Les notícies de les 10.
Salutacions les associacions de famílies d'alumnes de les escoles públiques Als Alhocs, Escola del Mar, Pérez Sala i Vaixell Borriac, amb la col·laboració del curs històri, organitzen el casal de Setmana Santa, que se celebrarà des del 30 de març fins al 2 d'abril. La nova edició d'aquest casal porta per títol La gran missió de la primavera, i el fil conductor serà La primavera i el despertar de la natura.
A través d'activitats relacionades amb les plantes, els animals, els colors i els nous començaments, els infants descobriran els canvis que es produeixen en aquesta estació i aprendran a valorar i a cuidar el seu entorn. Aquest casal està gestionat per la cooperativa Naifar.
Està adreçat a nens i nenes d'infantil a primària i inclourà jocs i tallers com mitjans per aprendre a acceptar les normes, a resoldre conflictes, a entendre i a respectar els límits, potenciant d'aquesta manera el treball en equip i també la solidaritat.
El Casal es realitzarà a l'Escola Vaixell Borriac amb diferents opcions horàries, de 8 a 9, acollida mínim de 8 inscrits diaris, de 9 a 1 al matí, de 9 a 3 matí i dinar, i de 9 a 5 tot el dia. Hi ha, per tant, diferents opcions horàries.
que es poden escollir en base a l'horari que més interessi. El casal només s'hi farà si hi ha com a mínim 16 infants inscrits cada dia. Recordem que les inscripcions per aquest casal de Setmana Santa s'obriran d'aquí 24 hores, s'obriran demà dia 12 i fins al 22 de març. S'hauran de fer les inscripcions en línia a través de l'enllaç que trobareu al web vilassademar.cat, al web de l'Ajuntament.
Quan hi accediu, heu de seleccionar Vilassadamar com a municipi i el centre escolar posar Naifer i casar al Setmana Santa Vilassadamar 2026.
L'Iran ha anunciat l'onada d'atacs més devastadora i dura contra Israel i els països del Golf. Durant la matinada, Teran ha llançat missils a Tel Aviv i a Jerusalem. Fons periodístiques apunten que hi ha com a mínim 12 ferits. A l'Iraq, un dron ha impactat en una instal·lació diplomàtica americana a Bagdad i els sistemes en defensa s'han pogut neutralitzar cinc.
També l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Kuwait afirmen que han interceptat míssils i drons procedents de l'Iran. Pel que fa al Líban, els bombardejos de l'última nit han causat un total de 9 morts. Al sud del país ha estat de 9 al blanc de forts bombardejos israelians que també haurien deixat 13 ferits. Segons els últims tracomptes, més de 500 persones ja haurien perdut la vida en aquest país a causa del conflicte.
L'euro i bordiari arriba al 2,55% la pujada més alta en un sol dia des de 2008. L'índex a què se referencien les hipoteques, a tipus variable, s'ha disparat en una sola jornada i amenaça d'encarir les quotes de les hipoteques que s'hagin de revisar amb el tancament de març.
Esports, futbol, l'Amin Jamal rescata el Barça amb un empat de penal sobre la butzina en un mal partit a Newcastle que va acabar amb empat 1-1. Els blaugranes es van veure superats per l'energia dels anglesos que es van avançar amb gol de Barnes en el tram final del partit.
I l'Atlètic de Madrid s'ha acostat als quarts de final de la Champions en golejar el Tottenham per 5 a 2. El guanyador d'aquesta eliminatòria s'enfrontarà al vencedor de l'aparellament entre el Barça i el Newcastle. A les 11 del matí nou contacta amb la informació. Ara s'inicia el parlant de tots.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Raïm de Xila, plàtans de Costa d'Ibori, quilos de Nova Zelanda? Què passa? Que no has sentit a parlar dels productes de proximitat? Els productes de proximitat són garantia de qualitat i, a més, donen feina al territori, lluiten contra la despoblació i són beneficiosos per al medi ambient. El consum d'aquests productes representa un estalvi important per la nostra butxaca i, alhora, també contribueix a la butxaca del país, ja que el sector agroalimentari és el primer sector de l'economia catalana.
Quina bona olor, no? És que és de proximitat. 012. La millor resposta. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població.
Guanyaràs un pis en vida, no un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte.
Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us salvem com cada dia com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Matí de dimecres, matí de meitat de setmana ja, matí d'11 de març de 2026. Avui fa...
22 anys d'aquells malaurats, d'aquells inolvidables atemptats a les estacions de Tocha, Madrid. Alcalá de Henares, una seguit d'explosions. A hores d'ara, bé, hi ha qui a hores d'ara, a dia d'avui, encara pensa i assegura que era ETA. A hores d'ara, el discurs del govern espanyol era ETA, ETA, ETA, quan qui més qui menys ja sabia que això era un atemptat produït per algú amb una infraestructura una mica més gran. Estem parlant d'una època en què ETA...
tenia una infraestructura mínima i era difícil de pensar que la banda terrorista ETA pogués fer això. Es parlava ja d'Al-Qaeda. De fet, això va ser una de les respostes en aquests tres prodigis de la democràcia, i això ho dic a títol personal, que espero que algun dia siguin jutjats com a criminals de guerra. Estem parlant de José María Aznar, el president del Partit Popular, el president del govern espanyol, aleshores...
Tony Blair, el britànic Tony Blair, i l'americà George Bush, que se'n van anar a les hores d'excursió un cap de setmana i van decidir anar a buscar armes de destrucció massiva allà on només hi havia petroli. No la guerra, tot Espanya al carrer, no a la guerra, no a la guerra, aquell prodigi de la democràcia absoluta, que per sort va perdre les eleccions tres dies després. Va caldre, també, va caldre 192 morts
perquè perdessin les eleccions, que això també diu molt poc a favor d'aquest país. Però, en qualsevol cas, va ser la resposta a aquests tres prodigis que van anar a buscar armes de destrucció massiva allà on només hi havia petroli. Va costar unes torres bessones, amb moltíssims morts. Va costar un dia com avui, de fa 22 anys, les estacions de Madrid, a Totxa, al Cala d'Henares, etcètera, van veure com perdia la vida 191. Eren 191 persones...
I després a Londres, que també en veria tant tant. Va ser la resposta, mai justificable, evidentment, però va ser la resposta a aquestes tres eminències polítiques que insisteixo, i això insisteixo, dic a títol personal, espero que algun dia siguin jutjats com a criminals de guerra.
En qualsevol cas, queda en el record 22 anys enrere. Tornem avui, dia solellà, temperatures agradables, dia que ja, si olorem, ja escoltem això a la primavera, que la tenim al caure. Encara pot venir algun episodi de pluges, però en principi tenim un dia esplèndid per endavant, la primavera que és a punt d'arribar, ens endinsem en el tercer mes de l'any
I de seguida marcem cap al centre de referència meteorològica de la comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, des d'allà Joaquim Serra, ens farà la previsió de cara avui i també de cara a la segona meitat de setmana. Amb Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat en local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui...
Tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides, bàsicament, musicals. A dos quarts d'onze teníem una entrevista. Teníem una entrevista amb un director novell d'un curtmetratge que es diu Libertà per a ser jo, un curtmetratge que parla de l'assetjament escolar.
a un alumne que, per la seva orientació sexual, doncs rep aquest assetjament. Valeri Cavarillas hi ha posat al capdavant, amb presència en Mare Esmenca, amb presència, a més a més, Vilaserenca, i doncs havia d'arribar, però aquest fantàstic transport que li diuen tren de rodalies de Renfe no ha permès que arribés i no permetrà que avui arribi amb Valeri Cavarillas. En buscarem un altre dia sense cap problema. Donem les gràcies, com sempre, a aquest servei de Renfe que funciona tan meravellosament bé
que ha sortit de casa a dos quarts de nou del matí i té prevista, tenia prevista l'arribada aquí a dos quarts de deu, abans a dos quarts de deu i arribaria a les onze. Així de bé funciona el país. Doncs escoltarem l'entrevista que li fèiem ahir a Daniel Agudo. Daniel Agudo serà la persona que avui pronunciarà
la segona sessió del monogràfic dedicat al país de les contradiccions als Estats Units d'Amèrica. I avui en Daniel Agudo, ahir va passar per la ràdio, i avui pronunciarà una conferència sota el títol, allunyar ho és a la pantalla, el western com a mite fundacional. Molt interessant l'entrevista que ens va proposar.
Un parlant de tot que es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment, i en aquest cas, cada dimecres, i des de fa molts anys, des del començament del programa, la col·laboradora que més anys porta al programa, Paquita Bruixa. Conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. A dos quarts de dotze, molts anys, també porten les companyes de la Biblioteca Municipal Ernest, Lluch i Martín.
Des de la biblioteca ens fan les recomanacions literàries. Passa per l'estudi del parlant de to, l'estudi de Vilassar Ràdio, la Diana Gasols. A les 12, a les bruquiletes de la ràdio. La Marta Badia i la Marc Natxe passen per parlar d'aquells temes incòmodes, aquells temes que a vegades fa...
Doncs com cosa parlar, però se n'ha de parlar també. S'ha acabat el bròquil, el nom de la secció de la Marta Badia i la Mar Natxer. I acabarem anant a l'agrícola Vilassar. Des d'allà la Lara Xarau ens portarà els articles de promoció, els articles de proximitat als productes de temporada. El bon producte, en definitiva, que té l'entitat centenària, que es diu molt aviat, l'entitat centenària, l'agrícola Vilassar.
Doncs aquest és el menú. L'edició d'avui, la número 2.315. 2.315 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. 12 minuts per damunt de les 10. Ho tenim tot a punt. Motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Meitat de setmana, 11 de març, dia assolellat, temperatures d'allò més agradables, però ens acostem a la primavera. I què vol dir això? Doncs la primavera és aquesta estació que en un mateix dia et fa diversos fenòmens meteorològics. Per tant, no deixem encara el paraigua enrere perquè sembla que poden haver-hi algun canvi. No sembla que hagi de ser de cara avui. Això ens ho confirma de seguida o no. Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
13 minuts ja per damunt de les 10. Joaquim Serra, com ho tenim meteorològicament parlat? Molt bon dia.
Hola, bon dia. Avui la jornada tornarà a estar marcada bàsicament per un temps estable i assolellat. De tota manera, aquesta tarda passarà una coeta frontal que alliscarà pel Pirineu, on podrà deixar alguna precipitació, però aquí a la costa només hi haurà núvols alts com a molt mitjans que aquesta tarda podran arribar a tapar el cel una mica, però en general seran poc destacables i, per suposat, no hi haurà precipitació aquí a la costa.
Els vents en conjunt han de bufar més aviat fluixos, molt variables aquest matí, giren cap a sud-oest aquesta tarda i la situació marítima s'ha de mantenir, per tant, tranquil·la. De cara a demà dijous tornarem a tenir una jornada com avui, estable, assolellada. La temperatura continuarà força contrastada entre la nit i el dia amb unes màximes que poden pujar una mica, però tampoc no gaire. El vent demà bufarà de garbí a la tarda.
Lleugerament moderat a tota la costa, maresment que la situació marítima, per tant, s'alteraria una miqueta amb lleugeres àrees de maró demà a partir del migdia. La predicció per divendres indica que també tindrem un temps tranquil amb augment dels núvols a darreres hores del dia i dissabte passarà una línia frontal una mica més activa, de fet,
Durant el matí de dissabte s'esperen precipitacions en forma de xàfecs irregulars, poden afectar qualsevol punt de la comarca. Després s'obririen clarianes cap al migdia, però durant la tarda no descartem altres cop algun xàfec de caire tempestuós que localment podrien acompanyar-se. I és que dissabte les temperatures baixaran novament de forma clara i evidentment aquest descens el notarem més de cara a la matinada del diumenge.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, centre de referència meteorològic de la comarca. Moltíssimes gràcies. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins al cap de setmana no s'espera cap mena de precipitació i seran minces. Per tant, ja ho anirem confirmant. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10. Joaquim Serra, fins demà a la mateixa hora que tinguis. Molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Senyor Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Ja tenim el resum de final d'any fet. Ja tenim la notícia d'obertura del resum de l'any. A veure, quina... Senyor Sam Jamesy Spark, el primer vilassarenc. Sí, senyor. Xavi Spark ha debutat en el primer equip masculí del Futbol Club Barcelona. Fixa't que Hansi Flick
va a la guerra amb quatre juvenils, eh? La Minyamal, Covarsí, Marc Bernal i Xavi Espart. Ahir van publicar-ho, van publicar-ho i agraïm moltíssim, eh? Totes les aportacions, aquest matí ens han fet saber que en Xavi Ramon, no, Xavi Ramon va jugar amb l'amater del Barça, el seu fill, en Bebi Ramon, va jugar un gàmper amb el Barça, però ens queda per comprovar un tema, eh?
el senyor Auladell i el senyor Gabriel Ramon, germà de Xeve Ramon i el senyor Auladell també, jugador del Barça. Nosaltres, les nostres fonts, ens diuen que en Xavi Esparri és el primer Vilasareng a debutar en partit oficial amb el Barça masculí. Ho tenim així, però ho comprovarem i, evidentment, si no és així, doncs ho rectificarem. Espectacular, doncs, ahir l'entrada del exalumne del vaixell Borriac, minut 88 de partit.
substituint un desencertadíssim Araujo, jo crec que a aquest noi ja li haurien de fer un umtiti, per entendre'ns, i realment no era fàcil, surt-se per vent 1-0.
evita el més que probable 2 a 0 del Newcastle, roba 4 pilotes en res, a minuts, i assisteix, doncs, pot celebrar el gol de penal de l'Amin, que deixa'm dir que va ser el penal que li han xiulat a la història del Barça més tardà
de la història, fora de pròrrogues. Claríssim va ser. Però fora de pròrrogues, eh? És a dir, mai a la vida al Barça li havien xiulat un penal en competicions europees tan tard, per entendre'ns. Molt bé, molt bé. Doncs Pau Covarsí va sortir al final de la part de la revista i va felicitar-se. De fet, es van abraçar molt, van ser companys, de fet, han sigut companys des de tota la base. Des del Benjamí de...
Exacte, i a partir d'aquí han forçat una gran amistat. Felicitats a la família Esparfón, la família de Xavi Espar, perquè avui aquest poble estem contents. A més ens feia molta gràcia, i tant, Pau Coversí, de la mateixa edat, del mateix any, generació 007, llicència per matar per fer la broma.
No, no, ja, ja, però ells diuen... A mi em fa molta gràcia. Tu de quin any ets? Jo sóc del 7-4, els hi vaig dir l'altre dia. Es van quedar tots mirant aquí. Dic, si tu ets del 0-7, jo sóc del 7-4. Doncs això que dèiem, 0-0-7, llicència per matar, i feia molta gràcia, doncs, Pau Coversí, un autèntic veterà, que és de la mateixa edat, del mateix any, de Xavi Espart, donant-li la benvinguda com a veterà. Coversí se li notava
que tenia una alegria a la cara que no se la podia aguantar. I deia, jo fa poc també vaig passar per el que ha passat a Xavi, etcètera. En fi, molta il·lusió. A més a més, aquests detalls que sempre ens fixem. En Xavi fa unes declaracions als mitjans oficials del club.
i a més a més ho fa davant de la fotografia en blanc i negra que tenen al Newcastle de Paul Gascoigne, eh? Busca, doncs, un dels referents del futbol anglès. És que Pau Coversí, el desembre de l'any passat, va fer 100 partits. 100. Clar, pensa que ara ja amb 19 anys són grans, eh? Ja són grans. Ja no tenen 12 anys, que és l'edat de debutar en la classe dels dofins, que és el Barça de Flick. Amb 12 anys has de debutar, si no ja ets gran.
Aposta de Flick, del tècnic d'Eidelberg, pel de casa nostra. Doble motiu, eh? Primer motiu, la qualitat de Xavi Espar. De fet, el Racing de Santander va venir a trucar a la porta, el líder de segona divisió, i Flick va dir, Xavi, no es toca. I segona, també, no hem d'oblidar l'efecte draw. El jugador filipí que ha marxat al PSG per la porta del darrere...
Familiar filipina. Va ser el primer filipí. Va ser el primer filipí. Han debutat en el primer equip del Barça. Ha aixecat molta polseguera el cas Dero i, evidentment, el Barça vol anar protegint absolutament aquestes joies que va traient, sigui perquè no hi ha diners a la caixa, sigui pel que sigui, però, en qualsevol cas, la pedrera...
està evolucionant i està donant autèntiques lliçons. Família, com he dit, filipina, nascut en un poble que es diu Nigran, que és a Pontevedra. André, per cert, vaig dir que debutaria, em vaig equivocar d'un partit, pensar que debutaria el cap de setmana a la catedral, i va debutar ahir, en Xavis Park. No era el partit fàcil, tampoc ho era ahir, eh? En Mítics, en James East Park, recordem que hi ha camps en els que només dir-los
ja tenen un pes. Ja s'ho emporta ell, per això. He debutat al St. James Park, camp del Niukasen, un dels històrics de la Premi, ja s'ho emporta. Jo m'estic molt content perquè ja feia dies que estava amb ganes de publicar això. Inclús vam gravar el vídeo perquè ho tenia claríssim. Ho vam gravar en directe perquè tenia claríssim que Xavi Esparc jugaria. Va, Joan. Xavi Esparc és del 21 de maig del 2007. Sempre faig la broma. És gran, ja. Sempre faig la broma amb ell perquè és un dia més vell que la meva filla.
