Les notícies de les 10.
Salutacions, bon dia. D'aquí 24 hores es tancarà el termini per participar a la mostra literària mossèn Pere Ribot, un certamen organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament. El concurs literari premia els millors escrits per persones residents o vinculades al nostre poble, com en edicions anteriors les obres presentades han de ser individuals escrites en català inèdites. El veredicte es farà públic el 17 d'abril a les 7 de la tarda
en un acte a la biblioteca. L'Ajuntament, a més, enviarà les obres premiades al consistori que organitzi la fase comarcal de la mostra literària del Maresme perquè també hi entrin a concurs. Així mateix publicarà les obres guanyadores en una primera edició.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Álvarez, rebaixa el xoc diplomàtic amb els Estats Units i diu que no té cap intenció de cridar a consultes l'ambaixador d'aquest país. Les relacions es van tornar a tancar ahir després que la Casa Blanca va dir que Espanya havia acceptat cooperar amb l'exèrcit nord-americà en la guerra al Pròxim Orient. La Moncloa va sortir immediatament a desmentir-ho i aquest mateix dijous Álvarez ha tornat a desmentir-ho
El programa El Matí de Catalunya Ràdio, aquest dijous, recordem que ha arribat a Madrid el primer avió militar amb ciutadans espanyols evacuats de l'Orient Mitjà. Les 171 persones repatriades han arribat a primera hora d'avui a la base de Torrejón de Ardoz i el ministre d'Exteriors. Ha pensat que hi haurà més avions militars per tal de continuar retornant ciutadans.
L'exèrcit d'Iran nega haver llançat cap a missi la Turquia i assegura que en respecte a la sobirania. L'OTAN ha condemnat aquests atacs i ha assegurat que la seva postura de dissuasió i defensa segueix sent ferma en tots els àmbits. Aquests aclariments arriben després que ahir encara va informar que l'OTAN havia interceptat un projectil procedent de l'Iran sobre el Mediterrani oriental.
que havia travessat l'espai aèri de l'Iraq i Síria abans de ser neutralitzat. La principal hipòtesi és que l'objectiu real no era Turquia, sinó una base militar a Xipre.
Una persona sense sostre va morir ahir al matí a Badalona. És el tercer sense sostre que ha mort al carrer en aquesta ciutat des de principis d'any i després de la mort al gener d'un home al carrer Torres i Bages i al febrer un altre al carrer de Ferrer Bassa. L'home de 52 anys va ser trobat sense vida a la plaça Elisa Reverter, on vivia el ras. Segons ha informat l'Ajuntament en un missatge a la xarxa X...
L'home havia rebutjat en diferents ocasions el servei d'allotjament de serveis socials. La plaça Elisa Reverter al barri del Manresà es troba a pocs metres de la frontera amb un gat. Diferents grups municipals han retret a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que no reobri l'albert municipal clausurat des de 2024, i el menjador social. Un missatge que ha llançat...
l'exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, i també el Partit dels Socialistes de Catalunya. En aquest sentit, l'Ajuntament de Badalona defensa que, a part de l'alberg, ja ofereix alternatives temporals en pensions.
A les 11 del matí, 9. Contacta amb la informació.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població.
Guanyaràs un pis en vida, no un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte.
Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal, com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emisora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Matí de dijous és 5 de març de 2026.
Matí ennubulat, matí ventós, matí i sembla que dia, i també demà i potser, i més aviat segur, el cap de setmana anirà acompanyat de pluja. L'última, atenció, alerta del centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Estem amb alerta sobretot al sud, però més sobretot encara al nord, on poden caure pluges intensíssimes. Estem parlant de la comarca del Maresme a partir de les 6 de la tarda. Per tant,
Compte, sobretot amb les fortíssimes pluges que pot ser que caiguin a les properes hores i també als propers dies. De seguida marxarem cap a parlar amb Joaquim Serra. En Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, però sobretot de cara als propers dies en què ja olorem el cap de setmana.
Saludem també de seguida en Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. L'actualitat local, l'actualitat general. En aquest cas, les notícies curioses i aquelles notícies que passen un dia com avui. Van passar un dia com avui. Ens estem referint a les afamèrides tot pujant al DeLorean.
A dos quarts d'onze, com sempre, i un cop al mes. En aquest cas, en aquest mes de març, com sempre, primer dijous de mes, rebem el senyor Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC.
L'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Per tant, parlarem avui amb casos que ocupen a les persones consumidors, a tots i a totes, i què passa? Doncs avui ho farem parlant de la compra de vehicles. No és el mateix comprar vehicles, especialment de segona mà. No és el mateix comprar vehicles a una empresa que es dedica a tal o a un concessionari que a comprar a un particular. Què hem de saber si comprem a un? Què hem de saber si comprem a un altre?
Doncs, en aquest cas, Oriol Contreras ens ho explica. A les 11 passa per la ràdio en Narcís Peric. Narcís Peric, un músic vilamanesmenc, molt, molt relacionat amb Vilassar de Mar, que ens presenta un treball encantador. Sabeu aquells treballs que són preciosos? Doncs, en aquest cas, en Narcís Peric ens va presentar un treball el 27 de febrer, per tant, encara crema, encara està acabat de sortir al forn,
Parlarem del seu retorn als escenaris després de dos anys, la seva gravació i parlarem també d'aquest 2026 que l'ha de portar amb un treball molt íntim, molt personal als escenaris, com a mínim de la comarca, també del país. A les 11 en parlem amb en Narcís Peric. A dos quarts de 12 arriba la tertúlia, jovena tertúlia, que porta cada setmana una retornada.
representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts, el Vilatzar i el Pere Ribot, fins a la ràdio. El torna avui pel Pere Ribot, la setmana passada en els Vilatzar, aquesta setmana els hi toca els del Pere, que diuen ells. I avui, com no pot ser d'altra manera, amb la vista posada al 8M, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, avui...
parlarem precisament d'això, del feminisme, de la dona, amb les tertulianes avui del Pere Ribot. A les 12 ens anem al teatre, de la mai de la veu de Joana Hernández, cartellera, estrenes, recomanacions i les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana. Per tant, amb Joana Hernández anirem al teatre.
I completarem l'edició amb tot plegat. La de dijous 5 de març de 2026. A les portes del cap de setmana. Dia plujós, ventós, lleig, però ho gaudirem igual. L'edició d'avui la número 2611. 2611 edicions del Magassin del Matí de Vilassar. Ràdio el meu nom, Jaume Cabot, motor rancès. Posem primera i arrenquem. Som-hi!
Cada dia, que dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca servei meteorològica del Consell Comarcal del Maresme, des d'on fa poca estona s'ha més una alerta que indica possibilitat de fortes pluges al sud, però més fortes inclús al nord de la comarca a partir de les 6 de la tarda. Joaquim Serra, molt atents a aquesta previsió que ens estàs a punt de donar, la que indicarà el temps previst de cara avui, però sobretot de cara als pròpers dies de cap de setmana. Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, bon dia. Avui tenim aquesta jornada marcada pel cel tapat per les precipitacions que a més a més aniran guanyant protagonisme al llarg de les hores. I aquest matí ja podem tenir algun xàfec, sobretot a la zona interior de la comarca, la serrada litoral, i cap a aquest migdia aquestes precipitacions s'aniran estenent a la resta del Maresme. Aquesta tarda s'espera una tarda plujosa, amb precipitacions que a més a més...
podran ser estones d'una certa intensitat, poden acumular precipitacions abundants superiors als 20 litres per metre quadrat en alguns punts, sobretot de la meitat nord de la comarca, que és on esperem les pluges més importants en el dia d'avui.
Pel que fa a les temperatures, les màximes baixen una mica, tampoc no massa. En general, l'ambient serà força agradable, mentre que les temperatures nocturnes d'aquest apacerit s'han mantingut o han pujat una mica. Pel que fa als vents, continuaran moderats aquest marí del nord-est, aquesta tarda de l'est, i la situació marítima alterada, Maragassa, onades al voltant dels dos metres i mig del SEDAP,
a tota la costa Maresmenca. De cara demà divendres continuarem amb pluges, amb el cel tapat, amb aquesta pertorbació que en seguida enviant vents allà ventats. La mar força alterada novament demà. Podríem arribar als 3 metres o superar-los fins i tot amb mar de fons i amb unes temperatures que demà seran semblants a les d'avui. Pel que fa a la precipitació, tornarem a tenir un matí amb precipitacions que podran afectar qualsevol punt de la comarca durant la tarda i
s'anirien fent més intermitents. I és que, segons els mapes d'avui, sembla que demà la perturbació s'aniria debilitant i de cara al cap de setmana, tot i que tindrem algunes nubolades i la possibilitat d'algun ruixat, sobretot a la zona interior de la comarca en general,
tindrem un cap de setmana força acceptable pel que fa al temps, amb unes temperatures que les nits, la de dissabte i la de diumenge, baixarien una mica, però de dia es faran més suaus. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Tens aquesta arribada de pluges i demà hi tornem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim Serra, que tinguis molt bon dia. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment d'obrir finestra informativa. El parlant de tot poc ens passa. Saludem aquesta hora, com sempre, al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. 5 de març. Ja és 5 de març. Sí, senyor. I què en vols dir, amb això?
Vull dir que passa el temps volant. Sí. Vol dir que falta un mes pel 5 d'abril, dos pel 5 de maig i tres pel mes de juny, que ja estarem parlant de festa major. Ja serà Sant Fermín. Com passa el temps, Joan? Passa volant, eh? De fet, ens venen al cap sobretot amb el que està passant amb l'actualitat.
sobretot aquest creuament de declaracions entre Espanya i Estats Units que no s'acaba d'entendre molt bé pel que fa... És a dir...
Ahir sortia en una multitudinària roda de premsa a la Casa Blanca la portaveu, la Caroline Lawit, que deia que Espanya finalment havia permès l'ús de les bases militars als Estats Units. I que si no era així, igualment ho faria. I, hores després, a la cadena SER, el ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Alvarez, deia...
que, escolti'm, jo soc el president, ai, soc el ministre de Defensa, i jo no he donat pas aquesta ordre. És a dir, sembla... Això ja ho cantava l'amic Gila fa molt de temps. De fet, en Trump ja va dir, doncs deixa les bases militars, però tampoc necessitem el seu permís, les utilitzarem igual. És a dir...
La conclusió que trec jo de Trump i Sánchez, els presidents americans i espanyols respectivament, és que tenen poca feina. Una parlar d'Espanya i l'altra contestant Trump, que saps com vas a un bar i hi ha una fulla sobre la taula? Hi ha una fulla que fas així amb els dits i fas clanc i la tires? Doncs és una mica Estats Units amb Espanya.
De fet, Trump no li perdona a Pedro Sánchez aquella encaixada de mans que en vam parlar aquí, tu i jo, en el seu moment, en el qual Pedro Sánchez li va fer un tripijoc manual i ell es va quedar, Trump, com molt parat, els dos amb un somriure estúpid davant de les càmeres, aquest somriure estúpid.
que es fa pels companys de la premsa gràfica, però va ser, sempre ho diem, en política no hi ha cap gest que passi desapercebut, i aquesta encaixada de mans que Pedro Sánchez li va voler fer un toc, diguem, entre amistors, però dient, controlo jo l'encaixada, Donald Trump no l'ha superat, eh? I té una mena d'inquina, però és que tot torna, la vida és realment cicles, com la història, eh? Ja ho deia Hitler...
¿Ustedes podrían parar la guerra un momento? ¿Que si pueden parar la guerra un momento? Ahora sí les escucho. Le quería preguntar una cosa. ¿Ustedes van a avanzar mañana? ¿A qué hora? ¿Entonces cuándo? ¿El domingo? ¿Pero a qué hora? A las 7 estamos todos acostados. ¿Y no podrían avanzar por la tarde? Después del fútbol.
Sí, és espectacular, eh? És que, a més a més... És que això podria ser el que està passant ara mateix entre el govern de l'estat espanyol i els Estats Units, eh? Et dic una cosa, Joan, això, a part de donar-te tota la raó, podia ser així, aquest monòleg de Gila, no tan sols l'hem escoltat i l'hem vist,
Jo personalment hi sé de més gent que ens el sabem de memòria, de memòria, i tot i així fa gràcia. És un absolut clàssic. És com la trinca, és com la trinca, que te'l saps i jo lesbisc, però fan gràcia. Que està l'enemigo, que se ponga. Que se ponga, que si poden parar la guerra, que se nos ha tascado el cañón. I no la poden sacar. Veus la cabeza que no la poden sacar? Vinga, va, Joan, més coses.
Bé, deixant de banda aquesta actualitat de la guerra, una molt bona notícia, l'Hospital de Sant Joan de Déu ha implantat el marcapassos més petit del món a un nadó, a una nena de dos quilos, és absolutament espectacular, celebrem un cop més aquesta actuació, en aquest cas de la sanitat pública, que han pogut
doncs salvar la vida d'aquesta nena, una nena que va néixer el 2 de febrer amb una brachicàrdia greu, va provocar un deteriorament clínic amb risc de fallida cardíaca i li han aconseguit implementar aquest marcapassos de només dos centímetres. És absolutament espectacular i la nena ja ha estat d'una d'alta, però celebrem.
I tant, i a més sempre que celebrem aquest tipus de notícies que són avenços en medicina i a més a més, doncs, amb infants tan petits, doncs, és que és espectacular la medicina, eh? És espectacular. Vinga, va, què més? Doncs a Itàlia els tenim commocionats, eh? Què passa, a Itàlia? Hem descobert un conductor d'ambulàncies que hauria estat assassinant tots els pacients d'avançada edat que anava portant al centre hospitalari. Què dius ara?
de 27 anys, que treballava a la Creu Roja, que feia serveis, diguéssim, no urgents a la regió d'Emilia-Romanya, i es feia sovint trasllat de persones grans entre hospitals i residències. Ara mateix les autoritats transalpines sospiten que hauria matat 5 víctimes, 5 víctimes confirmades, veu que l'home presumptament els injectava alguna substància durant el trajecte, i se sospita, clar,
Estem parlant de persones d'avançada edat, moltes de les quals, en fi, les autòpsies, d'aquella manera. I ara, clar, moltes famílies estan dient, a veure si... A veure si l'ambulanciero... L'ambulanciero, veurem, de moment l'home ha estat apartat del seu lloc de feina i estan elaborant les investigacions per veure què és el que ha passat i si hi ha, desgraciadament, més persones mortes.
Molt bé, Joan, què més tenim? Doncs sempre hi ha... La realitat sempre ens dona reflexions i notícies que a vegades poden semblar mentida. A mi m'agrada molt perquè hi ha molta gent que a vegades ens envia whatsapps per explicar...
coses i doncs tal i ens n'acaben d'enviar un que si ens fem referència jo no tenia constància eh, si ens fem referència d'una notícia que doncs una gent de Mossos d'Esquadra s'ha fet una mica, no viral, però sí que s'ha fet en principi l'han castigat a 13 mesos de pressió jo crec que aquí podríem obrir un imbècil del dia eh
S'ha comentat, són uns fets que van passar ja fa uns, no sé si un any, no sé si arriba un any, però són fets absolutament difícils de qualificar. Explica la situació, Jaume, Mossos d'Esquadra arriben a atendre una persona morta que estava al carrer i un dels agents, presumptament,
doncs s'hauria aprofitat que la persona ja no era entre nosaltres per sostreure-li el telèfon mòbil i uns auriculars. És que em sembla telèfon. És que, en fi... Ja ho has explicat, és que és així, és així. És a dir, el tio se'n va...
amb una operació urgent, en aquest cas una persona que havia caigut a terra, doncs morta, i a molts societats li fot el mòbil i els auriculars. És que és tan lamentable. És que a més és lamentable, perquè dius... És que és molt lamentable. La cartera seria sent igualment de lamentable, però...
No sé si m'explico, saps? És com dir, li roba els cordons a les sabates. És igual, robar-li qualsevol cosa, per més o menys valor que tingui una persona que ha mort i tu estàs atenint, en principi, com a cos de la policia autonòmica catalana, és d'un rastrero, ja sé que està mal dit, però perquè ens entenguem tot, rastrero, però majúscules, negretes, subratllat, el que tu vulguis. En fi, va. Ja hauríem de parlar en profunditat del cos de Mossos d'Esquadra. Sí, sí, hauríem, hauríem.
Auríeu fent-ho jo un monogràfic sense micros.
Entenem el Dilòrien o què? Doncs mira, comencem a Dos Hermanes, el 5 de març de 1942, perquè venia al món un petit Isidoro, Felipe González. Sí senyor, un prodigi de la democràcia també. Felipe González Márquez, president de l'Estat espanyol, secretari general de la PSOE, i tercer president de la democràcia espanyola.
Era més a prop del PP i Vox que del socialisme, que hi ha socialistes que diuen ¿Cómo pudimos hacer esto? Doncs sí senyor, perquè era el progressista amb l'Alfonso Guerra, amb tota aquella gent que són prodigis de la democràcia i perquè van formar, van part del PSOE perquè no hi havia Vox, perquè si no, si no estan allà segur, eh?
Felipe González Márquez, doncs, ha nascut el 5 de març de 1942. El felicitem, o no. Sí, bueno, que faci un bon dia. Molt bé. I saltem a l'any 1971, perquè l'Edge Pelín es transforma per primera vegada el que es considera una de les millors cançons del rock'n'roll, eh? Aquel seu Stairway to Heaven. If there's a bustle in your headroom, don't
Fins demà!
Una cançó realment espectacular i preciosa. Què més tenim, Joan? Doncs, tal dia com avui, de l'any 1982, trobaven mort en un hotel de La La Land de Los Angeles. John Belushi, còmic i músic, que va formar part dels Blues Brothers a la làpida de la seva tomba, es pot llegir. Pot ser que jo m'hagi anat, però el rock and roll segueix viu.
Ja sé que és símptoma que ens estem fotent grans, però com escoltes això, dius, escolta, hi ha música així, Joan? Ja no... Ja no es fa. Ja no se'n fa. Blues Brothers of Everybody. Quina l'ha ballat, cantat...
Què més tenim, Joan? I un any després de la mort de John Belushi, el 83, tal dia com avui, número 1 als Estats Units i a tot el món, Billie Jean. La gent es preguntava qui era Billie Jean, de Michael Jackson, primera cançó del seu thriller. I ara en Joan ens explicarà qui era en Billie Jean, eh?
A mi això em dius que és dels anys 80? Home, 83. Sí, sí, per això dic, em dius que és dels anys 80 i em costa de creure, perquè ho sé, perquè ho dius, perquè ho sé, perquè ho vaig escoltar i perquè me'n recordo. Però, Joan, és que això podia ser estret ahir, em diessis, no, no, ahir van sortir, és que és impressionant, impressionant.
Va, explica'm qui era en Billy Jean.
Aquest Jackson sempre deia que Billie Jean representava totes aquelles grupis, totes aquelles fans que s'acostaven especialment en la seva època, que ell era més jovenet, formant part dels Jackson Five, aquell grup amb els seus germans. En qualsevol cas retrata aquesta dona imaginària, hipotètica, que li reclama la paternitat d'un fill.
Més coses, Joan, va. I l'any 2000 la itàlora-americana Madonna, que és una màquina de fer diners, va decidir revisitar l'antic èxit de Don Maclet, aquell American by the day the music die, i va passar pel filtre de la reina del pop.
Fins demà!
Què més tenim, Joan? Any 2007, als Estats Units hi ha un reconeixement civil, especialment els artistes, siguin escriptors, realitzadors de cinema, músics, que és quan un treball teu entra als arxius de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
per la seva conservació ineterman, eh? Doncs l'any 2007, entre altres cançons, com per exemple el Blues Feixos, entraven ses majestats satàniques amb la Icat Guet Nou. Entrava ja en el registre oficial de la biblioteca del Congrés. De fet, hi ha algú que digui que la cançó es diu Icat Nou? Tothom diu que es diu... Satisfaction, no? Jo crec que ho diuen fins i tot ell, Joan.
Fem un Satisfaction. Anem a tocar un Satisfaction. Satisfaction. Satisfacció és el que sentim nosaltres quan obrim aquest Dilorian que va finet i finet.
Què més tenim, Joan? I ara, per la teva satisfacció personal, marxem a Caracas. Home, meu amic, Caracas, m'hi ha molt. Domines tots els registres, tots els idiomes, de fet. Caracas, m'hi ha molt. En parlava, tens un registre absolutament impressionant. Doncs a Caracas, tal dia com avui de 2013, moria Hugo Chávez, el que va ser.
durant molt temps president per alguns, dictador per uns altres, de Venezuela. Famosa aquella frase durant la cimera de les Amèriques de l'any 2007, que es feia Santiago de Chile, quan el Campechano, que encara el traien a passejar pel món, amb Zapatero 1, de veritat, d'ara l'1, doncs va haver-hi aquella polèmica que es va rebotar per tots els mitjans de comunicació del món.
¿Por qué no te callas? ¿Por qué no te callas, eh? ¿Por qué no te callas, aquella...? Hòstia, se li va fer difícil això a en Juanca. En Juanca això se li va fer complicat. ¿Por qué no te callas? En fi... Quin pardal, Déu-n'hi-do. Després 13 va callar ja, doncs. Definitivament. Sí, senyor.
Una del migdia, 3.57, a la tarda. No callis i explica'ns què passa, Vilassada Marial Maresme. Doncs entre altres informacions destacarem que la Unió Esportiva va perdre ahir sense jugar una plaça en la taula de la Tercera Federació. S'havien d'haver disputat...
Partits suspesos pel compromís de la selecció catalana amateur. Es van disputar ahir al vespre i la Unió Esportiva cau de la tretzena posició a la catorzena a només un punt de descens que marca el Cerdanyola de Peque. I molta atenció, diumenge 5 de la tarda, la Unió Esportiva serà al camp del Badalona, líder intractable.
per mirar... És aquell partit, Jaume, que Dani Pérez i la Unió Esportiva no tenen res a perdre. I molt a guanyar. I molt a guanyar. El Badalona ve amb 9 de 9. La Unió Esportiva amb dos punts de 18. I deixa'm dir que el Badalona, els escapolats, doblen en punts la Unió Esportiva. 48 per 24. Doncs avui sí que ens ve i em ve molt de gust fer això. Seguim aquí. Seguim sumant històries. Seguim vivint.
I és felicitar la meva germana que avui celebra el seu aniversari de part de tota, tota la família i tot l'equip de Vilassar Ràdio. Família i Vilassar Ràdio per molts anys. I tant que sí, moltíssimes felicitats. No podia ser d'una altra manera en un dia tan fatal. Per cert, el cabot abril aneu allò... Sí, del 5 al 8, eh? Sí, sí. Bueno, i el març també... 16, 18, 28... El març és el més complicat, eh? Sí, sí. Hauríem de mirar restar 9 mesos, eh?
Festa major. Què passava? Festa major. No comptis. Festa major. Que sigui el Pigat, que sigui la Lucía... Que sigui el foc artificial i aparem-hi. Joan, que vagi molt bé, t'escolto. Moltes felicitats a la teva germana. I tant que sí. T'escolto a la 1 al migdia 3.57 de la tarda. Recordarem que la vida pot ser meravellosa. Per molts anys a la meva germana que ho serem el seu aniversari. Insisteixo, de part de la família i tot l'equip de Vilassar Ràdio. Avui, que fas això.
que donem als altres. Seguim aquí. Seguim sumant històries, seguim dius, salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí.
Els laberins de la paraula junts. Anem a poc a poc perquè...
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu setret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat amb innovació, estabilitat i feina ben feta per una Catalunya més forta amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera, un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per parlar de consum.
Com sempre, i un cop el bé, rebem el nostre estudi l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'oficina municipal d'informació al consumidor. Oriol Contreras, bon dia, bona hora. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, gràcies. Doncs ja ho tenim, això, més de març, ja. Doncs Déu-n'hi-do, quin tema relacionat amb el consum posem damunt la taula, aquest mes? Avui voldria parlar de la compra de vehicles de segona mà, que és un tema que...
recorrent de fa molts anys, que no té per què ser conflictiu o no era un tema conflictiu, no més que els altres, però en els últims temps he detectat un augment de reclamacions. Doncs avui, amb l'Oriol Contreras, ens comprem un cotxe de segon home. Som-hi!
Oriol, ja on has detectat un punt de conflicte els últims mesos? A veure, només cal veure les campanyes publicitàries, que n'hi ha unes quantes més i no ens haurem d'amagar, per exemple, del Flexiplan o de Location Plus. Són empreses que han entrat al mercat amb molta força.
Segurament, degut a la crisi de la fabricació, és a dir, ara ja no tens vehicles en estoc, els has de trigar, servir-los, els has d'encarregar. Per altra banda, potser també la crisi econòmica ha fet que la gent no apuntés tan amunt quant a la despesa.
i un sobrestock, això sí, increïble, de vehicles de segona mà. No sé quina és la combinació que ha fet que s'ha incrementat, per una banda, evidentment, el màrqueting i la campanya publicitària, però, per l'altra banda, la compra de vehicles de segona mà. Clar, a partir d'aquí, quin és el conflicte? Bé, primer hem de distingir dues qüestions importants. Una és, no és el mateix comprar un vehicle a un concessionari, a un professional, que comprar un vehicle de segona mà...
a un particular. Per què no és el mateix? Per la normativa que cobreix. La normativa que cobreix els vehicles comprats en concessionaris, lògicament, és la de consum. I com a vehicle de segona mà tens un any de garantia i tens tots uns drets favorables al consumidor, que és la part més dèbil de la relació contractual. En canvi, quan tu compres un vehicle a un amic, a un familiar, a un desconegut,
però que no és un empresari, i això avui en dia a través de Wallapop es fa diàriament i tens que anar a buscar el cotxe a Burgos, a Cádiz o a on sigui, doncs
No és que no hi hagi una garantia, però tampoc tens el dret real dels consumidors usuaris, sinó que és el que el Codi Civil marca, que són els vicis ocults. Què és això? D'això, recordo que l'any passat em van parlar d'aquest tema i van parlar dels cotxes aquells. Has comprat un cotxe entre el 2006 i el 2013? Això és una cosa. Sí, i els cotxes a on em van parlar precisament i va ser molt interessant el tema aquest, el tema de la garantia quan compres un particular. Què és els vicis ocults? Els vicis ocults...
del Codi Civil, perquè ja existien des de fa, evidentment, des de l'origen del Codi Civil, no és només per vehicles, sinó per qualsevol compra de bé moble entre dos particulars. Parlo d'avisos ocults des d'un mòbil entre particulars o això, en aquest cas, un vehicle, no?
doncs vindria a ser el mateix, amb mancances o avaries que puguin sortir en el vehicle, posteriorment a la compra, i que tu li dius, no, això ja era, ja venia amb el vehicle, no? Llavors aquí, i són ocults perquè tu no els havies vist, lògicament, no és que te'ls hagin ocultat, però com a mínim tu no els havies vist. O sí. O sí, però tu com a mínim no els havies vist.
Però clar, fixa-t'hi, la primera diferència és que només tens sis mesos per detectar-los, mentre que la garantia legal per una compra de vehicle de segona mà amb un concessionari ja tens un any.
Segona diferència important, quan tu utilitzes la normativa de consum, evidentment pots utilitzar l'oficial consumidor. No la pots utilitzar quan el conflicte és entre dos particulars. La normativa cobreix les compres fetes entre particulars. Encara que sigui compra-venda, eh? És a dir, si ho has fet amb un particular, consum ja no hi entra. No.
Llavors, clar, ja tens més desvantatges. I segona, moltes altres normatives dels drets de consumir usuaris, que no és només el termini de l'any, sinó les presuncions que aquells vicis ja hi eren, doncs no les tens tampoc amb els vicis ocults. És a dir, si realment m'hi he de posar, jo preferiria comprar i pensar en un concessionari.
Clar, perquè tu compres un concessionari, m'imagino que algun paper o altre hi haurà això. Si ho fas entre particulars, a banda del canvi de nom del vehicle, etcètera, hi ha algun contracte, alguna relació, compravenda, algun tipus de factura, sí o no? Hauria d'haver igual, igual, igual. Però hi és? Clar, moltes vegades no hi és.
No, moltes vegades no hi és. Llavors, com reclames? Bé, evidentment, quan tu fas un contracte de compra-venta, hauria d'haver-hi el contracte. Passa que, insisteixo, si no hi ha un gestor pel mig i ni una part ni l'altra són prou vius per entendre que això ha d'estar regulat en un document, doncs en el moment de reclamar tens moltes més dificultats. Però, clar, que ha d'haver-hi un contracte de compra-venta. Evidentment que hi ha de ser. En el concessionari, també el afegitor que ens trobem és que
quan hi ha una avaria en segona mà és lògic que no totes les peces del vehicle hagin d'estar al dia perquè l'estàs comprant i a vegades té 5, 6, 7, 8, 10 anys per tant, moltes de les avaries i aquí és un primer conflicte venen del desgast de les pròpies peces i del pas dels anys i dels quilòmetres per tant, no pots exigir que els pistons, la roda qualsevol cosa estigui com si fos un cotxe nou
A partir d'aquí, distingir quan és una avaria que tu hauries d'assumir perquè el cotxe ja té els seus anys, o quan és una avaria que no hauries d'assumir, aquesta línia ja és complicada a vegades de trobar-la i només pèrits o tècnics, enginyers, podrien dir-te si aquesta avaria no hauria d'estar ni tan sols en aquell quilometratge,
o sí catalàs de, com diríem, menjar amb patates, val? Aquest és el primer conflicte que tenim amb vehicles de segona mà en general, en general, que no passa amb vehicles nous, on tot, durant els primers tres anys, com a mínim, no hauria de... Clar, tu començaves dient, hosti, la venda de cotxes de segona mà, de vehicles de segona mà, ha pujat moltíssim. Clar, no era el mateix abans que el quilometratge, un cotxe amb 150.000 quilòmetres, per exemple, ja començaves a mirar-te'l. Avui en dia, amb la tecnologia, evidentment, els cotxes estan molt millor, però...
amb avantatges i desavantatges, eh? Les avantatges, per exemple, és que l'ordinador de bord t'ho diu absolutament tot el que passa. Però hi ha vegades que ni el propi mecànic sap el que està passant allà dintre, perquè tot és allò tan digital o tan, digue-li com vulguis, tan tecnològic que és complicat, eh? Sí, però per exemple, ara que treus aquest tema, això és un avantatge a l'hora de comprar un vehicle de segona mà, que és una de les recomanacions que també fem sempre, i és...
fer una anàlisi de com està el vehicle. Clar, la gent em pregunta, bueno, l'anàlisi el puc fer abans, home, difícilment trauràs el vehicle abans, però sí que pots fer anar un mecànic a eixar un vistazo, que et diria. Però, en canvi, sí que quan l'has comprat, tu, amb aquesta tecnologia, que és molt més fàcil d'utilitzar, podries, el primer, en recomanació, portar-lo a un mecànic i que ell et fes la seva...
Un primer anàlisi de la situació actual del vehicle. I això és molt útil perquè moltes vegades la gent ja quan se'n dona compte que té una avaria ja han passat uns quants mesos. En canvi, no és el mateix reclamar just quan surt el vehicle. És a dir, just quan surt el vehicle ja hauria de tenir hora amb el meu mecànic...
perquè en fes una revisió, sempre hi haurà alguna cosa que no ho veurà, però fes una revisió, i com dius tu amb la tecnologia és més fàcil, de com està aquest vehicle. També hem de fer un anàlisi de la situació legal del vehicle, és a dir, mirar realment si té algun tipus d'embargament, si té multes a darrere, que se'ns faci bé el canvi de nom, és a dir, tota una sèrie de processos que, en teoria, en un concessionari se'ns haurien de fer.
Se'ns haurien de fer, ja ho dius bé. Jo l'últim cotxe que vaig vendre em va arribar una multa al cap de mig any que l'havia vengut, em va arribar una multa. No cal dir que el concessionari es va fer càrrec de tot i sense cap mena de problema, però a vegades és allò que es van quedar en papers per fer. No sempre és qüestió de particulars i de concessionaris, eh? S'ha d'estar molt més al darrere que quan fas una compra en un vehicle nou.
Escolta, que en aquest cas jo vaig dir sort que li han posat una multa al nou propietari del vehicle, perquè si no ho haguéssim pogut passar 3 anys circulant amb un vehicle amb el nom. Sí, sí, i això passa, vull dir, no, no, això passa, i és una de les reclamacions que es fa, que no té tant a veure amb el vehicle, però sí amb els papers, que en diem, del vehicle.
Una altra qüestió interessant, quan tens una avaria en aquests vehicles, la primera és discernir si realment aquella avaria és reclamable o no, que és el que hem estat parlant, si és la antiguitat o no, i l'altra és que aquest any de garantia la majoria de concessionaris el que fan és contractar una pòlissa d'assegurances.
d'averies, de garantia, vaja. I aquesta pòlissa que cobreix el concessionari, perquè és qui t'ha d'oferir la garantia legal d'un any, doncs, com tota pòlissa d'assegurances, també té les seves...
no contraindicacions, però sí les seves reduccions de cobertura. És a dir, això no entra. Però, esclar, aquestes reduccions de cobertura les aplica a la pòlissa l'asseguradora al venedor. A tu no t'importa. Per tant, si se t'espai... Però, clar, tu imagina que tens una varia i dius, primer, anem a veure si aquesta varia s'ha de cobrir o no per la garantia, perquè és desgast o no. Això ja passes temps... O sigui, ha de ser el concessionari, en aquest cas, que contracti la pòlissa. Sí.
Això és el que fan. És bo o és dolent? La part bona és que tu estàs més tranquil que si aquell concessionari no té prou recursos econòmics o tècnics per cobrir-te la garantia, doncs té una assegurança darrere. Però la part negativa és...
Si arribem al punt de dir, sí, val, això hauria d'haver-ho cobert la garantia legal d'un any, vostès fa responsables, no? Però apareix l'asseguradora i diu, sí, però és una de les exclusions que tenim en la nostra pòlissa, que a mi no m'importa, perquè jo sóc el comprador, la pòlissa és per al venedor. Però és clar, és un escull, és un problema, perquè llavors el venedor diu, si a mi no m'ho cobrés l'assegurança... És un problema d'assegurança el venedor, però el problema real te'l menges tu com a comprador.
Clar, perquè el concessionari diu, com que l'assegurança no m'ho cobreix, ja no entra, ja no és garantia. I si havíem passat el primer filtre que el venedor reconegués que aquest carburador s'ha de substituir perquè està dintre de l'any de garantia, etcètera, i et trobes que l'asseguradora diu no, els carburadors formen part de l'exclusió, què farà el concessionari? Torna un pas enrere i dirà, doncs no. Llavors, aquest és una de les dificultats que més ens trobem.
Doncs Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do amb tot pla. Què més hem de tenir en compte? Hem de tenir en compte alguna cosa més a l'hora de comprar un vehicle. Ja queda clar que és desaconsellable entre particulars, tot i que es fa, eh? Es fa, i molt, però és desaconsellable en el sentit que si vols fer-ho, pots fer-ho ben bé, però s'hauria de fer ben fet, és a dir, un contracte de compra-venda, una persona que hi entengués, un gestor, doncs que estigués allà per si hi hagués algun problema, que quedés tot per escrit, perquè després de la paraula, les paraules se les han dolent.
I com dius tu ara al final, com un gestor o algú que et donés recolzament, és que al final, m'ho comentava l'altre dia un usuari, el vehicle és, podríem dir la majoria de vegades, la segona compra més important d'una família, d'una persona.
en la vida. La segona, el primer tenim el domicili i la segona és un vehicle per les quantitats. Però és que fins i tot ara m'he trobat, em vaig trobar una vegada en un altre municipi a Cardedeu, una senyora que em venia a reclamar una garantia d'un vehicle de segona mà i miraves les factures de compra i te'n dones compte que s'havia gastat
amb un vehicle sonar més de, no sé si són 20-25.000 euros. Clar, jo penso, si tu tens, perquè els tens, o fas un crèdit, és igual, d'una manera o altra, tu dediques 20 o 25.000 euros a comprar un vehicle, ja pots trobar de primera mà moltíssims vehicles de 20 o 25. Què passa? Que la persona deia, sí, però és que a mi el que em venia de gust era aquell BMW concret d'una gama alta, que normalment valen 50 o 60 o 70.
Llavors, això també s'ha de tenir una mica de consciència, és a dir, si per voler tenir un vehicle d'alta gamma, lògicament no arribes i vas a comprar-lo de segona mà, potser que t'ho replantegis i en comptes d'anar a comprar aquest vehicle d'alta gamma, de segona mà, intentis comprar un vehicle no d'alta gamma, però nou. Això és un tema ja de consciència i de sociologia del consumidor, que va més enllà, que a vegades n'hem parlat, que es tira més el braç que la màniga, molt típic.
d'aquest país, no? Però és una de les reflexions. Jo em vaig quedar, ja et dic, m'ha perdut, que diuen, de com es podia haver gastat tants diners en un vehicle de Sonoma, i m'ho va reconèixer. Diu, és que ens venia de gust a casa aquest model de vehicle, i lògicament nou no el podíem comprar. Alerta, que aquesta és la segona compra, com diem, més important d'una família, i per tant s'ha de meditar molt. I ja no només meditar, sinó assessorar-se, com tu deies, una gestoria...
o algun, ja no dic un advocat, però quan estem parlant de 20 o 25 mil euros, per exemple, jo crec que necessites un recolzament i que t'assessori en tots els tràmits i en tots els passos, ja no només del crèdit, sinó del canvi de nom, de l'origen i de la legalitat d'aquell vehicle, perquè a la segona mà venen vehicles de tot arreu. Per tant,
recomano el reconeixement i l'estudi previ abans de comprar un vehicle. I si són de 3.000 o 4.000 euros, també.
Sí, sí, qualsevol, clar. Perquè el que es gasta 3 o 4 mil euros és perquè la seva capacitat econòmica és aquesta. Per tant, també segueix sent un sacrifici pel que es gasta 3 o 4 mil euros, no? I perdre aquests 3 o 4 mil euros i perdre el vehicle, jo tinc gent que estan abatuts i no tenen sortida. Ens hem d'assabentar també, no?, l'historial d'aquest vehicle, o no? Sí, hi ha empreses que per pocs diners, 7, 10, em sembla, o 11 euros, et poden facilitar
ara no em facis dir el nom, però això a l'oficina del consumidor ho podem atendre, et poden facilitar perquè jo ho he fet alguna vegada a l'historial del vehicle, llavors et diuen si ha tingut sinistres, si ha tingut assegurances, quines assegurances, el quilometratge, perquè també es manipula el quilometratge i no te'n dones compte fins que vas a passar l'ITV...
Sí que et fan aquest petit estudi que val, imagina't, això val 10 o 15 euros. Doncs escolta, val la pena saber-ho moltes vegades, no? No ho fas, no pels diners, evidentment, sinó que ho fas perquè no ho saps moltes vegades, no? I l'historial del conductor també, no? Que quedi clar les multes que hagi pogut tenir aquest i sobretot el canvi de nom. Canvi de nom és senzill de fer o és un tema que també...
A veure, normalment les gestories és una de les tasques que fan i, evidentment, és el més recomanable i, si no, un, si s'ho pot fer, doncs, anant a trànsit i fent tots els passos que des d'allà et manen. Lògicament, el primer que has de tenir és la signatura del venedor i sembla que sigui una cosa...
una pero grullada, comentar-ho, però m'he trobat de gent que no té la signatura del venedor, perquè no té aquest contracte que deies al principi. Llavors, aquest és una de les dificultats, dels problemes i conseqüències de no tenir documentada la menta. També ha passat, i això s'ha explicat, hem vist alguna vegada una persona, un familiar que mora, té un cotxe, i algun familiar seu anita aquest cotxe, agafa i diu, escolta, el canvi de nom aquí és complicat, fins al punt que gent deia, hem acabat falsificant la firma.
Més que res perquè es fa molt llarg tot el que és l'acceptació d'herència, que és un tràmit que ens pot portar 5 o 6 mesos, tranquil·lament de banda notari, i fins que l'hereu no accepta l'herència no pot anar a acreditar... Però ja no està escrit en un testament, això. Deixo el cotxe? No, no. Perquè no estigui aquí, agafa'l tu. Sí, però clar, teòricament... Entra com herència, això. Sí, clar. Si és titular...
del que ha mort, evidentment que forma part de l'herència, i tu en el notari ho has de dir, doncs miri, hem vist que tenia un vehicle, per tant aquí té els papers i posi'ls en el testament, allà sí que surt, en el moment d'acceptació d'herència surt el vehicle. Però clar, insisteixo, fins que no es fa això no hi ha canvi de nom.
Però això no vol dir que no el puguis agafar, però clar, estàs agafant el vehicle sense titularitat i conseqüències com amb l'assegurança o altres tràmits. Ja dic, hi ha gent que deia, escolta, hem acabat falsificant la firma, perquè realment els tràmits en aquest sentit, a part de cars, són llargs i feixos. Sí, més cars que són llargs. Molt bé.
Oriol, què hem de saber més? Va, alguna cosa més aquest mes? Res, recordar que estem al mes de març, i el mes de març, com cada any, el dia 15, és el Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores.
i que aquest any a Viva Sa segurament farem una campanya per recordar que tots tenim aquests drets i que se'ns han de respectar i farem una campanya més adreçada potser als drets lingüístics, que és un dels drets que tenim les persones consumidores, que lògicament a Catalunya té més importància i que s'ha de respectar i que s'ha de...
Bé, això, mantenir una miqueta el dret a poder-ho tenir tot en català, sigui retolació, sigui documentació, siguin garanties, siguin els tiquets, no? O atendre, no? O atendre. Pots venir en el sentit lingüístic a l'ofici del consumidor? Sí, sí, és un dret recollit per la llei i reclamar. I en tens moltes reclamacions amb la llengua o no? No.
Si t'he de dir la veritat, no és un tema que... Clar, que també vivim on vivim. Vivim en una zona on el català, això només s'ha d'escoltar les estadístiques, encara es parla, no? Així és dit, ligeramente, però que encara es parla, i per tant, no. Però segurament hi haurà altres localitats de Catalunya on hi haurà una mancança. Tot i així, són fets denunciables, són fets sancionables, la Generalitat podria sancionar per no complir amb la normativa,
No crec que s'hagi d'arribar a aquest punt, però jo penso que des de les institucions són l'obligació de fer aquest recordatori i aquest seguiment del compliment.
Doncs, si no hi ha un tema així que creguis més d'actualitat o més convenient, el mes que ve o aquesta temporada podíem parlar un dia dels drets lingüístics. Jo no sabia que podies venir... Jo, eh, personalment, no sabia que podies venir a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor i, escolta, mire, m'he trobat amb això. Sí. Arriba el punt que... O sigui, jo també som molt crític en aquestes situacions. Arriba el punt d'estirar tant, tant, tant, tant el fil...
que, com t'ho diria jo, fa que caigui pel seu propi pes aquest dret que tenim, és a dir, el desvirtua. I quin és aquest punt? El d'un senyor, això t'ho explico com anècdota, un senyor que en concret és de Monistrol,
que ha presentat, i jo com que treballo a diferents ajuntaments, doncs clar, jo ho veig, no només en el nostre, i ha presentat en tots els ajuntaments, almenys els que jo treballo, i per tant entenc que tots els ajuntaments de Catalunya, una instància dient que en el seu municipi no es respecten les normes del dret lingüístic. És a dir, que no hi ha algun comerç... A tots els ajuntaments. Sí, sí, clar, jo, si estic en el meu, ho veig, i penso, quin comerç serà aquest? Per què no diu quin comerç? I després, quan estàs a diferents ajuntaments i veus que a tot arreu presenta el mateix escrit, la mateixa persona, amb el mateix redactat...
està clar que ho ha fet des del sofà de casa seva amb l'assignatura digital i ha dit, en el seu municipi no es respecten. No, això tampoc, portar-ho a aquest extrem tampoc és la manera. O sigui, a l'home, al seu municipi, que és monistrol, eh? Sí, ell és d'allà, viu allà. Deu ser un municipi, potser és un altre, perquè ho ha escrit de tothom, però en qualsevol cas, i l'home ho envia a tots els ajuntaments. Sí, com amb l'assignatura digital tu pots registrar una instància a la web de cada ajuntament, a tots ha dit el mateix. En el seu municipi no es respecten les normatives. Però això ho has de fer de manera conscient, no?
No, has de desplaçar-te al municipi, pel que sigui, perquè has viatjat de segona residència, de turisme, del que sigui. No, no, ho dic, però ell, a l'enviar a l'instància, ho ha de fer de manera... No és allò que puguis marcar una casa i ha de dir enviar a tots els ajuntaments. No, ha d'anar web a web, és un senyor, suposo, jubilat. Sí, sí. Amb carinyo, eh?, i amb respecte, però poca feina, també. Sí, primera, però qui no té feina, no cap ventina, eh?, que diuen, però segona és, si tu coneixes l'establiment, el que s'ha fet és denunciar l'establiment i demanar el full de reclamacions, per explicar com funciona. Si tu veus un establiment que no respecta la normativa...
has de demanar el full de reclamacions o fer venir la policia perquè algú xiqui un acte sense un acte de la policia o un full de reclamacions, no pots anar dient que en el seu municipi s'estan infringint les normes. Vam contestar. Quan vostè vegi l'establiment, ens ho diu. Ah, i vau contestar, eh? I tant. A més a més, jo li vaig dir...
Sense saber-ho, però és que estic convençut que és així. En el nostre municipi es respecta. Clar, tu dius que no, jo dic que sí. I li dic a segona part, si vostè sap de quin és el local, l'establiment, o els establiments que incompleixen, digui'ns-ho i aporti full de reclamacions. Clar, el tema és que tu t'assabentes d'aquest fet anecdòtic que has comentat, perquè estàs a molts ajuntaments, que ara els comentarem, però en qualsevol cas, algú que estigui en una sola oficina encara deus estar buscant l'establiment. Clar, encara està buscant l'establiment.
I, clar, els municipis, a part, no tenim inspectors. No tenim inspectors de consum, la majoria, no? I només per dedicar-nos a això, llavors, l'altra reflexió és la problemàtica que jo acostumo a tenir amb els usuaris preocupadíssims per el vehicle de segona mà, pels diners que li treuen del banc, per la que es queda sense telèfon, sense llum, i m'he de dedicar a això. Llavors, clar, aquesta línia...
És la que no hem de creuar. És a dir, una cosa és respectar les normatives, en aquest cas de drets lingüístics, però ordenadament, coherentment. És igual que judicialment, que a vegades dius que hi ha coses més importants perquè anem a omplir de paperassa i que inverteixin més temps, a perdre més temps en coses que no cal arribar allà. En qualsevol cas, Oriol Contreras, molt ràpidament, dies que et podem visitar a Vila Estrada de Mar, hi ha altres punts de la comarca i d'altres comarques també.
Doncs a Vilassà estem els dimarts i dimecres per la tarda, i els dijous pels dematins. I altres municipis de la comarga, des de Premià, Tallà, Calella, Canet, Palafolls, Malgrat, Arenys, i també estem a Cardedeu, Montmeló, Castellbisbal, i a tots aquests municipis hi ha aquesta instància.
A tots. Penjat-te-la. Jo l'enmarcaria i la penjaria a la paret. Oriol Contreras, responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor de molts pobles, però el nostre negociat és Vilassar de Mar. Moltíssimes gràcies. El mes que ve torré a parlar de més coses. Ja més d'abril, Oriol, Déu-n'hi-do. Gràcies. Març, abril, passa massa ràpid, això. Que vagi molt bé, Oriol. A vosaltres. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Les notícies de les 11. Salutacions, Meteomar ha activat l'alerta per precipitacions fortes i molt abundants des d'aquesta mateixa tarda a partir de les 6 i fins les 8 del vespre de demà divendres. S'esperen, per tant, pluges i xàfecs de forta intensitat...
que seran molt abundants al Maresme Sud i extremadament abundants al Maresme Nord. Des de Meteomar han explicat que aquests xàfecs intensos poden provocar problemes en zones fàcilment inundables. Com sempre, us aconsellem des d'aquests micròfons des de Vilassar Ràdio que no creueu rieres quan ens trobem davant d'aquest tipus de situacions i, sobretot, si heu de conduir, que extremeu al màxim la precaució.
L'Assemblea Nacional Catalana de Vilassar de Mar i IndiÀgora organitzen demà divendres a les 7 de la tarda a l'espai Galvany la xerrada anomenada Catalunya Sobirana. Les dues cartes guanyadores per assolir la independència. La xerrada la realitzarà Santiago Requesens, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i portaveu de l'associació IndiÀgora. Aquest acte és obert a tothom.
La DGT només ha registrat al voltant de 9... Un grup de Catalunya ha explicat que aquest procés és un formalisme obligatori per fer constat els vehicles de mobilitat personal a la DGT, igual que ha dit la paperassa que tots hem d'omplir amb una moto o amb un cotxe. Des del RAC, Albert Puigdemont considera que 9.000 vehicles registrats a Catalunya és una xifra, ha dit textualment, molt baixa i considera que la DGT no ha informat prou bé els conductors i que hi ha hagut manca important d'informació.
Recordem que la gestió es pot fer de manera telemàtica a través de la seu electrònica de la DGT. Per fer-ho presencialment a la DGT o a oficines locals de trànsit, cal demanar cita per internet o bé trucar al 060, cal aportar les dades del titular i la fitxa tècnica del vehicle, on consti el número de certificat i una foto de la placa amb el número de sèrie. Per formalitzar la inscripció, cal pagar una taxa de 8,67 euros.
La Reial Societat torna a guanyar l'Atlètica Club i és finalista a la Copa. El resultat d'aquest encontre, 1-0. Un penal transformat per Oyarzabal en el minut número 86 fa justícia a la superioritat dels de Matarazzo.
Per la seva banda, el Reial Madrid es jugarà la lliga contra el Celta amb una desena de baixes. Els d'Arbeloa visitaran Baleidos demà divendres amb la infermeria plena i jugadors sancionats. A les 12 en punt del migdia, en nou, contacte amb la informació i a la una de la tarda totes les notícies locals i comarcals a La Crònica, amb Joan Escofet.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa mi bretant fins i tot quan estic enfadada. I jo soc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no vaig néixer aquí, però també sóc la meva família.
Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bus social elèctric no el demanen? El bus social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies.
Per acollir-s'hi, cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital. Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països.
Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció és l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis d'Acció. És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Escolta'm per internet a vilassarradio.cat Vilassar Ràdio 98.1 FM
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Vuit minuts, per damunt de les onze, encedem la segona hora de la nostra edició. En breus instants rebrem el nostre estudi al músic Mares Meng, molt vinculat a Vilassade Mar, Narcís Peric, que acaba de regalar-nos Cançons d'Amor i Lluita, el seu últim disc, amb cançons originals seves i cançons, doncs, versions, que ha traduit ell mateix en català. A punt d'arribar Narcís Peric, qui més qui menys suposo que haurà escoltat aquest trò...
El llamp precedit del tro que ha sigut, o aquest tro precedit del llamp, millor dit, que diuen que ha caigut dins el mar. En fi, si teniu alguna notícia, alguna cosa, es podeu posar en contacte amb nosaltres. 93 759 3838, 93 759 3838, o al 93 759 3747, 93 759 3747.
Ha sigut un tredo, aquells espectaculars, eh? Ha sigut realment una cosa... Ha sonat més artefacte, podem dir, a bomba. A bomba artefacte, que no passa un tro, eh? Però ha sigut...
En fi, plovent, tal com indica la previsió meteorològica, les pluixes es poden accentuar i molt aquesta tarda, Maresme Sud, però sobretot Maresme Nord. Mira, aquí al mig encara, encara plaurà, però no el que s'espera el Maresme Nord, que s'ha activat l'alerta del Centre de Referència Meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. 11 i 9 minuts i mig del matí. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Esperant, anant a aquest cas Narcís Peric. I aquests que ja no s'esperen, aquests, eh? 40 anys explicant contes. 40 anys dalt dels escenaris. Feltes cortos que actuen a Barcelona d'aquí molt pocs dies. Cuéntame un cuento. Doncs home, cuéntame un cuento, ja porten 40 anys. Feltes cortos.
Cuéntame un cuento y verás que contento.
un cuento y verás que contento me voy a la cama y tengo lindos sueños pues resulta que era un rey que tenía tres hijas las metió en tres botijas y las tapó con pez y las pobres princesitas lloraban desconsoladas y su padre les gritaba que por favor se calla
Fins demà!
cuéntame un cuento y verás que contento me voy a la cama y tengo lindos sueños cuéntame un cuento y verás
Bona nit.
Bona nit.
Doncs el 14 de març, Sant Jordi Club, eh? El 14 de març és dissabte, aquest no l'altre dissabte, la setmana que ve al Sant Jordi Club celebrant 40 anys de història. Deltas cortos. Ens explicaran un conte.
Cuéntame un cuento que ya creo que estoy soñando. Cuéntame un cuento que ya creo que estoy soñando. Cuéntame un cuento que ya creo que estoy soñando. Cuéntame un cuento que ya creo que estoy soñando. Cuéntame un cuento que ya creo que estoy soñando.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Passa per la ràdio, ara mateix l'amic Narcís Perich. Mireu, hòstia, fa molt de temps, i mira que jove, però fa molt de temps, que recordo que em va precedir un bon rotllo. Ens vam conèixer amb aquest home que tinc avui aquí davant, acompanyat de la caravana de la Bona Sort. Voleu bon rotllo? Busqueu. Narcís Perich i la caravana de la Bona Sort. Han vingut molts més projectes. I després de dos anys d'aturada...
Nou disc i tornada als escenaris de l'amic Maresmenc. Molt vinculat a Vilassada Mar, Narcís Perí, que ens presenta des d'aquest 26, que encara crema aquest disc, Cançons d'amor i lluita. Parlem ara mateix amb en Narcís. Parlant de tot amb Jaume Cabot. Escava, està extraigant.
Rep la seva paga i compra el pa que durà cas. Aquesta cançó és la que obre aquest nou disc. Es diu El món és rodó. No sé si és rodó o no.
Avui sí que ens ha vingut rodó de saludar en Narcís. Narcís, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé, content. T'ha sortit d'una cosa rodona aquí, eh? Bueno, no ho sé, però... Sí, home, i tant. Escolta, un disc de dos anys fora dels escenaris i entre ells les cordes vocals tocades, m'han dit. Sí, exacte. Ha sigut més per força que per ganes. Em vaig sotmetre a una operació de cordes vocals per un pòlip i ha sigut molt llarg, ha sigut...
I re, ja tornem a estar aquí durant guerra. Amb cançons d'amor i lluita. A veure, explica'm això, l'amor i la lluita, van junts o per una banda tenim l'amor i per ara tenim la lluita? Jo crec que sí, jo crec que és lluita per amor, no? Una mica per les coses bones, que tots creiem que ens convenen, doncs... I en aquest món tan convuls que tenim avui en dia, doncs què millor que cantar cançons d'amor i de lluita per...
per posar-li el nostre granet de sorra. Dos anys, l'últim crec que era un dia genial. Sempre ens has buscat per això, aquest tema optimista, tu, eh? És a dir, el tema optimista i en Narcís van amb el mateix paquet. Sí, sense pensar-ho, però... Sense pensar-ho? Sempre em surt així. Què dius? Això és que deig ser optimista. Segur, però sense pensar-ho?
Sí, sí, no ho sé. Però has sigut íntim, eh, aquest treball, narcista? Has juntat tu, tu i tu mateix. I tu has fet tot tu. Amb dues cançons teves, crec que són dues teves, i després, ara parlarem, eh, de les versions que tu mateix has traduït i interpretat d'una manera espectacular. Tu has volgut fer tot tu.
Sí, perquè per primer cop, bé, de fet una mica em va ajudar, perquè jo feia temps que no em gravava res a casa, i em va ajudar, em va instal·lar un programa de música, i vés provant coses, i vaig estar provant coses per anar gravant, i clar, la veritat és que n'he gravat moltes, i aquest aprenentatge m'ha anat molt bé també.
La veritat és que avui en dia la tecnologia et permet molt gravar a casa coses que sonin bé, sonen bé. I aleshores, doncs, mira, aquestes cançons, com que les tenia... Aquestes traduccions fetes fa temps i sempre pensava, això un dia ho he de cantar. I bé, per...
Vas obrir el calaix. Doncs per arrencar, diguem, per la meva tornada aquesta, per arrencar, dic, va, vaig a cantar aquestes cançons i com que em van agradar molt, doncs mira, les publiquem. De fet, no és dos anys exactament, perquè tu al novembre del 24 vas publicar cançons del fons del calaix, que no pot ser més explícit, aquell títol. Un dia Narcís va llevar a obrir el calaix i va dir, hosti, què tinc aquí, no?
Sí, precisament, com que no podia cantar, estava pràcticament mut i tot, doncs enllon, rebuscant per l'ordinador, recordava també d'alguns CDs que tenia gravats i maquetes i coses, i hi havia cançons que m'agradaven, i vaig pensar, aquestes cançons, i mira, ara que no puc cantar, aprofita per treure aquest material.
Com ho passa a un músic que no pot cantar, un cantant com tu? Bueno, és fumut, la veritat. És fumut perquè, sí, sí, t'ho fas a sobre, no? Quasi. O sigui... A veure, pots fer moltes altres coses. Perquè jo em considero músic i he pogut anar fent i he pogut anar component. I...
Has treballat, has treballat. Sí, exacte. Però, clar, pujar a l'escenari, que és el teu, doncs no ho has pogut fer. Sí, més no cantar. El món és rodó, que és una cançó contra els terraplanistes, o de què va això? No, mira, aquesta cançó justament és de les dues que són meves del disc, una de les meves, i aquesta cançó, de fet, la vaig escriure quan tenia uns 18 anys. Sí, i era una cançó com molt d'aquella època molt combativa, que diu allò que et vols menjar al món i...
I molt de protesta, no? Molt de protesta a l'estil Bob Dylan i això.
I llavors parlava d'això, que al cap i a la fila el món és rodó, que tot gira cap al mateix costat, que tots acabem petant allà mateix, que tots som iguals, que bé, aquesta cosa, no? I una mica va per aquí. I l'altra cançó que és teva? I l'altra cançó que és meva es diu Com un riu, perdó. Com un riu? Com un riu que també... Aquesta és nova. I què som? Aquesta és nova? Aquesta és recent, no? I què ens expliques amb Com un riu?
Doncs com un riu explico que, bé, comença dient que no vull deixar aquest món així, vull dir, per les futures generacions, també és una cançó de lluita, de dir, d'aixecar-se i de treballar, treballar per fer un món millor. I llavors, doncs, diu com un riu, doncs, d'anar avançant sempre, anar pensant en el bon sentit, no?
Estàs combatiu, eh? Sí, sí, sí. De fet, sempre ho has estat una mica, optimista i combatiu, no? Sí, però sempre havia posat petites pinzellades a cada disc, però no realment un disc tan compromès, diguem-ho així, com aquest que... Però ja et dic, és que l'actualitat quasi ens hi porta.
Sí, sí, cal donar un cop d'ull a l'actualitat que dius, hòstia... De fet, aquest disc no el trobem a una plataforma, que és la plataforma que possiblement més sortidors doni, precisament per aquest compromís que tens tu, a l'Spotify no et trobem. No, sí, sí, ha sigut... Per mi em va saber molt de greu perquè, ostres, realment l'Spotify és on jo una mica tinc el meu... bé, tot el meu catàleg, diguem, i és el que més funciona, no?
Però bé, es va crear aquesta plataforma aquí als Països Catalans, aquest boicot Països Catalans a Spotify. M'hi vaig informar i, bé, per tot el que expliquen, dius, home, realment...
Donar suport a una plataforma que sembla que està darrere de molts temes armamentístics i que els seus caps també apoyen algunes coses que no... Bé, doncs no. Trampistes, diguem-ne, no? Exacte. Doncs, trampistes i del Netanyahu i tot això. Doncs, mira, de moment... Ho he penjat al YouTube...
I aquí està. I aquí està, sí. Està funcionant, per això? Sí, jo crec que sí. De moment, bueno, no sé si és per la curiositat, no?, de dir, ostres, aquesta cançó que jo conec, ostres, a veure com ho ha fet, perquè són cançons conegudes. Sí, i tant, i tant que són cançons conegudes. I per què t'has decidit a fer, doncs, aquestes versions? A més, a més, t'has atrevit en versions...
Aquelles que, com tu deies, Death Streets, Bruce Springsteen, els Multipyton... És a dir, t'has tirat aquí amb un tema complicat, però estàs resultant, perquè al principi com dius, hòstia, no en rendim, no en surrender, no? I escoltes això i dius, hòstia, que rodot ha quedat això, Narcís, no? Bé, sí, sí, ja et dic jo, són cançons que m'agradaven molt de fa temps,
I que quan una cançó m'agrada molt, a vegades, doncs, miro de buscar el significat, també, perquè jo tota la vida he escoltat la música que m'agradava sense saber exactament els textos en anglès què volien dir. Llavors t'hi vas fixant i vas trobant algunes cançons que dius, ostres, quina lletra tan maca. Això que hi ha aquí darrere és una passada i ho tenia amagat. Jo ho tenia amagat, almenys, perquè no...
domino l'anglès tant, i aleshores tenia com un grapat de cançons que jo he anat trobant al llarg dels anys i que m'he anat com...
que aquestes lletres m'agradaven molt i vaig decidir traduir-les a les que més... Deia, no sorprendre, però podem parlar de Brothers in Arms de Terra Streets, Space Shop Boys amb Go West, és a dir, t'has llançat aquí... I a més a més en un format molt íntim. Vols girar aquest disc tu sol, guitarra i veu. Sí, i ho fareixis a partir d'ara de la primavera, començo el 20 de març, i feia uns concertets de sisió sol amb guitarra i veu,
íntims, sobretot explicant una mica la història de les cançons o cantant directament les cançons, però deixant el text que surti adavant, no? Perquè si poses molts músics i molt... doncs bé, la gent s'engresca més amb la música, però aquí és qüestió de...
I sempre presentant aquest disc, eh? Sí. Sempre presentant cançons d'amor i lluita, pot i que pot repescar. Perquè que la caravana on te la tens aparcada? La caravana està aparcada, per allà, ja no ho sé, però... Sí, sí. La caravana em va acompanyar uns bons, molt bons anys, i va ser molt bonic, i després ja vaig anar fent coses diferents amb altres músics i això, i ara, bueno...
I projectes en tenim damunt la taula o no? Sí, la veritat és que sí. Què t'adim? La veritat és que entre confinaments i després hi ha els dos anys de les cordes vocals i pitos i flautes, jo, com t'he dit, aturat no m'he estat. El calaix el tens ple. Exacte. I el calaix es va omplint. I aleshores sí que en tinc de coses. I bé, estic treballant amb una així grosseta, però, bueno, que... Ja us ho explicaràs, això? Sí, ja us ho explicaré. Quan passi, no? Quan passi. Ets supersticiós, tu, Narcís, o no?
A vegades m'ho sembla que sí. Sí, no? Sí, però... Sobretot a l'hora d'explicar Còstia, a veure si porta per la sort i no explicar. Bueno, no sé. Escolta, jo t'agraeixo molt que vinguis avui un dia així ploixós, un dia així ventós, i a més amb la teva guitarra. Ha vingut Xop, ja us ho dic ara, ha vingut Xop, ell i guitarra. Però estàs aquí per interpretar-nos alguna cançó, no? Què ens portes? Doncs mira, si voleu puc cantar una de les cançons del disc. Clar.
Doncs... Per quina t'animes? Mira, si voleu, puc cantar aquesta que has comentat dels Pet Shop Boys o dels Village People, que és a l'Ouest. Home, clar. Va, anem-hi. Doncs vinga, va. Guitarra amb mà i en directe, sóc. Plegat
Farem nou camí plegats, sortirem d'aquí plegats, agafats de les mans plegats, podrem fer nous plans plegats.
Volarem tan alt, direm als amics adeu-siau, plegats nova vida, tindrem això.
És el que farem a l'oest, allà si viu bé. A l'oest, aire pur i fresc. A l'oest, nou començament a l'oest.
Nova vida farem a l'oest, amb el sol d'hivern. A l'oest, tot anirà bé. A l'oest, on el cel és blau. A l'oest, trobarem la paz.
Plegats, la platja gaudirem, aprendrem i ensenyarem.
plegats al ritme canviarem treballant ens esforçarem t'estimo i sé que tu a mi ja et vull alegre i feliç per això t'he de fer costat quan dius marxem a l'OE
allà si viu bé a l'oest aire pur i fresc a l'oest nou començament a l'oest nova vida farem a l'oest amb el sol d'hivern a l'oest tot anirà bé a l'oest on el cel és blau a l'oest
Fins demà!
viure amb dignitat i sense la pressió i l'estrès i no arrossegant els peus. Ja sé que ja estic preparat, per tant, ja podem marxar.
allà si viu bé a l'oest aire pur i fresc a l'oest nou començament a l'oest nova vida farem a l'oest amb el sol d'hivern a l'oest tot anirà bé a l'oest on el cel és blau
Uau, Narcís. Brutal. Aquest aire folc que li dons en aquest treball. Això, versionar aquestes cançons, perquè versionar clàssics del rock, això aquí més que menys, però versionar aquestes cançons es pot fer de dues maneres. Una, perquè tens qualitat, que és el cas.
O perquè ets un inconscient, que no ets el cas. Perquè realment, perquè realment és així. Hòstia, un tio dalt de l'escenari, hòstia, en Barcelona, el Go West dels Pet Shop Boys o dels Village People, hòstia, sents això i dius, uah, és brutal. Per tant, aquí hi ha qualitat, hi ha ganes. I ganes de pujar a l'escenari, eh, també. I tant, i tant, moltíssimes. Això...
Viviu de l'emoció, de l'escenari, eh? Sí, i jo no he sigut mai gaire d'escenari, o sigui, ho he fet clar, sempre, i m'agradava molt, però sobretot l'estudi, era com el meu moment, o inclús la composició de les cançons, però ara que fa tant de temps que no puc fer concerts, en tinc unes ganes que... Sí, sí.
I en tenim algun ja a la recàmera o què? Bé, de moment obrirem el 20 de març a tallar, que serà a l'estrena. Molt bé. A l'estrena, sí, serà a tallar, a la palma a tallar, i després en tinc ja uns quants, però de moment, o sigui, de moment només vull parlar de l'estrena, que és el dia per mi. Perfecte. I a Vilassar, esperem que algun dia veu-te'n bé a Vilassar, perquè estàs molt vinculat a Vilassar, tu històricament, no? I tant. Sí, sí. Jo vaig tenir la sort d'arribar aquí a Vilassar el 2011...
per dirigir la Coral Anglantina. Vaig estar 10 anys amb ells, que me'ls aprecio molt, 10 anys molt macos. I després, a meitat més o menys d'això, vaig començar amb la tropa a col·laborar amb els pastorets i ja porto uns quants anys també col·laborant amb els pastorets i el grup de teatre de la tropa.
I encantadíssim. Per això, Vilassat, sona a tu, eh? Sona, sí. A veure, sóc d'aquí al costat, tampoc no, sóc de l'ella. I tant que sí, i tant que sí. Bon vi, bons músics allà, eh? Això ho diuen. Ets profeta a la teva terra, per això no? Diuen això, que a vegades no és profeta, eh? Sí, bueno, sí, més o menys sí, mira. De fet, és el primer disc. No, el primer disc no, perquè abans se'ls presentava a Barcelona, però dels últims discos sempre els he presentat a l'ella. I aquest cop he volgut sortir per dir...
És veritat, a l'ella no és que ho tingui fet, però vull dir que ja està bé, la gent em segueix i no... I volia portar-ho, doncs vaig dir, a tallar, que era un lloc, un teatre que m'agrada, i presentar allà el disc. Escolta, el folk és una cosa que sempre t'ha acompanyat o t'ha vingut de gust ara en aquest moment? Vaig a fer-ho versió folk, això.
Jo crec que sí, que des del principi, jo sempre he sigut molt fan del Bob Dylan, i després, clar, tens moltes influències i pots tirar més cap al pop, al rock, però el folk és aquella música que inclús la portem com molt a dins, perquè jo crec que de petits la música que fèiem a l'Esplay o a qualsevol lloc ja venia molt lligada a la música folk. I una mica...
Parlo de memòria, eh, Narcís? 12 discos. Sí, senyor. 12 discos. És molt, això. És brutal, eh? És anar fent pas a pas.
12 discs, i això vol dir acompanyant altres grups, has estat amb una trajectòria musical imparable, no això? Sí, la veritat és que cada disc, cada projecte ha tingut la seva feina, però ho vas fent un a un, i la veritat és que sí, un bon bagatge, que això també diu els anys que tenim...
Que és optimista i bon música, això ho sabem. És optimista perquè sempre busca el costat bonic de tot. I això ens agrada moltíssim. Aquesta cançó ens ha captivat, eh? També et pot entristir.
Has fet el disc que et venia de gust? És a dir, has fet el que t'ha vingut de... el que t'ha donat la gana? Sí, sí, realment, perquè ja et dic, he estat a casa gravant aquestes cançons i quan ha arribat el moment he dit, escolta, això m'agrada, això ho he de treure, tu, i va ser així, vull dir, a més, no eren pensades per fer un disc, era allò, anar gravant a casa per treballar, jo...
I vull dir que i tant, que he fet el que... Tots els instruments són teus aquí, eh? Sí. En aquesta cançó, justament, al final hi ha un violí de la meva neboda, que toca el violí, i toca ella el violí. Què has tocat aquí? Has tocat guitarra, ukulele, piano, percussió... Percussió, sí, i contrabaix. També? També, sí. Hi ha algun instrument que no t'hi poses?
Bueno, si m'arriben a les mans, els provo. I en aquest cas, el contrabaix, doncs com que... Estic en un grup de veneres de Masnou. Què dius ara? Sí, sí, un grup... De fet, els dirigeixo i ara també m'he incorporat. I ells tenien un contrabaix, no el feien servir. Escolta, si tu el vols provar, a veure si ens acompanyes. Ja, ja. I me'l vaig endur a casa, vaig estar provant i llavors ja vaig rebar. Això ho van fer-ho i sabent que diries que sí, ja ho saps.
Sí, perquè no em costa gens. Narcís, moltíssimes gràcies per haver vingut avui a la ràdio, fer-nos companyia i torna com vulguis, tio, que estem molt a gust aquí. Jo més, encara. Doncs t'ho agraeixo moltíssim, Narcís. Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada, molta sort i et volem veure a Vilassà. Atenció, Vilassarenc i Vilassarencas. Volem veure en Narcís a Vilassà i ho farem, ja t'ho dic jo que ho farem. Vindré, guai. Gràcies, Narcís. Gràcies.
Busca sempre el costat bonic de tot. De la vida has de veure en allò luminós. Busca sempre el costat bonic de tot.
Busca sempre el costat bonic de tot. Busca sempre el costat bonic de tot.
Ja ho saps, coses pitjors s'han vist al mar. Busca sempre al costat, bonic de tot. I busca sempre al costat, bonic de tot.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
6 minuts i mig, part d'abunda, dos quarts de dotze, encetem la segona part, segona hora i mitja, cagús, hem estat amb el Narcís Peric aquí amb guitarra, i arriba el moment de la Tartulia Jove, avui amb 4 Tartulianes que ens arriben des del Pere Ribot. Laia, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, gràcies per estar aquí, més un dia especial que plou, no?
Sí, bastant. Han arribat una mica mullades, una mica chopes, eh? Tot bé, Laia? Sí, molt bé. Nervis, no? No. Tu ja has vingut a la tertúlia. Sí, uns quants cops. Uns quants cops, no? Que és la vuitena.
No, com tercera, crec. Ah, molt bé. La Gina també ha vingut a la Tertúlia. Bon dia, Gina. Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Per tant, me la nervis, tampoc, eh? Avui sou totes? Encara estàs nerviosa? Sí. Però per què? No sé. Molt bé. Escolteu, avui totes sou repetidores, no?, de Tertúlia? Sí. I ara, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tu ens veies la tercera Tertúlia que véns, oi? Sí. Tercera, eh? Molt bé. Tot bé? Sí. Tu nerviosa, no?, perquè no ho estaves ni a la primera. Jo no.
I l'Alexia, ho he dit bé? Sí. Alexia, és que ja no m'entenc ni la meva pròpia lletra, eh? Alexia, com estàs? Bé. Sí? No estàs nerviosa, no? No, bueno, normal. Normal, eh? Et veig més dormida que nerviosa. Sí. Sí, eh? Que tens son. Sí. Que no has dormit avui? Sí, he dormit. Sí, amb el mòbil. Una mica. Clar, fins quina hora, va? Obrim, obrim-nos, va. No, no, molt poc, eh? Déu.
10 què? De la nit. 10 de la nit? Sí. I què? I fins a quina hora... I això dius que és dormir poc? No, no, he dormit molt. Ah. Dius que m'agrada molt dormir. Ah, val, val. Clar, si vas anar a dormir les 10, que no te lleves? Eh... 7... No, 6 i 45. Sí. Vas dormint 9 hores, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. I t'ha agradat molt, eh, dormir? Molt. Molt bé. Avui no parlem de dormir, avui parlem del 8 tema. Segur que celebrem el 8 tema? O que reivindiquem el 8 tema? Sí. El dia de la dona...
El dia de la dona, molt bé. Doncs vinga, anem a parlar d'això. Què, arrenquem? Arrenquem o no? Sí. Doncs vinga, va. Celebreu el vuitema o no? No, jo no. No celebreu el vuitema, eh? O reivindiques el vuitema o no?
No, o sigui, és com si, sé que és el vuit tema, però no vaig a les manifestacions ni res. Però per què? Perquè no, mai m'han inculcat com, no sé, no vaig perquè no vaig, perquè no m'agrada anar a les manifestacions. I creus que és necessari una jornada com aquesta o no?
Sí, perquè s'ha de... S'ha de... S'ha de manifestar això perquè hauríem de... Però que ho facin... Treu les mans de sobre el micro, si no feu molt de sol, sisplau. S'ha reivindicat, però tu no hi vas. No. Molt bé. Gina, tu què?
Mira, doncs jo volia anar demà, volia anar a la manifestació, però li he preguntat a moltes amies i tal, i no poden, ho han d'estudiar, i al final anava amb una, però està coixa, tipus, va amb muletes, llavors, anar a una manifestació amb muletes no és plan. Perquè demà feu vaga, eh? Sí. Demà feu vaga. I us adeu adherit a la vaga o no, vosaltres? Sí. Sí.
Quantes aneu a la manifestació? Ella queda clar que la voluntat és anar-hi, però no hi pot anar perquè no té company... Jo volia anar, però és que... A ma mare a Barcelona com que no li fa molta gràcia, saps? I més sola. Ja hi haurà molta gent. Perquè jo no volia anar... No sé, anava a anar amb amigues, però no m'han dit que no. És que va a molta gent i es forma molt... Ja. I se la fessin a Mataró, per exemple? Sí, jo crec que seria més... Sí, perquè és més fàcil anar i tot i...
I que no hi ha tanta gent a Barcelona està... Vosaltres sabeu que la banda de la violència de gènere, que té dia propi, malauradament, és un tema que s'ha de reivindicar moltíssim, que és el 25 de novembre. També hi ha altres coses essencials, no? La igualtat de gènere, etcètera. Per què la dona ha de reivindicar el vostre... el paper, el seu paper? I us ho pregunto a vosaltres, que sou dones, eh?
Jo crec que perquè sempre s'ha valorat molt més els homes que les dones i ara és el moment que la gent i la societat es doni compte que clarament som igual de valits els dos i som els dos persones, saps? Podem fer les mateixes coses. Vosaltres noteu diferències en el vostre dia a dia pel fet de ser dones o no?
En el dia a dia no. Bueno, sí, al carrer. Què noteu al carrer? Que et criden o et piten els cotxes. Et diuen coses per la nit. Tens por per si passa alguna cosa. Us ha passat algun episodi d'aquest desagradable o no? Sí, molts cops. Sí o no? A tothom, a totes les nenes de la nostra edat. Que t'han perseguit? Sí, t'ho juro.
A mi també, una persona gran. Sí, a mi també, un home. Sí, literal. Em va... És com que jo vaig girar per un carrer superpetit, que és el meu carrer de casa meva, i mai passa ningú per ell i va girar. Després no volia entrar a casa per ser a casa, i vaig girar per un altre carrer i va girar. Et vas sentir perseguida, no? Sí, sí. I què vas fer?
Vaig seguir caminant per anar a casa i al final vaig entrar a casa... Jo em vaig posar a plorar, però perquè tenia com 10 anys i estava al carrer sola, que feia poc que anava sola a l'Insti i al col·le. Això era al matí? Sí. Bé, crec que per la tarda, per sortir del col·le. I em vaig posar a plorar i vaig anar a una mare que estava amb els seus fills i li vaig preguntar si em podia acompanyar. La coneixies o vas anar a buscar salvació? Sí, sí, és que... És dur, eh? No, no, no, és que això és molt dur, eh?
I què? Com van reaccionar? Bé, em van acompanyar. Però et perseguia? Sí, sí, en plan, vaig anar per un carrer, vaig donar tota la volta i m'estava tota el rato. Vaig entrar a una tenda i estava fora de la tenda. Ho vau explicar a casa, això? Sí, jo sí. Jo no sé, és que va ser fa molt, no me'n recordo. Tu, Gina, també t'hi has trobat?
Sí, però no tan heavy de que em persegueixin, sinó que em diguin coses o em mirin molt i incomoda molt. Però al final sé que no s'hauria de normalitzar, però ja és com que ho normalitzo perquè m'ha passat molts cops. No, no es pot normalitzar, de cap de les maneres. Ja. A tu qui ara t'ha passat això? En plan, el gay i la gina sí, però que em persegueixin, com a tal, no. A l'insti noteu diferències, homes i dones, o no? No. No.
Bueno, sí, però no en aquell sentit. Sí, i amb profe. No, explica-m'ho, que no sé què... Es toca el cap així, no sé què... Que mente, que no llevan.
que són molt diferents de nosaltres. En tema de maduresa... Ah, parles de la maduresa mental de nois i noies, no? Quins comentaris? Per exemple, fan rànquings de paves, de tetes... De què? Rànquings de pits, has dit? No, de tetes... Has dit tetes, ja, ja, però... Sí, sí, sí. O sigui, de la classe?
Els de la classe fan ranking de les nenes. De la classe. Però no només això, sinó comentaris que ens menys valoren. Tipo, per exemple, et peguen, no, els peges perquè s'estan xinxant o algú i no et pego perquè si et pego ets mujer i vaig a la càrcel. En plan, qui conya et creus que tinc més força que tu, saps? I a part d'això que aquest comentari s'obre, saps? Sí.
Escolteu, quan us heu trobat això pel carrer, ho vau comentar a classe? On va passar això? A classe no. A classe no, eh? No, no parlo amb ningú. Com? Em cau molt malament la gent. Em cau malament la gent? Sí. Però jo parlo d'elles com els va passar això, eh? Ah, no, però a l'insti? No, jo parlo a classe, jo tenia 10 anys, ho vau denunciar, vau fer algun tipus d'anunci. Que mierda. I tu què dius, que em cau malament tothom?
Molta gent. Per què? No ho sé. És rara. Home, no ho sé. Per alguna cosa serà, digui-ho. Perquè sí, em fa molt de pal la gent. És com... Que pereza. Et fa molt de pal la gent. Jo crec que et fas pal tu mateixa i tot. També. Eh que sí? Sí. Sí. Molt bé. Què més hem de... hem de denunciar? Va, què més? Alguna situació més? Em sembla que t'has portat a punts, a més a més, Gina, eh? No, ens els ha fet el Dani. No, no ens els ha fet el Dani. S'hem fet nosaltres.
Sí, jo també volia parlar dels micromasclismes. Va, anem-hi. Que també és el que ha dit una mica la Laia, que moltes vegades homes o nosaltres mateixes diem com coses que al final són masclismes, però que són com comentaris que passen indiscretament. Llavors no es noten tant, però al final sí són. Sí, per exemple, un dia estàvem a casa meva i els vaig convidar els meus amics i amigues a dinar. I quan vam acabar, jo com era...
a casa meva no vaig ficar-me a rentar els plats i ja el comentari de limpiando como buena mujer. Sí. I és com, vale, m'és igual el que em diguis, estic fent el que haig de fer-me a casa, saps? El fet d'explicar-ho a les companyes o a qui sigui de l'institut, no creieu que us pot ajudar això? A l'institut no. A l'institut no. Què passa a l'institut? Els professors els és igual. Ja no és un tema d'entre vosaltres, és un tema d'entre vosaltres, que passeu olímpicament que li passi el del costat.
No, en plan, si li passa una... Me va haciendo una pauta, saps, mi mare? Va, va, més que el que us estava dient. No sé què... Quina pauta et fa la mare? Em diu, no sé, és que m'ha posat... Vull tema. Se empezó a celebrar en honor a una fábrica que se quemó con inmigrantes dentro. Las hacían trabajar 12 horas y las encerraban...
Con llave i morieron. Et fa per la gent perquè no és real. Molt bé. El 8 temes comença a celebrar per això. Escolteu, va, més coses a reivindicar i a lluitar. Jo trobo molt trist que hi hagi un dia internacional per fer la lluita i la reivindicació. Estem al segle XXI, eh? Jo crec que sí. Que sigui el dia de la dona, em sembla molt bé, però la reivindicació de tot això que esteu dient és que encara ens falta molt, eh?
Sí, ja hauria d'estar igualat, saps? O sigui, ja portem molt de temps lluitant per això i les nostres mares també ho van intentar lluitar molt i a mi la meva mare m'explicava coses i tal. Què t'explicava?
Em deia que ella i les ses amigues sempre intentaven aclarar les coses i explicar a la gent que eren igual de vàlids, que no sé què. En general, com voler donar i voler lluitar per ser iguals, perquè al final som iguals com a persones, no?
Si no ho expliquem als companys, imagineu que els professors menys, no? No. Els professors no et donen solució. Tu els expliques un problema teu i et diuen, bueno, tens aquestes eines, has de seguir el pas de tranquil·litzar-te, de tal, de qual. No t'ajuden. Hi ha professors que ni t'escolten, no les importa la teva vida. Els importa dir-ho seu i... Dir-ho seu i cobrar el seu sou, ja està. Ni educació especial, ni ajudar els altres, ni res.
Cobrar el seu sou i donar classes del que són. Hay profes y profes. Hay profes y profes. El Josep Mas es el mejor. Sí. Ai, calleu. Jo li he explicat problemes i tampoc ens ha ajudat, m'entens? A mi em causa... Però quin problema l'expliques, que no has ajudat? Bueno, problemes amb... No expliques el problema tipus què?
Bé, li vaig explicar un problema que no té res a veure amb l'esclisme, ni res, però vaig explicar un problema que vaig tenir amb un altre professor i no em va ajudar. Entenc que tu, perquè és el treball, tampoc pots jutjar el treball d'un altre, però no em va ajudar. No em va ajudar. O sigui...
Em va dir que em tranquil·litzés que processés i que tal i que no sé què. Però és que també és profe, no és psicòleg. Ja, ja ho sé. Està per lo mínim. Jo crec que també els profes... Bueno, que en aquell moment igual ell va pensar o ella, no sé, eh, si és un noi... Però el profe tampoc et pot donar la raó perquè estàs contradient a un altre profe i no li donarà a tu la raó. Clar, processa-ho, ja ho parlareu, no? O no?
Ja, però a mi em sembla bastant greu. Home, es va enfadar, eh, la Gina, perquè diu això, eh? Doncs dediquen a explicar, a cobrar el seu sou i prou, ja no ajuden. Però sí, és un problema realment greu de micromasquina. Si agafes i te'n vas a la mar, que és orientadora, t'escoltarà, parlaràs amb ella. Amb la directora. Amb la mar, no.
Doncs a mi sí que m'ha ajudat. A mi també. La Mar, jo l'he dit molts cops a la Mar que m'ajudi amb l'orientació tal, no sé què, i mai m'ha ajudat. Però l'orientació encara no pot, les tutories persones començaran ara. Però igualment, si jo tinc el dubte abans, no sé, el més normal seria que em respongués. Escolteu una cosa. No, no, no, no, està bé, està bé.
A veure, anem a un tema que passa, no? M'heu dit que passa que els nois fan llistes de vosaltres, no? Que sí, els pits, els culs, sí, no? Vosaltres creieu que si un mestre o una mestra agafa una llista d'aquestes no passarà res, això hi quedarà en punt, eh?
Sí, no passa res. Depèn del profe, jo crec. S'ha passat o no? Sí. A segon, però... A segon, sí. A segon de què, d'això, eh? Fa dos anys, això, eh? Que van pillar una llista. I què?
No van fer res o no sabeu si van fer? No van fer res. Quin profe ho va agafar? És igual. Tampoc cal que els retratem a tots aquí, eh? És a dir, no van fer-ho, eh? Si passa una cosa greu, em sembla greu això, eh? Però si passa una cosa greu, creieu que no actuaran? Depèn. Sí, jo crec que sí. Però depèn del profe. Depèn del profe i depèn de la situació. No diré noms, però hi ha profes que... Què passa? Què passa?
Passa allò que vosaltres feu feina i els nois... Teniu germans? Sí, dos nois. Sí, més grans, més petits? Més grans, els dos. Jo tinc una germana gran. Jo una germana gran i un germà nostre petit. Jo tota la germana petita. Molt bé. Passa que vosaltres feu feina i llavors els nens... Ajuda'm a... Passa això o no? No, no. Aquí tot per igual. No, no, jo entenc, eh, tot per igual, però passa o no passa això? Però això passava, eh, fa poc un...
No, ho fem tots. Perquè si no, jo em barallo amb ells. Jo vull fer el mateix que tots, saps? A casa. No ho vull fer més. La meva germana no fa res. No fa res? Perquè és petit. És igual. Set. Vuit. Set. Set. Bueno... El meu germà n'està tampoc, però perquè és petit. Quants anys té? És el seu cumple. Avui? Sí. Mira, la meva germana també. La meva germana és el seu aniversari, també, avui. Quants anys fa? Nou. Nou, molt bé. Té edat també de fer coses, no? Sí.
Escolteu, sigueu sincera, sisplau. Demà feu vaga perquè és divendres i va molt bé un dia de vaga o feu vaga per la causa? Sigueu-me sincera. Per les dues coses. Per les dues coses. La Chiara no hi és. Perquè vull fer vaga. Tu per què vols fer vaga?
Sí, tia, però també... Jo parlo de dues coses perquè... Laia, tu per què? Jo, de les dues coses, perquè jo recolzo això, encara que no vagi la manifestació, perquè no m'agrada l'aglomeració ni res, però jo ho recolzo i a part també perquè és divendres i també renta, tipus...
Molt bé tenir 3 dies de cap de setmana. Jo penso igual i la setmana que ve també perquè és festa. Festa què és? De lliure a l'acció el divendres que ve. Sí o no? Divendres és festa de lliure a l'acció? Sí, el dia 13. Ah, molt bé. I què celebrem? Què celebrem? És de lliure a l'acció. Ho sabíeu tot això vosaltres? No. I per què no fèieu vaga el divendres que ve? Perquè no es pot...
Ah, no? Per què? Perquè l'han convocat per aquest tiberi. Sí, l'han convocat. Bueno, però vosaltres podeu convocar la vostra i fer una manifestació. No, perquè no es pot... I per a mi les manifestacions, o sigui, molts cops em semblen absurdes. Literal. Perquè, o sigui, jo crec que hi ha molta gent allà manifestant-se, però depèn de com es manifestin, perquè hi ha molts cops que se'n va cap a l'agressivitat i no aconseguiran res. Jo crec que a vegades us amagueu darrere aquesta afirmació.
No. Jo crec que a vegades, perquè cada vegada ho sento més, això, amb gent de la vostra, que no serveix de res... No, sí que serveix... Heu anat mai a una manifestació? Sí. Jo crec que cada vegada us amagueu més darrere aquesta afirmació. No hi vaig perquè no serveix de res... No, però no per això, perquè a part Barcelona, com està ara últimament, i a part un munt de gent... Feu la Vilassà. I sort... Vale, doncs la fem. Si la fem... I qui l'organitza? Jo no faig vaga, per tant... Per què la volem fer a Vilassà si ningú escoltarà res?
Doncs sí, llavors, si no escoltarà res ningú fent una manifestació vilassà, per què feu vaga vilassà si ningú escoltarà? Perquè ens han convocat, no ho sé. Però no és obligatori, eh? Ja, però òbviament. Enteneu una mica, jo no vull fer d'envocat del diable, però ella diu, si feu una manifestació vilassà no servirà per res perquè, clar, és vilassà. Llavors no cal que feu vaga vilassà. Sí cal, perquè són dones. Perquè la gent que vol anar...
Jo, feu la manifestació. Jo si la feu a Vilassar també vinc. Però no és just que unes dones tinguin i les altres mires. Tinguin què? Vaga. No, no, tothom pot fer vaga el que vulgui. Vosaltres us han convocat un cindri ara. Però no l'han convocat a tots els instis. Perquè a Santona, per exemple, el meu novio no l'ha aprovat a l'insti, ha dit que no fan vaga. Però això és perquè la majoria li ha dit que no. No, perquè a l'insti ha dit que no. No han deixat ni botó ni res.
Això funciona... Jo crec, pel que tinc entès els diferents instituts que conec, és que es posa a votació de la classe i si la majoria dius... Perquè demà hi haurà classe o no hi haurà classe? No, no. A veure, hi ha classe perquè la gent va, però no s'ha avançat a mar. Per exemple, mates i ens han dit que faran... Però hi ha classe, el profe va, els nens que van anar a bar i fan... Bueno, ens hem quedat aquí. Gina, tu què? Tu...
Jo crec que hi ha nens de la nostra classe que són molt d'esto i ho mostren, que són bastant masclistes. Com ho mostren? Sí, sí, sí. Jo ara no sé exemples que vosaltres sabeu. Teniu algun exemple? Va, exemples del que diu la Gina.
Si sabeu a qui em refereixo, no? No, noms no, eh? Noms no. No he dit noms, he fet la ingressió. No, no, ja, ja, ja. Però jo he dit exemples de noms, eh? I aquesta persona demà segurament fa vaga, però es contradiu perquè faràs vaga per un motiu... No, però perquè és molt racista. És racista o...? És racista, classista... Espera, espera. Racista, classista... Homòfoba... Homòfoba... Tot, tot, tot. Masclista... Masclista... Molt bé. És supernarcissista, o sigui, és tot en un nen...
Tot. No, és que... Bueno, tampoc anem a tirar bif. Perdona, anem a tirar bif? Què vol dir tirar bif?
criticar-lo si no està ell. No, no, si no, dit noms i ara sí que us, com a moderador, no us deixo dir un nom, eh? Tampoc jo li digui, eh? Escolteu una cosa. Gina, vaga perquè vaga o vaga perquè és festa i tres dies va molt bé? A veure, jo sempre intento fer vaga, sempre que els meus pais em deixen. Llavors... Us han donat permís, pater? Sí, però clarament, si és per aquest motiu, encara més, saps?
Escolteu una cosa, a quart d'heu partint permís dels pares o no? Sí, perquè no teniu 16 encara. Jo tinc entès que fa poc, relativament por, no es podia fer vaga ni divendres ni dilluns. Ja, és que no es pot. És que no es pot. No, no, ara sí, perquè ho he comprovat. No, però han aprovat només aquesta. Sí, però jo he entrat aquest matí i la llei posa que es pot fer vaga dilluns i divendres. Fa poc no es podia. És que no es podia fer pont. En plan, per una vaga no es podia fer pont. Tu fas vaga perquè fas vaga o fas vaga perquè fas pont?
Jo faig vaga perquè és el dia de la mujer i perquè faig vaga. Però el dia de la dona no és demà, eh? És el 18, el 8, el diumenge. És que t'anava a dir diumenge i vuit, saps? Feu vaga diumenge? No, perquè no hi ha any. Clar, va millor fer vaga el dia 6 que així s'enganxa en divendres, no? L'any que veia la farem dilluns perquè el vuit tema cau dilluns, no? És una miqueta això. Ho enteneu? Que a vegades els adults no us entenem?
Ja, però... Ho enteneu, això, no? Sí, sí, però ho enteneu, això, que a vegades diem, hòstia, no els entenem. Ja, però és que saps què passa? Que hem tingut ara setmana d'examens... Sí, esteu cansadits, ja se us veu a la cara, que ets molt cansats, eh? Alexia, tu què? Bon, tu ja m'ha quedat clar. No, no, jo... No, no, què va? Que no. Tipo, no m'ha deixat clar, jo. Molt bé.
No, en plan... Tipo en plan literal, no? Sí. Tipo en plan literal, molt bé. Laia... És el dia 8, el dia de la dona, us ho recordo. Ja, però... No, no, a veure, que podem celebrar Sant Jordi el 25, perquè serà cap de setmana o serà divendres, però... Sant Jordi no. Sant Jordi és el 23. És el 23. És el teu comple, vas deixar el dia de Sant Jordi, eh? Doncs jo vaig deixar el dia de la dona, mira.
Jo et dic que sí que tinc motius per fer festa. Ah, sí? Felicitats. Laia, què vols ser tu a la vida? Jo no sé què vull ser, però vull estudiar un grau de màrqueting. Ah, molt bé. No hi vas a ser bachi? Bachi jo. Un grau, eh? L'any que ve ja no per arribar. Jo també. Gina.
A mi m'agradaria... Bueno, faré batxillerat social, segurament. El Pere, eh? Sí. És que si me'n vaig a un altre instit, és com que perdo temps. Ja, què vols estudiar? Educació espacial. Molt bé. I ara, tu què vols fer?
Jo vull fer un grau mig d'auxiliar d'enfermeria. O sigui que te'n vas del Pere Ribot? Òbviament. Ja mismo? De cabeza. Molt bé. Alexia. Lo mateix. També. Per ser infermera. La faré al mig, al superior i a la carrera.
O sigui que l'any que ve tampoc hi ha Pere Ribaud. Ja em baixes el Pere Ribaud l'any que ve? Sí. Molt bé. Tan malament has estat, Alexia. Ai, qui era? No. Vols dir? No. No, a mi em fa molta pena. Sí o no? Sí, sí, sí. Sí, eh? A ver, és que... Molt malament, eh? Tia, a mi em fa molta pena. Si m'està escutxant d'algun profe... No, a mi em dona pena perquè he fet moltes amistats i les classes molt bé i tots els anys, però és que no... No us anireu... No us anireu a Austràlia, no?
No, però... Però jo si vaig a l'Insti a veure algú, no crec que... No, sí, clar, si cau malament tothom. Però si cau malament tothom no vindrà, esclar. No, jo sí que vindré, jo aniré a veure... Pues que ella diu que em cau malament tothom. A veure, és que no tothom, però és que hi ha molta gent falsa i em fa escrit. No, i els professors...
Arribem al migdia, a temps de notícies. En Robert Maza ens anem al teatre. Laia, Gina, Chiara, Alexia, moltíssimes gràcies per haver estat aquí, gràcies a en Dani Grevol per fer-vos companyia, per produir la secció Buscar el tema, Buscar les tertulianes i per fer aquesta tertulia jove que ens encanta. Que vagi molt bé! Adéu! Arribem al migdia!
Les notícies de les 12.
És migdia, Meteomar ha activat l'alerta per precipitacions fortes i molt abundants des d'avui a les 6 de la tarda fins a les 8 de la tarda de demà divendres. S'esperen pluges i xàfecs de forta intensitat que seran molt abundants, superiors als 40 litres per metre quadrat al Maresme Sud i extremadament abundants, superior als 80 litres per metre quadrat al Maresme Nord. Des de Meteomar han explicat que això pot provocar problemes en zones de la comarca fàcilment inundables.
Insistim, com sempre, quan ens trobem davant d'aquest tipus de situacions en què no creueu les rieres, sobretot ni a peu ni en vehicle, i sobretot que extremeu en la conducció al màxim totes les precaucions. Si avui a la tarda vespre o demà fins a les 8 de la tarda heu d'agafar el cotxe i conduir per les nostres carreteres, com sempre, com insistim, com sempre, extremeu al màxim les precaucions.
L'Assemblea Nacional Catalana Indiàgora organitza endemà divendres a les 7 de la tarda a l'Espai Galvany la xerrada titulada Catalunya Sobirana, les dues cartes guanyadores per assolir la independència. Aquesta xerrada la realitzarà Santiago Requesens, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i portaveu de l'associació Indiàgora. Aquest acte és obert a tothom.
Una persona sense sostre va morir ahir al matí a Badalona. És el tercer sense sostre que ha mort al carrer en aquesta ciutat del Barcelonès des de principis d'any, després de la mort al passat gener d'un home al carrer Torres i Bages i al febrer un altre al carrer Ferrer Bassa. L'home de 52 anys va ser trobat sense vida a la plaça Elisa Reverter, on vivia el ras. Segons ha informat l'Ajuntament de Badalona en un missatge a la xarxa X, l'home...
havia rebutjat en diferents ocasions el servei d'allotjament de serveis socials. La plaça Elisa Reverter, al barri del Manresà, es troba a pocs metres de la frontera amb un gat. Diferents grups municipals han retret a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que no reobri l'albert municipal, clausurat des de 2024, i el menjador social.
Un missatge que ha llançat l'exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, i també des del PSC. En aquest sentit, l'Ajuntament de Badalona ha defensat que a banda de l'alberg ja ofereix alternatives temporals amb pensions.
La DGT només ha registrat al voltant de 9.000 patinets elèctrics a Catalunya en el primer mes d'inscripció obligatòria d'aquests vehicles. A tot Espanya seran inscrits vora de 61.000. Es tracta d'una xifra força inferior a l'esperada i que queda molt curta si es té en compte que el nombre d'aquests vehicles...
que s'estima que hi ha i que haurien d'estar registrats. És molt superior. De fet, l'estimació de la mateixa DGT diu que el parc de patinets elèctrics podria estar al voltant de 3 o 4 milions a tot l'estat espanyol. Aquest registre permet als usuaris obtenir un adhesiu amb una numeració que actua...
El cap d'assistència i mobilitat del RAC, Albert Puigdemont, ha explicat que aquest procés és un formalisme obligatori per fer constar els vehicles de mobilitat personal.
A la DGT, des del RAC, Puigdemont considera que 9.000 vehicles registrats a Catalunya és una xifra molt baixa i creu que la Direcció General de Trànsit no ha informat prou bé els conductors i que hi ha hagut una manca important d'informació. Recordem que la gestió de registrar els patinets elèctrics es pot fer de manera telemàtica a través de la DGT o de manera presencial a la DGT, demanant hora abans el 0,60%.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Això de buscar un pis de lloguer és una finada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Vols fer-te autònom i no saps per on començar? Saps quines ajudes pots demanar si tens poc recursos econòmics? Ja coneixes els tràmits que cal fer quan neix una criatura? El web gencat.cat ofereix un espai dedicat a les situacions de vida més comunes amb informació senzilla i pràctica per resoldre-les o gestionar-les. Un sol portal on pots trobar tota la informació referent a qualsevol experiència vital, independentment de quina sigui l'administració que presti el servei. Informa tant al web gencat.cat.
Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els pujàs el núvol? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu. Amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa't a trieducativa.gencat.cat
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa, Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. El 98.1 de la FM, Vilassar Radio.
Allà donde se cruzan los caminos Donde el mar no se puede concedir Te regresa siempre el público
Un agujero que da para mí. Que me dejó la vida en sus rincones. Pongamos que hablo de Madrid. De Madrid. Las niñas ya no quieren ser princesas. Y a los niños les da por perseguir.
Bona nit.
Pongamos que hablo de Madrid, Antonio Flores, a les 12 i 9 d'aquest matí de dijous. Gràcies per la vostra confiança en Vilassar Ràdio en general i el parlant de tot en particular. Moment, ara mateix, de com cada dijous a aquesta hora, anar al teatre. Amb qui? Amb la Joan Hernández.
Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bon dia per dir alguna cosa. Hi ha gent que li agrada la pluja i el temps. Llavors és bon dia. Però a vegades quan t'ho dic la gent em diu... Ostres, no em diguis bon dia amb el dia que està cayent. A veure, Joan...
Bon dia és relatiu, perquè pots tenir un molt bon dia amb un dia de pluja, pot ser que t'encanti la pluja i per tu sigui un gran dia. A mi, per exemple, aquest dia no m'agrada, però no té res a veure tenir o no un bon dia amb el temps que passi. Evidentment. Mira, ahir feia un sol esplèndid i jo vaig tenir molt mal dia. Sí o no?
Explicable que et va passar coses que es poden explicar o no? Em va donar una molt mala notícia, Jaume. Llavors, a vegades tens un dia assolellat, preciós, i t'amarga el dia, i a vegades tens un dia com avui... La música, has de tirar de la música. I dius, quin dia més maco. Has de tirar de la música, que ho sàpigues. La música sempre acompanya, eh? Sí, sí.
Vinga, Joan, anem al teatre. Avui aquí tenim l'entrevista. Avui parlarem amb l'Helena Terrats, una de les joves actrius de teatre català que l'hem vist a pel·lícules, vull dir, l'hem vist al cinema, l'hem vist a la tele, l'hem vist al teatre. Una Helena Terrats que fa possible que ella i la resta de l'equip facin amb la mesura de lo impossible a la Biblioteca de Catalunya.
Ah, molt bé. A la majoria de l'impossible, a la Biblioteca, eh? A la Biblioteca de Catalunya, que s'estrena precisament, s'ha estrenat el dia 4, vull dir, avui estem a dia 5, vull dir que es va estrenar ahir. Ahir, no hi ha més. Es va estrenar ahir. La Màrcia Cisteró, l'Andriu Tavert, el Joan Amargós, l'Helena Terrats i la Mara Orfila, els instruments, és a dir, el tema musical, són les que fan possible aquesta proposta que és...
Una mica punyent, una mica dura, però que és molt real. Real com la vida misma, perquè ja en parlarem a darrers minuts d'aquesta mesura de lo impossible. Jaume. Doncs parlarem d'aquesta, però abans anirem a fer una volta per les cartelleres. Moment d'anar a la cartellera teatral, bàsicament barcelonina, i a la recta final de l'edició tindrem la nostra actitud avui per fer aquesta entrevista.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Comencem amb una estrena d'avui mateix. Avui s'estrena la Bequet Tendrement, una de les propostes d'estrena d'aquesta setmana. A la biblioteca és qui ens donarà l'entrevista, ja ho hem dit, es va estrenar ahir amb la mesura de l'impossible.
I el Coliseum continua Hamlet, aquesta proposta divertida per passar una molt bona estona amb el Peyu i amb l'Albert Pla, el Coliseum. El Borràs, una de les que ens deixa aquesta setmana és Les Bàrbares, però atenció perquè torna la presència a partir del dia 11 i ja hi són les entrades a la venda. La presència que retorna després de l'èxit que va tenir la temporada anterior
i que torna a fer, doncs, ara temporada, el Borràs. El Tívoli. El Tívoli, aquest, arriba aquest musical, que va ser tot una descoberta la temporada anterior al Teatre Lliure, i que ara arriba al Tívoli, que és Ànima. Ànima al Tívoli. El Teatre Condal també s'acaba el dia 8, Germans de Sang, Darrera Funció,
I, bé, a l'espera que tornin a programar, direm que teniu molts pocs dies per gaudir d'aquesta proposta, d'aquest musical tan entranyable com és Germans de Sang Alcundal.
A les sales del Teatre Lliure tenim el Teatre Lliure de Montjuïc, a la sala Fabià Puigcervé, el Barquer. Aquesta obra que, ja sabeu, que té una durada gairebé... Bueno, gairebé no, tres hores i una mica més de proposta teatral, la que porta el Lliure de Montjuïc a la sala Fabià Puigcervé, aquest Barquer. I el Lliure de Gràcia, una festa a Roma. Una proposta també que s'ha de tenir molt d'èxit,
I atenció, perquè el Goya acaben també aquesta setmana. Avui no ploraré.
Però a partir del dia 18, atenció, perquè les entrades són a la venda i em consta que estan molt avançades a la venda d'entrades, perquè a partir del dia 18 arriba Mejor Decirlo, amb Maria Barranco i Manolàries. Maria Barranco i Manolàries, que ja sabeu, no necessiten gaire presentació i que a partir del dia 18 de març estaran al Goya amb Mejor Decirlo i que atenció perquè les entrades estan sortint que volen.
A la Via Roel, si no teniu entrades, no cal que us preocupeu, perquè continuen els fills en tot adseurit, totes les representacions fins a finalitzar les funcions adseurides a la Via Roel. El Teatre Romea, Bània, aquesta també és una de les estrenes d'aquesta setmana, ha arribat Joel Joan,
per fer tota una mena de personatges. Us en recordeu de Bania, de l'oncle Bania, de Chekhov? Doncs aquí tenim a Joel Joan posant-se a la pell de tots aquests personatges. Al Teatre Romea, Bania. A l'Acadèmia tenim des del dia 11 i fins al dia 29 d'aquest mes...
Pinòquio, aquest Pinòquio que dona vida al famós Nino de Fusta, aquest Pinotxo, és un test d'Enrico y Anielo i que, juntament a l'Enrico y Anielo amb el Moreno Bernadí, fan possible aquesta proposta que s'estrena el dia 11 al Teatre Acadèmia. El Teatre Victoria, nada es imposible, del Mago Pop,
I al TGB, Teatre Gaudí Barcelona, Busco Pís, un musical en lloguer temporal. Aquestes són les propostes dels teatres de Barcelona. I abans de passar l'entrevista, us vull recordar que el dia 21 de març es fa per tercera edició cap butaca buida. Es portarà a terme allò de deixar els teatres plens, que no quedi cap butaca lliure, i per tant...
Els preus de les sales de teatre seran bastant assequibles. Aquest dia 20 i 21, també, per commemorar que és el dia de teatre, sortirà a la venda el pa.
de teatre. El grup d'obradors de Turris, a Barcelona, el passat dia 4, va fer la primera fornada d'aquest pa. Un pa que forma una T, la T de teatre. Això va ser possible perquè diversos actors, entre ells Joan Pere i Joit Bertran, Santi Millán i Betsy Tunez,
Van estar fent el pa fins a hornejar-lo. Això es va fer el dia 4 per donar-lo a saber a la premsa i el dia 20 i 21 es vendran a totes les fleques, a tots els del grup Turris de Catalunya i també de Barcelona. I també s'han sumat a aquesta promoció alguns obradors...
tradicionals de la ciutat de Barcelona. Així que, si voleu el pa de teatre, ja sabeu, col·laborareu amb aquesta jornada de Cap Butaca Buida. Recordeu que serà el dia 21 i que ja hi ha molts teatres que tenen asseurides també les localitats. Per tant, recordeu que són preus populars i serà la jornada del dia 21. I ara sí, ara esperarem, aviam si la nostra invitada ens agafa el telèfon d'aquí uns moments, Jaume.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Run de mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilassaradio.cat L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassaradio.cat Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs ara sí que és el moment a donar la benvinguda a la nostra convidada, l'Helena Terrats. Ella és una de les intèrprets de, com anàvem dient, de la mesura de l'impossible. Per tant, bon dia, Helena. Bon dia. Com esteu? Com estan anant les representacions de la mesura de l'impossible?
Estem bé, malgrat que és una obra que el que expliquem és una mica dur a vegades, però estem bé perquè és una funció que en el fons és molt lluminosa, com que posa el focus en la humanitat dintre de les situacions difícils, és interessant. Estem tots molt curiosos, és a dir, és una funció que no s'assembla a cap funció que hem pogut fer abans,
Per tant, estem disfrutant molt i coneixent una nova manera de fer.
De fet, a vegades ens preguntem, no?, aquest impuls que tenim sempre de, no sé, d'ajudar els altres, no?, d'ajudar a fer un canvi, i cada vegada és una cosa innata, no?, quan te n'assabentes una cosa, tu voldries ajudar. Llavors, amb aquesta mesura, com ho feu? Es tracta d'això? De com ajudar el pròxim? De com ajudar l'altra persona? O com?
Bé, no sé, en tot cas... O canviar-ho. Què? O canviar-ho, clar. O canviar-ho. Jo crec que l'interessant del que proposa aquest text del Tiago Rodríguez és retratar una professió de les persones que se'n van ajudar els altres i això avui en dia té un valor incalculable. Totes les professions que es dediquen a ajudar algú que no siguis tu mateix són un minús de...
de rara avis i som una gent que treballa excel·lentment, no només els humanitaris, sinó tota la gent que treballa en educació social, salut mental, totes les organitzacions que hi ha dels problemes que passen més aquí a casa nostra. Crec que està molt bé que fem un homenatge a aquestes persones
I, doncs, no sé, potser nosaltres quatre, els actors que hi som, no estem al peu del que no ajudant, però sí que com a actors ens sentim interpel·lats, com a artistes, amb totes aquestes coses que estan passant al món. I ara mateix estem fent de missatgers d'aquesta gent que sí que se'n va al peu del que no ajudar, no? Per tant, és una cadena, jo crec, és una cadena de...
d'onorització a l'ajuda humanitària en tots els seus...
I potser no li donem el valor que tenen aquestes persones, perquè ja sabem que hi ha una creu roja, uns metges sense fronteres, uns 40.000, moltes més. I sembla que ho donem per fet, com si fos obligatori fer-ho. Bé, ja aniran ells i ja ho faran, no?
Sí, no sé, sí, és curiós, no? Vull dir, entre nosaltres sí que a vegades hem parlat de dir, ostres, potser si hi ha coses que ens haguessin enganxat a uns o altres en un moment diferent de la nostra vida, doncs potser, jo què sé, si jo hagués pujat de la flotilla, saps? M'ho plantejava amb el cor de la mà. Jo, mare d'un nen d'un any i mig, no era el moment, sens dubte, no? Però...
dius, ostres, no ho sé en un altre moment si jo heu pogut fer, no? Són aquestes coses que no saps mai. També la funció mateixa, en un moment molt puntual, que sí que planteja, per què anar tan lluny per ajudar quan també hi ha coses que passen aquí al costat. Que no cal anar gaire lluny, eh? A vegades no cal anar gaire lluny. No, o sigui, evidentment hi ha situacions molt dràstiques, no? No vivim una situació d'impossible ara mateix a casa nostra,
Però, o sigui, jo mateixa, cada dia per entrar al teatre, a la biblioteca, parco el meu cotxe al pàrquing de la Boqueria. Sí, a la Gardunya. A la Gardunya, exacte. I per entrar i sortir d'aquell pàrquing, de molt a prop, molts sense sostres i una situació molt bèstia. I creu el Raval cada dia i és molt bèstia el que està passant en aquest barri. Vull dir...
que la paraula humanitària, ajuda humanitària, és immensa i val molt la pena parar-hi atenció per un moment. Tu ho deies a vegades, doncs això, sortint del cotxe, quan poses el peu a terra...
a la zona aquesta, la zona de la Gardunya, la zona del Romea, de la Biblioteca, tot el que és aquest barri, el barri del Raval. Vull dir, veus que hi ha molta necessitat en molts casos. Molta, moltíssima. I que es pot fer molta cosa, i que hi ha moltes associacions ajudant també. Moltíssimes, i fan una feina excel·lent, increïble.
I per tant, amb la mesura de l'impossible, quan la gent vagi al teatre, tampoc és que sigui tota l'obra un drama, però sí que és una reflexió, m'imagino, de dir, com, com, aviam. Explica, perquè jo no em vull passar de la ratlla. Què és el que es trobaran si van a la biblioteca? Jo crec que amb la mesura de l'impossible el que et trobes és una dosi de realitat.
Això segur. És a dir, et donen una bona dosi, et donem una bona dosi de realitat, perquè és una funció que bàsicament són exemples, no? És una bateria d'històries, de testimonis reals, de mitja sense fronteres, que va recollir el Tiago Rodríguez en el seu moment. I ell, evidentment, com a excel·lent dramaturg que és, doncs,
testimonis ha barrejat, quines coses ha ell reescrit perquè la poètica de la funció s'elevi, etc. Però et trobaràs una dosi de realitat, una dosi d'exemple, des del punt de vista dels humanitaris. És una funció que el que diem és molt dur, diguem coses...
que costen de dir, que costen d'escoltar i que voldries no haver de sentir, però des d'un lloc lluminós. Perquè el que tu està explicant és una persona humanitària que ha ajudat en aquella situació i que ha passat el temps respecte a aquella cosa. Per tant, no hi ha emocionalment
una implicació des d'un present per part dels actors i això ho fa molt interessant. És a dir, no vas a veure un muauat. Saps que el muauat és aquesta cosa que estàs dintre del conflicte en aquell moment i que com a espectador...
no sé, és meravellós perquè està molt ben escrit i és increïble però és un altre tipus de duresa jo crec que aquesta funció el que reps és a part d'iguals una dosi de què està passant al món, quines coses passen
però tampoc incidim en la llaga vull dir, està tot en un punt molt just a nivell d'emocions i és molt interessant i que te'n vas molt evidentment posant l'atenció en el treball d'aquesta gent i hem de dir també
Hem de dir que el Tiago Rodríguez, adament, és l'actual director del Festival de Vinyó, que és una persona que, si alguna cosa entén, és de teatre. Vull dir que no... Que s'ho deu haver fet molt bé per encaixar tota aquesta polèmica, per pujar-la en un escenari. Vull dir que això, segur que ho ha fet de meravella. És una persona extremadament intel·ligent. I, a més, la primera vegada que la Cristina Gennevat dirigeix. Sí. La primera direcció de la Cristina. Sembla que ho has fet tota la vida, eh? Sí?
Sí, excel·lent. Ja l'han estat acostumades, a part l'actriu, que és una actriu excel·lent, també, a les traduccions. Moltes de les traduccions dels textos de moltes obres de teatres estan fets per la Cristina Genevat, però aquesta vegada va dir jo vull dirigir i s'estan sortint la mar de bé, eh? Sí, jo crec que és un pas natural, evidentment, que no sorprèn a ningú que hagi arribat aquest moment. És com, clar,
Porta molts anys de carrer teatral des de molts punts de vista, no? I com a molt bona actriu i com a molt bona traductora és coneixedora de tots els processos interns que hi ha en una funció i ha sigut una gran directora d'actors, sincerament. I a nivell de muntatge també, com si ho ha fet tota la vida. Ella mateixa ha fet una aposta que no era senzilla amb aquest text i se n'han sortit. Els que se n'hagin sortit és que ho ha fet
Molt bé, ho ha fet tan bé com si ho hagués fet normal sempre. Doncs nosaltres que ens alegrem. Nosaltres que ens alegrem molt per ella. Sí, hem guanyat una directora més en el teixit de la ciutat de Barcelona. Doncs sí, sí. Per tant, nosaltres ho celebrem. Escolta, uns actors, uns companys molt bons, la Marcia Cisteró, l'Andreu Tarbet, i després la música, el Joan Amargós.
I després, com a música en directe, penso que teniu la Mar Urfila, no? Tenim la Mar Urfila allà amb nosaltres, sí, fent vídeos, música en directe, o sigui, luxe, luxe, luxe. Per tant, una obra d'aquelles per gaudir-la, per... Bueno, ens farà que pensar, perquè ens donarà pensar, però sortiràs satisfeta del teatre. Absolutament, és el que ens diu tothom. Tothom està molt content d'haver-la vingut a veure.
Fins quan esteu a la biblioteca? Estem a la biblioteca fins al 19 d'abril.
doncs encara ens queda encara ens queda un mes queda un bon rato un mes i alguna cosseta més cinc setmanetes potser, no? sí, sí, ben bones o sigui que teniu un temps d'anar d'anar venint i d'anar-ho recomanant a qui li hagi agradat bueno, molt de temps no perquè tu saps que això quan funciona bé això vola volen les entrades i dius aquí aquí hi ha mica d'ascensa sí, pot passar a més a més perquè la belloteca és un teatre en realitat petit a nivell de localitat
que s'animi molt, o sigui que som-hi, som-hi. I la biblioteca, els que no han anat encara, jo sempre dic que és obligat anar a la biblioteca a veure teatre. És un espai únic. Això sí que se li pot dir únic, on facis el que facis, és a dir, es representi l'obra que es representi, et sents com si estiguessis flotant allà al mig, eh? Sí, té una màgia, no? Sí, senyora.
Per tant, que no s'ho... Aquestes cinc setmanes poden ser que dius m'ho deixo per aquí dues setmanes i llavors ja no hi ha entrades, vull dir que no valint. Sí, té tota la pinta que pot ser això. Fa pinta, fa aquesta oloreta, sí. I quan acabeu, gira, bolos o esteu tots una mica ja... Sí, està prevista una gira però encara faltarà una mica perquè arribi.
Crec que no et puc dir les dates per antena, però hi haurà una gira. Està prevista, està prevista. No, perquè a vegades també la gent sap que gira, diu, doncs mira, m'espero que vingui al meu poble o a una localitat propera per no baixar a Barcelona, però en aquest cas no se sap quan, però hi haurà gira, per tant... Hi haurà gira més endavant i no serà molt llarga, vull dir que no anirem a totes les localitats, per tant... Que aprofitin. Aprofiteu Barcelona. Aprofiteu.
Doncs, escolta, amb la mesura de l'impossible, esperem que sigui un èxit. Gràcies. Que ho passeu molt bé, perquè a mi em consta que entre vosaltres hi ha molt bona harmonia i que això fa també que l'obra tingui l'èxit que té.
Sí, sí, sí, totalment, gràcies. Havíeu treballat entre vosaltres alguna vegada junts, tot l'equip? Tothom, qui més qui menys, sí, tots creuats. Sí, el Joan i jo havíem fet les tres germanes plegats, i amb la Cris, evidentment, jo hi he treballat molt, i el Joan també, la Joan i la Màrcia...
la Marci i l'Andriu acaben de fer el Macbeth, el Brogi amb els Tiger Lilies, vull dir, sí, aquí tots ens hem trobat. Però tots junts? Però tots junts no. Tots junts mai. La primera vegada. Tots junts mai. Jo la primera vegada, sí. Una bona combinació, molt divertida. Doncs, i nosaltres que ens alegrem. Doncs, escolta'm, Helena, que sigui un èxit, que vagi molt bé aquesta mesura de lo impossible i ens veiem al teatre. Molt bé, fantàstic.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Joan Hernández, moltíssimes gràcies. La setmana que hi ha més teatre, sí? Doncs, com sempre. I tu, què? Aniràs a la biblioteca? Oh, i tant, i tant, i tant. Doncs ja ho tinc previst, això, jo. Un lloc esplèndid. Ara mateix el que faig és anar-me'n a l'espai. Mira, en Joan Escofet ens porta a l'espai amb la Carlota Caimer, la Carlota Caimer, d'acord? Doncs ho escoltaré, aviam si puc anar-hi, va. Fins ara, Joan, que vagi molt bé. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Mireu, ens fa molta il·lusió fer aquesta entrevista amb la Carlota Caimer. La Carlota és una de les deu membres, de les deu dones, que entra dins del programa Hipàtia 3, que farà a l'estiu de l'any vinent, a l'estiu del 27...
Tot un seguit d'experiments en unes situacions particularment extremades en una illa canadenca per simular les condicions de l'espai i poder treure càlculs, dades que poden afavorir possibles investigacions, possibles aterratges en altres planetes.
Ens fa molta il·lusió saludar-la en directe aquí a Vilassar Ràdio. Carlota Keimer, molt bon dia. Molt bon dia, Joan. Ets una persona amb 26 anys que jo no m'atreveixo a explicar el currículum que ja tens. Carlota, sisplau, tot teu. Ubica'ns.
Bueno, sí, tinc 26 anys. Jo per la meva edat trobo que encara he fet poc, encara podria fer més, però sempre entra això de l'autoexigència pel mig. Soc enginyera mecànica, vaig estudiar a la Universitat de Girona, em vaig graduant 3 anys i després me'n vaig anar gràcies a una beca que me'n van donant allà, a Alemanya, fer el màster d'enginyeria aeroespacial. I a part d'això, com a hobby a l'àmbit privat, soc pilot d'avions ultralleugers.
Déu-n'hi-do, com aquell que no vol la cosa, no? D'on et surt la inspiració o la motivació? He llegit en alguna entrevista que has concedit que una mica l'Escola via Santana de Mataró et van inocular una mica aquest cuquet, no?
Exacte, vam tenir una companya i jo, dos professors de física molt bons, en David i la Marta, de l'Escola Piacentana de Mataró, que ens van proposar fer un treball de recerca una mica particular. Vam venir-los amb una idea i van dir-los, anem a fer una sonda per enviar-la a l'estratosfera.
I amb això volem estudiar la capa d'ozó i ells com a bons professors ens van donar ales i ens van donar les eines per poder desenvolupar aquest treball i després quan vam veure la sonda i va retornar i va captar les imatges i la radiació còsmica, a part de les imatges i les dades de la capa d'ozó,
doncs vam veure les imatges de la corbatura i vam dir, ostres, això té realment un valor i crec que em vull dedicar a això, ja que pot tenir un benefici per la Terra, només anar a l'espai no és només per divertir-nos i perquè és increïble el que pots arribar a veure i és molt inspirador ser astronauta, sinó que també pots...
realment obtenir dades que et poden millorar la vida aquí a la Terra. Doncs anem a parlar d'això, Carlota. Tu, com dèiem, als teus 26 anys ets la més jove d'aquesta Hipàtia 3 que portarà, com dèiem, a la presentació 10 dones a l'Àrtic a l'estiu de l'any vinent per recrear les condicions sempre dures d'una estació especial a Mart. Presenta'ns una mica l'equip. Tu ets la representant
de la nostra comarca, ets a Tacalella, del Maresme. Com està format aquest equip, Carlota? L'equip és un equip molt multidisciplinari i multigeneracional. La més gran de nosaltres té 53 anys, jo en penso, i jo sóc la més jove amb 26. Totes venim d'àmbits d'estat diferent, que això també el fa molt especial, perquè cadascuna portarà el seu granet de sorra amb la seva àrea d'expertesa. Hi ha biòlogues, hi ha una metgessa, hi ha dos o tres enginyeres...
I totes som la majoria de Catalunya. Tot i així, hi ha dos tripulants que no ho són. Una és ginesa, la Xi, i l'altra és la Laura, que és la comandant executiva, que és de León. I tot a l'equip marxareu l'estiu del 27.
cap a aquesta illa al nord de Canadà, que també tinc entès, clar, si voleu recrear les condicions de vida de planetes, deixem-ho així, és una illa en la que, a més a més, si no vaig equivocat, Carlota, no hi ha cap mena d'hospital ni centre d'assistència, és a dir, pràcticament foc real, no? Exacte, és la illa més grossa del món deshabitada,
I, correcte, l'hospital més proper està a 4 o 5 hores en avió. És a dir, que no és que et puguis pujar a un cotxe i agafar i conduir 4 hores per anar a l'hospital més proper, no. Depèn d'una avioneta, que no és comercial, que vol específicament per nosaltres i que a vegades no pot ni aterrar en aquesta illa, degut a les condicions meteorològiques adverses que ens hi podem trobar, o a la neu, simplement.
El procés de selecció, Carlota, com va anar? Perquè entenc que, a veure, posem entre cometes, una persona, diguéssim, entre cometes, normal, no m'agrada fer servir aquesta expressió, però segurament no deu estar preparada per una emissió d'aquestes característiques. Com va anar el procés de selecció?
Doncs van ser un seguit d'entrevistes on ens preguntaven per, per exemple, experiències que havíem tingut que podrien ser rellevants per una missió com aquesta, una mica el nostre background, el currículum que teníem, què podíem aportar a la missió, quin tipus de recerca hi volíem desenvolupar, etcètera, etcètera. Jo com a cas particular, ara et posaré un exemple. La família de la meva parella són pagesos. Jo vaig posar també que sabia conrear, perquè de fet en una missió especial has de saber conrear, no?, per mantenir-te i poder menjar.
I això va ser una de les meves experiències particulars que vaig posar. És a dir, que no només demanen un background purament científic i d'enginyeria, en aquest cas, sinó que també miren altres factors com pot ser aquest. I aquesta seria, bàsicament, la teva aposta, la teva participació, que entenc que no ha de ser el mateix que plantar una llavor i a veure què surt, no? No, de fet, el meu experiment no serà aquest, sinó serà estudiar els efectes de la microgravetat sobre el cos humà, emissions de llarga durada,
I a Mart, bàsicament, tenim un 38% de la gravetat terrestre i el que vull fer és simular aquesta absència, tampoc, però parcialment absència de gravetat a Mart respecte a el que tindríem aquí a la Terra. És cert, això que diuen que quan envien alguna estació especial se li infla la cara? Per aquí aniria una mica la teva investigació?
Exacte, o sigui, la meva recerca es basarà en estudiar una mica aquest efecte que té sobre el cos humà, que els primers dies, quan un astronauta arriba a l'Estació Espacial Internacional, doncs té la cara inflada perquè té una retenció de fluids al tronc superior del cos, no? I això és degut a aquesta força de gravetat que és absent allà dalt i no empeny els fluids del cos cap a les cames. I s'acumula més cap al tronc superior i cap al cap, en aquest cas. I això es veu bàsicament en els vídeos quan els hi veus la cara inflada i així...
I en l'emissió, per simular això, el que vull fer és posar les tripulants en una posició inclinada de 6 graus a l'hora de dormir, unes hores al dia. Per tant, no estem simulant totalment l'absència de gravetat, sí que la tenim durant les hores del dia, però durant les hores de la nit simularíem aquest efecte del fluid shift que es coneix.
Déu-n'hi-do. Carlota, és el mateix el cos d'un home que el cos d'una dona en aquestes condicions extremes i condicions de gravetat zero, podríem dir? El cervell és el mateix, o sigui, els coneixements de homes com dones és el mateix. Sí, sí, no, no, evidentment no. No, no, no. Per exemple, amb missions que s'han fet a l'Estació Espacial Internacional,
El nervi òptic té, o sigui, amb absència de gravetat, el nervi òptic es deteriora amb missions de llarga durada. Amb homes es deteriora més ràpid que amb dones i això s'ha trobat amb estudis. Tot i així es fa falta molta més recerca perquè només un 11% dels astronautes que han volat a l'espai eren dones.
Llavors necessitem moltes més dones que volin i que vagin a l'espai per poder fer una mica un estudi comparatiu de què passa sobre els diferents cossos. Ostres, que curiós, no? O sigui, el nivell, el nervi òptic dels homes es deteriora més que el de les dones. Estem parlant, com deies, de percentatges i no de números absoluts, eh? Que curiós, no? Exacte, o sigui, el nervi òptic és el nervi que tenim a darrere de l'ull i que connecta amb el cervell i que després processa les imatges que nosaltres veiem.
i per algun motiu en l'espai hi ha com un punt de visió nul·l en l'ull que quan hi ha absència de gravetat és com que està apretat i no hi ha aquest espai que necessita el nervi i per algun motiu en homes es deteriora més ràpidament o té més efecte aquest enveniment que les dones.
I en aquesta hipàtia 3 entenc que esteu preparant un munt de coses al marge del que seria la recerca científica, però clar, no deixeu de ser persones, el menjar, l'entreteniment, no sé, el passar l'estona, entenc, el temps lliure, com ho teniu pensat?
Entenc que als vespers tindrem alguna o altra hora per fer una mica d'esbarjo, que no serà tot feina, feina, feina, però sí que hi ha com un horari molt marcat des que ens llevem fins a l'hora del vespre per anar fent les diferents tasques de recerca que s'hi hauran de fer. I en temes de lleure suposo que cuinarem alguna cosa juntes o així i entreteniment ja en tindrem també.
Te n'adones la brutalitat de la missió que feu? És a dir, a veure com t'ho plantejo, seria notícia, no cal que siguin dones que ho facin, és a dir, és brutal aquesta experiència que aposteu, i si a més a més sou un grup íntegrament femení, doncs encara li dóna un plus, però vull dir que és brutal això, eh?
Exacte, una mica el que busquem també una mica d'hipàtia, a part de tenir una mica d'impacte mediàtic, és fomentar vocacions científiques entre els joves, nens i nenes, perquè s'interessin per care de STEM, de ciència i tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i donar una mica a conèixer què es pot fer realment quan es va a l'espai, perquè a l'espai sempre dic que s'hi va fer recerca, però s'hi va fer recerca pel benefici de la humanitat i pel benefici de la Terra.
Sí, sí, està claríssim. A més a més, en un món, si m'ho permets, Carlota, absolutament encara masculinitzat, i un món en el que hi ho toquem des de diferents arestes, especialment ara a les portes de celebrar el 8M, el Dia Internacional de la Bona, pocs referents encara femenins en el món de les ciències, i pràcticament aneu a rescatar el nom d'hipàtia, aquesta matemàtica antiquíssima.
Exacte, com has dit que fem un referent d'abans, però el que volem és també posar referents de carn i ossos, de gent del teu poble, que pot ser la teva amiga, la teva cosina, la teva germana que estigui fent això, i una mica més de referents propers, que la gent s'hi pugui identificar més. Perquè jo no vull un referent d'una dona de fa 100 anys d'un altre país, sinó que prefereixo tenir un referent d'algú més conegut i més proper a mi, que m'hi pugui emmirallar més.
Què t'han dit a casa, Carlota? Bueno, ja s'esperen que faci coses poc normals o curioses, diguem. Ells estan molt orgullosos i els fa molta il·lusió que pugui participar en una missa com aquesta. Això sí, des del punt de vista del respecte, sempre amb seguretat i amb el compte que requereix, no? Quants idiomes parles?
Sí, cinc dels quals prou fluents, els sisers no tant, intermedi, podria dir. I quins són, si es pot saber? Sí, la meva mare és lingüista i els meus pares ho són tots de família. Són català, castellà, anglès, francès, alemany i una mica holandès. Déu-n'hi-do, sí, els cinc primers fluïts, eh?
Sí, ja et dic que tinc molta sort perquè estic de família lingüista i m'han posat bastant en aquest món per poder aprendre tants idiomes com pogués. Des d'on agafes la trucada a Vilassar Ràdio, Carlota? Ara mateix des de Girona, que estic aquí uns dies de vacances. Però estàs treballant a Bèlgica, és correcte? I en tot cas, quin és el teu dia a dia?
Sí, fins ara estava a Red Wire Space, a Bèlgica, és una empresa americana que es dedica a fer projectes espacials. Jo concretament estava en el tèsting del satèl·lit Altius, de l'Agència Espacial Europea, i aquest satèl·lit el que fa, o la finalitat que té, és estudiar la capa d'ozó des d'un punt de vista diferent del que s'ha fet fins ara. Fins ara sempre s'havia mirat la capa d'ozó en vertical cap a baix, és a dir, mirant cap a la superfície de la Terra,
I aquest nou satèl·lit el que vol fer és estudiar la capa dosa mirant cap a l'horitzó. És a dir, el que farà és mirar cap a aquella capa fina blava que veiem a les imatges quan veiem la Terra des de l'espai. Doncs mirarà cap allà i enfocarà cap a l'espectre lumínic d'això. Ets molt didàctica explicant les coses, Carlota.
Sí, jo crec que això em ve una mica del background lingüístic, que si no ho explico d'una manera entenedora i fàcil, crec que ningú sabria el que estic dient. Tres preguntes molt ràpides per acabar. Carlota, un somni? Un somni? Jo crec que arriba a l'espai. Arriba a l'espai. L'home ha trepitjat la Lluna? Sí, sí que hi ha trepitjat i de fet hi tornarà ara, el 6 de març. Està prevista la nova obertura del llançament.
Fa pocs dies, Barack Obama, l'expresident dels Estats Units, parlava de vida extraterrestre. Estem sols al planeta, Carlota? Jo crec que hi ha vida a l'univers, perquè és massa gran, perquè estiguem sols i probabilísticament parlant, hi ha poder un trilió de galàxies a l'univers i n'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver. Poder no serà en la forma que ens esperem,
és a dir, si és més en forma humana o de cos humanoide, potser serà en forma de bacteri, en forma, qui sap, però jo crec que n'hi ha. Galota Caimen, la nostra maresmenca enrolada en aquesta aventura científica tan absolutament impressionant, aquest Hipàtia 3, que faran tot aquest seguit de proves.
que ens has comentat que ara, a l'estiu del 27, entenem que preparar una expedició d'aquestes característiques porta molt de temps. Moltíssimes gràcies per haver compartit aquesta estona amb Vilassar Ràdio, molt didàctic, molt interessant, i ens guardem el teu telèfon, Carlota, perquè ens agradaria estar ben al dia d'aquesta expedició. Insistim, íntegrament per dones, però per la potència que té, seria notícia encara que fos mixta, eh?
Exacte, bueno, el fet d'anar a l'Àrtic és curiós i és una missió especial amb una dificultat logística que fóssim homes, fóssim dones, la teníem per allà mateix igualment. Carlota, una abraçada molt forta. Moltes gràcies, adeu. Adéu-siau.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Mmm, aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Març. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Tanquem el Parlen de tot aquest dijous.
Dijous és 5 de març del 2026, dijous 5 de març del 2026, abans i ho dic ara, repeteixo, per molts anys a la meva germana que avui celebra el seu aniversari de part de tota, tota la família i tot l'equip de Vilassar Ràdio. Fins aquí el Parlam de Tot aquest dijous. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escobet i Robert Mazza ens acosten l'actualitat local i comarcal. Quatre edicions...
per estar ben assabentats i assabentats de què passa bé la seda de mar i el Maresme. Ens estem referint a la una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Demà divendres, demà ens hi tornem a posar. Demà a les 10 en punt ens ho expliquem tot a través del 98.1 de la FM al Maresme.
i a través de Vilassar Radio.cat per internet. Arribarem a la una amb la cançó, amb la música que ens inspira. I aquesta setmana sempre ho fem, però aquesta setmana ho accentuem més, el parlant de tot en femení, ja que el 8 de març, diumenge, 8 de març, diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona. Precisament del 8 de març hem parlat també aquest matí a la Tertúlia Jove.
Acabem amb una de les grans, acabem ni més ni menys que en Diana Creus i aquest Time Coming Out. Diana Creus i Time Coming Out fins al punt de la una al migdia. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. L'edició d'avui, la número 2.311, 2.311 edicions del magazín del matí d'Avila Sarràdio. Que plou, que fa vent, doncs mira, és el que toca. Així és a l'estiu, no patirem sequera.
A gaudir del dia, malgrat que plogui, faci bé, no faci el que vulgui. Ja torna a sortir el sol. Gràcies per la vostra confiança. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Insisteixo, gaudiu del dia, malgrat que plogui, o faci el que faci. Que vagi molt bé!
Fins demà!
Bona nit.
Vilaçà Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilaçà de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofila.