Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Matí de dijous, 11 de desembre de 2025...
Bona olor ja a cap de setmana, bona olor ja també a festes de Nadal. I és que tot ho tenim aquí, a la cantona de dia, en què insisteixo olorem el cap de setmana, i dia avui ennubolat. El sol s'ha de set veure, però tenim un dia ennubolat. No sabem si es desenvoluparà en pluja de cara avui o de cara als propers dies. En qualsevol cas, sí que hem de dir que les temperatures avui podem dir que ni fresques, ni fresques a primera ni últimes hores del dia. Són temperatures...
anormalment altes per l'època de l'any. De tot això, del temps, de cara avui, de cara sobretot als propers dies, ens en parla Joaquim Serra. De seguida marcem al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
També de seguida, cap als vols d'un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, la informació local, general, les notícies curioses i un dia més, tot pujant al DeLorean, repassem aquelles notícies, aquelles informacions que també ho eren un dia com avui, repassem sobre conduint al DeLorean...
Les Efemèrides. A dos quarts d'onze de la matí passa per la ràdio la Zahara Moyano. Molts la recordareu per ser la conductora d'un programa de cinema que feien fa un parell de temporades a Vilassa Ràdio, el Super Cinexin.
i ella, en tant que actriu de sèries i pel·lícules, acaba d'estrenar una pel·lícula, una pel·lícula que, atenció al seu paper d'actriu secundari, en aquest cas, l'ha portat a ser nominada o possiblement nominada als Premis Gaudí de Cinema. Passa un molt bon moment la Manorquina, la Manorquina Zahara Moyano, i avui en Joan Escofet l'entrevistarà a dos quarts d'onze.
A les 11 ens posem, com sempre, el punt de trobada amb en Jordi Cova i l'Elisenda Ribó. L'Elisenda nascut als anys 70, en Jordi nascut a tocar als anys 90, amb una diferència generacional. Doncs posen damunt la taula...
Diferents punts de vista o diferents temes, per exemple, la música, les maneres d'estudiar d'una generació i de l'altra. Doncs les posen una al front de l'altra i comparen. I és per aquí que ens trobem en aquest punt de trobada amb l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. A dos quarts de dotze arriba la tertúlia jove...
Avui amb l'alumnat, una representació de l'alumnat de Quart d'ESO de l'Institut Pere Ribot. La setmana passada passaven els Vilats Ara, aquesta setmana els Pere Ribot, els Vila i els Pere, com diuen ells, i aquesta setmana el tema l'han triat quatre noies, quatre noies que venen a fer la tertúlia. Volen parlar, atenció, sobre el menjar, sobre el diem, van concentrar el tema...
La salut, en principalment la salut en els adolescents. Tema de menjar, tema de fumar, tema de vapers, tema de tabac, tema d'alcohol, la salut als joves. Tema, insisteixo, que han triat elles mateixes. Estarem molt atents avui a la tertúlia jove amb l'alumnat, la representació de l'alumnat de Quart d'ESO de l'Institut Pere Ribot.
A les 12 anem al teatre, com sempre, de la veu i de la mà de la Joana Hernández. Amb la Joana Hernández anem al teatre, repassem estrenes, recomanacions, la cartellera teatral i, com sempre, també passen per la ràdio els i les protagonistes de l'escena catalana. I avui, doncs, la Joana, com sempre, ens portarà al teatre i ens hi portarà per parlar també d'una obra de teatre, diem...
Diem així, manifest Manjone. La Joana últimament se'ns està convertint en una italiana més i per tant parlarem d'aquest manifest a les 12 del migdia. I a dos quarts d'una passa l'Arnau Adey cap de colla als Estrèpits perquè els Estrèpits se'n van a la presó. Aquest seria el titular, però un titular evidentment que l'hem de contextualitzar. Ells formen part d'un projecte alternativa solidària que van començar el mes de gener i que acaba demà.
Van començar amb una visita a la presó de Cambrians i van fer un d'això, una representació, una va tocada per les persones internes en aquest centre penitenciari. I demà hi tornaran a la tarda. Ens ho explicarà l'Arnau Adey al Punt de Dos, quart d'una entrevista que també portarà a terme en Joan Escofet.
El meu nom, Jaume Cabot, 11 minuts i mig per damunt de les 10. L'edició d'avui, la número 2266. 2266 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ja ho tenim tot a punt. Motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra avui dia ennubolat. Temperatures més altes del que hauria de ser un mes de desembre. Volem saber si haurem de treure el paraigua avui i, sobretot, de cara als propers dies en què ja arribem de nou al cap de setmana. En directe, Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia. Avui jornada que vindrà marcada per un temps que continua estable. Continuem parlant d'absència de precipitacions. Comencem ja a patir una certa sequera, malgrat l'època de l'any, ja que no està plovent, no està ni de bon tros plovent el que tocaria.
D'entrada, s'espera que en les properes jornades de pluja poca, si bé cap a dilluns, dimarts de la setmana vinent, podríem tenir un petit canvi de temps amb algunes precipitacions que, en general, serien febles i poc importants. De moment, avui, núvols baixos, això sí, intervals de núvols, estones més abundants, estones més...
Amb l'ambient més assolellat, ahir les màximes van pujar fins a valors de 18-19 graus en molts punts de la comarca. Per tant, temperatures suaus que avui però baixen una mica, tot i que han pujat lleugerament les mínimes. I el que dèiem, 4 núvols que seran poc destacables i que no deixaran pluges una mica més abundants aquest matí i més trencats aquesta tarda. Els vents fluixos i molt variables al llarg del dia d'avui.
mentre que la situació marítima estarà tranquil·la, dominada pel mareixol amb una mica de mar de fons a tota la costa de la comarca. De cara a demà tot continuarà igual, fins i tot els núvols baixos es poden incrementar, però no deixaran d'això, núvols poc desenvolupats i que, per tant, no ens han de deixar precipitacions i tot això amb unes temperatures mínimes que podran davallar una mica, mentre que les màximes
Fins demà! Fins demà!
Com dèiem, temps tranquil, els quatre pròxims dies, avui i demà, i durant tot el cap de setmana. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresma, al qual hi tornem demà a la mateixa hora. Fins aleshores, que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10, obrim finestra informativa. Al parlant de tot, poc ens passa. Moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tothom.
Què tal? Molt bé, molt content. Sí, home, sí, veient la jornada Champions rodona. Jo sóc molt del Manchester, no tinc res contra el Madrid, però sóc molt del Manchester. Més el United que el City, però hi era del City. Em sembla greu que guanyés el...
El City, ahir. Sí, et va saber, no? Per què? Home, perquè pot ser que en Xavi Alonso salti, com a entrenador del Madrid. Bueno, sí, bueno, què farem? Jo no crec que sigui culpa d'en Xavi, jo crec que és culpa de les vaques sagrades aquestes que es diuen al món de futbol, que els agrada poc córrer. Ahir van demostrar, ahir com van córrer, doncs, l'equip funcionava, però com no corren, doncs, és el que té.
Segona meitat sense un tir a porta, el Real Madrid perdent i jugant al Vox Arena. Sí, sí, Vox o també Franco Arena. Vox Arena o Franco Arena. Ara m'has agafat així amb el peu canviat i els hi diem, com a mínim jo, eh? Sí, sí. Vox Arena, quan parlem de bàsquet o...
o el Vox Arena, també, quan parlem del futbol, que per cert... Parlem del Madrid, diem. Ahir van jugar en format DOM, és a dir, amb el sostre tancat. Això és DOM, eh? I hi ha qui diu que no saben obrir-lo. No, no m'ho puc creure. Veu que... Com s'obria això? No ho sé, no ho sé. En fi, diuen...
que no ha quedat tan arreglat com en principi hauria d'estar, doncs hi ha gent...
amb un cert pes, no a nivell de broma ni a nivell, sinó que apunten que la maquinària per obrir el box d'arena no funciona, no? Bé, jo de fet et dic una cosa, Joan, jo l'he vist, no dintre, he estat a la botiga, per dir alguna cosa, l'he vist per fora i em sembla més una fàbrica d'ultracongelats que no un cant de futbol.
Però també et dic una cosa, jo veig el Camp Nou, que també l'he vist, el vaig veure a terra, però l'he vist per la tele, i jo què vols que et digui? Ja sé que falta molt, ja sé que falta molt, però que tampoc em sembla allò de dir que em sembla el mateix Camp Nou de sempre, sense la tercera agradaria. No sé, parlo per el que he vist, però ens venen unes coses que dius, què vols que et diguis? Però no anem tan ràpid. No per què? Què passa?
Ara l'audiència es pregunta què feia Jaume Cabot a la botiga de la Bernabéu. Doncs mira, viatge familiar anual a Madrid. Sí, no, no, això ja ho suposem. El tema és, clar, botiga del Madrid... Diré més enllà, diré més enllà i t'ho explicaré. Viatge anual familiar a Madrid, el mes de gener, anem a fer la volta amb uns amics que tenim a Madrid, col·laborador d'aquesta casa durant molts anys, en Jacobo.
I anem a la botiga del Madrid i... Hosti, no anem a la botiga del Madrid. Passem per allà i anem a la botiga del Madrid. Entrem a la botiga del Madrid. Jo a la família sóc de donar poques ordres, però una molt clara i concisa sí que vaig donar. Insisteixo, sóc de donar poques ordres, però aquesta la vaig donar molt clara. Ni un duro en aquesta botiga. Què va passar? Sortim de la botiga i veig el meu fill amb una bossa, amb un escut del Reial Madrid.
No és del Madrid, el meu fill, aclaro, eh? Hòstia, em va fer mal. Com és que no ho sabia jo, això? Tots vam veure bossa del Madrid. Necessito explicacions. No és que les vulgui, és que les necessito. Era per una persona del Madrid al qual li va haver volgut tenir un present. Bé.
Vaig dir, quant n'ha costat, això? Em sembla que m'ha dit 5,99. Et va ensenyar el tíquet? Sí, sí, 5,99 a les arques del Madrid que han sortit de casa. Ara, 5,99... No sé què va comprar, però hauria de ser... Un detallet, era un detallet. Els preus són alt, eh? Potser era un 9,99, no ho recordo. No era un gran... No era un 99 que val una samarreta, eh?
Que no comprés un xiulet de l'àrbitre. Perquè a la botiga del Bernabéu estic segur que podien obrir una línia de xiulets amb l'escut perfectament logotipats i s'esgotarien. El pito de Guruceta. De Franco Martínez.
Hi ha qui està demanant que, així com la mascota CAT del FC Barcelona... Sí, prescindible, també. Sí. I està demanant que el Real Madrid tingui una mascota, eh? Sí o no? S'està apuntant penaltín de nom, eh? Sí. O arbitrin, també. O arbitrin, eh? Deia ser una figura d'un àrbitre.
Sí, senyor. Vestit de blanc. Sí, senyor. I a la cara, doncs, un xiulet. Doncs mira, no estaria malament, eh? Podríem obrir el whatsapp del programa i que la gent faci apostes a veure què... Com la podríem batejar, eh? Com podíem batejar la mascota del Madrid, eh? Tu dius penaltín, eh? Jo dic arbitrin directament, ja, eh? M'agrada molt l'arbitrin. Ai, penaltín, eh? Penaltín és mono, eh? Sí, penaltín és mono.
Ara que s'acosten festes nadalenques pot ser un bon detall, eh? Penaltín, eh? Penaltín. I pita los penaltis, aunque no lo sean. Exacto. De feber o de bibibizac, te'n recordes? Ui. Muñecas de famosa, eh, també, tirant cap al país valencià, en aquest cas, eh?
675 99 0052. El whatsapp del programa 675 99 0052. Com batejaries a la mascota del Real Madrid? També una pregunta prescindible, eh? No, no, jo discrepo, eh? Sí o no? Home, pot ser interessant. Bueno, mirem, a veure què diu l'audiència. A veure, en 24 hores hem perdut el líder d'Illegales. Sí, senyor. Hem perdut el líder d'Extremoduro. Sí, senyor. Capital Cáceres.
Claro, Rosendo, ara mateix, molt tranquil, no ha d'estar. Pobre Rosendo, amb lo bé que està així, ni fuma, ni veu, ni fa... Des d'aquí demanem que Rosendo es faci alguna analítica, algun electrocardiograma. Pues ya sabes. Cuando veas las barbas de tu vecino pelar... Sí, mojar. Pon las tuyas a remojar. A remojar, eh, sí, senyor. Ei, Joan, però ell té maneres de vivir.
Em dic una cosa, eh? Diuen d'ell que té un passat, eh? Té un passat maco. I d'aquells, bueno, que ell va decidir. Però que ara mateix és el tio més de Carabanchel, és el tio més sa que corre per allà. Amb tot el carinyo pels Carabancheliros. Com es diuen, Carabancheliros? Jo vaig assistir a un concert de Rosendo. Hòstia, tu, vas ser tu. Tots tenim un passat. Sí, home. I Rosendo no se sabia les lletres, eh? Bueno... De les seves pròpies cançons.
Me'n recordaré tota la vida. Demanava la gent, saps allò, doneu-me la tornada, perquè Rosendo en aquells moments potser sí que aprenia algun Hello Catil o altre, t'estic parlant de fa temps. Un ibuprofet. Però no se sabia les lletres Rosendo, de les seves cançons, Jaume. Déu-n'hi-do, eh? De fet, maneres de vivir!
Doncs fora bromes, que es cuidi molt, Rosendo, eh? I tant, i tant. Va, Joan, més coses. Què tenim avui, va? I avui, fa 47 anys... Ah, ja entrem al juliol, no? No, als nens i nenes de la nostra generació. Anàvem al cinema amb tota la il·lusió del món a veure una de les grans pel·lícules
que va canviar sobretot la manera d'entendre el gènere de la gran pantalla. Anàvem a veure el que en realitat és el Nou Testament, però que ens van dir que era Superman. Oh! Avui fa 47 anys. Vuela, vuela, Superman!
Històries també molt vilasserenques. Sí, que potser no cal. Deixem-ho. Amb el superheroi per antonomàcia que Superman és un home, és una mosca, és... Bueno, deixem-ho. Bueno, en aquella època, Joan, això va passar en molts llocs, i seria seriós, eh? No, no. Nens, sobretot nens que es vestien de Superman pensant que allò volava, i alguns deien, hòstia, doncs no vola, i els altres deien, potser haig de prendre una mica d'altura, d'alçada.
i pujaven amb un pigi i es fotien avall. No tots els herois porten capa. Això sí que és veritat. Que bonica, però, la pel·lícula Superman, 47 anys, és que de tot fa quasi 50 anys ja. Vam vendre amb un Christopher Reeve, el Superman per excel·lència. El Superman, és el Superman. Doncs el nou testament, eh?
Què més, Joan? Doncs anem a parlar del mago pop, que quan haces pop no hi és top. Ha anunciat que tornarà amb el mític Maricel al teatre Victoria i que, a més a més, anuncia gira per estadis
importants del món, no de Maricel, sinó d'ell, a partir del 28 o del 27, crec, i començarien el Vox Arena. Atenció! La primera parada serà el Santiago Bernabéu, en qualsevol cas celebrem que el vaixell del Bozzo no el desvallestin. Jo tinc una teoria, eh? Tens una teoria. Te l'explico? Tens teories per tot, eh?
Jo tinc la teoria que de coll de gom van dir, eh, pleguem. Van dir, quina mandra... I llavors estaven allà i diuen, eh, ara sí, ara hem de desmuntar això. Escolta, si nosaltres pleguem, deixem-ho aquí i ja ho desmuntarà algú. Ja vindrà algú. Nosaltres ens anem amb l'Inserso a viatjar. Amb l'Inserso ens anem a Canàries, a Extremadura. Extremaduro.
París, sí, deixa el barco aquí. Acabava algú del Mago Pobre i va dir, hòstia, el barco ese, ¿cuándo me lo van a sacar? O sigui, feia com nosa, no? I el Mago Pobre va dir, hòstia, ara no els tinc aquella mar, que estaran ocupados, hòstia, d'agoll de gom, veniu-me a treure el barco. I el tio va dir, sí, compro d'agoll de gom. No, d'agoll de gom no, compro un mar i cel. Això sí, eh? La gent que hi ha la broma era...
el farà desapareix, etcètera. No. De goll de gom li ha venut els drets de mar i cel, però amb una condició. Que es faci exactament igual. Per tant, les veles es tornen inflats. Tu jo que ens pensava que ja no s'inflaria més. Mira, pam!
Si vol comprar el poc, ens passa. O la ràdio, eh? Si vol comprar la ràdio, escolta, el magopopo ho compra tot. Bueno, però amb nosaltres dins, eh? A mi em fotria... No, amb nosaltres, amb nosaltres. Imagina't, ara m'ha estat fotent un problema, eh? Home, no. Va, anem amb mi, què m'he deixat, Joan? Ens ha cridat molt l'atenció.
La nova decisió de l'administració Trump s'acaba de fer públic. Jo crec que farà canviar la manera d'entendre la política al món. Hi haurà un abans i un després. Ara mateix ens consta que tots els governs del món s'ho estan mirant amb molta expectació i estan estudiant la resposta a Marco Rubio, que és el secretari d'Estat, el que vindria a ser ministre de l'Interior, per entendre'ns,
ha anunciat que ja no faran servir més la lletra Calibri en els documents oficials.
del govern dels Estats Units i adoptaran la Times New Roman, que és la... A format, doncs, diguéssim, més convencional. Font 14, eh? Oh, hòstia... Absolutament colpidor. Un departament i unes comissions. Han fet algun estudi, han fet... Comissions, estudis... Han fet la taula de
la tipografia. Alguna universitat prestigiosa, evidentment prestigiosa universitat els hi ha donat suport, hi ha hagut gent contractada per arribar a aquesta... Perdó, eh? Perdó, eh? Que és poc periodístic, però és real. Aquesta merda de decisió. No, no, no. Estan tots els governs ara mateix que no saben reaccionar a aquesta notícia d'alto alcance. Alto alcance. Si ho haguessin de treballar... És que tinc la teoria que a vegades foten aquestes històries perquè no en tenen ni idea de treballar.
O pel que amaguen. Tothom està parlant de la Times New Roman font 14 i per darrere te la claven. En el fons és una mesura més de l'administració Trump d'esborrar tot el passat Biden. Per entendre'ns, Biden va adoptar la Calibri. Ara estem parlant seriosament perquè en tenia
que era un format, una tipografia en la qual era més fàcil de llegir per tot el món i per, sobretot, persones que poguessin tenir algun tipus de discapacitat. Calibri anava molt bé per difondre els missatges, doncs Donald Trump s'ho acaba de carregar de mitja a mitja. Déu-n'hi-do. Notícia, Javi, eh? Sí, sí, sí, és que és lamentable.
Va, Joan, més coses. Estem acabant l'any, doncs la revista Forbes acaba de publicar ara mateix les 100 dones més poderoses del món. Ah, mira. Em sorprèn que no hi hagi ma mare, perquè podria ser perfectament una d'aquestes. Molt poderosa, és molt poderosa. Mouen, entre totes, entre aquestes 100 dones,
37 bilions de dòlars. 37 bilions, amb B, eh? Bilions. I influeixen a més de 1.000 milions de persones. Número 1, no podia ser d'una altra manera, que ens fa molta por només dir el nom, eh? La Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Número 2.
Christian Lagarde, eh?, aquella president del Banc Central Europeu. Número 3, ens sentirem a parlar, eh?, vam parlar, el poc ens passa, de Sanae Takaichi, eh?, la nova primera ministra nipona, l'autèntica Margaret Thatcher del País del Sol, naixent. Número 4, Giorgia Mieloni, primera ministra italiana. A la quinzena posició, Anna Patricia Botín. Ah!
primera espanyola i única en la llista de 100, que és la presidenta executiva del Banc de Santander. La filla d'en Botín, de tota la vida. Aquell, com érem petits, sentíem, Emilio Botín? Aquest sí que... Eh...
que és un d'aquestes que tant t'agraden. Un aptònim. Un aptònim, home. Home, Botín. Botín és... Ah, clar, és veritat. El Botín... Ho he cargolat, eh? Sí, sí, però el Botín que tenia el senyor Botín era... Ostres, ens agrada, eh? Sí, sí, sí. Home, acabo, t'acabes d'obrir aquí un aptònim tu sol, eh?
T'estàs abtonimant al damunt. Abtonimant, eh? Abtonimant perquè no ho sàpigues, aquell cognom d'una persona que lliga amb la seva professió. És com si en Joan o Jones diguéssim Joan Micròfon. Exacte. Poc probable. John Mike, eh? Seria en anglès. Microphone.
21a posició, no sé si ets swifty com jo, Taylor Swift. Home, sí, home sí. 30a posició, i acabem aquest repàs. La comunicadora dels Estats Units per excel·lència, Oprah Winfrey, en el número 30, i en el 33, la gran Billons. Molt bé. Escolta, doncs, mira, les dones més poderoses del món, poderoses econòmicament, eh?
Però, en sobte, sí, la gran majoria són de grans empreses, però en sobte, Alexia Putelles, parlo molt seriosament, que no estigués en aquesta llista. En sobte? En sobte, i ho dic seriosament. No sé, vols dir que té tant poder... Estem dient poder econòmic, eh? Poder econòmic, poder d'influència, poder a les xarxes...
No ho sé. En fi, va, pugem al De Lorient, Joan. Sí, perquè m'acabes de fer una cara d'espantat, doncs... Mira, un minut i mig per damunt de dos quarts. Anem a l'11 de desembre de l'any 1890. Avui el De Lorient se'ns en va molt lluny, segle XIX. Hòstia, Déu-n'hi-do. Sí, perquè nacia el rei del tango, Carlos Garrel. Molt bé.
Con la frente marchita, la nieve del tiempo platear oficial. Ai, volver con la frente marchita. Sí, senyor, què més, Joan? I un DeLorean que salta del segle XIX al segle XX, 11 de desembre del XXVI, naixia Willie May Thompson, coneguda com la Big Mama. I recordem aquesta intervenció espectacular. Oh!
Música... Mira què et dic, eh? Música en majúscules, en majúscules. Jo ara no faig broma, eh? No, no, no. Pell de gallina escoltant això, eh? Jo també. Tanquem d'Ilorien, Joan! Doncs tanquem amb Sam Cuc, que moria a l'Ala Land un 11 de desembre de 1964, perquè el món és meravellós, Jaume. Don't know much about history Don't know much biology
Molt meravellós, molt meravellós, Wonderful World. Aquell Wonderful World té moltes, eh, Sam Cuc? Però Sam Cuc, doncs, el reconeixem molts per aquesta grandíssima cançó. 45 segons perquè ens expliquis, Joan, una al migdia a 3.57 de la tarda i no et belluguis d'aquí perquè Zara Moiano acaba d'arribar a la ràdio. Doncs parlarem amb la Zara Moiano, ho recollirem en el Clònic, actriu Vila-Serenca-Manorquina,
parlarem de la ruta dels pessebres a diferents establiments de Vilassar de Mar, associats a Vilassar Comerç. I recordes, Alba Martínez, la selectivitat perfecta, doncs parlarem amb ella també perquè ha rebut altres més de nous, més nous, reconeixement del Departament d'Educació de la Generalitat. Doncs demà et saludo un quart d'onze i avui t'escolto atentament. Que vagi bé, Joan. Doncs recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a triaducativa.gencat.cat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Jo sí...
Esclar, reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Març. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs mira, Jaume, m'acabes d'eixampar ara mateix amb un bol de crispetes salades, perquè dolces no ens agraden. Estem asseguts a la butaca del cinema i ara mateix estan baixant les llums de la sala. Una llum així tenue, ideal per saludar una bona amiga i la nostra convidada d'avui.
Ens fa companyia en els propers minuts la vilassarenca menorquina a Sahara Moyano, que durant algunes bastantes temporades va estar col·laborant amb nosaltres, va estar col·laborant amb el 98.1 de l'AFM amb el seu programa.
I trobem una Zahara que ens explicarà cosetes molt xules i que ens fa molta il·lusió que les comparteixi amb nosaltres a Zahara. Molt bon dia!
Hola, molt bon dia, què tal? Un plaer saludar els excompanys i una ràdio tan activa que envia la ràdio. Però a l'hora, a l'hora, amics, eh? Troba de Menorca, com et diem de manera sempre carinyosa. Sara, estàs ara mateix en un bon moment, eh?
Sí, la veritat que sí, estic molt contenta, és un gran dia, molt neguitós també perquè demà s'estrena mundial de la pel·lícula El Padre de Todos Nosotros, aquesta pel·lícula que és un guió del David de Sola que ha dirigit i que ha escrit ell, ara recordem que el David de Sola és l'autor de L'Ollo, mundialment coneguda, una pel·lícula que va fer record de la història de la Netflix als Estats Units,
i que és un català que, bueno, hi ha d'uns anys aquí a Menorca i es van conèixer fent teatre allò seu, que sóc actriu de teatre més desconeguda i que ell, òbviament. I, bueno, va ser la proposta aquesta d'agafar aquest guió del Padre de tots nosaltres i dir endavant aquesta pel·lícula és de tota sola.
No correm. Tires endavant aquesta pel·lícula tota sola, de la mà de la teva empresa, Moiano Films, i tires endavant aquest projecte amb un pressupost, diuen els entesos, modest per una pel·lícula, però que déu-n'hi-do...
i finalment aconseguim que s'hagi acabat aquest El Padre de Todos Nosotros. Abans d'entrar en l'argument, abans d'entrar en explicar-nos una miqueta els ets i uts d'aquesta pel·lícula, com ha anat tot el procés previ a Sahara? Perquè entenc que fàcil, còmode i assequible no ha d'agut ser, eh?
No, la veritat que no. Era... O sigui, una cosa és dir-ho i l'altra és fer-ho, com a tot en la vida, però era fer il·lusió i se'n perd absoluta com a actriu, i qualsevol que sigui actor, actriu o artista m'entendrà, que a vegades hi ha la possibilitat de tenir un guió d'una persona que és molt coneguda, que és un molt bon guió, i tu tens aquest ronroi intern de sempre de ser una actriu, però ja era actriu, no? Fa molts anys que vaig fer feina amb comedians, hi ha companyies de teatre, jo mateixa he tingut una...
I he anat fent capitulets, cosetes peretes a pel·lis, a sèries, sincera que seia endiví, hi havia com 25 coses, però era com, no és seïdor, prota. I dic, això ho hem d'aixecar, jo vull un prota d'aquests i ho faré. I amb aquesta empenta anar fent, muntant la productora, cercant ajuts públics, anar a Canàries, anar a Madrid, anar a França, intentar copros i anar aixecant, fins que finalment va ser bastant...
Gràcies a un mercat que té l'illa, que va coincidir amb pocs illes, i sobretot a Menorca, que no hi havia tingut mai, va agafar com una partida important de doblers per invertir en cinema, i amb aquest mercat que va ser el primer vaig presentar el projecte i d'aquí vaig engegar ajudes, sobretot públiques de les Illes Balears. Són ICIP, Institut de Cultura...
el Govern Balear i el Consell Insular. Són entitats diferents que, amb diferents tipus d'ajuts, han fet que conformi aquest quasi mig milió amb el que he pogut rodar la pel·lícula i també, gràcies a molts empresaris petits pines de Menorca, que m'han ajudat, si no ben doblers, amb essència, amb cotxes, amb Balear, ja ha sigut una gran, important, Carreras Center, Marbux de Centro Deportivo...
moltes petites empreses, conegudes meves, o de la meva família, o amigues meves, o més de saber de silla, que els semblava interessant fer aquesta pel·lícula aquí.
Tothom ha portat el seu granet de sorra a Sahara, veurem i desitgem que la pel·lícula funcioni, però una mica el que dèiem, no? D'entrada, ostres, ja has aconseguit un somni fa molts anys que ens coneixem, sempre comentaves, deies que tenies això que et barrinava pel cap, hòstia, de moment ja ho has aconseguit, eh?
Sí, totalment, i a part hem de dir que, com era una tasca prou grossa, que ja havia fet producció, havia fet de meritori a Televisió Espanyola allà a Sant Joan, havia anat... havia fet sis anys la producció de... o sigui, havia estat membre del BCM Sport Films a l'Agustí Algeric...
havia portat aquí el Supercine Extint, també l'he portat com 5 anys, vull dir que sabia un poc que la producció, però no té res a veure amb que ha fet fe a pulmó i faig aquesta pel·lícula. I llavors, en aquell moment vaig agafar un amic, que era un director i productor amb el que ja havia fet feina, que és el Serran Oreña, que té Vivir Rodando Produccions, i el vaig agafar perquè també m'ajudés. I també en aquest coproductor català,
vam acabar d'aixecar un poc sa infraestructura per poder dir, bueno, va, ens tirem cap endavant. Ha sigut un màster, perquè cap dels dos realment teníem massa idea, és una sa primera vegada, inclús del director, i ha sigut com sa primera vegada de moltes persones de l'equip,
quasi 40 en total, per distribuir aquests quasi mig milió i poder pagar tot, que tot estigués bé, que la pel·lícula reflectés el que volia el director, vull dir, són moltes coses. Com li arriba a la Sahara el padre de todos nosotros i com s'enamora la Sahara del padre de todos nosotros?
El pare de tots nosaltres m'arriba perquè jo vinc a Menorca sovint, com a maonesa que som, tot i que soc mig vilassarenca i estic encantada de vilassar, visc a Vilassar, però visc a molt i vaig venint a veure mares, la família, i amb una d'aquestes...
Un amic director em diu, acaba d'arribar a Silla a viure un guionista, l'Eloyo, i no té prou amics del cine perquè ja no tal, abans hi ha qualsevol manera que li facis el contacte. I clar, els que són d'aquí és tan petit que te coneixes. I vaig quedar amb ell, vaig fer un cafè, li vaig presentar un parell d'actrius, alguna amiga directora, alguna amiga de foto...
i d'aquí va sortir un part d'amistat. Llavors, de seguida em va proposar llegir la seva dematúrgia, pensa que en això, que sigui aquesta la primera pel·lícula, ha adaptat moltes, aparte de l'Ollo i aquesta del padre, i ha adaptat moltes el practicante, que més ha fet amb el Mario Casas, també té un Ariel, que és com un golla de nèxit per una pel·lícula... Bueno, en definitiva...
era una persona que havia fet molta dramaturgia, vaig agafar una obra de teatre seu que es diu La neta del dictador i la vaig interpretar a Barcelona. Me va venir a veure i me va dir m'encanta com actues, vull que farem alguna cosa junts, llegir els meus guions i a veure què trobem. I d'aquí vaig veure el parell i el parell de tots nosaltres i vaig dir aquesta m'agrada molt perquè és una pel·lícula
que té un ventall bastant gros de personalitats, de personatges, i això com a actiu em sembla molt enriquidor. Aquestes pel·lícules què és? El prota i la mujer, o l'home i saps. I aquesta no, aquesta és una pel·lícula que té una part com molt antropològica i molt humanista, de veure diferents tipus de persones. I aquesta, aquesta pot estar molt bé.
Quin és l'argument? Perquè pinta molt bé, eh? Pinta molt bé el dilema que es plantege, com comentaves, eh, Sara? Es toquen molts aspectes que crec que poden ser molt interessants a nivell polític, a nivell social. Quin seria una mica l'argument del padre de todos nosotros?
El pare de todos nosotros per mi té con dues finestres, com bé dius. Hi ha una banda política bastant, que és com si dirien la primera finestra, just quan tu n'obres la nevera, es troba amb aquella cosa davant. I això seria aquest antagonisme entre el capitalisme i el comunisme que planteja la pel·lícula quan 5 germans,
i germanes es reuneixen en una casa d'estiu a Menorca, a Sa Mesquida, per decidir si venen unes imatges que ha gravat una persona de son pare salvant a una fieta de seu ofegada mentre mor en aquell acte i la Coca-Cola, que les veu, les vol comprar per fer un anunci del seu nou refresc a canvi de mig milió d'euros.
I quina és la fita d'aquesta família, cinc germans, per decidir si volen accedir a aquest mig milió, sabent que son pare era un gran comunista.
Efectivament, doncs es planteja aquí el dilema i veure, com comentaves, les reaccions de tots els germans davant d'aquest pare, que era un autèntic defensor del comunisme. A més a més, Azara, troba de Menorca, tens un paper. Sí, això és el que em va fer agafar i seria la segona part
I és la segona finestra de la que xerrava, no? El segon estant de la manera que és on t'està l'uva per jo, que és quan tu dius, vale, i com a actriu això és molt enriquidor,
que és, això és el que planteja la pel·lícula, però per davall hi ha una meravellosa família, que podria ser la teva, la meva, que viatja universalment perquè, per desgràcia o per sort, tots som iguals, i si és igual si estàs a Àfrica o estàs a Honolulu, tu tens família, germans o germanes, majoritàriament, i qualsevol dia et trobaràs en l'input de seure amb ells perquè qualcos ha mort
d'una manera més heroica o més habitual, i hi ha uns diners allà per repartir, i t'has de trobar, t'has de posar a l'acord, i allò que semblava que anava molt bé, aquella relació, aquell vincle entre germans, pot explotar. Perquè poden sortir coses de quan eres petita, coses que tu no pensaves que el teu germà pensa de tu, o sa teva germana, o unes personalitats. També el reflex dels...
dels cunyaus, de com a lo millor un germà teu té un home o una dona que el pot manegar de segons quines maneres. És un exercici antropològic de veure cinc personalitats superdiferentes, com us podem reflectir qualsevol, i d'un fet tan comú com és una herència.
Quin és el repartiment? Perquè hi ha noms coneguts de tots nosaltres. Quin és el repartiment d'actors i d'actrius de Zahara?
Bé, doncs, dintre... La pel·lícula és bastant coral, que també és una cosa que m'agradava molt, que tots tenen alguna cosa i sembla que el que inclús no xerra tant, després té molt a dir, no?, aquestes personalitats, com deia, que tenen bastants aristes, no són personatges d'una peça, això es nota molt en la dramaturgia d'en De Sola, que ha estat diverses vegades premiat, que és una persona que els personatges tenen molta profunditat, tenen, doncs, això, no?, que tenen uns prismes molt afilats.
I veus, sí, personalitats totalment diferents que per jo, que també vaig ser part de fer, jo vaig fer el càsting com de les dones i amb el de sola, bé, i va decidir més els homos, van decidir posar a cap de tot com a germana gran i la més, com més eixerida, com deia els catalans,
a la Ingrid Rubio, que és una gran actriu catalana que coneixíem, que la seva feina és bastant coneguda, una actriu que té dos bolles, vull dir que portaria un pes bastant important de la pel·lícula, com és el seu personatge, i ho faria molt bé. Després tenim la Naira Lleó, la Naira Lleó és aquesta filla de la Candela Peña a la sèrie Llero,
que és una noia, una jove actriu, boníssima, amb un carisma, una mirada, és un personatge que fa molt cap a dintre, seria com l'antagonista de l'Ingrid, que és una noia que just ara acaba d'acabar de fer la pel·lícula Trinidad, amb la Paz Vega i amb la Sofía Carla Gascon, aquesta actriu trans que ha guanyat, bueno, nominada als Oscars.
Aquesta seria una altra germana. El Ramon Rados és un actor secundari de Madrid, que també té una trajectòria que heu pogut veure a sèries com Amarente por Revueltos. I també el Quique Francesc, que és un actor també menys conegut, que també és bastant còmode a pel·lícules d'aquí d'Irisa, per exemple, ha fet feina en temporada baja, la pel·lícula aquesta. Vull dir que
Bueno, i com o no, l'estelar Azaramoiano, que era la meva fita, està en aquesta pel·lícula, tenc un personatge molt preciós que es diu Cristina i que és totalment oposat a això. Un personatge, una Cristina, que interpreta la Azaramoiano, que fa olor a... no sé si a premi o a candidatura a premi.
Sí, estic molt contenta perquè hem rebut 16 candidatures en total als Premis Gaudí.
Ha estat molt bé que al cinema català... Perdona, perdona, perdona. Ho dius així? 16 candidatures als Gaudí i ho dius així? Sí, els Premis Gaudí. Ja, ja, ja, no ho heu content. És que tenim fantasiques amb això de la producció. Tinc tantes coses més importants que dius, però com pot ser? Quan vas començar, el més important de Nazarita Moyano era agafar aquest paper i aconseguir una candidatura als Premis Gaudí a la millor interpretació i revelació que la tinc.
i vaig cridar, fer volteretes, cridar a tothom, però realment no he pogut, perquè tinc un munt de paperassa, de justificacions, d'ajudes estatals, de distribució de no sé què, quin cartell que em falta, de no sé quin contacte perquè després la pel·lícula se'n vagi a Madrid, a València, fora a l'estranger, abans si m'agafen, la puc estrenar el festival...
d'algun festival iberoamericà, en quina plataforma... I tens tantes coses que dius, com pot ser que allò que era el més important s'ha anat amb un altre, ha agafat un altre de relevància, no? Aquest ha passat al tercer estante, saps? Serà que t'has fet gran, Sara.
Gran m'estim fent. Més que gran, aprens moltíssim. T'has estat un màster. Qualsevol que digui... Jo no sé de cinema, no d'anar a veure pel·lícules, que això s'aprèn molt també, però no... Qualsevol persona que digui...
oi, jo vull saber què tal, que agafi un curt mateix, no va falta que faci la locura d'un llarg, però un curt, i digui, va, vaig a produir això, vaig a tot, tot és tot. Vaig a muntar la productora, a cercar la financiació, a decidir tot, quins actors, quin guió, on es rodarà, com, en quins tublers, quines localitzacions...
Tot el que no es veu, Sara, és aquesta feina imprescindible, bàsica, i que no es veu i que molta gent segurament no sap que hi ha al darrere.
total, 40 persones en el nostre cas, i si recomptem en aquesta darrera part de Postpoc, pot ser que arriben ja les 50 persones que han estat d'alguna manera implicades a la pel·lícula per fer possible això, però això després també dius, l'he fet jo tota sola, jo sola he agafat aquesta empenta i he demanat els ajuts, me'ls han concedit, tots, a la molla no, però sense, com te dic, vivir rolando, anar pel rental que també ens ha servit tot el material...
Baleària, turisme, ajuts públics, desalçaments, la Cilcomission de Menorca sense turisme no podríem fer tot això que estem fent.
el David de Sola, tot l'elenco, i mil noms que puc estar a mitja hora dient aquí, la Potrina, la Nora, el Gall Carrieta, el Víctor Bonet Bas, vull dir que gent que ja havia fet feina a diferents pel·lícules i tal, i que semblava que ells, perquè potser tenien 25-30 anys, ens estaven per sota, i al final sabien més que tu, vull dir que ha estat una feina d'aprenentatge molt gran. Però he de dir que jo com a tribut inquieta, que sempre he estat, era una fita, però en el fons, perquè jo ja havia fet...
Jo, a part d'estudiar art dramàtic, vaig estudiar a l'EMAP, vaig estudiar audiovisuals i vaig estudiar escenografia al d'ellà. És que tenim molt bones escoles a Catalunya, però això, clar, a Menorca és de fugir. I allà m'havia format, llavors havia fet feina a festivals, davant de la càmera, darrere, a ràdio... I dic, produir pel·lícules no ho he fet. I vaig a produir. Però a mi m'agrada... Ja sé quina és la següent fita, però bueno... Quina és? Distribuir.
No t'hi poses per poc. No m'hi poses per poc, sí, sí, sí. Vaig fer molts contactes molt meravellosos perquè amb aquesta pel·lícula em van donar una beca i vaig anar a l'American Film Market a Los Angeles. Vaig estar allà dues setmanes a Los Angeles i a Las Vegas amb l'unió de la indústria americana i vaig aprendre molt i vaig conèixer gent molt interessant que, doncs, bueno, tinc contacte i que vaig pensar quan t'acabi la pel·lícula ja me'n tornaré per Los Angeles i ets la cridaré.
Déu-n'hi-do, me'n tornaré per Los Ángeles. Hem passat una mica de puntetes ara amb el tema d'aquesta nominació a la candidatura Actriu Revelació. Ostres, dels Premis Gaudí, què vas pensar en aquell moment? Qui et va venir o què et va venir al cap? Ha valgut la pena. Tot lo malament que he pogut passar en aquest any perquè es passa molt malament,
i antes de que ningú produeixi que s'ho pensi molt bé. Són moltes coses, i hi ha que prendre moltíssimes dedicions. És aquí quan tu te'n dones compte que tu ets el productor, perquè per molt que vulgui el director una cosa, l'altre coproductor, l'equip, no sé què, tu ets la mare de la pel·lícula, tu tens que saber què és el Lumi i és el millor per aquella pel·lícula. I has de saber dir sí, i has de saber dir no.
i has de saber aturar i has de saber anar cegues, i això ho has de notar tu, i ningú en aquell moment, potser si tens sort de tindre qualsevol suport, que jo en el meu cas ho he tingut tant de la parella com de dos membres de l'equip que enfilaven bastant prim, igual que jo, però costa molt, perquè és una pena de decisions molt gran. I quan jo rep,
I he passat l'any que he passat. Té molts altibaixos econòmics, psicològics, d'estrès, de tal. I dic, candidat a les primeres gaudiament, t'he de fer relació a Záramo i ja no. Dic, puta mare, ja he arribat. Ha valgut la pena. Sí, i tant. I tant que sí. Quan s'estrena El Padre de Todos Nosotros?
El Padre de Todos Nosotros l'estan endemà a Menorca, en els Ocimacs de Mó, estarà tota aquesta setmana. La setmana següent estrenarem el cinema de Ciutadella, que també estarà, i ens deixem més la part del que és, o sigui, aquesta, i també estarà a Catalunya, que tindrà els cinemes Maldà.
Dimarts, als Maldà, farem un passe amb tot l'equip acadèmic i més privat i després ja serien allà mateix els passes. Després volem anar un poc a Madrid i València i resta de ciutats.
Farem una estrena bastant acorde amb la pel·lícula que tenim. És una pel·lícula de cinema independent, és una comèdia negra, però és una comèdia intel·ligent, xerra de problemes socials bastant importants, i és una pel·lícula que crec que, com a català, només que hi hagi un 80% de l'equip que ja ho és català, i tot i que s'hagi fet tot a Menorca...
Igualment, entre Menorca o Barcelona, que la tenim de sempre. La gent trobarà una mica d'estiu, del que quan veniu aquí, de problemes que et deven tenir cas seva i sinó que, per sobre, per desgràcia, qualque dia hauran de ser un bitxerram o algun germà cosí o qualsevol cosa.
I posa també molt en reflex el que som els éssers humans, com els diners, inclús amb vincles que semblen infranqueables, com pot ser un germà o una mare, tenen preu al final també. Última pregunta a Sara, que ens ho has explicat i em consta que tens una feina de...
Tremenda, una feinada agradable en el fons. Quan va dir la Zahara Moyano, mama, vull ser artista? Ni me'n recordo. Ma mare ja m'explica que quan tenia 5 anys o així agafava un boli, l'envoltava de paper d'alumini i me ficava damunt d'esmirall i imitava la dona que feia les notícies i ja feia que xerrava amb aquell boli o cantava, anava amb talons,
Ja m'estic agumana quan tenia 5 anys. I mama, qui no ser artista, jo, de dir, no estudiaré aquesta carrera. Jo, quan tenia 14 anys, vaig veure la Gupi Goldberg fent El color púrpura. Jo, quan vaig veure aquella interpretació, aquella dona i aquella pel·lícula, vaig dir, joder, que ho vaig poder fer això, saps? Sí.
Sara, Moiano, un plaer, com sempre, haver-te escoltat. Es fa molta il·lusió des de Vilassar Ràdio, des de casa teva, poder-te felicitar d'entrada, haver conegut tot el procés creatiu d'aquest El Padre de Todos Nosotros i desitjar-te moltíssima sort, moltíssima sort també en la Gala dels Premis Gaudí. I això continua sent casa teva, Sara.
Doncs moltíssimes gràcies i sobretot pel recolzament, el carinyo, i perquè, si em permets, us empraré per dir que si hi ha qualsevol acadèmic o acadèmica que estigui escoltant el programa i que encara pot votar fins les dues d'avui als Premis Gaudí, doncs que s'ha dit que hi ha una vila garenca que es diu Azaramo Llano, que és candidata a Interpretació de Revolució...
que estaria molt contenta, a part de tot l'equip del pa de tots nosaltres, que ens posi un estic. Doncs aquí queda. Sara, moltíssimes gràcies, una abraçada molt fort, un petó molt fort, i com deia, moltíssima sort. Moltes gràcies a vosaltres.
Les notícies de les 11. Nou contacte amb la informació. Vila-Sanamar acull diferents activitats solidàries a benefici de la Mataró de la Marató de 3CAT, és a dir, la Marató de TV3, dedicada aquest any a la divulgació i a l'impuls de la recerca en càncer. Tots els diners que es recaptin de les activitats que es realitzaran seran per la Marató. Demà divendres, la Lodoteca i Biblioteca Infantil Tucutuc
Juntament amb l'associació de Daimia i Leños de Vilassana Maricomarca organitzen una fira solidària i xocolatada durant tota la jornada. Hi haurà una paradeta a la pista del Barato i a partir de les 5 venda de xocolata calenta, pa de pessic i fira solidària amb guarniments de Nadal. Els infants del Tug-tug també oferiran un petit concert de Nadal a la tarda.
Diumenge, l'Associació de Famílies d'Alumnes de les Escoles Vaixell-Burriac, Pla de la Vallà, Pérez Sala, Alocs i l'Associació de Festes d'Alberal de Lucata organitzen una festa solidària en aquest barri, Alberal, de 10 del matí a dues de la tarda, amb venda de joguines, roba, articles de segona mà i tòmbola. La festa comptarà amb la participació dels Estrèpids i l'Associació Pobillatge de Vilassa de Mar.
Pel que fa també a diumenge, la formació política Junts ens ha informat que organitza un vermut solidari a la plaça de l'Ajuntament, des de dos quarts de 12 del migdia fins les dues de la tarda amb música en directe, amb les actuacions del DJ Uri Orante i el grup de percussió La Berner. Hi haurà sorteig amb regals que han donat més de 20 comerços del nostre poble, hi haurà productes, dinars, sopars i molt més. El vermut està patrocinat per Conserves Dani, on Colliga tindrà també parada a la plaça de l'Ajuntament aquest diumenge.
La Comissió de Justícia del Congrés va aprovar ahir la proposició de llei per lluitar contra la multireincidència. La norma va rebre el suport de Junts, Partit Popular i PSOE, els vots en contra de Sumar, Bildu i Podem i l'abstenció d'Esquerra Republicana de Catalunya. Amb aquest pas, la iniciativa impulsada
Pel Sant de Puigdemont supera un tràmit més i ara anirà al Congrés i al Senat on tindria més garantida la seva aprovació amb els vots dels socialistes i dels populars. Aquesta reforma penal, que vol combatre l'acció dels delinqüents recurrents, planteja, entre altres punts, que el robatori d'un mòbil
tingui entitat per si mateix el Codi Penal i es pugui castigar amb una pena de presó d'un a tres anys. També que es pugui enviar a la presó un lladre multireincident quan té tres condemnes fermes, independentment de si el valor del que ha robat supera els 400 euros. L'altra novetat és que els ajuntaments
puguin ser acusació en un judici contra un lladre multireincident. La reforma pertén frenar els delictes comesos per lladres reincidents. Segons dades dels Mossos d'Esquadra, el 2024 es van registrar 2.200... 2.941 furs a Catalunya, sobretot a Barcelona, l'àrea metropolitana i molts comesos per aquest tipus de lladres.
Els més de 900 compradors de cotxes elèctrics a Catalunya qui es va denegar l'ajut per un canvi de normativa sembla que finalment cobraran la subvenció. El ministre d'Indústria Jordi Areu ha explicat al Congrés que ja ha informat a les comunitats autònomes que tindran un pressupost per les sol·licituds que es tramitin fins al 31 de desembre. Areu ha garantit que totes les sol·licituds pendents del pla MOPS 3, que expira el 31, seran ateses degudament i ha animat els ciutadans perquè comprin cotxes electrificats amb tranquil·litat.
El Mago Pop anuncia una gira en estadis de tot el món i el retorn de Maricel al Victòria, el nou espectacle de màgia fet a mida per veure's. En un estadi de futbol s'estrenarà el Bernabéu i tancarà gira al Camp Nou.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
que si creu arsí
Darrera de cada gota de llet, de cada tros de formatge. Darrera de cada pressec, de cada poma, de cada pera. Darrera de cada grup de vi, de cada tall de carn, de cada litre d'oli. Darrera de cada producte de proximitat que ens ha arribat a taula aquestes últimes setmanes i a l'esforç dels nostres pagesos, ramaderes i pescadors per una alimentació de qualitat. La compra de proximitat ens beneficia a tots. Ara, producte local.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Movent el parlant de tot pel punt de trobada.
Com sempre, cada setmana busquem un punt de trobada intergeneracional entre l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. Elisenda Jordi, bon dia, bona hora. Hola, què tal? Hola, Jaume, bon dia, què tal? Com va, això? Bé. Doncs molt bé, però sembla que ha arribat el fred ja, no? Molt fred. Home, ja era hora, no?
Bueno, també és veritat, estem ja quasi al desembre. Vosaltres els joves no sabeu que abans el novembre, el desembre, el gener i el febrer feia fred. És veritat. Ara ja sabeu vosaltres que l'hivern dura mitja hora, tres quarts, i se'n va, ja surt el sol i s'ha acabat. És veritat. Jo recordo anys que hem menjat els torrons amb manega curta. Has vist? Elisenda, això era impensable. Impensable, a la nostra època. La castanyera. La castanyera, que estava allà brigadeta. La llar de fot.
Això ja és cosa del passat, de les vostres generacions. No, això és problema vostre, això. L'heu liat vosaltres? L'hem liat tots una mica. Bueno, bueno, ja parlarem. Escolteu, ens portem avui de punt de trobada.
Doncs avui parlarem una mica de les modes, però no només les modes de vestir, sinó les modes dels jocs, dels artilugis i de les diferents generacions. Mira que bé. Ja us dic una cosa abans de començar, una conclusió abans de començar. Tot torna. Sí o no? I tant. Anem al punt de trobada. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Avui us proposem fer un viatge que ens porta de les cintes de caset enrotllades amb un bolivic fins als Reels d'Instagram. Un trajecte que passa per les modes, els jocs i els objectes que han fet vibrar la generació X i la Millennial. La generació X va créixer amb els pantalons de texans desgastats, les caçadores de cuir, les samarretes de grups de rops i les Martins. Les caniques, el trivial, el Pac-Man i les partides interminables de futbolí al bar.
Els artilugis, el Wallman amb piles que sempre s'acabaven, el Disman que saltàvem cada cop i aquells telèfons amb cable que et feien estar lligats a la paret. Els millennials, en canvi, van fer del Tamagotchi el seu primer animal de companyia digital. Van passar hores amb la PlayStation i van descobrir el món amb el Harry Potter i els Pokémon.
Les models, els pantalons de campana dels 90, les ulleres de sol gegants, les polseres de plàstics de colors i, més endavant, el boom de les sneakers i les selfies. Els artilogis ja eren telèfons mòbils amb politons descarregats i, més tard, smartphones que van obrir la porta a WhatsApp, Instagram i TikTok.
I si ho pensem bé, cada generació ha tingut els seus rituals. Els X amb les cintes agravades de la ràdio i els concerts en directe. Els millennials amb els memes, els hashtags i les maratons de sèries a Netflix. Però al final tots hem compartit la mateixa passió. Jugar, vestir-nos amb estil propi i buscar aquell objecte que ens fa sentir part d'una tribu.
Avui parlarem de com aquestes modes i jocs han estat molt més que entreteniment. Han estat la manera de construir identitat, de connectar amb els altres i de deixar empremta en la cultura popular. Baixem, doncs, a la plaça, al punt de trobada.
Hola Jordi, què tal? Hola, doncs molt bé, estava molt atena tot això que estaves dient. Ja hi tornem a ser, aquí a la plaça? Sí, sí, sí, on millor s'estava la plaça, que ens agrada una plaça a nosaltres. Ens agrada, ens encanta. Escolta'm, estava veient coses que en principi són de la teva generació, que estàs dient aquí les caniques, que si el Pac-Man, que si no sé què...
que si les Martins... Això que les Martins jo crec que ja és una cosa transgeneracional, que tothom, qui més qui menys... Ha tornat, sí, sí. Jo crec que mai ha marxat. Mai ha marxat, això és veritat. I el tema de les caniques, jo me'n recordo de petitó jugar a les caniques. Jo és que estic una mica a cavall, entre una generació i l'altra. Però tu, per exemple, els cromos els tenies? Clar, els cromos de... Sí, sí, sí, que tu feies la col·lecció. Jo no els col·leccionava perquè era una cosa...
Avorridíssima, vull dir. Jo vaig de fer casta diners dels meus pares, ara amb quatre coses d'enganxines. M'encantaven. Però sí, recordo els llibrets aquests que tu els anaves enganxant. Sí, sí, sí. Però jo feia col·lecció de tot. O sigui, fins i tot de futbol. Ah, de futbol. De les lligues de la que fos, eh? De països que no sabies ni que existien, no? Bàsicament.
Però bueno, era aquesta cosa que jugàvem al pati i era molt emocionant per mi. I te'ls intercanviaves amb altra gent, no? Com les bales, les caniques, per mi era molt emocionant, perquè quan jugava, jo no sé si això ho fèieu vosaltres, ens les quedàvem. Si jo guanyava...
ens quedava amb les bales dels altres, les caniques dels altres. Jo no recordo jugar amb això. Jo jugava com a casa, sol, no al pati. Per nosaltres era tot un ritual, perquè nosaltres cadascú portava la seva osseta amb les seves bales i hi havia gent que en tenia més xules.
I hi havia de més grans i més petites. Sí, de més grans i més petites. Hi havia unes transparents amb una ratlla a dintre, hi havia unes altres que eren en puntets... Sí, sí, sí. I, clar, llavors tu anaves de guanyar, perquè tu et volies... Si eren més guais les del teu company, era com... Les volies. Si guanyaves, te les quedaves. I era com un trofeu. Però després tot era com un bucle, perquè tornavam a jugar l'endemà... I les perdies. I les perdies. I les perdies. I els tornaves. I hi havia moltes baralles al pati amb això que...
A vegades sí, depèn del dia, de com estàvem i de si guanyaves la que volies o la que volies. Però no entenc com es jugava, o sigui, què fèieu? Sí, nosaltres, bueno, era com... Fèiem un foret al terra, a la sorra, a la terra del pati, i llavors això era el guà. Llavors tu havies de tirar la bala i és a prop del guà. Una mica com la petanca, no? Sí, una mica, però amb boletes petites.
I llavors tu havies d'anar jugant per arribar a posar-la en el guà. O sigui, dintre del foradell. Sí, dintre del foradell. Llavors hi havia tutel, matute, retute... I havies d'anar jugant amb les mans. Hi havia un llenguatge i tot això. Sí, era tot un ritual. I havies d'anar jugant amb les mans. I era molt xulo, era molt xulo. I escolta'm una cosa, estic veient aquí que tens apuntat Blandi Blup. Això què és? Això és...
Em sembla que vosaltres li dieu slim. Era com un moc. No sé si és el mateix. Jo crec que sí. Era com un moc verd, que era bastant escaroset, però tothom... Però és com gustós a tocar, no? Com l'slim aquest. Sí, sí, es va fer com molt famós. Slim, slim. I això era com que es va posar molt de moda.
en una època, bueno, la nostra li dèiem el blandibluc. Llavors tocaves i es quedava com enganxifós i era com, mira, ens agradava això. Jo recordo una cosa que és com similar, que eren com uns ninotets, com unes formetes de coses que era també com una textura així com enganxifosa i que tu ho tiraves i es quedava com enganxat a la paret. Sí, jo també ho recordo. Això era com una mà que anava com caient. O sigui, la mà
Sí, sí, això també ho teniu nosaltres. Hi havia un arbre, no sé, al cap, que era com una forma de mico, que també, que el tiraves i es quedava engançat a la paret. Nosaltres, jo, una mà. Una mà, sí. I això, o sigui, que s'engançava a tot arreu, i això vol dir que la pols, els pèls... Sí, tot. I tot s'anava com la sorra... Però a mi el que em sembla curiós, clar, que jo em pensava que el Brandy Bloop només era nostre, i quan... Ara que... Ja...
No, no, no, perquè com ha dit aquí el nostre conductor, totes les modes tornen, i també això ha tornat amb la que ara es diu en aquest slide. Bé, ara és tot anglicismes. I la cosa és que amb tot allò de les xarxes socials, durant la pandèmia jo recordo molt de la gent que feia l'ASMR, que és aquests vídeos que et parlen així al micròfon i que fan sorollets i no ho sé.
I llavors agafaven l'Slime aquest i li posaven coses i boletes i no sé què, llavors tenia com textura. I jo recordo haver passat hores i hores a l'Instagram mirant vídeos d'aquests que et relaxen i et deixen com el cervell fregit. Això m'he sabentat fa poc d'això que estàs dient. Veus, és una moda de la teva generació que s'ha adaptat una mica a la meva.
I això que dius, mira, això que dius de les Martins, que és veritat, que ara tothom, que és veritat que no han marxat mai, però jo les anava a comprar a una botiga, es deia El Camello, que jo no sé si tu te'n recordes del Camello, que era allà a Portaferrissa, era molt, molt... Allà comprava moltes coses. És fort això, recordo el primer i segon any que jo estava a Barcelona, que vaig arribar aquí per estudiar la uni, que era com...
la botiga on havies d'anar i hi havia aquell camell de cartó amb piedra, no? Sí, sí, abans entraves i allà jo comprava les Martins, els pantalons. I que hi havia un jardinet amb un barret. Sí, sí, que l'havien tancat, però nosaltres anàvem molt allà. I allà venies Martins? Sí, les meves me les vaig comprar allà. A més, les meves eren d'aquestes de no sé quants forats, o sigui, molt botes cap amunt. I jo estava feliç. Que fort, ostres, quin record amb aquesta botiga. Jo l'havia ja com eliminat del meu cervell.
I després tenim aquí una Nintendo, que tenim una Game Boy, que jo recordo. A veure qui recorda aquest sorollet.
És que... A mi em vol sonar, però... No, això ja, jo crec que ja no ha tornat, això s'ha quedat... Això era la Game... Bueno, la Nintendo van treure la Game Boy, el 1989, i vam començar amb el Donkey Kong, que aquí van afegir el Mario Bros, que després es va anar evolucionant, i després hi havia el Tetris, i llavors era una maquineta de quadradeta, amb res, amb quatre mandos, que era molt, molt senzill,
Jo recordo una així com allargada, que era la pantalla de sota... La pantalla era primera gris i després va anar evolucionant, però jo me'n recordo al principi. I després jo en tenia una que era doble pantalla. O sigui, s'obria com una espècie de... No sé com explicar-ho. S'obria i això era lo masso. Si tenies doble pantalla ja eres...
Estaves al top, top, top. Però bueno, això era molt de la nostra generació. Després també hi havia un joc que van treure, jo jugava a casa amb el Commodore 64. Què és això? El Commodore, que es deia Street Fighter, que era superfamos a la nostra època. Era un joc de lluitadors. Però era un joc per la Game Boy aquesta?
Sí, i per l'ordinador. Jo jugava a l'ordinador i jugàvem al joystick. No sé si tu... Sí, un joystick encara ho he vist. Doncs jugàvem a aquest joc i aquest joc eren uns lluitadors i que lluitaves... És que em costa, perdona, però és que em costa molt imaginar-te l'Eli Gamer. Gamer, en aquest joc hi havia una dona
perquè, clar, tots eren nomes, que es deia Txulli. Uau, que xunguíssima, segur. I totes nosaltres agafàvem la Txulli. Home. I, clar, les noies eren la Txulli. I han fet una pel·lícula de la Txulli. Ah, sí? Sí, sí, sí. Sí, molt fort. Uau, i l'has vist a la pel·lícula o què? Reconeixo.
Sí, però és més actual, eh, la pel·lícula, el joc és bé. Sí, sí, sí. Que fort, no estàs deixant avui bocabadat amb aquestes coses, sí, perquè no... És que clar, jo, tema jocs, Super Mario, el Mario Kart, però no he sigut jo gaire de jocs, ni de Nintendos, ni de res de tot això, o sigui, n'he tingut una tota la meva vida. I no... I jugava... A quin joc jugava jo? Ai, ara? A un de Shin-chan pot ser?
Em sona que sí, no, dels pingüins aquells de Madagascar. Ah, mira, jo aquí no he arribat. Tenia un joc, o sigui, la meva Nintendo, jo vaig tenir una així, com molt petitona, me'n recordo, quan vaig acabar sisè de primera, que vaig treure molt bones notes, els meus pas em van regalar pel Nadal una que es deia microSD, que era una cosa diminuta, o sigui, com un telèfon, bàsicament, així horitzontal. Vale.
I hi havia com aquest joc dels pingüinos de Madagascar. I després tenia un altre joc, me'n recordo, del Xinjiang, crec, i ja està. Després aquesta mini-tal va passar al meu germà, que la va destrossar, i aquesta ja queda molt muerta. Però els altres jocs, ni idea. Coses d'aixins de barallar-se, no.
Però nosaltres, clar, la vostra generació tenia altres coses, no? A nivell de... Que hi havia com un animal, no? De juguets. De companyia, no? Sí, que tu n'has parlat al principi. Que jo n'he parlat al principi. Que és el tamagotchi, diguem-ho. Sí, sí, sí. El tamagotchi, que jo en vaig tenir un, de fet. Sí, sí, sí. Mira, és aquest sorollet.
Que alguns feien aquests sorollets. Feien aquests sorollets? Perquè jo no n'he tingut mai, de tamagots. Doncs jo vaig tenir un, només. I sí, em sona que alguns en feien de sorollet d'aquest. Llavors, clar, és que era un joc... O sigui, és que era una cosa molt tonta, realment. Ara que hi penso, és que no sé per què. Això que era com un mull... És que ni el recordo. Era com aquests en forma d'ou, diguem. Sí. Hi havia dos botonets i allà hi havia una coseta
que era com un puntet que l'havies de mantenir viu. Després jo crec que això va anar evolucionant i es va portar la versió de telèfon mòbil al pou, no sé si et sona, que era com una espècie de caqueta que l'havies de mantenir viu i tal, i ara estava pensant, m'ha vingut, i jo crec que és l'evolució del tamagotchi.
Però t'he de dir que he vist que fa poc ha tornat el tema del tamagotchi. He vist algun tamagotchi penjant d'alguna motxilla. Jo els tamagotchi sí que els havia sentit i això, però és veritat que jo ja era més gran i no em vaig tenir cap.
Jo vaig tenir un perquè, me'n recordo que un dia em vaig posar a plorar perquè en volia un i els meus pares no em compraven coses d'aquestes perquè, i ho entenc, perquè eren xurrades i era malgastar els diners, i després me'n van comprar un i en dos dies se'm va morir perquè jo em vaig oblidar del trast. Clar, és que era com una cosa... Sí, sí, l'havies de tenir... Si no se'm moria... Era com tenir un gos. I el revivies o no? És que no me'n recordo.
No me'n recordo. Nosaltres teníem els clics de Playmobil. Els clics de Playmobil. Els clics de Playmobil eren també... Jo no n'he tingut mai. Sé el que són, sé el que són, però no... Sí, sí, jo tenia, jo tenia els clics per nosaltres. I què tenies? Doncs, bueno, tenia... Clar, van sortir... Clar, els clics, el divertit era que eren els neutres, però després hi havia clics... Hi havia com edicions i coses, no? Sí, edicions, abans hi havia el castell dels clics... Clar, nosaltres vam créixer amb el Leo, també, no?
Què és el Lego? El Lego de muntar estructures, de muntar... Llavors els clics també hi havia edicions, llavors hi havia el castell, llavors hi muntaves els castells, llavors hi havia els clics, els cavallers, les princeses, hi havia diferents edicions i diferents vestits. Llavors, clar, jugaves, però t'inventaves històries, no? Era una època d'inventar-se històries i de jugar... Però això no és la teva època, però ara un Lego, un Playmobil d'aquests, val una fortuna.
Ja. És heavy, com... Sí, sí, és com de col·leccionista, no? N'hi ha que si, de fet, bueno, Passeig de Gràcia, una botiga de Lego, que tenen allà una Sagrada Família feta de Lego, no sé què, la Pedrera, també, feta de Lego, i això. Hi ha una pel·lícula, no?, del Legoland, em sembla, o sembla que sí, que... Sí, sí, el Lego era...
Jo, mira, legos, no n'he tingut mai mentida. Me'n van regalar, mira, me'n van regalar per Sant Jordi, les meves amiques, aquest any, una rosa de Lego. És el primer i únic Lego que he tingut a la meva vida. Que són dues roses que tu les havies de construir amb les peces aquestes. I és maco, sí. Però a part d'això, mai. Jo tinc una pregunta. Els labubus. Explica'm.
perquè per mi està... Què és això? Què és els labubus? Els labubus és com t'ho explico, perquè jo també m'he fet la pregunta aquesta de què és un labubu? Són com uns ninotets, com uns peluixos que tenen com una careta i són com uns minimonstres llavors jo com aquesta febre que la gent se'ls compra, que en principi són com petitons però n'hi ha d'altres tabanys que són una mica més grans i la gent, els joves, moderns d'ara i tal, ho porten penjat a la motxilla
O al bolso, on sigui. Ara la gent porta coses penjades al bolso. Abans es portava potser un clau, ara portes un labubu, un Sony Angel, una cosa d'aquestes. Llavors, són aquests petits monstres. Monstruitos, que això la vostra generació ho porta penjat. Es veu que sí. Els Sony Angels també són com uns ninotets. Exacte, t'explico. Els Sony Angels ara potser ja no estan tant de moda.
però fa uns mesos que van estar super de moda i és com aquests ninotets també que són entre forma de mig angelet, mig animalet o no sé què, i tenen com la careta i tenen un té al cap de poma, l'altre és una girafeta, l'altre és no sé què. I són angelets que estan nus, sense roba ni res, i tu això representa que t'ho enganxaves, oi representa no, t'ho enganxaves al telèfon. Al mòbil. I llavors tu estaves mirant la teva pantalla i per sobre tenies els ninotets.
El capet del ninotet. Clar, és que nosaltres, clar, a la meva generació no teníem el mòbil. I no podíem enganxar res. No, teníem càmeres analògiques. I no enganxava res a la càmera analògica? No, no, no. No enganxava res. Però bé, clar, nosaltres amb les càmeres analògiques era... Clar, nosaltres teníem... No veiem les fotos. Ah, clar. Quan fèiem les fotos... No les veies. Fins que les portaves arreglats. Clar, llavors teníem el carnet... El carnet, no, perdó. El carret de 24 i el carret de 36. Clar.
O sigui, 24 fotos o 36. I llavors tu t'anaves de viatge i era el que havia. Clar, o sigui, no podia estar fent selfies i merdes d'aquestes. I abans tu feies la foto i tu no sabies. Com ha sortit? Amb ell tancat, amb la boca oberta... Però era emocionant. Jo recordo el fet d'anar a les botigues de revelar. Quan sorties, anaves de vacances o amb els amics a fer viatge o el que sigui.
Quan anaves a les botigues de fotos, donaves l'espera que t'havien de revelar. I quan anaves i et donaven el sobre amb les fotos, hi havia moments que les miràvem a la mateixa botiga. I era superxulo. Era com enllargar una mica el viatge, no? Sí.
I era molt maco, perquè de cop i volta, clar, recordaves el viatge, i a més a més, clar, tu no sabies, i a més a més hi havia fotos. Clar, i deies, ostres, aquesta foto, aquest moment... Ostres, perquè era molt més màgic, no? Era molt més sorprenent, en aquest sentit, no? Jo recordo molt xulo això. Potser li donaves com més pes, o més importància, o més emoció a una foto, que ara tu fas una foto.
Sí, sí, sí. I mira, es queda allà a la galeria i ja te n'oblides. Sí, sí, sí, era això, no? Llavors hi havia els àlbums, era com més, era més ritualístic, no? És veritat. Jo ara estava pensant, és que a vegades faig fotos que ni les miro. Clar. Faig la foto i vinga, ja està. Clar, nosaltres, o era el 24, quan tenies, eren 24 fotos, no hi havia més, saps? I quan costava anar a rebar les fotos? Perquè jo he anat a rebar les fotos l'any passat o així i, carinyo... Sí, era caret, eh? Però ara mateix no me'n recordo. Hi ha coses que no canvien, doncs. Vale.
Ja ho entenc, ja entiendo tu rotllo. Parlem també, ara que dic això ja entiendo tu rotllo, una cosa del llenguatge, que això ho tinc aquí apuntat, però com la meva generació, però jo crec que és una cosa de totes les generacions, que cada generació té el seu llenguatge.
Ara, per exemple, els joves... Sí. O sigui, que jo sé que soc jove, eh? Però és que hi ha generacions més joves que jo que ja parlen d'una manera que la meva generació ja no parlem. I ja no entenem. I això fa molt poc. Vaig veure un reportatge, no sé si era un Sense Ficció, un 30 Minuts, una cosa d'aquestes a TV3, que justament anava del llenguatge dels joves. Sí. I deien paraules com funar, servir, servir cony, això sí que jo ho sé i sé el que és. Sí. Pec...
Bro, es veu que els joves d'ara diuen bro tot el dia. Sí, sí, sí. Bro, no sé què, bro. Sí, sí. I jo penso... Sí, jo els vaig sentint. De fet, jo tinc amics que tenen fills d'adolescència i un dia els vaig dir, expliqueu-me això. Amb paper i llapis. Amb paper i vaig a prendre apunts, perquè jo això de servir cony pensava que és això. Clar, un cony. Era molt senyora, eh? I m'ho van explicar i pensava, bueno, clar, sí, sí, però és veritat, jo recordo, clar, el meu llenguatge ara ja és una mica... Xachipiruli, no? Coses d'aquestes. No sé, l'aspiro vampiro. Uau!
Me l'aspiro vampiro. Me l'aspiro vampiro. Tranquitronco. Tranquitronco. Totes aquestes coses. Me l'aspiro vampiro sí que l'havia escoltat. Chichipirullo és una paraula que farà sempre molt de riure. Els joves diuen aquestes. Funar. Funar és... Com t'ho explico jo ara? Ho entenc, però per explicar-ho... És com...
Cancelar algú. Ah, d'acord, d'acord. M'han fonat a les xarxes socials, que tu dius que l'has liat i... T'han cancel·lat, d'acord, d'acord. Que cancel·lar és... Perquè hi haurà gent que potser ens escolti que no sap què és cancel·lar. Cancel·lar és com posar un veto a algú, per exemple, no? Algo així. Ah, d'acord, d'acord. Que tu la lies a les xarxes, que et cancel·les en plan, que ja no et segueixen o que no... Això, algo així.
Això de llenguatge és molt interessant, perquè a mi m'agrada també aprendre i saber, perquè així també pots entendre una mica els salts generacionals, és molt interessant. Sí, i al final ens adonem que potser aquests joves no s'han de parlar o diuen coses que no sé què, i és com, revisa't, perquè tu, la teva generació, també utilitzes paraules com guateque.
Guateque també era el seu. Un guateque per la gent jove que ens estigui escoltant és una festa. És una festa, exacte. Què més? Escolta, em tinc aquí apuntat als Funko Pops. Això ho vaig apuntar, però ho declaro aquí i potser em cancela algú. Però els Funko Pops són com uns ninotets que també la gent fa col·lecció i no els pot obrir ni de la caixa perquè perden valor.
Són una cosa horrible, els odio. No sé per què els vaig apuntar, però són tremendos. Bueno, perquè són de la teva generació. Malauradament. Malauradament. Jo tenia aquí també una cosa apuntada a la meva generació que volia també treure-la, que era una revista que es deia Superpop. Home!
Home! La Superpop. O sigui, era la nostra bíblia de la nostra adolescència. O sigui, qui no ha mirat de la imaginació? La Superpop. O sigui, allà hi havia... És una revista de safreig dels anys 90, 80... Sí, sí, sí. Jo me'n recordo allà de tot, no? Dels cantants de l'època, dels actors... El test de la Superpop, el horòscopo de la Superpop, el test de Me Quiere o No Me Quiere... Bueno, era tot una...
I que et regalaven com enganxines i pòsters. Sí, i pòsters, oi els pòsters. Pòsters dels cantants. Sí, i jo tenia un pòster també de Dirty Dancing del Patrick Suárez, que crec que em va sortir a la Superpop i estava encantada de la vida. Home, és que... T'ho penjaves allà a la teva habitació... Sí, sí, ho penjaves allà i dels pòsters i tot. O coses per la carpeta per anar al col·le, al col·le institut... Sí, sí, sí, això també, que et forraves la carpeta. Qui no anava amb la carpeta forrada...
amb retalls de la Superpop. I les enganxines, que és molt heavy. Ja no queden revistes d'aquestes, com per adolescents. La Superpop jo crec que va estar un temps online, web, i després jo crec que ja la van... La Superpop seria una cosa com la Quore. Sí, una mica. La Quore sí que és digital, però ja no tal, ja no existeix en paper. Sí, sí.
Doncs bé, Jordi, molt bé aquesta xerrada de les nostres generacions, les nostres modes i aquests remembers. I fins aquí aquest punt de trobada d'avui. I ens tornarem a escoltar ben aviat. I fins aleshores, sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos. I ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és... Una bona conversa! Adéu!
Molt bé, nois, no marxeu, no marxeu, perquè aquí té la que cortar, aquí. Avui heu tocat punt fi, aquí, amb les bales, amb les caniques. Tu te'n recordes que l'objectiu era fotre-li la canica a la prefe, la meva prefe. És veritat. I li volies fotre la prefe. La prefe, és veritat. Jugàvem al xino, el xino era un cop, és a dir, era uno contra un, era...
Tu tiraves la canica i l'altre te la tocava i li foties. I l'altre era el guà, que és el que deia el tutematute, tot això, que llavors quan acabaven la foties al forat i te les quedaves totes i allà ets el campió. Què més, què més?
Em ha dit, diu, el nostre conductor, diu en Jordi. Els nostres conductors els teníem putejats, si t'explico per què. Així de clàudic, putejats. Posàvem l'autobús per anar a excursió i el que feia és anar al conductor, donar-li una cinta de caset i dir-li, posa música. És veritat. I donava la cinta de caset? Sí, hombre. I el tio aguantant estoicament 300 quilòmetres de viatge amb la gamba. Amb la cinta. Els nens cridant i cantant allò...
És veritat. Espectrum, com el del 64, era la guerra. Hi havia aquelles màquines, aquelles màquines així rectangulars d'un joc, que jugaves un joc, que era que la mona passava d'un lloc a l'altre i anava repetint i es anava complicant. Aquella era molt xula. Aquella era xula, sí. Què més teníem? Anar a revelar fotos, això era fantàstic. Brutal. Això era molt guai. Era el més modern, eh? Revelat en una hora.
Es fotia unes cues, no per entrar. Era la botiga, l'única botiga que es fotia, que anaves a revelar el carret i en una hora el tenies. Les cases de fotos són les úniques botigues que la cua era a l'inversa. És a dir, per què? Perquè tu entraves, però al sortir tothom mirava les fotos allà dintre. I tothom fotia cua per sortir. Era molt bo. Després has parlat de les Martins. Avui, de veritat, em anava a posar les Martins, no me les he posat al final.
A les nostres époques, les Martins, sí que les portava molta gent, però era d'aquella tribu que se deien els skinheads. Sí, sí, sí. Cuidadin com te'ls trobaves, eh? Sí, senyor. Després, què vol dir ser Vicony?
Això el Jordi. Què vol dir servir cony? Quan alguna persona diu alguna cosa o fa alguna cosa que és com memorable, que dius ole, em trec el barret, és que serveix cony. Servir cony, així? Sí, servir cony. Estàs servint. Ara és més senzill. Tipo, literal, bro, en plan i tot xil.
Home. Tot xil. Què és això, tot xil? Tot xil és que guapo. Això ho diuen així. Hòstia, que guapo, doncs és tot xil. Ah, tot xil. I nosaltres també dèiem guai del Paraguay. Ai, guai del Paraguay. Mentre miràvem els àlbums de fotos, dèiem guai del Paraguay. Jordi i Elisenda, un plaer que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueixos a les xarxes.
Dos minuts i mig per damunt de dos quarts de 12 en setembre, segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, i ho fem, com sempre, amb la tertúlia jove, una tertúlia que porta una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts fins a la ràdio. La setmana passada tocava el Vila, ara el Vila, que diuen ells i elles, i aquesta setmana toca el Pere Ribot, el Pere.
Doncs anem a rebre les nostres quatre tertulianes. Cate, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. I nerviosa. Tan bé. Tan bé, per què? Perquè és el meu primer cop. Bueno, però escolta, bona cosa, a tu t'agrada molt això de xerrar?
Sí. Sí que sí. A la classe t'agrada xerrar? Ens ho ha estat explicant o no? Sí. Sí, no? Ens ha estat explicant que li era molt xerrar a la classe. Bé, bé. Doncs aquí es tracta d'això, Cati, que no passa res. Maia, bon dia. Bon dia. Com està? Per ser la Cati va dir la Cati en C. Saps com es deia a la meva època un suspens?
Cate. Sí senyora, he tet un cate. Com et dius tu, cate? Cate o... Caterina. Caterina, vale. Doncs que sàpigues que el cate era un suspense, ho sabies, no? Per el que veig. Sí. Molt bé. Mai, a mi llatina, com estàs? Bé. Com estàs? Tot bé? Sí. Nerviosa, també? També. Per què? No sé. També te l'ha xerrat, també. Si he estat això, eh? I a més el tema l'heu triat vosaltres avui, ja que no l'he triat jo. Sí o no? Sí. Ah, vale. Sí.
Es miren entre elles i diuen sí, sí. Alba, què tal? Molt bé. Tot bé? Sí. També una mica així, nervioseta, no? Una mica. Bé, això passa ràpid. Són nervioses a la vida, vosaltres, que a tu ets nerviosa? Una mica. Què et posa nerviosa a tu a la vida, en general, així, pam?
No sé, molta gent. Molta gent? Hòstia, gent, eh? Profes. Sí. Sí, no? Vale. I a tu, Maia, què et posa nerviosa? Els sorolls. Els sorolls? Sí, sí. O sigui, clar, això ho deus passar de meravella, no? Perquè no... Escolta, no... Hi ha sorolls a classe o no? Sí. Sí, i et poses nerviosa? Depèn de quin sí. I què fas quan et poses nerviosa pel soroll? Res. Res. Estar nerviosa i prou, no? I tu, Alba, et poses nerviosa a la vida? A vegades. Sí, què és el que més nerviosa et posa?
Els estudis, a vegades. Els estudis, bé. Keila, com estàs? Molt bé. Amb K i I llatina, perquè avui tot és meu... Sí o no? Sí. Què tal? Nerviosa? Una mica. Sí? Què et posa nerviosa a la vida, tu? Que no em facin cas. Sí o no? Allò que passin de tu, et posen molt nerviós. I què fas quan em fan cas? M'enfado. Sí o no? Ho podeu corroborar a la resta o no? Sí. Sí o no? Sí, sí. I què fa? Què fa? Que no li feu cas, què vol dir? Es posa...
Es posa a cridar? O sigui, tu dius alguna cosa i no et fa tancar si et posa a cridar? No, a veure, tampoc em poso a cridar, però un crit faig. Bueno, si fas un crit és que et posa a cridar. També. Molt bé. Doncs ara mateix, moment per la tertúlia jove, passen per la ràdio les quatre... La representació de les quatre noies avui, les quatre alumnes de quart d'ESO del Pere. Arriba't, som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Cate, no per res, sempre començo per aquí, que ho sàpigues. El proper cop que vinguis ja sabràs que sempre començo per aquí. Avui el tema l'heu treu a vosaltres i voleu parlar de la salut a l'adolescència, sí o no? Sí. Doncs vinga, va, què és per tu la salut? El benestar d'una persona. El benestar d'una persona. I tu mires pel benestar teu, el propi benestar o no? Sí.
Així, faig una ronda ràpida. Maia, tu mires pel teu benestar? Sí. Què feu per estar bé? Esport? Sí, esport. Menjar bé. Sí, a veure, què feu d'esport? Jugar a bàsquet. Jugues a bàsquet amb qui? A la penya. A la penya, hòstia, aquí estem parlant de... O sigui, que tu l'alimentació te l'has de cuidar. I et cuides o no? Ara que estem aquí en confiança. Que no menges mai xocolata ni processats ni res?
Xocolata sí, però xutxes i això no. No et deixen? O perquè no t'agrada? No, no m'agrada. No m'agrada i tampoc. Tampoc et deixen, no? Bueno, sí que em deixen, però no... Hi ha algú que et tinguin prohibit menjar o no? No. No? Donetes i coses d'aquestes pots menjar. Sí, poder puc, però no és el cas. No és el cas, d'acord. Tomaia, què? Jo esport no faig. No? No.
No, no, tu ho has dit a una d'altra. Diu, cuidar-se és fer esport. I diu, cuida, sí, però no faig esport. Molt bé, i com et cuides?
No sé. L'alimentació? Sí. Sí? Sí, bueno, ara el Nadal, amb el calendari d'Advent. Bueno, Nadal, ja se sap, i la resta de valls, cuides o no? Sí. No t'agrada menjar així, això? Bueno, és que les xutxes i això no m'agrada. I el meu pare és pastisser i a vegades sí que porta... Uh, el pastisser a casa. I t'agrada tu els pastissos? Sí, però...
No tant. Sí, com a mi, eh, més o menys. I penso, bueno, sí, algun dia un pastís, però no costumo ser... Molt bé. Alba, què tal? Molt bé. Tu et cuides o no? Sí. Sí, què fas per cuidar-te? Menjar bé. Sí? Què mengeu? Per menjar bé, què mengeu? A veure, explica'm. Acosta't al micro, si no et sentirem.
La meva mare, bueno, cuina verdures... Sí? I tu no et queixes mai, no? Depèn de quines. Sí, queixes quan hi ha verdura, deus... Una trobada de verdura, sí o no? Sí. Ah, vale, vale. Què més? No sé. I esport? Feia, però ja no. Què feies? Gimnàstica. I ara ja no, eh? No. I trobes a faltar o no? Una mica. Keila...
Què? Ens cuidem o no? Sí, jo em cuido. Sí, a veure, com et cuides? Fent esport i mengem bé. Què menges? Ai, què fas d'esport? Jo faig ball. Ball, molt bé. Quin tipus de ball? Hip-hop i el comercial. Hòstia, el hip-hop arriba. El comercial què és? Un ball amb cançons més actuals.
Un ball amb cançons més actuals. Però quina manera de ballar? Tipo què? Tipo literal, va. Aquest. No, és que no sé com explicar-ho. Els balls de TikToks. Sí. Doncs com aquells. Ah, molt bé. I això ho fas tu per una acadèmia o alguna cosa? Sí. A on? A Mataró, a la Córtex. Molt bé, no? I es diu Comèrtel. Això és nou, no? Sí. Molt bé, molt bé. Bé, i el tema de menjar. Hi ha algú que no mengis o... Tira.
Tirant. Tirant, no? Sí. O sigui, si hem de menjar algun aliment d'aquests que diuen que no és gaire bo, no et fa res. No, jo ho menjo. Insisteixo que el tema l'heu triat vosaltres avui, i Maria també va parlar, per exemple, de fumar, va pejar... Jo sempre que parlo d'alcohol i tabac, dona una casualitat, i és que els que veniu a la tertúlia, els que veniu mai heu provat l'alcohol i el tabac, sempre són els amics, val?
Aleshores, és una cosa que passa a la vida, per tant, quan vinguin les vostres amigues, sapigueu que sereu vosaltres els que heu provat el tabac. I aquí ens anem a un estudi estatal, una enquesta estatal, que diu sobre drogues, diu que el 55% de persones d'entre 14 i 18 anys, és a dir, vosaltres, heu vapejat alguna vegada. Vinga, va, amb sinceritat, heu fumat alguna vegada, heu provat el tabac o no?
El tabac no. No, no, el tabac no. No. No. Segur? Sí. Les cares que fan indiquen que no m'estan acabant de dir la veritat. Jo confio en vosaltres, eh? No heu provat el tabac, no? No, el tabac mai. Val, i què heu provat? El vaper. Algun cop, però no mai. Però el vaper és tabac. Llavors, amb què quedem? Però no, però el tabac és diferent. Ah, és diferent, val. A veure, el tabac.
Va, Pere, heu vapejat, no? Dieu la veritat. Sou part d'aquests 55% de joves que han vapejat alguna vegada, no? Bueno, però és que una cosa és vapejar diàriament i una altra cosa és... Jo no dic vapejar diàriament. Heu vapejat alguna vegada. Algun cop que t'han oferit, algun cop sí. I us ha agradat? No. No. Càtia, t'ha agradat? A tu sí que t'ha agradat, perquè veig la cara que fa... No. Les demés, què?
5 mas. 5 mas, però ho heu provat, eh? Sí. I no ho feu habitualment, no? No. I l'alcohol, alguna vegada l'heu provat? Sí.
Heu fet mai cap botellot o no? No. No! No, què? Les amigues, oi? Les amigues, oi? Exacte, mai a les amigues, oi? I tu estàs allà cuidant-les, sí o no? Sí. Sí, sí, sí, clar. Com sempre, com sempre, no han fet mai botellot, mai de la vida. No, no, no, eh? No, no, no, ja m'ho crec. Igual que va pejar i fumar, tampoc. Sí o no?
Hombre, és que quines coses que pregunto, eh? Vinga, i quan heu anat a Botellot, què heu sentit? Oye, però que no heu anat a Botellot. Bueno, perdona. Quan heu acompanyat a les amigues i els amics de Botellot, què heu experimentat? A veure, que el tema l'he triat vosaltres, insisteixo. No l'he tret jo, eh? Provar noves begudes. Provar noves begudes, eh? L'has provat, no? Quina beguda? No, jo no. No, les amigues, ja ho sé. Quines amigues? Va, quines amigues? Què hem provat?
No sé, jo no. No, que tu no, per les amigues, sí, què he provat? No sé, no me n'he acordat. El vodka, el vodka amb algú, no? Sí. Sí, no? Vosaltres no, eh? No. Quin gust deu tenir? Quin gust deu tenir? Sabeu si els hi ha pujat molt al cap a les vostres amigues el vodka amb algú? Sí, no? Bueno... I s'ha trobat malament alguna vegada. Sí. Sí.
A les festes de Vilassar, per exemple, molta gent anava molt malament, però molt malament és molt malament. Però molt malament què? D'hospital, quasi? Bueno, l'any passat, a la festa de final d'estiu, hi havia gent que va acabar fatal. Sí o no? Us fa riure això, eh? Algú de vosaltres va acabar fatal? No, no. Ja fa molt, ja fa molt. Podeu dir sí, sí. Vama, sí, no? Sí. Que illa, què va passar? No, jo no. No, que no, l'amiga. Sempre que dic... A veure...
Cada vegada que parli de vosaltres, vull dir les amigues. Les amigues com van acabar fatal? La meva amiga va quedar molt malament. Molt. Però d'hospital? No. Quants anys, això? 14. 14! Bueno, 14 si els havies complit, perquè era l'any passat. O sigui, de 13 a 14. Sí. Però que hi ha gent que comença a veure des de molt petit. Què vol dir molt petit? A començar l'ESO... Home, l'ESO es comença amb 12, no? Ja, però és petit.
No, no, ja ho sé, ho dic per jo. Ho dic que em sembla molt petit i comencen a beure i a fumar també. Segurament. Sí o no? Heu vist nens de l'institut? No, però per exemple, si tu a un 0-12 vas als seus compartits... Un 0-12 és un 13 anys, eh?
Sí, no? Aunque han escoltat 2012, amaya. Sí, sí. Per això, 0-12 és 13 anys. Si és que encara ho feu tot així, són del 0-5, 0-10... Val, doncs calculem. Bueno, si vas als seus compartidors... Sí. Què són els seus compartidors? Una cosa que et surt a TikTok. Sí. Els vídeos, doncs els pots compartir, no? I allà es pensa.
I allà es veu... Home, si, per exemple, no sé què... No sé què pot sortir, però... M'ho ha dit així en plan literal. És una cosa que es pot compartir. Fins aquí arribo, eh? Fins aquí arribo, eh? Però jo vaig a posar la pell de la gent que diu què és això de compartidors. Allà pengen...
No, no, no el pengen, són els vídeos que et surten al Paratí, que, jo què sé, et pots sentir identificar damunt i el comparteixes. Ja, i els amics, no vosaltres, sinó els amics. I surt el perfil. Amb què us sentiu així? Doncs no sé. No sé, hi ha gent que comparteix coses tipus, gracioses. Sí, sí, gracioses. I vosaltres, si vapegeu, ho dieu a casa? Hòstia, han provat el vape, o les amigues, en aquest cas, han provat... Ho expliquen a casa o no?
Algunes. Algunes. Home, és que... A veure, sincerament, Cate, a tu quan et preguntes, no es va paixat mai, Cate, tu què dius? No. Que no. Que no. O sigui... No. No, és veritat. Sí. Que es va paixat. No. Ah, vale, vale. I tu, Maia, sí, eh? Tu sí. Jo a mi mare sí l'he dit. Sí, què et diu? Res, que mentre no des to... No des to què? Sí, que ho faci amb cuidado. Vale. Però no, o sigui, li vaig dir... Li he donat una calada, però ja està. Molt bé. Tu, Alba?
A vegades. Sí, i què et diuen? Doncs que controli. A controlar. I tu què és la que et diuen? El mateix que d'Alba. A controlar, eh? Escolta, on es compren els papers? No sé mai que he comprat un.
Bé, no dic que hagueu comprat, dic on es compren els vapeurs. Els paquistanis. Ah, d'acord. És a dir, per comprar tabac, la majoria de tabac has d'anar a bars o a l'estanc. I el vapeur es pot comprar a qualsevol hora del dia? Sí. I sabeu si demanen DNIs o alguna cosa? Depèn de quin.
Depèn de quin, eh? Però vosaltres no l'heu comprat mai, eh? No. Vale, no, no. Bueno, l'altre dia vaig anar al Primor i hi havia vapers darrere. Què és el Primor? La tenda. Una tenda de cosmètica. Maquillatge, no? I hi havia vapers, eh, també? Sí, darrere. Molt bé, molt bé. Aquests estudis també diuen que entre un 40 i un 60%, és a dir...
La majoria dels joves de batxillerat han provat els productes de nicotina. Les tabaqueres diuen que amb 15 anys les cigarretes desapareixeran perquè hi haurà un consum de nicotina però sense fum.
És a dir, els vappers. Vappers no, perquè els vappers també fan fum, no? Però hi haurà producte de nicotina que no serà encendre el cigarret. Vosaltres creieu que el vapper és millor o és pitjor, ja que parlem de la salut? Millor. Pitjor. És millor, eh? No, és pitjor. Millor que què? Que el tabac. És pitjor. A veure, obrim debat. Vapper. Ai, vapper.
Anava a dir al revés, vaper perquè és millor el cate. No, cate perquè és millor el vaper. O pitjor. No sé, és que jo sempre he pensat que és millor el vaper. És millor, eh? Sí, és que ja que olora bé, o sigui... No, però és pitjor. I té un millor sabor, ja per mi, al meu servei, pensa que és millor i ja està. Bueno... De les teves amigues, vols dir, no el teu, eh? Sí. Vale. I tu, Keila?
No, és pitjor, perquè el tabac et posa els pulmons negres i el paper te'ls enxarca. És que no sé com dir-ho en català. Sí, sí, sí o no? És així o no? Sí. Potser. Bueno, jo no sé els efectes, però el paper, com sap bé i té els sabors, doncs és com més addictiu, no? La gent està com més acostumada a donar-li, no? Mhm.
Creu. I és més pràctic. Tu què creus? Més pràctic. Jo crec que són els dos dolents. Home, sí. No sé quin és més o quin és menys. Però depèn qui... Això ho parleu entre vosaltres alguna vegada? Si és un rotllo... Sí o no? Sí, mai ja ho parlem. Sí que ho parleu mai. Parlem més d'altres coses. Home, ja, però això també ho parleu, no?
Algun cop ha sortit el tema quin és millor i quin és pitjor, però... I al xat que peté li heu preguntat que és millor? No. Feu servir el xat que peté? Sí. Per què el feu servir? Per molt. Per l'insti. No, per l'insti no. No, les amigues. Les amigues per l'insti. Vosaltres no. Per molt què vol dir? Per tot. Per fer treballs. No, home, per això no. Cate, és que és l'única sincera. Sí, per l'insti a vegades...
Feu els treballs per la gimnàcia i la rítmica. És a dir, que feu servir el xat QPT. Sí. I alguna eina, perquè com que els profes també saben les eines, perquè saber si heu fet servir el xat QPT, teniu una contraeina perquè ells no ho vegin? Una que es diu Humaniza. Humaniza, espera tu, perquè quan em facis servir el xat QPT posaré Humaniza. És a dir, a veure... Jo busco Humaniza en el Google i la primera que em surt...
Vale, però espera un moment. És a dir, vosaltres feu servir, feu de fer un treball sobre no sé què.
Sí? Sí. El treball de social sobre la guerra civil espanyola, sí? Sí. Vosaltres feu el servitxat. Sí, sí. Sí? Sí, sí, sí. Llavors el passeu per l'humanista. Depèn. Si el profe diu que ho passarà per un detectador... Depèn del profe, també. Si jo veig que el profe no... Si crec que no ho farà, llavors no.
És a dir, depèn del profe, eh? Sí, depèn del profe, però el feu servir. Llavors, què feu servir? L'humanitza? A veure, jo... Sí, normalment, sí. Per fer veure que no heu fosat el treball pel xarquepte. I no us agafen. Mai. Mai, no? Bé, mai no, perquè no ho heu provat mai. Vam quedar que no heu provat ni el tabac, ni l'alcohol, ni el vape, ni heu fet mai xarquepte. Però les amigues... Imagina la Cate com és, que no ha provat res de tot això i m'ha dit que fins i tot el gust és bo.
Sí o no? Ho has dit tu, eh? Jo l'he olorat. No, has dit el gust. El gust és bo, l'olor també...
Està molt bé, això. Està molt bé. Escolteu, va, xarxes socials. Teniu xarxes socials? Sí. Perquè hi ha un altre estudi que també, segons la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta de Catalunya, han conclòs que les xarxes socials afecten la salut dels i les joves. Creieu que és així o no és així? Sí. En quin sentit, va? En què treuen el son.
Treuen el son. Sí, perquè si em quedo molt de rato mirant el mòbil per la nit, se me'n va el son.
Clar. De fet, aquest estudi diu que les noies veuen clarament com els continguts de moda i bellesa que reben exercegen una pressió molt forta cap a la seva autoestima. També. És veritat o no és veritat? Sí. Les xarxes us afecten a vosaltres? Sí. En aquest sentit? Vinga, Maia, explica'm. Sí. Sí que afecten, clar. Però és que hi ha coses que surten a les xarxes i no són reals. Dèiem, en quin sentit afecten?
Us heu sentit vosaltres pressionades per les xarxes? De dir, hòstia, haig d'ensenyar... No. No, no ensenyar, espera, no, no. No ensenyar, sinó en el sentit, haig d'ensenyar el bé que estic. No. Més que ensenyar a demostrar el bé que estic. O la pressió aquesta que, ui, és que necessito posar-me això per sentir-me guapa perquè surti a les xarxes. Us ha passat això o no? No. Llavors, en què us afecta les xarxes? No.
Ara, què ha dit la Keila? Keila, què has dit? Que ens trauen el son, sí. Però això no és la xarxa, això és per vosaltres que tragueu el son, que obriu el mòbil quan no toca, a veure. Això no són les xarxes. Bueno, però et passes la nit amb les veient el mòbil. Sí o no? I què mireu, tan important que no pot esperar l'endemà? TikTok. TikTok. És que al final comences a passar vídeos i ja és com addictiu. Clar, clar.
No és com addictiu. És addictiu. És addictiu, però en sou conscients que això és addictiu, no? Sí. També parlo dels adults, que els adults sempre diuen que no sé què, i també estan enganxats, o estem enganxats. Però a vosaltres el que més us importa del mòbil són les xarxes, eh? Sí. Què us preocupa tant de les xarxes? És a dir, el TikTok, molt bé, però què veieu en el TikTok que no pugueu esperar, o a l'Instagram amb els seguidors, etcètera?
És veure com la vida de gent, o sigui, si passa alguna cosa, vull veure el que ha passat per poder-ho comentar. Creieu que els nois i les noies, quan accedeu a les xarxes, us preocupa el mateix o aneu a accedir als mateixos llocs? Sí o no?
Com? La investigació constata que les xarxes socials perpetuen els rols de gènere. Què vol dir això? Doncs que quan hi accedeixen els nois acostuma a trobar un contingut molt diferent que quan hi entreu vosaltres. Bueno, és que cadascú té el para ti diferent. El què? El para ti. A veure, para ti, què vol dir para ti? Doncs el que et surt al TikTok.
Però normalment acostumen a sortir coses que es busquen. No. O que es parlen. Sí, també. Ah, per això dic que no surt el mateix. Però jo puc tenir un parell molt més semblant amb elles que un noi. Per això els nois no van a parar el mateix contingut que vosaltres. Creu que aquesta pressió és més per vosaltres que per ells?
Bueno, sí, no. Perquè, per exemple... Sort que el tema l'heu triat vosaltres, perquè avui estic xerrant jo més que mai. És a dir, ja us vale que dieu vosaltres. Perquè, per exemple, a mi em surten moltes coses de maquillatge i coses d'aquestes... I t'agrada? Sí, a mi el maquillatge m'agrada molt.
Però, per exemple, no sé, als nois, què li sortiran? Coses de futbol. Sí, i de cotxes. Però és de pel que busquin. Ja, però... O el que li doni el like. Clar. Sí. Clar. Vosaltres sou de donar likes? A què doneu likes? A tot. A tot? Sempre. A tot. Però a tot què és? A la majoria dels vídeos que m'agraden. Home, clar, si t'agrada, però això no és la majoria.
Bueno, però sí. És a dir, si ara us diguis, va, feu una radiografia de com sou vosaltres a les xarxes, a què li doneu like? Què és el que més us han de mirar? A històries entretingudes. Sí, històries de gent... Sí, la paleta. Explicant la seva vida, eh? Sí. Get ready with me. O històries amb un vídeo darrere entretingut i em quedo veient-ho. Sí.
O sigui, res important. Sí. No? Però suficientment important perquè estigui enganxats, no? Sí. I els seguidors us preocupen o no? No. No ni poc? No. Bueno, a les vostres amigues els seguidors us preocupen, no? Quants seguidors tens, tu, Kate, a Instagram? 700. És molt, això, un poc? Bastant. Sí, no? Molt bé. Maia? És que no em fixo, la veritat. Alba? Ni idea. I Eila? 500 i alguna cosa. Molt bé. I Sàbia, famosos?
Sí? Quins famosos seguiu? La Fabiana Sevillano. Fabiana Sevillano? Sí, tots aquests. A la Marina Barrial, també. A Noel. No ho sé. No ho sé. Us segueix algun famós, a vosaltres? No. Hòstia, si tinguéssiu les ganes de xerrar que teniu a classe, en aquesta tertulia...
Sí, la Cate va dir que no parla, que va ser... Bueno, escolta una cosa, mira, parlant de la Cate, què vols ser tu? No ho sé, encara. No ho saps, eh? Alguna cosa així que tinguis, la que ve a batxillerat, has de triar alguna... Bueno, no ho sé, encara. No ho saps? Res? No. No.
Tu no ets nerviosa, la vida, Cate, no m'enganyis. Has començat a dir bona mentida, no ets nerviosa. No. Eh que no? No. No et posa nerviosa res, eh? No. No, vale. Maia, què vols ser, tu? A mi m'agradaria anar al tema de la medicina i tot això i mirar, no sé, cirugiana o alguna cosa d'aquestes. Però, claro, és que és molt difícil. Però entenc que tens bones notes, no? Bueno...
Ai, ai, ai, què passa? No tens bones notes? Que ara 4 està sent molt complicat. Sí o no? Quantes en queden, per saber-ho ja? Ho saben a casa, quantes en queden? No, digue-ho ara, així ja ho sabran quan arribin. Va, digue'm. No, no, no. Quantes en queden? 3? Sí, massa bé. 3 o 4? Sí. 5? Puts. Hòstia, espera, espera, espera. 3? De 4, 5? Més de 5? No, no. Quines quedaran? Va, així ja ho deixem anar. Mira.
Et treu això de sobre, va. Matis em quedarà. Matis quedarà. Però a veure, és que Matis, jo em sé les coses molt bé, però després arriba l'examen. Sí, va. Vale, Matis, què més? Matis m'ho sé molt bé, però després arriba l'examen i... És el que té el profe. Sí. Sí, clar que sí. Tard o d'hora acaba sortint a la tertúlia. Va, què més? Després, castellà em queda. Ai, ai, ai. Perquè... Té la carta al rei, ja no ho veig.
castellà el primer examen no vaig estudiar, que vale però després el segon va fer un examen del llibre i clar, era l'examen superfàcil castellà mateix que més anglès? anglès, no? no, anglès no física i química, no ho sé no, aquesta no la comptem valors, jo crec que sí valors, et quedaran valors, que t'has portat malament? no, va, tres, ho portem tres hem d'arribar així?
I ja, no? Bueno, m'has dit 5. Entre 3 i 5? A veure. Vale, Cate, tu entre quants? Entre... Entre 1. 1, què? 1 i 2. 1 i 2, eh? O sigui, tampoc ets bon estudiant, eh, diem? No, jo sé que sóc un estudiant. Sí, ja veig, 1 i 2, l'altre em diu que també, i de 3 a 5, molt bé, molt bé. Ja sóc bon estudiant. Si no, si te'n queden de 3 o 5... Ja, però... Hi ha hagut una relliscada aquí, no? Sí, però sóc molt bon estudiant. Alba, tu què?
Jo entre 3 i 5, també. Entre 3 i 5, eh, també. Home, i què? Bon estudiant, també, eh? Soc bona estudiant, però em costa aplicar-me. I, a més, és com que... Això és que, clar, soc bona estudiant i m'enqueda entre 3 i 5... Hosti, jo, com m'encadava entre 3 i 5, que era el que m'acostumava a quedar, no deia que era bona estudiant. Deia, home, no. Que podia estudiar? Sí. Que estudiava? No. Per tant, què ets? No soc un bon estudiant? Home...
Aquí, quan he preguntat, notes tothom... Mira, Keila, Keila! Què ha passat, Keila? Bueno, hi ha... Quantes, quantes? Així, deixa-ho anar. Entre 3 i 5, també. Entre 3 i 5, eh?
Això és golejada, ho sabeu? 93 i 5. Us heu passat bé, no, aquest primer trimestre? I què passarà? Això significarà alguna cosa a casa o no? Càstig. Càstig al canto, no? Sense vapejar. No, però... No, dic que us castigaran sense sortir. Sí. Sí o no? Potser. I us quedeu sense vapejar? Bé, els amics que es quedaran sense vapejar, eh?
Molt bé, molt bé. Escolta, que tingueu molt bones festes. Espero que, clar, si estigueu tan calladetes com heu fet en aquesta tartúlia, que l'ha salvat el meu que la Maia, també us ho vaig dir. També us vaig dir que la Maia ha sigut la que... Cate, Maia, Alba, Keila, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ja us heu tret de sobre, eh? Si a casa n'ha escoltat la tartúlia, ja us ho heu tret de sobre. Ja saben que entre 3 i 5, menys la Cate que es queda amb una forquilla de 1 a 2. Sí o no? Sí.
Si són menys, són menys. No passa res, no? Havies sospès mai, tu? Sí, però una. Una. I ara entre 3 i 5, eh? Ja. Bé, un segon trimestre té hores d'apartament, sí o no? Sí. Vinga, doncs. Temps de notícies. Que vagi molt bé. Fem una pausa i anem al teatre amb la Joana Hernández.
Les notícies de les dotze.
És migdia, nou contacte amb la informació. L'Assemblea Nacional Catalana de Vilassadamar organitza avui dijous a dos quarts de set de la tarda a la Sala Maria Roser Carrau la presentació del llibre negre contra Catalunya a càrrec de Quim Torra, que va ser president de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2020. Torra ha actualitzat el llibre que va escriure Josep Maria Ainaud de la Sarté,
afegint-hi els fets més destacats de les tres últimes dècades, des de 1994 i fins aquest 2025. Aquesta obra ha estat editada per Cossetània. Aquest acte de presentació d'aquest llibre és obert a tothom. Des de dos quarts de set a la sala Maria Roser Carnau organitza Assemblea Nacional Catalana de Vilassadamar.
Els casos positius detectats de pesta porcina es mantenen estables i no s'ha trobat cap infectat en les 55 granges que hi ha a prop del Focus, ho va confirmar el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig ahir després de reunir-se amb el comitè de crisi. Juntament amb la consellera d'Interior Núria Parlom van compareixer al Parlament per tal de donar explicacions sobre la gestió i les mesures de contenció de la pesta porcina africana. Ordeig va anunciar
que es crearà la taula del sanglar de Catalunya per tal de coordinar actuacions i captures i controlar la situació d'aquests animals al territori. L'objectiu, segons va concretar, és reduir el 50% de la població de sanglars.
L'Ajuntament de Caldes de Montbuí reclama a l'Estat la restitució de 48.000 euros de les arques municipals que el règim franquista va espoliar acabada la Guerra Civil. El càlcul de la quantitat s'ha fet actualitzant el valor de les 70.000 pessetes que, quan les autoritats franquistes van entrar al poble, es van endur dels comptes municipals del Menjador Popular Infantil i del Sindicat Agrícola i de la Caixa Rural, la cooperativa pagesa més important del Vallès en aquells moments.
La xifra surt d'un estudi encarregat pel consistori que ha acreditat l'espoli que van patir persones físiques, jurídiques i entitats del municipi en forma de confiscació de béns com a eina de repressió. Ai dimecres, l'alcalde Isidre Pineda es va desplaçar a Madrid per registrar la petició davant del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, emparant-se en la llei de la memòria democràtica aprovada el 2022. Anteriorment, recordem...
que l'alcalde també va parlar sobre aquesta qüestió amb el Ministeri. Més coses. Parlem ara mateix de la llibreria Sant Jordi, nova etapa per la històrica llibreria situada al carrer Ferran, en ple centre de Barcelona. La possibilitat que tanqués aquest negoci emblemàtic a finals de l'any passat va generar una gran resposta ciutadana per evitar que desaparegués.
Ara torna a obrir reconvertida en un espai d'oci polivalent. L'antic propietari de l'establiment, Josep Morales, va morir el desembre de l'any passat i la seva parella, Cristina Riera, va mantenir la llibreria oberta uns mesos mentre encara durava el contracte de lloguer. L'elevat preu del local, situat en una zona molt gentrificada de la ciutat, posava en perill la continuïtat del negoci. Al costat d'una botiga de souvenirs, la llibreria de Sant Jordi és, de fet,
el darrer local històric en una de les vies més simbòliques de la capital catalana. Però la pressió popular, amb llargues cues de clients per comprar les últimes existències i protestes per evitar la pèrdua d'un comerç històric, van fer que un nou inversor reflutés el negoci. L'actual propietari, Rafa Serra, de l'agència Temps d'Oci, ha adquirit el local que continuarà venent llibres, sobretot d'art i fotografia, però que també acollirà esdeveniments culturals i també degustacions gastronòmiques.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio. Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau. Groc. Verd. Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida. Els envasos es reinventen i el vidre reneix.
Reciclar és transformar. Reciclar bé és cuidar el planeta. El futur es recicla i comença amb tu. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya.
Sabies que dos vilasserencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que a Vilassadamar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i Dadal, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassadencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 8 minuts del migdia. Enfilem l'última hora de la nostra edició. Movim per saludar la Joan Hernández perquè, com ella, cada dijous, a aquesta hora marxem al teatre. Estrenes, recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Joan Hernández, bon dia, bona hora.
Com estàs? Bé, bé, bé. A punt per anar al teatre, per sempre. Anem al teatre i avui amb una entrevista... Que serà d'una vila serenca. Una vila serenca, eh? Sí. Doncs aquí tenim avui. L'Andrea Sánchez, que és una de les actrius que al lliure de l'Espai Lliure de Montjuïc presenta aquest muntatge que és Manifes Mangione. Doncs vinga. En direcció de la Carol López.
Perfecte! Doncs Joan Hernández, anem amb les estrenes, anem amb les recomanacions i després anirem a parlar del manifest Manjoni amb l'Andrea Sánchez. Som-hi!
Doncs abans de començar a repassar els teatres, el que sí que diré és que ja tenim data per aquesta tercera edició de Cap Butaca Buida. Cap Butaca Buida es farà el 21 de març del 2026 i el projecte s'estén per Catalunya i suma nous teatres aquest any. I també nous teatres a la resta del país, a València i a les Illes Balears, entre altres.
Per tant, recordeu aquella acció d'omplir els teatres amb preus populars? Doncs això serà el 21 de març. I ara, un cop dit això, sí que comencem a repassar com estan els principals teatres de Barcelona.
I començarem a la Biblioteca, la Biblioteca de Catalunya, que presenta aquest divertiment, aquesta obra tan boníssima, tan bona, com és Natale in Casa Copielo. Aquest Natale in Casa Copielo no us ho perdeu, divertida i bé. I com sempre, doncs no deixa ningú indiferent.
A la Trium, la neu dins d'aquesta pluja. La neu dins d'aquesta pluja, a la Trium. El Versus, la Torradora, estrena d'aquesta setmana. El Borràs, continuen pel davant i pel darrere.
El Tívoli, el fantasma de l'òpera, un musical espectacular, de veritat. Si encara no ho ha anat, no hi heu anat al teatre, no us ho perdeu perquè hi ha màgia, hi ha unes veus fantàstiques, música en directe i no us ho perdeu. Un musical d'aquells en lletres grosses, eh? El fantasma de l'òpera que es presenta al Tívoli.
Al TNC, Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, continua la Corona d'Espines, de Josep Maria de Sagarra, tot un clàssic. I a la Sala Tallès, des del dia 4...
I fins al dia 28 d'aquest mes, més de 50 espectacles pels més petits a la casa. Al TNC, a la sala Tallers. Continuem cap al Goya. Al Goya acaba les seves representacions aquest diumenge, la Trena. Al Poliorama, un altre musical superdivertit, com és Glòrios. Glòrios basat en un fet real i que us ho recomanem
I anem cap al Romea. Al Romea, l'amor venia amb taxis, aquesta de la mà de la cubana, per passar també una molt bona estoneta. A l'Apollo, una altra musical, Tutsi.
I al Teatre Condal arriben Germans de Sang, aquests Germans de Sang que estan en prèvies, que han començat les prèmies avui i que l'escena oficial es farà el dia 18. Germans de Sang al Condal. Al Teatre Victoria ha arribat Antonio Díaz, el Mago Pop, amb el seu nou espectacle.
A l'Acadèmia, Honestedat, que també comencen les seves representacions avui i l'estrena es farà el proper dijous, dia 16. Al Teatre de la Fàbrica, aquí tenim Sonde, Sondheim, aquestes obres, aquests musicals que va crear Sondheim i que es representen als millors musicals al Teatre de la Fàbrica.
El Coliseum, aquí arriba el balet de Kiev, que ja fa uns dies que està a la ciutat de Barcelona, amb el trencanous, el trencanous, el Coliseum de la mà del balet de Kiev.
El Teatre Montaner corta el cable rojo. El Teatre Gaudí Barcelona als malvats. Aquesta obra s'acaba aquesta setmana, s'acaba aquest diumenge, dia 14. I a la Villarroel també ens deixa aquest diumenge, dia 14, La Mà.
Anem cap a la sala del Teatre Lliure. Al Teatre Lliure, a la sala gran tenim La misèria ens farà feliços i a l'espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc allà tenim qui ens donarà ara d'aquí a un moment l'entrevista perquè tenim Manifest Manjone.
I acabem a la sala Fabià Puigcerver, que s'estrena el dia 18, però ja estan en prèvies. Qui som? Aquesta és la programació dels teatres a la ciutat de Barcelona. I ara, d'aquí uns moments, tornem amb aquesta entrevista.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi!
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha posat la matrícula.
I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs, com hem dit a l'inici, parlarem avui amb l'Andrea Sánchez. Ella és una de les actrius d'aquesta proposta del lliure, que és aquest manifest Manjone. Volem saber més, volem saber quina mena de proposta teatral és, quants dies es representa, perquè això és un estudi, no és una obra de teatre habitual, sinó que és tot un projecte.
Per tant, saludarem l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia, què tal? Moltíssimes gràcies. Escolta'm, aviam, això com va? Perquè això no és una obra de teatre com les que es programen habitualment els teatres. Això és tot un projecte. Explica'ns una mica, per la gent que senti parlar ara d'aquest manifest Manjone, però que no sàpiga de què va.
Doncs mira, ara mateix és un projecte que surt del Institut del Teatre conjuntament amb el Teatre Lliure i és l'oportunitat de fer com unes pràctiques com un seguiment després que ens graduem de l'Institut donar-nos una oportunitat per tenir una experiència professional i com és el Teatre Lliure que és un espai increïble i que bàsicament tu vas a l'Institut del Teatre esperant algun dia travessar aquest carrer i actuar allà llavors estem
estem flipant, és una oportunitat brutal. Llavors, és un projecte on consisteix cada any, es fa un càsting i s'agafa normalment vuit actors i dos es donen hores i un ajudant de direcció, si no m'equivoco, i se'ls dona l'oportunitat de fer un projecte amb un director que va canviar, una directora, cada any al lliure. Ara mateix tenim molta sort perquè estrenem avui i estem fins al 4 de gener,
I després tenim una petita gira, que conjuntament amb un projecte que es diu Reverberacions, que treballa amb projectes artístics d'alguns municipis, com ara Premià, que està al costat nostre, Seient, Vic, Vilanova, i me'n deixo tres més. Però l'oportunitat de treballar amb aquests grups i també fer l'espectacle allà...
descentralitzar una mica tot el que és la cultura que sempre està una mica tot a Barcelona i fer-la moure per altres municipis i fer que creixi i fer que ens comuniquem i estiguem en contacte. Jo el trobo molt bo i molt interessant i molt necessari. I això és, Marifes Manjoni és un projecte dirigit per la Carol López, la nostra fantàstica directora i la veritat és que ha sigut un projecte molt bonic i al final com és de creació
No és allò que el primer dia véns amb la directora amb un text escrit i vinga, l'aprenem i el treballem, sinó que ella venia amb una proposta de, mira, jo aquesta escena, proposo aquest personatge i passa una mica més o menys, feu-m'ho, veure què surt. Llavors tu ho fas amb els companys, va-li, va, ho comprem, seguim, o això ho fem una mica diferent. I anàvem escrivint així una miqueta l'obra a poc a poc en marxa.
i al final això el resultat és que quan estrenem tu t'ho sentis molt teu i ens ho sentim molt nostre i a més el que tu deies estem a l'institut del teatre estem a l'altre costat veieu cada dia aquell edifici sabeu com són aquelles sales i de cop i volta que et diguin has estat escollit per ser part d'aquest projecte i a sobre dirigida per Carol López m'imagino que no t'ho pots ni imaginar no?
No, no, és fortíssim. Fa unes setmanes, ni idea, no? No, no, és molt fort, és un somni, o sigui, hem de ser sincers i ho compartir amb tots, que de fet hem fet molt bon equip i ho diem tots, que ens sentim molt afortunats de poder fer aquesta oportunitat, sí, sí, és molt fort.
Per tant, Andrea, fins ara, el nom d'Andrea Sánchez no ens sonava gaire, no? Però a partir d'ara, atenció, perquè serà un dels noms dels joves que sortiran de l'Institut del Teatre.
Tant de bo, sí, i que també és això, que és xulíssim que donin oportunitats a cares noves, que a vegades anem al teatre i veiem sempre els mateixos actors, hi ha gent boníssima, companys i companyes de professió que estan currant un muntó, que sí que tenim itineraris que estem treballant, potser a teatres més petits, i que ens donin aquesta oportunitat de ser més visibles...
i de treballar, que al final és el que volem treballar, i és el nostre desig, el nostre somni, és ideal. I a més que veniu trepitjant fort, perquè ara veniu molt ben preparats. Ara la majoria de vosaltres sortiu ja amb dansa, amb música, veniu i, vamos, molt forts, eh?
Totalment. Jo justament vaig fer l'itinerari de musical i sí que des dels 12 anys faig dansa, faig cant i és una cosa que m'agrada molt. M'agrada tant fer musicals com text, com alguna cosa més de teatre-dansa. Tot el que sigui el teatre en general m'agrada, em fa feliç. I sí, la majoria de companys és això. De cop hi ha algú que té arts marcials o molts companys que parlen més d'un idioma, dos, tres idiomes, jo també parlo francès, anglès.
Vull dir, que anem a tope, que ens donin el que vulguin, que estem molt preparats i molt motivats a fer-ho. Això fa que els sectors més grans, més edat, a vegades quan parlem amb ells perquè comparteixen algunes vegades obres de teatre en joves que fa poc que han sortit de l'institut, ens diuen això sempre, ens diuen, ostres, és que venen trepitjant fort, fort, diu, és que venen...
superpreparats, tant de bo nosaltres haguéssim pogut ser a la seva edat com estar on ells. Això ens ho ha dit més d'un i més de dos. Vull dir que el pas per l'Institut del Teatre ha estat dur o què? Bé, al final és una carrera, són quatre anys, cinc, jo vaig fer cinc perquè vaig fer el TfG, a vegades t'agafes un any sencer perquè és molta feina.
i vius de tot, és una experiència que només entrar i et sents al rei del món, saps? Bé, això és un grup reduït, són grups d'11 a 12 a la classe i acabes fent una família, amb quasi tothom que ha anat a l'institut, ja sigui de promocions abans, promocions després, és...
Acaba a ser la teva família, és molt fort. I fas de tot, o sigui, fas des de trepitjar castanyes fins a Shakespeare, fins a coses que no t'has imaginat que eres capaç de fer, fins a coses que dius, ai, doncs això no m'ho quedaré, però està xulo haver-ho tocat. Però surts molt estimulat, realment.
M'imagino que això és una vocació que ja es porta des de petita, vull dir que ja quan ets infant ja t'agrada, t'agrada, doncs no tens vergonya a fer actuar, o sí, o no era el teu cas, o tu no ho tenies clar i com va anar?
No, jo he de dir que, bueno, ja m'ho diuen la meva família, que jo als ascensors de casa meva feia espectacles i quan s'obrien les portes i jo començava el meu xou i llavors em troben els veïns, saps? O sigui, jo la vergonya se la van oblidar quan vaig néixer. Però, bueno, i això, he fet dansa des que soc petita, ballet, tot, sempre he estat molt en contacte amb les arts i em fan molt feliç.
I també he tingut l'oportunitat i la sort que els meus pares m'ho han pogut pagar, que això també és una cosa... Sí, perquè aquesta no és una carrera que anava a dir-te.
Exacte, i també que potser falten més institucions públiques perquè les arts arribin i que són un dret per a tothom, que tothom pot ser capaç de tenir aquesta sensibilitat i té el dret a aplicar-la. Molt bé. I a més hem de dir que l'Andrea Sánchez és veïna de Vila Sadamar. Sí. A estones, diu, a ratos hi ha dies, no? Si no he d'actuar o si he d'actuar, sí o no?
Bé, o sigui, he viscut a Vilassar fins fa 3 anys, eh? O sigui, tota la vida allà, jo vaig anar al Pla de la Vallà, vaig anar al Vilassar després, i ja sí que la carrera la vaig fer, ja vaig haver d'anar a Barcelona, però tota la vida, jo he treballat a la majoria de bars del poble, o sigui, el litoral se conega tot el poble des d'allà, i això, el grup d'amigues des d'allà, i és un lloc on torna i on està tranquil, els meus pares encara viuen allà, la meva família, el meu germà,
Però és això, Barcelona és on hi ha la feina, on potser està el meu cercle més proper ara mateix, però on vaig a descansar, on a l'estiu s'està millor, és a Vilassar. Per tant, nosaltres també amb molta força des d'aquí, des de Vilassar Ràdio. Esperem que aquest projecte, aquest manifest Manjone, no quedi solament al lliure, ni per aquí a la vora, sinó que vagi més enllà. Com ho teniu? Com teniu els bolos?
Doncs, ostres, ara mateix no tinc la gent d'aquí, però que si entreu a la web del Lliure Manifest Manjón i trobareu tots els bolos que fem a prop nostre, el de Premi és el que tenim més a prop, però ara mateix ens podeu trobar un mes a l'Espai Lliure del Teatre Lliure a Montjuí.
que són superconvidats i convidades. Per tant, no cal esperar que feu la roda, sinó que... Exacte, veniu, no hi ha excusa que estem un mes sencer. Vull dir que a partir d'ara, tot un mes, a l'espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, nosaltres et desitgem molta sort, molt èxit, i fins quan? Ets l'últim curs, ja, de l'institut, o com està això? O encara queda?
No, això es segueix fent, eh? És un projecte que hi és cada any. Llavors, un cop el fas, ja no t'hi pots tornar a presentar. Però som tots graduats, llavors crec que et pots presentar fins a tres vegades. Ara no ho dic, clar. Però que això, que es presenti la gent i que és un projecte xulíssim i que convido tots els graduats que ho facin i graduades, que és una oportunitat increïble.
Doncs escolta'm, amb aquest Consell que els hi dones, si hi ha algun més per aquí al Maresme que ens estigui escoltant, ja sabeu, s'han d'apuntar? Com es fa? Van a través de l'Institut del Teatre? Sí, és una cosa que quan et gradues et diuen aquest any i aquest càsting et pots presentar, llavors has enviat unes dades...
Llavors, normalment t'accepten, a no ser que has d'estar graduat, has de tenir el títol, i després ja sí que hi ha els càstings presencials, que són una mica llarguets, però va valdrà la pena. Doncs, escolta, enhorabona, novament. Quan tinguis novetats, ens ho fas arribar i nosaltres tornem a parlar amb tu. Et sembla correcte? Moltíssimes gràcies, sí, súper. Doncs, molt èxit, ja ens veiem al teatre. Perfecte, moltes gràcies, bon dia. Bon dia, una abraçada.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar Llegir per plaer La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida Envoltem-nos de llibres i viurem millor Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea
Llegir, al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ents locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fosterria al poble. Em sembla molt bé.
El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a la xarxa.
Un árbol he plantado, su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado. He roto todos mis poemas, los de tristezas y de penas.
en otra vida en otro mundo pero a tu lado
he cantado al son de acordes
en otra vida.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Ja, home, seguim endavant en el nostre parlant de tot i de cara al nostre proper convidat,
No direm allò que diem per la festa major, Arnau Adell toca les baquetes i arrenca la festa major, sinó que parlarem d'un altre tema segurament molt més seriós i segurament molt gratificant.
Arnau Adell és el cap de colla dels Estrèpits i divendres torna a la presó. Deixa'm-ho dir així. Arnau, molt bon dia. Molt bon dia, bon dia. Diem que l'Arnau Adell torna a la presó, que els Estrèpits tornen a la presó, perquè resulta que el passat mes de gener, de la mà d'Alternativa Solidària, van fer una actuació, una...
una batucada de les seves a la presó de Quatre Camins, aquí a la Roca del Vallès. I tornen i ho faran aquest divendres. Arnau, explica'ns com sorgeix aquesta col·laboració entre Estrèpids i aquesta fundació alternativa solidària.
Doncs mira, d'una manera molt senzilla i molt directa, el Joan Carles, un dels membres fundadors d'Alternativa Solidària, ens va contactar per Instagram, a través de les nostres xarxes socials, em va explicar el projecte, ràpidament al llegir-ho vaig voler-lo trucar, que m'expliqués més, ja que veia que era una cosa increïble, que mai m'hagués pensat que ens contactarien per anar a tocar en un centre penitenciari,
i van parlar per telèfon, em va estar explicant tot el projecte, quina idea tenien d'aquest 2025, i no vaig dubtenir un moment en dir-li que sí, que estrepits volíem col·laborar amb ells, i tot esdeveniment solidari, nosaltres podem col·laborar i aportar el nostre granet de sorra, i ja estem, i aquest no podia ser menys perquè era molt, molt, molt especial.
Arnau, saps per què torneu divendres? Sé per què tornem, i això és... Vaja, et volia donar la sorpresa, no sabia si ho sabies del tot, perquè he contactat amb els amics d'Alternativa Solidària, i m'ha semblat
Molt xulo! Per què torneu divendres, Arnau? No sé si t'hauran explicat el mateix que m'han explicat a mi, però segons em van explicar a mi, em van tancar tot l'any portant diferents persones, diferents actuacions als 11 mesos de l'any, i aquest mes de desembre el van deixar buit perquè...
siguessin els propis usuaris, les pròpies persones que hi ha dintre de la presó, qui poguessin escollir quin grup o quin estil o quina actuació volien per tancar aquest projecte al mes de desembre.
i la comissió d'usuaris que, juntament amb Alternativa Solidar i els directius de la presó, doncs, parlaven, els van dir que volien tornar-nos a tenir nosaltres, que és l'actuació que més els hi havia transmès, els hi havia agradat, els hi havia aportat, que volien més festa i que volien que estrepits, doncs, tanquéssim aquest projecte, igual que el vam obrir al gener, sigui la primera actuació, doncs, que fóssim nosaltres qui tanqués l'últim
actuació de tot aquest 2025. Tenim la mateixa informació, la població reclusa del mòdul 2, que és on actueu, doncs per unanimitat van decidir que volien tornar a escoltar, a participar, a gaudir amb els estrepits. Ostres, Arnau, com a cap de colla, uf, això ha de ser un plus, eh?
Sí, sí, no, és que és una emoció total, ja no només per mi com a cap de colla, sinó per la colla en conjunt, primer perquè demostra una mica la finalitat que nosaltres tenim en participar en aquest tipus d'actuacions, en aquest tipus de projectes, no?,
el que sempre diem de portar el nostre granet de sorra amb la nostra música, amb la nostra activitat, amb els nostres somriures, amb les nostres ganes i emoció, no només per això, sinó perquè també demostra el treball que hi ha darrere quan nosaltres vam realitzar aquella actuació, el que vam transmetre, el que va agradar, el que al final ha fet...
que aquesta comissió d'usuaris vulguin comptar amb nosaltres per tornar a participar. Jo crec que és la part més important d'aquest projecte, o per lo menys la part amb què em quedo jo més amb aquesta elecció que hem fet, perquè per allà han passat un munt d'actuacions durant aquest any, han anat monòlegs, han anat... Sí, i deixa'm sobrallar també que també hi ha hagut representació de Vilassa de Mar, perquè el Club de Tenis Taula de la Cooperativa L'Obrera...
doncs van poder fer un petit torneig dins del mòdul 2. Sí, sí, correcte. Vull dir, no només ells, sinó partits de futbol han organitzat, màgia, grups d'animació, vull dir, que han tingut molts estils d'actuacions diferents, monòlegs, i que ens escolleixin a nosaltres, doncs ens dona molta, molta felicitat. Vull dir, a la coia, quan li vaig dir, que li vaig explicar el motiu,
Es van quedar flipant. Què teniu pensat per Divendres, Arnau? Doncs mira, tenim pensat oferir uns blocs que nosaltres tenim preparats per l'actuació. O sigui, és veritat que no podem fer una actuació molt llarga perquè el temps que ens donen, igual que ja ens van donar al gener, és molt reduït. Pensa que per entrar a dins del centre has de passar un munt de controls,
Ara hi entrarem perquè crec que també és just explicar això. Comentaves una actuació... Sí, una actuació d'uns 15 minuts aproximadament com a màxim i intentarem animar al màxim a totes les persones que ens estiguin mirant, que ens envoltin perquè disfrutin al màxim i oferir totes les cançons i coreografies amb la màxima força i amb la màxima motivació per transmetre al màxim.
Ho vau fer al pati, repetireu pati o a l'interior? Repetireu pati, sí. Repetireu pati, eh? Quines cares, no sé si, funcionaris de Quatre Camins permeten que hi hagi una certa feedback o una presa de contacte amb la població reclusa. En qualsevol cas, Arnau, tu ho sents també com jo, que a vegades amb un gest, amb una complicitat,
se solucionen més que mil paraules. Quin feedback? Què us veuen dur a casa un cop haver entrat a la presó? Doncs mira, deixant de banda l'experiència, que hi ha només l'experiència que abans et deia d'entrar, de la...
Tot el que et fa deixar fora, vam haver de passar una llista de tot el material que entraríem, no vam poder entrar res que no estigués en aquella llista, i la llista era mínima, eren els tambors, les vaquetes i les corretges que portem per penjar els tambors. Van haver d'analitzar cada una de la vaqueta perquè no entréssim res que no poguéssim entrar. Vam haver de passar un munt de...
de, bueno, de trossos, de controls, de portes, portes que s'obrien, que fins que no tothom estigués a dins no es podia tancar la de darrere i s'obria. Impressiona, Arnau? Impressiona molt. Sobretot impressiona ja no només el volum de quan vas avançant cap al final i arribes al mòdul 2,
sinó el so que hi ha dins, el so de certs crits que s'escolten. Vam justament coincidir amb un reclus que l'estaven entrant en aquell moment nou a la presó i venia certament alterat i va ser un moment d'atenció allà que vam compartir en un tros de la presó. Després, el so de les portes quan s'obren i es tanquen, és la típica pel·lícula d'una presó que s'escolta el so fort de...
de les portes, doncs, allà el tens, vull dir, igual, i vam entrar fins al final, pràcticament vam haver de passar com unes 5 o 6 portes que s'anaven obrint i tancant, i fins arribant al mòdul 2, en el pati exterior del mòdul 2, on estaven...
tots els presos allà fora, tots els usuaris allà fora. Vull dir, va ser com entrar al mig d'un volum de gent que teníem al voltant, que teníem aquí al costat, vull dir, no hi havia pràcticament un veiat o una separació que no tinguéssim contacte directe, no?
Va ser molt proper, molt proper tot. I això que et deia, eh? Cares, gestos, no sé si vau poder intercanviar algun tipus de frases... Mira, t'explicaré dues coses. La primera és que la indicació que nosaltres teníem és que no ens podíem acostar en una distància de seguretat, per dir-ho així d'una manera...
d'uns dos metres, que no se'ns acostéssim, vull dir, que no tinguéssim, que no ens adonéssim res, que hi hagués una certa distància, i això es va transformar en que quan vam acabar l'actuació hi havia molts presos que es van acostar, van voler tocar el tambor, la seguretat de les persones que treballava ja al centre...
Bueno, hi havia moltíssima gent mirant-nos, vull dir, hi havia mil ulls que estaven controlant cada contacte i cada persona que se'ns acostava, però vam poder deixar-li les baquetes a un parell d'usuaris d'allà. Van venir, van anar a estar tocant el tambor, se'ns van acostar tots els usuaris, vam estar envoltats amb tota la gent d'allà.
i va ser un moment únic perquè es van posar toc al tambó, nosaltres animant, nosaltres ens vam sumar amb ells, vull dir, vam compartir uns 15 segons, perquè no va ser més, d'estar tocant amb ells i de tots cridant, tots emocionats, la veritat que crec que va ser un moment únic que vam viure allà dins. I l'altra cosa, que va ser una experiència d'una companya nostra que venia amb nosaltres, que formava part del grup,
Se li va acostar a un usuari, de no sé quants anys devia portar allà dins, o si era recent. El mòdul 2, perdona, és presos de llarga durada, diguem el sentit del que deia. Sí, és veritat, que devia portar temps. I li va dir, després ens ho va explicar, perquè això li va dir en privat, mentre nosaltres acabem de tocar...
que era el dia més feliç des que ell estava allà dins tancat, no? I aquestes paraules, mira, se'm posa la pell de veguina, és com, hòstia, quan ens ho va dir, no?, que per una persona, que nosaltres això de tocar ho fem cada dia, com qui diu, ho fem cada setmana, ho fem als assajos, ho fem aquí a Vilassau, ho fem a mil llocs,
per un món de poblacions, i el fet que per una persona que estava allà dins tancada, que potser els dies són durs, que no saps quant de temps... La rutina... La rutina i... Tampoc no sabíem ni què havia fet cada persona que estava allà dins. Teníem fins i tot la indicació de no preguntar, ni treure el tema, ni entablar, quasi conversació amb ells. Que et diguin això...
et dona una satisfacció del que estàs fent, del grup que formes part i del que estàs transmetent, que ja només per aquest fet que per una persona pugui significar un moment únic de felicitat que ha viscut allà dins, doncs ja et dona peu a voler tornar, a voler tornar a viure aquesta experiència i a tornar a donar tot el que puguis donar de cara a la gent castellana.
Una situació que ens va cridar l'atenció parlant amb la gent, en aquest cas, del tenis taula de Vilassar de Mar, era que funcionaris i funcionàries, des d'aquí també un reconeixement a funcionaris i funcionàries de les presons, que els deien, no sé si vosaltres també, que sobretot no perdéssiu de vista el DNI.
Doncs mira, no t'ho sé dir, perquè el DNI, recordo que el vam haver d'ensenyar físicament, perquè previ a anar a la presó hem d'entregar un munt de la nostra documentació, que jo he hagut de passar també per aquesta ocasió de cara a tots els membres que hi entrem i tot, i vam haver d'ensenyar el DNI, però no sé si el vam arribar a entrar nosaltres.
No sé si el TNI el vam haver de deixar a les... a unes taquilles que ens van deixar a fora, juntament amb mòbils i amb altres coses que fins i tot arrecades, piercing, coses així. I no sé si li vam arribar a entrar, ara dubto. Però no recordo la... Especialment, no? Que ens ho diguessin. De cara a divendres, a veure com t'ho pregunto, creus que potser el no haver-hi els nervis o la certa tensió...
que podia haver estat al gener perquè anava a un territori desconegut, ara aneu a un territori que ja més o menys coneixeu, creus que serà una actuació encara més tranquil·la per part vostra, sense pressions exteriors i dir ja ens coneixem on estem, anem a tope.
És una situació coneguda per alguns de nosaltres, perquè alguns de nosaltres tenim l'oportunitat de tornar-hi, perquè vam anar al gener, però hi ha alguns membres que no es van apuntar a la sortida d'aquesta actuació del gener perquè no podien, o per situacions personals, i ara hi van, per tant serà primera vegada per ells o elles, i la majoria sí que hi vam anar.
Però jo crec que això són com els nervis de quan un nen va d'excursió o se'n va de colònies o va a Porta Aventura o algun lloc així, que per molt que hi hagi anat, per molt que hagis pujat a una atracció en concret de Porta Aventura,
igualment tens aquells nervis, perquè és una situació única, és una situació especial, és un lloc que no hi pots entrar així com així, pràcticament quan entres estàs fent una visita, perquè és que recorres pràcticament gran part del centre penitenciari, la zona comuda, tots els mòduls, passes per allà, passes per un tros de la cuina, vull dir que...
que no deixes de viure aquesta experiència. I per mi, jo crec que seguirem anant amb aquests nervis tots els membres com si fos el primer cop. Crec que sí, que l'experiència l'hem viscut i serà com, en part, repetir el que ja hem fet, però aquests nervis hi seran igual. O per almenys els tinc a dia d'avui, que sé que divendres estaré allà.
Una formació de 17 persones, més o menys? Sí, anem 17 i dues persones que ens acompanyen. Bé, anem més que res per si necessitem aguantar alguna vaqueta de repòs o alguna cosa així, en total d'unes 18-19 persones. Arnau, experiència que segurament recordaràs tota la vida.
Tota la vida. Mira, jo parlava amb la meva parella el primer cop, abans d'anar-hi, al gener, quan va sortir aquesta oportunitat, i jo la primera persona que li vaig explicar després de penjar el telèfon va ser la meva parella, que també forma part d'Estrèpits, i jo li deia, porto molts anys que em pensava que ja no viuria...
a coses tan diferents amb estrepis. Jo porto al final 16 anys, 10 anys de responsable, són moltes actuacions que s'han fet, molts llocs que hem anat, tipus d'actuacions que hem fet d'esdeveniments privats, de restaurants, de mil coses, i això és una cosa que és única.
És única, i jo no m'ho creia el primer dia, per això creia que havíem de ser estrèpids, que estiguéssim allà tocant i participant d'aquest projecte tan directe i tan especial. Arnau, abans d'acomiadar-te, tanqueu d'aquesta manera el 25. Cap de colla dels estrèpids, com es presenta el 26?
Doncs mira, jo crec que es presenta molt positiu per la colla. Aquesta temporada, encara que sigui tot l'any 26, la nostra temporada va de setembre del 25 a juny del 26. Com el futbol? Com el futbol, sí, o com les escoles. Nosaltres funcionem així.
I aquest any és el primer any després dels deu anys que porto com a responsable que no hem ampliat el grup, és a dir, no ha començat ningú nou dins de la colla. I això aquesta temporada, que ho vam decidir al setembre, era per intentar complir dos objectius d'aquesta temporada, que en gran part el 2026 vindrà nutrit per això,
que són per millorar la qualitat del grup, i quan parlem de qualitat ens referim al so, millora de les cançons, de les coreografies, fer canvis, crear cançons noves, una mica de remuneració nostra interna.
I ens hem volgut centrar no tant amb el grup i les persones que s'inicien amb nosaltres, sinó directament el 100% dels nostres recursos amb les persones que som a dia d'avui i amb qui forma el grup a dia d'avui. I la segona, per la millora del que ve a ser l'esperit de l'equip. Això que qualsevol grup de persones necessita.
una mica l'esperit d'equip, l'esperit de grup, les relacions socials nostres internes, la construcció de la nostra bona relació interna, de tots els membres. Llavors, aquest any, aquesta temporada 2026, ben nutrida i estem treballant ja aquests primers finals mesos de l'any per treballar amb això. Llavors, jo crec que es presenta molt positiu i vindrà molt divertit, estic segur.
Estem parlant del primer equip dels Estrepits, però hi ha Pedrera i els Estrepetits. Correcte. Bona salut pel que fa a nens i nenes, nois i noies més joves. Sí, molt bé. Seguim el projecte d'Estrepetits a les escoles de Vilassar. Aquest any, justament, aquesta temporada, només estem impartint el Pere Sala, el Baixir Burriac i el Pla de la Vallà. Només dius...
Bé, més que res perquè hi ha altres anys que també l'escola de presentació i l'escola del Mar també s'han sumat, però aquest any no hi havia el mínim de nens que necessitem, tant l'escola com nosaltres, per tirar endavant l'extraescolar, però bé, ho hem pogut compensar en aquesta part perquè el Baixir Borriac i el Pere Sala estan a petar, hi ha llista d'espera fins i tot, el Pla de la Vallada també té llista d'espera i no tenim nosaltres suficients
o gent del grup per poder anar a fer aquesta extraescolar, però sí, sí, és cantera, és nens i nenes que els hi apassionen els trèpids, que els hi diverteixen els trèpids i al final el que busquem amb aquestes extraescolars és que els nens i nenes puguin
fer les Estres Colors d'Estre Petits i puguin aprendre del món de la percussió, aprendre alguna de les nostres cançons, però tot destinat a un ambient lúdic, a un ambient de jocs, a un ambient d'activitats i que al final s'ho passin bé. A les Estres Colors no és ben anar a prendre les cançons com nosaltres fem en el grup, d'una manera...
que s'ho han d'aprendre sí o sí, sinó que al final busquem que els nens juguin, que els nens aprenguin de la percussió, que els agradi, que facin ritmes, que facin jocs, que facin dinàmiques i que a través d'aquests jocs i aquestes dinàmiques vagin aprenent algunes de les cançons nostres. I això el que fa és que si algun nen...
fa un, dos o tres anys i aprenc cançons i li agrada i tal, en certa edat ja el podem passar amb nosaltres perquè segueixi prenent, aprengui encara més cançons, perfeccioni tots els ritmes i comenci a prendre les coreografies i d'aquesta manera sortim nosaltres i actui. O sigui, que sí, sí, cantera ja i esperem que sigui així perquè és el que li dóna sentit a Estrèpids i a tot el grup que tenim. Arnau Adell, cap de colla.
Moltes gràcies per haver compartit aquest espai amb nosaltres, per haver estat els nostres ulls, el nostre cervell i també el nostre cor a la visita que vau fer a Quatre Camins, crec que ho has explicat a la perfecció, i un punt d'enveja, també et dic, de cara a divendres, perquè és una experiència xula, per gaudir-la i a disfrutar-la. Arnau, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, gràcies.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Matí que hem començat a les 10 en punt i acabem ara mateix a 5 minuts i pocs segons per arribar a la una del migdia. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofet i Robert Maza ens acosten l'actualitat local i comarcal. A l'informatiu 4 edicions, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Per estar ben assabentats i assabentats de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i a la comarca del Maresme. Una del migdia, 3, 5, 7 de la tarda. L'edició d'avui, la número 2.266.
2.266 edicions del magazín del Matí d'Àvila. S'arradió el meu nom, Jaume Cabot, i com sempre, us ho manu. No és que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Arribem a la una demà ja divendres.
I enfilem el cap de setmana. I sembla que amb bonances. Sembla que dilluns i dimarts algun plogí, però sense res d'important, eh? Res d'important. Dilluns i dimarts i pot canviar la previsió 18 o 19 vegades d'aquí a les hores. Doncs, amics, amigues, amb bones mans us deixo com us deia i, com sempre, arribem a la una amb la música, la cançó que ens inspira. I avui també tornem a anar a la preciosa comarca del Ripollès...
El Ripollès amb xarango i aquest quan tot sent l'aire. Xarango i quan tot sent l'aire fins la 1. Nosaltres demà a les 10 en punt ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM al Maresme a Vilasarradio.cat per internet. Podeu recuperar el programa, les seccions, les entrevistes, tot a través de a la carta.vilasarradio.cat, com tots els programes de la casa, a la carta.vilasarradio.cat. I pel que fa al magazín del matí d'aquesta casa, pel que fa a aquest programa també podeu recuperar-ho i consultar-ho tot a través de...
VilaSarRadio.cat barra parlant de tot. Això, VilaSarRadio.cat barra parlant de tot. Amics, amigues, que vagi molt bé. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Va, que demà ja és divendres, com passa el temps. Som-hi, que vagi molt bé.
Somiadors, arlequins i clowns. Somiatruites, equilibristes, rapesistes, mims, mags, viatgers, il·lusionistes. Vaig estar tontant la sort, mesurant les paraules.
Vaig flotant entre mig dels records i flotant, buscant el paradís, retallant les distàncies que em transporten a un món indecis. Però jo mai, mai, mai, mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Però jo mai, mai, mai, mai. Quan tots enlaire troco els somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge, il·lusions dins les maletes, junts podem arribar més lluny.
Solirtejant amb la por, navegant entre dubtes, vaig somiant amb la teva escalfor i somiant que tu remes amb mi fins que aquella incertesa es fa quan se'ns creuen els camins, però jo mai, mai, mai, mai.
seré feliç com ho he estat aquesta nit. Però jo mai, mai, mai, mai. Quan tots enlaire troco els somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge
il·lusions dins les maletes. Junts podem arribar més lluny, més lluny, quan tot s'enlaira.