logo

Parlant de tot

Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat! Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat!

Transcribed podcasts: 105
Time transcribed: 12d 7h 37m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emisora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.ca per internet. Matí avui de dimarts és 27.
de gener de 2026, i això vol dir que anem enfilant la recta final d'aquest primer mes de l'any. De moment, dia assolellat, dia frescot, és hibert, tal com toca. I dic de moment perquè sembla que pot haver-hi possibles canvis en el temps, amb alguna arribada de pluges. Sembla, alguns models indiquen que serà més a l'interior, els altres indiquen que el migdia podia ser a qualsevol punt del país. Vorem com es desenvolupa tot plegat. En qualsevol cas, l'última hora ens la porta...
Joaquim Serra, des del Centre de Referència Meteorògica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem cap allà per rebre la previsió de cara avui de cara als propers dies. De seguida també saludem a Joan Escopet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Radio. Amb ell, com cada dia, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general...
Les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, un dia més, tot pujant al DeLorean. Repassem les afamèrides. Aquesta tarda, sis de la tarda concretament, sala Roser Carrau de l'Espai Cultural Canvis arriba a la conferència un dia més, un dimarts més, com cada 15 dies, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària. Avui la conferència Alaska i UConn, el Camí de l'Or.
Ahir, a dos quarts d'onze havíem de parlar amb en Jordi Canal Soler, escritó i fotògraf especialitzat en viatges, que havia de parlar-nos d'aquesta conferència. Al final no va poder ser, però avui sí, a dos quarts d'onze, saludarem en Jordi Canal Soler, la persona que aquesta tarda pronunciarà aquesta conferència organitzada, interessantíssima, com sempre, organitzada per l'Ola d'Extensió Universitària, Alaska Yukon, al Camí de l'Or.
A les 11, la Tertúlia, ho tenim tot a punt, la Mar Vila Major, en toma el timó del parlant de tot amb la Tertúlia, amb els avis i les iaies, avis i àvies de la ràdio, que, com sempre, ens venen a explicar, a parlar dels temes d'actualitat vistos des del seu particular i peculiar punt de vista. Recuperem la Tertúlia, després que avui fa una setmana teníem aquell temporal Harry al damunt, amb vent, pluja, molta pluja, i recordem, doncs, amb tot el caos de Renfe, un caos que per ser encara dura, eh? Tot i que aquest matí, doncs, es va...
seminormalitzant, no m'atreveixo ni a dir normalitzant, perquè Rodalies ha començat el dia amb els trens i busos previstos, però amb confusió en punts com Girona. A la R1, Arenys, direcció al nord de la comarca, direcció cap a Blanes, doncs també hi ha el servei alternatiu per carretera, per bus.
Com dèiem, arriba la tertúlia després d'aquest parèntesi no volgut la setmana passada. Avui tornem a tenir-los a les 11. A les 12, la imatge ets tu, amb Isabel Caparrós, com sempre cada setmana o cada 15 dies millor dit, perquè alterna posició, alterna secció.
amb la Montse Martínez. La Montse Martínez ens porta a Addictes Solitari. Addictes Solitari és una secció que parla del món de les addiccions des d'Àdic Badalona. Avui el torn, però, és per la Isabel Caparrós per parlar del món de la moda. La imatge ets tu.
I a la última hora escoltarem el bo de Txema La Saga, el company Amí, crític de cinema i televisió, parlant de pel·lícules que vol recomanar de cara a aquest inici d'any. Encara podem dir d'inici d'any, encara que estem a la recta final d'aquest primer mes ja del mes de gener del 2026.
El meu nom, Jaume Cabó, l'edició d'avui, la número 2.286. 2.286 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Ara mateix, les 10 i 10 minuts del matí. Ho tenim tot a punt. Motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Dia solellat, dia frescot... Es va tapant perquè alguns models indiquen que no, però altres indiquen que sí. I els models que indiquen que sí vol dir que a qualsevol punt del país pot ploure aquest migdia. Altres models indiquen que serà més a l'interior. Volem saber a l'última hora i per quin model arregeix Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca. Joaquim Serra, explica'ns tot plegat què ens espera meteorològicament. Parlen un dia més en directe. Bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. Avui esperem una jornada en la qual passarà una línia frontal poc activa aquesta tarda. Això farà que ja aquest matí la nuvolositat sigui força abundant, núvols més prims a primeres hores i més compactes a tocar del migdia i aquesta tarda s'esperen precipitacions en forma de pluges febles que això sí podran afectar qualsevol punt de la comarca.
Per la seva banda, els vents esperem que es mantinguin més aviat moderats, vent de component sud-oest que farà que la mar també es vagi alterant. Aquest matí hi haurà maró amb arees de forta, maró amb arees menor, i aquesta tarda, fins i tot cap a últimes hores, algunes arees de Maragassa, monades que arribaran a fregar als dos metres i mig durant la pròxima nit i la matinada de demà.
Un estat del mar, però, que tampoc estarà especialment alterat, però sí que estarà força remenada, ja que també hi haurà mar de fons. De cara a demà començarem la jornada amb un temps variable, amb presència d'alguns núvols, però seran núvols sempre poc importants.
a mesura que avanci el dia, però la nuvolositat s'aniria incrementant i altre cop a la tarda no descartem alguna petita precipitació entre el mig i les primeres hores de la tarda tot plegat, ben poca cosa. A part la seva banda, els vents bufaran de cara a demà, novament, de flujos amoderats del sud-oest, disminuint de cara a la tarda i la situació marítima que millorarà el seu estat paulatinament a mesura que avanci el dia. Com hem dit, a primeres hores del dia encara hi hauria àrees de Maragassa, sobretot a la costa,
però està el mares menor disminuint a forta maró i maró durant la recta final de la jornada. Les temperatures màximes baixen de cara demà, mentre que les mínimes també baixaran una mica en relació a les d'avui. Avui han pujat força les temperatures nocturnes si les comparem amb les d'ahir.
De cara a demà passat dijous esperem un temps bàsicament assolellat, tot i que al matí podran aparèixer entre mig matí i migdia alguns núvols alts i mitjans, però en general tindrem un temps estable. Això farà que baixin les temperatures nocturnes, però també que puguin pujar una mica a les màximes amb vent, que serà al matí moderat de Garbí, a la tarda.
Serà més fluix també de component sud-oest i la mar que es mantindrà força remenada, com dèiem, a tota la costa Maresmenca. En definitiva, i com ja indicàvem ahir, setmana marcada pel pas de línies frontals, sempre d'origen atlàntic i, per tant, amb poca quantitat de precipitació i força vent aquí a la costa Maresmenca.
Doncs res a veure amb la setmana passada, just avui fa una setmana, amb aquests precipitacions de l'Atlàntic, això vol dir poca quantitat. En qualsevol cas, Joaquim Serra, t'agraeixo moltíssim la connexió en directe per aquesta informació àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora, fins aleshores que tinguis molt bon dia, Joaquim. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Ara mateix, en directe, moment d'obrir finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Déu-n'hi-do amb el panorama que tenim, eh? Panorama maco perquè sí, per dir-ho. Maco perquè sí, senyor. Per dir-ho d'alguna manera. Home, d'entrada...
Ja hi han hagut els primers cessaments de Renfe i a DIF. Han estat defenestrats ràpidament el director de Rodalies, Josep Enric Garcia, i el responsable d'operacions i explotació de DIF.
Raül Migues. Clar, dit així, sembla, doncs, que el govern, el ministeri, han posat fil a l'agulla i, doncs, els caps de turc ja haurien saltat. Clar, si s'aprofundeix una mica en la lletra petita de la notícia, aquests dos pobres portaven un, em sembla que quatre mesos i l'altre cinc en el càrrec. És a dir, molt poca capacitat
situació. Això ha sigut obrir la porta i el primer que passava... Tu, fora! Escolta, que jo soc la senyora de la neteja. Fora! Escolta, pensa que potser ja els vam posar per això.
Podria ser, també. Però, en fi, qualsevol cas, clar, ens grinyola una mica, no?, aquests cessaments. És com dir, oferir a l'opinió pública dos caps de turc. Insistim, en poc, en molt poc temps... És molt americà, això, eh? Sí, en molt poc temps davant d'un monstre com és en Rodalies, que jo aquí no estic defensant absolutament la feina d'aquests dos senyors que ni conec, eh? Exacte.
Ni sabem què fan. Però és que la sensació és una mica obrir la porta del despatx i els dos primers que passaven, tu i tu, fora. Però si escolti, que jo venia a arreglar la màquina del... No, fora! Hi ha algú que... Ja ho deia el president Núñez, eh?
És motiu de cese. És motiu de cese. És motiu de cese. És motiu de cese, però algú que està més amunt que aquests dos que han aterrat aquí. Que no ho digui jo, perquè tampoc els conec. Però en qualsevol cas algú tindrà més responsable que uns que fa 4 i 5 mesos que estan aquí. Però bueno. Molt americà, tu plegats. Hem de trobar un culpable. I sempre és... M'agrada molt dir-se a mi aquest tall. És que m'agrada molt. Aquest tall del és motiu de cese. T'agrada aquest tall o no? Ja, m'agrada molt. És motiu de cese. És motiu de cese. Molt bé.
Vinga, va, més coses, Joan. També podria ser motiu de CC. Ahir no en vam poder parlar, ahir dilluns, davant de l'actualitat. Però hem de recordar una de les imatges més patètiques que s'ha produït aquest cap de setmana.
comparable, estem parlant d'una fotografia, comparable a la fotografia de Durant Lleida esmorzant en el Ritz de Madrid que va publicar a La Vanguardia i que tantes conseqüències va tenir. És a dir, diòxid de Colboni, diumenge, en plena crisi de Rodalies, apareix en el seu compte una foto d'ell mateix llegint el Bogue, que...
Potser no seria... És una paròdia. Però és que això va passar. Ràpidament van fer el que fan sempre els polítics, és a dir, un error de comunicació i, en fi, com pot ser un error de comunicació? És a dir, en fi, la imatge parla per si sola...
Doncs, en fi, d'un alcalde que el tenim allà i que en plena crisi apareix en retratat, no llegint ni el Financial Times, per dir-ho. No, no, no. Llegint el... No me'n recordava, no me'n recordava la foto d'en Durant Lleida. Gran foto d'en Durant Lleida. El Palas era. El Palas, sí, he dit el Ritz. Igual és el mateix hotel. Anar a esmorzar molt copiós, gairebé medieval. És una mica l'esmorzar, el dinar aquell de...
Sopla, hija, sopla. Aquella dinao, el sopar de la familia. Qué buena está la sopita. Pero quema. Sopla, hija, sopla.
Hòstia, és que... Bé, va, què? En fi. Bé, tenim un altre protagonista avui, que és Tejana Tyler. Tejana Tyler, es veu que és una actriu i cantant que dedica, doncs, bàsicament, aquesta senyora que es dedica, doncs, a anar a les red carpets, a les catifes vermelles de grans esdeveniments i, en fi, procurar... No poc a feines.
Sí, procurar, doncs, sempre amb alguns posats, una mica estrambòtics, amb algun tipus de decoració corporal, doncs cridar l'atenció. Aquesta és bàsicament la feina de la Teiana Taylor. Teiana, eh? Teiana. Teiana.
Sí. Doncs està en notícia perquè ara s'està fent la Setmana de l'Alta Costura de París i ella s'ha presentat davant d'una de les desfilades de la Maison Schiaparelli vestida amb...
Unes joies que recordaven molt i molt a les que es van robar l'Obre a l'Octubre. No! Diuen que és una... Però només s'assemblaven, diguem-ho. Sí, sí, sí, no, no. Unes rèpliques, diguéssim, les joies originals, la tiara històrica de l'Empere de Riu Eugènia...
doncs estan encara sense aparèixer, però per cridar una mica l'atenció, doncs han vestit, han guarnit la Tiana Taylor amb tot un seguit de joies que són pràcticament, bueno, pràcticament no, una còpia, evidentment, amb molt menys valor de les sostretes al Louvre.
t'arriba un rellotge, per exemple, una joia, qualsevol joia robada, però sense cap més valor, que en tenen molt de valor, possiblement tinguin més valor que les del Louvre, perquè el valor sentimental puja molt, però t'arriba una joia i la pots portar... Però clar, què fots amb joies que coneix tothom com aquestes que han robat el Louvre? El Wallapop no la fotaràs, no la portaràs en un sopar perquè és que t'agafaran... Què fas? On t'ho enxufes, això? Sempre es diu en aquests casos, col·leccions privades. Ah!
Algun magnate, no? Per cert, Ross Berry, que es veu que és el dissenyador d'aquesta idea tan poc ens passa, ha dit que l'objectiu de vestir l'amiga Teiana Taylor d'aquesta manera és que la seva idea era convertir el concepte de robatori en un gest d'alta moda.
Ell volia, no ho ha dit això, però jo sé que volia sortir el poc ens passa. I ho ha aconseguit. Ell ha intentat... Fa temps que ho intenta, l'amic Rosberry, per intentar... Rosberry, de què té nom? De tabac. Té nom de... Posa'm un Rosberry, sisplau. Jo crec que tindria més nom d'aquests batuts de proteïnes que ara es prenen els i les joves, eh? I també és veritat, eh? Un toc amb una mica de iogurt, fins i tot, eh? Un Rosberry. Posa'm un Rosberry amb vodka. Mm-hm.
Molt bé. Va, què més? Doncs novetats greus. En el cas de la nena de 14 anys de Tudela, Navarra, quan van passar els fets, jo, Jaume, t'heig de confessar que no vaig tenir els pebrots de portar-ho, el poc ens passa. La situació era que aquesta nena de 14 anys, la seva família, presumptament l'havia venut a canvi de 5.000 euros, 5 ampolles de whisky.
i un lot d'aliments bàsics al fill d'una altra família de 21 anys per tal que es poguessin casar. En una primera instància es va sobreseguir el cas, però ara l'Audiència de Navarra ha trobat indicis de criminalitat i demanen tornar a obrir aquesta investigació per la suposada venda d'una filla menor...
i podrien estar les famílies haver de respondre a delictes com tràfic d'essers humans, coaccions, etcètera. A més a més estem parlant d'una menor. Les dues famílies havien sortit al pas dient que era
que era una trobada, un acord, que havia sigut això com una mica un regal de casament. L'audiència diu que la víctima, tot i que no es pugui identificar ella mateixa com a víctima, estem parlant d'una nena de 14 anys,
És repugnant. No deixa de ser-ho, eh? És repugnant, és repugnant. En fi, ja et dic, en el moment no vaig tenir abans de portar això al poc que ens passa, però ara, com l'Audiència de Navarra ha decidit investigar-ho, doncs ara en podem parlar.
Saps com anomena el dia Renfe, el dia d'avui? Dia de raonable normalitat. Raonable. Em sembla extraordinari, eh? Extraordinari. Raonable normalitat. Hosti, tu, poc ens passa. Poc ens passa, noi. Per cert, també una notícia realment alarmant, eh? Aquestes imatges que ens han vingut de Múrcia d'aquest bomber vestit amb l'equipament
oficial de bomber de l'Ajuntament de Múrcia, cansat de denunciar les males condicions laborals que té aquest col·lectiu, al mig de la plaça Cardenal Belluga, que diu ser com una mica la plaça Catalunya de Múrcia, ha intentat cremar-se a l'estil bonsa, s'ha arroixat amb benzina, ha arribat a encendre una mica...
a la indumentària que duia. Afortunadament, els seus companys han pogut salvar-li la vida. L'home estava absolutament alterat i se l'han endut a l'hospital. Sembla que no hi ha risc de massa cremades. La intervenció dels seus companys bombers va arribar a temps, però sí que l'home estava en un estat mental i psíquic complicat, eh?
La policia, eh? L'actua la policia dels extintors, eh? Estic veient les imatges, ara és lamentable, la policia. Clar, com ha d'arribar una persona, no? Potser que tingués, segurament, algun tipus transitori de disminució de les seves facultats psíquiques en aquell moment, eh?
però arribar a aquestes condicions és absolutament esfareïdor. És esfareïdor que un bomber estigui reclamant millores per ajudar els altres. Jo, quan veig això, sempre t'ho he dit, em trenca el cor. Em trenca el cor veure un camió, veure bombers amb lluita. Em trenca el cor. Perdona, això ho acabes de definir. Com m'ho has dit? M'ha semblat fantàstic. Que algú s'hagi de cremar per demanar... Per ajudar els altres. L'únic que vol és ajudar... Tenir eines per ajudar els altres.
Per ajudar els de més. Sort de la policia que estava allà, que el van ruixar al moment, eh? Absolutament lamentable. Lamentable. Què, Joan? Com tenim el país, eh? Comencem, doncs, si vols, entrem en la nostra DeLorean. Ens en anem molt enrere, eh? Ens en anem a Salzburg. Un dia com avui, de 1.756.
1756, eh, segle XVIII, per felicitar el que seria l'aniversari de Wolfgang Amabeus Mozart, compositor, pianista, director d'orquestra, en fi, un dels grans del classicisme.
Avui en golf amb el golf amb les Moses faria... I ara ni me'n recordo. 270 anys! Hòstia, 270 anys, eh? Sí, sí, sí. Segur que fan l'any Moses. I tant, i tant.
Això és incomparada, això és que... Qui no ha escoltat mai la flauta màgica, eh? Sí, senyor. On i què més, i què més? Perquè em sembla que no marxem mai de lluit, no? No, no marxem pel que fa a estil musical. Ens anem a Milà, 27 de gener de l'any 1901. No tant, no tant. Perquè moriba Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, eh? Gran creador.
d'òperes absolutament espectaculars, com Nabucco i altres més, però, evidentment, si estem parlant de Verdi, doncs, què millor que fer un brindis amb la Traviata, eh? Doncs, 125 anys, un dia com avui, ens deixeu un dels genis de la clàssica. Fem un brindis, va. Un brindis. Més finet no pot anar, aquest Dilorian. Més finet no pot anar.
Aquest és l'acte 1 de l'atraviata. Clar, un cop has anat a veure la comercial, la que se sap tothom, què fots la resta d'obra, tu? Comença l'obra, et fotre això i ja dius jo me'n vaig. Ja no hi haurà res millor aquí. Ja has escoltat el... Clar, imagina que estàs allà, que comença, silenci, llums apagats. Vinga, comença, va!
Es foten això i ja està, és com si vas a veure... És com si vas a veure el concert d'any nou i has escoltat el de Nubi Blau i la Marxa Radetsky. La Marxa Radetsky és per acabar, però en qualsevol cas no en vam poder parlar, però espectacular, jo el miro cada any, aquest concert d'any nou d'en Guanya, d'aquest 2026. Absolutament espectacular, eh?
Ara t'explicaré una cosa. No té res a veure. Res, eh? No vull comparar-ho. Però això que diem de començar amb el hit, un senyor que en la seva època estava bastant cuerdo. Estava bastant cuerdo. Ara, com que són dos senyors alhora, ja saps de qui parlo, no? En Miguel o en Bosé. Quan va venir a Mataró a tocar la gira del Papi Tour, sí, del Papito, va venir a Mataró amb la seva nebó de la bimba, un concert memorable, eh?
Doncs el tio surt a l'escenari i la primer cançó que canta és Amante Bandido. La primera, que tothom la faria l'última, acabaríem aquí dalt, la primera. Un tio que té els d'allò que s'ha de tenir per fer el gran hit. La primera és dir, què passa? Aquí estic jo. Doncs això és el que el volia dir.
Va, més coses, Joan. Doncs he parlat de Mozart, hem parlat de Verdi, doncs què et sembla si parlem un dia com avui del rei del rock'n'roll, eh, Elvis Presley, perquè avui sortia a la venda el seu Heartbreak Hotel, que, evidentment, cançó versionadíssima i un dels grans kits del rock'n'roll, però avui, any 1956, sortia a la venda el Heartbreak Hotel.
Jo si hagués sigut l'Elvis, que evidentment estic anys llum, aquesta cançó li hauria dit permís per vacilar. Tu mira això, escolta, escolta. És que el veus, el veus vacilant, eh? I ho pot fer-ho, eh? Amb el baix només, però tu, un contrabaix crec que hi ha aquí, eh?
Què més, Joan? Ja ho hem explicat moltes vegades. Elvis Presley és nascut a Topelo, a l'estat de Mississippi, i va, doncs, en la seva infància, doncs, va tenir molts amics de raça negra,
i ell, de molt jovenet, doncs, assistia a misses gospel, a misses ritmes, doncs, afroamericans, que ell després va incorporar en aquesta manera revolucionària de cantar. I aquí encara, eh?, però hi ha cançons com el Suspicious Minds, que aquesta setmana, crec que la setmana passada va sonar, que aquella veu és més negra que una altra cosa, és que és una veu negra, és a dir, sensacional, eh?
Mira, Joan, un moment, eh? Mira, és aquesta. Mira quina veu.
Brutal. Va, més coses, Joan. I segurament Joe Cooker són els dos artistes blancs amb la veu més negra. I a l'any 1973, número 1 als Estats Units, Stevie Wonder, amb allò de la superstició.
I tanquem el Dilorian d'una manera que ara tocaràs fibra, eh? Perquè jo, en aquella època que aquesta noia australiana cantava aquesta cançó, era molt, molt seguidor del que aleshores es deia que era el seu nòvio, i d'ella, Kylie Minogue i Jason Donovan. Doncs sí, tercer senzill, any 1990, a nivell mundial, eh? Amb les seves llàgrimes al seu coixí. Tears on my pillow, Kylie...
Sí que es deia, oi? Que era nòvia d'en Jason Donovan. Van conèixer veïns a la sèrie de migdia de TV3 en Neighbors i van tenir, en fi, una certa relació. Després, doncs, els dos van seguir pels seus camins. Tears on my pillow. Oh!
Doncs el ritme de la Kylie Minogue, Joan Escofet, si hem tancat el Diluria. L'australiana revisita aquest clàssic l'any 1958 de Lidl Antoniet, l'Antoniet i en de Imperials. Espectacular, la Kylie Minogue. L'Antoniet i els Imperials, no seria? Lidl Antoniet i en de Imperials.
Un al migdia, 3, 5, 7 de la tarda, Joan Escofet. Sí, abans un breu apunt, deixa'm recordar que el 27 de gener de l'any 2005 s'esfondrava el Carmel, eh? Va començar el 25, tota la moguda d'aquelles obres de la construcció de la línia 5 del metro de Barcelona i tal dia com avui s'obria, la que segurament va ser la gran paraula de l'any 2005, l'Esburanc, eh?
parlava d'aquesta situació tan desastrosa. 1.357 de la tarda, informatiu crònica. Bàsicament, avui donarem resposta a les queixes en l'informatiu crònica d'ahir. Podeu recuperar el web. Parlàvem de les queixes que feien arribar les famílies de la Fundació Unió Esportiva i del Club Basquet Vila-Sat de Mar.
Doncs la regidora d'Esports, Núria Aparicio, donarà avui el punt de la 1.357 de la tarda. Doncs en resposta exhaustiva, completa i detallada...
de les queixes que ens feien arribar ahir, Cristina Calvo, vicepresidenta del bàsquet, i Jaume Larraona, que, insistim, tot i ser entrenador de la Unió Esportiva, ell, en tot moment, es presenta com a un pare que ha acabat liderant un grup de pares i mares preocupats per la situació. Estarem molt atents, Joan Escofet. Un al mig i a 3.57 de la tarda t'escoltem i demà un quart d'11. Et torno a saludar. Recordarem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Vilaçà Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. 7 minuts per damunt de dos quarts d'onze.
Ho expliquem, ahir ho expliquem, avui interessantíssima de nou conferència que arriba organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària. Cada 15 dies, els dimarts, ja sabeu, les coordenades a la Roser Carrao arriben interessantíssimes conferències. I avui, aquesta tarda, agafarem una molt bona ruta, Alaska-Yukon, el Camí de l'Or, i l'agafarem amb un guia excepcional...
crec que ens podia portar per tot el món. Escriptor i fotògraf especialitzat en viatges, avui la conferència a càrrec de Jordi Canal Soler. Amb ell hi parlem ara mateix.
Noamva ha publicat en revistes tan i tan important, entre moltes d'altres, com el National Geographic, entre altres. Jordi Canal Soler, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Per aquí. Per aquí, no? Abans que deies que podria estar per tot el món, aquí, però demà mateix marxo cap a Escòcia. Ho veus? Intento viatjar sempre, sí.
Quan m'ha dit aquí, dic això és notícia. Ja m'ha donat el primer titular. Està aquí. Perquè normalment no està aquí. Doncs això és notícia, no? Casa teva, Jordi, que estiguis aquí o no?
Bueno, intento viatjar sempre que es pugui i sobretot veure coses i després parlar-ne, divulgar-ne, fer una mica portaparts del viatge perquè jo entenc que no tothom té la possibilitat o la capacitat de poder viatjar tant i per tant el fet d'anar
explicant com és el món, donar una visió per a tothom, on pugui o no viatjar. I això és el que convido sempre a la xerrada. Tu pots estar amb capacitat de viatjar o no, però intento sempre aproximar les parts del món que puguin ser fins i tot més exòtiques o més difícils
d'accedir-hi perquè tothom pugui visitar aquella part del món i, al final, adonar-se que el món és increïblement variat, increïblement divers i, sobretot, sempre molt interessant. Jordi, m'has dit explicar com és el món. No sé si ens podries explicar com està el món, que és diferent, eh? Això, sí. El que passa és que com està el món... Jo sempre m'agrada separar dues coses, que són els governs i l'altra és la gent.
Perquè només quan realment comences a viatjar i interactuar amb la gent, t'adones que a tot arreu hi ha bona gent. No només això, sinó que tothom vol viure en pau.
El problema és que, en segons quins països, el propi govern potser no permet aquestes condicions. Però sempre que es parla d'un possible país de l'eix del mal, per exemple, Iran mateix, que ara està amb les xarxes, Iran ens l'han pintat com un país dolentíssim, quasi demoníac. Però, en canvi, la seva gent és de les més amables que pugui haver en qualsevol país. I, per tant, s'ha de distingir sempre això. La política...
respecte al que és la població real i de peu, no? Que són amb els que tractes, en definitiva, tu com vas pels teus viatges al món. Com a viatger, doncs moltes vegades anant i estigui acompanyat o especialment sol, el que fas és interactuar amb la gent i sobretot en països
Doncs de l'àmbit islàmic, en què el que és l'acolliment és molt important, sempre estan pendents de tu. Quan et deuen soldi, escolta'm, que vas per aquí, necessites ajuda, necessites un lloc per passar la nit i en llocs com aquests o a l'Àfrica mateix t'ajuden.
Et busquen per intentar ajudar-te, perquè entenen que un viatger el que fa és intentar conèixer el seu país i també amb ells els interessa. Parleu bé del meu país més enllà de les notícies negatives. Jordi, ara entrem directe a l'Asca i el Jocón, al Camí de l'Or, però demà dius que te'n vas a Escòcia, m'imagino que evidentment per feina. Què vas a buscar o què et fan anar a buscar aquesta vegada a Escòcia? A veure, jo intento combinar la feina amb el ple i en aquest cas també m'enduc a la família. Ah, mira
Seran les dues coses, però en aquest cas a Escòcia, ja hi he estat altres vegades, és més per buscar dades sobre exploradors. Ara estic molt centrat en la figura d'exploradors del passat per visitar els països o els destins que van visitar en el seu moment, veure com han canviat.
Jo què sé, aquest estiu, per exemple, vaig estar a Mongòlia en una expedició en què vam anar a veure justament a buscar dinosaures amb l'Explorers Club i anàvem seguint la pista de Roy Chapman Andrius, que era un dels principals exploradors que va examinar i buscar fòssils al desert del Gobi.
pots contrastar perfectament com era aquella expedició fa 100 anys comparant-la amb una expedició actual, i com ha canviat també tant el país en si com sobretot també la gent, com la modernitat o la globalització està afectant tots aquests destins. Vas trobar alguna cosa interessant o no?
Sí, sí, sí, vam descobrir un parell de dinosaures. Què dius ara? Diguem que l'expedició va anar perfecte. Oh, doncs escolta, això sí que s'aprofita un viatge. Escolta, doncs... Anem a parlar, anem a parlar d'aquesta ruta d'Alaska i Yukon, el Camí de l'Or, del qual avui em faràs una...
una exposició, m'explicaràs, perquè tu, doncs, com viatges, no tan sols fas fotos, que evidentment ets fotògraf, sinó que també escrius. Ets un especialista en aquest especialitat en viatges. I avui fem un recorregut, un camp històric que s'endinsava des de l'Asca cap a les terres del Yucona...
per arribar fins a Downson City. Les mines de l'or, sense anar més lluny, el cinema les va retratar de la veu i de la mà de Charles Chaplin amb la quimera de l'or o Jacques London amb ullal blanc. Què ens vols explicar d'aquesta zona i per què et vas endinsar la ruta de l'or?
Doncs jo m'hi vaig endinsar justament a causa d'aquestes pel·lícules, o sobretot de la lectura dels llibres de Jack London, i altre cop volia examinar una mica com havia canviat tot això al cap dels més de cent anys que havia succeït. Això estem parlant que eren terres totalment verges, només hi havia els indígenes, però no estaven mapades pròpiament per als occidentals,
I, per tant, era un lloc a descobrir, no? I va donar la casualitat que a finals del segle XIX hi descobreixen or amb moltíssima quantitat, de manera que això va generar aquella famosa tebre de l'or a finals del segle XIX, que és el que comentes que el Charles Chaplin va fer...
la famosa pel·lícula de la quimera d'or, però estem parlant de milers de persones que van deixar tota la feina que tenien, les amistats, la família, etcètera, per buscar un somni, perquè al final era un somni, sense cap preparació ni de saber viure a la intempèrie ni tan sols de mineria, per anar a un dels llocs més remots i més freds de tot el món, de manera que era llançar-se en una aventura absolutament esbojarrada.
i tot això queda descrit en aquests llibres del Jack London i jo volia veure com havia canviat. Evidentment, ara s'ha civilitzat molt més, però encara avui en dia hi ha buscadors d'or que després de tots els anys en què aquestes mines s'han anat explotant, encara avui en dia troben algunes coses, algunes palletes d'or i per tant poden anar subsistint gràcies a això. Però jo sobretot volia saber com havia canviat la ruta
Com havia impactat tota aquella cerca de l'hort, tota aquella invasió de persones en aquests llocs totalment verges i sobretot com havia afectat a la població. A la població nativa, que són els indis americans, en aquest cas atabascans.
dins del que és la frontera entre Yukon i Alaska. És, a més, també un itinerari que, abans que comentaves que m'agrada escriure, n'he fet diverses articles i fins i tot també un llibre, Terres del Nord, justament descrivint aquesta experiència. I també és una experiència de muntanya, perquè aquest és un dels trequings més interessants que hi pugui haver. De fet, està considerat com el museu més gran o més llarg de tot el món, perquè a través d'aquest trajecte que coneixem
que connectava Alaska fins a l'interior del Yukon, per on havia de passar tothom,
tothom, obligat per la policia muntada al Canadà, havia d'entrar al Yukon amb tot allò necessari per sobreviure un any en aquestes condicions tan, diguem, adverses que hi havia a l'interior del Yukon. I, per tant, havien de portar més d'una tonelada d'estris, d'aliment, d'armes, de tenda, etc. I, a mesura que anaven passant, anaven llançant les coses que els hi sobraven o es tancaven. I al camí encara trobes restes de tot això que van llançar.
Clar, en aquella època, ara ens ho veiem d'una manera més turística, segurament, eh? En aquella època, clar, teníem uns indígenes allà dalt que estaven allà i quan van descobrir que allà hi havia l'or, doncs es van convertir en el centre d'interès mundial. Hi ha coses que no canvien amb el temps, eh? Hi ha paratges de la terra que sembla que no tinguin cap interès fins que hi ha petroli o fins que hi ha, doncs, alguna cosa que pot enriquir algú i aleshores es converteix tot això en una ruta d'enriquiment, podíem dir. M'imagino que ara ja és més turístic, no? Sí, exacte.
Sí, sí, és així. De fet, una de les curiositats d'aquí, per exemple, en aquesta ciutat que mencionaves, o com moltes altres, que es van anar creant al mig del recorregut per justament donar...
diguem, serveis a tots aquests miners que anaven pujant, es van crear ciutats que encara algunes d'elles existeixen. D'Oson City es va crear en aquella època i té una pinta perfecta de ciutat d'aquesta pel·lícula de l'Oest. I el que és més sorprenent és que, evidentment, els que van arribar i es van quedar amb l'or van ser els que fan més a prop.
Tots aquests que van arribar després, alguns d'ells fins a un any després, donat el recorregut que havien de fer, tots aquests es van quedar sense poder explotar les mines. Havien de treballar per algú o altre i, per tant, els beneficis eren molt menors. Però sí que hi va haver molta gent que es va beneficiar justament no de les mines o de l'hort, sinó de la gent que anava a buscar hort, ja sigui els propietaris dels bars. Aquí es van crear molts salons d'aquells atípics de les pel·lícules.
Gent que, per portar els paquets, per exemple, van crear un sistema de telefèric. Era molt més fàcil que t'ho portessin que no pas a portar-ho a l'esquena, no? Gent que es va inventar negocis com podien ser rentar la roba. I aquí és on intervenen molts xinesos que ja havien fet també gran negoci durant la primera febre de l'or a Califòrnia, no?
Hi ha tota una sèrie de negocis paral·lels que es van enriquir molt més que els propis miners, que a més a més, després d'enriquir-se molts d'ells s'ho van gastar directament amb begudes, amb noies, amb coses de luxe. I per tant, aquella riquesa que d'alguna manera s'hauria pogut repartir entre tothom o que tothom anhelava, doncs realment només amb uns pocs va poder enriquir.
Ahir, parlant amb el company i amic Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, historiador també, a part que periodista, m'explicava, doncs, alguna curiositat d'aquesta zona que avui en parles tu. I la curiositat és que, doncs, hi havia un tal Frederick Henrik Dranf, Dranf,
que al cap d'un temps, quan es va enriquir a través d'aquesta ruta, amb uns negocis molt seus, es va passar a anomenar Trump. Ja no us va dir Trump, sí que us va dir Trump, i era l'avi de l'actual president dels Estats Units. Com dic que aquest senyor va buscar petroli, l'avi anava a buscar riqueses, en aquest sentit, i aprofitant-se d'aquesta ruta. Són les curiositats, podríem dir, de la història, eh?
Un altre, de fet, pròpiament, el Jack London, que a mi em va treure per poder escriure, llegir els relats i poder visitar el mateix lloc, ell va participar, ell va ser un dels que va voler trobar or. Què li va passar? Que va arribar dels últims i li va tocar estar-se perdut amb uns altres companys al mig de la natura, amb una cabana, i tenir una sèrie d'experiències.
Gràcies a totes aquestes experiències que després quan va tornar a Califòrnia les va escriure i en realitat es va convertir en l'autor Besséber per excel·lència d'aquella època, el més ben pagat de tota Amèrica i per tant es va enriquir justament gràcies no a l'or sinó a les experiències que havia trobat en anar-lo a buscar.
Sí, de fet, el personatge del qual parlàvem es va enriquir amb una espècie de serveis que no era res més que un bordell. I es va fer, com es diu vulgarment, la primera perna. N'hi havia uns quants. De fet, a Gawson City hi havia més bordells que no pas esglésies. Després ha anat canviant i ara actualment és al revés. Però en aquella època era normal. Estem parlant de ciutats frontereres, ciutats on també eren oportunitat pels mals factors. Hi ha una ciutat que és Skyway, que un dels llocs
que es visita en mèdia, és la tomba de Sou Pismis, que és un personatge d'aquests que una mica era com el matón de la ciutat, aquella persona que anava intentant robar tot el possible, enfrontant-se amb els veïns pacífics i aconseguint enriquir-se a base dels altres. Al final el van matar i la tomba encara hi és i de tant en tant la làpida algun col·leccionista se l'endú i l'han de reemplaçar.
Autor, si no m'equivoco, de 14 llibres. Ha publicat més de 150 textos entre articles i revistes especialitzades i capítols i ressenyes de llibres. Jordi Canal Soler, que és escriptor i viatger i fotògraf especialitzat en viatges, ha viatjat pels cinc continents visitant més de 90 països. Jordi, què tens a l'agenda aquest any? A part d'anar a Escòcia demà, eh?
Doncs aquí, com t'he dit, a Escòcia, després cap a l'estiu també, i m'intentaré també apropitar amb la família sud-est asiàtic, segurament, que és una de les zones que he visitat però em queden en alguns països, no? La idea és anar coneixent el màxim de llocs possibles justament perquè estic atret per aquesta diversitat del món, no? I si hi ha alguna cosa que m'atreveu justament és veure com viu la gent
Com és el lloc on viuen, com s'adapten i quines tradicions, quina cultura han desenvolupat a partir d'aquestes localitzacions, d'aquests llocs diferencials que representen cadascun dels espais del món. Com comences tu?
a viatjar i a fer dels viatges la teva modus vivendi, no? Jo vaig començar amb la família, de fet, ja de petit la meva família tenia una autocaravana i doncs vam anar fins al Cap Nord, no? Al final Europa es va quedar una mica petita, ja vaig començar a fer el salt i un dels primers viatges va ser justament a Alaska, no? I després amb les diferents tornades doncs
He acabat escrivint el llibre i una mica especialitzant-me en aquest destí, però a partir d'aquí, de la publicació del llibre i dels articles, em va donar possibilitat d'anar seguint, explorant el món i explicant-lo. I al final crec que és a través de la passió, no només per viatjar, sinó sobretot per compartir, que al final et permet
anar, diguem, augmentant les possibilitats de divulgació. Per exemple, una de les coses que també he fet últimament és que m'han nomenat president de la Societat Geogràfica de Catalunya. Sí, senyor. Jo anava a comentar ara mateix. També és un honor poder ser president i el que fem en aquesta societat, si algú hi vol entrar geogràfica.cat,
Doncs aquí el que fem és divulgar el coneixement geogràfic. Té tota una sèrie d'activitats que van molt relacionades amb el donar a conèixer els països, les cultures, la gent, la història, moltes vegades, perquè no s'entén com viu un país actualment si no han explicat la història, no, també. I, per tant, al final, enfocar la meva vida cap aquí, cap a poder divulgar el coneixement de la terra, del planeta, perquè, com deies tu, dins del difícil estat
en el que es troba tot el món en l'actualitat, almenys hi ha una cosa que sí que és bona, que la Terra, el nostre planeta, segueix sent el mateix i segueix sent tan divers com sorprenent i, per tant, viatjar és la manera d'obrir-nos la ment i tots aquests prejudicis que puguem tenir causats
per al que ens expliquen, pel que ens arriba de les notícies, per les experiències que algú ens transmet, nosaltres, viatjant, podem realment tenir-nos la idea de com és el món. Sí, senyor, president de la Societat Nova Geogràfica, i ho podeu consultar a geogràfica.cat i obreu la bona tasca que fan des d'allà. Jo m'imagino, Jordi, que, bé, qui més qui menys, quan vol fer vacances, dius, programes un viatget, una sortida, no cal anar molt lluny, un viatget de dir, escolta, em vaig uns dies fora. Jo no sé si tu, quan estàs de vacances, dius, jo em quedo a casa, millor, no?
No. No, també marxes, eh? O sigui, has fotut de la teva vida un viatge. S'ha d'aprofitar en qualsevol moment. Això sí. I també, com dius, no cal anar molt lluny per descobrir coses o fascinar-se per la diversitat del món, que jo dic, no cal anar a l'altra banda del món. Amb anar a la cantonada, potser descobrirem una cosa que ens havia passat per alt fins a aquest moment i que ens trobarem fascinant. Tenim una sort molt gran que és que Catalunya, el nostre país,
també és molt divers. I, per tant, les coses que veiem, simplement anant a la comarca del costat, segurament, si no les coneixem, ens fascinaran. I això és el que hauríem de fer, és conèixer quan més millor. Ho veieu com el titular risc estar a casa? Perquè m'imagino que deu tenir uns quants viatges previstos. Tens ja l'any de 2026 allò previst? Sí, encara tinc algun viatge per perfilar, però sí, sí. Quants viatges cauen aquest any? Estan ocupadets. Aquest, doncs...
Escolta Jordi Canal Soler Escriptor i fotògraf especialitzat en viatges Ha estat un autèntic plaer escoltar-te Com serà un plaer escoltar-te segur Aquesta tarda les interessantíssimes conferències Dels amics i amigues de l'aula d'extensió universitària Alaska i Yukon Al camí de l'or 6 de la tarda Sala Roser Carrao Jordi Canal Soler, una abraçada ben forta I deixa'm que et digui que benvingut a Vilassà I bon viatge, que vagi tot molt bé Moltíssimes gràcies, us hi esperem Que vagi molt bé A veure, adeu
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
L'Agència Catalana del Consum actua contra l'apologia dels trastorns alimentaris. Els webs que promouen les conductes que porten a patir trastorns alimentaris són il·legals.
I posen en risc la vida dels teus amics i familiars. Si vols protegir les persones que estimes, denuncia-ho a l'Agència Catalana del Consum. Actuem en defensa dels teus drets. Ningú no té dret a insultar-te, pagar-te o menys tenir-te per ser com ets. Tu tens tots els drets. Fes-los valer. Denuncia.
Per lluitar contra l'homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia o la bifòbia, denuncia. Si n'ets víctima o testimoni, denuncia. Pots fer-ho a través d'internet o personalment a la xarxa dels serveis d'atenció integral. O bé trucant per telèfon al 112 o al 012. La por no et protegeix, la llei sí.
Per tu, per mi, pels altres, per un món millor, denuncia la LGTBI-fòbia. Perquè hi tens tot el dret. 30 més 5. Activitat, fruita i verdura. Si vols fer salut, suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina, pas i auger. Pren fruita per esmorzar. Fes servir les escales.
Tria verdures i amanides com a guarnició. Mou el cor. Inclou fruit al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres. Surt a passejar. Menja sa i variat. Treu profit de la teva vida diària per fer salut. Suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Si vols fer salut, suma. 061. Salut respon.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Les notícies de les 11.
La creació d'ocupació continua a l'alça i a Catalunya hi ha 3,91 milions d'ocupats en el quart trimestre de l'any, segons les dades de l'enquesta de població activa que s'acaba de publicar.
Pel que fa a l'atur, Catalunya ha tancat el quart trimestre del 25 amb 351.200 persones aturades, un 0,26% menys que en el trimestre anterior. Això deixa la taxa d'atur en el 8,24%, amb un repunt de 0,06 punts respecte al trimestre anterior i un 0,3% més que un any abans. És una de les taxes més baixes dels darrers dos anys
quan a Catalunya s'ha estat sempre per sota del 10% de persones aturades. El govern espanyol aprova una regularització extraordinària de persones migrades que ja són a Espanya. La mesura pactada amb Podem s'aprovarà en el Consell de Ministres d'avui a través d'un reial decret. Així ho ha anunciat l'executiu espanyol després que la secretària política i eurodiputada de Podem, Irene Montero,
hagi anunciat d'acord amb el PSOE amb l'objectiu de regularitzar al voltant de mig milió de persones que es podran acollir a la regularització fins al 30 de juny. Montero ha fet l'anunci en un acte celebrat a Madrid sota el títol Regularització ja.
Tindran papers a dir totes les persones que siguin a Espanya abans del 31 de desembre de l'any passat i que puguin demostrar almenys 5 mesos de residència. Segons Montero, l'admissió a tràmit de la sol·licitud ja donarà una autorització de residència i treball per un any i suspendrà automàticament els procediments de tornada.
Fars del caos de Rodalies de la darrera setmana i del mal funcionament també dels darrers anys, diferents entitats que agrupen els passatgers han convocat a una gran manifestació a Barcelona per al dissabte 7 de febrer a les 5 de la tarda. Adrià Ramírez, del portaveu, avançat a RAC1, que la manifestació començarà a l'estació de França davant de la seu de DIF, a qui consideren principal responsable de la situació.
i acabarà a la plaça de Sant Jaume. La Generalitat, com a responsable polític, també ha d'escoltar la nostra veu. Ha dit Ramírez que assegura que vol que la manifestació sigui unitària i que per tal cosa estan parlant amb diferents entitats socials i econòmiques.
perquè tothom s'hi pugui sentir representat. Volem una manifestació transversal i centrada en els trens, a més assegura, que reclamen millores en el servei de rodalies i no pas dimissions. No volem caps d'aturc, sinó que volem un canvi radical en la forma com es gestionen les infraestructures.
L'espectacular inici de temporada de Fermín ha portat el Barça a moure fitxa davant de l'interès creixent d'altres clubs d'Europa. El migcampista del Campilló ja va rebutjar a l'estiu una proposta molt gran econòmicament del Chelsea i va optar per quedar-se a Barcelona.
El Barça, davant d'un nou intent provinent de la Premier, ha actuat amb celeritat. El contracte actual de Fermín va ser firmat l'octubre del 24, però en aquest temps el cartell del jugador ha augmentat espectacularment segons les seves actuacions. El dorsal setge del Barça ja suma 10 gols i 10 assistències aquesta temporada amb totes les competicions oficials.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sam. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sam t'espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el fals. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya.
No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia. Sense funda. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. Però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, que ja tenim un dimarts més. Tot a punt no ho tenim, perquè porten no sé quantes hores aquí. I a última hora, mira, encara estem buidant el bolso. Estem aquí amb tota la tranquil·litat.
Marc Vilamajó, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia, què tal, com estem? Molt bé, i tu? Aquí, preparant-nos. Digue-li a l'Aurora que s'ho prengui en calma, eh, tranquil·la, eh. Sempre, sempre. Digue-li a l'Aurora. L'Aurora va molt tranquil·la, sempre. Sí, que s'ho prengui en calma. Ara recol·loca el bolso en calma. Això, home, sí. Vinga, sí. No, el bolso terra no, eh, que és mala sort. Dóna'm el que te'l poso ja a sobre. Això promet avui, eh.
Doncs això, ara l'Aurora ja s'ha posat els auriculars. Amb calma, eh? No correu, eh? Jo estic aquí xerrant, vosaltres mateixos. Podria estar fins les 12 aquí xerrant, retransmitint la jugada, eh? Un al bolso, l'altre no sé què. Ja ho tenim tot a punt. Marbe i la Major, ho tenim a punt o no? Tot a punt, menys les aigües, perquè me n'acabo de donar que avui no els he portat gots. És igual, eh? Teniu-ho set? És igual, home.
Aurora, alluny ets una mica del micro, sisplau. Ves a casa el veí. A veure si em fa cas, al revés. Com que sempre no em fa cas, a veure si li dic... Com es diu això? Psicologia inversa. Ara! Me l'haig de menjar. Gairebé, però si cada setmana em dius el mateix i et dic que sí. Tinc la veu més cursa que ningú. Sí, i tant, i tant. Bueno, tu mateixa, quan arribis a casa el veí, demanes l'aigua a ella. Bueno, Marc, qui tenim avui?
Avui tenim, com sempre, el Feliu a la cantonada. Home. Bon dia. El Feliu a la cantonada. A la cantonada. Al còrner. Al còrner. Al còrner. Vam parlar, eh, de la cantonada, per favor. Sí. Com es deia? Fer cantonades. Fer cantonada. M'ha quedat, però... T'ha quedat gravat? I tant. Molt. És jove, Feliu, és jove. Ah, clar. És jove. S'entén, senten. Feliu és un home acostumat a fer cantonada.
Sempre. I també he vist quasi a la cantonada. Ets de cantonada. Ets un home així de... Bueno, és igual. No, no, deixo estar. Per un altre dia. Això, deixa-ho córrer. Millor, millor. Tenim també a la Maite. Bon dia. També tenim a l'Aurora. Hola, bon dia.
Tia de Maria Rosa. Bon dia. Bon dia, com estem? Bon dia, bon dia. Escolta, que plou ara? Està plovent ara. No ho sabia. Ja estava plovent. Jo és que m'he tancat aquí quarts de vuit i no havia vist res. Però fa molt que plou o no? No. No, ara no. Bueno, escolta, que plogui. Heu fet mitja horeta. Home, Déu-n'hi-do, mitja horeta. Ja tens temps a mullar-te. Home, jo calculeu per l'estona que hem estat a la cafeteria, no? Si hem entrat tens la pluja i quan hem sortit plovia. Bueno, clar, depèn de quines hores has entrat.
Ah, sí, demà de matí l'hi he obert. Has obert-ho, eh? Sí, la cafeteria l'hi he obert a jo. Doncs comença la tertúlia!
M'agrada tant aquesta sintonia, primer de tot. M'encanta. L'escolto ja i dic que bé. En Feliu et dirà quina cançó és. No. Jo sí, el Tico Tico. Jo sóc més vell que el Tico Tico, que sóc més vell. Ah, no, que és gran. Jo crec que sóc més gran. No hi entro encara aquí.
Tico, tico. Bé, de totes maneres, setmana completa, eh? O no? En quin sentit? En tots. Home, amb lo de la Renfe ja n'hi he comprat. Volia que traies el tema tu, Aurora. Sí, doncs ja està. Escolteu, jo us deixo aquí. Vosaltres toqueu el tema Renfe. Jo vaig prenent nota i al final posem les notes, d'acord? Això. Va, som-hi. Molt bé.
Doncs això, una setmana complicada, no?, a Can Rodalies. Nosaltres no agafem molt el tren, no?, per això. Jo l'he agafat sempre, sempre. I jo encara no fa gaire, el vaig agafar per anar a Barcelona, sí. De tota manera, jo aquí sí que funcionava força bé, eh?, no puc casar. Però hi ha hagut moments que se'm crid, però el d'ara ha sigut...
És, és. Han demanat la dimissió. De fet, el de DIF ja no hi és, i el de Renfe tampoc. Sí, sí, ja demana la dimissió per aquest. El Feliu ja està rient, o sigui. Feliu, què és el que et fa gràcia d'això? Perquè aquestes dues persones...
Fa que ets ara en el càrrec tres mesos. En tres mesos que no vols que arreglin res. Ja hem tret els de més amunt, que fa més anys que hi són. Que són els que ho tindrien d'arreglar. Però aquests tres mesos que han entrat, ja els foten fora. Què vols que arreglin? Fa tres mesos. Sí, tres mesos.
Eren els mateixos, Saliu, eren els mateixos, no eren nous. No, no, no, de tota manera, el problema és el que van dir ahir, que això no s'arregla, en un dia ni en dos, perquè quan va vindre el senyor aquell M. Rajoy que ningú sap qui és...
I què va fer? Ni un duro. Deien que donarien tant i quant i després re, ho rebaixàvem al mínim. I així cada vegada. I amb el Pedro Sánchez, que ja fa vuit anys que hi és, més o menys. Estic d'acord. Tot d'acord amb tu. Però tu, que dues persones fa dos mesos que els has posat o tres, per què els has de treure? Aguanta els altres enrere. Treuen en Rajoy i treuquets, però no.
No, el Rajoy és intocable, perquè com és... Doncs ja està. No, aviam, de tota manera, ells són els responsables ara. Doncs si són el cap visible del que és, fa molt bé de dir, bueno, Marcús, acabi amb un altre que Monti Milló. Perquè jo crec que hi ha algú... És que és molt complicat.
Això de la Renfe és molt complicat. Jo quan vam dir que el 51 era per a dir fi la Renfe i el 49 per a la Generalitat, dic ja, ja, ja. No vull dir la paraula.
Clar, perquè amb tot això els trens de Rodalies no funcionen, però els ferrocarrils es veu que funcionen perfectament. Tota la vida, tota la vida, i a més perfectes, nets, prudents, la gent callada, no té res a veure, no té res a veure. Doncs ja demostrem que alguna cosa sabem fer. A més, si el primer tren de la península va ser el senyor Viada,
Clar, és el primer tren, és de Mataró, Barcelona. I no volien que ho fessin, eh? O sigui, quan van demanar permís a Madrid d'aquells anys, ja li van dir que no li donaven permís. Llavors, què va fer el senyor Viada? Buscar tots els industrials nostres i van recollir els diners i els van fer per comptar. Em sembla que també hi havia un país, no sé si era França,
No sé, crec recordar que també p'ajuda a fer... Però, escolta'm, de què venen a parlar ara? No, el pitjor que van fer... A l'Aznar, tu has sentit alguna vegada una conferència sencera de l'Aznar? Perquè eres molt joveneta, eh?
Sé que és l'Aznar, he sentit algunes coses que ha dit i sé d'altres que també ha fet, però conferències senceres a Aurora. No, no, no, jo tampoc. Jo tampoc, perquè jo no l'aguanto només de no veure'l. Això és evident.
Per tant, vosaltres creieu que aquest caos de Rodalies ve de la mà de la dependència del servei amb Espanya, d'alguna manera o d'una altra? I tant, i tant, i tant. Per què no volien que féssim? Es pensen que allò de la independència està aturada? No.
En absolut. Jo sóc la primera que em trucaria i diria, escolti, quan ens n'anem? Per què? Per saber l'hora, eh? Per saber l'hora. M'agradaria saber l'hora en què marxem d'Espanya. Però et diria, no et posarem la Renfe per anar-te'n. Per fugir.
Aquí està marxant a Rocarrils. Feliu, ara, com diuen, matxacar el clavo, diuen aquells, doncs ja ho has dit tu. No ens ho poden donar perquè ens donen massa pas per nansen. Llavors no els interessa, no són tontos. Són una mica curts, però tontos no.
I me callo. Bé, dic bé, perquè abans m'han corregit el bueno. Bé, sí, com sigui, el que demanem és un servei públic de qualitat. Però això arribarà, costarà molt. Tu creus? Jo ho veig tan lluny, Aurora. Jo he crescut amb Rodalia sent un autèntic caos sempre. Per mi és la total normalitat. Clar, el que ha passat és caos.
El que ha passat aquest cap de setmana ja no és normal, és evident que no surti cap tren i que no funcioni. Això no és normal. Però els retards, les incidències i tota aquesta problemàtica sempre ha estat present d'alguna manera o una altra. El que passa és que jo quan baixava, que anava a Barcelona aquell dia,
I ja calculava, jo m'agrada sempre arribar més d'hora de lo normal, a l'horari. Si era a les 9, jo a un quart, jo ja hi era, a la feina. No, no, sí, sempre he sigut així. Mira, si hi ha cosa que em posi malalta és estar espanyol amb una persona i que no arribi l'hora.
La impuntualitat. A mi també. La impuntualitat. Ho trobo una falta de respecte. Sí, senyora. De respecte i d'educació. Mira, el meu home anava molt a Madrid fa anys i a les vuit quedàvem un senyor. A les vuit menys cinc estava allà i deia carai, los catalanes, sempre li deia que puntualitat. El meu home mai, sempre cinc minuts o deu minuts havia arribat a...
De Barcelona a Madrid. Bé, de Santa Coloma a Madrid, eh? I sempre sortia més d'hora. A veure, si tu has de sortir... Tinc un fill, tinc dos fills. Un és impuntual total. Em posa... No, l'altre no. I s'enfada... El que no, el que és puntual... Sí, senyora. I a mi també m'emprenya. Ens diuen les dues a dinar.
quarts de 3, quarts de 4, mira... No, clar, i quan quedes per dinar ja sí que... Escolta, però en pipa, en pipa molt, molesta molt, en pipa molt perquè falta, o sigui, has d'estar esperant que vinguin, comences a dinar, què fas? No pot ser, no pot ser, has d'esperar. Una vegada té sentit, te pot passar mil coses, el cotxe no engega, moltes coses, però sempre, sempre això no està bé.
Hi ha persones impuntuals. Nosaltres érem d'una colla. A mi no m'agrada gens. Érem d'una colla que érem sis matrimonis i hi ha una persona... Ets impuntual! Perdona. Ha dit que la Maria Rosa estava rient molt. No som molt puntual, però tampoc trigo molt. Però ets impuntual, tu. No. Són uns minuts. No diguis que no. No, ella té un problema. No vol arribar a la primera hora.
I jo, com ja la conec, no li faig cas. Com que no vols? Què vol dir no vol arribar a la primera? No, no, perdona, perdona. Alguna vegada sí que arribes a la primera, sí. Sí, no, ara no anava a descobrir-ho. No volia dir-la per bona. No, però sempre...
A última hora em falla alguna cosa. Us ho dic des de bo, eh? Jo ja ho tinc tot arreglant, tot preparat. La jaqueta, el bols, tot, tot preparat. Quan vaig a sortir, ja m'he deixat i ja està. Les ulleres. Les ulleres. O l'abric. O les sabates. Surs amb sabatilles, no? Sí, és igual. Però això és una vegada de tant en tant, eh? Tant de poc sempre...
Però sí que és cert que jo miro de tenir-ho tot preparat. Però sempre hi ha alguna coseta que a última hora m'ha fallat. Això és la memòria, eh? Ara, broma a se part, perquè no és per broma. Jo tinc la memòria molt malament. I jo estic en tractament, i estic en mans, i tal. Però sí, jo crec que ho tinc tot, però potser m'he deixat el mocaduret que me l'he deixat allà dintre.
I ja has de tornar a casa, eh? No, pel Bocaduret. No, pel Bocaduret no, d'acord. De debò, si ella és testimoni, molt testimoni, no és massa estona, eh? I dit estona, eh? Bé, normal.
No, és que sempre diu rato. I a mi quan diu rato li dic a sona. Rata. Sí, perquè la professora de català deia... El rato és el marit de la rata. De la rata, clar. El rato és el marit de la rata.
Nena, si ens n'adonem, quan parles amb una persona i parla mitjanament bé, rato, és tan evident que no és nostre, perquè com a l'ojalà, jo a l'ojalà em veig un Mauro Ballà. Veus, jo amb l'ojalà no puc, però després en deixo alguna que Déu-n'hi-do.
Perdoneu, però la televisió en fa moltes derrates, eh? Moltes, moltes. En català, eh? Sí, sí, sí. Moltes, fixeu-vos-hi, eh? Si em mires i m'hi fixo, que hi ha vegades que em vi parallo. Amb la tele, eh? Amb la televisió. No li dic, ho has dit malament, maco. Sí, sí, però així, eh? Gent catalana, hi estàs escoltant, dius, però què estan dient aquesta gent? No, hi ha...
Hi ha moltes coses que ens les han vingut donades de sempre, perquè vas agafant. Jo a casa meva parlo amb els dos idiomes, perquè la meva àvia era d'Almeria. No parlaven de l'ús, eh? Com la meva mare, capitana, però la meva mare sempre va parlar català. I bé, eh? I bé.
La teva mare era més jove. Jo parlo de la meva àvia. Perdona, la meva mare va vindre a Barcelona amb 14 anys, eh? I era gaditana, era de Càdiz, eh? Però va conèixer un senyor català i el meu pare li va dir, quan el va conèixer, vostè sap parlar català? Li va dir que sí. I no en sabia ni papa. Però per amor va aprendre el català. Sí, sí, sí, en sèrio, en sèrio. Quina història més maca. I nosaltres vam ser catalans, o sigui, vam parlar en català tota la vida. No, no, no, a casa igual, eh?
han dit, els meus avis, o sigui, els avis, els meus avis, no hi ha la meva mare, la meva mare era, tots els amics, tothom, els meus fills, eren jugadors de Waterpolo del Catalunya, vull dir, ells, sense fer distincions de cap manera, però ja era el normal, tots els amics i tots eren catalans.
Faig un petit incís perquè tenim el Feliu a la cantonada, que va escoltant, deixa parlar. Marc, perdona, però per què et penses que no he volgut moure's? Mira que bé que està posat. Sí, és que s'arrepenge. Feliu, vull saber, primer de tot, si ets una persona puntual.
Sí. Procuro ser-ho. A vegades faig una mica de tard perquè he tingut algun problema. Però per poc que pugui sempre miro de ser, ja ho veus. A la ràdio sempre ets els primers, també. Feliu, perdona, abans no, eh? No, sempre feia tard al principi. Em recordo que la Joana sempre deia...
Anem deixant la porta oberta, que encara no ha vingut el Feliu, i és el que està més a la vora. Me'n recordo, eh? Sí, sí, ho havia fet. Et confiaves. Perquè em feia vergonya anar a la ràdio. Ara ho va dir gent de porra, perdona. No és veritat, això? Que m'ho havia cregut. El què?
Tenia vergonya, no? Sí, o molta. No. Encara no havia posat l'oll al foc o alguna cosa, però sempre, la Joana sempre deia, el feliu, que és el que està més a la vora, és el que arriba. És veritat o no és veritat? Veus com ho dic mentires?
Ningú em diu de mentir. El que no diu les veritats. El Feliu és més antic que jo aquí, oi que sí? No, no, tu. Tu és més antiga. Ah, sí? Sembla que sí. Que joveneta que vas entrar a la nena. Bueno, ja fa anys, no me'n recordo, però fa bastants anys que estic a la ràdio. Sí que fa anys, sí. Sí, oi? Bastants, bastants. Tu després que jo, Feliu. Forces, forces. Jo vaig centrar...
T'havia de ser el 13, el 13, que vaig tancar la botiga, doncs final del 13, principis del 2014, que vaig entrar, perquè vaig trobar la Joana i diu, què fas aquí? I què fas aquí? I dic, mira, estic mirant la gent que passa. I diu, vine a la ràdio. I dic, has de venir a la ràdio. Sí, sí, vine, vine, vine.
Bueno, vaig entrar així. Doncs no me'n recordo. Bueno, sí, tens raó, tens raó, no hi venies tu. Venia... Aquí venia el futbolista, com es deia? Que se sentava aquí on tu. Sí, en... En Joan Ramon. Es deia Ramon. Ramon...
Bueno, sí, el del cap de futbol. En Xavi. Ah, en Xavi Ramon. Xavi Ramon seia aquí. Aquí hi havia en Josep de Cabrera. En Josep Pla. I després aquí hi havia en Josep Roca. Sí, senyora. La Rosa Vilches, que feia poder més anys que jo. Ja feia més temps. Quants homes, eh? Sí, tres homes. Com ha canviat la cosa. I de dones, doncs, dues, no? La Rosa i jo.
I hi havia la Maria. Ah, i la Maria. No, i després també hi havia, eren molts, i després també hi havia la que parlava de cuina, com es deia, pobreta. Ah, que també va morir, sí. Sí, com es deia. Que va sortir allò dels avis que van cantar. Sí, amb el de la Peca, amb el... Sí, com es deia la...
Sí, tenia un disc teu, a mi em va regalar un disc d'ella. Sí, sí, que el va fer ella. El va fer ella. Allò que van fer dels avis que cantava. Sí, sí, va ser més maco. Sí, i sortia ella fent el solo. El solo, cantava més bé. Sí, sí.
És que, pobrets, per desgràcia, se'ns van morir dos, dos, tres. Ai, i la Maria Rosa, i la Rosa Maria, com es deia? Que està al casal, encara és viva? Carai, i tant, és que eren molts, eh? Estaven molt apretujats. Ja, ja, ja. Jo estava fent càlculs i dic, no sé com t'ho feien. No, i que havíem tots, sí, sí, la Rosa Maria... Ai, no me'n recordo el nom, ara. No sé si estava amb tu, que parlava... Ai, aquella senyora, jo estava sempre prenent un cafè aquí al costat, que era l'altra...
L'altre bar, que era de la Xesca. Sí, de la Xesca. Ai, com es diu aquella senyora? Ara és viva, eh? Està al casal, que no hi veia, pobreta. Ella va deixar de vindre perquè no hi veia i no podia caminar sola. No me'n recordo. No, jo tampoc. No, poder no hi eres tu. Ah, exacte. Poder no hi eres, sí. Érem molts, eh? Sí, sí, érem molts de dones. Compartíem micros. Sí, tres. Érem sis. Tres dones i tres homes. No duíem casco.
Ah, no, sense cascos. Sense cascos, està clar. No n'hi havia prou. No, no, és que no ho fèiem servir. No, no sé per què no ho fèiem. Sí, no ho sé. No ho fèiem servir cascos. És veritat. Érem més moderns. Sí, de veritat. Està bo que sí. Jo vaig entrar... No, ara que dius... Ui, una altra noia. Jo vaig entrar la primera vegada amb una amiga que és professora i un dia, no sé per què, em van veure la Joana i ens va dir... Diu, de què parleu? I llavors jo feia polseres.
Sí, jo he fet moltes coses a la vida. I ella feia també, jo feia manualitats, moltes manualitats. Diu, bueno, doncs parla del que fas. I vaig entrar així. Després vaig parlar de plantes, però és veritat, i aquella noia va estar amb mi un temps, però estava de baixa. Hi havia una xicota que es deia Eugènia...
També va venir una temporada que era mestra. Aquesta, l'Eugènia, la mestra, vam vindre juntes perquè ens feia vergonya i vam dir, si vens tu, vinc jo. I vam vindre les dues juntes. Sí, és veritat, sí, l'Eugènia. Sí, l'Eugènia. Ara que parleu de professors, mestres, un futbolista també, què us sembla si parlem de professions?
Ho dic perquè moltes vegades aquí, jo més o menys ja sé una mica, menys l'Aurora, que l'Aurora és veritat que sempre està comentant que és de la Barceloneta, que viatja molt, que li agrada llegir, però sí que sé, Aurora, tu no sé a què t'has dedicat,
El que sí que sé que és que la Maria Rosa era fisioterapeuta, el Feliu tenia una carnisseria i feia botifarres, i la Maite ha treballat almenys un temps en una floristeria. No, no, un temps, no, molts anys. Molts anys. Sí, molts anys. Florista. Llavors, què us sembla si cadascun de vosaltres explica no...
no de manera molt llarga, sinó resumidament, a què és el que us heu dedicat al llarg de la vostra vida. I ja us llenço també aquesta pregunta, que és a què us heu dedicat i si és el que sempre havíeu pensat que acabaríeu fent. Jo vull, si no et sap greu, perquè me n'heig d'anar aviat. Sí, comença, comença, tranquil·la. Bé, la pregunta quina és?
A què t'has dedicat? I si era el que t'imaginaves que t'acabaries dedicant? Bé, i a mi les plantes i les flors tota la meva vida m'havien agradat molt des de joveneta. I vaig començar... O sigui, el meu home treballava i com que a les cases sempre faltava...
tenia dos fills petits i no podia anar a treballar fora, vaig començar a fer una cosa molt original. Llavors, tu no ho saps, hi havia unes casetes que la gent comprava, unes casetes de fusta i posava les parets amb figuretes, no sé si ho recordeu alguna. Llavors, jo, fixa't tu, les indiccions venien amb unes botelletes, o sigui, quan andaven a posar una indicció venien unes botelletes de vidre, però aquelles botelletes mini-mini, jo anava a la muntanya molt amb el meu home, agafava...
petits cactus i els posava allà. I vaig començar així. Era així? Era així, amb unes pinces. No havia posat moltes. Te'n recordes? Aquelles indicacions. Llavors pujava i venia, aquelles botelletes en cactus. Llavors, clar, al final la muntanya ja no trobava. I vaig anar a un magatzem d'aquí Vilassà...
Com es deia aquell magatzem de cactus? Digue'm un feliu. Bé, és igual. El feliu que és la Wikipedia, eh? Un magatzem de cactus a comprar cactus. I llavors vaig començar a beure plantes i a mi, ja et dic, m'agradava molt. I llavors, en comptes d'aquelles minibotelletes, comprava en una fàbrica de vidre
coses de vidre, botelles, gerros, i ho venia a les fluisteries. Comprava cactus, les posava allà, i ho venia... I els ho venies. Ho venia, anava a botigues, d'aquestes que tenien regals, i així ho venia. Això va començar als inicis de la meva... Llavors, el meu pare tenia un magatzem gran, i jo li vaig dir, papa, em deixes un trosset, poso una paret i munto una fluisteria aquí. Va ser la primera fluisteria. Ah...
Però estava en un lloc que no passava gaire gent. Però allà vaig començar. I un dia, per la mare, el meu home deia que jo jugava allà. Poder sí, poder sí. I un dia de la mare se'm va buidar a la botiga.
I el meu home diu, caramba, el meu home treballava a les set. Diu, caramba, i si agaféssim una botiga més gran? Vam tenir l'ocasió de posar-nos... Jo vaig estar una setmana sense dormir, perquè vam haver de demanar un préstam, no teníem diners, valia dos milions de pessetes de l'època del traspàs. Jo, Jordi, què farem? Bueno, el meu pare ens va avalar i vam agafar una botiga molt gran que ja funcionava, o sigui, en funcionament, i allà vam començar. Vaig arribar a tenir tres botigues.
digues, una al carrer Sicília, Barcelona, i dos a Santa Coloma. Però va arribar perquè tenia dos fills, un, el meu petit, sempre li agrada, o sigui, des de petit, des de petit també, se li veia, se li veia mans, té unes mans més que jo, eh? O sigui, mans nates, o sigui, és un nano, l'altre dia vam anar a dinar a casa seva, dic, que tens visites? Diu, no, mama, tu. I tenia a la taula un gerro de vidre amb herbes,
Va fer un remè també, una monada. Diu, no, mama, sé que t'agrada, ho he fet. Dic, des delò, quina traça té. No sé si li agrada, li agrada. Treballa de jardiner, no treballa en aquest món. Però vull dir-te que així vaig començar. I els meus inicis, i sempre he continuat... Bé, a casa jo no em falten mai plantes. Ara, mira, ara vaig veure l'altre dia que hi havia tulipes a les botigues.
I jo vaig cada any les tulipes, les guardo, les cebes, i ahir vaig anar a mirar a la caixeta amb les cebes i ja sortien. I ara ja les plantaré. Perquè l'any passat les vaig plantar massa aviat i em van sortir. No, sí, sí, em van sortir, però molt tard. Ara ja aquesta setmana, quan deixi de ploure, les plantaré. I és la meva passió. O sigui, que la meva passió és aquesta. I continuo, eh? No tinc botiga, com és normal, però és la meva passió. Per què va començar per això? Sempre, eh?
Sempre, vull dir, no quan era joveneta, o sigui, sempre me n'ha quedat les plantes. No pensava dedicar-me... La primera botiga que vaig posar, pensava posar una botiga de nens petits. De roba. De roba de nens petits, perquè on vivia jo a Santa Coloma no hi havia, no hi havia.
I una de les botigues que vaig posar, que era dos botigues, o sigui, eren dos locals, que li vam fer un forat, i eren dos locals, vaig posar plantes naturals en aquest local i l'altre artificial. Però abans de posar les artificials a l'altre, vam estar mirant per posar roba de crius. Una franquícia. Però no vam acabar de... I vaig posar la botiga artificial. O sigui, bé, només et diré que era la millor... Que els floristes, els pocs que n'hi havia a Santa Coloma...
Al migdia jo quedava a dinar allà, perquè ja vivia aquí i, esclar, venia a dormir. Llavors em menjava un bocat allà, i veia els floristes aniran per veure els aparadors. Per inspirar-se, no? Per inspirar-se, perquè jo havia, la veritat, no és per dir-ho, però havia fet uns aparadors. La gran pena que no els hi feia fotos. Aquella època...
Estaves per treballar, no estaves per punyetes, ni vídeos, ni fotografies. Segur que t'han quedat a la memòria per això. I això ja és suficient. Però és que ja de veritat, pensa que anava a les fires de València tots els anys. Un any vaig posar tot un aparador de mar.
vaig comprar unes gerres, aquestes gerres artificials, com si estiguessin a sota mar, amb fores, encara tinc un cabàs que poso la llenya, que era com del tesor dels pirates, amb cullarets i coses artificials, i vaig posar tota la perdó amb rets de pesca, i després les flors, però uns aparadors de veritat increïbles, ja en tinc...
La gent venia expressament a veure quin aparador has fet, a veure quin aparador havia fet. I disfrutant molt. Molt. Que bé. La veritat és que és una passió... I us ho dic a tots els que escolteu de plantes. La passió de les flors relaxa, és maca...
és agraïda. És agraïda. És agraïda. Ho saps, Maria Rosa? Quan veus una planteta que a lo millor dius, oi, aquesta planteta, ara les tinc una mica abandonades aquest any, aquest hivern, perquè ha fet aquest temps tan variable.
El vent, el vent m'ha cascat moltes. El vent, la veritat, ara tinc que fer una renovació. Només dic això i ja està, que m'estic allargant massa. Sobretot, comenceu a podar. Tot el que tingueu sec, podeu. Raca, sense pena. Tot el que d'exterior, tallar, perquè broti bé a la primavera. Perquè ja et dic, deixi de fer aquest temps tan lleig, un dia ens despertarem, ja tindrem el temps. A l'estiu. Sí.
No l'estiu, però ja tindrem calor. S'acabó. Ja parlo massa. No, m'ha semblat molt interessant, Maite. I tant. Primer de tot, jo no, desconeixia totalment que haguessis arribat a tenir fins a tres floristeries. Tres, tres. Però bueno, al final vaig haver de tancar-les perquè, clar, amb una a Barcelona. No hi ha roses a Barcelona.
potser estava esperant el senyor Ram de Roses de Santa Coloma allà i al final va ser prou la de Barcelona la vam tenir només dos anys la vam tancar i era molt bonica, estava al davant de la Sagrada Família molt ben ubicada i després m'ha agradat molt una cosa que has dit que crec que és molt important que és que al final la teva feina també és la teva passió diríeu que això és important?
Molt. Per què? La meva feina era la meva passió. Mira, jo tenia una padrina que era com a drona.
Llavors, a mi m'encantaven els nanos, i ella sempre parlava del parc, com havia anat, si el nen era maco, i jo sempre l'escolta. I ja quan em va veure una miqueta més grandeta, perquè molt petita no, va dir, vols venir algun dia a veure un parc? I jo vaig, sí, sí, sí, la mare vol. I em vaig acostumant amb ella, i cada vegada que ella la trucaven perquè tenia un parc,
si podien, perquè anava a l'escola, anava a l'institut, però l'acompanyava, m'encantava. I d'aquí va venir que ella començés a dir per què no vens amb mi aquí, per què no vens amb mi allí, i vaig començar a anar, perquè clar...
amb l'afinitat que tenia amb la meva padrina. Resulta que era el temps de la polio, va ser l'època de la polio. Els anys 50. Sí, els anys 50. Quan la vaig agafar jo, els 50. Sí, sí. I jo era una cria, t'imagina't, també, no? Però que, clar, ella s'anava i em trucava, vols venir, nena, que anem aquí? Si jo podia deixar-me al col·legi...
amb el Verdaguer, però si me'l podia deixar sense que s'enteressin els meus pares, me'n anava amb la meva padrina. I així em vaig anar introduint una mica en el món de la medicina. I llavors ell va dir un dia, a tu què t'agradaria fer? I va ser l'època aquella tan dolenta de la polio aquí, a tot arreu, però a tot arreu...
I llavors vaig dir, a mi m'agradaria fer rehabilitació. I jo crec que soc de les primeres fisioterapeutes, no perquè això va venir molt després, però rehabilitadores, de les primeres rehabilitadores que va haver aquí a Barcelona. I m'anava amb ella a tot arreu. I llavors aquí vaig començar a conèixer famílies que tenien un nen amb pòlio i que anaven a l'Hospital del Mar a fer recuperació.
I a la recuperació, a l'Hospital del Mar, el doctor Esteve de Miguel va ser el primer metge de tot Catalunya que va posar una piscina dintre de l'hospital perquè els nens fessin la recuperació dintre de l'aigua, perquè, clar, fora de l'aigua no movien res i dintre de l'aigua quedaven. Explica'm a mi. La Maite va fent que estima el cap.
Sí, perquè el que ella explica, a mi em feien fer molta piscina, molta per bellugar, perquè, clar, fora... Perquè fora l'aigua no podíem fer ni així, fora de l'aigua, per exemple. I dintre de l'aigua feien tots els exercicis. Clar, jo gràcies al que dius tu, a la rehabilitació, que em van fer fer molt, molt, des dels dos anyets, que caminava, perquè jo el que explico del fluisteria, ni bastó ni res, jo era un llamp, caminant malament, però un llamp...
Amb els anys, clar, tinc molts anys, però vull dir que gràcies a el que dius tu, gràcies. Va ser gràcies a què es va posar. I massatges, que venia un senyor a fer-me. I llavors, al començar amb el de la piscina, ja el doctor Esteve, que ja dic, va ser el pioner aquí a Catalunya, bueno, que a Barcelona, a Catalunya ja no m'hi fico la Barcelona.
va ser el primer a empossar tota la rehabilitació dintre d'un lloc en vaiga, perquè així flotava i podíem moure. I això ja els hi feia el malalt, ja els hi donava de dir, ai, mira què faig. I fora no ho podíem fer, ho entens? Clar, doncs una dosi d'esperança, no? D'esperança. Sí, exacte. I bueno, aquí va començar la meva...
la meva fase de fisioteràpia. Primer vam ser rehabilitadores, després fisioterapeutes, i la veritat és que ho he fet molt a gust, m'agrada molt, i després va ser una època on els hospitals estaven sobrecarregats. Sobrecarregats anant amb pòlio. No hi havia fisioterapeutes. No estava preparat el país per allò que ens va venir a sobre.
Entens? I llavors, doncs, vaig començar com a l'hospital, em coneixien, clar, a l'hospital allò va ser un overbooking d'Hidrana o Sampolio, i les mares van començar a preguntar, però, i no poden venir cada dia, perquè no hi havia lloc per tots cada dia, havien de venir un dia sí dia, no? Perquè, clar, hi havia molts nens Sampolio. I van començar a demanar-me
Si jo podia anar, el dia que no venia a l'hospital, anar a casa seva, jo, o venia ells, amb el nen a fer recuperació a casa meva. I així vaig començar, però solta em tenia tota la clientela de Barcelona. Tu a l'Hospital del Mar, i jo tot això que expliques va ser a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Des que era petita, i venia, el que dius tu, venia un fisio a casa, que venia amb moto, jo quan veia la moto pel carrer m'amagava.
M'amagava perquè... A veure, jo volia jugar. On estava Sant Joan de Déu amb els anys? Igual que ara. Allà, a dalt de la muntanya? Sí, igual que ara. Sant Joan de Déu no ha canviat. Ha canviat d'estètica, d'estructura. Però és el mateix lloc.
I allà anàvem nosaltres, els de pòlio, vam anar molt allà. Allà hi havia molta pòlio. A tot arreu. Va ser un boom, eh? Va ser una epidèmia tremenda. Aquí a Basnou jo tenia l'Auri d'un anyet, que té 66 anys, i ho vaig passar fatal perquè no sabies què fer ni com agafar-t'ho. Quan veies les criatures que estàvem a la platja sempre, perquè teníem ja la casetella, i baixàvem amb el Basnou,
Perquè tenia pòlia la teva filla. No, no, no, no, no. Els del voltant, que estaven jugant. Però això no són contagiables. No, no, no, no, sí, ja ho sé, ja ho sé. Però era la por, perquè precisament no sabies de què venia. Això l'ho fot molt bé.
Mira, avui ho parlàvem amb el meu home per les vacunes. A mi em van posar, jo crec que el microbi, perquè això és un virus, a mi em van vacunar, em sembla que era allò que et posaven la indició. La trivalente. La varola era allò que... No, no, és la trivalente. Ara sí. Ara sí. Llavors no. No, llavors no.
Llavors et feien aquí que tens les senyals. A mi me la van fer la cuixa. I llavors jo crec que la meva mare sempre deia que això, podria ser que van baixar de defenses, vaig agafar, i per això la meva mare tenia pànic a les vacunes, vaig agafar la poli...
No se sap encara. Era un virus. Es va estudiar moltíssim, això. Perquè després, gràcies a la vacunació, això es va frenar. Perdona, encara n'hi ha, perquè jo vaig al Goodman i encara veig nens amb polio. Petits? Petits amb polio, sí.
no sé si és que alguna persona amb vacuna posada i tot, potser l'han agafat més fluixa, però veig nens... Pot ser, pot ser. Ha passat amb moltes malalties, això, que encara que siguis vacunat has d'agafar la malaltia. És molt possible. Maria Rosa, així per concluir la teva professió, què diries... Concloure, perdó.
És que tinc el som català al costat, eh? Tinc a Pompeu Fabra aquí al costat. No, no. La Maite se'n va d'acord, Maite. Que vagi molt bé. Gràcies. Fins la setmana que ve, si de vol. I fins aquesta tarda, si ens veiem. A la tarda. Us envio un missatge. Que casual, tot ple. A la Maria Rosa li pregunto per concloure... Que vols que et vingui a la tarda?
Perdona. No, perdonadíssima. És que no me n'adono. És que no ho pots evitar. No, no. Què és el que t'ha ensenyat la fisioteràpia? Què m'ha ensenyat? És que és molt important. Estem picant a la porta. O sigui... Sóc jo que t'ajudo a la... No, que hi ha un senyor, Feliu. És el Xavier, el senyor. T'acaben de dir senyor, eh, Xavi? Home, és que és un senyor? Què vols que li digui? Però on vas, Feliu, ara? El Feliu s'ha obriu.
Ah, que cavallarós. Molt bé. Pensava que treballi en Xavi. Que treballi, que treballi. Com si no treballés, pobre ja. A mi saps què m'ha ensenyat? Que és un dels millors tractaments que es poden fer amb qualsevol malaltia, accident, o sigui, fractures, el que vulguis.
que és l'únic que pot arribar a tornar a recuperar el cos fins on pugui, perquè molts no es poden recuperar. Però és l'única manera que amb rehabilitació es pugui recuperar el cos. A no ser que hagi sigut un accident molt petit que es recuperi sol, eh? Però una cosa que t'acaba atrofiant la musculatura tant com per no poder caminar o no poder aixecar un braç o una mà...
Això, si no hi ha recuperació, no hi ha res. Ara, perdó. No, no, no, si volia parlar de tu. I a mi em van trencar el manís i els lligaments a la platja. I ella m'ho va arreglar, eh? Per això ens coneixem 46 anys fa.
Ah, us coneixeu per això, eh? A part que érem de la Barceloneta, no? Érem de la Barceloneta, però no. Jo vaig entrar a l'Hospital del Mar, que anava enguixada, vaig anar 40 dies, d'aquí, de l'Ingual fins al Turmell, tot enguixat. La Núria tenia un any, l'altra en tenia sis, l'altra tenia... I jo vaig dir, no, no, a la Barceloneta...
No hi voldria anar perquè allà teníem la casa, que eren pocs relons, i llavors em anava millor. Però vaig anar guixada. Parla, parla. I ella és la que em va treure el guix i em va reclar el genoll. O sigui que la Maria Rosa i l'Aurora es van conèixer mentre la Maria Rosa li feia rehabilitació a l'Aurora. Sí, sí, sí. Que estic al·lucinada. Que estic al·lucinada, eh? Sí, sí, sí. Va començar a xerrar llavors ja.
Fa 40 anys. 46? 46 anys que us coneixem. La Núria tenia un any, la meva filla tenia un any quan jo em va passar això. I va ser quan vaig entrar a l'Hospital del Mar, perquè com jo vivia a la Barceloneta, m'interessava l'Hospital del Mar. I a més, anava a la piscina, nedava... Tot va ajudar que jo el genoll, com si no tingués res. I mira que era fumut, eh? És que necessito... No passa res, fes, fes.
Ara tu, et toca tu, tant que parles sempre i ara em vines i em dius què. Sí, sí, sí, perquè jo no puc dir, he fet això, jo m'he dedicat sempre, sempre, sempre.
Ara vaig a dir una cosa i ningú sou creure. Jo era sola fins als vuit anys a casa i hi havia tietes, pedrines, tothom. Jo no me'n recordo haver estat sentada a la falda de ningú ni res. No era una persona... O sigui, vaig dir un...
una infantesa molt agradable, tenia la basàvia, que m'explicava contes, i entrava la veïna, que encara viu, i escoltàvem els contes de la basàvia, perquè era una persona molt culta. Llavors, jo no sé si és per això, però jo no recordo mai que hagués demanat cuineta i hagués demanat res. Jo sempre llibres i coses de... feien de trencar closques...
Això sí que entenia, i ho demanava, però la resta no. Coses que et fèiem rumiar, no?, i pensar. No, llavors no me n'adonava d'això, ni molt menys. No, però potser ets una nena curiosa. Potser sí, però era més aviat callada, perquè el que sí sé... Callada, ara ja parlo pel que no vas parlar.
No, però un avantatge sí que vaig tenir, que com tenia tiets i tietes molt joves, que es portaven 15 anys, 12, amb mi, sempre se m'enduien a tot arreu. Jo he anat al cinema, he anat a liceu, he anat a tot arreu perquè els hi convenia, perquè eren aquells anys que no podien sortir sols amb la parella. Llavors jo era el comodín i jo he crescut en aquest ambient. Llavors...
Una cosa que sempre m'ha agradat que el meu pare era la seva il·lusió és que fos bibliotecària.
Vaig ser el batxiller sencer, però als 15 anys ja vaig conèixer el senyor Esteve i amb prou feines vaig acabar el batxillerat i ja als 20 em casava. Sense cap motiu, eh? Nada de nada. Que quedi clar. Sin motiu alguno. Sin motiu alguno. Que quedi clar. I ja està. I llavors jo el que m'he dedicat, que m'ha agradat moltíssim, sempre ha sigut la moda.
I la moda per mi és una cosa que em costa veure segons quines coses es posen i quines coses... Però clar, cadascú és com és. Però una mica seguir-la sempre. I he estat molts anys treballant a casa d'uns amics que tenien una botiga de robes, però no era roba feta, eh? És roba per fer.
Llavors allà et venien moltes senyores perquè hi havia cua sempre, a la botiga sempre. Hi havia uns tacis preciosos, venien per bodes, per festes. Llavors treies la combinació que anés bé amb la senyora, ja li miraves i llavors et feies la clienta. Jo tenia moltes clientes i anava a hores, com aquell que diu, perquè no era una cosa que jo m'hagués agafat per fer-ho, però era la meva passió. I em va anar molt bé.
Podríem dir que feies de modista. No. No és ben ben modista. No, dissenyadora. Dissenyadora perquè t'encarregaves de mirar els colors, les fàbriques... No, no, no, i la senyora. Hi havia senyores en aquella època molt refetes. Llavors, quiero estar bien, a més, totes en castellà, quiero estar bien para la boda de mi sobrino, para la boda de mi hija. ¿Qué me puedes poner? I jo pensaba... La feina serà meva per arreglar-la. Per ponerle...
Però no, no, em feien molt amiga, jo vaig disfrutar, i per molts anys vaig estar dient, jo vinc aquí per no anar al psiquiatre. No, no, no, de debò, tu saps el bé que anava, anar-me'n a les 8, deixava les nenes, les que tenia ja petites,
perquè això ja va ser quan ja era gran, i les deixava al col·legi, i a més tenia el col·legi de monges al costat de casa, o sigui, no tenia problema. I me n'anava arreglada, vestida, mudada, i me n'anava allà, i que tothom m'havia de dir, oh, que bona capaçó, que posa... I jo pensava, és que és això el que a mi m'agrada. I els deia, jo estic aquí per normal, psiquiatra, perquè si em quedo a casa...
Amb la meva mare, la dona que feia la feina, jo de què servia allà, de res. No, no, és veritat, et trobes en un moment que és complicat. Però bueno, vaig ser molt feliç, vaig estar molts anys allà fins que vaig dir prou i mira, res, és el meu, no he tingut cap títol jo universitari perquè tenia el senyor Esteve que m'ho prohibia.
Tampoc crec que sigui superimportant, no? Tenir un títol universitari al final... Ah, no, no, no li dius quanta importància, eh? Perquè jo veig cada mestre...
S'ha quedat com glaçada, per als que l'estiu escoltant, però no res més. Corral no sou tupida velo, eh? Que diuen cada cosa que dius, oi senyor... Hi ha persones que tenen un títol universitari a l'hora de la veritat només inculs, perquè només estan pel que han estudiat. I això no és... La cultura és estensa i continuar cada dia...
Perquè si no estàs al dia del que passa, ni del que ve, ni de tota la seva... Per mi això és el que més m'omple. I amb el meu marit, amb això sempre està... I amb el dels viatges ja no he dit en Ragono. Jo he anat a Austràlia, a Barcelona, a la Xina... Hem estat als cinc continents. Sempre dic i mai fem l'episodi amb l'Aurora parlant de viatges, però algun dia arribarà. Ho prometo. Sí, ja la deixes parlar.
Ara m'agradaria saber, després d'aquesta aportació de l'Aurora, que, per cert, trobo que aquesta professió de dissenyar roba fa molt per tu. M'encantava. Ja m'ho imagino. A mi també m'agradaria, trobo. Sí.
Sí, sí, perquè no és parlar amb una persona i dir, però si et venen i et demanen, què puc fer? Hi havia una senyora que tenia molt de pit, era grassona, però no era aquell tipus, no, no, de malaltia, aquella sarginota. I me'n recordo que sempre, és que jo sempre vaig de la negra, i un dia li vaig dir, tu has provat, perquè era carnissera.
I venia amb la bata blanca i un dia li vaig dir, tu t'has adonat allò guapa que estàs vestida tota de blanc? Si és que no cal posar-te un altre color, posa't un conjunt. I li vaig dissenyar un conjunt, va anar a la boda i diu, oh, oh, com mi calaç. Això era una satisfacció molt gran per a mi.
Fer feliç a la gent, a les dones en aquest cas. Sí, també hi havia, perdona, que això no m'ho puc callar, una que venia era en los tiempos de Castilla, i s'havia comprat una roba, que la vaig tallar de la peça, i em diu, és que a mi Mario no le gusta.
I jo me la miro i dic, perdona? Dic que se l'ha de posar el teu marit. Jo li vaig dir, se l'ha de posar el teu marit? Si no, pues no te la cambio, porque tú te la has comprado porque te ha gustado, pues ponte-la. I si no, haces trapos, pero yo no te la cambio. No, no, no, no, sí, sí, sí. I si no haces trapos, eh? Home, clar. M'hauria agradat veure't, Aurora. Sí, sí, però, escolta'm, l'has dit, si ja l'amo estava que li queia la baba. Ja m'ho imagino. I una vegada...
Jo he fet, bueno, les vam fer a la botiga, l'Anna Maria, que era la filla, tenia molt bon tracte, vam fer capes d'un gènere d'abric, que era molt fi, i per abric no servia, i vam fer capes, i teníem una senyora que feia un viatge, i totes en tenia de capes.
hi havia moments que n'hi havia més a la botiga, hi havia moments que no. I un dia va vindre una senyora desesperada, pobra, encara me'n recordo, i diu, hòstia, necessito aquella capa que heu fet tan maca, no sé què, no sé quant. I l'única que hi havia en aquell moment era la del fill de l'amor.
Entro a l'esponso... Era nova, eh? Era usada, però... I dic, mira, n'he trobat una. I la filla diu, t'has venut la meva carta? Sí. El que me l'ha demanat, ja l'he venut. I em va servir així. Ja era atrevida, eh? Sí, sempre. Això una ho porta a dins sempre, no? Sí, això és. La valentia.
Va, feliu. Jo... Et toca. No, jo ja ho sabia, que seria carnisser, tocinaire, tot això, ja de petit, ja m'hi havien acostumat. Des de ben petit, sí. Sí, perquè quan estaves currís per allà et deien, va, vés a pelar espinades.
i llavors pelen espinades de por. Perdó, perdó, perquè els pelaves els espinacs. No, espinades de por. Ah, espinades, aviat. Perquè venien plenes de carn moltes i les tenies de pelar espinades. O dèiem, ara vés a lligar salsitxes. I bueno, lligàvem salsitxes, ens entreteníem la canalla. La meva germana també, però sí, ja estaven predestinats.
No, però llavors, quan vaig començar ja a ser més gran, vaig començar anant a l'escorxador. Però abans d'anar a l'escorxador havia anat a comprar tocinos amb un comerciant.
que em venia a buscar, vine que te n'ensenyaré. I se me'n duien cases de pagès i aquí i allà, jo triava els tocinos que més o menys em semblaven perquè m'ho havien ensenyat, els que duien menys gràcia, els que duien més gràcia, això ho trobaves...
amb el tacte dels dits, si tenia més grassa, menys grassa, si... Ja pleguen. Si tenia cuixa més bona, si no tenia cuixa tan bona, si tenia més bon llumillo. Que lligava les salsitxes i els gossos amb llangonisses. Sí, sí, sí. Vaig molt ràpid.
Escolteu, no sé si Rajoy ja no hi és, eh? No, no, és que heu dit... Que pleguin Rajoy ja no hi és. No, no, jo no ho he dit. Sí, sí que ho heu dit. No, no, que va. I tant que ho heu dit. No, no, la setmana que ve t'ensenyo la gravació. Ho he apuntat. Rajoy ja no hi és, que ho sapigueu. Ja ho he dit. Aurora, l'enviem a negociar per renfer. L'envies l'Aurora i això en 10 minuts o arregles? Sí. A veure, que els ferrocarrils van molt bé, però tenen un quart dels usuaris que tenim a Rodalies. També tot s'ha de dir, eh? És una mica més top, una mica més top, això.
Vinga. La Maite diu que és tan, tan puntual que no anava amb Renfe segur, segur, eh? Una hora i mitja de retard per dinar, ja li diré la setmana que jo no espero. El primer dia, vale, però el segon jo no espero. La Maria Rosa, si mai vol tornar-se a incorporar a la vida laboral, a Renfe té lloc, eh? Perquè diu que mai vol ser la primera. No saps ni la primera ni la segona, tranquil·la. Ves a treballar a Renfe i veuràs tu que ràpida aniràs.
Aurora, aquesta va per tu. Bueno, vale, d'aquí un rato. Ojalà que no plogui. T'ha agradat aquesta? No, ho he dit jo. Ah, vale. Tu mateix. Bueno, vale, d'aquí un rato. Amut, ho faig, a sobre. Ojalà que no plogui. El rato, el marit de la rata. El rato. El marit de la rata, m'ha encantat. Per això ho deia la professora de català. A mi m'ha fet gràcia la Maite, ja li explicaré això també, quan el gadità deia... Escolta, has d'aprendre català, i li deia sí, sí. O sigui, durant un temps només li devia dir sí, si no entenies res de català, i li deia sí, sí. Ja, sí.
I amb feliu no és que sigui puntual. És que jo proposo que el mot puntual es deixi d'utilitzar i ho canviem per feliu. Sigues feliu. No siguis puntual. Sigues feliu perquè això és una... Pensa que la siguin del mateix color que carrer.
Moltíssimes gràcies a tots. Deixem pas a en Joan Escofet, que ens arriba amb l'informatiu. I escolta, que aquesta tarda, aquesta setmana no us perdeu quin despropòsit, Mar. No diguis res. No us ho perdeu demà. Vale. Pues bueno, pues bueno. Pues bueno, ok. Que vagi bé.
Arribem a les 12 de temps de notícies, l'actualitat d'aquesta hora, aquest dia plujós, i tornem de seguida saludant a la Isabel Caparrós. Saludem a la nostra espacista en el món de la imatge. La imatge ets tu.
Les notícies de les 12.
Una fallada del nou programari informàtic que es va instal·lar fa tot just tres mesos va provocar els problemes de dilluns al centre de control a DIF de l'estació de França. Aquesta fallada va ser la que va impedir reprendre amb normalitat el servei de la xarxa de rodalies després de l'aturada que es va fer el cap de setmana per detectar aquests 23 punts crítics on cal actuar d'urgència per garantir la seguretat dels passatgers.
El secretari de l'Interior, Santano, ha afegit que els tecnòlegs de primer nivell que van instal·lar el software els han donat plenes garanties que això no es repetirà. El secretari d'Estat de Transport, José Antonio Santano, descarta, per tant, de manera definitiva que l'aturada de tot el servei la causés un sabotatge o un ciberatac. Possibilitats que, fins i tot, el mateix ministre Òscar Puente va valorar.
El Servei Català del Trànsit Centralitzat de DIF va caure, recorda, fins a dues vegades dilluns i va complicar molt l'arrencada a mig gas del servei de Rodalies. Santano ha afegit també que a la rada detectada el disseny del software de l'empresa Siemens ja està reparat i ha assegurat que quan estigui plenament operatiu contribuirà a tenir el sistema de senyalització ferroviari més modern que hi ha a Europa.
El servei de Rodalies de Catalunya és gratuït durant un mes i des d'ahir per aquest motiu. El govern de la Generalitat ha habilitat un sistema de reembursament per als usuaris afectats per l'aturada del servei. Justament una de les queixes dels usuaris durant el cap de setmana i en algun cas fins i tot ahir ha estat el d'haver de tornar a pagar per un servei pel qual ja havien desembutxecat uns diners per demanar el reembursament.
Hi pot accedir tothom qui hagi hagut de fer servir un servei de transport alternatiu a causa de l'aturada del servei ferroviari dilluns o qui hagi pagat o li hagin cobrat un bitllet de rodalies. També podrà reclamar els diners.
En cas que no s'hagi pogut fer servir el bitllet de Rodalies, caldrà aportar el títol vàlid que no s'ha pogut utilitzar. També s'haurà d'aportar el justificant o el rebut del bitllet corresponent al transport alternatiu utilitzat. Els usuaris que s'hagin vist afectats per l'aturada de Rodalies d'ahir, que no hagin pogut utilitzar el seu bitllet o hagin hagut de pagar per un transport alternatiu, poden demanar el reembursament a través d'internet.
Novetats sobre l'estat de salut de Michael Schumacher, un dels pilots més importants de la història de la Fórmula 1. El diari britànic Daily Mail avança en exclusiva que dos anys després de l'accident d'esquí que el va deixar en coma, l'alemany ja no està permanentment estirat al llit.
Ara passa, diu aquest, en rotatiu. Estones ha assegut en una cadira de rodes i els seus cuidadors el poden portar entre les mansions que té a Mallorca i a Glan, a Suïssa. Segons aquest mitjà que cita a fons properes al pilot,
Schumacher també ha millorat lleugerament la manera de relacionar-se i entén alguna de les coses que passen al seu voltant. Ara bé, el seu grau de dependència continua sent molt elevat i necessita atenció mèdica constant i ajuda per moure's l'estat del pilot alemany, que acaba de fer 57 anys. Ha estat un secret molt ben guardat per la família, conegut només per un grapat de persones de confiança. La seva dona, Corina, continua el seu estat
i se'n fa càrrec juntament amb un equip d'infermeres i terapeutes que el vigilen les 24 hores del dia. Breu a punt el número de persones ocupades a Catalunya el darrer trimestre del 25 és el més alt de la sèrie en un tancament d'any, tot i que l'aturre apunta respecte a l'any passat i es queda en el 8,24%. Tercera hora del parlant de tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per la cua de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot, 12 i 7 minuts del migdia. Som-hi!
Cada 15 dies alternen presència a la ràdio la Montse Martínez d'Àdic Badalona, un de les addiccions amb addictes solitaris. I cada 15 dies arriba, agafa l'avió, el seu avió privat, allò amb avió privat, ella, eh? De Milán cap aquí, vés passament, vés passament. La Isabel Caparrós, que arriba des de mi, punt exclusiu.
Isabel, què passa? És un mentident, Jaume, no? A veure si algú s'ho creurà, això, eh? Tothom s'ho creu. Sí. On aparca l'Isabel a terra, la dió on vol? Jo, visc a Vilassà, vaig néixer a Vilassà i no m'he mogut de Vilassà en la vida. Isabel Caparrós, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé. Que bé. Mira quin dia més lleig fot, però que bé que estem. Sí. El mal tiempo... Buena cara. I el pam-pan... Vino-vino. No, i el pam-pan... El vino-vino. El vino-vino. El vino-vino.
Sí, m'ha vingut això al cap. El vino, el vino. El vino, el vino del cabell blanc. Exacte. Doncs vinga, va, que avui repetim convidada i ens fa molta il·lusió rebre el nostre estudi. Una persona que ens va agradar molt com va parlar d'esses. Te'n recordes? No sabia que venia a parlar d'esses. Em vaig fer el xulo els dies després. Va, pels llocs i deia, vols que parli de deesses? Jo et parlo de deesses.
Bon dia, bon dia, com estàs? Bon dia, bon dia, molt bé, molt bé. Vinga, va, doncs. Escolta, Isabel, ara mateix, d'aquí re, 30 segons, em presentes a la Montse d'Això per aquells que encara no la coneixen. Perfecte.
Doncs vinga, Isabel, qui és la Montse? La Montse és experta en el llenguatge simbòlic de les deeses gregues, a part de moltes altres coses que també ara estàvem parlant aquí fora, que jo crec que es mereix un altre programa que no té res a veure amb les deeses, però ella és constel·ladora familiar, i això és molt interessant.
Hòstia, això m'havien parlat fa molt de temps, em vaig quedar amb les constel·lacions familiars. Per entendre'ns, aquells simples com jo, perquè ens entenguem, és aquella motxilla que un porta amb coses a dintre que no sap ni què porta. Totalment. És allò que dius, hòstia, allò a la gestació, dius, jo no hi era. Sí que hi era, però no me'n recordo. I es veu que hi ha coses que portes abans de la gestació, es veu. I a més, també és experta, digueu tu el que ets, el de les parelles, què és?
Sí, treballo amb els arquetips de les deses i dels déus, però les relacions de parella.
Tito, però què té a veure les deeses i els déus tenen a veure amb les parelles? Sí, perquè avui ho veurem en el programa amb la Isabel. Segons com som, quina identitat hem comprat de nosaltres mateixos, representa un déu o una deesa. I a partir d'aquesta identitat jo tinc una relació que és coherent amb aquesta identitat.
Ja en parlarem, perquè és obrir un meló. Per això ho pregunto, per fer-ho fàcil, com aquest coneixement ancestral, Montse, es pot aplicar a la nostra vida quotidiana, a la imatge i al comportament actual? O sigui, t'ho estic preguntant, es pot aplicar? Perfectament. Ara, com explicava, tots tenim una identitat
o és conjunt de diverses identitats, que són els arquetips, i a vegades hi ha etapes de la vida que necessitem aquest arquetip. Per exemple, tens fills i vols formar una família, doncs és Demeter i necessites ser Demeter per cuidar els fills, però arriba un moment que els fills se'n van i aquesta identitat ja no et serveix. Llavors m'haig de construir una altra, perquè si no sempre estaré enganxada al passat, i no, hem de tirar endavant. Perquè tu, abans de l'estiu, o després de l'estiu, vas acabar un curs, no?,
Sí, sí. Com va anar aquest curs? Molt bé, vaig fer un curs que és el Renamora't, que és un treball de canvi d'identitat, i aquest any també vaig fer, bé, esclar, l'any passat, el desembre, el vestidor de les deeses, que és, jo cap a on vull anar?
quina identitat, quin déu o quina deessa, cap a on vull anar, i llavors construir l'armari amb la roba que potenciï aquesta part de mi. Perquè avui parlarem del tipus de cos, sobretot de les dones. El tipus de cos... Ja no cal que pregunti, a tots. Ja ho saps. Dels cossos femenins, no? I aquest llenguatge no verbal, o sigui, nosaltres som vistos abans que s'hi escoltats, bla, bla, bla...
Aquest llenguatge no verbal, el cos, Montse, es pot projectar diferents tipus de deeses depèn de la indumentària que tu et posis a sobre? Sí, el que veiem és que segons el tipus de cos que tenim, és per una construcció mental que tenim i representa la meva forma base, és un arquetip.
Però em parleu de forma de cos? Per exemple, comencem. El rectangle. El rectangle és aquell cos que té les espatlles i les caderes alineades i la cintura poc marcada. Però això no ho tries, això et toca. No, neixes totalment. Hi ha un sorteig un dia i et diu, t'ha tocat ser rectangle, tu. Bueno, vés a saber d'on ve.
Tu ets rectangle perquè has nascut així, però pot ser un rectangle que diuen que s'associa, això ens ho explicarà la Montse, a Atenea, però pot ser un rectangle que no tinguis res d'Atenea. Això és més profund.
Sí, quan tens el cos així més recte, vol dir que no se t'ha construït la forma de la cintura, que és la forma més femenina. Llavors vol dir que ets una persona, quan camines, una persona recta, camina així recta, o sigui, jo vull anar cap aquí i vaig cap aquí, és una persona amb més idees fixes, més mental, és una persona que li és fàcil...
executar... Ui, ui, ui, espera. Però és que al teu coste... Jo vull saber, Pere, Montse, mira'm bé, Montse, que m'aixeco i tot, eh? Montse, mira'm bé, que m'aixeco i tot. Ja sé que no sóc una dona, però jo vull saber quin déu d'ESA sóc jo. Rectangle. Rectangle, eh, sóc? Sí. Sempre l'he dit. Sempre m'ho diu, sóc rectangle. Encara no ho he entès jo, això.
No, perquè els homes poden ser trapezoides, que és el triangle invertit de la dona, que en l'home... Què vol dir que són retangle, perdona, que m'has dit què era? Que les espatlles i els teus malucs estan quasi alineats. I clar, no tens la cintura marcada perquè ets un home. És que un home no existeix el...
Igual n'hi ha algun, però el rellotge de sorra amb un home és inviable. I amb una dona representa, i faig cometes, què és el cos ideal. I no, és veritat, perquè tots els cossos són ideals. Llavors, què m'has dit que sóc? Quina deessa sóc jo?
Serà Déu. Bueno, Déu. Si fossis desa, seria Atenea. Jo soc molt femenina, eh? Si és així, rectangular, jo el faria més Hermes. És una persona que es comunica molt bé amb tothom.
Perquè si fossis un triangle invertit, seria una persona amb molta esquena de dir, aquí estic jo. I en canvi tu estàs alineat i ets una persona accessible. Ets una persona que saps parlar amb tothom, que entens el llenguatge de tothom, pots estar en tots els ambients. És a dir, que el teu cos diu com ets tu.
Una part. Una base. Ara, si tu dius, hosti, jo estic en un moment que estic en unes reunions amb gent poderosa i no sé quantos i necessito posar autoritat, què faràs? Posaràs ombros. Sí, posaràs així. I les mans sobre la taula. Això mateix. Que lleig també, això.
Ah, bueno, això són creences, eh? D'això, cada un, per una persona és lo normal, per una altra... Ja, però està així en una reunió. Depèn. Bueno, és que això també té molt a veure amb tu. Sí. El llenguatge no verbal no només és la vestimenta, sinó com ens comportem, com ens movem, com actuem... L'actitud, sí. L'actitud...
lletjos guapos més poderosos o menys poderosos, anem a parar tots allà mateix. I fem el mateix, mengem, fem pipi, fem popó i dormim. I no ens endurem res material d'aquesta vida. Ens endurem les coses bones, no? Jo dormo tranquil.
Això és el més important. Això és molt important. Això és el més important. Bé, parlant de rectangle i anant una mica... Va, anem, anem. El rectangle, diu la Montse, que pot ser una Atenea, una mica més no tan femenina, aquest cos, però el podem fer femení. Total. El podem fer femení amb la imatge externa, posant un cinturon i marcant cintura. Això mateix. Es pot traslladar a...
Afrodita. Perquè seria un rellotge de sorra visualment parlant. Això mateix. A més a més, Afrodita què fa? És més sensual, més sinuosa, i a més a més té aquesta qualitat de provocant als altres alguna reacció. I quan marques la cintura sempre estàs més visible, sempre tens més presència. Per això tots els cossos
tots amb imatge, amb el que ens posem a sobre, amb les vestimentes, amb els complements, tots sempre s'intenta arribar visualment a lo que és un rellotge de sorra. Ara hem parlat del rectangle, però el triangle, explico jo, després t'ho expliques la deessa del triangle, Montse,
El triangle és aquell que té les espatlles més petites que les caderes. Us imagineu un triangle? I què tenim que fer per harmonitzar visualment aquest cos? Posar...
volums a les espatlles perquè s'alinien visualment la cadera amb la teva espatlla i marcar cintura per aconseguir visualment un rellotge de sorra. I quina deessa seria el triangle?
Bé, el triangle així és molt Deméter, perquè Deméter, si us fixeu, les dones que tenen més cadera és com les Venus antigues, no? Les Venus de la maternitat. De la maternitat, de la Terra. És una dona connectada amb la Terra, connectada amb el cuidat un dels altres. Ella ja no té...
tant protagonisme, sinó que per ella és molt important que la gent estigui bé. Això és molt Deméter. Clar, quan una dona està cansada ja de donar tant i diu, bueno, jo vull tenir, no?, autoafirmar-me, doncs posem estructura a dalt, igual. Posem més estructura, posem més cintura, si posem més cintura es veurà més Afrodita, si posem més estructura tindrà, tindrà a Atenea també.
Perquè és important, per exemple... Sí, això és molt xulo, eh? Sí, sí, que xulo, sí. El cos ovalat és aquell que té el volum concentrat en aquesta part de la panxa. Aquí també hi ha peces... Quan diu aquesta és que ara no ens veuen, és a la zona aquí de l'estómac i... Sí, exacte. Bueno, com una poma, per què m'entenguis. Exacte, exacte. Aquest cos també té les seves prendes adequades
per gaudir del conjunt que et posis a sobre i sentir-te una deesa la que sigui, perquè quan nosaltres vestim el nostre gust i ens sentim bé, ens sentim deeses. I quina deesa seria el cos ovalat? El cos ovalat podríem dir que podria ser una era, per exemple, que és la deesa del matrimoni o una hèstia, millor una hèstia.
És una deesa que és del món espiritual, de l'hogar. O sigui, és la que fa que dins de la casa hi hagi aquella harmonia, que la gent estigui a gust, que estigui molt... És molt acollidora, és una dona molt acollidora. I clar, exactament molt semblant a Demeter, no? Si poses formes més sinuoses...
despertes més l'afrodista... En aquest cas no podem potenciar la cintura perquè és una persona oval no sóc incòmode potenciant la cintura, perquè no té cintura. Llavors, el que sí que es posa en equip per donar aquest moviment, aquest dinamisme, són peces en forma d'H
que tinguin pes i caigut al teixit i moviment quan caminen. I això també els dona un aire molt femení. Sí, sí, perquè a més a més és això que, bueno, més afrodita, és que al final acaba sent més afrodita. És que tot tira afrodita, eh? Home, perquè ens agrada veure'ns bé, guapes, sexis, i cada una té la seva sensualitat.
més a fi amb ella mateixa, però no vol dir que no puguis gaudir del teu cos i de la teva imatge. Exacte. Llavors, l'altre cos és el triangle invertit.
que el triangle invertit és tot el contrari que el triangle, o sigui, més ampla d'espatlles i més petita de la cadera. I què tenim que fer aquí? Doncs butxaques a les caderes, cinturons, volants, volums a la cadera, i no armar massa les espatlles, perquè si no es veuria un cos descompensat.
Tot això per visualment arribar aquell dia, amb aquells conjunts, a ser afrodita, no? Total. I qui seria, quina deessa seria aquesta? Bueno, aquest cos li diuen el cos atlètic.
Llavors, la deesa que correspon és Artemisa, que és la garrera, és la caçadora, és una dona d'acció, que es mou molt. Llavors, amb aquests consells que dius per equilibrar el cos, què passa? Que quan tu suavitzes els ombros no poses tanta estructura, perquè l'Artemisa acostuma a ser una dona més freda també i calculadora.
Llavors, al posar aquests ombros més suau es connecta més amb la feminitat, perquè si no es veu ella com molt brusca. I aquest aspecte, treballar a l'Afrodita, però també una mica més dolça. Es converteix més dolça. Perdona, quan comences tu a endinsar-te en el món de les deeses i els déus...
És de sempre? O això ho ha relacionat més tard? Bé, sempre, perquè a mi la història de l'art m'ha encantat i vaig estudiar disseny tèxtil i la instrumentària a casa meva hem fet teatre tota la vida i sempre m'ha agradat tota la mitologia i tot això, però el tema va ser que jo he tingut 20 anys botiga de roba i al mateix temps he sigut terapeuta de constel·lacions familiars i tot el tema. I va arribar un moment de la meva vida que vaig dir això no són dos mons separats, això ha d'estar junts.
Hòstia, però aquí és on... Com juntes tu, això? Doncs mira, fent molt el ridícul. Al principi... Ja tinc el titular, ja tinc el titular. Perquè a la meva botiga els dissabtes a la tarda feia reunions amb les clientes per ensenyar la vinculació entre el creixement personal i la manera de vestir, i no, no... I què et deien, què et deien?
Els hi agradava, però no acabaven d'entendre. I un dia em va venir l'espurna de... Hi ha un llibre, que el recomano, que és de la Jan Xino de Bolen, que és La diosa de cada mujer, que és una passada, és un best-seller, que parla dels diferents arquetips de les deeses i tot el seu món psicològic, tota la seva psicologia.
I a partir d'aquí vaig dir, ostres, i no serà que cada deessa abasteix d'una manera? I llavors vaig començar a fer col·lage de cada deessa, vaig anar investigant i ho vaig practicar a la botiga. I les clientes de més confiança, quan venien, jo els deia, tu ets així, així, així, així, t'ha passat això, això, això. I es deia, però com ho saps, no? Et deia, ets bruixa, ets bruixa. Què t'ho deia, això? Doncs no és bruixa, és tècnica. Ah!
I coneixement, ja està. Per mi el més interessant d'això que estem parlant avui és entendre que no som un sol arquetip. Total.
no som, o sigui, amb això que diem del cos és veritat que hi pot haver una tendència de manera de pensar o de moure't o de prendre decisions però després la identitat el ser és una cosa inamovible però la identitat ens la podem fer com vulguem i amb el que fas tu amb assessoria d'imatge és total això perquè ve una persona que té un conflicte X i vol sentir-se diferent i amb la manera de vestir, clar aquesta persona quan es mira el mirall és una altra
T'ajuda en el dia a dia. Perquè la clau és saber com volem comunicar. Això mateix. I com volem utilitzar la nostra imatge com una eina conscient. O sigui, el que ens posem a sobre comunica. Com parlem, comunica, etcètera. Per tant, jo crec, i pregunto aquí, podem ser Artemisa a la feina, Hèstia a casa i Afrodita quan ens ve de gust? Tu ho vols tot, eh? Ho vols tot, Isabel, tu? Sí, home.
Clar, que hem de renunciar a alguna cosa, no? Per favor. No. Sí, sí que es pot. Depèn del moment que estiguem a la nostra vida. Mira, us explico un cas d'una clienta. Era una dona que a la feina ho donava tot. Feia més del que tocava. Quan havia una necessitat, ella ja estava allà. I això és una qualitat molt d'artemissa.
I quan arribava a casa estava tan esgotada que no tenia temps per cuidar-se. Llavors el que vam fer és que durant la feina li fèiem anar d'era, que és la grandesa, havia d'anar-se més arreglada, més elegant, de fet que no podia, si hi havia un cable que estava malament, no podia jupir-se, arreglar-se'l. Havia de delegar algú que ho fes, perquè a més a més no era la seva feina. I llavors així d'aquesta manera tindria energia perquè quan arribés a casa, quan arribava a casa es canviava
I es vestia d'artemissa perquè havia de sortir a córrer, a fer exercici i a moure's. Clar, és que quan et canvies de roba, tu cambies el teu constructe. I quan saps per què és, et dona molta força. Molta. I quin missatge t'agradaria deixar als oients que ens escolten avui? Que no es limitin. A mi la frase que menys m'agrada és que jo sóc així. No.
A mi hi ha alguna cosa que m'agrada menys. Sempre s'ha fet així. Oh! No l'aguanto. No aguanto. No, és que sempre s'ho hem fet així. Si ho has fet malament, doncs canviem. Sí o no? Sí. Perquè els canvis són bons. I poderosos. Ho deia el Capitàn Siam. I a vegades... Sabi, Capitàn Siam. A vegades no. Jo crec que moltes vegades, quasi sempre, els canvis importants fan por.
No, no, sempre. Això sempre. Mira, hi ha una cosa... Són molt comodos. Mira, això, aquí la dau.
Hi ha una cosa que us diré, el creixement personal i tot això està molt bé, jo soc una forofa, però hi ha un missatge de sota, subliminal, que és sempre busca l'equilibri, estigues bé amb tu mateixa, busca la pau, i els canvis i avançar has d'entendre que a vegades són incòmodes. Però és que si no estem atrapats,
amb una gàbia d'or, de tranquil·litat i de pau, però per dins no som nosaltres. A fer alguna cosa incòmoda. Que hem de riscar una mica, vaja. Total. Perquè qui no risca no pisca. I el pam-pan? El vino, el vino. No, ara en sèrio. Intentar ser el més autèntic que puguis amb tu i amb els altres. Pots canviar les vegades que vulguis. Primer amb tu, eh? Primer amb tu.
Primer amb tu, sempre. Pots canviar amb tu i pots canviar les vegades que vulguis sentir-te avui d'una manera, demà d'una altra. Perquè evolucionem i quan ens fem grans, el que abans ens agradava segurament ara no ens agrada gens. Ja no.
Totalment. I això ho traslado al món de la moda, també. Abans et posaves una peça que t'encantava i la tens a l'armari i tal, i te la poses i te la treus. Ara te la poses i te la treus. Per què? Perquè no estàs en aquell moment i ja no et representa. No, totalment.
Isabel, polígon industrial dels garrofers, quan arribeu a la rotonda de l'escala espinali, que és l'avingó del progrés, gireu avall i allà teniu la volta dels garrofers i allà trobeu MIP un exclusiu, sí o no? Veniu i us parlaré de les deeses inspirant-me amb la Montse Deixidor. És una experiència anar amb MIP exclusius, eh? M'encanta, m'encanta. Montse Deixidor, on te'n trobem a tu?
A mi em podeu trobar a Instagram, a la conta Montse, guió baix, teixidor. Teixidor, teixidor o teixidor? Teixidor sense R final. Sense R final, amb accent, eh? Bueno, amb Instagram no té accent. No, no, amb Instagram no té accent. Però sí, teixidor amb accent, sí. Doncs escolta, et buscarem, et seguirem i seguirem aprenent amb la Isabel i les seves convidades. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Ja ens hem polit el mes de gener.
Ja està. Hòstia, però si ja ho tenim, això. Carnaval, Sant Jordi... Res, Setmana Santa. Carnaval, Setmana Santa, Sant Jordi, Festa Major i hi tornem a assistir-ho. Hi tornem. Ja d'aquí dos dies... Jo no he desmuntat l'arbre, ja, perquè directament ja el muntaré d'aquí. Així m'agrada. Feina feta. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Un petó molt fort. Amb Xema Lasag ens anem al cinema després d'aquesta pausa. Pocs segons, dos quarts d'una. Gràcies per la vostra confiança.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils? Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys s'han envenut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'or a les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls-hi. Recicle'ls com es mereixen. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una frustraria al poble. Em sembla molt bé.
Aquí prou bullying, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
segueix-nos en directe a través de
Hàmnet. No Hamlet.
No ser o no ser, no. Però té molt a veure, eh? Hamnet. Hamnet, eh? És l'adaptació de la novel·la de la Maggie O'Ferral i és una història molt interessant perquè ens explica la història d'Agnes, l'esposa de William Shakespeare, en la seva lluita per superar la pèrdua del seu únic fill, Hamnet. Ah, mira. Aquesta història humana i desgarradora com a taló de fons per la creació de l'obra de Shakespeare, Hamlet.
Ah, mira. És que hi havia alguna cosa aquí. Sí, sí, sí. Atenció, perquè va tenir sis nominacions als Globos d'Olpe. S'han portat dos, però molt fortes, eh? Millor peli dramàtica i millor actriu, per la Jessie Buckley. És una pel·lícula que també s'ha portat el premi del públic de festivals importants com Toronto, Valladolid...
i està dirigida per la Chloe Zhao. Chloe Zhao és una directora molt contemplativa, que l'agrada parlar d'allò que els passa a la gent, però d'una manera bastant, podríem dir, profunda. És a dir, us han recordat de la pel·lícula Nomadland, del 2020, que va guanyar tres Oscars i dos Locos d'Or, doncs ella és la directora, no? Té altres coses com The Rider o Eternals, se ho apropa a la ciència-ficció, però està endavant d'una pel·lícula molt interessant. Jesse Buckley,
t'han portat, com dèiem, els globus d'or, i estarà segur demà, no. Demà passada, el dia 22, recordeu que són les nominacions als Òscars, o sigui que trobarem dubtes si, evidentment, estarà nominada la Ziba Klee, i per mi és la que té més números per guanyar-ho. Però també està per un noix cal.
que va estar nominat a l'Oscar per aquesta pel·lícula, un home que també va estar nominat a l'Oscar per Aftersun, un dels grans actors anglesos, i estem davant d'una pel·lícula que tothom coincideix a qualificar-la com a excel·lent, en direcció, interpretació, una adaptació delicada, sensorial, que refugia el biopic clàssic per sentar-se en el dol, la naturalesa i l'invisible. A veure, recordo, no és un...
No és una pel·lícula per anar com un boig. No, no, no és una pel·lícula tranquil·la, que et deixis empapar ben bé de tot allò que t'està explicant i que realment visquis allò que s'està veient, que sobretot és el gran drama que van tenir William Shakespeare i la seva dona Agnes. És un to melancòlic.
una gran mirada feminista, perquè aposta per l'Agnes com a veritat pla eix emocional, i que confirma Zao com una de les cineastes més singulars capaç de convertir el dolor en una experiència cinematogràfica íntima i poètica. Perfecte. Anem al tràiler de Hamnet. Aquest divendres, eh? Sí, la primera de les sis pel·lícules que et recomana en Xeva per les properes setmanes.
¿Es cierto que lo sabes todo sobre una persona tocándola aquí? No todo. Tiene más en su interior que cualquier hombre que haya conocido. ¿A quién estáis buscando? A William Shakespeare. No soy diestro en la espera. Las mujeres de mi familia vemos cosas. ¿Qué es lo que ves?
Ve un paisatge. Bé, bé, bé. Pinta bé. Sí, sí, sí. Vull insistir en el tema, no? És una pel·lícula d'acció, és una pel·lícula tranquil·la, no? És contemplativa. Deixar-te portar per tot allò que ens porta la directora i els actors. O sigui, és una pel·lícula bona, però atenció, els que van tot el dia que els insurgents han fotut tres Red Bulls, no poden anar a veure aquesta pel·lícula. Tres o més. Tres o més. O més.
Va, Xema, més coses, més pel·lícules. Vinga, passem al giro radical, 180 graus. Per què? Perquè Martí Suprem, que s'estén al dia 30 de l'1, que també ha estat nominada a tres globus d'or, es va emportar un dels premis més brutals. El meu de millor octobre, el Timotei Chalamet. Tothom pensava que s'emportaria Leonardo DiCaprio per una batalla d'altres. Sí, sí. Va ser el gran Timotei Chalamet. Ja ho ha anat l'Òscar en DiCaprio algun dia o no?
Perquè mira que va trigar, eh? Sí, sí, sí. El va guanyar al final, però està nominat. Bueno, és que a vegades també, jo no sé, ara hi ha un punt que... Ostres, o sigui, ara amb la polèmica de Sirat, no? Sí. Ai, que no s'ha mortat els lobus d'òria, veurem els... Perdona'm, no t'equivoquis. O sigui, només està nominat ja és tot una... Home, home, home. I amb el nivell, per exemple, de les cinc nominades a parlar de no anglesa, no? En parlarem, en parlarem.
Martí Suprem, a veure, està molt bé aquesta pel·li, molt, molt, molt ràpida, d'acció, de... bueno, algun crític l'ha denominat com un atac d'angoixa a dues hores i quart, perquè n'explica la història d'un cercavides, el Martí Reisman,
que es va convertir a campió de ping-pong des que va començar a jugar per apostes a Manhattan fins a guanyar 22 títols importants i convertir-se en el més veterà en guanyar una competició nacional d'esport de raqueta amb 67 anys. I, com dèiem, doncs, Premi Peltimotricialament, direcció de Joshua Safdi. Joshua Safdi és un tio que sempre ha fet les coses amb el seu germà, el Ben, i aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari.
com dèiem, Timothy Chalamet, gran protagonista, però també tenim la Winded Paltrow, tenim la Odessa Azion, que està molt bé aquesta noia que ja m'ha flipat molt en la sèrie L'OFLA i aquí fa un gran paper. Com dèiem, un exercici de
energia nerviosa, ambició desbordada, que trasllada l'estil hiperactiu de Germán Safdie al tren del biopic esportiu. Filmada amb càmera inquieta, muntatge molt, molt, molt, molt ràpid, una sensació constant d'urgència, no? I, clar, aquest film brilla per la seva intensitat física i per una interpretació central volcànica, eh? Com un retrat droge de l'èxit entès com a addicció. Per tant, una pel·lícula a tenir molt en compte, però
Això sí, és una pel·lícula que potser anirà més ràpid que el vostre pensament. Doncs escoltem el trailer. Vinga. Quan la tenim, la tenim al 30. Martí Suprem. Diga. Hola, soy Martí Mauser. Estoy en la suite real. Te vi ayer en recepción. ¿Y? Es que nunca he hablado con una estrella de cine. Yo también actúo. ¿En serio? Sí, ¿no me crees? Yo.
¿Tienes el Daily Mail delante? Ese eres tú. Sí, el elegido. Salgo bien, ¿eh? Tengo un objetivo. Si crees que es una suerte, te equivocas. Tengo la obligación de lograr algo muy concreto y esa obligación implica un sacrificio. Mi vida se desmorona, pero saldré de esto. Si necesitas ayuda, puedo dártela. Sé que cuesta creerlo, pero este deporte llena estadios en otros países.
Doncs amb el Fabí, el Forever Young, que ens hem posat com a fons. Pel·li interessant, eh? Pel·li que, de veritat, que jo recomano que aneu a veure. Potser es preneu una tila abans d'entrar al cine i llavors estareu més tranquils per poder veure tot allò que us ve a sobre, no? Vinga, anem per una altra. A veure, em diràs, Txema, això s'està
però no hem fet 26.204, no, hem fet 14 adaptacions des que el 1920 es fa la primera pel·li muda parlant de cumbres borrascoses i fins a aquesta mateixa, que és aquesta, evidentment, adaptació del clàssic d'Emili Bronter, cumbres borrascoses. Recordeu, doncs, 14 adaptacions s'han arribat a fer en pantalla gran, en sèries ja també moltes,
I jo, si voleu fer un repàs, acabaria segur la conversa de les coses del 39 amb Laurence Olivier i Merleau-Beron i conversa de les coses del 92, la més recent i important, amb la Juliette Dinoche i el Ralph Fiennes. A veure, la pel·lícula segueix la història central d'aquest clàssic gòtic. És a dir, Heathcliff, un orfe rescatat per la família Erschow, s'enamora intensament de Katherine Erschow, la filla de la casa.
La seva relació, marcada per la passió, l'obsessió, l'autodestrucció, desafiarà les normes socials d'aquesta Anglaterra rural del segle XVIII i desencadenarà una espiral de venjança, ruïna emocional i tragèdia que afectarà a moltes generacions.
Qui ho dirigeix? Emerald Fennell, una dona que ens va fer, per exemple, a Promising Young Man, Salmon, i que escriu i dirigeix aquesta versió. Atenció, dos grans actors al seu davant. Margot Robbie, que em presenta a Catherine, i el gran Jacob Elordi, també, que fa el paper de Heathcliff. A veure, molta polèmica, molta polèmica, perquè on es van fer els primers passes d'aquesta pel·lícula, la gent va sortir una miqueta allò...
Ai, escolta'm, això, el clàssic, és un clàssic. Aquesta gent estan fent coses que no toquen, eh? És una adaptació molt sexual, tremendament sexual, i molt provocativa. Inclús l'estètica és poc convencional. Han volgut l'Emmanuel Ferran, en aquest cas, doncs...
Adaptar, provocant i desafiant. O sigui que, bueno, doncs una... Que està bé, eh? Que està bé per veure Comeris Borrexos amb la versió clàssica. Doncs ja n'hem vist unes quantes, no? Doncs veiem una diferent. Sí, sí, sí. Tyler? Tyler. ¿Qué harías tú, Heathcliff? Si fueras rico.
Supongo que lo que hacen los ricos... Vivir en una casa grande. Ser cruel con los criados. Casarme. ¿Casarte con quién? Heathcliff. No eres suficiente. Para ella no.
El señor Linton me ha pedido que me case con él. Heathcliff se ha ido. Debe aceptarlo.
Recordeu la data? 13 de febrer. 13 de febrer ens arriba aquesta adaptació diferent de Comerç Borrexors, que jo crec que pot ser, a part de provocativa, molt interessant. Interessant, sí senyor. Vinga, va, doncs, més coses, Gemma. 20 del 2, 20 de febrer, ens arriba una de les grans pel·lícules d'aquest trimestre, que s'anomena El Agente Secreto. Atenció a aquesta pel·lícula.
Doncs se'n va portar dos globus d'or. Atenció, millor pel·lícula en parla no anglesa. O sigui, hi ha cinc candidates que són increïbles. O sigui, qualsevol s'ha de portar. Va vèncer aquesta, El agente secreto. I millor actor, el grandíssim Wagner Moura. Què ens parla? Ens parla, doncs, a meitat dels anys 70, durant la dictadura militar brasilera, Martelo, un professor que fuig d'un passat bastant turbulent, torna cap a la ciutat de Recife,
on espera construir una nova vida i retroar-se amb el seu fill. Però atenció, se n'adonarà que la situació està molt lluny de ser un refugi que busca, que les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort segueixen apropant-se cap a ell.
Pel·li extraordinària, perquè a més a més de guanyar els Globus d'Or, el Festival Lacan és millor direcció, millor actor i premi de la premsa. O sigui que, increïble. La direcció i guió del Cleber Mendonça Fillu, un molt bon director brasilè i, evidentment, el grandíssim Wagner Moura. Wagner Moura potser tots vam conèixer per la sèrie Narcos, eh? Doncs fent de Paulo Escobar. Doncs aquí fa un paper...
totalment diferent, molt més interessant, i aquesta pel·lícula combina el thriller polític amb reflexions profundes sobre la memòria històrica, la repressió i la identitat nacional, i una ambientació d'època que està recreada amb un gran detall, i el to barreja tensió, humor i humanitat. Una pel·li, la veritat, que he vist trailers i dic, ostres, això està molt bé, això està molt bé. Per tant, recordeu que el 20 de febrer teniu aquesta cita amb El Agente,
i d'aquí tenim el tràiler.
Jo t'ho mençó de mort.
Molt obrigado. Molt obrigado, Gemma. Jaime, què està? Gemita. No, és una pel·li que volia mantenir a l'ovció original perquè realment és una pel·lícula extraordinària. Ja sabeu que sóc un defensor absolut de la versió original, però mentre encara segueixin algunes coses del franquisme que feia todo en el castellano, por favor, doncs atendem encara lluita.
La gràcia, la gràcia, la gran gràcia del senyor Pablo Sorrentino. 13 de març, una pel·lícula d'un grande, Pablo Sorrentino, un Òscar i un globus d'or per la grande belleza. L'any passat vam veure una pel·lícula perfecta per Ténope, Fue la mano de Dios, Silvio y los otros, o sèries com de Young and the New Pope. Què ens parla? Doncs Mariano de Santis, president fictici d'Itàlia, és un veterà polític, demòcrata, humanista i catòlic.
que de sobte començarà a dubtar sobre diverses importants decisions que haurà d'aprendre, en especial sobre si aprova o no una llei d'eutanàsia plantejant-se un gran dilema moral. Qui és el Mariano de Santis? Evidentment el grandíssim Toni Servillo, l'actor fetici del director que ha fet set pel·lícules amb Sorrentino.
A veure, es tracta d'una pel·lícula que és una meditació intensa, reflexiva, sobre el poder, la moral i la vulnerabilitat humana. Les crítiques són molt positives, destaquen sobretot un equilibri entre drama, íntim i reflexió política, i la seva capacitat per plantejar preguntes sobre la responsabilitat i la fragilitat del ser humà. La interpretació de Toni Servillo és brutal, com sempre. Jo no entenc una pel·lícula de sorrentino sense Toni Servillo, i jo crec que també serà una de les pel·lícules que tenim molt en compte al març.
La firmerà? Firmare quella legge richiede un coraggio che tu non possiedi.
Se non firmo, sono un torturatore. Se firmo, sono un assassino. Ti ho inviato due richieste di grazia. Se concedessi questa grazia, l'opinione pubblica mi massacrerebbe.
Giacomo, està claríssim. Giacomo. Has de fer l'accent, eh? Giacomo. Doncs una pel·li que, la veritat, té molt, molt bona pinta i que jo us aconsello, la veritat, que l'apunteu a l'agenda. Atenció, perquè tenim poques coses d'informació d'aquesta pel·li, però, clar, estem parlant d'Amarga Navidad, el 20 de març, és la darrera pel·lícula de Don Pedrito Almodóvar.
amb el seu germà com a producció, Movistar Plus l'Aldarrera, amb un repartiment brutal, Bàrbara Lenni, que és la gran protagonista d'aquesta pel·lícula, Leonardo Sbaraglia, Aitana Sánchez-Quijón, Victoria Luengo, Patrick Criado, Milenovit i en Quim Gutiérrez.
amb la fotografia del Pau Esteve Birba, amb la música d'Alberto Iglesias, que estigui tot, tot, tot, tot, Almodóvar a tope. Ens explica una història més o menys curiosa. La Elsa, que és la Bàbara Leni, després de la mort de la seva mare durant les festes, doncs és una directora de publicitat incapaç d'afrontar el dol. Es refugia compulsivament en el treball, fins que una crisi emocional l'obliga a fugir de Madrid i viatjar cap a l'Ancelote amb una mica.
Allà, mentre la seva vida s'entrecreua amb la d'un cineasta, la pel·lícula explorarà el dolor, la fugida i la frontera difusa entre l'experiència íntima i la creació artística. Una pel·li que la crítica, en principi, no l'ha vist, però per allò que s'està entenant, per allò que s'ha explicat, sembla com una de les propostes més íntimes, humàne i, possiblement, un dels treballs més personals del Modóva, eh?
per el dol, la memòria, la línia difusa entre la vida i l'art i té molt bona pinta. Es va rodar l'any passat a l'estiu a Madrid i a Lanzarote i és una de les oportunitats importants de veure lo nou d'Almodó.
Doncs sense temps per més. Xem, a la saga podria afegir alguna coseta més ràpidament? Home, sí, perquè si no, no em deixarà fer la secció mai més. Torrente Presidente 13 del 3, eh? Cal? Bé, és el que hi ha. Cal o no? No, però molta gent dirà, eh, tu, Torrente, què passa? Sí, nosaltres també ho diem. Jo vaig dir que Torrente era una paròdia fins que he vist coses que em fa veure que és per Torrente. És una imitació. És brutal. És una imitació. Xem, mil gràcies. Vinga. Que vagi molt bé.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter...
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Doncs tanquem l'edició d'aquest dimarts. Avui és 27 de gener de 2026.
Doncs vinga, ja en tenim un altre, de fet. Matí que hem començat a les 10 en punt. Acabem ara a pocs minuts per la una del migdia. Amb bones mans us deixo. Serveis informatius d'Avila Sà Ràdio. Arriba la informació local i comarcal, com sempre, a la primera edició del Crònica. Podem escoltar l'actualitat d'Avila Sà de Marial Maresma a la una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Una del migdia 3, 5, 7 de la tarda.
El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé, demà a les 10 en punt. Ens hi tornem a posar a través del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Gràcies per la vostra confiança, l'edició d'avui la número 2.286. 2.286 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Demà a les 10 ens ho expliquem tot i avui acabem amb la cançó que ens inspira. I ens condueix fins la 1 des de les boniques, boniques terres tarragonines, boniques terres tarragonines als pets i la vida és bonica, apunta-t'ho. La vida és bonica amb els pets. Que vagi molt bé fins demà a les 10.
Toma i pensa de tant en tant. Tres canalles costen de pujar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Quan surts i tornes a casa, el gust dels seus avis fa que no t'amaguis. La vida és l'única, però a vegades complicada. Tan se val.
Els petits esperen el regal.
La gent et mira i et saludant amb somriures, tu entreus tantes forces per no plorar. I a tu, avui torna a ser l'issabte, t'obrirà la porta, vola com va, et pareix la forta.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
torna a ser dissabte t'obrirà la porta no l'acompat et faràs la forta t'esprimar el menú pregunta per què encara no hi ha el pare quan surts i tornes a casa el gust dels seus llavis fins al dia fa que no te maguis
Dança va...