Ah, mira, hòstia, això es nota. I sempre m'ho diu. Jo soc un dia més gran que l'Alba. Va, Joan, més costat. També molta atenció en el partit atlètic de Madrid Totnam, que es va disputar ahir. Totnam, em fa molta gràcia que em dius Totman. Com ho dius? Totman. Ai, ara m'has liat. Va.
Tottenham, el Tottenham, perquè ens entenguem, que després la gent em diu, què diu? El Wanda Metropolitano, 5 a 2, van guanyar els matalassers, però molt de compte amb el porter, amb el Txec, Antonin Kinski, 3-0... Un fall de Shevnik, no? Bé, ell és Txec, Shevnik és Polak. Ah, Txec Polak, és Polak, és veritat. Doncs 3 gols encaixats en 22 minuts, el primer i el tercer...
Sí que es poden dir, especialment el tercer, que podrien ser culpa en totes les cometes del porter, porter molt jove, que no era titular, el titular és l'italià Vicario,
Però, clar, l'entrenador del Tottenham, Igor Tudor, decideix canviar-lo... Al minut 17. Al minut 17. El pobre nano se'n va directament a la banqueta. El públic del Banda Metropolitano aplaudint el jugador. No eren aplaudiments irònics, eren aplaudiments... No, perquè fixa-t'hi que quan surt ell l'aplaudeixen i quan el porter, el titular que juga sempre va entrar al terreny de joc, van xiular. Per tant, no eren irònics. Se'n va anar directe al vestidor. Se'n va anar directe al vestidor, absolutament destrossat.
I, en fi, per un porter, Jaume, tu saps de futbol més que jo, per un porter aquest canvi, en fi, li pot dinamitar la seva vida professional. Ja ho veurem, perquè els porters, com sempre diem, amb carinyo, estan bojos, siguin de l'esport que sigui, estan bojos, s'ha de ser d'una pasta especial per ser porter, però en qualsevol cas el pobre Antonin Kinski...
Se li complica, perquè d'això, Jaume, creiem que un porter no es recupera. I tant, i tant. Doncs vinga, va! Doncs això, molt ràpidament, havies comentat en l'entrada del Parlant de Tot, aquests 22 anys, avui...
d'aquests terribles atemptats, els atemptats de Totxa, com es va conèixer popularment, amb un total de 191 morts, en fi, total en renou polític, mediàtic, que va haver-hi, que també va costar les eleccions a José María Aznar,
i l'entrada al poder de Zapatero I. 22 anys d'aquests terribles atemptats a Madrid. Sí, senyor. Abans he sentit que comentaves que tenim un convidat que sembla que no podrà arribar a la cita. Gràcies, amb totes les cometes del món, a Rodalies.
Doncs, sapiguem que Rodalies ha acumulat, durant l'any passat, 140.000 minuts de retard, 2.300 hores o 100 dies encès perduts. Recordem, i t'ho vaig explicar aquí, Jaume, i això és cert, que la mitjana dels trens del Japó de retard és de 0,6 segons a l'any.
I a més a més, aquestes dades espereïdores que et comento, aquests 140.000 minuts de retard... Són 95,83 dies, eh? Sí, 100. Poden ser més perquè només es compta, diguéssim, Renfe, Adif només compta quan és més d'un quart d'hora. Ah, ah, o sigui que te'n fas a més de 100.000. Que hi ha 14 minuts
diguéssim, de cada incidència... Que no compten. Són més de 100 dies de retard, és a dir, porten un retard de 100 dies en un sol any, eh? Com es diu la nostra secció? Poc ens passa. Passa alguna cosa? Clar, però tenim uns prodigis manant i el capdavant d'infraestructures tan importants com aquesta. I a més no oblidem. I a més no oblidem que res hem fet. Estava preparant aquesta companyia d'autobusos, que a mi em sembla deliciós. Que manarà?
El que vam fer fora de Rodalies Trens, diguéssim. No serveixes per Rodalies, et fotem aquí els autobusos. Que és un personatge dins de la cúpula socialista. Ara no recordo el nom, però és un home molt ben col·locat a la cúpula socialista. Això m'encanta a mi, ja ho hem comentat alguna vegada en el que ens passa.
que Rodalies ja estigui preparant una flota, una empresa d'autobús, com si Endesa tingués una flota de generadors, de burres, per anar oferint, perquè saben perfectament que el negoci que tenen és un absolut desastre, com que en aquest país no passa res, no es tallen caps, no hi ha cap mena de responsabilitat, l'únic que es fa és la petada a la madrelenya, que consisteix en el més inútil saltirà cap amunt.
promocionem-los, clar. És així, és així. És denigrant, és denigrant. Va, què ve, Joan? Doncs, si vols, tenim el Dilorian una mica revolucionat. Què dius ara? Què passa? Darrerament tendeix a anar-se'n segles enrere. Oh, mira, això és bo. Amb l'ofí que va, amb l'ofí que val, li deixem anar on vulgui.
Doncs avui se'ns planta la primera parada del nostre cotxe, és a mitjans del segle XIX, en 1851, perquè tal dia com avui, a la Fenice de Venècia, s'estrenava aquesta òpera de Verdi, eh? Rigoletto. Avui fa 175 anys.
La donna è mobile, qua più malvento, muta d'accento e di pensiero. Sempre una nobile, leggiadro viso, impianto riso.
Aquesta és la cançó, podíem dir, la comercial, la cançó comercial de l'Opera Rigoletto, eh? De l'Opera Rigoletto que tothom... Què coneixes tu de Rigoletto? La dona immòbil, eh? Rigoletto que era un bufó ja parut amant del duc de Màntua, eh? Oh, la dona immòbil, eh?
Aquest té pinta de ser en Pavarotti, mira què et dic. Per cert, és la segona òpera més representada al Liceu de Barcelona. Ah, sí? Rigoletto. I la primera, sabem-ho. Sabia que m'ho preguntaries, ho vaig buscar, és Aida. Ah, molt bé. La cançó comercial d'Aida ja la posarem un altre dia.
Rigoletto i Aida, o Aida i Rigoletto, eh? Curiós, eh? Sí, sí, sí. Verdi domina, eh? No només al carrer de Gràcia, sinó també a les representacions al... Mira si domina, que nosaltres aquí a l'idea amb en Josep. Bueno, jo li dic Pep, eh? En Pep. En Pep Rigoletto li dic jo.
Vinga, més coses, atenció, perquè ens anem a... No et preocupis, Joan, no et preocupis. Sigues feliç. Sigues feliç, home, sigues feliç. Avui estarà tothom ja xiulant això.
Per què no ens hem de preocupar i ser feliços? Bé, hi ha molts motius, però per què en aquest cas? Perquè hem anat en tal dia com avui, de l'any 1950, naixia Bobby McFerrin, que segurament haurà fet moltes coses en el món de la música, però podíem catalogar la carpeta de One Single Man. No, que no es preocupi, que amb això ja ha guanyat calés. Oh, que és feliç! No morri! Be happy! You might want to sing it not for note, don't worry.
Més coses, Joan, va! I felicitem avui l'aniversari d'una dona, d'un personatge que no se li està fent la justícia que mereix. Estem parlant de Nina Hagen, que va néixer
el Berlín Est, eh?, en aquella època, l'Alemanya democràtica, sota el taló baser de la Unió Soviètica, doncs va néixer Nina Hagen l'any 1955, una dona que va ser ja en aquell moment capaç de barrejar punk i òpera, eh? 71 anys per aquesta gran artista que la posem a la carpeta tiquismiquis. Aquesta carpeta cobrim sempre que creiem que hi ha un artista, amb el nostre criteri, eh?, poc o molt, però creiem que hi ha un artista que no se li ha fet prou justícia. Aquest és el cas.
Somebody prayed for me. They had me on their mind. They sacrificed their time. Em recorda molt l'estil de Madness o de Sex Pistols. De Madness o Sex Pistols, eh? Pum, pung alamany, pum, en radical. I Nina, aquí la Nina Hagen ens diu que algú ha ressat per ella. Sí. I'm so glad that someone prayed for me.
T'agraden els tigres, a tu? Sí, crec que és un animal molt noble, molt bonic, i sobretot n'hi ha alguns a Gales. La gent parla dels tigres sibarià, del tigre de la Índia, però a Gales hi ha tigres. I què diuen això?
Tom Jones, eh?, que no ho hem dit, hem dit el Tigre de Gales, Tom Jones, número 1 a tot el món, any 1965, amb aquesta preciosa cançó. I saltem al 1972. Mira, mira, mira, perdona, Joan. It's not unusual to go out at any time.
En 1972 s'arrasava tot el món 11 de març, un tal Neil Young. Oh! Preciosa cançó, per cert, eh?
Horror of Gold. Horror of Gold és cor d'or. Tu tens un cor d'or, home, Joan. No et preocupis, sigues feliç. Que bonica és aquesta cançó de Neil Young, de Neil Jova. Busca't aquesta cançó directa que ens agrada molt. La música directa ens agrada. Neil Young. Neil Jova.
Què més tenim, Joan? I tal dia com avui de l'any 1989, l'actor i cantant australià Jason Donovan estava molt preocupat perquè veia pel seu voltant massa cors trencats.
Too many broken hearts. Too many broken hearts. Que tots coneixem aquesta part de la cançó.
Aquella època, als anys 80, en Jason Donovan ocupava molts centímetres quadrats de carpetes en aquell temps de noies. En aquell temps de noies, a les carpetes dels instituts, a les escoles, hi havia molta carpeta, molt de centímetres quadrats amb la cara del guapo, perquè era molt guapo. Jason Donovan, Kirk Cameron, segurament Bon Jovi, eren algunes de les imatges. I Michael Jackson.
que vèiem en les carpetes de les nostres companyes. Sí, senyor. I nosaltres, doncs, la Kili, la Samantha Fox... Jo era més de Michael Jordan. Sí? Sí. Jo no.
I fa un quart de segle que escoltàvem això, aquesta cançó dedicada a una prostituta. Es coneixien com les senyores de la melmelada Lady Marmalade. Aquesta és la versió que es va incloure a la pel·lícula, una gran pel·lícula Moulin Rouge. Moulin Rouge. Amb Cristina Aguilera, no? Sí, Cristina Aguilera, Lil Kim...
Aquestes aquí van estar molt bé a la pel·lícula i molt bé interpretades, perquè són elles les que interpreten la cançó.
Molt anguix, molt anguix, a ritme d'aquest molí vermell de la bonica capital francesa de París. La bonica és París, jo ara tinc ganes d'anar-hi. A la zona del Pigall. Sí, senyor. No us hi acosteu després de les set quarts de vuit del vespre. Això es deia abans, eh? No, no, es diu ara. Sí, però és com ara... Hi ha barris que ara pots anar. Al Bronx ningú hi anava els anys 8 al dia. Ara hi vas a passejar-li com... Tu vés, tu vés, al Bronx.
Surt de les rutes comercials. Jo ho he fet, he caminat, he caminat. Estàs protegit per la Roberta. Home, clar. Íntim de Roberta Flach. Per cert, despleguem. Ens felicitem i ens alegrem moltíssim del desplegament de la llei de prestacions i grau de dependència necessari. Com acollir-s'hi? La Generalitat preveu una ajuda adicional a cobrir despeses de personal d'assistència fins a arribar als 14.788 euros en els casos més greus.
Una llei que hem de dir que, perquè hi ha moltes persones malaltes en aquesta malaltia insuportable, però perquè Juan Carlos Unzué s'hi ha posat molt, molt, molt al davant i, doncs, mira, encara que sigui per això, ho celebrem, Joan. Va, una omissió... Porto molt temps al darrere de Juan Carlos Unzué i... T'ha complicat, eh?
I és complicat que concedeixi entrevista. Seguirem trucant-lo. Un al migdia, 3.57 de la tarda. Va, Joan, molt ràpid. Doncs mira, d'un zué a Xavi Spar, evidentment, obrirà el nostre informatiu com no podia ser de manera. La notícia amb la que arrencàvem, aquest poc ens passa el debut, amb 18 anys, 9 mesos i 17 dies de Xavi Spar del Vilassarenc a les ordres de Hansi Fleck.
Un al migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto atentament i d'avantguardons, tinc la sort i el luxe de tornar-te a saludar. Sort perquè no venim amb Rodalies a treballar, ni tu ni jo, i recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. Segueix el monogràfic sobre el país de les contradiccions, Estats Units d'Amèrica. La setmana passada iniciem aquest monogràfic dimícres...
Dia 4, demà dia 11, les coordenades, ho sabeu, dos quarts de set de la tarda, l'Aula d'Extensió Universitària presenta ni més ni menys que la segona de les conferències sobre aquest monogràfic americà. Allunya ho és a la pantalla, el Western Com a Mita Fundacional, una conferència que era càrrec de Daniel Agudo, entre altres format a les CACs.
Universitat de Barcelona, la Blanquerna, i compagina la divulgació cinematogràfica a Ràdio Nacional d'Espanya, Ràdio 4, amb la conducció dels clubs de novel·la i cinemes de les biblioteques Xavier Dengarel a Barcelona i Mirasol a Sant Cugat del Vallès. Coordina, entre altres, el Cineforum mensual de la biblioteca Josep Genés de l'Hospitalet de Llobregat. Més que autoritzada la veu...
Daniel Agudo, per parlar del mite fundacional dels Estats Units. Parlem del mite de l'Oest. Hablamos del lejano oeste, que deia aquell. Daniel Agudo, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estem?
Molt bé, Ivos. Doncs fantàstic, perquè a mi m'agrada molt. Saps què m'agrada molt a mi jugar de petit? En allò que dèiem els índios i vaqueros. El pati que ens posàvem a jugar els índios i vaqueros. Jo crec que és la primera presa de contacte amb els Estats Units d'una generació com la meva, que ens fotíem allà. Uns eren els índios, que normalment eren... Tothom volia ser vaquero, no sé per què, però tothom volia ser el cowboy, que no dèiem ni vaquer ni cowboy, dèiem vaquero.
I aquí crec que va ser la meva primera presa de contacte amb alguna cosa americana. És així? D'una generació és així o no? Sí, totalment. I a més la indústria, a veure amb l'entreteniment infantil, joguines, etcètera, va potenciar molt això. Els entenia Plasplay Mòbils, tenia una secció dedicada a l'oest i tal. Bé, és un joc relativament simple...
fonamentalment masculí, on, com deies tu molt clarament, està molt delimitat quin és el rol de los buenos i dels dolents. I els dolents s'acostumaven a fer els indis, que és una cosa que el cinema nord-americà de l'oest ja des de l'inici fins als anys 70, que acostuma a camellar una mica la cosa, va matxacar molt, no?, es tret de coses excepcionals, però sí que els cowboys, els pioners, els seters de cavalleria, els ramaders, són el costat bo...
La història, al costat duent de la història en els indis. Escolta, és que aquest any 2026 és que és un país molt jove, eh? 250 aniversari de la independència dels Estats Units d'Amèrica. La setmana passada parlàvem de les colònies com la britànica, parlàvem del llançament de les buses de te a Boston, etcètera.
I avui parlem d'aquest mite fundacional del West, com deia jo, el Lejano West, el West com a mite fundacional. Que hi ha molts mites i molta llegenda i moltes coses certes. És així, no? Suposo que Hollywood també hi ha posat el seu... Anava a dir gran, no? Ha posat la seva muntanya perquè això fos així, no? Hollywood, de fet, és el gran cronista del que ells han volgut explicar que era el Lejano West.
I m'explico. Dic cronista perquè no és una lliçó d'història, que ningú s'apropi al western, sobretot al més clàssic, ja et dic fins als 60, 70, que és quan comencen a introduir-se ja factors que desestabilitzen el relat dels pioners com a herois, com a constructors de la pàtria, com a éssers purs de família, de religió, tot això es comença...
a trencar una mica els 60 i els 70, coincidint també amb la guerra de Vietnam, amb altres visions, amb el feminisme, amb la lluita dels drets civils i tot això. Però clar, fins aleshores, el cinema nord-americà era predominant a totes les sales de cinema del món. De fet, pel·lícules com «Lo que llentre se llevó» o «Els deu maraments» són de les més taquilleres de la història, si aquí es tenen inflació i mirem, sobretot,
la venda de les entrades amb un Estats Units completament lliurat a aquest entreteniment i amb una Europa devastada per una postguerra en construcció encara on el mercat nord-americà era el rei i senyor. I clar, això donava peu a un cinema absolutament dinàmic, que podien entendre els nens, que podien entendre els adults masculins i que acostumaven a tenir...
sobretot els 40 i els 50, petites dosis perquè el públic femení, les mares de família o les dones que anaven al cinema acompanyant els marits o les parelles també tinguessin la seva dosi de romansos, d'històries d'amor, de l'heroi, etc. I aquí van fer carrera o van lluir-se molt dintre del que és el gènere actius com Olivia de Havidan, per exemple.
També, al llarg de la teva xerrada, posaràs exemples cinematogràfics, no? És a dir, doncs, parlem de Hollywood, del western i posaràs alguns exemples com aquesta que estem escoltant ara, una banda sona preciosa.
És així, eh, Daniel? Fa respecte parlar damunt de la sonora de la friendium de la conquista de l'Oeste. De fet, el que farem és, el fil conductor de la xerrada serà com la conquista de l'Oeste, un exitazo de l'any 62.
va aglutinar molts dels elements que havien fet gran el gènere de les pel·lícules de l'Oest, amb tots els elements, els pioners, els indis, els búfals, el ferrocarril, els bandolers, les caravanes, la Guerra Civil també pel mig, i com va fer un resum de tot amb una visió ja una mica desencantada, sobretot per la segona part de la pel·lícula, i evidentment amb un repartiment d'estrelles d'aquestes que no t'acabes, gent que havia fet gran...
El gènere, James Stewart, Gregory Peck, John Wayne, Henry Fonda, Kaz Maldon, Walter Brennan, passen per allà tots, no? De fet, la gent gran també coneixia el mite de l'oest. Deien en John Wayne, en John Byner, i amb tota aquesta gent. Però és que és bonic veure que això ha unit generacions. Les pel·lícules de l'oest, jo recordo quan era un menut,
que després del dissabte a la tarda feien sessió de tarda i normalment feien pel·lícula d'indis i vaqueros, de tiros, fa pel·lícules de tiros, dèiem nosaltres. I això, doncs, és bonic. Però hem de parlar de moltes coses perquè, clar, el mite del xèrif, el xèrif del condado que arriba allà, això segueix mantenint. Veiem sèries més o menys modernes ara que la figura del xèrif segueix allà. És molt americà, això, podem dir.
Sí, el concepte de la justícia a les pel·lícules de l'OES implica que hi ha una persona responsable que ha de fer front a tot aquell desordre que sí que és cert que hi havia a l'OES, no un OES encara per construir, on hi havia territoris que estaven en guerra amb els indis, on hi havia gent que robava el ramat, on hi havia gent que aplicava la seva justícia. Recordem la pel·lícula del Forastero amb Gary Cooper i Walter Brenner, en el qual un personatge que va ser real, que era jutge Roy Vint, que aquest aplicava la seva justícia al bar.
i condemnava gent a comprar-li whisky o a comprar-li ovelles i coses d'aquestes, i penjava la gent per arguments de lo més particulars. Clar, el xèrif, aquesta figura ha anat notant al cinema nord-americà a mesura que les pel·lícules de l'Oest anaven perdent...
Seguidors ja anaven perdent atractiu cap a la taquilla, cap a policies justiciers, els 90, doncs els Bruce Willis, els Steven Seagall, tota aquesta gent va recollir una mica aquesta herència d'uno contra muchos, que és una frase més que ja diuen a la Conquista de l'Oeste. No tothom té el valor i les capacitats per fer front a tots aquells dolents que a més estan organitzats.
Doncs sí, senyor, sí, però aquests que m'anomenes ara, amb tot el respecte, ja no són els que nosaltres hem vist, els mites de l'OES. Estàs parlen d'Estefan Siegel i tal, però costat d'en John Wayne, per exemple, doncs... Home! No, no, a veure, no. Aquí ha d'haver-hi un estatus, eh? Escolta, les imatges típiques, eh? El barbé que era dentista.
Els cavalls, el saló, el saló aquell, el saló, on hi havia uns tiros que volaven totes les ampolles allà. Tot allò és que ens estàs transportant a un món que no tan sols ens expliques mites, llegendes i realitats, sinó que ens expliques records, no?, també.
Hi ha una imatge, sobretot quan és evident que hi haurà un duel als alumnes que repeteix molt i que va fer molt John Ford com una mena com d'acudit intern, aquests cambrers que el que fan és treuen el mirall, es fan un senyor i treuen el mirall darrere de la barra perquè no el trenquin, no? Sí, home, hi ha una pila d'elements comuns que tothom identifica exclusivament en el que és el western, no? El foraster que arriba a un poble per ajudar tothom i al final de la pel·lícula marxa tot sol...
Aquest individualisme que és tan nord-americà, el Saloon, que deies tu, les senyores que ballen, les escupideres aquelles allà, la gent que juga al pòquer, dirigències, carros plens de gent que vol un futur millor i que es queden pel camí, les vaques... Hi ha imatges que són molt, molt comunes, no? Dintre del que és la Conquista de l'Oeste, que fan homenatges a tot, tot i ser una pel·lícula produïda per la Metro Golding Mayer, la gran productora dels nens musicals de Hollywood,
Entre altres, també hi ha un homenatge a tot el que és els números musicals, que és una cosa que el cinema de l'Oest ha anat sempre acompanyat cap a les dones, que ensenyaven les cames, tot això, sortejant una mica els codis morals de l'Amèrica de l'època.
Hem escoltat la banda sonora de Red River. Cal dir que totes aquestes bandes sonores són les que parlarà en Daniel Demà, que ens les ha fet arribar molt amablement. Ahir parlàvem amb en Martí Sanz, un col·laborador que ens parla d'història i històries del cinema. Realment és un especialista a través d'una llista de 100 pel·lícules que té ell que es diu Motion is Emotion. Cinema és emoció. Motion is Emotion.
I, per l'abans, va fer una radiografia ahir de Red River. Brutal, Río Rojo. Brutal. I estem escoltant la banda sonora, pel·lícula que també per protagonitzar, si no m'equivoco, en John Wayne. Que els grans diuen en John Wayne. Sí, senyor.
Una pel·lícula més que parla molt de tots aquests orígens, de com els ramaders... Clar, parlem del cowboy, però el cowboy és la figura originària dintre del que era Mèxic, que abans la independència de Texas era molt més gran. I els ramaders nord-americans el que fa és copiar la manera de treballar que tenen els vaqueros mexicans d'allà. I de fet les vaques i tot eren d'origen espanyol.
Clar, és una figura, a més, Río Rojo, sobretot la seva primera hora, és magistral, perquè parla una mica com es fan grans aquests senyors, a golpe de revolvers, literalment, o sigui, aplicant la seva llei del més fort, i com han de portar el ramat cap a Misuris, Misuri i Kansas, no? Una cosa que es deixa en les pel·lícules de l'Oest és el que implicava...
Tot això de portar al ramat, no? Arribaven a agafar tantíssima calor aquests milers de vaques juntes que als vaquers els sí que amava la cara. I portaven els mocadors no només per tapar-se de la pol, sinó també per evitar cremar-se, no? I les estampides i tot això que surt a Río Rojo...
Però havíem de fer un confinament, les vaques, quan arribaven a Kansas i Missouri, perquè portaven garrapates i portaven... De tot. Sí, sí, de tot, no? I clar, són aquestes coses, ens hem quedat una mica amb el folklore, amb l'èpica, amb els cowboys allà als bars, gastant-se la paga amb dones i whisky i pòquer, però ens queden aquestes coses que formaven una part més...
molt més important de tota la logística de morar pel ramat. A la Conquista de l'Oeste ja es deixa entreveure que això, quan arriba el ferrocarril, s'acaba, no? Sobretot la línia Chicago-Texas és la que acaba de fer que tots aquests moviments de vaques quedin obsolets i siguin molt més ràpids, ja quan s'inventa el vagó
el vagó frigorífic, allò ja va ser una invenció moderna, allò, eh? La carn enllaura, no? Sí, clar, clar, això ja modifica completament el negoci. De fet, ja que parles del ferrocarril, si no tinc mal entès, és un dels grans, també, no? Quan veus aquelles imatges del tren, doncs, allunyà ho és, allunyà ho és. Estem parlant que molts immigrants xinesos, si no tinc mal entès, van anar a muntar-los, a fabricar el que seria els raïls i tot això, no? A muntar-los, bàsicament. Correcte.
Sí, sí, correcte. I no només això, sinó que la repada del ferrocarril és el que va propiciar molt més que les caravanes, molt més que les expedicions o les famílies de petits grangers o els missioners religiosos, és el que va fer que moltíssima gent es pugui establir en estats com el que era Nebraska, Kansas, més enllà del que és Wyoming i tal, per poder fer les seves granges, conrear els camps, per poder tenir ramats,
famílies de tot arreu, d'Alemanya, de Suècia, d'Irlanda, tots aquests moviments migratoris van ser possibles gràcies als ferrocarrils.
Doncs sí. Ens escoltem, Daniel? Sí, sí, sí. Perdó, perdó, és que pensava que ens... Escolta, un altre heroi, podem dir, del segle XIX americà vindria a ser Buffalo Bill, no? M'agradaria saber què hi ha de cert, què hi ha de llegenda, què hi ha de realitat. I avui el company amic, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, a part de periodista història d'home, ha dit, hòstia, doncs en Buffalo Bill va actuar a Barcelona i va estar allotjat a l'hotel Colón de les Rambles, abaix de totes les Rambles.
I el curiós és que ell venia acompanyat d'un sèquit d'indis i dos dels indis van morir a l'Hospital de Sant Pau per la grip. Clar, que ells no coneixien la grip i quan van arribar aquí la van agafar. I a l'Hospital de Sant Pau hi ha els papers amb el nom dels indis que van morir, que era el sèquit del senyor Buffalo Bill. I són històries curiosíssimes que sabem, eh? Aquestes, sí o no?
Sí, de fet, Buffalo Bill és un supervivent de tota una generació d'aquests mites que van ser grans els llibrets baratets o els folletins, gairebé, que es venien. El Boest, en aquella època, glossant el seu dia a dia, ja estigui lluitant contra els indis, o com a xèrif, o amb els seus amics, que va mitigent una de les figures femenines més masculinitzades.
de la història de l'OES, o Wild Will Hickok, que era un dels col·legues també de Buffalo Bill, que va morir una partida de pòquer i el que és la mitologia de l'OES. La mano de la muerte és aquella mà de pòquer que són dos asos i dos buits
que si la treu us dona mala sort, no?, i el John Ford va fer servir molt això, no?, a l'home que mató a divertir bàlans, a la religència, o sigui, estem parlant d'una generació de cineastes que coneixien molt bé la història de l'Oest, i sí, Buffalo Bill és d'aquests mites que va poder fer als primers anys del segle XX, va poder fer carrera a Europa i als Estats Units amb el seu circ, a més d'aquests indis que esmentava Estubàs, molts d'ells havien lluitat o contra ell o contra General Caster...
són d'aquelles coses que el cinema nord-americà ha tractat d'aquella manera. De fet, hi ha una pel·lícula amb Paul Newman que es diu Buffalo Bills Indios,
que parla una mica d'això, no? I tractant, inspirant-se amb el mateix tema, una altra pel·lícula rodada a Barcelona, precisament John Wayne, que es titulava El fabulós Mundo del Circo, rodada del 63-64, que parla també d'això, d'un cinema, d'un circ, perdó, nord-americà, que ve a Europa, a principis del segle XX, a fer fortuna, a ajudar els espectacles punters que té, precisament és aquest, no? L'espectacle de l'Oest, que és John Wayne, allà amb el rifle, reproduint critxes de les grans pel·lícules de l'Oest. Uau, uau.
M'has parlat d'una que també tenia previst parlar-te, que és de Calamity Jane, Juanita Calamidad, que és un personatge femení que, a més a més, com a dona, ho tenia més complicat, no? Ell, els seus pares, van morir molt joves, i només en 16 anys es va fer càrrec, pel que tinc entès, el poc que sé, de Calamity Jane, Juanita Calamidad, es va fer càrrec de la família, no? Es va forjar, i clar, l'OES era l'OES, i per tant, si havia de disparar i treure l'escopeta, la traia, no?
Era una miqueta també el gran símbol femení de l'OES, és Calamity Jane.
Dels històrics, probablement sí, perquè és una figura molt masculinitzada, no? Es sap disparar, muntar cavall, parlar amb els homes de tu a tu, els homes la respecten, però clar, el cinema, a part de tractar-la a ella directament, el que ha fet és promoure unes figures femenines molt específiques, no? Deia John Ford, o com a mínim s'ha atribuït a John Ford aquesta frase, que al cinema de l'Oest hi ha dos tipus de senyores, les que quan venen a les indies criden o les que agafen un rifle i disparen, no?
I en aquest sentit, de les que disparen, la Joan Drew, precisament, la protagonista femenina de la pel·lícula Río Rojo, que esmentàvem abans, se'ns presenta així, disparant un rifle quan venen els indis. N'hi ha d'altres, que són les més irreverents, que en el cinema de Hollywood dels 50 es poguessin colar gent com Joan Crawford, que interpreta Viena, que és la propietària d'un salón, a Johnny Guitar, un refugi per gent que fuig...
de la llei, de lladres, de malfactors, i els homes la respecten. La respecten perquè és una empresària d'èxit i perquè sap fer servir el revòlver, no? Similar a Malient Dietrich a Incubidora, pel·lícula de Fritz Lang, també de...
d'aquests anys, o la gran matriarca a l'Estanwick, a les Fúries, o 40 pistoles, que és una senyora, un rol que ja va repetir aquella sèrie que vam veure també aquí a Espanya, i després en Tena 3, que es deia el gran Chaparral, que era un western televisiu, Victoria, no sé què és, Victoria Cartwright, que es deia, no recordo ara, que era una gran empresària ramadera. O sigui, la figura de les dones acostumaven a ser això, o el regal
o el triomf que acostuma a tenir l'heroi o la dona que ha de salvar l'heroi, o casos aquests més estranys de personatges femenins que són empresàries i no dubten a fer servir les pistoles. Per mi, un de les grans personatges femenins del cinema de l'OES és la mare d'Audi Hepburn i de Barlan Caster, poca broma, que interpreta Lillian Gish a un fill de John Huston de 60 que es diu els que no perdonen.
És una senyora que ha fet la seva família una família rica, amb vaques, i quan vénen els dindis dispara, i encara que el disparin a ella, continua disparant i sap el que ha de fer en el moment exacte. Dintre de la comunitat i dintre de la família, i sap el rol que hi juga ella en tots els elements de l'estat.
De fet, estem escoltant aquesta banda sonora Westward the Woman, que hem hagut més o menys les dones cap al West, no? I ja parlant de Juanita Calamidal, Calamity Jane, hem de dir que es deia Marta Jane Canary Barg. Marta Jane Canary Barg. Va ser que era coneguda com a Calamity Jane.
De Caravana de Mujeres, de Caravana de Mujeres havien de parlar molt, eh? Exacte. Perquè amb ulls d'avui la pel·lícula tindria molts punts per fer un bon debat, eh? És una pel·lícula sobre dones valentes, sobre dones fortes.
Però sobretot cap a l'última part de la pel·lícula, la pel·lícula es deixa clar la seva mirada molt masculina dintre del rol que ha de jugar la dona dintre del que era l'OES. Però és una pel·lícula molt interessant, molt dinàmica, rodada en blanc i negre, una idea original de Frank Capra,
coses del que pensava Capranquera dintre la pel·lícula, però ja et dic, donaria per un debat vista amunt d'avui. Doncs el farem, el farem, si vols, molt ràpidament, perquè estem gairebé fora de temps, Daniel. Hem parlat del paper de la dona, no?, i ressaten aquestes dones que dèiem, i més...
Clar, estàvem molt acostumats també que el paper femení a l'oest, americà, fos aquella esposa sacrificada, aquella inclús ballarina que rossava moltes vegades. No ens ho deien explícitament, però es denotava que també eren prostitutes, diguem-ho clar. Prostitutes, ballarines sacrificades. Clar, això era el paper de la dona. Per tant, ressalta que altres dones, com les que hem parlat, tinguin un paper. Però fixa't tu que sempre anem per allà mateix.
masculinitzat. Per això les coneixem. És aquesta societat en la que vivien i que moltes vegades també encara vivim, aquesta societat tan masculinitzada.
Doncs, Daniel, ha estat un autèntic plaer, de veritat. Esperem en aquest monogràfic que porta per títol monogràfic Estats Units d'Amèrica al País de les Contradiccions. Segona part, allunyà ho és a la pantalla, el Western com a mite fundacional. Daniel, una abraçada ben forta i moltíssimes gràcies. A vosaltres, Jaume, el plaer ha estat tot meu, de veritat, molt amables. Que vagi molt bé, bon dia tinguis. Igualment, gràcies, igualment, adeu. Arribem a les 11, a temps de notícies.
