Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Sigueu tots i totes molt benvinguts, benvingudes un matí més i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
10 i 6 minuts del matí de divendres. És 5 de desembre de 2025. Avui a les portes d'un cap de setmana especial. Cap de setmana en què tenim...
De fet, tenim dos dies de festa, el que passa que disfrutarem de tres dies per endavant. Dic que tenim dos dies de festa perquè demà dissabte és festiu, tot i que molts comerços obriran les seves portes, també dilluns és festiu entre la Puríssima i la Constitució. La Puríssima i la Constitució celebrem aquests propers dies. Tenim aquests tres dies, però divendres, avui no, dissabte, diumenge i dilluns.
Dic divendres en alguns pobles de la comarca i també, per exemple, de Barcelona. Escoles i instituts avui tenen dia de lliure disposició, tenen un llarg pont per endavant, però a Virressa de Mar no és el cas. Per tant, avui escoles i instituts funcionen i tenim aquests tres dies per endavant. Divendres, dissabte i diumenge. Sembla ser camp pujada de temperatures. A primeres i últimes hores del dia faltaria més.
tindrem aquesta fresca, fred fins i tot, avui al matí, Déu-n'hi-do, com apretava, però conforme ens anem acostant les hores centrals del dia al termòmetre de Miramunt i conforme ens anem endinsant el cap de setmana, sembla que hem de passar de temperatures baixes, normals, al desembre, a temperatures altes no tan normals l'últim mes de l'any. Per tant...
Molt atents a la previsió. De seguida, Joaquim Serra, amb un parell de minuts, ens anem al centre de referència meteorològica de la comarca. Servei Meteomar del Consell Comarca d'El Maresme, com sempre des d'allà, ens farà la previsió de cara avui, però sobretot de cara als propers dies, amb aquest cap de setmana llarg. Un cap de setmana que un cop l'haguem passat, és a dir, dimarts dia 9, ja podíem dir que oficiosament...
oficiosament comencen les festes de Nadal, totes les prèvies de les festes de Nadal. De fet, d'avui en un mes, d'avui en un mes exactament, estarem a punt de rebre l'arribada de Ses Majestats als Reis de l'Orient. D'avui en un mes arribaran als carrers de Vilassar de Mar Ses Majestats als Reis de l'Orient. Però no correm tant, que ja correm prou, doncs el temps ja corre prou per nosaltres, no cal que nosaltres l'anem empenyant, eh?
Doncs no l'anem empenyent, però sí que saludarem a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Cap un quart d'onze el saludem i ens explica l'actualitat i els seus protagonistes. Repassen l'actualitat i els seus protagonistes al poc que ens passa amb la informació local, general, notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia. Com avui, un dia més pujant al DeLorean, repassem les afemènides.
A dos quarts d'onze, en Joan Escofet no es bellugarà de l'estudi perquè rebrem la visita d'en Josep Ribas, una de les ànimes dels passebristes de Vilassar de Mar, que treballen durant tot l'any per preparar aquests passebres i diorames que podem veure aquests dies, que podrem veure a través de la sala Roser Carrau, a l'espai, un dels espais de l'espai cultural que han visat, com sempre, reservat a aquestes dates, a aquestes festes de Nadal, pels passebristes, amb els passebres i diorames.
Avui dia 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat. Hi ha moltíssimes persones que celebren, o que a més que celebren, realitzen voluntariat sense anar més lluny a la ràdio on tenim uns quants. Els col·laboradors i col·laboradores no és un tòpic. Sense ells això no funcionaria igual. I a més a més no és un tòpic sinó que és una veritat molt i molt gran. Sense aquestes persones...
Això no funcionaria igual. Avui a les 11, la sala Roger Carrau, a l'espai cultural que han visat, un acte en què es homenatge als voluntaris i voluntàries del nostre poble. I nosaltres avui tenim el Fem Salut, un espai que coproduïm entre la regidoria de promoció de la salut.
de l'Ajuntament de Vila-Sedemar i el parlant de tot. Amb la col·laboració de l'Institut Català de la Salut, amb el doctor, amb el cap, doctor Marriera, que amb el cap de Vila-Sedemar, el cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut. També participen establiments sanitaris, dels coms farmàcies, òptiques, etc. Avui farem un especial i parlarem precisament de les persones voluntàries. Hi ha una llei de fa uns 10 anys que obliga
a totes les persones voluntàries, està sota l'empara, sota el paraigua d'una entitat. I aquesta entitat de Vilassadamar és el GOBI, el grup d'opinió de Vilassadamar. Representant el GOBI hi haurà Carles Malfeito, representant les persones voluntàries, en aquest cas voluntària de Radar, hi estaran nosaltres la Montserrat Borrós i també l'Estel Bataller, la tècnica de l'Ajuntament responsable del voluntariat.
A dos quarts de dotze, saludarem la Libre i Moxillera, l'Érica Castillo. Amb ella cada setmana ens anem de viatge. Ella treballa, doncs, ajudant a les dones a viatjar soles, a trencar estigmes i a perdre la por per viatjar soles per tot el món. De fet, ella ho fa. I avui no viatjarem. Avui el que farem serà...
Trobar què ens dona a viatjar, aquest benestar emocional, físic, què ens proporciona el viatjar. Amb l'Èrica Castillo, la nostra libre i mochilera. A Vidal Sada Mar ha passat un cas curiós. Fa unes setmanes parlàvem amb l'Anna Casasola. Ella és cantant, actriu i ballarina. I va actuar, va fer una obra de teatre després d'un càsting...
la van fitxar des del Teatre Nacional de Catalunya a la Sala Tallers per portar a terme una obra. Doncs, curiosament, saludem una altra persona, una altra actriu, cantant i ballarina de Vilassar de Mar, no es coneixen entre elles. Quan l'Anna Casasola va acabar la seva estada a la Sala Tallers del Nacional, va entrar la Giselle Morros
amb una obra de teatre tarcius, que ara ha acabat, però que se'n van de gira per tot Catalunya. És una obra que parla del suïcidi juvenil, la principal causa d'amor entre els joves, suïcidi juvenil. Per tant, una obra que no deixa ningú indiferent. Parlem amb la Giselle Morros al punt de les 12. Hi ha un llibre, doncs, ara que ve Nadal, doncs, el Tió, Reis, Pare Noel, el que celebreu...
Doncs hi podeu posar un llibre, i un llibre que parla de les llegendes del Maresme i que va escriure l'Anna Penya. I a dos quarts d'una, en Joan Escofet l'entrevistarà. Doncs aquest és el menú de l'últim dia de la setmana, divendres 5 de desembre de 2025. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2.263, 2.263 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Ho tenim tot a punt, 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra ens plantem davant d'un cap de setmana llarg en què la previsió indicava que pujarien les temperatures i que de pluja re de re. Ho confirmem ara mateix amb la connexió en directe amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra en directe. Un dia més. Molt bon dia.
Gràcies.
Hola, què tal? Bon dia. Ens trobem a les portes d'un llarg cap de setmana que estarà marcat bàsicament per l'estabilitat i per una clara recuperació de les temperatures. Aquesta passada nit les mínimes encara han arribat a baixar a les fondalades de l'interior del Maresme fins als 0 graus de mínima tordera o 2 graus positius tan sols a Palafolls mentre que a prop de la costa ja han començat a enfilar-se un palet ahir Mataró va tenir una mínima de 6 avui de 7 graus. D'entrada s'espera que avui tinguem domini del sol durant tota la jornada
amb ambient assolellat i amb uns vents que en conjunt bufaran fluixos. La situació marítima, dominada per la Maró amb mar de fons, ha d'anar disminuint.
amb el pas de les hores. De cara a demà dissabte, temps estable, sol, alguns núvols, prims als mitjans com a molt, núvols poc destacables i temperatures que pugen respecte a les d'avui. Però és que diumenge encara puja més, fins i tot algunes màximes podien arribar als 18 o 19 graus a les hores centrals del dia, especialment cap a la zona del Maresme Nord.
D'entrada, tot plegat amb un temps que diumenge continuarà estable i dilluns, també jornada festiva, començarem la nova setmana amb molta estabilitat amb sol i amb unes temperatures que seran tan o més altes que les de diumenge. Novament, amb tranquil·litat pel que fa als vents i pel que fa a l'estat de la mar. En definitiva...
Sembla que aquesta situació ens acompanyarà com a mínim fins al divendres de la setmana vinent. De cara al proper cap de setmana podríem tenir canvis. Ja veurem en què queda tot plegat, però fins aleshores gaudirem d'un ambient agradable i d'un temps molt estable. Per tant, un cap de setmana que convida...
a realitzar activitats a l'aire lliure perquè el temps acompanyarà aquí al Maresme i també a la resta de Catalunya, a excepció de zones amb boira de les comarques de l'interior. Hi haurà bancs de boira potents, persistents, tant demà com sobretot diumenge, i en aquests casos visibilitat reduïda i ambient més fred. Però en conjunt, com dèiem, un temps força tranquil i assolellat en el conjunt del país i també aquí al Maresme.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió, com sempre, àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorògica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Tenim tranquil·litat. Per tant, Joaquim Serra, ho anirem confirmant tot plegat aquests canvis de cara. La setmana que ve queda molt i, per tant, dilluns no, però dimarts, dilluns no, que és festiu, però dimarts sí que en tornem a parlar. Moltíssimes gràcies, Joaquim. Fins aleshores, que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Un moment com sempre, aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet, bon dia i bona hora. Haig de puntualitzar l'amic Joaquim Serra, molt bon dia Jaume, molt bon dia a tots i totes. Què passa? El nostre home del temps de referència. Què passa? Ha dit cap de setmana per gaudir del temps lliure, a excepció...
de les zones que poden haver-hi boira. Clar. I dels senglars. Clar. Clar. Però si hi ha boira, què no pots dir, si hi ha boira? Segons a Joaquim Serra, no, però clar. Si hi ha boira, has de treballar. No pots... En fi, tenim aquesta situació...
d'alerta porcina. No podem anar a buscar tions, per exemple. A la zona que està tallada. A la zona òptima, sí, però aquí al costat tenim pràcticament la frontera. Aprofiteu per recuperar el que tota la vida es va fer i no portava tant de drama i era igual de ric. Igual t'omplia igual. Que el tio arribi a casa. No cal que aneu a la muntanya. No cal que el tio arribi a casa. Algú truca...
Hola, és el tio. Hòstia, fantàstic. Els nens contents igual, eh? Parlant de nens, els nostres ja són grans, ens hem evitat el fullet entremaliat. S'està posant de moda. Què és el fullet entremaliat? Com els teus fills ja són grans, una mica com els meus, doncs ara està de moda el fullet entremaliat.
Les famílies tenen a casa un fullet que cada dia o canvia de lloc o fa com una mena de malifet. Per exemple, te'l pots trobar al lavabo o te'l pots trobar dins d'una tassa de cafè. És el fullet entremaliat. Ah, carai, el fullet entremaliat.
És una mica com en David el Nomo, però hem de entrar maliat, no? I això què ve? Soy siete veces mayor que tú. Más fuerte que tú. Mayor. Però mayor també. Escolta'm una cosa, mayor. Digue'm que tú. Aquest fullet, que el porten de cole, d'escola... No tenim més dades, eh? Obrim whatsapps. A veure si ens poden ajudar.
Què és això del fullet entremaliat? A treure l'entrellat del fullet entremaliat, eh? A veure, ara seriosament, anem a obrir això, perquè jo no sé si el porten d'escola... Com si tinguessis poca feina a casa, i tens criatures petites, doncs... Pregunto, si cada setmana se l'emporta algú de classe, ha anat a la papereria a buscar-lo... És de temps nadalenc, eh? El veí arriba i te'l deixa allà. 6, 75, 99...
0052. WhatsApp del programa 675 99 0052. Què és el fullet entre malalties? Que ens ajudin. Exacte. Ajudeu-nos. Posem el fullet a la foscor. Posem el fullet a la foscor.
7 veces más fuerte que tú. Vinga, va. Joan! Escolta, la que va com un autèntic coet celestial és l'amiga Rosalia. Acaba d'anunciar la Lux Tour, que anirà per l'any vinent. 42 concerts en 17 països. Atenció, perquè farà 4 Sant Jordi, és la tia...
Després de quatre Withings. I quatre Vox Arena. Vox Arena, això. Sí, sí, el Withings Center. Comença l'I.O.
I fa una gira que la portarà per Europa, per Amèrica Llatina, Estats Units... Palau Sant Jordi, 13, 15, 17 i 18 d'abril de l'any vinent. Per cert, 11 de desembre, el proper dijous, es posaran a la venda les entrades. Hi ha una prevenda per dimarts, eh? Prevenda per aquí, per aquí.
Això ja deu ser gent que... No sé ben bé com funciona. A veure, Whatsapp. Jo t'ho explico. Les promotores, normalment, si parlem de Life Nation, Life Nation és una de les promotores més grans de concerts, tu, gratuïtament, et pots adherir aquesta per rebre tota la informació. Aleshores, les persones adherides tenen dret a una prevenda. Per tant, és això, eh? Aquesta cançó em sembla preciosa. La perla. La perla.
La música, ja hem dit que realment està molt bé, el que passa que a mi m'encantaria veure, m'agradaria molt veure l'espectacle que porta la Rosalí a l'escenari de llums, de música, etcètera. Em sembla brutal, eh? Sensació, a més, que amb una hora i quart volaran els... Una hora i quart? Els quatre Sant Jordis, eh? Jo crec que no arribaran ni a la mitja hora, això. En fi...
Home, és que hora i quart són molta gent, eh? Sí, sí, sí. Quatre Sant Jordis... Sí, sí. Calculo així, més o menys, 30.000 per 4, perquè la pista estarà habilitada. Sant Jordi són uns 14-15.000, més pista... Ah, multiplico per 4, això, eh? Déu-n'hi-do.
Eh, i si fotés Estàdio Olímpic, faria quatre Estàdio Olímpics, eh? Tu creus que farà Rosalia com un Ocas Grasses, no? Sí, bueno, no podrà, perquè Ocas Grasses, clar, com que no tenen més concerts, ja van fotent, ja porten 15.000 concerts, fan una gira només a l'Estàdio Olímpic. Per cert, hi ha 300 entrades, eh? I el Cabró Roc, que també toquen allà. Però, clar, com que no tenen, ja es retiren, però, clar, la Rosalia té dates tancades, no podrà allargar-se-ho, eh?
Bueno, a veure, això del 15, 17 i que hi ha dies entremig, pot ser que entremig caigui un altre concert. 13, 15, 17 i 18, eh? Molt de compte amb aquest 14. Aquest 14. Agafa l'entrada i cap al Sant Jordi. Això és com les obres de teatre, que posen improrrogable. Això vol dir que... Es prorrogarà. Tranquils.
Va, més coses. Doncs mira, estem acabant l'any i estem fent balanços, eh? Ahir parlàvem dels balanços musicals, de les preferències a l'estat espanyol i al món pel que fa a les cançons més descarregades segons Spotify, segons aquesta plataforma. Doncs ara, clar, Google té enveja. Com ho dius, això? És...
Spotify. Spotify. Hòstia, jo dic Spotify o Spotify. Spotify. Spotify o Spotify. Tu dius Spotify. Ara podem dir Google, també. Google. Google. Google. Google. Doncs Google té enveja de Spotify. També ha publicat... Ara com ho diu el tio? Spotify. Les recerques que s'han fet a l'estat espanyol... Ai. Sí.
Ai, quin patir. Mai millor dit aquest ai. Ai, quin patir. El 2025. Recerques musicals. No, no, recerques generals. Espanya, el que més s'ha buscat. Exactament. Hòstia, complicat això, eh? Què més és el que més s'ha buscat? El que més s'ha buscat és la pagada. Recordes? El 28 d'abril va haver-hi aquella pagada. La gent estava buscant informació al voltant de la pagada, de quines eren les conseqüències.
Segona preocupació dels espanyols és...
Qui és Andy i qui és Lucas? No! M'estàs dient que a l'estat espanyol el segon més buscat és Andy i Lucas. No, no, no. Qui és Andy i qui és Lucas? El que passa que ara, amb la polèmica que tenen, sabem que el del nas és Lucas. Jo no sé qui és cada un, eh? Sí, sí, el del nas, el que té el nas així és Lucas. Vaig a buscar-ho. Perquè ara no em venen ni a la cara, com es diuen.
Com es diuen? Sí, però aquí són, no. Espera, jo si els veiés pel carrer no els coneixeria. Andy? Home, si veiessis el nas del Lucas, com a mínim t'ho miraria. Ah, vale, sí, home, sí. El Lucas és el del nas. Sí. El més, diem, el més grasonet sí. Diria, hòstia, em sona d'algú. Diria que és el fill del Fari, potser. També podria ser, eh? Però no, és Javi Cantero. Javi Cantero, el fill del Fari.
Fem la broma perquè sempre que en Joan em diu Javi Cantera, el fill del fari, dic, ah, sí, és el fill del fari? Vinga, va. I vinga, va, la tercera preocupació... Ja, bueno, ja no m'estallaria res. És... Sona excelent? No, és... És que no t'ho pots ni imaginar, Jaume.
¿Cómo hacer caca en el trabajo? ¡No! Busco en el recuerdo, realment, eh? A mi, realment, això l'únic que fa és corroborar les nostres paraules d'ahir, que amb tot el respecte i tot el cariño. Però si mireu a la Spotify les cançons més buscades, us podeu imaginar, més reproduir, us podeu imaginar què surt, no? Un dubtós gust musical. Però és que, clar, veus les buscades a Google i després de l'apagada, ¿quién és Andy? ¿Quién és Lucas? I després, ¿cómo hacer caca en el trabajo? És el més buscat a Espanya...
Això diu molt i poc, precisament, sobre aquest país. Altres temes, ja a Israel, en què es volia documentar al voltant del conflicte entre Israel i Palestina, la flotilla, que merendilla, els vaixells estan allà encara, el bribón està allà encara.
O també el nou papa, que sé que tu tens una especial paral·li d'acció per Llau Catorna. Sí, bueno, és que més que predilecció, més que predilecció el que tinc és una mica de... Em fa cosa perquè mai me'n recordo com es diu el bat. Si tu m'enganxes pel que rendius com es diu el papa de Roma, no t'ho sabré dir. No t'ho sabria dir. Llau Catorna, no em surt. No me'n recordo d'aquest home jo.
Tanto la quería Andy Lucas. Per ser, ara que fem balanços, aquests ja s'han acabat, no, també? Bueno, Andy ha tret un single criticant el Lucas. Ah, molt bé. Ha divorciat professionalment. Sí. I Andy ha fet una cançó que es diu Marioneta, saps? Com dient, toma ja. Toma. Andy diu que... Rebota i explota.
Ell la va escriure abans, però que l'ha tret ara, a més a més, amb liu de faldilles. Ai, ai, ai. Bueno, el concert, presumptament l'últim concert, un, l'Andy o el Lucas, no ho sé, estava allà al públic fotent-se un bany de masses i l'altre estava com molt a darrere plorant allà. Aquí es veu que hi ha. Per això, aquests d'aquí un any tornen. No, no, no, no. No?
