Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre hi ha en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme.
I a través de Vilassar Radio.cat per internet. Avui matí de dilluns 12 de gener de 2026. Ja fa una setmana de l'arribada de Ses Majestats als Reis de l'Orient. Això vol dir que comença la primera setmana sencera després de les festes de Nadal. I una setmana amb ella arribarem a la meitat d'aquest primer mes de l'any. Ja fa una setmana de l'arribada de Ses Majestats als Reis de l'Orient. Ja comença a rodar tot amb normalitat.
Setmana sencera, classes a les escoles i instituts, tothom incorporat, per tant, comença una nova setmana. Setmana...
Doncs en què segueix lluint el sol, les temperatures són fresques, fredes, no tant potser com la setmana passada, però les habituals, o el que hauria de ser habitual, el primer mes de l'any, el mes de gener. Del temps, en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, i com sempre, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui i de cara als propers dies en què insistim.
Arribem ja, arribarem durant aquesta setmana a la primera meitat d'aquest mes de gener de 2026. De seguida també saludem en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, amb ell i com sempre...
repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles que també ho eren un dia com avui. Un dia més pugem al DeLorean i repassem les efemèrides. Demà dimarts arriba la primera conferència del 2026 dels amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària. Els dimarts cada 15 dies, 6 de la tarda, sala Roser Carrau, interessantíssimes conferències.
Qui estrena aquest 2026 en quant a les conferències? Doncs ni més ni menys que en Joan Pere Plaza Font. Ell és professor de la UPF i col·laborador científic de l'Institut de Ciències Polítiques INSPOL, a la Universitat Catòlica de l'Ovaina Bèlgica. Al llarg de la seva trajectòria s'ha especialitzat en l'estudi del sistema polític de la Unió Europea. Precisament de la Unió Europea en parlem sota el títol...
La Unió Europea i el comerç global. Què és el comerç global? En què consisteix? Què és la geopolítica? Tot això ens ho explica Joan Pere Plaza Bon a dos quarts d'onze, a 24 hores i una mica més de la conferència que pronunciarà amb l'aula d'extensió universitària.
A les 11 ens en anem com sempre rebrem en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí Brutau i l'Adam Baus ens parlen un dia més d'economia. Economia per joves i no tan joves. Són dos joves que a més a més tenen molta experiència en el món de l'economia i cada setmana ens porten el per dos duros. Avui repassaran quines han estat les millors inversions d'aquest any que acabem de deixar enrere, el 2025.
A dos quarts de dotze. Aquest cap de setmana s'ha estrenat, o millor dit, s'ha presentat la temporada de teatre professional a Vilassadamar. Es va fer dissabte a la Taneu i, per tant, això comença a rodar. I la setmana que ve, aquest dissabte, arriben ni més ni menys que les Divines, companyia Divines, amb la qual ens portaran la seva obra American Pie. Rock, teatre, música...
Tot plegat en parlem amb una de les seves integrants, la Irene de Divines, ens parla i ens fa la prèvia d'aquest primer espectacle que servirà per estrenar professionalment la sala d'Ateneu, el nou teatre Ateneu de Vilassar de Mar. Més que nou és el remodelat.
A les 12 no podem tenir avui amb nosaltres el nostre cuiner, l'Albert Rotiz, xef vilasserenc, treballa a Can Bosch a Can Brils, a Can Bosch a Can Brils. De fet, l'Albert està de vacances, de mares codíssimes vacances. I per tant, doncs, estarà uns dies sense poder venir amb nosaltres, però en qualsevol cas sí que escoltarem l'entrevista que li feia el doctor Miquel Aguilar, una autèntica...
Veu autoritzada una eminència de les malalties mentals i és que dimecres a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal amb el GOBI i la col·laboració de l'Ajuntament de Vilassar de Mar arribarà la conferència que pronunciarà la directora del CAP, doctor Marriera L'Alba Sant Vicente, la tècnica de salut pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, Marta.
a cases, i el doctor Aguilar, una autèntica veu autoritzada per parlar de la salut mental de joves i no tan joves. Per tant, avui tornem a escoltar l'enrevista i acabarem. Estrenem el 2026 amb en Martí Sanz, històries i curiositats del cinema, a través de la seva llista Motion is Emotion.
És un llistat de pel·lícules que ell mateix ha elaborat, doncs, pel·lícules històriques, i ens explica el per què aquestes pel·lícules estan en aquesta llista. En definitiva, història i històries del cinema. 12 minuts per damunt de les 10. El meu nom, Jaume Cabot. Matí de dilluns 12 de gener de 2026. Ja ho tenim tot a punt. Motor encès. Posem primera i arrenquem. Som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Per cert, l'edició d'avui, la número 2.275, 2.275 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ara sí, el temps!
Marxem en directe cap al centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, com sempre. I des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió del temps. De moment, segueix tot igual. Matins i dies sencers assolellats, potser presència de vent, avui no tant...
Fred tal com toca aquesta època de l'any i sembla que de moment aquesta serà la tònica. Això ens ho confirma o no. Ara mateix Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorologit de la Comarca. Servei metiu, mar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, en directe, primer dia de la setmana. Molt bon dia, què ens espera?
Hola, bon dia. De moment comencem aquesta nova setmana amb un temps tranquil, un temps estable que avui dominarà tota la comarca. De fet, els pròxims dies s'espera molta tranquil·litat i com a mínim fins al proper cap de setmana no sembla que la situació hagi de canviar gaire. Sobretot diumenge podríem tenir precipitacions. Últimes hores de dissabte, diumenge pel pas d'una línia frontal...
que ja veurem amb què acaba quedant. De moment, avui, com dèiem, temps estable, alguns núvols prims, teranyines de núvols alts poc importants, els vents bufaran fluixos aquest matí, però moderats a partir d'aquest mig i tarda de Garbí del sud-oest, amb una situació marítima que també s'anirà alterant una miqueta i que aquesta tarda ens portarà maró a tota la costa maresmeca. Pel que fa a les temperatures, aquesta passada nit, les mínimes han pujat una mica, a excepció de les fondelades de l'interior de la comarca, Sant Francesc,
Gràcies.
amb domini del sol, alguns núvols alts, també alguns núvolets baixos, tot plegat, ben poca cosa, sense cap mena de precipitació i tot això amb unes temperatures que demà encara podran pujar una miqueta més. De cara a dimecres sembla que es mantindrien sense canvis importants. Unes temperatures cada nit seran més aviat fresquetes però de dia seran suaus i agradables.
Més tenint en compte l'època de l'any a la qual ens trobem. Com dèiem, demà i també demà passat es mantindran els vents fluixos, com a molt moderats, amb típic vent de garbí que es reforça durant la tarda, i la situació marítima s'ha de mantenir també, dominada per la Maró, amb mar de fons a tota la costa Marasmeca.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió, com sempre, àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Manesma i tornem demà a la mateixa hora fins a les hores que tinguis molt bon dia. Per cert, una de les entrevistes que tenim avui amb Divines, la companyia Divines us informava que era dissabte, no? És diumenge que arriba American Pie al nou i remodelat Teatre de l'Ateneu. Nosaltres seguim endavant, és un quart onze del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. Al Parlant de Tot, poc ens passa. Com sempre, el seu dia preferit de la setmana, avui sí, dilluns. Moment per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Com estàs? Avui és... Bé, molt bé, de fet, molt bé.
Molt bé, perfecte. Avui és el dia en el qual la premsa madrenya parlarà del títol menys important, del Barça tenia un dia més de descans que no el Real Madrid, i sobretot que el Madrid va competir fins al final, ja les finals ja no les guanyen, hem de dir que Hansi Fleck porta 7 de 7 finals, no sap el que és, perden una final Hansi Fleck,
i el Madrid, doncs, ara ja no va a final guanyada, sinó va a final competida fins al final. És a dir, resumim, no és important el títol, és final competida, els títols importants ja es veurà, no hi havia Mbappé, no estava al 100%, va sortir allò a cavalles del partit, és a dir, que ens van regalar la final, no? Ja ho temia, això.
De fet, la Supercopa és aquell títol que quan el guanyes és l'OMAS, perdó que ho digui així, i quan el perds no serveix per res. Aquí part de raó, ja, eh? I tant, i tant. Home, sigui en classe, és un títol menor. Classe dels dofins, eh? Per cert, la Supercopa ara jugarà bé saudita, perquè el senyor Gerard Piqué, a través d'una empresa seva, doncs ho va vendre. Per què? Perquè l'interès aquí era de torneig de pretemporada. Jo recordem que la Supercopa... Que feu que ramça, eh? Sí, sí, el trofeu...
Diguem-ho així, la Supercopa, el guanyador de la Lliga, la Copa jugava a partit uni, i també es va fer a partit d'anada i tornada, normalment, i era un torneig més de pretemporada. No us oblideu que el Barça traia a jugar als suplents, el Madrid als suplents, i a partir d'aquí s'ha anat una mica més de renom. Ho dic per posar-ho en contents. Atenció, perquè ara parlo de memòria, crec que és el darrer any
que hi ha contracte amb Aràbia Saudita. Sí, perquè l'any que hi ha la Copa Ásia i no hi ha estadis. S'està parlant de traslladar la importantíssima Supercopa
als Estats Units o en algun altre indret a tot arreu menys Espanya perquè l'interès que té aquest torneig i res és gairebé zero de tota manera un Barça-Madrid sempre és un Barça-Madrid des de la Casa Blanca continuen buscant un Guardiola no els hi surt la jugada
és cert que Guardiola va mamar de Cruyff i ahir teníem doncs un Xavi Alonso de qui va mamar? Doncs de Mourinho i ahir es va veure un partit de Mourinho contra el Barça de Flick i les imatges tendres de la classe dels dofins ja no surten amb els fills els jugadors surten amb els pares i els germans grans germans petits és absolutament entranyable Pedri
va tornar a fer allò que fa sempre que guanyen una final, de llançar un penal al seu pare, un penal que Pedri li llença, diguéssim, perquè l'atrapi el pare. Entranyable, a la classe dels dofins. I imatges de tots els jugadors abraçant-se els pares dels companys, una cosa com molt entranyable.
De totes maneres, el que tindrà més feina avui és el recuperador físico del Real Madrid, que té molta feina amb el cul d'Arda Guller. Arda Guller, quan va acabar el partit, es va enfadar, va voler xutar, no sé si és una ampolla que estava per allà a l'entrada del túnel de vestidors, i es va fotre una nata que a mi em va fer mal el cul. Aquest home avui deu estar... Saps allò que no et pots moure del cop? Doncs això.
Que ho sapigueu, avui doncs va xutar i va relliscar, es va fotre una nata. L'espiu o no? Sí, en qualsevol cas tornaran amb aquests avions de primeríssim primers, és a dir que no és com un transport que podem fer. Home, ja es torna, no, d'aquí a Aràbia? A l'estoneta no te la treu ningú, eh?
Bueno, va, Joan, més coses. Ens va passar per situacions de calendari. Destacar que fa pocs dies moria Olyana Semenova, jugadora de bàsquet absolutament espectacular. Va marcar segurament una diferència en el bàsquet femení mundial, europeu, i també a l'estat espanyol. Molt bona dona, deia tothom. Recordem aquell tintoreto en el que
Oriana Semenova va fer el que va voler amb la seva absoluta alçada de 2 metres 13 centímetres. De fet, era una dona que estava postrada en un llit des que gairebé va deixar el bàsquet professional, que el va haver de deixar molt abans. És curiós, perquè jugadors homes, alts i més alts que ella, n'hi ha. En canvi, Semenova, 2,13... Sí, ella patia una malaltia, la acromejàlia, que fa això, produeix...
al seu cos un excés d'hormones, hormona del creixement, i realment això li va afectar la seva vida més enllà de les pistes. Tenia un 58 de peu. Sí, sí, sí. En fi, que descansi. També a mort... Sí, que descansi. Que ja bé, eh? Euliana Semenova.
També ha mort Bob Weir, guitarrista i fundador de la llegendària banda de rock psicològic Grateful Dead. Ha mort als 78 anys víctima d'un càncer. De fet, va bé que posis aquesta musiqueta de fons. Estem escoltant el Tracking, un dels seus himnes d'aquesta banda psicodélica, que va posar sobre el paper els valors hippies del moment.
I, de fet, aquest dissabte a l'Empire State de Nova York, doncs, es va il·luminar amb els colors propis del món épico. Like the dude of man, together, or less in line, just keep chugging on.
Un altre dels bons, que també marxa. Un dels grans, eh? Sí, senyor, un dels grans. Que descansi en pau, també descansi en pau. Gran guitarista, aquí el tenim. Què més tenim, Joan, avui? Doncs, mira, estem sorpresos i consternats per les imatges que veiem a la revolució que hi ha a l'Iran, eh? Moltes gràcies.
Doncs, en fi, gairebé un miler de morts. Aquesta lluita contra la tirania del règim dels ayatolars, sobretot la repressió a la població femenina. El que és estrany és que no hi hagi una flotilla. Ah, mira! És curiós, eh? Amb l'Iran...
Amb l'Iran ningú s'atreveix. Però espera, que tot està per veure's. No, no ho crec, però pot passar. Ha de colacar o... Ja en té prou. Ja n'he fet una, ja està. És aquest bonisme. Amb l'Iran no ens atrevim. I les dones a l'alçada del baton. I tothom callat.
Més o menys, eh? Jo diria que menys inclús que del bató, eh? És curiós. Com a mínim curiós, diem. Va, què més, Joan? Doncs, mira, 15 milions de dòlars. Rècord absolut. S'ha pagat pel primer Jaume còmic. Em pateix pel primer Jaume, dic, hòstia, el primer Jaume... Pel primer còmic, on va sortir Superman, eh? Quant s'ha pagat, Deus? 16 milions de dòlars. Una autèntica borrada.
Guau!
Per gastar-te 16 milions de dòlars en un còmic, per molt primer còmic que sigui de Superman, has de tenir molts, molts, molts, molts, i més encara diners, oi? Primer número d'Action Còmic de l'any 38, que és la primera vegada que apareix Superman com a heroi. A més a més, aquests 16 milions tenen un plus, perquè aquest còmic havia sigut propietat de Nicolas Cage, l'actor...
i que li van robar l'any 2000. Li van robar la còmica Nicolás Queix i el va recuperar el 2011. Déu-n'hi-do, amb la pasta, que és el que tu dius, eh? No has de saber massa què fer, eh? Has de ser insultantment, perdona que ho digui així, insultantment rica has de ser. A no ser que volgués fer-ho com un fons d'inversió, perquè d'aquí uns anys potser encara costarà un grapadet més de milions de dòlars. Tu inverteixes, Joan? Sí.
No, inverteixo poc, eh? No, t'ho dic perquè avui en Martí Brutau i l'Adam Baus, en Martí i l'Adam són els dos joves que ens fan economia per joves, el part dos duros parlant de quines han estat les millors inversions del 2025, per si algú s'anima, eh? Què més, Joan? Doncs, mira, sense bolet i òxid de Colboni, l'alcalde de Barcelona, ha golejat a Badalona i Vigo, eh? Què dius ara? En aquest repte nadalenc. Ha posat...
La torre de Collserola. Sense voler. La torre de Collserola. Sense voler. Ciutat Vella, el districte de Barcelona mantindrà els llums de Nadal encesos tot l'any. El Born, el Gòtic, Sant Pere, Santa Catarina i la Ribera. És a dir, que podem posar tot l'any això. La teva maraia!
I el motiu de tenir els llums de Nadal tot l'any, quines? El motiu és, per això hem dit que sense voler, diòxid de carbònia ha guanyat, perquè és per augmentar la sensació de seguretat, perquè hi hagi més llum en aquestes zones. I deixa els llums de Nadal. Deixa els llums, ja que estan instal·lats, no?
Hòstia, no fotis. Això és molt lamentable. És poc, ens passa. Home, perdona, si hi ha sensació, una que posi seguretat i dues que posi més llum al carrer. Saps què? Ja ho tenim aquí. Foli. Bueno, mas de lo mismo, eh? Tampoc em sorprèn més, eh? I si posa altaveus, que vagi posant la maraia i que posi aquest tema. Que vagi tot l'any.
En fi, Joan, que tampoc em sorprèn, eh? Va, què més? Doncs, si vols, pugem en el nostre Gil, Oriol, per repassar quatre cançonetes que van tenir la seva importància tal dia com avui, eh? Un 12 de gener, l'any 1957, Elvis Presley es tancava a l'estudi i, pam, va gravar un dels temes més clàssics de la història del rock'n'roll, Factoria Elvis Presley. Uaah!
Aquesta cançó es va versionar en català sota el títol de Estic xucat! Estic xucat, Joan!
Doncs sí, senyor Joan, avui fa anys que va gravar aquest grandíssim tema, eh?
Vinga, va, Joan, més coses d'aquest Dilorian. Doncs felicitem-me avui fa 56 anys, Zac de la Rocha, cantant i fundador l'any 1991 de Rage Against the Machine. Ara el crit, el crit, eh?
Estaria dintre la carpeta tiquis-miquis el Reis de Gains, o no? Jo crec que al Reis de Gains de Machines se li ha adonat, eh? Crec que el paper que ha tingut, sobretot estem parlant dels principis dels anys 190, quan la banda californiana va saber entendre, eh? Aleshores era un moment, doncs, d'innovació, perquè van ser els primers que van poder barrejar perfectament els ritmes del rock and roll amb el rap, eh?
Home, això era durillo, eh? I té uns anys en la cançó. Rage Against the Machine. Què més tenim? Perquè em sembla que tenim uns altres que també, Déu n'hi do, eh? Sí, ens anem al so mancunyà, el so de Manchester. Tal dia com avui de l'any 1998, sortia el single de Always Is All Around the Wall. Take me away, cause I just don't wanna stay, and the lies you
Fins demà!
Molt bé, Joan, què més? I més que una bona mort, Dana Woman, el senzill d'Alaia, que del dia com avui arribava número 1 a totes les llistes mundials del dia com avui de l'any 2002. Alaia va morir el 2001 a l'agost amb un accident, quan tenia 22 anys, amb una avioneta, una d'aquelles petites, les Cessna, crec que es diuen, quan estava gravant a les Bahamas un videoclip per una cançó
futura, eh? En qualsevol cas, doncs, avui arribava More Than a Woman, d'aquesta artista que ens va deixar massa d'hora quan només tenia 22 anys per un accident d'avioneta. Per cert, avui hi ha hagut dues cançons, ja més diu que en el món de la música les cançons en poden passar 3, 3 i mig, perquè si no les ràdios no les posen. Doncs atenció, dues cançons, el Grateful Dead...
7 minuts i mig, i aquesta cançó d'Oasis, All Around the Wall, 8.34, eh? Tracking, tracking, està sobre els 7 minuts, la primera pista que hem escoltat de Grateful Dead, doncs posem-nos una miqueta ara amb l'Alaia, eh?
Vinga, Joan, doncs tanquem el Dilorian i anem a repassar les informacions que tindrem desenvolupades avui a la una, al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Doncs sí, l'Ajuntament de Vilassadamar emetia un comunicat en el qual, per influència expressa del consistori de casa nostra, doncs, deixem-ho dir així, es recomanava
a la piscina municipal, que té una gestió privada, doncs, admetre pagant només una quota aquelles persones acompanyants que han d'assistir, doncs, a persones amb discapacitat dins de l'aigua, dins de les instal·lacions, eh? Tot això arran del cas de Noemi Font, en vam parlar...
Aquí, en aquests informatius, per les festes de Nadal, parlarem un altre cop amb Noemi Font, que ens doni la seva valoració sobre aquesta decisió de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Altres coses, recordarem, a partir de dijous, tall el polígon dels garrofers, des de la rotonda de la carretera d'Argentona.
Fins a la deixalleria, una mica per entendre'ns. És a dir, si heu d'agafar el cotxe, sabeu que l'únic accés serà per la carretera de Cabrils. Doncs ho tindrem en compte. I la Unió Esportiva, que, en fi, va guanyar contra la grama i jornada doble, eh, Jaume? Dimecres, partit anul·lat en el seu dia per la possibilitat de pluja que hi havia contra el Lleida.
i el proper diumenge tancaran jornada, també rebent a casa l'Europa B, un equip que fora de casa baixa molt el seu rendiment. Estàs a dues victòries de baix i a dues o tres victòries de dalt, per tant, atents. Això està passant a la Premier, més enllà del títol, que sembla que anirà directament a l'Arsenal. Espera, espera.
Sembla. Però la resta d'equips guanyes dos partits i poses en Champions i guanyes dos partits i baixes a la segona divisió, eh? Sí, senyor. Doncs Joan, content un dia més de repassar l'actualitat local, generant les notícies curioses i pujant al Dilorient per repassar les efemèrides. Demà et saludo un quart d'onze pel poc espai i avui t'escolto a la una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda.
Demà, per cert, serà dimarts 13. En qualsevol cas, la vida seguirà sent meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones critiques i a més la fan en català.
Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura.
Hola! No et moleria colar-te els armaris de la gent? M'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat! Hauràs de fer quatre piles de roba. Una pila amb roba que utilitzes habitualment, una altra amb roba que l'utilitzes esporàdicament, una altra pila amb la roba que no fas servir i una pila de roba que ja estan melús. T'ho de fer neteges d'armaris? Bastant divertit.
Jo tampoc ho sabia. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera, perquè aquí sota, carai, ja... Tot això... Ja m'ho diuen, eh, que compro massa. O sigui, més roba que no fa servir que fa servir. Correcte. T'esperaves aquest resultat? És que no ho sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Què hem de fer ara?
Tens feina, guapa, eh? Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Pilaçà de Mar. Pilaçà Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs vinga, som-hi, seguim endavant. Ens anem a la segona mitjoreta de la nostra edició, de les tres que compartim cada dia. Demà, dimarts, primera conferència del 2026 de les interessantíssimes xerrades que ens porten a terme cada 15 dies els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassa. Demà, de fet, divendres van passar pel programa...
Dues de les components de l'aula d'extensió ens han presentat la temporada. I la temporada que comença ara mateix, demà mateix, dimarts, a la sala Roser Carrao. Amb com comença, doncs, la conferència càrrec de Joan Pere Plaza. Ell és professor, una veu autoritzada, professor de l'Escola Superior de Comerç Internacional...
A més a més, col·laborador científic de l'Institut de Science Política és pol de la Universitat Catòlica de l'Ovaina Bèlgica i al llarg de la seva trajectòria s'ha especialitzat en l'estudi del sistema polític de la Unió Europea. A més a més, en els darrers anys s'ha centrat especialment en la política comercial europea. Jo sempre dic que quan parlem d'Europa,
És un terme tan gran, tan immens, que a vegades ens costa molt d'entendre. La política ja costa entendre, abans, la municipal. Imagineu-s'hi parlem, doncs, de tot el continent. I en aquest cas és interessant parlar amb veus autoritzades, com en aquest cas la del nostre conferenciant, en Joan Pere Plaza, que demà serà a Vilassadamar per pronunciar la conferència a la Unió Europea i al Comerç Global. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Joan Pere Plaça, bon dia, bona hora. Bon dia. Vaja, sembla que ara no ens escoltem amb en Joan Pere. Joan Pere, ens escoltem? Sembla que no... En qualsevol cas, Joan Pere, Joan Pere Plaça, ens escoltem? Sembla que tenim algun problema, s'ho plantem de seguida, va.
A veure si ho han recuperat. Joan Pena, bon dia, bona hora. Doncs ho solventem. Avui les comunicacions van com van, ara mateix, en directe. Ja us sabeu que el directe és el directe, eh?
Doncs vinga, ara sí, tot a Solventat. A vegades el directe és el directe, les comunicacions van com van. Joan Pere Plaz, ara sí, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com estem? Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Demà tenim el luxe que estreni la temporada amb l'àrea de... o més que la temporada, el segon trimestre, aquest 2026 de l'Aula d'Extensió Universitària. Aquest professor, que és una autèntica veu autoritzada sobre la Unió Europea,
Jo deia al començament, no sé si està d'acord amb Joan Pere, que a vegades ens costa entendre fins i tot la política municipal o la política del nostre país. Imaginem si parlem de la Unió Europea, un terme que és tan i tan gran que costa entendre. És així? A la població de peu, diem-ne? Sí, entendre... És una de les...
preguntes o una de les qüestions d'allà recorregut dels que ens dediquem a aquests temes, no? La Unió Europea, Brussel·les, les qüestions que es resolen en aquest marc supranacional, moltes vegades, malauradament, queden lluny del dia a dia dels nostres conciutadans. I no està bé, perquè bona part de les decisions que ens afecten al dia a dia
Des de la política comercial, que en parlarem d'aquí una estona, a temes més amplis com de seguretat o medi ambient, acaben passant pel procés de decisió política de Brussel·les i, per tant, convendria que tots plegats entenguéssim una mica més, estiguéssim més familiaritzats amb aquest sistema social.
de presa de decisions que ens afecta, com a ciutadans de la Unió Europea i tant. I què ho fa? No sé si és que no queda prou clar, no sé si és que els ciutadans no estem prou avasats o prou interessats en aquest gegant, una mica tot plegat, no ho sé. No ho sé, és molt fàcil posar...
la càrrega damunt dels ciutadans i dir que no s'interessen per la política o no s'interessen pel sistema polític de la Unió Europea. Penso que la Unió Europea durant molts anys ha passat per... ha construït tot un entramat institucional importantíssim però que a la vegada no ha fet massa esforç en explicar-se a si mateixa. A la vegada, com a ciutadans estem exposats a mil...
inputs a mil i costa que al final estiguem pendents de tot. Ens interessa la política local perquè al final en un poble petit com Vilassà, una ciutat més gran com Mataró o Barcelona, podem reconèixer qui són els que pren les decisions.
Reconèixer qui està prenent les decisions a Brussel·les costa més, tot i que les institucions també estan fent molts esforços. La Comissió Europea, des de ja fa molts anys, té una delegació per manera a Barcelona, els nostres eurodiputats, aquells que representen partits catalans, tenen oficines i es fan veure, però sí que hi ha una espècie de distància...
física però també simbòlica i important i això s'ha vist per exemple en els índex de participació en les eleccions europees vam votar per darrera vegada l'any 24 però fins llavors cada vegada des que Espanya va entrar a la Unió Europea l'any 86 cada elecció europea la ràdio de participació era més baixeta, més baixeta, més baixeta, més baixeta
Això afortunadament va canviar l'any 2019 i el 2024 l'índex de participació es va mantenir. Però sí que és cert que hi ha aquest espai, aquest gap, aquesta diferència entre allò que les institucions europees voldrien...
que voldrien que el ciutadà mitjà sapigués d'elles i allò que el ciutadà mitjà, ciutadana mitjana de la Unió Europea sap de les institucions europees. I per això xerrades com les de demà són tan importants perquè d'alguna manera ajuden a reunir aquest forat entre uns i altres.
I tant que sí, i a més a més no és falta escoltar-ho, vostè és un apassionat de la Unió Europea, se'l salveu, és veritat. Però a vegades és una mica la nomenclatura, eh, Joan Pere? Estem parlant de la geopolítica, no? Què és la geopolítica? El comerç internacional o la política comercial internacional o comunitària, fins aquí podem arribar, però a vegades ens parlen de termes com geopolítica i tal...
que el gran gruix de la població l'escoltem 30.000 vegades als mitjans de comunicació, però poques vegades l'entenem, no? I a vegades possiblement sigui aquest, la falta o la manca d'interès que hi hagi per una banda o per l'altra. Sí, estic completament d'acord. La Unió Europea és un gran engranatge institucional, ho dèiem abans, a veure el 70, 60, 70 fins i tot, en alguns àmbits, 80% de les normes que ens afecten,
directe o indirectament, venen produïdes per aquest sistema supranacional a Brussel·les i Estresburg. I, clar, això té un component tècnic important que moltes vegades no s'acaba de traduir en llenguatge més planer que puguem entendre tots plegats en
en les nostres discussions, no només en els medis de comunicació, sinó també en les discussions al dia de Sant Esteve, ara que el tenim encara recent. També, i pot semblar una tonteria, però la Unió Europea és multilingüe. Són 24 idiomes oficials, aviam si el català entra a la llista d'idiomes oficials en els propers mesos,
I això també es genera com... Anava a dir sudoll, però no sudoll, problemes en la traducció. Hauríem de tenir tots una espècie de diccionari que ens permetés entendre...
Termes com aquest de geopolítica o termes com, del que parlarem demà, seguretat econòmica. Què vol dir la Unió Europea? Què ens està dient el president Antonio Costa quan parla de seguretat econòmica? Aquest és un esforç que hem de fer.
entre tots, entre els que pren les decisions, entre els que comuniquen aquestes decisions, entre els que bonament intentem treballar en aquests temes i també explicar aquest sistema polític de la Unió, no?
Per la política comercial comunitària, per tots els països i per tots els continents, és una eina clau. Tinc la sensació que jo no hi entenc un borrall, però una miqueta quan hi ha aquests canvis, aquestes guerres comercials, que si els Estats Units, la Xina, que si els erangels aquí, els erangels allà...
Fa que tot això sigui tan canviant que encara costi més d'entendre, no? Per tant, expliquem com ho podem entendre això de la política comercial i per què hem de ser forts en aquest sentit com a Unió Europea.
Sí, a més, jo et diria que costa d'entendre també perquè la política comercial s'ha accelerat en els darrers temps. Fa 15 anys ningú parlava de política comercial i ara tots els Telenotícies gairebé una vegada per setmana obren en temes de política comercial.
Per què és tan important la política comercial? Perquè la Unió Europea, d'acord amb els tractats fundacionals i amb el seu propi disseny, té una única política comercial. No és que França o Itàlia o Espanya o Grècia parlin amb Mercosur o parlin amb Canadà o parlin amb Índia i estableixin una política comercial nacional, sinó que és la Unió Europea qui parla en nom de tots.
és allò que tècnicament en diem una competència transferida a la Unió i una competència exclusiva de la Unió Europea. Per tant, és la Unió Europea qui parla en nom de tots. En aquest sentit, en els darrers anys estem...
estem assistint, estem sent testimonis d'un canvi radical en com el sistema mundial governa aquesta política comercial, com els diferents estats, els diferents països, estableixen unes regles per establir i facilitar l'intercanvi de béns i serveis. Normalment això ho feia durant molts anys, des de la Segona Guerra Mundial cap endavant,
Qui ha liderat aquestes negociacions comercials i aquest marc regulatori internacional han estat organitzacions internacionals, primer el GAC i després l'Organització Mundial del Comerç. Però això se n'està anant en orris i aquest sistema multilateral s'està transformant en un mosaic d'acords bilaterals entre un país i un altre país. I com que la Unió Europea parla en nom dels 27 països,
la Unió Europea està bilateralitzant també el seu comerç internacional. Per tant, està parlant amb Mercosur, que ara està parlant molt la setmana passada, però en els darrers anys també ha parlat amb Canadà, amb la Índia, amb Austràlia i, evidentment, amb Estats Units, perquè el president Trump va decidir canviar de rumb les relacions comercials transatlàntiques.
Això és tan important perquè no és que Madrid pugui establir un acord comercial amb Brasil o amb Argentina o amb Mercosur, sinó que és Brussel·les, en nom dels 27 estats membres, qui...
Qui ho fa? Sí, hi estic d'acord, evidentment, però el que passa és que tot i tenir 27 estats membres de la Unió Europea, 27 països, és una potència, podem dir, però estem davant d'un entorn geoeconòmic tan canviant i tan acceleradament canviant que un, sense veïr les notícies, llegint aquí, llegint allà, dius aquí que els cadascenses són els Estats Units i els xinesos. I aquí ballem tots una mica la seva dansa. Per tant, és així o no?
És així, com a mínim, en part, sí que els Estats Units i Xenia estan imposant un criteri molt clar, o com a mínim un criteri clarament diferenciat del que era la governança mundial del comerç fa 15 anys, i en aquest espai molt més bilateralitzat, on es...
on s'observa de manera més clara i definida l'interès nacional per damunt dels interessos del conjunt, del sistema multilateral, aquí la Unió Europea ha de trobar un nou espai, ha de trobar una nova veu i ha de trobar una nova manera d'interrelacionar-se no només amb Estats Units i amb Xina, sinó amb la resta de...
partners comercials arreu. I aquí el fet que la Unió Europea parli en nom de 27 interessos nacionals i dintre dels 27 interessos nacionals un munt de veus dispars, en sectors dispars, en regions dispars, fa que la política comercial de la Unió Europea sigui una espècie de cacofonia
que intenta convertir-se en... pot ser percebuda com una cacofonia, però que necessita cada vegada afinar més i ser percebuda com un cor. I en això estem, en aquestes tensions entre els interessos de les parts i l'interès del tot, la Unió Europea, en un context molt, molt, molt...
Incert, jo crec que la paraula que millor defineix aquest entorn de governança mundial del comerç en aquests moments és la incertesa. GAT i volent ser mundial del comerç, com dèiem abans, allò que havien aconseguit era generar un marc regulatori en què tothom més o menys sabia què esperar de l'altre.
I això ha canviat, això ha desaparegut i la Unió Europea malauradament no està acostumada a un entorn tan canviant, tan dràstic, amb tanta incertesa. I és per això que un acord com el que es va anunciar la setmana passada en Mercosur és interessant perquè d'alguna manera porta...
o té la possibilitat d'aportar una certa certesa i una certa legitimitat també a la Unió Europea. Tot i que no tothom hi està d'acord, eh? Tot i que la pagesia... No, no, no, i en podem parlar. I en un acord d'aquestes característiques no tot és blanc o és negre. És difícil també de preveure les conseqüències a mitjà i a llarg termini.
I la Unió Europea intenta supesar tots aquests interessos, tots aquests interessos de part, i trobar un equilibri general que evidentment no pot satisfer tothom. És impossible.
No, clar, és que ja no parlem de l'UE com un uniquens, que ho és, eh? Els governs europeus, el Parlament, la Comissió, etcètera, sí que és un uniquens. Però, clar, són 27 estats membres, que no vol dir que siguin 27 opinions, però tampoc vol dir que en sigui una. Són moltes, per exemple. Si parlem d'especialistes, escoltes-ho, l'acord amb Mercosur, doncs, diuen que és un bon acord. Si parlem amb la pagesia, doncs, diuen que això...
Els acabarà d'enfonsar. De fet, la pagesia ha desmuntat el tall de Tarragona i manté parades les protestes a l'AP7 i a la C16. I per si us heu de desplaçar, perquè aquesta tarda mateix el president Illa es reunirà amb ells. I en aquest sentit volia anar a parar, no? Parlem d'acords europeus, però parlem en aquest cas de Catalunya, el president Illa. Què pot fer en aquest sentit el nostre país, Catalunya, en aquest sentit, per ajudar els pagesos davant d'un acord de la Unió?
Legalment, formalment, poc. Com dèiem, la presa de decisió no està al Parlament de Catalunya, està molt més lluny, està a Brussel·les. Evidentment, hi ha circuits d'influència política. El president Illa segur que podrà parlar amb el ministre espanyol d'Agricultura i a partir d'aquí traslladar el malestar de la nostra pagesia. En tot cas,
Penso que aquest acord està molt coll avall. Queden etapes formals. No està tot dat i beneït, no està tancat. Hem d'esperar a la ratificació, a la votació del Parlament Europeu. Ens sentirem a parlar d'aquest acord. Però des de Catalunya, així com en d'altres àmbits, sí que tenim competències...
molt més definides i capacitat formal de decisió, en àmbit comercial aquestes competències estan a Brussel·les. I la pagesia, evidentment, legítimament, expressa el seu parer amb tots els mecanismes que té, amb totes les eines que té a les seves mans,
tremer d'aquest malestar als nostres representants polítics a Catalunya i és d'esperar que aquesta transmissió de malestar vagi escalant, però formalment Catalunya no hi pot dir res.