Les notícies de les 11 Salutacions demà s'obren les inscripcions al casal de Setmana Santa que organitzen les associacions de famílies de les escoles públiques, els al·locs, Escola del Mar, Pérez Sala i Vaixell Borriac, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la nostra localitat.
Recordem que aquest casal es realitzarà des del 30 de març fins al 2 d'abril i porta per títol l'emissió de la primavera. El fil conductor serà la primavera i el despertar de la natura. A través d'activitats relacionades amb les plantes, els animals, els colors i els nous començaments, els infants descobriran els canvis que es produeixen en aquesta estació i aprendran a valorar i a cuidar el seu entorn. El casal està gestionat per la cooperativa Naifar i està adreçat a nens i nenes d'infantil i primària.
Inclourà jocs i tallers com mitjans per aprendre a acceptar les normes, a resoldre conflictes, a entendre i a respectar els límits, potenciant el treball en equip i la solidaritat. Podreu fer les inscripcions, com dèiem, des de demà. A l'enllaç que trobareu al web de l'Ajuntament, vilasedamar.cat. Les inscripcions recordem que estaran obertes fins d'aquí uns dies. S'obren demà.
a través de vilasedamar.cat i s'hauran de fer, com dèiem, online, en línia.
Guerra oberta entre els sindicats d'educació per l'acord tancat dilluns passat per part de comissions obreres, la UGT i la Generalitat de Catalunya. L'AUSTEC, el sindicat majoritari en l'ensenyament públic, ha impulsat al costat de la intersindical i de la CGT. Una consulta oberta a tot el personal educatiu, siguin afiliats seus o no, perquè sigui el mateix col·lectiu qui validi o no aquest pacte.
Segons han informat en un comunicat de premsa, la consulta ha estat enviada fa poques hores als correus XTEC de tots els mestres i professors de Catalunya, els quals podran respondre-hi fins al 13 de març. Els tres sindicats mostren d'aquesta manera clara la seva disconformitat amb aquest acord, al qual tampoc s'hi ha sumat professors de secundària, que agrupa el gruix de professors i professores d'institut, malgrat que no s'han sumat a la consulta.
Hustec ha afegit que, a més a més, es tracta d'un acord tancat lluny de la taula de negociació que se'ls va presentar ja tancat en l'última reunió de la taula. Recordem que a dilluns la Generalitat anunciava que finalment havia aconseguit tancar un acord en matèria educativa amb comissions obreres i UGT. El pacte, que l'administració defineix com l'acord més ambiciós en matèria educativa, suposarà un increment del 24,46% de la despesa en educació.
El sindicat La Unió de Pagesos reclama millores estructurals a les guieres dels rius Ter i Daró a la zona del Baix Empordà, perquè quan hi plou amb força i de manera constant, diferents camps de cultius queden inundats. Han remarcat que la llevantada de finals del mes de gener va provocar que es trenqués una part lateral de la resclosa que hi ha, i segons el sindicat, això va modificar el curs fluvial i va provocar que, com que baixava amb força, s'emportés la mota de Gualta.
Unió de Pagesos demana a l'Agència Catalana de l'Aigua que faci actuacions a la zona. Afegeixen que des de l'Agència Catalana de l'Aigua han explicat que van fer actuacions preventives en aquesta zona perquè l'erosió no progressés i acabés afectant una línia elèctrica. I afegeixen que el govern de Catalunya ha aprovat inversions per fer unes 60 actuacions de trams fluvials afectats pels desperfectes del temporal Harry de finals del mes de gener.
A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació. Fins a la una, continuem parlant de tot.
Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si has petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps. Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor.
Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradiu.cat, més apropiu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi! Gairebé 11 i 8 minuts del matí. De seguida saludem a Paquita Bruixa. Per què? Perquè és dimecres i a aquesta hora sempre toca saludar la col·laboradora que més anys porta al programa, la nostra amiga Paquita Bruixa. Arriba als moments dels conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, absolutament tot. Som-hi, va! Paquita Bruixa, bon dia, bona hora!
Hola, bon dia. Com estem? Doncs molt bé. Mira, jo miro la muntanyeta, amb els pins. Doncs escolta... Oi, la veritat és que s'està estupant ara mateix en el meu despatxet. Que bé, que bé, que bé, aquí mirant la muntanyeta. Doncs vinga, seguim. Qualsevol consulta, ja ho sabeu, heu de marcar el 93... 395... 395...
05. El telèfon de Paquita Brussa, si la voleu anar a veure, sempre demanant hora previa a través d'aquest mateix telèfon. Doncs hem de parlar de somnis, rituals, arbularis, horòscops i també tenim alguna consulta. Per on vols començar, Paquita?
Per la consulta. Doncs vinga, es tracta d'una senyora que ens truca, que el seu marit va caure, s'ha fet mal, sembla ser, i que vol saber, doncs, tot plegat com ha anat. Ens han dit un número 7 perquè tu llencis les cartes i tallis per aquest número. I ens ha dit el número 7. Com ho té, això? Bueno, jo més o menys... A veure, que ho faig una miqueta més perquè, o si no, no m'aclariré massa. A veure...
D'aviam, aquest senyor no va caure. Li va agafar alguna cosa, no sé, un ictus o l'embòlia, que ara com que s'ha canviat el nom, i per això va caure. Es va marejar i va caure. O sigui, no s'han adonat de compte de res. Eh...
Està malament, però no. Per morir-se, no. Ara, surt una carta molt lletja, eh? Carai, carai. Sota que aquest senyor no farà massa anys, pobra. Però també està malament, veig el cap. O sigui que no sé què és el millor de tot. Vaja, vinga, doncs. Qualsevol cosa ja ho sap, que et truquin directament i podeu ampliar la consulta. Doncs vinga, per aquí t'anem a somiar, què et sembla?
Sumem. Sumem avui amb mantes. Allò que et tapes amb una manta, que a l'hivern sí que està tan bé. Ara no, ara fa caloreta, eh? Però a l'hivern, doncs, allò, que bé que sí que està. Fa caloreta, ara no. Home, ja a la tarda, et poses en el sofà pels pauets, va molt bé. Hòstia, Paquita, la manta, quan fa fred, de debò, ara no, ara sí que estem hivern encara, eh? Però ara fa fresqueta, no fred, fa fresqueta, algun moment, perquè ara he sortit i jo vaig a manera curta aquí fora, eh?
En el teu poble, sí. Home, el meu poble i el meu no poble, eh? Mira, vaig a dir la temperatura, va, a veure quina temperatura aquest fred que dius que fa. Anem a veure la temperatura. 14 graus, Paquita, però si és quasi època d'anà l'estiu, això ja.
No, no, jo no pateixo de... Hem d'anar a la platja. De fred, eh? A mi l'estiu sí que m'agordo, però a l'hivern no. Ai, no, no, no. Jo porto amb la calor... A mi m'agrada tot, eh? Però la calor m'agrada molt. A 14 graus jo ja tinc la tovallola aquí per anar a la platja. Mira què et dic. Bueno, a veure, mira...
Les mantes, si estan grites, vol dir que alguns trairà i ens farà molt, molt de mal. Però, en canvi, si són noves, netetes, i sobretot si són molt claretes o blanquetes, vol dir que on nosaltres veiem un fracàs o alguna cosa, doncs res, tot és alegria, tot pujarà amunt i ens sentirem la mar de bé i tranquils. Així que és
Segur és com estic la manta, però com que tothom somi amb les mantes netes, no hi haurà problema. Mira que bé. Ja ho tenim, ja ho tenim. Clar que sí. Doncs, Paquita, moment d'entrar a fer el ritual.
El ritual avui és amb un moneder, ja el van fer aquest ritual, però va molt bé aquesta època de l'any, amb uns moneders i per allò de guanyar dinerets. Sí, és que a més a més és quan es renova a l'entrada de la primavera. Doncs ja ho tenim a punt, això. Sí, almenys hi ha cosetes que es renoven.
Agafarem, ja us ho vaig explicar, un monederet d'aquells... Jo tinc un de pell de cabritilla des de quan tenia, jo no sé, entre 14 i 15 anys. Cabritilla, eh? Un moneder de cabritilla té. Sí, perquè també els pots posar de plàstic, amb la cremallareta, de petitet, per la calderilla, diguem, no? Doncs jo tinc això, tot arrugadet, ui, li tinc molt de carinyo perquè sempre...
fallant mai, eh? Això també és així. Doncs, bueno, agafem a dintre, i que us ho vaig explicar així, espero que m'agrada molt dir-ho, perquè en primavera els que no ho tinguin fet, que ho facin, ja veuran lo bé, lo bé que els va. Doncs bé, posaran una moneda de curs de cada, o sigui, un cèntim, 20, 10, 5, saps?
Fins a l'euro. Ah, ja fins als dos euros. I si en tenim d'antiga, segur que n'hi ha, perquè a totes les cases entenim que es va encaballar un grapadet, doncs també, que hi hagi monedretes. Després s'hi posa una a nou. I, perquè la nou fa el cervell, que diuen, no sé el que fa, però fa xos. I un grapat d'arròs.
I ja està, ja tenim el ritual fet. Ah, no, que falten les pedres. Una pedra de diners, una de salut i una de...
a veure, de protecció així que, mira si voleu venir a buscar casa jo les pedretes sempre les regalo tots els que surten de casa s'enduen les pedretes que volen i si només voleu una pedreta i no voleu passar consulta també us la passaria vull dir que no per això no ens enferiríem i ja està, la guardem i cada dia 1 del mes
es té que canviar a l'arròs. Aquest arròs es dona als ocells. Si el cau el diumenge, que el diumenge no es fa cap ritual, doncs ho passem el dilluns. Un dia abans no, un dia després sempre. I ja està, jo sempre ho duc en el meu osso. I quan canvio de osso, el primer que faig és canviar-lo.
Així que funciona. El diner de paper no serveix, eh? No, només les monedes, eh? Doncs ja està. Molt bé. Què sembla? Que aviat hem acabat. I tant, que bé, que bé. Escolta una cosa, Paquita, ara és moment també d'entrar a l'arbulari. Un arbulari que la Paquita Bruixa ens diu per complementar. Mai substituir una recepta sanitària. Sempre la complementa. I avui, doncs, què fem, Paquita?
Bueno, és per desatascar, que jo dic. Quan ens costa moltíssim d'anar al lavabo, això laxa i va súper, súper bé. Per això sí, només ho hem de fer una setmana seguida.
I descansar una setmana. I després ho podem anar tornant a fer. Perquè, o si no, fa el nostre intestí, s'acostuma i torna a calar gandul, eh? I en canvi, doncs, fem així una setmana sí, una setmana no, és com funciona bé. Molt bé. I quina planteta fem servir, avui? És que en català no sé com s'ha dit. A veure, què dius? Lino, en castellà. Ah, home, en català, el llí.
I lli, ja, és com jo ho tenia. Veus? Agafarem un got d'aigua, d'aigua de la xeta, i hi posarem una cullerada bastant plena, supera la cullera, bastant plena, així que siguem generosos a dintre abans d'anar a dormir, i la deixem tota la nit, quan ens llevem...
Doncs agafarem, ho colarem, però les llavors les guardarem, eh? I ens veurem l'aigua. Es pot fer abans d'esmorzar, normalment. Jo ho faig abans d'esmorzar. Jo ho necessito molt, eh? Doncs abans d'esmorzar me la veig, no fa cap gust, és...
No sé, a vegades es toca una mica de babeta, però és que no fa cap fàstic ni res. A l'estiu la guardeu a la nevera, a l'hivern la deixeu a fora.
I ja està, ens el bevem, el gotet. I les llavors també s'aprofiten. Ho podeu posar amb els cereals, amb un iogurt, ho barregeu i fa molt bon gust. I la veritat és que funciona, però funciona, funciona. Mira, en castellà diuen...
El agua de semillas de lino desatasca l'estestido. Carai! Doncs en català també es pot dir. L'aigua amb lli desembussa l'intestí. Això mateix. Has vist? També es pot dir. També es pot dir. Doncs, Paquita Bruixa, un cop hem fet el ritual, el somni, l'arbolari, hem fet la consulta, entrem als 12 signes del zodiac, als 12 euroscos, començant pels nostres bons amics, els àries. Com ho tenen, això, Paquita, aquesta setmana?
Bé, si s'han passat en cosetes, de les que siguin, doncs és el moment de posar freno i dir fins a què hem arribat, si es porta d'ells millor, doncs, aleshores, tot va bé. Si no, doncs continuaran malament. Depèn d'ells. El que és la feina? La feina sí que la tenen força, força bé.
i que ho estan esperant. Diuen, ai, quina il·lusió, ja no ni me'n recordava que havia demanat, saps? Allò que, ai, quan ens arriben ens fa molta il·lusió. Doncs així és com estaran ells, així és que bona setmana. I a l'amor, a l'amor tampoc no hi haurà queixes. La seva parella, doncs, els hi farà una setmana tranquil·la i bé, que ells també es portin bé. I tot funcionarà.
El seu color és el granate i el seu número és el 4. Mira, el número 4 i el color granate que no acostuma a sortir molt. Doncs aquest és pels àries. I els taures, els torets, com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Bueno, seran una mica negatius. La setmana passada també estaven una mica tontets, eh? Te'n recordes? Que no estaven molt fins, em sembla. És que ha de venir l'estiu, ha de venir l'estiu, ja ho dic jo. Sí, però no els agrada gaire l'estiu. Tampoc? Vinga. A veure si no li agradarà a ningú la calor, ara.
Sí, clar que sí, però la primavera és molt maca i no fa tanta calor. Però a l'estiu hi ha vacances, Paquita. Ah, bueno. Bueno, mira, escolta, jo... No, les vacances són molt bones. Ah, per això, és que a veure, el 90% dels mortals les fem a l'estiu, per això ens agrada tot l'estiu. És que és això, eh? I la fruita, la fruita. Ah, fruita també.
Doncs, bueno, doncs... M'he perdut, no sé on estava. He dit la salut, no? Sí, que bueno, has dit només que estaven una mica tontets. Això mateix, que bueno, que ja s'aniran arreglant i que passaran el cap de setmana bastant bé, bastant tranquil. El que és la feina. A la feina que surten uns gastos que no són massa macos. Però aquests gastos vol dir de gent que els hi posarà algú pels ulls...
i que no es deixen engatusar perquè la cosa no seria bona. En canvi, en el lloc de feina on estan treballant, sí, tot és igual, és una rutina normal, no hi ha pujades ni baixades. I en l'amor, les coses quadraran molt bé i es podrà parlar amb tranquil·litat amb la parella. Si hi ha alguna cosa que ens molesti, doncs ho poden dir-ho i...
Es pot anar a arreglar la cosa. El seu color és el groc i el seu número és el 4. Doncs també, el número 4 i el color groc pels taures, els torets i anem pels bessons. Com ho tenen, Paquita? Bueno, estan bé, però a l'estómac els hi pot fer una mica la guitza. Així que, a veure, el del que menja, no? Menjar amb suavitat els aniria millor.
La feina, bé, però no és aquelles setmanes si tenen un negoci que tindran moltes comandes ni res de res. Però, bueno, se'ls anirà arreglant. Tampoc no és per cridar ni tirar cuets, eh? I en l'amor, en l'amor coses maques. Els que busquen parella la trobaran i els que la tenen la conservaran. A més a més, el contacte amb la família, molt maca i tranquil·l.
El seu número és el 5 i el seu color és el vermell. Doncs, com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons. I els següents són els crancs que van endavant, enrere cap on van, Paquita. Van endavant. El que passa és que s'han passat una mica, també... No sé, aquesta setmana la gent ha anat de molta juerga. A mi les consultes, les senyores i els senyors que m'han vingut...
Bueno, que estem passant encara, no? Doncs, sí, tots han anat de sopar i coses. Penso, i mira, que bé, que bé que sopar-se la gent, que és llumó, perquè així no tenim problemes. Doncs, bueno, ells aniran endavant i això farà que... La salut, bueno, poden... Les cames els pot fer una mala jugadeta, els que ja hagin passat la quarantena. No hi ha més. I el que és la feina...
alguna novetat alguna cosa maca, tranquil·la i a més a més que els seus astres li donaran un cop de mà si és que han començat coses noves per poder-ho continuar bé està maquet i en l'amor molt maco no hi haurà discussions a casa i la cosa funcionarà com a tots ens agradaria com una bassa d'oli
El seu color és el blanc i el seu número és l'1. El número 1 i el color blanc pels crancs i anem pels lleus. Va, Paquita, som-hi. Bé, els lleus sembla que ells s'han de valorar una miqueta més per pujar l'autoestima amb ells.
