Les notícies de les 10. Benvinguts a aquest primer contacte amb l'actualitat.
Avui, dimarts de 8 a 9 del vespre, emetrem una nova edició de la tertúlia política. Govern i oposició faran balanç de l'acció de govern en el darrer any, després del canvi de govern a l'Ajuntament de Vilassalamar. Canvi de govern que, recordem, va ser el març de l'any passat. També govern i oposició debatran sobre quins haurien de ser els objectius de cara a aquest darrer any de mandat.
La tertúlia serà conduïda per Jaume Cabot, director d'aquesta casa de Vilassar Ràdio. Recordeu que demà tindreu un ampli resum d'aquesta tertúlia a l'espai crònica. Una tertúlia que podreu sintonitzar, recordeu, de 8 a 9 del vespre en aquest mateix punt del dial, 98.1 FM i a través també online d'internet mitjançant la nostra senyal vilassarradio.cat a través del nostre web.
Divendres el govern en català portarà aprovació al Parlament el projecte de pressupostos de 2026 en un Consell Executiu extraordinari. Ho va anunciar Salvador Illa, el president de la Generalitat, durant l'acte d'assignatura del pacte entre governs, sindicats i empresaris pels pressupostos. Comença d'aquesta manera el curs parlamentari d'uns comptes acordats amb comuns
Oriol Junqueras va anunciar dissabte que actualment no es donen les condicions per negociar els pressupostos, atès que consideren
la negativa del govern espanyol a cedir la recaptació de l'IRPF a Catalunya una línia vermella. Aquesta mesura encara depèn del govern espanyol, forma part dels acords per la investidura de Salvador Illa. Malgrat que el president va reformar el seu compromís a fer complir la mesura, Esquerra Republicana de Catalunya va deixar clar dissabte que no se'n refia.
Si arriba a judici, la dona del president del govern espanyol, Begoña Gómez, finalment no serà jutjada per un jurat popular. L'Audiència Provincial de Madrid ha anul·lat la decisió del jutge Juan Carlos Peinado que un jurat popular es fes càrrec del procediment judicial. En una interlocutòria coneguda ahir, el Tribunal avala els recursos interposats per la defensa de Begoña Gómez, investigada des de 2024 per delictes de corrupció, tràfic d'influències, apropació, indeguda i introsisme.
Segons el text peinado ha de fer marxa enrere perquè no ha reunit indicis racionals de criminalitat que justifiquin la continuació del procediment. Els magistrats conclauen que després d'un any i mig d'instrucció no és admissible que valgui la mera versemblança de la denúncia i que la tesi d'acusació encara no té prou consistència.
L'òrgan judicial sobrat, ja que no és assumible, transforma la causa en un procés perjurat sense que Peinado hagi plasmat una mínima delimitació fàctica dels fets sota sospita i sense que hagi concretat la base incriminatòria. La interlocutòria i els magistrats
De la secció 23 han estimat parcialment els recursos d'apel·lació de la defensa de Begoña Gómez i dels altres dos investigats, l'empresari Juan Carlos Barrabés i l'assessora de Gómez a la Moncloa, Cristina Álvarez, per falta d'indicis de criminalitat.
Futbol al Girona continua sumant i allunyant-se de la zona de descens. Ara està a 6 punts, però l'empat a 2 d'aquesta passada nit contra l'Alabés no ha deixat contents els de Michel, i és que han estat capaços de remuntar un gol inicial dels bascos i posar-se un a 2, però al darrer minut l'Alabés ha empatat i els ha deixat la sensació que tornen de victòria amb dos punts menys. A les 11 del matí no ho contacta amb la informació.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia.
Sense funda. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. Però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar la Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i ho saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
Matí de dimarts és 24 de febrer de 2026. Ens anem endinsant a la setmana i ens acostem a la recta final del mes de febrer. El mes més curt de l'any, val a dir-ho. I aquest mes que una miqueta aquests dies són preludi de la primavera. Tenim uns dies que, sobretot a les hores centrals del dia, les temperatures són en pèl més altes del que haurien de ser. A primeres hores tenim temperatures normals per l'època, entre 9 i 10 graus. Però el termòmetre mira amunt
sobretot quan ens anem espostant a les hores centrals del dia i el sol es va imposant. Parlant del sol, el sol es va imposant, però avui hem tingut una sortida de sol a dos quarts de vuit del matí de postal històrica. Hi ha gent que viatja molt i està molt bé, està meravellós.
Estupendo, que deia aquell. Viatge per veure grans sortides de sol. Escolteu, si sou d'aquí no cal viatjar gaire per veure una sortida de sol espectacular. Us ho recomanem. Els que la poden veure perquè els horaris li van bé i els que no, val la pena a vegades posar-se al despertador allò a un quart de vuit del matí per veure la sortida de sol, que avui ha estat espectacular.
Temps tranquil, temps assolellat, temperatures, insistim, més altes a les hores centrals del dia del que hauria de ser un mes de febrer, però això no vol dir que l'hivern hagi marxat ni molt menys. Ahir ho explicàvem, el 2010, tenim un febrer més o menys igual que ara i el mes de març, concretament el 8, el 8 de març va caure una nevada espectacular. Per tant, no és que hagi de passar el mateix, però com a mínim sabem que l'hivern encara no ha marxat i això els serveis de meteorologia...
ens ho expliquen sovint. Precisament cap al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme anirem de seguida perquè en Joaquim Serra ens faci la previsió de cara avui, de cara als propers dies. Saludem també Joan Escofet, ell és el cap dels serveis informatius de Vila Serrati i amb ell cada dia fem el poc ens passa.
L'actualitat i els seus protagonistes, l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui, un dia més, pugem al DeLorean i ens repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio un dels portaveus del col·lectiu socialista de Vilassar de Mar. Ahir, a primera hora del matí, la redacció d'aquesta casa va rebre...
Una informació, un correu electrònic en el qual hi havia el manifest fundacional del col·lectiu socialista Vilassar de Mar.
formen el col·lectiu socialista de Vilassamar junt amb altres persones. De fet, aquest manifest fundacional ens expliquen els objectius i està, doncs, subscrit per a diverses persones. I, a més a més, les persones portaveus, en aquest cas, els sotacinants són Albert Bartrolí, Núria Paricio, actuals regidors no adscrits, i Quico Zamora, un històric també.
socialista del nostre poble. No en va, va ser cap de llista l'any 2019 i Quico Zamora serà el portaveu que avui passarà per la ràdio per parlar del naixement del col·lectiu socialista de Vilassar de Mar com a projecte municipal independent.
11 del matí, com cada dimarts, Tartuli, avis i aies. Avis i àvies es posen davant del micro per parlar amb la seva particularitat i peculiaritat sobre els temes d'actualitats. Modelats i dirigits durant 60 minuts per la Mar Vilamajor. Avui, ni addictes solitaris, parlem d'addiccions amb la Montse Martínez des d'Àdic Badalona cada 15 dies, ni la imatge ets tu amb Isabel Cabarrós des de Mipo, un exclusiu al món de la moda.
Cap de les dues poden ser-hi, però sí, que atenció, com diem que el Maresme té absolutament de tot i parlem de persones, també. La Carlota Caimer és una maresmenca.
Estic segur que aconseguirà el seu objectiu. Ella, doncs, forma part d'una expedició femenina 100%, i no només per això és notícia, eh? Doncs que a través d'una sèrie de viatges volen veure com es viu a l'espai, sobretot a mar. Ens ho explicaran en una entrevista espectacular. El seu objectiu, claríssim, viatjar a l'espai. Doncs la Carrota Caimers és entrevistar de pan Joan Escofeta, el punt del migdia.
I a dos quarts d'un als últims minuts, com sempre, i cada dimarts els dediquem al company i amic crític de cinema i televisió, Xema La Saga. Amb ell parlem de les sèries, de pel·lícules, de documentals. Xema La Saga, aquest dimarts ens parla de les pel·lícules interessantíssimes que podem veure a les sales aquests dies, sales de cinema. Doncs aquest és el menú, el menú de dimarts. És 24 de febrer de 2026, 11 minuts per damunt de les 10. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2018.
304, 2.304 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ja ho tenim tot a punt, tenim el motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps!
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Dies avorridots pels serveis de meteorologia. Amb ells els agrada la pluja, el vent, la marxa. Tenim uns dies de tranquil·litat meteorològica. És així o no és així? Joaquim Serra, en directe. Molt bon dia.
Bon dia, el temps avui ha de continuar marcat com ahir pel temps estable i per l'ambient assolellat en presència d'alguns núvols prims. En conjunt, una situació meteorològica estable que ens acompanyarà durant tot el dia amb vents fluixos. En conjunt, aquesta tarda lleugerament moderat el vent de Garbí cap a la costa del Maresme Nord, però en general els vents bufaran febles i, per tant, la situació marítima s'ha de mantenir
General també força tranquil·la. Aquest matí mararrissada, aquesta tarda amb petites arees de marajol poc destacables. Per la seva banda, les temperatures avui encara poden pujar un palet. Ahir van pujar les màximes cap als 20-21 graus. Avui es podrien fregar els 22 en alguns punts de l'interior de la comarca, que és on pujaran més les temperatures a prop de la costa. La temperatura de l'aigua del mar força fresqueta entre els 13 i els 14 graus farà que la temperatura no pugi tant. I, de fet,
De cara a demà, demà passat i divendres, molt probablement hi haurà presència de núvols baixos a conseqüència d'aquesta entrada d'aire càlid que tenim en alçada i en contrast amb l'aigua del mar força més freda pot formar aquests núvols baixos, algun petit banc de boira costaner fins i tot al llarg dels pròxims dies.
Això vol dir, de retruc, que de cara demà, amb vents més fluixos que bufaran de mar cap a terra, tindrem temperatures sensiblement més baixes. Si avui parlem de màximes de 20-21, puntualment 22 graus, demà quedarien entre els 16 i els 17 on més pujaran.
doncs es notarà el descens amb força més humitat, amb un ambient, per tant, més fresquet. Situació marítima molt tranquil·la, novament, de cara de mà, amb mare arrissada, i pel que fa demà passat, la jornada de dijous, doncs el que dèiem també.
possuïtat d'alguns núvols baixos, algun petit banc de boira matinal, costaner, poc important i amb unes temperatures que encara podrien baixar una miqueta més entre dijous i divendres. La situació marítima molt tranquil·la, mar plana o arrissada, de cara a dijous i també de cara a divendres, sembla que el cap de setmana es mantindrà aquesta abonança a l'espera, que de cara a la setmana entrant haguem de parlar d'alguns canvis, sobretot cap a mitjans i la recta final de la setmana.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Informació àmplia i puntual. Servem ET Omar del Consell Comarcal del Maresme, centre de referència meteorològica de la comarca. Demai tornem a la mateixa hora. Anem afinant de cara. Meitats de la setmana que ve queden molts dies. La previsió és de llarga distància. Ja estarem al mes de març i possibles canvis, com dèiem, en el temps. Gràcies, Joaquim. Serà fins demà a la mateixa hora. Que tinguis molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10 del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Al Parlant de Tot, poc ens passa. Moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Passarà el mateix que Joaquim Serra, tu.
Què li ha passat? No, no, no, avui et passarà el mateix. Aquí dintre a la ràdio sempre diem que fa molta calor, sempre, sempre. Hi ha dies d'hivern que has de posar l'aire acondicionat. És rara la vegada que aquí han de posar la calefacció, és el dia que fa molt fred al carrer.
Joaquim Serra no fa cas als aires. Ell surt a la mitjanit a mirar com està el temps, els cumulonimbus, tot això, i se m'ha constipat. Té una veu de nas. I tu, tan tapat com vas avui, et passarà el mateix. Que no hagis sortit ja Joaquim Serra al mirar si ve la primavera. Potser sí, eh? A mirar l'hora, que em fa molta gràcia. Ja us saps que sempre fa molta gràcia, això. A tot fa gràcia, eh? A les quatre centis de la tarda. Va.
Són 4 anys ja de la guerra d'Ucraïna, eh? Molt trist, molt lamentable, eh? Molt lamentable. I allà segueixen, Jaume. Tu te'n recordes, Joan, quan hi havia una manifestació, no una, no, diverses manifestacions, aquí, i la saps també, eh? Van portar una noia ucraïnès aquí a parlar, van parlar amb diverses persones...
Es van fer diferents expedicions portant material als refugiats, a la frontera polonesa, si no recordo malament. I tu saps el que vam dir, no? I ho recordaràs perfectament. Això...
Anirà passant, anirà passant, i el suflet anirà baixant, els mitjans de comunicació cada dia se'n faran menys ressò i la guerra continuarà. I ja veus, quatre anys després l'espècie humana segueix matant-se allà i a molts altres llocs. Ningú diu res, ningú es manifesta de tant en tant. Ara perquè és l'aniversari fa quatre anys. Si no...
Podríem recuperar la poc ens passa del 24 del febrer del 2022, que segurament estàvem dient això, i desgraciadament continua tenint validesa. Sí, senyor. Bé, Joan, què tal? Mira que si assistiu, quasi.
Sí, doncs tenim aquí diferents situacions que ens han cridat bastant l'atenció. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos treballadors del Consorci de Transport Sanitari de Girona i n'han denunciat cinc més a mig d'un conflicte laboral amb l'empresa, però clar, què van fer?
van destrossar més d'una desena d'ambulàncies i van deixar més de 200 pacients sense poder ser atesos. Atenció, perquè, a més a més, les pèrdues econòmiques es poden enfilar pràcticament als 400.000 euros. És greu, 400.000 euros, però encara és més greu deixar 200 persones sense ser ateses, perquè això pot ser un delicte contra la salut. No entenc com tu...
Jo puc entendre que estiguis enflat, en aquest cas, amb la patronal. És com si ara ens emprenyem ara i et comencem a trencar micros i ordinadors, dius. Segurament tens altres vies absolutament legals per mostrar la teva indignació, però destrossar les pròpies ambulàncies, més de 10, allò que deies, a més a més tu...
deies ara, deixar 200 persones sense ser ateses, unes despeses, uns desperfectes de 400.000 euros, això és com si tu estàs jugant amb un equip en què hi ha el Messi, el teu entrenador et canvia, t'enfades i li trenques el genoll al Messi. Vindria a ser una mica això. I et dic una cosa. I te'n vas enfadar. Per molta raó que pugui tenir, a partir d'ara,
ningú els hi donarà, i segona, no els readmetran, o ara mateix no podran treballar, és a dir, tu pots fer una queixa, i dius, escolta, em queixo, i ho faig legal, i tu, doncs, tens el teu dret, i pot ser que tinguis raó o no, però tu segueixes treballant, en principi. Ara imagina que algú els hi diu, no, no, és que teniu tota la raó, però és que amb el que heu fet, ja no podeu... Jo és que si soc empresari, no els voldria la meva empresa. Perden...
tota la raó sens dubte les formes o estaven mal assessorats o realment és el que tu comentaves és vorejar un delicte no tenim coneixements com a mínim jo suficientment suportats per poder dir si això pot ser presumptament constitutiu de delicte o no però en qualsevol cas molt de compte amb aquesta notícia
I ja saps el que diem sempre, també, Jaume, en aquest tipus de situacions es fa l'efecte taca, l'efecte crida, molt de compte perquè si això es comença a posar una mica de moda, malauradament l'efecte repetició
pot fer que aquesta manera de queixar-se sigui absolutament lamentable, constitutiva, podria ser de delictes, sobretot, de deixar aquestes 200 persones sense servei. A més a més, com va a la sanitat pública, potser els hi van donar dia fa 3 anys. Tu estàs esperant fa 3 anys que arribi el dia i aquests senyors decideixen destrossar la seva pròpia ambulància. Vols dir que això no seria un imbècil del dia?
Tenim algunes altres opcions d'imbècil del dia, però si tu creus, tu ets el director d'aquesta casa. Si tu ara t'estàs imbacilant a sobre, fot-li!
Vinga, és una opció. Hi ha més? Tenim més, tenim més. I qui té el dubtós d'honor d'ocupar aquest espai avui? Tenim una dona napolitana. A veure, una dona de Nàpols, no? Una dona napolitana que va apunyalar el seu marit mentre estàvem veient un partit de la sèrie A italiana, un apassionantíssim Atalanta-Nàpolis. Què dius ara?
I el pobre home estava mirant el futbol i va començar a insultar el bar, començar a insultar la tele, allò que fem tots. Allò, burro! I la dona es va pensar que anava per ella. Oh! Primer li va llençar... Aquí hi havia mar de fons. Aquí hi havia mar de fons perquè...
Primer la napolitana, que no és una pasta, li va tirar les tisores al napolità. Sí. Poc mal li duria fer perquè va agafar una mena de ganivet, probablement de la cuina, i va apunyalar el pobre senyor que estava insultant aquest esporre.
Nacional. Aquí devia haver uns antecedents, que també cal veure amb el que passa que... Atalanta a Bergam, eh? Hòstia, però clar, estàs insultant a la tele. Ai, Atalanta a Nàpols, vull dir. Estàs allà... Sí, però diem que els equips... És el de més... El tio està insultant el bar, allò. És fora de joc, però que callaríssimo a mi italiana. Va fan cul, ho diuen molt allà. Exacte, allà. Diuen putana, també. Però ara tu imagina't ser...
Estàs allà al policia? Què ha passat? O el senyor de l'hospital. I que t'expliquin com han arribat a aquesta situació. Com ha arribat a la situació, eh? I el tio explica. Hòstia, és molt bo, eh? Puc comprar com a... Hi ha altra opció o no? Sí, home, no? I dos i tres. Vinga, fotem-li. Havia una vez...
Vinga, va, qui ho ocupa? Doncs, mira, saps que en breu... Segurament no ho saps, perquè jo tampoc ho sabia, però, en fi, és una notícia absolutament prescindible en les nostres vides. S'estrenarà en breu Torrente, eh? Torrente, aquesta saga... El dia 13, el dia 13. Torrente Presidente. Exacte, que opta a una possible presidència de l'estat espanyol. Doncs la consultora GAD3...
ha fet una enquesta i un de cada cinc espanyols escolliria Torrente com a president del govern. I a mi, que no m'estranya, i a mi que no m'estranya... És gravíssim, eh? És gravíssim, mira. Un de cada cinc, eh? El mundo entero se ha echado a perder.
