Les notícies de les 10 Primer contacte amb l'actualitat, la nostra localitat se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb una programació diversa que combinarà activitats culturals, educatives i reivindicatives. El consistori, amb la col·laboració de diferents entitats del nostre poble, impulsa un conjunt de propostes
que tenen l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania, promoure la reflexió col·lectiva i posar en valor el paper de les dones en tots els àmbits de la societat. Aquest any, com a novetat, la tradicional caminada es transforma en la Festa de la Dona, que se celebrarà el 7 de març i es convertirà en un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament.
Recordem que la jornada combinarà música en directe, un homenatge a dones rellevants de Vilassadamar, un vermut feminista i un taller de pancartes del 8M, convertint la plaça en un espai festiu i també reivindicatiu.
Pas endavant històric per l'habitatge públic a la nostra localitat. Recordem que la plenària del passat divendres va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per tirar cap endavant la promoció de la muralla, és a dir, la construcció.
d'un edifici de 62 allotjaments dotacionals de lloguer social amb la qualificació d'habitatge de protecció oficial situat a l'àmbit de la muralla mossèn Pere Arribot. En parlarem d'aquí uns moments en el temps d'entrevista. El parlant de tot amb el regidor d'habitatge, participació i contractació pública, Eudald Tenies Tenes.
Ni el topall de preus en zones tensionades ni la reforma del lloguer de temporada i d'habitacions del desembre aconsegueixen frenar encara l'augment de preus per llogar un pis a Catalunya, que continua imparable. Des de juliol a setembre el preu mitjà ha pujat un 2,5% respecte al trimestre anterior i s'ha situat en els 876,83 euros, segons dades de l'Institut Català del Sol, l'Incasol, publicades ahir.
El trimestre anterior, d'abril a juny, la mitjana renda era de 854,7 euros, un 0,9% més que la renda mitjana del primer trimestre de 2024, l'últim sense aplicar-se el topall de preus. A les àrees tensionades, el preu mitjà va ser de 894,78 euros, un 2,7% que el trimestre anterior.
El preu de lloguer ha baixat de mitjana Catalunya als municipis de zones no tensionades on no s'aplica aquest topall. Aquesta passada setmana hi ha hagut més de 3.000 moviments sísmics registrats al Teide, a l'illa Canària de Tenerife, una xifra del tot inusual que ha posat en alerta la comunitat científica. De moment, però, són de baixa magnitud, inapreciables per la població,
Hi ha massa profunditat per fer preveure una erupció del volcà. No és la primera vegada que es produeix al Teide un eixam sísmic, la concentració de petits terratrèmbols en poc temps. El que sorprèn és que n'hi hagi tants en pocs dies com està passant a hores d'ara. Recordem que s'està monitoritzant a través d'un complex sistema tot plegat, amb més d'un centena d'estacions, el minut a minut de l'activitat del volcà. Mentrestant, el parc natural del Teide es manté obert.
D'aquí pocs segons s'inicia una nova entrega del magazín matinal Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Us acompanyarà fins a la una i a la una tota la informació local i comarcal a La Crònica amb Joan Escofet.
Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabars amb les pomes.
Mira, nena, mira quines pomes m'acabant d'arribar. On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer, viu al comerç. Generalitat de Catalunya. És única, no s'assembla a cap altra. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilaçà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí.
De dilluns, 23 de febrer de 2026, 23F, doncs els que ja tenim una edat recordarem, alguns més que altres, aquell episodi que passava avui fa 45 anys enrere. El tinent coronel Tejero entrava al Congrés dels Diputats, doncs a pistola amb mà creant allò tan típic que hem sentit i hem escoltat tantes vegades.
Todos al suelo. Doncs avui fa anys i nosaltres, entre altres, us estem preguntant si voleu enviar un WhatsApp explicant, un àudio de WhatsApp explicant què recordeu d'aquell dia, d'aquell 23F de l'any 81, quan el tinent Coronel Tejero, acompanyat d'altres, doncs, van a irrompre, interrompre en aquest cas, el Congrés dels Diputats. Si voleu, doncs, ens podeu enviar un àudio de WhatsApp, tot, enviant-lo al...
El WhatsApp del programa, que és ni més ni menys que el 699004852. En aquest cas ens podeu enviar un àudio de WhatsApp i ens expliqueu què recordeu d'aquell dia. 10 i 7 minuts del matí de dilluns. Dilluns assolellat. Sembla que comencem setmana amb temperatures d'allò més agradables que ens faran companyia al llarg de tota la setmana. Això és el que indica almenys la previsió.
Venim d'un cap de setmana en què la màniga curta s'ha fet visible, més que la jaqueta, sobretot a les hores centrals del dia, i en què els més valents i valentes ja han fet les primeres banyades al mardi. Bé, primeres, alguns hauran fet les primeres. Hi ha gent, encara que sembla mentida, que s'hi banya cada setmana sempre que les condicions meteorològiques i marítimes ho permeten. En qualsevol cas, doncs, venen dies de preludi de primavera, sense... sense...
deixar de pensar que l'hivern encara està aquí, per tant, els termòmetres, això insisteixen molt, els serveis de meteorologia, els termòmetres encara poden mirar avall. De fet, el 2010, ara farà, doncs, 16 anys, el 8 de març, el 8 de març de 2010 recordem aquella fortíssima nevada i veníem d'uns dies, doncs, que ja dèiem que teníem la primavera.
aquí, etcètera, i resulta que el 8 de març, recordem, perquè a més era 8 de març, un dia especial, doncs, va caure una nevada important que va afectar, i molt, el Maresme, sense anar més lluny. També cal dir que no cal que anegui gaire perquè ho afecti, perquè els serveis són els que són, però aquella vegada, a més a més, va nevar molt. Del temps en parlem de seguida. Marxem cap al centre de referència meteorògica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, des d'allà Joaquim Serra, ens farà la previsió de cara avui, de cara, els propers dies.
A un quart d'onze saludarem en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, amb ell com que sempre i cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa amb l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho eren un dia com avui. És que tot pujant al DeLorean repassarem les afamèrides.
A dos quarts d'onze saludarem, passa per la ràdio, en Miquel Sureda. Miquel Sureda és enginyer aeroespacial i és l'encarregat de demà pronunciar la conferència que organitzen des de l'Aula d'Extensió Universitària. Com cada 15 dies més que interessants conferències, recordeu...
Les coordenades, 6 de la tarda, sala Roser Carrau de l'Espai Cultural Canvis. De demà, els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària organitzen la conferència Exploració Pacífica, Colonització i Explotació de l'Espai. En parlem amb l'enginyer aeroespacial Miquel Sureda, que passa per l'estudi de Vilassar Ràdio. A les 11.
Com sempre, saludarem en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam són dos joves que ens porten cada setmana a l'espai d'Economia per dos duros. I avui, amb un convidat, trencaran els tòpics de l'economia. Economia per joves i no tan joves, com diem nosaltres.
A dos quarts de dotze passarà per la ràdio el periodista vilassarenc Josep Bernabéu. Amb en Josep Bernabéu volem parlar de fa 45 anys enrere. El dia, com comentàvem al començament de l'edició del programa, en què va haver-hi aquella irrupció per part del tinent coronel Tejero del Congrés dels Diputats. Aquell cop d'estat del tinent coronel Tejero acompanyat d'altres...
Va ser un dia llarg. En Josep era una... recent, si no ho era encara, li faltava molt poc per ser un periodista, però formava part d'una publicació que va prendre la seva, podíem dir, repercussió a partir d'aquell 23F. Ens explicarà la història que va viure en una edició d'una revista que es feia al Maresme i que era la primera revista, en aquest cas, a la comarca, postfranquista. Per tant, no va deixar ningú indiferent. En parlem amb en Josep Bernabéu.
A les 12 del migdia passa per la ràdio. Avui no podem parlar amb el nostre cuiner, l'Albert Ortiz. Sí que passa per la ràdio, en aquest cas, l'Audal Tenies tenia Atenes. Amb ell, amb el regidor, entre altres, d'habitatge, parlem de la creació de 62 habitatges dotacionals de lloguer social que es va aprovar en el ple passat. Què vol dir tot això? Què significa per Vilassai? Què significarà per la gent més vulnerable que ha de marxar del nostre poble? En parlem al punt de les 12 del migdia. I a última hora, els últims minuts...
Destinats, com sempre i cada 15 dies, amb en Martí Sants, el món del cinema. Històries, història del cinema. Històries, històries del cinema són un seguit d'històries que ens explica en Martí Sants a través d'una llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat. Motion is emotion. Motion is emotion. I a partir d'aquí ens parla de diferents aspectes relacionats amb el cinema.
11 minuts i mig per damunt de les 10. Dilluns 23 de febrer de 2026. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2303. 2303 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Gràcies per ser-hi un matí més. Motor rancès, posem primera i arrenquem. Som-hi. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. Abans, però, repassem el temps.
Previsió meteorològica de cara avui, de cara als propers dies. Sembla que l'abonança estarà a l'ordre del dia. Joaquim Serra en directe des del Centre de Referència a Meteorologia de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Seguim avui, els propers dies, la mateixa tònica. És així o no és així, Joaquim?
Després d'un cap de setmana que ha estat marcat bàsicament per la estabilitat i sobretot ahir diumenge per unes temperatures molt suaus que arribaven als 20-21 graus, sobretot cap a l'interior de la comarca, avui s'espera una situació que variarà poquet.
De fet, el temps tornarà a ser estable i completament assolellat a tota la comarca. Avui i els pròxims dies s'instaura l'anticicló i, per tant, de canvis no en tindrem pas gaires en la situació meteorològica. Amb temperatures màximes que tornen a ser més altes cap a l'interior de la comarca,
Evidentment, la temperatura de l'aigua del mar està força baixa i, per tant, tenim temperatures més fresquetes arran de mar, però també, Déu-n'hi-do, màximes de 16 a 17, fins tot fregant els 18 graus, tindrem a les hores centrals del dia. Vens molt fluixos aquest matí, més aviat, de component nord-nord-oest. Aquesta tarda girant cap a sud-oest, també febles, i la situació marítima tranquil·la, mare arrissada, com a molt, amb petites àrees.
de Marajol. Com dèiem, de cara demà dimarts, tot continuarà igual, amb temperatura mínima semblant la d'avui, la màxima tampoc ha de variar, una mica més elevades cap a l'interior de la comarca i una mica més fresquetes a prop de la costa, podrem tenir alguns intervals de núvols baixos, poc destacables, sobretot a primeres hores del dia, i en quant a vents, doncs, tornaran a ser fluixos, com a molt lleugerament moderat, el vent de garbí a la tarda.
sobretot cap a la costa del Marés Menor. En general, poca cosa. De cara a demà passat, dimecres, no esperem variacions, com ja hem dit. Continuarem amb estabilitat i amb domini del sol, que sembla que ens acompanyarà durant tota aquesta setmana. Possiblement cap a principis de la setmana entrant tindrem alguns canvis, però mentre aquests canvis no arriben, continuarem amb un temps estable i primaveral.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Informació amplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà i tornem a la mateixa hora. Sembla que més a prop de la màniga curta que no pas de la jaqueta. Joaquim Serra, fins demà a la mateixa hora. Que tinguis molt bon dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Obrim finestra informativa. El parlant de tot poc ens passa.
Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Avui fa anys que l'elefante blanco trucava a Bàrbara Rey...
I li deia que els seus fills Àngel i Sofia, que va estar asseguda en aquesta taula, en aquesta cadira on estic jo ara mateix, no anessin al col·legi. Sí, senyor. Va trucar a la Sofia, i li va dir... No, a la Sofia no. A la Bàrbara. A la Bàrbara, és que jo ja em confon. Com que hi ha la Sofia Cristo, ell també... Va trucar a la de Totana.
La de total li va dir, que no vallen, Sofia i el niño, que no vallen. Però això va fer l'elefante blanco. Sí, sí, sí. Demà, per cert, notícia de darrere hora, seriosament. Sabatero 2, Pedro Sánchez, acaba d'anunciar que demà es desclassificaran tots els documents del 23-F. Ai, ai, ai.
89 llegalls, diuen ell, amb registrats del CNI de l'època, que era el CSIT, doncs a partir de demà es publicaran el butlletí oficial de l'Estat. Ai, ai, ai.
En el principi, doncs, alguna... Se sembla la veritat. Alguna certificació que podríem arribar a tenir d'aquest cop d'estat del teniente coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, doncs entrava tal dia com avui dins el Congrés dels Diputats. I ha quedat el focus!
Quan escoltàvem parlant de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre
Llavors ens diuen que a València per acabar de fer la guitza va la cosa delentada i un catxó dolç i organitza unes falles pel febrer. Ai, quin merder. Ja ens vèiem tots altra vegada ballant la dança. Que bé, quina gran fotografia. Una vegada més sobre un altre episodi de la història van fer els de la trenca, eh? Sí.
Una vegada més es demostrava que l'estat espanyol no pinta absolutament res en el panorama internacional, en el joc d'escacs polític internacional. No va haver-hi cap mena de gran potència que ni arrofés el nas ni es preocupés a les portes d'un Mundial, eh?
I se'ns donava la consigna de demà, tots cap a la feina, perquè aquí no passa nada, assegadors, no es voleu l'eina que podríem prendre mal, en general, i sobretot serenitat. Però si guanya el del mostatxo, valdrà més estar borratxo, i deixar-se de punyetes, corre, agafa les maletes i no paris fins a Perpinyà, ja s'ho farà.
I l'endemà quan va arreglar-se quina cosa més estranya, fins i tot els més escèptics tots cridaven, viva Espanya i viva la Constitució. Mira per on hi visca el rei, ves quin remei. I és que no saps mai de qui carai, has de refiar-te si serà per bé o per mal, però ben segur que mai més res no serà igual. I és que ja tinc jo que viure així amb l'ai al cor no passa molt.
Doncs una gran radiografia, i a més a més hi ha un episodi d'aquesta cançó que diu Corre, no agafis les maletes i no pareix fins a Perpinyà. Avui el nostre convidat, en Josep Bernabéu, periodista que estava a punt de llicenciar en aquella època i que formava part d'una revista premianenca, aquesta frase no li deu sonar molt llunyana, perquè va ser un dels que li van dir agafa i tira, perquè hi havia un alt càrrec de la Guàrdia Civil a Premià de Mar que els perseguia. Ens ho explicarà a dos quarts de dotze.
Molt interessant, realment són documents d'en Blanc i Negra de la història recent de l'estat espaiol, aquella entrada del tinent coronel Antonio Tajero, paral·lelament el general Armada aixecava la divisió en acorazada Brunete número 1 a València. Vam conèixer termes aquell dia. Sí, en fi...
Recalca, doncs, de tots els diputats, només tres, no es van tirar a terra, van mantenir la seva actitud asseguts en un acte de reivindicació de la democràcia. Suárez Carrillo i Gutiérrez Mellado, que en aquell moment era ministre de Defensa i, en fi...
Una situació molt i molt complicada amb la diputada socialista, crec que ja és morta Anna Vallès-Bó, catalana, que va ser l'única que la van deixar sortir pel seu avançat estat de gestació en aquell moment.
Jo tenia 7 anys, ho recordo molt vagament, però el que passa és que amb tot el que hem anat sabent sembla que ho haguessis viscut quasi en primera fila, però és evident que va ser un episodi de la història. S'ha escrit molt, s'ha dit molt, s'ha suposat molt, però és important el que dius, eh? Pedro Sánchez, president del govern, ha dit que a partir de Mas desesplacifiquen els documents del 23-F i com tu ho has retratat perfectament, però perfectament.
Sorpreses no. Hi haurà més certificació que sorpresa, no? Que el rei emérito, el campechano, estarà per allà, no? Veurem, sobretot, si s'han cuinat aquests documents, si se'ls ha passat el ribot, o si és un extracte, insistim, del CNI de l'època, que era el CECIT, per favor, cas, unes imatges que...
persones que, doncs, tenen una edat entre els 40 llars, 50 curs, doncs segurament va marcar tots plegats aquelles imatges en blanc i negre. Per cert, encara queden els trets de pistola de Tejero, el sostre del Congrés dels Diputats. Que no els traguin mai, eh? Que això és història pura, eh?
Vinga, Joan, més coses. Molt fan de Mossos d'Esquadra i el seu... El... Oh, la... Community Manager, sempre... Ai, ai. Textual de tuit de missatge a X, xarxa social X, de Mossos d'Esquadra. Força la persiana d'una pizzeria a Sant Adrià de Besòs i fa saltar l'alarma. Quan hi arribem, trobem el lladre dins, amb les mans a la pasta. Mai millor dit, diuen...
No sé si riure, si fos casa teva no seria tant de cachondeo, no hi hauria tant de cachondeo. Que si he pogut dir tant mans a la pasta com mans a la massa, perquè de fet és una pizzeria, però clar, juguen amb pasta, entenent que era la caixa registradora. Molt fan d'aquests tuits, diguéssim, oficials de Mossos del Quadra. No són els precursors, els que van començar aquest joc de paraules era guardia civil...
Ojo, eh? Guàrdia Civil i Policia Nacional tenien un Comunit de Marx i Marxist, tot catxon d'ell, i a vegades feia algun tuit que et feia riure, eh? Sí, rius perquè no és casa teva, no és la teva pizzeria, eh? Comunití, si fos la teva... Sí, però sobretot és la manera d'explicar-ho, no? Buscant aquesta complicitat sempre amb la persona que hi ha a l'altra banda.
Jo, home, crec que en el nostre poc ens passa que tenim diferents seccions, hauríem d'obrir una definitiva ja pel Museu Louvre de París. Sí o no? Va, escolta. Clar, hauríem de buscar una sintonia, però clar, que ahir...
van penjar la fotografia de l'expríncep André, de la casa reial anglesa. Saps aquella fotografia que va donar la volta al món quan el van detenir per la seva presumpta vinculació amb el cas Epstein? Doncs un grup, l'Everyone Hates Elon, tot el món odia Elon, doncs ahir van entrar al Lourdes de París i van penjar la fotografia
del germà del rei Atlàntida, Carles III, Andrés Montbaten Windsor, i a sota van posar un text que deia Ara SUA 2026.
És a dir, com més notícies surten del llum, pitjor anem. Aquí es dona la mà a aquest terrible cas Epstein i es dona la mà també a la seguretat del Museu Llu. Sí, sí.
La seguretat que, bé, ha quedat... Han entredit, podem dir, d'alguna manera suau, doncs, els últims mesos. No, no, suau, no. No, no, sí, sí, no. I l'Apstein, i l'Apstein, doncs, és un cas que fot repudiar, escarós, repugnant. I compte que no està tot dit, perquè pot sortir alguna notícia que tothom ha donat per feta, que relaciona, per exemple, amb Michael Jackson, que relaciona altres personatges, doncs, internacionalment coneguts,
que els hem catalogat d'una manera i sembla que pot ser d'una altra. Molt de compte, Michael Jackson, perquè sembla que tot allò, ho dèiem la setmana passada, tota aquella possible vinculació amb menors a casa seva de Michael Jackson, resulta que els estava salvant dels tentacles d'aquest autèntic dimoni que era Epstein. Sembla també que la mort del suïcidi de Kurt Cobain, cantant de Nirvana,
que també havia denunciat, no seria tampoc un suïcidi, compta també, finalment, amb el suposat accident d'helicòpter de Kobe Bryant a Calabasses.
I compta amb la mort de Michael Jackson, que hi ha algú que vol anar una mica més lluny i diu... Amb la mort de Michael Jackson, no, que és la vida, t'havien venut, evidentment, sempre presumptament i sempre agafat a pinces, però aquesta vinculació de Michael Jackson amb aquesta presumpta xarxa de nens que allotjava a casa seva, en el seu rancho, etcètera, i que donien passar coses, resulta que Michael Jackson sembla... Alguns d'aquests nens, avui en dia, s'atreveixen a dir-ho, entre ells Macaulay Culkin, el nen de...
de sol en casa, doncs agraeix a Michael Jackson i la resta de nens de famílies desemparades, desestructurades, que els hagués protegit en el seu ranxo. La gent que sap molt de Michael Jackson, i n'hi ha uns quants, s'asseguren que aquest any la seva mort serà notícia i no present per la mort, sinó que ens descobriran coses. Això, de moment, tot és presumpte i ho veurem, eh?
Va, Joan. Molt de compte, Mèxic, eh? Mèxic està en flames. Parlem molt seriosament. Han assassinat Nemesio Seguera Cervantes, alias El Mencho, que era un dels líders del càrtel de Jalisco. I ara mateix Mèxic està cremant. És a dir, una dada violència al carrer, no surten ni arribant avions als aeroports, no hi ha escoles, etcètera, etcètera.
Molt de compte com acabarà aquesta reacció a la mort violenta d'aquest líder, el Mencho, que era un personatge una mica com Escobar a Colòmbia. Tenia com una certa geografia al seu voltant, només hi ha tres fotografies d'ell dels anys 90, etc. I veurem com acaba, no oblidem que això és els nassos de Donald Trump.
I l'altre que també està posant per diferent motiu és a Cuba, no, Joan? Sí, també a Cuba la situació està molt complicada, però sobretot el món està mirant amb una certa preocupació cap a Mèxic. Aquest cap de setmana mateix a Mar-a-Lago, el complex de la Flòrida on resideix Donald Trump, va entrar un jove i va ser abatut per la policia. El jove sembla que entrava amb alguna mena d'aparell o per atentar...
contra el president Donald Trump a la seva residència oficial, oficial no, perdó, a la seva residència de Mar-a-Lago a la Flòrida. Veurem com acaba tot plegat perquè molta atenció amb el que està passant a Mèxic, eh? Insistim, a les barbes de Donald Trump.
Ja sabem que Donald Trump li va la marxa. L'Abram Jiménez, que és un periodista d'escriptor cubà, explica a TV3 que si la sortida del que està passant a Cuba passa per Donald Trump, tenen un gran problema, perquè ara mateix estan al límit. Cuba està al límit. En fi, Joan, va, què?
Posem en el DeLorean, si et sembla, perquè avui naixia a Bomón, a Texas, Johnny Winter, un dels pares, un dels guitarristes per excel·lència del blues i del rock and roll. Doncs amb rock and roll, Johnny Winter.
Sí, senyor, Johnny Winter, eh, Joan? Winter is coming, eh? Va, que mi, Joan? És que, en el fons, Jaume, tots són maneres de vivir. Moltes felicitats a Rosendo Mercado, que naixia tal dia com avui de l'any 1954. 72 tacos li cauen a Rosendo.
Era el cantant de l'enyo, de l'enyo. Inyu, eh, també. Inyu. I el tio, eh, i ell diu... Jo soc molt més sa del que la gent es pensa, eh? Com que vivia aquella época... Bueno, ell va viure... Sí. Ell va viure, diguéssim, com una rockstar de Vallecas, eh? Exacte. El tio va dir... Jo tinc un passat, però jo ara sóc un tio molt sa, eh? Bueno, ja no li cap més. Maneres de vivir, Joan, ja ho saps, que són maneres de vivir. Cambio las cosas de sitio...
Què bé, Joan, què més? Doncs a Caracas, a Venezuela, tal dia com avui de l'any 1965, per tant, és el seu aniversari, naixia Miquel Erenchun, que ens parlava de 100 gavines. A Caracas, eh? A Caracas, que deia aquell. Sí, senyor.
És un terç, després la meitat de Duncandú, un terç, perquè primer en tres, després la meitat, junt amb Diego Bassallo, i ara en solitari, que per cert, està sabrant un aniversari, ha celebrat l'aniversari 40 anys de Duncandú, i en té 61 avui en fa, eh? Per molts anys, amic Larenchon. Com ho has dit, això, 100?
Gavines. Cent gavines, per tu. Més coses, Joan. Per cert, deixa'm dir que Duncan Du, per si algú s'ho pregunta, és el nom d'un personatge d'un escriptor, escriptor de l'Ella del Tresor, Robert Louis Stevenson.
Anem-hi, més coses. Doncs en 1968, un 23 de febrer, sortia a la venda aquest disc preciós d'Otis Reading. Ell ja no era entre nosaltres, però ens va deixar gravada aquesta meravella. Aquesta cançó que tots hem xiulat, perquè un tros que ha xiulat. Asseguts als molls de l'abadia. Sí.
Encara que ho intentem, no xiulem com ella. Grandíssimo Terreding, i recordat. Doncs vinga, Joan, anirem tancant el... I quan es preparava ja aquestes alçades d'any, la Volta a Espanya de l'any 1983, s'estrenava la que seria la banda sonora per excel·lència de les bicicletes, eh? Sí senyor, la Volta a Espanya, la Volta a Ciclista. Azul i negre. Fon-li...
Buenas tardes desde Toledo, donde sale la tapa reina de la vuelta ciclista. Estàvem una hora y media escoltant-se. Era el No tengo tiempo. Era l'únic que deia la cançó. Mira, mira. Mira, mira, mira. No tengo tiempo. Atención, anem a buscar otros. Mira, aquí. Ara, ara. No tengo tiempo.
El que no tenim més temps és per el poc ens passa, només per recordar la una al migdia 3.57 de la tarda. Què serviu, Joan? Doncs mira, entre altres coses, estarem molt atents a l'entrevista que li faràs al d'Alteries en tant que regidor d'habitatge de l'Ajuntament de Vilas de Mar, amb virtut d'aquesta moció aprovada per ple de la construcció.
de 62 pisos dotacionals a la solar de la muralla, perquè la gent s'ubliqui just darrere del pavelló de la Bòbila, per entendre'ns. I marxarem també a l'Àrtic, amb la calallanca Carlota Caimer, que formarà part de l'expedició Hipàtia 3, que doncs recrearan les hipotètiques condicions de vida a Mart. Doncs de Mart i de l'Espai, en parlem amb el nostre següent convidat, ara mateix.
Fon-li, doncs t'escoltarem atentament. Recordem tots plegats que la vida, a vegades, pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Moment per la primera entrevista del matí.
Mireu, com sempre, els dimarts cada 15 dies, els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària organitzen interessantíssimes xerrades, conferències amb diversos temes damunt la taula. I demà, més i menys, parlem de l'espai. Parlem sota el títol d'exploració pacífica, colonització i explotació de l'espai. I ho fem amb una veu més que autoritzada.
amb un enginyer aeroespacial, Miquel Soreda. La conferència ha d'analitzar els reptes i les oportunitats que s'obren davant la propera presència humana estable a la lluna i a mar. En parlem de tot plegat. És necessari, no és necessari, per què ho és o per què ho deixa de ser. En parlem amb l'enginyer aeroespacial Miquel Soreda. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Miquel Sureda, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Content d'estar aquí. Jo també. No cada dia tinc l'oportunitat de patar la xerrada amb un enginyer aeroespacial. Què fa un enginyer aeroespacial?
Bueno, aeroespacial engloba molts àmbits, engloba l'àmbit de l'espai especial, però també coses que es mouen per l'aire, avions, helicòpters, inclús aeroports, per tant, és una disciplina molt àmplia i el que fem és especialitzar-nos. Jo en el meu cas, per exemple, em dedico específicament a temes d'exploració espacial.
Especial, tu a l'espai. Jo a l'espai, sí. Tu a òrbita. Sí, sí, sí. Escolta una cosa, exploració pacífica, que això crida molt l'atenció, que d'entrada ja és pacífica, no aneu a fotre la guerra a ningú, m'imagino. Colonització i explotació de l'espai. Jo sé que això t'ho, Déu, m'he preguntat moltíssimes vegades, però no deixa de tenir una certa polèmica a vegades, no? Dius, quants cops han dit, hòstia, Miquel, però què hem d'anar a fer a l'espai? Si prou feina tenim aquí a la Terra.
Sí, sí, sí. De fet, el títol no està dient que l'exploració segurament serà pacífica, està posant diferents escenaris sobre la taula sense tenir molt clar per quin tirarem. Òbviament, jo sé quin és el que estic intentant promoure jo amb la meva recerca, però vull dir que al costat de l'exploració pacífica posem la paraula colonització de l'espai com a contrast, com a aquesta idea de...
seguir fent el que hem estat fent a la Terra, que és no ser gaire respectuosos amb els recursos dels llocs on arribem i tot plegat. Per tant, deixar clar que la xerrada precisament el que pretén és explicar que estem en un moment molt important en quant a la nostra relació amb l'espai, perquè per primera vegada
En les pròximes dècades començarem ja a establir bases fora de la Terra, de manera que hi hagi gent que hi pugui viure. Ara tenim un parell d'estacions espacials que orbiten al voltant de la Terra, però en el futur, en les pròximes dècades, hi haurà gent vivint a la Lluna. I començarem a pensar en com viurem a Mart.
En aquest moment és en què ens hem de preguntar aquestes noves societats, inclús que crearem en altres mons fora de la Terra, com volem que sigui per això. I la pregunta que tu em feies respecte a si això és relevant, si no tenim ja suficients problemes aquí, clar, la resposta...
Òbviament ens hem de preocupar dels temes que tenim a la Terra, és una prioritat, no estem pensant en evitar altres mons fora de la Terra perquè la Terra ja la donem per perduda, com hi ha gent que a vegades opina, però també tampoc podem lluitar contra la naturalesa humana, que és d'anar avançant, ni que sigui per curiositat, anar fins a Lluna, anar fins a Mart i començar a expandir-nos.
Miquel, m'estàs obrint molts melons aquí, eh? Em sembla que hauràs de tornar, eh? Perquè, clar, m'has parlat d'un projecte de recerca teu, no? En què consisteix aquest projecte?
A la universitat, a part d'una classe, fem recerca i dintre dels diferents projectes jo estic treballant precisament en estudiar com seran aquests hàbitats, com serà no només la part de l'arquitectura d'aquests hàbitats fora de la Terra, concretament a la Lluna, i sobretot em centro molt en Mart, perquè és el planeta o el món que tenim més a prop, més fàcil d'habitar, perquè la Lluna està molt més a prop
que Mart però és molt menys ric en material, per tant, Mart és el gran lloc on podrem segurament crear una societat paral·lela a la Terra. Doncs jo estudio com serà la vida allà, la part tecnològica, també la part social, tots aquests aspectes, molt centrat en la sostenibilitat i en fer-ho d'una manera ètica i sostenible.
Però tu ja ho dones per fet, això? Jo ho dono per fet. Sí o no? Sí. I quan anem a viure a Mart? Mart està lluny en quant al temps, eh? Mart està lluny també en quant a la distància, però sobretot està lluny en el temps. Les primeres missions tripulades a Mart encara no s'han fet, així com a la Lluna ja hi hem anat i hi tornarem en els pròxims dos o tres anys. Mart encara queden uns quants anys, potser per anar, diguem, per trepitjar el planeta.
estem parlant de 20 anys o així, però després d'això encara queda molt per poder realment construir-hi ciutats, per tant estem parlant potser de... no ho veurem tu i jo, estem parlant d'un... No sé si dir-te que millor. Però precisament...
D'alguna manera també podem donar-li la volta a l'argument i dir que estem creant un món nou. Estem creant un món nou amb condicions diferents perquè al final viure a l'espai t'obliga a ser menys individualista. A l'espai tot és perillós i la infraestructura que et manté viu ha de funcionar perfectament. Per tant...
Tenim experiències de tripulacions vivint a l'Estació Espacial Internacional on americans i russos conviuen a dia d'avui perfectament, no perquè vulguin, sinó perquè és que ho necessiten. Per tant, l'espai et genera unes condicions en moda una mica supervivència, cooperació, aprendre a reutilitzar els recursos d'una manera super, super, super òptima perquè n'hi ha menys. Per tant, tot això et permet pensar que potser es podria generar una manera de ser diferent, inclús que podríem,
aprendre coses pel nostre propi planeta. Que els russos i els americans han fet una guerra especial, de a veure qui arriba, a veure qui va, i resulta que quan estan allà han de conviure. Sí. És curiós, això, eh? Bueno, clar, la carrera especial, la cursa especial que va tenir lloc durant la Guerra Freda, ja es va acabar. Aleshores, ara portàvem moltes dècades de col·laboració, i aquesta col·laboració, sobretot amb el conflicte d'Ucrània,
doncs es van posar en risc, i de fet molts projectes que estàvem col·laborant nosaltres amb Rússia van caure, però el que vull dir és que inclús que ara mateix hi ha un escenari de confrontació bèl·lica entre el món occidental i Rússia,
les tripulacions que conviuen a l'espai, a l'Estació Espacial Internacional, estan totalment alienes, això, perquè no s'ho poden permetre. Miquel Sureda és físic, enginyer aeroespacial, té un doctorat en propulsió espacial, treballa a la Politécnica on fa docència, recerca i coordina un màster internacional, també es dedica a la divulgació científica, sobretot centrada en l'exploració espacial i en el futur de la humanitat més enllà de la Terra. La seva recerca es centra en l'arquitectura de missions interplanetàries i la sostenibilitat de les futures bases a la Lluna,
i a mar. Tu quan et vas enamorar de l'espai? Què hi tens allà? Com va ser això? Va ser una mica gradual, no és tan vocacional. A mi m'agrada aprendre, i m'agrada els reptes, i m'agrada...
No sé, és com que jo de nen m'agrada molt la ciència, però també m'agrada molt la literatura en general. Sóc una persona curiosa i jo primer vaig estudiar física, perquè hi ha molta gent que des de petits volen fer avions o volen fer coets i tal, i ja se'n van a fer enginyeria aeronàutica. Jo vaig estudiar física perquè la física et dona...
la possibilitat d'intentar fer-te preguntes sobre com funciona l'univers, i a mi això em molava molt. Quan vaig anar a física, vaig anar a fer aeronàutica, perquè en aquell moment la carrera tenia prestigi, era una excusa també per marxar a Madrid, allà a viure, perquè en aquell moment aeronàutica només es feia a Madrid, i allà va ser quan, dintre de les opcions, doncs vaig veure que allò de l'espai em cridava, perquè l'espai uneix la part tecnològica,
però que potser a mi m'interessa menys i també aquesta part més humana, aquest gran misteri. Al final fer un avió és xulo, però és un avió. En canvi, anar-te'n a visitar un món, ja sigui amb un astronauta o amb una nau robòtica que se'n vagi a Saturn a estudiar els anells, té un punt quasi filosòfic. I a mi m'agrada molt aquesta unió entre la ciència, la humanitat, les humanitats, i per això jo crec que l'espai em dona aquesta possibilitat.
M'has posat cara de, una mica, permeta'm que t'ho digui així, una mica de gamberro, com m'has dit que te'n vas anar a Madrid. O sigui, allà, entre festa i festa, et vas enamorar de l'espai, eh? Bueno, no, però és veritat que quan... És que m'has posat una cara de dir, hòstia, s'ho va passar bé, eh? Bueno, sí que ara he vist la toro passat, va ser una bona... va ser una jugada en el sentit de dir, bueno, acabo la carrera física...
Tenia moltes opcions, però l'opció de seguir estudiant, que a mi m'hagués agradat seguir estudiant. De fet, jo estic a la universitat perquè és una mica el mateix que feia quan estudiava, però ara em paguen, no? Aleshores, les possibilitats d'anar a Madrid, que saps, és una ciutat estimulant, amb l'excusa de no, és que només s'estudia allà, no? I tenir una mica encara... T'obre portes, t'obre portes. Doncs sí, m'ho vaig passar bé, clar, va ser una temporada xula. Miquel, et puc preguntar l'edat?
Sí, bé, just ara estic a punt d'entrar ja en una... Sí, sí, m'ho pots preguntar. Quants anys tens? Estic a punt de fer 48 anys. 48 anys? I tu et veus algun dia a l'espai? És el teu objectiu? No. Professional, allò de dir, hòstia, m'encantaria. M'encantaria, però no és el meu objectiu perquè no és realista ja.
Ara mateix, l'accés a l'espai, tens dues vies d'accés a l'espai, o et fas astronauta professional, que aleshores t'envien a l'espai amb certes missions, i això ja no hi soc a temps, hi ha processos de selecció i estan seleccionant gent, però en seleccionen molt poqueta, i a l'edat que tinc i tal, ja no hi soc. Tu vas plantejar algun dia o no?
Doncs no, perquè hi ha hagut molts anys en els quals no hi ha hagut convocatòries. No m'ha pillat. La primera, recordeu el Pedro Duque, quan va passar això jo era molt jove, l'època de la selecció del Pedro Duque, i la següent ronda de seleccions de l'Agència Espacial Europea ha sigut ara, fa 3 o 4 anys, no sé si heu sentit parlar d'una noia que es diu Sara...
que està molt de moda, i el Pablo, que són dos espanyols que van ser seleccionats, i això ja em va pillar amb 40 i pico, amb nens, amb una situació vital, però si hi hagués hagut una fase de selecció, en el moment òptim, potser quan tenia 20 i pico, 30 anys, amb la carrera aeronàutica i tot això, segurament m'hi hagués presentat.
Avui al Crònic, a l'informatiu d'aquesta casa, parlem amb la Carlota Keimer. La Carlota Keimer, la coneixes? Bueno, sí. Doncs la Carlota Keimer és una maresmenca. Ah, no sabia que era d'aquí, també. Sí, sí, sí. Està, doncs, és curiós perquè està en un projecte 100% femení que no és notícia, no només perquè és femení, sinó perquè és un projecte preciós que les portarà... Ara, perdó la memòria, m'ho explicaràs tu millor. A l'Antàrtida, no? Se'n van a... Com a recrear? A l'Antàrtida? No estic segur que sigui l'Antàrtida. És un lloc molt fred.
Sí, que se'n van a recrear una miqueta com es viuria... Explica'm-ho, explica'm-ho. Bueno, són una cosa que es diuen missions anàlogues, que bàsicament és... Bueno, hem d'aprendre a viure a Mart, i com que no hi som encara, una de les coses que es fan són missions anàlogues en les quals es simula que estàs allà. I aquestes missions el que busquen és, primer, localitzacions on el clima sigui relativament similar, on la geologia ho sigui, i aleshores es generen uns hàbitats i es generen...
unes condicions de vida, òbviament, que no són marcianes, perquè la gravetat és la de la Terra, l'atmosfera és la de la Terra, però sí que serveix per practicar protocols, per aprendre temes relacionats amb la pròpia salut humana, convivència, i les missions Hipàtia, que és això del que estem parlant, són unes missions que, aquesta serà la tercera missió que es farà, són unes missions que són missions que estan fetes 100% per noies,
Les dues primeres van anar als Estats Units, a Colorado, al desert, perquè hi ha una sèrie de bases que simulen l'entorn marcial allà,
I aquesta tercera es desmarca una mica de les dues primeres i fa aquesta exploració en una zona més semblant, perquè al final Mart tots el podem veure com un desert, quan veiem fotos, però és un desert gelat. Fa molt de fred, hi ha molt de gel també, i aleshores, no? Doncs anar zones que siguin més fredes i que hi hagi glacials i tot això són interessants. Escolta, tu a les xarxes estàs molt actiu i a part de la recerca espacial i tal, comparteixes moltes coses a nivell professional, no?
Bueno, m'agrada, m'agrada. Just ara l'altre dia he pensat que comparteixo coses a nivell professional, a nivell personal també, aleshores no sabia si... Però sí, a mi m'agrada, a mi m'agrada explicar en general i aleshores comparteixo el que puc, coses de feina, coses de recerca, coses de classes...
De fet, fa pocs dies vas estar a Televisió de Catalunya per parlar d'una frase que va dir Obama, que va aixecar una certa polèmica, que va dir els extraterrestres són reals però jo no els he vist. Ara t'ho pregunto tu, els extraterrestres són reals? I si no els has vist? No, no els he vist. I clar, la frase de l'Obama dient categòricament són reals semblaria que ho està confirmant, no?
Després ell mateix es va matitzar i va dir que el que volia dir, que és el que jo també respondria, és que ell creu que existeixen. Però jo no puc dir que els extraterrestres existeixen perquè no hi ha cap prova científica. Jo crec, estic 100% convençut que no n'hem contactat i que no ens han contactat. Jo crec que sí, jo crec que...
És un tema purament estadístic, o sigui, l'univers és gegantí, hi ha moltíssimes estrelles que tenen moltíssims planetes i sabem ara que molts d'aquests planetes tenen característiques similars als de la Terra, per tant, seria molt estrany que aquí hagués sorgit la vida i que en milers de milions de planetes similars, en un altre, com a mínim, no n'hagi sortit, no? Per tant, crec que sí, però no tenim una certesa absoluta.
Clar, a veure, no és una cosa... La referència és cinematogràfica, clar, no estem parlant d'extraterrestres així, estem parlant d'una vida diferent a la nostra, no m'imagino? Com te'ls imagines tu? Bueno, clar, aquí el tema és molt interessant, aquesta pregunta, perquè quan pensem en extraterrestres...
de seguida ens anem a bitxos una mica antropomòrfics, inclús en forma humana, que segurament venen amb intencions terribles i ens volen envair, i aleshores això pot arribar a haver-n'hi també, perquè evidentment...
la vida segurament en els planetes on hi hagi evolucionarà, però el més senzill, o sigui, el primer pas perquè hi hagi una vida, és que aquesta vida sigui unicel·lular i després evolucioni, per tant, és molt més probable que hi hagi vida molt senzilla que que després aquesta vida evolucioni fins a animals pluricel·lulars, macroscòpics, inclús vida intel·ligent, per tant...
El primer que potser trobarem, els primers indicis de vida que podríem trobar en el planeta Mart, per exemple, o en algunes llunes d'alguns planetes del Sistema Solar, podria ser vida microscòpica, podrien ser bacteris, podrien ser algues. Això per molta gent serà com... Quan això passi, si passa serà com... Quin baixón, no? Quina merda és això? Però igualment la conseqüència a nivell filosòfic per a la humanitat és igualment molt important.
Bassa, evidentment, tot és important, i pensem moltes vegades d'això, la vida microscòpica, ningú vagi i pensem que anirem a l'espai i trobarem una persona, hola, què tal? O sí, o sí, clar, aquí hi ha moltes preguntes, la primera, hi ha molts planetes que poden tenir vida, ara sabem que sí, que tenen les condicions, de fet, sabem que inclús Mart, que és el planeta més proper que tenim,
fa uns quants milers de milions d'anys va tenir les condicions òptimes en quant a temperatura, aigua i inclús matèria orgànica per tenir vida. Per tant, aquestes condicions són fàcils. La següent pregunta és, d'aquí d'aquestes condicions és fàcil que sorgeixi la vida? Això no ho sabem.
perquè no sabem per què ha sorgit la vida de la Terra. No sabem el clic que va fer que la matèria inert es convertís en matèria viva. Per tant, no sabem. Però no semblaria que hagués de ser algú excepcional, que hi hagi un dit diví, que digui aquí sorgirà la vida. Per tant, al principi pensem que hauria de poder sorgir. I la següent pregunta és, és fàcil que la vida evolucioni
cap a una vida intel·ligent, que sigui capaç de generar una civilització intel·ligent, capaç de comunicar-se amb altres planetes i tot això, i això tampoc ho sabem, per tant, hi ha tots aquests filtres, diguem, que hem d'anar passant per arribar a la conclusió de dir, sí, sí, algun dia trobarem un marciano i ens anirem a prendre una cervesa amb ell. Escolta, i també has parlat d'Elon Musk i totes les seves iniciatives tecnològiques precisos i futures sobre l'AIA, coets, megaconstel·lacions, colonització marciana, què hem de saber d'aquest senyor?
Aquest senyor és... A mi m'agradava abans parlar d'ell en positiu, en certes coses, però cada vegada m'és més difícil. És un personatge amb moltes arestes. Des del punt de vista dels que ens dediquem a l'exploració espacial...
hem de reconèixer que el tio ha generat una manera de fer naus i de fer coets que ha revolucionat totalment el sector. Ha passat la mà per la cara a la NASA, a l'Agència Espacial Europea i a tothom. Ha fet coses que ningú
pensava que es poguessin fer de manera relativament senzilla, com fer un coet, per exemple, que una vegada ha posat el satèl·lit en òrbita, torni a la Terra i es torni a posar a dret i el puguis tornar a fer servir, tornar a fer servir això. Quan ell va dir, vull fer coets que es reutilitzin, tothom va dir, aquest penòlic no té ni papa del que està parlant, i ho ha fet. És rutina ja per ell. Ha fet naus que porten astronautes a l'espai ràpid, barat, amb un sistema d'enginyeria totalment revolucionari. Per tant, des d'aquest punt de vista...
És un geni i és un tio que aconsegueix crear empreses amb una capacitat d'innovació i amb unes ganes de trencar amb les regles establertes molt impressionant. Això és indubtable. El que passa és que després hi ha moltes altres cares que no ens agraden tant. La primera, el que parlàvem abans, ell és molt pro-colonització de l'espai. Ell és un tio que amb una samarreta que posa ocupem Mart.
A mi no m'estranya, eh? Sí, no, és un cowboy. I van allà i diu hi haurà recursos, els explotarem, ficarem hotels... Clar, no és la meva manera de veure-ho. S'ha parlat moltes vegades de vacances especials per gent molt rica, eh? Escolta, viatges a la Lluna de plaer. S'ha parlat moltes vegades. Això succeirà en poques dècades. Sí? Sí.
Entens la gent? Ho entenc, eh? Jo ara et raonaré la pregunta, eh? Era el juliol del 69, per tant farà 57 anys, si no m'equivoco, aquest any. Entens que hi ha gent que dubta que s'ha anat a la Lluna? La pregunta és molt clara. Sí, sí. Que s'ha trepitjat, que es va trepitjar, no s'hi ha tornat. I deies, amb la tecnologia que hi havia ara fa gairebé 60 anys, que es va arribar a la Lluna, que ens van vendre aquelles imatges i tal...
i no s'hi ha tornat amb la tecnologia que ha avançat, ja no amb els anys, sinó dia a dia avança. Aquesta és la pregunta. Per què s'hi ha avançat amb la tecnologia no hem tornat a la Lluna? Entens el dubte? Sí, sí. Home, entenc que la gent dubti que hem anat a la Lluna perquè hi ha gent que dubta de si la Terra és rodona, vull dir que... I si ens hem de posar protecció solar el 15 d'agost quan anem a la platja. Es pensen que amb unes ulleres grogues tot s'arregla. Aleshores, òbviament que ho entenc, però la gent ara dubta de tot. És veritat,
que al final per la majoria de les no és un acte de fe. És com, quines proves tenim que hem anat a la Lluna? Jo et puc explicar que hi ha uns reflectors que es fan servir per mesurar, que amb un làser des de la Terra es dispara i reflecta i torna. Et puc explicar que hi ha fotos que es veuen les restes de les naus que hi vam llançar, però al final...
Això t'ho puc fer ara mateix amb el xat GPT fa aquesta foto en 5 minuts, per tant, òbviament... Que gent dubta de tot, això està clar, eh? Per tant, la primera pregunta és... El terraplanisme i tal, però m'entens per què no s'ha tornat a la Lluna? Clar, això és la segona pregunta. Una vegada hi hem anat, s'hi va deixar d'anar durant moltes dècades, i no només això, sinó que ara està costant molt.
Perquè precisament ara s'està a punt de llançar un coet que tornarà a la Lluna amb astronautes, no a trepitjar-la, però sí a rodejar-la, l'Artemis 2, i està costant, i costa molt, i en canvi en aquella època es va fer, en menys de 10 anys, tot el coet, tota la nau, tot es va fer superràpid,
i amb una tecnologia molt més primitiva. Quina és la raó? És molt senzilla, perquè hi havia molts diners. Als Estats Units van posar una quantitat brutal de recursos, no només pasta, o sigui, pasta, instal·lacions, les ments més brillants, les escoles, la tele, tothom estava totalment centrat en l'exploració espacial. Per què? Va haver-hi una raó. Quina raó? Havien de guanyar la cursa espacial contra la Unió Soviètica. Era un tema d'estat, era un tema de, en aquell moment...
La Unió Soviètica havia guanyat totes les petites etapes d'aquesta cursa. Van ser els primers en tirar l'Esputnik, un satèl·lit. Van ser els primers en posar algú en òrbit, el Yuri Gagarin. La primera dona, la primera caminata espacial. Tot això ho va guanyar la Unió Soviètica. I als Estats Units, en aquell moment Kennedy va dir...
Hem de ficar aquí un cop a la taula i ja no lluitarem per les diferents petites fites. Anirem a l'última. Invertirem moltíssims diners en arribar a la Lluna. I van invertir durant diversos anys, en el 65-66, van arribar a tenir gairebé el 5% de tot el federal budget. O sigui, cada any el 5% del pressupost dels Estats Units es dedicava a la NASA durant aquells anys.
Això és brutal. Si a mi em dones això, jo també. Amb 10 anys et porto a la Lluna. Què passa? Que després d'això, una vegada Neil Armstrong trepitja la Lluna, ja s'ha acabat. O sigui, hem guanyat la cursa. Això és el que diuen ells, eh? I què fan? Ja està. O sigui, retiren la inversió. T'estic parlant que ara hem parlat que va arribar a ser quasi un 5%. Ara és un 0,4. Vull dir, 10 vegades menys. O sigui, què passa?
que des d'aleshores la inversió és molt més baixa. I hi ha una segona raó per la qual no s'ha anat a Lluna, que no hi havia una justificació. Ja havien guanyat la carrera. És a dir, és una cosa, perdona que tu diguis, de marcar paquet i que els llibres d'història diguin que els americans són els primers. Però no eren els llibres d'història, és que en aquell moment s'estaven jugant. O sigui, estem parlant que la carrera espacial és un element més de la Guerra Freda. O sigui, en aquell moment s'estaven repartint al món. Estaven guanyant una guerra.
Estan guanyant una guerra i la guerra, en aquell moment, tots sabem, la Guerra Freda, al final, per sort, no va acabar amb missils d'un costat cap a l'altre, sinó que es dedicava molt a propaganda. I en aquell moment havien de demostrar que tecnològicament eren superiors. Aleshores, per què s'hi torna ara? La pregunta no és per què no s'hi ha anat durant aquests anys. No s'hi ha anat aquests anys perquè no hi havia res a fer.
A la Lluna. Per què s'hi va ara? Perquè ara sí que hi ha coses a fer. Quina? Quedar-s'hi. Fer hotels, com tu has dit. Fer laboratoris. Fer fàbriques que fabriquin satèl·lits. Ara tenim la infraestructura i el coneixement i la tecnologia per poder quedar-nos-hi. És la raó per la que ara s'hi torna.
Quin plaer, Miquel, quin plaer. Engineer especial, entre moltes altres coses. No us perdeu la xerrada de demà a Sala, Roser Carrau, Espai Cultural Canvis a 6 de la tarda, Aula d'Extensió Universitària, porta interessantíssimes conferències entre elles, l'exploració pacífica, colonització i explotació de l'espai. Miquel, de veritat, ha estat un autèntic plaer que ens hagis instruït sobre aquest tema.
Escolta, que potser sí que anem a l'espai, no? D'aquí unes dècades encara hi serà. Sí, jo crec que les generacions més joves tindran més facilitats. Algunes vacances allò... On te vas a la lluna? Perquè Menorca ja està prou colonitzat i anem a la lluna. Suc saïra, suc saïra. Hem d'anar estalviant. Gràcies, Miquel. Gràcies per convidar-me. Que vagi molt bé. Bon dia. Arribem a les 11. Temps de Notícies amb Robert Mazza per dos duros l'espai d'economia d'en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam avui ens parlen del per què invertir-ho.
Les notícies de les 11.
Salutacions pas endavant històric per l'habitatge públic a Vilassalamà. Recordem que la plenària del passat divendres va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per tal de tirar cap endavant la promoció de la muralla, és a dir, la construcció d'un edifici de 62 allotjaments dotacionals de lloguer social amb la qualificació d'habitatges de protecció oficial, situat a l'àmbit de la muralla, mossèn Pere Ribot. A partir de les 12 i pocs minuts,
Temps d'entrevista al Parlant de Tot. Parlarem sobre aquesta qüestió amb Audal Tenies Tenes, regidor d'Habitatge.
La calaianca Carlota Keimer està fent les maletes per l'estiu de 2027. No anirà a Roma o a París de vacances. La seva missió és especial. De fet, és una de les 10 dones seleccionades per l'expedició anomenada Hipàtia 3, que portarà 10 dones a l'Àrtic per recrear les dures condicions d'una futura...
estació especial al planeta Mart. Allà faran un munt de dades, allà, com dèiem, agafaran un munt de dades d'experiments enfocats a una futura estació al planeta Mart. A partir de la una de la tarda ampliarem la informació a la crònica amb Joan Escofet.
Les dades del mercat de l'habitatge a Catalunya són contundents. Un augment del 18,4% de les hipoteques signades el 2025 i les compravendes creixen gairebé al 14% respecte a l'any anterior. Es baten rècords assolits el 2007, un any immers en la gran bombolla immobiliària.
Els preus, amb una demanda forta i una oferta escassa, continuen imparables. Una mostra és que els préstecs i hipotecaris s'acosten als 195.000 euros per unitat, 23.000 més que fa justament un any. A Catalunya el preu per metre quadrat ha pujat un 40% en els últims 10 anys. El 2015 va confirmar l'inici de la que s'ha imposat en les categories, com dèiem,
Perdó, el 2015, com dèiem, va confirmar l'inici de la recuperació del mercat mobiliari després de la llarga crisi iniciada el 2008. A tall d'exemple, Barcelona Capital se situa en 4.269 metres quadrats, una cota que encara està per sota de la de Madrid i també de la de Sant Sebastià.
El thriller d'acció, una batalla tras otra, ha estat la gran triomfadora de la 79a edició dels Premis BAFTA del cinema britànic, amb sis màscares daurades, entre les quals la de millor pel·lícula, millor direcció i millor actor de repartiment per Xi Jinping, la pel·lícula de Thomas Anderson.
ha fet bons els pronòstics que la situaven com a favorita després de ser la producció amb més nominacions. Quan falten tres setmanes per la Gala dels Òscars, el film protagonitzat per Leonardo DiCaprio i Benicio del Toro ha repetit la victòria del Globus Tor i ha superat altres pel·lícules que tenien més nominacions. A principis de febrer la pel·lícula també es va fer amb el premi a la millor direcció del Sindicat de Directors dels Estats Units.
El Barça goleja el llevant i recupera el liderat per 3-0 Bernal, De Jong i Fermín Plasman. Al marcador, la superioritat del Barça que trenca d'aquesta manera la ratxa de dues derrotes consecutives.
Fins a la una a continuar parlant de tot amb Jaume Acabot i a partir de la una de la tarda tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Una crònica que també podreu escoltar a les 3 de la tarda, 5 de la tarda i a les 7 en punt del vespre.
els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassar de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassar de Mar. Viu-la.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat, agència de ciberseguretat de Catalunya. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molt bon dia a tothom, molt bon dia a Vilaçà. Aquí estem una setmana més per dos duros. Què portem avui, Martí? Hola, bon dia, Adam. Doncs avui portem un altre cop un convidat que compta perquè ja va venir, igual a la veterania del Guillem Avellant, ja va venir el mes de setembre a parlar-nos sobre l'economia en el futbol. Avui no ho sabem.
Avui serà diferent. Avui estem al bar, Martí. Sí, avui estem correctament amb el colze a la barra i parlarem sobre tòpics en l'economia, que són les frases que potser més s'escolten pel carrer referents a l'economia que poden o no ser certes. Doncs avui ho veurem. Molt bones, Héctor. Què tal, com esteu?
aquí esperant-te ja des de fa temps. S'ha de dir, Héctor, que l'episodi, no t'ho hem dit, però l'episodi que va gravar anteriorment va tenir molt bones referències i va agradar molt a la gent. Per això és que tornem a portar a veure avui amb què ens sorprens. Parlarem sobre tòpics de l'economia, no? Sí.
Com anirà això? Bueno, són frases que potser en algun moment hem escoltat i que hem donat com a vàlides com potser no ho són. Jo, de fet, vaig partir d'aquesta idea perquè un cop, parlant amb amics, aquestes converses altes de la matinada, vaig escoltar d'un amic meu dient «Soc socialment d'esquerres, però econòmicament de dretes». Vale, serà aquest tipus, no? Serà aquest tipus. Molt bé, doncs som-hi, comencem. La pela és la pela.
Doncs per començar, portes una gran notícia, no? Sí. Comenta'ns. On has estat? Per vosaltres. Jo he estat al versió RAC1. Que bé. Ens ho va dir, eh, Adam, abans de... Ens ho va dir. De fet, abans de començar, no? Exacte. Vaig estar aquí abans de començar i estic aquí just després d'acabar. Que bé. I com ha anat? Ha anat molt bé. És fantàstic estar allà amb el Toni Clapés, amb tota la redacció. He sigut molt feliç allà.
Jo sóc ja dir que jo era jo feliç veient les històries de l'Hector allà dins de RAC1, perquè a mi és un que m'agrada molt la red que fan allà. I ostres, tenir l'oportunitat d'una persona tan propera com tu, que hagi pogut estar dins i treballar, no mirant, sinó treballant, veient els processos i tal, em va fer molta il·lusió. I l'important és que tu ho hagis après i t'hagis quedat amb una bona experiència. I amb un ondes, m'he quedat.
Sí? Com funciona això? Bé, els Premis Ondes, que són com els Goya de la ràdio, sempre dic jo, de la televisió, de la comunicació, millor dit, li va donar el Premi a millor programa de ràdio, el versió RAC1, i jo formava part llavors del programa, i de fet tinc un diploma a casa que ho acredita. I això ens ho fa extensible a nosaltres, Adam?
podria dir, no? Per dos duros, és ondes. No? El Héctor està aquí, té ondes, nosaltres també. Comencem ja, que corre el temps. Perdona, Héctor, abans de començar t'hem de preguntar, veuràs que en el guió que t'hem preparat, que és aquest, hi ha un número, el número de l'episodi, en números romans. Necessitem que ens el diguis... Perfecte, 39. Un cop ens van dir 10 números menys. No, va ser molt graciós. Quan la gent falla, és molt divertit. Sí, sí, sí.
Doncs, què estàs fent ara mateix? Jo estic una mica d'aturada ara, després de tot plegat, i els exàmens d'universitat, i continuo treballant els caps de setmana, que fem alguns partits de tercera federació. Sí, futbol regional, eh? Quan s'inclouen també els del Vilassar de Mar, que fem bastants per proximitat, i ens ho passem molt bé, superbé. Molt bé, Héctor. Doncs, sense més conversa, explica'ns de què he tractat l'evisió d'avui i comencem, som-hi.
Doncs sí, partint d'aquesta frase de jo soc socialment d'esquerres però econòmicament de dret. És una cita que, de fet, jo recordo escoltar-la més d'un cop. No sé si vosaltres és el mateix cas. Doncs jo, la veritat és que no. Però sí que és veritat que, hosti, potser entenc que molta gent s'identifica amb aquesta frase perquè...
Vol ser bona persona i guanyar diners. Ah, exactament. Això mateix. Sí, sí, sí. De fet, la meva família, a mi, algun cop m'ha etiquetat no tal qual aquesta frase, però una mica sí, perquè jo, clar, estic estudiant IBE, que és International Business Economics, en principi per fer força diners, però també tinc algunes, no?, una mica de referències cap a esquerres, i és aquesta...
Aquesta bifurcació entre voler ser socialment el que diem nosaltres correcte, socialment mirar per tothom, però realment tenir a massa molts diners. Clar, el fet de dir socialment d'esquerres es refereix a la defensa dels valors progressistes, que va ser la defensa de col·lectius oprimits, igualtat de gènere, tolerància amb la diversitat, etcètera, etcètera.
I l'altra part, la de ser econòmicament de dretes, que fa referència, doncs, ho sabreu millor vosaltres, però és el lliure mercat, imagino, els impostos baixos... Capitalisme. La meritocràcia individual, capitalisme, estat no intervencionista, etcètera, etcètera. Això és possible? Això és possible? Us ho pregunto ja vosaltres, que en sabeu més. Doncs... De fet, existeix el capitalisme extrem, que es podria dir als Estats Units,
Sí, però, clar, allà no són gens d'esquerres. El que ens diu aquesta frase és si es pot buscar un terme mig entre ser mentalment no, socialment d'esquerres i econòmicament de dretes. Jo crec, Adam, que pot existir una persona amb força diners... Jo, de fet, si algun cop arribo a tenir força diners, jo mentalment diria que seré una mica d'esquerres, el que dius tu, progressista, apoyant minories, apoyant desigualtats.
Vull dir que no... Perquè ser completament de dretes és ser molt radical, no? Com molt tradicionalista, inclús. Normalment una cosa va amb l'altra, podríem dir. Efectivament, perquè el capitalisme, estareu d'acord amb mi, que va molt lligat a l'home blanc heterosexual empresari, que té facilitats, que pot tenir més fàcil accés a llocs d'estudi, a ser d'una família més adinerada. Per tant...
És molt contradictori, no sé, i us torno a preguntar si això en una societat és possible. Doncs clar, si hi hagués un partit que permetés una miqueta de, per posar un exemple, de polítiques que permetin més a l'Ocupa,
i que alhora aquest capitalisme no ho permeti, ostres, aquí hi ha un tema que no és compatible. Jo et diria que no tindria ningun vot a aquest partit, la gent els tacharia de bojos de voler ajuntar la dreta i l'esquerra en un mateix partit. No sé si n'hi ha hagut algun exemple molt recent. Tens algun exemple? No, no, no, que va. És poc viable, però jo crec que en una persona, ja no en un partit o en un país, sinó en una persona pot ser això, mentalment molt oberta, mentalment molt adaptativa, molt sensitiva amb la gent, però...
Tenir molts diners i voler més fortuna. Doncs arran d'aquest cas li he estat donant voltes i he recollit els tòpics econòmics per reflexionar sobre ells. Us en porto bastants. Anem al primer, anem una mica més ràpid. Els impostos no em molesten, em molesta no saber on van. I l'encadeno amb l'altra, que és la de no vull pagar impostos perquè els polítics se'ls gastin en persones que donen serveis i en drogues.
És difícil dir això, però ho heu escoltat, això, segur. La primera, que és la de no saber on van, clar, això depèn molt de l'Estat, de la seva transparència, els anteriors casos de corrupció, no? I a Espanya en tenim uns quants, d'aquests? Sí, sí, sí. A Espanya hi ha manera de saber on van els impostos? Existeix el pressupost públic. Però el pressupost públic és una expectació on haurien d'anar els diners destinats. Després, el que passa a la realitat pot ser com una una castanya.
O sigui, en principi, el govern sí que fa aquest acte de transparència de 14% a justícia, no sé quant, educació, sanitat. Però jo, de fet, em considero partidari dels impostos que no em molesten, sinó que em molestes no saber on van. Perquè si dius, ara, amb el que parlàvem de l'episió interior, no, no venen a Catalunya, sinó que van a millorar Andalusia com a redistribució de la riquesa. Ara, si s'ha emportat un tio a la butxaca i després aquest tio ha anat a Bèlgica i ja està vivint del cuento, això sí que em molesta. I es descobreix 15 anys després, quan ja s'ha mort.
Ara, ara... Mira, mira, mira per dir. Això són més de casos individuals. A veure, sí, és molt de l'entorn polític que ve... Ara ha sigut d'esquerres, quan també ha sigut de dretes, que ve del PSOE o del PP.
Però clar, és una cosa que tampoc pots controlar. I Héctor, tu que potser estàs més enterat del tema política, és cert que els polítics es gasten els diners en dones de l'amor? No es pot arribar a saber. Però hi ha hagut algun cas així? Se'n suma, sí. Amb José Luis Ávalos sempre s'ha dit que era molt mujeriego, però de demostrar-ho al 100% verídic és impossible gairebé.
Ells ho neguen davant de qualsevol acusació. I tenen els millors advocats de la història d'Espanya per defensar-se. Ah, no. Va, la següent ens agafa de prop els joves, que són els youtubers poden fer el que vulguin si volen marxar a Andorra, estan en tot el seu dret. Sempre ha estat polèmica la fuga aquesta de creadors de continguts al Principat d'Andorra, que no és cap secret que és un paradís fiscal. Hm.
Jo aquí he de dir que estic molt d'acord amb aquesta frase. No és els youtubers marxen d'Andorra per no pagar impostos. És una persona que vol emigrar per les seves raons, però vol emigrar. I crec que en aquest sentit poc se li pot dir. Econòmicament poc se li pot dir, però en àmbit moral i ètic... Mira, jo aquí estic amb l'Adam en el tema que si marxen per les raons que siguin, normalment la raó és pagar menys impostos, és cert, però per la raó que sigui poden marxar, són lliures.
El cas és que, clar, ells han rebut educació aquí a Espanya. Han rebut, durant tots els seus anys de vida, sanitat aquí a Espanya. El país, entre comentes, ha destinat recursos a la seva persona. I ell, a la que comença a generar, que és veritat que fan una fortuna, se'n van. A mi això em sembla raonable, perquè és que jo, de fet, tinc pensat marxar. No a Andorra, sinó a algun altre país on hi hagi més oportunitats laborals i oportunitats de creixement.
Però, clar, el cas és que després, i això que si estàs 183 dies, que és la meitat de l'any, a Espanya, i 183 dies a Andorra, pots baixar a un hospital a Espanya i fer-te una operació que a Andorra seria privat i et costaria un paston. Això s'hauria de veure, però, clar, la teva migració també seria per raons econòmiques i obertes seves. Clar, quines són més vàlides? Doncs aquí, ostres, depèn dels principis de la persona, i si la llei ho permet, doncs està en tot el seu dret, jo crec. Tu què opines, Héctor?
Ui, no, jo no, però a mi ja veus tu, m'és igual, sincerament. Moralment és poc ètic, o sigui, has crescut aquí, has anat als metges d'aquí, has anat a les escoles públiques d'aquí, potser, i ara marxes, que estàs en tot el teu dret, sí, però, clar, si ho poguessin fer tots, això, ens hauríem anat fa temps. De fet, un petit apunt, Espanya es queixa molt d'això, que ells inverteixen, sobretot en universitats i escoles, diners en formar la gent i la gent se li invad.
Es queixa molt que aquesta inversió després no es reflexa en impostos que paga la gent, sinó que la gent se'n va a Dinamarca o a Alemanya o per Europa. Va, següent, que aquesta és relativament recent treta del forn. És la de... Els 14 milions de Broncano podien haver anat a altres causes més importants.
Per a aquells que no estiguin familiaritzats amb el tema, fa referència al programa de Ràdio Televisió Espanyola, La Revolta, que, com diu el seu mateix nom, va ser tot un enrenou pel que fa als 28 milions per dues temporades. Cal dir que no és del tot cert, primerament, perquè no és el sou anual de David Broncano, sinó el pressupost de tot el programa. Aquests 14 milions anuals es poden invertir en altres coses?
Home, doncs s'hauria de tornar a veure els pressupostos de l'Estat, no? Però, clar, com dius el que és correcte i el que no és correcte per destinar? Jo, personalment, no hauria destinat tota aquesta quantitat a això. Jo tampoc. Però...
Tornem al mateix, no? Depèn, no? És molt fàcil dir el Depèn com a resposta. A mi em sembla que Broncano, sent un presentador, podem distreure, no? Tenia moltes visualitzacions. El programa que feia abans, com es deia? La Competència? La Resistència. La Competència, exacte. És dels Òscars. Sí, doncs La Resistència era un programa molt vist i la Uno va dir, vinga, doncs portem aquest presentador tan vist aquí.
Però la UNO no és una empresa privada que ha de portar els millors presentadors per fer diners. És una institució pública de telecomunicació, que al final el que ha de fer, les notícies i tal, però aquests 14 milions jo trobo personalment que són força elevats. Em sembla massa. Sálvame és públic? No. Ah, em preocuparia molt, eh? O l'aix de les temptacions, això s'hi imagineu? Tampoc és públic. Tot és Telecinco, que crec que és a Tres Mèdies, un altre grup mediàtic, sí.
Deixeu-me dir jo la meva petita opinió, perquè sense ser jo un gran defensor de Gerard Piqué, penso que en l'entrevista que li vam fer ja fa més d'un any, va donar la clau per entendre tot plegat, i és que, clar, són 14 milions per 160 episodis, que surt a uns 87.000 euros cada episodi, quan la mateixa cadena paga cada any 2,5 milions per la final de Champions de futbol masculí i ningú diu res.
Clar, estem pagant 2,5 milions per 90 minuts. En canvi, un programa que dura una horeta, una horeta i mitja, ens val uns 87.000 en total. Ara m'has agradat molt perquè s'ha de saber relativitzar. S'estàvem aquí ficant-li ja el punyà a la Broncano, però és cert, jo no tenia la dada que m'acabas de dir. Si tinc ara aquesta dada, dic, a la final de la Champions me'n vaig, què sé, on va ara a veure-la? I no fa falta que la fiqui a la 1. Clar, potser, ostres...
L'explicació més fàcil és el capitalisme. El que mou més diners és el que hi ha. És la resposta final a tot. Si vols, parem aquest episodi. És cert que les coses mou molt per l'ombra del capitalisme. Tornem a la política amb la propera. Aquesta em fa molta gràcia. El socialisme és el comunisme modern.
Què en podeu dir d'aquesta? Home, jo aquesta sí que l'he escoltat algun cop, és cert, i potser es fa aquesta comparació perquè el socialisme té mesures a vegades que afavoreixen massa... Bé, al principi el socialisme està pensat per afavorir la majoria de la població, no? Que normalment poden ser gent que té pocs recursos o així, que necessitin més ajuts econòmics. Però es pot confondre amb el comunisme molt fàcilment. L'objectiu del comunisme és que tothom tingui el mateix, que no hi hagi desigualtats i que no hi hagi ni dret de propietat.
Hi ha algunes mesures que fa el socialisme que potser siguen una mica més a l'extrem i es poden confondre. Però en principi realment tenen valors molt diferents. Héctor, digues tu. No, no, jo no dic res aquí. No, jo tampoc. Jo no tinc la suficient informació política. N'anem a la segona. Però tu què passaria, Héctor? Et tancarien la... No, no, no em tancarien. No ho penso així. No crec que sigui el mateix perquè aquí no ens morim de gana encara.
És veritat que totes les proves que s'ha fet amb el socialisme, la prova més extensa és la d'Alemanya Federal i República d'Alemanya, crec que era. Sí, el comunisme en totes ha fracassat estrepitosament. Una altra que es relaciona amb la gent jove, i és que no s'hauria de fer negoci amb l'habitatge. Potser, i aquí m'ho aixego a mi realment, és una de les poques amb les que estaria d'acord.
Amb això vam parlar d'això, fa tres episodis? Sí, fa uns quants episodis vam parlar d'aquest tema. Ja ho sé, ja ho sé, eh? Jo us escolto. Bé, Héctor, bé. Jo sí que trobo que no s'hauria de fer negoci amb l'habitatge, tot i que fent-se negoci amb l'habitatge com es fa, hauria d'estar una mica regulat, jo trobo.
Tu què et sembla, Alan? Perquè tu en els episodis comentaves que si poguessis fer algun dia la teva vida negoci o diners amb l'habitatge, em faries. Home, si estic aquí i es dona l'oportunitat, Martí, jo no m'ho venço dos cops. En aquest sentit, si es dona, ostres.
Jo li recordo fa poc a Rufián dir que una de les seves propostes és que per la compra d'un segon habitatge els impostos haurien de ser molt elevats. Per exemple, és que hi ha un dret fonamental que és el dret de l'habitatge. El dret de l'habitatge. Després el dret a segones, terceres, quartes residències, això sí que potser podria estar més penalitzat en forma d'impostos.
Va, següent. Aquesta també tela. Jo vaig amb mútua privada, no hauria de pagar sanitat pública.
Això compta, eh? Perquè és... És curiós, aquesta, eh? Héctor, comença tu amb aquesta, va. No, i amb aquesta no. Ah, amb aquesta no? No, i amb aquesta no començo. Vale, jo començo. Em sembla... Jo estic totalment en contra d'aquesta. És a dir, la gent, tothom, per haver nascut a Espanya, o per estar a Espanya, té el dret a la sanitat pública. I si tu decideixes...
diguéssim, separadament, no?, de forma individual, passar-te a motua privada, que és completament correcte, de fet, ofereixen inclús més serveis, perquè, bueno, a part perquè paguen Sant Pere Canta, perquè normalment ofereixen també odontologia, dentista i tal, doncs jo trobo que és...
Bé, tu pagues per això, però tenies ja la sanitat pública. No pots deixar-la de pagar presentant una factura de la sanitat privada. Perquè la sanitat pública és un dret de tothom que paguem entre tots, no l'han de pagar només els usuaris. O sigui, no és només la gent que... Tu vas al metge, doncs vinga, paga amb la sanitat pública. No, ho paga tothom. Si tu decideixes, no és que no són prou professionals, o no m'inclouen al dentista, o no m'inclouen al dermatòleg...
doncs vaig a la sanitat privada. Doncs jo aquesta martí estic bastant d'acord amb tu, que no és obligatori. Llavors, pren decisions sent conscient que això seguirà. Que s'hauria de fer diferent? Doncs no ho crec. Jo trobo que les sanitat pública es podrien afegir, per exemple, els dentistes.
Jo ho trobo perquè és una morterrada de diners el que s'ha de pagar per anar al dentista i no és públic. O sigui, clar, s'ha de pagar aquí... I també per... També això es diu segurament per les llargues cues que has de fer per si vols fer una revisió, una visita al podòleg o el que sigui, que has d'estar mesos de cua. Aquesta és una tratuada que t'has operat.
Jo m'heu parat, sí, sí. Sí, de què? Del genoll. Ah, és veritat. Però vaig anar per mútua del bàsquet. I quan van trigar? Van trigar no gaire, un mes o així. I ara, de fet, me'l vaig tornar a trencar, això no ho he comentat aquí. Bueno, ara no, vaig trencar fa dos estius. El juliol, sí. Com t'ho vas fer? Estava a l'estació de Trent de Sants i caient a ajudar una senyora a la maleta, em vaig rebentar el genoll un altre cop i se m'ha trencat la plàstia. Però el mateix genoll?
El mateix any sí. I ara estic anant per lo públic i és una llista d'espera d'un any. Que he estat sis mesos fent-me radiografies, traumatòleg, pim, pam, pim, pam. I ara, ostres, és un problema. Com es pot solucionar això?
Home, si ho sabéssim estaríem... Això és veritat, sí. No, però... El problema és l'estructuració, l'estructura de l'economia, de fet... Bé, de l'economia, no, perdó, de la sanitat. De fet, els metges el que fan, i jo noto que a mi inclús m'ho fan, és, quan vens un cop, bueno, bueno, va, beu aigua na pastilla i vinga. Llavors, si tornes un segon cop amb el mateix dolor, ja et fan cas, saps? Si no, van descartant clients, però... Bé, clients no, pacients, però com xurros. Vinga, ves passant, ves passant...
perquè no arriben a... És que és això, no sé si és que hi ha falta de capital humà, que serien metges, o falta de recursos, que suposo que sí, però realment per la població que som no arriba a la sanitat pública.
Home, això és molt fàcil amb les lesions que no necessiten una pastilla, un ibuprofè. Necessites moviment, necessites circulació a aquella part del cos perquè es regeneri el teixit. I el que fan és té una pastilla, descansa perquè no et faci mal i se't cubri aviat. Què passa? Que això fa recaigudes de la mateixa lesió. Això com estudiant de café ho tinc bastant al dia. Jo recordo un cop haver-me aluxat el dit
Que anava amb el dit així, a 90 graus no et diria, però una luxació dura que a més se'n va deixar. De fet, els espectadors, com li descriuríeu això? Que no puc estirar del tot el dit. Que no he après l'extensió. Un parèntesis, podríem dir. Sí, efectivament. Sí, sí, ho he trobat bé, no? Ho has dit bé, ho has dit bé. Un parèntesis i una i. I una i majúscula, sí.
Doncs això, hi vaig haver d'esperar hores i hores allà a la sala d'urgències amb el dit que estava doblegat. Ho vaig passar fatal. I quant de temps vas estar esperant? Doncs et diria un parell d'hores. I el dit caigut, no? I va ser poc, no? I va ser poc perquè ja... I encara gràcies. El meu pare em diu, posa cara que t'està fent molt de mal.
I jo vaig fer, ai, perquè ja un cop així portes dues hores, doncs ja ho notes com teu. Però després, és una cosa, després us ho explico. Us ho explico ara? Anem bé de temps, no? Sí, ens queden 5 minutes. El metge, mare de Déu, quasi el mato, em va punxar anestèsia aquí al dit i em diu, tu no miris.
i jo com que m'anava tocant i jo ho anava notant una mica, i jo li dic, no, no, encara no, encara no, que ho noto, no sé què, i de cop em diu, gira el cap, i ja tenia el dit recte, sense jo haver-me adonat. Sí? Recte, ja... Bueno, recte no, així, com el tinc ara, en parèntesi. Bueno, bueno, va tirar per la via directa el tio. Anem amb l'últim, anem amb l'últim que té migaja. És potent, l'última? És potent. Vale. Vaig, eh? Agafeu-vos a la cadira. L'economia anava millor...
En Franco. Mare de Déu i xanyo. Què? Aquest és el tòpic dels tòpics. Sí, aquest jo crec que és el més escoltat, però inclús a la tele s'escolta, tertúlies públiques. Les preses, no? La típica de les preses. Bueno, aquí, clar. És certa la frase? No. Gràcies, Martí.
A costa de persones, què es pot fer? Ara. A costa de vides de persones? I a costa d'estar amb el ditet, com a dictador, manant el que tu volies, tenies la... No diríem la població estructurada, sinó la població... Controlada. Cagada de por. Cagada de por. George Orwell narrava el 1984 una societat molt semblant a la franquista.
Com? Aquest no el conegue. No sabeu qui és George Orwell? Ostres, ara sí que no. Hi ha aquell martís d'Economics i no sé què. És un llibre fantàstic. Doncs, si tinc l'oportunitat... És com un gran hermano. Una societat controlada per un govern molt opressor que controla cada passada que fan els seus habitants i si veuen que descarrien una mica...
Cap a la fossa. Doncs això, i això és a lo que apela la gent que diu aquesta frase de que en Franco l'economia anava millor. Està el país més estructurat. Vale, t'ho compro. Però perquè la gent estava espantada. Hi havia potser riquesa econòmica, de fet va haver-hi una prosperitat econòmica molt bona a Espanya al final dels anys 90, bueno, va coincidir amb la mort de Franco el 75, però...
I la gent diu, hosti, és que realment estem fent... Però no, el que s'ha de tenir en una economia més democràtica, com som aquí a Espanya, és ser liberals. I que cadascú pugui decidir el lliure comerç i... Home, això passa el mateix amb 15 o un, no? Que per molt que vagi ara bé l'economia, està veient una diferència de classes i una por té la població. És que no té punt de comparació per mi. O tens una por esgarrifosa del tio aquest que quan vol, fica qualsevol ordre i et venen a bombardejar la teva ciutat, o...
Tens una economia. Ara està una mica potser dispersa amb els poders polítics i tal, i els partits, però és que estem estructurats, és una democràcia.
Jo això ho lligo també, amb que recentment un estudi realitzat pel CIS, el Centre d'Investigació Sociològic, diu que un de cada cinc joves pensen que es viuria millor en Franco. Ja, jo crec que ho fan... Ho heu topat vosaltres amb algun d'aquests... Sí, sí, sí. Sí, no? Vale. Sí. Jo també, jo també. Però sempre són el mateix perfil d'ignorant, que no es pot parlar de qualsevol cosa perquè no són capaços de raonar.
Pot ser inclús per cridar l'atenció? Sí. En plan de jo sóc radical, penso això. I per seguir una miqueta la massa d'aquesta gent de portar la contrària. Bueno, per això està pujant-te en box. No perquè realment tinguin la informació per raonar ells i treure els seus principis, no?
jo el dubto molt. Tornant al tòpic, és una frase que es diu, he investigat una mica, i es diu principalment perquè a la dècada dels 60 es diu que Espanya aleshores experimenta el major creixement econòmic d'Europa. Clar, són xifres d'increment de més del 200%, que sí que això és cert, però clar, si tu tens un euro i de cop en guanyes dos, el creixement és del 100%.
Però, en canvi, si tens 10 milions i en guanyes 100 mil, el creixement és de l'1%. Per això es diuen aquestes xifres. No sé quina lectura en feu d'això. Mira, jo tinc una pregunta molt clara. El 1960, no? El 1960, sí. Va haver-hi el creixement. El segon franquisme, que es diu. Va haver-hi el creixement. De l'Esperdenya, el Fiat 500, és la dita.
Doncs el creixement és que a Espanya en els últims 30 anys havia sigut la basura d'Europa que havia estat tot destruït. Com no ho creixerem? De viure xavoles... Sí, home, la gent passa amb gana, la gent amagada, doncs clar, si la gent deixa d'haver-hi aquesta por de guerra i comença a prosperar, a treballar, doncs normal que es creixi, sí, sí, està molt bé. El creixement en funció de què? Clar.
Bueno, és una de les tantes mentides que s'han dit i que... Mentides, eh? Ho ha dit? Bueno, sí. Aquesta versió no. Sí, sí, totalment. Que envolten aquesta etapa i si ens posen a parlar de llibertats individuals, de política social, de llibertat cultural, d'àmbit internacional, etcètera, etcètera, en trobarien mil i una farses. Doncs jo vaig acabar tenint un debat amb una persona
Em va dir que, clar, que quina història et creus? La de la... Explica l'història el que guanya, no? I dic, clar, però... Tot l'altre sap que... Llavors, ostres, en funció d'això has de tenir els teus principis ètics i tenir una opinió sobre això. És cert el que explica l'història el que guanya? Jo, de fet, m'estic llegint al llibre sobre la colonització d'Amèrica.
I ho expliquen que els espanyols fossin semideus. I realment van anar a destrossar tot el que veies. És per això que si tu camines per Barcelona encara veus les plaques del Generalissimo i d'edificis que eren franquistes, molt franquistes. I és això, es donen la clau. És perquè Espanya guanya una guerra. A Itàlia i Alemanya no t'ho trobaràs perquè ni Hitler ni Mussolini van guanyar la Segona Guerra Mundial. Seria tot el contrari si hagués sigut el revés. Martí Adam, per la meva part...
Ja estem aquí. Moltes gràcies, Héctor. T'has agradat? Sí, encara estic a la barra de bar aquí. La veritat que ha sigut molt interessant perquè hem parlat de coses que ni se'ns havia passat pel cap a cap episodi, no? Cal en parlar, jo crec. I ho tenim molt al dia a dia. Sí, sí, sí, completament. Héctor, moltes gràcies per venir un altre cop. Hem de comentar que l'Héctor té pensat tornar a venir amb una sorpresa. Vull superar el Guillem aquest que heu dit que hem patat ara.
Guillem, aviam, si esteu empatats a dues aparicions, sí. Doncs el guanyaré, el sopararé. Però vindràs amb alguna sorpresa o ho deixem... No, ho diré ara, per als nostres espectadors. Us portaré un test de cultura econòmica. Què et sembla? Molt bé. Jugareu els dos i qui guanyi... Bueno, qui perdi, millor dit, li convida un sopar a l'altre. I jo també m'hi fico i em convideu a mi per haver-hi. Eh?
Sereu en amics per un dia, vosaltres dos. Aquí tinc les de perdre. No, no, no. A mi em sembla molt bé. A veure si... Em sembla una idea molt bona. Moltíssimes gràcies, Héctor, per haver tornat al programa. Esperem, oients, que us hagi agradat aquest programa. Us recordem que ens podeu seguir a les xarxes socials.
Parc, dos duros, dos amb número. Tu estàs, no, Héctor? I tant. Molt bé, que bé, que bé, que bé. Qualsevol dubte, comentari o suggerència, allà la nostra... Ens podeu dir també la vostra opinió sobre aquestes... I algun tòpic més, si volen que seguim fent més tòpics i us porto un quart programa, doncs... De fet, han quedat uns quants, no, Héctor, que podríem haver comentat també, que vam preparar per si hi havia temps. Si teniu més tòpics d'aquesta mena, podem portar un altre episodi, clar que sí. Doncs fins la setmana, virem. Adéu, Héctor, adéu, Martí. Fort abraçada. Adéu...
La virtualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Bonito el planxa, volta i volta.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Seguim endavant, 5 minuts, far damunt de dos quarts de 12, encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Ho dèiem al començament, avui és 23 de febrer.
Avui en dia, els joves els dius, és 23 de febrer, i suposo que els és gairebé igual que sigui 23 que 25, que un altre més, però clar. Va haver-hi un temps que la història d'Espanya va estar una mica marcada per un 23-F, un 23-F de l'any 1982, avui fa 45 anys, i és que el tinent coronel Tejero, ell va ser el cap visible, però hi havia molts darrere, vam conèixer molts noms,
Clar, jo explicava, jo tenia set anys, justament. Recordo molt, molt vagament, i segurament em faig històries perquè ho he anat veient, i ho he anat llegint, i ho he anat repassant, i per tant em faig històries, però jo allò ho recordo molt vagament. Però un dia com avui, i pels més joves, va passar això, i és que al Congrés dels Diputats irrompia el tinent Coronel Tejero.
¡Silencio! ¡Silencio! ¡Silencio!
I és que l'estat espanyol vivia temps convulsos, amb la sortida del govern de Suárez, amb l'arribada d'un comunista que era molt buscat a Espanya com era Carrillo, i per tant hi havia moltíssima polèmica. Espanya no passava per uns bons moments.
I tot va acabar amb aquest cop d'estat. Demà, Pedro Sánchez ha denunciat que es desclassifiquen papers. En aquest cas, ho veurem a través dels butlletins de l'Estat. Veurem què passa. Avui dèiem amb en Joan Escofet, eh? Més que sorpreses, possiblement hi haurà certificacions. Però nosaltres volem parlar d'històries que van passar aquell 23F molt a prop de casa nostra. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
I és que a casa nostra, per exemple, hi havia un joveníssim periodista que es deia Josep Bernabéu, de fet es diu Josep Bernabéu, i parlant, parlant d'històries per portar una mica com es vivia Vilassà i el Maresme, aquell 23F, doncs hem conegut una altra de les històries d'aquestes que tant ens agrada explicar. Josep Bernabéu, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, què tal? Com estàs?
Molt bé. Més bé ara que fa 45 anys, oi? Doncs sí, perquè aquell dia la veritat és que vam tenir una mica d'allò que se'n diu Cangeli.
Era allò, tranquil Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil, no? Allò que deia la Trinca, que també va retratar. Que, per cert, la Trinca estava gravant aquell disc i va passar això i el disc estava tancat i van dir, torneu a obrir el disc perquè hem de gravar la cançó. I dies després del cop d'estat, la Trinca va treure disc amb la cançó La dansa del sabre, que explicava fil per randa el que havia passat. La dansa del sabre, no agafes les maletes i no paris fins a Perpinyà. Ho recordo, ho recordo.
Tu no ho vas fer, però gairebé, no? Expliquem una miqueta, qui era en Josep a l'any 81? Bueno, Josep, el febrer del 81, era un estudiant de periodisme, de ciències de la informació, que dèiem en aquell moment, ciències de la informació, allà a la Universitat Autònoma. I recordo, doncs, això, que mentre estàvem fent classe...
allà al campus de l'Autònoma, no recordo ben bé quina assignatura estaven fent, però el que sí que recordo és que de cop i volta a mitja tarda va entrar corrent el romà govern,
que era un professor de cinema, ens donava classes de cinema als futurs periodistes, i que de fet era una persona molt entesa i durant moltíssims anys va ser... va escriure molts mitjans de comunicació, era crític de cinema, allò de reconegut prestigi. Doncs recordo que va entrar aquest senyor corrent...
I ens va deixar tots espantats, va dir, foteu tots el camp d'aquí ara mateix perquè acaba d'entrar la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats disparant trets.
Ens van quedar tots que no ho vegis. Però no en teniu, ja no tenia una data. No, no, i diu, clar, però és que heu de sortir ràpid, perquè, clar, a l'Autònoma sabeu que hi ha dues entrades? Sí, sí, sí. Una per Vellaterra i l'altra per la part de Cerdanyola, no? I diu, i si aquesta gent s'hi posa a les entrades, no podrà sortir ningú d'aquí, o sigui que foteu el camp tots corrent, no? Tu saps què dia era, això? El 23... No, no, no, de la setmana.
Això sí que no ho recordo. Era un dilluns, com avui. Era un dilluns. Era un dilluns, perquè el mes d'aquell dia, aquell any, el 81, cau exactament igual que aquest 2026. Per tant, era un dilluns. I què vas fer? Vas córrer cap a casa? Perquè, clar, ara amb mòbil seria molt fàcil, però en aquell moment era ni trucar ni hòsties, marxar, no? A la universitat anàvem...
anàvem junts, 4 o 5 amics d'aquí, del Maresme, de Vilassà, de Premià, de Cabrera, anàvem tots junts amb el meu cotxe, anàvem,
I res, vam recollir els trastos que es diu, ens vam anar al cotxe i vam sortir pitant d'allà. Però ho enteníeu, què passava? Que un cop poseu la ràdio al cotxe... Automàticament, clar, vam posar la ràdio per veure què passava. I clar, les notícies no eren gens bones, però com que érem joves i no teníem pors i érem molt intrèpids...
Doncs en comptes de dir, ens anem a casa, el que vam pensar, ara ens anem, nosaltres vivíem, jo vivia a Premià de Mar en aquell moment,
I van dir, i fèiem una revista que es deia el Premier Informe. Ara anem aquí, perquè, clar, per molta gent... I van dir, ens anem a fer una reunió urgent per veure, perquè aquí, haurem imaginat, i l'usos de nosaltres, hem de canviar coses de cara al proper número, amb això que està passant.
Ara anem aquí, perquè, clar, molta gent s'hi va trobar com en Josep, o la feina, o estudiant, on fos. Alguns van marxar cap a casa, alguns, és veritat, que van agafar les maletes i van dir, fotem el camp cap a Perpinyà, cap on sigui. Però, clar, en Josep formava part, i aquí és una miqueta on ve el motiu de la seva visita avui, no? Formava part d'una revista que es deia Premià Informa, que era la primera revista postfranquista a Premià de Mar, i, si no, la primera, una de les primeres a la comarca del Maresme. I aquí és on ve, això.
Va ser la segona. La segona. La primera es deia Rauxa. De premiar, eh? Sí, també. La primera es deia Rauxa. Vinga, començàvem bé. Començàvem bé, amb força.
però aquesta no va tirar endavant i després vam començar a fer el per mi informe que sí que va ser una revista que va durar 4 o 5 anys joves estudiant de periodisme amb esperit podem dir catalanista en aquest cas i vosaltres no vau tenir cap més brillant idea de dir hòstia anem a la Premià que ens anem a reunir a veure com tractem això a la revista què passa a partir de llavors?
Doncs això... No passeu ni per casa, no? No, no, ni per casa. Ens vam anar al patronat, que era on fèiem totes les reunions en aquella època.
I, bé, doncs ja et dic, amb la intenció clara de canviar coses de cara al proper número i mirar què estava passant al nostre voltant,
a conseqüència d'aquests fes tan greus que estaven passant a Madrid. No devia ser un dia normal per la gran via de premiar botigues, es devia notar l'ambient que algú passava, no? La veritat és que els carrers estaven deserts.
Jo recordo al vespre els carrers deserts. Anàvem escoltant la ràdio. Quina ràdio escolteu? En aquella època escoltàvem bàsicament la Cadena SER. Era l'emissora que més escoltàvem. Catalunya Ràdio encara no existia. I la SER, Ràdio Barcelona, vaja, Ràdio Barcelona...
era una mica la misura que més pràcticament tenia en aquells moments entre tots nosaltres. Jo m'imagino que a casa devien d'anar bojos buscant en Josep, els amics i tal, devien dir, hòstia, on t'està en aquesta casa? Clar, no teníem telèfons ni teníem... Ni senderi per anar a casa i dir que estem aquí, és igual, és igual, deixem-ho, no? Ni res, no? I què va passar? Què va passar? Aneu a la redacció i què?
Doncs res, vam estar allà discutint un parell d'hores a veure què podíem fer i tal, i amb qui podíem parlar i tal, i llavors ens va arribar la notícia a través d'un amic nostre,
que a Premiaga començaven a moure's coses, no? Que, diguem-ne, els seguidors del COP... Sí, nostàlgics, no? Sí, estaven començant a fer una mena de pseudo-vigilància dels carrers, no?
i ens va dir aneu molt amb compte perquè aquesta gent ha fet llistes
de gent sospitosa com vosaltres. Nosaltres sospitosos que... Però qui eren aquesta gent? Aquesta gent era... era... pel que jo recordo eren antics militars que s'acabaven de jubilar o estaven en procés, perquè era gent bastant gran, que...
que, bueno, alguns d'ells vivien a Premià i jo recordo, només recordo un nom, el del comandant Bascunyana, és l'únic nom que recordo, però sé que al voltant d'ell s'hi va ajuntar altres persones i una mica la consigna era...
que tota la gent que hi havia a l'Ajuntament, que era el primer ajuntament democràtic després de la Guerra Civil, tota la gent de tots els diferents grups polítics, de l'OCDE, dels socialistes, del PSUC, etcètera, tota aquella gent estava a la seva llista i eren, diguem-ne, com gent...
sospitosa, si més no. Llavors, clar, els quatre pobrets periodistes o estudiants de periodisme que fèiem aquella revista, doncs clar... O sigui, aquest bascunyana, nostàlgic, no sé com es deia tant la cosa, no o no? No, no me'n recordo. Miguel, pot ser? No me'n recordo, la veritat. Perquè hi havia un militar que precisament va morir, va néixer l'any 18, i va morir el 1985, quatre anys després del cop, un obrer polític i militar espanyol que, doncs, es deia Miguel bascunyana, i per tant, doncs...
Estava buscant referències sobre aquest... No, jo no recordo el nom, la veritat. Després hi havia un contralmirante, però no crec que fos... Escolta una cosa, vosaltres, deixem-ho dir així, ni por a som, ni por a som, us podíeu imaginar que formàveu part d'una llista d'una... Una llista que després vam veure, eh? Sí o no? Sí, sí. I figuraven tots els regidors de l'Ajuntament, com et deia, de tots els grups polítics, eh...
la gent dels partits que hi donava suport a aquests regidors a nivell municipal i després gent que s'havia significat políticament per ser d'esquerres o nacionalista o simplement fer una revista on...
on explicàvem el que passava, o intentàvem explicar el que passava al poble en aquell moment. I allà hi havia un nom que es deia Josep Bernabéu. Sí, jo formava part d'aquell col·lectiu que també formava part d'altres persones que segur els coneixereu, com en Pitu Abril...
de Vilassar de Dalt com el Carlos Bassolas que també viu aquí a Vilassac el seu fill també és periodista i ha col·laborat amb aquesta emisora en algun moment donat qui més hi el Xavier Moreno l'Ignasi Montanya el de fotògraf teníem el Jaume Gaixes que també era d'aquí de Vilassar de Mar i
I que està col·laborant ara, una altra cop, a la ràdio. Ah, sí, està col·laborant. Sí, senyor, i està, ui, amb un projecte molt xulo, a Sants 3 Ràdio, i està, de veritat, està...
Ja et dic, érem gent diversa, o sigui, fem aquesta revista mensual a premiar, però vull dir, la gent que la fèiem érem gent de premiar i d'altres pobles dels voltants. Vosaltres no us podíeu ni imaginar que formàveu part d'aquesta llista. Un cop us sabeu, aquell 23F, què feu? És a dir, a tu et diuen, Josep, vigila que estàs en una llista del comandant teva esconyana. Aquí hi ha directament t'acollones quan Tejero i companyia està dintre al Congrés. Jo crec que realment no érem ben bé conscients de...
del perill, entre cometes, que podíem córrer. La veritat és que jo crec que cap de nosaltres era conscient i la veritat és que al final, a mitjanit,
van marxar tots cap a casa. No eren conscients? No, no, la veritat. O tu arribes a casa i dius, escolta, m'han dit que formo part d'una llista? No, no, els meus pares no, jo no els vaig dir absolutament res. I te'n dones, escolta, algun moment que dius, hòstia...
No era qüestió de preocupar-los innecessàriament. Però tu... Clar, això es desactiva al mateix dia. Clar, es desactiva. Clar, i això... Tu em vas anar a dormir amb l'orella... Digue amb l'orella, perdó. Amb la ràdio a l'orella. Clar, però Josep, hòstia, estàs formant part d'una llista de gent que pot rebre. Per tant, jo m'imagino que en algun moment donat tu debes dir on tinc la maleta. Pregunto, eh?
Home, la veritat és que és una cosa que vam comentar en algun moment, però sense gaire convicció, la veritat. I a dir, érem una mica inconscients en aquest sentit. Sí, sí, sí. I a dir, com que l'endemà la cosa més o menys ja vam veure que estava resolta, doncs vam continuar amb la nostra...
Amb la nostra idea d'investigar què havia passat en el poble per explicar-nos el proper número de la revista. Era inconscient, era inconsciència, bàsicament, això, no? Perquè un altre havia dit, escolta, jo la revista la deixem un temps, com a mínim, un temps, a veure com transcorre això, que les aigües del riu tornin.
Però era certa inconsciència de joventut. Home, jo crec que les maletes, si el COP hagués triomfat, probablement el tema aquest de les maletes que comentaves sí que l'hauríem posada en pràctica, perquè, a més a més, jo aquell any tenia que incorporar-me també al servei militar. Ai. Imagina't. Et vas incorporar?
Em vaig incorporar a l'1 de setembre. Bueno, ja havíem passat uns mesos. Sí, sí, però clar, imagina't que el cop hagués triomfat. De fet, Josep, no va triomfar, però tu mateix tens gravat una imatge al teu cap de quan el mes de setembre de l'any 81, és a dir, estem parlant de 7 mesos després del cop i 6 anys i es caig que es morís el general Franco, el dictador,
Els nostàlgics encara hi vivien i tenien molt present allò. Quines imatges tenien en un quartel militar on tu vas exercir? Quines imatges hi havia en un despatx d'un quartel militar? Sí, sí, jo vaig aterrar a Capitania General de Sevilla a fer de periodista, imagina't, a fer de periodista d'una revista militar que es deia Diana, la revista Diana de la...
para el soldado de la Segunda Regió Militar. Em sembla que posava la portada.
I, clar, quan entraves per allà per Capitania i els despatxos aquells, tot eren banderes franquistes amb l'Aguilutxo aquell, tot eren retrats del Franco penjats per totes les parets i d'altres militars destacats del franquisme. I lligats del malcom d'estat. Sí, sí, és que pensa que fins pocs...
mesos abans que jo arribés allà, el capità general de la segona regió militar, és a dir...
el que manava en aquella capitania general era el tinent general Merri Gordon, que va ser juntament amb Milans del Bosch de València els grans artífecs de suport del COP des de l'exèrcit. Per tant, allà dintre hi havia molts pocs militars democràtics.
En vaig conèixer alguns, eh? Era una mica l'excepció. Tot sigui dit, eh? En vaig conèixer alguns, però la immensa majoria dels militars que corrien per allà en aquella època eren tots nostalgis del franquisme. I com es treballa amb un quartel militar a pocs mesos després del cop d'estat fent de periodista? Doncs es treballa malament.
Es treballa malament, però per sort, per nosaltres, pel grup de nois que fèiem aquella revista, el director de la revista, que era un tinent coronel que havia estat en la divisió en Azul,
fent la campanya de Rússia, o sigui, imagina't com era aquell element, va deixar de ser director, per tant només van fer un parell de números de revista amb ell,
I després ens vam posar un comandant jove de 40 i pocs anys, que aquell dia tenia un tarannà més democràtic, i ens va deixar una mica fer la nostra. Us va deixar canviar fins i tot la contraportada. Sí, sí, sí. Que fins a aquella època era una verge, la contraportada. Sí, sí, cada número era una mare de Déu diferent.
I a partir de la que va entrar el jove... I nosaltres vam convèncer aquell comandant que per estimular la moral del soldado teníem que posar altres ingredients en aquella revista. Exacte. A més que ara no tinguéssim problemes amb aquests ingredients. A més de canviar la maquetació i el disseny i tot plegat de la revista, doncs vam
vam introduir imatges una mica més sugeridores, no? Sí, sí. De noies joves... Dic que ara potser tindrem problemes amb aquesta revista. Sí, sí, sí, sí. La veritat és que sí. Escolta, Josep, doncs, ja dic que hi ha una mica d'inconsciència, hi ha una mica de valentia, hi havia una mica de tot, no? Sí, però jo crec que era inconsciència, realment. Però tu vas conèixer, em vas cunyar o no?
L'havia vist pel poble alguna vegada, però no vaig tenir, afortunadament, cap conversa amb ell. Però és que heu de pensar que en aquella època... Mira, m'ha vingut ara una anècdota al cap. Imagina't, la policia local...
com era encara en aquella època. Jo recordo un guàrdia municipal que es deia Cerezo, de Premiar, eh? De Premiar, de Premiar de Mar, que recordo que un dia estàvem asseguts allà a la plaça de l'Ajuntament, allò al costat del bar Marina, asseguts, i recordo que un de nosaltres estava amb els peus a sobre del banc, i s'acosta a nosaltres...
I ens va deixar anar, i això és cert, ho tinc gravat aquí, que ens va dir, diu, tu creus que això és una postura digna per a un ciutadano espanyol? Estar con los pies encima del banco? Ens ho hem quedat tots mirant...
com si fossin extraterrestres. Que li contestes, no? Doncs clar, baixes el peu perquè aquells elements de reflexius no n'eren gaire. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Ens agrada molt que ens hagis vingut a explicar aquestes històries. En Bascunyana no el vas conèixer, però ell sabia com a mínim qui era en Josep Bernabeu si s'havia llegit la llista. L'endemà, dimarts, com vau tornar a la universitat? Tot normal?
No, l'endemà no, amb anar a la universitat. No, l'endemà no. Vau esperar fins. Em sembla que vam estar un parell o tres de dies sense... I quan vau tornar ja, amb la normalitat, eh? Sí, sí. Hòstia, aquestes històries són històries que val la pena recordar, eh? Sí, sí. Josep Barraveu, 45 anys després, doncs avui recordant aquell dilluns 23 de febrer de 1981, tenim joventut acumulada. Si passés això avui, què passaria, Josep?
Si passés això avui, ostres, no sé, però penso que amb els mitjans que tenim avui dia, he de dir que la ràdio va jugar un gran paper durant aquell 23F. No sé exactament què va passar a Vilassar Ràdio,
Ho buscarem, perquè aquest home anava a dir et convido a venir d'aquí pocs dies a parlar d'un projecte xulo, eh? No diem res. Ah, sí, sí, sí. No diem res, però et convido a venir. Però, clar, la Vilassar Ràdio ja portava 7 o 8 mesos, no? Sí, sí, una antena. Sí, sí, senyor. I potser... Escolta, doncs el pròxim dia que vinguis a parlar a Vilassar Ràdio, que en parlarem, no diem per què, ja esbrinarem a veure què va passar a Vilassar Ràdio. A veure què va passar, sí.
Sí, sí, sí, serà divertit veure què va passar amb la programació d'aquell dia d'aquesta casa. Josep, per anar a veure, autèntic plaer, que vagi molt bé. Vinga, moltes gràcies. Gràcies. Arribem al migdia. Temps de notícies amb Robert Mazza. De seguida parlem amb l'Eudal Tania Estena, regidor d'habitatge de Vilassar de Mar. Ens parla dels pisos dotacionals de lloguer social.
Les notícies de les dotze.
Nou contacte amb la informació, pas endavant històric per l'habitatge a la nostra localitat. Recordem que la plenària del passat divendres va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per tal de tirar cap endavant la promoció de la muralla, és a dir, la construcció d'un edifici de 62 allotjaments dotacionals de lloguer social amb la qualificació d'habitatges de protecció oficial situat a l'àmbit de la muralla mossèn Pere Ribot.
Avui el temps d'entrevista del parlant de tot de les 12 del migdia. D'aquí pocs minuts parlarem sobre aquesta qüestió amb el regidor d'habitatge de l'Ajuntament de la nostra localitat, Eudal Tenies.
Avui a dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca Municipal de Vilassadamar acull la presentació del llibre Entendre els mapes del periodista i editor de VilaWeb, Vicent Partal. L'acte està organitzat per Vilassadamar per la Independència, Assemblea Nacional Catalana. Des de l'organització han explicat que aquest acte permetrà aprofundir
en una temàtica fonamental per comprendre el món contemporani i és la interpretació crítica dels mapes. Vicent Partal, amb la seva àmplia experiència com a periodista i fundador del portal informatiu VilaWeb, primer diari digital en català, analitzarà aquesta tarda com els mapes influeixen en la nostra percepció de la realitat. En la part final d'aquest acte, el públic assistent podrà efectuar preguntes a l'autor.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació dels documents relacionats amb el cop d'estat del 23F del 81. L'anunci ha estat a través d'una piulada de Sánchez a la xarxa X, coincidint amb els 45 anys del cop d'estat fallit.
entre els documents pendents de desclassificar i el sumari complet del judici, els colpistes que actualment es troba custodiat pel Suprem. Aquest document recull els enregistraments originals del procés judicial, així com les declaracions dels implicats, també els arxius recopilats pel Centre Superior d'Informació de la Defensa, el Servei d'Intel·ligència de l'època classificats com a Alt Secret,
Entre ells hi ha documents interns i transcripcions de les escoltes realitzades durant la nit del cop d'estat. A més a més, hi ha les comunicacions de la Casa Reial i de la Moncloa i els informes interns de mobilització emesos per les diferents regions militars. La intenció del govern és aprovar la desclassificació al Consell de Ministres de demà i no es farà efectiva fins dimecres.
Un cop aprovada, els documents es podran consultar, segons ha dit el govern espanyol, a la pàgina web de la Moncloa. Aquesta passada setmana hi ha hagut més de 3.000 moviments sísmics registrats al Teide, a l'illa canària de Tenerife, una xifra del tot inusual que ha posat en alerta la comunitat científica. De moment, però, són de baixa magnitud, inapreciables pel conjunt de la població.
Hi ha massa profunditat per fer preveure una erupció del volcà. No és la primera vegada que es produeix al Teide un eixam sísmic, la concentració de petits terratrèmbols en poc temps. El que sorprèn és que n'hi hagi tants en tants pocs dies. S'està monitoritzant a través d'un complex sistema amb més d'un centenar d'estacions el minut a minut de l'activitat del volcà.
El Barça goleja el llevant i recupera el liderat per 3-0 Bernal, De Jong i Fermín, plasma en el marcador, la superioritat del Barça que trenca la ratxa de dues derrotes consecutives. A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofets.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradiu.cat. Hola. M'he dedicat a fer neteges d'armària a persones ràndoms i he flipat. Això no ho fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè, carai, tot això... T'esperaves, aquest resultat? Sí. Més roba que no fa servir que fa servir. És que no sabia ni que tenia tot això.
Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesaradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per més entrevistes durant aquest matí de dilluns.
Ho explicàvem divendres. El ple municipal de dijous passat va aprovar la creació de 62 habitatges dotacionals de lloguer social. Un pas endavant històric per l'habitatge públic a Vilassa de Mar i és que la sessió, insistim, del dijous, la sessió que corresponia al mes de febrer, va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per tirar endavant la promoció a la muralla. I és per això que avui hem volgut convidar el regidor d'habitatge, entre altres...
Entre altres matèries, de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, l'Eudal Tenies Tenes. Eudal, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, de dilluns. Doncs gràcies per estar amb nosaltres.
Eudal, gràcies per venir en aquest dilluns a explicar-nos un fet que és prou històric a Vilassadamar. Ara parlo de memòria, crec que Vilassadamar té pisos d'habitatge social, doncs en té 58, i a partir de 58 parlo de memòria, insisteixo, però que ens anem a partir d'aquesta nova proposta, ens anem a 62 més, per tant és un pas històric a Vilassadamar, no?
Exactament. Actualment el que és l'habitatge de protecció oficial de lloguer són aquests 57 habitatges que hi ha actualment a les Pinedes, que també es van construir fa uns 20 anys aproximadament, i en aquests 20 anys que han transcorregut...
el poc habitatge de protecció oficial que s'ha construït ha sigut exclusivament de venda, i molt d'ells, per tant, la qualificació properament, i per tant, sí, és un pas molt important, que ens permetrà més que doblar l'actual parc públic de lluega que tenim a Vilassa de Mar, amb aquests nous 62 allotjaments dotacionals, és una de les característiques, que no són habitatges sinó allotjaments, i és un pas molt important, sí.
A veure, els que tracteu cada dia amb aquests termes, doncs ho teniu molt fàcil i ho enteneu. Expliquem-ho amb un llenguatge plànic. Què vol dir habitatge dotacional? Exacte. Una de les característiques d'aquest projecte és que es construeix sobre sol qualificat d'equipament, no sol edificable on es podria construir habitatge tradicional, per entendre'ns d'alguna manera.
I per tant, el que ens diu la llei és que en aquest sol qualificat d'equipament et permeten construir el que ara s'anomena allotjaments dotacionals, que són habitatges, que són allotjaments destinats a...
a persones i per resoldre situacions de necessitat temporal d'accés a l'habitatge, no? I com és aquest solar d'equipament i, per tant, allotjament dotacional, la IECC estableix uns col·lectius específics per...
dels quals poden ser destinatais d'aquests ajotjaments. No tothom pot accedir a un ajotjament internacional, sinó que és col·lectius específics que tenen dificultats per accedir a l'habitat, ja sigui d'emancipació, com podria ser la gent jove, la gent gran, gent amb diversitat funcional, amb discapacitat, són els col·lectius que la llet específica que es poden destinar.
Potser estem parlant d'un col·lectiu vulnerable? Exactament, la idea sí que és col·lectius amb una certa exclusió residencial o que tenen dificultat per accedir-hi perquè estan en aquesta situació de vulnerabilitat. Per tant, no és un tema ni d'edats ni és un tema perquè el jovent no hagi de marxar, que també suposa que compliran les condicions, és un tema de vulnerabilitat. Què hauran de complir les persones? Quins termes hauran de complir per poder optar i de quina manera poden optar aquests pesos?
Exactament. Actualment encara no sabem del cert quines condicions s'hauran de complir perquè això vindrà properament quan es redactin i s'estableixin les bases per accedir a aquests ajutjaments dotacionals, però sí que d'entrada, com que els qualificarem de protecció oficial, sí que han de complir els requisits que estableix la normativa
per accedir a un habitatge de protecció oficial, és a dir, tenir uns ingressos màxims, estar registrat el registre de la Generalitat, això sí que serà així sí o sí. I l'altra part que ens faltarà veure és quins col·lectius, per tant, quines condicions, a més a més i específiques, s'hauran de complir. Sí que et puc avançar que d'aquests col·lectius el 25% d'aquests habitatges sí que es destinarà a gent jove. Això sí que estem...
obligats a fer-ho perquè farem la promoció a través de la reserva de solars de la Generalitat i, entre d'altres, per accedir a aquesta reserva de solars i a aquestes facilitats que ha atorgat la Generalitat, s'estableix que al mínim un 25% d'aquests habitatges han de ser per gent jove.
25%. Hi ha algun altre percentatge d'altres persones que s'hagi de complir sí o sí? Fins ara, de fet, l'anterior regidora, la Núria Peres, sí que enfocava el projecte cap a un 50% gent jove i un 50% gent gran. El que hem volgut fer ara nosaltres és, tot i que la idea sí que segurament és mantenir que majoritàriament aquests 62 allotjaments siguin per gent jove i gent gran,
obrir el debat amb la resta de forces polítiques de l'Ajuntament i acabar de decidir si es vol incloure algun contingent més, que és com es diu tècnicament, per accedir a aquests habitatges. Com pot ser, per exemple, que ho vam dir bastant al ple, gent amb discapacitat, pot ser també un dels col·lectius...
a destinar-los. Sí que hi haurà fins a 5 pisos, aquests sí, que es reservaran a l'Ajuntament perquè l'Ajuntament a través del servei d'habitatge i serveis socials també els destini directament a gent amb risc d'exclusió residencial del nostre poble.
Eudal és un punt que es va aprovar per unanimitat i això com a regidor responsable també deus estar orgullós en aquest sentit que tothom heu remat en el mateix sentit amb un ajuntament amb tanta varietat, en aquest cas, de colors. Per tant, és important. Com ha anat aquest procés que tu mateix has liderat els últims mesos?
és un fet important que s'hagi provat per unanimitat de fet és d'aquelles qüestions capdals i transcendentals pel poble i per tant sí que teníem molt clar que havíem de buscar aquest consens entre totes les forces polítiques perquè és un projecte de poble, és un projecte de futur i per tant és molt important que tothom remi cap a la mateixa direcció
Hem volgut, per tant, treballar des d'aquest consens, traspassant molt fluidament la informació pràcticament a temps real a la resta de forces polítiques perquè tinguessin i sabessin com aniran avançant i que anessin fent aquest feedback pràcticament al moment,
i aquesta manera de treballar més conjuntament, més transversal, ens permetia arribar a aquest consens. He de dir, i les coses com són, que realment aquesta manera de treballar no ha sigut exclusivament nostra, sinó anteriorment també la regidora Núria Pere ens vam poder posar d'acord
per exemple, tirar endavant l'adjudicació d'aquesta promoció a una fundació. Ho vam fer conjuntament i també, per tant, agrair-li la tasca que ha fet. I fins i tot ja havíem començat a treballar conjuntament el mandat anterior amb la regidora Núria Arassa. Per tant, sí que les diferents regidores i regidors d'habitatge que hem anat passant sabíem que era un projecte molt important
i cadascú amb les seves especificacions i amb les seves idees i que s'anarà construint col·lectivament aquest projecte cap dalt. Audal, Fundació Sales. Qui és la Fundació Sales? Quan entra i quina és la funció d'una fundació d'aquestes característiques en aquesta creació d'habitatges?
La Fundació Sales forma part d'una agrupació de fundacions socials i promotores d'habitatge, que és Cohabitac, i estan agrupades en aquesta associació, per dir-ho d'alguna manera, que facilita que ara mateix, sobretot els ajuntaments,
puguin impulsar aquestes promocions d'habitatge protegit. Per què ho facilita? Perquè els seus fundacions no tenen aquest component d'ànim de lucre i per tant ens permet a nivell de preus i de lloguers, que la protecció oficial per sort està regulat i per tant no és tan elevat com...
com el mercat habitual i, per tant, els beneficis són inferiors, anar a aquestes fundacions et permet poder tirar endavant molt més fàcilment aquestes promocions d'habitatge protegit. La Fundació Sales, concretament, va iniciar els contactes l'anterior regidora, la regidora Núria Pera,
quan vam acordar això, que es podia adjudicar directament a una fundació, va ser ell a qui va contactar i va començar a treballar amb ells, juntament amb un assessor extern que hem tingut al llarg d'aquest procés. Per tant, nosaltres ja teníem fet aquest contacte amb la fundació i el que hem fet és accelerar i redactar el conveni per tirar-ho endavant.
Quan s'iniciaran i quan estan prevists que acabin les obres? Però abans d'arribar a aquest punt, ara s'ha aprovat en el plenari del mes de febrer, de la setmana passada, s'ha aprovat aquests pisos dotacionals de protecció pública, però quin és el procés fins a l'inici d'obres i quan està previst que es comencin?
El que ara hem aprovat inicialment en el plenari és un conveni de col·laboració amb la Fundació Sales, és a dir, és una declaració d'intencions per les dues parts. L'Ajuntament manifesta que treballarà i vol concedir un dret de concessió demanial a la Fundació Sales i la Fundació Sales es compromet un cop
tingui concedit aquest dret de concessió demanial a executar les obres i començar la promoció d'aquests habitatges. Paral·lelament, ara què estem fent? Estem treballant precisament amb aquesta concessió que s'ha d'aprovar per plenari, així com també amb tot el que té a veure amb la concessió de la llicència d'obres, que és la redacció dels projectes i tot a plat, la burocràcia, per entendre'ns. Llavors, sí que hem decidit fer-ho a...
en paral·lel, aquestes dues qüestions de la concessió com tot el que és el projecte i la llicència, perquè fer-ho així en paral·lel ens permet accelerar molt els tràmits i excursar molt el termini de construcció. Per tant, fer-ho en paral·lel ens permetrà que un cop concedir la concessió, que definitivament
Esperem tenir-la cap al juliol-setembre, segurament va estar l'agost pel mig. La Fundació Sales ja tingui concedida la licença d'obres i, per tant, començarà la construcció. Sent optimistes, podem dir que es començaria a construir...
a finals d'aquest any o a inicis de l'any que ve. El que sí que tenim molt clar és que el que volem és que abans de finalitzar aquest mandat es comencin a construir aquests ajutjaments dotacionals. I quant de tits està previst d'obres?
Mentre que es concedeix el dret de concessió i s'entrenguen les claus, poden passar entre 3 anys, 3 anys i mig a molestirar. 2030? Més o menys. Sí que el termini d'obres, any i mig, dos, però sempre poden haver-hi imprevistos i el que és lliure les claus tampoc és immediat.
És important, m'imagino, un, el que comentàvem fa uns moments, la unanimitat a l'hora d'aprovar aquest projecte, i l'altre, que a ningú se li escapa que l'any que ve hi ha eleccions. Per tant, que aquest projecte ja estigui bloquejat per si hi ha o no un canvi de govern que ningú pugui dir, escolta, doncs ara nosaltres canviem de... Això estarà en marxa a declarar les eleccions de l'any que ve? Exacte, o sigui, passi el que passi a les eleccions de l'any que ve, és un projecte que no es podrà tirar enrere, perquè ja estarà concedida la concessió demanial,
Esperem que també iniciades les obres, però encara que no ho estiguessin, és un projecte que no es podrà tirar enrere. Jo estic segur que t'ho hem preguntat els darrers dies, per jove, per regidor, perquè et passeges pels pobles, et diran, Audal, quan comencem a fer paperassa per poder optar als pisos? Quan podrà començar les persones que vulguin desitjar tenir un pis allà?
Encara queda temps perquè es puguin registrar per accedir a aquest habitatge. El que sí que puc dir és que per avançar tràmits i facilitar les gestions sí que si estan interessats es poden inscriure al registre de sol·licitants
de protecció oficial de la Generalitat, perquè així ja serà un requisit sí o sí, i així ja el tenen fet. I justament ara haurem de començar a treballar tant amb la Fundació com amb la resta de grups polítics aquestes bases que regiran el procés d'adjudicació. Un cop tinguem les bases, és quan ja s'obrirà el termini per parir inscriure't com a sol·licitant.
Aquests 62 pisos, habitatges dotacionals de lloguer social, estan situats a la zona de la muralla, al mossèn Pere Ribot. Un dels pocs terrenys, no? I m'imagino que és com morre, això. Ens queden pocs terrenys per poder fer projectes com aquest, no?
Vilaçà, actualment, solars per edificar habitatge públic en té molts pocs, de fet és aquest de la muralla, i realment només el de Can Vives, situat allà al Baratu, que es va fer l'intent de construir en el seu dia habitatge de protecció oficial, que de moment...
entre indemnitzacions i procediments judicials, l'Ajuntament ha hagut de pagar uns 4 milions i no s'ha construït res, que és també un dels altres projectes que tenim en marxa i tenim a la vista per incidir-hi, i aquí sí que aquest sí que és solidificable, i per tant aquí sí que seria habitatge de protecció oficial habitual, i per tant sí que a nivell de col·lectius i d'edats no hi hauria cap tipus de restricció i tothom hi podria accedir. Sí que tenim molt clar
que en Can Vives volem intentar, i hi ha d'haver també, habitatge de protecció oficial de lloguer, que fins ara no s'havia treballat en aquesta línia, però sí que pensem que és un requisit indispensable per realment donar respostes i solucions a la situació que viu Vilassar. Aquests serien els dos terrenys que l'Ajuntament té ara mateix, entre cometes, a la seva disposició.
És peculiar i particular el que passa a Can Vives, no? Jo m'imagino que molta gent això t'ha preguntat, no? Escolta, en quin punt està ara a Can Vives després de tot el que ha passat històricament els últims anys amb aquests terrenys de Vilassar?
Can Vives, el punt amb el que es troba és que tots els procediments judicials, que hi havia un parell, ara ja han finalitzat, les resolucions són fermes, d'acord? Per tant, l'Ajuntament de tot l'àmbit de Can Vives s'ha quedat amb la majoria de finques, a excepció de dues, per tant, la família encara actualment té dues finques per entendre's i l'Ajuntament té la resta, tot i que... Quantes són, aproximadament?
Hi ha un, si no m'equivoco, hi ha sis o set, però edificables són quatre. Però el que ha fet el jutjat és anul·lar tot el que s'havia fet. Tot el conveni urbanístic i tot plegat, tot això el jutjat ho ha anul·lat i, per tant, la situació en què es trobem és que s'ha de començar de nou. S'ha de reparcelar tot l'àmbit, etcètera, etcètera, etcètera. O sigui, va molt, molt, molt, molt, molt per llarg.
Molt per allà, o sigui, s'estradirà abans l'habitatge de mossèn Pere Ribot que Can Vives. Exacte, sí que el que volem intentar aquest mandat és també encarrilar el que és Can Vives perquè qui entri després ho tingui més fàcil i també segueixi aquesta direcció d'habitatge de lloguer.
Potser exagerat, no és molt llarg, que estaríem parlant en un mig termini per això. Tot el que és l'urbanització també s'ha de fer, s'ha de fer la reparcel·lació. No és un solar, a diferència de la muralla, que és solar, que en vives actualment encara no té la condició de solar i, per tant, s'han de fer més tràmits abans de poder executar les obres.
Ha de quedar clar, estem parlant de Pere Ribot, és lloguer temporal, no és un lloguer ni compra, és un lloguer temporal. És lloguer temporal, perquè la llei et marca, no et diu quina és la temporalitat, per tant, a les bases també és una de les aspectes que haurem de decidir. Quants anys són aquest lloguer i si es poden anar prorrogant o no.
Però sí que tant la concessió a la Fundació, que és a 75 anys, i un cop passant aquests anys revertirà el que és tots els habitatges a l'Ajuntament, perquè en cap moment perdem la titularitat del sol.
és temporal. Això és així i sí que com a govern apostem pel lloguer com a mesura d'accés a l'habitatge de protecció oficial perquè de compra ja hi ha i pensem que la compra també limita molt més les necessitats que hi ha al poble.
Odal, un altre pisos de protecció oficial que són els de Santa Eulàlia, que també han generat algun tipus de problemàtica els últims anys. Com està aquest tema? Perquè els veïns i veïnes han vingut en algun ple amb el tema de les calderes, el tema de la llum. Com està aquest punt?
Els habitatges de Santa Eulàlia, i ara no descobriré la sopa d'ai, a nivell general pateixen les mateixes problemàtiques que la majoria d'equipaments de Vilassa de Mar. Ja pateixen de deficiències estructurals de construcció, o sigui, conceptualment no té gaire sentit la construcció que es va fer,
i hi ha hagut un manteniment poc adequat i poc intensiu, que això fa que vagin sortint diferents problemàtiques en el dia a dia, com passa a la resta d'equipaments. Unes problemàtiques que es van accentuar, que és com tu comentes, que van fins i tot venir els plens el primer any, any i mig,
d'aquest mandat, amb l'entrada del govern de Junts i el consell delegat que hi van posar, que amb una mirada merament empresarial, que així és com van amb la concepció que van accedir a la S.A. municipal, que havia de ser una empresa mercantil i, per tant, havia d'anar a buscar rentabilitat i negoci, el que va fer és, d'entrada, reduir al màxim les despeses, entre d'altres les de manteniment i inversions de manteniment,
per aconseguir tenir aquesta més rendibilitat i aquest major volum de negoci amb l'empresa municipal. Això va fer que la situació amb els veïns n'estan sant, perquè això va anar acompanyat també a augmentar ingressos, doncs augmentant el que són les despeses comunitàries fins a aquests 200 euros.
i no hi havia una relació fluïda tampoc amb els veïns i tot alguna veïna es va queixar del to i la manera despectiva que va dir que amb la que s'havia dirigit en veia i això va anar tensant, tensant, tensant la situació. Ara l'estem reconduint, no és fàcil perquè realment havia arribat a uns extrems preocupants però sí que a poc a poc l'estem reconduint, tenim previst
fer inversions, hem encarregar ja un projecte o una memòria valorada de realment quines són les obres que s'han de fer a nivell més estructural i estem en contacte permanent, tenim reunions mensuals amb els veïns i l'estem reconduint. Tenim molt clar que hem de dignificar aquests blocs i en aquesta línia estem treballant.
Eudal, hem parlat de l'unanimitat amb els pisos de mossèn Pere Ribot. En el ple passat sí, però que va generar certa polèmica l'aprovació inicial de l'ordenança que ha de regular el registre de pisos buits de Vilassada Marra. Explica una miqueta perquè ho puguem entendre. Sí que el primer que vull dir és que lamento que aquí no es mantingués l'unanimitat que s'hi vam aconseguir amb la muralla i que cap grup de l'oposició hi votés a favor.
Perquè estem negant una realitat que tothom veu, que és que cada cop són més els veïns i les veïnes de Vilassà que han de marxar del seu poble, del nostre poble, perquè no es poden permetre accedir a un lloguer ni comprar un habitatge.
i l'administració, l'Ajuntament, davant d'aquesta situació que és absolutament límit, no podem girar l'esquena, com penso que es va fent des d'alguns grups de l'oposició. Aquest registre el que ens permetrà què és? Doncs és tenir una radiografia real...
de quins pisos buits hi ha a Vilassa de Mar. A través de les inspeccions i dels diferents expedients i procediments administratius que s'obrin, sabrem realment, perquè ningú sap fins ara, quants habitatges buits hi ha a Vilassa de Mar.
I un cop detectats, l'Ajuntament el que farà és oferir les eines als propietaris per intentar mobilitzar-los cap al joguer habitual o a poder ser cap al joguer assequible i al joguer social.
Per tant, doncs, això és diferent manera de veure la manera, en aquest cas, de saber quants i què fem als pisos buits a Vilassadamar, no? Exactament. El que tenim molt clar és que és un contrasentit absolut que a Vilassadamar hi hagi veïns i veïnes que estiguin marxant del seu poble i, mentre això passa, hi hagi pisos que estiguin buits al nostre poble i que podrien estar habitats per aquestes famílies i per aquests veïns que han de marxar.
Sí que m'agradaria puntualitzar, perquè es va dir en el ple, que en cap moment s'assenyala cap propietari ni res per l'estil, perquè aquest registre no té caràcter públic, és merament privat i administratiu i només hi tindrà accés a l'Ajuntament i, per tant, no s'assenyala absolutament a ningú.
Per tant, si algú té pis buit, amb què l'efecta no llogar-ho? Pregunto, eh? En primer lloc, perquè es consideri pis buit ha de portar desocupat dos anys. Si no porta dos anys no es considerarà buit.
I si porta més d'aquests dos anys i es compleixen altres condicions que són més específiques, l'administració dirà, ei, ens consta que aquest pis porta mínim dos anys buits, per què està buit? Si no justifica cap de les raons per les quals està desocupat, que també hi ha aquestes raons, doncs l'Ajuntament dirà, ei, l'inscriurem en aquest registre.
un cop estigui inscrit en el registre si a part d'aquest habitatge en té 4 més en propietat se li podrà aplicar el recàrrec de l'IBI que el tenim aprovat des del 2019 i per l'altra banda hi ha aquesta altra via d'incompliment de la funció social que és, ei, anem a mobilitzar-lo i si la propietat no el vol mobilitzar podríem arribar a haver-hi multes coercitives o sancions o alguna d'aquestes qüestions administratives però molt més a futur
Audal Tenies, tenes, regidor d'habitatge, participació i contractació pública. Moltíssimes gràcies per haver passat avui per la ràdio. Em deixes explicar una cosa? I tant. Perquè molta gent, i això, crec que Vilassals, que et coneixeu, ho hem dit mil vegades, no? Tenies o tenies? Tenies o tenies? I avui hem descobert que les dues maneres estan bé, oi, Audal? Exactament. Si dius tenies, el iaio estarà content, i si dius tenies, el mon pare també ho estarà. Doncs escolta, t'he dit tenies, ara et diré tenies, així els tinc tots dos contents, d'acord? Perfecte. Gràcies, Audal, que vagi molt bé. A vosaltres, que vagi molt bé.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català...
La pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar? Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou. Els certificats professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
El 98.1 de la FM Vilassar Raliu. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 33 minuts del migdia, últims minuts de l'edició d'aquest dilluns. Primer programa de la setmana, un dia solellat, això fa olor ja a primavera. I veiem com sempre i cada 15 dies de parlar amb en Martí Sanz. En Martí, autèntic expressista del món del cinema, ens explica història, històries del cinema a través de la seva llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat, 100 pel·lícules que per algun motiu o altre ell creu que són imprescindibles. Estem parlant d'aquest...
Motion is a motion. Motion is a motion és el títol de la seva llista cinematogràfica. Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé, gràcies. Doncs moltíssimes gràcies per estar aquí i parlar avui de, concretament, dues pel·lícules. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
I concretament quines pel·lícules, Martí? Mira, ara, bueno, saps que estem seguint, diguéssim, la llista cronològicament, i ara la pel·lícula 17 i 18 de la llista són Geni i Carta a una Desconocida, que són pel·lícules, d'alguna manera, guarden una relació entre elles i que ara entrarem. Però abans m'agradaria dir una cosa, no sé si te'n recordes, que l'últim dia vaig parlar d'un llibre sobre Willy Wilder, que vaig dir, donarà...
Billy Wilder, perdó, et donaré el títol perquè ara no el sé. El llibre es diu El senyor Wilder i jo. Ah, val. Sí, senyor. El senyor Wilder i jo. I és de Jonathan Coe. Perfecte. D'anagrama de l'any 22. És un llibre brillant. Jo, si ens escolta algú que sigui fan del Billy Wilder, que se'l llegeixi perquè és divertidíssim. És un escritor anglès d'un ser èxit.
diguéssim, satíric, que ha fet coses sobre política i tal, però també és molt entès amb cine. Em sembla que ha fet un parell de biografies, una del James Stewart i una altra de no sé qui. I ell pensava fer potser una biografia del Billy Wilder, però al final decideix fer una novel·la, que és com una pel·lícula del Billy Wilder. És a dir, és superentretingut, és un relat ple d'ingeni, d'humor... O sigui, fa l'estil Billy Wilder amb novel·la.
amb un gran coneixement del personatge, és a dir, se l'ha estudiat i el fa parlar com si vivís. Jo trobo una novel·la brillant, molt entretinguda. L'aconsello molt. Molt bé. Si hi ha algú que sigui fan de Billy Wilder. Doncs t'agraeixo moltíssim que hagis donat aquesta informació. Recorda el títol de la novel·la. Billy Wilder i jo. El senyor Wilder i jo. Ah, el senyor Wilder i jo. Sí, el senyor Wilder i jo. L'última pel·lícula, vam parlar l'altre dia, la penúltima pel·lícula del Billy Wilder, que es diu Fedora,
que d'alguna manera rememora el seu èxit de la Sunset Boulevard, que en vam parlar, també és una actriu i tal. Aquesta la va rodar Grècia. Llavors, amb aquesta anècdota, i basat bastant en un documental que s'ha fet sobre el rodatge, aquest autor s'inventa un personatge que és una anglo-grega que la fitxen en el rodatge per fer d'intèrpret.
I a partir d'aquí estableix una relació amb el Willy Wheeler que dura diversos anys i tal. Doncs vinga, anem a la matèria a les pel·lícules d'avui, va. Mira, primer, són dues pel·lícules que guarden una certa relació. Les dues són de l'any 48, Blanc i Negre, les dues duren 86 minuts, són drames romàntics absoluts, dirigides les dues per cineastes europeus, centroeuropeus, jueus, exilats a Hollywood, etcètera.
La primera, Geni. Geni és una pel·lícula, diguéssim, Geni, carta a una desconocida, i l'acabem per el fantasma i la senyora Muir serien el nucli, el pinyol de la meva llista de cine romàntic, absolutament romàntic en el sentit tràgic de la paraula, no sentimental, diguéssim.
I Jenny potser és una de les màximes pel·lícules en aquest sentit. Era la pel·lícula favorita de Luis Buñuel, curiosament, ho deia sempre que podia, i evidentment tots els surrealistes la deixaven pels núvols, perquè té una impronta màgica surrealista, més que fantàstica, de la realitat que subviaix a sota de les coses.
És una pel·lícula d'un director que es diu William Dieterle, que és un típic jueu centroeuropeu, comença la seva carrera a Alemanya i després va a Hollywood i entre els anys 30 i 40 fa unes 25 pel·lícules. Cap tan important com aquesta.
primer treballa per la Warner Bros i després com a productor independent. A Filming n'hi ha nou, a la plataforma Filming n'hi ha nou, és possible que a Prime Video encara n'hi hagi algunes. Entre elles, una, Esmeralda la Zíngara, que és de les més nomenades d'ell, que és la història del Chaparut de Notre Dame, jo crec que l'he vist de patir però me'n recordo. Igual me la repasso perquè estic repassant vàries de les que hi ha a Filming.
I n'he trobat una curiosíssima que es diu Bloqueo, que és un pamflet absolut a favor de la República Espanyola. És una pel·lícula feta l'any 38, o sigui, només porta un any i pico la guerra, i és un pagès que el fitxen de comissari polític per lluitar contra els quintacolumnistes, és a dir, contra la gent que està a la República però que treballa pels feixistes...
i són espies i tal, i és tota una trama d'espiar amb el Henry Fonda. I és una pel·lícula absolutament, quasi pamflatària. Has dit què es diu, perdona? Bloqueo. Bloqueo. Bloqueo. Bloqueo, de William Dieterle. Està filming, és molt curiosa. Evidentment, el guionista d'aquesta pel·li, John Howard Lawson, és un d'aquells 10 que vam parlar, que el van atacar de comunista, perquè...
els que, ja vam dir, atacaven de comunistes, sobretot és els que s'havien apropat a la causa republicana espanyola i tal. Bueno, aquest home també era molt amic del director, ai, del productor, David Oselznik, va rodar... És un productor que n'hem parlat aquí, és un megalòmano, manava molt sobre les seves pel·lícules, despedia directors, de fet, Duel al Sol, que és una de les seves màximes pel·lis, la va començar el...
George Cook el va despedir, després va entrar aquest a William Dieterle, que va fer el 40% de la pel·lícula, el va despedir i després va agafar el King Vidor, que és el que surt en els crèdits. Era un home molt especial. I aquesta és una pel·lícula més de productor que de director. Sempre es va dir perquè era un empenyo personal d'ell, la fa la Jennifer Jones, que era la seva dona, i el propi Dieterle ho reconeix. Ell va estar al servei, inclús comparteixen el rètol final entre el director i el productor, etcètera.
es basa en una novel·la d'un tal Robert Nathan de l'any 40, i els actors ja ho hem dit, és la Jennifer Jones, els Joseph Cotton i la Ethel Barrymore. Llavors és un pintor...
diguéssim, arruïnat, desastrós, que no acaba de trobar el seu camí i tal, entra en una galeria, coneix a la Ethel Barrymore, que és el millor de la pel·lícula, és una dona gran, és com la seva àvia, diguéssim. Els Barrymore són aquesta saga de Hollywood, John, Lione, que arriba fins a la nena de T, fins a la Drew Barrymore, és l'aristocràcia de Hollywood, diguéssim. I és un dels millors actors que hi ha hagut mai, Ethel Barrymore.
I llavors aquesta dona l'anima i tal, ell surt en el parque i en el parque es troba una nena amb la qual estableix una relació. Tenen com set o vuit encuentros i aquesta nena es va fent gran. I és una nena d'un altre temps. És una pel·lícula, diguéssim, de la media naranja platònica, quasi. Tothom té una media naranja, però aquest senyor, la seva, està en un altre temps. Llavors, per un pliegues dels temps es troben i tal. No direm el que passa a la pel·lícula, però, bueno, és una pel·lícula, diguéssim, romàntica de molt tràgic.
Va ser un fracàs comercial, sembla que va costar 4 milions i només va guanyar un i mig, el Celtic va tindre que plegar, diguéssim, que es anava arruinant periòdicament aquest, i va ser un fracàs. Amb els anys, no cal dir-ho, que és una pel·lícula que s'ha reivindicat, ara és una pel·lícula de culte, etcètera, i amb molta audiència quan es passa a la tele, etcètera.
Bé, la segona pel·lícula, Carta a una Desconocida, Letter for a Una Woman, que en aquest cas el títol espanyol es equivoca, que jo sempre el defenc, perquè no és carta d'una desconocida, és carta de, bueno, sí, carta a una desconocida, però bueno.
És una pel·lícula... Home, canvia, eh? Sí, canvia molt. A una desconoces que li envies a ella, dé una desconoces que te l'envia ella. O sigui, la cosa canvia, eh? D'una ada. Canvia, canvia. I aquí no sé per què s'ha fet aquest diu. Bueno, és una pel·lícula que, diguéssim, es basa en una novel·la curta de Stephen Sveid...
de l'any 22, que feia no tant que s'havia suïcidat Estefan Sveig, com saps, abans que acabés la guerra, i que l'adapta un guionista molt bo que es diu Howard Koch, que és un guionista que havia fet, entre altres coses, és co-guionista de Casablanca, venia de guanyar un Òscar per Casablanca, era un home important, i era un home també del grup de l'Orson Welles, el Mercury Theater. Escrivia guions per ell, saps que el Mercury Theater feia sobretot molta ràdio...
diguéssim, teatre radiofònic, i aquest home era un del grup, el Howard Knox. I el productor de la pel·lícula també, John Hosseman, era un productor que venia del Wells, era el que li organitzava tot, diguéssim, al Mercury Theater. I aquests proposen que la pel·lícula l'afagi, perquè la pel·lícula és un...
diguéssim, un projecte personal de Jean Fontaine, de l'actriu. Jean Fontaine estava casada amb el vicepresident de la Universal, i llavors entre els dos van impulsar aquest projecte. I és un projecte que, clar, ella arribava en aquest paper ja una mica fet, perquè venia de fer Rebeca, aquestes pel·lícules, diguéssim, Sospetxa, etcètera, en què ella sempre feia aquest paper de...
de noia ingenua, una mica pànfila, que s'enamora d'un senyor estrany, que li fa fer coses estranyes... O sigui, ja vam el personatge fet. Dèbil, jove, tal, etcètera. I llavors és la història de la mort d'aquesta noia per un veí de la seva escala. És a dir, comença que...
sent que arribarà un veí, ja s'enamora d'aquest veí abans de veure'l. És una història absoluta. I llavors, quan comencen a portar els mobles, ell s'enamora i tal, i després veu que entra el veí, veu que toca el piano, sempre està tocant una cançó de Litz, que ara posarem, perquè això és un dels canvis que fa Howard Koch, el guionista, respecte a la novel·la. La novel·la és escriptor, i ella s'enamora llegint totes les seves novel·les, i s'ho sap tot de memòria, però això en cine és difícil.
I aquí van tindre, jo crec, la cert de convertir-ho en música, que ells, en tantes coses, sempre toca aquesta peça de lits que ara sentirem i que s'ha convertit, diguéssim, en el segell de la pel·lícula.
Home, una banda sonora preciosa. És preciosa. És preciosa. És curiós perquè aquesta peça d'Elitz s'ha utilitzat molt a Hollywood. Sempre que algú surt tocant el piano o és algú de Chopin o és això, diguéssim. És una de les peces... Però és preciosa i, a més, si veiessis la pel·lícula és que no te la pots imaginar amb una altra música, diguéssim.
Doncs l'obra és que llegeix, llegeix les seves novel·les, doncs amb cine. És curiós això, a vegades doncs costa, no? Ara com fem això? Doncs mira, que sigui músic i que toqui aquesta melodia. I això és l'adaptació en el món cinematogràfic que li va funcionar també, eh?
Sí, sí, està molt bé. Bé, la qüestió és que Jan Fontaine, que vol impulsar aquest projecte, agafa amb aquest guionista i aquest li suggereix que ho faci a l'Òfols, Max Òfols. Max Òfols era un director europeu, absolutament europeu, també un...
un jueu centre-europeu, em sembla que es deia Oppenheimer, es va canviar el nom, que es va exilar l'any 30. Va començar a Alemanya fent d'actor i de director i després, l'any 33, s'exila pel tema Hitler i se'n va a França. Es nacionalitza francès i, de fet, es considera un director francès. Després va als Estats Units un període curt que no li va gaire bé i torna a França, on està enterrat, etcètera, etcètera.
A França fa moltes pel·lícules, La Ronda, és conegut per diverses pel·lícules, La Ronda, que és un home de teatre molt important, jo l'he vist aquí al Romea, em sembla que la feia el Mario Gas, en fi, ha fet moltes pel·lícules, Madame D, El Placer...
Tot és un estil molt europeu, molt barroc, és un director que sempre hi ha petits moviments a les seves escenes, estan plenes de coses, molts plans a través de portes, de finestres. No és gens el meu estil, com pots imaginar, no és aquest director invisible que parlem quan parlem de Billy Wilder o Howard Hawks o tal, no, és un director, diguéssim, barroc. Ara, aquesta pel·lícula, que és evidentment la millor de la seva carrera, n'ha fet de molt bones per mi,
I és una pel·lícula, curiosament, feta a Hollywood, però que el van respectar molt. L'equip aquest del guionista i el Houseman i tal, que van fer perquè se'l respectés, i és una pel·lícula absolutament de maxòfols. Segurament és la pel·lícula d'un director europeu als Estats Units, diguéssim, que ha mantingut més el seu estil europeu, etc. És una viena... Explica una viena... Bueno, no sé si, diguéssim, l'argument ha quedat clar. És una noia que s'enamora d'un senyor, inclús abans de conèix-la, i està enamorada tota la vida.
I aquest senyor és un calavera, un poc a solta i tal. I al final aquest senyor se'n va amb un dol. Té que anar amb un dol perquè sempre s'està ficant amb lliures de faldilles i tal. I abans d'anar al dol li donen aquesta carta. I en aquesta carta ella li diu, mira, tu no em coneixes però he estat enamorada de tu tota la vida. Llavors li explica tota la seva vida com l'ha anat observant, com l'ha anat ajudant anònimament.
com s'han trobat, han tingut un flert, en fi, i no dic més perquè desvalaria coses, i llavors ell llegeix aquesta carta just abans d'anar al duelo, que és una cosa que el deixa absolutament tocat.
Com et dic, per tant, l'ambient és una viena feta tot amb estudi, perquè tot està en un... És quan a Hollywood es feia les coses així. Hi havia espai, a la Universal hi havia una cosa que anava al poblado europeo, que s'havia utilitzat no fa tant per si no veia tenen el frente, i aquest el anaven retocant i feien. I aquí fan una viena de cotxes de cavalls, de carrers empadrats, de nevelina i tal, que és fabulosa, diguéssim.
I és... Algunes escenes, per exemple, van amb una escena que és molt de les més importants de la pel·lícula, que és una atracció que senten i és com un tren i llavors per la finestra van passant paisatges com viatge a tot el món. També és, d'alguna manera, un homenatge al cine. La Jean Fontaine no es veu que no va acabar d'entendre's. Diuen que al final del rodatge va haver-hi una bralla amb el...
amb el director i ella, que el director li va dir que comportes com una estrella de Hollywood, ella ja es va emprenyar i va estar dos dies sense anar al rodatge i al final va acabar la pel·li, però ella mai en parla. Les seves memòries menciona tothom i tal, però no en parla. Sembla que no és conscient que va fer aquesta gran pel·lícula i mai més va treballar amb l'Òfuls, que van quedar una mica...
diguéssim, enfadats. Aquesta pel·li, com moltes de les que diem aquí, té la mateixa sort, és a dir, és un fracàs absolut. Estats Units, no interessa a Estats Units. En canvi, a Europa té èxit. Curiosament, hi va haver un crític, que era un fan de Jean Fontaine, de la revista Sight and Sound, que la va veure en un poblet, en un cine de reestreno i tal, la veu, al·lucina i comença a fer Sight and Sound una campanya a favor de la pel·lícula que es converteix en un èxit a Europa.
Avui en dia és una de les pel·lícules més exitoses a televisió, que tenen més audiència quan passen a la televisió. Avui en dia és des de fa anys, perquè l'Ofus ja va veure aquest èxit. I ell va dir, no, no, és que a mi la televisió m'interessa molt... Això ho diu alguna gent, l'Orson Welles també. Al contrari del que diuen del cine, diuen que la televisió pot establir un vincle íntim amb la persona, perquè és una mica com la ràdio, no? Aquesta complicitat íntima que s'estableix amb la televisió i tal, i aquesta història...
jo crec que és millor per televisió, això és molt raro, un director de Hollywood digui això, però en certa manera el Wells també ho deia, que algunes pel·lícules estan de terror i tal, s'estableix una intimitat amb la televisió que és difícil tindre amb el cine. Bueno, avui dia aquesta pel·lícula està considerada cultural, històrica, estèticament significativa, està a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, etcètera.
Doncs, Martí, no, no, pots seguir, tenim un parell de minuts més, si vols afegir alguna cosa més. No, no sé que... No, no vull dir... Bueno, algun dia parlaré d'una cosa, però... Mira, fa dies que vull parlar d'una cosa, però m'estic retenint, però ja la parlaré una altra dia, que és una sèrie, he vist una sèrie, Jaume, que és la sèrie que he disfrutat més, potser, o després de Los Soprano, juntament. Quina? No et dic que sigui tan bona, és per mi. Quina és?
Mira, és una sèrie que es diu The Offer. The Offer. I no entenc que ningú n'hagi parlat. És el making of del Padrino Uno.
T'expliquen la història del Padrino. Sí que n'hem parlat, la secció de Xem a la saga aquí últimars. Però se n'ha parlat poc. Sortim amb manifestació, però amb en Xem n'hem parlat. Ah, sí? Està a l'altura del Padrino, t'ho dic, eh? T'enganxa, està tan ben feta, i ni siquiera ha tingut molt èxit. Jo vaig mirar les crítiques i tal, i la deixen, bueno, no està mal, pocs mitjans, no sé què. És que no li vaig trobar un pero, vaig trobar brillant. Escolta, molt bé, no...
Escolta, tu tens memòria, Martí, o no? Tenia. Cada vegada en tinc menys, Jaume. Tu recordes que feies el dilluns 23 de febrer de 1981? El dia del 23F. Sí, que avui fa 45 anys, que era un dilluns, també. No, no me'n recordo. Devies estar treballant o no?
No te'n recordes? Has perdut la... Home, és que fa molts anys. Home, 45. No sé... No me'n recordo. És curiós, me'n recordo més el dia del Carrero Blanco. Sí o no? Sí. Què estaves fent? Bueno, estàvem amb uns amics i me'n recordo... Hasta la conversa que hem tingut amb els amics i tal. El dia del Carrero Blanco és molt atent. 23F no el recordo, francament.
El dia del Franco també. Bueno, el 23F... Jo tenia una llibreria... Ah, bé, veus, ja n'he pregut coses. Jo tenia una llibreria especialitzada en anarquisme, perquè algun dia en parlarem, jo vinc d'aquest món, diguéssim. Tu tenies la nena, o sigui, la regentaves tu. Jo i un altre company que es va morir, sí.
Hòstia, a veure... Està al meu currículum que pots trobar a la web. Ah, veus? Ojo, eh? I aquesta llibreria anarquista, clar, el 23F vam patir. Em sembla que aquell dia la vam tancar. Sí, jo diria que sí, eh? No ho sé, però diria que la vam tancar. Perquè, a més, vam inaugurar amb escaparates, amb el Frank, com un ull de pirata... Bueno, sempre feien coses molt provocadores. A tu t'agradava rebre, no? O sigui, t'agradava rebre? Bueno, jo sé que aquesta llibreria estava inclús en la llista d'algun grup d'extrema dreta i tal...
per cascar, però no s'hi ficava molt. Però sí, tenia aquesta, ara m'has fet en recordar. Estava en ple, això, i llavors la vam tancar un dia, jo no hi era aquell dia, però el noi que estava la va tancar, i el dia següent la vam reobrir. Bé, un dia parlarem d'aquesta llibreria. Ja parlarem. Vinga, va, Martí, que vagi molt bé, gràcies. A tu. Adéu.
Fins aquí el Parlant de Tot avui. Gràcies per la vostra confiança matí de dilluns 23 de febrer de 2026. Avui, 45 anys d'aquella, todos al suelo. El tinent coronel Tejero va a irrompre i interrompre el Consell, o millor dir el Congrés dels Diputats, pistola amb mai disparant a crits de todos al suelo.
De fet, van venir tres persones que es van mantenir. Una va ser Suárez, el president Surti, l'altra va ser Gutiérrez Mellado i l'altra va ser Santiago Carrillo, que venia del comunisme i era una de les persones més buscades. Feia poc temps que era de les persones més buscades de l'estat espanyol i va aconseguir no tan sols que legalitzessin el comunisme, sinó que, a més a més, es va convertir en diputat.
Doncs és història, història recent. Amics, amigues, fins aquí l'edició d'avui d'aquest dilluns. Gràcies per la vostra confiança. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM, el maresme, Vilassarradio.ca per internet. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. L'edició d'avui la número 2.203. 2.203 edicions del magazín del matí de Vilassarradio.
Amb bones mans us deixo. Joan Escofet ens acosta a l'actualitat local i comarcal. Quatre edicions per estar ben assabentats i assabentades de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. Una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Recorda, una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. La informatiu crònica. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs amb un dels grans.
Té un documental que us el recomano, eh? El van estrenar a finals del mes de gener. A finals del mes de gener d'aquest 26 van estrenar Cuando nadie me ve, una sèrie documental original de Movistar Plus. A Movistar Plus parlen de la vida d'Alejandro Sanz. Alejandro Sanz, eh? Apunteu-ho bé, Cuando nadie me ve. La van estrenar el 27, el 27 de gener d'aquest any.
La teniu a Movistar, no us la perdeu. Precisament amb Alejandro Sanz arribem a la 1 al migdia amb el seu pisando fuerte. Pisando fuerte fins la 1 i nosaltres fins demà a les 10. En què ens ho tornem a explicar tot? Que vagi molt bé! Ya ves mi edad, es tan difícil.
de llevar mezcla de pasión ingenuidad difícil controlar tú siempre tan fantástica yo sé que tengo mucho que aprender pero tú también yo sigo pretendiendo desnudar
Bona nit.
Mi habitación en silencio está templado el aire y yo que pienso en soledad Locamente enamorado, locamente enamorado No sé qué es lo que me pasa pero solo puedo pensar en ti Locamente enamorado, locamente enamorado, sí Todo irá bien, ya verás, me digo porque quiero estar convencido
Fins aquí el vídeo.
Es tan bonito esto de soñar, tan violenta la verdad, ya no.
Fins demà!
Fins demà!
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Comença la crònica.