Si ho fan així, serà setmana tranquil·la i maca. Si no, es quedaran així una miqueta amb un sofà i potser sí que hauran de menester una manteta. La feina. La feina bé. Serà setmanes d'aquelles de...
d'alegries i no penes. Així que si et demanat alguna pujada econòmica estan en un 70% perquè en calci d'onguin, que ja és molt. I l'últim, l'amor. L'amor estarà, no sé, serà empalagós d'aquella manera. Els hi demanaran molt, molt i ells no se sentiran a l'hora. Però bé, ja vindrà un altre moment.
El color és el blau cel i el número és el 7. Número 7 i color blau cel pels lleons i pels verds. Va, Guita, va. Setmana maca, de la salut, si no la duen en un extrem.
serà una setmana maca. En el cas que els tinguessin cooperat, perquè jo he vist com que sorti operació, no he mirat, i sembla els ulls o cosetes d'aquestes, però mínimes, algun problema, alguna cosa estranya a la vista, i cosetes d'aquí, que si fan feines de risc, que es posin onlleres. I a la feina, bueno...
molts de crits si són bastants sempre hi haurà algú alterat si ells són treballadors que són assalariats que es mantinguin al marge perquè encara en podrien sortir escaldats en canvi en l'amor no en l'amor hi ha una perspectiva d'aquelles maques diràs oh que maco i la cosa serà maca i tranquil·la hola hola hola estic aquí
Què passa? No passa res, jo estic aquí, què t'ha passat? Hola? Hola? Hola? Ha sortit una música de cop? Ha sortit una música, és la sintonia, és aquesta, no, suposo? O no? No sé, jo no... Pot ser que s'hagi colat alguna cosa, però en qualsevol cas no pot ser. Però és igual, la música no era lletja, estava bé.
Era rock and roll, molt bé, doncs. Va, doncs, Paquita, m'has dit el color? Perdona, que ara m'he despistat amb això, eh? No, no he dit el color. Ah, no has dit el color, val. No, el color és el salmó i el número és el 3. Doncs el número 3 i el color salmó. Hem parlat dels verge. Balança, dreta, esquerra, equilibrats. Balanceta. Sí, senyor. Sí, senyor.
Ara anem a la balança. Sí, balances, balances, sí. Estaran cansadets, se sentiran d'aquella manera pesats, pesats, però bé, que menguin molta fruita, segur que s'animen i tiren endavant. A la feina, bé, no hi ha ningun paràcid que els molesti ni que els faci la vida impossible. Els seus superiors els veurà amb bons ulls. Així que tot endavant.
I en l'amor, si estan solters o solteres, i fa molt de temps que estan en parelles, potser diuen, eh, hauríem de legalitzar tot això. O sigui, que podrien haver-hi propostes de matrimoni, que estaria bé, també. El seu color és el Carvassa i el seu número...
és el 8. Número 8, col·loca rebassa pels balança, que ho tenen allò, equilibradet, ja anem pels escorpi, va, que ja ve la calor. Doncs sí, ja s'estan elegant, això també ho notaran en el seu cos, que sempre tenen dolorets i cosetes en els ossos, doncs ja s'aniran reanimant i bé, sigui que no hi ha gaires problemes grossos. El que és la feina, bueno...
és el moment d'invertir alguna cosa en el cas que puguin, perquè invertir avui en dia, en poquets que ho puguin fer-ho, però si els proposen alguna cosa, que ho pensin, que el rumien una mica, però si podria sortir molt bé, no s'enganxarien els dits. I en l'amor, en l'amor la seva parella els reclamarà més atenció i que no vagin tant a la seva.
El cul és el verd claret i el número és el 6. El número 6 i el verd claret pels escorpí. Anem pel sagitari, Paqueta. Bueno, segueixen amb una bona salut de ferro, així que ve. Serà una setmana ve. Podrien haver-hi petites hemorragies en el nas, perquè són de nas. Bueno, a veure on te'l posen, no? Però sí, poquetes coses...
i el que és la feina tindran molt bon ull per si els diuen d'anar a algun altre lloc a treballar i se sabran en sortir així que la cosa està maca i tranquil·leta i en l'amor estaran molt, molt, molt protegits se sentiran bé i la seva parella els farà molts de massatges a la panxa així que serà un moment mono
El seu número és el 8, també, i el seu color és el marrón clar. Número 8, color marrón clar pel sagitari, trio final, cabricorn. Com ho tenen? Si tenen alguna molèstia que continuï, eh?, tenen que anar al metge, que no ho deixin, perquè, bueno, hi ha petites coses i que no rutllen massa bé a la salut. En canvi, en elefants, sí...
Està bé tot i es lliuraran de molts de problemes i es mantenen al marge de coses. Si és que no es deixin veure massa.
I en l'amor, en molts moments, per fer viatges o per planejar viatges de Setmana Santa, perquè dintre de quatre dies ja ho tenim aquí, eh? I tant, i tant, ja ho tenim aquí, home. Doncs ja està. Doncs llavors, moments de pensar en fer coses maques. Vinga, va, doncs. Sí, és que està molt bé. El color és el blanc i el nombre és el zero.
Carai, més avall no pot tirar això, eh? Número zero i color blanc. Vagi clar. Número zero i color blanc. Capricorn. Aquari, com ho tenen? Aquari, bé, macos. No estaran massa nerviosos, que això és gairebé impossible per ells, però una setmaneta tranquil·la i es podran relaxar una mica. Així que la cosa està bé. A la feina, també. Algun extra sense demanar-ho massa. Ho van deixar caure, però...
el que se demana massa hi haurà una petita pujada, que això també ens alegra moltíssim. Així que bé. I en l'amor hi haurà masses compromisos. Ells diran que sí, amena tot, però després miraran i pensaran que tot no és tan maco com sembla. El seu color...
És el rosa, en canvi, que no es compren massa, però és el rosa, i el seu número 3. Número 3, color rosa pels aquari. Els últims de la festa són els meus, som els reis de la festa, ens trobem sota el regnat dels peixos. Com ho tenim de bé, això, aquesta sala? Maco, tranquil, molta pausa.
moments delicadets amb la parella, no delicadets de... No, no, allò íntims, íntims. Això mateix, dolços, una bona música, com la que ha sortit per aquí, i intentar fer la vida el més fàcil, que total, si fem la vida fàcil en els que tenim al costat, nosaltres també estem tranquils i bé, eh?
Donar algun capricho també a la parella, perquè així també el duràs tu. I bueno, si s'ha de canviar alguna cosa en la feina, és el moment de fer-ho, perquè o si no, ja fins l'altre any us quedaran 11 mesos, i 11 mesos triga més. No, passa volant això. Així és, sí, i tant que passa volant.
Així és que, bueno, invertiu una miqueta en rifes, loterietes i cosetes d'aquestes perquè podreu tenir una bona recollida. Així és, Jaume, que ja saps el que has de fer. Vinga. I si tens pensat, o se teniu, o pensat un viatge, doncs és el moment de dir-li a la nostra parella.
Així és que molt maco. El color és el daurat i el lila i el número és el 7. El número 7 i el color daurat i lila pels peixos que som els reis de la festa. Ens trobem sota el seu regne. Paquita Bruixa, com sempre, un plaer. Qualsevol consulta, 93 3 95 41 05.
Gràcies, i Paquita, que tinguis molt bones setmanes, perquè la setmana que ve no ens veurem, però l'altre sí que ens hi tornem a posar. No, no ens veurem. Però, a veure, jo, per mi no és, és el meu jefe que... Me'n vaig a vacances, me'n vaig a vacances. El jefe necessita relaxar-se. Que vagi tot molt bé, Jaume. Gràcies, Paquita, una abraçada ben forta. Igualment, i moltíssima llum per tots. Una abraçada i un petonet. Gràcies, Paquita. Adéu-siau. Moltíssimes gràcies.
3 minuts per damunt de dos quarts de 12, una pausa i ja tenim la Diana Gasols aquí perquè ens portarà de recomanacions literàries per la Biblioteca Municipal. Anem a saltar una mica però abans. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Místi, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Místi, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estudetes per l'entreteniment. I encetem la segona part, segona hora i mig, amb aquest salt amb tequila. Tequila i salta, 8 minuts per damunt de dos quarts de 12. Ens posem negres. Amb la Diana Gasol, perquè avui ens porta de seguida les recomanacions literàries.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
He dit que ens posem negres amb la Diana Gasols, però no perquè ens faci enfadar i ens posi negres, sinó perquè ella es bastava de novel·la negra. Ens porta aquest gènere literari. Recomanacions literàries, Biblioteca Municipal Ernest Lluc. Diana Gasols, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, què tal? Com estàs? Molt bé. I vosaltres? Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per estar aquí. I deia que anem de novel·la negra avui, no? Sí. Quantes, quantes? Porto tres recomanacions, però sempre intento desdoblar una mica, perquè hi ha una trilogia, una biologia i un independent.
Toma! A veure, i això té relació entre elles, a part d'aquí és negre o no? Sí, està relacionat fa poc, va ser el 8M, i porto tres grans autores del gènere negre. Normalment, últimament, fa molts anys que sí que cada cop més hi ha moltes autores, però era molt un gènere d'homes.
Sí, molt masculinizat. Sí, sí que no vol dir que no estigui bé, tot al contrari, també està bé, però aquesta visió que porto, que porto un clàssic fins al contemporani d'avui en dia, són tres grans autores amb els seus personatges. Va, vinga, comencem. Amb la primera dona que va escriure una novel·la de detectius d'Espanya.
Carai! I la novel·la es diu? La gota de sangre. I l'autora? Emilia Pardo Bazán. Home! Sí, aquest és un clàssic. El va reditar Ciruel el 2023 i és considerada la primera novel·la de detectius escrita per una dona a Espanya. I encara que sigui un relat curt, destaca per la seva originalitat i la llibertat amb la que escriu, que especialment tenint en compte les restriccions que hi havia a l'època per a les dones és important.
La història està ambientada a Madrid, en l'època modernista, i segueix una investigació plena de gircida i sorprenents. El personatge central és un detectiu que es diu Selva i és un detectiu ocasional, que s'ho troba.
que amb la seva manera peculiar de deduir i una mica té neurastènia sobre esforç mental que acaba esgotat, acaba resolent el crim. El que més m'agrada de tot és que, tot i que l'autora no perfila exhaustivament l'entorn o els personatges secundaris, els molts diàlegs que hi ha al relat mostren la seva personalitat profundament, la seva posició social i fins i tot els secrets que amaguen.
Tenim personatges molt peculiars com Andrés Ariza o Xulita Fernandina, que aparenta una innocència però que amaga molt més, o un altre nom, un personatge que es diu Pacomio.
El sereno que descobreix el cadàver i diversos personatges que l'univers giri i sigui molt ric i versemblant. Tot allò amb un toc d'ironia que fa molt agradable la lectura, tot i ser un genera negre.
L'estil de l'autora és molt elegant i precís, amb un vocabulari molt cult i ric, però sense perdre mai la gràcia ni la vitalitat del relat. Encara avui es nota la seva força d'una dona que en la seva època va trencar barreres fins i tot dins d'un gènere molt dominat per homes. Per mi el més interessant és el personatge de Selva amb la seva intel·ligència i ironia que es manté molt viu després de tancar el llibre.
I sense desvetllar massa, perquè no diré molt de la trama, al final té girs subtils que sorprenen i té un pròleg molt interessant d'una altra gran autora, que és Alicia Jiménez Barlet, que contextualitza perfectament la rellevança de l'obra i el paper pioner de l'autora d'Emilia Pardobazán a la novel·la negra espanyola.
Emilia Pardo Bazán, els grans. Emilia Pardo Bazán ens porta La gota de sangre. I la primera és aquesta, doncs n'hi ha dos. La segona. La segona és una trilogia amb una autora contemporània, personatges contemporanis. L'autora és Susana Martín Muñoz. Gijón, perdó, Gijón.
i la seva primera és Progenie, editada el 2019. Aquesta presenta un personatge femení molt potent, la inspectora Camino Vargas, i és una inspectora i cap de grup d'homicidis de Sevilla, i la seva història es desplega a la trilogia formada per Progenie 2019, Especie 2021 i Plameneta 2022, editat per Alfaguara.
La primera, a Progenie, Camino assumeix un lideratge del grup després que el seu superior, el seu mentor, estigui hospitalitzat en coma. L'obra comença amb un crim molt impactant. Una dona atropellada amb un detall macabre que crida l'atenció de tothom. L'homicida deixa un xomet a la boca de la víctima.
i Camino descobreix que la víctima estava embarassada, i això marca l'inici d'una sèrie de crims que posen a prova la seva capacitat d'investigació. M'agrada especialment la inspectora, que no és una policia idealitzada, una heroïna, no, és una dona normal, amb dubtes i emocions reals, una persona de tu a tu, i això fa que connectem amb ella i que els seus dilemes professionals i personals siguin bastant creïbles.
La segona novel·la, que aquesta ja és espècie, la història es complica una mica més amb un assassí en sèrie i morts extremadament violentes. La inspectora de formar a la jove Evita Gallego, una altra companya del seu equip, i aquest llibre aprofundeix molt en les relacions i emocions dels personatges, fent-nos més humans i propers no solament d'aquestes dues inspectores, sinó de tot el seu equip.
Com sempre, els capítols de Susanna són curts i un llenguatge molt directe. Això fa que sigui una lectura molt àgil i intensa, amb llirs inesperats i un final impactant que deixa el lector pendent de més.
La tercera, com ja he dit que era la trilogia, és Planeta. Planeta, aquí veurem Camino Vargas, que es veu implicada en una investigació encara més complexa, en plena alerta climàtica i en crims que tenen relació amb un grup internacional d'assassins. Aquí ja es complica una mica més tot.
És una novel·la de suspens, novel·la que molt profunda, amb vincles emocionals i les tensions entre els personatges, que això ho fa molt bé l'autora. Tenen una evolució des del primer llibre fins al tercer, que no queden estancats, sinó que els personatges van avançant amb les seves publicacions.
i segueix plantejant denúncies socials molt contundents, com la crisi climàtica, la corrupció política, maltractament d'animals o relacions tòxiques. La protagonista continua sent forta, intel·ligent, resolutiva, però també vulnerable i humana. No fa gaires canvis en el seu personatge, sí que evoluciona, però la manté lineal, creixent lineal, i això fa que la seva figura sigui molt més rica i completa.
Avui, doncs, amb la Diana repassant tres autores de novel·la negra i... Escolta, en relació al 8M, evidentment. El 8M va ser el diumenge, Dia Internacional de la Dona i, per tant, bé aquí, eh? Hem acabat amb aquestes tres? Sí, ara anem amb l'última... Sí, o tens alguna cosa més? Ah, no, en aquesta no, en aquesta podem tancar, eh? Doncs trilogia Progenia, Especie i Planeta. Trilogia, i tanquem amb la tercera, va.
Vinga, arribem ara a un tàndem femení, que la seva autora és Noelia Lorenza Pino, Blanco Immaculado, publicat per Plaza i Janés. Després va publicar una altra, aquesta es va publicar el 2022, després va publicar Pura Sangre el 2024, que és la continuïtat del tàndem de l'Ur de les Heres, i també tindrà una companya molt especial, que agafa rellevància amb els dos llibres. Avui parlem per l'adar?
Perdó? Avui parlem de la novel·la? La novel·la Blanco Immaculado i ho lligaré amb pura sangre. Toma ja. Una amb tres i amb dos. Blanco Immaculado i pura sangre. Doncs som-hi, va. Vinga. Ens centrem en Lour i Madi, protagonistes femenines. Lour és inspectora de l'Arxanxa i forma un tàndem especial amb la jove patrullera Madi Blasco.
Aquest duet és valent, sensible, molt humà i ens acompanya a través de casos complexos i intensos a Irún. El primer lliurament, com ja he dit, el Blanco Immaculà del 2022, ens endinsem en una comunitat aparentment pacífica, delicada...
dedicada a la confecció de roba blanca, que amaga una organització amb normes estrictes i abusos ocults. L'UR, la inspectora, tot i estar de baixa per una malaltia greu, decideix reincorporar-se al cas i escull la seva companya amb avi.
La investigació esdevé en un lloc de paciència i de deducció, amb els punts de vista dels diferents personatges intercalats. L'autora va intercalant un personatge i l'altre amb els seus relats, el que augmenta el suspensa i permet empatitzar amb tots ells.
Aquesta novel·la policíaca, situada principalment a Irún, ens presenta un tema poc tractat dins de la novel·la negra i que en el seu moment vaig tenir l'oportunitat de parlar amb l'autora i em va subter molt perquè està basada en sectes i comentava que...
que dins d'Espanya n'hi ha fins ara 360 sectes i que encara que Blanco Immaculado és fictícia, ben podria ser una d'elles. L'autora descriu molt bé com està articulat amb les seves normes, el comportament dels seguidors, com s'organitzen, tot el que envolta l'organització.
També en l'obra tracta d'altres temes que no se sol parlar i que no puc desvallar per no fer spòiler, però em sembla que donar visibilitat a aquests certs temes està molt ben triat i que és un gir diferent dins de la novel·la policíaca.