Son i Selena també deien que no, i mira, eh? No, no, aquest s'ha acabat malament, eh? Sí. Ja, d'aquí un any al poc ens passa i ja t'ho diré, això. Bueno, què, Joan? Més preguntes t'interessen? Sí, i tant. Doncs la gent s'ha preguntat com fer fotos amb la intel·ligència artificial. La segona pregunta que han fet el Google, en aquest cas, m'interessa molt. ¿Cómo quitar el maquillaje de la almohada?
Ah, mira, sí, home. I la tercera la trobo absolutament necessària per la vida d'avui, eh? «Como hacer fuego con dos palos».
Porque entendedores no tenemos, tenemos palos, eh? Com abans, com els homes de... de les cavernes. Hòstia, això és lo més buscat, tio, és molt trist. Aquesta societat nostra té un problema, eh? Sí, sí, sí. Tenim un problema, sí, sí. O sigui, hi ha molta gent que posa el motor de cerca de Google. Sí. ¿Cómo hacer caca en el trabajo? A veure, fot-li, a veure què diu. A veure, ¿cómo hacer caca...? Bueno, ¿cómo hacer cacahuetes garrapiñados? No, no seria ben bé el mateix, eh?
¿Cómo hacer caca en el trabajo? El arte de ir al baño en la oficina. Este libro... Ah, perquè hi ha un llibre. Mora meva, en sèrio, hem fet un llibre sobre això? Hòstia, no m'estranya que hi hagi molta gent que es pregunti Meteorito, ¿dónde estás? Meteorito, ¿dónde estás? En fi, Joan, va, més coses. Més coses que no et deixen de ser curioses. A veure. Hem de posar llum a la foscor al Penedès. Què passa al Penedès?
Doncs estan desapareixent Seats, perdona, Ibiza, de l'any 2008. Què dius, Anna? Que no sigui per això que pagaran ara pel tim aquest, eh? Diuen que l'Ibiza 2008, jo no en tinc un borrall de cotxes...
Però que té components de motor, que té components que poden ser molt útils per una reutilització posterior. I al Penedès, també? Sí, sí. En aquesta mateixa comarca, doncs, han desaparegut, crec que eren, no sé si 12 o 14, eh?, del 2008, eh? Si el teniu a casa, vigileu, eh? Aquesta última setmana han marxat, han desaparegut dos, una a Torrelles de Foix,
i l'altre al Vendrell. Doncs Déu-n'hi-do. Sorpres, eh? Sí. Sorpressiu, això, eh? Sí, sí. Molt bé, molt bé. Doncs vinga, va, Joan, més coses. Doncs dia complicat pels seguidors d'Eurovisió. Què passa? Doncs Espanya es retira oficialment d'Eurovisió 2006 per la participació d'Israel... 2026. 2026.
I això vol dir que no es podrà veure per la televisió, per ràdio i televisió espanyola, perquè, clar, el nom via representant no tindran senyal directe.
Bueno, dia complicat per segons qui, eh? Jo és que... Ja et vaig dir que porto temps pensant que això és una cosa ja passada, moda, retrògrada, i que, a més a més, abans hi havia un rerefons musical, i és veritat, hi havia un rerefons polític. A més a més, com... Barrué, m'entens? Escolta, ja es pot anar a l'Eurovisió on te vulguin. Aquesta és la Rosa López, la Rosa d'Espanya, amb la Rosa d'Espanya, eh? Living a celebration.
Avui aviso que els nostres poquens passeros i poquens passeres ens recordaran tot el matí perquè tenim cançons que se'ns quedaran allò tot el dia. Clavades, eh? Aquelles cançons que vas cantant tot el dia i vas pensant... Per què canto això? Cupa del Jaume i el Joan. Sí, sí, sí, sí.
Doncs vinga, va, més cançons d'aquestes que cantarem tothom. Doncs mira, mort als 84 anys, Steve Kruper, un dels millors guitarristes del món. Va tenir, evidentment, diferents grups, però el coneixem com el gran guitarra dels Blues Brothers. Autor de cançons com aquestes, aquest riff, aquest riff que ens ha agradat el dia.
Steve Kruper, descansi en pau, ens va deixar ahir un dels grans guitarristes a nivell mundial. Steve Kruper, amb Soul Men. És que, Joan, només escoltar això... Ja és identificable, eh? Identificable total, eh? Sí, senyor, doncs descansi en pau.
Què, pugem al Dilori, en Joan o què? Doncs vinga, doncs pugem del damunt perquè a la ciutat del vent, a Chicago, el 5 de desembre de l'any 1901, naixia un tal Walt Disney. Hombre! Eres tu el dolce idea que jo
Walt Disney, que diuen que està congelat i que algun dia... Sí, mentida. Llegenda urbana, igual que quan amb en Marx, diuen que la làpida els ha mentit i diu, perdoni senyora, que no m'aixequi, dels germans Marx. És també mentida. La làpida, simplement hi ha una estrella de David perquè eren jueus.
Vinga, va, més coses, Joan. Aquesta cançó també és d'aquelles que se't queden gravades al cap, eh? I avui també seria l'aniversari del Ricardet, eh? Home! De Lira el Richard, 5 de desembre de 1972. Naixia una de les llegendes en majúscula del rock and roll. Fon-li, Ricardet!
Amb Ricardet, em fa molta gració amb el Ricardet, el Little Richard amb aquest Tutti Frutti. Balambambú, eh? Vinga, va, que veig, Joan. Què? Tornem a començar? Va! El dia com avui de 1981, Julio Iglesias va tenir un únic número 1 a les llistes britàniques, eh? No mundials, britàniques, eh? I ens deia allò de tornem a començar.
Va tenir molts número 1 a nivell mundial, però a les Illes Britàniques, a les Illes Britàniques només va tenir aquest, bueno, només, entre cometes, aquest volver a empezar, aquest Begin de Begin.
Que per cert és una cançó de Cole Porter. Va més coses d'aquest Ilorian que va tan finet aquesta temporada. Doncs avui fa 40 anys que en un escenari pujava Isabel Pantoja després de la mort del que era el seu marit, Paquirri, i va interpretar aquell marinero de l'UCE.
Doncs Paquirri va morir fa una mica més de 40 anys, en aquella plaça al qual el toro se'l va emportar per endavant.
I ser el pantó que avui fa 40 anys que després de la mort de Paquirri va tornar i li va dedicar aquest marinero de luces, que no és aquella de marinero de luces, luces, luces... No, és aquesta, aquesta que és així, és diferent. Gran tema, eh, per ser, i tant.
Què més, Joan? Vinga, va! Tenim notícies del fullet entremaliat? No, no tenim notícies, ningú sap això del fullet entremaliat. Què més? 1987, el dia com avui, número 1, carpeta tiquis-miquis per Belinda, Carla i número 1 a tot el món, dient-nos que el cel és un lloc que hi ha a la Terra. In heaven, love comes first. We'll make heaven a place so.
Linda Carlais. Vinga, va, i tanquem el Dilorient, Joan. I si dia 1992, any olímpic, també era any Whitney Houston. Va estar més de 12 setmanes com a número 1 mundial amb aquest tema escrit per Dolly Parton, però que ella va donar-li molt protagonista com a banda sonora de la pel·lícula The Bodyguard.
Uf, que posa la pell de gallina, saps? I avui, si m'ho permet, Joan, tancarem el Dilorian amb això. Perquè avui, 5 de... Desembre de 1997, naixia el meu primer nebot, el senyor Javi. En Javi avui fa, doncs, 28 anys. 28, oi? Sí, sí, 28. Uau. Moltes felicitats. Sí, senyor. 28 anyassos. I tant.
De tota la família i de tot Vilassar Ràdio per molts anys en aquests 28 anys que fa, i li dediquem aquest Como Camarón. Como Camarón i estopa! Doncs a la una al migdia, 3.57 de la tarda, Joan, què tenim? Per cert, ara que em parles de Camarón, jo diria que avui fa anys que va néixer Camarón de la isla, eh? Per cert. Ah, mira, doncs ja ho lliguem tot. Diria que sí, eh? Comprovo, però crec que...
Camarol de la isla va néixer un 5 de desembre, eh? Doncs bé, ara ho comprovaré. 5 de desembre dels 50, senyor. Avui faria 75 anys. Soc la Joan Pèdia, també. Som-hi, va, Joan. Vinga, va, molt ràpid. Avui celebrem el dia del voluntariat a Vila Sadamar. 80 anys de Campo Corull, la carnisseria del nostre municipi. Recordem que dilluns, al punt de les 12, els passebristes inauguren la seva tradicional exposició.
Doncs Joan, el teu dia preferit de la setmana avui, amb 3 dies per endavant, eh? No me'n parlis, perquè... 1 al migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto, i dimarts, dilluns és festiu, recordem, dimarts a un quart d'onze, torno saludar. Gràcies, Joan. Perquè la vida a vegades pot ser meravellosa. Per molts anys, de part de tota la família i tot l'equip de Vilassaràdio, el meu nebut gran, el meu nebut gran, en Javi, que avui fa 28 anys. Amb Como Cabaron, una pausa, i Josep Ribas.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs ara mateix, Jaume, seguim endavant en el nostre matinal, en el parlant de tot, i aprofitaré per fer el pessebre, que ja comença a ser hora que el tinguem ben enllestit i ben guapos. Si tinc alguna mena de dubtes, doncs...
Presento el nostre convidat, és en Josep Ribas, trasorer de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar, que estic segur que si tenim alguna mena de dubte a l'hora de fer algun pessebre, ni que sigui el pessebre domèstic, el pessebre de casa,
ens podrà donar un cop de mà algun consell, però a més a més ve l'amic Josep amb un munt de propostes per explicar-nos, perquè ara és temps important per ell, pels pessebres, perquè el Nadal a casa nostra no el podíem entendre pas sense els pessebres. Josep Ribes, molt bon dia. Bon dia. Si tinc algun dubte sobre com fer el pessebre a casa...
T'ho puc preguntar, eh? Pots preguntar-ho, el que et contestem és una altra cosa. Això passa a vegades, la gent et pregunta pel carrer, algun dubte a l'hora de fer el passió? Al carrer o algun familiar més o menys proper, per exemple? Bé, no, no realment. El que sí que pregunten és com fem alguna de les coses, perquè la gent té curiositat.
degut a que nosaltres cada vegada estem utilitzant tècniques més modernes, que no s'utilitzaven anyosa i que realment els estranya molt l'acabat que donem. En dono fe, he estat present com a mínim en els darrers anys aquí a la sala petita de Can Vís on feu l'exposició.
i realment es desperta molta curiositat a les persones que us interpel·len sobre com heu pogut aconseguir aquest efecte, aquesta reproducció tan fideligna, i és absolutament espectacular us convertir-ho en autèntics improvisants, no només guies turístics, Josep, sinó també professors.
Sí, moltes vegades ens diuen que ens hauríem de canviar el nom i posar-nos agència de viatges als pesseuristes. Però que realment el que fem és una miqueta trencar una mica aquesta, diguéssim, cosa rara que hi ha amb els pessebres ara pel tema religiós. Llavors, volem trencar-ho de forma que, envers de fer el pessebre com el coneixem sempre, fem una cosa diferent. O sigui, en donem una connotació...
perquè la gent interpreti, sàpiga que al final acaba una cosa clàssica, que és el naixement.
Ara entrarem, però deixem també sobre allà això que apuntaves, eh, Josep? Sobretot aquestes innovacions, no sé si tècniques o tecnològiques, que esteu aplicant. És a dir, evidentment, la serra de mercateria, m'ho invento ara, eh? Formar és un element indispensable, però cada cop més esteu fent un pas endavant. I a més, deixem-ho sobre allà. Sou gent amb experiència acumulada, amb una certa edat, per què no dir-ho, que normalment a vegades...
El tòpic és que no són tan permeables a les noves tecnologies i vosaltres esteu en primera línia. Sí, busquem sempre novetats de forma que puguin transmetre les nostres idees a la gent que ve a mirar.
vam incorporar les figures en 3D, hem incorporat sobretot els materials, ja no treballem amb els guixos fustes i tal, quasi sempre estem fent amb pòrecs o fusteries, però fustes d'una qualitat d'aquesta molt petita, però realment incorporem material, o sigui, màquines com és l'àser, que estem treballant molt amb l'àser, perquè ens permet fer coses amb molt poc temps, coses que tardaríem una barbaritat en fer-ho manualment.
I això agrada perquè la gent ho accepta. I què anava a dir? Ara entrarem, per exemple, en el Gran Pessebre Monumental, que encara recorda el d'Austràlia, el de la vall dels Reis de Petra. Ara entrarem en el d'aquest any, segurament el podràs desvetllar. Però també...
No només és el pessebre, i entén-me'l només amb totes les cometes, eh? Afecte de llum, il·luminació... Hòstia, està molt currat, eh? Sí, nosaltres treballem, i la veritat és que vam ser dels primers, si no els primers, que utilitzem un guion.
que utilitzem un guió. O sigui, hi ha una locució de fons on tant la locució com les llums el que fem és que la gent miri on nosaltres volem de forma que pugui seguir la història tal com l'anem explicant. Això dubto que siguem dels primers segur.
A més és curiós, Josep, perquè quan la gent escolta l'àudio o les vostres explicacions i se'n sent una part determinada, sembla un partit de tenis, perquè tothom, és el que tu deies, gira el cap immediatament cap on s'il·lumina, i crec que val destacar-ho, això.
Sí, perquè no seguim un ordre, també perquè la gent no vagi dient que no, simplement seguim un ordre cronològic, però sí, realment la idea és aquesta, és donar-li a el que és un pessebre una idea diferent, que ja fa 13 anys que la fem així. I on ens porteu aquest any de viatge, Josep? Aquest any anem a l'imperi austrúngar, concretament a Budapest. A Budapest? Realment la gent mirarà el pessebre des de Budapest, que és la part alta, i estarà veient Pest.
Que bonic. I, a veure, fes-nos cinc cèntims que esteu traslladant aquests dies. Què serà el marc? Perquè, clar, Budapest és com dir Barcelona. Què veurem? És la part més emblemàtica. No precisament totes, perquè Budapest, els que hi hagin estat, ho sabran, que és meravellós. Però hem fet algunes, diguéssim...
connotacions en quant a importància. Per exemple, el Parlament, el que sigui el pont de les cadenes, el que és la catàleg de Sant Esteve, el que és el propi vestió dels pescadors, que és on la gent se suposa que estarà mirant, i el que són els edificis típics d'allà amb unes cobertes que són de rajola brillant, de ceràmica, que són precioses. Josep, me les deixes votant. Per què Budapest?
Bueno, Budapest era precisament perquè vaig anar-hi jo a passar uns dies i em vaig quedar tan enamorat, els hi vaig proposant als nois i escolta, aquest any fem Budapest, van dir tots que sí, i doncs fantàstic. A ver, cert, ara parlo de memòria, em sembla que Petra també va ser per una motivació semblant? Quasi sempre, sí. O sigui, en aquest cas va ser per un desig d'anar-hi.
Més que pel fet d'anar-hi, sí. I com ara ja l'hem vista... Jo sempre us faig broma, no sé si els consolats d'aquests països us haurien de donar una medalla allò màgic, Andreu, perquè realment, i ara farà bromes, veus la recreació que feu i dius, jo això ho vull veure en persona, i si ja ho has vist, refrescar-ho, eh?
Bueno, ja m'han fet en un parell d'ocasions d'enviar-los un correu. Concretament en un cas van contestar, dient que els alegrava molt el fet que ho fessin, però d'aquí no van passar. Però, bueno, en van fer en un parell d'ocasions. Fantàstic. Quan arrencarà aquesta exposició per veure el Passebre Monumental? Altres diurà més que ara entrarem. Quan arrencarem, Josep?
Bueno, com és costum nostre, sempre fem el dia de la Puríssima, que és el dia 8, que és el dia que inaugurem, a les 12 o el migdia estarà inaugurat ja, fins al dia 7, no inclusive, de gener. Horaris així una mica, cada dia, perquè hi ha molts festius pel mig, entenc que al matí tancat, tot i que si hi ha alguna visita prèvia es podria obrir, a la tarda obert, fes-nos una mica els cèntims. Sí, el matí ens els destinem als col·legis, molts col·legis venen...
venen bastants col·legis, venen també la gent gran, venen un parell de post-torn de gent gran, aquest any també volen venir el Pairal, i els destem els dematins. I a les tardes obrim a les 4 i mitja, abans eren a les 5, ara ho fem a les 4 i mitja fins a les 7 i mitja. Salvo els diumenges o festius, que obrim el dematí d'11 a dues,
i el dia de Nadal és l'únic dia que no obrim pel tema de coses familiars de tots i aquest està tancat Deixa'm preguntar-te l'any passat en aquestes dates en la mateixa entrevista que et fèiem avançaves que hi havia
Un pessebre per aquells que arriben tard. Josep, repetirem aquesta iniciativa curiosa, no sé si desvallar una mica massa més, però en qualsevol cas, em sembla valent i a vits divertits, no ho podríem dir? Sí, realment el que fem és que premiem els tardons, de forma que si arriben i diuen, hòstia, s'està trencat. No, sempre en deixem un dobert.
que està mirant el carrer, que està simplement girat a cara al carrer, i aquest funciona, podem fer funcionar fins a les 11 de la nit.
Diorames que acompanyaran el pessebre monumental. Ens pot ser una miqueta un dibuix, una petita fotografia dels que hi haurà? Bé, hi ha una part del gran, hi ha cinc diorames, concretament, que serien dos que són grans, que són del doble, perquè els fan compartits dues persones, amb la qual cosa s'han fet que l'espai és més gran...
que això permet que la gent s'hi fixi més, perquè hi ha més detalls. N'hi ha dos, un que concretament és una vista d'hebrea, és quasi un clàssic, des d'un desert que té petits detalls, per exemple, hi ha un àngel que apareix i desapareix, amb trucos passeuristes, n'hi ha un altre que representa que és un taller mecànic,
que és també queda més gran. Tenim una altra que és una visió una miqueta especial d'aquí del poble, perquè hi ha la Torre Nadal, hi ha algunes cases conegudes i emblemàtiques, i després hi ha el d'en Gascó, que és el de sempre, que és un clàssic, ell sí que manté...
la seva línia, els que coneixen Angascó sabran com és. Podríem dir que és el palcebre tradicional, no? És molt tradicional, sí. Ja fa molts anys que el fa i manté la seva tradició. I després tenim aquest mirant al carrer, que aquest any és una espècie de naixement que viatja amb trenc. És un viatge amb trenc.
Un trenet, també fa Nadal, eh? No, però no és un trenet, eh? És un vagó de tren. Ah, és un vagó de tren. I el naixement està dins. El món dels trens és un món que no ens l'acabaríem, eh? Segurament seria ja una altra entrevista, però ja molt fanàtic, molt apassionat del tren. I, ostres, posar un naixement dins d'un vagó...
És un vagó antic, és un vagó clàssic, amb personatges molt contemporanis. I no és que hi hagi un naixement a dins, sinó que hi ha un detallet que és un naixement. Parlem també de les generacions joves, de les generacions...
Més grans, com ens agrada dir a Vilassar Ràdio, les generacions de molta joventut acumulada, pessebre de nens i pessebre també de persones amb extrema joventut. L'any passat ja vam començar i vam fer-ho als col·legis on vinguin nens. Els deixem una taula, els donem les figures, els donem tot el necessari i unes petites instruccions, però sempre se'ls deixa que siguin ells els que fan el pessebre a la seva idea.
i normalment funciona, l'any passat va agradar molt i aquest any ja s'ha presentat, l'any passat van ser a les monges i aquest any serà el Pere Sala. I com pot ser aquest moment? És a dir, tota la canalla, vosaltres, m'imagino que us deveu senyar i que sigui el que Déu vulgui, com és l'experiència? Perquè segurament deuen fer referències als pessebres que tenen a casa, no? Sí, suposo que sí, de totes formes tampoc venen molts, perquè els col·legis ja la fan una petita selecció...
de nens, de forma que no sigui allà un barullo, però els sis els deixa la seva intuïció, i la veritat és que, per exemple, quan el compares amb l'altre que ara en parlarem, que està al costat, hi ha patos, gallines, oques, gossos, hi ha de tot, amb quantitat, mentre que els nens disfruten, van posant figures. I parlem, doncs, de l'altre, els amics i amigues del Centre Cívic del Passeig.
Sí, també l'any passat ja vam fer un, ja sí que és el clàssic de cases, el concepte clàssic de pessebre, de Molsa, Sulu, terra i el riu amb paper de plata. El riu amb paper de plata, eh? Que abans es feien. Quin clàssic. Escolta'm, t'heig de preguntar.
Nit del Passebre, que els darrers dos anys es va fer aquesta nit del Passebre. M'ha entregat lliurement d'un munt d'obsequis per part de l'Associació Passebristes. M'agrada sobrallar-ho perquè tothom, encara que no ho vulguis, te'n vas amb un obsequi, tens premi, que això està molt bé.
Premiar l'assistència. Havíeu comentat que, com a mínim, en aquest format, l'any passat, com a mínim, posàvem punt i final, no sé si punt i seguit. Josep, com està aquesta nit del pessebre ara mateix? L'any passat la col·loenda que vam fer va ser simplement despedint-se ja, diguéssim, per sempre.
de la nit del Passeure, tal com l'havíem tingut els últims anys. Saps què passa? Que la Federació de Passeuristes tenen el costum de fer aquesta nit de Passeure, no és un invent nostre, sinó que és un invent de la Federació, i cadascú deixa una nit...
més temps, o sigui, en vez de tancar a les set i mitja o a les vuit, ho fan fins a les onze, de forma que qui vulgui pot venir, i nosaltres en aquest format repetirem una miqueta no aquest últim, sinó el d'inici, que era ja nosaltres... Tornem als orígens, no? Una miqueta... Fer una miqueta de cantada de Nadales amb quatre amics, una miqueta amb petit comitè i tal...
És la idea que tenim per no trencar fredament totalment. Recordem per qui ens escolti aquelles trobades inicials, pràcticament en petit comitè, en capilla, que es diria, amb membres de la piribanda i cantar quatre Nadales i última hora. Això és l'esperit del Nadal, també, Josep.
Sí, sí, a més eren molt entranyables, o sigui, realment formaves, diguéssim, amics, més que amistats amics, per almenys en aquell moment.
Hem de parlar també dels pessebres que s'obren a la comunitat, que s'obren a Vilassadamar, més enllà de la gran exposició de Can Visa. Tenim aquí dues línies d'intervenció. Una...
en la que vosaltres porteu el pes i una altra en la que col·laboreu. Comencem per la que porteu el pes vosaltres des de l'Associació de Passabristes, Josep.
La nostra és fer l'exposició nostra, la que dura el mes, fem el Passebre Gran, fem el tema d'estar una niqueta atents al públic, perquè realment tenim moltes visites. Hi ha un detall que és la federació sempre fem una connotació, una nota, diguéssim, de la gent que ens ha visitat, que a vegades costa molt comptar-la, i la veritat que es queden sorpresos de la cantidad que ve, de gent que ve...
I després tenim participacions, clar, nosaltres ja fa anys, concretament ja hem fet set, si no recordo malament, teníem una col·laboració amb Vilassar Comerç, però som col·laboradors. Per això et parlava de les dues línies, eh? Anem a parlar de la col·laboració primer que feu amb Vilassar Comerç i després seguim amb l'altra línia, eh? Sí, Vilassar Comerç, ell un dia ho organitzàvem sempre...
Ells són els organitzadors, nosaltres simplement som col·laboradors. Vam començar fent-los 30 pessebres, que eren 30 caixetes de pessebres, que cada any tenien un tema diferent. Vam començar a fer pel·lícules, van fer-hi contes, van fer-hi oficis, van fer moltes coses. L'any passat ja, degut a que cada vegada som menys gent i la capacitat aquesta de fer 30 pessebres...
més els nostres, cada vegada més marmada, vam decidir fer una cosa més senzilla, que era fer uns caganers. Caganers amb cares de gent coneguda del poble i alguns populars i tal. I va ser un èxit, va agradar i va ser un èxit. Llavors aquest any hem proposat una de nova, perquè el que no falem és mai repetir res de lo fet.
A veure, aquesta nova, coordenades, què hem de fer? Què hi trobarem? Bueno, continua siguin una ruta de pessebre. La mecànica és exactament la mateixa, les botigues que participants et donen una espècie de pamflet d'un, te vas resseguint, tens el número de les botigues, t'ho han de segellar, la botiga que visites, tal, quan tinguis entregat un número, em sembla que aquest any volen dir un 20, com que no hagis fet 20 de les 28,
entres en un concurs. Nosaltres simplement som subministradors d'aquest material. Què hi ha aquest any? És un pessebre, un pessebre, amb figures de pessebre que estaran repetides per les botigues. No el veuràs junts, sinó repartides amb les botigues i que a vegades inclús seran grups. Per exemple, l'anunciata són els tres pastors i un àngel. El naixement és l'àngel, Josep Maria i el nen, però el nen és un fictici. Però realment són cares de gent coneguda al poble
Això sempre agrada, eh? Sí. La gent s'identifica i, a més a més, la gent li agrada identificar. I el que tenen és que, quan és un grup, com s'ha d'identificar una persona, el mateix grup pot estar a diversos postos. Per exemple, un anunciat estarà a quatre postos diferents. Però les cares, n'hi haurà tres cares que són molt tenues, que quasi... Si arribes a veure la persona que és, però no és la que busques, i n'hi ha una que es veu perfectament. El que s'ha d'identificar és aquest. Es tracta d'identificar el que es veu.
Per fet, amb premis, amb algun detall? Bé, els premis els fa Viles a Comerç, les persones que surtin... N'hi ha bastants, eh? I em sembla que són premis de 60 euros a les botigues, a les botigues que donen aquest premi.
Doncs aquesta era una de les línies que dèiem, la de la col·laboració, i la vostra pròpiament, Josep. I després ja en aquest any nosaltres intervenim, fem una nova incorporació, que és la forma de fer, perquè sigui més divertit, perquè sigui més divertit, que és, hem entrat en intel·ligència artificial. Amb la qual cosa hem posat... Veus com t'ho deia al principi, que no us poseu fronteres ni límits?
No, aquest any l'hem utilitzat i l'hem utilitzat de forma que es forma molt graciosa. La intel·ligència normal també l'heu fet servir? Sí, també, sempre, de cada dia. Vinga, va, explica'ns, intel·ligència artificial. Perquè el que fem és que hi haurà un QR, o sigui, en cada peça d'aquestes de figures, hi ha un QR on la gent, pot escanejar en aquest QR, li sortirà la mateixa figura que acaben de veure allà quieta, té vida. Viu.
I a més a més, li sortirà també el personatge concret que busquen. Dóna també una mica de... Amb vida, no? Fent algun tipus d'acció, no? Sí, però molt dirigida a la seva activitat. I després una felicitació de la botiga, felicitant les festes i els Nadals, a les persones que han anat a visitar-ho.
Doncs déu-n'hi-do la feinada, eh, Josep? Déu-n'hi-do, sí. És de dir que sí, perquè si dic que no, seria mentida. Clar, ara, evidentment no és comparable, però hem estat pràcticament 20 minutets xerrant de això, podíem estar molt més, però és que la feinada és monumental, eh? Bueno, ens pensa que nosaltres comencem a treballar el mes de febrer, estem tot a l'any, 3 dies a la setmana, i els que som, perquè malauradament cada vegada som menys.
Josep Ribas, moltíssimes gràcies un any més per passar per aquestes dates, sempre t'ho diem, això és casa teva, només que és necessari que sigui temps de Nadal, en qualsevol moment pots venir i xerrar amb nosaltres, però sí.
que deixen donar-te les gràcies en nom de l'Associació de Passebristes per mantenir aquesta flama, per mantenir aquesta il·lusió i per mantenir aquesta tradició. Sí, sí. Gràcies a vosaltres també. Aquí som amics, som uns amics que ens veiem de quan en quan per dir alguna cosa, per fer coses que lògicament el que busquem és que la gent del poble estigui contenta.
Doncs amb aquestes paraules ens quedem, Josep Ribas, tresorer de l'Associació de Passebristes de Vilassadamar. Moltíssimes gràcies i seguirem parlant segur. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació. Justament ara, a les 11 en punt del matí, l'Ajuntament comença a realitzar un acte per commemorar el Dia del Voluntariat amb l'objectiu d'agrair i posar en valor la tasca de les persones voluntàries del nostre poble. Recordem que aquest acte, com dèiem que començarà tot just, es du a terme a la Sala Maria Roser Carrau i compta amb una xerrada de Sergi Borrull,
consultor especialitzat en voluntariat i acció social amb experiència en projectes de participació ciutadana i amb la col·laboració també d'entitats del tercer sector. Es projectarà un vídeo commemoratiu que recull la feina i la dedicació dels voluntaris
i voluntàries de Vilassadamar. Aquest acte compta amb la col·laboració de Creu Roja, Radars, Centre per la Normalització Lingüística i Voluntaris Nouvent, i el suport del GOBI, grup d'opinió de Vilassadamar, entitat que manté un conveni amb l'Ajuntament de Vilassadamar per la coordinació de les persones voluntàries del programa de voluntariat i suport al servei del punt de voluntariat. Aquest acte acabarà amb un petit refrigeri que permetrà compartir experiències i fomentar la trobada entre totes les persones participants.
Els pescadors de peix blau podran comercialitzar una part de les tonyines que se'ls enredin a les xarxes. A partir de l'any que ve, aquesta petició, llargament reivindicada pel sector, evitarà que les hagin de retornar al mar com passava fins ara. Els pescadors reclamaven augmentar les captures perquè consideren que aquest peix s'ha convertit en una plaga al Mediterrani.
L'organisme internacional que ho regula, l'ICAT, ha autoritzat un augment de les captures del 17% a la Mediterrània a partir de l'any que ve i durant els propers tres anys a repartir entre tota la flota. A falta de saber les quotes exactes, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, ha explicat que s'autoritzarà la venda de captures accidentals en totes les modalitats d'arts de pesca i els que ja podien pescar se'ls incrementarà la quota una mica.
El govern espanyol haurà d'elaborar ara la regulació i establir també quines són les quotes per cada modalitat de pesca.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Castell d'Ans, a les Garrigues, que hauria atropellat mortalment un home al Solaràs el mes de maig. La víctima va aparèixer sense vida a l'entrada del poble, però en aquell moment ningú va veure què havia passat i es va obrir una investigació per determinar si es tractava d'un accident, com una caiguda, o si un vehicle l'havia atropellat i havia fugit. Mesos més tard, els Mossos han pogut reunir prou elements incriminatoris per detenir el presumpte autor
que ja ha ingressat a la presó de manera provisional, comunicada i sense fiança. Està investigat per un delicte d'homicidi per imprudència greu. La víctima tenia 82 anys i salva a localitzar mort amb un fort cop en el cap a quarts de vuit del matí a la carretera C233.
Espanya es retira d'Eurovisió per la participació d'Israel. Ràdio Televisió Espanyola tampoc emetrà aquest certament, ja que, si no hi havia representants, no tindrà drets d'emissió. Així ho ha anunciat Ràdio Televisió Espanyola en un comunicat de premsa en el qual considera insuficients les mesures adoptades pels organitzadors davant de la situació humanitària a Gaza i la utilització del certament per objectius polítics per part d'Israel. Espanya s'assuma d'aquesta manera al boicot anunciat per altres països, com Països Baixos, Irlanda i Eslovènia,
que ja han comunicat que no participaran en el certamen com a mesura de pressió per aturar la massacre de Gaza al proper. Certamen d'Eurovisió s'ha de celebrar a Viena el dia 16 de maig. Rosalie ha anunciat nova gira que passarà pel Palau Sant Jordi de Barcelona els dies 13, 15, 17 i 18 d'abril de l'any que ve. Les entrades es posaran a la venda el dia 11 de desembre.
No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi, digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. La targeta sanitària, sisplau. La teva cartera ara és el mòbil.
La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Segueix-nos a les xarxes. Facebook.com
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment pel Fem Salut.
I avui, divendres 5 de desembre, celebrem, entre altres, el Dia Internacional del Voluntariat. I ara mateix s'està fent un acte a la Sala Roger Carrau on s'homenatja tots els voluntaris i voluntàries de Vilassar de Mar. Un Fem Salut, recordem que és una proposta, una secció coproduïda entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i Vilassar Ràdio. El parlen de tot amb la col·laboració de...
El cap doctor Mar Riera de l'Institut Català de Salut, establiments sanitaris tals com farmàcies o òptiques. Però avui fem una part i parlem del voluntariat. I ho farem per una banda amb una persona voluntària, per l'altra banda amb la tècnica que porta tot el tema de participació ciutadana i per l'altra banda un dels cants visibles d'una entitat vilassarenca que alberga, perquè una llei va canviar fa temps, i una entitat ha d'albergar aquests voluntaris i voluntàries. Parlem del GOBI.
Estel Bataller, tècnica de participació ciutadana. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Carles Malfeito, en aquest cas representant del GOBI, grup d'opinió de Vilassadamar. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estem? Perfectament. I amb el vostre permís m'he deixat la més important pel final.
La Montserrat Borrós, que és voluntària de Radars. Bon dia, bona hora, Montserrat. Bon dia, bon dia. Final t'hauré de fer nòmina a la ràdio, jo. Jo crec que sí. Que ja va venir l'any passat a parlar-nos. Sí, sí. I avui la tenim aquí amb qualitat de voluntària, que ens explicarà tota aquesta feinada que feu. Doncs ara mateix fem salut. Parlem del Dia Internacional de Voluntari d'aquest divendres 5 de desembre.
Estel, l'acte que ara mateix es porta a terme a la sala, Roser Carrao, què es fa avui a la sala? Avui és un acte en el que volem una mica comemorar, donar les gràcies a totes aquestes persones que de manera altruista, de manera voluntària, dediquen part del seu temps a ajudar els altres, a fer el món una mica millor.
Doncs, amb tot parlem de diversos tipus de voluntariat, bàsicament del voluntariat dels radars, que és... Això es van ja agafar un parell d'anys o tres, ja, no?
Sí, de fet, en l'acte d'avui hi participen diferents tipus d'entitats i de voluntariats, entre ells a Radars, que és un projecte que sí que es va engegar fa ara potser un parell d'anys, sí, un o dos anys, i es tracta sobretot de lluitar una mica contra aquesta solitud no volguda amb persones grans.
També voluntaris, per exemple, venen al cap els nou béns, que són voluntaris que estan sempre a totes les festivitats del poble durant un cop de mà amb la seguretat. Però, de fet, voluntàries i voluntàries podríem dir que són totes les entitats del poble, eh, Carles? Com el Gobi, per exemple, que hi feu de manera voluntària i, en aquest cas, formeu part d'un col·lectiu que, en aquest cas, a més a més, heu agafat oberra el paraigües, el Bargà, a totes aquestes persones voluntàries. El per què i com funciona això?
Això ja fa un parell d'anys que està funcionant i és que vam establir amb l'Ajuntament un conveni de coordinació del que és el voluntariat a Vilassar de Mar i per tant tot es coordina i se li dona un paraigual legal al que seria tota l'organització del voluntariat.
i, bueno, ja fa temps que estava en marxa amb l'Ajuntament, etcètera, i al final, l'any passat es va quallar i ja portem el 2024 i el 2025 i seguirem endavant. Amb els nou béns, amb els radars, amb algun tipus més de voluntariat o no?
Sí, sí, sí, voluntariat de gent de reforç escolar al Tucutuc, de la biblioteca, i en principi tot el voluntariat de Vilassadamar i a mida de projectes que es vagin incorporant, doncs estaran incorporats dintre aquest projecte.
El voluntariat, que va començar abans, però va fer el seu boom allà a Barcelona en 92, com a veure les Olimpíades a Barcelona, en 92 va fer el gran boom dels voluntaris, que molta gent deia, hòstia, voluntari, què és això? Doncs mira, per estar a un servei del voluntariat. Que el Gòbia albergui que ets voluntari, aquest voluntari és un canvi de llei, doncs per regular tot plegat, perquè, clar, hi ha d'haver-hi, m'imagino, una assegurança, hi ha d'haver-hi, encara que no siguis treballador, en aquest cas, una persona treballadora d'una entitat, però sí que ets voluntària, i per tant...
El fet que una entitat com el GOBI hagi d'obrir el paraigües és per això, tema d'assegurances i de tenir una mica de control i gestió. Sí, exacte. L'any 2015 va canviar la llei del voluntariat. Fins llavors l'administració pública podia tenir voluntaris, però a partir de llavors la nova llei va establir que l'administració pública no podia tenir voluntaris propis. Per tant...
Tots aquells programes de voluntariat que no estan sota el paraigua de cap entitat però que són necessitats que calen cobrir, doncs es va fer aquest conveni amb el GOBI perquè fos el GOBI qui pogués cobrir aquestes necessitats.
Un Serrat. Hola. I forma part del voluntariat de Radars, en aquest cas, no? Sí, sí. Expliquem, expliquem de què va, això. Bueno, Radars, ja ho he explicat molt bé, que les persones grans que se senten soles i que no volen sentir-se soles, evidentment, doncs les acollim, els hi telefonem, parlem amb elles, estan ateses i estan supercontentes. Cada dimarts les truquem per telèfon
cada dimarts a la tarda, de 4 a 6, i cada vegada la xarxa es va fent més àmplia i elles més contentes, i nosaltres també, sincerament, perquè te n'adones que serveix d'alguna cosa. I també he d'agrair a les dues entitats que estan aquí, perquè jo no sabia que estàvem tan emparats com estem els voluntaris.
