Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de divendres, a les portes del cap de setmana, primer cap de setmana.
Després de les festes de Nadal. Avui és divendres 9 de gener de 2026. Us saludem com cada matí. Avui un matí assolellat, fred, tal com toca aquesta època. Fred, això no és notícia. I sembla ser que aquesta serà la tònica de cara als propers dies. Sembla que en presència també d'alguns núvols més baixos i per tant provocarà que en algun moment es tapi el dia, de cara avui, de cara demà, però sense, de moment, cap mena de probabilitat de pluges. De seguida això...
Ens ho confirma o no, Joaquim Serra, marxarem de seguida cap al centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Com sempre, i des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara a avui, però sobretot també de cara als propers dies, en què, insistim, ja estem de nou al cap de setmana, primer cap de setmana d'aquest 2026, després de les festes de Nadal.
De seguida també, cap a un quart d'11, saludem a Joan Escofet, al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Repassem les efemèrides, tot pujant un dia més al DeLorean.
A dos quarts d'onze rebrem representants de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Presenten i ens venen a presentar, en aquest cas, el segon trimestre de l'Aula d'Extensió. Ens venen a presentar qui seran les persones, quines seran les persones conferenciants en aquest segon trimestre ja de l'Aula d'Extensió Universitària. Cada 15 dies, 6 de la tarda, Sala Carrau, els dimarts de la tarda,
...ens porten una sèrie... ...de interessantíssimes conferències... ...avui ens presenten aquest segon trimestre... ...a les 11... ...cada 15 dies fem a Salut... ...un espai coprodit entre la Regidoria de Salut Pública... ...de l'Ajuntament de Vilasa de Marri... ...i Vilasa Ràdio... ...en el qual parlem d'aspectes... ...òbviament relacionats amb la salut... ...amb la col·laboració del cap doctor Marriera... ...de l'Institut Català de la Salut... ...i també establiments sanitaris... ...tals com òptiques... ...i en aquest cas també farmàcies...
Avui parlarem d'una interessantíssima conferència, la salut mental en els joves i els més grans. Conferència coordenades dimecres 14 de gener a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal Ernest Lluc i Martín.
organitzen i col·laboren l'Ajuntament de Vilassadamar i el grup d'opinió de Vilassadamar, el GOBI. Una conferència sota el títol La salut mental en els joves i els més grans amb la intervenció del neuròleg Miquel Aguilar. El doctor Miquel Aguilar serà avui en directe a les 11 al nostre programa per parlar de la salut mental en general i en aquest cas...
parlar d'aquesta conferència. Una conferència que també integrarà la directora del cap doctor Marriera, en aquest cas Alba Sant Vicente, i Marta Casas, en aquest cas tècnica de l'Ajuntament, tècnica de Salut de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. A dos quarts de dotze rebrem a Lèrica Castillo la libre i moxillera. Ens porta d'excursió, ens porta de viatge. Ella treballa en aquest sentit, acaba de treure un llibre molt xulo, i treballa en aquest sentit
per que les dones puguin viatjar soles, trencar estigmes. Oh, és que viatges soles, perillós. Doncs ella es dedica a preparar aquesta sèrie de viatges. Per motius professionals, avui l'Èrica se'ns acomiadarà durant un temps, però esperem tornar a recuperar d'aquí uns mesos quan torni a estar ja per aquí. La libra i motxillera. A les 12, la Conchi Far ens explica les fake news de la setmana en aquestes notícies falses
I tornarem a escoltar en aquest cas la interessant intervenció que ens va fer ahir Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Amb ell cada mes, un cop al mes, parlem d'aspectes relacionats amb consum. Les persones...
consumidores, que no deixem de ser tots. Menys esperes i més drets. L'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació, va posar el focus en l'atenció al client amb una llei que només fa 10 anys que s'està treballant. Jo no sé si dir inoperància, dir-ho com digui, incompetència, podem dir, perquè 10 anys, de veritat, per treballar una llei, Déu-n'hi-do.
I una altra que també podíem qualificar d'inoperància, una altra que podíem qualificar d'incompetència. Tots mirem les façanes. No cal que aneu molt lluny. Segurament sortiu de casa vostra, mireu la vostra façana i veureu que hi ha un manyoc de cables mal posats, sense cap ganes de posar-los bé, de totes les companyies de telèfon. Ells diuen que, clar, hem de tenir telèfon i hem d'entrar un cable. Fantàstic.
Sembla ser que només a Espanya, a França, a Itàlia, a Alemanya tenim telèfons. Perquè als països del nord com a Dinamarca, si sortiu pel carrer, veureu que no veureu ni un cable. I sí, tenen llum, i sí, tenen telèfon. I també tenen les ganes de fer les coses ben fetes. Aquestes ganes que aquí a vegades no hi són. I per tant, les companyies amb tota la busia arriben a casa nostra, ens planten una sèrie de cables mal posats...
ni cables, ni caixes, tot mal posat, no cal que aneu molt lluny, insisteixo, mireu la façana de casa vostra. I sembla que, doncs, es vol, si la llei d'atenció al client ha trigat 10 anys, aquesta llei ja no sé com pot trigar perquè les companyies facin la feina ben feta. I sí, tenim dret a tenir telèfon, però també tenim dret a tenir les façanes netes de cables mal posats.
Doncs d'això va parlar l'òmic i ho tornarem a escoltar a última hora. I aquest és l'últim programa d'aquesta setmana. Per cert, primera setmana de programa després de les vacances de Nadal. Primera setmana de programa del 2026. L'edició d'avui la número 2274. 2274 edicions del magazín del Matí de Vilassar. Ràdio, el meu nom, Jaume Cabot. Ho tenim tot a punt. 12, gairebé 13 menys per damunt de les 10. Motor Rancès posem primera i arrenquem, som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, en directe. Dia solellat, fred tal com toca un mes de gener. I sembla que aquesta també serà la tònica de cara aquests propers dies, aquest cap de setmana. Joaquim Serra, en directe, explica'ns què passa tot plegat amb el temps. Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. De moment, avui la jornada s'ha de mantenir tranquil·la pel que fa a l'estat del cel, ja que tindrem domini del sol a tota la comarca amb alguns núvols prims. Fins i tot aquesta tarda alguns núvols mitjans arribarien al maresme nord, però tot plegat ben poca cosa. El protagonista és el vent, vent de l'oest nord-oest, que bufarà avui amb moderada o forta intensitat, tot i que no esperem que arribi a superar el llindar d'alerta.
que són els 72 km per hora a cap punt de la comarca, com de fet ja indicàvem ahir. De moment fins ara on més ha bufat, cap a la serlada litoral, ha arribat fins als 60 km per hora. D'entrada s'espera que de cara a demà el vent vagi en calma, vagi perdent intensitat, i dèiem un dissabte novament estable i dominat pel sol s'hi ve amb alguns núvols, alts o mitjans, res de pluja...
i amb ben ja afablit, com dèiem, la situació marítima amb una maró de fons molt marcada a tota la costa de la comarca,
I pel que fa a les temperatures, que avui, per cert, han pujat i encara pujaran una miqueta més les màximes, demà tornen a baixar. Tornarem a recuperar alguna feble glaçada cap a l'interior de la comarca, les fondalades, bàsicament, de l'interior del Maresme. No glaçarà a prop de la costa ni de bon tros, però sí que notarem demà un ambient més fred, tant de nit com de dia, i també la nit de demà, demà passat, altre cop amb alguna feble glaçada,
en zones interiors de la comarca. Pel que fa a l'estat del cel, com dèiem, durant tot el cap de setmana ha de predominar l'ambient assolellat, sobretot de cara a diumenge, i diumenge també pujar una mica les temperatures màximes. Per tant, tindrem un dia més agradable al migdia. Tot això amb vents que, com ja hem dit, seran fluixos durant tot el cap de setmana i en una situació marítima que aniria millorant el seu estat, a mesura que avancin els dies. De cara a dilluns, de moment, la propera setmana la començarem
amb una ansa meteorològica, amb sol i unes temperatures que pujaran una mica respecte a les de diumenge. Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Pendents d'aquest vent, sempre molest, i pendents d'aquest temps que ens ofereixen aquesta meitat ja gairebé d'aquest primer mes de l'any. Joaquim Serra, dilluns, i tornem en directe. Fins a les hores que tinguis, molt bon dia i molt bon cap de setmana.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment d'obrir. Finestra informativa.
Moment, com sempre, ha de saludar Joan Escofet. Mira, hi ha notícies a vegades aquestes que... Diguem-ho clar, diguem-ho així de clar. Et foten, et foten. I avui ha estat una ocasió. Aquest matí ens hem llevat amb una mala notícia. Joan Escofet, bon dia, bona hora. Val a dir també el teu dia preferit de la setmana, divendres, eh? Ja vindrà dilluns, no dius? Ja vindrà dilluns, ja.
Doncs sí, molt bon dia Jaume, molt bon dia a tots i totes. Doncs ahir al vespre ens enteràvem de la mort de Salvador Escrivà, perdia la vida als 75 anys a causa d'un ictus. Era cofundador de l'orquestra de ball de la salseta del poble sec, un grup Jaume que va...
donar un impuls a les festes majors, però que té el seu origen quan es van reunir per celebrar aquelles festes que feia el PSUC, el Partit Socialista Unificat de Catalunya. A partir d'aquí el repertori musical va anar ampliant i Salvador Escrivà ahir, desgraciadament, perdia la vida. Cuando vi que te atrecaven
En podíem triar tantes i tantes de cançons, però ens quedem avui per recordar el gran Salvador Escrivà. Sempre tenia un sí. Salvador, que tenim una entrevista que hem de fer. Sí, home, sí. Sí, home, sí, que deia. Sí, home, sí. És nascut a Bel Lloc d'Urgell. Sí, senyor. Ens quedem amb aquesta Hasta luego, cocodrilo.
A tu amor no me interesa Ya no me molestes más
La salseta al poble sec era un clàssic de les nits de Sant Joan a Arenys, fins que un malaurat accident, un accident provocat per una coet llançat amb horizontal, per tant, un accident completament habitable, volien rebentar la salseta al poble sec com anava a tocar, tocava amb uns pots amb uns globus molt inflats, d'aquells que representava i posava la salseta al poble sec, era una...
un glau molt inflat i, per tant, hi havia dues salsetes. I algú des d'un balcó d'Arenys de Mar va dir, ja veuràs tu, ara els hi rebentaré aquest pot de la salseta del poble sec. I va tocar una noia provocant-li l'amor. A partir d'aquell any, la salseta no va tornar a Arenys i van aterrar Vilassà durant molts, molts anys. Hem estat buscant aquest matí l'última vegada que la salseta, però...
va venir a Vilassar de Marra, ens consta que va ser l'any 2010, quan la nit de Sant Joan la va liderar el grup d'en Salva Escrivà, el qual, doncs, sempre insistim, ha passat moltes vegades per aquest programa, i li agraïm moltíssim tot plegat. Salva, allà on siguis, porta la marxa i descansa en pau. Doncs sí, hasta luego, Caimán.
de tu querida presència comandante Che Guevara Parlant de tot amb Jaume Cabot
Doncs vinga, Joan, hi ha més coses, però. Sí, ens ha cridat l'atenció que l'Ajuntament de Barcelona hagi decidit subvencionar per primer cop projectes que promoguin l'ús del català, fa, a través d'una línia d'ajuts dotats amb 150.000 euros sota el novedós nom de la línia C-Trencada, eh?, des d'aquí. Doncs demanem que l'Ajuntament de Barcelona s'apuntin ells mateixos a veure si milloren el català en totes les seves comunicacions, eh? La veritat és que estaria d'allò més bé.
Molt bé. Sembla ser, no sé, això investigarem, sembla ser que la felicitació que envia l'Ajuntament de Vilassadi, l'Ajuntament de Barcelona, per Nadal, es veu que la va enviar en castellà per una romà, diuen, a la CUP i a Junts, crec. Però no sé si és Ajuntament o Generalitat, no sé si és Factoria Illa. Sí o no? Factoria Illa, és veritat. A mi em fa l'efecte
que va sortir des de la Generalitat. Tanto munta, munta tanto. Sí, sí, és veritat, és veritat. Isabel o Fernando? El de los... És igual. Té rima fàcil amb Fernando, no em provoquis. Isabel... També, també.
Bé, Joan, què més, va? Escolta'm, doncs, molt bona notícia pel que fa al New York Times, eh? El prestigiós rotatiu, doncs, en aquests primers dies del 2026 ha recomanat principals destinacions per anar a visitar, doncs, durant aquest any. Entre les primeres hi ha, doncs, un barri de Barcelona, eh? Ah, mira, eh?
Primer trobem Varsovia, després trobem Tailàndia, segons el New York Times, i a la posició... Espera, espera, no ho diguis, eh? Deixa-me l'endevinar, deixa-me l'endevinar aquí, a veure si l'endevino, eh? Posició número 10, sí, sí, barri de Barcelona. Gràcies. No, no, no. L'Eixample. No, no, no. Un barri, a veure, en el qual, per exemple, antigues fàbriques s'han transformat en cafès novedosos. Home!
On hi ha una rambla molt bonica per poder relaxar-se. I que van fer una sèrie de Sobretaula TV3. Sí, vols dir? Sí o no? No ho sé, a veure. I sortia l'Antonio, l'Antonio i la Rosa. En Miquel Cors, l'anyorat Miquel Cors i la Rosa Menguillón. Poble Nou, Poble Nou, molt bé, no? Que acabava la...
La primera sèrie catalana amb aquella frase. Ens en sortirem, Antonio. Sempre ens en sortim de tot plegat. Mira, mira, mira. Espera, que ho torno a posar, ja veuràs. Mira, mira al final. Estem escoltant la sintonia i veig les imatges. Mira, mira, mira.
Poble Nou. Poble Nou. Aquest és en Miquel Corz, eh? Sí, senyor. Doncs, mira. O sigui, que és dels millors barris per visitar la desert opció mundial. Sí, de cara al 2026, eh? Sempre fan una prospecció al New York Times i en desert lloc se'n recomana el barri de Poble Nou de Barcelona. No hem d'oblidar, tampoc,
que el mercat estatunidenc és ara mateix el principal turista que arriba a la capital catalana. Molt bé, Joan, va, més coses. Doncs mira, si vols podem començar a pujar al Dilori, a recordar aquelles musiquetes que tal dia com avui de diferents anys han estat notícia o ens han cridat l'atenció pel motiu que sigui.
I ens anem a l'any 1962. Tal dia com avui, Sam Cooke gravava aquest tema. Aquest tema preciós. A més, un dels seus grans èxit. I no és el Wonderful... No, no és el Wonderful World. Wonderful World no, eh? És aquesta!
Twisting the night away. Mira, mira com cantava. Twisting the night away. Tenim tota la nit per davant per ballar twist. Mira que bé. Bueno, per ballar twist i deia, i lo que surja. I lo que surja.
Joan, què més tenim? Doncs ens anem a la bonica localitat gaditana d'Ubrique. Home! 9 de gener... Famosa, no? 9 de gener de 1974. Naixia el gran i mai ben valorat músic cantant Gessolín d'Ubrique. Doncs és un one singlement, eh? Ara, Joan, ja no vull, no. Tot el dia, sí. No, no, no, no tot el dia, no.
Tot el cap de setmana estarem així. Toda, toda, toda te necesito toda.
Toda, toda, toda. Mira, és que té una profunditat, Joan. És que és molt bonica. Por haber sido, diu, eh? Amb Z, eh? Te necesito. Te necesito. No s'ha fet justícia. No. Però a mi m'agrada que... Ara, ara. Perdona.
Bueno, això dona ales als joves i no tan joves que diguin, escolta, jo vull cantar, si aquest ho ha fet, i si canten els de reggaeton, per què no ho ha de fer el gran Gessolín d'Euríguez? Avui en dia s'estan fent coses pitjors amb ajudes d'autotunes i que són molt més celebrades. Fins aquí ho deixo. Eh, i que si aquest home ha més disposat de la tecnologia d'avui en dia, pot estaria... Vinga, va, trobada. No oblidem Corrupipi, eh? Corrupipi! El tigre.
Un loco distraído. Un loco distraído.
Això no ho va a composar ell, no? Tantes dades... No, no, no. És un artista multidisciplinar, eh? Tan aviat toreja com tan aviat es tanca en un cosío només amb dones com, en fi, alimenta en corrupipi, eh?
Va, més coses d'aquest DeLorean. I 1981, un tal Marc Knopfler, ja no parlem de música, perquè, clar, superar Gessolín Dobrik és complicat. Un tal Marc Knopfler, al capdavant dels enormes Dire Streets, banda de rock sinfònic, ens deia allò de Hey Romeo.
Bona nit.
Fins demà!
Avui ho dèiem amb l'Elvis i amb els Beatles, que van sonar i en el DeLorean, costa tallar una cançó d'aquestes, eh? I avui diem el mateix amb els DRC's. Romeo, en Juliet! Julieta, eh? Un clàssic de Shakespeare. A més a més, aquesta banda sonora espectacular. I també destacar, si la podeu veure, no us la perdeu la pel·lícula, Romeo i Julieta, de Ser Fideli, eh? Són precioses versions. DRC's amb Romeo i en Juliet!
Va, seguim, seguim, Joan. I tanquem el nostre DeLorean de la setmana. Per cert, encara podem dir bon any, eh? Encara hi ha algú que està dient bon any. Fins a Carnaval. Fins a Carnaval ben bé. Que tinguis molt bon any, eh? Que tinguis molt bon any, sí senyor. Hi ha gent que porta estadística de saber si t'ha vist o no. Exacte. I saben si t'han vist o no. Ara el bon any també serà... Es substituirà per què fas per Setmana Santa, on vas per Setmana Santa...
També hi ha gent que diu... Cau cara, cau tard la setmana. Hi ha gent que ho fa... Cau d'hora aquest any, eh? Aquest any cau d'hora, eh? Carnaval cau d'hora, eh? Però és una expressió, eh? Aquest any cau d'hora. Sí, senyor. Collonut, doncs. El cap de setmana del 13, 14, 15, Carnaval. I també després passarà allò d'escolta, on vas de vacances que t'ho pregunten i després no t'escolten perquè no té cap mena d'interès...
I quan tornem de vacances, si no ens veiem, Joan... Sí, sí, que tinguem bones festes. Que tinguem bones festes. A pregunta, no em vas de vacances, simplement perquè tu li diguis i tu. I tu...
Va, anem i més coses. Tanquem el DeLorean. I tanquem el DeLorean l'any 1988. Sisè número 1 per a un autèntic... Sisè número 1 consecutiu per a una autèntica màquina de produir tops ones en els billboards mundials. Una màquina perfectament graixada que es deia Whitney Houston.
I és que ets tan sentimental, Jaume. Ets tan so emotional.
Joan, es diu molt aviat això de sisè número consecutiu. És una llàstima, ara ho estava pensant mentre escoltàvem aquest seu emotional. Hòstia, aquestes persones, aquestes veus tan... Hòstia, tan poderoses, no? Que acabin de la manera que acaben. Ara en venia al cap també Amy Winehouse, dona de raça blanca amb una de les millors veus negres del món. Ostres, fa... Fa cosa, eh? Però...
Tenim la sort de poder-nos escoltar, com tindrem la sort de seguir escoltant el gran salve amb el qual acabarem avui aquest poc espai. Una del migdia, 3.57 de la tarda. Joan, què serviu avui al Crònica? Doncs farem una miqueta la prèvia de l'acte de presentació de la nova programació cultural de l'Ateneu, que es farà demà a les 6 de la tarda amb la nova sala, ja remodelada. Escoltarem Marta Rovira, regidora de Cultura, entre d'altres carteres.
Doncs amb la veu d'en Salva Escrivà, la salseta del poble sec, que descansi en pau. Joan Escofet, tranquil, que dilluns arriba aviat, el teu dia preferit de la setmana, que tinguis molt bon dia, molt bon cap de setmana. I a Gaudí. I tant, i recordem, tots plegats, que la vida, a vegades, pot ser meravellosa. No pasaste de quemar.
Sí, un líder alegre. No pasaste de quemar. Y a tu amor no me interesa. Ya no me molestes más. Una mica de blues. Solo. That's all.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Ceitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Mmm! Aquesta mamalada és boníssima!
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes.
Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quan duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials i idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Sis minuts per damunt de dos quarts d'onze. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs com aquell qui no vol la cosa, ja estem al 2026, ens endinsem en el primer mes de l'any, i això vol dir, entre altres moltes coses, que arriba el segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassà de Mar. Les coordenades les sabeu, dimarts cada 15 dies, sala Roser Carrau, les millors conferències, de veritat, tots els temes damunt la taula, les persones conferenciants que...
Aporten moltíssima qualitat en aquest sentit. Per tant, moment ara mateix per parlar d'aquest segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Tenim amb nosaltres, per una banda, la Susana Aledo, que és la cap de Comissió de Programació de l'Aula. Susana, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Encantada d'estar aquí.
Doncs moltíssimes gràcies. I un habitual d'aquí ja, de Míriam González, que també era vocal, era presidenta i ara és de la Comissió de Programació també, Míriam. Exacte, deixem pas a nous companys que venen amb moltes forces i moltes ganes de continuar treballant.
Bon dia, eh? I molt bon any de totes dues. Que vagi aquest segon trimestre que promet molt. I ara mateix en parlem, sí? Doncs vinga, parlem ara mateix. 7 minuts per damunt de l'Oscar. De l'Aula d'Extensió Universitària. Segon trimestre ja és 2026.
Doncs vinga, comencem a parlar d'aquestes conferències que, sense anar més lluny, ja arriben dimarts que ve, dimarts 13 de gener, la Unió Europea i el Comerç Global. Aquest gegant que es diu Unió Europea, que tots ens hem de parlar, moltes vegades desconeixem, perquè és tan gran que dius, si a vegades des del poble no ens fan cas, com ens han de fer cas des d'Europa, no? Doncs parlem de reptes i oportunitats en temps de canvi geoeconòmic.
Exacte. Si recordeu, en l'últim trimestre vam parlar de geopolítica i vam parlar d'Europa des del punt de vista geopolític. Aquesta vegada ho parlem des del punt de vista geoeconòmic. Aquí tenim el Joan Pere Plaza, que és professor de l'Escola de Negocis de la UPF i és especialista en l'àmbit de les institucions polítiques de la Unió Europea.
En aquesta conferència s'explorarà com la Unió Europea afronta els reptes i també les oportunitats d'un entorn geoeconòmic canviant. Es parlarà de l'impacte de les guerres comercials i les disputes sobre subsidis, de la necessitat de compatibilitzar obertura i seguretat i del paper creixent dels valors en la configuració de l'estratègia comercial de la Unió Europea.
En definitiva, es farà una reflexió sobre com la Unió Europea pot seguir sent un actor influent en l'economia mundial en un moment en què el comerç ja no és només economia, sinó també geopolítica, seguretat i futur.
Doncs de tot això, perreu dimarts, a les 6 de la tarda, com sempre, a la sala de Rosa Carrau, però dilluns ja està pactada l'entrevista, la nostra productora, la Míriam, ha de buscar allà l'entrevista, i dilluns serà en directe en Joan Pere Plaça, aquí el parlant de dos quarts d'onze del matí. I d'Economia, passem dues setmanes més tard, ja l'últim dimarts del mes de gener. Ens anem de viatge, però no un viatge qualsevol.
No, no, ens anem a Alaska i Yukon, al Camí de l'Or. Aquí tenim el Jordi Canal Soler, que és escriptor i fotògraf de viatges, explorador de la diversitat del món, president de la Societat Nova Geogràfica. Aquí farem un recorregut al llarg del Chilkut Trail,
el camí històric que s'endinsava des d'Alaska cap a les terres del Llucon per arribar fins a Dawson Street, a les mines d'or de Klondike de Canadà. És un viatge ple d'històries seguint els passos dels miners que es van veure enduts per la febre de l'or de Klondike de finals del segle XIX.
i que van immortalitzar tant Charles Chaplin amb la quimera de l'or, com Jack London amb l'ujal blanc. Uau! Un dels bons viatges, eh, aquests? Qui pogués fer-lo, ara, aquest viatge? Doncs amb en Jordi Canal Soler, que és escriptor i fotònom de viatges, també en parlarem. A través del seu objectiu hem pogut viatjar al llarg d'arreu del món. En aquest cas, Alaska i Yukon al Camí de l'or.
Doncs, tocant a Carnaval, dos dies abans de dijous, Gras, dimarts, dia 10 de febrer, parlarem de cinema, concretament el cinema i els llibres, Míriam. Exacte. La relació entre cinema i literatura està ben present des dels inicis del sette art, a finals del segle XIX fins avui. En bona part, l'adaptació de grans clàssics es va fer per legítimar el nou espectacle que volia elevar-se de categoria.
Aquesta conferència proposa un repàs per a algunes de les pel·lícules on els llibres i les biblioteques són importants. Bé, des d'un punt de vista històric, com la pel·lícula Agora, o El nom de la rosa, o Iniciàtic, amb la princesa prometida, o sugerem, com los libros de Prospero, o Transgressor, com Fahrenheit 451, o des de la pura ficció, com La carta final.
Perdona, això vindrà l'Albert Beorlegui, advocat i periodista, comentarista cinematogràfic i col·laborador del programa Via Lliure de RAC1.
Doncs tindrem aquí el 10 de febrer, tancarem les exposicions, o més ben dit, en aquest cas les conferències del mes de febrer, el dia 24, fent una exploració pacífica, colonització i explotació de l'espai, a càrrec de Miquel Sureda, física, enginyer, aeroespacial, doctorat en proporció especial. Vaja, que agafem un coet el 24, eh? Sí, bueno, ja saps com, tal com està el món, no sabem què passarà i potser és necessari buscar territoris nous. Potser sortirem amb coet. Potser sortirem amb coet.
No és que el pujarem, sinó que sortirem tots plegats, com un coet. Exacte. En aquesta conferència s'analitzen els reptes i les oportunitats que s'obren davant la propera presència humana estable a la Lluna i a Mart, i a partir de les missions internacionals que reparen l'entorn a la Lluna i els primers viatges tripulats al planeta vermell. S'exploren diversos escenaris de futur,
des d'una exploració purament científica i cooperativa fins a models de colonització amb bases permanents i iniciatives comercials. S'hi debat com conjugar la recerca de recursos, minerals, aigua o energia, amb la necessitat d'una explotació sostenible i el respecte dels tractats internacionals que promouen un ús pacífic de l'espai.
Doncs, de ciència, passarem a l'art. Ja estarem al tercer mes de l'any, el dimarts 10 de març. Artistes oblidades a la història de l'art a càrrec de la Georgina Sassanoí, que és historiadora de l'art i divulgadora cultural. Artistes oblidades, entre altres coses, pel fet de ser dones. Exacte. Sin sombrero i amb un altre aspecte que és literari, però en aquest cas parlem en història de l'art pel fet de ser dones, bàsicament.
i agafem aquest tema precisament perquè coincideix amb el 8 de març, el dia de la dona treballadora, i sempre intentem buscar un tema d'interès. Aquesta conferència, com tu molt bé dius, té com a objectiu recuperar i reivindicar dones artistes marginades de la narrativa tradicional de la història de l'art, i començarem amb una introducció sobre les causes de l'oblit,
centrant-nos en les estructures patriarcals i culturals que van silenciar aquestes figures. I aquí es presenten exemples d'artistes del segle XVI fins al segle XX, com Artemisa Gentileschi, Elizabeth Viguel Lebrun, la Berta Morisot, que era la dona del Manet...
Natacha Ramboba o Susanne Balandon. Com podeu veure, aquests noms, jo de totes aquestes només coneixia una. Així que podrem reflexionar i veure quins reptes tenim per la seva recuperació i el seu impacte en la mirada contemporània de l'art.
Doncs el mes de març, i evidentment coincidim amb el 8 de març, 8 de març Dia Internacional de la Dona, hi haurà artistes oblidades a la història de l'art. Serà el 10 de març. I si parlem de medi ambient, parlem del 24 de març, de la sequera a les inundacions. Som d'extrems, nosaltres. Tenim una sequera extrema, ens anem a les inundacions.
La crisi del planeta Aqua, càrrec de Narcís Prat Fornells, una veu més que autoritzada. Ell és catedràtic emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta conferència la fem dins de les activitats de les jornades de la Setmana de l'Aigua i la fem en col·laboració amb la Mina Vella, com tu saps, moltes vegades...
col·laborem amb altres associacions o institucions del poble i aquí ens hem afegit en aquesta conferència on paraules com emergència climàtica o crisi climàtica i d'altres s'han fet molt populars. Mentre alguns encara hi veuen un complot dels ecologistes o de l'esquerra i neguen els seus efectes, altres ens adverteixen de l'AFI del món imminent. Tot aquest enrenou té a veure especialment amb el cicle de l'aigua.
El planeta Terra en realitat s'hauria de dir planeta aqua, ja que totes les crisis que ara identifiquem estan relacionades amb el cicle de l'aigua, ja sigui per massa poc, sequeres extremes, o per massa menys, com inundacions catastròfiques aplicades a escala local o regional. Els efectes els hem vist en els darrers anys i sembla que tot va pitjor.
i podem fer alguna cosa nosaltres, o com diuen alguns, la nostra petjada ecològica és massa petita,
Com adaptem a nivell local el cicle de l'aigua a les sequeres i a les inundacions properes? Aquí tenim, no ha entrat dins del programa que tenim, tenim una altra conferència i una... Sí, però abans de parlar de l'última conferència, deixa'm dir una cosa, que és una pregunta que a més a més faré ben a en Narcís Prat, insistim, català d'edat i amèric d'Ecol·lusió de l'Universitat de Barcelona. La Míriam diu, podem fer alguna cosa? Jo crec que hi hem fet una cosa important, que és destrossar el planeta. Per tant, per una banda, dius, millor que ens quedem quietets.
Sí. No intentem fer més coses, perquè ja Déu-n'hi-do la que hem liat, eh? Per tant, doncs, ganes de parlar d'aquest tema també de medi ambient. I em diria que si agafeu el tríptic que teniu a la vostra disposició de l'Aula de l'Extensió Universitària, falta una conferència, que per qüestió de temps no ha pogut entrar. Quin dia i què es fa? Va. Això ens ho explicarà la Susana.
Susana, va! Hola, mira, es farà el dia 27 de març i aquesta vegada es faran divendres i a l'Ateneu, ens estrenarem a l'Ateneu. Carai! Això ens ho explicarà Lorenzo Correa, que serà el ponent, i el títol és I després de la sequera i la Dana què?
Això, com ho ha dit la Míriam, ho fem en col·laboració en Aigües de Barcelona i la Mina Vella, i ho fem a l'Ateneu perquè esperem que hi hagi molta fluència, perquè està oberta a tothom. Doncs es torna a l'Ateneu en una de les conferències de l'extensió. Atenció, que serà divendres, no dimarts, eh? Divendres, sí. Crec, Míriam, que l'última vegada que es va anar a l'Ateneu va venir l'Antoni Bassas, oi? Sí, però això ja fa... Va venir aquí abans, va venir. Estàs sentada tu en aquest moment...
Hi ha una cosa... O sigui, nosaltres ara hem fet una petició a l'Ajuntament perquè ens deixi fer més conferències a la Teneu, perquè és que ja no agafem. O sigui, actualment tenim 290 socis i la capacitat de la sala Carraú són 155.
Hem buscat sistemes perquè la gent pugui venir i assegurar-se un seient, sobretot pels socis, però estem veient que és impossible. Jo em trobo amb socis que em diuen, mira, no vinc a les conferències perquè com hi ha tanta gent i després trobar-me que no tinc lloc...
Doncs prefereixo no venir. I la veritat és molt trist perquè, com tu has dit, tractem temes força interessants, que els treballem molt perquè tu veus això que coincideix, però de vegades són conferències que hem estat treballant des de fa un any.
Es pot veure encara online a les conferències? Sí, sí, vull dir, si entreu dins de la pàgina web, es poden consultar totes les conferències que hem fet. Però es poden veure en directe o no? En directe no, ara en aquests moments no. És que som menys gent, som voluntaris i intentem arribar on podem.
Doncs vinga, mira que són molt interessants, eh? Doncs vinga, va, perquè no tan sols farem conferències, aquest és el segon trimestre, això demostra la bona salut de l'aula, sinó que ens anem de sortir de la capital del Baix Camp, marxem a Reus, a Gaudí, la ruta Gaudí-Centre, i la Casa Navàs, una de les cases...
és un edifici molt característic i molt bonic de Reus, la Casa Navas. Marcem d'excursió el dijous 26, no? Exacte. La Casa Navas és una casa modernista, que es conserva molt bé, i el Gaudí Centre ho vam planificar perquè és el centenari de la mort d'en Gaudí.
Aleshores, tant al Gaudí Center com a Casa Naves, farem visites guiades. I acabarem anant a dinar, com estem a Reus, al Museu del Vermut de Reus, en un vermut i en un dinar festiu. Sí senyor, perquè a Reus tenen moltes coses, però entre altres s'han com apropiat, jo dic amb tot el carinyo, del vermut. Sembla que el vermut hagi sortit allà. No és que sigui d'allà, però molt bé. S'ho han treballat molt bé. S'ho han treballat molt bé.
Places limitades, inscripció prèvia necessària al web aulavilassademar.cat. Inscripció prioritària per a les persones associades fins al dia 20 de març. A partir del 20 de març sí queden places les persones no associades. Preu per anar d'excursió. Doncs el preu són pels associats 67 euros i pels no associats 77.
Aquí entra el transport, el dinar, la visita, entra tot. Dos quarts de vuit, sortir davant del camp de futbol el Xevi Ramon de Vila-Sanamar. Jo era petit i ja deien que l'any del centenari de Gaudí, del naixement de Gaudí, ja deien que la Sagrada Família s'acabaria.
I em sembla que no, eh? Oi que no? Ventarro, oi? Encara, encara. Doncs escolteu, aquestes són les sortides, però a més a més també hi ha monogràfics. Per tant, parlem d'aquests monogràfics, si és que no heu d'afegir res més sobre la sortida o en aquest cas les...
No, doncs mira, parlem del monogràfic... Per cert, ja he dit naixement, no. És dels 100 anys de la mort. Va morir el 1926, eh? Ja que no he dit naixement, dic no, no, no em quadra. Però igualment la serà família i tampoc estarà, ja us ho dic ara. No acabarà encara. Què més?
Bueno, parlem del monogràfic, que aquesta vegada es farà a la Biblioteca Municipal Ernest Lluc i Martín, perquè també no tenim la sala Carrau per aquests dies, i pensem que a la Biblioteca tindrem més aforo. Es fa aquí, a la Biblioteca, els dimecres a les 6 i mitja. I aquest monogràfic, que crec que és molt interessant, es titula Estats Units, el país de les contradiccions.
Es fa amb tres sessions consecutives, 4, 11 i 18 de març. Comença el 4, el 4 de març, començarà en la història dels Estats Units la República dels Senyors, naixement i construcció dels Estats Units des del 1776 al 1865. Això ho vam planificar perquè ho vam programar perquè és els 250 anys de la signatura de la Carta de la Independència.
Aleshores, el dimecres 4 de març, que és la primera conferència, vindrà en Juan José Romero, que és professor d'història social contemporània, i ens explicarà la construcció dels Estats Units des de les dècades prèvies a la seva guerra d'independència fins a finals de la seva guerra civil. Perfecte.
Aleshores, la següent conferència no tindrà res a veure amb això, sí sobre Estats Units, que ens parlarà del western com a mite fundacional, el llunar oest a la pantalla. Això el dimecres 11 de març.
i vindrà Daniel Agudo, que ell és divulgador cinematogràfic a Ràdio Nacional Espanyola. Ell ens explicarà com els Estats Units tenen d'ells mateixos una imatge que va ser forjada per les lletres al llarg del segle XVIII i XIX fins que va haver-hi la irrupció del cinema del segle XX per fomentar definitivament l'anomenada conquesta de l'Oest com a mita incorrupta.
senyora, mirarem els Estats Units des de tres prismes molt diferents. Primer la República dels Senyors, després el llunyau és a la pantalla, el cuesta com a mita fundacional, i acabarem parlant d'algú molt actual. Haurem de fer un especial aquí. Ja ho veig a venir, perquè parlarem d'aquest element que ens ha tocat viure a la nostra època. Exacte.
I es farà el dimecres 18 de març, es titula així, El món de Trump, i ens la vindrà a fer Cesco Reverter, que és periodista de la secció internacional de TV3, que va estar a les primeres eleccions de Donald Trump allà. Ell ens explicarà com la tornada de Donald Trump ara a la Casa Blanca ha alterat les relacions internacionals i els mateixos Estats Units.
què està fent Trump als Estats Units, com és el nou món que es dibuixa i com queda Europa. Jo crec que més actual no pot ser. Ui, ui, ui, ui. Ja veurem quants canvis hi ha d'aquí al mes de març. Aquí l'entrevista la farem d'hora i mitja. Quan diguis, escolta, que vènches, dic una hora i mitja d'entrevista.
Inscripcions i reserves al web aulavilassadamarra.cat. Aulavilassadamarra.cat. Sapigueu que per les persones sòcies són 15 euros, per les persones sòcies 20 euros. Les 3 sessions. Si voleu anar a una de les sessions, les persones sòcies 6 euros, les no sòcies 8 euros. Doncs estem de molt bona salut i nosaltres estem d'enhorabona perquè tenim aquí...
Les dues persones que formen part de la comissió de programació, no sé si hi ha alguna persona més o sou vosaltres dues. No, hi ha algunes persones. M'agradaria que m'expliquéssiu com busqueu aquests convidats, aquests temes. Vosaltres que esteu a la sala de màquines de conferències de l'aula d'extensió.
Bé, una mica, després tu també dius, Susana, per una part mirem temes d'actualitat i personatges d'actualitat, allò que podem trobar en els mitjans de comunicació, quan comuniquen en ràdio, televisió, per una altra...
També tenim unes reunions que va cada mes, que és cada mes o cada trimestre? Cada trimestre. Cada trimestre amb les altres aules universitàries que també estan dins de Pompeu Fabra. I llavors ens expliquem una mica els temes que cadascú tracta i els que han tingut èxit. I, bueno, no sé, alguna altra més que puguis...
També tenim relacions en altres aules que no són de l'UPF, a través de correus o inclús hem anat allà a visitar aules per veure alguna conferència. Sí que mirem molt les efemèrides, mirem de mirar d'encaixar la setmana de salut d'aquí Vilassà, el dia de la dona, com ho veus...
la setmana de l'aigua, sempre mirar d'encaixar dins dels actes que també es fan aquí. Doncs ja ho veieu, eh? Economia, viatge, cinema, ciència, art, medi ambient. Doncs des d'Economia, viatge, cinema, ciència, art, medi ambient poden passar per esports, per música, pel que faci falta.
Et volia avisar, això que ha dit ella, que entrem dins d'Efemèrides, el tercer trimestre tindrem l'Antoni Trilla, que ens parlarà de la història de les vacunes. Això, dins de la Setmana de la Salut. Molt bé. Ja mira, anava a dir, ja que estic aquí, doncs a veure si em feu una mica d'espoiler del tercer trimestre i pensava que no m'ho diríeu. Doncs mira, ja ho estic sense preguntar-ho, eh? Bueno, com ja sé que sempre preguntes. Sí, senyora. I un altre, també en teatre, tindrem l'Oriol Brogi.
que és el creador de la Perla 29, una plataforma teatral des de la qual ha dirigit diverses obres, entre elles els fugells de la senyora Carreà, Bertolt Brecht, bueno, diversos. Home, una veu més que autoritzada. I no sé si... Bueno, hi ha més temes, no sé si... Parlarem, no, no, us convido a venir a parlar, eh? Us convido a parlar-ne, doncs, algun cop hagi entrat ja el mes de març.
Susana, Míriam, Míriam, Susana, moltíssimes gràcies. Que vagi tot molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Per molts anys gaudiu de tan bona salut des de l'aula per portar aquestes interessantíssimes conferències i la nostra productora ens pugui ajudar a que cada dilluns normalment portem a terme aquestes entrevistes amb els i les protagonistes d'aquestes conferències. Gràcies. Que vagi molt bé. Igualment. Adéu.
Arribem a les 11, temps de notícies amb Joan Escofet. Tornem de seguida i parlarem ni més ni menys que...
d'una interessantíssima conferència que es porta a terme la setmana que ve, dimecres, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Municipal. Organitzada pel Gobi, amb la col·laboració de l'Ajuntament, conferència de la salut mental en els joves i els més grans, amb la directora del CAP, l'Alba Sant Vicente, la Marta Casas Tècnica de l'Ajuntament de Vilas de Mar, Tècnica de Salut, i amb el Neurola, Miquel Aguilar, que de seguida, després del bolletí de Notícies de les 11, estarà en directe al Parlant de Tot.
Les notícies de les 11. El principal sospitós de l'assassinat de la bibliotecària materonina Helena Joan Sant i la Iglesia ha sortit aquest dijous a la tarda de la presó de Brians 1, on estava reclòs provisionalment des del passat 28 de novembre. L'Audiència de Barcelona considera que té prou arreglament i que no hi ha risc de fugida. Per això ha estimat el recurs presentat per la seva defensa.
Tot i l'alliberament, haurà de lliurar el passaport i no podrà sortir del territori espanyol. A més d'haver de compareixer el jutjat cada mes en la interlocutòria, el Tribunal reconeix que és innegable el contingut incriminatori de la conclusió de l'informe sobre la mostra d'ADN de la Iglesia, recollit en el jersei que la víctima portava posat quan va ser assassinada, però no aprecia que existeixi un risc de fugida derivat d'aquest canvi d'escenari, com argumentava la instructora.
L'Audiència de Barcelona assenyala que la Iglesia sempre ha comparegut a les trucades o convocatòries del jutjat i que aquest nou escenari no té per què canviar necessàriament la seva actitud.
Reunió clau a la Moncloa per al nou model de finançament entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez, que es va celebrar ahir a la tarda a la sortida de Junqueras. Va destacar que hi ha un acord per al nou model de finançament. El líder d'Esquerra assenyalava que el nou acord, que de fet està explicant ara mateix la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, aplica el principi d'ordinalitat, és a dir, que qui més aporti sigui qui més rebi.
Si Catalunya, va dir Junqueras, és la tercera a aportar, ha de ser la tercera a rebre. Són 4.700 milions d'euros més per a Catalunya, el que suposa incrementar la seva capacitat pressupostària en un 12%. Són paraules de Junqueras. Per la seva banda, el president del govern espanyol va destacar en un missatge a X, que es va reunir amb Oriol Junqueras per impulsar un model de finançament més just.
i que aporti més recursos a totes les comunitats. Autònomes pendents, doncs, de la compareixença que està fent ara mateix la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero.
Mossos d'Esquadra segueixen buscant un home com a presumpte autor de l'agressió d'una dona i de la seva mare a Calella, el Maresme. Totes dues dones estan ingressades a l'hospital de la localitat i es troben en estat molt greu. S'investiga si l'individu era la parella de la filla. Diferentes dotacions del SEM es van desplaçar en lloc dels fets i van assistir a les víctimes. De moment, l'home no ha estat detingut encara. Recordem...
que les dones víctimes de violència de gènere tenen diferents vies per demanar ajuda. Per exemple, el telèfon específic d'atenció i informació al 900 900 120.
Continuen les protestes que van començar el 28 de desembre al Gran Basar de Teheran, obrint pàgina internacional amb un tancament de botigues que ja s'han estès a més d'un centenar de ciutats d'arreu de l'Iran. Per frenar-les, el règim dels ayatolars ha tancat l'accés a internet a tot el país, un mètode d'altra banda habitual per impedir que es difonguin imatges de la repressió. Però, malgrat això, n'hi ha que aconsegueix un burlar-ho. És una repressió
que ja ha causat almenys 45 morts, 8 dels quals són menors segons l'Organització de Drets Humans de l'Iran que té seu a Oslo, assegurant que els morts els deuen el fet que la policia fa servir bales i munició convencional per reprimir aquestes manifestacions. Fins aquí aquest...
Fins aquí dèiem aquest butlletí de notícies. Ens hi tornarem a posar a les 12 en punt.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem-hi ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Va, però va, va. Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa-te a culturajove.cat
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
11 i 7 minuts i mig del matí d'aquest divendres, segona hora del Parlam de Tot de les 3 que compartim cada dia a través de Vilassar Ràdio. I cada divendres a les 11 ens posem a fer salut. Un Fem Salut, que és una secció, un espai coproduït entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i...
El parlen de tot de Vilassar Ràdio, ni col·laboren, doncs, des del cap doctor Marriera de l'Institut Català de Salut, com a establiments sanitaris, farmàcies, òptiques, etc. Aquest fem salut d'avui el volem dedicar a una cosa molt important. Sembla que cada vegada hi prenem més importància, però encara tinc la sensació que no tota la importància que li haurien d'aprendre és la salut mental. I és que, sense anar més lluny, el GOBI, grup d'opinió de Vilassar de Marra, amb la col·laboració
de l'Ajuntament organitzen de cara a dimecres que ve a les 7 de la tarda. Apunteu coordenades, eh? Dimecres 14 de gener, 7 de la tarda, Biblioteca Ernest Lluc, la salut mental en els joves i els més grans, amb la intervenció del doctor Miquel Aguilar, neuròleg.
Entre altres, ara en parlarem amb la directora del CAP, doctor Marriera, l'Alba Sant Vicente i la Marta Casas Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Mireu! El doctor Miquel Aguilar ha estat només 52 anys en neurologia.
Treballa fent assistència, docència i recerca. Treballa també com a neuròlog a Sabadell i Terrassa i a Sant Cugat, a Àptima Mútua Terrassa. Des de 1990 fins al 2017 està cap del Servei de Neurologia de la Mútua. I també president de la Societat Catalana de Neurologia, cofundador de tres entitats dedicades a malalts neurològics. Per tant, una veu més que autoritzada per parlar de la salut mental. Un luxe avui, saludar...
Ho fem de seguida al doctor Miquel Aguilar. Doctor Miquel Aguilar, bon dia, bona hora. Bon dia. Com està?
Jo estic fantàstic, estic aquí en front de vosaltres i amb aquesta oportunitat. Doncs no, l'oportunitat és nostra de parlar amb una, deixem-ho dir així, una eminència sobre el món de la salut mental. Doctor, m'agradaria començar, jo quan he fet la presentació deia que cada vegada hi prenem, doncs...
Més atenció, podíem dir, a la salut mental, però encara tinc una sensació molt pròpia, potser no és així, però tinc la sensació que encara falta una miqueta per prendre'ns una mica més seriosament la salut mental, sobretot en els joves, que també és un dels espais que tractarem dimecres que ve a la biblioteca. És així, doctor, o no? Una mica no, molt. És a dir, encara falta moltes coses per fer, perquè realment estem veient que hi ha un increment cada vegada més alt de persones que tenen problemes de salut mental.
tant amb els joves com amb les persones més grans. Pensa que a part estem vivint un moment de perllongació de la vida, amb molts més anys, molta més gent arriba a situacions de molta edat, no? I indubtablement, a part de la joventut, tenim la gent gran amb els problemes neurodegeneratius que comporten, doncs, trastorns de la salut mental. Vol dir que és un tema, és un tema prioritari,
És un tema que val la pena no deixar-hi de pensar i buscar, doncs, realment, diagnòstic i tractament. I, sobretot, prevenció. Prevenció és un concepte molt important. Doncs, sí, la prevenció, com amb tota la salut, també la salut mental és un tema molt important a tenir en compte i, per tant, parlarem també al llarg d'aquesta xerrada de la prevenció. Però m'agradaria diferenciar, el títol de la conferència és La salut mental en els joves i els més grans,
No cal tenir una malaltia neurodegenerativa per tenir una malaltia mental, però sí que és veritat que amb la gent gran això ho hem vist moltes vegades. L'Alzheimer, aquestes pèrdues de memòria...
Poden ser característiques de l'ada, tot i que de vegades es pal·lia més, es treballa més per el que deia vostè, la previsió. Però en el jove, centrem-nos ara mateix en el jove, si m'ho permet, doctor, perquè cal dir que la principal causa de mort entre els jovens són dos molt clares, accidents de trànsit i suïcidi, sobretot suïcidi.
Per tant, allò que dèiem abans, allò, no, si els joves... Home, com heu d'estar malament, els joves? Home, també tenen dret a estar malament i dret a expressar que tenen malament. I aquí encara és un pas que, com a societat, hem de fer més endavant, no? Escolta, els joves i les joves també tenen dret a no estar bé mentalment, no? Sí, jo penso que hem de començar un any que abans. És a dir, hem de començar pensant en la gestació. És a dir, hi ha tot aquest període de nou mesos
que la mare té el fetus dintre del seu cos, aquesta mare pot ser una mare que estigui feliç, tranquil·la, gaudint de la seva gestació, o pot ser que estigui envoltada d'una sèrie de trastorns ambientals, o bé de fàrmacs, productes, situacions, que fan que aquest fetus, quan sigui nadó, ja comenci a tindre problemes. És a dir que, quan nosaltres parlem de salut mental i parlem de qualsevol tipus de problema,
Tenim de tindre en compte que hi ha bases genètiques, que hi ha bases que s'arrenquen en el període de gestació, en el moment del part, i que després es prolonguen al llarg de tota la vida. És a dir, que és un cúmul de circumstàncies els que fan que realment notem un creixement dels problemes, inclús amb la gent jove. Si estem parlant d'una societat diferent,
han passat d'una societat en què hi havia un pare i una mare, actualment hi ha famílies monoparentals, tenim una disminució de la neutralitat, això fa que moltes vegades hi hagi adopcions de nens que venen d'altres països, de circumstàncies a vegades una mica desconegudes, i tot això fa un pozo, tot això fa una situació, una base ja,
I després, indubtablement, hi ha tot un entorn, és el que en diem la genètica i l'epagenètica. És a dir, que les circumstàncies que justifiquen el nombre de joves i de no tan joves que tenen problemes com depressió o ansietat, i que molts d'ells liven situacions tan dramàtiques com és el suïcidi, doncs que realment tenen una base ja una mica perllongada. I el que és important és que no tots són desastres, en el sentit que hi ha solucions.
I aquestes solucions es tenen d'aprendre molt aviat. Jo comentava l'altre dia la necessitat i la importància dels 3, 4, 5 primers anys de la vida on l'entorn està jugant un paper molt important. És a dir, algú pot néixer en situació problemàtica però després si li dones un entorn que sigui favorable doncs moltes d'aquestes coses es poden corregir. I si no es fa un diagnòstic a temps
Si es deixa passar massa temps, si mirem cap a l'altra banda, hi ha nanos que tindran problemes a l'escola, situacions de maltractament, temes de drogadependència, temes de la influència d'aquests influencers, aquestes televisions, xarxes, pantalles, que tot això està canviant la societat i els valors.
Hem de córrer massa, ara tot és per ahir, ara ja tenim temps al repòs, no tenim dret a dir, doncs ho farem demà. Ara tot és molt ràpid i des de menuts, per això volíem incidir amb els joves i que cada vegada hi ha més casos, en aquest cas, de malalties mentals i se'n pot parlar més obertament. Això als anys 80-90 era impensable que algú sortís a dir, escolta, mira, és que tinc un problema de salut mental, ja més enllà de la depressió, que potser és el més conegut, eh?
Parlem també. És que, clar, és que realment tot el tema de la salut mental està com molt estigmatitzada. És a dir, la gent això ho amaga, no? Com els problemes de situació de diferència de gèneres, no? També la gent ho amagava. La gent estava dintre del moble, no? I ara la gent surt, no? I això és important. Perquè si la gent que està afectada de problemes de salut mental o que ha tingut problemes de salut i ho has superat, doncs tot això és una informació que és important per tota la societat.
Però és molt important, ja et dic, la família, els pares, l'escola, no? Vull dir que són elements fonamentals que tenim de donar suport, no? I protecció. Abans la gent jugava al carrer, no? Jugava amb els companys del barri i feien jocs molt macos, de molta interacció, no? Avui dia, molts joves estan aïllats dintre la seva habitació i mirant, doncs,
aquest quadrant que es diu pantalla o televisió, no? I reben una sèrie d'informacions i no connecten realment. Jo penso que vol dir la pena tirar una mica enrere en molts aspectes, no? És a dir, no podem perdre els valors i això, la gran importància d'aquests valors és transmetre-los des de molt joves, als nostres infants, no? És important, doncs, xerrar a casa, interaccionar, llegir en veu alta, llegir-ho junts, no?, escoltar música...
Tots aquests valors, totes aquestes activitats, poden ajudar que el jove connecti més amb les altres generacions i no se'n vagi tant de costat, perquè això pot generar problemes mentals. Que no vol dir que als anys 80 i 90 no hi haguéssim problemes mentals, però ara hi ha una sèrie d'estímuls que potser els provoquen i massa aquests problemes o no?
Sí, home, els problemes mentals van començar amb el primer home, ja... El primer home? Esclar, el primer home i la primera dona, no? Sí, no està clar. Inclús ni des del punt de vista, doncs, de la Bíblia, quan parlem de la generació, no? Del gran pecat, no? Que el gran pecat és voler saber més que els altres, no? I això, vull dir, jo penso que és una cosa que portem de sempre, no? És a dir, sempre... A més a més, tenim molt poca memòria de la història, no?
realment ara se't posen els pèls de punta quan veus realment la quantitat de guerres que hi ha pel món i la gent que les està estimulant i com a vegades la joventut els sembla que és una cosa interessantíssima vol dir que jo penso que l'important són els valors de la pau, de la felicitat
de l'esperança, no? Totes aquestes coses que hem dit aquests últims dies, no? Els dies de Nadal i d'any nou, hem enviat quantitat de missatges per tot arreu i el dia següent ja ens ho hem fet molt bé quasi tot, no? Vull dir que això és molt trist, no? I això realment porta al desconcert amb la joventut, no? La joventut no acaba d'entendre, no?
que les coses siguin tant, diríem, controvertides, no? Doctor... La gent necessita parlar bé. Dígame. Hi havia una cançó, ara m'ha fet pensar en una cançó que deia per Nadal, Pau i jo i els homes de la Terra, que demà de bon matí ja continuarà la guerra. Per tant, doncs, és una miqueta això, eh? Pregonar això que diem, hòstia, Pau, i que hi hagi salut i concordança i tal, doncs, que s'extingui una mica més dels dies de Nadal, eh? Vol dir...
Home, esclar que sí, però jo penso que això ho hem de continuar, no? És a dir, que el 2026 realment tindria de ser, tots tindrem de lluitar per la pau, no? Esclar, el que passa és que ja estava llegint un llibre ara que és fantàstic, és aconsellable, que es diu El so catastròfic, i parla de coses, francament, molt interessants, no? I parla, posem per cas, de les minories que parlen molt alt i de les majories que són silencioses. I aquest és el gran problema, no? És a dir,
Tenim una gran majoria silenciosa que potser no es queixa i tenim minuries que a vegades es queixen massa i atabalen, no? I el món a vegades va a favor d'aquestes minuries que atabalen.
i que són molt poc democràtiques. Després, tot això crea confusió, crea confusió amb la gent. A passar de tot, tenim problemes de salut mental amb els joves, però també tenim una gran esperança amb aquests joves, perquè tenim joves que tenen una vida saludable i que tenen uns objectius clars.
Vol dir que tenim de lluitar perquè el percentatge de persones que tinguin una bona salut mental realment sigui el màxim possible. Jo tinc aquí ara una mica la idea de, quan parlem de salut mental, el primer és parlar d'una bona salut mental, aquest benestar de la persona. És a dir, una persona es té de poder sentir bé ella mateixa i això li crea autoestima i el fa positiu i optimista.
La gent, els joves, tenen de saber gestionar les seves emocions d'una forma equilibrada. Això és important. I afrontar les dificultats de la vida, perquè la vida no és plana. La vida té realment moltes dificultats, molts entrebancs, però es tenen d'afrontar amb flexibilitat, amb resiliència, amb capacitat d'adaptar-nos. I l'important no és les dificultats que trobem, sinó d'alguna manera com les superem i com les veiem com a oportunitats per anar creixent. Jo penso que això és important.
Els joves els hem d'ensenyar a reflexionar i a prendre decisions, i a actuar, i a participar, i això és molt important. I gaudir de la vida. Això, gaudir de la vida, és quelcom que tenim de tindre molt clar. Aquesta és la principal prevenció, doctor. Gaudir una mica de la vida. Vostè feia esment a la prevenció entre els joves. Ara parlarem de la gent gran, perquè també hem de parlar. I li volia preguntar si el fet que...
Gent que està a l'aparador mediàtic, parlem d'esportistes d'elit, el fet que hagin sortit de l'armari en l'aspecte de salut mental ha ajudat també altres persones a dir, hosti, això no és una qüestió de calés, no és una qüestió de famosos, és una qüestió de persones, i per tant...
si han sortit ells a dir, escolta, mira, que això era impensable, vostè ho sap, als anys 80-90, era impensable que un esportista, un actor, una persona mediàtica sortís i digui, escolta, tinc un problema de salut mental. I això cada vegada està més a l'ordre del dia i això aplana una mica el camí, no?, per dir, hosti, tampoc soc tan estrany, jo. Mira, jo estic molt content d'això que tu estàs dient, que estigui passant aquest fenomeno. M'encanta veure com aquest jugador de futbol del Barcelona, que tots estimem, no?,
hagi tingut aquest baixón, però ara s'estigui recuperant, i això és important, no?, o aquest jugador de bàsquet, no?, que tots també ens hem estimat, no?, perquè és una persona fantàstica i meravellosa, no?, i que superi realment aquestes dificultats i ho expliqui, no?, tot això és important en el món de l'esport i en el món, doncs, de l'espectacle, i tots tenim moments, tenim moments de baixón, no?,
I això és important que ho tinguem present i que ho superem, no? Les pròpies moltes zones que després de la gestació, després del part, tenen moments importants de depressió i això és degut a tota una sèrie de canvis hormonals en el seu cos. Això és important que se sàpiga i que es treballi des del primer moment i que es curin, eh? Vull dir, tan important és curar-se d'una depressió, una ansietat, un estrès postraumàtic, indubtablement com d'una fractura o d'un tumor, no?
Vol dir que sí, sí, totalment d'acord que avui dia la gent surti i expliqui, i a pesar de tot encara no tenim una societat encara suficientment receptiva a entendre tot aquests col·lectius de persones que expressen. És a dir, que l'estigma encara està present, però bueno, tenim de seguir lluitant cada dia.
Oh, i tant, oh, i tant, que sí. I parlem també de la gent gran, eh? Vostè em deia malalties neurodegeneratives. Pot ser que una persona no tingui malalties neurodegeneratives i que tingui, en aquest cas, un problema de salut mental. Però com hem de prevenir la gent gran? Com s'ha de prevenir la gent gran? Perquè els joves ho hem parlat, eh? Doncs...
Una bona salut física, fer esport, viure una mica també la vida, però la gent gran també, no es pot oblidar d'això. No val això de dir jo ja soc gran, això ja és normal, perquè això no és normal. No. Mira, el fer una vida saludable, això es té de començar a ensenyar a l'escola i anar-ho practicant al llarg de tota la vida. Vull dir, això és importantíssim. Si ho fem així, arribarem a una bellesa més saludable la majoria de les vegades.
El que passa és que, indubtablement, hi ha malalties que les podem retardar en una vida saludable, però hi són. I a vegades s'expressen. Hi ha malalties degeneratives que no s'expressen encara que et moris al cent i pico d'anys. Però vull dir que la majoria de persones sí que a partir dels 65, 70, 80 anys aquests processos van avançant. No podem negar que tenim una circulació cerebral, petites canyeries...
que ens poden donar petites alteracions, però també tenim dipòsits de proteïnes i ens donen diverses malalties. La més freqüent, la més coneguda és la malaltia d'Alzheimer. Però bé, la malaltia d'Alzheimer passa com les altres malalties, 30 i 40 anys, silenciosa. Després comencen a aparèixer els símptomes i com més aviat els detectem i els tractem i posem solucions, la cosa es anirà retardant una mica.
El que tu deies, sí, és possible arribar a molt gran en una vida sense malaltia neurodegenerativa. Això està claríssim. Hi ha cinc zones al món, que en diem les zones loves, on les persones tenen una sèrie de característiques que són imitables per a tothom, que els permeten arribar pels sobre els 100 anys en bones condicions. Ara, també és cert que quan superem els 90, 92, 93...
pot ser que persones que s'han mantingut molt bé fins aquest moment després facin una baixada. Això, diríem, seria ja esperable. I això no vol dir pas que en aquella família hi hagi una tendència a tindre processos degeneratius, sinó que realment arriba un moment que la bellesa s'uneix a problemes degeneratius. Una cosa que et vull dir, quan una persona se jubila, tingui 60 o 65 anys, o 67 ara, doncs moltes vegades sembla que s'hagi apagat.
I la gent ho justifica dient, esclar, com que abans treballava i ara... No, no. La gent, quan se jubila i està en una bona salut mental, té activitat. I el fet que un, quan es jubili, no tingui ganes de fer res, i es quedi a casa i no participi en activitats, en societat, això pot ser la primera expressió que hi ha algun procés estructural que s'està desenvolupant. És a dir, que moltes vegades...
abans que et falli la memòria o el llenguatge, doncs et fallen... doncs tens problemes de tipus conductual, com pot ser depressió, ansietat, irritabilitat... Aquestes coses que apareixen sense un motiu clar ens han de fer... anar a consultar el metge de detenció primària i dir, escolta, aquest home m'està canviant des del punt de vista conductual, no?
I l'altre dia ens deia una persona, jo cada començo a tindre dificultats amb l'ordinador, tinc dificultats en fer el que en diem tasques avançades de la vida diària. I això pot ser el primer símptoma d'un procés d'aquest tipus.
Vol dir que és important que estiguem atents, no donar tot per normalitat i dir que tot això és l'envelliment, ni molt menys, sinó que avui dia podem arribar a un envelliment fantàstic i meravellós i quan apareixen coses a partir dels 60 anys o inclús un paquet abans, això es té de consultar. Es té de consultar per donar solucions. És a dir, que una persona que durant tota la seva vida no ha tingut depressió,
quan no ha tingut problemes de falses percepcions de la realitat ni irritabilitat, el fet que comenci a partir d'una determinada edat a tindre aquests processos, això no és una cosa psiquiàtrica, això és una cosa segurament estructural. I es té de diagnosticar i tractar.
Doncs jo sempre he sigut un ferm defensor que la salut és evidentment molt important i com sento allò de... No ho sé, tinc mal aquí. És normal. No. Una cosa és que sigui habitual perquè a tu et passi alguna cosa. I l'altra és la normalitat. La normalitat és que una persona es trobi bé. Doncs amb la salut mental és exactament... És molt habitual, massa habitual veure problemes d'estrès, problemes d'angoixa, altres problemes, però això no és el normal. I això s'està normalitzant, doctor.
No, és que amb l'època que vivim, no, tot això és normal. No, el normal és no tenir-ne. Una altra cosa és el que és habitual, que aleshores sí que és fotut això, eh?
Sí, però ara estàs plantejant un altre tema, és a dir, estàs plantejant que hi ha una sèrie de desencadenants i de situacions que fa que tinguem aquests problemes. El tema és això, davant d'aquestes circumstàncies tenim d'aturar-nos a reflexionar, meditar, agafar un temps de silenci i de descans i després seguir el camí que nosaltres volem. És a dir, la llibertat nostra es té de respectar i moltes vegades la societat ens obliga a fer coses que nosaltres no voldríem fer.
I en aquest moment l'important és llibertat, llibertat de decisió. És a dir, jo no tinc per què anar a 150 si realment el meu ritme és de 100 o és de 80, no? Jo tinc d'anar al meu ritme. Exacte. Clar, tot allò que sigui obligar-me a més, això no cal, no cal. Això ens estressarà més del compte, no. Jo demano que la gent sàpiga que tothom és diferent, tothom és magníficament diferent,
Tothom té unes qualitats, no ens tenim de fer comparacions amb els altres, sinó que tenim d'entendre els altres i entendre'ns nosaltres mateixos, i conèixer-nos nosaltres mateixos, i no obligar-nos a fer coses que realment no som capaços de fer.
Doctor, és un luxe haver-me sentat davant de la taula d'una eminència en aquest sentit, però ara permeti'm una cosa, permeti'm seure a la cadira del doctor, a la seva cadira. Perquè ara, quan parlem de la salut mental amb una persona que s'ha dedicat 52 anys, porta 52 anys, és a dir, per fer-ho fàcil, l'any que un servidor va néixer, vostè va començar a dedicar-se al món de la neurologia.
Escolti, ara és relativament senzill dir-li a un pacient que, escolti, vostè el que té és una depressió, vostè el que té és un angoixa, vostè el que té és això o allò. Els anys 70, quan vostè va començar, això devia ser una mica utòpic o impossible de fer-ho entendre, no? Mira, jo, a l'allà de la meva història mèdica, jo cada vegada estic invertint més temps en les persones i en les famílies
per explicar el que hi ha. És a dir, jo penso que és molt important fer el diagnòstic, però el més important és la informació. Tenim d'informar d'una forma clara, transparent, no agressiva en el sentit de dir vostè té una malaltia fatal. No, no, no. Les coses han d'anar donant de mica en mica i donant oportunitats, donant solucions, però sobretot parlar molt perquè la gent entengui el que té.
Quan la persona més ho passa malament és quan nota que fallen coses però que no li pots posar un nom. I és important posar-li un nom i no només posar-li un nom sinó explicar per què arribem a aquesta conclusió.
És a dir, jo a una persona que té un Alzheimer li tinc d'explicar que el procés fa molts anys que hi és, que hi ha processos inflamatoris, que hi ha dipòsits de proteïna, els hi tinc d'explicar el que és una proteïna, perquè diríem hi ha unes neurones que amb els seus contactes perden sinaps. És a dir, és molt important explicar i explicar-ho a nivell d'un to que s'entengui.
i obert a totes les preguntes. Clar, però això és senzill, ara. Allà als anys 70 no era tant, no deia ni el nom de la malaltia. Es deia, em sembla, arteriosclerosi, deien coses d'aquestes. Però, clar, als anys 70 la gent ho entenia tan bé, això, com es sentava davant de vostè. Escolta, jo què tinc, doctor? Bé, a vegades, abans, la gent t'escoltava i t'entenia, o et preguntava, i tenia confiança en tu.
Ara et venen ja moltes vegades, alguna persona et ve ja amb el diagnòstic de Google. El Google o la intel·ligència artificial, clar. La intel·ligència artificial ja ha donat el Google, etc. I això, home, això fa realment de vegades més difícil, no? Perquè hi ha moltíssima informació, perquè aquesta informació n'hi ha molta, molta, molta, però de bona, n'hi ha molta de repetida, però expressada en una forma difícil d'entendre.
Jo penso que el més important és parlar amb els familiars i amb el propi malalt com si estiguéssim a l'escola, quasi dic, de primària. Jo posem per cas, m'agrada dir que el cervell és com un arbre, m'entens? Perquè els arbres tenen un tron i unes arrels.
I el cervell té un tronc a dalt de tot, té una capa, que és el cervell pròpiament dit, un tronc, hi ha tot unes arrels. Jo els explico les coses d'una manera que, diríem, poden semblar estar massa senzilles. A mi m'agrada dir que una persona que té Parkinson, el que li falta és gasolina. I si li omplim el dipòsit de gasolina, el cotxe funciona.
Ja els he dit que això són explicacions senzilles. I a més a més els he fet sempre un dibuix. Un dibuix perquè ells aquest dibuix se'l puguin quedar si volen i el puguin entendre i el puguin compartir amb la gent. Després jo sempre, avui dia, m'agrada molt, no vull un malalt que vingui sol, vull que vingui acompanyat.
acompanyat perquè l'altre que l'acompanyi entengui o simplement perquè se n'enté dir el que està passant, no? I m'agrada molt la reunió dels fills, m'entens? És a dir, si estem davant d'una patologia, m'agrada que aquesta patologia es comparteixi des del primer moment amb una xarxa de família. Totes aquestes coses...
saps quants la vaig aprendre jo? quan jo tenia encara 20 anys 21 anys i vaig tindre la sort de compartir ensenyament amb un metge de capçalera de Castelldefels un metge ben senzill però que els explicava les coses als malalts i per mi això va ser la gran escola i fa uns anys em vaig trobar amb uns estudiants que venien d'Itàlia i que els estudiants se'n havien donat compte que els metges italians no explicaven les coses al malalt
I aquests estudiants es van prendre com a decisió, com a grup, donar aquest suport a les famílies. I això va passar a Itàlia, i això va passar amb un grup d'estudiants de Mèxic, de Monterrey, que jo tinc bastant contacte amb ells, que ja des de primera medicina es va crear un grup d'estudiants una mica per donar suport als molts i a les famílies. És a dir, que la joventut, fixa-t'hi, la joventut pren les seves iniciatives que a vegades ens superen.
Però, aviam, jo crec que avui dia el que hem de fer, vull que tenim l'ajuda. Aviam, a mi la intel·ligència artificial m'ajuda, eh?
Com una bona eina, és una bona eina, clar, evidentment. És una molt bona eina que t'ajuda a ampliar... Però ben utilitzada, eh? Però ben utilitzada. Aquest és el tema, eh? És com internet, eh? És una eina ben utilitzada, no és un problema, evidentment. Tu tens de fer una bona pregunta i després mires la resposta i mires si això lliga o no lliga o què passa, no? Però t'ajuda. Però, esclar, per les persones que no tenen coneixement moltes vegades d'una determinada matèria...
A posar-se, a fer-se autodiagnòstics i això, jo penso... No, això ja és un error, eh?
Doctor Miquel Aguilar, quin autèntic ple, quin luxe haver compartit uns minuts de ràdio amb vostè. Moltíssimes gràcies, no us perdeu la conferència, que ajuna amb la directora del CAP i la tècnica de Salut de l'Ajuntament de Vilassadamar, l'Alba Sant Vicente i la Marta Casas respectivament, portaran a terme dimecres que ve a les 7 de la tarda a la biblioteca organitzada pel GOBI, el grup d'opinió de Vilassadamar. Doctor, un autèntic plaer, de veritat, que vagi molt bé, tingui molt bon dia. Moltes gràcies i molta il·lusió de poder estar a Vilassadamar i...
Perquè, a més a més, vaig poder parlar amb l'Ajuntament de Vilassar i em va ensenyar tota una sèrie de programes dirigits precisament a la salut mental dels joves, que em sembla que realment fantàstic, vull dir, meravellós. O sigui, teniu una ciutat amb uns 21.000 habitants i teniu uns programes de treball, a més a més, coordinats entre les diverses entitats de la ciutat, que Déu n'hi do, eh? Jo penso que la feina ben feta es pot fer a la ciutat.
Igual que jo sempre dic que els mèdics de comunicació de proximitat són saludables. És a dir, que és un altre element important per a la salut mental de la població. Tindre bons mitjans de comunicació. Doncs gràcies de poder haver estat avui entre vosaltres. Li agraïm moltíssim, doctor. Que vagi molt bé. Serà fins dimecres. Que vagi molt bé. Bon dia. Fins dimecres. Bon dia.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a triaducativa.gencat.cat Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Agafar energia i moure'm per la sana i sense parar. Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Mmm, aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició del Parlen de Tot i ho fem amb la nostra libre i moxillera, l'Èrica Castillo. Hem tingut el gust i el luxe de tenir aquesta primera part de la temporada a Vilassar Ràdio, el Parlen de Tot, però la vida, la professió, la porta a deixar-nos un temps, però com tornar, ja la vull tornar a tenir aquí.
Erika Castilla, bon dia, Benora. Hola, què tal, com esteu? Molt bé, i tu? Estic supercontenta, perquè és el primer programa de l'any i l'últim, com deies, però t'estic mirant així i dic, ai, que maca, quina nostàlgia. L'últim de moment. Clar, sí, sí, temporada. Com han anat les festes i tot? Bé, bueno... Tu que ets una apassionada del Nadal, ens va quedar molt clar l'última secció que ets una apassionadíssima del Nadal.
A veure, això ve dins del cap, perquè sóc una mica cringe, però no ha sigut tan fatal com jo em pensava, eh? Veus? Veus? És que... Escolta, doncs, gràcies per estar amb nosaltres. I avui és allò de... Jo me lo guiso, jo me lo como, que m'encanta. I aquella barreja de jo he venido a hablar de mi libro. Doncs avui parlem del seu llibre. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Fa unes setmanes, l'Èrica, la nostra llibre i motxillera, ens va dir, escolta, que trec el llibre, que tal, que jo m'ho guiso i m'ho com, perquè me l'he fet jo tot sencer, i ja el tens en la mà.
El tinc a la mà. Estic, bueno, estic eufòrica, realment. És que una no s'ha adonat de la feina que es fa un llibre fins que el tens fet i dius, joder, perdó, eh, la paraula, però dius, menys mal, ja està, l'he parit, saps, aquest llibre? Ha costat parir, eh? Vaig tardar dos mesos a escriure-ho i un any a publicar-ho. Un arbre o no? No, encara no. Com que era allò de l'arbre i allò del fill, saps? A veure, l'arbre és el més fàcil, eh? No em fotis.
No, un arbre quasi em mata una vegada. Què dius ara? A on? A Colòmbia. No, hòstia, tu a Colòmbia... Fatal, fatal. T'ho has passat superbé. Bueno, una història rara, però... Què vol dir que... Però ràpid, explica'm-ho això. No em pots donar el titular i dir... A veure, figureu-vos, un poble de perdut de la mà de Déu que es diu Pijao.
Pijao. Pijao. El nom ja sona una mica així, Pijao. Bueno, un poble slow, així de Colòmbia, i allà no hi havia ni Déu, només jo i la gent d'allà. I em vaig posar per un carreró allò, com si fos, no sé, un bosc, i un home em diu, cuidado, señorita, que estan ahí unos hombres ahí con un árbol que lo están tirando al suero. Jo, ah, no se preocupe, yo soy de pueblo, señor, tal, no sé qué. I jo, pa'lante. Molt bé.
I aquells homes em diuen, oiga, senyorita, se tiene fuerza. Jo, sí. Diuen, vostè no s'ajuda. Jo pensant que aquell arbre no cauria. Collons, si va caure. Em van faltar cames per sortir. Va caure a un metre meu. Jo no m'havia de morir en aquell moment, però quasi moro. Planta un arbre. Pel que vaig tirar, no? Sí, planta un arbre, el fill ja t'ho penses, però el llibre ja el tens. I avui l'Èrica m'ha enviat una cosa molt xula. I em diu, mira, t'he portat les preguntes i m'encanta.
És que m'encanta. No, és que he pensat, què podem fer que sigui així especial? I m'he apuntat com preguntes que la gent que ens pugui estar escoltant, perquè sempre em passa, la gent té vergonya i no pregunta. Coses rares que la gent em vol preguntar o que se t'acudeixin a tu, eh? Però que sigui un programa divertit. 29, eh?
Que no, que no, que això són inspiració. Has d'anar molt per feina. Però que no totes les que t'agradin a tu. No, m'encanten. T'he posat en un compromís. No, no, que va, que va. Quina és la situació més surrealista que t'ha passat viatjant sola? Bueno, és que n'has explicat moltes, també.
Moltes, però aquesta segur que no te l'espera. Ai, ai. Jo pensava, hòstia, quins collons que vaig tenir. Mira, a primera, o sigui, estava a Guatemala, com sempre el meu país preferit, amb un poble que es diu... Hòstia, com es diu allò? És que era tan lleig que no me'n recordo. Panajatxel, això. Panajatxel, panajatxel. A primera, o sigui, hi havia llum del dia i tal, eren les 12 o una així, i jo anava caminant per allà i em veu un home a part darrere, amb una moto,
I Sant Pare em diu, que culo más bueno que tienes. Uau! ¿Cuánto cobras? Oh! Hòstia, em vaig enfadar tant. Què li vaig dir? Em va sortir... Ai, ai, ai. En català li vas dir, no? En castellà. No, jo li vaig dir en castellà, però va ser com una cosa... Què li vas dir? Què li vas dir? Li vaig dir, mira, tu ves esa esquina? Como no me dejes en paz, te voy a mandar a tomar por culo a la izquierda, ¿vale? Venga, toma! I...
Em va sortir com una força de dintre. Vaig dir, serà fin de puta? Si ho havies pensat, hòstia, hòstia, em podia haver matat aquest home, no? Però em va fer molta ràbia aquest escàrum, que era llum del dia. I vaig dir, hòstia, em vaig enfadar molt. I això em va ser com que fort, no m'havia passat mai. Més que surrealista, és una sensació que et fot ràbia, això fa ràbia. Sí, fot ràbia, sí. Algú moment què coi faig jo aquí?
Molts, molts. Sobretot, aquells moments que estàs amb autobusos, aquells llarguíssims d'hores que dius què fot aquesta senyora a les 5 del matí va anar amb papalla, senyora, deixi'm dormir, què faig aquí? Veig que tu t'has estalviat molts hotels per viatjar de nit amb autogar. Tampoc tants, però ara ja m'ho pensaria diferent. Es va perdre amb bicicleta una vegada.
Et vas perdre amb bicicleta? Sí, però això... Però hi ha alguna vegada que t'hagis perdut allò de... Perquè anar amb bicicleta... Et sembla que era Escòcia, em vas dir? No, Irlanda. Irlanda, Irlanda. Irlanda, et vas perdre. Però hi ha alguna vegada que t'hagis perdut dir... Uau, aquí l'he liat molt.
No, per sort no. O sigui, no, sempre vaig buscant la vida. Aquell dia per mi va ser una mica drama, eh, en veritat? Va ser com... Sí, tio, que no era l'època dels Whatsapps, eh? Era l'època dels Hotmail i dels Fotologs. Tenies 16 anys, em sembla, a més a més, no? 16, sí, això és una cosa així. 16 i tu perdut. Però bueno, si t'arribes a perdre Colòmbia... Però escolta'm, que aquella parella que em va trobar es pensaven que jo era de Brasil. O sigui, jo els hi deia Espanya i m'ensenyaven el mapa Brasil. O sigui, perduts ells, no jo...
Et donarà exòtica, eh? Que no, que jo els deia Espanya, senyora, Espanya. Em deia, ah, Brasilia. No, potser som del mateix color, potser, però no, noia, no. Escolta, hi ha alguna pífia cultural que recordis enrient avui que vas passar vergonya o no?
Bé, no sé si és cultural, però el dia que em vaig perdre amb la bicicleta, o sigui, d'aquells dies, d'aquella època, diguem-ne, a Irlanda també es menja molt això del tema de les patates amb el peix fregit, saps? I a mi el peix fregit no, però els patates sí. El fiss amb xips, no? Sí, el fiss amb xips.
I anava amb una bosseta de patates, i vaig veure una església i dic, ai, que maco, que bucòlic, anem a dintre. I em vaig posar en aquella habitació, que hi ha l'aigua beneïda, em vaig voler fer una foto amb en Carol les patates a dintre. I llavors vaig començar a sentir soroll que la gent venia cap a mi, i em vas a mi pescant les patates de l'aigua. Em pensava, hòstia, tio, ets una pringada, saps? I no és tant com la teva pregunta, però...
I hi ha cap arres de menjar? El menjar més estrany o que t'hagi fet més coses de dir què estic menjant aquí? Que me l'hagi menjat o que no me l'hagi menjat? O que te l'hagis menjat i que no. A veure, que no me l'hagi menjat, el que et vaig explicar del cui, a Bolívia, aquella cosa és cara. Una rata.
Era rata. Li diuen conill per dir-li rata, per no dir-li rata. Sí, no sé, una cosa estranya. I l'altre que m'has preguntat, que sí que m'hagi menjat un grill. Me'n vaig menjar un grill. Ai, quin gust té! Ai, molt escaròs. Però fa crec-crec o no?
A veure, era molt petit. Jo crec que això et pot quedar entre els dents. Home. Però és que me'l vaig menjar i tenia com gust. Sense volguer o volguent te'l vas menjar? No, vaig menjar volguent. Però per fer la gràcia, no sé, té com gust com a cremat. No em va agradar. Vaig haver-me de respal·lar allà un rato i beure tres gots d'aigua perquè era tremendo. Se les ha preparat ella, que hòstia. Que no, que jo l'he dit al xat GPT. Fes-me preguntes ràndom. Ah, al xat GPT. Home, clar. Hola, que bé. Jo l'he explicat el que em pregunten les noies. Sí.
O tu, que em pots preguntar, he pensat, sigues en Jaume, saps? L'he dit al xat, sigues en Jaume. Hauràs dormit al lloc més estrany, allò que diguis, què hi foto jo aquí? Quan vaig anar a Irak, vaig anar a les marismes i vaig dormir... Al maresme, al maresme de l'Iraq. De l'Iraq.
Vaig dormir com una zona pantanosa. T'ho he imaginat el Delta de l'Ebre, més o menys. Però amb heavy. Amb heavy. I a l'Iraq. Amb unes mantes que feien una peste, que tenien el Covid, però nivell més avançat. I hi havia búfals per allà, saps? I pensant, hòstia, això és pitjor que la selva, perquè aquests tenen un cap que em destrossa, saps? I deuen tenir una gana.
No, traien el cap i tornaven a dormir-se. Ei, saps? Hòstia, Déu-n'hi-do, eh? Un personatge, jo, eh? Déu-n'hi-do. La frase més boja que t'han dit pel fet de viatjar sola, allò, és que jo veig-ho sola, però clar, ella no viatja a Menorca o a Ibiza o a Formentera, viatja a l'Iraq, per exemple.
La veritat és que crec que la més heavy és el que t'he dit abans d'això de m'agrada tu pulo, quan tu cobres, però no m'ha passat mai allò que hi ha noies que diuen te compro por camellos o coses d'aquestes. Això és un mite. I el més divertit i el menys divertit de viatge sola què és?
A veure, començaré per allò fàcil. Per mi el més divertit és la soledat, que a vegades em sento com molt sola, però més que sola jo crec que la paraula és perduda.
Perduda de dir, hòstia, i ara què faig, no? Perquè com estàs sola, penses, penso molt. Jo és que personalment m'atrapo bastant. Hi ha gent que no pensa gaire i és com, bueno, doncs anem fent, però jo sí. I llavors ens replantejo la vida i és fatal, és fatal, és fatal. I la millor...
Per mi és la llibertat. La llibertat de fer el que vulgui, amb qui vulgui, i que m'és igual. Que si vull esmorzar a l'hora de sopar, doncs... I quanta gent t'ha dit, pel fet de ser dona i viatja sola, que valenta ets!
Doncs, per mi és una miqueta, no sé si dir-ho trist, perquè em fa pena, no?, que diguin que valenta, perquè, en veritat, totes hauríem de poder fer-ho, no?, i totes podem fer-ho, però un 85% de les persones amb les que he marxat, sols... I mites de sobreviatjar sols? Trenquen algun, va, o explica'm algun. Quin mita tens tu? No he viatjat baix sols.
A veure, per exemple, el mite que viatjar en sol es coneix molta gent. Bueno, spoiler, no sempre. Depèn del destí. I depèn de tu, no? I depèn de tu, també de com estiguis, també. Hi ha moments que dius, bueno, no vull parlar amb ningú, hi ha altres moments que sí. Altra mite que viatjar sola és molt car.
Home, és més car que viatjar amb una altra persona. Perquè al final, per exemple, te vas a un hotel, clar, pots compartir gastos, però si no, ho menges tu sola. T'estan rient de mi, eh? No, no. És que ara m'has fet pensar en això de menjar sola. Sí. Hòstia, a vegades vas a un restaurant i paella per a dos. I dius, soc sol, vull una paella per a mi. T'has trobat amb això, no? Jo no m'he trobat mai, eh? Però sempre penso, conixin, és sol i vull menjar una paella perquè he de ser per a dos.
No, no m'ha passat perquè com que no viatxo per Espanya, però no... Ah, això no passa als altres països, no? No, el que passa és que et foten allà uns plats que tens per 3 dies. Bueno, però almenys tens l'opció. No, o sigui, és que allà no fan... Aquí mirem raro, mirem estrany. Mirem estrany a la gent que va sola al cine. Imagina't viatjar.
És que saps què passa? Que si et surts d'Europa, tots els països rotllo Àsia i Sud-amèrica són molt de compartir. I són famílies molt grans. Llavors, les racions són molt grans. Aquest problema no el tens. Te'l menges o tu en portes, però... I la gent que et diu, no és veritat que viatges sola. Mira, te'n fes una foto. Diu, bueno, m'ho ha fet una altra o fer-me un selfie, no? Què vas dir? Que hi ha gent que diu que no... Que no es pugui creure que viatges sola.
No, no s'ho creuen perquè com m'han vist, o em diuen, mira la boja aquesta que està aquí perduda i quins collons que té. I alguna anècdota que t'hagi passat, aquelles que costa explicar però que t'hagi canviat la teva manera de veure el món?
Més que anècdotes, jo crec que han sigut moments que t'has vist com vivint una experiència diferent. Per exemple, quan estava a Tailàndia vaig anar a la tribu de les dones girafa, que era en un grup, però ningú va voler entrar. Perquè, clar, hi ha llocs que hi ha una mica la controvèrsia aquesta de tu estàs donant suport a aquestes minories que moltes vegades diuen...
que hi ha màfies darrere o que ho fan només per explotació turística. Jo vaig entrar i m'han convidat a veure les cases on vivien i em vaig trobar una rata allà penjada que la cuinaven i tal. No me quedo a comer, Roger.
I, bueno, hi havia una nena per allà i li vaig preguntar coses i això em va agradar perquè va ser com, bueno, nosaltres vivim en un món que ens estem preocupant de moltes coses i aquesta gent aquí tranquil·lament, doncs, bueno, em va donar com que pensar, no? Has plorat o has rigut més, Viatgenzola?
Home, jo crec que he rigut molt més. El que passa és que quan viatges sol o sola, o el viatge en general, jo crec que les emocions són com molt més intenses, tot passa amb molt més intensitat. Llavors, quan plores ho veus com tot fatal. I com rius, rius molt. Exacte. Sí, sí, sí. Escolta, hem de parlar del llibre.
Com es diu? Com el comprem i per què? A veure, us ho explico. El llibre es diu Viajar sola empieza aquí. I hi ha una raó que de veritat ho he explicat. El títol és així. Viajar sola empieza aquí.
Llavors, el subtítol és més llarg. Lo que me hubiese gustado saber antes de recórrer el mundo. I això ho podeu trobar d'anar a Amazon o al meu perfil d'Instagram, que és libreymochillera. I ara estic en la pàgina web, també, que serà les tres obres, libreymochillera.com.
Però estic amb la presentació, estic buscant llocs per fer la presentació. M'agradaria si algú m'escolta i diu «Ah, jo vull que vinguis al meu poble o a la meva biblioteca o el que sigui», doncs meravellós, em podeu escriure per Instagram. I bé, doncs, el tinc també a Amazon i el que faré a part de la presentació, la idea és anar fent xerrades també
per una mica explicar totes aquestes anècdotes i explicar que allà fora, ostres, és que hi ha moltíssimes coses per veure i que es pot viatjar sola perfectament, que no has de ser ni rica, ni has de ser... Mira, és que ho tinc tot segur i ho tinc superplanificat. Però reunim per les dones que vulguin viatjar soles. Un llibre és per tothom, evidentment, el pot llegir tothom, però en qualsevol cas. Tampoc és un llibre d'autoajuda, no?
No, o sigui, jo el que ho he enfocat molt és, per exemple, sí que és veritat que la diferència és que hi ha capítols que m'enfoco molt en tema de dones, de seguretat, perquè no és el mateix viatjar sola si ets un home o una dona. Això és claríssim. A nivell de preocupacions i logístiques diferents. Llavors, hi ha uns punts que sí que són comuns. Escolta'm, com es planifica un viatge?
Com puc trobar versions d'allotjament més econòmiques? Com em puc gestionar econòmicament? També parlo de... Mira, anem a fer un pla d'estalvi, no? O hi ha gent... L'altre dia m'escriu un noi i em diu... Escolta, jo vull anar a Indonèsia, però em fa por quedar-me en un lloc que no hi hagi internet i jo no em pugui comunicar. Llavors, també he posat exercicis d'aquesta por, que quina és aquesta por i què és el pitjor que pot passar? Com ho solucionaries? Perquè al final ens fem unes ratllades que dius... Tampoc no n'hi ha per tant.
Sí o no? Bueno, per la desconeixença, això és normal. Sí, exactament. La desconeixença porta que a vegades diguis ui, ui, ui, ui. Sí, i llavors doncs parlo també de la gestió emocional. El llibre també va enfocat per persones que diguin, mira, jo vull fer un any sabàtic, vull marcar un canvi de vida, no? Com un canvi de vida. No és un llibre d'autoajuda. Ensenyes a fer anys sabàtics? Sí.
Això ho faig, però amb assessories. En el llibre et pots agafar un tastet, però no et puc explicar tot, tot, tot. Però aquesta és la idea. Un home ho pot llegir perfectament, només que hi ha uns capítols que van més enfocats a seguretat, a gestió, també...
a com gestionar quan t'enamores, no? I aquestes coses, i també parlo una mica des de la meva versió uns temes més personals, perquè al final no vull que sigui un llibre que ha escrit un robot, no? Que al final hi ha una persona darrere que explica les coses. I ha anat bé les vendes aquest Nadal o què? Sí, sí, sí, ha anat bé. El que passa que, bueno, ho vaig publicar una miqueta tard i clar, la gent tenia els seus regalets i això, però bueno. Vérem més Nadal, perquè el llibre no caduca.
No, i a més faré una paret a Sant Jordi també. Què dius ara? Sí. Ah, mira, explica-m'ho. Estic gestionant tot això per fer la paret a Barcelona. Què dius? Sí, i tindré allà els meus llibres i, bueno, alguna sorpresa més que no et puc explicar. I, a més a més, comentar-te que, bueno, si hi ha alguna noia aquí que vulgui venir a Turquia amb mi a Istanbul del 15 al 19...
El 15 al 19 de què? Ai, d'abril, perdona. Ah, d'abril. Com estem parlant de Sant Jordi? Ja arribaràs per Sant Jordi, 15, 19, 23 Sant Jordi. Que sí, que estaré aquí. No, està tot preparat. És a dir, noies, atenció, si voleu acompanyar-la del 15 al 19 d'abril a Turquia, poseus en compte també a través de Libre i Motxillera, el seu perfil d'Instagram, si no ens truqueu a nosaltres també us explicaré com fer. I escolta una cosa, presentacions, volem saber quan faràs presentacions, això ens ho diràs, no?
Sí, us ho diré, el que passa és que ho estic acabant de tancar. T'ho comentaré perquè em facis aquí superdifusió a la ràdio, però a mi m'agradaria que fos la primera setmana de febrer com a molt la segona, perquè no s'ajuntin tant les coses i a més la gent estarà com ja, bueno, un regalet més que ja ha passat els Reis, però els Reis del febrer ja estan aquí.
Escolta, la cançó es diu Alegria i la porta Antonia Fonya. A mi m'ha donat molta alegria compartir unes estones de ràdio amb tu durant aquest primer trimestre de temporada. Últim trimestre del 2025. És l'últim trimestre del 2025, però primer trimestre del programa. Èrica, moltíssimes gràcies. Quan tinguis alguna cosa a dir-nos, no fa falta que més que vinguis. Moltes gràcies. I escolta, que ha estat un luxe tenir-te aquí amb nosaltres.
Per mi també. Moltes gràcies per l'oportunitat i per compartir, que està meravellós. Cada divendres era un start-up del Cinde amb superenergia i alegria. Doncs quan tornis, o quan vulguis, hi tornes. Doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Amb alegria fins al migdia.
Ses veus deixaven de riure i els dies s'atxaven i els fars il·luminen ses gòndoles entre ses cases i alegria. Ses òrbites en sincrònia i els ovnis apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Les notícies de les dotze.
Molt bon dia al cofundador de l'orquestra de ball, la salseta del poble sec, Salvador Escrivà. Va morir ahir als 75 anys d'edat a causa d'un ictus. Nascut amb el lloc d'Urgell, Escrivà va ser una de les figures musicals més importants a les festes majors de Catalunya, quan, juntament amb Pep Berxer, van crear la salseta del poble sec a finals dels anys 70. El grup, que va néixer expressament per amenitzar una festa mítica del PSUC,
es va popularitzar en renovar el repertori musical típic de les orquestres.
El principal sospitós de l'assassinat de la bibliotecària materonina Helena Joany, Santí, la Iglesia, ha sortit aquest dijous a la tarda de la presó de Brians 1, on estava tancat provisionalment des del 28 de novembre. L'Audiència de Barcelona considera que té prou arrelament i que no hi ha risc de fugida, per això ha estimat el recurs presentat per la defensa de la Iglesia.
Tot i l'alliberament, haurà de lliurar el passaport i no podrà sortir del territori estatal, a més d'haver de compareixer al jutjat un cop al mes. En la interlocutòria, el Tribunal reconeix que és innegable el contingut incriminatori de la conclusió de l'informe sobre la mostra d'ADN de la Iglesia.
recollida en el jersei que Jovany portava posat quan va ser assassinada, però no aprecia que existeixi un risc de fuga derivat d'aquest canvi d'escenari, tal com argumentava la instructora del cas.
El Real Madrid va eliminar l'Atlètic de Madrid per un gol a dos i s'apunta al Clàssic per decidir el campió de la Supercopa. L'equip de Xavi Alonso serà el rival diumenge del Barça a la final de la Supercopa que es disputarà a la localitat saudita de Gida.
Els madridistes van obrir el marcador amb un gol matiner de falta de Fede Valverde el porter blanc. Courtois va evitar amb tres grans aturades l'empat del quadre Matalassé abans del descans a la represa. Assistència de Valverde per fer el 0-2 en Rodrigo de Simeone. Van recuperar l'esperança amb l'1-2 de Sorloz. Encara quedava més de mitja hora de joc, però el Madrid es va acabar enduent l'eliminatòria.
Segon dia complicat a la xarxa viària catalana per les protestes dels pagesos contra el pacte de la Unió Europea amb el Mercosur i les retallades en la política agrària comuna. Les protestes mantenen diferents talls de trànsit. A l'AP7 entre Borrassà i Vilademuls, això és a l'Alt Empordà. A l'A2 entre Belllloc d'Urgell i Mollerussa en sentit Barcelona.
I a la C16 entra Berga i Olban. Hem de destacar que un conductor s'ha saltat avui a la matinada al tall de Berga i ha acabat volcant amb els pneumàtics que hi havia parats a la carretera. El jove que anava a treballar ha sortit il·les de l'accident.
Mossos d'Esquadra continuen buscant un home com a presumpte autor de l'agressió d'una dona i de la mare de la dona a Calella, al Maresme. Totes dues estan ingressades a l'hospital i es troben en estat molt greu. S'investiga si l'individu era la parella de la filla. Diferents notacions del SEM es van desplaçar al lloc dels fets i van poder assistir a les víctimes en primera instància abans de ser derivades a l'hospital. De moment, l'home no ha estat detingut.
Recordar que les dones que són víctimes de violència de gènere tenen diferents vies per demanar ajuda. Per exemple, el telèfon específic d'atenció i informació, que és el 900 900 120. Fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Més informació a la una. No em toquis els ous!
No em toquis el calamar. No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi, cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Necessites ajuda? Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera.
I si els pujas el núvol... Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal arroba vilasarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. Des del centre del teu dial Vilasarradio 98.1 Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot d'avui de la setmana.
Sis, gairebé set minuts per damunt del migdia, moment de saber les notícies falses, aquelles fake news de la setmana. És per això que cada divendres, aquesta hora, contactem amb la Conchi Far, la nostra col·laboradora, la nostra amiga Conchi. Bon dia, bona hora, bona setmana i bon any. Molt bon dia i molt bon any. Què tal, com estàs?
Molt bé, aquí ja... O s'enyorava una mica, no? Home, és que ja feia temps, ara que no parlàvem de fake news, eh? No les podem recuperar, les que no vam fer, perquè estaríem 3 o 4 hores o dies fent fake news. Per tant, ens conformarem amb les fake news de la setmana, Conxi. Ens conformarem amb el que tenim. I Venezuela, Venezuela, perquè Venezuela... Que no és poc, eh? Que no és poc. Que no és poc. Bueno, començarem, però, amb Espanya. Vinga. Vinga.
Començarem amb Espanya, que s'està... Bona, hi ha un fake news que diu que Espanya està important llet procedent del Marroc perquè s'han perdut la meitat de granges làpties a Galícia durant els darrers 10 anys, no? Doncs això no és cert, això és un tema de... No és cert, o sigui, no està important aquesta llet.
I Marroc no té autoritzada l'exportació de productes làctics a estats membres de la comunitat europea. Per tant, això sí que s'ha reduït el número de granges, però allà no existeix aquesta exportació. És un tema una miqueta d'economia, però és per entrar un poquet en matèria.
Després, un vídeo que circula per internet també mostra una papereta del PP a Badajoz, que recordem que va a eleccions no fa molt, en què no apareix el nom de la Maria Guardiola, que va ser presidenta ara de Badajoz. Però és que aquesta senyora no se presentava per Badajoz, se presentava per Càceres. Mira!
Per tant, cada província té la seva llista, evidentment, i això ho vàrem fer sempre per sembrar. I rigut, Conxi, perquè recordem que amb en Joan Escofet un dia, el poc ens passa, el parlant de tot, és un espai informatiu que cada dia, a primera hora, repassem les notícies d'aquelles generals, les locals, les generals, les curioses, i deia, referia a aquestes eleccions que s'havien tratat a robar un parell d'oficines de correus,
En una d'elles s'havien robat 124 butlletes, 124 de vot per correu, i per altra banda s'havien robat 10.000 euros. I els hi preocupava més la 124, com si la gent hagués entrat allà a robar els 124 votbots i no els 10.000 euros. Això no és important. Per tant, per això he rigut quan has dit això, perquè és que no puc... Més que riem.
Bàsicament.
Una altra cosa. Fa un parell de dies, deu persones han estat declarades, o sigui, vuit homes i dues dones, han estat declarats culpables de difondre o retransmetre insults i rumors relacionats amb el gènere de Brigitte Macron, que és la dona del...
president de França, Macron, Emmanuel Macron, i, bueno, els hem posat penes de 4 i 8 mesos de presó que hauran de complir en cas de presidència i una indemnització de 10.000 euros per d'anys morals. I saps per què? Perquè deien que aquesta senyora de Brigitte Nacon és un home. Ah, sí, sí, és veritat, és veritat. És que és curiós, és curiós. A fer...
Perdona, Conxi, perdona. Eren 124 vots i 14.000 euros, eh? 124 vots i 14.000 euros. Els 14.000 euros, no. Això no t'importa. Com ells tiren els diners, doncs mire, no els importa els 14.000 euros. Vinga, va, Conxi, què més? Ens és repartint tu i jo els 14.000 euros. Ah, mira, no estaria malament. Què més?
Bé, ara passem una miqueta a Venezuela, no? Com no podia ser d'altra forma, no? Estats Units a bombardatge, diuen, al quartet de la muntanya Caracas, on es troba la tomba d'Hugo Chávez, segons unes imatges. Doncs no, no era cert.
no era un bombardaig sobre el quartier de la muntanya, corresponia a un bombardaig a un observatari meteorològic, però no a la tomba de Hugo Chávez. Deixava molta polèmica amb això. També tenim un vídeo compartit per la Sílvia Oriolz, d'Aliança Catalana,
que ha publicat a la xarxa X, el nostre antic Twitter. Jo sempre dic que l'Elon Musk té molt de millors, però no aconseguirà que li diguem X. Sempre ho diré en Twitter. Sí, senyor. Molt bona reflexió. M'agrada.
Bé, doncs el president de la Divinç Catalana ha publicat un vídeo que mostra una concentració de milers de persones amb banderes de la Venezuela, no? I acompanya, veient la joia del poble venezolà, on diria que en comptes de presenciar el secret d'un president hem assistit a l'equip d'una dictadura.
Doncs aquest vídeo està tret de context, no mostra una manifestació de celebració de la captura del Maduro, sinó que és un vídeo antic gravat fa prop d'un any, o sigui, bueno, prop d'un any, ja fa un any i mig, perdona, el juliol del 24, que era una concentració en suport del principal partit de l'oposició a taula d'unitat democràtica en aquell moment a les eleccions que hi va pel 24. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I després, home, ara toca parlar d'un Donald Trump. Home, anava a dir que a veure si la Conxi se'n despista avui. Bueno, que podríem escriure... No, no, no tenir un programa, sinó que tenir 30 enciclopèdies, però, bueno, m'ho referirà a això del càrtel de los Soles, no? Aquest principal feig del càrtel de los Soles que ha estat l'excusa, bueno, una de les excuses, que tots sabem que és pel petroli, per haver estat una de les excuses per...
per segrestar o per capturar o per com el que li vulguis dir en Maduro, no? Aquest Càrtel de los Soles s'ha confirmat pel Departament de Justícia dels Estats Units que no existeix. És a dir, ja explicaré una miqueta les diferències. Càrtel de los Soles és un nom mediàtic per suposats grups de funcionaris militar venezolans implicats en narcotràfic, no?
I aquest nom de Sol es ve pel nom del sort de les insignes que porten els generals a l'oliforme. No és un càrtel organitzat, com es va dir com el de Colombia o Mèxic, no hi ha proves que ho sigui, perquè no és un càrtel amb organització formal, amb gerardia, amb territoris, és un terme simplement mediàtic. Sí que hi ha generals i els militants venezolans com a capvisibles.
i hi ha denúncies de corrupció i tràfic de tràbios vinculades a aquests militars. Diuen, va dir també, que és una feic, que parava tot Venezuela com un càrtel de narcotràfic clàssic. No, són molt dispersos i són molt poques. No hi ha una estructura central ni està documentada.
I, bueno, és això, o sigui, no està reconegut ni oficial legalment, només apareixen aquests informes i mitjans, no? O sigui, que el que diríem, aquest càrtel de los soles no existeix com a tal. Déu-n'hi-do. O sigui, que, bueno, que és un tema que suposa que era interessant parlar-ne perquè, bueno, i efectivament no és cert que tot el narcotràfic estigui
operat per aquesta gent, sinó que, per desgràcia, hi ha moltes altres persones que se dediquin, que no són militars i no tenen res a veure amb el Maduro, que no és que defensi el Maduro, però el que és seu és seu i el que no és seu no és seu. Exacte, el que és del César, el que és del César. Doncs, Conji, afegim alguna cosa més o anem acabant?
Per avui ja hem acabat. Doncs, Conxi, ha estat un autèntic plaer tornar-te a retrobar. Us celebro de veritat. Divendres que ve, si les agendes quadren, doncs podem tornar a parlar de les fake news de la setmana, que la Conxi ja les pot començar a apuntar ja mateix, perquè una setmana ha passat la peta. Conxi, una abraçada ben forta. Perdona, de les fake news i d'on Donald Trump, que són dos. Sí, no? És que, a veure, jo ja com dic fake news, ja sé que hi ha un apartat, un subapartat de Donald Trump fixa, aquest és fixa.
Que faci molt bé, Conxi. Adéu, bon dia. Igualment. Adéu, adéu.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassarra diu, juguem la pròrroga. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titànic l'any 1912?
Sabies que Vilassada Mar acollia el primer circuit de curses a motor del país? D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Seguim endavant!
I un cop al mes passa per la ràdio l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC. L'OMIC és l'oficina municipal d'informació al consumidor. Tracta els problemes o assumptes que puguin tenir les persones consumidores. Doncs, com sempre...
I un cop al mes saludem l'Oriol Contreras. Oriol, bon dia, bona hora i bon any. Bon dia, bona hora i bon any. Com estàs? Molt bé. Amb ganes, amb força. Ha anat tot bé? Sí, aquest any hem coincidit els dies de festa amb dies dels que jo treballava aquí. Així és que he pogut allargar les meves vacances una miqueta més.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres un any més i nosaltres parlem avui d'exactament dos temes. Què posem damunt la taula, Oriol? Doncs per començar l'any amb energia tenim una llei que es va publicar el 26 de desembre i que ha entrat en vigor.
però ara t'explicaré una mica de les seves anècdotes. I després també tenim... Que és la llei de què? És la llei d'atenció al client. Ah, mira. Perdó, no te l'he dit. La llei d'atenció al client, a veure, que ja existia, però que l'han... L'han intentat millorar, no? La fosa i millora, sí.
I, per altra banda, comentar sobre un escrit que es publicarà, suposo, a la web o a la revista municipal sobre el cablejat de telefonia a les parets dels nostres edificis. Bé, el cablejat. El manyoc, aquell desgavell, aquell desfet de temps, aquella vergonya absoluta que en moltes façanes es veu, que ja sé que ens han d'arribar cables, però és que els col·loquen de qualsevol manera i com més millor, escolta, no hi ha problema. Doncs d'aquest tema i dels dos temes, de fet, en parlarem perquè és força interessant. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, Oriol, la llei d'atenció al client, que ja existia, com m'has dit, però que s'ha intentat millorar, no? Sí, s'han posat una sèrie de condicions. De fet, encara s'ha de reglamentar, és a dir, s'ha d'expandir encara la llei amb més detall i, a més a més, se'ls donar a les empreses
tranquil·lament un any per adaptar-se, doncs, requereix una sèrie d'això, d'inversió, no?, per part de les grans, de les grans empreses, sobretot aquelles que tenen més de 250 treballadors, que són totes les grans, evident, elèctriques, de telefonia, però moltes altres també tenen servei d'atenció al client i no hi pensem a vegades, no?, vull dir que n'hi ha moltíssimes. I d'aquí venen, deriven els call centers, que són les altres empreses, que són les que es dediquen, doncs, a atendre el...
Els clients, quan truquem per telèfon... Cada cop costa més, això. Cada cop costa més. És un clàssic que me'n recordo que aquell parell d'humoristes, no?, era Martes i Trece, ja havien fet sketchos i anècdotes sobre... Imagina't, que t'estic parlant de fa moltíssims anys. És a dir, que és una problemàtica que ressem en aquest país des de fa molts anys. Ja s'ha pogut posar una miqueta de...
una mica d'ordre. Entre altres coses, el que se'ls obligarà a aquestes empreses és atendre moltíssim menys temps del que a vegades ens tenen pendents. S'estan parlant de tres minuts d'atenció i ara llegia que la patronal d'aquestes empreses queixava perquè a vegades aquests terminis són quasi iguals al dels serveis d'emergència. Bé, no es pot equiparar, però realment el ciutadà el que necessita és que se la tingui
més ràpid i, evidentment, amb més qualitat. Jo crec que he arribat a pensar, Oriol, en aquest sentit, que les empreses, alguns serveis d'atenció al client, juguen a que acabis penjant i digués, és igual, deixeu-ho.
Bé, això és el que s'intenta combatre. Se'ls diu, miri, vostè tenen que atendre en 3 minuts. Se'ls diu, miri, vostè tenen que resoldre en menys de 15 dies la problemàtica que els ha plantejat el ciutadà. També es parla sobre les trucades espams. Ara es veu que hi haurà un prefix de la mateixa empresa. Un prefix que identificarem tots amb el temps, ens haurem d'acostumar, un prefix que serà el prefix comercial, que és el que volen vendre un producte,
o servei i un producte i un prefix per atenció al client Oriol, si fa temps ens deien això deixarà d'existir i després es va sortir, no perquè si algun dia has sigut client d'aquesta empresa et poden seguir trucant, mentida, jo he sigut em truquen cada dia d'empreses que jo ni sé que existeixen
Per tant, què vols que et digui això? És una mica fum. Exacte, utopia total i absoluta. Jo que porto molts, molts, molts anys, he vist passar bastants intents legals de regular aquestes trucades, aquesta atenció al client, no et diria jo...
que no s'ha millorat amb els anys, però amb molts anys s'ha millorat poquet. Però amb què? Anava a dir, amb què s'ha millorat? Perquè et segueixen trucant, et segueixen molestant, et segueixen... És a dir... Mira, hi ha un moment que ens estan trucant tots, tots, tots amb telèfonos ocults. Sí, i tant. Això no passa. Algú es pot escapar, però no passa.
també hi havia indiscriminació amb els horaris. Teòricament no hauria de passar. Teòricament es podria denunciar, com a mínim es pot denunciar. A veure, estem a gener del 26. Jo tinc que començar amb força, Jaume. Sí, no, no, està clar, està clar. I amb il·lusió. T'han de donar eines. Si aquesta entrevista me la fas a mitjans de curs, ja et diré jo que això no ha servit per res. Però, bueno, la llei és...
i s'ha de reglamentar, ja et dic, tenen un any per adaptar-se, vull dir que durant tot aquest any anirem parlant i al final de curs parlarem a veure si ha funcionat i si el ciutadà, sobretot, és el que ho nota cada cop que té un problema i truca a aquestes grans empreses.
Molt bé, molt bé, doncs veurem a meitat de curs. No cal que anem tan enllà, eh? D'aquí un prelló o tres de mesos a veure si s'ha fet alguna cosa, perquè això va ser un boom, eh? Recordo. Oh, no ens trucaran perquè ara a partir d'estar regulat... Aquesta llei pensa que ha estat més de deu anys, eh? Per fer-se.
Més de deu anys, eh? Bé, això diu molt poc dels legisladors, eh?, en aquest cas. Sí, i que s'han estat discutint, negociant, els altres ho han aconseguit amb molta habilitat, aturar-ho, oi? Però bé, hi ha un moment... Això es diu molt, això, com es fan coses aquestes que durant tant... Com ho fan els altres països? Perquè els altres països també els truquen constantment...
Tots rebem, 4 o 5 trucades diàries. És a dir, és que al final acabes malcontestant a la pobra persona que està treballant, que no en té cap culpa de res, que l'únic que vol és guanyar alguns diners a final de mes, i li acabes dient de tota aquesta persona que realment dius que no... Jo crec que realment un estudi comparat és difícil fer-lo. Primer, no tinc temps, però m'agradaria. Sempre ho he pensat de fer un estudi comparat
en temes de consum amb altres països de la Unió Europea. Però, en principi, estant dintre de la Unió Europea, els estàndards legislatius haurien de ser iguals, o quasi bé iguals, perquè tota aquesta normativa que es desenvolupa normalment ve promoguda per la Unió Europea. A partir d'aquí s'entén que dintre de tots els països de la Unió Europea legislem igual o quasi bé igual. El que passa és que hi ha una tradició cultural
tant de les empreses com dels ciutadans, que no és la mateixa a Dinamarca que a Espanya. Això està claríssim. Per tant, per molt que la legislació vagi sempre en el mateix camí, hi ha l'esperit, l'esperit, la sang que portem als llatins, que és no només dels ciutadans, sinó de les empreses, tot i que siguin multinacionals i que pot venir capital d'un altre lloc, però...
Però un cop estàs aquí a Espanya, dona la sensació que la tradició humana, i deixa d'estar de les isolacions europees, que aquí farem el que hem fet sempre i actuarem com sempre hem actuat. I evidentment és diferent aquí que al nord d'Europa. I no hi ha més. Alguna cosa més de la llei d'atenció al client o ja passem al tema estrella? Passem al tema estrella.
Que no és només de Vilassar. Jo sé que treballo tots els municipis, però només que us passegeu per la resta de municipis, només del Maresme. A veure, no és que siguin marranos només aquí, també són marranos a tot arreu. Això és nacional, també. També passa a tot arreu. Nosaltres ho veiem en el nostre municipi. I es veu més en municipis que en ciutats. Això també t'ho he de dir. Si tu vas per Barcelona...
és molt difícil trobar-se els manllocs que dius tu de cables penjant d'una mateixa cantonada, que si tu fas la foto i no identifiques el carrer, sembla Irak, o sembla Síria, o sembla qualsevol d'aquests països que dius, home...
La meva pregunta... Sí, ells són una companyia i deuen tenir els seus permisos, o no, no ho sé. Però la meva pregunta és, jo, si haig de penjar alguna cosa, algun senyal, puc anar a l'edifici de Telefònic a la Plaça Catalunya i enfilar-me amb l'escala allà a fotre forats a la paret i et puc fer-ho, això o no? Doncs mira, està bé l'exemple que has presentat perquè et diria directament no,
Perquè el que estem parlant és d'una necessitat bàsica dels ciutadans, que és la telefonia. I tu m'estàs parlant, m'has fet una broma, un exemple, qualsevol altra cosa. No, qualsevol altra cosa no. S'està parlant i ja hi ha legislació sobre el cablejat de telefonia.
I a partir d'aquí hi ha una sèrie de normativa, que és la que no s'està respetant, la que no s'està complint i la que ningú pràcticament pot fer res. Aquesta seria una miqueta la frase lapidària de conclusió. Per tant, no té res a veure amb què jo penjo el que em dóna la gana en una paret, perquè sí que hi ha legislació que diu, escolta, això és una servitud, vostè inveeix casa meva i vostè m'ha de demanar permís. Hi ha legislació i també hi ha caixes.
per guardar cables i guardar cables. Ja sé que és molta feina, però escolta, jo què vols que et digui? Jo, si vinc a casa teva com a electricista i em dius posa'm un endoll aquí i et foto el cable a bis penjant, em diràs que no. Per tant, no pots venir a casa meva a penjar el que tu et doni la gana a la façana de casa meva
pensant que allò estic emparat per la llei. Ets un marrano i treballes molt malament, perquè allò no està ben fet. Però ni a Irak, que deies tu, ni a Síria, que deies tu, ni al Bacete. Enlloc no es pot permetre això, i si ho permeten és perquè és desídia i incompetència dels que no haurien de permetre-ho. I és així. És tema complicat. Ja et dic, he fet un escrit, em sona haver llegit que s'ha fet una...
una moció en el ple del nostre ajuntament per demanar a aquestes empreses que s'ajustin una mica a la normativa, no crec que en facin massa cas com sempre, però s'intenta des de diferents municipis, aquí crec que s'ha intentat, però el tema de si estan ben posats o mal posats al cablejat és com...
Per nosaltres és important, perquè és el que veiem, però és com secundari, perquè la base està en si pots o no pots posar el cable en la meva façana. D'acord? A partir d'aquí, si pots o no pots, li puc exigir que ho faci més bé del que ho està fent, que és una autèntica coxineria. Que està molt bé, eh? Que està molt bé que un ple de l'Ajuntament digui prou, però clar, ara entén-me la pregunta, eh?
Quina potència té un ple de l'Ajuntament per sobre de, no sé, o d'una comarca, o del país sencer, o d'una llei del govern estatal? Pregunto, eh? Tu com a... No sé si saps la resposta, eh? Tu com a Ajuntament, com a un ens local, pots parar-ho, això? O és una cosa que ha d'anar més enllà? A veure, en la meva opinió, en via moció, que és el que s'ha fet, la típica...
titular, de dir, nosaltres aquesta és la nostra intenció, això és el que nosaltres volem, això és el que us demanem. Clar, és molt difícil que les empreses cedeixin després de tants anys fent aquesta pràctica només perquè algú ens ho demana, però ho demana com qui fa la carta als reis. El que s'ha de fer és
posar-s'hi molt fort, tant legislativament com amb el procediment administratiu, perquè al final les empreses tenen dret, i els hi dura llei, a fer aquesta invasió de les nostres façanes quan no hi ha alternativa. És a dir, és bàsic que arribi la telefonia a tot arreu quan no hi ha alternativa d'instal·lació, com pot ser, per exemple,
un soterrament del cablejat. Clar, si els ajuntaments no obliguen a les empreses aquestes a soterrar, és a dir, aixecar-te el terra, que sabem que costa diners, evidentment per passar només uns cablejats de fibra òptica no ho faran.
llavors s'ha d'intentar anar més enllà, més enllà de les mocions i intentar obligar aquestes empreses, si no soterrar, aprofitar quan s'aixequen els carrers per fer tot aquest cablejat, és a dir, però ja no... Clar, si ho fa només vilassar no té cap mena de sentit, això hauria de ser a nivell nacional, una llei com la que hem fet, la que m'ha estat comentant d'atenció al client, una llei nacional que digui, no senyors, cada cop que s'aixequi un carrer, sempre, però és que això és una cosa que em sembla que ja és de sentit comú, sempre que s'aixequi un carrer
s'ha de fer una part ja especial i obligada pel cablejat de la telefonia. Bé, què diu la llei? Que quan no hi ha aquest soterrament, no existeix i no els obliguen, doncs tenen la possibilitat d'ocupar les nostres façanes. Com? Encara va més enllà, mitjançant un acord amb el propietari de les façanes, que és quan tu, aquí, com tu comentaves, pot entrar al dir, vale, passi per la meva façana, però faci-ho bé, no?,
amb una regleta pintat, ben posat, ben instal·lat. Però, esclar, si no hi ha un acord amb el propietari de la façana, fan el que els dóna la gana, con nocturnitat i alevocia. Venen quan volen i al matí tu trobes el cablejat allà posat i mal posat.
De fet, aquest va ser el ple del mes d'octubre a l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Es va aprovar una moció, amb l'única abstenció de Junts, estimant Vilassar, la moció presentada pels regidors no escrits, Alfons Núñez i Carles Fernández, per impulsar la retirada, soterrament o integració del cablejat aèri a la via pública. Aèri, entenc que és també el que està clavat a les façanes, eh? Sí. Ja no estem parlant només de l'aèri. Sí.
incorporar esmenes en els acords de l'emoció per aconseguir un consens més ampli. És a dir, encara que hi hagi unanimitat, jo, perdoneu, amb tot el carinyo, veig molt complicat que un ajuntament d'un poble o una ciutat sigui, inclús els de les capitals, eh?, les quatre capitals catalanes i...
Escolta, que no és perquè petit o gran, ho veig molt complicat, això. Si no és perquè ho diu una llei i que es pot, aquesta llei, a més a més, fer complir amb procediments expropiatoris, que és com diu la llei que s'ha de fer, amb procediments. Tu imagina que cada cop que una empresa aquesta s'ha de passar un cablejat per un carrer, fer un procediment expropiatori esperant el resultat per posar el cablejat.
Impossible. Perquè aquests procediments administratius, imagina't el que trigarien. Per altra banda, ens quedaríem sense cablejat i sense fibra, que també ens empiparíem. És a dir, s'ha de buscar un acord. Està clar que el cablejat, la fibra, ha d'arribar sí o sí a casa nostra, d'acord? Però igual que per les carreteres sempre veiem, i fixa-t'hi, vas, pel marge dret, com veus una línia blava per la carretera, no sé si us ho heu fixat moltes vegades, i un dia vaig a pensar com és que per tantes carreteres de Catalunya trobo línies blaves? Aquella línia blava és per on passa la fibra.
A pesar que no l'hem vist quan aixecaven, però per allà passa la fibra. No és que no la deixen penjada pels arbrets o per les valles de separació, no? Ja l'han soterrat. Però, claro, el Estado, la majoria de vegades que és propietari de les carreteres, o diputació, o qui té la competència, té força per dir que el cablejat vagi per sota terra.
doncs aquí en els municipis s'hauria de fer el mateix, d'una sola vegada obrir el carrer i dir tot el cablejat, i si després ve més, perquè evidentment es van ampliant els cablejats, ja hi ha un conducte per on simplement, no?, que a vegades els veus en una cantonada d'un carrer de Vilassar aixecant la tapa i els veus treballant a sota terra, oi? Aquella zona sí, aquella zona sí, però la majoria de carrers, sobretot els petits,
Estrets, doncs, cablejat allà a sus anxes, i amb una emoció així és com un principi, una base, una intenció, una declaració d'intencions. Però allà, en aquest país, amb declaració d'intencions... Em consta, eh?, alguna persona aquí, Vilassar, que veient la instal·lació de cables, s'ha anat més enllà, s'ha posat el contacte a l'empresa, ha parlat amb l'operari, que està bé l'operari, doncs, diuen, escolti, miri, jo tinc aquest paper...
inclús trucar a la policia local i la policia local dir, escolti, això és legal que ho puguin fer. I a partir d'aquí anar més enllà. Clar, ja no dic, si no l'Ajuntament costa imaginar una persona a nivell particular, però em consta que sí que hi ha hagut gent que s'ha negat. Jo quan he fet aquest article és perquè l'oficina del consumidor, no d'aquest municipi, sinó de tots els municipis, jo detecto això. A mi em venen i es preocupen, em venen i em demanen. I moltes vegades el problema que tenim és que
que evidentment és normal que passi, és que el cablejat que t'està molestant és d'una companyia que no és la que tu tens contractada. Per tant... Puc despenjar per... A veure, és la meva façana, eh? És a dir, oi, puc pintar, puc pagar uns pintors i, escolta, i aquests cables molesten. I tornaran.
I tornaran, i tornaran, i amb nocturneat i alevocia, com et dic jo. Llavors, tu pots estar tallant el cable cada dia, si vols, però al final el que estem fent és perjudicar-te a tu mateix. En aquest cas, no, perquè no és la teva companyia subministradora de telefonia, però sí el veí del costat o el més enllà. És a dir, clar, les nostres decisions impliquen la resta de ciutadans i de veïns. Clar, això no m'havia pensat, eh? No sé si es poden identificar els cables de quina companyia són, perquè dius, bueno, escolta, si jo... Sí, perquè els veuries de quina caixa venen si els fas un seguiment, però clar, això...
És impossible seguir això, si això sembla un formiguer. És una borrada, a no ser que els vegis el dia que estan venint, el dia que te'n venen a instal·lar, que ho saben. Els dies que bufa el vent és molt fàcil de veure, tot arreu volant. En comunitat de propietaris, per exemple, jo ja he vist gent, aquí a Vila-Sacassa m'ha vingut a queixar, que en el pàrquing, en el garatge, en el subterrani, en el meu, per exemple, mateix també, Digi, que fa poc va estar arrasant tot el poble, doncs tinc manyocs de caixes i de cablejat
A veure, sí que el president va autoritzar, però si no ho hagués autoritzat, en comptes de tenir-lo soterrat en el pàrquing, ens l'haguéssim fotut a sobre de la façana. Llavors, més val, si tens un pàrquing, acceptar-ho, perquè si no, tard o d'hora te'l posen. És aquesta força que tenen la que ens empipa una miqueta. Ja et dic que hi ha molts ciutadans que han vingut, però clar...
com a consumidors, no són consumidors d'aquell cablejat, perquè són cablejat de digi i tu ets, per exemple, de Movistar. O cablejat d'oranys i tu ets de Vodafone. Tenen la força que ells s'han agafat i algú els hi ha permès. És a dir, i què faig? I què els hi dic? I què els hi deixo de fer? Res, que no podem fer res. I amb el no podem fer res aquesta gent es va fent gran. Si tu entres cada dia aquí amb un pinzell, em pintes la paret,
i ningú et diu res, vas prenent força, i a la majoria d'Europa és directament proporcional la força que tu prens a la insubmissió que jo tinc, a dir, oi, oi, oi, la submissió de dir, ai, que no puc fer res. I aquí els polítics estan repenjant, oh, és que no podem fer res. Estan dintre d'Europa, tornem al principi de la conversa, estan dintre d'Europa la diferència de com s'encaren aquestes problemàtiques que impliquen a tots els ciutadans. Jo, en algun dels viatges que he fet fa uns anys, està a Dinamarca, però fa anys...
Jo, el primer que em va sobtar, clar, em fixo en altres coses, d'efecte professional, és que no es veia ni un cable. Parlo de Dinamarca, eh? No parlo de França ni de Venn. I que no tenen telèfon? Ah! I molta electricitat, perquè n'hi ha moltíssima electricitat, sobretot amb els molins de vent que estan al mig del mar. Doncs no hi ha ni un cablejat, però ni un. És una cosa que, a més a més, estèticament s'agraeix tant i te'n dones compte que si ho han fet allà,
Perquè no estem parlant, oh, és que l'economia, l'economia. No et dic dels ciutadans, que són més rics a Dinamarca que a Espanya, et dic de les empreses, que són les mateixes, on el potencial és similar, d'acord? Llavors, per què no han soterrat aquí? Doncs perquè són diners, i mira, si se'ls poden estalviar, se'ls estalvien.
D'aquí, Oriol, venia el tema que et deia fa una estona. Tu deies que és un bé, doncs que, clar, podem tenir telèfons, i els nesos, què, no tenen telèfons? Clar que tenen telèfons i no tenen electricitat, i tant, el que passa és que fan les coses ben fetes, perquè si no les fan ben fetes hi ha algú que no els deixa fer. En aquest país no funcionem així, és a dir, ja sé que França i Itàlia també, però és que el tema que ens ocupa...
I mireu si és gran el tema, és un tema de normativa europea, i està molt bé que un ajuntament com el nostre digui, anem a fer una moció, però això, amb tot el respecte, és molt difícil, és David contra Gualiat, és a dir, ells es creuen molt i els d'aquí es creuen que no es pot fer res, i aquest és el problema. Sí, és una moció que jo penso que se segueix fa molts anys, fa molts anys, perquè aquest problema el tenim fa molts anys,
i molts més municipis, no? Generalitat. I anar escalant aquesta normativa que hem comentat al principi, d'atenció al client que porta 10 anys en el Congresso, s'hagués també iniciat d'aquest tipus, no? N'és igual, 10 anys, però fa 10 anys. No ara, m'entens? Fa 10 anys, perquè aquest problema el tenim des de fa moltíssims anys,
i cada cop que la gent es queixa, jo m'en dono compte i no tenim manera... Jo he reclamat a les empreses i el primer que em diuen les empreses, i amb dret a llei, és que vostè m'envia aquesta comunicació des de l'oficina consumidor i aquest senyor no és consumidor, perquè casualment, com ha dit, el cablejat era de digi i ell era client de Movistar. Llavors et diuen, és que per què m'està dient alguna cosa? Si jo...
Vostè, jo soc digi, el client no és de digi i, per tant, no em pot reclamar. No tenim una relació contractual. No, contractual no, és extracontractual. I aquesta és més complicada de gestionar.
En fi, Oriol, doncs comencem forts, eh?, aquest gener. Oriol, moltíssimes gràcies. Només recordar on i quant visites aquí Vilassà de Mar i també altres pobles de la comarca. Aquí Vilassà estem els dimarts a la tarda de manera telefònica i els dimecres per la tarda i dijous pels dematins de manera presencial. I altres municipis, doncs, des de Tallar, Premiar, fins a Calella, Arenys, Palafolls, Malgrat... Canet, Cardedeu... Bon valor, ja no m'ho recordava ni jo.
En fi... Que torno de vacances i encara m'he de lucar. Encara no saps si és avui bacanet o Montmeló. Sí, correcte. Que, per cert, ahir està Montmeló i feia moltíssim de fred. Sí, no? Fa fred. Molt més que aquí. És el que deia, això el consumidor no ho pot arreglar. Abans sorties i deies, ho estigui en fred, perquè era l'habitual, que el mes de gener fes fred. Ara això és notícia. Sí. Ara és notícia que faci fred el mes de gener. On hem anat a parar? Sí, senyor.
En fi, Oriol Contreras, responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Moltíssimes gràcies. El mes que ve, ja més de febrer, ens hi tornem a posar en un nou espai per parlar de consum i dels consumidors. Que vagi molt bé. A vosaltres, gràcies.
No sóc un dels teus amants, però creu l'Himalaya per tu. I robaré dotze diamants, un per cada lluna plena per tu. Jugo a nous amb el perill, ballo sobre l'aba per tu. Aguantaré tota la nit, sense dormir. El que jo vull és cantar.
i lluito fins l'última sal amb les apostes en contra per tu. Atrapolar-les amb les dents, domaré les feres per tu, i accelero sense freds, de 0 a 100, el que jo vull és cantar.
Ells són els catarres i fins que arribi l'alba la cançó. Tres quarts d'una, el parlant de to que es basa en la informació de l'actualitat també té estonetes per l'entreteniment. I amb la bona música arribarem al final de l'edició. Fins que arribi l'alba amb els catarres, ara mateix tres quarts d'una. I al matí ens llevàvem amb una notícia trista, la mort de Salvador Escrivà, líder i cofundador de la salseta del Poble Sec, també...
va fundar la discogràfica La Salseta Discos, entre els quals va descobrir grups importants del programa català, com Sopa de Cabra o Un Papa. Amb Sopa de Cabra enfilarem la recta final. Un Papa també, un altre dels grups que va descobrir el bo de Salvador Escriva. L'Empordà, amb Sopa de Cabra. Enfilem els últims minuts ja l'edició. Anem a l'Empordà!
D'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
Passant polles i anys i en siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del tel, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i anar a l'infern no m'interessa.
Potser que avui no em suïcidi Potser ho deixi fins demà Parlem de tot amb Jaume Cabot
Mas se oís, és ràpida com la
I nitro clíterina. Eloïna.
Amar de prisa, amar de pie, no sé si es por qué. Me ocultas algo.
La fiabra
98.1
Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter i Instagram. Encara que no funcionis, no em diguis ruc. Si penso que dèiem tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Set, gairebé sis minuts, la una.
Acaba el parlant de tot d'avui, el de divendres 9 de gener de 2026. Amics, amigues, ús humano no és que us ho demani, sinó que ús humano sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Molt, molt bon divendres, molt, molt bon cap de setmana i com sempre us dic els divendres, que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan aquesta música i aquesta marxa no estigui al peu dret i al peu dret a l'accelerador.
Vigileu si sortiu i si no sortiu també. L'edició d'avui, la número 2274. 2274 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i dilluns a les 10 en punt ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM, el Maresme, a través de Vilassar Ràdio.ca per internet. Hem acabat aquesta primera setmana ja després de les festes de Nadal. Dilluns comencem ja setmana completa, eh? Per tant, arribarem...
Al llarg de la setmana que ve, la meitat d'aquest primer mes de l'any, hem de parlar de moltes coses, dels tres toms, de conferències, d'activitats, moltes. Hem de parlar ja de Carnaval, que deixem les festes fa re i ja ens posem en Carnaval, que per cert, si voleu fer una comparsa, sapigueu que ja us podeu inscriure, podeu consultar a tot plegat a vilasaradio.cat i a vilasademar.cat, les dues webs, la de la ràdio del nostre poble, vilasaradio.cat i també la web municipal vilasademar.cat.
Acabem amb la cançó que ens inspira i avui, com no pot ser d'altra manera, cançó amb la salseta al poble sec i en Salvador Escrivà, que ens ha deixat ahir al vespre a causa d'un ictus, cofundador de la salseta al poble sec. Ens explicava en Joan Escofet que, curiosament, aquest grup es va crear a través d'un míting. Hem de fer un grup per un míting del PSUC, Partit Socialista Unificat de Catalunya.
I mireu si va durar el míting. Van fer el míting uns quants anys més. Grans nits ens ha regalat, també, a Viles de Mar i a altres pobles. És una de les cares més conegues de totes les festes majors de Catalunya. I, per tant, avui li rendim homenatge a Descansa en Pau i amb tu marxem amb aquest, la cançó que ens inspira com no pot ser d'altra manera. Hasta luego, cocodrilo. Descansa en Pau.
Cuando vi que te atarcaves Primero tuve que recordar
Cuando vi que te acercabas me tuve que recordar el día en que me botaste y dijiste sin piedad.
Hasta luego, cocodrilo, no pasaste de quemar. Hasta luego, cocodrilo, no pasaste de quemar. Y a tu amor no me interesa, ya no me molestes más. Al oír lo que diste, por poquito me morí.
Y a tu amor no me interesa, ya no me molestes más.
Ella me dico, papi lindo, me tienes que perdonar. Ella me dico, papayito, me tienes que perdonar. Y como un cocodrilo, allí me se echa a llorar. Esto lo dirás en broma. Hoy ya tengo otro querer. Esto lo dirás en broma.
Y aunque llores mi desprecio Solo tengo que decir Cucudrulu Hasta luego Cucudrulu No pasaste de quemar Hasta luego Cucudrulu No pasaste de quemar Y si todavía no entiendes En inglés te lo dirán y expliques Si un líder alegre
No pasaste de queimán, si yo le era de gaylor. No pasaste de queimán, ya tu amor no me interesa, ya no me molestes más. Una mica de blues. Solo, that's all.