Doncs tornant al començament de la xerrada, val molt la pena que ens hi posem tots plegats a entendre una miqueta més de què va, perquè això són els nostres pagesos, els nostres pobles, els de la nostra comarca, els del nostre país, i són acords. Que són acords polítics, i els polítics ja sabem que d'entre ells ja no es posen d'acord, imaginem-s'hi sobre, la població ha d'estar sencera amb les seves decisions. Però en qualsevol cas, aquesta xerrada promet, i molt, perquè serà interessantíssima demà a 6 de la tarda,
Sala, Roser Carrao, estrenem el 2026 amb una ataca molt bona conferència interessant de l'Ola d'Extensió Universitària i la Unió Europea i el Comerç Global. Escoltant-en Joan Pere Plaza, no sé jo si és molt optimista de cara a un futur immediat amb el comerç. Deixa'm ser-ne. Deixa'm ser-ne. El que passa és que, evidentment, tot...
Tinc la sensació que no és un joc de suma zero, que allò que uns guanyen o perden els altres, però sí que és cert que aquests grans acords comercials acaben afectant allò que deies fa moment, la gent que deies fa moment als agricultors, a la pagesia del Maresme, del Bages, que és el millor, aquest no mestre país. I sí que hi haurà...
Ajustos a fer, i aquests ajustos són molt complicats, i aquí sí que tornant els nostres decisors polítics, els nostres representants polítics de més de curta distància, parlaves del president Illa,
Aquí sí que hi ha coses a fer, s'han de donar suport, s'han de trobar mesures, s'han de generar nous programes perquè aquesta pagesia, que és un sector estratègic, perquè en el fons cada dia volem un plat a taula i és aquesta pagesia qui pot ajudar-nos a tenir aquest plat a taula, no només els grans productors d'arreu, sinó que...
aquests pagesos a quilòmetre zero. I tant, i tant. Per tant, aquí sí que les autoritats no locals però sí catalanes i espanyoles hauran de trobar maneres d'acabar a donar suport a aquests pagesos que d'alguna manera senten el seu mòdus vivendi i la seva professió que penge d'un fil.
Joan Pere Plaça Font, professor, entre altres, de l'Escola Superior de Comerç Internacional. Moltíssimes gràcies. Ens escoltem demà. Parlaríem molta més estona, doncs com altres, no només el comerç afecta el comerç, sinó altres decisions, altres efectes que tenen sobre el comerç. Però de tot això n'haurem de parlar demà perquè estem a les 11 i han d'anar pas als serveis informatius. Joan Pere, moltíssimes gràcies, una abraçada i gràcies per atendre la nostra trucada.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Seguirem demà. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé, gràcies. Les 11, Joan Escopet ens acosta a l'actualitat.
Una empresa de ciberseguretat acaba de revelar una filtració massiva de dades de més de 17,5 milions de comptes d'usuaris d'Instagram. La filtració inclou informació personal confidencial com noms d'usuari, adreces de correu electrònic, números de telèfon i direccions físiques, fet que exposa els usuaris a ser víctimes de la ciberdelinqüència. Aquest episodi s'ha traduït en nombrosos correus d'Instagram a diferents usuaris
en els quals es demana un restabliment de la contrassenya del compte. A més, l'empresa ha explicat que va detectar una esquerda durant un escaneig rutinari a la Dark Web, a la web profunda, que estaria associada a un possible incident relacionat amb una exposició de l'API d'Instagram, és a dir, del conjunt d'eines que ofereix meta a aplicacions i webs per interactuar amb Instagram de manera segura i oficial.
Des de l'empresa de seguretat denuncien que les dades estan disponibles per a la venda a la TARC web i poden ser abusades pels ciberdelinqüents. La informació filtrada pot facilitar atacs greus com intents de phishing o els segrets de comptes. Tot i això meta no s'ha pronunciat sobre el tema en cap comunicat oficial de moment referit a l'incident.
La pagesia ha començat a primeres hores d'aquest dilluns a aixecar els talls de carreteres després de pactar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, que se celebrarà, per cert, aquesta tarda mateixa. A primera hora d'avui s'ha començat a desfer el tall dels accessos del port de Tarragona.
enobert el pas d'un carril d'entrada i un de sortida, mentre desmuntaven la mobilització. Els talls de la P7 i de la C16 també es van desventallant a mida que van passant els minuts. L'assegament de les protestes arriba després que la Generalitat, com dèiem, hagi mogut fitxa ahir mateix. De fet, el conseller Òscar
Urdeig va compareixer ahir amb una trobada amb els representants pagesos a l'Ajuntament de Bàsquera i va assegurar que el govern entén el neguit dels manifestants i proposa fer un front comú per abordar els dubtes que comporta l'aprovació de l'acord de Lliure Comerç.
Després de molts anuncis previs i treballs, s'han allargat més de dos anys i avui es constituirà formalment la nova empresa Rodalies de Catalunya. Un nom sense floritures. Neix l'ENS, doncs, que gestionarà a partir d'ara el servei ferroviari traspassat a la Generalitat l'any 2009. Però amb enllaç tots aquests anys d'un laberint complicat de competències crevades, el president de la Generalitat, Salvador Illa,
i el ministre de Transports, Òscar Puente, es significaran la posada en marxa de la companyia en un acte que se celebra avui al Palau de la Generalitat. Ara mateix, l'únic que sabem és que el Consell d'Administració estarà conformat per 9 persones, 5 escollides a proposta de la Generalitat i 4 per Renfe. De moment, l'únic que és segur és que la consellera de Territori, Sílvia Pareque, en serà la presidenta.
El Barça de Fleck ha sumat un nou títol en imposar-se al Real Madrid a la final de la Supercopa Espanyola. Ahir a la ciutat saudita de Gida per 3 gols a 2. El conjunt blaugrana revalida el títol en un clàssic molt intens, gràcies a un doplet de Rafinha i un gol de Lewandowski. La primera part ha estat una bogeria absoluta. Més informació al punt de les 12.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punciet.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Tu sabies que el germà de la Laia patia assatjament escolar? Ah, sí? I com està? Molt millor. Gràcies a la intervenció de l'USAP.
La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim.
Molt bon dia a tothom. Estem aquí avui un nou dia ja en l'any 2026 amb un nou episodi de Per dos duros. Bon dia, Adam. Bon dia, Martí. I, avui, no ens veiem des de l'any passat, eh? Imagina't, imagina't el temps que feia que no ens veiem. Ha anat tot bé, Adam? Tot genial, tot. Nadal, família, salut, el més important, Martí, i regals. Hem fet inclús algunes partides al Monopoli aquests dies. Molt bones. Sí, han sigut bastant. Va bé una que et vas donar una masterclass i l'altra me la vas donar tu. Sí, masterclass per masterclass. Sí, sí, sí, va estar molt bé.
Bé, us desitgem un molt bon any nou a vosaltres, oyents, i ara que ens trobem de ple a l'any 2026 i després a dalt de les festivitats nadalenques, us portem un molt bon episodi. Parlarem una miqueta del 2025. Què ha passat econòmicament? Farem una espècie de recap, no?, a veure quines han sigut les millors inversions i en què podríem haver invertit. S'ha de dir que tant l'Adam com jo no hem estat invertits en aquestes millors inversions.
Perquè no les sabíem. Clar, en algunes sí, compte. En algunes sí, però clar, si les haguéssim sabut, podríem haver pronosticat, no?, i quines haguéssim sabut. Estaria bé. Ojalá aprendi el futur, Martí. Sí, també, per fer aquest episodi més amè i entrar més oients, mirarem de plantejar diferents perfils de risc, Adam, perquè cadascú es pugui sentir identificat amb un tipus d'emoció. Doncs Martí, si et sembla bé, comencem amb aquest tros d'episodi. La pela és la perda.
Abans de res, Martí, a veure si... A veure què et sembla, això. Un oient ens va comentar
una pregunta bastant interessant. Ens va preguntar què eren els ritmes circadianos. Hòstia, i no fotis! Els ritmes circadians. Això és una paraula molt utilitzada per l'envolupament, per lo típic de no mirar el mòbil per la nit, i és estranya. És estranya perquè no porta a saber-te res el nom. Jo, de fet, l'havia escoltat mai o un parell de cops a la vida. Explico què és. Bàsicament,
Fa molts anys, molts, molts, molts anys, hi havia una teoria que els girassols giraven, com sempre, orientant-se cap al sol. Vale, està bé. Doncs Martí, no és així. No fotis. Perquè es va agafar un girassol, entenc que amb un test o alguna forma, i es va portar la foscor. I seguia fent el mateix moviment. Ah, vale. Llavors, es va demostrar que no va ser per raons que tingués ulls, ni sensors, ni res. Què va passar?
que d'això es va treure la conclusió que realment no era...
No era una cosa adaptativa del mateix organisme a la situació que se les posa. És una cosa de generacions. Llavors, si els irasols que giren d'una hora a una hora fan tot el gir, doncs és així durant moltes generacions. Tot i que no és així soles, queden girant, no? Poden canviar, però en 50 anys, canviar un centímetre, una cosa així. Llavors, què passa? Que als humans passa el mateix.
No fotis. Llavors, diguem que, biològicament, som animals diurns. Som animals, eh? Som animals. Som animals diurns. Llavors, què vol dir això? Doncs que per la nit s'agravem melatonina i a la vigília, l'estat despert, s'agreguem unes altres hormones. Pot ser, copamina, serotonina, les que siguin. Però són hormones que t'activen. Llavors, això es pot canviar una persona? No.
l'únic que pots fer tu és alterar
quan tu estàs despert, quan hauries d'estar dormint, i quan estàs dormint, quan hauries d'estar despert. I això és una cosa que els joves que fan de festa passa molt. Què passa? Que si tu, el teu cervell té una hora, i el teu cos té una altra hora, i el cor té una altra hora, hi ha desajustos al cos que et fan tenir descansa pitjor, més risc de lesió, més infelicitat... I bàsicament és això, els ritmes circadians. Són ritmes naturals dels organismes per...
per adaptar-se a l'entorn de generació en generació. I per això és que dormim per la nit, no? I estem despertos. Correcte, correcte. I què ho pot alterar-ho? Doncs el típic, no? Mira el mòbil abans d'anar-te a dormir. És una pantalla blada que fa que ser gris menys melatonina. També, jo què sé, dormir fins a les 4 de la tarda i anar-te a dormir a les 5 de la matinada, com algun company que tenim nosaltres. Sí, sobretot aquestes festes... Clar, llavors aquestes coses ho alteren i et donen pitjor qualitat de vida. No, és que jo estic acostumat. No, no estàs acostumat. No.
Estàs acostumat. El que va ser que tu t'esforces, t'esforces, t'esforces, però en algun moment ho indicarà. I tinc una pregunta sobre aquest tema. Si tu un dia vaig veure i surto de festa un dia, és perjudicial per mi anar-me a dormir a les 6 del matí i despertar-me a la 1? Sí. Però, realment, no passa res perquè...
Durant tota la resta de l'any, això durant un any, què ho fas? 4 o 5 cops? Sí, per dates molt... Molt concretes, no? Doncs no passa res. El problema seria que ho fessis, jo què sé. Cada dia. Dos cops de la setmana. Dos cops de la setmana, un cop cada setmana. Llavors, sí, amb el temps, com menys ho facis, millor. Però no passa res. I també, ojo, eh, Martí, que si surtia aquests 4 o 5 cops, et dona més energia per aguantar tot l'allà, més felicitat... Home... Surt 10 cops, si fa tant. Home, sí, sí, sí, sí. Eh?
Doncs, Adam, escolta, parlàvem de Masterclasses, quin exemple de Masterclass. Que bo, Martí, m'ho he preparat, m'ho he preparat, això està clar. Molt bé, està molt bé. Doncs ara sí, agafant el fil ja del que va a aquest episodi i després respondre la pregunta de la nostra... Era d'una dona, no? Era d'una dona, sí. Molt bé.
de la nostra oyent. Ens ficarem a parlar sobre les millors inversions de l'any 2025. Hem volgut fer aquest episodi adaptant una mica els diferents perfils de risc de cada possible inversor que ens estigui escoltant i ho hem fet amb uns noms, Adam, perquè s'ho es quedin, perquè no s'ho sigui complicat seguir l'episodi. Clar, perquè el Martís de l'Espanyol, recordem...
No, del Barça. No, no, no. I diguéssim que hem classificat el risc en 5 escales, la primera és molt poc risc, després poc risc, després risc moderat, risc alt i el rojo vivo. 5 escales. Sí, el rojo vivo seria ja una mica més tirant a ruleta. Clar, clar. Llavors hem posat noms com si fossin persones que tinguessin aquests perfils d'inversió i els hem ordenat de...
de menys atacant, no? A més atacant del Barça. Perquè s'ho sigui molt més fàcil de seguir l'episodi. Per tant, una persona que té molt poc risc és el Joan Garcia. Clar, perquè no pot fer gols. No pot fer gols. Fa actuacions molt bones. Molt bones, sobretot a Cornellà. Sí. Després, el 2 de 5, el poc risc serà Pau Coversi.
Defensa. Sí, central, bàsic i defensa, sí. 3 de 5 serà Pedri. A la meitat del camp. I Gallo inclòs, no? I Gallo inclòs, exactament. Pedri, bueno, un jugador... No estem aquí a veure per la futbol, però també exagerat. 4 de 5 serà un davanter, com per exemple Rafinha. Bon davanter, no, Martí? Bueno, opina tu que... Els Reis m'han portat la samarreta de Rafinha.
No t'ho havia dit, però sí. Sí, sí, està molt bé. I el 5 de 5, el Rojo Vivo, serà el Leo. No hi ha cap persona, aquest planeta, que sigui més probable que fiqui un gol que Messi, amb la pilota. Sí, sí, per això li hem ficat un 5 de 5 del risc de l'inversió. Llavors, el Joan García, en principi, en el que hauria d'envertir són diners en el compte d'estalvi. Ara repassarem cada tipus d'inversió que hauria de fer, perquè és el que té menys risc, diners en el compte d'estalvi. Pau Coversí...
hauria d'invertir en inversió en renda fixa o fons monetari, que ara també repassarem. Pedri ho hauria de fer en inversió en renta variable amb fons indexats, que és una mica el que fem a l'Ada Millor, renta variable amb fons indexats. Rafinha, que té un risc al, inversió en renta variable, accions i metalls, que això és invertir en or i plata, tenim una sorpresa, no?, a l'Ada Plata, al final de...
Ho comentarem. I Leo, finalment, hauria d'invertir en criptomonedes i start-ups, que és el que té més risc. Abans que res, Adam, m'agradaria que em refresquessis el tema del risc i la rendibilitat. Com van de la mà? Doncs jo un triangle molt, molt, molt típic, Martí. Ah, vale. Que un dels vèrtexs és la liquiditat, l'altre la seguretat i l'altre la rendibilitat. Vale.
Clar, aquest triangle, que si són sales, aquil·làter, martir... De les bermudes, o com és? Explica'ls tu. El cas és que és un triangular que explica que només pots tenir dues d'aquestes tres coses que ha comentat l'Adam, liquiditat, seguretat i rendibilitat. Llavors, si una cosa és liquiditat, per cert, qui no ho sàpiga, és la capacitat d'un actiu per transformar-se en diners. Per exemple, una casa no és molt líquida, perquè trigues potser sis mesos a vendre-la. I papers, molts papers. I molts papers, exacte. En canvi, una moneda d'un és superlíquid, perquè són diners directament.
Llavors, explica que només podem tenir dues d'aquestes coses en una inversió. Per tant, si una cosa és molt segura i té molta liquiditat, tindrà poca rendibilitat. Si una cosa és molt rentable i té molta liquiditat, serà poc segura, com són, per exemple, les criptomonedes. Les pots convertir en diners molt ràpidament, però és molt poc segura.
Que interessant això, Martí, eh? Sí, és un triangle, us heu d'imaginar, amb liquiditat, seguretat i rendibilitat, us el podeu dibuixar si voleu, i veieu que la... Només hi ha una línia. Exactament, la inversió només pot anar a un dels tres vèrtexs. Llavors, a un dels tres vèrtexs, o t'estàs perdent o liquiditat, o seguretat, o rendibilitat.
Que bo, Martí. Sí. Llavors, anem a emmascarar quines han estat les millors inversions de cada una de les franges dels nostres inversors. Per millor inversió, Adam, avui entendrem més rentable, no més ecològica, no més sostenible, no més...
I compte, que no vol dir que ho recomanem. Exacte. Estem repassant el passat, estadística. Sí, simplement perquè veieu que el que aquest any podríeu haver guanyat, si haguéssiu encertat aquestes inversions, i per comentar-vos una mica quines són el que ha donat aquest any 2025. Doncs bueno, la inversió que hauria de fer el Joan Garcia és deixar els diners en el compte d'estalvi. Què és en un compte d'estalvi?
Què és un compte estalvit? Doncs bàsicament és on tu deixes els teus diners a un banc, a un compte bancari, que normalment et dona un retorn molt, molt, molt baix o cap. Molt, molt, molt baix, eh? Molt, molt, molt baix. Vale, perfecte. Doncs sí, bàsicament és això. Quin risc té? Zero. Mínim. Sí. Que el banc se'n vagi a la bancarrota i que no paguin, que és il·legal,
Correcte. Aquest és l'únic risc. Perquè hi ha un fons que es diu... Perdona, ara no m'agrada com es diu Adam, però hi ha un fons que existeix que et cobreix fins a 100.000 euros als estalviadors. O sigui, si tu tens menys de 100.000 euros al banc i el banc fa fallida, t'ho paga l'estat. Vull dir que estem totalment coberts. Llavors, clar, per això paguen molt poc, simplement per tenir els diners estalviats. Llavors, nosaltres hem buscat quin ha estat aquest fons d'estalvi més rentable...
S'ha de dir que com més restriccions hi havia en els fons d'estalvi, més interès donaven. Llavors nosaltres hem escollit, fons d'estalvi, Adam, que poguéssim nosaltres aplicar, perquè hi havia alguns que demanaven nòmina. Doncs perdona, jo no tinc nòmina. No, Martí? No, o sigui, no, perquè demanen, per exemple, nòmina mínim de 800 euros. Ah, val, val, val. I dic, perdona, doncs jo no tinc nòmina de mínim 800 euros. Llavors no podia aplicar aquest fons d'estalvi. Quins són els millors que hem trobat, Adam? Doncs el primer, Open Bank, que és el top... Bueno, tots són iguals.
Open Bank amb el 2,02% durant 3 mesos fins a un milió d'euros. O sigui que només durant els primers 3 mesos et pagaven aquest percentatge. Després Trade Republic amb un 2,02 TAE. I Revolut amb un 2,02 TAE i amb pagament diari. Això de pagament diari vol dir que cada dia et paguen els interessos, per tant, cada dia tens... 2,02. Clar, cada dia tens un 2,02 del que tens allà estalviat.
s'ha de dir que són les sigles de tasse anual equivalent que aquest 2,02 vol dir que seria anual. Després nosaltres al final de l'episodi explicarem quin ha sigut el nostre compte estalvi que hem tingut aquest any però perquè veieu totes són exactament igual 2,02. El mercat està bastant ajustat i ningú en dona més ni menys d'aquests millors. Després tenim el Jordi
En Pau Coversí. En Pau Coversí. Tau i Jordi són noms molt catalans. Porta la confusió, no? La inversió en renda fixa o el fons monetari, que és el següent nivell de risc. Sí, ja seria un 2 de 5. Un fons monetari és, bàsicament, on es negocien diners en efectiu
en un termini menor a 6 mesos. Sí. Al final, un renta fixa i els fons monetaris són el mateix, l'únic que el fons monetari es negocia diners a molt poc termini, com ha dit l'Adam, a menys de 6 mesos. Llavors, què passa? Si tu negocies diners a menys de 6 mesos, els diners no variaran molt en valor en aquests 6 mesos. Llavors, Adam, si jo et dono 10 euros i me'ls has de tornar en 6 mesos, et puc demanar 11 euros.
Això són coses que no es pot retirar els diners, tu ho deixes allà, no ho pots retirar, i et tornen quan acaben aquests 3-6 mesos, el que sigui. Exactament. Com és menys de 6 mesos, al final tu pots demanar molt poc. I el que passa és que la renda fixa, que sí que no té un termini establert, poden haver-hi fins a 15 anys o 30 anys, sí que si jo et dono, Adam, 10 euros, i molts que tornen 15 anys, et demanaré 17, que em tornis 17, perquè tu en aquest termini pots fer més coses.
Llavors, un fons monetari, al final, és un fons de renda fixa, però on hi ha menys risc, i llavors, per ende, encara menys rendibilitat. Tenim un parell aquí, Global High Yield Resolution, amb un 7,74. No fotis! Però compta, perquè això no és estàndard. I a part, un 7,74 no és normal per aquest tipus de fons. Diguéssim que és bastant elevat, i s'ha de dir que en els fons de renda fixa, inclús fons monetari, tenen Adam com un rating.
Explica'm què és això. Sí, em captes o no em captes? El rating és com si tinguessin una classificació dintre de la qualitat del deute, les empreses tenen una classificació, les empreses o estats. Llavors, va des de triple A, triple A és la millor empresa o millor estat que torna més els diners, per tant, si tu inverteixes en triple A et tornarà els diners segur i per tant tindràs una baixa probabilitat, i va baixant a doble A, A, triple B, B, o sigui, perdona, doble B, B i C.
Clar, llavors, el que no ha pagat mai... És una C. És una C, però que és un suspès, això. Llavors, si tu li deixes diners a una C, és poc probable que t'ho torni. Clar, llavors el risc serà molt elevat. Clar. S'ha de dir que aquest fons, Adam, que ha treut un 7,74%, que es diu Global High Yield Solution, és un doble B.
És una mica dolent tot. Estem parlant d'un 4 suspès. Sí, correcte, un 4 suspès. De fet, és per això que té tant de risc un doble B que ha tret tanta rendibilitat. Perquè, per comparativa, hem trobat un fons que és doble A, que és el Bankwell Federal Money Market Fund. És amb el 3,08%. Doble A. Aquest està molt bé. Doble A, com un cantant, no?
Com anual, pot ser? Sí, exactament. AA, veiem que està ja molt a prop de la AAA, és el pas justament per sota, i ja té un 3,08 de rendibilitat. Això vol dir que, com és més segur, ha tingut menys rendibilitat. Que també és prou elevat, el percentatge de compte. Sí, sí, sí. Això era més carrer perquè veiéssiu quins són els preus que s'estan pagant en renda fixa de mala qualitat, que és com és AA, i de bona qualitat com és AA. Com a següent caixa, tenim en Pedri. Molt bé. En Pedri està en inversió en fons
de renta variable, que són fons indexats. Sí, com podríem tenir nosaltres, no? Per exemple, som en Pedri. Veig el Pedri una mica més aventurer, no, ja? Clar.
Potser no molt, però, ei, està ja. Sí, doncs hem de dir que com a fons indexats i com la nostra inversió estrella, hem volgut buscar, l'ada millor, les cinc economies de països que més d'endibilitat han tingut aquest any 2025 i ens ha sorprès molt. I com ho hem fet? Amb els seus índexs. Recordem l'índex que era el paquet d'empreses que representen econòmicament aquest país, de tots els sectors una miqueta. Com has vist l'Espanya?
IBEX, 35. I el dels Estats Units? Standard & Poor's, 500. Molt bé, són els dos més famosos que coneixem aquí, després també el d'Alemanya, el de França, tal, però aquests dos són els més famosos. Doncs tenim un top 5 molt fresc. I Martí, jo diré el top i tu diràs el nom i jo diré el percentatge.
Et sembla bé? Vinga, amb el top 5, comencem per baix. Bovespa Brasil. Això és el 34,37%. Sí. Està molt elevat. Vol dir que les empreses que representen l'economia de Brasil han crescut un 34,37%. El top 4. Athens General Composite, de Grècia. El 45,89%.
Alabadíssim. També tenim el top 3. Compte. I sorpresa per tothom i callada de boca per dos duros. I veig 35. Amb el 50,27%. Martí.
Se'ns desmunta la teoria que Espanya és un país que va de cap a caiguda? Aquí hem d'aturar un moment al top perquè ens vam trobar que Espanya, les 35 empreses que representen l'economia espanyola, en l'any 2025 han pujat un 50% i vam haver de fotre el freno de mà i veure per què ha passat això. Callada de boca per dos duros. Sí, ens han mutejat. Ens han mutejat històricament. Doncs què ha passat? Adam, aquest any 2025, la veritat és que hi ha hagut
unes dades, no?, que diguéssim que han afavorit molt l'economia espanyola, sobretot a les 35 empreses que estan en l'índex. Per començar la inflació, que ha estat prou controlada, sent entre el 2 i l'1%. Sí, i la taxa d'atur ha estat de les... no de les més baixes que us recorden, però sí que està prou baixa, amb un 11%, que tampoc està gaire malament. S'ha de dir també que les 35... i ara no és per desmareixer l'IBEX 35, eh? Però les 35 companyies que composen l'índex
no són representatives del tot de la societat. Clar, no hi ha cap empresa petita que segurament sigui la majoria de les d'Espanya. S'ha de dir, sí, jo diria, Adam, així, eh, a mano alzada, que un 80-85% de les empreses d'Espanya són pymes. Petites i mitjanes empreses. Petites i mitjanes empreses, exacte. Llavors, 35 empreses no representen l'economia en el seu global. Però aquestes 35 sí que ho han fet molt bé. S'ha de dir que es pronostica, Adam, per l'any 2026...
un creixement sostingut de l'índex, o sigui, que segueixi creixent, d'un 8%. Veurem. Veurem. Veurem. Estarem atents i us ho direm. I s'ha de dir que no hem arribat a la màxima pujada en un any, ara ens hem quedat molt a prop, que va ser el 1993...
Quan l'Ibex 35 va pujar en un any un 54%. El 2007, que era abans del tema de la crisi d'immobiliària que va patar tot. No, això va ser el 1993 i s'ha de dir que ara l'Ibex 35 ha arribat als valors que tenia el 2007. Això què vol dir? Adam, si tu el 2007 haguessis invertit en l'Ibex 35...
haguessis estat en pèrdues fins ara. Hosti, tu. Si veiem un gràfic de l'Ibex35, que jo ara no el tinc davant, podreu veure com una espècie d'ou des del 2007 fins que ha arribat ara el 2025, perquè ens tornem a trobar valors de precrisis. Seguim amb el top. Amb el top 2 i medalla de plata. F-T-S-E South Africa
Amb el 51,43%. Molt bé Sud-àfrica, sorprenent a tothom, no? Sorprenent i callen boques també. Algú donava un duro per Sud-àfrica? Jo donava dos. Amb el top 1, Martí, quin tindríem? Sí, doncs tenim Cospi de Corea del Sud.
Ostres, còspi, que és un personatge de Corea del Sud, d'anime. Són els noms que tenen els seus. Compte perquè té el 75,63%. Brutal. Bueno, bueno, quasi un per dos, eh? Sí, de fet, hauríem de convidar un sud-coreà aquí al programa perquè ens expliqui què han fet amb la seva economia, perquè ha sigut l'economia que més s'ha desenvolupat aquest any 2025. Brutal. I segurament l'enveja dels seus veïns Corea del Nord.
Sí, sí, sí. Segurament sí. Adam, d'haver-ho sabut, hagués invertit claríssimament en Corea del Sud. Evidentment sí. Nosaltres teníem fons indexats que es reverteixen una mica entre fons mundials i fons de... una mica més de mercats emergents, però Corea del Sud hauria estat bé saber-ho.
Amb la següent caixa de risc d'inversió, estaríem parlant d'en Rafinha. En Rafi, el quart nivell. Sí, el Rafa, no? Bé, bé. Ell volia invertir en renda variable com poden ser accions i metalls. Doncs s'ha de dir que una de les accions que més ha pujat aquest any 2025 són, compte, Unicaja, BBVA i CaixaBank,
empreses espanyoles, que han pujat un 100%. Els bancs sempre agafen tajada, d'on pillen. Sí, s'ha de dir que aquest any hi ha hagut majors tipus d'interès, que això fa que els bancs millorin i molt els seus marges. També tenim Endesa i Iberdrola amb el 45%. M'ho crec. Bancs de punta pala. Sí, perquè amb les tajades que fan Endesa i Iberdrola a les factures de llum, em crec bastant que hagin tingut uns beneficis bastant bons.
També tenim NVIDIA, que és una marca de hardware, ara està també l'alimentació artificial. És tecnològica dels Estats Units? Sí, han incrementat la seva utilització un 36% aquest any.
I ara tenim la sorpresa dels matais. Matais, eh? També hem fet un top 3, d'acord? Vam buscar matíries primes. I les que més van pujar van ser els matais. De fet, ens ho vam passar molt bé, perquè vam buscar com havia pujat el preu de la llet, el preu del blat, el preu de la soja... Va ser una recerca bastant divertida. El sucre, inclús. I, ojo...
Perquè el sucre no ha pujat el mateix que estan pujant els preus. Perquè els supermercats ho excusen que ha pujat el preu del sucre. I això és mentida. Mentida, podrida. Ho vam veure, eh? Ho vam veure, ho vam veure. Ho vam veure qualsevol. Farem un top 3. Sí, de fet, si busqueu futur sucre, 2025, podeu veure quin és el valor del sucre en un mercat monetari. I podeu veure que no ha pujat. El top 3 dels metals, ara, Adam, jo t'ho diré a tu, i tu diràs quin ha sigut. Són, primer, or.
Amb el 67,35%. Molt fort, eh? Molt alt, eh? I ojo, perquè aquest és el top 3, eh? Sí, us vull dir que encara tenim més. El segon metal és... La plata. La plata. Ha pujat un 130%. Així que a vendre tothom els collars aquests que ve... La cuberteria de plata que tenim a casa la iaia, tothom a vendre la raó. A vendre la que es fa d'or. I... La plata. Finalment, el platino...
amb el 147%. Vol dir que si tu havies, exactament, si havies comprat 100 euros en platino a principis d'any, ara tens 147 euros de platino. Coberteria de platino, no sé si existeix, però si algú la té, segurament no, perquè sigui radioactiu o alguna cosa així, vinga, però... Però, escolta, si algú sap el que és el platino i té a casa, que vaig a vendre'l perquè ha pujat moltíssim.
Finalment, el nostre amic Leo va voler invertir al Rojo Vivo. Aquest és al màxim nivell, eh? Sí, amb molt de risc. I va invertir en criptomonedes i start-ups. Aquests números que veurem ara són molt més elevats. I no són representatius de res de criptomonedes ni de res. No coneixereu ni les empreses ni les criptomonedes perquè les que més han pujat són precisament les no conegudes. Quines són les criptomonedes que més han pujat, Adam?
El top 2, bueno, i no hem mirat totes perquè hi ha com moltíssimes, moltíssimes. Llavors hem mirat les principals. Monero amb un 130%, que és una criptomoneda anònima, no és de código abierto, o sigui, no pots veure les transaccions com Bitcoin. És com superpiratilla, passant totes dolentes. Sabem el seu preu?
El preu no. Clar, perquè si val 50 cent i us he pujat un 130%, tampoc seria massa. Doncs això, però un 130%. I el top 1, ZKash. El top 1 de l'any, podríem dir. Amb quin percentatge, Martí? 832%. Creieu-nos que si haguéssim sapigut que ZKash hagués pujat un 832%, us ho haguéssim dit a principis d'any, i ara mateix estaríem tots fotent la festa de l'escuma. Jo me'n recordo fer l'estudi de ZKash, Martí, fa 3 anys, i dir, bueno...
No porta gaire. Ei, mira, 832%. Això és una bogeria, és una borrada. S'ha de dir que Bitcoin ha tingut una baixada de 5,28% i Ethereum una baixada del 11,32%. Perquè el 2024 el van acabar molt bé, perquè Trump va començar a fer regulacions a favor de Bitcoin i les criptomonedes, i aquest 2025 no els ha anat tan bé, per això és que han tingut una notòria baixada. Leo Messi, l'altra per la que ha invertit, és una start-up,
que ha sigut Perplexity AI. És una empresa relacionada amb el món de la intel·ligència artificial. Sí, que al final són les que ara estan explotant i estan sortint. Aquesta és una intel·ligència que és un chatbot, que es connecta a aplicacions, és molt interessant aquesta intel·ligència artificial. I, bueno...
La bombolla del 2001. Sí. Tu és que s'assembla una miqueta? Va ser una bombolla que us comentem molt ràpidament. Li diuen la bombolla de les punt com i és perquè van començar a sortir totes les pàgines web i la gent va començar a invertir en qualsevol empresa que tingués una pàgina web. Què passa? Que les empreses simplement es creuen una pàgina web i no tenien cap valor afegit darrere. És una mica el que està passant ara, no molt, però jo crec que pot arribar a passar si la gent es desmadra molt, que és invertir en totes les empreses que tinguin una intel·ligència artificial. Vull dir que...
simplement per tenir una intel·ligència artificial, inverteixin i darrere no tingui res de valor l'empresa. Això és una bombolla i acabarà patant, així que s'ha d'anar amb cuidado. Sí, tenint-ho en compte, perquè es veu molt per les xarxes. Inverteix aquesta, inverteix aquesta. Martí, anem a comentar les nostres inversions. Vinga, per acabar, som-hi.
Per començar, el TAE de MyInvestor, el compte corrent, com hem dit que comentaríeu al principi, és un 0,30%. Sí, hem vist que els millors durant l'any han sigut un 2,02%, la inversió que hauria fet Joan Garcia, però nosaltres a MyInvestor ens donem un 0,30%. Per tenir els diners allà parats. És bastant poc.
Però més que res. Més que res, sí, sí. Després, com a dipòsit, que serà la inversió que faria Pau Coversí, hem trobat un dipòsit d'un 2,05 TAE, d'un mes, i amb un mínim de 10.000 euros. Llavors, amb un mínim de 10.000 euros d'inversió et pagarien 17,25 euros d'interès. Això tot amb a Investor, eh? Tot amb a Investor, sí, que és el nostre banc. Després, les inversions a fons indexats estarien parlant que jo tinc...
una miqueta més alta que el Martí. Sí, la rendibilitat que hem tingut aquest any ha sigut 7,65% jo i 7,84% a l'Adam. Mira, Martí, si vols qualsevol consell d'inversió, pots parlar amb mi. Em paro un duro. Perdó, inversions en criptobonedes... Que serien les de Messi. Estaríem parlant d'aproximadament un 5%.
En negatiu, ha estat un 5% en negatiu, perquè aquest any, com hem comentat... 5% en negatiu, que malament, Martí. Sí, perquè el 2024 el van acabar molt bé i el 2025 no ha acabat d'anar. No me'n recordava quan el programa va apuntar, i és veritat, perquè hem dit que Bitcoin ha baixat un 5% i el 80 o 90% és Bitcoin, doncs això.
S'ha de dir que l'Adam em va explicar que va retirar 600 euros en guants en criptomonedes i el meu benefici històric de criptomonedes és un 74% perquè vam començar a invertir fa bastant de temps. Això és el que passa quan hi inverteixes en un pla. Sí, correctament, des de fa uns anys. Ara, Adam, ens fotrem un xoc de mans que m'ha explicat per dos duros les millors inversions de l'any 2025 i hem de despedir l'episodi.
Doncs Martí, espero que t'hagi agradat molt el tema dels ritmos circadianos i a la nostra oyent, que li s'ho va preguntar, i aquest tros d'episodi, amb aquest recap... Masterclass? Masterclass, com la que em vas fer al Volopoli i la que et vas fer tu. Sí, sí, sí, va ser un parell de partides interessants. No han sigut recomanacions d'inversions, com ets al principi, simplement han sigut comentar les inversions no rentables de l'any 2025 perquè vegi la gent que no està invertint una mica el que es perd, no? És que hi ha una miqueta amb el...
amb el segur de boca aquest. Sí, sí. Ara, Adam, que hi ha haver el bon temps... Bon temps? Sí, ara que hi ha haver el bon temps en aquesta nova etapa, com és l'any nou, volem començar a parlar també una mica més del tema d'inversió i estalvi, que us va agradar molt l'any passat. Però el segon episodi serà l'oillent del mes de gener. Recordeu que si teniu qualsevol dubte, podeu anar al nostre Instagram per dos duros, dos amb números, i escriure'ns allà qualsevol mena de dubte.
Bueno, doncs fins la setmana que ve. Apa Martí, ens veiem. Adéu. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter...
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu de lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Us trobem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot i paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 7 minuts per damunt de dos quarts de 12.
Encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, de les tres que compartim cada dia a través del Parlen de Tot de Vilassar Radio. Mireu, dissabte passat es va presentar la temporada del remodelat teatre Ateneu de Vilassar de Mar. Una temporada es va presentar la temporada professional. Les entitats, doncs, com la Tropa Teatre i altres entitats que també poden servir l'Ateneu, doncs,
En aquest cas no es va presentar, sinó que es va presentar al teatre professional. I no cal que anem molt lluny perquè el proper diumenge, 7 de la tarda, arriba el primer espectacle d'aquest remodelat teatre Vilassareng. Arriba American Pie, arriben a Vilassar de Mar ni més ni menys que Les Divines.
Volem parlar de les divines, volem parlar d'aquest American Pie, d'aquest pastís americà. Volem parlar ni més ni menys que amb l'una de les seves protagonistes, la Irene Ruiz. Irene, bon dia o bona hora? Bon dia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, molt contenta i amb moltes ganes de venir...
a Vila Sa i a trobar-me amb aquest teatre nou, que tinc moltes ganes. Fa temps que ens en parlen i tenim ganes de veure com ha quedat la remodelació. La remodelació. Mira, tindreu l'honor, deixem-ho dir així, d'estrenar professionalment, tot i que ja s'han fet coses allà, però a nivell de casa nostra s'han fet coses, però professionalment sereu vosaltres les que estrenareu aquest remodelat teatre de neu i ho fareu amb aquest American Pie, que tant i tant, Irene, ens està funcionant, eh?
Sí, sí, sí. Mira, és un espectacle que és molt potent. La gent, la veritat, és que el gaudeix moltíssim perquè és que és energia pura, bon rotllo, música d'aquesta inoblidable que tots portem com a banda sonora de les nostres vides, jo crec, i intergeneracionalment ho podem veure així també, com que és una música que ens ha, diguéssim, marcat a molts.
Aquestes cançons que fan pensar, Irene, potser que s'obren les cadires, no? Gairebé diria que sí. Les traiem i ballem tots, no?
Una mica ja ho farem, jo crec, eh? Sí o no? Inevitablement ho farem. Una mica, sí. Explica'm una miqueta de què va aquest pastís amèricà, aquest American Pie que ens porteu, que sé que barreja, doncs, una mica, doncs, música, teatre, reivindicació femenina, que això m'agrada molt, i una miqueta, aquestes tres veus femenines i aquest sextet de músics que us transporten al 60 i 70 de Las Vegas, no?, allà a Hollywood, no?
Sí, sí, entre Las Vegas i Hollywood, diguéssim. Ens movem per la costa oest dels Estats Units d'aquesta època, de finals dels 60 i fins a mitjans dels 70, més o menys. I sí, és un homenatge que li fem a la música aquesta, que ens ha marcat tantíssim, no?
i alhora com una reflexió de com en aquella època diguéssim que el panorama musical estava sobretot molt marcat per les figures masculines i reivindicar també la figura femenina i les dones a l'escenari que creiem que
que tenim molta força i molta potència i molt a dir. I tant, i tant. Només fa falta veure un trosset de l'espectacle per veure la potència que teniu les tres. A més, a més, jugant una mica amb l'humor, també. Juguem una miqueta amb aquell humor. Això és marca de la casa i també té molt a veure amb el nostre director, el Martí Torres, que tornem a treballar amb ell en aquesta peça. I...
I sempre ens agrada aportar humor i bon rotllo i riures, sempre intentant reflexionar una miqueta a la vegada, perquè amb humor les coses entren millor, diguéssim. Sí, sí, és que és una festa, jo no ho puc descriure d'una altra manera, és una festa de música, del rock i el soul,
D'això, dels anys 70, i tres noies que, a part de ser les curistes o les possibles curistes de l'Alvis Presley, no, volen estar elles al centre de l'escenari, volen ser elles les que...
ocupant aquest espai. De fet, dues d'elles, la tercera fuig una miqueta de tot plegat, i això passa moltes vegades, en el món així mig matern, mig professional, aquells que somien, hòstia, vull pujar en un escenari, sobretot músics estem parlant, de grups que diuen, hòstia, la fama, la fama, i sempre hi ha algú que diu, no, no, jo la fama ja us la regalo, és una miqueta també un retrat, una fotografia del que és la realitat, no?
de la indústria musical, doncs potser sí. Tot i que aquesta tercera no és que ella no vulgui la fama, el que no vol és a qualsevol preu, diguéssim, no? No vol la fama a qualsevol preu i ella és la que ha tingut més contacte amb l'Elvis Presley, diguéssim, i ja sap una mica com funcionen aquests cercles, no? De vegades una mica més foscos del que ens agradaria, no? I llavors ella diu, no, no, nosaltres és igual si no arribem tan amunt, no? Però si més no serem nosaltres, serem autèntiques i
i tindrem la nostra pròpia força. Moltes vegades, no?, masses vegades, un cercle molt fos. Nosaltres veiem un espectacle, veiem una cosa fantàstica darrere i a vegades moltes parts fosques en què l'Elvis, precisament, si llegiu les seves històries i la seva biografia, veureu que té una part molt fosca, però en qualsevol cas una miqueta aquest és l'empoderament femení, de dir, escolta, jo també vull estar a dalt de l'escenari. Hi ha tantes generacions de dones, sobretot dels anys
50, 60, inclús 70 i 80, i encara, eh?, encara avui en dia, que no hem de deixar de reivindicar-ho, que pel fet de ser dones no se'ls dona aquella oportunitat. I això és una mica també reivindicar-ho.
Sí, sí, sí, sí. Al final no és només en el món de la música, no és a tot arreu que vulguis o no. Sempre hi ha aquella mena de sostre de vidre aquest, no sé com es diu, no? Aquesta mena de, ui sí, però, fins a un punt, o sí, però sota aquestes condicions, si fas el que jo dic, si ets com jo dic, no? Des de les indústries musicals, doncs...
exigeixen uns estàndards, unes coses estètiques, unes coses que crec que estan molt fora. Això es veu en l'espectacle o no?
Les exigències estètiques, això no. Diguéssim que aquí ens ho posem nosaltres soletes. El que es veu més és... Sí, no, perquè divines sempre ens ha agradat molt cuidar l'estètica. Clar, sou divines. Sí, sí, ens vam posar primer el nom sense tenir res a veure amb la part estètica. Venia més d'una sensació emocional, no? Oh, que bé que estem, que bé que ens sentim, no? Venia més d'aquí quan ens vam posar el nom. Doncs que bé, que bé.
Però inevitablement, clar, et demana, aquest nom et demana una sèrie de coses, i a part és que a nosaltres ens agrada tenir l'escenari polidíssim i nosaltres jugar a vestir-nos ben elegants, ben impactants. I tant que sí. I la veritat és que la posada en escena d'aquest espectacle és molt xula, o sigui, és...
Brilli, brilli, diem, però a l'infinit. És molt impactant i molt potent. Brilli, brilli, i vosaltres ja esteu aquí, la Carla, la Irene i la Clàudia, per omplir l'escenari.
Sí. Esteu aquí, ompliu l'escenari. Hòstia, és que hi ha vegades que vas al teatre i dius, hòstia, em queda com vosaltres tres l'ompliu, eh? Hòstia, foteu una marxa. No parem, no parem. La veritat és que no parem. Baixeu, feu ballar a la gent, és a dir, és un espectacle que en una hora i mig passa rapidíssim, això, eh?
Passa superràpid i mira que no ens ho pensàvem perquè a vegades d'allò que tu vas fent i no saps què passarà quan et trobis amb el públic i si pot arribar a cansar perquè tu vas fent però a sala d'assaig diguéssim.
I no, no, la veritat és que tothom surt entusiasmadíssim, canta moltes cançons perquè les coneixen, les que no coneixen les gaudeixen igual, s'emocionen... És que estava de veritat que és molt potent aquest espectacle. Perquè l'hem fet nosaltres, però és que és així. Home, sí, s'ha de dir. I què, que l'hagueu fet vosaltres? Si és un espectacle potent es diu i punt, ja està. Escolta, em dius que torneu a treballar amb en Martí Torres. Això vol dir que ja ho havíeu provat, això, no? Us heu sentit bé amb en Martí? Sí.
Sí, i tant, i tant. Hi ha una relació de molts anys i és com el nostre director i dramaturg de capçalera. Vam fer el Xocolat, vam fer l'Enxanter, que la veritat va tenir molt d'èxit, Enxanter, i el Paradís, i el Moonlight Serenet, i ara l'Amèrica Empire. Vull dir que Déu n'hi do, ja el recorregut. Sí, amb els jovenetes que sou i mira com m'hi feia, que n'heu fet de coses. Bueno, això...
Això, bueno, això em posarem així... Som joves, reivindiquem. No ho diria, però escolta'm, és que també s'ha de reivindicar la maduresa. Sí, però jo li dic joventut acumulada, eh? Ah, vale, doncs la joventut acumulada, però vull dir... Sí, i tant, i tant que sí. És una altra cosa que va ser una mica el naixement d'aquest espectacle, també, perquè era una mica el...
el reivindicar la música que ens ha agradat de joves i que ara ens agrada ser jove per les coses que feies quan eres jove no sé com dir-t'ho jo aviat faré 47 anys per què m'anir d'amagar és una honra la sort d'haver viscut tots aquests anys i d'estar aquí i d'estar molt bé jo d'aquí poc en faré 52 i estic a la millor dècada de la vida sempre ho dic que estic a la millor dècada de la vida
estarà millor, vull dir jo crec que s'ha de poder gaudir cada faceta de la vida i a veure, la Clàudia és molt més jove que quasi bé podria ser la meva filla és una incorporació nova amb aquest espectacle i escolta'm, i és una meravella també poder treballar amb gent més jove i tu aportar la teva part de maduresa i és com, bueno, ja ho hem sigut jo ja vaig tenir 20 i picos i 30 per això dic joventut acumulada, Irene joventut acumulada
Escolta, i l'heu parit vosaltres, l'heu creat vosaltres, aquest espectacle? És a dir, o ha sigut un ma amb el Martí? Ma amb el Martí, bueno, la part de text ha sigut sobretot del Martí, ell ens portava propostes, llavors la sala d'assaig l'acabàvem de refinar, però la història sobretot ve per part del Martí, i de la Sara...
Quiñonero Pipó, em sembla, sí, Quiñonero Pipó, que també va estar participant en la dramatúrgia i llavors la part musical vam ser més nosaltres. Jo porto la direcció vocal, sobretot, i el director musical és el Rubén Martínez, que també està en l'escenari amb nosaltres, és el guitarrista.
i entre tots hem anat generant tant el repertori com la història, les coreografies són de la Carla Mora, que també està a l'escenari, és una de les tres divines, i sí, és una creació coral, diguéssim, entre tots hem generat aquest... Que xulo! Aquest pastís americà. Per què American Pie? Aquest pastís... Mira...
És que el títol original era The day the music died, el dia que va morir la música, perquè hi ha un tema d'un conflicte intern i d'unes converses amb gent així més amb joventut acumulada que ens costa comprendre la música que està avui en dia, no?
I arrel d'aquestes discussions de si és que la música ja ha mort o si és que no la sabem entendre, saps? Els que som una mica d'una generació més gran, va sorgir la idea d'això, del dia que va morir la música, que a més a més és una frase que es va acunyar en 1959, quan va haver-hi un accident d'avió i van morir tres grans del rock, el Buddy Holly, el Ricky Valens i...
I arrel d'això hi ha gent que diu que aquell dia va morir la música i que tot el que ha vingut després no ha valgut res, que no és veritat, perquè a les tres ha vingut grandíssima música i grandíssims artistes. Però és allò dels xocs generacionals, potser els que som ara, que estem ja passant la quarantena, la música que es fa més avui en dia, tipus reggaeton, tipus trap, tipus tot això, no la sabem entendre o no la sabem situar.
o potser no, potser és que aquesta música, doncs, bueno, no sé, aquí hi ha opinions per tot. Hòstia, ara hauries aquí un debat, eh? Ara hauries aquí un... Sí, però això va néixer d'això, saps? Va néixer d'aquí, llavors, arrel d'això, doncs, bueno, molts debats i tal, i el dia que va morir la música, i aquesta frase de Day the Music Died és una frase...
un vers de la cançó American Pie, d'en McLean. I llavors van dir, bueno, ja que ens anem a Las Vegas, ja que... i a Hollywood, saps? Ja que és una cosa tan americana, perquè això més americano no pot ser, doncs American Pie, saps? Doncs sí, senyora. I està, d'aquí ve el títol. I d'aquí ve el títol. I escolta, fa temps no que heu estrenat, oi? Vam estrenar... quasi bé fa un any...
A la Fira Terres. Era el febrer, oi? Parlo de memòria. Crec que a finals de febrer del 25. Espera't, ara t'ho dic, perquè tinc jo també la memòria com la tinc. Però si no va ser el gener, va ser el febrer. Espera't, ara t'ho dic. No, va ser el gener. El gener, mira, ara fa un any. 23 de gener. Per això et deia, sí, d'aquí res farà un any. Sí, sí, sí. I això diu molt, eh, de l'espectacle.
Sí, i tot el recorregut que ve endavant. Vull dir, nosaltres tenim una filosofia, la companyia, que els espectacles els fem girar tant com puguin. O sigui, no els jubilem, saps? No els jubilem a no ser que realment sentim que ja no tenim ganes de fer-lo o que, pel que sigui, no hi ha demanda. Però és un espectacle que...
Té molt de recorregut per endavant, encara pot anar a molts llocs. De fet, la idea és tant fer-lo rodar per Catalunya com per Espanya, com per... Internacionalment. Perquè encara no n'esteu... Digues, digues, perdona. No, que de moment ara sí que tenim unes quantes dates de cara a aquesta primera meitat d'any.
o inclús em sembla que a l'agoste ens anem a Burgos, però no sé, és que no tinc el calendari al davant. No, escolta, això vol dir que està funcionant, però això vol dir que de moment no us poseu a parir-ne un altre, no, o sí? Esteu treballant? No, a parir-ne, a parir-ne no, però sí que estem ara treballant en... Bueno, nosaltres no parem mai, és que és una cosa...
Sí, també és marca de la casa, això. Nosaltres tenim justament aquest espectacle que et deia, l'Enxanter, que és un cabaret situat al 1942, a París, just durant l'ocupació i els bombardejos i tal, i és un cabaret molt burlesc, molt...
Molt xulo, és entre parisenc i berlinès, hi ha molta crítica dels extremismes, de les conseqüències dels extremismes.
I, bueno, ja fa un temps que aquest espectacle, la veritat, el vam crear el 2011 i no l'hem aturat mai, però dèiem, ostres, per què no l'adaptem per adolescents i mirem de fer-lo arribar a aquest públic jove perquè també, no sé, a veure si ens podem ajudar a entendre una mica les conseqüències d'això, dels extremismes i de creure's la propaganda i de...
de tot això que està passant ara, desgraciadament. La veritat és que quan el vam crear no estava passant res de tot això, però ara sentim que és com que és tan vigent que és el que estem fent. Estem readaptant-lo, estem dessajos amb això, i l'estrenarem aviat al maig a la Fira de Vilaseca, la FIM.
I, bueno, això és el que estem fent ara. Que bé, doncs no parar, esteu fent no parar. Exactament, eh? Doncs escolteu, va, feu... I feu una cosa, entreu a vilassalamar.cat, a través del web, podeu anar, doncs, a fer la vostra compra d'entrades anticipades. Si en queda alguna, doncs, a la taquilla, també, en aquest cas, diumenge a les 6 de la tarda, quan arribin les divines, amb el seu American Pie en aquesta inauguració de la temporada d'aquest 2026 a Vilassalamar, el que significa...
Doncs la primera temporada després del Renovati Ateneu, el Teatre Ateneu. Joves també, eh?, perquè, doncs, escoltarem música d'aquelles que no té generació, això va passant i passant. I ara estava escoltant la Irene, estava escoltant que parlàvem del dia que se'n mori la música, no?, Ricky Chivalens, en Buddy Holly...
I em va fer pensar que fa pocs dies també va ser el dia que va néixer la música, es diu, també, no sé si sorpríeu, el dia 8 de gener que va néixer entre altres, va néixer l'Elvis, l'Elvis, que és un protagonista directe o indirecte de l'American Pie, o sense anar més lluny també el gran David Bowie.
Irene, ha estat un plaer parlar amb tu amb aquesta energia que ens porteu les divines, amb aquest American Pie, que estem segurs complirem l'Ateneu Vilassanès. Serà un plaer saludar-te i, escolta, que moltíssima merda i espero que porteu tantíssima sort en aquest remodelat teatre Ateneu, amb música com aquesta.
Irene, un autèntic plaer, que vagi tot molt bé i tornem a parlar, que vagi molt bé. Per cert, on teniu la sala? On teniu la sala de màquines, les divines?
Mira, entre Mataró i Viladrau. Imagina't si esteu aquí de... A Mataró és on assajem, sí, sí. És el nostre centre neuràlgic d'assaig, on tenim el magatzem i tot. Però, bueno, la seu la tenim... La seu administrativa és a Viladrau, però la seu d'activitats és a Viladrau. La sala de màquines, la sala de màquines, eh? Doncs, Irene, una abraçada ben forta. Que vagi molt bé fins diumenge, que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu, adéu, adéu.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Bonito i planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada, el Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Arribem al migdia amb qüestió de 3 minuts. Gràcies per la vostra confiança, un parlant de toques basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment.
I en aquest cas, amb molèstia a part i coses de l'edat, eh? Molèstia a part i coses de l'edat. Arribem a les 12 temps de notícies amb en Joan Escofet, l'última hora informativa. Tornem de seguida avui l'Albert Ortiz, el nostre cuiner. El nostre xef no pot estar amb nosaltres, però repesquem l'entrevista que li fèiem al doctor Guilar, que aquest dimecres fa una conferència a Vilassar de Mar, junt amb l'Alba Sant Vicente, directora del CAP i la tècnica de salut pública, la Marta Casas, a la biblioteca per parlar de la salut mental per joves i no joves, per tothom. Dos minuts i pocs segons, migdia.
y tus ideales muy lejos de aquí. ¿Y qué más da? Si son cosas de la edad. ¿Y qué más da? Si son cosas de la edad. Ahora has crecido en el suelo de mar que todavía no ha aprendido a remar. Un ser extraño con quince años
Un chico, un hombre, un tipo genial. Ja, ja, ja. ¿Y qué más da?
Porque la gente se quiere inventar cien mil razones para hacerte cambiar. Tío elegante sigue adelante, mente del siglo XX, corazón medieval. ¡Ah!
Les notícies de les 12.
Endesa ha admès que ha patit un ciberatac en el qual els pirates informàtics haurien accedit a dades personals de centenars de clients. Entre la informació compromesa hi hauria dades d'identificació com el DNI i informació relativa als contractes i fins i tot podrien incloure dades sobre els mitjans de pagament, és a dir, números de compte. Amb tot, Endesa assegura que en cap cas s'han vist compromeses les dades d'accés a les contrassenyes.
La companyia ha enviat un correu electrònic als seus clients informant que han detectat un incident informàtic i que s'ha produït un accés no autoritzat i legítim a la plataforma comercial que compromet, diuen, la confidencialitat de certes dades. Tot plegat ho està investigant tant la pròpia companyia com l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i la Policia Estatal. El 4 de gener passat, un grup de hackers anomenat Spain...
va anunciar en fòrums de la Dark Web, de la web fosca, que havia accedit a més d'un terabyte de dades d'Andesa. Creixen i s'estenen les protestes a l'Iran, tot i que el règim les reprimeix cada cop amb més força. El règim dels ayatoles fa front a l'onada de protestes antigubernamentals més gran dels darrers anys.
Tot i que la inflació creixent va ser el detonant de les mobilitzacions, ara ja han pres un caire polític pel que se sap fins ara la xifra de morts. S'hauria enfilat a més de mig miler de persones, segons l'Agència dels Drets Humans en Rana, integrat per exiliats iranians als Estats Units.
Si es confirma aquesta xifra, suposaria més del doble dels 200 morts apuntats en primera instància de les víctimes mortals. 490 serien manifestants i prop d'una cinquantena membres de seguretat. Nova jornada de manifestacions. Malgrat la repressió, aquest diumenge, milers de persones...
Van sortir als carrers de la capital Teheran amb crits a favor de la dinastia del xar de Pèrsia, focs artificials i cassolades.
La pagesia ha començat ja des de primeres hores d'avui a aixecar els talls de carreteres després de pactar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, que se celebrarà precisament aquesta tarda. A primera hora d'avui, doncs, s'ha començat el desfer el tall dels accessos del port de Tarragona.
Els manifestants ja han obert un pas d'entrada i un pas de sortida mentre desmuntaven la mobilització. S'anuncia que els talls de la P7 i de la C16 s'aniran diluint a mida que passin les hores. La Generalitat, doncs, sembla que ha mogut fitxar i aquesta tarda mateix hi haurà aquesta reunió.
Avui es constitueix formalment la nova empresa Rodalies Catalunya, que neix de l'ENS, que gestionarà a partir d'ara el servei ferroviari traspassat de la Generalitat l'any 2009. President Salvador Illa i el ministre de Transports, Òscar Puente, significaran la posada en marxa de la companyia avui en un acte que se celebrarà al Palau de la Generalitat.
Des d'ara, doncs, en Rodalies de Catalunya assumirà la gestió directa de les línies de Rodalies i Regionals. Serà l'empresa que porti els trens i els maquinistes. I per primer cop prendrà decisions com ara quants trens circulen per cada línia i amb quina freqüència i hi tindrà veu directa la Generalitat. El Consell d'Administració estarà format per nou persones. Només es sapores d'ara que la presidenta serà la consellera Sílvia Paneque.
Fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Més informació al punt de la una, en el Crònica. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Ens posem a fer salut. Un Fem Salut, que és una secció, un espai coproduït entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vila Sadamar i...
El parlen de tot de Vilassar Ràdio ni col·laboren, doncs, des del cap doctor Mar Riera de l'Institut Català de Salut, com a establiments sanitaris, farmàcies, òptiques, etc. Aquest fem salut d'avui el volem dedicar a una cosa molt important. Sembla que cada vegada hi pren més importància, però encara tinc la sensació que no tota la importància que li haurien d'aprendre és la salut mental. I és que, sense anar més lluny, el GOBI, grup d'opinió de Vilassar de Marra, amb la col·laboració
de l'Ajuntament, organitzen de cara a dimecres que ve a les 7 de la tarda. Apunteu coordenades, eh? Dimecres 14 de gener, 7 de la tarda, Biblioteca Ernest Lluc, la salut mental en els joves i els més grans, amb la intervenció del doctor Miquel Aguilar, neuròleg.
Entre altres, ara en parlarem amb la directora del CAP, doctor Marriera, l'Alba Sant Vicente i la Marta Casas Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassadamar. Mireu! El doctor Miquel Aguilar ha estat només 52 anys.
en neurologia. Treballa fent assistència, docència i recerca. Treballa també com a neuròlog a Sabadell i Terrassa i a Sant Cugat, a Àptima Mútua Terrassa. Des de 1990 fins al 2017 està cap del Servei de Neurologia de la Mútua.
I també president de la Societat Catalana de Neurologia, cofundador de tres entitats dedicades a malalts neurològics. Per tant, una veu més que autoritzada per parlar de la salut mental. Un luxe avui. Saludar ho fem de seguida al doctor Miquel Aguilar.
Doctor Miguel Aguilar, bon dia, bona hora. Bon dia. Com està? Jo estic fantàstic, estic aquí en front de vosaltres i amb aquesta oportunitat. Doncs no, l'oportunitat és nostra de parlar amb una, deixem-ho dir així, una eminència sobre el món de la salut mental. Doctor, m'agradaria començar, jo quan he fet la presentació deia que cada vegada hi prenem, doncs,
Més atenció, podíem dir, a la salut mental, però encara tinc una sensació molt pròpia, potser no és així, però tinc la sensació que encara falta una miqueta per prendre'ns una mica més seriosament la salut mental, sobretot en els joves, que també és un dels espais que tractarem dimecres que ve a la biblioteca. És així, doctor, o no? Una mica no, molt. És a dir, encara falta moltes coses per fer, perquè realment estem veient que hi ha un increment, cada vegada més alt, de persones que tenen problemes de salut mental.
tant amb els joves com amb les persones més grans. Pensa que, a part, estem vivint un moment de perllongació de la vida, amb molts més anys, molta més gent arriba a situacions de molta edat, no? I, indubtablement, a part de la joventut tenim la gent gran amb els problemes neurodegeneratius que comporten, doncs, trastorns de la salut mental. Vol dir que és un tema, és un tema prioritari,
És un tema que val la pena no deixar-hi de pensar i buscar realment diagnòstic i tractament. I sobretot prevenció. Prevenció és un concepte molt important. Doncs sí, la prevenció, com amb tota la salut, també la salut mental és un tema molt important a tenir en compte i per tant parlarem també al llarg d'aquesta xerrada de la prevenció.
Però m'agradaria diferenciar, el títol de la conferència és la salut mental en els joves i els més grans, no cal tenir una malaltia neurodegenerativa per tenir una malaltia mental, però sé que és veritat que amb la gent gran això ho hem vist moltes vegades, l'Alzheimer, aquestes pèrdues de memòria...
Poden ser característiques de l'ada, tot i que de vegades es palia més, es treballa més per el que deia vostè, la previsió. Però en el jove, centrem-nos ara mateix en el jove, si m'ho permet, doctor, perquè cal dir que la principal causa de mort entre les jovens són dos molt clares, accidents de trànsit i suïcidi, sobretot suïcidi.
Per tant, allò que dèiem abans, allò, no, si els joves, home, com heu d'estar malament els joves? Home, també tenen dret a estar malament i dret a expressar que tenen malament. I aquí encara és un pas que com a societat hem de fer més endavant, no? Escolti, els joves i les joves també tenen dret a no estar bé mentalment, no? Sí, jo penso que hem de començar el nen que abans. És a dir, hem de començar pensant en la gestació.
És a dir, hi ha tot aquest període de 9 mesos que la mare té el fetus dintre del seu cos,
Aquesta mare pot ser una mare que estigui feliç, tranquil·la, gaudint de la seva gestació, o pot ser que estigui envoltada d'una sèrie de trastorns ambientals, o bé de fàrmacs, productes, situacions, que fan que aquest fetus, quan sigui llenador, ja comenci a tindre problemes. És a dir, que quan nosaltres parlem de salut mental i parlem de qualsevol tipus de problema, tenim de tindre en compte que hi ha bases genètiques
que hi ha bases que s'arrenquen en el període de gestació, en el moment del part, i que després es proponguen al llarg de tota la vida. És a dir, que és un cúmul de circumstàncies els que fan que realment notem un creixement dels problemes, inclús amb la gent jove. Si estem parlant d'una societat diferent,
han passat d'una societat en què hi havia un pare i una mare, actualment hi ha famílies monoparentals, tenim una disminuació de la neutralitat, això fa que moltes vegades hi hagi adopcions de nens que venen d'altres països, de circumstàncies a vegades una mica desconegudes, i tot això fa un pozo, tot això fa una situació, una base ja,
I després, indubtablement, hi ha tot un entorn, el que en diem la genètica i la pregenètica. És a dir, que les circumstàncies que justifiquen el nombre de joves i de no tan joves que tenen problemes com depressió, ansietat, i que molts d'ells liven situacions tan dramàtiques com és el suïcidi, doncs que realment tenen una base ja una mica perllongada.
I el que és important és que no tots són desastres, no?, en el sentit que hi ha solucions. I aquestes solucions es tenen d'aprendre molt aviat. Jo comentava l'altre dia la necessitat i la importància dels 3, 4, 5 primers anys de la vida on l'entorn està jugant un paper molt important, no?
És a dir, algú pot néixer en situació problemàtica, però després, si li dones un entorn que sigui favorable, doncs moltes d'aquestes coses es poden corregir, no? I si no, es fa un diagnòstic a temps, si es deixa passar massa temps, si mirem cap a l'altra banda...
Hi ha nanos que tindran problemes a l'escola, situacions de maltractament, temes de drogadependència, temes de la influència d'aquests influencers, aquestes televisions, xarxes, pantalles, que tot això està canviant la societat i els valors.
Hem de córrer massa, ara tot és per ahir, ara ja tenim temps al repòs, no tenim dret a dir, doncs ho farem demà. Ara tot és molt ràpid i des de menuts, eh? Per això volia incidir amb els joves i que cada vegada hi ha més casos, en aquest cas, de malalties mentals i se'n pot parlar més obertament. Això als anys 80-90 era impensable que algú sortís a dir, escolta, mira, és que tinc un problema de salut mental, ja més enllà de la depressió, que potser és el més conegut, eh?
És que realment tot el tema de la salut mental està com molt estigmatitzada. És a dir, la gent això ho amaga, no?
com els problemes de situació de diferència de gèneres, no? També la gent ho amagava, la gent estava dintre del moble, no? I ara la gent surt, no? I això és important. Perquè si la gent que està afectada de problemes de salut mental o que ha tingut problemes de salut i ho ha superat, doncs tot això és una informació que és important per tota la societat.
Però és molt important, jo et dic, la família, els pares, l'escola, que són elements fonamentals que hem de donar suport i protecció. Abans la gent jugava al carrer, jugava amb els companys del barri i feien jocs molt macos, de molta interacció. Avui dia, molts joves estan aïllats
dintre la seva habitació i mirant aquest quadrant que es diu pantalla o televisió, i reben una sèrie d'informacions i no connecten realment. Jo penso que valdria la pena tirar una mica enrere en molts aspectes, és a dir, no podem perdre els valors,
I això, la gran importància d'aquests valors és transmetre-los des de molt joves als nostres infants. És important xerrar a casa, interaccionar, llegir en veu alta, llegir-ho junts, escoltar música. Tots aquests valors, totes aquestes activitats poden ajudar que el jove connecti més amb les altres generacions.
i no se'n vagi tant de costat, no? Perquè això pot generar, pot generar problemes mentals. Que no vol dir que als anys 80 i 90 no hi haguéssim problemes mentals, però ara hi ha una sèrie d'estímuls que potser els provoquen i massa, no?, aquests problemes o no? Sí, home, els problemes mentals van començar amb el primer home, ja. El primer home? Esclar, el primer home i la primera dona, no? Sí, no està clar.
inclús ni des del punt de vista, doncs, de la Bíblia, quan parlem de la generació, no?, del gran pecat, no?, que el gran pecat era voler saber més que els altres, no?, i això vull dir, jo penso, que és una cosa que portem de sempre, no?, és a dir, sempre, a més a més, tenim molt poca memòria de la història, no?, realment, ara se't posen els pèls de punta quan veus, realment, la quantitat de guerres que hi ha pel món, no?, i la gent, doncs, que les està estimulant, no?,
I com a vegades la joventut, doncs, els sembla que és una cosa interessantíssima, no? Vol dir que jo penso que l'important són els valors de la pau, de la felicitat, de l'esperança, no? Totes aquestes coses que hem dit aquests últims dies, no? Els dies de Nadal i d'any nou, hem enviat quantitat de missatges per tot arreu, i el dia següent ja ens ho hem fet molt bé quasi tot, no? Vull dir que això és molt trist, no?
I això realment porta el desconcert amb la joventut, no? La joventut no acaba d'entendre, no?
que les coses siguin tant, diríem, controvertides, no? Doctor, hi havia una cançó, ara m'ha fet pensar en una cançó que deia per Nadal, Pau i jo i els homes de la Terra, que demà de bon matí ja continuarà la guerra. Per tant, doncs, és una miqueta això, eh? Pregonar això que diem, hosti, Pau, i que hi hagi salut i concordança i tal, doncs, que s'extingui una mica més dels dies de Nadal, eh? Vol dir...
Home, esclar que sí, però jo penso que nosaltres hem de continuar, no? És a dir, que el 2026 realment tindria de ser... tots tindrem de lluitar per la pau, no? Esclar, el que passa és que ja estava llegint un llibre ara que és fantàstic, que és aconsellable, que es diu El so catastròfic, i parla de coses, francament, molt interessants, no? I parla, posem per cas, de les minories que parlen molt alt i de les majories que són silencioses.
I aquest és el gran problema, no? És a dir, tenim una gran majoria silenciosa que potser no es queixa i tenim minuties que a vegades es queixen massa i atabalen, no? I el món a vegades va a favor d'aquestes minuties que atabalen.
i que són molt poc democràtiques. Després, tot això crea confusió, crea confusió amb la gent. Vull dir que, a pesar de tot, tenim problemes de salut mental amb els joves, però també tenim una gran esperança amb aquests joves, no?, perquè tenim joves que tenen una vida saludable i que tenen uns objectius clars.
Vol dir que tenim de lluitar perquè el percentatge de persones que tinguin una bona salut mental doncs realment sigui el màxim possible. Jo tinc aquí ara una mica la idea de, quan parlem de salut mental, el primer és parlar d'una bona salut mental, no? Aquest benestar de la persona. És a dir, una persona es té de poder sentir bé ella mateixa i això li crea autoestima i el fa positiu i optimista.
La gent, els joves, tenen de saber gestionar les seves emocions d'una forma equilibrada. Això és important. I afrontar les dificultats de la vida, perquè la vida no és plana. La vida té, realment, moltes dificultats, molts entrebancs. Però ens tenen d'afrontar amb flexibilitat, amb resiliència,
En capacitat d'adaptar-nos. I l'important no és les dificultats que trobem, sinó d'alguna manera com les superem i com les veiem com a oportunitats per anar creixent. Jo penso que això és important. Els joves els han d'ensenyar a reflexionar i a prendre decisions i a actuar i a participar. I això és molt important. I gaudir de la vida. Això, gaudir de la vida, és una...
És quelcom que tenim de tindre molt clar. Aquesta és la principal prevenció, doctor. Gaudir una mica de la vida. Vostè feia esment a la prevenció entre els joves. Ara parlarem de la gent gran, perquè també hem de parlar. I li volia preguntar si el fet que...
gent que està a l'aparadó mediàtic, parlem d'esportistes d'elit, el fet que hagin sortit de l'armari en l'aspecte de salut mental ha ajudat també altres persones a dir, hosti, això no és una qüestió de calés, no és una qüestió de famosos, és una qüestió de persones, i per tant...
si han sortit ells a dir, escolta, mira, que això era impensable, vostè ho sap, als anys 80-90, era impensable que un esportista, un actor, una persona mediàtica sortís a dir, escolta, tinc un problema de salut mental. I això cada vegada està més a l'ordre del dia i això aplana una mica el camí, no? Per dir, hosti, tampoc soc tan estrany jo. Mira, jo estic molt content d'això que tu estàs dient, que estigui passant aquest fenomeno. M'encanta veure com aquest jugador de futbol de Barcelona, que tots estimem, no?
hagi tingut aquest baixón, però ara s'estigui recuperant, i això és important. O aquest jugador de bàsquet, que tots també ens hem estimat, perquè és una persona fantàstica i meravellosa, i que superi realment aquestes dificultats i ho expliqui. Tot això és important en el món de l'esport i en el món de l'espectacle.
I tots tenim moments, tenim moments de baixor, no? I això és important que ho tinguem present i que ho superem, no? Les pròpies moltes dones que després de la gestació, després del part, tenen moments importants de depressió i això és degut a tota una sèrie de canvis hormonals en el seu cos. Això és important que se sàpiga i que es treballi des del primer moment i que es curin, eh? Vull dir...
Tan important és curar-se d'una depressió, una ansietat, un estrès posttraumàtic, indubtablement com d'una fractura o d'un tumor, no? Vol dir que sí, sí, totalment d'acord que avui dia la gent surti i expliqui, i a pesar de tot encara no tenim una societat encara suficientment receptiva,
a entendre i a tots aquests col·lectius de persones que expressen. És a dir que l'estigma encara està present, eh? Però, bueno, hem de seguir lluitant cada dia. Oh, i tant, oh, i tant, que sí. I parlem també de la gent gran, eh? Vostè em deia malalties neurodegeneratives. Pot ser que una persona no tingui malalties neurodegeneratives i que tingui, en aquest cas, un problema de salut mental. Però com hem de prevenir la gent gran? Com s'ha de prevenir la gent gran? Perquè els joves ho hem parlat, eh? Doncs...
una bona salut física, fer esport, viure una mica també la vida, però la gent gran també, no es pot oblidar, no val això de dir jo ja soc gran, això ja és normal, perquè això no és normal. No, mira, el fer una vida saludable, això es té de començar a ensenyar a l'escola i anar-ho practicant al llarg de tota la vida. Vull dir, això és importantíssim. Si ho fem així, arribarem a una bellesa més saludable la majoria de les vegades.
El que passa és que, indubtablement, hi ha malalties que les podem retardar en una vida saludable, però hi són. I a vegades s'expressen. Hi ha malalties degeneratives que no s'expressen encara que et moris al 100 i escaig d'anys. Però vull dir que la majoria de persones sí que a partir dels 65, 70, 80 anys aquests processos van avançant.
No podem negar que tenim una circulació cerebral, petites canyeries, que ens poden donar petites alteracions, no? Però també tenim dipòsits de proteïnes i ens donen diverses malalties. La més freqüent, la més coneguda, és la malaltia d'Alzheimer. Però, bueno, la malaltia d'Alzheimer passa com les altres malalties, 30 i 40 anys, silenciosa, no? I després comencen a aparèixer els símptomes i com més aviat els detectem i els tractem i posem solucions, la cosa s'anirà retardant una mica.
El que tu deies, sí, és possible arribar a molt gran en una vida sense malaltia neurodegenerativa. Això està claríssim. Hi ha cinc zones al món, que en diem les zones loves, on les persones tenen una sèrie de característiques que són imitables per a tothom, que els permeten arribar pels sobre els 100 anys en bones condicions. Ara, també és cert...
que quan superem els 90, 92, 93, pot ser que persones que s'han mantingut molt bé fins aquest moment després facin una baixada. Això, diríem, seria ja esperable. I això no vol dir pas que amb aquella família hi hagi una tendència a tindre processos degeneratius, sinó que realment arriba un moment que la bellesa s'uneix a problemes degeneratius.
Una cosa que et vull dir, quan una persona se jubila, tingui 60 o 65 anys, o 67 ara, doncs moltes vegades sembla que s'hagi apagat. I la gent ho justifica dient, esclar, com que abans treballava i ara... No, no. La gent, quan se jubila i està en una bona salut mental, té activitat.
I el fet que un, quan es jubili, no tingui ganes de fer res, i es quedi a casa i no participi en activitats, en societat, això pot ser la primera expressió que hi ha algun procés estructural que s'està desenvolupant. És a dir, que moltes vegades...
abans que et falli la memòria o el llenguatge, doncs et fallen, doncs tens problemes de tipus conductual, com pot ser depressió, ansietat, irritabilitat, aquestes coses que apareixen sense un motiu clar ens han de fer anar a consultar el metge d'atenció primària i dir, escolta, aquest home m'està canviant des del punt de vista conductual, no?
I l'altre dia ens deia una persona, jo a escada començo a tindre dificultats amb l'ordinador, tinc dificultats en fer el que en diem tasques avançades de la vida diària. I això pot ser el primer símptoma d'un procés d'aquest tipus.
Vol dir que és important que estiguem atents, no donar tot per normalitat i dir tot això és l'envelliment, ni molt menys, sinó que avui dia podem arribar a un envelliment fantàstic i meravellós i quan apareixen coses a partir dels 60 anys o inclús un poquet abans, això es té de consultar. Es té de consultar per donar solucions. És a dir que una persona que durant tota la seva vida no ha tingut depressió,
quan no ha tingut problemes de falses percepcions de la realitat ni irritabilitat, el fet que comenci a partir d'una determinada edat a tindre aquests processos, això no és una cosa psiquiàtrica, això és una cosa segurament estructural. I es té d'inunciar i tractar.
Doncs jo sempre he sigut un ferm defensor que la salut és evidentment molt important i com sento allò de, no ho sé, tinc mal aquí, és normal. No. Una cosa és que sigui habitual perquè a tu et passi alguna cosa. I l'altra és la normalitat. La normalitat és que una persona es trobi bé. Doncs amb la salut mental és exactament.
És molt habitual, massa habitual veure problemes d'estrès, problemes d'angoixa, altres problemes, però això no és el normal. I això s'està normalitzant, doctor. No, és que en l'època que vivim, no, tot això és normal. No, el normal és no tenir-ne. Una altra cosa és el que és habitual, que aleshores sí que és fotut això, eh?
Sí, però ara estàs plantejant un altre tema, és a dir, estàs plantejant que hi ha una sèrie de desencadenants i de situacions que ens porta la nostra... que fa que tinguem aquests problemes, no? El tema és això, davant d'aquestes circumstàncies tenim d'aturar-nos, reflexionar, meditar, agafar un temps de silenci i de descans i després seguir el camí que nosaltres volem. És a dir, la llibertat nostra es té de respectar i moltes vegades la necessitat ens obliga a fer coses que nosaltres no voldríem fer.
I en aquest moment l'important és llibertat. Llibertat de decisió. És a dir, jo no tinc per què anar a 150 si realment el meu ritme és de 100 o és de 80. Jo tinc d'anar al meu ritme. Clar, tot allò que sigui obligar-me a més, això no cal. Això ens estressarà més al compte. Jo demano que la gent sàpiga que tothom és diferent, tothom és magníficament diferent,
Tothom té unes qualitats, no ens tenim de fer comparacions amb els altres, sinó que tenim d'entendre els altres i entendre'ns nosaltres mateixos, i conèixer'ns nosaltres mateixos, i no obligar-nos a fer coses que realment no som capaços de fer. Doctor, és un luxe haver-me assegut davant de la taula d'una eminència en aquest sentit, però ara permeti'm una cosa, permeti'm seure a la cadira del doctor, a la seva cadira.
Perquè ara, quan parlem de la salut mental amb una persona que s'ha ja dedicat 52 anys, porta 52 anys, és a dir, per fer-ho fàcil, l'any que un servidor va néixer, vostè va començar a dedicar-se al món de la neurologia. Escolti, ara és relativament senzill dir-li a un pacient que, escolti, vostè el que té és una depressió, vostè el que té és un angoixa, vostè el que té és això o allò. Els anys 70, quan vostè va començar...
Això devia ser una mica utòpic o impossible de fer-ho entendre, no? Mira, jo, al llarg de la meva història mèdica, jo cada vegada estic invertint més temps amb les persones i amb les famílies per explicar el que hi ha. És a dir, jo penso que és molt important fer el diagnòstic, però el més important és la informació. Tenim d'informar d'una forma clara, transparent...
no agressiva en el sentit de dir, vostè té una malaltia fatal. No, no, no. Les coses s'han d'anar donant de mica en mica i donant oportunitats, donant solucions, però sobretot parlar molt perquè la gent entengui, entengui el que té. Quan la persona més passa malament és quan nota que fallen coses però que no li pots posar un nom. I és important posar-li un nom i no només posar-li un nom, sinó explicar per què arribem a aquesta conclusió.
És a dir, jo a una persona que té un Alzheimer li tinc d'explicar que el procés fa molts anys que hi és, que hi ha processos inflamatoris, que hi ha dipòsits de proteïna, o els hi tinc d'explicar el que és una proteïna, perquè diríem hi ha unes neurones que amb els seus contactes perden sinaps. És a dir, és molt important explicar i explicar-ho a nivell d'un to que s'entengui.
i obert a totes les preguntes. Clar, però això és senzill, ara. Allà als anys 70 no era tant, no us deia ni el nom de la malaltia. Es deia, em sembla, arteriosclerosi, deien coses d'aquestes. Però, clar, als anys 70 la gent ho entenia tan bé, això, com assentava davant de vostè. Escolta, jo què tinc, doctor? Bé, a vegades, abans, la gent t'escoltava i t'entenia, o et preguntava, i tenia confiança en tu.
Ara et venen ja moltes vegades, alguna persona et ve ja amb el diagnòstic de Google. El Google o la intel·ligència artificial, clar. La intel·ligència artificial ja ha donat el Google, etc. I això, home, això fa realment de vegades més difícil, no? Perquè hi ha moltíssima informació, perquè aquesta informació n'hi ha molta, molta, molta, però de bona, n'hi ha molta de repetida, però expressada d'una forma difícil d'entendre.
Jo penso que el més important és parlar amb els familiars i amb el propi malalt com si estiguéssim a l'escola, quasi dic, de primària. Jo posem per cas, m'agrada dir que el cervell és com un arbre.
M'entens? Perquè els arbres tenen un tronc i unes arrels. I el cervell, doncs, té un tronc a dalt de tot, té una capa, que és el cervell pròpiament dit, un tronc, hi ha tot unes arrels. Jo els explico les coses d'una manera que, diríem, poden semblar estar massa senzilles, no? A mi m'agrada dir que una persona que té Parkinson, el que li falta és gasolina. M'entens? I si li omplim el dipòsit de gasolina, el cotxe funciona.
ja els he dit que això són explicacions senzilles i a més a més els he fet sempre un dibuix un dibuix perquè ells aquest dibuix se'l puguin quedar si volen i el puguin entendre i el puguin compartir amb la gent
Després jo sempre, avui dia, no? M'agrada molt, no vull un malalt que vingui sol, vull que vingui acompanyat. Acompanyat perquè l'altre que l'acompanyi entengui, o simplement perquè se n'enté dir el que està passant, no? I m'agrada molt la reunió dels fills, m'entens? És a dir, si estem davant d'una patologia, m'agrada que aquesta patologia es comparteixi des del primer moment en una xarxa de família. Totes aquestes coses...
Saps quants la vaig aprendre jo? Quan jo tenia encara 20 anys, 21 anys, i vaig tindre la sort de compartir ensenyament amb un metge de capçalera de Castelldefels. Ah, mira. Un metge ben senzill, però que els explicava les coses als malalts. I per mi això va ser la gran escola. I fa uns anys em vaig trobar amb uns estudiants que venien d'Hitàuria,
I que els estudiants s'havien donat compte que els metges italians no explicaven les coses al malalt.
I aquests estudiants es van prendre com a decisió, com a grup, donar aquest suport a les famílies. I això va passar a Itàlia, i això va passar amb un grup d'estudiants de Mèxic, de Monterrey, que jo tinc bastant contacte amb ells, que ja des de primera medicina es va crear un grup d'estudiants una mica per donar suport als molts i a les famílies. És a dir que la joventut, fixa-t'hi, la joventut pren les seves iniciatives que a vegades ens superen.
Però jo crec que avui dia el que hem de fer, vull que tenim l'ajuda. A mi la intel·ligència artificial m'ajuda.
Com una bona eina, és una bona eina, clar, evidentment. És una molt bona eina que t'ajuda a ampliar. Però ben utilitzada, eh? Però ben utilitzada. Aquest és el tema, eh? És com internet, eh? És una eina ben utilitzada, no és un problema, evidentment. Tu tens de fer una bona pregunta i després mires la resposta i mires si això lliga o no lliga o què passa, no? Però t'ajuda. Però, esclar, per les persones que no tenen coneixement moltes vegades d'una determinada matèria,
posar-se, fer-se autodiagnòstics i això, jo penso que és un error. No, això ja és un error, eh? Doctor Miquel Aguilar, quin autèntic ple, quin luxe haver compartit uns minuts de ràdio amb vostè. Moltíssimes gràcies, no us perdeu la conferència, que junta amb la directora del CAP i la tècnica de Salut de l'Ajuntament de Vilassadamar, l'Alba Sant Vicente i la Marta Casas respectivament, portaran a terme dimecres que ve a les 7 de la tarda a la biblioteca organitzada pel GOVI, el grup d'opinió de Vilassadamar. Doctor, un autèntic ple, de veritat, que vagi molt bé, tingui molt bon dia.
Moltes gràcies i molta il·lusió de poder estar a Vilassar demà, perquè a més a més vaig poder parlar amb l'Ajuntament de Vilassar i em va ensenyar tota una sèrie de programes dirigits precisament a la salut mental dels joves, que em sembla que realment fantàstic, vull dir, meravellós. Teniu una ciutat amb uns 21.000 habitants i teniu uns programes de treball...
que, a més a més, coordinats entre les diverses entitats de la ciutat, que Déu n'hi do, eh? Jo penso que la feina ben feta es pot fer a la ciutat. Igual que jo sempre dic que els medis de comunicació de proximitat
són saludables. És a dir, que és un element important per a la salut mental de la població. Tindre bons mitjans de comunicació. Gràcies de poder haver estat avui entre vosaltres. Li agraïm moltíssim, doctor. Que vagi molt bé. Serà fins dimecres. Que vagi molt bé. Bon dia. Fins dimecres. Bon dia. Parlant de tot amb Jaume.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs últims minuts de l'edició. Quatre minuts per damunt de dos quarts d'una del migdia. Ja el tornem a tal aquí. Primera secció del 2026 de l'amic Martí Sanz. Amb ell parlem d'històries i curiositats del cinema. Curiositats i històries del cinema a través d'aquest especialista del món del cinema. Ell té una llista que es diu Motion is Emotion. Una llista que ell mateix ha elaborat i per diferents circumstàncies ha inclòs aquestes pel·lícules, aquests films en aquesta llista.
I cada 15 dies ve la ràdio explicant-ho tot plegat. Martí Sanz, bon dia, bona hora i bon any!
Bon dia. Com estàs? I bon any, Jaume. Com ha anat això, tot plegat? Bé, bé, bé. Sí, has gaudit? Sí. Entre altres, has consumit cinema o no? Bastant. Sí o no? Sí, sí, sí. Perfecte. Alguna pel·lícula així que hagis descobert? Uf, és que he vist molta cosa. Molta? Sí. No has sortit de casa o què? Sí, però he anat fent. M'he fet com un ciclo Bàrbara Estàndwich. Sí. He tornat a veure moltes d'ella i he vist alguna que no havia vist.
I, en fi, diverses coses. Quantes polsades té la teva, a la tele? Normal. No ho he sapigut mai, això. Normal. Gran, normal, gran. Normal com una pantalla de cine, deu ser. No, no, que va. Doncs ara mateix parlem de les curiositats i històries del món del cinema amb en Martí Sanz. Primera secció del 26. Som-hi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Martí, de què parlem avui? Mira, bueno, l'últim dia estàvem parlant de Josep Leo Mankiewicz, especialment de dues pel·lícules, de... El fantasma i la senyora Muid i...
i Eva el desnudo. Sí, senyor. Però, bueno, com sempre, no hi ha temps, no hem acabat de parlar de la seva resta de filmografia. Home, és que hi ha gent que es mereix més d'una secció. Que és molt llarga. Però simplement vull citar una, que és La Condesa Descalza, amb colors, que és una pel·lícula molt aconsellable, basada molt lliurement en la vida de la Rita Hayward, és un productor de Hollywood, descobreix una nena amb un tablau flamenco-espanyol i se l'emporta a Hollywood i tal.
I després l'última pel·lícula que ha de fer ell també és remarcable, que es diu La Güella, és una obra de teatre que és un duel interpretatiu entre ell, entre el Michael Caine i el Lawrence Olivier. Que en vam parlar el dia del Michael Caine, amb això tanca la seva carrera, que després s'ha fet un remake...
que el Michael Kenne fa de Lawrence Olivier, i el Jude Law fa el paper que fa el Michael Kenne. Bé, avui ens tocaria parlar de la propera pel·lícula que ve a la meva llista, és una pel·lícula d'un director de sèrie B, que es diu Jacques Turner, del qual jo tinc dues pel·lícules, i per tant podríem parlar de la sèrie B. La sèrie B, per aquells que no ho sàpiguen o per aquells que ho escoltin però no sàpiguen ben bé de fill, com definiries una pel·lícula de sèrie B? Bé, és una pel·lícula més barata, diguéssim, és una classificació econòmica.
Però si vols, això ho deixem pel proper dia, el Turner i la sèrie B, i ara m'agradaria fer un... Ja que estem a través d'aquesta llista, fem un repàs una mica històric de Hollywood, diguéssim, de la història, a finals d'aquests anys, que estem ara, el 47, després de la guerra i tal, apareix un fenomen que és molt important i que marca molt el cine americà, que avui m'agradaria comentar-lo una mica, que es coneix com la caza de brujes.
que també alguna gent erròniament en certa manera coneix com macartisme, el període del senador McCarthy. I això consisteix en la detecció i el seguiment i l'empresonament en alguns casos de comunistes a Hollywood.
Això, diguéssim, és una de les conseqüències de la Guerra Freda, de la paranoia anticomunista. Clar, quan el comunisme triomfa, diguéssim, a Rússia, evidentment als Estats Units hi ha gent que està molt preocupada, perquè és una victòria, teòricament una dictadura de classe treballadora,
que a més detenta una ideologia internacionalista, és a dir, que considera que la cosa no funcionarà si això no s'exporta a tots els països, i per tant això és vist com una amenaça, diguéssim, de contagi, en fi, diverses... I més els americans que sempre han sigut molt independents, inclús els catòlics estan mal vistos pel Ku Klux Klan i tal, perquè es consideren que segueixen un dictador de Roma, que és el papa i tal, vull dir...
tot el que pot vindre de fora és molt mal vist. I en aquest ambient, diguéssim, a part als Estats Units, l'any 29 hi ha el crac, com saps, això crea una crisi molt profunda al país, s'enfonsa molt, els bancs tanquen, molta gent s'arruïna, tothom es queda sense treballar, doncs hi ha aquell període de crisi dels anys 30 als Estats Units, que hem vist a tantes pel·lícules, Les Ues de la Ira i tal...
I el president Roosevelt, que és el que comença l'any 33 a ser president fins l'any 45, fins al final de la guerra, instaura un programa econòmic que diu New Deal.
el nou tracte, diguéssim, que es tracta que l'Estat inverteix en molta obra pública, dona molta feina, hi ha molts subsidis, tal, això és molt criticat pels republicans, per la dreta, diguéssim, i un d'aquests sectors, diguéssim, crea una cosa que es diu el Comitè d'Activitats Antiamericanes, antiestadunidenses, l'any 38.
S'ha de dir que en aquest període del New Deal molta gent dels Estats Units es fan comunistes, comunistes o d'esquerres, és el gran moment de la creació dels sindicats, del Woody Guthrie, de la Canció Protesta, totes aquestes pel·lícules que hem vist, de la Subas de la Ira, com hem dit abans, tots aquests pagesos que perden les terres,
l'atur, tot això, i llavors molta gent, escriptors famosos, el John Dos Passos, molta gent del cine, del teatre, sobretot, diguéssim, es fan propers al Partit Comunista, que és legal als Estats Units des del minut 1. Des que el John Reed, el funda, ja sabeu que el John Reed va apujar la Revolució Russa, va fer aquella pel·lícula que després va fer el llibre, que després va fer la pel·lícula el barren 8 i els tres dies que canviaran el món, i tal...
Però, al final dels anys 30, de totes formes, perd una mica de pes el Partit Comunista. Després els judicis de Moscú i molta cosa de l'Estàling i tal, però continua servint als Estats Units. Llavors, aquests fan un comitè d'activit de gent americana que, teòricament, ha d'investigar gent, diguéssim, proper al comunisme o proper al nazisme i tal. També, teòricament, han d'investigar el Ku Klux Klan, però no li fan cap cas al Ku Klux Klan i es centren, sobretot, en gent de teatre, en gent d'esquerres i tal. Vinga.
Però llavors això queda, diguéssim, una mica esmortaït perquè ve la guerra. I la guerra, com tu ho saps, els comunistes soviètics i els americans són aliats, inclús hi ha pel·lícules sobre els russos en període de guerra i tal, i queden bé, i són aliats. Però són pel·lícules que expliquen una realitat o són pel·lícules que expliquen la realitat que ells volen o que ens volen fer veure?
Bé, jo he vist trossos de pel·lícules, diguéssim, d'episodis heroics dels russos front als alemans i tal, pel·lícules d'aquestes documentals i tal. No sé el punt que tenien de veritat, però bueno... A veure, que és el guapo que els Estats Units, històricament, i encara una miqueta fot una crítica en aquesta societat. A veure qui és qui s'hi posa de debò. Sí. Bé, la qüestió és que...
és que després de la guerra, diguéssim, una vegada vençut els nazis, l'enemic és el comunisme. Comença llavors el que es coneix com la Guerra Freda. Llavors hi ha una gran paranoia dels comunistes. Els comunistes perquè, evidentment, els comunistes, diguéssim, Rússia envia quantitat d'espies als Estats Units i la CIA fa el mateix amb Rússia. És a dir, els dos països estan infiltrats. La Guerra Freda és una guerra que es juga molt en el camp de l'espionatge, diguéssim,
tenen por que tinguin la bomba atòmica, tot això, llavors hi ha tota aquesta paranoia, inclús el cine que es fa a aquesta època, dels ovnis, vinieron de otro mundo, totes aquestes pel·lícules, molts ho veuen com una metàfora de la paranoia anticomunista, inclús la invasión de los ultracuerpos i la infiltració, la infiltració d'elements indesitjables a la pròpia societat, com es infiltren i tal, tota aquesta paranoia. Llavors, dintre d'això,
el comitè aquest d'activitats antiamericanes es converteix, que era un comitè que havia fet la Càmera de Representants, que és el Congrés, diguéssim, el que representaria el Congrés, doncs es converteix en un comitè permanent. I aquí puja un senyor que es diu Parnell Thomas, que era un antic, era un congressista molt, molt beligerant contra el Roosevelt, contra el New Deal, contra, en fi, els demòcrates en general, etcètera.
I aquest senyor decideix, comença a parlar amb el Jack Warner i amb una sèrie de gent i s'estableixen unes llistes de comunistes a Hollywood, perquè ell considera que a Hollywood hi ha comunistes i que el cinc és una forma de penetració molt important en la societat, i per tant això és el primer lloc que s'hauria de controlar. I aconsegueix aquesta llista que al final, diguéssim, surt a la llum,
l'any 47, i són d'11 persones. Primer van a declarar els més famosos que són a favor del tal, que és el Gary Cooper, que fa unes declaracions dient que prohibiria el comunisme, el Robert...
Taylor, que dona noms, el Reagan, l'Adolf Menjú, en fi, tots els meus fatges, diguéssim, aquests van voluntàriament i diuen pestes i tal. Però llavors el comitè cita 10 persones de segona línia, que tots són guionistes,
alguns molt bons, i que en realitat són 11 persones, i el CIT ha d'aclarar. I llavors una de les preguntes és vostè ha estat al Partit Comunista, i ells es neguen a contestar aquesta pregunta, perquè aquest judici, segons ell, vulnera la primera enmienda, que és cada un té dreta a tindre la religió, la ideologia que vol, etcètera, etcètera,
i la número cinc, que és que tothom té dret a no inculpar-se, no està obligat a inculpar-se ell mateix. Llavors, basant-se en aquestes enmiendes, no contesten. I, una cosa que no havia passat mai, diguéssim, el Parnell igualment els acusa de desacato i els posa a la presó, amb una multa molt forta, i a la presó tots, per no haver volgut contestar la pregunta.
Ells mateixos vengen a les seves propes enmiendes, això que ho sé pintar tantes vegades. Som cinema o escoltem? La quinta enmienda. Exacte, la quinta, que és la que surt més al cinema, és la d'inculpar-se a un mateix. Però aquests assalten, a més, la primera, que és la llibertat de culte. Aquests ho assalten tot, directament, ja. Tot.
I llavors, excepte el Bertolt Brecht, d'aquests 11, el Bertolt Brecht és l'únic que declara, perquè no és americà i si no se les pot carregar, allò ens diu que no, que no estan mai del Partit Comunista, ni ho és, i l'expulsen del país i fora. I queden els 10, que se'n diuen els 10 de Hollywood.
que són el Lester Cole, que és un guionista, Edward Dimitri, un director bastant important, Ringlander Jr., John Howard, Albert Matt, Samuel Ortiz, Adegan Scott i Dalton Trumbo, potser el guionista també més important de Hollywood. Tots ells havien estat del Partit Comunista, evidentment, alguns potser encara ho eren, però entren tots a la presó i destrueixen les seves carreres per sempre. El...
L'Alba Bessi, per exemple, que havia estat nominat per Objetivo Birmania, és un home que s'ha anat a les brigades internacionals, a la brigada Lincoln, a la Guerra Civil Espanyola, etc. Perquè molts d'aquests defenen bastant el banc republicà de la Guerra Espanyola, és una de les causes de l'esquerra americana d'aquesta època,
I per això també han estat fitxats. I aquest senyor, doncs, relligastosa en la vida. Quan surt, fa de... s'encarrega d'un local de Sant Francisco, de la il·luminació, el sol i tot això. El Heber Biberman també s'anarà a viure fora, mai més fa cine.
és guionista i director d'una pel·lícula que es diu La sal de la tierra, feta tot amb gent de la llista negra, que els van perseguir molt. Lester Cole, que és un guionista, fa de profe, perquè també no pot fer res més. L'Edward Dimitri, quan ja porta sis anys, surt de la presó, perdó, sis mesos, surt de la presó perquè tenien un any, i delata, delata 26 persones.
És el primer perquè després tots delataran. La majoria d'actors i tal delataran els seus companys. Que l'Orson West diu una frase molt bona. Diu que l'esquerra americana...
ha delatat per salvar les seves piscines. Diu, no és com un resistent de la resistència francesa que tenen la dona i els fills i l'estan torturant. No, no, ells han salvat les seves piscines. És a dir, que si no delataven, tenien menys feina. Però per mantindre el seu estatus, doncs van delatar.
El Ring l'any de Júnior també és un guionista que havia rebut un Òscar per la Mujer de l'Año. Aquest es va a Inglaterra, treballa a la tele. A cap de molts anys, quan es rehabilita en el 70, torna al cine i fa...
fa el guió de Maix, que és una pel·lícula que guanya l'Òscar, a més, del guió. El John Howard, guionista i autor, es dedica més al teatre, l'Albert Maig també. Molts d'aquests, per exemple, l'Albert Maig, escriuen dos guions amb pseudònims, colen guions amb pseudònims, perquè, clar, els guionistes eren els únics que podien seguir treballant. Els directors i els actors havien de donar la cara en el rodatge, però el guionista més o menys es podia escapar posant una persona tapadora. Hi ha pel·lícules que m'expliquen això després.
L'Adeny Scott, que és un productor ionista, es va mudar a Anglaterra i res, va estar fins que es va acabar la caza de bruja, estiguéssim treballant en produccions angleses i tal.
I el d'Alton Trumbo se'n va a Mèxic i des d'allí comença a escriure guions i fa 25.000 guions amb 200.000 pseudònims. Inclús un guanya l'Òscar, que criden l'Arri no sé què i tal, i no surt ningú perquè és ell. I no hi va mai a buscar l'Òscar? No hi va mai. Molts anys després... I com se sap que era ell?
Perquè tothom ho sap, diguéssim. Bueno, tothom ho sap i els de l'Òscar, no? És un secret a voces. A voces. Els de l'Òscar ho deuen... Potser alguns ho saben, però els policies, diguéssim, no ho saben. L'Estat, el Comitè d'Actividades Anteamericanes no ho sap i si s'ho imagina no ho pot demostrar.
I molts anys després li donen aquest Òscar. Sí, li acaben donant. Sí, sí, molts anys després a tots, inclús el que ha fet el guió sobre el riu Kwai, el Wilson, que també és un dels represaliats, que no surt als crèdits, molts anys després... L'hi reconeixen, no? A finals dels 80, 90 els hi reconeixen i els hi donen.
Aquell òscar que avui heu d'haver vingut a buscar, doncs us el donem avui, eh? Bueno, escolta, això està bé, reparar una mica la memòria històrica, perquè això també és memòria històrica, doncs evidentment això està molt bé, eh?
I amb aquesta gent primer es recolza. Hi ha tot un grup d'actors, el Humphrey Bohr, la Lauren Bach, el Jim Kelly, la Katherine Hepburn, el Danny Kaye... En fi, tota una sèrie de celebritats. Apoyen amb aquests. Hi ha un discurs del Bogart molt maco, perquè ells van a la sala i diuen, hosta, el que hem vist avui no pensava que ho veurien mai, hem vist gent del poble que no els hi deixaven parlar, que tal...
I primer els acollen. Però hi ha un moment donat que l'estudi, el 25 de novembre, fa una reunió a la cúpula dels estudis i decideixen posar-se al costat del Comitè d'Activitats Antamericanes i no donar suport a aquesta gent. Ens fan un comunicat públic que diuen tots aquests 10...
els expulsem automàticament i no agafarem a ningú que no hagi declarat i que no s'hagi posat al dia, diguéssim, en aquest comitè. Amb la qual cosa la indústria es posa totalment al costat. I llavors, a partir d'aquí, tothom més o menys calla.
El Parnell aquest, després d'haver fet aquesta jugada, l'acaben lligant per un tema d'evasió d'impostos i tal, i l'any 48 acaba la presó. Acaba la presó uns mesos, que coincideix amb dos dels directors que ell ha ficat a la presó, amb el Lander i un altre, coincideixen allà a la presó.
per un tema de tal. Però bueno, i la cosa queda més o menys durant uns anys una mica parada, fins que l'any 50 un senador, que això ho feia al Congrés, però aquí surt un senador que es diu Joseph McCarthy,
torna a refer el tema, torna a rehabilitar el tema. Diu, aquí hi ha molts comunistes, no solament al cine, ell els busca a la tele, a la premsa, a l'Estat, a l'exèrcit, al govern, a tot arreu. Inclús desconfia del secretari d'Estat, que li diu Edi el Rojo, no sé què. És un boig, aquest home, i té l'ajuda incondicional de l'Edward Hoover, del jefe de l'FBI,
Llavors, clar, l'any 49 els russos tenen la bomba atòmica, es crea la OTAN, que és una organització per anar contra els russos en realitat, la Xina es fa comunista, és el cop del mau i tal, però l'OTAN, la paranoia anticomunista dels Estats Units es dispara totalment, són els anys més forts, que és el 50, el 56, que és quan dura l'època McCarthy. Llavors el McCarthy comença a perseguir a tothom.
a tots els directors i tal. No posa ningú a la presó, però es fan a tots a, diguéssim, declarar i donar tal. Hi ha el cas més important... Bueno, hi ha el John Garfield, que li agafa un atac de corna i es mor. Hòstia. Sí, hi ha el famós Wilson, un tal que es té que exilar com molts. El guionista...
del puento sobre el riu Quai i l'Orens d'Arabia, tal. Es té que exilar París, que a París són molts exilats d'aquesta època. En fi, el Robert Rosen, que també és un director molt d'esquerres, que ha fet buscar vides, entre altres coses fantàstiques, que aquest acaba delatant, també. El John Huston se'n va a Inglaterra, el Chaplin se'n va a Suïssa, el Lossi... Vaja, que tothom fot el camp, directament. Tothom fot el camp. El Jules de Cint també se'n va i no torna més. El...
a l'òsia es queda a Inglaterra... En fi, molts tenen que emigrar. I llavors a Carny comença una persecució de comunistes exhaustiva. Tot arreu, a les universitats, als científics, és el que aconsegueix que l'Openheimer, ara molta gent ho sap perquè s'ha vist la pel·lícula de l'Openheimer, el treuen del seu lloc perquè ha estat cocatejant amb el Partit Comunista, de jove, etc. Si fores neteges, inclús en el propi Pentàgon o tal...
I alguns d'aquests directors, per exemple, el més famós com a dalator és l'Elia Kazan. Elia Kazan és un director molt important, molt lligat a l'Actors Studio i al nou teatre i tal, i llavors...
Havia estat comunista, però ell diu que no, que el comunisme és la cosa més horrible del món, i delata tots els seus companys. I inclús la pel·lícula més important d'ell, que és La ley del silencio, del Marlon Brando, és una obra del Tennessee Williams i tal...
S'ha dit sempre que és l'apologia de la delació, diguéssim, perquè el positiu és el xivato. És un xivato que tot l'apreta perquè finalment delati a la màfia que té controlada el sindicat. Martí, hem d'anar acabant, que tu agafes la directa i ens mengem els informatius, quasi. Afegim res? 10 segons més, afegim o no?
No, més que res ja estàvem. Bueno, si vols faig una petita... Però petita, petita, eh? Això es podria dir que s'acaba oficialment a l'any 61, perquè el Kirk Douglas decideix posar Dalton Trumbo com a crèdit a la pel·lícula Espartaco, i el mateix fa Autopreming and Exel. Posen els primers títols d'un llista negre, 61, arriba Kennedy...
i a la cosa s'acaba amb Kennedy. Doncs finalment es fa justícia, podem dir, no? Gràcies, Martí, que vagi molt bé. A tu, fins ara. Fins aquí el parlen de tot avui. Us ho mano, no els que us ho demanis, una cosa humana, o sigui tots i totes molt i molt i molt felesos. Que vagi molt bé el meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2.275, 2.275 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Demà a les 10 ens hi tornem a posar, 98.fm.
Vilesarradio.cat, 98.1 de l'IFM al Maresme. Vilesarradio.cat per internet. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Acabem amb la cançó que ens inspira molt als mansos d'això. Serveis informatius de Vilesarradio amb Joan Escofet i Xavi, l'actualitat local i comarcal. La cançó que ens inspira, Celtes Cortos i Cuéntame un Cuento.
Deltas, cortos i cuantament, cuento fins a la una. Nosaltres demà ens hi tornem a posar que vagi bé.
Cuéntame un cuento y verás que contento. Me voy a la cama y tengo lindos sueños. Cuéntame un cuento y verás que contento. Me voy a la cama y tengo lindos sueños. Las princesas escaparon por un hueco que existía que las llevó hasta la vía del tren que va para Italia. Y en Italia se perdieron y llegaron a Jamaica. Se pusieron hasta el culo de bailar.
Fins demà!
Bailando en la playa Estaban cuando apareció su padre Con la vara de avellano En la mano amenazando Fue tras ellas como puro Tropezó con la botella Que tenía genio dentro Que tenía...
Les concedio tres deseos y ahora felices estamos y color en colorado.
Y resulta que este rey que tenía tres hijas las metió en tres botijas y las tapó con té. Cuéntame un cuento, la enanita junta globosa que vuela por los aires, la que nos seduce a todos. Cuéntame un cuento, en el ratoncito perez que te deja cinco duros cuando se te cae un diente. Cuéntame un cuento, que ya creo que estoy soñando. Cuéntame un cuento.
Fins demà!