és que és molt, molt, molt emparats i també estem molt tranquils. I aquesta tranquil·litat també reflecteix el parlar amb les persones que dius si res mai ens passés alguna cosa, algú que jo què sé, perquè sabem on hem d'anar i això em va agradar moltíssim en una reunió que es va fer expressament
I, escolta, estem molt bé, sincerament. Val la pena ser voluntari de redar-s'hi de tot, del que sigui. Mira quins resum ens ha quedat. Ja hauríem acabat l'espai avui, eh, Carles? Ja ho hauríem acabat, eh? Només li ha faltat dir que també...
Es coordina i s'organitzen cursets de formació també per aquests voluntaris, a l'inici el voluntariat i tal. És a dir, que la cobertura és formal també en quant que sàpiguin el compromís, què significa, què no, i què significa ser voluntariat. Sí, dura dies, vull dir que no és tampoc una tarda. Un curs, Montse, heu fet?
A veure, expliquem, expliquem. Fem primer uns dies, unes sessions, d'explicar què és el voluntariat, perquè després, no el que hem de fer, sinó el que ens comprometem,
i després però això va durar i després vam estar llegint totes unes normes però no normes d'haver de complir sinó d'altres entitats d'altres coses va ser molt maco i molt que després ens va servir molt sincerament sabíem on anàvem a què ens comprometíem el que volíem i el que era i el que no era per tant llavors el que es va apuntar ja sabia on anàvem
Doncs ho ha explicat molt bé l'Estel també, que hi ha un tipus de soledat que és volguda, una persona que vol estar sola, que és molt respectable, i la soledut no volguda, la persona que s'ha quedat sola. I és per això que hi ha una sèrie de voluntaris, voluntàries, que es diuen radar. Com ho explicava molt bé també la Montse, ens truca els dimarts a la tarda, toca agafar el telèfon. Però anem abans d'agafar el telèfon. Expliqui'm per què la Montse es fa voluntat, la seva vida laboral de què treballava la Montse.
Jo era professora. De professora, veus? Ja hi ha alguna cosa aquí... Ja feia voluntariat. Veus? Ja feia alguna cosa aquí que ja... Aquestes vegades és voluntariat. No m'estranya, no m'estranya, això que em diu, eh? Doncs... I en quin moment de ser és la Montsi? Hòstia, però si jo em vaig a fer de voluntari de radars, va.
Doncs estàvem, jo faig mandales, faig mandales, em vaig apuntar per fer, quan vaig venir Vilassà vaig dir a fer alguna cosa i vaig apuntar per conèixer gent i per introduir-me al poble, una mica allò de dir no conec a ningú, doncs sí que conèixeré persones, no? I aleshores anava parlant allà un dia, no ho sé, que em vaig trobar amb una reunió de redar-se, sincerament és així, em va superagradar,
I aquí estic, és que no puc dir res més. D'on és la Montse, d'on venia? Eh? D'on venia la Montse, de Barcelona? De Barcelona. I quants anys fa que està aquí? Quinze.
Home, ja és una vila serenca més. Ademés m'hi sento. Home, clar. Això ho haig de dir. I tant que sí. Montse, i això comença un projecte perquè diuen, ho parlava abans amb l'Estel, ser voluntari i voluntària és una mica un generador de benestar, no? Ajudar la gent sempre és una cosa que et genera una sèrie de coses al cos i al cap, que és un generador de benestar, no?
Sí, ho ha dit molt bé perquè, a més, és un benestar per les dues parts. O sigui, la persona que vos rep i que truquem, que està sola, realment li dones benestar perquè està sola, t'explica, avui he anat al metge, vull dir, no és parlar que m'han de fer una prova del colon, que això no et preocupis, que això no és res, ja veuràs, ja ve, però...
Pels que truquem, tots, perquè tot el grup que som, jo parlo en nom de tots i totes. Quan sou?
Doncs ara potser ja som, que estem allà trucant ben bé buit. Sí. Que truqueu des de casa, des del mòbil? No, no, no, des de Can Vissa. Ah, aneu a Can Vissa el dimarts. Molt bé, a veure, perquè clar, això ho expliquem com si ho sapiguessim i no ho sabem. Sí, anem a Can Vissa a les 4. A les 4 poseu allà, agafeu el telèfon... Agafem la nostra carpeta, que tenim una carpeta cada una. Sí, fixa, de gent fixa, eh? De carpeta fixa sempre els mateixos. Ah, expliqui, expliqui.
I aleshores, allà a la carpeta, per exemple, hi ha 36 persones, un altre 34, més o menys, tots tenim més o menys. I anem trucant. I llavors dóna temps. Vam dues hores trucar a 36 persones? Sí, perquè hi ha persones que parlen més poc i unes altres més, però dóna temps. I el que dic, vas trucant i tu te'n vas també superple.
I quan algú no hi és i saps on viu perquè sabem que anem a adreces, li deixes una noteta, li passa alguna cosa, porto tres setmanes, calpico, perquè clar, s'han apuntat ells perquè volen. Aleshores no és allò que jo li vaig darrere ni ningú. Ells s'han apuntat voluntàriament, tu li dones el servei, però si no, millor li ha passat alguna cosa i no ho sabem.
Estel, la gent suposo que és difícil trobar voluntaris i voluntàries, però també és difícil deixar-se ajudar en aquest sentit. No, miri que la trucaran, perquè amb tots els que sentim ara, que et trucaran, vigilar les estafes, etcètera, m'imagino que tot això ha d'estar molt ben coordinat. Sí, a veure, és veritat que costa trobar voluntaris, però haig de dir que Vilassar és un poble...
Molt solidari. Preparant l'acte d'avui, per exemple, i preparant la llista de totes les persones voluntàries, realment te'n dones compte que Vilassar és un poble que té moltes ganes d'ajudar. I sí que és veritat, per l'altre cantó, en el cas de radars que la gent rep aquestes trucades, sí que és veritat que amb tota la informació que ens arriba d'estafes i de coses així, doncs malauradament la gent
Pot ser que cada cop tingui... Més reticència. Sí, exacte. I... Insisteixo, eh, des del go viu a... obriu el paraigua, obriu el paraigua, el guargueu a tot, sobte vegades, no? Clar, els voluntaris novents els coneixem, el radar també els coneixem, però hi ha entitats que no les coneixíem, com diu en Carles, què has dit? De la biblioteca, també? Sí, la biblioteca i el Tucutuc. S'ha obert un món a vosaltres també, ja, no? Imagina que ho vau conèixer a l'hora de fer això.
Sí, de fet, l'objectiu del GOBI sempre és treballar pel municipi i satisfer les necessitats del municipi. Per tant, una de les principals necessitats és la solidaritat, que és un gran valor d'aquest municipi, i precisament un dels valors que té el GOBI, fomentar la solidaritat del municipi.
Aleshores, jo també vull fer una crida a la gent que s'animi a ser voluntari
perquè, tal com hem explicat aquí, porta un enriquiment personal que crec que és important. I ens ho porta a tots, a la gent que fa la voluntariat directa, com a la gent que fem voluntaris coordinant aquest tema, etc. Aleshores, la gent que estigui interessada s'ha d'adreçar al punt de voluntariat, que és el que ha coordinat, organitzat per l'Estel,
i aleshores a partir d'allà ja se'ls informa de quin tipus de voluntariat poden estar i quines hores poden dedicar-li, perquè aleshores hi ha voluntariats que necessiten més temps, hi ha voluntariats que necessiten menys temps, etc. L'únic que es demana és un compromís perquè un cop agafes aquell voluntariat, els que reben l'ajuda ja necessiten aquest compromís perquè no pot ser avui sí i demà no.
Aleshores, però bueno, és un tema que hi ha un ventall bastant important de punts de destí del voluntariat a Vilassadamar. Què s'ha de fer, Estel, per col·laborar? Bé, les persones que vulguin informació sobre el tipus de voluntariat que hi ha, quines crides hi ha actualment, doncs poden venir a Can Visa a demanar informació de dilluns a divendres de 9 a 2 o enviar un correu a participació arroba vilassadamar.cat
Això, les ràdios locals, les ràdios de proximitat, en sabem una estona de voluntariat perquè no és un tòpic. Les emissores no serien el mateix sense aquesta xarxa de col·laboradors i col·laboradores que de forma voluntària venen a fer programes, a donar un cop de mà, etcètera. Per tant, sabem ben molt bé la importància de les persones que col·laboren així a nivell altruista perquè volen, en aquest cas, conèixer un mitjà de comunicació i
Cuidem-los, cuidem-los perquè realment són orra aquesta gent que es dedica al voluntariat en forma de col·laboració de diversos tipus. Jo parlo de la ràdio i no és un tòpic. Sense ells i elles no seria possible. Montserrat, has establert un vincle d'amistat amb alguna de les trucades que fas, amb alguna de les companys i companyes o no? De les que he trucat. Dels que truques cada dimarts. A nivell personal de fora de les hores de voluntariat, no, perquè tampoc és bo.
Ah, explica'm això. No, perquè és que llavors es transforma en una altra cosa. Sembla que tu siguis responsable d'aquella persona, perquè ara, a nivell de telèfon i a nivell de quan fem-la, perquè també fem un dia al mes, com un berenar. Bueno, com un berenar, no, un berenar. Amb ell, és que l'Ajuntament, això, és que s'han de dir les coses com són. Posa les galetes, posa te...
O sigui, us coneixeu personalment? Sí. Un cop al mes us veieu? Ja portem molts mesos. I què? I què? Com ho...? Cada dia ve més gent. El primer dia érem quatre i érem més voluntaris que persones, que usuaris, però ara ja... Ara falten galetes, ja. Ara ja em falten... No, perquè tampoc venen... Aquí es dona... Penses, bueno, si els hi dones... No, no venen a berenar. Venen a trobar-se. Ah,
Venen a parlar. Venen a no estar sols. De veritat ho dic, eh? Perquè s'obren galetes, s'obren te, s'obren aigua calenta. Però Montserrat no ha anat a fer un cafè un dia per moto pròpia? No, això no. Però no, sueltos no. Però també que es podia fer, per exemple, amb una terrassa. Però uns han d'arribar, els han de portar. I allà és com es troben recollits. Allà al costat on truquem. Aquí, al costat. Tu recordes la primera trucada que vas fer o no?
La primera sí. I què? Dura. Dura per què? Home, perquè estava nerviosa, no sabia ben bé. Què li diré, no? Però quan vaig veure com va respondre...
I de què parleu, Montserrat? De la sèrie, del menjar, d'aquest dinar? Home, et dic que estan veient la tele, quina novel·la d'aquestes de la tarda, com que truquem a la tarda. I alguna et diu, quan ja hi ha confiança, em pots trucar d'aquí 10 minuts, que ara que estic veient la novel·la? Sí, home, està a punt d'acabar com si fos ahir, com si fos ahir. I tant, com no? O sigui, escolta, és un quart que perdis el fil. Home, faltaria... Òbviament, és que fan la seva vida... És la confiança, el primer dia no es devien atrevir. Però ara sí, Montserrat... Ara t'ho expliquen tot, eh? Tot.
Potser massa i tot, no? No, no, el just tampoc es passa, en són molt gent molt gran també.
No entenc mai. Clar, són gent que potser no poden ni sortir de casa. No, no poden. I aquesta trucadeta els dona aire. Hi ha una senyora, concretament, que viu en un quart que no té ascensor i no pot caminar. Aquesta ascensor, per res, viu amb la filla. És una joia la filla i ella. Però diu, si no puc sortir, què faig? Diu, jo ja espero a la tarda que em truqueu. No sé mai el dia, què és? Perquè, pobreta, sembla que té 90 anys. Hosti! I...
Doncs li dóna una alegria, que ja diu, hola, hola. I arriba l'ànima. Deu costar penjar, eh, Montserrat, a vegades? En el moment de dir-li que haig de penjar, que haig de trucar a més persones, deu costar i tot. Sí, però ho accepten, perquè ho saben. Portes tu la veu cantant, amb el sentit de dir preguntes, i quan dius, bueno, dimarts que avui et torno a trucar, i llavors ja dius, ai, val, d'acord, ja està. Molt macos. I hi ha senyors, eh? També hi ha senyors.
Perdó, eh, que ara... Mira, és que m'estaves parlant i m'estava... Escolta una cosa, Carles, Estel, clar, també es depèn, m'imagino, del caràcter del que truca, no? Clar, la Montse veu que li agrada enraonar i és una persona així oberta i tal. És el perfil del voluntari o no?
Bueno, depèn, depèn del tipus de voluntariat, n'hi ha de molt tipus. Del radar, almenys. Sí, home, per parlar per telèfon i donar conversa t'ha d'agradar parlar, això segur. Però bueno, la Montse dona conversa d'una hora. Sí, sí, estic per fitxar-la aquí, el vaig dir-li. Sí, sí, jo crec que sí, que és un perfil molt determinat de persona que li agrada la solidaritat, acompanyar els altres, etcètera, encara que deu anar bé diferents.
nivells, el de la Montse i altres i tal, però és un perfil bastant... És a dir, qui farà això no farà un altre tipus de voluntariat com el de reforç de nens de 3 anys, de 3 anys, no, perdona, són de més grans de reforç escolar al Tucutú, que són perfils diferents. Per això hi ha diferents... La Montse ho podia fer, eh? Sí, perquè era semestre i professora... No, no, què? Ja volia ser, si no...
No, però és una altra de les coses que no hagués estat. Estic veient que la Montse és una mica tot terreny. Sí, la Montse podia col·laborar a la ràdio, podia fer els radars, anar a fer classes i tallar els carrers amb els nou béns. No, el que m'agrada és que la gent sigui feliç. Si són nens, nens. Si són nois, nois. Si són gent gran, gent gran. Ho dic, Montse.
perquè, per exemple, el perfil dels voluntaris nou béns és a donar un cop de mà a la seguretat del poble i són gent que els agrada. Això és que veu que ho gaudeixen. Segurament els que donen classes als nois, noies, aquests preadolescents, també són gent que els agrada tot aquest tema. Per tant, pots trobar el voluntariat allò que t'agrada, allò que més pots aportar, en aquest cas. Exactament, sí, hi ha tipus de voluntariat per tot. També tenim el voluntariat per la llengua,
que en aquest cas també has de donar conversa, també has de tenir... Han de venir un dia d'aquests. Doncs també, ells també participen en l'acte del 5 de... Ai, ja, l'acte d'avui. Sí. Per tant, hi ha de tot tipus de voluntariat, o sigui que animo la gent que si vol fer voluntariat, miri i que segur que troba la cosa que els remou amb ells, no? I segur que si algú pensa, ostres, podia fer un voluntariat amb això, etcètera, també pot donar alguna idea, no?
Exactament, sí, sí, sí, perquè coses per fer i per millorar i per ajudar n'hi ha moltes. I el que dèiem abans del generador de benestar, fixem-nos en el que deia la Montse, o sigui, a banda del que aporta la persona que rep aquest...
Aquest voluntariat, la persona que fa voluntariat, doncs troba un benestar amb ella mateixa, a més a més es creen aquestes xarxes de comunitat, que és aquest benestar també comunitari.
Per tant, el voluntariat t'aporta una riquesa... Jo deia abans els voluntaris olímpics, sense oblidar-me, els voluntaris de la Creu Roja. Els voluntaris de la Creu Roja era espectacular veure gent que sortia. Ara ja no ho fan, ara ho fan els professionals, però abans sortien a buscar accidentats a la carretera. Per tant, eren voluntariat. Per tant, això del voluntari és una cosa que omple generador de benestar, com dèiem.
Montserrat Borrós, voluntària que cars de radar, i per què vol, perquè vull ser voluntària de tot. Estel Batallé, tècnia de participació ciutadana, i Carles Malfito, en representació del GOBI, alguna cosa més a afegir? Res més, simplement això, que qui estigui interessat en reben aquesta informació, doncs, que escriu un correu a participació arrobavelasadamar.cat o vagi a Can Visa, de dilluns a divendres, de 9 a 2.
Moltíssimes gràcies a tots tres. Que vagi molt bé i ens tornem a trobar properament. Que vagi molt bé. Gràcies a tots. Gràcies a vosaltres.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat.
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Doncs ja torna a ser divendres i aquesta hora, com sempre, marxem amb l'Èrica Castillo. Ens pengem la motxilla a l'esquerra i ens anem amb la nostra llibre i motxillera. Èrica, bon dia. Bon dia.
Molt bé, i tu?
Estic de ressaca de viatge. Ressaca de... Encara? Una setmana, però... Encara et durarà? Sí. Mira, ens està gravant en vídeo en aquests moments, un vídeo que podeu veure d'aquí molt poquet, eh? Saludem també els que ens estiguin demà veient. Ara és que la ràdio és multiplataforma, és el que es diu. Això són moderns, diuen així, són multiplataforma. Bueno, jo estic fent proves, perquè a mi m'agrada que el missatge arribi de la millor manera possible, i al final la gent que m'escolta, que vegi com soc, no? I que ens vegi els dos aquí. Doncs escolta, què? Avui no anem de viatge, avui. Què ens expliques avui?
Aviam, avui el que volia parlar, i tu saps que a mi m'agrada molt tot aquest tema, dels viatges transformadors, que et canvien la vida. I vull com una mica desmitificar que no fa falta que sigui un gran viatge a nivell de... Això ens ho dius moltes vegades, eh? Sí, de diners o de distància o de més, perquè és com una cosa que va molt més enllà de tot això. Doncs de tot això en parlem ara mateix aquí, en directe, el Parlen de Tot, al Libre i Motxiller. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs va, anem a dismitificar. A veure, jo vull començar aquest programa de ràdio fent-te una pregunta. A veure, va, pregunta'm. Tu has viscut alguna vegada un viatge d'aquests que dius, és que, no sé, m'ha fet pensar o com que m'ha trastocat una mica la vida? La vida no, però m'ha fet veure coses d'una altra manera.
És a dir, no és allò que m'hagi canviat la vida, però sí que he dit, hòstia, que bé. M'ha anat molt bé aquest viatge. Però de la teva vida o de veure una realitat, una altra cosa que t'ha fet pensar? Això, una realitat que m'ha fet pensar. I això va ser les antípodes del món. I no per lluny, perquè això pot passar anant aquí a la vora. Però va ser a Nova Zelanda. El viatge n'ho he vist, precisament fa 25 anys. Em va fer canviar...
Una miqueta la perspectiva que tenim aquí els europeus de viure la vida, no? I l'antítesi, tot i que va ser un viatge inolvidable, que m'ho vaig passar molt i molt i molt i molt bé i és un dels millors viatges que he fet, és a Nova York, no? És a dir, a Nova York van tots com bojos. Jo vaig dir, jo ho sento, però no penso prendre'm un cafè caminant pel carrer. Això, el segon dia, ja estava amb el cafè caminant pel carrer. I, en canvi, a Barcelona és tot el contrari.