I han tret la cançó, interfata per Taburete Torrente. Taburete, recordem que són els fills del tresorer del Partit Popular, eh? De Bárcenas. De Bárcenas, de Bárcenas.
Un grup de dubtosa qualitat, almenys pel que fa als meus gustos. Només està millor valorat aquesta possible candidatura de Torrente a la presidència de l'estat espanyol per Pedro Sánchez i per Alberto Núñez Feijo. Seria la tercera opció preferida. Seria el líder entre els votants de centre. Això també hauríem de matisar una mica què vol dir votant de centre entre 18 i 29 anys.
Que és una edat que només volen jugar entre 18 i 29 anys amb les generacions que hi ha avui en dia. I creuen també sempre els segons d'aquesta enquesta, GAD3, que Torrente seria la persona indicada per afrontar problemes seriosos de la ciutadania espanyola com la corrupció, l'habitatge o la immigració. És que poc ens passa. Poc ens passa. Per cert, m'estic...
No et diré preocupant, però sí, m'està sorprenent molt el poc cas que estem fent en aquesta secció, el poc ens passa, els terians, eh? Aquests que van d'animals, que algun gos els mossega, algun taxista els fa fora... Jo no et dic el que els hi faria perquè els hi passarà la tonteria de cop.
L'altre dia va haver-hi una concentració a l'Art de Triomf per anar a veure tèrians. No es va presentar cap tèrians i va ser acabant amb certs aldarulls de l'Art de Triomf una concentració de persones intentant veure tèrians que no hi havia tèrians. És a dir, absolutament lamentable tot plegat aquest fenomen, encara ho és més...
Jo no és que no li donaria ni la cobertura. Què vols que et digui? Jo, amb els Terians aquest, jo ho sento molt, acabaria ràpid. Acabaria ràpid. Escolta, el món se'ns en va de les mans, Joan. És a dir, a mi que et disfessis d'animal m'agrada molt. Però crear una corrent amb això, que puges al taxi, que vas d'animal, que et donen menjar com un animal. Només volen jugar, ells. Prou hi ha. No fan res, els Terians. Exacte, només volen jugar...
Però el món és molt millor avui perquè hem recuperat a Parpinyà la Rana Loca, aquesta fira de 43 tones que va ser robada fa uns dies, una fira que no tenia frents, va ser robada mentre era aparcada al municipi gironí de Sant Gregori, doncs ha aparegut la nostra Rana Loca. Oh!
Això ens fa molta alegria que hàgim recuperat aquesta Rana Loca. Perquè patíem, eh? Patíem molt, eh? Sí, sí. L'hem trobat a Perpinyà, eh? Era un domingo a la tarda i fui a los coches de choque. Esa Rana Loca. Que alegria calvoroto cuando se gana un perro piloto. Perro piloto. I l'altra, que era la chochona. Me gusta la chochona. No, no.
Han trobat la rana loca a Perpinyà, oi? Apuntaven que potser hauria anat a un altre país i n'haurien venut peces. Ah, Perpinyà, Perpinyà, perdó, sí, sí, Perpinyà. I saps qui la va trobar o no?
No ho sé, però segurament... Ja t'ho dic jo. El pare i el fill, Firaires, que els havien robat la Rana Loca, va dir, no pararem fins que la trobem. I la van trobar els dos! Sí? M'estàs dient que Dos Anjos Rodríguez, que és el propietari de la Rana Loca, va fer una recerca... En fi...
I espero que no trobin els que la van robar. ¿Por qué? Acabarían malament, eh. Rana loca, vine. Ven, rana loca, ven. La chochona, me gusta la chochona. Que alegría, que alboroto, cuando se gana un perrito piloto. Va, Joan, més coses, ya no caiguen.
Entrem en el Dilòria 1936, tal dia com avui naixia a Buenos Aires, Argentina, Luis Maria Aguilera, més conegut pel nom artístic de Luis Aguiler, que va ser, entre altres, llatrista i va posar moltíssimes cançons que tots i totes segurament ens vindran al cap.
Sí, senyor, sí, senyor. Un dels grans, també, eh? Sí, senyor. Doncs vinga. I una fem, és una fem, és una de les cançons que va fer famosa... Mira, perdona, perdona, aquí he trobat una versió del Cuando salí de Cuba. Cantava pel Welfo, mira. Bueno, cuando salí de Cuba...
Digues, digues. Doncs dèiem, una fem és una fem, una dona és una dona, que va ser una de les grans cançons de Michel-Jean Le Grand, compositor i arranjador francès que naixia del dia com avui de l'any 1932. Segurament tots i totes heu escoltat mil vegades. Una fem és una fem, perquè era això. I lo que opinen los demás está de más. Quién
No estoy yo por la labor.
Que es veu que els canos, ara que estem aquí amb confiança, i aquí sé tu i jo, es veu que els germans no. Perquè es veu que els volien tornar a reunir, l'Anna Torroja. Estava una mica, ella està en solitari, eh? Però es veu que els germans no... No caben de... Un viu a Londres i l'altre viu per aquí i es veu que... És que hi ha coses que a la vida fan mal. És a dir, ja ho saps, quan ho fas dius, això em passarà factura. Això no pot acabar bé mai. Això no pot acabar bé.
Tu ets més de Nacho o més de... De cap dels dos. De Cano. José Antonio o José María. José María. José María y Nacho. Per cert, cançó preciosa de Me Cano i ara estareu tots i totes tot el dia cantant Mujer contra Mujer. Et dic una cosa, eh, Joan.
A veure, a veure, no em pots dir, et dic una cosa amb aquesta cara picarona amb la que m'estàs mirant. Ara no, ara no. Però un dia d'aquests, és que ja t'ho he dit, si faràs un Joaquim Serra. Escolta'm una cosa, Joan, Mecano... És que no porto res a sota. Ah, ara ho estic veient.
Mecano té grans lletres i grans cançons, i té cançons que sonen molt bé musicalment, però escoltes la lletra i dius, qui pebrots, per no dir-ho així, ha escrit això? Qui ha tingut valor d'escriure això? Hi havia aquella, no?, d'Espanyolitos en Nueva York, no?, que també... No, en Espanyolitos en Nueva York era... Com era aquella? També hi havia algunes frases de difícil comprensió, eh? Com era aquella? Algo de Manhattan, potser era, eh? Sí, home... Mazapèdia!
No hay marcha en Nueva York. Aquesta també té algunes lletres complicades. Mira. És difícil, eh? Difícil.
Ens anem a la presó de Sant Quentin, en 1969, presó californiana en la qual actuava Johnny Cash. Va actuar dins de la presó, aquesta famosa presó de Sant Quentin. Va fer un directe, es va gravar, però, a més a més, l'anècdota és que es va descobrir una aranya...
que porta nom de Johnny Cash. Aquell dia, dins de la presó de Sant Quentin, el va picar una aranya, no es va convertir en Spiderman, sinó que els científics van veure que era una aranya que no havien descobert i la van batejar com la aranya Johnny Cash. Oh!
Hauríem de parar màquines, eh, Joan? Perquè la Laura ens acaba d'escriure un WhatsApp al programa, eh? Ens ha dit, m'heu tallat el rotllo. Normal, normal. A ella li venia molt de gust escoltar aquesta... La tornada, sobretot, de No hay march en Nueva York. Laura, escolta, això és tan fàcil. Home, i tant. Els seus desitjos són ordres. I tant. Espera que busquem el... Ara veus?
Ja està. Veus que és fàcil, això? Només cal que ens enviïs un WhatsApp. Senyorita zafata, almenú me ha hecho daño. Sería usted tan grata de acercarme al baño. Acercar-me al baño, ves tu al baño. Una botella de fundador. És que em costa molt aquesta cançó a mi, també. Va, anem millor. Vinga, 1973, la teva amiga, la Roberta, número 1 a tot el món, amb aquesta preciosa cançó, eh?
Fins demà!
Els que ens escolteu, cada dia sabeu que a mi, la Roberta Flach i a mi ens uneix una gran... Profunda. Una profunda amistat arrel d'unes grans converses que vam tenir durant els 42 segons que vam parlar a la nostra vida. Però són segons que marquen. Sí, sí, sí. Sota l'edifici Dakota, eh? Nova York. Un jove intrèpit Jaume Cabot intentant fer una fotografia...
A l'edifici Dakota, que és on vivia John Lennon. Sí, i on el van assassinar. I on el van assassinar, sí senyor.
I va aparèixer la Roberta, una senyora que va dir, fotos amb mi no. Fotos no, fotos no. I ja ho ha acabat amb el seu anglès de Massachusetts. Exacte, li vaig dir que... No, no, jo... Li vaig dir, d'acord, surt. Surt, que vull fer la foto a l'edifici, no a tu. I era la Roberta Flack, que vivia allà. Sí, senyor. I tothom em va mirar amb una cara de... És que som amics. Et van fer una profunda amistat amb la Roberta Flack. Amb el meu anglès...
ara no me'n recordo qui, perquè vam veure una sèrie de fotògrafs de la premsa, hòstia, allà, tal. Jo, amb el meu intrèpit, que en anglès, vaig anar i vaig dir, qui és? I em va dir el nom d'un actor. I resulta que... Ah, vale, vale, vale. Jo anar dient a tothom qui era l'actor, no recordo qui era. I resulta que era una actriu. M'havien dit el nom d'una actriu i jo, com que no vaig entendre qui em deien... Va, a vegades fem complicats els femenins i els masculins en anglès, eh? Tu no t'amoïnis, tu. Va, anem-hi, va, tanquem.
Tanquem any 1997. Millor single de l'any, doncs, les noies picants, Jaume. Spice Girls!
Era l'actriu Càmera en Das. Càmera en Das. Jo vaig dir, no sé, igual vaig dir Dustin Hoffman. Vaig quedar gust. Era la Càmera un dia. Tothom et va seguir, eh? Tothom.
M'han dit, no li foteu cas. Però és amic de la Roberta, això ho va dir la gent, eh? Joan Escofet, quin plaer. Home, i em talles a la Iguanabí? Home, però si estem a punt d'acabar, ja. Ah, vale. Home, te'l deixo, eh? Entre la Laura i jo ens estem queixant avui, eh? A mi també. He fet una Laura, ara, jo. No em tallis a la Iguanabí, ja ho va.
Un al migdia, 3, 5, 7 de la tarda. Joan Escofer, què tenim avui al Crònica? Doncs escoltarem atentament Quico Zamora, portaveu d'aquesta agrupació de lectors que s'acaba de constituir a Vilassar de Mar Areus del PSC.
que va expulsar els regidors socialistes del nostre municipi arran de la moció de censura d'ara fa tot just un any contra l'alcaldessa. Aleshores, Laura Martínez Portell s'han constituït com a agrupació de lactors. Escoltarem Quico Zamora.
S'aplica que segurament, pel que ens deia ara fora de micro, intentaran, remarca que intentaran presentar-se a les eleccions del 27, el que passa que ell assegura, i ara ho escoltareu, que són absolutament independents, que comencen des de zero, i per això fa servir aquest ver de intentar presentar-se a les municipals del 27.
No us perdeu el Crónica. Quico Zamora ara mateix l'entrevistarem en directe i no us perdeu perquè hi ha històries molt xules que us volem també explicar a la una al migdia, 3, 5, 7 de la tarda. I tot plegat, si cal. Demà us ho tornem a repetir les vegades que faci falta. El poc ens passa a un quart onze, Joan. Doncs això, que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Per mi, resident a Vilassar de Mart,
Vila Sa Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram Misti, surts en 5 minuts D'acord, agafo una poma i vaig Us confessaré el meu secret Per agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar Sempre menjo fruites i hortalisses Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar M'agrada perquè me la puc emportar on sigui I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors Misti, 2 minuts
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Ahir dilluns, a primera hora del matí, la redacció d'aquesta casa rebia un comunicat de part de Col·lectiu Socialista. De fet, era el manifest fundacional del Col·lectiu Socialista, entre el qual s'hi troben, i ho explicàvem ahir amb xarxes i també al programa, s'hi troben Virginia Jerez, Albert Bertrulli i Núria Paricio, ara mateix tres regidors no escrits que formen part del govern Vilassarem,
Tres expulsats, en aquest cas, del PSC a causa de tot el rebombori polític que es va produir a casa nostra l'any passat. Aquest manifest fundacional ens expliquen els motius pels quals es funda. Neix el col·lectiu socialista Vila-Sedemar com a projecte municipal independent.
I, en principi, com a portaveus, són Quico Zamora, Albert Bartolí i Núria París. No cal dir que nosaltres ens hem posat en contacte de seguida, primera hora al matí, amb en Quico Zamora, i avui ja el tenim sentat en directe a aquesta casa. Quico Zamora, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, com esteu? Doncs molt bé, i tu? Molt bé, aquí, de fet. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres i explicar-nos-ho tot plegat.
Quico, així per començar. Bon dia. Què és col·lectiu socialista a Vila Sadamar? Bueno, penso que és un grup de persones que estem actives al treball a la vida municipal, que venim d'una tradició de feina del poble a través del Partit Socialista de Catalunya, de l'agrupació local,
Pensa que l'agrupació porta més de 46 anys ininterromputs a la vida municipal i a participar en l'Ajuntament. I ara s'han donat unes circumstàncies desagradables que d'alguna manera ens han tancat la porta. I com que ens han tancat la porta i nosaltres continuem actius, vius i tenim tres regidors a l'Ajuntament que han quedat una mica desemparats per aquesta situació...
hem parlat de Batuba i hem cregut la necessitat de formar un col·lectiu que englobi aquest grup de persones que ara estan sense paraigues de cap partit i estem contents amb això, però que volem continuar treballant per la vida municipal com l'hem fet des que tinc quasi memòria. Kiko, m'has explicat què és el col·lectiu socialista, ara m'agradaria que m'expliquessis qui sou el col·lectiu socialista.
Bueno, pues som, jo diria que som els de sempre, no? La segona cosa és, ara som un bon petit grup promotor, perquè bueno, tampoc és qüestió de començar, l'ideal era començar i fer-ho, però bueno, som pràcticament el nucli que hem sigut sempre dels socialistes de Vilassar, amb excepció, naturalment no som els socialistes, ja estem fora.
però la majoria, tots venim d'aquí, i som un grup de persones que venim amb una tradició local de treball pel bé del poble i amb unes valors socials, i que volem continuar treballant, simplement.
Home, no sou els socialistes. No. Això la gent ho haurà d'entendre, però d'entrada, amb la pròpia nomenclatura, no queda molt clar. Això creia una certa confusió, no? Sí. Ho hem de batut, eh? Ho hem de batut, això. Però, d'alguna manera, creiem que... Bueno, jo que som molt pesat, també, potser som molt responsable d'aquestes coses. Si no posàvem l'adjectió socialista com a social, com a visió social, no com a partit,
doncs per mi semblava que també renunciàvem a alguna cosa i podria pensar que ens amagàvem d'alguna cosa i no ens amaguem de res, m'entens? Nosaltres som socialistes en funció de la visió social que tenim, no d'una participació d'un partit no, sinó una visió social. I com que vam pensar que no ens teníem que amagar de res i a vegades també es podria pensar el contrari, per tant vam decidir posar l'adjetiu socialista.
Logo vermell, col·lectiu socialista... Potser heu buscat aquest votant despistat socialista que entengui que... Suposo que ara parlarem. A les eleccions de l'any que ve hi haurà dos partits... Però el que no pots fer és renunciar al que ets.
D'acord, i si al final ens fotem un logo blau, jo crec que renunciaríem a lo que som. I nosaltres som lo que som. I per tant, si hi ha coincidències, hi ha coincidències, però perquè som lo que som i venim d'on te venim i no ens hem d'amagar.
que el col·lectiu socialista es crea, doncs, el 2026, bé donat que el 2025 va ser un any convuls a Vilassadamar, amb la moció de censura, una moció de censura que va treure de l'alcaldia a Laura Martínez Portell, que va haver-hi, doncs, el vot havia de ser dels socialistes, Esquerra... Això va provocar uns mesos de debat, debat intern, de molta tensió, podíem dir, va haver-hi molta tensió política, també informativa...
i va acabar amb l'expulsió, amb la moció de censura i l'expulsió, en aquest cas, de les tres persones que formaven part del Partit dels Socialistes, formaven part del PSC. Clar, l'any que ve, eleccions. Jo m'imagino que si a més de febrer del 26 us creieu, és a dir, us fundeu, és perquè teniu la claríssima intenció d'anar a les eleccions l'any que ve.
A veure, si estàs en política i vols ser útil, evidentment no et poses treure de la intenció.
de tenir representació i poder aportar la part que tu creus. Això seria absurd, no? Però la realitat és la que és. Nosaltres partim de zero, som absolutament de zero, som una organització, ni organització, som un grup i ens hem d'organitzar i crear. Aleshores, la realitat és que si som capaços de generar una estructura
suficient per presentar-nos, presentarem. Si no som capaços de generar aquesta estructura, al final haurem de dir que no hem sigut capaços d'arribar a una estructura mínima i no ho farem. Però la intenció en política, si jo et digués que estem aquí per jugar una estona i no presentar-te a les eleccions, seria enganyar a la gent. Per tant, és això. Ara, insisteixo, partim de zero, no tenim recolzament ni ningú, ni la buscarem ni finançament, per tant, anirem amb les nostres mans netes
i si podem arribar a construir aquesta estructura, ho farem. Si no ho arribem, doncs no ho farem. Quina estructura cal construir? Una mica contra el rellotge, eh? Falten un any escàs, eh? Bueno, d'entrada, per fer una associació, una agrupació d'electors, ja sembla que existen 500 firmes, hauríem de buscar-les el primer, no? I després, home, un grup de treball de gent dedicada, doncs home, jo crec que és un mínim de 25 persones estables per conformar una llista, m'entens? I tot això, doncs home...
Nosaltres que partim d'una base que som altruistes d'alguna manera, que hi ha alguns per l'edat i altres que tenen la vida social d'una altra manera, no aspirem a viure de la política, doncs no és fàcil que la gent detregui la seva vida personal, familiar, per dedicar-se a una labor social. És a dir, com que nosaltres no tenim, ni aspirem, ni volem ningú que vulgui viure exclusivament de la política, doncs no ho tindrem fàcil, la veritat.