I ara passem a pura sangre, que és la segona, és la continuïtat, encara que es poden llegir independent, jo recomano que no, perquè passen coses o fan al·lusions al primer llibre que si el lató comença per aquest es perdrà una mica.
I aquí continua explorant el costat més fort de la societat a través de desaparicions i missatges misteriosos. Tornem a veure l'Ur de les Heres i Amadi, que investiguen la desaparició d'una jove coneguda de l'Ur i es troben atrapades en un món de relacions tòxiques, addiccions i secrets.
La narrativa en aquest cas es divideix en dos tempos i dues veus, que això està molt bé, perquè és la investigació actual i la perspectiva des del punt de vista de la víctima, cosa que genera més tensió constant a l'actor i que el manté enganxat.
El que més destaquem de l'Ur i de Madi, com Selva i Camino, de les altres novel·les, són personatges forts dins de la novel·la negra, però cadascun amb una dimensió diferent. L'Ur, per una banda, és madura, és reflexiva, experimentada, i mentre que Madi és una jove entusiasta i resolutiva, no?,
Un comportament perfecte que fa que el tàndent sigui molt creïble i entranyable. Les dues lluiten contra la injustícia i la violència amb una tenacitat que inspira respecte. A més a més, l'autora, Noelia,
Toca temes poc comuns, com sectes, explotació, diversitat... Tot això sense perdre la seva agilitat narrativa, capítols àgils, també, com Susana, directes, girsen inesperats, un ritme que enganxa molt.
Jo crec que l'Ur i Madi són un altre exemple de com la novel·la negra contemporània pot oferir personatges femenins, complexos, valents, que no només resolen crim, sinó que també ens fan reflexionar sobre la societat i les seves injustícies. I amb ella, aquest tàndem, acabem la ruta de les recomanacions, aquestes tres recomanacions de grans autores amb els quatre grans protagonistes.
Doncs, Diana Gasols, t'ho agraeixo moltíssim que avui has estat aquí amb nosaltres i ens hagis portat la gota de sang, progenia, especie, planeta, una astrologia, i blanco, immaculado i pura sangre com a tàndem. Moltíssimes gràcies. A tu. Que vagi molt bé. Gràcies, Jaume. I visc la novel·la negra.
Gràcies, visca. I en femení més. Més. La propera masculí també, va. No, no, està molt bé, està molt bé, perquè és veritat que sempre la lliguem a masculí, no? Hi ha molta autora que també fa molt bon producte. Gràcies. Gràcies. Que vagi molt bé. Adeu. En vuit minuts arribarem al punt de la migdia.
I ho farem després d'una pausa escoltant la cançó més gran del rock que s'ha fet. Ara m'he llançat molt, però és una de les cançons segur més grans que s'ha fet en el món del rock. Ens la portava el grandíssim Freddie Mercury amb Queen. Freddie Mercury Queen, la cançó que va canviar la vida de Queen. No, que no es pot fer una cançó tan llarga, no es pot fer una cançó tan llarga que no sonarà a la ràdios, li deien. Doncs i tant que sona. Bohemian Rhapsody. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueixos a la xarxa.
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Is this the real life? Is this just fantasy? Caught in a landslide? No escape from reality. Open your eyes. Look up to the skies and see
Bona nit. Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Easy come, easy go. Will you let me go? Bismillah. No, we will not let you go. Let him go. Bismillah. We will not let you go. Let him go. Bismillah. We will not let you go. Let me go. We will not let you go. Let me go. No, no, no, no, no, no. Oh, mamma mia, mamma mia. Mamma mia, let me go. Beelzebub has a devil put aside for me. For me.
Bona nit.
Les notícies de les 12.
És migdia. El mític St. James Park de Newcastle estarà des d'ahir per sempre lligat a Vilassanamar i és que el blaugrana Xavi Espart, amb 18 anys, 9 mesos i 17 dies, va debutar ahir amb el primer equip del Barça i ho va fer en Champions League. El vilassarenc va entrar en el minut 88 del partit i va tenir dues encertades actuacions de defensa, una de les quals, per cert, va servir per avortar el més cap possible 2-0 per part de les garces. Al final, el maig, va acabar
amb un prou bo pels interessos de Flick. Empat, au! Xavi Espart, un dels nostres, es va mostrar molt satisfet després del seu bateig blaugrana i va prometre seguir treballant. Ampliarem la informació a partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
La Generalitat de Catalunya ha anunciat que comença a desplegar la llei de l'ELA i que fixarà els criteris per poder acollir-s'hi. L'objectiu, recordem, de la llei garantir la supervisió especialitzada a les 24 hores del dia a les persones amb esclerosi lateral amiotròfica totalment dependents. El govern català especifica quants diners rebrà cada pacient en funció de les seves necessitats.
Recordem que per obtenir els ajuts de la llei de l'ELA cal que es reconegui el grau de dependència 3 més, que es podrà demanar una vegada que es publiqui la llei al Diari Oficial de la Generalitat. Es podran demanar per via electrònica, presencial o per vídeo atenció. Les peticions es resoldran en un màxim de 3 mesos a través de procediments accelerats. El criteri per obtenir aquest reconeixement és mèdic. Concretament, caldrà complir almenys dues de les següents condicions. Necessitar un suport de ventilació almenys 8 hores al dia...
L'Estat aportarà...
4.930 euros mensuals i la Generalitat complementarà aquesta quantitat segons les hores d'atenció especialitzada. Així, un pacient DELA que tingui assistència 16 hores al dia cobrarà 9.859 euros. Si li cal personal, 20 hores al dia, 12.323 euros al mes. I si necessita professional les 24 hores del dia, rebrà una ajuda que arribarà als 14.788 euros.
Els Mossos d'Esquadra han detingut 10 persones i han desarticulat a la província de Barcelona una organització criminal internacional vinculada amb la Camorra. La màfia napolitana canviava grans quantitats de droga des de Catalunya cap a Itàlia. En el marc d'aquesta operació, la divisió d'investigació criminal
Dels Mossos d'Esquadra han intervingut més de 300 quilos de cocaïna, 500 de reixís i 10 de marihuana que viatjaven des de Barcelona fins a Itàlia amagats a l'interior de camions que transportaven mercaderies legals, com ara pollastres o fruita. El nucli principal de l'organització estava integrat per membres procedents de Nàpols, els quals en alguna ocasió s'havien reunit a Barcelona amb membres de la Camorra Italiana.
I l'auríbor diari puja al 2,55%, la pujada més alta en un sol dia des de 2008. L'índex, aquí ja se referencien les hipoteques a termini variable, s'ha disparat en una sola jornada i amenaça d'encarir les quotes de les hipoteques que s'hagin de revisar amb el tancament del mes de març. A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica. Fins a les 13 hores segueix el Parlant de Tots.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seïtons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verata el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal. El teu punt de referència.
Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de vilassaradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Última hora del parlant de tot, 12 i 6 minuts del migdia. Amb una hora s'ha acabat el programa i amb mig segon s'ha acabat el bròquil. La secció que ens porten la Marta Badia i la Marnatxe, les broquiletes de la casa, aquells temes que... Saps que vas parlant de temes i algú diu que no m'agrada parlar d'aquest tema. Doncs s'ha de parlar d'aquest tema. Això s'ha acabat el bròquil. Aquells temes incòmodes, aquells temes que toquen... que toquen els pebrots, diem, o els ovaris.
Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia i bona hora. Com estem? Home, ara hi ha manos libres, mans llindres. Home, aquest braç ja està a punt d'anar a escalar a Montserrat. El que calgui. No vagi a escalar a Montserrat, que això fa patir molt. Marc, Natxe, bon dia, bona hora. Bon dia. Tu tota bé? Tota bé. Tota bé, eh? Ai, ai, ai. Sí, sí, sí. No, no, no. Ai, ai, ai, ai. Està mentint com una ballaca.
Em vaig caure. Però no l'he trencat res, perquè ho vaig fer amb el cap. Vas caure amb el cap? T'ho juro. De cap? Vaig caure de cap i vaig trencar una maneta de l'armari de la cuina. I no em vaig adonar que l'havia trencat fins al cap d'una bala. Però el cap no el vas trencar, no? No. Bé, clar, em va sortir un nyanyo que semblava aparentment per fora. No, per dins està per veure. Em va sortir un nyanyo horrorós. Però si això ho vam parlar l'altre dia. No, no, que mira...
Ho vas dir tu l'altra setmana passada. Que vaig caure amb càmera lenta, vas dir. Abans d'ahir. Però tu no vas caure amb càmera lenta, eh? Sí, no, no, aquesta vegada no. Vas caure amb càmera ràpida. El que vaig veure és la meva vida amb imatges mentre queia. Però què va ser una hòstia ben donada? Molt, molt, molt gran, perquè portava dos plats a la mà. I sortia de la cuina, vaig relliscar, i evidentment, quan tens dos plats, has de parar amb algú, i ho vaig parar amb el cap. Això és una enveja trapera. El meu accident domèstic va dir, tu i jo també.
Hola. Hòstia, ara estic patint jo, aquesta setmana. Sí, sí. Un nanyo, que semblava el Frankenstein o cap i vara. Ja t'ha passat. Una maneta, què vols dir? Un pany d'una porta, vas tancar? Sí, sí. És una maneta... Clar, és que no tinc un pom, jo, en els armariets. És així, com allargat, com una maneta... Sí, sí, sí. Us faré una foto, perquè no m'ho he arreglat. I això ho has fet amb el cap, eh? Amb el cap.
Molt bé. I diu, estic bé, estic bé. És que no he volgut aportar el moment dramàtic, però... Som-hi, som-hi! Ja només em falta per saber, Marc, què portaves als plats.
Ah, doncs el sopar. El sopar portava un bistec, unes patates, evidentment. Torna a fer el sopar. No, no, jo no. Perquè es van espantar tant a casa que em van posar a estirar del sofà. Ah, mama, ja ho fem tots nosaltres. Espera, espera!
No, a partir d'ara hem de fer simulacions. Oh! I ara què hi ha passat, això, 48 hores? I vas posar més pac a formatge, com vas veure que et cuidaven també? No, no, no. Perquè em vaig espantar molt. Ah, va bé. No és allò que diéssos amb el que m'estan cuidant, això m'ho faré durat 3 setmanes més. De fet, em vas caure una llagrimeta de la mal que fa, eh? De mal i de... Jo crec que estava espantada, perquè de veritat que em pensava que m'ho havia trencat al cap.
O és que un cop de cap fot mal, eh? Sí, sí, sí. I a més que... I després, pensant-ho, dic... Menys mal, menys mal que no ha anat a més perquè em podria haver fet molt. No, no. Ei, et dic una cosa, el front és dur, eh? Sí, sí, sí. Quan et fotis una castanya en els morros... En els morros o la cella. Jo he picat jugant a futbol de cap, de morros contra cap, i vaig anar al supermercat i em van confondre amb les salsitxes por l'home. Ja.
Estava allà i em van dir, dóna'm un paquet de salsitxes. Bona mire, quins morros em van deixar. És que fa mal, eh? Fer-se mal és que fa... És que fa mal. Escolta'm, i quan... Amb més edat és pitjor, eh? Sí, home, clar, les caigudes no és el mateix. Abans queies i tot aixecaves. Anem. Prou. Prou. Anem-hi. De què parlem avui? Avui tenim un tema que aparentment és un tema que parlem sovint, però de la manera en què en parlarem no ens agrada tant parlar-ne. Les parelles llargues, amor o dependència.
Ah, molt bé, vinga. Parelles llarges amor-dependents. Vinga, posa'm musiqueta d'editorial d'aquesta introducció, que xula que tens. Vinga, som-hi. Editorial. Editorial. Que som molt serioses, nosaltres fem els deures. Sí, sí, sí, està bé, està molt bé. Vinga, diu...
Ni estar units vol dir continuar connectats. Avui ens fem una pregunta difícil però molt real. Les parelles llargues es sostenen per amor o de vegades per dependència? Parlarem de pactes invisibles, de sexualitat, de silencis o de comunicació i d'aquelles crisis que no esclaten però que es van instal·lant.
I també d'un fenomen cada vegada més present, les separacions tardanes, quan després de molts anys algú descobreix que allò que semblava estabilitat potser ara només és por a canviar. Què? Què et sembla? Doncs ja ho tenim. Va, anem a obrir el debat. Va, doncs què? Jo començaria dient... Que cada parell és un munt. No.
També, també. Això ho podem dir per acabar. Mira, vaig dir una cosa completament oposada, i és que totes les parelles tenen pactes, no ens enganyem. Sí o no? Sí. Pactes tipus què? Parlats o silenciosos, que a vegades no es diuen... No, els que no es diuen mai en veu alta, o sigui que ja es donen com per fet, no? Sempre en una relació hi ha qui calla més, o qui cedeix més, normalment, qui es col·loca en un segon lloc, qui sosté més emocionalment la relació...
Però, clar, aquests pactes al principi poden ser naturals i fins i tot útils, no, Marta? Bé, el tema de la utilitat és molt qüestionable, eh? Pere, que no està d'acord, ara, eh? No, no, no, és que obrim, no?, el WhatsApp que la gent... Sí, i tant. Perquè és que aquest és un tema superuniversal, ens va de tots.
Va, doncs, fes que busco el WhatsApp, que me l'han canviat i no me'n recordo mai. A mi el que em sembla és que això es pot també convertir en una gàbia silenciosa. Jo li dic gàbia silenciosa perquè em sento atrapat en aquesta forma de viure o de connectar-me. 675 99 00 52. 675 99 00 52. Va, vinga.
Vosaltres penseu que les persones canvien? Això per començar. És el principi de tot. Si no pensem que canvien, llavors no veurem la situació de la mateixa manera. Jo penso que sí. Home, amb l'edat tothom canvia. Tu pots resistir a canviar, però estàs canviant. La vida et canvia, l'entorn et canvia, les circumstàncies de vida són diferents... L'edat, l'edat et canvia...
Llavors, no sé, jo crec que a vegades el que amb 30 anys et semblava que encaixava, arribes als 50 i no t'encaixa. I voldries que t'encaixés. I dius, ostres, t'he estimat el suficient com perquè seguiu volem desitjar estimar-te i que encaixi, però no encaixo.
A veure, canviar. Canvia tot, perquè canvia quan te'n vas a viure, canvia quan et cases, canvia quan tens fills, canvia quan et fas gran, quan canvia la visió de conforme any passa, però que és un canvi natural, crec jo.
No, i depèn de les circumstàncies que et toquin viure. No és el mateix, potser si estàs passant una situació econòmica més precària, i això també fa canviar les persones i la relació, òbviament. Però, a veure, un concepte que no se'ns escapi, perquè a mi em treu bastant de polleguera,
Dic el tio. Ai, no, jo amb la meva parella no cap problema, no ens barallem mai, no tenim cap discussió, tot va bé, no esclata mai. I jo dic, no cal que siguem una espècie de drama amb potes o siciliana, no cal, però dic que tot va bé sempre, és que potser no reviseu mai res i teniu una vida molt planera. És que això és mentida.
Ah, jo anava a dir, jo estic aquí, això és mentida. Per això em treu la polleguera, perquè dius, o m'estàs mentint a mi descaradament, o t'estàs mentint a tu mateix, dient-ho a mi. No, no, que no, això és mentida. Clar, aquí ve una pregunta important. Una relació dura perquè l'amor és viu, o perquè ningú s'ha atrevit a tocar aquests pactes que la sostenen? Perquè, no ens enganyem, revisar una relació fa por.
Fa por en la mesura que no et coneixis a tu mateix. Perquè si revises la relació i veus que allò no funciona, estàs obrint la porta, potser s'ha de plantejar l'opció d'estar sol. I uf, qui soc jo quan estic sol? Quant temps fa que no ho estic? En relacions llargues, potser tens un record de la teva soledat, no la soledat de sentiments, sinó d'estar sol,
de quan tenies adolescent o no adolescent és a dir, depèn de l'edat que estiguis abordant, potser tu pots dir que tens 50 anys i has tingut una raó llarga però abans havies tingut relacions que o havies estat sola el suficient temps com per dir, estar sol no és un problema i per tant aquesta por no és tan evident o tan intensa però jo crec que sí que hi ha por
Sí, sí, sí, sí. I després, doncs, bé, molta gent, moltes d'aquestes parelles que estem dient, que tenen que durar tants anys i que, doncs, a part de, potser no s'han revisat o no han estat del tot sincers, doncs ja normalitzen moltes situacions...
O perquè estan bé, no necessiten revisar-ho, però en qualsevol cas jo sí que compro que cada persona és diferent i cada parella un món i tothom sap el que hi ha. Sí, però tu no penses que a vegades, el que acaba de dir la mare, que inconscientment no és una cosa que fem voluntàriament, vaig a normalitzar això. T'adones amb el temps i la distància a dir...
sobretot si has tingut una separació, sigui real o física, perquè s'ha anat l'altre de viatge, t'has quedat un temps sol i dius, escolta, això que jo estava normalitzant, ara que no ho estic fent, per què ho estava fent? És a dir, quan de mi inconscientment, per buscar la cohesió o l'encaix amb l'altre, he anat fent petites renúncies i sense adonar-me he saltat una frontera en aquella renúncia que realment jo no voldria fer. Pot ser, pot ser. Pot passar, eh? Sí.
És un sí petit, amb la boca petita? No, no, no, estic d'acord amb tu. Al final jo crec que estem pensant en les nostres vides, perquè és inevitable, no? Clar, jo tinc la meva, no n'he d'explicar la meva vida personal, però no és la mateixa de la Mar, i entenc, per el que et conec, Jaume, que tampoc és com la teva, no?
Jo no... Però també està, perdona, el factor Walt Disney, que hem vist... A veure, quin és el factor Walt Disney? Les bones parelles són les que duren tota la vida. I llavors és la gran frustració quan, un, no et dura tota la vida, o dos, decideixes que et dura tota la vida, però demarres en la vida. Jo crec que no és una decisió, això. Decideixo que em duri tota la vida. És una cosa que t'hi trobes. Si estàs marcat...
pel fet que hi ha un ideal en el que tu has conviscut o t'han alimentat que una bona parella és aquella que dura molt temps... Però jo crec que això era ja una cosa més passada que ara, perquè ara les parelles estiguen zero com a separar-se. Sí, però estem parlant d'aquestes que cada vegada hi ha més gent amb més edat que se separa. Sí, però avui en dia és això, i molta gent ho diu, és que duren zero com a, no aguanto, me'n vaig, adéu.
Perdona, és veritat, però el que jo intento referir-me no és el que fas o deixes de fer amb la parella, sinó en com ho vius. O sigui, el fet que et separis
A no ser que sigui bona, perquè no tinc ganes de solucionar res i vaig a la que salta. No, em refereixo a dir, sota la creència de pensar que la bona parella és la que dura, quan et separes, et sents frustrat perquè no t'ha funcionat. Quan potser el que importa és el temps que ha durat ha sigut genuïnament bo. L'he dit que ho he dit i senzillament hem evolucionat per camins diferents i ja no volem estar junts.
Ja, però aquesta racionalitat la tens ara, que ha passat temps. En el moment que suposo que et separes, jo no m'he separat, però en qualsevol moment que tu et separes, deus pensar que allò és art de troia. No, perquè sempre hi ha... A veure, sí que hi ha parelles que coincideixen, són poques, però coincideixen que la relació... Sí, allò m'he separat de bon rotllo, no. Allò és un mínim. Jo em trobo això una mica peliculero, però segurament haurà passat...
Jo només sé parar, però se sent, a vegades, gent que dius, ah, no, tenim molt bon rotllo, bueno, clar, però a veure, si tant bon rotllo tens, alguna cosa ha passat aquí. Però sempre n'hi ha un que no està d'acord, sempre n'hi ha un que no voldria... Jo et dic una cosa, la major... Hi ha de tot, i als finals el que declaren és com ha acabat tot, però l'origen sol ser que l'amor s'acaba...
I s'aguanten situacions que ja no caldria aguantar. I aquí comença una fricció darrere l'altra. Perquè, en el fons, no estic amb qui jo voldria estar. Això es dona molt sovint. Clar, però això, abans, potser no hi havia tanta facilitat, o sí, o no es volia veure, però ara hi ha molta facilitat, eh?, de dir, escolta, jo això no aguanto a Déu. Però hi ha també molta gent que s'aguanta perquè no té on anar, o no es poden separar perquè... Bueno, hi ha molta gent que se para i viuen junts. Això sempre m'ha fet... No, no, gràcia, eh?, en el sentit de, hòstia...
Com que no podem anar, doncs no tenim un sou per dos lloguets, doncs escolta. Però a veure, de tota manera, tornant al fet d'estar junts i fer-ho perdurar, independentment de si hi ha amor o no hi ha amor, també pot ser per altres motius, Marc? Què pot haver darrere d'aguantar el costum?
Pot ser per costum? Sí, per la por, també. No sabré estar sol o no vull estar sol. Tio, em costa de pensar que algú pugui estar amb algú sense estimar-lo, perquè llavors fots una vida paral·lela. És que el problema no és que ho racionalitzis. No, o que vulguis estar, que vulguis estar. O sigui, jo no vull estar amb ella, però clar...
Sí, sí, sí, que t'ho planteges, i tant. O el fet de separar-me, què passarà... Bueno, sempre acabes buscant una altra vida, ho sento. Si no la gent es separaria molt bé. Si segueixes per conveniència, acabes buscant una vida paral·lela. Estic segur. Perquè si no ets feliç en aquesta vida, què fas? Si no vols fer el pas i saps que l'has de fer, però no vols fer-lo pel que sigui, què fas? Doncs em busco una altra vida.
Igual perquè no t'has trobat en aquesta situació, però no és tan fàcil prendre...
Jo estic separada, ara ja no, però jo em vaig separar una vegada. I donar el pas em creava... O sigui, vaig estar molt de temps pensat. Clar, no és tan fàcil. I jo, que era... Vull dir, no tenia nens, jove, independent, podria ser... O sigui, hi van haver molts factors que no ho vaig fer d'un dia per l'altre. O sigui, en el moment que jo vaig dir... És que ja no l'estimo. No tenies fills, eh, dius? No, no, no.
tenia. Clar, si n'arribes a tenir encara una pedra més. Una pedra important. Pot ser per la por d'estar sol, pot ser per l'estructura. Has creat una estructura i dius jo ara si faig aquest pas desestructuro. Et sents responsable d'això i et tira enrere. Però hi penso que el kit de la qüestió també està en... Tu mateix has dit, a mi em costa pensar que una parella estigui junta si no s'estimen, no? Deies això, Jaume. Supercomprensible i lògic. Però potser és perquè partint de la base de quin ha estat el propòsit
que t'ha fet voler una parella, què és per tu la parella i què s'edifica darrere d'una parella. No tothom està en parella per la mateixa raó o amb la mateixa intenció. Hi ha gent que senzillament no vol estar sola. No és una cosa que es digui jo no vull estar sola i per tant em busco parella, però sí que hi ha un efecte inconscient de mancança, no dic maca d'autoestima perquè tot va de cap a l'autoestima, no necessàriament. A vegades és una falta de reconeixement de qui soc jo.
Llavors, no em sento complert, no em sento suficient, o no sé ben bé qui sóc, i amb aquesta persona em complemento i ja som un pack. No són dos cercles que s'interseccionen, sinó dos semicercles que junts fan un cercle. I si em separo d'això, sóc un semicercle, sóc un incomplert, socorro.
Va per aquí, eh?, una mica. I sobretot és la incertesa el que passarà. Clar, tu ja tens una estructura molt ben muntada, doncs unes amistats, i tot això et fa por a l'hora de dir, és que clar, tot això ho puc perdre, tota aquesta estructura trontollarà. Però no és que ho pensis tan racional, eh? És moltes vegades inconscientment que no acabes de decidir-te a fer el pas per tots aquests motius. I després, doncs,
també està l'altra persona que decideix de dir, no, no, és que jo no vull renunciar a tot això, malgrat no tingui amor, i l'amor el busco per un altre cantó, que també n'hi ha, eh? Molts. I ens posem a l'altre costat, val? Tu penses, hòstia, és que jo ho vull, penso que... Et va costar molt. Jo no sé, eh? No vull parlar ni de tu, eh? Parlo d'una parella que digui, escolta, jo vull separar-me, jo no estic bé, però l'altre...
O fem-ho al revés. Va, tu estàs bé, o representa que tu estàs bé, i és l'altre el que vol fer-ho. Això és encara més... Un cop més fort, no? Encara ho fa més complicat, perquè després també aquí vénen molts sentiments de...
que estàs traient a l'altra persona, que clar, és que no hi ha res pitjor que et diguin, que t'he deixat d'estimar. O que t'estimo d'una manera diferent, no? Bé, que t'estimo d'una manera diferent vol dir que no t'estimo. Sí, que no t'estimo. I clar, dir això... Què vol dir estimar d'una manera diferent? És fort, perquè no tens cap argument. Si s'han anat amb un altre, mira, encara pots fotre-hi... No sé quantos...
o... és que discutim molt i tal, però no, és que et diguin... T'he deixat d'estimar? És heavy, eh? Perquè aquí no pots... Per què la gent deixa d'estimar quan abans estimaven? Per què penseu que la gent pot passar? Bueno, hi ha moltes circumstàncies que poden... Però parlem-nos, perquè si diem que són moltes, ens quedem amb el... Circunstàncies, doncs vols dir que has estat anys i ara veus que no és lo que era...
O és un tema d'expectatives que t'has creat i les evolucions personals que fas. Pot ser que algú hagi aprendre estimat que estimi una altra persona.
L'he deixat d'admirar. Jo crec que està molt en virtut de l'admiració, fixa't. Sí, l'admiració? Sí. Si una parella deixa de tenir punts d'admiració mútua, es desfarà. Tard o d'hora es desfarà. S'aguantarà, se sostindrà, però ja no té l'ancle de l'admiració. Si tu ara revises què admiro jo de la meva dona, segur que trobaràs punts claríssims. De vegades els veus més a prop o més lluny en funció del moment que vius, però estan allà.
Quan ja no em trobes, és com està al desert. Què faig jo amb aquesta persona? I ja no te la mires igual. És una mica això que et deia del estimo diferent, és que no tinc res en contra d'ell o d'ella, no hi ha hagut un mal directe, però és aquest canvi d'amor romàntic que ja no hi és. Que jo he dit una cosa, tu m'has demanat exemples, això t'he posat, no vol dir que deixar d'estimar vol dir que estimis una altra persona, he posat exemples, he posat exemples, què vol dir? Mira això, l'admiració, per què pots deixar d'estimar? És a dir, no?
I després, els termòmetres que teníem claríssimament a comentar, que són la comunicació i la sexualitat. Perquè una parella, podem dir, que està viva i funciona, són dos elements que ens poden donar molta temperatura a favor o en contra, a veure què està passant. I sobre això, què podem dir, Mar?
El sospir, no sé com ho interpreta. Ho ha dit tot ja, eh? És que clar, a veure... Ha fet un sospir que diu... Una parella es pot sostenir sense sexualitat? Sí. No ens enganyem. Aguantar. Aguantar. Sí, pot. Pot, de poder. Tota la vida es pot tot. Sense comunicar-se, sense dir-se les coses tan bé, si volen tan bé. Home, però això ja no són parelles, són amics, no? Llavors no estem parlant d'amor.
Clar, però és que la comunicació, quan et diuen... Ara parlo ja en el que m'arriba a mi, el que és laboralment... Tinc un problema de comunicació amb la meva parella. És que no et veig bé avui, perquè amb el reflex d'això et veig així, intuitiu. Jo no ho veig, tampoc. Estic aquí, per això no he marxat. Tinc problemes amb la meva parella de problemes de comunicació. El primer que pregunto és, què és per tu comunicació? Perquè potser no estem valorant el mateix mirall, no? Va, t'ho pregunto jo a tu. Què és comunicació amb una parella?
Dir-te-les veritats. Dir-te-les obertament, encara que potser siguin veritats dures, ho pots dir des de l'amor, redir-les, compartir-les. No és... Escolta, que s'ha d'anar a comprar això al súper, eh? T'encarregues tu? Ja m'he comunicat.
Les tasques, tot el que sigui la logística del dia a dia, és donar-te la informació que necessites, però no és una comunicació, com s'entén, de parella. No, no, això està clar. Va, que se'ns acaba el temps, sexualitat. Ah, se'ns acaba el temps. Què vols dir de la sexualitat, Mar? Aquesta respiració profunda. Doncs una mica el que estàs dient. Amb la sexualitat passa alguna cosa semblant, no?
No crec que sigui qüestió de quantitat, jo personalment penso que ha d'estar present, perquè són moments de connexió, de presència...
Però no ha d'estar present per arreglar un problema. O no pots tenir un... Ah, vaig a tenir un fill... Ah, vaig a tenir un fill perquè... Té tenim problemes malament, perquè en tindrà sonat. Sí que podem resoldre una discussió al llit, no? A veure, sí, no, no, no, però una discussió, una cosa. Jo parlo una crisi.
El que passa és que en una primera fase el sexe sol substituir una comunicació no compartida. És a dir, allò que no sé o em costa dir verbalment a l'altra persona, ho comunico sexualment. Però al final, si no ho acabo explicant, arriba un punt en què el sexe comença a fallar. No ric de la situació que estem vivint ara a la ràdio. Tenim gent a la finestra que ens diuen com entrar... Doncs per una porta. Si intenta entrar per una finestra està complicat el tema. Va,
Però al final, el sexe al final és un verificador del que està funcionant a nivell de comunicació. És un canal de comunicació més. I diria, i diferenciaria, i tu que ets home, nosaltres dones, o podem acabar d'abordar, que la comunicació, en el cas de l'home, és més efectiva des del sexe. El que no sé dir-te en paraules, tu puc comunicar sexualment molt més fàcilment.
la dona necessita que li ho expliquis. I després fem el sexe que tu vulguis. I com que estem a la inversa, moltes vegades les diferències o les friccions venen d'aquí. I ja no està en un problema de comunicació, sinó de quin ritme o quina distribució fem, no? Jo crec que el titular ja me l'has donat, eh? Ah, sí? Sí.
Quin és? A veure. Aquest, l'últim. Primer m'ho expliques i després el sexe que vulguis. Sí, perquè el sexe femení és molt més mental. Si tinc el cap desordenat i em falten dades, no em desinhibeixo.
Si estem nerviosets, doncs anem a relaxar-nos i després parlem. Clar. I l'home és més... Vinga, vinga. Si no ens dona temps, perquè ja veig que és l'hora, podem fer una segona part el proper dia? Sí, que serà d'aquí dues setmanes. Ah, sí? Què ha passat? Jo de la setmana que ve no hi seré. Però que d'aquí dues setmanes hem de seguir parlant d'això. La farem més... Però fem la pregunta incòmoda, ja que estem al final. Al final pregunta incòmoda del dia. Marc, la vols dir tu? Vinga.
Què pesa més en una relació que ja no funciona? La por de perdre l'altre o la por de trobar-se un mateix? Toma! Perquè de vegades el drama no és el final, eh? El drama és haver-se quedat durant massa temps en un lloc que ja no tenia vida. Doncs està molt bé, eh, el tema? Està molt bé, eh? Dona'm molta xitxa, ja farem més. Escolteu, les xarxes socials vostres, va, explica'm-les.
Ui, s'ha acabat el bloc i el barra baixa ràdio. Toma ja, s'ha acabat el bloc i el barra baixa ràdio. A Instagram. Va, penjaré a Stories la foto de la maneta amb la que m'he donat el cop de cap. Tu t'has fet mirar això? Sí, sí, sí, la penjaré, va.
És a dir, la maneta amb el qual vas de... A veure, mira'm. Però no se't veu, ja... Una miqueta. Sí, però això ha baixat ràpid, eh? Vas posar gel de seguit? Igual et dic que està en període d'observació. Jo si veig alguna deficiència o alguna cosa rara...
Ja t'ho aniré dient. Sí, sí, sí, aquí estem en període... Si haguessis estat al mig, potser encara estaries allà, eh? Segurament. Ja ho trobarem a faltar, eh? Dos setmanes sense tu, eh? Dos setmanes. Va, per això passa volant. Si d'aquí dues setmanes ja estem gairebé al juny, que no passa el temps, per favor.
Escolteu una cosa. El que mai pot ser un matrimoni és una condena, sí? Totalment. Doncs Dulce Condena amb los Rodríguez, per acabar. Ah, molt bé. Has vist? Va, fot-li. Que vagi bé, brucletes. I un patorex. Cada vez que el tiempo era un recuerdo más que el pasajero. Otra ilusión que llega cada cosa.
Bona nit.
el que lo piensa por los dos hasta que sale
Más que de pasajero, otra ilusión que llega cada día
Cada sensación o sentir vulgar Una sola cosa, un solo lugar Un recuerdo más que pasajero Será como empezar otra vez de cero Cada corazón eres un monotón Y está perdida sola en medio de la ciudad Soy el que lo piensa por los dos Hasta que sale el sol
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Seguim-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito i planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència. Una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Reta final de l'edició, 22 minuts la una.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bé, com sempre, aquesta hora, dimícres, d'anar a marxar a l'agrícola. Entitat centenària, es diu molt aviat, això, eh? Productes de temporada de promoció de proximitat. El bon producte, el bon producte en definitiva, que ens ofereixen els amics i amigues de l'agrícola Vilassar. Tenim ja a punt l'amiga Lara Xarau perquè ens porti tot aquest talent de productes. Som-hi! Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Clara Charau, bon dia, bona hora. Hola, com anem? Bon dia a tothom. Bon dia, com estàs? Doncs molt bé, aquí esperant la teva trucada, la vostra trucada. Ja està, ja està fet això. Jo, mira, ja estic esperant la primavera i gairebé l'estiu jo estic esperant, eh? Ai, sí, avui fa molt bon dia, eh? Ai, que bé. És que, a més a més, a part que és una època xula, que ara ja, diguem-ho tot, eh, època de vacances, hi ha una època de fruita boníssima a l'estiu, eh?
Ai, sí, sí, ara comença, perquè és veritat que l'hivern és una mica aburri, no? Déu-n'hi, bueno, però escolta, tot té el seu encant, eh? Doncs vinga, Lara, escolta, per on comencem, va? Bueno, doncs mira, començaré parlant d'una fruita, que és la pera de comit, de Puigcerdà. Caram! Que té un sabor molt dolç i la seva textura és molt fina. Molt bé. Més coneguda per la seva forma, que és arrodonida.
i té un color verd amb tons groguencs a mesura que va madurant. Curiositats, és originària de França des del segle XIX, però s'ha adoptat molt bé a la Cerdanya degut al seu clima de muntanya.
Llavors, això m'ho he trobat molt bonic. Les nits fresques i els dies suaus fan que es desenvolupi més l'aroma i un gust especialment dolç i intens. Que bo, no? Sí, sí. Són molt bones, la veritat és que són molt bones. O sigui que...
Que dic, són peres franceses però que les hem adaptat al nostre país, no? Sí, a la Cerdanya, que fa una miqueta més de fred i tot, i res, ben ho diuen que moltes persones consideren que les peres de la Cerdanya tenen un sabor únic. I tant, jo també.
Tu també ho consideres? T'agrada la pera? I tant, que m'agrada la pera. A mi m'agrada tocar la pera, ara. T'agrada tocar la pera? Bé, doncs, això, amb tot el que us he dit, és molt valorada la gastronomia, especialment també en els postres, perquè la seva polpa és molt sucosa i gairebé es desfà la boca. Que bé. A part, gasseta amb tant superbona, també té propietat, i és molt saludable, és molt ric en aigua,
I ens reporta també molta fibra que ens ajuda al bon funcionament del sistema digestiu. A nivell de vitamines, conté vitamina C i vitamines del grup B.
i també té potassi, que contribueix al bon funcionament dels músculs i del sistema nerviós. És que a part de bona, és que va bé per tot. A mi m'agrada com la nostra cuinera ens prepara alguna recepta. A part de menjar una pena, sí que està molt bé. Ara ve la part guai de tot això.
Mireu, us porto algunes receptes. Per així, per començar, una amanida amb pera, nous i formatge, que és molt senzilla, només cal afegir les laminetes de pera, amb una amanida que porti encià, unes nous i una mica de formatge curat o blau. En blau queda super, super bé.
Què més podeu fer? Les podeu fer al forn? Aquí no m'agafes a mi. Aquí no t'agrada. Ni peres ni pomes al forn. I reconec que estan boníssimes. No, a mi la fruita no m'agrada calentar. No. Per qui li agradi, us porto aquesta recepta de peres al forn amb mel i canyeia, que és una recepta molt senzilla,
I deliciosa, es tallen les peres per la meitat, se feies una mica de mel i canyeia i es posen al forn uns minuts. Ha d'estar molt bo, eh? Amb el mateix suquet s'hi fa. Mira, almenys així és fàcil, no dóna gaire feina. Ha d'estar molt bo, eh? No et dic que no, però a mi aquesta... No, no. A veure, va. La textura, no? No és el que t'ha d'allò. Doncs bueno, ara parlaré d'una altra que tampoc t'acabarà de fer, que seria ja la compota de pera, que, bueno, per acompanyar esmorzars o postres...
I res, escou tal qual la pera amb una mica d'aigua, també li posaríem una mica de canyeia i una miqueta de pell de llimona. Toma. Fins que es queda així ja suaveta. Molt bé. Molt bé, molt bé. I ara ja per acabar, també és un altre postre, que seria la pera amb xocolata. Aquí sí. Aquí sí. Sí. Que és una combinació clàssica amb la del vi, també. Sabeu que això d'aquest postre també de peres del vi? Sí, senyora.
I res, doncs això la servim tal qual, amb una mica de xocolata negra fosa, i queda superbé també amb pastissos i coques. M'encanta, molt bé. Definitiva. Va. Definitiva, perdona, que t'he tallat. No, no, no. És una fruita que combina molt bé la tradició, el sabor i la salut.
i, a més a més, forma part del nostre patrimoni gastronòmic de les nostres comarques. Que bé. Doncs guarda'm 150 quilos de pera de la Cerdanya, mi, sisplau. Sí, el compro, eh? M'ha d'entrar a buscar? 150 quilos, el portaré aquí a la ràdio i repartiré peres per a tothom. Ja ho veuràs tu.
Home, la veritat és que és bona, és bona. És una pera que m'agrada molt. Tradició, sabor i salut. Com més m'agrada i és deliciosa. Sí, senyora. Tradició, sabor i salut. Aquí guanyes a la gent. Què vens tu, pera amb tradició, sabor i salut? Ho tens tot aquí. Va, què més tenim? Imagina't, eh? Com ens agrada vestir-ho tot. Doncs, canviem de tema. Passem de la fruita. Ara us parlaré d'un oli, de l'oli antara. Uh, molt bé.
que és un oli verge extra de Cosselva, que és la cooperativa agrícola de la Selva de Camp, de Tarragona, fundada el 1900, que té denominació d'origen ciurana. Si ho recordeu, la setmana passada ja us vaig parlar dels suïts secs, que eren de la mateixa cooperativa, i us vaig dir que feien diverses coses, entre altres també l'oli antara. Doncs està boníssim.
Digues, digues. No, no, dic que està boníssima, l'oli així puja, puja, està molt bo. Ja n'havíem parlat d'olis, però bueno, volia parlar-vos d'aquest. Clar que sí. Es tracta d'un oli de varietat 100% arbequina, amb un índex de maduresa molt adient. Això heu de saber que amb els olis és una mica com els vins. També hi ha cates, diguéssim. Llavors, a boca presenta un aroma característic amb...
amargant, picant, molt amallat i extraordinàriament dolç. Jo no li noto totes aquestes coses, això és com lo dels vins. Però bé, allà queda. Queda molt bé dir-ho i quedes molt bé amb totes aquestes referències. Però tu ets sincera, dius això no ho noto jo. Jo l'ametlla...
Jo aquest toc picant a Marc en matllat, no ho sé. Potser n'hauria d'aprendre més. Ara que estem aquí amb confiança. Ara que no ens ho ha fet ningú. Exacte. Tu has anat segurament a una cata de vins. O Itali no fa gaire. Vam anar a la Wine Week. Ah, mira, és veritat. A la Wine Week. Ja m'hi podies haver convidat a venir. A la Wine Week de Barcelona. Ja m'hi podies haver convidat a venir a la Wine Week a mi.
Ai, calla, que vaig anar així d'última hora. L'any que ve no t'escapes, eh? Molt interessant. Lara, l'any que ve no t'escapes, eh?
No, no, no, ja us ho explicaré. No, no, no. No ens ho explicaràs, no. L'any que ve fem un programa especial. L'any que ve fem un programa especial. Especial des d'allà, en directe des d'allà. I des d'allà aviam si va tot bé. La Lara no em vol entendre, ho veieu, no?
És a dir, jo no estic dient que connectem des d'allà, estic dient d'anar-hi nosaltres. Jo també vinc a la Wine Week. Ah, d'acord, doncs escapar també de la ràdio. Home, clar, porta'm d'excursió. Porta'm d'excursió a la Wine Week, home. Escolta una cosa, l'àrem. Doncs sí, ja ho comentarem. Doncs el que et deia, vas a fer cates de vies i allò que et diuen, prova això, i proves un vi. No notes la fusta de Massassus? De Massassusets? I tu, clar...
O per fer-te el xulo, o per no quedar com el tonto de la classe, dius... Ah, sí, home, home! És el primer que he notat. Entres aquí l'olor de pressa i fusta de Massachusetts.
No, has de tenir... Has de tenir molt bons olfactes i està molt ben entrenat... Tothom diu sí, tothom diu sí. Tothom diu sí, però ningú... Ningú sí. Exacte, exacte. Això també em passa una mica amb l'oli. Exacte. Llavors, perquè ens n'hem anat una mica, tornem a l'oli...
Us comentava tot això per dir-vos que ha tingut diferents premis, reconeixements i certificats. Llavors el trobareu en diferents formats a la nostra botiga. No sé si el fan amb més. Nosaltres fem garrafes de plàstic de 2 i 5 litres.
També tenim unes ampolles de vidre de 750 mililitres i una llauna molt xula, que és de dos litres de nit. Carai, molt bé, molt bé. Doncs escolta, val la pena perquè això està boníssim. Entre peres i olis no ens ho acabarem. Entre peres i olis hem anat a parlar de vins, tu i jo. Va. Sí, exacte. Avui, que eren coses encara, no m'acabava. Sí, ja ho sé ja. Què tenim, què tenim?
Bé, ara d'un altre tema. Ara ens anem a un altre tema. Ara vos volia parlar dels cargols. Amiga. Els cargols t'agraden o no t'agraden a tu? A mi és la meva debilitat. És a dir, tu saps que com que no m'agraden les peres al forn, a mi els cargols, a mi cada dia menjaria. T'encanten. Sí, m'agrada cuinar-los. A mi, no sé.
A mi no ho sé. A mi m'agraden les salses, però... No, home, no! Lara! Tu pes a la Wine Week i jo vaig a la Cargol Week. M'ho estic perdent, m'ho estic perdent. L'any que ve me'n vaig a la Cargol Week, jo. Ai, que és bo. Va. Doncs, bueno, si us agraven els cargols, que sapigueu que nosaltres aquí els venem amb malles d'un quilo. Que bé. I són cargols frescos de Can Gallar. No sé si ho coneixeu. És...
És una empresa situada a Badalona i res, és a dir, que ara la cria de cargols és de fa uns 25 anys. I res, els que tenim aquí a la botiga són de la varietat Bové i els crien amb un cicle biològic complet, amb una dieta natural i res, això fa que el resultat del producte sigui de primera qualitat i també amb un sabor molt bo. Aquests cargols de gallar
S'han llestos ja per preparar. O sigui, ja els porten... Només els has de rentar, els hi passes una mica d'aigua i ja quedarien nets. I ja els podeu començar a cuinar de la manera que més us agradi. I res, això us ens serveixen en malles d'un quilo i els estem venent a uns en 55 quilos. Molt bé, molt bé. Que bé!
Doncs res, ja saps, aquí... Sí, però aquí... Cargols no se'n troben a tot arreu, no? Abans, i això seria... No, no, no se'n troben, però és que abans, de veritat t'ho dic, eh, Vilassar de Mar com plovia, t'anaves a qualsevol riera, el torrent, que dèiem el torrent al rieri, i ja estava planíssim de cargols, i ara no en trobes ni volent.
Tots són de vivers, evidentment. No, no en trobes, no en trobes. Ni molt menys, eh? Però, en fi, tot canvia. Però que els cargols de... Quina llàstima. Sí, senyora, però estan molt bons, de veritat, eh? Escolta, però aquí... A mi m'agraden de totes les maneres. A la llauna. Sí, perquè hi ha aquests de la llauna. Sí, amb salsa, m'agraden amb... amb sal i pebre a la parrilla. De qualsevol manera. T'agraden, t'agraden, sí, sí. Però m'he quedat amb set, eh? T'has quedat amb... Amb set. Amb set.
Amb 7, mmm, ja, ja, ja, ja. Bé, doncs per acabar, si vols, us volia parlar d'un licor, d'un licor d'arròs dels Segadors del Delta, que tenim aquí a la botiga. Ara anem bé. Així per acabar una part de... després dels cargols, potser. Doncs és un licor de crema d'arròs i també ens arriba de la cooperativa dels Segadors del Delta. Que bé.
Si té un gust així suau, dolç i molt agradable, és subtil però amb una gran potència aromàtica. Aquest licor s'ha de prendre sol, molt fred i amb molts sons. Servit amb un goig, una copa de boca ampla per tal de no concentrar massa les aromes. Que bé, que bé. Les d'airejar, les d'airejar.
I res, puc recomanar dues maneres de prendre'n. Vinga. A veure, com ho prenem? Com una copeta així de mitja tarda, si no heu d'anar a treballar, eh? Ni a buscar nens, ni quan ho dic. Exacte. Una tarda relaxada. Exacte. O... Es pot prendre sol o amb companyia, i amb uns fruits secs o algun dolcet, també, doncs mariden la mar de bé. Que bé.
I també pots prendre-ho com a digestiu, després de fer una petalló potent, amb les postres o amb el cafè. Sempre amb una copa a part, no allò... No, home, no. No siguem així, eh? Exacte, amb una copeta a part, eh? Amb una copeta. Siguem fins. Vinga, va! Hem acabat una miqueta de la com volies, amb una miqueta de beure. Exacte, hem fet un beure aquí perquè sempre va bé fer un beure, va.
Escolta, Lara, ràpidament. Targeta i on trobem l'Agrícola, va? Ui, és veritat, no me'n recorregàvem. Bé, doncs això, si us voleu sol·licitar, si voleu sol·licitar determinada client, que gaudireu de descomptes i promocions, us trobeu un correu electrònic a info arroba agrícola-vilenso.com Us deixaré tant d'un parell de telèfons per si us voleu fer alguna consulta, voleu algun encàrrec, recordar-vos que encara tenim calc una temporada de testos, que si en voleu més, val reservar-los...
el 93 759 088 o el 620 455 690. I així, per acabar del tot, ens trobareu a camí del Cris, sense números. Estem posant a mà esquerra des de la Nacional, a l'alçada del Mercat de la Flor, cap amunt, a uns 400 metres a l'esquerra. Podreu aparcar...
Sí, digue'm. Ai, que espai. Perdó, ja està. No, no, que podem aparcar perquè hi ha aparcament part de tothom. Això sí, perquè és veritat, ara no sé per què m'ha vingut i dir...
Ojo, que podem aparcar, que penso que és una cosa que s'ha de valorar, perquè a vegades és un drama aparcar... Però mira, ara et vaig a dir una cosa. No hem fet el sorteig, doncs avui publicarem la cistella perfecta i magnífica de l'agrícola. La setmana que el farem nosaltres, perquè dimecres no hi serem l'ara, però sí que et vaig a posar un repte.
A la ràdio, aquí davant, aquí davant de la ràdio, també hi ha molt lloc per aparcar motos. Eh, t'ho dic. Vale, jo vaig amb moto, jo vaig amb moto. Per això t'ho dic, perquè algun dia podries agafar la motoreta i baixar fins aquí a veure'ns.
Seria divertit, no? No patiria per si es talla el telèfon. Algún dia podies baixar. Sí, que xulo seria. Ah, doncs sí. Ja ho lliguem, això. Jo el tindré en compte, així m'escapo i em dóna el solet. Clar que sí, ara va aquest solet que fa aquí. Lara, xerau, moltíssimes gràcies. Estupendo. Que vagi molt bé. Igualment, gràcies. Un abraço a tothom. Adéu, bon dia. 5 minuts, l'hora, acabem l'edició, va.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
L'edició, la número 2.315, 2.315 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us humano, no és que us ho demani, sinó que us humano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe i ens ho expliquem tot. Demà a les 10 ens ho expliquem tot a través del 98.1 de la FM Almeresma i a través de vilassarradio.ca per internet. Que us humano, no és que us ho demani, sinó que us humano, que sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.
Arriba la notícia, una última hora. Tres menors ferits a Porqueres per una explosió mentre feien un experiment químic a l'escola. Tres menors ferits mentre feien un experiment químic a l'escola a Porqueres. Esperem que estiguin molt, molt, molt bé. I no volem estar ni a la pell dels nens, evidentment, ni dels mestres que els acompanyen, perquè això és terrible. Esperem que estiguin bé, que no estiguin greus. Insistim, és una última hora que arriba a través de TV3, Televisió de Catalunya.
La cançó que ens inspira per arribar a la 1 a temps de notícies amb Joan Escofet i Robert Mazza, doncs el rocetupiel amb Revolver. Revolver-hi el rocetupiel. I la primera edició del Crònica. Si voleu estar assabentats, assabentats de què passa a Vilassa de Mar i al Maresme, ja ho sabeu, una del migdia 3.05 i 7 de la tarda. Una del migdia 3.05 i 7 de la tarda. Que vagi molt bé! Fins demà a les 10. I és que no hi ha droga més durant que l'amor sin medida
Y es que no hay droga más dura que el roce de tu piel Y es que no hay nada mejor que tener tu sabor corriendo por mis venas Y es que no hay nada mejor que el roce de tu piel
Mejor cojo mis cosas, nena. Mejor me voy.
Bona nit.
que no ets en tus brazos.
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet.