Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes, un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emisora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'EFM El Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Què tal? Com estem matí de dijous? Dijous així ennuboladot, un dijous tapat, el sol lloguès, les temperatures són bastant agradables.
I sembla que es complirà la previsió que diu que pot caure plugims de cara demà a la vespre, tarda vespre, i de cara dissabte a la nit. I això, Vilassar, doncs, incombeix, incombeix perquè estem a les portes de la celebració de les nostres festes de tardor, que començaran demà divendres, dissabte, diumenge i dilluns, 14, 15, 16 i 17, respectivament. Recordem que dilluns, una vegada més, recordem que dilluns,
és festiu a Vilassar de Mar. Per tant, molt atents a la previsió que de seguida ens farà Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem cap allà perquè ens faci aquesta previsió.
De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilacerradio. En Joan Escofet ens aporta l'actualitat, repassa l'actualitat i els seus protagonistes al poc ens passa. L'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui.
Un 13 de novembre. Les notícies, que passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean, repassem les afamèrides. Dijous, 13 de novembre de 2025, a les portes del cap de setmana, insisteixo, un cap de setmana en què Vilassadamarra es vesteix de festa per celebrar la segregació, la independència dels veïns de dalt. Ara farà, el dia 19, per cert, farà 241 anys.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio la Maribel Genzor. Ella és una coach mataronina que ens va plantejar un repte. Es va plantejar, de fet, un repte que ens vindrà a explicar cada mes. 12 llibres, 12 mesos, o 12 mesos, 12 llibres. Avui ens va explicar el segon, a dos quarts d'onze del matí.
A les 11 ens posarem, com sempre, amb l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova, el punt de trobada. Juntem dues generacions, una trobada intergeneracional entre una nascuda als anys 70 i una altra als anys finals dels 80. Per cert, el punt de trobada avui parlarà precisament d'aquesta...
Trobada intergeneracional, què vol dir fer-se gran per un jove de 30 anys i una jove de 50 anys. Per tant, punt de trobada. A dos quarts de 12, com sempre cada dijous, tertúlia jove. La tertúlia jove amb l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada el torn era pel Vila Zara, el Vila, que diuen ells, i aquesta setmana el torn és per l'Institut Pere Ribot, el Pere.
Amb aquesta joventut farem, com sempre, la tertúlia jove i posarem damunt la taula les aficions que tenen. Hi ha aficions curioses, d'altres que són més corrents, però parlarem de les aficions que tenen a part del mòbil i altres artilogis electrònics. A les 12 ens anem al teatre, de la mai de la veu de Joan Hernández, cartelleres, trenes, recomanacions i les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana.
I a última hora, dos quarts d'una, parlarem amb la Gemma Manyosa. La Gemma Manyosa va patir un episodi...
de violència, és un episodi de violència, i ho ha plasmat una mica buscant la teràpia en un llibre, més que interessant llibre. La Gemma Manyosa ens ho explica a dos quarts d'una en directe. Aquest és el menú, l'edició d'avui, la número 2248, 2248 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio.
El meu nom, Jaume Cabot, avui és dijous, és 13 de novembre de 2025, 10 i 11 minuts del matí, tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps!
14, 15, 16, 17 de novembre, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, respectivament, festes de tardor. La previsió de moment indica plogims de cara de malvespre i dissabte a la nit. Última hora, en aquest cas, meteorològica que ens aporta Joaquim Serra.
de referència meteorològica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, confirmem aquesta previsió. Avui hem un dia ennubolat, un dia que es deixa veure el sol, temperatures més o menys agradables, més altetes del que hauria de ser un mes de novembre, ja ben entrat més de novembre. Però sobretot, olorant el cap de setmana, volem saber el temps de cara als propers dies. Bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Bon dia. De moment la situació meteorològica avui continuarà marcada per l'ambient suau. De fet, les temperatures mínimes han pujat a bona part de la comarca, a excepció de la Conca de la Tordera, on han estat una mica més baixes si les comparem amb les d'ahir, però en general han estat entre un i dos graus més altes que no pas les d'ahir.
les màximes es mantindran sense canvis. El motiu és que tindrem força núvols baixos. Malgrat aquesta irrupció d'aire càlid, hi haurà núvols que estones poden arribar a tapar el cel i això farà que la temperatura no es dispari gaire. Però tot i així, tindrem valors màxims de 20 a 21, 22 graus. Per tant, la temperatura que continuarà molt suau. Això sembla que té tendència a canviar de cara a la setmana vinent. Ja ho anunciàvem ahir, avui ho mantenim.
Fins i tot cap a la recta final de la propera setmana podríem tenir una irrupció d'aire fred bastant important, però bé, queden molts dies i ja n'anirem parlant. De moment, el que dèiem avui, no s'esperen precipitacions, malgrat la presència de núvols, que estones, com ja hem dit, poden arribar tapar el cel amb unes temperatures que continuaran suaus. Avui, a diferència d'ahir, el vent del nord aquest madí i de Gregal aquesta tarda del nord-est,
lleugerament moderat, estones, i per tant la situació marítima alterada. Aquest matí maró augmentant a forta maró abans del migdia i durant la tarda a tota la costa, meresment camonades que poden arribar al metre i mig d'alçada aproximadament. Pel que fa a la predicció de cara a demà, doncs tot apunta que tindrem un canvi de temps de cara a la tarda. No pas al matí, el matí aguantarà, un temps molt semblant al d'avui. De cara al migdia els núvols es faran més compactes, ja podrien tenir alguna goteta, però serà demà cap a mitja tarda
quan ens passarà una línia frontal que ens pot deixar alguns xàfecs localment d'una certa intensitat. No esperem precipitacions molt abundants, però sembla que podria acabar plovent a bona part del maresme demà durant la tarda. Tot això amb unes temperatures que demà inicien un lleuger descens, molt lleuger de moment, i aquesta baixada la notarem una miqueta més a mesura que avanci el cap de setmana. De tota manera, el cap de setmana en conjunt serà un cap de setmana tranquil.
Dissabte, amb domini del sol, presència d'alguns núvols poc importants que augmentaran a última hora del dia, i és clar, la nit de dissabte, diumenge, passarà una altra línia frontal, sembla que poc activa, però podrà deixar algunes gotellades aquí a la comarca. Diumenge, els núvols es retiraran ràpidament i el sol s'acabarà imposant, com dèiem, però, amb unes temperatures que baixarien una mica, i aquest descens el notarem ja molt més de cara a principis de la setmana vinent.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies, es confirma i es reafirma. En principi ha de ser plugims, sembla que demà a la tarda no seran tan plugims. Pot passar una línia frontal que ens pot deixar precipitacions a qualsevol punt de la comarca, i això vol dir, o a la comarca, de fet, i això vol dir que la festa major al seu inici té un cert perill. I la nit de dissabte a diumenge també hi ha concerts i, per tant, estem molt atents a la previsió. Línies obertes amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca...
línies obertes amb el servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Moltíssimes gràcies, Joaquim. Demà ho acabarem d'ampliar i confirmar tot plegat. Moltíssimes gràcies. Fins demà, que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. És un quart d'11 en punt del matí. El Parlant de Tot poc ens passa.
I això vol dir que és el moment de salvar el company, a mi, cap dels serveis informatius de Vilassa Ràdio. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Segueixo fascinat.
amb el cas aquest del confinament de les gallines. Sí, hòstia. Això no se li està donant, jo crec, la cobertura que es mereix aquesta situació traumàtica per la comunitat aviar. Jo crec que tots haurien de fer... Jo ahir a les 8 vaig sortir al balcó a aplaudir, estava jo i jo. Però amb les ales... Sí, sí, vaig aplaudir, la gent em mirava encara... Fent de gallina. Sí, pobreta. Sí, vols que te la facis? Sí. U-u! U-u-u-u-u-u!
Ha sigut una mica gallina amusolada. Espera, espera. Ara, ara. Vaig sortir a aplaudir i la gent em deia, pobret. Com passava allà, pobret, amb lo maco que és. Pobret, amb lo maco que és. No es descarta que et donguin permís a les gallines a treure a passejar els gossos. Sí, a quina hora? A dos quarts de vuit. A dos quarts de vuit podeu veure gallines passejant gossos.
Acabo de saber que sé fer la gallina i el mussol. Però el mussol no sabia que el sabia fer. Vam tenir problemes quan els amics d'Arenys Damunt, crec que era, van anunciar que el soroll que sentien els veïns a la nit era un petit mussol. Ens encanta aquesta informació de proximitat. Seguim endavant perquè vosaltres sou molt joves. Sí.
Però tal dia com avui no entrem en el DeLorean encara, però de fa 50 anys vam començar a sentir allò de l'equipo médico habitual, amb General Franco agonitzant al llit. Tots els informatius al nodo donaven a l'estat
actualitzat del general, i s'assignava per l'equipo médico habitual. Això va durar una setmaneta fins que el 20N es va fer oficial la mort del dictador. És equipo médico habitual. El parte médico de... Com el que em deien? Com li deien en Franco? El caudillo, no? El caudillo Francisco Franco. I va a Montes. I va a Montes.
¡El parte médico habitual!
Bé, en fi, faltaven res perquè aquest home es tirés a la pota, que es diu habitualment. Molt bé, Joan, què més? Doncs, curiosament, tu i jo vam dir fa un parell de setmanes que el papa Lleó XIV estava passant per sota del radar comparat amb altres papes recents que havien tingut una vida mediàtica amb una certa rellevància i
Lleó 14, doncs... És cert, que jo no sabia ni com es deia, que un Joan molt... Com es deia, com no me'n recordava, i m'ha dit Lleó 14. Doncs aquesta setmana vam encetar el dilluns el poc ens passa amb aquell bonic regal que li vam fer de la fotografia de la Nacional 630 amb un Leon 14, i ara li han preguntat al puntífax...
Quines són les quatre pel·lícules que més li agraden? Va dir que és un gran cinèfil. A veure, West Side Story? Sí? No, com es deia, Lo que el viento se llevó.
Algú de la seva religió, com pot ser, no sé, diguem-ne, Benur, Benur, i algú més religiós. I algú, tipus, fui a una entrevista de trabajo. Sí, sí, exacte. Sí, sí, sí. Doncs són, qué bello es vivir. Aquesta no, no l'he encertat. Gente corriente. No l'he encertat. La vida és vella. Ah, molt bonica, molt bonica, sí, senyor. La vida és vella és aquella que s'ha de veure una vegada, perquè fons un tipus de plorar que no la vols veure mai més. Exacte. I sonrises i làgrimes. Oh!
No ho has dit, eh? Canta'm i, Joan! És el do, re, mi, do, re, mi, fa, sol, oi? Què és aquesta? Ja tinc bon rotllo per tot el matí, eh? Mira que és fàcil fotre'm en bon rotllo, mi, eh?
Don, fa, do, re, mi, fa, sol. Vinga, va, què ve, Joan? Tot el dia veient les pel·lícules aquestes. Què quiere ver su santidad, hoy? Bueno, qué quiere ver, no, ja saben, no? Sí, exacte. Són quatre. Su santidad, hoy, sonrises i lágrimes. I ell, vinga, xiulat. Aleshores, pot fer com els nens petits, eh? Nens petits, si et fixa, sempre els... Quan els agrada una pel·lícula, l'has de posar 26.000 vegades a la setmana. Exacte.
Com a mínim. Sí, sí. Molt bé! Mira, no ho has dit mai, que li agrada, són Rises Laeres. És una pel·lícula molt bonica. Molt bonica. Home, les quatre són boniques, eh? Sí, sí, sí. En fi, és un cinema, doncs, poc actual, una mica antic, sí que la vida és vella, és més moderna, és del 97, 98, del segle passat, del segle passat. Però, en fi...
Molt bé. Què més, Joan? Llego 14 s'està revelant com una estrella mediàtica, eh? Sí, senyor. Només dir que fèiem mig any que no en sabíem res. Gràcies a en Joan que l'ha treta el poc que ens passa. Estem buscant, estem buscant. Si tenen èxit també són les oques grasses, eh?
Ahir, en 21 minuts, van omplir les 55.000 entrades pel concert a l'olímpic. Primer grup català que omple, bueno, en cançó catalana, volen dir, que omple l'estadi de Montjuïc.
I després dels 21 minuts van dir que farien un altre concert. Poden omplir dues vegades el Lluís Companys. De fet, ahir a la tarda va passar un fet que... Vàries persones em van dir... Escolta, que se n'acaba la sentada i els hi vaig dir... Segur que fan un segon concert. I tots anaven amb el mòbil esperant. Ja està anunciat aquest segon concert. Avui al matí. El va anunciar ahir al vespre. Ahir al vespre, eh? Segur concert totes... Aquí cap i la sà. Van venir, eh? Sí. Van venir. Sí.
Hi havia una persona molt entranyable, amic nostre, que li deia, hoy toca Ocas Gordas. Ocas Grasses, eh? Eh, que fan les coses molt ben fetes. Però van anunciar que el Cabró Rock, Cabró Rock que van fer per ara la castanyada, amb un meló, que normalment es fa Vic. Es fa Vic la versió d'estiu, però aquestes van fer amb un meló i van anunciar que allà seria l'últim concert. I no. No, home, no. És igual que els buhos que van dir, l'any que ve hem fent quatre de concerts. I posem la venda a les entrades ja, si noves els concerts, podies comprar les entrades.
a preu reduït. Quatre concerts! No sabia on te la compraves. I tu compraves i t'ha tocat anar, per exemple, a les escales de la Catedral de Girona. Bon lloc, eh? A escales de la Catedral de Girona. Doncs ara ha anunciat 20 concerts. O sigui, tu mateix. Tu mateix. Bueno, va, què més, Joan? Doncs...
Ahir va morir el Penny. El Penny és la moneda d'un centau dels Estats Units. El Penny què? Sí. El Penny què? Doncs ja no s'acunyarà mai més després de 232 anys d'història. Ah, què equival un Penny què?
Doncs clar, ja no poden comprar res. Abans als Estats Units hi havia allò que deien allà de les llaminadures per un pení, per un centau. Doncs ja no les pots ni comprar. El Departament del Tresor dels Estats Units ha calculat que per fabricar cada...
panic, se n'havien de gastar tres. No surt a compte. D'uns quatre pessetes al revés. Exacte, no sortia a compte. Doncs la casa de la moneda dels Estats Units, la més important, tenen dues, la més important la de Philly, la de Filadelfia. Doncs ahir va acunyar els últims panics. Aquella expressió molt dels Estats Units de pinny for your soul. A mi em sona pel·lícula antiga, un pinniquer.
Em sona pel·lícula antiga d'americana, un penique. Per cert, no seria duros a 4 pessetes, serien duros a 15 pessetes. A 15 pessetes? No surt a comptar. Fins i tot ho ha vist Trump, eh? Sí, sí, i tant. I nosaltres, eh? Que de números anem peixos. Ens passa a vegades, eh? Quan hem d'arrestar per dir, avui fa 76 anys... Sí, sí, sí. Això hauríem de polir-ho, eh? O no? Ho parlarem, ho parlarem.
Què va? Doncs el dissabte 22 de novembre serà ja oficialment quan Barcelona encengui les llums i doni aquelles boniques imatges de gent als vorals del Passeig de Gràcia aprofitant el sabàfor en vermell per sortir a fer-se les fotografies. I espera, eh? Que Barcelona no és l'únic del dia 22. Ara t'explico. En Joan, aprofita qualsevol època de l'any per escoltar la seva maraia. La meva maraia, eh?
El 22, 7 de la tarda, al costat del màgic, al costat del pavelló olímpic de la Penya, l'albiol encén l'arbre. 42 metres ens va cap a... Sí, l'albiol o l'arbre? L'albiol és una mica més baix, fa un metro i mig menys, fa 41 metres. Doncs sí, senyor, s'encelen les llums i tothom allà al semàfor fent-se fotos dels cotxes pitany. Un moment, home, estic fent la foto! Una mica de respecte, una mica d'empatia...
Per cert, Maraia Garell, que sabem que viu d'aquesta cançó, eh? És un sense fi de reproduccions. Ara mateix la Maraia, que s'acaba d'aixecar. Clinc, clinc. Ja sent, clinc, clinc. Vilassar Ràdio, poc ens passa. Clinc, clinc, clinc. Nosaltres som bons clients de la meva Maraia. I tant que sí.
Què més tenim, Joan? Horari de dos quarts de sis a una de la matinada, les llums per si voleu anar, i també a vosaltres que us agraden aquestes coses nadalenques, doncs sabeu que la 239 edicions de la Fira de Santa Llúcia començarà el 28 de novembre i fins el 23 de desembre. I la setmana més preparada la Fira de Nadal, que en parlarem la setmana que ve, eh? Sí, home. I tant. Què més, Joan?
Doncs tenim la paraula de l'any. Què dius? Quan acaba l'any decideixen diferents diccionaris mundials quina és la paraula de l'any i és el 6-7.
Com que és el 6-7? Estem escoltant el raper Escrila, que ha fet famós, si us fixeu, en la cançó, va dient contínuament 6-7...
I aleshores ho hem decidit, doncs, definir com a paraula de l'any. El 2024 va llençar aquesta cançó, s'ha fet famosa, sobretot entre els Estats Units, la gent més jove, de cara a les xarxes socials. 6-7 no tindria una traducció, no arriba a ser ben bé una paraula, però vindria a ser allò entre bé i malament, 6-7, eh?, que diuen allò.
i es veu que s'ha fet tan famós que han decidit que aquesta seria la paraula de l'any, el 6-7, eh? I sobretot ho hem de fer acompanyat amb les mans, eh? 6-7 hem de fer alguna cosa així. Ni sí ni no, sinó tot lo contrario. Ni sí ni no, sinó tot lo contrario. Joan, pugem el DeLorean o què?
Pujem al DeLorean i ens en anem a, doncs, ara fa 10 anys, pràcticament ara mateix, eh? Sala Bataclan de París. Aquell atemptat, doncs, que va deixar 90 persones mortes amb tirotejos al voltant, a les terrasses, els bistrots, que hi havia al prop de la sala Bataclan. En fi, aquell atemptat reivindicat per estat islàmic. I qui actuava, doncs, Eagles of Death Metal. Only one year...
Tràgic concert, eh? Tràgic concert. Per ser, hi ha una altra anècdota molt més simpàtica al Bataclan, que van protagonitzar el Supertramp. El Supertramp van enregistrar un concert, crec que era als Camps d'Elisis, que a més a veure el treball es diu París, és un doble treball en directe, i hi ha un moment que el cantant diu, en anglès, hi ha més gent aquí que el Bataclan. I això ve perquè el Supertramp
va actuar... La primera actuació que va fer París la va fer la sala Bataclan. Hi havia les parelles d'ells i els promotors del concert. No hi havia ningú més. Per això, quan escoltes el disc aquest, dius que què ve això? Hi ha més gent aquí que el Bataclan. Que curiós, eh? Sí.
Molt bé, Joan, més coses. Canviem de registrar perquè, tal dia com avui, de l'any 1934, naixia Enrico Esbricoli. Enrico Esbricoli li van dir, amb aquest nom, doncs no tirem enlloc, i va decidir canviar-se per Jimmy Fontana. Aquí ja l'ubiquem una mica més, eh? I si diem que ens cantava el món, doncs, què millor? Sí.
Fins demà!
Ximi Fontana, Ximi Fontana té una parada a metro a Gràcia. I una font a Roma. Exacte. Que bonica, eh? Múltiples versions d'aquesta cançó, que és preciosa, però preciosa de veritat, eh?
Oh, quin De Lorient, que finet, que finet que ens va el De Lorient. I ara em poso de peu perquè avui fa 82 anys el botanito, José María García. Buenas noches, saludos cordiales. Sí, senyor.
Sí, senyor. Apassionat de l'esport, concretament, i molt del ciclisme, també del futbol sala, va ser president de l'interviu Movistar. Un dels equips que, en aquella època, era el millor del món. El millor del món, eh? I el vilasarenc Raül Esteves, amb el que vam parlar aquí, agent FIFA,
ens explicava que ell havia tingut dos ossos molt durs d'arrossegar quan parlava amb presidents. Un era l'endoiro, president del Narco d'Epor, i José María García, doncs, al capdavant del interviu Movistar. Felicitats a la Serpiente Multicolor. Té una sèrie basada en vella, Movistar, no us la perdeu, eh? Dies de ràdio, es diu, dies de ràdio. Què més?
I el 1961 escoltem una mica de so Detroit, del so de la T, perquè els Miracles traien el nalapé brutal, que es titulava així, Cuinant amb els Miracles, amb la col·laboració del enorme Smokey Robinson.
Uau, Sol Detroit, el que t'agrada a tu, eh, Sol Detroit, sí senyor. Sol de la Motown. Què més, Joan, què més? I el 1976, últimament, l'Escosser Road Estiu ara ens està fent molta companyia, eh? Perquè arribava el número dels Estats Units, cançó que va generar una certa polèmica en aquella època, Two Nights, The Night. Kick off your shoes and sit right.
Un home, un cantant, un artista de capaveus que en Joan Escofet sempre ens explica que té tres... No objectius, però sí tres. Tres aficions que li agraden per igual, eh? I per aquest ordre. Les dones, el futbol i els homes, eh?
Sempre ho ha dit el bo de Rod Stewart. Què més, Joan? Any 1999 acabava la dècada dels 90 i tal dia com avui van decidir fer balanç a veure qui havia sigut el grup mundial que més havia venut durant la dècada, la dècada dels 90. En primera posició, les noies picants d'Espais Girls. Les hem posat moltes vegades. Però en el segon lloc, i aquí, perquè em ve de gust, Sir Elton John, amb la seva parella...
professional i a la vida Bernat Tapan ens deixaven aquest The Lion King Circle of Life Circle of Life, el cercle de la vida banda sonora de la pel·lícula Henry Leon, sí, preciosa la banda sonora i la pel·lícula, eh tot, eh és que sap com greu treure aquestes cançons, eh
Què més, Joan? I tal dia com avui, fa 23 anys, a la costa de Moxia, se sentia Mayday, Mayday, eh?, el patrolier prestig, doncs encallava la costa de Mortegallega, generant aquell desastre mediambiental.
Desastre mediambiental per tot el món, menys per l'aleshores ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, que interpretava que, en fi, eren uns hilillos de plastelina. Los datos que nos dan en este momento es que la estructura se encuentra deformada, que hay planchas dobladas hacia adentro, se piensa que el fuel está aún enfriándose, salen unos pequeños hilitos pequeños
Hay cuatro en concreto, los que se han visto cuatro regueros, me dicen, regueros solidificados con aspecto de plastilina en estiramiento vertical. Deben salir de algunas de las grietas unos hilos. Lógicamente, pues estamos... Unos hilos de plastilina. Per cert, fa un prellant, si jo la vam escoltar en directe, la podeu recuperar a Vila Serradió. Prestigio 20 anys després del desastre que va portar en Joan Zamora, que realment no va deixar ningú diferent. I, com diuen en castellà, que ja s'ha perdut amb et, no dejó títere con cabeza.
Parlant de José María García, una expressió molt del botano. I tant, i tant, i tant. Què més, Joan? Tanquem d'Ilorien, va. Sí, i fes-me molts petons. Petonegem, Jaume. Ara vinc. 13 de novembre de 2018 ens deixava Luis Enrique Gatica Silva, Lucho Gatica i el seu Bésame Mucho. Bésame, bésame mucho.
Ja sé que t'agrada molt que et faci molts petons, i avui a ritme del Bessamimutxo, Joan Escofet, una del migdia 3, 5, 7 de la tarda, a què serviu? Doncs, entre altres cosetes, ens recordarem tota la programació de cara a aquestes festes de la Talmud, amb Maria Vinuesa, resident, entre altres, carteres de festes populars de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, però hi haurà més coses en 150 minuts.
Una al migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto i a un quart d'onze demà torno a saludar. Recordem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Aquí prou bullying, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius en una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Mireu, just fa un mes, passada per la ràdio, coneixíem a la Maribel Genzor. És l'ànima d'Imas Fusion, de Mataró. Parlava, doncs, dels seus projectes, de coax, d'ajudar, de fer moltes coses. I ens va dir una cosa que ens va quedar molt l'atenció i vam dir, cada mes haurà de venir, perquè ens va presentar 12 mesos tots els llibres, el repte de la Maribel Genzor, cultura i benestar, podíem dir.
Alguns amb novel·la, els altres amb teatre. I tal com em va prometre, ja tinc a les mans el primer, la glàndula de la niebla. M'encanta, gràcies. Però avui ens ve a presentar el segon. Maribel, què tal? Bon dia, bona hora. Hola, buenos dias, què tal? Muy bien, ¿y tú? Pues perfecto, superbien. Para no dejar de escribir tienes muy buena cara, eh, por eso.
Sí, sí, sí. Duermo poco, duermo poco. Em va posar nerviós a mi, com vaig dir, hòstia, 12 llibres. I avui ens vens a presentar el segon. Sí, sí, sí. Què llibre no us presentes, hoy? Pues hoy os presento una obra de teatro que está novelada, o sea, que se puede leer porque tiene ese matiz de novela, que se titula Las cenizas del orgullo. Doncs amb las cenizas del orgullo parlem ara mateix amb la Maribel.
Que s'acompanya avui també de la Sandra Huider. Sandra, bon dia, eh? Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Ens explicaràs cosetes també, no? Bueno, si tinc temps us explicaré un parell de cosetes. No, ni tant que tinc temps. Molt bé. Obre de teatre del qual nos hablaste hace un mes. Ens vas parlar de la Cenizas de l'Orgullo. Explica'ns de primer de tot per aquells que s'incorporin molt ràpidament al projecte 12 mesos, 12 llibres i després entrem amb la Cenizas.
Sí, el proyecto 12 meses, 12 libros es un desafío, es un desafío internacional en el que yo participo y realmente no deja de ser lo que la palabra indica, un desafío, porque en un mes tener que escribir un libro, publicarlo e inmediatamente que esto sucede, volver a publicar un segundo y además con otra particularidad. Cada mes el género literario es distinto.
Y ahí estoy, en ese desafío. Ciertamente, tengo que reconocer que yo llevo muchos años escribiendo y material en los cajones hay mucho. Aquí ve lo complicado, que ja és complicat escriure 12 mesos, 12 llibres amb 12 mesos, sinó que, a més a més, el gènere és diferent. I ara ens presenta la Cenices de l'Orgullo, que és una obra de teatre que es gira a l'entorn de l'emprenyament, del rancor, d'aquestes coses que passen.
Coses reals, no? I tant. Tanto, bueno, tenemos que partir, perdonar que estoy un poquito resfriada. Como todo el mundo. Se nota en la voz. Partimos de que absolutamente todo lo que escribo tiene una pincelada de vivencia, si no directa e indirecta, ¿vale? Pero sí, porque cuando uno escribe sobre emociones no tiene nada que ver a escribir sobre emociones ficticias a emociones sentidas.
Me explico y entonces, pues sí, todo lo que escribo tiene esa connotación. Y esta obra de teatro, como bien dices, Jaume, está basada en el rencor, en el enfado mal gestionado, en algo que nos pasa a los humanos con demasiada asiduidad, que nos condiciona tantísimo la vida y que qué mal gestionamos.
És una obra que deu haver-hi tot real, però també deu haver-hi punts professionals de la Maribel i de la Sandra. És el coaching, l'ajuda, el creixement personal... Aprendre'n una miqueta, no? Sí, sí, sempre, sempre. Realmente tiene siempre un doble sentido. Primeramente, pues que el público, que nuestros lectores...
pues puedan divertirse, generarles expectativas y tal, pero siempre, absolutamente siempre, hay una resolución de alguno de nuestros sistemas emocionales. Ya te animo al sagón, después parlem del darse, pero cuéntame un poco, sin hacerme spoiler, de qué va esta... Sí, le enfado, pero cuéntame un poquito más. Personajes, si hay algún punto de... algún personaje que conoces que le has cambiado el nombre. Sí.
Sí, sí, sí, sí. Todos los personajes, hay ficticios, pero hay alguno que sí, que evidentemente se ha cambiado, porque está basado en algo que yo viví directamente, o sea, yo viví un funeral de un allegado, de un familiar allegado, y lo que sucedió en ese funeral me inspiró muchísimo lo que yo sentía, siendo un poco espectadora y de alguna manera pues una coprotagonista, y lo que yo viví me inspiró a esta obra de teatro, esta novela.
O sea que sale esto también, ¿no? Sí, sí, sí. Además, creo que tengo una figura que se puede, a los que me conocen un poco, que se puede identificar fácilmente. Pero no lo voy a decir, porque así nuestros lectores tendrán que leerla.
I de què se trata, Jaume? Ella va a un funeral, hi ha un terrabastall, i ella pensa... Jo l'he llegit, jo no puc dir res. I pensa fer un llibre, ella pensa en fer un llibre, veus? Sí, sí, sí. Pienso hacer un libro porque... ¿Qué ocurre? Que un funeral, todos sabemos qué significa... El funeral sale del libro, no? El funeral sale... Ah, vale, la història és esta.
La historia es esa. Lo que pasa es que tiene matices. Ahí no voy a entrar, no voy a abrir ese melón, ¿vale? Pero en un funeral vamos a decir que lo que todo el mundo va es para despedir y que no despides al difunto o a la difunta. Es a los familiares. O sea, haces como un poco de red de apoyo a los familiares, ¿no? Si estos familiares
Tienen rencillas, problemas emocionales no resueltos. ¿Qué ocurre cuando esto se da en un funeral? ¿Qué no se da en una boda? Ocurren cosas. ¿Me explico? Porque el escenario es no volveremos a vernos cuando uno fallezca. Entonces, ¿qué es lo que pasa? Y eso es lo que da esa explosión y ese volcán que a mí me hizo escribir esto.
¿Y esta obra se verá nunca? Pues mira, lo cierto es que en ese desafío está el hecho de escribir los libros, 12 meses, 12 libros, pero también es cierto que luego pueden tener una expansión. Esta obra de teatro es inédita totalmente, con lo cual se puede presentar y cualquier compañía de teatro, sea de amateur, sea profesional y tal, puede representarla. De hecho, cuando la leas,
Tú estás directamente metido como si estuvieses en una platea de un teatro. Maribel, cuando uno decide escribir un libro sin ser escritor, tú ya habías escrito, pero en términos profesionales. Sí, sí, jugando. Yo había escrito de forma juego. Es que si ahora me pongo a escribir un libro, ¿qué hago yo ahora? ¿Hago una novela? No sé, algo así...
Y tú haces 12 géneros. 12 géneros, sí. Esto es lo más complicado de todo, ¿no? Cuando te me digas, hostia, ahora una obra de teatro. Porque claro, uno va escribiendo novelas y va aprendiendo. Pero tú pasas de novela a obra de teatro. Sí, sí. Mira, yo creo que el kit de la cuestión, si tuviéramos que decirle cuál es el secreto para poder hacer esto, es que realmente te gusta escribir. O sea, partimos de esa base, ¿no? En que tú le puedes poner palabras...
Claro, faltaria més, ja. I que te guste escribir i que tengas capacitat per a ell, bé o mal, perquè no a tot el món gustaràs i ja està, però capacitat d'escritura. I després, hi ha també una cosa molt clara, el llarg recorrido, experiències en la vida, i que jo he querido que tot el que escriva, que publique, sempre va tenir aquest matí d'intel·ligència emocional. Claro.
de ayuda y con lo cual cualquier género le voy a buscar siempre esa dirección, esas gafas con las que mirar el género. És a dir, que el llibre té una resolució, podríem dir, una resolució que t'ajuda en forma d'això, de creixement personal, en forma de reflexió, com a mínim, per si algú es veu allà escrit.
Totalmente, totalmente. Yo sé que más de una persona, porque todos hemos tenido, todos tenemos en un momento determinado un resentimiento, una especie de rencor, algo que no olvidamos, aunque lo disfracemos o no, pero todo el mundo, en mayor o menor medida, se va a ver reflejado. Pasa que hay quien lo saca y hay quien no. Exactamente. ¿Qué es peor, sacarlo o no?
No, lo peor es guardárselo. Sí, ¿no? Y la mochila, ¿no? Porque, mira, en la mochila es una piedra que te pesa. El problema está en guardártelo en tu interior. Porque, ¿qué pasa? Que con tantos fluidos que tenemos, valga el vínculo, se pudre. Entonces, imagínate, mantener algo ahí dentro podrido, que suena fatal, ¿eh? Sonará más fatal lo que te voy a decir, río. Pero te lo digo así para que nos entendamos. Que es poco periodístico, ¿eh? Pero sacar la mierda un poco.
Exactamente. Totalmente. A ver, tampoco hace falta esparcirla mucho, porque hay gente que la saca con todo el mundo y dice, ¿qué culpa tengo yo, no? ¿O no? Sí, pero mira, voy a utilizar eso. Espera, espera, que ahora abrimos un malo.
Vamos a ver, vamos a ver que los oyentes no se asusten, ¿vale? Mira, sacar la mierda, la sacas porque... Y podemos darle esa etiqueta de mierda justamente porque no lo has resuelto en su momento. En su momento no es una mierda, en su momento es un conflicto. Claro. ¿Me explico? Claro, se ha podrido.
Ya está. Entonces, si en conflicto lo sacas, es saludable, es sanador, es reconstructivo. Incluso te diré, incluso te diré, que es madurativo para la vida de una persona. Ahora, si tú no lo sacas y resulta que se pudre, pues dime tú algo podrido por dentro, pues una infección de caballo. Sí, sí, sí.
Oye, y el objetivo, vale, sacar, pero ¿con qué objetivo? 12 libros, 12 meses... Bueno, el desafío es un desafío para, como decir, ¿quieres hacer esto? ¿Quieres que realmente el mundo escuche algo? ¿Tienes algo que decir? Y yo creo que sí tengo algo que decir. Entonces, desafío, ¿a qué niveles? Pues el hecho de hacer 12 géneros no está ni más ni menos en que ponerte a prueba en cuál es tu especialidad.
¿Y cómo está funcionando eso? ¿Dónde se pueden comprar los libros? Pues se compran de momento en Amazon. ¿Y bien? ¿Vas mirando desde las que vas mirando? Sí, sí, sí, voy mirando. ¿Y qué? Bien, bien. O sea, la novela, la primera, que fue la de septiembre, pues ha tenido para mí, desde luego, bastante éxito. No me lo esperaba para nada. Qué bien, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y por qué la ceniza es del orgullo este título?
Pues porque se supone que hoy en día la mayoría de las personas cuando mueren dejan que no quieren ser enterradas. Hay un porcentaje elevadísimo que quiere ser incineradas, ¿no? Pues entonces la simbiosis en esta obra de teatro es que en ese funeral no solo se incineró al difunto, sino que el orgullo también se quemó.
És el més difícil, és que m'encanta entrevistar escritores així, m'encanta gent que fa música i tal, perquè jo és que m'encanta perquè no tinc ni idea d'això. M'agrada molt perquè m'agrada preguntar-vos per exemple, on escriu la Maribel? Necessites silenci, la nit? És igual, pots escriure a qualsevol lloc.
No, no, no. Cualquier sitio. A ver, yo cualquier sitio sí que escribo porque me haya venido una idea. Porque esté viendo algo, porque esté inmersa a lo mejor en un restaurante cenando y hay algo que me pueda llamar la atención. Las ideas, en cualquier sitio es igual.
Luego, a la hora de escribir, a la hora que le das un formato, a la hora que identificas cómo lo quieres hacer y tal, yo sí necesito mi espacio. Y mi espacio es igual pequeño, es igual grande, pero en silencio. Com si penjessin aquella nota a la porta de l'hotel, eh? Do not disturb.
Exactament. No me molesteis. No molesten. Hombre, ja. Ni telèfonos... No, no, no. I el títol? El títol és el més complicat. Diuen de trobar-ho, no? O los avisen enseguida, perquè me lo has contat molt ràpid o sí, eh? Sí, però... Va, voy a ser muy sincera. Va. Siempre lo soy, eh? Però a vegades és obvio, la verdad. Sí. Però soy sincera. M'agrada aquesta frase. Va. Eh... Yo primero...
Sé qué quiero escribir. Lo segundo es voy a buscar el título y a partir del título desarrollo el texto. Esto es una técnica. Muy bien.
A mí me funciona, sí. Muy bien. Ya tenemos dos y vamos a por el tercero. Último mes del año, diciembre, ¿qué sacarás? Unas nadalas, ¿qué sacarás? Pues mira, no, y está a puntito además, está a puntito. En cuestión de diez días está ya a la venta. Y el cuarto ya también debe estar en marcha. El cuarto va a ser complicado, os diré, os diré, porque va a ser para mí, de todo el reto, va a ser el más complicado. Es histórico y quiero hacer una cosa muy así.
O sea, me quiero irme a la historia, pero me quiero ir a la historia desde el presente. Entonces, bueno, ya os explicaré. Os explico el de diciembre. Sin presión, ¿eh? Pero el tiempo pasa rápido, ¿eh? Ya te lo digo, ¿eh? Dos meses pasan volando, sin presión, ¿eh? Va, el tercero, ¿de qué va? Hablamos del tercero. Mira, el tercero son fábulas.
Las fábulas están siempre dirigidas a los más pequeños y son infantiles. ¿Qué se me ha ocurrido? Está totalmente preparado ya. Mira, se me han ocurrido seis fábulas infantiles. La fábula suele ser corta. Yo no la he hecho corta. La he hecho más bien de unas 1.200 palabras más o menos cada fábula. Es una fabulaza.
Sí, es fábula importante. Y la fábula siempre tiene los animalitos como protagonistas y después una moraleja, ¿de acuerdo? La moraleja, evidentemente, como no podría ser de otra manera, van a ser siempre desde el mundo emocional. Cómo los niños pueden aprender el enfado, la tristeza, el asco... Los sentimientos...
Las emociones como las viven, ¿no? Y después qué generan. Pero se me ha ocurrido una cosa diferente. Ay, ay, ay. Y es que cada fábula que está en el término infantil, a su vez, nada más termina esa fábula infantil, empieza la misma fábula versión adulto. Me encanta. Porque te iba a preguntar, ¿y esto a qué me han dirigido? ¿Los niños, niñas a la infancia o als adults? Mira...
Claro, claro, mira, si se lo leen, o sea, está pensado en que se lo lean los padres a los niños, entre 3-9 años, ¿vale? Está pensado en que a partir de 6-7 años, que ya empiezan a leer, pudieran leerlos solos. Y está pensado para algunas fábulas leerlas en familia y poder debatir sobre ellas. Caburín, caburín.
Fabulàndia se llama. Fabulàndia! Mira, Ipam! Molt bé, molt bé. Fabulàndia. Que bé, que bé, que bé. Doncs tot això des d'Imas Fusion, doncs que podeu entrar, eh? Imas, amb dos esses finals, imasfusion.com, creixement personal, cotx, etcètera.
Sandra! Jo vull dir una cosa que jo sé que els oients no entendran o no entenen aquest repte. La Maribel té molta facilitat i molta capacitat per escriure. No, no, això ens ho imaginem. Tu li dius, Maribel, tengo que mandar un rama de flores a mi prima, eh? M'ho invento. Que tu potser estàs dos dies pensant que le puedo escribir, i ella agafa una fulla i fa... Té, aquí lo tienes.
I a mi m'ho ha fet amb un casament que vaig tenir que anar, que volia parlar amb algú molt especial. Però facilitat, com nosaltres podem tenir facilitat per sortir qui faria? Clar, hi ha gent que utilitza el xat que peta i t'utilitzes la Maribel.
Jo sempre li dic, ets el meu XAP-GPT. Ella no utilitza el XAP-GPT. No, no, no. És que ella no... No ho necessita. No ho necessita. El XAP-GPT li pregunta a ella. Exacte. No es para tanto. Cada uno tiene un talento. Tiene un talento. Però això és un talent. Probablemente el mío está en la comunicación, en la escritura, en ese foco profesional que lo he redirigido, de esa ayuda y de esas dimensiones más bien de emocionalidad.
Fabulandia, ¿cuándo lo trobarem? Pues en unos 10 días se podrá adquirir. 10 días en Amazon. Finales de noviembre, principios de la década. La idea es que Fabulandia pueda ser un regalo más que interesante en el periodo navideño. La Cagatío, Reyes. Cagatío, etc.
Caga tío Reis, mira, un libro que sempre va bé. Hay que decir, si me lo permites, Jaume, que Fabulandia va a salir en un formato de tapa blanda, más económico, que no va a ser un libro tan fácil de adquirir por precio como los habituales, ¿por qué? Porque las fábulas, sus ilustraciones y tal, tienen unas dimensiones mayores y yo la he querido hacer con tapadura.
Entonces, que no se asusten los oyentes, porque evidentemente ya hemos intentado por todos los medios hacer que el precio sea lo más ajustado posible, pero no es barato. Oye, una cosa. No me dirás que también has hecho las ilustraciones. Bueno, las ilustraciones me he ayudado, ¿eh? Porque mi talento viene por la pluma, no viene por los lápices y los colores.
¿Quién te ha hecho las ilustraciones? Pues una persona que sabe dibujar muy bien. Qué bien, qué bien. Y que además quiere mantenerse totalmente en el anonimato. Pues evidentemente lo respetamos. Tenim tres minuts i mig. Em volies comentar algo, eh? Sí, mira, volia comentar que hem vingut un parell de vegades, a part de per presentar els llibres de la Maribel, per presentar coses que fem ahir més. I una de les coses que avui volia parlar és, nosaltres actualment tenim dos cursos,
Un es diu especialista en gestió i competències emocionals, que es fan dues classes al mes, sempre dura 21 mesos perquè és un curs potent, no és un curs d'allò... Sí, de 15 dies. Exacte, és un curs certificat per SNIC, és l'Associació Nacional d'Intel·ligència Emocional, i després tenim un altre que es diu coaching personal constructivista.
És un curs que dura 18 mesos, aquest dura una mica menys, però és una classe a la setmana. I sempre és dimecres a la tarda. Molt bé. Destinat i l'objectiu aquí? Destinat a nivell professional o a nivell personal. Potser tenim actualment els alumnes que tenim, hi ha alumnes que tenen foc professional i alumnes que tenen creixement personal. Maribel, s'ha de dir que en molts temes anem molt tard.
Anem molt tard, perquè ens hem despertat tard, tot i que és una cosa evident, no?, que la feina, la vida personal, doncs són emocions, i són emocions que hem de saber gestionar. I com ens costa, eh?, la societat occidental, aquestes coses? Tinc la sensació que hi ha altres llocs del món que ens porten quilòmetres d'avantatge. Sí, els orientals, per exemple. Sí, sí, sí, clar, pensava en ells.
Los orientales sí, han tenido siempre una mirada un poco más introspectiva y sobre todo como de relación. Han dado mucha importancia a las relaciones, a esas habilidades relacionales desde un respeto brutal. Y es cierto, nosotros aquí en Occidente nos cuesta bastante más. Bueno, el tipo de...
yo qué sé, ahora no me saldría la palabra, pero de orientación que esta sociedad tiene, pues lo ha enfocado más en el tener más que en el ser, me explico, en el conseguir más que en el hacer de mis talentos.
De fet, la Maribel ens va deixar una frase que vam ressaltar, si ho podeu veure en el web de Vilassar Ràdio, l'última visita. Diu, a la vida la immediatesa ens la creen les necessitats que ens han fet creure que tenim. És a dir, oi, quina pressa, quina pressa. De vegades la pressa te la fots tu. I la pressió, també. Altres vegades, no. Però, Maribel, desembre, fabulàndia. Fabulàndia. Lo vengo a presentar y me comprometo a leerla más cortita.
Oh, que bé! Sobre hi haurà lectura, eh? Fantàstic. Per i bé, el Gensor, moltíssimes gràcies, de veritat, t'ho dic, per aquest esforç de venir aquí i explicar enmig d'una agenda que jo ja me l'imagino, eh? Sandra, gràcies per gestionar-ho tot plegat. Et fitxaré de productora. Molt bé, moltes gràcies a tu. Que faci molt bé. Moltes gràcies.
Gràcies, adeu, bon dia. Bon dia. Fem una pausa i ens anem al punt de trobada amb l'Elisenda Ribudo i en Jordi Cova. Amb l'Elisenda i en Jordi es troben dos punts intergeneracionals. Avui parlem de fer-se gran per un jove de 30 anys i una jove de 50. Robert Mazza ens acosta a l'actualitat. A l'última hora són gairebé mig minuts. Només arribem a les 11 del matí.
Les notícies de les 11. Nou contacte amb la informació a l'octubre que hem deixat enrere fa pràcticament dues setmanes ha estat atípic a Catalunya i al Maresme i també a Vilassa de Mar en relació a l'atur, sent un mes en el qual, de manera tradicional, augmenten exponencialment...
El nombre de persones que estan buscant feina, aquest mes que hem deixat enrere fa dues setmanes, l'increment ha estat molt més suau que en altres anys. En el cas de Vilassa de Mar ha estat imperceptible. Al nostre poble tenim 360 persones apuntades a l'atur. Significa una taxa del 6,3%, allunyada en dos punts de les mitjanes del Maresme i de Catalunya. El número de persones aturades al Maresme ha augmentat lleugerament durant l'octubre, situant-se en 19.548.
Són 16 més que el mes anterior, el que representa un increment del 0,6, però en termes interanuals la comarca registra una reducció del 4,33% en relació a les dades de 2024.
Oxfam Intermon ha fet públic un nou informe en el qual denuncia que el canvi climàtic agreuja les desigualtats socioeconòmiques a Espanya. Són gairebé 50 pàgines que expliquen per què les persones amb menys recursos econòmics estan més exposades a la calor extrema, a la pobresa energètica i als desastres climàtics, entre altres conseqüències no desitjades.
de l'escalfament global. L'informe plega múltiples dades i estadístiques com ara que més de 33 milions de persones viuen en municipis on la temperatura mitjana ha augmentat un grau i mig des de 1960, una xifra que es fa extensible a tot Catalunya. L'ONG demana al govern i a les diferents nivells d'administració que apostin per una transició energètica justa i pel desenvolupament de plans d'adaptació que no deixin a ningú enrere.
L'empresa elaboradora d'embotits i salchisques Xara de Barcelona decidint no reprendre la producció i acomiadar definitivament 56 persones de la fàbrica que té a la zona franca. Les instal·lacions no funcionen des de fa gairebé 3 anys a causa d'un incendi que va cremar la nau al maig de 2023. Des d'aquest sinistre, la companyia ha encadenat 3 expedients de regulació temporal d'ocupació, tres ERTOs,
per força major. De moment, l'empresa està encarregant la producció d'embotits i salxitxes amb les seves receptes originals a altres plantes i es dedica a comercialitzar-los. Després del procés d'acomiadament, quedaran una quinzena d'empleats en plantilla. La companyia ha assegurat que s'han previst iniciatives d'acompanyament i recol·locació que facilitin la millor transició possible pels acomiadats. La mesura s'enmarca dins del procés de reestructuració del deute validat pels jutjats inclou
està inclosa en un pla de viabilitat a llarg termini.
Ha mort als 68 anys l'activista cultural Jan Grau, experta en cultura popular i patrimoni festiu. Joan Grau era un referent en la defensa i el manteniment del patrimoni tradicional de Catalunya i va treballar més de dues dècades a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Va néixer el 1956 a Terrassa i va mostrar una gran passió pel món de la festa des de ben jove, fet que el va portar a participar en la recuperació dels gegants vells de la seva ciutat. Des d'aleshores va alternar l'activitat professional
amb l'activisme de base. Acabem. Bàsquet Euroliga, el Barça sobreviu a un final agònic a Múnich per 74-75. El Barça, que en el descens guanyava d'11 punts, va resistir davant d'un Bayern que va tenir un tir lliure per portar el partit fins a la pròrroga.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi, cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles. I el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdrà-se el cap. La meva bossa! Informa-te'n a mossos.gencat.cat barra cita prèvia 112. Telèfon d'emergències.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Escolta'm per internet a vilassarradio.cat Vilassarradio 98.1 FM Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per anar al punt de trobada.
Cada dijous a aquesta hora marxem a buscar un punt de trobada intergeneracional. Elisenda Ribó, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé, aquí un altre cop. Aquí? Passant el dijous? I tant. Amb aquest dia que fa avui. I ben contenta. Amb aquest dia que fa avui. Exacte. Home, què hem de dir del temps avui, què hem de dir? Home, meravellós.
Jordi, com va? Bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com esteu? Doncs estupendament. Ara que estem aquí tots tres acompanyats, doncs millor impossible. Escolta, jo tinc les orelles obertes. Saps com a les classes de P3? Obrim les orelles, estic igual, jo. A veure, com te'ns portem avui al punt de trobar? Doncs avui et portem a fer-se gran. No parles per mi, oi? No, no, perquè som tots molt joves. Val, val, gràcies. Com es nota que estem en època de renovacions de contractes. Exacte.
Doncs anem per feina? Jo us deixo el punt de trobada. Ens fotrem grans avui. Ai, ai, ai.
Fer-se gran, quina expressió tan curta i alhora tan immensa. La sentim tota la vida. Quan siguis gran entendràs això, quan siguis gran ja veuràs, i un dia, sense adonar-te'n, t'aixeques al matí i descobreixes que ja ho ets, que ets gran. Però ningú t'ha explicat exactament què vol dir.
Fer-se gran no passa d'un dia per l'altre, no és bufar espelmes i de cop ser adult. És un procés lent, gairebé invisible. Et comences a adonar que t'agraden coses que abans t'avorrien, que valores el silenci, que prefereixes poques amistats però bones, i que les emocions amb el temps es tornen més profundes. Fer-se gran és entendre que no tot surt com vols, i que això també està bé.
que pots caure i tornar-te a aixecar encara que aquesta vegada triguis una mica més, que ja no tens tantes presses perquè has après que el camí és tan important com la meta. També és mirar enrere i reconèixer-te en aquella persona que va ser, saber que no renuncies a ella sinó que l'abraces, que el nen o la nena que portem dins no desapareix, només apren a caminar al nostre costat més discretament.
Fer-se gran és perdre, sí, però també és guanyar. Guanyar calma, saviesa, perspectiva... És saber triar amb qui vols compartir el teu temps perquè t'adones que és el bé més preuat que tens. És també anar conquerint les teves llibertats.
I potser, al final, fer-se gran no és deixar de ser jove, sinó començar a viure amb consciència, amb menys por, amb més tendresa, amb més veritat. Perquè fer-se gran, si ho penses bé, és el privilegi de continuar aquí. Baixem a la plaça al punt de trobada.
Elisenda. Hola, Jordi. Què tal? Molt bé. Escolta, fer-se gran. Avui ens han posat una mica filosòfics, o què? Sí, avui la cosa... Intensa. És intens, això. Però és una cosa que és inevitable. Sí, sí, és inevitable. O sigui, has d'anar a fer-te gran... Bé, has d'anar passant... Complin anys. Passant nivells. Passant nivells, exacte.
Perquè és això ben bé que deia, que al final fer-se gran, si ho penses, és el privilegi de continuar aquí. A mi em fa molta gràcia la gent que diu que no agrada celebrar el seu aniversari, perquè el posa a tres i tal i ho penso sempre. Bé, és que l'alternativa és morir-se. No sé què prefereixes, no? Jo, sense cap mena de dubte, prefereixo complir anys. Bé, de fet, jo també he de dir que jo he complert... He fet 50 anys, per tant, això de fer-se gran és un tema. És un tema, però un tema que està bé, eh?
Sí, està bé. És una mica controvertit, eh? O sigui, ara que fem aquesta secció, punt generacional, sí que és veritat que a mi els 50, personalment, m'han impactat una mica. El tema de fer-se gran, no? He pensat... Sí, m'han impactat més que els 40, que els 30... Però ara que ja els has complert, tu ja venies, no sé, cap als 40 llargs, ja anaves pensant... Ja venia. Sí. I quins són aquestes impactes, aquestes preocupacions...
No sé, és com una qüestió de número, és una qüestió psicològica, però també crec que a vegades també pot ser una qüestió una mica social, que a vegades també et diuen que quan fas 50 hi ha una mica de topes, d'aquest punt de ja has passat com un...
Un nivell superior, sí, que no passa als 40. Ara mateix està passant als 50. Saps què? Jo crec que t'entenc amb això, perquè jo aquest any també l'estiu vaig fer als 30, i que sí, que encara em queda molt de temps per endavant, que encara sóc jove i tot això que ho sé, vull dir que sóc conscient. Però és veritat que...
També de forma inconscient sentia com aquesta, no pressió, però aquesta cosa de dir, ostres, és que ja és un altre nivell, ja és el número 3. O sigui, la vida ja va en sèrio, que ja fa temps que va en sèrio, però no estàs en aquella, bueno, els 20 i alguna cosa que encara ets...
Anava a dir, encara ets jove, encara soc jove, som joves encara. Sí, sí, som joves, som joves. Però sí que es nota això de dir, ostres, hi ha una persona... Perquè tenim com aquesta imatge que una persona amb 30 anys ha de tenir com certes coses i que jo estic veient que ara en els meus 30 estic en completa revolució a nivell personal i professional quan se suposa o que hi ha gent de la meva generació que ja s'està casant o ja viu amb parella o s'estan comprant cases i jo penso, tot això a mi em queda molt lluny encara.
És com que has de complir una sèrie de coses quan passes etapes. Els 30 has de complir això que dius, casar-te, el tema de la maternitat, paternitat. Els 40 ja estàs una mica més instal·lat i has de complir una mica el tema més laboral. I els 50 és aquesta cosa de dir, bueno, hem fet un quart de segle i ja comences a comptar una mica el que et queda una mica per davant, saps? O sigui, que és com, ui...
Però ja veus com va el compte enrere, no? Encara queda molt. No, encara queda molt, però estàs en aquell punt intermig. O sigui, estàs en aquell punt de... Comences a veure-ho, però encara et queda una mica. Però ja és com que comença a treure el caparró. Comences a veure la llum una miqueta del caparró.
Sí, una miqueta. El que passa és que jo crec que també a vegades és una qüestió una mica d'actitud, no? O sigui, encara que la societat et marqui aquestes etapes, jo crec que fer-se gran també és una qüestió com d'actitud. 100%, perquè al final l'edat és això, jo crec que és només un nombre i depèn molt de com tu vegis i com ho visquis. És veritat que hi ha gent de 30 que sembla que en tinguin 70 i hi ha gent de 50 que estan superbé i sembla que en tinguin...
vint i poc, no? I això és 100% el que tu deies. Però jo tinc una pregunta i és quan ens comencem a fer grans? Tu creus que és quan ens comencen a fer mal a l'esquena i als genolls? Ah...
Quina bona pregunta. A mi em fa mal l'esquena. Però no crec que sigui això. Jo crec que ens comencem a fer grans quan realment deixem de voler aprendre i de voler tenir curiositat per les coses. Mira què et dic. Molt bona resposta aquesta. Doncs hi ha gent que deixa d'aprendre molt jove. Sí.
De fet, hi ha gent que comença ja que no vol ni aprendre. Exacte. I que no té curiositat. Sí, jo crec que sempre hi ha coses per fer, no? Encara que després la societat... Hi hagi uns dictàmens, no? Que et marqui una mica, no? Que et marqui una mica sobre l'edat. Jo crec que hi ha també una qüestió de...
de la curiositat de la vida, no?, quan, bueno, hi ha gent que té moltes ganes. 100%, això que dius em porta a una reflexió que una vegada, no sé, vaig llegir o no sé, no me'n recordo on, que deia, clar, nosaltres veiem com els nostres pares
O sigui que nosaltres estem vivint un munt de primeres vegades i, clar, veiem els nostres pares i, clar, són com el nostre referent, no? Però si ho penses, els nostres pares també estan vivint primeres vegades. I la gent gran, la gent amb 70, 80, 90 anys, 60, el que sigui, també viu primeres vegades. Total, total. Perquè també és la primera vegada que està vivint la vida. Exacte, i que els hi passa. I això...
O sigui, que semblarà una cosa superòbvia, però com que no hi penses i quan m'hi vaig parar a reflexionar vaig pensar, ostres, és que és veritat? Això de les primeres vegades sempre és un bon moment per tenir una primera vegada i tots en tindrem al llarg de la vida primeres vegades. Sí, sí, sí, totalment, és una bona reflexió. I a part això també és una qüestió d'actitud, no?, perquè hi ha gent de 70 anys o 80 anys que viu primeres vegades amb moltes coses que...
A vegades no són agradables, però si tenen una bona actitud, són molt més agradables. Mira, jo ara pensava en una senyora que es diu, ara no sé el cognome, però es diu Pepita que balla la paloma. Jo no sé si l'has vist al reportatge. Que té 106 anys i que balla la paloma. I que aquesta senyora és fantàstica, no? Perquè ella diu que ella ballarà fins... Que ella no se sent gran, no? I que surt a ballar.
i que es van enamorar als 78 anys o als 70 anys. Ostres, i esperança. Tinc esperança encara, doncs. Sí, això sí. La Pepita, quin personatge de la paloma. Per això que jo a vegades veig aquesta gent i dius, bueno, és això, no? És una qüestió també d'això, d'actitud. I, clar, que li fan... Ella deia que li feien mal al cos, no? Perquè, evidentment, el cos es degenera, no? És una qüestió biològica que, contra això, no hi podem fer gaire cosa, per molt botox i coses que la gent es vulgui posar.
Però la manera en què tu ho gestiones sí que ho pots decidir. 100%, sí. I jo crec que és això, tenir aquesta actitud positiva i tenir com sempre aquesta petita il·lusió per la vida, que moltes vegades costa molt, sobretot pel món que estem tenint.
per totes les circumstàncies que tinguem al nostre voltant, però jo crec que és clau això de mantenir aquesta il·lusió per seguir vivint, perquè és que clar, sona molt atòpic, però és veritat que poden passar moltíssimes coses i no totes han de ser dolentes i moltes primeres vegades que ens poden il·lusionar, igual que quan teníem 10 anys i estàvem al pati de l'escola. Doncs sí, doncs sí.
Sí, el que passa és que això, no?, que a vegades també fa por el pas del temps, no?, això que dèiem, no?, de cop quan jo, allò dels 50 anys, no?, dius, ostres, aquesta por del pas del temps de dir, ui, va passant, això molt ràpid, no?, allò que dius, però com ha passat 50, o sigui, com hem fet 50 anys, no?, dèiem molt amb les amigues o amics que ara som tots els 75 i estem fent 50 anys, no?,
En quin moment hem arribat aquí? És veritat que això del pas del temps a mi també és una reflexió que feia, perquè quan tu ets petit el temps passa molt lent. Jo recordo, per exemple, quan eren les vacances d'estiu a l'escola, que tens aquells dos mesos, dos mesos i alguna cosa,
que pel final tu dius, mira, jo ja en tinc prou de vacances, jo ja vull una miqueta de tornar a la rutina. Sí, sí, sí. Ara, en canvi, l'estiu, les dues, tres setmanes que tu puguis tenir de vacances a l'agost, de l'estiu així, passen superràpid. Ja. I dius, en quin moment ja és 1 de setembre? O ara mateix, en quin moment ja quasi estem menjant els torrons de legal? Sí, sí, sí, sí.
És com si la Terra gerés més ràpid. Sí, sí, de sobte han posat el turbo... Sí, sí, li han posat un... han tràpidat l'accelerador, exacte. I això sí que fa sensació d'avartigar una mica, de dir, ostres, que això... Compte, perquè és que els dies passen volant, i les setmanes ara també en passen superràpid. De sobte és dilluns al matí, vas a dormir i ja és divendres al migdia, i dius, però com passa això? Sí, sí, sí, sí, sí.
aquesta... A mi sí que és veritat que em fa com una mica de... No sé si por seria la paraula, però vertigen. Jo crec que és més vertigen que no pas por. Sí, és una paraula molt bona. I una cosa que potser sí que em fa una mica més de por, tot i que crec que és una paraula una mica exagerada, és el pas del temps de les persones que estan al nostre costat. És a dir, els nostres pares. Els meus pares són encara molt joves, no tenen ni 60 anys, tenen com 50 anys llargs.
Però sí que és veritat que, i penso, i també perquè tinc gent al costat que té els pares més grans i tot això, penso, ostres, en algun moment, o en els mateixos meus pares ho veig amb el meu avi, en aquest cas,
El pas del temps en el meu avi, que té 80 anys, ja veig com el meu pare, la meva mare, han d'estar més a sobre d'ell, que si era a l'hospital, que si era caigut, que si no sé què. Jo penso, clar, arribarà un moment que jo estaré al lloc dels meus pares i hauré de tenir cura dels meus pares
i veuré el pas del temps en ells això és una cosa que em preocupa i que encara queda jo ho estic veient ja encara estan bé els meus però sí que comencen ja comencen a veure començo a veure això és com si tornem a parlar de lo mateix però és passar de pantalla és com que tu has fet un salt puges a una generació i els teus pares pugen a una altra llavors ja comences a veure el pas del temps i que es fan grans i això sí que ja ho comences a notar i dius ja estem aquí
Sí, i jo a sobre tinc com una preocupació extra, perquè jo no sé si tu tens els teus pares que viuen més o menys prop. Sí, si viuen a prop. Llavors, clar, jo no tinc els meus pares que viuen a prop, si viuen a Tortosa, Terres de l'Ebre, que és d'on jo soc. Llavors, clar, jo estic fora de casa, o sigui, no estic a mitja hora de casa els pares. Clar.
De moment, quan els meus pares arriben a aquest moment de bellesa i tal, jo no sé on estaré. Però ho penso i dic, ostres, on estaré jo? Quina vida tindré? Tindré una vida que em permetrà estar al costat dels meus pares i acompanyar-los al metge o acompanyar-los on sigui? Són coses que ara penso i és una preocupació que només...
Clar, que la tens com més a la... Bueno, que està una mica lluny, que hi és, però està una mica lluny. Però és una cosa que hi penso ara, que dic, bueno, no que hi pensaré perquè em queda molt, però inconscientment és aquesta noica de preocupació del nostre entorn, que també es fan grans, sobretot els pares, de dir, ostres, és que quan ets petit això no hi penses. No, però et vas adaptant, però nosaltres ho parlem ara, també amb els meus amics que estem a la cinquantena, comencem a parlar dels pares, que ja ho veiem més a prop. I com ho veieu vosaltres?
Bueno, veiem que haurem d'estar allà, al costat, però que també els nostres pas han arribat bé, que estan bé, llavors que s'hauran de fer coses, però és un punt de tranquil·litat. I sobre la sensació d'haver aprofitat el temps...
o per contra, si encara ens queda tot el temps del món. No sé com ho veus. Tu creus que has aprofitat tots aquests anys? Sí. No diries 50, perquè dels 0 anys als 10, doncs la vida vol dir anar al cor i fer deures. Anava fent, anava fent. Sí, exacte, anava fent el que em deien els meus pares. Jo penso que sí, que ho he aprofitat. I, a més a més, jo sempre penso que tinc moltes coses a fer.
Moltes, sempre ho he pensat, saps? Perquè a mi m'agrada molt... És per aquesta curiositat que tu deies abans. Exacte, exacte. Llavors, per mi és bo el que em queda per fer encara, no? És com... I això és... Bueno, sempre he sigut així, una mica. Et faré un parell de preguntes més personals, si m'ho permets. I tant. D'aquesta sensació d'haver aprofitat el temps, quina és la cosa que estàs més orgullosa d'haver fet i del que creus que et queda per fer, quina és la cosa que més il·lusió
Això no estava preparat i ara potser et poso en una... No, t'ho contesto. Mira, què és el que més il·lusió em fa haver fet? Jo vaig viatjar, vaig anar a fer de cooperant a Nicaragua i vaig fer un viatge i va ser una repta gran per mi i sempre ho tinc com molt present i a més em va canviar una mica la meva manera de veure les coses i de veure la vida, sempre ho he dit.
Quants anys tenies? 24. I vaig canviar la meva manera de fer i de veure la vida. I això és una cosa que va ser molt repte per mi. I ho vaig fer. I després el que em queda per fer... Ostres, és que em queden moltes coses. Però m'agradaria, ara ho dic així, anar a aprendre alguna cosa de teatre o alguna cosa d'algun altre país.
Mira que te digo, así lo digo. Bueno, molt guai, no? De sort de Hollywood. Una cosa més... Una cosa més europea. I a veure, i tu? Ara t'ho torno. Ostres, ara me'n penedeixo d'haver fet aquesta pregunta. El que més satisfet estic, jo crec que és haver sempre apostat per allò que m'agrada, sobretot a nivell professional, d'haver fet aquest canvi, perquè jo no em dedicava al món de la comunicació, ara...
De moment sí, estic començant, i és una cosa que amb 30 anys, quan tot el meu voltant ja estava amb els seus màsters acabats, amb la seva feina i un sou superfix, jo vaig dir, mira, això que estic fent, que em dedicava abans, no m'interessa, jo vull fer una revolució i estic molt satisfet d'haver fet això.
I què em queda per fer? Doncs moltíssimes coses, o sigui, clar, m'encantaria viatjar, no ho sé, un viatge així molt llarg, m'encantaria, crec que m'agradaria, ai, això no ho sé, avui ho dic, potser la setmana que véssim preguntes no t'ho diria, però crec que m'agradaria tenir fills.
Però això és una cosa que et dic ara i potser la setmana que ve et dic, ai, mira, això de tenir fills crec que no cap de fer, perquè últimament tinc com aquesta cosa d'un dia sí, l'altre no. Bueno, és normal. Però a nivell professional, per exemple, doncs m'agradaria presentar un programa de ràdio de nits, per exemple. Ah, mira...
d'aquests de Radio Fórmula no, com rotllo no sé aquell que feia la Gemma Nier ah sí, Parlar per parlar que després el va fer a Madrid amb castellà por hablar era brutal aquest programa i això que dèiem sobre les primeres vegades per exemple encara ens en queden moltes no sé quina és l'última primera vegada per exemple que recordes
La primera vegada, en quin sentit? D'alguna cosa. No sé, la primera vegada... Jo torno amb el viatge, és que mira, em surten els viatges ara. I tu que fas teatre, recordes la primera vegada que vas pujar a un escenari? Sí, la primera vegada i tant. És veritat, mira, doncs tenia 8 anys. Ostres, i si penses... Els pastorets. Si penses en aquesta primera vegada, perquè a mi això és una cosa que em passa a vegades, quan penses en un moment que tu has viscut,
No recordes fins i tot aquells nervis o aquella sensació com que torna a dir, ostres, tinc com els mateixos... Sí, sí, sí, és com el cos, té memòria, no? Llavors aquesta sensació d'aquesta adrenalina, no?, que et puja i que dius, uau, saps? Però sí, sí, la primera vegada vaig pujar a un escenari i va ser molt xula.
Que guai. I escolta'm, fer-se gran per la societat és diferent, no? Sí, és bastant diferent. Per mi, eh? Jo, per exemple, i a més a més també jo crec que hi ha una mirada diferent a la mirada femenina i a la mirada masculina.
sobretot quan et vas fent més gran. Per exemple, a mi sempre m'ho diuen, quan fes 50, aquesta cosa de la invisibilitat de les dones. Això és un tema que ja... Mira, podríem fer un... Ho apuntem, ho apuntem. Ho apuntem perquè això ho apuntem aquí, però podríem fer com... Perquè és veritat que et comencen a dir que tu ja està, ja no serveixes i les dones de 50 en aquest moment i en el moment que estem tenim moltes coses a dir, moltes coses per fer i encara molta guerra per donar.
Sí, no? Perquè al final sembla que als 50 anys, o a partir dels 50, com que les dones no existeixen i és com, bueno, és que les dones estan entre nosaltres, les veiem i també tenen dret a fer coses. Això és veritat que en parlen molt les dones que tenen una imatge pública com a actrius o artistes en general. Sí, sí.
però també passa en qualsevol àmbit, no? Sí, sí, en qualsevol àmbit. En els homes, jo crec que els homes, crec no, és així, tal qual, però els homes, per fet de ser homes, tenim un privilegi i no sé, veurem quan jo em faci més gran com espero que les coses hagin canviat. Sí, esperem-ho, perquè és veritat que sí que s'ha avançat molt respecte
anys enrere, i és veritat, que hi ha una altra mirada, però, bueno, s'ha de cuidar molt aquesta mirada. 100%. I, escolta, Melisenda, per anar acabant, una altra d'aquestes preguntes, què és el que més por et fa de fer-te gran, si és que et fa por alguna cosa? Doncs, mira, em fa por les limitacions.
Que tu t'imposis? No, les limitacions físiques. Això em fa molta por. Si que hi hagi alguna cosa que em limiti de fer coses que jo vull fer. Evidentment, van canviant els gustos. No tinc el mateix gust que quan tenia 20 anys. Però la limitació de dir que jo vull fer això i tinc una limitació física, això em fa molta por.
Sí, crec que és un que comparteixo 100% i potser també perdre la memòria o la curiositat per les coses com tu deies abans. Doncs, si et sembla bé, Elisenda, fins aquí el punt de trobada d'avui. Ens tornarem a escoltar ben aviat i fins aleshores, doncs, fins aleshores, perdoneu, sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada on és, Elisenda? Sempre és en una bona conversa.
Ui, ui, ui, ui, ui! Avui heu tocat aquí molt de l'os, heu tocat tema delicat. Primer de tot, fem les conclusions, si voleu. I tant. Primer de tot, per molts anys, Elisenda. Moltes gràcies, Jaume. Sàpigues que estàs a la cinquena planta, el canvi de prefixa, que és l'edat més interessant. Esperem, esperem. Que ho sàpigues, que els cinquanta són els nous quaranta. Vinga. No t'ho han dit, això? No, no. Bueno, sí que m'ho han dit alguna vegada. Sí, sí, sí, m'enteixo, m'enteixo. I després, deixeu-me que us digui en Joan Escofet i jo, com fem al matí aquí, el poc ens passa...
tenim una norma bàsica. A veure... Un sabrà que s'ha fet gran, un i una. Sabrà que s'ha fet gran, un, quan portis cadira a la platja... És veritat. Dos, quan algun dia a la teva vida diguis... Ai, és que abans sí que es feia bona música, ja no es fa la música d'abans. Mmm...
Gran frase, gran frase. Tres, com comences a trobar més interessant en tots els sentits, la gent ja adulta, dels 40 llars, 50, en aquest moment, i el punt clau en què un decideix, més que decideix, sap que s'ha fet gran, és quan li agradi això.
En el moment que us agrada de Julio Iglesias, en aquest moment... Soc superjove perquè no estava entenent quina era aquesta tritonia. Ja, ja, jo... Elisenda, arribarà un punt a la teva vida que t'agradarà això. Hey, no vayas presumiendo por ahí.
Recorda, Elisenda. El Julio, el Julio. Ho recordaré, ho recordaré. I recorda, Jordi, d'aquí anys, quan sàpigues que vas a encadir a la platja, la música d'abans ja no és... O la música d'ara ja no és com la d'abans.
Quan trobis més interessant la gent ja adulta, eh? Com vessis aquells de 20 i dius... T'has fotut gran. Però com t'agradi, Julio Grécia, ja has entrat a les portes de la grandesa. Jo et diré una cosa. Jo espero ser arribar tan gran com el pepuig, eh? Que va tenir un fill amb 90. Igual que en Berni Ecleston, aquesta setmana passada, va fer 95 anys i té una filla de 70 i un fill de 5. Mare meva, quina locura. Això ho hauríem de prohibir, perdoneu, eh? Però
Jordi, Elisenda, Elisenda, Jordi, moltes gràcies. Gràcies a tu, Jaume. Molt bé, fins la setmana que ve. Fem una pausa i seguim endavant. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueixos a les xarxes.
Gairebé dos minuts per damunt de dos quarts de dotze. Encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Sabeu què? És un moment gran de la setmana, perquè arriba la tertúlia jove. Una tertúlia jove que porta l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts fins a casa nostra, fins a la ràdio, fins a casa seva.
La setmana passada teníem el Vilatzara, el Vila, que diuen ells, i aquesta setmana el Pere Ribot, el Pere, que també diuen ells. I teníem amb nosaltres en Martí. Martí, bon dia, bona hora! Bon dia. Com estàs? Bé, molt bé. Sí o no? Una mica nerviós. Ara ha fet un somriure nerviós, sí o no? Bueno, una mica. Ets un tio nerviós, tu, no? No, no gaire. No? Amb res? No, algunes coses sí. A veure, què et posa nerviós a la vida? Jo què sé, alguns exàmens, representacions orals de classe. No t'agrada això de parlar, no? No t'agrada parlar en públic. A classe no en deus parar de parlar.
No, que va! No, no, no. Escolteu...
Tots acabeu sent amics nostres, però avui hi ha un que ja és amic nostre des de fa molts anys i em fa molta il·lusió que vingui avui amb nosaltres. Daniel, bon dia! Bon dia. Com estàs? Molt bé. Quants anys fa que ens coneixem tu i jo? Eh, fa molts anys. Molts anys, eh? Mira que hem passat coses junts. Sí. Hem jugat inclús al mateix equip de futbol. Sí, vaig marcar un golàs a penalti. Sí, sí. Impressionant. Sí, no, no. Eh, un crac. Ja us ho dic jo. Gràcies, Daniel, per estar amb nosaltres, eh? De res. Estàs nerviós, tu? Bueno, depèn. No em diràs que et posen nerviós. Parla amb mi.
Bueno, una mica nerviós, sí. Per què? Doncs perquè, bueno, jo a vegades estic nerviós. Bueno, però què et posa nerviós, a tu, a la vida, en general? Bueno, quan vaig a excursió o alguna cosa, perquè em mereixo...
Ah, hòstia, llavors et poses una mica nerviós, no? Sí. Molt bé, però has superat, no? Sí. Vinga, parlem ara mateix. Aleix, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tot bé? Molt bé, molt bé. No, tu nerviós, no t'hi veig. Bueno, no. No et poses nerviós, tu, la vida? Aviam, a vegades sí, quan toca fer una presentació o alguna cosa. Què us passa amb les presentacions? Que en feu moltes. Que et poses nerviós, perquè al final, si no, t'ho saps. Ah, el problema és aquest, no saber-s'ho. Home, el problema és aquest, eh?
Haruki, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, bé. Ho he dit bé, eh? Sí, sí, sí. Ah, perfecte. Doncs com estàs? Nerviós, sí. També? Sí. Però què et posa nerviós, de tu? No sé, parla en públic. Hòstia, però què us passa amb el parla en públic? Sí o no? Us posa nerviós això de parla en públic, no? Sí, sí. Bueno, doncs aquí es tracta de parla en públic. Estem en petit comitè, però hi ha un públic a darrere, que la sort és que no el veiem, sí? A punt o no? Sí. Comença la tertúlia, som-hi.
Tartúlia jove amb l'Institut Pere Ribot. Avui parlem d'hàbits, parlem d'aficions. Martí, sempre començo per aquí. Que ho sàpigues, que la próxima vegada que vinguis no és perquè res especial. Sempre començo per aquí. Ells ho sabien i han dit que se sentin Martí. Jo ho he sentit, que deien que se sentin Martí allà. Martí, tu quins hàbits, quines aficions tens tu?
Bueno, jo tota la vida he jugat a bàsquet, tota la vida, però fa un any jo ho vaig deixar. Home, i això? Sí, no sé, estava cansat dels hàbits, en si els hàbits que estava, portava molts anys fent el mateix i volia canviar una mica això. Ah, i què fas ara? Bueno, ara no faig res, però vaig fer l'any passat també tenis, amb el Haruki també. Ah, molt bé. I ho vaig deixar i aquest any estic d'estudis i bé. Molt bé, pels estudis i prou, ni mòbils, ni fantasies... Bueno, una mica. Ah, també, també, vale. I amb qui jugàs a bàsquet tu?
Jo a bàsquet. Bueno, jugava al Vilaçada tota la vida. I fa... Mira, al començar l'ESO vaig anar al boet de Mataró. Ah, molt bé. Bon equip, eh? Sí, bueno. De què jugaves tu? Bueno, en aquella época, com que eren més petits, no teníem marcades les posicions en si, però bueno, una mica de base. Molt bé. Quines aficions i quins hàbits tens més tu a la vida?
Bueno, doncs m'agrada sortir amb els amics, això, anar a sopar i això. Sí. També, doncs, no sé, també, bueno, a mi el mòbil també una mica el miro. Una mica molt. Bueno. Quantes hores invertiu el mòbil? Va, la veritat. Sobre la taula, va, ja. Dirigament, doncs, un parell o tres. O quatre. No, no, no. Sí. Sí, que pregunto sempre i comencem amb dos o tres i acabem amb sis. Sí.
Sí, no? No, no, jo crec. I què mires al món? Tens l'afició de la xarxa? Sí, bueno, miro una mica Instagram, també. Una mica, eh, no ho és? Sí, no. I el Fantasy també, això que feu, que es diu Fantasy? Sí, bueno, és el míster, que és el mateix, és això...
Com que és això, de futbol? Sí. Però som jugadors reals, sou entrenadors? Sí, nosaltres tenim un... A partir dels jugadors que juguen a la Lliga, els de veritat, eh? Sí, els de veritat, doncs a partir d'aquests jugadors nosaltres puntuem a partir de com juguen ells. Ah, molt bé.
I anem gestionant els fitxatges, som com presidents, però en els nostres clubs. O sigui, si tu tens un jugador de primera i aquell dia marca un gol... Em puntua més que si no... Et puntua més. Però us els podeu fotre entre vosaltres? Es veu que hi ha uns piques amb això, sí o no? Sí, bueno... Ara parlarem, ara parlarem d'això. I el Minecraft també jugueu o no? No, ja... Què és el Minecraft? És un... Perdoneu la meva ignorància, eh? Sí, és un... És un joc de construcció, de... De construcció. De què, de què? És de supervivència. Ah.
Molt bé. I alguna coseta més o no?
No, jo crec que ja està. I allò, un rotllo que dieu vosaltres literal, bro, que no se sàpiga? Allò, sortir de festa, una miqueta. No, no, encara no. Els amics? Sí. Els amics, vosaltres no. Això ho he après jo sempre a la tertúlia. Sempre són els amics dels tertulians els que surten de festa, fan botellot i tot això, eh? Daniel, com estàs? Molt bé. Va, explica'm les teves aficions. Què m'has dit que t'agrada? El futbol i el jazz? A mi m'agrada molt el futbol perquè jo...
vaig aprendre gràcies als meus amics al col·le i vaig jugar amb ells i llavors doncs a partir de l'institut jugo i llavors doncs tinc un equip de futbol que són de diferents dificultats
dificultats, i doncs aprenem a la futbol i a vegades fem amistosos. Molt bé, però a l'institut, això, o a un altre lloc? No, a un altre lloc. A on jugues? Doncs a Sant Joan de Vilaçó. Ah, molt bé, al futbol sala? Sí, a l'Apavalló. Molt bé, ara ho entenc tot. Ara ho entenc tot. Clar, ell i jo vam coincidir en un partit, jugàvem el mateix equip, sí o no? Sí. Va ser a les jornades d'esport inclusiu i vam fer un partit superxulo
i un partit que va acabar empatat dos a dos, te'n recordes? Sí. I vam acabar els penals i ell va marcar el penal decisiu. I quan diu que va fotre un golàs, us ho dic en sèrio, va fotre el golàs, va entrar per l'escaire, te'n recordes? Sí. Sí, sí, clar, ara ho entenc tot. Tu ja jugues a futbol? Sí. Ah, jo em pensava que no. Ja se'n notava unes taules aquí, eh? Sí. És la teva vida, això de futbol? T'agrada tant? M'agrada molt, moltíssim. Sí, de quin equip ets? De l'Espanyol, del Barça, del Magrit, de l'Atletico de Magrit.
Daniel, ara m'acaba d'esplutar el cap a mi, eh? És que m'agraden totes les reps. Així sempre guanyes? Sí. Clar, així sempre guanyes. Però m'acaba d'esplutar el cap a mi, eh? Espanyol, Barça... Per què t'ordre o l'ordre és indiferent? Sempre l'ordre. O sigui, l'Espanyol el primer? Sí. El Barça? Sí. El Madrid? Sí. I a l'Atleti de Madrid? Sí. I com juga un Barça-Madrid, un Espanyol-Barça... Amb qui vas, tu?
Amb el que guanya. Amb el que guanyi. Clar, així és un tio pràctic, intel·ligent, clar que sí. Tu sempre estàs content. Sí. Cada setmana, els colers, ha perdut el Barça, ell no, ell content, perquè ha guanyat el Barça, també content. Sí. I tot, no? Sí. Molt bé. M'ha dit que t'agradava també el jazz. Sí. Però explica'm això del jazz, explica'm, perquè ara la gent es deuen que li ha d'escoltar jazz. No, no li ha d'escoltar jazz.
Doncs els sisous vaig als set i mitja, vuit i mitja. A l'escola de dansa, tu. A Madó? Sí. A l'escola de dansa, Madó. A mi li agrada ballar, ja. És un ballarí espectacular, el tio. Us ho dic en sèrio. Sí. De fet, ens vam conèixer a través de la dansa, ell, jo. Sí. Sí o no? Sí. Que guapo, eh? I et poses molt nerviós com vas a fer exhibicions. Bueno, depèn. És que me diuen, si m'equivoco, que mogui els braços per... per... Per dissimular. Sí.
Perquè em surti millor. Que bé, no, el tio, és un tio superpràctic, eh? O sigui, li han tots els equips de futbol i quan s'equivoca ballant que moui els braços. Sí o no? Sí. Molt, i quines aficions tens més, tu? La música, m'agrada el piano. Uau, toques el piano? Sí, a casa. Grano, tio, ho fas tot, tu. Sí. I què més t'agrada? També m'agrada... Bé, m'agrada jugar al FIFA, a casa. Molt bé.
Amb el meu pare, que és un crac, el meu pare i jo també. Ah, però el guanyes o el guanya ell? Digue'l la veritat, eh? Jo li guanyo a ell i a vegades sí a mi. Però normalment guanyes tu? Sí. En quin equip jugues? Doncs amb el Barça, amb l'Espanyol, amb el Madrid i a l'Atlético. Clar, hem quedat que sempre guanya. Sempre guanya a la banca el tio.
Un cop he guanyat 8 a 0. El teu pare? Jo. Ja, ja, però guanyes amb el teu pare? Sí. Llavors aquell dia no sopes. Jo... No et castiga? No. De més broma, eh? Molt bé, Daniel, totes aquestes coses fas, eh? Sí. I d'aquest bé que t'agradi la dansa, el futbol, d'aquest també tot això.
Doncs perquè m'agraden les dues coses. Ballar, tocar el piano... I toques el piano? Fas classes o no? Sí. Ja diuen en castellà, vale, per un roto i un disco, si no. Aquest home és futbolista, ballarí, toca el piano... Molt bé. Molt bé, Daniel, i què? I també m'agrada l'Spotify. Ah, també! Escolta música. Sí, per escoltar música. Doncs Saturday Night...
Cançons a futbol... Tot futbol. El teu món gira a través del futbol. Sí. Vale, queda clar, eh? Un crac, eh? Ja us ho vaig dir. Vam tenir la sort de compartir equip amb ell i realment va ser molt, molt xulo. Que ens ho vam passar bé. Sí. Dissabte al matí. Sí. Un partit tens. Sí. Tens, vam acabar els penals i vas marcar el gol de la victòria. Sí. Molt bé, tio.
Ales, i a tu què t'agrada? Jo, doncs, faig un esport, que és el hockey i patins. Ah, molt bé. El coneixem, eh? El faig un esport... Però no és molt típic.
Home, sí, sí que és típic. Ui, sí que és típic, sí, es coneix. A més a Vilassà, molta tradició. En qui jugues tu? Sí, jo vaig començar jugant aquí al Vilassà. I ara on estàs? Però el meu equip es va desmuntar perquè... O sigui, jo tenia un equip del 2010, tothom, del 2010, però es va desmuntar quan érem petits. I jo em vaig quedar sense equip perquè jo anava pujant i baixant amb els del 2011 i els del 2009.
I l'últim any va ser amb el 2009, que molts se'm van anar a estudiar fora, i jo em vaig quedar sense equip, no podia jugar partits. Uau, i ara què? I me'n vaig haver d'anar al Mataró. Al Mataró? Sí. Home, té una tradició al Mataró. Sí, sí, sí. I estic molt còmode allà, tinc el meu equip... Molt bé. I ja està. Sabeu que aquí feu un programa d'esports que es diu La Pròrroga, no?
Sí. Ah, em pensava que em diríeu que no, eh? Aquí tens un programa, digue'm. Perquè si empatàs algun partit a la final, doncs es fa aixa mitja hora... De pròrroga. De pròrroga. Tot gira l'entorn. Però és un programa, eh?, que es diu la pròrroga, el nostre, que es fa els dimarts de 9 a 10 del matí, de 8 a 9 del vespre, per escoltar tot el que feu vosaltres. Escolta, i el coque se't dóna bé, tu.
Aviam, sí, porto des dels 6 anys fent hòquei, més o menys. Que bé, no? Sí, sí. És una moguda xula. Sí, és molt guapo, és molt guapo. Sí, de què jo? Em fau patir molt. Aviam, és que al hòquei no hi ha posicions així fixes. Ja, no, no, no hi ha davanter i... No, no, anem jugant. Ja, aneu jugant, passejant. Sí, bueno, tàctiques, tot això. No, no, evidentment. I a mi em foteu patir molt, eh, com aneu amb els patins. Sí, bueno... Jo és que si vaig amb patins, caic. I si anés amb un estic, ja no sabria ni on mirar. Ja, ja, ja. És molt... Però ja li agafes la pràctica, ja saps com anar, sí, sí.
I és el que més t'agrada la vida, jugar a hockey? Sí, m'agrada molt, però també m'agrada estar al futbol. Sí. Sí, el miro molt, soc del Barça. Ets del Barça. I, bueno... Malament, malament, perquè hauries de ser del Barça, de l'Espanyol, del Madrid i de Madrid per guanyar sempre. Clar, clar. Jo ara també n'apadré, seré com en Dani. Seré com en Dani? Sí, sí, bueno, i soc del Barça des de petit. Sí. Per la família, tot això. Sí, sí. Mitja Catalunya és del Barça. Ja. I l'altra mitja, també. Ja. Ja ho diuen, això. Ja, ja.
Que no se m'enfadin els de l'Espanyol, que a Vila-Santa tenim molts, eh? Escolta una cosa, i què més t'agrada a tu la vida, els hàbits que... Què fas? Aviam, miro molt el mòbil, sí que és veritat, però jo no tinc cap... Bé, jo no tinc ni Instagram ni TikTok. No... Parem. Parem màquines.
Però no és per mi, eh? No és per mi. Estan amb els pares, aviam. Ah, val. Si fos per mi, jo tindria... Ja em pensava que havia trobat l'element que estava buscant fa anys, el que no té Instagram ni TikTok. A veure. Jo tinc control parental, sí. Però tens? No, no, no. No en tens? No et deixen? No em deixen. Hòstia, molt bé, no? Sí. Ja sé que per tu no és molt bé. No, no és molt bé, però bueno, al final... Bueno, però t'estan fent un favor. Malgrat no ho sàpigues o no t'ho imaginis, t'estan fent un favor. Sí.
Sí, sí, és així, perquè jo crec que les emprenyamentes que has agafat darrere, això, deu ser monumental. No, aviam... O ja t'has acostumat? Sí, ja m'he acostumat. A mi ja és una mica igual si no em deixen, però bueno... I quan tindràs a Instagram, en diuen? Doncs no ho sé. No em diuen... Quan tingui 16 anys o... Estàs a punt? Sí. Quan fas els 16? El 17 d'octubre.
Hòstia, acabes de fer 15, eh? Te'n queda un any, eh? Sí, sí. Bueno, però això ho portes bé, no? Sí, m'és una mica igual. Sí, però quan els hi dius als amics, als companys... Escolta, dona'm el teu Insta, que això és molt fàcil. Dona'm el teu Insta, què dius tu? Que no en tinc. I què et diuen? No en tens? No, no em deixen. Em diuen Avaro. Sí. Tio pràctic, molt bé, molt bé. I m'han dit, m'han dit, he llegit...
Que tens fantasy, això sí? I que tens uns piques. Amb en Martí, que flipa. No juguem al fantasy, que també juguem al míster. El míster. Que el míster és més o menys igual, és el mateix, però és del mundo deportivo. Ja. O sigui, el fantasy és de marca, que és el més, com diguem, famós. Ja m'has donat opcions perquè jo també sigui del míster. Però el míster és del mundo deportivo i, bueno, és el mateix. Sí, i què, també uns piques?
No, aviam, perquè jo i en Martí ens piquem molt fàcil i ens xinxem l'un a l'altre. Perquè sou molt amics. Sí, sí. Això es pot fer amb algú que sigui molt amic. Sí, però al final és un joc, acabem ara clano i ja està. Sí, i us pideu picar ara, per qualsevol cosa o no? A veure, heu tingut algun pic avui? A veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure,
que l'Eta Young del Levante, que puntua bastant bé, i li vaig dir, jo et vull comprar aquest, aquest Levante. I em va dir, bueno... I li vaig dir, te'l compro pel preu de la clàusula. I em diu, paga la clàusula. A veure, a veure. Jo ho vaig dir perquè pensava que no m'ho faries. Però a veure, una cosa, això què és? Jo et vull comprar un jugador a tu i puc fer-te una oferta i tu l'acceptes? Es pot fer oferta... O pots pagar la clàusula. Es pot negociar. Ja t'has emprenyat.
Clar, perquè jo li vaig dir, va, no tens diners, segur que no me'l robes, i li vaig dir, bueno, doncs per dir-ho. I el tio m'ha robat i... Ara tens diners, tu? Sí, ara sí, tinc diners. I què li robes, tu? Ja, ja ho veuràs. Tens mòbil, aquí? Sí. Obre-la. Hòstia. Va, dono permís, dono permís, aquí no passa res. Estem territori neutral, aquí. Esperança. Va, mentre jo saludo en Anna Haruki, tu li robes.
I després em dius a qui li has robat. Ui, ja està tremolant. Ja està l'Aleix, ja està. Oi, oi, oi, va. Però si no n'hi ha diners, millor. Caruca, què tal? Tu entens això del míster? Sí, sí. Ah, també? I això que diuen que s'enfaden i tal, s'enfaden cada dia. I si no és pel míster, per una altra cosa. Sí o no? Són d'emprenyar-se, sempre? Home. Perquè s'emprenyen? No, però se'ls hi passes ràpid. Ja, però... Per qualsevol tonteria. Sí o no? I tu estàs allà al mig, vinga, otra vez, no? I xinxant, xinxant, també.
Tu també li poses cizanya allà al mig? A veure, a vegades és divertit veure'ls així enfadar-se. Sí, no? Però els hi dones res, perquè són col·legues. Sí. Molt bé. I tu què et dediques? Què fas, tu? Jo faig tenis des que soc bastant petit. O sigui, bé, no? Sí, sí. Que estàs a l'ATP? No. Bueno, bé, bé, bé. No, ja, bueno, però... On jugues? A la Genera. Ah, molt bé. Però vaig començar a competir fa molt poc, de fet...
Perquè jo he jugat tota la vida, però em vaig com... Quan era molt petit, vaig començar a competir i no em va agradar gens, perquè sempre perdia i tal, i no sé què. Em vaig espantar, per dir-ho així. I llavors, ara que estic també amb un altre amic, i tal, i no sé què, doncs ens hem animat per competir, i ara estem competint. I el tenis, perquè hi havia algun familiar, o perquè t'agrada, o perquè t'ho van proposar? Jo...
A veure, a mi els esports com d'equip potser no m'agraden tant perquè és com que no m'agrada que depenguin de mi, aquestes coses. No t'agrada que depenguin de tu? Saps? Si falles... Jo tinc la culpa. Però això és un equip. Si marques, marques i si falles, falles. Sí, però...
No ho sé, al moment que ho vaig decidir... Vas dir, jo m'he comomis marrones i les meves victòries, no? Escolteu, ja no hi ha l'Albert, que em diu... Nosaltres tenim en Jan Virgili, que puntua doble, amb els meus amics, l'únic vilasareng del fantasy. Algú de vosaltres té en Jan Virgili? Jo, Haruki. Haruki, Jan Virgili, l'únic vilasareng, ho sabies, no? Sí, sí, sí. I què, el tens perquè és vilasareng o perquè realment és bòl, tio? Jo crec que perquè és vilasareng. I si te'l foten aquests dos, què?
Jo gairebé el robo el John Virginia, un cop. Està barat, està barat. No puc perquè tenim una norma, el fantasy, que l'ha posat l'administrador, que és que s'ha de fer mínim a un al dia. Jo fa menys de 24 hores li vaig fer una a l'Aleix. Què li vas fer? Li vaig robar un jugador. Quin? El... quin era? No. Ah, no, li vaig robar un altre amic, que era Marcos Llorente.
L'hi vaig robar. Quina mandra em fa aquest home, eh, Marcos Llorente? Sí, no, és especial. Em fa una mica de mandra aquest home, eh? Sí, i ara haig d'esperar crec que fins la una o les dues per robar. Tu prepara't a la una. Et queda poc. Et queda poc, què li robaràs? Així com a titular, va, què li robaràs?
No, no, crec que li arribaria al Mendy, que és un defensa, però no del Matlit, un... Del Rayo. Del Rayo Vallecano, això. L'hi vaig robar jo primer a ell. Esteu molt posats, eh? Daniel, tu què? Tens mòbil o no? Jo sí. I què, també tens fàntasi d'aquest o no?
No, només el meu pare. Ah, el teu pare. Sí, només jo fins als 16 anys no ho podré tindre. Quants anys tens tu? 16. 16 ja? Sí. I quan els vas fer? Doncs el 21 de maig. Ah, hòstia, fa dies. Hòstia, però mira com vam jugar al partit, quasi.
Sí, sí. Escolta'm una cosa, i tu tens xarxes o no? Em solen Instagram. Instagram? Sí. I què? Penges fotos o no? No, no em deixen. No, i què fas tu? Doncs mira el que publicen. Segur que endivino què segueixes? Doncs a molta gent. Ja, però comptes de futbol, segur. Equips de futbol... Equips de futbol no segueixo.
Hòstia, ara m'has fallat aquí, Daniel, tio. Doncs perquè els meus pares els he de dir si puc seguir. Ah, d'acord. És a dir, hi ha control parental aquí, no? Sí, també. Molt bé, molt bé. I tu surts o no? T'agrada sortir amb els amics a donar una volteta? A jugar al Campito, doncs... On és el Campito? Doncs a costat a casa meva. És un camp de futbol que és públic per la gent.
Que està al costat d'allà el Pere Ribot, aquell camp d'allà. Al carrer de dalt. Ah, exacte, aquell camp. Sí. Molt bé, i tu vas allà, a veure qui vol jugar, no? Sí. Molt bé. I si jo veig aquesta terrassa aquí ja jo vaig. Ah, amigo, està allà pendent de la pilota i la terrassa, eh? Bueno, i què més feu vosaltres? Expliqueu-me més coses.
Sortir... Jugar videojocs, també. A veure, jugar videojocs. Ja m'estranyava a mi. De què? Mira, a l'estiu... Ens hem passat l'estiu al grup d'amics jugant al Minecraft. No, home, no. En sèrio? Us havia passat 15 hores el dia allà? No, home, no. Sí, sí. En Haruki diu sí, sí, sí. Depenent d'aquí... 15 hores. No, 15 no, però 7 o 8 segures. Jo no em fotia 7. No, jo una hora, una hora i quart, o dues hores com a màxim. Però... En Haruki diu sí, home. En Haruki diu la veritat. A veure, jo...
Jo era més de... Juguem una estona després de dinar i després sortim i quedem i anem a la piscina o alguna cosa així. Sí. Però a vegades, quan no hi havia aquest pla de tarda, ens quedàvem bastant temps, eh? Sí, allò, o sigui, no? Sí, sí. Martí? En Martí va rient. Sí, sí, sí. Escolta, Martí, tu què vols ser a la vida?
A la vida, aviam, de moment no ho tinc gaire clar. He tingut moltes opcions de la meva vida. A veure, digui, explica'm opcions. Aviam, he passat per ser veterinari, però d'animals domèstics, no de granges, això no. Bueno, sí, de gossos, gats, hàmsters i covalles. Sí, també vaig a l'època de psicòleg. Molt bé. O psicòleg normal, psicòleg esportiu. Mhm.
D'això. També ara que ho penso... Professor. Sí. Professor. Però no sabia... Jo volia fer professor de l'ESO. Sí. Però no sabia en què especialitzar-me. Tipo, en quina carrera volia estudiar això. I professor d'escola per fer magistral i no volia. No vols. De nens petits. De primària no, eh? No. I volia fer l'ESO. I ara mateix no sé... Estàs en un punt que no saps, eh? Estic en un punt que ja veuré què passa. Molt bé. Però l'any que ve seguiràs amb batxillerat? Suposo que sí. Ets bon estudiant, tu. Sí. Sí, quines notes, quines notes.
Que rieu. Que rieu? Que rieu. Hòstia, Aleix, Caru, què passa? Que és bon estudiant? No, no, sí, és bon estudiant, s'esforça molt i té bones notes també, sí, sí. Té bones notes. Però es distreu bastant. Ah, bueno. Com tots, com tots. No, és que, clar, jo, quan vaig al Pere arribar a veure-us, esteu tots superpendents del profe. Uf, i tant, faltaria més. Escolta, té bones notes. Què és per tu, bones notes?
Aviam, a partir de provar... A partir de provar ja són bones notes, no? No, o sigui, aviam, bona notació, jo crec que a partir del notable ja estic molt content jo. Però si jo a un examen estic...
Nervios de molta mar i això, doncs, jo m'ho ha aprovat i estic... Ah, m'ho ha aprovat, ja tires. Per alguns, bones notes, ja és un aprovat, que està molt bé. Dani, tu què vols fer? Doncs el gran vicevenador de cotxes i de motos. Toma ja! A vendre la moto, tu, no? Sí, perquè jo... A vendre cotxes i motos. Sí, perquè a mi m'agraden molt les furgonetes als cotxes i també m'agraden les motos a carreres. A veure, a veure, explica'm això. Quin cotxe t'agrada, tu? M'agraden la cintura en Berlingo. Sí. Sí.
Les vols paguen. Sí, o si tu vols vendre allà al venedor. Quan entres a la botiga, hola, què tal? Jo soc del Barça, el Madrid, l'Espanyol i el Madrid. Aquí ja tens molt de guanyar perquè dius aquest tio és un tio que domina el tema. Sí. I vull comprar un cotxe, no? I tu diràs, doncs mira, aquí tinc una Volkswagen, sí? Sí. Hòstia, això de venedor de cotxes, mira que fem anys que fent tertulis no m'ho havia dit ningú.
Està molt bé, eh? Sí. Molt bé, molt bé. Però tu vols tenir el teu concessionari o vols treballar per un altre? Jo vull tenir el meu concessionari. Vale, el teu. És a dir, que es digui cotxes Dani. Cotxes Dani i motos Dani. I motos Dani, quines motos? Perquè tu te l'has de les carrers de motos, també? M'agraden les motos, però encara no m'han dit que tingui.
Perquè són molt perilloses les motos. Sí. Bé, més que res són perillosos els conductors de motos, alguns. Sí. Però tu miren les motos a les carrers per la tele o no? Em miro de Salmó i les motos. Però hi tens algun corredor preferit o no?
M'ha agradat el Marc Márquez. Home, el Marc Márquez, el campeón. I el Marc Márquez, i l'altre, i l'altre, i l'altre, així sempre guanya. Sí o no, Dani? Molt bé. Aleix, tu què vols ser? Jo, igual que el Martí, estic bastant dubtós. Sempre, saps, jugador professional de hockey, saps? Ua, això seria xulo. Però, bueno, també ara... Creus que podies arribar o no? Ah, molt bé. Creus que podies arribar o no?
No, no, no. No pots arribar? No, no, hi ha molt de nivell. Bé, i tu què? Has de confiar en tu? Sí, sí, clar, sí, sí. Molt bé. I el periodista esportiu? Sí, m'agradaria molt l'esportiu. Molt bé, molt bé, molt bé. I tu, Haruki, què vols ser? Jo no tinc ni idea. Amb alguna cosa, tio. L'any que ve, per cert, faràs batxillerat? No tinc, no ho sé. No ho saps? Ja arribarà, no? Haruki? Jo estic bastant perdut en aquest sentit. Sí.
Mai he tingut saps allò de dir... Algú que vulgui fer... No. Però sou de bones notes, vosaltres dos, o no? Sí. Jo he d'estudiar bastant per treure bones notes. Però les treus. Sí. Vulls posar-s'hi. Tu, Haruki, també. Dani, tu ets bones notes o no? Sí. Allò, notables, no? Sí, hi ha un excel·lent. Toma, ja! El primer examen vaig creure 9,9.
De què era, aquest examen? De castellà. Però un diferent que els altres. Bueno, escolta, i què entrava en aquest examen? Doncs una comprensió lectora. Home, digue-li al profe de castellà. És un profe o una profe? Una professora. Una professora. Li dius de part d'en Jaume de la ràdio...
que per posar-te un 9,9, que s'estiri i et foti un 10, li dius, de part meva, en Jaume de la ràdio m'ha dit que si vols el truquis, però un 9,9 és un 10, tio, no fotis. Sí. Sí o no? Sí. Ara, home. Bueno, Haruki, hem arribat i estàvem fotent uns cachondeos en què tu, doncs, tu ets japonès, has nascut aquí o al Japó? Aquí, aquí. Aquí? Sí. Però tu saps parlar japonès. Sí. I et proposo un repte, t'hem de proposar un repte. A veure. Com es diu parlant de tot en japonès?
És que saps què passa? Quan em diuen coses així... Que penses en català, tu. Sí, bueno, si m'hi poso, puc pensar en japonès. Quan diuen coses així, què passa? Com que justament quan em diuen coses així o coses pacífiques i tal, se me'n va una mica. Però...
Bé, igual, igual, escolta. Ara m'acau de quedar, saps? No, no, està bé, està bé. Abans estàveu fotent cachonde amb el tema de què... No, no, clar, clar. Tu, tu, per tu has nascut aquí, eh? Sí, sí. Molt bé. Escolteu una cosa. Per cert, pare català i mare japonesa, eh? Sí. M'has dit? Exacte. Doncs llavors aquesta...
Molt bé, nois, m'ho he passat molt bé, us heu passat bé. Moltíssim, ens hem passat superbé tots. Torneu, torneu. Vale. Quan vulgueu. Vale. Sí o no? Sí. Martí, Daniel, Aleix, Haruki, moltíssimes gràcies. Que vagi tot molt bé, tingueu molta sort. M'ho he passat molt bé, jo també.
I si us ha agradat venir, el pròxim dia, quan us diguin qui vol anar a Tertúlia, mans en l'aire. Sí o no? Doncs escolteu una cosa. Gràcies. A les 12 del migdia ens anem amb l'informatiu de les 12 i...
En Robert Maz ens acosta a l'actualitat. Nosaltres tornem per anar al teatre i a última hora entrevistarem una dona, una persona, que va patir un tipus de violència, ara que s'acosta al 25N, i va escriure un llibre com a terapia. Mig minut, migdia. Martí, Dani, Aleix, Haruki, què teniu ara?
L'assignatura? Sí. Tutoria, no? Ah, bueno. Doncs tenim castellà. Ah, castellà. Mira, castellà. Li dius a la profe que un 9,9 és un 10. Sí. Sí o no? Li diràs? Sí. Bueno, millor que no li diguis. Ara no fos cas que ens agafi mania tu i a mi. Vale. Vale? Gràcies. Que vagi molt bé. És migdia, temps de notícies.
Les notícies de les dotze.
Salutacions, és migdia. L'octubre que hem deixat enrere fa un parell de setmanes ha estat atípic a Catalunya i al Maresme en general. També esclar, també a Vila-Salamar, en relació a les dades de l'atur. I és que, sent un mes en el qual, de manera tradicional, augmenta exponencialment el nombre de persones que cercen feina, aquest mes que hem deixat enrere fa dues setmanes, l'increment de l'atur ha estat molt més suau. I, per exemple, a Vila-Salamar ha estat imperceptible.
Al nostre municipi hi ha ara mateix 630 persones apuntades a l'atur. Significa una excel·lent taxa del 6,3 allunyada en dos punts de les mitjanes del Maresme i de Catalunya. El nombre de persones aturades al Maresme ha augmentat de manera lleugera durant el mes d'octubre
situant-se en 19.548 persones apuntades a l'atur. Són 16 més que el mes anterior, el que representa un increment del 0,6%, però atenció a una reducció del 4,33% en relació al mes d'octubre de l'any passat.
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha activat avui una mesura excepcional. Tot l'aviram criat a l'aire lliure a tot Espanya haurà de quedar confinat de manera immediata. L'objectiu és reforçar el blindatge sanitari davant de l'increment del risc d'expansió de la grip aviària que ha pujat de nivell en la darrera setmana entre les aus de Corral.
Segons l'ordre publicada avui al butlletí oficial de l'estat al BOE, la prohibició d'accedir a l'exterior, que des de dilluns només afectava les zones d'especial risc i especial vigilància, 1.201 municipis s'estén ara a totes les granges avícoles de tot el país.
La mesura inclou explotacions ecològiques, instal·lacions d'autoconsum i granges orientades a la producció de carn o d'ous per la venda directa. El ministre Lluís Planes justifica el gir estratègic per diferents factors. L'augment de brots declarats a Europa, la ubicació del focus i els moviments previsibles d'ous migratòries en un moment de l'any especialment sensible. En un comunicat, el Ministeri d'Agricultura remarca que aquest any
s'ha detectat una abundància notable d'aus migratòries en zones humides i que el descens de les temperatures facilita la supervivència del virus.
Barcelona avança aquest any més que mai l'inici de les festes de Nadal i encendrà els llums dissabte 22 de novembre. Serà amb un espectacle de dansa aèria. El passeig de Gràcia a les 6 de la tarda l'encesa de llums marcarà el tret de sortida d'una campanya que inclou activitats tradicionals com el Festival de Nadal a la plaça Catalunya.
l'espectacle de Cap d'Any a les fonts de Montjuïc o la multitudinària cavalcada de Reis. Per segon any consecutiu, la plaça de Sant Jaume no tindrà pessebre, ni hi haurà un de tradicional dins de l'Ajuntament a les façanes del Consell Histori i la Generalitat hi haurà una intervenció lumínica cada vespre.
Les 55.000 entrades pel concert d'acomiad d'oques gràcies a l'estadi olímpic Lluís Companys, previst pel 10 d'octubre de l'any que ve, s'han esgotat en 20 minuts. El grup va anunciar diumenge que plegava i que s'acomiadaria dels seus fans amb una fita inèdita per un grup en català omplir l'estadi de Montjuïc. A les 3 de la tarda d'ahir es van posar la venda a les localitats per aquest últim concert.
i poc després, al cap de 20 minuts, ja estaven totes exaurides. Les entrades tenen un preu d'entre 35 i 60 euros. Després de l'èxit, el grup ha anunciat que està fent tot el possible per organitzar una segona data.
El seleccionador català Gerard López donarà a conèixer aquest dijous la llista de convocats pel Catalunya-Palestina de dimarts que ve. I en futbol femení, el Barça encadena la tercera victòria contra el Lovaina per continuar liderant amb el resultat de 3 a 0. A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte, blau.
Diuen que el vi és la cultura que batega les nostres venes.
La que ens connecta a la nostra terra. Catalunya. Als paisatges de mar i de muntanya. A la nostra gastronomia. I a la gent que s'hi deixa la pell. Jo diria que els nostres vins són una expressió de com som els catalans. Exigents, dedicats, tossuts i apassionats. Perquè només estimant el que fas pots aconseguir això.
Sí, el vi és cultura. I jo trio el nostre paisatge. La riquesa del nostre vi. Generalitat de Catalunya. Aquesta és l'èvia Carmeta. Fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa ringure tant fins i tot quan estic enfadada.
I jo sóc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no abans aquí, però també sóc la meva família. Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassadencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Fins demà!
12 i 7 minuts del migdia. Amb The Doctor comencem aquesta última hora del parlant de tot, però ara no és moment de The Doctor, és moment de saludar la Joana Hernández, que ens porta al teatre.
Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs jo perfecta. Com cada dijous, aquí preparada per anar al teatre i aviam què ens ofereixen aquesta setmana als teatres de Barcelona. Bé, bé, això. I com sempre hi ha estrenes, els canseixen...
I parlarem d'una obra que vaig tenir el plaer d'estar l'altra nit gaudint-la, com és Glorios. Glorios, sí, senyora. Aquest divertiment que es fa al Teatre Poliorama, on la Marta Rivera, Ramon Janer, Santi Millán, Anabel Totosaus, Eva Cartanyà i Maritxell Duró...
fan que sigui una estada d'aquestes per passar-s'ho de la millor manera possible. La veu no fes de Toni Clapés i la li deixes per comir. Per tant, res, tot perfecte. Genial. Què et sembla? Fantàstic. Comencem a repassar les sales Sabien com estan, les teatres de Barcelona. 10 segons i comencem. Joana, va!
Comencem, doncs, amb els teatres i començarem aquesta setmana al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, on es presenta Dark Times, amb David Espinosa. Al Heartbreak Hotel, allà tenim junta plena.
Al Teatre de la Biblioteca, atenció, perquè ha arribat una obra d'aquelles per passar una estona fantàstica, per riure, bé, una obra molt nadalenca, molt, perquè estem referint-nos a Natale in Casa Copiela. El Natale in Casa Copiela, si no l'heu vista mai, no us la perdeu i recordeu al Teatre de la Biblioteca de Catalunya. Al Teatre Villarroel, La Mà.
A la Bequet, doble programació, que tenim el Camino de la Sal i l'Oficina de Vida Independent. Dues propostes a la sala Bequet. Per saber més, poseu-vos en contacte amb el teatre per saber horaris i dies.
El Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, arriba una de les estrenes més esperades de la temporada. Arriba La Corona d'Espines, una obra de Josep Maria de Sagarra, en direcció de Xavier Albertí, i amb la qual, entre altres intèrprets, podem trobar l'Àngels Gonyalons, l'Abel Foc i el Manel Barceló, entre molts altres.
Al mateix TNC, però a la sala de pintura tenim La Pedra de Fusta. I a la sala Tallers, també del Teatre Nacional de Catalunya, Tarsius. Anem ara cap a la Quitània. Allà tenim Glòria 27 o El Mita de l'èxit. El Tantarantana estrena també aquesta setmana La Nit dels Mons. La Nit dels Mons, una estrena del Tantarantana d'aquesta setmana.
Al Teatre Lliure, a l'Espai Lliure, tenim la trilogia de la condició Millennial i acaba aquest diumenge, dia 16, per tant, fins aquest diumenge per gaudir de la trilogia amb aquest Millennial. Al Tívoli, allà tenim el fantasma de l'òpera. Al Teatre Borràs, continua pel davant i pel darrere. A l'Arts Teatre...
continuen les representacions d'art. El Coliseum, doncs una altra obra per divertir-se, per passar-ho molt bé. Si no la vau poder veure l'any passat, la temporada anterior, us la recomano molt perquè ha arribat al Coliseum el Tenorio. El Tenorio de la mà de Sílvia Abril, Andreuena Fuente, David Olivares, Anna Bertran i Roger Julià. El Tenorio...
No us la perdeu perquè riureu molt i passareu una molt bona estona. Tot i que no sé si encara queden entrades. Si no teníeu l'entrada, ho teníeu una mica justet, però sempre es pot provar. Al Teatre Polo ha arribat també un altre musical que fa dies que està en escena i que està tenint molt bon èxit, com és Tutsi.
El Poliorama, doncs, qui és qui ens donarà avui l'entrevista a aquesta famosa, a aquesta obra tan divertida com és Glòrius. Glòrius, el Poliorama. El Teatre Romeà, l'amor venia amb taxi, una altra de les obres per divertir-nos, de la mà de la cubana. Continuem cap al Victòria, on arriba el Mago Pop a casa seva i presenta Nada es imposible.
Al Condal, també per passar una bona estona. Allà tenim en Joan Pere amb el sogre de jover. Un sogre de joguer que, bé, coneixent a Joan Pere, doncs imagineu-vos el que pot ser un sogre de joguer.
A la Villarroel, la mà. I tanquem, tanquem els teatres al Goya amb la Trena. Una proposta d'aquelles molt bona, molt bona, que va ser el gran èxit de la temporada passada i que es torna a reposar al Teatre Goya.
Doncs bé, ara d'aquí uns moments, si et sembla bé, Jaume, donem pas una miqueta de descans i tornem de seguida amb un minut per tenir la nostra invitada d'avui. Avui tindrem la Marta Rivera, la Marta Rivera que ens parlarà d'aquest muntatge, d'aquest Glorious, i si li ha sigut molt difícil,
Canta malament, perquè ara en parlarem, ara en parlarem de Glorious. Res, doncs ara tornem. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs, com anàvem dient a l'inici del programa, és que avui parlarem d'aquella obra que està basada en una comèdia... Bé, és una comèdia i està basada en una història real, la història de la Florence Foster Jenkins, una millonària que es podria dir excèntrica, no?,
que al Nova York dels anys 40 ella volia cantar. Volia cantar, volia fer un gran concert i al final ho va aconseguir. Sí, sí, al final el Conexí Hall de New York va aconseguir cantar.
I qui interpreta aquesta peça? Qui és la persona que fa aquest paper? Doncs la Marta Rivera. I ens haurà d'explicar com ho ha fet perquè la Marta pugui cantar malament. Això ens ho haurà d'explicar ara. Bon dia, Marta. Bon dia. Bon dia a tothom. M'imagino que fer-te cantar malament no és fàcil, no, Marta?
Doncs mira, et diré una cosa que des que estic fent aquest paper, des que he rebut més elogis de que canto bé que pas quan he estat fent teatre musical durant 30 anys. M'entens el que vull dir-te? És com un experiment social, quasi. Perquè jo realment no em considero cantant, jo soc intèrpreta, soc artista,
actriu de teatre musical que canta i evidentment, però jo penso que dins del teatre musical el més important és la interpretació de les cançons i evidentment m'he dedicat durant 30 anys a ser cantant, actriu i ballarina de teatre musical. I cantar malament a l'hora de plantejar-m'ho aquí fent el paper de la Florence Foster Jenkins
doncs mai m'he proposat, i també de la mà del director, que és el Ramon Gené, imitar el que era realment la Florence Foster Jenkins, perquè està claríssim que jo ni sóc ella, ni físicament, ni vocalment, ni res, sinó que he intentat posar-me a la seva pell, amb el meu instrument, amb la meva direcció,
del Paco Mir i del Ramon Gener, doncs intentar fer que allò soni malament, evidentment, no? I és com, jo crec que quan hi penses massa és pitjor, és no pensar tant, no? Deixar-se portar pel cor, que jo crec que és el que feia ella, no?, i per l'ànima, que era una dona amb un cor i amb una ànima i amb una il·lusió i amb una...
ganes de viure terribles i deixar-se portar per la música i fer el que surti. Evidentment, has de saber cantar i has de saber més o menys on col·loques la veu perquè no és que sigui una gravació, sinó que són sis funcions o set a la setmana.
I no és una gravació que pots tallar i tornar d'això, o una pel·lícula que pots gravar-ho i després posar-ho i ja està, sinó que haig de saber on tinc la veu i cuidar-me igualment que si estàs fent un altre tipus de musical. Això no és un musical, és una comèdia. I a més que d'un dia a l'altre pot sortir diferent, clar, les notes, per molt que les vulguis fer malament, però surten diferent, perquè depèn de quan tinguis el dia...
Sí, i hi ha coses que estan molt marcadetes, que me les ha marcat el Ramon, però sí que hi ha un marge d'interpretació, com totes les funcions en directe, com totes les obres de teatre...
no sempre surt exacta. I que tens uns companys amb escena fantàstica, el Ramon Gené, el Santi Millán, l'Anabel Totos Aus, que està esplèndida, la Eva Cartanyà i la Meritxell Duró. Però és que esteu tots, realment. Molt bo. És una nostra companyia. Sí, sí, de veritat. Em fa por dir-ho, no? Però...
És de les poques vegades que jo he vist un ambient tan maco i tan, no sé, m'hi sento molt a gust i són uns companys a part d'uns artistes fantàstics. I a més, vull dir, tenim una veu en off, molt reconeixible també. Quan sentim la veu en off tothom diu, ui, la conec, la conec, però ara no li puc posar cara. Però a mesura que vas escoltant-la, de tant en tant quan surts,
sempre hi ha un moment que dius, si sembla que sigui el Toni Clapés, sembla. I ho és. I ho és, és en Toni Clapés, sí, sí. Vull dir, i la direcció, bueno, amb la direcció de Paco Mir, com podia sortir malament aquesta comèdia? Aviam...
Era impossible que sortís malament tenint un director com ell. No, no, ha sigut una experiència molt maca. Jo havia treballat amb ell quan vaig fer Spamalot, tot i que hi havia el Carles Sants i el Joan Gràcia també, no? Sí, sí. Eren els tres que van dirigir-ho, però amb ell únicament no havia treballat mai i ha sigut una experiència molt maca i molt enriquidora, no? Jo dic que jo no deixo mai d'aprendre i aquí estic aprenent de tots...
El primer a l'últim, no? A més, és curiós perquè jo tinc... Em fa l'efecte que molta de la gent que anirà al teatre haurà vist la pel·lícula. Primer hem de dir que, en principi, això va ser una obra de teatre,
que després van fer la pel·lícula i que ara nosaltres tornem a fer l'obra de teatre. Però molta gent haurà vist la pel·lícula i potser van anar amb allò d'aquella cosa de dir no ho sé, no ho sé, un cop la pel·lícula em va fer molta gràcia, no ho sé, jo els diria que no s'ho perdin, que vagin al teatre.
Sí, que ens deixin portar per al... Bé, és que jo sempre soc que quan vas a veure una obra de teatre que s'ha fet abans una pel·lícula, has de deixar fora les comparacions, els prejudicis i tot això, i deixar de portar, perquè també això, siguem realistes, és la vida d'una senyora que va existir de veritat. Tampoc la pel·lícula deu ser molt fidel, és fidel a la seva història, però...
No sabem com era en realitat aquella dona. Tenim informació, tenim tot, però són diferents versions.
i diferents maneres, en aquest cas, de posar-la en escena. Però jo és que em referia que no teniu res, res a envejar-li a la pel·lícula, però és que esteu esplèndids. Jo crec que supereu... Gràcies. A mi em va encantar, realment, em va encantar moltíssim, ho vaig passar molt bé. Trobo que, bé, que s'ha d'anar a veure, que és un divertiment...
i que a més està molt ben combinat amb aquelles escenes reals que surten de tant en tant. Vull dir, això ha estat un gran èxit, no? Sí, que hi hagi escenes més tendres i més de veritat, no?
Que veus a la senyora, que pots veure com era la senyora, que com tu deies quan has començat, no se sembla res, ni físicament, ni d'edat, ni de res amb tu, però que, curiosament, a mesura que va passant l'obra, t'oblides, t'oblides completament d'això i et veus... Clar, perquè quan tu un personatge el tractes des de...
des de la humanitat i no buscant estereotips. Jo crec que és el que fa que et pugui enganxar més d'alguna manera i que a tu també et resulta més fàcil d'interpretar perquè ho treballes des de dins. I totes les persones tenim un ventall de possibilitats, de formes de ser molt grans. A mi els estereotips no m'han agradat mai.
Allò de fer un personatge el bo, el dolent, el guapo... No, sinó que tothom té, tots a la vida, som de moltes maneres. I aquesta dona pot ser una senyora excèntrica però que tingui un cor molt gran i que tingui una tendresa també i que sigui còmica i que... Això és lo maco, no? D'interpretar...
ser públic i veure-ho. Fins quan esteu? Fins quan estarà a l'escenari? Fins a l'1 de febrer. 1 de febrer. Després feu bolos? És a dir, teniu gira? Sí? Sí, sí, en principi. Encara no estan concretades les places, però sí. En principi fem gira per Catalunya, sí. I hi ha la possibilitat d'anar a Madrid, també.
En castellà, llavors? Vull dir, heu de... Molt bé. De totes formes, tu amb això ja deus estar acostumada, perquè moltes de les representacions que has fet, les has fet aquí i també les has fet a Madrid.
Sí, bueno, gairebé totes les he fet allà i he vingut aquí. Sí, després has vingut aquí. Al revés. Per això que això de canviar de dir ara estic allà, després vaig a l'altre costat, vull dir, això ja ho tens. No, no em costa gaire. Perfecte. No em costa gaire. De fet, a partir del maig estaré tres mesos a Madrid al Teatre Espanyol fent una funció en castellà, vull dir que no em costa gaire.
La meva filla em diu, mama, sempre que et trobes algú, li dius, jo vaig i vinc, vaig i vinc. I és com una broma que té la meva filla amb mi.
Què? Com va? Vine, vaig i vinc, vaig i vinc. Bueno, de fet, quan hi ha musicals, jo miro, aviam qui hi ha, no? I miro i dic, aviam, hi ha la Marta Rivera? Ah, no, que amb aquest encara no. Ja me'n queden pocs, perquè per edat no hi ha tants personatges. Sí, això és un factor que solament afecta les dones, eh?
Sí, sí, sí. Home, tu pensa que jo, quan tenia 28 anys, vaig fer la mare de germans de sang. Imagina't. O sigui, després, quan en tenia 40, vaig fer Freulein Schneider a Cabaret, també, perquè ja no donava per fer sal i vols, que ja l'havia fet 10 anys abans.
l'any passat vaig fer egipci que era una senyora també gran i ara mateix estic fent una dona que en teoria té 80 anys 70 70 i en tinc 54 vull dir que això és una cosa que dius vale ja se m'estan acabant els personatges ja no sé què em queda una centenària tot arribarà eh Marta tot arribarà
Curiosament, ells no tenen tant problemes, eh? Et posen un galant i te'ls posen de 60 anys i sigues sent un galant, eh? Que tal treballar... Ara anem aquí, a tot un senyor com és en Ramon Gené. Bueno, una meravella, una meravella. Tu ja ho has dit, tot un senyor, a part que aprens cada dia d'ell, de la seva cultura musical i de tot, no?
És una enciclopèdia, com diuen, i és meravellós. I a sobre l'escenari jo trobo que està fent una feina meravellosa i que te'l menges, no?, tal com està interpretant i com està fent el personatge, igual que el Santi. Estan esplèdits. D'estar millor envoltada no puc estar.
de la Nabel, de la Txell, de la Maria, ai, de la Maria, dic, de l'Eva, vull dir, és que és... Sí, sí. Ens sento molt afortunada. No, no, la veritat és que heu fet un equip molt bo, cadascú amb el seu registre, esteu esplèndis, la veritat, és un continu riure, un continu... Jo m'imagino que des de dalt a l'escenari us deuen arribar els riures, us deuen arribar la gent com
Cosa que a mi em sobta, a veure, jo he fet obres de teatre musical, que són comèdies, però clar, jo comèdia, comèdia, no he fet mai, no? I a vegades em sobta que dic, però per què estan rient? Perquè jo no em plantejo fer riure, no? Jo faig el personatge i no tinc mai el plantejament. Més que dèiem que sempre que he treballat en teatre i he tingut algun personatge més o més còmic, ens dirigeixen d'una manera que tu no has de fer riure tu si la...
el moment resulta divertit, doncs el públic rigui, però no es tripis mai, no? I realment, a vegades em quedo com parada, dic, hosti, estan riguent de mi, estan riguent amb mi, no? Em quedo...
Per ara, no? Amb tu i amb algun altre dels altres personatges? No, no, no. Jo dic la meva percepció és això, no? Però, a més, la gent interactua amb vosaltres. Vull dir, hi ha una comunió allà baix que és molt divertida. Sí, sí, sí. És molt maco.
ho notes a la gent quan surt al teatre. Jo sempre m'hi fixo, quan surto de la sala, m'agrada quedar una miqueta per allà, viam els comentaris i tal. Escoltar. Sí, per viam, no? Després has de fer la crítica i llavors saber, no?, què diu la gent.
I realment la gent sortia meravellada, la gent sortia rient encara de la sala, contenta. Ai, que bé. Que dius, és un divertiment aquesta obra, és realment... Que bé, que bé. Realment... Me n'alegro molt, doncs. Me n'alegro molt.
Perquè nosaltres també estem molt contents i és molt maco fer-ho tots els dies. Ja dic jo que per mi és un divertimento però m'haig de cuidar igual que si estàs fent qualsevol altre musical i és la cosa que dius, m'agradaria poder-ho disfrutar més la vida.
Bé, perquè és diària i, a més, és en directe. Vull dir, cada nit has de cantar, cada dia... I els caps de setmana hi ha dublet, el divendres i el dissabte. Per això que t'has de cuidar igualment. T'has de cuidar igualment. Diu, és igual que ho faci bé que malament, però ho he de fer. Exacte, exacte. Exacte.
No, i altra cosa que es veu, doncs, és això, la complicitat que se us veu a tots a dalt de l'escenari, no? Es nota, es nota que esteu a gust, que esteu fent una feina, que ho esteu passant bé. Sí, el concepte entre els uns i els altres i tot això, és molt maco. Doncs res, escolta'm, Marta, que sigui, que continuï l'èxit, perquè em consta que està sent un èxit, que Madrid m'imagino que serà un altre èxit,
Bueno, sí, anem, sí, anem, és una possibilitat. Bueno, la gira, la gira en general serà, jo crec, molt ben acollida. I si no, on s'ho expliques a la tornada? I tant, i tant, que ho faré. Doncs, escolta, gràcies per estar a l'antena de Viles a ràdio. Moltes gràcies a vosaltres. Marta Rivera, un plaer tenir-te. Una abraçada i ens veiem als teatres. Ens veiem un petonet. Un petonet.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Twitter.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mira, moltes vegades passen moltes coses a la vida i tothom ho gestiona com pot o com vol. I aquí es posa davant d'un ordinador i comença a escriure possiblement la seva vida. I a partir d'aquí això es converteix en un llibre. Un llibre que, en molts casos com és avui...
pot ajudar en aquest cas a moltes dones. Avui parlem d'Ultimo Destino Belice, guia per detectar red flags i salir viva. L'autor és la Gemma Manyosa i a través d'una experiència personal es va posar a escriure un llibre del qual avui tenim el gust de parlar-ne amb la mateixa Gemma.
Gemma Mañosa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs?
Doncs molt contenta de parlar amb tu. Doncs jo també, de parlar amb tu, que m'expliquis totes aquestes experiències, perquè jo sempre dic una cosa, quan un té una bona experiència, no sé, fa una cançó o fa moltes coses, és fàcil venir a la ràdio a explicar-ho, però moltes vegades és una cosa d'aquelles que costa, i aquest és el teu cas, que d'una experiència personal no gaire bona decideixes fer un llibre. Explica'm una miqueta, tot plegat, com comença.
Bueno, a veure, realment el llibre no és la meva història, sinó, més que res, a través de les teràpies i de tota l'experiència que jo vaig viure, tot el dolor que portava dins el necessitava plasmar a...
en algun lloc, i vaig començar a escriure. Però aquest llibre el vaig començar a escriure el 2021. Imagina't si l'he fet i l'he desfet vegades. Aleshores, aquest llibre, més que res, és una guia
és una guia per detectar, tal com diu el títol, per detectar red flags i per ajudar altres dones que estan ficades en aquest tipus de parelles, de relacions tòxiques, que puguin realment, ja puguin veure les senyals o...
que puguin obrir una mica els ulls i que comencin ja a buscar una mica, a trobar aquella llum, no? I la idea és aquesta, però a través de les meves vivences, doncs he fet el... vaig començar a escriure això, però no és un relat, una autobiografia, no, que va...
No l'has fet i l'has desfet, Gemma. L'has cuinat a foc lent, com es fa a la bona cuina. La bona cuina, saps que necessitem temps i foc lent. Doncs l'has fet així. Però, per altra banda, per contextualitzar, per qui no ho sabeu, què és un red flag? Què són els red flags? Mira, les red flags són aquestes petites alertes que ens avisen que alguna cosa no va bé.
però que sovint ignorem perquè en aquell moment estem enamorades o perquè volem creure que tot canviarà. A veure, aquestes red flags no són cops ni insults, al contrari, que és pitjor encara perquè no es veuen, són frases, són gestos, silencis, manipulacions subtils i tot.
I cada vegada que van fent, doncs aquestes senyals et van fent més petita, a poc a poc, fins al final que et sents que ets un zero a l'esquerra, que ja no serveixes per res.
Per tant, és el preludi de, podríem dir, petits avisos per acabar sent una cosa pitjor que una actitud narcisista, que és el teu cas. Ella té una experiència personal amb una relació amb un home narcisista que no deixa de ser aquelles persones que només miren per ells, aquells homes que només volen que la gent els idolatrin amb ells i per ells, i no estan ni per la gent que té al voltant. Per tant, això és una mica l'avançala del que podia ser un maltractament? Exacte, sí, sí, totalment.
Per tant, val la pena tenir en compte aquest reflex, aquestes petites coses, i no deixar-ho passar en el sentit de deixa-ho, té un mal dia, té aquestes excuses. A veure, el perill que tenen aquestes persones és que al principi
i són molt embaucadors, t'omplen les orelles de crema, et baixarien la lluna, et prometen tot, però després els fets,
és que no tenen res a veure amb el que diuen i per això tu no te n'adones perquè clar tu segueixes aquest no sé com és en català el cortejo aleshores tu segueixes perquè clar una persona així per tu és
Ostres, és perfecte per tu, és l'home de la teva vida, és l'home que has estat buscant i esperant tota la vida. Però, clar, amb el temps, clar, quan tu et vas enganxant, et vas enganxant, et vas enganxant, i cada cop, i un cop que ell ja et té, aleshores ja canvia, la truita ja canvia.
I tu no ho veus fins que realment ja ha passat un temps, ja estàs a dins, ja estàs... Per exemple, en el meu cas, jo no treballava i també tenia aquesta dependència econòmica cap a ell, que també se li diu violència econòmica. I tant. Si no treballes, on vas si el deixes?
Perquè, clar, perquè després, si el vols deixar, t'amenaça. I, clar, tu sense diners, em amenaces. Què fas? Aleshores, és això que... Si ho haguessis vist o si ho haguessis vist, si me n'hagués adonat, o jo què sé, o abans, quan jo... Clar, abans no hi havia, no es parlava de les red flags i coses aquestes. Doncs, clar, si ho haguessis vist abans o me n'hagués adonat, doncs,
potser hagués posat el fre i l'hagués engegat abans. Però no va ser el cas, jo em vaig deixar embocar i fins que al final ja vaig dir
vaig trobar una feina i vaig dir, prou, abans prefereixo viure sota un pont que... Que aguantar segons què, no? Que està amb tu, sí, exacte. De fet, has parlat de violència econòmica i d'això n'hem parlat moltes vegades al programa perquè tenim la sort que la jutgessa Vilassarenca, de Vilassar Marlucia Vilés, és la jutgessa d'instrucció que va portar dins el Congrés dels Diputats la llei de la violència econòmica. Per tant, doncs, és un tipus de violència important. N'hi ha molts, eh? Vicària, n'hi ha moltíssims.
Però aquest és un tipus de violència que moltes vegades s'hi veuen agafades per la dependència econòmica de la parella, en aquest cas. I em crida molt l'atenció, Gemma, també, quan dius aquesta violència que no es veu, que tu principalment no la veus, però després, quan la descobreixes, has de fer veure els altres. Tu tens un entorn, sigui familiar, d'amistats, i dir-los que jo estic patint això. Com que aquesta violència no es veu, clar, a sobre t'has com de justificar davant dels altres. M'imagino que la història és una mica així.
És que depèn a qui li expliquis, no li pots explicar perquè no s'ho creuen.
perquè, clar, davant la galeria, en teoria som la parella ideal, perfecta, perquè quan ens vam separar, i ho vaig començar a explicar, que ens havíem separat, però què dius, no ho hagués dit mai, no sé què, si ell es tractava superbé...
A casa, per exemple, quan és a l'entorn més íntim, ells sí que ho veuen i t'ho van dient, però clar, tampoc no és tan fàcil marxar d'allà.
Has de tenir recursos i has de fer... I encara que els tinguis. I encara que els tinguis, eh? Gemma, i encara que tinguis els recursos, evidentment. És trencar una relació que a tu et semblava perfecta i això no és gens fàcil. I tu d'això de si deixes fer un llibre,
on jo sempre sóc dels que penso, no sé si tu, Gemma, que d'absolutament tot hi hem de posar un gra d'humor. Hi ha coses que costa molt posar-lo, és veritat, però tu l'utilitzes com a recurs en el llibre. Hi ha uns punts d'humor, oi?
Sí, sí, sí, perquè és un llibre que no victimitzo a la dona, que és la víctima, no la victimitzo per res, al contrari, l'empodero, i a qui els deixo ridícul són amb ells. Aleshores, jo tot ho escric amb una espècie d'ironia i d'humor negre, perquè...
hi ha prou pena que portem a sobre de viure això, doncs almenys poder-ho, si ho estem lluitant, almenys posar una mica de tot, d'humor. Jo me n'he sortit, gràcies als professionals i de tot, però també perquè el sentit de l'humor no l'he perdut mai. I m'agrada en riure'm de les...
de les situacions que són així, que no... Que d'entrada no donen per riure, exacte. Que no són agradables, no? I aleshores és això, perquè vegin que realment, sí, estem en un... Durant aquest procés estem en un pou, estem passant per un lloc molt fosc, però ens podem sortir, perquè jo me n'he sortit, i moltes n'han sortit, i...
i que no som víctimes, som supervivents. O sigui que hi ha una cançó del Trofoblesbian que diu Los Irrompibles, que jo en un dels capítols parlo que som irrompibles, perquè ens poden doblegar però no ens poden trencar. Doncs sí senyora, i a més a més de la música també n'has tret una molt bona teràpia. Sí.
Bona nit.
Jo sempre dic que la música és teràpia, eh Gemma? Per tu també ho ha estat i a més a més un grup en especial que és aquest, Love of Lesbian, que ha estat una mica teràpia i que ningú passi per alt, que la Gemma també necessita ajuda, no és tan fàcil com escoltar música ni posar-se a escriure, necessita ajuda, és un camí llarg, dolorós, però que tot t'ha ajudat. Parlàvem de la música, què t'ha donat els Love of Lesbian? Bueno, a mi ells, les seves cançons han sigut com un respiro.
que quan no trobava les paraules les trobava en ells, a les seves cançons. I en molts moments les seves lletres m'han ajudat a entendre'm i a no sentir-me tan perduda. I per això he volgut que el llibre també sigui un homenatge com la música pot salvar-nos una mica la vida.
Així que, bueno, ells són la meva banda sonora i ja dic, ells han posat lletra a la meva situació. Els hi has pogut dir amb ells o no? Has pogut contactar amb els lòfos o no?
Bé, vaig estar parlant amb el Juli i li vaig enviar, quan encara era un esborrany del llibre, li vaig enviar i li va fer molta il·lusió, però ara que ja el tinc publicat els hi faré arribar, sí, sí. Escolta, perquè clar, jo sempre dic, si tu escrius llibres ets escriptora, però no és el que et dediques a tu professionalment, m'imagino.
No, que va. Es la primera vegada que me atraves a fer. Es la teva ópera prima.
Sí. No és fàcil, això. Ho dieu els que escriviu llibres, encara que sigui l'Òpera Primera, la primera vegada. Realment, sempre hi traieu una mica de ferro, no? Jo ho trobo admirable, totalment, no? Hòstia, em foto escriure un llibre, com si fos tan fàcil, no? Alguna cosa hi ha? Alguna gema escriptora i amagada per aquí dintre? M'imagino, no sé si de petita o de joaneta, tu t'havies plantejat mai escriure un llibre.
a veure, de joveneta vaig començar a escriure una història però ja està a mitges però vull dir, no mai no havia pensat que acabaria escrivint un llibre i que i a més que l'acabaria editant, o sigui que no, no, mai no no ha sigut una cosa que volia ser escriptora Xem, ara és el moment d'agafar aquell esquí que tens al calaix, potser
Sí, ho he pensat, sí. No ho sé, tu deu com idea, ara, eh? Ara que estàs així, que has agafat a velocitat de creuer, podries agafar...
No, no, no, sí, perquè és un que li tinc molt de carinyo i aleshores el vaig deixar a mitges perquè, bueno, perquè tampoc no entra la feina i també vaig començar a tenir les nenes i tot, doncs ja no... Bueno, doncs es va quedar, com dius, en el calaix, no? Però i ara, doncs, m'he posat a pensar, dic, ostres, doncs trauré aquell...
qui trosset d'història que tinc, a veure si soc capaç d'acabar-la. Gemma, fa molt que va sortir d'aquesta relació, no? El 2008. El 2018. 18, 18, això fa 7 anys, o sigui, les nenes ja hi eren. Sí, clar. Per tant, també ho pateixen d'alguna manera, això. Clar, també parlo de la violència vicària.
important, eh? Sempre parlem de violència envers les dones, diferents tipus de violència, però sempre hi ha, doncs, persones que les pateixen a la família, i a més la família directa, que són les nenes. Perdona, el llibre és que parlo de tot el procés del que és la relació. Des que tan vau que...
Fins que caus a les seves xarxes, fins que ho passes malament, fins que no té sentit la teva vida. I, bueno, sort que tenia les nenes perquè em volcava amb elles. I després, bueno, també parlo de tipus de narcisistes, i bueno, i fins que al final t'adones del que estàs vivint, i on has de demanar ajuda, també...
que també són capítols que també explico on anar, què has de fer, teràpies, que explico tot el procés de tota la relació. I clar, de tot això, de tot aquest procés, doncs clar, també estan les meves filles. Inevitablement, inevitablement. Doncs també, per desgràcia, també ho pateixen, perquè també, jo per sort...
Jo ho pateixo de rebote, perquè, clar, les meves filles estan amb ell, ja són grans, però igualment viuen amb ell a temporades. Però la gran, per exemple, ja està vivint amb mi, ja no vol estar amb ell. Però la petita va i ve amb ell i amb mi. Però, clar, a mi el que m'expliquen, el que passa aquí a casa, a mi també m'afecta, perquè són les meves filles.
I això, fins que no siguin grans i s'independitzen, el contacte i aquest vincle que tinc amb aquesta persona no es desfarà. Més enllà que és el pare de les teves filles, m'imagino que no hi ha contacte en aquest cas, però més enllà d'això, ell ho sap, que li has dedicat entre totes les cometes del món al llibre o no? No.
No, no ho sap. I si ho sap, si vol ja que se'l llegeixi i si vol també l'hi dedicaré. I que es reflexioni també per ell i totes les persones que fan això. Perquè jo només pensar que pots ajudar una dona a fer això, a fer aquest pas, a tirar endavant, a fer-se valer, que és el que s'ha de fer i tirar endavant, jo crec que els teus esforços de quatre anys d'escriure ja està ben invertit, no? Jo trobo que sí.
Sí, perquè jo sé què és viure dins d'aquest forat i no li recomano a ningú que ho passi. I per això dono la mà per ajudar a qui sigui i a qui realment ho necessiti. I la meva forma, el meu gra de sorra per poder contribuir i per ajudar amb aquestes persones ha sigut escrivint aquest llibre.
Nosaltres, parlant de tot de Vilacerradio, des de la nostra modesta posició, des de fa molts anys, masses anys, el 25N, 25 de novembre, dia d'erradicació de la violència envers les dones, i dic masses anys perquè és aquell programa que ens agradaria no fer-lo mai, però mentre l'haguem de fer, sortirem i lluitarem. Hem parlat de molts tipus de violència, violència obstètrica, violència vicària, hem parlat de moltíssimes coses.
I avui també hem volgut, també, escoltant-te, dir que estem en aquest mes, que això s'ha de parlar sempre, no només el 25 o perquè sigui novembre, sinó que va molt bé també conèixer aquest nou tipus de violència, aquesta persona narcisista que tens al costat que va embaucar i només vol que l'idolàtri anar amb ell. Em crida molt l'atenció, també, per què el títol Último Destino Belice
Doncs perquè, a veure, Belice és una... És d'una cançó del grup, de Love of Lesbias, i és una cançó molt simbòlica per mi, perquè parla d'una mena d'escapada emocional, d'un lloc on recuperar la calma després del caos. I jo sempre he sentit que Belice era aquest lloc imaginari on podia respirar després d'una relació que em va deixar sense aire. I algun dia aniràs a Belice?
Home, m'agradaria, sí, però... A veure... Però és un lloc, per mi, és imaginari, per mi és un lloc que escapo amb la ment, no? És un lloc que amb això, amb aquest viatge, ja només amb la ment ja tinc prou. Però si tinc l'oportunitat d'anar-hi, i tant que aniré.
Amb un to proper, un és ple de petites dosis d'humor, sarcasme i desdramatitzar el dolor i donar força, que no vol dir que no el tingui en compte, perquè l'ha patit i molt, però a vegades també hem de tirar una mirada endavant, no? I per què no mirar endavant cap a Belice? Si cada vez que me quiero ocultar, tú me convieras.
Gemma, on podem trobar el llibre Último Destino Belice, guia per a detectar red flags i salir viva? Doncs ara està a la venda a Amazon. A Amazon poses Último Destino Belice i el tinc tant en físic com en ebook. I m'imagino que vas mirant les ventes o no com van?
Bueno, a veure, soc nova, ningú no em coneix, o sigui que no... Em vaig fent. Mira, escolta, jo et dic, eh... Tampoc no he fet aquest llibre per convertir-me com la... Sí, no és un ben cel·ler. Vull dir que no, o sigui que vaig fet. Mira, els que pugui vendre, però més que res...
Per això, perquè pugui donar un cop de mà, jo ja estic satisfeta. I empoderar algú, com tu has fet en el teu moment també, empoderar-te. Sí, sí, sí. No, no, és que realment és començar el llibre i ja...
I és que ja et baña un aire d'ostres, d'empoderamiento, perquè és que ja començo forta. Sí, sí, val la pena, val la pena el llibre. Escolta, l'escrius, m'imagino, no és una autobiografia, però l'escrius en primera persona, no és novel·lar, és una experiència, no?, que expliques tu?
Sí, sí, sí, però bueno, també parlo de la víctima, perquè a veure, que no parlo tampoc dels meus casos, perquè ja et dic que no és la meva història en concret, perquè no parlo de... Parlo de tot i no parlo de res, perquè no parlo de la meva vida. Però clar, són experiències, perquè aquest tipus de persones estan tallats pel mateix patró. O sigui, que aquestes experiències les ha viscut, com les he viscut jo, les ha viscut milers de persones.
I de dones. Hi ha molta gent, hi ha moltes dones que ja m'han dit que s'ha llegit el llibre i que se senten superidentificades. Perquè, clar, més o menys és el mateix. Igual obres els ulls a una dona, també. Igual també s'ha res, però no cal que us sentiu així. Potser llegint el llibre dius, hòstia, a veure, que això tampoc em sona tan estrany, no?
No, no, per això també he fet el llibre, per això que si estàs ficada en una relació d'aquestes,
si t'estàs llegint el llibre, que sàpigues a qui tens al costat, que hi ha recursos, que pot sortir, perquè quan estàs allà dins et penses que estaràs allà encadenada dins d'una gàbia, encara que estiguis... Pot ser una gàbia d'or, pot ser una... I ja pots estar, i et pot pagar, i et pot comprar-te la millor roba que sigui, però no deixes d'estar dins d'una gàbia. I tu pots sortir-ne d'allà.
perquè pots demanar ajuda i te la donen i ja pots començar a donar els passos.
per sortir-ne d'aquell forat i t'en surts. Costa, plores, ho passes molt malament perquè, ja et dic, no veus la llum, estàs amb un por fosc i per arribar fins a dalt has de treballar molt, t'has de treballar tu mateixa perquè, clar, l'autoestima la tens pel terra, o sigui que no...
Perquè aquesta persona, jo el comparo molt com un dementor, no sé si has vist Harry Potter, però els dementors són una espècie d'ànimes que et xuclen, xuclen la teva energia, no? Doncs aquest tipus de persones fan el mateix. Et xuclen tot el millor que tens. I perquè no puguis fer res sense ells. Set anys després has pogut refer la teva vida, Gemma?
Bueno, en parella no, però personalment sí. Parlo això a nivell personal, eh? A nivell personal, sí, i tant. Sí, sí, sí, perfectament. Vaig a... Bueno, com a mi m'agrada... Em agrada molt la música, vaig a molts concerts, tinc molts amics, he dessut amb les meves filles, amb la meva família, vull dir, que ja no és... Inclús la meva cara ha canviat, perquè tenia cara de...
Tenia la cara trista abans. I ara la meva cara ha canviat totalment. És la gran injustícia i seguirem lluitant i donant veu les vegades que faci falta per una vegada per totes erradicar aquesta xacra. Gemma, gràcies. Gràcies per escriure aquest llibre. Gràcies per obrir-te, deixa'm-ho dir així, en canal i ajudar altres dones.
I gràcies per atendre'ns aquest matí i explicar la teva història, que no és fàcil, però si només que serveixi, com dic abans, a una sola dona perquè obri els ulls o perquè realment pugui canviar la vida, dones aquest llibre per venir invertit. Una abraçada ben forta, Gemma, i de veritat, felicitats per la feina feta. I sempre Love of Lesbians.
Sí, jo més que res us vull donar les gràcies per l'oportunitat, per donar-me aquesta veu i perquè dones com jo que sapien que no estan soles, que ens tenim unes a les altres i que...
i que són supervivents i que poden amb això i amb molt més. I els homes també hem d'estar aquí, que no perdem de vista que això és un problema dels homes i, per tant, els homes també hem d'estar aquí donant el que hem de donar perquè a les dones no us passi això. Per tant, reivindiquem també el paper dels homes en aquesta lluita feminista.
Gemma! Hi ha homes que m'han comprat el llibre, eh? Home, i tant! Home, i tant! Home, i tant! Sí, sí, sí, sí. És clar, és que aquesta lluita només s'arradiarà quan anem tots junts d'una vegada i acabem amb els maltractadors. I així de clar ho diem, i així de clar, doncs, és, perquè no hi ha més. La grandíssima majoria de persones maltractadores són homes. Per tant, els homes hi tenim molt a dir, en aquest sentit. Seguim una abraçada ben forta.
Gràcies. I una altra per vosaltres. Que vagi molt bé. Igualment.
Sense temps per més, acabem l'edició d'avui. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Demà divendres comença festa major de tardor i us humano. No us causo de mani, sinó que us humano sigueu tots i totes molt i molt feliços. El meu nom, Jaume Cabó, l'edició d'avui, la número 2.248. 2.248 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Fins demà a les 10!