Les notícies de les 10. Bon dia. El Consell Comarcal del Maresme convoca la cinquena edició del concurs literari de relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme. El certament té per objectiu visibilitzar les realitats de les persones no heteronormatives que viuen a la comarca en el marc del...
Primer Pla Comarcal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2022-2025, prorrogat el 2026, i del Saimaresme. Les obres que han de ser originals i inèdites han de tractar la diversitat sexual i de gènere, utilitzar un llenguatge inclusiu i estar escrites en català. I poden participar les persones de 12 anys o més, residents a la comarca. El certament estableix dues categories, juvenil i adults. En total s'atorgaran quatre premis, dos per categoria,
amb una aportació econòmica de 150 euros pel primer premi i 100 euros pel segon premi. Els relats guanyadors es publicaran al web del Consell Comarcal. El termini de presentació d'obres serà des del 23 de març i fins al 23 d'abril.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat fa pocs minuts el no a la guerra d'Espanya en la declaració institucional que ha realitzat des de la Moncloa. Espanya ha dit que té una posició clara i consistent no al trencament del dret internacional, no a assumir que el món només pot resoldre els seus problemes amb bombes, no a repetir els errors del passat.
En definitiva, no a la guerra, ha declarat Sánchez. Una compareixença on Sánchez ha donat resposta a l'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, de tallar tot comerç amb Espanya pel rebuig del govern espanyol a l'acció militar conjunta dels Estats Units i d'Israel i per la negativa.
El president espanyol ha exigit la fi de les hostilitats i el retorn a la diplomàcia i ha repudiat les conductes del règim de l'Iran. En aquest sentit, ha demanat una resposta europea i coordinada i eficaç que permeti una pau duradora a Ucraïna i Palestina. La vicepresidenta Yolanda Díaz ha afirmat que Espanya no accepta xantatges ni lliçons d'un país agressor.
Recordem que Trump va ser taxatiu després que Sánchez es negués a permetre la utilització de bases nord-americanes a Espanya en el mar de la guerra a Orien Mitjà i, des del despatx oval, Donald Trump ha qualificat Espanya d'aliat horrible de l'OTAN i ha titllat de poc amistós a la posició del govern espanyol. Per aquest motiu, el president dels Estats Units ha insinuat la possibilitat d'un embargament comercial a Espanya i ha assegurat que el dret d'aturar qualsevol relació amb el país.
Renfe comptarà amb una empresa d'autobusos per assumir els cada vegada més freqüents serveis alternatius per carretera, aquells que la companyia ha de posar en marxa quan hi ha obres o incidències i els trajectes no es poden fer en tren. Segons la companyia, aquesta estructura hauria de garantir una flota estable d'autobusos i prou personal de conducció, a més d'una gestió més professionalitzada del servei i una reducció de la dependència d'empreses externes.
Tot defensa Renfe per guanyar eficiència i donar una resposta més àgil als viatgers. La societat resultant estarà participada en un 49% per Renfe i en un 51% per l'empresa adjudicatària a través de la licitació d'un contracte a llarg termini.
Futbol Copa del Rei al Barça es queda a les portes de la remuntada després de superar l'Atlètic de Madrid per 3 a 0. Els vigents campions cauen eliminats, tot i els esperançadors gols de Bernal, dos gols i de Rafinha. I l'Alaves ha oficialitzat que tindrà com a nou entrenador Quique Sánchez Flores. 10 del matí, 3 minuts 53 segons. L'hora en punta.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Vaig a preparar-me una banyera. Una banyera.
amb els problemes de sequera que hi ha. El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials. És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua. És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua. O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible. El vàter no s'ha de fer servir com a paperera. I, si en lloc de banyar-nos ens dutxem, estarem contribuint a estalviar molta aigua. 012
La millor resposta. Generalitat de Catalunya. És bo per la mare i la Laura. És bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur. Brutal pel professional. Bueno pa vender, bueno pa comprar. Si pots triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom. És bo per tothom, és bo per tu.
Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. El temps passarà. La música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu.
La cultura. La que hi ha cada porta i a cada balcó. La de qui escriu i la de qui assaja. La de qui busca i la de qui escolta.
La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res. La que pren vida perquè tu hi ets. Tu també en formes part. El teu gest t'ho canvia tot. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Bonito i planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassarradio.ca per internet. Matí de dimecres és meitat de setmana, dimecres 4 de març de 2026, 10 i 7 minuts del matí d'aquest dia...
Tapat, desagradable, ventós, en alguns moments més que altres. Ara, per exemple, està bufant, però Déu-n'hi-do, però cap a les 9 del matí, quarts de 9, Déu-n'hi-do, com bufaven alguns punts del poble, doncs, aquest vent, aquest vent desagradable. Preludi...
del que seran, sembla ser, les pluges previstes de cara demà dijous, divendres, i també sembla que abraçarà el cap de setmana. Per tant, molt atents a la previsió que, com sempre, ens envia i ens dedica Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Ens anem cap allà de seguida i Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui i també de cara als propers dies en què ens aderem la segona meitat d'aquesta setmana.
Dia tapadot, dia llatxot, per al·ludir del que ha de venir, les pluges, i també per al·ludir del que arriba aquest mes, que és la primavera, que ja sabeu que la primavera sempre en un sol dia ens pot fer qualsevol fenomen meteorològic. Per tant, ni deixem l'hivern enrere, ni tenim les temperatures altes tan lluny. Per tant, estem allà en aquell entremig.
Joan Escopell, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, ens aporta i ens, com sempre, amb ell repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven també un dia com avui, un dia més, pujant al DeLorean. Repassem les efemèrides, sobretot aquestes efemèrides musicals.
A dos quarts d'onze. Recordem l'entrevista que li fèiem el divendres passat a la Laura Andrés. Pianista excel·lent. Música excel·lent. Té uïda absoluta. Sabeu què vol dir uïda absoluta?
que és una persona d'aquelles que, escoltant una melodia, una cançó, de seguida sap quines notes sonen i, per tant, les transporta al piano ràpidament. És una qualitat enorme. I, doncs, des de fa pocs... D'aquí a poc farà un any, de fet, que és una vila serenca més. L'hem vist en molts programes de televisió, l'hem vist en Dagoll de Gom, l'hem vist en diverses companyies, una gran música, una gran pianista.
Laura Andrés. Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i, en aquest cas, com cada dimecres, la col·laboradora que més anys porta al programa La Paquita Bruixa, amb els conjurs, els somnis, els horòscops i les vostres consultes. Tot plegat amb Paquita Bruixa i qui també porta molts anys.
En el programa són les companyes de la Biblioteca Municipal, que una setmana més ens acostaran a les recomanacions literàries. I avui, excepcionalment repeteix secció la setmana passada, com la setmana passada la seva directora, la Sol Teixidor. I avui, contents, perquè tornem a recuperar S'ha acabat el bròquil amb la Marta Badia i la Marnatxe,
Toquem aquells temes que a vegades són incòmodes de parlar, que no ve de gust, però que s'han de tractar. No perquè no vingui de gust, no s'han de parlar. I, per tant, amb s'ha acabat el bròquil, parlem i posem damunt la taula aquests temes amb la Mar Tabadia i la Mar Natche, com nosaltres els diem carinyosament les brúquiletes de la casa. I acabarem, com sempre i cada dimecres, anant a l'Agrícola Vilassà, entitat centenària, això es diu molt aviat,
I des d'allà, l'amiga Lara Xarau ens portarà els productes de temporada, productes de proximitat, productes de promoció...
I atenció, perquè ens atarem temps de concurs amb l'agrícola. Per tant, aquest és el menú. Dimecres, meitat de setmana. Dimecres 4 de març de 2026. L'edició, la número 2310. 2310 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Gairebé 11 minuts per damunt de les 10 del matí. Tot a punt. El meu nom, Jaume Cabot. Motor en marxa, posem primera i arrenquem, som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca, servei meteorògica del Consell Comarcal d'Almaresme, dia tapadot, ventós, dia llets, dia llets. Però tot és un preludi del que ha d'arribar demà. Anunciades pluges per demà, dijous, divendres, unes pluges que també sembla que abracen el cap de setmana. Per tant, temps previst de cara avui i també de cara als propers dies segona meitat de setmana. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia, què ens espera?
Hola, bon dia. Com ja indicàvem ahir, el vent avui ha de ser el clar protagonista de la situació meteorològica. Un vent que aquesta passada nit i matinada ha bufat ja fort, sense arribar a superar llindar d'alerta, que com ja hem explicat en altres ocasions està situat en els 72 km per hora, però hem tingut rafegats entre 60 i 63 km.
Per exemple, a Calella, també a Cabrils, a Premià de Dalt o a Tiana, com a dades més significatives. D'entrada s'espera que el vent pugui perdre una mica d'epistonada al llarg del dia d'avui, tot i que es continuarà notant, continuarà moderat amb alguna ràfaga forta, i tot això amb una situació marítima que s'ha anat alterant. Avui hi ha un fort amaró aquest matí i Maragassa, ja cap al Marés Menor, i aquesta tarda la Maragassa, amb onades al voltant dels dos, dos metres i mig del Sedà, dominarà tota la comarca.
La jornada vindrà marcada per la presència de núvols, com ahir, núvols que cap a aquest migdia, primers dos de tarda, es faran més primets, més gruixuts, sobretot ja cap al vespre. I tot això és el preludi de l'arribada d'una perturbació que de cara demà ens portarà a pluges generalitzades.
sobretot a la tarda. Al matí serien feromans més irregulars, fins i tot amb força estona sense pluja, però, com dèiem, de cara al mig i la tarda demà la pluja anirà guanyant protagonisme i ens acompanyarà també de cara a divendres. Les temperatures demà i demà passat baixaran una mica, tampoc no massa. No esperem.
Temperatures especialment fredes els pròxims dies, ni de bon tros, ja que continuarem amb molts núvols, i el vent demà encara serà moderat amb alguna rafaga forta, però amb tendència a perdre forces ja de cara a demà passat. Divendres, situació marítima alterada, un fort a Maró i Maragassa a tota la costa de la comarca tant demà com demà passat. Tot apunta que el cap de setmana les precipitacions es faran molt més irregulars dissabte i fins i tot diumenge no hi hauria pluja aquí al Maresme.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per la previsió àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim, demà i tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis, molt bon dia. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment d'obrir, finestra informativa.
El Parlant de Tots.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Ahir la colorada va somiar, eh? Home, ja ho teníem. Mira, si no ens arriben a robar el gol de Madrid. Per què robar, eh, el gol d'aquell de Covarsí? Encara no he vist el fora de joc, ni ho, jo crec que ningú. Sis minut set, no? Sí, el rècord. Van trigar... Tirar les línies, eh?
Van trigar set vegades menys, set minuts menys, que revisar l'agressió de Rudiger aquest a l'últim partit de dilluns. Compte, perquè l'Amantschaft, la selecció alemanya, li ha dit a Antonito Rudiger que molt de compte perquè si continua amb aquestes actituds es quedarà sense el Mundial, eh? Doncs a veure si és veritat. Ens alegraríem i ho aplaudiríem per una acció així, perquè clar, ja dic, set minuts per revisar un fora de joc
inexistent, i 7 i 0 segons per revisar una agressió més, com la que va el Verde, va fer el Melo Benfica, com el Rudiger va fer, que no és qüestió d'això, però escolta, fa ràbia, dius, amb el 4-1 allà, que dius, t'han fotut 4 gols, això estem d'acord, ens va passar per sobre l'Atlètic de Madrid, la primera parra allà. Però mira, véssim jugar a la pròrroga, en Pedri suposo haver estat oxigen, en Coversi també, i tot l'Atlètic de Madrid també.
Marc Bernal, eh? Sí, senyor. Molt de compte que aquest noi ahir va enterrar totalment a Frenkie de Jong i només estem veient el que pot donar aquest jugador un cop acabi de recuperar perfectament les seves lesions i el temps llarguíssim que ha estat a la banqueta. Va tenir una lesió greu, eh? Molt greu. Un any i mig pràcticament aturat.
I, de fet, ara parlo de memòria, no sé si ha marcat tres gols o quatre consecutius. Quatre esotés perdits al Camp Nou, quatre seguits al Camp Nou. Jo jugaria només al Camp Nou, si fos ell només jugaria al Camp Nou. Hem de destacar també la gran feina de l'Atletico de Madrid, que va aconseguir passar a la final de la Copa sense Tom Ford i sense Smith, eh?
Qui són, Tom Ford i Smith? No ho sabem. Cerezo, que ahir el president, que portava més borratxo que els grills, va arribar al Camp Nou i li van preguntar pels efectius del seu equip i ell va dir que tenen Julián Álvarez, fins aquí correcte, la aranya, i tenen Tom Ford i Smith.
que ningú sap qui són és a dir, Cerezo en el seu delirium tremens es va inventar dos jugadors de l'Atlètic de Madrid que en fi, no hi ha notícies que en el roster en la plantilla blanca i vermella n'hi hagi ni Tom Ford ni Smith Atenció, Tom Ford i Smith dius, eh Anem a mirar A veure si podem escoltar això Ui, és que el so és molt denigrant, eh
L'agafant és un canotasso que, com es coneix en premsa, agafant... El vídeo és lamentable. De mala qualitat. Sí, és allò.
Doncs vinga, Joan, què? Tom Ford i Smith, que podria ser tranquil·lament una sèrie de les de TV3 dels anys 80, eh? Sí, senyor, com Carson i Carson, o aquella parella de policia, com es deia, aquells dels dos policies aquells? Hi havia dos germans, no?, que eren policies, detectius, sí, Carson i Carson eren advocats. Advocats, i els detectius eren dos... Sí, dos... Sí, bueno, podria ser Tom Ford i molt bé. I Smith. Per cert, ha destacat que...
l'Atleti de Madrid va sopar al Camp Nou ahir i va sopar menjar del restaurant de Luis Suárez, que és exjugador dels dos equips. El que em va sobtar és que hi havia treballadors de l'Atleti de Madrid que es dedicaven a portar bossa als jugadors i Mossos d'Esquadra també pujaven al tocar a servir a donar el sopar, la bossa amb el sopar als jugadors de l'Atleti de Madrid. Dicen, hòstia, poca feina deuen tenir que hem d'anar a donar al sopar a aquests nois.
És un servei complet. Segurament els haurien posat a dormir. I alguna nana haurien cantat, també. Alguna nana de Mossos. Déu-n'hi-do. Com ens hem de veure, eh?
Per cert, a mort Fernando Honega, falangista de naixement, als 78 anys va començar treballant a la premsa de Franco, va ser subdirector del diari Arriba, que era el diari oficial de les Jones, i també va ser cap de premsa de la Guàrdia de Franco. Després anem a disfressar, que es va vestir de transició, de fet, va ser cap de premsa d'Adolfo Suárez,
i seva és la frase Puedo prometer y prometo, que va dir aleshores candidat de la UCD, Adolfo Suárez, frase històrica, mítica, que li va escriure Fernando Onega. Escolta, mira què tenim aquí. ¿Cómo lo ve? Pues confianza total.
Pues yo lo veo bien, como todos los partidos, hay un partido más, que hay que ganarlo y eso es lo que venimos, a ganarlo. ¿A qué le parece que en Barcelona haya tanta confianza con la remontada? Hay títulos en las últimas temporadas. Es que la confianza es el último que se pierde. Dicen que 90 minutos aquí también son largos. Todos los partidos son largos.
Todos los partidos son largos. Lo que hay que hacer es salir a ganarlos y lo vamos a hacer, salir a ganar el partido. ¿Y cuándo ve la minya mal en este estado? ¿Con los cuatro goles de ventaja? ¿Va a ser un planteamiento defensivo o cree que tiene que salir a por... Yo si fuera el entrenador te lo contestaría, pues no soy un entrenador. Yo los planteamientos son por... Bueno, dicen para feina. Sería un fracaso. ¿Qué piensa el presidente del Atlético? Pues que tenemos a Julián Álvarez, que tenemos a Tom Ford, que tenemos a Smith...
Tom Ford i Smith, eh? Tenim molt bé, home. Encara els estan buscant, eh? Sí, sí. De fet, al Xolo Xiverno li va explotar el cap a dir, quin és Tom Ford? Quin és Tom Ford? I Smith. Per cert, que...
Ha passat a la final, l'Atleti de Madrid, ja que avui l'altre semifinal, Real Societat, l'Atleti de Bilbao. A la cartuja. Per cert, la faran per TV3 el partit de la cartuja. Bueno, no cal, ja. Bueno, sempre, no? A mi m'interessa zero, ja. Sí, a mi també. Ho sento, però és així. Donald Trump ha ordenat tallar tot el comerç a Espanya per la posició
del govern de l'Estat a cara a l'ofensiva a l'Iran. Diu, ningú ens dirà, diu Trump, que no fem servir les bases estatunidenques que hi ha en el territori de l'Estat espanyol. Tilla, Espanya, d'aliat horrible de la OTAN...
d'actitud poc amistosa, diu el president dels Estats Units, i ha insinuat la possibilitat d'un embargament comercial. No volem tenir res a veure amb Espanya, ha dit Trump, però això sí, ha dit que està ple de gent estupenda.
Són bones persones. És un govern que, en fi, segons Trump, però que hi ha molt bona gent. Sort que Espanya no té res que pugui ser d'interès dels Estats Units. Exacte. O sigui, no hi ha res. Espanya és un solar i... I ell també és de nul interès, aquest prohibit de la democràcia és de nul interès, que a mi em fa, em provoca el mateix fàstic que moltes coses. Ui, emprenyat presidentilla, eh?
S'ha prenyat amb president d'Illa? Què ha passat? Unes declaracions exigint... Aquí sí que em preocuparia. Exigint a Donald Trump que, sobretot... Mentre Sabadell no diguin res. Retiri... És que és Sabadell que va ordenar amb un ple municipal de dir, eh, Trump. Va ser Sabadell, sí. Crec que va haver-hi una moció de l'Ajuntament de Sabadell. Sí, sí, sí. I estaria una mica a l'alçada. Donald Trump està molt preocupat perquè... Salvador Illa. Perquè, clar, Salvador Illa el tenim...
El tenim molt enfadat amb ell, eh? Ui, ui, ui. No vulguis tenir el presidentilla. No, no, el presidentilla emprenyat, eh? Emprenyat no, aquest home. No, no, eh? Tenim un cas curiós de Sujeta Melcovata. A veure, va. A que no hi ha nous. Va. Renfe tindrà una companyia de busos pròpia per quan els trens no funcionin. És a dir, em sembla...
Lamentable no. És com si Endesa muntés un servei de lloguer de generadors. Com que ho fem tan malament, ja oferim... Lamentable és poc. És que és lamentable. És lamentable.
A més, a més, jo et dic una cosa, eh? Els ajuntaments, que si volen posar un servei de bus alternatiu quan passa un desastre de Renfe, doncs no poden, perquè no demanen permisos, etcètera. Ells mateixos, el servei és nefast, incompetent total, i a sobre, eh?, tranquils que us poseu autobusos, que, òbviament, ni seran ni aniran. Ni se les espera. Exacte, ni estan ni se les espera. Renfe, Renfe. Què més? A més, van evolucionant les coses. Hi ha una generació dels que tenim una certa lat, que si, algun cop,
haguéssim copiat en els exàmens, doncs segurament hauríem anat amb les xuletes tradicionals i, en fi, mètodes més pedrestres, eh, podíem dir. Però ara, polèmica amb els metges del MIR, que estan fent els exàmens en misteri de sanitat, doncs, enxampat un aspirant, Santiago de Compostela, que el van enxampar amb ulleres...
d'intel·ligència artificial i un rellotge intel·ligent per copiar durant l'examen i li van posar un zero. Un zero rodó. És a dir, per utilitzar aquest doping intel·lectual. Este tio és un campeón, no? Això ho deia el Gran Wyoming. Este tio és un campeón. I després, no contents amb el cas d'aquest individu de Santiago de Compostela, que va treure un zero, doncs Bianca... És que li van posar un zero perquè va copiar, clar.
Bianca Quibano, que és l'aspirant que ha tret la millor nota en el MIR de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha tret els resultats més alts amb uns 188 sobre 200 de la història. Mai s'havia arribat.
aquesta xifra, però s'està insinuant que hauria pogut copiar, hauria pogut fer servir intel·ligència artificial, perquè diuen, presumptament, que Kiovano, que està estudiant, doncs era a la carrera més aviat mediocre. Fregava el 6. Clar, bueno...
S'ha de demostrar. Per cert, tristíssima notícia. 5 morts i un desaparegut. S'ha trencat una passarel·la sobre el mar Santander. Hi ha 5 morts i un desaparegut. Un grup d'estudiants que havien anat a celebrar les bones notes tretes, que eren estudiants de formació professional. Déu-n'hi-do amb aquesta notícia.
I també homicidi sense cadàver. 15 anys de presó per haver matat un home i haver-ne amagat el cos. Sí, això no ho acabo d'entendre. És a dir, sempre diuen que si no hi ha cos, no hi ha torró. A l'hora d'imposar la P de presó, el magistrat diu que ha tingut en compte el patiment de la família de la víctima per no saber on és el cadàver. Però a mi m'agradaria també conèixer l'advocat defensor d'aquest home. És a dir...
Si no hi ha cos, a mi que m'atribueixi, senyor. Escolti, m'entens? En fi, amagat o no, no se sap. No ho sabem, però en qualsevol cas, home, advocat defensor, hòstia, que et caiguin 15 anys. És de P3, eh? P3 de... Home, no ho sé, eh? No tinc formació jurídica, però... Home, Joan, si no hi ha cadàver, no hi ha mort. Clar, és que...
No, és que pel presumpte patiment... Bueno, ja... No hi ha cadàver, no hi ha mort, això. I si el jutge, no? Clar, això obre portes a... En fi, especulacions que no vindrien al cas, eh? Què? Pujem al Dilòria, no què? Doncs vinga, si vols ens anem a la Sereníssima, eh? Ens anem a Venècia. Carai! A tal dia com avui, de l'any 1678, naixíem... Com, com?
1678, ens anem al segle XVII. Ens hem passat de frenada amb el Dilòrien avui. I anem a saludar un capellà que es deia Vivaldi, que a més a més de fer els seus sermons... Sense xat GPT. Sense xat GPT, doncs li agradava composar i va fer, doncs, no una pizza, va fer les quatre estacions. Jo ara et deixo la primavera, amb alegre.
Jo soc molt fan de l'hivern, per això, de l'hivern, de les quatre estacions de Vivaldi. Ah, ara m'has sobtat, perquè jo sí que soc fan de l'hivern astronòmic. No, jo de Vivaldi, jo de Vivaldi.
Quin temps aquell, eh? Buongiorno, Antonio. Què haces aquí? Compochando. Compochando, eh? Les cuatro estachoni. Hauríem de revisar una mica el teu italià, eh? No, però és cubà, és cubà italià, ja ho saps tu. Sí, sí, sí. Cubà no m'hi ha molt. Fet una aproximació, eh? Sí, però jo vaig així a Itàlia, m'entén la nena. Jo sempre he anat a Itàlia i parla de la mateixa Itàlia. Mentre es paguis. I tant.
Jo soc més de Cuba, del cubano. Va, què més? Doncs passem del segle XVII, amb el naixement de Vivaldi, al segle XIX. Avui el DeLorean va una mica antic, perquè el 4 de març, tal dia com avui de l'any 1837, es fundava la tercera ciutat en importància dels Estats Units, després de Nova York i després de Los Ángeles, estem parlant, de Chicago.
And now, ladies and gentlemen, the Keeper of the Keys, the Countess of the Clink, the Mistress of Murderer's Row, Matron Mama Morton!
Aquesta cançó, When You're Good To Mama, pertany a la pel·lícula i al musical Chicago. També podríem posar-te'n algú del Capone. El Capone. El Capone. Chicago, eh, és la font d'on diguem avui. Dels gàngsters. 1837, eh. La ciutat de la pizza. La pizza que ens mengem avui en dia. Sí. La pizza americana, no la italiana. Sí. Té el seu braçol a Chicago. A Chicago. Igual que els gàngsters. També.
The system called reciprocity. Que bonic el musical i la pel·lícula, eh? Chicago, sí senyor. Et situa, et situa en aquell Chicago, eh?
amb el Capone, el Capone, que era el rei dels gans, dels gàsters, el cap. Va, què més, Joan? I ja passem dels segles altres, anem al segle XX, per tant el Dilorian ja va tornant, i marxem a Bolònia, 4 de març de 1943, naixia un compositor italià clarinetista, saxofonista, pianista, Lucio Dalla. Una vecchia terra...
És que estic dic aquí un titular, diu... Espanya importa més que es porta, sobretot gas i petroli. Clar, aquí, petroli... En fi, gas i petroli som els riscos del gas i el petroli, eh? Lutxo de la Caruso. Uau. Lutxo de la Caruso, que com fa la tornada, és espectacular, eh? Mira, mira.
Va, més coses, Joan. I seguim a Itàlia, seguim al País de la Bota, marxem de Bolònia i ens anem a Turí, a la Piamont, 4 de març de 1952. Naixia una altra dels grans de la cançó italiana, eh? Umberto Totsi.
Berto Totsi, autor de grandíssimes cançons, eh? Vinga, va, trio final. Doncs, trio final, ens anem a Santiago de Cuba. Mira aquí, tu ja et sents més còmode, eh? Tal dia com avui, de 1953, naixia Emilio Estefan, creador del famosíssim Miami Sound Machine, juntament amb la seva esposa, la Glòria. La Glòria Estefan. Productor, a més a més. Sí.
El gran productor de la seva parella. Doncs per molts anys. Vinga, que més coses? Vinga, va, 1967. Els satàniques majestats arribaven al número 1 amb aquesta preciosa cançó, amb el seu Ruby Tuesday.
Tanquem de l'Orient, Joan. Doncs tanquem de l'Orient. Avui fa 23 anys que escoltaven per primera vegada aquesta cançó, eh? It's my life, de No Doubt. I que sona així.
Doncs a ritme d'aquesta immensa cançó en un minut. Explica'ns què ens espera avui a la crònica a la una del migdia, 3.57 de la tarda. Doncs mira, parlarem amb un premi Goya, eh? No es pot parlar cada dia amb un premi Goya. I tant que no, i tant que no. Un exestudiant del campus, del Tecnocampus de Mataró, tot i que ell és...
de Vilanova i la Geltrú, doncs va guanyar a la gran gala de l'acadèmia, doncs un Goya el millor cur de ficció i en parlarem abastament en el Crònica 1 a 3, 5 i 7 de la tarda i també explicarem que avui el vilaceren Xavi Esparr torna a la dinàmica del primer equip del Futbol Club Barcelona un cop superada la lesió les baixes segurament per més d'un mes dels dos laterals de Condé i de Valde els dos amb el bicep femoral tocat fa doncs que el Xavi Esparr torni a entrar a la dinàmica
No dubtis, no dubtis, Joan. T'escoltaré una del migdia 3.57 de la tarda i demà un 4.11. Torno a saludar. Recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. I ara deixem-ho fer una mica el xulo perquè diré que és Vilassarenca, perquè, doncs, viu a Vilassar. Ell és de Sabadell...
però els hi hem robat i ara la tenim aquella. Ella és la nostra última convidada de la setmana i és una pianista excel·lent. Un artista, i com dic una artista, i buscant i buscant, ja fa dies que estic buscant coses i escoltant, i no deixa de sorprendre'm. Avui ens visita aquí el Parlam de Tot en directe, a l'estudi de Vilasarra, diu la Laura Andrés, pianista.
Laura Andrés, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, què tal? Molt bé, i tu? Home, molt contenta de ser aquí. Nosaltres més. A més, m'has deixat venir amb la lupa, amb la meva gossa. Home, el que és bonica és la lupa, eh? Ràdio Pet Friendly, així m'agrada. M'ha dit, diu, que pot entrar la gossa. Dic, home, sí, segons qui es fot aquí dintre, imagina la gossa si pot entrar. Home... Com estàs? Molt bé, molt bé. Que bé, no? Sí. Estàs en marxa total, eh? Bueno, soc autònoma.
Clar. No sé si saps de què va, però... Llavors fa anys que no t'has posat malalta. Exacte. Fa anys que no deixes de treballar. Exacte. La pregunta és, quants anys fa que pateixes aquest dolor? Doncs no fa tant, eh? Perquè vaig fer un canvi de vida el 2021. Sí. Sí. La pandèmia la gent feia pa, sí? Feia pa, ens fotíem allà a fer coses, i la Laura va dir, doncs jo em canvio de vida. Sí, sí. Quasi, quasi... Ell és músic, jo he dit pianista, però ell és músic amb majúscules, eh? Quasi, quasi baix se'n fot a gent forestal.
Sí, sí, en aquell moment ho tenia molt al cap. Però què dius ara? Què et va passar? En comptes de fer pa em vaig posar a fer esport.
I llavors enyorava molt l'estar amb la natura. Uau, que catxes en mi. Sí, sí, em vaig posar com un toro, eh? Sí, sí, ara ja m'ha passat. Però en aquell moment, sí, sí, perquè vivíem un cinquè pis a Barcelona sense sort. Vull dir, pujar i baixar, pujar, pujar, pujar, pujar tot el dia. I això, hi vaig decidir que estava molt cansada de lluitar amb el món de la música, perquè era molt dur. Jo estava... Era profe, però allò que... Sense aquella cosa de... Allò que vull dir, allò que vull transmetre, no sé si acaba d'arribar, no? I sí, sí. És que la cultura va rebre molt, eh?
És que vam rebre molt. I en aquell moment, ja et dic, jo ho vaig tenir molt bé perquè jo era profe. Llavors, diguem que, clar, vaig tenir la sort que se'm va mantenir el sou i que podia fer classes des de casa. Però era un desastre. O sigui, jo semblava boja, saps, allà... O sigui, fent colorinxis i fent no sé què, i fent ninots, i pensava, si algun veu... I jo veia els pares a casa amb els nens també. Era tota una mica una bogeria. Sí, sí.
Mireu que he fet un experiment i he posat una cançó de l'últim disc de la Laura, que va ser, va dir que no em faria més. Però gràcies, gràcies per tornar enrere a la idea, que vas dir que no em faries més. Bueno, vaig dir que sí, que era molt cansat, sí, sí. I vas dir prou. Prou ja, sí. I dic, ella nervis, jo nervis, aquí ens juntem aquí, dos aquí... Mare meva, explotem. I dic, posem música, a veure si ens relaxem, però ni així, eh? No, no, no, no.
Jo sempre ho dic, jo faig aquest tipus de música perquè jo a la meva vida soc un torpedo. És com, vaig ràpid, m'agrada la vida intensa, és a dir, viscuda vívidament, de colors, amb el brillo pujat, saps què vull dir? I no sé, miro els núvols i dic, mira quins núvols més macos i no sé què, vull dir que visc molt aquí. I llavors aquesta música crec que em connecta molt amb aquesta cosa de, eh, pare...
Pare, pare, pare, saps? I m'ajuda, m'ajuda a com anar-te'n una mica endintre. Tu te sentes al piano, el piano ja pateix, eh? Ja deu veure, hòstia, bé la Laura, bé la Laura, cuida-ho. I, clar, ets capaç d'escriure això. A mi em sobta molt, és a dir...
Els músics, que sou capaços de fer això, un músic que escriu i tal, doncs dius, escolta, ara vaig escriure sobre això que m'ha passat. I més o menys ho entens. I si no ho entens, t'ho fas teu, perquè jo he fet meves cançons que no tenen res a veure. Parla del que a mi em va passar. Que no, que no et parla. Clar, amb el piano això és diferent, no?
És molt diferent perquè, a més a més, no hi ha lletra. Per tant, no et condiciona, no és conductista. És a dir, cadascú es munta la seva pel·lícula. Sí que és veritat que quan toco en directe, a mi m'agrada molt explicar d'on neixen les cançons. No una per una, potser, però sí una mica el concepte. Però jo crec que tothom pot connectar amb, no sé, si una cançó es diu nostàlgia, ja t'està dient moltes coses. Vull dir, la nostàlgia és un sentiment molt bonic de sentir quan ja no és dolorós. Però, no sé, és bonic, és dolç, pot ser lluminós fins i tot...
El dolor et va portar a escriure aquest quart disc, no? És a dir, vas decidir al final de dir, escolta, vaig escriure el que em ve de gust, el que em ve... És que va ser fort, perquè va ser com una mena de premonició. Jo tenia, evidentment són coses de vida, no és res super d'això, però el meu pare era gran, estava malalt i feia molt temps...
i feia molt temps que estava en una lluita molt heavy. Llavors, bé, això era un mes de març, a mi també m'estaven passant com 3.500 coses alhora, i un mes de març que de cop, o sigui, saps allò que dius, com que no acabes de trobar aquesta alegria, aquesta alegria que tinc sempre, estava com molt d'allò, i me'n vaig anar directe al piano, i van sortir totes les cançons menys una. O sigui, totes de cop, en dos dies.
pam, les tinc gravades al mòbil, la primera versió, diríem. Després les vaig anar com a final, i les vaig gravar al juny, i al setembre es moria el meu pare. Uau. O sigui, va ser una... Això sí que era una voràgin de sentiments, de tot, no? Sí, totalment. Per això és molt... És a dir, és un disc molt cru, amb molt poques notes, però amb molta emoció continguda. És el que jo sento.
Però això ho transmets en el disc. Perquè hi ha disc de música instrumental que dius, mira, jo me'l poso mentre treballo. Aquesta no, aquesta et para, eh? Dius, hòstia, a veure, què m'està volent dir aquí? Exacte, si te'l poses de fons i feluixet, vale, però si te l'escoltes, si te'l poses una mica bé... I això també crec que ho hem aconseguit amb el Dani, amb el Dani Ferrer, que vaig gravar en els seus estudis. És el teclista de Love of Lesbian i és un tio que és molt friqui del so, molt friqui. I té un piano molt especial, també, que sonen molt els martellets i tal, i això, va gravar-ho amb aquells micros. És un micro que té forma de cap
Sí. Amb unes orelles. Que fa bastanta gràcies com un robot, però realment està sentint el que tu sents quan toques. Per tant, és un disc que tu l'escoltes i està sentint el que jo sentia en aquell moment. I crec que això també... Arriba. Arriba molt. Uau.
Laura, segurament, no ho sé, tenies ganes ja de... Perquè tu, a veure, havies estat a l'Acadèmia i Apareció en Triunfo, has estat en programes de televisió i tal. Ara estàs presentant el teu programa amb la nina. Amb la nina també, sí. Que xulo, és guapo, eh? Ah, és guapíssim aquest programa. És xulo, eh? És molt bonic, eh? Hòstia, tu, mira que fas coses xules, eh, tu. És que, bueno, hi tinc molta sort, em van trucar i vaig dir... Vamos! Sí, però anava a dir... És una dona que pot tirar, escolta, jo faig un disc i va tirant i no para, no para, autònoma. Sí. Però és que, clar, un dia et truca... Ja sé que no ets la professora del seu... La Shakira, no?
Hòstia, això va ser molt fort i vaig buscar, no pot ser veritat. Mira què vaig trobar aquí. Me levanté y me dije a mí misma esta canción no puede existir de otra forma que no sea con un piano y mi voz. Pero como no con los pianistas en Barcelona, me acordé que cada mañana cuando llego a Sasha y a Mila en el cole, nos quedábamos tres en trance escuchando
Una de las mejores intérpretes femeninas que hayamos... ¡Ojo, eh! ¡Ojo, eh! A nuestro parecer. Era Laura, la profesora de piano de Mila. De música. De música. De música. Ara. Estudià el piano. I jo ja amb cara de...
La millor intèrprete de piano. Femenina. Femenina i no femenina. La millor intèrprete de piano. I què? En aquell moment jo era una hippie sense xarxes, no tenia ni Facebook. Una hippie sense xarxes. Era l'any que havia arribat a Barcelona i jo estava a Girona. Me'n vaig a Barna que em passin coses. Vaig entrar a treballar amb Dagoll de Goma, amb la Cubana...
no sé què, vaig començar a treballar amb companyies de teatre, i com que, bueno, al final vaig entrar en una escola, i tot s'ha de dir, la precarietat laboral dels músics, que donem classes a escoles privades, que és molt heavy, que és molt heavy, doncs va fer que busqués una altra feina, llavors vaig buscar una feina en un col·le, i en aquesta escola hi havia, jo tenia una alumna que es deia Milan, i no sé, jo deia aquest nen, o sigui, el coneixia tothom, i vaig veure aquella, llavors vaig veure Milan Piqué Mèvara, i dic, hòstia, espera't un moment. Espera't.
Això em sona, això em sona a alguna cosa. I a partir d'aquí, bé, ella em va sentir, li va encantar com tocava, i un dia jo estava fent una funció amb degol de gom i m'envia un missatge a la seva assistent de que anés a casa seva. Vaig anar a casa seva. Lo normal, no? Sí, sí, ben a casa. Perdona, i era un diumenge i jo havia quedat amb la meva família per fer un vermut. Sí, i què? Família, que no vindré, que vaig a casa la Shakira. I clar, em diuen, a veure nena, inventa-te l'excusa millor, que hi ha això ja. Dic que no, tio, que és en sèrio. I això com fa?
I és una cançó que vam gravar, que és una cançoneta que li va dedicar al seu fill. Però quant fa d'això, quant de temps? Ah, d'això fa 9 anys. O sigui que en Piqué estava allà, no?
Bueno, estaven súper enamorats i després va treure el M'enamoré, M'enamoré. Era diumenge, igual no hi era en Piqué. Sí, exacte. Igual estava jugant. Igual tenia partit. És igual, eh? I aquí la teva... Aquí va ser com... No vingui al vermut que vaig a calar Shakira. Vaig a calar Shakira a tocar una cançó. Llavors em va portar a Miami quan va fer l'estrena del disc. Em va portar. Mira, l'altre dia feia neteja i vaig trobar encara la targeta de l'hotel Mandarín, que la tinc guardada com si fos allò, vamos, una relíquia.
Oh, que bo. I fa poc tant vas anar a l'Argentina, no? No, encara hi he d'anar. Què dius ara? Encara hi he d'anar. Quan vas? Ah, viste. ¿Quanto vas? En principio intentaremos ir en marzo, pero no lo sé. Re lindo. En marzo es mañana. Ya, ya, me recontra gusta, pero no lo sé. Depende de la productora que es carrera. Però vas a fer un documental, no? Sí, sí. A tu et passa això, que et truquen així de...
Mira, jo no sé què ha passat, però jo em vaig formar com a profe, com a música, com a pianista, però m'agrada molt comunicar, és veritat que m'agrada molt comunicar-me, m'agrada molt transmetre, m'agrada molt il·lusionar i emocionar la gent. O sigui, allò de les classes, molts alumnes encara m'ho diuen ara, de dir, hòstia, és que vas ser la millor profe que vas tenir, però no per tècnica, sinó perquè els hi vaig deixar un record perquè la música és una cosa, uah, saps? Com molt guai. I això, no sé, és una cosa que crec que és una de les coses que potser faig bé i potser la gent també amb això sí... Que guai.
S'enganxa. I per això aquestes coses que em passen de teles i coses, no les vaig a buscar. Però passen. La gossa està bé? És que no la sento. Està aquí a la mar de bé. Ara m'estava preocupat. No sento la gossa. Per això l'he portat. Hi ha una cosa que m'encanta. No sé si t'envejo o em fot ràbia. Aviam. L'orella absoluta. Ho he d'obsoleta.
Uida absoluta. Sí. Per explicar-ho, eh? Mira, això és com... És a dir, jo tinc una mena de traductor ja ficat al cap, que és que jo sento una nota, la que sigui, i et dic això és un do, això és un res, això és un fa. Directament. No necessito cap referència. Hòstia. Saps de dir, vale, això és un do, a partir d'aquí conto. No, no, no. O sigui, jo ja sé com sonen. Què passa? Que jo tinc molta facilitat de sentir una cançó i treure els acords molt ràpid. Però també té desvantatges, eh?
Quina desventatge té, això? Doncs que, per exemple, si jo estic tocant el piano amb l'escala de do, per dir-ho fàcil, i em diuen, bueno, no, ara la voleva em fa sostingut. Hi ha gent que apreta un botó i fa tot, tot, tot, i això no em fa, i els és igual. Digues, no toquis els pebrots, que te la faci com... A mi no, jo no puc, perquè l'orella se me'n va. Ja, però bueno, això és brutal. És a dir, tu escoltes una cançó i resulta que al mateix moment la pots tocar. Sí.
M'he d'en recordar, però sí que diguem que són els acords, els trec molt ràpid. Això és un avantatge. Tenim una cosa en comú, no gaire en comú, però... Bueno, dues coses en comú. Tenim una, que és que jo no soc músic, jo soc un músic frustrat, però si toco la bateria... I jo tinc una oïda nefast, no absolut, sinó nefast. T'ho juro, tinc una oïda nefast. Jo tinc més morro que traça. Llavors em morro, el que tu tens d'oïda jo tinc de morro.
Aleshores, doncs, és el que... Bueno, i també et dic molt morro, eh? O sigui, a veure... Però tu ets bona, a sobre ets bona. Hòstia. I tenim una altra cosa en comú, que hem treballat amb un personatge que es diu David Martos. Home! Home! En Martos, que és tan maco, per favor. Tant, i tant, i tant maco, molt, molt. És una passada. Aquelles persones que no t'ho esperes. Sembla el bibliotecari, saps què vull dir? I llavors, clar... Bueno, jo és que el vaig aguantar molts anys, eh? Aquest món interior. Aquí on estem, vam fer programes. Sí, vam estar molts anys, eh? Vam acabar fatal.
No m'ho crec. T'ho juro. No, no ens podem veure. No. No ens podem veure. No, no puc amb el Martos, no puc. No, no et crec. David Martos, bon dia!
Què tal? Bon dia. Com estàs? Escolta, seguiu parlant bé de mi. Però quina sorpresa. No, jo no he parlat mai bé de tu, que ho sabem. Sóc que no he dit res dolent. Imagina-s'hi, Marta. Aquell tio... Sembla bibliotecari, però no ha acabat la frase. No, he dit això, que sembles bibliotecari, perquè és allò, tan prudent, amb les ulleres, com set ciències, o això, d'un laboratori. Podria estar allà fent proves d'un laboratori, i encara després té aquest humor tan gamberro, que és l'hòstia. Sí.
Ets tu, no, Martos? Ets tu, eh? Perquè noto una veu molt femenina.
Sí, és veritat. Ja he madurat, ja he madurat. Ja t'ho explicarà, ja t'ho explicarà. No ho esteu notant. Vam estar anys fent programa i tots els convidats, o tothom que entrava per telèfon, li deien, noia, tu... Hòstia, és veritat, cap a aquest té una veu de tenor, molt potent. Veus, té una veu de tenor. Tens una veu de... Digues. La Laura, que té oida absoluta, m'agrada que m'identifiqui com a veu de tenor. Tenor. Oida absoluta, eh, tio. Jo no li dic, no sé si m'agrada o em fa ràbia, David.
No, no, però és impressionant, eh? Això és un luxe perquè estem al voltant. Això vol dir que no hem de fer res, ja ho identifica tot ella. Això vol dir que 3 minuts abans em diuen, aquesta cançó! Clar! Però això, tu t'imagines? No hi ha problema, no? Però amb el piano o amb qualsevol instrument? Amb tots els instruments. Si t'agafes una guitarra... Ah, no, no, vols dir tocar-lo jo? A veure, no, puc tocar-lo maldestrament. La guitarra la toco una mica per anar a la platja. Sí, tu al dinar de Nadal diuen, escolta aquella cançó i tu surts allà, espereu que us la toco.
Sí, el que passa és que ara ja tinc nebots que toquen millor que jo. Què dius? Home, jo tinc un nebot que és un torpedo. Sí o no? Sí, sí, es diu Ferran Rico. Ferran Rico, on toca en Ferran Rico? En Ferran Rico ara mateix està acabant els estudis a Berkeley, becat per la Latin Grammy Foundation, i la Caixa li he donat una beca i està a Nova York.
Ferran Rico, bon dia, bona hora, no? T'imagines? Seguro que d'aquest ens endirem a parlar, perquè em dóna mil voltes. Vull dir, s'ha saltat tota la cultura de bar que jo vaig fer, ell no l'ha fet. Però que hi ha una cosa, la sang. No ho sé, perquè a casa ningú va fer música abans. Vull dir, jo soc la primera que s'hi ha de dedicar. No, no, s'hi ha de dedicar primer, eh? Clar, jo vaig començar i, clar, ell diguem que millora l'espècie. Mira, en Marto és així com l'empitjora, tu la millores? Sí, sí, exacte. David, com estàs?
Molt bé, molt bé, molt content que m'hagueu trucat, perquè només em truca si tens convidat, si no, no em dius més res. Ja saps que quan et vegi la tindrem, perquè em vas prometre que vindries a veure'm almenys un cop al mes.
I no hi ha manera. Mira, t'explico una cosa. Però no, em fa molta il·lusió sentir escoltar la Laura. Ai, a mi no, eh? A mi no. Bueno, bueno. El dia que vam fer el programa 2000, vam fer el programa 2000, estàvem aquí fora al carrer fent el programa, hòstia, amb convidats, músics i tal. Mira, el 3000 el et convidaré a venir. Vinga, va. I es va casar amb Martos aquí, a dalt.
El mateix dia? Va ser impressionant. Van parar el programa per anar directament a... Va ser impressionant. David, encara t'aguanten o no? Era molt graciós perquè els convidats es pensaven que tot el parament que teníeu muntat a fora de la ràdio, en directe i tot plegat, era pel casament. És com, hòstia, hem plegat mitjans. Jo no ho vaig desmentir. I...
Encara estàs casat, Martos? Sí, de moment sí. Això que li van treure el guix, ja, no? Sí, pobre. I les boletes. Sí, sí. Tot i així no ha marxat corrents. Bueno, és una bona notícia. David, ho tenim tot bé o què? La feina, tot a top, eh? Ho tenim tot bé, sí, sí. I ara em fa il·lusió recordar-me, amb la Laura vam passar molt bones tardes gravant el vosaltres mateixos. És un luxe més enllà de...
del talent musical, que per poder fer un programa en l'Andreu també has de tenir un sentit de la comèdia i de l'humor molt a to, que no és fàcil, i la veritat és que em van flipar tots de l'equip. Jo sempre recordo un moment improvisat completament, que l'Andreu li preguntava a Laura, Laura, tu creus que jo tinc uïda absoluta? I la Laura li diu, no, no, tu obsoleta. I jo, hòstia...
Aquell moment va ser molt bo, és veritat, eh? El rotllo que es portaven era molt xulo, eh? Sí, sí. Recordo el control, tots rient i piqueu-los les mans al cap i pensant, buah, és el millor acudit que hi haurà al programa ara mateix. Un equip de guionistes que ha treballat una setmana i el millor s'emporta de l'obra improvisat.
Brutal, brutal. David, t'ho agraeixo moltíssim, perquè sé que ahir vam parlar una estoneta i em va dir... Sí, sí, pararé un moment i, per tant, t'agraeixo moltíssim que hagis fet un petit apart. D'acord? A vosaltres per pensar-hi. Una abraçada, Laura. Que vagi bé. Que vagi molt bé, David. Una abraçada, que vagi bé. Adéu, adéu. Ha fet un petit descans a la migdiada que es deu estar fotent. Exacte.
És una obra que guai. I això que deia ella, de treballar amb un equip així, també, és heavy, perquè ells també tenen una capacitat d'adaptació brutal. Pensa que l'Andreu venia, de vegades venia allà, i clar, era com... Li deien tot, i el tio deia, sí, però això ho podríem fer. I tothom, pum, saps? S'adaptava a tots. Era una bogeria. Jo, la veritat és que el vaig gaudir aquí molts anys amb en David, col·laborant aquí, vam fer programes junts i ens ho vam passar realment. Escolta, que no ens descuidi, que el dia 13 hem d'anar a premiar. Home, per favor. Home, sempre una amistat, eh?
Sí, exacte. Quin dia? A veure, dia 13? Mira, és el dia 13, al vespre, ara l'hora et diria les 7, però no sé si és les 7 o les 8. No me'n recordo, no me'n recordo. Crec que és les 8, però ara ho direm. Crec que podria ser les 8. Sí, sí, i presento un nou disc, que és molt guai perquè és, vull dir, de veritat que val la pena per venir a passar una estona com bonica, relaxada i això, i després tota la segona part del concert... A les 8. A les 8.
A les 8. I toco temes propis també, però llavors ja d'una manera més com més distesa, no? Però això, xerrant amb el públic, una cosa molt amena. I després, la mateixa setmana, el diumenge al matí, faig una xerrada que es diu com viure de la música i no morir en l'intent allà mateix. Es pot, això? Sí, sí. Es pot fer? Es pot, es pot. Jo he vist de la música i de moment aquí estic... Ara, però tu truca la Shakira.
Bueno, em va trucar un cop a la vida i vamos, i ja està. I a partir d'aquí tota la resta van sortint coses i també és veritat que jo no deixo de lluitar i de padabar com una boja. Això és el que es nota. Sí, sí, sí. Escolta'm una cosa, Torpedo, que m'agrada molt això de Torpedo. Sóc un Torpedo, m'agrada molt. I tu quan vas amb el cotxe necessites allò, tralla, què poses?
Ostres, és que jo escolto molt de tot. Sí o no? Sí. Què? Hòstia, ara m'has pillat amb bragas, però tant m'escolto tecno dels 90, que jo soc, clar, de l'època, vull dir, que sortíem a ballar. Sí o no? Sí, sí, o el Leire, o coses d'aquestes. Sí, sí, sí. O Rafael Acarrà, tot el funky, m'encanta. Uau. M'agrada Stevie Wonder, m'agrada... La música brasilera, m'encanta. El blues, també m'agrada... Una estona, hi ha un moment que també em ballo.
A mi em passa amb la salsa. Sí, exacte. Una estoneta bé, bé, i de cap d'una estona dius, bueno, ja en tenim prou, ja en tenim prou. Sí, sí, sí. Perquè estan vibrant tot, les trompetes allà tot el rato de tot, perquè és com, bueno, ja està. Que n'hi ha prou. Sí, sí, sí. A mi em passa igual, vull dir que és molt xulo Marc Anthony, també m'agrada molt, per exemple. Vull dir que escolto molt de tot, molt, molt variat.
I rock and roll? També. Sí, sí, vull dir, a casa meva tinc germans més grans i em vaig tregar ACDC, tota aquesta època, sí, sí, vamos, per la vena, o sigui que... Escolta, ets la primera de la família que fa música.
Sí, sembla ser que sí. No hi havia ningú més que... Allò has preguntat, el Besavi no tocava amb l'orquestina, no? No sé si hi havia algú que... És que em vol sonar que algú llunyà tocava el violí, però no, res professional. I tu a quin punt de la teva vida dius? Em faré autònoma i músic.
Bueno, en el millor moment, després de fer 40 i tants, vaig dir, va, vinga, ara em faré autònoma. Què et sembla? Vinga, som-hi! A tu t'anava la marxa, eh? Sí, home, et vull dir que sóc un torpedo. És que clar, jo deixo la seguretat dels conservatoris, les escoles, és igual, vinga, fem-nos autònoms, anem a tocar, anem a ser lliures. I com a música vas dir, hòstia, ara em dedico a això, perquè això no és una cosa que diria, ara faré música i em faig música, sinó que un dia que dius, hòstia, doncs viuré d'això.
Sí, bé, això va ser... És a dir, la decisió ja ve d'abans, perquè jo, clar, jo, mentre estudiava, la música va formar part de la meva vida des de sempre, els 4 anys que vaig començar a fer música. Als 17 vaig entrar al Conservatori de Sabadell i llavors va arribar aquell moment de fer la selectivitat i dir, què faig? Volia fer periodisme, que també m'agrada molt escriure i això, i la comunicació. T'agrada el risc, també? Sí, també, també. Exacte.
I al final no hi havia res tampoc que realment em digués, oh, és que això ho vull fer. I vaig dir, mira, jo, a mi m'agradaria seguir fent música. Els meus pares van dir, tu segueix endavant. Era d'aquella època que el meu pare em va dir, fes el que vulguis, l'única cosa que no volem aquí són vagos. Ara, ara. Doncs vinga, ja està, dedica't el que vulguis, sigues feliç i ja està. I això, vaig estar fent classes durant molts anys, em vaig formar com a profe, em vaig anar a Suïssa a fer un màster de l'universo d'aquests de...
d'una formació molt xula, que treballa música, improvisació, teatre tota l'hora, parteix del cos. Això que deies tu de la uïda i tot això ho treballa, però també a través del cos, com a primer vehicle per aprendre. Molt xulo, molt diferent també. Vaig fer tot això i ho vaig fer molt a gust i m'encanta donar classes. Jo sóc molt feliç. Encara em fas o no? Mira, la veritat és que no.
Però estic muntant una escola online, però amb certa cosa presencial, també. És allò on la teva web diu llista d'espera? El què? És allò on la teva web diu llista d'espera? Ho vaig veure i dir, mira-la. Mira-la. Però la llista d'espera, diguem, m'estan esperant a mi. Ah, t'estan esperant? No tinc gans de fer-ho perquè no tinc temps. Jo ho vaig deduir com si hi hagués una llista d'espera del cop. No, no, no. Deu tenir 200 aquí, ja. De fet, hi ha molta gent que ha demanat informació, però, bueno, sí, tinc ganes de fer-ho, però com molt relaxadament. Però, clar, no acabo de trobar el moment.
Escolta, i amb de coll de gom què vas fer? Que m'ho has dit i... Vaig fer Escaramuix. Oh! Vaig entrar en aquell moment, vaig entrar a fer... Estava amb la cubana fent Gente Bien i llavors vaig entrar amb Escaramuix. Sí, sí. Hosti, quina gran obra, eh? Sí. Amb la banda era, no? Amb la banda, exacte. Sí, sí. Uau. No, va ser una època també molt bonica, també. Un fart de currar, eh? Però molt bé. I ara aquest 2026 què t'espera?
Doncs mira, de moment acaba el documental aquest d'Argentina. Ah, arrelindo, no vamos. Sí, sí, arrelindo, perquè estamos siguiendo la vida de Manuel de Faixa. Oh! Manuel de Faixa que el van convidar a marxar a Argentina i que ell va dir jo no vull tornar a Espanya perquè va renegar molt... Bé, clar, no d'això...
I quan es va morir què va fer? Espanya? Tornar-lo cap aquí? Està enterrat a Cádiz. Doncs, en fi, estem seguint una mica la pista perquè tenim a Falla molt gravat al cap com aquesta cosa flamenca i, en canvi, al final de la seva vida va fer una obra que es diu l'Atlàntida que està basada en el poema de Verdaguer, en català.
Llavors, tot això, diguem que estem fent un documental en base a tot aquest final de la seva vida. I per això aquesta moguda. També això m'espera en concerts, m'espera veure si Gran Tonino, el programa amb la Nina, repetim, perquè vam gravar 12 episodis i podria ser que... Ja podeu fer-ho, eh?
Jo crec que... Ja, podeu fer-ho. És molt xulo, eh? És molt maco. I conèixer la gent d'una altra manera. Perquè saps el que sonava... Mira, això sonava a casa meva quan jo era petita. És que per això ho poso. Ara t'ho anava a dir. Saps què passa? Que jo sempre acabo amb la cançó que m'inspira. Vinga. El programa sempre acabo amb música, una cançó que m'inspira. I al llarg del matí vas pensant, hòstia, què m'està inspirant avui? M'has dit això? Ja dic, hòstia, ara me'n vaig a cala Laura quan era una nena i estava allà i el germà se sentia jo. Ella estudiant piano i...
I la Laura, baixeu això! Sí o no? No, no, això no. Què va, què va? Et foties de ballar, també. Sí, oh ja, i tant. Sí, sí. Laura Andrés, ha estat un autèntic plaer tenir-te aquí. Igualment. 13 de març, entreu al web, l'amistat ho trobareu, centre l'amistat, 13 de març, 8 de la tarda, gaudiu d'un concert, de veritat és preciós i, escolta, hi serem, de veritat que hi serem, Laura. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Igualment. Torna com vulguis. Una Vila Serenca més ja, eh? Quan fa que vius a Vila Serenca?
Des de l'abril passat. Tu a quin poble no has viscut? Perquè m'has dit Girona... Sóc una mica nòmada, però espero quedar-me bastant temps a Vilassar perquè estic molt i molt bé. Que bé, gràcies. Que vagi molt bé.
Les notícies de les 11 Salutacions al Consell Comarcal del Maresme convoca una nova edició del concurs literari de relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme, en concret la cinquena edició d'aquest certamen literari. Un certamen que té l'objectiu de visibilitzar les realitats de les persones no heteronormatives que viuen a la comarca
en el context del primer pla comarcal per la diversitat sexual i de gènere i del Sa i Maresma. Les obres que han de ser originals inèdites han de tractar la diversitat sexual i de gènere, utilitzar un llenguatge inclusiu i estar escrites en català i poden participar...
Persones de 12 anys o més residents a la comarca. El concurs estableix les categories de juvenil de 12 a 17 anys i adults a partir de 18. En total s'atorgaran 4 premis. Els relats guanyadors es publicaran al web del Consell Comarcal i recordem que el termini de presentació d'obres s'obrirà el pròxim dia 23 d'abril.
El conseller d'Unia Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duc, ha fet una crida als ciutadans catalans que es troben a l'Orient Mitjà a registrar-se als consulets espanyols de la zona per facilitar el seu retorn. Segons el govern català, són 6.115 els catalans que viuen oficialment a l'Orient Mitjà.
Però probablement n'hi ha força més entre residents no registrats o persones que estan estudiant o treballant de manera temporal, turistes o gent que s'ha desplaçat per assistir a conferències, a seminaris o bé a fires. Per aquest motiu, Duc ha demanat que s'identifiquin perquè el govern pugui saber qui són, on són i poder estar en contacte amb ells.
Duc ha assegurat que la prioritat absoluta del govern de Catalunya és la seguretat dels catalans i les catalanes que es troben en aquesta regió del món, ha dit des de la Conselleria. Segons Duc, això és important perquè serà via aquests consulats i ambaixades que es donaran les instruccions i les recomanacions necessàries per poder tornar a Catalunya en funció de com vagi evolucionant la situació.
11 i 2 minuts, Freixenet passarà a tenir un capital 100% alemany. Els hereus dels fundadors de l'empresa queden desvinculats completament de la propietat de la companyia, el grup internacional de vins i espumosos Henkel, que el 2018 va adquirir el 50% de Freixenet i va passar a anomenar-se Henkel Freixenet. Ha tancat amb la família Ferrer i amb José Luis Bonet, president d'honor de l'empresa, la compra del 50% restant del capital, amb qui ha aconseguit el 100% de la propietat. Freixenet és líder del CABA a tot Espanya
i líder mundial dels segments de vins escumosos. El periodista Fernando Onega, pare de la periodista i presentadora d'Antena 3, Sonsoles Onega, va morir ahir a l'edat de 78 anys. Fernando Onega va ser un dels cronistes més destacats dels primers temps de la transició espanyola. Entre el maig de 1977 i juny de 1978 va ser director de premsa de la presidència del govern amb Adolfo Suárez, amb Unión de Centro Democrático, la UCD,
i redactor d'alguns dels seus discursos més emblemàtics, amb frases tan populars com aquella de «puedo prometer» i «prometo». Nascut a Mosteiro, a Galícia, Ònega va començar de molt jove en la professió de periodista i va treballar en els grans formats televisius de premsa, ràdio i també televisió. Al llarg de la seva carrera va dirigir informatius amb mitjans com Cadena Ser, Cadena Cope i Onda Cero i va col·laborar en televisió a Televisió Espanyola, Telecinco i Antena 3.
A banda, Fernando Ònega va liderar el projecte del diari madrileny Ja i va escriure columnes d'opinió per diferents rotatius. El 2020 va rebre un premi Ondes, honorifica la seva trajectòria professional i a la seva labor. A les 12 del migdia, 9, contacta amb la informació.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Jo sempre tinc llet preparada i un esmorzar bo. Làctics fantàstics tots junts en un got. Calci i nutrients van cap a dins d'un globus. I en 3 segons sento que puc amb tot.
Beure llet cada dia ens ajuda a seguir el ritme.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-920. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Puncie.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. 6 minuts i mig per damunt de les 11, encetem la segona hora de l'edició, com des de fa molts anys, de fet des del començament del programa. Aquesta hora i els dimecres és per Paquita Bruixa. Paquita, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí en forma. Fantàstic, ho celebrem, que estiguis en forma, eh? Doncs vingueu una setmana més, ja estem al mes de març. Paquita, ja sabeu que qualsevol consulta la podeu fer directament a la Paquita, marcant el 93. 395. 395. 41. 41.
05. 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, si la voleu anar a veure sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Dit això, repassem com sempre els somnis, rituals, arbolari de la Paquita, els horòscops, tot plegat i fins a dos quarts de dotze. Paquita, doncs si la setmana ha anat bé, ho celebrem i et desigem que aquesta també funcioni molt bé.
Paquita! Vull recordar una cosa, Jaume. Recorda, recorda. Que si hi ha algú que creu que té mal d'ull, que se'n recordi, que jo prec el mal d'ull gratuïtament. És perquè hi ha que... Oh, tinc mal d'ull, però em demanen molts de diners. Això és important. Sí, senyora. Sempre ens ho expliques. La Paquita Brussa treu el mal d'ull de manera gratuïta. Sí, això és un do. I els dons no es cobren.
Sí, senyora. Doncs, Paquita, gràcies per l'aclariment i anem a somiar. I avui, atenció, somem en perles, allò, vinga, un culleret de perles, tot allò, que trobem perles, tot... Sí. Hi ha moltíssima gent que es pensa que les perles duen mala sort i que són llàgrimes, no ho sé, són pel·lícules, no?, que la gent ens fa. Doncs no...
Somiar amb perles o que treguin perles sense somiar, és el mateix, no? Però bé, amb el somni, ara anem amb somni. Doncs vol dir prosperitat amb els negocis i amb assuntos socials també.
Si la parella t'envia perles, clar, que és de ser d'una dona perquè un home i un home no es posen perles, no? Doncs vol dir que faran una parella molt estable, molt maca i que seran super, super feliços. Carai! Molt bé, no? En canvi, si es trenquen els cullerets... Ah, això ja no. Es trenca i les perles cauen per terra...
vol dir mals enteniments i algun tipus de petites desgràcies així que ja podeu regalar perles perquè no duen mals estats a mi m'encanten les perles m'agraden molt
Perfecte. Doncs escolta, dit això, aclarim el somni. Entrem a l'arbulari. Ja sabeu que l'arbulari sempre complementa qualsevol recepta sanitària. Mai la substitueix, sempre la complementa. Paquita, avui, què fem avui amb això? Bé, és per... És un ritual molt munt i molt antic, però molt, eh? De veritat. És perquè...
No caigui el cabell. Ah, mira, mira, doncs va, anem a que no ens caigui el cabell. És antic caiguda. Diu que els soldats, quan anava... que sempre duien el casco aquell cosat, no? Mira si és antic. Sí, home. Perquè no se'ls caigués els cabells, perquè, clar, deuria suar molt el cap amb aquells cascos, tots també s'ho fregaven. Així és que mira si és antic. A veure, què hem de fer? Sí.
Pues res, hem d'agafar tres grapats grossos, eh? Omprim-se bé en les mans d'ortigues. Ah, ortigues. Molt bé. I poden ser igual seques que verdes. O sigui que a casa no patim. Bueno, també vigilant l'agafar-les plenes de les mans perquè, clar, piquen les ortigues. Sí, talleu-les, si ja està. Sí, bueno, però que passi una estona, eh? Les talleu però que passi una estona abans d'agafar-les.
Això mateix, que faig una estoneta i després ja està. Es posen dintre d'una batidora, del pot aquell de batre, amb 200 mil·límetres d'aigua. Miligrams, miligrams d'aigua. Miligrams, no em sortia, per favor. I ja està, ho triturem tot bé, pum, pum, pum, pum, molt bé. I llavors es posa en un pot de vidre...
que sigui opaca, si no, agafeu i emboliqueu un paper fora i en algun lloc que no hi hagi massa claror. I ja està, agafa una cullerada sopera i fa bon olor, no passa res, i es frega pel cabell a mitja tarda o així.
I ja està. Ja es deixa secar. Espera, espera, que estic aquí ara amb les ortigues, un moment. Que estic aquí ara jo rascant-me el cap amb les ortigues, eh? Vinga. Molt bé, escolta, molt bé, no? Aquest... Aquest arbolari d'avui. Molt bé, molt bé. No, no, és molt senzill.
I ho saps aquí que va bé. La gent està contenta amb això. És una cosa mínima i la gent està contenta amb això que dóna resultat. Doncs anem amb el ritual, un ritual que normalment es fan els divendres i descalços i descalces. Avui aquest no sé quan es fa, però en qualsevol cas ens explicarà la Paquita i serveix per prosperar. I avui no és ben bé un ritual, oi, Paquita? Doncs no, és una ofrena. Ah, mira, una ofrena. Anem a fer una ofrena, va. Sí, en les nostres entitats.
doncs cadascú que anava seva amb el que tingui fe, no? Doncs bueno, necessitarem un pot o un bol blanc, de color blanc, arròs cru, sis monedes antigues, sis, no set, sis, una poma i sis fulles de lleure. Bé,
Llavors es agafarem. Agafarem el bol aquest i tirarem arròs, o sigui, una mica generosos. I en el mig del... Això es fa en divendres i descalç, recordeu. Mira que bé que veus, ho he encertat avui. Sí. I al mig es posa una poma. Bé, al voltant, a dintre del bol, al voltant de la poma hi posarem...
les sis monedes, farem una circunferència al voltant de la... i una altra circunferència amb les sis fulletes del llaurer. Ja està, això es posa a sobre d'algun lloc que no es vegi, però passa una cosa, passa que moltes vegades la poma se'ns podreix, després de tants dies...
La traiem i la canviem per una altra. No és necessari tornar a fer el ritual. Tot el més, l'arròs, les fulles i les monedes, ens serveixen les mateixes. Ja veureu com prosperiran. I són ofrenes que es fan a les entitats bones, o a les dolentes, és igual, però perquè ens ajudin a tirar endavant i no caiguem.
Què et sembla, Jaume, que senzillet que ets? Oh, senzill i fàcil i molt bé, eh? Sempre descalços. Mira, jo quan he fet només una vegada aquest ritual, i sempre m'ha funcionat, sempre hi poso una espalmeta de color verda.
Jo vaig als diners. Sempre l'he fet per la prosperitat aquesta. Llavors, sempre la poso d'aquest color. No està de més. S'es posa al costat al moment de començar el ritual. I esperem a guardar el dol fins que estigui acabada l'esperma. I ja està tot arreglat, Jaume, i a prosperar. Mira que és fàcil, això, avui. Avui anem aquí, però a preu fet.
Ah, preu fet, Carim. Doncs vinga, va, si et sembla que hi ha alguna cosa que vulguis explicar avui que tenim temps o anem directe al tema? No, avui no tinc jo coses... Sí, que m'ha parit una gateta que em van abandonant aquí. Ha parit la gateta aquella que va entrar que semblava un tigre? Sí, o que és mort. Escolta una cosa, Paquita, llavors no és que semblés un tigre, és que està aprenyada.
No, el tigre, aquell tan maco, aquest és el mascle, no, aquell és el mascle. Em va dir que havia entrat un elefant, un elefant a casa seva, dic que igual és que la gateta estava a punt de parir. I ha parit a casa teva, eh? Sí, clar. Quants, quants? Li he de posar ahir. Però quants, no quan, no, que quants gats ha parit?
Jo no els he tocat gaire. No els he tocat molt perquè penso que crec que és la primera vegada que li passa i tinc por que me'ls avorris. Els avorreix, els avorreix i els hi toques, els avorreixen i els fan fora. Però més o menys, què n'hi ha? 4 o 5 o 8 o 10? No, no, com a molt 4. Hòstia, i què faràs amb tants gats ara, Paquita? No, em sembla que ja estan tots, tots col·locats. Hòstia, ja els has col·locat tots? Sí. Molt bé. Tu en vols un? Jo sí, dos. En vull dos, no? Un, no, dos.
Ah, doncs és que tenen que ser dos perquè no saben res. Que no, que no, que no, no vull gats, no, no, ja dic prou. No vull gats, bueno, però si algú en vol algun, un encara podria, però a més, no. Déu-n'hi-do. Bueno, Paquita, molt bé, doncs. I quan ha sigut? I la vas ajudar o va fer-ho ella tota? Sí, va, res, no, que estava anar de pressa. Sí. És com la seva mama, que en aquest cas sóc jo, el mateix. Ah, val, val, val. Sí. Molt bé. Ja he vist un coeta d'un...
que deu ser família perquè té tres colors preciosos, és que ella és guapa, és la gata més guapa que ha entrat a casa meva, però des de l'Oigo mira que van donar-me-la així, jo... Ai, bueno... Aquí estarà, l'han de fer-ho parar. Ara l'has de fer-ho parar?
A operar, està clar, perquè si no tornarà a quedar. Clar, clar, està el gat, aquell que va entrar, allà assentat al sofà fumant un cigarro esperant. Està assentat al sofà fumant un cigarro i... Em demana el cigaló i tot. Exacte. Amb el cigalonet, amb el cigalonet allà, diu, ja vindrà la gata, ja. Ai, senyor, és preciós aquell. Oh, que és massa.
Jo n'he vist un gat amb un cap tan gros. Jo segur que... Vols dir que no és un tigre? Vols dir que no és un tigre, això? No, no és un tigre. Val, val. És un gat. Val, val, val. Doncs va, Paquita, anem pels 12 signes del zodiac i comencem pels nostres bons amics, els àries. Com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Bé, que diu que el cos els demanarà més descans...
i notaran les digestions llarguetes que no no se sentiran com ells sempre estan així és que cuidar-se el que és la feina o el diner hi haurà petites fugues o alguna cosa així que no s'esperaven i que sortiran i que es tindran que arreglar en canvi en la feina tot continua amb tranquil·litat i en l'amor
persones que els faran la vida fàcil i benestar en total. No hi ha ninguna queixa i ni ningun càstig.
el seu color és lila i el seu número és el 8. Doncs vinga, va, el número 8 i el color lila per als àries i als torets, als taures, als nostres amics, com ho tenen, Pequita, va. Molt bé, una setmana amb molta vitalitat, però moltíssima, i... se sentiran aixòs ells mentalment una miqueta baixa, baixos. Els semblarà que els falta una miqueta de xispa, i bueno, mira, de tant en tant amb algun bombó també puja, eh?
És que la xocolata anima molt. El que és la feina. Moltes decisions ràpides, que no podran pensar molt, o sigui que serà d'un dia per l'altre o d'una hora per l'altre, i que es podrien equivocar. Així que encara que sigui la cosa ràpida, ràpida, que s'ho lleixin bé, per no enganxar-se els dits. I en el món...
alguna bronqueta, diguem-ho així, amb les parelles i millor que reaccionin de pressa i diguin, bueno, avui no toca, no toca el Fados, demà ja parlarem, perquè si no la cosa es podria allargar i anar a menys. El seu color és el groc i el seu número és el 4. Número 4, color groc pels turets, els taures i ara anem pels bessons. Paquita, com ho tenen?
Bueno, mira, estaran molt accelerats i això se'ls farà que emocionalment estiguin molt baixets. És veritat, és un més d'aquells dolents i, bueno, sobretot pels que tenen negocis i tot això, es trobaran cansats i diran, uf, què faig? No, no està molt bé de salut. En canvi, el que, bueno, a la feina...
Tindran que estar molt, molt concentrats i mirar de solucionar barreretes que s'hi han posat. Així és que tenen que pensar a veure què fem. I en l'amor, bé, això sí que ho tenen bé. Van a recuperar complicitats i molt d'equilibri amb la seva parella.
I, a més a més, hi haurà puntets aquells cosetes munes que són molt petites però que ens fan molt feliços. Si és que una setmana han anat molt maco. Menys mal que tenen algú maco. El seu número és el 5 i el seu color és el vermell. Doncs, com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons. I el següent són els cranc. Paquita, què van? Endavant, enrere, cap, on van? Bueno...
Se sentiran molt bé, no patiran molèsties, i encara que ara està al mar, que està més tranquil·let, no? Bueno, avui estava... I ahir també, Déu-n'hi-do, eh?, el vent que fa i està que mogudet, eh? Ah, sí? També fa vent al teu poble. Sí, sí, sí, també. Avui també. Avui no és estiu, no? No, avui nosaltres no. Ara estem vivint tota la muntanya, els pins que tinc més a prop, i la veritat és que no hi ha gaire moviment, no?
Jo, quan m'he pres el cafè, que me'l prenc a la terrassa, no vaig anar al dinet perquè aquelles tres graons, que em solia matar-hi. Doncs no, no baixo. No, no cal, no cal. A la terrassa. I d'això, amb el cafè, i s'estava bé. Més fresqueta, però s'estava molt bé. Bé, doncs estem en els crancs, no? Estem en els crancs. Va, endavant, enrere o cap a un vent?
Jo crec que endavant. La temperatura de l'aigua també ha pujat una mica i així que ells també la salut tindran més ànims i bastant bé. El que és la feina. Bé, s'han d'organitzar una miqueta més però hi haurà suficients recursos com per no tenir que molestar-se i no tenir que posar-se nerviosos. Si és que ve la feina i anar a l'amunt
És una setmana d'aquella de molta alegria, molt d'equilibri i moltes conversacions davant de la llar de foc. Que mono. El color és el groc i el nombre és el nou. Número 9, color groc pels crac i anem pels llau. Paquita, com ho tenen? Aviam, podrien estar cansadets, però és perquè són molt treballadors, eh? Això és un signe molt maco.
i això fa que estiguin una mica agotats i els costi més caminar i funcionar així que prenguin molta fruita que ara ja en tenim de molt bona i que serà la manera de pujar l'ànim el que és la feina
Bueno, hi ha gastos que no hi comptaven també, però coses que es poden anar a arreglar. Gastos que no hi comptaven pot ser alguna cosa de línia blanca, nevera, rentadora, sacadora. Diu, no, és que tot se m'espatlla igual, clar. Jo quan em vaig a fer la cuina nova vaig comprar tots els electrodomèstics. Quan se m'espatlla els rentaplats, se m'espatllarà la nevera. És així, eh? Perquè tots tenen al mateix temps. Doncs això és el que ens passa.
I a ells, doncs, aquests gastos els pot fastidiar una miqueta a la setmana. En canvi, en el que és l'amor, encara que siguin molt exigents i una mica així rebossudets que jo hi dic, doncs hi haurà molta química i molta alegria. Així és que mono. El seu nombre és l'1 i el seu color és el blanc.
El número 1 i el col·laborant pels Lleó i anem pels Verge. Paquita, com ho tenen aquesta setmana? Setmana d'aquelles a nivell mental perfecta, molt despejat. Carai. Això se'ls farà que vegin més claror i més força mental que ajuda que el nostre cos també arrolli més. És que molt mono. I el que és la feina, bé.
hi haurà pau hi haurà tranquil·litat pels que busquen feina en poden trobar de cara a els del segon decanat tenen més possibilitats però ells són de cara al públic així és que estarà bé i en l'amor en l'amor poden haver-hi alguna enganxadeta alguna coseta d'aquelles que no ens agrada però que també passa de tant en tant el nombre és el 8 i el color és el salmó
Número 8. I color salmó. Pels verds ja balança. Com ho tenen, dretes, esquerres, equilibrats? No massa equilibrats. No sé si van cap a la dreta o a l'esquerra, segons el que votin, però la veritat és que es troben estressats. Aquells que dius, ui, com estem... No seran ells. Estaran així perquè són bastant tranquils, els balancetes, però no seran ells. Seran una altra història, en aquest cas, amb la seva salut.
En canvi, en la feina, sí. Si els hi deuen algun diner, de traços, i així els poden recuperar. I, bueno, mira, ja dintre de res estem a Setmana Santa. Potser poden fer alguna escapareta. I en l'amor, si estan solets se'ls obrirà portes, se sentiran bé, tranquils, amb la parella de casa. I la que ve també podria ser una relació de meravella.
El seu cul és el rosa i el seu nombre és el zero. Doncs mira, el zero que més avall no pot tirar i el cul rosa pels balança. I anem pels escorpis. Paquita, com ho tenen? Bueno, que es cuidin una miqueta més. El seu cos els enviarà en pim-pim, el farà punts de telègrama i els dirà que frenin una miqueta i que no estiguin així nerviosos, perquè n'estan, que ja ve el bon temps. En canvi, anar a la feina...
Bueno, les comptes econòmiques, si les tenen baixes, trobaran solucions i se'ls hi anirà la preocupació. I en l'amor, bueno, tindran que parlar amb algú abans de prendre decisions a fora de la parella, perquè no és una setmana favorable per ells. Si és que a veure què fem...
El seu color és el verd claret i el seu número és el 6. Doncs el número 6, verd claret, pals escorpí, anem pel sagitari, Paquita. La seva mena estaran distrets. No es trobaran ells mateixos, diran, escolta, ja ho faré demà. Avui no frego els plats ni faig el llit, per exemple. I això els afecta perquè, clar, els fa estar desorganitzats mentalment.
Perquè diu que igual que es té la casa, es té el cap. Això ja ho sabies tu, Jaume? Ah, doncs no, no, no. No ho sabia, no. I el que se'n va adormir sense fregar els plats no li tocarà mai la loteria. Ah, carai! Molt bé, eh? Bé... Això són els dits que abans es deia. No t'aniràs mai a dormir sense ser una cosa nova, diuen, eh? Això diuen. Bé, doncs...
estaran així, és una mica... que necessiten ells mateixos una mica més d'atenció. Però, bueno, ja ho arreglaran. En canvi, en la feina, molta estabilitat, no tindran ningú enganxada amb ningú company, amb el seu jefe, i els poden valorar una miqueta més que temps enrere. I en l'amor? En l'amor, bueno, ells ho tenen com un contracte. Avui toca...
Avui toca fer això, això i això, i demà l'altre. O sigui, el que apunten a la porta de la nevera pot sortir bé i pot anar bé. Així és que és una setmana també bufona. El seu número és el 4 i el seu color és el color carbassa.
Número 4, col·loca rebassa pel sagitari, trio final, comencem pels capricorns. Com ho tenen, Paquita? Bueno, que si surten moltes nits, que si són joves, clar, tot passa, però que també s'ho prenguin amb una mica més de pau i amb tranquil·litat, perquè podrien haver-hi una mica d'angoixa, angoixa en el cos. I el que és la feina? Bueno, no està malament, la feina...
És una setmana d'aquelles estupendes per començar negocis i per canviar de història. A vegades també es canvia de carrera. Si estan fent una carrera, ja no vull ser abogat, ara vull ser polític. Doncs ells mateixos, però és el moment de fer-ho. I en l'amor.
Bueno, podrien, o fa temps que se senten atreiguts per una altra persona, els que tiren al davant, que ho diguin, perquè la cosa podria sortir a partir d'un pinyonet, així que molt, però que molt mono. El seu número és el 2 i el seu color blau cel. Número 2, color blau cel pels capricorns, anem pels aquari, Paquita.
Bueno, estarà millor que setmanes passades. Així que si estaven una mica nerviosos, es tranquil·litzaran i la cosa els anirà millor. Així que bé. El que és la feina, si han demanat feina a molts llocs perquè on estan no estan còmodes, algun donarà resposta. Així que podrien canviar de feina, encara que tinguin 50 anys. No estem parlant amb nens...
Així que la cosa és maca. I en l'amor, molt maco. Poden rebre propostes d'amor, d'aquelles que semblava que allò no podia ser, doncs sí que ho tinguin i que resulti de primera. Així que maco, maco.
El seu color és el viola i el seu número és l'1. El número i el color viola no acostuma a sortir, però mira, és bonic. És pels aquari. I els últims són els meus, els reis de la festa. Ens trobem sota el regnat dels peixos. Explica que bé que ho tenim aquesta setmana, Paquita. Ai, que bé, que bé, que bé. Mira, de lo millor que de tot. A més a més, si m'arriba el brillo de la teva corona, m'arriba fins a casa meva, imagina. La tinc neta aquí, neta al cap, la vaig lluint al cap, mira què et dic.
Doncs bé, una setmana dolça, tranquil·la, amb una salut maca-maca. Això no vol dir que facis coses estranyetes, però bé, a més a més la part amorosa d'aquelles que dius, ai que no s'acabi mai el mes, no? Perquè em fa feliç i em fa tranquil.
Els fills faran molt de cas, els que no tinguin fills i en vulguin poden fer-ho, no? Poden fer un nen o una nena i tirar endavant, molt maco.
Així és que a demanar moltíssimes coses. Demaneu moltes, moltes. Com més demaneu, més se'ls considerarà. Perquè si demanés dormen una, diu, aquest és un conformista, no val la pena donar-los. Així és que a demanar-los en el vostre signe i que us doni tot el que us mereixeu.
El vostre cul és el daurat i el lila i el número és el 7. El número 7 i el culot daurat i lila pels peixos perquè ens trobem sota el seu regnat són els Reis de la Festa. Paquita Bruixa! Digue'm. Només veig... Tenim temps o no? Ja ho farem la setmana que ve perquè veig que no tenim temps ja. Com vulguis, que és llarga o no?
Ah, és molt curtet. Doncs digueu. Mira, sempre la gent que fa molts de rituals a casa seva i fa el seu altar, no?, així petitet, amb un costadet, sempre hi ha tres coses que no poden fer tant a l'altar. Què és? Un ganivet. Si és de punta, millor. Allò que diuen en castellà una daga, que no sé com se diu. Sí, i ens entrem, una daga, sí, una daga. Ah, sí? Es diu així? Sí. Un bol...
i un espelma. L'espelma pot ser del color que es vulgui, però normalment es posa un espelma de mel, que és d'aquelles grugoses, que serveix per tot, i llumins. Això és el que no pot faltar mai en el vostre altar. Després, si voleu la figura, si voleu vendre una casa, i això què teniu que posar? La figura del Sant Josep, no allà, si és una figureta. Si voleu posar un amor, pues Sant Antoni, anar allà posadet.
O sigui, clar, i diners, doncs els diners, els diners no tenen sant. Bueno, poseu... Sant, sí. I poseu un grapat de monedeta. Els diners, els diners, sant CaixaBank. CaixaBank és un sant que té molts diners. Paquita Bruixa, 93-3-95-4105, qualsevol consulta l'hi podeu fer directament, si la voleu anar a veure sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, moltíssimes gràcies, fins la setmana que ve.
Doncs molt bé passar una setmana tranquil·leta, tranquil·leta, encara que hi hagi vent. I ser tots molt feliços que falta ens fer i que aquell boig de per allà a l'alt o per allà avall... Sí, escalvi, escalvi. Poseu-li algun espelma perquè aquest home es durà a la ruïna. Vinga, Paquita, una abraçada. Gràcies. Molta llum a tots. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
Doncs amb Paquita Bruixa, gairebé 5 minuts per damunt de dos quarts d'11, pausa i ens anem a la biblioteca. Avui tornem amb la seva directora, la Sol Teixidor, les recomanacions literàries. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Des del mar, tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitja nit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilesar de Mar. Vilesaradiu, 98.1 FM.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí.
Las nubes se van pero el sol no regresa Sueños de habitación De un hotel de carretera Y unas gotas de lluvia Que guardo en esta maleta Ruedan por el colchón
Aunque a estas alturas un último esfuerzo no valga la pena. Hoy los buenos recuerdos se caen por las escaleras.
La quinta estació i el sol no regresa! La quinta estació i el sol no regresa! La quinta estació i el sol no regresa!
dona pas per marxar cap a la Biblioteca Municipal des d'allà i, com sempre, una de les companyes ens fa les recomanacions literàries. Avui repeteix la seva directora, la Sol Teixidor.
Solta, Sido. Bon dia, Manora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, a punt. Doncs vinga, va. Quantes recomanacions i si tenen alguna relació entre si? No, aquesta vegada és que no li veig, eh? No li veig relació... Potser quan ho vagi explicant em va sortint alguna cosa, però d'entrada no n'hi veig. Molt bé. Quantes recomanacions, tres? Tres recomanacions, sí. Va, anem per la primera. La primera es diu Tres hiverns a Londres. Mira. I és d'una autora...
La Fúlvia Nicolàs és una periodista, llicenciada també en Psicologia, que treballa a TV3, ha treballat com a reportera, redactora d'informatius i diferents guionista i diferents direccions de programes. I també en premsa escrita. Aquesta és una de les seves novel·les, és Tres hiverns a Londres, editada per Rosa dels Vents el 2018.
i ens situa, com bé diu el títol, a Londres. Als anys 50, la seva protagonista és l'Anna, l'Anita, ella vol ser infermera, i, bé, fugint de la Barcelona dels anys 50 i d'una família, doncs,
una mica destructurada o que no acaba de fluir del tot la situació, se'n va a Londres per estudiar aquesta titulació.
i allà troba una ciutat cosmopolita diferent de la Barcelona dels 50 i ens explica el seu dia a dia i sobretot l'amistat amb diferents persones, també moltes d'elles de Barcelona, que van a fer els mateixos estudis que ella.
allà trobarà El primer amor també. L'anireu acompanyant al llarg de relats, són capítols curts que evidentment s'han de llegir per ordre, però anireu veient que fa salts en el temps moltes vegades i l'anireu acompanyant des de la seva joventut fins a la seva bellesa.
És una novel·la que entra molt bé, ja anireu veient que a vegades parla una, a vegades parla l'altra. La protagonista és la Anita, que és la que ens explica la història, però anireu veient també la història no només d'ella,
sinó d'aquestes amigues i les germanes que també deixa Barcelona. Per tant, anireu recomponent la història com una mena de puzle de trencaclosques entre Londres i Barcelona a través de la mirada d'aquestes noies que buscaven un futur millor.
Tres hiverns a Londres, una molt bona novel·la. La primera que ens recomana avui la Sol Teixidor, d'aquesta periodista Barcelona, una periodista que ha treballat per TV3 a la capital del Regne Unit. Anem per la segona, va!
Molt bé, la segona. La segona és una novetat de Sant Jordi de l'any passat, de l'abril del 2025. Va ser publicada en català i en castellà. És molt conegut l'autor, Joel Dicker. Es diu La catastròfica visita el zoo. La catastròfica visita el zoo, va, el zoo. Sí, sí, en castellà és la muy catastròfica visita el zoo. Sí, la catastròfica visita el zoo.
I aquest ens parla... A veure, normalment Dicker és un autor suïs molt conegut per novel·la policíaca. El seu llibre més de referència amb el que es va donar a conèixer, La veritat sobre el cas que Rick Geber va ser tot un fenomen, com va sortir. Doncs aquí sí que és novel·la policíaca, però qui busqui perquè hi ha una trama a resoldre.
Però qui busqui la novel·la policiaca més estil Dicker, aquí no la trobarà. Aquesta és una novel·la, és peculiar, és original. La seva difusió, el seu reclam és que és un llibre que pot llegir des dels 7 fins als 120 anys, no?,
I sí, sí, en certa manera sí. És un llibre que ens parla de la vida d'uns infants que estan en una escola d'educació especial, que veuen que d'un dia per l'altre la seva escola s'ha inundat i han d'anar a l'escola del costat, que és una escola convencional.
Mireu veient que no parla del dia a dia, eh? Parla de la investigació que fan ells, perquè diu que aquesta inundació no és aleatòria, no és una casualitat, sinó que pot passar alguna cosa més. Llavors hi ha la investigació. Llavors em diu, i què hi pinta el zoo? Doncs perquè la història s'acaba amb una visita molt catastròfica al zoo...
però que ells ens expliquen que perquè això passi abans ha passat una cosa i aquesta cosa abans ha passat una altra i una altra i va tirant enrere. Ens ho explica la Josefin, que és una de les nenes del grup. I sí, es pot llegir perquè és com una aventura, fa crítica social,
moltes vegades del dia a dia de les coses de la nostra societat per tant aquí en aquest cas llavors aquí enganxa els adults perquè té moltes segones lectures moltes vegades als infants els agradarà més l'aventura el que passa i perquè està protagonitzada per infants però els adults veuran
sabran anar més enllà, i els joves, els infants més grans també. Per tant, sí, sí, és intergeneracional aquesta novel·la. A casa que és peculiar, i qui busqui un Dicker clàssic, doncs aquí no el trobarà. Però que bé, si us voleu endinsar amb una novel·la de Joel Dicker, una cosa molt original, doncs està molt bé.
Ja sabeu. Realment, fa passar una bona estona. I és amb un toc d'humor, eh? Vull dir, realment és divertida. De 7 a 120 anys, per tant, si en teniu 6 o 121, ja no cal que vagi. Ja no cal. Doncs... Exacte. I la tercera? Tercera i última, som-hi. Molt bé, la tercera és la musa de la... A veure, espera, la musa de la flor negra. La musa de la flor negra. La flor negra és la vainilla, sí?
I llavors ens parla, ens situa el 1877 a Madrid i hi ha una noia que és la Cèlia que treballa en una pastisseria, confiteria, que és la Perla, aquesta em sembla que va existir, i és l'encarregada d'elaborar les postres del casament d'Alfons XII.
anireu veient la història també d'aquesta noia de com passa a formar part d'aquesta confiteria i llavors també... No hem fet una pel·lícula d'aquesta... Em sona molt aquesta trama, eh?
Aquesta trama et sona? Que jo ho sàpiga, no, però pot ser que sí que s'enmiralli, però no ho sé. No ho sé, de veritat, eh? Aquesta trama, dic, hòstia, que em sona a ser la pastissera d'un casament d'un rei, eh? Per tant, sí, Déu-n'hi-do. Ah, doncs, potser sí, eh? I se m'ha colat. No, no, no. Escolta que... I llavors, doncs, ens parla, doncs, d'ella...
d'aquesta noia, com va parant a la confiteria, però també la societat del moment. Realment és molt interessant, qui li agradi, evidentment hi ha un punt de novel·la romàntica aquí, però jo la titllaria més de novel·la històrica. És una novel·la històrica que retrata costumbrista, retrata la societat del moment, i penso que pot agradar, d'un autor que es diu Marta García... García no, perdó, m'he equivocat. Marta Gràcia Pons,
nascuda a Terrassa i és llicenciada en Història especialitzada en època contemporània i normalment ens fa això, novel·les històriques amb sagues familiars, en té agujes de papel, el olor de los días felices, el viaje de la libélula i aquest, que és el que us porto, que va ser publicada el 2023 per Maiva.
Doncs, sol, les recomanacions literàries. Si no tenim res més afegit, ho agraeixo molt, sol, que vagi molt bé. A vosaltres, no, no tenim res més per ara. Tres hiverns a Londres, la catastròfica visita al zoo i la musa de la flor negra, les tres recomanacions que ens ha portat avui la sol, tessió des de la biblioteca municipal. Sol, moltíssimes gràcies. A vosaltres, com sempre. Que vagi molt bé. Bon dia i bona setmana.
Vuit minuts i mig, ja arribarem al punt del migdia. Serà el punt en què Robert Maza ens acostarà l'actualitat del dia d'avui, l'última hora de l'actualitat abans d'arribar a la una al migdia i escoltar la primera edició del Crónica, a la una al migdia, 3, 5, 7 de la tarda. Quatre edicions per estar ben assabentats i assabentades de què passa a Vilassaramar i al Maresme. Una al migdia, 3, 5, 7 de la tarda, amb Joan Escofet. A les dotze, Robert Maza ens acosta...
l'abans de l'actualitat, i després de l'abans arriben les broquiletes de la ràdio, que ens expliquen, doncs, s'ha acabat el broquil, aquests temes incòmodes, que a vegades costa de tractar, però que se n'han de parlar, no perquè costi o perquè no ens agradin, no se n'ha de parlar, i per tant, s'ha acabat el broquil. Allà a última hora, als últims minuts, ens anem a l'agrícola entitat centenària, que això es diu molt aviat, perquè la Lara Xarau des d'allà ens acosti els productes de temporada de proximitat, de promoció...
I ens atreveu el sorteig. Com arribem a les 12? Doncs després d'una petita pausa, més cançons en femení. La porta dels somnis, l'anèssima cançó d'amor. Cançó en femení, la porta dels somnis, l'anèssima cançó d'amor. Arribarem amb ells al migdia. Pausa i tornem. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts Peix Local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no deixis els teus drets a terra.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
allò que un dia vam deixar estar.
Sento que ets a prop de mi. Els teus cabells em porten la nit, el mar, les zones. No és molt original, però crec que ho escriurem. Encara que així sigui la nèssima cançó
Les notícies de les 12.
És migdia, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat el no a la guerra d'Espanya en la declaració institucional que ha realitzat fa poques hores a primera hora del matí des de la Moncloa. Espanya té una posició clara i consistent, no al trencament del dret internacional, no a assumir que el món només pot resoldre els seus problemes amb bombes, no a repetir els errors del passat, en definitiva, no a la guerra. Paraules de Pedro Sánchez.
Una compareixença on Pedro Sánchez ha donat resposta a l'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, de tallar tot el comerç amb Espanya pel rebuig del govern a l'acció militar conjunta dels Estats Units-Israel i, per la negativa, autoritzar l'ús de les bases militars de Rota, a Cádiz, i Morón de la Frontera, a Sevilla, pels atacs a l'Iran. El president espanyol ha exigit la fi de les hostilitats i el retorn a la diplomàcia,
ha repudiat les conductes del règim de l'Iran. En aquest sentit, ha demanat una resposta europea coordinada i eficaç que permeti una pau duradora a Ucraïna i també a Palestina.
Avui dimícres i parlant dels Estats Units, a la Biblioteca Ernest Lluch, des de dos quarts de set de la tarda, primera de les tres sessions del monogràfic anomenat Els Estats Units d'Amèrica, el país de les contradiccions. La personal professor que oferirà aquesta primera conferència, que obre aquest cicle, és Juanjo Romero, professor d'Història Social Contemporània de la Universitat de Barcelona.
Recordem que les properes sessions d'aquest cicle es realitzaran també a la biblioteca i a la mateixa hora. Avui, com dèiem, a dos quarts de set de la tarda, arriba el torn de la primera conferència de Juanjo Romero. Avui recordem que la conferència tracta...
S'anomena la República dels Senyors i parla sobre el naixement i la construcció dels Estats Units. De la mà del professor Romero es retratarà la construcció dels Estats Units. Per una banda s'exposaran les raons que van portar a la separació de les colònies de la seva metròpoli. El professor creu que l'imperi americà està passant per moments de decadència pel que fa a la seva hegemonia mundial i una mostra d'aquest fet ha dit...
Són els darrers presidents que han tingut els Estats Units. I és que s'han adonat que el control del món és impossible i estan intentant recuperar l'hegemonia mundial. A partir de la una de la tarda ampliarem la informació sobre aquest cicle sobre els Estats Units. Un cicle, com dèiem, que s'inicia avui mateix a la biblioteca i que està organitzat per Aula d'Extensió Universitària de Vilassadamar. I un cicle en el qual segurament es faran referències a les darreres informacions que sobre els Estats Units
Com dèiem, són notícia.
Freixenet passa a tenir un capital 100% alemany, els hereus dels fundadors de l'empresa queden desvinculats completament de la propietat de la companyia, el grup internacional de vins i espumosos Henkel, que el 2018 va adquirir el 50% de Freixenet i va passar a anomenar-se Henkel Freixenet, ha tancat amb la família Ferrer i amb José Luis Bonet, president d'honor de l'empresa, la compra del 50% restant del capital, amb qui han aconseguit, per tant, el 100% de la propietat.
L'Orfeo català farà el 19 de març un concert a la Sagrada Família de Barcelona i per poder assistir s'ofereixen 350 entrades de dobles gratuïtes en un sorteig en el qual es pot participar fins al dia 8 de març. Aquest concert és un acte que s'enmarca en la commemoració del centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí i se celebrarà
el dia que fa 144 anys de la col·locació de la primera pedra. La Junta Constructora del Temple ha creat una pàgina web per aquest sorteig. Hi poden participar totes les persones que tinguin residència a Espanya i cada guanyador rebrà dues entrades gratuïtes. A l'hora de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.com
Reciclem els envasos de plàstic, els brics i les iaunes, el contenidor groc, les ampolles i els forts de vidre, el verd, el paper i el cartró, el contenidor blau, i l'orgànica, restes de menjar i petites restes vegetals, el marró. Recordem que només si separem correctament els residus els podrem reciclar i reduir. Redescobrim el carretó i la bossa del pa. Reivindiquem els envasos de mida familiar i les carmanyoles. Reutilitzem. Reciclem. Resolucionem.
La revolució dels petits gestos continua. Quins són els vostres? Generalitat de Catalunya. Pel medi ambient, som-hi. Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs? No reps resposta de l'administració?
El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 minuts per damunt del migdia, última hora del parlant de tot d'aquest dimecres. 4 de març, pentós, llets, tapat, preludi de la pluja de demà, divendres, i atenció que pot arribar el cap de setmana, però és el que toca, eh? És moment perquè, per dir-ho de s'ha acabat el broqui. La setmana passada us explicàvem que una de les broquiletes...
Va tenir una reuna petita entrebancada, allò. M'ha fet molta gràcia, perdona que ho expliqui, però m'ha fet molta gràcia i diu, la cara o el braç? I com el braç, el braç? I ella també va triar el braç. Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia. Com estàs? Bé, i amb la convalescència. Ara ja està, ja m'he lliberat del guix, però encara no m'he lliberat del bandatge, però ja podem fer... Fa mal per això, fa mal o no? Fa bastanta pupeta, sí. Sí, eh? Sí. I vas preferir en aquell moment aquelles dècimes de segons que dius cara, mà, cara, mà, cara, mà, mà.
Home, és que em veia el nas aplastat i era bastant evident el que tenia que fer. Fa mal, eh? Però jo prefereixo la mà. Jo també, jo també. Marnatge, bon dia, bona hora. Bon dia. Bueno, mira, feliçment recuperada ja, eh? Sí, jo estic sencera. Sencera, no? Segur, eh? De moment. Mira, toca fusta perquè... Sí, sí. Ai, ai, ai. Mai saps com arriba això.
Un dia te'n xerco això aquí i acabes amb un braç a la viruleta. No, però jo dic, si encara fos per una qüestió èpica o fent alguna cosa que dius que val la pena explicar... Ho pots dir-ho, eh? Ho pots dir-ho. Vaig caure salvant una persona de caure de l'espigó al mar. Hòstia, em vaig tirar... Si en veritat vas caure... Si t'explico jo com em vaig fer mal al braç. Explica'm-ho i et guanyo, va.
Ah, no, no, segur que em guanyes. Va ser una entrebancada a casa perquè anava boja com les cabres i no vaig ni mirar per on passava i anava directe a terra, o sigui, caiguda en planxa.
Doncs mira, jo vaig ser corrent, saps que a mi de vegades em dóna per córrer, quan pujo els cales, doncs intento... Va, vaig a veure... Allò que et sent jove. I vaig picar amb la brana amb la mà. Pam! I allà mateix vaig dir... Ai, ai, ai. Jo estic anant amunt, però els meus dits s'han quedat allà baix, efectivament. Va, jo els guanyo. Jo em vaig trencar el peu. Hòstia.
fent veure que corria càmera lenta, fent veure que em tirava i a l'hora de tirar-me realment se'm va aturçar el peu. Total, que la gent que em veia reia i em venia a càmera lenta, saps? Perquè em seguien el rotllo. Però se't va trencar càmera lenta.
t'ho juro, se'm va trencar, perquè vaig trepitjar una roda d'aquestes, era com un circuit d'aquests, i jo estava fent el burro, com dient, mireu, mireu, bueno, clar, és que ara estic escenificant i no es veu, però bueno, anava així, i de cop i volta vaig posar el peu malament, em deuria caure també amb càmera lenta, i clar, la gent venia cap a mi amb càmera lenta, o sigui, em seguia en el rotllo. Oh, brutal. Jo crec que la guanyadora, indiscutible, nens. Oh, vas.
Nachi, la seva trencadura de peu a càmera lenta. Es va trencar l'os allò... Jo tinc moltes d'aquestes. Un dia us explicaré unes quantes. Podríem dedicar, eh?, dels programes a l'acabem. Nivells d'accidentals. Sí, però, hòstia, hi ha nivells i nivells, eh? O de fotre la pota, o sigui, és que en tinc tantes. Aquesta és molt bona, eh?, trencar-se el peu a càmera lenta.
Sí, sí, i fent veure que... I fent veure que es tirava... Fent veure que jo em tirava i en aquell moment vaig sentir... No, crac, no. Va sentir... Ah, crac. A càmera lenta, també. I clar, tirar del carrer, allà al terra, veient la gent com venia així. I com va acabar, això? Amb un enguiixement? Home, i tant, va ser trencat. Home, sí, si ets una trencadura d'aquestes... I ets a dir el meu favor, que no ha estat de gran. Això era ben joveneta, eh? Sí? Sí.
Ara ja tens cordura, eh? Sí, que no és qüestió de... No, no. Som-hi!
No cal dir que si en teniu alguna per explicar, doncs ens podem enviar un WhatsApp pel programa, eh? Sí, sí, aquí hem de compartir tines. No crec que supereu a la mar, no crec que supereu a la mar la seva rotura de peu a càmera lenta, eh? Però si en teniu alguna, ja ho sabeu. Ara recordo el WhatsApp, eh? És el 675 99 0052. 675 99 0052. Marta Madia, de què parlem avui?
Doncs mira, abans de desvetllar el tema, fem una lectura de l'editorial i així trobareu el què. Va, anem-hi. Fa uns anys discutíem. Ara tenim relacions tòxiques. Fa uns anys algú ens feia mal. Ara ens fan gaslighting. El llenguatge terapèutic ha sortit de la consulta i ha entrat a les xarxes, als grups de WhatsApp i a les converses de bar.
Conceptes com trauma, narcisisme, límits o manipulació s'han convertit en part del vocabulari quotidià. I això pot ser una bona notícia. O potser no tant. Avui ens fem una pregunta incòmode. Estem detectant abusos reals o estem de vegades convertint qualsevol conflicte en diagnòstic? Vinga. El tema és, Mar? Doncs això, quan tot és tòxic, estem protegint-nos o hem perdut la capacitat de gestionar el conflicte?
Parlem, doncs, de la toxicitat. Va. Jo ara mateix estava escoltant-vos, a veure... I tu quin has fet i tal? Com aquesta competició d'a veure qui s'ha fet més mal. Ho estàvem fent amb el clau d'humor, però... Quantes vegades aquesta toxicitat no la veiem? Jo estic pitjor que tu. Les coses em van pitjor. Ah, vale, doncs jo... Pitjor per tu. Pitjor per tu? Exacte.
Però hi ha gent que necessita, no? És a dir, i després jo començaria o encetaria el tema abans d'entrar en el que teníem en matèria. Això de la persona, perdona, no conflictiva, tòxica, us agrada aquest terme? No. A mi em molesta molt. A mi també. A mi també. No trobo que sigui una cosa tan pejorativa. Sí, està molt de moda dir-la, eh? Sí, però la majoria de vegades és la vora intenció la que hi ha i li dius, és tòxic. Bueno, és tòxic, tòxic, vols que et digui. Igual és una persona que no acerta amb les paraules.
O potser és un moment determinat. O és una cosa teva. O potser és tu, clar, òbviament, no? Però potser és un moment determinat que aquesta persona està passant i no per això té que ser que... I a part que és que tòxic és tan lletja la paraula, oi? El que passa que a les xarxes també s'ha fet molta divulgació de lo que abans era una qüestió merament clínica, no? Quan anaves allà et feien el diagnòstic i et diien persona amb clau, narcisista... Ara la paraula narcisista sona...
Com l'aigua. És que a mi tòxica em sona més allò home controlador, tal. A mi això em sona tòxic. Per tant, una persona que vulgui expressar els seus sentiments més que tu i tal, tampoc em sembla tòxica. Et sona més a home que a dona? Perquè jo dona... Aquesta és una tòxica, ho he sentit molt més, eh? Sí? Sí.
Jo crec que sentim el que percebim nosaltres d'acord amb la nostra creença. A més, heu demostrat que no ho escoltem tot, escoltem allò en el que estem enfocats. I potser per això ho perceps així, perquè és curiós que un digui un i l'altre l'altre, no? Però bé, jo amb això del tòxic o no tòxic, el que sí penso és que hi ha relacions tòxiques. És més un tema o un terme de relació que no de persona.
I tu pots ser una magnífica persona, jo també, no saber resoldre un conflicte i acabar tenint una relació de toxicitat.
Això sí que pot passar. I en el món laboral passa sovint, perquè estàs condemnat a entendre't en persones que no has escollit i les has de tenir en convivència potser inclús més hores de les que estàs amb la teva pròpia família escollida, no? I després també la toxicitat en els membres familiars. Bueno, aquí obriríem un molt important. Per on comencem, Marc? Què t'agradaria comentar? Jo potser intentaria diferenciar el conflicte de la relació abusiva o tòxica.
Una miqueta, perquè no tot és una relació tòxica. De fet, hi ha situacions que nosaltres, com per exemple, que formen part del conflicte, desacords, tensions, possibilitat, quan no hi ha tampoc molta possibilitat de diàleg, això és un conflicte. Ara bé.
una relació tòxica o abusiva, llavors seria més aviat quan hi ha una manipulació sextinguda, una desigualtat de poder, una situació de control, aquest dany psicològic continuat, sí? Potser...
La qüestió abusiva es pot donar de manera conscient o inconscient. Si és conscient és que ja estàs davant d'una persona que té una disfunció i que es mou des d'aquest punt de vista mental i tu no ho saps perquè tu t'estàs movent des d'un altre circuit fins que ja estàs atrapat en aquella situació de manipulació o de control de poder.
Però també n'hi ha que són perquè hi ha hagut conflicte, cap de les parts ha volgut gestionar el conflicte, perquè molts de nosaltres som habitatius del conflicte, bueno, va, la vida ja ho solucionarà, o bé, és igual. Aquest és igual, és molt pervers, perquè es va afegint material en el poço i al final el got està ple. I què passa? Quan passa això, és el que pensava dir al principi,
tu com a persona ets magnífica i jo també, no estem dient el que ens molesta mútuament, no estem compartint una necessitat comuna des de la qual podem resoldre el conflicte, i al final ens trobem separats per una escala, se li diu l'escala d'inferència, ja no estem parlant del fet d'allò que ens separa, estem parlant del que jo he cregut que és la causa...
de la interpretació que jo n'he fet d'aquella causa i la generalització que he fet d'aquella situació. Amb la qual cosa és, un dia vaig pel carrer, em trobo un Jaume i li faig amb la mà Jaume, hola! I el Jaume mira i continua i no em saluda. Toma.
el primer que faig és... Tòxic. Tòxic. No, no, espera't. Ara estic parlant del conflicte intern en què jo entro i, per tant, això és toxicitat que jo m'estic donant. Què faig? Jo puc dir... Em quedo amb els fets i dic... En Jaume no m'ha saludat. Això és un fet. Però jo ja hi atribueixo una interpretació que és...
M'ha ignorat quan jo l'he saludat. Escolta, com ho sé jo que m'ha ignorat? Això és una interpretació meva. I no contenta amb això, ho intento justificar. I busco una causa. M'ha ignorat perquè no em suporta. Hòstia.
I llavors és, en Jaume no m'ha saludat perquè m'ignora i m'ignora perquè no em suporta. Això ha passat o no? Espera, espera, arribem al final. Llavors ens anem a la guinda del pastís i què faig? Ho generalitzo. En Jaume no em saluda mai perquè no em suporta. I llavors entro amb la dinàmica de dir, què faig? Reactivitat? Què faig a partir d'ara? Quan el vegi, jo tampoc el saludo.
Això no ha passat, ha sigut una causa... De moment, no. A mi m'ha passat, i et vaig explicar ara qui és el tòxic. A mi m'ha passat, és un cas real, no és broma, eh? Una persona que conec de tota la vida, això fa temps que ha passat, i... Un dia saludo. Hola, què tal? No era més de hola, què tal, eh? Tampoc esperem, d'acord? Jo sé que em va veure, però va passar de mi. I jo vaig pensar, bueno, és això que dius tu, igual. Jo soc l'home de les segones oportunitats, però tres ja no. Ja.
Aleshores, la segona vegada, adeu, ja no em va saludar. I no em va tornar, i no ens hem tornat. Jo no l'he tornat a saludar més. Ell no ho sé per què ni me'l miro. És més, me'l vaig trobar una vegada a Andorra, que sembla que t'hagis de trobar algú que no et saludes pel poble i allà hagis de ser la mar d'amics. Anaven per la mateixa sera i em va aturar a parlar i jo vaig seguir recte caminant. Molt poc típic de mi, amb el que m'agrada a mi xerrar. Però vaig dir, avui no. Clac, clac, clac, clac, clac, clac.
Si no em saludes a Vilassai i em gires la cara, per què m'has de saludar a Andorra? Qui és el tòxic, aquí? Jo crec que... Repetim-ho. Que més que qui és el tòxic, qui s'està ficant en el discurs tòxic que no li serveix per res? O sigui, tu t'estàs ficant en un discurs tòxic que no t'està donant cap tipus de beneficis? A mi sí, eh? Sí? Quin?
que la suda el que digui. Vale, però si és així, si això no et genera un malestar... No, no, no. Ja està. Però hi ha molta gent que entrarà en aquella dinàmica del discurs de dir-se... Jo he arribat a gaudir. He arribat a gaudir-ho, la situació. Penso, perquè no et saludaré.
i no ho faré, és l'única persona a la vida que hi he deixat de saludar. L'única, eh? De tota manera, no estàs d'acord que és una miqueta unescut, això, de dir que t'ho passes bé, inclús? No, no, no, perquè m'ho passo bé. Llavors, per què no el saludes? Perquè no ho faré. No deixa de ser una qüestió reactiva. Estic aquí explicant coses íntimes. No deixa de ser una qüestió reactiva. Si no t'importés, podries seguir-lo saludant sense que això canvies el tema. Si no em saluda perquè no vol, no... O sigui, jo soc de saludar sempre. No saludar quan l'altre vol.
Ah, bueno... És a dir, tu i jo els trobem una vegada i pot ser que no em vegis o pot ser que no tinguis un mal dia, però la segona vegada ja no. I a la tercera ja no tinguis l'oportunitat. A mi, eh? Si saludes algú i aquest algú et borda, en plan... Tu li dius bon dia a ell? O ella? Que n'hi ha, eh? Què fas davant d'aquest? Depèn del dia que tingui. Em pot sortir un... O un... Veus cap allà? Doncs cap allà... Ja m'entens, oi?
Però jo tinc també un veí d'aquests que me l'he trobat molt... Un veí de carrer, no d'edifici. I sí que m'haig enfadat una vegada ja. Fins i tot quan vaig... Sí, perquè la tercera o la quarta... Jo soc de més oportunitat, Jaume. A la tercera o la quarta vaig passar pel costat, no hi havia ningú.
I li vaig tornar a dir bon dia, però és que em va mirar, i vaig pensar i vaig dir, potser és mut. Clar, és que no n'hi ha una altra. I sí, m'enfada. És mut o no? És mut o no? Doncs no ho sé. Ah, igual és tonto i prou. Potser sí, o és un mal educat, ja està. Ara, ara, ara.
Fem un micro de bat aquí, que teníem previst també. Ens acaba de fer un tercer grau aquí, la bruquileta va dir. Ah, sí, tercer grau. M'agrada molt a mi això del conflicte, és un tema que em posa. Li agrada, eh? Sí, sí, sí. Anem a veure, frases que circulen molt. Les hem apuntat una mica com a referència. Si et qüestionen massa, és que és tòxic.
I de vegades anem a veure si és que potser a tu et molesta que et qüestionin. I si et posen masses límits, és que és un manipulador. Potser és que t'està dient això sí i això no, perquè tu també t'estàs passant de la ratlla. Si et confronten, és un abusiu. I si no em suma, que això està molt de moda,
fora. Lo que no me aporta lo aparto, que es diu molt. I jo de vegades em fa una por, aquesta frase, perquè és que és molt dilapidant. Quantes coses estic barrejant que potser són dificultats de tolerància meva, i no tant allò que m'aporta o no m'aporta. És allò que em renta i no em renta. És una mirada molt individualista. Els joves diuen que té cunda, ara. Ah, que té cunda. Jo també me l'he perdut. Jo m'he quedat amb la renta. Jo també.
En Jaume està en contacte amb tots els nivells i tots els estats socials aquí. És veritat, tu toques totes les edats aquí a la ràdio. Sí, aquí a la ràdio sí. A la ràdio toco edats i ara que te cunda. Vale, vale, pues ya me cundirá. Això obre el debat una miqueta de la responsabilitat individual que nosaltres pensem també, no? Si tot és tòxic, al final és que... Què vol dir? Que jo sempre soc la víctima?
Això és veritat. Sempre que a algú li passa tot, al final potser el problema no és el tot, sinó és ell. O a vegades, si algú et diu alguna cosa que no vol sentir, que això és molt habitual... S'ha acabat el bròquil, és això. Com t'ho prens? És un atac o una confrontació? Això passa molt sovint, eh?
A mi personalment, clar, em molesta molt que algú em digui alguna cosa que no vull sentir si aquesta persona no... ni em venien bé. O sigui, si és algú que... Però igual t'aprècia molt.
Però jo amb ell no, sóc amb ella. Llavors, saps allò que dius? Però per tu quan hi ha conflicte? A mi, per exemple, una persona que no em coneix de res i me la trobo pel carrer i em digui, m'ho invento però és una cosa que segur que més d'alguna, perquè això ens passa molt a les dones, oients ens molestaria molt. I que et diguin, ai, com t'has engreixat, no?
Però algú que no et coneix de res diu això. Home, algú que no et coneix de res, no. Si em diuen alguna cosa, però és algú que no tenim res. És que no se m'ho curriria mai. Llavors, jo això m'ho prenc com un atac, perquè penso... Quina... Però, perdona, insisteixo, aquí la pregunta és, amb qui tens el conflicte? Amb ella o ell? O amb tu mateixa...
Jo crec que és amb ella. Jo crec que sí. Tu no saps les coses, com funcionen. A mi no em molestaria, per exemple, que m'ho diguessis tu.
que em diguessis, Marc, t'has engreixat? Perquè tu saps des del lloc en què jo t'ho estic dient. Però l'altra persona, que ni et va ni et ve, també passa, i això us passa molt a les persones que són molt primes, que també, ai, que prima estàs! Si m'ho diuen a vegades... Que t'ha passat alguna cosa? Que tens alguna prima, no? Ai, que no menges, que no t'alimentes bé. Escolta'm, en sèrio? Perquè és una...
Mitja societat s'ha de fotre amb l'altra mitja. Està clar, mig món es fotre amb l'altre mig món. Què passa? Hi ha vegades que ho fan des de l'abonança, hi ha vegades que ho fan des de l'altafaneria, de no saber estar. A mi no se m'ocorriria. A mi tampoc. Jo insisteixo que al final és una mica el que li diem conflicte, no? Però si haguéssim de ser molt... Mar, perdona. Ai, Marta, eh? Sí.
Jo no sé el que tu generi un conflicte o no. Llavors hi ha coses que jo no puc passar un límit. Perquè per el que a mi no serà un conflicte, per tu igual ho és. I ho passes malament.
Diguem una cosa, les relacions tenen divergències i friccions, i això en el millor dels casos, perquè no estem d'acord i és bo que hi hagi diversificació en aquest sentit. Les divergències s'enriqueixen si se saben sostenir i parlar. Si no, es poden convertir en un quiste i en un conflicte. Llavors, la fricció, que és el que acaba de comentar la Marc, amb més o menys intensitat hi és, però el conflicte sempre comença en un mateix.
Tu ets el que dius, això m'afecta o no m'afecta, i a partir d'aquí genero una situació que dius, amb la Marta, en aquest cas, no em genera aquest conflicte, amb aquesta persona sí. I llavors ets tu la que tens que dir, què em faig jo amb això? Quin canvi de relat puc fer perquè em deixi d'afectar? I si no és així, què puc fer amb aquesta altra persona?
per sostenir-ho. Però és una qüestió de confiança, no? És posar límits. Al final, si tu no li poses límits a aquella situació, aquella dona o persona, espera, espera, continuarà pensant que ja està bé dir-te això. En cap moment li has donat una informació de això no m'ho pots dir. Però tu tens la confiança suficient per dir-li això a una persona que no... No, però potser... La mateixa confiança que té ella de fer-te la mateixa... Es tracta d'un tema d'assertivitat, donar les pitjors notícies amb respecte, però donar-les. És a dir,
Quan tu poses límits, en realitat no li estàs dient a l'altre. No facis això. És posar-te límits a tu de la teva permissió. No estic disposada a permetre aquest comentari. Molta gent sí que ho fa, eh? No facis això. Precisament, allò no és posar límits, és donar una instrucció. Si tu poses un límits, és dir, jo això ho accepto i entres al meu jardí. Però això no ho accepto perquè m'embrutes al jardí. I al meu jardí jo me'l cuido cada dia, que soc jo.
Llavors és, escolta, no sé, ara m'estic inventant la situació real, no? És a dir, aquest comentari pot estar fet amb la millor intenció, però a mi no m'arriba d'aquesta manera. T'agrairé molt que, si ens tornem a trobar, no me'l facis. Ja. I això és el que ens incomoda, perquè posar límits incomoda. Sí. Hòstia, és veritat això, eh? És veritat que a vegades li diries, escolta, és que m'està molestant, però és que no m'atreveixo a dir-li, em deus diners.
Aquest és un clàssic. Puc venir amb tota la patxorra de vent diners i en canvi si li has de dir mira que aquest mes necessito que em deus diners. Això és com greu, oi? Sí. Això és el mateix. Em sento malament que em diguis que tinc...
Escolta, i ara entrem en un tema, potser anem a la clave del bròquil, no?, que amb una miqueta més de pes, quan parlàvem del tema abusiu i portat al món de les relacions de parella, aquests comentaris, com ara aquest que m'has dit tu, Mar, de dir, ui, com t'has engreixat, ui, a casa, normalitzar comentaris d'aquests, que són abusius, de dir, a veure... Que depèn del to que ho diguis, també, eh?
Una cosa és dir, ui, com t'has engreixat. Bueno, mira, jo et dic una cosa. La broma és una broma si tots dos riuen. Només que un dels dos no rigui és una burla. Entre broma i broma, la veritat s'assoma, diuen els joves també. Em va agradar aquesta. Clar, jo, sí, m'he trobat amb aquesta situació. Jo no parlo, eh? I si he hagut de posar un límit, li he preguntat a l'altra persona, què entreus de preguntar-me això? Digue-m'ho.
què pretens que et contesti? Que em justifiqui? Si és una persona que ja em coneix, o que conviu amb mi, que no és el cas, però òbviament li diria, ja ho saps, l'estil de vida que porto, tal, doncs mira, hi ha hagut aquesta situació. Però és que d'una altra persona, què vols, que t'expliqui la meva vida perquè m'engreixi? Jo no parlo de bromes.
Pots dir-ho d'una manera o d'una altra. Bueno, sí. Hem tocat un tema ara, eh? Hem tocat un tema aquí. Sí, també, eh? És broma o és broma o és un atac? I què passa? Per donar-li més votos al tema de la toxicitat, jo sí que detecto que hi ha persones, que sigui perquè ho tenen com caracterialment o perquè tenen que cobrir les seves pròpies inseguretats, tenen una tendència...
a generar el conflicte on no n'hi ha, a generar el comentari perquè tot sigui una miqueta més espès i difícil, aquelles persones que no s'alegren mai que les coses et vagin bé, i repeteixo, no sempre estan fora, a vegades també estan dins de casa, i estem obligades a estimar-les, i...
Aquests són els que has de posar límits i ensenyar-los el que et molesta, el que no. Una persona al carrer, mira, escolteu-me, la vaig a fer més grossa, que també me la van fer. A ella no, però a mi m'han preguntat si estava embarassada. I no ho estava, òbviament. La meva resposta va ser tajante. Li vaig dir, no, estic gorda. L'altra persona es va quedar així. Per què preguntes això? És que per què?
I després parlem també, si vols, podem traslladar aquesta mateixa circumstància a la qüestió laboral. Perquè aquí també, el que dèiem, convivint amb gent que no escollim, com està a nivell de la toxicitat a les empreses o en els llocs de treball? Tu, per exemple, amb el que tu has pogut viure, Jaume, com vius aquesta toxicitat? Com l'has viscut al llarg de la teva trajectòria?
Se't pot preguntar, això? Sí, tant, se'm pot preguntar. He viscut unes situacions de toxicitat, el que jo relaciono amb la toxicitat, eh?
Ara sí, de memòria, no... Quan de vegades veiem esclatar notícies d'aquelles de... Què ha passat aquí, en aquesta empresa, que han fet denúncies de sobte? Perdó, de sobte. I em porten, potser, anys i anys i anys, anotant-ne una darrere l'altra. I aquest és el veritable problema. Que els conflictes s'estan contenint, no sostenint. Si tu sostens un conflicte, vol dir que l'has vist, que l'has acceptat i l'estàs treballant. Conflictes sí, eh? Conflictes...
Més que conflictes, són polèmiques que tu puguis tenir, perquè tothom vol fer la feina així o deixar, llavors puguis tenir, digue-li conflicte, digue-li un punt de vista diferent. Ara, d'aquí a la toxicitat, no.
Ara que em vingui a la memòria, igual quan marxeu, dic, hòstia, sí, torneu, torneu. Noies, hem d'anar acabant, eh? Hem d'anar acabant, ja. Tens per aquí una pregunta incòmode que ha de deixar els oients, Marc? Vinga, va, potser seria aquesta. Sabem relacionar-nos amb el conflicte? Aquesta jo crec que és bona perquè és el punt de partida, eh?
Relacionar-nos amb qui ens sabem identificar el conflicte? Si ens sabem relacionar, com ho portem realment això? Com actues davant del conflicte?
Depèn de com estiguis aquell dia. També. Jo avui tinc molta son i estic per gaires conflictes, eh? Tu també tens son, has dit, no? Jo moltíssima son. Diu que la son no s'acumula. Jo em porto acumulada des de l'any 89, crec. Estic acumulant son des del 89. El problema és que jo ja he vist amb un conflicte permanent amb el meu despertador biològic que em desperta a les 6 i mitja del matí i és igual a l'hora que vaig a dormir. Deixa'm-ho dir, el cabró. Igual a mi. Això, ara no és broma, eh? Jo sempre vaig dir que jo abans dormia com un tronc, però com un tronc. A mi no em despertava ningú.
i, hòstia, ja diria que el cap de setmana va amb set del matí, vinga, ja estic despert. M'he fet gran?
Pot ser que sigui algo hormonal, també, eh? Ah, sí? Hormonal? Les hormones... Les hormones varien de la seva velocitat amb els anys, també. Sí, ara que van més lentotes. Més lentotes, sí. I per mi estan dormits, les cabrones dormen en lloc meu. Per les malalties també això és un benefici, perquè... Sí, home, la cosa no progressa negativament tan ràpid i té més possibilitats de curar en el transcurs del temps. Mira, veus...
O sigui, el no dormir? No, no, no. Les hormones. Per mi el no dormir, el record de l'agust que era dormir, allò, d'agust, i no poder-ho fer, és paral·lel al fet de dir voler menjar alguna cosa que m'encanta i no notar res al paladar. És frustrant. Doncs em passa alguna cosa similar. Però segur que has dit, però aprofito més el cap de setmana.
Bueno, clar, he de buscar l'opositiu, sempre, no? Aprofitem-ho. La setmana abans era curtíssim. Estava dues hores d'esperc. Amics oients, amigues i amics oients, no eviteu el conflicte. No cal enfrontar-lo de cara, es pot fer de costat, però l'hem d'acceptar. Formar part de la vida i està bé ser diferents. Endavant. Marta Badia, Bernatx i Moïl, gràcies, que vagi molt bé. Igualment. Gràcies, fins la setmana que ve. Bon dia.
Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. A l'web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes.
Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quan duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mars. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, com cada dimecres a aquesta hora, últims minuts de l'edició, set minuts per damunt del punt de dos quarts d'una, marxem cap a l'agrícola Vilassar. I des d'allà, la nostra amiga la Lara Xarau ens acosta als productes de temporada de proximitat, de promoció i tot el bon producte, el bon producte en general que tenen des de l'agrícola Vilassar. Som-hi cap allà, marxo, va! Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Lara Charau, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom, com anem? Com estàs? Bueno, doncs aquí amb el vent, avui toca vent. Avui toca ventot, aquest ventot així. Estàs agradable al vent, eh? Mira que no m'agrada, però prefereixo la pluja que el vent. Ai...
Sí? Bé, doncs no ho diguis molt alt, perquè això és que també en tindrà. També, també en tindrem una mica de tot, eh? Ja s'acosta la primavera, que en un dia et fa tots els fenòmens, eh? Oi, oi, oi, sí. Doncs vinga. Crec que un cap de setmana ha passat per aigua, no? Bueno, però ja... Escolta, ja va bé, que després a l'estiu no diem allò d'ai, les restriccions, la sequera... Exacte. Anem-hi, escolta. Què tal la setmana? Tot bé? Molt bé, molt bé, molt bé. Vosaltres? Perfecte.
Doncs molt bé, també, amb ganes de cap de setmana, no? Doncs ja està aquí, això, ja està aquí. Ja el tenim, ja el tenim. Pensa que el dilluns és dilluns quasi divendres, ja. Ui, que optimista que ets tu, eh? Sí, jo soc optimista patològic, optimista patològic, però jo per mi dilluns ja és quasi divendres. Imagina't. Doncs sí. Vinga, va. O sigui, passa ràpid la setmana. Volant, volant. Bé, comencem. Doncs avui us volia començar parlant de la taronja sanguina. Ah, mira...
que també és aquesta taronja que també se li diu de sang, que és una varietat cítrica que es caracteritza pel seu color roig intens, i la seva polpa i la pell també són vermelles. Llavors, com no, és molt rica en antioxidants, té un gust molt dolç, amb tocs àcids, així com similar als verds, i es veu que és molt valorada en cocteleria, rebostaria i malmelades.
Ah, mira, és allò per fer... Sabies que això? No, no, ara que ho has dit, penso, hòstia, sí que hi ha còctels que porten tros de taronja vermella, allò, sí? Sí, sí, sí, exacte, que pugen de coloret, doncs sí, jo tampoc, no, tampoc soc molt de còctel. Pugen de coloret i també d'alcohol en sang, també puja. També puja, no? Sí, també, també. També, bueno, a part dels còctels, també, bueno, doncs és molt versàtil amb plats salats,
Com, per exemple, podríem fer una amanida amb remolat xaufonoi. També està molt bé fer-ho amb un carpaccio fresc. Carai! I, bueno, o amb galatetes i biscuits. Llavors, us volia parlar de, bueno, comentar-vos tres receptes que he vist així destacades, perquè potser és una cosa que no estem tan habituats a menjar.
i aviam si us inspireu. Va, anem-hi. Anem obrint gana, anem obrint això. Aquesta hora ja n'hi ha, eh? Aquesta hora n'hi ha de gana, eh? Que sí, jo sembla que poso que tinc una gana. Clar, si no esmorzes, em vas dir que no esmorzaves. Clar, no esmorzo. Va, clar, que tens gana. Però faig això que estàs tot en demò d'aquests dejunis de no sé quantes hores. Sí, intermitents de vuit dies sense menjar, no? Sí, home, sí, home. Ui, estaria fatal.
Bueno, doncs us començaria parlant d'una manera fresca. Sí. Amb fulles verdes, remolatges, mató de cabra, taronja sanguina i amb una vinagreta feta amb el seu propi suc, oli i un gebre. Té bona pinta, això, eh? Uau! Quan comenci a fer... Sí, sí que té bona pinta, sí. Una altra recepta seria un carpaccio de taronja, que amb aquests talls de taronja sanguina li podem posar romaní,
oli, un toc de sal, i és un entrant refrescant, també super... bé, que sí, que ve molt de gust. Això més a l'estiu, eh, ja? Sí, sí, jo ja vaig de cara a l'estiu, per això no em quadra ni ara aquest cap de setmana, o sigui... No, aquest cap de setmana no. Aquestes taronges les trobem tot l'any, Lara?
No, no, no. Seria temporada... O sigui, per això, per això, on volia parlar ara, perquè és de... No ho he oblidat, això no us he dit. Seria ara la temporada, febrer-mars. O sigui que a l'estiu no l'estan dir, eh? No, la tindrem.
en principi no sé, ara potser m'equivoco i algú em fa un cataclink però jo crec que no, eh? Un cataclink? Un cataclink, un cataclink i bueno, estan molt bones per fer un suc també són boníssimes, i unes postres ràpides així talladeta amb una mica de moscater i jo porto o lleig condensada per fer-ho una miqueta per enriquir-ho una miqueta més sí, però mira, el porto millor que la lleig condensada amb una miqueta, sí, què et sembla?
Molt bé, molt bé, molt bé. I són de fer suc, també. Són de fer suc, també. Sí, exacte. És de fer suc. Hi ha una clienta que em deia que ella fa pomelo i taronja sanguina. Així també com per... I llavors li fa aquest coloret més vermellós, que d'aquí bé que sigui d'aquesta de la sang. Clar que sí, clar que sí.
Vinga! Bueno, doncs, deixem la taronja. Va, deixem la taronja. Per parlar d'una altra cosa que t'adonarà molt, que serien els fruit sex. Ah, mira, que bons estan. Oh, que són bons, oi? I tant. Doncs, en aquest cas, bueno, parlarem dels fruit sex de Cosselva, que, bueno, que Cosselva és una cooperativa, és la cooperativa agrícola de la Selva de Camp, que són de Tarragona, i també estan des del 1900. O sigui que ens salven...
A part de fer frits secs, també fan oli i també fan sabons, que això ja us en parlaré un altre dia, que també els tenim aquí a la botiga. Ah, mira. Sí, sí, sí, està molt bé. Llavors, els frits secs són uns aliments molt sants.
que recomanen consumir de manera controlada per poder gaudir de tots els seus nutrients i són ideals per seguir dietes equilibrades. Hòstia, jo em descontrolo molt, eh, amb els fruits secs. Jo em descontrolo molt. Oh, és que estan molt bons. Hòstia, unes avallanes amb metlles.
A mi també m'agrada molt l'enmeia salada, que no és tan saludable, i torradeta. I torradeta, l'avellana torrada. Estan boníssimes, aquesta. No, no, l'enmeia. L'enmeia salada, torrada. Sí, sí, sí. La d'aquí de Cosselva. Espectaculars, no? Sí, dels meus aliments preferits d'aquí de la botiga. Clar, no és tan saludable, però és més bona. No ho fotem, eh? No, no. Estan boníssims. Llavors, bueno, de tots aquests fruits secs que tenim, perquè ens fan de múltiples, destaquem
Les millors aveianes de Catalunya, que tenen la duo de Reus. Llavors les amelles, que estan torrades, crues, fregides. I també tenim tres sucsets, que serien les nous.
els festucs, els anacars, anses, prunes, pipes, figues seques, com es diuen les orellanes, tot això també ho trobareu en diferents formats, sobretot no, les orellanes i la pruna, això està en un format només, però la resta els trobareu en 250 i 500 grams. Molt bé, molt bé. I res, doncs, us convidem també a que conegueu tots aquests fitxets de Tarragona, que...
que també són de proximitat i estan molt bons. I estan molt bons, sí senyora. I estan molt bons, això ja. Ah, hi ha una mica de moscatell, també, eh, home, una mica de moscatell per acompanyar-lo. Ah, clar, és veritat. És veritat, el postre de músic, veus? Aquí no, aquí ara... Aquí sí, aquí sí. Jo ja me l'he pres abans amb la taronja. Va, anem-li.
Bueno, doncs, deixant a banda també ara els fruits secs, us volia parlar d'un altre producte que tenim aquí a la botiga, que no és alimentari, serien uns detergents. Detergents? També venim detergents, que són detergents de la marca Crony, que és una empresa familiar, que es va fundar el 1975 al mes nou,
i des del 1983, perdona, està vilassada a dalt. Ah, mira, molt bé. I passa cada dia, està al costat de l'artero, diguéssim. A on dius que està? A l'artero, saps la rotonda? Sí, i tant. Doncs allà veuràs crone. Ah, mira. Però jo crec que no venen, o sigui, venen, és industrial. A l'engròs, no? Exacte. Però l'ara és un producte de proximitat, també.
Clar, super, per això te'n parlo, si no, no tindria sentit ara que parlessin d'això. Molt bé, i el tenim a l'agrícola, eh? I ho tenim a l'agrícola, sí, sí, i l'empresa està avilassada a dalt. Llavors, ells fabriquen molts productes de netesa en diferents formats, alguns que són industrials, però són ideals tant per particulars com per empreses. Vull dir, aquí la gent...
compren les garrafes, el sabo per la rentadora, el suavitzant, el desfiu, el neteja terres, el neteja vidres, desengreixants... Bé, teniu tota una sèrie de productes que surten molt bé i realment són productes que fan servir per hospitals, que van molt bé i tot,
i d'altra manera no tenim tots accés a poder accedir a aquests articles. I aquí a la botiga els podeu trobar. Molt bé, molt bé. Doncs escolta, tergint de proximitat, que no t'ha de ser menjar. Exacte. I així per acabar, ja sabeu que m'agrada sempre parlar d'alguna planteta. Va, que la pugui cuidar jo, eh? Aquesta la coneixerà tothom, perquè avui parlarem d'una planta que el coneix tothom, jo crec.
que realment ara estem en bona temporada, que són els geranis, que també els porten directament als nostres socis productors, que són d'aquí, d'aquí i d'aquí.
Geranis. No tan sols els conec, sinó que els cuido de meravella. De meravella. Ah, sí? No en tinc a casa, però sí que sí, sí, sí. Quan els meus pares marcen... Quan els meus pares marcen, la meva mare sempre em diu, escolta, em aniràs a regar els geranis i quan arriben estan vius i macos. O sigui, això sí que ho sé. Són súper. Té uns geranis tan guapos només perquè jo a l'estiu els rego.
Que ho sàpigues. Realment sí que guarneixen molt els balcons, el que dèiem, i que és una planteta molt vistosa, i que, bueno, ideal per decorar les nostres terrasses, ara que comença ja la primavera i que arriba l'estiu. Molt bé. Llavors, evidentment, els podem trobar vermells, roses, blancs, fucsies, tots els colors, i, bueno, el que comentàvem, que tenen uns cuidadors molt senzills, però, bueno,
Això sí, necessiten hores del sol per fer una floració generosa, han de tenir un bon drenatge, i necessiten recs moderats però poc freqüents. Toma ja. O sigui que res, perfecte, ja...
Ja em dius que tu ja te'n fas càrrec, no? Perquè fixa-te que has dit, recs moderats i poc freqüents. Per tant, doncs això és el meu. Això és ideal. És el rego quan me'n recordo. Aleshores dic, oh, és veritat, el Geranís. Llavors estan preciosos. Ja t'ho dic ara.
Vigileu que ara amb aquest vent, amb aquestes ventades que fa, s'aixuga superràpid. Jo tinc les plantetes que a tu s'aixuguen molt ràpid i dona molta feina al vent. Sí, sí, sí. Jo tinc totes les plantes seques ara mateix. Hauré de regar avui, ara mateix. Hauríem de regar avui. Bueno... Lara! Que tenim una coseta!
Sí, tenim una coseta. Hem d'anunciar... Què anuncia? Doncs el sorteig d'una cistella fantàstica de l'Agrícola, que acaba de rebre fa pocs minuts la foto i dic, oh, que guapa. Sí, gràcies. Sí, senyora. Vaig enviar-li abans de començar. Sí, senyora. Doncs, Lara, Instagram, ràdio, WhatsApp, ja ho explicarem, ja ho publicarem en el nostre Instagram, i també el de l'Agrícola, i perfecte. Moltíssimes gràcies. La setmana que ve farem el sorteig, no?
La setmana que ve farem el sorteig, exacte. I res, aprofito per acabar i dir-vos que si voleu fer calçotades... Ah, mira, clar. Que jo crec que calçotets... Bé, calçotets. Que encara n'hi ha, però que comencem a anar a la bassa. Doncs vinga, escolta. No nosaltres, sinó la temporada. No, està clar, està clar.
Us animo a tots. Doncs Lara, només explicar ràpidament què hem de fer per tenir la targeta de l'agrícola i ja on us trobem. La targeta, és veritat. Doncs mireu, si voleu sol·licitar la targeta client per gaudir de descomptes, promocions i estar al corrent del que anem fent, ens envieu un correu electrònic a info arroba agrícolabilafà.com
I si voleu fer alguna encàrrec o teniu alguna consulta, ens podeu trucar al 93 759 088 o al 620 455 690. Perfecte. I on ens trobem, Lara? Doncs ens trobarem, ens trobeu aquí a Vilassadamar, al Camí del Cris, sense número, això és pujant des de la Nacional a Masperra, Mercat de la Flor, uns 400 metres cap amunt.
Lara, et serà un plaer, com sempre, que vagi molt bé i que tinguis molt bona setmana. Igualment, bona setmana a tots. Gràcies, Lara. Adéu, una abraçada. Igualment, adéu. Fins aquí el Parlam de Tot d'avui.
Fins aquí el Parlen de Tot, l'edició de la número 2.600... 2.600, dic. 2.310, 2.310 edicions del magazín del Matí de Vilassar. Ràdio amb bones mans, us deixo Joan Escofeta i Robert Mazza. La cançó que ens inspira aquesta setmana en femení, perquè diumenges 8 de març, Dia Internacional de la Dona, 8 de març, Dia de la Dona, i per tant, més en femení encara del que fem normalment, eh?
I acabarem amb la gran Madonna amb el seu Laika Pryer, la cançó que ens inspira avui. Madonna i Laika Pryer. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM al Maresme, Vilassarradio.ca per internet. Demà a les 10 ens ho expliquem tot amb bones mans. Us deixo. Joan Escofet i Robert Mazza ens acosten a l'actualitat local i comarcal al Crònica. Un al migdia 3.57 de la tarda. Recordeu, per estar ben assabentats i assabentats de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme...
Una del migdia, 3.57 de la tarda. Res més, una pausa, la cançó que ens inspira i demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé, bon dimecres demà, mira, ja, segona meitat de setmana i ara ens ho manqueixo amb el tercer mes de l'any i la primavera que és a punt d'arribar. Que vagi molt bé, us ho mano, no us ho demaneixo que us ho mano, us sigueu tots i totes molt feliços.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga.
Bona nit.
Fins demà!
No end and no beginning
Fins demà!
El 98.1 de l'AFM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Vilassar Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Mar.