Quico, per tant, si us presentem a les eleccions, ho fareu com a agrupació de lectors, no com a partit polític, eh? La nostra intenció és fer una agrupació de lectors, no fer partit, polític, ni tot això, no. Escolta, ara ja ha passat molt de temps, ara ja ha passat, doncs, molts mesos. Heu arribat a entendre, o heu pogut, allò, assentar-vos a parlar amb algú, que us hagi... Allò, una conversa pausada amb algú del PSC per entendre aquella situació que va portar a l'expulsió...
Recordem que el PSG és un dels partits històrics de casa nostra. Treus alcaldes, sempre és un partit de govern. Per tant, estem parlant d'un històric. No estem parlant de qualsevol partit que pugui sorgir. Ara hi són, ara no hi són. Heu pogut calmar les aigües o no? Com em va dir una vegada un dirigent, has tocat el punt filipí. No, no ho hem entès. Ningú ho ha sabut explicar mai.
i amb mil persones que hem connectat de les altes esferes o de l'entorn, per dir, perdó, de l'entorn del partit, ningú ho entén. O sigui, no hem rebut mai una explicació clara de per què, ni amb quina intencionalitat, ni ningú de l'entorn del PSC a nivell nacional ho entén. A més a més, nosaltres hem creat, com dius tu, un any escatx,
que hem patit un buit total, per què? Perquè nosaltres hem buscat una solució permanentment, fins a l'últim moment que hi ha hagut l'últim dictamen del Comitè Nacional. Mai en aquest any hem rebut una trucada de ningú mínimament empatitzant i diem, a veure, parlem i busquem això. Mai.
Hem fet totes les reglamentacions que calia. Hem fet els recursos que calia. Hem intentat tenir interlocució amb persones. Amb el primer secretari, Salvador Illa, li hem enviat cartes. Persones privades li han enviat cartes. Hem demanat cita amb els grans d'organització i ens ho han negat sempre. I no hem rebut mai una trucada per buscar una solució. Per tant, desconeixem les intencions profundes de tot aquest tema...
i el per què s'actua d'aquesta manera matant, com dius tu, el més important, que és l'agrupació i el partit a Vila-Sanamar.
Per tant, em contesta gairebé la pregunta, la següent pregunta, que és allò, encara que sigui per allò de la cortesia, els hem fet saber la creació del col·lectiu socialista? Directament no, perquè tampoc era, però sí, l'hem fet publicar abans de fer-la a les xarxes ahir, ho hem distribuït entre totes les persones properes i tal. Una conversació directa no l'hem fet, perquè al final hem rebut tants lletjos que di per què, no? Però som conscients que ho sabien ja fa uns dies, sí.
Quico, en un poble, com és Vilassà, o digui-li una ciutat petita, un poble gran, a un any i poques setmanes per les eleccions, no és que bulli l'olla, però sí que es comença ja a bullir, es comença a parlar. A mi m'agrada dir-li tertúlia de cafè de primera hora, no? He sentit que diuen, he sentit que allà es parla d'una candidata a l'agrupació socialista, al Partit Socialista de Vilassà de Mar.
A Vilassar de Mar hi ha gent que s'ha quedat a l'agrupació socialista, a ells sí els hi heu comunicat o no? A ells a qui vols dir? A l'agrupació socialista de Vilassar de Mar, al PSC de Vilassar de Mar. El PSC nosaltres no tenim arribada en teoria perquè van destituir l'executiva i van fer una gestora. Gestora que també t'haig de dir que van donar el partit a Vilassar d'absoluta manera.
i tot haig de dir que, per exemple, van posar de presidenta de la gestora una persona que és alcaldessa d'un altre municipi del Maresme i que governa gràcies a un pacte amb Junts. Per tant, tu treu les conclusions, no? Per tant, no tenim accés. Ara, és veritat, nosaltres teníem un grup de WhatsApp d'amics nostres per saltar aquesta barrera i el grup d'amics que estaven inscrits al grup de WhatsApp els hi hem comunicat, sí, sí.
Vostès, clar, insisteixo, una mica contra rellotge, s'ha de fer una agrupació de lectors i t'enfirmes, necessiten finançament, evidentment. El finançament d'on vindrà? Els costarà calés, això? Bueno, partint d'una idea que tenim fa anys,
que partirin d'un pressupost zero i intentarem executar la nostra activitat amb cos zero, cos zero vol dir que si ens hem de rascar la butxaca en 100 euros cada dia, però ho farem, però sense financiació pública ni sense financiació global, només amb la nostra presència i la nostra feina diària. Per tant, doncs, tenen tota la intenció de presentar-se a les eleccions, no sé si ho han parlat encara, però... Home, jo, perdona.
Jo no voldria que tinguessis d'això. Nosaltres, evidentment, com t'he dit abans, qualsevol acció política, si no tinguessis una idea de presentar-se, seria il·lògica. Però no traiem el titular. Ho intentarem. Nosaltres partim de zero i hem de construir una organització, una petita organització i una petita estructura.
Si l'aconseguim, es presentarem. Si no l'aconseguim, ja ho volem. Li deia per allò que, no sé si ho hem parlat, és possible que formin, no sé, que si algú els hi oferís una coalició, escolta, veniu al nostre partit, que ja està format, etc. Això seria possible ara mateix? No sé, amb coalició. Nosaltres, durant aquest pas, que ens ha donat aquesta oportunitat...
Tenim una idea, sobretot jo, que som molt cabut, d'una cosa que jo crec que vaig dir cap a l'any 19 aquí, que era despolititzar la vida municipal i entablar més relacions amb persones que no pas amb partits. És a dir, intencionalitat de fer pactes amb partits i tal? Doncs no. Nosaltres valorem el treball i valorem les persones i els objectius.
No tenim plantejat ara mateix cap intenció de pactes ni res. Quico Zamora pactaria amb el PSC? En cas que fos necessari, que vaig a una pel·lícula... Mira, tu, el que t'acabo de dir, si les persones del PSC són persones solvents i nosaltres veiem que treballen pel poble i no per uns interessos extramunicipals, doncs segurament pactarien, per què no?
Quico, fa una estona vostè m'estava dient que encara no entenien perquè havia passat tot el que ha passat amb la cúpula socialista. Han entès?
per què la cúpula socialista donava suport a Laura Martínez, en aquest cas, era l'alcaldessa de Junts? Si no hem entès l'anterior, com vols que entenguem això? I no ho entenem perquè ningú s'ha donat l'explicació. A vegades, si les coses te les expliquen, igual les entens. Però quan es nega, ell no parla no i sense cap explicació, no podem entendre res. Per tant, com que no ho entenem i el que tu planteges, cadascú es pot fer la idea que vulgui, però no ho sabem, no ho entenem i no ens ho han explicat.
Va ser més d'una cosa de David Bote que de Salvador Illa? Per dir-ho d'una altra manera, va ser més cosa del Maresme que no pas la secretaria general del Partit dels Socialistes? Tenim la impressió que sí. El rebuig inicial va venir del Maresme. No el rebuig inicial. El 2020 és acabar la selecció i ja vam rebre pressions del Maresme per entrar en un govern amb Junts.
que inclús ho vam valorar, vam treballar i vam veure que no era viable, i després hem rebut el rebuig absolut. El rebuig inicial sempre ha vingut de Mataró, sempre de la Federació del Maresme. I inclús, per no que t'ho diguis, vam treballar durament argumentant la proposta i tal, jo crec que no vam fer mai cap agrupació, la feina que vam fer nosaltres donant explicacions i preparant-lo, i quan vam sobrepassar el problema de Mataró vam anar a Barcelona, secretaria d'organització,
I al final ens van donar l'hoc, ens van donar l'autorització de paraula. El problema és que es veu que la paraula no val res avui en dia, no? I després faltava un sello i ens faltava la ratificació i ens van dir, eh, l'article tal d'ell faltava el sello i per tant et fotem, no? Però ens van donar l'hoc de paraula, claudicant amb la posició que tenia la federació. Però insisteixo, aquella paraula no servia per res.
Vostè ha estat regidor a l'Ajuntament en diversos mandats i, a més a més, va ser alcaldable per les municipals, crec que el 2019, pot ser? Correcte. El 2019. Tornarà a ser candidat Kiko Zamora a les eleccions de l'enquête en cas que es pugui fer aquesta estructura de partit amb el col·lectiu socialista? No soc religiós, però poso espelmes cada dia perquè no...
Però si li demanen... Si la demanen, buscaré alguna malaltia, alguna cosa per negar-m'hi. A veure, el nostre èxit, partint d'on te partim, és que puguem trobar o que se'n costi gent que tingui interès per la vida municipal. I si aconseguim creixer gent nova, haurem triomfat. Si hem de ser sempre els mateixos, serà relatiu el nostre èxit. Què és la seva persona que hauria d'anar davant?
Ara? No tinc ni idea. Si partim de ser-ho, estem avui, qui hauria d'anar davant? Nosaltres tenim persones molt vàlides, però les seves circumstàncies, no sé qui pot anar davant. Nosaltres ara mateix no tenim problema.
Jo, vamos, tanco els ulls i no tinc problema a tenir tres candidats. Per què? Per bones persones, per professionals i per bons gestors. Però... S'ho escriuen al comunicat, en què es parla de participació societat real, planificació, estratègia, diàleg social, professionalització de la gestió pública... S'ho escriuen a aquest comunicat, doncs volen un govern municipi que és administrar amb rigor, sensibilitat social i visió de futur. Insisteixo, el firmen Quico Zamora, Denis Gilbert, Manel Balaguer, Enric Flamari, Maite Paco, Delia Pérez...
Mònica Zamora, Fernando da Silva Castro López, Lourdes Recondo, Fran Joan, Ana Lleonar, Lourdes Bravo i Francis Núñez de Arenas Alegre. Crida l'atenció que un històric socialista, i no sé amb els motius de per això li pregunto, com Pere Almera, no estigui en aquesta... Bueno, Pere està amb nosaltres treballa, però ha cregut que no tenia que estar amb aquest impuls inicial...
per tant és respectable, igual que respectem a tothom, però no és perquè estigui en compte, està amb nosaltres, es reuneix cada setmana amb nosaltres, treballa, és el nostre, d'alguna manera, gran guru, perquè té l'administració al cap i és la persona més preparada, i és el que ens ajuda pràcticament a tot el que fem, tot el que surt d'aquí té una gran part d'ell.
Ara que ell personalment està en una posició, una edat que ell crec que no ha de sortir a primera línia, doncs respectable, simplement, però ell està allà i està treballant per nosaltres.
Quico Zamora, estem acabant aquesta xerrada, aquesta entrevista. En Quico Zamora hem viscut una persona que sempre que l'hem trucat ha estat aquí. El que passa és que vostè estava a les bambalines de la política i era, però evidentment hi ha tres persones, com són l'Albert, la Núria i la Virgínia, que estaven a davant. Però avui ha estat aquí. I amb vostè no hem tingut oportunitat també de parlar d'altres coses que han passat al Partit Socialista. Per exemple, la sortida d'Isaac García Ossas.
I ara que està aquí, no sé si em voldria jugar una miqueta i definir amb una o poques paraules, per exemple, a les persones que li diré jo ara. Isaac García Osses. No sé, de 106, perquè jo personalment tenia grans esperances amb ell. Esther Fraile.
coneguda sense objectiu David Bote no sé jo crec que la política li ha fet perdre una mica al nord i per acabar el president Illa
Bueno, el PSN ja... Si vols que et digui el PSN ja... Mira, et diré una anècdota per acabar, d'acord? No sé quin any era, en plena pandèmia, quan estaven tancats i feien reunions telemàtiques, el PSN ja era ministre de Sanitat i vam fer una reunió de partit, en un lloc hi havia uns 50 persones de nivell comarcal o nacional.
I en aquell moment, jo, cuida que soc així, sempre foto la pota, vaig dir que estàvem amb política, i la política eren moments, i vaig dir que el que tocava era presentar a Salvador Illa com a candidat en comptes del Miquel.
I em van dir de tot aquell dia. Em van dir, com s'atreveix a parlar malament del primer secretari, o no sé què. I mira, després es va adonar que al cap dos mesos, quatre o cinc mesos va ser. Per tant, jo crec que Salvador Illa per mi és un gran treballador, és un gran gestor, i jo crec que pot fer una gran feina com a president de la Generalitat, però jo crec que ha punxat com a secretari d'organització i com a primer secretari del PSC. Així de clar ho dic.
Doncs, Quico Zamora, com sempre, amb aquesta claretat, eh? Vostè sempre ve a la ràdio i diu les coses pel seu nom i això ens agrada molt, eh? No ho sé dir-ho d'una altra manera. Doncs li agraïm moltíssim que avui hagi estat aquí i, evidentment, anirem seguint aquesta informació amb la Fundació. Insisteixo, ahir al matí vam rebre aquest comunicat sobre un manifest fundacional, sobre un...
possible agrupació d'electors que es dirà o que es diu Col·lectiu Socialista Vilassar de Mar. De moment és un col·lectiu, veurem si és agrupació d'electors i poden optar a les eleccions de l'any que ve a Vilassar de Mar. Quico Zamora, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres per aquesta oportunitat i anem parlant quan vulgueu. I tant, aquí estic. Gràcies. A vosaltres.
Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació d'aquí nou hores, a partir de les vuit del vespre, des d'aquesta casa, des de Vilassar Ràdio, emetrem una nova edició de l'espai La Tertúlia Política. Govern i oposició faran balanç de l'acció de govern en l'últim any, després del canvi de govern a l'Ajuntament de Vilassar de Mar, un canvi de color polític que, recordem, va tenir lloc el març de l'any passat. En el transcurs d'aquest espai, també debatran sobre quins avui
haurien de ser els objectius pel darrer any de mandat. La tertúlia serà conduïda pel director d'aquesta casa, Jaume Cabot, i demà tindreu un ampli resum d'aquesta tertúlia política a l'Espai Crònica amb Joan Escofet a partir de la una de la tarda i també de les tres, cinc de la tarda i set en punt del vespre.
La Generalitat de Catalunya està intentant posar ordre entre els quatre helicòpters d'emergències mèdiques que estan cobrint Catalunya de punta a punta per tal d'agilitzar el trasllat de malalts i ferits als hospitals. Després de més d'un any de problemes i d'aparells inoperatius, el sistema d'emergències mèdiques ha rescindit el contracte amb l'empresa Elianz, que gestionava les aeronaus en base a Girona i a Mora d'Ebre, i ha cedit els dos aparells a l'empresa SAF,
que d'aquesta manera passa a encarregar-se dels quatre helicòpters del sistema sanitari de Catalunya. La decisió ha entrat en vigor fa 24 hores i el Departament de Salut de la Generalitat la justifica per les dificultats d'Elians per complir un contracte que estableix l'obligació de substituir els aparells quan entren en manteniment o es produeix una incidència tècnica. Ara, fa un any, la Generalitat va explicar que havia multat una de les empreses
amb 700.000 euros després d'haver deixat descoberta la zona de Pallars on finalment van moure temporalment un helicòpter dels bombers per tapar el forat.
El govern català portarà aprovació al Parlament el projecte de pressupostos de 2026 en un Consell extraordinari el pròxim divendres. Així va anunciar-ho el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant l'acte de signatura del pacte entre el govern, sindicats i empresaris pels pressupostos. D'aquesta manera comença el curs parlamentari d'uns comptes acordats amb comuns
però que no compten amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya. Formació política indispensable per garantir-ne l'aprovació. Oriol Junqueras va anunciar dissabte que actualment no es donen les condicions per negociar els pressupostos, ja que consideren...
La negativa del govern espanyol a cedir la recaptació de l'IRPF a Catalunya una línia vermella. Aquesta mesura encara depèn del govern central. Forma part dels acords per la investidura de Salvador Illa. Malgrat que el president va reformar el seu compromís a fer complir la mesura, Esquerra Republicana de Catalunya va deixar clar dissabte que no es refia.
La Guàrdia Civil ha aconseguit posar nom i cognoms a la víctima d'un homicidi comès el 91 Astúries després de més de 3 dècades de misteri. Es tracta d'una jove de 24 anys, veïna d'Avilés, la desaparició de la qual es va denunciar 5 anys després dels fets. El cas es remunta a l'octubre del 95, quan la mare de la víctima va denunciar que no tenia notícies de la seva filla des de 1990. Des d'aleshores, ella mateixa s'havia fet càrrec de la seva neta. Les primeres investigacions...
no van a donar cap resultat i el cas va quedar arxivat com a desaparició. Fins aquí aquest temps de notícies. A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació. Fins a la una continua el parlant de tots.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobarà de Vilassar Radio. El temps passarà, la música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu.
La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
Soc llavor, soc planta, soc flor.
Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi 11 i 6 minuts del matí, en directe a través de Vilassar Ràdio 1. Nosaltres ens disposem a la tertúlia. Ens disposem a escoltar les nostres tertulianes i el nostre tertulià. Us vaig explicar una cosa...
Us vaig explicar una cosa. Porten aquí des de les 8 del matí. I ara que comencen, que han de xerrar, estic saludant ells, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, amb els auriculars trenc, amb el seu vaset de xocolateta desfeta que els hi ha portat la mà. Vinga. Falta per socar, falta per socar. Jo socaria pel meu gust el xurro, més que el malindro. A mi, jo sóc més de xucar xurro que malindro.
Marc Milamajó, bon dia, bona hora. Mira, mira, mira. Ja està, ja està parlant l'aurora. És que diu del malindro, dic que el malindro és molt bo, però es fa ensallida amb el xocolata. El xurro és més fort. El que passa és que jo quan diu el xurro ja... Som més de xurro que malindro, ja ho veus. A mi m'agraden més les salmelletes. Tranquils, que encara no començar. És que començem forts. Sort d'enfaliu. Sort d'enfaliu aquí, que posa ordre. Tranquils...
Sempre va bé tenir un home al grup, veus? Que sigui l'home, el que hagi de posar calma, també et dic, això és sorprendent. Bueno, què tenim avui, Marc? Com va tot? Avui parlarem de joventut. De la joventut? De riure. No, no, silenci, silenci. Així se'n pot demanar. Algú, algú durant aquesta tertúlia es dedica a fer soroll? Jo no. Ho escolteu? Encara seré jo.
Jo tinc el misteri perquè durant tota la setmana estic 15 hores aquí dintre i mai sento soroll. Ara, quan entreu, hi ha algú que juga amb els peus. Hi ha algú que estigui fent pauets aquí, amb en Feliu? Feliu, hi ha algú que estigui fent pauets amb tu? Home, l'Alma ha de ser molt desesperats, eh? Hola! Si és un partidazo, el Feliu. En Feliu, un braguetasso. És un braguetasso.
Senyors de la seva de Castilla també. I tant. Pocs en trobes. No sé, molt jove. Vinga, Feliu, senyors de la teva danya, t'acabem de dir, escolta. Sí, sí, no. La primera joventut. Jo sóc de la primera joventut ja passada. Uf, com vénen avui. La primera joventut és molt jove. Ai, ai, ai, ai. Què fem? Marxem tu i jo, Jaume, i els deixem aquí. No, no, no. Que vagi molt bé, jo, i sí que marxo, eh? Adéu.
Estaré ojo a vizor, que diu aquella. Després posem les notes. Em fa gràcia perquè dic que avui parlarem de joventut. I la Maria Rosa agafa i diu, així ja podem marxar. Home, tens joventut acumulada. Moltíssima. Que no ens en la treu ningú, eh?
Exacte, aquestes coses no es treuen, queden per sempre. I tant, i tant. Sigui bo, dolent.
Per què vas dir de parlar sobre joventut, Aurora? Ho vaig dir jo. Ah, Maite. Però bueno, és igual. No, vaig dir coses de quan érem joves que fossin una mica... Humorístiques. Bueno, humorístiques. No coses tristes, sinó coses... No, no, no. Perquè amb una joventut ens passa de tot, no? I tant. Bones i dolentes. I bueno, i hem pensat una mica això. Vau dir totes que sí, no? Sí, sí. Tothom d'acord, tothom d'acord. No ens tirem en rodina. No, però vull dir que si jo si tinc una cosa i no esteu d'acord, digueu-m'ho.
no pateixis ara repescar una mica una anterior tertúlia que vam estar parlant de cinema us en recordeu? que jo me'n vaig assabentar que entre pel·lícula i pel·lícula feien espectacles doncs volem saber més coses d'aquestes perquè jo no en tenia ni idea jo he ido a totes
A totes. Ja puc parlar d'això? Sí, clar. Endavant, Maria Rosa. Perquè, mira, allí, el barri nostre, la Barceloneta, entre, com ha dit, el millor barri del món, per si hi ha algun dubte, per si hi ha algun dubte. Aurora, que per si hi ha algun dubte, el millor barri del món, hi havia un cine, només n'hi havia un, bueno, no sé si n'hi havia un. Després hi havia el Barcino.
Albertina, ah sí, sí, sí. Però era més elegant, era per la gent més rica. No, no, no. És una broma, no. Doncs hi havia un cinema, però molt gran, era per tot el barri. I allí, de sobte, van començar a fer varietés, que deien. Saps? O sigui, feien una pel·lícula i llavors hi havia varietés. I estava un bon rato que sortien, jo crec que
Bueno, mira, com se deia, la Maya. Antonio Maya. Sí, la Maya. Antonio Maya. Antonio Maya, això no em sortia l'Antonio. Carmen de Lirio. Sí, sí. A mi em diu Maya i el primer que em ve al cap és la vella Maya.
Això és al que jo arribo, d'acord. No, eren tot més aviat, o sigui, així, folgòrics. I una pregunta, o sigui, amb quina edat comenceu a sortir al carrer i anar al cinema, per exemple, entre d'altres coses? A tots els pobles, doncs. El Feliu, per exemple, que és de Vilassada sempre, tu amb quina edat anaves pel carrer ja sol? Ah, sol? Sí.
Vam jugar tota la vida des de petits al carrer, sigui sempre brava al carrer. Jugàvem al carrer, carinyo. Al carrer, fèiem molts jocs. Bé, tu potser devia tenir-te tancada, però nosaltres tot sortíem... La Rapunzel. Escolta, tot sortíem aquí. Allò les traï fora que no estiguéssim al carrer.
A la que arribàvem a l'escola, agafàvem la cartera, els llibres, els fumíem allà en un racó, perquè mai havia estudiat, jo, això és veritat, estudiava mitja hora abans de començar la classe i ja n'hi havia prou. I tu ho sabies? Sí. Carai, quina sort. Sí, bueno, sembla que la nota més baixa que havia tret era un notable. Caramba, caram, quin nen. Sí, no, això sí, sí. Que llest? No, no, m'ho llegia dues o tres vegades. Et carava.
I jo no em quedava la A, la B, la C, sinó em quedava el concepte d'aquella assignatura. Ja tenies una intel·ligència. Ja tenia una base. No em feien alguna pregunta, per allà ja xerrava. Eres el típic nen que et passaves el dia jugant i després traies boníssimes notes sense estudiar. Hi ha gent així, veus? Un privilegiat, si em preguntes. No, no, no, com jo n'hi havia molts d'aquests nois. Que suerte.
Aquella època n'hi havia molt. Jo estava amb el cap així, tenia que estar així, vinga, vinga, per aprendre-me. Jo ara estudiava, però no encara. No, jo sí, jo sí. No, les matemàtiques. Les odiava, les matemàtiques. La història m'agradava molt. Història, sí. La química també m'agrada, fins a tu. La química, la física, no. Però la química, sí. Però te'n recordes del... com se deia allò? La teula periòdica. Sí.
Jo no me'n recordava de res. De què? Us en recordeu de la teva periòdica? Els elements. Sí, els elements. Jo no. És complicadillo. Jo no. De fet, a mi m'agrada més la física que la química, mira. A mi el que me gustava és que me castigaran. Per què? Pues muy fácil, porque cuando me castigaban me mandaban fuera a un patio estupendo que tenían en el colegio. Ellos se quedaban allí dentro estudiando y yo me ponía a bailar y a cantar como una loca. Cuando se dieron cuenta dijeron ¡Ah, muchacha! ¡Padeo! ¡Padeo!
Llavors el càstig era tenir-te a la classe, eh? Molt bé, molt bé. I feies alguna cosa a propòsit perquè et fessin fora de classe? Què és el que feies? De tot. Un exemple, volem saber un exemple. Interrompí a la senyorita, que era muy seria, y eso le sentaba fatal, pero fatal, eh? Entonces decía, tú, como que no me escuchas, fuera. Y yo decía, encantada.
Perfecta. Ponia caritas de pena.
Els altres us castigaven bastant, també. No, a mi no. Si us castigaven molt. A mi sí. Jo era molt bona nena. Però a mi em feien, o sigui, després de classe, si plegaves, no me'n recordo ara, a la tarda, després de classe, que això m'empipava, però jo vaig tenir, això és una anècdota, que no sé si l'he comentat, que vaig tenir un mirador secret. Quan a mi em castigaven, sempre, tenien pupita d'aquells de tapa, suposo que tots, també. I tots.
I llavors obria el pupitre i tenia un vers. Sempre que estava castigada, jo no sé si amb ell també... No vaig averiguar mai, m'ho imagino amb els anys, però mai vaig averiguar qui era. I cada vegada que estava castigada, suposo que ell també devia estar castigat, perquè jo aixecava el pupitre i sempre vaig estar anys i els vaig guardar molt temps, aquells versos. Devien ser copiats, clar, perquè eren versos de poemes, no eren inventats per la persona. I jo tenia llavors
No ho sé, devia tenir 9 o 10 anys, no tenia més, eh? O sigui, el que fos tindria com jo. Jo tinc una història muy chula que a lo mejor vosotras igual la habéis escuchado en algún momento. Yo después iba acompañada porque venía a buscarme a la escuela mi abuela. Íbamos por la rama abajo y había una casa que era de ropa interior muy estupenda que se llamaba Jumar.
Sí, este señor tenía muchas buenas ideas para incrementar su negocio. Y entonces hacía concursos de danza, de baile, de cante, de lo que fuera, de niños. Y entonces él los llevaba aquí, los llevaba allá, bueno, bien, les regalaba cositas o a merendar, como iba el Sepu, que también se hacían estas cosas. Sí.
Sí, el sepus. Sí, el sepus de toda la vida a la Rambla. Arriba de todo. Después de cantar, bailar y tal que estaba el Mario Feliu, que estaba de bueno y de guapo, guau. Tenía unos hojazos verdes que me impresionaba. Y luego recitaba para morir.
I entonces todos queríamos, sí, sobre todo las niñas. Y con eso, pues Humar fue muy, muy, muy... Además hizo inclusive radio, hizo televisión, hizo de todo. No sé quién. Sí, sí. Y bueno, él tenía de todas las cosas. Entonces, ¿te acuerdas de aquellas fajas grandes que había con encajes? A casa no han entrat mai. Que parecía como si fuera para el Fred Can Can. La meva mare havia tingut una. Ai, ai, ai, ja ens estem trepitjant, aviam. Què dius, Aurora?
No, que jo faixes no les he conegut, perquè ni tenint les criatures acabant de tenir les criatures. No, però el que diu ella era més de dolç, no era ben bé partagida. No era la faixa d'així, no, era com aquelles d'encaje, amb les ligues, semblant un god. Com el corser. Sí, com un corser. Sí, exacte. Sí, sí, sin espalda.
Sí, senyora, sí. Mira com se'n recorda, eh, de Maria Rosa. Era preciosa. Jo la meva mare havia tingut, perquè la meva mare era molt coqueta i havia tingut. Feli, tu te'n mantenies, sí, de faixes? Sí que duia la faixa, duia una faixa vermella per anar a cantar. Ah, mira!
Aquí cadascú utilitzava la faixa per una cosa. Aquella clàssica. Aquella clàssica. La vermella. També hi havia hagut alguna per casa de negra i alguna de blanca. Però d'aquestes que van cargol de sis dels nostres llibres. Ah, com un escotero. Sobretot, perquè a vegades segons quines forces, jo no, jo no en duia perquè era massa jove,
Però, per exemple, el meu pare, el meu avi, mi adult, perquè si es tenia de carregar un pes o així... Però això era per protegir les lumbars. Ah, exacte, eh? Sí, que serà diferent, aquesta faixa. Això sí, aquest tipus de faixa, sí. La de Corsé no, eh? Home, hauria sigut massa guapo.
Pero esas fajas son muy bonitas, muy auténticas. Vamos, yo no entendía res. Pero se llevaban mucho, sobre todo son muy catalanas esa faja. Para los bailes regionales, por ejemplo, se llevan las fajas, porque lo sé. Y luego además los llevan los joteros, los lleva mucha gente esa faja. Tú la coges de un lado y dices, vete dando vueltas, que se pone la faja.
Bueno, i els castellers. Sí, els castellers també la porten. Els castellers, gràcies a la feina. Aquesta és una faixa, però hem sortit una mica de la faixa que heu dit, de puntes i tot això. Però estàvem parlant de faixes. Parlant de faixes, doncs m'ha trinca. Mira, m'has tret de la boca. M'has tret de la boca.
La cançó de la trinca, que bona, eh? Ah, mira, veus? Sempre s'aprenen coses. No la sentim mai, aquesta cançó de la trinca. Com diu? A veure qui me la canta una mica. No ho sé. Quina? No, jo tinc molt mala... La caixa... Els fabricants de faixes altrament dits faixistes. Ah!
Que bona! Val la pena escoltar-la perquè no te perdo la lletra. La trinca era... A veure, la trinca era molt irònic. La trinca era molt bona. Però ho deixava anar...
Tot el que s'ha prohibit. Perquè l'home sortia de la patata. Aquesta sí, aquesta sí que l'he escoltada. Totes són molt bones. A tu t'agrada molt la trinca? Sí, és molt bona. Me'n recordo la primera sortida que vava fer la trinca a la ràdio que hi havia aquella...
ai, no me'n recordo el nom que es deia, sí, un molt conegut que va començar a fer en català, em sembla que havia sigut a la ràdio Barcelona, o... sí, em sembla que era que en... com se deia... No piquis! Sí, perquè no me'n recordo. És en forma de protesta. Sí, aquest xicot va ser el que va dur la trinca per milla vegada a la ràdio, i van cantar, per exemple, la tia Maria Codonys Cuny. Sí, sí, exacte. Van començar per aquí. És que...
Totes eren iròniques. Totes teníem... Eren de canet, em sembla. Sí, de canet. Jo els havia anat a veure al teatre. I sempre em tocava a la primera fila. El Salvador Escamilla. Sí, l'Escamilla. L'Escamilla va ser el que els va presentar aquí a la ràdio. Al principi estic parlant dels anys...
Mare meva. No, no, no. No fa tants. Els anys de pico. Els 80. Devia ser cap als anys 80. Sí, exacte, a Ràdio Barcelona. També vam presentar el Serrat la primera vegada a la ràdio. També va ser ell.
L'Escamilla va ser un dels que va promocionar més el català a la ràdio. Però l'Escamilla va durar molts anys. Jo me'n recordo molt de l'Escamilla. L'Escamilla què era? Com un Jordi Basté ara? Sí, més o menys. Com un Jordi Basté. O com un Ricardo Estrell. Ningú el coneix. Ningú sap qui és, no? No.
No, no, sí, era d'aquella època, sí, dels anys 80. No, no, era d'aquella època. Està vigent el Jordi Basté i és molt... No, sí, sí, però diu ara el Salador Escamilla. El Escamilla, estic parlant de l'Escamilla. Home, si tenim uns anys i tenim una mica de memòria, ens en recordem de l'Escamilla.
Va ser dels que va començar sobre el català a la ràdio. Sí, sí. Va ser d'aquella època dels principals que es van fer. Vosaltres, quan éreu joves, ja escoltàveu la ràdio? Sempre. A quina edat vau començar a escoltar-la? O a casa vostra, per exemple, s'escoltava molt? Sí, carinyola.
Al principi no teníem tele, només teníem ràdio. La primera tele era blanca i negra i el que la tenia... Però es comptava amb la ràdio, clar. Era una persona rica, el que tenia tele, el que diu ella. Nosaltres anàvem a casa d'un veí. Pobreta, pobreta, no. La primera tele que tuvo mi madre, con un poquito de esfuerzo, la digo la verdad, era en blanco y negro. En el comedor, perdón,
Com totes les primeres, no? Para que vinieran todos los otros vecinos que no tenían televisión. En blanquinegre. Nosaltres vam tenir tele també, una en blanquinegre, però abans de tenir la tele, que teníem la ràdio, és una imatge que em va quedar molt gravada. La ràdio estava en una santeria petiteta, així que és d'alçada, no?
I llavors, normalment érem el meu pare i jo. Els altres anaven a dormir, ens quedàvem tots dos, ens posàvem en una cadira al costat de la ràdio que estaves allà i escoltàvem el borgor amb el que volien. I feien teatre. Teatre. Feien teatre per la ràdio. Ui, teatre feien. Saps què passa? Sí, senyor.
Aviam, aviam que ens trepitgem. No, era televisió que ho veies, era un teatre que senties parlar. El dimarts a la tarda feien la programació des d'aquí a Catalunya i feien una de les que més me'n recordo és Amàlia, Amèlia, Emília, que és una obra de teatre.
No sé qui puntiusa d'aquí és, però que l'havia escoltat molt, perquè la meva mare la tenia posada sempre. Jo al dematí, després del col·legi, no sé quina hora era, escoltava contes, fent contes. Cascabel. No me'n recordo com es deia. Cascabel. Encara ara me'n recordo. Cascabel, sí, amb la musiqueta. Tenia una musiqueta molt maca, Cascabel. No me'n recordo. Per l'Aurora, Amàlia, Amèlia i Emília és una comèdia en tres actes originals de Lluís Elias.
Jo me'n recordo. No, és bona, és bona. Jo me'n recordo. No, però a part d'aquesta, d'obres en català, el Pati Blau també era molt maca, l'obra. Sí. I me'n recordo que la mama la posava i jo l'escoltava amb ella. Perdoneu, i Taxi Key? Sí. Ah, sí, Taxi Key. Taxi Key. Taxi Key. Era... Sí, senyora. Sí, senyora. Sí.
Va haver-hi una temporada que feien El Coyote. El Coyote. El Coyote. El Coyote, sí, sí. Va estar fins al final. A mi me gustava en Castabel porque contaba un cuento. I tot això parlem d'obres de teatre, eh? Sí.
i novel·les Amarossa que tothom se sentava això era una novel·la que va durar 20 anys que l'Amarossa era insomable escolta, i us en recordeu de l'Amarossa després deia el Disidrosola sí
Era molt bo. I com es deia aquell programa que la gent trucava? Mi marido me pega. Elena Francis. El de la senyora Francis. Aquest sé quin és? Elena Francis. Això era l'Elena Francis. Hi havia dues, per això. Hi havia una primer que era d'aquí i després la va agafar l'Elena Francis. No ho sé, jo només recordo...
Recordo l'Helena Francis que la gent posava. És que, claro, mi vecina me ha dicho... Era buenísimo. O me ha dit consultorio de l'Helena Francis. Oi que a Barcelona... I el que feia l'Helena Francis, el que ho escrivia, et deixaré un home. Ja ho sé, ja ho sé. Perdoneu, a Barcelona, a la carrer Pelai, on no hi havia consultorio, jo he somiat. No, em sembla que estava...
Ah, ja potser sí, al carrer Palaí. El consulta d'Helena Francis. Sí, ja potser, ja potser. Sí, però era, no també, l'Helena Francis no era també una d'això de... Sí, senyora. De pintura, de maquillatge. Sí, ja es deia igual. Era el nom d'una casa de maquillatge. Sí, senyora d'estètica. Aviam, vaig un moment amb el Feliu. El Feliu diu que el que hi havia darrere de l'Helena Francis era un home. Sí, sí.
I aquest consultori era en ple franquisme. Les dones trucaven, explicaven els seus problemes a casa... I passava la seva censura, eh? Sí. Abans d'editar-ho o abans de parlar a la carta aquella...
Potser moltes estaven tachades. O no les deies. O no. Jo he pasado la censura, eh, personalmente. Sí. ¿Tú has trucat a l'Elena Francis? No, no. Jo en escritura no, pero cuando estaba Mario Beut, que fue el que hizo la inauguración de la televisión allá arriba, que también era blanco y negro, y Federico Gallo. Y era guapo. Federico Gallo es va...
De cantar una mica cap a la altra banda. Al B1, ¿eh? Cuando teníamos que hacer alguna cosita para... Había un concurso muy estupendo que era para ver quién ganaba el concurso y hacer una película. Y entonces teníamos que salir con unos vestiditos de bailarines y tal. Pero es que aquí, así, delante de nosotros, estaba el clero.
Con el clero hemos topado. Sí, por eso, echaba el clero y etcétera. Entonces, medallas que tuvieran imagen, no. Ah, ¿no? No, no, eso era un sacrilegio. Si se te levantaba la falda y se te veía, no podías llevar calcetas ni rojas ni negras.
Ni calcetas. No, no, calcetas sí, porque si no se te veía la cigueta. No, no, perdona. Yo había hecho mucho baile regional. No, no, lo que pasa... Y llevábamos pololos. No, ahí no, ahí no. Yo sí. Yo lo llevaba los pololos cuando he bailado catalán y he bailado la jota aragonesa. Pero en este sentido no, porque era un baile regional. Entonces sí que ¿sabes qué hacían? Que era horroroso.
Hicimos un baile que era muy brasileño y salíamos con las manguitas todas tal, aquí atadas las camisitas, la falda y un poquito abierta por delante. Pues, ¿sabes qué? Nos hicieron poner medias negras tupidas. ¡Qué feo que estaba, por favor! ¡Qué horroroso! Pero ellos lo habían visto primero.
Ah, vale. Perdona, com les pel·lícules. No, no. L'hi ha censura. Que mal quedava, què feia? Escolta'm, parlant de la censura, ara me'n recordo d'un programa que vam fer no fa gaire, que parlaven els, aviam, els dibuixants de còmics.
i explicava, vam fer un sense ficció que no va tindre desperdici, de totes les tachades que hi havia quan sortia una cosa que no li agradava amb el clero d'aquell moment. I el pintor, el dibuixant, explicava que es trobava amb molts problemes perquè el que volia dir blanc i negre quedava amb verd i vermell, vull dir, no tenia res a veure. I era horrorós. El programa no va tindre desperdici.
cap problema de res, va ser fantàstic. Però el que diu la Dorita, abans, perquè les pel·lícules, que no deixaven veure ni un petó, no veien el clero, en les pel·lícules originals. Sí, sí, claro. Porque se pasaban de un cuadro a otro. Clar, s'entretenien ells veient-ho i després deien que la resta no ho veia. Encara algunes pel·lícules, perquè l'altre dia parlaven del Fellini, i parlaven d'alguna pel·lícula... Com ho se llamava, la mujer? Ai, que m'encantava. Sí, la Julieta Maria.
Oh, que m'encantava. Julieta Massina. Sí, que fa de prostituta en una pel·lícula. Però almenys dos cortes. És el que anava a dir. I ara intenten recuperar. Jo vaig fer una pel·lícula que era tan complicada i portava tants tals que no ho vaig entendre. Jo no sabia de què anava. Vaig dir... Clar, era Julieta dels Espíritus. Sí, i els Espíritus. Sí, senyora. Era molt bona. Però no t'entenaves de res. Jo em vaig assabentar de res perquè pensava... No, no, no té res a veure una cosa. Jo, que tampoc m'assabento de res. Per què?
que l'ho toglieria la música. Ai, que maco.
Sí, sí, no, és que ho feien així. A Ronda Margo, ¿te acuerdas de la Magnani? Sí, sí, la Magnani també. Era enorme, enorme. Era una dona... Era una dona que nace l'artista. Y luego provocativa y tal. Y cantaba una canción. Cuando se te pasaba de una escena de potres... Pero la Magnani era impressionante. Ya no tanto por eso. Y la Magnani... Uy, uy, uy, ya ens estem trepitjant i ja no... No, la Magnani esta que habláis...
Va fer arroz amargo. Era molt bona. I ballava mentre recollia les roses. I se li veien tots els pitos i llolos. Devien tallar. Madre mía, madre mía. Però estava molt bé, eh? La Magnani, tothom parlava, sobretot dels homes. Perdoneu, la Magnani és la que va fer la Fontana de Trevi, no? No, no. La Fontana de Trevi. No, la Audrey Hepburn.
No, no, era la jovena. Era italiana. Era italiana. No, no, no, era la sueca, l'Ani Adverg. Sí, senyora. Sí, senyora, l'Ani Adverg, que tenia també. Però és que era una sueca. Monumental. Jo alucino perquè l'Aurora té una memòria, bueno, totes, eh? No, no, però
l'Aurora, tu és memòria. Però és molt fort. Sí, sí, Anita Eckberg. Com es deia, la pel·lícula que t'he dit de la Fontana de Trevi, però no es deia així. No, no, no, no. Era la Fontana de Trevi. Era una altra. Vacaciones en Roma. Ah, no, perquè... Aquesta és una altra. La Dolce Vita. La Dolce Vita. Aquesta pel·lícula la van fer després també amb altres artistes. Sí.
la Dolce Vita la va fer una també molt famosa la Anita Enver la primera quina? Anita Enver estava impressionant esa mujer un pedazo de mujer de cuerpo el Feliu va fent cares no cura a ningú de tota aquesta cosa pues estamos al món ahí también
Jo crec que ho hauria de saber el nom d'aquest i d'aquella. És el seu nom. Això no em feia cas jo dels noms. El Feliu no consumeix premsa rosa. No, jo tampoc. Però si us entereu de tots aquests artistes, no t'ho heu tret de la premsa rosa. Una pregunta, esteu en contra de la premsa rosa?
Jo sí. És un poco tonta. Totalment d'acord. Totes ho sabem, però totes se n'han enterat. Perquè anem a la perruqueria i hi ha revistes i una es posa i així, home. Entenen així a la perruqueria. És molt fort, eh? Però escolta'm una cosa. No m'interessa a mi això. Me gustan, como dicen ellas, ver las películas.
Y hablar sobre eso, pero la prensa rosa, que mienten más que comen... Vaya la vida. Però escolteu una cosa. Sensacionalisme. No, però obrir una revista i jo, bueno, serem... No sé qui són, jo. Clar, perquè les figures van canviant, no? Ah, jo què sé.
Ha de ser l'última empresa, l'última sensació, l'última de tot. Quan va venir a l'Iglésia, ara, amb aquest escàndol, hi ha moltes que diuen impossible, perquè és l'home més educat. Impossible, però fa anys que el veiem anant a la platja amb dones de 20 anys. Sincerament, també no entenc per què no s'ha tret abans tot això. Però bé, coses que es mantenen en secret. És el que dèiem.
Con el clero hemos topado. I és de dretes. No us ho interessa?
Però tanta gent que està sortint ara, que dius, aquest ara últim de policia, el coronel, no? És el príncep Andreu d'Inglaterra. Aquest ja s'havia parlat fa anys. Sí, sí, sí. Ja el tenien fora per alguna cosa. No, però ara ja de tot li han tret el títol. Voleu dir que no feu molt de safreig. Ens encanta fer safreig. Jo volia explicar a una negra.
Anna, avui jo no ho desofereix. És que parlem-ne, parlem-ne. Què vols dir? Puc recomanar el llibre? Vols recomanar el llibre? És que per mi... Recomana'l. No, mira, és un de l'Anijol, molt bona, i és de novel·la negra, i es diu Crepúsculo en Oslo.
M'ha agradat molt perquè hi ha persones que he parlat i m'han dit, ai no, perquè a mi això no m'ha agradat. I jo precisament m'ha agradat perquè parla de la feina que estan fent, descobrint assassinats i policia, que surten morts, que surten tal com els deixen els que els maten,
Però al mateix temps tenen una criatura petita i diuen, ara se l'ha agafat i l'ha posat a l'espatlla, que li toca l'escaneta perquè faci... Li troben més humana que moltes pel·lícules policiaques. I m'ha agradat molt. És de l'Annie Hall. I els agradaria. Jo m'he passat unes tantes molt bones digint-les. Jo vull dir una cosa. De l'Annie Hall. Tots aquests, hi ha tants morts, tants assassinats, tantes coses, que...
Ja no hi hauria ningú al món. No. Perquè, escolta, a l'Àfrica s'ha mort tantes de xonses. Però, escolta, encara hi ha negres, però és que no n'hi hauria cap. És que els mateu a tots. És que els maten a tots i a la gent els hi agrada. Els hi agrada? Ja no quedaria ningú.
Però escolta, Feliu, a veure, això és ficció. Estem parlant de ficció. Ah, sort que és ficció! Gràcies a Déu, gràcies a Déu. Que si no... Bueno, de vegades, permeteu-me dir que de vegades la realitat supera la ficció, eh? De vegades sí. Moltes vegades, moltes vegades. Però fixeu-s'hi.
Perquè penses... Escolta, tranquils, eh? Tranquils, que no n'hi ha per tant, eh? Tranquils. Sí, felios sí que hi ha. Porque un día u otro vamos a apagarlas. Porque todo en la vida vuelve. Y todo hace un círculo, ¿sabes? Ahora mismo, por ejemplo, si mal no recordáis... Precura que no torni, ¿ves? No, no. Pero bueno, desgraciadamente la vida es así. Unos se van y otros vienen, ¿no? Eso dice la canción, ¿no? Y no quieres saber el resultado. No, yo estoy preparada con los años que tengo...
Pues, ¿qué quieres que te diga? Ahora atrás no voy a volver. Yo lo que sí que creo es que tanto que se ha hablado con Gaza, por ejemplo, y tal y que cual, ¿no? Y todo el mundo ahí, ahí. Y después con Ucrania, ahí, ahí. Llevan cuatro años. Y ahora ya eso ha pasado porque no interesa, ¿verdad que no?
La gente sigue muriendo. La gente sigue bombardeando. Y cae gente... Lo acabo de ver esta mañana. Quan canvia una notícia... Borren això i ara... No sé si és coronel... Tapan. Van canviant. Van tapant les notícies importants per altres menys importants. Este señor le hacen un tupido velo cuando debería estar encerrado para todo el resto de su puñetera vida. Con perdón.
Bé, jo per a mi aquest matí ha sigut el no als pressupostos de Catalunya. Ah, no, ni que no. L'heu sentit? Sí. Una vegada més, que eres Esquerra Republicana. Esquerra Republicana. Ai, quan era l'Esquerra, estava a l'altra banda, els socialistes deien que no. Ai, ai, ai, aviam. Deixeu-me estar, això. Per què? Quan hi havia...
Esquerra Republicana que manava, els socialistes deien, no, pressupostos, no, no pot ser perquè aquí, perquè allà, ara que manen els socialistes d'Esquerra. No, perquè això... Però això sempre ha estat així, feliu. És que tinguin una mica de seny. No, perquè no pensen en el poble, només pensen en ells. Això és el vers que vaig fer per Nadal.
Ja ho sabeu, ja us el vaig donar. Jo ja us el vaig donar al vers, ja ho sabeu. Ja us ho vaig dir, o què? Sí, sí. És així? És una tonteria. Si voleu que el país vagi endavant, tireu endavant. No poseu traves. Tu saps per què hem posat les traves?
Jo què sé, eh? Doncs ja està. Amb això ja m'ho has tot contestat. No, no, deixem-ho, deixem-ho. Però tampoc s'ha de saber tot, Aurora. No. Tenim dret també no estar informats en algun aspecte. Però si escoltes la ràdio, et diu el blanc i el negre. Sí, ja sé.
Depèn del mitjà, diuen una cosa o una altra. No, no, no. L'esquerra està d'acord perquè aquells els van prometre que els assegurarien els impostos totals a Catalunya. I l'altre diu, ah, doncs no.
No, per què no? Com que em dius que no, doncs ara no. Ara no, exacte. Una robacateria. No, no, això és una robacateria, són molts diners. Un joc de menys. Sí, sí. Que ens diuen, ens donaran tant, i després resulta que ens donen la quarta part, si ens la donen. I calla, perquè ets català, i aquí, per aquí, sí. I això tota la vida. I això tota la vida. El Jordi Pujol ja ho deia. Ui, ui, ui, ui. No, és que és verdad. Jo digo y prometo que la tasca mía me la pongo y me la meto.
El dinero de todos. Eso es lo que hacen. Cada día y no nos damos cuenta y miramos para otro lado. No, no. Yo no parlo de... ¿Qué vols que hacer? ¿Cuántos días? ¿Cuánto recibe el pueblo? Dímelo. ¿Cuánto recibe el pueblo? Tres. Aparte de que está trabajando y no llegan al final de mes. Qué tristeza y qué pena. Y nadie habla de eso.
El pueblo recibe enseñanza, sanidad libre y muchas otras cosas que no nos damos cuenta. Totalment d'acord amb l'Aurora en aquest sentit. S'ha de posar en valor també les coses positives, que no tot està fatal. És que aquest discurs catastrofista... No, mai a la vida. Ara parlo de les dues.
Però per què, quan anem a comprar, cada vegada tot puja més? No parlem de coses, ni gambes, ni... No, no, és normal. El menjar normal... No, no, però el menjar normal... Ahir parlàvem de la carn, perquè ara el problema de les vaques, el forrar... O sigui, tot són problemes. Ara diu que pujarà el cereal. O sigui, tot pujarà. Sí, sí.
O sigui, ha pujat, perquè van comentar que ha pujat un 40% la vedella. Quan el peix... A veure... Estan dient, mengeu peix. Caram, vés a comprar peix fes. Una sardineta petita. Una sardineta petita. Sí.
Una cosa que a mi m'ha dejado muerta... Escolteu, que no teníem de parlar de jocs de quan érem joves. Sí, sí. Perquè ens embolicem amb altres coses. Perquè sempre ens n'anem cap a la política, aquí. Ah, aquest és normal. Deixeu que us dic una cosa? Perdona, però és que aquí...
tu també, perquè també compres. Però s'ha de parlar d'economia, també, perquè... Que sorpresa, para comprar los huevos, hay que tenerlos. Un euro, un euro más, de golpe. Sabeu que estic d'acord, que estic d'acord, però si mires el que compres, què compres? Agafos un bistec, dos.
Te l'haurà augmentat un 20%. Quan és? Un euro al 20%. Perdona, Feliú, però sou dos i la família que són cinc o cinc. Però quan és? Vinc cèntims, no? Vinc cèntims o dos cèntims. Que sigui cinc, cinc per dos, deu, un euro per cinc.
O sigui que la inflació és i puja, però si mires que cadascú... Tranquils, eh? Una cosa que puja tot, no és només el menjar. Mira, ara em vaig comprar aquests pantalons. 20 euros. On t'has comprat aquests pantalons? En el mercat. S'ha molt bé, no? És que el mercat ja hi ha bona oferta, eh?
Aquest jersey té més anys que jo. I además estaba estupendo era él. Porque viene de padres a hijos de nietos de todo. Su negocio. Y eso era excelente. Porque yo he ido a comprar a esa casa. No, no, però vull dir... Sí, clar, que puja. Sí, estic d'acord. Però mira, avui va vingut l'electricitat i m'han pujat 100 euros de cop. Veus? Quan? 100 euros de cop. El què? L'electricitat. 100 euros? Ha de ser en silenci.
i ha faltat bé el que dic. Aviam, aviam, que l'Aurora ha de dir una cosa. Sabeu d'on és el cap, el consellent cap de la Generalitat de Catalunya?
No ho saps, Feliu? No, no, no. Doncs mira, el Roger Escapa, que és el... M'encanta el Roger Escapa. A mi també, oh, que maco. Fa el suplement de Catalunya Ràdio el dissabte i el diumenge. El dissabte estava entrevistant amb un personatge que era el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya. Aviam, si saps on era...
Doncs era a l'hotel Vela, perquè aquest senyor passejava els gossos. I el Roger escapava amb molt bona educació. Li va dir, com és que estàs aquí? I ell li va dir, no, no, perdona, no és que estic, és que soc...
que és molt diferent, és el meu barri, és la Barceloneta, he viscut tota la meva vida, els meus pares, els meus avis, diu, i jo amb molt d'orgull, diu, perquè on aniré, que em coneguin, que no em posin traves, que tothom em coneix, que sap el dret i al revés de tot, de la meva família, de tot, diu, jo surto al carrer, diu, tranquil·líssim, diu, perquè jo, és el meu barri de tota la vida. Perdona, però que estava passejant pel carrer, pel Hotel Vela o estava vivint el... No,
Ells tenen els pares, ell va explicar que els pares i els avis tenen una casa gran i que viuen tots allà. Diu, i no hi ha ningú que se'n vulgui anar. Diu, perquè ho tenim tot i a més, el bo és que si jo surto, el veí del costat em dirà adeu, noi. I l'altre em dirà adeu, noi. Però això sempre és així, no? Sí, però no.
M'agrada dir-ho perquè és un barri que sempre està qüestionat. I li va preguntar al Roger. Diu, però ara diuen que hi ha molta gent, molts estrangers. Diu, no, no, tota la vida. Ja estic, ja no parlo més. No diguis això. Hem dit que parlaríem de jocs de quan érem canaca. Encara no n'hem parlat.
Per això, és aquest home. O la joventut. Deixeu-me que us dic una cosa. La Maite, que la Maite ha de marxar. Perquè ja veig que ningú ho sabia. Doncs ha sortit el suplement de Catalunya Ràdio el diumenge, el dissabte, va ser molt interessant. Dissabte i diumenge surt.
A veure què diu la Maite. A veure, és que parlàvem de coses de quan érem joves divertides. Us vaig explicar una cosa i me'n vaig. Va, diga. Quan jo era petita, els meus avis tenien a la muntanya, jo sóc de Santa Coloma de Gramenet, de tota la vida, i a la muntanya els meus avis tenien un terrenet i no una caseta, feta de qualsevol. I llavors teníem una porquera amb un tocino que li dèiem la Blanquita. Ai, que bona.
Gordo, gordo, i al costat hi havia flors, no me'n recordo el nom ara, i li encantaven les floretes, se les menjava totes. I un dia jo jugava amb els meus cosins, que vivien al costat, i jo, el cosí i la cosina, un dia la Blanquita es va escapar.
Al costat de la porquera teníem una balsa d'aigua per regar, però a l'estiu la netejaven i ens banyàvem allà. El meu cosí es va tirar la balsa de cop perquè ens vam espantar. Aquella blanquita, perquè els meus avis la van criar des de petiteta, no la mataven. I jo era gorda, però tu saps el susto que ens va donar. I me'n recordo ahir, fins a tu, un pensament que era molt... Jo l'havia de ser petita. I me'n recordo, que saps amb què jugàvem?
Fèiem, agafàvem aigua, allà hi havia fang, era terra, i fèiem panets, fèiem fuiguretes de fang, de fang, les deixàvem secar, i llavors fèiem... I les deixàvem secar i feies un... Ai, que maco! No, no, llavors fèiem panets, fèiem coses de... I disfrutàvem amb fang i aigua. I res més. Jo també jugava amb fang i aigua. Jo feies torre fina.
Sorra fina. Sí. Sorra fina, sorra fina. Sorra fina. Agafàvem la sorra i la colàvem com en uns... Ara no sé com explicar-ho. Com en uns coladors. I llavors li dèiem que fèiem sorra fina. I fèiem construccions. Però això és molt maco. Clar, això ja ho expliques i, bueno, d'on troben els nens fang, ara? Com no vagin... Ui, creu-me que juguen en fang, eh? Que jo he sigut monitora i ja et dic jo que juguen en fang. A mi m'ha gustat.
No saltes. Ho sento molt. No saltes. Vaig bé, Maite. Gràcies. Família. Què dius? Què dius? I ell també va jugar amb les sorpreses. Ah, el Joan. No li facis cas. Se n'enriuen. No. ¿Y quién no ha jugado a la rayuela? Eh? No? ¿No habéis jugado ninguna a la rayuela en el suelo, pintando y saltando? Sí. No hay muchas cosas. Ah, yo sí, yo sí. I a la comba? I a la comba? Sí, sí.
Ai, ai, ai, ai. És que la Maite s'emporta els cascos. La Maite s'emporta. Que se'ls emporta ella. Adéu, Maite. És que sí, em fan així. Aquí a la Riera... Avui vaig tard. A mi m'agradava la comba, també m'agradava molt. Aquí a les Serres hi havia un tros de terra que venia a baixar la Riera i sempre quedava aquella terra que era argila.
Aquella era terra argilosa. I nosaltres, com que era acabada la guerra d'aquella època, els nois jugàvem a fer tanques. Fèiem tanques amb la seva torreta, posàvem un tros de pal que era el canó, i allò jugàvem a guerres, els nois.
Era acabada la guerra. Havia trobat munició. Però si t'havia... Quan acabava la guerra. Jo vaig néixer el 45, però feia poc que s'havia acabat la guerra. I trobava... Però trobàvem... Mira, aquí... Escolta, aquí a la Riera trobàvem munició, bales... I d'això, aquí a Baja Mart, càpsules d'això de fusell, les trobàvem. I jugàvem amb això.
Clar, llavors fèiem tanques. I llavors les noies que venien, com anàvem a caçar per dalt, si és que en caçaven un, llavors fèiem un enterro. I l'enterràvem. I aquí de l'argila fèiem uns ninjos, així. I els hi posàvem flors, hi posàvem aquell ocell, llavors es tapàvem. Sí, hi jugàvem, això.
i llavors jugaven a cotamagar allò a veure t'amagava si no et trobaven bueno, cosa de canell el Piesquietos, que en dèiem el Picaparet i teníem uns altres coses nosaltres teníem uns tios a Sant Adrià que està aquí mateix que tenien una caseta amb un or molt maco i anàvem a Sant Adrià com aquell que és a Màlaga
per dir-ho. Home, no, no. De veritat. Anem a Sant Adrià, anem a Sant Adrià, com aquell que anaves a la fi del món. Anàvem a Sant Adrià. I llavors, saps quina era la nostra districció? Els meus tios a la casa tenien dos safarejos grans. Doncs allò era la nostra piscina. Ens implien els safarejos i nosaltres els safarejos banyant-se.
Això ho feia jo, també, quan era petita. Jo a casa meva hi ha uns safarets, perquè tinc com un petit... Ah, sí, t'en tenien dos. Sí, l'aixida. Sí, l'aixida, molt bé. Un era el per rentar i l'altre per aclarir, que estava la lliga ben neta, a més si me'n recordo. Jo tinc una cosa que a mi me gustava mucho d'aquí, perquè, en l'altre lloc, no sé, això no se hacía. Però a mi mi madre me mandava a por el pan, i és que no és que me mandara, és que jo se lo pedia.
Mándame, mandame, que yo voy a comprar. Pues sí, porque ¿sabes qué pasa? Que aquí te lo pesaban. Sí, la torna. Y tenía que ser el peso justo. Entonces la panadera te decía ¿Quieres que te dé un trozo más de pan? La torna. Que hubiera sido lo justo porque era más importante, ¿no? O ¿Quieres un trozo de la coca esa de azúcar finita? Bonita. Y yo decía, hombre, la coca al final. Ah, no, a mí solo me daba pan. Pero nunca llegaba a casa. Ya me la comía por el camino. No ho deies, eh. No. Tú callabas. Sí, sí, sí.
Molt bé. Jo tinc una coseta molt curta. Si vols, se l'explico. Avui no pot dir així, tampoc. Jo anava al Cuber perquè la meva padrina es va casar amb un senyor d'allà de Tarragona, del Cuber, i hi havia un avi amb la padrina, el padrí, la padrina, que no eren res meus, eren les sobres de la meva tia. Però l'avi em va estimar sempre molt i em venia a buscar a picar moixons amb la mula...
I el carro, aquelles llargades, sí, des que la mama em deixava el tren fins que arribava a casa al Cuber, va ser uns viatges meravellosos amb el padrí. Amb la cosa que jo ja tenia una cosina, un net d'aquest senyor. I llavors, com tenien el tros, que encara els hi diuen el tros per llevat, un dels arbres l'omplia tot de carmelos.
I el preparava quan jo pujava. I em deia, va, Audi, busca l'arbre teu. I llavors jo buscava l'arbre meu, que l'havia al padrí, que no era res meu, era el sobre de la meva tia. I va ser, saps quin record tinc d'allò tan maco?
I d'aquella persona. No era res meu, però l'estimava com si fos el meu avi. Perquè tu saps el que és una criatura de 6, 7, 8 anys que arribes i et diuen vés a buscar el teu arbre i trobar-lo ple de carmelos. Va ser meravellós. Aquella experiència... Com posava els carmels? Doncs es lligava i es lligava a les branques dels arbres.
Ah, mira. Sí, sí, amb un cordillet. Tenia una paciència. Que cuidador. I detallista. I et deien Auri quan eres petita. Sempre. Queda't amb això. Auri. Ara serà l'Auri aquí. M'ha agradat molt. A l'Auri el tinc gastat, perquè el meu marit era Auri. Auri. És com l'Audrin Herbert. Sí, és el mateix.
Escolteu, molt bé aquesta tertúlia. Avui vaig a començar, m'ha agradat molt això d'Auri, perdoneu. En Feliu m'enganya. Aquest és el titular. I vaig a fer-ho públic. Sí? Ja, home, Feliu m'enganya. Me'l trobo a la teva pel carrer i em diu... Tinc hora al metge a les 12. No puc venir a la tertúlia. El dia 3. Ah, és la setmana que ve. Clar, és que se m'informa amb tanta entel·lació. Això m'ho va dir el desembre.
Això ho vull dir el desembre. El dia 3, com vols que me'n recordi, el dia 3? Bé, ho sapigueu. Sort que l'Aurora i la Maria Rosa...
Sort que l'Aurora i la Maria Rosa comparteixen barri. I tant. Perquè podria haver-hi hagut una guerra civil aquí mateix avui. La Maria Rosa ha dit la Barceloneta el millor barri del món. Menys mal que no és de Gràcia. O de Sants. I hi ha una guerra. Les hem de separar. Déu estar francs. No té res a veure Sants...
ni res. No, no, no. A Barceloneta. No, no. Si toquis a Barceloneta. Sort que vosaltres compartiu barris i no us pagueu. No, no. I tant. Rapunzel, m'ha agradat molt, Marc, el que has dit. Rapunzel Aurora. Ara millor. Rapunzel Auri. Rapunzel Auri. M'ha agradat molt, això, eh? Rapunzel Auri. Vinga, què més? En Feliu diu que estudiar mitja hora abans és una empollon. Feliu i l'Empollon, això és així.
Em va agradar la frase que ha dit, no em quedava amb l'ABC, em quedava amb el concepte. Perdoneu, quin cony de concepte hi ha amb l'ABC? A veure, Feliu, explica'm això. No em quedava amb l'ABC, em quedava amb el concepte. Quin concepte?
de la lliçó feia el resum i agafava el concepte d'aquella lliçó. Un empolló. I ja està. I les dades. L'altre M ha agradat molt també. Anys hi havia... Ah, perquè si no et quedaves amb les dades com si no hagués vist res. Però que... També tinc per la Dorita, eh? La Dorita diu, m'agostava que me castigaren. Hòstia...
M'agradava que me castigaran. Sí, sí, compta amb aquesta frase. Sí, aquesta frase... Sí, sí, sí. A la Maite... Això ho havia explicat. La Maite ho havia explicat. Això, ara el pròxim dia li hem de fer memòria, que quan la castigaven es quedava amb un admirador que diu... I sempre diu, fixeu-vos-hi que sempre diu...
Jo crec que sé qui era. L'hem de buscar. Estem d'acord que l'hem de buscar. Ho va dir-ho, eh? Ho buscarem. Ara que no ens escolta, el trobarem. Un dia, us imagineu, s'obre la porta i entra l'admirador. Mira, per veure el que veuríem, més val no veure-ho. Mira l'altra. Aurora!
Igual és en Robert Redford. Que poca fantasia. L'últim, molt lleig. Arrogat, el cabell. Ara he dit en Robert Redford. Ara no ho sé. Deixa'm mirar si està viu, pobret, perquè llavors sí que deu fotre la mala cara. Llavors sí que deu fotre la mala cara.
Sí, sí, és mort, va morir el 16 de setembre de 2025. Oh, sort que no vindrà a mar, si no tenim un problema aquí, eh? Ai, però escolta, quan era gran... Sí, home, quan era guapo, era guapo. Atractiu, també. Vinga, anem acabant, anem acabant, més coses. A veure, la pròxima quiero hablar de un... Escolteu una cosa, escolteu. Això és un xou. Heu parlat de l'escamilla.
Ah! I la Mar, bonament, ha preguntat què seria com el Bastet ara? I l'Aurora Salta diu, com l'Ostrell. Ja li agradaria a l'Ostrell semblar-se així de petit amb l'Escamilla. Vinga! No, no, tens raó. Tens raó. Havia confós l'Ostrell amb el Roger Escapa. El Roger Escapa és més humà. A mi també m'escapa molt. Escolta...
Salvador Escamilla va fer programa als anys 60 i 70, un programa que es deia Radioscope, i no va descobrir en Serrat als 70, els va descobrir el 1965. I després l'Institut no es deia Helena Francis, es deia Francis, Instituto de Belleta Francis. I ara maria que escoltéssiu molt, molt ràpidament, perquè se'ns està acabant el temps. Això, us agrada això? Mira, mira, mira, jo sí que me'n recordo.
El consultorio de Elena Francis. El consultorio de Elena Francis va començar el 1947 i va acabar el... Perdó. I va acabar el 1984. Jo me'n recordo de petit. Està a casa dels avis, a casa dels avis, escoltar això. Francis.
I resulta que la veu, des del començament, a partir dels 62 i fins al final, va ser Maruja Fernández. I les respostes les escrivia en Juan Soto Vinyolo. Sí. I m'ha encantat, i vull acabar amb això. Vull acabar amb això. Jugar amb les noies a matar el pardal.
Hòstia, Faliu, no et posis en merders, Faliu. No et posis en merders, Faliu. Ho enterràvem. Ara, enterrar el... Encara pitjor, encara pitjor. Jugàvem les noies a enterrar el pardal, hòstia, Faliu. Això ho sí que hi ha. Va, home. Això, si fos a Mallorca, ho entendria d'una altra manera. Oi, oi, oi, oi, oi.
Robert Mazza amb l'informatiu. Noies, nois, que vagi bé. Que vagi bé, moltes gràcies. Ensenya'm com es matava el pa i com s'enterrava el pardà.
Les notícies de les dotze.
Nou contacte amb la informació. Aquest dimarts de 8 a 9 del vespre emetrem una nova edició de la tertúlia política. Govern i oposició faran balanç de l'any de l'acció de govern. Després del canvi de govern al Consistori fa pràcticament un any. Recordem que el canvi de color polític que l'Ajuntament de Vilastralmar es va produir el març de l'any passat. També govern i oposició debatran sobre quins haurien de ser els objectius per aquest últim any que queda pràcticament
de mandat. Es crea el col·lectiu socialista de Vilassalamar amb, entre altres, els tres regidors no adscrits, Núria Paricio, Virginia Jerez i Albert Bertrolí. També hi ha exregidors del nostre poble com Quico Zamora. Recordem que avui, al parlant de tot, a més una entrevista amb aquest nou col·lectiu, el col·lectiu socialista de Vilassalamar. Us ampliarem la informació, us oferirem un ampli resum
d'aquesta entrevista d'aquest matí, des del parlant de tot amb el col·lectiu socialista de Vila-Saramar. Recordem, àmplia. Resoma, àmplia síntesi d'aquesta entrevista a partir de la una de la tarda amb el nostre company Joan Escofet a la crònica.
Més coses? La Guàrdia Civil ha aconseguit posar nom i cognom a la víctima d'un homicidi comès al 91 Astúries després de més de tres dècades de misteri. Es tracta d'una jove de 24 anys veïna de Vilés, la desaparició de la qual es va denunciar cinc anys després dels fets. El cas es remunta a l'octubre del 95.
quan la mare de la víctima va denunciar que no tenia notícies de la seva filla des del 90. Des de llavors, ella mateixa s'havia fet càrrec de la seva neta. Les primeres investigacions no van donar cap resultat i el cas va quedar arxivat aleshores com a desaparició.
Més coses, la carnisseria Porter Estop de Vilayer ha aconseguit un triplet inèdit al Fòrum Gastronòmic de Girona, un dels principals concursos estatals del sector carniartesanal. S'han dut els tres primers premis en diferents categories. El jurat ha valorat especialment la qualitat de la matèria primera.
L'equilibri de sabors i el respecte pels processos tradicionals de curació. Entre els guardons hi ha el premi a la millor elaboració tradicional i altres distincions vinculades a productes curats, elaborats íntegrament a l'obrador de Vilayer. Anna Maria Estopi, Josep, Lluís Porter, Mare i Fill han convertit la recerca de les receptes tradicionals en la seva bandera per evitar que es perdin i els ha funcionat molt bé. Han aconseguit tots els premis al guardó a la millor botifarra negra
a la millor pilota i a la millor combinació dels seus productes.
La Generalitat intenta posar ordre entre els quatre helicòpters d'emergències mèdiques que cobreixen tot Catalunya de punta a punta per agilitzar el trasllat de malalts i ferits als hospitals. Després de més d'un any de problemes d'aparells inoperatius, el sistema d'emergències mèdiques ha rescindit el contracte amb l'empresa Elians, que gestionava les aeronaus en base a Girona i a Moradebra, i ha cedit els dos aparells a l'empresa SAF, que d'aquesta manera passa a encarregar-se dels quatre helicòpters del sistema sanitari català.
futbol, el Girona continua sumant i allunyant-se de la zona de descens. Ara està a 6 punts, però l'empatadors d'aquesta passada nit contra l'Alavés no ha deixat contents els de Mitchell, i és que han estat capaços de remuntar algun gol inicial dels bascos i posar-se a 1-2, però al darrer minut l'Alavés ha empatat i els ha deixat la sensació que tornen de victòria amb dos punts menys. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre. Bibliodigital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.
S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... En Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Jordi, 50 anys, director d'entitat bancària. Conduïa temeràriament. Va matar un ciclista un dissabte al matí. Tres anys de presó i tres i mig sense permís.
Sílvia, 27 anys, perroquera. Va fer un avançament antirreglamentari. Va provocar un xoc lateral amb un altre turisme i va matar un menor. Va donar positiu en drogues. 3 anys i mig de presó i 4 sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya. La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt.
Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
Pilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de pilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Mireu, ens fa molta il·lusió fer aquesta entrevista amb la Carlota Caimer. La Carlota és una de les deu membres, de les deu dones, que entra dins del programa Hipàtia 3, que farà a l'estiu de l'any vinent, a l'estiu del 27...
Tot un seguit d'experiments en unes situacions particularment extremades en una illa canadenca per simular les condicions de l'espai i poder treure càlculs, dades que poden afavorir possibles investigacions, possibles aterratges en altres planetes.
Ens fa molta il·lusió saludar-la en directe aquí a Vilassar Ràdio. Carlota Keimer, molt bon dia. Molt bon dia, Joan. Ets una persona amb 26 anys que jo no m'atreveixo a explicar el currículum que ja tens. Carlota, sisplau, tot teu. Ubica'ns.
Bé, si tinc 26 anys, jo per la meva edat trobo que encara he fet poc, encara podria fer més, però sempre entra això de l'autoexigència pel mig. Soc enginyera mecànica, vaig estudiar a la Universitat de Girona, em vaig graduant 3 anys i després me'n vaig anar gràcies a una beca que me'n van donant allà, a Alemanya, fer el màster d'enginyeria aeroespacial i a part d'això, com a hobby a l'àmbit privat, soc pilot d'avions ultralleugers.
Déu-n'hi-do, com aquell que no vol la cosa, no? D'on et surt la inspiració o la motivació? He llegit en alguna entrevista que has concedit que una mica l'Escola via Santana de Mataró et van inocular una mica aquest cuquet, no?
Exacte, vam tenir una companya i jo, dos professors de física molt bons, en David i la Marta, de l'Escola Pia Santana de Mataró, que ens van proposar fer un treball de recerca una mica particular. Vam venir el dia amb una idea i van dir, ah, anem a fer una sonda per enviar-la a l'estratosfera.
I amb això volem estudiar la capa d'ozó. I ells, com a bons professors, ens van donar ales i ens van donar les eines per poder desenvolupar aquest treball. I després, quan vam veure la sonda i va retornar i va captar les imatges i la radiació còsmica, a part de les imatges i les dades de la capa d'ozó, doncs vam veure les imatges de la curvatura i vam dir, ostres, això té realment un valor i crec que em vull dedicar a això, ja que pot tenir un benefici per la Terra. Només anar a l'espai no és només per...
divertir-nos i perquè és increïble el que pots arribar a veure i és molt inspirador ser astronauta, sinó que també pots realment obtenir dades que et poden millorar la vida aquí a la Terra. Doncs anem a parlar d'això, Carlota. Tu, com dèiem, als teus 26 anys ets la més jove d'aquesta Hipàtia 3, que portarà, com dèiem, a la presentació 10 dones a l'Àrtic,
a l'estiu de l'any vinent per recrear les condicions sempre dures d'una estació especial a Mart. Presenta'ns una mica l'equip. Tu ets la representant de la nostra comarca, ets de Calella, del Maresme. Com està format aquest equip, Carlota? Doncs l'equip és un equip molt multidisciplinari i multigeneracional. La més gran de nosaltres té 53 anys, jo en penso, i jo sóc la més jove amb 26.
Totes venim d'àmbits d'estat diferent, que això també el fa molt especial, perquè cadascuna portarà el seu granet de sorra amb la seva àrea d'expertesa. Hi ha biòlogues, hi ha una metgessa, hi ha dos o tres enginyeres, i totes som la majoria de Catalunya. Tot i així hi ha dos tripulants que no ho són. Una és ginesa, la Xi, i l'altra és la Laura, que és la comandant executiva, que és de León.
I tot l'equip marxareu l'estiu del 27 cap a aquesta illa al nord de Canadà, que també tinc entès, clar, si voleu recrear les condicions de vida de planetes, deixem-ho així, és una illa en la que, a més a més, si no vaig equivocat, Carlota, no hi ha cap mena d'hospital ni centre d'assistència, és a dir, pràcticament foc real, no? Exacte, és la illa més grossa del món deshabitada,
I, correcte, l'hospital més proper està a 4 o 5 hores en avió. És a dir, que no és que et puguis pujar a un cotxe i agafar i conduir 4 hores per anar a l'hospital més proper, no. Depèn d'una avioneta que no és comercial, que vol específicament per nosaltres i que a vegades no pot ni aterrar en aquesta illa, degut a les condicions meteorològiques adverses que ens hi podem trobar, o a la neu, simplement.
El procés de selecció, Carlota, com va anar? Perquè entenc que, a veure, posem entre cometes, una persona, diguéssim, entre cometes, normal, no m'agrada fer servir aquesta expressió, però segurament no deu estar preparada per una emissió d'aquestes característiques. Com va anar el procés de selecció?
Doncs van ser un seguit d'entrevistes on ens preguntaven per, per exemple, experiències que havíem tingut que podrien ser rellevants per una missió com aquesta, una mica el nostre background, el currículum que teníem, què podíem aportar a la missió, quin tipus de recerca hi volíem desenvolupar, etcètera, etcètera. Jo, com a cas particular, ara et posaré un exemple. La família de la meva parella són pagesos. Jo vaig posar també que sabia conrear, perquè, de fet, en una missió especial has de saber conrear, no?, per mantenir-te i poder menjar.
I això va ser una de les meves experiències particulars que vaig posar. És a dir, que no només demanen un background purament científic i d'enginyeria, en aquest cas, sinó que també miren altres factors com pot ser aquest. I aquesta seria, bàsicament, la teva aposta, la teva participació, que entenc que no ha de ser el mateix que plantar una llavor i a veure què surt, no? No, de fet, el meu experiment no serà aquest, sinó serà estudiar els efectes de la microgravetat sobre el cos humà, emissions de llarga durada,
I a Mart, bàsicament, tenim un 38% de la gravetat terrestre i el que vull fer és simular aquesta absència, tampoc, però parcialment absència de gravetat a Mart respecte a el que tindríem aquí a la Terra. És cert, això que diuen que quan envien alguna estació especial se li infla la cara? Per aquí aniria una mica la teva investigació?
Exacte, o sigui, la meva recerca es basa en estudiar una mica aquest efecte que té sobre el cos humà, que els primers dies, quan un astronauta arriba a l'Estació Espacial Internacional, doncs té la cara inflada perquè té una retenció de fluids al tronc superior del cos, no? I això és degut a aquesta força de gravetat que és absent allà dalt i no empeny els fluids del cos cap a les cames. I s'acumula més cap al tronc superior i cap al cap, en aquest cas. I això es veu bàsicament en els vídeos quan els hi veus la cara inflada i així...
I en la missió, per simular això, el que vull fer és posar les tripulants en una posició inclinada de 6 graus a l'hora de dormir, unes hores al dia. Per tant, no estem simulant totalment l'absència de gravetat, sí que la tenim durant les hores del dia, però durant les hores de la nit simularíem aquest efecte del fluid shift que es coneix.
Déu-n'hi-do. Carlota, és el mateix el cos d'un home que el cos d'una dona en aquestes condicions extremes i condicions de gravetat zero, podríem dir? El cervell és el mateix, és a dir, els coneixements d'homes com d'ones és el mateix. Sí, sí, no, no, evidentment. No, no, no. Per exemple, amb missions que s'han fet a l'Estació Espacial Internacional,
El nervi òptic té, o sigui, amb absència de gravetat, el nervi òptic es deteriora amb missions de llarga durada. Amb homes es deteriora més ràpid que amb dones i això s'ha trobat amb estudis. Tot i així es fa falta molta més recerca perquè només un 11% dels astronotes que han volat a l'espai eren dones.
Llavors necessitem moltes més dones que volin i que vagin a l'espai per poder fer una mica un estudi comparatiu de què passa sobre els diferents cossos. Ostres, que curiós, no? O sigui, el nivell, el nervi òptic dels homes es deteriora més que el de les dones. Estem parlant, com deies, de percentatges i no de números absoluts, eh? Que curiós, no? Exacte, o sigui, el nervi òptic és el nervi que tenim a darrere de l'ull i que connecta amb el cervell i que després processa les imatges que nosaltres veiem.
i per algun motiu en l'espai hi ha com un punt de visió nul en l'ull que quan hi ha absència de gravetat és com que està apretat i no hi ha aquest espai que necessita el nervi i per algun motiu en homes es deteriora més ràpidament o té més efecte aquest esdeveniment que les dones.
I en aquesta hipàtia 3 entenc que esteu preparant un munt de coses al marge del que seria la recerca científica, però clar, no deixeu de ser persones, el menjar, l'entreteniment, no sé, el passar l'estona, entenc, el temps lliure, com ho teniu pensat?
Entenc que als vespers tindrem alguna o altra hora per fer una mica d'esbarjo, que no serà tot feina, feina, feina, però sí que hi ha com un horari molt marcat des que ens llevem fins a l'hora del vespre per anar fent les diferents tasques de recerca que s'hi hauran de fer. I en temes de lleure suposo que cuinarem alguna cosa juntes o així i entreteniment ja en tindrem també.
Te n'adones la brutalitat de la missió que feu? És a dir, a veure com t'ho plantejo, seria notícia, no cal que siguin dones que ho facin, és a dir, és brutal aquesta experiència que aposteu, i si a més a més sou un grup íntegrament femení, doncs encara li dóna un plus, però vull dir que és brutal això, eh?
Exacte, una mica el que busquem també una mica d'hipàtia, a part de tenir una mica d'impacte mediàtic, és fomentar vocacions científiques entre els joves, nens i nenes, perquè s'interessin per care de STEM, de ciència i tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i donar una mica a conèixer què es pot fer realment quan es va a l'espai, perquè a l'espai sempre dic que s'hi va fer recerca, però s'hi va fer recerca pel benefici de la humanitat i pel benefici de la Terra.
Sí, sí, està claríssim. A més a més, en un món, si m'ho permets, Carlota, absolutament encara masculinitzat i un món en el que hi ho toquem des de diferents arestes, especialment ara a les portes de celebrar el 8M, el Dia Internacional de la Bona, pocs referents encara femenins en el món de les ciències i pràcticament aneu a rescatar el nom d'hipàtia, no?, aquesta matemàtica antiquíssima.
Exacte, bé, sí, com bé has dit que fem un referent d'abans, però el que volem és també posar referents de carn i ossos, de gent del teu poble, que pot ser la teva amiga, la teva cosina, la teva germana que estigui fent això, i una mica més de referents propers, que la gent s'hi pugui identificar més, perquè jo no vull un referent d'una dona de fa 100 anys d'un altre país, sinó que prefereixo tenir un referent d'algú més conegut i més proper a mi, que m'hi vull emmirallar més. Què t'han dit a casa, Carlota?
ja s'esperen que faci coses poc normals o curioses ells estan molt orgullosos i els fa molta il·lusió que pugui participar en una missa com aquesta això sí, des del punt de vista del respecte sempre amb seguretat i amb el compte que requereix Quants idiomes parles? Sí, 5 dels quals prou fluents el 6e és no tant intermedi, podria dir
I quins són, si es pot saber? Sí, la meva mare és lingüista i els meus pares ho són tots de família. Són català, castellà, anglès, francès, alemany i una mica holandès. Déu-n'hi-do. Els cinc primers fluïts, eh? Sí, ja et dic que tinc molta sort perquè tinc de família lingüista i m'han posat bastant en aquest món per poder aprendre tants idiomes com pogués. Des d'on agafes la trucada va a Vilassar Ràdio, Carlota?
Ara mateix des de Girona, que estic aquí uns dies de vacances. Però estàs treballant a Bèlgica, és correcte? I en tot cas, quin és el teu dia a dia?
Sí, fins ara estava a Red Wire Space a Bèlgica, és una empresa americana que es dedica a fer projectes espacials. Jo concretament estava en el tèsting del satèl·lit Altius de l'Agència Espacial Europea i aquest satèl·lit el que fa o la finalitat que té és estudiar la capa d'ozó des d'un punt de vista diferent del que s'ha fet fins ara. Fins ara sempre s'havia mirat la capa d'ozó en vertical cap a baix, és a dir, mirant cap a la superfície de la Terra.
I aquest nou satèl·lit el que vol fer és estudiar la capa dosa mirant cap a l'horitzó, és a dir, el que farà és mirar cap a aquella capa fina blava que veiem a les imatges quan veiem la Terra des de l'espai, doncs mirarà cap allà i enfocarà cap a l'espectre lumínic d'això. Ets molt didàctica explicant les coses, Carlota.
Sí, jo crec que això em ve una mica del background lingüístic, que si no ho explico d'una manera entenedora i fàcil, crec que ningú sabria el que estic dient. Tres preguntes molt ràpides per acabar. Carlota, un somni? Un somni? Jo crec que arriba a l'espai. Arriba a l'espai. L'home ha trepitjat la Lluna? Sí, sí que hi ha trepitjat i de fet hi tornarà ara, el 6 de març. Està prevista la nova obertura del llançament.
Fa pocs dies, Barack Obama, l'expresident dels Estats Units, parlava de vida extraterrestre. Estem sols al planeta, Carlota? Jo crec que hi ha vida a l'univers, i perquè és massa gran, perquè estiguem sols i probabilísticament parlant, hi ha poder un trilió de galàxies a l'univers i n'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver. Poder no serà en la forma que ens esperem,
És a dir, si és més en forma humana o de cos humanoide, potser serà en forma de bacteri, en forma, qui sap, però jo crec que n'hi ha. Calota Caimel, la nostra maresmenca enrolada en aquesta aventura científica tan absolutament impressionant, aquest Hipàtia 3, que faran tot aquest seguit de proves que ens has comentat de cara a...
A l'estiu del 27 entenem que preparar una expedició d'aquestes característiques porta molt de temps. Moltíssimes gràcies per haver compartit aquesta estona amb Vilassar Ràdio, molt didàctic, molt interessant. I ens guardem el teu telèfon, Carlota, perquè ens agradaria estar ben al dia d'aquesta expedició. Insistim, íntegrament per dones, però per la potència que té, seria notícia encara que fos mixta, eh?
Exacte, el fet d'anar a l'Àrtic és curiós i és una missió especial amb una dificultat logística que fóssim homes, fóssim dones, la teníem per allà mateix igualment. Carlota, una abraçada molt forta. Moltes gràcies, adeu. Adéu-siau. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no s'ha sort. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. A l'web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
Jo sempre tinc verdures i fruites de mil colors, poma, cirera i també meló, ceba, pastanaga, col i espinax. Tinc el meu plat humano equilibrat. Jo menjo amb ritme. Les fruites i les hortalisses ens ajuden a seguir el ritme. Jo menjo amb ritme.
Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'he fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada. M'agrada perquè em dóna força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Un bloc i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
que buscando tu sonrisa estaría toda mi vida quiero ser el único que te muerda la boca quiero saber que la vida contigo no va a terminar déjame que te cierre esta noche los ojos
Bona nit
Quiero seguir así
perquè buscant tu sonrisa estaria tota mi vida.
Amb un minut, dos quarts d'una, ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per disfrutar, per gaudir de l'entreteniment musical, i en aquest cas, los Rodríguez y sin documentos. Los Rodríguez y sin documentos. 30 segons i saludem el company amic crític de cinema i televisió, Xema Basaga. Amb ell avui ens anem a donar una volta per les sales de cinema del País.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Senyor La Saga, bon dia, bona hora! Què tal, Jaume, com estàs? Molt bé, i tu? Bé, fantàstic, em portem tres dies seguits de sol, jo m'ho crec. Fins dimecres que ve, diu, fins entre la setmana que ve. De l'altra setmana? No, dimecres d'octubre ja estem allà al comerç. Escolta, molt bé, no? Sí, sí, la veritat és que val la pena. Ens han arribat bones pel·lícules, també, durant aquests últims 15 dies. I bé, he dit, bueno, va, anem a fer un repasset perquè...
els oients de Vilassarra, que són cinèfils, puguin anar a gaudir d'aquestes pel·lis. Doncs ens anem al cinema, va!
Per on comencem, Gemma? Comencem per una pel·li que s'anomena El Agente Secreto. Oblideu-vos d'Anacleto, El Agente Secreto. Ara m'ha dit. Perquè això era una pel·li d'un còmic, d'aquests de la Casa Bruera. I no, estem parlant d'una pel·lícula que es va emportar al Globus d'Or, a pel·lícula estrangera.
Pel·lícula brasilera que té molt bona pinta, que ens ubica dins la dictadura militar de l'any 77, aproximadament, i tenim un personatge, en Marcelo, que és un professor...
que és dissident i que té un passat, això, turbulento, diríem. Retornarà fugint a la seva ciutat, Recife, on espera construir una nova vida i trobar-se una altra vegada amb el seu fill i protegir-lo. Però es veu que això és molt, molt difícil perquè lluny de ser el refugi que ell cerca, les forces governamentals el persegueixen i l'amenaces de mort estan ben presents per ell.
Com dèiem, quatre... Tres nominacions als Lobos Ores, em portava millor pel·lícula, millor actor, quatre nominacions pels Òscars, atenció, Festival de Canis de l'any passat, millor direcció, millor actor i premi de la premsa. Sí, sí, no, és una de les pel·lícules més interessants que ens quedaven, de totes les que quedaven pel dia 15 de març, que són els Òscars. Aquesta és interessant. És una pel·lícula llarga, cert, són dues hores 38, però té molta dinàmica, té molta història, malgrat que és política, un thriller polític,
poc surt la política, i un gran actor, Wagner Moura. Wagner Moura és un tio que probablement l'he anat veient, dient, ah, aquest tio és... Mira, Wagner Moura va estar anomenat dues vegades als Globus d'Or per Narcos, la sèrie de Pablo Escobar,
i també, per exemple, ha fet pel·lícules tan interessants i tan profètiques, malauradament, com a Civil War de fa un parell d'anys, on als Estats Units hi havia una guerra civil, esperem que no passi, però bueno. I la veritat ho feia molt bé. A veure, és una narració que combina el thriller polític amb reflexions profundes sobre la memòria històrica, la repressió, la identitat tensional i una ambientació d'època fantàstica.
Tu creus que estàs al Brasil dels 70? I barreja un to que podríem dir de tensió, humor també i humanitat. Una pel·li que jo l'aconsello per tots vosaltres, la fan a Mataró, i és ja l'última per dir, bueno, ja les he vist totes, ja puc anar a veure la gala dels Oscars. Fem un petit parèntesis. Recordeu que aquest dissabte hi ha la gala de l'Esgoia. Sí? De l'Esgoia, per tant, allò on anem... A Barcelona, eh? Sí, a Barcelona. Exacte, exacte. Per tant, tenim una pel·li
Penso que força interessant i que... portarà, portarà gent al cine. Doncs... És que mira que soc tonto, eh? Andava a dir, goia, que té rima fàcil, eh? Va, el agente secreto. Vinga, fol·li. ¿Qué es esta persona? Quiero un agujero en la boca.
Tu caso es el primero que quiero resolver. Hay unos sicarios buscándome, ¿eso estás diciendo? Sí. ¿Crees que deberías estar aquí? Me voy a llevar a mi hijo. Oye, es juego sucio al más alto nivel.
Muy tempranito. ¿Ese es Armando? No. Se llama Marcelo. Armando.
Clara, boia, boia, ho dic perquè tingui la ment bruta i hagin pensat en coses que no toquen, eh? És que no, és que... Com és, eh? El Agente Secreto, molt bé, sona molt bé, això, eh? Sí, sí, és una molt bona pel·lícula i jo penso que aquí a Mataró, al costat d'aquí, David Sassi, que ho teniu bastant fàcil. Anem a veure un altre que m'ha encantat.
Vinga. Que tal com en la crítica que poso en l'Instagram, si voleu seguir-me, allà poso les meves crítiques, Bon Scott Zero, aquest sóc jo. Bon Scott Zero. Exacte. Bon Scott, eh? Sí, sí, sí. Zero. Era el mític cantant. Sí. Doncs aquesta pel·lícula jo m'encantar i vaig posar que ja fa temps que el cinema català juga amb les lligues grans, amb les grans lligues, no? Dius, ostres, fem una quantitat de pel·lícules molt bones, però clar, aquesta és...
Estil Vivent, Sociedad de la Nieve, i dius, arribarà, doncs, escolta, superben feta. Ens parla, malauradament, d'un fet que va passar el 30 de desembre del 2000. Un grup d'amics es disposaven a realitzar l'ascens al Balandrau, el sol acompanyava els montanyers fins que... En qüestió de dos minuts, eh? Tot canvia de manera imprevisible. Un vent salvatge, conegut com Torb, desencadena la pitjor de les tempestes de la història dels Pirineus.
