Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
Gràcies per la vostra confiança. Matí de dimecres, meitat de setmana. Dimecres 26 de novembre de 2025. Això vol dir que enfilem la recta final d'aquest 11 mes de l'any. Això vol dir que estem a un mes de Sant Esteve. Què vol dir això? Que estem a un mes, exactament, d'haver celebrat ja la primera festa de les festes de Nadal. El dia de Nadal, pròpiament dit, eh?
Per tant, últim mes de l'any ja, podem dir, gairebé. Però no correm tant, que el temps ja corre prou per si mateix.
Matí assolellat de moment. Matí fred, tal com toca. És veritat que no tan fred com els darrers dies, però Déu-n'hi-do! La comarca es movia entre els 3 i els 7 graus. 3 i 7 graus de temperatura, depèn del llot de la comarca del Maresme. Espectaculars els llamps d'ahir un dia més. No és el primer cop que passa aquesta setmana. Els llamps dins del mar. Déu-n'hi-do la tempesta que devia caure mar endins.
La previsió a l'inici indicava que podia haver-hi un canvi en el temps de cara a avui i demà. Ahir Joaquim Serra, o abans d'ahir, Joaquim Serra ens deia que aquest canvi en el temps sobtat de nou amb una nova pertorbació arribaria al cap de setmana. Veurem tot plegat.
De moment, connectem amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmoresma. Volem saber el temps de cara avui, també de cara als propers dies. Avui que recuperem el nostre emplaçament habitual, els estudis de Sant Pau 22, baixos de Vilassar de Marra i Erem al carrer per reivindicar, per condemnar la violència envers les dones. 25N Dia Internacional per l'erradicació de la violència envers les dones. Vam fer un especial. Avui recuperem
Doncs el nostre estudi. No per gaire temps, perquè divendres tornem a marxar d'excursió. Ens anem a la biblioteca municipal. Tampoc és un tema molt agradable. Tampoc. Perquè divendres passat dia 21 feia 25 anys que la banda terrorista ETA va assassinar el polític vilassarenc Ernest Lluc i Martín Actes a motiu d'aquest 25 aniversari d'aquest assassinat.
que es van fer, bàsicament, a Barcelona. Aquest divendres, 28, actes previstos a Vilassar de Mar. Tenim, doncs, la Fundació Ernest Lluc al nostre poble, a la seu de la biblioteca que porta el nom del polític a Vilassareng, i nosaltres, al matí, de 10 a 1, farem un especial que estem preparant amb molt de carinyo, la veritat, estem preparant amb molta il·lusió aquest especial sobre l'Ernest Lluc, la vida. Posem una cara amable, eh?,
Sí que és un fet tràgic, l'assassinat d'Ernest U, però hi intentarem posar una cara amable al polític Vilassareng. Això serà divendres, avui, a dos quarts d'onze.
Joan Escofet entrevista l'Albert Ramos. L'Albert Ramos ha estat un tenista espectacular de talla mundial de Mataró i que acaba d'anunciar que retira. Ara mateix està a Andorra i en Joan Escofet li va fer una entrevista espectacular perquè ens expliqués la seva trajectòria. Segurament no se li ha fet justícia a una trajectòria en el món del tenis, un món molt difícil. No se li ha fet justícia i de tot això en parla amb Joan Escofet. Perdó.
Ahir vam sortir d'excursió amb el fred que feia i els colls estan a la ràdio en general bastant tocats. Perdó. A les 11 ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i en aquest cas l'entreteniment des de fa molts anys, des del començament del programa, des de l'inici, el porta Paquita Bruixa. Conjurs, somnis, horòscops, tot plegat amb la Paquita Bruixa.
A dos quarts de dotze, molt de temps també portem parlant amb les companyes de la biblioteca. Els dimecres a dos quarts de dotze ens porten les recomanacions literàries i avui de la veu i de la mà de la Sílvia Cantos. A les dotze, els hi diem molt carinyosament, arriben les bruquiletes de la ràdio. La Marta Badia i la Marc Natxe ens expliquen i ens posen.
a temes incòmodes, temes que a vegades són tabús, són estigmes de la societat damunt la taula. Parlem clar i català. Clar i català vol dir que porta per nom la secció S'ha acabat el bròquil.
I a dos quarts d'una, l'any passat era dijous, ho dic perquè molta gent ens ho diu. Ai, vaig escoltar dijous i no hi eren. L'any passat era dijous, aquest any estan dimecres. L'agrícola Vilassam, entitat centenària que es diu molt aviat, de la mà de la Lara Txarau ens porten els productes de temporada de promoció ja mirant de cara al Nadal, el bon producte en definitiva de l'agrícola Vilassam. La Lara Txarau, tancarem l'edició d'avui. La número 2.000...
256. 2.256 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. Ja ho tenim tot a punt. 12 minuts per damunt de les 10. Motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Avui fa dies s'anunciava un canvi en el temps. Finalment aquest canvi sembla que se'n va al cap de setmana. Volem saber què passa amb tot plegat. Un dia en què llueix el sol però hi ha presència de núvols. Insisteixo en l'espectacularitat dels llams ahir a la nit a Mar Rendins. Era un espectacle veure aquests llams.
Joaquim Serra, volem saber el temps previst de cara avui, però també de cara als propers dies, ja segona meitat de setmana. En directe, molt bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. Comencem aquesta nova setmana amb un temps radicalment oposat, sobretot pel que fa temps.
Problema de connexió amb el Centre de Referència Meteorològic de la comarca, un problema que intentem solventar ara mateix. Sembla que ara sí ens veiem ja en cor d'escoltar en perfecte estat a Joaquim Serra. Joaquim, de nou, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Comencem aquesta jornada. Dimecres, amb ambient fred, tornem a recuperar temperatures d'hivern que han arribat aquesta darrera matinada. En el cas de Tordera, per exemple, les fondalades de l'interior de la comarca
Fins a un grau negatiu, dos graus positius en aquest cas cap a Palafolls, sis graus de temperatura mínima a Mataró. A Masnou, al Port del Masnou, la temperatura mínima ha estat de vuit graus, cinc a Calella. Per tant, unes temperatures que són realment força baixes, temperatures d'hivern. Avui les màximes, malgrat que tindrem un dia completament assolellat en aquest matí com a la tarda,
També baixant una mica respecte a les dailes més altes, quedaran cap als 13-14 graus a molestirar. Pel que fa als vents, en general fluixos, aquest matí del nord-nord-oest, aquesta tarda de component est, vents marítims, amb una situació marítima que continuarà marcada per una...
Mar de fons molt destacable, que continuarà amb una maró de fons que continuarà a tota la costa maresmeca, com de fet ja vam tenir ahir, tot i que disminuint una mica. De cara a demà, demà dijous, doncs també començarem el dia amb temperatures baixes, probablement no tant com avui, però l'ambient serà fred a primeres hores.
La màxima es recuperarà una mica cap als 15 puntualment, els 16 graus, vents fluixos, situació marítima, tranquil·la, divendres i dissabte s'ha de mantenir més o menys la mateixa situació amb alguns núvols més.
de cara a divendres, però poc importants. Dissabte, durant la tarda, veurem com s'incrementa la nuvolositat. I és que, diumenge, arriba una pertorbació que, finalment, sembla que deixarà precipitacions aquí a la comarca amb un nou descens de les temperatures. Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Com sempre, previsió amplia i puntual servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà i tornem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres de 10 a 1, Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Queda claríssim el missatge de Joaquim Serres i hem de fer rentadores.
La data límit és dissabte al vespre, eh? Dissabte al vespre hauríem d'estar recollida la roba. Anava a dir, és just, eh? Dissabte al vespre la roba ja recollida. Hi ha roba ja recollida. Ara és aquell temps que a vegades pot quedar la roba com a cartronada, eh? Segons les baixes temperatures. En fi, hem presnota, és el principal titular que ens ha deixat la crònica. Ja ho t'hi dèiem avui, eh? Del Joaquim Serra, eh? Podem fer i no fer rentadores.
Doncs fins demà, a la mateixa hora. Gràcies per la vostra confiança. Acaba el parlant de tot. Ja ho tenim tot fet avui. Tenim el titular important, però hem de repassar cosetes. Primer fem una passada eròtico-esportiva. Què dius ara? Ahir, derrota de la classe dels dofins. Sí. A Stanford Bridge. Han anat massa lluny d'exposició. No, no van anar massa lluny. No van canviar l'hora.
Que ells no saben que a Anglaterra van amb una hora de diferència pel fuso horari. Sí. I clar, no es van despertar fins... Que era molt tard. Aquí és error del profe Flick. Sí, professor. I dels caps de colla Lewandowski i Sechny, que els haurien d'haver dit a la canalla que, escolta, que jugava una hora abans, però la notícia no és aquesta, no? Sí.
La derrota absoluta per 3 gols a 0. Estebau, l'altra gran meravella, l'altra golden boy, nen de 18 anys, li va passar la mà per la cara a un laminya mal, totalment aixugat per l'alleng Mar Cucurella. Però la notícia no és aquesta. La notícia és que hores abans, minuts abans... Sí.
Hi havia una guineu passejant per les graderies del bridge. Una guineu amb el fred que fotia allà. Bueno, la guineu és un animal més preparat que un cargol pel fred. No subestimis els cargols. Perquè porten la casa al damunt. Hi ha unes imatges curioses d'una guineu, una guineu vermella, absolutament atabalada. Ah, sí? Estava atabalada? Sí, home, clar. On m'he fotut, no? On m'he fotut? Sí, sí.
Sabem que els anglesos tenen molta tirada a la caçeria de la Guineu. Vaig molt ràpid, Joan. Sí, vaig molt ràpid, eh? No entrarem a fer ara valoracions del partit, però un analisi molt pràctic. És a dir, el Barça va tenir com a mínim una ocasió de gol, podíem dir dues, però una molt clara a Ferran Torres. Si vés entrat otro gallo canteria... Un altre Guineu canteria. Un altre Guineu es vés passejar per Stanford Bridge, Stanford Bridge al camp del Celci, i l'altre...
podríem dir que la autoexpulsió de Ronald Araujo, primera tercera per protestar i segona per una entrada a destemps, completament precisament a Marco Corella, Marco Corella és jugador de l'Ella, és de l'Ella, i ex del Barça, que algú hauria de dir, escolta, qui va deixar sortir aquest tio? Però això és un altre tema. Clar, l'expulsió els hi va costar molt. Jo crec que Joan García i el propi Flick ho van dir molt clar, és a dir, 11 contra 11 ja era complicat, però estàvem jugant de tu a tu, era veure qui s'avançava primer. Sí, és veritat que el Chelsea dominava, però el Barça estava jugant en un que, en contrari, dificilíssim,
i podia haver fet alguna cosa amb 10 jugadors i més quant han marcat un gol de desgràcia entre Cundé, Ferran Torres, et toco tu, toco mig, taló i a dintre un gol de desgràcia. Com ho hem dit això? Toco tu, toco jo, toco jo, taló del francès aquell que l'altre dia, per cert, va ser el seu aniversari.
I els jugadors de la selecció francesa li van fer un pastís, així, amb gràcia, rient i tal, i el tio es semblava com si li estigués en un funeral. Però en un funeral, el tio. Doncs bé, i després et foten al segon, doncs és molt difícil. Però, com diu el profe Flick, de la seva classe dels dofins, traiem coses positives. El Barça sí guanya els tres partits que li queden, que són molt asseguibles, molt, que d'entre els vuit primers, o sigui que no...
Sobretot que canviïn l'horari, eh? Perquè, clar, la canalla... Són sensibles, la canalla, eh? Està a hora de... Profe, profe, a què hora salimos? A vegades hem parlat aquí moltes vegades de la importància del sentiment amb el que es viu al món del futbol, especialment en els camps anglesos. Sortim del Bridge, sortim del barri de Chelsea i ens en anem a Liverpool, a Anfield.
Jo, per més vegades que senti aquesta cançó, sigui cantada pels afeccionats del Liverpool o per aquesta versió de Jerry and the Pacemakers, jo, és que a mi em fa la pell de gallina, tio. És que no ho pugués crear, de veritat. Doncs, aquest cap de setmana, imatge curiosa, abans de començar el partit del Liverpool at the Cup, com es coneix també Anfield, un aficionat va acostar-se...
els stewards que hi ha al voltant de la gespa va fer venir un dels directius del Liverpool i li va donar una capsa amb les cendres del seu parc i li va demanar si sisplau podia llançar les cendres sobre Amphil aquest directiu Phil Thompson
doncs va obrir la capsa i va deixar anar les cendres del pare d'aquest aficionat a costat del pal d'una de les porteries. I és que ja ho saps que mai camina de sol.
Joan, són les altres històries del futbol que tant ens agraden, aquestes, eh? Són històries boniques, tristes, tristes, perquè evidentment estàs per si les cendres del seu pare, però segurament el pare estaria molt content d'estallar a la gespa dels seus ídols, els jugadors del Liverpool. Ja ho saps, you'll never walk alone, i és que mai caminarà sol.
I tanquem la tercera aperitiu breu esportiu, perquè el golfista anglès Tommy Fleetwood, no confondre amb Fleetwood Mac, que en serien uns altres, ha guanyat dos milions de dòlars en el campionat del Hall in One, és a dir, d'intentar fer un llançament i que la pilota entri dins del foradet. Era una de les proves del BMB
Amb un toc, eh? Champions, sí, amb un toc. All in one, eh? Doncs saps, gràcies a què o a qui ha guanyat aquests dos milions de dòlars l'amic Tommy Fleetwood, gràcies a una mosca, va fer el llançament de la pilota, la pilota va quedar en exacte equilibri entre la gespa i el forat,
crec que s'entén... Sí, sí, sí, és a punt de caure. I ve una mosca... No! Que volava per la llum, llum, llum. És de dibuixos animats, això! Total, se recolza sobre la pilota i el pes de la mosca fa que la pilota entri en el forat i l'amic Tommy Fleetwood en s'endú dos milions a casa.
Escolta, Toni Flipwood, no cal dir quin serà el seu animal preferit a partir d'ara. Home, jo crec que muntarà una associació. Salvem les mosques que volen per la llum. Una mosca volava per la llum. Bueno, per la llum, diem pel camp de golf. I la pilota es va quedar... La mosca es va posar allà...
a la bola, i la pobra mosca no va poder volar. Però l'altre va cobrar dos milions de dòlars. Hòstia, tu! Mosca que hagués trobat a faltar Ferran Torres en el seu heel intent de treure la pilota en el primer gol dels blues. La mosca hauria ajudat, eh? Dona, sabem quin tipus de mosca? Era una mosca collonera? Mosca comú. En aquests casos es diu mosca comú.
Hi ha el delinqüent comú, que desperta moltes simpaties. D'aquestes que xafaries, aquestes mosques que dius, si t'agafo, des d'aquí una salutació als animalistes, com els delinqüents comuns també. Normalment amb les mosques a finals de setembre, a principi d'octubre es diu, estan molt pesades les mosques.
Ara et vaig a donar un cotxe. Quan les mosques estan pesades sempre. Però és com quan es diu que hi ha una passa. Mentida, no hi ha una passa. Sempre hi ha algú que té mal de panxa a l'entorn. Però clar, quan són mils... Sempre és coincidència, no hi ha passa. És un home que va contra la societat. Totalment. Escolta una cosa, a veure, Joan, espera't un moment.
Et vaig donar un consell que et canviarà la vida. No sé quant temps tenim i tenim molta roba per rentar, de posar la rentadora abans del diumenge. Tenim 15 minuts. Tornem a començar. Bon dia, Jaume. Escolta una cosa, vaig donar un consell que sé que et canviarà la vida.
quan tu decideixis anar de viatge, ara que parlem de mosques, a la maleta, que no hi falti una pala de mosques. És un element imprescindible a l'hora de... La gent no... Molta gent no és conscient de la importància de portar una bona pala de mosques quan vas en algun hotel. Pots trobar... Sorpreses. Alguna sorpresa...
No ben rebuda. Sí, senyor. Fins aquí la nostra... Consell del dia. Consell del dia. I de Consell del dia passem a l'imbècil del dia. Joan, qui té un dubtós honor d'ocupar aquest espai avui? Avui plantejo, us plantejo... Atenció. Tres candidats. Ai, ai, ai.
És a dir, podrien ser 29 els candidats, però després d'una intensa feina hem reduït a 3 l'elenc de candidats a l'imbècil del dia. Això m'estàs dient que obrim el WhatsApp de la ràdio? Home, podríem obrir el WhatsApp i que la gent voti.
675-99-0052 675-99-0052 675-99-0052 El guardeu, poseu WhatsApp Vila a la ràdio i atenció a les opcions que ens donen Joan per l'imbècil del dia Primera opció Primera opció Els Mossos d'Esquadra han detingut 3 persones al Baix Camp i al Vinyana per robar una banyera
a Reus i vendre-la per 5 euros. Hòstia. És a dir, operació... Operació banyera. Operació banyera, intercepten uns paios. No, no, operació...
En aquest de goma. En aquest de goma. En aquest de goma, m'agrada més. Que ja és difícil robar una banyera. És a dir, no és robar amb transistor. Exacte. Com treus una banyera. Exacte. M'imagino que per anar a buscar una banyera a robar, n'hi vas amb un cotxe, que la gasolina ja et costa més de 5 euros. Segurament. A no ser que fos aquelles banyeres amb potes, tipus mitjaval. Sí. Qualsevol cas, roben la banyera i la venen immediatament per 5 euros, amb la qual cosa vol dir que hi havia una premeditació, perquè si tu vas pel carrer
Imagina que tu i jo robem una banyera, anem pel carrer. És molt difícil col·locar-la en poc temps, en 5 euros. Doncs aquesta complicada operació va acabar satisfactòriament amb la banyera recuperada, eh?
Operació banyera com a... No, operació en aquest de goma com a primera opció. Operació en aquest de goma. Deixa el sostre alt. Segona opció. Segona opció, eh? Jo no ho havia vist mai dilluns. A casa estava veient, digue'm malalt, el Manchester United Everton. Ah, mira. I vaig veure... Vaig estar a punt d'enviar-te un WhatsApp. Per què no vas fer-ho? No vaig... Mira que he vist hores i hores i hores de futbol a la meva vida. I mai havia vist això...
Dos jugadors de l'Everton, després d'una jugada d'atac del Manchester United, es barallen entre ells, s'empenten, un li dona una bufetada a l'altre i l'àrbitre l'expulsa. Sí, sí, clar. És a dir, i el...
company seu, aplaudeix i li diu, ves-te'n ja, ves-te'n ja. És a dir, és absolutament lamentable. Evidentment, reglament en mà, l'àrbitre és expulsable, és una agressió, etcètera, encara que sigui el teu propi company. Sí, sí, sí. Però Quin, que és l'home que es queda al camp, celebra l'expulsió del seu company. Vinga!
Sí, operació, podríem dir-li operació en aquesta goma i operació, targeta vermella, ets més burro que el que vulguis, no? Però jo no ho havia vist mai, això, eh? Sí que hem vist trifulques entre membres del mateix equip. I alguna expulsió, eh? Però que celebris l'expulsió del teu propi company optes a ser l'imbècil del dia a nivell top, eh?
Vinga, vas, i tercera i última opció. Doncs mira, l'Associació Internacional de Recerta Criptològica... Hòstia, això ja fa mandra... Sí, havia de fer unes eleccions per escollir els representants de la Junta Directiva amb el president inclòs. Què van fer els experts criptogràfics? Doncs van fer unes eleccions tan segures que ara no poden desxifrar els resultats.
És magistral. Ho sento. Aquest, la meva... Home, sí. Operació, on està la contrasenya? Sí, sí, sí. És que és molt gran. Tu què votes, Joan? Tenim dos vots, per WhatsApp. A mi els criptogràfics em fan molta gràcia. Dos criptogràfics? Guanyadors absoluts perquè els nostres dos oients, en Miquel i la Míriam, han votat també. Miquel i Míriam.
Són del nostre equip. Sí, sí, 4-0, eh? Mira que la banyera és bona. La banyera és bona. Mira que celebrar l'expulsió del company és bona. Però, tio, fer una seguretat màxima que no saps ni... Fots una seguretat tan complicada? Perquè tu ets criptògraf. D'entrada, tu ets criptògraf. Ja fa prou mandra només pensar-ho, això, eh? I saber-t'ho escriure bé. Qui ets tu, criptògraf? A què et dediques? Saps? Saber escriure criptògraf no és fàcil.
I fots unes eleccions i les blindes tant que no hi ha manera humana de saber qui collons ha guanyat. Ara quijar, ara quijar, eh? Ara quijar, però a tots ens ha passat això. Quina contrasenya i fotre... Eh, una altra votació, eh? Sí. L'Eulàlia, l'Eulàlia vota la banyera.
Banyera! La banyera també està aquí, eh? Perquè, clar, fer l'imbècil anar a robar una banyera i vendre-la per 5 euros... Doncs mira, com que jo no tinc personalitat ni criteri, canvio i sóc Tima Eulàlia. 3-2, eh? Va, que teniu fins al final del poc ens passa. 10 minuts per votar. 1. Operació en aquest de goma. 2. Operació... Celebro la... Terceta vermella. Terceta vermella. I 3. Operació criptògraf d'on d'està la contrassenya.
M'agrada molt, m'agrada molt. Tanquem aquesta bonica subsecció, tot i que hem tingut aquest matí a la redacció, Jaume, un debat intern, tu i jo, perquè el nostre proper protagonista, si no fos una notícia tan trista, podria haver estat dins de l'investment del dia. Perdona, abans d'anar a la notícia aquesta. Rosa, 3-3, Banyera.
Tres, tres. Tres, tres. Ai, ai, ai, ai. Aquest de goma... Ai, operació en aquest de goma. Eulàlia, Joan i Rosa estan remuntant, eh? Sí, sí, remuntant, que és el que no va fer el Barça ahir. Ni que ha jugat dues hores. Doncs, com et dèiem, tan lamentable que no l'hem volgut posar dins de l'imbècil del dia. Podia ser perfectament...
La història que explicarem a continuació real, però podria estar en un capítol de la que s'avecina o d'aquí no hi ha qui en viva. Han detingut el fill de Graziella del Oglio a Itàlia, com podem deduir pel seu cognom, perquè durant tres anys ha suplantat la seva mare morta per cobrar les pensions. Però és que, a més a més, anava a la sucursal bancària disfressat de la mare.
amb la perruca, les arrecadetes, etcètera, etcètera. Clar, el problema quin va ser? El problema va ser a Itàlia per renovar el DNI. No ho fan els carabinieris, sinó que ho fan els ajuntaments. Va anar a l'ajuntament de la localitat, el fill...
I la funcionària va veure que hi havia alguna cosa que no quadrava. I van trobar el cos de la mare a casa d'aquest individu, 3 anys mort. Ara se li farà l'autòpsia per avaluar tot a punt de causes naturals. Jo no crec que sigui l'imbècil del dia. Vull parlar del desgraciat de l'any, també, una miqueta. El desgracciati dell'any, en italià.
Sí, sí, sí. Jo crec que és el desgraciat de l'any, podríem dir. Uf, per favor. Mira, voten també l'imbècil del dia, també. Que opten a ser també l'imbècil del dia. Va estar com la pilota de golf, però al ser un cas amb la mort d'una persona... Has de ser molt...
poc, no sé ni trobar l'adjectiu, per tenir la teva mare morta a casa 3 anys per cobrar la pensió. Ves-te'n a pencar, home. És que, bueno, és en fi. Què, Joan? Més coses? Sí, tenim més coses. Tu recordes fa temps aquells anuncis de Mediamar? Què deia, Mediamar? Jo no soy tonto. Sembla que sí que són tontos. Una mica, una mica.
Resulta que han venut a Itàlia, a Itàlia no es diu Media Mart, sinó es diu Media Wall, han venut a Itàlia iPads, però van rotular a 15 euros l'iPad. Joan! I ara és absolutament entre entendridor i lamentable. Joan! Home! Home!
Home! Operació, el marcador se n'ha anat al carrer. El marcador de preus, aquell nano que marca els preus, a la Rue. A l'estrada. A l'estrada. Vinga, va, què va passar? 15 euros. Doncs això, vam posar els iPads, que tenien un preu aproximadament. Mediamar, jo no soy tonto, eh? Recordem l'anunci. Sí. Doncs vam posar un preu, un PVP, preu de venda al públic, de 800 euros.
I la persona que rotulava va posar 15 euros, que tampoc hi ha tanta diferència. No sé per què s'han posat tan tiquis-miquis. I des de Media Wall han fet una petició als clients, els que van comprar, a veure si podien retornar els iPads perquè hi havia un error de rotulació. Hi ha cua, hi ha cua. Aquell de la barba, patrón de llate.
Duro, fiable, incansable. Todo un lobo de mar. Que no te tomen el pelo. Navegador portátil TomTom con batalla táctil por solo 299 euros. Media mark. Yo no soy tonto. No, no, no. Podia ser tranquil·lament el xaval aquest, que bona, li fan fer un paper, però el xaval d'aquest anunci, que fa anys ja, eh? Podia ser el que m'ha marcat el preu.
Joan, pugem de l'Orient. Sí, podem pujar el de l'Orient abans. Saps que a vegades soc molt crític amb alguns titulars, però aquest sí que ens ha agradat, de l'antic TV3, perquè ens entenguem, ara ja no sap ningú com es diuen, ni ells mateixos. On vas a treballar, papa o mama, 3cat.cat barra sirena. Classes de català a 300 quilòmetres per hora.
No vol dir que les classes siguin molt ràpides, sinó que és un servei gratuït que s'ofereix al TGB París-Barcelona. Ah, molt bé. La companyia francesa... Ah, que xulo el titular. Sí, la companyia francesa que l'explota, SNF, doncs ofereix, ells diuen que se senten responsables de les destinacions dels seus trens,
i en el París-Barcelona ofereixen en el vagó restaurant, gràcies també a alumnes de l'Institut Ramon Lluny, la possibilitat de fer una classe ràpida, mai millor dit, a 300 quilòmetres per hora de català per quan arribin a Barcelona. Vinga, va, tenim 4, gairebé 5 minuts pel Dilòrian. Doncs avui hagués fet anys 1939, la gran Tainatana. Oh!
86 anys en ves fet avui, 86, la grandíssima Tina Turner. Què més? La que tan suïssa d'origen estatunidenc va morir el 24 de maig del 23. És que aquest DeLorean va tan fi aquesta temporada, però fi fi aquesta temporada. No té cap problema amb l'arrenc, eh? A vegades l'arrencada elèctrica pot portar problema. Però en el DeLorean no, eh? Va...
Anem-hi. 1942, el Teatre Hollywood de Nova York estrenava tal dia com avui una... per mi una de les millors pel·lícules del cinema, eh? Casa Blanca.
Ai, Joan... Els alemanys anaven de gris i tu duies un vestit blau, eh? Diu el Rick, el Humphrey Bogart. Humphrey Bogart. Humphrey Bogart. Humphrey Bogart, Casablanca. I és que quan dius que la música d'avui ja no és la que es fa, o la música d'abans ja no es fa, t'has fet gran, però com dius, això sí que era cinema, llavors ja vol dir que estàs a punt de jubilar-te. Torna-la a tocar, Jaume.
Què més tenim, Joan? Reconcert, any 1968, d'uns monstres de carpeta tiquis-miquis, sense dubte, per crim al darrer concert, plegats d'Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker. Carpeta tiquis-miquis perquè el nostre criteri no se li ha fet la justícia, que caldria o se'ls hauria d'haver fet, eh?
In the sunshine of your love
Més coses el dir l'Orient d'avui, va. L'any 1988, el dia com avui, els cosmonautes russos de l'estació Soyuz 7, doncs es veu que s'avorrien a l'espai i van decidir escoltar música. Per primera vegada s'escoltava amb una caseta música a l'espai i eren els Pink Floyd. Oh...
Deu impressionar, eh? Escolta, això d'espai. Què més, Joan? Gairement tancant, va. 1991, Michael Jackson traia l'àlbum Dangerous. El gran single aquest. Black or White.
Black or white, eh, ressaltava moltíssim per davant de... Les cançons eren boníssimes, eh, però el Dangerous va ressaltar amb aquest Black or white.
Vinga, més coses, Joan, tanquem. Vaig gastar molts milions en cotxes, dones i alcohol. La resta de milions els vaig malgastar. Qui us deia això? L'enorme George West, el jugador nord-irlandès del Manchester United, que ha moriat el dia com avui, del 2005. Fa 20 anys, George West, el gran diable vermell, conegut també com el cinquè Vítel.
Oh, yeah, I'll tell you something. Doncs arriba dels irrepetibles Beatles amb aquest I want to hold your hand. Ho he dit bé, mira, I want to hold your hand. Mira que costa. Entra l'italià, l'anglès, el francès, algunes nocions de segualtat. Políglot. Ja saps aquí que...
Joan Escofet, una del migdia, 3.57 de la tarda, molt ràpidament, què serveix el groc? Doncs recordarem que divendres hi ha l'encesa de llums nadalenques a Vilassar de Mar, entre altres temes, i també plorarem amb Pau Peniti, el porter de Vilassar de Mar, porter del faking Granollers, ahir va tenir una actuació espectacular amb el Franken, i Pau Peniti va acabar trencat en llàgrimes després d'haver estat el millor del partit. Molt bé. Albert, entrem de seguida, eh? Saps qui és l'Albert?
Albert, Albert Ramos. Home, Albert Ramos, no te'n vagis, que l'entrevista serà mateix. Sí, ara l'entrevistem. Recordem que la vida pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs què, quina paella anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Ens fa molta il·lusió compartir els propers minuts amb el tenista Albert Ramos, tenista de Mataró, que va arribar a ser fins i tot 17è millor tenista del món. Entre els títols ens agradaria repassar la seva carrera amb el tenista mataroní, que acaba de retirar-se.
Un tenista que la nostra sensació és que el món del tenis no li ha fet la justícia que nosaltres creiem que es mereix per tota la seva trajectòria, que va de posar punt i final als seus 37 anys a una vida professional plena d'èxits. Albert Ramos, molt bon dia.
Molt bon dia, què tal? Doncs, encantats, no sempre es té l'oportunitat des de Vilassar Ràdio de parlar amb un tenista que va ser, d'altres coses, 17è millor tenista del món al circuit ATP. Com recordes aquell moment, Albert? Bé, la veritat que han sigut molts anys de carrera content, des de la perspectiva de la retirada, veient tot
tot com ha anat i evidentment el millor any de la meva carrera va ser el 2017, on vaig arribar a la posició 97 i bé, content.
amb el director d'aquesta casa, el Jaume Cabot, que porta el matinal i jo. A vegades parlem, sobretot quan parlem de música, i obrim, mitja en broma, mitja seriosament, la carpeta que nosaltres li diem la carpeta tiquismiquis. I a vegades posem allà grups de música, solistes, cantants, que al nostre entendre entenem que no se li ha fet la justícia que es mereixien. No sé si m'explico bé,
Jo crec, modestament, que a Albert Ramos no se li ha fet la justícia que es mereix. No sé si estàs d'acord amb aquesta apreciació. Segurament, amb el pas del temps, se't col·locaran enlloc que et mereixes. Ja et deia, no sé si estàs molt d'acord amb aquesta apreciació, Albert. Bé, és una cosa que no crec que et digui que sigui jo el que ho digui. Penso que hem tingut molts tenistes de molt nivell
El tenis espanyol està molt ben acostumat a tindre molts jugadors bons, números uns, top tenis. Llavors potser un disset del món no té gaire res a la premsa i en un altre país potser sí que seria molt més famós. També he tingut la sort d'estar en un país on hi ha hagut molts penistes i he pogut aprendre molt d'ells i també he pogut entrenar molt amb gent
més bon que jo, que també m'ha fet viure. Si et dic basta't, et dic gasta't, et dic estoril, i et dic a Còrdoba, tu què em dius? Bé, moments molt bons de la meva carrera, no? Al final són moltes setmanes que competim en una carrera, pràcticament 30 i escaig setmanes l'any,
quasi sempre hem de perdre i al final hem pogut haver guanyat quatre tornejos, són quatre setmanes en les que hem perdut i que s'ha vist una mica tota la feina, hem posat com un premi a la feina feta durant tota la carrera. I si et dic el Masters 1000 a Monte Carlo 2017, deies tu que era el millor any de la teva vida esportiva, què en diu l'Albert Ramos? Una setmana també molt bonica, no? Sempre recordaré
on vaig jugar molt bé a tènis. Un torneig molt especial per mi perquè sempre ha sigut un dels meus tornes i poder jugar bé a mi m'agrada tant, doncs ha sigut una recompensa.
Una vida, Albert, segurament molt sacrificada, molta feina, molts viatges, molta maleta, molt avió, també, evidentment, un règim alimentari. Com és una vida d'un autèntic professional com tu, la que no veiem? Els veiem a la pista, els veiem...
amb la raqueta, intercanviant cops, però com és la vida dins del circ aquest, Albert? Bé, la veritat és que no és una vida on ens haguem de queixar, no? Però personalment penso que he tingut molta sort de fer alguna cosa que m'agrada molt, però sí que és veritat que també hi ha coses que...
Són dures, com t'has dit. Viatges, maletes, avions, aeroports, hotels, jet lags, entrenos, poc descans, diumenges, fora de casa, cap de setmana viatjant o competint. No hi ha dissabtes ni diumenges en aquesta feina. No hi ha dies on et puguis permetre entrenar més fluix.
Com tu has dit, la dieta és una cosa important. Cada cop s'està bé més. Una dieta bona fa que aguantis més anys i no tinguis tantes lesions. Jo personalment m'he intentat cuidar molt i la veritat que estic content amb com he fet totes les coses i que puc estar tranquil d'haver donat tot.
Albert, quin és aquell partit, aquell instant que sempre tens al cap? Jo què sé, fem ara una mica de broma, eh? Que expliques el dinar d'alba amb la família, per entendre'ns, eh? Quin és aquell moment que tens tatuat a la pell? Bueno, la veritat és que hi ha moments bons, no? Hi ha moments no tan bons. Dels bons, segurament, que tothom en parla, és de com vaig guanyar el Roger Ferrer, Xangai 2015,
I dolents també n'hi ha alguns. Un dels dolents que sempre recordaré i que l'altre dia recordava amb el Carlos Alcarat, quan em va guanyar a Rio 2020, que ell era molt jove i jo no m'esperava a perdre contra un noi tan jove. I li explicava a ell que no vaig dormint tota la nit. I el tenis té aquestes coses que cada setmana es té i...
Hi ha derrotes que són més doloroses i a vegades costa una mica mirar-les, sobretot quan estàs molt lluny de casa, no? Perquè quan estàs molt lluny de casa i has de seguir viatjant a un altre torneig, la gira continua, a vegades es fa...
Albert, sou amics? Ara em diràs, home, això passa com en una feina que hi ha gent amb la que t'entens més, gent amb la que t'entens menys, és a dir, dins del circuit, dins del circ, s'arriben a fer bones amistats, en el teu cas, algú que hagi estat rival, però que també diguis, hòstia, és una persona amb la que me'n puc anar a sopar o puc anar a parlar amb ell o explicar-li aquesta cosa de la meva vida personal, fins i tot una mica íntima.
Sí, sí que hi ha amics. El que és veritat és que en una feina, igual també competeixes una mica sense donar-te compte, però aquí, en el tenis, aquests amics molts cops et toca jugar contra ells i tothom sap que a la pista no hi ha amics, el primer. Després la gent està nerviosa i a vegades fas coses amb els nervis que potser després et saben greu, però en general...
Jo m'he portat bé amb la majoria de jugadors, i que és veritat que hi ha alguns jugadors que has tingut algun rifirraf en algun partit i la relació no és tan bona, però sobretot ara que m'he retirat amb els jugadors que jugava, com que et dones compte, quan ja no jugues, que la relació és molt més propera potser a el que era quan competíem en contra.
Quina curiositat, Albert. Com podeu aguantar, sobretot ara estic pensant en terra batuda, que el bot de la pilota, etcètera, etcètera. Com podeu aguantar cinc hores a vegades amb un nivell físic d'exigència? Cuida-ho, mental i físic. Com es pot aguantar això? Bé, l'única manera que hi ha, que jo conec, vaja, és entrenar molt, no? I nosaltres...
Ens preparem molt, sobretot a la pretemporada, fem sessions llargues de tenis, sessions llargues de físic el mateix dia. Per això és un esport dur, perquè nosaltres ens hem de preparar per moltes situacions i el partit a vegades l'aguantes perquè també l'adrenalina et fa aguantar, però el difícil és el dia següent quan aixeques que no et pots ni moure.
I si has guanyat un partit de 5-6, tens un dia de descans, però al cap de dos dies has de tornar a jugar. I aquest és el difícil, amb dolor, cansat, perquè en dos dies no et recuperes perfectament.
És que, a més a més, no us podeu amagar. És a dir, partit de futbol, són 11 tius contra 11 tius, si no tens un massa bon dia, doncs passes allà, ja arribarà la mitja part, per dir alguna cosa. És un esport, una mica també com el ciclisme, aquesta mena d'esports individuals en els quals no et pots amagar, Albert. No et pots amagar i per tindre un rànquing bo...
mínim has de guanyar 25 partits durant l'any d'ATP si parlem de challengers ja has de guanyar molts més llavors has de competir moltes setmanes bé per estar al top 5 i això és el que és difícil que són moltes setmanes de competició molts partits i estàs tu sol a la pista contra el rival
Com és que has decidit posar puny final? Entenc que potser és l'edat, hi ha alguna coseta més o has entès que ja arribava el moment de tancar la teva carrera professional? Bé, el nivell va baixar, el nivell no va ser, va baixar ja fa dos anys i aquest any en seguida vaig veure que ja no podia seguir aquest ritme. Algunes petites lesions, però sobretot era el nivell que havia baixat
amb l'edat al final perd una mica de potència, una mica de velocitat de cames, una mica de velocitat de l'ull per veure la pilota i aquestes petites coses fan que baixis el nivell i quan baixis el nivell et dones compte que ha arribat el moment.
et va costar ha sigut una decisió dolorosa una decisió pensada meditada això que deies ara ha arribat el moment però el cap de l'Albert Ramos com ho gestiona? la veritat és que va bastant bé de moment perquè sí que és veritat que m'he pres tot aquest any per anar-me mentalment despedint del que és la competició
M'ha anat molt bé fer-ho d'aquesta manera i la veritat és que de moment em sento molt bé i el meu cap està tranquil d'haver intentat tot per millorar en tot moment i la veritat que contento.
Albert, quan comença l'Albert Ramós a tenir una raqueta a les mans? Normalment, doncs en fi, matarò, bàsquet, futbol... Com és que un dia agafes una raqueta i dius, hòstia, això és el que a mi m'agrada? Bé, molt senzill. Els meus pares anaven al tenis matar-ho, jugaven al tenis els dos...
i des de petit jo vaig anar al tenis meteró i em passava la Semana del Frontoon jugant i a poc a poc el que va començar una afició es va anar professionalitzant sense donar-me massa compte, la veritat. És a dir que podem dir que també has pogut gaudir, també patir, però amb un esport que t'agradava i que des de petit l'has mamat, eh?
Sí, sí, des de molt petit. La veritat és que, com he dit abans, no crec que
He tingut sort de fer el que a mi m'agradava. Tu ets d'aquells... Has entrevistat alguns esportistes a Serranom quan s'han retirat i m'he trobat des que volen seguir vinculats o d'altres que no volen saber res. Albert Ramos és un malalt del tenis, seguirà vinculat en el tenis mirant partits per televisió o dius ara m'aficionaré al rugbi? Bé, la veritat és que seguiré vinculat
Però sí que és veritat que m'agradaria fer altres coses que no he pogut fer, no? I el que m'agradaria és seguir vinculat però a temps parcial, fer alguna feina que m'agradi, però també poder fer altres coses. Quin missatge deixaries ja per acabar, Albert, als joves, als nens, a les nenes, nois i noies que estan començant? Quin missatge els hi dones?
Bé, els diria que és un esport molt difícil arribar a guanyar-se la vida perquè pràcticament es guanyen la vida 150 jugadors o jugadores i cada any hi ha una rotació potser entre 6 i 10 persones que entren al top 150 llavors vull dir que és un esport molt difícil que intentin disfrutar i aprendre al màxim
perquè si poden ser entrevistes estarà molt bé, però si no, tot aquest esforç i tot el que aprenguin ens servirà per altres coses de la vida.
Albert Ramos, moltíssimes gràcies per haver compartit aquesta estona amb Vilassar Ràdio. Volíem tenir-te en els nostres micròfons, volíem glosar la teva carrera, una carrera absolutament exitosa, i desitjar-te el millor de cara en endavant. I moltes gràcies per haver portat el nom de Mataló del Maresme, en aquest cas també la nostra comarca,
arreu del món. Moltíssimes gràcies, Albert, per tota la feina i els bons moments que ens has donat. Gràcies a vosaltres. Una abraçada molt forta, Albert. Gràcies. Moltes gràcies.
Nou contacte amb la informació, la mostra literària del Maresme, que ha arribat a la seva edició número 42, ja té guardons aquest any, i Vilassar de Mària ha tornat a ser protagonista, amb dues distincions. La Vilassarenca Gala Calderón Quintana, en la categoria de poesia del grup A, primer i segon de primària, i Vial Porral Fernández, en poesia del grup F, de 15 a 18 anys, han estat els premiats del nostre poble.
Calderón ha obtingut el segon premi amb el poema anomenat París, mentre que Porral també ha estat distingit amb el segon premi de poesia amb el treball anomenat Sota els estels de l'eternitat. Tots dos reveren el reconeixement el passat 23 de novembre a la gala que es va celebrar al Teatre Odeon de Canet de Mar, que es va omplir de públic per tal de celebrar el talent literari d'arreu de la comarca. A partir de la una ampliarem la informació al nostre espai crònica amb Joan Escofet.
Els sindicats, comissions obreres i UGT han proposat un increment del salari mínim interprofessional de cara a 2026 del 7,5% fins als 1.273 euros bruts al mes en un total de 14 pagues, 17.822 a l'any, i que per primer cop estigui subjecte a la tributació de l'IRPF.
La pujada proposada per part dels sindicats suposaria un increment de 89 euros al mes sobre el salari mínim interprofessional d'aquest any, situat en 1.184 euros. En una roda de premsa conjunta, el secretari d'Acció Sindical i Transicions Estratègiques de Comissions Obreres, Javier Pacheco, i el vice-secretari general de Política Sindical de la UGT, Fernando Luján,
han assegurat que la pujada de 2026 ha de ser contundent. Tanmateix, Luján ha defensat la moderació de la pujada perquè és inferior a l'increment dels marges empresarials d'aquest any.
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha posat una multa de més de 10 milions d'euros a AN per fer servir el reconeixement facial amb els passatgers aèris sense haver-ne avaluat els riscos abans. Aquesta sanció, que s'ha sabut fa 24 hores, comporta també la suspensió de l'ús d'aquest sistema, cosa que no tindrà efectes perquè es va utilitzar en període de proves i s'ha deixat de fer servir.
El reconeixement facial és un sistema que substitueix la targeta d'embarcament. Està pensat per fer més fàcil l'accés a l'avió i l'han fet servir els passatgers que voluntàriament ho han escollit. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha considerat que es va vulnerar la protecció de les dades de 62.000 passatgers que ho van fer servir perquè amb les targetes d'embarcament les dades només es comprovaven visualment.
La primera prova pilot es va fer el 2019 a l'aeroport de Menorca i el sistema es va estendre a altres aeroports com Palma, Eivissa, El Prat i Barajas, però el juny de 2024 es va suspendre. Per això ha multat l'empresa pública Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, AENA, que gestiona tots els aeroports d'Espanya amb 10.043.002 euros per una vulneració greu del reglament de protecció de dades.
Aena ha reaccionat ràpidament fent públic un comunicat en el qual anuncia que recorrerà la multa perquè considera que no està d'acord amb el principi de proporcionalitat i afirma que garanteix que no hi ha hagut cap escletxa de seguretat. La gala de la guia Michelin ha fet pujar un grau a quatre restaurants catalans que passen d'una a dues estrelles, l'Enigma, la Leia, la Buscana i el Montbar.
Pilar Sarràdio, 98.1 FM. Què fas? Estic buscant un regal per al pare, però no trobo res que em convenci. I per què no anem a fer una volta pel barri?
El comerç de proximitat dinamica, vertebra i cohesiona els centres dels nostres pobles i ciutats. Ofereix un servei personalitzat, professional i modern que satisfà les necessitats i il·lusions dels ciutadans. I tot a quatre passes. A més, la renda que genera es reinverteix en el país i això contribueix a garantir la sostenibilitat del territori. Comprar el comerç de proximitat és comprar amb responsabilitat. El regal del pare? 012. La millor resposta.
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap. Pel Black Friday, consum amb cap. Més informació a consum.gencat.cat.
No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre. Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius. Informa't a justicia.gencat.cat barra mediació.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilasarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilasarencs en col·laboració amb Vilasarradio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Com sempre, i cada dimecres des de fa molts anys, des de l'inici del programa, en cedem la segona part de la nostra edició, ara mateix 11 i 7 minuts del matí, amb la nostra bona amiga Paquita Bruixa. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, en forma.
Doncs vinga, que per molts anys estiguem en forma, doncs, eh, Paquita? Això és. Doncs ja ho sabeu, arriben els conjurts, els somnis, els horòscops, entrem a l'arbolari, però abans hem de dir, per qualsevol consulta que vulgueu fer-li, heu de marcar el 93... 395... 395... 41... 41... 05... 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa per qualsevol consulta. Consulta. Tot bé, Paquita?
Sí, tot molt bé. Vinga, va, som-hi, doncs. Entrem en matèria, uns 8 minuts, anem a somiar. I avui somiem amb la família. Estem allò amb una trobada familiar. Què vol dir, Xapaquita? És molt maco, és un somni maco. Mira, diu que si estem tots junts i hi ha molta harmonia, i salut, i parlem de coses maques, doncs tindrem...
una llarga temporada que ens avindrem molt bé i la part econòmica anirà amalçada. Mira que bé. Però, en canvi, si hi ha discussions o bralles o cosetes d'aquestes, doncs, després, disgustos i enfermetats. Doncs res, millor somiar amb lo bonic que és una trobada familiar, que és passar-ho bé. I així tenim bon preludi, tenim, eh?
Sí. Doncs vinga. Doncs ja està, ja tenim el somnifet. Molt bé. Avui entrarem al ritual, però ho farem després, perquè el ritual començarem amb els rituals de Nadal, que n'hi ha molts, i d'aquí a Nadal, que queda un mes, perquè d'aquí a un mes, Paquita, ja haurem celebrat el dia de Nadal i estarem celebrant el dia de Sant Esteve. I, a més a més, que ja ha tocat la loteria aquest dia i tot. Home, home, home, això no cal ni que en parlem. Doncs ara els farem de seguida el ritual de Nadal, però avui, atenció, l'arbolari de la Paquita, entrem...
amb una planta molt clàssica. Entrem amb la lavanda. Ja sabeu que l'arborari de Paquita sempre complementa una recepta sanitària. Mai la substitueix. Això ajuda. Per tant, què podem fer? Ja ho sé que moltes coses, però vull expressament què podem fer amb la lavanda.
Mira, la banda és una planta que és mediterrània, és com el llum en el Serrat, no? Nacint en el Mediterrani, i a més a més està a totes les quatre estacions de l'any, esperem-ne, sempre està per aquí, fa molt bona olor,
i serveix per moltes coses per l'insomni per petites feridetes per exemple, no sé, jo quan els meus fills deia i a mi ja m'ho feia la meva mare més aviat la meva àvia però bé
doncs quan queia que tenia aquests pelemos i unolls, els nens s'ho fan. Llavors és una infusió i amb un cotoflús o una gasseta, tic, tic, tic, ho rentem. Va molt bé perquè es cicatriza més aviat i...
Està bé. És una planta d'aquestes, o sigui, si tenim insomni, una infusió ens va molt bé, si la podem barreixar amb passiflora o amb alguna altra, i bé. I oli amb un llum. Oli amb un llum. Sí, però ara us explico una mica de la banda. A la banda, les noies italianes, en aquell temps... Les bambines, les bambines.
Això, doncs ho feien servir molt. Mira, quan necessitàvem deia, oh, i que mira, que ja tinc 15 anys, perquè aquella gent es casava molt joveneta. Doncs ja tinc 15 anys i encara no tinc nòvio. Doncs bé, es posaven a la banyera, o es feien infusions i se les tiraven dintre, o directament la planta a dintre. I...
es perfumaven, quedava tot perfumadet al cos, i diu que treia cap a elles l'amor i un bon home, una bona parella. Així és com ho diu aquí, diu un bon home, la que ara diu la dona, però una bona dona. Però això ho feia sempre la dona. I després el Casanova, que tots coneixem el Casanova, no?,
Sí, home, i tant. I tant, home. Bueno, doncs, abans d'enviar les cartetes, quan ell anava a una festa i veia amb alguna que li agradava, diu, aquesta m'agrada i he de fer que estigui amb mi. Clar. Doncs llavors se li escrivia unes notes. Però els sobres ja els tenia dintre d'un calaix, és a dir, del seu despatx...
amb coixinets, de la banda, i a vegades fins a plantes directes, no?, als sobres. I, bueno, llavors ja els enviava amb aquell perfum, i diu que el perfum agradava molt. I, bueno, era més fàcil de conquerir, la nòvia. I després, que això és l'altre, eh...
Santa Àngela de Bericeli, pels catòlics. Perdona, eh? Abans que passis amb la Santa Àngela, que ara parlem de la Santa Àngela, d'aquí ve això d'una persona que és un lligón, especialment un home, li diuen, és un Casanova. Ets un Casanova. D'aquí ve això, que ho sàpigues. Sí, era un home molt atractiu, eh? Per això tenia molt d'encant, que també ho hem de dir tots, no?
Perquè els homes no tenen per què ser guapos per ser atractius. Toma ja. Almenys a les dones ens agrada més atractiu que guapos. Si som molt guapos ja, no ho sé, els mirem d'una altra manera, no? Clar, clar, clar. Doncs res, ens agraden els homes una mica dolents a vegades.
Hi ha una altra versió que és Santa... Ja m'he perdut. Àngela, Àngela. Santa Àngela de Merici. Aquesta era una superiore, la mare superiore d'un convent i era molt tremenda, eh? Molt tremenda, sí.
perquè aquí diu com era i millor no explicar-ho. Anem de cara al gran. Si castigava a les seves germanes, les que elles venava, si tenien mals pensaments, i esclar, alguna deia que volia estar sent els pensaments,
Ja ho feien, Paquita, Paquita. Ja ho feien això, les madres superiores, a vegades. Si tu parles amb gent que anava a l'escola de monges, etcètera, les monges... Jo hi he anat. Ja ho feien les madres superiores, això. Tu tens un bon record de la madres superiora?
Sí, és que jo m'ho vaig passar molt bé, això que... És que no... Vec tenir unes monges molt maques, molt avançades. Ah, mira, no també n'hi ha, clar que n'hi ha, esclar. Què més, va, Paquita, va. Bé, doncs... Cal dir, pensava, aquesta que ha somiat coses dolentes o té imaginacions dolentes, doncs les castigava fent novenes, només menjaven novenes, eh?, durant dies. Bé, nou dies, esclar...
i els hi posava la banda, bevien la banda, i de vegades els hi barrejava amb romaní, imagineu-s'hi. I això és a les pobres nou dies menjant això per alguna cosa que no havien fet. I si ho havien fet no hi ha pecat tampoc, eh? Tampoc el veig el pecat. Si ho havien fet, eh?
Potser sí que ho havíem fet, però... Per s'ho digui, jo tampoc veig un pecat aquí, eh? El pensament, jo diria, jo que te'l mataria, però no el mato. No, no, no és el tipus de pensament que devien tenir. No, no, no, clar que no. Per això sempre està... Devien pensar en un Casanova o alguna cosa així. Sí, i amb les espelmes de l'Eglésia. Moltes vegades a veure, Jaume, si és la veritat...
Bueno, escolta... A mi se me'n van anar a l'alcument dues germanes. Ah, sí? La Immaculada i Sor Virginia. Ah, mira. I se'n van anar amb els pares d'unes nenes. Però aquells homes estaven... Estaven lliuros. Ah, bueno. En fi, aquestes històries que no acabaríem, eh? Bueno, Paquita, doncs... Anem per feina ja o no? Anem al ritual o no?
Sí. Mira, el ritual és molt maco i això sempre ho faig. No me n'oblido mai. Mira, jo agafo i faig un pom, bueno, un remet, un remet de... Recordeu que el ritual és de Nadal ja, eh? De Nadal, eh? Recordo que el ritual ja són de Nadal. Sí, sí, aquests són de Nadal. Doncs bueno, els regalo un...
un d'això és un remet de la banda i al mig hi poso una espelma de color d'ourada. Si alguna veig que necessita un nòvio o així, li poso de color vermell. Però normalment es posa de color d'ourada. I els dic que s'ho guardin al calaix on tenen la roba interior.
Amb l'esperma i tot, amb l'esperma apagada, clar. Sí, seria bastant obvi, però va bé dir-ho. És a dir, si guardes una esperma en un armari, millor, sempre millor, que estigui apagada.
Sí, i al cap, per exemple, si regalo per Nadal, no? O a la nit bona. I llavors, quan ja s'ha entrat que s'ha passat Reis, llavors ja tenen que treure l'espelma, la tenen que treure del remet, perquè si no es crema tot.
I encendre, s'encén i es demana un desig. I la veritat és que es compleix. Això només es pot fer el dia de Nadal, eh? No es pot fer cap altre dia de regalar-ho. I després de cremar-ho, doncs passat res. El dia que elles o ells, perquè ells també, doncs ho necessitin. I ja està el ritual fet. Mira que senzillet i mira que mono. Home, en tenim un altre, no per això, eh?
No, no tinc cap més avui. Ja va bé perquè estava mirant l'hora i pensava que era més aviat i anem una mica justos. No, no, però que he explicat això del Casanova i tot allò... Tu sempre seguint el guió que puntualment a les 6, avui una mica més tard, un quart de 7, eren un quart de 7, hem preparat aquest matí. Per tant, doncs està molt bé. Paquet de 12 signes del Zodiac, els 12 horòscops. Comencem repassant els nostres bons amics, els àries. Com ho tenen aquests?
Bueno, mira, diu que no es passin de fer masses esports ni anar ensenyant el tipus així caminant pel carrer o corrent o fent carreres, que jo els hi dic, eh? Que s'ho prenguin a moderació i tot anirà millor. La part econòmica...
Estarà bé. Mentalment, si en el cas que vulguin posar algun negoci, que per cert és un bon moment per ells per fer-ho, doncs es tindrà la ment molt àmplia i molt desperta i no s'atibucaran. Que també bona cosa, perquè el diner el necessitem molt. I a l'amont sortiran petites diferències amb la parella i amb els fills i tot això. I tenen que...
que, bueno, prendre-s'ho una miqueta en calma. El seu número és el 9 i el seu cul és el granate, que és un color que no surt gaire. No, no, és veritat, eh? Número 9 i el cul granate pels àries, Arim Pals i les amigues Torets, els taura, com ho tenen, això?
Bueno, diu que es donin una treua, que si per exemple diuen, ui, que tinc que no menjar massa perquè per nadal m'engreixaré, perquè normalment t'engreixes un quilo segur, eh? Bé, doncs, si no són dos, doncs, que diuen que bueno, que es volen aprimar abans d'arribar a nadal per mantenir un pes. Bé, doncs que s'ho prenguin amb calma, que es podrien estar a posar,
una mica melancòlics. Així és que no convé fer-ho. El que és la feina, no? Se sentiran satisfets i alegres. Acabaran l'any, diguem, que encara falta, però més aviat hi ha alegries que penes. També bé. I en la parella...
alguna conversa, algunes petites diferències i em dic que la cosa no rutlla com sempre. Ja se'ls anirà arreglant, però ara de moment està així. El seu número és el 4 i el seu color és el groc. Doncs número 4 i color groc pels taures i els següents són els bassons. Paquita, com ho tenen? Estaran relaxats. No estaran esbarats, perquè aquests dies, bueno...
Estem esbarats pensant què regalarem, què farem per dinar. Bueno, això sí que és un problema, eh? De pensar, si en som molts, de la meva, sempre ens ajuntem moltíssims. Llavors, no va bé la cosa. Però sí que s'ho prendran en calma, estaran relaxats i diran, doncs bueno, ja ho aniré fent. I serà la manera de trobar-se millor. Així que comencen bé, amb bon peu. El que és la feina...
en l'empresa molta fredor no hi haurà un bon ambient si és que s'ho prenguin amb calma perquè ja passarà ja anirà passant però no és precisament el moment maco i en l'amor en l'amor sí n'hi haurà química i s'estarà molt bé amb la parella i amb els fills i amb tota la família
Així que bé, que és un moment maco. Molt bé. El seu número és el 5 i el seu color és el vermell. Doncs com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons. I els cranc, Paquita, que van endavant o enrere? Bastant endavant, sí, sí, bastant matxotes, diguem, i molt macos, sí, molt forts. Més l'home que la dona, però tot i això, en el cas que es trobin així malament...
s'aniran recuperant i la cosa els anirà bé, els anirà de primera. El que és la feina? Bueno, doncs si no està en massa massa gust i els ofereixen una altra feina, no és el seu moment. Que s'esperin i que el 26 pot ser un any millor. Vinga, doncs.
Així que el seu número és el 8 i el seu color és el mantega. El número 8 i el color mantega pels cranc. I els lleu a Paquita com ho tenen? Molt concedet. Ah, bé, és que clar. Física i mental. Són molt treballadors, eh, llons?
com que sempre estan a la guai, no? Sí. Així és. I això els donarà un decaïment. Estan cansadots, estan cansadots. Sí, home, sí. Clar que sí que es posin pebre al distec que feien a la planxa, però precisament t'haig de dir que allò no és una persona que es fa coses a la planxa, no? Els agrada més plats. Contundents. Contundents, sí, sí, sí, sí.
Doncs bueno, així estaran. El que és la feina, bé, no hi ha ni novetats, ni alegries, ni venes, ni pèrdues. Es n'anirà mantingent. Serà una setmana d'aquelles que no hi ha sorpreses. I a l'amor? Bueno, es tenen que aprendre les coses una miqueta més tranquil·litant i no posar tants límits que primer se'ls posin ells i llavors se'ls passin a la seva parella, perquè si no la cosa no funcionarà.
El seu número és l'1 i el seu color és el blanc. Doncs el número 1 i el color blanc pels lleons i els següents, per aquí, els verds. Com ho tenen? Mira, em costarà mantenir el ritme. Així que no es prenguin les coses massa, massa, massa de pressa, eh? Doncs que se la prenguin així amb tranquil·litat. I això no vol dir que hagin d'estar estirats al sofà. Et poden caminar i anar a comprar i totes aquestes coses.
perquè, si no, la cosa no aniria bé. Es trobarien, això, passats. No aniria bé, així ens diu. El que és l'amor, molt intens i molt absorbent. Els demanaran més del que ells poden donar. El seu color és el canyella i el seu número.
És el 8. Doncs vinga, el número 8 i el color canyella pels verge. I el següent són els balances, Paquita, que m'has de dir si va a la dreta, a l'esquerra, equilibrats, cap on van. Tothom estan equilibrats, sí. Mira, tothom està com que ens recollim més aviat, perquè com fa fred, la gent ens agrada més estar a casa, eh? Sí, una altra cosa és poder estar a casa. De voler ho volem tots, però de poder ja no és tant així.
Bueno, hi ha que serà d'anar a fer una volteta. No, bueno, una volteta. Ja, escolta, encara que es faci fosc aviat, no pots sortir a treballar abans perquè es fa fosc? No, no, no. I hem d'encendre la llum més aviat i pagar-nos de corrent. Clar que sí. Consumíssim. Doncs bueno, el que és la...
La salut, si hi haurà molta calma, i si han començat a fer alguna coseta d'aquestes, com el ioga o cosetes així, ho poden tirar endavant, se sentiran tranquils al fer-ho. La feina, que mirin el que tenen i que intentin, sempre volem millorar, però que intentin passar perquè són una mica gastadors, una mica no bastants.
I llavors, doncs, que no tinguin tants capritxos que es mantinguin. I en l'amor, en l'amor veu, moltes alegries, moltes rialles, moltes, vull dir, totes aquestes cosetes, que les aprofitin perquè és una setmana d'aquelles maques i, no sé, amb molta pau a casa. El seu número és el 7 i el seu color és com un lila,
Doncs el d'un brosset i el color lila pels balança. Els següents, Paquita, els escorpi. Com ho tenen, això, aquesta setmana? Que no li donin masses voltes a les històries, que no es busquin problemes, que després es deprimiran i s'amagaran i no, res. Que pensin que si avui no està bé la història de la salut, que demà es trobaran millor i que s'animin ells mateixos. La feina...
sortiran noves oportunitats són bones així és que intentin mirar-ho per la banda maca i que no no diguin no que s'ho estudien una miqueta una mica poquet perquè de seguida els hi perdrien el lloc però està maco això i el que és la parella també no hi ha malentesos ni pujades ni baixades de tensió
i serà una setmana maca. Segur que sí que se'l recolliran aviat a casa. El seu color és el verd, claret, i el seu número és el 6. El número 6 i el color verd, claret. Hem parlat dels escorpí i els següents de la festa, Paquita, que són ni més ni menys que el sagitari. Com ho tenen, això, Paquita? De monos. Segur que es donen a la Diana. La salut. Bé, es trobaran...
potser unes senyaletes que us hi diran, eh, tens d'anar al dentista o tens d'anar a l'alcoolista, però cosetes d'aquestes que anem deixant, que quan mandra o perquè puja molt la història, però, bueno, així estarà la cosa. La feina, bueno, si heu pensat fer a llarg plaç...
un viatge, dient que les vacances es agafen per Nadal, i que digueu que no arribareu econòmicament, o que us fa por que al tornar la cosa hagi canviat, doncs no, surten aquí que la feina continua, i que al tornar, als catxes, per exemple, o els que estan ja treballant, que no se'n van, doncs no hi ha ni penes ni alegries, es manté. I en l'amor...
Potser hauran d'ajudar una miqueta a la seva parella. Si la veuen molt agobiada, donen com de mà. Jo ja t'ajudo a ser més generós amb ella i això serà una recompensa perquè després la collita serà molt bona i hi haurà molt de caliu a casa.
El color és el color mel i el número és el 5. El número 5 i el color mel, que tampoc acostuma a sortir gaire, però és un color que, doncs, a vegades sí que el tenim present. Hem parlat dels Sagittari. Trio final, Capricorn, Pequita, va!
A veure, els capricorns, que vagilin perquè poden haver-hi molts problemes musculars, que van veure on te posen els peus, cosetes d'aquelles que són molestes i a vegades duen males conseqüències. Així és que a intentar evitar això. La feina...
Bueno, si treballen amb equip, hem de dir que n'hi haurà calma, n'hi haurà tranquil·litat. Mira que costa, eh, de treballar amb equip. A les dones ens costa molt més que als homes. Vosaltres esteu acostumats, perquè en aquell temps dels trobòdits ja sortien a caçar, per exemple, tots junts. Hosti, va, però jo crec que... Jo sempre he treballat amb dones molt gustosament i superbé, i me n'alegro molt, i la veritat és que...
Que vols dir que tenen problemes per treballar aquí amb les dones? Jo veig que no, eh? Bueno, sí. Ja veig que no faràs una cooperativa de bruixes, tu. No, mai a la vida. Ja res, ja soleta. Bueno, ja vaig tenir dues treballadores. Sí o no? I no vaig tenir cap problema amb elles. Perquè era jo la que m'anava. Ah, bueno, clar. L'escombra la conduïes tu.
I tant, i el pesador també, tot. Tot, tot. L'escombra, dic, perquè Paquita Bruixa no viatja amb cotxe, ni amb moto, ni amb bicicleta. Va, m'escombra. No, sí, això sempre... Amb el motor ben engraçadet. Però ara fa fred, ja. Ara, amb l'escombra volant per dalt, fa molt de fred. I, esclar, prefereixo anar amb aviós si vaig avui. Molt bé, va, Paquita. Anem-hi.
Bé, doncs hem dit la salut, no? O encara no l'hem dita? Bé, està amb això, que prefereixen la feina de treballar soletes. Sí, bé, doncs ja està. No hi ha problemes en el cas que comencin algun negoci, però en canvi sí en canvis.
Per exemple, si diuen, ai, mira, en aquella empresa necessiten algú i paguen més i tot això, fa por, fa por. A la llarga cobrarien igual, però no estarien tan còmodes, si és que es mantinguin a bon estat. I en l'amor, bueno, seran ells o elles els que duguin la veu cantant, diran...
Doncs aquesta casa té d'haver-hi més caliu, amb els nens els hi hem d'explicar més contes i més cosetes. Ells tenen que agafar...
Ser els primers, fer amb la batuta, dirigir l'orquestra. I així la cosa estarà molt mona. Molt, eh? El seu color és el verd molt fosc. Sí. I el seu número és el 8. El número 8, verd molt fosc pels capricorns. Aquari, com ho tenen els amics i amigues d'Aquari aquesta setmana?
Bé, tenen que prendre una mica d'atenció en el seu cos, perquè sempre van de bòlit, però si es mantenen i si mengen molt, però sempre és el signe de tots que estan més prims. Mira quina sort que tenen, home. I mengen molt, són molt menjadors. Llavors, si segueixen el seu ritme amb una mica més de tranquil·litat, es trobaran bé i no tindran problemes. Així que bé. El que és la feina...
Maca. Molt maca. I la trauran senzillament. No es tindran que escalfar el cap. Molt bé. Sobretot els que toquen ferros. I en l'amor. Bueno, han de dedicar una miqueta més de temps a la seva parella. Estar una mica més per ells i voler ser feliç. Perquè a vegades...
no ens donem de compte que som molt feliços i no ho entenem. O no ens volem entenar, també. Així està la cosa. El seu color és el malve i el seu número és el 3.
El número 3 hi ha el color malva, un altre dels colors que surt molt de tant en tant, de tant en tant sí, però no és gaire sovint, i ara sí, hem parlat dels aquari, tanquem amb els peixos, estem fora de temps, però pent un calma que aquests són els meus, explica'm el bé que ho tenim això. La salut sí, algun refredat o alguna coseta d'aquestes, que mira, els aniria bé la balva, però bé, no hi ha coses extres ni dolentes, ni es veuen accidents, així que tot això, molta tranquil·litat, el conduir...
Però està bé, és una setmana d'aquelles que dius, ai, que m'ha fet curteta, el que és la part econòmica, doncs també, també bé. Com si haguéssim demanat alguna cosa fa ja temps, que ja ni se'n recorden perquè no els van fer cas, llavors doncs els hi donaran...
Pujaran, una alegria, una alegria en la feina. Molt bé. I això de tot ens alegra. I en l'amor, moments de converses, d'alegries i de... Bueno, de rialla, siguem. A casa, amb molta pau i molt bé. El número és un de molt baixet, que és el zero. Mira, més avall no pot tirar.
I el color és el salmó. Mira, doncs el número 0 que més avall no pot tirar, sempre diem, i el color salmó pels peixos. Paquita Bruixa, un autèntic ple, 93-3-95-4105, qualsevol consulta. I la setmana que ve hi tornem, Paquita, ja més de desembre, a punt de ventilar-nos el 2025. Paquita, una abraçada ben forta. El mateix per tots, passa una setmana tranquil·leta i molt, molt dolça. Igualment, Paquita. Gràcies, Paquita, que vagi molt bé. Adéu, adéu.
11 i 36 minuts ja, gairebé del matí. Fem una petita pausa i arriba, Sílvia Cantos, les recomanacions literàries. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Fins demà! Fins demà!
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Doncs, Mico, una mica tard avui. Vuit minuts per damunt de dos quarts de dotze, no per culpacer, que porta molta estona esperant, eh?
Encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Com sempre, encendem fins la biblioteca. En aquest cas, la biblioteca Ernest Lluc ve a casa nostra. Ja vam dir que ahir vam sortir d'excursió, malauradament, perquè comemoram aquest dia 25N, dia internacional per l'erradicació de la violència envers les dones.
I divendres també sortim d'excursió, i malauradament, perquè ens ha de dir no fer-ho, perquè, doncs, es commemoren... De fet, es va commemorar divendres passat, ja vam explicar que els actes centrals eren a Barcelona, però que aquest divendres els vilassanitzem, tal com era ell. 25 anys de l'assassinat en mans de la banda terruïsteta del polític vilassanit, Ernest Julián Martín. I anirem a la biblioteca que porta el seu nom, on també té la seu la Fundació, a fer un programa especial.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Per això aquesta setmana tindreu doble ració de ràdio a la biblioteca. Sílvia Cantos, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Què tal? Doncs bé, encantada d'aquesta doble ració de ràdio. Doncs vinga, fantàstic, ens veurem allà el divendres. Allà esperem. Segur. Jo segur.
Vinga, va, què tenim avui, Sílvia? Doncs, a veure, ens posem en moda nadalenc. De fet, aquest proper cap de setmana tenim la Fira de Nadal. Home, i tant, ja ho tenim aquí. I tenim una meravellosa llibreria aquí al poble que ens proveeix d'aquestes meravelles en forma de llibre que tenim.
I jo avui us proposo llibres per regalar a aquestes festes. De fet, la Sílvia m'ha regalat aquest llibre. A l'estudi tinc més llibres que papers. Tres, sis llibres tinc aquí. I en seran set, eh? Exacte. Farem sis i un bonus track.
Vinga, va, anem-hi. Per on comencem? Comencem, pels infantils. Llavors, doncs això, com que jo penso que ara els propers dies, no penso, espero i confio que tothom passi per la llibreria. El tio, el reis. Perquè tio, el reis, pare Noel, hi ha un munt de gent que aquests dies ens visita i que ens fan regalets. I escolta'm, quin millor regal que un llibre, no?
Doncs jo us porto petites joies de paper que faran les delícies a lectors i també els acompanyants. Recordeu la meravella de la lectura compartida? No és broma que la Silvia porta els llibres. Ara, com diguem el nom del llibre, jo em retiraré a buscar-lo, eh? Clar, clar. És que te'ls he portat perquè els has de veure, aquests. I així tu em reforçaràs, si estàs d'acord, el que jo vaig dient.
Començarem amb la infància del Pare Noel, que és una meravella. El que tinc més lluny, eh? Espera. Va, vinga, que tampoc estàs tan lluny. Vinga. Tenim aquestes històries curioses. És un senyor llibre que pesa 3 quilos, això, eh? Ja, però és que no és només el que pesa, és tot el que té a dins. És màgia pura.
Aquest llibre, La infància del pare Noel, el podeu trobar tant en català com en castellà per a l'editorial Baula la Catalana, Edel Vives en Castellà, amb textos de Sebastián Pérez. Espera, que no hi acabo. Que en sèrio, no hi acabo, no hi acabo. Il·lustracions de Benjamin Lacom i traducció de Margarida Llufriu. Vinga.
Ara que l'estàs fullejant, fixa't que aquestes pàgines són com sobres, que si els obres, desplegues la màgia. Que maco, hòstia, quines il·lustracions més xules, eh? Ah, la sinopsi ens diu en una terra molt llunyana, coberta de neu i de glaç, hi viu un nen anomenat Nicolau. El dia que va néixer, una dama misteriosa li va predir un destí fabulós. Llegeix nit fins a la nit...
de Nadal, un d'aquests 24 textos i descobreix la vida d'en Nicolau i com va arribar a convertir-se en el famós pare Noel. Perquè comencem aquesta secció de propostes nadalenques amb un conte d'advent.
Exacte, com heu sentit, un conte d'advent. Aquí no tenim xocolatines ni altres yapulies ni petits regalets, sinó que el que descobrirem cada dia des del primer de desembre fins al 24 són fragments de la història d'una de les icones per excel·lència del Nadal, el penxut preferit de nens i nenes de tot el món. Uau, és preciós, eh? És preciós, eh?
Ho és, oi? Desvetllarem interrogants eterns, com ara qui és en realitat o què el va portar a convertir-se en el Pare Noel. En aquest llibre apareixen renns, fullets, humanets de pa de gingebre, cartes amb desitjos, llistes de malifetes, xamanelles, trineus, el valor dels records i de viure el moment, aquell carpe diem del famós Club dels Poetes Morts...
Doncs també hi és dins d'aquestes pàgines. Els 24 textos es presenten en un format de pàgina que recorda un sobre, que en obrir-lo despleguem una doble pàgina on trobem la il·lustració i el text del dia, de cada dia que anirem avançant fins al 24.
Com ho has dit, il·lustracions absolutament precioses en cadascun d'aquests sobres, que també els sobres estan decorats amb petits pictogrames amb elements molt nadalencs. I és que Benjamin Lacom ens ofereix un preciós àlbum il·lustrat de gran format, amb il·lustracions delicioses que donen vida a la infantesa del Pare Noel.
És un llibre ideal per regalar. De fet, jo per mi, és el primer de la llista de regals. Regal per mi, eh? Perquè aquest llibre el podeu regalar a infants i adults, perquè és una joia. A més d'un relat tendre, bonic, la cura que s'ha tingut en aquesta edició, mimant cadascun dels detalls, el converteix realment en una peça de col·leccionista literari. És...
Fantàstic, simplement. No és un llibre de butxaca, és un llibre d'aquells de sentar-se al sofà, a la taula i fullejar-lo, perquè és, de veritat, us ho dic, és una delícia, el llibre. Per cert, he vist ja el Pare Noel a Vilassar. Ja? Sí. Bueno, n'he vist tres de Pare Noel a Vilassar. Carai! Aquell penxut amb barba així. N'he vist tres. No m'he atrevit a preguntar qui dels tres és, però un és el titular, segur. Seguríssim. No va vestit de Pare Noel, encara, però que el tio volta per aquí, seguríssim. Doncs ja sabeu, porteu-vos bé. Doncs sí.
Seguim ara amb la segona de les propostes i anirem amb el poble dels Elfs de Nadal. Et dono temps que el localitzis. És un verd damunt, una caseta vermella, al mig. Hòstia, mira el que el tenia al costat. Estava mirant lluny i el tenia aquí.
Mira, amb llacet i tot. Desfes, desfes. Després no el sabré fer. No passa res, ja el faré jo. Els textos d'aquest llibre són de Magdalena i les il·lustracions de Lucille Michieli. Traducció de Míriam Freixas. Quines coses que fan.
I també el trobeu publicat per Edelvives en castellà, Baula en català. És que aquest llibre... Està trencat o què? Com veieu, en Jaume s'està passant pipa, perquè jo sabia que li havia de portar avui els llibres. Perquè aquest llibre és un acordió. Espera que me'n vaig a l'altre estudi.
El que té, Jaume, a les seves mans és un llibre desplegable, de gairebé dos metres de llarg, amb el qual visitarem un fabulós poble on viu l'elf Filadelf. I si l'acompanyem, veurem l'escola dels Rents, on aprenen a volar.
L'oficina de correus on arriben cartes de tot el món, el taller on s'elaboren les joguines noves i un altre taller on es reparen les malmeses, una casa on s'embalen paquets de tota mida amb cintes, llacos, papers de colors ben bonics, el cobert on es des el trineu del Pare Noel i una casa vermella on dorm algú molt especial.
A cadascuna d'aquestes cases trobem petites pestanyes que podem obrir i anem descobrint petites sorpreses. I per si això encara us assemblés poca cosa, doncs l'acordió mostra pel seu revers un paisatge nocturn nevat on observem la imatge més desitjada de la nit del Nadal.
I és que en aquest poble d'Elps, on cauen flocs de neu gegants, el caliu d'aquestes cases de colors i empants, els Elps estan molt i molt atrafegats. Com tots els títols d'aquesta tria que us he portat avui, l'edició d'aquest llibre també és un 10, amb un cartoner resistent, però alhora fàcilment manipulable per les mans petites.
podeu situar aquest desplegable de manera que quedi dret i podeu anar voltant per un costat i per l'altre obrint les pestanyetes i anar descobrint totes aquestes sorpreses. Està rubricat, com deia en Jaume, amb una delicada cinta vermella amb la que podeu tancar amb un llacet aquest llibre quan no l'estigueu mirant. Per tant, una altra proposta que jo penso que pot fer les delícies de grans i de petits, també.
Espera, que el plego, eh? Plega'l, plega'l. Ah, mira, i he fet el llacet i tot. Home, espera, espera, que ara estic tan posat ara al Nadal que deixa'm... Anem a estrenar. És que jo pensava trigar molt.
Anem a trigar ja. Avui estem molt contents. Arribes el dia d'anar al conté i arribes el dia de reis dient podem deixar les Nadales. Ja, prou, sisplau. Sí, ho reconec. Jo soc d'aquestes. A mi m'agrada molt, eh? Jo a casa n'hi ha un, no diré qui, n'hi ha un dels quatre que ja porta a escoltar Nadales des del mes de setembre. Mare meva. Arriba ja un moment que dius... Prou. Anem a l'estiu, anem a l'estiu.
Vinga, va, som-hi, que a mi m'agraden molt les Nadales, eh? Doncs, seguim, sí, som boniques, i fan país, tu. Home, i tant. Què? Cartes des del Pol Nord. Vinga, localitza el Jaume, un blau apaisat. Fàcil, fàcil. Ja el tenim. A veure. Textos, Dani Atkins, il·lustracions de Fiat Oving, traducció de Jordi Vidal, i novament teniu la dualitat, en català per baula, en castellà Edel Vives. Oh, hola.
cartes. Ah, seguim ara amb una altra proposta molt especial, un llibre que presenta cinc cartes enviades per part de nens i nenes des d'Anglaterra, Alemanya, França, Estats Units o el Japó, on els infants fan propostes i preguntes al Pare Noel i aquest els respon
Per tant, tenim les pàgines del conte on, a mesura que avancem cap a la nit de Nadal, la Magui, l'Oto, en Bonbon, la Hanna i el Juto escriuen les seves cartes i dins d'uns sobres molt bonics trobem cadascuna de les missives de resposta junt amb unes targetes on els elfs de la fàbrica de joguines del Pare Noel realitza dissenys de les propostes i peticions dels infants.
Per tant, llegint aquestes respostes, els nens i nenes quedaran encantats i els adults que els acompanyin no podran evitar un somriure ple, ja que és tan bonic tot plegat que de debò quina sort poder regalar, poder rebre, poder compartir aquests llibres amb els més petits a casa.
A tothom li agrada fer regals, a tothom. Però com et fas gran, a mi, personalment, a mi, m'agrada més fer-los, que m'agrada molt rebre'ls, però m'agrada més fer-los, tu, mira, que agradarà, que agradarà. A més, pensant la persona, perquè un regal, recordem, s'ha de pensar en la persona, no en el que a tu t'agradaria. Què li agradaria a aquella persona? Això hi ha molta gent que no ho té gens clar. Saps on t'avui anar, jo? On vols anar? On t'avui anar.
Ja ho tens clar. Ho sabia. Però m'has silenciat el micròfon i no ho he pogut dir. Ah, ho has dit? Ho he dit. Oh, jo que volia quadrar-ho tot. L'any que ve ja m'ho apunto. Ho prepararem. Vols que ho tornem a fer? Va, què més? Seguim amb un divertimento. Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca. Oh, que bo. Aquest té textos d'Òscar Vendrell, il·lustracions de Jaume Bosch i en aquest cas només el trobem en català.
De moment, baula. La sinopsi ens diu què és un pessebre, què representa, com es pot muntar, quins tipus de pessebres hi ha i amb quin ús ho passareu més bé. Heu de posar un caganer al pessebre? Ni pot haver més d'un. I sobretot, convé que el caganer es quedi parat.
Cagant, diguem-ho clar. Just davant de l'establir, doncs mira, a mi m'encanta que enguany des de l'editorial Baula hagin ampliat el que ja va ser una petita col·lecció que va començar amb com cuidar el tió i evitar que cagui abans d'hora l'any 2022...
Després van seguir amb com preparar la nit de Reis i evitar que només us portin carbó el 2023, una altra dada important. També l'any següent, que és l'any passat, vam tenir com preparar la nit de Nadal i evitar que el Pare Noel passi de llarg
I en guany tenim el volum relatiu al pessebre. Aquests llibres són una autèntica bogeria i un divertimento, com us deia. Proposen situacions surrealistes, però alhora donen resposta a qüestions que sovint es dona per fet que tots sabem, i a vegades no és així. Fixem-nos si no en la primera pàgina. Diu, advertiments inicials, nens i nenes. 1. Per celebrar Nadal com cal, heu de fer el pessebre, i tot pessebre bonic té un caganer ajupit, o més d'un.
Punt 2. El caganer no és com el tio, no caga regals. Fa caca normal. Punt 3. Si aneu al bosc a buscar el tio i l'hi trobeu, porteu-lo a casa. Però, si hi trobeu algú fent de caganer, no. Val més que gireu cua i toqueu el dos tot xiulant, com si no us n'haguéssiu adonat.
Aquesta és la línia. Aquest és el to. Per tant, us asseguren riaillades i somriures. I a més a més descobrirem qui són els personatges imprescindibles que han de ser en un pessebre. Doncs sí, senyor. Que no tothom ho té clar. No, no, no. Ara que hi ha caganers, pixaners, hi ha de tot. Ara hi ha de tot. Doncs aquí en aquest llibre ens explica qui ha d'aparèixer sí o sí.
També ens donen l'opció que apareixi qui ens doni la gana, a més a més. També ens diu quins tipus de pessebre hi ha. Doncs el pessebre bonic, per excel·lència, el que és una postal en una part de casa. També tenim el pessebre en moviment, aquest que a mesura que van passant els dies els camells i els reis es van apropant. També tenim el pessebre modern, on apareixen caganers en forma de Shakira o de futbolistes o de coses d'aquestes.
I també tenim el pessebre vivent. Clar que sí. I també tenim aquelles cases que entres i a sota aquell munt de farina hi ha un pessebre. També. Jo saps on fèiem el pessebre? Quan jo era petita, el meu pare era forner. El meu pare feia un pa de pagès gegant, el buidàvem de molla i allà dins teníem el naixement. Només hi havia un naixement.
Doncs ara t'explicaré una cosa que ens uneix. Vinga. Durant molts anys, Caixa Laetana, ja desapareguda, feia el concurs de pessebres. Jo cada any, cada any de la meva vida, obria un pa de pagès i fotia el pessebre amb plastilina a dintre. Sí? En sèrio? Sí. Al final ens vam donar un premi per pesat. Vés, nen, ja. I prou. Vés-sau, ja, hombre, vés-sau. No, que donant premis a tothom. Molt xulo, allò de Caixa Laetana. Bueno, d'aquí un mes, Sant Esteve. Vol dir que el dia abans, Nadal, que haurem cantat... Sí. I ara no t'apago el micro. Haurem cantat...
Ara m'has enganxat. Avui 26. Fum, fum, fum. Ara que no t'apago el vídeo. Va, què més? Fum, fum.
Vinga, a veure, aquest llibre, al final del llibre ens proposen descobrir les moltíssimes exposicions de pessebres que s'organitzen arreu de Catalunya. Nosaltres tenim la sort que en tenim de molt apropet, no hem de sortir del poble, i com no també el clàssic dels clàssics del teatre nadalenc, els pastorets. Hem d'anar a veure els pastorets, sisplau, fem poble.
I, com veieu, una altra proposta, sens dubte, la més divertida i reverent per incloure en la vostra tria nadalenca aquest com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca. Sis minuts, va, què més? Vinga, anem-hi. Apreta.
Una meravella, La Pequena Ferillera, amb textos de Hans Christian Andersen, Reverència, il·lustracions de Benjamin Lacom, espectaculars. Sembla mentida, però sembla que hagin de cobrar vida. Brutal, brutal, aquestes il·lustracions. Traducció d'Alejandro Tobar. Publicat, en aquest cas, només tenim la versió castellana, Edel Vives. La sinopsi ens diu És l'última nit de l'any, una freda nit de cap d'any.
Una nena recorre els carrers descalça i amb el cap descobert. Ningú ha volgut comprar-li els llumins que ven. Per escalfar-se els encén un a un i amb cada flama ella té una visió de felicitat. Un banquet esplèndid, un arbre de Nadal ricament decorat, espelmes que es transformen en estels, fins i tot el dolç rostre de la seva àvia ja absent.
Per mi, la venedora de llumins és una de les històries més emotives d'Andersen i no deixa de sorprendre amb la quantitat de gent que la desconeix. És un relat entranyable però alhora molt cruel. Està escrit originàriament l'any 1845, o sigui, fa molt de temps,
I amb un calfret de disgust, si el llegiu, us adonareu que el tema del que ens parla tot i els anys que han passat és espantosament actual i és la manera com la societat invisibilitza situacions que poden incomodar, com és la pobresa i el sensellerisme, que és el cas d'aquesta història.
Amb un conjunt d'il·lustracions meravelloses, Benjamin Lacom ens acosta a aquesta història i ens convida a reflexionar sobre el que passa, especialment quan ens apropem a aquest moment de l'any on massa sovint el consumisme pren el lloc de l'essència del que haurien de ser aquestes festes, un temps d'unió, de solidaritat, de compartir, d'ajudar. Dies per passar amb les persones que estimes, amb la família, amb els amics i sobretot dies en què no hem d'apartar la mirada quan topem en situacions vulnerables.
en guany que es commemora els 150 anys de la mort de Hans Christian Andersen, aquest 2025, penso que és una ocasió perfecta per posar en valor un dels contes potser menys coneguts, però que, si m'ho permeteu, per mi, és un imprescindible d'aquest escriptor i poeta d'anès. Doncs tenim tres minuts i bons segons i hem de tacar dos llibres més, va.
Vinga, anem amb la proposta per adults principal. El gran Gatsby. Home... Clàssic de clàssics, amb text de Francis Scott Fitzgerald, il·lustracions també de Benjamin Lacom, amb traducció de Justo Navarro. Publicat també, en aquest cas, només tenim la versió castellana.
La sinopsi ens diu, a través de la mediada de Nick Carraway, cronista de les gestes dels protagonistes, va perfilant-se el retrat del misteriós Jay Gatsby, un milionari romàntic i també un heroi tràgic. El seu amor per la Daisy, les seves fabuloses festes i el seu destí truncat ens revelen les il·lusions perdudes de tota una generació, la dels bojos anys 20, atrapada entre el luxe i el buit d'una existència anodina.
I és que finalitzem aquesta selecció de títols per regalar aquestes festes amb una proposta per als adults. Una edició il·lustrada espectacular d'un clàssic americà àmpliament versionat també al cinema, al Gran Gatsby. N'hem pogut veure diferents pel·lícules.
El llibre en si és un regal, la qualitat de l'edició és indubtable, la història és sensacional, les il·lustracions excepcionals, te les podries penjar a les parets de casa. I és que possiblement Fitzgerald va ser l'inventor de l'autoficció, perquè en la seva vida camina força en paral·lel amb el seu personatge Jay Gatsby. La història és també un reflex de l'època, la dècada dels anys 20, un moment d'efervescència, festes, un punt...
ui, opulentes, que no amaguen més que la por a la guerra, la negació del declivi de la societat occidental que arribava i acabaria culminant amb el crac del 29. En aquest sentit, manté absolutament la seva vigència avui, però, amb una societat abocada al consum, a l'entreteniment i tancant els ulls amb molts dels problemes i tragèdies que sobrevenen al seu voltant. Des de la seva publicació, que han passat ni més ni menys que 100 anys, també,
Estem al dia de la marmota. La com il·lustra una col·lecció espectacular d'imatges que donen vida als personatges i a la història, amb una paleta de color molt estudiada, blanc, groc i daurat per l'ostentació de les festes i el luxe, verd per la plata i les il·lusions i liles per la fingida.
Puresa de la Daisy, en una sèrie d'il·lustracions magnífiques que culminen en un desplegable central que podeu, ja us dic, jo m'estic pensant si l'arrenco i el penjo a la paret de casa. Sílvia, temps pel bonus track pel títol, perquè saps que les 12 van... Sí, les notícies. Les 12 van... Tocant. Vinga.
Última proposta, bonus track Canción de Navidad Hosti, agafaré, hauré de beure un litre d'aigua Respira, respira Canción de Navidad, clàssic dels clàssics de Charles Dickens amb una versió il·lustrada per Mario Jodra preciosa, unes il·lustracions fosques, gòtiques amb blanc i negre amb una traducció d'Alejandro Tobar el clàssic de Charles Dickens amb una versió il·lustrada també per adults
Mil gràcies, Sílvia, que vagi molt bé. Ara sí, les 12 van tocar i en Robert arriba amb les notícies. Un plaer, Sílvia, de veritat. Gràcies. Adéu. Les notícies de les 12.
És migdia, aquest dissabte a partir de les 12 en punt a la sala Maria Roser Carrau. Es presentarà en societat el número 8 de la revista cultural vilacerenca Mirades, un número de 40 pàgines. Avui a la crònica a partir de la una de la tarda parlarem amb Martí Casares i Edith Castells.
que són dos integrants del Consell de Redacció d'aquesta publicació vilassarenca. Durant l'acte de dissabte estaran acompanyats per representants del bàsquet vilassà, del PIRI i d'APAC, l'Associació de Persones amb Altres Capacitats, i és que el valor de l'esport és un dels temes centrals del nou número de mirades. En tindreu més informació a partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
Els sindicats, comissions obreres i UGT han proposat un increment del salari mínim interprofessional de cara a 2026 del 7,5% fins als 1.273 euros bruts al mes en 14 pagues i que per primer cop estigui subjecte a tributació de l'IRPF. La pujada proposada pels sindicats suposaria un increment de 89 euros al mes sobre el salari mínim interprofessional d'aquest any situat en 1.184 euros.
En roda de premsa conjunta, el secretari d'Acció Sindical i Transicions Estratègiques de Comissions Obreres, Javier Pacheco, i el vicesecretari general de Política Sindical de la UGT Fernanda Luján han assegurat que la pujada de 2026 ha de ser contundent. Tanmateix Luján ha defensat la moderació de la pujada perquè és inferior a l'increment dels marges empresarials d'aquest 2025.
Si una parella del mateix sexe es casa en un estat europeu, el seu estat civil ha de respectar-se en qualsevol país membre, sigui quin sigui el seu posicionament legal respecte als matrimonis homosexuals. Aquesta és la decisió que ha pres el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència que retreu a Polònia, que rebutgés donar validesa a la Unió Civil de dos dels seus ciutadans que s'havien casat quan residien en un altre estat.
En la sentència publicada aquest passat dimarts, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avisa que la negativa de Polònia és contrària al dret de la Unió Europea i que pot provocar greus inconvenients administratius, professionals i privats, obligant els cònjugues a viure com a solters en el seu país d'origen. No reconeix el matrimoni...
De dos ciutadans europeus no només suposa una violació del seu dret a la lliure circulació i residència, sinó que també atenta contra el dret fonamental a la vida privada i familiar, ha expressat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El dictamen dona la raó a aquesta parella de ciutadans polonesos que el 2018 es van casar a Alemanya.
La gala de la guia Michelin ha fet pujar un graó a quatre restaurants catalans que passen d'una a dues estrelles, l'Enigma, la Leia, la Buscana i el Mont Bar. Dels cinc locals que han aconseguit la segona estrella en el conjunt de tot Espanya, tres són a Barcelona, que amb 29 estrelles la guia la defineix com una autèntica potència gastronòmica, un a Bellvis i un altre a Madrid, del xef català Ramon Freixa. També s'han estrenat a la llista amb una estrella, dos establiments barcelonins, amb cuina de fusió asiàtica, kamikaze i escapar.
i només perden l'estrella dos restaurants catalans, l'Urt, que està tancat per canvi de local, i l'Òria, que tanca temporalment. Pel que fa a les tres estrelles, no hi ha hagut novetats i les han revalitat tots els establiments catalans, Abac, Cofines Hermanos Torres, Celler de Can Roca, Disfrutar i La Sarte. D'aquesta manera, Catalunya puja de les 73 estrelles de l'edició anterior a les 81 estrelles d'aquest any. A la una, tota la informació local i comarcal, amb Joan Escofet, a La Crònica.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap. Pel Black Friday, consum amb cap.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si es petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant. Que desperta la imaginació.
La ràdio local, sempre amb tu.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Sí, ja era bé 7 minuts per damunt de les 12 a la migdia, última hora del Parlant de Tot. A aquesta hora rebem les bruquiletes de la ràdio. Avui una a nivell individual, eh? Avui ens en falta una.
Avui tenim la Marta Badia, perquè la Marc Natchez no ha aparegut, no ha aparegut. Bon dia, Marta. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Em falta la meva altra bruquileta, que segur que ens està escoltant. Marc, bruquileta, cuida bé dels teus bruquilets, que estan tots amb grip. Que pel que m'han dit, tenim set ceps diferents del virus de la grip aquest any. Set ceps diferents. Vinga.
Sí, per entretenir-nos. Ha vingut a lo grande. Ja sóc aquí, no? Bueno, Marta, què tal? Com estàs? Doncs bé, mira, preparada avui per explicar o per treure un tema que ens toca de prop al Maresme i específicament a Vilassar, també. Toma, ja. I és incòmoda. És una realitat incòmoda, potser. Vinga, doncs, com sempre dimecres a aquesta hora, ara ja 8 minuts per damunt al migdia, s'ha acabat el bròquil. Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga.
Mira, el titular que li hem posat avui és... És que la paraula conflicte m'agrada molt. Conflictes a les empreses familiars, que quan el negoci i la família xoquen. I m'agradaria començar per dir-te quines són les estadístiques... Em deixes llegir una miqueta perquè crec que avui interessa saber això. Va, anem-hi.
que són empreses familiars al Maresme i a Vilassar de Mar. Jo ho he dividit en diverses coses. Una seria el pes de les empreses familiars al Maresme, específicament, quan aproximadament el 85 o 90% de les empreses del Maresme són microempreses o petites empreses.
I quasi totes en format familiar. Després parlarem del que passa aquí. A la comarca hi ha unes 20.000 empreses actives, de les quals entre 15 i 17.000 són familiars o gestionades per nuclis familiars, i el 70% de les empreses de menys de 10 treballadors acostumen a tenir estructura familiar.
Els sectors més predominants comencen pel comerç i restauració, seguit per serveis i professionals liberals, construcció de petites indústries, indústria tradicional reconvertida, és a dir, tèxtil, manufacturera, lleugera, i per últim, agricultura i floricultura.
Després l'aspecte interessant del relleu generacional al Maresme, Jaume. 6 de cada 10 empreses familiars tenen pendent un relleu generacional en els propers 10 anys. Només el 30% han definit un pla de relleu formal...
I el 40% dels conflictes detectats estan associats a la successió. Qui lidera, com es reparteix, quan s'entra i quan se'n surt. I encara no he acabat, queda ben poquet. A Vilassar de Mar, anem a parlar estrictament de Vilassar de Mar, estructura empresarial. Vilassar té unes 1.300 a 1.500 empreses actives. D'aquestes es calcula que el 80% i el 85% són empreses familiars.
Predominen en tres sectors, comerç local i serveis, restauració i hosteleria i construcció, reparacions i petites indústries. Per tant, el model empresarial local està molt basat en la continuïtat familiar, amb negocis que passen de pares a fills o que es mantenen dins del núcle familiar durant dècades.
És un bon meló, aquest, eh? Doncs sí. Sí, sí. Per tant, nosaltres, quan ho parlàvem amb la Mar, Mar, avui no podràs parlar. Llàstima, perquè a mi no m'agrada gens parlar. No!
Però, bueno, ho volíem separar en diverses àrees, no? És a dir, una és per què generen conflictes a les empreses familiars. Jaume, primer te la tiro a tu. Tu per què penses que es poden generar aquests conflictes en les empreses familiars? A veure, normalment les empreses familiars passen normalment, eh? Sí que poden venir germans, etcètera, però passen de pares a fills i filles, sí? I a partir d'aquí, doncs, els fills pot ser que li dirin.
Aquí és un problema de metodologia, crec jo, eh? Metodològic, és a dir, no ho fan igual els avis, no dic ni millor ni pitjor, eh? Dic diferent els avis que els pares que els fills. I avui en dia no seria la primera ni segona empresa ni l'última que sent a parlar que se'n va l'aigua per una metodologia mal feta, no? Jo tinc la impressió que abans els empresaris...
els avis, diem, i els pares es passaven allà al cap davant del negoci els primers que entraven i els últims que sortien. Ara tinc la sensació que tot ho dirigim des de la distància amb el mòbil i anem fent. A partir d'aquí és una metodologia diferent i una empresa costa molt de pujar i molt poc d'enfonsar.
He dit sense tenir ni molt menys la raó. És una opinió, eh? Totes les opinions tenen una part de raó. De moment que ho vius, és perquè ho veus, també, no? Jo no ho he viscut, eh? No he hagut empreses familiars. Segur que tens un amicom familiar que a si mateix està petit. L'entorn de coneguts, doncs, conec casos, i amb masses casos, i això justament aquesta setmana ho comentàvem en aquesta redacció,
passa moltes vegades per un canvi de metodologia, ni millor ni pitjor, diferent, però que les empreses no funcionen igual quan un està al capdavant que quan un està a la distància.
Està clar. De fet, si vols, a mi m'agrada molt començar per l'origen. Hem dit la paraula conflicte, i què vol dir conflicte? Al final, no és res dolent, el conflicte. El que és dolent és no resoldre'l, és deixar-lo que s'enquisti, és deixar-lo allà, que es resolgui sol o que algú altre ho faci per mi. Ja no dic si hi ha més d'una persona al capdavant, que llavors tothom vol manar i vol ser el primer a encobrar tot. Exacte. Això sí que és una font de conflictes, eh?
De fet, per això nosaltres havíem dividit o hem estat també d'acord amb la meva feina, jo no sé si alguna vegada ho hem comentat, però a part del que és consulta privada a nivell d'orientació familiar sistèmica, treballo els conflictes en empreses familiars, justament, amb el qual avui podré aportar exemples... Estàs distreta. Molt distreta, la veritat, bastant distreta. Però hi ha coses que sempre coincideixen, no? I és els perquès. Els perquès poden ser per confusió de rols.
És a dir, a casa sóc el fill però a l'empresa sóc el director de producció, per exemple. A la tauro del dinar sóc la germana però en una reunió sóc la responsable financera. Aquesta doble identitat desgasta molt i aquí s'ha de treballar molt bé la comunicació tant a l'empresa com a la família i hem de veure on està fallant.
Sol ser que falla en els dos llocs. Després veurem una miqueta, a veure, com és la comunicació emocional, no? És emocional però no professional, és a dir, hi ha aquelles típiques discussions, Jaume ha de dir, tu sempre fas el mateix, mai m'escoltes, això no és un llenguatge empresarial, però s'està dient dins de l'entorn empresarial, és a dir, es porten converses de casa a la feina.
Aquesta és una, però n'hi ha un altre que també, i aquí suposo que també estaràs d'acord, és depèn de l'evolució de l'empresa. Si l'empresa va bé, tot és més fàcil que si l'empresa comença a fallar i ens comencem a mirar tu i jo i diem això és el que vas fer tu, no és el que vaig fer jo. És a dir, això és directament proporcional moltes vegades a lo bé o malament que vagi a l'empresa.
Et voldria dir que no hi ha una regla fixa, igual que no hi ha una persona igual a una altra. I hi ha vegades que, precisament, en èpoques d'abonança en una empresa, la gent es relaxa més i estan més pendents de si això ho fas tu, això ho faig jo, a mi m'agrada així, a mi m'agrada això, tu cobres més, jo cobro menys. Quan van maldades, la gent està més de, ep, hem de salvar això, ens posem d'acord, i a vegades és més fàcil resoldre els conflictes, almenys a nivell funcional. I fixa't-hi en els països que tenen un benestar
tenen més tendència a la depressió, als problemes, perquè possiblement tenen més temps per plantejar-se'ls, no? També és veritat que el relleu depèn de les escales que hagi passat, i m'explico. És a dir, tu pots tenir, jo soc un estudiant d'economia i empresa o no sé què, i arribar a l'empresa de la meva família i vaig de número 1, el primer escaló.
Hi ha empreses i era un model d'èxit, dic era, jo no hi entenc res d'això, però era un model d'èxit que el relleu, el fill o el relleu de la persona que era el jefe, diem, o la jefa, que era el pare o la mare, doncs ha començat a baix. Mira, nen, això és una empresa i això és una escombra i tu comences a escombrar. I anar pujant a escala a escala. I si t'ho mereixes estaràs a dalt de tot. Això també és un model.
De manera que tu saps que, quan estàs a dalt, què sent la persona que està baix? És un model que jo crec que volia... Aviam, jo crec que ja passa per una qüestió de... A part de ser model, és cultura de l'esforç.
I jo crec que és més un tema, com bé has dit tu, generacional, no? Però la realitat del Maresme és que molts negocis estan en transició en aquests moments per causa d'edat, és a dir, l'edat generacionalment ara està en un moment de canvi, entre pares que no volen deixar anar i fills que no saben com entrar.
I encara que sigui des de baix, eh? És a dir, no és un tema d'entro o no entro, què faig, què no faig, sinó... Arriba un moment i no ha de ser tres mesos abans de dir ara és quan ja ho deixo anar tot i us du... No, en tres mesos no pots deixar anar un negoci familiar. Ha d'haver una estructura i un disseny que s'hagi pogut preparar molt abans, que s'hagi pogut tastar.
I que s'hagin pogut generar protocols, formalitzar la comunicació i l'estratègia del negoci d'acord amb això, perquè tu imagina't que tu tens tres familiars i els tres familiars els tens en la mateixa línia de comandament. Està clar que el conflicte caurà més tard o més d'hora. No els pots tenir. Hi ha empreses petites que després han crescut...
Un cas típic és Laboratories TV. Jo sempre el poso com a exemple, no perquè m'encanti, sinó perquè respon molt bé a aquesta evolució de dir mai posem a dos membres de la mateixa família en una mateixa línia de comandament. I a partir d'aquí no és l'únic protocol, però és un protocol claríssim que genera
la reducció dels conflictes a l'hora de comunicar. I això és un cas pràctic, d'una persona més a més vinculada a la ràdio, que el seu pare tenia una empresa molt potent del món de les comunicacions, de la ràdio, tècnic, a nivell tècnic, i ell va dir, deixo d'estudiar, i el pare li va dir, sí, doncs vinga, cap a l'empresa, l'endemà a les 6 del matí a l'empresa.
I el va tenir, doncs, crec que gairebé un any tancat en una habitació fent una feina el més mecànic i avorrit que et poguessis tirar la cara. I el tio va anar cada matí, cada matí, cada matí, cada matí, sense queixar-se. I al cap de gairebé un any el seu pare li va dir ara sí que veig que vols treballar de veritat i ara comanda la seva pròpia empresa.
I això, allà on te'n va putejar, però putejar de veritat, perdó l'expressió, però em cagava cada matí amb tot, em cagava cada matí amb tot, que no tenia ni finestra, doncs ara veig que allò em va servir per al que tinc ara, una empresa del món de la comunicació. I és realment el cas que jo et deia, comences a escombrar i després, no per ser el fill o la filla de l'amo o la mestressa, estaràs així a començar.
Aquesta per mi és la política d'empresa, i llavors podem tenir opinions de gent que ens digui estem d'acord o no, però seria una política d'empresa bastant habitual. Però després està la part que és, o que jo anomeno, l'estructura.
I que aquesta estructura va també molt lligada als canvis. I sabem que hem passat d'un canvi, per exemple, com tu has conomnat al principi, d'analògica digital, no? I això què provoca també amb la generació que està ara mateix en el comandament? Una resistència molt alta, és aquella frase famosa que sempre ho han fet així. No, no ho suporto.
Ja, però això passa. No suporto aquesta frase. Versos que també a vegades és també cancina quan dius, és que ens hem de modernitzar. Ja, tot s'ha de modernitzar. Tot ha de ser molt modern. Però amb la mesura que sigui necessari. Però abans l'empresa funcionava i no era tan moderna. I ara mira com anem. Tots els moderns que arribem a ser, eh?
Bueno, entren en guerra la innovació i la tradició entren en guerra. I això passa també, si tu t'ho mides en el vincle familiar, estrictament, els diàlegs que tens amb la generació anterior és preservem la tradició, nosaltres volem innovar, descobrir i fer coses noves. No és una crítica, ni molt menys, ni molt menys, que sé que estan molt preparats i preparades. I tampoc és allò de fer el cebolleta, que diuen l'abuelo cebolleta, diuen, no?
Però és veritat que tenim unes generacions a darrere que es creuen que ho saben tot.
I ho poden saber tot, però hi ha una cosa que no tenen, i és l'experiència dels que han estat anys i anys allà. I això és molt important. És tan important saber com saber-ho aplicar. Aleshores, hi ha un terme mig aquí. No perquè hagis estudiat a SADE, parlo així, a SADE o on te sigui, ho saps tot a la vida, perquè hi ha una universitat que només te l'ensenya el fet d'anar-hi, és el carrer.
al carrer. El comercial no es fa amb una aula. El periodista no es fa amb una aula. El metge no es fa amb una aula. Allà es complementa. On realment un es fa és en el camp de batalla. I aquí és on es fa. I això és una empresa és el mateix. Que s'ha de t'ensenyar en moltes coses que no estic criticant, que ho valoro molt, eh? Però no ho saben tot. Ni els grans, ni els joves. Però és que els joves, especialment ara, tinc la sensació que estem davant d'una generació
que és que ho saben tot, tot, ho saben tot, són el més intel·ligent del món. Que no dic que no, però els falta l'experiència que no tindran només que amb els anys.
No, no, estic d'acord també. Jo diria que si se senten que ho saben tot en part també és perquè estan hiperinformats, tenen l'accés a molta informació que nosaltres potser en una generació anterior no teníem i per tant aquesta cultura de l'esforç la fan anar més amb això em renta o no em renta, això em dona un rèdit o no me'l dona. En una empresa familiar poden haver dues mirades aquí, que és
Què és per mi la meva empresa? La del meu pare o la del meu tiet o la del que sigui que jo puc entrar a treballar. És el que em renta o és el que he de cuidar? I per tant, si ho he de cuidar, una de dos, que pot ser una opció com tu has dit abans, començo des de baix i pico, i pico pala i vinga i vinga,
O treballo en altres llocs, estic una miqueta visquent el que és el carrer i la vida, i a més a més em formo, perquè entrar en una empresa familiar no és una qüestió gratuïta.
Però això també és una responsabilitat del que deixa, del que trasllada. I jo el que volia reiterar era que em trobo en molts casos amb un nivell de desconfiança alt a l'hora de deixar anar. Sempre costa deixar anar. Sempre costa, però si tu deixes anar un negoci que estimes i que vols que perduri, i ho fas tres mesos abans de jubilar-te, o tres mesos abans de morir, no anem bé. No anem bé.
Tampoc anem bé, Marta, quan ens pensem que pel fet de tenir una empresa molt gran o que funciona molt bé, la nostra descendència ha voltat a dedicar-se. Hi ha molts casos de dir... Molts. Escolta, que no li agrada, que no vol dedicar-se, superem-ho, això. Hi ha empreses que s'han de vendre o tancar pel fet de no tenir... Oh, és que em va molt bé ja, però que a tu t'agradi...
No vol dir que la teva descendència li agradi. De fet, jo m'he trobat amb persones que han heredat el negoci familiar i porten un temps llarg treballant allà i et confessen que estan per conflicte de lleialtat, però que si els preguntes, elles no estarien treballant allà.
Aquesta seria el següent episodi, el que estem comentant avui. Sí, un altre meló, un altre meló. Però, bueno, jo volia comentar-te també els principals tres conflictes que trobo més freqüents al Maresme. Vinga, al Maresme, eh, atenció. Conflictes, quilòmetre zero. Conflictes, quilòmetre zero. El títol 1, el negoci és nostre, però el lideratge de qui és, no? És quan no es defineix qui decideix què, tothom opina i ningú lidera. Qui mana, qui mana.
Ja, però no és només qui mana, sinó qui lidera. Perquè no sempre qui mana lidera, ni sempre qui lidera mana, eh? Això del lideratge està tan extès. I se'n parla tant que a vegades confonem. El que té l'última paraula i la decisió final ja sabem qui serà, però no sempre això vol dir que estigui liderant els equips ni que estigui liderant l'estratègia de negoci que es porti o que es faci aquell any en aquella empresa. Pot prendre l'última decisió, però no té per què estar liderant-ho.
I el lideratge no... Tu consideres que és entrenable o és una qüestió innata de la persona? Oh, tot. No pots només entrenar. És com ser un futbolista. I neixes o entrenes? Les dues coses. No pots ser futbolista sense entrenar ni perquè hi neixes. El lideratge és innat i n'has d'aprendre. No val. Són dues potes.
D'acord, t'ho compro, però si tu tens algú en la segona línia de comandament que té unes dots de lideratge altes, però no està entrenat, i un altre que està per damunt, que està molt format, però té unes baixes dots de lideratge, a qui formes o entrenes en el lideratge? Molt bé, molt bé. Una molt bona pregunta, no en tinc ni idea. Jo probablement entrenaria el que està en la segona línia de comandament, perquè el lideratge... La teoria se la sap.
Diguem que surt guanyant, perquè entrenar algú que ja té una habilitat prèvia és optimitzar. El que no la té, el que fas és capacitar-lo, però amb un sostre i amb un límit molt més baix. Amb la qual cosa segurament és interessant moltes vegades trobar qui pot ser un bon gestor d'equip que no és el que coordina realment l'equip, però que el sap portar molt millor. Jo també vaig al segon. Entrant i al primer li diria fora, a vendre al carrer.
De comercial. La segona, o un altre conflicte freqüent al Maresme, seria les emocions entren per la porta del despatx. Home, això és inevitable. Això és inevitable.
Però hauria de ser evitable. Home, clar. Doncs el que dius tu, mai pot haver-hi a la mateixa línia de comandament uns mateixos familiars. Tu portes l'apartat de producció i jo de comercialització, m'invento, eh? Però, clar, llavors ens evitem, perquè, clar, si entrem per la porta cada dia junts, estem tot el dia junts, arribem a casa junts, i tot això, al final, passen coses. I després també, sí, sí, sí, et passa com... Et posaré un exemple típic, però que...
no per típic, és mentida, és a dir, és que passa de debò. Tu entres al despatx a parlar amb el que és el teu germà, cunyat, està per damunt de tu a nivell funcional, però també és familiar, i li portes una queixa d'una factura, aquesta factura no està bé, i de la queixa de la factura acabeu parlant d'un retret d'una qüestió de fa 20 anys. Això passa, eh? Això passa, clar. No és bona idea, no és bona idea, no és bona idea.
I per últim, la tercera, i no menys important raó de conflicte, la titulem la segona generació vol canviar-ho tot i la primera ho vol conservar tot. Anem als extrems, que mai és així realment, però la tendència és aquesta. Un clàssic del territori, doncs mira, empreses nascudes als 80-90 amb fills formats amb idees noves, però pares que tenen por que el negoci perdi l'essència.
Sobretot quan el negoci fundacionalment l'ha fet el pare, no l'avi o el rebesavi, sinó que ell o ella ha estat la persona que l'ha gestada, la té com un fill més, és a dir, no em toqueu el meu fillet, no me'l transformeu en una altra cosa. Possiblement a vegades...
la causa que manifesta aquest possible conflicte. Hi ha una dita, no diré catalana perquè no ho és, és castellana més aviat, que ho resumes tot. Només et diré la primera part i tu la segona ja te la saps. Donde tengues la olla no metes... I això ho diu clar. I si tu lleges la... I és veritat, fora bromes, donde tengues la olla no metes la d'allò, és bé explicar que on hi hagi la feina no hi posis relacions familiars.
Per això, he preparat un petit resum, si em permets. Oh, i tant, oh, i tant. Quin temps ens queda, Jaume? Tres minuts. Mare meva, farem-ho ràpid, això. Com es pot començar a resoldre tot això? A començar, no dic que aquí estiguem amb la barata màgica. Important, separem espais. A la reunió es parla del negoci. A casa no es negocien sous ni estratègies. I això és el que fem. Parlem de la feina a casa i parlem de lo de casa a la feina.
No. Per tant, s'han de crear pautes bàsiques que canviïn el clima emocional. Clar. Dos, definir rols i responsabilitats per escrit. És a dir, no és una qüestió freda, és una qüestió d'higiene empresarial. Quan tothom sap què li toca fer, desapareixen molts dels mals entesos.
Tercer, no menys important, establir un protocol familiar corporatiu. És a dir, no cal fer-ne unes 200 pàgines o 300 pàgines d'això. Que ningú es llegirà. Exacte. Els acords clars. Més clar seria qui pren les decisions, com es resolen els desacords, què passa si un membre vol marxar, també interessant, com es fa el relleu generacional i què està permès portar de l'emoció a l'empresa i què no. Això s'ha de poder dir i deixar per escrit.
Després, reunions amb terceres persones neutrals. Quan cal, buscar un mediador o un consultor o algú que pugui fer de patró familiar i que ajudi a resoldre un conflicte molt enquistat i que no hi ha manera de resoldre autònomament a dintre. I el regulador o regular el relleu generacional amb temps. És a dir, les presses aquí maten. El relleu s'ha de parar, com t'he dit abans, amb 3 o 5 anys d'antelació, no amb 3 mesos d'antelació.
Aquí faríem el resum. I, per últim, tinc les preguntetes incòmodes pel dia d'avui. Doncs vinga, pregunta incòmode al canto.
Mira, jo te'n diria vàries, perquè anem calentant motors i finalment et deixo la que he triat com a finalista. Va, a veure. Per una, els que sou i esteu en empreses familiars, amigues i amics, us deixo aquestes preguntes. Esteu prenent decisions com a família o com a empresa? Quin conflicte d'avui té Arrels en un retret de fa 20 anys? I què no estàs o què no s'està dient per por de fer mal i s'està fent encara més mal?
Per altra banda, què et sabria greu deixar anar, el negoci o el rol que tens dins la família? Quin límit no has posat mai que avui et passa factura? O quin conflicte estàs evitant perquè encara no t'atreveixes a dir la veritat? I acabo, eh? Tot això són preguntes incòmodes, eh? Sí, sí, sí. En tinc algunes més i acabo. Què estàs intentant protegir del passat i que estàs impedint que floreixin el futur? Toma. Què no pots dir al teu papa o mama, com a treballador, però sí com a adult?
I quina por tens respecte al relleu generacional que no vols reconèixer. Per tant, per no enrotllar-me més, perquè te'n diria moltes de les que dic quan treballo amb elles, em quedo amb aquesta. Si el negoci fos d'algú extern, acceptaries la mateixa manera de treballar que tens avui? Toma!
S'entén que amb un negoci familiar, eh? Sí, sí. Si el jefe o la jefa fos extern, fos... Exacte. Sí, ho acceptaries. Marta Badia, mil gràcies. Que vagi molt bé. I la setmana que ve, brucletes al 100%. Esperem que la Marnatxa tingui tots els virus sentadets allà posats, tranquils i marxant. Amb la maleta per la porta. Això, això. I més coses. Moltíssimes gràcies, Marta. Molt interessant. Gràcies per l'espai. Una abraçada. Una abraçada que vagi bé. De seguida marxem a l'agrícola.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèric. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danx o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Un árbol me he plantado, su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado. He roto todos mis poemas, los de tristezas y de penas.
en otra vida, en otro mundo, pero a tu lado.
A son de acordes.
Fins demà!
Ja sabeu que el Parlen de Tot es basa amb la informació de l'actualitat. També tenim estonetes per l'entreteniment. Hem fet una petita pausa amb Los Secretos y Pero Atulado. Secretos y Pero Atulado per anar a l'agrícola. Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Entitat centenària, que això es diu molt aviat, eh? Secció que abans anava els dijous, la temporada passada, aquesta temporada l'hem passada dimecres. Vull dir per aquella gent que pregunta Escolta, vaig escoltar dijous i no vaig sentir l'agrícola perquè ara van dimecres.
I nosaltres parlem, com sempre, del bon producte. Productes de proximitat, quilòmetre zero, de temporada. El bon producte que ens porten des de l'agricola Vilassà. I des d'allà avui marxem a buscar directament la Lara Xarau. Som-hi!
Clara Txarau, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Com anem? Molt bé, i tu? Doncs molt bé, aquí a toco ja amb Nadal, quasi. Teniu l'arbre posat ja o no? No, encara no l'hem posat, l'arbre. Però a poc a poc ja tenim ben bé de tot. Sí o no? Tens l'arbre? Sí, el miré. Tot a punt, eh? Tot a punt, més o menys. Ja ens ho explicaràs perquè vindrem a veure'l. Vindrem a veure'l, eh?
Doncs, escolta, què tenim aquesta setmana que ens vulguis aconsellar des de l'agrícola? Aquesta setmana no et parlaré de verdura, perquè sé que estàs molt cansat ja, perquè et parli de bledes i de... Eh, que estan molt bones, eh? Jo ja dic que m'agraden molt, eh? Sí, però bueno, anem a donar-li una volta i anem a fer-ho més divertit. Bé.
Avui us vull parlar d'una fruita, bueno, de dues fruites, de les mandarines i de les taronges. Home! Però en aquest cas, de les de pagès. Ah, mira. Que no sé si sabeu que són aquestes que venen amb la fulleta. Llavors, doncs, ara estem en plena època, d'acord? Llavors venen de... Depèn de la setmana, les porten de Castelló o de Tarragona. Mira...
Aquesta, sí, heu d'estar de, bueno, es veuen diferents, es veuen totes com no són iguals, llavors perquè res, es collen i ens encaixen directament, ho fa el propi pagès, i ho fa amb les fulles i sense calibrar. Això fa que, bueno, que a vegades acostumin a ser una miqueta més econòmiques que la resta de varietats, i per això van molt buscades. Nosaltres tenim clients que ja ens pregunten que ja teniu la mandarina o la taronja de pagès.
Ho dic perquè realment són molt bones i val molt la pena. Escolta, calibrar vol dir això de no mirar la mida, sinó allà, vinga, fot fol i tot cap adent. Exacte, sí, exacte. Sabeu quan dèiem aquelles caixetes que venen totes iguals? Sí. Això vol dir calibrat, que totes tinguin el mateix, que tot això és un procés, hi ha gent que s'encareix tot el producte quan hi ha tot aquest tipus d'elaboració.
I si no s'ha de fer, doncs, bueno, mira, doncs surt una miqueta més així, però realment són molt bones. Jo ahir me'n vaig comprar i vaig trobar algunes més dolces, algunes més àcides, però realment molt i molt i molt bones. Que bones! És que sí, et queda tot ple de fulles, eh?
I les mans olor de mandarina, menges la mandarina. El vespre i divendres encara estàs olor de mandarina. Exacte, total, ja veus. Però que bé que van pel constipat i aquestes coses. Ai, exacte. Avui no us parlo d'aquests beneficis, perquè ja crec que tothom coneix que tenen vitamina C. Avui no li pararé tan mal rotllo. Saps què em prenc cada matí, Lara?
Suc de taronja? Suc de taronja i un cafè amb llet. Toma, així de... Ah, jo cafè també. Així de formosa estic jo, tant d'aquí fort com un roure sense costipar-me fa 10 anys que no em costipo jo.
Sí, bueno, aquesta setmana Déu-n'hi duret, amb aquest fred. Però bueno, anem a lo que anem. Anem a lo que anem, va. Vinga, va. Us he parlat d'una novetat que hem introduït aquesta setmana a la botiga. Atenció. Que són patates fregides de Sant Tomàs. Oh!
Que això ens agrada a tots. Ja sé que no és una cosa que puguem menjar molt, molt, molt, però, bueno, fa festa, fa dissabte, fa vermut i... Ai, sí, unes patatetes així a vegades. I només sempre... Tu dius, de veritat, eh? Segur, eh? Estem junts ara, la Lara i jo, estem junts aquí.
Vaig obrir una bossa de patates. Que em vols? No. Home, a tothom. No, no, però comencem dient no, no, però acabes menjant patates, però seguríssim. Te la menges tota, eh? Sí, sí, sí. No, no em ve de gust. No, que va, te les fots totes. No, que va, entren, entren. Vinga, i què tenen les de Sant Tomàs? Doncs aquestes, aquestes que tenen d'especial. Aquestes estan elaborades a un obrador que està a Matlleu, a la comarca d'Osona.
Llavors, són molt gustoses perquè segueixen el mètode d'elaboració tradicional i a la vegada són molt autèntiques perquè estan fetes per persones amb capacitats diverses. Mira! Llavors, què vol dir això d'elaboració tradicional? Doncs es tallen ben finetes, es fregeixen únicament amb oli d'oliva verge d'herbequina, en una gran paella fins que queden daurades i cruixents.
Quan estan al punt, es retiren, es colen i es deixen refredar per poder-hi donar el toc de sal procedent del Delta. Llavors, se'n basen en bosses fàcils de reciclar. Com ja us he dit, estan elaborades per l'empresa social Sant Tomàs, que genera oportunitats d'inserció social, d'inserció laboral.
Bé, doncs és un gran què per fer una mica de contribució, també prendre consciència i totes aquestes cosetes que hem de fer des de la cooperativa. Doncs sí, les patates de Sant Tomàs, que és una... De veritat, fan una feina molt xula i doncs mira, unes patates que sempre senten bé. I nosaltres quan ens arriben aquestes...
aquests articles, aquests productes, doncs ens agrada col·laborar-hi i llavors m'agrada fer-ne difusió i que tothom ho sàpiga. No venen de gust, però te les fots igual, eh? Home, com que no venen de gust? Estem parlant de patates fregides, eh? Sempre venen, però si tu estàs amb algú i li dius vols patates i et diu no, tingues claríssim que se les acaba menjant. Jo això ho he fet, és una prova amb hipòtesi, és un mètode científic, això ja t'ho dic jo. Aquí no li agraden les patates fregides, hi ha algú que no li agraden les patates fregides.
Hòstia, ara deixa'm-ho preguntar per WhatsApp. Hi ha algú que no li agrada les patates fregides? No cal que em dieu sí, sí, sí. No cal que em dieu sí, sí, sí. Dieu-me els que no, eh? A la meva cosina del poble no li agrada les patates fregides. Doncs dieu-m'ho, vale? Ah, vale, vale. No, no, a mi sí, a la meva cosina del poble li encanten les patates fregides.
Bueno, va, que avui us he de parlar de moltes coses, eh? Anem-hi. Anem, anem. Què vols parlar? A veure, us vull parlar dels lots de Nadal. Ah, mira. Bueno, que en fem aquí a l'agrobotiga. Llavors volia recordar-vos que en fem, els fem a mida de tothom, de tot tipus de clients. Ja hem començat a muntar els primers, ho fem tant per empreses com per particulars, i ens adaptem a qualsevol tipus de pressupost.
Llavors, també, bueno, prioritzem, sempre que sigui possible, productes de proximitat i d'altres cooperatives catalanes. També podem muntar lots de fruita i verdura, o de qualsevol altre producte que veieu. Si veniu a fer un cop d'ú i dius, ai, mira, avui em pots muntar amb això, això i això, això, un lot, doncs us ho fem. Que tenim a la Pili, que fa uns lots superbonics, i tenim tot de cosetes supermaques per decorar, i deixar uns regalets superxulos. Que bé.
Si ens voleu enviar un missatge i us envio algun correu electrònic i us envio informació, podeu fer-ho a info arroba agrícolabilassà.com I allà trobareu el pressupost fet a... Exacte, o us acosteu i veniu i ho veieu, o jo us envio una miqueta en funció del que necessiteu. Molt bé!
Què més? Què més, què més? Bé, us vull parlar també de les ponceties. Ah, mira, home, ara sí que és època de ponceties. Saps quina és o no la poncetia? Home, és que si no sé quina és la poncetia ja pleguem, eh? Bé, doncs com que comença ja la temporada de Nadal, bé, doncs no poden faltar les ponceties, que realment venen directament dels nostres, dels productors, que són socis de la cooperativa.
és una planta típica de Nadal, que decora molt les cases, i tenim la sort de que en el nostre poble se'n cultiven moltíssimes, o sigui, això fa molta il·lusió, eh?, saber que són d'aquí, realment d'aquí, d'aquí de Vilassam. Però és que és espectacular, eh?, veure un camp de ponceties, és a dir... Ui, que boniques, eh? Però espectacular, eh? Ah, aquest color que tenen, al·lucinant. Bueno, llavors, cuidados, com les hem de cuidar, les ponceties?
Com les hem de cuidar? Vinga, a veure, va. Com les hem de cuidar? Vinga, va. A veure, que no els toqui molt de sol, eh? Exacte. Han d'estar a l'interior de la casa, en un lloc amb molta llum, sense corrents d'aire i lluny de la calefacció. Sí. No les posem allà al costat del radiador, que no els agradarà. Quan el rec s'ha de mantenir la sorra humida, evitant que s'assequi del tot,
El mètode més adequat és el de la immersió, que això vol dir que es posa la planta en un platet amb aigua i es deixa que absorbeixi durant 15 minuts. I es retira el plat perquè deixa anar l'aigua restant. Això va bé, bàsicament, per regar qualsevol tipus de planta. M'estic adonant jo, és el que estic jo veient que això va bé per tot. En quant a floració, la planta pot arribar a aguantar d'un any per l'altre,
I, això és molt curiós, anoteu, perquè torni a florir, hem de posar-la des de finals de setembre fins a principi d'octubre en un lloc a les fosques durant unes 12 o 14 hores al dia. Sí, senyora.
Això ho sé perquè a casa meva la meva dona ho fa i tenim una puncetia, una puncetia des de l'any 82 tenim allà la puncetia. No m'ho pot creure, no és veritat. No, no, li duren les punceties, és, bueno, si fos per mi no arribaria ni a Nadal, ja t'ho dic ara, però de veritat, eh, una cosa. Sí, fa això, i les tapa, i després... Sí, sí, sí, sí, la puncetia. D'aquesta manera, llavors fa que les fulles surtin vermelles. Sí, senyora.
I, si no, la planta quedaria amb les fulles verdes. Perquè és una planta, no és una flor. Sí, senyor. Si aneu a les Illes Canàries, moltes vegades circulant per l'autopista, per l'autopista, aquelles plantes que hi ha al costat de les autopistes que trobem, són ponceties!
Sí, sí, sí, ja t'ho dic jo, però Ponsetia. I no he vist Ponsetia més gegant que allò. Vaig pensar, hòstia, a veure si m'emportaré una. Vermella? Sí, sí, m'emportaré una Ponsetia a casa meva. M'emportaré una autopista de Canàries a casa meva. Doncs averiguaré, averiguaré això, perquè ara m'has agafat. De veritat, de veritat, de veritat. Doncs espectacular, la Ponsetia. Jo també em tapo 12-14 hores diàries, així m'entenc força vermell.
I bé. Vinga, va. I res. Bueno, va, ja acabo, ja acabo, que ja es deia que ho importava... Però escolta, és una planta, a més a més, molt bé de preu, no, la Ponsetia?
Sí, estan molt bé. En tenim de diferents mires. Tenim unes més petitetes, tenim una més gran, i ara en tindrem una encara més gran i una encara més gran. Una d'aquestes així, com per decorar i tot, que si també la volgués superen càrrec, també és possible. Realment són xules, sí, i fan molt de Nadal. Molt bé. I com tanquem això?
Bueno, va, tancarem. Ho tancarem amb els bolsos Backbock. Oh, sí senyora. Això és molt guai, això. És un producte que fa una clienta nostra de Vilassa de Dalt, que és la Gemma. La Gemma ens porta una col·lecció de bolsos, bolsos, complements, i la seva marca es diu Backbock. I tots els seus accessoris estan fets i dissenyats per ella. Per tant, parlem d'un producte 100% local.
Són súper originals i cada temporada va canviant la col·lecció. Podeu trobar bolsos grans, més petits, de penjar, bandolera, ronyoneres, motxilles, moneders necessers. Realment és molt xulo. A mi és que m'encanten tots els bolsets i aquestes cosetes i jo m'ho quedaria tot. Llavors, també, si voleu fer un regal de Nadal diferent i únic, podeu venir a veure la seva col·lecció.
I si veieu que us agrada aquest model, però amb aquest teixit o amb aquest color i tal, ens ho dieu, li demanem a la Gemma i la Gemma us ho fa. Mira. O sigui, fa els encàrrecs. Entreu, si voleu, a l'Instagram que tenen. Bac, amb i alta, eh? Bac, barra baixa, boc, bé baixa. Bac, bé baixa, barra baixa, boc. Aquesta última col·lecció que ha fet m'agrada molt. Té coses molt bonics. Superxules, eh? Però superxules de veritat, eh? Sí, sí.
Sí, sí, a part és molt maca la Gemma, sí, la veritat és que sí, que ho fa molt bé i sempre, cada temporada estem esperant ja la nova col·lecció. La convidarem, la convidarem a venir, la Gemma, a la ràdio. Clar, ah, doncs sí, mira, és molt bona idea, li farà il·lusió. Sí, doncs la convidarem a... A part la trobareu sempre per aquí, a les fires... Sí, home, sí. Sí, sí, sí. La coneixes o no, la Gemma? La conec de vista.
La conec de veure-la a les fires i dius això, jo la conec. Un dia li diré, vine a la ràdio i explica-m'ho, que la Lara m'ho va explicar molt bé. Uita, ah, vale, pues sí, sí, sí, sí. Doncs l'Ana Charau. Bueno, família. Un autèntic plex. Eh, eh, eh, que no t'escapes. Ah, què? Ai! Home, la targeta i la direcció, oh! Ai, és veritat, és veritat, que m'oblidava. Mireu.
Si voleu fer-vos la... si voleu sol·licitar la targeta client, que gaudireu d'una sèrie de descomptes i estareu comunicats amb totes les promocions que fem per via telèfon, ens envieu un correu electrònic a info arroba a agricolavilassar.com.
Solicito la targeta client i aquí ja us enviem tota la documentació de lliure de protecció de dades. Heu de posar benvolguda, Lara, dos punts. Em dirigeixo a vostè per tal de sol·licitar la targeta. No, ho fem fàcil, ho fem fàcil. No us preocupeu.
O també. A veure, on ens trobeu? A la botiga on està? Està al camí del Cris sense número. On és això? A mi està de mar. Pujant a mà esquerra, de la Nacional, des del Mercat de la Flor, cap amunt a uns 400 metres. No? D'entend-hi? Més o menys uns 350-400 metres. Pujant a mà esquerra. Exacte.
I us deixo un parell de telèfons per si ens voleu fer alguna consulta, algun encàrrec. Us deixo un telèfon mòbil, 620-455-690, o un fixe al 93-759-0188. Fantàstic! Crec que no m'he deixat res. No et deixa res. L'Ana xarà un autèntic plaer. Ara sí. Bona setmana, família. Molt bé. Gràcies. Adéu. Adéu, adéu, adéu.
Doncs, amics, amigues, això toca el seu punt i final. Abans, però, de tancar, cançó de xarango. Som foc, xarango i som foc, ens situa al final de l'edició. Ara mateix, 8 minuts i la una del migdia. Ja és dimecres. Uf, com passa el temps. Som foc tots dos i encara crema.
Portem a dins el crit d'un món que desespera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. Som foc tots dos i encara crema. La llibertat és la nostra única bandera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. And now we're all out here tonight.
Si cau la nit, aquí seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles somiant un altre món.
Són foc tots dos i encara crema. La llibertat és la nostra única bandera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. And now we're all left here to know.
Si cau la nit aquí seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles, somiant un altre món.
Si cau la nit, aquí seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles, somiant un altre munt. Si cau la nit, aquí ballarem la tristesa, i on els problemes hi ha?
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Acabem!
Acabem el programa d'avui, l'edició de la número 2.256. 2.256 edicions del magazín del Matí de Vilas. A Ràdio, el meu nom, Jaume Cabot. I us ho manu, no us que us ho demani, sinó que us ho manu, us heu tots i totes molt i molt i molt feliços. Arribem a la una del migdia.
Amb la cançó que ens inspira avui el xaval de la P que va rejonar en aquest llibre de Nino Bravo. El xaval de la P que va rejonar en aquest llibre de Nino Bravo. Nosaltres marxem. Demà a les 10 ens hi tornem a posar. Ens ho expliquem tot. 98.1 FM al Maresme. Vilasarradio.cat per internet. Amb bones mans us deixo les mans dels serveis informatius de Vilasarradio amb Joan Escofet i Robert Maza. Quatre edicions per estar assabentats assabentats de què passa al món. Una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Una del migdia 3, 5, 7 de la tarda. Demà dijous ja...
Com passa el temps, eh? I ara... Amb menys d'un mes, Nadal, i amb un mes, exactament, Sant Esteve, i estarem a punt de sentar-nos un altre cop a taula. Que l'hagi molt bé, fins demà a les 10, sigueu feliços!
sin cesar detrás de la verdad y sabré lo que es al fin la libertad. Con su amor por banderas se marchó cantando una canción
Marchaba tan feliz que no escuchó la voz que le llamó. Y tendido en el suelo se quedó sonriendo y sin hablar. Sobre su pecho flores carmesí brotaban sin cesar.
amanece, yo soy libre como el mar. Libre como el ave que escapó de su prisión y puede al fin volar. Libre como el viento que recoge mi lamento y mi pesar. Camino sin cesar detrás de la verdad y sabré lo que es al fin la
Fins demà!