Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Matí de dimarts és 2 de desembre.
de 2025. Doncs mira, d'avui en un mes ja haurem passat any nou. Ens quedarà Reis, encara. Ens quedarà el dia de Reis. Però no correm tant perquè el temps ja corre prou per si mateix. Dia, doncs, anubolat. Dia, doncs, clar d'hivern.
L'hivern encara no arriba tan quant a la data, però es veu que l'hivern meteorològic començava ahir. Però, en fi, sembla que sigui notícia que aquest temps faci fred. De fet, ho és si tenim en compte els darrers anys, que el fred durava mitja hora, tres quarts. Per tant, és notícia si tenim en compte els últims anys, però que no hauria de ser-ho si veiem que un 2 de desembre fa fresqueta, que tampoc fa el fred que hauria de fer, també, si som clars.
Dia ennubulat, dia, doncs, de frescot. Les pluges ni són ni se les esperen, tot i que les previsions de la setmana passada deien que potser sí, al cap de setmana, a principi de setmana. En qualsevol cas del temps ens en parla ara mateix Joaquim Serra, des del Centre de Referència Meteorològica de la comarca. De seguida marxem cap allà des del Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Homenesma perquè Joaquim Serra ens faci la previsió de cara a aquest inici de setmana.
De seguida també, un quart d'ons aproximadament, és quan saludem el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet. Amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem evidentment l'actualitat local, la general, aquelles notícies curioses que passen aquests dies i bé, que passen cada dia, de fet.
I també, doncs, repassem aquelles notícies que ho eren un dia com avui de diferents anys enrere. Tot pujant al DeLorean, en repassem les afamènides.
A dos quarts d'onze, tornem a escoltar l'entrevista que li feia interessant, l'entrevista que ens va oferir. En aquest cas, en Toni Conejo de Pena, que és doctor en Història de l'Art i professor titular d'Història de l'Art, i en aquest cas, Vise Degà, del Grau d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. Ell serà el protagonista...
En aquest cas, del monogràfic organitzen des de l'aula d'extensió universitària. Comença demà dimecres. Per tant, atenció, 3, 10 i 17 de desembre, respectivament els dimecres, a dos quart de set a la tarda a la sala Rosia Carraó. Monogràfic de l'aula d'extensió. La vida quotidiana a l'antiga Roma. Ens portarà en temps en romans, amb coses que sorprenen, amb coses que algunes d'elles se saben, però en aquest cas les recordarem i les refrescarem.
Per cert, avui hi ha conferència de l'Aula d'Extensió Universitària. Com sempre, les coordenades a la Roser Carrao, 6 de la tarda, els dimarts cada 15 dies, una altra de les interessants conferències de l'Aula d'Extensió Universitària. Avui, la història de Taiwan, un element clau per entendre el segle XXI. Anirà a càrrec de José Manuel Rúa, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, també de la Universitat de Barcelona.
A les 11 arriba la tertúlia. La Mar Vilamajor es posa al capdavant de la nau per dirigir una setmana més. La tertúlia, una tertúlia que porta els avis i les iaies, els avis i les iavis a la ràdio, a debatre, a parlar de l'actualitat entre ells durant 60 minuts. Particular i peculiar punt de vista. La Mar Vilamajor es fa càrrec d'aquesta tertúlia.
Bona tarda!
Uns centres d'addiccions que moltes vegades treballen conjuntament, de manera cooperativa, i no tan sols els catalans, sinó d'aquí i d'allà. I avui ens anem a Astúries, on, en aquest cas, ens anem al centre Ginesta, on l'Al Lourdes ens atendrà des d'allà a un centre que dirigeix semblant àdic Badalona i explicarem les coincidències o no amb aquest centre Ginesta. Avui ens anem a Oviedo, a Oviedo, ens anem a Astúries a les 12.
I a dos quarts d'una, com sempre, hi ha última hora. Saludarem el bo, l'amic de Txema, la saga. Ell és el crític de cinema i televisió. I amb en Txema la saga posem el món de les sèries, les pel·lícules... Tot damunt la taula els dimarts a última hora. I avui parlarem de les sèries de la primera quinzena del mes de desembre. Sèries que podem veure a la televisió. Doncs aquest és el menú.
El menú d'avui que volem compartir amb tots i totes vosaltres. Avui l'edició número 2260. 2260 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim. Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps, gairebé 12 minuts per damunt de les 11 del matí, centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, dia, doncs així, tapadot, un dia ennubolat.
Un dia en què potser haurem de treure el paraigua, un paraigua que ens despista una mica, hi havia previsions que indicaven pluja al cap de setmana, a la comarca res de res, sembla que aquesta setmana segueix la mateixa tònica, i temperatures que, tot i que no són les que haurien de ser el mes de desembre, són força fresques. Joaquim Serra, en directe, què ens espera de cara a aquest inici de setmana i mes de desembre? Bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Bon dia. De moment aquesta jornada de dimarts comença amb el pas d'una línia frontal molt poc activa que farà que tinguem, això sí, més núvols que no pas en la jornada d'ahir, però en qualsevol cas són núvols poc importants, alts i mitjans, una mica més compactes fins a mig matí, més prims al migdia, altre cop a la tarda tornarien a augmentar una mica. En general, núvols, com dèiem, poc destacables, no s'esperen precipitacions, tot i que...
No podem descartar que a primeres hores d'aquest matí es pugui escapar alguna goteta molt, molt, molt puntual. Pel que fa, aquesta tarda ja no hi haurà pluja, com dèiem, els vents fluixos, molt febles, de fet aquesta tarda pràcticament encalmats, a partir d'aquest migdia aniran girant cap a Component,
entre l'est i el sud-est, i la situació marítima, evidentment, amb aquests vents tan fluixos, doncs també estarà molt tranquil·la. De cara a demà s'espera que tinguem més estones amb sol, tot i que encara amb restes de nubulades, sobretot a primeres hores del matí, unes nubulades que volem ara en dins. Com que hi haurà força clarianes, les temperatures mínimes esperem que siguin més baixes,
sobretot a prop de la costa on avui han pujat més, mentre que les màximes semblants a les d'avui o lleugerament més altes. De cara demà passat dijous, nova línia frontal que, com avui, serà poc activant núvols que taparan el cel.
però sense precipitacions, almenys precipitacions destacables. Divendres tres quarts del mateix i sembla que anem cap a un llarg cap de setmana marcat bàsicament per un anticiclò que garantirà estabilitat i domini del sol a tota la comarca i absència total de precipitacions. Tot això amb unes temperatures que de nit seran fredes però de dia es faran més suaus.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Informació amplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològic de la comarca. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-me tot amb Jaume Cabot. 14 h a 15 minuts per damunt de les 10, obrint finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de rebre i saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Epa, què passa aquí? Ara sí. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Ara sí. M'estàs negant la veu. T'estic tancant el micro. Sí, senyor. Bon dia, Jaume. Com es diu? Bon dia, Jaume. Bon dia a tots i totes, eh? Com es diu aquesta...
Espai que compartim tu i jo. Feliçment, poc ens passa. Poc ens passa, eh? Jo no sé si, en fi, si se'n riuen de nosaltres, que sí, si es pensen que som més tontos del que som, que també podria ser. Que es pissen sobre nosaltres. És molt maca aquesta dita, eh? Es pissen sobre nosaltres i ens diuen que plou.
D'aquí estem parlant. Ara resulta que s'està esgrimint com un entrepà d'embotit amb mal estat, com la causa d'aquesta pesta porcina africana. Esperem que l'entrepà no fos de Nutella o de tonyina. Resulta que és d'embotit.
d'en Botín Malestat, que presumptament hauria abandonat un camioner en un àrea de servei. Sí.
I, en fi, un senglar gulafres el d'hauria d'haver menjat. Allò que menges a l'entrepà, dius, aquest embotit no estava avui, el tiro. Podria ser un entrepà de ratpenat. També, sí, com fa anys, no? Fa cinc anys, això, ja. Sis. No, sis. Cinc. Cinc. Que no era el 2020. Ah, bueno, però comença el 2019. Sí, clar, clar, clar, clar.
En fi, sembla mentida, eh? O sigui, no ho sé. En fi, jo... Poc ens passa. O sigui, ja ho estem dient fa anys nosaltres ho dient. Poc ens passa. Ara un embotit... Ai, un entrepà d'embotit contaminat. O sigui, en mal estat, pam! Per favor!
Sembla mentida, Jaume. Sembla que no n'aprenem. Ni n'aprenem ni n'aprendrem. Situació complicada amb la pesta porcina africana. Cada moment no afecta les persones. Tranquils, tot arribarà. Al final...
Què fas de tall? Allò que es diu el segon plat. Tofu i seitan, al final. Haurem d'anar a la vedella, perquè tenim la grip aviària, tenim els pollastres i les gallines confinats, aplaudint. Aplaudint a les 8 del vespre als veterinaris. Amb les aletes. Aplaudeixen els veterinaris. Tenim els sanglars amb mascareta. Que els hi va bé perquè amb els ullals poden posar les rometes. I no surt. I no surt.
Què compres per fer el tall? Res, eh? Perquè no pots fer pit de pollastre a la planxa, no pots fer ja res de porc, tot i que insisteixen, eh? Que en principi no afecta les persones, només...
animals porcins, diguéssim. Sí, sí. Senglars, porc, domèstic... Però és que diuen que nosaltres ens asseblem molt al porc, eh? Ja t'ho he dit, com al final ens diuen que potser sí que pot passar alguna cosa. Compartim un 99% de codi genètic. Per això, i ara els porcs els ha fet i a nosaltres no.
Ai, es veu que el preu del porc ha baixat, eh? En una època en què el porc es ven molt, eh? Sobretot el porquet, la porcella mallorquina, el porquet es ven molt i sembla que ha baixat molt el preu perquè diuen que la gent diu tu menges tu. De moment la Xina, el principal importador... Home! És que tots ens trobem al final, eh? La Xina, el principal importador del porc, diguéssim, espanyol...
Doncs manté les importacions en aquest cas, tot i que no comprarà la Xina porc, diguéssim, de les comarques barcelonines.
En qualsevol cas, les piares més extenses les tenim a la demarcació de Lleida, i des de Mercolleida deien aquest matí que, home, que de moment celebraven que a Xina segueix comprant porc espanyol. S'ha suspès Pepa Pic encara? Yo soy Pepa Pic. Este es mi hermano pequeño George.
Pepa Pic, de moment no ha saltat de la graella, eh? No sé si encara ho fan, però en qualsevol cas no tenim informació que Pepa Pic hagi saltat de la graella de Ràdio Televisió Espanyola, eh? Molt de compte també amb les activitats que s'estan proposant nadalenques, en aquest cas al voltant de la nostra zona, de diferents excursions, a buscar els tions al bosc. També està anunciat un raid a cavall a Barcelona-Santa Susana, etcètera, etcètera, clar...
Són activitats que potser s'hauran de suspendre, eh? No vulguis ser el guarda forestal o el guarda de seguretat, digue-li com vulguis, que ha d'anunciar o ha d'informar de la prohibició de l'entrada al bosc allà, perquè la societat és tan burra, em perdó, eh? Emburra, sí, hi haurà de tot, eh?
Però és que es veu que aquest cap de setmana han passat absolutament de les normes que deien no en treu, no en treu, que si t'ho diuen és per alguna cosa. No ho comentava mai. No vulguis estar a la pell de la pobra persona que està allà, perdoni, miris que no pot entrar perquè tal. Jo comentava mai en el crònic que també amb en Jaume Torrà, el cap operatiu de l'ADF Borriac, que engloba...
Vila-Sademar, Cabrera i Cabrils, aquestes situacions que es troben per impedir que la gent accedeixi a aquestes zones restrictives. Avui, precisament, en algun mitjà de comunicació, el president del Parc de Collserola, perquè ens entenguem,
Apuntava una mica a la teva línia, que s'hauria d'anar a la sanció econòmica perquè la gent respecti...
doncs aquesta zona zero, que ara mateix és la serralada de Collserola. Jo poso el mateix exemple i te'l vaig explicar ahir. I se va dir, un any, fa molts anys, van dir l'1 de gener obligatori portar casco amb els ciclomotors i totes les motos. L'1 de gener no portava el casco com ningú, ni el Tato portava el casco. Fins que van dir, inventant-m'ho, el 31 de març, qui no porti el casco, a partir del 31 de març, se'n porta una multa. Tothom amb el casco. Som una societat
que estem fets així tots i totes, que si no ens toquen la butxaca, les normes no són per complir. I és així, és lamentablement així, i m'hi poso jo també al capdavant de tot. És a dir, ah, si no passa res, jo això no ho faig, sinó multen.
Bé, hi ha el que hi ha. Poc ens passa. Què passa, Joan? Va, més coses. Fins ara havíem parlat de turisme cultural, de turisme esportiu, fins i tot de turisme gastronòmic. Anem a aprovar aquell restaurant. Però ara els amics del diari de Girona inauguren un nou tipus de turisme. El turisme polític. Turisme polític?
Resulta que ells argumenten que molta gent...
van vinguts d'arreu de Catalunya, van als plens de l'Ajuntament de Ripoll, per, un cop acaba la plenària, poder estar una estona, saludar, parlar, conèixer la Sílvia Urriols. Gent que arriba a Ripoll, en fi, que diuen sopar, els plens normalment es fan tard a la nit, i ho bategen com el turisme polític, anar a veure la Urriols. Hòstia...
és una altra activitat que, en fi, podem fer o no, però és curiós que hagin batejat com a turisme polític. Déu-n'hi-do. Escolta, tu t'has assabentat de què ha passat amb això, amb aquest vídeo? Un breve mensaje para los jóvenes españoles.
Sobre todo, para todos los que no conocéis la historia de España. Quiero que sepáis que vuestros padres, vuestros abuelos y muchos españoles unidos conseguimos hacer una transición ejemplar. Dar un cambio a este país en unas circunstancias muy complejas en las que todos tuvimos que esforzarnos y arriesgar. Pero con la generosidad y el esfuerzo de todos, logramos que este país sea lo que hoy es. Y tal.
He realizado este esfuerzo de escribir mis memorias con la idea de que vuestros padres pueden recordar momentos históricos. Y que vosotros podéis conocer la historia reciente de vuestro país. Sin distorsiones interesadas. Contado por alguien que vivió la transición... Vale, vale. La Casa del Rey veu innecessari i inoportú el vídeo de la Mèrit parlant de Felip VI. Bueno, com tothom, no?
Sí, ha aparegut. En fi, hi ha molta gent que està parlant que està fet amb intel·ligència artificial. Hi ha altra gent que li dona validesa. Es va sorprendre, generalment, el campechano fent aquest vídeo, sense que ningú li hagués demanat, per entendre'ns, mostrant o demanant...
suport, una aproximació al seu fill, Felip VI, tenen pare i fill les relacions absolutament trencades, per tant, sorprèn des de la Casa Reial aquest vídeo, més tenint en compte que, diguéssim, ningú li ha demanat a Juan Carlos I. Veurem si s'esqueteix. Hi ha molta gent que li està donant validesa i en altres que està parlant d'intel·ligència artificial.
No ho veig, eh?, de molt d'intel·ligència artificial. Ho dius pel rei o ho dius... No, ell no té intel·ligència natural, artificial, jo no la veig, eh? Escolta, un altre que ara posaré l'imbècil del dia, però és que no em ve de gust perquè em quedaria molt curt. Perquè feu que en Mazón...
l'expresident de la comunitat valenciana. Això és el que jo batejo com la patada a la madrilenya. El més inútil el fot-se'm. Però és que aquest tio ja cobrarà, de manera indefinida per haver estat president, aquest tio cobrarà un sou brutal, i a sobre cobrarà 8.900 euros anuals més...
del que cobres, 8.900 euros anuals. És un suplement de 600 euros al mes. Per presidir una comissió que no es reuneix des del 2020. O sigui, li han dit, escolta, Mazón, tu ja cobraràs el teu, això que la paga indefinida, la pagueta, el teu sou de diputat, perquè el tio no ha marxat a casa, i a sobre li pagaran...
634,27 euros mensuals i 1.268,54 de pagues extraordinàries per presidir una comissió que no es reuneix des del 2020. Jo aquí posaria l'imbècil del dia, però és que em quedaria molt curt.
És la petada de la madrilenya, insisteixo. El que fa més nosa, com més amunt el fots, menys la percussió té. És que és una cosa... Jo és que de veritat, jo m'estranya que la població ens quedem a casa tan tranquils. És a dir...
Compte amb això, eh? Perquè algun dia algú sortirà, eh? També podria ser imbècil del dia Abel Braga, que és el nou entrenador de l'Internacional de Porto Alegre, que durant la seva presentació com a nou tècnic del conjunt brasiler es va deixar una frase també que, en fi, no vull que el meu equip vagi vestit de rosa semblant maricons, diu textualment Abel Braga, nou entrenador de l'Internacional de Porto Alegre.
Tampoc li posem l'imbècil del dia perquè ens quedaríem curts, però molt curts, aleshores que se'n vagi ell a la seva ment retrógrada i homofòbica a casa seva i que es quedi allà i no es bellugui ni molesti. Monta el futbol, eh?
Moltes contes, Aitana, bon matí, s'ha trencat el Peroners, 5 mesos de baixa, amb la selecció espanyola. Fran Araujo, que el central xerrua del Barça, que ha demanat suspensió... Fran. Fran Araujo ha demanat suspensió...
perquè no es veu anímicament capaç, segons diuen, per jugar de titular, pel seu baix d'estat de forma, i per les crítiques rebudes per l'entorn. Apunten un problema mental, que és molt corrent a la societat en general i a l'esport, també d'elit en general. Els calés fan molt, però no ho són tot. Veurem què està passant a Can Barça, aquelles imatges d'un flick derrotat,
després del darrer encontre contra el Glorioso, amb un Rafinha intentant tranquil·litzar-lo, parlant amb ell, el tècnic d'Eidelberg, que va venir a dir que no estava molt content amb les targetes que havia rebut el Barça, però alguna cosa està passant en el sí del primer equip. Tensions amb Marcus Rashford, el britànic va abandonar
Doncs a la concentració es va parlar d'una grip. De Jong es va esborrar d'una manera també poc argumentada des del servei de comunicació del Club Blaugrana. Van al·ludir uns problemes familiars de darrera hora i es veu que el flick ha quedat una mica tocat.
amb la discussió que va tenir presumptament amb l'anglès Marcus Rashford. També es parla d'una discussió forta, i això és amb el seu segon entrenador, el que ell diu que és família, perquè diu que és la peça més important de l'estaf del Barça, Marcus Sorg. Marcus Sorg diu que va mantenir una discussió amb Flick després que el tercer gol del Barça el van expulsar.
i es van discutir molt fortament, i ahir, a la roda de premsa, prepartit, perquè avui juga el Barça contra l'Aleig de Madrid, va sortir i li van preguntar a Flick, i va dir, em vaig voler quedar aquí per respirar, perquè si vés entrat a dintre li hauria dut una de grossa. Aleshores sembla que el tema aquell d'un Flick plorós i tal, venia d'haver discutit amb el segon, que ell diu que són amics, que és com família, i que va voler referar d'un moment l'ambient per no entrar a dintre i dir-li, però a veure, noi...
Com si discutíssim tu i jo. Exacte. Marquem el tercer gol i jo m'expulsen i vens tu i dius, nen, no cal. A mi no m'han expulsat mai. A mi el que... No, tu no. A mi el que em sobta és que un Hansi Flick, sent plenament conscient que estava sent gravat, doncs regalés als mitjans de comunicació, als corrillos, aquestes imatges, eh? Perquè una altra cosa és que t'enxampin.
però sent plenament conscient que t'estaven gravant, no sé, ets l'entrenador del Barça, eh? Bueno, en fi, veurem què és el que passa amb tot plegat, eh? Preocupació també per l'estat de l'Uvo Penev, eh? Aquell davanté, molt bon tio, tothom... València a l'Edit de Madrid, sobretot València. Tothom parla bé de l'Uvo Penev, qui va ser davanté vulgar, company d'Estoikov.
Sí, d'aquella generació búlgara que va esclatar el Mundial 94, el Mundial dels Estats Units. Què li passa? Ell ja, quan jugava a la Lliga Espanyola, va superar un càncer de testicles. Ara té un càncer molt greu de ronyó. Resideix a Alemanya. Es veu que el cos de l'esportista està bastant desmillorat. Sembla que no pot...
suportar cap tractament de quimio de ràdio. Moments complicats pel bo de PNF, que insistim, una persona que rivals han parlat sempre molt bé d'ell, la seva dona ha iniciat, està demanant una mena de campanya de solidaritat per recaptar fons, per ajudar...
que el seu marit, en aquest cas l'Udo Penef, pugui recuperar l'estat de salut. Ara mateix els metges diuen que està molt greu. Doncs esperem una ràpida millora del bo de l'Udo Penef. L'Udo Penef, un davanter que va viure a la sombra d'Estoïkov. Jo sempre dic que si no arriben a viure la mateixa generació hauria sigut el millor. El que passa és que l'Estoïkov, evidentment, li passava per davant. El millor de la seva, eh? Joan, què?
Pugem al DeLorean. De la mà de l'enginyer John DeLorean. John DeLorean, sí, senyor. Sí, el creador. Que finet que va, Joan. Doncs mira, ens en anem a Xatiba, perquè avui és l'aniversari, any 1940, que naixia Ramon Pelajero Sanchís. El Raimon, de tota la vida. En Raimon! El vent, la cara al vent.
El cor al vent, les mans al vent.
Se la va prendre com una cançó, doncs, de protesta i tal, però ell sempre explica la versió del vent a la cara, eh? Però, bueno, en fi... Jo crec que conduïa ell, eh? Ara, seriosament, no anava de paquet, sinó era ell, i li anava al vent i va pensar, doncs, això, que s'ha acabat convertint en un himne, però que, en el fons, al tio li molestava el vent a la cara mentre conduïa la motito, eh?
El que passa, que com que les cançons a base ens les fem nostres, hòstia, aquesta cançó parla d'això, d'això, d'això, i potser no parla res. Doncs aquest és un clar exemple, eh? Què més, Joan? Per molts anys, eh, per cert, en Raimon? Per molts anys, eh? 1957, el dia com avui, número 1, Yusenemi, de Sam Kuk, un dels enormes del gospel, del soul i també del pop, eh? Fot-la, Jaume! Vinga!
Impressionant, però impressionant! Sam Cooke! Sam Cooke! A part del Wonderful World, també té altres cançons precioses com aquesta. You send me! You send me all!
Que bé, Joan? Doncs mira, un 12 de desembre de les 72 arribava al número 1, una cançó de Temptations, Papa Was, Rolling Stone, que està considerada la millor, la 168ena millor cançó de les 500 del rock pel rockpel, la llista que va fer la revista precisament Rolling Stone, eh?
De la història. De la història, sí, sí. La cançó número 168 de les 500 millors. I never got a chance to see him Never heard nothing but bad things about him Mama, I'm depending on you
De difícil traducció. Papa was a Rolling Stone. Rolling Stone va ser una manera de dir als Estats Units de rodamunt, de bala perduda. No ens refereix, en aquest cas, al grup. Papa was a Rolling Stone. De fet, són Rolling Stones. Aquest és Stone i aquells són els Stones. Acabat a Mesa.
Què més, Joan, aquest aniversari de Nelly Furtado, que va desaparèixer el 2 de desembre de 1978. Naixia aquesta cantant d'ascendència portuguesa que va arribar a triomfar. Després va tenir alguns problemes amb el seu cos, va guanyar molt pes, va rebre moltes crítiques...
I la veritat és que aquesta noia ha desaparegut una mica del panorama internacional, en qualsevol cas la felicitem des del poc que ens passa.
Què més tenim, Joan? I avui fa anys, nascuda el 1981, Britney Spears, la reina del pop. Encara s'està trobant, aquesta noia. 44 en fa avui, eh? Doncs vinga, va, per molts anys. Aquesta és una nadala que va treure, eh? Una nadala que es diu My Only Wish This Year. Va tenir èxit aquesta nadala de Britney, la Britney que avui fa 44 anyets.
Happy birthday per molts anys. Britney, que ens escolta cada dia des de Massachusetts. Massachusetts, Joan? Sí, no? Sí. Ara en Joan m'ha mirat amb una cara i diu què diu aquest. Ella és nascuda a l'estat de Mississipi, eh? Ah, sí?
Mira, un dels estats que m'agradaria... Jo, si torno a néixer, m'agradaria ser el mateix, però vivint la música dels anys 60, vivint a tènis i una cosa així, però amb el mateix, amb els mateixos, família i amics, els mateixos. És un dels quatre estats més plujosos de la Unió, aquí t'ho deixo. Ja ho sé, ara m'ha... Vinga, va, més coses, Joan! I 2083, un 2 de desembre.
parlar de la princesa del pop. Anem al rei, el rei del pop, perquè estrenava un vídeo de 14 minuts que és història viva no només de la música, sinó de la producció audiovisual. Estem parlant del gran thriller de Michael Jackson. Avui fa 39 anys que sortíem tots, absolutament tots, de l'escola i corríem cap a casa per veure això, perquè es va estrenar al migdia, cap a la una al migdia es va estrenar això.
Gran Michael Jackson ha estrenat de thriller i a la tarda no cal dir que a l'escola tothom...
parlava d'aquest videoclip, eh? Doncs vinga, ritme del rei Michael Jackson i el seu thriller, Joan Escofer, tornant al migdia 3.57 de la tarda. Què serviu avui al Crònica? Doncs ens centrarem en diferents propostes nadalenques que tenim a Vida Sada Mar i a la Vora i també viatjarem cap a Roma, eh? Demà, doncs, aquest monogràfic de l'aula d'extensió universitària sobre la vida de l'antiga Roma, eh? En perles interessants.
Doncs estarem molt atents precisament a l'entrevista que fèiem ahir a la persona que farà aquests monogràfics. L'escoltarem ara mateix també perquè he fet memòria. Molt interessant, eh? 3, 10 i 17 de desembre, dimecres, els dimecres que venen respectivament. L'escoltarem atentament a la 1 a la migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze. Com sempre, tornaré a saludar. I recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa. To stay alive, your body starts to shiver.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
012. La millor resposta.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant i és moment de parlar d'un altre, dels grans monogràfics, dels interessantíssims monogràfics que ens porten des de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassat de Mar. Dimecres 3, 10 i 17 de desembre, respectivament, arriba un monogràfic a càrrec d'Antonio Correjo d'Àpena, doctor en Història de l'Art i professor titular d'Història de l'Art i cap d'estudis del Grau d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona.
Tema dona, evidentment, molt de si. Ho divideixen amb tres monogràfics de l'aula d'extensió universitària del qual en parlem ara mateix. Antonio Conejo de Pena, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. Com anem? Doncs mira, aquí esperant-vos i només, si em permets,
No ho presenta com a cap d'estudis i ja no ho soc. Ara tinc un altre càrrec. Soc vicedegar acadèmic de la Facultat de Geografia i Història i cap d'estudis li pertoca amb una companya. Doncs escolta, fantàstic. Ho anotem. Vicedegar de la Facultat, eh?
Sí, exacte. Doncs vici de gada a la Facultat d'Història en aquest cas, perquè el cap d'estudis ha recaigut cap a una companya. En qualsevol cas, ens posem en aquest monogràfic, ens en anem a Roma. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Antonio, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Jo crec que això dona molt més que una entrevista i dona molt més que tres monogràfics, perquè hem de parlar de la vida quotidiana a l'antiga Roma. La pregunta, per començar, és fent un balanç, ho dividim en tres, però que m'expliquis en general com era la vida quotidiana a l'antiga Roma.
La vida quotidiana és complicat resumir-ho amb dues paraules. El que intentarem en aquest monogràfic és proporcionar unes dades, unes...
una aproximació, fins a cert, molt superficial, però per acostar a la gent que pugui venir, que entengui quin era el seu dia a dia, des de passejar pel carrer, anar a comprar, què menjaven, quines eren les seves preferències, els seus gustos a l'hora, per exemple, de pentinar-se, com calculaven el temps, de quina manera construïen els seus edificis...
És a dir, és un tema amplíssim, no? És com si avui féssim un flash-forward i ens anàvem cim mil anys endavant i algú fes una conferència de com fem nosaltres a dia d'avui el nostre dia a dia, la nostra vida quotidiana. Doncs aquest és una mica l'objectiu, oferir als assistents aquesta petjada.
sí que ens en anem molts anys enrere, mils d'anys enrere però encara hi ha coses que perduren, a vegades escoltem coses d'ara això els romans ja ho feien dius, hosti, doncs aquella societat o nosaltres no hem avançat gaire o ells eren molt avançats, no ho sé
Bé, jo crec que més que dir, per exemple, que som avançats o que ells ho eren molt o que ho eren menys, és una qüestió simplement de perspectiva. Això és quelcom que intentem insistir molt els historiadors, que els costums, la manera de fer, la manera de pensar, les modes, són les que són en cada moment. Nosaltres ara, per exemple, tenim una determinada moda i una determinada manera de vestir-nos,
que no és en absolut igual a la que es podia produir fa 10, 15, 20, 30, 40 anys. No és que estiguin més avançats, és que simplement hem canviat.
I efectivament als romans hi ha moltíssimes coses que avui dia fem, o moltíssimes coses, per exemple, que tenen a veure amb la pròpia arquitectura, la pròpia construcció, que és quelcom en què dedicarem una de les sessions, que en realitat tampoc no han canviat gaire. I una cosa que insisteixo molt a classe és que a nivell de construcció els romans, no vull dir que ho van inventar tot, tot i que el verb inventar no és erroni, però sí que van utilitzar totes les tècniques constructives
Com deienes castellanes de vides hi pot haver, amb l'excepció, diguem-ne, del ferro, que avui dia és el material per excel·lència. Llavors, en aquest sentit, sí que van ser una civilització especialment avançada o especialment molt ben formada per a poder dur a terme els edificis que van aixecar.
Doncs, evidentment, això s'ha de dividir en tres sessions. La primera ens portarà a la tardor del 79 abans de Cris, quan el volcà va entrar en erupció i va sepoltar sota tones de cendra i lava diverses poblacions de la veïda de Nàpols. Comencem, doncs, per aquí, no?, aquest monogràfic. I el per què comencem per aquí, Antonio?
Doncs jo crec que és ideal començar per Pompeia. Jo no sé, imagino que, no sé si tothom, però moltes de les persones que venran a escoltar-me el dimecres molt probablement han estat a Pompeia. Pompeia, sense cap mena de dubte, és el llaciment arqueològic com a llaciment. No sé dient que sigui l'obra més important, però com a llaciment és el més rellevant del món, sense cap mena de discussió. I una vegada entres en aquells carrers
i prens consciència realment de la dimensió d'aquella ciutat, és el que et permet traslladar d'una manera més, no virtual, sinó real, el que podia ser la Roma de principi del segle I de la nostra era. És a dir, abans del 79, efectivament, de la nostra era, que és quan va tenir lloc el...
l'erupció de Besoui. Pompeia t'ho ofereix tot. Et permet parlar de com vivien, com estaven organitzades les seues cases, quines eren les seues estances, quins eren els seus gustos a l'hora de decorar els seus habitatges, la pintura. Sense cap mena de dubte, qualsevol persona que visiti Pompeia...
El que ha de fer és separar-se de la via principal de Pompeia, això us hi diré molt als assistents, el que vulgarment jo li anomeno la diagonal o el passeig de Gràcia, que és per on circula el 98% dels turistes que van a Pompeia. És una via en la que dius, hòstia, és que vaig anar a Pompeia, estava ple de gent. Sí, sí, estava ple de gent perquè vas anar pel passeig de Gràcia. Però si et desvies per altres carrers i vas a veure altres cases...
amb la seva decoració pictòlica, és el lloc en què millor pots fer-te una idea de com vivien els romans. És l'indret, diguem-ne, per fer una veritable masterclass sobre la vida quotidiana antiga a Roma.
De fet, quan es va per la Diagonal, o el Passat de Gràcia, que diu l'Antonio de Pompeia, és la massificació turística que de vegades, o de vegades no, gairebé sempre podem dir, doncs és un profà de la història, no sap què va passar allà.
hem anat a Pompeia però no sap què va passar allà suposo que els que es desvien o us desvieu en aquest cas sou els que realment busqueu aquest punt històric quan anem pels llocs i a Pompeia doncs clar, és que si anem a Itàlia, anem a Roma, anem a Pompeia és que és història pura i dura és a dir, el que us agrada això és el vostre part temàtic, podríem dir, eh?
Sí, sí, totalment. És un part temàtic, òbviament. Avui dia està concebut, i bé, la mostra és la quantitat de visitants que hi van diàriament, que ara des de fa un any, un any i alguna cosa, un any i escaig, han limitat el màxim de persones que poden entrar diàriament en el jaciment, perquè estava completament saturat. Però aquestes visites culturals, com que també insisteixo jo molt, s'han de fer amb responsabilitat.
perquè una cosa és si anem allà, sigui Pompeia, sigui un museu, sigui el que sigui, simplement per mer consumisme, i a la societat en què estem avui dia ens movem sovint pel consumisme, i un altre, en aquest cas consumisme cultural, i un altre, realment, anar a conèixer Pompeia. I conèixer Pompeia exigeix i obliga, doncs,
haver llegit abans, perquè llavors és quan realment pots endinsar-te, perquè si no, si estàs veient només passells per la ciutat, és suficient i te'n fas una idea, òbviament, de la seva grandesa. Però una arribada ara s'acomprendre'n, quina era la finalitat,
d'aquella taula que et trobés allí amb uns foradets. Per a què servia allò? Quin significat té aquella pintura? El per què d'aquestes fonts que et vas trobant en els carrers? Fonts que, a més a més, avui dia encara brollen aigua, que eren els fonts que utilitzaven els romans. Evidentment, no és el mateix estar a Pompeia in situ, doncs que fer-ho en una aula, que és el que farem a Vilassar, però intentaré acostar els que vinguin a aquesta realitat.
Doncs això serà el dia 3, però el dia 10 seguirem parlant dels romans i, en aquest cas, parlarem de la vida quotidiana a l'antiga Roma, però amb ritus, creences i divinitats de l'antiga Roma, perquè supersticions, lluança, records dels avantpassats, tot això, evidentment, sempre va relacionat. No es pot entendre aquest món sense analitzar els costums religiosos dels romans, no?
Sí, això com en qualsevol societat, lògicament, ens endinsem i la civilització que ens endinsem, la religió forma part dels seus respectius ADNs.
i intentar comprendre el món egipci, intentar comprendre el món grec, intentar comprendre el món medieval, això si ho fem des d'una perspectiva més propera a Europa, però sense anar a Malàcia, comprendre l'Índia, la Xina, el Japó, sense tenir en compte les seves realitats budistes, taoistes, hindús, etc., doncs no té cap mena de sentit.
i de fet nosaltres som hereus, òbviament, de tota aquesta tradició religiosa que arrela, diguem-ne, i que partit sobretot del món romà. Sí que és cert, i això és quelcom que intentaré també plasmar en la lliçó, és que portem una mica el bagatge de quan anàvem a l'escola o a l'institut i tenim la sensació, fins i tot, que ens ensenyen pel·lícules, no?,
l'Hèrcules de Disney i d'altres, i tenim la sensació que els déus romans són simplement una adaptació dels déus grecs. Tenim una sèrie de déus grecs, doncs, no sé, doncs, l'Afrodita grega, bueno, doncs aquesta és Venus. Doncs els déus grecs, aquest és el Júpiter romà. I acabem fent l'equivalència i sembla que els romans, l'única cosa que van fer va ser fer una mena de neteja cosmètica al que havien fet els grecs. I res
més lluny de la realitat. La religió romana té elements grecs, incorpora determinades tradicions i determinats costums que provenen de l'antiga Grècia, però és fruit de la confluència de moltes altres religions i moltes altres divinitats que no ens trobem ni a l'ombra del món grec.
Per tant, aquest serà també un dels objectius d'aquesta lliçó, intentar trencar aquesta visió anacrònica que tenim, aquesta mena de mantra en què es planteja tot com si fos una autèntica continuïtat i mostrar que el món romà, des del punt de vista de la seva religió, doncs és molt més ampli que no pas restringir-ho al món grec. I també, lògicament, tal com comentaves tu,
intentarem endinsar-nos en qüestions relacionades amb supersticions, amb maneres de fe, amb com es vivia, perquè aquest és l'objectiu d'aquest cicle, com es vivia religió des de l'antiga Roma.
De fet, aquests dies, preparant aquesta xerrada que estem tenint avui al gust de mantenir amb l'Antonio Conejo, és veritat que parlarem amb un instituïde on deia que la religió és copiada adaptada de l'antiga Grècia. Els romans eren molt pràctics, també amb l'art. I l'explicació que deien, per exemple, és que la societat romana era una societat militar i que no volien perdre gaire temps amb religió i l'art. Així, a grosso modo, podíem dir això. És a dir, adapten...
amb simplicitat altres cultures, perquè ells estaven pel que havien d'estar. Però tot i així, tenim molt en compte els romans, això, moltes vegades desconeixem, que és una còpia, entre cometes, de l'antiga Grècia, no? No, no, aquesta serà una mica, podríem dir, un dels titulars d'aquesta segona sessió, i és si la gent que ve a escoltar-me se'n va a casa amb el convenciment que Roma no és una còpia de Grècia...
Jo crec que això serà un element absolutament fonamental, que està influenciat. Sí, no podem entendre la societat romana i la religió romana sense tenir en compte la grega. Això és absolutament indiscutible, però no podem resumir-la ni restringir-la només amb aquesta...
amb aquesta idea. És a dir, una de les feines que tenim més els historiadors, l'actualitat, els que ens agrada el món antic i el món romà en particular, doncs és trencar tòpics. Tòpics que moltes vegades els hem anat incorporant per culpa, diguem-ne, o a causa de determinades iniciatives fílmiques. Per exemple, Hollywood, sempre ho ha dit, ha fet molt de mal
ha fet molt de balc des del punt de vista històric. Si tu vas a veure una pel·lícula a Hollywood, sigui el Ben-Hur, sigui la Cleòpatra, sigui la Gladiator, o fins i tot, perdoneu la llicència personal, la infumable Gladiator 2, doncs bueno, si vas allà a passar-t'ho bé com qui va veure Terminator, jo no dic res. Ara, oi que no ens creiem Terminator? Aquell ja sabem que no hi ha uns robots que viatgin pel temps
El que ens expliquen moltes pel·lícules de Hollywood és Terminator. I, per tant, jo crec que és molt important trencar això, trencar aquests tòpics, perquè el món romà és molt més complex, molt més ric i molt més original del que moltes vegades ens creiem. Parlaràs de la llegenda Ròmul i Rem, el seu origen?
Parlaré perquè és absolutament fonamental parlar de la llegenda, a més a més està molt bé insistir en aquesta paraula, que és una llegenda, i és una llegenda, és un relat com tants d'altres que es van inventar els romans,
Com tants d'altres que ens van inventar en la cultura egípcia, en la cultura grega, en la cultura hindú, com tants d'altres que ens en inventem nosaltres. Quants relats avui dia comprem a través del que podem llegir a Twitter, del que puguem escoltar en una televisió, del que puguem escoltar a fi d'una ràdio. Relats que moltes vegades són certs i relats que moltes vegades són...
volgudament manipulats. La gent de Romul i Rem és això, ni tan sols sabem si van arribar a existir. Però jo em pregunto, i què més dona això, si van existir o no? El que realment hem d'analitzar des d'en clau històrica és la incidència que va tenir aquella llegenda. I, òbviament, la Fundació de Roma, per part de Romul i Rem, és una de les bases del que després seran moltes tradicions, moltes festivitats,
i molts rituals que han quedat religiós, també. Antoni, ens queden un parell de minuts d'aquesta interessantíssima conversa que estem tenint i hem de parlar de l'últim monogràfic, la vida quotidiana a l'antiga Roma 3, amb la construcció romana. De fet, si algú visita Roma, veu el Panteó, el Coliseu, els aquaductes, etcètera, i altres llocs del món que també els veiem, actuacions romanes. Però, en qualsevol cas, la pregunta que ens fem els profans, els ignorants d'aquest món romà,
és, hòstia, i com s'ho feien, això, en aquella època? Ara s'entén molt amb la tecnologia i tal, hi ha coses que encara ens espervenen, però clar, com veus que això es feia tants i tants anys enrere i amb els mitjans que hi havia, un no deixa de pensar, hòstia, i aquest col·lis, com som capaços d'aixecar aquesta gent? Aquí entrarem també, no?
Sí, entrarem, entrarem, i em sap greu si algú dels que ve l'última sessió, doncs, espera que le tingui una resposta, de fet, a la pregunta que tu ara ja m'estàs plantejant, doncs jo no seré capaç de dir-los com van construir el Panteón, ni com van construir el Coliseu, ni com van construir tants edificis. Realment, encara és un mar de dubtes,
el que aplana sobre el procés constructiu a l'antiga Roma. Tenien a l'abast una tecnologia extraordinària,
un domini realment esperverant dels materials, de les solucions tècniques que els permetien resoldre construccions d'una dificultat extrema com és el Coliseu. És molt difícil precisar quina era la capacitat que podia tenir aquest edifici, però les estimacions estan entre 40 i 50 mil persones.
Si a algú li interessa el futbol, només cal que faci un inventari dels estadis de futbol de primera divisió de la Lliga Espanyola i verrà que no són tants els que arriben als 50.000 espectadors.
Per tant, estem parlant d'una obra d'una magnitud que no s'havia fet mai fins a aquest moment, i d'una complexitat majúscula. I el Pantheon és exactament igual. Quan resulta que tenim un conjunt amb una cúpula de 43 metres de diàmetre feta amb formigó, construïda a principis del segle II de la nostra era, i que dos mil anys després continua sent la cúpula de formigó no armat més gran del món, l'home no ha superat la cúpula del Pantheon. Llavors, evidentment és al·lucinant.
Molt ràpidament, eh? Com t'enamores, Antoni, del Montrumà? Doncs jo m'enamoro perquè jo en realitat la meva formació és com a medievalista, és a dir, jo em dedico a la de mitjana, la meva especialitat a nivell de recerca és l'ergòtic i en particular l'estudi dels hospitals a la de mitjana, però l'any 2002, quan entro com a professor a l'Universitat de Barcelona, em pertoca començar a impartir aquesta assignatura i diguem-ne que en aquell moment era un neòfit,
Pràcticament, i s'acaba convertint en una passió de vida. Així que, clar, bueno, de fet, si ara fos un jovenet que hagués de començar la meva trajectòria acadèmica, doncs no em dedicaria a molt Medivall, em dedicaria a molt Romà, sense que me n'hagi de dubte. Es nota, es nota, eh?
Antoni Conejo de Pena, doctor en Història de l'Art i professor titular d'Història de l'Art i vice de Gà, acadèmic de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada. Una abraçada, dimecres 3, 10, 17 de desembre, respectivament, aquest monogràfic de l'Aula d'Extensió Universitària. Serà fins la propera. Moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Vilassar Radio. Molt bé, gràcies. Arribem a les 11, temps de notícies.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Nou contacte amb la informació, del 15 al 18 de desembre es realitzarà la matriculació del segon trimestre del curs de graduat en educació secundària a l'Escola de Formació de Persones Adultes als Ametllers de Vilassa de Mar. Des d'aquesta escola han explicat que si no tens el graduat d'educació secundària i t'has quedat a quart d'ESO o tens l'EGB, ara és el moment ja que es tracta d'un sistema modular molt pràctic.
Cal recordar que, en el cas de l'alumnat que ha fet curs d'ESO, cal portar les notes de l'Institut. Insistim, la matriculació pel segon trimestre de cara al curs de graduat en secundària 2025-2026 es realitzarà del 15 al 18 de desembre.
Recordem que l'horari de matriculació serà des de les 4 de la tarda fins a les 8 en punt del vespre. L'escola d'adults als Ametllers està ubicada al carrer Manuel de Falla número 1 i el seu telèfon de contacte és el 93759 3694.
El preu del porc comença a caure arran de la detecció de casos de pesta a porcina africana amb el focus a Cerdanyola del Vallès. A Mercolleida la davallada és d'entre un 7,5 i un 17% segons el tipus d'animal. Davant de la frenada de les exportacions fora de la Unió Europea, Mercolleida va baixar 10 dècims el preu del quilo de la majoria de categories del porc.
La caiguda del preu arriba fins a 5 euros en el cas del guerrí de 20 quilos de 36 euros a 31 euros. Segons la llotja de Lleida, les juntes del preu del porc d'en Greix, de la Truja i del guerrí s'han reunit de manera extraordinària per analitzar la situació del mercat i han revisat les cotitzacions a la baixa amb el descens més gran registrat a la llotja de referència a Espanya des de l'entrada de l'euro. El porc selecta, el porc gras...
i el porc normal han abaixat un euro el preu de referència del quilo, mentre Calaver ha abaixat 10 cèntims de 0,580 a 0,480 cèntims.
L'actriu Elisa Moulià reclama que s'obri judici contra Íñigo Errejón i que l'exdiputat sigui condemnat a tres anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual. Després que el 14 de novembre passat el jutge donés per acabar de la instrucció del cas i obrís el procediment de judici contra Errejón, l'acusació que representa l'actriu demana presó per l'exdiputat
i que sigui condemnat a pagar una indemnització de 30.000 euros per danys morals i pels danys petits a conseqüència de l'abús sexual, o subsidiàriament la que es determini si és el cas en fase d'execució. També sol·licita que s'obri peça separada de responsabilitat civil contra l'acusat i que se li requereixi l'abonament de fiança i, en cas de no ser abonada, que es facin diligències per esbrinar la seva situació patrimonial.
El Barça no vol tornar a viure al llat tecnològic a l'aplicació de socis que va provocar el caos de les entrades del partit contra l'Aleves. La caiguda del sistema va afectar 100.500 culers que no van poder descarregar els seus tiquets i que es van veure condemnats a fer cua presencial a l'oficina d'atenció al barcelonista. Perquè no es torni a repetir...
Dimarts, en la visita de l'Atlètic de Madrid, el Club Blaugrana s'ha curat en salut amb una solució posada en pràctica a la vigília del partit. Ahir dilluns, el Barça va enviar un SMS als socis en passi de temporada informant que en les següents hores rebrien les entrades via correu electrònic. Des del centre del teu diari, Vilacer Ràdio.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat.
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. Lluc, 45 anys, enginyer, conduïa sota els efectes de l'alcohol, va provocar un xoc frontal i va matar la dona del seient de l'acompanyant de l'altre turisme. 4 anys de presó i 3,5 sense permís.
Anna, 41 anys, directora d'escola. Es va distreure amb el mòbil. Va matar un motorista. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla, va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya. Jo sempre tinc lleprop.
Llàctics fantàstics tots junts en un got. Calci i nutrients van cap a dins d'un glob. I en 3 segons sento que puc amb tot. Jo menjo en ritme. Beure llet cada dia ens ajuda a seguir el ritme. Jo menjo en ritme.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Tot a punt, i és que des de... Avui era un quart de set del matí que han aparegut a la ràdio...
Les nostres tertulianes i el nostre tertulian... Amb una sorpresa avui! Oh! No ens l'esperàvem, amb aquesta, eh?
Ara ens ho explicarà la Marra, això. Marvila Major, bon dia, Benora. Bon dia, què tal, com estem? Molt bé, i tu? Mira, per aquí s'ha dit un bon dia, bon dia. Hi ha moltes Mars avui. Jo he dit Marvila Major, però bueno, he dit Marvila Major, que és el nom artístic de la Marra. Com estàs? Sí, molt bé. Aquí tenim una sorpresa. Ara m'ho estan explicant entre tots perquè, clar, jo com sóc la més nova, no me'n puc assabentar de tot. I és que ens ha vingut a visitar la Rosa.
Hola, bon dia. Me n'ha explicat que la Rosa és veterana, eh? Sí, tant. Que hi era abans inclús del Feliu. Sí, vaig venir el 2013. Sí, sí, costeu-vos el micro perquè avui hem de compartir micro a l'Aurora i a... Doncs jo vaig començar el 2013 i ara em deia el Feliu que ell el 2014. Quan es va jubilar. Jo vaig venir que hi havia l'època dels Joseps, us en recordeu? Josep Roca, Josep Pagès. En Roca Pagès. En Roca Pagès i l'altre Josep com es deia, Jaume?
Xavi Ramon, hi havia. Xavi Ramon. I el de Cabrera. En Josep Pons. I després va venir també la Mari Àngela Vinardell. Qui més, Jaume? Que ens va deixar fa poc. Ahir ho preguntava, no sabia. I la Regina va venir després. És que em sembla que tu vas ser de les úniques tertulianes que va venir aquí sense estar jubilada.
Exacte. Ella treballava encara. S'escapava de la feina, deia ja vinc i venia la tertúlia.
El que passa és que era àvia, ja, quan vaig venir. Sí, però me'n recordo que no... que ella treballava. Molt bé, molt bé. Multitasking. Escolta, doncs ara ens presentes aquí. Gràcies, eh, per haver-nos visitat. Com si viu el Ripollès. Ai, sí, molt bé, molt bé. Muntem la ràdio, ja. Podries, eh? Ja n'hi ha una, també. Però és la de Ripoll, no? Sí, hauria d'anar a veure què. A veure què. Vés a posar ordre, vés a posar ordre.
Doncs vinga, som-hi! Marmi la Major, què tenim avui per la tertúlia? Avui fa cara d'espantada, la Mar? No, no faig cara d'espantada, però bé, ens podem posar en cada jardí avui, no ho dic de broma. Avui li tocaves cuill a la mà i té. Sí.
I la Maite va dir, per què no parlem de... Els carrers de Vilassar. Ah, mira, els carrers de Vilassar. A veure, jo parlo poder per la meva experiència, però... Ja vols entrar, ja vols entrar en matèria. Ella ja està, ja va. Ah, perdó. No, no passa res, sí, introdueix el tema, si vols. Introducció, introducció, eh? Va. En dues frases, com el resumiries? Que estan molt malament. Vinga. Els carrers. Sí. Ja està.
Vinga, doncs parlem de lo malament que estan, segons la Maite, als carrers de Vilassà. Sí, i llavors jo he pensat, per què no als carrers de Vilassà, també hi afegim altres temes aquí, he posat comerç local, no?
Doncs per parlar una mica també del comerç local, quin comerç frequenteu, com creieu que el podem recolzar, i també us animo a dir-me més temes dels que vulgueu parlar relacionats una mica amb això. I qui tenim avui? Ui, i avui tenim el Feliu. Som molts avui, eh? Bon dia! A la Maria Pilar. Bon dia! La Maite. Bon dia! La Rosa. Hola, bon dia! I l'Aurora. Hola!
Hola, bon dia. Fet noticiable, avui l'Aurora no podrà parlar tant, perquè ha de compartir micròfon, ja l'he dit la Rosa. Ja em va bé, perquè ella no és muda tampoc.
Ostres, doncs. Acosteus el micro, eh? Aurora, que tu normalment a casa el veí s'està molt bé, però has de venir aquí a acostar-te al micro. Però així ja estic. Però t'acostes més? No, no, sí. T'has d'acostar al micro al parlar. Has de fer així acostar-te. Quan portem 30 anys aquí ja ho haurem après, que ens hem d'acostar al micro. I qui més? I la Maria Rosa. Bon dia a tots. Bon dia. M'han dit que l'Aurora ha vingut... Jo és com això, ara m'estic tartulejant al damunt, jo. Perquè m'ha dit que ha fet una crítica.
L'aurora o la rosa? No, l'aurora, no, perdona, la rosa La rosa, crítica constructiva, eh? Crítica o crítiques en plural? He fet molta crítica i els he deixat, potser però, bueno, els he dit des del bon carinyo i del bon... A veure, què has dit, què has dit?
doncs clar, ara fa molt de temps fa tots aquests pesos que jo no coneixia la Marc que fa 3 mesos que estàs aquí des del setembre aleshores cada dimarts us escolto o bé en directe o bé després per internet i clar, és molt diferent estar aquí a la ràdio i parlar i d'allò que està duient es veuen moltes coses una de les coses és que parleu tots alhora
A vegades. Molt bé, bé. A vegades. Ha de venir la Rosa explicant-ho perquè a mi no m'entenen. Mira, veus? Ara ja... I és una de les coses que li he dit a l'Aurora. Parli qui parli, tu estàs parlant. Ella sempre passa. Però això... Mira, veus? Que no, que no, que no li dic.
Però Aurora, que si no parles en el micro no et sentim. Acosta't al micro. No, és igual. Sí, clar, és igual, que no et sentim, és igual. Véns amb una tertúlia i no... Així no em criticareu. No, no, a veure, hi ha coses d'aquestes que dius, bueno, no sé, que te n'adones de que les feia... Jo era de les que parlava també molt. Sí.
Ja ho sabeu que sí. Déu-n'hi-do. Ja ho sabeu que sí. Déu-n'hi-do. I a més a més tinc un to de veu que a vegades passa per sobre de tothom. I què més? Bé, després una altra cosa que li comentava la Mar, que em vaig adonar...
que molts dels talls que posava eren en castellà, i penseu, ai, quin d'allò, no? Després els hi he dit, dic, a veure, les poesies que jo llegia del meu pare eren en castellà, el meu pare parlava en castellà, ell... Perquè a vegades el tema que ens ocupa, doncs, tenim els talls en castellà, no els tenim en català. Exacte, exacte, vull dir, no res, però sobte a vegades que dius, ai, mira, una altra vegada hi és en castellà, no? I, clar, mira la mar...
No, no us enfadeu. No, no m'emprenyo. És que li he dit, té tota la raó. Els tags són dels tiktokers i els tiktokers normalment ho fan en castellà. Després moltes vegades en Jaume, ara va per tu. Ai, ai, ai. Pam! Avui n'hi ha per tothom. En Jaume, per exemple, ja feia comentaris quan estàvem aquí a la ràdio, recordo, i feia amb una mica de tertúlia final. Però ara m'agrada el resum que fas. Ah, ara el resum? Sí, sí, sí. O sigui, la teva crítica és bona i m'agrada. Ah, li agrada el resum, eh?
De tant en tant agafa aquelles quatre coses que són a més a més divertides, distretes, de la tertúlia, i està molt bé, està molt bé perquè dius, ai, remarquem unes quantes línies, no? Té bona oïda, sí, sí. Bé, és igual. I bona crítica.
Sí, sí, sí. L'únic que us ho dic en sèrio, quan parlem tots alhora, és un grigall. O sigui, no tenim res a envejar aquells programes que dieu vosaltres mateixos. Res a envejar. I aleshores, el meu home i jo, que estem a lo millor fent coses, diu, què hem dit? Ah, no sé, qui parlava avui tots? Sí.
De fet, ha agafat el cotxe aquest matí i ja no puc més, els hi vaig dir. En veritat, la Rosa em va trucar la setmana passada i m'ho va dir i vaig dir que a mi no em fan cas. Diu, ja baixaré jo. A posar ordre. A mi tampoc em fan cas, Rosa. Doncs atenció, va, que comença la tertúlia. Us deixo aquí vigilant.
D'acord, doncs, li hem dit a la Maite, recordem una mica, li hem preguntat, a veure com resumiries, no, això del tema dels carrers, ja ha dit, estan molt malament els carrers de Vilassa. Sobretot del centre, eh? O sigui, el que és centre, estan les esceres molt trencades, coneixo moltíssima gent de certa edat, joves no en coneixo perquè no en coneixo, que han caigut, però molta gent, eh?, perquè una escera aixecada...
Són de les que he hagut i volia continuar després. A vegades, pels arbres, que aixequen les aceres, però a vegades no són pels arbres. Jo vinc per l'escultor Monjo i cruço el carrer Santa Rosa i
O sigui, a part que estan malament els carrers, ja no hi ha baixant, al davant hi ha baixant, i per allà haig de fer un catacroc amb la motoreta, o amb cadira de rodes, si anés amb cadira de rodes, perquè et trobes a llocs que hi ha un baixant a un lloc i a l'altre no. O sigui, la cera del davant, això, per favor, el que ens escolti, si ens escolta algun tècnic de l'Ajuntament...
Una vegada, ho vaig comentar a l'Ajuntament, em van dir que anava a fer fotos. Què faig? Fotos a tot el centre? Ostres! A tots els carrers que estan malament? Per tant, aquí s'acumulen dues coses. La primera, que les voreres moltes estan trencades, i la segona, que els carrers no estan prou adaptats per a la gent que van caure de rodes. No estan gaire adaptats, no. Mira, a partir del carrer... Segons el que tu dius.
Avinguda Montevideo és el que puja cap a dalt? Sí. Avinguda Montevideo cap a dalt, que l'altre dia em vaig anar hasta el Mercadona, és una diferència total. O sigui, el que és zona del Baratu, tot és pla. Escolta, em vaig quedar parada. Parada. Maite, aquesta zona és nova. Oh, però parada. Una certa... O sigui, no hi ha rampes, ja tot és pla. Sí, perquè és d'aquelles que li diuen... Ai, ara sóc... Adaptades.
No, no, adaptades no, és de paviment únic, ara no me'n recordo com es diu. Escolta, vaig anar, dic, mare de Déu, perquè no podíem fer el centre, o sigui, el centre del poble, o sigui, això és la meva reivindicació, que em sembla que ja ho havia dit una vegada a la ràdio, però... Ho tornes a dir. Ho torno a dir, però ho parlo per mi, o sigui, a part de per mi, mares amb cotxets, cadires de rodes, gent amb bastó o sense bastó, perdona...
Jo soc una persona que... Que va escaure. Que caic bastant. Però és que el que estic caient aquí a Vilassan no m'havia passat mai, eh? Si ara us ensenyés la cama de l'última caiguda, tinc una cama negra com això. Però és que l'han reixolat. Sí. No està ben posat. Llavors, jo potser no aixeco el peu el suficient, eh?
Però vull dir, si una reixola està aquí i l'altra està aquí, és molt fàcil caure-ho. Que jo em posi el peu a mi. Parlo per mi, eh? I vaig per terra moltes vegades. Però moltes... Ara, últimament, porto una ratxa, no sé si... Clar, soc més gran i les meves cames ja estan... Això també anava a dir, eh, Maria Rosa, que ens anem fent més grans. Ja ho dic, soc més gran i les cames estan més fluixes, no? Però que vaig per terra...
Mira, m'agraden totes les terres. La Maita i la Maria Rosa estan d'acord en aquest sentit. Els altres us sentiu insegurs caminant pel poble? Teniu por a caure? Jo sí. Sí, Aurora. Sí, hi vaig amb molt de compte, de veritat. Perquè, no, el que passa és que jo, al contrari d'ella, tot el tros meu, que jo estic a Enric Granados, al Rosari, i allà és tot nou...
I sempre has de passar per les mateixes voreres, sempre. Perquè si no, si et canvies també, sent gran com soc jo, pot ser que trobi un impediment i llavors es caigui. Doncs ja per això ja sempre passo pel mateix lloc, les voreres estan noves i a les pujades molt bé. Vull dir, jo del tros meu no puc queixar-me. Hi ha voreres que estan més gastades i més fetes pols.
Però si ja vaig amb una mica de compte, per exemple, jo d'anar de l'aula de la sala Carrau fins a casa meva és recta, però jo sé que cauré. Vull dir, això és impapinable, no vol dir que jo ho miri i després me'n surti.
Eh que m'entens? Perquè hi ha moltes pujades, el que ha dit la Maite, d'arbres que a les arrels pugen les rajoles. Llavors, si no vas amb compte i si te'n vas, quan tornes a casa a la nit d'alguna conferència o alguna cosa, has d'anar...
En tres ulls. Has de vigilar molt. Doncs jo crec que del problema de les voreres amb el rajolat malament, desnivellat totalment, davant de casa meva se'n porta la palma. Quin carrer? Del carrer Sant Josep fins al carrer Aduana, tota aquella vorera està aixecada. Jo aquest estiu, davant de casa meva, justament, jo vi que al número 36, al costat de Can Serrat, vaig sortir i vaig caure i dic què faig a terra, perquè no ho entenia.
No en tenia, anava normal, acabava de sortir de casa i després quan em vaig aixecar vaig mirar i hi havia, clar, un desnivell de quasi tres dits en una rajola. Es veu que vaig posar el peu allà, vaig relliscar i vaig caure. No va passar res, bueno, em vaig fer una rascada al genoll, em vaig agafar amb les mans, no va passar res, però clar, jo soc gran, però no tan gran. Però clar, una persona que vagi amb taca-taca o que vagi amb dificultats o que tingui menys...
inclús per aixecar, no?, que tingui menys... Jo em vaig aixecar de seguida, però s'hagués pogut fer molt mal. I aquell tros de vorera és una autèntica vergonya. És veritat. De moment ja esteu esmentant a diferents carrers, eh? No, no, és diferent carrer, sí, perquè la sona és diferent a la teva.
però jo parlo, o sigui, totes han parlat del mateix centre, o sigui, el que és el casc antic. El meu no, el meu queda més... Bueno, però he que has dit tu que està millor, però el que és el casc antic és el que està pitjor. Feli, què hem de fer? Anar mirant el terra quan caminem? No, s'ha de vigilar, jo mira, quan vaig sol vaig amb un bastó.
Ja he agafat la solució amb un bastó. Sempre em recolzo i vaig fent. Normalment baixo de la vorera. Que ve un cotxe, m'enfilo. Que ve un cotxe, m'enfilo. Si no, està més pla al carrer. Això sempre.
Però aquesta no és la solució, no? De cara vaig caure una vegada, que vaig caure allà al capdamunt del meu carrer, del carrer del Carme d'An, on hi ha el monument en el Can Àngel Mera. Allà m'enfilo, com sempre, i a últimes groges, bum, a terra. Ai, quin mal, m'he fet mal aquí, sí. Però bueno, vaig anar a veure el doctor, dic, què et sembla? Ja és un cop, sí, sí, ho tens de color groc i tot, va, però ja marxarà. No?
I al cap de col·la això em fa mal, que em fa mal. I al cap de mig any o un any me'n vaig al cap, dic, escolta, dic, mira, fa mig any que vaig caure aquí.
Què dius? Diu, sí, pujar l'escala aquella, mira, em vaig a entrebancar. I què? Que encara em fa mal. Radiografia. La radiografia diu, saps que tens la clavícula trencada? I què dius ara? Diu, sí, sí. Diu, però ara ja no s'hi pot fer res. Sort que era un cop, no només. Però vull dir, entén-me què vull dir. Que sí, has de vigilar. Ja dic, jo quan vaig sol, un bastó. Sobretot a casa m'ho diuen.
Agafa un bastó, pare, agafa un bastó. No costa res. Però amb bastó i tot pots caure. Sí, clar. El bastó es pot enganxar. Jo dic, no, no porto el bastó, vaig amb la senyora. Però dic, pens una cosa, que si caus tu, jo et quedaré aquí. I si caus jo, tu cauràs sobre el meu. Això ho tenim segur, això ja ho sabem. Sí que els aceres estan malament, que a vegades ens ho pegues, faig un traspàs i ja està, ja l'he passat.
Però ja hi ha postres que sempre topes allà mateix, eh? Ho saps, eh? Però sempre topes allà mateix. Però bueno, ara aquest carrer d'aquí davant mateix.
Totes les rajoles es belluguen. Passen camions, passen cotxes, passa de tot que no tindria de passar, perquè és un carrer que és enrajolat per la gent. Per què han de passar els camions? Perquè han de venir a descarregar la fonda, han de venir a descarregar aquí. Jo no hi trobo res. Doncs si ho arreglen, que ho facin d'una manera més forta o que busquin una solució.
sisplau i gràcies així ja serem de caure jo volia comentar d'això de les rajoles aquestes que ballen i així aquí entren a part dels camions que és un cop o dos a la setmana
Entra molta gent a deixar els avis o a recollir els avis i d'allò. I no sé si recordeu, fa 4 o 5 anys, ben bé, van marcar totes les rajoles que ballaven. Us en recordeu? Hi ha un tron. I hi havia unes rajoles que estaven marcades, però fa...
5 anys, ben bé, més, estava encara treballant, i les van marcar, les van assegurar i tot, però si passeu ara, està, tot exactament es belluguen. I aleshores, també dir una cosa, a la part antiga del poble hi ha coses que suposo que no es poden arreglar, perquè hi ha en una vorera petitíssima,
Un arbre, un fanal i és petitona. I aleshores és ni cotxet, perquè ara vaig amb el cotxet de la neta, ni el cotxet, ni això ni allò. Per què està més conservada la carretera? Doncs a part que la puguin arreglar més o el que sigui, allà no hi arriben ni les arrels, ni els pals de la llum, ni del telèfon, ni res.
Vull dir que hi ha coses d'aquestes que s'han d'anar fent. Suposo que el paviment únic i tot això ho van fent quan poden. No sé, ara sembla que estic jo defensant aquí l'Ajuntament, però és que ve d'anys i panys. Recordes quan era feliu, de tipus terra? No, mar de Déu, això de la terra ja ha passat. Ja ha passat, però hi havia carrers que els havíem tingut de terra.
i quan es van fer nous les voreres ja eren una mica més amples però les que són antigues les tenim petites i allà estan els pals perdona, estàs parlant d'un cotxet, oi? d'un cotxet, del carrer, per exemple a mi em passa igual hi ha llocs que dic així no passo perquè hi ha un pal de la llum i a més a més hi ha algunes torres o cases o apartaments que tenen les verds o sigui, el que tenen plantat que surt un verd i un metro i pico
O sigui, anant cap al xino d'aquest del Baral, aquella cantonada, no es pot passar. Has de baixar per la carretera, perquè no es pot passar. Jo ara parlava concretament del carrer Santa Coloma, que és on viu el meu fill i la seva família, i aleshores allà has de baixar la carretera amb la criatura. Amb la criatura, amb perill. Exacte, però aquests apartaments i aquestes voreres estan fetes dels anys 60 i pico.
Ara he vist que estan arreglant coses a l'aigua i suposo que aprofitaran per enxamplar una mica. Però, esclar, en qui li diuen per treure els pals aquells de la llum o del telèfon, que no sé de què són? Aquells pals de fusta que encara hi ha. Allà hi són. I no has de baixar per força. Mira, carinyo, jo puc parlar-te del carrer Santa Coloma i... No, m'has d'ensenyar, oi, a posar? No, no.
No, per favor, l'experiència s'agrada. No, jo precisament passo sempre pel carrer Santa Coloma perquè saps que viu l'Auri. Llavors hi ha un tros de vorera, quan jo baixo de Rosari hi ha una cantonada i agafo la dreta. La vorera aquella està perfecta i és la que passo jo. Llavors cruzo
I vaig a l'altre carrer. O sigui, al mateix nivell, però llavors no vaig mai per la porera. Sempre vaig pel mig del carrer. Doncs és el que estàs explicant. Perquè jo vaig la mar de bé per allà. I si veig que ve un cotxe... Estic sorda, però relativament. Llavors els assento. Em retiro una mica perquè passin tranquil·lament. Aurora, ja estàs caminant per al mig del carrer un altre cop. No caurem, Aurora, no caurem, però ens atropellaran.
La vorera de casa del meu fill és la de l'esquerra. Per això parlo del carrer. La de la dreta està bé. Sí, que és on viu l'Auri. I l'altre viu ja. Jo sempre vaig passant pels carrers que més o menys sé que han arreglat les voreres. Jo vull, no dic res més, però vull fer una reivindicació. Fes-la, fes-la. Al carrer Colón
des de la carretera de Cabrils fins a la carretera de Gentona, és tot un carrer. Saps quants bancs hi ha? Quatre.
Jo ho sé perquè jo a l'hivern no necessito res, però a l'estiu que vinc carregada a Soada i veig un banc, penso, ara s'hauré. I digues en quina banda? A l'esquerra. A l'esquerra totes. A la dreta no n'hi ha ni un. Ni un. Quan vens carregada, no vas amb carro de la compra? No, però no vaig amb carro de la compra. Jo vaig amb carro... Sí, amb el carro... No, no, un carro que és un cistell.
I és xulíssim. Jo li poso de tot. Sempre li parlo com si fos el millor amic. Sí, perquè em va molt bé. Som pràctics. No, no, aquest tipus, el de davant. Però va amb rodes. Llavors, com a tal, tampoc vas tan carregada. No, i he anat carregadíssima.
Carregadíssima. Això no és bo, eh, Aurora? No, perquè... Però vol dir carregada dins del carro. Clar, clar, clar, que porta molt la pesa dins del carro. Sí, però jo vaig fent la forma. Jo pujo i vas sobre la pol·lera. Jo no ho fes. Perquè moltes vegades vaig amb ella, jo compro i li poso sobre el carro. O sigui, perquè jo no em porto carro, no m'agraden els carros. A mi no és una passió, el carro. Jo no ho fes.
Mira, ja està fent això que diu la Rosa, ja ens estem trepitjant. Aviam què diu la Maria Rosa. Sí, quan surto de comprar, t'ho poso aquí a Aurora i li poso sobre, això ja ho porta. A mi no em fa res. No, no porto molta cosa, però el que porto m'ho porta ella. No, però moltes vegades m'he trobat alguna coneguda que em diu que portes un xix aquí dintre.
Oxigen? Oxigen. Ah, havia... Oxigen. Oxigen, sí. I jo dic, ai, no, diu, què portes? I haig d'aixecar el menjar? Et va bé? Perquè, clar, vaig... Us he fixat, Aurora, que hi ha gent que porta gossos? Sí, i tant. Ah, no m'he fixat. A dins del carro? Sí, sí. Ah, sí, no m'he fixat. No n'hi visc cap. Tu n'has vist algú, Feliu? Sí, i tant, i tant. I els tapen com si fos una criatura. I tant.
Sí. Els cotxes i tot, sí, sí, sí. Jo he vist algun així d'aquests petitons a dins d'un bolso, que això també Déu-n'hi-do, eh? Però dins d'un carro de compra, no, no, no. Sí, sí, així. Diria, eh, Aurora, que no són ben bé carros de compra. Els que porten els gossets són com un quadradet i els posen allà que si fos. Bueno, és que el meu es quadrat. Es quadrat i tapat, eh? Per compra i pels gossets. Sí, sí. No, va molt bé.
Mira que bé. Perdó, però treure els gossets a passejar dintre el carro, el pobre gosset no fa cap gimnàs. Ho fan perquè no es cansi. Perquè pobrets es cansen. I com que es cansen els han de posar amb el cotxet.
Quan són tan petits és que pateixen, perquè són molt petits i no poden seguir el ritme dalt de la persona que els porta. Bé, no depèn si és molt petit el coset. La mare ha dit una cosa que no era bo portar pes i jo amb això no estic d'acord. Portar pes és molt bo. Hauríem d'acostumar-nos sempre, si ens puguem, si és boníssim. Però que estigui equilibrat, no?
Exacte. Jo sempre vaig a comprar amb cistelles i és molt important portar pes. Per la postura? No. A part de la postura, el caminar i el portapes, el moviment que fa l'organisme, l'esquelet, s'accege els ossos i crea...
calç, o sigui, és boníssim. Per això l'osteoporosi és més freqüent en persones, sobretot en dones primers, que grasses, perquè una dona grassa ja porta molt pes al caminar, no? I al caminar ja s'excege molt a tot el que és l'esquelet. No és gens de recomanable no portar pes.
A veure, un pes a les forces de cada un, no? Per fer musculatura i per... Una ampolla de botano cada mà. Això sí que penso que no. Com no sigui un botanet d'aquestos petits... Perdona, jo he vist més persones, senyores, clar, la majoria, que porten carro...
I porten el carro de manera que el carro el tenen mig metre més endavant d'elles. I van així. Aquesta postura sí que és dolenta. Exacte. I van així. I tot això és dolentíssim per l'anatomia de l'esquena. Això sí que és dolent, sí. L'altre dia vaig parar amb una senyora per dir-li que haurà bosser el carro i sobre es trencarà l'esquena. Perquè no pot anar així pel carrer. I què et va dir? I què et va dir ella? No, no, que tenia raó.
És que tenia raó, si no l'hagués parat. Igual que els taca-taca. La senyora anava així. L'esquena li feia així. Per favor. I el taca-taca tampoc és bo, perquè la gent que s'acostuma a anar amb el caminador, també posa una postura i peles cervicals. És que veure la imatge de la persona aquella així, haver postat quatre fills a sobre també val? Tens raó. Torna a repetir, que no t'han sentit.
No, res, molt sentit. I he portat quatre criatures fins que ha començat a caminar o quan li ha vingut de gust de caminar. Llavors, jo sempre he anat amb el pes. Això també deu ser bo, no? Sí, sense dubte. Sí, sí, sense dubte. Doncs mira, així estic. Així estàs tu.
ara una cosa això que parleu de postures així el meu home que mira molt a mi els bastons la gent que porta bastons, fixeu-vos-hi que el bastó s'ha de portar a nivell del braç no així
I la majoria de gent porta el bastó massa alt, jo aquest és massa alt, però com que no el porto per un moment, llavors te desllorigues a l'ombro. T'ho dic perquè, com que jo en tinc diversos a casa, el que faig servir més és el final del meu braç.
Aurora, apropa't més al micro. La persona que t'ha venut el bastó t'ha de dir la mira del bastó. Perquè el meu marit el va agafar, l'Albert de la farmàcia, va sortir a fer un viva perquè no hi havia manera que volgués agafar el bastó. I un dia li va prendre, li va posar la mira i llavors ja ho va deixar.
Però la majoria de gent, si veus pel carrer, van així. Exacte, perquè han comprat un bastó. Però ja està, i no és això. Una persona entesa amb quin nivell és el bastó. Perquè no és igual portar-lo aquí que portar-lo aquí. Aquest és massa alt, però com que és per un moment, però a casa, si vaig amb bastó, vaig amb un que m'arriba el que és el final del braç, que és la mida. És que és la mida que has de tenir per...
Clar, però vas a comprar un bastó i compres un bastó, no? Amb un tècnic sàpigui on t'ha d'anar el bastó. Algú que t'aconselli. Jo volia tornar un moment al tema dels carrers i és parlar de l'incivisme. Aquest és un altre tema, el bastó.
M'agrada que proposeu subtemes. Una de les coses que consti que allà al Ripollès on estic també passa, perquè hi ha molta gent amb gossos, i és la gent que no recull les caques dels gossos, per exemple, perquè a vegades vas distret o el que sigui, no?
Això s'hauria de fer sempre. El que té un gos s'ha de responsabilitzar de les seves vacunes, de les seves coses i que fa caca. El gos no recull. Ara sí que veig molta gent que va amb una ampolla d'aigua i fa pipí el gos. És obligatori, de fet. Per això la porten.
Que veus a tothom que ho fa. Sí. Això sí, però recollir les caques dels gossos no. I després hi ha altres coses. La caiguda que vaig tenir jo aquí al poble va ser... Anava carregada, evidentment tampoc no em considerava massa... Bueno, jo què sé, això fa sis anys o així, massa gran. I anava dues bosses mirant, però mirant no al terra. Hi havia una cinta, sabeu aquelles cintes que són una mica rígides que emboliquen els paquets? Sí. Sí.
Bé, doncs, estava al terra, i jo quan la vaig veure ja estava a sobre d'ella, se'm va entortullar amb un peu i vaig caure. Bossa... L'aurora com riu de veritat. O sigui, ni rajola... No l'imagino. Clar, ni rajola, i a més a més, de cara, perquè jo duia les bosses.
Carregada, o sigui, no em va donar temps ni mans ni històries. I aleshores, penses, a veure, incivisme, per favor. Si tu has tret d'una capsa, això per entregar-ho, o pel que sigui, posa-ne una paperera. Que si hi ha un lloc que hi ha papereres, és Vilassà, eh? Déu-n'hi-do si hi ha papereres. Sí que n'hi ha, sí. Moltes. N'hi ha moltes. I a terra la paperera et trobes tots els paquets.
perquè un dia començava a dir hi ha papereres en quantitat i diu, Déu-n'hi-do si sabem que hi ha papereres perquè quan arriba Sant Joan o èpoques de petards i així les han de les han de de no sé què i no sé què fan perquè no posin petards a dintre això. Bé, volia dir això.
Això que dius de l'incivisme, al meu carrer, jo no sé quin gosset és, però hi ha unes deposicions per no parlar d'una caqueta, que es veu que sempre és el mateix gos. Sí, perquè és a la mateixa mina. No, no, en sèrio, és a la mateixa mina. Ja reconeixem l'excrement, eh? Caramba, és que és igual.
I va des de 4 metres a la dreta meva i 3 metres al metre esquerre. O sigui, entre dues cases més... I hem hagut de treure-les nosaltres i la veïna, perquè allà s'ha quedat, perquè si no passarem nosaltres... I a més a més és molt desagradable. Molt desagradable i a més a més ho empastifes tot, però es veu que és el mateix gos perquè es nota, es nota...
Es nota, i és un gos gros, ha de ser un gos gros, perquè la gos aquella és grossa. Es nota, es nota. Sí, sí, es nota, es nota. Quin pati. Doncs imagina que serà el duenyo d'aquell gos que l'animalet està acostumat a fer les seves deposicions a banda de casa nostra. I a veure, ojalà l'enganxéssim tant. Tant de bo, tant de bo, tant de bo.
Si tant de bo, ojalà l'agaféssim, o la meva veïna o jo, o el veí del costat. Home, per favor. El Feliu, bueno, és igual. Pobre, que si algú no té culpa. I s'ha acabat, i muerto el perro, s'ha acabat la ràbia, no? Jo m'he trobat amb un home, jo diria el 35, no arribava el 40, amb un nen d'uns 6 o 7 anys,
Ara ja no parlem de gossos, ara parlem de nens. Home, sisplau. Parlem de gossos. Portaven un gos. Al carrer, Enric Granados té una vorera molt maca i molt ample. Al mig de la vorera es va fer el que havia de fer el gos, que no tenia la culpa, perquè amb ell l'havien posat. No, és que és la veritat. I jo vaig passar, jo soc així, que sempre reivindico, i li dic, escolta'm, això ho trauràs, oi?
I em mira i em diu, i a vostè què li importa? No, no, no, de debò. No, no, no. No em poso ni una coma ni res. I jo vaig dir, home, dic, és que això no és per deixar-lo aquí. Escolta, em va dir una barbaritat tan grossa que em vaig girar i li vaig dir, molt bé, aquesta és l'educació que li fas amb el teu fill, i me'n vaig anar. Segur que no la va treure, perquè n'hi ha que donar, però és que la vorera és molt ample i ho deixen al mig de la vorera.
No, no, si no t'ho vols creure. No, clar, que m'ho crec, si jo també passejo per dir la saiova, com els meus propis d'or. Però jo, el que més em va molestar i em va sentir greu, era la resposta que ell em va fer a mi. La mala educació. La mala educació. Però normalment...
Hosti, jo també penso que aquests tipus d'individus que deixen els excrements, els seus gossos, al mig de la via pública, no? Doncs massa respectuosos i massa educats, doncs no són. No entenen. Ja t'imagines, no? Quin tipus de gent són. Sí, exacte. Jo puc entendre que algun dia et deixis la bossa a casa, jo puc entendre. Però clar, ja quan, per exemple, la Mai t'explica que sempre és el mateix gossos... Segur, segur. Segur.
de veritat segur perquè és el mateix tipus d'escrements o sigui que puc dir una cosa que ara m'he recordat dels programes que vau parlar de la canalla això els he dit a la colla que ens hem vist abans quan vau parlar de l'educació dels nens i així
Em vau deixar de pasta de moniato, però que bones mares que sou, em vaig sentir fatal. Per què? Perquè jo li he fotut crits als meus fills a l'adolescència, però com una neuromena. Perdona, jo també. No, no, no, totes eren bones mares. No, perdona. Totes havíeu... Jo, no, de debò.
Jo li havia fotut un calbot al meu fill. Ui! I tant, i tant. Doncs jo no em vaig sentir, em va semblar, o sigui, el conjunt del programa era que tots éreu molt bones mares que havíeu fet i d'allò, jo no sé, Feliu, tu què dius? Exacte.
Clar, és que totes les mares són molt bones. Totes les mares són molt bones. Home, ja se sap. Els pares potser som una mica més així. No, tu també vas quedar bé, eh? No, no ho sé. Perquè ja no me'n recordo de la que vaig arribar. Tots van quedar bé. Jo sí que me'n recordo, però no crec que parles en per quedar bé. Potser si tu et vas sentir malament o alguna cosa. Potser parlant també des de la distància. Un problema teu.
Podria ser, o sigui, no dic que ho féssiu per quedar bé, però que jo em vaig sentir mala mare, jo li deia... Què dius? Sí, el meu mare li deia... No, no, però crits, i més quan estan adolescents, que no et foten ni... I quan no són adolescents...
No, no, suposo que alguna vegada he dit que vinguis! O sigui, coses d'aquestes sí. Ah, sí, però això tots, no? No, no, no, i enfadar-me molt, enfadar-me molt. Perdona, però tots igual, jo crec que tots igual. La impressió que va donar el programa... Vaja. De debò, eh?
Perquè sou molt respectuoses aquí tots. La impressió que va fer el programa és que, ja et dic, estava el meu mamà allà i li vaig dir, mora de Déu, però que mala mare que he estat jo. Això no ho diguis, Rosa. No, no, espero que no, perquè encara em venen a veure. Això és senyal que tant mala mare no has estat, no? Ara estàs més tranquil·la. Els meus sis són dos nois. Ai.
Ah, per això crida bastant. Ja està, això és el primer que hauries d'haver explicat. Dos nois, molts crits. No, no, no. No? El jaume fa que no. En sèrio? És més aviat amb noies? Sí. Jo tinc tres noies que no en fan cap cas. A mi...
I elles són les que manen, i jo tinc dues orelles per escoltar, i una boca per callar, i faig el que jo vull. Vull dir, que ho tinc claríssim. Home, amb la meva entenen que vinc a manar-me i a dir-me què haig de fer, de què? No. Aurora, perdona, però això és ara. Hi ha hagut algun moment que ara ja que em consideren gran, perquè els dos som pa.
i tot plegat. I, seu, mama, què és, al final? Hi ha hagut algun dia que els he dit, què faré el que em doni la gana? Què coi? Sóc a casa meva, deixeu-me estar, m'aixecaré tantes vegades com vulgui. No, és que ara sí, eh, Rosa?
Jo, amb l'amiga aquesta que hem anat de creuer, em diu, és molt bona persona. Que has anat de creuer? Has dit que has anat de creuer? Jo sí, el mes passat. El mes passat? Sí. On vas anar? Ah, no, a Marcella i a Tenoval, que me les coneixia de memòria. Aquí mateixa. Molt bé. M'ho vaig passar molt bé. Vaig caminar 7 quilòmetres, lo mínim, cada dia. Aurora, això no ens ho expliques i és important. No. És noticiable. No, o sigui, em dieu que querro massa i imagino si t'explico les històries dels meus viatges. No.
Proper programa, el viatge de l'Aurora. El viatge de l'Aurora. No, no, no. Aviam, Marc, ja que ha sortit el tema, jo he estat a tots els continents del món. Això un dia ho hem de parlar.
Això un dia ho hem de parlar. Un dia parlarem de viatges que heu fet. Sí, ja l'hi vaig dir al home, jo una vegada. Jo em feia molta il·lusió perquè jo he estat a Austràlia i he estat a Sud-àfrica. Vull dir que més lluny ja impossible. Però, bueno, és una cosa que no és per anar fent esment. Cadascú s'ha gastat els diners o ha fet el que ha volgut amb la seva vida. Faltaria més. Per això mateix.
Escolta, que ens hem anat una mica de tema. Estàvem parlant de l'incivisme. De moment hem parlat sobre les borrilles trencades, els carrers poc adaptats a l'escaïda de rodes, la falta de bancs al carrer Colón, a la part esquerra, m'heu dit. O a la dreta, era. A la dreta.
A tot arreu, a les dues parts. No, no. La direcció que ha dit l'Aurora era des de la carretera de Cabrins fins a Gentona. I aleshores la vorena esquerra sí que té alguns bancs. A la dreta no hi ha ni un.
I després hem parlat també dels excrements dels gossos, de les mides dels excrements dels gossos. I una part positiva que sí que hem dit, que hem esmentat, és que hi ha moltes papereres. Sí, sí. Aviam, alguna cosa més?
Com veieu el comerç local, a Vilassar? Jo trobo que falten moltes coses. Aviam, he viscut a Barcelona fins fa poc, no? Fins fa uns anys aquí només venia així una mica d'estiu. Però trobo que falten moltes coses. Jo he de dir, ai, ja hi sé comprar. Ostres, ho he d'anar a Barcelona.
Un exemple d'alguna botiga que falti. Un? Sabateria. A mi les sabateries n'hi ha. Unes sabateries. Ah, hi havia abans... No. No n'hi ha cap ara. Dugues n'hi havia, no. Ja, és veritat. No n'hi ha sabateria. Perfumeria. Perfumeria. Perfumeria. No, no, no. La multó tenia una sabata una mica. Era bona, eh? La multó molt bona. Però ara no, no. Aquí? No, ja no. No, no, aquí no hi ha sabateria. No, no.
Teníem fa poc el Zamora i també... També va plegar, també. Ni roba. Avui puc parlar, perquè aquest jersei ja el porta tot Vilassar. Perfumeries. D'on és aquest jersei? Això? O sigui que vas a comprar alguna cosa aquí i, clar, després s'ho portes tot Vilassar. D'on és, d'on és el jersei? D'aquí, de Vilassar. De quina botiga? No.
No. No ho dic, dona. Ah, home. Ah, doncs no. Pensa una cosa. Que quan estan, la manera que estan els lloguers, el que es paga de tot això, quantes sabates han de vendre al dia per poder pagar? Una sabateria. Una mica?
Una sabateria, quantes sabates ha de vendre aquella sabateria per poder pagar el llover aquell? Saliu, però hi ha molts peus, eh? Sí, però no cada dia compraràs una sabata. Hi ha molts peus, però hi ha molta gent que avui dia també compra les sabates per internet. I qui diu això? Joventut i no tanta joventut. La roba, la roba passa el mateix.
Els comestibles que tothom va comprar a la botiga, quantes han tancat? Què posen? Qui són? Els paquistaners. Paquistaners, sí. O xinesos. O xinesos. O basars. O basars d'aquests. Per què? Perquè aquests, gràcies a Déu, treballen les 24 hores seguides. No sé com s'ho fan. Però el que té la botiga pròpia...
Si és teva, encara vas tirant, però que ha de pagar una mica de lloguer. O algun treballador. Bé, és que treballadors, llum, telèfonos, o sigui, tot és... Contribucions. Un de jones és que, escolta, és que és impossible que puguin viure. És impossible per això han de tancar. Estan obligats a tancar.
Perquè et cobren com si fossis una empresa, gran empresa. I els petits, els petits, per treballar a casa, per el que sigui, aquests no poden. És que és impossible. I llavors la gent tanca. Home, que posessin una mica més...
De facilitats, potser. De facilitats per tothom. Jo, feliu amb això, vull dir una cosa, que és, abans, la gent, fins i tot recordo els nostres pares i així, treballaven de sol a sol i més, i fins i tot, si tenien una botiga, estaven, com ara diem, dels paquistanesos, o així, obrien, perquè...
Jo recordo la meva cosina que estaven dinant, i estaven a la rebotiga, i deien, passa, passa, què vols? Ah, mira que no tinc ara una gasosa. Bueno, graciosa, que es deien aquí. O sigui, era així. I ara...
ho estan fent els que han vingut de fora i una altra cosa que us volia dir ara de pas que vau comentar allò de la migració i tot això llevat del feliu que va néixer aquí els seus pares i els altres tots són vinguts aquí i recordeu això que en algun programa s'ha comentat de la gent de fora la gent de fora ha vingut a buscar-se la vida aquí i intenten buscar-se-la com poden i com estan en el mateix estil que estàvem nosaltres
Quan vam venir nosaltres aquí, ni hores estres, ni que tinguessis més fills, ni històries. Treballaves de sol a sol. I si et deien, Rosa, aquest cap de setmana has de treballar, treballaves. I era així. I què passa ara? Doncs que aquesta gent, a part de les màfies, jo ja no m'hi poso màfies de comerços ni res, però Feliu, aquesta gent venen aquí a guanyar-se la vida i se la guanyen, estan 24 hores allà.
Si no tenen ningú amb qui distreure's. Nosaltres què tenim ara? Tota la família. Però jo sempre ho dic. Ara...
critiquen això que no saben que ells fa uns anys també van venir de fora. I aquests que han vingut de fora, alguns, no tots, critiquen els que han vingut ara. Però nosaltres també ho fèiem a vegades. Quan veníem de fora, dèiem d'on te surten aquests. Si era del poble del costat, Feliu, recordes que eren del poble del costat i dèiem, bueno, aquesta s'ha casat amb un foraster. Era del poble
i si un es casava un o un es casava amb una de castella era una xerrega això encara es diu ara no ho sé si es diu tant perdona, els casats els que tenim el pare i la mare català el meu home i jo són xerregos perquè no són dos catalans un era murciano el seu pare era murciano i la mare catalana i a mi la meva mare era andalusa i el meu pare català i llavors li dèiem xerregos
els que no érem d'arrel d'arrel els meus fills sí que són de dos catalans però pensa una cosa que la paraula xernego no és que vinguin de Castella cap aquí o d'aquí cap a Castella la paraula xernego ve dels francesos quan al segle XVI va haver-hi la gran davallada de treball a França i van venir aquí a Catalunya a buscar-se el pa
que dèiem abans, venien a buscar-se el pa, i llavors hi havia catalans que es casaven amb una francesa o amb una francesa amb una catalana. D'aquí va venir el nom de Txarnego. Ah, sí? I ara li dic... Ostres, és veritat. I ara no ho sabia. I ara treballen de sol a sol, i també diuen, a vegades, a mi, alguna vegada que em deien que sí, Txarnego, pensava, pues no, Txarnego, no, jo sóc una pura raça, també, però d'Andalusia...
l'Andalusia l'única cosa és que vaig venir aquí molt joveneta i els xarnegos i de cas són els meus fills i a més a més molta de la gent que veníem de fora ens trobàvem que no sabíem ni que aquí hi havia un idioma diferent perquè vam venir en una època que hi havia en Franco i estava prohibit parlar en català i ara els que venen és molt difícil que també l'aprenguin ens estem anant de tema eh Mar no passa res però bueno és difícil també que ho aprenguin
Per què? Doncs perquè el castellà està... S'ha corregut. I a més a més, si una persona te s'adreça en castellà, jo no, de veritat, eh? Però la majoria contesten en castellà. I jo sempre dic, mira, l'altre dia li vaig dir amb el metge, amb una persona que li estava parlant en castellà, jo li vaig dir, doctor, vostè no cal dir idioma. No, no, no, ja em coneix, el metge té molta confiança. I em mira així i dic, home, vostè està parlant el seu idioma, no? Diu, sí, doncs deixi que aquesta persona...
Venia amb mi, l'altra persona, i és molt família meva. No, no, no, no. Aurora... A mi em va passar una cosa al revés. Vaig anar a prendre un cafè en un lloc i li dic... O sigui, el noi em va semblar que era castellà i jo li vaig parlar en castellà. Ai, això són prejudicis, eh? Em va semblar. Em va semblar. Com és un castellà diferent? No, no, em va semblar que no era ni d'aquí.
no castellà, que no era d'aquí que era moro, no ho sé, em va semblar em va semblar perdona, em va semblar el noi em va contestar en català i em vaig quedar aixafada i amb vergonya sí, sí, t'ho dic sincerament, amb vergonya vaig pensar
M'ha donat una lliçó. Doncs mira, la propera vegada ja saps què ara? M'ha donat una lliçó. Sí, sí, perquè el noi em va contestar. Noies i noi, se'ns estem acabant i jo recordo haver compartit molts anys de la meva solteria al mateix carrer que en Feliu. I com maria un foraster. Ui! Sortia el tio. Amb la seva escopeta d'aquesta...
I deia, forastero, solo hay sitio para uno. Això ho havia vist no sé quantes vegades. I el foraster agafava la nacional i se n'anava. A l'EU no el vulguis conèixer. Home, no tant, no tant, no tant. Una mica, sí. La seva escopeta de caça, forastero, solo hay sitio para uno. Escopeta de caça no, anava amb una escopeta de taps. De taps.
Escolteu una cosa, anem molt ràpid. Molt d'acord amb el tema de carrers, però el que passa, que jo recordo portar el cotxe quan els meus fills eren petits, jo recordo, per exemple, l'avió Octaviana, que hi ha un pal de corrent al mig de la cera. Sí, de la vorera, vorera. D'allà. Doncs, les queixes eren cada dia, escolta, aquest pal, no sé què. Després deixes de portar el cotxet i el pal segueix allà, però ja no et queixes, perquè ja no et queixes. De les carreres de rodes...
el cotxet, l'acabes deixant a les caderes d'hores, moltes vegades les portes, sempre. I és veritat que hi ha uns impediments per passar a seres, voreres, que és pals de corrent, etcètera, i això ens hi t'hi diem, que mira, eh? Vinga. Es diu Plataforma Única.
Ah, Plataforma Única. Hem tingut que tirar de producció, avui. Gràcies, gràcies. És quan el carrer és tot a nivell. Ah, no, no, és el millor. Això depèn de gustos. Hi ha gent que diu, hòstia, ens han fotut la Plataforma Única, no m'agrada, i altres sí. Això, contra gustos, colores. Calleu perquè aneu amb el mòbil tot el dia, com els joves. No.
T'hi has passat pel costat de l'Auròria amb el mòbil, la Maria Rosa darrere amb el mòbil. Per cert, Feliu, el metge que et diu que et trenques la clavícula, és a dir, quan et trenques la clavícula, el metge que et diu és un cop, no el diguis ara per aquí, però me'l dius després per no visitar-lo mai.
Un cop i prou! No, no, no, sí, clar, clar. A veure, aquí al carrer Sant Pau, com trepitgeu, es belluguen perquè ja no posen ciment. Està fet expressament perquè no es trenquin les rajoles, i això vol dir bellugar. Si un dia plou, neu tranquil·lament, quan hagi plogut, ja, que dius que està sec, però l'aigua s'ha filtrat. Trepitges la rajola, tot mullat. Pam! Tot mullat.
Com si que haguessis de sortir de la dutxa. Mare meva. Rosa, torna. T'ho vull demanar, ja t'ho dic ara. L'Aurora s'ha acostat al micro després de quasi la colleja que li has donat tema. S'ha quedat així? A veure, què més? Això que dieu? Això que dieu, abans parlàveu del bastó, tal, i jo l'últim cop que em vaig fer mal el genoll, toco fusta fa molts anys, anava amb la muleta pel carrer. Sí.
I tothom em deia, què t'has fet mal? Preguntant. Clar, jo deia, sí, sí, sí. Al final, quan portes 200 vegades escoltant què t'has fet mal, jo els deia, no, no, no, és que tinc una muleta avorrida a casa. I l'he tret a passejar. Quines preguntes més tontes. És quan algú arriba a un lloc i li diuen, ja has arribat? No, soc un holograma, estic a punt d'arribar, ara vinc.
És veritat, això, eh? És que són frases fetes, home. Jaume, jo la primera vegada que vaig d'un bastó era de plat al cap i era un gos, un gos o un lloc, no sé què era, i me'n recordo que em va dir una... Sí, jo caminava malament des dels dos anys i em diu una senyora, ai, què te ha passat? Diu, no, és que he sacado a passer al perro, perquè era castellana. Es va quedar així perquè em feia ràbia. Ai, perdó, no vull dir perolotes. Serien que caminava malament. Collons, és que collons.
És que, home, porto tota la vida, caminant malament. No sé qui he sigut. Ara ja no t'ho pregunto. Sí, la Rosa, la Rosa, diu... Parlem de les caques del gos i diu, van distrets. Sí, sí, ja, ja, ja, ja, distrets. Guarros, marranos. Marranos. A veure, l'última persona que vaig ajudar que va caure al terra davant meu va ser el carrer Sant Josep amb unes cintes d'aquestes que deia la Maria. Són malparides, malparides. La gent que les tira, no les pròpies cintes, eh?
Després, va, anem més coses. Maite. A veure, Maite. Què passa? L'amo, mestressa, porc, escarós, que fa cagar el gos. Agafes un pa, un pa gran, fas un entrepanet i li fas menjar. A qui, el gos? No, el gos no, home, per favor. A la mestressa o a l'amo del gos li fots menjar l'entrepanet i veuràs tu com ja no va bé distret pel món. Guarro, que ets un guarro.
És que jo no puc amb aquesta gent, eh? Doncs mira, a veure si es dona per entès, si sent la ràdio. O senyora, perquè no sé si senyor o senyora. Quan has parlat de l'educació dels fills, jo estic amb tu. El teu aquí. Ho sento.
Gràcies, ja ho sento millor. Divendres a la tarda, acte a l'Ajuntament, i això és seriós, un mag fent, perquè havia encesa, el mag, tot l'escenari ple de nens, i el mag va acabar dient, bueno, doncs jo marxo. Però crec que el mag es va equivocar amb una frase, dir, no hi ha ningú de l'Ajuntament, no, perdoneu, no hi ha els pares i mares que poden fer baixar els seus fills de l'escenari, ja que no us surt del cap fer-ho vosaltres, us ho demano jo. Caram.
és que per favor el tio al final va dir ja plego els pares i mares allà amb el nen ja me'l cuidaran i això és així m'ha agradat molt l'Aurona com diu dos orelles per escoltar i una boca per callar ell és just al contrari
Se'n va anar al creuer quan ens va dir que s'havia anat al metge. Tu sí que m'has de dir el nom del metge. Oh, és veritat. Va dir, vaig al metge i se'n va anar al creuer. Tu sí que m'has de dir el nom del metge que vas. No, perdona, jo vaig arribar a les tres setmanes que sempre m'han de visitar i dic que me'n puc anar de viatge a un creuer. Diu, ja te'n pots... Digue'm el metge, digue'm el nom del metge, sisplau. Maria Rosa, sort que no m'he posat el jersei perquè jo també tinc el teu jersei. Avui me'l va posar i dic no. Tot bé.
I jo demano, sisplau, a això que deia l'Aurora, a Ripoll, a Ripoll, a l'Estanc, allà al mig del carrer, tu vas a qualsevol hora de la nit, allò dues de la nit, una cosa així, i dius... Jo ho he vist fer moltes vegades. Jo no ho he fet, eh? Jaume! Jaume!
Es diu Jaume, el tio. Jaume! Dues de la nit. I surt el tio, què vols? Un paquet de Winston? I el tio va així. El comerç que tenim local, us ho juro, eh? La qüestió és vendre. I acabo dient, Feliu, no et vull com a alcalde, et vull de president. Hòstia, el tio ha fotut una estopa avui aquí. Ha fotut una estopa. I que res, que 20 segons i en Roberta em fot fora, ja el tinc aquí. Que gràcies i que us vagi molt bé. Moltes gràcies. Fins a la següent.
Les notícies de les dotze.
És migdia, des de demà dimecres la sala Maria Roser Carrau acollirà un monogràfic que tractarà sobre la vida quotidiana a l'antiga Roma i que serà impartit per Antoni Conejo, doctor en Història de l'Art. Recordem que està organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària i constarà de tres sessions. Demà justament la primera, que abordarà un dia a Pompeia...
El dia 10 de desembre es parlarà sobre ritus, creences i divinitats a l'antiga Roma i el dia 17 serà l'última sessió que parlarà sobre la construcció romana. Totes aquestes sessions s'iniciaran a dos quarts de set de la tarda, recordem, a la sala Maria Roser Carrau.
A partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet tindreu una amplia informació sobre aquest monogràfic al voltant de la vida quotidiana a l'antiga Roma del que vam parlar ahir també a l'estament en temps d'entrevista a l'espai Parlant de Tot.
El Consell de Ministres aprovarà un decret llei amb algunes de les mesures que li està reclamant Junts, per exemple, sobre finançament local, perquè els ajuntaments i les diputacions tinguin més flexibilitat per fer inversions que no impliquin despesa corrent, com ara per construir habitatge. També aprovarà, com demana la patronal, ampliar el termini per complir
amb les obligacions fiscals i promoure la digitalització dels processos de facturació de les empreses. Ho acaba d'anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha admès que són compromisos que estaven pendents i que té molt clar que ha de complir. Ho ha dit en dues entrevistes a Televisió Espanyola i a RAC1, en les quals ha admès que el diàleg amb Junts i amb el seu líder, Carles Puigdemont, està trencat. De tota manera, Sánchez ha dit que confia
que es pugui reprendre i que també el líder de Junts pugui tornar i que serà llavors quan es reunirà amb ell.
Desplacada una macrooperació policial a les províncies de Barcelona i Tarragona contra la banda dels Trinitarios avui al matí. Més de 300 agents dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional estan fent a hores d'ara una vintena d'entrades en domicilis i locals vinculats a aquesta organització criminal implicada en assalts violents i tràfic de drogues. En aquesta operació hi participen agents del grup especial d'intervenció
de la brigada mòbil, Brimo, de la ARRO, la unitat especialitzada en intervencions ràpides, la unitat canina, la de drons, la científica, la sala regional de comandament, seguretat ciutadana i efectius d'investigació i s'està gestionant des d'un centre de coordinació on hi ha els màxims comandaments
de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional. Aquest cas està sota secret de sumari i s'esperen una vintena de detinguts amb escurcolls a l'Hospitalet de Llobregat a Barcelona i a Salou, entre altres localitats.
El Festival de Còmic d'Angulema, el segon festival de còmics més gran d'Europa i el tercer més gran del món, que es fa des de 1974, ha estat cancel·lat segons un comunicat de l'organització. L'empresa que organitza el certamen des de 2007 ha dit que l'edició prevista de cara al 29 de gener fins l'1 de febrer no podrà tenir lloc.
en les condicions adequades, segons la nota que han enviat els seus advocats als mitjans de comunicació. Finalment, els esdeveniments s'han precipitat. La decisió posa fi a la incertesa que aplanava sobre la celebració d'aquest certament després d'un any de crisi interna i dels organismes públics que sostenen el festival.
Els organitzadors culpen els inversors públics de no aportar prou diners i els ens públics, que aporten la meitat del pressupost del festival, 6 milions, no volen continuar finançant aquest esdeveniment sobre el qual pesen denúncies de mala gestió. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofets.
Què fas? Estic buscant un regal per al pare, però no trobo res que em convenci. I per què no anem a fer una volta pel barri?
El regal del pare...
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal del Maresme. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi guanyaràs molt més.
Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis en vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte.
Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis i guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l. El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena.
També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012. T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils? Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys se n'han venut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'hora de les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls-los. Recicle'ls com es mereixen.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, ens anem a l'última hora de la nostra edició en directe a través de Vilassar Ràdio, a través del Parlant de Tot, 12 i 8 minuts del migdia. Com cada 15 dies saludem a la Montse Martínez des d'Àdic Badalona. Montse, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, què tal? Molt bé, com estàs? Doncs molt bé. Fantàstic, doncs ja ho tenim això, ja ho tenim quasi l'any fet.
Quasi. Fem el final ja, eh? Hi ha un altre any més, eh? Un altre any més. Vinga, anem-hi, sonem. Hi ha gent que diu, no m'agrada fer l'aniversari. A mi m'agradaria menys no fer-lo. Depèn de com t'ho miris. No trobo una parida immensa, això. No m'agrada fer anys. El dia que no els facis tenim un problema. Avui no parlem d'això. Avui parlem d'altres coses. Avui parlem d'altres coses. Me'n vaig a Astúries. Vaig ser-hi l'any passat. Oh, em va agradar tant.
Astúries és preciosa. Astúries, pàtria querida. Em va agradar molt, eh? Avui ens anem a Astúries. Obieu, que és obvia, doncs jo no obieu. Xixón. Ara ens ho explicaran, la Lourdes. Anem a la Lourdes a buscar la Lourdes al centre Ginesta? Anem a buscar la Lourdes a buscar el centre Ginesta, la Lourdes. Ara que he anat a fer la Lourdes. Doncs mira, que ens ho expliqui ara. Doncs vinga, va, som-hi! Addictes solitaris des d'Àdic Badalona, la Montse Martínez. Avui ens anem a Ginesta amb la Lourdes.
Potser van a buscar menjar un cachopo i no ha tornat. Doncs potser sí. Lourdes, bon dia, bona hora! Hola, bon dia! Com estàs? Com esteu? Molt bé, i tu? Mira, perfecte, fenomenal. Hola, Lourdes, carinyete, què tal? Hola, Montse, què tal? A veure, què fa la Lourdes a Astúries, va? Val, a veure...
Jo vaig començar en el món de les eleccions fa 13 anys i em van ensenyar molt, vaig desenvolupar la meva carrera professional i em van proposar anar cap a Andalusia. I a Andalusia em van proposar anar cap a Astúries.
I a Astúries vaig trobar l'amor i em vaig quedar. Amiga. L'amor i la feina van lligats. L'amor. Escolta, però a veure, a veure, Lourdes. Què vol dir em van proposar anar? Clar, diu, em van proposar aquí. Et va proposar anar cap a... Doncs al centre on estava treballant. La Montse i jo treballàvem juntes. Ella era la meva directora. Ella em va ensenyar moltíssimes coses que poso a practicar quasi cada dia.
I llavors, aquella empresa em va proposar anar cap a Xipiona, cap a Andalusia, i allà vaig estar un any on també vaig aprendre molt, evidentment, i quan estava a Andalusia em van proposar anar cap a Astúries, obrir un altre centre, vamos, que el meu era obrir centres, centres de desintoxicació, que és el nostre món laboral.
Llavors, un cop a Astúries, bueno, em vaig enamorar d'Astúries, d'un Asturià, de Xixón, i, bueno, vaig estar com 4 anys i mig, 5 anys, treballant en un altre centre, fins que ja vaig decidir muntar el meu. Clar, i aquí estàs tu. Vas a Xipiona, que allà, si no m'equivoco, la Rocío Jurado, oi?
Sí, exacte, una estàtua en el port. Sí, senyora. Sí, sí, allà, allà. I per això... Tu sempre has viscut les edicions des del punt de vista del terapeuta. Per tant, vas començar des d'aquest punt de vista. La Montse, l'altre dia, ens explicava la seva història personal. Ella també ha viscut a l'altra banda.
I va fer un pas brutal que ens va deixar impressionats, impressionats i de veritat molta gent ho ha dit. Hòstia, que és increïble la història. I tu doncs vas de centre en centre com a terapeuta i fins que deixes muntar Ginesta, no es diu?
Centro-Ginesta, sí. Bueno, amb casallà. Centro-Ginesta. Ginesta. Al final, Ginesta és un mini-acte de... de pàtria, o no, com ho vulguis dir, per portar Catalunya a Astúries. Mira que bé. Perquè Astúries i Catalunya estan molt, molt lligats. Sí, home. Sí, sí. Doncs, escolta, i m'imagino que tractes tot tipus d'addiccions, no?
Sí, exacte, des de la comportamenta, la substància i tot tipus, vamos. A mi, Lourdes, el que sí que m'agradaria que expliquessis una miqueta el que és un pistotelat, les coses que esteu fent vosaltres. Feu centre de dies pistotelats, com el centre del Giner ha anat creixent i sobretot quines figures teniu.
Mira, nosaltres començo jo sola fent teràpia a individuals, a gent que ja estava mig recuperada o recuperada del tot i llavors comencem a créixer perquè se'n fa un grup molt ràpid de gent que vol deixar la substància o el comportament. Perquè sobretot hem ajudat a gent amb l'addicció al sexe i a les compres.
Un cop ja veig que això va de veritat, agafem un pis, així com, bueno, perdó, als sis mesos ve l'Adrià, el meu marit i el meu soci, que ell també estava treballant en addiccions, llavors comencem a, bueno, diem, ostres, als sis mesos ve ell, aquí hi ha feina pels dos, agafem un pis a veure amb què passa.
Llavors, clar, per què agafem un pis? Perquè gent de Benidorm, gent d'Andalusia i gent de Madrid em demana tractament i vèrem cap aquí, i de Barcelona, de Badalona, d'on és la Montse, d'acord?
Perquè jo sóc de Badalona, això no ho he dit. Llavors, venim cap a agafar-me un pis i ja, seguidament, s'omple. Lourdes, reina, jo vull que expliquis què consisteix tenir un pis tutelat. Diferències entre un pis tutelat, un centre de dia, un centre d'ingrés.
Mira, el centre d'ingrés és la primera fase, la desintoxicació pura i dura. És a dir, no pots sortir, zero estímuls, no hi ha res que et recorda el consum al teu cap, o tu, però no tens estímuls externs que et provoquin les ganes de consumir. Llavors, el pis, un cop surts de l'ingrés, passes al pis. I el pis és un règim semi-obert. És a dir, que tu vius amb companys que estan fent el tractament com tu,
Encara que estàs al carrer, és a dir, que estàs vivint en un lloc real, amb gent, amb tendes, amb bars... Amb tots els estímuls, però supervisat i no dormint a casa teva.
Exacte, però passes molta estona al centre, és a dir, el pis va molt lligat amb el centre de dia, que després ja es fa el pas al centre de dia sol, però en el pis els ensenyem a cuinar, a portar una casa,
Què vol dir portar una casa? Que la gent no sap portar una casa. Saps què passa, Lourdes? Que nosaltres estem molt acostumades a explicar les coses. Vinga, els ensenyem a fer això. Però realment un addicte no sap portar una casa? Explica això. No.
No, una dicta quan arriba a un centre és perquè ja ho ha perdut tot. Ja ha perdut la higiene, les rutines, les constàncies, anar a comprar, menja quant té ganes si se'n recorda, no es renta perquè no veu cap necessitat.
I ja arriba un punt que, a part del desastre de l'economia, que no té les frotines d'anar a comprar, de menjar 3 cops al dia, de dormir 8 hores diàries, d'anar a treballar, o potser sí, potser treballa, però és un desastre i al final es cau tot per a seu propi pes.
Llavors, nosaltres els hem d'ensenyar, els hem de reeducar o tornar a recordar-los que la vida no és el que ells pensen o el que ells estan vivint, sinó que la vida és una constància des que et lleves fins que te'n vas a dormir i els preparem per tornar un altre cop a la vida.
Lourdes, és a dir, quan deixen el centre, que estan ingressats al centre i passen el pis tutelat, és el pas prèvi a estar curat, a punt d'enfrontar-se de nou a la societat o no? Bueno, curat, curat, no s'està mai perquè ja sabem que l'addicció és una malaltia per vida. Em refereixo en el sentit d'estar a punt de tornar a ser un mes a la societat.
Sí, exacte, de la reinserció, que ja seria com el pas, bueno, ja ens hem d'estar al centre de dia, però ja seria l'ambulatori, que vas un parell d'hores o vas un cop a la setmana i ja pots tenir una vida.
El que us deia del pis, quan surts del pis i ja vas a dormir a casa teva i només vas a centre de dia, el centre de dia és aquest pas previ cap a la reinserció total de la persona que està en tractament. És a dir, al centre de dia busques feina, els ajudes a buscar feina, els ensenyes ja...
anar a treballar, a tenir oci, a tenir hobbies, a tornar a conquistar una parella si es vol. O sigui, coses que nosaltres tenim molt normalitzades, ells ho han perdut tot i no tenen habilitats socials com per poder fer un cercle social nou, com per tenir una amistat sana o una parella sana. I tot això es fa entre el pis i el centre de dia.
Vale, Lourdes, a mi, jo, com que veig que vosaltres esteu molt posats en el tema pisos tutelats, explica pautes dels pisos tutelats, com funciona un pis tutelat, què significa, netegen ells, com s'organitzen el timing, què fan, hi ha supervisió, no hi ha supervisió, com ho feu? I quins conflictes hi ha entre ells? Perquè això, en un pis tutelat, hi ha molt de conflicte, entre alguns i altres, no?
Sí, sí. Per començar, els pisos estan separats nois i noies. Hi ha un pis de noies i hi ha tres de nois, en aquest cas, perquè les noies són menys. A les 8 del matí ja va l'educador a les 8 del matí per llevar-los. És a dir, ells es lleven sols, encara que si un acaba de començar li costa més llevar-se.
I l'educador supervisa que es llevin, que facin la higiene, que es morsin, que facin el llit, que es comblin, que es freguin, perquè cada un té les seves tasques. Tenim diferents horaris amb les tasques que li toca a cada un a cada dia a les zones comuns.
Cada dia van rotant i les dones petivades cadascú s'ha de fer el seu. I tot això s'ha de fer de 8 a 9 i mitja. Bé, a les quals de 10. A les quals de 10 surten cap al gimnàs, tots junts. Queden tots en el mig del poble, perquè els pisos estan a diferents llocs, i a les 9 i mitja queden en un punt del poble i van tots junts caminant cap al gimnàs.
De 10 a 11 van al gimnàs, de 11 a 11 missat dutxa, a les 12 ja venen cap al centre amb el Taper Fet, bé, que ara us ho explico, fem la teràpia o l'activitat del dematí, dinen aquí al centre, que tenim office, i després de dinar tenen una altra activitat o sèrie o pel·lícula o esbarjo, i després es fan una altra teràpia i quan surten de la teràpia a dos quarts de set,
Van a fer un bol, van a fer un cafè, o alguns van al crossfit, altres van a ballar, el que toqui. I a les 8 tothom ha de ser casa. Per què ha de ser casa tothom? Doncs perquè de 8 a 9 han de cuinar. I han de cuinar el sopar del dia i el dinar del dia següent. Déu-n'hi-do, eh? I a la nit i a dormir.
A les 9 sopen i constantment hi ha un educador amb ells, des de les 9 de matí fins a les 11. Bé, ara explico. A les 9 de matí sopen tots junts, cadascú en el seu pis. A les 9, a dos quarts de deu, doncs renten els plats, acaben de netejar el menjador perquè quedi tot net i polit. En els pisos s'ha de poder menjar el terra, com si diguéssim, eh?
Llavors, a les 10, de 10 a 11, mirant la tele, fan les rentadores, pleguen roba, o pinten mandales, o llegeixen un llibre, el que vulguin, i a les 11 es tanca la llum. Però això és per tothom? És a dir, a veure, el pas és ingrés, pis, tutelat, centre de dia, però no per tothom. Hi ha gent que ingressa i surt directament al carrer, o hi ha gent que directament va al centre de dia. Això seria algun prototip de dicta, no?, el que fa els tres passos, ingrés, pis, tutelat, centre de dia.
O és per a tothom? A veure, és al final... Clar, no tothom ve igual. No tothom s'ingressa igual. O no tothom necessita ingrés o no tothom necessita ingrés. Per això, per això. Això depèn del tipus, eh? Són casos... Exacte, són casos... Al final, aquí, el que nosaltres tractem molt és patologia dual, que necessiten un acompanyament més intensiu, i a part, gent que... Ja ho ha perdut tot. Quan arriben al ginestra...
Sí que és veritat que hi ha gent que ve només ambulatori o de centre de dia, que és perquè no han perdut la seva autonomia, sí que han perdut la seva funcionalitat, perquè ja no som funcionals, però la seva autonomia la continuen tenint. És a dir, que tenen un sou o estan de baixa. Els que necessiten un ingrés és perquè ja ho han perdut tots.
Ja ha arribat un moment que és que ho han perdut tot i fins i tot hi ha gent que s'ingressa que potser no ho ha perdut tot i prefereixen fer un ingrés com per fer-ho tot més intensiu. I realment... Lourdes, reina, com que és tan ampli, tenim el temps just.
A mi m'encanta molt, m'apassiona. No, no, s'ho fa superbé. El tema pis tutelat per a mi m'apassiona. Per què? Què vol dir un pis tutelat? Estàs convivint... La situació, perquè els que s'escoltin, és aquesta. Estan convivint un grup de persones que tenen molt poques habilitats socials, emocionals i control de l'impuls. I a sobre s'han de posar d'acord com cuinen, qui neteja, qui fa, qui deixa de fer. I sobretot respectar el que és les àrees comunes.
Això és un conflicte. En el fons, un pis tutelat és com que et reduquen per, en un futur, saber conviure amb la teva parella. Exacte. Què passa si un es deixa els plats bruts, per exemple? Què passa entre ells? Perquè aquí hi ha molts perfils. Hi ha el perfil perfeccionista, el perfil que és molt deixat. Què passa aquí, en una situació de conflicte? Com ho resolten ells?
Mira, els pisos estan com molt ben estudiats que hi ha una persona que porta més temps que una altra. Hi ha els veteranos, com si diguéssim, llavors els veterans el que fan és com arrastrar o empènyen els altres.
Llavors, mira, la gent ja arriba tan vulnerable que, si és veritat, els que tenen ganes de gresca, al final acaben cedint perquè és com quan han tingut un referent tan fort com el veterà, que diu, ostres, jo vull arribar on està aquest home o aquesta dona. Llavors, els conflictes es resolen en teràpies de pisos. Els divendres a la tarda sempre hi ha teràpia de pisos.
i es resolen allà. És a dir, tu has fet això, has fet l'altre. I també utilitzem molt l'economia de fitxes. És a dir, si tu no fregues els plats, o no has lligat el sender, o no has fregat el lavabo, doncs es posen conseqüències de trucades, de visites... Posant límits, no? Posant límits. Com? Posant límits. Clar, Lourdes, què passa en un pis quan hi ha algú que diu jo, escolta, jo me'n vaig a consumir perquè això em sembla un rotllo patatero tots plegats? Aquí què passa?
Doncs, a veure, primer de tot ha de firmar l'alta voluntària, com que quan surt del pis ja no pot entrar i menys s'ha consumit, perquè normalment quan diuen que no deu consumir ja en consumeixen, i se'l deriva o se l'expulsa o no, senzillament es fa l'alta voluntària.
Nosaltres sempre intentem donar-li la volta i que es quedi. Evidentment, tenim habilitats... Aquí vaig, quan hi ha una crisi, quan hi ha una crisi hi ha una intervenció, no? Perquè un pacient diu, ostres, jo me'n vaig a consumir i es resulta que en tens tres que diuen, escolta'm, com que no. Què fa el pacient que diu, hòstia, tinc un company que està a punt de recaure, què fa el pacient? Us avisa, no us avisa, què feu vosaltres? Sí...
Sí, nosaltres fem una eina que és el telèfon, el tronco mòbil, que és aquest de llama i cuelga, que no és el smartphone. Que no tenen internet, punto, ja està. Tronco mòbil. Tronco mòbil.
El troncomòbil, hi diem nosaltres. Llavors, clar, perquè és com un tronc, és un tronquet. Llavors, es truquen entre ells o el professional que està de guàrdia, o l'educador, o el terapeuta, o qui sigui, o el metge, o... Llavors, truquen per demanar ajuda. Llavors, és que el telèfon els salva la vida, sempre. Tant per si hi ha una discussió en el pis, perquè a vegades hi ha discussions, i la gent aquí, quan arriba, menja molt. I, bueno, a vegades hi ha conflites a menjar.
Coses que no pensaríem, aquí passen. L'Urdés... No, no, perdona, eh? És que volia fer incís en un tema important que jo, com a un complet ignorant d'aquest tema, m'agradaria que quedés molt clar. És a dir, quan un està ingressat, està permanentment vigilat per uns terapeutes. Quan passa en un pis tutelat, sí que hi ha un tutor allà, però hi ha més llibertat. Aquest és el moment clau de la teràpia abans de sortir al carrer? Abans d'anar al centre? És a dir...
Ells han d'estar... Per dir alguna cosa, ara vaig a posar un exemple molt, molt, molt tonto, eh? Molt tonto, però perquè ens entenguem. Tu pots començar un tractament de deixar de fumar i t'ajudes d'unes pastilles.
Sí? Les pastilles t'ajuden. Quan deixes aquestes pastilles és el moment clau de dir a veure si ho he aconseguit. Doncs ells una miqueta és el mateix. Quan estàs amb el centre ingressat, doncs ja et dic, estàs ingressat i allà no tens accés al que no pots tenir accés. En un pis tutelat, tot i que puguis estar vigilat, tens estones lliures. I aquell és el moment en què tu pots tenir accés a l'alcohol, a la droga, en el moment d'esbarjo que surten al carrer. És el moment clau de la vida d'una persona addicta?
Sí, perquè aquí és on posen en pràctica totes les eines que estan aprenent a la teràpia. Però la vida, o sigui, la constància i la perseverança del centre, el que ens ensenyem, les eines, habilitat social, tallers, tot això, ho posen en pràctica i evidentment que hi ha estímuls i hi ha moltes ganes de consumir i es posen molt de tirón. El que passa és que ja utilitzen el telèfon, la teràpia i sobretot els professionals...
que sempre estem disponibles per ells. Lourdes, per exemple, ara ve Nadal. Què fas, els Nadals? Els portes a casa? Es queden amb vosaltres? Hi ha supervisió? No hi ha supervisió? Perquè ara el Nadal, per nosaltres, els terapeutes, és un moment d'ojo, que hi venen curbes, no?
Sí. Què feu al centre Ginesta? Els envieu a casa amb els seus familiars? No, no, no, que va, al contrari, al contrari. Ara, al Nadal, ve més gent a protegir-se al centre. Llavors, els terapeutes... Nosaltres treballem 24 hores, bueno, entén-me, eh?, que estem disponibles 24 hores ara mateix...
quan acabi el pont, fins al dia 7 de gener, nosaltres, jo sempre dic, blindem el centre, és a dir, que és com a l'agost, ni entren ni surt ningú. A veure, entrar sí que entren, sortir no surt ningú. Es fa un dia normal i corrent, és a dir, el dia 25 és normal i corrent, el dia 24 se'n van a dormir a les 11 sense menjar diferent, el dia 31 no hi ha raïms... Que no hi ha Nadals, ja està, no hi ha Nadals. El Nadal...
Res, i és cada dia el mateix, com de dilluns a diumenge. O sigui, no hi ha Nadal. El Nadal no existeix el primer any. Ara, la gent que està a pisos, que ja pot anar cap a casa,
o que ja porta molt de temps, perquè hi ha gent que no vol marxar de pisos, perquè s'està estudiant o està treballant i diu, escolta, jo aquí estic fenomenal, jo em quedo una mica més. I em devia estar a casa, eh? Si queden, us ho dic de veritat. O sigui que dius, ostres, no vull estar aquí, no, no. Hi ha gent que quan fan aquest temps que dieu, que posen en práctica totes les eines que ja estan estudiant pel dematí o treballen pel dematí i a la tarda venen al centre, ells no volen marxar al pis. Llavors, ells sí que tenen Nadals, però sense alcohol...
ni tòxic a casa ni a la taula. Doncs escolteu, quina matralleta de dona, m'ha encantat. Sí, la Lourdes t'explica mil coses. No, no, que m'ha encantat Lourdes, de veritat.
Bé, clar, si a la ràdio el que estàs t'has de parlar molt. Si no parlem molt a la ràdio, fins que al final quedem cansats de nosaltres mateixos. Jo arribo a casa i callo perquè estic cansat de sentir-me, ja t'ho dic en sèrio. Escolta, Lourdes, ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies per atendre'ns amb aquesta simpatia, aquesta naturalitat. Gràcies a Montse per enviar-nos per tenir aquests convidats tan xulos. Gràcies a ella per ajudar-me aquí a Dictes Solitaris. Sí, jo i tu.
És que nosaltres treballem juntes, encara que estiguem molt lluny, tenim una connexió molt forta i evidentment que tot el que m'arriba de Barcelona va per ella. Això està claríssim. No, és que jo col·laboro amb el Centre Ginesta, col·laborem. Doncs Lourdes Montse, que avui és l'últim dia perquè ens tocaria el dia 16 i el dia 16 un servidor no hi serà en principi i per tant, doncs, Lourdes, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, que tingui molt bones festes. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, preciosa.
I, Montse, mil gràcies per la feina. Ens trobem passat festes, que m'encanta tenir-te aquí cada 15 dies. Sí, que ens veiem l'any que ve, ja. I bones festes, sí, ens veiem l'any que ve. Bones festes. Bé, ja t'explicaré el que és el Nadal. Va. Després del Nadal, què passa amb els addictes? Vinga, va, doncs ens expliques i esperem que vagi tot molt i molt bé. Molt bé. Que vagi molt bé. Bona abraçada. Adeu. Bona tarda.
Pausa i saludem a Xem a la saga. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Al final no em queda a sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Ah, però bona, va. Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa't a culturajove.cat
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Filaçà de Març. Filaçà Ràdio, 98.1 FM. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs, com sempre, cada dimarts, 3 minuts i mig per damunt de dos quarts d'una, enfilem la recta final de l'edició parlant de cine i sèries de televisió. Amb qui? Amb el crític de cinema i televisió, Xem a la saga. A mi, Xem a la saga, bon dia, bona hora. Què tal, com estàs? Jo estic mirant aquí el desembre. El desembre congelat. Sí, tens posat aquí l'agenda. Sí. Queda guai, queda guai. Queda guai. Està amb dimarts 2, ve el pont del 678. Bueno, pont, pont és festa. Sí. Sí.
Sí, sí. Exacte, ja no és gairebé pont, són allò dos dies i mig. I no, està guapo, està bé. T'agrada? Sí. Avui començo jo, si et sembla. Doncs parlem del món del cinema. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
No sé por qué
I és que dissabte passat vaig anar a veure la pel·lícula Flores per Antonio, el documental. Noi, aneu al cine a veure-ho. Ja sé que la tele es veurà molt bé, però el so que t'ofereix al cine, doncs... Que després treu les conclusions que vols, a mi em va agradar molt, eh? Després les conclusions de que la seva filla Alba, el qual hi va aquesta cançó, doncs, bueno, que no hagi preguntat mai, doncs, ella ho diu, no hi ha preguntat mai pel meu pare perquè tenia com por, com vergonya, etcètera, per treure's l'estigma, i ella va decidir fer un documental, diu...
De qui pots dir, escolta, però cal fer un documental per preguntar si o no ella ho ha decidit. I a la vida de cadascú tothom decideix el que vol. Per tant, un 10 per fer això. I el documental està molt ben fet. Qui busqui Mareuge o qui busqui no ho trobarà. No, no, no, és un documental preciós, íntim, revelador, et coneixes amb un Antonio Floresca ben bé, doncs és això, no?, perquè eren una persona...
molt, molt moderna, amb molta inquietud, i que no va saber portar l'ansietat, que és un dels problemes que la nostra societat tenim d'una manera bèstia, i clar, es va enredar amb les drogues, i a partir d'aquí, doncs...
A partir d'aquí, que la societat li faci un retrato i diies, tu vas saber-hi, perquè aquest home és igual que ha passat amb molts altres cantants i artistes, eh? Penso en Carles Sabaté, en Carles Sabaté, jo asseguro... Tu no asseguras res, tu ni el vas conèixer ni saps qui és. Ni tu ni jo, eh? És a dir, que a veure... Totalment. Però que qui vulgui allò de sensacionalisme no el vagi a veure. Qui busqui una cosa sensible i tal, que després puguem debatre.
perquè, insisteixo, la vida cadascú fa el que vol i el que pot. Podem debatre. Hòstia, cal treure un documental perquè l'Alba pregunti per la vida al seu pare? Segurament no. Però ho fa... És complet. Però ho fa tan bé. És un puzzle superben fet. Però és que ho fa tan bé que aquesta pregunta s'esvaeix sola. Totalment. S'esvaeix. No és allò que diguis, hòstia, és que ha anat a buscar que la gent... No, no, no, no. És una cosa...
preciosa, de veritat, eh? És l'homenatge d'una filla a un son pare, i a més amb l'ajuda de les seves tietes, de tothom, no? O sigui, la gent que va participar en moltes produccions que va tenir l'Antonio Flores. M'ha agradat molt, a mi l'Antonio Flores m'ha agradat. Però és que després d'aquest documental, encara més.
Aquesta és Alba, la cançó que li va dedicar al naixement de la seva filla. En un moment que parla diu, hòstia, era rocker i clar, una cançó a la meva filla. Això era molt finolís, molt finolís. Doncs sí, li va dedicar i va fer pressió. Xema, de seguida parlem de les sèries d'estrena aquesta primera quinzena de desembre a la televisió. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, va, per on comencem, Gemma? Home, jo començaria per una que no tens en el guió. Ah, molt bé. Perquè jo crec que ets una persona molt informada. Sí. I, per tant, que s'estrenarà un dia d'aquests la gran sèrie espanyola del moment que s'anomena Anotopat. Anotopat? Anotopat. Hòstia, ara m'has agafat, eh? Dirigida pel senyor Feijo. Buf!
Eres una noto. Perdó, se le acabó el tiempo y fa així el micro.
Ja no pots parlar, eh? Foto una hòstia al micro del Congrés, que el tècnic es va cagant tot, el tècnic va dir... Certa Instagram els memes. Sí, sí. Boníssims. Però com jugues amb Mars Atac, doncs el mateix, no? Anotopac. Anotopac, eh? Sí, senyor. Estic allò, desitjant de veure aquesta sèrie. Nosaltres aquí el poc ens passa amb en Joan Escofet dediquem sempre quasi cada dia... Ho podíem fer cada dia i cada hora, però ho deixem alguns dies a la setmana amb l'imbècil del dia...
A l'imbècil del dia, però crec que això ho supera. Podríem parlar de l'any ja gairebé, però bueno, és igual. A part de conyes, va. La primera que us porto és el juego de Grace Darling, a Netflix, australiana. Les sèries australianes són molt, molt bones i no teniu coneixement. Segur que no he vist un munt i pas que no ho sabíeu. 6 episodis i, a veure, és un thriller de terror que té molt bona pinta. La sèrie arrenca amb un succés traumàtic.
Quan tenia 14 anys, la protagonista, Gracie Darling, va desaparèixer durant una sessió d'espiritisme. Aquest fet va marcar a la seva amiga d'infància, Johnny Ramat. Anys després, ja adulta i convertida en psicòloga, Johnny viu intentant oblidar aquest passat. Però la seva tranquil·litat es trenca quan una altra noia desapareix en circumstàncies similars després de jugar a Gracie Darling abocant aquell ritual d'espiritisme. Guau, guau.
Està molt bé. Fa poixa, fa poixa. Sí, sí, sí, perquè barreja terror, misteri sobrenatural, drama psicològic, thriller, aquesta desaparició inicial i la nova desaparició actuen com a detonants per explorar la memòria, la culpa, el trauma i la finíssima línia entre la realitat i el paranormal o el col·lectiu.
No l'aniré a veure. No, ja ho sé. No la posaré a la tele. Jo ho sé. Si faig aquestes propostes, parlo per la gent de Vilassar, que li interessa aquests temes. És una proposta captivadora per als qui gaudeixen de l'horror psicològic i els thrillers atmosfèrics. Amb això ja us ho dic absolutament tot. Podem posar el trailer d'aquest juego de Gracie Darling? Per anar a fer pipí.
No han encontrado nada. Es como si todo se repitiera.
¿Entonces crees de verdad que este pueblo está poseído por espíritus malignos? Los espíritus no se llevaron a Gracie. Gracie Darling, Gracie Darling. Todos tienen relación. Levi Darling, Gracie Darling, Frankie Darling. ¿Quién hizo daño a Gracie?
Bueno, què? Ha anat bé? Darling, Darling, Carinyo, Carinyo, no té gaire aquesta sèrie. No, no, Darling, Darling. Només he sentit Darling, Darling i vaja, dic, encara. Però no. Ja he arribat, eh? Ja estic aquí. Què? Doncs mira, ens anem al western, el de d'ús. Home, això, les pel·lícules d'índios i vaqueros. Exacte. Índios i vaqueros. I cowboys. I cowboys, però nosaltres ja en vaqueros.
Tu de què fas, de vaquero? I disparàvem al pati de l'escola fent pinyao, pinyao. Sí, senyor. Sí, senyor, sí. És un so... O pel·lícules de tiros, també. Hòstia, una pel·lícula de tiros. Session de tarde. Sí, sí, sí. Doncs ens anem a Netflix una altra vegada perquè ens porten Los Abandonados, el 4 del 12, 10 episodis d'aquesta pel·lícula que pertany al western, al siglo XIX, al drama, i un repartiment de luxe, l'Helena Hidwi, la Gillian Anderson, el Nick Robinson...
I aquesta sèrie s'ambienta als Estats Units cap a 1854, entre la frontera i el vell oest. I ens explica el següent. Quan una força corrupta de riquesa i poder coveja les terres d'un grup de famílies diverses i atípiques, i intenten expulsar-les, aquestes han de perseguir el seu destí.
Bé, una sèrie que combina molts elements clàssics del western. Terra, poder, violència, lluita per la supervivència, amb un conflicte social de classes i amb un enfocament i narratiu bastant modern. Lideratge femení, moralitat ambigua, justícia al marge de la llei, supervivència col·lectiva... Jo penso que estem donant una proposta fresca de western amb protagonisme femení
enfront d'aquest arquetip tradicional del pistoler, com de Ramon o el Jaume, i la sèrie aposta per dues dones fortes que lideren els seus clans. Això li dona un gir molt interessant que pot renovar el gènere. Penso que el western segur que us agrada, i és que encara no s'hi han posat gaire, i penso que és una sèrie molt iniciàtica que pot anar bé. Tràiler? Vinga, los abandonados. Vinga, som-hi.
Estamos en una encrucijada Fiona. No aspiro a tus tierras por avaricia. Es supervivencia. Angels Ridge está creciendo más rápido de lo que nadie se podía imaginar. Los Van Ness. Su tiranía va a peor. Sigues rechazando mis generosas ofertas.
Somos cinco almas abandonadas hechas familia. Dios nos dio este hogar y solo Dios nos lo quitará.
Jo segueixo insistint i soc molt pesat amb el mateix, eh? Aquestes imatges de les sèries són autèntiques pel·lícules. Cada capítol són pel·lícules. És brutal. No, no. És que, clar, d'un temps en s'ha posat moltíssima pasta en la producció de sèries i, evidentment, clar, la gent com ha tornat al món de les sèries, no sé si havia marxat mai, però, bueno, sí que és la veritat que s'ha posat molta gent. Són diferents. Sí. I la veritat és que estan molt ben fetes.
Obre un meló que, si vols, el tanquem de seguida, però l'altre dia que vaig anar a veure el documental d'Antonio Flores vaig anar als cinemes Arenys, o cine Arenys, que m'havien comentat el tema de les cadires, però és que vaig flipar. És a dir, tu entres allà i dius, hòstia, espera, que ara he pujat aquí amb una primera classe d'un avió. Unes butaques immenses, tu t'assentes amb la teva dauleta allà per posar-me, inclús l'abagudeta allà amb el foradet i tal. Saps allò? Pots carregar el mòbil...
apretes el botonet i aquest és completament estirat. Diu, com a casa. No, no, jo crec que aquest és millor que el sofà de casa. Doncs per mi és com a casa. O Cinearenys és per mi el cinema de capçalera on vaig sempre a veure les pel·lícules. I la reflexió que un fa és, o fan això, o a la sala hem nou, dissabte a la nit, eh? Érem nou. O fan això, o perdran la... Perquè jo crec que amb les pel·lícules que fan, que cada dia a casa tenim millors televisors, millor so...
Cobrim un meló, eh, Xema? Sí, però el cine és el cine. Sí, sí, sí. Els cinèfils, com tu, ho teniu molt clar. El cine és el cine. Els que no ho som tant, jo ara feia molt de temps que no anava al cine. O ens ofereixen coses així, o crec que el cine té les hores comptades. Ja sé que es reinventaran i faran una nova història, com si et sentissis, no ho sé, dintre la pali... No ho sé, m'invento, eh?
Però compta amb el cine. Que les sèries cada vegada són més bones, que a casa tenim millors televisors, que el preu del cinema, evidentment, barat o no és, però clar, ja hi ha gent que treballa. La pel·lícula no és gratuïta, passar-la allà. Cada vegada volem més comoditats. Aquestes butaques no les regalen. Sí que val 10 euros amb 40 a l'entrada. Però, per exemple, pels majors de 65 anys, als majors de 65 el dimecres els costa 2 euros. Dos! Una parella que vagi al cine, al cinema o cine d'Arenys, 4 euros!
Dius, alguna cosa passarà amb els cines, Txema. Bé, de tota manera, fixa't, eh, m'has parlat de la pel·lícula de l'Antonio Flores. O sigui, et vas moure, vas decidir que aquesta pel·lícula, aquest documental, s'havia de veure en cinema. Sí, jo el comparo amb el de Queen...
A casa, molt bé, però l'has de veure allà. Però jo em vaig veure per això, eh? A més a més, és un documental de Movistar Plus. És a dir, d'aquí un parell d'hores estarà a Movistar Plus. Jo crec que t'ha de donar una miqueta. És igual, que trigui dos mesos, que ni això, eh? Però que hem dit que pel·lícules que s'han estrenat al cine cap de 10 dies estan a la televisió. Però...
Que m'entens el que et dic o no? És a dir, vaig anar allà pel so. Totalment. Però, per exemple, Frankenstein, aquesta meravella del Guillermo del Toro, doncs molta gent ha arribat tard i la veuen Netflix, però és que no té res a veure. No té res a veure. No, no, clar. L'impacte, allò que el director t'està transmetint, allò que els actors transmeten amb la seva meravellosa interpretació.
Però tu t'ho mires des del punt de vista d'en Xem a la saga, que és un home que va al festival de Sitges i surt d'allà amb els ulls injectats amb sang després de veure 40 pel·lícules seguides. Però que la gran majoria...
anem al cine així? Obre un meló i... No, no, a veure, per exemple, també hi ha molts pobles i ciutats que recolzen cinemes de ciutat. A Matarol, Foment, funciona molt bé. Per què? Perquè fan pel·lícules que s'acaben d'estrenar fa una setmana, o com a Moldós, i està al centre, doncs la gent va, anem al Foment, i com altres pobles que tenen el seu cinema...
i que fan una carterina interessant. Han canviat les cadires, el Foment. Han canviat les cadires, pregunto. Ah, eh... Bueno... No, o sigui, no. La pantalla està molt bé. L'última pel·lícula que vaig anar a veure, el Foment, ara ho recordaràs, el que et dic, és La màscara. La màscara, el Foment, no pel Foment en si, sinó per la pel·lícula. Va ser l'única vegada en el cine que em vaig gairebé aixecar i marxar. Però, hòstia, recordo el Foment... No, s'ha fet un arrac.
S'han fet reformes. Fa molt bona feina ara, fora bromes, el foment de Mataró. Sí, no, no, però ho dic el foment perquè també és com casa meva. Sí, perquè si vas al Núria o a l'Illuro no el trobaràs ja. Ja no el trobaràs, però sí que cal recolzar també aquests cinemes de poble, de ciutat, que estan fent una tasca molt, molt, molt important. Que bonic, eh, com anar amb el cine Núria a l'Illuro. Ja no parlo de Vilassal, Patronat i la Taneu. Patronat i la Taneu, però és que, hòstia, els cines aquests de poble,
Poble, o del centre de Mataró, que es pot conciliar de cinema de Poble, hòstia, es troben a faltar, eh? Jo crec que jo entenc que Vilassar, si torneix a obrir un petit cinema... Això està posat al projector, ara falta... Gràcies als amics de l'associació dels amics del cinema, eh? Doncs penso que seria molt bo apostar per aquestes pel·lícules. Sí, senyor.
Vinga, anem-hi cap a la Terra Alta, Terra Alta de Movistar Plus, el 4 de l'11. Anem a fer un vinet a la Terra Alta? A veure, sis episodis, Terra Alta, és l'adaptació de la novel·la homònima de Javier Cercas. És un thriller policíac, el punt de partida del qual és l'assassinat de dos importants empresaris a Catalunya.
Ah, és la Terra Alta de la comarca. Ah. De la comarca de la Terra Alta. Exacte. Un policia amb un passat ocult es farà càrrec de la recerca d'aquest crim i la dirigeix Eligio Montero i l'Eduard Cortés. Recordeu que aquest home té series tan bones com Dimmi Quinsoy, o ni una mas. Un repartament també de molt de luxe, el Miguel Bernardo, l'Ivan Massagué, la Mar de Tura, el Goya Toledo, el Pere Ponce... I, a veure, aquesta sèrie té el potencial de ser un thriller sòlid.
amb atmosfera, tensió, conflicte psicològic i una bona ambientació rural, capaç d'explorar temes com la culpa, la justícia, el passat, la memòria... I, a veure, esperem que si aconsegueix mantenir la complexitat de l'original, o almenys una versió cinematogràfica acurada, pot convertir-se en una de les apostes més interessants de Movistar Plus quan a Triller Nacional. Bueno, escolta, jo t'he dit que anava a fer un vinet i no anava tan equivocant. Es pot fer moltes coses més a la Terra Alta. Què? Tràiler? Tràiler.
Los asesinos son profesionales. Son sicarios. Qué manera de matar. Qué salvaje. No lo había visto nunca. ¿En qué coño estás pensando? Necesito que me ayudes a cazar al que está detrás de todo esto. Mira de dónde vienes. Mira dónde estás. Tú eres una mujer de la hostia. Una niña que es para comérsela. ¿Te lo quieres jugar? ¿Quieres perder todo esto?
Sé que todo esto tiene que ver con el caso. Sé todo lo que te remueve. ¿Qué haces? Necesito parar en los pies a esa gente. Has hecho las cosas a tu rollo, sin contar con nadie. Me voy a dejar libre al que ha hecho esto.
Bé, bé, bé, pinta bé, això, eh? Sí, la realitat té pinta d'un thriller, com dèiem, molt sòlid, amb atmosfera, tensió, conflicte psicològic, una ambientació rural perfecta. Jo penso que és, a més a més, el nivell dels factors és molt, molt alt. Penso que és una de les oportunitats que heu de tenir en compte a l'hora de dir, doncs bé, escolta, vull veure una bona sèrie. Doncs Terra Alta, Movistar Plus, a partir del 4.0.
Molt bé, doncs va, tanquem l'espai avui, repassant, insistim, aquestes sèries a les televisives aquesta primera quinzena de desembre. En què tanquem, Xema? Doncs amb Ciudad de Sombras. Ciudad de Sombras, de Netflix, sis episodis. I també torna a passar aquí, a casa. Atenció, un macabre crim ha corregut a la padrera Casa Milà. Un cos cremat ha aparegut en la façana de l'emblemàtic de Gaudí. Mira't el traient i fliparàs, diràs, ostres, és molt...
L'inspector Milo Malar, l'Issac Fèrrit, fins ara, suspès per indisciplina en els Mossos, torna a l'activitat a la ciutat comptal per, de la mà de la sotinspectora Rebeca Garrido, atenció aquí, un homenatge a la desapareguda i estimada Verònica Txegui en el seu últim paper.
al món del cinema, i que tracta de donar amb l'autor del que. La direcció és del Jorge Torregrosa, un home que ha estat dins l'equip tècnic de l'El Cuerpo en llames, intimidad, farinha, i el guió de Clara Espàrrec i del Carlos López, novel·la, està basada en la novel·la Aro Sainz de la Manza, va fer aquesta novel·la que està bastant ben adaptada.
Recordem, repart Isaac Ferris, Verónica Txegui, Manolo Solo, Anna Wagener, Agatha Roca i Ciutat d'Ombres a l'espera de la seva estrena el 12 de desembre. Pinta com una de les apostes més potents recents del trí del policiac espanyol. Amb un crim impactant, una ambientació que funciona com a personatge i un equip sòlid darrere. Si aconsegueix equilibrar atmosfera, personatges i tensió, té totes les properes o té totes les paperetes de convertir-se...
en un dels tallers també destacats, foscos i absorbents que ens pot portar aquests 15 primers dies a les plataformes. Tyler? Sí, sobre. Eduard Pinto, CEO de una de las empresas constructoras más importantes en Cataluña. Desapareció hace unos días. Lo han encontrado esta mañana en un balcón de la fachada de la Casa Mila. Necesito que formes parte de la investigación.
No sé a qué están esperando los de Asuntos Internos para echarte, pero yo no te quiero aquí. Rebeca Garrido, tu nueva compañera. Ya sé que vas a ser mi canguro. No me pidas que seas simpático. Eso no es ningún problema. No he venido a hacer amigos. Lo sometió a una tortura bastante sádica. Una venganza. O una declaración de intenciones. Elige el punto más espectacular. Busca el mayor impacto y daño posible. A toda la ciudad. No sabía dejar un mensaje. Está reivindicando su autoría. Puede ser la G de Gaudí o un símbolo masónico.
Es un sacrificio ritual. Y no va a ser el último. Esto va a ir a más. Tenemos otro secuestro. Otro hombre importante. El modus operandi coincide paso por paso. Hay que montar un dispositivo de vigilancia en los principales monumentos de Gaudí. ¿Estaríamos ante la obra de un asesino en serie?
En todas las grandes ciudades hay gente enfadada. Recalificaciones, expropiaciones, víctimas de la ciudad. La rosa de Foc no claudica. Hay más de una persona con motivos para secuestrar y matar a Turrens. La sombra de Gaudí, podríamos llamarle.
Doncs, Xema, amb ganes, ganes de veure-la, eh? Sí, sí. 12, eh? 12 de desembre, eh? Sí, sí, Ciudad de Sombras. Ciudad de Sombras. És que té molt bona pinta. Recordem que us hem presentat la de terror i trirormes psicològiques del juego de Grace. Grace Dudley, perdó. Netflix, sis episodis. També us hem presentat Los Abandonados, Netflix, 4 del 12.
10 episodis, Terra Alta a Movistar, també un thriller molt, molt, que té molt bona pinta, el 4, també del 12, i per acabar, Ciutades Sombras, el 12 de desembre. I, bueno, i esperant, gaudint, a veure si realment Anotopat s'acaba estrenant, o... Goia, Goia, se'm va... Perquè, clar, el trailer està fet... Vosaltres poseu Instagram i teniu 200 trailers d'aquesta sèrie. O sigui, jo espero que algú decideixi gravar-la i... El Goia, el Goia, millor actor, segur, eh? Exacte.
Deixem-ho aquí. Xema, que vagi molt bé. Abraçada forta. Adéu. Hem començat a les 10. Acabem ara mateix, que falten 4 minuts per arribar a la 1. Amb bones mans us deixo. Serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb Joan Escopet i Robert Mazza per estar ben assabentats, assabentats de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i a la comarca del Maresme. Una del migdia, 3.57 de la tarda. Els informatius Crònica. Us ho mano. No us causo de mani, sinó que us ho mano. Sigueu tots i totes molt...
I molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM, el maresme, vilassarradio.cat per internet. L'edició d'avui, la nombra 2.260, 2.260 edicions del magazín del matí de Vilassarradio. I acabem com hem començat aquest espai de cinema, recordant el gran Antonio Flores. Amb ell, la cançó que ens inspira. No dudaria, Antonio Flores, i no dudaria fins la 1. El meu nom, Jaume Cabot, fins demà a les 10. Que vagi molt i molt bé.
Fins demà!
Si pudiera sembrar los campos que arracé, si pudiera devolver la paz que quité, no dudaría, no dudaría en donde me reí. Si pudiera olvidar aquel llanto que oí, si pudiera lograr apartarlo de mí, no dudaría, no dudaría.
Gràcies.