Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes.
Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio.
Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme
i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet.
Salutacions, dijous 2 d'octubre del 2025, encetem aquests de desemes de l'any
i enfilem ja a la recta final de la setmana, comencem a molt ben olorar al cap de setmana.
Dia que ha començat a quarts d'avui ben tapadot.
Ha sortit el sol, com sempre a Vilassar de Mar, una sortida de sol espectacular,
però impressionant la sortida de sol.
Si teniu l'oportunitat de veure cada dia aquest regal que ens fan a Vilassar de Mar,
doncs realment val molt i molt la pena.
Barreja de sol i núvols. Sembla que serà la tònica.
No s'esperen precipitacions, però en qualsevol cas,
això ens ho explicarà de seguida Joaquim Serra.
Connectem directament amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca
i des d'allà, servem i teomar del Consell Comarcal d'Almaresme.
Joaquim Serra ens farà la previsió de cara a avui,
però sobretot de cara als propers dies,
en què arribem al cap de setmana amb moltíssimes coses.
Regata solidària, travessa solidària,
del Club Nàutic de Vilassar de Mar.
Tenim el Vilassar Camina i Pedala
i tenim, per damunt, des de divendres i fins diumenge,
el Festival de Titelles Vilassar de Mar-Firoi.
Per tant, atents a la previsió,
una previsió que a hores d'ara indica que no hi haurà precipitació,
però a l'última hora ens l'explica, com dèiem, Joaquim Serra.
De seguida també, a un quart d'onze aproximadament,
saludem a Joan Escofet,
al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio,
on vell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes.
El poc ens passa, on repassem l'actualitat local,
l'actualitat general, notícies curioses i aquelles notícies
que també ho van ser un dia com avui.
Tot pujant al Dilorian, repassem les afemèrides.
A dos quart d'onze, saludarem a la jove vilassarenca,
Júlia Marsol.
La Júlia, estudiant de teatre,
va presentar-se amb molt poca previsió,
perquè ho va decidir la nit abans.
La nit abans vull dir gairebé la matinada i ja
presentar-se als càstings d'Operació Triomfo.
Ho faig com una prova.
Doncs es va quedar a les portes,
però a les portes a l'última fase
per entrar a l'Acadèmia d'Operació Triomfo.
Ens explicarà les seves sensacions la Júlia Marsol.
A les onze, cada quinze dies,
saludem a l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova.
Ens posem en el punt de trobada,
on dues generacions diferents,
una dels setanta i l'altra dels en noranta,
debaten i parlen de temes
que els diferencien, en aquest cas,
per la diferència generacional.
El punt de trobada a les onze.
Una altra generació, en aquest cas,
la Tertúlia Jove.
Dos quarts de dotze,
cada dijous passen per la ràdio
l'alumnat de quart d'ESO
dels instituts de Vilassada Marra.
El torn de la setmana passada era pel Vilassar,
aquesta setmana pel Pere Ribot,
sabent que estan amb jornada de vaga.
Però, en aquest cas,
hi haurà un alumnat de quart d'ESO
que sí que ve a la ràdio
i precisament debaterem això,
les vagues i el tema de la vaga,
la guerra entre Israel i Palestina.
Ho posarem des del punt de vista dels joves.
A les dotze,
ens anem al teatre de la mai de la veu
de Joana Hernández,
cartellera, estrenes, recomanacions
i les entrevistes als i les protagonistes
de l'escena catalana.
En aquest cas,
doncs escoltarem atentament a Joan Hernández
en aquest cas,
per portar-nos al teatre.
I de teatre, també.
L'última mitja hora parlem,
perquè el dia 12 d'octubre
arriba Vilassar de Marra
Waits Sad Story.
És una versió del Waits Sad Story.
Parla també sobre el racisme.
I en aquest cas,
parlarem amb un dels actors
que ve el dissabte 12 d'octubre
amb aquesta proposta teatral
que arriba a Vilassar de Marra.
West Side Story, en aquest cas,
en aquest cas,
una versió del clàssic de cinema.
I parlem amb un dels seus protagonistes,
en Miquel Ripeu.
Doncs el teatre anirà
els últims 60 minuts,
l'última mitjoreta també,
o l'última hora de programa.
Primer en Joan Hernández,
després amb aquesta entrevista
també a l'actor Miquel Ripeu.
Aquest és el menú.
Avui dijous,
2 d'octubre de 2025.
Gràcies per la vostra confiança
un dia més.
En Vilassar,
ràdio en general,
el parlant de tot en particular,
us saludem des del 98.1
de la FM al Maresme
i a través de vilassarradio.cat
per internet.
El meu nom,
Jaume Cabot,
tot a punt,
motor encès,
posem primera
i arrenquem,
som-hi.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
de 10 a 1,
parlant de tot.
El temps.
Centre de referència meteorològic
de la comarca,
Servei Meteomar
del Consell Comarcal del Maresme.
Joaquim Serra,
dijous que ha començat així ennubulat,
hem vist una sortida sol espectacular
i ara es barreja sol i núvols.
El proper aquest de setmana,
Festival de Titelles,
Vilassar de Mar Firovi,
travessia solidària del Club Nàutic
i el Vilassar camina i pedala.
Per tant,
temps de cara avui,
però sobretot de cara als propers dies.
Joaquim Serra,
que ens espera.
Molt bon dia.
De seguida marxem,
ara si ho tenim tot a punt,
Joaquim Serra,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Continuem endavant
en una setmana
marcada pel temps estable.
De tota manera,
tot i aquesta estabilitat,
ahir a la tarda de vespre
hi va haver un cap de núvol
que va deixar un petit xafeg
a la zona central de la comarca,
Matarol i Habaneres,
van arribar a caure
algunes botellades,
molt puntual,
purament anecdòtiques,
però això,
tenim la tardor,
doncs acostumen a passar
aquests petits canvis
sobtats de temps
com el que vam tenir ahir
i no de forma general
ni de bon tros.
Avui no,
avui esperem un temps estable,
tot i que encara hi ha
nubolades que descarreguen a mar
enfront del Garraf,
de la comarca del Garraf,
del Baix Penedès
i zones pròximes,
però que no esperem
que arribin aquí
a la nostra comarca.
D'entrada,
s'espera que aquests núvols
que tenim a primeres hores
es vagin trencant
i donin pas a un ambient
cada cop més assolellat
sense acabar a fer net del tot.
Les temperatures
molt semblants
a les d'ahir,
tan màximes com mínimes,
vents fluixos
i situació marítima.
En mar de fons,
hi haurà una mar de fons,
una maró de fons
a tota la costa
maresmenca
durant tot el dia.
Demà divendres,
s'espera un temps tranquil,
dominat pel sol,
un temps estable,
temperatures que poden
pujar una miqueta més,
puntualment arribar
als 24 o 25 graus.
i pel que fa al cap de setmana,
dissabte abonança,
diumenge,
petit canvi de temps
amb una cueta frontal
que lliscarà pel Pirineu
i que podrà afavorir
també que tinguem
algun ruixat,
fins i tot algun xàfec
a primera línia
de la costa
de cara
a la matinada,
primeres hores del matí
del diumenge.
Per tant,
diumenge hi haurà
aquest petit canvi,
poc important,
i a partir de dilluns
de la setmana vinent
tornarà a l'estabilitat
com a mínim
fins dijous divendres
de la propera setmana
quan la situació meteorològica
podria canviar
de forma més important.
Doncs Joaquim Serra,
moltíssimes gràcies,
previsió ampla i puntual
servei Meteomar
del Consell Comarcal d'Almaresme,
demà hi tornem
a la mateixa hora,
fins aleshores Joaquim,
que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres,
de deu a una,
parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Obrim,
finestra informativa.
El parlant de tot
poc ens passa.
Un moment,
com sempre,
a aquesta hora de saludar
el cap dels serveis informatius
de Vilassar Ràdio,
Senyor Escofet.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, Jaume,
molt bon dia a tots i totes.
Hem escoltat
la crònica
de l'amic Joaquim Serra,
com una alarma,
potser,
que no sigui la de l'esmorzar,
que no se li passi,
o la de treure el llame.
Ara t'onava a dir,
però jo crec que anem
una mica més enllà.
Si vols,
tornem a escoltar
ara un moment.
A veure l'alarma.
Atenció, eh?
Atenció,
l'alarma, Joaquim Serra.
Temperatures molt semblants
a les d'ahir,
tan màximes com mínimes.
De què parla,
quan sona?
En mar de fons,
hi haurà una mar de fons,
una mar de fons,
tota la costa Maresmenca
durant tot el dia
demà divendres.
Un cop aquí s'està sentit?
Enllam, aquest és enllam.
Sol.
Atenció.
Temps estable.
Temperatures que poden pujar
una miqueta més,
puntualment arribar
als 24 o 25 graus.
I pel que fa
al cap de setmana,
dissabte abonant-se,
diumenge,
petit canvi de temps
amb una coeta frontal
que lliscarà pel Pirineu
i que podrà afavorir
també que tinguem
algun ruixat,
fins i tot algun xàfec.
Toma,
t'has fixat
de què parlava?
Ruixat i cent.
Ell ha marcat la coeta, eh?
Sí, senyor.
La coeta que lliscarà.
Cada cop,
cada cop que parla
de temps bé,
pim, pim,
vulguem dir,
bien.
S'ha posat una marca.
Sí, sí,
una alarma, una alarma.
En fi,
ens ha fet estar tots atents.
Joaquim Serra
passa una mica
com en Torquemada
quan fa la transmissió.
Sí.
Tendeixes a desconnectar.
Són aquestes persones
que parlen
com si tinguessin
una mica
cotó fluix
ficat a l'interior
de la boca.
Sí, sí, sí.
Com una cosa així complicada.
En fi,
està molt bé
aquesta alarma, eh?
Jo crec que en Torquemada...
Per mi hi ha una coeta, eh?
Ara que m'obres el tema coeta,
et diré que en Torquemada
a mi em carrega
molt.
Perquè...
No és que l'escoltem,
és que no l'entens.
A vegades dius...
No l'entens.
Torquemada,
que t'estem escoltant
i ets tu el que en saps.
Nosaltres no en sabem res.
Quan l'escolto,
representa.
Sí, exacte.
Sí, exacte.
Però a mi em dóna la sensació
a vegades dir que no en tinc ni idea jo.
Perquè aquest home
domina tot tant.
Oh, quina cosa.
Bueno, què, Joan?
Tot ens ha parlat
de...
de la nostra flotilla.
Ja és nostra, eh?
Que ahir anunciàvem
que es posàvem zona de conflicte,
zona vermella,
i avui ja parlem
d'atencions
i mòbil a l'aigua.
Tirar el mòbil al mar.
Clar,
des d'aquí jo faig
una recomanació
a Benjamin Netanyahu.
A veure.
Benjamin.
Benjamin, sí.
Escolta'm,
m'estàs escoltant?
Quina és la meva càmera?
La del pilot vermell.
Exacte.
Si vols acabar amb casa,
no cal que disparis.
No.
No cal que facis mal a ningú.
Posada,
colau d'alcaldessa.
Home.
Si ja la tens.
Ja la tens.
Ja et destrossa a casa
amb dos segons.
Ho tens a casa.
Clar.
No volem devolucions, eh?
No, no, no.
Com el cort anglès.
No volem guerres.
No volem re,
però aquesta dona
ja ho ha demostrat a Barcelona.
Ahir,
Joan,
i ara parlant molt seriosament,
que estem parlant amb to de broma,
sempre i quan,
evidentment,
destrossar vol dir,
perquè els que ens heu seguit
heu parlat,
que en Joan sembla que parla de l'ADA,
parla de la Barcelona
destrossada.
I ahir,
sense anar més lluny,
jo a l'Ie a tot plegat,
anava per un carrer caminant,
i un motorista va girar,
si és veritat,
que es anava a enfilar a l'acera
per aparcar,
i va caure
amb un forat d'almenys mig metre,
saps aquestes superilles
que van posar,
tot això,
doncs es veu que els cotxes
i els camions,
sobretot,
no giraven per aquell carrer.
En sentit que ho explicaven,
eh?
Illes molt,
ADA,
Q,
ADAs.
exacte.
Aleshores,
què va passar?
Allò molestava,
i van dir,
cony,
doncs traiem-ho,
escolta,
si em molesta,
traiem-ho,
fins aquí tot bé,
però ningú se li va a ocórrer
que per treure aquella illa
s'havia de tapar el forat.
Clar,
és una vorera,
cada cop et trobes un esboranc,
com dic un esboranc,
és un esboranc,
i el motorista es va fotre a dintre.
No es va fer mal,
per sort,
però el comentari que hi havia
llegint allà
és,
anem votant les superilles.
Jo només vaig intervenir
per dir,
estàs bé,
em va dir,
sí,
hi havia més gent,
però la hòstia,
diguem-ho clar,
la hòstia que es va fotre,
el motorista allà dintre,
home,
si la superilla,
que està tan xula,
molesta,
i la treus,
que ja em sembla bé,
cony,
tapa-ho.
I aquí és una miqueta
el que venim a dir
amb Barcelona d'estrus,
Adam,
vinga.
Des d'aquí,
aquesta recomanació
a Benjamin Netanyahu,
si la vol entomar,
perfecta,
però la pot nomenar
alcaldessa,
i en fi,
liquida la franja de casa
sense morts,
sense sang,
i d'una manera,
en fi,
políticament...
Això té el braç trencat,
eh,
l'hora?
Escolta,
però explica'm què ha passat,
a veure,
mòbils a l'aigua,
perquè això es troben proves,
però que estan,
detinguts,
o estan en un hotel
esperant que els fotin a l'avió?
De moment,
hi ha secretisme
al voltant
d'on els ha posat
a les persones detingudes
l'exercit irrealia,
evidentment,
no volen donar
cap mena d'indicació
per motius
de seguretat,
on estarien,
doncs,
les persones
de la flotilla
retingudes,
es parla
que estan
en un port,
en un port
segur,
i sembla
tot indicar
que els fotrien
en un avió
de tornada
cap a Barcelona.
I els barcos,
què?
Els barcos,
ja els tornaran.
o no,
o no,
o no.
Molt bé,
Joan.
Quan es faci la pel·lícula
de la flotilla,
ja ho veig,
Richard Gere,
o sigui,
el Richard Gere
d'ara,
no el de
Pretty Woman,
per entendre'ns,
doblarà
de col·lau
a les escenes
perilloses.
Què li està passant
a de col·lau?
S'està com...
Està mutant
un senyor
de cuenca
de 80 anys.
Sí,
sí,
sí.
Un cantautor
madrilany,
també.
Una miqueta
el que també
s'està fent gran
a marxa esforçada,
i és una cosa
que evidentment
no és una crítica,
és una cosa evident,
és l'Uiz Enrique,
l'Uiz Enrique ja tenia
el que...
Però és que ara el veig
com si l'havessin fotut
en una temporada
doncs 8 o 9 anys
a sobre, eh?
Va tenir l'accident
de bicicleta,
es va trencar la clavícula,
entenc que...
En fi,
de totes maneres,
gran partit ahir
de l'Uiz Enrique
anulant,
anulant absolutament
el...
Absolutament tampoc,
ara no ens hem passat,
però sí que,
diguéssim,
el campió d'Europa
li va passar la mà
per la cara al Barça, eh?
Duel d'estrategues,
duel d'estrategues.
Sí, també un equip
molt jove, eh?
Per les baixes
del París-Saint-Germain,
va ser la classe
dels Dufins,
que és el Barça,
contra la classe
dels Esquirols,
que eren
els de París-Saint-Germain.
En fi,
entre 17 i 18 anys
la mitjana.
Jo crec que, Joan,
més que un intercanvi,
allò era un...
Ai, més que un partit
de la xarxa,
era un intercanvi,
com fan els instituts,
ens intercambem les classes.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
S'ha confirmat per sèrie
que parlem de futbol
i Palestina,
tot ve rodat,
doncs que hi haurà partit
Catalunya,
selecció catalana,
quadri barrada
contra Palestina, eh?
Els primers
és la selecció d'Euskadi,
que jugaran
contra aquest equip
de Palestina,
i el 18 de novembre,
doncs encara en horari
per definir
a l'estadi
Lluís Companys,
això és allà dalt,
a Montjuïc,
jugarà...
Sí, gràcies, Joan.
Jugarà Catalunya
contra Palestina, eh?
Un d'aquests partits,
doncs,
una mica per visibilitzar
la situació
que està vivint,
doncs,
especialment
a la franja de gas.
Molt bé, Joan,
què més tenim?
Notícies?
Tenim una notícia,
més que notícia,
una imatge
que ens ha sorprès molt,
podeu veure-ho,
és la monica
vila de Puigcerdà,
des d'aquí
una abraçada
amb posta,
que va aparèixer
un voltor.
Ah, mira.
Un voltor és...
Quan n'hi ha de voltons
a la Cerdanya, no?
Sí, sí, sí.
A la Cerdanya n'hi ha.
Va aparèixer a terra,
diguéssim,
un voltor és un individu
que pot fer
metre cinquanta
d'alçada tranquil·lament, eh?
Diem que amb les ales obertes
un voltor gran,
a dos, sí, sí,
més de dos metres fa, eh?
Tres, uns tres metres
d'embarcadura.
En aquest estudi
no ens hi cap.
Doncs el voltor
estava allà,
va veure,
passejant pel carrer principal
de Puigcerdà,
va veure una sabateria.
Sí,
que va dir calla.
Que hi havia, doncs,
unes sandàlies d'espar,
de cuir, entenc,
i les va començar...
Estava afamat,
el voltor,
i va començar allà
a picotejar
les sandàlies,
segurament buscant
una mica de cuir.
Ells són animals carronyers,
són uns animals
que són imprescindibles, eh?,
pel medi ambient,
perquè fan de neteja,
eliminen, doncs,
les restes de carn podrida
de qualsevol animal mort.
Sí, sí, sí, sí.
I, a fi,
el van aconseguir capturar,
i ara està en un centre
de recuperació,
no d'animals marins, eh?,
que sempre diem
el mateix centre de recuperació,
el cram dels marins,
el cram,
que abans estava aquí a apremiar,
que tu, Jaume,
vas tenir també
una experiència molt tortuga,
ninja, eh?,
podem dir.
Idufí.
Idufí ninja.
Doncs l'ha enviat,
està al voltor
una mica desorientat,
que ara si es menja
les sabatilles,
com a mínim gana
deuria tenir l'animaló.
Encara quan no es va sentar
en un bar i va dir
porta'm un cafè
i un cruzant, sisplau.
Bueno, en alguns bars
hi ha bastants voltors, eh?
Sí, sí, cafè i cruzant.
A partir de les 3 de la matinada
hi ha voltors sempre, eh?
T'ha passat per alt
la meva imitació al voltor.
Ostres, no, perdona'm.
Sí, com sento aquesta sintonia.
Em parles d'animals,
em ve per...
Ja, perfeccionar el voltor, eh?,
Jaume.
No t'agrada.
Home, és que podria ser
qualsevol cosa
menys un animal.
Però, en fi, s'agraeix, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, ho he intentat, eh?
Encara no he fet l'accent cubà,
aquesta anya.
No, encara no l'hem...
Exacte, ja buscaré...
Molt de compte,
mira't el mail, Jaume,
perquè pot ser que
puguis ser víctima
d'una estafa, eh?
Carai, què ha passat?
Si la mare de la Minyamal,
Sheila Evanna,
et convida a un sopar de Nadal,
que farà el proper 7 de novembre
en un hotel de Londres,
un hotel de Londres, per cert,
que no és ni conscient
que teòricament
ha d'haver-hi el sopar de Nadal
de la mare de la Minyamal,
doncs podria ser una presumpta estafa.
No ella, sinó algú
que s'estigui aprofitant
de la bona fet de la gent
fent servir, doncs,
l'impacte de la mare de la Minyamal.
M'imagino que et conviden pagant.
Has de pagar una bona quantitat
d'euros,
és a dir,
des dels 150 euros,
que seria l'oferta més barata
amb tres plats
i mitja hora de còctel,
174 euros ja seria una miqueta més
amb xampany i mitja ampolla de vi,
això sempre ha fet molta gràcia,
mitja ampolla de vi,
i la darrera categoria,
Jaumal,
la de 250 euros,
inclou tot el paquet
del qual hem parlat,
i, a més a més,
la possibilitat
de fer-te fotografies
amb la mare de la Minyamal,
la Sheila Ébana,
en aquest cas,
és a dir,
molt de compte
perquè podria ser
que la dona,
aquesta,
li estiguessin fotent
un problema important
per utilitzar
la seva imatge,
com a...
Clar,
és que encara no està acabat
de definir del tot.
Si ho fan,
és que surt bé, eh?
Com a presunta,
com a presunta,
està fa l'hotel,
aquest hotel de Londres,
explica
que han rebut
moltes trucades
a gent interessada
i que ells van dient,
ells,
jo,
com a hotel de Londres,
no tinc
aquest 7 de novembre
reservat per res.
Jo, Joan,
si ho fan
és perquè algú
ho deu colar,
però, hòstia,
em costaria
caure en una cosa així
que per correu electrònic,
així que,
bueno,
en fi...
Fos els 3 llagons,
home, sí,
llavors sí.
Ho tindríem més fàcil,
però, clar,
un hotel a Londres...
S'has de desplaçar a Londres
per fer-te una foto
amb la mare de la Minyamal.
Jo crec que la gent
deu dir
que m'han convidat
a una festa...
En la Minyamal,
en la Minyamal m'ha convidat
a una festa, eh?
En fi,
Joan,
més coses.
Més cosetes.
Ahir,
la presidentilla
va fer una reunió
privada
amb el papa,
amb el papa de Roma,
no me'n té,
ni amb el meu,
amb el Llaó XIV.
Sí.
No me'n recordo mai
com es diu aquest papa,
no me'n recordo mai, eh?
Està passant una mica
per sota del radar,
aquest papa.
No, no,
és que no és una notícia mai,
no?
Oi que no?
Doncs va fer aquesta reunió
amb el presidentilla
i es van intercanviar,
per cert,
el president,
després de la confessió,
segur que el va confessar,
Ego ten sol,
Bum de tus pecatorum,
a ment,
doncs el va convidar
el papa
a venir a la inauguració,
un cop s'hagi col·locat
la torre de Jesucrist
a la Sagrada Família,
el papa va dir
que sempre està a punt
ell per venir a Barcelona,
però que de moment
no va confirmar
la presència
en aquesta...
Quan està previst això?
Amb 28.000 anys?
Perquè això és lent, eh?
Home,
teòricament és el 10 de juny
quan s'ha d'acabar
d'instal·lar
la torre de Jesucrist.
En qualsevol cas...
Agafem-hi un pinces.
Agafem-hi un pinces.
En qualsevol cas
van haver-hi
intercanvi d'obsequis,
que això ens haurà molt, eh?
A veure, a veure,
què es van regalar?
A veure, tu
què escolliries
de la llista de regals?
El presidentilla
li va alliurar
al Sant Pare
una reproducció
de la torre
de la Mare de Déu
de la Sagrada Família,
el llibre Catalunya,
eh?
Podríem dir com Jordi Pujol,
llibre de Catalunya,
un viatge
per totes les comarques catalanes.
El llibre,
atenció,
el conveni parròquia
de Sant Agustí
de Barcelona,
absolutament interessant,
segurament.
Hem d'entendre
que allà o 14
és Agustí,
és de la...
Sí.
Eh?
I després
li va regalar
la pel·lícula
Solo Javier,
que parla
de l'espiritualitat
de la promesa
del tenis
Javier Sartorius,
també.
Però amb DVD,
perdona,
amb DVD,
se la va descarregar.
Això no ho sabem.
Se la va descarregar
a la mule,
a la mule,
te'n recordes?
Illa portava,
saps,
aquella bossa
que la gent porta
del Mercadona,
tota plena de regals
i el Lleó 14
va quedar
absolutament abrumat
per la quantitat
de regals
que li donava,
eh?
Després de la pel·lícula
Solo Javier,
absolutament
imprescindible
en qualsevol
videoteca,
li va regalar un CD
d'un concert
de l'Orquestra Sinfònica
Voces.
Carai.
Que són
preses
internes
de la presó
de Watras
i cinc
ampolles
d'oli
de les cinc
denominacions
d'origen
de Catalunya
i embotits
de Catalunya.
Tu en què et quedaries
de tot aquest
elenc
de regals?
Jo els embotits.
Sí, no.
L'oli també.
L'oli, l'oli, l'oli.
l'oli per descomptar.
Perquè la preu, eh?
Sí, pel preu.
Va fer la compra allò,
sense comer-lo ni beber-lo.
Igual sí que van al supermercat
a comprar, eh?
I el papa,
què li va regalar el cent?
No, no ho sabem.
Li va regalar la seva presència.
Doncs, escolta una cosa.
Hi ha alguna cosa més
o entrem al Dilorien?
Bueno, hi ha alguna cosa més.
Doncs va, anem, anem.
Les vacances
poden sortir
molt cares, eh?
Una regidora...
Clar,
si te'n vas a Andorra,
sí.
Pot sortir molt car.
per una regidora de Moncada,
regidora d'Igualtat,
gent gran
i memòria democràtica.
Moncada, no Moncada i Reixac, eh?
Moncada,
el País Valencià.
Sí.
Una tal Feli,
bon dia,
doncs,
se n'ha anat de vacances
a Andorra
amb el mòbil municipal.
Molt bé.
No va desconnectar
el roaming.
No va desconnectar
les dades.
I ha arribat una factura
de 5.290 euros.
Hòstia,
es devia passar el dia
a enganxar el telèfon
o es va passar un mes a Andorra?
No ho sabem,
però en qualsevol cas,
doncs,
molt de compte
amb el roaming, eh?
Home,
molt de compte
allà no existeix.
Andorra no és país
de la Unió Europea,
no qual cosa.
Si tu te'n vas a un altre país
sí que actives el roaming,
si vas a Andorra no,
i això és una cosa
de P3,
de P3.
Hòstia,
no te'n vagi al món.
Imagina't,
l'Ajuntament,
factura 5.200 nyapos,
vacances a Andorra,
per això te'n vas a Bali
o te'n vas a qualsevol altre lloc.
Exacte.
Vinga,
entrem en el DeLorean
perquè avui tenim,
compleixen anys,
Gordon Summers.
Home,
estic,
l'agulló,
eh?
Seria la traducció.
Sí, senyor.
Líder de polis.
Per molts anys,
estic,
estic que ens escolta cada matí
i ens envia missatges al WhatsApp,
sempre us ho he d'escoltar.
Doncs mira,
happy birthday to you.
I del mateix dia,
del happy birthday,
passem al tant i auguri,
que diuen els italians,
perquè avui,
doncs,
és l'aniversari
de Romina Power,
que va néixer a l'Alalan,
va néixer a Los Angeles,
però, en fi,
tota la vida,
doncs,
a Itàlia,
parella,
artística i sentimental,
en el seu moment,
ara ja no,
amb el vano,
i ens deien allò,
de la felicitat.
és un viatge lejano,
mano con mano,
la felicidad,
tu mirada inocente,
entre la gente,
la felicidad,
és saber que mi sueño
ya tiene en dueño,
la felicidad,
felicidad,
felicidad,
es la playa en la noche,
o la de espuma
que viene y que va,
estoy bien bronceada,
bajo la almohada,
la felicidad,
felicidad,
apagar tantas luces
y hacer las pasas,
la felicidad,
felicidad,
felicidad,
eren una parella
que caien bé,
ens agravaven junts,
sí senyor,
després amb el problema
de la filla desapareguda,
la rumorologia al voltant,
en fi,
va fracturar,
va passar,
facturar aquest matrimoni,
Romina Power,
Romina Power,
per cert,
és d'ascendència nativa americana,
sí senyor,
sí senyor,
doncs l'any 1964,
tal dia com avui,
els The Kings
deien allò de que,
Jaume,
em tens...
Jo ens hem ajudat més coses,
què tenim?
I un 2 d'octubre de l'any 1985,
tal dia com avui moria
a la seva residència
de Beverly Hills,
jo crec que el primer
gran famós
que va caure
víctima de la pandèmia
de la sida
que va,
doncs,
fer estropicis
absolutament
als finals dels anys 80,
a principis dels 90,
estem parlant
de Rock Hudson,
que a més a més
havia sigut
el gran,
un dels grans galants
del Golden Hollywood,
del Hollywood daurat,
i va sorprendre molt
el món
quan es van conèixer
la doble vida
que d'hauria portar
a Rock Hudson,
també estem escoltant
Streets of Philadelphia,
que va posar,
va visibilitzar
aquesta terrible pandèmia
en veu de Bruce Springsteen.
va sonoritzar,
diem,
va musicar
aquesta malaltia,
eh?
I tanquem, va,
tanquem el Dilorian,
Joan.
I tanquem,
també,
perquè avui sortia
el segon senzill
d'Oasis
l'any 1995,
so Manchester,
so Mancunyà,
traient el
One's Story,
Morning Glory,
entre ells
aquest tema.
Doncs vinga,
arriba de Wonderwall,
Wonderwall,
una a la migdia,
3.57 a la taula,
Joan,
què servim avui?
Doncs molt pendents
de la Junta de Portaveus
de l'Ajuntament
de Piela Sada Mar,
que està reunida
en aquests moments
per aprovar,
segurament les intencions
van per aprovar
una declaració
en suport a Palestina,
veurem si es convoca
a concentració o no,
és probable també
que sigui
la veterana
de Palestina
a la plaça
de l'Ajuntament
o a la balconada,
estarem molt atents
entre altres temes
al Crònica d'avui.
Una a la migdia,
3.57 a la tarda,
t'escoltem
i de bon quart d'on
ens et saludem.
Joan, gràcies.
Recordant que la vida
a vegades pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen
el trànsit de Lleida,
d'altres t'expliquen
el resultat del nàstic.
Només nosaltres
et parlem de Vilassà.
Vilassà Ràdio
98.1
Segueix-nos a les xarxes
Facebook, Twitter
i Instagram.
Doncs jo no sapar-ho la brossa,
em fa mandrar.
Jo sí?
Esclar.
Doncs en aquest local
cuidem els clients
reciclant tots els envasos.
Esclar!
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho.
Llaunes brics
i envasos de plàstic
al contenidor groc
o al covell
del porta-porta.
Uns t'explicaran
la fira del formatge
de la seu d'Urgell,
d'altres
la del romaní
de Montagut.
Nosaltres
també en podem parlar,
però preferim parlar-te
de Vilassà de Mar.
Vilassà Ràdio
98.1 FM
Cada dia
de dilluns a divendres
de 10 a 1
parlant de tot.
Repassem l'actualitat
de Vilassà de Mar,
què passa al món,
les entrevistes
d'actualitat
i obrim
la caixa
de l'entreteniment.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Moment per l'entrevista
del matí.
I avui ens fa molt
il·lusió rebre el nostre estudi
a una vila serenca
que ha passejat el nom
del nostre poble
i de la nostra comarca
per tots els càstings
d'Operación Triunfo.
De fet,
es va quedar
a les portes,
a les portes
d'entrar al concurs,
però el seu èxit
no s'ha quedat només allà,
perquè hi ha hagut
gestualitats
que s'han fet
virals.
El jurat
estava molt entusiasmat
amb la Júlia.
De fet,
diuen d'ella
pel que hem pogut llegir
que és la reina
dels càstings
d'Operación Triunfo 2025.
Amb nosaltres avui
en directe
la Júlia Marsol.
Parlant-ne tot
amb Jaume Cabot.
Mi nombre es Júlia Marsol,
tengo 19 años
y soy de Vilasar de Mar.
Me presento al càsting
porque me gusta
la música,
obviamente,
y me gusta
también hacer canciones
y todo,
pero también
porque,
no sé,
lo veía de pequeña
y,
no sé,
dije,
pues me quiero presentar
y mis amigas,
bueno,
lo dije
el día antes
a las 11 de la noche,
quiero decirte,
mis amigas
también se presentaban
y tal,
que son las mejores
y dije,
no sé si,
no sé qué,
pero como
me hacía ilusión
por como
mi yo pequeña
y bueno,
también estudio
artes de escencas.
Júlia Marsol,
bon dia,
bona hora.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
Escolta,
quina experiència
més xula,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
la veritat
és que sí.
m'hauràs d'explicar
absolutament tot,
m'hauràs d'explicar
absolutament tot.
A veure,
primer de tot,
qui és la Júlia Marsol?
Qui és la...
O sigui,
que em presenti...
Sí,
presenta.
Com vas fer aquí?
Com vas fer aquí?
Ostres,
a veure,
sóc una persona
bastant enèrgica,
que li agrada molt
el món de l'art en general,
t'encantar com l'actuació,
com la fotografia,
la il·lustració,
no ho sé,
la poesia,
també escric poesia,
i no sé,
i...
Jo això t'ho resumeixo
ràpidament,
artista.
Ah,
bueno...
No?
Sí.
Com vas començar?
A sortir al teatre,
allò que et va picar una mica
el cuc del teatre,
com va començar tot?
No sé,
des de petita
que m'agradava molt
com el teatre
i sempre volia fer teatre,
llavors
em vaig apuntar
crec que feia
primer d'ESO,
sí,
a la tropa teatre
aquí Vilassà,
i llavors això,
vaig començar a fer teatre,
després teatre de text,
després teatre musical,
i ara estudio teatre.
Teatre,
o sigui,
teatre, eh?
Bueno,
interpretació,
sí,
davant la càmera
i també d'escenari.
I la música?
Quan et pica,
tu,
la música?
La música...
Vaig fer música
des de petita
i vaig fer guitarra
també aquí
a l'aula de música,
tot de Vilassà.
Sí, sí,
sí,
està molt bé.
Està molt bé.
Però això,
però des de petita
a la meva casa
he estat present
i a tota la meva família
que els agrada molt cantar,
els meus avis
que van a una coral,
la meva germana també,
no ho sé,
sempre he estat present.
El que mai he,
mai he fet cant
com a tal,
menys un any,
que va ser el del Covid,
que vaig fer,
va anar un cor infantil
de Sant Cugat,
però almenys això
no havia fet cap mai.
Bueno,
no ho he fet.
I el dia que decideixes
presentar-te al càsting,
hi ha un dia que dius,
hosti,
jo em presento,
a veure què passa.
Sí,
sí,
de fet bastant graciós,
perquè era el dia abans,
o sigui,
si el càsting era al cinc,
doncs va ser al quatre a la nit,
m'ho portaven dient
les meves amigues,
en plan,
va, vine,
però clar,
em resta nota a mi
si no vaig a la uni.
i llavors em vaig dir,
és que no sé,
per què tal,
i com a les onze de la nit,
que mi germana no estava a casa
perquè estava fora del país,
li envio un missatge a mi germana,
que és com a mi confident,
li dic,
tata,
i si em presento?
No tenia res,
ni havia d'escollir la cançó,
no sabia ni què havia d'escollir,
i de sobte vaig dir,
vinga,
vaig,
i ja està,
ho vaig decidir,
doncs el dia abans a les onze de nit.
I vas anar allà,
et vas apuntar,
m'imagino,
a algun lloc,
o vas anar allà a fer cua,
que hi havia,
no sé quanta gent,
però molta.
Bueno, sí,
vaig anar allà,
vaig anar a fer cua.
Allà on és?
Allà on és?
A Barcelona?
Sí,
a...
Em situo fatal.
Allà on hi ha...
On hi ha...
Sí, home,
t'ho puc buscar.
Perdó.
Estàdio...
No.
Estàdio Olímpic?
No ho sé, pot ser.
Allà a l'anella olímpica,
a Montjuïc, vaja.
Sí.
Val.
Sembla que era allà.
Sí, sí,
per la imatge que es veu
en els càstings
és Montjuïc, sí.
Llavors estava a la cua
i de sobte passa una senyora
a recordar,
sacar-los DNIs
i jo dic no.
Te l'has deixat.
Me l'he deixat.
Però és que això
ja em va passar a la cel·le.
O sigui,
jo ja em vaig deixar el DNI a la cel·le.
Sempre em deixo el DNI.
Fai-me un parèntesi.
Vas poder fer la cel·le, no?
Sí.
Me'l va portar mi mare amb cotxe,
però vull dir que no era
ni el primer cop.
Total,
que jo dic,
bueno,
me'n vaig cap a la una
i en plan,
ja està,
no em presento.
I una amiga meva,
la Rita,
em va dir,
Júlia, no!
T'has de presentar,
que no és que,
no sé quantos o què.
I en plan,
vale,
però...
Llavors vaig anar fins a casa,
vaig agafar el DNI
i vaig tornar.
I quan vaig tornar,
per sort,
tenia una amiga
allà com dins de la cua
i em vaig colar amb ella,
perquè si no,
no sé si hagués entrat la veritat.
Escolta,
i ara portes el DNI a sobre?
Sí.
Ara sempre, eh?
Ara sempre porto el DNI.
I ara ja,
pel que pugui ser,
tu porta el DNI.
Ara,
pel que pugui ser.
Sí, sí, sí.
Val,
i tu vas passant...
Què desieixes cantar allà?
Allà vaig cantar Catalina
i...
Ai,
com es deia?
Un en anglès d'un musical.
És igual,
tu desieixes allà, no?
Sí.
I què et diuen?
Clar,
allà em van dir que sí,
però jo pensava que m'havien dit que no,
perquè li havien dit que no
literalment a tota la fila.
Sí.
I llavors vaig dir...
Vinga,
cap a casa.
I vaig anar a deixar el micro,
però vaig veure com que la gent
aplaudia,
llavors em vaig girar,
vaig veure que venia amb la pegatina
i clar,
entre...
entre el trajecte que havia fet amb el DNI,
que ho havia decidit les cançons
i que em presentava,
el dia abans,
i...
i això,
i la pegatina,
doncs,
bueno,
doncs vaig fer un DAP
i vaig començar a cridar.
Un DAP que és aquesta espècie de fletxa,
que és molt esportiu,
a veure un futbolista,
no recordo aquí,
que sempre feia el DAP.
El DAP és aquesta...
Bueno,
que la Juli se'ns ha fet viral amb aquest DAP,
perquè fins i tot a l'APM,
et va sortir el crit
que vas fotre allà,
uaaah,
vas fer un DAP.
Se'n va anar fent una espècie de mortals
i clar,
van dir,
hòstia,
ja no tan sols canta,
sinó que també deu ballar la Julià.
No, no.
No?
Home,
Déu-n'hi-do.
Bueno,
no,
ballo...
O sigui,
m'agrada ballar,
però no,
no ballo,
no,
no,
no.
I què et van dir com vas fer el DAP aquell?
Perquè això es va fer viral també
en el plató,
en el plató,
doncs,
amb el jurat,
quan hi vas presentar.
si vols,
en recordem aquell moment,
va,
aquí en el plató,
te'l van fer fer el DAP,
de fet.
Bé,
aquest ja era el tronç
que ja estaves classificada,
eh?
I un clàssic,
aquí vas decidir
tirar per un clàssic,
eh?
Sí,
va ser així.
Vols dir que aquest no és el punt diferencial?
No ho sé.
Potser sí, eh?
Potser sí, eh?
De fet,
el jurat,
doncs,
va parlar amb tu,
a més a més,
et van preguntar
què havies fet,
no,
el DAP aquest,
això es va fer molt famós,
per què,
Júlia?
No ho sé,
estava de moda fa uns anys.
Sí.
Però,
no sé,
jo ara amb les meves amigues
el feia,
i és que no sé per què es va fer,
no ho sé.
Home,
la reacció va ser divertida.
Bueno, vale.
La reacció va ser divertida,
sí o no?
Potser sí,
no sé.
I fas molts DAPs,
tu el dia o no?
Ara ja no tant,
ara ho he com,
com viciat.
Sí o no?
Sí, sí.
Però en feies molts?
Bueno,
no molts,
de tant en tant,
però perquè se'm van,
se'm van enganxant gestos,
i els faig.
Sí.
Llavors sí,
feia alguns.
Escolta,
i tot van davant.
Quants càstings,
en definitiva,
passes d'OT?
Doncs,
tots menys l'últim.
O sigui,
era la primera fase,
la segona fase,
i la fase final,
la tercera fase,
que ja hi havia en tres dies.
Podien eliminar el primer,
el segon o el tercer.
Doncs em van eliminar el tercer.
O sigui,
vas quedar a les portes,
portes.
Sí.
Mira,
escolta,
escolta.
Manu Guix,
i els demés són,
les dues noies del jurat,
també.
Yo soy Julia Marzol,
tengo 19 años,
y soy de Vilasar de Mar,
del Maresmo.
I marcant territori,
eh?
Sí,
sí.
I ja està.
I voy a cantar.
Tú eres la que hacías el...
El...
El DAP.
¿Cómo se llama esto?
DAP?
DAP,
DAP.
Sí.
I atenció,
perquè la Júlia
et treu el catàleg aquí,
atenció.
Ara,
un DAP.
El DAP,
però atenció,
eh?
Això ho podeu veure.
Luego está el mini DAP.
Mini DAP?
Claro,
ahí el mini DAP.
DAP al revés.
DAP.
Diferentes DAPs.
¿Qué, qué?
¿Qué, qué?
No se't deia molt nerviosa,
no?
Uala,
està molt nerviosa,
però molt.
Doncs ho dissimules molt bé,
perquè...
Bueno,
és que fent això
em va ajudar
a concentrar-me,
però...
Però sí,
sí,
i aquí cantes
una Rosalia,
no?
Sí.
El pianista que d'acompany
el coneixies o no?
No,
en plan,
sabia qui era,
però no tenia molt noció.
Quítate mi presencia
que me está martirizando
i a la memòria
me trae
cosa que estaba olvidando.
i tu conforme vas cantant
i tu com formaves cantant,
què dius?
Bé, bé,
anem bé,
anem bé.
És que no sé,
no me'n recordo
què estava pensant.
Tipo...
Estava com dissociada,
però alhora
com connectada
amb la cançó
i...
ja està,
ja està,
no ho sé,
no vaig pensar res.
és el primer càsting
que fas o no?
De cant,
sí.
D'actuació
em vaig fer un.
Un?
Sí,
n'he fet molt poc,
n'he de fer més.
Però escolta'm una cosa,
eh?
una mica jo.
Que és que el tema
és aquest,
no?
Mira, mira.
Let's twist again.
Fas una cara,
volien dir,
hòstia,
aquí,
Manu Guís,
el jurat,
i aquí el clàssic.
I a partir d'aquí,
això ja era gaire bé
al final,
et quedes
a les portes
de tot plegat,
no?
No,
aquest era la fase 2.
Fase 2,
fase 2.
Aquí n'hi havia més
de càstings, eh?
Sí,
hi havia la fase final.
Doncs aquí,
fase final.
I tu arribes a la fase final,
no?
Un bon dia,
dius,
escolta,
ja estic a la fase final.
I què passa a la fase final?
A la fase final...
Ja no éreu gaires.
Érem 85,
si no...
Sí,
bueno,
però és que a la fila
éreu...
Sí,
sí.
Mil litros.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Sí,
eren molts menys,
es notava,
es notava,
però bueno,
el que es va notar
era el canvi
del primer al segon dia
i del segon al tercer,
perquè clar,
eliminàvem com la meitat
cada dia,
pràcticament.
I era molt fort
i de sobte se t'anaven
i no ho sé.
Vas fer amics,
amistat,
no?
Sí,
sí,
segur.
I els que entren,
ja se sap els que entren?
Ja ha començat.
Ja ha començat,
ja ha començat,
i tu els coneixes de tots.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
clar.
I n'hi has algun dia
a veure'ls o no?
Vaig anar a la gala zero.
Molt bé.
Quanta gent ha parat pel carrer?
Ara ja no tant,
ara ha fluixat,
però al principi,
des del maig,
que van ser la primera fase,
bastant.
Jo pensava,
o sigui,
no en tenia,
però no sabia que la gent
em reconeixeria,
tipus,
em va sobtar molt.
Molt dur,
jurat o no,
Manu Guís i companyia?
Ai,
no.
Bueno,
per mi no,
no sé,
hi ha gent que li fa por
a la Noe,
la Noemi,
però a mi...
La Noemi Galera,
això,
la Noemi Galera,
eh?
Sí,
però a mi no,
és que em recorda a ma mare,
llavors...
No,
superbé,
i el Manu em cau super.
Manu,
Noe,
l'altre com es diu?
Bueno,
depenia del dia,
hi havia la Mamen,
hi havia la Dani,
que és d'interpretació,
o sigui,
anant com variant.
I tu,
hi ha algun dia,
Júlia,
que t'aixeques i dius,
aquest tot és meu,
entraré?
O sigui,
no,
no com a tal,
no,
però sí que vaig dir,
ai,
hauria d'estar aquí,
saps?
En plan,
que bé que em vaig presentar
perquè hauria d'estar aquí,
però no en plan,
entraré.
no ho sé,
en plan,
vale,
que bé que et presentessis,
però perquè,
sigui pel que sigui,
en plan,
si hi ha entrés o no,
que no he entrat,
però,
no sé,
sabia que m'aniria bé.
A veure,
per fer una metàfora
que ens entenguem,
diu,
no ha entrat,
mils de persones
a la primera cua,
acaben vuitant,
van reduint,
i es quedes a les portes,
vol dir,
saps allò com vas corrent
a una botiga
que et tanquen
a les vuit del vespre,
i tu arribes
a les vuit i quinze segons,
i et han tancat
a la porta als morros.
És una mica la metàfora
del que et va passar,
no?
Sí.
I quan et diuen,
Júlia,
fins aquí,
què va passar?
Doncs vaig ser
la primera
que m'ho van dir,
perquè anava
com per ordre de ciutats,
i Barcelona
era la primera,
i me'n recordo
com que després
vaig entrar
com a una sala,
jo abans ja tenia
la impressió
que no entrava.
Per què?
Aquell mateix dia,
no a la final.
Va passar alguna cosa
o és allò
que sempre dius?
No,
no ho sé,
potser per...
No ho sé,
és que jo de vegades
tinc com unes intuïcions,
però no et sabia explicar
d'on venen.
No ho sé,
però,
a veure,
tampoc tenia res clar,
però sí que era com,
crec que no.
De fet,
les meves amigues
que em coneixen
han vist com
el tros
que està a Madon Prime
on em diuen
que no,
que entro a la sala
i tot,
i m'han dit,
Júlia,
es notava
que ja ho sabies.
Però les meves amigues,
evidentment no,
l'altre dia,
però perquè em coneixen.
i què estava dient?
Què vaig preguntar,
perdó?
Això,
això que,
si t'imaginaves
i que què va passar
en aquell moment
quan em diuen
Júlia,
no.
Clar,
m'han dit que no,
jo estava molt mentalitzada
que em podien dir que no
a qualsevol moment,
o sigui,
o sigui,
el raro era
haver arribat
fins allà,
o sigui,
el raro d'un càsting
és que t'agafin,
realment.
I,
i bueno,
llavors vaig ser la primera eliminada,
vaig entrar a una sala
i va ser com super raro,
però perquè jo en aquell moment
tampoc tenia ningú,
després van anar arribant la gent
i tot bé i tal,
i me'n recordo,
estava,
estava plorant a la sala
i vaig dir,
sé que no me podéis decir nada
però
Max ha entrado
perquè era el següent meu,
en plan de mi
i no estava arribant
però clar,
no sabia com trigaven
i em van dir que sí
i ja ho diria,
ja està,
em vaig al·legrar
i em vaig posar a plorar.
Però bé, bé,
o sigui,
el dia
va ser un impacte
però perquè també
portes allà una bombolla
tres dies.
Evidentment.
Però després bé.
Saps què ha de ser molt complicat?
Penso, eh,
jo no he anat mai a un càstig de cant
i no hi aniré,
però en qualsevol cas
saps què ha de ser molt complicat?
La tria de cançons, penso.
Sí.
Hòstia,
aquesta se'm dóna bé,
aquesta sí,
aquesta m'agrada molt
però no arribo,
no sé,
coses així, no?
Tu el dia abans
és haig de triar-ne una
sí o sí
perquè ho vas decidir
hores abans.
Però clar,
conforme es vas passant càstings
has de triar.
Sí, sí, sí,
això se'm va fer complicat,
la veritat.
També perquè normalment
canto
amb la guitarra
o alguna cosa així,
senzill,
però no,
però no,
o sigui,
no em poso a cantar
com a tal,
o sigui,
ho he començat potser
a fer aquest any
arrel d'estudiar
també en teatre
i teatre musical,
però
però no ho feia
i llavors
se'm va ser complicat.
I com tries,
com tries,
això és curiós.
hi havia unes
que eren d'una llista,
que havia d'escollir
d'una llista,
llavors,
bueno,
una mica més fàcil
i les altres.
Vaig escollir,
de la primera fase,
per exemple,
de la final,
o sigui,
el primer dia de final,
vaig escollir una
que havia escolat
que m'agradava molt
a Oh Happy Day
i amb la meva germana
veiem Oh Happy Day
i la cantàvem
amb una amiga al col·le
i vaig dir...
Perquè al col·le,
a l'Escola del Mar,
quan érem petites
jugàvem a la voz
i aquestes coses.
A jugaves a la voz?
Sí,
i jo amb una amiga meva,
sí,
la Janice,
feia amb aquesta cançó
que és
It's Also Quiet,
que aquesta no està gravada,
en blanc,
hi havia dos
de la fase final
que no estan gravades.
I vaig dir,
doncs vaig a,
en honor a la Júlia
que jugava
a jo al col·le,
vaig fer aquesta.
i l'altre que vaig fer
era d'un musical,
perquè eren els referents
que tenia.
Hi ha vídeos i vídeos,
ens ha fet viral la Júlia,
mira,
es potser.
Que den un paso al frente,
1060 Júlia.
Las dos seguís en el calle.
Albreza,
muchísimas gracias
por haber venido,
que tengáis suerte,
gracias.
Hola,
me llamo Júlia Marçó.
Això és que és brutal,
presentar-se a un càstig
amb tantíssima gent,
Operació Triomfa
ha començat que la Júlia
crec que no havia ni nascut,
per tant...
No, no, no,
no havia nascut.
Va començar a principis de segle,
el 2002,
2003.
Què hauria significat per tu
no entrar en l'AUT?
O sigui,
què va significar?
No, no,
què hauria significat per tu?
Hi ha algun moment
en el que dius,
hòstia,
si entro allà dintre
em canvia la vida a mi.
Ah,
si hauria entrat...
Per mi,
o sigui,
el que a mi m'agradava d'AUT,
o sigui,
pel motiu que jo volia entrar,
era perquè jo sóc una persona
que fa moltes coses a la meva vida
i al sovint no tinc com temps
per dedicar-li tota l'atenció
a fer una.
Llavors,
com a poder progressar
i millorar realment,
que no vull dir que facis una cosa a la vida,
és impossible,
però sí que és veritat
que justament estar a l'acadèmia
doncs et dona aquesta oportunitat
de,
durant el que duris a l'acadèmia,
estar focalitzant-te només en una cosa
i poder millorar amb la música,
també que,
en quant a can,
jo,
formació,
res,
quasi,
llavors,
i també l'actuar davant d'un escenari,
no sé,
com,
com tota la formació
i el fet que et puguis focalitzar
només en això
i no tinguis altres responsabilitats,
que això passa,
a la vida mateixa.
I,
bueno,
també m'hagués fet molta il·lusió,
però perquè jo de petita ho mirava,
saps?
Llavors m'hagués fet
com també gràcia per això.
I tornaràs,
no?
No ho sé.
No ho sé.
Normalment?
Depèn del moment vital
que em trobi.
Hi ha concursos,
d'aquests,
sobretot,
realities musicals,
que hi ha gent que hi va,
que hi ha les portes,
i al final acaben entrant.
Sí,
això li va passar
a la,
a la Judit,
que està ara a OT,
i no sé qui més era.
Bé,
més d'una persona,
que vaig parlar amb ells.
Sí,
el que passa és,
no ho sé si,
no ho sé,
no ho sé,
no ho sé,
i depèn del moment vital
que em trobi,
em presentaré o no.
Home,
et van animar
per presentar-te aquest,
jo trobo que la gent
del teu entorn
t'animarà encara més
per intentar-ho.
Sí,
ja m'ho estan dient,
ja m'ho estan dient.
La del DAP,
la del DAP serà,
no?
Home,
allà va marcar un punt diferencial,
no?
Sí,
no ho sé.
I ara com veus
Operació Triomfo
des del sofà,
què?
Doncs,
de vegades pateix una mica
perquè el conèixer-los
és com,
veig a les gales
super,
no sé,
m'agrada molt veure-ho,
però després miro
com comentaris,
és super normal
i és evident
que la gent opinarà,
però hi ha cops
que em sap greu
perquè veig com,
evidentment,
hate,
que és,
ja entres allà
sabent que et tiraran hate,
però,
de vegades pateixo
perquè,
a veure,
tampoc els connecta
tota la vida en tema,
però sí que he passat
uns dies de convivència
amb ells molt intensos
i llavors hi ha coses
que em sap greu
que es malinterpretin
o que,
o que estan allà
tancats,
vull dir,
és normal que facin,
no diguin coses
que potser no toquen.
I quan et fas una mica
viral amb el DAP aquest
a l'APM a TV3,
què penses
el dia que et veus
a l'APM?
Ai,
això sí que em va fer gràcia,
perquè havia vist
que havia sortit
a molts llocs,
m'ho passaven les meves amigues,
però clar,
l'APM em va fer
molta gràcia,
però perquè...
No ho sabies,
no?
No,
o sigui,
m'ho van dir,
em van passar un vídeo
i dic
no pot ser.
No pot ser.
I a casa
com m'han portat
aquests nervis?
Bé,
al principi
una miqueta
més nerviosos,
però perquè al final
m'estava exposant
sense voler-ho
perquè jo no volia
dir a ningú a més
que em presentava,
o sigui,
jo el primer dia
fins que no em van dir
que es va fer viral
un vídeo meu,
jo t'havia pensat
no dir-ho.
I clar,
llavors de sobte
com aquesta exposició,
els meus pares,
o sigui,
patien,
però com a rol
de pares que tenen,
però bé,
bé.
On te'n veus
d'aquí 10 anys?
Fent art segur.
En un escenari,
en un escenari.
Sí,
a un escenari,
no sé fent què,
perquè m'agraden
moltes coses,
però sí,
dalt d'un escenari,
sí, sí, sí.
Que bé,
que bé.
Escolta,
doncs,
gràcies,
Júlia,
per haver vingut aquí
a la ràdio
a explicar-nos
aquesta experiència
tan inolvidable,
sols si es podes explicar
a tota la teva descendència,
perquè aquest programa
durarà...
Aquí vaig anar jo.
Jo estic segur
que acabaràs entrant
a l'acadèmia,
n'estic convençudíssim,
però convençudíssim.
Si entro,
ho pensaré,
i m'ho van dir.
Però escolta,
que et vas quedar allà
a les vuit i mig minut.
Per tant,
doncs,
i t'agraeixo moltíssim,
i també t'hem d'agrair
tots i totes
que passeixes el nom
de Vilassar
i el Maresma
amb orgull.
Sí, ho vaig fer expressament.
Vaig preguntar
si ho podia fer.
Sí, sí,
i a cada moment
ho deixaves anar
a Vilassar de Mar,
Maresma.
Jo sempre que podia.
Doncs escolta,
Júlia,
que tinguis
molta merda,
com us acostumeu
a dir la gent
de l'espectacle.
Tens algun espectacle
així a la vora,
una obra de teatre
o el que sigui o no?
Bé,
els que fem
a Eòlia,
que és on estudio,
i,
i bé,
estem planejant
de fer una obra
amb els meus amics,
així com
per la nostra compte,
a veure si es pot
fer o no,
i sí,
no sé,
a veure què surt.
I seguir cantant,
suposo.
Sí, sí, sí.
Estudiaràs cant
o ja no?
Sí, sí,
vull estudiar cant.
Sí, sí, sí, sí, sí.
La veritat és que sí,
perquè,
bé, no sé,
m'agrada molt cantar
i m'he adonat de...
que si no és per aquesta via
serà per una altra
i llavors,
però sí.
Doncs,
Júlia Marsol,
moltíssimes gràcies
i moltíssimes felicitats.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Les notícies de les 11
Salutacions d'aquí 48 hores.
Aquest dissabte al matí
el Club Nàutic de Vilassalamar
i de la Mat d'Aigua Solidària
organitza la setena edició
de la travessia solidària
per recaptar fons
per la Fundació Vicenç Ferrer
i els seus programes
que desenvolupa a la Índia
i al Nepal.
En els 7 anys
que porten celebrant
aquesta festa
solidària i no competitiva
ja han recaptat
més de 4.000 euros.
Jesús Magent,
president del Nàutic,
ha explicat
que esperen assolir
10.000 euros.
Des d'Aigua Solidària,
David Camps,
ha remarcat
que la recaptació íntegra
de la travessia solidària
va aquest any al Nepal
després de diferents
projectes realitzats
a la Índia.
Un 30% dels nens i nenes
del Nepal
viuen en situació
d'extrema pobresa
i molts
es troben
en una situació
d'esclavitud
i treball forçat.
També hi ha
un alt nivell
d'infants
amb discapacitat.
David Camps
ens va explicar
i al parlant de tot
que es tracta
de lluitar
per escolaritzar
aquests nens i nenes
en el passat
fent feines
per dotar
d'aigua potable
a la població local
o per formar
infermeres
especialment
en els anys
post-Covid.
Les inscripcions
per participar
en aquesta travessia
solidària
es realitzen
a través del
club nàutic
cnvilesa.com
Preu
21 euros
per les persones
que facin
el recorregut llarg
i 10 euros
pels més menuts
de la casa
que realitzaran
el recorregut curt.
A Catalunya
es practiquen
més de la meitat
dels avortaments
que es fan
a la sanitat pública
de tot l'estat espanyol.
Són dades
corresponents
a 2024
que ha fet
públiques
el Ministeri
de Sanitat.
Al conjunt d'Espanya
l'any passat
es van fer
106.172
avortaments
un 2,9-98%
més
que en l'any anterior
d'aquests
21.766
a Catalunya
on un 55,7%
van ser
a través
de la sanitat pública.
És una xifra
que contrasta molt
amb les
de les comunitats
com Madrid
on el 0,47%
dels avortaments
es fan
a centres públics
Andalusia
amb el 0,03%
Múrcia
amb el 0,93%
Castellalamança
amb el 0,05%
o Extremadura
amb el 0%.
En total
el conjunt d'Espanya
el 21,25%
dels avortaments
es fan
a la sanitat pública.
Pel Ministeri
tot plegat
demostra
la resistència
d'algunes
comunitats autònomes
entre les quals
algunes
de les governades
pel PP
on Vox
li ha donat suport
per garantir
l'accés
al sistema públic
per la interrupció
voluntària
de l'embaràs.
La ministra
de Sanitat
Mònica García
considera
inacceptable
aquesta situació
i reclama
a les comunitats
plans
clars
per corregir-la.
La policia
italiana
ha confiscat
21 obres
atribuïdes
falsament
a Salvador Dalí.
Actualment
estaven
exposades
en una mostra
a Parma
al nord d'Itàlia
que havia estat
inaugurada
prèviament
a Roma.
Les peces
intervingudes
entre les quals
hi ha tapissos
dibuixos
gravats
i altres objectes
havien estat
atribuïdes
al mestre
del surrealisme.
Derrotor del Barça
al minut 90
contra el PSG
a Montjuïc
per 1 a 2
l'entrenador
del Barça
Hansi Flick
ha deixat clara
quina creu
que ha estat
la causa
de la derrota.
Aparés seu,
el factor físic
ha estat clau.
Ha dit textualment
a la primera part
hem jugat
molt millor
que la segona,
hem concedit massa
perquè estàvem cansats,
no hem jugat
al nostre millor nivell
i és necessari
contra un oponent
com aquest
a la Champions League.
Ho han merescut
i ho hem d'acceptar.
paraules textuals.
L'entrenador
ha valorat
la importància
de Pedri
i de De Jong
al mig del camp
i creu que porten
massa minuts
acumulats.
El minut
de les 12
en punt del migdia
tornarem aquí
a Vilassar Ràdio
amb més informació
d'última hora.
Des del centre
del teu diàleg
Vilassar Ràdio
Escolta'ns per internet
a vilassarradio.cat
Caram,
que són tantes banderines.
Ens les han donat
a l'escola.
Són de l'Ebre,
en vols.
Sabies que per tenir
una bona salut
es recomana menjar
cinc racions
de fruita i verdura
al dia?
La fruita i la verdura
són riques en substàncies
beneficioses
que ens proporcionen salut
i alhora
contenen molt poques
calories i greixos.
Per fomentar-ne
el consum,
la Generalitat de Catalunya
té en marxa
un pla de distribució
de fruita i verdura
a les escoles.
Perquè la infància
és una època clau
en la instauració
d'uns bons hàbits alimentaris
que es mantinguin
en l'edat adulta.
Salut!
La Gem ha anat
a fer una entrevista
de feina,
però com que l'oficina
no està adaptada,
no hi pot pujar
amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat
de Tracte
i No Discriminació
vella per garantir
els drets de les persones
davant de qualsevol
forma de discriminació.
L'oficina atén
les persones discriminades
i facilita
la recepció,
el seguiment
i la gestió
de les denúncies
administratives
que es poden presentar
de manera presencial
o telemàtica.
També s'ofereix
un servei de mediació.
Més informació
a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat
Darrere de cada gota de llet,
de cada tros de formatge.
Darrere de cada pressec,
de cada poma,
de cada pera.
Darrere de cada grup de vi,
de cada tall de carn,
de cada litre d'oli.
Darrere de cada producte
de proximitat
que ens ha arribat a taula
aquestes últimes setmanes
i a l'esforç
dels nostres pagesos,
ramaderes i pescadors
per una alimentació
de qualitat.
La compra de proximitat
ens beneficia a tots.
Ara,
producte local.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig
de futurs.
A Vilassar Ràdio
tenim una cita
amb l'esport local.
Cada dilluns
a les 8 del vespre
i dimarts
a les 9 del matí
i a les 9 del vespre,
Héctor Torreblanca
t'espera a la pròrroga.
Futbol,
bàsquet,
hockey
i nes disciplines esportives
de Vilassar de Mar.
No et perdis el programa
que et dóna veu
als nostres esportistes
i equips locals.
Recorda,
dilluns i dimarts
a Vilassar Ràdio
la pròrroga.
El programa
que viu l'esport local.
I aquest proper dimarts,
7 d'octubre,
valorarem l'acord
del Raió Club Deportiu Espanyol
amb l'Unís Esportiu
Vilassar de Mar
amb el director esportiu
del Club Pericú,
Fran Galagasta.
Uns t'explicaran
la fira del formatge
de la Seu d'Urgell.
D'altres,
la del romaní de Montagut.
Nosaltres
també en podem parlar,
però preferim parlar-te
de Vilassar de Mar.
Vilassar Ràdio,
98.1 FM.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
de 10 a 1,
parlant de tot.
Doncs res,
que ja ha passat una setmana més
i ja tornem a tenir aquí
en Jordi i l'Elisenda
que ens porten al punt de trobada.
Elisenda, Jordi,
què tal com esteu?
Bon dia.
Bon dia.
Jaume, bon dia.
Hòstia,
ja ha passat una setmana.
Ostres, sí, eh?
És que...
Passa el temps volar.
Ràpid, ràpid.
No m'han d'anir compte.
Com si fos una tarda.
Com si fos ja està, eh?
Sí, sí, sí.
Com ha anat el primer?
Molta gent us ha parat pel carrer,
suposo que sí, no?
No podem ni sortir de casa.
Són famosos.
Ja m'imagino.
No parar.
No parar, això.
D'aquí res,
hauràs de posar una catifa vermella
perquè entrem, eh?
Exacte.
Ara mateix.
Ara crido a producció
que posi una catifa vermella.
Escolteu,
gràcies per tornar amb nosaltres
un dia més,
una setmana més aquí a la ràdio.
A vosaltres per tenir-nos.
Què, ens porteu al punt de trobada?
Sí, comencem, si et sembla.
Va, anem, anem, anem.
Som-hi.
Segur que molts
encara recordeu aquest moment.
Por favor, Montoya, por favor.
Por favor, Montoya.
Cabrón!
Montoya!
Montoya!
Montoya!
Montoya, vuelve!
Efectivament,
el moment del concursant Montoya
de la Isla de las Tentaciones
de Telecinco
es va fer tan viral
que fins i tot
va arribar a altres països
com Itàlia o als Estats Units.
Aquest programa
és un clar exemple
de com cada temporada
es generen nous personatges
que ocupen hores de pantalla
i que després de participar-hi
alguns d'ells
ja tenen un peu posat
en altres programes
de telerrealitat
de la casa
com pot ser
Gran Hermano VIP
o Supervivientes.
però aquí no acaba la cosa
ja que aquests programes
també són un bon trampolí
per a l'èxit a les xarxes socials.
Les marques aprofiten
la popularitat d'aquests personatges
per fer-los servir
com a prescriptors
i influenciadors.
Alguns millor que d'altres
cal dir.
Tot això
però no és nou.
Bé, la part de les xarxes socials
sí.
De programes
d'on han sortit
personatges televisius
n'han existit
tota la vida.
Recordareu
noms com
Cròniques Marcianes
o
Esta noche cruzamos
el Mississippi
que en són dos exemples
ben clars.
D'aquí van sortir
personalitats com
Cristina Labeneno
l'Arlequin
Juan el Golosina
Ámbar
Tamara
Llorena
tots aquests noms
la mateixa persona
etc.
Doncs a tot plegat
en volem parlar avui
la tele d'abans
la d'ara
els personatges
que ens han deixat
la televisió
baixem a la plaça
al punt de trobada.
Elisenda
hi tornem a ser
i hi tornem a ser Jordi
aquí a la plaça
en aquesta plaça
magnífica
sí, sí
parlant una mica
avui
de la tele
avui a la ràdio
parlem de la tele
exacte, mira tu
tu mires molt la tele?
Doncs bastant
bastant
sí, sí
puc dir que soc
una mica
teleaddicta
sí, sí
però bé
ara ha canviat molt
la televisió
respecte
a la meva època
que d'això
m'anim a parlar
sí, d'això
en parlarem
avui
sí, sí
doncs jo
t'he de dir
que mirava
molt la tele
quan vivia
a casa dels meus pares
quan era
petit i adolescent
però ara
des que visc a casa meva
fora de casa dels meus pares
són ja 12 anys
i són 12 anys
que no tinc una tele física
que bé
llavors
sí, suposo
és una altra cosa
quan vull veure la tele
em poso amb l'ordinador
a veure
a recuperar algun programa
rarament veig alguna cosa
en directe
ho veig
després ho recupero
però quan torno a casa
dels meus pares
l'altre dia
us comentava
que ha estat aquest agost
cinc setmanes
doncs
vaig aprofitar també
per estar al sofà
i estar veient
els programes de la tele
que hi ha moltes coses
sí
però
tampoc hi ha tantes d'interessants
potser també
perquè és agost
sí
també perquè pots
també pots triar
això que em dius ara
a mi em recorda
quan jo era més petita
o més jove
que no teníem
totes les plataformes
que hi ha ara
i anàvem a canals
i anàvem a directe
als programes
que feien a directe
i era el que hi havia
i no hi havia tants canals
com hi ha ara
tampoc
quins canals recordes
quan tu miraves
la tele de l'Ostució
jo quan era
quan era petita
ja parlo
que jo
es va fer
jo veia la 1
i la 2
ràdio televisió espanyola
i després
la TV3
quan jo tenia 7 anys
o així
va començar TV3
que estàvem tots
davant del televisor
com recordes
aquell moment
jo el recordo emocionant
molt emocionant
va ser
sí sí
va ser un moment
molt emocionant
perquè era
una fita
a la televisió catalana
perquè fins a aquell moment
no hi havia televisió catalana
no hi havia
llavors
van fer TV3
i va sortir el Joan Pere
jo no sé si tu ho has vist mai
això
no perquè
jo no havia nascut encara
perquè la tele que estava
va fer 40 anys
l'any passat
crec
és veritat
i jo en tinc just 30
i no ho has mirat mai
no
just per l'aniversari
sé que van
sé que van fer
com algun programa especial
de l'aniversari
del començament
i van fer com algunes entrevistes
a gent
a periodistes
que van estar en aquell moment
per començar la tele
sí sí sí
però clar
no he recuperat mai
aquest moment
doncs va ser
sí sí
va ser un moment molt especial
per tothom
jo me'n recordo
me'n recordo
que estàvem asseguts
que estàvem davant de la televisió
i que
sí sí
ostres
i com es va anunciar això
aquesta sintonia
senyores i senyors
bona tarda
amics
avui
10 de setembre
de 1983
us saludem
per primera vegada
des de TV3
televisió de Catalunya
agraïm
a Televisió Espanyola
que ens hagi donat
la benvinguda
ara fa uns moments
des dels seus estudis
de Sant Cugat
i a tots vosaltres
que hàgiu triat
aquest canal
en català
molts de vosaltres
ja s'ha de ser avui
això
sí sí
va ser emocionant
ja t'ho dic
emocionant
i tu estaves davant
de la televisió
jo estaves davant de la tele
jo tenia 8 anys
clar jo ja tenia 8 anys
ja
ja en tenies
el que passava
recordo el moment
amb la família
amb el sofà
i recordo
i quina oferta hi havia
llavors en aquella televisió
bueno
hi havia
hi havia algunes sèries
jo recordo
clar
jo era molt petita
però recordo
que hi havia una sèrie
que es deia
Dancing Days
que era una sèrie
brasilenya
i després el Dallas
no sé si et sona
Dallas en català
que era
o sigui
va ser tothom allà
a la tele
amb el JR
parlant català
no va ser
sí sí
era un moment també
de reunió familiar
era una altra cosa
ara és diferent
clar
i ara
escoltàvem aquest discurs
del Joan Pere
que donava les gràcies
a la televisió espanyola
i això em porta
a parlar
de la competència
entre canals de televisió
perquè clar
en aquell moment
doncs mira
n'hi havia tres
no
televisió espanyola
la 1 i la 2
es diu
i TV3
i ara
hi ha moltíssims
moltíssims canals
i hi ha sempre
com aquesta competència
cada temporada
per veure
bueno cada temporada
i gairebé que cada dia
per veure
qui fa les millors audiències
qui porta el millor convidat
qui s'emporta
qui s'emporta
doncs els reconeixements
etcètera
sí sí
això
era tan així
també en aquell moment
jo no ho recordo
jo ara
amb això que m'estàs dient
no recordo
ara tota la polèmica
bueno polèmica
aquesta competència
entre el Pablo Motos
de l'Hormiguero
i el David Broncano
no no
de la revuelta
és que em sortia la resistència
però la revuelta
doncs tota aquesta competència
ferotxa
tampoc
no la recordo
hi havia
la tele
era més divulgativa
fins que van arribar
als anys 90
o així que ara
ara en parlarem
però la tele
era més divulgativa
hi havia programes educatius
recordo un programa
que es deia
Planeta Imaginari
que era molt educatiu
pels nens
vull dir
i aquestes audiències
no hi eren
jo crec que van venir després
o sigui aquesta
que també era
televisions públiques
jo crec que van venir després
amb les privades
no
quan va haver-hi
tota l'auge
dels anys 90
no
amb
clar que era un producte
de consum
no
llavors
interessava que la gent
consumís la televisió
perquè vivien
de les publicitats
i de tot això
ara deies
que era una televisió
molt més divulgativa
i també hi havia
programes per nens
i m'ha vingut al cap
que aquest estiu
justament
estàvem el meu pare
mirant la tele
i no sé què posaven a la tele
i ja estaven
els pallassos de la tele
i el meu pare
em va dir
això ho mirava jo
quan era petit
la Leticia Sabater
aquesta senyora
que ara la veiem
bailando la salchipapa
aquesta senyora
feia programes per nens
sí, sí, sí
però jo ja
aquí era una mica més gran
però sí, sí
la Leticia Sabater
va començar
això s'estilava molt
sí, sí
s'estilava molt
això la Leticia Sabater
els programes
hi havia
bueno, hi havia la Teresa Raval
que cantava per nens
però això era ja més antic
i tots aquests programes
sí, hi havia
molts programes infantils
també
i després hi havia
el gran programa dels anys 80
La Bola de Cristal
amb l'Alaska
amb l'Alaska
era un programa fantàstic
era un programa molt modern
per l'època
jo recordo
La Bruja Veria
no sé si et sona
Jordi
o sigui, em sona
de bé
viscoses a la tele
i perquè a mi
m'encanta
tota aquesta cultura pop
tragical
i m'ho miro
però de què anava
aquest programa?
perquè jo realment
era un programa
jo també era molt jove
i el veia
però tampoc no
era perquè era molt modern
llavors anava
sobre divulgació
era molt punk
llavors sortia
l'Alaska cantant
de la mòvida madrilenya
i jo recordo
que això que m'impactava
de lo modern que era
i de lo punk que era
podria ser
això crec que va ser
com uns anys després
però crec que a TV3
hi havia l'Sputnik
o alguna cosa així
es deia
sí, sí
podria ser alguna cosa similar
no, perquè l'Sputnik
era més de música
també hi havia música
però aquí hi havia més
més xerrada
o sigui
més
parlaven d'altres coses
era com un magazín
hi havia també
uns ninots
com la Bruja Vería
era un titella
llavors era tota una barreja
d'una amalgama
i això que ho feien
una nit a la setmana
o era totes les nits?
crec que una nit
jo t'ho dic
jo t'ho dic
que era petitona
i el veia així
de tant en tant
i crec que era una nit
jo recordo que això sí
que m'impactava una mica
saps?
al principi comentaves
just quan va néixer TV3
que us vau reunir tots
davant de la pantalla
aquesta cosa de reunir-se
tota la família
a veure la tele
això és una cosa
que jo crec que s'ha perdut
perquè és que ara
com que cadascú
existeixen les plataformes
que ara en parlarem
de quin paper
també juguen les plataformes
en tot plegat
però ara
en una mateixa plataforma
pots tenir diferents perfils
perquè cada membre de la família
mira una cosa diferent
i aquesta cosa de
val, és diumenge
ens seiem tots
davant de la tele
jo recordo
quan feien
vent del pla
que crec que era
els diumenges de la nit
ens asseiem amb els meus pares
a veure vent del pla
i era un cop a la setmana
ara les sèries
tu pots començar
a les 8 de la tarda
i a les 12 de la nit
i t'has vist tota la temporada
clar, clar, clar
perquè clar
tu vent del pla
doncs jo vent del pla
tenia
potser 8 anys
o així
més o menys
encara no hi havia
tot el tema
de les plataformes
clar, clar, clar
sí, ara és diferent
sí, no ho haig
potser més o menys
això que dius tu
de compartir
vull dir que ara
tenen perfils diferents
i cadascú veu el que vol
en el seu
bueno, quasi individualment
en el seu dispositiu
tu et poses
l'altre la menjador
i l'altre no sé on
sí, sí, és veritat
però això seria com
és trist que s'hagi perdut
aquesta cosa
de perdre
aquesta convivència
de veure la tele
no?
de tots junts
sí
no creus que
fa com
no pena
però
era un moment com maco
de reunir tota la família
i que la televisió
reunia tota la família
sí, sí
i ara això com que s'ha
sí, s'ha perdut una miqueta
s'ha perdut una miqueta
i abans també
bueno, ara això
també les plataformes
tenen molta oferta
però abans
no hi havia totes
aquestes plataformes
i també ja recordo
els videoclubs
que tu no sé
clar, jo això
no sé si tu has experimentat
o no
n'he vist
però ja com
cap al tram final
de quan ja
després anaven tancant
clar
que anaves a llogar
una pel·lícula
clar, sí, sí, sí
llavors hi havia molts
videoclubs
per diferents
llavors depèn del videoclub
que anaves
era més blockbuster
depèn del videoclub
que anaves
era més alternatiu
i clar, era
anar a llogar la pel·lícula
al videoclub
clar, jo crec que
la vostra generació
això no ho ha viscut
no, jo de petit
sí que algun cop
vam anar a llogar
alguna pel·lícula
però després ja
es va
es va com
com perdre
sí
després parlàvem també
doncs d'això
no, d'aquesta
competència
de les televisions
que ara és molt més
doncs
molt més potent
podríem dir
i després també
això fa potser
que ens porti
a que quan comença
la temporada
hi hagi com
aquestes esdeveniments
per presentar
les noves temporades
de les televisions
clar
jo ara potser també és
perquè m'hi he ficat
no només televisions
sinó també ràdios
jo potser també és
perquè ara
m'hi fixo més
amb aquestes coses
perquè m'interessa més
però no recordo
que a fons
això fos així
com que sigues
tan esdeveniment
de
et presento al menú
no, no ho era
no ho era
jo crec que va
una mica lligat
a això que dius
d'aquesta
compatibilitat
entre cadenes
perquè això
no era tan així
jo no ho recordo
vaja
era una altra cosa
sí, sí
i durant aquells anys
que l'únic que hi havia
era la ràdio
televisió pública
durant molts anys
la televisió privada
sobretot els anys 90
els 2000 i alguna cosa
ha estat una televisió
entre Antena 3
i Telecinco
que s'han anat repartint
el joc
i han tingut
com
les màximes audiències
però sembla que
últimament
la televisió pública
està com
recuperant
una mica
i està marcant
una mica
també el relat
i guanyant
aquest lideratge
contra les dues
cadenes principals
de fet
aquest últim agost
ha estat
les pitjors dades històriques
d'audiències
de Telecinco
de Mediacet
quan havies sigut
Mediacet
Telecinco va ser
jo recordo
els anys 90
qui no recorda
quan van aparèixer
Telecinco
Berlusconi
i les seves
Jordi
jo no sé
si tu
si tu havies
arribat mai
a veure
les Mama Chicho
doncs
no he vist
el programa
però sí que
he vist
algun cop
algun vídeo
de
de les Mama Chicho
aquesta cançó
la conec
però també
sóc una mica
una rara avis
perquè a mi m'encanta
totes aquestes coses
i m'ho miro
però això va marcar
també una mica
Sí, va marcar
això va ser
la meva adolescència
jo no sé
si la gent
de la teva generació
la recordarà
però els anys 90
va marcar
un abans i un després
de les televisions
quan van aparèixer
les cadenes privades
Telecinco
era del senyor
Berlusconi
i va portar
d'Itàlia
tot
va
va exportar
importar
va importar
va importar
d'Itàlia
una manera
de fer televisió
era una manera
de fer televisió
aquí no estàvem acostumats
no estàvem acostumats
o sigui
jo quan vam començar
a sortir
tots els programes
de telerealitat
tot això
van començar
a haver-hi
uns nous programes
que a mi
també em van impactar
llavors
va començar
amb el programa
Tutti Frutti
i amb les
Mama Chicho
llavors era com també
el paper de la dona
a la televisió
com la van anar
també
situant en un lloc
de dona objecte
de vedet
llavors
a part d'això
van començar
a sortir
nous programes
com el d'Esta noche
cruzamos el Mississippi
que tu ja ho has dit
a l'editorial
amb el Pedro Navarro
que també va començar
a ser una mica
l'impulsor
dels programes
més de morbo
més de
com aquests
late shows
però
sí
una mica més morbosos
una mica
i després
jo seguia
seguia així
perquè a la meva època
veia molt cròniques marcianes
i aquí cròniques marcianes
amb el Javier Sardà
que va començar
a posar
sobre la palestra
a la televisió
personatges
com hem comentat
a l'editorial
que ara
tornen a estar
com de moda
recordem
a Tamara
la cantant Tamara
que ara es diu
Llorena
i ara s'ha fet
una pel·lícula
que la fa
la Ingrid García Johnson
sobre ella
una sèrie
perdó
sí sí
una sèrie
que la fa
la Ingrid García Johnson
i tot el
tot el que
envoltava
Tamara
i Llorena
bueno
Tamara en aquell moment
i totes les figures
de cròniques marcianes
que hi havia
des de l'Euronardo Dantes
al Paco Porras
a l'Arlequin
tota aquesta gent
llavors
també es planteja
a la pel·lícula
i a la sèrie
perdona
com
tota aquesta gent
bueno
es va portar
amb un límit
i que nosaltres
que ara
som com joguines
trencades
en aquest sentit
sí
que això ara
amb el punt de vista
d'ara
ho veiem
i diem
ostres com és possible
que això pogués passar
a la televisió
a màximes audiències
com aprofitar
aquests personatges
per riure sent d'ells
sí
i bueno
fer-los passar
com algunes situacions
incòmodes
o límit
i ara és una cosa
que seria
impensable
és que nosaltres
els vam integrar
o sigui
hi havia
un senyor
que es deia
Pozí
que anava dient
no sé si
recordes
i tot
nosaltres els vam integrar
llavors era una manera
com
com bueno
de
de riure
i ara
també he sortit
mira
aprofitant això
el Paco Porras
que era un senyor
que també sortia
a Cròniques Marcianes
el Javier Cárdenas
que era un col·laborador
va fer una pel·lícula
i també el va portar
a fer-se mal
en un accident
i ha guanyat
i ha guanyat
el judici
ara
20 anys després
com ha canviat
la vostra generació
i vosaltres
jo no sé
si
tot això
ja no
no
ara
el nostre
són
les parelles
tòxiques
i les banyes
entre parelles
de programes
com
Isla de las Tentaciones
i
Grans Hermanos
i tot això
seria com
el que ens toca
diguem
entre moltes cometes
la nostra generació
ja
però sí que és veritat
que en aquest sentit
ha canviat
moltíssim
i això
em feia reflexionar
també
perquè tu
vas veure el naixement
de TV3
i vas veure també
el naixement
de Telecinco
de Telecinco
d'Antena 3
i en aquests tipus
de programes
que aquí no estàvem
acostumats
això segurament
va marcar
va ser
a nivell social
segurament
que d'això
se'n devia parlar
molt al carrer
d'aquests tipus
de programes
sí sí
clar
va haver-hi un canvi
llavors nosaltres
clar
en parlàvem
en parlàvem
i ja t'ho dic
o sigui
inclús
vam integrar
tots aquests
tots aquests
personatges
i els vam integrar
i la manera de parlar
suposo
la manera de parlar
i clar
jo crec que ara
clar
i també
això que dèiem
del paper de la dona
també ho vam integrar
o sigui
ara jo veig sèries
que penso
ostres
dels anys 90
i penso
ostres
ara
no sé
si tot això
es podria
es podria
fer
o acceptar
clar
és que era una televisió
i uns programes
on la dona
bàsicament
ja ho has dit abans
però
hi havia com un munt
de
balets
de la tele
que eren dones
que anaven vestides
amb quadra roba
i estaven allà
com de figura
de noia mona
fent un ballet
i això
la televisió
anava plena
és una cosa
que fa
i ara hi ha dones
molt potents
ara hi ha
per exemple
dones que porten
led shows
l'enar
i llavors dius
ostres
hi ha dones
que tenen
coses
que se les potencia
d'una altra manera
sí
que al final
la dona
no cal que estigui
només relegada
a ser
la mujer florero
sinó que també
pot liderar
i encara falta
molt
que liderin
projectes
parlant
de liderar
projectes
una de les
cares
reconegudes
dels últims
anys
de Mediaset
hem sabut
que aquesta nova
temporada
un nou
començament
també
per ella
parlo
de la Marta
Flits
que va ser
la copresentadora
de Todo es Mentira
a 4
juntament amb el Risto
aquesta nova temporada
ha començat
director
al grano
a les tardes
de Televisió Espanyola
doncs això
que dèiem
que al final
també hi ha dones
que poden estar
al capdavant
de projectes
importants
rellevants
i en aquest cas
de Televisió Espanyola
i no és l'única
cara de Mediaset
que ha marxat
perquè també
segurament
que molts recordareu
el David Cantero
el presentador
dels informatius
de Telefink
durant molts anys
que el van acomiadar
i ara està fent
les tardes
a Ràdio Nacional
d'Espanya
això ho vull lligar
també
amb el que deia
al principi
que al final
també
la Ràdio
Televisió Pública
està com ara
tornant
a marcar una mica
el relat
això de
que cadenes
es robin una mica
els presentadors
i tal
això és una cosa
que ha passat sempre
sí
jo crec que sí
que ha passat sempre
ho passa que ara
com tot
hi ha més competència
hi ha més cadenes
hi ha més
llavors tot també s'augmenta
perquè hi ha més
més més més de tot
llavors tot és més
hi ha més possibilitats
exacte
i parlem de les plataformes
et sembla
que n'hem comentat
al principi
i ho hem de sortir
així una mica
a l'aire
que dèiem
que hi ha com
aquestes plataformes
i tu en un moment
del que tu deies
dius
clar és que hi ha molts
de canals
ara tal no sé què
moltes opcions
però jo també reflexiono
al final
quan tens tanta varietat
arriba un moment
que no saps què veure
catxatura
sí
catxatura
que abans hi havia
l'1 la 2 i TV3
sí sí sí
i bueno
miraves una cosa a l'altra
però ara hi ha un moment
que dius
mira doncs saps què
no miro res
sí perquè no tens temps
perquè tothom va dir
has vist aquesta sèrie
has vist aquesta sèrie
has vist aquesta sèrie
i al final dius
és que jo no sé
no tinc més temps
i a més clara
i a més és una cosa
molt divertida
que és com
això on es veu
tot està diversificat
HBO
Apple TV
Netflix
Disney Channel
llavors dius
però és que jo no ho puc tenir
és que necessites un sou
per pagar
exacte
no ho puc tenir tot això
com recordes tu
el començament
d'aquestes plataformes
perquè d'alguna manera
les meves generacions
ho hem viscut
amb el tema
doncs tecnològic
que ja ho hem portat
una mica més baix
del braç
però la teva generació
que va venir a un món
diguem
analògic
com ho vas viure tu
això de les plataformes
jo bé
a mi em va agradar
però és que ara
és veritat
que hi ha massa oferta
però al principi
quan hi havia
Netflix i HBO
sobretot amb HBO
que feien sèries molt potents
a mi
em semblava molt interessant
que era una molt bona oferta
era molt bona oferta
però sí que és veritat
que ara
ens hem passat a frenar
una mica
una mica
per la meva opinió
però una mica massa
sí potser també
deies que al principi
hi havia molt bones sèries
clar no hi havia
tanta oferta
de plataformes
potser hi havia
més pressupost
o dedicavam
més pressupost
a fer sèries
creus que la qualitat
de les
de les que hi ha
ara
ha baixat
potser
o
se'n fan tantes
que hi ha
hi ha molt de
clar
abans
sempre hi havia
sempre hi havia
la sèrie
quan van començar
les plataformes
i ara
n'hi ha moltes
el que passa
que sí que hi ha
algunes que estan bé
i altres que no tant
però
més o menys
més o menys
això que n'hi ha
que estan bé
n'hi ha que notar
potser també ha passat
una mica
com tot
la qualitat
sí
sí
doncs escolta'm
Elisenda
ha estat com sempre
un plaer
tornar-nos a trobar
aquí avui
en aquest punt de trobada
en aquesta plaça
ens tornarem a escoltar
ben aviat
i fins aleshores
ja sabeu
que sigueu com sigueu
sigueu vosaltres mateixos
perquè no hi ha
millor punt de trobada
que
una bona conversa
moltes gràcies
molt bé nois
ja m'ha aterrat
un altre punt de trobada
apassionant avui
el món de la tele
Elisenda
creia que no en parlaries
però no m'has fallat
no m'has fallat
home
home
d'ales
home
J.R
home clar
ho sabem
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i la
i en
i en
i en
i aquí
sortia
es veia
per tal
el
que era la
casa dels
Ewin
i aquí deien
dales
i aquí
el pas va ser
que primer feien dijous
per TV1
en castellà
i quan van començar
diumenge a la nit
per TV3
no ven del pla
diumenge
era dilluns
dilluns
doncs van començar
diumenge
clar hòstia
ens va sobtar molt
que parlés en català
però estàs
a ser
ens vam acostumar
perquè les veus
de doplatge
en català
són impressionants
de fet
gairebé
tots els doplatges
en castellà
són per actors
i actius catalans
per allò del
deix
i hi ha una cosa
molt curiosa
que aquí es va fer famós
una frase
que li deia
Suelen
ets un pendó
però aquesta frase
mai la van dir
és a dir
ens la van fer nostra
això és per cultura popular
mai la va dir
i la llena
és una fake new
del moment
després recordarem
la tele en blanc i negre
hi ha dos canals
però un altre cos
el nostre pas tecnològic
va ser quan es va crear
el comandament a distància
clar
normalment era el petit
de la família
jo
que s'havia d'aixecar
esclar
canvia el canal
puja el volum
era una tele
això és un trauma
que li ha quedat
el Jaume
ens ho tornàvem
una mica
probablement
era el petit
aleshores
a la tele
a l'habitació
hi havia una tele
que normalment
portava un transformador
immens
més gran que la tele
normalment era
teletronja
telefunken
que era la marca
del moment
i
quan s'espatllava
perquè l'antena
era aquella
que s'havia de posar
sempre hi havia
una frase
a casa
molt divertida
que era
és d'ells
és d'ells
vol dir
que quan no es veia
a la tele
és d'ells
és d'ells
vol que hem dit
no t'aixequis
era un problema d'ells
no t'aixequis
que és d'ells
exacte
jo he parlat de Teresa Raval
al meu primer concert
el meu primer concert
sempre recordeu
després va venir
la Xuxa
un altre concepte
és veritat
una cosa diferent
i en fi
escolta que heu tocat
fibra
heu tocat fibra avui
que bé
Jordi Elisenda
us espero la setmana que ve
i tant que sí
molt bé
gràcies
gràcies
parlant de tot
amb Jaume Cabot
molts t'expliquen
el trànsit de Lleida
d'altres t'expliquen
el resultat del nàstic
només nosaltres
et parlem de Vilassar
Vilassar Ràdio
98.1
segueix-nos a les xarxes
Facebook, Twitter
i Instagram
3 minuts i mig
per damunt
de dos quarts
de dotze
això vol dir
que comencem
encedem la segona hora
i mitja
la segona part
del programa
i amb ella
com sempre
la tertúlia jove
cada dijous
passa amb la ràdio
una representació
de l'alumnat
de quart d'ESO
setmana passada
era el tor
del Vilazzara
i aquesta setmana
és el Pere Ribot
el Pere
que li diuen a elles
Gisela
bon dia
bon dia
què tal
molt bé
com estàs
molt bé
no es començo aquí per res
començo per aquí
sempre
ho dic perquè si em torna
un dia vol repetir
sàpigues que sempre començo per aquí
tot bé
avui tinc entès
que teniu jornada de vaga
sí
i tu no estàs de vaga
no jo no estic de vaga
pel tema
que no em volia saltar
ninguna explicació
que puguin fer a classe
sí
o sigui
a tu et deixaven fer vaga
perquè això és un altre
no teniu edat encara
de fer vaga
és el primer any
que m'han dit
els meus pares
que podia escollir
quants anys teniu
jo 15
fins als 16
no teniu dret
en principi a fer vaga
però amb el permís
per terci
i els teus pares
van dir
escoll Gisela
escoll
sí que a ells
els agradaria més
que vagi al col·le
a l'institut
llavors he decidit anar
també
éreu molts
avui?
no
no no
a les optatives
jo crec que menys
sí o no?
quants sou
normalment a classe?
a la meva classe
som 29
29
i avui éreu?
9
o 10
o sigui ha faltat
molta gent
molta gent
molt bé
Marta bon dia
bon dia
què tal?
molt bé i tu?
jo contenta d'estar aquí
ai nosaltres també
que vingueu
a mi m'encanta
d'aquest moment
escolta una cosa
i tu no has fet vaga
tampoc eh?
no jo tampoc
aneu juntes a classe?
no ella va a una altra
i a la teva classe
quan sou?
12
potser
avui?
sí
i normalment?
29 també
o sigui va per allà també
una miqueta
i què?
però no l'ha pensat
de Maria o sí?
bueno hem fet deures
i hem fet exercicis
per practicar
però no m'ha pensat
i tu per què no has fet vaga?
jo perquè els meus pares
m'han dit que podien agir
i he pensat també
que si anava a classe
podria avançar
si fèiem algunes coses
noies aplicades
noies aplicades
Joel bon dia
bon dia
com estàs?
molt bé
acosta't al micro Joel
i tu què?
què has decidit fer avui?
tu vas a classe
d'una d'elles dues?
sí
de la Marta
de la Marta
o sigui ets dels 12
dels 29
dels 12
que hi heu anat avui eh?
sí
i tu per què no has fet vaga?
bueno jo no he fet vaga
sincerament perquè
bueno
no em vull perdre no?
hores de classe
crec que estaria millor
que es fessin
els caps de setmana
no?
les vagues?
sí
ah bueno
i crec que fer vaga
és estar molt bé
per reivindicar
les coses
que no et semblen bé
però clar
perdre l'hora
de ser de classe
també és un problema
clar
és una mica el peix
que es mossega la cua
clar no
un vaga el cap de setmana
doncs clar
no és una vaga tal
podíem fer una manifestació
una vaga en si no?
Maïsa bon dia
bon dia
acosta't a Maïsa
que si no ens sentirem
tu ja ets veterana eh?
que tu has vingut vegades
a la ràdio eh?
sí
va ser fa molt de temps
fa molt de temps
i estàs nerviosíssima eh?
sí
avui tinc un repte
més enllà de la tertúlia
és que la Maïsa i l'Agnès
que ara saludarem de seguida
eh...
es deixin anar
t'ho costarà una mica
no segur que no
Maïsa
sí
tu has anat a l'institut?
eh...
sí he anat a l'institut
quanta...
quina classe vas de?
a cap de les dues
atenció
quants éreu a classe?
érem 15
i de 29?
no érem com 27
ah bueno
o sigui a la teva casa
encara la meitat
podíem de una mica més
de la meitat eh?
i tu no has fet vaga
no jo no he fet vaga
eh...
no volia
eh...
perquè no volia perdre
amb cap classe
molt bé
i a més
no ho sé
jo vaig a manifestacions
els caps de setmana
llavors
ah molt bé
també penso igual
que el Joel
que estaria bé
fer les manifestacions
els caps de setmana
llavors així
tu hi vas el cap de setmana?
sí
vaig anar a una
no fa molt
ara m'explicareu
el motiu de la vaga
eh?
i parlem una miqueta
tot plegat eh?
gràcies Maïsa
Agnès
com estàs?
bon dia
nerviosa
tu tranquil·litzat
a dia d'avui
encara no ens hem menjat
a ningú
tot arribarà
però de moment no eh?
Agnès
tranquil
la dona
com estàs?
a part de nerviosa
bé
bé
si estem aquí xerrant
com si tu no has fet vaga
tampoc
vas a classe d'algun
de la Maïsa
de la Maïsa
una classe aplicada
tu per què no has fet vaga?
eh...
doncs perquè
no ho vaig preguntar
als meus pares
mai faig vaga
i després tipus demanar deures
i apunts
ah
sí
fa pal
fa pal directament
què és això?
és això
tu n'havessis fet
en cas de demanar vaga o no?
en cas de demanar-ho els pares
havessin dit
fes el que vulguis
no, tampoc
és que no demano
perquè no m'interessa
ah clar
no és que no t'hagis d'escuidar
és que no t'interessa
no
perfecte
Gisela, Marta, Joel, Maïsa i Agnès
comença la tertúlia jove
som-hi
parlant de tot
amb Jaume Cabot
doncs
qui m'explica el motiu
de la vaga d'avui?
no, tots a l'hora no
sisplau, eh
tots a l'hora no
jo
és que no sé molt
jo
només sé que és pel tema
del que està passant
a Palestina
i
la guerra a Israel-Palestina
sí, sí
vosaltres esteu d'acord
amb les vagues?
normalment
és a dir
creieu que
us serveixen per alguna cosa
que algú us fa cas
o en molts
siguem-ho sinceres
sincer, eh
o creieu que en molts casos
la vaga és perquè
ui, mira, un dia de festa
jo crec que és més
perquè volen fer festa
i quedar-se a casa dormint
ah, vale
és a dir, la vaga
l'aprofito per fer una dormideta
sí
coneixeu algú que estigui allò
amb la causa
de dir
no, no, escolta
hi ha manifestació
hi ha manifestació avui
ho sabeu?
sí
sí
algú coneixeu que vagi a la manifestació?
sí, jo coneixo una nena
que va a la manifestació avui
no sé a quina hora ni res
però
potser ja ha anat
no sé
va a la manifestació
i
ella
podia molt
això
el tema de Palestina
porta polseres
pegatines
de tot arreu
el tema
Palestina
a veure
parleu del tema
de la guerra
Israel-Palestina
jo crec que
com no ens afecta
no
no ens afecta
en principi directament
no
però ens afecta
com a societat
sí
i d'on parleu mai?
ni a classe?
l'any passat
a segon
no
a tercer
vam estudiar una mica
com va començar
i
tot això
jo sí que en parlo
a casa
de Palestina
sobretot perquè la meva família
és musulmana
llavors
d'on és?
del Marroc
del Marroc
sí
i què?
i en parlem del tema
veiem les notícies
i ho anem comentant
us preocupa el que està passant
aquest
molt
sí
una mica
sí
porten molt de temps
porten molt de temps
massa
i algú més en parla a casa o no?
sí
tu també?
sí
a veure Joel
explica'm
doncs bueno jo
quan veig les notícies
no?
TV3
tal
com veig a la gent sofrir
també
em dóna pena
perquè veig
com
vivim molt bé aquí
a Catalunya
vivim molt bé
i la gent que està allà
que no tenen per menjar
nens que s'estan morint de gana
no?
i la veritat que els polítics
en lloc de
de fer el que toca
es barallant entre ells
però clar
no fan res pel poble
i això és una pena
però bueno
esteu d'acord?
sí
sí
i a l'institut
tampoc
és una guerra molt
totes les guerres són guerres
evident
eh
escolta
ni bons ni dolents
però en qualsevol cas
és una guerra molt complicada
perquè és molt històrica
és una mica enrebaçada
és a dir
hi ha una guerra
escolta
es poden barallar
per petroli
i això
és a dir
però aquí hi ha un context històric
molt complicat d'entendre
ho enteneu?
us sabeu el per què
d'aquesta guerra o no?
per territori no?
sí
territoris ocupats
etc
que es barallen entre ells
perquè uns diuen que el territori és seu
l'altre no
més o menys
sí
és el que entenc
i bueno
i mai arriben a un acord
sí
jo crec que
com estan
portant tants anys
tampoc
volen deixar les seves
diferències
i parlar-ne
llavors
acaben sempre amb el mateix
amb la mateixa discussió de sempre
que
acabaran amb una guerra
o sigui
no acabaran la guerra
perquè no volen
no volen parlar
de deixar-se el territori
i tot
i
no sé
compartir
clar però
les imatges són
dantesques
són lamentables
veure el que està
el que està passant allà
per tant
és una guerra que
i relativament
tampoc està
tan lluny
algunes guerres
sembla que geogràficament
ens toquen lluny
doncs escolta
perquè a l'Àfrica
hi ha molts països
molt més lluny
que s'estan
en guerra
i potser
no tenen aquest interès
mediàtic
diguem-ho d'alguna manera
el que va passar amb Rússia i Ucraïna
que al principi
tothom estava allà
la guerra
aturem la guerra
però ara tot això
és el dia a dia
teniu aquesta sensació
el món està espatllat
a veure
Gisela
el món està espatllat
a veure
jo crec
que
no està espatllat
però
jo crec que hi ha
masses guerres
i al final
jo crec que
hauríem de deixar
les nostres diferències
a part
en un moment donat
i ja està
perquè
però no és fàcil
no és fàcil
no
no és fàcil
però
sí
el que tu has dit
hi ha moltes guerres
i a vegades
les deixem
jo crec una miqueta
en segon pla
perquè hi ha guerres
que potser
ara mateix
no estan tan conegudes
però
també és trist
perquè també hi ha gent morint
i tal
jo potser
amb ignorància
però sempre dic
que les guerres
quan obren els informatius
tenen una presència
i tal
però conforme
van passant els dies
es van quedar enrere
fins que ja no surten
els informatius
la guerra ja és igual
però sembla que ja no hi sigui
i surten noves notícies
i surten noves notícies
és una notícia
amaga l'altra
tu què dius Marta
està espatllat
el món o no?
en part
si ho veiem
en un punt de vista
sí
perquè
és això
de les guerres
que afecta
i al final
no estem tots
comunits
entre cometes
però
no està espatllat
perquè també
hi ha gent
que intenta solucionar
els problemes
i tot
llavors
es podria arribar
a un acord
perquè tothom
estigués bé
i no hi haguessin
tants problemes
ja comença a ser
una utopia això
i comença a ser
un pensament
allò de dir
a veure si és possible
Joel, tu què dius?
jo no crec
que el món
estigui espatllat del tot
però
cadascú
té la seva opinió
cada país
pensa diferent
i crec que
com estem veient
les guerres
les discussions
tot això
i en lloc
de posar-se
d'acord
en lloc
de solucionar
que
es tindrien
que barallar
els polítics
entre ell
per exemple
i que no
li afecteix
a la població
tu vols ser polític?
jo sí
ah amigo
perquè ja estic notant
aquí
tu vols ser polític
ara parlarem
amb tu doncs
Maïsa
tu què creus
que el món
està espatllat o no?
jo crec
que sí
que està espatllat
però que encara
es pot arreglar
perquè veus
unes coses
que se't posa
la pit de gallina
un germà
portant a la seva germana
el coll
o coses així
llavors
es pot arreglar
però
encara hi ha gent
amb la ment
molt tancada
llavors
en quin sentit?
en quin sentit?
doncs
que encara
té pensaments
de fa uns
quants anys
pensaments
com racistes
racistes
masclistes
coses així
jo considereu
que
no està espatllat
per dir-ho així
però
que sí
que hi ha moltes coses
que s'haurien de millorar
com per exemple
alguns polítics
que literalment
s'han de fer càrrec
de tot un país
i no saben
com parlar
entre ells
en lloc de començar
a una guerra que afecta tothom
escolteu
teniu la sensació
que nosaltres
els que som
més grans que vosaltres
els adults
us estem deixant
un món
allò
diuen
va
un món arreglat
un món castig
no
o no
és a dir
la pregunta
com creieu que serà
el món
que us trobareu vosaltres
quan accediu al món
dels adults
insegur
insegur eh
home
em dieu que no està espatllat
poc a poc
hauria d'anar millorant
però sembla que va pitjor
no?
sí
va pitjor eh
perquè
quan hi ha una guerra
doncs
tot el món
marca el focus allà
per exemple
als Estats Units
Europa
també ho ha fet
no sé si esteu massa d'acord
en què ho ha fet
tot el que havia de fer
però clar
és una mica el peix
que es mossega la cua
no?
com diuen
clar
Espanya envia un vaixell
doncs
de l'exèrcit
amb la flotilla
per allà
escolta
fer d'escorta
i tal
i resulta que
l'armament
diuen
diuen eh
que l'armament
que porta aquest vaixell
és comprat a Israel
per tant és una mica allò
que dius
m'explota una mica el camp
no?
amb això
creieu que Europa
està fent el que
hauria de fer
és a dir
les potències del món
Estats Units
Europa
Rússia
estan fent el que
haurien de fer
per aturar això?
Crec que el seu objectiu
de fet
no és aturar això
sinó
donar bona imatge
i
intentar
fer veure
la gent
que estan ajudant
però molts d'aquests
països
no ajuden
en veritat
Sí, sí
sempre estan mirant
quin benefici
tindran a partir
de fer certa cosa
donar certa imatge
pública
Sempre hi ha
buscar el benefici
Sí
Escolta, tu vols ser polític?
Sí
Ho tens clar això?
Però polític
d'aquestem parlant
d'alcalde
o de president?
Bueno, m'agradaria
tindre
el meu treball
encara no ho tinc clar
estic a quart
però sí que m'agradaria
dedicar-me
al tema d'ajuntament
regidor
Ah, mira
tu vols ser alcalde?
Sí, optar
Molt bé, no?
I com ho vas decidir?
Doncs bueno
jo amb el meu avi
també veig molt les notícies
m'agrada molt
ficar-me a la tele
i veure el que passa al món
què diu cada política
a veure si m'ho crec
si no
els debats
la majoria no
és una pena
però no
i m'agrada veure els debats
i bueno
ja em vaig començar
a aficionar a la política
Molt bé
no és habitual això
amb nois i noies
de 15 anys
oi?
Bueno
Coneixes algun o?
De polític?
De la teva edat
Que li agradi la política
No
No
I de polític, sí
en coneixes algun personalment?
Bueno
em coneixo
els regidors
de l'Ajuntament de Vilassà
Ah sí
de cada partit
Però els coneixes
perquè saps qui són
o perquè els coneixes personal?
No perquè sé qui són
més o menys
Ah sí
Em vaig informant
em vaig informant
aquí de la ràdio
aquí de la ràdio també
m'informo
a vegades
Molt bé
Això que veu fer
d'impulsar
les dones emprenedores
tots aquests temes
em vaig informant
i bueno
m'agrada
m'agrada aquest món
Ojo eh
i tenim un futur alcalde eh
o president potser eh
No, no crec
Per què no?
És molt difícil
Bueno, escolta
faria bé
el coneixeu amb ella o no?
Faria bé d'alcalde o no?
Jo crec que sí
té les idees clares
Sí
Pot arribar
I algú més li ha
Algú més li agradaria
el que diu ell o no?
Això d'arribar a la política
No, i m'ho he plantejat
Digue'm el nom de dos regidors
de Vilassada Mar
Va
I que no sigui l'alcaldessa
Aquesta és la més fàcil
Laura Martínez Portell
i l'Audal
que és de Vavor
Molt bé
I l'alcaldessa es diu?
Elena Gómez Luján
López Luján
Molt bé
Molt informat
Vosaltres ho interesseu
pel món local o no?
No, la veritat és que no
No, no?
No
Hòstia
Molt bé, molt bé Joel
Doncs, escolta va
Tornem al tema de les vagues
Serveixen d'algú o no serveixen de res?
Així, parlem clar
Amb les mentalitats d'avui en dia
de gent de nostra edat
jo crec que no
Què vol dir això?
Explica'm
Perquè no tenim la mentalitat
de el que és la vaga realment
No pensem en ajudar en això
Pensem en dormir
quedar-nos a casa
i passar-nos-ho bé
en aquell dia
que no hem d'anar a classe
Però, vostè, jo seriosament
que no sé si sou 300 o 400 a l'institut
però que no coneixeu ningú
que avui agafi
i se'n vagi
agafi el tren
i se'n vagi persona
a la manifestació
M'esteu dient que tothom
que fa vaga
o la immensíssima majoria
que fa vaga
ho fa per fer festa?
Sí
La majoria sí
Sí, però algú hi haurà
que
jo crec
que vagi
a les manifestacions
No ho sé
A mi m'han dit
que el Pere Ribot
avui ha faltat
gairebé el 50%
de l'alumnat
és a dir
dades de l'institut
els dic exactament
perquè
en aquest cas
ens informen
ens han informat
aquest matí
que la vaga
el Pere Ribot
era seguida
per un 43,60%
per tant
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
A vegades
hi ha hagut vagues
més seguides
perquè l'any passat
em sembla
que vau fer vaga
cada mitja hora
fer una vaga
perquè en vau fer
unes quantes
Sí
Bueno, com jo no vaig fer vaga
no me'n recordo
que hi haguessin tantes
Alguna ha fet mai
de vaga o no?
Jo no
Jo vaig fer un cop
Un cop?
Sí
Quin era aquest cop?
És que ni me'n recordo
Ni te'n recordo
la que anava la vaga
Escolta, i el tema
de la flotilla
el seguiu la flotilla o no?
Sí
Més o menys
Sí o no?
Sí
A veure, què penseu d'això?
Sabeu que ara estan retinguts
detinguts
que han hagut de llençar
els mòbils al mar
perquè doncs
notessin proves
de...
Els han acertat, no?
Bueno, de moment
els han detingut
Sembla que els portaran cap aquí
però que
en fi
que
ahir entraven en terreny
precisament doncs
perillós es diu
Seguiu o no?
Sí
i em sembla una mica vergonyós
que viatjant
per aigües internacionals
un país
A veure, explica'm
què vol dir això?
Les flotillas
estaven viatjant
per aigües internacionals
llavors que
els israelis
o no sé qui va ser
tingui dret
a
doncs
parar un vaixell
i baixar-los allà
i detenir-los
doncs
sembla gens bé
sent aigües internacionals
i que no es faci res al respecte
Segueixes la flotilla?
Sí, em sembla que
ja com el segon cop
què passa, no?
Que els han detingut
No
els van assaltar
el que passa que ara
els han detingut
no a tots
però sí a alguns
entre ells
sembla que hi ha l'alcaldessa
l'exalcaldessa
de Barcelona
de Colau
i sembla que
estan bé
però els portaran cap a
cap a Barcelona
de fet avui hi ha una declaració
institucional
t'ho dic en en Joel
perquè li interessa
el món local
un a la migdia
hi ha una declaració
institucional
des de l'Ajuntament de Vilassa de Mar
i
si es compleix
doncs
la previsió
avui quedarà també
penjada la bandera palestina
a l'Ajuntament de Vilassa de Mar
t'ho dic Joel
perquè ho sàpigues
Sí, vaig veure
alguna cosa
que havien convocat
una manifestació
o l'alcaldessa
havia posat alguna cosa
a l'Instagram
però crec
no sé si era Matarou
a Vilassa
no estic segur
En principi avui hi ha
la falta de la confirmació
a Vilassa de Mar
però hi ha diferents pobles
i ciutats
que a les 7 de la tarda
faran una
una concentració
en contra
Tema flotilla
Gisela, Marta
Jo no estic molt informada
No
Jo tampoc
No
O sigui, vosaltres no seguiu
l'actualitat gaire
Sí, però
Per el que us interessa
Al cap d'uns dies
Al cap d'uns dies
m'arriba
Esteu més interessades
en què passa
OT, per exemple?
O no mireu OT?
Tampoc
Tampoc
Mireu la tele?
Bueno, sí, però
A veure, què mirem a la tele?
Canviem una mica
de terres
Va
Netflix
Netflix
Sèries, no?
Sèries
Però allò a la tele
El que es fa
Vaig a veure un programa
que fan en aquest moment
Mai de la vida, no?
A vegades els meus pares
posen TV3
I què miren?
Les notícies
Les notícies
Però jo
Jo no sé
Me'n vaig a la meva habitació
o alguna cosa
perquè tampoc m'interessa
No t'interessa
I tu, Marta?
Jo
A part de fer hípica
tot el dia
que em diuen per línia interna
No pots mirar la tele
amb el cavall
No suposo?
Sí
Fas hípica o no?
Sí
Sí o no?
Tres dies a la setmana
Quants?
Tres a la setmana
Però això és que és
professional o no?
No, no
Estic a nivell
només de Catalunya
O només
Sí
Joel, digue-li que Catalunya
és un país gran, eh?
També
Sí, sí
Però m'agradaria optar més
Però clar, és molt difícil
I què vas?
A l'hípica, Rossell?
No
A Canyamars
A Canyamars?
Sí
I vas allà
Fas calor o què fas?
Sí, bueno
Porto
no sé si quatre anys ja són
Molt bé
Que he anat a la final de Catalunya
Carai, i què?
I vaig quedar
Bé, potser eren tres
no me'n recordo
Vaig quedar primera
Segona i primera també
O sigui, has guanyat el campeonat de Catalunya
Sí
Ets la millor de Catalunya o dalt d'un cavall?
Bueno, del meu nivell, sí
Home, sí, la teva categoria
Sí, home
Però si no
Sí, sí
I què li vas fer al cavall?
Sembla difícil, oi?
Et fots allà i el cavall sembla que...
Bueno, sí, ningú parla de lo difícil que és
Perquè realment necessites tècnica i molta...
Saltes?
No, jo faig doma clàssica
Ah, i en què consisteix això?
És com...
D'una manera com perquè...
Que vagi el cavall o el monar
Sí, és allò que ho has posat les potes
Sí, com amb armonia
Sí o no?
I com li fas pujar la pota?
No, bueno, això no ho faig jo
No?
Però...
Què li fas fer?
Jo?
Bueno, exercicis, que cregui les potes
I què li fas?
Sí, bueno
Veus?
Això sí
És que jo domino el tema del cavall
Vaig pujar dos vegades un cavall
No, però, bueno, jo crec que...
Sí, és un esport que necessites també disciplina
I la veritat que t'ensenya molt
Com el fas parar?
Com el fas parar?
Amb les...
Bueno, amb el teu cos
Amb les regnes?
Sí, però també amb el teu cos
I li dius alguna ordre?
Perquè abans, com feien les pel·lícules de l'Oest
No sé si ho has vist, les pel·lícules del Faro
Saps com els paraven?
Feien suuuu
Sí o no?
No, no, no es fa això
No es fa, no
Però això sí, no?
Sí, però això perquè vagi més ràpid
Espavila, no? Això vol dir...
Perquè et faci cas i estigui atent per tu
Molt, molt
Com es diu el cavall?
Carinyoso
Carinyoso, és teu?
No, el tinc...
Bueno, és de la meva entrenadora
I me'l deixa com perquè jo el munti
I és carinyoso?
No
No és carinyoso?
No
És una mica repalent, la veritat
Què dius? No, que no et sentia el cavall
Que s'emprenyera, eh?
No, però que no és...
O sigui, el seu nom no li...
No li es cau?
No
Però què vol dir repalent? Que xulo
Bueno, que va per la seva bola
Fa una mica el que ell vol
Tienes un cavall teu algun dia?
M'agradaria, però necessita molts diners
Val diners un cavall, clar
Sí, molts diners
I més mantenir-lo
Clar
Joel
Eh...
Mires la tele, tu?
Sí
Ah, bueno, tu sí
Tu mires tot
Les notícies
Tot, tot, tot, tot
Maïsa?
No molt
Només miro les notícies
Amb els meus pares
Bueno, bé
De cop en cop
I Agnès?
Eh...
No massa, tampoc
O sigui, estic allà, però no escolto
Noies, noi
Últim curs de quart de...
Això és quart d'ESO
I això vol dir l'últim curs d'ensenyance obligatori
L'any que ve
Teniu clar què fareu a la vida, vosaltres, Gisela
Tu què vols ser?
Jo vull fer el batxillerat social i mates
I després m'agradaria estudiar administració i direcció d'empreses
Això t'ho tens clar, ja no
Tenir una empresa
No tenir una empresa
No vols ser empresària
Home, sí
Però primer de tot començo per alguna cosa més petit
Ah, val, ja aniràs creixent
I anar, clar, i anar creixent, sí, sí
I fa molt que ho tens decidit, això de fer ADE o no?
No, no tant, no tant, però...
I per què et vas decidir?
Algú...
Perquè té moltes sortides
Té moltes sortides
Molts treballs diferents
I m'he anat informant
Però encara no...
Ets de bones mates, tu, no?
Bueno, sí
Llengües més que...
Què vol dir, sí?
Vuits nous?
Sí
Excel·lents
Sí, però no tant
O sigui...
Però no sé per què us fa vergonya, diu
Portables, excel·lents
Mates és el que més em costa
Bueno, molt bé
La Marta, la Marta, què vols ser?
A part de Janet, eh?
Bueno, m'agradaria també estudiar el batxillerat científic
Carai
Però, bueno, encara no ho tinc molt clar
Què vols ser tu?
Perquè sempre he tingut moltes idees
De petita, veterinària
Veterinària, anava a dir
Vols ser veterinària?
De cavalls?
Bueno, però ara no estic molt decidida per això
Però també profe, marada
Profe de matemàtiques
Mira, ella diu que mates no va molt bé
Fes pràctiques amb ella
Sí
Escolta
A part de tot, bones notes
Sí, m'agrada estudiar
Em fan així per darrere
Però molt, eh?
Però d'excel·lents, no?
A veure si...
És que m'agrada estudiar
Tot
Deu excel·lents
Digue-ho, no passa res
Si és que és una cosa bona
No entenc per què us fa tanta cosa dir
Ja, Marta, jo aprofitaria
Clar, deu excel·lents
Sí, m'agrada
Deu excel·lents
Que estudies del del cavall també
A tot arreu
No, està molt bé
Està molt bé
Quan us pregunto bones notes
Ho heu de dir-ho
Amb orgull amb el cap
Benal, escolta
Per alguns bones notes
És un 5, un 6
Que està molt bé
Sí
Però si tu tens 10 excel·lents
Doncs mira, ho trec tot excel·lent
Felicitats
Gràcies
I Joel, tu què?
Què vols ser tu?
A mi m'agradaria estudiar ciències polítiques
Ah, bueno, clar
El polític
Alcalde, tu vols ser alcalde
Sí
Tu ets de bones notes també, no?
Bueno, no excel·lents
Jo aprovo les assignatures
I en algunes com socials
O que se'm donin bé
Doncs notables
Molt bé
I si pretessis una mica més
Segurament trauries més, no?
Segur
Clar que sí
Maïssa, tu què vols ser?
Jo vull fer el batxillerat de biomedicina
Corre
I estudiar medicina
Ser cirurgiana o alguna cosa
Bones notes
Sí
Sí, no?
Excel·lents
Gairebé tot
Sí
Però no ho digues amb l'aucapatida
Sí
Sí
Sí, perfecte
I l'Agnès, què vols ser?
Jo més o menys com la Maïssa
Però jo vull ser neurocirurgiana
Neurocirurgiana, vinga
Carrera fàcil i curta, no?
O sigui que tu treus bones notes
Tot això
Sí, sí
Bueno, ho podria fer millor
És que em costa molt seure a estudiar
Però treus excel·lents, no?
Home, si vols fer aquesta carrera
Menys d'any passat
Menys d'any passat
Bueno, però aquest any t'hi tornes a posar
Però ja et dic
Si tu vols ser aquesta carrera
És que treus molt bones notes, no?
Hauria
Més o menys
O sigui, si apretessis més
Sí, sí
Gisela, Marta, Joel
Maïssa i Agnès
Us heu passat bé?
Sí
Sí
Ha sigut tan dur, Maïssa i Agnès?
Ha sigut tan dur?
No, una mica
No, s'ha fet molt curt
Veus, s'ha fet molt curt
Heu estat a gust?
Sí
Torneu un altre dia
Alcalde, ens veiem un altre dia
I ja quan et presentis al 27
Anem una mica
Però el 31 igual ja et pots...
Els devuet, els devuet
Les eleccions al 31?
No, no
A l'altre dia ja em buscaré una mica
Però a veure, les properes eleccions són al 27
Aquestes no arriben
No arribo a temps
Però al 31 sí
Al 31 sí
Et sentaré aquí
Segur
Gràcies
Que vagi molt bé
Temps de notícies
Gràcies a tothom que ha fet possible
Tartúlia d'Ana i Grevol per acompanyar-los
Salutacions, és migdia
D'aquí 48 hores
Aquest proper dissabte
El Club Nàutic de Vilassalamar
De la mà d'Aigua Solidària
Organitza la setena edició
De la travessia solidària
Per recaptar fons
Per la Fundació Vicenç Ferrer
I els seus programes
Que desenvolupa
A la Índia
I al Nepal
En els 7 anys
Que porten celebrant
Aquesta festa solidària
I no competitiva
Han recaptat
Més de 4.000 euros
Jesús Magem
President del Nàutic
Ha explicat
Que esperen assolir
10.000 euros
Des d'Aigua Solidària
David Cahams
Ha remarcat
Que la recaptació
Íntegra
De la travessia solidària
Va aquest any
Al Nepal
Després de diferents projectes
Ja realitzats
A la Índia
Recordem
Un 30% dels nens i nenes
Del Nepal
Viuen en situació
D'extrema pobresa
I molts
Es troben en una situació
D'esclavitud
I treball forçat
També hi ha un alt nivell
D'infants
Amb discapacitat
Donen una oportunitat
Per canviar
Les seves vides
Cahams
Va explicar-nos
Que es tracta de lluitar
Per escolaritzar
Aquests nens i nenes
El preu per participar
En aquesta travessia solidària
És de 21 euros
Per les persones
Que facin
Recorregut llarg
I 10 euros
Per les persones
Que facin
Recorregut curt
Recordem
Que les inscripcions
S'han de realitzar
A través del web
De l'entitat
CNVilasar.com
Israel
Ha interceptat
Gairebé
Tots els vaixells
De la flotilla
Sumut
Només queden
Cinc embarcacions
Que continuen
Navegant
Lliurement
Segons informa
L'organització
De la missió
D'ajuda humanitària
El vaixell
Miqueno
Segons el seguiment
De l'organització
Ha entrat
En aigües territorials
De Gaza
I sembla
Que està aturada
A uns 25 quilòmetres
De la costa
Només dues embarcacions
A Dajo
I a Austral
Que continuaven
Rump cap a Gaza
Amb possibilitats
D'arribar-hi
Han estat interceptades
La resta més endarràrides
Han hagut de desviar-se
A les imatges en directe
Que han ofert
Els mateixos vaixells
Fins que les comunicacions
I les càmeres
Han caigut
S'ha pogut veure
Com l'exèrcit d'Israel
Abortava les embarcacions
On els activistes
Ja estan preparats
Les mans al aire
I a marmilles
Salvavides
I pacíficament
Abandonen les naus
Els primers detinguts
Han arribat al port
Israelià de Hashdov
A les 9 del matí
Hora local
Entre els 200 detinguts
Hi ha una vintena de catalans
El govern d'Israel
Diu que les detencions
S'han fet de manera segura
I que els tripulants
Estan sants i estalvis
Les tropes traslladen
Els activistes detinguts
A port
Per expulsar-los
Als seus països d'origen
9 embarcacions humanitàries
Estan a mig camí de gasa
I en pocs dies
Se n'afegiran més
Segons ha informat
L'activista
Sergio Toribio
A l'espai
Al matí
De Catalunya Ràdio
Refugiats del sol
I carregats de paciència
Un grup de paleontòlegs
Han estat treballant
Aquest setembre passat
En el jaciment
De l'espinau de Tartara
O a la Noguera
A tocar de la serra
De Montsec
És un jaciment
Cretàcic
Únic a Catalunya
Per la quantitat
De fòssils
Que se n'extreuen
Sobretot de dinosaura
A drosaura
Fa uns 15 anys
Que s'hi treballa
I és una autèntica mina
Aquest any
Han superat
El miler de peces
Que han pogut recuperar
El jaciment
Es troba
En el que hauria estat
Una llacuna
Que a banda
De deixar ossos
De dinosaura
El descobert
També conserva
Restes
D'altres animals
Que vivien
Dins i fora de l'aigua
És el cas
Per exemple
De cocodrils
Tortugues
O bé peixos
Els Mossos d'Esquadra
Han detingut
Un home
De 32 anys
Per utilitzar
Un dron
Per introduir
Paquets de droga
I telèfons mòbils
Al centre penitenciari
Brianzo
A Sant Esteve
De Ses Rovires
Els fets es remunten
A principis
Del passat mes de setembre
A l'una
Tota la informació
Local i comarcal
A la crònica
Benvingut
Avui porto
Una recepta diferent
No la trobaràs
A cap llibre de pina
Per atenció
Agafa punts
I comencem
Ingredients
Un aparell elèctric o electrònic obsolet
Un punt de recollida rae
I últim
Una mica de ganes de posar-hi de la teva part
Els passos són senzills
1. Identifica el rae
Un aparell que ja no funciona
Els cables i carregadors també són rae
2. Separa les parts
Si l'aparell té bateries o piles
Retira-les i diposita-les al contenidor específic
És com treure-li les espines a un peix abans de menjar-lo
3. Entrega'ls
Si acabes de comprar-ne un de nou
Recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta
O bé, busca el punt de recollida més proper
4. Felicita't
I has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix
Si t'has perdut en algun pas
Entra a la pàgina web residuonvas.cat barra rae
Per saber-ne més
Recicla'ls bé
Recicla'ls com es mereixen
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia
Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador
Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació
I començar a treballar en un sector que m'interessa
Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat
Disponible al llarg de l'any
I una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral
Aquí i a tota Europa
Certificats professionals
Una porta oberta al teu nou futur
Més informació a fp.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Només una, eh?
Va, que amb una n'adones
Doncs vinga, una copa i prou
Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol
La teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa
I la possibilitat de provocar un accident augmenta
Per provocar un accident
N'hi ha prou amb una copa
Zero alcohol
Zero drogues
Zero víctimes
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local
Cada dilluns a les 8 del vespre
I dimarts a les 9 del matí i a les 9 del vespre
Héctor Torreblanca t'espera a la pròrroga
Futbol, bàsquet, hoquei
Inés Disciplines Esportives de Vilassar de Mar
No et perdis el programa que et dóna veu als nostres esportistes i equips locals
Recorda, dilluns i dimarts a Vilassar Ràdio la pròrroga
El programa que viu l'esport local
I aquest proper dimarts 7 d'octubre
Valorarem l'acord del Reial Club Deportiu Espanyol amb la Unes Poter i la Sàmar
Amb el director esportiu del Club Pericú, Fran Galagasta
Des del centre del teu dial
Vilassar Ràdio
Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar
Què passa al món?
Les entrevistes d'actualitat
I obrim la caixa de l'entreteniment
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot
Doncs som-hi, última hora de l'edició d'aquest dijous
Quina bona olor a cap de setmana que se sent
Joana Hernández, bon dia, bon hora, ens portes al teatre un dijous més
Doncs aquesta és la intenció, Jaume
La intenció és que a partir de les 12 puguem visitar els teatres de Barcelona
Molt bé, doncs escolta, una bona opció anar al teatre
Escolta, Joana, i avui, com sempre, també amb les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana
Per 21.000 vegades saludarem en Jordi Milán
Doncs sí, ja saps que sempre està disposat
Mai té un no
Sempre, allà on sigui
Sempre ens ha atès
Inclús, vull dir, jo recordo una vegada que estava a punt d'agafar un avió
I ell molt servicialment ens va atendre
Sempre, sempre
Això s'ha de dir
No, no, no, no, s'ha de dir que a vegades costa perquè ens trobem en assajos
A vegades són olvidadizos, diem-ho així, olvidadizos
Però en Jordi Milán sempre, sempre aixeca el telèfon des d'on faci falta
Des d'un aeroport, des de l'avió o des d'on faci falta
Ara estem aquí fent una vora propaganda i igual avui no el tenim
Espera, que és el que anava a dir
Menys quan s'obliden i el tenen en silenci
Ai, ai, ai
Aquestes vegades passen
No cridis al mal temps
No, no perquè ahir precisament
No cridis al mal temps
Li vam recordar ahir
Sí, home, sí
De totes formes, t'he de dir, Jaume
Sí
Que una cosa que té bona és la cubana
És que sempre, no solament Jordi Milán, sinó la companyia
Tots, tots, tots
Tots
Començant per premsa i acabant pels membres que actuen
Bé, som molt planers, ja es veus
Sempre he dit que la cubana és una companyia que té una història
Té una exposició que ens semblen, ja no hi és
O sí que hi és l'exposició de la cubana
Tot el material que vèiem fer servir era brutal
El van portar
A Sitges primer, després al Palau Robert
I després ja, ara hi ha Millers
Però tinc una cosa, eh
La cubana és d'aquells grups, i ho dic amb tot el carinyo, eh
Que t'agrada molt
O no t'agrada
O no t'agrada
Però ja no la cubana en si, sinó
Hi ha un espectacle que dius, uah, que xulo
I en espectacle dius, mmm
El que passa que és això
No és d'intermedjus
Escolta, Joan, arrenquem amb el teatre
Comencem
Anem-hi
Parlant de tot amb Jaume Cabot
Doncs vinga, va, estrenes de... estrenes
I més que estrenes, el que tenim ara mateix amb cartellera
Alguna estrena tenim, no?
Sí, comencem amb ella
Mira, comencem amb Gegant
Una obra que arriba a Goya
Gegant
Ah, molt bé
Gegant
Una de les propostes esperades a la temporada
Amb un Josep Maria Pou
Que, segons diu, és el millor paper que ha fet a la seva vida
Molt bé
Per tant, Gegant, el Teatre Goya
En Josep Maria Pou, Victòria Pagès, el Pep Planes
La Clàudia Benito, Aida Llop i Josep Barceló
Continuarem cap al lliure de Montjuïc
A l'espai lliure
Allà tenim fosca
Un espectacle sensorial
Per transformar la por de la foscor
Al TNC Teatre Nacional de Catalunya
Allà tenim a la Sala Tallès
La Filla de l'Aire
I a la Sala...
Al mateix TNC, a la Sala Gran
La Mort i la Primavera
Però, malauradament
Si no teniu les entrades per la Sala Gran
Per la Mort i la Primavera
No cal que correu
Perquè estan atxaurides les localitats
Per tant, això és la proposta del TNC
Teatre Nacional de Catalunya
Anem ara cap al lliure de...
Bé, ja ho han dit
Al lliure de Montjuïc, el mestre i Margarita
No Margarita, sinó el mestre i Margarita
Que ha prorrogat fins al 25 d'octubre
Carai!
A la Sala del Lliure de Montjuïc
A la Bequet
Allà tenim del fandom al troleig
Una obra que està causant furor, Jaume
Una obra que, cada nit, assaboreixen localitats
A la Sala Bequet del fandom al troleig
Al teatre Tantarantana, Meris Room
O Black Box, com vulgueu
És una proposta al Tantarantana Teatre
Al Versus, la memòria del gel
A la Biblioteca, la tempesta
La tempesta que la setmana que ve
M'agradaria poder tenir per antena
A un dels seus actors
Una veu, una veu
D'aquelles que tots reconeixem
Com és la del Lluís Soler
Intentarem...
La veu
La veu, com dèiem
Intentarem per la setmana que ve
Tenir la tempesta
Que es representa a la Biblioteca de Catalunya
Intentarem tenir l'hora de la tempesta
No, la tempesta, ojalà, tant d'ara no vinguin, eh?
No, la tempesta que es quedi
Ara t'he de dir que aquesta tempesta acaba bé
Bueno, mira
Que va bé
Però, bueno
Acabi com acabi
A la Biblioteca de Catalunya
La tempesta
Amb un repartiment també fantàstic
Al Teatre Romea
Doncs l'entrevista d'avui
Aquesta setmana van estrenar
Van estrenar
La mort venia amb taxi
I d'aquí una setmana...
La mort no, la mort
La mort, eh?
La mort, la mort
No la mort
No, exacte
L'amor
L'amor
L'amor
Venia amb taxi
El Borràs
Pal davant
I pal darrere
Un altre clàssic aquest, eh?
Sí
Feia anys que no venia
Però ja ha tornat
Ja ha tornat a taxi
És que el taxi
Si vingués amb Rènfer
Encara trigaria més, eh?
El Tívoli
El fantasma de l'òpera
Una altra de les estrenes
Aquest musical fantàstic
Amb una interpretació de luxe
I amb una escenografia, Jaume
espectacular
El Tívoli
I el fantasma de l'òpera
A la sala Arts
Presenten Art
Te recordes aquella
Vinga
Aquella proposta de la Jasmina Ressa?
Sí
Doncs això
Anem al poliorama
On es representen els bons
Al Hardbreak Hotel
Allà tenim
Qui va matar el meu pare?
Amb Daphne Valdúz
Que està impressionant
Amb aquesta proposta
Del Hardbreak Hotel
A la Quitània
Culpables
A la Via Roel
Gran Canyón
Aquesta també
Poques setmanes
Fins a la setmana vinent
Fins diumenge dia 12
Per poder encara gaudir
De Gran Canyón
A la Via Roel
I a l'Of
Via Roel
Tenim
Hombre por Necesidad
I acabem
Acabem el condal
On tenim el sogre de lloguer
Aquest
Un sogre de lloguer
Que
Bé
En Joan Pere
En Joan Pere
Que fa de les seves
Com sempre
El seu teatre
El Teatre Condal
I ara sí
Ara
Quan vulguis
Quan tinguem
A l'altre costat
De la línia telefònica
El nostre convidat
Mentrestant
Fem una petita aturada
I tornem
Joana
Petita
Petita
Perquè ja el tenim a punt
En Jordi Milana
De dilluns a divendres
De deu a una
Parlant de tot
Amb Jaume Cabot
Tot va començar
Amb aquell compàs
De crac-clac-clac
Accepto reciclar-te
El fet que te crac
Tu, telèfon espatllat
No ets pas un cas perdut
Si no et reciclem
Ho tenim ben putut
Recicle'ls com es mereixen
No et faci pal
Cada peça que recuperem
I tant que s'ho val
Generalitat de Catalunya
El govern de tothom
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
I Alexia Putellas
Juntes
Sumen més de 140 títols esportius
I t'ho estàs perdent
No saps
A què t'estàs perdent
I t'hi perds des de fa molt
De veritat tu vols seguir perdent
Si no veus esport femení
T'estàs perdent
La meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell
De l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana
De Mitjans Audiovisuals
De dilluns a divendres
De 10 a 1
Parlant de tot
Amb Jaume Cabot
I com sempre
Com sempre és un plaer
És un gust
Parlar amb aquesta gent
De la Cubana
I també amb el seu director
El Jordi Milán
Bon dia
Jordi
Bon dia
Bon dia
Com va anar aquesta estrena
Que sé que va ser
De Traque i Mocador
Sí, sí
Va estar molt bé
Va estar molt bé
Estic molt contents
És veritat
Aquest amor
Venia en taxi
En taxi normal
Amb Uber
O com venia, Jordi?
No
Venia amb un taxi
De l'any 59
Ah
Que va estrenar
Saps
El
El
El
El
El
El
El
Nosaltres hem agafat
Com a
Com a
Com a motiu
Com a excusa
Per poder fer
Un homenatge
Al Teatre de Aficionats
De Catalunya
Perfecte
Un amor
Que em venia en taxi
I que clar
La cubana té el seu públic
El públic cubanero
Que jo sempre dic
I que segur
Complirà tots els dies
El teatre
Esperem
Esperem
Com estan anant
Aquests dies?
Molt bé
Molt bé
Molt bé
Molt bé
Molt bé
Molt bé
En realitat
La primera funció
L'estena va ser el dia 30
Sí
Però en realitat
Ja ho estàvem fent
Des del dia 17
14
14
Era el dia 14
De setembre
I cada dia està
Preu
O sigui que
De moment no ens podem queixar
De moment està molt bé
Estem molt contents
De la resposta del públic
I estem contents
De l'espectacle
Sí
Està funcionant
Un test de Rafel Anglada
Que vosaltres
L'heu portat
Al vostre terreny
No?
Vull dir
Bueno
L'hem agafat
L'hem agafat com a referència
Sí
Per fer aquest homenatge
Però net
És un text
D'una comèdia
Que
Bé
De les moltes
Que la cubana
Per exemple
Abans de ser la cubana
Havia fet
I que hem fet
Molts
De la gent
Que ens dediquem
A aquesta professió
Aquí a Catalunya
És el teatre
D'aficionats
I ja està
Hem agafat com a referència
Aquest títol
Però nosaltres
Després desenvolupem
Tota una història
Sí que és cert
Que la gent
Que vingui
Al teatre
Doncs
Una idea
Del que era
L'amor
Venir en taxi
Real
Sí que se l'emportarà
Però bueno
Però al principi
És una excusa
És una excusa
Per una altra excusa
Per poder fer
Aquest homenatge
Que t'he dit
Un homenatge
Que a més
És musical
Vull dir
Heu introduït
Un musical
Que us ho passeu molt bé
Que bé
Sí
Moltes cançons
Hem recuperat músiques
També
De la comèdia musical
Catalana
De totes les èpoques
En fi
He estat bé
En un grup de músics
De sis músics
Que a més a més
De set músics
Són actors
Que intervenen
Juntament amb nosaltres
En fi
En fi
En fi
En un teatre Romea
Que és la base
En real
La base de tot
És el teatre Romea
Que és el protagonista
Perquè
Hem volgut que fos el Romea
Perquè és una mica
On t'escuia tot
En aquell moment
Tot plegat bé
Un teatre Romea
Que queda petit
Perquè
Darrerament
La cubana
Es representava
Les obres
En teatres més grans
I l'omplia
Què passarà ara
Vull dir
No
Bueno
Hem volgut
Ha sigut un caprici nostre
El de fer el Romea
S'havia de fer el Romea
S'havia de fer el Romea
Perquè el Romea
De tot això que expliquem
D'aquesta història
Que expliquem
Doncs és el protagonista
I el Romea ha sigut
Tothom sap
Que ha sigut
Per dir-ho d'alguna manera
El Santa Santorum
Del teatre català
I aleshores
Havia de ser allà
No tant sols el Romea
Sinó que és un homenatge
Que també s'extén
A tots els voltants
Del Romea
No
El que era
Doncs els pedis germanos
La casa de lloguer
De vestuari
Que estava allà al costat
El germà en Salvador
Que estava al carrer Carretes
Sí
Els grans escenògrafs
El de Maret
Que estava a les Rambles
I sobretot
L'editorial Millà
Que estava al carrer Sant Pau
Que era el que nodria
A tots les companyies d'aficionats
Les textes aquests
Aquestes comedietes
En català
Per tant
Era un homenatge
Al barri també
Al teatre
Al barri
Al teatre d'aficionats
I tot el que es va coure
L'any 1959
Perquè tot això passa
L'acció passa
El 1959
L'any de l'estrena
D'aquesta obra
I aleshores
Tot el que es cullia
En aquell moment
Les coses que passaven
A Barcelona
Les coses que passaven
En general
Jordi
Torna amb aquest muntatge
Una persona
Que feia molts anys
Que no vèiem
Una
Com és
La Navarra Xina
La Navarra Xina
Que tothom
La recorda
Com l'estrellita
Verdiades
L'estrellita Verdiades
De la Cegada d'Amor
I mira
Que havia fet
Altres papers
Però aquesta estrellita
Verdiades
Jo crec que
L'acompanyarà
Tota la vida
Ah no
Sí clar
Sí
A mella no sé
L'edat
Però
En realitat
Sí sí
És així
D'aquesta manera
No
L'Anna
A veure
Per la Comana
Som
Han passat més
De cent
Cent
Tanta
Actors
Som gent
Que entren
Sempre estan
Les portes
Entren
Surten
Les portes
Obertes
La Mont
Ha entrat
I ha sortit
Ha fet moltíssimes coses
També
La Mercè Comes
Sí
I a l'Anna
Li havíem demanat
Alguna vegada
Perquè
Alguna cosa
Ella no havia pogut
Perquè
Estava per compromís
I aquesta vegada
Li vam dir
I ella va dir que sí
I ja està
I
I en marxa
Vull dir que
Molt contents
Que estigui
Amb nosaltres
I tu deies
Hi ha trios
Igual que hi ha actors
Que entren
Surten
Entren i tornen
No
Sí
I tots
Tots
Quan parlo amb ells
Tots guarden
Un gran carinyo
Un gran record
D'aquesta cubana
Què té la cubana?
No ho sé
Jo no sé
No t'ho sé dir
I més a més
No sé si
No t'ho s'explica
No ho sé
Jo què sé
Vull dir
Una companyia de teatre
Com
Com moltes altres
Que això sí
Que ens ho
Ho prenem molt en sèrio
I que realment
Disfrutem
Fent aquest tipus de coses
Que fem
Ja està
Fegar molt aquest tipus de teatre
Molt quotidià
Aquest tipus de teatre
Diguem-ne
Que
Bueno
El teatre que fem tots
Vaja
El teatre que fem tots
A les nostres vides
Fins quan?
Per això
Fem una extracció
I ho posem dalt de l'escenari
I ja està
Tot el costumisme
Ens encanta
O sigui
Tot el que és costumisme
Doncs ho trobem
Tenim una manera trencada
Fins quan el Romea?
Doncs mira
El Romea
En principi
Ara s'estan
Han anat obrint
Tapes
I en principi
N'hem d'estar un mes i mig
Ara estem més
I ara
En principi
Però bueno
Si vulguis saber
Que miri la pàgina web
De
De focos i buraca
I buraca
Allà on es acaba
Però bueno
En principi
Ara ens sembla que estan posades
Fins al 14
De desembre
Però sí que m'agradaria
A mi
Passar els Nadals aquí
I ja està
I potser una mica més
Ja veurem
Però no gaire més
Perquè és un espectacle
Que només es farà aquí el Romea
Sí
I que no girarà ni per Catalunya
Ni per enlloc
Perquè no té sentit
Perquè és molt localista
I en fi
Vull dir que no
I després nosaltres ja farem una altra cosa
Que tenim a punt per estrenar
Per Espanya
I després al final aquí a Catalunya
També clar
Per descontent
I podem saber què és?
Sí
És una comèdia
Bueno
En realitat és un bodybuild culinari
Ah
I es diu
La cuisine de Macusín
Això sí que ho podem dir
I és una cosa que ja està escrita
Que està ensajada
I farem a continuació d'aquí del Romea
Perfecte
Per tant
La cuisine de Macusín
A l'espera que arribi aquesta cuisine de Macusín
A l'espera d'això
El que han de fer
Si volen veure
La Morgan i el taxi
Que vagin al Romea
Que vagin al Romea
Perquè estàs avisant
Que no hi haurà bolos
Que no
I solament es podrà veure aquí
No, no
Més aquí a Barcelona
I ja està
Digues, digues
No, anava a dir
Solament al Teatre Romea
Tal com t'ho has dit
Sí
Sí, sí, sí
Al Teatre Romea
Només
Exclusivament
Sí
Molt bé
Llavors
Què destacaries tu
D'aquesta obra?
Home
A veure
D'aquesta obra
Jo el que destacaria
A part de que sempre
Hi ha aquest toc d'humor nostre
I dels ingredients típics
De la cubana
Jo potser el que destacaria
És que és un
Un sincer homenatge
És una obra
També fa riure
Però també té punts tendres
I té punts emocionants
I per la gent
Que coneix el teatre
Doncs és un punt de referència
Penso que
És un espectacle
És un espectacle
Que passa
Dura
Unes dues hores i pico
I passa
Tot d'una
No hi ha mitja part
I passa tot d'una
I
Per la gent que l'ha vist
Vaja, no sé
De moment estem
Molt contents
Perquè la gent
Ho entén
I agafa
I
A part de riure
Doncs bé
També té aquell punt d'emoció
Perfecte
Doncs Jordi
Sé que estàs molt ocupat
Que vas de corcoll
Que aquests dies no pares
Bueno
Però està molt bé
Parlar amb vosaltres
I nosaltres
I nosaltres us ho agraïm
Perquè sempre
Sempre
Sempre
Heu estat
A l'antena de Vilacer Ràdio
Sempre que ho hem demanat
Per tant
Vale
Ens veiem al teatre
Jordi?
Va, clar
I tant
Us esperem
Que vingueu
M'aviseu
Ens veiem al Romeo
Una abraçada
Molt bé
I fins la propera
Adéu
Adéu
Molt bé
Joana
Fantàstic
Doncs ja hem parlat amb en Jordi Milán de la Cubana
I ja veus
Ens veiem al teatre
Que és el millor lloc per trobar-te
Amb tota la gent de teatre
Doncs mira
No marxem del teatre
No marxem del teatre
Perquè aquest dissabte 12 d'octubre
Vilacerda Mar
Arribarà una obra de teatre
Que doncs
Ens vol fer reflexionar
A tots i a totes
I ara en parlarem
Després d'una
D'una petita pausa
Joana
Moltíssimes gràcies
Que vagi
Tot molt bé
I la setmana que ve
Més teatre
Ja m'explicaràs
A veure amb qui
I quan
Ho intentarem ja
Ho intentarem
Que sigui en Jusole
Doncs programació estable
Amb l'espectacle
Teatre professional
Black Side Story
A la Sala Carrao
Aquest dissabte 12 d'octubre
En parlarem amb en Miquel
Un dels seus actors
Precisament
Que passarà mateix
Pel parlant de tot
Després d'una pausa
En la qual també volem parlar
D'una cosa
Que ens agrada
Molt
Molt
En Miquel
Elies
En Xavi
Surten a l'escenari
En un pla que us agrada
T'hi posaran fi a tot
El racisme
En una hora
És a dir
Coses que no han fet
Amb anys els polítics
I ells faran
Doncs en una hora
Gràcies
Gràcies Joana
Que vagi molt bé
Bon cap de setmana Jaume
Igualment
Parlem en breus instants
Amb en Miquel Ripeu
Una pausa
Us expliquem cosetes
De bon cinema
I a casa nostra
I ens en anem
Directament amb en Miquel Ripeu
Parlant de tot
Amb Jaume Cabot
Aquest és un missatge dirigit a tu
Que fas ús del transport aèri
T'informem dels teus drets
En cas de retard
Cancel·lació
I d'anys o pèrdua
De l'equipatge
Si pateixes un retard
De més de dues hores
Tens dret a assistència gratuïta
Menjar i begudes
I si cal també allotjament
Si el retard és de més de 3 hores
A més
Et podria correspondre
A una compensació econòmica
I a partir de 5 hores
O en cas de cancel·lació
Pots triar entre la devolució dels diners
O un transport alternatiu
Si has d'esperar a l'aeroport
Fins a la nova sortida
També tens dret a assistència gratuïta
En alguns casos
A més
Pots tenir dret a una compensació econòmica
En cas de danys o pèrdua
De l'equipatge facturat
Recorda que has d'omplir el PIR
L'informe d'irregularitat d'equipatge
I entregar-lo en el taulell
De la companyia aèria
És imprescindible entregar-lo
Abans de marxar de l'aeroport
Per reclamar
Primer t'has de dirigir
A la companyia aèria
Per algun mitjà que em deixi constància
Com ara fulls oficials de reclamació
Formulari web
O per telèfon
Demanant un número d'incidència
Si en 30 dies no reps resposta
O la resposta no és satisfactòria
Contacta'm pel servei públic de consum
Del teu municipi o comarca
Si ho prefereixes
Pots utilitzar el formulari de reclamació
De l'Agència Catalana del Consum
Que trobaràs a
Consum.gencat.cat
Més informació sobre els teus drets
En el web i a les xarxes socials
Arroba ConsumCat
A l'hora de volar
No et deixis els teus drets a terra
Benvingut
Avui porto una recepta diferent
No la trobaràs a cap llibre de cuina
Para atenció
Agafa punts
I comencem
Ingredients
Un aparell elèctric o electrònic obsolet
Un punt de recollida rae
I últim
Una mica de ganes de posar-hi de la teva part
Els passos són senzills
1. Identifica el rae
Un aparell que ja no funciona
Els cables i carregadors
També són rae
2. Separa les parts
Si l'aparell té bateries o piles
Retira-les i diposita-les al contenidor específic
És com treure-li les espines a un peix
Abans de menjar-lo
3. Entrega'ls
Si acabes de comprar-ne un de nou
Recorda que els venedors o repartidors
Estan obligats a quedar-se al vell
De manera gratuïta
O bé
Busca el punt de recollida més potent
4. Felicita'l
I has posat de la teva part
I el planeta t'ho agraeix
Si t'has perdut en algun pas
Entra a la pàgina web
residuonpas.cat
barra rae
Per saber-ne'ls
Recicle'ls bé
Recicle'ls com es mereixen
De dilluns a divendres
De 10 a 1
Parlant de tot
Amb Jaume Cabot
Última mitjoreta de l'edició
Sabé una cosa
Els de Sau
La pel·lícula que repassarà la trajectòria
De la mítica banda
La producció amb la participació del 3CAT
Repassa la història
Del grup liderat per Pep Sala
I el desaparegut Carles Sabater
Parlant de tot
Amb Jaume Cabot
Doncs els de Sau
Així és com es diu la pel·lícula
Osona s'ha convertit
aquests últims dies
En el plató de rodatge
De la pel·lícula
Els de Sau
Centrada en aquest grup emblemàtic
Del rock català dels anys 90
Aquest mateix dilluns
Al teatre Atlántida de Vic
S'hi van rodar diverses escenes
D'un dels moments àlgids de la banda
El concert que van fer
A la Monumental de Barcelona
L'any 92
Amb Luz Casal com a convidada
Per presentar
I per representar
Aquest mític concert
S'han col·locat
Com a 13 càmeres i grues
De l'època
I s'hi han recat
Els moments
En què es van interpretar
Cançons tan populars
Com Boig per tu
Parastroica o tu
Ho esperes tot demí
Sé molt bé
Que des d'aquest bar
Jo no puc arribar
On ets tu
Però dins la meva copa
Veig reflexada la teva llum
Aquesta pel·lícula que parla d'una història d'amics.
Aquesta pel·lícula que parla d'una història d'amistat entre els dos protagonistes.
És un malauradament desaparegut.
La directora de la pel·lícula, que és l'Elisabet Terri, la descriu com una història d'amics, de nois joves a la recerca de somnis amb els seus moments grisos.
Tot i que, òbviament, si sentirà molta música de Sau, sobretot vol ser una pel·lícula de personatges.
L'actor que fa de Carles Sabater, recordem, mort l'any 1999 després del primer concert de la gira.
Va morir un divendres 13 de febrer a Vilafranca del Penedès.
És l'osonenc Guim Puig.
Guim Puig és de Centelles.
I l'hem vist en sèries de TV3 com les de l'hoquei.
S'assemblen tant que fa anys que l'aturen pel carrer per dir-li que són iguals.
L'actor, que només tenia dos anys quan Carles Sabater va morir, explica que es va convertir en un fan de Sau perquè als seus pares els agradava molt.
He idolatrat Carles Sabater i l'he acabat estimant, diu.
L'actor, l'altre actor protagonista és en Pol Manent, en Pol Monent.
L'altre actor protagonista és en Pol Monent, que fa de Pep Sala.
Explica que el músic que participa en el rodatge acompanyant i assessorant l'equip els està ajudant en tot.
Però també ens deixa fer molt, l'afegeix.
També ha anat a veure al rodatge qui va ser mànager del grup durant molts anys, conegut com el tercer Sau, Joan Capdevila.
Joan Capdevila, que també va escriure moltes de les cançons de Sau.
Els rodatges s'allargaran encara uns dies més a Osona, després aniran a Barcelona, passaran pel Parc Audiovisual de Terrassa i acabaran a Andorra.
De fet, és una coproducció catalano-andorrana amb la participació de 3CAT que distribuirà Filmax.
Enviem un àngel, una de les grandíssimes cançons del recordat i enyorat Carles Sabaté i Joan en Pep Sala,
amb aquell Sau, irrepetible Sau, on una part d'aquesta casa, petita part d'aquesta casa de Vilasarrat,
i també hi és, amb un excolaborador, un bon amic, sí senyor, en Jonathan Arguelles.
Que s'ha estat ell al capdavant de Sau 30, i també segur que hi tindrà una participació en aquesta cançó que ens explica,
no aquesta pel·lícula que ens escolta o ens explica la història de Sau.
Els de Sau, els de Sau, la pel·lícula que repassarà la trajectòria de la mítica banda.
Enviem un àngel, em envien un àngel.
Seguim parlant de teatre.
Enviem un àngel.
Enviem un àngel.
Que siguin comú.
Enviem un àngel.
Que s'assembli a tu.
Enviem un àngel.
Un àngel.
Que em recordi a tu.
Caminaré d'esquena al futur.
Amiga nostàlgia, no puc oblidar-te.
que vells a la cara.
Deliris d'amor.
La gel en el cor.
Aniré com quan anàvem junts.
Darrere les teves passes d'esquena al futur.
Enviem un àngel.
que sigui comú.
Enviem un àngel.
Enviem un àngel.
que s'assembli a tu.
Enviem un àngel.
que em recordi a tu.
Que em recordi a tu.
Caminaré d'esquena al futur.
Enviem un àngel.
Enviem un àngel.
Enviem un àngel.
Que sigui com tu.
Els de Sau.
La pel·lícula que s'està començant a rodar.
Ho farà, doncs, ho fa.
De fet, a Osona.
Passant a Barcelona.
A Terrassa i acabarà en Andorra.
producció, coproducció, catalano-andorrana.
I ara mateix, en aquestes últimes nostres programa,
parlem d'una obra que us volem, de veritat, convidar-hi,
perquè val molt la pena.
Riureu i reflexionareu,
que sobretot és aquest el cas.
Reflexionar.
I és que...
Aquest diumenge, 12 d'octubre, a les 6 de la tarda,
arriba Black Site Stories.
Serà diumenge, 12 d'octubre,
a la sala Roser Carrao.
Atenció, perquè ja podeu comprar entrades anticipades, eh?
Online.
I al mateix dia, també,
si en queda alguna, a la mateixa guixeta.
Coordenades.
Sala Roser Carrao.
Diumenge, 12 d'octubre, 6 de la tarda.
Ens arriba Black Site Stories.
I és que cada dia ser de X raça et converteix en ignorant de l'idioma,
immigrant, en criminal o exòtic, no?
A vegades veiem aquella gent que diu...
Ah, mira aquest, delinqüent.
Perquè és de X raça en causa del cas, eh?
Doncs ja n'hi ha prou.
En Miquel Elías i en Xavi surten a l'escenari amb un pla gosarat i atenció.
Aquest seria el titular, podíem dir, eh?
Posaran fi a tot el racisme.
En una hora.
Miquel Ripeu, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia, Jaume, què tal?
Molt bé, com estàs? Gràcies per estar amb nosaltres, eh?
No, no, un plaer per a mi.
Un plaer per a mi, tio.
Estant tot vilassada així de cop i de sobte.
M'agrada molt.
Doncs a nosaltres ens encanta.
Escolta, aquí ens hem llançat una mica a la piscina.
Tant de vols for real, eh? Tant de vols for real.
Però, hòstia, acabar el racisme en una hora, vols dir que és possible, això, no?
A veure, jo sempre necessito aclarir-ho, això.
No acabarem amb el racisme en una hora, perquè l'obra dura una hora i deu minuts.
No saps?
Amb la qual cosa tenim més temps.
Teniu més temps.
És possible, saps?
O sigui que no, que no.
Hòstia, ojalà.
Tant de vol, tant de vol, això fos el titular.
I ara, però bromes, eh?
Cal més d'una hora, però també cal molta intenció per part de qui ha de posar-hi tot el que s'ha de posar per acabar amb aquest tema.
El Miquel, el coneixent, doncs, de molts teatres, de televisió.
Ell és de raça negra i, per tant, sap el que parla, amb aquest Black Side Story,
que jo deia que, escolta, ens ho passarem molt bé que riurem, però amb aquest rerefons sobretot reivindicatiu
i que reflexioni el públic, no?, amb aquestes petites històries,
que a vegades un no se'n dona compte.
Podem dir, no sé si és microracisme o no,
però sí que estipulem a la gent o li creem aquest estigma segons la raça que té, no?
Sí, jo crec que és totalment normal.
Jo crec també, o vull creure, que no és intencionat,
però que absolutament tots tenim prejudicis.
Tenim prejudicis, evidentment, contra les persones d'altres races,
però també contra les dones, també contra les persones grans o també contra els homosexuals,
també contra els espanyols o contra els catalans de certs llocs.
Jo crec que absolutament tots els prejudicis poden ser combatits en un primer pas.
I el primer pas és admetre que es tenen aquells prejudicis.
Veure's en un mirall i dir, ostres, sí, jo soc així, o jo he reaccionat així,
o jo he fet això en algun moment de la meva vida.
I a partir d'allà el canvi és cosa de cadascú.
I ara...
Però és un bon primer pas saber qui ets.
I en aquest mirall que em comentes ens hi podem posar tots.
Aquí no cal que ens posem ara...
Escolta, que no...
Aquí ens hi podem posar tots, alguns, de manera...
Absolutament tots, absolutament tots.
O sigui, tots caiem en la trampa.
El problema o el gran problema?
No he caigut en la trampa moltes vegades, i no conec a ningú que no n'hagi caigut.
Persones molt bones i molt maques, n'he vist com contínuament cauen en els seus propis prejudicis.
És normal, és normal, som persones, i ens pensem que la vida és de la forma que ens l'hem venut o que l'hem après, i ja està.
El problema més gran és quan es fa de forma intencionada, i això, doncs, l'augment de l'extrema dreta, per exemple, no ajuda.
Però jo sempre dic una cosa, eh?
L'extrema dreta puja perquè algú els vota, no perquè ells vagin i diguin, ara m'hi poso jo.
No, no, algú els està votant, per tant, és problema polític, però també problema de base, de poble.
Sí, clar, però qui els vota i per què, saps?
Perquè, evidentment, saps?
L'extrema dreta, igual que tots els extremistes, tots els extremismes,
pugen perquè tenen una projecció pública de sobte molt més gran.
perquè de sobte es veu com una opinió total i completament normal d'una persona totalment normal,
una opinió que no és normal, que és totalment extrema, i que ja havíem quedat tots com a poble,
i com a persones, que això era dolent.
i de sobte, doncs, passa un altre cop a ser normal.
I no, no és així, no és així.
Don, aquí ho denuncieu una miqueta i busqueu aquesta clau d'humor amb el...
en aquest cas, amb aquesta obra que ens veniu a fer diumenge, dia 12 d'octubre,
en el que parleu de Black Side Story, aquesta, doncs, guinyadeta d'ull en aquest...
en el West Side Story.
En aquest cas, explica'm una miqueta.
Sí, perquè el que hem volgut és fer-ho, o sigui, vam decidir en el seu moment
que s'havien d'explicar una sèrie de coses, d'acord?
I vam decidir que la forma millor era amb humor, d'acord?
I vam decidir que una de les millors formes d'humor de vegades és cantar, d'acord?
i una de les millors formes d'humor de vegades és ballar, d'acord?
Perquè, al final, el que fem és tractar un tema que és molt incòmode.
És molt incòmode, evidentment, per les persones racialitzades,
pels negres i les negres, pels àrabs, pels latins, pels asiàtics,
per moltíssima gent, pels gitanos, d'acord?
Però que també és incòmode per les persones blanques
quan es veuen davant del seu propi mirall dient
ostres, uala tio, jo soc així.
Amb la qual cosa vam decidir, ostres, anem a cantar-ho, això.
O sigui, anem a fer-ho cantant, anem a fer-ho ballant, anem a fer-ho de broma i tal.
Bàsicament, no per no incòmode la gent, sinó perquè sabem que, amb humor, les coses es queden bé al cap.
Això sí, perquè qualsevol denúncia social feta mitjançant l'humor es queda més al cap,
es queda més al cor i et veus més reflectit i li fas més cas.
Sí senyor, i perquè cal posar-hi humor a tot, o gairebé tot, no diré tot,
però sí, potser gairebé tot, cal posar-hi humor en aquest cas, eh?
I al final tant l'Elias Torrecillas, que és un grandíssim actor, com el Xavier Quero,
que és un molt bon director d'escena i un gran DJ, com jo mateix, que sóc un inacto actor tuvelo.
L'únic que som és còmics, som humoristes, som actors,
amb la qual cosa utilitzem el nostre mitjà com d'altres artistes utilitzant el seu.
Amb la qual cosa anem a fer riure, anem a passar una bona estona,
una estona incòmode en alguns moments, molt incòmode en altres moments,
però sobretot que la gent surti rient i pensant i que se'n vagi al llit dient
ostres, a partir d'ara hi ha una sèrie de coses que jo no hauria de fer
o que jo no hauria de permetre que es faci al meu voltant.
Ara t'estava escoltant i estava pensant, penso en moltes interpretacions teves,
també al teatre, a Polònia, a Cracòvia, etcètera, t'hem vist, com deia, al teatre.
Però recordo, ara m'ha vingut al cap, Miquel, una interpretació teva fent de Carrero Blanco,
negre, al programa La Immotiv de Buenafuente.
Sí, sí.
Escolta, allò no et va portar algun problemet?
A veure, tot allò va ser tant així o no?
A veure, la majoria de gags i d'escenes que he fet a la meva vida professional,
porto 27 anys, 29 anys, 29 anys treballant d'això, han sigut determinades i tal,
pel fet d'actuar.
Però el meu cos és el que és.
Jo soc actor i soc negre.
Amb la qual cosa, tots els meus personatges passen, al final, pel temís, o sigui, pel fet de ser interpretats per una persona negra.
i de sobte tot adquireix una nova lectura.
Per posar un exemple amb això, del Carrero Blanco,
volíem denunciar a saco, des del programa La Immotiv, des del Buenafuente,
i tal, el fet que una dona transexual en el seu moment va ser detinguda i jutjada i tal,
pel fet d'explicar un acudit dels que a mi m'explicaven quan jo era petit, saps?
Un acudit del Carrero Blanco, saps?
I em semblava molt bèstia.
I la forma en què ho van fer va ser així, i tal, doncs, fent una metralleta brutal d'acudits del Carrero Blanco,
des d'un personatge, i va estar molt guai.
Però al final, com moltes vegades m'ha passat a la meva professió i a la meva vida,
al final la gent del que es queda és que, ostres, ja està el ripeu fent el negro que hace que no sé què.
I dic, bueno, és el que hi ha.
Sí, perquè tu m'agradaria, perdona, preguntar-te'ho d'una altra manera.
Algun dia normalitzarem, i ara m'invento, que anem a veure què sé,
Terra Baixa i el Manelix sigui una persona negra. Què passa?
El que passa, que encara tinc la sensació que molta gent s'ho sorprendria.
Vam fer el Romea, vam fer el Romea, fa crec que vuit anys,
Terra Baixa, interpretat per...
o sigui, per Babu Cham, un gran actor negre.
Sí.
On feia de Manelix i ho feia molt.
Vale, doncs no he posat l'exemple correcte. Ho sé, eh?
Ho sé, perquè és que això no hauria de marcar.
No, no, el que et dic és que tot això ja està passant.
O sigui, vull dir que aquesta normalitat ja hi és.
El que passa és que no se li posa el foc, saps?
O sigui, el que se li posa el foc és a una altra cosa, saps?
O sigui, el fet que, ostres, mira, i ara en aquesta versió,
i tal, ho farà la Vicenta Andongo, o ho farà no sé qui, saps?
Sí, sí, és com un fet excepcional, més enllà de si és bon actor.
Clar, més enllà de si és bon actor.
El que et comentaves, jo estic segur que ho feia molt bé,
però que quan preguntava, escolta, com va anar?
Que vas anar a veure Terra Baixa?
Sí, hòstia, i en Manelix era negre.
Estic segur d'això.
Per tant, és aquesta normalitat que hem d'aconseguir,
però ja amb la societat, eh?
I a partir d'aquí, amb aquest Black Side Story,
m'imagino que una de les lluites és aquesta, no?
Sí, sí, sí.
Al final, la lluita més important és que absolutament tot, tothom,
passi pel fet que una persona pot fer allò que vulgui,
sempre i quan respecti la resta de gent.
El que veiem a les de la Roser Garrou,
sobretot, és la normalitat d'una sèrie de persones racialitzades
que en el seu dia a dia, en la seva vida total i completament normal,
no es veuen, jo què sé, assetjades per hordes de nazis i tal, buscant-los,
però sí que es veuen cada dia,
amb petits problemes diaris, diaris i contínuos sobre...
o sigui, que tenen a veure amb la seva condició racial.
I això, aquest degoteig, aquest gota-gota,
ostres, és molt cansino, tio.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
No t'ho imagines, jo, home.
Porteu molt de temps amb aquest tema o amb el Black Site Story?
Doncs portem un any i mig, portem un any i mig,
és una obra que vam decidir només fer de bolus,
d'actuacions que són sueltes,
no volem estar a cap teatre instal·lats,
només si volem seguir una tradició cultural,
que és la de ser l'obra que arriba a una ciutat o a un poble,
representa un dia i marxa i tal,
perquè veiem en això una mena de romanticisme teatral,
que enllaça molt amb la idea de Black Site Stories.
i portem, doncs, un any i mig,
potser, sí, sí, un any i mig,
des del 2023, finals.
Es diu molt aviat, això, eh?
En volta.
Es diu molt aviat, això, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I la veritat és que ens l'estem passant molt bé.
Home, us heu ajuntat.
Estem aprenent molt, vale?
Estem passant genial.
I us heu ajuntat, doncs, com tu deies,
un trio, doncs, fantàstic.
Us deveu fotre un fart de riure.
També us n'en foteu vosaltres, estic segur,
Miquel.
Sí, sí, sí.
I, escolta, que és un plaer,
un, que vinguis, que vingueu a Vilassà,
que ens encanta rebre, doncs, bona gent i bon teatre,
i que tingueu moltíssima sort,
que vagi amb algun projecte més tens aquí a la cartera, Miquel,
perquè tinc entès, la teia parlàvem, em deia,
ostia, estic assajant.
Què estàs assajant?
Doncs, mira, l'altre dia just,
estava assajant l'assai d'història,
alhora tenia, també, un assaig d'una òpera,
que estic dirigint una sèrie d'Òperes
per la Diputació de Barcelona.
Caram, tu!
I ara, ai, és que no sé si es pot dir o no,
perquè m'ho han dit aquest dematí.
No la liem, no la liem.
No, no, no, no, no, no, no,
em callo, em callo la boca, em callo la boca.
Res, una petita participació a TV3 d'una història i tal,
que ja t'ho explicaré.
Que bé, escolta,
doncs jo m'ho expliques i qualsevol dia et xerrem.
Ja t'ho explicaré en secret.
Perfecte.
Miquel, un autèntic plaer.
No, no, el plaer és meu, Jaume,
i t'espero, t'espero, t'espero, t'espero allà,
a la sala Roser Carrau.
Sí, senyor.
El dia del 12 d'octubre.
Que ho sàpigues, que la Roser Carrau
era una mítica del teatre de Quibilassà.
Fa uns quants anys que ens va deixar,
era una dona de teatre, doncs, amateur,
una dona molt empenta,
i ens fa il·lusió, doncs,
que ja fa molts anys que aquesta sala es diu Roser Carrau
i, escolta,
m'agrada veure un actor com tu, reputat,
dient això,
m'encanta venir a la sala Roser Carrau,
a nosaltres també.
Hòstia, mira,
ens farà especial il·lusió,
perquè tant l'Elías, com jo mateix, com el Xavi Quero,
tots tres sortim del teatre amateur,
i el teatre amateur realment
és el que dona força i energia
a aquesta professió,
perquè surt del no-res,
surt de la veritable intenció d'algú
d'explicar una història,
i estic segur que la Roser Carrau
seria totalment d'acord amb mi,
i tal, que amb aquesta il·lusió
és quan surten coses bones i maques.
Una abraçada ben forta, Miquel,
i molta merda!
Cuida't molt, Jaume!
Igualment!
Que vagi molt bé!
Anem!
Doncs això toca el seu punt i final!
Gairebé, i sense el gairebé,
moment de tancar l'edició!
Fins aquí el Parlem de Tot d'avui!
Parlem de Tot amb Jaume Cabot!
Fins aquí el Parlem de Tot d'avui!
Gràcies per la vostra confiança
Fins aquí el Parlem de Tot d'avui!
Gràcies per la vostra confiança
amb el Parlem de Tot del Magazzín del Matí de Vilassar Ràdio en particular
i Vilassar Ràdio en general!
Moltíssimes gràcies per la vostra confiança!
En bones mans us deixo Robert Mazza i Joan Escofet!
Joan Escofet i Robert Mazza ens acosten a l'actualitat local i comarcal
amb un informatiu, la primera edició a la 1 al migdia,
també a la 1 al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda!
4 edicions, 1 al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda!
I demà ens hi tornem a posar en directe!
Que vagi molt bé!
L'edició d'avui, la número 2.218!
2.218 edicions del Magazzín del Matí de Vilassar Ràdio!
Us ho mano! No us causo de manes sinó que us ho manos!
Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços!
El meu nom Jaume Cabot i serà un plaer saludar-vos demà
a les 10 en punt del matí!
I per arribar a la 1 al migdia, doncs amb quina cançó ens inspirem avui?
Doncs ni més ni menys que amb el senyor,
torna a aterrar en aquest espai, Alejandro Sanz.
La Fuerza del Corazón.
Amb la Fuerza del Corazón i Alejandro Sanz arribem a la 1.
Que vagi molt bé! Fins demà a les 10 en punt!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alguien ha bordado tu cuerpo con hilos de mi ansiedad
De cinturón tus piernas cruzadas, en mi espalda un reloj
Donde tus dedos son las agujas y dan cuerda a este motor
Que es la fuerza del corazón
Y es la fuerza que te lleva, que te muestra y que te llena
Que te arrastra y que te hace boca a Dios
Es un sentimiento, casi una sesión
Si la fuerza es del corazón
Es algo que te lide, una descarga de energía
Que te va quitando la razón
Te hace entropetar, te crea confusión
Seguro que es la fuerza del corazón
Es la fuerza que te lleva, que te lleva, que te lleva
No puedo pensar, tendría que cuidarme más
Como poco pierdo la vida y luego me la das
Que es lo que va cegando al amante que va por ahí, Señor
Y no es más que un chiquillo travieso, provocador
Será la fuerza del corazón
Y es la fuerza que te lleva, que te empuja y que te llena
Que te arrastra y que te acerca a Dios
Es un sentimiento, casi una sesión
Si la fuerza es del corazón
Es algo que te lleva, una descarga de energía
Que te va quitando la razón
Te hace entropetar, te crea confusión
Seguro que es la fuerza del corazón
Es la fuerza que te lleva, que te empuja y que te llena
Que te arrastra y que te acerca a Dios
Es un sentimiento, casi una sesión
Si la fuerza es del corazón
Es algo que te lleva, una descarga de energía
Que te va quitando la razón
Te hace entropetar, te crea confusión
Seguro que es la fuerza del corazón
Es la fuerza que te lleva, que te arrastra y que te acerca a Dios
Es un sentimiento, casi una sesión
Si la fuerza es del corazón
Amor