A partir d'aquí, veurem i viurem aquesta odissea amb un repartiment, vamos, Álvaro Cervantes, Bruna Cosí, Marc Martínez, Agatha Roca, Francesc Garrido i Joan Buixaderes. I molt bé, molt bé, perquè té una capacitat, aquesta pel·lícula, de fer-te sentir...
dins d'aquest entorn, ben glaçat, neu impecable, sensació d'allament absolut, i el paisatge no només és un escenari, no és un personatge més que pressiona i desafia constantment els protagonistes. És humana, és emotiva, jo destacaria sobretot la fotografia i els efectes especials que estan super, super ben fets, i és una pel·li
que intenta... Hi ha moments en què pateixes moltíssim, no? Però que té una història molt, molt humana, molt de veure... I sobretot, per exemple, un dels temes que més m'agrada d'aquesta pel·li, la gent que rescata els bombers, la selecció de bombers de la Generalitat, que rescata aquesta gent. Bé, no tots, eh? Un supervivent. Exacte. I com realment dius, ostres, a vegades s'utilitza, va, que vinguin els bombers...
I a partir d'aquí, d'aquesta malaurada experiència, doncs s'ha reforçat molt més el tema de protecció per part dels bombers, també s'ha intentat educar la gent que, escolta, anar a pujar i fer un trial per les muntanyes no és baixar a la platja.
No. O sigui que... La muntanya té secrets que et poden deixar en pilotes, com aquell que es diu. I, per tant, a mi m'ha encantat. És una pel·li de dues hores, però que passa rapidíssim. I, bé, jo crec que, com deia, les grans lligues han agafat el cinema català fort i...
per què no, també, al cinema, podríem dir, més de catàstrofes. Tinc entès que els bombers, inclús alguns surten, crec, i els altres van estar assessorant a la pel·lícula perquè no cometessin cap error en aquest sentit. Això sol passar, eh? Jo tinc un record del Balandrau,
Perquè això va ser el desembre del 2000 i, com tu bé saps, jo vaig començar el novembre del 99. No, el... Sí, sí, sí, va ser el 30 de desembre del 2000. Jo hi era allà, eh? Exacte. No, no, no.
Dic per això, per això. Vaig començar Ràdio Santona, on ens vam conèixer tu i jo i on vam començar a fer ràdio junts, el novembre del 2000. I això va ser el 30 de desembre del 2000, just abans del 2001. Què va passar? Que tornant de les vacances de Nadal, allà feia un programa que es deia De Tots Colors. No, el primer any era el directe a la una, després el de Tots Colors.
Hi havia una periodista de TV3 que, estic pensant com es deia, i que em perdoni, però no recordo, que vivia al Manesma, i em va trucar i em va dir, escolta, jo estic en TV3, que m'han enviat aquí, estic dormint aquí, estic aquí, diu, vols que entri cada matí i t'explico des del Balandrau com...
I entrava cada matí, se'ns fotia la pell de gany. Nosaltres li deiem el Malandrau. El Malandrau li dèiem, eh? I recordo especialment aquelles cròniques d'aquella periodista grandíssima que em... Perdoni, perquè no recordo el nom, em vindrà, eh? I realment aquelles cròniques fotien Fredà, eh? Des d'allà...
Veies que, evidentment, no els trobarien vius, però... Hòstia, va ser molt dur, allò. No, i sobretot el que la pel·lícula reflexa és la seva sensibilitat. Sí, sí. No anem a fer una pel·lícula... No, no, no. El límit de la sensibilitat no l'acaba de despassar mai.
Que allà la majoria de periodistes també ho van fer amb la sensibilitat que toca cobrir una cosa d'aquestes, que no és fàcil. Dic la majoria, alguns suposo que no, eh? Però realment recordo la sensibilitat que teníem aquells dies amb tot el que passava, perquè sabies que al final era el que era, perquè no era possible trobar ningú allà. Però, hòstia, va ser molt dur. Un supervivent al final, eh? Sí, sí. Tràiler de Balandrau? Vinga. Pendent d'anar a veure el cine, eh? Igual mira que m'escapo avui, que tinc una tarda plena, però m'escapo al cine, tanco el mòbil i em quedo més ample...
Fes-ho, sisplau. Tant de bo. No t'ho pensis. Tant de bo. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Això vol dir... Si et vols casar amb mi...
Apareu! Pujem al balandrou. Potser després també ens veiem. Qui perd es menja a les nits quan els nens plorin durant un mes. Corre, corre, corre! Algú sap que som aquí? N'heu dit que aneu al balandrou?
Sisko, aquí Artur. Hem trobat els cotxes d'uns esquiadors a la zona del Val Andreu. On se'ls ha vist per últim cop?
I són fets reals i tothom sap com va acabar, però aquesta pel·lícula no deixa de posar-te l'estómac aquí, petitó amb un nus, eh, Xema? No vull oblidar-me del director, el director Fernando Trujol, és un home que ve de moltes sèries, però ell sempre ha treballat com a ajudant de direcció amb grans noms de la cinematografia catalana i espanyola, i el seu debut és impressionant, perquè quan veus que un bon director és aquest director...
Quan tu veus actors que els has vist en sèries, en altres pel·lícules, i dius, sí, està bé, vale, però quan aquest home treu tot el millor d'aquests actors, és que estem davant d'un gran director d'actors i que fa que la pel·lícula sigui excepcional. Sí, senyor.
Doncs, molt bona pel·lícula, bones propostes per anar al cinema, que estem repassant amb l'amici company i crític de cinema i televisió, Gemma La Saga. Què més, Gemma, tenim? Doncs tenim una altra pel·lícula, que també la podeu veure a Mataró, que s'anomena Cinc Conexions. A veure, és una pel·li interessant, perquè ens parla de... És una comèdia dramàtica que segueix Àlex Novak, un home de mitja edat, que està vivint la lenta dissolució del seu matrimoni amb Tess.
I afrontarà aquest divorci inminent. En lloc de rendir-se la rutina i el desànim, l'Alice descobreix una nova passió en el món de la comèdia stand-up a Nova York, utilitzant el seu art com a forma de reinversió o reinvenció personal i teràpia davant de la crisi existencial.
Mentrestant, té a explorar la seva propa identitat, somnis abandonats, mentre es negocien la nova dinàmica familiar i la criança compartida. És el tercer enmetratge del Bradley Cooper. Recordeu, ha nascit una estrella, maestro, i aquí, a reserva, un petit paper, no és el protagonista, però els grans protagonistes són el Will Arnett i la Laura Dern, que estan increïbles.
A veure, està bé, però la crítica l'ha valorat perquè l'ausència de clichés, el seu to sincer, que converteix el film en una tragicomèdia agradable, un film humà, íntim, reflexió sobre l'amor, la paternitat i la reinvenció personal. Està bé, està bé, és una pel·li reflexiva, amb bon humor, amb moments en quals és tendra, dura, però bé, és que ens explica la història de...
una gent que se separa, però que se separa de bon rotllo. Que diuen, bueno, el nostre món ha canviat, i bé, però tenim uns fills, tenim una vida en comú que hem de respectar-la. Penso que està francament, francament bé. Senc connexions. Tràiler, doncs, de Senc connexions. En un minut i poc segons seran tres quarts d'una. Encara tenim un parell de pel·lícules més, per destacar.
Son 15 pavos. ¿Por una copa? ¿Qué hay? ¿Por qué ella no paga los 15 pavos? Se ha apuntado al micro abierto. Miradme, tengo pinta de ser el tío que te dice que la Noria no funciona en el parque de atracciones. Tengo que escoger mejor. Mi ex no me dejaba tocar sus cartas de Magic the Gathering. Hay sangre fresca esta noche. Demos un fuerte aplauso para Alex Novak.
Creo que me voy a divorciar. Lo sospecho porque ahora estoy viviendo en un apartamento solo. Y mi mujer y mis hijos no están. Es probable que la pista sea esa.
Bé, bé, pinta, pinta. Sí, sí, és una pel·li petita, una pel·li sobretot d'actors, tant el Will Arnett com l'Alado Adair estan impressionants, i bé, doncs té el seu espai, té el seu espai perquè probablement alguns espectadors i alguns oients que ens esteu avui sintonitzant heu passat més o menys per aquest tema, i la veritat és que és bastant clar allò que ens explica aquesta pel·li, i interessant que té aquest nom de 5 connexions,
Doncs vinga, va, anem per la penúltima, la quarta entrega d'avui, eh? Sí, sí, sí, Greenland 2. Atenció, que és la segona part de Greenland 1, que es va fer el 2020. És el que diuen de la segona part. Sí, nunca fueron buenas, però aquesta vegada, a veure, tinguem-ho clar, eh? És cine d'entreteniment, d'efectes especials, visuals, allò de dir uau, no? Agafa una llonça de crispetes...
Les palomites de tota la vida. Exacte, no? I bé, són 98 minuts, o sigui, una hora i mitja. Em sap que les palomites, les crispetes, valien 98 euros. No m'estranyaria, perquè tot arribarà.
Doncs, a veure, és una pel·li que, a veure, ens explica, recuperem on érem, eh?, la primera part. Després de sobreviure a l'altra part del món per la caiguda d'un cometa, Jess Garrity, juntament amb la seva esposa Alison i el seu fill Nathan, decideixen abandonar el búnquer que els ha mantingut fora de perill cinc anys per acercar una zona a Europa que diuen que pot ser habitable.
Anirà d'una excursió increïble passant per Gran Bretanya, perquè estan a Gorillàndia, eh? Estan a Gorillàndia. Sí, sí, no estan aquí a la cantonada, no estan a la Rambla Catalunya en València. I clar, els països com els coneixíem ja no existeixen, són una altra història. I la veritat que jo m'ho vaig passar forçament. A veure, paties, evidentment, perquè les coses no són... El que explica no és per riure, però bé...
S'ha continuat la història, presència sòlida de Gerald Butler, de Morena Bacarín, i jo penso que és això, eh? Si agafeu la pel·li per dir, vaig a veure una pel·lícula... No, no, no. Vaig a veure una pel·lícula per passar-ho bé, per gaudir-ho d'uns efectes especials brutals. Brutals, estan superben fets. I jo m'ho vaig passar bé.
No et passa bé, o sigui que no vaig sortir d'allà entusiasmat, però sí, bueno, una bona pel·li de... Passa l'estona, que vas, és el que hi busques, eh? Sí. Anant al cine o mirant una sèrie, dius, escolta, ara no vull res profund. Exacte. I passa l'estona, eh? Exacte, t'has de tenir totes les opcions per poder anar al cine. Doncs vinga, va, Greenland 2, eh? Vinga.
Llevamos aquí casi 5 años, no es tan nueva y mucho menos normal.
Nuestra situación está empeorando. ¿Creemos que hay algún lugar a salvo de todo esto?
Creemos que las paredes del cráter impiden que se formen tormentas radiactivas. Es una zona segura, con aire respirable y agua potable. Está en el sur de Francia. ¿Cómo vamos a llegar allí? No podemos quedarnos.
¿Cómo llegaremos hasta allí? Pues llegaremos. No podemos llegar. Sí que llegarán, sí. Si ve que llegarán. I tant, i tant. No, bé, bé. No pinta malament. Sí, a nivell d'efecte de despreciació està molt bé. La veritat que en pantallón i gaudir-ho tot és una. Sí, no estàs malament.
Ens en anem a la que s'estrena aquest divendres. A veure, era necessària? No ho sé. No. No ho sé, però... De la manera que m'ho dius, ja veig que... Però, bueno, és que és una saga que, imagineu-vos, eh?, des del 1996, que va començar la primera, estem parlant d'Escrim 7. Uau. Vale? Se tenen entregades aquesta... Si segones partes nunca fueron buenas, ya lo explico yo...
Potser ho arreglen, veurem. Doncs aquesta saga Slasher, inicial 96, que segueix a Sidney Prescott vivint una vida més tranquil·la, a Pine Grove, indiana, amb la seva família, fins que un nou assassí, Ghostface, emergeix i posa en perill la seva filla, Tato.
forçant-la a enfrontar els errors del seu passat per protegir els seus éssers estimats i acabar amb la nova onada de massacres. Què tenim? Home, doncs mira, que torna New Campbell, com a Sidney Prescott, Courtney Cox, també, un altre de les que van començar tota aquesta franquícia...
noves incorporacions com Isabel May, com la filla Tatum, però també antics personatges com Stu, interpretat de Matthew Lillard, i Roman Bridge, que era l'Scott Foley. A veure, què promet aquesta pel·lícula? Un capítol nostàlgic i emocional dins d'aquesta saga, amb un retorn a cine com a eix narratiu, i un enfocament més personal que podia reforçar o polaritzar la fusió a l'Slasher, depenent de com encaixin els nous elements amb l'esperit clàssic d'Scrim.
Per tant, aquesta s'estén aquest divendres, els que som amants del gènere no ho fa falta que us digui res, i bé, doncs una bona ocasió d'una saga amb als i baixos, doncs sempre ha estat més o menys correcta. No hi ha Santiago Segura, no, aquí? No, aviat tindrem que parlar d'ell. No, perquè dic, clar, 6 torrentes hi ha, i aquella infumable allò de padre, no sé què, quan conyes... Padre un any més que uno.
que n'hi ha, n'han fet 89, no? Sí, sí, el tio... És un tio que viu de les... Sí, sí, el tio fa calaix. De les parts, eh? Això em dona calaix, vaig a fer 40 parts. Doncs vinga, trailer d'Escrim 7. Escrim 7, l'última pel·lícula que recomanem avui, va. És aquí. Flipo que estemos en este hotelito de psicópatas. Bé...
Buah, qué punky. Detecta si te mueves. Hola. ¿Dega?
No m'agrada, Xepa, què vols que et digui? No m'agrada gens, això. Ei, jo ja tinc claríssim que aquestes pel·lis... Va, va, va. Mai, mai. I me la deixa per l'última, el tio, eh? Perquè es queda amb aquell gust, saps? Mira que hi tindria el cine a veure totes menes, aquesta. Menes aquesta. Ni que me la regalin.
Doncs pels amants del gènere penso que és un bon homenatge i un bon tornar al 96 com a començar tot i bé, doncs jo penso que tindrà molta joventut i també gent a partir dels 30 o 40 que ha vist la primera.
L'Òscar del vestuari no se l'emportarà, eh? No, perquè el monstre aquest, que almenys que s'ha vist el Traer, és molt cutrit. Sí, el gos feix. Perquè amb les totes alguns anaven disfressats d'ella. Sí, sí, sí. Però molt cutrit, eh? Ho he trobat, això? I la pel·lícula no me la tornis a recomanar. Ja t'ho dic, ara que jo això no... No em cal anar a veure això.
Xem, a la saga, què tenim en l'advice d'aquesta setmana, el dissabte? Tancat a l'homenatge, o l'homenatge a explicar-vos, que va ser molt interessant, què nasos era el K-pop, aquest gènere arrelat a Corei, que ha envaït tota la cultura musical global. Avui i el proper farem un especial de Funky. Funky Waves, l'hem menat. Aquí toquem...
amb el millor dels 70 i principi dels 80, que realment ha estat el Barassol per després poder tenir grans grups de funky a l'actualitat. Aquí toquem aquella etiqueta negra, que abans fèiem menció d'aquells programes a Ràdio Argentona, la etiqueta negra, que també es va fer a Ràdio. La col·laboració del nostre benvolgut i enyoradíssim Ivan Llensa, que posava les veus. Déu-n'hi-do, quants anys fa d'això, eh? Home, mira, 25 anys.
26. Què són, 26? Re. Va, 26. Un parell de turmentes i ja està. Un Gloria. Seva la saga, un plaer. Que vagi tot molt bé. Que vagi molt bé, adóció a tothom.
Hem començat a les 10 i acabem ara. Falten 6 minuts i pocs segons per arribar a la 1 del migdia i amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio, l'actualitat local i comarcal. Si voleu estar assabentats i assabentades de què ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme, doncs ja ho sabeu, l'informatiu crònica 1 del migdia, 3.57 de la tarda. Amb bones mans us deixo Joan Escofet i Robert Marza.
Us diria fins demà, que també us dic fins demà, que a les 10 ens ho explicarem tot plegat demà a les 10. Ens ho expliquem tot. 98.1 FM, el maresme a Vilassarradio.ca per internet. Però si voleu, abans ens podem escoltar perquè avui a les 8 del mespre tenim la tertúlia política que convoca en aquest estudi els i les representants dels partits amb això, que valgui la redundància, que tinguin representació a l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Si voleu, a les 8 del vespre ens ho expliquem o ens escoltem.
I escoltarem, doncs, els representants polítics que ens expliquin el tema que els proposem és balanç de l'últim any. Fa gairebé un any des d'aquella moció de censura.
que va apartar Laura Martínez i el seu equip del govern i va donar pas a l'Ena López amb el tripartit. En Baborra, Esquerra Republicana i Partit dels Socialistes. Partit dels Socialistes es va trencar, ara són regidors no esquís. Per tant, tot el que ha passat l'últim any políticament per Nadavidesa i també els hi posarem damunt la taula el que hauria de ser els objectius de cara a aquest any que ve, que recordeu que hi ha eleccions el 27, eh? L'últim diumenge de maig hi haurà eleccions.
Dit això, us ho mano, no és que us ho demanen, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi torré a posar en directe el meu nom, Jaume Cabot, i l'edició d'avui, ja ho sabeu, la número 2.304, 2.304 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Amb bones mans us deixo, com us deia, l'actualitat local i comarcal amb Joan Escofet i Robert Mazza, i la cançó que ens inspira per arribar a la 1, 4 minuts i mig...
5, gairebé 4 minuts per arribar al punt de la 1. Avui ens porta a Ava. Mira, avui hem obert el calaix dels records. Ho estàvem fent amb en Xem a la Saga, eh? Recordem de la ràdio de començament de segle i del segle passat. I això és així, eh? Sembla que... Començament de segle i segle passat. Déu-n'hi-do. Doncs traiem d'aquest calaix a Ava amb Take a Change on Me. Take a Change on Me. Amb Ava ens farà arribar la 1. Amb ells ens inspirem. Que vagi molt bé! You're mine.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Vilaçà Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassà de Mar...