Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes! Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de dimarts ja és 13 de gener de 2026...
Ens anem endinsant el primer mes de l'any a punt d'arribar a la meitat d'aquest primer mes, aquest mes de gener de l'any 26. Gràcies per la vostra confiança. Un dia més, en directe, com us deia, a través del 98.1 de la FM al Maresme, a través de Vilassar Radio.cat per internet. Dimarts tapat, un dimarts així ennubulat. Fresc, no tant com els últims dies, és l'habitual també en aquesta època, que sigui fresc, que sigui fred fins i tot...
Però sembla que els núvols seran molt presents aquesta setmana, però com deien en castellà, o com diuen en castellà, mucho ruido y pocas nueces, perquè no s'espera cap mena de precipitació, i ho diuen les previsions de llarga distància, que cal agafar pinces, no s'espera precipitació fins diumenge. De tot plegat, en parlarem, però, de seguida marxant cap al centre de referència meteorològica de la comarca,
cap al servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Com sempre, des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara a avui, també de cara als propers dies. De seguida també saludem en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, com sempre...
Ens acosta l'actualitat local, l'actualitat general. Tot plegat per repassar l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, com deien, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles també notícies que passaven un dia com avui. Tot pujant al DeLorean. Repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze parlem amb Carles Malfeito, representant del Gobi, i Edic Castells, representant de la revista Vila Serenca Mirades. Amb ell parlem d'atenció l'encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans. Talaies, talaiots, previst per dissabte 31 de gener, l'últim dia d'aquest primer mes de l'any, a tres quarts d'una del migdia, a la Torre Nadal torna...
Aquest acte per sensibilitzar la ciutadania sobre la difícil situació de les persones que fugen per la Mediterrània de conflictes armats i posar en valor les torres estelà i estelaiots i fortificacions ubicades a la costa. I participen, doncs, diversos, una cinquantena ben bé de municipis catalans, altres de la resta de la Mediterrània, des de les Illes Balears, País Valencià, com també ciutats del nord d'Àfrica. En parlem tot plegat a dos quarts...
d'11 del matí. Avui arriba una tertúlia, la tertúlia especial. Havia de ser abans de festes, però temes interns de la casa, baixes per malaltia, etcètera, no van poder fer l'última tertúlia de l'any. Una tertúlia en què estava previst que hi participés també la regidora de gent gran de l'Ajuntament de Vila-Sedamar. Una tertúlia que hem traslladat avui. Per tant, avui farem aquest especial com si fos abans de Nadal. No cantarem Nadales, ja us ho dic ara.
però en qualsevol cas arriba la tertúlia. A les 12 saludarem primer cop aquest 2026 a la Isabel Caparrós.
ens porta cada setmana al món de la moda. La imatge ets tu, avui amb una convidada que coneixerem tots i totes perquè també és col·laboradora d'aquest programa. La Isabel combina participació cada 15 dies amb la Montse Martínez. La Montse Martínez des d'Àdic Badalona, empresa que tracta, o centre, millor dic, que tracta les addiccions, també participa al Parlant de Tot. Alterna presència amb la Isabel Caparrosa. Avui, però, toca parlar de moda.
I amb en Xem a la Saga, l'amic Xem a la Saga, crític de cinema i televisió, cada setmana repassem les sèries i pel·lícules de televisió, però aquesta nit passada s'han fet entrega dels Globus d'Or i el bo de Xem a la Saga no ha dormit amb tota la nit, és un fèrrim seguidor d'aquest tipus de gales i ens ho explicarà tot a dos quarts d'una. Xem a la Saga parlant dels Globus d'Or.
Dit això, doncs tot a punt. Matí de dimarts és 13 de gener de 2025. Just fa una setmana estàvem obrint els regals que ens havien deixat Ses Majestats dels Reis de l'Orient. La setmana passada, 6 de gener, últim dia de festes, aquesta hora, qui més qui menys, doncs, estava obrint els regals que Ses Majestats dels Reis de l'Orient ens havien deixat a casa. Ja ha passat una setmana...
Seguim l'engranatge seguir rodant. L'edició d'avui la número 2.276. 2.276 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabó, tot a punt, motor rancès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
El centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Serra, dia avui tapat, ennubulat, fresc, però no tant com els darrers dies. La presència de núvols fan que les temperatures pugin una miqueta i unes previsions, les de llarga distància, que cal agafant pinces, que indiquen que tindrem una setmana ennubulada, però de pluja. Ben bé, fins diumenge no se n'espera. Joaquim Serra, última hora del temps. Un dia més en directe. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Avui hem començat aquesta jornada de dimarts amb la presència de núvols baixos. Uns núvols que han fet pujar la temperatura nocturna, que s'ha situat entre els 5 i els 13 graus de mínima. Aquí a la comarca, evidentment, més altes a prop de la costa i que més baixes cap a la serrada litoral, però en general en un ambient força més suau que no pas en dies passats.
Hem de dir que les màximes avui més o menys seran com les d'ahir. Com ahir, aquests núvols baixos es trencaran una mica cap al migdia, però quedaran aquests núvols alts força densos, que són núvols que mig tapen una miqueta el cel, però en general no deixen precipitació perquè són núvols poc desenvolupats, que no poden créixer perquè en altura no hi ha aire fred.
Pel que fa als vents, en conjunt, s'espera que es mantinguin fluixos en general. Aquest matí més variables entre el nord-oest i el sud-oest.
Migdia i tarda aniran cap a sud-sud-oest, situació marítima dominada per la maruda fons. De cara a demà tot ha de continuar més o menys com avui. Tampoc han de variar gaire les temperatures, potser baixin una mica les nocturnes, però poca cosa. En general, l'ambient suau al migdia, com avui amb alguns núvols. Demà passat, dijous, tot continuarà igual i sembla que divendres també.
amb una situació marcada per l'estabilitat. Ara bé, amb els mapes d'avui a la mà, hem de dir que sembla tornaríem a tenir un episodi de pluges que ens acompanyaria durant 3 o 4 dies. Dissabte, diumenge, dilluns i dimarts de la setmana vinent, els mapes ens donen una nova llevantada.
amb precipitacions que podrien ser molt importants. Tot això, evidentment, ja ho anirem acabant de concretar al llarg dels pròxims dies. Doncs ho anirem concretant, i tant que sigui aquest episodi de pluses de 3-4 dies seguits. Ho anirem concretant sense anar més lluny, demà a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia. 14 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Moment, com sempre, aquesta hora per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. No sé si tens previst casar-te o bé embarcar-te.
Però, en qualsevol cas, avui no seria el dia, eh? No ho crec, no ho crec. Hòstia, doncs ara què dius això? Ja ho diu la dita, eh? Sí, ni te cases ni te embarques, eh? Hòstia, ara què dius això? De veritat, eh? Ara m'ha vingut al cap. Avui he somiat que estava com una espècie d'embarcació de fusta, sí, una cosa molt rara...
Comencem malament, eh? Sí, i allò, hòstia, deia que no se'ns mulli el mòbil, tothom ho deia, saps qui ho deia? Ara estic flipant, ara fliparàs, és que els meus somnis són així. José Ramón Alessanco. Fixa't. José Ramón Alessanco, estàvem aquí davant a Vilassar, sense perill, eh? Que no se'ns mulli el mòbil, clar, tots els mòbils, mullats, la fusta, ara què dius això? Perquè el martes 13, ja ho diu l'Edita, ni té cases ni té embanques. Anaves amb una fusta tipus Leonardo DiCaprio? Sí, però l'aigua més templada. I cabíem tots, eh? Bé, la DiCaprio també cabíem tots. I l'Alesanco. És a dir, has passat una nit...
humida pel fet que estaves al mar amb DiCaprio i Alessandro No, DiCaprio no Tipo DiCaprio Tipo en pla literal DiCaprio Hòstia, Déu-n'hi-do Dimarts 13, la tradició europea parla del dia de mala estrogança Sí senyor La tradició estadounidense segurament
influenciats per les pel·lícules, per la dels divendres. Sí, escolta, i tu saps on ve això, o no? Bueno, hi ha moltes teories al voltant. El número 13 és un número maleït. A mi m'agrada molt. Sí, a mi també. Jo jugava amb el dorsal 13, però... Tu ets un provocador, home. Sí que és cert que...
que és un número embeleit, sobretot per la tradició catòlica, sempre la trobem a l'Església, no?, del Sant Sopar, el 12 més 1, amb la presència d'ajudes que va trair Jesús, segurament seria un dels arguments d'aquest malefici, d'aquest 13.
En fi, Joan, doncs, no havia de pensar que és Martes i Trece, avui, ni té Cassis ni té embarques, també... Hi ha una cançó... També hi havia un... presumptes humoristes, eh? Sí, és veritat. A mi feia gràcia aquella època, ara no tanta, potser... Hi ha un que s'assembla molt al Richard Gere actual, eh? Sí, han envellit tots dos junts, has fet una simbiosi. Doncs et deia que també hi ha una cançó de Manolo Tena...
que es diu... Com es diu? Es diu Manolotena. Pobre Manolotena, malauradament, ens va deixar. Tocar madera. Tocar madera, sí, senyor. Parlar de les males trugances. I parla de les maneres de pal·liar les males trugances. Si te cae la sal, no sé què, tocar madera. Perquè tu que fustes, veu...
Hi ha molts rituals. La gent té rituals per evitar la mala sort. Tu ets supersticiós o no? Jo no és que sigui especialment supersticiós. Sí que jo crec que tots i totes tenim algunes petites manies personals. Però sobretot compte amb el pensament màgic que diuen els psicòlegs. No funciona. Espera, espera. Estic generós, tu.
Avui estic generós, què et sembla? Sembla. Atenció! Podeu participar via WhatsApp ràdio, també via Instagram, ho publicarem al llarg del dia d'avui. Per tant, atenció, eh? Perquè, com que estem generosos, avui a totes les persones que participeu en el WhatsApp de la ràdio, que ara us diré, que ara us diré, que no me'l sé de memòria encara, espera. 6.75, això sí que m'ho sé, comença amb el 6.75.
Mireu si era improvisat, que no. 675 99 0052. 675 99 0052. Ets superstició, supersticiosa. A Instagram també penjarem un post.
I això serà fins divendres. M'heu de dir si sou supersticiosa, supersticiosa, i si voleu explicar... I si t'heu alguna mania, no? Sí, a veure, si voleu posar sí, sí, ho soc, i voleu posar-ho, ja està. Si us enrotlleu i poseu un àudio, doncs mira, millor, i ens expliqueu el motiu, si teniu alguna cosa que us hagi fet ser, doncs, pensant aquest dia de la mala sort.
Que curiós, eh? I com que estem generosos, un parell d'entrades gratuïtes pel primer espectacle de la remodelada a Taneu, per diumenge que ve a anar a veure ni més ni menys que les divines amb American Pie. Dues entrades així, pel morro. És un molt bon regal, perquè molt de compte amb aquest espectacle que promet festa. En parlarem avui, per cert, en la crònica, eh? Molt bé.
del Day the Music Die. Sí senyor, sí senyor. En aquest American Pie. Recordo, eh? 675 99 0052. Guardeu-vos-el ja, perquè farem diverses coses, fem diverses coses amb aquest WhatsApp. 675 99 0052. Sou supersticiosos, supersticiosos? Amb un sí, no, sí, ho soc, no, ho soc, ja em val. Però si em ve un àudio, doncs ens ho passarem millor. També a través de l'Instagram al llarg del dia d'avui.
És un bon premi, eh? Jo et vull anar, aquest concert. Jo també. Dues entrades, concert, teatre, rock... En fi. Dues entrades gratuïtes pel primer espectacle de la temporada que es va presentar dissabte. Serà diumenge que ve Les Divines amb American Pie a partir de les 7 de la nit. De la tarda, diumenge 18, eh? Sí, senyor. Aniversari, per cert, de Pep Guardiola, eh? M'ha vingut ara al cap, eh? El 18 de gener del 71. Però no pot venir, eh, Pep? El noi de Sant Padó. Sí, senyor. Ball de bastons a la Casa Blanca, eh?
Què ha passat? Ahir, doncs, el Real Madrid feia oficial... Sí, feia oficial, doncs, d'acord, mutu, diuen, aquest acomiadament de Xavi Lonzo, el tècnic que Tolosarra no ha acabat d'imposar
Arsa, en el vestidor del Bernabéu, un vestidor ple no de vaca sagrada, sinó d'elefants sagrats, en fi, diferents topades amb Vinícius, l'última la vam poder veure amb Mbappé, quan Xavi Alonso
doncs et demanava als jugadors del Real Madrid després de la final de la Supercopa que fessin el passadís al Barçà i Mbappé es va negar en rodó i va dir que no hi havia passadís ni hi havia tonteries. Ara vindrà Arbeloa, aquell con.
Per cert, què passa als jugadors que són gent així i bé i quan fitxen pel Madrid es gira en Bellingham, per exemple, que és un tipus anglès. Cada dia s'està madriditzant més, diuen. Però atenció perquè aquí, si parlem de Catalunya, del Barça, parlem del diari El Mundo Deportivo, l'esport, fil directe amb el Barça. Si parlem de Madrid, parlem de la marca i l'As. As d'ahir.
Pese a caer derrotado ante el Barcelona, la continuidad del técnico no peligra. Es momento de análisis y de busca de soluciones. Firma José Félix Díaz. Felicitats. Ha comprat temps, deien. Que bé, ha comprat temps. Ja ho vam fotre fora al cap de dues hores. Molt bé, José Félix, un tio allò... Molt ben... Ben documentat. Sí, documentat i informat. Ara estaves... Doncs sí, m'ha vingut al cap...
No ho sé, se m'han anat ara mateix. Estem bé avui. Ho sentim dimarts 13, eh? Sí, ho sentim dimarts 13. Va, més coses. Per cert, comentaves en la presentació del nostre parlant de tot, el teu parlant de tot, doncs que fa set dies, fa una setmana, estàvem desembolicant els regals de reis, eh? El dia de les piles, eh? També ho deia. Sí, senyor.
Doncs per aquests reis ja no podrà ser, però sí que de cara als reis de l'any vinent, els reis de l'any 2027, doncs si voleu fer la carta als reis podeu demanar la nova Barbie.
La nova Barbie, que s'havia deixat de fabricar o no? No, no, no. Barbie va atraient diferents models. Fa poc ha creat, parlem seriosament, la Barbie Fashionist, en la qual, per exemple, fa sis mesos van treure la primera Barbie amb diabetis. Barbie, diabetis, tipus U.
Des de Matel consideren que les nines són referents per nens i nenes i que creuen que està bé, doncs, apostar aquesta línia per demostrar que hi ha diferents cossos, diferents persones. Sí, sí. I, doncs, amb mitjany de la Barbie diabètica, doncs, de cara a Reis 27, trauran la Barbie autista, eh? Ah, mira, sí, sí.
Ho anuncien un any abans, mal temps per anunciar un any abans. Ells no ho anuncien, evidentment, la campanya de Reis, i que nosaltres ho hem fet per aprofitar aquesta clicada d'ullet. La Barbie autista, eh? Sí, Barbie autista serà una Barbie que tindrà els ulls amb les ninetes, diguéssim, una mica girades cap a un lateral, fent una mica referència a...
segons quins espectres autistes que fan que pugui semblar que tinguin la mirada fixada en algun punt i també, per exemple, tindrà colzes i canells absolutament flexibles que permetrà que la nina pugui fer moviments físics repetitius i també portarà
auriculars de color rosa per fer la sensibilització de les persones que tenen hipersensibilitat sensorial.
Doncs mira, Matel, molt bé, molt bé. Celebrem aquesta notícia. Per cert, sempre que posem aquesta cançó relacionada amb Barbie, hem de dir que Aqua, que és el grup, va perdre una demanda amb el grup Matel, que van voler els creadors de la Barbie desvincular-se totalment d'aquesta cançó. Això que jo ja t'he dit aquest matí, és que no l'aguanto, no l'aguanto. Em costa molt. Podem treure-la ja?
Sí, podem treure-la i podem posar una altra que segurament serà més bonica. Anem a parlar d'Humberto. Home! Home!
L'Humberto, tots, i què és notícia, l'Humberto? No, l'Humberto no, però Glòria sí, perquè aquest dissabte se celebra la Torre Glòria, has vist que hem entornat? Ei! La Cupra Barcelona Tower Running Challenge és la primera vegada que es fa, que es fa ara aquest dissabte, com dèiem, que consisteix en pujar el més ràpidament possible als 686 graons de la Torre Glòria, és a dir, a contrarrellotge, una cursa vertical d'aquelles, en fi, que...
Ens ho mirarem des del sofà. En qualsevol cas, els que pugin hi haurà participants de 30 països diferents, més de 400 inscripcions. Això fa que els organitzadors ja estan pensant en repetir aquesta primera experiència que es produirà aquest dissabte. En definitiva, buscaran la glòria. Per cert, Joan, dic una cosa...
Atres per jo som i és molt a Nova York, no? Ciutat de Gratacels. I hi ha bombers, per exemple, que hi participen. Amb tot l'equip, eh? I de vegades dius... Va, això no deu costar tant. Fes-ho. Fes-ho a casa teva, amb un edifici de sis, vuit plantes, tu fes-ho.
Si als bombers els hi costa, imagina't. I a més els bombers van amb l'equip, que poden ser 20 quilos més, a sobre, o 25. És una autèntica animalada, des d'aquí una abraçada, bombers i bomberes. No sé si bomberes és un terme acceptat. Sí, no. Ara m'ha sonat estrany, però en qualsevol cas, una abraçada, com sempre, aquest cos. Doncs vinga, va, Joan, més coses?
Sí, entrem en la Dilòria, en aquest cas sense cançó en podríem posar algunes, però avui és l'aniversari de Pasqual Maragall i mira, eh? Sí, senyor. Mira, has dit mira, com és el segon cognom, eh? Es diu mira? No ho sabia, eh? Sí, sí, Pasqual Maragall i mira, eh? Ha quedat bonic, en fi, alcalde de Barcelona, alcalde olímpic, president de la Generalitat i, a fer, polític, doncs, segurament sempre ho diem un d'aquells avançats en el seu temps, eh?
i pots o no estar d'acord amb les seves idees i tal, això com tots els polítics, òbviament i evidentment, però crec que no se li ha fet prou justícia. Crec que no se li ha fet prou justícia a un home que Barcelona va portar molt per Barcelona Olímpica, va ser president de la Generalitat, un primer espasa de la política catalana, a l'època també de Jordi Pujol i tal. Hòstia, Pasqual Maragall, vaig tenir, ja t'ho he explicat més d'una vegada, l'acord de veure-ho fa uns quants anys, potser...
5-6 anys, a l'estartit, amb una persona que el cuidava, i el seu aspecte està molt desmillorat, i dius, hòstia, una persona que ha estat el que ha estat, i realment aquesta maleïda i desgraciada malaltia com és l'Alzheimer, com... com...
Com pot arribar a destrossar. Sí, sí, a destrossar. Vinga, va, una abraçada sobretot als que pateixen aquesta malaltia, els i les, i sobretot també als i les familiars, perquè són una malaltia... I cuidadors, també. Cuidadors i cuidadores, que és una malaltia que realment castiga molt els del voltant, també.
13 de gener de l'any 1961, avui és l'aniversari de Mr. Sachs, com se'l coneix. És Graham McPherson, que és cantant, músic, locutor de ràdio i actor anglès. Durant molts anys va ser el líder de la banda d'esca, Madna. Home! One step two!
Per cert, no m'ho vull oblidar, aquesta nit, 10 de la nit, els Sense Fixos de TV3 fan una documental imprescindible. Faran un home, això ho deies als anys 70 i 80 quan anaven a la mili. Faran un home, doncs moltes persones van morir, molt joves, el govern ho va amagar.
Joves que directament van morir per suïcidi també a l'Emili, altres per accidents que el govern, insistim, es va intentar... es va amagar, el van amagar, i ara surt a la llum la família. Et faran un home, morts silenciades, avui a les 10, TV3, un gran sense afecció. No em volia oblidar, eh? No, no, molt ben apuntat, sí, sí. Vandes, one step young!
Quan estem veient amb aquest home, Mr. Sax, eh? Un home... Senyor Suggerències, eh? Seria una mica la traducció. Ho dic perquè sax, segons com, és un verb que pot portar a altres interpretacions. Jo portava, mira, amb això, el sax. Saxo.
Va, què més, Joan? 1967, sembla que era ahir, però les satàniques majestats estrenaven avui un single que m'ha passat desapercebut. Let's spend the night together, Jaume!
Don't you worry about what's on your mind, oh, man. I'm in no hurry, I can take my time, oh. Els Rolling Stones, amb aquest Let's Spend the Night Together. Uau. Aquelles cançons que costa, eh, de tallar. Let's Spend the Night Together, de Rolling Stones, preludit de...
Preludida de Police, 13 de gener de 1978. Doncs Police començaven a gravar el seu primer a la PEC, que acabaria sent un dels grans èxits. La banda de Gordon Summers, el baix, doncs interpretaven una de les...
Cançons segurament més immortals de la història del rock and roll i que avui ja no es podria reproduir pel contingut de la lletra. Qualsevol cas, polis, estic, Gordon Summers.
Quina gran banda, quina gran cançó, eh? The Police amb aquell Roxen, amb el gran esting al capdavant. Dos minuts ja per damunt de dos quartons. A què més tenim, Joan? I a l'any 2007, el dia com avui, encetava número 1 Amy, la noia del celler Winehouse, eh? Primers números uns que vindrien encadenats amb el seu back to black. Tornem al negre, Jaume.
Camp his dick wear with his same old safe bed.
I tanquem aquest DeLorean, quina gran, eh? L'Amy Winehouse, enyoradíssima, eh? Acabem amb un parell de punts. Fa 14 anys que el capità Esquetino decidia estavellar al Costa Concòrdia, aquell creuer. Van anar a saludar la família, oi? Sí, van a saludar la família, va sortir de ruta, en fi.
Un drama que va provocar, doncs, 5 persones mortes, 40 més ferits i 17 desapareguts d'aquell creuer, el Costa Concordia, que s'estava allà davant de l'illa de Giglio, a Itàlia, justament com deies tu, ell va decidir, doncs, per su cuenta y riesgo, anar a saludar la família. Hola, mira el papa, porta un barco, batabam, hòstia, filla.
I a més a més, que ho diu, eh? I ell va fugir. Sí, la normativa diu que l'últim que abandona el vaixell és el capità. Doncs ell va dir... Vinga, vinga. Queres ser capità? Doncs aquí t'hi quedes. Vinga. I el 2021-13 de gener, el papa francès que rebia la vacuna contra la Covid-19. Una imatge també segurament simbòlica quan el món estava assortat per la pandèmia.
Tanquem 2023, fa dos anys, quan batia tots els rècords de visites a YouTube. Aquesta cançó entre Shakira i Bizarra. En fi, molt bé. Has de confessar que és el primer cop que la sento. No fotis. No, que la vam posar, no, poc que ens faci. O com a mínim que hi paro atenció. Com els pecos, no? Sí. Com els pecos.
Un al migdia... Jo sóc més d'American Pie. Sí, això ho tinc clar, això ho tinc clar, eh? Un al migdia 3.57 de la tarda. Senyor Scofé, què tenim avui? Doncs recordarem que a partir de dimecres hi haurà parobres a Andesa que han de durar pràcticament tres setmanes alteracions en el trànsit, sobretot en els accessos a la polígon industrial dels garrofers de Viles de Mar. Estigueu...
ben ben atents a la crònica, que us explicarem una miqueta com funcionarà l'accés a la polígon de Vilassar de Mar durant les properes tres setmanes. Comença el 15 de gener, parlarem també amb Irene Ruiz, una de les components de la companyia Divines, que ens porta aquest diumenge a punt de les 7 de la tarda a l'Ateneu, el renovat Ateneu, aquest American Pie, prometen una festa dalt de l'escenari i amb música en directe.
Ahir la tenim en directe aquí al Parlen de Tot. Avui l'escolteu al Crónica a la una al migdia 3.57 de la tarda. T'escoltarem atentament amb tot el contingut i demà un quart d'onze. Torno a saludar. Recordem aquesta juguesca que tenim, eh? Compte amb el premi, eh? El nostre WhatsApp. Dues entrades per aquest American Pie. Per què? Perquè la vida, a vegades, pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent del que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Tu sabies que el germà de la Laia patia setjament escolar? Ah, sí? Sí.
I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de la USAP. La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Ho explicàvem al començament del programa dissabte 31 de gener per tancar aquest primer mes de l'any 3, coberts d'una del migdia de nou a la Torre de Nadal, a la plaça Pau Vila, arriba l'encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans.
Diverses persones i entitats hi participen, i dues d'elles ens han portat la persona representant avui en directe aquí a la ràdio. Per una banda, des de la revista Mirades, Edic Castells, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí disposada a explicar-vos una mica de què va això. I tant. I per altra banda, representant del Gobi, que aquests dies també hem parlat a Molva per la xerrada demà a la tarda, 7 de la tarda, Biblioteca Municipal, Salut Mental, això ens afecta a tots i a totes...
Representant del Gobi, en aquest cas, per parlar de l'encesa Torres de la Mediterrània, pels trets humans, Carles Malfeito. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs vinga, va, som-hi, parlem de tot plegat.
Crec, i si no m'equivoco, que arribem a la cinquena edició consecutiva. La primera va ser el 2022, ja el 2026, doncs cinc anys consecutius per aquesta encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans, talaies, talaions, etc. Qui m'explica dels dos exactament què és per aquelles persones que encara no ho hagin vist mai?
Bé, jo mateixa, si voleu. Es tracta d'una iniciativa en defensa dels drets humans i per la dignitat de l'acollida de les persones immigrants, que és una iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, que agrupa el Centre d'Estudis de Parles Catalanes de Catalunya, el País Valencià, les Illes...
I el Centre d'Estudis Vilassarencs va recollir aquesta iniciativa per fer aquest acte que ajunta els drets humans amb també el patrimoni, que és una cosa molt curiosa, perquè les torres abans eren torres de guaita, i ara, en canvi, el Mediterrani s'ha transformat en un lloc que realment moltes vegades ens porta a la tristesa de tota la gent que intenta arribar a les nostres costes i no ho aconsegueix.
De fet, aquest mar que tenim aquí, que tant ens agrada, que ens dona aquesta tranquil·litat quan el veiem, inclús ara que està plat, doncs els dies de temporal ens agrada tant... És un mar que ens agrada molt banyar-nos a l'estiu, però és un mar tacat de sang, i ho diem fa molt de temps, perquè, Edith i Carles, parlem de la gent que intenta i que sabem, i de la gent que no sabem que també s'hi queda. Per tant, és un acte amb solidaritat per a aquestes persones. Un acte que, ara en parlem tan bé,
S'organitza o es coordina des de l'UNESCO i que diverses poblacions de Catalunya, Països Catalans, Illes Balears hi participen també, oi? Sí, sí. L'any passat crec recordar que eren 54 municipis repartits entre Catalunya i les Illes Balears.
I aquest any superen, perquè cada any es van incrementant el número de poblacions que fan des de les seves torres o punts o torres de guaita o de defensa que havien estat, que volen significar amb aquesta encesa l'acolliment, la guia a totes aquestes persones que busquen una vida millor.
De fet, hi participen més de 50 municipis, com deia en Carles, i d'altres ciutats de la Mediterrània, municipis catalans, i també d'Illes Balears, País Valencià, aquest any, no sé si això és nuetat, també en diuen, ciutats del nord d'Àfrica també hi participen aquest any. Per tant, bona notícia, també. Bona notícia, molt bona notícia, que cada vegada hi ha més gent, i no només municipis, sinó hi ha països que s'estan involucrant.
En què consisteix l'acte? Expliqueu-me, per la gent que vingui, una encesa de talaios, talaiots, en llocs emblemàtics de les poblacions, el nostre, doncs, la torre de Nadal, una de les torres que hi havia de vigilància, i que ara s'ha convertit en un element patrimonial, ara no, ja fa temps que s'ha convertit en un element patrimonial del poble, però que servirà com a escenari per rememorar aquelles torres de Guaita, eh? He dit...
D'acord, serem davant de la torre de Nadal, com no podia ser d'altra manera, que és la nostra torre de Guaita, el dia 31. Hi haurà una lectura d'un manifest, que és el mateix que es llegeix en totes aquestes poblacions que hem mencionat, i després hi haurà l'encesa de la torre a càrrec dels mensuets de foc, que són imprescindibles en el nostre poble cada vegada que es parla de mistos, o que es parla de foc.
Hi haurà també una audició del viatge a Itaca, que també es canta en totes aquestes poblacions. Aquest any estarà a càrrec de la Núria Cassares i en Jordi Font, i després es passeja tots junts fins a la platja, on es fa una ofrena floral en record a totes aquestes víctimes de les que abans parlàvem.
No sé si vosaltres, en Carles segur, perquè recordo que hi era, no sé si des de Mirades també éreu des del començament, és que potser no existíeu com a Mirades, per tant, ara estic pensant el 22 no existia la revista Mirades, però cada vegada anem creixent més també en nombre de col·laboradors, entitats, que s'hi han anat afegint, no?
Sí, sí, sí, i tant. Cada vegada són més, cada vegada són més. A banda del centre d'estudis que hem mencionat abans, hi ha cinc entitats més vilassarenques, com són l'Associació Mirades de la que ara parlaves, l'Aula d'Extensió Universitària, el Centre d'Estudis del Mar, és a dir, els nostres Prigbarca, per entendre'ns entre tots, el grup d'opinió de Vilassar, qui amb el Carles, el Gobi...
i els mensuets de focs que deia abans. Però no només això, sinó que comptem també amb l'adhesió de l'Assemblea Feminista de Viladona i de Teneu Vinesanès. I una cosa encara molt més important, i és que sempre hem comptat amb el suport de l'Ajuntament, però aquest any cal destacar que ara comptem amb el suport del ple municipal, perquè gràcies a una moció que van fer aquestes entitats,
i que vam presentar, es va aprovar amb el vot afirmatiu dels 31 regidors del nostre consultor. 21, 21. Ai, 21, perdó. 21, sí, que no pot ser 22. Això és molt important, que siguin tots. Sí, home. Sí, sí, fa il·lusió. Carles Conti, com us hi vau posar vosaltres? Això ho vau descobrir, això ho recordeu?
Bueno, vam contactar amb el centre d'estudis Vilassareng, amb el qual participem i fem coses a nivell d'entitat conjunta, i per tant vam entrar de cap perquè això forma de ple els nostres objectius com a entitat, com a gobi, i per tant la defensa dels drets humans per nosaltres és prioritari i sempre ens trobaran sempre que ens necessitin.
És un acte, pels que heu anat, bonic de veure, bonic, perquè el fum, el foc fred, tot això és molt bonic, cantar el viatge a Itaca, tot això és un acte molt trist.
Sí. Bueno, és un acte commemoratiu i, per tant, amb homenatge. I jo crec que no és que sigui trist. És un acte commemoratiu i, per tant, s'ha de tenir en compte totes aquestes persones i els drets humans. El motiu pel qual es fa, és trist. Sí, el motiu pel qual... Però, bueno, també hem de pensar que és motiu esperança.
I per tant l'esperança ja no és tristor, sinó que és esperança de futur, i que cada vegada siguem més acollidors, etcètera, evidentment dintre d'un marc legal, però que hem de ser acollidors i centre de referències.
Hi ha pobles i ciutats, això sempre ho parlem cada any, que ho fan al vespre, ho fan a la nit, hi ha pobles com el nostre que ho fan al matí. Això encara no s'ha posat a dir, escolta, coordinem una hora? No, de moment encara no, eh? Crec que no. No, de moment encara no, perquè també tothom està en funció de les seves possibilitats i disponibilitats. Aleshores, nosaltres, a nivell del nostre municipi,
amb una activitat, amb un moment determinat que es faci, i és una activitat que és curta, perquè tot plegat des que comença fins que acaba no arriba ni a tres quarts d'hora fent la caminata i el que és anar a la platja, no?
Com ha comentat, l'he dit. Sí, sí, sí. Per això us anirem tots a venir, perquè és un acte realment que, curtet, com tu deies, una mica trist, tant de bo cada vegada hi hagi menys víctimes i puguem donar xifres esperançadores, però vaja, un acte que et provoca que durant aquesta estoneta estiguis reflexionant en una cosa que moltes vegades oblides en la teva vida quotidiana, no?
Aquest és un acte, com dèiem, per sensibilitzar la ciutadania sobre la difícil situació de persones que fugen per la Mediterrània de conflictes armats i posant valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions ubicades al llarg de la costa i que formen part del patrimoni històric. L'Institut Ramon Montaner coordina una acció que és reconeguda per l'UNESCO i on hi participen un bon grapat de poblacions de Catalunya, Països Catalans, Illes Balears, aquest any del nord d'Àfrica.
Recordar que això és una iniciativa, nosaltres portem 5 anys, arrel de la iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, a través dels seus centres d'estudi de Parla Catalana, però que això ve de l'any 2011, des de les Illes Balears, quan es va iniciar tot aquest moviment en defensa dels drets humans i del patrimoni, de què signifiquen les torres i donar-los un significat nou a les torres aquestes de defenses.
Clar, a les illes, disculpeu, a les illes, sobretot a Menorca, sobretot a Menorca hi ha moltes talaies, els talaiots, etcètera, i aquí és on te dona el sentit, no?, el 2011, hòstia, estem parlant d'uns quants anys, 15 anys? Sí, sí, sí. Esclar, és ajuntar patrimoni, és actualitzar, de fet, el patrimoni, d'alguna manera, o resignificar-lo, no?, és una proposta interessant.
I cada vegada hi participa més gent, eh?, en els pobles. També el cas de Vilassa de Mar, hem vist la plaça Pau Vila molt plena. Sí, sí, sí, sí. Ha anat a més, també. Igual que aquest moviment, ha anat a més. Per tant, esperem que aquest any també... Perdona, corregeixo, perquè t'he dit 2011 i és 2016. 2016. 10 anys. 10 anys també és un aniversari bonic, eh? 10 anys. Va, què més afegim sobre aquest acte? Tres quarts d'una, 31 de gener, Torre de Nadal, plaça Pau Vila.
Doncs a veure, esperem que sigui ple, que tothom vingui a escoltar el viatge a Itaca, que tots ens el sabem i el podrem estar cantant mentalment mentre... No, no, mentalment no, l'heu de cantar a pulmó. No, no, però mentre la Núria i el Jordi actuen... L'acompanyarem, l'acompanyarem. Exacte, exacte, tothom s'hi pot sentir molt identificat en aquest cant, que ja és quasi un cant universal, el viatge a Itaca.
Sí que hi ha moltes activitats, a Vilassadamar que ajunta transversalment a moltes entitats, però aquest és un d'ells, eh? Aquest és un que ajunta moltíssima gent i moltes sensibilitats, en aquest cas. Jo diria dels que més. Sí, sí, sí. Per això el ple de l'Ajuntament és significatiu, també, no? Ja no és un acte d'un consistori, és un acte d'un poble, no? Tothom ja està d'acord amb això, no?
Clar, un poble és això, la suma d'entitats, associacions, l'Ajuntament, evidentment, i tots els àmbits. En aquest cas, és un dels casos. I la veritat, quan ens trobem, també l'ambient que hi ha i la il·lusió que hi ha per fer aquest acte també és digne de menció. Demà mateix ens reunim perquè presentarem el cartell que publicitarem a partir de demà tot el municipi.
L'heu vist, el cartell, ja? L'estem consensuant, eh? L'hem vist, l'hem vist. I què tal? Molt xulo. Expliqueu-me una miqueta, va, una miqueta. Et faig una miqueta, una miqueta d'espoiler perquè el puguis veure. A la part de dalt hi ha un tema de l'atalaia amb una noia que encén la flama ben alta perquè es vegi. Algun mensuet allà dalt. Exacte. No és el nostre cas perquè no podem accedir a dalt. Això són les coses que ens agradaria a tots els vilasserencs i vilasserenques, eh?
certament seria molt espectacular. És a dir, és tota la part baixa més amb un no, però realment és una de les coses que valdria la pena. Jo crec que a Vilassar li dius què vols visitar, algun vilassarenca, i li dius què vols visitar, i la majoria et diria la Torre en Nadal. Sí, sí, sí, home, és un dels grups més emblemàtics, ja forma part del nostre Skyline. Algun any, l'any que ve, es podia fer des de dalt, intentar-ho, o fer des de dalt.
Però és difícil. És difícil, és difícil. És turpitat privada i tal, i no s'aconsegueix mai. Bueno, no ens hi quedaríem. Has de fer crida. No ens hi quedaríem. Al principi entraríem, veníem lat i marxaríem. Ens agradaria molt, ens agradaria molt. Però de moment és complicat. I aquestes trobades entre entitats i associacions també serveixen a vegades per conèixer una mica el veí. Per dir, hòstia, tu fas això? Ah, l'entitat vostra què feu? És veritat, i és fer una mica de cohesió en aquest cas. I tant, i tant.
Totes tenim afinitats. Sí senyor. Doncs en Serra Torres de la Mediterrània pels drets humans. Si no tenim res més a afegir, us agraeixo moltíssim Carles Malfeito en nom del Gobi i a Ledi Castells en nom de Mirades, que vingueu a la ràdio i en nom de totes les associacions i entitats que hi participen. Vosaltres heu pogut desplaçar avui aquí, que us ho agraïm moltíssim.
I a més, a més, deixeu-vos explicar una anterioritat. Avui tenim una entrevista que l'última hora va saltar i en en Carles, ahir al vespre, el vaig atracar a les quarts de 10 de la nit i li vaig dir, Carles, que demà... I avui esteu aquí i això us ho vull agrair moltíssim, de veritat. Gràcies a vosaltres. Amb aquest viatge i taquem lletra i cantada per Lluís Llach, acabarem i us convidem a tots i a totes a l'encesa torres de la Mediterrània pels drets humans. Que vagi molt bé. Adéu. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca has de pregar que el camí sigui llarg ple d'aventures, ple de coneixences has de pregar que el camí sigui llarg
que siguin moltes les matinades, que entraràs en un pot que els teus ulls ignoraven i vagis a ciutats per prendre dels que saben.
Tinc sempre al cor la idea d'Itàca Has d'arribar i ets el teu destí Però no forci gens la travessia És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fundegis l'illa. Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riquesa.
I si la trobes, pobre, no és quitar que t'hagi enganyat. Sabi com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les citar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Crispeta, setones en aquest microones, eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut, si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Soc amb la Petra i l'Enric, que són una parella estupenda que han acceptat fer el repte de neteja d'armari. M'ensenyeu què és vostre? Vinga, som-hi. A veure qui trobem. La dinàmica és molt senzilla. Heu de fer quatre piles de roba, amb la roba que teniu aquí, amb la següent premissa. Una pila de la roba que us poseu habitualment. Una altra pila de la roba que feu servir esporàdicament. Una altra pila de roba que dius... No me'n recordava que això ho tenia a l'armari.
i una pila de roba que ja estan melús. Doncs que comenci la neteja d'armari. Te'ls vas comprar i no se'ls ha posat. I no me'ls he posat encara. Espera, perquè aquí sota, caralla, tot això... Visca, Pepa! I què és això? Vull robar que no em poso.
I ara m'he adonat de la roba que em poso, que gairebé és la meitat de la que no em poso. Bueno, com que, no ho sé, amb la roba és algun moment que t'identifiques i en algun moment m'he identificat amb això, doncs suposo que per això em fa temps.
Sí que és una cosa com emocional, gairebé. Sí, jo diria que sí. És bastant fèvia, la veritat, que en la roba que no fem servir és molt millor que la roba tingui una altra vida que que estigui a fan pols aquí dins d'una maleta. Vull dir, si te l'estimes realment, dona-li una vida nova. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. 30 més 5. Activitat, fruita i verdura.
Si vols fer salut, suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina, pas i auger. Pren fruita per esmorzar. Fes servir les escales. Tria verdures i amanides com a guarnició. Mou el cor. Inclou fruita al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres. Surt a passejar. Menja sa i variat.
Treu profit de la teva vida diària per fer salut. Suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Si vols fer salut, suma. 061. Les notícies de les 11.
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya aprova avui la compra dels terrenys esportius que la Universitat de Barcelona té a l'Avinguda Diagonal per 135 milions d'euros. Es tracta d'un espai de més de 10 hectàrees on es construirà a partir de l'any 2030 el nou campus clínic. La universitat podrà mantenir-hi l'activitat esportiva fins al moment que comencin les obres.
Es tracta d'un pas més en el camí per fer realitat el nou Hospital Clínic, un projecte de país que costarà 1.700 milions d'euros i que neix per ser un pol sociosanitari i científic de referència al sud d'Europa a partir de l'any 2035, que és quan es posarà en marxa tot i la renovació.
i ampliació de l'hospital. El director del Clínic ha volgut deixar clar que l'edifici actual no desapareixerà i que mantindrà la seva activitat assistencial a l'Eixample de Barcelona.
Hores d'ara continuen tallades a la circulació algunes de les vies que els pagesos han bloquejat aquests dies passats per protestar contra els acords de la Unió Europea amb el Mercosur. Es tracta de la PC, Trump, Borrassà i la de Mulls i la C-16 entre Cacerres i Berga que trigaran a normalitzar-se.
ja que aquests trams de carretera s'han de condicionar per poder-les obrir al trànsit. Després de cinc dies de mobilitzacions, el sector de la pagesia va aixecar els darrers talls ahir al vespre, però va fer després que els seus representants se reunissin al Palau de la Generalitat amb el president Salvador Illa i aquest ratifiqués els acords adquirits, els acords que havien arribat amb el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig.
La policia nacional i l'armada espanyola han interceptat un marcant que transportava 9.994 quilos de cocaïna a 535 quilòmetres de les illes Canàries, pràcticament 10 tones. La droga viatjava amagada en un carregament de tones de sal i és la quantitat més gran de cocaïna interceptada mai al tamar en l'àmbit europeu. Els agents del grup especial d'operacions van abordar la setmana passada el vaixell en aigües de l'oceà Atlàntic
Procedent del Brasil i amb destinació a Europa van detenir els 13 tripulants. La sala el marcant, es va haver d'avançar perquè van constatar que diferents llanxes ràpides s'hi acostaven presumptament per transportar la droga. L'operació va ser molt complicada.
ja que un cop abordada l'embarcació amb bandera del Camerún va ser necessari el suport de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima perquè el vaixell es va quedar sense combustible i va haver de ser remolcat fins a Tenerife.
La justícia suïssa ha enviat a presó el propietari del bar incendiat on van morir 40 joves la nit de Capdany. La policia el va detenir la setmana passada juntament amb la seva dona que també és propietària del local. Ara la justícia alpètica ha ordenat 3 mesos de presó provisional davant del risc de fuga de l'acusat. Mentrestant, la investigació continua avançant per escatir la responsabilitat penal de la parella. Tots dos
Estan acusats de delictes d'homicidi i lesions imprudents. L'home havia reconegut davant del jutge que una de les portes del recinte estava tancada en clau en el moment del incident. 34 dels 40 morts van morir atrapats mentre intentaven sortir.
Fins aquí, ara sí, aquest butlletí horari, sense recordar que Álvaro Arbeloa serà el nou entrenador del Reial Madrid. Ens hi tornarem a posar a les 12. En punt.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països.
Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció és l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis d'Acció. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter,
Allà donde se cruzan los caminos Donde el mar no se puede concebir De regresa siempre el cultivo Un amosquiador de Madrid El deseo viaja en ascensores Un agujero que
Las niñas ya no quieren ser princesas y a los niños le dan por perseguir.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, que ja torna a ser dimarts. I això vol dir primer dimarts després de festa i això vol dir que torna la Tartúlia. Ja les tornem i el tornem a tenir aquí. Si pots ser feliç o no se'ns carregui el micro, com és perfecte, eh?
És moment per saludar a la Mar Vila Major. Mar Vila Major, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, què tal? I la veu, on te la tens? Aquest Nadal l'hem perduda, com la majoria de gent. Vas anar de festa? No, aquesta vegada prometo que no ha estat de festa. Ho estàvem parlant, de fet, aquí fora, amb el Feliu i la Maite, i estàvem parlant que, ostres, aquest Nadal hi ha hagut molts malalts, hi ha hagut molta grip...
Escolta'm una cosa, aquest era un programa que s'havia de fer el dia 20... 20 i 20 i res, el dia 16, crec, era el dia 16 de desembre. Sí, 16 de desembre. Però, com deia la Mar aquí, no quedava gairebé ni a l'apuntador, estaven tots fora de combat, aquell dia. L'apocalipsi zombi. Sí, i aquell dia vam dir, escolta, el programa de Nadal el farem després de festes. L'únic que canviarà, o no, no ho sé, és que en Feliu no trebrà la guitarra per cantar Nadal. No ho sé, Mar, no ho sé.
Però en qualsevol cas, va, fes-me una mica les presentes, que avui tenim convidada de luxe, eh? Sí, certament, eh? Com sempre, començant per la punta. Bon dia, Feliu, què tal? Com estem? Ah, estupendament bé, molt bé, estupendo tot. Home, t'ho dirà. Només faltaria. Has estat una mica malalt, per això, amb convidada a tu. Un encostipat d'aquells. Teníem de cantar els pastorets. Ah.
I els va encantar. Jo no, eh? Tu fas fer playback, no? No, no, jo vaig fer de pastoret mut. Me quedava més bé. I em diu... Avui Marc, quan ha entrat a la ràdio, em diu... Fa dies que no et veig, eh? Dic, bueno, no he sigut jo, doncs el que he estat fora, si ho tu...
Sí, perquè avui no... Ara fa uns quants dies que no ens veiem. Perquè jo m'adormo i tu em lleves més aviat. Clar, pensa aquella quarts de sis del matí. A quarts de sis ja va comprar l'esmorzar, no fos cas que s'acabés el pa. I ens trobem cada dia a quarts de vuit. Està tancat encara aquella hora. Feliu, té la clau i obre. Després a quarts de vuit ens veiem cada dia. Què més, Mar?
Tenim la Maria Pilar, també. Hola, bon dia. Bon dia, Maria Pilar, què tal, com estem? Doncs molt bé, mira, avui he vingut a acomiadar-me, també, dels oients i de vosaltres, perquè anyo nuevo, vida nueva. Home! Ja no continuarem la tertúlia. Ha fet un Xavi Alonso, ha fet un Xavi Alonso. No la no venis, que això fa molt de mal. Vine cap aquí, acosta't al micro. La trobarem? Sí, més o menys. Ara.
No la podeu veure, però estava literalment fent com si es menjés el micro, eh, l'Aurora? Sí. Bueno, no la podeu veure perquè està a casa el veí, quasi. Si vols, m'acosto. És el que vull, el que intento des de fa mesos. Si vols, m'acosto. Dit per quarantena vegada, eh.
Mar, si vols m'acosto, porto des del setembre dient que s'acosti, però bueno. Va, què més, què més, Mar? I no penso fer-te a casa. Ja ho sé. El que deies, convidada de luxe, avui també. Tenim la Virgínia, regidora de gent gran. La Virgínia, que eres, com estàs? Molt bé, bon dia i bon any a tothom. Bueno, més que convidada de luxe, una convidada més, que aquí el luxe està repartit entre tots i totes. Molt bé, Virgínia.
Després tenim la Maite també. Hola, bon dia, què tal? Com esteu tots? Molt bé, Maite. Tu també has estat una mica malalta, oi? Una miqueta. No, malalta no. Una mica de tos. Costipat. Sí, costipat d'aquest de Nadal. La Maite li vam fer un regal l'últim dia de la tortura de l'any passat que no hi eres d'omar.
que li vam fer un regal així sin esperat. Ens va parlar d'un magatzem de regal de joguets, de joguines, que tenia la seva mare a Santa Coloma de Gramenet i li vam buscar una foto i li vam... No tens fotos, d'això? Em va fer molta il·lusió, t'hi juro. No tinc cap foto, no tinc res. I li vam buscar una foto de la botiga i li vam regalar. Sí.
Els meus fills em van quedar parats, perquè el meu fill gran se'n recorda, de la cotiga de joguets dels meus pares, el petit no tant. I clar, no es veu bé, o sigui, es veu bé, devia ser un diumenge, perquè es veu tancada, i llavors... O la nit, ves que no fos la nit, també. No, no, llavors vam anar acostant molt, i era un dia de carnestoltes. Osti!
Sí, perquè hi havia gent disfressada que, clar, vam anar estudiant molt la foto i després vam veure gent de l'època del meu fill allà amb una moto. O sigui que sortia coses de la foto. Sí, esclar, ben mirada, esclar, la vam estar mirant molt bé. Ben analitzada. Ben analitzada, sí, i perquè no tenim unes càmeres especials. Però ens va fer molta il·lusió, la tinc. Molt bé. Que bé, que maco, eh? Escolta, molt bé, molt bé. Tenim l'Aurora avui també per aquí.
Sí, que no m'ho esperava. Perquè d'on vens, Aurora? De l'hospital.
Però és que tu sempre, aquí a la tertúlia, et dic com no. Tres setmanes, quatre setmanes, he d'anar a passar el reciclatge. Però vas i tornes, no és que t'hi deixis quedar. Ah, bueno. No, vaig dilluns, em fan una analítica i el dia següent em visita el metge i em diu, tira endavant. Si et diu tira endavant, no canvis de metge. Si et diu tira endavant, no canvis. Ara, al moment que et digui coses que no t'agraden, canvi de metge. Això ja ho tenim clar. Hi ha molta il·lusió d'estar aquí. He agafat un taxi des d'allà...
I li dic a la ràdio. Taxi, eh? Li ha dit, taxi, a la ràdio. No el Cómico, ni el Romeo, no. No, no, a la ràdio. A la ràdio. La coneixen, i quan va pel carrer, la ràdio. I el taxi ha vingut aquí, què? Ja, home, no te n'enriguis, però no saps el que us hi he trobat a faltar, eh? Home, i nosaltres? Què et penses que no?
Sí, per lo que parlo. I lo curia de callar. La tertúlia sense ella no seria el mateix. Jo us ho puc ben assegurar. Ella se lo guisa i ella se lo come. Tenim també la Maria Rosa. Digue'm, carinyo, molt bé. Com estàs? Molt bé, molt bé. Els Nadals bé? Ha anat tot molt bé i que bé. Amb la família, però molt bé, molt bé. Com ha de ser? Perfecte.
Escolteu, jo us deixo aquí que vagi tot... No ens en podem anar? No, jo. Però jo després poso notes. Recordeu que poso notes. Que vagi molt bé. Fins ara mateix.
Heu vist que avui no porto llibreta, avui porto els apunts al mòbil, eh? Ja m'estava fent la bronca, la Maite, perquè jo estava dient, abaixeu tots els volums del mòbil, tal, i em diu ella. I a tu t'ha sonat? Sí. Que bo. Aviam, no sé si us semblarà bé, escolta, us vaig proposar parlar de veure què havíeu fet al Nadal.
Qui vol començar? Aviam, el típic, no? Doncs celebrar el 25, Sant Esteve... Però com ho celebreu? Ho celebreu sempre amb la mateixa família? Ho celebreu primer amb la part d'una família, després amb una altra?
Com es fa això? Qui va començar? Normalment nosaltres sempre és la família, la mateixa. No som massa quantitat de família, però bé, ara germans, només tinc una cunyada, els germans, amor, però ho celebrem sempre tots, amb els nebots.
Els nebots venen tots, nebots tots, grans, solters tots. Hi ha quatre, bueno, tres, i la meva filla, amb quasi 50 anys, la meva filla i els te, els altres també, tots solters. Amb les ganes que tinc de tenir un nen a casa, tots quatre solters. I tots venen, clar. A més, som molt divertits, i ens ho passem molt bé. La veritat és que...
La meva cunyada és vívida, jo sóc vídua, hi estan els quatre nanos, i escolta, no fallen, eh? Vull dir, cada any van, ens fan un petitot xequi, cada bo a la seva manera, i ho passem molt bé. Per tant, t'agrada el Nadal, eh, Maria Rosa? Sí, sí, sí. Pel dinar de Nadal, normalment ens tornem dos dies. Nadal i Sant Esteve ho fa la meva cunyada, i any nou i Reis ho faig jo a casa. O sigui, ens ho varíem bé.
I els nanos venen sempre. O sigui, són insulters, ja vull dir. Els nanos que tenen una edat, no? No m'agradaria que facin insulters, però no són. Però vull dir, no, no, però que aquest dia no es comprometen a ningú. És dia de la família i tots quatre estan a casa. La que segur que té molts nens corrent per casa el dia de Nadal és l'Aurora, eh? Sí, l'Aurora, sí. No, aquest any no els vam tenir a casa. No? No, vam fer pujat i baixat.
Sí, perquè les dues petites, que ja són grans, una està soltera i l'altra té els dos nens. I són a la Barceloneta, on vols que estiguin? Al millor barri del món. Com sempre a la Barceloneta. Si no surt la Barceloneta a un episodi... Que sóc de la Barceloneta.
No, és com totes les coses i tots els barris, és viure-ho. Llavors, si no has viscut, no pots parlar. I moltes vegades es parla sense saber ben bé el que passa ni el que hi ha. I és un barri entranyable. Les meves són universitàries, les dues han viatjat per tot el món, però fer-se el pis se l'han fet a la Barcelona.
Segur que sí, Aurora, però jo sóc de les que pensa que on hi hagi Vilassa de Mar ja em quedo, eh? També et dic. No, no, perquè nosaltres teníem una casa molt gran a Teia, i sí, fa molts anys, i quan van començar a desfilar a universitats, Erasmus, i ens quedàvem sols el meu marit i jo, vam dir, i què fem aquí, amb aquesta casa tan gran? Vam comprar un pis petit, ens el vam fer a la meva mida, i tots van anar-se'n cap a un, cap a l'altre, i està molt bé.
I, escolta, em fa la seva vida, i jo estic sola a casa, i ja està. I ja està. I la Maite, què? Com han estat els nadats? Molt bé. Aquest any, mira, és el primer any, li deia l'Aurora, que nosaltres el fi d'any no el celebraven mai. I aquest any m'han vingut tots a casa. Que maco. Tots. I ho hem passat molt bé. Després la joventut, perquè jo sí que tinc... Bueno, canalla, des de 22 hasta 11...
els grans em van anar de festa després del reïm, però és el primer any, vaig estar molt contenta, la veritat. I també una mica pujant, o sigui, jo dos dies vam anar a Girona, a casa d'un fill, i el rest a casa. Però sí, i més a més aquest any, o sigui, les feines, que tanta feina tenien, no, perquè m'han col·laborat molt, ho vaig fer abans d'hora, i bé, bé, molt contenta. La veritat que aquest any, podés a l'any que hi estar més contenta. L'any que ve, Déu dir-ho. Déu dir-ho. Amb la meva tos corresponent, però bé...
Però bé i contenta. Saps que era una de les preguntes que tenia anotades? Si celebraveu el cap d'any o no. Perquè jo almenys, els meus avis, sí que eren molt més grans que vosaltres, però no els celebraven mai perquè sempre deien, ai, és que estem molt cansats a les 12 ja.
És el que ens passava a nosaltres. A veure, nosaltres sols, tots dos sols, mai havíem... O sigui, jo sí, jo veia el raïm, o sigui, les campanades, però el meu home dormint. Jo no menjava, és que ni comprava raïm. Però aquest any, sí, clar, aquest any han sigut... Ha sigut un cap d'any com cal. Complet. Complet. Per molts anys. Sí, però vull dir que jo abans, li deia a l'Aurora, a casa dels meus pares, allà se celebrava molt. Llavors vaig estar molt contenta perquè vaig recordar una mica la meva joventut.
Que bé, que maco això. Sí, molt maco, ho vaig passar molt bé. Virgínia, tu ets a celebrar cap d'any? A veure, jo el cap d'any el celebro sempre aquests últims anys amb el papa. Perquè jo tinc el papa, que és molt gran, viu sol, i llavors la meva germana i jo, a part d'una cosina que viu al poble i està pendent d'ell, doncs cap de setmana sí, cap de setmana no, ens perdim les vacances i el passem amb ell. Llavors el cap d'any sempre, sempre el passo amb el papa.
Molt bé. Que bé, que maco. Molt bé. I la Maria Pilar? Jo la Maria Pilar sempre, per Nadal, sempre anem per Nadal i Sant Esteve a Lleida. Amb els meus fills, el meu nebot, la meva germana, i sempre el Nadal és Lleida.
I després, al cap d'any, jo la veritat és que es fa... des que estic sola i els meus fills també són grans, estic sola i no els celebro. De fet, lo dels reims no me'ls he menjat mai perquè no m'agraden i sempre no... i bueno, com cada dia, a les deu i mig estic al lleu.
I no, no ho he celebrat, però els meus fills estaven esquiant. Molt bé. Els dos van marxar a la casa que tenen a fora. Jo no vaig voler anar perquè ni esquio ni... I molt bé, la veritat. Em trineu. Uns Nadals, doncs, normals.
Molt bé. Et puc dir una cosa? Sí, endavant. No, és que jo he estat sola al cap d'any, o sigui, la nit veia allà, i jo no he deixat de menjar-me els raïms, però me'ls vaig menjar a les 11 i mitja, perquè m'agradava de dormir a les 11. I va a les 11 i mitja. Va per delante, va per delante. I estava sola. Sola. Sí, sí.
I a les 11 i mitja l'Aurora ja estava menjant els raïns. No, jo vaig menjar els raïns, a poc a poc, traient. No tenia llavor, però tenia pen, me la vaig anar traient, m'anava mirant la tele i pensava, el que va portar l'entra va portar l'entra. I quan va arribar l'hora vaig mirar el que hi havia, que no m'agradava gaire, el normal és que em quedi dormint, com ahir, que va començar el del Quim Masferrer i volia veure, i no vaig veure res, vaig quedar dormint, però bueno, callo, que encara falta el Felipat.
Parleu. Ui, el Feliu, parleu, parleu. Parleu. Però toca a tu també el Feliu, home. El Feliu és molt cavaller. No, no, no. Respectu a tothom. És molt respectuós. Respectu a tothom. I tothom té el seu dret a parlar.
Si jo no parlo, doncs no parlo. Però algunes que jo me les agafo... Ben fet, ben fet que fas. Virgínia, és l'únic home de la tertúlia, llavors, clar, el cuidem moltíssim sempre. I ell també ens cuida a nosaltres, eh? Sí, ja pots pensar. I t'on? Va, falliu. No, nosaltres, bé, el Nadal vam estar la meva senyora, el meu fill, el petit, i jo, tots tres, perquè els altres van anar cadascú a casa seva.
I bé, vam estar allà, vam menjar jo sense sal i sense sucre, l'escudella, l'escudella, i a darrere el pollastre rostit. Vas fer bondat, vas fer bondat. Sí, això sí. Aigua, res de cava, res de vins, no, aigua, aigua pura, que és la més bona. Ni una miqueta així de cava. Ni una mica, no em veig bé, no, no, res. I bé, i a darrere torrons.
Sense sucre. Ah, això mateix. Sense sucre. Feliu, una pregunta. Però jo vaig comprar pel meu home, bueno, i per mi també els menjo, sense sucre, però per mi que és mentira, eh? Perquè dos ho són, eh? Jo molts vaig menjar. Dos ho són, eh? Perquè jo em vaig comprar, cada any em compro...
Potser porten menys. Porten menys sucre. Això és com la Coca-Cola Light, no? Deus fer el mateix. No, la Coca-Cola Light no porta sucre. Res de res? No, no porta espartamo, encara és pitjor que el sucre, però molt pitjor perquè és un verí i de Light no s'ha de prendre res.
És el que anava a dir jo. Jo vaig llegir-ho, això, també, que les coses que no porten sucre són pitjor, perquè porten... Molt pitjor. Sacarosa. Sí, porten altres ingredients. No, portaven allò que es posava abans. Sí, sacarina. La sacarina, cantaven sacarins raduclores.
Porten uns editius que no sabem si són millor o pitjors. Sí, sí, que ho sabem, que són pitjors. Ara el feliu pens tant que ha estat menjant tot el Nadal torrons sense sucre. Encara en tinc, encara en tinc, sí. Perquè quan és l'hora, el meu fill, el petit, me'n talla un trosset perquè no em passi. I em vigilen.
Jo dic que ja me'ls menjaria, no te'n toquen més. Com te'n cuiden, eh? No te'n toquen més, doncs no me'n toquen més. A mi m'és al revés, Feliu, com estic sola, estic assentada mirant la tele i faig així, torró. I com no tinc el meu marit, que sempre li deia, Esteve, porta'm un trosset de torró. Doncs ara me'n vaig aixecar, em vaig al lloc, tallo el torró que vull, me'l menjo assentada. Però ja està, vull dir no. I ja dic que el dia Sant Esteve...
Què vam fer? Ah, no, vaig menjar. Per Sant Esteve vaig menjar una truita de mongetes i amb una mica de pollastre a la planxa. Ah, carai. No ets a menjar canelons, doncs, per Sant Esteve. No, no. Saps que no ha sigut una cosa que mai m'entusiasma, els canelons. A mi sí. A mi m'encanten. A mi m'encanten.
A casa els deien bons bons i se'ls menjaven perquè se'ls menjaven... Els menjo del cap d'un tinyós. No, no, jo dic no, no, no, no m'han dit mai res. Això que la pasta m'ha agradat sempre molt, però... Si et diguessin alguna cosa els canelons, jo la veritat... Quin susto. M'espantaria. Però abriant que diuen que parlen, eh? Que diuen menja, menja, menja. Que tan boig que són.
De la bona pinta, qui fons. Sí, sí, sí. I el dia de cap d'any vam estar amb la meva senyora, tots dos, jo, el Miquel, el meu fill, vam veure per la televisió les dotze campanades, que feia anys que no ho havíem vist. Van estar molt maques. I em van agradar molt l'assumpte dels drons i tot aquell. Això ens va quedar molt bé. I l'endemà a dormir, bueno, les dotze a dormir, a la que van acabar l'última campanada, tots a dormir...
I ja està. I el dia de cap d'any, doncs, mira, normal. El que sí que vam celebrar va ser el dia de Reis, que ens vam trobar tots junts, amb els fills, tots, i les joves, i els joves, tots plegats. Joves, eh, amor.
S'ha de dir tot. I també hi havia una parella que va venir, germana de la meva jove, que van venir del Brasil i van estar aquests dies, i vam estar tots junts allà parlant amb brasilenyo i parlant amb anglès. I tu parles anglès? No, gens, no en sé res.
Però això jo escoltant, només escoltant, com sempre faig, escoltant. A vegades en devien dir alguna cosa, però jo els hi vaig dir que molt bé, que molt bé. Yes, yes. Feliu, jo et guanyo. Perquè jo a la celebració del dia de Nadal, i el dia del Tio, tenia el meu gendre, que és Malàcia, i la meva neta,
La neta, eh? Sí, sí. Bé, la neta no, el germà és més gran que la meva filla. És italiana. La meva besneta és italiana. I en què parla? Li he enviat el cabell fort, perquè fa quatre anys...
Perquè la tingui allà i vagi aprenent el català. El cavall fort. Jo el llegia de petita. L'Ecocafera i el cavall fort. I jo a casa sempre. I amb el Teo, que té 12 anys, ja fa anys que el té. I el pato fet. I el pato fet. Tu també el llegies, sí, Virginia? Sí, sí, i tant. I ara té la Lola. La Lola també l'hi vaig fer. I a la Liga, que està en dic, ui, que no l'hi he fet. I té una besàvia, que és de l'Alguer. I...
I quan va la meva filla, que hi va molt sovint a Sardenya, l'àvia sempre diu, parla'm el català, que el meu marit em vol parlar el d'aquí i jo vull parlar el català. I amb ella tenen traducció directa. Perdona, Aurora, i el teu gent entre Malàcia i els italians, en quin idioma van parlar? No, no, no, el català. Ah, sí? Tots saben el català? Tots parlen el català. D'acord.
La gràcia és que el meu net de 12 anys, fins ara que ha estat al col·legi normal, ara ja està a l'institut, la professora d'anglès li deia a la meva filla, amb silenci, el teu fill em rectifica l'anglès.
Perquè el parla millor ell, perquè l'ha parlat des del llit, des de la cuna, des del bressol. És que són esponges, quan són petits. Sí, sí, sí. I aquesta petita de 4 anys va a escola d'anglès, parla l'italià amb el seu pare, el castellà amb la seva mare, i quan va la seva àvia, el català amb tots, perquè ara aquests dies que ha estat a casa d'un i de l'altre, parla el català amb tothom.
Ostres, sí que paga, no? Sí, sí, sí. Aviam, tinc aquí al meu davant un poema. Ai, preciós. És un poema de Nadal, del Feliu, eh? Sabem que anem tard, però clar, ja ho hem explicat abans, que no vam poder fer-ho quan tocava, no? Llavors, si el Feliu el vol llegir ara, endavant. Nadal, com vulgueu, mira. Diu, Nadal 2025.
Diu, ja veig de nou l'albada. La nit ja és espessada. L'infant juga als braços de la mare. No somriu gaire amb el món que veu. Moltes esbatossades sempre esbrallen. Hi haurà algú? Quasi segur. L'infant quegeu entre la palla.
Molt bé. Molt maco. Molt actual. Feliu que sàpigués que a casa meva està a l'aparador del bar on sóc sentada com primera...
Mare de Déu. Paraula, eh? Jo tinc també el de la tardor pensat. Mira, volia fer-te una foto avui, perquè me llegeixis on te'l tinc. Gràcies. L'has de fer i el proper dia ens ensenyes. No, no, te'l faré perquè el tinc que llegeixi. Ai, no sé si l'hi trec, que ja hi trec el de nedar. Feliu, m'agrada molt. No, per ella, per ella. Ah, bé. Clar.
Feliu, què t'anava a dir? M'agrada molt i especialment m'agrada el moment en què dius no somriu gaire amb el món que veu i connectant una mica això us volia preguntar si teníeu desitjos per aquest 2026 hem començat l'any
carregats de males notícies. A mi un desig que m'ha acabat de vindre ara és deixar el tram mut i leg, amb un racó. Ah, mut i leg. Home, home, mut perquè no pugui parlar, perquè quan es posa a parlar s'inventa el que està dient i allà ho treu i demos en guard que, escolta'm, el de Groenlàndia ja és per tirar el barret al foc.
Jo cada vegada que surt me'n poso malalta. Diuen, és que no cal veure les notícies, però és que si no estàs a la notícia no saps el nom, no saps com va. Ja, mira, el Trump, abans de saber que era el president dels Estats Units, quan el veia a la tele ja no l'aguantava. Saps que jo que era una persona que em feia rebuig. Una cosa tota rara. I l'altre dia, no sé, potser l'heu rebut, perquè jo l'he rebut per internet,
una frase de la seva mare, de la mare del Trump, quan era més jove, que deia Déu vulgui que el meu fill no entri mai en política. Imagina't. Això la mare. No l'he vista, però ja... Les mares estaven el que tenen a casa, suposo. Quan era jove, la mare, Déu vulgui que faci el que vulgui, però que no entri mai en política perquè ho farà tot malbé. Aquesta era la frase. I bé, la deia aquí dintre. O sigui que...
Per tant, desitjos del 2026, deixar ser qui muta el Trump, l'haurà de dir això. És parlar, per no callar, perquè això és impossible. Però jo, de l'OTAN, ja hagués dit alguna cosa, perquè si no és un...
un conglomerat de països que no estan parlant, ni s'estan posant el que hauria de fer, perquè, escolta'm, vindre a un lloc i pim-pam i ja està, això no és llogic. És una barració, el que està passant. I cada vegada que parla, per dir-la de més grossa, que et fa tremolar. Sí, sí, sí. És que és així. És així, és així. Feliu, desitjos del 2026?
Ai, que es trobem tots bé, salut, i tirar endavant. I no mai quedar-nos enrere, al contrari, tirar endavant. I ja està, això és tot el que desitgem. Coses estranyes, no. Simples, no van a venir. És lo normal. Tots aquests, aquest enrere, tota aquesta colla,
No se'n recorden que ho han de deixar-ho tot. Tot. El dia de demà no quedarà res. Aquest home... D'ells, ells no quedarà res. Aquest home, de la vegada que ja va ser president, ho hauria tindre tot rumiat. Perquè quan va fer l'entrar tots els seus seguidors allà... Al Capitol. Al Capitol, allò ja va ser una vergonya mundial. Ja va ser horrorosa. Allò ja hi ha hagut que acabar.
Però quants n'hi ha hagut d'aquests dictadors, perquè són dictadors, que han sortit amb el sufragi del poble? Sí, i tant, i tant. Quants n'hi ha hagut? Mira, el Putin, el Hitler... Ja ens anem cap a la política, eh, nois? Per tant, deixem la política pels polítics, que són els que hi entenen. Però felius, nois?
A mi la política ni en va ni en bé. No em vaig endavarellar amb ningú perquè no sóc de res. Jo sóc de Catalunya i amb això ja en tinc prou. Però vull dir-te que el que m'agrada és saber on estic i què pot vindre. Llavors no és patir per això perquè no saps com acabarà. Aquest és el problema. I quan el sents parlar ja dius aquesta persona no. I el pitjor no és ell sol, sinó són la camarilla que l'embolsa. Això és el pitjor. Sí.
Seguim amb la llista de desitjos. Que si no, tenim aquí... És que clar, entrem en política, ja sé que us encanta, però... Entrar en política seria discutir amb l'altra persona que per fer-la creu que tu estàs creient. Això és política, però comentar el que passa a la vida real no és política. Sí, dona, ja ho sé, però home, estem aquí... No, no, si tens tota la raó. Va, Mària Pilar.
El meu desig seria que la gent comencés a deixar de mirar cap a fora i mirassem cap a dins, cada un per implementar allò que és important a la vida, la pau, l'amor, i comportar-nos d'una manera implementant els valors que són la confiança, la compassió, la bondat, el sentit de justícia, la tolerància...
respecte, respecte molt de respecte a la nostra pròpia vida implementar-ho a la nostra vida i no mirar cap a fora veient el que fan els altres perquè això no és important el món l'hem de canviar nosaltres primer ha de començar per nosaltres
Sempre, sempre primer. I si tu no canvies i no vols, si vols pau, posa pau a la teua vida i no t'enfadis, no cridis, respecta els demés. Exacte. Això és lo normal. Si vols amor, estima a tothom. Intenta estimar a tothom. Digue-lo. I tant. Des del respecte i la tolerància. Toca els cap.
Maria Rosda, sisplau, si pots no tocar el cable. No, no passa res. Jo també ho faig de vegades, però llavors has fet molt de sorollets. Doncs aquest és el meu desig. I és el que implemento jo a la meva vida i el que desitjaria per tota la humanitat. Deixar de parlar d'alguna cosa que no té importància com és el que passa fora.
Per tant, centrar la importància on s'hauria de centrar i mirar-se el mateix. Amb el canvi interior. I alimentar-se el mateix. Exacte, i aquest canvi interior que ressonés després amb tot el que t'envolta. La Virginia, desitjos del 2026. A veure, aquí ja se n'han dit.
Nosaltres som persones i com a persones vivim amb societat i hem de saber viure amb societat. I tant. En aquests darrers anys estem tirant passes enrere però d'una forma espectacular que realment és preocupant.
els polítics haurien d'ajudar que això no passés. I amb el que explicava abans l'Aurora, per exemple, hi ha personatges en aquests moments que fan por. És important escoltar-nos, escoltar-nos,
una mica més d'empatia, perquè en parlem molta, però només acaba sent una etiqueta, el respecte que ja s'ha comentat, escoltar-nos quan parlem, perquè les persones cadascú tenim un punt de vista, una manera de veure la vida, però escoltar amb respecte, perquè si tu t'escoltes i fas l'esforç d'escoltar, segur que som capaços, perquè ja ho hem demostrat moltes vegades,
que hi trobarem punts d'acord.
però les normes amb les que ens dotem nosaltres mateixos permetre o deixar o que estigui passant com està passant ara, doncs que hi ha, i dic els polítics perquè a més a més són els que regeixen el món, i més aquestes grans potències, exactament, doncs no donen l'exemple, no donen aquest exemple.
I clar, és preocupant, no? A vegades quan estàs a casa dius, ui, quina por, no? Una mica. I sempre, jo, una cosa que també sempre parlava amb els nanos, no? Perquè clar, jo com que he estat mestra, doncs hi havia moltes estones de xerrada, no? He dit, abans de fer una cosa o de dir una cosa, penseu si a vosaltres us agradaria que us la diguessin o que us la fessin
abans de fer-la o de dir-la una cosa que t'ensenyen a la primària i que molts haurien d'aplicar avui en dia exactament, però clar, és aplicar-ho tota la vida tota la vida
I també saber que els teus actes tenen conseqüències, que les teves paraules tenen conseqüències. Exactament. Però m'han tratat amb una espiral una mica... Tòxic, no? Sí, sí. Perdona, jo crec que tot depèn de la ignorància de les persones. Perquè a vegades fan una enquesta i pregunten una cosa òbvia, que jo no dic el personatge ni dir res. No, qui és, qui és? Jo penso, mare meva, on estem?
I també potser de la poca ètica, no? De la gent? No, jo no ho sé. No ho sé. S'hauria de fer menys matemàtiques, trobo, a l'escola i més ètica. Sí, totalment d'acord. Ètica, filosofia, música... Exacte. Hi ha matèries... Amb la música estan ara activant-se, eh? I llegint bons llibres. Ara toquen la guitarra... Llegi molt. Molt.
i agafar aquesta mirada aquest pensament crític i obert i que quan escoltes alguna cosa o algú que parla d'algun tema perdó doncs
No creures tot fil per randa, el que es diu o el que es llegeix, sinó, perquè no tothom sabem de tot. Llavors és buscar informació, contrastar, contrastar i no creure't el primer que et diuen. I per això necessites un esperit crític.
La ma i te va. Però per això s'ha de tindre un mínim d'educació de tota mena, eh? Perquè si vas a la baliga balaga i surt un que... Bueno, és igual, tallem-ho.
Aurora, l'Aurora sempre té alguna cosa a comentar, eh? M'encanta. Sí, perquè m'agrada estar al món. La Maite, de Dutxos del 2026. Bueno, el que deia una mica el Feliu, sí, i la Maria Pilar, sí, escoltant-se, sobretot molta salut pels meus, principalment pels meus i per mi també, si pot ser.
A veure, sincerament, els altres no els coneixo, que Déu em perdoni, eh? Però, i Pau, i Pau, el que diem, que és molt difícil. La Pau és impossible perquè és el que diem, estem mirant pel món i cada vegada hi ha més problemes. Però, sincerament, egoistament, eh? Ja parlo egoistament per l'edat i pel que sigui. El primer, Pau, i salut per casa meva.
A casa meva vull dir tota la meva família. Tot l'entorn. I sincerament, i que segueixi, jo ja et dic, que segueixi com està, ja m'hi conformo. Com sempre a la vida hi ha alts i baixos, hi ha problemes, perquè això és un gràfic. Jo sempre dic que la vida és un gràfic. Puja, baixa, mai és línia recta. Mai, a la vida. No hi ha cap persona que pugui dir això és línia recta. No, no.
Vols un exemple de riure? Estàs molt bé il·lusionada, tan bé tot, obres la cafetera i et quedes molt mal. Bueno, per exemple, mentre no t'exploti la cafetera... És humult, eh? Perquè llavors et dius, jo el cafè, jo el cafè. Bueno, aquests petits problemes no són problemes. Jo procuro que els petits entrebancs, perquè això no són problemes, són entrebancs, passar-hi... I sincerament, soc bastant...
Si no m'atabalen i no m'emprenyen, la paraula... Soc bastant pacífica. Soc una persona pacífica. I que m'aixeco al dematí i dic, mira, fa bon dia avui. O no fa bon dia, m'és igual. Però estic viva. I puc sortir amb les meves possibilitats. Jo soc molt conformista, ja ho sabeu, ja ho coneixeu. I tant, ets magnífica, nena.
Mira el que et diuen. No, gràcies. No, és veritat. Gràcies. O sigui, jo em conformo... Mira el que et dic, perquè a vegades parlem amb el meu marit i diu, sí, és un metge... Bueno, a veure, miracles no n'hi ha. I no hi crec, amb els miracles. Jo no hi crec, ja. O sigui, no.
com en castellà, en virgencita, que me quede como estoy. Ja està, ja no dic res més perquè... En castellà, que me quede como estoy, no peor. És veritat, Maite, que ets molt optimista. Sí, ho intento. Ho he sigut sempre, des de petita. Si no, no seria com sóc. Tens raó, Maite. No hagués casat, no tindria fills, i la vida... Seria diferent. Seria molt diferent.
Va, ja per tancar el Nadal. M'agrada molt perquè tots heu demanat coses que no són materials. I no sé si us vau fixar, però a la plaça de l'Ajuntament, que vam posar aquell arbre tan gran, el veu veure que era molt maco? Sí, sí, ja el lletrego. Sí, exacte. I hi havia desitjos penjats a l'arbre de nens petits de diferents escoles de Vilassar de Mar que els havien escrit, no? I vaig estar voltant per allà, i vaig estar mirant i llegint. I què posava? I els nens petits...
Com vosaltres exactament demanaven. La pau al món. Salut pels meus. En sèrio? Treure bones notes. Coses tot que no eren coses materials. Llavors, no sé, m'ha fet molta gràcia també. I hem d'aprendre molt dels meus. Sí, és que realment... Moltíssim.
Va ser molt maco aquell arbre, va estar molt interessant. Jo vaig veure... I els dies algun li deies, doncs mira, té raó aquest nano. És veritat. Jo vaig veure que ho penjàvem, però no ho vaig llegir. Llàstima. Doncs l'any vilent, llegiu-lo, perquè jo crec que tornaran a penjar. Bueno, espero, perquè és una iniciativa molt xula, jo crec. Sí, jo estava assentada un dia esperant-la amb ell i vaig veure...
Homes, sobretot, relativament joves, que anaven i penjaven i pensaven. Jo canalla, jo vaig veure canalla que ho penjaven. Però vaig pensar que eren adornos, no vaig pensar que eren... Jo ja ho vaig veure tots penjats i vaig veure un rato per voltant i llegint-ho.
Molt bé. Hi ha opinions que, clar, les acceptes, hi ha altres que no, però penses que tot aquell que ha penjat un paperet allà, ell ho sent, allò, si no, no ho hauria penjat. Ho poses maco, això. Llavors et dona una idea de lo diferent que som tots. Sí, sí, de la diversitat. Sí, sí, sí.
Bueno, hi ha d'haver diversitat, ja està bé. Aprofitant que tenim la Virginia aquí, us volia preguntar també, com ella és la regidora de gent gran, i al poble hi ha diferents activitats per la gent gran, jo sé que la Aurora i la Maria Rosa...
I no sé si ara la Maite també o la Maria Pilar, no sé quina de les dues era. Qui va al Club de Lectura de Vilastada? Jo de tres. Ah, sou quatre a l'Àstia Neu. Tu també, eh? Ah, pensava que estaves dient que sí. No tinc temps, encara. No, no, no es tracta de tindre temps. De buscar-lo. Ui, sortiràs d'aquí que voldràs anar al Club de Lectura, t'asseguro.
Home, sempre m'ha fet gràcia, eh? No dic que no, eh? És que em sembla que hi ha moltes persones, no crec que sigui vostè expressament, però... Ah, pots tractar de tu, eh, sisplau. I les de col·legis les pago. Això és brut, es deia.
Escolta, jo, per exemple, m'agrada perquè no es parla de res. Es parla només del llibre i per ordre. Eh, Maite? Comencem per la dreta, que cadascú dona l'opinió del llibre. Opina, fa la seva opinió del llibre. Això mateix. I no es parla de res més, que no hi hagi una idea equivocada del que ser. Ens ajuntem moltes dones que no surti algun altre tema. Mai. Mai. Sempre es parla del llibre. Molt bé.
Com ha de ser, no? És un club de lectura. Jo sóc de tres, eh? I ella també. Aviam, què més? Llavors, esteu al club de lectura alguna activitat més del poble? L'aula universitària, som sòcies. I anem a les conferències. Molt bé. I què s'hi fa, ja? Per la gent que no ho sàpiga.
No, depèn, perquè et donen un tríptic que et posa a la conferència que toca el dia aquell, llavors, si t'interessa, hi vas. Va haver una que era molt senzilla, jo m'ho vaig passar genial, va venir un noi, un pagès, que era apicultor, i ens va explicar tot allò de les abelles, i va ser interessantíssim. Jo m'ho vaig passar genial, i ja està.
Molt bé. I algú altre que també participi en alguna activitat del poble? Jo faig xicum, que em penso que és el centre... Bueno, em penso que no és el centre Rosa Maria Carrau. Sí, és l'aula. Aquí és l'aula. Ah, doncs això. Jo allà em vaig apuntar a fer xicum. Volia fer xicum o l'editació i al final només hi havia una plaça de xicum.
T'agrada, sí? Sí, està bé. Jo em vaig apuntar a xicum, però per mi era una mica fort. O sigui, ho vaig tenir que deixar. I ara hi vaig apuntar-me a ioga terapèutic, però no em van acceptar perquè no hi havia places. I ara, a veure si l'any que ve, no sé si al setembre em sembla que tornen a... m'agafen, perquè és el que m'interessa més. Jo sempre he fet ioga, però va arribar un moment que els exercicis, segons quin tipus d'exercicis, no em anava bé.
No, no que em costava, que em feien mal les cames. No, o sigui, a veure, jo no puc fer, no puc forçar el que tinc, perquè llavors em puc fer mal. Sí, no val la pena. No, una cosa és activitats, llavors el que faig és a casa el que puc.
O sigui, ho faig a casa, però vull anar-hi perquè sí, sí, m'interessa, m'agrada, m'agrada, però a veure si hi ha lloc al curs que ve. Però, xicum, vaig començar, eh?, vaig començar, però ho vaig tenir que deixar, perquè jo no sé estar-me quieta mentre els altres, o sigui, que m'ho deien, eh?, doncs no facis això, però jo no ho sé.
Jo veure la gent que ho feia, intentava fer-ho jo. I no, no he pogut. Però bueno, i el club de lectura i venir a la ràdio. I si em puc apuntar més coses, m'apunto tot el que hi hagi. Tinc les meves possibilitats, perquè temps tinc. Fantàstic. Estic jubilada i tinc temps. Aquesta pregunta és per la Virginia. Hi ha moltes activitats per la gent gran?
Hi ha moltes activitats. Ara, no de ioga, però una que pots preguntar, que començarà perquè faltaven places i hi havia gent en llista d'espera que començarà al local de la plaça Carles Tries, relacionada...
Però on és això ara? Ara a la plaça del Barat. Anar cap al Barat. Doncs en començarà una i després... De què? Està relacionada amb tot el que és la... Mobilitat. La mobilitat. Penso que per allò que has explicat, pots preguntar-ho, eh?
I quan comença, dius? Doncs començarà ara al febrer, començar a mes de febrer. Ah, sí? Sí, sí, sí. Ah, doncs on t'ho pregunto? Aquí, a Can Visa. Ah, d'acord. Bé, a Can Visa, a la Sala Calvany. Sí, sí. A la Sala Calvany pots preguntar. I després estem preparant una altra, però que serà una prova pilota, a veure com funciona, d'art teràpia. Què és això?
quan ho tinguem més lligat amb la professora que ho està tirant endavant, us informarem. A teràpia. A teràpia. Bé, la paraula...
Tenim el Feliu que se'ns adormi, és que l'anava mirant. Feliu, no t'adormi, si us clau. Estava procurant no riure jo, però sí que ho dic. Per això hi som, per riure. Feliu, escolta'm una cosa. Tu no fas activitats? Jo, el meu ha sigut sempre la coral. És veritat. Vaig entrar als 16 anys a l'escola Cantòrum de Quibilassà.
i des de llavors que no ho he deixat. Quatre dies. Ho he fet sempre a la coral. Després, en el Pirinaic, també he fet bastanta cosa, xerrades, enraunades, a part arqueològica, que m'agrada molt, i, en fi, he col·laborat amb aquestes coses. Molt bé. No és que en sàpiga massa, però mira...
Col·lavoro així. Els 16 anys, el mestre de música, que era mossèn Joan Rebull, va venir a casa i diu, que deixeu venir el vostre noi a cantar a l'escola? Diu, sí, home, clar que sí. I des de llavors, que no ho he deixat. He passat de tot.
hi ha hagut moments que s'enfonsava, hi ha hagut moments que s'ha ressuscitat. I ja se sap, és el que passa amb els anys, amb aquestes corals, hem agafat gent nova, d'altres hem marxat, i ara, doncs, dels...
que vam fundar la Coral Anglantina, sembla que quedem dos, dos o tres. Els de més ja tot, ja fa 40 anys que es va fer la Coral Anglantina. Esteu molta gent ara? Uns, cap uns 30, aproximadament. Vint i pico, trenta, tenim un mestre de música que ens ve, que és de Badalona,
que ens ensenya, ens fa practicar, i fem dos cops a la setmana, el dilluns i el dimecres. De dos quarts de vuit, tres quarts de vuit, fins a les nou, un quart de deu del vespre. I allà ens trobem, ens fa fer exercicis primer, per la respiració, per tot això, i llavors, apa, escales amunt i escales avall, i que no ens fumem de cap.
Això molt important, eh? Sí, sí, clar, has de tenir... Jo tinc aquesta veu així fònica, però bueno, cadascú té la seva veu, no hi puc fer res, eh? I això és així. Ja dic, havia participat també, a aquella època, en el patronat, també havíem fet pastorets, havíem fet comèdies, havíem fet moltes coses, però, clar, ja m'ha passat.
Ja no tinc l'edat d'anar a fer. Ara vaig als Pastorets Cantats, que va ser un musical que vam portar junt amb la coral de Badalona, perquè a ells els hi faltava gent i a nosaltres ens faltava experiència. I entre tots, totes dues corals, vam dur aquests Pastorets Cantats, un musical. I la veritat, jo aquí vaig fer de Pastoret Mut.
Perquè no tenia veu, vaig quedar... Tenia de fer de soldat romà... Mira, mira, ho escolteu. T'han mentit de dalt a baix, que ho sapigues. Jo el 25 vaig a cantar les Nadales a passar a l'església. Estava afònic perdut, això és veritat, estava molt afònic. Però que sàpigues que el 31 totes i tot...
Estaven a coco a la nit. Allà, vinga, vinga. Mira, m'havia apuntat molts conceptes, eh, Marc? M'havia apuntat molt. Van de bons, però són uns tremers. Però a mi en Feliu avui m'ha cautivat. O sigui, mira, veus-ho, això? Tots els conceptes que havia apuntat al result, m'ha encantat el de vam rebre les joves i els joves. Jo també. Aquí ja m'ha pogut, en Feliu. Ja m'ha guanyat, en Feliu. Ja m'ha guanyat.
Escolteu molt bé aquesta tertúlia, eh? Virgínia, què t'ha semblat? M'ha encantat, m'ha encantat. Sí, sí, tant. Aquestes bones... Sí, sí, que tornaré, que tornaré. Avui s'han tallat, eh? Virgínia, avui s'han tallat, eh? Perquè normalment van...
Home, doncs si s'han de tallar per mi, no vindré. Pensa que només faltaria. Una tertúlia és molt lliure, perquè aquí sempre diem parlarem, però d'allò que em dic parlarem, després acabem no parlant de res. I han anat passant, passant, passant. Però està bé això també. Si puc afegir una cosa, li volem donar les gràcies a la Maria Pilar, que avui és el seu últim episodi. Jo a vosaltres, a vosaltres. Per tot aquest temps...
i per acompanyar-nos i sempre jo vosaltres sobretot per això he vingut presencialment perquè estic agraïda de l'espai aquest que he compartit amb vosaltres i que em vau oferir i encantada acomiadam també dels oients
Espero que la meva intervenció els hagi interessat. Segur que sí. Maria, Pilar, torna com vulguis. La trobarem molt a faltar. Sempre, sempre, sempre amb positiu. Que això és el més bo que hi ha. Sempre. Sempre amb positiu. Exacte.
Mira si és positiu, que fònic i tot va sortir els pastorets. El director li va dir, queda't tu. Jo vaig fer de pastoret mut. Sí, sí. Mira, estem en horari protegint, no puc dir què vas fer tu. Mar i companyia, moltíssimes gràcies. Que vagi tot molt bé. Moltíssimes gràcies. Gràcies, que vagi molt bé. Gràcies, Virginia, per venir. A vosaltres, per convidar-me. Una pausa i arribem a les 12. Temps de notícies amb Joan Escofet i arriba la imatge, ets tu.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis.
També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps. Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor.
Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Les notícies de les 12.00
El Consell Executiu de la Generalitat aprova avui la compra dels terrenys esportius que la Universitat de Barcelona té a l'Avinguda Diagonal per un total de 135 milions d'euros. Es tracta d'un espai de més de 10 hectàrees on s'ha de construir a partir de l'any 2030 el nou campus clínic. La universitat podrà mantenir l'activitat esportiva fins al moment que comencin les obres. Es tracta
d'un pas més en el camí per fer realitat el nou Hospital Clínic, un projecte de país que costarà 1.700 milions d'euros i que neix per ser un autèntic eix sociosanitari i científic de referència al sud d'Europa a partir de l'any 2035, que és quan es posarà en marxa. Tot i la renovació, tot i l'ampliació de l'Hospital Clínic,
El director del Clínic ha volgut deixar clar que l'edifici actual no desapareixerà i mantindrà activitat assistencial a l'Eixample de Barcelona.
Hores d'ara segueixen tallades a la circulació algunes de les vies que els pagesos han vingut bloquejant aquests dies per protestar contra els acords entre la Unió Europea i el Mercosur. Són la P7, en el tram entre Borrassa i Vilademulls, i la C16, en el tram comprès entre Cacerres i Berga, que ara trigaran a normalitzar-se, ja que cal condicionar l'asfalt.
per obrir-la a aquestes vies al trànsit el més aviat possible. Després de cinc dies de mobilitzacions, la pagesia va aixecar ahir els darrers talls. Ho va fer després que els seus representants es reunissin al Palau de la Generalitat amb el president Salvador Illa i que aquest ratifiqués els acords adquirits pel conseller d'Agricultura Òscar Ordeig, els protagonistes del col·lectiu Revolta Pagesa,
van sortir i van dir contents de la trobada amb el cap de l'executiu català.
T'ho venim explicant també des de primera hora. La Policia Nacional i l'Armada Espanyola han interceptat un mercant que transportava 10 tones de cocaïna i l'han interceptat a 535 quilòmetres de Canàries. La droga viatjava amagada en un carregament de sal i és amb aquestes 10 tones la quantitat de cocaïna interceptada més elevada mai.
a alta mar en àmbit europeu. Els agents del grup especial d'operacions van abordar la setmana passada el vaixell en aigües de l'OCDE Atlàntic procedent del Brasil amb destinació a Europa. Van detenir els 13 tripulants. La sala al mercat es va haver d'avançar perquè diferents llanxes ràpides s'hi anaven acostant presuntament per traslladar la droga de lloc.
La justícia suïssa ha enviat a la presó el propietari del bar incendiat, on van morir 40 joves la nit d'aquest any. La policia ja el va detenir la setmana passada, juntament amb la seva dona, també propietària del local. Ara la justícia albètica ha ordenat 3 mesos de presó provisional.
davant el risc de fugida de l'acusat. Mentrestant, la investigació segueix avançant per escatir la responsabilitat penal de la parella. Tots dos estan acusats de delicte d'homicidi i de lesions imprudents. L'home havia reconegut davant del jutge que una de les portes del recinte, una de les portes del bar, estava tancada amb clau en el moment de l'incendi.
Segons les darreres investigacions, si la porta s'hagués pogut obrir s'haurien salvat la majoria de les víctimes. I és que 34 dels 40 morts van morir atrapats mentre intentaven sortir. Nosaltres us ho deixem aquí. Més informació en el nostre crònica a partir de la 1 en punt. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres ho és cada dia. Vilassada Mar.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 0-12? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Històries de Mar i de Dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Com està?
Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor. Invictes és un servei d'inclusió social que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles per tota la vida. El servei se centra en tres àmbits d'actuació. L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident recuperi l'estat emocional i l'autonomia. L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores. I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu per aconseguir un entorn integrador i inclusiu.
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat, Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
12 i 6, gairebé 7 minuts del migdia, enfilant l'última hora de l'edició d'aquest dimarts. Un dimarts en què, com sempre, alternen presència a la ràdio, la Isabel Caparrós amb la imatge. Ets tu, el món de la moda. I la Montse Martínez des d'Àdic Badalona, centre que tracta de tot tipus d'addiccions. Avui el torn és per la moda, per la Isabel, la que acaba d'arribar d'Itàlia. Jo crec que s'aniria a viure allà, finalment. Isabel Caparrós, bon dia, bona hora!
En Farllura. Bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé. Que no has anat a Milán? No, encara. Aviat, eh? Però encara no. Què vol dir que encara no? Encara no. Ara anirem per la propera col·lecció Primavera Estiu, però encara no. Clar, però quan, més o menys?
Finals de febrer. Això és ja? Ja. I ara la gent com sàpiga el nom de la convidada dirà, hòstia, ara ens hem fet aquí una embolica. Què passa avui? Que no és dimecres avui, no és dimecres. D'aquí 24 hores tornarà a estar aquí. La Isabel se'n va viure a Itàlia i la Marta Madia a la ràdio directament. Marta Madia, bon dia, bona hora!
Hi ha una bruquileta infiltrada. Una bruquileta. Tenim mitja quin bruquileta aquí avui? Com estàs? Bon dia. Molt contenta, molt contenta d'aquest cameo i de poder estar al costat de la Isabel, que la connecta fa temps, a més a més. Així que gràcies, Isabel, també. No, gràcies a tu, Marta. Home, però si crec que quan estàveu a la plaça de l'Era ja va venir aquí. Ara estava fent memòrica. Sí, sí, i tant. Doncs vinga, va, m'expliqueu de seguida de què parlem tot plegat avui. Som-hi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, Isabel, què posem damunt la taula? Avui parlarem d'un tema clau. I un tema que tu et recordes, sempre te'n recordes aquest tema. Va ser el nostre primer programa. La primera impressió. Oh, i tant.
La primera impressió. En aquell dia em vaig espantar i tot. Imagina't, eh, Marta? Em ve la Isabel aquí i em diu la primera impressió és la que sempre queda de per vida. Vaig dir, hòstia, això m'ho havies avisat abans. De qualsevol manera.
Són aquells primers segons en què sovint, sense adonar, no ens n'adonem i ens estem explicant als altres. Aquells primers segons. Ens acompanya avui, com has dit tu, la Marta Badia, que és coach amb molts anys d'experiència i experta a ajudar-nos a gestionar la nostra part interna.
De fet, amb la Marta vam fer un curs que va ser molt xulo, anirem parlant durant el programa, perquè una cosa va lligada amb l'altra. Això és veritat, no hi ha una segona oportunitat per causar una bona primera impressió.
Som vistos abans que ser escoltats, aquells segons que estàvem dient, no? Per això és molt important la imatge que projectem als altres i com ens veuen els altres. I que aquesta imatge sigui positiva, que nosaltres ens faci sentir segurs, que nosaltres estiguem trepitjant de peus a terra perquè ens agrada el nostre embolcall, no?
Això és un estudi de fa molts anys, però és cert, i val la pena esmental, perquè quan comuniquem un missatge, el 38% del que percep el receptor és el nostre comportament i les nostres actituds. Un 38%.
El 55% és la nostra aparència física. Els trets, els colors, la indumentària, els complements, el 55%. I tan sols un 7% són les paraules, la comunicació verbal. Importantíssima.
Evidentment, aquest 7% passada la primera impressió dels primers segons. Però podem concluir que el 93% de tot el que comuniquem forma part de la comunicació no verbal. Estàs d'acord, Marta? Totalment, totalment. I per què cuidem la nostra imatge? Cuidem la nostra imatge per autoestima i d'això la Marta en sap molt i en parlarem.
per reconeixement als altres, i per salut i per higiene. I l'autoestima...
és veure'ns bé, sentir-nos bé. Jo sempre explico un exemple, la Marta li sonarà moltíssim aquest exemple. Però perdona, eh? Amb tot el que dius, eh? Que la Marta va dir que col·labora aquest any amb el programa, s'ha acabat el bròquil, però perquè vegis el que em deia l'Isabel, que el primer dia em diu això, hòstia, la primera impressió, una mala decisió aquell dia ja et pot marcar la resta dels dies. Però sí. Aquell dia imagina que vaig fer-te un pingo a la ràdio.
Però és que jo no era el primer dia que et coneixia, eh? Clar, però ara això em fa pressió, perquè quan ve algú nou que no conec, penso, hòstia, que li causi una bona impressió. No, no, és que s'ha de causar. Dutxa't i pentina't. No, no, és veritat, sí, tu no et dutxes mai. Un cop d'any em va dir l'altre dia. Sí, a l'estiu i a dos, al Nadal també. Al Nadal també, sí.
Això que dèiem de l'autoestima, aquest exemple és... O sigui, imagineu-vos que teniu un dia com tots tenim més d'un, que no tens ganes, que tens pressa, que no t'ha donat temps... Jo avui, per exemple, jo avui no vinc vestida com vinc sempre a la ràdio. Després tinc que fer esport i vinc vestida d'esport.
Si jo el primer dia que arribo aquí, arribo com vaig avui, tu i a tots els de la ràdio s'us queda la meva imatge com vestida d'esport. I aquell dia que surts corrents de casa i que et trobes aquell ex, aquell ex-amic, si tu no vas segur del teu embolcall, voldràs apretar a córrer i passaràs ràpid. Si tu vas segur et quedaràs allà parlant.
Però la gent també et marca una imatge, eh? I aquí ja us deixo a vosaltres que decidiu, eh? Jo, per exemple, ahir vaig estrenar uns pantalons clars, portava una americana, una... Sí, anava diferent. I la gent, oh! Escolta, on te vas tan al·legant? I penso que cada dia n'he fotut un pingü, jo, perquè la gent avui estic al·lucinant per la... No, perquè portaves... Quina peça m'has dit? Una americana. I què en parlem sempre de l'americana? L'americana és la peça... Clar.
Per excel·lència, que transmet seguretat, serietat... Què et penses, tu? Tu, en una americana, quan coneixes algú aquell dia, Jaume, si tu vas amb americana, transmets més que si vas amb samarreta. Transmets una altra cosa. Transmets, sobretot en el pla professional. I això és així. És així.
el reconeixement dels altres a tots ens agrada que ens diguin que bé que et senta que elegant que vas avui que a tothom i per higiene i per salut està claríssim no podem portar unes ungles brutes un cavall brut unes sabates trencades i molt brutes perquè per molt bé que portem tot l'altre això ho tira tot per terra Marta, què en penses tu?
Jo estic bocabadada de veure aquest nivellàs que teniu de conversa. Sí, pots comptar. Ho dic en sèrio. Bé, jo diria que és tan o més important... O sigui, aquest principi que has dit del percentatge és molt important i la gent sol vincular-se al concepte de la moda com a alguna cosa superficial quan la moda en realitat és un instrument per poder validar-nos...
allò que sentim que som. I l'explico. Després tu pots triar la moda que tu vulguis. El teu estil és teu. No es tracta de dir, tinc que anar encursetat. Perquè tu dius, jo ara decideixo vestir-me elegantment perquè vull donar aquesta bona imatge, però no porto la roba còmoda, no em sento alineat amb aquesta forma, i el que projectaré és persona insegura. I la gent ja no es fixarà tant en el que porto, sinó en com ho porto.
És un acte inconscient, eh? Però tu, avui, amb una conversa així, que no n'hi ha ni el cas, m'ha dit, hosti, jo vaig treballar en el món de la publicitat. La publicitat ha dit, tens de marcar-te això. En quin sentit vas treballar la publicitat? Bé, jo estava treballant fent branding a empreses, o sigui, buscant la millora de les... És que la publicitat vol això, marcar-te una tendència.
Sí, però també t'està generant moltes vegades necessitats que tu no tens. Jo crec que allà també hi ha un factor engany. No, no és això el que he dit, eh? Jo veig més com un factor engany que dius, no, escolta, la moda pot ser una, però tu tries la publicitat, no ho sé. Al final ho hem parlat molts cops amb la Isabel. És com si tinguessis una caixa de pandora i tots aquests elements els vas agafant. La roba, la manera de parlar... Al final tots sortim al carrer, en certa manera, a seduir. Sí, totalment. Toma, ja m'ha dat un titular, veus? No, no...
Tots sortim al carrer a seduir. I a tots ens agrada agradar. Cada un amb el seu estil. A tu t'agradarà agradar amb un estil de persones, a mi amb un altre, però ens agrada agradar a tothom. A tothom li agrada agradar. I l'objectiu de tot això, de tot plegat, és trobar aquelles qualitats d'imatge que otorguin estabilitat i seguretat emocional.
Deu haver coherència entre el que som i el que portem a sobre. Perquè estem comunicant amb el que portem a sobre. De fet, l'autoestima... Em deixes que faci un parèntesi sobre... Moltes vegades... No està en un termòmetre... Això és l'estat d'ànim amb el que sortim al carrer. L'autoestima ens la podríem imaginar com si fos una esponja, d'acord?
I aquesta esponja té molts poros. Saps aquestes esponges d'abans, les que eren naturals? Sí, aquelles esponges de tota la vida. Exacte. Si no li poses aigua a aquella esponja, l'esponja és petitona i seca. Si li poses aigua, la hidrates. Metafòricament, què vol dir? Que l'estic hidratant per tots els seus poros. I cada un d'aquests poros és una part de l'autoestima. L'autovalidació, l'autoimatge, l'autoconcepte.
tot això, si no està nodrit, i sobretot l'autoconeixement. Que insistim sempre molt en això, que si tu no tens un previ coneixement de qui ets, com esperes mostrar-te als altres? Estàs venent-te allò que els altres suposes que esperen de tu. No. Reconeix-te i reconeix les teves vulnerabilitats o aquestes zones que dius, ui, jo per aquí vaig una miqueta fluix, no passa res. Ho accepto i adapto el que jo soc i jo, com em mostro, de forma que hi vagi còmode amb tot això.
Sí, totalment d'acord. I a part d'això, de la primera impressió de l'embolcall i tal, la primera impressió immediata és aquesta, però la segona immediata és com mirem, com ens movem...
com ocupem un espai, no?, quan arribes. Sí. I sobretot com estem per dins. I aquí entra aquest tàndem Marta-Isabel, Isabel-Marta, en aquest cas nosaltres dues, que creiem totes dues que és tan important una cosa lligar-la amb l'altra. Llavors...
Acabes de parlar de l'autoestima. Com definiries l'autoestima? Molt breu, meu. Molt breu. Amb una paraula amb dues. Ui, m'ho compliques, eh? Què és realment l'autoestima? Sort que la pregunta d'examen te l'ha fet a tu, eh?
L'autoestima és l'autoreconeixement de quan m'estic validant a mi mateixa, o a mi mateix, que guanya la partida. Perquè moltes vegades, si no tinc aquest autoconeixement previ, el que deixo és que els altres em validin a mi. Per tant, acabo seguint un juguet a expenses dels altres. I quin paper juga en la manera com ens presentem als altres? És el 50%.
I, a més, jo diria que és el peix que es mossega la cua. Però una cosa, eh? Si tu, per exemple, disculpa'm, si tu surts al carrer, tens un mal dia, estàs emprenyat, dius, oi, no tinc ganes d'arreglar-me... El concepte d'arreglar-se. Escolta, jo veig gent que va vestida impecable i marraneja. I què em queda? Marraneja. Marraneja. I quina emmetxa em queda?
hosti, marrano, i a més igual. Brut. Brut. Sí, el que dèiem. I en canvi veig algú que va, però dius, ai, l'olor que m'ha donat. Olor de... Sí, això ja et dona una altra. És molt important, eh, l'olor. Molt, molt, molt important. Reconeixes gent per l'olor a vegades, eh?
doncs ja et dic, si tu saps amb aquesta actitud així de ja no em ve de gust res, al final, encara que hi vagis impecable, el que estàs projectant és aquesta actitud. Tu saps el somriure, que a vegades dius no tinc ganes de somriure, però si somric, algú dintre meu canvia perquè estàs donant senyals al cervell que s'adapti a el que acostumen a ser les hormones o com es mouen les hormones quan el senyal físic del somriure apareix? Doncs igual amb l'actitud. Això del somriure, i aquí a la ràdio va perfecte,
Tot això és improvisat, eh? Quan estic a parlar, jo a vegades tinc que fer rills i posar veu i tal, val? Si jo parlo i dic, hola, bon dia, com esteu? O faig un somriure i dic, hola, bon dia, com esteu? La veu ja surt diferent.
I un somriure és una línia rodona. Parlant de les línies, les formes, com parlem sempre, les línies rodones, arrodonides, hasta amb la veu, com gesticulem, això és proximitat. I això, amb una primera impressió, també és molt important, entrant en un somriure i parlant en una veu que et surti quan fas un somriure.
De fet, si em permets, m'ha vingut al cap el dir això a tu. Les formes arrodonides, si ho mires antropològicament, són les que generen atracció sexual. Ara et parlo a nivell més animal, eh? Sí. I, per tant, tot el que sigui rudo, i ell ho ha dit moltes vegades, genera proximitat. Tot el que és curva, tot el que és més recto, més triangular, generarà... I tu em podràs corregir...
genera distància. I no és una cosa que ho decidim, és que des d'un punt de vista instintiu, ho estarem valorant així. No podem controlar-ho. És així.
O sigui que jo sóc llarg, m'estàs dient, eh? Triangle em vas dir un dia. No, tu triangle. No sé què em vas dir. Tu rectangle. Ah, jo rectangle. Triangle. Normalment els homes n'hi ha algun. Veus si jo rectangle. Molt poc. Normalment el cos triangle és femení. Femení. Aquest és la cadera, no? Jo encara no he descobert, amb tants anys que fa, si és bo o no és bo tenir el cos restringut. Tot és bo. Tot és bo.
A veure, que ens quedi clar a tots que tots els cossos són meravellosos, que tots els cossos, totes les mides, tot és preciós, i llavors que hi ha coses que ens posem a sobre que ens queden més bé en uns cossos que en els altres, però tot és fantàstic. Sí, senyora.
I també volia dir una cosa que no passem per al tema que vull dir l'autoconfiança, no? Que hi ha dies que dius, hòstia, avui em menjo el món. I facis el que facis, ho fas amb confiança. I dius, hòstia, doncs mira, no me'n sortiré, potser, però estàs allà. I hi ha dies que la confiança està, i dius, aquell dia ni vestint, ni escrivint, ni fent ràdio, res. Però si tu, aquell dia que estàs baix, i això la Marta podrà confirmar-ho, si tu, aquell dia que estàs baix, fas l'esforç
per arreglar-te exteriorment, et sentiràs més potent que si no ho fas. Sí, perquè estàs compensant a través de l'actitud, perquè al final arreglar-te aquell dia no és tant l'aparador, sinó el senyal que et dones a tu mateix de dir, més enllà de com em sento, jo em regalo això perquè m'ho mereixo. El fet de sortir d'aquesta forma és com un símbol de guerra, en el bon sentit de la guerra, eh?
de sortir a la jungla amb la meva vulnerabilitat, però inclús diria que el que et fa sortir d'aquesta part externa amb una interna que seria dir-te, accepto que avui tinc un mal dia, accepto que avui no confio prou, que estic insegur, sí, a partir del moment en què ho accepto,
També em regalo una forma de sortir a fora que em generi benestar i seguretat. Potser em posaré roba més còmode, amb colors més amables, no tan cridaners. Imagina't que tens una reunió i dius, jo no estic segur de com enfocaré la reunió, del que he de dir. Però hi he d'anar. Primer de tot, si em nego la realitat que estic insegur, estaré més insegur. Allò pujarà. Perquè baixi de to, acceptació.
i després combinar-ho amb què em puc donar per projectar aquesta mobilitat, que a mi em fa estar còmode durant el procés i que segurament farà que ho faci millor. Aquesta és la part coherent. Hi ha una cosa que a mi m'ha passat al llarg de la vida, com a molta gent, que a vegades tens un mal dia, una mala època, que has passat coses...
I en canvi a mi el que m'ajudava en aquests moments era, bueno, vaig a treballar, canvio el xip, no me'n recordo de tot això que m'està passant,
I em centro en la feina, quan surto de la feina torno a estar deprimida, perquè evidentment el que tinc és el que tinc. Els pares estan morint, m'estic separant, etcètera, el que sigui. Però jo m'enfocava, en el meu cas, ara m'oblido de tot això i em centro en aquesta feina i a mi em servia. Clar. Et puc confessar també un que em va servir a mi i que ho he portat fins avui?
Posar-me ratlla als ulls. Quan vaig perdre el meu primer avi, que va ser, clar, és allò que dius, el primer avi, la primera pèrdua, vaig estar una temporada de baixón. I vaig dir, no pot ser. Jo he de sortir a fora i adonar-me. I aquest punt de posar-me la ratlla als ulls era com dir-me a mi mateixa. Així estàs més guapa i això és donar-te un missatge de positivitat. Surt amb aquesta actitud.
I això li servia, en Jaume està fent unes cares. No, no, no, està molt bé, està molt bé. No, perquè el fàcil és dir, la merda tot, és culpa dels altres, i això és el fàcil, em foto qualsevol cosa, sí o no? Sí. És allò, quan dius, ah, tot és una merda, quan dius tot ja dius...
No, no. Hem de sortir de tot això. A mi, abans de Nadal, em va també... Per anar a l'aspecte contrari, eh? Abans de Nadal sabeu que vaig tenir un mal de queixal important i venia aquí i un dia una persona em va dir una cosa que em va agradar en el fons. Però vaig pensar, hòstia, diu, ni amb el mal de queixal has perdut el somriure. Això és fantàstic. No, bueno, és fantàstic. Que et diguin això, és fantàstic. Perquè un dia després...
La meva cara ja no era de somriure, i no precisament pel mal de queixar-los, sinó per aspectes relacionats amb la feina, i em va dir, hòstia, avui sí que estàs emprenyat. A vegades, si sempre t'agrada somriure, t'agrada fer broma, el dia que no ho fas et marca molt això. En canvi, si ets una mica més planer, la gent no ho sap moltes vegades. A mi se'm nota molt quan estic emprenyat.
Bueno, però és que també és humà tot això que estàs dient, i és necessari. No sempre podem estar contents, no sempre tenim que somriure, no sé, és que és necessari. I t'enim dret a dir-ho, oi? Total, total. Sí, com estàs emprenyat. La cosa és no fingir algú que no ets. Tu pots sortir impecablement en com et sents i pots dir, projecto la imatge del que soc...
amb l'actitud que sigui, però enfadada. Avui estic enfadada. Això t'ho dóna l'experiència. Perquè mira, jo crec que això, si el que sentim per dins no lliga amb el que mostrem per fora, això es nota des del començament. Sí, sí, sí.
Però això t'ho dóna l'edat o no? T'ho dóna l'experiència? L'experiència t'ajuda molt. L'experiència t'ajuda molt. Però també hi ha una cosa que és innata al caràcter de cada persona i això és des que naixem. Però evidentment que els anys i l'experiència, les trompades, els èxits... Tot t'ajuda. Tot t'ajuda moltíssim. Després també hi ha una mica l'encursetament de vegades de dir... Jo sempre he vestit així.
Això és el que em defineix. I és tant com dir, no evoluciono. Una cosa que fa l'Isabel, que a mi m'agrada molt, és que quan veu que ve algú a demanar-li assessorament, el primer que li pregunta, o quasi sempre, el primer que li preguntes és com et sents en aquests moments de la teva vida? Què fas en aquesta etapa de la teva vida?
Això s'alínia amb com has anat, potser aquella manera de vestir o li estava bé. Exacte, igual és que dius, jo és que em sento molt còmode vestir així, sempre. Però normalment, quan em venen a veure a mi, és perquè no. Exacte. Si no, per què? Ir por ir es tonteria. Jo vinc a veure, que ho sàpigues, per la copeta de cava.
A veure si vens, perquè no he vingut mai. A mi m'agradaria dir una cosa i després ja la Isabel, òbviament, tancarà. Però abans que ens facis fora, que la Isabel tanqui com ell, jo li volia compartir una frase que solíem fer juntes i que crec que lliga molt amb la temàtica d'avui, que és que si vol seduir el món, comença per ser la persona que voldries conèixer.
Aquesta frase és molt xula. Titulars, eh? Sí. Dona titulars. Sí. Publicitat, ella. Exacte. Escolta una cosa, i ara molt, molt, molt, molt ràpidament. Dic, si voleu anar a veure Mipon exclusius, doncs us aneu a la zona industrial, allà a la polígona dels Garrofers, a la rotonda aquella de Calespinaler i baixeu avall, i allà a la cantonada a la volta dels Garrofers, que inclús es diu Voltes perquè està fent la cantonada, doncs allà s'hi trobareu Mipon exclusius. I allà, a través d'Instagram la podeu posar en contacte i, escolta, que vindré a veure't Isabel, sí o no?
I encantades de veure-ho sense cap compromís. Molt. Marta Badia, mig equip bròquil. De què parlem demà a les 12 al migdia? Dels dinarillos i de les finances. A veure com domèsticament ens ho muntem, això. Això es pot fer, això. La convidada que portem al Molló ens dona algunes pistes. Però què parlem de com estalviar?
Perquè abans saps què passa? Sí, i també de com ens autoenganyem. Ja, ja, ja. Marta Badia saps què passa? Abans era la cuesta d'enero. Ara és la cuesta d'enero, febrero, mar, abril, maio... I així anem fent rar. Farem el possible perquè abans que acabi gener vagin a veure l'Isabel i els facin una bona compra perquè tenen coses i articles estupendos.
El gener no cal, Marta, que no tenim res. El març, el març. Però no vinguin, no hi aneu, que no hi ha res ara. Primer els arreglarem i després que hi vagin. Ara ja en rebaixa. Ara no hi ha res, home, quan torni de Milán. Que vagi molt bé, gràcies. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu. Adéu.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs vinga, som-hi, gairebé si vinuts per damunt de dos quarts d'un. Un moment per saludar un any més a l'amic i company Gemma Lasaga.
El tema de la saga ha vingut avui amb una son. Diu, no crideu, abans que ho hi havia tothom a la ràdio, no crideu que avui m'he passat la nit aquí mirant la tele.
Xem a la saga, bon dia, bona hora. Què tal, com esteu? Molt bé, i tu? Bé, bé, bé. Bon any, eh? Sí, bon any. Bon any a tots, eh? A tots els oients de Vilassar Ràdio. Que sigui un any fantàstic, malgrat estar a les notícies. O sigui, vosaltres aneu a la vostra, que penso que és el millor que podem fer. Sí, senyor, sí, senyor. Escolta, estem a dia 13. Quantes pel·lícules has vist aquest any, ja?
Moltes. Aquest any n'hi he vist quatre. Però, bueno, anem acumulant. I, sí, exactament, el del diumenge-dilluns vam veure els Lobos d'Or, que, a veure, és una gran brúixolada on poden anar els Òscars de Hollywood d'enguany. Però últimament, els últimament, em sembla que no han anat gaire ben bé així, no? Bueno, alguna sí. Alguna.
Algunes sí, però jo penso que els Globus d'Or és un premi més que important, perquè a més a més és que divideixen els premis en pel·lícules i en sèries, i les pel·lis les divideixen en comèdia musical o drames. Així, clar, realment tothom és premiat, o la gent que realment s'ho mereix, és premiat, i els Oscars és molt més tancat, molt més... Qui guanya... O sigui, està nominat els Oscars i ja és la bomba, i guanyar ja és increïble.
Doncs vinga, Gemma, va haver-hi sorpreses? Va sorprès d'alguna cosa? Algunes cosetes, d'unes cosetes. Va estar presentat per segona vegada per la trio còmica Niki Glaser, que ho va fer bastant bé, va ser políticament correcte, malgrat que va tenir algunes coses que van ser molt divertides. Això va tot per part de Leonardo DiCaprio, perquè ella anava disparant a tota la gent que hi havia. Què va passar? Vaig deixar-hi un titular. Sí, sí, sí, va estar genial ella.
va dir, ostres, tot el que has arribat a guanyar és increïble, però és una passada. I el que jo li dono més importància és el que has fet abans que la teva nòvia faci 30 anys. Un atac directe. Pam! Sí, sí, sí. La veritat és que va estar bastant certada, va estar divertida.
I bé, les pel·lícules amb més premis, home, cal dir que hi ha la que es posa allò a cap de sèrie número 1, una batalla trasllada. De nou nominació s'en aporta quatre, però molt potents, eh? Peli, comèdia o musical, direcció, actriu de repartiment i guió. Per tant, quatre pesos molt importants per aquesta pel·lícula, que sí que jo, quan la vam presentar,
Hem dit que era una pel·li difícil. Per què? Perquè Paul Thomas Anderson, penso que és la pel·lícula més comercial que ha fet, però té un ritme allò com si tu t'hessis fotut tres Red Bulls. O sigui, sí, has de ser una pel·lícula que diguis, ostres, o pas que has tingut un moment que diguis, hem editat un quart d'hora, em poso a veure la pel·lícula. Perquè tot va amb una velocitat increïble. Sí que és molt bona perquè fa... És una pel·lícula que és thriller...
No pots anar a fer pipí, vaja. És complicat, eh? Clar, dues hores i pico, però... Home, és que tenim una edat, però ja ens perdem mitja pel·lícula.
Doncs té coses interessants perquè, a més a més, és molt àcida, d'alguna manera indirectament, critica el govern americà d'una manera important, amb grans actors. Jo penso que és una pel·lícula que ja la teniu en plataformes. Intenteu veure-la, perquè té un ritme que potser dieu, ostres, m'ha encantat, m'he passat pipa, quina bestiesa, o dir, és que jo no aguanto ni 20 minuts perquè és massa ràpida. Sí, sí, no hi ha allò... No termamits, no, no.
No, no, no, jo aconselleria que la veiéssiu, perquè està en plataformes. Si veieu, no, mira, jo no ho aguanto, però ja està. A on la tenim? La tenim, em sembla que... Movistar Plus, em sembla que està també HBO... Mireu, mireu, perquè en totes les plataformes... O sigui, aneu al film Affinity directe i allà us posaran... Mira, la podeu veure en aquesta plataforma o en l'altra, que és normalment un dels grans webs d'informació cinematogràfica. També heu allà...
A nivell de sèries, Adolescència, malgrat que s'estrenés al març d'any passat, no? Sembla que quan s'estrenen les coses a principi d'any no tenen prou valor perquè siguin premiades. Tot al contrari, Adolescència va guanyar 4 de 5, millor miniserie, millor actor, millor actor de repartiment i millor actriu de repartiment. Jo penso que és molt, molt reconegut i molt merescut aquest premi perquè realment ha estat una sèrie...
que les escoles, a partir dels 13-14, les han vist. Les han vist els polítics, les han vist els papes, les han vist els nens, les mames. O sigui, ha creat una polèmica o un debat interessant sobre què fan els nostres fills en els seus moments d'oci, què miren, com són, quines idees tenen. Perquè, clar, quan tu estàs a vegades amb el xaval de 14 anys, dius, sí, sí, top de papa, sí, sí, sí, sí.
Però dius-ho que han passat moltes coses, no? I aquesta és una sèrie importantíssima. Penso que està molt ben feta, molt ben feta, i en grans actors després en parlem d'això. També Hamnet. Hamnet s'han portat dos. Tenim el trailer, si vols. Vinga, va. Vals una batalla trasllada, eh? Vinga, som-hi. I, per cert, es pot veure HBO Max, Amazon Prime, Google Pay, Play, Movistar Plus, Apple TV i Rakuten TV.
Mira, aquí tenim en Jaume, que com sempre està allò, al punt, al minut. Doncs vinga, va, al tràiler. Som-hi. Vinga. Hora de despertarse. Vale. Pestanyea. Buenos días. No tiene manecillas.
Porque no es necesario. ¿Qué hora es? Joder. Esa no la recuerdo. No nos pongamos tiquismiquis con las contraseñas. Soy Bob Ferguson. Estaba en el 75 francés. ¡Me siento como el puto Tony Montana!
Este blog ya ha asaltado mi casa. Y no recuerdo, lo juro, por mi única hija. La respuesta a esa pregunta. Tal vez deberías haberte estudiado mejor el texto de la rebelión. Tengo que encontrar a mi hija.
Irreconeixible en aquesta primera escena, està en DiCaprio. No, i es passa mitja pel·lícula amb la bata d'anar a dormir. O sigui que... Sí, sí, sí. Està molt bé DiCaprio, eh? Malgrat que no s'han portat el globus d'hora actor, ara en parlarem. Això li retira números per l'Òscar, o no?
Home, estarà nominat segur. Nominat segur, però el no haver guanyat el Globus d'Or... Estarà allò... Bueno, pot passar de tot. Vinga, va. Dèiem The Hamnet. Atenció amb aquesta pel·lícula que s'estrena el 23 o el 30 de gener, que heu d'estar molt atents, perquè és una pel·lícula dramàtica, espectacular. Ens parla de la dona del William Shakespeare quan se li mora el seu fill. I totes les conseqüències que això porta i provocarà
que William Shakespeare acabi fent i escrivint Hamlet. És una pel·li molt, molt interessant, lenta, tranquil·la, de sensacions, d'emocions, i, doncs, evidentment, millor pel·li drama i millor actriu principal, la Jessie Buckley, que està espectacular. Aquesta, ja t'ho dic ara...
que s'emporta l'Òscar. Mira, eh? T'ha gravat això, eh? Torno a repetir, per si no ha quedat bé. Sí, sí, Jesse Buckley guanyarà l'Òscar. Sí, sí, perquè tots els premis que han anat venint, perquè ja n'han hagut, eh?, molt d'importants, com el Critics Choice Award, s'ho han portat. I sembla que no tindrà rival, crec, oi? Poden venir sorpreses i, mira...
pot passar. Però jo crec que està molt bé, que ens mullem. Sí, sí, sí, no, no, i és una pel·lícula especial, una pel·lícula de la Chloe Zhao. La Chloe Zhao el que va fer, Nomadland, una pel·lícula deliciosa, i la Chloe Zhao va quedar sorpresa, no, no s'ho esperava. No s'ho esperava perquè va dir, ostres, amb l'altribat que tinc, que me'n porti millor pel·li i drama, doncs jo crec que és merescut. Ho veurem el 23 o el 30, perquè és una de les pel·lícules que ens arriba a la cartellera i que haureu d'estar atents perquè val molt, molt la pena.
Molt. També, altres guanyadores importants. L'agente secreto. Atenció amb aquesta pel·li. Espectacular. Millor actor principal drama, Wagner Moura, i millor pel·li de parla no anglesa. Aquesta li va treure el premi a Sirat. I ja porta uns quants premis traient a tothom. Perquè, a veure, el nivell d'aquest any, a nivell de pel·lícules de parla no anglesa, és increïble.
O sigui, no és que siguin bones, no. Penso que són gairebé de posar-les com a millor pel·lícula. A veure, aquesta vela interessantíssima ens parla de la dictadura dels anys 70-77, brasilera, d'un home que té que fugir perquè és...
perseguit, decideix marxar a una altra ciutat i està allà amb el seu fill, però veu que no hi ha manera, que tothom va al darrere, que tothom el vol fotre i que realment és una pel·lícula molt, molt interessant. Jo penso que és una de les pel·lis que també ens arriba ben aviat, que haureu d'estar atents perquè Wagner Mouran, un tio que el coneixíem de Narcos, per exemple,
que ja tenia un globus d'or per aquesta sèrie, aquí ha demostrat que és un grandíssim actor i que s'ha cepillat a tots els altres actors que són també importants, després en parlem. També, home, hi ha hagut un premi especial, que fins ara no es feia, que és el de millor taquilla i millor banda sonora. Bé, important per Los Pecadores. Los Pecadores també és una altra de les pel·lícules de gènere...
afroamericana, de drets i de gènere, perquè hi ha vampirs, hi ha monstres, hi ha una miqueta de tot. Està molt ben barrejat per la senyor Ryan Coogler i s'ho mereix, s'ho mereix, perquè va fer una taquilla molt bona i la banda sonora també molt, molt interessant, malgrat que va ser una de les, amb perdó de l'expressió, grans cagades que van fer els lobos d'or. Per què? Perquè el premi de millor banda sonora per a Ludwig Gorenson
es va presentar en una pausa publicitària. És a dir, no me'n puc veure. Hi ha hagut un moviment de protesta increïble de tots els grans directors de música dient de què aneu. O sigui, el que és la música, la banda sonora, és una de les coses més importants per una pel·lícula tingui efecte, tingui sentit, i això de donar-ho a una pausa publicitària que ningú ens vam enterar de res és molt, molt heavy.
Una de les guanyadores d'estudio, ja us ho vaig dir una vegada, dos, tres, i les que facin falta la sèrie de televisió, s'han portat dos. Millor sèrie de comèdia i millor actor principal de comèdia, el pels grandíssims Seth Rogen. És un dels homes creadors de la nova comèdia americana, i aquesta d'estudio és increïble. És una sàtira, és una crítica irreverent, amb un humor àcid, però que està molt bé al món de la indústria cinematogràfica americana.
A més a més, porta grans actors, que no fan cameos, no, no. Es presenten allà com qui som, per exemple, Martínez Corsés se va anar i, com ell, hi ha un paper important. A més a més...
el critica d'una manera tan directa i justament participant a tota la gent que és Hollywood i jo la trobo una de les millors sèries a Apple TV que la podeu veure amb el Seth Rogen. I una de les sorpreses increïbles ha canviat el torn de la banda, jo he dit, les pel·lícules d'animació. Pixar, Disney...
han quedat totalment ja oblidades. Per què? Perquè hi ha el nou món de Corea. Les guerreres K-pop, atenció, millor cançó i millor pel·li d'animació. O sigui, ja aquí s'ha obert un meló, i un meló que es deixarà obert sembla que per bastant de temps, perquè estan conquerint absolutament la taquilla, els espectadors, els joves, els encanta aquest rotllo, i la veritat és que, doncs molt bé, molt bé les guerreres K-pop.
Les grans derrotades, vinga. Va, atenció. Aquest és un apartat que sempre queda l'atenció, eh? Sí, sí, perquè, bueno, clar. Et sorprèn a tu les derrotades d'aquest any o no? Algunes. Sí o no? Algunes, sí. Perquè, per exemple, a mi, una pel·lícula que m'ha encantat, que he dit, per Déu, no pot estar millor feta, Frankenstein de Benicio del Toro. Sí, senyor. Doncs 0 de 5.
I, bueno, clar, evidentment que... A veure, només està nominat i és un premi, no? Sí, vale, vale. Però a unes alçades nominats, sí. Lo importante es participar, vale, vale. Però a unes alçades d'aquest tipus guanyar alguna cosa. Sí, bàsicament perquè algun premis tenia que haver portat de cinc nominacions, no? I això vol dir que de cara als Òscars pot ser que els hi fotin un guinyo i diguin, a veure's tu, que ells no els hi donen, nosaltres sí. Pot pesar.
Pot passar, perquè és la pel·lícula extraordinària. O sigui, totes que no la puc veure en cinema, perquè és de Netflix, i a les dues setmanes te la treuen de la sala, doncs sí, és veritat, i tens que veure-ho, malgrat que tinguis un gran pantallón, que tota la gent està intentant veure cine a casa, doncs el podeu veure a Netflix i és un pel·lículon. Però què et fa pensar que no hagi guanyat cap estatueta, cap premi, un globus d'or, en aquest cas?
Doncs és complicat. És complicat perquè el director Guillermo del Toro és molt ben considerat dins l'acadèmia. Protagonistes increïbles. Un disseny de producció, un disseny de vestuari, un maquillatge increïble. La història és magnífica. El guió és increïble. Però algú ha de perdre. Algú ho ha de perdre. Clar. Això pot passar. A veure, per exemple, mira, una de les sèries que tenia més nominacions, 6, The White Lotus, 0 de 6.
Wicked, aquesta comèdia musical increïble, que és molt bona, està molt ben feta amb una música molt, molt, molt bona i un guió interessant, doncs també 0 de 5. O sigui, és que 0, a veure, dius 1, han guanyat 1, dius, mira, ja han guanyat alguna cosa. Sí, no, no, és que aquí no m'havia posat la gent que t'ha volat 0. Però fer un 0? Sí, passa.
De grans produccions, de grans pel·lícules, de grans històries. Sí, per exemple, aquesta que jo dic també és derrotada, però per mi no ho és. Un simple accidente del Jafar Panaj, una pel·lícula extraordinàriament bona. Zero de quatre, però podia passar. Perquè el cinema iranià tampoc és molt... O sigui, per als que ens agrada el cine...
Flipem, perquè la farpanaji és increïble. Amb tot el que està passant a Iran, a més a més, encara s'ho mereix més. Però pot passar, no? Per exemple, la sèrie Separación 0 de 4 i Zor, solo asesinatos en un edificio, també 0 de 4. Bueno, mira en Xavi Don, sotro. Sí, sí, sí.
Zero de zero. I resumim, vinga, va, perquè tingueu clar. Millor pel·lícula, drama, Hamnet. Millor pel·lícula, comèdia musical, una batalla trasllada. Millor direcció, Paul Thomas Anderson, per una batalla trasllada. Millor actor principal, Wagner Moura, per l'agente secreto. Millor actor principal, Jessica Brackley, de drama, per Hamnet. Millor actor principal, que li ha tret el Globus d'Or a Leonardo DiCaprio, és Timothy Chalamet,
amb una pel·li que ens arriba al final de mes, que es diu Martí Suprem, la història d'un homeless, d'un tio passat de voltes, que comença a jugar a ping-pong, perquè, bueno, a veure, ara ho haig de fer, i resulta ser un campió, que és l'home que ha guanyat un premi nacional...
amb una edat més gran, 67 anys, des del que va començar, i és una pel·lícula realment també bastant adrenalírica, i que el senyor Timothy Jaleneta està francament bé. També millor actiu principal per Rosbind, també que ho va fer estupendo, amb una pel·lícula que s'estén aquesta setmana o l'altra, que es diu «Si pudiera, te daría una patada».
El títol és important. Millor actiu de repartiment? Molt bé, per al Gran Estelan Escargas, per a la pel·lícula deliciosa, que és valor sentimental, increïble. Millor actiu de repartiment per a Tejana Taylor?
Millor guion, Paul Thomas Anderson per una batalla de sotra. Com hem dit, millor banda sonora original, Ludwig Coranson. Recordo, Jaume, que aquesta pel·li, el que hem comentat abans, aquest premi li van donar en publicitat. O sigui, en el moment que estàvem fent una pausa publicitària, van donar la banda sonora. O sigui que, molt bé, eh? Amb un tall de publicitat. Sí, sí, sí, no va sortir. No ens vam entenar.
O sigui, que no, no, clar, i estan els directors de cine, estan, bueno, i de bandes sonores estan que no veus. Home, tu diràs. Millor cançó original per les guerreres K-pop, millor pel·lícula de parlar en anglès, la G.T. Secreto, millor film d'animació, les guerreres K-pop, l'obren taquilla, los pecadores, i a nivell de televisió,
Millor sèrie de televisió, drama, The Pit. Atenció a aquesta sèrie, que és la continuació, per mi, no oficiosa, d'Urgències. I a més protagonitzat pel mateix que va estar les 12 temporades a Urgències, el graníssim Noah Wild, que es va emportar el millor premi. El que no era en... El Doctor Carter. En George Clooney, no, l'altre. El Doctor Carter, que va estar tot el... Bé, doncs, The Pit està francament bé.
Millor sèrie de televisió, comèdia o musical, d'estudio, ja ho hem dit, increïble, no la podeu perdre. Millor actor principal en sèrie, Noah Wilde. Millor actor principal en sèrie, la Rea Seisner. Atenció a aquesta pel·li, aquesta sèrie tan rara, però que és molt interessant, que es diu Pluribus.
el món és envaït per uns extraterrestres que el que fan és canviar-te la ment. O sigui, tot és maco, tot és feliç, increïble per ser ells qui manen. Però només hi ha dotze persones en el món que no passen per aquí. I ella és una d'elles. I està molt ben feta, molt ben feta. Millor actor principal, com dèiem, Seth Rogen. Millor actor principal...
Gen Smart per Hux, increïble, la tercera vegada ja, i, bueno, ja hem dit, miniserie adolescència, millor actiu en una miniserie per adolescència, Stephen Graham, increïble, millor actiu en una miniserie, Michelle Williams, millor actiu secundari Owen Cooper, el xavalito d'adolescència, millor actiu secundari en una sèrie o miniserie per Erin Doherty, i millor comèdian d'està amb Ricky Gervé.
Aquests són tots els premis que s'han donat. A veure, jo estic bastant d'acord. S'han donat bé. Evidentment que saps greu, perquè algú ha de perdre. Però va ser una nit dura, perquè sempre a les 4 de la matinada dius...
Què estic fotent aquí? Fa tants anys que ho dius, ja, això. Sí, però bueno, és el moment d'allò dèbil, eh? De dir, me retiro, me voy. Pido cambio. No, però vas aguantar, no? A quina hora et poses al llit? Doncs a les 5 i algo. 5? Sí. Hòstia, adonido. Eh? Adonido.
Bueno, però ja se sap quan una cosa... Benita diumenge dilluns, ja venies de veure el Barça. Exacte. Això em va donar empenta. Sí, sí, estava en Xavi Lonzo i ell veien els premis. Això ja em va donar molta empenta, vaig dir, nano, aquí ens hem de quedar. Xem a la saga, un autèntic plaer. Què tenim aquesta setmana a l'Advice? Que, recordeu, arriba el dissabte de 7 a 8 al vespre i els diumenges de 8 a 9 al vespre. L'Advice, què regales? Quin és la cosa més important de la vida? La salut.
l'amor, el salut, diner i amor, la música... Ah, ara, money, diner. Ah, diner. Doncs hem fet un doble programa amb les cançons que tenen money en el títol. Ah, mira, money, money, money, money for nothing...
per mi la més aclaparadora és de Moni i de Pink Floyd amb la caixa resistadora i que realment és una crítica totes les cançons que he portat totes tenen una crítica però Moni makes the world around és que cap oi
Et vais dissabte a les 7 de la tarda, diumenge a les 8 del vespre. Hòstia, que bo, amb cançons que aporten mònia. És com una pregunta de l'1, 2, 3. Per 25 peces, la resposta, per favor, digue'm cançons que tenen mònia en el títol. Com sempre, a la web de Vilassa Ràdio teniu el programa i també el teniu a la plataforma i-books, o sigui que no us preocupem. Gràcies, Gemma, que vagi molt bé una abraçada.
Amics, amigues, sense temps per més, 4 minuts. Arribem a la 1 al migdia. Temps de notícies amb en Joan Escofer, l'actualitat local i comarcal. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano. No és que us ho demana, sinó que us ho mano. Segueu tots i totes molt i molt i molt feliços.
L'edició d'avui, la número 2.276, 2.276 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs ja ho escolteu de font amb M.Clan i Carolina. M.Clan i Carolina, demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi bé. No puedo echarla de mi casa. Me dice que no tiene donde dormir. Después se mete en mi cama. Eso es mucho para mí.
Carolina, látame.
La reina de las medicinas que no se venden en farmacia legal. Vinagre para las heridas, dulce azúcar al final.
Por favor. Carolina, trátame bien, no te rías de mí, no me arranques la piel. Carolina, trátame bien o al final te tendré que comer. Sandy Caprillo a la guitarra.
Carolina.