És una tranquil·litat, una altra manera de fer... Allà un cotxe et pita perquè... Molt ràpid, eh? Anàvem a un autocar i l'autocar va ser allò que arrenca i fa una mica marxa enrere i el cotxe de darrere va fer pip-ip-ip. No, ni pip-ip-ip, va fer pip. I ens va adelantar expressament per demanar-nos disculpes. Vaig dir, hòstia, això allà és impossible de veure. I és el concepte de vida que m'agrada a mi, aquesta tranquil·litat, no emprenyar-se per tonteries.
Clar, o sigui, al final, un viatge jo sento com que és canviar una mica les ulleres del que estem veient del nostre dia a dia, de la societat i demés, i a partir d'aquí, com que no sents com que el temps es para, dius, bueno, la meva vida de Vilassar o d'Arenys, el que sigui, es para, i ara estic visquent la meva vida a través d'una altra persona, que estic viatjant...
I com que et fa replantejar una mica les teves creences, la forma de viure, inclús hàbits, no? Hòstia, això en tot ha passat a tu. Ui, en tots els viatges. Sí o no? Sí. O sigui, plantejar-te la vida a través de tornar al viatge.
Mira, a mi hi ha una cosa que m'agrada molt, i és que sempre ho dic, de seure's en una terrassa, en un bar o el que sigui, i veure com viu la gent. Perquè, mira, justament en aquest viatge a Turquia, jo emocionalment estava com bastant inquieta per projectes i coses que tinc al cap, i vaig pensar...
Érica, és que no passa res perquè no estiguis fent el que creus que has de fer, perquè el món no s'ha parat i això em va explotar al mig de l'avió. Vaig pensar, però tu t'estàs donant compte? A mesura que anava pujant l'avió, jo notava que els meus problemes s'anaven fent més petits. Dic, és que ets una...
mil·lèsima de pols en aquest món i tu t'estàs pensant que, no sé, que tens molts problemes i que la vida és una cosa i llavors l'avió et porta a un altre lloc, et deixa allà i fa pum i et caps i dius, hòstia però la vida aquí és d'una altra manera a veure si jo estic confonent a veure si estic equivocada exactament, a això em refereixo
No que diguis, bueno, és que ara m'he de comprar una casa, m'he de divorciar o he de deixar la feina. No, que també, eh? També m'ha passat. Però de dir, no vols dir que potser estic jo canviant i invertint les peces del pudri del realment què és la vida? Però jo una mica la pregunta a la inversa. I quan tornes i toques allà on és casa teva, et tornen a venir aquests pensaments o no? Això és molt bona pregunta.
Sí, sí que em passa, perquè al final, quan tornes a viatge, sento que vius com una mica una catarsis. Almenys per mi. I, de fet, ho vaig posar a l'Instagram la setmana passada, vaig posar, us passa que quan torneu de vacances o de viatge necessiteu uns dies, com per assimilar-te. Un ressac emocional. Exactament. I la gent em va dir que sí, però 100%, ningú em va dir que no. I jo sento com que dius, vale...
Ara jo he viscut una cosa molt intensa, repeteixo, és igual, si han sigut tres dies, com ha sigut una setmana, un mes o tres mesos, i ara què passa amb la vida que jo tenia aquí? Perquè la que he estat visquent ara m'ha agradat molt i m'ho he passat bé i ha sigut un... Però segur que has pensat, però no era la real...
No, jo sempre penso que és possible tenir aquella vida. Sí o no? Aquí? Sí. Perquè clar, jo quan venia avui amb el cotxe, pensant en el que anàvem a parlar, jo estava pensant que quan estic viatjant, a veure si et passa el mateix, jo sento que estic sent una nena.
O sigui, faig motxilla fora, responsabilitats fora, preocupacions fora, estic visquent la vida dels meus somnis, o sigui, estic en un lloc maco, que si vull prendre un cafè amb el prenc... La gent quan està de vacances no pensa en els diners, no pensa en preocupacions, estàs visquent el present, que és el que m'hauríem de viure ara. Saps què passa? Que quan arribes a casa, la meva pregunta que em faig és què he de fer per tenir aquesta vida jo?
I la resposta? La resposta per mi és primer identificar què és el que m'ha agradat. Per fer aquesta ressaca emocional més petita. Anem a posar exemple pràctic. Turquia. Has anat a Turquia, ens vas explicar la semana passada un viatge molt xulo. Què és el que t'emportaries de Turquia, de l'Erica de Turquia?
Jo el que m'emportaria de Turquia és que el que has dit tu una mica de Nova Zelanda, de la vida, ells piten per tot, això no m'emporto. Ells piten. Ells piten per tot. Però sí que em quedaria en què els moments, o sigui, sobretot en estar present,
I que moltes vegades pensem que per fer moltes coses són millors. Perquè aquella gent, jo, en tots els hotels que m'he quedat, la gent que sí que xervia l'esmosa, però després chill, eh? O sigui, no s'estressaven. Amb la calma, no? Amb la calma. Bé, és que potser la vida és com anar més tranquil i no agobiar-se tant, no? Jo he arribat a pensar que aquí ens agraden agobiats. Aquí ens agraden agobiats. I ho he arribat a pensar. Perquè, a veure, també podem posar un punt de fre.
Però és que saps per què a la gent li agrada estar agobiada? Per què? Perquè quan tu estàs agobiat o estàs fent coses, no penses. I el pensar i sentar-te a pensar és un agòvio. És que jo crec que hem desaprés, mira què et dic, hem desaprés avorrir-nos. És bo avorrir-se algun dia, dir hòstia, no sé què fer. Avorrir-se és meravellós, perquè activa una part del cervell que és com més creativa i és meravellós, però tu fixa't
Mira, parlem dels viatges amb l'avió. Jo quan vaig amb avió, no sé tu, veig a tothom mirant Netflix i coses descarregades i tal, i és com... No podem estar en un lloc tres hores... Bueno, a veure si són setze hores, t'ho compro, vale? Però tres hores sense fer res. Perquè, clar, no pots fer res, tampoc pots marxar a cap lloc, no? Has d'estar allà. I jo crec que a la societat no estem preparats per parar-nos a pensar... Saps què faig, jo, l'avió? Què fas? Jo xafardejo. Ah, sí? Sí.
Porto un llibre, normalment porto un llibre, que llegeixo dues pàgines. Ja, i també. Al cap d'una hora en llegeixo dues més i ja el tanco. Com a molt, com a molt, deu pàgines, com a molt, eh? Però ja miro la gent. Què fot aquella? A veure què fa? I vaig mirant, sóc així. Però no els del costat, no els de la primera fila, ja, a veure, aixecant-me una miqueta i tot per veure què fan.
I quina conclusió hi treus, això? Has après alguna cosa? No, però m'ho passo molt bé. Em passa ràpid el viatge. Jo no soc de virar una sèrie amb un avió perquè és que no. I m'agrada veure la gent. M'agrada veure... I miro per la finestra, i miro... A mi, jo abans tenia pànic a volar. Ah, sí? Sí, i em va passar.
Em va passar. És a dir, després de força d'agafar-lo, em vaig convencer, hòstia, Jaume, aquí no passa res i si passa, doncs, bona nit. Però, hòstia, m'agrada molt tafanejar la gent el que fa, el que deixa de fer i tot això. I ara que els avions es posen tontos amb això d'anar junts, que normalment has de pagar per anar junts, doncs, mira, normalment, doncs, viatja una a la quarta vila i l'altra a la dinorena. I encara m'accentua més, com que m'avorreixo, no puc parlar amb ningú, en principi, miro la gent.
A mi m'agrada molt també mirar la gent. Però no miro els de la primera, sinó que miro els del meu costat i al final acabo dient, mira, saps què? Aprofitaré aquest temps per pensar. I agafo la meva llibreta i començo a escriure moltes coses. Coses que m'erenen de gust, projectes, sentiments, perquè com que no puc estar a cap lloc més i he d'estar allà, doncs és el que em queda. T'acaba de viatjar amb avió tu, no?
Sí. Sí, t'agrada, eh? A veure, el que m'agòbia molt és això de com vols sortir i que estàs a l'última fila i això ho adio. Tens ganes de sortir. De fet, ara ja començo a pagar per estar a les primeres files. Una cosa que no ho havia fet mai, però crec que com tota evolució dels viatges i personal, vas canviant amb el temps. I jo ja porto molt de temps viatjant i és com, ara vull comoditat.
Saps què aquí els passa? Normalment, eh? Aquí els passa el que a tu et passa en viatges. No sé si hi has anat, eh? Els que van a la Índia, diu, m'ha canviat la vida.
No hi he anat a l'Índia, no. Però tampoc em acaba de cridar gaire. A mi no és un país que tampoc em crida molt l'atenció. Oh, és que ha sigut una experiència religiosa. Dius, val, experiència religiosa, però no em crida l'atenció. Però tu et has preguntat el per què? Què ha passat perquè es faci aquest canvi, aquesta experiència religiosa? Saps què passa, Èrica? Que arriba un punt que tu mires i dius... Hòstia, és que aquí tal, aquí cal, aquí tal. I te'n vas a altres països i que veus tanta...
que no dic que tot a Índia és igual, perquè hi ha gent amb molts diners també, però depèn d'on vagis a les zones d'Índia i del món en general, i dius, hòstia, que bé que estem.
Jo crec que hi ha gent a l'Índia que va allà per dir, hòstia, que bé que estem. Com per tenir més gratitud, no? Per ser com més conscient, agraït el que tens. Sí, no? O és que aquí no sé què, aquí mengem cada dia, de moment, i de moment mengem cada dia. Hi ha gent al món que no. I crec que hi ha gent que necessita retroalimentar-se amb allò de dir, hòstia, mira, jo estic bé. Crec que és una mica així, d'alguns viatges.
Jo no penso que potser sigui retroalimentar-se, que també n'hi haurà gent perquè hi ha gent que li agrada anar-se a aquests llocs, fer-se fotos, en plan de mira jo tinc pasta i tu no. O del turisme aquest que va a ONGs i mira jo aquí una bona persona que ha ajudat i a mi això sincerament no hi concordo gaire.
Sí que concordo en el que, veient certes realitats, tu puguis ser més agraït amb el que tens. I dir, ostres, que bé que jo puc menjar, però des d'aquesta part... Però tu no has anat a fer això. Tu no has anat a fer això. Tu t'hi has trobat. És a dir, tu vas a un lloc i dius, hòstia, doncs estem bé, no? Clar, no cal anar, eh? Te'n vas a Nova York, o et deia, i en llocs que dius, hòstia, que bé que estem, eh?
Ara aquest Nadal vés-te'n a un convent allà a veure la gent que no té família i també pots veure de l'afortunat quanta gent hi ha a casa. O a Barcelona, eh? Jo a l'última ciutat que vaig veure em vaig frapar de la gent que viu al carrer i hi havia un túnel molt, molt llarg que per coses que passen com vas de viatge, que vas més feliç que vas tirant, em vaig fotre dintre aquell túnel un dia a la nit
I vas cagar de por. Directament. A més a més, la meva dona i els meus dos fills, que eren petits, i vaig dir, hòstia, què estem fotent aquí?
I de veritat, no vaig patir por, però sí que vaig reflexionar de dir, hòstia, veig famílies senceres al carrer. Però no famílies que han nascut, famílies que han anat quedant-se al carrer. I ara viuen sota un pont i és així, vivien sota un túnel, a París. Em vaig quedar... Vas dir, hola, però què és això? De veritat, em vaig quedar molt frapat en aquell viatge.
És que no fa falta anar gaire lluny, però bueno, a veure, que també pots anar-te'n a prop i també pots veure el contrari, de gent que viu molt millor que tu i de més. Llavors, clar, al tornar a casa és normal que totes aquestes coses que tu has vist et facin com dir, bueno... Què vol dir viure millor que un?
És a dir... Bueno, em referia a nivell econòmic ara, en aquest moment, eh? Estem molt d'acord. Però tu creus que això... Ja sé que els diners també aporten la felicitat, i qui digue no és mentida, però tu creus que són més feliços per el fet de viure en una casa a quatre vents, immensa, a la muntanya, d'aquelles de vuit plantes? No, jo crec que no. Ho poden ser-ho, eh? Que no dic que no. A veure, hi haurà gent que sí, però també conec gent, justament pel tema de què m'he mogut a molts hotels i a molts ambients, gent que té càrrecs molt bons, que té molts diners i que estan molt sols.
I realment jo penso que al final els diners són una eina. Els diners són una eina per arribar al mitjà que tu vols. Que doni la felicitat. Ajuden. Ajuden, però no 100%. No ho negarem, que ajuden. Però és veritat que a vegades diem... I també tenim una altra cosa...
L'ésser humà és així, no? És a dir, i això ho explicava en David Summers. David Summers és el cantant dels Hombres, què? Coneixes els Hombres, què? No, o sigui, els Hombres, què? Sí, però aquest noi no. Doncs és el cantant. Doncs feien un documental i ell deia, hòstia, és que estem en un món que veus un tio amb un Ferrari i d'entrada dius, ja t'imagines que és un tio, això per començar, que pot ser una dona, però ja t'imagines que és un tio, això per començar, i segona dius, hòstia, aquest cabron, on te va amb aquest cotxe? Mira quin cotxe té aquest cabron, i és així, dius, igual aquest tio,
Ha treballat des dels 16 anys sense sortir per tenir un cotxe. Igual no, eh? Però igual sí, és a dir, jutgem les persones pel que tenen i no sabem l'esforç que ha significat això. És el que tu dius, no? Un tio que té una empresa, un cotxassi, però aquest tio potser ha sacrificat tenir família per tenir allò. Aleshores, l'espècie humana és així.
Bueno, sempre diem allò que la gespa del veí és més verda, no? Però també això, quan viatges ho veus i dius, bueno, doncs potser no, perquè, per exemple, ja et canvio de Turquia. Quan vaig estar a Miami l'any passat, pensava, ostres, el somni de Miami, no sé què, i jo parlava amb la gent i em deia, és que jo tinc tres feines per viure aquí. Tres! I clar, jo anava a fer un cafè...
I a mi m'agrada molt el cafè, jo aquí me'n faig 3 o 4, però és que allà un cafè a 8 euros, 9 euros, jo pensava, realment, molt maco el sony americano serà, però per mi no, aquesta no és la meva vida que jo vull. I també ens confonem amb una cosa, quan viatgem normalment és perquè estem de vacances.
I arribes al lloc i dius, ah, que bé s'ha de viure aquí, jo vull venir a viure aquí, però a veure, un moment, això passa molt a les illes. Sí. Oh, que bé, sí, sí, bueno, però estan treballant, també treballen, és a dir, i deu ser el mateix agòvio que aquí, o més inclús. Aleshores, una cosa anà de vacances i l'altra dir, jo viuria aquí, bueno, reflexiona, viuria aquí, què vol dir? Jo a Menorca sóc un enamorat de Menorca. M'he enamorat de Menorca tota la vida. Sempre dic que aniré a viure a Menorca.
però jo estic segur que al cap de 15 dies agafaria l'avió per tornar. Bé, clar, però... Anar de vacances i anar allà al cap de setmana i a fer-s'ho... Oh, escolta, fantàstic, vaig a fer un restaurant... I l'altre és viure allà, que és diferent.
Jo en aquest cas et diria una cosa, i a les persones que em passa això... Ens estan posant molt filosòfics, avui, Erika, aquesta gent ens està mirant i ens està dient i escoltant per la ràdio, hòstia, que filosòfics estan... No, no, però penso que aquestes converses són necessàries, perquè jo puc venir aquí i explicar-te, mira, has de veure això, has de veure l'altre...
Però, bueno, al final això també ho pots mirar amb una guia, no? És com l'experiència d'una persona que et pugui dir el què. Aquest sentiment de a mi m'encantaria viure en un lloc, jo crec que ens ha passat a tots i a totes. És a dir, bueno, doncs és que m'he enamorat d'aquell lloc i m'encantaria. On viuries tu? Jo, mira, jo m'encantaria... L'últim lloc que m'he enamorat? Formentera, l'últim lloc que m'he enamorat. Però allà no pots viure a l'hivern, allà et mores de fàstic. Vale. Jo, Guatemala.
Ella és més viatgera que jo, està més viatjada. Jo a Guatemala, mira, quan vaig estar a Guatemala i a Tailàndia vaig pensar, jo em compro un hostel aquí i el monto. Però va ser a Tailàndia. A Tailàndia. Va ser com una cosa que em va passar pel cap, però llavors em van dir, no, és que has de tenir un soci local, vaig dir, fora. Ja està. I a Guatemala què? A Guatemala, el lloc on em va agradar molt, que és antigua, no hi havia propietats per comprar. Però ho estàs dient en sèrio, que ho vas mirar per fer-ho? Jo vaig pensar-ho, t'ho juro.
I vaig pensar, per què no puc tenir això? Viure mig any aquí i mig any allà. Llavors, quan passen aquestes coses i baixes del núvol, perquè tot això són núvols, que al final dius, s'ha de fer números, s'ha d'haver projecte de vida, què vols fer?
Jo el que faig és dir què és el que m'ha agradat de Guatemala, o en aquest cas Formentera, i com puc portar-ho a la meva vida del dia a dia. Ara mateix és aquí, a Catalunya, és el que hi ha, per bé o per dolent, és el que hi ha. Quin és el meu projecte de vida? Com ho puc portar aquí?
I d'alguna manera és també com crear, no tant aquesta necessitat d'anar tant de viatge, perquè a mi viatjar m'agrada molt, però a vegades un viatge pot ser també com una fugida, com un break, una parada, i ho miro d'aquesta manera, de què t'ha agradat d'allà per portar-t'ho aquí.
Sí, però fixa-t'hi tu, l'idíl·lic és anar a viatjar o a viure. És a dir, estan a Nova Zelanda, la illa sud, que és la nord nostra, estan al revés, a la illa sud, Rotorua, un poble que es deia Rotorua. I era un poble que anaves caminant i de cop, hòstia, una pudor sofre fotia, un geyser al mig del cap. I deies, hòstia, m'acaba sortint un geyser aquí. No és el Port Aventura ni Euro Disney, que hi ha un tio pretant un botó. Allà surt un geyser.
I allà saben que un dia se n'aniran a... A la merda. Exacte. I jo li preguntàvem un d'allà, però escolta, si el geyser aquest surt a casa, què passa? Perquè clar, si surt aquí davant, per què no pot sortir? I qui diu, no, no és que no pugui sortir, és que surt. De tant en tant estàs allà i... Bum! I ha hagut gent, doncs, et surt un geyser allà i també a l'estatósfera. I què feu? Diu, muntar la casa més enllà. O sigui, imagina't el concepte de la gent, eh? Tu estàs aquí, et surt un geyser...
Hòstia, hi ha entrades i és que col·lapses. Allà ho fan... No sé si és que em volia vendre això, però realment el tio se'l veia tranquil. Jo no havia estat... Jo vaig estar una hora i pensava... Hòstia, que em surt el Geyser i ells hi viuen allà.
Això també, aprens a veure també el que és, això donaré per un altre programa, però el que és la seguretat per a una persona i l'estabilitat. Perquè per nosaltres la seguretat pot ser una feina fixa i tenir una casa de propietat o un lloguer i tal. Aquesta gent viu d'una forma que, bueno, avui estem aquí i demà no ho sé. I demà allà perquè el geisha s'ha portat a casa. O demà no ho sé, clar. O sigui, tu pensa que en tots aquests llocs de tifons i huracans i demés... Oh, a Miami.
Què hem de fer? Vull dir, a mi, potser a Miami no em preocuparia tant. Ara, allà, en una illa del Pacífic, allà sí que em preocuparia. Per què? Potser perquè la falsa seguretat d'estar a Amèrica em fa sentir més segura. Potser és una creença que hi ha. Ojo amb Amèrica. I manen Trump, només que ho digues. Ojo amb Amèrica. Que em deporta, tio. No, no, és una història, tot això. Quin era el país on no pots tornar? A Colòmbia. A Colòmbia, no pots tornar, eh?
Bueno, no sé si podria tornar segurament, ja hauria de pagar una multa, però no em vaig de gust. No hi vagis. No. No, no, no, això m'ho va explicar, vaig quedar una miqueta així, hòstia. No, vull dir, la gent no ho sap, no?, que vas estar escoltant, però vull dir, hi ha països que tu realment sents, bueno, doncs aquí no em sento bé, no em sento a gust, doncs no hi has de tornar, és la part de la intuïció, no?, del viatge. On te vols anar? On tu vulguis. No, d'aquí a poc, va, digue'm, on te vols anar?
Mira, ara se m'ha posat que tinc ganes d'anar a Canàries. Perquè com aquest hivern no el suporto gaire... Sí, has anat a Canàries o no? No, no hi he anat mai. Jo tampoc. No m'ha cridat mai l'atenció. És que penso, quan ens hibili ja hi podré anar. Però, perdoneu-me, gent de Canàries. A mi també, però a mi no em queda l'atenció. Però em crida l'atenció la caloreta, saps? Perquè jo aquí tinc fred. A mi el manés més lliure i tropical i estiu meravellós, però jo l'hivern ja tinc fred.
Hòstia, però a Canàries... Doncs què? Vent... Jo vull anar sol i que... Fuerteventura fa vent. No em queda l'atenció. No m'ho estàs posant fàcil, eh? Me'n vaig a Formenter. Però allà no hi ha res a l'hivern. És igual, millor. A vegades penses millor. No, jo vaig anar a Ciutadella l'octubre, però l'any passat no l'altre i no m'agrada gens, eh? No?
Em faltava vidilla, a mi. Doncs jo vaig estar-hi aquest octubre passat i vaig trobar que hi havia igual de gent que a l'estiu. Una cosa... Ah, doncs potser jo vaig tenir mala sort. Hòstia, però... A mi no, em faltava... Faltava vida. Em faltava vida. Bueno, libre motxillera, què hem d'anar acabant? Doncs farem la motxilla i marxarem a algun altre lloc. Ja t'ho pensaràs, però Maria, que m'expliquessis o que expliquessis a aquesta gent que ens escolta i ens veu... Sí. On et poden trobar, què fas, a què et dediques, etcètera?
Ai, és que això ho hem de fer al principi perquè jo m'oblido. Com que tu oblides de què fas? No, jo em dic Érica, sóc la fundadora de Libre i Moxillera, un projecte que va començar fa un any per ajudar a motivar les dones a viatjar soles. Ho faig a forma d'assessories, també tinc un llibre que ja estic a punt de publicar-ho de veritat, perquè és que ja dic que ja no pot ser.
Que és un llibre que a mi m'hauria agradat tenir quan vaig començar a viatjar. I ara per ara el títol que tinc, el títol guanyador, és La meva motxilla i jo. Sí que és veritat que és en espanyol i en castellà perquè... I si li fots llibre i motxillera? No, però això va baix. Ah, d'acord.
perquè vull que arribi a tot el món, i sobretot a Sud-amèrica, que és on es va gestar. I a partir del 20-26 vindran altres serveis, altres coses que aniré informant, però per estar informadíssimes has d'estar a la meva newsletter, que us la podeu apuntar a Instagram.
Que bé. I si no, doncs cada divendres feiu aquí. Doncs sí senyora, sí senyora. Èrica Vil, gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi tot molt bé i la setmana que ve ja ens dius a un tenent de viatge. Perfecte. Motxilla, eh, per això? Home, sempre, motxilla, sempre. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu!
Fins demà!
Seré tu amant d'Iban.
Seré su amante.
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 12.
És migdia, dades de l'atur a Vilassadamar. Actualment al nostre poble hi ha 637 persones en situació de cerca de feina, 7 persones més que en relació al darrer informe corresponent al mes d'octubre. Aquest novembre, per tant, l'increment al nostre municipi ha estat de l'1%. Ara bé s'ha de subratllar que baixa l'atur en un mes que satisfactori 2,5% en relació al mateix mes que l'any passat. En general, al Maresme, la comarca presenta uns bons indicadors que situen les xifres de persones aturades...
amb valors molt semblants als que teníem abans de la crisi econòmica de l'any 2008. La taxa de persones aturades a Vilassa de Mar és del 6,34%, molt més baixa que la mitjana maresbenca, que trobem en el 9,3%. Al conjunt de Catalunya trobem un percentatge exactament del 8%. Comptat i debatut, a la nostra comarca hi ha...
Aquest mes de desembre, 19.428 persones apuntades a les llistes de l'atur, xifra que consolida la tendència a la reducció que estem experimentant en els darrers mesos arribant als valors de febrer de 2008.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Castelldans a les Garrigues, que hauria atropellat mortalment un home al Soleràs el mes de maig passat. La víctima va aparèixer sense vida a l'entrada del poble, però en aquell moment ningú va veure què havia passat i es va voler una investigació per determinar si es tractava d'un accident, una caiguda o si un vehicle l'havia atropellat i havia fugit. Mesos més tard, els Mossos...
Han pogut reunir prou elements incriminatoris per detenir el presumpte autor que ha ingressat a presó de manera provisional, comunicada i sense fiança. Està investigat per un delicte d'homicidi i per imprudència greu. La víctima tenia 82 anys i se'l va localitzar mort amb un fort cop en el cap a quarts de vuit del matí a la carretera C233 a prop de l'entrada del municipi.
Els pescadors de peix blau poden comercialitzar una part de les tonyines que se'ls enredin en les xarxes a partir de l'any que ve. Aquesta petició, llargament reivindicada per part del sector dels pescadors, evitarà que les hagin de retornar al mar, com passava fins ara. Els pescadors reclamaven augmentar les captures perquè consideren que aquest peix s'ha convertit, diuen, en una plaga al Mediterrani.
L'organisme internacional que ho regula, l'ICCAT, ha autoritzat un augment de les captures del 17% a la Mediterrània a partir de l'any que ve i durant els propers tres anys a repartir entre tota la flota. A falta de saber les quotes exactes, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, ha explicat que s'autoritzarà la venda de captures accidentals en totes les modalitats d'arts de pesca i que...
Els que ja en podien pescar se'ls incrementarà la quota una mica. Per la seva banda, el govern espanyol haurà d'elaborar ara la regulació i establir quines són les quotes per cada modalitat de pesca.
La cantant catalana Rosalia ha anunciat nova gira que passarà pel Palau de Sant Jordi de Barcelona els dies 13, 15, 17 i 18 d'abril de 2026. Les entrades pels concerts del 13 i 15 d'abril es posaran a la venda l'11 de desembre a les 10 del matí. Les del 17 i 18 d'abril es podran comprar una hora més tard. També hi haurà una prevenda el dia 9 de desembre. El que encara no s'ha fet públic és el preu. En total, la gira Luxe Tour de la cantant catalana Rosalia.
Engloba 42 concerts en 17 països, que començarà a Lió, el 16 de març, i passaran per Europa, els Estats Units, el Canadà i també l'Amèrica Llatina. Dues setmanes abans dels concerts a Barcelona, Rosalia farà quatre actuacions al Movistar Arena de Madrid. I l'Espanyol cau contra l'Atlètic Balears i queda fora de la Copa, resultat 1-0. A la una de la tarda, tota la informació local a La Crònica.
Saps una cosa? Les mascaretes, els guants i les tovalloletes que llences al vàter, a terra o a la natura no van al vàter, ni a terra, ni a la natura. Van al gris.
Per la Carme, que n'acaba de fer 82 i viu sola. Per la Nora, que viu amb el seu fill petit. Per en Tarik, que va arribar fugint de la guerra. Per l'Eduard, que pateix una malaltia crònica.
Des de l'Agència Catalana del Consum treballem per garantir el subministrament d'aigua, gas i electricitat entre els col·lectius més vulnerables. Per no deixar ningú enrere, tallem amb la pobresa energètica. Informa't dels teus drets bàsics a consum.gencat.cat. Generalitat a Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però...
No me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles. I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor i es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite? 012. La millor resposta.
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
5 minuts per damunt de dos quarts de 12, encedem la segona hora i mitja, segona part del parlant de tot d'aquest dimecres 3 de desembre. Us anunciàvem al començament. Em fa molta il·lusió perquè rebem de nou una cantant, una actriu, una ballarina a l'estudi de la ràdio. Es dona la casualitat...
que en dos muntatges consecutius de la Sala de Talles del Teatre Nacional de Catalunya, la cantant, ballarina i actriu són dues vilassarenques. Parlarem fa pocs dies amb l'Anna Casasola i avui rebem el nostre estudi a la Giselle Fontanet. Giselle, bon dia! Hola, bon dia! Com estàs? Molt bé!
Gràcies per estar amb nosaltres. A vosaltres. Amb ganes de parlar de passat, present i futur. Sí? Som-hi? Doncs comença ara mateix aquesta entrevista, ens contribuirà al punt del migdia. Ens anem a posar a ballar, a cantar i a actuar. Som-hi! Ja he començat batejant-la, perquè es diu Gisèle Morro. Per què? I l'altre dia l'hi vaig dir, perquè...
Te'n recordes que et vaig posar Giselle i em vas dir, Giselle Bamela, i dic, hòstia, mira que tinc una amiga que es diu Giselle, i a més a més es diu Giselle, i ella es diu Giselle Fontanet, i ara se m'ha anat al cap a mi. Giselle Morros, perdona'm. No passa res. Com estàs? Molt bé, molt bé.
Sí, amb ressac emocional, perquè hem acabat ara l'obra, vam acabar aquest diumenge, i així estic amb tota la pena i la il·lusió, també, perquè ha sigut un procés xulíssim. Que guapo, no? Això no es diu cada dia, eh? No, no, no. He tingut molta sort. És el primer projecte professional que faig, el Teatre Nacional. Què dius, ara? Sí, o sigui, he fet petites obres a teatres petits, projectes d'això que et crees tu una companyia amb els companys de la universitat, però projecte professional, i a més a més el Teatre Nacional, que és començar...
començar a jugar al Camp Nou, eh? Exacte. És com jugar a futbol, que comences als camps de per aquí, al Maresme, i vas a jugar al Camp Nou. I a més a més l'equip ha sigut brutal, Ferran Carvajal és el director. Home, és que aquí ja fem una part. Fem una part, eh? Ferran Carvajal ja et devia una mica allò, hòstia, en Ferran Carvajal el coneixia? Sí, sabia qui era, però és que el càsting també el va dirigir ell i va donar una confiança des del primer moment que no tenia com, no m'imposava, saps? Em sentia molt còmode. Que bé.
Bé, no correm tant, explica'm una cosa, perquè tu vas estudiar interpretació, no?, o ballarina, cantant, què vas estudiar? Jo vaig estudiar interpretació a Eòlia, que és els estudis superiors d'art dramàtic aquí a Barcelona, i des de feia anys ja també havia estudiat dansa, fet hip-hop i contemporani aquí a l'Amador, a Vilassar, i després ja vaig anar a Barcelona a estudiar claquer, ballet, jazz, i bé, he anat formant-me també amb cant.
Artista. Sí, un poc de tot. Si a la carrera es dies artista, tu series així. Sí. Escolta, i tu vas allà picant pedra, picant pedra, i un dia arriba un càsting
Com tant sabint, de tercius es diu, eh? Sí, tercius. Tercius, a veure, espera. En la universitat, quan et gradues, et deixen igualment com en un foro que tenen de correus, que és de càstings, i et van enviar càstings. I bé. I van enviar, la majoria són una mica, o sigui, com cutrillos, però de tant en quant surt algun que dius, hòstia, aquest està bé. Sí.
I va sortir aquest, però demanaven molta cosa, demanaven quatre vídeos. Dos fent el monòleg de diferents maneres, una treballant i l'altra fent com a abstracció de moviment amb el text del monòleg. I, clar, molta gent va dir, uf, molta feina, que ho entenc, perquè a més et donaven molt poc pla per fer-ho. Però jo vaig dir, fuà, és la meva, perquè vaig estar tot l'any fent càstings, tot. I això, bueno, és el que tiene. Et diuen que no, et diuen que no, però tu has de seguir, tu has de seguir confiar. És desesperada, eh?
Al final d'arriba un punt que dius, hosti... Has de tenir autoestima i confiar en tu, perquè si no et rebenten. I mira, doncs, el vaig fer, vaig estar tot un dia gravant el càsting, eh? Perquè, clar, eren quatre vídeos. I vaig reservar on jo treballo, perquè soc entrenadora de gimnàsia rítmica, també. Ah, també? Sí, perquè des de petita que faig gimnàsia rítmica, des dels tres anys. I doncs vaig reservar, li vaig dir a la meva jefa, em deixes la sala per gravar, tal? I vaig gravar allà de, no sé, tres del migdia fins a les nou de la nit, vaig estar allà gravant el càsting.
Diu treballo de professor, clar, i d'actriu, ara també treballes. Clar, d'actriu també. És que això sol passar amb els músics. Tu de què... Jo soc músic. Ah, i de què treballes? Dius, cony de músic. Exacte. Sí o no? Sí. Doncs ara ja pots dir que també ets actriu, no? Sí, sí. Jo puc compaginar, això. Bé, ho he deixat. Quan estava fent ara el projecte ho he deixat tot per estar focalitzada en això.
Escolta, i arriba el dia i hi ha en Ferran Carvajal, gran actor, eh? Sí. Tinc una trajectòria que no se l'acaba. No, no. I el tens davant. I dius que això no et provoca cap mena de pressió, no? No. Què et va veure? T'ho va dir?
és que vam parlar era una mica complex perquè hi havia molta gent i tothom tenia molt de talent i a més va ser un càsting de workshop de dos dies el primer dia va ser de 3 del migdia fins les 9 de la nit i el segon dia de 10 del matí i a 3 del migdia i llavors estàvem allà tots donant-ho tot tota l'estona al Teatre Nacional va ser el càsting llavors no et donava temps a pensar molt qui m'està mirant ho he de donar tot
I us coneixeu amb altres aspirants? Sí, però no et pensis, d'Òlia no hi havia ningú, era l'única, que això passa molt. Quants n'hi havia més o menys? La primera fase, o sigui, al càsting online es van presentar com més de 500 persones, em va dir, i després a la presencial érem 30 llargs, 40, la primera fase, i la segona fase érem 18. I tu, el dia que et sona el telèfon?
Devies contestar-ho, perquè ara tenim l'acostum que com no coneixem el telèfon, no contestem. Però tu devies estar pendent, devies contestar-te allò... Sí, quina pesadilla, tot el spam que no em pararen de trucar. Hola, hola, què tal? Mira, oh, doña Giselle! No, no, no m'interessa. No, no m'interessa. Però algun dia et diuen Giselle? Sí, i no el vaig agafar. Clar, el dia que m'han trucat no el vaig agafar, perquè estava d'Erasmus, o sigui, havia visitat una amiga meva que estava d'Erasmus. Sí, a on? A Portugal. A Portugal estaves. Clar, ja està, amb allà... Què vas dir, ara...
Estava dormint directament. Llavors em desperto tranquil·lament, obro el mòbil i dic, veig dues trucades, veig que m'han escrit, hola, som del TNC, contestes. Vas trucar de seguida. I llavors les meves amigues ho sabien, els vaig dir que m'han escrit, llavors ho van gravar i van gravar la reacció. Sí o no? I què? Què vas fer?
M'he posat a saltar al balcó. Estava saltant. Són jo que saltes, però sense què se senti. Però què et van dir? T'ho vas trucar i m'has dit, hola, sóc la Giselle. Sí, em van dir, re, volia informar-te que això, que t'escrivim de... O sigui, et truquem des de Tarsius i que formes part del projecte. Així com de cop, jo, què dius? I em dius, sí, a més per al personatge de Tània, que és el que jo des d'un inici volia.
Qui és la Tània? La Tània... O sigui, són sis personatges que estan... O sigui, prèviament, abans d'escriure el guió, el dramaturg i la... O sigui, la dramaturg i el director van fer recerca i van anar per instituts fent entrevistes a alumnes, fent entrevistes a familiars d'alumnes que s'havien suïcidat i van treure com diferents perfils i els van agrupar en sis. Llavors, com el meu personatge és una agrupació potser de tres persones però és real, són casos reals.
Formeu part d'aquest al·lenc, en Quim Gil, Daniel Mallorquin, la Carla Muix, la Giselle Murros, la Tamara Andong i en Joan Lluïssa Terrassa. Fa molt... fa potser un mes i mig es va commemorar el Dia Internacional del Suïcidi i van venir aquí a la ràdio les famílies que formen part de l'associació. Ells parlen de mort per suïcidi. És la nomenclatura que hi posen, doncs...
I reclamen això, que es digui l'amor per suïcidi. És un tema... Complicat. Complicat. Estem parlant d'un de part dels accidents, de trànsit, estem parlant de la causa de mortalitat juvenil més important. És a dir, el motiu... És la primera causa. És la primera causa. Tercius, hem estat investigant una mica, són uns primats que si viuen en captivitat, doncs s'acaben, no poden reproduir-se, s'acaben fent mal, s'acaben immolant, s'acaben, doncs...
Mugina una miqueta, podíem dir. I això es lliga amb el suïcidi juvenil. Exacte. Com ho lligueu, això? Doncs fa una comparació que un dels personatges en un moment exposa, que diu, jo vaig anar de viatge i el del zoològic em va explicar que hi havia els tercius, que són uns primats, llavors ho explica tot, i fa com aquest... És com que se n'adonen de... Ostres, doncs jo sóc un terciu. Perquè jo també, quan em sento en captivitat, doncs m'agradeixo, m'autolesiono...
Fa aquesta comparació, ens comparen nosaltres, els adolescents, els joves, amb els tercius.
I ha sigut dur de fer, és a dir, ha sigut un plaer fer una obra al Teatre Nacional, això t'ho portes ja de per vida, però m'imagino que la temàtica és molt dura, no? Sí, ha sigut important fer una feina de distanciament, de dir ara sóc la Tània, ja no sóc la Giselle, entro a la sala d'assaig, ja no sóc la Giselle, o sigui, això no sóc jo, perquè és molt normal que tots ens identifiquéssim amb coses del personatge, però jo considero que és millor treballar des de fora.
perquè si no t'emportes coses a casa i quan vas a casa has de marxar tu a casa. El personatge es queda a la sala d'assaig. Per lo bo i per lo dolent. Sí, per lo bo i per lo dolent. Perquè, clar, a la sala, amb tota la gent que ha passat, segurament ha passat gent amb aquest problema.
No, no, molt fort. I quan fèiem funcions matinals amb adolescents, fèiem col·loqui després, i ha sigut heavy. Això ha sigut molt heavy a nivell emocional, perquè, de sobte, quan els hi deixàvem torn perquè parléssim, alguns s'oblien i deien, doncs, jo he intentat suïcidar-me, o jo... Bé, o et venien a tu i et deien, m'he empatitzat molt amb el teu personatge, t'abraçaven, ploraven... Clar, jo no tinc tampoc les eines, no? Hi havia una psicòloga a la sortida, també, que els ajudava si necessitaven alguna cosa. A tu ets actriu.
Clar, jo sóc actriu, però entenc que si tu m'has vist a mi i has vist el personatge, de sobte t'has vist a tu reflexada, que sentis com que jo puc entendre't i llavors doncs re, jo els he d'una obra abraçada i ja està. Que a vegades és el que necessiten. Que a vegades no cal més, sí. No, no ells, tothom a vegades necessitem una abraçada. Què vols una abraçada? I ja està. És una obra complicada, l'heu fet al TNC i ara us aneu de gira. Sí.
Ara ens anem de gira, del febrer al maig de moment. I l'últim anem per tot Catalunya, que encara hi ha alguns teatres que ens estan escrivint. Potser fem una segona gira. I l'últim, em deies? I l'últim és a Mallorca. Clar, perquè un dels actors, el Joan Llu, és de Mallorca. I anem al seu poble, ens han agafat i això serà brutal. Un festival, us fotereu allà. Exacte, l'últim bolo de la gira. No tornareu, estarem dos mesos allà. Ens quedarem allà...
Escolta, hi ha alguna cosa més ara? Perquè, clar, ara ja, hòstia, em deies, tinc ressac emocional, deus tenir unes ganes de tornar a fer càstings. Uf, molt fort, sí, tinc moltes ganes, però ara també estic buscant representant, perquè jo no tinc representant, de moment m'ho he aconseguit tot jo soleta. Llavors ara estic en això, doncs aprofitant aquest altaveu que he tingut perquè m'hagi vingut a veure gent, he convidat molta gent, a directors de càsting, bueno, tot el que he pogut per aconseguir feina arrel d'això, buscant representant, ara trauré, vull traure un àlbum que t'estava dient abans.
que he fet amb els poemes de la meva germana, que és poeta, Caral Morros, i també com que soc cantant, doncs ara que tinc temps vull potenciar el meu projecte musical. Escolta, hosti, quantes coses he de fer. Dorm, no dorm. No, no dormo. No gaire. Tinc molt d'insomni.
T'avorreixes, dormint t'avorreixes. Uf, no puc. Perquè per la nit, a més, és quan estic més llucida. Sí, no? Hòstia, passa això, eh? Quan et fots al llit i comences a donar... Donar voltes a tot i dius, ara m'he de dormir. Escolta, t'aniràs de bolos i, escolta, prepara'm d'aquest àlbum.
Doncs mira, tot va començar perquè va ser el complès de la meva germana l'any passat, i jo vaig dir, va, que li regalo, ja són molts anys, no sé què regalar-li ja. Home, no tants, la Caral és molt jove, eh? Sí, no, pobreta. No, però que volia fer-li alguna cosa especial. Llavors, el meu cunyi és videógraf, que és el Pau Llibre, i em va dir, ei, i si li agafes un poema, el converteixes en cançó, i jo faig el videoclip. I jo, ah, pues perfecte. I ho vaig fer, va sortir rodó,
I llavors li van cantar i li vaig dir, vols que faci un àlbum amb els teus poemes? I llavors la gràcia d'això és que són poemes que ella va escriure fa 10 anys, o sigui, quan tenia la meva edat, perquè ens portem 10 anys, i són poemes que no van sortir mai a la llum i els tenia guardats en un calaix i jo com que els he donat una segona vida, una segona interpretació. L'hem tingut a la ràdio, la Carol Montes, com a entrevistada i com a col·laboradora. Sí, sí, sí.
Escolta, hi ha alguna trucada rebut ja després d'aquests representants, aquesta gent que venia al Teatre Nacional? Sí, bueno, hi ha algun representant que m'ha escrit, que estan interessats. Clar, jo ara ja ho has de triar i jo no sé què triar. Estic informant-me a veure quin m'interessa més, els contractes que et proposen també. El que et cobri menys. Exacte, això també. El que tingui més convició. I el que tingui més contactes, clar. Això normalment és indirectament proporcional. El que tingui més contactes és el que...
Exacte, exacte. I ens ha vingut a veure gent de Madrid. I et posava nerviosa, això de tenir gent coneguda, no? La família, m'imagino, que il·lusió. Però saber que tenies algú allà que et venia a veure? No, em posava més nerviosa la gent propera, la gent que... La meva família, amics, companys de la Uni... Qui és la teva principal crítica? La meva principal crítica? La que saps que sortirà d'allà i et dirà la veritat.
A veure, jo crec que la meva principal crítica... Bueno, tinc una amiga que es diu Júlia Masnou, que va estudiar amb mi, que és directora també i dramaturga, i ella no tira peles a la llengua. Sí, i què et va?
No, li va agradar, em va sorprendre. A més va venir amb tota la seva família. Em va sorprendre, diu, home. No, no, no. No em va sorprendre, però vull dir que normalment ella sempre em diu com tu molt bé, però llavors comença a dir tot, saps? I no, no, realment li va agradar l'obra. Estava una mica sense paraules i això és difícil que li passi a la Júlia. És que la temàtica és molt complicada. Sí, i a tothom li ressona al final. Està enfocada als adolescents, però sortia gent gran plorant i dient-nos moltes gràcies per això que heu fet.
Però és que això, a part de tractar-ho bé, perquè l'obra Tarsius ho tracta bé, és que ho feu molt bé, perquè hi ha vegades que el personatge, per molt que t'expliqui una història cruel o una història, no te'l creus. No. I te'l vas i et quedes pensant en les teves coses. Sí. Això és que ho heu fet molt bé. Sí, la veritat és que sí, i ha sigut un càsting increïble. Els meus companys no ens coneixíem entre nosaltres, ens hem conegut arrel d'aquest projecte i hem funcionat tan bé, som superamics, i això es nota també, és important.
És a dir, com acabau la funció, us aneu al bar aquell de la cantonada a sopar. Sí, al bar Menta. Al bar Menta, allà, tots els dies. Al Caneu. Tots els del Teatre Nacional acaben sopant al bar Menta. Sí, sempre, sempre. I en Ferran Carvajal, què tal, com a director?
Molt guai, m'agrada molt perquè com és coreògraf també treballa molt des del cos i en aquesta obra per mi ha sigut superimportant treballar des de l'abstracció del cos perquè si no jo per exemple tinc una escena que faig com un duet amb el meu company de dansa que és el moment que jo de repente que m'estic com morint per una sobredosi llavors és com una cosa molt heavy, ell em diu coses molt fortes a nivell de text i per suavitzar-ho tot que també com per l'espectador no sigui tan agressiu i sigui com una mica més maco de veure doncs fem una coreografia
I això a mi m'ha ajudat molt, que aquesta abstracció del cos que ens ha proposat des de l'inici, per allunyar-te, saps? A nivell emocional, que no és real, que no soc jo, per abstreure'm jo també. O sigui, la Tània també ballava. Sí, la Tània ballava. D'origen. Sí. Perquè l'Anna l'altre dia, l'Anna Casasola, ens venia i diu, ah, també balles? Doncs ballaràs. L'obra amb si, la Tània, ja ballava. Ah, sí, bueno, ballem tots. És que és superfísica, sí, superfísica l'obra. Balleu, interpreteu i canteu? I cantem només jo i la Carla.
Cantem La Llorona en un moment. La Llorona? Sí. És la de la... Ja t'ho dèiem demà, de la pel·lícula... Sí, sí, sí. Ja em sortirà. Sí, aquella de Mèxic, del Mors. Sí, la de Coco. La de Coco. Això no em sortia, la de Coco. Sí. Escolta, i ara de gira, per tant, haurem de frenar una miqueta les possibles trucades, perquè te'n vas de gira. Sí. Com et veus d'aquí un any?
És que no tinc ni idea. No tinc ni idea perquè potser ens reprogramen, no sé, a Madrid o bé o a saber, m'entens? És la vida d'artista. Clar. I llavors el que em faria molta pena, o sigui, jo estic buscant feina per intentar, sobretot coses de cinema m'agradaria més fer ara. Ah, mira. Perquè és més fàcil compaginar els rodatges de cinema amb els bolos de la gira. Perquè si no, si em fico en una altra producció teatral, és complicat que m'ho pugui compaginar. Hòstia, has fotut un canvi de vida a l'últim temps? Perquè això quan va ser?
Això, o sigui, hem començat a assajar ara al setembre. Al setembre. Clar, al setembre. O sigui, això va ser, la trucada va ser durant l'estiu. Sí, la trucada va ser al juny, crec. Al juny. O sigui, que tu eres professora de gimnàstica rítmica.
Anaves a fer les teves classes... A més, estava fent molta dansa aquell any, jo feia dansa, cantava... I un dia et canvia la vida. Sí, sí, tal qual. I jo estava allà, quan vaig arribar el primer dia al Teatre Nacional, era com... Hòstia, que és molt fort, això és molt fort. Jo no, devies pensar, què? Foto-hi. Bueno, jo segueixo pensant, a dia d'avui dic com... He treballat al Teatre... Sí. Bueno, pensava que quan em van donar la notícia, dic, uau, quan estic allà ho assimilaré. Què va, és que és increïble. A més, que ja em poden anar fent el Teatre, que estarà superbé, però és que al Nacional, vull dir, ens rentaven la roba de sàdio. Jo amb això ja em vaig quedar flipant.
Tu acabaves l'assaig. Enrentaven la roba d'assaig. És molt fort, això. Acabaves l'assaig i tenies allà una cesta i posaves la teva roba. Teníem l'escenografia des del primer dia. Això, des de quan? He fet mil obres i l'escenografia la tens al final de tot. Sí, la tens. Sí, la tens. T'anava a dir. Sí, la tens. Clar, i estava... Dic, això és molt fort.
A l'Eolian has fet d'obres de teatre, no? Sí. A mi m'agrada molt aquell teatret. Ah, sí? Ja, és molt mono, funciona bé. A mi m'agrada molt bé. Funciona bé. Un poqueta gent. Sí, estàs a prop del públic. Els tens molt a prop, que no sé si per a vosaltres és bo o no. Sí, a mi m'encanta tenir-los a prop, perquè pots connectar més amb l'espacada. Veus les cares. Avui això és una putada, eh? Sí, t'ha passat. No!
El Teatre d'Òlia no, m'ha passat a la ciutat amb les funcions de matinals, amb els instituts, que es posaven sempre a primera fila, adolescents, que pobres, deuen anar rebentats, i clar, amb la caloreta del teatre a través del fred que fa fora, i estaven però literalment amb el cap enrere. Sí o no? Sí, sí. Pobrets, i el justifica, diu pobrets, que veien anar cansats. Sí, pobres, no sap greu.
I, clar, molta diferència, no?, les matinals i amb les de tarda, el públic adult. Sí, sí, però alhora tenia molt de sentit també les matinals, perquè hi ha escenes que directament fem de docents i de pares, perquè també critiquem aquest sector adult, que ens posa tota la pressió als joves quan la responsabilitat molts cops la tenen ells. Llavors, era com fort perquè dèiem frases en plan no teniu futur, i moltes frases que ens diuen als joves, i els hi dèiem directament a ells, i notaves com els arribava aquest impacte, saps?
Et pot preguntar l'edat? La meva? Sí. Oh, i tant. Quants creus? 20 i molt pocs. Sí, 23. 23. Veus? 20 i molt pocs. Escolta, Giselle, té alguna cosa a veure la Giselle i la Tània o no?
Sí, òbviament. Quan el càsting va ser, ens van donar ja sis monòlegs, i tot era cada personatge. I jo vaig llegir la Tània i vaig dir, és que aquest personatge l'he de fer jo. I per què? Perquè és una tia que tiene mucho carácter, que va canviant del català al castellà, que sembla una tonteria, però jo ho faig molt també.
Té, bueno, no sé, té com aquest power que podries dir, així parlant malament, que és una mica choni, però bueno, jo no em considero que sigui una choni o no sigui una choni, però té com esta fuerza, este descaro, que jo m'identificava bastant. I és una tia que està molt malament, però la tia fa com si nada i sale mucho de fiesta i no le pasa nada, però és mentida, fins que arriba a un punt que ja no pot controlar i diu que no vol sentir res. Tot ara de la fiesta o no?
A mi molt. Ara he frenat, perquè aquest any m'he posat molt a tope i també faig molta dansa i si surt de festa el cuerpo no rinde, m'entens? Llavors he frenat una mica, però m'encanta, m'encanta la festa, ballar. Clar, ballar és el teu. Per això. Sortir de festes és anar a sortir i treballar, ballar. No, tal qual, tal qual. Totes les meves amigues fumen, jo no fumo i sempre se'n va tothom a fumar i jo em quedo sola ballant a la pista, a mi m'és igual.
Que bé. Escolta, i quan veurem l'àlbum de la Giselle i Caral? Doncs m'agradaria... M'agradaria d'aquí poc. És que ja les tinc quasi totes fetes, només les he de produir. O sigui, que a més a més, composes. Sí, composo. O sigui, no ets ballarina i actriu i cantant, és que a més a més ets músic. Sí, sí, sí. Què toques?
El piano i la guitarra. Però no, o sigui, vaig estudiar piano quan era petita, bastants anys, i al final l'ho vaig deixar, però segueixo tocant-lo així. Jo sóc a la casa. La Caral, que va ser la que ens va posar en contacte amb la Giselle, és una escriptora, és, com ho diríem, és una... Poeta. Sí, això, però a més a més és una dona que treballa per la cultura, la promoció de la cultura i tal. Tu creus que això pot ser genètic o no? Perquè, clar...
Sí i no, perquè, per exemple, el meu pare, sí, perquè som germanes de pare, i el meu pare no... O sigui, el Josep Morros, ell és un tio molt graciós, podria haver sigut còmic, jo sempre li dic que podria haver sigut còmic, però no, no, tenen uïdon de gent, és que això suposo que és el que ens ha ajudat a les dues, però no. L'únic que jo crec que mi germana, que sempre ha estat tan dins de la cultura, per mi ha sigut un gran referent i és com una mica també la que m'ha ensenyat tot aquest món, també aquesta figura femenina, molt forta, molt important per mi.
Jo dic que el Maresme en general, i Vilassar en particular, és un cas molt a part. És a dir, a Vilassar aixeques una rajola i et surt una ballarina, una actriu, una cantant, un músic, un no sé què...
No, no, és molt fort. Jo sempre ho dic. Quan dic d'on ets jo, de Vilassar de Mar, que mira, hi ha aquest artista, aquesta, tal... No, no, és molt fort. És que si us juntéssim a tots no hi cabríem. No hi cabríem. Però és preciós. Jo crec que és per aquest sentiment de poble, el mar, no? Tu s'hagués de la sèrie aquesta de TV3, com si fos ahir? No. Bé, jo tampoc, perquè per la distància no la vom veure. Però és curiós perquè aquesta temporada, la primera entrevista que vam fer, ja són 18 temporades de programa, la primera entrevista que vam fer va ser a 5 actors de Vilassar, tots homes,
en aquest cas, que els 5 surten al Com si fos ahir. A part de Barcelona, a les ciutats grans, hi ha algun poble a Catalunya que aporti 5 actors en una sèrie de sobretaula. Però és que, clar, l'Anna Casasola i tu, que em sembla que no els coneixeu, cantants, actrius, ballarines, les dues al TNC, amb dues produccions seguides. Això és que aquí, Vilassar, què passa, Vilassar? I que haguem coincidit, és molt fort, perquè quan ella estava fent funció jo estava sejant al costat. No es va conèixer? No.
No, no coincidíem. És curiós, eh? És curiós. Però, clar, no tot serà el teatre nacional.
No, però no passa res. Vull dir, hi ha molts teatres que m'encanten. Quin teatre t'agradaria? A Madrid em sembla que t'agradaria. Sí, per feina sí. Jo només aniria a Madrid si tinc feina. Perquè a mi m'agrada viure aquí. Sí, home, clar. Jo dic a treballar. Sí, però hi ha gent que li agradaria anar-se'n a Madrid. A veure, jo sempre dic, t'agrada anar a passar el cap de setmana. Igual, m'agrada molt anar a Menorca i a Ibiza. Sí, sí, vés a treballar, doncs, clar, una cosa és anar a passar el cap de setmana. Però tu a quin teatre dius? Hòstia, aquest teatre i algun dia...
A mi m'encantaria, trobo que la sala Becket és molt guai, per exemple, el poliorama també està bé, i a mi sempre he tingut un somni, perquè també he estudiat teatre musical, d'actual Tivoli. És tan bonic el Tivoli, és preciós, m'agradaria tant. Però el món del musical també és un altre... Ho he estat de la ràdio. Sí o no? El Tivoli és maco, és molt bonic. És molt bonic, perquè és així antic, té aquesta estètica de teatre d'abans. I algun musical, allò que dius, aquest musical, m'encantaria fer-lo.
A mi, el despertar de la primavera sempre m'ha agradat molt, perquè és així de petit, mitjà format, adolescents, molt coral, és preciós. A mi, jo el vaig veure en directe i em va canviar. I tu vas dir, oh, això. Jo vull fer això, sí. És el tipus de musical que m'agradaria. I si no, el que vam fer fa no molt, que era... Ai, com es deia? Bueno, que sortia la Mariona Castillo... Era preciós, també. No sé, el polígram el vam fer. No me'n recordo el nom, ara, però era molt bonic. Jo també soc molt dolera, bon nom.
Sóc horrible amb els noms. Jo també. Amb les cares no, em quedo molt de les cares, però el nom de la persona... Jo també, jo també.
Tarcius, ja no la podem veure al Nacional, però sí que la veurem de gira, i esperem que aquí al Maresme, i esperem que, jo què sé, a Vilassar... A Mataró pot ser. A Mataró és bastant probable. A Vilassar estaria molt bé. És que estaria obligat. Sí. Obligat seria. Giselle Morros, un autèntic plaer haver-te conegut. Gràcies. T'espero perquè m'expliquis coses quan tu vulguis, i us espero a les germanes Morros perquè m'heu explicat aquest algú, que tinc unes ganes d'escoltar-lo brutal, eh? Sisplau, estaria superguai. Doncs aquí us espero. Vale, moltes gràcies. A tu, que vagi molt bé.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió, divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? No.
Sabies que Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassadencs, en col·laboració amb Vilassa Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Jo m'he acabat amb el teu permís, agafo els comentaments parlant de tot del nostre material per arrencar la propera mitjana. I parlarem de llegendes i parlarem del maresme, clar, quan parlem de llegendes, vulguis o no, a tots i totes ja ens ve al cap una predisposició, no sé si romàntica, morbosa o encuriosida, i si parlem del maresme, doncs, evidentment, és la nostra comarca.
Doncs ja ho tenim tot lligat. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme acaba de treure un e-book amb un recull de les llegendes més fantàstiques i més misterioses que amaga, diu, el Maresme, la nostra comarca. I tot això ha estat parit, ha estat dissenyat, ha estat escrit per l'Anna Penya, a qui saludarem ara mateix. Anna Penya, molt bon dia. Molt bon dia.
Llegendes i Maresme. Dèiem ara en la presentació que la llegenda, ja quan sentim llegenda, ja vulguis o no, ens posem en una predisposició com a mínim. Crida l'interès i si sumem la nostra comarca tenim aquí un win-win, un 1 més 1 igual a 2. Què és una miqueta aquest íbuc, aquest compendi que s'ha realitzat? Com tu ben dius, el Maresme és ric en llegendes
I aquest e-book, el que jo he pretès és fer una selecció totalment subjectiva, basant-me sobretot en aquells temes que tinguessin més atenció pels nens. Fantasmes, pirates, dones d'aigües, bruixes... Són lleixendes ja explicades, ja publicades, sobretot per en Ramon Coll i l'Alexis Serrano. I el que hem fet ha sigut donar-li un embolcall diferent amb aquest personatge tan maco que és la iaia del Maresme.
Ara parlarem d'aquesta iaia al Maresme. A qualsevol cas, explica una miqueta com arriba la teva relació amb el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i decidiu, doncs, imagino ajuntar esforços per fer aquest e-book. Doncs mira, aquest va ser un encàrrec que em va arribar de l'Aides Plugues, del Consorci de Promoció Turística del Maresme. Ja tenien aquest personatge tan original com la iaia i el volíem dinamitzar.
Ells havien fet una titella, la volien dotar de contingut, així que vaig començar escrivint un guió, una sèrie de contes basats també en llegendes del Maresme, per quan convidaven la titella de la iaia a visitar una biblioteca, participar d'alguna fira, i a partir d'aquí va sorgir la proposta de fer aquest llibret perquè la iaia expliqués una selecció de llegendes del Maresme a les famílies. En total, quantes són? Quantes trobem en aquest e-book, Anna?
Bé, en trobem unes quantes. De fet, li hem donat com un format de calendari, també per reforçar aquesta idea que el Maresme, quin sigui l'època de l'any, tens activitats per fer i llocs per descobrir. Hi ha com a mínim una llegenda per més. Però n'hi ha més, però com a mínim una per més. Més de 12, segur.
És un bon detall perquè combina una certa recerca, anava a dir històrica, segurament també mitològica, i també ha acompanyat una mica per poder-ho vestir a un públic, diguéssim, per tots els públics, però especialment, com deies, pensat molt per infants. Això ha costat una miqueta l'hora de redactar o ha vingut rodat?
Bé, sempre t'has d'adaptar al llenguatge pels nens, paraules senzilles, sense grans rebomboris, amb frases curtes i, sobretot, amb un objectiu molt clar i és que quan els nens ho llegeixin, ho entenguin tot
i sobretot que s'engresquin a seguir lleixint i a voler conèixer aquell territori del qual estem parlant. Si parlem d'un castell que els desperti la intenció d'anar-ho a visitar, la curiositat d'anar-ho a visitar, si parlem d'un lloc, d'una fira, d'algun fet en concret, que darrere hi hagi també aquesta intenció d'engrescar-los a descobrir el territori, no només la lleixenda, sinó també el territori que emmarca aquella lleixenda.
Quan parlem de llegendes, a vegades segurament ens vénen al cap potser alguns rius, més cordilleres piranenques o boscos, ara estic pensant en els de ceba, viladrau, etcètera, però al Maresme també tenim i tenim de tot, podríem dir que tenim una comarca rica en aquesta mena, deixem-ho dir així, de folclore,
Sí, ja he dit que sou un lloc ric amb llegendes. De fet, el problema va ser meu per poder fer aquesta selecció i triar les que poguessin cridar més l'atenció. I ja he dit que ha sigut, sobretot, un tema subjectiu més d'anar a buscar aquella temàtica o aquells personatges que poguessin agradar més als nens.
Me les he vist i me les he desitjat per poder fer la tria i deixar fora alguna, deixar una altra, perquè la veritat és que en tenim moltíssimes. Imaginem que segurament un dels eixos és el castell de Borriac, aquest castell.
que tenim aquí a la vora, des de Vilassar de Mar, eix també de vida, no només esportiva, sinó també social, i en el qual es fan un munt d'excursions, un munt d'activitats. Què ens pots explicar del castell de Borriac, Anna?
El castell d'en Borriac és ric amb lleixendes de tot tipus. No només és un lloc magnífic amb unes vistes esplèndides, sinó que teniu lleixendes relacionades amb pirates, relacionades amb bruixes, amb tresors amagats, amb dones empoderades. El castell d'en Borriac és una mina...
de lleixendes i totes ben maques. Això deu venir segurament per l'enclau que té, pel posicionament, pel castell en si. Una miqueta creus que és una mica a l'escenari idoni? Hi ha alguna cosa de veritat en aquestes lleixendes que tenim aquí concretament pel que fa al castell de Borriac? Bé, totes les lleixendes tenen algun...
context una mica històric. Clar, quan parlem de pirates, doncs és cert que al Maresme heu patit molt les incursions pirates, que inclús al naixement d'alguns pobles ja estan relacionats amb la pirateria, totes les torres que teniu de defensa de guaites relacionades amb la pirateria, llavors, bueno, aquestes jaixendes també es nodreixen d'aquesta part històrica. I després hi ha altres, bueno, ja relacionades més amb
amb el folclore, amb els misteris i amb aquesta predisposició de la gent davant del mal, les bruixes, les dones d'aigua, això ja és una part més folclòrica que no real. Hi ha de tot, hi ha de tot.
Sense entrar en massa detall, tampoc volem fer espòilers, però ens podies, no sé, explicar o referir o narrar alguna de les llegendes que tinguin al castell com a protagonista, com a excusa o com a escenari? Doncs mira, hi ha una que m'agrada molt perquè precisament està protagonitzada per una dona, que és una dona bona, perquè habitualment amb les llegendes les dones sempre surten en el...
en el personatge de bruixa, de dolenta, de dona d'aigua, vull dir, ens posen en aquest paper, però hi ha una, precisament del castell, que està protagonitzada per la caslana del castell, que va ser una dona avui diríem empoderada i que les va fer passar magres a un conjunt de pirates que volien atacar
al castell durant la nit. La pobra dona estava sola, que tothom havia marxat i hi havia quatre persones allà al castell i es van veure atacats a la nit i el que van decidir és agafar tot l'oli que poguessin trobar i posar totes les muralles plenes d'oli perquè quan a la nit els pirates volguessin pujar al castell amb unes escales de fusta comencessin a relliscar i d'aquesta manera es va espantar tot sempre.
És una dona ben empoderada i protagonista d'una lleixenda magnífica del castell de Burriac. Home, celebrem que aquí tinguem una dona que ja hagi tingut la capacitat de protagonitzar una viqueta per bé, posem entre cometes, alguna acció important, perquè és cert, tal com deies tu, segurament per a moltes tradicions, probablement catòliques, etcètera, etcètera,
Doncs la dona, la salatillada, bruixa, fatillera, dones d'aigua, etcètera, etcètera. Quina diferència podríem trobar entre bruixa i dona d'aigua, per exemple, Anna? Doncs mira, les bruixes eren les encarregades de conjurar tot tipus de tempestes i de conjurar el mal i de fer tot tipus de...
de malifetes. En canvi, les dones d'aigua tenien un aspecte més femení, sempre les representen amb aquells cabells llargs, amb aquells vestits sedosos, que dansaven, vull dir, hi ha un...
un imaginari molt diferent entre una dona d'aigua, que se la presenta com un ésser així molt femení, molt eteri, en canvi les bruixes, que quan tu penses en la bruixa ja tenim tots un referent ben marcat a la ment, amb aquelles pigues, amb aquells nassos i amb aquells riures que ja t'esgarrifen.
Abans de ser aquí, amb més aspectes de la comarca, també m'agradaria, perquè m'ho comentaves abans fora de micro, has parlat d'aquesta nit plena d'oli per evitar que els pirates entressin al castell de Borriac, però també tenim una nit i un personatge de Vilassar de Mar com a llegenda, no? És així? Doncs sí, i també és una llegenda relacionada amb bruixes.
que, bueno, ja et dic que les bruixes aquí al Maresme, ara per Halloween, no sé com us ho heu fet, perquè teniu un munt de lleixendes amb bruixes. I aquesta té com a protagonista un noi que era de Vilassar,
i que el pobre era un pescador que va sortir amb la seva arca a pescar calamars i que de cop i volta es va quedar el pobre noi dormit, ell va despertar un soroll ben fort i va veure com tenia unes bruixes a bord de la seva barca que bufaven amb molta força per moure el vaixell mar endins i ben sorprès es va adonar que van acabar arribant a
a Amèrica, i el pobre noi, que es deia Paroi, allà amb garet, amb silenci, semblant com les bruixes s'enlairaven fins als núvols per fer ploure o pedregar, i després que les bruixes ja es van avorrir, van decidir tornar, en pensa el viatge de tornada cap a Vilassar. Quan el sol ja sortia, van arribar a Vilassar, i el pobre noi, allà amb mitja magaret a la seva barca, quan va treure el cap, va veure que les bruixes ja havien marxat,
doncs va tornar tot espaurvit cap a casa per explicar a tothom que havia anat i havia tornat a Amèrica en una sola nit envoltat de bruixes. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do amb aquesta llegeta. També ho lligàvem amb el castell de Borriac. Hi ha, imagino, molts més castells al Maresma que tenen alguna significació especial, no?
Sí, no només castells, és que els boscos mateixos, salts d'aigua, inclús creus, penyes segats, vull dir, la mateixa orografia també ha servit moltes vegades per donar peu a moltes de les llegendes.
I alguns éssers fantàstics, no? També ho podem trobar en aquest e-book, insistim, fet de la mà teva amb el Consorci de Promoció Turística de la Maresma, a més a més amb les illustracions d'en Jaume Blanc, doncs també, no? Sí, i en Jaume ha fet una tasca magnífica amb aquest personatge de la iaia, il·lustrant tot el text,
i ara no sé què m'has preguntat, perdona Sí, els éssers fantàstics que el Jaume Blanc diu ser un ésser fantàstic per les il·lustracions però avui els éssers aquests fantàstics que trobem en aquest tracullat llegendes Sí, en Jaume ha fet una tasca realment magnífica il·lustrant tot el llibret perquè l'imaginari d'éssers fantàstics és molt ampli
Però hi ha un, més que un és el fantàstic, jo diria que un company imprescindible de la iaia que es parla poc i que és el picotet, que és aquest ocell que a més serveix per donar molt de joc sempre en els textos i és aquest ocell que sempre acompanya la iaia en totes les seves aventures i també il·lustrat per en Jaume. I la Creu de Canet també ha de ser un dels eixos importants d'aquest recull, Anna.
Doncs sí, perquè comencem precisament el nostre calendari de llegendes allà, el mes de gener, mirant el mar.
perquè, no sé si ho saps, però hi ha una lleixenda que diu que hi ha un vaixell fantasma que s'apropa sempre pel maresme i que qui el veu té mala sort per tot l'any. O sigui que la iaia va allà mirar des de la creu, no troba el vaixell fantasma i sap que el proper any serà un any magnífic perquè no ha albirat el vaixell fantasma.
Ostres, doncs haurem d'estar atents des d'aquí, des de l'alçada mar, mirant el mar ara mateix, l'estic mirant i de moment, Anna, no veig cap vaixell d'aquests. No veig cap vaixell negre, amb veles negres i amb calaveres penjants. De moment, si el veies, t'asseguro que truco i segur que tens algun remei. A tu, Anna, com a...
en aquest cas escriptora, tot i que tens formació de periodista i també d'historiadora. Quina és la llegenda, la història, el missatge que més t'ha cridat l'atenció mentre has realitzat aquesta tasca? Quina ha sigut allò que dius, ostres, que bonic això? Bé, mira, ara com ja s'apropa Nadal, hi ha una que a mi m'agrada molt i és la del castell de Palafolls.
perquè la lleixenda diu que sota el castell hi ha amagat un tresor d'or i que només el pots anar a buscar la nit de Nadal abans que el rellotge toqui les dotze campanades. Que si toca l'última campanada i tu no estàs a més de cinc quilòmetres del castell, tot el que t'hagis endut en comptes d'or es converteix en pedra.
I a mi aquesta idea d'anar a buscar un tresor la nit de Nadal és una idea que m'encanta. O sigui que convido a tothom aquest Nadal perquè com encara el tresor diuen que continua, doncs si no tenen cap plan per fer, doncs apropar-se al castell a buscar el tresor. A mi la idea aquesta de buscar un tresor amagat una nit de Nadal és una idea que m'agrada molt.
I tant, doncs ja hi podríem anar. M'imagino que deu ser el centre d'atenció en trobades, no sé, familiars, en les quals hi hagi canalla petita. Segurament has de ser com un pou... Una manera d'anar a baixar els torrons i els canarons, o l'escudella. Una manera d'anar a passejar també el dia de Nadal i baixar tot el menjar. Segur...
Per acabar, Anna, agrair-te que hagis estat amb nosaltres. Entenc, es desprèn que has hagut disfrutar bastant durant tota la tasca per realitzar aquest compendi.
Doncs sí, per mi ha sigut un autèntic plaer i a més un luxe que hagin comptat amb mi una vegada més per donar veu a aquest personatge tan maco com és la iaia. Jo molt, molt agraïda i espero que tothom gaudeixi molt d'aquest e-book i sobretot deixa'm dir una cosa i és que el Consorci
ha publicat també una versió que no és una versió estàndard, la gent es pot descarregar el e-book amb una versió estàndard,
però també hi ha una altra versió que està adaptada i això em sembla una idea magnífica per arribar a tothom, per ser més inclusius. Hi ha una versió que és de lectura fàcil, així més simplificada per persones amb dificultats de lectura o amb trastorns de comprensió, inclús a persones que estan en aprenentatge de la llengua.
Això s'ha fet amb la col·laboració de la Fundació Maresme i penso de veritat que és una bona manera d'arribar a tothom i d'incloure a tothom perquè aquestes lleixendes que té el Maresme arribin a la major part de la gent, que arribin a tots.
I tant que sí, subscrivim les teves paraules. És moment d'anar fent cada cop més passes per aconseguir aquesta integració. No sé si m'acaba d'agradar massa la paraula integració, però en fi, que aquest missatge arribi a tothom que només faltaria. Algun projecte més, Anna, que ens puguis explicar, que ens puguis avançar?
De moment estan sortint projectes per aquí a la zona del Maresme, però encara no puc confirmar res, però potser surt per aquí alguna visita teatralitzada per l'estiu que em faria molta il·lusió que es pogués portar a terme. Si surt ja et contacto i t'explico.
I tant que sí, que no es quedi en una llegenda, eh? Ens contactem, ens parlem i segur que ja estem frisant per aquesta proposta que, com comentaves, Anna, s'ha d'acabar de lligar i d'acabar de tancar. Anna Penya, moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estoneta amb nosaltres en el nostre matinal de Vilassar Ràdio, parlant de tot, xerrant una miqueta de llegendes, de bruixes, de dones d'aigua i d'aquest meravellós resum, aquest... aquest...
calaix, podem dir, en el qual hi ha una mica més d'una llegenda del Maresme per més. A vosaltres per convidar-me, moltes gràcies. Gràcies, que vagi molt bé, merci.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. 6 minuts, la 1a.
En el moment que Televisió de Catalunya publica una última hora, el govern prohibeix anar a la natura als 91 municipis que estan a menys de 20 quilòmetres del focus de la pesta porcina africana, és a dir, Collserola. Per tant, el govern insistent prohibeix anar a la natura als 91 municipis del radi de 20 quilòmetres que estan en el radi de la pesta porcina, en el focus de la pesta porcina africana. Per tant, a Collserola hem de mirar que aquest cap de setmana, si algú té previs en el bosc, doncs té una mica complicat, això, eh?
Amics, amigues, que la música i la marxa us acompanyi sempre quan la música i la marxa no estiguin al peu dret i al peu dret a l'accelerador. Això vol dir que molt de compte si marxeu, si no marxeu també, molt de compte. I que us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Dilluns, festiu, demà també és festiu, encara que també demà i dilluns hi haurà alguns comerços, bastants comerços que tindran les seves portes obertes, les previs de Nadal, ja se sap, eh?
Doncs demà festiu, dilluns festiu, nosaltres dimarts a les 10 ens hi tornem a posar. El meu nom, Jaume Cabol, edició d'avui la número 2263. 2263 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Amb bones mans us deixo. Joan, Scopet i Robert Malfa ens acosten l'actualitat local i comarcal. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
Ja sabeu, per estar assabentats i assabentats, de què passa i ha passat per Vilassada Marri al Maresme, una del migdia 3.57 de la tarda a l'informatiu Crònica. Com ens inspirem per arribar a la una del migdia? Estrenem Nadal. Doncs mira, estrenem Nadal, una Nadal col·lectiva de diversos artistes. Es diu Quan Somrius. Una Nadal col·lectiva amb Quan Somrius, així estrenem les Nadales.
Gràcies per la vostra confiança. Insisteixo en les felicitacions. Avui, si m'ho permeteu, el meu nebot gran que celebra el seu aniversari de part de tota la família i tot l'equip de la ràdio. Amics, amigues, dimarts a les 10 en punt. Ens ho expliquem tot. Que vagi bé. Sigueu feliços.
Ara que les fulles ballen, danses el racó. Ara que els carrers estan de festa.
que no em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat. És nadar al meu costat.
Nites fa més freda quan t'abraces el meu cos. I les llums de colors m'il·luminen nit i dia. Les encens amb el somriure quan em parles amb el cos.
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersey i un cabell llarg.
Has dit que mai més tornaries el temps per la gent anar passant? Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat? És negar
M'intenta veure quan la nit es fa més neta, quan m'abraço el teu cos i les llums de colors m'il·luminen nit i dia, la sencera del teu somriure quan et parlo amb el cos.