Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Salutacions, avui és dilluns, és 19 de gener de 2026.
Dia nubulat, dia en què estan totes les alertes meteorològiques activades pel que fa a la costa de Catalunya, també al Maresme. Tenim, per una banda, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, que hi anem de seguida perquè Joaquim Serra ens ho expliqui.
Tenim activada una alerta per mar. Onades que poden anar entre 3 i 4 metres a partir del migdia. Pluges que es poden activar a partir d'aquest migdia fins demà i molt de vent també previst. Tenim el primer temporal del 2026 arribant i si això no canvia en qüestió d'un parell d'hora sembla que tindrem un d'aquells temporals que farà encendre...
amb totes les cometes del món, les alertes meteorològiques. Per tant, estiguem atents. Evidentment, és una mica de sentit comú. Si plou molt, doncs, minimitzar els desplaçaments. Si fa molt de vent, doncs, tenir molt de compte amb els estris, sobretot urbans, que es puguin malmetre a causa del vent i amb el mar, doncs, evitar els passejos marítims. És qüestió simple de sentit comú, però en qualsevol cas en parlarem de seguida. Marxem.
Cap al servei meteomar del Consell Comarcal de Maresme amb un breu de minut, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui de cara als propers dies. Dia tristíssim. Ens hem llevat amb aquesta notícia que va passar ahir a la nit. Almenys 39 morts, ho explicava Joan Escofet, ara al punt de les 10 del matí. Ja pugen a 39 els morts en el descarrilament de dos trens d'alta velocitat a Córdoba.
d'entre Írio i Renfe. Dos trens que van descarrilar i, per tant, ha causat 39 morts, però, tot i que, evidentment, esperem que aquesta xifra no pugi tot, fa indicar que pot pujar i estem molt atents a les últimes hores que ens arriben des d'aquella situació. És una tristíssima notícia amb la qual ahir vam anar a dormir i avui ens hem llevat pujar a 39 aquest número de morts.
Amb Joan Escofet. També un quart d'onze. Repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. L'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui. Tot pujant al DeLorean. Repassem les afamèlides. I a dos quarts d'onze. Escoltem l'entrevista.
que li fem en en Pere Lloret. En Pere Lloret és el gerent de l'agrícola Vilaçà, que és l'entitat organitzadora dels Tres Toms, uns Tres Toms, que a Vilaçà de Mar arriba el proper dissabte. El proper dissabte, doncs, celebra els Tres Toms. En Pere Lloret ens en ve a parlar de tot plegat.
A les 11 saludem en Martí Brutau i l'Adam Baos. En Martí i l'Adam són dos joves que ens porten a una secció cada setmana d'Economia. Es diu Per dos duros. Per dos duros, economia per joves i no tan joves, eh? Doncs ens expliquen com invertir, de quina manera invertir. Són dos estudiants i dos apassionats del món de l'economia i ens fan una secció...
doncs, instructiva i divertida. Per tant, escoltarem atentament en en Martí i l'Adam. Martí Brutau i Adam Baus, que avui, a més a més, dediquen l'espai a la persona oient del mes de gener. Avui amb convidada inclosa. A dos quarts de dotze, un espai que escoltem els divendres. Avui escoltarem l'espai, però fem salut, un espai coproduït
entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i Vilassar Ràdio i la col·laboració del cap doctor Marriera, el cap de Vilassar de Mar de l'Institut Català de la Salut i la col·laboració d'establiments sanitaris com farmàcies i òptiques. Vam conèixer la figura de l'Oriol Brutau. L'Oriol es dedica, és inspector de seguretat alimentària i ens explicarà com treballa, de quina manera treballa i a on d'aquesta manera treballa. És un vilasserenc que ens explicarà la seva feina com a inspector de seguretat alimentària.
Cada dilluns amb l'Albert Ortiz cuinem en directe. Què fem amb l'Albert? L'Albert és xef. Està treballant ara mateix al restaurant Camp Bos de Cambrils. El restaurant Camp Bos de Cambrils. Ell és un xef vilasserenc.
dilluns, doncs, saber jugar amb nosaltres. Juguem amb l'Albert. Nosaltres cada setmana li proposem un o diversos ingredients, sense que ell prèviament ho sàpiga, i ell tira amb d'inventiva i de llibreta cuina, ens prepara uns plats originals amb l'ingredient o els ingredients que nosaltres li proposem. A les 12 amb l'Albert Rotit. I a última hora, Martí Sanz, una autèntica especialista del món del cinema, té una llista de 100 pel·lícules que es diu Motion is Emotion. El cinema és emoció i l'emotion is emotion.
Fins demà!
Resulta que, doncs, aquestes 100 pel·lícules ell n'ha tret aquestes històries, aquestes anècdotes que pel gran públic moltes vegades, la majoria de vegades, en són desconegudes. Doncs història, històries del cinema en Martí Sanz. L'edició d'avui del Parlant de Tot, la número 2.280, 2.280 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt per engegar el primer Parlant de Tot de la setmana. Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Alerta per pluja, alerta per temporal de mar i alerta per vent. Ho tenim tot ben activat. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, explica'ns què passa amb tot plegat aquest any de setmana. Venim d'un cap de setmana molt plujós al país. També la comarca, estones de molta pluja.
De fet, policia local va tallar els accessos i el pas a les Rieres i estarem molt atents a aquestes alertes que s'activen des d'ahir, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca. Joaquim Serra, què ens espera aquest dilluns i de cara als propers dies? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Deixem enrere un cap de setmana marcat per la pluja, per les precipitacions que dissabte ja van començar a afectar la comarca a partir de la tarda.
i que ahir van continuar caient en alguns punts del Maresme, de forma més irregular. El pitjor de la pertorbació està per arribar, de fet, entre aquesta propera tarda, nit i demà al matí. S'esperen precipitacions molt abundants. Sembla que la part més activa se l'emportaran les comarques de Girona,
però també el mares menor pot rebre grans quantitats de precipitació, superant els 80 litres per metre quadrat. Com més cap al sud, menys pluja, també plourà, evidentment, però no seran precipitacions tan destacables, almenys amb els mapes que hem pogut veure aquest matí, amb els mapes acabats de sortir del forn. Hem de dir que
Els vents s'han d'anar reforçant en el dia d'avui, aquest matí moderat, aquesta tarda ja amb alguna ràfaga forta, però també el vent més destacable serà durant la propera nit matinada i primeres hores de demà, amb ràfagues que superaran la llinda d'alerta, és a dir, els 72 km per hora puntualment arriben als 80, especialment a prop de la costa i en zones altes de la serrada litoral. La situació marítima, en conseqüència, doncs, tindrem un temporal marítim,
Avui les onades, aquest migdia, ja arribaran a fregar els dos metres i mig d'alçada. Per tant, la mare gasa. Aquesta tarda ja arribarem cap als tres, tres metres i mig d'alçada. I de cara a demà, fins i tot, podrem superar els quatre metres d'alçada de les onades. A més, amb una mare de fons molt marcada. Per tant, veurem molts passejos marítims amb aigua, amb sorra, amb restes de pedretes, perquè les onades hi arribaran a conseqüència d'aquest temporal.
pel que fa a les temperatures avui pugen una mica tampoc no massa però i de cara a demà i demà passat s'han de mantenir sense canvis per cert que demà
Com dèiem, continuaran les pluges al matí, disminuint a la tarda, també anirà perdent força el vent de cara a la tarda, no pas al matí, que encara serà fort, i es mantindrà el temporal marítim, com dèiem, aquestes onades de més de 4 metres d'alçada puntualment. Demà passat dimecres, el temps millora, s'obriran clarianes, sembla que sense precipitacions, el vent ja estarà més afablit, en qualsevol cas girarà cap a Garbí, però la mar continuarà molt alterada amb...
Forta Maró, Maragassa i Mar de Fons també a tota la costa de Marasmenca, tot i que l'alçada de les onades aniria disminuint una mica amb el pas de les hores. En definitiva, de moment estem esperant el pas de la part més activa de la pertorbació, que pel que fa a les pluges serà durant la propera nit i demà al matí, i pel que fa al vent també, mentre que la situació marítima continuarà alterada uns quants dies més.
Doncs Joaquim Serra, estarem molt atents en aquesta arribada d'aquesta pertorbació, la part més activa d'aquesta pertorbació, que sembla, però, que anirà per a tot plegat cap a més terres gironines que no pas al Maresme, almenys pel que fa a la nostra part del Maresme, al Maresme Centre, sinó que pot agafar el Maresme Nord i la part de Girona. En qualsevol cas, mantenim línies obertes.
per qualsevol activació d'aquestes pluges d'aquest temporal marítim i temporal de vent. Gràcies, Joaquim. De moment, si no hi ha res de nou, fins demà a la mateixa hora. Que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 16 minuts per damunt de les 10.
Moment, com sempre, aquesta hora de saludar el senyor Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassaràdio, el dia preferit de la setmana del senyor Joan, el dilluns. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Què tal, com estem?
Doncs molt bé a nivell d'aquí. Malament, si mirem a nivell general, amb aquest tràgic accident de trens. Sí, n'hem parlat en el bolladí. I almenys 39 morts i més de 150 ferits, el que fa pensar que, esperem que no, però que aquesta xifra pugui tirar amunt. Molt, molt, molt trist, això. Dels morts al maquinista, 27 anys, feia poques setmanes que estava conduint trens d'alta velocitat a...
a Andalusia, estem davant de la desgràcia ferroviària més gran des de l'accident de Santiago de Compostela l'any 13. I un altre, a la roda de premsa d'ahir a la tarda des de l'hospital de la Vall d'Hebron, el president Illa ingressat per aquesta afecció i per tant, doncs, descartat sembla qualsevol malaltia greu, però de moment segueix a la UBI, avui sembla que serà a pujat de planta, però li queden almenys dues semanes d'hospital. Dues setmanetes ben bones, rebrà tractament d'antibiòtics a la president Illa
que el dissabte va sortir a córrer, com fa habitualment. De fet, tenia previst ahir fer la mitja marató de Granollers i va haver d'entrar en un centre hospitalari. Va haver-hi una certa polèmica, un ser rau-rau, perquè des del servei de comunicació
del president, doncs no indicaven en quin hospital estava Illa. Hi havia una certa ambulància sobre si estava en un centre públic, com hauria de ser, o en un centre privat. Finalment sembla que és a la Vall d'Hebron. Sí, sí, sembla que una ambulància del SEM el va traslladar a la Vall d'Hebron. Més sembla que no està a la Vall d'Hebron, el que passa que...
Que, bueno, aquí també s'aixeca moltes coses, eh? Cada dia, per exemple, l'Hospital del Mar publica el servei de comunicació de l'Hospital del Mar, publica els pacients que hi ha i les hores que porten d'espera a urgències.
i pacients que estan esperant ressonàncies magnètiques des de fa 3 mesos tranquil·lament, o més, i operacions i tal. Segur que ell va, Salvador Illa, va fer les 6-7 hores segurament d'espera. Sí, senyor. Això que heu sentit, Joan? Aixeca el got. Clar, ja també es va sentir.
Això que amb qualsevol pel·lícula seria Ponme uno solo, és l'aigua d'en Joan, que ho sapigueu. L'aigua, que ell s'hi posa un gels, perquè és un tio calorós. Bueno, Joan, tenim coses maques per explicar o no? T'ha agradat, eh? Tenim classe dels dofins. Classe dels dofins, és veritat. Ahir hi havia excursió per veure la conxa a platja de Donosti. Excursió facultativa, els van explicar una miqueta les...
meravella arquitectònica i geogràfica, i van dir, bueno, després farem un partidet, i clar, com són tendres, com són inocentons... Són nens, home, són nens. Doncs els van donar una bona estopa.
De Ferro Grande al bar i Martínez Monuera a la gespa, què pot sortir malament? Recordem que Martínez Monuera va ser aquell àrbitre que Piqué, Piqué jugador, doncs el va acompanyar al final d'un partit i li va dir és l'àrbitre que más nos ha jodido con diferencia, me cago en tu puta madre. Sí, sí, sí, li va dir...
recordem que del Cerro Grande, que estava al Barres Larbi, que més ha perjudicat el Barça des del Bar, també. Què podia sortir malament? Exacte. A veure, que va haver-hi molta mala sort. Sí, que jugaran 10 partits com aquest i en guanyaran 9. Vaig jugar molt bé al Barça. Sí, sí, per això t'ho dic, que la mala sort va existir. Però també, a veure, que hi ha coses que clamaven el cel, eh? Mim fora de joc perquè un palet del cul... No, del cul no. Concretament un dels tags de la minya mala. Es veu que ha sigut fora de joc per tags.
Per tax, eh, això. Es ve que ho volen treure, això. Clar, de moment, mentre no ho treguin, sempre rebran els mateixos. Per cert, no sé si vau veure el partit, no sé si el vas veure tu. Encantadíssim, molt a favor, parlo seriosament, de la samarreta de Ramiro, eh, el porter de la Real Societat. És o no és? És la samarreta de l'arconada? És, és. Sabia que m'ho preguntaries. És un disseny especial. És el meu ídol.
que porta el porter del conjunt Xuri-Urdín en homenatge a Arconada. El gran! El gran Arconada, sí senyor. Oh, m'encanta! Molt a favor de la samarreta de Ramiro, que l'està lluint aquesta temporada.
Jo, de fet, ídol d'Arconada, hòstia, era un seguidor arconada, perquè jo sempre dic que el meu primer equip, que jo de petit, tenia 7-8 anys, vaig dir, hòstia, la Real Societat. Per què? Perquè va ser el primer equip que recordo que va guanyar dues lligues, dues a l'Atlètic i dues a la Real. Jo les dues, la primera lliga que recordo d'un equip, quan era petit, era la Real Societat. I vaig pensar, hòstia, aquests són els bons, no? López Opharte, Zamora, Arconada, Gorriz, tota aquella gent. I vaig pensar, hòstia, sóc de la Real.
Després em vaig fer del Barça de seguida. Hem de mirar això del bar que apuntaves, perquè pot ser que algun gol de Lobo Carrasco de l'any 85 s'anuli, eh? Sí, sí, jo crec que sí. La Lliga del 84-85, perill, eh? Anirà tan enrere a mirar a veure si hi havia fora de joc que potser Lobo Carrasco pot perdre un gol, eh? Sí, sí. A mi no m'estranyaria res, eh?
Bromes, a banda, el que no ens estranyaria va ser, sempre ho dic, la Copa d'Àfrica és la millor competició de la història. Tanganazo polèmica a la final d'ahir al vespre, que es va disputar a Rabat.
És una Copa Àfrica organitzada pel Marroc, en la qual ha estat escandalosament a favor del Marroc tots els arbitratges. I ho dic perquè he vist tots els partits de la Copa Àfrica. Sí o no? És a dir, estava dissenyadíssim perquè guanyessin els lleons de l'Atles, el que passa que a la final...
Es van trobar amb els altres lleons, els lleons de Taranga, amb el Senegal, que es va acabar imposant. Però al Marroc li van xiular un penal inexistent en el temps afegit i Ibrahim Díaz, el jugador de Madrid, va...
Va acabar plorant, va tirar un penal pànenca. Però com pots tirar? A veure, Joan, com pots tirar un penal pànenca en una fin? Ja costa més. Que és aquell penal que si marques ets molt... Però si el falles és el ridícul més gran que pots fer dintre un camp de futbol. Com pots tirar un penal de pànenca? Tenim davant Mendy, porter del Senegal, exporter del Chelsea, i doncs arran del penal, l'entrenador del Senegal va retirar l'equip.
Se'n van anar un quart d'hora al descans, al vestidor, com a protesta. Intercanvi de cadires entre les aficions i Savio Mané, l'exjugador del Liverpool, capità del Senegal, li va dir al seu entrenador no, no, hem d'acabar el partit com ha de ser. Però la Copa Àfrica no decepciona ningú, eh?
M'agrada això d'intercanvi de cadires. Mira, et canvio que aquestes més còmodes se les tiraven els uns als altres. L'afició del Senegal. Sí, senyor. Si avui hagués guanyat Marroc ha sigut festa major a Vilassar de Mar. Hi ha altres municipis de Catalunya. Hi ha altres municipis de Catalunya. Avui no s'hagués treballat. Sí, Déu-n'hi-do. Va, més coses, Joan. Doncs mira, tercer dilluns de gener... Sí.
Això vol dir que estem davant d'un clàssic. Avui és el Blue Monday. Blue Monday! El dia més trist de l'any, segons una fórmula matemàtica, ho hem explicat algunes vegades, Cliff Arnold, un professor de la Universitat de Cardiff, que l'any 2005 va fer una mena de fórmula matemàtica i va decidir que el tercer dilluns
De gener és el dia més trist de l'any, conegut com a Blue Monday. Va fer una fórmula sense cap mena de validesa, de fet no deixa de ser com una mena també de trampa comercial, posant sobre el paper alguns paràmetres, tipus el temps transcorregut des del Nadal, els deutes, allò que es deia abans la cuesta d'enero... La cuesta d'enero de tot l'any. Exacte.
I els propòsits d'any nou, que normalment ja són 21 dies, si ho intentes fer... Home, mirant les notícies t'ho compro, mirant el temps t'ho compro. Però vinga, un dilluns més, una setmana més, ja estem a 19 de gener, ho animem una miqueta, això. Blue Monday, molt bé. Què més?
Tenim el... Avui no tenim la secció Dream, Dream, Dream, que és el... No somiat res. Sí, però... No, és destacable, eh? No la portem avui. La nova secció del nostre... Poc ens passa el Dream, Dream, Dream, eh? Que consisteix a analitzar amb deteniment...
Els somnis d'en Jaume Cabot. L'activitat cerebral nocturna. L'activitat cerebral nocturna. La setmana passada vam fer dos de cinc. Dos dreams, dreams, dreams. Segurament incorporarem aquesta secció al llarg de la setmana. Per cert, no sé si saps quin és el llibre més venut a la plataforma Amazon. A la plataforma Amazon, el més venut?
Doncs, no ho sé, el primer planeta. No, perquè això és a nivell mundial. A nivell de l'estat espanyol, el més venut és Los Logros de Pedro Sánchez en España. Edició extendida i actualitzada. Quantes pàgines té aquest llibre? Són 200 pàgines que estan en blanc.
Los logros de Pedro Sánchez d'Espanya, vinga. 200 pàgines en blanc, eh? M'heu unes ganes de llegir-ho, això. Sí, sí, imagina't, eh? És molt javi, eh? 200 pàgines en blanc. Però ho estàs dient seriosament? Que són 200 pàgines en blanc? Jorge Branger és l'emprenedor i creador de contingut digital, fundador de diferents empreses, i ha creat aquest llibre, evidentment satíric,
però que està triomfant a Amazon. Mira, pots fer servir per llibreta, per posar-te allò... per fer la compra al supermercat. Los logros de Pedro Sánchez en España. De l'amic Jorge Branca. A l'Amazon, eh? Los logros de Pedro Sánchez. Anem a mirar quan val el llibre.
El llibre, hòstia, més val quasi 10 aurets, eh? Veus? El tio s'està forrant amb una xurrada... Segurament és més barat que comprar 200 folis, eh? Sí, sí, segur, segur. Una llibreta d'aquestes xules. Mira, doncs, Los Logros de Pedras es a l'Amazon. 9 euros amb 36 si ets d'aquests... d'aquests premiums. Fas compra anticipada. Sí. Va, més coses. Anem a visitar Economia Digital. Ah, mira. Que ens ha frapat, sempre ho diem, molt de comptar.
amb els titulars, eh? Atenció. El vestido que te salvará el verano si estás embarazada de Massimo Dutti. Hosti, Massimo Dutti. Has d'estar embarazada de Massimo Dutti.
És a dir, no et pots salvar l'estiu si no estàs prenyada de Massimo Dutti. O si estàs prenyada del teu marit, companya... No, ha de ser de Massimo Dutti. Massimo Dutti s'ha posat a... Sí, sí, que revoluciona la moda, diuen, amb aquest vestit croixet, que no sé ben bé què vol dir, que no deixa de vender-se. Però sobretot el vestit, recordem, que te salvarà el verano si estàs embarazada de Massimo Dutti. Sí, no del teu parell, sinó de Massimo Dutti.
Massimo Dutti ha anat a repartir Dutis. Dutis per tot. Dutifri. Dutifri. Dutifri. Estàs mort? En principi crec que no. Aquesta és l'aplicació Lab xinesa que està triomfant. Atenció, molt bé.
Han creat una app, la Xina, producte de la política de fill únic durant molts i molts temps. Per cert, Joan, ho has dit del programa. Croixet és ganxet, que ho sàpies. Ah, ganxet. Gràcies a l'OI. Gràcies a... Som uns ignorants. Que faríem sense la nostra audiència. Croixet és ganxet, que ho sàpies.
Doncs moltes gràcies. Estàs mort, com dèiem, és l'aplicació que està triomfant a la Xina. La Xina és un país amb un elevadíssim percentatge de població amb joventut acumulada, de joventut molt gran, fruit de la política del Partit Comunista de fill únic, i fa que hi hagi moltíssima gent sola que viu en diferents...
immobles, pobles... Sí, regions, sí. Aquesta aplicació per tal que tu puguis certificar que estàs viu, perquè hi ha molta gent que mor sola a la Xina. Aleshores, doncs has de validar i cada tres dies has d'anar validant amb el botó verd, hi ha un botó verd, que has d'introduir també un telèfon d'algun familiar, algun amic, alguna persona coneguda...
i en cas que en dos o tres dies segueixi el botó passi de vera vermell, doncs pot indicar que ja no estàs viu. O pot indicar que la població és molt despistada. També pot ser això. Tu no m'han recordat el botó, jo, i envien aquí l'armada Mallor.
Va, més coses. Població, també, que pateix molta... La Xina ha molt de compte amb els trastorns mentals. És un país que va patir un confinament absolutament ferri i s'està pagant les conseqüències, eh? Recordem Wuhan, etcètera, etcètera, eh? Aquell... Ara fa... 6 anys farà, 6.
No ho sembla, però han passat sis anys. I a Girona estan de caça. A la ciutat de Girona. Què dius ara? Estan caçant coipús. Què són, coipús? Coipús va ser una mena de rata d'un cert tamany que ens podria...
recordar un castor, un capibara. Es veu que fa temps algú en va deixar, algú en llibertat, s'han reproduït i han col·locat diferents trampes amb un esquer a dins per capturar aquesta espècie invasora, especialment a les lleres del riu Unyà i del riu... Espera, que ho estic buscant. Com es diu l'animal? Coipú. Estan a la casa del Coipú, eh? Coipú. Sí, sí.
Ja ho posa, Coipú, Girona. I s'han sacrificat ja més de 200 animals. A veure, Coipú. Poca gràcia fa passejar per Girona i... Oh, és que a més fa molt fàstic, és com una rata gegant, això. Sí, és una barreja entre... Capibara d'aquelles. Però és que això de lluny ho veus i dius... Un ratot, això. Hòstia, quin... O Coipú, eh? En fi, poc ens passa.
Qui havia de dir que posaríem Girona i Coipú, la mateixa frase. La mateixa frase, és veritat. Coipú, vols un Coipú? No, és molt lletj això. Vinga, ens anem al nostre DeLorean, si et semblaré, per recordar, doncs, que mira, avui naixia a Texas un 19 de gener de l'any 1943, moria l'any 70 a Califòrnia, Janice Joplin, una de les grans del rock and roll femení.
Fins demà!
Molt bé, Joan, molt bé. També hauríem pogut posar la Mercedes-Benz, que és una cançó que a mi m'agrada particularment. Hem de dir que Jenny Joplin no tenia un Mercedes, ella duia un Porsche, però Chris Christophenson li va fer aquesta cançó del Mercedes-Benz, i en fi també és un clàssic de Jenny Joplin, que la revista Rolling Stones la va col·locar com la 46...
de les 100 millors artistes de tots els temps. Ens va deixar segurament massa d'hora. Si tu m'ho demanes... Mercedes Benz. Aquest inici és espectacular. I aquella cançó que puja d'aquella manera és que, clar, de les genis en podien posar, de les Janis en podien posar les que volguéssim.
i més. Va, més coses del Dili Orient. Doncs mira, Dolly Parton, estrella del country estatunidenc, nascuda a Tennessee, als Estats Units, nació tal dia com avui, de l'any 1946. Ella és, per cert, és padrina de Miles Cyrus, de la Hannah Montana.
i un dels seus èxits es va catapultar anys després, quan Whitney Houston el va fer seu, però el I Will Always Love You és de Dolly Parton.
Hi ha molta gent que diu, ah sí, doncs sí, sí, és la Dolly Parton. Per cert, que finet va el de l'Orient. M'estàs dient que la Janne Joplin i la Dolly Parton, Janne Joplin i Dolly Parton, van néixer el mateix dia? De diferent any. No, home, ja, ja, ja, però és que... Tres anys de... Sí, sí, diferent any. Què ho fa, eh? Dèiem que el 8 de gener, no? Que naixia Elvis i... Elvis i David Bowie. I David Bowie. I avui Janne Joplin i Dolly Parton. És que això, jo de veritat, que... Jo crec que aquí hi ha connexió. Sí, segur. Segur, eh? Segur.
I will always love you, com deia molt bé l'amic Joan, a través de la pel·lícula Bodyguard. Bodyguard es va fer famosa amb la Whitney, però aquesta cançó la cantava la gran Dolly Parton.
Ai, que bé això, que bé va això per un dilluns, eh? Per cert, Jaume, sàpigues que ets senzillament irresistible. Home, gràcies. Per què m'ho dius, això, tonto? Et podia haver dit, preguntat també, si éres addicte a l'amor, eh? Home.
Tot això, qui ens ho diu? Ens ho diu Robert Palmer, que avui hagués estat el seu aniversari. Va néixer un 19 de gener de 1949. Quina peu, eh, Robert Palmer? Sí, senyor. Avui en faria 77. 77 el senyor... Robert Palmer, que va morir a París ara fa 23 anys. Massa aviat, també. També.
Simplement és racistible. Va, què més tenim al Dilòrien avui? I a l'any 1967, el dia com avui arribava, número 1, al Regne Unit, els Monkeys, que deien que ells eren creients. I thought love was only true and fair a chance And for someone else but not for me
Ara potser em llenço a la piscina i la gent diu, què diu aquest? Em sembla que la pel·lícula Rec, a Rec també sortia la cançó aquesta, eh? Sí, podria ser. Però l'original és de Monkeys!
Per cert, hem dit que el president Illa pujaria a la planta avui. No, demà, eh? Almenys fins demà, eh? Va, tanquem el DeLorean, Joan. I tanquem amb un dels clàssics, eh? Cal Perkins, que moria un 19 de gener de l'any 1998 a Tennessee. Ritman Blues, Country, Rockabilly i, sobretot, ho dèiem abans amb Dolly Parton, eh? El Blue Sweat Shoes, la cançó que va populitzar Nancy Sinatra, la filla de la veu, doncs és Made in Cal Perkins.
Fins demà!
No pot anar més finet aquest DeLorean. Uau. Mira, un dilluns necessari, escoltar Rock and Roll, eh? Cal Perkins amb aquest Blue Shoes. És quan és el dia més trist de l'any. Sí, home, sí. Home, emotius n'hi ha, eh? Emotius n'hi ha, de moment, però nosaltres intentem... Nosaltres intentem arrencar un somriure. Si algú ha somregut amb el poc que ens passa, ja donem el dia... la setmana per feta. Sí, si a algú i a algú li hem esgrimit, esgrimit un somriure a la cara, ja ens ho tenim per satisfer.
Joan Escofet, digue'm. No, no. Joan Escofet, una del migdia, 3, 5, 7 de la tarda. Què servia avui, el Crònica? Avui intentarem... Sabrem qui era en Cintet. Banys Cintet. Riera d'en Cintet.
del nostre programa Històries de Mari de Dal, que s'estrena aquest dimecres. No us ho perdeu, us fem un petit tastet amb el capità de la Marina Marcant, el Vilasarenca Agustí Martínez. Dinarem, recordarem qui era en Sintet. També sabrem quins són els llibres més demanats, més que hem demanat a vilasarencs i vilasarenques l'any passat a la biblioteca, que sempre és curiós.
Empat a 0 de la Unió Esportiva, 7 punts de 9 possibles, una setmana de somni per als de Dani Pérez, que han tret bona nota, sobretot perquè no han encaixat cap gol en aquests 3 partits d'aquesta setmana. Marxarem també a Comarca per explicar-los que el Lidl obre un nou supermercat, el Tecnocampus, molt a prop del Tecnocampus. Saps on hi ha la benzinera de l'Ai a l'Arquera? Sí, també.
a les cotxeres de Casas, doncs allà obriran un Lidl i ahir per la tarda en surt afortunadament en surt els jutjats de Matró perquè hi havia una bombona de botar que van haver de venir els TEDx i de Mossos d'Esquadra i afortunadament... Però hi ha un misteri, eh? Hi havia una paraula escrita al costat de la bomba
Què diu? Que ens ha deixat... No sé si dir-ho o que ens escolteu. Ens escolteu, ens escolteu. Deia Calatrava. Molt de compte, perquè jo veig això i m'acollono. A mi m'acollono pensar amb el germà Calatrava, perquè ja en fem por, aquella gent. Calatrava pot ser un cognom d'aquells que dius... Ai, ja veig avui els jutges de Matona buscant tots els que tenen per allà dintre que es diguin Calatrava. Podríem fer una rima, també amb Calatrava. És igual, és igual.
Espero que això es quedi com una anècdota. El que no se la trobava, per exemple. Espero que es quedi aquí. Una al migdia, 3, 5, 7 de la tarda, t'escoltem i demà, quan 11, et torno a saludar. Perquè la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Fins demà!
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Ceitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Ho dèiem al començar, important dies explicant-ho, 24 de gener dissabte. Tenim la cita tradicional, cita amb els tres toms a Vilassar de Mar.
Sempre que és com una muntanya russa. Hi ha anys que se celebra en molts llocs, hi ha anys que la cosa va amunt i avall. Però hi ha diversos motius i en parlem enguany. Al Maresme, per exemple, són 5 els pobles que celebren els Tres Toms. Arsantó no ho va fer el diumenge passat. Vilassadal, sempre que quin dia caigui de la setmana ho celebra el dia 17, dia de Sant Antoni Abad. També tenim Arenys damunt, Alella i Vilassadamar. I és per això que volem parlar...
Amb el gerent de l'agrícola, Vilassar. Avui comencem amb l'agrícola i acabarem amb l'agrícola, perquè després marxarem que la Lara Aixarau ens expliqui els articles de promoció que tenim aquesta setmana. Doncs ens anem a l'agrícola, Vilassar, amb Pere Lloret, el gerent de l'agrícola, per parlar dels tres toms. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Pere Lloret, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, bé, bé. Un any més aquí parlant dels Tres Toms, eh? Pues sí, sí, sí. Els Tres Toms, que és aquesta... aquesta cita amb el calendari, ineludible pel que ens agrada, això, de veure, doncs, els animals, especialment els cavalls, doncs, pels carrers, una cosa molt tradicional...
que passa de... Anava a dir de pares a fills, però no. Jo crec que passa de avis, avis, pares, fills. Això sí que és una generació de gent, de famílies, que mantenen els tres toms, no?
Sí. Tenim documentat gràfic, documentació gràfica, que es conserva amb molt d'orgull de fotografies de principis del segle passat, on es veu portadors de la bandera, es veu gent molt engrescada en un acte en el que, bueno, per sort perdura en el temps, sí.
I ha anat a més, ha anat a menys, ha anat a més, és aquesta muntanya russa que diem, no? Suposo que cada vegada costa més, suposo, trobar animals, les cases de pagès ja no tenen els cavalls de tir, o què sé, els cavalls de tir, i per tant deu costar més també trobar tartanes, etcètera. Els animalistes, tot plegat suma, però allà es manté, eh, els Tres Toms?
Sí, hi ha una tradició, sobretot a les terres del Penedès i així, de propietaris de cavalls que els mantenen durant l'any, amb el sacrifici que això comporta,
que ells són els que vesteixen la majoria dels tres toms de tots aquests pobles. Ells aporten aquests cavalls grossos que veiem amb els carros i amb l'ornament que dona sentit i gràcia a la festa.
De fet, els cavalls, normalment els trobem a les Ípiques, algú també té cavall, però el té normalment a una Ípica, no sé que tingui un terreny on pugui tenir-lo, però aquests cavalls grans, que diem, aquests cavalls dels Tres Toms, gairebé estan pels Tres Toms, ja, no? I abans sí que cada casa de pagès tenia els seus cavalls, ara ja no, això, eh?
No, aquests cavalls només ja no treballen, ja només figuren, són... Sí, però bé, els tres toms s'allarguen a tot Catalunya, s'allarguen fins a l'estiu, vull dir que cada setmana estan en un lloc o un altre, són els protagonistes de la festa, sí, sí.
Ara t'ho anava a dir, perquè hem estat mirant, recordo que això fa uns anys ho vam parlar perquè em vaig quedar parat. Ara ja no em sorprèn tant perquè ja ho sabia, però els tres toms comencen ara, ja han començat alguns, bàsicament el dia 17, el dia de la festa, el dia del patró, del Sant Patró, Sant Antoni.
Però és que arriba el maig i juny poblacions fent tres toms. Sí, sí, sí. Això, per una banda, dius, hosti, et sorprèn, però a parar-te dius, eh, aquí hi ha bona salut, si no els tres toms els acabem amb dues setmanes. Sí, sí, sí. Clar, el que es procura és no solapar festes. Aleshores, per exemple, nosaltres, si aquest dissabte es celebra a Vilassadal...
Clar, nosaltres sempre ho celebrarem el dissabte, hem saltat el dissabte següent, perquè la gent pugui assistir als diferents actes a les diferents poblacions a les comarques. I això fa que el temps s'allargui, sí, sí.
I visites d'altres pobles, també, no? Hi ha gent que ve, doncs, hi ha gent que tingui cavall aquí, doncs, a la Ípica, que té cavall, doncs, particular, però hi ha gent que també ve d'altres pobles. És això de tornar a la visita, o no? Sí, sí, tal qual, sí. La visita s'agraeix, quan es va a un altre poble, s'agraeix la visita i es correspon, moltes vegades es correspon, sí, sí. Aquest és el part de la festa, aquesta complicitat entre municipis i això, no sé.
I quant tenim ja? Queden encara uns dies, però tenim ja el nombre de carruatges, cavalls que poden circular pels carrers de Vilassau, no? Els carros, sí, perquè els carros els contractem. Aquest any tenim la novetat en què hi haurà carros patrocinats, que això no ho havíem tingut mai. Hi haurà carros patrocinats per entitats, per empreses del poble. Hi haurà tres carros patrocinats i això ens va molt bé perquè, la veritat,
ens ajuda a mantenir l'atractiu de la festa i ens ajuda a pagar els tres tons. De fet, Pere, és una festa molt emblemàtica, porta moltíssima gent, però no és una cosa que s'organitzi en mitja hora. És a dir, aquí heu de treballar no d'any a any, possiblement, però sí amb setmanes i mesos d'antelació, no? Sí, sí.
sobretot per comprometre'ns a l'hora de contractar aquests carros que et comentava aquesta gent té demanda i aleshores ens hem de comprometre en temps que els contractarem i això fa que
que sí, que ha fet uns compromisos que has de complir. I bé, això són uns compromisos econòmics que has de cobrir, evidentment. Clar, hi ha, doncs això, els carros dels patrocinis vilacens, com a novetat, algun carro ens sorprendrà aquest any, alguna cosa, perquè algunes vegades, és veritat que ens hem trobat amb en Pere pel carrer, hòstia, hem intentat portar aquell, però se'n va a Barcelona, se'n va no, no l'hem pogut, hi haurà alguna cosa que ens sorprendrà o què? Sí.
Sí, en algun carro és una mica sorpresa. Sí, no el diguis, no el diguis. Però només digue'm d'on ve.
Vé de Vilanova, sí. És un carro de Vilanova que serà... Jo no l'he vist físicament, però amb fotografies, i crec que serà molt atractiu. Serà atractiu, eh? De fet, la festa comença aquest dissabte, 17 de gener, dia Sant Antoni Abad, que és el patró dels animals de peu rodó, també dit Sant Antoni del porquet, perquè en els peus té un porquet, i començarà a dos quarts de set de la tarda amb la missa en honor a Sant Antoni Abad, aquest dissabte, eh? Sí, senyor.
i en Pere avui, deixa'm explicar-ho perquè m'ha agradat molt, ha vingut a la ràdio i dic, hòstia, què porta en Pere i em farà molta il·lusió després fer, si vols, una fotografia perquè de fet ho ha deixat a fora perquè no entra a la ràdio d'alçada has portat el màstil, el pal i la bandera de l'abanderat
Sí, perquè ara la portaré a l'església. Ara aniré a la parròquia a fer el donatiu, que fem un donatiu a la parròquia per la participació del mossèn, i alhora deixaré el pal i l'església per la benedicció de la missa, i estarà uns dies a l'església. Doncs ara et faré la pregunta, que ja saps que et faré. I si tu vols me la contestes, i si no, doncs evidentment no es pot mantenir amb sorpresa. Persona abandonada aquest any als Tres Toms? No, no en tenim.
No tenim. No tenim, no. Ja fa anys que la bandera l'enganxem al carro. No? Sí. Costa, costa, la veritat. Costa trobar la persona i el cavall, perquè ha de ser un cavall molt tranquil, que no s'espanti amb les possibles vaivents de la bandera, ha de ser una persona adulta que tingui força per aguantar-la, bueno, saps? Té uns condicionants que costa trobar la persona que porti la bandera. Clar,
I perdona, hi ha altres popes, per exemple, a Argentona, aquest diumenge, la bandera la portaven enganxada al carro. De fet, és un animal, el que hi ha allà sota. L'animal té un comportament i, evidentment, en algun moment, com a animal, pot haver-hi una mica del pal o la bandera unejar i pot crear algun problema. Per tant, està molt bé. La figura de Sant Antoni sí, eh? Sí, sí, això...
Asegurat, sí, sí. Doncs estarà assegurat i sabem el carro que el traginarà a Sant Antoni? Sí, sí, el carro que darrerament el tragina. És un carro que portarà Javi Uriarte i acompanyat encara, la companyia encara és sorpresa, però sí, sí, participarà i portarà ell el carro, sí, sí. Si no m'equivoco, a l'agrícola també tenia una tartana en un carro.
A l'agrícola tenim una tartana, però... Però dels anys! No pot ni sortir, no? Està pendent de restaurar. Sí o no? Sí, tenim una tartana que és de la família Fitor. Sí.
i que ells feien obres i aquesta tartana es anava a desballestar i vam pactar, entre cometes, de restaurar-la algun dia. La tenim allà a guardar-la i una mica prenem de pols, però que crec que un dia o altre la veurem circular pels carreres. I sabem quants anys té aquesta tartana, no? Ostres...
Com l'agrícola, més o menys. No, més de 100, no? Més de 100, sí. Seria molt guapo veure-la circular, eh? Sí, sí. La restauració és caríssima, eh? S'ha de restaurar completament, eh? Això no pot fer qualsevol. No. Això ja ha de participar... Ha de ser una participació vinculada entre diverses parts, sí.
Clar, això, diem-ho clar, val calés. Val calés. Això no és una cosa que puguis fer un cap de setmana, ens reunim i li fotem una mà de pintura. No, no, això val més de 6.000 euros, restaura, aquesta tartana. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Doncs, i per altra banda, suposo que la Ípica, també, la Ípica Rossell, també participa amb els seus cavalls, no? Sí, sí, comptem que participaran, sí, sí. Sempre és un incògnit els cavalls que participaran de l'Ípica, perquè suposo que va en funció de la gent que s'engresca aquesta setmana,
Però sí, sí, comptem amb la seva participació, evidentment. Els cavalls venen de l'Hípica, tots els cavalls muntats venen de l'Hípica. Dissabte, 24 de gener, el gran dia, dos quarts de deu. Primer esmorzem, eh? Això està sagrat, això. El mercat de la flor, eh? Dos quarts de deu.
Atenció, esmorzar pels que participen a la sortida, eh? Per tant, doncs, a totes les persones que surtin amb el seu cavall o amb el cavall, doncs, estan allà esmorzant. A veure, ve gent que no participa, però hi ha una bústia de voluntat.
I col·labora d'alguna manera. Sí, col·labora. Aleshores fem una petita recaptació d'aportacions voluntàries de la gent que... Molt bé. Se sap que esmorzem ja o no? Sí, sí, això és clàssic. Bunyantes amb botifar. Home, l'esmorzar de pagès, clar. Això està claríssim.
Doncs el migdia, inici de la rua, tradicionals a Tres Toms, circularan com tota la vida pels mateixos. Els Tres Toms en si seran, doncs, carrer Sant Josep, carrer Mare Caterina Coromina, Riera d'Encintet, Santa Coloma, passant per la plaça de l'Era i tornant per els passeig del carrer Sant Joan i, doncs, a les tres voltes. Sí, sí.
I això ja està a Tullega. Hi haurà benedicció a l'1. Hi haurà benedicció, sí, sí. Hi haurà benedicció. El mossèn està esperant en candeletes a l'acte. Teniu el mossèn molt compromès amb aquest acte. I a més, cada cop hi ha més gent portant animals. Hi ha només gossos i gats. També veiem alguns animals curiosos, sí o no? Sí, sí, sí.
A veure, sempre està beneït, gossos i ocells, i a la gent li fa gràcia. I sobretot la canalla, els fa molta gràcia. Tres toms, que per si algú no ho sap, el primer tom demana la protecció dels animals i les feines del camp, el segon tom invocava una bona acollita i prosperitat, invocava el Sant Antoni, i el tercer tom cercava la salut física per les persones i les llars, perquè d'aquí ve els tres toms.
Pere, també venda dels típics i tradicionals panellets de Sant Antoni. També a punt, ja. Sí, sí, sí. A punt, a punt, a punt. És part de la tradició i part del finançament de la festa. Vull dir que comptem amb que la gent ens compri panellets perquè ens ajuda a mantenir la festa. La festa, cada vegada ens costa més diners. El pressupost va pujant any a any i els panellets són una part. Fem un cartell
en què participen la majoria de proveïdors de la casa i que ens aporta la part més important del finançament i comptem també amb l'ajut de l'Ajuntament i altres col·laboracions.
Totes les opinions són respectables, últimament es parla molt del sector animalista, que diu del mal als animals i tal, i nosaltres, fa un parell d'anys, recordo que vam estar parlant amb diferents persones que porten diferents carruatges, i recordo la intervenció d'un senyor que em deia, és que jo vaig a tots els tres toms, vaig a tots els tres toms, crec que venia també del Penedès, i em deia, després de la meva família el que més estimo és aquest animal que porto aquí, em va dir, i és una cosa que no se m'ha oblidat,
Diu, tu creus que jo li faria mal a aquest animal? I, hòstia, em vaig quedar així parat. Dic, possiblement hi hauria d'haver un punt de trobada, no?, entre uns i altres. Insisteixo, totes les opinions són respectables, eh? Però això tu creus que és un dels fets que fa que els tres tomxegin pobles que ja no es facin o no?
Jo crec que sí. En algun poble hi ha hagut desenganys importants de la gent que els feia quan s'han vist increpats pel poc públic o per certes persones que assistien a l'acte. Sí, us heu trobat vosaltres en algun punt així? No, la veritat és que no. Hem rebut alguna amenaça per les xarxes, però no. Però amenaça tipus què?
que sou maltractadors o que no sé què però no, la veritat és que no hem tingut cap incidència destacable en la veritat
Quanta gent esteu organitzant els Tres Toms al darrere d'aquesta festa? Som uns 10 persones, sí. Perquè comptem, clar, sobretot és la força d'acció que necessitem el dia de l'acte, no? A l'hora de coure botifarres, a l'hora d'organitzar carros, rues, a l'hora de guarnir quan es guarneix alguna cosa, sí, sí, necessitem...
Necessitem una comissió activa.
Tu has muntat mai algun cavall o no? Sí. Sí, home, en Pere és un dels clàssics. T'ho preguntava. Sí, jo recordo un dels clàssics. I aquest any què, portaves algun cavall o no? Sí, aquest any anirem amb algun carro. No sé si amb el de la bandera o amb algun altre. Però pròpiament muntava el cavall, no? No, no, dalt del carro. Ja has fet prou a... Ja m'ha passat l'època. Però muntes la talantana o no encara? No, ara ja no. Ara ja no.
Doncs Pere Lloret, gerent de l'agrícola, t'agraeixo moltíssim que un any més hagi estat aquí i ara, si ens ho permets, ja t'ajudarem a plegar-ho tot plegat, però ens agradaria fer una foto aquí amb aquesta bandera que portes. D'acord, fantàstic. Doncs la farem. Gràcies, Pere. Una abraçada. Moltes gràcies, Jaume.
T'ho venim dient des de primera hora i molt pendent de les actualitzacions. De moment, almenys 39 persones han mort i més d'un centenar han quedat ferides per aquest tràgic accident de tren que va passar ahir al vespre. La línia d'alta velocitat coneix Madrid i Andalusia. Avui segueixen les tasques de rescat i el número de víctimes podria augmentar. Entre els ferits n'hi ha 30 en estat greu, 15 de crítics i una vuitantena d'hospitalitzats.
Dos trens d'alta velocitat, un d'Irio i un altre de Renfe, van descarrelar cap a les 8 de l'espre d'ahir a Atamuz, a uns 30 quilòmetres de Córdoba. En concret, els vagons posteriors d'un tren Irio van descarrelar i van envair la via contrària per on hi passava el tren de Renfe. El primer accident d'un tren d'alta velocitat a Espanya i el segon sinistre ferroviari més greu d'aquest segle només per darrere del de Santiago de Compostela l'any 13.
Entre les víctimes hi ha el maquinista del tren de Renfe, un jove de 27 anys que feia poques setmanes que treballava portant trens d'alta velocitat al corredor d'Andalusia. Encara hi hauria persones atrapades, sobretot en aquest convoy. Això és perquè els dos darrers vagons del tren van volcar arran del descarrilament.
i l'últim va caure de costat, de manera que els viatgers no en poden sortir. La meitat del tren de Renfe va quedar del tot destrossat. Els convois afectats eren un Írio, que anava de Màlaga a Madrid, amb 317 persones a bord, i l'Àlvia de Renfe, que viatjava de Madrid a Huelva. El servei de trens d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia estarà tallat com a mínim fins demà al matí, segons informa Adif.
Està previst una llevantada important. Afecti Catalunya entre avui i demà amb especial incidència al nord-est del país. Temporal donar continuïtat a l'episodi de pluja i neu en els darrers dies i tindrà impacte destacat a les comarques de Girona. En alguns punts d'aquesta província es poden acumular fins a 200 litres per metre quadrat. De fet, ara mateix sobre Vilassar de Mar està caient un bon aiguat.
Temporal que també vindrà acompanyat d'un episodi marítim intens a la Costa Brava. Per exemple, les onades podran arribar als 4 metres amb ratxes de vent que superaran els 50 quilòmetres per hora.
Protecció Civil manté activats tots els plans, el Dinoncat i el Neucat, i demana màxima vigilància en passejos marítims i esculleres, i demana també la màxima precaució a l'hora de creuar lleres de rius o de rieres.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, continua ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron i estarà en principi un parell de setmanes. Va acudir-hi aquest dissabte al migdia per un fort dolor muscular a la cama després de sortir a córrer al matí. Segons l'equip mèdic, Illa té dolor i pèrdua de força a les cames i no pot caminar mentre estigui ingressat.
Li continuaran fent proves i se sotmetrà a una rehabilitació intensiva. L'equip mèdic que l'atent va descartar que pateixi cap afecció greu com un ictus, un tumor o un problema vascular i apunten que està millorant. Per tant, l'agenda del president continua sospesa. El conseller de la presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions.
Fins aquí aquest contacte amb l'actualitat a punt d'obrir la persiana de la segona hora del nostre primer parlant de tot de la setmana. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
Invictes és un servei d'inclusió social que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles per tota la vida. El servei se centra en tres àmbits d'actuació. L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident recuperi l'estat emocional i l'autonomia. L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores. I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu per aconseguir un entorn integrador i inclusiu. 012. La millor resposta. És única. No s'assembla a cap altra. Les seves peus són la teva veu i parlen la teva llengua.
L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Molt bon dia a tothom. Estem aquí avui en un nou episodi amb una mica de fred. Estem al mes de gener. Bon dia, Adam. Molt bon dia, Martí i convidada del mes. Sí, avui tornem a portar, després de les festes, després de Nadal, tornem a portar un altre oient del mes. Avui, un altre oienta. Però compta, Adam, en català és oient. L'última oienta del mes va ser la Lara. Sí, però en català és oient. Vull dir, per noi i per noia. Ja, ja, ja. Ho he escoltat, Martí. Perfecte, perfecte.
Llavors, portem després de la Lara a l'Ari. Hola, Ari. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, i tu? Molt bé. Avui portem a l'Ariadna, que ens segueix des que vam començar. Som molt fidels, la veritat. I tant. I té un recorregut digne d'episodi. De fet, per això la portem, perquè ens explica una mica la seva història. Inverteix, és emprenedora, ha anat a viure fora i prova coses de per aquí i de per allà. Per fil per dos duros, eh?
Això espero. Un perfil completament. Ens cal alguna cosa més, Adam. Jo crec que és molt, és perfecte. Jo crec que és molt adient pel programa i estem molt contents que estiguis aquí. Moltes gràcies. Doncs som-hi, comencem. La pela és la pela. Bé, doncs de convidada al mes de gener us portem una seguidora, que hem dit que es diu Ariadna, que té històries bastant interessants. Viu a fora, però ha vingut a passar les festes de Nadal aquí a Vilaçà. Us presentem l'Ariadna Martínez. Hola, Ariadna.
Què tal? Com estem? Molt bé. Explica'ns una mica sobre tu. Quants anys tens? On vius? Doncs estic a punt de fer 26 anys. Ja m'apropo més als 30 que als 25. Sí, és veritat. Més als 30 que als 25, eh? Sí, sí. I ara estic vivint a Eivissa.
Un canvi així una mica espontani i ràpid, però allà estem, allà segueixo. Interessant, perquè tu has sigut sempre de Vilassà? Sí, tota la vida, des d'aquí vaig néixer. I vas anar a viure a Eivissa? Sí, el gener de l'any passat. Hòstia, bo, eh? I a què es deu això? A la festa o... No, no, no. Treball, treball, feina. Va ser un canvi així, se m'acaba el contracte, aquí a Matareu estava...
I em van oferir una feina allà i vaig dir, mira, és el moment, 25 anys i un canvi. Molt bé, doncs ara després ens endinsarem en aquest canvi que vas fer de viure a Eivissa, però abans, Ariadna, volem saber què estudies o què vas estudiar, no? Vaig estudiar Treball Social a la Universitat de Barcelona, ara ja vaig acabar fa uns anyets, el 2022.
I, bueno, des de llavors he estat fent una mica de l'àmbit social, per aquí i per allà. Molt bé, i treballes també d'això, no? Sí. No sempre he treballat d'això, però últimament sí. Molt bé, molt bé. I la teva situació a la immersió, quina és? Doncs activa, activa des de fa anys i seguim, seguim.
Però inversió... Inversió... Emprendre... O més... Més de... Com nosaltres. Com vosaltres, com vosaltres. Inverteixo en criptomonedes. Sí? Sí. Hòstia, que bé, eh? Hem portat una d'aquestes persones que està en el món de les criptos. Doncs després, si et sembla, Ariadna, ens ho explicaràs. I tant. Perquè això és molt interessant. També, com a oyent del mes, t'hem de preguntar si has escoltat tots els episodis. Tots. Que bé.
Porto el certificat verd de completador. Ah, sí, d'Spotify, que al final tothom... Hòstia, que bé. Així dóna gust, eh, Adam? Molt bé, molt bé. Això han de ser els oients del mes, no? Exacte. Després, com estem implementant una nova dinàmica en els oients del mes, en què et fem preguntes...
que han fet anteriors ullets del mes, per als nous que venen. Llavors, t'hem de preguntar si t'has tret el carnet de conduir. Sí, també fa uns anys. Sí? Molt bé. Tu, Adam, com vas? Has millorat la situació? Jo, per ti... Clar, és que hi ha un problema, perquè l'últim ullet del mes l'hem gravat fa poc. Llavors, encara no tinc el carnet. No aixeques cabeza.
Si Déu vol, quan surti aquest episodi, almenys hauré començat pràctiques i tenir-ho prou avançat ja. Si no em preocuparia. S'ha de dir que el primer oyent del mes també estava bastant enfadat amb el tema del carnet. Adrià, sí, sí, el recordem. Està la cosa fotuda. Després l'Alfred ens va deixar la pregunta que si creus que falta cultura d'inversió aquí a Espanya. Sí, sí, falta. Falta molta cultura. Mai ens l'han explicat i llavors la gent no sap.
No, no, li preguntes algú de peu i coneixement bàsic o nul, no? Exacte, bàsic o nul. Molt ben explicat, eh? Sí, sí, és així. És així. És del qual. I com a última pregunta i referent a l'oient del mes anterior, la Lara, et preguntem si tens pensat anar a viure a fora, com vius a Eivissa, tu extrapolarem a fora d'Espanya, no? Per a Europa o pel món.
En principi i de moment no, però depèn de com vagin aquestes inversions, potser ens plantegem una escapada fora. Mai se sap. Escapada de viatge o escapada de viure? Escapada de viure... Una bona escapada, no? Una bona residència fiscal.
O sigui, molt bé, molt bé, molt bé. Clar, tu has tingut ja una mica l'experiència d'anar a viure sola, fora del teu poble, o sigui que molt bé, molt bé. També, com a última pregunta que et farem sobre aquestes principals, t'hem de dir, Ariadna, que en el rió que preparem l'ha de millor, no? I és molt comú que fiquem el número de l'episodi en números romans. Llavors, ens agradaria que ens diguessis quin número és.
Real. Perquè el Martí... El número és... Compte, espera. El diré pels oïens és XXXIB. 34. 34. Molt bé. Bé, Adam, ho ha dit bé. De moment crec que mai ha fallat, això. No, però està bé perquè... Ens ficam en una situació una mica d'estrès, no? Ah, sí, sí. Per començar. Bé, bé. Llavors, entrant una miqueta ja a les preguntes que toquen, no? Clar, ens has dit que vas marxar per tema de treball. Sí. Que vas trobar ja una oportunitat amb un treball fix, entenc...
Sí, era una feina indefinida, què m'ho farien? I just amb acabar el contracte aquí vaig dir, bueno, el canvi estaria bé, interessant. I no m'ho vaig pensar, la veritat. Indefinida? Sí. I encara estàs allà? No. Ah, interessant això també, eh? De fet, he canviat quatre cops ja. Quatre? O tres? No, tres. A Eivissa, eh? Sí.
Bueno, coses de la vida, no? Sí, oportunitats més interessants i vas canviant. O sigui, per allà, per l'ella, vas trobant, no? Et vas canviant de lloc de treball. Sí. Molt bé. I en total, quants llocs diferents has treballat? Perquè amb aquest historial que tens... Mira, he treballat en nou llocs diferents des que vaig començar a fer cosetes d'adolescent. Llavors... Bueno, he portat una xuleta, si voleu, us dic a on. Clar, home, clar. A la millora ens hem mirat amb una cara de bomba. Sí, sí, sí.
Bueno, com ja saps Martí, vaig començar fent de cangur. A mi? A tu i a la família. Després ja vaig començar amb nens de fora, a portar-los al col·le, a buscar-los, a l'entreno i així. Després també he estat a tres botigues de roba, a la Roca, així per fer una mica de canvi. I et va agradar?
Bueno, és diferent. La paciència canvia, ja no són nens però són adults i es roba i són capritxos i bueno, canvia. S'ha de dir que el primer ullent del mes l'Adrià estava molt enfadat de treballar a la Mango, te n'acordes? Clar. Dèiem que potser no li agradava molt i hi havia poca cosa per aprendre. Sí, que no va aprendre molt. I li vam dir que almenys ja es torna els diners. Sí, a veure. Alguna cosa va aprendre. Vaig començar fent 8 hores, després vaig canviar una altra i feia 24. Bueno, he anat canviant. Bé,
I el tema de... Clar, perquè tens 26, has dit? Sí, a punt, a punt. Clar, 25 per 26. Com va funcionar això d'anar-se a viure sola, amb el Ciparsa?
Bueno, era com pràcticament obligatori, no?, perquè vas a viure un lloc que no coneixes tan poc a ningú, llavors t'has de buscar sí o sí una habitació, perquè allà buscar un pis com que no és factible. Sí. I, bueno, literalment em van trucar de què m'havien agafat i aquell mateix dia vaig començar a buscar i la primera persona a la que vaig escriure va ser on al final vaig anar a viure. O sigui, a la que vas rebre l'oferta vas acceptar anar-te'n?
Sí, vaig fer un pensament així ràpid i vaig dir, per què no? I directament me'n vaig anar. I sortir de la zona confort, no? Sí, sí, sí, totalment. És el que sempre diem. Va ser, a part, qüestió de dues setmanes o així. I et va costar aquest procés de deixar on has viscut sempre? No, a veure, Eivissa tampoc està lluny, vull dir, mitja horeta d'avió, una hora com a molt i ja estic aquí. Sí, clar, clar, pots tornar a facilitar. Sí, sí, sí.
Ens has comentat que sí que tens pensat anar més juny, oi? Si es dona el cas, sí. Clar, les inversions hauran d'anar bé per ser positius. Llavors, si ens plantem aquí amb una bona inversió, doncs potser sí que em plantejo anar a viure a fora.
Perquè tornar aquí a Vilassar, això sí que era entre els teus plans? De moment no. No. Estic mirant més direcció centre, Madrid. Ah, molt bé. Aquí a Espanya, a Madrid? De moment sí. Després en tema inversions sí que miraria més cap a Portugal, Andorra... Estaria molt bé això, eh? Sí, estaria molt bé. I fa quan que inverteixes, has dit?
Des del 2021 va ser el primer cop. Igual que nosaltres? Sí, em sembla que sí. I sempre criptomonedes has sigut? Sí, sí, sí. A veure, la veritat que sé, gràcies a vosaltres també, d'altres coses que podria fer, que ja en parlarem, però sí, sempre he fet criptomonedes. Clar, perquè entendràs que, com el marge de benefici és molt alt, el risc també és molt alt. Sí, sí.
A veure, sempre m'agrada també investigar una mica en el que inverteixo i, bueno, el meu entorn també s'informa i llavors, bueno, tenim una bona base de saber on ens posem, però bueno. Es pot saber quines... Res així, potser és una pregunta massa curiosa, no? Però entenc que tens més bitcoin, la percentatge, la cartera... No, bitcoin no. Aquí ho tenim, eh? No, no, no. No em diguis que són shitcoins? No, tampoc.
És que l'adamem aquest tema és molt... No, no, no. Mira, tinc Ethereum. Molt bé. Després també ho va comentar, em sembla, un oient del mes que tenia XRP. Sí. Que és la meva aposta estrella. I després, bueno, tinc altres coses, tipus Polkadot i així, que abans estaven més en auge, però bueno, me'n tenim allà. I alguna més. Les coneixies tu, Am, aquestes? Sí. Estàs, eh? Sí, sí. Però no inverteixes en elles, tu? Jo sí, però és que estem parlant que el meu percentatge de cartera és 90% Bitcoin.
Vale, no, jo no. Dins de les criptomonedes, no? Sí, sí, exacte, sí. De criptomonedes, 9% bitcoin. Vale, i tu, Ariadna, diguessin que tu el 100% de les teves inversions estan en criptomonedes? Sí. Hosti, has d'anar al rojo vivo, eh? De moment, perquè ara estic amb altres coses, també. Estic pensant en comprar-me una plaça de pàrquing. Oh!
Ei! Molt bé, això, eh? És també una inversió. És gran inversió, aquesta. Ens serveix molt perquè no és de les que sempre diem d'invertir en diners, la inversió financera, sinó que és en un actiu, que després el pots llogar, entenc. Exacte. És la idea, sí. I et va costar molt donar el pas de... vaig a començar, a ficar els meus diners a algun lloc? No, no, no. Vull dir, no sé. Ho tinc al banc allà parat, doncs anem a moure-ho. El 2021, quants ens tenies? 21.
Mira, que fàcil, no? Sí, del 2000 al 2021. Molt bé, doncs llavors sí que ja ha començat a tenir diners, tens treballs i tal. Sí, sí, sí. I al final vas haver de posar-los a algun lloc. Tens tu algun objectiu fix d'inversió?
No, jo vaig fent així com em ve de gust cada mes, la veritat. O no? O sigui, no inverteixes de cara a... Ah, doncs mira, d'aquí cinc anys el voldré treure per comprar-me un cotxe o un pis... No, a veure, m'agradaria comprar-me un pis o una casa, però no inverteixo segons això. Simplement, doncs...
O esperar a fer un port 2 o alguna cosa així, que hi ha gent que ho faci. Sí, clar, la idea és que ens doni uns bons resultats, però no tinc una previsió. Segons vagi movent-se, decidiré què faig. Molt bé, i si em permets preguntar, cada quan...
Mira, estàs a sobre de la inversió, perquè ens va comentar l'oïent del mes de novembre, l'Alfred, que deia que estava cada dia, que feia inclús reunions com amb gent per veure si compraven accions i tal. Tu estàs molt a sobre? Bueno, jo ho vaig mirant. El que em dóna la tabarra és la meva parella, que cada dia ho mira, cada dia llegeix notícies, cada dia em posa vídeos perquè jo també ho escolti. Llavors, sí, podríem dir que és bastant diari. Sí.
Molt bé, molt bé. Doncs també, clar, té això, no? Criptomonedes sí que has d'estar una mica més a sobre pel seu preu canviant. No sé si ens havies acabat de comentar els treballs que havies tingut.
Sí, és que és un bon recorregut, eh? Doncs continua explicant-nos perquè ara ens centrarem en un. Digues en els que t'havies quedat. Som-hi. Just abans d'acabar la carrera vaig començar de recepcionista a un gimnàs. Bé, aquí a Vilassa, a la piscina municipal, que tots coneixem. Ah, sí. Tu ho coneixes, Adam? Allà vaig jo, sí, sí. Ah, vale, bé, bé. Allà estava jo, control d'accessos, inscripcions, tal, allà. Però, Adam, tu vas cada dia? Sí. Si vaig, et podria trobar allà? Sí, probablement sí. Ah, vale. De recepcionista no, eh, però... No, al gimnàs, allà fem vegades. Això sí, això sí.
Doncs allà vaig estar un temps i fins que em va sortir una oferta que ja era més semblant al que havia estudiat i vaig anar a treballar a un centre de salut mental. I bueno, també arrel d'haver treballat aquí va ser quan vaig començar a emprendre més a un negoci personal. I vaig començar amb aquest projecte, que bueno, va ser com una espècie d'estudi, saló d'ungles.
Ah, pintar les ungles? Sí. Que bé. Sí, sí. I això éres tu que vas dir, ho vaig a fer... Sí, jo sóc la típica persona que quan venen èpoques especials li agrada arreglar-se les ungles i així, no? Llavors vaig dir, doncs aprenen jo a fer-ho i sí, vaig aprendre a fer, se'm va donar bé i vaig començar a fer-li a la família i tal, amigues, i després, doncs, a gent així del carrer. De fet, la que has dit, pintar ungles, però no és només pintar ungles. Clar, no és només pintar ungles. En clou moltes coses. Sí, sí, sí. Ignorant, per dir-me, de bo.
Sí, sí, pintar ungles, construir-les, fer-les més llargues. Teure les palletes aquestes. Exacte, tot, tot, tot. De fet, mira les seves ungles, avui. Sí, no, per això, per això dic. A veure les teves dams. No, la meva mare mosseu-vos i és complicat. També feia homes, eh? Sí. Home, les bones ungles arreglades, les pells, així, ben llimades. Unes encarnades, inclús, no? Sí, de tot. I ho tenies... Però ara ja no ho fas? No.
Vaig començar a fer-ho a casa, perquè tenia l'opció d'un despatxet que es podia entrar des del carrer, no havien de passar ni per casa, llavors va ser ideal. Però vam canviar de casa i, clar, ja no tenia aquesta opció. I just uns amics s'estaven agafant un local per guardar material i tal, moda oficina, i em van oferir un espai. I dic, ostres, ja em vaig muntar ja un petit estudi.
Però també, quan vaig marxar a Eivissa, doncs ho vaig haver de deixar perquè la distància no era compatible. No es poden fer pel bluetooth, no? No, no. Clar, però ja està bé que s'hagi sigut perquè vas fer una altra cosa. Sí, sí, sí. Anava bé, anava bé, però bueno, tot són... Etapes? Sí, tot són etapes. I quines dificultats et vas trobar a l'hora de... A veure, no era res molt professional ni res, però éres tu començant una...
Sí, bueno, vaig estar pensant molt en com fer-ho, a on, si llogar un local del carrer o com, i és que fent comptes no sortia a compte.
Obrir un negoci de carrer i tot el que implica no sortia gens a compte. Llavors les dificultats van ser aquestes, de dir, ostres, ho faig així tipus oci i alguna suelta, però no em puc dedicar a això perquè no guanyaré res. Clar, és que s'ha de dir, nosaltres, no sé si ho hem comentat molt en episodis, però els autònoms aquí a Espanya no hi ha molt...
No tenen molts incentius per començar una nova empresa. De fet, es posen bastants pals a les rodes. Molts, molts. Sí, la veritat, complicat. Així que, bueno, es va estudiar i ja es va veure que no.
Es va fer com es va poder, no? Com es va poder, sí. I quan va durar, dius, perquè vas deixar-ho quan vas anar a Eivissa, però... Sí, a veure, vaig començar a fer-ho a casa a l'octubre del 2023. Fins a l'octubre del 2024 vaig estar-ho fent a casa. I després, al novembre, vaig obrir aquest local...
I res, que el gener ja estava marxant. Així que ho vaig mantenir alguns mesos que anava venint aquí de visita a la família i tal, però ja quan vaig veure que em quedaria aquí més temps vaig dir, mira. Pagava un lloguer també llavors. Lloguer de casa, lloguer de local i gastos. Jo una pregunta estrella. Repetiries una experiència d'emprendre?
Sí, sí, va ser interessant, la veritat. Sí. Potser, no sé, amb més capital, amb més estudi, no ho sé. D'una altra cosa, potser, perquè... Sí? Pintar ungles no... Sí, però potser una persona sola no. És complicat fer-ho tu sola, no? Potser si tens més socis o si tens, no sé, més idea, potser... Bé, com a experiència no va estar malament. I el cas és que...
Això va ser, perquè començar una activitat, és sortir molt de la zona de confort. Clar, tu no saps amb el que et trobaràs, no saps com t'anirà, no saps si a tu t'agrada pintar ungles, però potser a la gent no li agrada com les pintes. Va ser sortir també molt de la zona de confort, no?
Sí, sí, sí. A veure, estava una mica acostumada a això, no?, a estar de cara al públic o tractant persones, no?, des del treball social, sobretot, però sí, era una cosa superdiferent. També, no sé, és com atendre algú que vol una cosa molt específica i ho has de fer exactament i també estàs començant i tot, però, bueno, la veritat que la gent es va portar molt bé amb mi. Va ser guai.
Molt bé, molt bé, molt bé. Això, de fet, Ariadna, tu no sé si coincidiràs, però l'Adam i jo sempre aquí expliquem que el millor que ens ha passat a la vida ha sigut sortint de la zona de confort. Sí.
A tu també et passa que si ho penses, dius, una de les coses més guais que ha aconseguit. Sí, perquè han sigut experiències de marxar fora, de partir així una mica amb la normalitat que tens al dia a dia. Compleixes específicament el protocol que tenim aquí en el podcast perquè realment és això el que volem transmetre.
Et volem fer, Ariadna, ja com a última pregunta i abans de començar el típic joc que fem sempre cada oient del mes. Un joc casolar, eh? Sí, ja és de casa, és de casa. Et volem preguntar si a la feina que tens ara, no sé si després del projecte d'Emprenedor ja van venir les feines d'aquí d'Eivissa,
després del projecte emprenedor em va sortir una altra cosa aquí a Mataró que és el que deia que vaig fer el canvi ja de lo meu, meu, meu experiència a l'administració pública un canvi també diferent ritme molt caribeño per dir-ho d'alguna manera no, no, estava un equip de protecció de menors bastant heavy es treballava molt i bé i bueno, era un contracte d'un any llavors, per això quan vaig acabar sí que ja me'n vaig anar a Eivissa
Molt bé, molt bé. Doncs et volíem demanar, Ariadna, si en la feina que tens actualment et fan pagar extra.
Sí, sí, sí. Les típiques, el desembre i el juny. Molt bé, és una pregunta curiosa perquè en el següent episodi, Adam, compte perquè parlarem de les pagues extres i l'efecte psicològic que tenen. Clar, ho vam parlar un episodi una miqueta per sobre. Sí, de fet, a l'especial estiu què vam fer. Aquest aprofundirem més. Per què ho fan? Perquè hi ha... Hi ha molta psicologia aquí, eh? Sí, moltíssima, moltíssima. De fet, com el Black Friday, no?
Correcte. Que t'inflen els preus per després baixar-te'ls una miqueta. Tu vas caure en el Black Friday o no? No. Aquest any no. Altres anys sí, però aquest no. Bé, bé, bé. Doncs ara sí que sí, que per acabar l'episodi farem el clàssic Mosley i tu, com fem sempre amb l'oient del mes. Només que avui l'Ariadna ens ha confirmat que també vol participar. Molt bé. Això és el que busquem. Començo. Qui és més probable que caigui en la fal·làcia del Black Friday? Just el que acabem de parlar. Jo crec que jo.
Jo crec que l'Ariadna. Jo crec que jo també. Molt bé. Tu sí que caus a la fal·leciada. Jo caic, però perquè just cauen que és aquell dia, però jo normalment compro... Sí. És que està molt ben situat just abans de les festes de Nadal. Sí, clar. Totes les promocions, tot l'àlbum verdets d'informació que et fan. I de fet, tampoc és tan gran el descompte que fan. No, però he de dir que jo sí que miro els preus abans que arribi aquest dia per veure si el descompte és real. Si no és real...
No ho compro. És real? Depèn del producte. Ah, bé, algun sí o algun no. Tu, ara, per què t'has dit a tu? No, perquè jo la majoria d'anys he comprat i com m'hem dit que molta inversió, molt tal, dic, ei, no serà molt consumista, però sí, no... Sí, tenim les dues. Molt bé. Com a següent pregunta tenim una que és una miqueta antitrampa, perquè ja l'hem comentat, però és qui és més probable que inverteixi més diners a les criptomonedes?
Lari. Jo que sí, per decisió unànime, no? Sí, jo crec que a tret general, si només inverteixo una xou, doncs sí. Sí, sí, sí, de fet sí. Vols llegir tu la següent, Ariadna? Vinga. Qui és més probable que s'oblidi d'invertir un mes? Lari.
És que jo també, perquè és que... Potser no m'oblido, simplement que aquell mes no vull invertir i ja està. És que la maeta clares, no? Perquè ho has dit abans una miqueta per sobre. Què és més probable? Que no regali res per nadar als seus pares. Quina pregunta més malparida? No, jo crec que tu.
Tu, Ari, què creus? Ostres, me da mullar aquí, no ho sé, no ho sé. Jo crec que està clar, no? Mullat, mullat, mullat. Ui, per aquí em xivan que l'Adam, eh, em sembla. Adam? Què dius? No regales res? Ets un rata, tio. Com va la cosa, Adam? No, qui no manipula això és aquesta? A veure, explica't, explica't. Jo sí que regalo. El Martí regala un llibre que li han regalat i que no li ha agradat.
Jo avui excusaré l'Adam perquè s'ha de dir que un dia a la cavalcata vam anar junts a comprar un regal per la teva germana i la teva mare. A la cavalcata. Una mica just. Com el Black Friday, no? Just abans. Sempre ens ho passem molt bé fent aquest tipus de jocs i ara toca ja despedir l'episodi.
D'acord, avui hem tingut l'oïnt del mes, l'Ariadna, una noia de cul inquiet i amb molta mentalitat emprenedora. Així que moltes gràcies, Ariadna, per haver-nos acompanyat avui. A vosaltres, per convidar-me.
Un plaer compartir aquesta estoneta. Home. Hem parlat de temes superinteressants. I feu-nos-ho saber si vosaltres també voldreu venir a l'oient del mes, perquè al final ja veieu, és una estona que passem amb vosaltres, ens ho passem bé, ens expliquem la vostra història i al final tothom treu profit, no? Recordeu el següent episodi, les pagues extra i els seus efectes psicològics que té. Molt important, eh? I recordem les nostres xarxes socials per dos duros, dos al número. Tu els tens, Ariane, ens tens. I tant. Bé. Follow, follow. Molt bé, doncs ens veiem la setmana vinent i molta gràcia, Ari.
A vosaltres. Adeu. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Seguim endavant. Moment pel Fem Salut, un espai que coproduïm entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Amb ella, evidentment, parlem d'aspectes relacionats amb la salut amb la col·laboració del CAP, doctor Marriera, de l'Institut Català de Salut i també establiments sanitaris tals com òptiques i farmàcies. I avui...
També hem de parlar d'un aspecte relacionat amb la salut. No és la primera vegada que ve i ens fa molta il·lusió de nou saludar a l'Oriol Brutau. Ell és inspector de seguretat alimentària. Ens explicarà què fa un inspector, quina feina fa, etcètera. I l'acompanya...
L'ànima d'aquesta secció és la productora la que busca els temes i se'ls treballa. Marta Casas, tècnica de Salut Pública. Bon dia, bona hora. Bon dia. Ara sí. Què tal, com estàs? Bé, bé, molt bé. Bon any. Igualment, eh? Mira, així comencem el 2026, eh? Sí, sí. Amb l'Oriol també passarem a balanç del 2025. Oriol Brutau, bon dia, bona hora. Bon dia. Bon dia, bona hora i bon any, també. Igualment, eh? Com estàs? Molt bé, molt bé. Content d'estar aquí.
Nosaltres també que estiguis aquí, doncs ens agrada, moltes vegades ens agrada conèixer feines que sabem que existeixen, però que no sabem ben bé què és el que fan, i per tant, doncs, gràcies per estar amb nosaltres. Ara mateix, aquí, fem salut.
Marta, quan parlem de salut pública, de la qual tu ets tècnica de la regidoria d'aquest Ajuntament, també hem de parlar d'inspeccions i d'una tasca de prevenció, però de vigilància, també.
Sí, seria com una de les dues potes com més importants de salut pública. Per una banda hi ha el que és la promoció de la salut, que potser és el que dediquem més temps d'aquests programes, parlar de temes de promoció de la salut, però llavors hi ha una part que és de protecció, que aquesta és absolutament obligatori que els ajuntaments hem de complir,
en els que la seguretat alimentària en forma part. Aquí també hi trobaríem el que és el control de plagues, també hi trobaríem el que és el control de la jornalosi, el tema de les humanosis dels animals domèstics... Bé, és tota aquesta part de protecció que ve regulada i que hem de protegir perquè no afecti a la ciutadania. Que n'hem parlat també de moltes vegades, també he vingut el tècnic en qüestió, l'empresa... Però avui a l'Oriol ve...
T'ho dic ara perquè tinc un objectiu, és no batejar-te com a Martí. Perquè ara ja ho anava a dir. Ja ho dic perquè alguna vegada se'n pot escapar. Cap problema. És que aquest home és el pare d'un element que hem descobert fa... Ja és la segona temporada i és sensacional. Ens encanta quan venen a parlar d'economia per joves i no tan joves, el per dos duros, en Martí Brutau i la d'en Baus. Ell és d'en Martí, eh? D'en Martí Brutau. I realment és que gaudim molt d'aquests joves amb aquesta empenta i aquestes ganes. És sensacional, eh?
Això et fa ser optimista, moltes vegades em diuen els joves, els joves, els joves, que hi ha joves que són espectaculars. I tant. Doncs va, Oriol, què fa un inspector de seguretat alimentària?
Doncs mira, abans d'explicar què fa un inspector, deixa'm comentar una cosa perquè ho sàpiga també l'audiència, perquè abans ho hem comentat amb tu i t'ha sobtat una mica. Jo soc de formació veterinari, llavors històricament els veterinaris sempre eren els professionals que estaven relacionats amb les inspeccions sanitàries.
a escorxadors, a fàbriques d'aliments, etc. Per què? Perquè com els veterinaris coneixen les malalties dels animals, quan després s'obtenen productes d'aquests animals per consumir les persones, són els tècnics que també poden veure si aquells productes, aquelles cars, aquella llet, els sols que sigui, tenia algun tipus de malaltia que podia afectar les persones. Per tant, tots els inspectors de sanitat, escorxadors, per exemple, històricament han sigut sempre veterinaris.
S'en sobte, eh? Avui he descobert, mira que fa temps que ens coneixem, he descobert que no has exercit mai de veterinari. Estic exercint de veterinari. Entenc que exercis de veterinari, però com a tal, com coneixem la majoria... Com clínica, no. Visitar animals, no.
De fet, jo vaig estudiar la carrera volent curar gossos i gats i després dins de la carrera ja estan totes les diferents opcions de sortides, que hi ha temes de producció d'animals, de fabricació de pinços, de seguretat alimentària i em va agradar molt tot el tema alimentari.
Hòstia, sí, que... Crec, eh? A veure, suposo, per lògica, la majoria de nois i noies que estudien veterinàries perquè volen tractar animals, però després descobriu aspectes... Sí, senyor. Sí, senyor. Em va passar a mi. Jo volia curar gossos i gats i no he tocat un coix un gat a la meva vida. Bé, no he tocat, vull dir que no. No he exercit amb ells. Vull dir que hi ha moltes sortides de, suposo...
no només de veterinària, sinó de moltes carreres que fins que no estàs dintre del que és la professió i que també no coneixes. I realment estic exercint de veterinari perquè els veterinaris tenen una part important que és del control de la seguretat alimentària, la protecció de la salut, que deia la Marta.
Aleshores, Oriol, això t'ho he preguntat, com dius, tu què et dic? Això és un inspector de seguretat alimentària. Ah, i per qui treballes? Per quina empresa? No? Sí, nosaltres som d'una empresa, una consultora en seguretat alimentària, que ens diem a FIA 2005, que donem serveis, no només a ajuntaments, sinó també a empreses privades que necessitin qualsevol tipus d'assessorament o formació o el que siguin en temes de seguretat alimentària,
I una part important de la nostra tasca és fer col·laboracions amb ajuntaments. I ara mateix estem col·laborant amb diversos ajuntaments del Maresme, entre altres comarques, i ja fa, penso que des del 2018, Marta, estem treballant aquí amb l'Ajuntament de Vilassamar, que és on no hem vist, vull dir que estic encantant de poder treballar aquí i de col·laborar amb l'Ajuntament a la protecció de la salut amb el control alimentari.
També pensava, com suposo que altra gent, que els inspectors, en aquest cas, era una cosa de pública, de la Generalitat, del govern, tot això. Suposo que és un error comú, això. No, no, no. Els inspectors de la Generalitat, tens tota la raó, són funcionaris públics i s'accedeix per oposició. I els inspectors de la Generalitat el que fan és inspeccionar, bàsicament, les indústries alimentàries. Aquelles que poden tenir més risc perquè dels seus productes poden afectar més gent que no pas una botiga de barri.
I hi ha vegades que els inspectors de Generalitat també col·laboren amb els ajuntaments, però bàsicament les inspeccions les fan a dintre del municipi, les fan tècnics municipals. Llavors, s'ha de dir, és una cosa també molt important, que les inspeccions que se'ns contracten a nosaltres com una entitat externa, com un col·laborador,
Realment no són unes inspeccions que puguem tenir una validesa oficial. Nosaltres anem a fer auditories sanitàries, però, evidentment, després hi ha un requeriment de l'Ajuntament en base als nostres informes, que aquests requeriments sí que tenen aquesta validesa oficial. O sigui, a part, evidentment, de treballar amb els ajuntaments, també pots treballar amb institucions com la Generalitat, no? És a dir, amb un inspector públic, mira, hem descobert això, s'ha fet aquest requeriment, has d'actuar tu. És a dir, tu no pots tancar-hi un negoci, però sí que pots requerir
Sí, sí, que el podem tancar. No, no, no, parlo com a empresa. Parlo com a empresa. Tu sí que pots requerir a l'Ajuntament o als Estaments Oficials. De fet, aquí a Vilassa de Mar, no ho hem fet molt, però alguna vegada s'ha tancat algun establiment per les condicions higièniques lamentables i, evidentment, he avisat a la Marta Casas, ja ha vingut ella i l'acte l'ha assignat un funcionari públic, que és qui té la potestat de poder tancar establiment.
Però instàncies, doncs, vostres. Exactament, exactament. Tota la feina, doncs, de fer totes les visites i d'allí tota la informació, que després pot derivar en un tancament, o no, la majoria de vegades no deriva en un tancament, però serveix perquè els establiments vagin millorant, tota aquesta feina, doncs, la fem nosaltres i així ajudem, doncs, a l'àrea de salut pública de l'Ajuntament. Per tant, entenc que contracten directament, eh? Exactament. És a dir, no et presentes en qualsevol botigola, què tal, sinó et contractes, vés aquí o vés als restaurants. Anem a posar un exemple. A veure, Martí... Ai, Martí...
No hi ha manera, eh? No hi ha manera. Soc així, mateixo a la gent, però d'una manera... Oriol, perdona. Anem a posar un exemple pràctic, no? A tu et diuen, escolta, has d'anar a fer la restauració a Vilassar de Mar, no? Tu vas allà i com... Nosaltres tenim, com no som personal de l'Ajuntament, l'Ajuntament ens ha fet una acreditació, un full que diu que nosaltres estem contractats per poder fer les tasques de control de seguretat alimentària, que és el primer que ensenyem als establiments,
diem que venim de part de l'Ajuntament a fer una visita de control sanitari. Jo personalment no dic mai inspecció, perquè la gent quan sent la paraula inspecció ja se li posa els pèls de punta. Llavors, bé, dic que fer una visita de control sanitari. Doncs es tracta de veure una mica les condicions de l'establiment. I li explico, mira, el que voldrem fer és veure com treballeu, veure on treballeu, veure l'estat de neteja, veure emmagatzems, veure em cuina, i després us demanarem també documentació sanitària, perquè hi ha una part de control sanitària que és obligatòria i que també han de tenir.
I sempre intentem anar en horaris que no emprenyin gaire, perquè un restaurant, per exemple, a partir de quarts d'una a la una, doncs ja no s'hi pot anar, perquè ni poden estar per mi, ni jo podria fer la feina correctament, amb la qual cosa els hem deixat treballar, evidentment, però hi ha moltes altres hores en què es poden fer. Llavors, estem allà una hora, una hora i escaig, revisant totes les coses, després es fa un informe.
I aquest informe diu que les deficiències que s'hi han robat, que aquestes deficiències se li han explicat en el moment de veure-les, se li explica també la manera de resoldre-les i se li proposa una data per fer una visita de comprovació. Sempre a les inspeccions s'han de dir una comprovació al darrere per veure que s'han aplicat les mesures correctores adequades.
Llavors, dintre d'això, i lligant-te una mica amb la pregunta que em fas, nosaltres no anem a fer les visites d'inspecció a veure avui em llevo i a veure què vaig a fer, sinó que hi ha una programació. I aquesta programació ve donada per un ordre en funció del risc.
Hi ha una... tenim un full Excel que es diu mapa de risc, que aquí són, estan classificats els establiments per ordre de risc. És a dir, nosaltres, a l'hora de fer les inspeccions, puntuem també els establiments. Llavors, els que surten amb una puntuació més alta són els que després programem per fer d'una manera més prioritària amb la idea de, en un període aproximadament de 4 anys, poder fer la volta i poder inspeccionar tots els establiments. Estem parlant de botigues i restaurants, o sempre d'alimentació, no?
Alimentació, sí. Nosaltres hi ha dos sectors grans d'alimentació, que és la restauració d'una banda, bars, restaurant, restaurant, rostisseries, etcètera, i d'altra banda hi ha el que seria el comerç minorista, que aquí estaríem parlant de carnisseries, fleques, pastisseries, botigues de queviures, peixateries, etcètera.
I estem parlant, doncs, que comencem l'any, i això vol dir que es fa balanç de l'any passat. Podem fer balanç, ja, del 2025? Sí, clar, i tant, que podem fer balanç. Per dir quatre números, tenim a Vilassar de Mar 212 establiments alimentaris sensats,
D'aquests 212, aquest any s'han fet unes 60 visites de control sanitari, d'acord? Unes 60 inspeccions, i amb aquestes inspeccions no només s'han anat als establiments que es considera que són de més risc, sinó que s'ha aprofitat també, és a dir, aquests establiments, restaurants sobretot, que per la seva activitat poden tenir més risc, sinó que també hem aprofitat no només per veure aquest tipus de botigues de carrer, sinó sobretot també estem fent ja des de fa uns anys unes campanyes de control dels mercats,
dels mercats ambulants, d'aquestes parades que no són sedentàries, i també de tots els fires o esdeveniments on hi ha parades que tenen aliments. Clar, això em varia al cap a mi ara, no? Jo puc tenir el meu comerç aquí, amb les meves neveres, etcètera,
Però tots anem a vegades a la festa major d'aquí d'allà, de Vilassar, de Mataró, d'Argentona o de Canet, i tu veus aquelles parades als carrers. Allà també has de passar uns controls. També, també. Evidentment no se li pot demanar el mateix, que si fos un establiment fixa, amb totes les seves estructures, però han de tenir un control, han de complir un mínim.
Tals com els xiringuitos de la platja també. Exactament, els xiringuitos de la platja també, quan comencen a muntar abans de l'estiu, a primers algun any comencen a muntar al maig, en funció una mica de com ho veuen, algunes vegades ja comencen a muntar al juny, al principi sempre anem a fer una visita i intentem corregir o que corregegin les coses que podem trobar perquè a mitjans de juny, a part la festa major, ja estiguin en totals condicions i totalment inspeccionats perquè puguin treballar tot l'estiu sense cap problema.
A Vilassada Mar, 212 establiments sensats del sector alimentari, 60 visites el 2025.
totes acabades positivament o no? Sí, sí, sí. Bé, a veure, sempre hi ha deficiències, no pots anar mai a un establiment i dius, ostres, tu, està tot perfecte, ho ha passat en la vida. Però bé, sempre hi ha coses a fer i encara que, bé, que hem comentat abans, que no soc jo funcionari públic, la idea és que a les nostres visites sempre hi hagi una millora de les condicions. Llavors, per això es fan aquestes visites de comprovació i per això hi ha darrere també els requeriments de l'Ajuntament, és a dir, que vegin que no...
és només l'Oriol que es lleva i va visitar-me i em diu que he de fer això i allò altre, sinó que l'Ajuntament diu, escolta'm, el que diu aquest senyor és perquè s'ha de complir una normativa i això ens hem d'adaptar a complir la normativa aquesta. Oriol, l'establiment, la botiga, la botigueta de la cantonada...
malauradament, malauradament, ja no hi és, ja no existés. Hi havia carrers que hi havia, jo penso, per exemple, amb el carrer del Carme, no? El carrer del Carme hi havia Cala Remei, Can Pere, establiments d'alimentació, no n'hi ha. Ara hi ha o grans cadenes de supermercats o els establiments que avui he descobert que es diuen de conveniència.
Són aquests establiments que cobren fins altes hores de la nit, i que normalment estan regentats per persones d'origen paquistanès, i que són de conveniència, i oficialment es coneixen així perquè em convé... Ai, que m'he deixat el pa, i vas a buscar el pa. Ai, que m'he deixat, no sé què és, el m'he deixat. Aleshores, doncs, aquí també hi ha control, des dels grans, les grans cadenes de supermercats, com en aquests establiments.
Sí, sí, i tant, vull dir, aquí no se salva ningú, si precisament el fet de tenir tots els estaliments alimentaris sensats és per tenir-los controlats i en un moment o un altre poder fer l'inspecció. Aquestes botigues de conveniència, que bàsicament són els caviures de tota la vida, estem fent un seguiment que seguirem donant aquest any.
una mica més intens. Bàsicament perquè l'any passat vam tenir diverses denúncies, diverses queixes d'usuaris d'aquestes botigues i vam anar a fer algunes actuacions i vam veure que s'havia de fer un seguiment potser una mica més proper del que estàvem fent. Inclús, veient la dificultat que poden tenir els treballadors d'aquestes botigues a l'hora d'entendre el català,
se'ls farà una formació en seguretat alimentària i està programada per principis d'aquest any en el seu idioma, en el qual vindrà una tècnica paquistanesa, tècnica en seguretat alimentària, que els explicarà tota la norma de seguretat alimentària perquè no hi hagi cap tipus de problema a l'hora d'entendre les directeurs que se li diuen.
Aquesta formació s'aprofitarà també per comentar-li temes referents a la recollida dels residus, temes també d'activitats i que poden excusar-se a l'hora de no complir-ho per el tema de l'idioma, amb la qual cosa aprofitarem que disposarem d'aquesta tècnica per mirar d'explicar-los aquestes coses.
Oriol, també, quan fa que et dediques a això? Ara t'ho explico per què et faig aquesta pregunta. Doncs jo diria que fa a el que és temes de seguretat alimentària, recol·laborant amb ajuntaments, fent visites de controles d'aliments, jo crec que més de 10 anys. És que tinc una sensació que això és una cosa molt nova.
Tinc una sensació que és una cosa que hauria de ser... És obligatòria, evidentment. Estem parlant de la nostra seguretat, d'una possible intoxicació, que ens pugui passar alguna cosa. Però tinc una cosa que això... Jo penso en els anys 90, que jo tenia 18 o 20 anys, i penso que això no devia existir. Existia, existia. Sí, sí, sí. La gràcia és que no se sàpiga gaire la nostra feina. De què treballa? Soc llibreter, jo.
No, la veritat és que ha existit tota la vida, vull dir, les inspeccions de sanitat s'han fet sempre i el que passa és que potser no hi havia un control tan organitzat com ara, vull dir que abans hi havia el veterinari del poble i el farmacèutic del poble i anava a fer aquestes visites una mica quan potser hi havia alguna queixa o hi havia alguna història greu. Ara ja les coses s'han mirat d'organitzar més, els ajuntaments són totalment conscients que tenen aquesta responsabilitat del control sobre els aliments alimentaris, que és
una competència seva i el que volem nosaltres és dur a la pràctica aquest control. Inclús, ja de cara a aquest any, hem ideat una plataforma informàtica en la qual nosaltres hi abocarem tota la informació dels cens dels estaliments alimentaris
I aquí també posarem totes les actuacions que hi fem, de manera que aquesta plataforma permetrà visualitzar molt fàcilment tot l'estat sanitari, per d'alguna manera, dels estaliments alimentaris de Vilassar. I aquesta informació, que serà molt visual perquè van gràfiques, i es podrà transmetre també tant a la ciutadania perquè vegi... Serà pública, per tant.
Sí, la idea és també les dades que siguin importants de cara a la ciutadania, evidentment, fer-les públiques, perquè es pugui veure aquesta feina fosca, sorda, muda, invisible, que realment es fa i que és molt necessari que es faci.
Clar, ja t'ho pregunto a nivell personal, eh? Clar, treballar al teu poble no és el mateix que anar a fer una inspecció allà on no et coneixes. Clar, tu entres aquí, hòstia, Oriol, què tal? No, mira, que vinc a... Per molt que no diguis la paraula inspecció, hòstia, deu ser difícil treballar al poble, no? Bueno, me'n recordo que quan vaig començar a treballar aquí l'any 2018, la Marta em va dir, no és tan fàcil, eh?, treballar al teu propi poble...
Però la veritat és que no he tingut cap problema, la gent és totalment conscient que la feina aquesta s'ha de fer i no hi ha cap problema, vull dir que em saludo amb la gent, la gent no em gira la cara quan diu pel carrer ni res. No hi ha cap problema, al contrari, estic molt content.
I a part que sempre per part nostra no hi ha la idea de sancionar a primera instància. Vull dir que sempre són visites que la idea és millorar. El que comentava abans, intentem en direm inspeccions potser perquè és el que es coneix, però realment és sempre una ajuda a millorar.
És que diem inspecció, perquè la paraula inspecció ens crea això, però és que realment és una inspecció. Quan et venen a mirar el gas a casa, no és res més que una inspecció de gas, però és que inspeccionar no ha de ser una cosa negativa, ha de ser una cosa de seguretat, d'ajuda, en alguns casos, i per tant ho veig així, eh? No sé què siguin dient, d'aquests ja no.
Són inspeccions d'igenda i t'enganxar alguna cosa perquè alguna cosa has fet malament. El cas és que nosaltres sempre som bastant proactius a l'hora de mirar, d'ajudar, que implementin les millors necessàries per arribar a complir la normativa. Jo crec que no hi ha hagut cap sanció en tots els anys que portem aquí. Sí que hi ha hagut tancaments perquè evidentment hi havia unes condicions sanitàries que eren incompatibles en poder servir aliments al públic.
Però, clar, aquests tancaments són totalment lògics, la gent ho ha entès perfectament, en el moment en què han tingut ja l'establiment de manera adequada, net, desinfectat, endreçat, etcètera, per poder servir aliments, han obert. Amb la qual cosa, és una mica un servei d'ajuda, per dir-ho d'alguna manera, als establiments perquè arribin a complir normativa. Oriol Marta, ara em ve al cap un tema, també, que els que ens agrada això, el teixit associatiu, les entitats i tal, doncs a vegades diem, què fem? Doncs mira, podíem fer, ben tu, una botifarrada. Això...
Clar, jo entenc que això sí que abans era... Vinga, i ara crec que aquí hi ha un control, no? Sí, sí, també hi ha uns controls. És a dir, tot i que siguin actuacions molt puntuals, o fa gent que és voluntària, que potser no és professional del tema...
I aquest any, per exemple, de 2025, se li ha fet una formació a les entitats de Vilassar que es dediquen a fer aquestes activitats puntuals o aquests esdeveniments amb bonifarrades o fan cuques o fan les migues o coses d'aquestes al carrer...
amb unes condicions que dius, bueno, aquí hem de tenir una mica de seny, i almenys les quatre noces bàsiques s'han de complir. I hem tingut en compte també aquestes accions que comentes, i se'ls ha donat formació a les entitats, i després, en el moment en què han fet aquests esdeveniments, i també s'hi ha passat per veure que realment s'estaven duent a terme aquestes coses, almenys les quatre coses bàsiques que han de tenir.
Som, i fixa que et dic, eh, som proactius o no? O en principi és allò de rufar el nas. Normalment la gent s'ha bé a dir si animi. Sí, sí, sí, hi ha de tot, eh? Però, en general, si he de posar una balança, sí, la gent realment és molt... Bueno, sap que la feina que estem fent l'estem fent per la millora de l'establiment i, en conseqüència, per millorar també la salut dels consumidors i estar molt receptius a millorar les coses que se'ls comenten.
La gent ja ho sap, que a mi aquesta secció m'agrada molt, el fem salut, perquè coneixem aspectes que moltes vegades els tenim aquí, però no els coneixem bé, i avui ha sigut un dels casos. L'Oriol Brutau que ens ha portat a... Tu, quan et diuen, de què treballes, tu què dius? Doncs mira, jo sempre me'n recordo que quan els meus fills anaven a P5 a l'Escola del Mar...
havien d'explicar a la classe que treballa el seu pare. Llavors, clar, jo els havia dit que era veterinari, però, clar, llavors, a l'hora de demanar, bueno, papa i tu, de què treballes cada dia, què fas? Doncs, clar, jo no curava ni gossos ni gars, no ho he fet mai. Llavors, clar, havia d'explicar que era veterinari, però era un veterinari d'aliments, bueno, és una mica complicat. Ara ja són grans i ja saben a què me'n dedico i dient que, bueno, que faig inspeccions de sanitat i a tothom té una mica una idea de la feina a la que em dedico.
Doncs ha estat un plaer de nou tenir-te aquí a la ràdio, de veritat, i t'ho agraeixo moltíssim.
Moltes gràcies a vosaltres, de veritat, per donar llum en aquesta feina que a vegades té mala premsa, que a vegades és invisible, però que realment creiem que és molt necessària. Home, és necessària. Tots som consumidors, eh? Tots anem a comprar i tots anem a un restaurant i, per tant, és bo que hi hagi un control sanitari, no? I a vegades només ens en recordem quan passen coses grosses, no? Quan hi ha toxi-infeccions que provoquen greus problemes, després ens en recordem de la importància d'aquesta feina.
Doncs us agraeixo moltíssim. Marta Casas, tècnica de seu pública i l'Oriol Brutau, inspector de seguretat alimentària. Us agraeixo moltíssim que avui hagueu estat amb nosaltres. Que vagi molt bé i serà fins la propera. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
És molt fàcil. Entra a vilassaradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Parlem de tot amb Jaume Cabot.
Un senyal per posar-me content. Sense més, tu estaves somrient. Carata petita de poma, de pet lluenta, entres adolescent.
Em vas mirant amb uns ulls desclats i com si no m'haguessis vist vaig girar.
En aquest moment, que estaves entre sa gent i m'estaves sorrient, com si et conegués i volguéssit sabre més. Ben feliç, mentre estava indecis, envoltat de tanta gent, cosa d'una si jo ja no et vaig veure.
de ser de temps. Però recordaré els moments que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si conegués i volguéssit sabre més. Ben feliç mentre estava intensís en voltant de tanta gent
Cosa d'una si jo ja no et vaig veure més. Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessin sabre més. Ben feliç mentre estava intensit envoltat de tanta gent. Cosa d'una si jo ja
Amb en Cris Joanico, i és moment, és moment, en Cris Joanico, arribem a punt de migdia. Joan Escofeta ens acosta a l'actualitat. 15 minuts, les 12. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Les notícies de les 12.
Tu venim explicant des de primera hora almenys 39 persones han mor i més d'un centenar han resultat ferides pel tràgic accident de tren que va passar ahir a la tarda a la línia d'alta velocitat coneix Madrid i Andalusia. Continuen avui les tasques de rescat i el número de víctimes podria augmentar. De moment, entre els ferits n'hi hauria 30, han estat greu 15 de crítics.
i una vuitantena de persones hospitalitzades. Dos trens d'alta velocitat, un d'Irio i un altre de Renfe, van descarrilar cap a les vuit del vespre d'ahir a Adamus, a uns 30 quilòmetres de la localitat andalusa de Còrdoba. Els vagons posteriors d'un tren Irio van descarrilar i van envair la via contrària per on hi passava un de Renfe. Es tracta del primer accident d'un tren d'alta velocitat a Espanya i és el segon sinistre ferroviari més greu d'aquest segle passat.
Només per darrere del de Santiago de Compostela l'any 13. Entre les víctimes hi ha el maquinista del tren de Renfa, un jove de 27 anys que feia més poques setmanes que treballava portant trens d'alta velocitat al corredor andalús. Encara restant persones atrapades, sobretot en aquest convoi, perquè els dos darrers vagons del tren van volcar arran del descarrilament i el darrer a més va caure de costat, de manera que els viatgers no en podien sortir.
Els convois afectats eren l'Írio, que anava de Màlaga a Madrid, amb 317 persones a bord, i l'àlvia, que viatjava de Madrid a Huelva. El servei de trens d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia estarà tallat com a mínim fins demà al matí, segons informa Adif. Les primeres investigacions descartarien, i això ho hem d'agafar amb pinces hores d'ara, la fallada humana.
Una llevantada està afectant Catalunya durant tot el dia d'avui i també demà, amb especial incidència al nord-est del país. El temporal dona continuïtat a l'episodi de pluja i neu dels darrers dies i tindrà un impacte especialment destacat a les comarques de Girona. Segons les previsions, en aquesta província es poden acumular fins a 200 litres per metre quadrat. De fet, hores d'ara a Vilassada Mar plou i plou amb intensitat.
El temporal també vindrà acompanyat d'un episodi marítim intens. A la Costa Brava, les onades poden arribar als 4 metres amb ratxes de vent que superaran els 50 km per hora. És per això que Protecció Civil demana màxima vigilància en passejos marítims i esculleres.
i demana extremar precaucions a les alleres de rius i rieres, demanar possibles increments sobtats de capdalt. També, esclar, es demana no fer cap mena d'activitat nàutica i no apropar-se a les zones inundables.
Tres gols anul·lats, cinc pals i un penal assenyalat corregit pel Bar. Desesperen el Barça en una nit, podríem dir que grotesca a Noeta, perdent per dos gols a un davant de la Real Societat. La diferència entre el Barça i el Madrid al capdamunt de la classificació de la Lliga és hores d'ara d'un punt. Els Blaugrana han perdut a Noeta en un partit de futbol molt intens.
Oyarzabal va avançar als bascos i Rashford va empatar per als culers, però Guedes va fer el segon del seu equip just després de l'empat. Olmo per dues vegades, Kunde, Lewandowski i Rashford van rematar el pal. A més, el Barban o l'altre gols del Barça, un de la minyamal amb molta polèmica. Més informació al Punt de la Una en el nostre Crònica.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabars amb les pomes. Mira, mena, mira quines pomes m'acaben d'arribar. On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer, viu al comerç. Generalitat de Catalunya. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat?
Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurant-se multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer.
Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilesarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí.
Gairebé 7 minuts pels damunt del punt al migdia. Rebem el nostre estudi a l'Albert Ortiz. I la gent dirà, o sigui que és l'Albert Ortiz? És un xef vilasseren que treballa a Can Bosca, a Can Brils. I ara el saludarem, però abans... No sé què està fent, què està escrivint? No sé què està escrivint, però ara... Avui he decidit dir, hosti, com podia presentar l'Albert? I m'ha vingut a parar un llibre a les mans que es diu, atenció, l'Alcalxofa.
L'alcachofa, una flor para el paladar. Dic, hostia, un llibre de cuina a la radio. I me queda paradíssim quan en una de les seves pàgines surt... Atenció, eh? A la pàgina 22. Alcalchofas, alcachofas con pomelo. I surt Albert Ortiz. Des de joven vive el ambiente del restaurante familiar. Se forma en hostelería. En 2002 inicia en el Bulli, donde aprende disciplina y orden. Disciplina y orden, diu...
La perfección en estado puro. Buah. Un año en Arzac. El valor del trabajo y el ambiente. Dice... Allá pudien parlar en Swites? Pot ser Swites, eh? Això és un tema que un dia hi han parlat, eh?
Un any en el celler de Can Roca, donde la interpretación de la cocina es exquisita e increíble. En 2006 abre... Bueno, en fi, que té mil restaurants aquí on t'han vist aquest home. Senyor Tiz, bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume. Com estem? Com estàs? Molt bé, avui estic de vacances, estic molt... Estic pacient i coneixia. Ja, ja en tinc de feitar i tot, o sigui, hem fet un desastre.
Que bé, que bé, que bé. Però no fallo, eh? A qui puc, m'escapo. M'encanta. Doncs ara mateix, en directe amb nosaltres, l'Albert Ortiz. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Ell s'emociona sempre amb aquesta sintonia i ens encanta que estigui aquí. Senyor Bertí, com estàs? Molt bé, home, se'm nota que estic a vacances, eh? Se'm nota, però si tu t'estàs treballant al damunt, tio, no pots més. No puc més per si vinc aquí. Tinc unes ganes de fotre-te treballar d'una altra vegada, sí o no? Sí, sí, sí, de veritat que... Bueno, t'ha treballat.
De cuinar. Sí, sí, sí. Perquè a vegades la lectura i tot això que vas fent, quan no tens coses que fer, mola apuntar tot, però m'agradaria tenir una cuina al costat per començar a fer coses. Aquest senyor ve cada setmana, normalment, els dilluns a la ràdio, perquè juga amb nosaltres. I nosaltres sempre li proposem un o diversos ingredients...
sense que ell ho sàpiga prèviament, sense que ell ho sàpiga, i a partir d'aquí ell tirant d'inventiva d'una inseparable llibreta... Avui no la tinc. Avui porta un foli. Avui ho patirà. Avui patiràs. Hòstia, és el primer cop que vens sense llibreta, eh? No te'n gastes de vacances, eh? Me la vaig a Alacant. Alacant? Sí, sí. Tu et pots deixar el mòbil, la jaqueta, les ullides, el cotxe, però la llibreta... Ja deus estar nerviós. Ha sigut un fallo. I això...
Sort que estàs de vacances. Resulta que a aquest senyor li proposem ingredients sense que ell ho sàpiga i a partir d'aquí tirant de llibreta i inventiva, avui d'inventiva, aquest senyor ens cuina en directe. Jo avui, com que sé que ens escolta venir cap aquí el tio, he dit... Avui la cosa va relacionada amb un dia que celebrem aquesta setmana. I fins aquí hi podeu parlar. Has descobert alguna cosa? Sí.
Has descobert alguna cosa? I com a cuiner no ho sabia i sempre m'avisen a la tarda. Dic, hòstia, no pot ser que un dia tan important no ho diguin. I quan m'has dit això, aquest missatge entre línies, no? Oh, en sèrio? Bé, a veure, ja estem parlant del mateix. De quin dia estem parlant? Del Dia Internacional de la Coqueta. Però saps què passa allò? No, no, no, que vagi molt bé, Albert, ja serà fins la propera. Adéu!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Bé, continuem el programa. Ara parlarem de carnaval i ja hem parlat de cuina. L'Albert ja marxa.
Això no es fa. Jo que intentava ser bo, i he pecat d'anar... Mira, em trec hasta la bufanda de la cama que m'entrada. Estàs molt guapo, estàs molt guapo. Aquest del 2026 t'ha sentat molt bé, no? Més que el Madrid, no? No costa gaire. Bueno, escolta'm una cosa, tu. En sèrio, ja ho sabies. No sabies que es celebrarà el Dia Internacional de la Concentre? Mira, saps que, ara, Jaume, és curiós perquè... Avui he dit a la ràdio, i ho he explicat a la ràdio al principi, no?, a la intro...
I ho miro i dic, hòstia, però cada any em passa una cosa, que sempre... O sigui, la croqueta m'ho diu a la tarda, a la nit, i dic, hòstia, no em fotis, que avui el dia de la croqueta podíem fer croquetes d'aparitiu o el que sigui, ara està en un estat sempre, no? O sigui, o ve aquí o ve a un altre lloc, no? I sí que és veritat, hòstia, sempre m'empreneixo, i dic, hòstia, possiblement hi haguéssim posat algú. Però ara ja vinc superpreparat, eh? Alguna fulla, però...
Però farem coses xules. No em facis ara croquetes. Ara no em fotis i em tirs com els bunyors de bacallar. Mira, aquí a Vilassar, a Vilassar, t'explico una cosa, perquè sabem què és el dia de la croqueta. Ara no em comença a fer croquetes de rostit, que costa molt i són boníssimes, però ara sigues original, eh? La Imma Pardos va obrir una botiga a Vilassar que es deia Coc. Que cada any la tens, no? Coc Ludoteca Gastronòmica. Ho he escoltat i és superinteressant, eh?
I aquesta botiga es va anar fent gran, gran, gran, van obrir un obrador, i ara tenen un superobrador, Arenys de Mar, i demà estarà amb nosaltres en directe, Dia Internacional de la Croqueta, perquè estem parlant, si no m'equivoco, de més de 50 tipus de croqueta. I a partir d'aquests 26... I bones, no? Bones, no, extraordinàries. I mira si són extraordinàries, que demà ens en parlarà, ja deixo anar al titular, aquestes croquetes que van néixer a Vilassar de Mar...
A partir d'aquest any viatgen a l'Orient. Com els Reis d'Orient, eh? Com els Reis d'Orient, doncs viatges a l'Orient. Per tot el món. Per tant, demà tenim a la Imma Pardos. I clar, aprofitant la benentesa, he pensat, hòstia, dia internacional de la croqueta, li faig cuinar croquetes aquell. I el tio m'ha enganxat. Però, com a... Ja et dic, no em facis una croqueta allò de pollastre. Que també són molt bones, eh? Però, què em cuines? Bueno... Ai, ai. Evidentment, jo no tinc la privilegi de provar les croquetes d'ella.
Però diu molt, deia, d'un producte de tant de temps, fer-ho... Això vol dir que ho fa molt bé i que es porti a l'estranger és molt admirable, no? O sigui, jo no sé si arribaré...
a la qualitat que m'imagino que no he provat i m'agradaria provar-ho, perquè jo no ho tinc aquí ara per provar-ho. A moltes botigues? A quines, per exemple? Ara t'ho dic, ara t'ho dic, i si no, que hi ha arenys de mar, la vas a veure. És que jo xerro molt, i sí, a xerra també, i avui aprofito el dia que estic per aquí per fer coses, però ja et dic, això és admirable, no? I no la conec personalment, però m'agradaria molt.
Doncs mira, les tens per sempre, sense anar més lluny, si vas aquí Vilassar, el coc. Coc? Sí, ara tu. Sí, perquè soc una mica... És que és boníssim. Està escrivint, m'està parlant, ell va fent. Vinga, va, anem a cuinar. Anem a fer croquetes. Evidentment, ella tindrà una evolució de les croquetes. Jo soc molt tradicional en aquest aspecte, amb el que és la base de la croqueta, i et passaré la recepta ara
que a mi m'és igual, o sigui, no... jo sempre dic que la cuina és, a vegades, compartir i que es vagi evolucionant, no? Quan dones una recepta, si algú te la fa millor, doncs molt millor, no? Jo tinc una base per a les croquetes, a mi m'agrada les croquetes de... si són de rostit, és perfecte que sigui el teu rostit, no? Tot ben rostidet, el pollastre que ha sobrat, totes aquestes cans fetes al forn o rostidetes, amb un sofret de ceba i tal, no? Això està molt bé.
Però jo, amb la meva experiència, perquè, clar, no m'he dedicat a fer croquetes, però sí que m'he dedicat una miqueta a fer una bona croqueta per mi, i després canviar-li sabors. Aleshores, jo tinc una recepta base de croquetes, que és, si te la canto ara, i després, si vols, la passem per la màgina web. I tant, va. Jo sempre parteixo de la base de 300 grams de producte. En aquest cas, 300 grams de producte serien, per exemple...
Podem fer de pernil, pernil picadet, pernil ibèric bo. 300 grams de fer una mostra d'una coseta de sobrassada, amb mel i poma. Aquí, aquí, aquí és on t'ho vull anar. Amb aquesta base de 300 grams de producte podem fer, jo què sé, de boniato. Si canviem aquesta sobrassada, aquest pernil per productes vegetals, diguéssim, anem fent, o sigui, proguem... El coc fan les de boniato i també trompeta de l'amor.
Veus? Qua de bou. Es pot fer croqueta de tot? Mentre s'estigui bo. Mentre s'estigui bo, no hi ha cap problema. I aleshores jo participo sempre d'aquesta base. Jo soc molt pràctic, sobretot amb receptes. Sempre porto la llibreta i a partir d'una recepta jo vario el meu gust i després rectifico i apunto. Això sí que soc molt responsable.
Aleshores, et donaré aquesta recepta, que després la penjarem. Seria, a partir de 160 productes, en aquest cas, el que hem dit, amb botits, vegetals... Ara et donaré una molt curiosa, que vaig fer un any a Sant Jordi, amb roses, que està molt guai. I inspirat en un plat del C de Can Roca. Aquesta.
Que t'ho coneixes de la vora. Eh? Que t'ho coneixes de la vora. Exacte. Tenint un plat, bueno, t'ho explicaré. Bueno, anem per parts. Perquè amb aquesta recepta que he fet ara... Perdona, Albert, però és que m'està entrant una calor ara mateix. A part de gana. Ja m'he anat... Ja has vist que anava... Que avui fa calor aquí, eh? Però tu has entrat i anava amb el meu collal, la meva bufandeta i estava molt bé. Però és que ara m'estàs parlant d'això? Espera un moment, eh? Em trec els auriculars un moment.
i em trec ara ara estàs guapo què dius? estàs molt guapo
Al final m'ho creuré. Jo també, jo arribo aquest matí i anava amb la jaqueta i dic, hosti, aquí fa calor, aquest maresme tan bonic i feia temps que no visitava. Vinga, va. Aleshores, fem 300 grans de producte. El que farem és un rucs. Un rucs és una lligassó, una base de salses, que seria la base d'una bechamel. Faríem una ceba ben picadeta amb brunoise, molt, molt picadeta,
i sofregida, o sigui, sofregida en aquest cas amb mantega. Si li podem posar oli d'oliva, li posem oli d'oliva, no passa res. Jo sempre parteixo de la base francesa, del rucs blanc. Un cop aquesta ceba, una ceba amb 75 grams de mantega, ben sofregideta, folent, que caramelitzi, que la mantega és quasi cada inoacet, que mantega avellana, aquest torret d'aquesta mantega, arribaria el punt en aquesta cassola de posar el producte.
Què passa aquí? Podem posar el que he dit, embotits, el que explicarem després, o sigui, ho sofregim allà, que és pernil, pernil, que és sobrassada, sobrassada, que és el vergínies que li va al forn, a l'abràs, o el que sigui, també. Per què? Per integrar aquesta mantega i aquesta ceba amb el producte que li afegim.
Una última hora, deixa'm dir, no passa res, una última hora, un avió de Turkish Airlines, aterrat d'emergència, s'activa l'alerta de seguretat a l'aeroport del Prat de Barcelona. No passa res, però si veieu aquesta última hora, sapigueu que ha demanat un aterratge d'emergència, no saben encara els motius, i ha aterrat a l'aeroport, que ha activat els motius de seguretat, l'alerta per seguretat. Vinga, Albert, més coses. Esperem que no passa res.
Entre croqueta i croqueta, notícia. Exacte. Això és una mica, eh? Un poporri. No, però bueno, al final la croqueta és un poporri de tot, també, no? Sí, home, sí. Va. Aleshores, com he sofregit això, el que farem és els rucs, val? Diguéssim, tenim 300 grams de producte... Perdona, sigo per una amenaça d'explosius, eh? Imagina't, eh? Finalment s'ha revisat l'aeronau, els passatgers, i no han trobat res, i heu d'una falsa alarma. I passa l'hora meva, no? I passa l'hora clàndida. A veure, Albert...
entrant d'estudio... Aquest matí, quan he trobat la peça tan bé tancada i te raona, et persegueixen el berre... Tinc d'estar a la cuina. Va, digues, més coses. Aleshores, tenim aquests rucs. Posem la farina. La farina jo sempre recomano tamitzada, diguéssim, tamitzada amb un colador perquè sempre es fa grumolls. En aquest sofregit amb ceba, mantega i el producte, que diguéssim el que hem dit abans, amb unes varilles, ho anem lligant perquè la mantega...
la greix, diguéssim, i la farina faci el que és el rucs, que seria una pasta, diguéssim, una pasta, d'acord? En aquesta pasta li afegim per aquesta quantitat, 200 grans de farina, no sé si ho he dit, 200 grans de farina, d'acord? I en aquesta pasta, a banda, tenim un litre de llet, llet sencera, escalfada, prèviament calenta, d'acord? Afegim amb aquesta beixamel, si fixa és una beixamel, eh? Però una beixamel amb producte, d'acord? I l'anem lligant amb aquesta varilla...
i sobretot aquí és molt important el punt de coixió de la farina diguéssim, si quan més coem el producte ja el tenim cuit el que haguéssim fet, però sí que és important anar varillant perquè aquesta farina no sàpiga crua què vol dir sàpiga crua? és quan tu poses en boca aquesta cullerada de peixamel
i la llengua fa com a esperó, diguéssim, que no t'acaba d'agradar. És molt simple, molt natural. Després, amb aquesta beixa de mel, que la tenim feta, la maníem una mica de sal i pebre, la posem a punt de sal i pebre, jo el que faig és, després d'aquesta base, tirar-la en bandeja, ben estiradeta, hi ha un film a pell, que es diu, i refredat.
Refredar. Sempre, no podem fotre-la directament, l'hem de deixar refredar. Refredar, per què? Perquè després agafarem una taula ben neta per formar-les. Formar-les si volem boles o volem... No, croqueta, croqueta, volem croqueta. Si tenim molta quantitat amb una màniga pastissera, l'estirem una... Jo sempre recomano... A casa podem fotre quilos i quilos. Però bueno, si volem o si el meu fem és... Al final m'acabaré comprant una màniga pastissera, eh?
és que estan molt bé, i a part són de usar-hi tirar aquestes, que estan molt bé. Ah, ja sé, l'he utilitzat, sí. Aquesta de plàstic. Jo el que faig és posar-me a la cuina una taula, en film, poso paper transparent, davant de banda, i així jo... En filma tota la cuina, entres allà i tota la cuina està filmada. Que ningú entri perquè si no la dona o el que sigui... Jo una vegada vaig quedar enfilmat jo, enfilmat una plata de canelons, una plata de canelons, vaig quedar enfilmat jo.
Jo i el paper film no ens portem bé, no ho sé. Si hi ha una cosa torpe i tonto, és amb el paper film. Ara que estic a casa cuinant, hi ha uns films al supermercat que està molt bé, perquè tens com una petita regla. Sí, sí, sí. I el talles bé, oi? No, l'important és tenir paciència, perquè el quadre estigui perfecte i fas com un cúter, saps? I te queda perfecte. Si amb alguna cosa soc torpe i tonto, entre altres, és amb el paper film. Una banda m'han de rescatar.
Estava allà sota i em va haver de rescatar la cuina que em vaig enfilmar jo. Saps què vol dir? No tens paciència. Clar, la cuina vol paciència i temps. Clar, i tu t'ho planteixes... Ho diu ell, eh, que no... És que no tinc cap paciència. Però és veritat, si planteixes aquestes coses i dius, vale, si això està aquí és per alguna cosa. Ja, sí, sí. I aleshores, en moment de paciència, pam, ho poses a les dues bandes, vale? I aleshores, aquí, per formar les croquetes. Aquestes croquetes, jo el que recomano sempre, o guants de làtex, o si no, a les mans ben netes, vale? Això sí que és...
I si tenim canalla, per exemple, amb la canalla... La canalla és jugar al menjador. I si no volen jugar i estan alboristes... No, no, no. Són bruts, tio. Sí, però hi ha canalla que són així... Aquest és tècnic. Aquest sí, els dos tècnics fora. El tècnic que tingui pacients i tal, aquest em mola. Comences fent les croquetes i acabes fent... Però els tècnics, que són d'aquí, dius... No, no, li dius aquesta mida i aquesta mida. I te les fa millor que tu. Tu de petit ja apuntaves maneres o no?
De petit era molt curiós. Molt curiós. Sempre m'agrada la creativitat per això, perquè era molt curiós. Per exemple, em donaves aquesta de sabó, m'han preguntat com es fa aquesta bombolla, intentava ser la bombolla més gran, o coses aquestes, petacetes, aquestes coses m'han fet molta curiositat. Croqueta de petacetes, t'ho imagines? T'ho imagines, estaria molt bé. Es pot fer o no?
Si la posem última hora, aquest petaceta, o sigui, quan surt de la fregidora, potser passar-li una mica de rebossat d'aquest petaceta i que surti de la sala, seria perfecte. I amb què lligaríeu una croqueta a petaceta? Si el petaceta és de Coca-Cola, per exemple, o neutre, jo agafaria un petaceta neutre, potser una croqueta, perquè petaceta neutre té àcid, netejaria molt bé el paladar, potser una croqueta de pernil, perquè seria contracultura, no?
Contra-cultur. Però seria una croqueta sonora. Amb sonoritat. Oh, és que guapo. Perquè et dona el paladar aquest. O potser una croqueta de carxofa que té aquesta... Veus? Ho hem dit abans del producte. Ho hem deixat anar aquí? Igual ara hem deixat anar alguna cosa... I ho fem tranquil·lament i algú després es forra amb això. Si d'aquí un any algú es forra amb la croqueta de carxofa sonora...
El catxo fa sonor del maresme. Se les haurà amb nosaltres. I aleshores això, ens posem una mica d'oli a les mans i anem fent o boles o el tipic cilindre aquest de croqueta, i les tenim formades. Però aquí ve una... Fins aquí ve.
Ara ve com la liem, perquè a mi se m'acostumen a cremar les croquetes. Vale, però abans d'això anem a fer el rebussat. Ah, hòstia, és veritat, si encara no l'hem fet. Perquè mira, aquí és molt important una cosa... Com ho fem, això? Les croquetes, quan les tenen ja formades, posen la nevera que agafin una mica de fred. És que no tinc paciència.
No tens cap nivell. Ja hi ha anar a fotre la paella, eh? No, clar, exacte. Passo per paso. La cuina és pas per pas. Tranquil·lita, va. Aleshores, jo aquí, una cop formada, jo la deixaria a la nevera o, si l'anem a fer al moment, a un congelador, sense que congelin, perquè la massa al final és greix i es agafarà estructura, no? Després posem, amb aquesta taula que tenim forrada amb fil... Un toc de congelador. Sí, perquè no arribarà a congelar. Però quanta estona? Una hora?
O mitja hora, semicongelada. Jo no vull que em congeli, sinó que vull que tingui estructura per poder... Clar, que no es desfagi. Clar, després tenim la farina, tenim l'ou, i tenim el pa raiat. Clar. Que aquí ve la... Una altra... Les coses que... Que, bueno, que m'he adonat que al final va molt bé el producte del pa raiat. Aleshores, es facin per farina, per ou. És molt important, si són dos, un va amb farina, i de l'ou és de l'ou, que és líquid. Si val la farina, pot desmarcar-se el pa...
perquè té sempre les mans sòlides, diguéssim, i el líquid és del líquid, no? A la que passem aquesta variant, diguéssim, si tens que tocar amb la mà el que sigui el líquid o el que sigui, doncs no. I això és molt important. Que passin bé per farina, que es forrin bé de farina, que estiguin... Exacte. No fem ou i farina de pa, sinó... Primer la farina i amb consciència, diguéssim, no? El xef ho fem, això.
El xef ho fem, això. L'hi posem a la cuina. Saps? Perquè després la rebenta i diu, per què ha reventat aquesta croqueta? Doncs un dels motius que la rebenta és perquè no la passes bé per farina. La farina, quan la respurburegem, després l'ou, i l'ou amb una forquilla, saps? L'escorguem bé i passem al pa rallat. Aquí hi ha una cosa que m'encanta, que és una mica més caràcter que el pa rallat, que és el panko.
Panko. Què és panko? Panko és un pas japonès amb escames, diguéssim. No és com el pas ràllat tan fi, tan fi, tan fi, sinó que és molt més aèria, i per mi la croqueta no queda tan tupida, sinó que queda més aèria. Panko. Panko. Has vist que és pan en escames japonès? Sí, sí, pan comido.
Les pancomido. Molt bé. I després, un cop ho tenim aquí ja, o bé, si les anem a consumir el mateix dia a la setmana vera, i si no, les congelem. Congelades, va, les congelem. Per què? Perquè després tu, un cop les tinguis que fer, les descongeles mínimament, com que el nucli estigui congelat, diguéssim, però la croqueta no se't desfarà tant. És un truc, però va molt bé, no? Panko.
Panko. Per fregir... Ah, mira, ja ho posa, croqueta. Un panko és una mena de farina de galeta que s'utilitza a la cuina japonesa. Per exemple, el ton casco. O aquests llagostins que hem fregit, que tenen els pames. Ah, clar. És això del panko. És una mena més clara. I si volem...
Estalvia una mica més, posem panko i per ratllat. I aleshores ja fem aquesta barreja. I el que et dic, si les congelem totes, a mi m'agrada molt congelar-les perquè després, per exemple, dinem a les dues, o a l'aprició el fem a la una. Jo a les 11 del matí ja me les trec del congelador i les deixo a la nevera. Segurament que les gotes estiguin semicongelades per dintre, però va molt bé perquè quan les fregeixes no se reventen, perquè tenen tant de fred...
Aquí la genjijijaja, però quan les fregeixes, a mi se'm fan d'un costat molt de dins, llavors, que em passa que abans queden torrades de fora i congelades de dins, fredes, fredes. Què hem de fer? Això és, la primera base que hem de fer és, és a dir, treure-les, si a la 1 es tinc congelades, a les 11 del matí les trec. I mira, si és hivern, la deixo a la cuina, fora.
Com ara. Sobre un paper sulfuritzat o un platet. Sí, sí. Que no s'enganxin al plat, d'acord? Anem a fregir-les, d'acord? Jo sempre recomano oli de girasol. Per què? Oli de girasol? L'oli de girasol sempre et torrarà millor que l'oli d'oliva. I el gust, què?
És que no ho dóna, és neutra. I és que jo, a mi la croneta m'agrada la fregida, és com la patata fregida. Ah, si tu poses oli d'oliveoli... Sempre et dóna, i la calor, o sigui, el cremar, el torrat de la fritura, diguéssim, la fritura andalusa sempre porta oli de girassol, això, l'os. Sí, clar, si no és així la mensualitat, oi?
I a part de la societat és que et queda una fritura superblanca, supernítida. Clar, l'oli d'oliva triga més a fregir. Si l'oli de girassolació en 180 ja ho tens per fregir, l'oli d'oliva sempre tira 200 i es crema. Més que l'altre, no?
I aleshores et queda una escritura superblanca i ben submergides en oli de girassol. I mira que som uns defensors de l'oele d'oliva, eh? O per fregir. Per fregir. És com un vi bo amb sangria. Clar, estàs fregint un producte que al final tu el sabor ja el tens allà perquè has fet una gorqueta creativa o de pernil o de rostit
I jo no necessito l'oli d'oliva, ja. Jo l'oli d'oliva ja he posat a la beixamel o a la pantega, vale? I fregides, després, a 180, jo diria, sol, hi hauràs que se fregen perfectament, ben cobertes d'oli, vale? Queda la cruqueta perfecta, i a l'interior. El que recomano...
és posar una punta d'un ganivet, una puntilla, que es diu, i el llavi inferior, mira, aquest llavi inferior, amb aquest inox, te'n poses aquí, i si de dintre se la punxes al centre, si aquest llavi inferior et pica, que està calent, ja està perfecte. I si veus que et falta una miqueta un form a 150 o així, re, un minut, i la tens perfecta.
Però t'asseguro que amb aquells 180 graus, no veus que la crueta no es cremarà a 180, o sigui, trigarà el seu procés. I més si està congelada, que estarà freda. Què passa si està semicongelada? Que l'oli, si està a 180, el baixarà a 160-150, no? O sigui, ja baixarà la temperatura i tens un procés fins que arribi a 180 un altre cop. I aleshores, aquest temps...
Crec que m'ha passat el temps, no? Molt ràpid, una croqueta, homenatge a Joan Roca i a la família Roca. Joan Roca i la família Roca feien un foie gras a planxa, amb bourbon, roses i lichis. Lichis és aquesta, el raïm xino. I aleshores jo un dia vaig provar de fer un homenatge a ells amb una croqueta.
El mateix que tenim aquesta recepta, en comptes del 300g de frutat, serien 300g de foie, ben marcadet, ben rostidet, foie gras, el marquem i després el retirem, fem aquesta beixa mel i després l'afegeixo al foie gras, que és una massa superconvocata, i aquí l'afegeixo petes de rosa.
comestibles, diguéssim, que no tinguin insecticides, ben picadets, uns litxis confitats, litxi, que és l'altre rima aquest, confitat, aquesta seria la massa, tot barrejat, tot barrejat, i una mica d'igua de roses, al final. Després fas aquest procés que t'he fet abans, i després, quan surt de la fregidora, uns pètals de rosa a sota, que t'agafis la pètala de rosa i la croqueta. És superromàntic, i us homenatge als germans. I els hi vas fer saber? No.
No, al Jordi l'hi vaig dir, però a en Jordi no vam fer molta canç. En Jordi va passar, no? Sí, va la seva, va la seva. És que els cuiners sou així, els artistes sou així. Artista no ho sé, però cuiners sí, cuiners són així. Albert Ortiz, mil gràcies. Un plaer, un plaer. Quan tornes, quan tornes?
Bona, la setmana que ve estic a Alacant seria... A veure, he de mirar-ho. Però que estàs obrint un restaurant a Alacant, tu? No, tinc allà una... Estic agafant ametlles. Ah! Ara, la temporada, els olives. Ara, olives, eh? Estàs agafant olives, eh? Tinc una mica de... Feina, feina. Sí, algo molt bonic. Molt bonic i molt romàntic. Oh! O sigui, que el teu cor ha volat cap allà?
Ara està sempre al Maresme, ara canvis i ara la canta bé. Puc dividir-lo. Albert Ortiz, un autèntic play. Mil gràcies, de veritat. Està de vacances, ha vingut aquí unes hores i ho passo per la ràdio i això t'ho agraeixo moltíssim, de veritat. Jo també agraeixo aquesta oportunitat. Que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia. Gràcies. Adéu, adéu. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueixos a la xarxa.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes, Facebook, Twitter...
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs últims minuts de l'edició. Quatre minuts per damunt de dos quarts d'una del migdia. Ja el tornem a tal aquí. Primera secció del 2026 de l'amic Martí Sanz. Amb ell parlem d'històries i curiositats del cinema. Curiositats i històries del cinema.
A través d'aquest especialista del món del cinema, ell té una llista que es diu Motion is Emotion. Una llista que ell mateix ha elaborat i, per diferents circumstàncies, ha inclòs aquestes pel·lícules, aquests films, en aquesta llista. I cada 15 dies ve la ràdio a explicar-nos-ho tot plegat. Martí Sanz, bon dia, bona hora i bon any!
Bon dia. Com estàs? I bon any, Jaume. Com ha anat això, tot plegat? Bé, bé, bé. Sí, has gaudit? Sí. Entre altres has consumit cinema o no? Bastant. Sí o no? Sí, sí, sí. Perfecte. Alguna pel·lícula així que hagis descobert? Uf, és que he vist molta cosa. Molta? Sí. No has sortit de casa o què? Sí, però he anat fent. M'he fet com un ciclo de Bàrbares Sandwich. Sí. He tornat a veure moltes d'ella i he vist alguna que no havia vist.
I, en fi, diverses coses. Quantes pulsades té la teva tele? Normal, no ho s'ha pogut mai, això. Normal? Gran, normal, gran. Normal com una pantalla de cine, deu ser. No, no, que va. Doncs ara mateix parlem de les curiositats i històries del món del cinema. A Manmartisans, primera secció del 26. Som-hi. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Martí, de què parlem avui, va? Mira, bueno, l'últim dia estàvem parlant de Josep Leo Mankiewicz, especialment de dues pel·lícules, de... El fantasma i la senyora Muïd i...
i Eva el desnudo. Sí, senyor. Però, bueno, no, com sempre, no hi ha temps, no hem acabat de parlar de la seva resta de filmografia. Home, és que hi ha gent que es mereix més d'una secció. Que és molt llarga, però simplement vull citar una, que és La Condesa Descalza, amb colors, que és una pel·lícula molt aconsellable, basada molt lliurement en la vida de la Rita Hayward, és un productor de Hollywood, descobreix una nena amb un tablau flamenco-espanyol i se l'emporta a Hollywood i tal.
i després l'última pel·lícula que ha de fer ell també és remarcable que es diu La Güella, és una obra de teatre que és un duel interpretatiu entre ell, entre el Michael Caine i el...
i el Laurence Olivier que en vam parlar el dia del Michael Keny amb això tanca la seva carrera que després s'ha fet un remake que el Michael Keny fa de Laurence Olivier i el Jude Law fa el paper que fa el Michael Keny avui ens tocaria parlar de la propera pel·lícula que ve a la meva llista és una pel·lícula d'un director de sèrie B que es diu Jacques Turner del qual jo tinc dues pel·lícules
I per tant podríem parlar de la sèrie B. La sèrie B, per aquells que no ho sàpiguen o per aquells que ho escoltin però no sàpiguen ben bé de fill, com definiries una pel·lícula de sèrie B? Bueno, és una pel·lícula més barata, diguéssim. És una classificació econòmica.
Però si vols, això ho deixem pel proper dia, el Turner i la sèrie B. I ara m'agradaria fer un... Ja que estem a través d'aquesta llista, fem un repàs una mica històric de Hollywood, diguéssim, de la història, a finals d'aquests anys, que estem ara, el 47, després de la guerra i tal, apareix un fenomen que és molt important i que marca molt el cine americà, que avui m'agradaria comentar-lo una mica, que es coneix com la caza de brujes.
que també alguna gent erròniament en certa manera coneix com macartisme, el període del senador McCarthy. I això consisteix en la detecció i el seguiment i l'empresonament en alguns casos de comunistes a Hollywood.
Això, diguéssim, és una de les conseqüències de la Guerra Freda, de la paranoia anticomunista. Clar, quan el comunisme triomfa, diguéssim, a Rússia,
evidentment als Estats Units hi ha gent que està molt preocupada, perquè és una victòria, teòricament una dictadura de la classe treballadora, que a més detenta una ideologia internacionalista, és a dir, que considera que la cosa no funcionarà si això no s'exporta a tots els països, i per tant això és vist com una amenaça de contagi, i més els americans que sempre han sigut molt...
molt independents, inclús els catòlics estan mal vistos pel Ku Klux Klan i tal, perquè es consideren que segueixen un dictador de Roma, que és el papa i tal. Tot el que pot vindre de fora és molt mal vist.
I en aquest ambient, diguéssim, a part als Estats Units, l'any 29 hi ha el crac, com saps, això crea una crisi molt profunda al país, s'enfonsa molt, els bancs tancen, molta gent s'arruïna, tothom es queda sense treballar, llavors hi ha aquell període de crisi dels anys 30 als Estats Units, que hem vist a tantes pel·lícules, les Ues de la Ira i tal...
I el president Roosevelt, que és el que comença l'any 33 a ser president fins l'any 45, fins al final de la guerra, instaura un programa econòmic que es diu New Deal, el nou tracte, diguéssim, que es tracta que l'Estat inverteix en molta obra pública, dona molta feina, hi ha molts subsidis, això és molt criticat pels republicans, per la dreta, diguéssim,
i un d'aquests sectors crea una cosa que es diu el Comitè d'Activitats Antiamericanes, antiestadunidenses, l'any 38. S'ha de dir que en aquest període del New Deal molta gent dels Estats Units es fan comunistes, comunistes o d'esquerres, és el gran moment de la creació dels sindicats, del Woody Guthrie, de la canció de protesta, de totes aquestes pel·lícules que hem vist...
de la Subas de la Ira, com hem dit abans, tots aquests pagesos que perden les terres, l'atur, tot això, i llavors molta gent, escriptors famosos, el John Dos Passos, molta gent del cine, del teatre, sobretot, diguéssim, es fan propesa al Partit Comunista, que és legal als Estats Units des del minut 1. Des que el John Reed, el funda, ja sabeu que el John Reed va apujar la Revolució Russa, va fer aquella pel·lícula que després va fer el...
el llibre que després va fer la pel·lícula al Barre en Vuit i los tres dies que canviaron el mundo i tal. Però al final dels anys 30, de totes formes, perd una mica de pes el Partit Comunista, després els judicis de Moscú i molta cosa de l'Estàling i tal, però continua servint als Estats Units. Llavors aquests fan un comitè d'activit de gent americana que teòricament ha de...
investigar gent, diguéssim, proper al comunisme, proper al nazisme i tal. També, teòricament, han d'investigar el Ku Klux Klan, però no li fan cap cas al Ku Klux Klan i es centren, sobretot, en gent de teatre, en gent d'esquerres i tal. Però llavors això queda, diguéssim, una mica...
esmortaït perquè ve la guerra, i la guerra, com tu ho saps, els comunistes soviètics i els americans són aliats, inclús hi ha pel·lícules sobre els russos en període de guerra i tal, i que també són aliats, llavors, amb tot aquest ambient... Però són pel·lícules que expliquen una realitat, o són pel·lícules que expliquen la realitat que ells volen o que ens volen fer veure?
Bueno, jo he vist trossos de pel·lícules, diguéssim, d'episodis heroics dels russos front als alemans i tal, pel·lícules aquestes documentals i tal. No sé el punt que tenien de veritat, però bueno... A veure què és el guapo que els Estats Units històricament i encara una miqueta fot una crítica en aquesta societat. A veure qui és qui s'hi posa de debò.
Bueno, la qüestió és que després de la guerra, diguéssim, una vegada vençut els nazis, l'enemic és el comunisme. Comença llavors el que es coneix com la Guerra Freda. Llavors hi ha una gran paranoia dels comunistes. Els comunistes perquè, evidentment, els comunistes, diguéssim...
Rússia envia quantitat d'espies als Estats Units i la CIA fa el mateix amb Rússia. Els dos països estan infiltrats. La Guerra Freda és una guerra que es juga molt en el camp de l'espionatge, diguéssim, tenen por que tinguin la bomba atòmica, tot això, llavors ja...
Hi ha tota aquesta paranoia, inclús el cine que es fa a aquesta època, dels ovnis, vinieron de otro mundo, totes aquestes pel·lícules, molts ho veuen com una metàfora de la paranoia anticomunista, inclús la invasión de los ultracuerpos i la infiltració, la infiltració d'elements indesitjables a la pròpia societat, com es infiltren i tal. Tota aquesta paranoia. Llavors, dintre d'això...
El comitè aquest d'activitats antiamericanes es converteix, que era un comitè que havia fet la Càmera de Representants, que és el Congrés, diguéssim, el que representaria el Congrés, doncs es converteix en un comitè permanent. I aquí puja un senyor que es diu Parnell Thomas, que era un antic...
era un congressista molt beligerant contra el Roosevelt, contra el New Deal, contra els demòcrates en general, etc. I aquest senyor decideix, comença a parlar amb el Jack Warner i amb una sèrie de gent i s'estableixen unes llistes de comunistes a Hollywood, perquè ell considera que a Hollywood hi ha comunistes i que el cinc és una forma de penetració molt important a la societat,
I per tant, això és el primer lloc que s'hauria de controlar. I aconsegueix aquesta llista que al final, diguéssim, surt a la llum, l'any 47, i són d'11 persones. Primer van a declarar els més famosos que són a favor del tal, que és el Gary Cooper, que fa unes declaracions, dient que prohibiria el comunisme, el Robert...
El comitè cita 10 persones de segona línia, que tots són guionistes,
alguns molt bons, i que en realitat són 11 persones, i el CIT ha d'aclarar. Llavors, una de les preguntes és vostè ha estat al Partit Comunista, i ells es neguen a contestar aquesta pregunta, perquè aquest judici, segons ell, vulnera la primera enmienda, que és cada un té dreta a tindre la religió, la ideologia que vol, etcètera, etcètera,
I la número 5, que és que tothom té dret a no inculpar-se, a no estar obligat a inculpar-se ell mateix. Llavors, basant-se en aquestes enmiendes, no contesten. I, una cosa que no havia passat mai, diguéssim, el Pàrnel igualment els acusa de desacato i els posa a la presó, amb una multa molt forta, i a la presó tots, per no haver volgut contestar la pregunta.
Ells mateixos vengen a les seves propes enmiendes, això que ho sentim tantes vegades. Som cinema, la quinta enmienda. Exacte, la quinta, que és la que surt més al cinema, és la d'inculpar-se a un mateix. Però aquests assalten, a més, la primera, que és la llibertat de culte... Aquests ho assalten tot, directament, ja.
I llavors, excepte el Bertolt Brecht, d'aquests 11, el Bertolt Brecht és l'únic que declara, perquè no és americà i si no se les pot carregar, allò ens diu que no, que no estan mai de Partit Comunista, ni ho és, i l'expulsen del país i fora. I queden els 10, que se'n diuen els 10 de Hollywood.
que són el Lester Cole, que és un guionista, Edward Dimitri, un director bastant important, Ringlander Jr., John Howard, Albert Matt, Samuel Ortiz, Adegan Scott i Dalton Trumbo, potser el guionista també més important de Hollywood. Tots ells havien estat del Partit Comunista, evidentment, alguns potser encara ho eren, però entren tots a la presó i destrueixen les seves carreres per sempre. El...
L'Alba Bessi, per exemple, que havia estat nominat per Objetivo Birmania, és un home que s'ha anat a les brigades internacionals, a la brigada Lincoln...
a la Guerra Civil Espanyola, etc. Perquè molts d'aquests defenen bastant el banc republicà de la Guerra Espanyola, és una de les causes de l'esquerra americana d'aquesta època, i per això també han estat fitxats. I aquest senyor, res, li destrossen la vida. Quan surt, s'encarrega d'un local de Sant Francisco, de la il·luminació, el sol i tot això.
el Heber Biberman també s'anarà a viure fora mai més fa cine és guionista i director d'una pel·lícula que es diu La sal de la tierra feta tot amb gent de la llista negra que els van perseguir molt el Lester Kohl que és un guionista fa de profe perquè també no pot fer res més l'Edward Dimitri quan ja porta 6 anys surt de la presó
i, perdó, sis mesos surt de la presó perquè tenien un any i delata, delata 26 persones. És el primer perquè després tots delateran, la majoria d'actors i tal delateran els seus companys, que l'Orson Welles diu una frase molt bona, diu que l'esquerra americana
ha delatat per salvar les seves piscines. Diu, no és com un resistent de la resistència francesa que tenen la dona i els fills i l'estan torturant. No, no, ells han salvat les seves piscines. És a dir, que si no delataven, tenien menys feina. Però per mantindre el seu estatus, doncs van delatar.
El Ring Lenders Jr. també és un guionista que havia rebut un Òscar per la Mujer de l'Año, aquest es va a Anglaterra, treballa a la tele, a cap de molts anys, quan es rehabilita en el 70, torna al cine i fa el guió de Maix, que és una pel·lícula que guanya l'Òscar, a més, del guió.
El John Howard, guionista i autor, dedicat més al teatre, l'Albert Metz també. Molts d'aquests, per exemple, l'Albert Metz, escriuen dos guions amb pseudònims, colen guions amb pseudònims, perquè, clar, els guionistes eren els únics que podien seguir treballant. Els directors i els actors havien de donar la cara en el rodatge, però el guionista més o menys es podia escapar posant una persona tapadora. Hi ha pel·lícules que m'expliquen això després. A l'Adeny Scott, que és un productor guionista,
es va mudar a Anglaterra i res, va estar fins que es va acabar la casa de bruja estiguéssim treballant en produccions angleses i tal
I el Dalton Trumbo se'n va a Mèxic, i des d'allí comença a escriure guions, i fa 25.000 guions amb 200.000 pseudònims. Inclús un guanya l'Òscar, que criden l'Arri, no sé què, tal, i no surt ningú perquè és ell. I no hi va mai, a buscar l'Òscar? No hi va mai. Molts anys després... I com se sap que era ell?
Perquè tothom ho sap, diguéssim. Bueno, tothom ho sap, i els de l'Òscar no? És un secret a voces. Els de l'Òscar potser alguns ho saben, però els policies, diguéssim, no ho saben. L'Estat, el Comitè d'Actividades Anteamericanes no ho sap, i si s'ho imagina no pot demostrar.
I molts anys després li donen aquest Òscar. Sí, li acaben donant. Sí, sí, molts anys després, a tots, inclús el que ha fet el guió sobre el riu Kwai, el Wilson, que també és un dels represaliats, que no surt als crèdits, molts anys després... Li reconeixen, no? Al final, als 80, 90, li reconeixen i els hi donen.
Aquell òscar que avui heu d'haver vingut a buscar, doncs us el donem avui, eh? Bueno, escolta, això està bé, reparar una mica la memòria històrica, perquè això també és memòria històrica, doncs evidentment això està molt bé, eh? I amb aquesta gent primer es recolza tot un grup d'actors
el Humphrey Bohr, la Lauren Bach, el Jen Kelly, la Katherine Hepburn, el Danny Kaye... En fi, tota una sèrie de celebritats. Apoyen amb aquests. Hi ha un discurs del Bogart molt maco, perquè ells van a la sala i diuen, hosta, el que hem vist avui no pensava que ho veurien mai, hem vist gent del poble que no els hi deixaven parlar, que tal...
i primer els acollen. Però hi ha un moment donat que l'estudi, el 25 de novembre, fa una reunió a la cúpula dels estudis i decideixen posar-se al costat del Comitè d'Activitats Antamericanes i no donar suport a aquesta gent. Ens fan un comunicat públic que diuen tots aquests 10 els expulsem automàticament i no agafarem a ningú que no hagi declarat i que no s'hagi posat al dia, diguéssim, en aquest comitè.
amb la qual cosa la indústria es posa totalment al costat. I llavors, a partir d'aquí, tothom més o menys calla. El pàrnel aquest, després d'haver fet aquesta jugada, l'acaben lligant per un tema d'evasió d'impostos i tal, i l'any 48 acaba la presó. Acaba la presó uns mesos, que coincideix amb dos dels directors que ell ha ficat a la presó, amb el Lander i un altre, coincideixen allà a la presó.
per un tema de tal. Però bueno, i la cosa queda més o menys durant uns anys una mica parada, fins que l'any 50 un senador, que això ho feia al Congrés, però aquí surt un senador que es diu Joseph McCarthy,
torna a refer el tema, torna a rehabilitar el tema. Diu, aquí amb molts comunistes, no solament al cine, ell els busca a la tele, a la premsa, a l'estat, a l'exèrcit, al govern, a tot arreu. Inclús desconfia del secretari d'estat que li diu Edi el Rojo, no sé què. És un boig aquest home i té l'ajuda incondicional de l'Edward Hoover, del jefe de l'FBI. Llavors, clar, l'any 49 els russos tenen la bomba atòmica,
es crea l'OTAN, que és una organització per anar contra els russos en realitat, la Xina es fa comunista, el cop del mau i tal, per tant la paranoia anticomunista dels Estats Units es dispara totalment, són els anys més forts, que és el 50, el 56, que és quan dura l'època McCarthy, llavors el McCarthy comença a perseguir a tothom,
tots els directors i tal. No posen ningú a la presó, però es fan a tots a declarar i donar tal. Hi ha el cas més important... Bueno, hi ha el John Garfield, que li va fer un atac de cor, i es mor. Hòstia. Sí, hi ha el famós Wilson, un tal que es té a exilar com molts. El guionista...
del puento sobre el riu Quai, i l'Orens d'Arabia, tal, es té que exilar París, que París són molts exilats d'aquesta època, en fi, el Robert Rosen, que també és un director molt d'esquerres, que ha fet Buscavides, i tantes coses fantàstiques, que aquest acaba de latar, també, el John Huston se'n va a Inglaterra, el Chaplin se'n va a Suïssa, el Lócio... Vaja, que tothom fot el camp, directe. Tothom fot el camp, que el Jules de Cint també se'n va i no torna més, el...
a l'ocea es queda a Inglaterra... En fi, molts tenen que emigrar. I llavors a Carny comença una persecució de comunistes exhaustiva. Tot arreu, a les universitats, als científics, és el que aconsegueix que l'Openheimer, ara molta gent ho sap perquè s'ha vist la pel·lícula Openheimer, el treuen del seu lloc perquè ha estat cocatejant amb el Partit Comunista, de jove, etc. Si fos les neteges, inclús en el propi Pentàgon o tal...
I alguns d'aquests directors, per exemple, el més famós com a delator és l'Elia Kazan. Elia Kazan és un director molt important, molt lligat a l'Actors Studio i al nou teatre i tal, i llavors havia estat comunista, però ell diu que no, que el comunisme és la cosa més horrible del món, i delata tots els seus companys. I, inclús, la pel·lícula més important d'ell, que és la Ley del Silencio, del...
del Marlon Brando, és una obra del Tennessee Williams i tal, s'ha dit sempre que és l'apologia de la delació, diguéssim, perquè el positiu és el xivato. És un xivato que tot l'apreta perquè finalment delati a la màfia que té controlada el sindicat. Martí, hem d'anar acabant, que tu agafes la directa i ens mengem els informatius, quasi. Afegim res? 10 segons més, afegim o no?
No, més que res ja estàvem. Bé, si vols faig una petita... Però petita, petita, eh? Això es podria dir que s'acaba oficialment a l'any 61, perquè el Kirk Douglas decideix posar Dalton Trumbo com a crèdit a la pel·lícula Espartaco, i el mateix fa Autopreming and Exel. Posen els primers títols d'un llista negre, 61, arriba Kennedy...
I la cosa s'acaba amb Kennedy. Doncs finalment es fa justícia, podem dir, no? Gràcies, Martí. Que vagi molt bé. A tu, fins ara.
Un árbol me he plantado, su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado. He roto todos mis poemas, los de tristezas y de penas.
en otra vida en otro mundo pero a tu lado
al son de acordes
Fins demà!
Fins aquí, el primer parlant de tota la setmana.
L'edició, la número 2.280. 2.280 edicions del magazín del Matí de Vilassar Radio. El meu nom, Jaume Cabot, i amics, amigues, us ho manu. No us que us ho demani, si no que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Demà a les 10 ens ho expliquem tot en directe a través del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassar Radio.cat per internet.
Amb bones mans us deixo la primera edició del Crònic amb Joan Escopet, l'actualitat local i comarcal. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs avui amb Los Secretos i la cançó Pero Atulado. Grandíssima cançó, grandíssim grup, eh? Los Secretos y Pero Atulado. Amics, amigues, que feu per aigua, sobretot vigileu amb el temporal marítim de vent i amb l'aigua, sobretot extramar la precaució. Que vagi molt bé, demà a les 10, insisteixo, ens ho tornem a explicar tot a través del Parlant de Tot.
de Vilassar, Ràdio. I això sí, eh? Blu Monde i Històries, sigueu feliços!