Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet.
Matí de dijous, és 29 de gener de 2026. Què vol dir això? Doncs recte final de la setmana i rectíssima final d'aquest primer mes de l'any. Comencem a olorar el cap de setmana, dia solellat, dia fred, tal com toca, evidentment el mes de gener tocant el mes de febrer.
Dia en què el vent no bufa tant com ahir, però una mica d'airet, allà on bufa l'airet, doncs la sensació és més de fresqueta. I, per tant, tenim un dia clàssic de mes de gener, tocant a febrer, els mesos d'hivern. 8 graus de temperatura ara mateix a Vilassar de Mar, amb una sensació de 5. Per tant, fresqueta, fred, i és el que toca en aquesta època. Volem saber, però, el temps de cara avui, però sobretot de cara als propers dies en què olorem el cap de setmana i marxem de seguida
cap al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Centre de Referència Meteorològic de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Com sempre, Joaquim Serra, i des d'allà, ens fa la previsió de cara avui, però cara, sobretot, els propers dies de cap de setmana.
Segueix la crisi a Rodalies, matí de retards a diverses línies i, com no, a la nostra, la R1, matí de retards. Ho escoltàvem ara mateix amb en Joan Escopet. Ens explicava com anava el matí a Rodalies, aquest caos de línia que tenim.
En aquest cas, Rodalies LR11 recupera els trens, entre Caldes i Girona, un dia amb retards i nou trams amb bus. Per tant, tenim aquest caos que segueix i segueix. De moment, trànsit ha tallat de nou l'AP7 en sentit sota Martorell per les obres de l'accident del tren a Gelida. Ho escoltàvem també, que ens ho explicava en Joan Escofet.
També, com a titular, radiografia de la sanitat privada, més usuaris, nous hospitals i quotes a l'alça, sobretot a la gent gran. Per tant, en aquest cas, veiem que la sanitat pública està com està, ho deia també, ho dèiem amb en Joan Escofet, és que no hi ha absolutament cap servei que funcioni al 100% o com hauria de funcionar, amb tot el que es paga, i sanitat és un d'ells. Per tant, la radiografia de la sanitat privada és aquesta, més usuaris, nous hospitals i quotes a l'alça, sobretot a la gent gran.
Què vol dir això? Doncs que si estàs esperant la sanitat pública et deixessis anar per la privada...
diem que ells també s'aprofiten i, sobretot, amb les quotes a l'alça. Són algunes de les notícies d'aquest matí, algunes de les notícies que repassem, com sempre, també, a un quart d'onze amb en Joan Escofet. El poc ens passa, on repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui. Tot pujant al DeLorean, repassem les afamèrides.
A dos quarts de donze passen per la ràdio la Carmen Ramon i en Rafael Pugibet. La Carmen Ramon, en aquest cas, ens ve en nom d'Onco Lliga i venen a parlar tots dos, atenció, perquè Boatiner torna a presentar el musical d'Ora Vilassadamar. Serà el diumenge 7 de febrer a les 7 de la tarda. He dit diumenge 7 de febrer. Doncs és dissabte 7 de febrer, que ho tingueu clar. Dissabte 7 de febrer. A la Taneu Vilassanès
presenta de nou el musical d'or. I en aquest cas, en benefici de l'Onco Lliga. La representació es fa a benefici d'Onco Lliga. En parlem tot plegat perquè el dia 4 de febrer és el Dia Internacional del Càncer de Mama i, per tant, Boatiner col·labora amb el musical d'or enguany. Ens en parlen la Carmen Ramon i en Rafel Pugivet a les 11. A dos quarts d'onze, perquè a les 11 tornem a posar-nos en un punt de trobada entre...
En aquest cas, l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. En Jordi nascut gairebé tocant als 90, l'Elisenda nascut als 70. I amb una, en aquest cas, diferència d'edat notable, volen parlar com veu un mateix tema a diferents generacions. Hem parlat de molts temes, la música, el cine, les pel·lícules, la societat...
En aquest cas, doncs, avui parlaran de les rebaixes. Ens anem de rebaixes amb en Jordi Cova i l'Elisenda Ribó, com veuen uns aquelles entrades al Corte Inglés de fa anys, el dia 7 de gener, i com veuen ara els altres les rebaixes que n'hi ha a tota hora, a tot dia i a tot any. Per tant, tot l'any tenim rebaixes.
A dos quarts de dotze, Tertúlia jove. El torn és per l'alumnat de l'Institut Vilatzara. La setmana passada teníem els del Pere Ribot, una representació de l'alumnat de quart d'esot dels dos instituts. Passen per la ràdio cada setmana, una setmana. Els del Pere Ribot, aquesta setmana els del Vilatzara. Parlem d'expectes de l'actualitat i avui tornem a parlar, en aquest cas, de la música, dels missatges de la música, què els agrada, per què els agrada. Avui, Tertúlia jove a dos quarts de dotze.
A les 12 ens anem al teatre de la mai de la veu de Joan Hernández. Amb ella parlem de les estrenes, en aquest cas Cartellera Barcelona, i també les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana.
A punt està d'estrenar el senyor Oriol Grau, un dels actors, l'hem vist moltes vegades a televisió, director de molts capítols de grans seris com Plats Bruts. Doncs l'Oriol Grau està a punt d'estrenar una obra de teatre i avui parlarem amb l'Oriol Grau de la veu i de la mà de Joana Hernández.
I recordarem les taballes i taballots que arriben el proper dissabte, dia 31, doncs en benefici, o més que en benefici, em recorren homenatge a aquesta gent que perd la vida en el Mediterrani, aquest mar tan preciós i tan bonic que tenim davant, però que també té taques molt negres de tragèdia. En aquest cas, la gent que intenta creuar-lo per buscar una vida millor, i s'hi queda. Doncs ja ho tenim! Sessió!
Programa que correspon a dijous 29 de gener de 2026, 10 i 13 minuts del matí. Ho tenim tot a punt per l'edició número 2288, 2288 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servem i Teomar del Consell Comarcal del Maresme. Dia solellat, dia fred, com toca a finals de gener i principis de febrer. Volem saber el temps de cara avui, però sobretot de cara als propers dies en què ja tenim de nou el cap de setmana. Ja fa bona olor el cap de setmana. Joaquim Serra, en directe, que ens espera meteorològicament parlant. Molt bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia. La situació meteorològica avui ve marcada per un temps que es manté bastant fred en aquestes primeres hores de la jornada. Cap a Tordera han arribat a una mínima de 0 graus, 2 graus a Palafolls i, de moment, la previsió indica que tindrem un dia tranquil, amb alguns núvols però poc importants,
més variable aquest matí, més sol a la tarda, en qualsevol cas es tractarà de núvols poc destacables i que no deixaran precipitacions, amb vent que continuarà bufant lleugerament moderat de l'oest-sudoest i amb una situació marítima que es mantindrà remenada, amb aquesta maró i àrees de forta maró, mar de fons també, a tota la costa maresmenca.
De cara a demà s'espera una jornada en la qual el sol tornarà a ser el protagonista, amb unes temperatures que avui pugen una miqueta a les màximes, demà encara podran pujar una miqueta més, amb vent més aviat aponentat, moderat, la qual cosa farà que les màximes puntualment arribin als 16-17 graus, per tant ambient suau i agradable demà durant les hores centrals de la jornada. Com avui, la mar estarà dominada per la maró, amb mar de fons i també algunes arees de forta maró,
El cap de setmana, dissabte, s'espera tranquil·litat. Hi haurà alguns núvols la nit de divendres a dissabte, sense descartar alguna gotellada puntual, però, en general, dissabte tindrem un temps dominat pel sol. I el mateix esperem de cara a diumenge. Una jornada estable, novament, assolellada, amb vent de garbi moderat a la tarda i amb unes temperatures que baixaran una mica, però, tot i així, es mantindran força suaus i agradables
a les hores centrals del dia. Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió amplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà nosaltres no hi serem. No farem el parlant de tot, però si dilluns ens tornem a trobar. Per tant, Joaquim Serra, que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Moment d'obrir finestra informativa.
Saludem, com sempre a aquesta hora, el company a mi, cap dels serveis informatius de Vilasa Ràdio, ja s'ha aclarit la gola. Senyor Escopet, bon dia, bona hora! Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Com estàs? Quin guionista, eh? Quin guionista! La Champions hagués sigut.
Un format molt atractiu. Ningú l'acaba d'entendre, la veritat. No, no, no. El propi Simeone fa unes setmanes, l'entrenador de l'Atlètic de Madrid, li parlaven del top 8, el top 8. Ell va pensar que es referien a un jugador que havia de fitxar, el top 8. Top 8 Magallanes, que ve del Boca Juniors. I ahir absolutament espectacular. Avui el Real Madrid és el dia de sortim reforçats. Sí, sí.
Sí, sí. Avui s'ha de dir que es nota l'empremta d'Arbeló, el nou entrenador. I tant. Ja vam tenir la primera imatge d'Arda Giller canviat, fent un Vinícius amb Xavi Alonso. Un Xavi Alonso que ara mateix deu estar escollonant-se viu, però viu... Com es diu en castellà, a carcajada límpia. A carcajada límpia. Sí, sí, sí, sí.
I ens aturem un moment en la història del gol del porter Trubin del Benfica. Sí, perquè, qui no ho sàpiga, el Benfica guanyava 3-2. No, no, és que no ho sabien. No ho sabia ningú. Ni el públic, no? El Camp Nou...
Estaves veient el partit del Barça i es va sentir un gol! Aquí no ha marcat ningú, clar, havia marcat el Benfica. Però posem-ho en situació, eh? És a dir, el Benfica guanyava 3-2, però tot i així no es classificava perquè necessitava un gol més. I clar, l'última jove del partit tots van veure el porter del Benfica pujar a ramadar. No, no, no. La història és...
El porter del Benfica estava perdent temps. Estava perdent temps perquè pensava que el Real Madrid empataria. Rui Costa, que és el president del Benfica, aquell gran jugador, estava cridant com un desesperat des de la llotja perquè ell sí que sabia que un gol classificava el Benfica. Aleshores, arran de veure embogit Rui Costa a la llotja...
Ah, i amb Mourinho, no? I Mourinho, el públic, es va adonar que necessitaven un gol i van començar a escridassar. Això és que hi ha les imatges, eh? A escridassar el seu propi porter perquè no perdés temps. I aleshores va ser quan Mourinho li diu puja a rematar i va passar de ser escridassat pel seu propi públic...
Iva i remata un gol de cap espectacular que el deixa amb el mateix registre anotador a la Champions que Vinícius. Vinícius porta un gol i el porter del Benfica un gol. Balón de playa. Balón de playa.
És espectacular, eh? Pujar, rematar, fot una rematada. Jo crec que és un gol fruit de l'adrenalina, absolutament no pensat ni previst, i sobretot un gol en el qual el públic, a instàncies, diem, del president Rui Costa, va esperonar el porter, que era escridassat per perdre temps, i...
a fer aquest 4-2 espectacular. Rui Costa, per qui no ho recordi, és l'etern fitxatge fustrat del Barça. Sempre, cada temporada, havien de fitxar Rui Costa. Te'n recordes? Rui Costa, Rui Costa. I mai va pitjar pel Barça. Hi ha alguns jugadors que s'han...
Amb diferents equips, no només el Barça, però que sembla que de massa social el públic els veu amb una samarreta determinada i al final no s'acaba de quallar. De fet, és un d'aquests. I l'altre, el de la Roma, en Totti, que havia de fitxar pel Madrid, pel Barça, i va ser un one single man, també. One club man, eh? One club man. I el capitano. I el capitano gran, eh? Francesco Totti, eh?
Ara té problemes perquè la dona, diguéssim, se n'ha anat amb un amic seu. Oh! I ara què? Va, tot i. Tot i. Diu tot i perquè és un tio tranquil, però bueno, què farem, no? Escolta'm, tenim una cançoneta calenteta, calenteta, eh? Fot-li, Jaume! Through the winter's ice and cold Down to Gillette Avenue
És el senyor Bruce Springsteen que després de fa molts anys va cantar Streets of Philadelphia, ara s'ha animat i ha cantat Streets of Minneapolis, una cançó, Streets of Philadelphia, que parlava d'una cosa molt trista, que era aquella pel·lícula en què la sida era la protagonista, en aquest cas, la malaltia. Aquesta vegada també és un fet molt denunciable i des d'aquí, doncs, el boss. És que és el boss i està amb aspectes com aquest o per aspectes com aquest aquest home és...
al cap, al bosc. Dèiem que l'Antona, perquè és una cançó que ell va escriure dissabte i l'ha publicada fa poques hores hora catalana, eh? I és aquesta denúncia que fa Bruce Springsteen, un dels molts artistes absolutament anti-Trump. Doncs posa com només pot fer el bosc
denuncia aquesta situació que està passant a les ciutats bessones de Minneapolis. Ell, que ho estàvem escoltant ara de fons, critica l'exèrcit privat del rei Trump, diu, i també dels pinxos federals de Trump. De vos! ...for this land and the strangers
Bona nit. Bona nit.
Si esteu escoltant, a més a més, l'entén perfectament, eh? Però a Springsteen li costa molt, a vegades, doncs, que intentem entendre les seves lletres, si és que no les tenim molt interioritzades, eh? Però aquesta cançó se l'entén perfectament el que està dient, eh? Fins i tot l'entenc jo.
Gran, gran Bruce Springsteen. Sí, senyor, ha tret aquesta enso. Insistim, la vas escriure dissabte. Dissabte mateix, la muntada... I sona? Sona de meravellos. Serà èxit, èxit. Perquè ja està. No és que estia de tornar. És que ha arribat a un estatus que aquest pot dir el que vulgui i a qui vulgui. I qui no li agradi...
D'on deia aquell, com deia Herodes, vas i te jodes. Com deies, no es talla mai. De fet, el seu Born in the USA ja és una crítica ferotge a la situació dels veterans de guerra que tornaven al seu país després d'haver lluitat al sud-est asiàtic i es trobaven... Sí, sou molt brus, eh? Harmònica, eh?
No, no, això, que es trobaven absolutament desarrelats. Situació que es retrata perfectament a Rambo 1, una gran pel·lícula de crítica social, també. Vinga, va, Joan, més coses. Doncs sí, d'una cançó nova, nova, nova, a una que ja té uns quants anys, eh? El ball prohibit, eh? Dirty Dancing. Oi, dir-t'hi, no em sona aquesta pel·lícula, no l'han fet mai, eh, TV3, ni a cap tele, eh? No, no, no, no.
Per cert, els programadors de TV3, que ens envin un missatge, sisplau, dient que estan bé, eh? Que han arribat, que han arribat. Perquè ja fa almenys dues setmanes que no fan, dir-te'n, sinó.
Què passa avui en dir-te? Doncs mira, s'ha anunciat que després de 40 anys es farà una seqüela del ball prohibit de Dirty Dancing amb la Baby Home, no, no Patrick Swayze ja no està però la Baby Jennifer Grey tornarà a posar-se davant de les pantalles per gravar aquest any mateix, 2026 la seqüela del ball prohibit de Dirty Dancing I qui farà de Patrick Swayze? No ho sabem això Ai, ai, ai
Però diem que els personatges seran els mateixos, eh? La Daisy, el profe, el... He rebut ofertes, eh? Per la meva habilitat a la pista. Sí. Pels meves passes prohibides. Oh, oh, Joan, va, espavila. Tinc ofertes per fer de Patrick Schweizer. Si vols, assagem ara tu i jo aquí el passadís. Sí, però jo salto, eh? Tu saltes, sí.
Doncs, curiositat, hem detingut a Hostel Ric dues persones per estafar un taxista amb 5.000 euros. Van agafar el taxista a l'aeroport del Pral i van dir, hem d'anar a Lisboa, no tenim diners, però quan arribem allà et pagarem a l'home, doncs...
també una mica amb el lliri a la mà, fa el trajecte, durant el trajecte aquests dos individus li simulen a través dels seus mòbils que li estaven fent com unes transferències perquè l'home, doncs, el pobre taxista estigués tranquil, arriben a Lisboa i... Hòstia, a Lisboa, justament. Obren la porta i fan un cimpa.
i, en fi, s'han pogut denunciar quan va tornar a Barcelona el taxista i han estat detinguts per Mossos d'Esquadra. Es veu que ja ho havien fet... Però els han detingut a l'Hostalric? Sí. Van a Lisboa després a l'Hostalric? Sí, ells eren una banda... Tenien ja alguns antecedents per fets similars a Alacant i València i van contractar també un taxi per anar d'Hostalric a Perpinyà i allà, doncs,
la patrulla dels Mossos d'Esquadra els van interceptar. A veure, anem a veure... Va ser a Europort de Barcelona, eh? Europort de Barcelona. El Josep Terradellas, molt bé.
Doncs de l'aeroport de Barcelona al Josep Tarradellas fins a Lisboa hi ha 11 hores i 47 minuts. Per tant, a més a més, devien dormir. Sí, sí, sí. El taxista anava pagant, a més a més, les despeses. Anava a pagar la festa. I ells... 1.235 quilòmetres. Molt bé, eh? I després va tornar, l'home, eh? I després... Clar, clar, clar.
No, perdona, sí, sí, sí. Sí, sí, no, ja pot ser. 1.235 quilòmetres i tant que sí. Déu-n'hi-do, eh? O sigui, que el tio va fotre 2.000 i escaig quilòmetres pagant la festa perquè aquests senyors anessin a... Molt bé.
Molt bé, és que, Joan, hi ha gent per tot, eh? És que poc ens passa, Jaume. És que poc ens passa, poc ens passa. També poc ens passa, eh? La Lliga de Teves ha demanat des de la seva poltrona que ofereix 50 euros de recompensa per denunciar als bars que posin el futbol pirata sense pagar els drets. Quina mandra en fa, aquest home?
Una mandra absolutament tremenda. Doncs se'n portaran els 50 euros les quatre primeres denúncies validades de cada establiment. Això és una mica com els concursos de la tele. La campanya és vàlida fins a les mil denúncies. No, home, no. Ell està allà tranquil·let, assegut, en la seva...
a la seva poltrona, llavors tu has de denunciar el pobre tio del bar, que està treballant de 6 del matí a 12 de la nit, i que s'està de... En fi, sí, sí, en fi. En fi, teves és teves, què vols fer-hi? 1945, a la D, pugem al Delorean. Ah, ja pugem al Delorean? Sí, 1945, a la ciutat de la D, la ciutat del motor, estem parlant de Detroit, naixia Tom Salah. Oh!
Magnum! Aquí, aquí, Magnum Pi. Magnum Pi, que era Privat Investigations. Això ens va costar, eh? Privat Investigators ens va costar. Com es diu aquest tio, Magnum Pi?
Com arrenca amb el Ferrari. Ara, qui ens escolti, està pensant en Zeus Apolo. Sí, home, sí. Però a mi m'agrada com arrenca amb el Ferrari. Ferrari GTO, eh? Sí! Jo crec que aquesta sèrie encara triomfaria.
Que, de fet, dóna nom a algunes camises, eh? A vegades veiem passejar gent amb camises, doncs, que abans es deia hawaianes, i ara són molt magnum, eh? Molt bé! Que, per cert, Tom Selleck, i això és cert, eh?, és doctor honoris causa per la prestigiosa Universitat de Piperdine,
Per la seva simpatia. Oficialment pel seu caràcter excepcional i per la seva ètica. Donen doctor honoris causa per ser un noi molt maco. Sí, per ser un noi molt maco. Quants anys fan, Tom, avui? Doncs mira, s'ha nascut l'any 45. Mira, doncs fa...
45? 80 anys? 81? 81? No, 81, sí, sí, 81 Déu-n'hi-do el tio En Magnum, eh? 81 anys en Magnum, eh? Va, què més Joan? I nació el 49 a Hongria Thomas Edelby, que quan va arribar als Estats Units va canviar de nom i es va dir Tommy Ramon, va ser un dels líders, primer va estar una temporada cantant, després va passar a ser productor darrere aquesta banda de punk rock, punk rock dic, doncs punk rock era la Xina...
A veure, a veure, ara tenim aquí un... Aquest home es deia...
Ell es deia Tomas Edelby, que va néixer a Budapet. Es van fer? Tomi Ramon. Tomi Ramon. Llavors hi havia en Joe Ramon. Joe Ramon, sí. Però no eren germans. No, però Tomi... Això no ho sé si eren germans o no. Ara m'has agafat amb la Guàrdia Baixa. Ho mirem, ho mirem, això. Sí que és cert que Tomi Ramon li va dir a Joe Ramon que deixés la bateria i que passés a cantar i a substituir-lo a ell, eh? Molt bé. A veure, posem això. A veure, quina parentesa tenien aquests de... aquests de...
Bueno, no eren dos, no? Eren quatre, eh? Joni Ramon, Didi Ramon, Joey Ramon i Tomi Ramon. Eren el Ramon... I l'altre, el cosí, és el Dalmàciu. Dalmàciu Ramon.
El Màcio Ramon, que siguin protagonistes. O Xavi Ramon, o Carme Ramon. Mira, la Carme en Ramon la tenim aquí fora. Ara li preguntarem. Jo em pensava que eren castellans. Li preguntarem si és punk rocker la Carme Ramon. Jo t'ho juro que ho sentia dir que aquests es diuen Ramon o catalans, però no, són els de Ramones. Va!
Què t'he dit jo? Doncs seguim endavant. Ens en anem a l'any 1966. El Rio de Janeiro, tal dia com avui, naixia a les platges. Naixia a la platja d'Ipanema Romario. Home! O baixinyo, Jaume. Romario de Zousa Faria, es deia. Romario de Zousa Faria...
Era tan gran que deia, jo si vaig entrenar i m'aixeco aviat, no sóc feliç i no rendeixo. Jo si vaig de festa i jugo i entreno sense haver dormit, sóc el millor. I ho va demostrar. Cert és que no bevia en absolut. No, no, no. Parlaven la gent de l'època, les discoteques de Sitges, que ell era sucs, suc de préssec, suc de pinja, no bevia, les coses com siguin.
Ara se'n anava a dormir a les 9 del matí, això sí. I molt acompanyat, també deia-les. Per molts anys, el Romario de Zou Zaferia com ens va fer disfrutar. Quants anys hi cauen avui, el Romario? 66 nascuts. Uau, els 66. Mira, 60 anys hi cauen. Canvi de prefixa per en Romario.
Què més, Joan? Què més tenim? Tal dia com avui, de l'any 1979, una jove, Brenda Spencer, de 16 anys, va entrar en una escola primària a San Diego, Califòrnia, i va començar a disparar a tothom, a tota la classe, professors...
estem parlant de l'any d'una noia de 16 anys quan la van detenir li van preguntar per què ho havia fet i va dir no m'agraden els dilluns aquesta va ser la seva resposta a partir d'aquí el grup Bob Tamratz va fer aquesta cançó I don't like Mondays al contrari que en Joan que li encanten els dilluns
Si la tia més endavant, sentireu la cançó perfectament. Ara, ara. Però escolta això, Joan, escolta, eh? No ens recorda res, aquest inici de cançó? Oi, sí? A mi em recorda l'avançament de la veja Maia, també amb el piano, que és...
Fa poc que parlàvem, eh? Es va morir la veu, eh?, de l'abeja Maia. Vinga, va, més coses, Joan. Doncs l'any 1981, a Vitòria, naixia avui Alejandro Martínez de Ubago Rodríguez. Àlex Ubago, un home una mica tristot. Bastant. Esperando un corazón extraño que venga aquí y saque de tu cuerpo y tu alma lo...
Mejor de ti hoy siento que la vida me muestra contigo. Ara, mira, la posaré sencera, perquè no sencera, només al començament. És que això no crec que s'hagi pogut apreciar. Felicitats a l'Alex Obago, per cert. Atenció al bon Bonrats. I atenció a l'abeja maia.
És que, clar, a mi em recorda molt aquesta cançó. En fi, Joan, tanquem De L'Orient, va. Doncs tanquem De L'Orient el dia com avui de l'any Olímpic 1992. Moria Willie Dixon, eh?, que va ser influència en la història del rock and roll i creador de cançons blues que han versionat tothom, però són seves, eh? Destaquem el Huchi Kuchi Men, que no traduirem exactament què vol dir, estem en horari protegit.
Uchi-cuchi men, que l'han versionadíssima infinitat de bandes. Doncs el ritme d'aquesta... Ara has deixat en dubte la gent. Mira, us faré una similitud. Només dic una cosa, negre del WhatsApp. Uchi-cuchi. Podria ser o no? Negre del WhatsApp. Per què n'hi dir? Tothom ha rebut el mòbil, eh? Va, Joan, al migdia 3.57 de la tarda.
error. Tornem a començar. No, Jaume, home. Mira que portaves bé, eh? Portaves dos de dos. Portava dos de dos. Doncs mira, ha començat el 26, eh? Una al migdia, tres i cinc. Ara, perquè avui tenim sessió plenària a la set que pots escoltar puntualment al 98.1 de l'FM. I també per internet, una a tres i cinc. Bé, soc una mica huchi-huchi. La set
Avui amb en Bruce Springsteen, una, tres i cinc d'altra. Ara dèiem, l'Ajuntament de Vilassar de Mar vol recuperar el mar de flors, d'una manera nou, com la recordem tots els vilassarens i vilassarencas. Es va deixar de fer el 2009, però sí que se li vol donar un nou impuls i ho recomanarem. Sobretot el concert de diumenge a la tarda a l'Ateneu, un concert que no us podeu perdre en absolut.
Escoltarem les millors jugades de l'entrevista que li feies a en Xetxe Gianotti, que és un cantant canadenc de pares italians i molt vinculat a Vila Sadamar. Ha tocat amb grans monstres, gent...
Gent pràcticament desconeguda. A mi no em sonen. Com Tina Turner o Iggy Pop. No, no, no em sonen. Doncs el tindrem aquí a l'Ateneu. Farem també la prèvia, que això sé que a tu t'agrada molt, de la Candelera, 2 de febrer. Doncs a Matró estan preparant també un seguit d'actes molt interessants per commemorar la Candelera, que segons Jaume, el calendari catòlic...
Avui és el dia que s'han de treure tots els... El 2 de febrer, sí, sí. Avui el 2, vull dir, el dia de la candelera, tots els ornaments nadalencs. Sí, senyor. I si la candelera plora, el fred és fora, i si la candelera riu... El fred és viu. I Joan, dilluns, demà no, eh? Dilluns ens tornem a trobar. Doncs això sí, recordarem que la vida pot ser meravellosa.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Ceitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conforme nivell pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Ho explicàvem al començament i ho parlem ara mateix.
I és que el dissabte 7 de febrer la Taneu i la Sener serà l'escenari d'una nova representació del Musical d'Or. L'organitzen des de Boatiner i enguany va destinat i dedicat a Onco Lliga perquè el dia 4 de febrer és el Dia Internacional del Càncer de Mama.
No, pel càncer, pel càncer en general. La Carmen ja està aquí. Sort, sort de la Carmen. Què faríem sense la Carmen, Ramon? Carmen, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, què tal? Molt bé, com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Entusiasmada amb tot aquest tema. Oi, sí que clar. A més a més, és una causa benèfica. Molt justa, sí. I molt xula. Doncs el Dia Internacional del Càncer de Mama es farà tot el que... Del càncer de mama, no del càncer, del càncer en general. Eh...
No estic fi avui, Carme, ja ho veus, no estic fi. Què hi farem? I per tant, des de Boatiner amb Oncolliga lluitaran junts per pal·liar aquesta malaltia. I això ens acompanya avui la Carmen Ramon, que a part d'una dels cants visibles des de Boatiner, també forma part del musical de la gent gran, i per altra banda el director d'aquesta representació...
el senyor Rafel Pugivet. Bon dia, Rafel. Bon dia. Com anem? Dius que no estàs fi? Doncs ja t'afinarem nosaltres. Va, a veure'm afines, doncs. Anem a cantar una miqueta amb el musical de la gent gran. Som-hi!
Escolteu, explica'm una miqueta el projecte, com néix, on va parar, perquè el musical de la gent gran l'hem vist ja diverses vegades, amb moltíssim d'èxit, i hi ha gent que dirà, hosti, ho celebro perquè m'he quedat sense anar a la veure. Doncs sí, perquè com que ho vam fer pel juliol, hi havia gent de vacances.
I ara aquesta gent aprofiten i vindran. Doncs això va sorgir ja des del primer moment que teníem ganes de fer-ho un dia més, ho vam fer tres dies pel juliol, però teníem ganes de fer-ho un dia més per on colliga, d'acord?
i que Oncolliga és una entitat sense ànim de lucre que ajuda les persones malaltes del càncer i les seves famílies. I aquí a Vilassà tenim la gran sort que tenim una psicòloga fantàstica que fa una labor molt bona, que visita en l'espai de serveis socials, i fa una labor fantàstica.
Doncs bé, ja volíem fer-ho, però llavors no hi havia disponibilitat de sala i es tenien que arreglar diverses coses i tal. I vam parlar amb la regidora de Salut i Gent Gran i li vam comentar i ens va dir que sí, que ho miraria i pel febrer a veure si ho podíem fer. I llavors hem parlat amb els tècnics, hem parlat amb la regidora de Cultura, que és la que depèn el teatre Ateneu, perquè tu has fet un error, has dit Ateneu-Vila-Sanès i és teatre?
Sí, però sempre serà la Teneu i la Sener, ja ho sé. Sí, per a mi també, però m'han fet canviar la propaganda. No, no, la propaganda, allà on queda escrit, és el teatre Teneu, però sempre serà la Teneu i la Sener. Sí, sí, per a mi també. És igual que ara hi ha un pàrquing.
És el patronat. El patro. Doncs això sempre serà igual. Ens poden canviar el nom, però és igual que el Twitter. Ara hi diuen X, però tota la vida serà Twitter. Doncs això és el mateix. Llavors vam decidir això. Hem tingut la gran sort que tots els components del musical d'or, i especialment en Rafel, han estat a favor de fer aquest acte, perquè ara ja feia un temps que no es feia, i clar, tots ja tenim una edat,
i hi havia coses que les hem hagut de tornar a repassar. Però la gent hi ha posat el coll, i la veritat és que estan molt il·lusionats. I ara sortirà millorat, això, perquè com que hem fet assajos extres... I tant, i tant. Ara parlarem, que és el musical de la gent gran.
La majoria de persones ja ho saben, però volem saber-ho, perquè hi ha algú que diu, hosti, què és això del musical de la gent gran? Ara en parlarem. Però jo m'agradaria parlar d'una vessant més personal, i ho dic perquè la Carmen n'ha vingut a parlar aquí obertament moltíssimes vegades. Perquè ella forma part, és un dels caps visibles d'On Colliga, perquè ella s'ha trobat amb un... amb mig camí, és a dir, ella, el xó del teatre, els que la coneixem, doncs sempre l'hem vist dalt d'un escenari, des del Patronat, a l'Ateneu...
al teatre teneu, a diferents llocs, però ella, i això ens ha vingut a parlar alguna vegada, va patir càncer, i per tant aquí, doncs, tu, per sort, i escolta, et vas recuperar perfectament,
Però sempre ho hem parlat, no ets una persona que hagi dit, bueno, ja em vaig curar, adeu, sinó que a més a més t'has convertit en un activista de la lluita contra el càncer. Sí, és que s'ha de fer. Perquè mira, jo en el moment que va fer, fa 24 anys, no, 25 ja n'ha fet el desembre, que em vaig trobar amb això, a mi em va caure el món a sobre. I llavors el meu tumor no tenia ni nom ni cognom. Ara sí. Ara sé que vaig tenir un triple negatiu.
que és un tumor molt agressiu i que a vegades té la mala pata que fa recidives, que torna a repetir. Però imagina't, si jo hi he estat 25 anys quan llavors encara no tenia ni nom ni cognom, imagina't les persones que ara ho pateixen, que estiguin tranquil·les, que estiguin tranquil·les perquè amb tot el que s'ha estudiat durant aquest temps, vull dir, se'n surten segur...
El tema, volia parlar d'això perquè fa 25 anys tu dius, el meu tumor no tenia ni nom ni cognom. I gràcies als avenços, gràcies a que la medicina avança dia a dia, ara ja té nom i cognom. Però és gràcies a activitats com la vostra. Recollir una mica d'aquí, recollir una mica d'allà, perquè tot això de la investigació mèdica en els laboratoris només respon a una cosa.
Inversió. L'altre dia s'ocultava una persona, a més a més de l'àmbit conegut de la cultura, i deia, jo tinc una malaltia, però com que és minoritària, els laboratoris no els interessa perquè no són rendibles. Però clar, el càncer és una cosa que, malauradament, està molt a l'hora del dia, i gràcies a iniciatives com aquesta es pot investigar i que el teu tumor, que vas tenir fa 25 anys, ja tingui nom i cognom. Sí.
I té nom i cognom i curació, que és el més important. Si s'agafa temps, clar, com tot, si s'agafa temps té curació, que potser abans no en tenia. I això és molt important d'anar batallant, com es va fer ara aquest any amb la marató de TV3, vull dir que nosaltres també ens hi vam abocar, i com amb tot, perquè és important primer que se'n parli i segon que s'hi treballi.
Per tant, has lligat la teva passió amb la teva lluita? Sí. I aleshores aquí trobem el musical de la gent gran, el musical d'or. Rafel, què és el musical d'or? Com ho explicaries a algú que et vingués de fora i diies, escolta, què és això del musical d'or i com n'és tot plegat? Ara intentaré contestar, però abans diguem una cosa importantíssima, que és el dia 7 de febrer, la representació a les 7 de la tarda, que no ho havíem comentat. He començat dient això, em sembla. No ho sé, per si cas. A vegades valen més dos plàtanos que un. Oh, i tant, i tant.
Vinga, doncs el dia 7 de febrer a les 7 de la tarda. Doncs com va començar això del musical d'or? Doncs ara crec que fa uns 16 anys que va començar, amb una cosa molt suau, molt naïf, diguéssim, i vaig veure que tenia èxit i dic, bueno, ens hi volquem més, i que a vegada, a base d'exigències, vam fer el musical d'or de la Sassuela, el musical d'or de l'òpera,
el musical d'or de Broadway, de musicals de musicals, i tot això amb gent gran, crec que ara el promitge està en 76 o així d'edat, i són gent gran però a dalt de l'escenari es transformen, és una mena de teràpia que jo crec que els metges ho tindrien que veure com persones que venen mitja acabades allà, com estàs, bé, i el comencem a assajar,
Renoi s'animen i són explosius. A vegades els haig de frenar perquè són massa explosius, però va molt bé. És una teràpia que crec que funciona molt bé. I ara estem fent l'últim, el darrer musical, que és aquest de Gran Gala, que barregem conceptes de sassuela i conceptes d'òpera.
Això és una miqueta a grans trets, el musical d'or. Que ara es tindria que dir quasi musical de platí, perquè ja som una mica més grans del d'or i hauríem d'anar pel platí. Sí, no feu la festa tirolesa, eh? Ah, és la festa tirolesa? No, la festa tirolesa és una part del musical d'or. És a dir, el musical d'or fem uns 20 números diferents entre Sarsuela i Òpera. I un dels números que ha tingut molt èxit és...
Per cert, amb vestimenta feta per la Carme Ramon. Ah, mira. A més d'això, és s'estresa medidora de mides dels homes, de les dones, de tot, de tot. Medidora d'homes, diu, eh? Sí, sí. I de dones, i de dones. Ens mira quina mida fem, de pit, de cuixa, de tot. De tot. Carme, no riguis, eh? I ens fa uns vestits... Ara ho entenc perquè li agrada tant venir música.
Però els senyors... Ai, ai. Els senyors estem tan cascats, ja, que no tenim reaccions. Llavors, això es tracta que el número aquest dels tirolesos, que he tingut molta fama, ja, perquè l'hem fet per la cervesa, aquest número està inclòs. La festa de la cervesa, l'Octoberfest, eh? Diu, l'hem fet per la cervesa. No.
per la festa de la cervesa i és un número molt divertit perquè l'abastiment ajuda molt els vestits que abans va fer la Carme han anat molt bé però aquest número està inclòs dintre el musical perquè per exemple fem tota una primera part de Sarsuela amb la ronda d'enamorados amb les sevillanes del bateo la taràntula el tango de Doña Virtudes la tavernera del puerto tot això és de la primera part
El Pirineu també la fem a la primera part, i a la segona part fem la festa tirolesa, un fragment de la sonàmbula de Bellini, la casta diva de l'òpera Norma, en fi, moltes coses, el final de la Traviata, el final de Turandot, en fi...
Fem música, jo crec que he intentat en aquests anys fer una música que no sigui gaire petxanguera. No perquè no m'agradi la petxanca, que m'agrada, però a les nostres edats hem de mirar músiques que ens vagin, siguin adients a la nostra personalitat. No podem fer aquí mambos ni res, perquè no tenim edat per fer-ho. En canvi, aquesta música ens ajuda. Els solistes d'òpera i de Sassuela, evidentment, fan un playback, que fan un playback boníssim,
I després el cor, el cor és cantant en directe. Ah, on anava a dir això? Sí, sí.
Hi ha un playback, però hi ha una part que és, doncs, cantada. Sí, sí. És a dir, no és playback allò al 100%, no anem a veure un playback, anem a veure un espectacle que barreja les dues conceptes, no? Sí, i, bueno, hi ha la part de... Hi ha balls, hi ha moviments... És complicat, és complicat perquè, ja et dic, que l'edat és un fre a vegades per intentar fer coses. Jo, quan començo a assajar un número, els hi demano...
99 coses. I a mesura que van passant els dies, veig que de 99 només en puc fer 97, i si no 90. Però començo amb el llistó ben alt i ja anirem per allà. És la manera d'anar... I tu, Carme, quants anys fa que dius que esteu fent el musical, Rafel?
15. 15. Tu no hi eres fa 15 anys, el musical? Jo el primer. En el primer no hi vaig ser. No hi va ser-hi. En els altres ja els he ajudat sempre amb el vestuari. I els vas anar a veure i t'hi vas sumar, o com va anar això? Sí, vaig trobar... És que el que t'ha dit abans en Rafael, que és terapèutic... Jo, quan vaig anar-hi la primera vegada, vaig veure persones...
que les veia jo al treballar al casal, les veia que passaven al cap, que estaven deprimides, que estaven toves i tal, i quan les vaig veure a dalt de l'escenari vaig dir, ostres, això és terapèutic, i això no es pot deixar de fer. I llavors, mitjançant la Fanny, que ella ja hi estava involucrada perquè estava dintre de l'engrenatge de serveis socials i tot això, m'hi vaig incorporar.
S'ha parlat de la Fanny Abril, que era una treballadora que havia treballat al casal i a l'Ajuntament. I a l'Ajuntament, sí. I llavors em vaig incorporar en el grup i vaig començar a fer a vegades poquetes coses, unes armilletes, unes feixetes, unes cosetes d'així. Aprendre vides, vaja. Sí, que és lo meu. A pams, eh? Jo ho faig a pams. A pams, a pams.
I llavors vaig començar, i ara aquesta vegada, com que a títol personal o com a taller de l'Ajuntament no es podia fer, perquè les exigències administratives no ho permeten, perquè tenia que tenir en Rafel o jo o qui fos un IF o d'autònom o alguna cosa, i no podíem fer-ho, doncs ho hem fet a través de l'entitat de la que jo soc sotspresidenta, de Boatiner. Boatiner.
I la veritat és que ens han donat molta màniga ampla, hem pogut treballar molt bé, potser ho fa que, com que el president és el meu fill...
Tot queda casa. El que té és que és una associació, una entitat transversal en quant a edats, perquè ja fan festa pels més joves a la gent gran, per tant, és aquesta transversalitat. Ells van començar amb les festes Rigi, amb els vermuts electrònics, llavors van començar també amb l'Octoberfest. L'Octoberfest el que té de bo és que aglutina tant criatures com persones molt grans.
evidentment que és la festa de la cervesa, això no es pot negar. Però és una festa cultural i musical, també, eh? Sí, i a més hi ha moltes actuacions musicals, i a vegades molt bones, la veritat, no es pot negar, i que crec que ja s'ha consolidat aquí al poble. I llavors, al comentar-ho, anar amb ell, li vaig dir, aquest sembla si ho fem a través de boatiner i tal, i diu, sí, sí, endavant, cuida't en tu, i endavant. I així estem.
Doncs Musical d'Or Vilassar de Mar serà dissabte 7 de febrer a les 7 de la tarda a l'Ateneu Vilassanès, que és el Teatre Ateneu de Vilassar de Mar, recentment estrenat, i l'avent d'anticipada, atenció, que serà el dia 5 de febrer, que és dijous de la setmana vinent, a dos quarts de cinc de la tarda al mateix Ateneu.
I també, qui no hagi aconseguit l'entrada, ojo, perquè volen. Cada cop que es posen a la venda, volen les entrades. Una hora i mitja abans, si en queda alguna a la taquilla, abans de la representació. Per tant, el diumenge, a dos quarts de sis de la tarda, venda d'entrades, per si en queden, per veure l'espectacle a les set. Diumenge, no dissabte, perdó. I la representació es fa benefici d'un colli, eh? Sí, jo voldria afegir una cosa, si puc. I tant, i tant.
Després de veure l'espectacle, molta gent del públic té ganes de cantar. Doncs que no es preocupi, perquè el dia de l'obra els farem cantar al final i disfruten perquè tindran la lletra i tot d'un fragment que cantaran. I veig que hi ha gent que sí, sí, que... Altres no canten, no obren la boca, però jo els renyo des de l'escenari. Dic, eh, que aquí s'ha de cantar. I sí, sí, s'ho passem molt bé. Fins i tot el públic s'ho passa bé cantant.
Escolteu, i quanta gent forma part? En total, entre les medidores com la Carme, actrius, actors... 31 persones. No, més, més, perquè tenim tot el grup de 13. Unes 35, doncs. Sí, unes 40 persones en total. I tot això, clar, s'ha de bellugar, s'ha d'intentar coordinar, i la Carme m'ajuda moltíssim amb l'aspecte de coordinació, perquè jo ja no dono tant per coordinar-ho tot.
I crec que és un resultat molt bo. Mira, hi ha una persona del grup que el playback el fa molt bé i no fa massa va estar en un concurs de playbacks i va tindre molt èxit. Hi ha concurs de playbacks? O que bé, no? A Barcelona, eh? Sí, sí, sí. No era aquí a la Montcabrè, no? No, ja ho sé.
I això és una cosa que estic intentant promoure-ho, de fer un grup de gent que es dediqui, no per fer espectacle, sinó per disfrutar. Per exemple, si tu, Jaume, t'agrada cantar una cançó de la Lola Flores... Sí, millor playback. No, doncs playback.
i el vius el playback a mi m'agrada cantar però pel benefici dels altres intento no cantar gaire en públic ahir hi vaig a una senyora i dic escolta vine que farem playbacks no és fàcil fer playbacks no és fàcil de la manera que jo aquesta senyora em diu no vindré perquè no tinc bona veu si és playback no és bona veu però té el seu eh
Escolteu una cosa, les persones que no hi puguen anar, perquè el dia 7 no hi puguen anar, sapigueu que poden fer un visum. Atenció, des de l'aplicació del teu banc, el banc que tinguis, entres al mòbil, ves a visum, i tindràs l'opció de donació a una ONG. Podeu seleccionar Fundació Oncolliga o directament escriure el seu codi, que és 00912. Tot això ho veureu a la web de la ràdio, eh? 00912. És la quantitat que vulgueu donar, 100 o 250.000 euros...
I prems enviar. I a partir d'aquí, doncs, rebrà la teva ajuda. I si no, veureu els cartells que estan penjats, que també tenen un codi QR, que fas una foto amb el mòbil i també ja vas directe a la donació. 200.000 euros va bé, Carmen? Sí. Sí, bé, no? Encara que fossin 199.000, també. També, també.
Volia dir una cosa. Aquesta vegada, el Ser per el que és, hem fet com una espècie de mailing que l'Ajuntament ens ha ajudat, els administratius i els tècnics de l'Ajuntament, a totes les entitats socials, culturals i esportives del poble, per tal de la total involucració amb aquest tema, que és un tema important. I tant que sí, perquè lluitem tots i totes contra el càncer. Dia 4 de febrer, dia internacional contra el càncer...
i a lluitar i a fer iniciatives com aquestes, que gràcies a això, gent com la Carme, que fa 25 anys, estava fotudeta, doncs ara pot estar fent teatre i fent el que vulgui. Doncs sí. Gràcies. A tu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. I Rafel Puigibé. Vinga, gràcies. Moltes gràcies. A vosaltres. Amb un minut, les 11, serà temps de notícies. De seguida arriben en Jordi Cova i l'Elisenda Ribó amb el punt de trobada. I ja on hem preparat tot, a dos quarts de 11, que arriben la Tartúlia jove amb l'alumnat, una representació de l'alumnat de Quart d'ESO. Avui toca el Vilanzana. Avui...
La música, ja ho dic jo, que avui serà cosa de reggaeton. Tornem de seguida, som-hi.
Les notícies de les 11.
La Reserva Federal dels Estats Units aguanta les pressions de Donald Trump i manté el tipus d'interès sense canvis al 3,5%. En un comunicat l'ha fet, ha explicat que la decisió s'ha pres després de constatar que l'economia ha crescut a un ritme sòlid, la creació de llocs de treball s'ha mantingut baixa i la taxa d'atur ha mostrat signes d'estabilització. Tot això, la inflació, diuen, segueix sent elevada. En aquest sentit, 10 dels 12 governadors que integren el Comitè Federal del Mercat Obert, l'organisme europeu,
de la Reserva Federal dels Estats Units, que decideix sobre el preu del diner, ha avalat l'acord. L'anunci de la màxima autoritat monetària ha estat envoltada d'atenció per les noves pressions del president dels Estats Units, Donald Trump. Ell és partidari que els tipus d'interès estiguin més baixos per dinamitzar l'economia i això l'ha portat a mantenir un pols, unes tensions amb el president de la FED, en Jerome Powell.
L'actriu estatunidenca Susan Sarandon rebrà el Premi Goya Internacional a la quarantena edició dels guardons que se celebrarà a Barcelona el 28 de febrer. L'Acadèmia del Cinema Estatal reconeix d'aquesta manera la carrera de l'actriu nord-americana de 79 anys.
que compta amb una llarga i sòlida trajectòria, reconeguda també amb un Òscar per la pel·lícula Pena d'amor. La cerimònia retrà homenatge a l'actriu. Entre els papers més recordats de Xarandónia, sens dubte, la seva interpretació al roadmobí Telma i Luis.
El Servei Català del Trànsit torna a tallar la P7 a Martorell en sentit sud, ho fa a petició del Ministeri de Transport pels treballs de reparació del Talús, que va provocar l'accident mortal de trenes alida. Es tracta del tram, comprès entre Martorell i Sant Sadurní de Noia, on des de dissabte passat hi havia només un únic carril obert. A més, l'esquerra. Ara les obres de reconstrucció del Talús obliguen a fer un pas enrere i a tallar de nou tots els carrils en sentit Tarragona.
El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha explicat que durant les obres hi ha hagut un lliscament de terra. Amb tot ha detallat i ha mantingut la previsió de poder reobrir l'AP7 la setmana del 9 de febrer.
Bruce Springsteen ha publicat una cançó fa poques hores de denúncia davant de les polítiques de l'actual president dels Estats Units, Donald Trump, davant dels esdeveniments de les darreres setmanes a Mineàpolis. Ha reaccionat, doncs, a través de la música i ha fet servir les xarxes socials per difondre una cançó protesta que va escriure aquest dissabte i que ha vist la llum aquesta matinada hora catalana.
Vaig escriure aquesta cançó dissabte, diu Bruce Springsteen, la vaig gravar i la publico avui en resposta al terrorisme d'estat a la ciutat de Mineàpolis. Està dedicada a la gent de Mineàpolis, als veïns immigrants innocents i en memòria de l'Àlex Preti, la renegut, les dues persones mortes a mans de l'AIS. L'artista ha titulat la cançó Streets of Mineàpolis com a protesta a les accions recents de la política migratòria dels Estats Units.
Nit de transistors ahir a la Champions League. El Barça va guanyar però va classificar-se directament pels vuitens de final després de derrotar el Copenhague per quatre gols a un. L'acompanyaran l'Arsenal, primer classificat, Bayern, Liverpool, Tottenham, Chelsea, Sporting de Portugal i Manchester City, Madrid i Paris Saint-Germain, els dos darrers campions, hauran de jugar la repesca. Parlant de tot...
Si ara tu no fossis a l'altra banda escoltant, res de tot això tindria sentit. Quan tu hi ets, el que hem creat es fa real. L'esforç, la història i les emocions. Llavors, tu ets part del viatge, del somni, de la descoberta. Ets a una passa o a un clic, al costat de casa o a l'altra punta del món. Cada vegada que t'hi acostes, existeix. El teu gesto canvia tot.
La cultura. Quan tu hi ets, prem vida. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
El vell del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-900-120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassà de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassà de Mar. Viu-la. Des del centre del teu dial, Vilassà Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Senyores, senyors, senyoris, ha arribat aquell moment de l'any. Aparadors plens de cartells vermells, percentatges ben grans i una sensació compartida que ara és el moment. Han arribat les rebaixes. Les rebaixes existeixen sobretot per una raó pràctica. Permetre els comerços d'una sortida a productes que ja no són de temporada. El que no s'ha venut abans baixa de preu per trobar un nou comprador. I així tothom hi guanya, en teoria.
Amb el temps, però, les rebaixes han anat molt més enllà d'això. Ja no són només un moment concret del calendari, sinó gairebé un estat permanent. Sempre hi ha algun descompte, alguna oferta, algun cartell vermell que ens diu que és ara o mai.
I entra la manera com comprem. Comprem per necessitat, sí, però també per emoció. Comprem perquè ens fa il·lusió, perquè ens ho mereixem, perquè està rebaixat encara que potser no ho necessitem tant. A vegades comprem pensant, d'altres gairebé sense adonar-nos-en.
Abans comprar era més una decisió, ara moltes vegades és un impuls. Abans s'esperaven les rebaixes, ara les rebaixes ens esperen a nosaltres tot l'any. Amb botigues físiques, botigues online, aplicacions i notificacions que ens recorden constantment que hi ha una oferta a punt de caducar. Potser la pregunta no és què són les rebaixes, sinó què representa avui, una ajuda per comprar millor o una temptació constant per comprar més. Avui la plaça està de rebaixes.
Elisenda, ben tornada en aquesta plaça que avui estem, que nos lo quiten de las manos. Sí, estamos de rebaixes, de rebaixes.
Escolta, m'has comprat ja les rebaixes o què? Doncs mira, t'he de confessar que no, goita. I has anat a veure alguna cosa? Tampoc, estic com molt desconnectada aquest any de les rebaixes, perquè a vegades m'atabalen, o sigui, massa, saps? Clar, és que és un moment, jo vaig anar l'altre dia a fer una ullada, perquè ja vas mirant per les aplicacions, com deia ara, i dius, ostres, això pot ser interessant, llavors vas a la botiga, fas un tom...
però és que estava allà amb tot el munt de roba, perquè generalment és roba, i dic, és que no ho necessito. Clar, és que és això, jo penso, si ves a les rebaixes, perquè és com aquesta cosa de... tothom et diu, ves a les rebaixes, ja hi ha tots aquests inputs, no?, de les teles, dels instas, i dius, doncs vaig a les rebaixes. Però després penses, però jo te necessito, acabo de venir de Reis, acabo de venir de Regals, acabo de venir de... Clar, jo...
Nosaltres a casa fem reis, llavors jo ja demano coses que necessito, que a vegades també em costa pensar què necessito. I després dius, bueno, ja està, jo no necessito res. Jo no vull res més. Llavors, quin sentit tenen actualment les rebaixes? Perquè jo crec que, com deia abans, quan va començar aquesta cosa, sí que és veritat que...
els negocis posaven les coses rebaixades de preu perquè no se'ls quedés allà en un estoc no haguessin de tornar o destrossar el que sigui, llavors la gent aprofitava. Però és que ara aquesta funció inicial encara segueix vigent, tu creus?
Jo crec que cada cop menys, perquè és veritat que ara... Abans era això, només hi havia les rebaixes d'hivern i les rebaixes d'estiu. I ara és com que hi ha molts moments a l'any que es comencen a rebaixar com preus. Llavors estàs sempre com molt bombardejat amb què et creen les necessitats que potser no les tens. Ja està com tot massa sobrepassat en aquest sentit.
I jo penso que hi ha moments que penses que... A mi em fa l'efecte contrari. Em fa l'efecte a vegades de no vull res. L'efecte com una mica rebuig, no? No ho sé. Sí, perquè al final ens evoquen un consumisme que és el que dèiem, no? Que no necessitem uns altres pantalons negres perquè en tenim quatre a l'armari. No necessitem tres jerseys més blancs perquè en tenim cinc penjats a l'armari.
I ara tu ho deies això, que abans només hi havia aquests dos moments, l'estiu i hivern, i llavors, clar, la gent sí que potser aprofitava i valia molt més la pena, perquè si tu uns pantalons que normalment fora de temporada, o sigui, en temporada, et costen, no sé, 25 euros, doncs si les rebajes els podies trobar amb 19, doncs perquè no anar i aprofitar i esperar en lloc de comprar-te'ls per 25, doncs vas i te'ls compres per 19.
Però és que ara que constantment hi ha rebaixes, això de rebaixes ja ha perdut tot el sentit, jo crec, perquè de fet ara hi ha les primeres rebaixes, les segones i fins i tot hi ha les terceres, però és que quan vas a les terceres ja no queda res i com que ja ha estat constantment rebaixat durant tot l'any, no hi ha gaire cosa interessant.
No, a més jo recordo, ara estava recordant, no?, quan jo era més petita, la meva mare, no?, que sempre era les rebaixes, era un bon abric i unes bones sabates, no?, i aquesta cosa, clar, abans no hi havia tanta oferta, no hi havia tantes coses, no?, llavors era el bon abric i les bones sabates que a rebaixes tenia sentit perquè, clar, si estava molt vídeo de preu, no?, llavors jo recordo anar de petita a les rebaixes...
Com que tot abans tenia un sentit més lògic, no? Com més autèntic. Sí, i jo a les rebaixes per comprar són... Ara penso... Vaig a les rebaixes i és això, però què em compro?
Llavors, si és comprar per comprar, tampoc, no? I llavors et crees unes necessitats, que és això que dius, vale, em compro uns altres pantalons negres. I arribes a casa amb uns pantalons negres i dius que sí, jo tinc uns pantalons negres, no? I a part, també tota aquesta democràcia...
Democratització, no sé si és la paraula, però totes aquestes empreses amb roba tan barata, com Shein, com... Bé, sí, direm marques. Que et pots comprar una samarreta per 5 euros. Llavors, quin sentit té, també, tot això? Pregunto, eh?
No sé si té gaire la veritat, no sabria donar la resposta concreta, però això em fa pensar en si estem molt bombardejats amb ofertes constants. I sobretot també perquè deies aquest exemple d'aquesta botiga, que moltes vegades només entres a l'aplicació i et surt oferta, no sé què tal, aprofita ara, descomptes...
i dius, bueno, és que encara no he arribat a veure els productes, que ja m'estàs bombardejant amb descomptes i coses, i és com, per favor, deixa'm un moment. Sí, sí, i a part és això, no? Jo, per exemple, quan totes aquestes ofertes, primer es va al Black Friday, no? Que era com, ostres, abans de Nadal, no? Llavors era, d'acord, però jo ja estic pensant en Nadal, en els regals de regal, llavors al Black Friday ja t'estan creant una necessitat.
I abans era només un dia, era el Friday, no? Llavors creen una necessitat de dir, no, és que ara has de comprar electrodomèstics. O sigui, jo recordo els primers moments de, he de comprar electrodomèstics i pensava, però no sé què he de comprar. Una patidora que l'utilitzo un cop al mes i n'he de comprar una altra. Exacte, era aquesta cosa de, ui, he de comprar. I després dius, però no, perquè potser se m'espatlla, però potser no se m'espatlla el Black Friday, saps? O sigui, és com...
però ja la tindràs per si te s'esperen. Exacte, i és aquesta cosa tan abrumadora, però és que ara ja no només és un Black Friday, o sigui, ara ja ho han fet, no sé, quant dura el Black Friday? Clar, mira, jo he treballat en màrqueting alguns anys, això del Black Friday, ho he hagut de viure això, o sigui, el Black Friday és sempre l'últim divendres de novembre,
Llavors, clar, abans era només un divendres i ja està. Ara, moltes empreses ja fan la Black Week, és a dir, tota la setmana hi ha descomptes. Potser primer comencen amb un 10%, després a la mateta de setmana un 20%, i després pel dia gran, doncs no sé, un 50, un 40, el que sigui.
Però és que no només això, sinó que de la Black Friday hem passat a la Black Week, o sigui, tota la setmana, i alguns també fins i tot al Black Month, és a dir, tot el mes de descomptes, tot el mes de novembre de descomptes. Clar, llavors la gent ja està a l'estiu, acabant les vacances de Nadal, ja pensant en el novembre que hi haurà aquestes ofertes i tal, i és com, senyor, se'ns està anant una mica la pinza, no, potser.
Sí, a més és que és això, és no parar. I després també ha sortit una cosa que es diu Cyber Monday, que això ja m'he perdut aquí. Mira, el Cyber Monday és justament el dilluns després del Black Friday, que són també descomptes i normalment és per tema d'electrònica.
Llavors, bueno, doncs la gent espera com aquest dia per comprar coses de, no sé, ordinadors i telèfons i coses com més electròniques. Però clar, ja és això. Ja s'ha acabat el Black Friday, doncs no esperes una miqueta perquè el dilluns encara tens com una mica més. I a part també hi ha l'11 de novembre, que és el Singles Day, que és el dia dels solters, que se celebra molt com al Japó, crec, o alguna cosa així. I també hi ha moltes webs, això és més aviat, més online, que no tant en físic, que també fan descomptes. Clar.
Llavors és que tot el mes de novembre és per consumir. Clar, però és el mes de novembre per consumir i després el mes de desembre per consumir, perquè llavors ja ve el Nadal, el Tió, el Parà Noel, totes les varietats, els reis, i després llavors les rebaixes. Llavors és com, però això, jo crec que ha perdut tot el sentit. És com hi ha una cosa d'obligació que entres en una roda consumista que dius, però no ho sé, això no és un no parar, no?
Sí, bàsicament tu no t'has recuperat encara de les teves vacances, de l'agost, de les teves 3 setmanes, no sé quina platja paradisíaca, que quan tornes, quan estàs tu a l'avió, estàs ja pensant que el novembre hauràs d'estar ja començant a gastar diners perquè les rebaixes i perquè estem en aquest cercle de consumisme. Sí que és veritat que pensant en això del Nadal, que deies ara, hi ha molta gent que aprofita aquests Black Fridays, aquest server mondes i tal, per fer les compres de Nadal.
Sí, això és veritat, i inclús amb els aliments, que també estan rebaixats, vull dir que és veritat que la gent aprofita per fer això. Però els aliments ho hauràs de congelar, perquè si no fins al desembre la gamba se te pone de pie, vull dir. La gamba ya viene congelada.
El Jordi no el veieu, però ha fet una cara de... Comprar el menjar al Black Friday per Nadal. Sí, sí, sí, ja t'ho dic jo. I després també hotels, no?, per, jo què sé, per alguns viatges, o sigui, de dir, vale, doncs miro el Black Friday, a veure si tinc un hotel més barat, i este muy loco.
Això sí que és veritat, i molts vols. Jo, de fet, he comprat vols en Black Friday, perquè, clar, hi ha dates que llavors ho posen com més barat. Això, mira, no ho critico. Exacte. Després també hi ha com grans plataformes, com, per exemple, l'Amazon Prime, que també té els seus Prime Days, que són dies que no sé si és que descompten l'IVA, o si et treuen l'IVA, o fan descomptes, no sé què, que al final és això, que són tota l'estona descomptes que...
Sí, a part també et creen unes necessitats consumistes que tu no les tens. Llavors entres en la roda sense tu voler-ho, no? O sigui, et porten aquí i al final estàs consumint coses que dius, però jo això per què ho estic fent? I per què estic mirant això si jo no tenia aquesta necessitat?
Per què vull una liquadora, una envasadora al buit, si jo no consumeixo... Com es diuen aquestes airfryers, que ara s'han posat molt de moda. Abans eren les termomics, era com... I tu et dius, bueno, un moment, no? Cada època té com... Cada generació té com el seu electrodomèstic de confiança. El seu mast, el seu electrodomèstic mast.
Quin serà el pròxim, no ho sabem. Parlant de descomptes, que tot això, clar, també hi ha investigacions, associacions de consumidors i tal, que cada any hi ha com aquestes estafes que posen, bueno, estafes no sé si és la paraula exactament, però que posen productes en descomptes que en realitat el que han fet és que uns dies abans que vinguin aquestes rebaixes, no sé què, apugen el preu
I llavors, quan hi ha la rebaixa, te'l torna a posar al preu que hi havia abans. Al preu que hi estava abans, això no ho sabia, ostres. Clar, és això, et generen això, una necessitat, i a més és aquesta cosa de jo ho he aconseguit, no, a vegades jo ho he vist això, eh, de jo ho he aconseguit i soc molt guai perquè ho he aconseguit de rebaixes i això... I a vegades hi ha competicions, eh, entre amics, entre agents.
Sí, això podria ser com una conversa de cunyats del Supers de Nadal, no?, del típic cunyat que m'he comprat la Play 5 a 450 euros i tu l'has pagat a 500. Això és veritat que passa? Sí, sí, a més es creen això, competències, no?, de no, jo ho he trobat aquí perquè jo he posat aquestes rebaixes, llavors hi ha gent que busca, que rebusca, que és com molt professional d'això, no?, també.
Sí, de fet hi ha alguna sèrie de televisió, no sé, hi ha algun programa d'aquests com Locos por los Descuentos o alguna cosa així de los americanos que van mirant el cèntim de cupons i descomptes. Sí, és veritat, com aquests programes no de fan d'empenyos, no? Jo a vegades m'he enganxat, he de compensar aquests programes perquè estan com t'enganxen.
compleixen la seva funció que és entretenir deies tu ara buscant i rebuscant què passa quan tu tens una cosa guardada, mirada per les rebaixes que dius ostres, és que això m'encantaria m'ho guardo aquí a la cistella virtual per quan vinc a les rebaixes perquè ara no vull pagar 42 euros per aquests pantalonets que segur que els puc aconseguir més barats arriba el dia de les rebaixes i no ho trobes
M'ha passat, fa temps, eh? Uf, molta ràbia. O sigui, molta ràbia perquè, a més a més, clar, què passa? Que et generes això, una expectativa. Llavors, si tu estàs esperant, no?, perquè, a més a més, t'agrada alguna... A mi m'ha passat amb roba, bueno, amb roba, no?
t'agrada una peça de roba i dius, vale, això quan arribi les rebaixes i després hi arribes i no ho trobes. I llavors et generes tu una autopressió perquè dius, clar, és que no has anat, o sigui, a mi em va passar perquè vaig anar-hi tard, sincerament, vaig anar, encara està a les rebaixes, però no vaig anar-hi, i jo mateixa em genero una autopressió de, clar, hauria d'haver anat abans, tal, i jo mateixa m'enfado amb mi mateixa, dius, home, pues mira, pues mala suerte.
saps? Clar, o també passa que llavors quan tu veus, dius, la propera això no em passarà, i que acabes comprant-ho al preu complet, perquè dius, i si la rebaixes? Llavors no hi és. I llavors vas a la rebaixes, tu ja t'ho has comprat i ho veus que està rebaixat, i això encara fa més ràbia, jo crec. Sí, sí, sí, total. Jo a vegades dic, vale, veig un abric que m'ha enamorat i que estic pensant, i dic, vale, me'l compro, me'l compro, perquè això, me'l trauran i és veritat, i després el veus i dius, soc molt...
Una mica, una mica... Coco. I després també el que passa és que no és que no ho trobi rebaixat, és que... O sigui, no és que ja no estigui el que tu vols, sinó que no ho rebaixen. Ah, sí. Llavors dius, ostres, porto esperant moltíssim, ara quina decepció, perquè no està rebaixat. Sí, sí. Bueno, a mi sempre em passa, que jo arribo a les botigues i el que més m'agrada és que és el més car.
A mi hi ha molta gent, segurament. Llavors et diuen, no, és que això has d'anar a la nova temporada, has d'anar a tal, i dius, ja, però és que això no. O és veritat, o que et penses, mira, això ho rebaixaran, i et diuen, no, és que això no ho han rebaixat, perquè qualsevol milonga t'expliquen i dius, vale, llavors és aquesta cosa de què faig, m'ho compro o no m'ho compro, no?
És molt difícil, certament. Després també hi ha les coses, moltes vegades que tu vas de normal a comprar i dius que quan vas la rebaixes tot el que hi ha és lleigíssim, que dius, escolta, però això fa una setmana, dono tret això, per favor. I tot.
I tots són talla XXS o XXXL, que dius... Un terme mig, per favor. És veritat, o sigui, és com que les talles MLXL desapareixen, llavors és o el més mini o el més gran. I això també fa molta ràbia, perquè dius, bueno, tampoc, no sé si són les rebaixes, és que hi hagi talles per tothom. I a més ho posen també, ja ho presenten una mica d'això, no?, de tot apilat, tot... Venga, remena, bueno, això me lo quiten de les manos una mica, no?, que hem dit al principi, dius, bueno...
Hi ha algunes coses que fan una mica d'angúnia, que dius, escolta, amb això que teniu aquí com munts de roba o tot, les pobres perxes que ja no poden més, que no cap ni una camiseta més, que dius, escolta, potser, no sé, no fa falta. Sí, sí, a més jo crec que potser tampoc és roba que s'obre, sinó que també, no sé, aprofiten com treure més roba per les rebaixes, no ho sé, és un...
Podria ser que treguin coses guardades de fa 4 anys, potser, a veure si ens traiem aquests... Aquests parracs de sobre. I no sé si abans, en l'època on no hi havia internet i la gent seguia ho vivint igual de bé o millor que ara, potser, no sé si el fet que no hi hagués internet tot estava com més delimitat, que no hi havia com aquesta cosa, aquesta pressió de les notificacions que t'arriben, que tens 50.000 aplicacions, de tot això, que tu si volies a algú anaves a la botiga i ja...
Clar, és això, l'internet té aquesta història, no?, que estàs sobreconnectat sobre moltes coses que té, el bo i el dolent, això també podria ser un altre punt de trobada, no?, perquè sí que hi ha, per una banda, tens molta informació, però per l'altra et sobressatures, i abans no, abans tot era això, més de la veritat, sí, hi havia les rebaixes d'hivern, les rebaixes d'estiu, i anaves a les botigues que...
que t'interessaven, bueno, la típica és les rebajes del corte inglés, que tothom hem vist la imatge, que ara no sé si ja la posen, el 7 de gener hi havia sempre aquelles portes, aquella gent que estava esperant a la porta, i s'obrien les portes, i va haver-hi un any que sempre hi havia, em sembla, la mateixa senyora,
Esperant. I es obria les notícies amb això. Jo no sé si ara passa, eh? No em sona. O sigui, tinc la imatge aquí present, però no em sona que això passi ara perquè no crec que ara tingui sentit. Clar. Perquè ara ja tenim...
rebaixes tota l'estona. Llavors, no estem amb aquesta cosa d'esperar el dia 7 de gener per anar a les rebaixes, perquè ja porto tot rebaixat fa setmana. Abans era notícia, que eren les rebaixes del Corte Inglés, i llavors ja hi ha tota la maquinària, que hi havia maquinària, no és que no hi hagués maquinària amb nosaltres, però hi havia una altra maquinària diferent. Llavors era això, més delimitat, i sabies que al Corte Inglés hi havia les senyores obriades mortes i començaven les rebaixes. I sí que és veritat que estava tot més...
Ara toquen rebaixes però no tenies tanta diversificació. Hi havia les botigues i tu anaves a la botiga que volies, però aquesta sobreestimulació de descontes no la tenies tant. Al final, és una qüestió de màrqueting pur i dur i jo crec que aquest sentit inicial de les rebaixes jo crec que ja no té com aquesta cosa que tenia abans. No.
I també ara és veritat que tu vas, això que dèiem, que hi ha les primeres, les segones i les terceres, però és que tu vas la primera setmana potser i ja són les segones rebaixes i dius, un moment, si fa dos dies que han començat, com poden ser ja les segones rebaixes? Com que ara ho liquiden tot molt ràpid, no?
Sí, bé, clar, ara això, tanta informació, la gent és com venga, venga, venga, anem aquí, anem allà, anem allà, anem allà. I llavors estava pensant que hi havia alguna cosa també, perdó, amb això del principi de la rebaixa, hi havia alguna cosa de ritual també, no? I ara també això ja no hi és, no? Perquè això, no? Hi ha molta diversificació, la gent està com molt, bé, fent, comprant, comprant, comprant, comprant, no?
Sí, que no té com aquell esperit que dius, quan una cosa la pots tenir com sempre que vols, ja no té com aquella gràcia d'esperar i de dir, ostres, això és quina il·lusió, mira, que arribin ja el 7 de gener, bueno, el gener perquè justament estem ara, però també a l'estiu, que arribi el moment per anar a veure, perquè és que ja t'ho pots comprar quan tu vulguis, és veritat que ara...
La diferència de preu tampoc és tanta en algunes coses i no et dona com aquella satisfacció de dir, uah, és un xollazo, perquè és que dius, carinyo, és que t'han baixat 50 centis. No, i això que dèiem, que ara hi ha botigues que per molt poc diners et pots comprar roba, i abans no, abans tenia més sentit. Fora de rebaixes, vull dir. Sí, sí, fora de rebaixes, i abans tenia més sentit de comprar-te...
És cert, Elisenda, en qualsevol manera i fins aquí aquest punt de trobada d'avui ens tornarem a escoltar ben aviat i fins la propera sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és una bona conversa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
No sé cómo decirte que hoy me he dado cuenta del tiempo que perdí contigo dando vueltas a un sueño donde me jurabas ser princesa y ha resultado ser tan solo una promesa. No sé cómo decirte que hoy me he dado cuenta
He curado a fondo mi paciencia y sé que nunca has entregado nada a cambio He sido yo solo un juguete entre tus manos Ya me cansé de vivir improvisando para ti Ya me cansé de seguirte y yo me quedo aquí
No sé cómo decirte que hoy me he dado cuenta.
Me enloqueces cara de muñeca. Estoy cansado de vivir de esta manera. Viviendo tan deprisa la vida no se aprecia. Ya me cansé de vivir improvisando paz.
Un viento de prisa, ya no doy más No me esperes, yo me quedo aquí Un día me cansé de vivir improvisando para ti
Jo me quedo aquí.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació. I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari, per resoldre conflictes de consum sense judicis.
Arbitratge de consum. I guanya tothom. Generalitat de Catalunya. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar. Però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. 98.1 FM.
Dos minuts per damunt de dos quarts de dotze. Això vol dir que comencem, encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, la que ens hi durarà a la una del migdia. Gràcies per la vostra confiança. Avui és dijous. Aquesta hora vol dir que toca Tartúlia Jove. Vol dir que saludem, com sempre, una representació de l'alumnat de Quart d'ESO, avui del Vilatzara. La setmana passada era Pere Ribot, aquesta setmana al Vilatzara. Arnau, bon dia, bona hora.
Hola. Com estàs? Molt bé, molt bé. Content d'estar aquí. Jo també, gràcies. No se us hauran passat les ganes de xerrar, que no heu callat des que heu arribat, eh? No, home, no. Les ganes sempre estan. Fantàstic. T'estrenes a la tertúlia? Sí. Primer dia, eh? Sí, primer dia. És un tio tranquil, tu, no ho veig? Sí, molt tranquil. Molt. Però en tots els aspectes de la vida? Sí. Sí? No et posa nerviós res, eh? No. Res? Ni un examen? Res, res, res. Home, potser els examens de socials... A vegades sí. Els examens de socials. Vols dir...?
Et posa nerviós o no? Sí. Ara ve la primer trimestre? No molt. No molt, què vol dir?
S'hauria de millorar, però sempre es pot millorar. Això està clar, però quantes n'han quedat pel camí? No, home, no. Dos, només. Segur? Segur, segur. Segur? Segur. Com arribem a en Xaixa m'ho explicarà, això, perquè en Xaixa s'està fotent un far de riure que... Jorge, bon dia! Bon dia. Com estàs? Bé, bé. Sí? Sí. Nerviós, tu? Bueno, una mica. Una mica. Tu una mica més nerviós que ell, no? Sí, sí, sí. Sí? Què et posa nerviós a tu?
Bé, els exàmens també, de biologia. De biologia, eh? Ha anat bé el primer trimestre? No, no, no. Quantes? Una, només, biologia. Bueno, no. A veure, a ell li han quedat més de dos i tu que ha anat perfecte quasi. No, dos, dos. Segur? Xaixa, n'hi ha quedat dos? Sí, sí, sí. És correcte. Xaixa, bon dia. Bon dia. Acosta't al micro perquè al final acabaràs a casa el veí. Com estàs? Bé, sí, perfecte. Perfecte, eh? Nerviós, tu? No, no, no. Una mica.
Què et posa nerviós de tu? No sé, els exàmens també. Quant t'has nancat? Dos. Hi ha algú que hagi quedat net aquí o no? No. Aquí present. David, bon dia. Bon dia. Com estàs? Perfectament. Tu nerviós? No, no, tampoc. Emocionat. Ah, sí? Per què? No.
La primera vegada a la ràdio. Ah, molt bé. Ets una mica com l'Arnau, tu no et poses nerviós per res, no? Sí, sense pressió. I tu ho has aprovat tot, no? Sí. També amb la tranquil·litat. Bueno, cinquets, però bé. Entre la tranquil·litat i la patxorra, podíem dir, no? Sí. Sí, no? Menys de socials, sí. Menys de socials, eh? Molt bé. Té res a veure aquest amb socials en què avui el professor que ens acompanya és precisament el de socials o no?
No. El coneixeu o no? Sí, l'estimem molt, l'estimem molt. Sí, com es diu? Rai, Raimond, Raimond, ho sento. No, ho dic perquè l'any passat venien alumnes i deien, sí, sí, sí, el coneixem, com es diu, no ho sé. I això ens trobàvem amb en Raimond, amb altres acompanyants, eh? Doncs, nois, anem a començar la tertúlia? Sí? Sí. Arrenca la tertúlia jove, som-hi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
A veure, Arnau, sempre començo per aquí. Ho dic perquè ho sàpigues, el proper dia, si no vols començar tu, doncs ja saps on t'has de seure. Cap problema. Arnau, avui parlem de música. Tu escoltes música? Sí, escolto molta música. Molta música. A veure, què escoltes? M'agrada molt escoltar trap i sobretot el que més escolto és trap. I després una mica de reggaetón sí que sempre entra. Sí o no? Sí. Quina diferència hi ha entre el trap i el reggaetón? Fufa, aquí m'has pillat, eh? Jo crec que...
El trap és més directe i el reggaeton és més per ballar i passar-s'ho bé. O sigui, directe al missatge, no? Sí, directe al missatge. Escoltes les cançons tu per això o no? Escolto les cançons. He de cantar-les o no? Home, a vegades, depèn de quina cançó sí que m'emociona. Però dic les cantes perquè t'agrada la sonoritat o les cantes perquè el missatge l'entens? Perquè et dediques tu a agafar la cançó i dir, hòstia, vaig a veure de què parla aquesta cançó.
Home, això no ho sol fer, però m'agrada el ritme de les cançons. O sigui, tu el ritme, no? Sí. És igual el missatge que doni. Perquè diuen, eh? A veure, cada rock també n'hi ha de tot tipus, i el rock que l'escoltes i dius, oh, cuidado, eh? Però diuen que el missatge del tràbio al reggaeton a vegades és una mica masclista, una mica així. És així o no? Bueno, a vegades pot ser així, però al final cadascú té els seus gustos. Ah, clar. I la gent que l'escolta...
hi haurà un poc percentatge de la gent que ho escolta per la lletra. Sí? Tu creus que és així? L'escolteu per la sonoritat, per la música? Sí, perquè al final al jove ens agrada això ara. Us agrada això? Sí. Molt bé. Tu, ara, si et diés un artista, quina em diries? Anuel AA. Anuel AA? I alguna cançó en particular? Alguna cançó et podria dir... Mira, aquesta, aquesta que sonarà aquí. Va, Anuel AA. Prende la màquina, enciende el fill.
Baila'm un reggaetó, que llego el marcat. Acordeu una cosa. Aquesta veu, aquest to, aquest timbre de veu, us agrada o no? Aquest no és Anuel. Aquest no és Anuel? No, crec que aquesta no és. És Anuel A. No, no, crec que no. Descarregat directament de l'àlbum Anuel A. Aquesta sí. Aquesta sí. La d'abans no. La coneixeu l'altra, la d'abans, o no? No, la veritat és que no. No, això sí, eh? Segueixo preguntant el mateix per això, eh? El timbre de veu us agrada? No, escoltem.
Aquest sona força correcte, eh? És que sona una mica més així... Aquest sona correcte, no, l'Anuel? De què el coneixeu, l'Anuel? Doncs ja van diversos anys escoltant-lo. Sí? És, per mi, la millor persona al món canton trap i la que més història té. Sí o no? Sí. Quina història, què vol dir, història? Home, actualment sí que puc entendre que hi hagi gent que no el consideri millor, però en base als anys que porta...
Sí que és el millor. Sí, no? Sí. Algú pira el mateix a la taula? Això. Tu, eh? També, eh, David? Sí. Anuel, eh? Sí. Com el vau descobrir? Fa anys? No, a veure, és el considerat el millor trapero de la història. Sí o no? Sí. Molt bé, escolteu, heu anat mai a un concert d'anuel? Sí. Sí? A on? A novembre. El 22 de novembre. De l'any passat? Sí. Evidentment. Al Palau Sant Jordi. Ah, sí? Vau anar tots dos o què? Sí, els dos. I que vau flipar, no? Sí, molt bé. Havien anat a concerts abans o no? Sí.
Aquest no. No, aquest no, un altre concert. No, no, no, no. O sigui, us vau estrenar amb un concert al Sant Jordi amb la Noel, no? Sí. Està a tope, no? Sí, molt ple. I aquí, vau anar junts o no? Sí, sí, sí. I què? Com va anar? Explica'm l'experiència d'anar a un concert. Perfecte. Molt emocionant. Sí? Sí. Us ho vau passar bé? Perfecte. Que van anar tots dos sols o... Vull dir, ja m'ho imagina, però David la Sà va omerçar tots dos o no? Ens va acompanyar la meva mare. Molt bé. I la mare contenta o no? Bueno. Li agrada a Noel? Sí.
Es podria dir que no. Es podria dir que no. Però ella va entrar o us vas per a fora? Ella va entrar. Ella va entrar. I què us va dir? És que me la diria saber això, la diferència, eh?
Té gustos diferents. I què us va dir quan va acabar el concert? Que... Estava feliç que ens vam passar bé. Que bé, no? Tot i que ella... Sacrificis que fem, no? Ja l'heu agraït, això, la teva... Com es diu la teva mare? Sandra. Ja ho li heu agraït, això, la Sandra? Clar que sí. Sí o no? Moltes vegades. Sí o no? Que va ser un abans i un després de la teva vida, això, David, d'anar a un concert. Va ser un abans i un després de la teva vida, el concert de novel·les. Sí o no? Completament.
Sou fans? Podríem dir que són fans d'Anuel o no? Sí. Sí? Sí, sí. I teniu ganes de tornar-lo a veure, no? D'on és aquest home? Puerto Rico. Puerto Rico. O sigui, teniu complicat, no? Per anar-lo a veure allà, però... Bueno, allà tampoc és que vagi molt. No. Estava batat del país. Estava batat? I per què està batat? Va tenir un problema i hi ha fans que no pot accedir al seu propi país. Però sabem quin problema va tenir o no?
Ara mateix no me'n recordo molt bé, la veritat. Tu saps David o no? Jo tampoc. Molt bé. Escolta, Jorge, tu quina música escoltes? Bé, jo més o menys com l'Arnau també, així reggaetó, trap, música més així urbana, però més o menys el mateix que l'Arnau. O sigui, però si t'hi és un artista també seria a Noel o no? Bé, l'escolto a vegades, però no tant. Jo escolto altres cantants, com Bad Bunny i Mike Towers...
Sí o no? Mike Towers, això. A veure, escolta, va. No vivo en una fiesta que un día termina y viste tú mi baile y no olvido.
En fi, això és, eh? En Mike Towers? No, la veritat és que no. Aquest és el Bad Bunny, però bueno. Bueno, bueno, imagina que a tots ens sona igual una miqueta. Aquest sí que és en Mike Towers? No, aquest no és en Mike Towers. Aquest sí. Ara, ara, ara, va. Tenim un domini, oi? Jo també. Anem a escoltar-lo.
Bona nit.
Veus, aquest és el to del timbre, així com l'altre la Noel tenia un to més... Aquest és d'aquells que dius, hòstia, vols dir que ha anat a classes de música, aquest? Bueno, no ho sé, no el conec molt, però potser sí, no? Per cert, la Noel no pot entrar a Puerto Rico perquè va anar a presó i ara és una mica perseguit en el seu país per causes que no estan prou clares, eh? Per tant, per això no pot entrar al seu país. Vinga, va, parla'm d'en Mike Towers. Qui és? Has anat al concert d'en Mike Towers o no? No, no. Hi aniràs?
No ho sé, potser sí Ets de concerts o no, tu? No molt, la veritat No, no hi has anat mai o has anat algú? No, no he anat mai És una cosa que ara entre vosaltres, que teniu 15, no? 15-16 No es porta molt això d'anar a concerts, no? No crec No és habitual, no? Jo crec que sí Sí? Però és complicat anar a concerts d'aquests artistes És complicat, bueno, clar, no deuen tocar molt sovint Però per què és complicat? Perquè aneu a altres concerts Us agrada un atratiu de música, a part del reggaeton i el trap o no?
No sé. No? Jo crec que no. Hi ha moments que potser música antigua toca. A veure, què és música antiga? Melendi. Melendi? Melendi és música antiga, eh? Bueno. No, no, no, que em sembla molt bé. Clar, vosaltres teniu una perspectiva més jove. Música emotiva, jo diria. Emotiva? Hòstia, Melendi és música emotiva i antiga, eh? Sí. Vale, escolta, deixa'm acabar amb Xaixa i ara parlem una miqueta de la música antiga. Xaixa, i tu, quin artista t'agrada a tu?
Jo, per seguir amb gent de Puerto Rico, poso el Davey. Davey? Sí. I què? Com sona, això? Doncs bastant semblant als altres. Sí o no? Sí. Què t'agrada, tu, del missatge? Què t'agrada? El missatge, la sonoritat, què t'agrada?
Bueno, al ritme, i a més quan estàs amb amics les cantes i... Sí? I ho passes bé, sí. I aneu amb la música pel carrer d'aquella manera? Va haver-hi un temps que, ara no tant potser, però va haver-hi un temps que era molta moda anar pel carrer, que anava i anava amb una altaveu, i pensava que si no deuen ni parlar. Igual pel carrer no, però quan estem a casa d'algú, amb els cascos, si no...
Amb els cascos? Sí. A casa acostumeu a escoltar música? Sí. Amb auriculars o sense? Amb. Amb auriculars? Sí, amb auriculars. Si estàs sol, si estàs sol... No, clar, si esteu sols, però alguna vegada escolteu música allò i que hi ha algú, els pares estan a casa i us diuen, bueno, ja n'hi ha prou, baixeu una mica el volum, això passa o no? No, sobretot no molestava igual els pares que estan treballant. Ah, molt bé, molt bé. Parlem de pares i mares. Què escolten els pares i mares?
Comencem, va, xaixa. Començo per tu. Què escolta'n? És una mica de tot, no sé. Què és una mica de tot? La música antigua. Però què és música antiga? A mi m'agrada molt, perquè a mi la música antiga pot ser, no sé, la música barroca. A veure, em sona que la meva mare va anar fa poc a un concert de Fito i Fittipaldi. Et sona, eh? Em sona, no, no, sí, és verdad, és verdad, és verdad.
Em sona. Convalido, convalido. Però això és música antiga, eh, Fito? Sí, sí, sí. És música antiga, eh? Sí, sí. I a tu t'agrada, Fito, no? A vegades ho escolto, sí. Però t'agrada? Però ho escoltes per obligació perquè la mare ho està escoltant? No, no, no. Però tu, a veure, ara vaig a escoltar música, posar-te Fito, no. No, no, no. No tant, eh? No t'agrada tant. No t'agrada tant, eh? A veure, David, tu quina música escolten a casa?
Haig de dir que ma mare també va anar a aquell concert. De què? La Fito. Van anar a concert, la teva mare, pobra... Bueno, el Fito perquè li agrada. Sí. El vostre perquè... Va anar amb el teu germà gran. Va anar amb el teu germà gran. O sigui, la teva mare és l'acompanyant oficial dels concerts. Tinc unes ganes de trucar a la teva mare. Va anar per gust, també. Ah, també li agrada, eh? Perquè aquests concerts més ha anat.
Ningú més. A cap més. Escolta una cosa, i tu escoltes el de Fito i Fito i Pal? No. No. O sigui, tu no escoltes res més que el trap i el reggaeton. A veure, potser... A veure, que no sé la seva veu. Potser a la ràdio, al cotxe, a vegades. Ah, no saps com sona Fito i Fito i Pal? No, no he escoltat ni una vegada. Potser sí, però no sé. Demanem en Xavi a veure si pot buscar una cançó d'en Fito i ens la posi i em dieu a veure si us agrada, eh? Mira-la, mira-la.
Us agrada o no? L'he escoltat a la ràdio del cotxe. Sí, us agrada o no? Bueno, és diferent, no?, de l'actual. Jo no dic que no, eh? Jo no dic que no. Però aquí hi ha una música que denotes que els que l'estan interpretant han anat a una classe de música i saben que és una clau de sol, saben que és una nota i saben com fer sonar un instrument.
A vegades a mi el trap i el reggaetón em genera dubtes. No dic que no, que hi haurà de tot. Hi haurà que hi haurà... Seran grans músics, han fet classes. Però a mi em genera el dubte perquè a vegades dius amb un ordinari poca cosa més es pot fer una cançó. Heu fet alguna cançó vosaltres o no? No, però tenim amics que tenen famílies que sí. Sí, però han fet classe o no? O han fet a casa així perquè...
El pare d'un amic meu fa intel·ligència artificial, els videoclips. Els videoclips, però intel·ligència artificial. La veu no la sé. Però aquesta cançó que està sonant, us noteu que hi ha instruments d'unes persones que estan tocant sabent el que toquen. A vegades el rap i el reggaeton entendrem que no. Sí o no? Correcte. Escolta, Arnau, a casa què escolten?
Jo crec que a casa meva a vegades s'escolta música catalana. Sí, antiga, no? Antiga. Bueno, antiga i no tan antiga. A veure, com què? No et sabria dir res ara mateix. Digues, digues, xaixa, digues. No, res, res, res. No, li estàs donant algun grup? No, perquè...
M'agradaria parlar del pare de l'amic, que es diu Ferran Saurina, i que ha posat un àlbum fa poc, i que ens agradaria que s'hagués més conegut, perquè creiem que s'esforça molt. Sí o no? Sí, sí. Però és de Vilassar, aquest noi? Sí, és de Vilassar. I és el pare d'aquí?
Hi ha un amic que es diu Roger. Roger, i el pare ha fet un àlbum? Sí, sí. Bueno, el segon ja. Què dius ara? Sí, sí, totalment. Doncs ara quan marxeu ens donem el contacte i ens hi posem en contacte. I que vingui un dia aquí, no? Clar, és això. Hòstia, has estat molt bé ara. Gràcies, gràcies. Fas videoclips molt currats. I quin tipus de música fa?
Fa música catalana i molt rock. Toma, rock català. A vegades escolteu música en català o no? No. No, no? No, bueno, a vegades... Bueno, a vegades com són a casa, quan no saps ni qui és. Sí, exacte. Però no saps qui és? No sé qui. Però no sabries dir més o menys el grup? No perquè no t'agrada, no? No, no ho sé, la veritat. I tu, Jorge?
Jo, quina és la pregunta? Que si escoltes música en català? Bueno, quan l'escolta la meva mare a vegades a casa, però... Quina música? No ho saps, tampoc, eh? Tampoc ho sé. Tampoc. Quina música agrada a casa? El rock català, i què més? Bueno, la meva mare escolta música diferent, també salsa, bachata... Ah, molt bé. No ho sé. Molt bé. I tu t'agrada la salsa i la bachata o no? La veritat és que no. Bueno, no és el meu tipus, però quan l'escolta la meva mare, doncs sí.
Perquè no et toca haver rebeix. Perquè quan aneu al cotxe, qui mana? A veure, expliqueu-me. Arnau, aneu amb el cotxe, tota la família. Quants sou? Quants sou a la família? Quatre. Quatre. Tu ets el germà gran? Sí. I qui mana? Home, el meu pare i... I què posa el pare al cotxe?
També música catalana i a vegades una mica de Julio Iglesias. Julio Iglesias també posa. I t'agrada tu Julio Iglesias o no? Home, no massa. No massa, no? I llavors tu què fas? Calles i escoltes?
O poses auriculars. Callo i em quedo amb el mòbil i a vegades, si és un viatge llarg, sí que em posa auriculars. A vegades, jo passo de rock català i de Julio Iglesias, no? Exacte. Sí, home, escolta, jo t'apollo què, eh? No, no, no és que m'en desagradi, però jo t'apollo un viatge llarg, tio. Has d'estar escoltant la música que no t'agrada. Però hi ha un moment que dius, ara em toca a mi? A vegades sí que m'ofereix, però és un rato i si anem tots, no? Una estona és una cançó, no?
No, una mica, però... Si anem tots, sí que no acostumem a posar-hi. Jo serà amb el meu pare, sí que em deixa posar-hi. I el teu germà, quants anys té? Dos anys menys que jo. I 14, 13, 14, no? Sí. I quants anys que escolta el germà, igual que tu? Home, sí, similar. I feu front comú, volguem dir? Ara ens toca a nosaltres, ja, o no? No massa. No massa.
Jorge, i tu el cotxe qui mana? La meva mare. La teva mare, eh? Sí. Quants sou? Tres. La meva germana, la meva mare i jo. I la teva germana quants anys té? Quatre. Quatre anys? O sigui que encara no, eh? Que escolta la germana, que no escolta res. No, no. I la teva mare i tu mana ella, no? Sí. I què posa?
Salsa, rock català... Sí, i normalment també la ràdio. I tu què posa? Quina ràdio, quina ràdio? No ho sé. Vilassa ràdio, Vilassa ràdio, després què posa? Rock FM? No ho sé, no ho sé. O los 40 clàssics, segur. No ho saps, eh? O sigui, és que tu desconnectes la vida, quan posis el cotxe, deus dir... Passo. Poses auriculars, ets de posar auriculars, o de fer veure que escoltes?
Bueno, pues a ratos, no? Com l'Arnau, quan és molt llarg el viatge, pues auricular. Si no, pues ho escolto i ja està. I et toca algun dia, d'allò, algun moment? Va, posa, Jorge, posa música tu ara. Bueno, a vegades. Sí? Sí. Pues cansen ràpid, no? Sí, sí. Bueno, xaixa! No, jo no, jo no, jo no. Tu i tu què? Jo no vaig amb cotxe. Com que no vas amb cotxe? No, no, els meus pares no tenen cotxe.
No aneu en cotxe? No, no, no. Bueno, doncs a casa. A casa? Doncs no sé quan... Perdó, perdó. Doncs quan estan netejant la casa els meus pares, doncs posen la ràdio. La ràdio? Sí. I tu ets anant amb auriculars per casa o...?
Sí, a veure, si tenen la ràdio mentre es queden netejant, jo sí que estic amb el trobar. O sigui, van vol dir van, o si tu no participes a la neteja. No, sí, la meva habitació. Ah, la teva habitació. Llavors allà és el teu fortín i et poses la música que vols, no? Sí, sí, sí. Sí? I algun dia venen i et diuen, tio, xaixa, treu-te allà. Xaixa de què ve, per cert? És rus, diria. És rus. Però et dius xaixa, eh? No és un diputiu. No, no, sí, sí, em dic xaixa. Ah, molt bé. Dius xaixa. És que abans també els Jordis, o sigui...
Els George i tal se'ls diria Xaixa, eh? O sigui, tu ets Xaixa de nom, eh? No és un sobrenom. Molt bé. Xaixa, i tu què? Estàs allà i et ven en algun moment i et diuen Xaixa, parell amb la música? O sempre amb auriculars i... No, perquè tampoc estic tant de temps amb auriculars. Només quan estic a la meva habitació... Veig que molta música no us agrada escoltar. No, sí, sí que escoltem música. Sí? Sí. Però no estic tampoc tot el dia. No, home, clar. David, tu què escoltes?
Vull dir, quan aneu amb el cotxe, quant sou a casa? Cinc. Cinc. Aquí ja s'aprita una mica, eh? Va. Els meus pares estan separats, així que quatre. Quatre. Bueno, però... Juntem tot amb un cotxe. Qui mana? El conductor. El conductor, clar. El conductor és el que mana. I quan condueix, vaig amb el pare, qui mana ell i què posa?
Doncs la veritat és que no ho sé. Fica música antigua, com he dit abans. Antiga, com Fito i Fiti Paldis, oi? I la mare què posa? També, Fito i Fiti Paldis. Tu estàs una mica ja fins al gorro, per no dir una altra cosa, de Fito i Fiti Paldis. Digues la veritat. Sí, la veritat és que sí. Ja estàs fins... Bé, declarar-te en vaga de Fito i Fiti Paldis, sí o no? Sí, per això em fico els auriculars. Sempre, eh? Tu has arribat al cotxe i fer... Bé, els porto posats davant, segurament. Hòstia, tio, parleu una mica, no, oh?
Si tu ja surts de casa amb els auriculars posats. Una alegria, una alegria de viatge, no? Sí, és correcte. Germà, en sou tres. Sí. Entenc, sí? Tu què ets, el gran? El mitjà. El mitjà. El gran, quan és té? 18. Tu 15 i... 13. I 13. Per tant, qui mana quan us toca decidir vosaltres?
El gran. El gran. Què, escolta, el gran? També música antigua, com els meus pares. Sí o no? Sí. O sigui, no li agrada el reggaetó ni tal, no? No. Hòstia, això de música antiga fa molta gràcia. No em podies dir un altre exemple, a part de Fito? És que dic música antigua perquè no em sé cantants antics.
O sigui, no ho saps si és antiga o no, perquè per tu antiga, a partir de quin any és antic, per exemple, a vegades són nascuts l'any 2009, no? 2010. Parlem de música antiga amb anys. Quin any és música antiga per tu? Perquè tu ets el que més m'ho diu això, David.
Per anys no ho sé, però jo li diria a música antigua els ritmes. Jo marco música antigua amb ritme, el ritme de la música. Tu dius pel ritme, no per l'any, no? Però si et digués una cançó de l'any 2005, per dir alguna cosa, per tu sentir que això ja... Sí, 21 anys ja.
Ja fa molts anys, no? És antic. Per tant, si parlem del segle passat, dels 90, 80, 70, 60, això ja és música prehistòrica, no? Correcte. Molt bé. Jorge, per tu què és música antiga? El mateix que ell? Perdona, és que he mirat... He dit Jorge i he mirat l'Arnau, eh? Jo crec que sí, el mateix que ha dit el David, no sé. Música antiga, no? Això de prehistòrics. Bueno, tampoc tant, no sé. Jo diria que...
La gent que escolta gent quan era petita, de 30 anys, que té 30 anys o 40, no que escoltàvem quan era petit, la música que existia ja. És a dir, els de 30 o 40 són els que escoltàvem quan tenien 15 anys. Això és música antiga, no? Sí. Molt bé. Tu, Arnau? Jo crec que penso igual que el Jorge, perquè...
Al final, jo 2005 sí que ho considero antic. Tu ho consideres antic, 2005. I tu, xaixa? Jo crec... Perdó. Jo crec que el que està per sota ja del 2010 pot ser... Tot per sota 2010 ja és antic, no? Ja això ja seria... Ja no parlem del segle passat. Igual, 60, 70, 80, 90... Això ja és prehistòria. Claríssimament. Això sí, està passat de moda. El més antic antic que us pot agradar o que heu escoltat, tu, Julio Iglesias, queda clar? El rock català?
El més antic que heu escoltat, què és? Allò, música barroca, per vosaltres. La música que fica el parell, la fita al cotxe. A dintre del cotxe, eh? Ah, el fito, el fito. Per què trius això? Home, perquè li fa gràcia fotir fito, perquè posa fito i fitipal. No, encara més antic. Què, com què? No sé, no recordo. És que ni ho sabeu, no? Ni com sona ni res, no? Molt bé. Escolteu, Arnau, tu què vols ser quan et dediquis a treballar? Jo, la veritat és que segueixo pensant en allò perquè encara no ho tinc gens clar.
No ho tens gens clar. És l'últim any de curs obligatori, però tens previst estudiar... Sí, això sí, segurament. Segurament vaig al batxillerat, però encara tinc que pensar que ho faré després. Molt bé. Tu, Jorge? Jo tampoc ho tinc molt clar, però alguna cosa relacionada amb les ciències o les mates o alguna cosa així. Batxillerat, no? Sí. Ciències, t'ha quedat biologia per això? Ja, bueno, pues las altres ciències.
Ah, bueno, les altres ciències. Biologia no, no? No, no. Quines són les altres ciències? Física i química, per exemple. I tu, Xaixa? Jo no tinc ni idea del que vull ser gran, però segurament faci un batxillerat científic. A Déu-n'hi-do, també, no? Llavors sí que tens més o menys idea del que vols fer.
No, perquè se'm dona bé. Se't dona bé? I faré això i ja està. Molt bé. I tu, David? Jo ho tinc bastant clar, la veritat. Ah, sí que ho tens clar? El batxillerat social per fer administració d'empreses. Ah, molt bé. I quan ho has decidit, tu, això? Fa un any. Sí? I per què? Perquè el meu pare també es dedica a jo. Ah, i vas dir copiar-pegar, no? Sí, perquè a vegades em posava a treballar amb ell. Ah, sí? I què feies a l'empresa? Mirar. Ah, mirar. Dirigint-ho, eh? No, clar que no. Ell dirigeix?
Sí. I tu vols ser també director. El jefe, sí. Tu vols ser el jefe, diguem-ho clar, sí senyor. Tu vols ser jefe. Sí. Sí o no? I a quin sector t'agradaria ser jefe? El de la moda. Sector de moda. Ell a què es dedica? El de la moda. Ah, el de la moda. O sigui, tu el que vols és agafar les regnes de l'empresa. Sí. I en quin punt de la moda? En quin sector de la moda? La veritat és que no ho sé.
Hòstia, no anem malament. Si tu vols ser jefe de l'empresa, has de saber de què va. Què fan, roba o què fan? Sí, roba, roba. Ah, ja sabem una cosa més. I tu també, per ser el futur jefe de l'empresa, que dius tu, estàs mirant, eh? Sí. Molt bé, molt bé. Doncs escolteu, Arnau, Jorge, Xaixa, David, us heu passat bé?
Sí, perfectament. Segur? Sí, sí. Segur, eh? Seguríssim. Doncs arribem a les 12, temps de notícies. Nosaltres tornem de seguida i ens anem al teatre amb Joan Hernández. Abans, però, escoltarem l'última hora de l'actualitat amb Joan Escofet. Gràcies a en Xavi Puig, que s'ha posat a les regnes del comandament de so per fer aquesta tertúlia. Minut i mig, migdiats, cap a l'Institut. Sí o no? Què teniu ara? Què teniu?
Física i química. Optativa. Optativa. Optativa, també plàstica. I tu? Jo, economia. Economia. Déu-n'hi-do, eh? Doncs vinga, va, que vagi molt bé!
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi, digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Vila Sa Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilasaradio.cat Les notícies de les dotze.
Molt bon dia, són les 12. La Reserva Federal dels Estats Units aguanta les pressions de Donald Trump i manté els tipus d'interès sense canvis entre el 3,5 i el 3,7%. En un comunicat, la FED ha explicat que la decisió s'ha pres després de constatar que l'economia ha crescut a un ritme sòlid i la creació de llocs de treball s'ha mantingut i la taxa d'atur s'ha mostrat signes d'estabilització. Tot i això, diuen, la inflació segueix sent elevada en aquest sentit
10 dels 11 governadors que integren el Comitè Federal del Mercat Obert, l'organisme de la FED que decideix sobre el preu del diner als Estats Units, han avalat aquest acord. L'anunci de la màxima autoritat monetària ha estat envoltada d'atenció per les noves pressions del president dels Estats Units, Donald Trump, que és partidari que els tipus d'interès estiguin més baixos per tal de dinamitzar l'economia. Això, per exemple, li ha portat a mantenir un pols amb el president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell.
L'actriu estatonidenca Susan Sharandon rebrà el Premi Goya Internacional a la 40 edició dels guardons que se celebrarà a Barcelona el proper 28 de febrer. L'Acadèmia del Cinema Estatal reconeix la carrera de l'actriu nord-americana de 79 anys
que compta amb una llarga i sòlida trajectòria a les seves esquenes. Reconeguda, també recordem, amb un Òscar per la pel·lícula Pena d'Amor. Charandón ens ha deixat papers protagonistes en pel·lícules que formen part de la cultura popular. Només cal recordar el redmovi Telma i Lluís.
El Servei Català del Trànsit torna a tallar la P7 a Martorell en sentit sud. Ho ha fet a petició del Ministeri de Transport pels treballs de reparació del Talús, que va provocar, recordem, l'accident mortal de tren a Gelida. Es tracta del tram comprès entre Martorell i Sant Sadurní de Noia, on des de dissabte passat hi havia un únic carril obert i, a més, era l'esquerra. Ara, les obres de reconstrucció del Talús obliguen a fer un pas enrere i a tallar un altre cop tots els sentits...
tots els sentits en direcció Tarragona. El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha explicat, a més, que durant les obres s'ha detectat un lliscament de terra. De vegades passa diu quan estem treballant en maquinària a passar de dalt i tenim personal a baix. Amb tot Santano ha mantingut la previsió de reobrir l'AP7 la setmana del 9 de febrer.
Bruce Springsteen acaba de publicar una nova cançó, una cançó que porta per nom Streets of Minneapolis. Quan diem acaba de publicar vol dir que fa molt poques hores. El Bosch és un dels artistes que sempre s'han significat en contra de les actuals polítiques del president dels Estats Units Donald Trump i davant dels recents fets passats les darreres setmanes a Minneapolis,
ha decidit reaccionar a través de la música i utilitzar la xarxa social per difondre aquesta cançó protesta que va compondre precisament dissabte passat i avís de llum aquest mateix dijous al matí hora catalana. Una cançó que diu Sprinting
Està dedicada a la gent de Minneapolis, als nostres veïns immigrants innocents i a memòria de les dues persones mortes, ha escrit el músic en el seu compte de la xarxa Blue Sky, l'artista, com dèiem, a titular la cançó Streets of Minneapolis com a protesta a les recents accions de la política migratòria de l'AIS i en conjunt de la política migratòria trompista. Fins aquí, més informació al punt de la UNA.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Estic pensant adherir-me al sistema arbitral de consum, però quins beneficis em pot aportar? El primer és que com a empresa adherida al sistema arbitral de consum ofereixes un plus als teus clients de qualitat i confiança. I això es nota. Efectivament, com a consumidors ens donen més garanties a escollir una empresa adherida, ja que davant d'un conflicte ens serà més fàcil trobar una solució. Bé, amb un acord amistós per mitjà de la mediació o, si no, sotmetent el cas a l'arbitratge.
Però es donarà sempre la raó al consumidor o si m'escoltarà en cas que hi hagi un conflicte? No has de patir gens. Els àrbitres som independents i tenim el deure de ser imparcials i objectius. Per això, com a part interessada, en tot moment us escoltem. Doncs ho tinc clar, però on puc trobar tota la informació operat d'Erismi? Trobaràs tota la informació en el web consum.gencat.cat Us donem la benvinguda al sistema arbitral de consum.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrant al web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdrà-se el cap. La meva bossa! Informa-te'n a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'Acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països. Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció és l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis
Ara mateix, 7 minuts per damunt del migdia.
Última hora del parlant de tot aquest dijous i de la setmana. Recordeu que demà no hi serem, tornarem dilluns. Per tant, Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs a punt. A punt per anar al teatre com cada setmana i de retrobar una persona que feia molts anys que no parlava amb ell i que em farà molta il·lusió parlar-hi.
Doncs vinga, avui parlem amb l'Oriol Grau, eh? Sí, senyor. Una persona, Jaume, és en curta distància, és a dir, de tu a tu, és una persona completament diferent de la que veus a l'escenari. L'hem entrevistat diverses vegades aquí el parlant de tot. Com dius curta distància o has estat molt curta distància? De vegades sí. Ens has d'explicar alguna cosa, Joan?
No, de vegades sí. Què vol dir a vegades sí? Que quan hem estat a teatre i hem coincidit amb ells, sí, la distància és curta. Però molt curta. Com estem tu i jo, com estem... Això no és curta, Joana, això és una distància mitja, eh? Mitja seria com d'aquí als Jaons. Això ja és llarga. Per mi curta és curta. Ja ens entenem que ho vull dir com a curta. Doncs avui serà llarga, perquè serà via telefònica. Vinga, Joan, anem al teatre de la meva i de la mà de Joan Hernández Cartellera estrena recomanacions i avui parlem amb l'Oriol Grau.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs comencem perquè aquesta setmana tenim alguns teatres que ens deixen i alguna estrena, també. Començarem al Gaudí, al Teatre Gaudí, on s'estrena Dipòsit Ple i s'estrena avui mateix, Dipòsit Ple. El Poliorama, doncs, ens deixa un musical divertit que fa passar molt bones estones. Si encara no heu anat, teniu fins aquest diumenge, per gaudir de Glorious, Glorious, al Poliorama.
Al Teatre Romea, l'amor venia en taxis ja les seves darreres setmanes. En taxi, en taxi. La gent gran ho diu, no ho dic per tu, eh, gent gran, però hi ha gent gran que diu, agafaré el taxis, el taxis. I tu ara m'has fet gràcia amb l'amor venia en taxis. És que, Jaume, jo sóc gran, eh? No, no, ja, ja, però tu no acostumes a dir taxis. Acostumes a dir moltes coses com Nadals, ara ve Nadals, no, ara ve Nadal.
Però el Taxis no t'havia sentit encara. Doncs mira, avui rectifiquem i serà que la mort venia en taxi. Va, què és? El poliorama Hamlet. Aquesta peça divertida. No Hamlet, eh? Hamlet. Divertida amb el Peyu i l'Albert Pla. Divertida. De veritat, molt, molt. Estan sorprenent tots dos. Us ho recomano perquè és una horeta i poc.
amb la que passaré una estada molt, molt divertida. Molt bé. El TNC. Ha fet gràcia això. Sí. El Taxis i el Hamlet. Sí, perquè ells, quan parlen de Hamlet, no diuen Hamlet, diuen Hamlet, no sé per què. Sí, home, sí. En canvi, la presentació del cartell és Hamlet. No, no, està clar. Evidentment. Vinga, va, què més? Que no té res a veure...
que no té res a veure també amb el que fan, eh? Vull dir, no entenc. Quan parlin d'ells, perquè tinc demanada l'entrevista, Jaume, per la setmana vinent, quan parlin d'ells, havia l'explicació que ens donen. Exacte, a veure què diuen. Vinga, què més?
Al TNC, Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, doncs, Maria Magdalena, que es va estrenar la setmana passada. Uf, ui, ui, ui, ui, ui. Això pinta molt bé. Teatre, teatre, allò, dur, eh? I que les entrades, Jaume, les entrades estan volant, eh? L'Ariadna Gil, oi? L'Ariadna Gil, en cap sala del repartiment, vull dir, esplèndida. Ariadna no, eh? Que tu tens una filla que es diu Ariadna, eh? Anava a dir Ariadna, va. Ariadna Gil.
A la sala tallers, una brillant perfecció o la mort d'un pianista, que aquesta acaba aquest diumenge. Canviem de gran grup teatral i ens anem a un altre gran, com és el Lliure. I al Teatre Lliure, a l'Espai Lliure de Montjuïc, tenim Riure Caníbal. Vinga.
a l'espera que la sala Fabià Puigcerver comenci la temporada que ve, la setmana que ve, obre. Aquesta setmana no té representacions la sala Fabià Puigcerver, però sí a l'espai lliure. El Teatre Contal, Germans de Sang. Al Goya, avui no ploraré.
A la Villarroel, Göteborg, fins aquest diumenge. Una de les obres també força interessant i que acaba aquest diumenge dia 1. A la Bequet. Com vaig aprendre a conduir? És la proposta que s'estrena avui mateix de la mà de la Maria Iaixalà i l'Ivan Benet.
Com vaig aprendre a conduir a la Bequet. El Tivoli. Ens deixa també aquest diumenge el Fantasma de l'Òpera. També una obra fantàstica, si encara no l'heu vista, de veritat. Una de les millors propostes de musicals que han passat per la ciutat de Barcelona. El Tivoli, Fantasma de l'Òpera, fins diumenge. El TGV o Teatre Gaudí Barcelona, el Casalot...
una obra escrita i dirigida per Sergi Belbel, de la qual és una mena de thriller. Surt de la seva zona de confort, dels seus sketches, aquests còmics, i se'n va fer ara un thriller. Atenció amb el Casalot al Teatre Gaudí Barcelona. El tantarantana les mans brutes.
S'estrena avui mateix al Teatre Tantantana. El Versus és qui ens donarà l'entrevista. Tenim la mare, el Dimoni i jo, de la mà de l'Oriol Grau, i en música en directe amb el Roger Conesa, que és el músic que cada dia...
doncs farà possible la defunció. A la Quitània, càsting. Al Victòria, tenim el Mago Pop, amb Nada Si Impossible, i anem acabant dient que a la Montaner tenim Corta el Cable Rojo i a l'Apolo, Tutsi, un altre musical. Doncs Joana, pausa i parlem amb l'Oriol Grau. Vinga, doncs som-hi.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs anàvem dient que l'entrevista d'avui la farem amb una persona que va estar molt de temps que el vèiem molt sovint a la televisió. El vèiem a la televisió, ell dirigia programes, el vèiem a masquetxos, el vèiem al teatre... I ara feia molt de temps que el teníem una mica com perdut.
I és que ens referim a un dels actors que va marcar una època, l'Oriol Grau, un bon actor i segurament un molt bon director també dels seus programes i de teatre. Bon dia, Oriol. Hola, bon dia, moltes gràcies per aquesta presentació. Escolta'm, és que ara feia temps, Oriol. Què s'ha fet de l'Oriol Grau i de totes les seves coses tan ingenioses que ens presentaves?
Doncs mira, aquesta és la resposta que dono al teatre amb aquesta obra, la Mare, el Limón i jo. Davant de la pregunta de què se n'ha fet de l'Oriol Grau, doncs dono una resposta fantàstica que naturalment no és la real. La resposta per la veritat és que estic a Tarragona, estic aquí instal·lat, faig classe a l'universitat i a més a més tinc el grup de teatre i amb això ja és suficient.
Diu, i amb això ja tinc prou feina, no? I tant. Perquè, clar, ens passen els anys, no ens donem compte i tenim molta energia, però hi ha moments que dius, ens sento cansat també, no? Exacte, jo ara en tinc 62, per exemple, i primer que ja em sento cansat i després que hem de deixar pas a la gent jove que sobresurt ara, perquè si fem tap, malament rai.
I, a més, que venen trepitjant fort, aquesta gent jove, eh? Sí, sí, sí, molt preparats, i tant, molt preparats. Aquests venen cantant, venen tocant instruments, venen que saben ballar... Escolta'm, jo estic al·lusinada. Sí, sí, sí, però que bé, que bé. Em recorda els artistes de l'època dels pares, també, no? Sí. Eren aquells, de sobte, el Fredster, o aquests que cantaven, ballaven, feien de tot. Sí, sí, doncs aquests venen superpreparats. Deuen ser la nova era dels Fredsters. Sí.
Escolta'm, explica'ns una miqueta que veurem el versus d'aquesta proposta que heu engegat de la mare, el Dimoni i jo. Aviam, de què va? Doncs resulta que és una obra autobiogràfica, és a dir, un relat de la meva vida, sobretot la meva vida artística,
com vaig començar, etcètera, però també hi ha una part de fantasia, naturalment, és una autoficció que es diu ara, no? És a dir, que hi ha una part de ficció fantàstica en la que apareix un dimoni, justament un dimoni que existeix a la demonologia popular, és el dimoni cobalt, acabat amb Ela, i és el dimoni patró dels comedians i empresari dels teatres de l'infern.
I és un dimoni interessant i aleshores el faig servir per explicar la meva faula, no? El problema, diguéssim, que quan jo volia fer teatre, de sobte hi va haver una prohibició.
no pots fer teatre, i a partir d'aquí com ho resolc, no? Més o menys va per aquí, però vas ja sempre amb un toc còmic, amb cançons també, perquè jo vaig ser cantant d'orquestra i aleshores també fem un repàs d'aquesta època, i amb fragments de teatre petits. Jo volia arribar aquí, perquè clar, jo me recordo amb algunes propostes que se't veia cantar.
Sí, sí, sí. Jo havia sigut cantant vuit anys d'orquestra i quan vam començar amb el Sense Títol, amb el Bonafuente, jo feia de cantant d'orquestra, sí, sí, de jovenet. Escolta'm, i no enyores aquella època de trobar-te amb el grup del Terrat i compartir moments, perquè clar, veu estar molts anys compartint escenari, compartint platós, fent coses en comú. Ho trobes a faltar, Oriol?
No, no ho trobo a faltar. Jo vaig estar justament els anys primers del Guareu Terrat, no? I per mi van ser uns anys xulíssims, meravellosos, com creixia un projecte i es feia gran i ampli i acceptat pel públic, i em semblava meravellós, però em vaig tenir suficient amb aquells 14 anys. És a dir, no ho enyoro, no. Tinc un molt bon record, però no ho enyoro gens. Jo ara m'estimo molt la vida tranquil·la i a Tarragona hi ha una vida de balneari, diguéssim...
Bé, és que això, clar, és que estem a poble, quan parlem a la ciutat, quan vages a Barcelona, per exemple, i et diuen, oi, és que no sé com pots estar, no t'avorreixes, no, és que sí, tenim una forma de passar-ho bé diferent. Sí, sí, sí, sobretot molt més tranquil·la i molt més assaborint, molt més l'instant a Barcelona, almenys a mi, m'agafa per córrer sempre.
Mira, això sempre ho dic jo. Quan arribo que baixo de Renferro de Lies, quan funciona? Sí. Mai millor dit quan funciona, perquè aquests dies és un desastre total. És un caos. Bueno, sempre ho és, però portem ara aquesta setmaneta que mira com va. Sí, sí. Doncs quan baixes a la plaça Catalunya, me n'adono que vaig corrents. Sí, sí, sí. I penso, perquè els veus tots accelerats, i llavors m'accelero...
I t'empaltes d'això, sí, a mi també em passa, em passa, i arribo després a casa, arribo cansadíssim. És que Barcelona em cansa, perquè em fa córrer, no sé per què. Llavors al teatre has de baixar una hora abans, per deixar el cotxe, perquè si no, no trobes lloc per deixar el cotxe. Acabes al teatre, tothom va corrents, perquè és tard i has d'anar a prendre un mos, i no saps on pots anar perquè està tot ple. Vull dir, no ho sé, no ho sé, el que tu dius...
Però vaja, jo convido la gent que vingui al teatre perquè passaran una bona estona, segur, i em sembla que per allà a les Glòries, per al voltant de la sala Versus, hi ha llocs per anar a menjar. Sí, sí que hi ha, sí, i tant que hi ha. I a més, amb horaris que no has de patir perquè segur que sopes. Exacte. Segur que sopes. Escolta'm, fins quan esteu al Versus? Perquè són dues setmanes, no?
L'última de gener i la primera de febrer, de dimecres a diumenge. Vull dir, aquesta que estem i la que ve.
Sí, jo trobo que són molts dies, eh? Són 10 dies. I 10 dies, cada dia és complicat. Però vaja, ho intentarem. Sí, però sí que és veritat que ara les durades de funció són sempre molt curtes i a la que tens una setmana allò que et surt un renou, quan vols anar-hi ja no hi ha entrades o ja no tens temps o ja se t'ha passat.
És curtet. Sí, sí, realment és temporada curta, però vaja. L'obra també és curta, eh? Dura 70 minuts. És a dir, que... Som dos persones, diguéssim. Un músic, que és el Roger Conesa, que és músic i actor, també, i jo. I, clar, només dues persones estan massa estona, no pot ser.
Bé, però també a vegades dius, dues persones omplen, eh? Sí, sí, és molt variada l'obra, a més, perquè anem fent trossos de diferents obres, és variada, sí, sí. El que fas és un repàs de la teva vida artística. Sí, sí, exacte. I sobretot també de la infància, del moment en què vaig decidir ser actor i el que em vaig trobar pel camí.
I què et van dir a casa quan vas dir que volia ser tot? Perquè aquesta és l'altra. A l'obra no explico el que realment va ser, perquè a casa em van dir, ah, molt bé, ja t'apanyaràs. I aleshores em vaig apuntar a l'escola de teatre i m'ho vaig pagar jo.
perquè no em van ajudar, diguéssim, tampoc. No em van prohibir, però no em van ajudar. I, en canvi, jo a l'obra de teatre m'invento una mare, que és la mare del títol protagonista, que no és la meva mare, diguéssim, perquè la meva mare prou feina tenia, tenia set fills, i prou feina tenia em va anar controlant-ho tot, no?
I faig d'aquesta mare superprotectora i molt controladora, molt supersticiosa també, i que prohibeix, no? I aleshores aquesta mare més malvada em dona molt més joc teatral que no la meva mare, pobra, que era bona dona i les bones persones són poc teatrals, diguéssim.
Però que a més el pobre deuria patir, perquè deuria pensar, aquest se me'n va al món de la faràndula i igualment se'm mora de gana, no? Exacte, sobretot perquè a casa meva la tradició era ser funcionaris. Jo, de fet, soc funcionari en excedència, encara.
Perquè des de la meva besàvia, els meus avis, els meus pares, tothom ha sigut funcionari. Imagina't tu, d'on vinc. I en aquells moments li dius, em vull dedicar al teatre i a la faràndula, li hauríem de pensar, se'ns ha tornat boig, el nens no sap què dir. El que em van dir és treu-te unes oposicions i després fes el que vulguis. I efectivament vaig ser molt obedient i vaig fer això. Bueno, encara van estar de sort que els hi vas fer part de cas. Sí.
Sí, sí, sí. M'hagués pogut anar amb el primer circ que passava per la ciutat i no ho vaig fer. Vaig ser obedient. I que m'imagino que en aquella època a Tarragona hi havia el grup del Terrat, no? Sí, estava Reus justament. L'Andreu estava a Ràdio Reus.
I ens vam conèixer per una mica, el Fermi Fernández, i aleshores em veu, ostres, estic buscant veus per un programa que vull fer, voleu venir, tal i qual, que sou actors, i vam anar, i sí, va ser com a jugar, diguéssim, en principi vam anar a jugar a la ràdio, i després es va fer gros. Una mica el que fem aquí, no?
Sí, exacte, exacte, juguem. La ràdio és molt agraïda i després vaig fer vuit anys diaris de ràdio, Ràdio Barcelona, i m'ho vaig passar molt bé. Jo vaig ser molt feliç a la ràdio i tinc molt bons records, molt, molt. I no és que la televisió sigui avorrida, però... No, és diferent. Però quan has fet ràdio, la ràdio té algú que enganxa, no? Sí, té aquella màgia, aquella imaginació. Jo, a més a més, a la ràdio feia d'actor radiofònic,
que no n'hi ha gaires, no? I aleshores feia personatges, esclar, havia de crear mons diferents i només canvien la veu. I això faig un petit homenatge realment als personatges de ràdio que havia fet en l'obra de teatre. Tinc un diàleg amb els personatges que em van portar a treballar amb això.
Bueno, jo recordo, quan era petita, els meus avis seguien una novel·la a la tarda, que es feia, la meva iaia era modista, i sempre tenien la ràdio posada mentre cosia, i jo recordo arribar a casa de l'escola i sentir la novel·la, no?, i que llavors era... No recordes el títol? Ah, oi, no me'n recordo, però... Aquell dia, Lucecita? Ah, que sí, Lucecita, sí que em sona! Ah!
Sí, sí, jo també l'havia sentit. Amb tota una sèrie d'actors que després ja, clar, malauradament són morts, no? Sí, sí, però amb unes veus meravelloses. Oh, fantàstica. Jo me'n recordo, Oriol, la primera vegada que vaig veure en teatre Doce Hombres Sin Piedat.
Sí, sí, molt bona. Hi havia ja un elenco de senyors, d'aquells que ja no hi ha cap, amb unes veus, que jo pensava, jo vull fer això. Molt intensa aquesta obra, molt intensa, i tant. I jo deia, jo vull fer això, vull fer això quan sigui gran. I quan la vaig poder veure al teatre, perquè l'havia sentit per la ràdio,
I era petita, era joveneta, hauria de tenir 8 o 10 anys. I quan la vam fer per primera vegada que vaig ser conscient que la feia en el teatre, no m'ho vaig pensar dues vegades, me'n vaig anar a veure a los 12 hombres sin piedad, sí, sí.
Sí, sí, sí. Sí, sí. Que veiem teatre. M'agradaria veure-la en teatre. Jo la vaig veure en televisió amb Estudio 1, en blanc i negre. També la vaig veure jo a l'Estudio 1, sí, senyor. I el que tu dius, blanc i negre, però era impressionant, eh? Sí, sí, molt intensa, molt, molt. A mi em va agradar molt, sí, sí.
I si jo ara et poso en un apur i et dic què és el que més s'ha tirat? Teatre, televisió o ràdio? Doncs mira, et diria que el teatre és d'on vinc, és l'origen i sempre he tornat al teatre, tard o d'hora. Perquè per mi és molt intensa la relació amb el públic. A mi m'agrada molt tenir el públic davant i poder mirar les cares i sentir com respiren i com riuen o com no. I a vegades a la televisió això ho tens perquè fas televisió en públic
Jo n'havia fet molt en públic, però també quan fas televisió sense públic, que només tens uns tècnics que et miren i tu estàs intentant fer riure, és una mica dur, la veritat. Però per això m'estimo més el teatre, més que res.
I quan acabeu el versus, s'acaba definitivament o hi ha possibilitat de fer bolos? No, no, tenim bolos previstos, sí, sí. Hi ha bolos previstos més endavant. De moment, per aquí el territori, però esperem que, com que Barcelona també és un aparador, a veure si venen programadors a veure'm i diuen, ostres, doncs mira això, per la Festa Major, un quadre de la mare de bé, saps? Doncs sí, perquè és una obra que en poc espai es pot fer, m'imagino. Sou dos actors, per tant...
Sí, sí, es pot fer, i a més té aquest punt festiu que és atractiu, sí, sí. Aviam els programadors d'aquí del Maresme, aviam si ens escolta. A veure. Mataró, Vila Sadedal, Premià, aviam, aviam. Escolta, Oriol, ha estat un plaer tenir-te. Igualment. Sé que aquesta setmana has anat de ràdios i de televisions pujada.
Sí, és el que toca, i tant, i tant. És el que toca, no? Doncs bé, intentaré venir al Versus, em farà molta il·lusió saludar-te quan vingui. I bé, no sé si aquella frase tan famosa que dieu, molta merda. Sí, sí, i tant, i tant. Jo l'assumeixo com a meva, molta merda, molta merda. Que això vol dir amb el públic, sempre.
Perfecte. Això sí, que vagin tossits a casa, com deia el Rubianes, vengan tossidos a casa, con los caramelos ja desembolicats, i sobretot apagin els telèfonos mòbils, no? És una lluita, això.
Sí, sí. Jo, de fet, he parat l'obra a vegades per dir, per favor, és que m'estàs distreient. Pots apagar el telèfon o la pantalla o el que sigui? Sí, sí, ho he fet. No tinc cap vergonya de fer-ho. Doncs a mi em sembla perfectíssim. No és el primer tampoc que ho fa, eh? Jo m'he trobat alguna obra de teatre que es planta un actor i diu, bueno, sisplau, vol entusir tots a la vegada? Sí, és que distreu molt, eh? Realment, de sobte, que s'ensenyi una llum i veges una cara allà il·luminada.
Bé, això ja cada vegada més, eh? L'has de dir... Ja té el que respon al telèfon, eh? És que estic al teatre! Però dius, com pots respondre amb una obra de teatre allà fent? No, no, és increïble. I ja que no coincideixi en un partit del Barça. Buf! Aleshores, ja sí, sí, malament res. Que jo m'he trobat, eh? Dir-li al dalt davant, sisplau, os, apaga la pantalla que em molesta la llum, i dir-me, però si et molesta, te'n vas. Em van contestar.
A sobre això. Si molesta, te'n vas. Sí, sí, sí. En fi. No res, Joana. Oriol, moltes gràcies per estar a l'antena de Vilassaràdio novament i escolta'm, que baixin molt bé, que tinguis molt èxit. Gràcies a vosaltres. Ens veiem als teatres. Molt bé, ens veiem a l'escenari. Mig minut, dos quarts d'una, fins aquí la secció de teatre d'avui.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Molt bé, Joana, doncs moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé la setmana que ve més. La setmana que ve, si no ens falla, Jaume, tinc demanat en Peyu. Molt bé, doncs a veure si podem parlar amb en Peyu. Aviams què m'explica d'aquesta proposta d'aquest Hamlet, que ells diuen Hamlet. Sí, Hamlet i... I què vols ser? Aviam. Doncs vinga, Joana, que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Bon cap de setmana.
Petitíssima pausa en el camí, última mitja hora de l'edició i de la setmana. Recordeu que demà no hi serem i escoltem l'entrevista que li feien fa pocs dies a Carles Malfeito i a Edith Castells. Un del Gobi, l'altre de Mirades. Per què? Perquè dissabte arriba l'encesa de talaies i talaiots a la plaça Pau Vila. Hi ha gent que sí que ho sap i hi ha gent que diu Pau Vila, Pau Vila, la plaça de la Torre de Nadal. Doncs vinga, som-hi! Parlant de tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Seguim-nos a la xarxa.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Ho explicàvem al començament del programa, dissabte 31 de gener, per tancar aquest primer mes de l'any, tres, quarts d'una del migdia de nou, a la Torre de Nadal, a la plaça Pau Vila, arriba l'encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans.
Diverses persones i entitats hi participen, i dues d'elles ens han portat la persona representant avui en directe aquí a la ràdio. Per una banda, des de la revista Mirades, Edic Castells, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí disposada a explicar-vos una mica de què va això. I tant. I per altra banda, representant del Gobi, que aquests dies també hem parlat a Molva per la xerrada demà a la tarda, 7 de la tarda, Biblioteca Municipal, Salut Mental, això ens afecta a tots i a totes...
Representant del Gobi, en aquest cas, per parlar de l'encesa Torres de la Mediterrània, pels trets humans, Carles Malfeito. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs vinga, va, som-hi, parlem de tot plegat.
Crec, i si no m'equivoco, que arribem a la cinquena edició consecutiva. La primera va ser el 2022, ja el 2026, doncs cinc anys consecutius per aquesta encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans, talaies, talaions, etc. Qui m'explica dels dos exactament què és per aquelles persones que encara no ho hagin vist mai?
Bé, jo mateixa, si voleu. Es tracta d'una iniciativa en defensa dels drets humans i per la dignitat de l'acollida de les persones immigrants, que és una iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, que agrupa el Centre d'Estudis de Parles Catalanes de Catalunya, el País Valencià, les Illes...
I el Centre d'Estudis Vilassarencs va recollir aquesta iniciativa per fer aquest acte que ajunta els drets humans amb també el patrimoni, que és una cosa molt curiosa, perquè les torres abans eren torres de guaita, i ara, en canvi, el Mediterrani s'ha transformat en un lloc que realment moltes vegades ens porta a la tristesa de tota la gent que intenta arribar a les nostres costes i no ho aconsegueix.
De fet, aquest mar que tenim aquí, que tant ens agrada, que ens dona aquesta tranquil·litat quan el veiem, inclús ara que està plat, doncs els dies de temporal ens agrada tant... És un mar que ens agrada molt banyar-nos a l'estiu, però és un mar tacat de sang, i ho diem fa molt de temps, perquè, Edith i Carles, parlem de la gent que intenta i que sabem, i de la gent que no sabem que també s'hi queda. Per tant, és un acte amb solidaritat per a aquestes persones. Un acte que, ara en parlem tan bé,
S'organitza o es coordina des de l'UNESCO i que diverses poblacions de Catalunya, Països Catalans, Illes Balears hi participen també, oi? Sí, sí. L'any passat crec recordar que eren 54 municipis repartits entre Catalunya i les Illes Balears.
I aquest any superen, perquè cada any es van incrementant el número de poblacions que fan des de les seves torres o punts o torres de guaita o de defensa que havien estat, que volen significar amb aquesta encesa l'acolliment, la guia a totes aquestes persones que busquen una vida millor.
De fet, hi participen més de 50 municipis, com deia en Carles, i d'altres ciutats de la Mediterrània, municipis catalans, i també d'Illes Balears, País Valencià, aquest any, no sé si això és novetat, també en diuen, ciutats del nord d'Àfrica també hi participen aquest any. Per tant, bona notícia, també. Bona notícia, molt bona notícia, que cada vegada hi ha més gent, i no només municipis, sinó hi ha països que s'estan involucrant.
En què consistís l'acte? Expliqueu-me, per la gent que vingui, una encesa de talaios, talaiots, en llocs emblemàtics de les poblacions, el nostre, doncs, la torre de Nadal, una de les torres que hi havia de vigilància, i que ara s'ha convertit en un element patrimonial, ara no, ja fa temps que s'ha convertit en un element patrimonial del poble, però que servirà com a escenari per rememorar aquelles torres de Guaita, eh? He dit...
D'acord, serem davant de la torre de Nadal, com no podia ser d'altra manera, que és la nostra torre de Guaita, el dia 31. Hi haurà una lectura d'un manifest, que és el mateix que es llegeix en totes aquestes poblacions que hem mencionat, i després hi haurà l'encesa de la torre a càrrec dels mensuets de foc, que són imprescindibles en el nostre poble cada vegada que es parla de mistos, o que es parla de foc.
Hi haurà també una audició del viatge a Itaca, que també es canta en totes aquestes poblacions. Aquest any estarà càrrec de la Núria Casares i en Jordi Font, i després es passeja tots junts fins a la platja, on es fa una ofrena floral en record a totes aquestes víctimes de les que abans parlàvem.
No sé si vosaltres, en Carles segur, perquè recordo que hi era, no sé si des de Mirades també éreu des del començament. És que potser no existieu com a Mirades, per tant. Ara estic pensant en el 22, no existia la revista Mirades. Però cada vegada anem creixent més també en nombre de col·laboradors, entitats, que s'hi han anat afegint, no?
Sí, sí, sí, i tant. Cada vegada són més, cada vegada són més. A banda dels centres d'estudis que hem mencionat abans, hi ha cinc entitats més vilassarenques, com són l'Associació Mirades de la que ara parlaves, l'Aula d'Extensió Universitària...
el Centre d'Estudis del Mar, és a dir, els nostres Bricbarca, per entendre'ns entre tots, el grup d'opinió de Dilassac i amb el Carles, el Gobi, i els mensuets de focs que deia abans. Però no només això, sinó que comptem també amb l'adhesió de l'Assemblea Feminista...
de Viladona i de Teneu-Vinacanès. I una cosa encara molt més important, i és que sempre hem comptat amb el suport de l'Ajuntament, però aquest any cal destacar que ara comptem amb el suport del ple municipal, perquè gràcies a una moció que van fer aquestes entitats,
i que vam presentar, es va aprovar amb el vot afirmatiu dels 31 regidors del nostre consultor. 21, 21. Ai, 21, perdó. 21, sí, que no pot ser 22. Això és molt important, que siguin tots. Sí, home. Sí, sí, fa il·lusió. Carles Conti, com us hi vau posar vosaltres? Això, com ho vau descobrir? Això, us recordeu?
Bueno, vam contactar amb el centre d'estudis Vilassareng, amb el qual participem i fem coses a nivell d'entitat conjunta, i per tant vam entrar de cap perquè això forma de ple els nostres objectius com a entitat, com a gobi, i per tant la defensa dels drets humans per a nosaltres és prioritari i sempre ens trobaran sempre que ens necessitin.
És un acte, pels que heu anat, bonic de veure, bonic, perquè el fum, el foc fred, tot això és molt bonic, cantar el viatge a Ita, que tot això és un acte molt trist.
Sí. Bueno, és un acte commemoratiu i, per tant, amb homenatge. I jo crec que no és que sigui trist. És un acte commemoratiu i, per tant, s'ha de tenir en compte totes aquestes persones i els drets humans. El motiu pel qual es fa, és trist. Sí, el motiu pel qual... Però, bueno, també hem de pensar que és motiu esperança.
I per tant l'esperança ja no és tristor, sinó que és esperança de futur, i que cada vegada siguem més acollidors, etcètera, evidentment dintre d'un marc legal, però que hem de ser acollidors i centre de referències.
Hi ha pobles i ciutats, això sempre ho parlem cada any, que ho fan al vespre, ho fan a la nit, hi ha pobles com el nostre que ho fa al matí. Això encara no s'ha posat a dir, escolta, coordinem una hora? No, de moment encara no, eh? Crec que no. No, de moment encara no, perquè també tothom està en funció de les seves possibilitats i disponibilitats. Aleshores, nosaltres, a nivell del nostre municipi,
amb una activitat en un moment determinat que es faci, i és una activitat que és curta, perquè tot plegat des que comença fins que acaba no arriba ni a tres quarts d'hora, fent la caminata i el que és anar a la platja, no?
Com ha comentat, l'he dit. Per això us anirem tots a venir, perquè és un acte realment que, curtet, com tu deies, una mica trist, tant de bo cada vegada hi ha menys víctimes i puguem donar xifres esperançadores, però vaja, un acte que et provoca que durant aquesta estoneta estiguis reflexionant en una cosa que moltes vegades oblides en la teva vida quotidiana, no?
Aquest és un acte, com dèiem, per sensibilitzar la ciutadania sobre la difícil situació de persones que fugen per la Mediterrània de conflictes armats i posant valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions ubicades al llarg de la costa i que formen part del patrimoni històric. L'Institut Ramon Montaner coordina una acció que és reconeguda per l'UNESCO i on hi participen un bon grapat de poblacions de Catalunya, Països Catalans, Illes Balears, aquest any del nord d'Àfrica.
Recordar que això és una iniciativa, nosaltres portem 5 anys, arrel de la iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, a través dels seus centres d'estudi de Parla Catalana, però que això ve de l'any 2011, des de les Illes Balears, quan es va iniciar tot aquest moviment en defensa dels drets humans i del patrimoni, de què signifiquen les torres i donar-los un significat nou a les torres aquestes de defenses.
Clar, a les illes, disculpeu, a les illes, sobretot a Menorca, sobretot a Menorca hi ha moltes talalles, els talaiots, etcètera, i aquí és on t'adona el sentit, no? El 2011, hòstia, estem parlant d'uns quants anys, 15 anys? Sí, sí, sí. Esclar, és ajuntar patrimoni, és actualitzar, de fet, el patrimoni, d'alguna manera, o resignificar-lo, no? És una proposta interessant. I cada vegada hi participa més gent, eh?, en els pobles, també el cas de Vilassa de Mar, hem vist la plaça Pau Vila molt plena.
Sí, sí, sí, sí. Ha anat a més, també. Igual que aquest moviment, ha anat a més. Per tant, esperem que aquest any també... Perdona, corregeixo, perquè t'he dit 2011 i és 2016. 2016. 10 anys. També és un aniversari bonic, eh? 10 anys. Va, què més afegim sobre aquest acte? Tres quarts d'una, 31 de gener, Torre de Nadal, plaça Pau Vila.
Doncs a veure, esperem que sigui ple, que tothom vingui a escoltar el viatge a Itaca, que tots ens el sabem i el podrem estar cantant mentalment mentre... No, no, mentalment no, l'heu de cantar a pulmó. No, no, però mentre la Núria i el Jordi actuen... L'acompanyarem, l'acompanyarem. Exacte, exacte, tothom s'hi pot sentir molt identificat en aquest cant, que ja és quasi un cant universal, el viatge a Itaca.
Sí que hi ha moltes activitats, a Vilassadamar que ajunta transversalment a moltes entitats, però aquest és un d'ells, eh? Aquest és un que ajunta moltíssima gent i moltes sensibilitats, en aquest cas. Jo diria dels que més. Sí, sí, sí. Per això el ple de l'Ajuntament és significatiu, també, no? Ja no és un acte d'un consistori, és un acte d'un poble, no? Tothom ja està d'acord amb això, no?
Clar, un poble és això, la suma d'entitats, associacions, l'Ajuntament, evidentment, i tots els àmbits. I en aquest cas és un dels casos. I la veritat, quan ens trobem, també l'ambient que hi ha i la il·lusió que hi ha per fer aquest acte també és digne de menció. Demà mateix ens reunim perquè presentarem el cartell que publicitarem a partir de demà tot el municipi.
L'heu vist, el cartell, ja? L'estem consensuant, eh? L'hem vist, l'hem vist. I què tal? Molt xulo. Expliqueu-me una miqueta, va, una miqueta. Et faig una miqueta, una miqueta d'espoiler perquè el puguis veure. A la part de dalt hi ha un timba de l'atalaia amb una noia que encén la flama ben alta perquè es vegi... Algun mensuet allà dalt. Exacte. No és el nostre cas perquè no podem accedir a dalt. Això són les coses que ens agradaria a tots els vilasserencs i vilasserenques, eh?
certament seria molt espectacular. És a dir, és tota la part baixa més amb un no, però realment és una de les coses que valdria la pena. Jo crec que a Vilassar li dius, què vols visitar, algun vilassarenc o vilassarenca? Li dius, què vols visitar? I la majoria et diria, la torre en Nadal. Sí o no? És un dels grups més emblemàtics, ja forma part del nostre Skyline. Algun any, l'any que ve, es podia fer des de dalt. Intentar-ho, o fer des de dalt.
Però és difícil. És difícil, és difícil. És totalitat privada i tal, i no s'aconsegueix mai. No ens hi quedaríem, entraríem. Has de fer crida. No ens hi quedaríem. Al principi entraríem, veníem lat i marxaríem. Ens agradaria molt, ens agradaria molt. Però de moment és complicat. I aquestes trobades entre entitats i associacions també serveixen a vegades per conèixer una mica el veí. Per dir, hòstia, tu fas això? Ah, l'entitat vostra què feu? És veritat, i es feia una mica de cohesió en aquest cas. I tant, i tant.
Sí, sí. Totes tenim afinitats. Sí, senyor. Doncs en Serra Torres de la Mediterrània pels drets humans. Si no tenim res més a afegir, us agraeixo moltíssim Carles Malfeito en nom del Gobi i a Ledi Castells en nom de Mirades, que vingueu a la ràdio i en nom de totes les associacions i entitats que hi participen. Vosaltres heu pogut desplaçar avui aquí, que us ho agraïm moltíssim.
I, a més a més, deixeu-m'ho explicar una anterioritat. Avui tenim una entrevista que a última hora va saltar i en en Carles ahir al vespre el vaig atracar a quarts de deu de la nit i li vaig dir Carles, que demà... I avui esteu aquí i això us ho vull agrair moltíssim, de veritat. Gràcies a vosaltres. Amb aquest viatge i t'ha quedat lletra i cantada per Lluís Llach, acabarem i us convidem a tots i a totes a l'encesa torres de la Mediterrània pels drets humans. Que vagi molt bé. Adéu. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades, que entraràs en un port que els teus ulls
I vagis a ciutats per prendre dels que salgam.
has d'arribar i és el teu destí. Però no forcis gens la travessia, és preferible que duri molts anys. Que siguis vell quan fundegis
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més.
que t'ha donat el vell viatge. Sense ella no hauria sortit. I si la trobes, pobra no és qui tant.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Parlant de tot, que es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. Amb la música arribarem al final de la edició, 10 minuts. La una, Tequero igual. Andrés Calamaro, gran, eh? Andrés Calamaro amb aquest Tequero igual, caminant cap a la una. Som-hi! Te quiero, pero te llevaste la flor.
Bona nit.
Te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero. Te quiero, pero te olvidaste abrir en el ropero, pero igual te quiero. No me gusta esperar, pero igual te espero. Primero te quiero, igual.
Te llevaste la flor, pero igual te quiero. Me dejaste el vestido y te llevaste el amor. Te quiero, pero te olvidaste abrir en el ropero primero.
Te quiero, no sé si estoy despierto o tengo los ojos abiertos Sé que te quiero y que me esperan más aeropuertos Te quiero, te llevaste la vela y me dejaste la tierra Primero te quiero
Pero te llevaste la flor y me dejaste el florero. Te quiero, me dejaste la ceniza y te llevaste el cenicero. Te quiero, pero te llevaste marzo y te rendiste en febrero.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilasarradio.cat, més aprop teu. 6 minuts, la una, amb bones mans us deixo, serveis informatius de Vilasarradio, primera de les 3 edicions que avui compartirem amb l'informatiu de Vilasar de Mar i el Maresme.
I dic 3 perquè serà a la 1 al migdia 3, 5 de la tarda i no a les 7, perquè a les 7 estarem en directe al ple municipal, primer ple d'aquest 2026, en directe des de la sala de plens de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, un ple que podreu escoltar en directe a través del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. I demà en trobareu un ampli resum a dos quarts de dues just després del Crònica i a dos quarts de quatre després de la segona edició també del Crònica a les veus del ple.
Nosaltres hi tornem dilluns, demà no hi serem. Per tant, us ho manu, no us causo demà i sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. I que la música i la marça us acompanyi sempre quan la música i la marça no estigui al peu dret i al peu dret a l'accelerador. Compte si sortiu i si no sortiu també, eh? Que vagi molt bé dilluns a les 10 en punt, ens ho expliquem absolutament tot. Com sempre, amb una nova edició del Parlant de Tot. Avui, la número 2288, 2288 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio...
Com us deia el meu nom, Jaume Cabot, fins aquí el parlem de tota la setmana, dilluns ens hi tornem a posar. Amb bones mans us deixo Joan Escofet, els serveis informatius de Vilassarrodi, amb l'actualitat local i comarcal, l'actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs ens inspirem per arribar a la una manar i raiant del sol. No em dieu que no és una cançó preciosa, eh?
Manay rayando el sol, que vagi molt bé, gaudiu moltíssim dilluns. Insisteixo, a les 10 en punt ens ho expliquem absolutament tot a través de Vilassar Ràdio. Que vagi bé!
Rayando el sol Rayando por ti Esta pena me duele Me quema sin tu amor No me has llamado Estoy desesperado
Fins demà!
Duele tanto estar así Traendo el sol A tu casa yo fui
Es más fácil llegar al sol que a tu corazón.
Es más fácil llegar al sol que a tu.