Les notícies de les 10.
Salutacions, l'Ajuntament de Vilassadamar posa en marxa un cicle de formació adreçat a les entitats del poble amb l'objectiu d'oferir eines pràctiques que ajudin a millorar-ne la gestió, la comunicació i el finançament. Aquesta iniciativa s'enmarca en la voluntat de l'Ajuntament de reforçar el teixit associatiu local i de donar resposta a les entitats en el seu dia a dia.
facilitant recursos, formació i espais de trobada. En aquest sentit, la proposta dona continuïtat a la jornada d'associacionisme que es va celebrar el passat 14 de març, en la qual van participar una quarantena d'entitats. Durant aquelles jornades es van compartir eines útils per a les associacions i es va posar sobre la taula...
la necessitat d'aprofundir en aspectes clau com el finançament, la comunicació i la gestió interna. El programa consistirà en tres sessions formatives de caràcter pràctic pensades per donar suport a les associacions en diferents àmbits clau del seu funcionament. Recordem que la primera sessió tindrà lloc el 24 de març i estarà dedicada a l'accés a subvencions i al finançament públic. Ampliarem la informació a partir de la una de la tarda a la crònica.
Segon dia de vaga aquesta setmana en el sector de l'educació després de les aturades d'ahir als centres de les comarques del Barcelonès i del Baix a Llobregat. La vaga de mestres, professors i personal laboral i de lleuda arriba avui als centres del Penedès al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Fins dijous es continuarà fent vaga per territoris i divendres està convocada una vaga al Conjunt de Catalunya.
El sindicat majoritari USTEC, juntament amb la Intersindical, els professors de secundària i CGT, exigeixen al govern que s'assegui a negociar un nou acord de millores salarials i laborals i que es deixi, sense efecte, l'acord assolit fa una setmana entre el govern català i els sindicats Comissions Obreres i UGT.
Els sindicats convocants d'aquesta vaga van sotmetre l'acord a una votació de tot el personal educatiu la passada setmana en què van votar la meitat de la plantilla. El 95% dels docents va votar-hi en contra.
El pols dialèctic entre el president dels Estats Units i el govern d'Iran no s'atura fins al punt que Donald Trump va dir ahir que no està segur que el nou líder suprem de l'Iran estigui viu. Ho va afirmar en el marc d'una reunió amb els administradors del Kennedy Center que va rebatejar com a Trump Kennedy Center. Fidel al seu estil inconex i contradictori, Donald Trump va assegurar que l'Iran està negociant però va afegir després que no sap qui lidera el país.
A més d'insistir en una aliança internacional per reobrir l'estret d'Hormuz, Donald Trump va assegurar que des de l'inici de la guerra a l'Iran han atacat més de 7.000 objectius, principalment comercials i militars, i que han aconseguit reduir en un 90% els seus llançaments de missils i en un 95% els atacs amb dron. També va dir que han afonsat o destruït més d'un centenar d'embarcacions i que han eliminat més de 30 vaixells amb mines. No obstant això, el mandatari va admetre que no estan segurs
de Si hi ha mines a l'estret d'Hormuz.
El Barcelona Open Bank de Sabadell ha presentat l'edició número 73 d'aquest torneig, que aquest any es disputarà de l'11 al 19 d'abril. Com és habitual, el Godó tindrà un cartell de luxe amb 8 dels 20 millors tenistes del món i estarà liderat per Carlos Alcaraz, el número 1 del rànquing mundial i dues vegades campió. La principal novetat és la sessió nocturna que tindrà lloc el 16 d'abril i que es reservarà pel partit estrella de vuit anys de final.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se allà. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella matxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com deu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Vilaçà Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilasaradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fins demà!
Segueix la vaga de docents. Ahir era el Barcelonès i el Bas Llobregat, avui és a Tarragona i els docents bloquegen els accessos al port de Tarragona. El dijous serà el meresme i el divendres serà general. Dimarts, 17 de març de 2026, com dèiem, temperatura...
força agradable. No fa la fresqueta i el fred que va fer ahir a primeres hores del dia. Avui, doncs, la temperatura, doncs, es va acostant, sobretot quan ens acostem a les hores centrals del dia, doncs, va pujant. Dia assolellat, un dia d'aquells macos previs del que ve, la primavera. Però la primavera té això, molts dies bonics.
Té dies molt bonics, però també té aquella idiosincràcia que és que en un mateix dia, en una sola jornada, pot fer diversos fenòmens meteorològics. Per aquí bé que nosaltres li diem l'estació boja, l'estació boja de l'any. Del temps, en parlem de seguida.
Marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Marxem cap allà perquè Joaquim Serra ens faci la previsió de cara avui, de cara als propers dies, en què ja ens endinsem també a la setmana i a la segona meitat d'aquest mes de març.
Saludem de seguida Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho eren un dia com avui, un dia més, tot pujant al DeLorean.
Repassem les efemèrides, sobretot les efemèrides de caire musical. A dos quarts d'onze, entrevista. Joan Escopet no es mourà d'allò perquè entrevistaran en Pere Gené. En Pere Gené és el cap de la policia local de Premiat de Mar i acaba d'escriure un llibre de novel·la negra. Un llibre de segurament, també, i posa alguna pinza allà d'aquell s'ha trobat al llarg de la seva trajectòria professional. Periodista, també.
Doncs en Pere Gené passa per la ràdio. A les 11.60 minuts per rebre la tertúlia de la setmana, la tertúlia dels avis i les iaies, avis i àvies de la ràdio. 60 minuts perquè la Mar Vila Major, doncs, moderi aquesta tertúlia amb el peculiar i particular punt de vista dels avis i les iaies, els avis i les àvies de la ràdio.
Avui ni la imatge és tu amb Isabel Cabarrós des de mi exclusius, ni Addictes solitaris des d'Àdic Badalona amb la Montse Martínez. Això serà la setmana que ve, quan la Montse Martínez ens portarà a la secció Addictes solitaris. Avui, el mateix Joan Escofeta entrevista l'Antonio Campoi. L'Antonio Campoi és un mataroní
que volia tocar la guitarra. I resulta que ell no se li donava bé això de la música i va triar un esport, i va triar el kickboxing. I mireu si va triar bé, que s'ha convertit en campió del món de la seva categoria. Avui passa per la ràdio amb la seva també particular història, l'Antonio Campo. I a última hora, com sempre, saludarem el bo de Txema La Saga, el nostre amic Txema La Saga, crític de cinema i televisió.
Com no pot ser d'altra manera, amantxem a la saga, repassarem el que va donar la cerimòria d'entrega dels Oscars, que va ser la nit de diumenge, dilluns d'aquesta setmana. Repassarem els Oscars. L'edició d'avui, la número 2.319. 2.319 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 9, gairebé 10 minuts per damunt de les 10 del matí. Ja ho tenim tot a punt. Motor Rancès, posem primera i arrenquem. Som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Mítiomar del Consell Comarcal del Maresme. Nova jornada assolellada, temperatures agradables, sembla que el paraigua, almenys per avui, de cara als propers dies, el podrem, de fet, deixar a casa. Joaquim Serra, explica'ns-ho en directe, tot plegant. Molt bon dia, com ho tenim, això?
Hola, què tal? Bon dia. Avui la situació meteorològica ha de venir marcada bàsicament per un temps que continuarà estable i assolellat a tota la comarca, amb vent que bufarà fluix en general, un vent que fins i tot aquesta tarda estarà pràcticament encalmat, vents que bufaran de mar cap a terra,
i, per tant, la situació marítima es mantindrà tranquil·la amb domini del mare Jol i aquest vent podria afavorir l'aparició d'algun obolet baix cap a la serlada litoral. En general, poca cosa. Les temperatures nocturnes han pujat, mentre que les màximes es prenguin baixar una mica i es van disparar cap a valors de 19-20 graus, fins i tot en alguns punts de la comarca,
Avui baixaran i quedaran entre els 17-18 graus a molestirar. Pel que fa a la previsió de cara a demà, tot apunta que no hi haurà canvis importants. Demà dimecres tornarem a tenir una jornada solellada, potser amb alguns núvols baixos.
ja que s'accentuarà una mica aquesta entrada de vents humits, de llevant, però en qualsevol cas en núvols poc importants. Res de precipitacions. Els vents, per la seva banda, de cara de mà, continuaran més aviat febles a tota la costa Maresmenca. La situació marítima continuarà marcada bàsicament pel Marejol a tota la costa de la comarca.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
No tant com semblava ahir, però suficientment important com per fer créixer nubulades i després d'un matí assolellat, durant la tarda tindrem xàfecs que començarien a descarregar pel Maresme Nord a primera hora de la tarda i que podien arribar també cap al sud aproximadament cap a mitja tarda. Tot això amb un descens de temperatura que notarem progressivament al llarg del diumenge.
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteo Mart del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem els companys, perquè jo demà no hi seré. De fet, no hi seré fins dilluns que ve. Per tant, Joaquim Serra, que tinguis molt bon dia. Serà fins la propera connexió. Gràcies i seguim endavant. 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10 del matí.
Obrim finestra informativa. Al parlant de tot, poc ens passa. Molt bé, com sempre, aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Senyos Cofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Molt soroll amb les eleccions del Barça. Sí.
celebrades diumenge, però va passar una mica sota el radar les boniques i sempre democràtiques eleccions, el que es deia abans Castilla la Vieja. És veritat. Avui Castilla i Lleó, però nosaltres som de Castilla la Vieja. Sí, home, sí. I hem estat repassant perquè dic, hòstia, que el director d'aquesta casa, en Jaume Cabón, no m'agafi amb el peu canviat,
i em digui... Com és que no hem portat el por que ens passa? Algun tipus de reflexió al voltant de les boniques eleccions a Castilla la Vieja. Doncs serveixo els resultats d'un poble de Valladolid entranyable, sense dubte, villant de Tordesillas. Com, com?
Villant de Tordesillas que ja convida a anar-lo a veure. Ja convida a passar-hi. Vas amb el cotxe per allà i deixes això i ja paro. Desvies. Desvies a Villant de Tordesillas. Joan, s'ha de menjar bé. Una cosa, no treu l'altra. Ja t'ho dic jo. Doncs és un bonic poble amb 122 habitants que van exercir el seu...
El seu democràtic dret al vot. Ai, ai, ai. Resultats. Arrasa el PP amb el... Ai, perdó. Arrasa Vox. M'estranyava poc el PP. També m'estranya poc que guanyi Vox. Arrasa Vox amb el 52,8% dels vots. Partit Popular en segona posició.
Tercera, Salf, que és aquell bonic partit de s'acabó la fiesta d'extrema dreta, d'absoluta extrema dreta. I quarta posició, les Jons, la Falaje Española de las Jons. És a dir, tenim els quatre primers resultats del Benic Poble de Villat de Tordesillas, que després diuen si diuen faig allodit, són Vox, Partit Popular,
S'acabó la fiesta d'extrema dreta i les Jons. És a dir, el més, entre cometes, normal és el Partit Popular. Allà a l'esquerra és del PP, a Millán de Tordesillas. Hem de dir que hi ha quatre vots, només, a l'esquerra. Dos en comú i dos al PSOE.
I com els descobreixin qui són... Els diafaitaran... Els diafaitaran les torres de silla. Ai, ai, ai, ai. Tampoc m'estranya molt, eh? Curiós, eh? Ara ja m'ho pensaria a l'hora d'entrar a aquest poble. Si vaig amb el cotxe i passo per allà, em diré no. Bueno, algunes risos et pots fer. Un poble molt progressista, eh? Sí, sí, sí.
Bueno, escolta, Joan, avui al Mundo Deportivo, m'ha agradat molt la portada del Mundo Deportivo, que publiquen una entrevista a Joan Laporta feta a les 3 del matí acabant d'entrar al Luz de Casa. Que pot sortir malament, eh?
en qualsevol cas, molt valent, tant Laporta com el periodista, entenem que aquesta entrevista que comentes estarà perfectament cuinada, perfectament editada, i evidentment, buscant els retalls més, diguéssim, Laportista-ment correctes. Atenció!
Whatsapp deu dir, eh? Cuidado si aneu allà, que potser us enverinen. No m'estranyaria. A mi no m'estranyaria. Si escolten el poc ens passa, segur. Ben, ben, que tinc algú... Bueno, podríem anar i ens dirien soy simpáticos para ser catalanes, eh? Que és una frase també molt que es fa servir. A mi m'ha faltat per això una cosa avui en aquesta notícia, eh? D'això de les Tordesillas. M'ha faltat això.
A mi m'ha faltat, Joan. Pel meu gust, eh? Pel meu poc criteri, eh? L'última hora és un dret democràtic, no? Sí, però, clar, votar les Jons com a dret democràtic, que l'últim que volen és anar a votar. Que jo, personalment, no sabia ni que les Jons, la falange espanyola, se seguia presentant, eh? Se seguia presentant, jo ho sé, perquè jo soc aficionat, cony, a eleccions a...
a Espanya sobretot, i a Catalunya, a mirar quins partits es presenten, les cons sempre hi són. Sempre queden aquelles cosetes, que es presenten democràticament als que precisament no voldrien ni eleccions, eh? És impressionant, eh?, aquest 4 de 4, tanca ja per acabar enviant de Tordesillas un altre amb un vot, eh?, el MEP, que és el Movimiento España Viva. Molt bé, que també... Bueno, va, escolta, Joan, més coses, va.
Doncs mira, la loba Shakira ha anunciat que arrencarà Les Mujeres Ja No Lloren World Tour i ella quan farà la gira europea dins d'aquest gira mundial. S'instal·larà a Madrid, ha dit. Serà a Madrid la seu mentre es desplaci a les diferents ciutats europeus.
El camp base serà Madrid. I el que ens ha cridat l'atenció és que crearà un propi estadi, o sigui, es construirà un propi estadi ell a Madrid per no tocar ni en el Bernabéu, que tenen aquests problemes segurament... Com que es construirà un estadi? Però això és el que diu l'entrevista que fa el programa El cielo con ella a la 2. Diu que ella es construirà un estadi, entenem...
Potser que Déu volia ser com una carpa de circa, no ho sé, una cosa així semblant, no crec que sigui una estructura potent, però per acumular la gent que arrossega Shakira, molt de compte. Barcelona bé. No ens consta de moment, però en qualsevol cas, aquest Les Mujeres ja no lloren. World Tour donarà que parlar. I tant.
Més coses, Joan, va. Doncs de les Mujeres ja no lloren World Tour, el Luxe Tour. Ahir va arrencar a Lió Rosalia, la cantant de Sant Esteve Sarroviras, va arrencar la seva gira Luxe amb un espectacle absolutament brutal davant de 16.000 persones.
Una ressalia que està arrasant absolutament amb les crítiques que podem veure en diferents mitjans. Unes imatges molt i molt espectaculars de la cantant catalana d'Injestimet davant de 16.000 persones ahir a Lío. Obertura del Lux Tour.
Més coses, Joan. Doncs abans de fer un imbècil del dia, ara sí, podem recordar que avui partit de la màxima que es deia abans, 3-0, que el conjunt mancunià dels citizens haurà de remuntar, si vol passar ronda, l'equip de Pep Guardiola, que avui...
sortirà en l'Etihad amb l'himne oficiós del Manchester City, aquella lluna blava llumena, blau cel, en el seu cas. Ah, sí, el Blue Moon és l'himne oficiós.
Per cert, Joan, que diu que en Pep Guardiol si és una festa avui. Una guardiolada ahir va donar festa a tots els jugadors. Avui no que juguen. Avui juguen a casa. Segurament una guardiolada més. Ell...
El de Sant Padó va venir dient que què més dona una eliminatòria perduda de Champions amb el que està passant al món. En qualsevol cas, la plantilla Sky Blue ha tingut uns dies de festa.
Don't let me down. Què més, Joan? Aquesta és curiós perquè és l'altra cançó que canten el Manchester City, el conjunt mancunià. Els aficionats canten l'Ei Jut dels Beatles.
que estem escoltant de fons. A mi sempre m'havia cridat l'atenció, com és que l'Ei Jude, que són de Liverpool, doncs és l'altre himne, diguéssim, nou oficial del City. Doncs resulta que l'Ei Jude es va estrenar l'any 1968, que va coincidir amb l'any que el Manchester City va guanyar la Lliga. Aleshores, la primera Lliga que van guanyar. Llavors, en honor en aquella febèride,
Doncs canten el 80, el 80, el 80.
El primer kit de Manchester abans era el United. El que passa que la compra del City per part de gent amb molts, molts, molts, molts diners han fet que el City ara sigui el número 1. Per cert, que hi ha una notícia que m'ha sorprès jo. Saps que de vegades es fan intercanvis? En els instituts... Vigila amb els intercanvis, això, home. Intercanvis d'instituts. Allò, jo vaig a casa teva, tu tornes a casa meva. Doncs jo proposo a la classe dels dofins d'en Hansi Flick, del Barça, i als del Bayern de Múnich, que facin un intercanvi...
perquè es veu que els quatre porters, quatre porters del que ja són porters, abans hi havia dos, amb una plantilla, ara quatre.
Resulta que s'han fet mal els porters del Vallarta de Múnich. I ara es veu que ha de debutar un nen de 16 anys. Són els dos titulars i els dos de l'equip B. Per tant, van a buscar un juvenil de 16 anys. Però de primer any, eh? Sortint d'infantil, eh? Ell està estudiant els mapes i ara ha hagut de parar un moment
per anar convocat amb el conjunt del bavarès. Sí, senyor, sí, senyor. Va, més coses, Joan. Doncs, lo prometit es deus. Lo prometit. Vinga, va. Lo prometit, va, què fem? Ara sí, l'imbècil del dia oficial. Tenim imbècil del dia, eh? Valorem-ho també, jo crec que va directament a... A mi, si tu em dius que imbècil del dia, Joan... Només fa falta que m'ho diguis una vegada. ... ... ...
Habia una vez...
Jo pregunto què fem tots i totes mirant bàsquet masculí femení, futbol masculí femení, atletisme, quan la veritat és que tant els Jocs Olímpics d'hivern com ara els campionats del món d'esquí són un niu d'anècdotes absolutament espectaculars. Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Copa del Món d'Oslo de 50 quilòmetres i...
L'amic Gabriel Gedil ha acabat en la posició número 67. Ell és un esquiador anglès que residia a Noruega i es veu que se li acaben els papers per seguir residint a Noruega i ha de marxar. Llavors, què va fer? Va voler, insistim, copa del món, eh? Va voler fer aquesta darrera carrera de 50 quilòmetres. 50 quilòmetres és una xifra important. Un Barcelona i tornar. Sí.
