Les notícies de les 10.
Salutacions, la Biblioteca Municipal Ernest Lluch oferirà el pròxim mes d'abril un club de lectura fàcil per a adults, una nova activitat inclusiva organitzada i impulsada per l'Associació de Persones amb Altres Capacitats, la PAC. El club s'adreça principalment a persones adultes amb dificultats lectores, ja siguin permanents o transitòries, però està a veure a tothom que vulgui gaudir de la lectura d'una manera accessible i compartida.
No es tracta d'una activitat de reforç escolar, sinó d'un espai per fomentar el plaer de llegir en català respectant els diferents ritmes i capacitats de cada participant. La lectura fàcil és un tipus de lectura adaptada que té en compte el llenguatge, el contingut i la forma dels textos perquè siguin més clars i també més entenedors.
Un format que facilita l'accés a la lectura i a la informació i un dret fonamental reconegut i que permet que més persones puguin gaudir dels llibres i compartir idees i experiències. Aquest Club de Lectura Fàcil es reunirà tots els dissabtes d'11 a 12 a partir del mes d'abril a la Biblioteca Municipal. Per participar cal que t'inscriguis enviant un correu electrònic a b.vilassam.elm arroba diva.cat
El president de la Generalitat, Salvador Illa, veu marge d'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat de 2026. A la primera intervenció al Parlament, des de la seva reincorporació la passada setmana, el president Illa es va dirigir directament a Esquerra Republicana de Catalunya, a qui va estendre la mà per tal d'arribar a una entesa.
Però Esquerra Republicana de Catalunya insisteix que no s'asseuran a negociar els comptes fins que no es desencalli la recaptació de l'IRPF i van demanar a Salvador Illa que pressioni el PSOE per tal d'aconseguir-ho. El cap de files d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, Josep Maria Jové, va demanar a Salvador Illa que, si vol els comptes, compleixi abans els acords i que convenci el PSOE. En plena atenció pel no d'Esquerra Republicana de Catalunya, el govern català
Es va reunir amb una delegació d'Esquerra Republicana ahir mateix a la tarda al Parlament per tal d'intentar refer unes relacions que han quedat tocades. La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministre de Treball, Yolanda Díaz, fa un pas al costat i no es tornarà a presentar a les properes eleccions generals que estan previstes el 2027. La líder de la coalició Sumar al 2023 no repetirà candidatura...
però es compromet a seguir treballant per complir, va dir, amb aquest mandat i avançar en tot el que queda per fer. La ministra ha comunicat la seva decisió en una carta publicada a Blusky on assegura que ha estat un pas molt meditat que ja ha traslladat a la seva formació política i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la justifica per donar espai i temps per impulsar una refundació d'aquest espai polític.
Després de mesos i mesos de debats i polèmiques, a França s'ha aprovat el projecte de llei que estableix l'ajuda a morir o eutanàsia, una llei que s'ha partit en dos per contactar el sector conservador i assegurar, com dèiem, que les cures pal·liatives també siguin una opció. Les dues lleis que regulen com afrontar els darrers dies d'una vida han estat aprovades després de nombroses esmenes
i amb llibertat de vot. El text passarà ara al Senat, que ja havia rebutjat la proposició de llei al gener. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Nosaltres que hem estat en els millors moments i en les grans decisions. Nosaltres que hem transmès mil missatges i emocions. Nosaltres que t'hem ajudat a expressar i a sentir. Nosaltres que hem fet de casa teva una llar. Nosaltres estem amb tu. Perquè som emoció, sentiment i color. Perquè som records, experiències i alegria.
Perquè som complicitat, som llarg i som família. Perquè som vida, sensacions i fantasia. Perquè junts som més fons. Flors i plantes. Viules. Lluc, 45 anys, enginyer. Conduïa sota els efectes de l'alcohol. Va provocar un xoc frontal i va matar la dona al seient de l'acompanyant de l'altre turisme. 4 anys de presó i 3 i mig sense permís.
Anna, 41 anys, directora d'escola. Es va distreure amb el mòbil. Va matar un motorista. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
La cultura. La cultura.
La que hi ha cada porta i a cada balcó. La de qui escriu i la de qui assaja. La de qui busca i la de qui escolta. La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res. La que pren vida perquè tu hi ets. Tu també en formes part. El teu gest t'ho canvia tot. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvinguts, benvingudes, tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i ho saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. 7, gairebé 8 minuts per damunt del punt de les 10 del matí, dijous 26 de febrer de 2026, recte final de la setmana i recte
a final del mes de febrer, el més vesc curt de l'any. Doncs tenim per endavant divendres i dissabte i diumenge ja entrem al mes de març.
Gràcies per la vostra confiança. Un dia més en aquesta casa. Dia assolellat, presència de boira també. Avui més dins el mar, no pas pel que fa a la costa central, sinó també al litoral d'altres punts del país. Ahir teníem un dia emboirat a la muntanya, al mar. Avui el sol es deixa veure des de primeres hores. De tot plegat, del temps, de cara avui, però sobretot de cara als propers dies en què ja tornem a tenir el cap de setmana aquí,
com passa tot plegat, com passa de ràpid el temps. Com dèiem, de tot plegat en parlem amb Joaquim Serra, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, des del Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Homaresme. En Joaquim Serra ens farà la previsió de cara a avui, però insisteixo, sobretot, de cara als propers dies. De seguida també, cap un quart d'onze, saludem a Joan Escofet.
Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on posem damunt la taula, repassem l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui. Tot pujant al d'Orient, repassem les efemèrides. Una de les efemèrides que repassàvem aquesta setmana, concretament dilluns 23 de febrer,
Era els 45 anys de l'assalt al Congrés dels Diputats per part del tinent-coronel Antonio Tejero, acompanyat de 283 guàrdies civils més. Doncs... Documents del 23F desclassificats, més detalls del cop d'estat sense grans revelacions i amb dubtes oberts, tal com s'esperava. I justament el dia que passa això, mort Antonio Tejero, el tinent-coronel autor del cop d'estat fallit al 23F als 93 anys.
Doncs, amb tot plegat, és curiós. Tothom comentava, no? Curiós, eh? El dia que es desclassifiquen els papers. Insistim, eh? Sense grans revelacions. Això ja ens ho esperàvem. Estem a l'estat espanyol i això vol dir que les sorpreses no són gaire grans, diem. I amb dubtes oberts. Mor Antonio Tejero, el tinent coroner d'autor del cop d'estat fallit al 23 i fa els 93 anys.
respecte a aquesta desclassificació, el rei Joan Carles, s'hauria vist damagat amb militars colpistes perquè no lesionessin la corona en el judici del 23F. En Joan Escofet, l'amic Joan Escofet, l'altre dia, jo crec que va dir la frase més acertada de tot el que s'ha dit en quant a la desclassificació d'aquests papers. Deia...
no hi haurà gaire sorpreses i hi haurà més certificacions. I jo crec que l'ha encertat de ple. En fi, són algunes de les notícies del dia d'avui. A dos quart d'onze.
Passa per la ràdio en Miquel González. En Miquel González és l'actual secretari d'organització de la Federació del Maresme del Partit dels Socialistes de Catalunya. A Vilassar de Mar hem conegut aquesta setmana que s'ha creat, de fet, el col·lectiu socialista de Vilassar de Mar. Un col·lectiu que ha vingut a la ràdio de la veu de la mà d'un dels seus portaveus.
en Quico Zamora, que ens va dir que intentarien concórrer a les eleccions del 2027. La Federació Socialista del Maresme, del qual Quico Zamora aquesta entrevista en va fer referència, ens ha demanat tor de rèplica i, per tant, avui saludarem a dos quarts d'onze en Miquel González. Insistim, primer secretari o secretari d'organització de la Federació del Maresme del PSC. A les onze parlarem. Eres mi tipo, un maig con todas las letras.
Un projecte que funciona com una hibridació entre el Tinder tipogràfic i un first date analògic. Curiós, doncs una vila serenca, la Eli Pla en forma part de tot plegat. Una cosa curiosa, que està triomfant molt a Madrid. Avui en coneixerem més detalls al punt de les 11. A dos quarts de 12 serà temps, com sempre i cada setmana, de rebre...
Els nois i noies, una representació de l'alumnat de quart d'ESO de l'Institut, avui al Vilatzara. La setmana passada era el Pere Ribot. Amb el Pere Ribot parlàvem de la intel·ligència artificial i les seves derivacions i què fan servir i què no fan servir els joves. Avui en parlarem amb l'alumnat del Vilatzara. Per cert, el punt de trobada, el punt de trobada entre l'Elisenda...
I en Jordi, l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova tornarà la setmana que ve. A les 12 tenim la Joana, doncs res greu, però també fora de combat aquests dies. I qui no cau per un costipat, cau per una altra cosa. Però en qualsevol cas la Joana tornarà a parlar de teatre la setmana que ve, que es millori molt i molt ràpidament.
El que sí que farem a les 12 és escoltar l'entrevista que li fèiem a l'Eudal Tania Estatenas. Ell és el regidor, entre altres, d'habitatge de Vilassar de Mar. La setmana passada, avui, just fa una setmana, el ple municipal aprovava la creació de 62 nous habitatges, en aquest cas...
socials al carrer Mossèn Pere Ribot. I vam convidar, doncs, el regidor a parlar-ne. Doncs avui recordarem aquella entrevista que li fèiem a l'audal Ateni Estenes, doncs, a principi de setmana. Insistim, una entrevista que va servir per parlar, per explicar
el doble, que Vilassar de Mar doblarà el parc de lloguer públic. A l'arrera plenària del dijous es va aprovar inicialment el conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per impulsar la promoció d'habitatge, una nova promoció d'habitatge a Vilassar de Mar. I en aquest cas, en vam parlar i recordarem l'entrevista. Són 62 allotjaments dotacionals de lloguer amb qualificació de protecció oficial.
I escoltarem l'entrevista interessantíssima. La conferència va ser dimarts passat, però va ser tan interessant l'entrevista que li fèiem a en Miquel Sureda, el conferenciant d'aquesta setmana, enginyer aeroespacial, que tornarem a escoltar també l'entrevista que li fèiem aquest inici de setmana.
13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí. 26 de febrer de 2026. Avui és dijous. El meu nom, Jaume Cabot. L'edició, la número 2.306. 2.306 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Tenim el motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. 14 minuts per damunt de les 10, el temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteòmer del Consell Comarcal d'Albaresma. Joaquim Serra llueix el sol, temperatures agradables amb punts de boira a altres punts de la comarca, perquè fa vil a Sadamar avui no tenim boira. En qualsevol cas, temps previst de cara avui, però sobretot de cara als pròpers dies de cap de setmana. Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, bon dia. Avui la jornada comença molt més assolella que no pas ahir. De tota manera, encara hi ha aquests bancs de boira enfront de la costa i, per tant, no descartem que, de forma molt puntual, puguin acabar afectant algun sector de la comarca, sobretot de l'àrea del Mares Menor tallar d'aquest matí.
Posteriorment, l'ambient s'ha assolellat, com vam tenir ahir, amb unes temperatures que s'han de mantenir sense grans canvis. Una situació típicament primaveral que es produeix justament per l'arribada d'aquest aire més aviat càlid que, de fet, dies passats ha fet pujar notablement la temperatura i que, en contrast amb l'aigua del mar, amb una temperatura clarament més baixa, forma aquestes boires i aquests núvols baixos a la franja costanera principalment, tot i que a vegades poden arribar una miqueta més cap a l'interior.
D'entrada s'espera que avui tinguem això, domini del sol, temperatures sense grans canvis, els vents molt fluixos tant aquest matí com aquesta tarda i la situació marítima en conseqüència també molt tranquil·la. De cara a demà i demà passat tot ha de continuar més o menys igual, també diumenge.
amb alguns baixos, alguna boira, que va-hi bé, poca cosa, tot plegat, res de precipitacions. I, novament, de cara a demà tornem a tenir vents fluixos i, per tant, una situació marítima tranquil·la a tota la costa de la comarca. El mateix esperem per dissabte i per diumenge. Per tant, en general, tindrem un cap de setmana estable. Això no vol dir que tindrem...
tinguem un cap de setmana completament assolellat, perquè podem tenir alguns núvols, però seran sempre núvols poc importants i que no deixaran cap mena de precipitació. Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per aquesta previsió, com sempre, àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca. Demà hi tornem a la mateixa hora, fins a les hores que tinguis. Molt bon dia!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa. Saludem, com sempre a aquesta hora, el company amic, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Diu... Molt bon dia, estic trucant al Pantà. Sí. Quanta aigua s'us queda? Ho, ho, ho, ho, ho, ho.
Molt bon dia a tots i totes, molt bon dia. Ja ha sortit això. Ja posant nivell d'entrada. Pam! Ara supera-ho. Jo tinc un humor tan així que saps que... que... és l'humor que m'agrada. És que m'acaba de rebre un missatge i diu, me llamaràs tu o me das otro teléfono para llamarte? Clar.
Aquests missatges que reben de tant en tant. Per això m'he quedat una mica així. Aquest és l'humor que a mi m'agrada. Si algú té algun acudit d'aquests curs, que ens els faci arribar al WhatsApp mentre el vas refrescant, per què no compartir un acudit d'aquests curtets? Un acudit curt, però d'aquests curs, d'aquests que em fa gràcia a mi, que sóc així.
Va, doncs, whatsapp del programa, whatsapp de la ràdio, 675 99 0052. Fotem-li una mica de riure al dia. Va, 675 99 0052. Si no us atreviu un àudio per explicar-lo, escriviu i el llegim nosaltres. Com va ser curt. Sí, amb poca gràcia que tenim, però... La Celestina. Tampoc cal escriure. No, no, el Quijotes. No.
Amb res estem contents, tu i jo. I tant que sí, i tant que sí. Qui t'havia de dir, o qui ens havia de dir, Joan, que avui, aquest dijous, sense més, tornaria a sonar una cosa que va sonar a començaments de setmana? I aquest és el puto!
Ara sí que està quieto, quieto del todo, ja està. Tu saps, però, que Tejero, el coronel, el tinen coronel, l'Antonio Tejero, no és el primer cop que mor, tu saps que no. Perquè la premsa l'ha matat unes 98 vegades. Ara parlo de memòria, no sé si era el 2008 o 2018, que en ple Sálvame, la presunta periodista Lídia Lozano,
Ja va donar per mort Antonio Tejero Molina, nascut a Laurina el Grande, la bonica província de Màlaga, i que ahir va morir al Gira, València. Què fotia a València? Ara estava residint... Bueno, estava a un pazzo d'aquells al Ferrol. Jo ho tenia entès. Aquest era franco. No, no, ja!
Però ell... No, no, i això és cert, perquè se li va fer un reportatge, un documental, quan va fer, em sembla, 40 anys del cop d'estat, o sigui, fa 5 anys, i el van entrevistar amb un pazo d'aquells brutals, però impressionant, eh? Impressionant brutal d'allà a Galícia, i la gent deia, hòstia, mira, això és el que ha costat al país el silenci d'aquest home, que aquest home visqui aquí. Això és el que es deia, eh?
Doncs ha mort Alzira als 93 anys, un home que mai es va penedir, un home que no va acatar la Constitució en cap moment.
I ara, clar, la patata calenta la té l'estat espanyol. Jaume, què fas amb el cadàver de Tejero? És a dir, on l'enterres sabent que pot convertir-se en un santuari, en un mausoleu per un determinat tipus de persones?
A veure com se soluciona perquè veurem on descansa les despulles d'un Antonio Tejero. Ho dèiem a principis de setmana. S'estan desclassificant aquests documents. Ja ho anunciàvem aquí en el poc ens passa que poques sorpreses trobaríem. El que sí que ens ha sobtat és la dona de Tejero, Carmen Díaz,
que d'ellas han filtrat els documents de les trucades de la dona de Tejero, el propi 23F. El ejército estava detrás i le han deixat tirada com una colilla. És un tonto el desgraciado. Això la dona, eh? Que desgraciado. Tanto amor a la patria, tanto dar-lo tot, mira com lo han engañado. Això són paraules desclassificades de Carmen Díaz Pereira, esposa del tirant coronel Antonio Tejero,
Molina també parla com Carmen, la dona de Tejero, a altes hores de la matinada del Ja 24, trucava a València, on hi havia la divisió una corazada bruneta número 1 per demanar Milans del Bosch, que era en aquell moment...
al cap d'aquella regió militar, i li van dir que estava dormint. I ella, doncs, es va preocupar molt, va voler, perquè Tejero es creia que Milans del Bosch estava traslladant les seves tropes cap a Madrid, cosa que no va acabar de succeir, i ella va demanar, i de fet és una de les
situacions que s'han desclassificat que li posessin un cotxe per anar al Congrés dels Diputats i avisar el Toto Desgraciau, és a dir, el seu marit, que Milans del Bosch principi ni hi estava ni se l'esperava.
Com tu deies bé, aquesta setmana hi haurà més certificacions que sorpreses. De fet, el rei s'hauria vist amagat amb militars colpistes perquè no les unessin la corona al judici del 23F. Sorpresa. I un altre, que un document apunta que membres del servei secreti van participar activament en el COP. Per tant, tampoc és que comencem a escriure llibres ja, perquè ja s'esquitant... I hem sabut també l'elefante blanc. D'on venia l'elefante blanc? Que no era un restaurant de... Ni era cap manera de dirigir-se. No!
Doncs el campechano d'una manera fins i tot romàntica. De Fontia Blanco era una casa de cites que hi havia la Gran Via Madrileña, que també cantava Antonio Flores. Sí, senyor.
Vinga, Joan, va més coses. Jo que no sé és que quan es desclasifiqui M. Rajoy. Qui deu ser? Am te... Am te en curiosit. En asquas. En asquas, sí, senyor, en asquas. Am te en curiosit, qui deu ser M. Rajoy? Todo el mundo. M. Rajoy? No, no, no.
És que ara et dava dir una cosa, però diria una tonteria. Ho hem d'esperar uns 70 anys a que es desplacifiquin els documents d'aquest registrador de la propietat. Mariano Rajoy. Sí. En fi, vinga. Anem als amics de Tot Badalona. Hombre, una altra vegada. Sí.
Sí, sí, no, no. Ahir obríem un meló amb aquell senglar de Badalona que tenia una dèria per entrar en equipaments municipals de Badalona. Municipals, eh? Sí, sí, i el tio discriminava. Doncs ara n'hem trobat un altre per senglar, però que aquest estava especialitzat, això ho diem nosaltres, eh? Però estava accedint a establiments de sofàs i matalassos. Ah, ah!
És a dir, s'està especialitzant el senglar badalonensi. Tenim un individu centrat en equipaments municipals, tu ja li pots posar menjar. Ell, a fer gimnàstica, a fer aules de música... Tu pensa...
que deu haver fet tanta cua i tantes instàncies allà per entrar que s'ha anat a descansar ara vaig a descansar un rato els sofàs i els llits són dos diferents hi ha l'especialització tenim un senglar centrat en els equipaments municipals de Badalona
I un altre, que la seva especialitat són establiments d'esofàs i matalassos, concretament al carrer de Bèlgica, a Montigalà, on s'ha vist aquest senglar, que no té res a veure amb l'altre. Són dos comandos diferents. Potser és un comando format per dos. També, potser que s'hagin... La policia badalonense ho està investigant, això. És molt fan. Primer del tot Badalona. Sí, mai tant.
I després d'aquestes notícies. Sí, senyor. Celebrem que els senglars no hagin provocat ni accidents de trànsit ni danys a les persones. Què faríem sense els amics i amigues del tot Badalona? Faria com no tenir el diari de Girona. Clar. O tenim uns o tenim els altres. Fan grans titulars. Sí, senyor.
Què més, Joan? Doncs parlant d'especialitzacions, han detingut dos dels treballadors de Núria pel robatori de la caixa forta. Sí, senyor. S'esclareixen coses, eh? Es van esclarint. S'està posant llum a la foscor. Dos treballadors eren? Dos treballadors.
Ai. Clar, recordes quan vam comentar d'aquell aparatós robatori d'una caixa forta, Núria, amb neu... 300 quilos, eh? 300 quilos. Amb neu fins als pebrotets, diguéssim, de molt difícil accés, van extreure la caixa forta sobre un matalàs
per arrossegar-la, després amb un trineu, etcètera, etcètera. La van estimbar allà o avall i... S'havien equivocat. S'havien equivocat. No hi havia res. No, ben bé, però te'n recordes que ho vam comentar aquí, que els propietaris de l'hotel deien que hi haurien pocs diners? Algú va dir que s'havien equivocat de caixa, eh? Sí, podria ser. 150 euros era el que hi havia dins de la caixa forta.
que van estimar i després, amb ajuda d'algun tipus de material, d'alguna obra propera, diuen, doncs van poder obrir la caixa forta i treure 150 euros. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Per 150 euros la que s'ha arribat a liar. Home, han tingut el seu protagonisme. Sí, però de protagonisme no menges, eh? No, això és veritat.
Ara pots anar de tertulià. Home, i tant. Pots parlar de tot tipus de coses. Pot ser coach o tertulià. Estan les dues professions del moment. Tertulià pots anar a parlar de qualsevol cosa. Qualsevol cosa. Estan els canals de televisió. D'aquí i d'allà disposats a regre. D'aquí i d'allà. Aquesta és la romba de Vilasabà. El govern espanyol m'ha cridat molt l'atenció. Vol prohibir la venda de begudes energètiques a menors de 16 anys.
Al principi, les begudes energètiques són una bomba. Fins aquí estaríem d'acord, però clar. Estem en un país que amb 10 anys un nen ja pot decidir si és nen o nena i tampoc caldria anar a buscar les begudes energètiques. No és culpa... El que passa no és culpa de les begudes energètiques. O no només és culpa. Sí, senyor. Què més?
Doncs entrem en el nostre cotxe dissenyat per l'enginyer John DeLorean, si et sembla. Va molt finet, molt finet, i estic molt content perquè avui venen melodies d'aquelles que ens faran cantar tot el dia, eh? Doncs ens anem fins a Nola, fins a New Orleans, tal dia com avui, de la 1928, naixia Fats Domino.
El que deies ara mateix, ara mateix, ara estem parlant del cas Epstein, negocis, poder i sexe de la xarxa internacional a TV3, i són els mateixos tertulians i tertulianes que un altre dia o avui mateix parlaran del caos a Rodalies. Parlaran de Rodalies, d'Ucraïna, la calor, perquè ara vindrà la calor i tothom parlava de la calor. Els embassaments. I si parlem internacionalment, la guerra. Pesta porcina també. Parlen de tot. Amb aquell criteri. Menys mal que tenim cançons com aquesta de Fats Domino...
Què més tenim, Joan? De fet, el propi Elvis Presley, el rei del rock, havia admès sempre que Fats Domino de Fatman, l'home gras, havia estat un dels seus grans inspiradors a la seva música i Elvis Presley no dubtava a dir que Fats Domino era l'autèntic rei del rock and roll.
Home, i escoltant aquest God Lotta Loving, God Lotta Loving, escolta, doncs no deixem de donar-li com a mínim una mica la raó al gran Elvis Presley. Fats domino! Més coses, Joan. Doncs mira, 1942, tal dia com avui, per tant, celebrem el 86è aniversari, no? No, 82. 82è aniversari... No, perdona, quin any dius que és? El 42. 42, 84, 84 anys. 84 aniversari de Guillermina Mota, eh?
Avui la Guillermina Mota fa 84 anys. Si ella segueix remenant, remenant, nena. No reposis ni un moment, si remenes força estona. Per molts anys a la Guillermina Mota. Remena, nena. Remena, remena, nena.
No reposis ni un moment. Si remenes força estona, la barreja surt més bona. I el client deixes content. Vinga, va, Joan. Licenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, va ser una de les veus femenines dels 16 jutges. Sí, senyor. I també una de les creadores va posar en les línies mestres d'aquella nova cançó, que es deia la nova cançó catalana. I deixem...
Perdona, eh? I a més a més va ser, a part de cantant, també va fer els seus pinitos, els seus pinitos, les seves petites aparicions, petites o no tan petites, al món del cinema, eh? Guillermina Mota, eh? Vinga, va, més coses. I marxem a Madrid, perquè avui és l'aniversari, 1963 va néixer un tal Ignacio de la Macarena Cano Andrés.
És a dir, en Nacho Cano, que és el dels germans, el granyut. Que, per cert, d'aquesta cançó, la part que ens sabem és aquesta.
I més tenim Joan. Rolling Stones, satàniques, majestats, canviem radicalment de música, perquè el 1965, tal dia com avui, publicaven un dels singles més espectaculars de la banda britànica, The Last Time.
Per cert, Joan, tu saps que aquí, en aquesta casa, ningú, ni a fora, dels que som aquí, ningú, ni al carrer, ni allò, defensarà ni el racisme, ni la xenofòbia, ni res, absolutament. Ho dic perquè no hi preventileu alguns abans que acabi la frase.
Ahir Vinícius va donar una altra mostra de per què és el personatge més repudiat en un camp de futbol, tornant a celebrar el gol amb el banderí del còrner, que és la cosa més desagradable, la cosa més antipàtica, de veritat. I encara algú es pregunta per què aquest senyor se'l xiula i se li diu de tot...
i que alguna vegada segurament algú ha practicat racisme amb ell, que em sembla fatal, però que és un senyor que s'excusa darrere un presumpte racisme i això ho excusa darrere la seva més que demostrada mala educació i mal saber perdre i mal saber guanyar. És un...
autèntic, indesitjable en un camp de futbol, que teòricament és exemple per molts nens i nenes. No seria per color de pell, sinó per capacitat cerebral, en aquest cas. En fi, molt de compte, perquè ahir el Santiago Bernabéu, el Vox Arena, van expulsar un seguidor del Real Madrid, que darrere d'una pancarta de no al racismo...
Ens estava fent la salutació nazi. És molt intel·ligent. I hem de celebrar, en aquest cas, que el propi Vox Arena anés a buscar la seguretat a expulsar aquest individu que, a més a més, tu imagines ja el rifar el rifar amb una pancarta no al racisme fent la salutació nazi.
Més coses, Joan. Metàl·lica. Sí, senyor. 26 de febrer de l'any olímpic. Metàl·lica estrenaven el vídeo, que no la cançó, d'aquesta preciositat. Nothing Else, Mother. El vídeo, que també no us el deixeu perdre, Nothing Else, Mother, que avui... Re, fa 44 anys, això.
No, no, 44 no, 34, 34. Oi, Joan? Sí, sí, 34, 34. Era l'any 92. 92, 34. Va, tanquem el DeLorean. I tanquem, aparquem el nostre DeLorean fins demà, viatjant a l'any 2011. Dominava tots els números del món, una tal Adele, amb la preciosa Someone Like You.
Joan Escofet, molt ràpidament, una del migdia 3.57 de la tarda. Què servim al Crónica, avui? Doncs repassarem les millors jugades. Ara mateix donarem veu a la Federació, al PSC de Maresme. Demanar torna de rèplica a Vilassar.
Gràcies. Gràcies.
Joan Escopet, escolta atentament, hora del migdia 3.500 de la tarda i demà divendres, el teu dia preferit de la setmana, amb tota la ironia del món, que sabem que és dilluns, però et saludaré un quart d'onze. I aquí serem recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Fins demà!
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Seguim endavant. Tal com explicàvem fa uns moments abans de la pausa, a principis de setmana vam rebre un comunicat en què anunciaven la creació d'un...
De moment, una agrupació de partits serà si recullen les firmes necessàries de Col·lectiu Socialista de Vilassa de Mar. Entre ells, els tres regidors expulsats del PSC van crear, són un dels creadors, fundadors d'aquest Col·lectiu Socialista de Vilassa de Mar per, diuen, intentar presentar-se a les municipals del 2027.
El mateix dimarts, quan va sortir aquesta entrevista, la Federació Socialista del Maresme s'ha posat en contacte amb nosaltres demanant dret a rèplica perquè creien que se'ls havia citat. No és que ho creguessin, és que se'ls va citar. I, per tant, com no pot ser d'altra manera, avui hem convidat a la ràdio en Miquel González Monfort. Ell és el secretari d'organització de la Federació del Maresme del PSC. Miquel González, bon dia, bona hora.
Bon dia, Ràdio Vilaçà. Com estem? Vilaçà Ràdio, Ràdio Vilaçà són els de dalt. Perfecte, Vilaçà Ràdio. Doncs molt bé. Estem molt bé. Primer de tot, volia agrair-vos la invitació. Crec que és un exemple de pluralitat que volem agrair des de la comarca i des del PSC. I també demanar disculpes als veïns i veïnes de Vilaçà de Mar, perquè em sembla que l'agrupació de Vilaçà de Mar fa molt de temps que se miren més el malic que no donar solucions a la ciutadania, que és per el que estem en política.
Doncs Miquel, dit això, amb quines afirmacions no està d'acord la Federació del Maresme? Afirmacions que va fer Quico Zamora, que per cert és exregidor, també va ser cap de llista del PSC a Vilassada Mar l'any 2019. Bueno, si comencem amb el tema del suport a l'exalcaldessa Laura Martínez a partir del mes de lluny i de les pressions que va rebre des de la comarca...
dir-li que a la comarca va venir un candidat que es deia Isaac, candidat de PSC Viles de Mar, escollit per l'agrupació de Viles de Mar, que ens va dir que la seva prioritat
era pactar amb Laura Martínez, que havia començat converses abans de les eleccions i que abans del ple, el normal, abans del primer ple que es fes d'escollir l'alcaldia, ell, la seva prioritat era junts i per tant nosaltres donem suport al candidat i per tant aquesta era la línia política que vam encetar. A més a més, jo vull recordar, la federació no li diu als regidors el que hem de votar, però vam votar extensió perquè l'alcaldessa fos
Laura Martínez i començar... No començar una negociació, jo crec que la negociació ja ha començat feia temps. Però Isaac García Osses va deixar de ser el cap visible del PSC Vilassada de Mar ben poc després de les eleccions del 23, s'hi van posar altres persones i, per tant, suposo que tenen altres idees, altres decisions, i ells deien precisament això, el 95 va dir per cent de...
de persones que integren l'agrupació socialista Vila-Sanamar, havien votat fer fora, en aquest cas, fer la moció de censura en contra de Laura Martínez Portell.
Jo, el primer que voldria dir és que el partit, igual que qualsevol ent municipal, local, un parlament, crea estatuts i crea lleis per defensar, en aquest cas dels partits polítics, els militants. No els fa per defensar les èlits o les ejecutives, sinó ho fan per defensar els militants. I tenen durant molt de temps, sempre a cada congrés, poder-los canviar.
I el que va passar aquí va ser que el grup municipal va trencar els estatuts del partit, no va complir amb els estatuts del partit. Jo voldria deixar molt clar que a nosaltres ens vam venir a explicar aquesta moció de censura no al gener, quan va començar el soroll, sinó al setembre de l'any anterior. I aleshores els vam dir que nosaltres necessitem un projecte polític que avali això, i ens vam venir...
El grup municipal no sabia ni qui encapsalava aquesta moció de censura pel PSC. A mi els altres, com pot entendre tothom, són indiferents. I vam entrar en una negociació, i una negociació dura, perquè nosaltres veníem d'una agrupació que s'havia, entre cometes, publicat un candidat. I veníem d'una agrupació que, entre cometes, s'havia publicat també un primer secretari.
I aleshores se'ls va dir des del setembre que s'havia de complir els estatuts i els estatuts marcaven clarament que una moció de censura havia d'estar aprovada per l'executiva nacional. Senyor González, li faig la mateixa pregunta que li vaig fer a Quico Zamora, dimarts sentat a la mateixa que diré que vostè. Per què aquest...
aquest suport sí o sí a Laura Martínez Portell, a Junts, estimem Vilassana en aquest cas, es parlava i s'escenificava i es deia que, doncs, en nom de David Bote, que en David Bote és l'alcalde de Mataró, per tant, una veu més que autoritzada en aquest cas a dintre el socialisme...
i preguntar per què aquest suport sí o sí fins al punt d'expulsar els tres regidors del PSC, que és un partit històric a Vilassadamar, partit de govern. Ha tingut tres alcaldies, sempre han estat allà, per tant, no és un partit residual d'aquells que ara sí i ara no, sempre és un dels partits principals de Vilassadamar. Per què aquest suport a Laura Martínez sí o sí fins al punt d'expulsar els tres regidors?
Nosaltres, suposant el Martínez, no, nosaltres vam estar parlant i negociant amb el grup municipal i amb la primera secretaria del partit, amb en Juan Díaz i amb l'Albert Bartoblí, aquesta moció de censura i el que vam estar...
És dient-li's. No podem entrar en la moció de censura on l'equip de govern no s'ha trencat. No podem entrar en la moció de censura on la ciutadania no sap el que anem a explicar. No podem entrar en la moció de censura on quin projecte polític teniu. Si m'expliquen que el projecte polític que tenen és un tema de funcionaris, d'arreglar el nivell salarial dels funcionaris, no estem donant una solució a la ciutadania d'un problema determinat.
Venim de Laura Martínez que, mirant el seu resultat, té molt suport de la ciutadania. No és un suport mig. I després, com a partit polític, se'ls va dir la suma de quatre és molt complexa per portar un ajuntament a un any i mig o dos anys a unes municipals. Estiguem a l'oposició, treballem, demostrem-li a la ciutadania que no funciona aquest ajuntament i anem a les eleccions explicant-li
quin seria el nostre projecte polític. Des d'aleshores... Però no van donar suport, eh? Hi ha coses que jo crec que la ciutadania no sap, i crec que en Quico Zamora ho sap perfectament, però bueno, ahir també, no sé, potser fa un any... Si vol explicar-ho. No, nosaltres, últim dia de la negociació, Carre Pallars, David Bote, jo, Albert Bartolí, Pere Almera, secretaria política municipal del partit,
Vam arribar a un acord per tirar endavant aquesta moció de censura. Van arribar a un acord per tirar endavant? Sí. I qui ha decisat el problema? Doncs que tenien que esperar a l'aprovació de l'executiva nacional i el dia següent, a les 10 del matí, la van entregar. Però això és un detall, no? No, no, home, clar, un detall per aquí. Home, si vostès que són veu autoritzada del partit ja havien arribat a un acord... No, no, per nosaltres no és un detall.
Per nosaltres l'executiva nacional és l'òrgan màxim de representació del nostre partit i, per tant, havia de donar. Què es va prioritzar? Què es va prioritzar per una setmana o dues setmanes més? Que la candidata d'Esquerra Republicana tingués un sou? Que l'alcaldessa tingués un altre sou? Què es va prioritzar? No sabem què es va prioritzar amb el grup municipal, perquè encara estem esperant... Salvador Illa va intervenir?
Salvador Illa va intervenir el dia que va tindre l'acte aquí a la biblioteca. Sempre he preguntat, aquesta potser és la 200 vegades que he preguntat si es va parlar de la moció de censura el dia que Salvador Illa va venir a la biblioteca de Vilassana de Mar. Jo una de les coses que vaig dir heu tingut el president de la Generalitat que podeu, a part de parlar d'això...
quines necessitats tenia el municipi, i vam estar parlant de la moció de censura. I què va dir, Salvadilla? El mateix que va dir el partit, la federació, que s'havia de mostrar a la ciutadania amb un treball a l'oposició que aquest govern no funcionava. I quan això estigués, que podrien tenir el suport del partit. I mirem vostè, del gener fins al març va demitir Estimem Vilassar,
va dimitir del govern Esquerra Republicana, es donaven aquests factors. I vam arribar a un acord, però clar, això no... Per nosaltres, el fet que l'Egecutiva Nacional no doni suport, no és que falti un sello, com ja es va dir, o que falti una firma, no. És l'òrgan màxim del partit. Es va dir això, eh? Faltava un segell. No, no, és un segell. A més a més, des del setembre,
I venint de la història que portàvem a l'agrupació, se'ls va dir, el primer secretari, l'Albert Bartolí, que es necessitava l'aprovació de l'Executiva Nacional per tirar endavant la moció de censura. Ho sabien des del primer dia. Què vés fet, l'Executiva Nacional? L'han parlat? Quina decisió vés pres, l'Executiva? Jo crec que ho hauria aprovat sense cap problema. Sense cap problema. I el grup municipal va prioritzar altres coses que el partit. O sigui, ho havies aprovat 15 dies més tard. I no hi ha que us ha fet un problema.
Un problema, que si m'ho permet, és també de l'agrupació socialista de Vilassar de Mar, perquè a un any de les eleccions, ara tenim entès, i si no és així li agrairia que m'encorregeixi, que hi ha una junta gestora presidida per Sílvia Garrius, si m'equivoco alcaldessa de Dos Rius, mana amb soci Junts. Sí, ahir es va fer aquest comentari de soci de Junts com si el partit estigués tirant cap a Junts, quan tothom sap
que nosaltres som un partit de govern, un partit que està estructurat, que arriba a acords amb tothom. El segon de la gestora és regidor de Caldes d'Estac i ha governat sempre amb Esquerra Republicana. I, per tant, a vegades deixa anar aquest fil... Però vostè sap més que ningú, perquè d'això en sap una estona.
que tots es necessiten a tots. I en aquest cas s'ha parlat molt d'una sociovergència a l'hora d'aprovar pressupostos, sigui els de la Generalitat, sigui els de Mataró, que es necessiten uns els altres. I aquests detalls, deixi-me-li així, són els que la balança fan equilibrar-la cap a un costat o cap a l'altre. Per això es diu aquest comentari. I el 27 crec que anem encara més.
perquè el 27 entrarà aliança Vox farà el seu territori i encara necessitarem més que aquests partits que entre cometes són de govern que tenen un projecte clar per cada ciutat o per cada poble gran puguin arribar a acords i crec que és una bona idea a dos anys en aquest cas va passar això algun any i mig si vostè vol de les eleccions del 27 que hi hagi aquest rebombori i Messi m'està dient que
l'Agrupació Nacional Vés, dic que sí, l'Executiva, perdó, l'Executiva Nacional Vés, dic que sí, vostès van dir que sí, que va ser un tema de formes. És a dir, desmuntar un partit que té, doncs, que és un partit, insisteixo, per molta presència a l'Ajuntament, és una bona idea, any i mig de les eleccions. Hi ha qui diu, i això vostè m'ho dirà, si vol, evidentment, hi ha qui diu que des de la Federació del Maresme
volen un pont del 2027 al 2031, diuen que a Vilassar de Mar seran unes eleccions de tràmit pels socialistes i que enfocaran les objectius de cara al 31. És així o no? No. Nosaltres tenim un objectiu claríssim al 27. A la gestora li hem demanat una candidatura nova, amb un equip nou. Després, un altre comentari que es va fer, que des del moment que es trenca el grup municipal fins ara també es va fer el comentari que nosaltres no havíem parlat amb ningú.
Jo he tingut reunions amb l'exprimer secretari, amb en Jordi Bertolí, amb l'Enric Flamarí, que ha vingut a parlar amb nosaltres en nom de tota aquesta gent que d'això. El que passa és que les primeres anaven a parlar amb el Juan Díaz i amb el Jordi Bertolí i no va acabar amb un port. En Jordi o el Berr?
Albert. No, no, Jordi. Ah, Jordi, el pare. Sí, sí, sí. Amb en Juan Díaz no va quedar a bon port perquè quan va arribar a l'agrupació va explicar el fet i no va arribar a un acord i amb l'Andy Flamarí que se me va presentar com a representant de tota aquesta gent, doncs clar,
Si les línies vermelles són tan vermelles que no arribem a un acord, al final em va dir, jo tiro enrere i marxo, però han hagut moltes converses, hem parlat amb molta gent de Vilassar, hem intentat que això arribi a un port, que l'agrupació pugui tenir un dinamisme propi...
Però al final vam arribar a la conclusió que no millor una gestora. I per la gestora, el 27, la prioritat que té és anar a les eleccions i tenir el millor resultat possible. Doncs ara en parlarem. Però vol dir que en tot plegat no ha estat una manca de comunicació bastant notòria?
Segurament, bueno, segurament. Hi ha una part de responsabilitat com a secretari d'organització que no puc negar, però els estatuts estan per complir-se. Jo tinc clar això, perquè els partits, o el nostre partit, funciona a base d'uns estatuts i s'han de respectar. A més, quan des del primer dia se va remarcar i venim d'on veníem,
Ja et torno a repetir, el company Rebull va haver de marxar a una altra agrupació, el candidat va marxar de la candidatura, portàvem quatre candidatures amb els cursos municipals trencats, se'ls va dir, s'ha de complir els estatuts perquè veniu de molt, molt, molt soroll i per això també al principi he demanat disculpes a la ciutadania.
PSC, col·lectiu socialista, voleu dir que això no serà una mica d'embolic de cara a la ciutadania l'any que ve? Espero que no. Espero que, a part d'un paper amb el qual qualsevol podria afirmar els valors d'aquest col·lectiu socialista, jo crec que des de Vox, d'Aliança, tothom podria afirmar això. Però per què això? Per què tothom podria afirmar? Què vol dir això? No, perquè els valors que posen dintre dels papers són transparència, són gestió, bona gestió, que tothom podria afirmar això.
Nosaltres tenim 150 anys d'història, tenim... I què firmaran en el seu programa, què posaran a part d'això? Ara farem un treball amb la ciutadania per poder fer un programa natural. Farem un canvi de formes de treballar, això segur.
Miri Vilassà, jo sempre dic, Miquel, que és un poble gran o una ciutat petita. Ah, jo ho vaig sentir. Jo sempre ho dic així, i que hi ha converses de cafè de primera hora, perquè més o menys tothom ens coneixem i prenem el cafè, i volta el nom d'una persona com a candidata, en aquest cas candidata, del PSC. Jo li pregunto a vostè si tenen ja previst quina serà la persona que cancel·larà la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya Vilassà de Mar l'any que ve.
Encara no, encara no. Nosaltres tenim processos, tenim Consell Nacional, em sembla que el 21 de març, on obrirem el calendari de poder fer tot aquest procés, però clar, estem treballant amb gent per poder aportar aquesta candidatura.
I, per tant, doncs, gent, programa, amb tot plegat. Per tant, les eleccions de l'any que ve per vostès aquí, la seva marxa, amb tota normalitat, eh? Sí, sí, cap problema. Amb una candidatura nova. Això sí, portem quatre candidatures noves. No sé, quan vam fer l'aposta a l'Issac, fèiem una aposta 10-12 anys vista, perquè tenia edat, perquè es podia preparar, però l'agrupació no... o un grup de l'agrupació no va decidir que no.
Si vostè fos en lloc d'estigués aquí com a polític, estigués aquí com a metge, i jo li preguntés per un pacient que es diu Partit dels Socialistes de Vilassar de Mar, sincerament, en quin estat de salut es troba? Doncs crec que estava a la UCI després de tots els moviments, i crec que posarem els remells per poder-lo portar a sa i no per fer un trialó,
perquè per fer un triat-los necessitem més de temps, però sí per poder tirar endavant les eleccions municipals, que tothom sap que nosaltres som un partit municipalista. Després també dic una cosa. Eleccions Pedro Sánchez, més de 3.000 vots a Vila-Estada Mar. Eleccions Salvador Illa, més de 2.000 vots llargs a Vila-Estada Mar. Agrupació Municipal, 1.100 vots. Clar, aquí hi ha un escàs.
Aleshores, no estarem per fer la triatló, però estarem per poder-nos presentar i poder donar batalla tant a Junts com a Esquerra, com a Aliança, com a tothom. Amb unes línies vermelles, que jo crec que tothom sap, a la política municipal i a la política de Catalunya, que són Vox i Aliança Catalana.
De bo en Aliança no s'ha presentat mai a Vilassar, ni tenint constància. Vostè sí que té constància? No, no, no, però sé que estan fent una feina al territori per poder-se presentar a molts llocs, i crec que Vilassar de Mar, si no es presenta a Vilassar de Mar, vull dir que és una dels pobles grans o ciutats petites. Jo dic ciutat petita o poble gran. Vostè de quin poble és? Jo Caldetes. Caldetes. Tenia constància? Poble petit. Sí, sí, poble petit, i molt bonic, per cert.
Jo crec que si Aliança amb un poble gran no es presenta, no tindrà aquest sentiment de territori que tenen Junts, Esquerra, Nosaltres, Comuns, PP... Sabia que vivia a Caldes, ho heu vingut certificar, però clar, vostè, més que ningú, sabrà que també quan hi ha eleccions municipals en un poble d'aquestes característiques, a vegades és més la persona que no pas les sigles. I tant, i tant.
Vostès pactarien amb el col·lectiu socialista en cas que fos necessari? Tenint en compte això, eh? Que a vegades són més les persones que les sigles. Nosaltres sempre estem en una taula assentats, negociant. I negociant sobre projectes.
No posem ni històries ni posem persones per davant. Home, jo ja li dic, les nostres línies vermelles són Aliança i Vox. Tot el que ens podem ser una taula i, a més a més, quan arribem a les municipals, que arriba aquell més frenètic de pactes i acors abans del ple, sempre s'hi dic a tots els meus candidats o a tots els meus equips, sempre s'hi dic el mateix. L'últim de baixar-se d'una taula per negociar va ser PSC. Aquest...
Aquest tema que ha passat a Vilassar de Mar, amb tota la moció de censura cap al govern de Laura Martínez i tal, ha sigut la gota que ha fet Bassalgot d'altres coses que han passat en el temps o realment ha sigut el problema? Estatutàriament ha sigut el problema. Estatutàriament l'incompliment d'això ha sigut el problema. Però ja portàvem un arrastre d'una agrupació que estava... com dir-ho...
Jo crec que molt interna. Això que ahir vaig escoltar del carrer, de la gent, del parlarem, no sé quantos, jo no ho he vist en els últims vuit anys. Jo no ho he vist. L'agrupació de Vilassar fora, d'això. Després també ahir es va comentar el fet que la gestora no estava fent res. Hem fet dues assemblees a tota la militància per explicar com ha anat tot el tema.
Parlaven de paralitzat i abandonat. No, no, hem fet dues assemblees per explicar com ha anat tot el tema. La gent que va venir és la que va venir, és la que se l'havia d'explicar. El dia 13 de març portem a la consellera de Paner a la biblioteca Ernest Juc, amb l'acte d'Ernest Juc, per poder fer els 40 anys de la llei de salut. Treballarem per estar al Sant Jordi, pel Sant Joan de l'any passat vam estar al Roncremat, estarem al Roncremat d'aquest Sant Joan...
El setembre, octubre o novembre farem un treball de tot el programa electoral amb la ciutadania. La gestora està treballant i treballarà encara més de cada ciutadania i sobretot treballarà quan marquem un candidat o una candidata.
Seguirà sent agrupació socialista o serà partit socialista Vila-Sanamar? Serà agrupació socialista? Quanta gent forma ara, més o menys, l'agrupació Vila-Sanamar? Jo crec que uns 30 i alguna cosa, 32 o 33 persones. Això vol dir que tots han de baixa, no? No, no, nosaltres obrirem la llista. Com sempre demano i com sempre demanem,
jo crec que una llista municipal ha de haver la representació d'aquest poble gran i per tant no només està lligada a militants del PSC sinó que estarà oberta a ciutadania i el candidat o candidata sap perfectament d'aquí i de qualsevol altre poble que la llista el 2 pot ser independent el 3 pot ser del PSC Em deia que s'ha donat de baixa quanta gent? Doncs dues persones aquesta última setmana o 15 dies dues persones I l'últim any?
L'últim any, que jo sàpiga, que és dos. No hem tingut així baixes. Home, és que els regidors sortint suposo que sí, no? No, és que no estan expulsats. És que no estan expulsats, estan suspèsos de militància. Però ells no han plegat o segueixen sent militants? No, no, nosaltres no ens ha arribat... Encara no tinc constància que s'hagin donat de baixa. D'acord, d'acord. Ho dic perquè es diu expulsats, expulsats del partit, no estan expulsats, estan suspèsos. I nosaltres vam acceptar aquest dictament de la Comissió de Garanties.
I l'executiva, que també estava a la Comissió de Garanties, per ser suspès, no els van suspendre, els van amonestar i també ho vam acceptar. Però fins al 28, si no tinc mal entès. Passat eleccions, clar. Passat eleccions, sí, sí. A Vilassada Mar hi ha hagut un socialista bandera, estat alcalde del nostre poble, Pere Almera, conegut com a Dens Almera. Quin paper ha jugat, Dens Almera, en aquest sentit? Bueno, nosaltres... Ell va estar a la taula de negociació pel tema de la moció de censura. Estava a l'última reunió famosa de Pallàs amb mi i amb...
amb David i la secretaria de Política Municipal, i aquí hem anat parlant després, també, no ha sigut una persona que no d'això, sinó que hem seguit parlant, vam tenir una reunió la setmana següent de la moció de censura, bé, ell em va donar la seva opinió, ja li vaig donar la nostra, i seguim, i hem parlat dos o tres cops, i sí, ell va venir a les assemblees de gestora, ell sí que va venir a l'assemblea de gestora, es posar el seu punt de vista i es posar el seu treball.
Miquel González Monforte, secretari d'organització de la Federació del Marisme al PSC. Li vull agrair moltíssim avui la seva visita a la ràdio. Parlar, doncs, clar com a parlar. Li agraeixo moltíssim que escoltés i que volgués aquest torn de rèplica perquè això és bona salut comunicativa i això ens agrada molt. Li agraeixo moltíssim, que vagi molt bé i doncs parlarem en un futur, a veure com funcionarà tot plegat. Gràcies. Bueno, espero que parles amb la nostra candidata o candidata
No és que no amb mi, però estic oberta a qualsevol dubte que tingueu i oberta a la ciutadania. Moltes gràcies. Gràcies, que vagi molt bé.
Nou contacte amb la informació dilluns. Us informàvem que els tres regidors expulsats pel PSC per donar suport a la moció de censura contra el govern de Laura Martínez, Albert Bertolí, Núria Paricio i Virginia Jerez creaven Col·lectiu Socialista de Vilassa de Mar, un nou col·lectiu que ha nascut, ens van explicar, per intentar presentar-se a les municipals a 2027 i vam entrevistar-los al Parlant de Tot.
Des d'aquesta casa, dilluns, us vam oferir un ampli resum d'aquesta entrevista i vam contactar també amb la Federació Socialista de Vilassadamar. I justament en l'última mitja hora hem entrevistat Miquel Jiménez, secretari d'organització de la Federació Socialista de la nostra comarca. Jiménez ha volgut sortir al pas en nom de la Federació i replicar
Algunes de les afirmacions que dilluns va fer Quico Zamora en representació del nou col·lectiu socialista en referència a la Federació Socialista. A partir de la una de la tarda a la crònica tindreu un ampli resum d'aquesta última mitja hora d'entrevista, com dèiem, a Miquel Jiménez en representació de la Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya al Maresme.
El president de la Generalitat, Salvador, hi aveu marge d'acord amb Esquerra Republicana a Catalunya per poder aprovar els pressupostos de 2026 a la primera intervenció al Parlament. Des de la seva reincorporació la passada setmana, el president Illa es va dirigir directament a Esquerra Republicana.
Aquí va estendre la mà per arribar a una entesa, però Esquerra Republicana insisteix que no s'asseuran a negociar els comptes fins que no es desencalli la recaptació de l'IRPF i van demanar a ella que pressioni el PSOE per aconseguir-ho. Al cap de files d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, Josep Maria Jové va demanar a ella...
que si vol els comptes compleixi abans els acords i convenci el PSOE. Amb plena atenció pel no d'Esquerra Republicana de Catalunya, el govern català es va reunir amb una delegació d'Esquerra Republicana i a la tarda per intentar refer unes relacions que han quedat atocades.
El Parlament de Catalunya ha aprovat el projecte de llei que incrementa la taxa turística. Ha estat gràcies al pacte al qual van arribar el PSC Esquerra Republicana de Catalunya i els comuns el passat gener. La CUP s'ha abstingut i Junts, Partit Popular, Vox i Aliança ja han votat en contra. La taxa turística s'incrementarà ja aquesta Setmana Santa, de manera que a partir de l'1 d'abril...
Els turistes o els qui pernoctin en qualsevol allotjament turístic de Catalunya pagaran més. Per dormir a Barcelona la taxa turística es doblarà i a la resta de Catalunya de moment s'enquerirà i el 2027 també s'haurà doblat. A més, els ajuntaments podran aprovar un recàrrec aquesta taxa amb un màxim de 4 euros com el que fins ara només tenia autoritzat la ciutat de Barcelona.
Barcelona projecta la urbanització del voltant de la Sagrera amb un total d'11.300 pisos. El projecte, que vol reconnectar barris situats a banda i banda de l'estació, preveu una vintena d'equipaments, 10.000 llocs de treball i el parc més gran de Barcelona. Més enllà de la construcció d'una nova estació de tren, el projecte vol accelerar la reconexió de barris situats a banda i banda uns districtes de Sant Andreu i Sant Martí, històricament separats,
per la infraestructura ferroviària. La transformació incorporarà un parc de 36 hectàrees i 4 quilòmetres línials que es convertirà en el més gran de Barcelona. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobarà de Vilassar Ràdio.
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat Agència de Ciberseguretat de Catalunya Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya
Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou. Els certificats professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant. 11 i 6 minuts i mig del matí. Encedem la segona hora de la nostra edició de les 3 que compartim cada dia. Mireu, a mi m'encanta parlar de projectes xulos, de coses que m'entren molt. I, per tant, avui ara és el moment, és el cas. Perquè passa per la ràdio una vila serenca que es diu Eli Pla. I l'Eli Pla ens vol parlar... Saps aquella cosa que a vegades heu dit? Segur, eh? Eres mi tipo? O és mi tipo? Jo no sé si soc o no soc el tipo...
Però vull saludar l'Eli Pla. Eli, bon dia! Bon dia! Bon dia, bona hora, com estàs? Molt nerviosa. Per què? No m'ho puc creure. No m'ho puc creure. Una mica. Escolta, eres mi tipo un maig con todas las letras... Amb res, amb una frase de molt curteta. Com ho definiries, això? És un sistema que hem creat, que a través de la tipografia pots trobar persones fins a tu o parella.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Com us heu quedat? Eres mi tipa, un maig amb totes les letres. És a dir, portem el disseny gràfic, en aquest cas el disseny de la tipografia,
a un nivell inimaginable, no me'l podia imaginar. I com diueu, està referint-se en Sergi Freixas, que ha vingut moltes vegades aquí a la ràdio per parlar d'exposicions, etcètera. Però avui, mira, ens acompanya l'Eli, que ens fa molta il·lusió. Eres mi, tipus. Ara m'ho has explicat amb una frase amb molt poques paraules, molt ben definit, però per la gent que digui, com? Què he dit? Què és això?
A veure, nosaltres teníem una intenció molt, molt, molt concreta, que era intentar acostar al camp de la tipografia a la gent del carrer, a la gent que no està dins de l'àmbit del disseny gràfic, perquè, clar, quotidianament, diàriament, estem rodejats de tipografia, i sense que ens n'adonem, això ens influeix, això ens personalitza. O sigui, cada tipografia té una personalitat diferent que ens pot definir nosaltres. Llavors, hem aterrat
Tot el camp tipogràfic a un llenguatge urbà, perquè tothom ho pugui entendre. I com ho hem fet? Hem creat un llenguatge aquí al despatx, en el despatx que tenim amb en Sergi, un llenguatge en què tots els tecnicismes desapareixen i els portem a la quotidianitat. Llavors, hem creat un sistema que és com un Tinder o un First Date, però a través de la tipografia.
Hòstia, però a veure, que la tipografia està a l'hora del dia, sí, perquè ja surts al carrer. Mira, jo des d'aquí on t'estic sentat estic veient una tipografia del restaurant del costat, del menú del dia. L'autobús que passa per al darrere veig una altra tipografia. Això ens envolta. Això ens envolta. Hi ha qui no hi para ni atenció, perquè doncs és molt lícit estar pendent d'altres coses. Però inconscientment sí. Però què vol dir això? Aquí és on anava. Inconscientment per què ens afecta això?
Avui en dia vivim en una societat molt visual. Inconscientment, les formes, els colors, les textures, tot això, inconscientment acaba dins de la nostra memòria. I què fa? Fa que tu t'acabis creant la teva personalitat. Què vol dir? Tu aniràs pel carrer o... Mira, fàcil, fàcil. Quan tu fas un post o estàs publicant el Tinder, ai, en el TikTok...
Tu, oi que tens l'opció d'escollir una tipografia en concret i tu escolls aquella tipografia que tu creus que et defineix més o que pot definir més el contingut que estàs penjant? Passa el mateix quan vas caminant pel carrer. També, però de manera inconscient. De manera inconscient. I quan una tipografia realment et crida l'atenció i pares atenció encara que no te n'adonguis compte.
Jo et podria dir, crec, llegint un Instagram, una història, llegint la tipografia, l'edat que té la persona que l'ha escrit. Segur. Jo lleixo les meves i penso, hòstia, aquí sem un vell. Sem un boomer. Sem un boomer. Però perquè cada generació té les seves tendències tipogràfiques. Va com la moda, també. El camp de la moda és el que acaba baixant totes les tendències que estaran al carrer.
Hòstia, però fins al punt... Ara parlarem de quina manera, eh? Estem explicant una mica l'envoltori. Ara entrarem a dintre, eh? Fins al punt que una tipografia em pot fer... Diguem-ho així, eh? Puc fer matge amb una persona per la tipografia, eh? És a dir, jo soc àriel, per exemple. No soc àriel, és que ara heu verri vist que tinc àriel aquí, eh? Soc el teu tipus?
Bé, ets un híbrid del meu tipus, perquè com que l'Ariel és un híbrid de l'Albètica, l'Albètica és una gran tipografia, podries arribar a ser el meu tipus, però no ets el meu tipus perfecte. No. M'entens? Exacte. Vale, aleshores, clar, com que tu no vas pel món, suposo, eh? T'ho dic tothom, eh? Preguntant. Hola, tu quina tipografia ets? No.
Jo soc Comic Sans. Fuera! Fuera! No, però tu sí que vas pel carrer i tu et pots mirar persones, i segons la seva vestimenta, la seva manera, el seu físic, el seu caminar, els ulls, les orelles... Ja, però tu en principi no preguntes això. No, però ho mires, però si que ho mires...
Però vosaltres heu volgut que la gent arribi a la conclusió d'anar a buscar directament quina tipografia hi ves. Aquí ve, eres mi tipo, un maig con todas las letras. I una cosa que surt de Vilassar, que surt de Catalunya, ha hagut d'anar a triomfar a Madrid primer. És fort, eh? És que costa molt aquí. És que és com som, eh? És que a Madrid es mou moltes coses. A Madrid no van trigar ni tres minuts a contestar-me.
En comprar-me un projecte. Fa poc vaig estar-hi i la família, estàvem tots quatre allà i els hi vaig dir si ara en lloc de 51 anys en tingués 40 m'ho pensaria. Sí, jo també. És una ciutat que ens passa la mà per la cara en tots els sentits.
Bé, però és que abans Barcelona ja ha passat la cara a Madrid, però ens ha deixat perdre. Ens l'hem deixat. Sí, home, sí. Ens l'hem deixat. Bé, escolta, i què és el que triomfa allà? Tu vas amb la teva tipa... Hola, eres mi tipo a Madrid. Tipo literal, que ara els joves diuen això. Tipo literal. Un tipo literal. No, mira, aquí el que crec que ha agradat moltíssim, o que ha tingut més èxit, és com hem traslladat el llenguatge tècnic a un llenguatge molt planer.
Per exemple, jo no sé, les abraçades, no? Hem fet una comparativa i una metàfora entre el cos humà o els trets físics de les persones amb la tipografia. Llavors, clar, les tipografies també s'abracen, les tipografies tenen un físic, les tipografies tenen una talla, les tipografies tenen uns ulls X...
Tot això té, eh? Clar, llavors hem comparat totes les parts de la tipografia, l'anatomia de la tipografia amb l'anatomia humana. I a través d'això hem baixat com una acció artística i participativa de la gent en que la gent, quan acabava de llegir la informació, es podia definir.
amb una tipografia que estava penjada en sisís. O sigui, nosaltres ens vam donar una condició madritera. No podeu fer servir parets? I vam dir, jolines, i ara què fem? Llavors, com que la tipografia acaba sent la roba que vesteix les paraules, vam idear i vam pensar, ostres, quina estructura podríem fer servir perquè cridés l'atenció, fos molt popular, acostés a la gent i que, a més a més, fes èmfasi a això. Doncs anem a fer un sisí.
I a més a més, les camisetes eren els suports informatius.
les camisetes. Llavors, aquestes camisetes sí que ara hi ha una fundació, molt guai, que ens comercialitzarà les camisetes i les podran comprar allà perquè, o sigui, hem rebut molts... O te les podem veure? No, encara no. A l'Instagram d'en Sergi o el meu hi ha petits pla de detalls de les camisetes, si entreu en el Pla Poneli o arroba Sergi Freixas,
Allà podreu trobar alguna referència. I el curiós és que hem rebut molts missatges en privat d'on es podien aconseguir aquestes camisetes. I això quan i on ho vau portar de Madrid? Això ho vam portar al Madrid Design Festival, que l'Àlvaro Matías ens va obrir les portes i amb el seu gran equip, que són meravellosos, ens van facilitar-ho tot.
I ens han cuidat molt, perquè nosaltres vam poder estar una setmana allà, la instal·lació ha durat, em sembla, dues o tres setmanetes, i han estat molt al tanto, molt cuidadosos. I ens deien, això està tenint un èxit que no ens ho imaginàvem. A més, és la primera vegada que apostem per alguna cosa gràfica, perquè allà normalment sempre és disseny de producte, o grans artistes que...
que col·laboren amb marques com Amazon i això per fer-se aquell puix que tenen ara les marques de relacionar-se amb artistes perfeccions i això. I va ser la primera aposta que vam fer com a gràfic i van quedar bastant flipats. Això a Espanya no existia aquí?
El què? El Tinder? No, no, el Tinder tipogràfic. No, el Tinder tipogràfic. I el món? El món, doncs no ho sé, la veritat. Hosti, sou els creadors. Sí, la veritat. Mira, un Tinder tipogràfic jo crec que no, perquè és que hem rebut fins i tot missatges des d'Indoven, d'agents culturals que van anar allà, sorpresos, arquitectes, enginyers, i ens deien això, ostres, és que, quin sistema, o sigui, és una idea molt bona.
És que, Eli, jo mai a la vida em voldria imaginar que la tipografia que jo pugui utilitzar per... Tots hem dissenyat alguna samarreta. Ah, mira, em vaig a fer una samarreta amb aquella més o menys gràcia. Sobretot els que us ho dediqueu teniu. Els que no, doncs, som un desastre. Ens agrada i anem orgullosos amb la nostra samarreta. Però jo mai em vés pogut imaginar que la lletra unís persones. Sí. Anem a la pràctica. És a dir, poseu la sisi, en lloc d'estendre la roba esteneu la...
Era un sí-sí que a la part superior hi havia com un penjador, hi havia com una barra que podies ficar els penjadors amb totes les camisetes. Llavors, en tot el sí-sí hi havia tot de paraules impreses amb assetats que ficava alguna característica.
Empàtic, carismàtic, narcisista... Hi havia diferents característiques, i cada un d'aquests adjectius estava escrit amb una tipografia concreta. I llavors què?
Sí, llavors, hi havia una escenografia, juntament amb aquests dos i sis, hi havia una escenografia que era una taula amb una espelma i amb cadires pintades totes de color blau clean, que és el nostre color corporatiu, evidentment, i tot el que fem ho fem amb aquest color, on hi havia unes cartolines d'infinitat de colors, o sigui, vam ficar molts colors perquè la gent pogués triar aquell color que els representés.
Dit això, sí, ens podem mig imaginar una miqueta. Sí, sí, ho estic veient. Sí, ens podem imaginar. Dos sisis. En un sisis, camisetes blanques on hi havia, amb llenguatge molt proper i molt de carrer, trets característiques de la tipografia i...
famílies tipogràfiques que els hi vam posar nosaltres noms. Per exemple, les elegants són aquelles que anomenem nosaltres, els tècnics, les sèrif. Les modernes eren les sans sèrif. Les terapèutiques eren aquelles que estan dissenyades expressament per gent amb dificultats visuals, de llenguatge. Hi havia les eco, que són aquelles que estan dissenyades expressament perquè estan molt menys tinta i que estan molt...
associat en el medi ambient. En un altre, si sí, tenies també l'evolució de la tipografia explicada molt, molt, molt amb llenguatge molt planer i en aquí diferents àmbits socials, jo què sé, el medi ambient, el feminisme, el polític, el cultural, doncs cada un d'aquests àmbits socials
la relació que cada un tenia amb una família d'aquestes tipogràfiques de l'altre sí-sí. Tu t'havies de definir en un àmbit social o amb una família tipogràfica, o el matge entre els dos, l'àmbit social i la família tipogràfica. Un cop tu t'havies definit, tu triaves del sí-sí d'aquestes famílies, aquesta tipologia que hem creat a l'estudi.
El nom, no? Doncs jo soc una moderna. Vale, doncs jo vaig mirant al CC aquelles que estan a la família de les modernes i busco aquell adjectiu que més em defineix, que no vol dir que sigui l'únic, sinó el que crec que més em defineix.
Per exemple, jo sóc supercarismàtica. Fiquem el cas. Doncs jo agafo noles modernes, me'n vaig i dic, ostres, mira, aquí la tinc, la carismàtica. Me'n vaig a la taula. A la taula tinc colors que em defineixen. Quin és el color que em pot definir més a mi? Bueno, doncs el groc. Doncs agafem el groc.
Allà tu tenies com uns titulets que et dicava, si quieres, deixa tu nick, tu Instagram, tu no sé què. I acabes de definir. Llavors jo em puc acabar de definir allà i deixar el meu contacte. Què passava? Allà tu tenies un estenedor amb tot de comentaris que la gent, això, i cadascú té la seva grafia, que això també, de la grafia ens surt la tipografia. Llavors això també té una particularitat i una personalitat.
I a partir d'aquí hi havia gent que havien fet match, sí. Perquè hi havia molts estudiants, per exemple, que ens havien vingut a veure, que deixaven el seu contacte allà i deien, a veure si algun d'un altre curs ve i veu el meu d'allò. Jo ja ho faré públic en el WhatsApp o en l'Instagram perquè pugui saber que jo li he deixat un missatge. I algú va fer match? Sí o no? Quanta gent teniu constància? Constància, constància, podem fer que unes cinc.
Constància, constància. Sí, però quantes hi ha a participar? No participar, tenim els sisis a rebentar han arribat. Vull dir, participar, potser han participat entre 2.000 i 3.000 persones. I coneixeu personalment algú que hagi fet matge o no?
No perquè estan a Madrid. Jo els vull conèixer. César, que és el cap de producció d'allà del Madrid Design Festival, aquest ens mantindrà al tanto. Home, home. I ara quan ens arribi tota la part de la instal·lació, que ja l'han desmuntat i això, llavors sí que mirarem a veure si algú n'ha deixat algun missatge per poder-los posar en contacte.
És un Tinder, un first date, com deies tu, analògic, tipogràfic, però possiblement més real que el Tinder, que molta gent penja el que vol, però és que allò és real. Jo no sabia que la tipografia... Ara em preocuparé cada cop que vagi a triar una tipografia. Més en val. Em preocuparé per veure quina imatge estic donant, eh? Doncs més en val, perquè és important. És important, eh? Hòstia, vaig tard, eh? Home. M'hauré de fer unes classes de... Eli, m'has explicat al final, que em sembla apassionant, però a mi m'has d'explicar això al començament. Com us passa pel cap...
Mira, nosaltres a l'estudi que tenim ens dediquem al que ens dediquem. Som una agència de comunicació gràfica i el nostre gran hobby és el col·leccionisme de peces gràfiques.
I en aquest cas tenim una gran col·lecció de catàlegs tipogràfics, motllos tipogràfics, de coses del món de la tipografia, però des dels seus inicis fins a l'actualitat. Llavors hem anat col·leccionant molt de material.
Bé, era... Fa molts anys amb en Sergi dèiem, hem de fer alguna cosa amb aquest material, perquè sempre que comprem peces de col·lecció acabem proposant exposicions, acabem proposant projectes, ho saps, perquè en Sergi ha vingut més d'un cop aquí a explicar diverses coses, vull dir, a part de la feina que tenim de dissenyar, proposem molts projectes a molts llocs a veure si ens els compren. I a vegades tenim sort i a vegades no. Majoritàriament tenim sort.
Però ve arrel d'això, o sigui, de molts anys de col·lecció, de dir, hem de donar a conèixer tot aquest material. Però de llibres de tipografia, exposicions de tipografia, de caràcter tècnic, de caràcter visual, bonic, ben fet...
Clar, n'hi ha patades, moltes. Com podem acostar a aquest món que és superapassionant, que ens envolta a tots i inconscientment cada dia convius amb la tipografia? Com ho podem acostar a la gent del carrer? Va, vinga, pensem, pensem. I, bueno, primer vam presentar una...
una exposició molt gran, o sigui, gran per poder presentar el Dijab, per poder presentar Art Santa Mònica, jo què sé, a centres culturals així que els pugui interessar més la temàtica. Però, ostres, li vaig enviar aquest pedazo projecte a l'Àlvaro, que no sé ni com vaig aconseguir el seu contacte. A Madrid, eh? A Madrid.
I, ostres, el tio diu, és que lo veo, lo veo, diu, però sou capaços de transformar-me això en alguna cosa molt més petit perquè per espais hi ha bastants artistes que allò. Vale, doncs ho transformem, sí.
Devia ser sí, i llavors els devia mirar-me en sèrie i dient com? No ho sé, però ho farem. Correcte. Tal qual, eh? Vull dir, dues setmanes abans d'anar-nos a Madrid, estàvem encara aterrant tot com havia de... perquè fos perfecte. O sigui, perquè en el despatx no surt res que no estigui impoluto. Perquè si no, també t'hi va el nom.
I a Catalunya, no? Insisteixo. Ara què? Ara que Madrid han despertat, hi ha algú que ha despertat aquí? Ahir vam tenir una reunió que pot ser que... Pot ser. Esperem que sí. Escolta, ho heu fet a l'inversa. En cert, si tu sou parella. Som socis i parella. I hi ha coses que tenim per separat i coses que tenim... Però en qualsevol cas jo volia saber si heu provat allò. Anem a fer una prova a veure si funciona. La meva tipografia amb la teva. Funciona o no? Sí. Us poseu d'acord amb la tipografia?
Amb la tipografia és amb el camp que ens posem més d'acord. Ah, perquè jo he vist dissenyadors fotent-se els plats pel cap, eh? Bé, sí, però mira, jo crec que al cap i a la fi també... No, amb el bon sentit, eh, de dir... Sí, has de saber casar aquestes tipografies. I en Sergi i jo, evidentment, tenim les nostres diferències, però tipogràficament...
Quina és la teva? Quina és la teva tipografia? Et podria dir que, per mi, en tinc dos de més top. Ai, espera. La futura, que la vaig a buscar. Que és una gran tipografia. Es basa en la geometria pura i dura i simple. Sí. I, clar, és que aquí... Et vaig a dir els clàssics, que no passen mai de moda. Que ni la tinc, la futura, imagina't. Si és futura, que ni la tinc. Ni la tens.
Com haig de triar? I a la futura, si ni la tinc. És meravellosa perquè està dissenyada a través del quadrat, la rodona i el triangle. Única i exclusivament. O, per exemple, hi ha també la Frutiger. La Frutiger està dissenyada a través del llenguatge matemàtic. Vull dir, és que, clar, cada tipografia és un món. Llavors, cada tipografia té el seu sistema de disseny. I està molt i molt bé.
Tu ets creadora d'alguna tipografia? Jo en vaig dissenyar una. Em vaig especialitzar en tipografia. Està al Word? No. Encara no l'he comercialitzat. Es diu Shanghai. I està inspirada en una cal·ligrafia japonesa i el nom el vaig dedicar a Antonia Font.
Antònia Fons? No sé si Antònia Fons o Joan Miquel i Oliver, no me'n recordo aquí dels dos. Però per què? Perquè crec que van ser un grup de música que va trencar els esquemes. En Joan Miquel i Oliver, jo crec, li tinc una gran admiració com a compositor, com a músic, perquè va trencar molts esquemes.
Com molts altres, eh?, en la història de la música, però em va agafar en un moment de la meva vida que jo crec que va ser molt, com t'ho diria, afervescent i, bueno, xiflaven les lletres i com portava el més enllà una miqueta la composició musical, no?
I li vaig voler dedicar aquest alfabet, Xangai, per les seves formes, per les irregularitats i tot això. Em vaig trigar molt a dissenyar un alfabet. Dissenyar un alfabet et pot costar la vida o més, eh? Vull dir, et pots estar més d'un any només per dissenyar el teu propi alfabet. Més d'un any. En final feliç. En final feliç és el títol de la que... Ho sap ell o no? No.
És que aquests grans... Això m'ho has de dir abans. És que aquests grans... Que ara podíem fer allò de Joan Miquel... A veure si tenim un maig, no? Joan Miquel, no bé, bon dia, bona hora. Si ho véssim vingut... Hauria sigut molt guai. Jo ho hauria flipat. Torna, torna un altre dia. Doncs torna un altre dia encantada, si me'l portes aquí. Molt bé, no? Sí. Uau. És un projecte molt xulo. I quin projecte més teniu? En tenim diversos en ment. Però com aquests potentíssims. Sí. Sí.
I espera, sí. I espera, eh? Sí, perquè a través del menjar també es creen moltes performances que pots relacionar la tipografia amb el menjar. També amb el menjar? Sí, sí, abans de Nadal vam fer un parell d'events molt guais i privats que, bueno, jo crec que la gent que ho va poder disfrutar es va quedar bastant... Bé, això porta que parlin de tu...
I que puguis crear. Al cap i a la fi, quan ets un esperit lliure, quan et deixen crear i que la creativitat voli, no té preu.
Com deia el boig o geni, dir-li com vulguis, Dalí deia que hablen de mi, aunque sea bien. Exacte. Tal qual. Exacte. Doncs, Eli Pla, ha estat un plaer que avui estiguis aquí, de veritat, m'ha encantat el projecte. I a mi sempre m'agrada explicar també interioritats, m'agrada explicar coses. Això va ser diumenge passat, que ens vam creuar pel carrer, com tantes vegades ens creuem, l'Eli, el Sergi i nosaltres que anàvem pel carrer, i...
a Vilasera, al carrer redactor Bertrina, on t'anomenem el carrer de l'Església, ens vam trobar i em diu, escolta, en Sergi, escolta, un Tinder i tal, i vaig dir, ja mateix a la ràdio. I així he estat, mira, dit i fet, ja mateix a la ràdio. Eli, moltíssimes gràcies, que tingueu molta sort i qualsevol cosa, ja sabeu que ens encanta, doncs, escoltar-vos i aprendre, en aquest cas, en aquest sentit. Jo, gràcies per donar-nos una mica de veu, perquè crec que als petits també ens va molt bé que ens pugueu donar veu, perquè els grans tenen molts recursos per poder parlar.
I els petits són molt bons. I els petits a vegades són molt bons i no tenim tanta veu. Gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Fem una pausa i de seguida Tartúlia Jove. Ell va dir piscines...
Ella trampolins, ell va dir planetes, ella va dir quins i quina pena és dels encis, que rotunda i que valent no va ser precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir quimonos, ella maniquis, ell va dir tigreses,
Ella col·libris i quina pena es desencís, que dolenta i que dolent no va ser precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir llimones, ella va dir groc, ell va dir pintura, ella va dir pot. I quina pena és desencís, que dolenta i que dolent, no va ser precisament, no va ser un final feliç. I quina pena és desencís, que rotunda i que valent,
No va ser, precisament, no va ser un final feliç. La, la, la, la... La, la, la, la, la, la...
De dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Això dels compits de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella marxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se a l'aparell vell equivalent. Tot sense que pesis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
5 minuts per damunt del punt de dos quarts de 12. Encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Com cada dijous ho fem amb la tertúlia jove. La setmana passada passava la representació de l'alumnat de quart d'ESO del Pere Ribot. Aquesta setmana toca el Vilazzara i repetim tema.
Avui parlem, amics i amigues, de la intel·ligència artificial al xat GPT, perquè el fan servir, arriuen i arriuen, ja veig que el fan servir, no cada dia, no, en cada moment que poden. Samuel, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí? Sí. M'has dit que estàs una mica nerviós, eh, Samuel? Una mica. Per què, eh?
El meu primer cop a la ràdio. Ja no ho podes dir. Quan tu ets un tio nerviós a la vida o no? Una mica. Què et posa nerviós? Hòstia... No ho sé, parlar en públic a la ràdio. Parlar en públic a la ràdio? Sí, però això no ho sabies perquè no ho havies fet mai, eh? No, però... Els exàmens et posen nerviós?
No tant. No tant, eh? Ets nerviós parlant públic, eh? Sí. Molt bé, doncs avui ja et passen els nervis. Laia, bon dia. Bon dia. A tu no et poses nerviosa perquè ja has estat a la tertúlia. Sí, sí. Repetidora de tertúlia, eh? De què vam parlar la vegada que vas venir? De la castanyada. Ah, molt bé. De què vam fer per la castanyada. Sí, festa. Sí. Botellots. Sí. Veus? Sí, home, sí. I avui parlem d'intel·ligència artificial, eh? Bé. Molt bé.
Dana, com estàs? Bé. Tot bé? Sí. Nerviosíssima. A mà, doncs, diguem-ho, estic nerviosa. Per què estàs nerviosa? No ho sé, a mi també no m'agrada molt parlar en públic. Però ets nerviosa així en general a la vida o no? No. No? No. No hi ha res que et posi nerviosa? Parla en públic. Al principi sí que em poso nerviosa per res, però després ja estic més lliure. Al principi de tot, no? Al principi de totes les coses, eh? Sí. Molt bé.
I tenim amb nosaltres la Sofia. Sofia, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Sí? Sí. Molt bé. Doncs, nerviosa? Una mica. Una mica, ja ho heig o no, tu. Ets nerviosa una miqueta o no, tu? A vegades em fico nerviosa, però, com ha dit la dona, després se'n passa. Ja, però què et posa nerviosa, tu?
Bé, parlar en públic i... Veig que no heu vingut a... És a dir, els quatre gairebé, menys la Laia que hi ha diferència. Sou nerviosos de parlar en públic, eh? Vinga, doncs, atenció! Comença ara mateix la tertúlia jove. Som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Respireu fondo i, si no, la Dana crec que ha portat fruits secs aquí, oi? Si teniu ganes de menjar fruits secs, mengeu fruits secs. Aquí us deixo menjar.
Samuel, sempre començo per aquí, eh? No és per re, tu? La Laia ho sabia, ho sabia que començava per allà i per això s'ha sentat aquí, que ho sabia. Samuel, parlem de la intel·ligència artificial. Tu fas servir la intel·ligència artificial? Jo sí, normalment sé. Normalment què vol dir? Cada dia? Cada dia tampoc, però sí que faig ús d'ella. Per què? Perquè la fas servir? Normalment quan necessito idees, inspirar-me per alguna cosa, la utilitzo...
No. Inspirar-te per què? Per coses de l'institut o per coses de la vida? A l'institut, sí, però més per coses de la vida, per exemple. A mi m'agrada, per exemple, dibuixar. Sí. Llavors utilitzo la intel·ligència artificial perquè em doni idees o fer una història, m'agrada utilitzar-la. Ah, sí? Sí. Però no per què et dibuixi ella? No. Què li dius, què li dius? El Charles Capete li fa servit?
Sí, no, utilixo altres, també el chat GPT. I quins altres utilitzes? El Dipsic, per exemple. Dipsic? Dipsic. Molt bé, Dipsic, i què més? El chat GPT, sobretot, sí, aquestes dues. Molt, i què li dius? Vull dibuixar, no sé. Sí, però és que li dono una idea, una descripció, me la genera, i jo l'utilitzo com base, no? Uau. Com per visualitzar. Ets un artista, ets un artista. Bueno, no tant. Què dibuixes, què dibuixes?
Què dibuixo? Doncs personatges que jo invento, normalment. Sí o no? Sí. I fas caricatures d'algú, no? No, no, estic encara començant. O sigui, no còpies, no agafes i dius, mira, Laia, et vaig a fer un dibuix. No, no, això no. No, perquè ja saps què anava a fer ara, no?
Què? Anar a donar un paper i un llapis i que te viucessis. Hòstia. No, però ara no ho faré. D'acord. Escolta, i per l'Institut el fas servir o no? Per l'Institut, si tinc alguna urgència, alguna... A veure, quin tipus d'urgència podem tenir, que necessitem el xat QPT? Quin tipus d'urgència... Estan rient les tres, que ja m'estan contestant sense que els hi pregunti, eh? Ja sé que el fan servir cada dia. Però tu per què el fas servir el xat QPT a l'Institut?
Jo intento no fer-lo servir, però algun cop m'he deixat els deures. Ah, i li diu xat. Última hora. Xat vés a casa i porta'm els deures, no? Sí, però procuro no fer-lo servir. I l'exàmen? L'exàmen no. Ni per estudiar, eh? Per estudiar no, utilitzar-se punts jo. Sí, tu ets de bones notes. De que rieu, eh? No. De passar... Per saber-ho, per saber-ho, quantes t'han quedat?
Dos. Quines? Socials, Història... Socials? Socials, Història i Català. Hem assenyalat el mateix, el mateix moment que has dit Socials, tu i jo hem assenyalat el mateix, eh? Aquí hem assenyalat. El meu professor, que està aquí. I com es diu? Rai. En Rai. En Rai. I què ha passat amb Socials? Ah, bona pregunta, no ho sé, jo tampoc. Va, va, va, va. A veure, què va passar a l'examen? Què va passar a l'examen...
Va per una redacció que no portava molt preparada jo. No li vas posar el xat, no? No, no, no. I què? Una redacció de què era? De què era? Era sobre explicar un mapa. Un mapa d'Europa, sí. I em vas quedar allà, eh? Sí, em vaig quedar una mica... Molt bé. Laia, com estàs? Bé, molt bé. Tu sí que fas servir el xat, Gepit, no? Jo sí. Per què?
A veure, a l'institut l'utilitzo per fer resums i per estudiar també. Però estudiar com? A veure, què li dius? Doncs li poso els apunts i li dic fes-me un esquema per estudiar per una nena de la quarta de l'ESO. Una nena molt bona i molt obedient de la quarta de l'ESO. Escolta una cosa, jo crec que vas una mica més allà.
No. Sí, tu li dius... Quines preguntes posaries en un examen? No, no, no, això no. Algú, algú que no et diré aquí, que comença el seu nom parés i acaba parés-li, ha dit que sí. No és veritat. Home, però si no ho feu, és bastant així, perquè es pot posar, no passa res. Tinc l'examen de socials de la Revolució Industrial. Tu què preguntaries? Coneixes en Rai? No.
No, però jo l'utilitzo més per coses més funcionals. Tipo a casa, quan no sé com s'utilitza la rentadora, li envio una foto de la meva rentadora i li dic com has posat tal cosa. Molt bé, molt bé. Escolta, tu sí que el fas servir, eh, doncs? Sí. A l'institut, pròpiament, a dintre de l'edifici, no podeu fer servir el mòbil, però tu el fas servir una vegada. No, però amb l'ordinador...
Ah, clar, amb l'ordinador. L'ordinador. El feu servir allà dintre? Sí, sí, sí. O sigui, el XAC-GPT, els dos instituts, bull allà, no? Sur el fum del XAC-GPT, no? Hi ha cops que està bloquejat i no funcionava. Clar, perquè tots l'esteu fent servir. Avui, excepcionalment, i espero que em perdoni i no m'ho tingui en compte, vull saludar en Rai.
Rai, què tal? Com estàs? Vine, vine, Rai, vine. Rai, com estàs? Bé. Molt bé. Tu et sorprèn? No et sorprèn res, d'això, no? No, home, no. Els veig cada dia. I ara que estem tu i jo així, tu fas servir el xac-e-pet, eh? Algun cop l'he fet servir, sí. Sí? Sí. Però el fas servir per preparar un exam, per exemple? No. No, perquè millor que jo, del que he fet a classe... Ja ho saps, clar. I ara anem a trencar o no un mite.
que diuen que quan un alumne, sobretot en treballs com socials, els dius un treball sobre la revolució francesa, m'ho invento. I clar, ells et presenten allà un treball. Teniu eines per saber quin grau de coincidència de match, en aquest cas, hi ha entre el xat GPT i el grau de coincidència en el xat GPT amb el treball. Ho feu servir?
No, jo no gaire, primer perquè tampoc poso gaires deures, llavors a casa fan poca cosa, a classe l'ordinador el fan servir poc, també, fes paper i boli, però sí que existeixen aquestes eines. Gràcies, eh, gràcies. No, perquè sempre preguntem, és que jo se la sabrà passar, explicava que nosaltres a la meva edat, quan jo tenia la vostra edat,
ens anàvem a un treball i anàvem a l'Enciclopèdia Catalana, obríem, el més aplicat feia un resum, i el que no, fotia una copiada allà com una casa de pagès. Després, quan es va avançar, vam anar al Google, o vau anar al Google, jo ja treballava a l'època del Google, i ara aneu al xac-e-pete, que no ha canviat tant, és una miqueta de, doncs, això. Vosaltres feu servir, sigueu sincers, eh? Xac-e-pete per fer treball, sí o no? Sí. Sí. I què hi passeu? Després una eina perquè el profe digui, hòstia, aquí hi ha coincidència màxima.
No, però jo ho canvio. T'hi vol dir que me'l faci i després jo agafo les idees i les crec. Vale. Però no feu servir una altra aplicació per dir? Canvia'm les paraules perquè el profe no sàpiga... No, no, ja les canvio jo. No ni poco. I em van dir el nom del programa i tot, que ara no me'n recordo. Quin programa és, serveis? Digueu-me, va, no el feu servir, però digueu-me com es diu el programa.
Doncs ni idea, eh? Sí, no ho sabeu. No, no, no. L'altre dia em van dir fins i tot el nom del programa. Sí, hi ha un programa que fa això, perquè com que ells passen un programa per mirar si hi ha el grau de coincidència, n'hi ha un altre que treu aquest grau de coincidència. Es van perseguint com el gat i el gos. Però és que després fas l'examen i llavors no t'enteres de res, eh? Clar. Llavors... Bueno, però de moment has presentat al treball. Ja. Sí, sí. Dana! Sí. Tu què? Fa servir el xat GPT o no? Eh... Sí. Sí. Sí. Sí. Directament, eh? Per tot...
No, no, a mi l'utilitzo molt per exàmens. Per exemple, ahir el vaig utilitzar perquè demà tenim un examen de mates i no en tenia una cosa, llavors li demano que... Però què t'explica el xat que ve de que no sàpigues?
Per exemple, estàvem fent un treball de mates sobre els intervals i jo vaig faltar una classe i no estava per la teoria. Ja. Llavors li vaig demanar al xat que m'ho expliqués. I t'ho va explicar bé? Sí. Però sabeu que a vegades es pot equivocar, no? Sí, sí, sí, ho posa a baix. Ana, quan tu... Ho posa, em puc equivocar, no? Sí, sí, diu que no sempre... A vegades fa errors. I com ho saps? Que t'ha explicat bé les derivades o les integrals o el que llegis preguntat? Perquè el resultat ho comproves i et dona que sí. Ah, molt bé. Clar.
Sí, en lloc d'anar a classe, xajebete i li poso. Hombre, si no estic... No, no, clar, clar. Abans es demanava els apunts als companys. És que no fan apunts, ja. És que mateix no fem apunts. Ah, no feu apunts, eh? Quasi no. Què feu? Estem fent un projecte d'estereotips de gènere dintre de les matèries científiques i de matemàtiques.
Uau, jo això sí que li puc dir al xar que pideu, no sé ni què m'està audient. Què vol dir això? Tipo, farem un treball d'estadística per saber per què hi ha més nois que noies que trien assignatures més científiques i tecnològiques. Ah, sí? Hi ha més nois que trien? Jo ho he dit que és al revés. Bueno, a veure... Depèn, depèn. Per exemple, a l'enfermeria hi ha més noies, després metges, informàtics, tot això, tot homes. Molt bé.
Així sí que fem servir el XGBT, eh? No l'has fet servir mai per un treball així. Fes-me'l, fes-me'l. Bueno, a veure... Un dia, un any. No, no, no. L'utilitzo, però ara ja giro, i després tinc una idea clara, i després ja ho faig jo. Uau, quines ungles, no? Xulàs. Sí, merci, les faig jo. Com que te les fas tu? Les faig jo. Les faig a mi casa. Fas les ungles aquestes? Sí. Uau, però són molt llargues, no? Ara, perdona, que m'he canviat de tema, eh? Però és que has fet així, es posant la mà i dic, hosti, què és això? Sí, no?
És m'agrada molt, no sé. No, no, ja ho veig, a veure. Uau, però són molt llarges. No tramolis, eh, que no passa res. Són molt llargues, no? Sí. Uau, heu vist o no? Sí, sí. Escolta, això és xagepeteno, eh, això és artista, eh? Sí, sí. Molt bé. Sofia! Digue'm. Tu fas servir el xagepeteno o no? Sí. Sí, no. Sí. Per què negar-ho? Per què negar-ho? I com el fas servir i per què?
Més o menys com ho han dit tots. Jo l'utilitzo, a vegades, quan no entenc un tema, li dic i m'ho explica. I m'ho explica d'una manera de detallament que a vegades m'ajuda que ho entengui millor. I també, a vegades, si hi ha alguna cosa que no sé fer, li dic, com es fa això? I treballs, n'has fet amb el xat, o no? Sí. S'encés, no? No, no, tot s'encés. De quina matèria?
No ho sé. O sigui, és que ho utilitzo una mica per tot. Socials. Socials l'hauré utilitzat alguna vegada per fer resums. Sorry, Rai. No, però si... A veure, que jo sempre dic, i no sé si esteu d'acord, eh? És a dir, això diu, oh, és que això és un problema. No, això és una eina. El xat que he dit també és una eina. Per tant, si el xat us pot fer un resum que després us serveix per estudiar, no hi ha cap problema que ho utilitzeu al xat. Rai, és així o no? És així, sí.
És a dir, si tu em fas una classe d'una hora i dic, hòstia, ara perdaré, invertiré mitja hora, tres quarts o una hora per fer un resum, i te'l fa, i aquest resum després te l'estudis, et queda clar, és correcte, no? Sí. Bueno, en Rai diu que, bueno, que potser no. Home, fer el resum va bé. Sí. És com quan era jove que feia les xuletes, després tu aprenies i ja no les treies. Em fa, no? Perquè a vegades es pensen que no ho veieu, però a vegades, digues la veritat, no ho voleu veure, ara m'haig de breller com aquest.
Sí que em fan. Sí, Samuel, feu xuletes. Jo? Sí, Samuel, sí. Algun cop hem fet xuletes. La setmana passada m'ho van reconèixer, és que ho hem fet tots. Jo, mira, si ho dic, i ho deia aquella època ja, no vaig fer ni un examen a la meva vida a BUP, que abans jo feia BUP, sense una xuleta. Era per comprovar, sempre. Per comprovar que ho hagués fet bé.
Em van enganxar una vegada, una. Samuel, tu has fet servir xuletes? Jo he fet servir, però no acostumo. A socials, no? No, a socials d'aquest curs, no. No, eh? I quin tipus de xuletes fas servir? I quin tipus de xuletes... Doncs... O què fas? Per exemple, matemàtica. No, no, però ja no a quina assignatura... Una equació... Com ho fas? Com ho faig? Sí.
no sé, un paperet clàssic, no? El braç i el paperet és el clàssic. Els que s'ho curraven més eren un que ho feien en el boliví. Això ja és... Jo en tenia una, de veritat, en tenia una, que anava enrotllada aquí i s'estirava amb un fil així. De veritat, eh? Tota la lliçó de socials.
i quan el profe girava feia així i s'enrotllava. Si fallava el dispositiu, eres home mort. O sigui, game over. Estàs fora del combat. Però a mi em va funcionar. Va, Laia, tu que fas servir xuletes. Jo no, jo no fas servir xuletes. Mai, no! Per apuntar alguna data, a vegades. Això ja has fet servir un tele pel braç. A la taula.
A la taula. A la taula. Però per fer servir xuleta a la taula, almenys la meva, havien de tenir una taula fet un drama, perquè si no, la taula blanca, amb una cosa apuntada, que en taula. No, però ja poso el braç a sobre. Ah, clar. Ja has fet l'examen, allò? Puc anar al lavau però deixo el braç aquí? No, però jo conec una noia que va al maritxell i va anar amb uniforme i va anar amb faldilla i sempre es fa xuletes tipus al doblegat de la faldilla. Un clàssic. I el profe no pot mirar allà? No. No, no.
Bueno, pues tenés que poder portar roba, eh. Sí, sí, ya, pero claro...
Vés amb un uniforme del maritxell. Cantaria una miqueta, eh? El maritxell, que va anar amb un uniforme, oi? Sí, sí, va anar amb un uniforme. Dana, tu fas servir xuletes, sí o no? Sí, però... Sí, així en general, eh? Sí, sí. A quina assignatura? Perquè mateix ens deixen la calculadora. I la calculadora té... Clar. És que m'ho estàs deixant blanco i en botella. Si em deixes fer servir la calculadora, saps que allà hi haurà xuletes. No, i també a la taula... Clar. Mots profes ho veuen i no et diuen res. Clar.
És una paraula normalment. Vigila ara els exàmens de socials amb en Rai. Vigila el que fas la xuleta, perquè ara ho està sentit. I vindrà i diràs... Però a socials no. La calculadora socials no va faltar. Però a socials no. A socials m'estudio. Clar. Té algú a veure que en Rai estigui aquí? No, no, la veritat. Però perquè és ampolla i ja està. L'únic que has de fer és recordar-t'ho, entendre-ho i ja està.
Clar, que si us agrada o no, socials, diguem-ho la veritat. A mi em van començar a agradar socials, història i tot això, quan he sigut gran. Penso, hòstia, si em vés agradat socials, com m'agrada ara la història i tot això, uah, potser estaria aquí al lloc d'en Rai i en Rai estaria aquí. Mira, aquí ho dic. Sofia, tu què?
Bé, jo a la mateixa també a vegades faig això de la calculadora. La més sincera de tot, és que no es talla ella. Vinga, sí. O a la taula a vegades m'aputa alguna cosa, però, per exemple, per socials, jo agafo una fulla, m'apunto tot en una fulla i després això, amb lletra molt minúscula, m'ho aprenc tot i després vinc al dia següent i... És com que fent la xuleta vas aprenent. Això a què has dit? A quina assignatura? Socials. Però no ho faig, perquè jo vinc i jo te les ensenyo. Ella estudia fent la xuleta.
Sí, però jo li ensenyo al Rai, li dic, mira, Rai, mira... Mira, Rai, porto una xuleta que no la faré servir. Però no la faré servir. No la faré servir. Hòstia, ets molt bona, eh, Sofia? Si te'n vas, una mica, entre totes les cometes del món, a l'enemic a dir-li, mira, faré servir això. Però que no la faré servir. Però no la faré servir. La porto allò perquè si em queda un blanc, la pugui... No? I en Rai què diu? Rai em diu... Molt bé. Molt bé. Hòstia, Rai, teniu un documental, eh? No una entrevista, no teniu un documental...
Mare meva, mare meva. Escolteu, ell la fa servir per dibuixar. Altres aspectes de la vida que no sigui institut, feu servir? Sí, al supermercat, per exemple, tinc amigues. No m'ho puc creure. Sí, tinc una amiga que no pot menjar gluten. Ah, ah. I a vegades els ingredients no t'ho diu. Ah, val, val. Llavors fas foto i que t'ho digui. El menjar que és que anar al supermercat i la llista li fotia la intel·ligència. No, no, no, no. Val. Alguna cosa més, tu, Laia?
No, això de si no se fer servir algú de casa, li envio foto. Clar, la rentadora, no? Perquè és difícil, la rentadora de fer anar, eh? Sí, sí. Sí, sí, hòstia, posar un programa o un altre... Sí, sí, oi, és cara, a veure si la faré malbé o alguna cosa. Tu deixa-la. Oh, s'ha espatllat, eh? El xat que peti. Escolta, i tu, Sofia? Jo? Més de lo mateix. Més de lo mateix, què vol dir? D'haver fer servir per la rentadora? Sí, per alguna cosa que no sé, tipus, què m'has fet aquí. Molt bé. Escolteu una cosa.
No ho recomanen gent, eh? Ni als metges, ni... Però abans la gent entrava al Google. Hòstia, tinc mal de coll, no sé què. Em posaves al Google el dolor de coi i podies sortir d'allà amb un bajon de cuida. Feu servir el xat que peté per preguntar aspectes de la salut? La Laia diu així. Sí o no? Què li has preguntat? Jo un cop li vaig preguntar que no mania la regla i em va dir que tenia problemes als rinyons.
I és veritat? No, no, ja em vaig espantar, eh. Va, clar, però és que què fas? No sé. O sigui, tu vas preguntant, on ve la regla que tingui? I aquell va dir, però no ho devia dir. O estàs embarassada. Tampoc era el cas, no? No. Però et devia dir, possiblement puguis tenir algun problema. I tu vas dir problema al ronyó, no? Sí, i em va dir pes del metge. Oh, i qui vas anar-hi? No, no, no. Què vas fer? Vaig trucar a la meva mare i em va dir, tu no fotis cas.
Clar, la teva mare et va dir, a qui li has preguntat? El XKPT o el TikTok? El TikTok també. El TikTok és una cosa científica. He sentit moltes vegades gent com vosaltres i certificar-ho. Mira, ja fan això, això. I això en teu sentit? El TikTok. Ja, però és que hi ha molts bolors.
No, tot. Hi ha alguna cosa veritat al TikTok? No. Ah, no és que hi hagi molts bolos, és que tot és un bolo. Tu fas servir el CGPT per anar al metge? El CGPT? No. No, què fas servir? El mèdic al CGPT? No, no pregunto aquestes coses a la IA. Segur que no? Segur. De fet, crec que les preguntes que la IA investiga a internet...
Moltes respostes són dolentes. Ja. Perquè són preguntes com de l'institut, que tu li dones la informació i l'Aia la transformi, em pareix bé, perquè segueix unes pautes. Molt bé. Però que l'Aia busqui a internet, porten normalment molta informació. Podem fer alguna cosa? Podem fer un selfie tots aquí i li diem al xar-gpt que ens faci una caricatura o un dibuix? Va. D'acord. Ho hem fet la semana passada, queda molt xulo, eh? Va. I posa-t'hi tot, eh? Us veieu tots, sí? Sí.
Ara li direm que faci. Dana, tu què? Fas servir el xac GPT per anar al metge o no? No. No? Què és la cosa més estranya que has fet servir el xac GPT?
A vegades, per bromes, el chat GPT té com una actualització. Per bromes? No, el que faràs tu ara de demanar-li créame una imatge d'això. No sé, i normalment a vegades fem bromes d'alguns profes. Sí. No, no, no. Ai, Rai, que estàs al chat GPT.
Rai, tu no, Rai, tu no. No, tu no, eh, Rai, tranquil. És com el botellot, sempre el fan els amics, ells no. Era una ella que tu posaves la foto d'algú i online pots trobar fotos d'alguns profes i posàvem allà... Tipo literal Rai, no?
No, el rai no, el rai no. No, el rai no. Hi havia un profe de mates, per exemple, sí que van posar... Pobres, els profes de mates, jo, ja... El van posar irà i ballar. La reputació amb els profes se va, eh? Ja. A veure, que acabo de posar això. Jo sempre sóc de dir-li hola. Dieu hola al CGPT? Hola, bon dia. Jo a vegades l'insulto. Jo també m'ha fadum bé, perquè no em respon. La setmana passada, una noia també ho va dir, i què li deia? Subnormal. Subnormal.
Inútil. Inútil perquè és que imposa les coses... I què et contesta? Bueno, no passa res, ara ho intentem un altre cop. Hòstia, però a mi em sabria greu dir-li. Jo sempre li dic hola, sóc educat. Hola, bon dia. Jo no. No? No, no. Tu l'insultes, no? A veure, imbècil, digue't, no? Imbècil, què més li dius? Inútil. Sí, coses d'aquestes. Hola, vinga. I vosaltres també, eh? Tu què li dius? Amb quines paraules insultes al xat?
Jo, és que en veritat, faig expressions. Li poso en majúscula, en format cridant, o li poso expressions. I què li dius? Per exemple, ahir, en els intervals, no em contestava el que jo volia. I li deia, em pots contestar el que jo vull? I em deia, sí, perdó, no sé què, i em feia el mateix. I amb llengua, impossible, no pots fer servir. I amb l'Alexa, l'Alexa la tenim a casa, també l'ha de fer insultar, no? Alexa, sí. Si l'Alexis plau i tot...
Veus? És que clar, eh, Sofia? Tu us faig servir per una cosa que no sigui... Per anar al metge no l'has fet servir? No, jo és que si hi ha algú de la salut, això li pregunto a meva mare. Ara, ara. Molt ràpid, eh, que tenim dos minuts. Samuel, què vols ser tu de gran?
Tia, em pilles una mica que no tinc... Ni idea, no? Vinga. I la Laia? Abogada. Ah, és veritat. Volia ser abogada. Dana? Algo creatiu. Com què? Ara mateix estic mirant algun tipus, alguna cosa relacionada amb música o artístic. Toques algun instrument? Piano. Ah, molt bé. Fa molt de temps? No. No? Però t'agrada, eh? Sí. Sofía? Actriu. Actriu! Molt bé. Fas teatre, fas cinema o fas alguna cosa? Sí. A on?
Bueno, ara mateix, aquest any no ho estic fent perquè m'estic centrant en la dansa, però l'any que ve començo a fer teatre amb la meva profe de cant, que és la que m'està fent classes ara mateix. Sí. I farem com amb 10 persones o un mes, farem com una obra de teatre i després d'aquesta obra de teatre anem per Barcelona, anem fent... Molt bé, no? Però escolta, i on te fas dansa, tu?
Dança faig a l'Amador. A l'Amador. Escolta una cosa, i l'any que ve què vol dir? Que te'n vas de l'institut? Bé, vaig anar al batxillerat. Artístic? Sí. A on? Ara mateix és molt probable que vagi a una Mas Nou, que es diu I Més. Molt bé. Aquí hi ha més a Canet, oi? A Canet també en fan. A l'Ada i a l'Arquera també crec que en fan. I després ja fora d'aquí, eh? Molt bé.
Escolteu, Samuel, Laia, Dana, Sofia, us heu passat bé? Sí. Gràcies a en Rai, que també ha volgut jugar amb nosaltres avui. I gràcies a que us acompanya cada setmana i a l'equip que fa possible aquesta tertúlia, l'equip pedagògic de l'Institut Vilatxana. Us ho agraeixo moltíssim, d'acord? Que vagi molt bé. Arribem a les 12. És Temps de Notícies amb Robert Massa.
Les notícies de les dotze.
És migdia, dilluns, uns informàvem que els tres regidors expulsats pel PSC per donar suport a la moció de censura, Albert Bertrolí, Núria Paricio i Virginia Jerez, han creat col·lectiu socialista de Vilassadamar per intentar presentar-se a les eleccions municipals de 2027 i vam entrevistar-los dins del Parlant de Tot. Des d'aquesta casa també vam contactar amb la Federació Socialista del Maresme,
Avui hem entrevistat a Miquel González, secretari d'organització de la Federació. González ha volgut sortir al pas en nom de la Federació del PSC i replicar algunes de les afirmacions, contestar algunes de les afirmacions que dilluns passat va fer Quico Zamora al Parlant de Tot.
en representació del nou col·lectiu socialista de Vila-Sanamar. A partir de la una de la tarda tindreu un ampli resum d'aquesta entrevista que hem realitzat avui, el parlant de tot a dos quarts d'onze, com dèiem amb Miquel González, en representació de la Federació Socialista del Partit dels Socialistes de Catalunya, d'aquí, del Maresme.
La Biblioteca Municipal Ernest Lluc oferirà un club de lectura fàcil per a adults, una nova activitat inclusiva organitzada i impulsada per l'associació de persones amb altres capacitats. El club s'adreça principalment a persones adultes amb dificultats lectores, ja siguin permanents o transitòries.
Fins demà! Fins demà!
que té en compte el llenguatge, el contingut i la forma dels textos perquè siguin més clars i més entenedors. Aquest format facilita l'accés a la lectura i a la informació, un dret fonamental reconegut i que permet que més persones puguin gaudir dels llibres i compartir idees i experiències. El Club de Lectura Fàcil es reunirà.
tots els dissabtes a partir d'abril d'11 del matí a 12 del migdia a la Biblioteca Municipal sessions que estaran dinamitzades per l'associació APAC. Si vols participar-hi, tants d'inscriure enviant un correu electrònic a la següent adreça
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministre de Treball, Yolanda Díaz, fa un pas al costat i no es tornarà a presentar a les properes eleccions generals previstes de cara a 2027. La líder de la coalició sumar no repetirà candidatura però es compromet a continuar treballant per complir
amb aquest mandat i avançar en tot el que queda per fer. La ministra ha comunicat la seva decisió en una carta publicada a Blue Sky, on assegura que ha estat un pas meditat, que ja ha traslladat a la seva formació política i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la justifica per donar espai i temps, ha dit, per impulsar una refundació d'aquest espai polític.
Amb la fase dels play-off de la Champions acabada, tots els focus estan posats en el sorteig dels vuitens de final de Lliga de Campions 2025-2026. Un sorteig que, recordem, se celebrarà divendres a les 12 en punt del migdià. Els 16 millor equips de la màxima competició europea estan a prop de saber, per tant, a poques hores de saber...
Quin serà el seu camí cap a la glòria a la Champions League? El quadre està mig definit i els equips quedaran distribuïts en dos costats, amb dos possibles rivals pels vuitens de final. A la una, tota la informació local i comarcal. A la crònica amb Joan Escofet, fins a la una, continuar parlant de tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persienes pujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si es petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116 111. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per més entrevistes durant aquest matí de dilluns.
Ho explicàvem divendres. El ple municipal de dijous passat va aprovar la creació de 62 habitatges dotacionals de lloguer social. Un pas endavant històric per l'habitatge públic a Vilassa de Mar i és que la sessió, insistim, del dijous, la sessió que corresponia al mes de febrer, va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per tirar endavant la promoció a la muralla. I és per això que avui hem volgut convidar el regidor d'habitatge, entre altres...
Entre altres matèries de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, l'Eudal Tenies Tenes. Eudal, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, de dilluns. Doncs gràcies per estar amb nosaltres.
Eudal, gràcies per venir en aquest dilluns i explicar-nos un fet que és prou històric a Vilassar de Mars. Ara parlo de memòria, crec que Vilassar de Mars té pisos d'habitatge social, doncs en té 58, i a partir de 58 parlo de memòria, insisteixo, però que ens anem a partir d'aquesta nova proposta, ens anem a 62 més, per tant és un pas històric a Vilassar de Mars, no?
Exactament. Actualment el que és l'habitatge de protecció oficial de lloguer són aquests 57 habitatges que hi ha actualment a les Pinedes, que també es van construir fa uns 20 anys aproximadament, i en aquests 20 anys que han transcorregut...
poc habitatge de protecció oficial que s'ha construït, ha sigut exclusivament de venda, i molt d'ells, per tant, la qualificació properament, i per tant, sí, és un pas molt, molt, molt important, que ens permetrà més que doblar l'actual parc públic de lluega que tenim a Vilassa de Mar, amb aquests nous 62 allotjaments ultracionals, és una de les característiques, que no són habitatges, sinó allotjaments, i és un pas molt important, sí. A veure...
Els que tracteu cada dia amb aquests termes, doncs ho teniu molt fàcil i ho enteneu. Expliquem-ho amb un llenguatge plànic. Què vol dir habitatge dotacional? Exacte. Una de les característiques d'aquest projecte és que es construeix sobre sol qualificat d'equipament, no sol edificable on es podria construir habitatge tradicional, per entendre'ns d'alguna manera.
I per tant, el que ens diu la llei és que en aquest sol qualificat d'equipament et permeten construir el que ara s'anomena allotjaments dotacionals, que són habitatges, que són allotjaments destinats a...
a persones i per resoldre situacions de necessitat temporal d'accés a l'habitatge. I com és aquest solar d'equipament i, per tant, allotjament intencional, la IESI que t'estableix uns col·lectius específics per...
dels quals poden ser destinatais d'aquests ajutjaments. No tothom pot accedir a un ajutjament internacional, sinó que és col·lectius específics que tenen dificultats per accedir a l'habitat, ja sigui d'emancipació, com podria ser la gent jove, la gent gran, gent amb diversitat funcional, amb discapacitat, són els col·lectius que la llet específica es poden destinar.
Potser estem parlant d'un col·lectiu vulnerable? Exactament, la idea sí que és col·lectius amb una certa exclusió residencial o que tenen dificultat per accedir-hi perquè estan en aquesta situació de vulnerabilitat. Per tant, no és un tema ni d'edats ni és un tema perquè el jovent no hagi de marxar, que també suposa que compliran les condicions, és un tema de vulnerabilitat. Què hauran de complir les persones? Quins termes hauran de complir per poder optar i de quina manera poden optar aquests pisos?
Exactament. Actualment encara no sabem del cert quines condicions s'hauran de complir perquè això vindrà properament quan redactin i s'estableixin les bases per accedir a aquests ajutjaments dotacionals.
Però sí que, d'entrada, com que els qualificarem de protecció oficial, sí que han de complir els requisits que estableix la normativa per accedir a un habitatge de protecció oficial, és a dir, tenir uns ingressos màxims, estar registrat el registre de la Generalitat, això sí que serà així sí o sí.
I l'altra part que ens faltarà veure és quins col·lectius, per tant, quines condicions, a més a més i específiques, s'hauran de complir. Sí que et puc avançar que d'aquests col·lectius el 25% d'aquests habitatges sí que es destinarà a gent jove. Això sí que estem...
obligats a fer-ho perquè farem la promoció a través de la reserva de solars de la Generalitat i, entre d'altres, per accedir a aquesta reserva de solars i a aquestes facilitats que ha atorgat la Generalitat, s'estableix que al mínim un 25% d'aquests habitatges han de ser per gent jove.
25%. Hi ha algun altre percentatge d'altres persones que s'hagi de complir sí o sí? Fins ara, de fet, l'anterior regidora, la Núria Peres, sí que enfocava el projecte cap a un 50% gent jove i un 50% gent gran. El que hem volgut fer ara nosaltres, tot i que la idea sí que segurament és mantenir que majoritàriament aquests 62 allotjaments siguin per gent jove i gent gran,
obrir el debat amb la resta de forces polítiques de l'Ajuntament i acabar de decidir si es vol incloure algun contingent més, que és com es diu tècnicament, per accedir a aquests habitatges. Com pot ser, per exemple, que ho vam dir bastant al ple, gent amb discapacitat, pot ser també un dels col·lectius...
a destinar-los. Sí que hi haurà fins a 5 pisos, aquests sí, que es reservaran a l'Ajuntament perquè l'Ajuntament a través del servei d'habitatge i serveis socials també els destini directament a gent amb risc d'exclusió residencial del nostre poble.
Audal, és un punt que es va aprovar per unanimitat i això com a regidor responsable també deus estar orgullós en aquest sentit que tothom heu remat en el mateix sentit amb un ajuntament amb tanta varietat, en aquest cas, de colors. Per tant, és important. Com ha anat aquest procés que tu mateix has liderat els últims mesos?
és un fet important que s'hagi provat per unanimitat. De fet, és d'aquelles qüestions capdals i transcendentals pel poble i per tant sí que teníem molt clar que havíem de buscar aquest consens entre totes les forces polítiques perquè és un projecte de poble, és un projecte de futur i per tant és molt important que tothom remi cap a la mateixa direcció.
Hem volgut, per tant, treballar des d'aquest consens, traspassant molt fluidament la informació pràcticament a temps real a la resta de forces polítiques perquè tinguessin i sapiguessin com aniran avançant i que anessin fent aquest feedback pràcticament al moment.
i aquesta manera de treballar més conjuntament, més transversal, ens permetia arribar a aquest consens. He de dir, i les coses com són, que realment aquesta manera de treballar no ha sigut exclusivament nostra, sinó anteriorment també la regidora Núria Pere ens vam poder posar d'acord
per exemple, tirar endavant l'adjudicació d'aquesta promoció a una fundació. Ho vam fer conjuntament i també, per tant, agrair-li la tasca que ha fet. I fins i tot ja havíem començat a treballar conjuntament el mandat anterior,
amb la regidora Núria Rasa. Per tant, sí que les diferents regidores i regidors d'habitatge que hem anat passant sabíem que era un projecte molt important i cadascú, amb les seves especificacions i amb les seves idees, sí que s'ha anat construint col·lectivament aquest projecte cap dalt. Audal, Fundació Sales. Qui és la Fundació Sales? Quan entra i quina és la funció d'una fundació d'aquestes característiques en aquesta creació d'habitatges?
La Fundació Sales forma part d'una agrupació de fundacions socials i promotores d'habitatge, que és Cohabitac, i estan agrupades en aquesta associació, per dir-ho d'alguna manera, que facilita que ara mateix, sobretot els ajuntaments,
puguin impulsar aquestes promocions d'habitatge protegit. Per què ho facilita? Perquè els seus fundacions no tenen aquest component d'ànim de lucre i per tant ens permet a nivell de preus i de lloguers que la protecció oficial per sort està regulat i per tant no és tan elevat com
com el mercat habitual i, per tant, els beneficis són inferiors, anar a aquestes fundacions et permet poder tirar endavant molt més fàcilment aquestes promocions d'habitatge protegit. La Fundació Sales, concretament, va iniciar els contactes l'anterior regidora, la regidora Núria Pera,
Quan vam acordar això, que es podia adjudicar directament a una fundació, va ser ell a qui va contactar i va començar a treballar amb ells, juntament amb un assessor extern que hem tingut al llarg d'aquest procés. Per tant, nosaltres ja teníem fet aquest contacte amb la fundació i el que hem fet és accelerar i redactar el conveni per tirar-ho endavant.
Quan s'iniciaran i quan estan prevists que acabin les obres? Però abans d'arribar a aquest punt, ara s'ha aprovat en el plenari del mes de febrer de la setmana passada, s'ha aprovat aquests pisos dotacionals de protecció pública, però quin és el procés fins a l'inici d'obres i quan està previst que es comencin directament?
El que ara hem aprovat inicialment en el plenari és un conveni de col·laboració amb la Fundació Sales, és a dir, és una declaració d'intencions per les dues parts. L'Ajuntament manifesta que treballarà i vol concedir un dret de concessió de manial a la Fundació Sales i la Fundació Sales es compromet un cop
tingui concedit aquest dret de concessió demanial a executar les obres i començar la promoció d'aquests habitatges. Paral·lelament, ara què estem fent? Estem treballant precisament amb aquesta concessió que s'ha d'aprovar per plenari, així com també amb tot el que té a veure amb la concessió de la llicència d'obres, que és la redacció dels projectes i tot a plat, la burocràcia, per entendre'ns. Llavors, sí que hem decidit fer-ho a...
en paral·lel, aquestes dues qüestions de la concessió com tot el que és el projecte i la llicència, perquè fer-ho així en paral·lel ens permet accelerar molt els tràmits i excursar molt el termini de construcció.
Per tant, fer-ho en paral·lel ens permetrà que un cop concedir la concessió, que definitivament esperem tenir-la cap al juliol-setembre, segurament va estar l'agost pel mig. La Fundació Sales ja tingui concedida la licença d'obres i, per tant, començarà la construcció. Sent optimistes, podem dir que es començaria a construir...
a finals d'aquest any o a inicis de l'any que ve. El que sí que tenim molt clar és que el que volem és que, abans de finalitzar aquest mandat, es comencin a construir aquests ajutjaments dotacionals. I quant de tits està previst, d'obres?
Mentre que es concedeix el dret de concessió i s'entrenguen les claus, poden passar entre 3 anys, 3 anys i mig a molestirar. 2030? Més o menys. Sí que el termini d'obres, any i mig, dos, però sempre poden haver-hi imprevistos i el que és lliure les claus tampoc és immediat.
És important, m'imagino, un, el que comentàvem fa uns moments, la unanimitat a l'hora d'aprovar aquest projecte, i l'altre, que a ningú se li escapa que l'any que ve hi ha eleccions. Per tant, que aquest projecte ja estigui bloquejat per si hi ha o no un canvi de govern que ningú pugui dir, escolta, doncs ara nosaltres canviem de... Això estarà en marxa de cara a les eleccions de l'any que ve? Exacte, o sigui, passi el que passi a les eleccions de l'any que ve, és un projecte que no es podrà tirar enrere, perquè ja estarà concedida la concessió demanial,
Esperem que també iniciades les obres, però encara que no ho estiguessin, és un projecte que no es podrà tirar enrere. Jo estic segur que t'ho han preguntat els darrers dies, per jove, per regidor, perquè et passeges pels pobles, et diran, Eudal, quan comencem a fer paperassa per poder optar als pisos? Quan podrà començar les persones que vulguin desitjar tenir un pis allà?
Encara queda temps perquè es puguin registrar per accedir a aquest habitatge. El que sí que puc dir és que per avançar tràmits i facilitar les gestions sí que si estan interessats es poden inscriure al registre de sol·licitants
de protecció oficial de la Generalitat, perquè així ja serà un requisit sí o sí, i així ja el tenen fet. I justament ara haurem de començar a treballar tant amb la Fundació com amb la resta de grups polítics aquestes bases que regiran el procés d'adjudicació. Un cop tinguem les bases, és quan ja s'obrirà el termini per parir inscriure't com a sol·licitant. Aquests 62 pisos, habitatges dotacionals de lloguer social, estan situats a la zona de la muralla, al mossèn Pere Ribot,
Un dels pocs terrenys, no? És com morre, això. Ens queden pocs terrenys per poder fer projectes com aquest, no? Vilassar, actualment, solars per edificar habitatge públic en té molts pocs. De fet, és aquest de la muralla i realment
només el de Can Vive, situat allà al Barato, que es va fer l'intent de construir en el seu dia habitatge de protecció oficial. De moment, entre indemnitzacions i procediments judicials, l'Ajuntament ha hagut de pagar uns 4 milions i no s'ha construït res, que és també un dels altres projectes que tenim en marxa i tenim a la vista per incidir-hi.
i aquest sí que és solidificable, i per tant aquí sí que seria habitatge de protecció oficial habitual, i per tant sí que a nivell de col·lectius i d'edat no hi hauria cap tipus de restricció i tothom hi podria accedir. Sí que tenim molt clar que en Can Vives volem intentar, i hi ha d'haver també, habitatge de protecció oficial de lloguer, que fins ara no s'havia treballat en aquesta línia,
però sí que pensem que és un requisit indispensable per realment donar respostes i solucions a la situació que viu Vilassar. Aquests serien els dos terrenys que l'Ajuntament té ara mateix, entre cometes, a la seva disposició. És peculiar i particular el que passa a Can Vives, no? Jo m'imagino que molta gent això t'ha preguntat, no? Escolta, en quin punt estarà a Can Vives després de tot el que ha passat històricament els últims anys amb aquests terrenys de Vilassar?
Can Vives, el punt amb el que es troba és que tots els procediments judicials, que ja havia un parell, ara ja han finalitzat, les resolucions són fermes, d'acord? Per tant, l'Ajuntament de tot l'àmbit de Can Vives s'ha quedat amb la majoria de finques, a excepció de dues, per tant, la família encara actualment té dues finques per entendre's i l'Ajuntament té la resta. Tot i que... Quantes són, aproximadament?
Hi ha un, si no m'equivoco, hi ha sis o set, però edificables són quatre. Però el que ha fet el jutjat és anul·lar tot el que s'havia fet, tot el conveni urbanístic i tot plegat, tot això el jutjat ho ha anul·lat i, per tant, la situació en què es trobem és que s'ha de començar de nou, s'ha de reparcellar tot l'àmbit, etcètera, etcètera, etcètera. O sigui, va molt, molt, molt, molt, molt per llarg.
Molt per allà, o sigui, se dirà abans l'habitatge de mossèn Pere Ribot que Can Vives. Exacte, sí que el que volem intentar aquest mandat és també encarrilar el que és Can Vives perquè qui entri després ho tingui més fàcil i també segueixi aquesta direcció d'habitatge de lloguer.
Potser exagerat, no és molt llarg, que estaríem parlant en un mig termini per això. Tot el que és l'urbanització també s'ha de fer, s'ha de fer la reparcel·lació. No és un solar, a diferència de la muralla, que és solar, que en Vives actualment encara no té la condició de solar i, per tant, s'han de fer més tràmits abans de poder executar les obres.
Ha de quedar clar, estem parlant d'ara mossèn Pere Ribot, és lloguer temporal, no és un lloguer ni compra, és un lloguer temporal. És lloguer temporal, perquè la llei et marca, no et diu quina és la temporalitat, per tant, a les bases també és un dels aspectes que haurem de decidir quants anys són aquest lloguer i si es poden anar prorrogant o no.
Però sí que tant la concessió a la Fundació, que és a 75 anys, i un cop passin aquests anys revertirà el que és tots els habitatges a l'Ajuntament, perquè en cap moment perdem la titularitat del sol.
és temporal. Això és així i sí que com a govern apostem pel lloguer com a mesura d'accés a l'habitatge de protecció oficial perquè de compra ja hi ha i pensem que la compra també limita molt més les necessitats que hi ha al poble.
Odal, un altre pisos de protecció oficial, aquests són els de Santa Eulàlia, que també han generat algun tipus de problemàtica els últims anys. Com està aquest tema? Perquè els veïns i veïnes han vingut en algun ple amb el tema de les calderes, el tema de la llum. Com està aquest punt?
Els habitatges de Santa Eulàlia, i ara no descobriré la sopa d'ai, a nivell general pateixen les mateixes problemàtiques que la majoria d'equipaments de Vilassa de Mar. Ja pateixen de deficiències estructurals de construcció, o sigui, conceptualment no té gaire sentit la construcció que es va fer,
i hi ha hagut un manteniment poc adequat i poc intensiu, que això fa que vagin sortint diferents problemàtiques en el dia a dia, com passa a la resta d'equipaments. Unes problemàtiques que es van accentuar, que és com tu comentes, que van fins i tot venir els plens el primer any, any i mig,
d'aquest mandat, amb l'entrada del govern de Junts i el consell delegat que hi van posar, que amb una mirada merament empresarial, que així és com van amb la concepció que van accedir a l'ESA municipal, que havia de ser una empresa mercantil i per tant havia d'anar a buscar rentabilitat i negoci, el que va fer és d'entrada reduir al màxim les despeses, entre d'altres les de manteniment i inversions de manteniment,
per aconseguir tenir aquesta més rendibilitat i aquest major volum de negoci amb l'empresa municipal. Això va fer que la situació amb els veïns n'estan sant, perquè això va acompanyar també a augmentar ingressos, doncs augmentant el que són les despeses comunitàries fins a aquests 200 euros.
i no hi havia una relació fluïda tampoc amb els veïns i tot alguna veïna es va queixar del to i la manera despectiva que va dir que amb la que s'havia dirigit en veia i això va anar tensant, tensant, tensant la situació. Ara l'estem reconduint, no és fàcil perquè realment havia arribat a uns extrems preocupants però sí que a poc a poc l'estem reconduint, tenim previst
fer inversions, hem encarregar ja un projecte o una memòria valorada de realment quines són les obres que s'han de fer a nivell més estructural i estem en contacte permanent, tenim reunions mensuals amb els veïns i l'estem reconduint. Tenim molt clar que hem de dignificar aquests blocs i en aquesta línia estem treballant.
Eudal, hem parlat de l'unanimitat amb els pisos de mossèn Pere Ribot. En el ple passat sí, però que va generar certa polèmica l'aprovació inicial de l'ordenança que ha de regular el registre de pisos buits a Vilassada Marra. Explica una miqueta perquè ho puguem entendre. Sí que el primer que vull dir és que lamento que aquí no es mantingués l'unanimitat que s'hi vam aconseguir amb la muralla i que cap grup de l'oposició hi votés a favor.
perquè estem negant una realitat que tothom veu, que és que cada cop són més els veïns i les veïnes de Vilassà que han de marxar del seu poble, del nostre poble, perquè no es poden permetre accedir a un lloguer ni comprar un habitatge.
i l'administració, l'Ajuntament, davant d'aquesta situació que és absolutament límit, no podem girar l'esquena, com penso que es va fent des d'alguns grups de l'oposició. Aquest registre el que ens permetrà què és? Doncs és tenir una radiografia real...
de quins pisos buits hi ha a Vilassa de Mar. A través de les inspeccions i dels diferents expedients i procediments administratius que s'obrin, sabrem realment, perquè ningú sap fins ara, quants habitatges buits hi ha a Vilassa de Mar.
I un cop detectats, l'Ajuntament el que farà és oferir les eines als propietaris per intentar mobilitzar-los cap al lloguer habitual o a poder ser cap al lloguer seguible i al lloguer social.
Per tant, això és diferent de veure la manera, en aquest cas, de saber quants i què fem als pisos buits a Vilassa de Mar, no? Exactament. El que tenim molt clar és que és un contrasentit absolut que a Vilassa de Mar hi hagi veïns i veïnes que estiguin marxant del seu poble i, mentre això passa, hi hagi pisos que estiguin buits al nostre poble i que podrien estar habitats per a aquestes famílies i per a aquests veïns que han de marxar.
Sí que m'agradaria puntualitzar, perquè es va dir en el ple, que en cap moment s'assenyala cap propietari ni res per l'estil, perquè aquest registre no té caràcter públic, és merament privat i administratiu i només hi tindrà accés a l'Ajuntament i, per tant, no s'assenyala absolutament a ningú.
Per tant, si algú té pis buit, amb què l'efecta no llogar-ho? Pregunto, eh? En primer lloc, perquè es consideri pis buit ha de portar desocupat dos anys. Si no porta dos anys no es considerarà buit.
I si porta més d'aquests dos anys i es compleixen altres condicions que són més específiques, l'administració dirà, ei, ens consta que aquest pis porta mínim dos anys buits, per què està buit? Si no justifica cap de les raons per les quals està desocupat, que també hi ha aquestes raons, l'Ajuntament dirà, ei, l'inscriurem en aquest registre.
un cop estigui inscrit en el registre si a part d'aquest habitatge en té 4 més en propietat se li podrà aplicar el recàrrec de l'IBI que el tenim aprovat des del 2019 i per l'altra banda hi ha aquesta altra via d'incompliment de la funció social que és, ei, anem a mobilitzar-lo i si la propietat no el vol mobilitzar podríem arribar a haver-hi multes coercitives o sancions o alguna d'aquestes qüestions administratives però molt més a futur
Eudald Tenies, tenes, regidor d'habitatge, participació i contractació pública. Moltíssimes gràcies per haver passat avui per la ràdio. Em deixes explicar una cosa? I tant. Perquè molta gent, i això, crec que Vilasals, que et coneixeu, ho hem dit mil vegades, no? Tenies o tenies? Tenies o tenies? I avui hem descobert que les dues maneres estan bé, oi, Eudald? Exactament. Si dius tenies, el iaio estarà content, i si dius tenies, el meu pare també ho estarà. Doncs escolta, t'he dit tenies, ara et diré tenies, així els tinc tots dos contents, d'acord? Perfecte. Gràcies, Eudald, que vagi molt bé. Gràcies, Eudald, que vagi molt bé.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Des del mar, tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Mireu, com sempre, els dimarts cada 15 dies, els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària organitzen interessantíssimes xerrades, conferències amb diversos temes damunt la taula. Ni més i menys, parlem de l'espai. Parlem sota el títol d'exploració pacífica, colonització i explotació de l'espai. I ho fem amb una veu més que autoritzada.
amb un enginyer aeroespacial, amb Miquel Sureda. La conferència ha d'analitzar els reptes i les oportunitats que s'obren davant la propera presència humana estable a la Lluna i a mar. En parlem de tot plegat. És necessari? No és necessari? Per què ho és o per què ho deixa de ser? En parlem amb l'enginyer aeroespacial Miquel Sureda. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Miquel Sureda, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Content d'estar aquí. Jo també. No cada dia tinc l'oportunitat de patar la xerrada amb un enginyer aeroespacial. Què fa un enginyer aeroespacial?
Bueno, aeroespacial engloba molts àmbits, engloba l'àmbit de l'espai especial, però també coses que es mouen per l'aire, avions, helicòpters, inclús aeroports, per tant, és una disciplina molt àmplia i el que fem és especialitzar-nos. Jo en el meu cas, per exemple, em dedico específicament a temes d'exploració espacial.
Especial, tu a l'espai. Jo a l'espai, sí. Tu a òrbita. Sí, sí, sí. Escolta una cosa, exploració pacífica, que això crida molt l'atenció, que d'entrada ja és pacífica, i no aneu a fotre la guerra a ningú, m'imagino. Colonització i explotació de l'espai. Jo sé que això t'ho deuen haver preguntat moltíssimes vegades, però no deixa de tenir una certa polèmica a vegades, no? Dius, quants cops han dit, hòstia, Miquel, però què hem d'anar a fer a l'espai? Sí, prou feina tenim aquí a la Terra.
Sí, sí, sí. De fet, el títol no està dient que l'exploració segurament serà pacífica, està posant diferents escenaris sobre la taula sense tenir molt clar per quin tirarem. Òbviament, jo sé quin és el que estic intentant promoure jo amb la meva recerca, però vull dir que al costat de l'exploració pacífica posem la paraula colonització de l'espai com a contrast, com a aquesta idea de...
seguir fent el que hem estat fent a la Terra, que és no ser gaire respectuosos amb els recursos dels llocs on arribem i tot plegat. Per tant, deixar clar que la xerrada precisament el que pretén és explicar que estem en un moment molt important en quant a la nostra relació amb l'espai, perquè per primera vegada...
En les pròximes dècades començarem ja a establir bases fora de la Terra, de manera que hi hagi gent que hi pugui viure. Ara tenim un parell d'estacions espacials que orbiten al voltant de la Terra, però en el futur, en les pròximes dècades, hi haurà gent vivint a la Lluna. I començarem a pensar en com viurem a Mart.
En aquest moment és en què ens hem de preguntar aquestes noves societats, inclús que crearem en altres mons fora de la Terra, com volem que sigui. I la pregunta que tu em feies respecte a si això és relevant, si no tenim ja suficients problemes aquí, clar, la resposta...
Òbviament ens hem de preocupar dels temes que tenim a la Terra, és una prioritat, no estem pensant en evitar altres mons fora de la Terra perquè la Terra ja la donem per perduda, com hi ha gent que a vegades opina, però també tampoc podem lluitar contra la naturalesa humana, que és d'anar avançant, ni que sigui per curiositat, anar fins a Lluna, anar fins a Mart i començar a expandir-nos.
Miquel, m'estàs obrint molts melons aquí. Em sembla que hauràs de tornar, eh? Perquè, clar, m'has parlat d'un projecte de recerca teu, no? En què consisteix aquest projecte?
A la universitat, a part d'una classe, fem recerca i dintre dels diferents projectes jo estic treballant precisament en estudiar com seran aquests hàbitats, com serà no només la part de l'arquitectura d'aquests hàbitats fora de la Terra, concretament a la Lluna, i sobretot em centro molt en Mart, perquè és el planeta o el món que tenim més a prop més fàcil d'habitar, perquè la Lluna està molt més a prop
que Mart però és molt menys ric en material, per tant, Mart és el gran lloc on podrem segurament crear una societat paral·lela a la Terra. Doncs jo estudio com serà la vida allà, la part tecnològica, també la part social, tots aquests aspectes, molt centrat en la sostenibilitat i en fer-ho d'una manera ètica i sostenible. Però tu ja ho dones per fet, això? Jo ho dono per fet. Sí o no? Sí. I quan anem a viure a Mart?
Marta està lluny en quant al temps, eh? Marta està lluny també en quant a la distància, però sobretot està lluny en el temps. Les primeres missions tripulades a Marta encara no s'han fet, així com a la Lluna ja hi hem anat i hi tornarem en els pròxims dos o tres anys. Marta encara queden uns quants anys, potser per anar, diguem, per trepitjar el planeta.
estem parlant de 20 anys o així, però després d'això encara queda molt per poder realment construir-hi ciutats, per tant estem parlant potser de... no ho veurem tu i jo, estem parlant d'un... No sé si dir-te que millor.
Però precisament, d'alguna manera, també podem donar-li la volta a l'argument i dir que estem creant un món nou. Estem creant un món nou amb condicions diferents perquè al final viure a l'espai t'obliga a ser menys individualista. A l'espai tot és perillós i la infraestructura que et manté viu ha de funcionar perfectament. Per tant...
tenim experiències de tripulacions vivint a l'Estació Espacial Internacional on americans i russos conviuen a dia d'avui perfectament no perquè vulguin, sinó perquè és que ho necessiten. Per tant, l'espai et genera unes condicions en moda una mica supervivència, cooperació, aprendre a reutilitzar els recursos d'una manera super, super, super òptima perquè n'hi ha menys. Per tant, tot això et permet pensar que potser es podria generar una manera de ser diferent, inclús que podríem
aprendre coses pel nostre propi planeta. Que els russos i els americans han fet una guerra especial, a veure qui arriba, a veure qui va, i resulta que quan estan allà han de conviure. Sí. És curiós, això, eh? Bueno, clar, la carrera especial, la cursa especial que va tenir lloc durant la Guerra Freda, ja es va acabar. Aleshores, ara portàvem moltes dècades de col·laboració, i aquesta col·laboració, sobretot amb el conflicte d'Ucrània,
doncs es van posar en risc, i de fet molts projectes que estàvem col·laborant nosaltres amb Rússia van caure, però el que vull dir és que inclús que ara mateix hi ha un escenari de confrontació bèl·lica entre el món occidental i Rússia,
les tripulacions que conviuen a l'espai, a l'Estació Espacial Internacional, estan totalment alienes, això, perquè no s'ho poden permetre. Miquel Sureda és físic, enginyer aeroespacial, té un doctorat en propulsió espacial, treballa a la Politécnica, on fa docència, recerca i coordina un màster internacional, també es dedica a la divulgació científica, sobretot centrada en l'exploració espacial i en el futur de la humanitat més enllà de la Terra. La seva recerca es centra en l'arquitectura de missions interplanetàries i la sostenibilitat de les futures bases a la Lluna,
i a mar. Tu quan et vas enamorar de l'espai? Què hi tens allà? Com va ser això? Va ser una mica gradual, no és tan vocacional. A mi m'agrada aprendre, i m'agrada els reptes, i m'agrada...
No sé, és com que jo de nen m'agrada molt la ciència, però també m'agrada molt la literatura en general. Sóc una persona curiosa i jo primer vaig estudiar física, perquè hi ha molta gent que des de petits volen fer avions o volen fer coets i tal, i ja se'n van a fer enginyeria aeronàutica. Jo vaig estudiar física perquè la física et dona...
la possibilitat d'intentar fer-te preguntes sobre com funciona l'univers, i a mi això em molava molt. Quan vaig anar a física, vaig anar a fer aeronàutica, perquè en aquell moment la carrera tenia prestigi, era una excusa també per marxar a Madrid, allà a viure, perquè en aquell moment aeronàutica només es feia a Madrid, i allà va ser quan, dintre de les opcions, vaig veure que allò de l'espai em cridava, perquè l'espai uneix la part tecnològica,
però que potser a mi m'interessa menys, i també aquesta part més humana, aquest gran misteri. Al final fer un avió és xulo, però és un avió. En canvi, anar-te'n a visitar un món, ja sigui amb un astronauta o amb una nau robòtica que se'n vagi a Saturn a estudiar els anells, té un punt quasi filosòfic, i a mi m'agrada molt aquesta unió entre la ciència, la humanitat, les humanitats, i per això jo crec que l'espai em dona aquesta possibilitat.
M'has posat cara de... Permetem que t'ho digu així, una mica de gamberro, com m'has dit que te'n vas anar a Madrid. O sigui, allà, entre festa i festa, et vas enamorar de l'espai, eh? Bueno... No, però és veritat que... És que m'has posat una cara de dir, hòstia, s'ho va passar bé, eh? Bueno, sí que ara hem estat a toro passat. Va ser una bona... Va ser una jugada en el sentit de dir, bueno, acabo la carrera física...
Tenia moltes opcions, però l'opció de seguir estudiant, que a mi m'hagués agradat seguir estudiant. De fet, jo estic a la universitat perquè és una mica el mateix que feia quan estudiava, però ara em paguen, no? Aleshores, les possibilitats d'anar a Madrid, que saps, és una ciutat estimulant, amb l'excusa de, no, és que només s'estudia allà, no? I tenir una mica encara... T'obre porta, t'obre porta. Doncs sí, m'ho vaig passar bé, clar, va ser una temporada xula. Miquel, et pot preguntar l'edat?
Sí, bé, just ara estic a punt d'entrar allà en una... Sí, sí, m'ho pots preguntar. Quants anys tens? Estic a punt de fer 48 anys. 48 anys? I tu et veus algun dia a l'espai? És el teu objectiu? No. Professional, allò de dir, hòstia, m'encantaria. M'encantaria, però no és el meu objectiu perquè no és realista ja.
Ara mateix, ara mateix, l'accés a l'espai, tens dues vies d'accés a l'espai, o bé et fas astronauta professional, que aleshores t'envien a l'espai amb certes missions, i això ja no hi soc a temps, hi ha processos de selecció i estan seleccionant gent, però en seleccionen molt poqueta, i a l'edat que tinc i tal, ja no hi soc. Tu vas plantejar algun, digueu-lo.
Doncs no, perquè hi ha hagut molts anys en els quals no hi ha hagut convocatòries, no m'ha pillat. La primera, recordeu el Pedro Duque, quan va passar això jo era molt jove, l'època de la selecció del Pedro Duque, i la següent ronda de seleccions de l'Agència Espacial Europea ha sigut ara, fa 3 o 4 anys, no sé si heu sentit parlar d'una manera que es diu Sara...
que està molt de moda, i el Pablo, que són dos espanyols que van ser seleccionats, i això ja em va pillar amb 40 i pico, amb nens, amb una situació vital, però si hi hagués hagut una fase de selecció, en el moment òptim, potser quan tenia 20 i pico, 30 anys, amb la carrera aeronàutica i tot això, segurament m'hi hagués presentat.
Avui al Crónica, a l'informatiu d'aquesta casa, parlem amb la Carlota Keimer. La Carlota, la coneixes? Bueno, sí. Doncs la Carlota Keimer és una maresmenca. Ah, no sabia que era d'aquí, també. Sí, sí, sí. Està, doncs, és curiós perquè està en un projecte 100% femení que no és notícia, no només perquè és femení, sinó perquè és un projecte preciós que les portarà... Ara, perdó la memòria, m'ho explicaràs tu millor. A l'Antàrtida, no? Se'n van a... Com a recrea? A l'Antàrtida? No estic segur que sigui l'Antàrtida. És un lloc molt fred.
Sí, que se'n van a recrear una miqueta com es viuria... Explica-m'ho, explica-m'ho. Bueno, són una cosa que es diuen missions anàlogues, que bàsicament és... Bueno, hem d'aprendre a viure a Mart, i com que no hi som encara, una de les coses que es fan són missions anàlogues en les quals es simula que estàs allà, i aquestes missions el que busquen és primer localitzacions on el clima sigui relativament similar, on la geologia ho sigui, i aleshores es generen uns hàbitats i es generen
unes condicions de vida, òbviament, que no són marcianes, perquè la gravetat és la de la Terra, l'atmosfera és la de la Terra, però sí que serveix per practicar protocols, per aprendre temes relacionats amb la pròpia salut humana, convivència, i les missions Hipàtia, que és això del que estem parlant, són unes missions que, aquesta serà la tercera missió que es farà, són unes missions que són...
Són missions que estan fetes 100% per noies catalanes. Aleshores, les dues primeres van anar als Estats Units, a Colorado, al desert.
perquè hi ha una sèrie de bases que simulen l'entorn marcial allà, i aquesta tercera es desmarca una mica de les dues primeres i fa aquesta exploració en una zona més semblant, perquè al final Mart tots el podem veure com un desert, quan veiem fotos, però és un desert gelat, fa molt de fred, hi ha molt de gel també, i aleshores una zones que siguin més fredes i que hi hagi glacials i tot això són interessants.
Escolta, tu a les xarxes estàs molt actiu i a part de la recerca especial i tal, comparteixes moltes coses a nivell professional, no? Bueno, m'agrada, m'agrada. Just ara l'altre dia ho pensava, que comparteixo coses a nivell professional, a nivell personal també, aleshores no sabia si... Però sí, a mi m'agrada, a mi m'agrada explicar en general i aleshores comparteixo el que puc, coses de feina, coses de recerca, coses de classes...
De fet, fa pocs dies vas estar a Televisió de Catalunya per parlar d'una frase que va dir Obama, que va aixecar una certa polèmica, que va dir els extraterrestres són reals però jo no els he vist. Ara t'ho pregunto tu, els extraterrestres són reals? I si els has vist? No, no els he vist. I clar, la frase de l'Obama dient categòricament són reals semblaria que ho està confirmant, no?
Després ell mateix es va matitzar i va dir que el que volia dir, que és el que jo també respondria, és que ell creu que existeixen, però jo no puc dir que els extraterrestres existeixen perquè no hi ha cap prova científica, que jo crec, estic 100% convençut que no n'hem contactat i que no ens han contactat, i per tant jo crec que sí, jo crec que...
És un tema purament estadístic, o sigui, l'univers és gegantí, hi ha moltíssimes estrelles que tenen moltíssims planetes i sabem ara que molts d'aquests planetes tenen característiques similars als de la Terra, per tant, seria molt estrany que aquí hagués sorgit la vida i que en milers de milions de planetes similars, en un altre, com a mínim, no n'hagi sortit, no? Per tant, crec que sí, però no tenim una certesa absoluta.
Clar, a veure, no és una cosa... La referència és cinematogràfica, clar, no estem parlant d'extraterrestres així, estem parlant d'una vida diferent la nostra, no m'imagino? Com te'ls imagines tu? Bueno, clar, aquí el tema és molt interessant, aquesta pregunta, perquè quan pensem en extraterrestres...
de seguida ens anem a bitxos una mica antropomòrfics, inclús en forma humana, que segurament venen amb intencions terribles i ens volen envair, i aleshores això pot arribar a haver-n'hi també, perquè evidentment...
la vida segurament en els planetes on hi hagi evolucionarà. Però el més senzill, o sigui, el primer pas perquè hi hagi una vida, és que aquesta vida sigui unicel·lular i després evolucioni, per tant, és molt més probable que hi hagi vida molt senzilla que després aquesta vida evolucioni fins a animals pluricel·lulars, macroscòpics, inclús vida intel·ligent, per tant...
El primer que potser trobarem, els primers indicis de vida que podríem inclús trobar en el planeta Mart, per exemple, o en algunes llunes d'alguns planetes del Sistema Solar, podria ser vida microscòpica, podrien ser bacteris, podrien ser algues. Això per molta gent serà com... Quan això passi, si passa, serà com... Quin baixón, no? Quina merda és això? Però igualment la conseqüència a nivell filosòfic per a la humanitat és igualment molt important.
Bassa... Evidentment, eh? Evidentment, tot és important. I pensem moltes vegades, ha dit això, la vida microscòpica. Ningú vagi i pensem que anirem a l'espai i trobarem una persona... O la final. O sí, o sí, clar. Aquí hi ha moltes preguntes, la primera. Hi ha molts planetes que poden tenir vida. Ara sabem que sí, que tenen les condicions. De fet, sabem que inclús Mart, que és el planeta més proper que tenim...
fa uns quants milers de milions d'anys va tenir les condicions òptimes en quant a temperatura, aigua i inclús matèria orgànica per tenir vida. Per tant, aquestes condicions són fàcils. La següent pregunta és, d'aquí d'aquestes condicions és fàcil que sorgeixi la vida? Això no ho sabem.
perquè no sabem per què ha sorgit la vida de la Terra, no sabem el clic que va fer que la matèria inert es convertís en matèria viva. Per tant, no sabem, però no semblaria que hagués de ser algú excepcional, que hi hagi un dit diví que digui aquí sorgirà la vida. Per tant, al principi pensem que hauria de poder sorgir. I la següent pregunta és, és fàcil que la vida evolucioni?
cap a una vida intel·ligent, que sigui capaç de generar una civilització intel·ligent, capaç de comunicar-se amb altres planetes i tot això, i això tampoc ho sabem, per tant, hi ha tots aquests filtres, diguem, que hem d'anar passant per arribar a la conclusió de dir, sí, sí, algun dia trobarem un marciano i ens anirem a prendre una cervesa amb ell. Escolta, i també has parlat d'Elon Musk i totes les seves iniciatives tecnològiques precins i futuros sobre la ia, coets, megaconstel·lacions, colonització marciana, què hem de saber d'aquest senyor?
Aquest senyor és... A mi m'agradava abans parlar d'ell en positiu, en certes coses, però cada vegada més difícil. És un personatge amb moltes arestes. Des del punt de vista dels que ens dediquem a l'exploració espacial,
hem de reconèixer que el tio ha generat una manera de fer naus i de fer coets que ha revolucionat totalment el sector ha passat la mà per la cara a la NASA a l'Agència Espacial Europea i a tothom ha fet coses que ningú
pensava que es poguessin fer de manera relativament senzilla, com fer un coet, per exemple, que una vegada ha posat el satèl·lit en òrbita, torni a la Terra i es torni a posar a dret i el puguis tornar a fer servir, tornar a fer servir. Ell va dir, vull fer coets que es reutilitzin. Tothom va dir, aquest penòleg no té ni papa del que està parlant. I ho ha fet. És rutina, ja, per ell. Ha fet naus que porten astronautes a l'espai ràpid, barat, amb un sistema d'enginyeria totalment revolucionari. Per tant, des d'aquest punt de vista...
Ell és un geni i és un tio que aconsegueix crear empreses amb una capacitat d'innovació i amb unes ganes de trencar amb les regles establertes molt impressionant. Això és indubtable. El que passa és que després hi ha moltes altres cares que no ens agraden tant. La primera, el que parlàvem abans, ell és molt pro-colonització de l'espai. Ell és un tio que amb una samarreta que posa «Ocupem Mart».
A mi no m'estranya, eh? Sí, no, és un cowboy. I van allà i diu, hi ha recursos, els explotarem, ficarem hotels... Clar, no és la meva manera de veure-ho. S'ha parlat moltes vegades de vacances especials per gent molt rica, eh? Escolta, viatges a la Lluna de plaer. S'ha parlat moltes vegades. Això succeirà en poques dècades. Sí? Sí.
Entens la gent? Ho entenc, eh? Jo ara et reunaré la pregunta, eh? Era el juliol del 69, per tant farà 57 anys, si no m'equivoco, aquest any. Entens que hi ha gent que dubta que s'ha anat a la Lluna? La pregunta és molt clara. Sí, sí. Que s'ha trepitjat, que es va trepitjar, no s'hi ha tornat. I deies, amb la tecnologia que hi havia ara fa gairebé 60 anys, que es va arribar a la Lluna, que ens van vendre aquelles imatges i tal...
i no s'hi ha tornat amb la tecnologia que ha avançat, ja no amb els anys, sinó dia a dia avança. Aquesta és la pregunta. Per què s'hi ha avançat amb la tecnologia no hem tornat a la Lluna? Entens el dubte? Sí, sí. Home, entenc que la gent dubti que hem anat a la Lluna perquè hi ha gent que dubta de si la Terra és rodona, vull dir que... No? I de si ens hem de posar protecció solar el 15 d'agost quan anem a la platja.
Es pensen que amb unes ulleres grogues tot s'arregla. Aleshores, òbviament que ho entenc, però la gent ara dubta de tot. És veritat que al final, per la majoria de la gent, és un acte de fe. És com, quines proves tenim que hem anat a la Lluna? Jo et puc explicar que hi ha uns reflectors que es fan servir per mesurar, que amb un làser des de la Terra es dispara i reflecta i torna. Et puc explicar que hi ha fotos que es veuen les restes de les naus que hi vam llançar, però al final...
Això t'ho puc fer ara mateix amb el xat GPT fa aquesta foto en 5 minuts, per tant, òbviament... Que gent dubta de tot, això està clar, eh? Per tant, la primera pregunta és... El terraplanisme i tal, però m'entens per què no s'ha tornat a la llum? Clar, això és la segona pregunta. Una vegada hi hem anat, s'hi va deixar d'anar durant moltes dècades, i no només això, sinó que ara està costant molt.
Perquè precisament ara s'està a punt de llançar un coet que tornarà a la Lluna amb astronautes, no a trepitjar-la, però sí a rodejar-la, l'Artemis 2, i està costant, i costa molt, i en canvi en aquella època es va fer, en menys de 10 anys, tot el coet, tota la nau, tot es va fer superràpid.
i amb una tecnologia molt més primitiva. Quina és la raó? És molt senzilla, perquè hi havia molts diners. Els Estats Units van posar una quantitat brutal de recursos, no només pasta, o sigui, pasta, instal·lacions, les ments més brillants, les escoles, la tele, tothom estava totalment centrat en l'exploració espacial. Per què? Va haver-hi una raó. Quina raó? Havien de guanyar la cursa espacial contra la Unió Soviètica. Era un tema d'estat. Era un tema de, en aquell moment...
La Unió Soviètica havia guanyat totes les petites etapes d'aquesta cursa. Van ser els primers en tirar l'Esputnik, un satèl·lit. Van ser els primers en posar algú en òrbita, el Yuri Gagarin. La primera dona, la primera caminata espacial. Tot això ho va guanyar la Unió Soviètica. I als Estats Units, en aquell moment Kennedy va dir...
Hem de ficar aquí un cop a la taula i ja no lluitarem per les diferents petites fites. Anirem a l'última. Invertirem moltíssims diners en arribar a la Lluna. I van invertir durant diversos anys, en el 65-66, van arribar a tenir gairebé el 5% de tot el federal budget. O sigui, cada any el 5% del pressupost dels Estats Units es dedicava a la NASA durant aquells anys.
Això és brutal. Si a mi em dones això, jo també. Amb 10 anys et porto a la Lluna. Què passa? Que després d'això, una vegada Neil Armstrong trepitja la Lluna, ja s'ha acabat. O sigui, hem guanyat la cursa. Això és el que diuen ells, eh? I què fan? Ja està. O sigui, retiren la inversió. T'estic parlant que ara hem parlat que va arribar a ser quasi un 5%. Ara és un 0,4. Vull dir, 10 vegades menys. Llavors, què passa?
que des d'aleshores la inversió és molt més baixa. Hi ha una segona raó per la qual no s'ha anat a Lluna, que no hi havia una justificació. Ja havien guanyat la carrera. És a dir, és una cosa, perdona que tu diguis, de marcar paquet i que els llibres d'història diguin que els americans són els primers. Però no eren els llibres d'història, és que en aquell moment s'estaven jugant. O sigui, estem parlant que la carrera espacial és un element més de la Guerra Freda. O sigui, en aquell moment s'estaven repartint al món. Estaven guanyant una guerra.
Estaven guanyant una guerra i la guerra, en aquell moment, tots sabem, la Guerra Freda, al final, per sort, no va acabar amb missils d'un costat cap a l'altre, sinó que es dedicava molt a propaganda. I en aquell moment havien de demostrar que tecnològicament eren superiors. Aleshores, per què s'hi torna ara? La pregunta no és per què no s'hi ha anat durant aquests anys. No s'hi ha anat aquests anys perquè no hi havia res a fer.
A la Lluna. Per què s'hi va ara? Perquè ara sí que hi ha coses a fer. Quina? Quedar-s'hi. Fer hotels, com tu has dit. Fer laboratoris. Fer fàbriques que fabriquin satèl·lits. Ara tenim la infraestructura i el coneixement i la tecnologia per poder quedar-nos-hi. És la raó per la que ara s'hi torna.
Quin plaer, Miquel, quin plaer. Engineer especial, entre moltes altres coses. Miquel, de veritat, ha estat un autèntic plaer que ens hagis instruït sobre aquest tema. Escolta, que potser sí que anem a l'espai, no? D'aquí unes dècades encara hi serà. Sí, jo crec que les generacions més joves tindran més facilitats. Algunes vacances, allò... On te vas a la Lluna? Perquè Menorca ja està prou colonitzat i anem a la Lluna. Suc saïra, suc saïra. Hem d'anar estalviant. Gràcies, Miquel. Gràcies per convidar-me. Que vagi molt bé, bon dia.
Fins aquí el Parlam de Tot d'avui. El de dijous 26 de febrer de 2026, recte final de la setmana, rectíssima final del mes de febrer. Dilluns, dilluns, dic. Diumenge comença ja el mes de març i ja ho tenim, doncs... Aixecarem ja la folla número 3 del calendari. Déu n'hi do com passa el temps, eh?
Us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Joan Escoferro, Bermaz, ens acosta a l'actualitat local. Quatre edicions per estar assabentats i assabentats de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. Una al migdia, 3.57 de la tarda. L'edició d'avui, la número 1, en aquest cas, número 2.306. 2.306 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Amb sopa de cabra i l'Empordà arribem a la 1. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Vagi bé. Parlem de tot amb Jaume Cabot.
per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I en
Varen passar ampolles i anys i en siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del tel, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i a l'imper no m'interessa.
Fins demà!
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda.