem entenent una miqueta més què és tot això, els coaches, tot això. Abans deies coaches, va, ja està. En castellà, perquè és el que parla en xin, no? Sí, sí. No sé si aquesta pregunta me la faràs, eh, Marc, però alguna cosa sobre els coaches m'agradaria comentar, ja que estem. Doncs vinga.
És molt bona, eh, la Mar? És molt bona, perquè el gengat podia dir, no, no t'ho pregunto. És que, clar, ara m'he cohibit, saps? Tant dir-me, ja vindràs. Ja vindràs, bueno, va, parla dels coets, va. No, perquè, no, no, és per... És que, al final, som una societat que passem d'odiar a estimar molt, no? És a dir, abans no, i ara és tot. No hi ha un entremig. Els coaches, al final, per mi, s'ha banalitzat tant al terme...
que qualsevol és coach avui en dia, o tothom es fa dir coach del que sigui, i darrere m'agradaria veure com s'han preparat i què fan realment. Jo crec que el tema de ser coach, que al final és un anglicisme que vol dir acompanyador, ser acompanyant de... La persona ho té genuïnament o no ho té, això? Hi ha gent que té aquesta capacitat i gent que no la té. I després et pots formar...
per aplicar-ho d'una manera més professional. Però no tothom que té la formació de coach és un coach des del punt de vista orgànic. Igual passa en la vertent de la psicologia, igual passa en la vertent de l'advocacia, gent que té la carrera d'advocat, però no té capacitat per fer una bona negociació.
L'habilitat al darrere és molt important. I jo, perdó i acabo, amb el tema dels coaches, a mi quan em pregunta dic, jo no soc un coach, no em vull dir coach, perquè no em sento identificada en molts dels perfils de coach que hi ha. És una de les formacions que he fet, sí, però no només. Llavors, prefereixo deixar-ho com una tècnica més aplicada a la teràpia, però està aquí.
I, no sé, tu recordes les relacions públiques, que antigament unes relacions públiques era una persona que treballava en un gabinet de premsa i que tenia contacte amb els mitjans de comunicació. I després es va anar banalitzant el terme i es va anar diluint fins que al final el portero de la discoteca és les relacions públiques. Dius, un moment, un moment, que hi ha gent que ha fet carrera universitària per treballar en un gabinet de premsa? A mi dieu-me coach, a partir de dieu-me coach. No en dieu xama, dieu-me coach. Fantàstic. Vale.
Clar, potser amb el que deies, no?,
El problema no està tant amb el que tu pots fer com a terapeuta, com a coach o segons la formació que tinguis, sinó una miqueta les expectatives que nosaltres moltes vegades portem. Venim buscant una ajuda o busquem un consol ràpid, que aquí està una miqueta amb el que crec que tu estaves dient. Per tant, jo em pregunto si el problema no és només qui ajuda,
Què estem buscant nosaltres? Si el problema és, perdona? No, si el problema no és només qui ajuda en aquest cas, que és el que estaves dient, que és realment el que estem buscant nosaltres quan anem a teràpia.
Hi ha gent que busca l'autonomia, però hi ha gent que busca la solució en l'altre. I el primer que has de dir és que jo no tinc la solució, la solució està en un mateix, i jo el que puc és ajudar-lo a... És a dir, saps quan dius, m'has fet la pregunta que jo no em sabia fer, perquè el que tinc a dintre em bloqueja i no em deixa fer-me-la...
De manera vasta i generalitzada, aquesta seria una mica la funció del terapeuta. Però la resposta no és la teva, és la de l'altra. I si no se la sap respondre és perquè hi ha un camí que hem de transitar junts. Jo poso un exemple sempre molt escatològic, però que és molt entenedor, que si tu vas pel carrer i dius «me'n vull anar a casa, pel camí de sempre».
i em trobo la cera plena de caquetes de gos, que, per cert, en trobes bastantes... Sí, anava a dir, sí, això és una cosa habitual. Canviaràs de cera? No. Seguiràs per la cera, però en la mesura que tu ets conscient d'on estan aquelles caquetes, buscaràs trajectòries alternatives per no trepitjar-les. Ara imagina't que aquestes caquetes són els teus bloquejos, les teus creències que et limiten, situacions que et fan por. Per tant, les hem de mirar, les hem d'analitzar, en la mesura que se't posen al davant
del camí que vols transitar. Però tu has de fer un camí. Si t'has d'assejar en una cadira i dir, bueno, anem a parlar de mi, està molt bé, però al final té d'haver un camí d'acció. Si no, pot acabar sent molt frustrant. Per això hi ha molts psicòlegs que es fan després coaches, perquè necessiten, i crec que és una molt bona decisió, perquè d'aquesta manera tanquen el cercle. Sí, sí. Molt bé. Aprovada, no?
Jo no diré res, que si em toca a mi l'entrevista després... Has vist com a callat, ara? Sí, he callat, he callat. Callat com un... Ja ens entenem, oi?
és que hi ha gent que et busca, si et ve la gent a buscar la solució, dona'm la solució. Aquí és on, si tu acabes sent un terapeuta paternalista, no et preocupis, jo t'ajudaré, no estàs ajudant, li estàs fent la feina. És com dir, vull anar, vull navegar fins a Nova York, però no me'n recordo de navegar. Jo sabia navegar, però ja se m'ha oblidat. Com ho faig, no? No et preocupis, puja amb mi, que ja navego jo i t'hi porto.
Què s'ha aconseguit? L'objectiu no és arribar a Nova York. L'objectiu és tornar a saber portar el vaixell per arribar a Nova York. Nova York és l'excusa. Després et pots canviar de destí a mig camí.
Sí senyora. Això és l'ideal. I potser també hi ha alguna cosa que, quan abans et feia aquella pregunta, com sé que realment m'estàs ajudant, donant-me eines, potser, i això és una cosa que jo ho he viscut amb tu, però també amb altres terapeutes, ajuda molt a situar-nos i a saber per què estem treballant. O sigui...
que potser sona fred posar-se un objectiu, però realment, si jo el que vull aconseguir, que moltes vegades no ho sé, quan vinc, vinc malament, no sé què vull aconseguir, però el teu paper probablement sigui aquest, ara ens anem a proposar això, probablement sigui més medible que tu vegis que realment allò t'està ajudant o no, perquè...
A veure, no ens enganyem, no tothom pot ajudar-te, per molt bo que sigui, potser no sé si tu t'hi has trobat, que potser t'has trobat amb clients que realment veus que no pots oferir-los el que necessiten i els has dit, aquí s'acaba.
Alguna vegada m'ha passat. Però també perquè hi ha hagut... En un principi, quan et trobes amb aquella persona, el primer és que hi hagi un acord per les dues bandes. Jo què espero de tu i tu què pots esperar de mi?
ha de quedar molt clar. I sentar molt bé les bases i també d'aquesta pròpia autonomia. Per mi la base, ara t'ho diré, és que aquesta persona reforci el seu autoconeixement. L'autoconeixement és infinit, no s'acaba mai, perquè et seguiran passant coses i descobriràs coses noves de tu. Però sí que estic d'acord en què, darrere de la revisió del que he estat, necessito accionar allà on vull anar.
perquè és que si no, no sóc propietari intel·lectual de les coses que em passen. Les coses em passen i em diuen que sóc d'aquesta manera, però jo m'hi sento d'aquesta manera? Bueno, no sé si això respon la pregunta. Sí. Molt bé. Va, vinga, doncs ja sento la musiqueta. S'acaba el bròquil. Faig un tancament. Se sent la sintonia.
i la Marta ha fet aquella cara d'hòstia, ja està. I la Marta ha fet una cara de bé, ja estem. No, he anat a mirar el rellotge, perquè és que a mi, o sigui, no tinc noció del temps aquí. Mira, el que és veritat... Si tens alguna pregunta més, l'hi fas, eh? El que sí que ara m'ha vingut al cap, quan vaig començar amb tot això fa molts anys, em vaig aplicar una frase que jo em deia de joveneta, una pregunta que era tu vols ser la conseqüència del teu passat o la causa del teu futur? Doncs això és el que jo els hi pregunto a la gent.
Perquè la mirada és molt diferent. Pot ser la pregunta incòmode aquesta? Ah, també. M'encanta. Sí, sí, sí, sí. A mi m'agrada, ja no me'n recordo el que has dit. És que avui el tenim dispers, el Jaume. Ha desconnectat en el moment. M'ha agradat, és un tuit, això és un tuit. Vols fer què? Tu vols ser la conseqüència del teu passat o la causa del teu futur? És maco, això. És maco, la causa del teu futur. Clar, ma, llavors la mirada és molt diferent, eh? Clar, clar.
No et limitem tant. Moltes vegades és quan mires el passat. Si sóc el que sóc del passat, vaig amb motxiletes i amb pesos que a vegades no són necessaris. Broquiletes, què feu per Setmana Santa? Em quedo per aquí. Si fa bon temps, a la platxa. Ai, sí. Té unes ganes, també. Jo també.
Això, de tot menys Santa. Fer tot el que es pugui més. Sí, sí, per això són les vacances. Clar que sí. Abans es deia Setmana Santa. Ara es diu vacances de Setmana Santa. Clar, clar, sí, sí. Sí, sí, és així, això, és així. Doncs escolteu, d'aquí dos dimecres ens hi tornem a posar. Ja ha passat Setmana Santa i més abril.
Portarem un entrevistat, no tenim l'edat encara tancada, però ben aviat. En tenim dos ja pensats, però ja ho desvetllarem. Escolta'm una cosa, avui amb en Joan ho dèiem, ho he dit abans també, fa dos mesos, tres mesos de Nadal, tres mesos de Nadal, i falten tres mesos per Sant Joan. Que guai. Estem a la meitat de la meitat. A la meitat de la meitat. Estem a la meitat de la meitat, eh? Per tant, estem aquí, aquí, eh?
Bruquiletes, que tingueu molt bona setmana santa, que vagi molt bé. Tu també, Jaume. Igualment. Sí, home, i res, que ens tornem a trobar... Ja no vull ni mirar ni el dia, jo, què és. Seria el dia... No, el 8. El 8, no, l'altre, no? El 8, el 8. El 8, el 8. Dimitres 8 d'abril. Oh, Sant Jordi, ho tenim tot aquí, això. Sí, sí. Hòstia, com passa el temps. Pensarem en alguna cosa per Sant Jordi, no? Ja ho farem, per amanir-ho una miqueta. Vinga, va.
Marta Badia Bernatxe, moltíssimes gràcies. Fem una pausa i ens anem a l'agrícola. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seïtons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Com està?
Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassada
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Fins demà!
Hoy el viento sopla más de lo normal, las olas intentando salirse del mar. El cielo es gris y tú no lo podrás cambiar. Mira hacia lo lejos, busca otro lugar y cien gaviotas dónde irán.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Hoy el día ya no es como los demás. El ron y la cerveza harán que acabes mal. Nena, ven conmigo, déjate llevar. Hoy te enseñaré dónde termina el mar. Y si hay avions, ¿dónde irán? ¿Dónde irán?
Beber y lamentar que ya no volverán Sus alas a volar De camionas donde hoy podrás Beber y lamentar que ya no volverán Sus alas a volar De camionas donde irán
Ja sabeu que el parlar de tot es basa amb la informació. A l'actualitat també tenim estonetes per l'entreteniment. En aquest cas, Miquel Enxon i Diego Bassallo amb aquests 100 gaviotes d'un candús. 7 minuts per damunt de dos quarts. Una me'n vaig a l'agrícola amb la meva amiga Lara Xarau. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
On es porta l'amiga Lara preparant tot el que ens ha de portar productes de proximitat de temporada? Ho tenim tot a punt. A l'agrícola Vilassal, Lara Txarà, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs?
Ui, doncs molt contenta. Ja sabeu que m'agrada molt que faci aquest xulet i la primavera. I a més a més, un ocellet m'ha dit que la Lara aquesta setmana se'm va anar d'excursió.
Ai, sí, sí, vam estar a la... Sí, sí, no t'equivoques, t'ho ha dit bé, que t'ho s'ha dit. Ahir vam estar a la Fira Alimentària de Barcelona. Sí. Bueno, fent contacte superinteressant. Bueno, va valer molt la pena. La veritat és que sí, eh? Que bé. Una fira molt xula, molt xula. L'any que ve m'hi portes, també, que farem un espai, una secció tot allà. Allà farem una secció en directe des de l'agrícola a l'alimentària. Què et sembla? Ho fem l'any que ve?
Ai, doncs seria molt divertit, eh? Seria molt interessant, jo crec que sí. A mi només cal que em diguis això perquè tiri endavant, eh? Doncs ara mateix marxem a l'agrícola amb els productes que ens porta la Lara Xarau. Som-hi! Lara, per on comencem avui, va?
Doncs mireu, avui començarem parlant de l'alvocat. De l'alvocat, però no un alvocat qualsevol, eh?
No, no, serà l'alvocat d'Alcanar. Toma! Que li diuen, perquè sí, el bocat de Catalunya va amb una pagatina, amb una pagatina, porta una baratina xulíssima. Que bé, l'alvocat d'Alcanar. D'Alcanar, que a part de cases també tenen alvocat, perquè hi ha les cases d'Alcanar i els alvocats d'Alcanar, va.
Sí, sí, sí, sí, que aparentment, bueno, és un fruitem exòtic, la veritat és que ja fa anys que es cultiva aquí al sud de Catalunya, i el que n'ha de fet és terra tradicional de taronges i clementines, però molts pagesos han apostat per aquest cultiu com a alternativa més rendible. I què té el canà? Doncs que, perquè clar, és complicat, eh?, el bocat, però tenen un molt bon clima,
I res, els hiverns suaus, la influència del mar, amb la protecció de la serra del Montsant, té unes condicions ideals perquè el bocap creixi amb molta qualitat. Com us deia, és un cultiu exigent, que necessita bastant aigua i és delicat, cosa que fa que els productors hagin de treballar-lo amb molta cura. Sí senyora.
Però, bueno, doncs és una super bona alternativa, perquè realment és un ingredient que cada vegada la gent en menja més, i penso que és una molt bona opció saber que el podem comprar d'aquí de prop, perquè, si no, realment s'havia d'anar a comprar molt lluny. Sí, senyora. Saps que el Canà, i concretament el seu nucli, les cases del Canà, són l'últim poble de Catalunya pel sud del país, per tant, són...
La porta d'entrada i de sortida. Els tenim allà, no? Els tenim allà. Sí, sí, però són nostres, eh? Són nostres, els d'Alcanar són nostres. Aquí no... Clar, és que si no ja ens anem molt, molt, molt, molt lluny. No, no, res, res. Alcanar són nostres, va. Exacte. Doncs, res, llavors, bueno, doncs, a la cuina, que és el que a mi m'agrada molt aquesta hora ja parlar de com ens podem maniar... Sí, i tant, que sí. Doncs la podem utilitzar de moltíssimes maneres.
Vinga, va. Amb amanides, amb unes torredetes, la tipica salsa aquesta que tothom ja crec que ha entrat bastant bé, que és la salsa guacamole. I també és el que s'utilitza molt com a substitut de la mantega en algunes receptes. Ah, mira, no ho sabia, això. Has vist? Sí, sí, que mira. Llavors, té una gran virtut aquest albocat en general, que és que porta molta cremositat de forma natural fins a tenir cofos i làctics.
És per això que s'utilitza molt amb cuina saludable i vegetariana. Perfecte. T'agrada a tu l'alvocat o no? Sí, sí, sí que m'agrada, sí. Ah, molt bé. No t'ho havia preguntat, això. A veure, no és el que més m'agrada del món, però m'agrada. No és el que més t'agrada, eh? Però m'agrada. Així barracadet, ben amanits... Sí, home, sí. Amb l'amanida, sí. És una cosa especial. Jo amb l'amanida sí que me'l menjo, eh? És especial. Sí, sí, sí, és especial. Però està bo, està bo. Cazol, però bueno...
A mi el que m'agrada molt és el color de l'alvocat, també, aquest verd. Sí, aquest verd és maco, eh? És maco. Jo menjo pels ulls, també, moltes vegades. Sí o no? Bueno, sí, moltes vegades, sí. Jo no acostumo a menjar pels ulls, eh? No acostumo a menjar pels ulls. No, eh? No. No, no, no, no. Però, en fi. Bueno, va. Va, què més? Us segueixo explicant, també, que, bueno, això, que combina molt bé amb ingredients frescos, com el tomàquet, el peix, especialment el salmó, i amb els cítrics o els fruits secs.
I això, una coseta que he trobat, una anècdota que em sembla molt curiós, bueno, una anècdota. Cada cop més s'utilitza en receptes dolces. Per exemple, amb una musa de xocolata, amb batuts, amb pastissos...
que fa que porta una textura que no sigui, no tinc un gust molt intens. Això m'ha semblat superinteressat també perquè ho puguem incorporar. Sí, sí, sí. De veritat és que això és impensable, fans, no? Un albocat, un albocat a... Ara hi ho poses i quedes com un raietó. La veritat és que sí.
Bé, doncs, deixant ja la part més saludable d'avui, us conviu de tema radicalment, i, bé, doncs, començarem a parlar de les mones de Pasqua de Parafita. Home! Perquè ho tenim a tocar, això. Home, ho tenim aquí, ho tenim aquí, ja. Clar, hem d'espavilar-nos ja amb les mones, eh. Va, què hem de fer? No sé si us en recordeu, de l'any passat, bé, nosaltres cada any les podeu encarregar aquí a la nostra botiga. Mhm.
I res, perquè si no les coneixeu, us faig una mica una idea, perquè us feu una idea, és el típic pastís de les mones, i va amb una decoració i una eau de xocolata inclòs. Molt bé. Només les fem per encàrrec, i res, el que heu de fer és escollir, bueno, hi ha diferents sabors. A veure, què tenim, què tenim? Tenim...
la de nata, de trufa, la de massini, manterra o la de fruita. Són cinc tipus diferents. I heu d'escollir també, hauríeu d'escollir un tamany, que seria la petita, que seria per dos o tres persones, la mitjana, que és de quatre o sis persones, i la gran, que seria com fins a unes deu persones. Molt bé. Això sí, ho torno a repetir, que s'ha de fer per encàrrec,
enviant-nos un WhatsApp o trucant-nos. Abans d'acabar el programa us ho recordo. Com a novatat també aquest any, també podeu trobar ous de xocolata de la Casa Canals, que també us en vaig parlar, no fa gaire, dels carquinyolis... Bé, doncs ara en aquest cas són elaboradors de xocolates espectaculars.
I ara tenim tres mides diferents d'ous, el petit, mitjà i gran, la xocolata blanca, negra o amb llet. Per acabar de fer les mones, si voleu. Clar.
Doncs escolta, eh, a veure, anem a passos, eh? A veure... Pastís. Has de fer mona? Atenció, pastís, amb decoració d'oinclus, atenció, que pots escollir el sabor, la mida, encarregar-ho sobretot, i a sobre tenim ous de xocolata, per tant, escolta, que ho tenim tot molt fàcil, això. Exacte. Molt fàcil, això. Què més tenim? Molt...
Doncs, bueno, doncs... Sabeu perfectament, suposo que el diumenge que ve és diumenge de Rams. Sí, senyora, aquest diumenge que ve. I aïlladament aquest diumenge. I què no pot faltar el diumenge de Rams? Doncs... Les palmes i els palmons. Palmes i palmons, clar. A veure, que també teniu palmes i palmons? Home, i tant. Tenim de tot aquí a la botiga. Explica'm-ho, va. Bueno, doncs qui no ho sapigueu,
que jo crec que sí que tothom a aquestes alçades sap que és una palma. Són les fulles de la palmera. Ara sortirà un i dos. Per si un cas, per si un cas. Són les fulles de la palmera que estan treballadetes, tots aquests teixits que vam fent, sovint estan blanquejades i decorades.
I els palmons, bé, doncs els palmons no estan treballats i ja sabeu tots els que són més simples i allargats. En tenim de diferents temais, tant de palmes com de palmons. De palmons en tenim de dos mires diferents i de palmes en tenim una mica més. I pels que no sàpigueu el que representa... Ah, mira. Això és interessant.
Això representa l'avinguda que es va fer Jesús quan va entrar a Jerusalem, que la gent el va rebre amb rams i fulles de palmeres. Doncs ve d'aquí aquesta tradició. I d'aquí, el diumenge, de rams, que és el diumenge que... Exacte. Llavors, després, quan acaba, es posen en els balconets, les palmes i els palmons, i llavors simbolitzen la protecció, la pau, la vida i la renovació.
que va molt lligada també a aquesta època de l'any, que és l'arribada de la primavera. Sí, senyora, ens representa l'entrada de Jesús a Jerusalem, l'entrada. Perfecte. Què us sembla, eh? Quina cultura ens ajudes a fer, eh? Quina cultura ens ajudes a fer. Però, atenció, ara em té una mica preocupat a mi el mes d'abril perquè s'acosta a Sant Jordi i ens hem de començar a espavilar.
Ai, ai, ai. Com ens espavilem. S'acosta però queda un mes. Entre cada setmana que veia serà una mica rara. I entre una cosa i l'altra... Sant Jordi, Sant Jordi. Ja sabeu que a mi també m'agrada... Sabeu que tenim la secció que està de les nostres plantes i flors aquí a la botiga. I una mica enllaçant amb això que parlàvem ara de Sant Jordi.
Doncs aquells que el fan motors, tenim rosers d'un dels nostres socis de Cultures Floriac, que són uns rosers preciosos. Que bé. Res, els trobareu, són rosers de diferents olors, són amb olor i que fan la flor de diferents colors. N'hi ha moltíssims, heu de venir i triar el que més us agradi.
I res, som sortant a 10 amb 95 cadascú, o sigui que penso que... Assequible, assequible. I res, quan tornem de Setmana Santa o... No, la setmana que ve també tenim programa, no? No, la setmana que ve no, la setmana que ve et dono un descans, et dono festa la setmana que ve.
Ah, sí? Ho dius de veritat? T'ho dic de veritat. Ah, perfecte, o sigui, no fem festa, no fem programa a setmana que ve. No, no, no, a setmana que ve. Doncs llavors ja quan tornem de Setmana Santa ja us explicaré totes les cosetes que tenim aquí de cara a la Diada de Sant Jordi. Que bé. Que hi posem la botiga molt bonica.
Doncs fantàstic. Doncs... Ostres, no sabia jo que la setmana... Perfecte, doncs. Doncs la meva despedilla. La meva despedilla... Doncs Lara, et desitjo que tinguis molt, molt, molt bona Setmana Santa, tu i tot l'equip de l'agrícola, i suposo que teniu verd de dilluns a dijous, no? Nosaltres, mira, és veritat, doncs aprofito per dir-vos... Mira, el dijous, que és el dia 2, oi? Sí, sí, dia 2, dia 2, sí. Fem una dintre.
Sí, fem horari intensiu. Això vol dir que treballem... La botiga serà oberta de 8 del matí a 3 de la tarda. Molt bé, dijous tarda. Llavors ja tancarem fins dimarts. Fins dimarts. El dissabte dia 4 també tanqueu, eh? Sí, sí, és l'únic dissabte de l'any que tanquem. Oh, doncs vinga, a gaudir moltíssim. Lara, però no et descuitis de dir-me una cosa ràpidament. No, és veritat, és veritat, és veritat. M'has de dir. Que si vull que em feu encara...
La temporada de calçots es va minvant. Ja està, home sí, ja es va acabant això, eh? Aprofiteu. Doncs vinga, ens recordem els telèfons. Per encàrrecs. Exacte. Exacte. Vinga, per encàrrecs, consultes, el que vulgueu preguntar-me, ens truqueu al 93 759 0188. Us deixo un telèfon mòbil per si preferiu enviar-nos un WhatsApp. El 620 455 690.
Us deixo un correu electrònic per si voleu fer-ho i sol·licitar la targeta client, que haureu de descomptes, promocions i espereu el dia de totes les cosetes que anem fent per aquí a la botiga, que seria info arroba agricolavilassar.com
I ja, per últim, ens trobareu al camí del Clif sense número. Això està pujant a mà esquerra, des de la Nacional, a l'ançada del Mercat de la Flor, cap amunt, a uns 400 metres. Ja ho tenim. Què t'ha semblat? M'ha semblat. Tens la lliçó, no presa, no. Ara ja tinc vacances, estic de vacances ja. Sí, estàs de vacances fins aquí dues setmanes, que ho sàpigues. Mare meva.
Bueno, ens ha dit de Ràdio Vilassà. Que vagi tot molt bé. Que vagi molt bones vacances per tots, nosaltres també. Ràdio Vilassà són els del teu poble. Nosaltres som Vilassà Ràdio. Va, i sempre... No, ja està bé, eh? L'Ara és de Vilassà de dalt i els del dalt sou Ràdio Vilassà. Nosaltres som els de mar, som Vilassà Ràdio. Què et sembla?
Doncs, bueno, doncs això. Salutacions a tots, que disfruteu molt d'aquests dies i que ens venim pel poble. Sí, senyora. Pel teu o pel meu, pel que vulgueu. Per tots dos, home, per tots dos. Lara, un auténtic plaer, un petonàs que vagi molt bé. Salutacions a tothom, apa, petons, adeu, adeu, adeu. Acabem gairebé l'edició d'avui, som-hi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassaradio.cat. Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Seguim-nos a la xarxa.
Acabem el parlant de tot d'avui. Doncs avui ens hi hem tornat a posar, després d'uns dies d'absència, l'edició d'avui la número 2.320. 2.320 edicions del Magassin del Matí d'Àvila. Serrò diu el meu nom Jaume Cabot.
Us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escobet i Robert Mazza per estar assabentats i assabentats de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Com ens acomiadem avui? Doncs mira, amb un grup que la setmana passada va fer una festa immensa a Madrid, tot i que són del País Basc, eh? Són del País Basc, però van fer una festa immensa a Madrid. Per què? Perquè celebren 50 anys damunt dels escenaris.
I això es diu molt aviat, eh? 50 anys amunt dels escenaris. Javi Gurrutxaga al capdavant de l'Orquestra Mondragón. Doncs amb Javi Murrutxaga. Amb en Gurrutxaga i l'Orquestra Mondragón arribarem a la una del migdia. Amb ells ens inspirem en aquest corazón de neon. El meu nom ja ho m'acabat. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Roma, Tokio, Los Ángeles, Nápoles, Londres, Berlín Nueva York, Estocolmo, Donosti,
Corazón, corazón, corazón, enfermo de polución. Corazón, corazón, corazón, corazón de mi amor. Corazón, corazón, corazón, corazón de ciment.