I va voler-ho celebrar d'una manera particular. Ai. De manera que els aficionats, que a vegades veus, per exemple, en tours de França, moltes ciclistes ofereixen aigua o begudes als esportistes, doncs li donaven alcohol. Que no fotis. Sí, sí. I ell, encantat de la vida, es va arribar a ingerir
13 cerveses, 5 o 6 xupitos. Si el tindria d'haver arribat a recorrer. No, no, i va arribar a la meta absolutament fent esses, mai millor dit amb els esquís. Ell ha dit que era una manera, doncs, per celebrar que acabava la seva residència a Noruega. Es volia despedir amb el cap ben alt, però tu imagina't, eh? Absolutament ebri, acaben al lloc 67, és a dir, molt millor que altres, diguéssim, que en plenes condicions potser van arribant al 90, eh?
Jo sóc l'entraure dels altres, justament, i potser m'enfado, eh? Si el borratxo arriba abans que vosaltres, no sé on heu. I els veu que pocs ja metres per arribar, algú li va donar una copa, un got més, ell pensava ja en el que portava... I va dir, però... No, i se'l va fotre, i resulta que era listerine, eh? I va vomitar. El listerine el va fer vomitar, eh?
Molt bé, home. Que gran, no? No et sembla com a mínim curiós? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Una prova oficial, eh? En fi, Joan, pugem al Dilori o no? Doncs vinga, va, perquè ens anem a l'any 1919. Què dius ara? Que ha sigut l'aniversari avui del gran Nat King Cole, que ens ha regalat aquest inoblidable. Com tu, Jaume?
107 anys faria avui, 107 anys faria el gran Nacking Call.
Què més tenim, Joan? Que, per cert, avui faria 119 Carme, Rovira i Fortuny. La pintora vilassarenca Naif. Molt bé. Faria 119 avui, eh? Déu-n'hi-do. Nascuda a Vilassadamar el 1907. Sí, senyor. Més coses, Joan. L'any 1967, Jimi Hendrix publicava aquest Purple Haze, que vindria a ser, doncs, la boira de color porpre.
El grandíssim Jimi Hendrix, eh? Això és una cançó que es va enregistrar l'11 de gener, l'11 de gener de 1967. 1967, eh? O sigui, quasi res. 60 anys? 59, per ser més exactes, va. Excuse me while I kiss the sky.
Més coses, Joan. Tal dia com avui, una escola irlandesa, que era la Limerick Civic Week, va fer com una mena de concurs de talents dins de la pròpia escola i es van presentar quatre nois
que es deien The Hype i que van guanyar aquest concurs escolar, concurs escolar que tenia com a premi poden registrar un senzill amb la CBS. Qui eren aquests quatre nois que es deien The Hype? Doncs els mateixos que segueixen, els coneixem com a YouTube. Beautiful day, beautiful day, això sí que sí, és un gran dia, som-hi!
A vegades veiem aquests grans grups mundials, oi? I penses, hosti, com es van juntar? Què van fer? Doncs mira, de les coses més curioses, en un concurs. Sí, aquests eren un grup d'amics de l'escola. Continuen, no sé si amics, però continuen formant la banda U2. Segurament són amics, encara. Probablement, tants anys. És que si no, amb els calés que hi ha pel mig d'una banda com aquesta, amb els calés que hi ha amb una banda com U2, no fa falta continuar.
També hem explicat l'origen dels Rolling Stones, no?, a més d'una ocasió, aquella parada de tren de Rodalies, en el qual hi havia un Keith Richards amb uns vinils sota el braç, un jove Keith Richards i un també jove Mick Jagger, doncs es va interessar per quins discos més... Sense conèixer-lo, eh? Sí, sí, quins discos més... Què tens, no?
i van començar a compartir els vinils i van crear Rolling Stones. A vegades mai se sap quan sona la flauta, en qualsevol cas és un bonic dia, diuen.
Per ser, ara mateix es troba tallada la línia 9-sud i la línia 10-sud, també, del metro de Barcelona per fum a l'estació de Collblanc. Els bombers busquen l'origen del fum, els túnels, i de moment es desconeixen aquestes causes, però línia 9, línia 9, línia 10-sud a Collblanc, a Barcelona, tallada per presència de fum, eh? Sí, ho hem vist just abans d'entrar, en aquesta... en el nostre... a poc ens passa, en el moment d'entrar, doncs, hi havia només una petita última hora, però sí, s'ha suspès, doncs, aquest transport de metro, eh?
I els docents del Penedès, Tarragona i el Baix Penedès també es troben avui de vaga i el torn era per Barcelona i el Baix Llobregat. Dijous serà el torn per Maresme i el divendres per tots i totes. Ho dic perquè estan ara mateix tallades els accessos al port de Tarragona. Va!
Escolta, no, baixem del Nil Ori, encara amb l'ofinet que va. Va tan finet. Sí, no, baixem i anem a saludar la reina, perquè Queen publicava avui un dels 412.000 senzills que van acabar arribant sent número 1. Tots, tots. A King of Magic. Oh!
Vinga, va, tancem l'Orient, Joan. Doncs mira, avui fa 31 anys que Televisió Espanyola estrenava aquesta bonica sèrie.
Tots li diuen Lucky Luke de l'est del fons. He trobat la careta d'entrada en català jo. TV3 va ser una mica alegrat, però sí que l'estrena va ser televisió espanyola. Va passar sense massa pena ni glòria fins que anys després TV3 va recuperar i doblar el català d'una manera sensacional. A mi m'arribes a dir quant de tens Lucky Luke? Et vés dir 40 i tants. Imagina't.
No tant, eh? No tant, tenia 20 anys. M'encantava el que cantava i ballava això. Ballar no, però cantar sí. Tots li diuen Lucky Luke, de l'est del faroest. Sempre arriba el galop, el cowboy valent. L'heroi és tan ràpid, més que l'ombra i tot. El seu revólver corre més que el llamp, tant com el Lucky Luke.
Jo crec que Lucky Luke i els Dalton, els germans Dalton, els podien posar la carpeta tiquis-miquis de còmics que no se'ls ha fet la justícia que es mereixerien. Sí, senyor. Lucky Luke, deia...
Van, van, l'Aquilú. Van, van, l'Aquilú. I no ho falten, que no us espanta res. Temen l'Aquilú. Molt bé, Joan, doncs a ritme avui. Mira, fem una cosa. Avui a ritme, si et sembla bé, d'aquest Blumund. Fic, geral, m'expliques què tenim avui a la una al migdia, 3.57 de la tarda, l'informatiu Crònica. Què?
Què serveix avui, Joan? Una picada d'ullet, no? El conjunt mancunià. Sí, perquè guanyaran, eh? Vols dir-nos alguna cosa, Jaume? Sí, i tant, que el Manchester City serà nou equip dels quarts de finals, quarts, no? De la Champions. Una, tres, cinc i set de la tarda, doncs, donarem veu.
el PACMA, l'Ajuntament de Vilassadamar, els organitzadors dels tres toms del nostre municipi arran d'aquest correu que va enviar el Partit Animalista als cinc ajuntaments del Maresma.
que encara celebrem els tres toms. Ells demanaven que aquesta festa no que s'anul·lés, però sí que desapareixessin els animals. L'Ajuntament de Vilassadamar explica que obre un període de reflexió per repensar aquesta festa.
a l'abast de tothom, diu la regidora Maria Vinuesa, a qui escoltarem, i també donarem veu amb Pere Lloret, que en aquest cas és una de les almes màters dels Tres Toms a Via d'Alçada de Mar. Polèmica servida.
La notícia és la que és, Joan. Ara, em desperta certa atenció que diguin no suprimir la festa, però sí absència d'animals. Home, hi ha uns tres tom sense animals, quasi que no ho veig, eh? No ho sé. Pregunto jo, estarem molt atents al que expliquen. Ells apunten a alternatives mecàniques, diuen. Ah, carai. Doncs estarem molt atents a la una al migdia 3.57 de la tarda, entre altres coses. Sí, també parlarem amb el nostre capità, Agustí Marretí, capità de la Marina Marcant,
que ens explicarà, ens traduirà una miqueta a tots i totes per què la benzina cada cop és més cara en relació al bloqueig de l'estret d'Hormuz, on passen, Jaume, un de cada cinc barrils de petroli a nivell mundial. És un enclau estratègic, polític i econòmic importantíssim, eh?
No te'n vagis, Joan, perquè de seguida entra en Pere Genés, el cap de la policia local de Premià de Mar. Ell és periodista, però ha escrit un llibre de novel·la negra que segurament algun episodi que li ha passat també s'ha colat al llibre. No et belluguis, que l'entrevistes tu mateix. Doncs ara mateix el saludarem. Recordem, demà aquesta... No, dilluns. Dilluns, dilluns. Recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa. You saw me standing alone.
Without a dream in my heart Without a love of my own De dilluns a divendres, de Déu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al Zero Dolça? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Doncs truqui amb mi ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig.
Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. L'arrencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
De la mà dels companys de Premià Mèdia, hem vist una notícia que ens ha cridat molt l'atenció i, a més, podem dir, amb Sant Jordi pràcticament a la cantonada sempre es va començar a fer bullir l'olla pel que fa a novetats editorials, novetats literàries.
I el que comentàvem ens ha sorprès, com a mínim, del cap de la policia local de Premià de Mar, Pere Gené. Ell ha fet ja alguns escrits, ha fet alguns assajos, però ha decidit aventurar-se a escriure la primera novel·la. Podríem dir, ara ens ho explicarà en Pere Gené, no sabem ben bé si és una novel·la negra, un thriller, que passa, a més a més, a París. Per tant, evidentment, ens ha cridat molt l'atenció. I l'hem fet venir...
accedit amablement en el nostre matinal en el parlant de tot. Pere Janer, molt bon dia. Hola, molt bon dia i gràcies per haver-me convidat. Cap de la policia local de Premià de Mar, vas estar Mossos d'Esquadra també, llicenciat en Periodisme, fins aquí anem correcte, i com en Pere Janer segurament s'avorria.
Diu, vaig a provar el que és escriure una novel·la i presentes aquestes les veritats amagades. Fes-nos cinc cèntims, Pere, de què hi ha dins d'aquestes veritats amagades. I si sabrem quina és la veritat que no està amagada, clar.
Bé, és una novel·la que vaig començar fa molts anys, fa molt temps, i com que no sóc escriptor, ni en principi m'hi penso dedicar, era per mi com una... passar-m'ho bé, no? Per això la vaig anar escrivint, reescrivint, la vaig deixar reposar, la tornava a agafar, no tenia pressa per fer-la, però al cap i al final vaig pensar, bé, ja l'he acabada, quan la vaig acabar, i dic, bé, què faig, no? I vaig proposar alguns editors i els hi va...
agradar i fins aquí. De què parla? A veure, sí que sé... Perquè ens proposes d'entrada, perdona, un viatge a París, sobretot relacionat amb robatoris d'art, clar, la pregunta ve concreta, ja veiem que no, perquè dius que ja ve de temps, però clar, amb el robatori del Louvre, absolutament fantàstic, jo crec que tu en aquell moment duries dir, Déu meu, no?
Sí, ha sigut casual perquè evidentment jo feia més temps que l'estava escrivint. Però és una novel·la que s'inicia d'una persona, el protagonista, que va fer un treball periodístic, precisament, sobre Montmartre,
del barri de Montmartre, com es havia perdut l'essència, com Montmartre com a barri també està perdent, com molts barris de grans ciutats no és el que eren, però es veu abocat per una sèrie de circumstàncies, pel destí a fer altres coses, a investigar
el respoli de robatoris d'obres d'art que va haver-hi durant l'ocupació a Alemanya a París. Els fets, evidentment, passen a París actual, però hi ha una mica de flashback, perquè remunta al que va passar durant l'ocupació, repeteixo, a Alemanya, a la Segona Guerra Mundial. Doncs aquesta trama, que el nucli...
El nucli és un robatori d'obres d'art amb una investigació policial, evidentment, però no considerem, ni amb l'editor, que sigui una novel·la pròpiament negra, tot i que, repeteixo, hi ha un punt d'enegró, un punt d'investigació, sinó també com els protagonistes sense voler-ho es veuen embolicats en una trama en la qual tindran problemes. Jo sempre dic que és una novel·la de perdedors.
no hi ha bons i dolents. Sempre diuen, perdona, que les grans pel·lícules les fan dels perdedors. Doncs aquesta novel·la parla una mica dels perdedors de tots. Parlo de com les persones sovint prenem decisions equivocades, que aparentment són innocents, i aquestes equivocacions, aquestes errades, ens provoquen, ens poden provocar un trasbals important a la nostra vida.
Treballo molt la imperfecció de les persones, no? Potser en l'art també hi ha imperfecció, la bellesa, no? I sí que és cert que hi ha una investigació, hi ha uns fets dolorosos, però no és l'únic fet dolorós que passa a la novel·la, sinó que n'hi ha d'altres, d'altres més que afecten també la gestió de les emocions. Això que hi ha una mica de barreja de tot.
Has remarcat que els teus protagonistes d'aquestes veritats amagades no són ni bons ni dolents, no? A vegades literatura més antiga d'altres segles sí que tendeix a presentar el bo-bo, el dolent-dolent, no? I aquí jugues una miqueta amb això, no? Una mica la vida, no? Ni tothom és tan bo ni tothom és tan dolent, segurament. Exacte, exacte. Tot i que a la novel·la
hi ha el dolent, i el Havre Hitchcock ja deia que el dolent en una de les pel·lícules perquè enganyin, el dolent ha de ser molt dolent, que es vegi, i a més intel·ligent, perquè el dolent tot no ven. Sí que hi ha un punt de maldat, però hi ha també un punt de... Jo dic que la novel·la ja...
hi ha amistat hi ha deslleialtat hi ha amor, hi ha infidelitat hi ha dolor, hi ha perill és una mica un convendi de tot això però sobretot les persones, els protagonistes veuen que es veuen abocats amb tota la bona fe a prendre decisions que el lector, jo sempre quan escrivia la novel·la no volia jutjar que sigui el lector que jutja que diia, ostres, jo això no sé si ho hagués fet d'aquesta manera o ho hagués fet o no sé per què aquest senyor fa això i és una mica la idea
Tinc la sensació que al marge de l'argument que comentaves, crec que a tu t'agrada, si no potser vaig ser errat, però aprofundir, buscar una mica en els personatges, en els sentiments, intentar retratar una mica els sentiments, evidentment en el marc d'aquesta novel·la thriller negra.
Ho has descrit perfectament, perquè l'última presentació que vaig fer, vaig fer una a Barcelona i ara l'haig fet a Mataró, un de les persones, que és el que més t'agrada, que gent que et coneix, llegirà el llibre i... Però quan hi ha algú que no el coneixes de res i l'ha dit el llibre i, bé, li ha agradat, doncs això és una satisfacció. I m'ho va comentar, no? Dic, ostres...
És un llibre, una novel·la que, sense dir res, diu molt. Hi ha algun personatge que sembla que no hi siguin, però hi és. Cada lector llegeix i fa la seva novel·la. També he de dir que Daniel Penac, que era un escritor francès, deia que el lector té tot el dret a llegir la novel·la, a deixar-la a la meitat, a recuperar-la, a no llegir-la, a que li agradi, que no li agradi... Bé, és una mica això. I el que deies abans, que en la novel·la...
jo heu mirat compte, no? Es pateix, al final. Sí que l'he disfrutat, però sobretot la part final, la de producció, es patir. I després he parlat amb gent que són escritors, de veritat, o altres que han fet obres d'art o pintures, i m'ho han dit. Això m'ha abagat una mica. No, no, és que crear es patir. Perquè no deixes de... Quan fas alguna obra, pels altres deixes de mostrar-te, et despulles, no? I és que això és objecte al judici de la resta, no? Diu, ostres, no?
I això fa una mica de patiment, però bé, és el que hi ha i no es pot fer d'una altra manera. Les persones que ens estan escoltant, ara, Pere, no et veuen als ulls, però quan estàs parlant de la novel·la, estem fent aquestes reflexions, ostres, els ulls et brillen, tinc la sensació que tu has passat molt i molt bé escrivint aquesta novel·la, no? Sí.
Hi haurà hagut moments de tot, clar. Sí, hi ha molts moments d'entusiasme, hi ha moments de dubte, hi ha moments de reescriure, de relegir. I a mi m'ha passat, i ja ho he dit en altres ocasions, el que passaria a tothom que ha escrit una novel·la o que escriu algun text que li agrada que quedi bé, doncs, i en periodisme es fa això, deixes reposar l'escrit i quan el recuperes al cap dels dies canviaries moltes coses, no?
I a mi m'ha passat, i estic convençut, i segur, perquè a tots els escritors els hi passa, no? Recuperes, i a mi m'ha passat, amb la novel·la ja la tenia acabada, no podia canviar res, i moltes paraules, ostres, aquesta no l'hagués posat així, aquesta frase no m'acaba d'agradar. Però bé, també dic que canviar-la després no és garantia que la milloris, a vegades millor no tocar res i deixar-ho com estàs, no? No ho sé, és complicat i per això això fa patir. Això és complicat.
Això precisament ens ho comentava aquí on estàs assegut tu fa uns dies, Christian Beteta. Christian Beteta és un exalumne del Tecnocampus de Mataró que ha guanyat el Goya, el millor curt de ficció. I deia això, deia, he guanyat el Goya amb aquest curt, però l'hauria canviat mil vegades, no?
Sí, sí, és cert. I fins i tot, quan dic les veritats amagades, jo no, però hi ha actors que fins i tot el títol haurien canviat. I per què em dic, tornant-ho al títol, si em permets, que la novel·la té el seu punt de singularitat perquè comença com acaba i acaba com comença. I a més és en temps real.
És a dir, no és hora rere hora, perquè hi ha un elipsi, però, per exemple, si la novel·la, la història, comença un dimarts, acaba el següent dimarts. Són set dies. I la prova està que quan buscava algun títol per la novel·la, pensava set dies, però set dies el veia molt pobre. Després vaig pensar set dies a París, però semblaria una guia turística. I aleshores vaig decantar-me per les veritats amagades que en la vida i en el llibre també, tots els personatges...
Tenen alguna veritat amagada que va florint. Queda arrodonit, com deia. Sí, és una mica així. I per què París i no Barcelona, Madrid o Sevilla? M'ho invento, eh?
París és una ciutat que... La coneixes? No, la conec com tothom. Jo he anat 4 o 5 vegades, però sempre m'ha fascinat. I l'última vegada, quan hi vaig anar, ja tenia al cap la novel·la i em va servir de molt per documentar-me. Sí que ho he de dir, no sé si la novel·la agradarà més o menys, però està molt ben documentada, perquè hi ha una part històrica...
que el que explico, així és com els protagonistes... Sobretot la part de l'expoli nazi, tot això que comentaves, no? Tot el que es pareix a la novel·la de l'expoli, de les dates, dels llocs, de com va passar, per què va passar, tot això, i els personatges que apareixen, alguns, són reals, van existir. Després ja els que he creat jo de ficció, però vull dir que...
Una altra cosa no serà, però la novel·la està molt documentada i em podria dir, home, només faltaria que jo no l'estigués documentada amb els anys que he estat fent-la. Com a mínim està molt documentada. I no només amb el tema físic, d'espai físic, sinó com he documentat molt amb un tema com l'emocional, com les persones gestionen el dolor quan els passa alguna cosa a la seva vida, com gestionen les emocions.
m'imagino que a part també de la teva professió, el dia a dia això, desgraciadament ho deus veure, també has parlat amb algun tipus de psicòleg que et pugui ajudar una mica a entendre el tema de les emocions o és una mica a recerca teva? No, he parlat amb gent que ha patit, no? I s'ha obert i ha explicat els diferents patiments, el dolor que es pateix, no? Quan hi ha pèrdues o hi ha situacions traumàtiques, no?
I aleshores, amb molta cura, intentar reflectir el que és ser una persona en moments difícils de la seva vida.
I això és una mica el que deien els perifèrics de la novel·la, que són els que m'interessen, els personatges, més que el fet que el fet existeix i un fet de delictiu, però m'interessa més els personatges que l'envolten. El fet de ser mosso d'esquadra, ara cap de la policia local de Premiol de Mar, sobretot aquesta part que destacaves, Pere, d'aquestes decisions que a vegades es prenen a la vida, que a vegades podem pensar que poden tenir conseqüències...
més o menys esperables o no, però que totes les decisions tenen una conseqüència, arribin com arribin, no sé si m'explico, m'imagino que això, tu, en el teu dia a dia, sense entrar gaire en la privacitat de la teva feina...
Però ha de ser una realitat, no? Sí, no només gent que ho està passant malament i que ha de prendre les decisions que es veuen abocades a prendre-les, sinó gent que, bé, sense... El que ens ha pogut passar, no són decisions ni malvades ni perverses, no? Internament les plenem nosaltres i, bueno, jo he fet això, escolta'm.
I una altra ho faria d'una altra manera. Doncs el lector decidirà si, ostres, jo faria això que està fent aquesta persona o no, o per què ho fa, o l'entenc que ho faci, entenc per què fa això, encara que sigui una cosa que, ostres, es desvia una mica, no? I és el que intento descriure.
I és un món apassionant, eh?, entrar aquí a mirar-s'ho. Creus que hi haurà alguna altra novel·la? Tens algun escrit més? És la pregunta que hem de fer als periodistes Hores d'Ara, o fins i tot una segona part, no sé, de les veritats amagades. Ja m'ho han preguntat, una segona part. No ho sé. Jo, aquesta pregunta de fa un any n'hauria dit que no, però ara, bé, a veure com va tot. No, perquè, evidentment, és una novel·la...
Com els motes que es fan, no? Però per mi és molt important. No ho sé, no ho sé si hi haurà una segona part, que no crec, però sí que potser una segona novel·la, si m'animo, sí que no descarto de fer-la. Perquè la teva primera experiència en ficció, crec que ja vas escriure un complet assaig, no?, ja fa uns quants anys, sobre, diguéssim, una mica la teva matèria més directa, no, Pere? Sí, vaig fer la crònica d'un compte enrere, que és una mica la...
la crònica, el relat de com una cosa que està tardada ara com els Mossos d'Esquadra, doncs van iniciar-se, no parlo de la part antiga, la passo de rasquillada, però sí que em va interessar la part contemporània, quan després del franquisme es va recuperar el cos de Mossos d'Esquadra i tots els problemes que van haver-hi, i també va, i com que me'l va dir tant, no era un...
No era un llibre propagandístic dels Mossos, sinó que també soc crític perquè moltes de gent que es van prendre el desplegament dels Mossos, la llei de policia, les tires de rondes amb el govern de Madrid. Aquí a Catalunya tampoc es creia molt amb la policia en el seu moment. Va ser una cosa que va costar fins que es va tirar endavant. I explico una mica això, no? I per això també vaig
vaig haver de parlar amb polítics de tots colors, amb tècnics, amb professionals de la policia, amb juristes... És un llibre d'assaig més tècnic. Més tècnic, més científic. El 23 de febrer què van fer els Mossos... I què van fer el 23 de febrer els Mossos?
Bé, no vam poder fer res. El problema dels Mossos... Bé, el problema no, que el 23 de febrer el president de la Generalitat, Jordi Pujol, ja estava el govern constituït i havia la Constitució aprovada. Clar, els Mossos d'esquadra durant el franquisme van existir, però la majoria eren exguarda civil, exmilitars, i eren de dretes, eren militars, eren franquistes molt d'ells, no? Però, clar, eren uns 40 o 50 aleshores, no? I molts d'ells feien d'escorta dels consellers i del president Pujol, no?
I sé que, paradoxalment, el cop d'estat, o l'intent de cop d'estat, va suposar accelerar el desplegament, perquè aleshores els polítics van dir, home, a veure qui ens està protegint a nosaltres, perquè sí que és cert, va correr el rumor, després vaig parlar amb els protagonistes i m'ho vaig mig desmentir, que al cap dels Mossos aquell temps...
doncs, aquella nit va fer coses estranyes, no? Se'n va anar a capitania general, diu que va fer el comentari que ell de quan anem a detenir en aquests pallassos del govern, que després vaig parlar, no amb ell, però gent del seu, molt a prop seu, m'han dit que no ho havia dit així, que no ho havia dit. El conseller, aleshores, Vidal i Gaiolà, a mi no li constava, el va cridar l'endemà i va dir, no, a mi no em consta, deixem-ho així, però ràpidament el que es va fer és començar a fer convocatòries de gent jove, a mà tot mentalitzat per
per formar la policia de Catalunya és el que en parlo una mica fins a arribar però ja estic parlant de fa molts anys del quaternari a més a més de totes aquestes de la teva feina aquesta afició aquesta nova professió podem dir que és la d'escriure tens una altra passió que és la del Barça sí, home, soc culer soc molt culer i patidor ets nascut a Argentona
Bé, jo soc de Mataró, però fill adoptiu d'Argentona perquè fa gairebé 35 anys que he vist, no? Ja ho coneixia bé a Argentona i visc allà, sí. I vas estar també durant un temps presidint la penya blaurana d'Argentona, no? Sí, sí, durant un temps em van enredar i vaig estar 4 o 5 anys de president, sí, sí.
I també vas estar a la junta d'en Joan Laporta, ara candidat. Sí, del 2003 al 2010, quan vam fer el sal aquest que vam guanyar les eleccions del 2003 amb el Joan Laporta... Amb la Fan Blau, no? No era ben bé la Fan Blau, perquè després això ja es va desmembrar i realment el 2003 el que vam fer és Joan Laporta amb la seva gent, després hi havia el Sando Rossell, si recordareu, amb l'Ortomeu...
i el Moix, i després hi havia el de Toni Rubí, el Xavier Cambra, una sèrie de gent molt jove que vam fer el salt i crec que es va fer ben fet sobretot els primers 7 o 8 anys. Ara m'he desmarcat i tinc altres prioritats.
I vas estar a la Junta. Sí, directiu de la Social, no era un directiu de primera línia, però sí, estava tot en l'àmbit de Penyes, precisament, i bé, va ser una experiència perquè tot era vocacional, evidentment, no era professional, m'ho passava molt bé, i bueno, vaig veure les interioritats del que és el Barça i és un transatlàntic, que al final el pateixes més que el gaudeixes, perquè vas allà i tothom t'exigeix molt, no?, des de...
Si nosaltres li exigíem el president i no l'entrador, doncs nosaltres les penyes, entrades o fotos, i clar, arribaves on t'arribaves, no? A vegades estaves més pendent d'estar amb la gent que de gaudir del Barça. Però bé, va ser una experiència molt maca. Que bonic, no? Vull dir, que... Ostres! Sí, va ser una possibilitat que vaig tenir, vaig conèixer el Jandre feia temps, i el Guanyai, doncs, em vaig incloure en la seva candidatura. Bé, candidatura al grup de treball, sí, sí.
Potser la propera novel·la podria anar del bar. No és molt complex el bar. Imagina't, les veritats amagades blaugrana. No me'l deixarien publicar.
Pere, gener, ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies per haver compartit aquesta estona aquí, en el nostre matinal, en el parlant de tot de Vilassar Ràdio. Tenim molt pendents de les veritats amagades, sobretot, insistim, de cara al Sant Jordi, que tindrem ja a la cantonada, potser sempre un molt bon regal de quilòmetre zero d'escriptors, d'autors de casa nostra. Pere, gener, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres i ara di Vilassar per convidar-me.
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
L'Ajuntament de Vilassadamar posa en marxa un cicle de formació adreçat a les entitats del poble amb l'objectiu d'oferir eines pràctiques que ajudin a millorar-ne la gestió, la comunicació i el finançament. Aquesta iniciativa de la qual parlem s'emmarca en la voluntat del consistori de reforçar el teixit associatiu local i donar a les entitats en el seu dia a dia facilitant recursos, formació i espais de trobada. Es tracta, com dèiem, de donar suport a les diferents entitats del poble.
El programa consistirà en tres sessions formatives de caràcter pràctic pensades per donar recolzament a les associacions de Vila-Sedemar amb diferents àmbits claus del seu funcionament. La primera sessió tindrà lloc el 24 de març i estarà dedicada a l'accés a subvencions i al finançament públic. El 21 d'abril se celebrarà
La segona sessió centrada en la comunicació estratègica per a entitats. El 12 de maig tindrà lloc l'última sessió dedicada a la gestió econòmica i fiscalitat de les entitats. Les sessions són gratuïtes i es faran a l'Espai Galvany de 6 a 8 del vespre. Les persones interessades en participar, les entitats que estiguin interessades en prendre part, com dèiem, en aquestes sessions, han d'enviar un correu electrònic a l'adreça participació arroba vilasedamar.cat.
Un informe tècnic preliminar recollit per la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris que investiga la tragèdia d'Adamuz a Còrdoba apunta que 22 hores abans dels fets s'hauria produït una baixada de tensió compatible amb el trencament de la soldadura de la via. Malgrat que la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris encara no ha confirmat aquest fet,
Els experts es basen en els registres dels senyals elèctrics dels circuits viaris de la zona que manté l'empresa Hitachi, encarregada de la senyalització. Per tal d'aclarir la qüestió, s'ha demanat a DIF, l'administrador d'infraestructures ferroviàries i informació sobre les dades d'atenció al trencament de la soldadura d'una de les vies en aquest punt s'investiga des de finals de gener com la principal causa del descarrilament. Tot i això encara és necessari verificar que el trencament es va produir abans de l'accident fet pel qual
Són necessàries les dades, com dèiem, d'atenció. Les 11.02.30 segons l'hora en punt, les empreses de transport sanitari han deixat d'acceptar menors en pràctiques i això ha afectat directament els alumnes que estudien en el grau mitjà d'emergències sanitàries, perquè la majoria de joves que fan aquesta formació són menors.
L'Associació Catalana d'Empreses d'Ambulàncies ha recomanat directament als seus associats que no acceptin alumnes que no siguin majors d'edat perquè diuen que no queda clar qui se n'ha de fer responsable en cas d'incidents. El Departament d'Educació de la Generalitat respon que aquesta formació dual es fa des de 2007
i que aquestes pràctiques estan cobertes per l'assegurança escolar obligatòria. Per aquest motiu, fons del Departament d'Ensenyament critiquen que aquestes empreses hagin trencat els convenis de manera unilateral i han assegurat que estan treballant amb el Departament de Salut per tal de resoldre aquesta situació.
El Barcelona Open Sabadell ha presentat l'edició 73 del torneig, que aquest any es disputarà de l'11 al 19 d'abril. Com és habitual, el Godó tindrà un cartell de luxar amb 8 dels 20 millors tenistes del món, liderat per Carlos Alcaraz, el número 1 del rànquing mundial i dues vegades campió. La principal novetat d'aquesta edició respecte a les anteriors serà la sessió nocturna, que tindrà lloc el 16 d'abril i que es reservarà pel partit estrella dels vuitens de final, que es podrà veure a Esport 3 i a 3CAT.
D'aquí pocs segons, la secció dedicada a la tertúlia dels nostres avis i àvies amb la nostra companya Mar. Fins a la una continua el Parlant de Tot.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa, Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
Invictes és un servei d'inclusió social que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles per tota la vida. El servei se centra en tres àmbits d'actuació. L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident recuperi l'estat emocional i l'autonomia. L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores. I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu per aconseguir un entorn integrador i inclusiu. 012, la millor resposta. 30 més 5. Activitat, fruita i verdura.
Si vols fer salut, suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina, pas i auger. Pren fruita per esmorzar. Fes servir les escales. Tria verdures i amanides com a guarnició. Mou el cor. Inclou fruita al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres. Surt a passejar. Menja sa i variat.
Treu profit de la teva vida diària per fer salut. Suma. 30 minuts d'activitat física diària més 5 peces de fruita i verdura al dia. Si vols fer salut, suma. 061. Salut respon.
11 del matí, 6 minuts, el parlant de tot continua fins al punt de la 1 de la tarda. A les 11 del matí coneixíem l'actualitat. A les 12 tindrem un nou contacte amb la informació i fins aleshores el temps de tertúlia amb la nostra companya Mar Vilamajor, la tertúlia dels nostres avis i de les nostres àvies que s'inicia ara mateix a les 11 i 7 minuts. Mar, com estàs? Bon dia.
Molt bon dia a tothom i benvinguts un dia més a la Tertulia d'Avis, aquest espai que ens agrada tant, no?, i on sempre, doncs, parlem de tots els temes d'actualitat i dels temes, sobretot, que ells volen. Sí, exacte. Com sempre, donem pas als nostres tertulians, tenim en Feliu, bon dia, Feliu. Hola, bon dia, bon dia. A la Maite, bon dia, Maite. A la Dorita, bon dia, Dorita. Bon dia, bon dia. L'Aurora, bon dia, Aurora. Hola, bon dia. I a la Maria Rosa, bon dia, Maria Rosa. Bon dia. Que avui fa anys, és el seu aniversari. Molt felicitar-nos.
Rosa, felicitats. 88. 88 i ben portadíssims. Molt ben portadíssims. Com una rosa estàs, Maria Rosa, mai millor dit. I res, doncs avui parlarem de professions antigues, passades, que ja no existeixen, perquè és el que ells m'han demanat.
M'ho va demanar la Maite, oi que estima, Maite? I quan em demanaves aquest tema, què tenies en ment exactament? A veure, parlant amb l'Aurora, ens ha vingut al cap el primer, que era el matalassé, que venia a casa... O sigui, a veure, el matalassé... Els matalassos eren de llana, llavors.
que els venien a fer a casa. Llavors, un cop a l'any o cada dos anys, segons una persona, si no tenies terrat a la porta de casa, llançaven, o sigui, obrien la tela, la roba, traien la llana i un senyor, que es deia el metalassé, amb unes pales...
que jo encara les veig, o amb uns bastons, bellugaven la llana, perquè si no, quan et posaves a llit, pum, t'ensorraves, o sigui, hi havia bonys i t'ensorraves per una banda, o sigui, si eres un matrimoni, un tenia una alçada, llavors bellugaven la llana.
La deixaven, si feia bo, un dia el sol, i després tornaven a posar-la al matalàs i cosien. Això ja no existeix, perquè els matalassos avui en dia són de fibra, de no sé què, no sé ni de què són, perquè no sabem d'on els posem. No sabem de què és res, ja ho en dia. Però millor és dormir.
Sí, estic d'acord amb l'Aurora. Això és un dels més antics. N'hi ha moltíssims d'oficis antics. O sigui, antics, perdó, que ja no existeixen. Si voleu parlar vosaltres, jo en tinc molts, però parleu vosaltres. Mira, aquí tinc una llista, jo. Ganyataire, telefonista. Clar, dic telefonista, però perquè jo, per exemple, si no hagués vist Les xiques del cable, que era una sèrie, no? Sí. No en tindria ni idea. Pregoners, llaters, l'amanuense. Què és això? Ah, això...
Escrivien. Arreglar coses. Escrivien. Emanuense escrivien. Escrivien perquè la gent no era en alfabet. I els que feien les cartes. Pels soldats o per la gent que no sabia escriure. Això era una manuense.
I després tinc aquí el sereno, també. Sí, i el vigilant, nena. Seren i vigilant. Sereno i vigilant. I el que cogia la basura, que cada any després se passava... Descumbriaires. Descumbriaires encara n'hi ha, avui en dia. No, de la misma manera. Ah, d'acord. Doncs tot això i més de la tertúlia d'avui.
La primera pregunta que us llenço ja, i així fem una mica de memòria col·lectiva tots plegats, és a quins oficis es dedicaven els vostres pares, a casa vostra? Pares, tiets, cosins, amb tota aquella gent que visquissiu a casa? I aquí comença. El meu pare era pescador.
Teníem una barca i era pescador i sortia a pescar. A casa meva, com comprendreu, el peix anava... Barato, com ara? Molt barato. Ja estàvem una mica en temps de peix, però no, teníem una contradicció. La meva mare tenia una parada de peix, també, però...
La contradicció era que ja la tenia al mercat de Sant Antoni. Oh, que bonic. I llavors, ella què feia? Quan plegaven, quasi, canviava peix per carn. Molt bé. Perquè, clar, si li quedava peix com a casa ja en tenia, canviava peix per carn. Està bé. O sigui que alimentats estaven molt ben alimentats. Que bé. No hi havia més problema. O sigui que nosaltres a casa teníem la iaia.
I la llarga es quedava amb els nens i la mama tenia, bueno, tenia la parella Sant Antoni i el pare una barca. Molt bé. I l'Aurora? A què es dedicaven a casa seva? El meu pare era enginyer industrial, del ram de mecànica, i era molt bon mecànic i així cap a acabar de l'exili va trobar feina en seguida i no vam tenir problemes. El meu tio era professor dels Escolapis, del carrer Diputació, i la mama era administrativa, estava en un despatx,
I el meu tio, bueno, ja l'he nomenat, i totes havien estudiat molt i treballaven molt bé. Per tant, de moment, les dues... Perdona, el meu avi era el que portava els menjars que li demanaven a la companyia Ibarra.
perquè tenien barques a casa, però de motor, que es deien les palomes. Sí, sí, de motor. Sí, no eren de rems. No eren de motor. I al meu avi li demanen el que volien, i llavors ell feia... A la Barceloneta els coneixia tothom amb el meu avi, perquè a totes les empreses que ja sabien que recollien el que necessitava la companyia Ibarra, llavors el llai ho recollia i els enviaven.
Sí, sí, sí, eren així, mira. I la que m'anava normalment, fins i tot després de viuda, era la meva àvia. La meva àvia era una senyora que ens sabia molt i portava el negoci com una fiera, sí. Era molt avançada.
De moment, una cosa que hi ha en comú és que les vostres mares, les dues treballaven. Sí, la meva era paixatera, la meva era administrativa. Sí, però les dues treballaven. Sí, sí. La teva també, Dorita? La teva també treballava, la teva mare? La meva mare? Esclar que sí.
I el teu pare també? El meu pare tenia terrenos allà en Granada, en Fuente Vaqueros, nació García Lorca, precisament. Ell també nació allí. I tenien terrenos perquè entonces era la gent més o menys. Bueno, i en principi se dedicava a això, a cuidar tot aquello i tal. I després lo vendió tot i hizo una tienda enorme, estupenda,
Pues estupenda, digo, porque era grande, con escaparates, que entonces no se veía. Frutería, con escaparates, todo bien puesto, que cuando lo veía se te iban los ojos. Y ahí entonces trabajaba la meva mare. O sigui, treballaban els dos junts. Sí, trabajaban los junts. Frutería, ¿no? Sí, sí, sí. Molt bé. Clar, com has dit botiga, dic, ara no sé si... Clar, jo també per això pregunto.
Tienda, botiga. ¿Y només hi havia fruita? No, no, no. Allí tenían de todo. La verdadera trabajadora fue mi abuela. Porque en su tiempo, que se quedó viuda, muy joven, con cuatro hijos, ella hizo una pequeña tienda, que ahora se llamaría aquí un spa. Y entonces tenía de todo, poquito de todo. Tenía verduras, tenía...
El chocolate, tenía arroz, tenía... Y en principio, y en principio, porque yo era pequeña, cuando estaba allí, que el búho estaba aquí, pues tenía unos granos de cebada tostada que se vendía entonces como café. Sí, sí.
Porque café, café era muy difícil de encontrar. Entonces, fígurate. Y ella iba, digamos, al mercado grande, como si fuera un hombre, y venía con la banasta, acompañada por otro hombre, con las banastas y todo, y venía a la tienda, bueno, pues a ganarse la vida. Eran tiempos muy difíciles. Por tanto, la que cuidaba a la familia, pero también tenía el negocio. Trabajaba mucho, mucho.
La cebada tostada era la malta? Sí, sí, sí, és la malta. Sí, la malta, la malta. Lo que había y el que podía comprarla. Ja, deia malta moris.
Sí, bueno, grano, vale, vale. Tampoco llegamos a tanto. Es deia malta, es deia jo. Jo ara no sabia si era la malta. Malta. Però com és que no hi havia cafè a molts llocs? Sí, que hi havia. Però heu dit que costava trobar-ne a molts llocs, perquè era més car. Sí, econòmicament el cafè era... Una mica més, no, una mica molt. Sí, aquí no.
Segons a quines salsades. La gent no podia. Per exemple, vosaltres em prenieu a casa de cafè? I tant, que si jo sí, cafetera, màxima. I Malta també em havia pres. I en venia. De què? De Malta, clar. Era més fàcil la Malta que el cafè. Més fàcil econòmicament. I tant, econòmicament, sí, sí.
Maite, t'ho pregunto, ja sé que els teus pares tenien una botiga, no? Els meus pares, sí, però els meus avis, el meu avi era xófer de Barcelona de senyors, però en temps de guerra, llavors va plegar, perquè ja no hi havia senyors, els senyors van anar menys, llavors van passar, o sigui, els meus avis eren de Barcelona, però van passar a Santa Coloma de Clament, on soc jo, i van posar al meu avi un colmado, llavors es deia colmado, el castellà colmado.
I el que diu la Dorita, allà es venia de tot. Es venia el gra. I jo recordo, perquè jo era molt petita, però vaig estar al culmà dos dels vuit anys que vaig anar a un altre pis, o els nou, uns sacs, sacs de terra, mongetes, cigrons, llentia. I llavors jo m'entretenia quan fèiem llenties a casa, que això tots ho recordem. Anar a teixar les llenties. Anar a teixar les llenties. Perquè la llentia passés i posaven pedretes. Llavors tu t'entretenies.
a netejar la gent i a treure-li les pedretres. D'una ambuna, eh? La pasta de sopa, també, a granel. Amb un garbell. A tu amb un garbell, jo no. Què és d'un garbell? Un moment, un moment, nous conceptes. Un colador.
Un colador. És com un colador. Era sis de fusta amb una raixeta a sota, més o menys fina, i llavors es vas remenant i cau. Tu no has vist el que no era? Tu no has vist això dels buscadors d'or? Sí, el mateix. Això és un garbell. El Feliu diu, bé, més o menys. Els que busquen or van com si fos una paella.
No. No és foradat. No. No és foradat. El Garbell ha esforadat tot ell. Bé, és igual. Bé, és igual. Com que ja no el trobarem. Com que ara ja ha passat molts anys. Ja ha passat, això.
I no penso. Encara el fan servir, eh, a cases de pagès. Mira, mira, el Xavi me n'està fent una imatge. Mira, si us hi deu, podeu veure un garbell. Sí, exactament. Perfecte. Encara hi ha alguna casa que en tens alguna. Jo en tinc un. Petit, eh, d'aquests petits. Sí, sí.
I va molt bé, perquè segons, no ho sé, si fas llenties o alguna cosa, ja no per treure la pedreta, el meu no treu la pedreta, però treu el pols. Afortunadament. Llavors el meu avi, com que va vindre a la guerra...
primer la república, després la guerra nostra, tenia un taulell molt gran i si retiraves el taulell, que per retirar aquell taulell hi havia uns fons, una sota, digue-li el que vulguis, i allà tenia amagat menjar
perquè ho requisaven tot, a les botigues, amb la guerra, requisaven. I per nosaltres, o per veïns que venien, senyor Francisco, es deia Francisco, senyor Francisco, que té una mica de cigrons, llavors el meu avi, i la meva avi i tothom, perquè allò era un... Això es deia estraperlo. Sí. Bé, doncs deia estraperlo, nena. Aviam, aviam com. Estraperlo. Sí.
A la Barceloneta hi havia un carrer... Sí, no, jo... A tot arreu es feia el que podia. Jo no necessitava perquè el meu avi... A mi m'agrada molt. Jo parlo del meu barri. Aviam, ens estem aquí trepitjant i no és tot ningú. No, no, no. A on era? No, que...
i ara no sé què anava a dir el teu avi si el meu avi portava tot el que portava la companya i barra el barco que li tocava clar, a casa de gana no se'n va passar mai jo me'n recordo encara que teníem unes llaunes de llauna però eren de barco perquè les de barco no són la tapadora no és quadrada és l'aparell és quadrat però la tapadora és rodona
perquè d'aquesta manera, si es vol caure així, no caulo de dintre. Jo me'n recordo, encara tinc memòria, de tindre galetes allà dintre i jo posar la mà. L'he condensada, teníem de pots, que la meva mare va dir un dia, és que li agafarà una irritació, perquè jo me'n recordo que era petita, sempre he sigut tragona, sempre he menjat, eh?
I agafava la llet, i com estava foradada per una banda o per l'altra, i em veus a mig xarropant, la mama... Era boníssima la llet condensada, però feies un foradet a la llauna i xupava, però no podies menjar molta perquè rastreïa. No, no, no, irritava, irritava. A mi no em va passar mai, perquè jo me'n recordo... ¿Has conocido la leche en polvo? No, a casa meva sí. No, ni al col·legi, tampoc.
Els meus pares, el meu avi, que era llevadora, em portava de l'hospital, perquè veus, la banda del meu pare no va em passar gana. En canvi, la banda de la meva mare, sí. El meu avi, de l'altra banda, treballava a la Transmediterrània, a Càdiz, però el van traslladar a Barcelona.
Aquí, per ell, el meu avi era d'Almeria, i per això se'm van vindre a Catalunya, perquè jo treballava a la companya Ibarra, i li va dir a la meva avi que això està escrit, això és com un testament. Va dir, oi que hem vingut aquí, oi, Maria, que hem venit aquí perquè hem querido, perquè teníem el treball, nuestros hijos seran catalanes. I, escolta'm,
No, però això no t'estic parlant d'aquest tema. A l'Aurora li encanta sempre tirar cap a aquest tema. Sí, sí, sí. No, però vull dir-te que llavors el meu avi, aquí, a Barcelona, va continuar treballant, però no sabem si és que va... No sabem, jo no ho sé, però es va agafar... Ah, llavors no es deia una depressió. Es va començar a posar tristis i el van portar a la clínica mental de Santa Coloma. I li van posar uns eletrodos i el van matar. I en 33 anys la meva avi... El van matar...
Es va morir. Es va morir. Sí, sí, es feia. Va agafar. Ara es hauria dit una depressió a l'home, o no sé si la feina no li anava bé. No, això no és. A vegades no es necessita. Es va quedar amb 33 anys i 5 fills. La meva àvia, que venia de Casa Rica, de Càdiz, que era una senyorita...
sense feina, i gràcies a unes amistats del meu avi, li van dir estudi per llevadora, i la van fer fer. Ah, molt bé. Però, cinc criatures, el que diu de la nata en pols, i gràcies a la... Però, gana, eh, passaven, perquè la meva mare m'ho havia explicat, llavors treia polvos dels nens petits de l'hospital, i és el que menjaven, farinetes d'aquells polvos, o el que podia replantar. És que en aquel tiempo, Maite, daban una cartilla... Sí.
de razonamiento, lo digo porque lo había visto y entonces los americanos te daban la leche en polvo, también te daban un queso un queso te daban un queso que no era, sabes aquel queso así de bola te daban de eso y algunas cositas y la gente tenía que ir con esa cartilla la sellaban y te daban cosas y mucha gente gracias a eso también pasaban un poquito porque fue horroroso
No, el que passa és que va haver molta gent, molta gent, molta gent que feia estraperlo en qualsevol cosa. Eso yo no te estoy hablando de estraperlo, te estoy hablando de la gente que pasaba hambre. Sí, però una cosa és conseqüència de l'altra. La guerra civil no es una tontería. En Feliu parlava... En Feliu parlava... En Feliu parlava que això era dels anys 50, no? Sí, això de la cartilla era dels anys 50...
Jo tallava els cupons i els enganxava a la llibreta amb el meu avi. A vegades ens donaven un bidó d'oli, anaves a buscar-lo allà i llavors el venies a la botiga. Però això ja és a la postguerra. Sí, a la postguerra. Va ser pitjor encara que a la guerra. Però a casa, gràcies a Déu, de menjar no em va faltar mai, però...
Va començar el meu besavi anant pels carrers amb un burro i un carro venent agulles de cosir, fils i vetes. Per això a casa era campfils i vetes. A casa teva li deien així. Campfils i vetes. Llavors el meu avi...
Allò eren tres germans, una noia i dos nois. El gran va estudiar a l'escola nàutica d'aquí Vilassà i va sortir mestre d'escola i, està clar, llavors es va entrar l'any 27, 28, 29, com a mestre aquí Vilassà, que es va casar amb doña Assumpción, que ella era la titular.
I ells dos van formar aquest col·legi. Abans ell en havia fet un, però això l'oncle, l'oncle Pere, que li dèiem. L'altre, la noia, es va casar amb en Jopi, que era cocinero.
Cocinero. Cocinero és de barco, cuiner és de cuiner. O sigui, un cocinero el que anava amb barcos de vela. Ah, i això era un cocinero. Era un cocinero. Era un cocinero. Acabat d'això, l'home es va retirar i havia anat a pintar parets. La seva germana del meu avi venia a casa a fer la mocada, que feia de mocadera,
No sé el que és. De mocadera. I què és això? Era la que destriaven les tripes del porc per després netejar-les i embotir... I això es deia mocadera? És una mocadera. Ah, mocadera. Mou, mocadera. Mou, mocadera. No ho sabia. No ho havia sentit mai a la vida. Home...
tota la vida. Bueno, cariño, però jo no ho havia sentit. Escoloseu. Ja, exacte. I el meu avi va començar i va dir, col, fils i vetes, n'hi ha poc.
Va muntar ja una botiga d'ultramarinos. D'ultramarinos. I derivados. I derivados. Drogues. Drogues. Drogues i ultramarines. I derivados. O les drogueries, no? I llavors va dir, home, si anem bé, matem porc.
Va agafar, va matar un porc i no sabia què fer-ne, el va agafar tot ell, va fer botifarres de tot ell. I venia la gent a buscar pernir això. Ah, què és que tenen pernir els porcs? Claro, la matanza se aprovechava todo, eh, Feliu? I bueno, va fer botifarres per tot el poble.
Botifarrada. O sigui que de la cuixa també de... Tot va fer botifarrada. Llavors es estegava ara muntant, tenia l'Ultramarinos, tot això, anava al port de Barcelona per agafar els ports que venien de Mallorca, els mallorquins, i d'allà ja els duien cap a l'escorxador, perquè el port mallorquí, autèntic, el que avui en dia ja no ho sé, que a l'època tenia...
o el greix, o sigui, el llarg que se'n deia, que és el que es feia al llarg, el porc mallorquí autèntic no es tornava mai ranci.
Poder per això... Llavors feien la sobrassada. La sobrassada mallorquina i després les enciamades de Mallorca estan fetes amb llarg. La saïm, saïm és llarg. Un incís molt curt. Alguna vegada hem menjat llarg pa de pagesa amb llarg i sucre? Sí, clar. Perquè jo feia uns baranars al comer que em posava... Oh, que bo! Quan arribava a la Barceloneta no em menjava mai.
Va començar a fer tossinaire, vendre de tot. Veníem des d'Esperdenyes fins a Orinals. De tot. Quina varietat. I a l'orinal hi havia un ull pintat que deia... Ah, que bueno...
I te'n recordes de com oblidar-te'n d'això, no? Jo vivia detrás de l'escorxador en Parro Patriado, que estava bastant cerca d'allí, d'on era el matadero, en esa època. Això que parlàvem de... Anava...
Quan hi havia, a l'època... Esteu picant a la taula. Hi havia restriccions, quan hi havia restriccions i tot això, a vegades el govern portava vents i els venia allà, i vedells i tot això. Gràcies a això vaig tenir una burra, perquè amb una ramada de vedells hi havia una burra i dius, ah, que de talar aquesta burra. Com es deia la burra? Estrella...
Ah, l'estrella és veritat, n'hem parlat de l'estrella. I menjava pega dolça. Sí, i portava els nens a l'escola. Sí, exacte. L'estrella, sí, us portava. I llavors, llavors el meu pare va dir, home, tossint-ho això, potser que posem també bé i posem...
carn i posem més carnisseria, tossinaria, després pollastres i després conills. Els conills els tenia d'anar a buscar i escorxar els conills. Ai no, quina llàstima. A les cases de pagès. És que el meu pare...
El meu pare tenia una botiga, ja us ho he explicat, però a part d'això, com que no n'hi havia prou, el meu pare li deien el conillai, perquè quan tenia festa, el meu pare treballava en uns laboratoris que es deien Estier a Barcelona. Com es deia? Estier, l'Estier.
uns laboratoris de farmàcia. I llavors, el cap de setmana, anava amb un tornès a buscar conills, perquè la meva àvia tenia una parada al mercat de Santa Coloma, i llavors el cotxe, que era més vell, feia una pudor conill. Nosaltres no volíem pujar mai al cotxe, sinó... Amb unes gavietes, i el meu pare li deia... I el meu pare s'enfadava, deia... Però els dissabtes...
I a més a Santa Coloma i a tots els pobles es posaven mots a tot arreu. Jo era de Cal Argentó. Això que anava a dir d'oficis perduts, oficis perduts, oficis que encara existeixen però no... La drogueria. La drogueria. A Badalona no sé si encara existeix una drogueria al carrer del Mar.
que posava drogueria molt antiga, heu estat al carrer del Mar últimament? A Badalona, no. Jo fa molt temps, us en recordeu d'aquesta drogueria? Baixant a Esquerra, venien espelmes, venien sofre, venien drogueria. De tot, de tot. Jo hi havia, perdona, un incís, hi havia una drogueria que a mi m'encantava, a Via Lletana la coneixeu, oi? Sí, però jo a Barcelona no ho coneixo.
Bueno, la Via Laetana, on està el Suís, la Colmena, davant, o sigui, a l'altra cantonada, que és cantonada Ferran, o Jaume I, digue-li com vulguis, allà hi havia una drogueria enorme i me'n recordo que anàvem a comprar els sabons, les cremes, les colònies, i era tot.
el tauret graviós de fusta sí, però després van haver-hi les colònies això, però primer una drogueria era això, drogues sí, bueno, però que anàvem allà era un gran es tenien a les botigues a les botigues dels pobles normals hi havia de tot has de safrar, havia begut i tant safrar, amb un cèntim amb una d'aquelles balances de canestró i posava un cèntim perquè era un gra ai, un gram
Un gram era un cèntim. Era de coure, o sigui, la moneda era de coure, autèntica. Jo en tinc alguna. Sí, i llavors posaves aquell cèntim, aquestes balances de canestro que en dèiem petitetes, que abans eren aquelles que tenien els metges que eren de tan precisió i tot això. No, el botiguer les tenia més petites. Sí.
I llavors posaves un grau, un cèntim de cobra. I llavors posaves el safrà que se vingués. I van dir, va, fes-nos bon pes, et deien, ja fa bon pes. No pesa, el safrà no pesa. Peliu, en Xavi, el tècnic d'està, em fa preguntar-te, eh? Com aconsegueu el gel?
El gel. En barres. I el repartien per les cases. 25 cèntims. 25 cèntims.
I amb això venia alguna senyora i deia, avui et tinc un de menys a dinar. Posa'm en la meitat. La meitat del quart. I tallaven allà amb un ferro així. I el tallaves. I picaves i treies el tros de barra. El portaven a casa, eh? Jo anava a buscar. Tu anaves a buscar el ger? Sí, sí, també. Hi havia el carrer de davant del carrer Valboa
Al carrer de la Mina, al final hi havia... Jo deia la fàbrica, però no sé com el d'hauríem fer. Jo era molt joveneta, però com no passaven cotxes ni passava res, i agafava un cistell i anava allà i... Jo me'n recordo de casa haver hagut la nevera de gel. Jo també. Però la meitat d'aquesta habitació... Era molt gran, era gran.
I llavors es va haver-hi la primera màquina de nevera, la vam tenir a casa, que era una hispano-nanuc. I què volia la primera? Elèctrica, vols dir? Sí, sí, que ja anava. Anava amb un motor i un compressor, amb corretges.
i quan hi havia l'època de les restriccions, el meu pare va comprar una moto vella, a Grenollers, per treure-li el motor i va poder-li posar les politxes per afinar la càmera. Sí, sí. Ah, està bé, molt bé. Perdona una pregunta, si alguna joventut ens sent... Sà de què parlen? No, bàsicament no deuen estar entenent res, jo us ho ben asseguro. Bueno...
No, no, la joventut. Ahora normalmente no vemos ni a un afilador. No, a una altra cosa. Ni a un herrero. Y era importante. Clar, parlem-ne d'això. Un esmolet. Un esmolet. Ara comentàveu que els gelos el portaven a casa, l'Aurora l'anava a buscar. Quines altres coses us portaven a casa?
Home, molta cosa, no? Molta cosa. Del born, si venies fruita, te la portaven del born cap aquí. Sempre hi havia algú... Si tenies una botiga, però a casa no, a casa res. No, jo sí, passava pel mercat i encarregava el que volia. Com ara, aquí, com ara. Igual, això igual.
I el que també és un ofici, bueno, un ofici que tampoc n'hi ha ara, que al meu poble hi havia el vaquer i anaves a buscar la gent a la vaqueria. A la manera de casa hi havia una vaqueria i jo sentia el mogit de la vaqueria. Necessito una explicació. Una vaqueria, hi havia una vaca o dos, no sé les que hi havia, tu anaves a la lletgeria amb una...
Era una lletera. Una lletera. Amb tapa, i compraves un quart, tenien uns patricols, la paraula patricol, que és les mides. Un quart, mig kilo, mig litro, un litro. Què volies? Mil litro de llet. Posàvem mil litros de llet. I anaves cada dia. Arribaves a casa i l'agumies. Jo baixava cada dematí. Petitona, ja em baixava. No existia això de les botelles de llet.
I li dèieu vaqueria, eh? Clar, però jo pensava que era, doncs vaig al llater. No, però hi havia vaques, vull dir, la vaca, esclar, no la tenies allà davant, la tenies i feia un olor, la vaqueria, i veies mosquetes que voltaven. I la munies?
Jo me'n recordo del nom de la mestressa. Deia senyora Modesta. Modesta, es deia. I ja dèiem, has d'anar a la Modesta. I ja veus. A mi m'agrada anar a buscar la llet. A mi també. Era diferent. Era una cosa diferent. I també us dic una cosa. Així en sortíem, també, perquè...
I no se us va trencar mai el recipient? No, perquè era d'allà. D'acord, d'acord. Passaven també cabrers, que portaven cabres. Llavors, a davant teu, aquí, munyen la cabra i te la veien de cop. No.
Sense bullir ni res. Aquí, pel carrer de casa. Jo no ho havia vist mai, això. També passava a vegades, no sempre, però tant en qualsevol, un cop o dos cops a l'any, ramades de pavos, d'indiots. Ah, bueno, sí. Indiots que duia un amb una canya i els feia córrer tots allà. Uau, pas un pavo, voleu pas un indiot. Però això era per Nadal. Per Nadal, sí. I abans...
Voleu pas un indiot. Jo per Nadal sí que ho havia vist a Santa Coloma. Per Nadal sí que el recordo. Per Nadal hi havia la fira del parc de la Ciudadilla, que tota la vida, i encara ho fan, posen bestiar. Com se diu? Els paons, les gallines i els pollastots. I encara ho posen. Encara ho fan.
I encara hi ha molta gent que pot comprar. Però és maco, eh? Sí, que és maco, sí. Però te l'has d'emportar viu, eh? Sí, sí, sí. El meu sogra... Sí que és maco, sí, això d'emportar-te el viu i matar-lo tu, no? Jo no. Que és maco, eh? Jo no. Jo soy incapaz. Me regalaron un conejito.
¿Sabes? Que era blanco y mi hijo lo estimaba. Ah, yo también. Lo adoraba. Y yo, claro, ese conejito que iba por todos los lados, haciéndose caca por todos los lados, que parecían bolitas por todos los lados. Sí, sí, sí. Parecían aquellos caramelos de los conguitos, pues igual. Pero mi hijo lo adoraba. Y claro, mi suegra un día lo cogió y dijo, voy a hacer un arroz. Y ella, no, no. Pero es que ella, bueno, era de familia que era, digamos, de...
ya te lo diré, de la carne, ellos se dedicaban a eso. Ella se pensó, ya había pasado mucho tiempo, ella se pensó, va, lo cojo, pero no, fue así. Ella entonces, cuando lo hizo, porque lo hizo, ella se sintió fatal y no lo puso. Pero claro, con él desapareció. Y cuando desapareció teníamos que darle cuenta al niño. Y cuando presentó la paella allí, que nadie quisimos comer porque pensábamos que estaba ahí metido...
Nadie queríamos comer aquel conejo. Y yo decía, ahí está el blanquito, como le llamaba a mi hijo. El blanquito, mamá, ¿dónde está el blanquito? ¿Dónde está? Y al final le dijimos, bueno, es que el conejo es un animal libre. Y se ha ido por la montaña. Porque entonces teníamos una casa en casa. Después nosotros, para los veranos. Y él se dice, se ha ido por el bosque. Porque él también tiene otros amiguitos. Compréndelo. Pero, uh, los lloros que le pasó. Y nosotros mirando la paella así con unos ojos. De esta no vamos a comer nosotros. Horroroso, eh. Te lo digo. Yo no lo haría.
Nunca. Me quedaría sin comer. Jo, de fet... Jo no sé si és bo o no. No sé si és bo o no perquè vaig tenir també un conill de petita i no l'he provat mai, el conill. No sé... Però és molt bona, Anna. Us dic una cosa. Molta gent de la teva edat o una mica més gran han tingut conills de mascota. Jo me'n recordo que el meu home... No sé qui ens va regalar patos.
patos, ànecs, sí, ànecs i petitons, oi que bonics i llavors vivíem en un pis i tenia un quartet i vaig fer un tancat i el pato, però és que els patos van créixer els patos van créixer i quan els patos van créixer la tia del meu marí que cuinava molt bé va dir, aquests patos me'ls emporto jo
No ho vaig menjar, eh? Va fer pato amb peres. No ho vaig menjar, eh? Jo no ho vaig menjar, eh? El meu marit no me'n recordo, però jo no vaig menjar el pato amb peres, eh? Jo tinc un altre ofici que m'agradaria saber si algú sap de què ve. El què? Aviam, a la galeria de casa hi havia unes cadires molt maques de fusta natural i el cul...
Jo me recordo que la meva abia d'ella de Nea. Nea. ¿Qué és la Nea? Sí. Las sillas se hacían de Nea, que és una especie de... Bueno, con una cuerda, pero hacen la... Y no son cordas, son unas tiras. Sí, sí. Porque las sillas, por ejemplo, de Andalucía, esas que se ven tan bonitas en Sevilla y todo eso, están hechas de Nea. No, no, ya ho sé. Aquí es el deuda regina.
Però no, és que venien a casa la iaia, no ho sé, com ho feia. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Hi havia cadires que estaven fetes en boca, també. I tant que no són fortes, aquelles cadires. I cestos. I còmodes. Sí, sí, jo tenia un record perquè en teníem sis...
a la galeria, que estava tot molt ben posat, cortinetes de floretes, de cretona i tota aquella comèdia, i ja estàvem anant fundes, i era comodíssima. Però fa pena, la funda posada. Bé, jo és que en tenia... A mi se'm va entrencar, però la fusta. I després, el que...
I després n'hi havia de petites. Jo vaig comprar pels meus nets quan érem petits, la petita. És que encara n'hi ha. I no sé quin nen meu encara la té. Va dir, ja encara tinc la cadireta. A casa en tinc. Les vaixetes.
No, no, jo normal, aquesta que diré normal, com aquesta de boga. Jo he tenido, jo he tenido os sillones, no sé si os acordaréis, aquells sillones que tenien... Jo los he tenido en la torre. Jo los he tenido en la torre. Jo en teia, cuando tenia la torre... Que, por cierto, valían una pasta, una tela. En casa también había, pero tenían funda todos, para que no se estropearan...
Perdoneu, això que dieu d'ofici, el cistaller. El cistaller, sí. El cistaller. El cistaller. El cistaller. Era coigues d'això. Era com el silló. Però li diuen moltes i molt maques. Feien coves de canya. I després les feien de bímac.
Aquests eren més bons, que aquests els feien servir per enviar les patates a França, a Inglaterra, en coves de bímec. I els de canya, diem-ho així, aquests eren els que els feien servir, com els cistells, per anar a buscar bolets, aquest tipus. A les Galeries Maldà, jo recordo fa molts anys. A Barcelona. A Barcelona, la cistelleria.
Jo havia comprat a la cistelleria allà. I la botiga de la roba de les nines, què? També. Jo anava molt a la cistelleria. Jo sempre. I ja està fa ben poc, hi havia a la botiga que arreglaven les nines. Sí, no, ja fa anys. La vaig veure per la tele, que les portaves trencades, però jo l'havia portat, i t'arreglaven el cap, els ulls, el cabell i tot. El cabell, perquè...
Aquelles nines, és que jo en tenia tantes antigues, se'ls ensorraven els ulls per dintre i llavors era una goma. Tot anava amb una goma. Els hi tenies que obrir el cap perquè si no... Llavors pujava... És que me'n recordo tant d'aquelles nines.
I el sereno, que jo m'he quedat amb curiositat. El sereno era molt bo. M'encantava. Jo no ho havia fet mai, perquè com sóc idiota, els 15 anys ja vaig començar amb l'Esteba, vull dir que totes aquestes coses... Però si arribaves tard...
Jo ho sé per la meva tia, que tenia 15 anys més que jo, que tenia el nòvio i que van trigar molt a casar-se i totes les coses que passaven llavors. I si arribava després de les 10, nosaltres, i és encara una porta molt maca de ferro, però amb vidre per darrere, era molt maco.
Llavors, si arribaves i la porta estava tancada, perquè a les 10 normalment tancaven la porta. Un dels veïns, la portera nostra, tancava la porta a les 10 en punt. I si arribaves i no portaves la clau, cridaves...
Picaves de mans. Picaves de mans. Sí, picaves de mans. I de sobte apareixia un home, no? Sí, sempre era el home. És com quan ara es de vegades aquests no hi ha llum i piques de mans també i s'encén la llum. Parecía San Pedro, perquè llevava aquí todas las llaves del barrio. I sempre pobrecito contestaba de lejos. I duia tu i un fanal aquí. I una porra.
I duia un xuxu, un xuxu. Un xuxu? Un xuxu era com una llanceta, com una llança. Un xuxu, un xuxu. Sí, era com un arma d'aquella manera. Em comenta en Xavi que el sereno també era el que ensenia les faroles quan aquestes anaven a morir. Bueno, aquest era el farolero, és diferent.
Ah, bueno. Però també. Tot depèn del poble, si bien calés o no. Si no havia de fer les dues funcions, no? Tenia pluri en breu. I després per Nadal. Adéu, Maite. Adéu, Maite, que vagi bé.
Això diu que donava les... Bueno, això aquí... Varia, tutut, fa sapiguer que demà vindrà fulano a vendre això i això i això altre. Però ja ho havia aconseguit. Era el que anunciava les coses al poble. Sí, al poble. Clar, com que no hi havia mitjans, ni telèfons, ni res, no? On hi havia l'afluència de dos carrers o quatre carrers, allà al mig, es posava allà, tocava la trompeta, tututu...
Es fa sapiguer, es fa sapiguer, que demà vindrà fulano, que us arreglarà les cadilles, o coses així. Vindrà tal hora, això ho feien. Sí, és curioso, i perdonar-me, és curioso que hoy en día, por aquí, por el pueblo,
¿Pasa el afilador? Sí, ara pensaràs just en l'afilador. Y pasa y gritando, ¿eh? A mi es pot desganyitar perquè l'idioma que ho canta no és el meu. I per tal... Ha llegado el afilador. Ja està aquí el afilador. Arreglo. Venga colxones.
No és afilador, és esmolet. És esmolet. És esmolet. Però no ho diu. I portava un tros de ferro de cent i deia com un cavallet amb les dues pedres d'esmolet. I amb el peu les feia anar. I agafava aquest tros de ferro i feia...
Avisava així. No ha tocat. Ho feia amb aquell ferro. Mira, ja està aquí l'esmolet. Que tens algun ganivet? Ja està aquí l'esmolet, que tens algun ganivet? Sí, sí, jo l'ho he llegat. I anàvem tots els de la botiga, perquè eren carnissers. Però no hi havia un lloc que portaves a fer-ho directament.
Això més després. Potser a la ciutat, però aquí no. Aquí passava pel carrer més veu-nos i ja sabia on anava perquè tenia els seus clients. I a vegades et deies, escolta, porta un ganivet que em fa falta, per exemple. Un ganivet, per què el vols? Mira, aquest el faig servir per desfer vedella. Doncs agafa aquest, que aquest en hi ha més bé. A veure, sí, va bé. O vull, per què el vols? Aquest per fer la clenxa al porc. Doncs mira, agafa aquest altre. Sí, perquè s'obrien per l'esquena els porcs.
Els porcs, quan els has mort i els has pelat, ben pelat, no els has tret la pell, els has pelat, doncs llavors el primer que es fa, treus-los el cap amb la destral i llavors de dalt del cap, o sigui des del coll fins a la cua, se li fa la clenxa. En canal. Que s'agafa així, llavors es va descalçant l'espinada.
la banda descalçant, i llavors ens deixem servir com uns ganxos o uns ferros, que els posaves així, tu els tiraves, i l'altre passava la destral, cric, cric, cric, cric, i l'altra banda, cric, cric, cric, i li treies l'espinada. Una vegada treta l'espinada tota sencera, llavors ja quedava el porc obert, però per l'esquena. Llavors li treies la part del darrere, tota la tripada,
el fetge, bueno, els pulmons, la llengua, tot això. I tot s'aprofita. Llavors treies les mostres.
perquè no hi havia port que es pogués a la venda que el veterinari no hagués analitzat les mostres. Que això només es fa aquí, eh? Perquè a França, de cada cinc, només en miren un. I als Estats Units potser no... Però la triquinocis... Jo hi he vist persones de triquinocis. I aquí es feia això. Llavors el veterinari s'ho mirava pel microscopi i ja està, ja està mirat, tranquils.
I això que treies les mostres, que en treies una de la galta, una de sota el coll, d'aquí de la llengua, una altra de la brinsa, que és el que separa els pombons de la tripada i el fetge, i treus aquestes tres mostres i les hi poses en el veterinari.
amb el teu nom, de qui és el porc, i ja està. I a Barcelona ja ho feien directament a l'escursió, en el matadero, i si hi havia un porc dolent, allà ja... Ja el deixaven anar davant. Lo que es horroroso es el iu, es como matan al cerdo. I com crida. Bueno, bueno, ja prou, perquè estic passant-ho ja malament amb aquesta conversa. No, depèn. Que buenos cuchillos tenía el iu, eh? Si els mates amb electricitat, ara no criden.
Que miedo, eh? M'he dat feliz, ja. Però abans així, doncs. No, perquè els deixaves amb un ganxo. Aviam, aquest matí, no?, que jo estava fent una mica de recerca perquè pensava de què parlaré jo, si no en tinc ni idea, d'oficis antics, he trobat un llistat d'oficis, no?, a dins, i he trobat caçador de rates. Oi, per Dios, clar. No n'hi he conegut. Hi havia, clar, hi havia un caçador de rates. Sí, segur.
També he trobat altres com els telefonistes, els que us heu comentat abans. Aquest tema dels telefonistes, quan trucaveu, com anava? Explica-ho, Feliu. Perdona, un moment. Jo no m'hi he trobat perquè agafàvem el telèfon, marcavem-hi i contestàvem. Això! I fa molts anys. Però tu sí que t'hi has trobat, no, Feliu? Explica-ho, sisplau. Era de fusta així, amb dos timbres aquí dalt.
despenjaves i sortia i et sortia la telefonista digui escolta mira posa'm a tal número que necessito parlar que vols haig de parlar amb granollers això ja és conferència et deia
Això és conferència. Però si havies pogut parlar amb aquella persona, llavors no podies tornar a trucar amb aquella persona. Perquè hi havia natres que necessitaven aquella línia. Sí, sí, fent cola. I t'havies d'esperar que et toqués. Llavors, ring, rodaves.
escolti, miri, això, això, això, això, molt bé, sí, va, demà, demà ja us ho portarem, això, ja ho tindràs a casa teva, vinga, d'acord, adéu, adéu. Llavors ja va venir el telèfon que ja podies marcar el 120, tenia jo. Entre altres, perquè te cobrava, cada vegada que passava un segundito, segundito, un minuto, un minuto, te lo estaban cobrant. Llavors ja va venir el telèfon més modern que era aquest de rodes. Però amb aquest antic,
Em venien de vegades a telefonar del veí que tenia el marit a França, que havia tingut de fugir per la guerra. I, aló, sé la França. Ah, un moment que vaig avisar el senyor Fulano. Escolteu, tenim conferència des de França. Ah, és el marit, ja vinc, ja vinc.
Es venien a casa i es parlava el que tenien de dir, no? I ja està, i anaves així, anaves guarnit d'aquesta manera. Clar, i les telefonistes se n'estaventaven de tot. De tot. Se n'estaventaven d'absolutament tot. Però la verdad es que te hacían esperar a veces horas para una conferencia, eh? Te lo digo. Pero horas, eh? I si anaves allà al teléfono i hi havia unes gavines que et deien, gavina número dos, que ho esperen allà. Anaves allà i parlaves allà a la gavina. Sí, sí.
Sí, sí, o sigui, anaven així. Ai, ai, ai, ai. Mira, començarem pel final avui, va. Em sembla que les telefonistes estaven al carrer Pella, no? Sí. No, al carrer Sant Andreu. Sant Andreu. Mar, teòricament no havien d'escoltar, però ho escoltaven absolutament tot. Jo no vaig agafar això, però això ho he sentit moltes vegades. Vaig a començar, va. La primera és per la Mar. Diu, això els joves no ho sabem. Jo em pensava que m'estava dient alguna cosa i em diu, no, tu no.
Mar, mar, mar. Amiga mar. Pensa que estem en època de renovació de contractes.
Tu mateixa. Ho tenim cru. Tu mateixa. M'ha encantat! Ara, ara. La Maite diu, ah, amb la vaqueria hi havia una o dues vaques, una o dues o 200 vaques. L'última que va haver-hi per aquí a la vora era al Camí del Mig. Estava al Camí del Mig, just a sota l'Illa Fantasia, fins fa pocs anys. Fa pocs anys em refereixo a 25 o 30 anys. Fa pocs anys, Marc.
En Feliu diu, hi havia vaques? Era una vaqueria. Molt bé! La mar ha dit això, eh? La mar diu, es deia vaqueria? Diu, si hi havia vaques, es deia vaqueria. I si eren cabrés? Cabretes. Cabretes, molt bé!
A veure, Aurora, la Fira de la Terra ja no es fa a Ciutadella. Des de l'any 2018 es fa al Parc Central de Nou Barris. Que ho sàpiga. Si vols anar-hi, al Parc de la Fira de la Terra, aquesta que dius del bestiar, que s'havia fet sempre a Ciutadella, des del 2018 es fa a Nou Barris, al Parc Central de Nou Barris. Ho dic per si vols anar-hi.
No, no, no. Sempre havia anat el meu sogre. A casa tampoc no hi anava. A veure, Dorita, conill domèstic a l'arròs, això es mereixia una denúncia. Sí, sí, sí. Una denúncia es mereixia. Lloramos mucho, ya la pagamos caro.
El Matarrates no deixa de ser ara en empreses de desratització. Vas a empreses a vegades i veus una cosa al terra, una caixeta, i dius, què és això? Que alguna rateta deu venir allà. Vinga, va, més coses. A veure...
L'Anna, que està boníssim, no hi és la Maite? No, l'Anna, que està boníssim, Feliu, digue'ls-hi alguna cosa. Aquí, a Vilaseu, heu parlat de Cisteller, hi havia la Cistelleria del carrer Sant Mateu, de la Càndida, si no recordo de manera, de la Càndida, Feliu. I ara està, segueix, va-hi a una botiga de Cistelleria, està al carrer Maria Vidal, just el net de la senyora que ho va obrir, que és darrere el Mercat de la Flor, el carrer Maria Vidal. El Sereno, jo recordo de petita el Sereno.
Sí. Però atenció, l'aurora, la frase que ha dit, eh? I està gravat perquè han deien... No, no, no, què va. Jo no vaig fer mai... S'ha quedat aquí. Amb 15 anys vaig començar amb l'Esteve, però tu què volies fer amb el Sereno? No, no, no, no. No arribava tard. Per tant, no podia trucar al Sereno. Tot era a partir de les 10. Mar, jo no vaig fer mai perquè ja estava amb l'Esteve. El Sereno no feia segons quines coses. No, no.
Tu ja anaves a dormir, a dormir... Potser el seu sí. El seu sí. Ah, cadascú tenia un sereno, no? I tant, un serenazo, hi havia allà. A veure, què més? Feliu Pregoner m'ha guanyat, eh, en Feliu Pregoner. He tocat a l'alcaldessa i dic, sisplau, recuperem el pregoner, que ja el tinc, eh? Pots tornar-ho a fer?
El pregoner. No, no, però has de fer taraní. No, no, passava el pregonero i explicava el que podia haver-hi en aquell dia en el poble. Que si hi hauria algú que vindria a arreglar caderides, que si un altre vindria a arreglar sonyers, que també n'hi havia que arreglaven sonyers. Sí, sí, feliu, feliu. I per aigüero. Feliu, feliu. Tururut, tururut. Tururut.
Va guanyat, aquest tururubi, eh? Ho fa molt bé. Tu recordes l'escorxador quan estava al Pérez Sala, Feliu? Sí, mare de Déu. Que baixava la sang pel carrer Sant Joan. Les hores, les hores. Clar, el mar a l'estiu, això ho diuen la gent més gran, quedava vermell i era que al migdia mataven o al matí mataven el Pérez Sala, allà on hi havia l'escorxador, i la sang baixava pel carrer Sant Joan.
Les hores que hi vaig passar. A mi l'afilador, una vegada, vaig fer-me el xulo, recent casat, us ho juro que és veritat, tenia un ganivet, un perniler, vaig dir, saps què? Vaig sentir el tio, que anava amb la moto encara. Ara va tot molt modern i anava amb un xiulet. Hòstia, em va fotre un hòstia. Vaig demanar un crèdit per pagar allò. Mora meva. I en Feliu ens ha matat el por en directe. Però avui volem desitjar-li això a l'amiga Maria Rosa.
Si és del Mars, és bona gent, eh? Els del Mars, tot és collita bona, eh? I els de Fabre també, no? Els peixos, els peixos. Puc dir quants? I tant. 88. Toma! No ho vés dit mai, eh? I de veritat t'ho dic, eh? No, no, de veritat, de veritat t'ho dic, eh? Maria Rosa, doncs que segueixis amb aquest ànim, aquesta força i per molts anys, de veritat t'ho dic, eh? Gràcies. Fantàstica està.
Ara hem de dir allò de qui es los pillasse, oi? Qui arribés, eh, en 88, amb aquesta marxa? I tant. Home, arribar així val la pena, eh? Home, ja t'ho dic jo, ja t'ho dic jo, que val la pena. Tu no has arribat encara? No, no, per això. Però sense haver-hi arribat sí que val la pena, eh? Però tenen la il·lusió d'arribar. Exacte. Sense que hagi arribat. Ens home firmava, eh? Jo, sense arribar-hi, que és cert, no he arribat encara, me'n queden 36. 36 per arribar-hi, però jo t'asseguro que hi firmava ara mateix, eh?
Jo també, jo també. Per estar tan bé com la Maria Rosa. Que tinc el jefe aquí darrere que m'està bufant l'orella que em diu, eh, que em toca amb les notícies, hombre, ja. Sortiu d'aquí. Que vagi molt bé. Feliu, feliu, acabem amb un tururut, tururut. Tururut, tururut.
Les notícies de les dotze.
Salutacions és migdia. Tres toms sí, tres toms no o tres toms a mitges. El debat està servit. L'Ajuntament de Vilassadamar ha estat un dels cinc consistoris del Maresme que encara celebra la festa en honor a Sant Antoni Abad, que ha anunciat que obre un procés de reflexió al voltant d'aquesta celebració. Resposta a la petició del PACMA, el partit animalista que convida a repensar la festa a resultats de la proposta que sorgeix des de l'associació Free Day Animals.
Avui a la crònica parlarem sobre els tres toms, donarem veu també a la comissió organitzadora dels tres toms de la nostra localitat. A partir de la una de la tarda, recordeu la crònica amb Joan Escofet.
El ministre de Defensa d'Israel, Israel Katz, ha assegurat que el cap de Seguretat iraniana, Ali Larijani, ha mort en un atac israelià. Segons fons de l'exèrcit d'Israel, en la mateixa operació també hi hauria mort Golam Reza, Soleimani, cap dels Basis, els cossos paramilitars del règim de l'Iran. Les mateixes fonts indiquen que Larijani era un dels objectius de l'atac, però no hi ha confirmació independent de la seva mort ni de si ha resultat ferit.
De moment, les autoritats de l'Iran no s'han pronunciat sobre aquests fets. Així, la guerra a l'Orient Mitjà entra en la tercera setmana de conflicte amb la negativa al president Donald Trump per part de la Unió Europea per desbloquejar l'estret d'Hormuz i amb una nova cadena d'atacs creuats a la regió. L'Iran ataca l'ambaixada dels Estats Units a...
Bagdad, mentre que Israel bombardeja Teran i Beirut. En aquest context, l'Iraq ha estat escenari aquesta passada matinada de l'assalt més intens dels darrers dies contra la seu de l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad, amb l'impacte de drons en un context d'activitat creixent de milícies alineades amb l'Iran. Com a resposta, Washington ha recomanat als seus ciutadans que abandonin el país de manera immediata. Paral·lelament, l'Iran manté també la pressió sobre infraestructures estratègiques dels països veïns.
El projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades que fa més de dues dècades que s'està estudiant serà finalment una realitat aquest proper estiu. Serà el 15è Parc Natural de Catalunya, s'estendrà per 22 municipis de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. En total tindrà 38.900 hectàrees, 5.000 menys que el projecte inicial. El govern català ha reduït les seves dimensions, segons ha dit per ser més coherents,
en l'àmbit biogeogràfic i socioeconòmic. El Govern català preveu incrementar la participació del territori en la Junta Rectora d'aquest nou parc i crear un Consell d'Alcaldes per tal de garantir la representació de tots els municipis en la governança d'aquest parc.
El Barcelona Open Banc de Sabadell va presentar ahir l'edició número 73 d'aquest torneig, que aquest any es disputarà des de l'11 fins al 19 d'abril. Com és habitual, el Godó tindrà també un cartell de luxe amb 8 dels 20 millors tenistes d'arreu del món, liderat per Carlos Alcaraz, el número 1 del rànquing mundial i dues vegades campió.
La principal novetat d'aquesta edició de l'Open Bank Sabadell respecte de les anteriors serà la sessió nocturna, que tindrà lloc dijous 16 d'abril i que es reservarà pel partit estrella dels vuitens de final. Si Carlos Alcaraz passa ronda, aquest torn, per tant, seria per ell. Els millors partits d'aquest torneig recordem que es podran veure en directe als canals televisius Esport 3 i a 3CAT, és a dir, a TV3.
Nosaltres tornem amb més informació local i comarcal a la una de la tarda a La Crònica amb Joan Escofet. No em toquis els ous! No em toquis el calamar!
No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sant. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sant espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar.
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat, agència de ciberseguretat de Catalunya. Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Amb un accés centralitzat a tota la informació relacionada amb tràmits i requisits, podràs seguir l'estat dels teus expedients, saber quins tràmits estan pendents i accedir a la informació clau en temps real. Reduiràs la burocràcia i alliberaràs temps i recursos per dedicar-te a allò que millor saps fer, dirigir el teu negoci.
Mireu, encarem aquesta hora del nostre matinal, el parlant de tot, i ho fem amb el cinturó de campió del món de l'Associació Mundial d'Organitzacions de Kickboxing, propietari, no soc jo el propietari, sinó el propietari és l'amic Antonio Campoi, que acaba de ser proclamat millor esportista professional.
mataroni, podem dir, millor esportista del Maresma de l'any 2025, a la nit de l'esport de Mataró. Antonio Campoi, tenim la sort que hagi vingut als nostres estudis amb aquest fabulós cinturó de campió del món que, a més a més, pesa. Antonio, molt bon dia, buenos dias. Buenos dias. M'imagino que portar aquest cinturó és...
Un somni fet en realitat, no entenc?
Con el cinturón puesto, pues imagínate la ilusión. Mis hijos e incluso mis padres, ¿no? ¿Quina categoria era? ¿64 kilos es, más o menos? Sí, creo que es ligero. 64 y medio, la categoria. ¿Y cómo va a ir la lluita? ¿Cómo va a ir la baralla, es pot dir? Sí, sí, sí, es un combate. Pues la verdad que bien, fue contra el campeón suizo, Jason Congolo. Él era el actual campeón.
Nosotros tuvimos que hacer un título intermedio que era el Mediterráneo contra un italiano, lo ganamos por KO y bueno, pudimos optar a hacer el Mundial y bueno, le hicimos la oferta, vino aquí a pelear a casa, te mentiría, pero Santa Coloma de Gramanet y bueno, disputamos el título, lo ganamos y bueno, actualmente soy el campeón mundial en 64 y medio de Huaco y bueno, ahí estamos. ¿Y qué? ¿Y qué?
Bueno, pues al final, como digo yo, muy contento, orgulloso, porque, como digo, el tener un cinturón no te hace ser el mejor del mundo, pero para mí sí que es un reconocimiento a mi carrera, a mi trayectoria. Llevo muchísimos años en el deporte. Empecé con cuatro años, tengo 36, pues imagínate, toda una vida dedicada a ello. Y bueno, pues para mí tener este cinturón es un sueño y, como digo yo, un honor. Y que el de mañana yo pueda contar mi propia historia y poder enseñarle, pues,
A mis hijos, a mi familia y a los que vengan detrás mío, pues mira, yo hice esto, conseguí esto y orgulloso, claro. Tenim amb nosaltres, segurament, un dels millors esportistes del Maresme, en una comarca que està donant molts i molts esportistes de nivell. Pues sí, la verdad es que cuando me dieron el título, pues no me lo esperaba, ¿no? Yo me considero un buen deportista, pero quizás yo no el mejor de todo, porque hay deportes muy complicados.
Però sí que, bueno, és un honor i un orgull, no?, que en mi casa se me reconozca mi deporte i, sobretot, mi trayectoria. Ets un home familiar, eh?, has parlat que has sigut pare, has parlat també dels teus pares, m'imagino que això és un plus de confiança, no?,
Hombre, claro, yo, como siempre digo, yo soy Antonio Campoy, el flamenco. Soy deportista, pero soy persona, soy humano y, como siempre digo, yo antepongo mi familia antes de todo. Mis padres, mi hermano, mi mujer, mis hijos. Eso es, vamos, para mí lo primero y lo principal. Sí que es verdad que muchas veces hay deportistas que sacrifican una parte familiar por un sueño y es respetable, porque cada uno...
Pero yo, por ejemplo, en ese ámbito, muchas veces la gente me lo pregunta, oye, Antonio, ¿tú dejarías esto? Jamás dejaría yo ni a mi familia ni por un sueño, porque yo creo que...
Les debo la vida a ellos y no podría apartarme. Yo, como digo, siempre no en casa de mis padres, pero no lejos de ellos. Porque, como digo, no son eternos y para mí lo más importante es la familia, vamos, 100%. Sobta també aquest mot, aquest apelatiu del flamenco, no? En un món de lluita, en un món... Normalment es busquen noms de dimoni de no sé on, no? El flamenco, con un pare. Antonio, d'on ve això?
Claro, pues mira, yo soy catalán, pero de descendencia andaluza, ya que mi padre es de Granada y por parte madre de Córdoba. Y bueno, pues me he criado un poquito con ese estilo de música, con el folclore y con el flamenco. Y bueno, justamente ya a mi avanzada carrera nos fuimos a pelear a Lyon, si no recuerdo mal, con un chico muy bueno allí.
Y bueno, el speaker del evento me dijo, oye, me tienes que dar tus datos, bueno, le di el peso, tal y cual. Dice, y el nickname, el apodo de guerra. Y yo le dije, no, yo no tengo apodo de guerra, yo soy Antonio Campoy y ya está, secas. Dice, no, no, tiene que salir con un pronombre y tal. Y digo, es que no tengo ni idea ahora, la verdad que no. Y entonces me acuerdo que me dijo, pero a ti, ¿qué te gusta? Digo, hombre, pues a mí me apasiona el flamenco. Digo, y encima hoy salgo con un tema de José Mercé.
Dice, pues tú vas a ser el flamenco. Me lo dijo allí en Lyon, y digo, hostia, pues me es bonito, me identifica y me gusta. Y a partir de ese día, Antonio Campoy, el flamenco. ¿Cómo se va vestir? ¿Tens uns colors que te marquen o va una mica segons la marca? No, la verdad es que no. Tengo un sponsor que la verdad es que lleva apoyando mi carrera muchísimos años, que es Leone, y se lo agradezco todo, vamos, de corazón a ellos.
Y bueno, son ellos los que me dan un catálogo con la ropa para salir a pelear. Yo elijo la que quiero y no tengo tampoco... Me gusta mucho el color azul, ¿no? Porque simboliza, como digo yo, la paz. Me gusta mucho la mar. Y bueno, me gusta... Es mi color favorito. Entonces intento siempre ir de azul porque me gusta el blanco también, pero no tengo unos colores que diga, ostras, pues este tipo de ropa o este tipo de color, ¿no? De vestimenta. Lo que sí que la música es sagrada. Siempre salgo con un tema, con flamenco,
y eso es lo que, vamos, es mi ritual. ¡Qué bueno! Bueno, para, ya te digo, es una música que me he criado con ella, la quiero, no la quiero, la amo, la respeto y la hago respetar, porque pienso que también es identidad nuestra, ¿no?, de la tierra, y bueno, pues me gusta mucho salir, me motiva, me da pensamientos bonitos, ¿no?, de cuando mi infancia con mis padres en el pueblo, de mis amigos, mi familia...
Y como siempre digo, casi lo más bonito que tengo en mi vida me lo ha dado el deporte y la música. Entonces, bueno, para mí salir con una música que quiero y admiro es un orgullo, un honor. Qué bueno. ¿Y tocas también la guitarra? ¿Toquem una miqueta alguns palsa flamencos? Sí, soy muy aficionado. La verdad que me gusta mucho la guitarra. Tanto yo como mi hermano pequeño la tocamos, pero bueno, a nivel aficionado.
Pero sí, sí que me gusta. De hecho, justamente me hicieron una entrevista y vino un reportaje, creo que fue Antena 3,
I me preguntaron, y yo le dije que soy peleador porque no puedo ser guitarrista, ¿no? Porque me gusta más, de verdad te lo digo, me gusta más la música que el deporte. Lo que pasa es que se me ha dado mejor el deporte y he visto más salidas, pero me hubiera encantado ser guitarrista. Me encanta la música. Home, i tant que et surt. No t'hem sentit amb la guitarra, però evidentment els títols t'acrediten, eh? Anem a recordar una miqueta tot el procés fins al campionat del món.
Per què decideixes per aquest esport? Normalment la gent atendeix futbol, bàsquet, etc. I tu, keep walking. Bueno, desde bien pequeñito siempre he hecho un poquito lo que ha dicho mi padre, lo que he visto. Al final, como padre, a él le gusta mucho el deporte contacto. Mi tío, el menor de los hermanos de mi padre, Juan...
Que de aquí le mando un saludo porque lo quiero con locura. Y nada, pues siempre ha sido un poquito referente, ¿no? Y él empezó de muy pequeñito a hacer taekwondo. Y bueno, pues me fui con él a un gimnasio de barrio allí en Mataró, el Delfos. Y empecé a hacer taekwondo. Tampoco porque a lo mejor me gustara. Era como... Yo siempre lo tengo como el niño que va al colegio, ¿no? El niño al final va al colegio porque toca, porque es obligatorio y hay que ir.
Entonces yo de esa manera pues también iba al taekwondo porque bueno, porque tenía que ir, porque mi padre me lo decía, tenía que hacer deporte y bueno, empecé ahí con cuatro años, cogí el gusto y bueno, hasta día de hoy. Com podríem definir el kickboxing? Perquè ara parlarem perquè també ja com una moda de l'MMA, no sé si dir moda, però sí, com una tendència que aquesta altra modalitat també està guanyant reptes, que està molt bé, al cap i a la fi tothom està molt bé que es faci esport i no es facin altres coses, eh? Però...
Definim una miqueta el kickboxing i quina diferència hi ha amb la MMA. Bueno, pues el kickboxing es un deporte de contacto donde principalmente se usa el golpeo de puño con las técnicas del boxeo y el nivel de piernas, el pateo, que podemos pegar desde el low kick que sería patada baja, patada media y patada alta. Luego también hay algún giro, variación.
Bona tarda.
Creo, porque desconozco, ¿eh? No soy tampoco muy experto. Creo que también depende en qué organización se puede trabajar los codos y después están las proyecciones, el trabajo en el suelo, puedes luchar en el suelo. Sería la gran diferencia, ¿no? Y una pregunta que ahora ve al CAP, ¿eh?
Tu, absolutament preparat d'equip boxing, amb un tio de MMA, podríeu tenir una baralla o és jugar, jo què sé, és balonman o contra bàsquet? Bueno, se podría, però claro, evidentemente, si se usaran todas las técnicas, el del MMA usara todas sus técnicas, pues él tendría quizás más abanico, ¿no?, porque me puede proyectar, me puede tirar al suelo, entonces sería un poquito desajustada, ¿no?, el combate.
Però bueno, se podría hacer. Yo tenía, me acuerdo, un maestro que me decía ante cuando dice si tú eres bueno en lo tuyo no tienes que temer a nadie, ¿no? Pero bueno, sí que es verdad que así de a bote pronto pues el abanico tiene más repertorio, ¿no? Nosotros al final luchamos arriba y ellos pues están acostumbrados a pelear arriba y a pelear abajo. Jo porto molts anys ja de començar com a periodista esportiu. He tingut la sort de parlar, d'entrevistar esportistes, de contacte.
I a vegades una miqueta entén-me la pregunta, del que pot pensar la gent... Hòstia, sou persones amb el cap molt ben posat i molt assenyats, eh? Bueno, al final es un deporte como otro cualquiera, ¿no? Sabes que es un poquito tabú todavía. Ya sí que es verdad que va evolucionando, ¿no? Los deportistas ya no son como anteriormente...
Se sabe mucho más, se conoce mucho más lo que es de este deporte y bueno, yo siempre hablo por mí y por muchos compañeros. Yo me considero una persona familiar, una persona noble, una persona humilde y que ve el deporte como un trabajo y como una manera de mantenerme en forma, tanto física como mentalmente.
No sé, al final cuando tienes que hablar un poco de tu deporte es como que siempre lo tengo que defender, ¿no? Y la verdad es que yo, como siempre digo, no tengo nada que defender, ¿no? El que lo quiera aceptar, que lo acepte, el libre, ¿no? Y el que no, pues que no lo acepte, ¿no? Yo defiendo mi deporte, de hecho en mi casa...
lo practican mis niños pequeños, animo siempre a todo el mundo que lo haga y tengo todo tipo de perfiles, gente que quiere competir, gente que se quiere mantener en forma, gente que va a desconectar porque al final es como una especie de psicólogo también, viene, va desde todos los problemas que tiene fuera, ahí los sacan, golpeando al saco, haciendo ejercicio físico. La gente ve a lo mejor lo que es la punta de la pirámide, que es la competición, donde hay agresividad, donde hay daño y demás, pero el kickboxing y los deportes en contacto
és molt més que això, és disciplina, és respecte al compañero, humildat, no sé, compañerisme. A lo millor les pel·lícules americanes també fan que tinguem unes visions una mica distorsionades, no? Bueno, clar, al final els americans els altres toquen tot, no? Va bé o va mal tot, però ja et dic, jo és un deporte que... Jo sempre defiendo el deporte en general, no? Jo, com sempre dic, en mi casa és obligatòria el deporte, igual que el col·legio, la enseñanza,
Y bueno, da igual el deporte que hagas, que es importante, deberíamos de... Y sobre todo las artes marciales y los deportes contactos, pues tienen muchos valores que a lo mejor otros deportes no los tienen, ¿no? Y no se le hace hincapié en eso, ya te digo. Ahora o insinuabas, ¿qué te ha donat a tú al kickboxing? Pues mira, la verdad que me lo ha dado, yo siempre he dicho, tanto la música como el deporte a mí me lo ha dado todo, ¿no? A nivel personal, pues he conocido países, he conocido gente...
pues espléndida, gente no tan buena también, ¿no? Porque como en todos lados, pero me ha dado muchísimo, pues, no sé, la perseverancia, el luchar por las cosas, el no decaer cuando hay un fracaso, ¿no? Porque al final es como en la vida, ¿no? La vida es bonita, pero también a la vez te da golpes, también, no sé, hay momentos complicados, ¿no? Y entonces el deporte me ha enseñado que, bueno, si caes, pues te levantas, no pasa nada, seguimos, la vida continúa...
y sobre todo también respeto hacia los compañeros, a canalizar la energía, a saber respetar, a cómo decía también la capacidad, lo dijo César Córdoba, mi entrenador, en una entrevista, que cuando le preguntaba, hombre, ¿tú podrías hacerle daño? Sí, pero al final el deporte también me ha dado la capacidad de poder evitar cualquier conflicto, porque en un momento dado, pues oye, tengo la cabeza en su sitio, sé que puedo hacer daño, no quiero hacer daño a nadie, o incluso, pues bueno, la capacidad de poder evitar un conflicto es...
Treballeu també la barra psicològica, no? Entenc, perquè, clar, amb tots els esports es fa, però, clar, un esport com el teu, que d'entrada és individual, és a dir, per més staff que tinguis, per més equip que tinguis, estàs tu allà dalt repartint i rebent, no? No et pots amagar allà, és com el tenista, o sigui, no et pots amagar.
Aleshores, entenc que la part psicològica també deveu treballar d'una manera important, no? Sí, de hecho, ahora justamente se está dando un poquito más de cabida a lo que es el psicólogo deportivo, que antiguamente era como que, ostras, un psicólogo, ¿para qué? Pues a mí, yo he trabajado, llevo años trabajando con José Donate, chico de Canarias, y la verdad que me ha ayudado muchísimo, ¿no? Y es un deporte que físicamente requiere mucha dureza, firmeza, pero a nivel psicológico, si no estás bien, como todo en la vida, ¿no?
no vas a funcionar. Entonces, a nivell psicològic, yo me preparo muy bien, me autoconvenzo de cosas que pueden pasar, me han enseñado también el psicólogo deportivo a visualizar el momento del combate, ¿no?, y analizar todas las cosas, de que si va bien perfecto y si va mal, ¿qué hacemos? Pues te da como recursos, vamos. És que clar, mentre parlaves t'escoltava, ¿no? Final del campionat del món, amb aquest noi que em deies...
Dos monstres, és a dir, dos absolutament preparats, que per alguna cosa és la final del món, de campionat del món. Un guanyarà i l'altre no. És que és aquí una mica la gràcia on anava, no?
Claro, por eso, tienes que estar preparado... És a dir, no és que tu lluitis amb mi, que guanyes segur. No, no, claro, con otro que está preparado. Clar, és que dos... Entén-me per on va, no? Dos autèntics monstres, per tant, clar... No, claro, i al final, ese día, el campeón era él. O sea, yo tenía que hacer mucho más que él para quitarle el título. O sea, si la pelea está igualada, el campeón sigue teniendo el título, ¿no?
Entonces, bueno, lo que te he comentado es estar preparado psicológicamente. Para ganar valemos todos, pero para perder y para los fracasos no todo el mundo está preparado. Entonces, pues prepararte también porque puede no fracasar, pero también perder porque el otro también entrena. Mira, hubo una cosa que yo me acuerdo cuando firmé con Glory, que era una de las mayores compañías a nivel mundial de kickboxing, justo antes de la pandemia, yo me acuerdo que mi primer combate lo perdí.
Y cuando estábamos preparando el segundo con el psicólogo deportivo le decía yo no puedo perder. Y me acuerdo que me dijo ya, pero ¿y por qué no puedes perder? Digo, porque yo estoy muy entrenado, estoy muy fuerte ya. ¿Y si el otro ha entrenado más que tú? ¿Y si el otro, por lo que sea, por qué es mejor que tú? Pues me hizo de pensar usted también. Entonces prepararte...
Como en la vida, ¿no? Prepararte para las victorias está muy bien, porque al final todo el mundo... Pero para las derrotas y para los fracasos, ¿no? Es una cosa que yo creo que deberíamos hacer hincapié, ya no en el deporte, sino en la vida general, el psicológicamente ser fuerte, porque la vida es así. Hay veces que tú vas a entrevistar a trabajo, te crees que sí y es que no, en el amor, en todo, ¿no? Entonces, prepararte para eso también es importante, ¿no? El saber aceptar las derrotas y el saber aceptar que no eres el mejor, que no siempre la vida te va a ir como tú creas, pero bueno, ser fuerte para intentar y que...
Coger herramientas para poder solucionar esos problemas, ¿no? Vida sacrificada, flamenco, día a día, sacrificat, entrenament, menjar, alimentació... Mucho, la verdad es que mucho. Yo creo que si tengo que poner algo que es lo que más me cuesta es la alimentación. Hacemos bajadas de peso un poquito drásticas, llevar una alimentación. Cuando los otros, a lo mejor, gozan de un buen plato o de salir el fin de semana, tú te tienes que quedar en casa...
Y haciendo los deberes, ¿no? Pero bueno, ahora sí te tengo que decir la verdad, lo que más me duele ahora a lo mejor es no poder pasar tiempo con mis hijos, ¿no? Porque hay días que digo, hostia, ahora tengo que ir a entrenar porque tengo que ir. Y digo, hostia, pero me apetecería ir a buscarlo al colegio, llevármelo al parque, merendar con ellos, estar de cachondeo.
Y no puedo hacerlo, ¿no? Es una de las cosas que más me duele y me afecta a la idea de hoy. Las dietas al final, bueno, las sufro, pero como llevo toda la vida haciéndolo, ya es como un paso más. Pero como mis hijos, lo que hablamos, crecen... O sea, te dan la vuelta, ya han crecido, no te das ni cuenta, es una de las cosas que más me cuesta y más me duele. ¿Propes reptes, Antonio? Pues mira, vengo de pelear la semana pasada, que peleé con un rival portugués...
Y la verdad que me fue muy bien, ganamos. Y ahora en dos semanas marcho a las Islas Canarias y hacemos un torneo ahí con tres rivales. Y bueno, vamos a hacer un torneo a ver qué tal y vamos a ver si nos podemos llevar la victoria y hacer un pequeño descanso.
Que bé, Antonio Campoy, moltíssimes gràcies per haver vingut aquí als Estudis de Vilassaràdio, haver-te pogut conèixer una mica més i sobretot poder-te felicitar per aquest títol de campió del món. I no sabrem si en futures entrevistes et parlarem com a guitarrista o com a flamenquero de bo, un cop d'aquí uns anys deixis la competició. Quan deixis la competició...
¿Voltrás aquí a entrenar o...? Bueno, yo actualmente tengo un gimnasio, entonces pues me dedicaré más plenamente a los chicos, que ya lo hago, ¿no? Pero sí que es verdad que el tema de mi competición me abarca mucho tiempo y espacio, pero bueno, intento de combinar con los chicos, los llevo a competir, les busco competiciones fuera, básicamente estoy por ellos...
Pero sí que es cierto que cuando me retire, que lo quería comentar ahora, estoy haciendo un proyecto muy bonito, que he hecho un documental sobre mi carrera y bueno, quiero presentarlo, me gustaría presentarlo en Mataró, si me lo permite la alcaldía y demás, y me da facilidades para poder hacerlo. Es un documental sobre mi carrera y mayor parte de los beneficios que saque lo voy a recaudar a una asociación de cáncer infantil para ayudar a esos críos, que la verdad que cuando uno es padre las cosas le afectan más y...
Y bueno, yo pienso que son los principales valientes, tanto esos niños como esos padres, ¿no? Tener que lidiar con ellos. Y es una cosa que desde soy padre, pues, con los niños tengo... Siempre me han gustado, pero tengo un poquito ahí, ¿no? Es una debilidad que tengo. Y bueno, tengo mucha ilusión por presentarlo y está casi todo grabado ya. Falta empezar a buscar, a moverme.
Y bueno, básicamente es mi mayor proyecto de vida que tengo ahora y después el deporte y nada. ¿Y te titula que es documental? Bueno, estamos ahí todavía. Hemos grabado casi todo. Me falta solo una grabación que tenemos que ir a Andalucía a grabarla.
y nada, una vez lo tengas seguramente te lo haré saber y la verdad que me hace mucha ilusión Antonio Campoy, muchísimas gracias en majúscules, muchísimas gracias por haber venido a los estudios de Vilas a Rádio y haberte podido conocer y sobre todo felicitar, muchísimas gracias Gracias a vosotros
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.pilasaradio.cat
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Pocs segons per damunt de dos quarts d'una del migdia. Saludem com cada dimarts en directe a l'amic Gemma La Saga i és crític de cinema i televisions. Porta, doncs, sèries de televisió, pel·lícules, documentals, però avui, i com no pot ser d'altra manera, ja que la nit de dijous... Perdó, la nit de diumenge, dilluns...
La va passar mirant la tele, doncs avui, evidentment, hem de parlar dels Oscars. Senyor Xem a la Saga, bon dia, bona hora, com anem? Jaume, com estàs? Molt bé, i tu? Bé, bé, bé. Anem a explicar una miqueta com va anar aquesta gala de la 98a edició. Dintre de dos anys serà el centenari. I aniràs, no? Eh, vamos, les entrades ja me les han guiat. Doncs parlem de tot plegat amb Xem a la Saga.
Abans d'entrar a valorar aquesta cerimònia, aquestes pel·lícules, si esteu d'acord els que hi enteneu o no...
Deixa'm que et faci una reflexió, a veure si la compres o no, eh? És veritat, Gemma, que abans, quan s'acostaven als Òscars, hi havia aquella febre dels Òscars, glamour, coneixies a moltíssima gent que es quedava i comentava la jugada i tal, i hi havia enquestes, programes especials, i això, tot això, crec que ara mateix és re de re...
Penso que hi ha una cosa més important, de tot plegat, és que potser li hem tret dimensió als Òscars, però hem donat molta dimensió a tota zona dels premis abans dels Òscars. Globus d'Or, Premis del Sindicat d'Actors, Premis BAFTA, Premis César, tota una miqueta, sobretot, com a Estats Units, doncs,
Els premis que abans, bueno, mira, sí, el sindicat d'actors ha votat això, els productors, això. Ara cada vegada es dona més informació per arribar a uns Oscars que sí, que penso que tenen una espectacularitat important i que la gent, doncs, vol informació. Sí, que són espectaculars, sí, eh? Sí, sí, sí. Però em sembla que no sé si la gent ho segueix tant com abans, eh?
Saps què passa? Que també amb els mitjans de comunicació, amb les xarxes socials, tot això s'ha dimensionat d'una manera, podríem dir, expansiva, i tu ja pots saber que en un moment d'un altre, bé, mama vaig a dormir i demà com m'aixequi que em diguin qui ha guanyat i quines opinions i quines fotos, perquè tot això...
Si et quedes a les 12, com va començar aquest any, quedes les coses que estic més content, perquè van enredar la presentació i la gala a les 12 de la nit, o sigui, abans tenies per aquesta hora entre les 12 i les 12 de la matinada, que ara ja és per favor que comenci ja. Ara no, vas a les 12 i a les 4 de la matinada te'n pots anar a dormir, que tampoc és una cosa tan extraordinària.
Sí que segueix sent molt important, sí que totes les informatives de ràdio, de televisió, obren amb aquesta notícia, perquè és la gran gala a nivell glamurós.
i a nivell mediàtic del món del cinema. Ara es fa, en parlen molt en un moment, i el dia següent en parlen, i tal dia farà un any. Com el ritme d'informació, ja sigui cinematogràfica, ja sigui qualsevol cosa, en un dia ja ha quedat... Com va ser això, fa un any?
Això personalment em va passar a mi aquest diumenge, i ho dic molt seriosament, i és així, jo estava mirant i no vaig veure el Barça, el Barça Sevilla no el vaig veure, i volia veure el resum, i vaig posar un canal d'aquests de Movistar, i vaig veure que feien el resum de la jornada, allò que abans es deia Estudio Estadio o Gol a Gol. Estudio Estadio o Gol a Gol es deia.
I van dir, diu, avui avancem, diu, perquè avancem, ho fem abans, perquè a dos quarts d'onze ja donem el protagonisme a la cerimònia d'entrada dels Òscars. I vaig dir, uau, no m'havia assabentat jo, no m'havia enterat que avui donaven els Òscars. Vaig dir, uau. Bé... Jo no soc un exemple d'aquest tipus, perquè tu ja saps que el cinema és així, per mi, molt relatiu, eh? Però que dic, hosti, com pot ser que no m'entrenes? Bueno, també cal ser una miqueta realistes, no?
amb això es va fer molt, molt, molt esment als Òscars, que la vida i la societat s'ha tornat tan zumbada, que viveu en un punyetero caos, i que les altres notícies són més importants, llavors és molt probable que tu, com una persona que sempre t'has informat bé,
Doncs que els Òscars fins a no sé quines hores de la nit diguis, ostres, es fan els Òscars. Hòstia, jo això vaig pensar, ho hauria de saber. Doncs és veritat, eh, el que passa que sí que les notícies del món són així, que tot és molt ràpid. Jo crec que és més producte del tema de les xarxes, el que dius tu, que al moment t'aixeques a fer un pipí a la nit i mires ja saps qui ha guanyat, que abans era més complicat, això. Aleshores, doncs, jo crec que amb tot plegat ens ho estem menjant tot, eh.
Bé, bé, bé. El que passa és que, clar, la gent que ens agrada el cinema... No està clar. Jo no obligo a ningú que es tingui que aixecar a les 12 o anar-se'n a dormir a les 4 per veure aquesta gala. Jo penso que per als que ens agrada el cinema està molt bé, que va ser el gran resum de la temporada cinematogràfica i que després d'haver fet porres, d'haver... Bueno, jo crec que guanyarà aquesta... Has encertat o no? Jo penso que han estat bastant repartits i bastant justament, eh?
O sigui, però ho has encertat alguna o no? Vas fer porra o no? No vaig fer porra, però sí que teníem bastanta idea, que gairebé el 70%... Corai! Sí, home, sí. És que era bastant probable. Sobretot per això que t'ho he dit abans de començar, eh?
O sigui, la gent segueix fill per randa, globus d'oro, a veure quins premis donaran el sindicat de directors, de productors, i vas sumant i vas dir... Ara s'escolta molt allò, l'abansala dels Òscars, l'antesala de los Òscars. Sí, sí, però és que ara avancen només els globus d'or, ara ho és tot. Llavors, clar, dir que això afavoreix aquest horari de 12 a 4 va anar fantàstic per ser de molta gent que s'hi va quedar al final.
La presentació va ser del Conan O'Brien, un tio que va fer una presentació molt, molt bona. Conan O'Brien és un dels grans presentadors del Late Night americà i va començar amb una intro brutal. Conan O'Brien es va disfraçar del personatge de la bruixa
de Weapons, aquesta pel·lícula que a nivell de gènere és increïblement bona, que s'ha fet molt famosa, i que és la Amy Medigan, i era el Conor Ryan vestit d'aquesta bruixa, perseguit per un munt de nens, com a la pel·li, passant per tots els escenaris de les principals pel·lis nominades, molt dinàmic, molt divertit, que va ser una manera de començar a dir, ole, molt bé, tio, aquí t'has quedat amb nosaltres, no?
I després va ser amè, didàctic, simpàtic... No es va mullar gaire, cal dir-ho, no es va mullar gaire perquè hi havia molt per mullar, i al final només es va mullar Javier Bardem i el guanyador de la documental, que és el Mr. Nobody... Ara t'ho dic, Mr. Nobody... De fet, mentre busques això, et diré que...
Ahir Joan Escofet va donar un titular aquí, que després, ahir al poc ens passa, a principi del programa, en Joan Escofet em va dir, només embardem que té una controvèrsia amb la seva vida important, perquè per una vegada diu una cosa i per l'altra en fa una altra, també. El que passa que...
que tothom pot anar on vulgui, eh? Tothom pot anar on vulgui, però ell va al Montsinai a tenir els fills, a curar-se i a fer-se coses a l'Hospital Jueu. O sigui, hem de ser una mica concebents. Però està molt bé que digui això, però en Joan Escofet va dir una cosa que després vaig entrevistar en Xesco Reverter, que va estar, doncs, molts anys de corresponsal de TV3 a Washington, i va dir, hòstia, és que l'ha encertat de ple. En Joan em deia...
No és que no ho diguin perquè no els vingui de gust. És que li tenen por. Amèrica té por al seu president. I en Cesco Rabartén va dir que és així. Amèrica té por al seu president. No sortiran a dir això, segons qui. No, no, és cert. És cert com podríem traslladar-ho tranquil·líssimament als mitjans de comunicació. Li tenen por a Florentino Pérez.
No s'atreveixen a dir res, perquè saps el que digui, els caps seran tallats instantàniament. Per tant, a veure, va ser una gala molt xula, bones interpretacions, bones escenes, i també cal dir, per exemple, un dels punts importants en el In Memoria, que cada vegada, malauradament, hi ha més gent important que ens ha deixat aquell any,
Es va fer molt bé, molt bé. Fixeu-vos, Rob Reiner, Diane Keaton, Robert Duval, Robert Redford, tots aquests són alguns dels que ens han deixat i em deixo un munt important d'altres, no? Per exemple, el moment en què la Bàrbara Stringen va presentar, doncs...
el seu homenatge a Robert Redford, cantant The Where We Were. Va estar... tocava la fibra, eh? Tocava la fibra. També em deien Keaton, Robert Duval, i el gran Rob Reiner, que recordeu que va morir ell i la seva dona, que van ser morts per al seu fill, de la marinera,
I va tocar, va tocar davant tant la fila. Lo demás, home, podríem dir que les pel·lis amb més premis, una batalla tras otra, ha tingut 6 de 13, que està força bé, Los Pecadores 4 de 16...
Frankenstein, 3 de 9, molt content perquè eren les que pintava que no es portaria res. Les guerreres K-pop, després passarem a la cançó guanyadora de la millor cançó i millor bandes d'honor. Doncs 2 de 2. I a veure, derrotades. Mai m'agradis la paraula derrotades. No em sembla correcta, no em sembla bé, perquè només està nominat i és un gran premi. Ja és com allà de dir, estàs entre els 5 millors del món. Uau, no?
Home, doncs sí, Martí Suprem, 0 de 9. O sigui, Martí Suprem, doncs tothom pensava que el Timothy Chalamet s'emportaria a l'Òscar i va ser... No hi han derrotats, tu bé ho dius, però home, contents no han d'estar a 0 de 9. No, no ho han d'estar, no ho han d'estar. Hamnet, home, es van portar un de 8. Ah, tu eren les grans... Però mira, rasques una miqueta.
i arrasques un. Sí, però és que farà un mes i pico, cosís, on deia Hamnet s'emportarà moltíssims premis, o guanyadora i tal, i al final, doncs, s'emportarà la Jessi Buckley, que estava immensa, increïble, però només un de nou. Un de uït, perdó. El Agente Secreto, la pel·lícula brasilera, 0 de 4.
una pel·lícula que ha tingut una publicitat excel·lent, una pel·lícula molt bona, amb el Wagner Moura, amb el Cleber Mendoza fillo com a director, i que no s'ha pogut emportar cap, no? Sirat, home, només s'està allà, ja era tot un premi. Home, i tant.
Molt premi, o sigui, tenia la, com no sé, com l'esperança que potser la de millor sol sí que s'ho en portarien, però clar, davant de la superproducció, Fórmula 1, doncs no podia arriscar. I, evidentment, com a millor pel·lícula estrangera, doncs eren 5 tops i qualsevol podia guanyar.
Dir-vos que, doncs, millor pel·lícula, una batalla trasllada, una pel·lícula que està molt bé, és un pèl, bueno, però això, molta acció, hi ha reflexió, però és tot molt accelerat, molt accelerat, però és una pel·lícula que em va agradar molt, vaig pensar que és una molt bona pel·lícula. Los pecadores, per mi la gran resurrecció d'aquesta pel·lícula, perquè aquesta pel·lícula es va estrenar al març de l'any passat, o abril,
es va quedar com sempre allò de dir, oh, molt bona, molt bona, per quan arriben...
La presentació de les altres pel·lícules que arriben normalment cap al desembre, a gener, diu, ja han perdut una miqueta d'actualitat. No, no, però molt bé, molt bé. La veritat que los pecadores 4 de 16, partíem un 16, però 4 ja està força. És que 16 nominacions, Xem, és bestial. No, és que és un pel·lículon. Però bestial, és a dir, 4... És que una pel·lícula s'emporta 4 Oscars i dius, hòstia, clar, després dius 4 de 16 i sembla que rebaixem una mica això, però res més lluny
de la realitat. No, no, no. 16 nominacions és bestial. Sí, no, no, i a més a més una de les sorpreses que va ser el guanyador del millor actor, Michael B. Jordan, que tothom deia el Timothy Chalamet, Leonardo DiCaprio, però no, va ser ell amb aquesta... La relació Leonardo DiCaprio-Òscars no és bona, això ho tenim clar.
I clar, aquest home que fa aquest doble paper en la pel·lícula, perquè en realitat ell i el seu bessó són ell mateix fent la mateixa interpretació. Millor pel·lícula, Paul Thomas Anderson, millor direcció. Bé, jo crec que està molt bé, fa molt bé, realment és una gran pel·lícula, però és una miqueta potser un deute que tenia l'acadèmia amb Paul Thomas Anderson perquè s'emportés a l'Òscar, no?
Millor actriu principal, sense cap mena de dubtes, el que tothom esperava, no? Jesse Buckley per Hamnet. Per apreciar, apreciar realment, com aquesta noia interpreta, cerqueu altres interpretacions d'ella, no? I veureu que és una tia increïble. La setmana passada, no l'anterior, es va estrenar la nòvia de Frankenstein. I ella era...
aquesta nòvia. I res a veure amb el seu paper de Hamnet. Per tant, és una grandíssima actriu irlandesa que d'això em va fer bandera i, bueno, com a actriu irlandesa per mi és un gran honor, no? Millor actor de repartiment. Un que no va anar, però és que ja amb aquest som tres Oscars i no ha anat mai a recollir-lo. Estem parlant de Sion Penn. Sion Penn, un home que és molt particular però que la seva actuació a una batalla de sota és
Magnífica. I som pen, perdona, i som pen, diu, per què no? Va a buscar el Sol Esquerra o no? Li bufa.
Directament. En Dylan no va fer-ho? En Bob Dylan, no? Sí, també, també. També va dir... Sí, sí, no, no. Hi ha gent que... Però això és el tercer Òscar de... Go you. Sí, sí, sí. Exacte, exacte. Per tant, jo crec que també era merescut. I la que em va fer molta, molta, molta il·lusió va ser el millor actiu de repartiment per Amy Maydigan, de Weapons, que no era la gran favorita...
Podia ser favorita, però no podia ser la tercera o la quarta, però que, d'alguna manera, també han premiat una miqueta la seva trajectòria. Una dona que feia 40 anys va estar nominada per una... també per millor actriu, no se'l van portar i han tingut que passar 40 anys perquè s'endués aquesta àvia bruixa dolentíssima i que...
i que va fer que tothom s'encovardís veient-la en acció. Doncs se'm va emportar aquest Òscar, recordeu, és la dona del Ed Harris, i realment estava sorpresa, molt, molt contenta, i que realment penso jo que s'ho mereix, no? Millor pel·lícula internacional, evidentment, doncs era una guerra total, perquè qualsevol se la podia emportar, però no. Valor sentimental, torno a recomanar aquesta pel·lícula noruega,
increïblement bona, amb l'Estelen Escargar, la Renata Reimsbé, molt ben feta, i parla de temes de la família, de sentir-se estimat, de sentir-se reputjat, és una pel·lícula que no us podeu deixar de perdre, perquè segurament hi ha plataformes, començarà a estar ja la sabana que ve, la podeu tornar a veure.
Millor guió original pel Ryan Kugler, per l'esplicador. És un premi important, eh? Guió original. És dels premis importants que es poden portar. I home, doncs realment és un guió brutal. I que l'ha agafat i realment ha fet una adaptació de gèneres increïble. És que no li falta res. Millor guió adaptat per Thomas Anderson o una batalla de sota. Millor muntatge. Aquí, normalment quan surt el premi de millor muntatge, tothom comença a dir, qui surti guanyarà l'Òscar.
Però clar, és que és una cosa que està molt íntimament relacionada. O sigui, quan veiem una pel·lícula que ens agrada o no ens agrada, molta culpa de lo bo i lo dolent té, per això, l'edicció, el muntatge. T'han fet una pel·lícula fantàstica amb 90 minuts, però que ha tingut que treure aquestes escenes, mirar-les de repetir unes altres. Això és l'editor. I realment, doncs...
en aquest cas Andy Jorgensen per una batallada a les altres també molt bé amb aquesta edició Després, millor fotografia la primera vegada que guanya una dona
La Otum Duralt per a los pecadores. Home, doncs amb 98 anys ja... Ja tocava, no? Quantes vegades... Ja tocava, però, clar, quantes vegades una dona l'han deixat posar al cap davant d'una pel·lícula en aquest sentit, eh? Que això també és una crítica a la societat, eh? Sí, sí. Hi ha dones que realment són espectaculars en aquesta feina, també, eh? Molt, molt, molt, increïble. Ja tocava, coi. Millor van de sonar per a l'Ultid Goneson, per a los pecadores. Home.
que quina història de blues tan ben descrita, tan ben feta, un gran, un gran... El compositor islandès, resulta que el seu pare era un amant del blues, un blues d'Islàndia, perdó, doncs ell des de petit...
Li van regalar una guitarra, el seu pare li encantava aquest tipus de música, i ell se'n va fer un gran seguidor, no? Millor cançó, per Golden, guerreras K-pop. Ha hagut un canvi de paradigma important, perquè també veiem que és la millor pel·lícula d'animació.
Han passat de Pixar, han passat de Disney, han passat de coses que en són més, podíem dir, més cinematogràfiques, però, noi, cal dir-ho, quan vam tractar l'Advice for the Young Star, vam parlar del K-Pop,
I és que el K-pop està de moda. El K-pop porta la gent a escoltar, a veure concerts i, doncs, a part que està molt bé feta aquesta pel·li d'animació, música, cançó, que estem sentint ara Golden, doncs, brutal i molt contenta que s'hagués portat també millor pel·lícula d'animació. Per què? Per demostrar que hi ha altres coses en el món. Mentre sentim de fons aquesta Golden, vaig explicar-vos que disseny de producció, home, molt content, per Frankenstein.
És un pel·liculon. És un pel·liculon que pot ser... Molts hem vist primer per Netflix, perquè van deixar... Netflix és una de les guanyadores d'aquesta gala, eh? Perquè estava el Pàjaro, el president de Netflix, em va fer referència al presentador, però estava més que ho foi dient, bueno, vosaltres dieu el que voleu, que jo m'emporto un munt de premis... I de pasta. I de pasta. Per tant, molt bé, dient de producció de Frankenstein. Una de les...
Un premi nou. Atenció, no s'havia fet fins ara. Millor direcció de càsting. O sigui, la directora del càsting, que ha fet que tota aquesta gent participi, va ser per la Cassandra Cuculocundis. No t'ho faré repetir. D'una batalla tras d'altra.
Molt bé. Millor vestuari per Frankenstein, millor maquillatge i pel·lugaria per Frankenstein. Estic molt content que s'hagin portat tres premis, perquè és una pel·lícula que ha estat una miqueta com ningú nejada. Millor so.
Doncs no va ser la de Sirat, va ser la de Fórmula 1. Millor efectes visuals, bueno, és que... Si no li donen a ells, no sé ja què passa, no? Perquè, bé, efectes visuals, la gent de Batarfo i Ceniza, no? Vull dir, una cosa que té, evidentment, tecnològicament és brutal. Com dèiem, el millor llarg matratge, doncs, a les guerres de K-pop. I millor llarg matratge documental, molt interessant, Mister Nobody contra Putin. Avui a TV3 ho les repassen.
Ah, sí? Sí, sense ficció. Fan aquesta pel·li molt, molt interessant. El director va dir que com es pot carregar un poble si la gent no lluita, si la gent realment no reacciona davant d'aquests autòcrates que estan dominant el món. Va fer una lectura molt interessant i és una pel·li que val la pena, aquest documental, que es teniu si podeu, o si no, com sempre...
Molta gent té que tiro enrere i la veuré quan pugui, no? Val la pena. I la resta, bueno, va venir un premis honorífics, però que sempre ara es donen dos dies abans o una setmana abans dels Oscars, que van ser per Tom Cruise, Debbie Allen i Win Thomas. Doncs amb això tenim tot el resum d'aquesta gala dels Oscars.
Però encara que la gent sempre té el consum de dir és que és avorrida, no fotem. És avorrida perquè tu estàs a les 3 de la matinada i tens uns baralls que no te'ls acaben i que, clar, llavors no té un ritme vertiginol, però té un ritme dinàmic, interessant. El presentador ho va fer francament bé i jo penso que per mi ha estat una de les millors gales dels osos. A veure, però tu m'has de dir una cosa sincerament.
Però sincerament, vas fer una bacaina entre mitja. No. En cap moment va caure allò de dir... Evidentment m'aixecava per anar a buscar algú a la nevera o el que fos. Evidentment, on ha de fer... Ha de saber que té el punt d'apituallament allà al costat, no? I que pots seguir-ho. Però... Jo penso que amb aquest nou horari, a partir de les 12 de nit... Home, dos hores, guanyar dos hores. Tot i que en Xema diu... No, no és que et tramen, no és que et tramen a dormir a les 4. Jo tinc son acumulada des de l'any 82.
Jo me'n recordo d'haver anat moltes vegades que se la transmetia amb els Òscars... A treballar directe. Sí, en un moment, dormir una hora i mitja i anar a treballar. O sigui que era molt més heavy. Ara, a les 4, pots dormir com a mínim 5 hores. Bé, perquè està molt bé, no?
Que vagi molt bé. Què tenim aquesta setmana a l'Advice? Fem un doble programa interessant, eh? A veure si us agrada, que jo crec que sí. Totes les cançons per mi més importants de la història del pop i del rock que contenen al seu títol la paraula sex. Carai!
I want your sex. Sí o no? Sí. You think I'm sexy. Exacte. Moltes, moltes. Es pregunta de l'un, dos, tres, això. Digue'm cançons amb la paraula sex. Sexy eyes, també. Que bona. Doctor Who. Hem fet des dels 70 fins ara les millors que tenen o sex o sexy o equivalents en aquesta paraula. Espero que us agradi. Que surt en... Ja t'ho diré demà.
Enrote Stewart. Sí. Enrote Stewart, seguríssim, eh? Sí, sí, sí. Dissabte i diumenge, de 7 de la tarda, 8 del vespre, aquest especial advice en paraules sexes, però és per menors, també. Sí, home, sí, no patiu. Gràcies, Xem, que vagi molt bé. Adéu, adéu. Acabem el parlant de tot avui.
L'edició, la número 2.319. 2.319 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Per la meva part, atenció, torno dilluns. M'absento uns dies. Dilluns ens hi tornem a posar i ens ho expliquem tot. 98.ufm, maresme, vilassarradio.ca per internet. Que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan la música i la marxa no estigui al peu dret. I al peu dret a la salada, doncs, hem entès? Compte si sortiu i si no sortiu també...
I us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt, molt, molt, molt feliços. Amb bones mans us deixo. Serveis informatius de Vilassar Ròdio, Joan Escofet i Robert Mazza. Una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Quatre edicions per estar assabentats, assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, com us veia, i la cançó que m'inspira fins a arribar a la una, tocar madera Manolotena. Manolotena i tocar madera fins a la una és la cançó que ens inspira. Que vagi!
Molt i molt bé.
Es noche de luna llena, tijeras abiertas en la mesa. Si se cruza un gato negro o se te rompió el espejo.
Tocar madera.
Bona nit.
Y alguien nombra lo innombrable Mejor deshaces tu equipaje Toca
Cuando es viernes, cuando es martes No te cases, no te embarques mal Si alguien te mira mal
Toca!
Si algú per mi era mal,
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.