Les notícies de les 10.
Salutacions, l'Ajuntament de Vilassadamar ha posat en marxa el procés per a recuperar el mar de flors, la mostra de flor i planta al carrer que es va celebrar fins al 2009, després de vuit edicions. La voluntat és reprendre aquest esdeveniment amb un plantejament renovat en un format que prioritzi la sostenibilitat i la participació ciutadana. Amb aquest objectiu s'ha celebrat una reunió de treball amb diferents entitats, associacions i empreses del municipi que ha servit per iniciar
Una reflexió compartida entre els objectius generals del projecte i les possibles línies d'activitats. Entre els principals objectius hi ha la voluntat de generar orgull de poble, impulsar una proposta sostenible i participativa, reforçar el vincle del nostre poble amb el sector de la producció i comercialització de flor i planta i connectar el mar de flors amb el comerç local i la restauració.
Aquesta primera trobada amb representants del Consistori i de diferents sectors i col·lectius del poble suposa el punt de partida d'un procés obert que continuarà en el transcurs de les properes setmanes.
Rodalies encara no recupera la normalitat avui, mentre Cadif continua fent els treballs urgents de millora de la infraestructura. Rodalies garanteix la mobilitat de totes les línies, ja sigui amb tren o amb servei alternatiu per carretera.
Segons ha comunicat Renfi, el servei ja ha arrencat amb servei per carretera en una desena de trams i amb alguns retards, segons ha informat la companyia. La principal novetat d'avui és que es recupera la circulació ferroviària a la línia R11 entre Figueres i Portbou. El portaveu de Rodalies, Antonio Carmona, ha assegurat que el servei està garantint en totes les línies, ja sigui en moda ferroviària o a través dels diferents serveis alternatius
per carretera. 150 autobusos ofereixen el servei alternatiu en els trams afectats pels talls ferroviaris i Antonio Carmona també ha afegit que Renfe i Cadif segueixen treballant per tal d'anar recuperant de manera progressiva els diferents trams afectats a la xarxa perquè fa a l'AR1
de Rodalies, que és la que passa per Vila-Sanamar i també per aquí pel Maresme. Recordem que a hores d'ara hi ha servei d'entren, servei, com dèiem, entren entre Hospitalet i Blanes i servei alternatiu per carretera ofert per Renfe entre Blanes i Mecenet-Massanes.
Una dona de 52 anys ha mort assassinada a la localitat de Moss, a Pontevedra, a la comunitat gallega. La seva parella, un home de 57 anys, a qui es buscava com a presumpt autor de l'assassinat, s'ha suïcidat al cap d'unes hores, segons han informat AF, fons properes a la investigació.
L'home s'havia trinxerat en una casa a Oporrinyo. La policia ha negociat perquè l'home s'entragués i, quan efectius del grup de reserva i de seguretat han entrat a l'edifici, l'han trobat mort. El cos de la dona el va trobar la seva germana, que d'arribar al domicili de la parella va presenciar com l'home fugia. La dona ja no convivia amb ell, el crim ha colpit el municipi de Moss,
on viuen 15.000 persones. Ahir a la tarda es va fer un minut de silenci en record de la víctima, Maria Belén. Si es confirma que és un crim masclista, serà la sisena dona assassinada aquest 2026 a Espanya en mans de la parella o exparella, segons dades del govern espanyol.
D'aquí pocs segons, inicial, parlen de tot al nostre magazín matinal, conduït per Jaume Cabot. Us farà costat fins a la una a les 11.09. Contacte amb la informació des de Vilassar Ràdio. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Mira què he buscat, però no tinc ni idea de què li podríem regalar el biel. I per què no un joc de taula? Has mirat el cercador de Tot Joc? Tot Joc és una iniciativa per promoure l'ús del català a través del joc. I trobaràs el cercador de jocs i joguines en català amb més de 1.100 referències catalogades per edat, tipus de joc o fabricant. I també més de 400 botigues d'arreu de Catalunya on anar-los a comprar. Informa't en a totjoc.cat. Juguem en català.
Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sant. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sant espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
10 i 6 minuts i mig del matí de dilluns. Avui és 2 de febrer de 2026 i celebrem, tal com heu pogut escoltar, el retorn del company i amic Robert Mazza, que després d'unes setmanes d'absència obligada ja torna a estar feliçment recuperat i torna a estar amb nosaltres per aportar-vos l'actualitat i formar part dels serveis informatius d'aquesta casa i formar part de Vilassar Ràdio. Ens fa molta il·lusió el seu retorn i us celebrem de debò.
2 de febrer de 2026, dia de la candelera. Ja sabeu, si la candelera plora, si la candelera plora, el fred és fora. Si la candelera riu, el fred és viu. Doncs sembla que plorarà i sembla que el fred serà fora. Plorarà perquè sembla que avui sí que han caigut 4, però 4, eh? 4 dic 4, no 5 ni 6. 4 gotes aquest matí, a quarts de 8...
i sembla que aquesta tarda es farà una mica més extens. De tot això, si la Candelera riu o plora, ens ho explica Joaquim Serra de seguida des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem cap allà i ens explicarà...
Com comencem meteorològicament parlant aquest segon mes de l'any. De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local i general. Repassem les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Tot pujant al DeLorean, repassem les afamèrides.
A dos quarts d'onze. Recordem l'entrevista que li fèiem a la Carmen Ramon i en Rafel Pugivet. La Carmen Ramon i en Rafel Pugivet formen part...
del musical de la gent gran. Es va fer el juliol passat, es va tornar a repetir, ara dissabte que ve es torna a fer, aquest 7 de febrer es torna a repetir. En aquest cas, en benefici d'Oncolliga. Per què? Perquè el dimecres 4 de febrer, demà passat, és el dia internacional en contra del càncer. Per tant, tot el que recaudi anirà destinat a Oncolliga Vilassar.
En Rafael Puixivet és el director d'aquest musical de la gent gran i la Carmen Ramon, en forma molt aparativa, a darrere i a davant com a actriu i darrere també com a modista, etc. I a més a més forma part d'Onco Lliga. Ella va patir càncer, ens ho va explicar fa 25 anys, i feliçment i gràcies a iniciatives com aquesta s'ha pogut investigar i ara les persones que el pateixen la majoria es poden salvar. Ens ho va explicar i tornarem a escoltar-ho ara a dos quarts onze.
A les 11, arriba el Pardós Durus, espai que dirigeixen els companys, els joves Martí Brutau i l'Adam Baos. En Martí Brutau i l'Adam Baos ens porten a Economia per Joves i no tan joves. Per tant, Consells d'Economia. I avui parlem de temes pendents que encara tenen de l'any passat, doncs, les inversions, etcètera. Parlem dels temes pendents del 2025. A dos quarts de dotze...
Joan Escofet entrevista en Josep Lluís Xeca. Ell és el director general del Tecnocampus de Mataró, una universitat coneguda a Mataró, la capital del Maresme,
que està en un molt, molt bon moment. És una de les referències i ha superat, entre altres, un rècord que és el de 4.000 alumnes. Concretament i particularment entenen que 4.000, 12 alumnes. 4.000, 12 nois i noies que estudien les diferents carreres que es fan al Tecnocampus. Josep Lluïc, el director general entrevistat per Joan Escofet. A les 12 ens anem a cuinar amb l'Albert Ortiz. L'amic Albert Ortiz és un xef vilassareng
un xef que treballa a Cambrils, al restaurant Can Bosch de Cambrils, i cada setmana passa per la ràdio. Ens encanta i nosaltres li proposem un o diversos ingredients. Ell, tirant d'imaginació i de llibreta, ell no sap quins ingredients. Ell prèviament no sap quins ingredients li proposarem.
Doncs de tirant de llibreta inventiva ens prepara diferents menús. Veurem què li preparem avui. Ho sabem, però també sabem que ens està escoltant. De moment no explicarem el que li proposarem, però com a pista avui sortirem de Catalunya. És la pista que li donarem.
I a última hora dos quarts d'una, en Martí Sanz, autèntic especialista en el món del cinema, fa temps va elaborar una llista que es diu Motion is Emotion. Motion is Emotion, el cinema és emoció. I ell va elaborar una llista de 100 pel·lícules del qual ens explica les històries i les curiositats, històries i curiositats del cinema.
Aquest és el menú d'aquest primer dilluns de mes de febrer, dia de la candelera. Si la candelera plora, el fred és fora. Si la candelera riu, el fred és viu. Sembla que el fred serà fora, perquè plourà. Això és almenys el que diuen. L'edició d'avui, la número 2289. 2289 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. 11 minuts i mig per damunt de les 10, el meu nom Jaume Cabot. Motor rancès, posem primera i arrenquem. Som-hi.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El temps. El que dèiem, centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, que ens espera avui, aquest primer dia feiner de mes de febrer, aquest 2 de febrer.
quatre gotes mal comptades avui a quarts d'avui, però sembla que a l'interior sí que plou i més extensament pot arribar també a la nostra comarca aquesta tarda pot ploure. Per tant, Joaquim Serra, temps previst per aquest inici de febrer i inici de setmana. Bon dia, Joaquim.
El dia comencem una nova setmana amb un canvi de temps que ens portarà a pluges fins o d'algun ruixat al llarg d'aquesta propera tarda vespre, que és quan esperem les precipitacions més importants. En conjunt no han de ser gaire destacables, però sí que tindrem aquest matí ja el cel tapat. No descartem alguna botellada puntual a primeres hores cap a l'extrem sud del Maresme, poca cosa.
mentre que durant el matí en general no esperem precipitacions, malgrat la nebulositat serà abundant a tota la comarca. Les temperatures, pel que fa a les mínimes, han pujat una mica, les màximes baixaran lleugerament, i el que dèiem, aquesta tarda el cel estarà molt més tapat, és quan passarà la línia frontal amb precipitacions de caràcter feble en un primer moment i cap al vespre podríem tenir alguna pluja d'intensitat moderada, sempre de forma puntual, però localment amb una certa intensitat.
Ràpidament es retiraran les precipitacions abans que acabi el dia i ja deixarà de ploure aquí a la comarca, amb vent que de moment aquest matí serà fluix de component entre el nord-oest i el sud-oest, aquesta tarda del sud-sud-oest també, mentre que abans que acabi la jornada, quan acabi de passar la línia frontal, entrarà ben moderat, en aquest cas, de ponent, de l'oest.
i és el que ajudarà a que es trenqui la nuvolositat i que desapareixin les precipitacions. La situació marítima aquest matí, predomini de la maró, mar de fons, aquesta tarda hi haurà forta maró, especialment cap a l'àrea del Maresme Nord. La predicció per demà indica que tindrem un temps més tranquil, bàsicament assolellat amb vent moderat de garbir a la tarda i amb una situació marítima que continuarà una mica remenada, ja que hi haurà forta maró i mar de fons al matí, disminuint la maró a la tarda.
amb unes temperatures que demà baixaran pel que fa a les mínimes, les nocturnes, mentre que pujaran una mica les temperatures diurnes. Ambient agradable al migdia. El mateix esperem per demà passat dimecres amb més núvols, però d'entrada sense precipitacions i amb unes temperatures en conjunt poc fredes. Tot això a l'espera d'un nou canvi de temps que dijous ens tornaria a portar precipitacions en general de caràcter feble.
Doncs Joaquim Serra, atents, estarem amb aquests canvis meteorològics, que esplugim o pluges que puguin arribar, passatgeres, i anar-hi venint. Per tant, la candelera plora, el fred és fora, que això és una dicta que cal veure si es complirà o no es complirà. Joaquim Serra, demà, i torneu a la mateixa hora, fins a les hores que tinguis, molt bon dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tots. Moment d'obrir ara mateix. Finestra informativa.
Saludem, com sempre, aquesta hora el seu dia preferit de la setmana al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Sanyos Cofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Et veig somrient, eh? Per ser un dilluns acabaràs sent...
Del Club Monday, eh? Sí, està molt bé el dilluns. Home, ha tornat en Robert, ja ho hem dit. Home, la mazapèdia, eh? Ha tornat en Robert, i això és bona notícia. Avui estem contents, aquesta casa. Home, i tant. Després d'unes setmanes d'absència obligada, avui ha estat ja... Se l'ha trobat a faltar, eh? I tant que sí, i tant.
Què tal, Joan? Com ha anat? Doncs bé, bé, bé. Estem aquí en ple dia de la candalera, com anunciaves ara mateix amb en Joaquim Serra. També el dia de la marmota, eh? L'altra banda de l'Atlàntic és el dia en el qual, doncs, diferents estats, però especialment a Pensilvània, treuen la marmota per fer la versió candalera. Per fer la pel·lícula, no? Però Yankee. La pel·lícula. Es podia fer...
També es podia fer la pel·lícula. Està molt bé que la pel·lícula, el dia de la marmota. I parlant de pel·lícules, si vols podem recordar la cabalgata, la cabalcada de les Balquíries. Apocalipse nau. No hi ha cançó més majestuosa que això. Estàs escoltant això? Mira, mira, mira.
Ara pensen, què puc acompanyar aquesta cançó? I veus aquí gent caminant pel carrer cap a tu, eh? L'helicòpter. Sí, senyor. Els famosos Apache. A què veia avui posar, doncs, la Cavalgata de les Balquiries? Que estava cavalcada, eh? Cavalcada, però es diu Cavalgata de les Balquiries. Doncs, mira, sembla el Vietnam, música de la banda sonora d'Apocalipse 9, sembla el Vietnam, el govern de la Generalitat, eh? Què dius ara? Cauen com a mosques.
Presidentilla, el tenim encara, amb aquesta afecció, sembla que ja és a casa seva, per seguir últimant la recuperació, i ara cau la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó. Què li ha passat? Bueno, està pendent d'una operació quirúrgica, que s'admetrà en els propers dies, estarà unes setmanes de baixa, llavors, clar, ostres, què està passant? El pati dels tarongers, eh?
Això sí que castiga, això. Cauen com a mosques, Jaume. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? Doncs sí que castiga això de ser presidents i consellers i conselleres, eh? Bé, molt bé. Què més tenim, Joan? Doncs ens hem quietat molt una notícia. Què passa?
de fa... d'aquest cap de setmana. És més antiga, però s'ha sabut aquest cap de... Bé, és més antiga, és de mitjans de gener, eh? Ens ha inquietat perquè una dona roba un pernil ibèric de 420 euros en un supermercat de Mallorca i el torna a mig menjar. Ah, no li va agradar.
Em sembla absolutament entranyable aquest, el torna a mig menjar. És que m'ha sortit greixós, m'ha sortit greixós. En fi, es veu que l'individu en qüestió es va endur el pernil a la pota, entenem, sota la jaqueta, va marxar del local. Pedazo de jaqueta devia portar, eh, també. Sense pagar, diguéssim, un pernil ibèric de glà, 420 euros...
I es veu que aquesta dona de 57 anys era una vella coneguda de la Guàrdia Civil. Ah, aquí hi ha un antecedent, ja ho sabem fer aquí. Aquí hi ha uns estudis. Una vella coneguda. Era delinqüent habitual. I al final se li va requerir...
La prova del delicte, doncs, clar, era el pernil i ha tornat la pota a la meitat. La imatge que acompanya la notícia és bastant desagradable. No només per la pota de pernil, que sembla que se l'hagi menjat a queixalades, sinó també per l'ambient de cuina, diguéssim, que massa neta no seria. A veure, anem a recapitular. Primera,
Ja ho he dit, eh? Ja ho sé que està amb el dia per pedazo, perquè ens entenguem. A grandíssima jaqueta devia portar per fotre el pernit a la sota, però, per altra banda, el torna perquè li requereixen que el torni, no perquè no li veia sortit bé. Greixós, que va sortir greixoset, me'l torno. No, molt bé. I ara què fotre l'haviat pernit? No ho sé, suposo que el posaran a la unitat forense per comprovar si la dona l'havia queixalat o no.
No sé, suposo. Hòstia, Déu n'hi do. O faran allò, aquells retalls petitons que et posen a vegades en bosses als supermercats, no? Però ja se'l podria quedar, eh? Sí. Perquè, total, que li rebeixaran, eh? No li rebeixaran? De 420 euros que valia la pota, ara, clar, torna a 150 euros, eh? Clar. Segons la foto, més o menys, és això. Sí, clar. No, no.
Molt bé, molt bé, m'agrada, m'agrada. També ens ha cridat l'atenció que realment ja costa... És a dir, la gent intenta crear empreses, intenta emprendre, intenta crear llocs de treball i sempre acabes topant amb l'administració que et posa problemes, eh? Un britànic de 80 anys guanya la loteria, de 80 anys, atenció, i crea un imperi criminal de narcotràfic, clar...
Home, i li hem posat un problema, pobre home. El tio crea una empresa, diu, mira, saps què? Amb 80, eh? Sí, sí, clar, el tio tenia allò treballadors i tal, i què millor manera totes les cometes del món...
evidentment estem en un to irònic, d'aquests gairebé 3 milions d'euros que li van tocar al octogenari britànic, no sabia què fer-ne, i va dir, mira, saps què? Em dedico al narcotràfic als carrers de Manchester. Com que amb 80 anys ja suposo que estàs lliure d'anar a la presó, el tio diu, saps què? Ja veuràs tu ara. Molt bé, molt bé.
Ets curiós. No, curiosíssim. Poc ens passa, eh? Hòstia, mira que pots fer coses, eh? Em fotré una empresa de delinqüència. Molt bé. Què més? També ens ha cridat molt l'atenció des dels amics de tot Badalona, que no fallen mai.
Però en aquest cas ens ha sorprès perquè hi ha plataformes conegudes per tots, de vendre com Wallapop i altres que funcionen així. Doncs Badalona, des del top Badalona, sabem que s'estan venent nítxols el cementiri de Sant Pere.
Jo no havia vist absolutament mai que s'estiguin venent nítxols per Wallapop. Tot Badalona ho acompanya amb la imatge i, en fi, diversos anuncis posen preus a nítxols amb imports que oscil·len entre els 2.000 i els 5.000 euros. Diuen que no té cap mena de validesa legal. No, perquè...
que han d'acabar de controlar sobre si es poden vendre o no nínxols en aquestes plataformes. Déu-me'n guarda de comparar, però perquè ens entenguem. Als cementiris municipals hi ha els nínxols i tu el compres, però en veritat no el compres. És com un amarre, és com un amarre al port de Mataró, aquí he dit que de comparació, eh? Tu vas a comprar un amarre al port de Mataró o al port de Premià o qualsevol port, dius, escolta, jo compro, però el tens per 25 anys, per exemple, ho invento, eh?
Doncs el ninjo l'és igual. Clar, el ninjo acaba durant 50 anys, si tu vols, ser teu, però després has de renovar. No el pots vendre, cony, que no és teu. Això caldria veure-ho, eh? Perquè, clar, si tu pagues, per què no és teu? A veure... Se'ns obre aquí Oriol Contreras, eh? Perquè si jo pago, perquè d'aquí 50 anys no serà meu. A més, d'aquí 50 anys suposo que ja em serà igual si és meu o no. Però, en principi, és això, eh? Oficina Municipal d'Informació al Consumidor.
Podríem parlar d'aquest tema. I aquí es venen ninjos. Et venga el ninjo, quasi. No és teu. No és teu. Estàs venent com unes accions que no són teves. A veure, anem a comprar ninjos al Wallapop? Vinga. Va, anem a posar. A veure, Wallapop. Anem a posar el Wallapop. Anem a buscar el cementiri de Sant Pere de Badalona. A veure si trobes alguna oferta. Cementiri... També el podem comprar 2.000 i vendre-la 3.500, eh? Home, clar, a veure, Sant Pere. Podem especular...
Amb el Campo Santo. No ho entenc, això. Poso cementiri amb sorsillita de bebè. Reparació de persianes. Això no funciona. A veure, anem a buscar a comprar Ninjo. Ninjo es diu en català. O en castellà, m'he d'igual, eh? A veure, Wallapop. Té aquí un ritme ara de programa. Veus quin ritme portem ara? Ninjo. A veure, Ninjo. A veure, què surt?
No em surt, eh? No. Potser ho han retirat, eh? Igual ho han retirat, però és curiós, eh? Potser els amics de tot Badalona han alçat la llebre. Hi ha una casa adossada que no deu ser això, no? No deu ser això, va. Ninxo adossado no surt? No, no, no. Bueno, va, doncs va, més coses. També ens ha cridat molt l'atenció que el Tribunal Suprem ha confirmat la sanció a un guàrdia civil que es va emborratxar durant el seu torn de treball al gimnàs personal de seguretat de presidència del govern. Molt bé, eh? D'entrada hi ha
Com et pots emborratxar amb un gimnàs? O sigui, seria l'ambient més, o al principi, poc adient... Allò d'aigua portes vi, però no ho entenc. Però no content, el Guàrdia Civil, a més a més, absolutament en estat d'empriequesa, es va baixar els pantalons i li va ensenyar el cul al cap d'escoltes del president Pedro Sánchez. No! Què et sembla?
Em sembla que aquí m'has fallat bastant. Segons el Tribunal Suprem, ha perdut 20 dies de feina amb suspensió de funció. Perdona. Aquí el que opino jo és que m'has fallat una miqueta. Per què? Home!
És a dir, Guàrdia Civil, se'n va al gimnàs de feina. No, el gimnàs de Pedro Sánchez. Sí, sí, sí, però clar, és de la seva feina. Ell vigilava, ell vigilava el gimnàs. No és que el pagui, no, és que el tio se'n va al gimnàs del Pedro Sánchez. Ell va anar al torn de tarda, li tocava aquell dia al torn de tarda, i va entrar, ben s'ha pres un parell de cerveses abans. I el tio se'n va i s'emborratxa allà al gimnàs i li ensenya el cul al cap de seguretat del president d'Espanya. Sí, sí.
Es veu que va introduir diferents combinats de ginebra i Coca-Cola. Sí, sí, sí. Me'l veig molt de got de tubo, eh? Sí.
Veig molt d'aixecar la mà fàcil, eh, aquest? Déu-n'hi-do. I els fets van passar a la sala de càrdio del gimnàs de Pedro Sánchez. Molt bé. El president anava a fer els seus exercicis, va venir al cap d'escoltes primer i li va dir, escolti, vostè no està en condicions de vigilar el gimnàs de la... De la perillositat que té un gimnàs pròpiament. Exacte. I llavors aquest agent de la Guàrdia Civil, doncs, li va ensenyar el que es coneix com fer un calm.
Però només 20 dies t'han caigut. Sí, 20 dies. Té anècdota per tota la vida. Hi havia una vez.
Un circo que alegrava siempre el corazón. Home, sí, sí. Pot ser l'imbècil del dia, tranquil·líssimament, aquest. Va, Joan, més coses. Amb la dona del supermercat, també, que també té... També té el seu, eh? També té números, eh? Va, què més? Vinga, entrem a la màquina que va dissenyar l'enginyer John DeLorean. Home, anem al DeLorean, va, anem-hi. Anem a repassar quatre cançonetes que, tal dia com avui, doncs, van ser significatives.
per algun aspecte. I l'any 1979, un 2 de febrer, moria el punk, eh? Moria Cipicius, el cantant dels sexpístols. Que adeu, salvia la reina.
Sid Vícius, cantant de Sex Pístols, que també va actuar sota el seu nom, eh? Sid Vícius, eh? També tenia... Actuant solitari, eh? Que Sid Vícius ja és nom de grup de punk, eh? Sí. God Save the Queen! Doncs mira, que el Dilori en va finet des de l'any passat, però el mes de gener ha anat molt finet i aquest febrer també promet la cosa, eh?
De què va morir? Ho puc imaginar, eh? No cal que ho busquis. Ja t'ho dic jo, sobredosida d'aeruïna. Feia justament, l'1 de febrer va sortir ell de la presó i esperava un judici per l'assassinat de la que havia estat la seva parella, Nancy Spungen, i en fi, va pagar una fiança i mentre s'esperava el judici de l'endemà, doncs, podríem dir que se li va anar una mica la mà
amb les substàncies estupafades. I algú diu que se li en van a la mà de manera expressament, és a dir, que possiblement busqués un suïcidi, diuen, eh? Vinga, The Odds of the Queen, què més? I el 1974 els fusters, the carpenters, col·locaven com a número 1 a tot el món aquest top of the world.
Ai, que bé que sona, eh? Aquestes cançons així són...
A què sona, això? Antic bo. Sí, sí, sí. Podria ser fins i tot alguna banda sonora d'alguns dibuixos animats. Sí, senyor.
Vinga, més coses, Joan, d'aquest DeLorean. Doncs mira, dia de la Candelera de l'any 1977, naixia a Barranquilla Shakira. Home, 49 tacos que li cauen a la xaca. Que per cert, deixa'm dir que el 2 de febrer, però del 87, per tant, també és l'aniversari de Gerard Piqué, que van ser parella durant molts anys i tenen dos fills en comú. Un en fa 39 i l'altre en fa 49. I els van conèixer amb la gravació pel Mundial de Sud-àfrica d'aquest Waka Waka.
La Xac i en Gerard. Shakira Gerard Piqué, un 39, l'altre 49.
Quina història, eh, la d'aquests dos? Mundial de Sud-àfrica, que Espanya va guanyar, es coneixen allà amb la presentació, amb aquesta cançó, es van conèixer allà, els dos tenien parella... Que sembla que la Loba, que Shakira ha tornat amb el de la Rua, que va ser la seva parella anterior, la fill del president argentí en el seu moment. Sí, senyor.
Tots dos teníem parella, jo el roce fa el carinyo, i fins que va acabar això com el rosari de l'Aurora. Com els altres, també, fruit del Mundial de Sud-àfrica, Iker Casillas i Sara Carbonero. Però eren nòvios abans o es van fer nòvios allà, aquests dos? Això ara mateix no ho sé, però sí que va ser un petó que va... Totes les xenoes d'Espanya es van emocionar. Totes les xenoes...
No se'n veu la notícia TV3 dient Rodalies no recupera la normalitat, és a dir, funciona bé, normal, com sempre. Rodalies no recupera la normalitat. Va, més coses, Joan. I mira, destacarem l'any 1980 aquesta cançoneta que escoltarem ara mateix de The Specials, que va tenir, bueno, un or, tampoc no sé si és molt, però a mi m'ha cridat l'atenció de ser, va ser durant molts i molts anys el número 1 més curt de la història, més curt, una cançó que dura dos minuts i tot i això va ser número 1.
Bú, eh?
Vinga, més coses, Joan. I l'estranger, Freiner, un 2 de febrer de 1985, liderava tots els billboards, preguntant això, dient al pobre home, vull saber què és l'amor. Doncs això es preguntava.
Per cert, s'han donat els Grammys. Bad Bunny fa història amb uns Grammys reivindicatius contra l'IC de Trump, la policia migratoria dels Estats Units. El Premi a millor àlbum de l'any, eh? Se l'han portat per primer cop un disc integrament en castellà i Kendrick Lamar ha esdevingut el raper amb més Grammys de la història. Bad Bunny, millor disco de l'any. Plantegem-nos-ho, eh? No estic dient que ho faci malament ni bé ni malament, però plantegem-nos-ho. I amb una desfilada de vestits a la red carpet...
Que val la pena que us mireu, eh? En especial, Ed Klum, que va vestida amb una mena de plàstic, que sembla, saps allò, els pollastres que trobes al súper... Allò, publicats en film? Sí. Abans de donar gràcies a Déu, diré fora l'Ice, va dir, eh? Abans de donar gràcies a Déu, diré fora l'Ice, ja hi ha reaccions, perquè el presentador, doncs, també ha atacat la política de Trump, i Trump ja s'està plantejant denunciar-lo, eh? Perquè Trump, aquest prodigi de la democràcia mundial que ens ha sortit
i que hem de... No sé què hem de fer amb ell, però ja es planteja denunciar-lo, eh? Molt de compte amb els arxius Epstein, eh? Ai, ai, ai. Molt de compte perquè Famílies NAR havia rebut alguns...
objectes provenents d'aquesta illa del pedòfil surt ha sortit en els arxius tant Aznar com el seu gendre aquell, l'agac molt de compte I want to know what love is I want to know what love is aquest home que fa molt de temps que el està preguntant que algú li expliqui que és l'amor que ell ho vol saber ja ho va
Ell vol saber què és l'amor, jo vull saber què servim avui al Crónica, una del migdia, 3.57 de la tarda, feliçment recuperat l'equip habitual del Crónica, amb Joan Escofet i Robert Mazava. Doncs sí, senyor, entre les altres històries us servirem. Una petita entrevista que fem a Alba Sant Vicente, directora del Cap de Vilassadamar. La setmana passada alertàvem.
que l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, avisava del repunt del xerrampió en 13 països de la Unió Europea, entre ells l'estat espanyol, i hem volgut saber, que ens expliqui Alba San Vicente, què és el xerrampió i, sobretot, quin tractament té i si, Vilassadamar, hi ha hagut alguna mena de repunt de xerrampió al nostre municipi. Ara em pica. Si l'has passat un cop ja està, en principi, no?
Missatge de tranquil·litat, estan en alerta des del cap doctor Guillermo Marriera, estan vigilants, però en principi les xifres són absolutament normals. Escolta, i la Unió Esportiva, que portava uns partits que semblava, i 1 a 4, que està en una molt bona posició, a 11 a la taula de 18, però està a 3 punts del descens.
Tres punts del descens, una unió esportiva que queda escombrada aquest dissabte passat contra l'Hospitalet, un dels equips pensats i dissenyats per, com a mínim, jugar al play-off descens. Un a quatre, com dèiem el Xavi Ramon, i atenció perquè aquest dissabte, aquest dissabte vinent, duel de la UCI, duel d'urgències a l'hipòlit Planàs de Vic.
S'enfrontaran els mariners contra el quadre d'Osona i es veuran les cares ja amb els dos equips amb més derrotes. 10 cadascuna, tot i que el Vic té un partit menys, un partit pendent, però 10 derrotes en les dues esquadres. 10 i 10. Vill, malgrat tot, ni mariners ni els de Vic són els més golejats. Honor, tris-honor, que té l'Europa B, que han queixat ja 34 gols. També
En el Crònica farem un repàs a les recreacions històriques, eh? De la mà d'un viking i col·laborador d'aquesta casa, en Xavi Tomàs, ens explica la seva, en el parlant de tot, la seva cuina amb història, la seva cuina de trinxera, doncs fa recreacions vikinges molt i molt xules, amb descobriments també a vegades molt interessants, eh?
Joan Escofet! T'escoltaré molt atentament una almisia 3.57 de la tarda i demà, un quart d'onze, et tornaré a saludar. I recordarem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap com s'ha de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Llegi per viure, per aprendre, per desconnectar.
Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Ho explicàvem al començament i ho parlem ara mateix.
I és que el dissabte 7 de febrer l'Ateneu i l'Escener serà l'escenari d'una nova representació del Musical d'Or, que s'organitzen des de Boatiner. I enguany va destinat i dedicat a OncoLliga, perquè el dia 4 de febrer és el dia internacional del càncer de mama.
No, pel càncer, pel càncer en general. La Carmen ja està aquí. Sort, sort de la Carmen. Què faríem sense la Carmen, Ramon? Carmen, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, què tal? Molt bé, com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Entusiasmada amb tot aquest tema. Ui, sí que clar. A més a més, és una causa benèfica... Molt justa, sí. I molt xula. Doncs el Dia Internacional del Càncer de Mama es farà tot el que... Del càncer de mama, no del càncer, del càncer en general. Eh!
No estic fi avui, Carme, ja ho veus, no estic fi. Què hi farem? Diret internacional del càncer. I, per tant, des de Boatiner amb Oncolliga lluitaran junts per pal·liar aquesta malaltia. I això ens acompanya avui la Carmen Ramon, que a part d'una dels cants visibles des de Boatiner també forma part del musical de la gent gran. I, per altra banda, el director d'aquesta representació...
El senyor Rafel Pugivet. Bon dia, Rafel. Bon dia. Com estàs? Com anem? Dius que no estàs fi? Doncs ja t'afinarem nosaltres. Va, a veure'm afines, doncs. Anem a cantar una miqueta amb el musical de la gent gran. Som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Escolteu, explica'm una miqueta el projecte, com néix, on va parar, perquè el musical de la gent gran l'hem vist ja diverses vegades, amb moltíssim d'èxit, i hi ha gent que dirà, ho celebro perquè m'he quedat sense anar a la veure. Doncs sí, perquè com que ho vam fer pel juliol, hi havia gent de vacances.
I ara aquesta gent aprofiten i vindran. Doncs això va sorgir ja des del primer moment que teníem ganes de fer-ho un dia més, ho vam fer tres dies pel juliol, però teníem ganes de fer-ho un dia més per Oncolliga, d'acord? I que Oncolliga és una entitat sense ànim de lucre que ajuda les persones malaltes del càncer
i a les seves famílies. I aquí Vilassà tenim la gran sort que tenim una psicòloga fantàstica que fa una labor molt bona, que visita en l'espai de serveis socials, i fa una labor fantàstica. Doncs bé, ja volíem fer-ho, però llavors no hi havia disponibilitat de sala i es tenien que arreglar diverses coses i tal. I vam parlar amb la regidora de Salut i gent gran i li vam comentar
I ens va dir que sí, que ho miraria i pel febrer a veure si ho podíem fer. I llavors hem parlat amb els tècnics, hem parlat amb la regidora de cultura, que és la que depèn el teatre Taneu, perquè tu has fet un error, has dit Ateneu-Vila-Sanès i és teatre Taneu. Sí, però sempre serà l'Ateneu-Vila-Sanès, ja ho sé. Sí, per mi també, però m'han fet canviar la propaganda. No, no, la propaganda, allò em queda escrit, és el teatre Taneu, però sempre serà l'Ateneu-Vila-Sanès. Sí, sí, per mi també. És igual que ara hi ha un pàrquing,
És el patronat. El patro. Doncs això sempre serà igual. Ens poden canviar el nom, però és igual que el Twitter. Ara hi diuen X, però tota la vida serà Twitter. Doncs això és el mateix. Llavors vam decidir això. Hem tingut la gran sort que tots els components del musical d'or, i especialment en Rafael, han estat a favor de fer aquest acte, perquè ara ja feia un temps que no es feia, i clar, tots ja tenim una edat,
i hi havia coses que les hem hagut de tornar a repassar. Però la gent hi ha posat el coll, i la veritat és que estan molt il·lusionats. I ara sortirà millorat, això, perquè com que hem fet assajos extres... I tant, i tant. Ara parlarem, que és el musical de la gent gran, la majoria de persones ja ho saben, però volem saber-ho, perquè algú que digui que és això del musical de la gent gran, ara en parlarem. Però jo m'agradaria parlar d'una vegada més personal, i ho dic perquè la Carmen n'ha vingut a parlar aquí obertament moltíssimes vegades.
Perquè ella forma part, és un dels caps visibles d'Oncolliga, perquè ella s'ha trobat en mig camí, és a dir, ella, el xó del teatre, els que la coneixem, doncs sempre l'hem vist dalt d'un escenari, des del Patronat, a l'Ateneu, al teatre Ateneu, a diferents llocs, però ella, i això ens ha vingut a parlar alguna vegada, va patir càncer, i per tant aquí, doncs,
Tu, per sort, i, escolta, et vas recuperar perfectament, però sempre ho hem parlat, no ets una persona que hagi dit, bueno, ja em vaig curar, adeu, sinó que, a més a més, t'has convertit en un activista de la lluita contra el càncer. Sí, és que s'ha de fer. Perquè, mira, jo en el moment que va fer, fa 24 anys, no, 25 ja, en a fet, el desembre, que em vaig trobar amb això, a mi em va caure el món a sobre. I llavors el meu tumor no tenia ni nom ni cognom. Ara sí.
Ara sé que vaig tenir un triple negatiu, que és un tumor molt agressiu, i que a vegades té la mala pata que fa recidives, que torna a repetir.
Però imagina't, si jo hi he estat 25 anys, quan llavors encara no tenia ni nom ni cognom, imagina't les persones que ara ho pateixen, que estiguin tranquil·les, que estiguin tranquil·les, perquè amb tot el que s'ha estudiat durant aquest temps, vull dir, se'n surten segur...
El tema, volia parlar d'això perquè fa 25 anys tu dius, el meu tumor no tenia ni nom ni cognom. I gràcies als avenços, gràcies a que la medicina avança dia a dia, ara ja té nom i cognom. Però és gràcies a activitats com la vostra. Clar. Recollir una mica d'aquí, recollir una mica d'allà, perquè tot això de la investigació mèdica en els laboratoris només respon a una cosa.
Inversió. L'altre dia s'acoltava una persona, a més a més de l'àmbit conegut de la cultura, i deia, jo tinc una malaltia, però com que és minoritària, els laboratoris no els interessa perquè no soc rendible. Però clar, el càncer és una cosa que, malauradament, està molt a l'hora del dia, i gràcies a iniciatives com aquesta es pot investigar i que el teu tumor, que vas tenir fa 25 anys, ja tingui nom i cognom.
Sí, i té nom i cognom i curació, que és el més important. Si s'agafa temps, clar, com tot, si s'agafa temps té curació, que potser abans no en tenia. I això és molt important d'anar batallant, com es va fer ara aquest any amb la Marató de TV3, vull dir que nosaltres també ens hi vam abocar, i com amb tot, perquè és important, primer, que se'n parli, i segon, que s'hi treballi.
Per tant, has lligat la teva passió amb la teva lluita? Sí. I aleshores aquí trobem el musical de la gent gran, el musical d'or. Rafel, què és el musical d'or? Com ho explicaries a algú que et vingués de fora i diies, escolta, què és això del musical d'or i com n'és tot plegat? Ara intentaré contestar, però abans diguem una cosa importantíssima, que és el dia 7 de febrer, la representació a les 7 de la tarda, que no ho havíem comentat. He començat dient això, em sembla. No ho sé, per si cas. A vegades valen més dos plàtanos que un. Oh, i tant, i tant.
Vinga, doncs el dia 7 de febrer a les 7 de la tarda. Doncs com va començar això del musical d'or? Doncs ara crec que fa uns 16 anys que va començar, amb una cosa molt suau, molt naïf, diguéssim, i vaig veure que tenia èxit i dic, bueno, ens hi volquem més, i que a vegada, a base d'exigències, vam fer el musical d'or de la Sarsuela, el musical d'or de l'òpera,
el musical d'or de Broadway, de musicals de musicals, i tot això amb gent gran, crec que ara el promitge està en 76 o així d'edat, i són gent gran però a dalt de l'escenari es transformen. És una mena de teràpia que jo crec que els metges ho tindrien que veure com persones que venen mitja acabades allà, com estàs, bé, i el comencem a assajar,
Renoi s'animen i són explosius. A vegades els haig de frenar perquè són massa explosius, però va molt bé. És una teràpia que crec que funciona molt bé. I ara estem fent l'últim, el darrer musical, que és aquest de Gran Gala, que barregem conceptes de sassuela i conceptes d'òpera. Això és una miqueta a grans trets, el musical d'or, que ara es tindria que dir quasi musical de platí.
perquè ja som una mica més grans del d'or i havíem d'anar pel platí. Sí, no feu la festa tirolesa, eh? Ah, és la festa tirolesa? No, la festa tirolesa és una part del musical d'or. És a dir, el musical d'or fem uns 20 números diferents entre Sarsuela i Òpera. I un dels números que ha tingut molt èxit és...
Per cert, amb vestimenta feta per la Carme Ramon. Ah, mira. A més d'això, s'estresa medidora de mides dels homes, de les dones, de tot, de tot. Medidora d'homes, diu, eh? Sí, sí. I de dones, i de dones. Ens mira quina mida fem, de pit, de cuixa, de tot. De tot. De tot. Carme, no riguis, eh? I ens fa uns vestits preciosos. Ara ho entenc perquè li agrada tant, dius.
Però els senyors... Ai, ai. Els senyors estem tan cascats, ja, que no tenim reaccions. Llavors, això es tracta que el número aquest dels tirolesos, que he tingut molta fama ja, perquè l'hem fet per la cervesa, aquest número està inclòs. La festa de la cervesa. L'Octoberfest, eh? L'hem fet per la cervesa. No.
Per la festa de la cervesa. I és un número molt divertit, perquè l'abastiment ajuda molt, els vestits que abans va fer la Carme han anat molt bé, però aquest número està inclòs dintre el musical, perquè, per exemple, fem tota una primera part de Sarsuela, amb la ronda de Enamorados, amb les sevillanes del bateo, la taràntula, el tango de Doña Virtudes, la tavernera del puerto, tot això és de la primera part.
El Pirineu també, la fem a la primera part, i a la segona part fem la festa tirolesa, un fragment de la sonàmbula de Bellini, la casta diva de l'òpera Norma, en fi, moltes coses, el final de la Traviata, el final de Turandot, en fi...
Fem música, jo crec que he intentat en aquests anys fer una música que no sigui gaire petxanguera. No perquè no m'agradi la petxanca, que m'agrada, però a les nostres edats hem de mirar músiques que ens vagin, siguin adients a la nostra personalitat. No podem fer aquí mambos ni res, perquè no tenim edat per fer-ho. En canvi, aquesta música ens ajuda. Els solistes d'òpera i de Sassuela, evidentment, fan un playback, que fan un playback boníssim,
I després el cor, el cor és cantant en directe. Ah, on anava a dir això? Sí, sí.
Hi ha un playback, però hi ha una part que és, doncs, cantada. Sí, sí. I no és playback allò al 100%. No, anem a veure un playback, anem a veure un espectacle que barreja les dues conceptes, no? Sí, i, bueno, hi ha la part de... Hi ha balls, hi ha moviments... I és complicat. És complicat perquè, ja et dic, que l'edat és un fre a vegades per intentar fer coses. Jo, quan començo a assajar un número, els demano...
99 coses. I a mesura que van passant els dies, veig que de 99 només em puc fer 97, i si no 90. Però començo amb el llistó ben alt i anirem treballant. És la manera d'anar... I tu, Carme, quants anys fa que dius que esteu fent el musical, Rafel?
15. 15. Tu no hi eres fa 15 anys, el musical. Jo el primer. En el primer no hi vaig ser. No hi va ser. En els altres ja els he ajudat sempre amb el vestuari. I els vas anar a veure i t'hi va sumar, o com va anar això? Sí, vaig trobar... És que el que t'ha dit abans en Rafael, que és terapèutic... Jo, quan vaig anar-hi la primera vegada, vaig veure persones...
que les veia jo al treballar al casal, les veia que passaven al cap, que estaven deprimides, que estaven toves i tal, i quan les vaig veure a dalt de l'escenari vaig dir, ostres, això és terapèutic, i això no es pot deixar de fer. I llavors, mitjançant la Fanny, que ella ja hi estava involucrada perquè estava dintre de l'engrenatge de serveis socials i tot això, m'hi vaig incorporar.
S'ha parlat de la Fanny Abril, que era una treballadora que havia treballat al casal i a l'Ajuntament. I llavors em vaig incorporar en el grup i vaig començar a fer a vegades poquetes coses, unes armilletes, unes feixetes, unes cosetes d'així. Aprendre vides, vaja. Sí, que és lo meu. A pams, eh? Jo ho faig a pams. A pams, a pams.
I llavors vaig començar, i ara aquesta vegada, com que a títol personal o com a taller de l'Ajuntament no es podia fer, perquè les exigències administratives no ho permeten, perquè tenia que tenir en Rafel o jo, qui fos, un IF com d'autònom o alguna cosa, i no podíem fer-ho, doncs ho hem fet a través de l'entitat de la que jo soc sotspresidenta, de Boatiner. Boatiner.
I la veritat és que ens han donat molta màniga ampla, hem pogut treballar molt bé, potser ho fa que, com que el president és el meu fill...
Tot queda casa. El que té és que és una associació, una entitat transversal en quant a edats, perquè fan festa pels més joves a la gent gran, per tant, és aquesta transversalitat. Ells van començar amb les festes Rigi, amb els vermuts electrònics, llavors van començar també amb l'Octoberfest. L'Octoberfest el que té de bo és que aglutina tant criatures...
com persones molt grans. Evidentment que és la festa de la cervesa, això no es pot negar. És una festa cultural i musical, també. Sí, i a més hi ha moltes actuacions musicals, i a vegades molt bones, la veritat, no es pot negar, i que crec que ja s'ha consolidat aquí al poble. I llavors, al comentar-ho, anar amb ell, li vaig dir, aquest sembla si ho fem a través de boatiner i tal, i diu, sí, sí, endavant, cuida't en tu, i endavant. I així estem.
Doncs musical d'or Vilassadamar serà dissabte 7 de febrer a les 7 de la tarda a l'Ateneu Vilassanès, que és el Teatre Ateneu de Vilassadamar, recentment estrenat, i l'avent d'anticipada, atenció, que serà el dia 5 de febrer, que és dijous de la setmana vinent, a dos quarts de cinc de la tarda al mateix Ateneu
I, també, qui no hagi aconseguit l'entrada, ojo, perquè volen. Cada cop que es posen a la venda, volen les entrades. Una hora i mitja abans, si en queda alguna a la taquilla, abans de la representació. Per tant, el diumenge, a dos quarts de sis de la tarda, venda d'entrades, per si en queden, per veure l'espectacle a les set diumenge, no dissabte, perdó. I la representació es fa benefici d'un colli, eh? Sí, jo voldria afegir una cosa, si puc. Sí, i tant i tant.
després de veure l'espectacle, molta gent del públic té ganes de cantar. Doncs que no es preocupi, perquè el dia de l'obra els farem cantar al final i disfruten perquè tindran la lletra i tot d'un fragment que cantaran. I veig que hi ha gent que sí, sí, que... Altres no canten, no obren la boca, però jo els renyo des de l'escenari. Dic, eh, que aquí s'ha de cantar. I sí, sí, s'ho passem molt bé. Fins i tot el públic s'ho passa bé cantant.
Escolteu, i quanta gent forma part, en total, entre les medidores com la Carme, actrius, actors... 31 persones. No, més, més, perquè tenim tot el grup de 13. Unes 35, doncs. Sí, unes 40 persones, en total. I tot això, clar, s'ha de bellugar, s'ha d'intentar coordinar, i la Carme m'ajuda moltíssim amb l'aspecte de coordinació, perquè jo ja no dono tant per coordinar-ho tot.
I crec que és un resultat molt bo. Mira, hi ha una persona del grup que el playback el fa molt bé i no fa massa va estar en un concurs de playbacks i va tindre molt èxit. Hòstia, hi ha concurs de playbacks. A Barcelona, eh? Sí, sí, sí. No era aquí a Montcabré, no?
I això és una cosa que estic intentant promoure-ho, de fer un grup de gent que es dediqui, no per fer espectacle, sinó per disfrutar. Per exemple, si a tu, Jaume, t'agrada cantar una cançó de la Lola Flores... Sí, millor playback.
No, pots playback. Sí, sí, sí. I el vius, el vius al playback. A mi m'agrada cantar, però pel benefici dels altres intento no cantar gaire, en públic. No, però és que és playback. Ahir hi vaig a una senyora, dic, escolta'm, vine, que farem playbacks. No és fàcil, eh, fer playback. No, no. No és fàcil. De la manera que jo el xigejo, no. Aquesta senyora em diu, no, no vindré perquè no tinc bona veu. Jo dic, però si no es tracta... Si és playback, no és bona veu. Sí, bueno, bueno, però té el seu, eh.
Escolteu una cosa, les persones que no hi puguen anar, perquè el dia 7 no hi puguen anar, sapigueu que poden fer un Visum. Atenció, des de l'aplicació del teu banc, el banc que tinguis, entres al mòbil, ves a Visum, i tindràs l'opció de donació a una ONG. Podeu seleccionar Fundació Oncolliga o directament escriure el seu codi, que és 00912. Tot això ho veureu a la web de la ràdio, eh? 00912. És la quantitat que vulgueu donar, 100 o 250.000 euros. I prems a enviar.
I a partir d'aquí, doncs, rebrà la teva ajuda. I si no, veureu els cartells que estan penjats, que també tenen un codi QR, que fas una foto amb el mòbil i també ja vas directe a la donació. 200.000 euros va bé, Carmen. Sí. Sí, bé, no? Encara que fossin 199.000, també. També, també.
Volia dir una cosa. Aquesta vegada, el Ser per el que és, hem fet com una espècie de mailing que l'Ajuntament ens ha ajudat, els administratius i els tècnics de l'Ajuntament, a totes les entitats socials, culturals i esportives del poble, per tal de la total involucració amb aquest tema, que és un tema important. I tant que sí, perquè lluitem tots i totes contra el càncer. Dia 4 de febrer, dia internacional contra el càncer...
i a lluitar i a fer iniciatives com aquestes, que gràcies a això, gent com la Carme, que fa 25 anys, estava fotudeta, doncs ara pot estar fent teatre i fent el que vulgui. Doncs sí. Gràcies. A tu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu. Que vagi molt
Nou contacte amb la informació. Al nostre poble, a Vilassaramar, no hi ha cap mena d'alerta al voltant del repunt de Xerampió a l'estat espanyol que alertava l'Organització Mundial de la Salut fa només uns dies. Hem anat al cap doctor Guillermo Masriera de Vilassaramar amb el nostre calendari de vacunes sota el braç i hem parlat abastament sobre aquesta qüestió amb la directora Alba San Vicente al voltant d'aquest virus que ja creiem erradicat a l'Europa del segle XXI.
Sant Vicente ens ho ha explicat tot sobre el xerampió i ha insistit en que des del cap se'n recomana sobretot vacunar-se. Ha insistit en la importància de la vacunació. De tot plegat en parlarem a partir de la una de la tarda a l'Espai Crònica amb Joan Escofet.
Rodalies encara no recupera la normalitat, tot i la previsió del govern. Mentre Cadif continua fent els treballs urgents de millorar la infraestructura, Renfe ha comunicat que garanteix la mobilitat de totes les línies, ja sigui amb tren o amb servei alternatiu per carretera. El servei ha arrencat amb servei per carretera.
en una desena de trams i en alguns retards, segons ha informat la companyia. La principal novetat d'avui és que es recupera la circulació ferroviària a la línia R11 entre Figueres i Portbou, pel que fa a l'AR1. Recordem que hi ha servei en tren des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Blanes i servei alternatiu per carretera entre Blanes i Massanet-Massanes. Servei alternatiu posat per Renfe.
El portaveu de Rodalies, Antonio Carmona, ha assegurat que el servei està garantit en totes les línies, ja sigui en mode ferroviari o a través de les diferents línies alternatives per carretera. Carmona ha afegit que continuen treballant per tal d'anar recuperant de manera progressiva els diferents trams afectats. A primera hora del matí la queixa més recorrent
entre els viatgers era que la informació per part de Rodalies els havia arribat massa tard. La portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, deia que els usuaris estan ja farts de sorpreses. Diferents trens han sortit avui en retard en molts punts del territori, com ara Figueres, Girona o Arenys amb de Mar.
Un dron rus ha matat una quinzena de persones i n'ha ferit set més a Ternivka, al sud-est d'Ucraïna. Les víctimes són treballadors d'una mina que viatjaven en un autobús llençadora de l'empresa energètica privada més gran d'Ucraïna.
Recordem que es tracta d'un atac selectiu contra els seus treballadors. El president ucraïnès, Vladimir Zelensky, considera que l'atac a l'autobús és un crim, ha dit textualment, que demostra que una vegada més és Rússia la responsable de l'escalada, cal aturar el mal, ha dit, i com dèiem, Zelensky ha dit que es tracta d'un atac selectiu contra els treballadors de l'empresa.
El cantant portorriqueny Batabuni ha fet història aquest diumenge als Grammy Awards en guanyar el Premi a Millor Àlbum de l'any amb el disc Deví Tirar Más Fotos, el primer treball íntegrament en castellà que s'endú aquest guardó
en una gala plena de reivindicació contra l'actuació del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units, l'artista dedicat al reconeixement a la seva mare i a Puerto Rico, quan ha recollit el guardó a millor àlbum de música urbana, ha condemnat les actuacions del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units. El disc, el sisè àlbum d'estudi del cantant, format per 17 cançons, és una declaració d'amor al seu país d'origen i aborda qüestions socials com la gentrificació que afecta l'illà.
A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació des de Vilassar Ràdio. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones critiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Necessites ajuda? Estic provant també uns arxius però no hi ha manera.
I si els pujas el meu bull... Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat. Has vist una nena que han acollit la Maria i l'Albert? Que feliç que sembla. Es veu que acaben moltes més famílies acollidores.
I si ens informen? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa't a acolliment.gencat.cat Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molt bon dia a tothom. Molt bon dia, Martí. Aquí una setmana més per dos duros. Aquest dilluns al matí. Molt bon dia, Martí. Hola, Adam, bon dia. Sí, sí, estem al dilluns al matí i avui us portem un episodi que és una mica diferent, diguéssim que no és un episodi al que estem habituats, perquè ho anima a tancar una mica de temes, no, Adam?
perquè amb els episodis, al llarg dels episodis, se'ns han quedat cosetes pendents i que avui anem a tancar-les. Sí, uns quants serreis que anem a tallar definitivament. Sobretot, alguns són de comentaris que ens heu fet vosaltres, altres són de coses que, escoltant el podcast, l'Adam i jo hem dit, hosti, això s'ha d'aclarir una mica més i avui venim completament a fer-ho. Parlarem, molt ràpidament us ho expliquem, de temes d'actualitat, com per exemple la trollejada que ens està fent Renfe. No, bastant candent aquest tema,
i que és una cosa que s'ha de parlar. Afecta a tothom, i més aquí a Vilassà, com que no tenim l'autobús. Després també parlarem de les inversions de l'Ariadna, és l'avient del mes de gener, i diguéssim que el ser tot criptomonedes va despertar molt d'interès entre els oients. Va dir molt per sobre, i potser...
Caldria aprofundir una miqueta més. Sí, li hem demanat un àudio i el posarem per veure què ens explica. També comentarem una xerrada que vaig tenir jo personalment a la meva universitat sobre el mercat immobiliari. Molt interessant també, que em tracta dels temes d'hipoteca, compra o lloguer de pis i tal. Doncs Martí, aquest episodi pinta bé, bé, bé. Sí, al final també tenim un parell de sorpreses, així que som-hi, comencem. La pela és la pela. Doncs començant...
pel principi, Martí, anem a començar aquest episodi, tenim un reportatge d'uns companys. Els coneixem? Sí, els companys són dos oients que ens van portar... De fet, l'Adrià, el que va venir el primer oient del mes d'octubre, ha fet un reportatge a la seva universitat, és un treball, junt amb la Maria Brutau, una companya, i han fet un reportatge sobre la falta de cultura d'inversió
a Espanya i llavors aquest reportatge, bueno, surto jo personalment, l'Adam no apareix, però el paper que he fet jo és una mica representant els dos Moltes gràcies Martí i s'ha de dir que un tema molt interessant perquè han parlat amb diverses persones i se'ls escolta la veu i és molt interessant com les diferents opinions de la gent concloen amb un mateix tema que falta una miqueta de coneixement Som-hi, anem a escoltar-lo
Els joves som un col·lectiu vulnerable en molts àmbits. En pocs anys entrem de ple en el joc de la vida i la manca d'experiència i de formació pot convertir-se en el nostre pitjor amic. Les finances, com per tothom qui juga en aquest joc, ens acompanyen cada dia, del cafè del matí fins a la degradació de la renda. I una mala decisió en un àmbit tan delicat com aquest ens pot sortir, mai millor dit, molt cara.
Hem parlat amb joves universitaris i ens hem adonat que, malgrat que les finances personals queden recollides al currículum educatiu amb competències relacionades i una assignatura optativa a l'ESO, aquest coneixement bàsic no s'ha acabat de materialitzar. Ni a l'escola ni a l'institut em van ensenyar mai res d'educació financera. Una assignatura com a tal que ensenya economia, a l'ESO i al batxillerat jo no l'he tingut.
No he rebut mai educació en el tema financer ni cap altra cosa que se li assembli. No em van ensenyar a gestionar la meva economia de dia a dia. Ser de finances personals, potser més portades a la pràctica som per això, perquè m'ho he trobat i m'he donat un parell d'hòsties.
És a dir, alguna xerrada sí que hem fet i que ha anat bé, però se'n podríem fer alguna més. Sí que estaria bé que s'implementés aquest tipus d'educació a les escoles, més que res perquè tothom s'ho troba en el futur. En Martí Brutau va diagnosticar aquest escenari ben ràpid. Amb tan sols 16 anys va formar-se sobre finances personals, per tant l'ha fet xerrades als instituts locals. Així reforça de manera express el coneixement envers aquest complex cosmos.
Al principi vam començar a fer xerrades al final de curs, els de quart de l'ESO sobretot, que ja comencen a tenir les seves primeres despeses, comencen a sortir de festa, alguna tercera de dèbit. Llavors aquestes xerrades als nois i noies de quart de l'ESO normalment són molt introductories, però els hi cau com una bomba, perquè es queden tots amb una cara al final de la classe com de uau. Més enllà de les xerrades, també hi ha un podcast divulgatiu a la ràdio del seu poble, per dos duros.
incentivem i promovem aquest moviment financer. En Instagram tenim quasi 200 seguidors i la veritat és que és el nostre granet de sorra per poder ajudar sobretot el jovent.
Diuen que un home no pot canviar el món i és evident que encara queda molt camí per democratitzar el coneixement econòmic. Jordi Martínez, director de l'Educació Financera de l'Institut d'Estudis Financers, ens explica que seria ideal que aquesta assignatura votativa fos universal, especialment perquè tots ens sumem tard o d'hora amb aquesta necessitat de gestionar diners.
L'última llei d'educació, l'OMROE, ja preveu que des de primària es tracti en temes d'educació financera d'una manera transversal. No és una assignatura propiament dita, ja siguin matemàtiques, ja siguin socials, doncs van aprenent alguns conceptes. Aquest reforç que des de Sant Jordi és molt necessari. A Espanya la situació és crítica. Sempre estem, o per sort de mitjana, en el cas de l'aurobaròmetre, a la cua.
I això importa. Tenir informació financera és crucial per a prendre bones decisions i evitar problemes econòmics. Gestionar els diners malament pot provocar molts maldecaps. Metafòrics, sí, però també físics. Les persones amb estrès financer són persones que tenen més malalties, o sigui, tenen més mals d'esquena, més mals de caps, tenen més ulceres suportes a l'extrem, tenen el doble d'infarts les persones amb estrès financer que les persones amb bona salut financera.
Ningú ens garanteix ser milionaris, ni amb xerrades ni amb mil assignatures obligatòries. Però si algú et promet la lluna, tampoc t'hi feis. El que és evident, però, és que més formació financera implica més tranquil·litat. I companys, qui no voldria viure més tranquil?
Un cop l'hem escoltat, hem vist que és un tall molt ben fet, s'ha de dir. I, ostres, es nota que ja comencen a saber aquests dos, eh? Sí, no, del tema de periodisme i tal, sí, perquè ens va dir l'Adrià que està estudiant periodisme. Diguéssim que es veu bastanta gent amb veu joves, semblen joves, que no tenen gaire coneixement. No, suposem que és a la universitat o a algun lloc així, i que, ostres...
Dona a pensar i confirma el que hem dit molts cops, que falta aquest coneixement mínim que no es dona a l'ESO. Que, per cert, Martí s'ha de dir que com que el currículum de l'ESO a partir d'ara s'inclourà una miqueta més de coneixements financers, però no tant en el sentit d'assignatura, sinó que...
les matemàtiques se'ls faran més orientades cap a les finances personals, d'economia, diners, i això crec que, ostres, encara no és el pas de l'assignatura, però dona molta ajuda. Ei, que bé, perquè potser computar integrals amb derivades parcials, uf... Ostres, Martí, no sé què és això, eh? Per no és el que estic fent jo ara. Com vols vacilar, eh? Que dic...
No sé si és molt útil. Una Hessian Matrix, no sé si és molt útil. Però, en canvi, calcular potser tipus d'interès i moviments bancaris... Llavors, la idea és que això es començarà a fer abans. Primària ESO, coses més fàcils. S'ha de dir, Adam, perdona, en el reportatge no et faig menció a tu, demano perdó aquí ara mateix en directe, perquè diguéssim que tot el que he fet jo ho he fet amb tu. O sigui, hem estat sempre un pack indivisible.
Molt bé, moltes gràcies Martí, i amb moltes ganes de seguir amb tot això que fem. Sí, sí, sí. Després, és cert, ja passem al següent tema, aquest el deixem completament tancat, que alguns oients ens heu comentat que l'opisodi de l'Ariadna us va agradar força, era una noia molt moguda, que tenia molts temes per explicar, i sobretot us va deixar molt en xoc quan va dir que hi inverteix el 100% en criptomonedes.
Clar, potser no és el que nosaltres recomanem, perquè estem parlant d'un risc molt elevat. De fet, no ho recomanem. De fet, no ho recomanem. I, de fet, inverteix molt poca o res a Bitcoin, que és de les segures la més segura. Sí, invertir en algunes que potser tenen una mica més de moviment.
I clar, doncs ens va, a resposta d'alguns oients que ens van comentar, doncs ens ha enviat un àudio. Sí, diguéssim que en aquest àudio li hem preguntat quins són els beneficis que treu ella d'invertir en criptomonedes, si ella se sent segura, com és que ha començat a invertir en criptomonedes, perquè són temes que, clar, una persona, Adam, que ens està escoltant tots els episodis, i de sobte ve aquesta noia a l'Ariadna i ens explica que inverteix el 100% en criptomonedes, és com que peta el cap. És com, ostres...
O algú està fent malament ella, o algú està fent malament nosaltres. Però el cas és que ella veu el tema de les criptomonedes d'una forma diferent i completament podent assumir aquest risc amb els diners que posa a invertir. Doncs Martí, a veure si et sembla bé, escoltem aquest àudio. Què passa per dos duros? Soc l'Ari Martí, aniré d'aquí un altre cop per fer alguns aclariments. Em sembla que els oients volen saber més coses. A veure, les meves inversions, com van ser el 2021 les primeres...
Van ser en criptomonedes perquè era el que jo coneixia en aquell moment i van ser en Polkadot, Darwinia i Ethereum en aquell moment llavors en aquell moment estaven a un preu alt però s'esperava que hi pugés molt més a dia d'avui estem en pèrdues totals però bé, com aquestes inversions sempre es fan amb diners que no necessites per sobreviure en el teu dia a dia
que és un risc que prens i ja està, doncs està allà per si la cosa puja o què passa. Però allà ho deixarem. I després, com jo invertia des de Crypto.com, que és l'aplicació aquesta típica de publicitat, també vaig començar a acumular molt CRO, que és la moneda de l'aplicació.
I en aquell moment també hi havia com la típica targeta de l'aplicació per poder fer compres i tal. I també vaig acumular molt d'aquella moneda que la veritat que va pujar moltíssim. I amb aquestes hem tingut guanys, no? I què més? Les que després he comprat posteriorment han sigut projectes més com de tecnologia, no tant de criptomonedes. XRP, XLM...
També tinc algunes monedes que són de la zona d'Àsia i així, com que funcionen més allà, no? Però, bueno, no sé, com són altres tipus de projectes, no? Llavors, en això, de moment sí que estem en guanys perquè ha pujat des que vaig comprar, però, clar, s'esperen uns projectes molt interessants i es van complint com tot el que s'espera d'elles.
i diria que amb això resolc alguns dubtes. També he de dir que, com vaig comentar al podcast, he de parlar amb vosaltres pel tema dels indexats, perquè és una cosa que tinc en ment, però no sé com funciona, i vosaltres, que sou uns cracs, m'ho explicareu. Vinga, guapus, adeu. Ostres!
Interessant, eh? Sempre interessant, l'Ariadna. Jo vaig dir a l'episodi, no sé si us recordeu, que jo invertia el 90% a Bitcoin
perquè podríem dir que el mercat de totes les criptomonedes es mou en bitcoin. Doncs ella no és així. No és així, no. I, de fet, explica que ha tingut algunes pèrdues, inclús, en el seu procés d'inversió en criptomonedes. I, bé, el cas és que nosaltres el que podem fer des d'aquí és recordar que és claríssimament una inversió amb bastant més risc que el que són els fons indexats i les accions, simplement que l'Ariadna, diguéssim, que el controla, no?, i el sap assupir.
Doncs també a l'Ariadna, des d'aquí, li diem, Ariadna, millor fes-te un plan, i les sensacions no estan malament, és una forma més, però és més probable guiar-se per les emocions, que és el que s'intenta evitar amb els plans.
Sí, sí, sí. Home, de fet, nosaltres, si la podem ajudar des d'aquí, ja sigui amb un pla d'inversió o canviant una mica del seu patrimoni a fons indexats, escolta, tot això que serà benvingut. Però això ja és decisió seva, que es veu que amb l'escriptonea, si està bé, ell, doncs endavant les atges.
Doncs, ostres Martí, hem enllestit ja dos temes. Molt bé, com ens ho entilem, eh? Dos temes. Quin és el següent? Doncs mira, passarem pàgina i Adam, si et sembla, comentarem una mica el tema de l'habitatge, val? Us comentaré un parell de dades que vaig poder extreure de la xerrada que em van venir a fer a la universitat. Era una persona que treballava... Em sap greu, no me'n recordo? Un enterat del tema.
Sí, un noi que estava molt... Bé, un home que estava molt assabentat del tema i ens va explicar algunes coses força interessants. Jo vaig apuntar una llibreta i dic, va, que ho explicaré als oients. UPF, no és? UPF, sí, sí. UPF cap a Vilesa Ràdio, eh, per vosaltres. Correcte. Directe de la UPF. El cas és que ens va explicar que actualment s'està produint el 50% d'immobles que necessitem com a població. Això preocupa. Home, és la meitat del que necessitaríem. S'està construint ara mateix, una mica precari.
i l'estat està produint el 50% dels habitatges construïts. Què vol dir això? El cas és que l'estat, tota aquesta nova obra que es construeix, ell mateix ja s'està encarregant de protegir la meitat dels que es construeixen,
per, diguéssim, ajudar el mercat, perquè els preus no se'n vagin tan desobitats, la meitat dels que es proveixen a l'Estat els compra i els passa que siguin d'habitatge protegit. Habitatge protegit el que té és que no es pot revendre un preu molt alt i té alguns més avantatges per la gent que potser no es pot permetre comprar una casa al tuntunt. Diguem que el que limita és l'especular tant amb els immobles. I utilitzar l'immoble precisament pel que s'utilitza, que és per viure allà.
Doncs Martí, ara un tema bastant enrabassat. Explica'ns, i això és una cosa que heu destat ells, des de casa. Sí, perquè hi ha hagut canvis en la manera d'endeutament a l'hora de contractar una hipoteca. Diré, com pot ser, si la crisi del 2008 i posteriors va ser arrel de l'endeutament que hi havia amb les hipoteques? Doncs sí, resulta que l'ICO, que és l'Institut de Crèdit Oficial, una institució de l'estat espanyol, permet arribar fins a un 90% d'endeutament. Comentàvem la de Millón en l'episodi de les hipoteques, que només es permet actualment
tenir un 80% d'endeutament, doncs l'ICO permet que sigui un 90% si la quota mensual de la hipoteca representa menys d'un 33% dels ingressos. Ostres! Quantes dades? Sí, això és una mica que permet, vinga, va, en comptes que hagueu de tenir un 20% estalviat, ara serà un 10% estalviat. També hi ha un préstec públic de l'Institut Català de Finances, ara això ja és a nivell català, eh...
del 20% que s'hauria de tenir estalviat. O sigui, a l'Institut de Crèdit Català et diu no tinguis res estalviat
el vanguard dóna el 80% i jo, com a Institut de Créit Català, dono el 20% restant, a un 0% TAE, vol dir a 0% d'interessos. Això podria generar, podria incentivar una altra crisi immobiliària, però el cas és que actualment la gent no es pot permetre comprar els pisos, i és per això que els estats estan fent aquestes mesures. I tot això a la universitat és increïble. Per cert, una pregunta, Martí, que també s'estigui fent l'uïll, què és ICO?
Sí, l'ICO és l'Institut de Crèdit Oficial. És una institució que està destinada a otorgar prèstecs. Bàsicament és com una institució que dona prèstecs a qui més ho necessita. Perfecte. Què més tenim per aquí? Sí, també he fet un apartat, Adam, sobre aquesta xerrada a la que vaig assistir de factos finals. En honor a l'Adrià. En honor a l'Adrià, que ens va tirar un complet factos sobre els ports. El cas és que la crisi del 2008, del sector immobiliari que tothom coneix, es va esdevenir...
a part de per la fatal gestió dels bancs dels deutes que tenien, que això està molt clar, perquè els baby boomers, compte, nascuts entre el 57 i el 77 aproximadament,
Per aquells anys, el 2000 aproximadament, tots requerien pis on viure. Llavors, què passa? Si una part de la població grandiosa, com són els baby boomers, és una generació molt gran, necessita pis per viure... Aumenta la demanda. Aumenta la demanda. Què fan les constructores? Construeixen perquè tots els baby boomers puguin tenir pis. Què va passar al final? Va petar.
No és culpa dels baby boomers, però va explicar a l'home que és un dels factors que va també ajudar que hi hagués aquesta gran demanda de pisos i, en conseqüència, grans construccions. Ara mateix, quina edat tindrien els baby boomers? Doncs ara mateix, si faig els càlculs, tindrien entre uns 55 o 65, suposo. I actualment els baby boomers, que es troben entre aquesta edat, 55, potser 70, són una gran part de la força laboral del nostre país. Això què vol dir? Que quan ells es jubilin,
Passarà el mateix que va passar amb les hipoteques. En aquell cas ells necessiten pis, en aquest cas ara necessitaran ells jubilar-se i cobrar un subsidi per estar jubilats. Això ho podreu veure, busqueu piràmide demogràfica i es pot veure clarament on hi ha més percentatge de població.
perquè això explica una miqueta qui pagarà a qui. Sí, un punt dolent molt clar d'aquesta situació és que haurem de pagar totes les pensions d'aquests que es jubilin, però un punt positiu, compte, i també bastant clar, és que si tots aquests es jubilen, hi haurà molts llocs de treball per nosaltres.
Vull dir, els més qualificats una mica podran escollir entre totes les vacants del lloc de treball que hi haurà a l'hora de jubilar-se aquests baby boomers. Doncs estem parlant de la següent generació, que ara mateix tindrien sobre els 30 anys, 40, potser. Bueno, inclús nosaltres també ho podem aprofitar. Vinga, doncs accepto, Martí. Sí, i per acabar m'agradaria recalcar que una cosa que em va cridar força l'atenció és que les... va comentar l'home que les polítiques de mobilitat
també són polítiques d'habitatge. Quan un estat està pensant en afavorir l'habitatge del seu país, també ha de pensar en polítiques de mobilitat, perquè el que ens està passant aquí a Vilassar és un claríssim exemple d'una política de privacitat, política de mobilitat pèssima,
que no ens permet estar connectats amb Barcelona, bàsicament. El que demanem aquí és un bus directe a Barcelona. Sí, el cas és que nosaltres, després d'haver escoltat aquesta xerrada, vam demanar als nostres oients, Adam, els vam fer una petita enquesta sobre què opinaven de Renfe.
Clar, perquè és un tema bastant candent, ja sabeu que els últims dies, no? A la part de Tordera, Massanet, veu un descarrilament. Sí. Després a Gelida va ser... Va haver un altre. Amb una mort, inclús, sí, sí. Llavors és bastant preocupant, això. Sí, de fet, a part de comentar que aquesta crisi de Renfe i el tema de Rodalies ja ha generat a l'Estat 5,2 milions de pèrdues...
A part de comentar aquest gran forat econòmic, tant ja sigui en avonaments gratuïts, que ara els hem tornat a ficar, com en reparacions i millores de la infraestructura, 5,2 milions de pèrdues, a part d'això estan afectant una pila gegantíssima d'usuaris que diàriament han d'agafar el tren perquè no tenen cap altra opció.
Això és preocupant, ja que toca a molts de nosaltres. Martí, t'he de dir que si s'hagués mantingut la inversió inicial de la Rodalies Catalunya, s'hagués pogut desplaçar aquesta R1 cap a centre i subterrènia. Però com s'ha disminuït la inversió, no s'ha pogut fer. Estaríem parlant que en vuit anys ho tindríem fet. Això em fica molt trist.
Doncs bé, ràpidament, els comentaris que ens van ficar els nostres oients, us llegiré el nom i el comentari que ens va ficar perquè veieu una mica què opinen. L'Oriol, que de fet ja ens ha fet algunes preguntes. Unes quantes. Sí, està molt actiu. Ens va dir que és una vergonya. La Laia ens va comentar que el servei està fatal. La Mar també ens va comentar que el servei és millorable.
La trobo molt educada, la Marc. Molt assertiva, diria jo. La Núria ens va comentar... És campixa i rellisca. Rellisca, eh? Diu, tinc els pebrots i punts suspensius. Realment, la Núria... Expressiva. Sí, sí, sí. Està completament enfadada. El nostre company Hector Març, que també ha passat per aquí a ser... a parlar un dia en el programa, ens ha deixat una frase...
Una mica gruixuda, eh? A veure? Ha dit... Una puta melda. Apa! A mele, o sigui, no merre, sinó a mele. Diguéssim que també està molt enfadat. L'Enric ens diu... Una vergüenza. La Maria ens comenta... Al final podem veure que el sentiment és un ànim, no? Sí, bastant generalitzat, cap a... Ei, Renfe, espavilem. Sí, Renfe, espavilem, que aquí tots som usuaris del tren i hem d'anar a treballar cada dia.
Per acabar l'episodi, i acomiadar aquest episodi una mica de temes pendents, coses que havien quedat en a l'aire, Adam, diguéssim que... Vaig fer una frase que l'ha agradat molt per les xarxes, vaig dir que era més probable que et caies un raig, que et toques la noteria. Sí, però després vas dir...
Diguéssim que jo et vaig preguntar un raig. Sí, un raig, perquè és llamp. I jo hi vaig dir tró. I vas dir un tró. Ostres, merdia, en aquell moment no tenia el vocabulari al cap. Ha generat molta, molta controversia entre els nostres oients de si realment cauen rajos o trons o llamps. I l'Adam... I compta, eh? Compta, perquè com a resposta aquí donaré unes quantes cosetes més probables que guanyar l'euro milió. Vale. Vale, per començar...
Morir... Bueno, la probabilitat de guanyar l'euro milió és una entre 140 milions. Perquè l'episó interior estàvem parlant de guanyar la loteria, no? Sí. Després, morir per un impacte d'un asteroide és una entre 85 milions. Aprovar un examen tipus test amb 4 opcions a l'atzar és una entre 22 milions. Tot això és més probable que et toqui la loteria. Tot això. I cada cop són coses més probables que et passin. Morir per l'atac d'un tauró, una entre 8 milions...
Treure un triple set a les màquines aquestes del... Ah, d'acord. És una entre 262.000... Les escura a butxaques, no? Exacte. Morir en un accident d'avió, una entre 188.000. Ser assassinat a Espanya anualment. Una entre 160.000. Morir en... No, perdó, perdó. Surt i amb una supermodel, una entre 88.000.
que et caigui un llamp, llamp o tro, o ratx, és una entre 32.000. És molt més probable. Però moltíssims cops més probable que... Poden caure 500 llamps i que no et toqui la loteria. Sí. Que d'aquests només mor dos de cada deu, però la resta amb efectes irreversibles.
fer un ollo en uno, el primer toc, el golf, el golf, sí, és una entre 12.500 vegades, guanya un Òscar, una entre 11.000 i, compte, la més important de totes, tu ets un miracle perquè ets
l'espermatozoide guanyador de la mítica cursa, que és un entre 300 milions d'espermatozoides que n'hi ha. Mítica cursa, eh? Doncs Martí, espero que aquestes probabilitats sorprenguin algú i ja no torni a dir ratx.
Ha sigut servit per mitigar el mal que va fer el raig. T'has de fer una pregunta. És més probable que guanyi un Òscar que que em surti un 777 a la màquina escura de monedas? Això és correcte. Això és correcte, sí, sí, sí. Sorprenent, eh? Sorprenent, perquè jo per l'Òscar diria que em falta una mica encara.
Per això no recomanem res el tema de les apostes. Evidentment, faltaria més. Bé, acomiadem aquest episodi en què hem parlat una mica de temes que hi havia pendents. Potser no ha sigut l'episodi més entretingut, més atractiu, però sí que ha estat un episodi molt necessari per acabar de tancar alguns dubtes que ens demanàvem vosaltres els oients. Jo diria que sí que ha sigut entretingut. Bé, jo he passat molt bé amb això que acabes de dir ara. Que et moris per un tauró... És més probable que et toqui l'euro millor. Sí, sí, sí.
Doncs ja sabem que jugar a loteria, res. Res de res. Doncs Martí, recordem les nostres xarxes socials per dos en número. I al segon episodi ja tornarem amb l'oient del mes. Especial, aquest oient del mes. Compte, perquè són dos. Ja tiro un detallet. Que bé, que bé. Quines ganes. Doncs bueno, Adam, descansa mentrestant i que vagi bé la setmana. Apa, apa, adeu.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito i planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassar de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassar de Mar. Viu-la. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Aquest curs, el Tecnocampus de Mataró, ha superat la xifra dels 4.000 estudiants matriculats. Per tant, és un autèntic rècord, concretament són 4.012. Ens interessa conèixer el Tecnocampus, aquest centre universitari ubicat a Mataró, al costat de casa nostra, i que cada cop...
diguem-ho així, està creixent més i més, convertint-se en una autèntica ciutat, no només d'alumnes, de nois i noies, sinó de professors, equip directiu, i a més a més és una plataforma en la qual...
pengen moltíssims aspectes més. Per tant, tenim a saludar el director general del Tecnocampus, Josep Lluís Txeca, que ha estat encantat de rebre la trucada de Vilassar Ràdio. Josep Lluís, molt bon dia.
Bon dia, Joan, i gràcies per reservar aquest temps. Joan, gràcies a vosaltres. Comentàvem ara en l'entrada que 4.012 alumnes, ja d'entrada, és a dir, un autèntic rècord, això imagino que parla molt i molt bé de la bona salut que té el Tecnocampus. Sí, així ho creiem, que hem consolidat una posició tant per les xifres com pel reconeixement que això representa, que ens fa estar satisfets amb l'èxit del projecte.
Vosaltres, deixem-ho dir així també, Josep Lluís, vau començar d'una manera més o menys, diguéssim, més petitona i en qüestió de pocs anys el Tecnocampus va com un autèntic tret. Com ha anat una miqueta aquesta història? Posem una miqueta la mirada al retrovisor, Josep Lluís, i com ha evolucionat el Tecnocampus per arribar a estar sent...
De moment, perquè crec que tenim més plans d'ampliar-se, però com ha estat aquest camí? Sí, així és. Tot i que no ha estat un camí tan curt com sembla, perquè hi ha diferents fases del projecte, la darrera més visual ha estat la que precisament ara al novembre complíem 15 anys de construcció d'un parc en el qual es va instal·lar tota una activitat,
Però que emanava de tres iniciatives, dues d'elles de llarga tradició a la ciutat de Mataró i al Maresme, com eren l'escola politècnica i l'escola universitària del Maresme. Aquestes són gènesis, que una d'elles està ancorada a principis dels 80 i l'altra a principis dels 90.
És a dir, que són la materialització d'una vocació i una tradició de la llarga durada, però sí que és cert que entre 2016 i l'actualitat hem patit una consolidació, com deia abans, del projecte que ens ha fet créixer molt. A més, esteu ubicats en una zona...
perquè la gent així s'ubica i molt a prop de l'Aia Larquera, una zona de Mataró que està creixent d'una manera absolutament exponencial, nou edificis, etcètera, etcètera. És a dir, que esteu, a més a més, en un enclau importantíssim d'aquesta, deixem-ho dir així, d'aquesta nova capital del Maresme.
No sé si nova, però sí, com dius, un nou any que s'ha anat desenvolupant i que ha passat a ser una part de Mataró bastant oblidada i allunyada, ser veritablement un punt d'activitat molt important per a la ciutat. Quines són els principals programes del Tecnocampus que oferiu?
Doncs ara la nostra oferta s'estima bàsicament en quatre dominis de coneixement, en quatre departaments que van des de l'empresa i ciències socials, passant la tecnologia, arts i cultura digital, fins a arribar a l'àmbit de la salut. I dins d'aquests, com dic, ara mateix tenim 29 programes diferents i ja a aquest curs llancem un nou programa vinculat a la intel·ligència artificial i robòtica que ens permet anar desenvolupant el projecte encara més.
Tracta també d'anar-se adaptant al que demana la societat, entengui, i també demanen les feines. Com teniu una miqueta pensada quines serien els fonaments d'aquesta nova rama de la intel·ligència artificial? Ho tenim molt, potser no vinculat allò que està sent tan conegut ara, com és la intel·ligència artificial generativa, que és aquella que s'ha posat
de manera quasi, jo dic, democràtica a l'abast de tothom, sinó aquella intel·ligència artificial més contextual, més vinculada als elements físics que ens envolten. Alguns tan sofisticats com pot ser un vehicle autònom, altres discrets com pot ser un sensor que aviat tindrà capacitats d'allò que li diem intel·ligència o de presa de decisions o d'aprenentatge en funció de diferents paràmetres. És aquí on veiem, més enllà, torno a la generativa, que ho envaeix tot,
i que encara es té per descobrir per una banda quines seran les tecnologies que lideren i per altra com s'incorporen a les nostres vides, tan individuals com professionals, el que sí està clar és que des del punt de vista de la indústria hi ha una incorporació ràpida d'aquestes tecnologies i el que volem és formar gent
una mica en la línia de l'ADN que has tingut sempre a Tecnocampus de ser una entitat professionalitzadora, molt atenta a les demandes de la societat, de les organitzacions, de les empreses i molt orientada a donar un talent que es demana i això implica estar molt proper a les necessitats, tenir molta flexibilitat i generar en aquest cas productes de màxim nivell i qualitat però adaptats a les necessitats de cada moment.
Quina seria la carrera més sol·licitada? Bé, depèn una mica. Avui en dia els àmbits de la salut estan tenint molt d'èxit. En el nostre cas, infermeria és un dels graus en nota de tall que implica més demanda.
d'accés, però està molt propera al que podria ser administració i direcció d'empreses, màrqueting i comunitats digitals i sobretot les enginyeries que en els darrers anys han revifat i molt, després d'una època que podríem dir a partir de 2010 de baixada de vocacions
i que hores d'ara es veu com una professió, una carrera, un àmbit de coneixement de molt alt desplegament professional en el futur per a la gent jove. Atenent no només la vessant teòrica, que segurament és fonamental, però també la vessant pràctica des del Tecnocampus és una de les vostres línies mestres, no?
Sí, precisament perquè som molt més que un centre d'educació superior i aquí és on jo dic que som una rara avis dins del sistema educatiu català i espanyol en tant que en el propi parc i campus acadèmic incorporem centres de tres empreses en l'actualitat amb 800 treballadors una mica més
que cada dia desenvolupen activitats totalment empresarials i que ens permet d'alguna manera crear dinàmiques d'interacció entre l'àmbit empresarial i l'àmbit acadèmic que les institucions, per dir-ho col·localment, ja voldrien tenir-les. I en el nostre cas ho aglutinem tot en un mateix emplaçament.
Dèiem en la presentació, senyor Checa, que no sé si vostè se sent com un alcalde, però sí que és cert que una mica des de fora dóna la imatge que sou com una petita ciutat, com una petita comunitat en la qual ha d'haver-hi algú al capdavant en aquest cas.
No, no, jo no diria tant com a alcalde. De fet, el nostre president com a Fundació Tecnocampus és l'alcalde de Matàs. Però sí que és cert que el col·lectiu a data d'avui aglutina en molt poc espai unes mica més de 5.000 persones que desenvolupen la seva activitat allà, ja sigui acadèmica o empresarial, ja sigui amb aquesta oferta d'àmbit acadèmic
o a través de la generació de valor, que l'any 24 va ser declarat d'uns 300 milions d'euros d'activitat d'aquestes empreses, i sí, les magnituds apunten a més gran que determinades viles, però no faria tant aquest paral·lelisme en la meva persona.
Segurament, clar, estem parlant del Tecnocampus, però sense els i les alumnes, doncs poc en podríem parlar. S'atreveix a fer una mica una diagnosi, una fotografia robot dels alumnes del Tecnocampus i també si tenen punts d'assessorament, sobretot estic pensant en els nois i noies que fan primer de les diferents carreres, és a dir, allò de fer comunitat, com ho tracteu?
Bé, també té diferents fases. Per una banda, fem moltes sessions, sobretot a nivell de maresme, en centres educatius de secundària i de formació professional, que no només l'any anterior era la potencial arribada a l'educació superior, sinó molt abans, de manera que intentem divulgar i generar vocacions davant de l'oferta que tenim i que pot ser nostra o pot ser d'altres institucions.
Després, ja un cop ens acostem més a aquestes edats d'incorporació futura, fent molta activitat,
que tradicionalment es començava al març i que cada vegada s'ha anat avançant més, que inclouen portes obertes, la presència en el saló de l'ensenyament, activitats amb fires i de captació, tant sigui de talent o de promoció d'estudis, més un canal que hem potenciat en els darrers anys molt, que és el canal digital i el que més arribada té a la gent jove i que el cuidem molt perquè és una via de divulgació, inclús de mentoratge en algun cas,
que és molt important per nosaltres. Pel que fa a l'alumnat, la gran majoria és del Maresme o de Mataró, o teniu també nois i noies que venen de punts més allunyats, i no sé si hi ha algun que destaqui per la seva procedència, diguéssim, una mica exòtica. Bé, en l'àmbit de graus, i precisament aquests dies recullem les dades de l'enquesta de nou accés d'aquest curs 25-26,
Majoritàriament és un context matador i maresme, on al mateix estem al voltant del 44,7% d'estudiants provenen d'aquest origen. Però hi ha un 22 i escaig, com en el barcelonès, també acabem rebent dels dos bellesos, principalment del belles oriental,
com a grans xifres. A partir d'aquí en graus trobem estudiants en funció del tipus de grau, des de Palma de Mallorca, Andorra, Girona i Terres de l'Ebre, però la incidència o el percentatge és molt més baix. No és així quan parlem de postgraus. Amb postgraus i màsters oficials tenim gent de tot el món. I en algun cas amb gran presència des de Xina, Colòmbia, a altres països de Latinoamèrica,
que també dona idea de la projecció que tenim en algun dels productes, sobretot de segon cicle o de màster. I casos que em deies exòtics, ara no m'atreviria a dir, però alguns hem tingut d'orígens bastant distants.
Déu-n'hi-do. I també és interessant que li preguntem a senyor Checa pel vessant social de la Fundació, programes de beques, com funciona, com ho teniu pensat des del Tecnocampus? És un punt molt important per nosaltres, perquè tot i que no som universitat pública, sí que estem escrits a la Universitat Pompeu Fabra, operem sota paràmetres molt de consciència social i d'esperit públic.
I això ens fa tenir un programa que ara mateix, a través de diferents línies, en el pressupost d'aquest any 26, està mobilitzant uns dos milions d'euros, i que per nosaltres és molt important, perquè també reflecteix no només en l'establiment de preus que tenim, que sempre mirem d'estar en aquella comparativa en el quartil més baix, sinó que a més a més mobilitzem molts recursos per tal d'ajudar els estudiants que volen estudiar a casa nostra.
Clar, ara estava pensant mentre l'escoltava, entenc que també m'havia arribat que esteu en relacions amb la Generalitat per establir aquest marc estable d'ajudes per la impartició dels estudis universitaris. Certament és així, és una aspiració que hem tingut. Pensem que Tecnocampus deia abans que hem celebrat 15 anys
després d'una gran aposta de ciutat, d'una gran inversió per part de la ciutat, que no va tenir cap suport ni l'ha tingut extern a la pròpia ciutat durant aquests 15 anys de vida. I creiem que hem assolit una posició, no només per la dimensió, sinó per això que parlàvem ara, la tipologia d'institució, que considerem hem d'estar integrats dins del sistema de reconeixement públic i sí que estem intentant...
treballar el que podria ser un instrument de relació que ens permetés aconseguir finançament també des de l'estructura de universitats públiques.
Hem parlat d'aquests primers 15 anys de l'estat actual del Tecnocampus i m'agradaria explorar una miqueta el futur. Passa, sens dubte, per expansió física i acadèmica, no? Perquè la infraestructura actual, tinc entès, ha d'augmentar amb una xifra important de metres quadrats. Josep Lluís.
Sí, certament és així. Ara mateix ocupem uns 42.000 metres quadrats, no només del projecte inicial, sinó que després també d'un espai contigu en el que ocupàvem inicialment, vam anar colonitzant i ocupant, i ara sí estaríem visualitzant la construcció d'una nova edificació, incorporaríem uns 10.300 metres quadrats, pràcticament el 25% de l'actualitat, i que ens permet fer un salt endavant amb la forma en què estaríem presentant tots aquests serveis
i sobretot donant molta importància a la formació al llarg de tota la vida, ja sigui ocupacional,
de l'Ajuntament de Mataró, de formació professional en algun cas, ja sigui integrat en centres de la comarca, o en algun cas podríem arribar inclús a plantejar algun cicle formatiu de grau superior propi. Perquè aquesta infraestructura ja s'ha començat a construir, diguéssim, maó sobre maó, està sobre plano i aprovada, i en qualsevol cas on s'ubicaria físicament? L'ubicació seria...
ubicats ara a l'Avinguda Ernest Lluc, a l'altra banda de l'Avinguda Ernest Lluc, amb la qual cosa encara manteníem aquesta mirada de campus. I està actual, està fet un avantprojecte, està dimensionat, està fet el pla funcional i estem ara dissenyant l'arquitectura financera que permetrà molt properament fer passes endavant i tenir ja un calendari molt tancat d'execució d'aquest edifici.
Ara hem parlat de l'expansió geogràfica, física, però també m'agradaria comentar, senyor Checa, l'expansió de coneixement de carreres d'ofertes. M'ha comentat la part de la intel·ligència artificial, a part d'aquesta, que entenc que a més serà molt llaminera. Quines altres àrees esteu explorant per incorporar en el currículum del Tecnocampus?
Diverses. Alguna de recent creació, com va ser el grau de nutrició humana, que ara estem a la tercera edició i han aconseguit omplir totes les places que teníem i que d'alguna manera va implicar el desenvolupament d'infraestructures molt orientades a aquest tipus d'activitat, tant de docència com de recerca. Però també estem visualitzant, per una banda, el desenvolupament encara més de la formació de títol oficial de màster,
En aquest sentit, recentment hem llançat un màster en Economia Social, que és un màster oficial, i d'alguna manera representa la evolució d'una càtedra creada en el 2016, que ha anat guanyant un posicionament i reconeixement, ja en el català a nivell de l'estat espanyol,
que ha ajudat i ha permès que a Ariad hi haurà una acció comunicativa en la qual es donaran els detalls de la nominació que ja es va fer pública de Mataró com a ciutat de l'economia social de l'estat espanyol.
Tota aquesta sèrie d'elements dins de Tecnocampus com instrument de ciutat i de comarca posaven en evidència una mica aquesta voluntat de continuar creixent i sobretot en l'àmbit dels postgraus oficials i un altre eix molt important, el de la internacionalització d'aquesta oferta.
l'establiment d'acords que estem fent amb universitats, i no només per fer el típic intercanvi d'Erasmus, sinó per anar més enllà amb universitats des d'Austràlia, que hem signat un acord, als Estats Units, amb Vandenburg, Alemanya, i inclús estem prospectant un centre educatiu superior a Vigín, a Xina, per tenir un màster en Global Business compartit.
col·laborant també en aquesta expansió de la capital del Maresme i posant, senyor Xeca, si m'ho permet, el nom de Mataró en el mapa en els grans circuits universitaris internacionals. Això intentem, des de la modestia de ser petits comparats amb molts grans, però desfugint d'aquesta aparència que de vegades està des de les metròpolis, de provincianisme de les institucions que estan fora de les grans capitals,
i donant visió que des de Mataró i des del Maresme es pot estar treballant pel món, per el món i des del món, i estalint connexions que al final són profiloses pel propi territori, pel alumnat, pel professorat, ja sigui per aquesta emissió i compartició de talent o inclús la recepció, com deia abans, amb alguns graus i màsters on rebem gent de fora.
Sé que hem començat aquesta entrevista parlant del bon, de l'excel·lent, si em permet, estat de salut pel qual passa al Tecnocampus, ja per acabar i abans d'agrair-li el seu temps. Hem parlat d'aquests primers 15 anys que a mi personalment m'han passat volant, no sé a vostè, però com es veu d'aquí 15 anys al Tecnocampus?
Sempre és complicat dir-ho, en un context canviant d'economia, en un context també canviant de piràmide d'edat, d'allò que seran les generacions que podran accedir a l'educació superior. Sí, sabem una cosa, i és que no ens podem quedar aturats, hem d'estar constantment molt propers a les necessitats. A Tecnocampus veig una organització que, més enllà de consolidar-se,
ha de treballar el futur. De fet, recentment hem estat dibuixant el que ha de ser la nostra oferta de graus a 5, 10, 15 anys vista. Això sempre és difícil. En el context que ens movem, tota decisió triga temps a manifestar-se, tant en positiu com en negatiu, però està clar que el que no farem és quedar-nos aturats i continuarem amb una dinàmica, espero, més propera al suport del Govern de la Generalitat,
de formar part d'un sistema que pretén complir bàsicament dues missions. Una, que jo crec que s'ha complert i s'ha demostrat, que és la sostenibilitat. De fet, aquest any hi ha 26 exercicis i 26 estem arribant a 30 milions d'euros de pressupost. I a més a més de la sostenibilitat, que és la que ens dona vida, és una missió de caràcter social, d'impacte social, on la nostra missió no és fer coses per fer-la, sinó hem de tenir un impacte, ja sigui amb alumnes o amb empreses, i amb generació de valor econòmic i llocs de treball del territori.
Abans d'acabar, ara sí, senyor Checa, director general del Tecnocampus, voldria afegir alguna cosa, alguna coseta que s'hagi quedat en el tinte i que tenia ganes de convertir amb les persones que ens escolten a Vilassar Ràdio? Potser que un factor habitual en el nostre cas és que són poc coneguts, inclús en el nostre context físic,
i jo convidaria tots els urgents a que intentin assabentar-se de les moltes coses que fem a Tengu-Rampus, moltes velles obertes a tothom, i que plasmen una mica un impacte molt proper a les persones, molt proper a Vilestar i a tota la comarca, que de vegades trobo que no són prou coneguts i això no fa gaudir tot el que es podria gaudir d'una institució que jo crec...
referent i d'èxit que tenim a la comarca. I tant que sí, Josep Lluís Checa, director general del Tecnocampus, hem repassat en aquesta darrera mitjana infinitat d'aspectes d'aquest monstre, si m'ho permet dir, del coneixement que tenim aquí a costat de casa nostra, aquí a Mataró, i el felicitàvem també per aquesta xifra de superar els 4.000 estudiants. 4.011 més una, que és la meva filla. Senyor Josep Lluís Checa, moltíssimes gràcies i molt bon dia.
Gràcies a vosaltres, bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Algú avui no serà taula Però tothom hi pensa de tant en tant Tres canalles costen de pujar
Fins demà!
Quan surts i tornes a casa, el gust dels seus avis fa que no t'amaguis. La vida és l'única, però a vegades complicada. Tant se val.
Un tros de pa Però com sempre es va deixar enredar Quan va sentir la condemna Li va caure el món a terra Que llargs es faran aquells 4 anys L'ens passen els dies Ja és Nadal
Els petits esperen el regal. Pels carrers la gent et mira i et saluden amb sorriures d'on treus tantes forces per no plorar. I avui torna a ser l'issabte
T'obrirà la porta, vola com va, et paràs la porta, teus afirmar, el menut pregunta per què encara no hi ha pare. Quan surts i tornes a casa,
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
i torna a ser dissabte. T'obrirà la porta, no l'acampar. Et faràs la porta, t'estimar. El menú pregunta per què encara no hi ha pare. Quan surt i tornes a casa, el gust dels seus llavis. Fins i dia, fa que no t'amaguis.
Les notícies de les dotze
Sant Vicente ens ha explicat tot sobre el xarampió.
i ha insistit en la importància de vacunar-se. Us ho explicarem a partir de la 1 a la crònica amb Joan Escofet. Rodalies encara no recupera la normalitat, tot i la previsió del govern. Mentre ha dit continuar fent els treballs urgents de millora de la infraestructura, Renfe garanteix la mobilitat de totes les línies. Segons setiu la companyia, ja sigui amb tren o amb servei alternatiu per carretera.
El servei ha arrencat amb servei per carretera en una desena de trams i amb alguns retards, segons ha informat Renfe. La principal novetat d'aquest dilluns és que es recupera la circulació ferroviària a la línia R11 entre Figueres i Porbou. Respecte a la R1, recordem que hi ha servei en tren entre l'Hospitalet de Llobregat i Blanes i servei alternatiu per carretera posat per Renfe entre Blanes i Massanet-Massanes. Antonio Carmona, portaveu de Rodalies, assegurat
que el servei està garantit en totes les línies. 150 autobusos ofereixen el servei alternatiu en els trams afectats pels talls ferroviaris. Recordem que s'està treballant, com diu Carmona, hores d'ara en aquests trams tallats, com dèiem, a la circulació ferroviària.
Nova baixa al govern de la Generalitat, la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niuvó, estarà de baixa mèdica unes setmanes per una operació quirúrgica, la qual se sotmetran els propers dies, segons ha informat el govern català en una nota de premsa.
de la intervenció l'obligarà a delegar la direcció del departament durant les setmanes vinents mentre duri la seva baixa mèdica seran els tres secretaris d'educació els qui assumiran les decisions executives de la conselleria són la secretària general Teresa Sambola el secretari de millora educativa Ignasi Jiménez i el secretari de formació professional Francesc Roda d'altra banda el conseller de presidència Albert Dalmau assumirà les funcions de representativitat de la conselleria
al Parlament de Catalunya.
El cantant portorriquen Bat Boni ha fet història. Aquest diumenge els Grammy Awards han guanyat el Premi a Millor Àlbum de l'any amb el disc Debi Tirar Mis Fotos, el primer treball íntegrament en castellà que s'endú aquest guardó en una gana plena de reivindicació contra l'actuació del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units. L'artista ha dedicat el reconeixement a la seva mare i també a Puerto Rico.
El mateix dia que Carlos Alcaraz ha ocupat la primera pàgina de l'actualitat esportiva amb la conquista de l'Oberta Austràlia, l'únic gran slam que no tenia el seu palmarès, Emil Nielsen ha replicat la gesta del morcià en versió Humble. El porter del Barça de 28 anys ha aixecat el gran títol internacional.
que se li resistia a l'europeu de seleccions que ha organitzat el seu país. L'hegemònica Dinamarca, que el 2024 va embutxacar-se a l'or olímpic a París i un any després va encadenar al quart mundial consecutiu a doblegat Alemanya per 34-27 per tornar a seure al tronc del vell continent 14 anys després de guanyar l'últim europeu. A la una, tota la informació local i comarcal a La Crònica, amb Joan Escofet.
Al 98.1 de la FM, Vilas A Ràdio.
En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació. I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari, per resoldre conflictes de consum sense judicis. Arbitratge de consum. Hi guanya tothom. Generalitat de Catalunya.
Heu de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una amant donar tota aquesta paperassa.
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència, no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper. Més informació a dretssocials.gencat.cat A la pròrroga es decideixen partits.
A la pròrroga es desveixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Des del centre del teu diàleg, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 12 i 6 minuts del migdia.
Com us deia, 12 i 6 minuts del migdia d'aquest dilluns. Això vol dir que comença l'última hora del parlant de tot d'avui. Per cert, primer dia de feina del mes de febrer. 2 de febrer, dia de la candelera, que ho diu la dita, eh? Per si no ho sabíeu. Si la candelera plora, el fred és fora. Si la candelera riu, el fred és viu. Doncs sembla que plorarà aquesta tarda. Per tant, el fred és fora.
El que no està fora, el que està aquí, és la Miquel Berro Ortiz, el nostre xef, Vila Seren, que treballa a Can Bosc de Cambrils. A Can Bosc de Cambrils. No us explico el periple que està fent aquest home avui per venir... És que no us ho explico, perquè no us ho creureu. No us ho creureu. Aquest home avui estava a la Can. Ara mateix, a Vilassar, se'n va més amunt del Maresme, passarà per Cuenca, per Cambrils, i no se'ns acabarà. Igual acabes a Calasparres, Murcia.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Senyor Ortiz, bon dia, bona hora. Bon dia, seu Jaume, com estem? Molt bé, això tu? Però què fas donant voltes pel món? Bueno, mirant les vacances ja, l'última setmana de vacances, per això Jaume. Ah, anava a dir, ja tu t'estàs ja, vamos, t'estàs treballant al damunt. Sí, exacte.
Per treure el mono de cuina. Però aquest home, si li dones un parell d'hores de vacances, ja li sobren? Sí, exacte. Ja dic, hòstia, quantes vacances. Què tal? Molt bé, i tu? Com estàs? Molt bé, molt content. Has viatjat o alguna cosa? Sí. Jo també viatjo. Veus, el tio m'ha sentit avui. Veus com no podia parlar gaire?
Ja ho he dit a primera hora del matí. Avui aquest home, aquest home, per qui no ho sàpiga, el fem cuinar, li donem un o diversos ingredients i ell cuina en directe, sense que ell ho sàpiga prèviament. Ell cuina tirant de llibreta, que per avui sí que l'has portat, i tirant d'imaginació. I ell s'ha escoltat aquest matí com deia que avui sortiríem de Catalunya. Exacte. Jo cap de setmana... Vols que t'ho il·lustri musicalment, això? Sí, va. Però bé, eh?
Ja saps per on va el tema, eh? Petx.
És el xuló que castiga. Sara Montiel, Pichi. Del portillo. Ja saps tu, ja saps tu, ja saps tu. Aquest cap de setmana hem anat a Madrid, a Madrid. Hòstia, que guapos de Madrid.
Jo un cop a l'any segur que hi vaig, perquè és una ciutat que m'agrada molt. I estava per allà passejant per la Gran Via i el Passeo de la Castellana. Por callao, que yo callao no estoy mucho, ja lo sabes, tu menys. Por sol, estava por sol i vaig pensar, què li faig a l'Albert dilluns? Li faig cuinar madrilenyo.
És a dir, cuines madrilenya. Avui ni ingredients ni històries. Avui vull que em cuinis a nivell madrilenya. Eh, no t'ho he posat difícil, no? Sí, més o menys m'ho intuïa. És a dir, quan era a fora de Catalunya, dic ja està. Ara el seu viatge, perquè la can no ho sabia, bueno, si ho sabies però ho sabies, dic ja està. Sí, clar, li vaig dir, vaig a Madrid la setmana que ve, clar, i el tio li diu fora i ja ha lligat caps. Ja està, ja està.
Parlo massa. No em sé estar callao. Sí, exacte. Como en callao, como en la calle. Bueno, Albert, però a veure, ara no em vinguis a cuinar aquí qualsevol cosa. No em cuinis aquí un mixto d'algo. Un bocadillo de calamares. Bueno, eh, a tot arreu no són iguals. Exacte, i aquí no en tenim i és una cosa que té la seva història. A mi m'agrada molt, personalment.
Sí que en tenim més a la vora teu del que et penses. Ah, sí? Sí. Doncs digue'm-ho, perquè jo no ho trobo gaire... Va, t'ho dic però fora d'antena, perquè no va triomfar gaire. Ah, no? Veus? Algo passaria. És per la teva terra, eh, jo, per on estàs tu, eh? Ah, sí? Sí, sí, per allà, Cambrils, hi ha un lloc que em fan. Ah, sí? Sí, i no et dic, després de provar-lo, on vaig... Bueno, és que és igual, Albert, no em facis parlar. Pitchi... Va, cuina'm, cuina'm, què cuinaràs més? Va, bocadilla calamares...
El que diu calamares a mi m'encanta. No són calamares, són calamares. Calamares conxuleria. Conxuleria. I per aquí, amb el calamar que tenim també aquí el Maresme, que és perfecte, no? Vinga, va. Calamares i què més? Jo també he pensat, potser una mica, de los callos a la madrilenya. Home, aquí has tocat fibra.
I fer una petita comparació amb el Capipota, perquè hi ha molta gent que el Capipota li diu Callos i no, al final és Capipota. Jo li dic Callos. I la diferència que hi ha entre els Callos de la Madirenya i el Capipota és una mica... El que li posa, suposo.
que li poses exactament i cap i pot al final de Catalunya és el cap i la pota i ho dic perfectament i els caos de madrierenya sí que porten més tripa tripa i morro, no? però és que jo aquí em foto tripa i morro, eh, també cap i pota també, però tipa i morro i és que hi ha gent que fa cap i pota i li posa tripa o sigui, jo crec que aquí hi ha un un mejunge de moltes coses, no? la meva mare fa uns callos
Fa uns callos, tio. A mi és un plat que m'encanta. Sempre diem, no? Aquesta cuina que s'enganxa als llavis. Ara, la que s'enganxa al morro, aquella que fas així i dius, això és la bona. Per mi és la meva cuina. Aquella cuineta que fas així i s'ha acabat.
És un sospiro, diguéssim. Allò és un tràmit. Menjar algú que no s'enganxa és un tràmit. Exacte, exacte. I per mi aquesta, eh? Si no, no, que et queda superhòstia. Sabrosa. Ara t'he d'agradar la... No te m'enrotllis perquè tu vas parlar i després no cuines. A veure. Jo tinc una pregunta que parlem de Madrid. No sé si has fet lo de los huevos de Lucio. Sí. Aquest viatge no, eh? Aquest viatge no, eh? Aquí el saquet, jo crec que també... Bueno, el saquet ell és que primerment té uns bons ous...
Sí, no sé com els té, però... La gallina, la clau, suposo que són algunes palates fregides. Suposo. I un cocido, sabries fer un cocido madrileño? Un cocido madrileño, mira, també ho havia pensat...
perquè el cocido madrileño és molt semblant a l'escuder i cardolla que tenim aquí, al final, eh?, la cardolla, perquè al final et posa una bandeja, no?, perquè he vist, bueno, el cocido madrileño, que és un cocido madrileño que també, jo, que soc molt curiós, i de veritat, he agafat llaunes del litoral i tot això, que posa el cocido madrileño, i al final ve a ser una cardolla, perquè li posen verdures, col i això també li acostumen a posar cigrons,
I carn de vadella, i tocino de cerdo, no? Doncs va, Albert, cuinem! Va, bocata calamares, bocata calamares. I una altra cosa també, les bocata calamares, les porres, no? Home! Les porres i xurros, clar. I la diferència de les porres i els xurros... És que és una porra, és una cosa grossa. Hi ha alguna cosa més important... I el gust també, no? Sí, perquè la massa dels xurros només porta aigua, oli...
Jo soc més de xurros. Aigua, sal i farina. Jo soc més de xurros, eh? Sí, a mi les porres molen, eh? No, no, que a mi m'agraden també les porres, però m'agrada més el xurros. A veure, que no soc ni d'una cosa ni d'una altra, eh? Podia viure tranquil·lament sense porres. Ah, sí? Jo soc de... Jo m'hi fotem uns callos, a mi. A mi també, això, però pel matí des que fem una mica el dissimulatge, que estàs atacant, si a mi la dona vol xocolata... Callos, callos. A mi pot més... No et diuen res, no et diuen res, ja, no? Així toco la cau i uns callos. Hosti, que bé, eh? Anem!
Bueno, pues això, la diferència que hi ha entre els xurros i els... I anava a dir els callos, ara. I les porres, és que la porra, això, és una massa mig fermentada. I ho sé, això, perquè és curiós, perquè a Cambrils hi ha una xurreria... Saps aquesta rotonda a l'entrada, a Cambrils, que hi ha una xurreria... De tota la vida. De tota la vida. Doncs diu, tenim els porres des de... els matins, no sé, des de les 9 fins a les 12. I jo preguntant-li aquest, que ja tinc una mica de confiança, diu, és que la massa de porres...
Diu, és com que llevo un gasificant o levadura fermentada i el bol se me acaba. I diu, la de churros no és fermentada, que és agua, harina, sal, i la de porra és exactament la mateixa, però amb aquesta fermentació. I aleshores ell, per això sí, li acaben parint una massa que només li dura un dia, o sigui un servei. La de churros, en canvi, va fent.
I m'agraden molt les porres. Són més gruixudes, més que el xurro, el xurro és una mica més prim. Comencem amb l'entrepar de calamars, no? No diguis entrepar de calamars, digues bocata calamars. Bocata de calamars, exacte, a la madrileña. Com diguis d'entrepar allà. És molt típic allà, i jo, amb els calamars que tenim aquí, penso... Hosti, quan et fas unes anilles d'aquestes, però en comptes de fer la massa de rebossat,
Reboses només amb farina de blat o farina de cigró. Esfregeixes aquest cruixent que et donen, que no t'empel·leguen, que subeix molt bé l'oli de la frigidora. Un bon pa, no? Sí, sí. Un bon pa. Aquí, jo l'he provat amb pa amb tomàquet. I com tot descollo. A mi sí, la veritat, però pa amb tomàquet, oli i els calamars fregits. I un punt de maionesa. Ah, mira.
I és impressionant. A mi és una cosa de Madrid que m'agrada molt. Però és... Simple, l'únic és bona qualitat dels calamars. I fregir-los, no? Farina de cigró, si tens alguna cosa... Farina de cigró, val. És com l'Andalusa, diguéssim. La mateixa tècnica. Però no el fan molt, eh? El fan molt poquet. Molt poquet i queda una costa molt poc duradeta. I la de cigró, si és pel gluten i tal, va molt bé. I és la clau, això?
Per mi sí, i la fritura, que sigui de 80 graus. Però li posen oli de... De girassol. De girassol, eh? Sempre, per fregir, sempre. Com parlem abans, o sigui, sempre parlem això, les palates fregides, per exemple, a mi m'agrada molt més amb oli de girassol. No sort tan sa, potser, no, per això?
No sé si és sa o no, això a mi no passa res. Així que amb sabor... Així a simple vista no t'ha passat res. I l'altre vas parlar de les croquetes, no? I què et va dir també? Oli de girassol, sí. Perquè la temperatura de l'oli de girassol i d'oli d'oliva canvia molt, eh? I tant. Perquè al final... Bulla abans l'oli de girassol. S'escalfa molt més abans, es crema molt menys i és neutre, no et dona sabor a aquesta...
Doncs mira, va, ja tenim el bocata calamares, eh, i tu poses tomàquet, allà no hi posis tomàquet, no els hi diguis, això. Ui, si no posen tomàquet a rodanxes. Sí, tomàquet, tomàquet. Igual, igual que em poso i dius, jo a l'entrava si els bocats diuen com tomàte. Sí, i em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa gràcia. I em fa grà
els ous que hem parlat abans, que també, això, el que dèiem abans, l'important és que la parata estigui ben putxadeta, com parlem sempre. Al final, el que em diu la gent que ha anat, que ha tingut l'ocasió d'anar, o la sort, és que diu això, que és una bona parata fregida, ben putxada, ben fregida, i els ous aquests amb puntilla, que suposo, i m'imagino, que amb el que cobra seran ous de gallina bona, o sigui, ous frescos de bona gallina. Ja no sé si cobra més el nom que la qualitat.
Sí, també és veritat. La qualitat a vegades... És veritat, té la fama i suposo que això arrasa i al final de costa i ja veus tu, quin luxe. Per mi això és un luxe, mira, és d'aquestes coses que econòmicament no són molt cares, diguéssim, però si ho fas bé, és un luxe. És com que li agrada el caviar. Saps quin era el reclam de Casalucio, no? Que el rei, l'emèrito, Juan Carlos, anava allà a sopar a vegades.
I clar, és polític, té quadres, hi ha un reportatge per ell, crec, no se't diria, però el tio l'ha patat, ni estreia Michelin, ni reu sol, ni reu, ha fet huevos, tu, i es guanya millor la vida que ningú. Tocant els ous, vaja. I segurament que si vol anar al metge, tindrà un bon metge, si vol té contacte als d'arreu, que això és important. Va, què més?
Bueno, anem a veure els callos, no? Parlem dels callos, que creiem que és un tema de bar i que podríem parlar dos o tres programes, no? Els callos a la madilenya i versus cabipota, no? Diguéssim. Els callos a la madilenya, el que es diferencien del cabipota nostre...
és que està fet a base de tripa, també li posen pota de vedella, també li posen cap de vedella, però el que les protagonitza és això. I després els embotits, que ells hi posen la morcilla, diguéssim, normalment l'asturiana, i el chorizo asturiano, sempre. I també, quasi sempre, o la mongeta, i el ciclo. Que el capipota, en aquesta variant d'escallos, aquí ens diferenciem molt, perquè el clàssic
porta la pota que hem parat abans de vedella, el cap, i el cap de la vedella, diguéssim, que és el morro de vedella, no? Tot això ben estofat, ben guisat, i aquí entrem, sí que és veritat, i que som molt autèntics nosaltres, i a mi m'agrada molt personalment, és la picada de frits secs. Que aquí a Madrid no ho fan, ni a Madrid, ni crec que a cap lloc, i nosaltres aquest cap i pota tan sabrós
tant en aquest suc de rostit, aquest suc de fregit, perquè hi posem el pa fregit, el julivert fregit, el tomàquet escalivat, en molts casos, una picada normal, i el fruit sec l'avellana, sobretot aquest toc torradet de l'avellana, aquest fruit sec tan important.
és la diferència, per mi, vital, i que guanyem molt, perquè si m'has d'escollir, i no perquè sigui d'aquí, de Catalunya, sinó que si jo m'has de donar a escollir, jo preferia un caipota. Per què? Perquè aquesta velocitat, aquesta densitat que et dona aquest punt de picada, i després si posa... Aquí jo sí que l'afegiria el, diguéssim, el chorizo, no? Sí. Que en teoria el caipota no em porta, però es pot posar, i el cigró. Jo aquí, que no em porta, també hi posaria cigró, el chorizo...
i aquest punt de picada final i birranci. Birranci? Sí, el que vota sempre, sempre, sempre té que votar birranci, és molt de la terra. I fer a poc a poc, no? Allò no afoga, fer xup-xup, que faci el xup-xup. Les cants ben blanquejades, perquè al final són cants de casqueria, que es diu, no? Com no sé, dic de tal, es diria... Sí, sí, perquè ens entran...
el que és la... Sí, el que és les sobres de la vedella, diguéssim, en aquest cas, ben escaldades perquè aquestes carns sempre tenen un olor... Normalment ja es compren directament a la plaça, al mercat. Exacte. I jo recomano, inclús, quan arribes a casa, agafes una ulla amb aigua freda,
Aixecar-la i que surti aquesta espuma, saps aquesta espuma que li surt? A veure, com dius, què hem de fer? Diguéssim, agafes la carn, les carn quan vengues de la plaça, del mercat, que ja estan netes, diguéssim, és perfecte, però jo, inclús per a seguretat sempre, perquè a vegades sí que fan una mica d'olor, aquesta olor que et pot quedar cabipota, les blanquegem, que es diu, és agafar aquesta carn,
amb una olla, amb un cassó, amb aigua freda, aixecar-la, aixecar el bull, treure aquesta espuma... Ah, aixecar el bull. Sí, exacte, aixecar el bull. Que surt espuma i treure l'espuma. Aquesta espuma blanca, treure-la i la carn d'aquesta aigua també treure-la. I després com a fer un guisat. Nosaltres sempre a Catalunya partim d'un sofregit, un bon sofregit, després potser marquem una mica aquest chorizo que li posem, retirem, posem aquestes cannes entre la pota ja de truixar-seada,
amb el cap, ben guisadet, una mica de tomàquet així ratllat, que caramelitza en aquesta olla, després d'aquest tomàquet, si tenim un fons de pollastre, un fons de can, també que faci xup-xup, en comptes d'aigua, també, vi ranci, tot això caramelitzat, que es caramelitza,
Aigua, una mica més d'aigua, diguéssim, i després aquesta picada al final, saps? Aquesta picadeta que tenim, que és perfecta, i un ciclo al final, i el propi chorizo que hem fregit abans, el chorizo, posar-lo dintre. I és un platàs, sí o no. I jo crec que aquí no hi ha rival. És com el Barça i el Madrid, ara. Qui està millor? El Barça. Doncs el Capipota està millor que el... I ja està. Que los caos al Madrid. Sincerament, eh? Tiro cap a la terra? Sí. Però jo crec que és un moment al Capipota. Mengem bé, eh?
Menja molt bé. Allà et pots fer mal, eh? Sí, sí. Et pots fer mal. I són més tranquils que nosaltres, jo crec. I tenen trens, no? I els torretnos també estan molt bons allà. Sí, sí, que s'agafen molt d'allà també, de Segòvia i d'això. Al ser el centre...
Clar, però tenen... Ah, una vegada parlàvem amb un noi de Madrid, eh? Hòstia, però com teniu el peix fresc? Perquè realment tenen el peix molt fresc. I un marisc, millor que... Sí, clar, tenen autopista directa, allà totes les autopistes van a parar allà, clar, directa des de Galícia, eh? Tenen un marisc molt bo. I diuen que el millor marisc que pots trobar-te és a Madrid, eh? Amèrica o Madrid. Sí o no? Això ho he sentit de parlar amb el meu. Fos desemprenyar, ara, perquè...
Es quedem a darrere. El millor marisc el tenim a Madrid, hòstia. Ho volen tot. I ara, si nosaltres volem anar amb l'AVE, també anem a 80 per hores, imagina't. Jo vaig baixar i tot, un moment. Vaig anar amb l'AVE, tu? Sí, bueno, vaig anar amb el parent. Bueno, una hora i mitja de retard, però bueno, ja és això. Vaig baixar un ratet a passejar. Mentre vas a 10, jo vaig andant d'on l'au. Per que l'agafes ràpid. Sí, sí, sí.
Escolta una cosa, va, i un cocido a la madrileña com el faríem? El cocido a la madrileña jo el que tinc vist o el que tinc llegit és que seria igual un tipus de cardòria seria, no? Bullir tota la carn a banda, diguéssim, no? Fer un caldo amb gallina, amb tocino, panxeta de porc...
Algo de Badella també, no? I després les verdures a banda, no? Després es posen la safata. El que sí que trobo que és molt, molt important, igual que nosaltres aquí, la Cardolla, és el cigró. Aquí també. Clar. Vaig jugant molt amb el cigró. I després també, que és la morcilla, el chorizo... I al final, la font... Jo que... El que sé que el cotxe de la Madreña porta menys caldo, o sigui, o li posa menys caldo que nosaltres a Cardolla amb la sopa, eh? Sí.
És més dents. A nosaltres ens agrada més la cullera i ells el que fan és una bona safata amb les seves verdures, a banda, el seu cigró també ben posadet, i després les seves carns. Però al final la bandeja, si et fixes, la bandeja presentada és quasi com una cardolla nostra. El que passa és que nosaltres només la fem... I no té pilota. La nostra té pilota. I ells, a vegades, això ho vaig preguntar també, a vegades saps què hi posen? No hi posen pollastre.
Què hi posen? Gallina. Clar, és que la gallina fa bon caldo. Clar, gallina vella... Fa bon caldo. Fa bon caldo, sí senyor. I a mi l'escudella... L'escudella sempre hi poso gallina. Primerament, mira, tira una cosa, és molt més barata que un podastre.
Avui la gallina és molt més barata. I jo què sé, el greix que treu aquesta gallina és impressionant. Deixa un sabor i una essència impressionant. Mira, aquí hi he buscat. Ingredients. Garbanzos. Sobretot, no? Morcillo. Morcillo, que és el jarret de madella. Tocino.
l'os de rodilla de ternera, el hueso de espinazo de cerdo salado, hueso de caña con tuétano, ¿sí? Chorizo fresco, para cocer aparte, fideos cabellinos gruesos, a mí no me fotis fideos aquí. Pues mira tan bé, mira. Gallina, patatas, las pastanagas, repollo para cocer aparte, morcilla de cebolla. Repollo que es calacol. Sí, sí, sí. Morcilla de cebolla y sal al gusto. Calculat una cucharada sopera, más o menos, tío, una cucharada sopera, ¿eh?
I aquí diu que és una dificultat mèdia. I després això... Ara et faré un coci de mare. Però fixa-t'hi tu com són. I aquí ho menja tot l'any. Nosaltres la Cardolla la fem només al Nadal i ens ho oblidem. Això és un fallo que tenim, és una errada greu que tenim. Perquè jo et dic que alguna cosa hem fet com la Cardolla, saps que ho digui Cardolla, és molt, molt apetitós, i ara aquests dies que ha fet de fred i tal, però només ho fem al Nadal, ja està. Ens ho oblidem ja, l'àpio, el nabo,
A mi perquè a casa ho tinc prohibit amb calor, però en faria tot l'any. I aquí afegim naps, aquí afegim moltes verdures. Moltes verdures que tens més varietat. Jo sóc més de carn. I a la verdura ja està bé el caldo, però jo sóc més de carn. Posa una pilota. Un os de vedella. No la tenen, la pilota. No en tenen.
No els agrada treballar, eh? Fer manualitats, eh? No els agrada molt aquests madrileños. Has cuinat mai per un madrileño o madrileña? Sí, clar, i tant. I què? Què diuen? Són molt agraïts, eh? I els agrada molt la nostra gastronomia, ojo, eh? Sí o no? Perquè saben barular-la, sí, sí. I, a més, vaig tindre un company a l'escola, precisament, d'Australia, que era de Madrid, que el seu pare era un directiu de paradores, no sé què, aquest, que era un tio important, i el tio que havia d'estudiar a Catalunya deia que la cuina catalana li encantava. Sí, home, sí. Són molt oberts, eh? Molt, molt. Són més oberts allà ells que nosaltres.
segura no ensenyo de bo, eh? Escolta'm una cosa tu cuines a casa? Sí. Què és l'últim que has cuinat?
L'últim que he cuinat va ser... Ah, mira, ahir va ser carxofes. Oh, a veure, a veure, explica'm. Et t'explicaré. Carxofes... Hosti, vaig fer un mejunque, però estava molt bo. Teníem... Teníem, a veure, carxofes, per una banda. Teníem pebrots, farxista brandada. Per l'altre, feta per mi també. I després teníem musclos. I també una salsa tomàquet per ahí bailando, i teníem all picat i julivert. I vaig fer una casoleta de...
i cervesa, només tenim cervesa li vaig posar una mica de cervesa i vam fer una cassola de carxofes amb pebrots fargits de brandada musclos i aquesta mica de cervesa que va porar aquest sartre de tomàquet i julivera al final i el mica d'all i porro també li vaig posar i com es diu això?
hem paciat la nevera, bàsicament bàsicament buida de la nevera Buida de la nevera Està guai això? Està boníssim Ho vas fotre tot, tenies cervesa, porro, tenies de tot I tenia una miqueta d'algunes galtes que vam fer també d'ibèric, una galta guisada una mica de salseta perquè li donava aquest brilló aquesta enganxada a mi em falta això, a mi em falta això la nevera està perfecta, neta i no hi ha res
Hòstia, jo, de veritat, em falta això, eh? Posar vegades, dir, hòstia, li foto això, i penso, no, no, no, és que igual... Si ho anuncies a la teva família, dirà, no, no, no, no t'emboliquis, i tu no, tu no diguis res. Tu tira-ho. Tira-ho. I com, però no, que bueno, que bueno, perquè si ho anuncies, dirà, aquest serà de castanya, però no.
I si no surt bo, dius que això no estava gaire bo. Però normalment sempre surt bo. Mira, la carxofa, que crua. Has agafat la carxofa, un porro, una sabeta, un tomàquet. Tens una birra allà, li fots per allà. Sí, després li fots un glob també. Home, home, home. Si hi ha una cervesa, allà no va. Si n'hi ha una, allà no va. Ja t'ho dic ara. Albert, un autèntic plaer que estiguis. Ens he deixat algun o no?
A Madrid, moltes coses, però bueno, intentarem que l'any que ve si parlem de Madrid, i dic, hòstia, Barcelona, ja estem aquí. Ja estem aquí, quasi, quasi. Escolta, com obriu CapBosc? Quan obriu? Setmana que ve ja el dilluns ja comencem a fer elaboracions. Has pensat en algun plat nou o no? Molts. Vam estar l'altre dia amb l'Arnau el dimarts i va ser molt interessant. Va ser molt... Ella ha estat a Brasil també, ha portat idees. Hòstia, nano.
I comencem el dia de Sant Valentí, que és dissabte, si m'equivoco. I després, el diumenge nit, tenim el de la Repsol, que ve aquest any, la guia Repsol, els soles, es donen a Tarragona. I fem un banquet de 400 persones, o sigui, comencem molt forts. Sí, el 14 és carnaval, aquest any. Cau carnaval, eh? Ah, sí, també. No has de disfressar-te, no?
No, ja vaig disfressar tot l'any. Sí, clar. Ja vaig disfressar tot l'any. Albert Ortiz, un autèntic plaer. El plaer és meu, Jaume, com sempre. Que vagi molt bé. La setmana que ve no compto amb tu, eh? Esclar, el dilluns és dia 9. Jo el dilluns estic allà amb l'Arnau, ja... Allà... Quan el cotxí... I el primer dia? No t'estranyi, perquè som de caràcter, els dos. Que vagi molt bé, Albert. Jaume, gràcies. Una abraçada. Bon dia. Bon dia. Pausa i Martí Sants. Ens anem amb les històries del cinema.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el Planxa Volta i Volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi!
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Místi, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu setret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Místi, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs una setmana més!
Un dilluns més, rebem el nostre estudi en en Martí Sanz. En Filat, l'última mitjora de la nostra edició, en Martí Sanz és una autèntica especialista al món del cinema i fa temps, doncs, que va elaborar una llista que es diu Motion is Emotion. El cinema és emoció, a part de moltes coses més, Motion is Emotion.
I el qual inclou 100 pel·lícules que ell creu que són, doncs, grandíssimes pel·lícules per a algunes històries i algunes curiositats i algunes realitats, evidentment, eh? Cada dilluns repassem amb ell història i històries del cinema, històries i curiositats del satèr. Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Doncs gràcies per estar amb nosaltres i avui què posem damunt la taula, Martí?
Doncs mira, avui posarem la sèrie B, que l'altre dia em parlàvem i vaig dir que em diguíem alguna cosa. I et vaig preguntar què és la sèrie B, tu què em vas dir? Bueno, a veure, recapitulem una mica, ara estem a la dècada dels 40, és una dècada que vam començar amb... Però no m'entris en matèria, no m'entris en matèria encara, jo et pregunto què és la sèrie B, que recordis què és la sèrie B, eh? Què és la sèrie B? És les pel·lícules de baix pressupost. De baix pressupost, ara en parlem amb en Martí!
Ara entrem amb el que m'estaves explicant, interessant, però vull fer-te una pregunta abans, perquè a vegades es viu això com una cosa pejorativa, aquesta sèrie B, això.
però es veu realment a vegades que és de baix pressupost o és perquè ho sabem o ho pressuposem? Perquè moltes vegades coses que se'n fan en baix en pressupost tenen molta dignitat, eh? Bueno, com aquestes dues pel·lícules que parlarem avui, són clàssics del cinema, reconeguts per tothom, es veu en certa manera, ara hi entrarem, si ets una mica aficionat al tema.
Bé, vam començar la dècada amb Rebeca, de l'any 40, i després van vindre les dues primeres pel·lícules de l'Orson Welles, fetes per la RKO, Ciudadano i El cuarto mandamiento, i després, a la llista, l'any 42, venia La mujer pantera, que ens la vam saltar, també de la RKO, i que com a bona pel·lícula, la sèrie B, aprofitava alguns dels decorats del cuarto mandamiento.
Després vam fer Tener i no Tener, del House que ja l'havien fet, Dia Cingüella del Billy Wilder, Encadenados, el Hitchcock quan el vam fer, el Fantasma i la Senyora Muir i la Dama de Xangai. I ara tocaria Retorno al Passado, la segona pel·lícula de Jacques Tourner de la meva llista juntament amb la Mujer Pantera.
Això són pel·lícules dels anys 40, bueno, jo he de dir que aquestes pel·lícules, evidentment, les he vist per primera vegada a la televisió, perquè quan les veia jo no podien als estrenos, als anys 40 jo no vivia, diguéssim, i a la Filmoteca encara no existia. Aquí sempre hi ha hagut un retard, als anys 80 això canvia, diguéssim, amb el règim polític espanyol i tal, però...
Les pel·lícules tardaven de 6 a 2 anys en arribar aquí. O sigui, no es feien simultàniament com ara els estrenos. Hi ha vegades 3 i 5 anys. I algunes no es venien mai o venien molt censurades. I els anys 40 és la pitjor època d'això, perquè s'acabava d'instaurar el doblatge obligatori l'any 41. A la República coexistien, diguéssim, versió original i doblat, però Franco prohibeix la versió original, és a dir, els subtítols desapareixen.
i tot es té que fer doblat, i a més, diguéssim, la censura és molt forta i tot va molt més lent. Bueno, dit això, expliquem una mica el que és la sèrie B. La sèrie B, estricto senso, diguéssim, és una cosa dels estudis. Després s'ha...
diguéssim, usat per qualsevol cine de baix pressupost, però en realitat és una denominació que surt del sistema d'estudis. I això es va fer perquè, com tu ho saps, i hem dit aquí moltes vegades, el crack del 29, Wall Street s'enfonsa, tot això, llavors hi ha als anys 30 una gran depressió als Estats Units i baixa molt la venda d'entrades, un 50% gairebé,
i que els estudis preocupats, llavors els grans estudis es reuneixen i decideixen fer una línia de pel·lícules més barates, diguéssim, que es facin més ràpidament, a vegades es fan en tres setmanes com a màxim, més curtes, més curtes, no mai de 90 minuts, poden anar de 70 a 90, màxim,
sense actors coneguts, que és el gasto principal d'una pel·lícula, sense publicitat moltes vegades i tal. I fan aquestes pel·lícules de baix pressupost que llavors fan programes dobles per animar la gent a anar. I clar, en l'estreno té un preu, però després les pel·lícules importants fan tota una gira per als Estats Units i quan acaba la gira ja es tornen a reposar però amb un preu més baix. I a més la gent pot veure dues pel·lícules. Seria com a l'època de qui es deia el reestreno.
I llavors això fa que molta gent vagi al cine i descobreixin aquestes pel·lícules de sèrie B. Un dels primers autors d'aquest gènere és el Don Siegel. Don Siegel, que com tu saps és el mestre del clinisme, després va fer la sèrie...
Bé, jo ho sé, perquè tu m'ho has explicat, que hi ha la gent que no quedi com l'especialista soc jo, ets tu, eh? Bé, la pel·lícula cumbre de l'Isgut, si em perdona, està dedicada a Don i a Sergio, és a dir, Sergio León i Don Sigel, amb el que ell fa la saga del Teniente Mahalajan aquell i tot allò.
Aquest home fa una pel·lícula sobre un motín, sembla quasi un motín en el pavelló Lonce, amb un Bogart que no el coneixia ningú, amb una Betty Davis i tal, i té èxit, i llavors li deixen fer més pel·lícules, i entre elles fa un dels cènits de la sèrie B, que és La invasión de los ultracuerpos, en vam parlar la setmana passada, pel·lícula de ciència-ficció increïble, que després s'han fet remex, etc. Com vam dir la setmana passada, reflexava aquesta paranoia de l'enemic interior i tot això...
I després, un dels fets més importants de la sèrie B va ser que la RK ho va fitxar amb un productor que s'hi diu Val Lyuton. I aquest productor va cridar per fer pel·lícules amb una persona amb la qual havia treballat, que era el Turner.
Jacques Turner. Llavors aquest duo va revolucionar la sèrie B. Hi ha una pel·lícula que a mi m'agrada moltíssim, potser és la millor pel·lícula de cine sobre el cine, que es diu Cautivos del mal, que la tocarem algun dia, que explica la història d'un productor que és una mica el Walt Newman. I una discussió entre ells que fan una pel·lícula de panteres i els productors volen que posin homes panteres i ell diu, no, és que això semblen homes disfressats, és ridícul.
diguéssim, què fa por a la gent, l'oscuritat, comença a dir, és una escena boníssima, llavors un crit, un gat que fuig, tal... Llavors, sense ensenyar res, feien un clima molt més de terror. És a dir, està definit, és un cine que algú ha dit, menys és mas, diguéssim, el menys és mas del Bauhaus amb arquitectura, aquests el van aplicar al cine. És a dir, en comptes d'ensenyar coses, sugerien i tal, i llavors creaven uns ambients amb quatre duros, diguéssim, incaïbles. I amb aquest senyor va fer...
La mujer pantera, una pel·lícula clàssica,
Jo anduve con un zombi, igual que hice zombi, i Los hombres leopardo. Van ser aquest trio que vam fer amb el Walt Newton. Aquestes pel·lícules, a partir dels anys finals 70 i 80, amb l'extensió de la televisió als Estats Units, els programes que feien per la nit, les pel·lícules de nit, començava el cable i tot això, es comencen a radiar aquestes pel·lícules i llavors la gent les descobreix i es posa de moda. Hi ha tota una generació de directors, diguéssim,
molt més cap aquí, el tipus Scorsese, Bogdanovic i tal, que consideren aquest cine com una joia. Scorsese i la Mujer Pantera són les millors pel·lícules de tots els temps, etc. I llavors aquestes pel·lícules es revaloritzen. I el Jacques Turner, que era un home que la gent... Perquè això els americans en diuen artesano. No consideren un autor, un artista, sinó que era un home que feia... Però clar, es donen compte tant aquests directors com la crítica francesa i tal, que aquests artesanos són a vegades uns gènits.
I a vegades són pel·lícules que arriben molt més lluny que les pel·lícules A, perquè, clar, no estan tan controlades, tenen molta més imaginació, poden fer coses, són més atrevides, es fiquen en temes, diguéssim, que no es podria ficar en una pel·lícula de sèrie A, que està molt controlada per la censura i tal, llavors és un cine molt innovador, diguéssim. I, bueno, això continua. L'any 48 comença a canviar, perquè hi ha una llei als Estats Units que posa una demanda als estudis per monopoli,
Gràcies.
perquè consideren un monopoli, els estudis perden la distribució, perquè abans tenien la distribució, tenien totes les sales, eren dels estudis. Perden això i el de la sèrie B comença a baixar una mica, però continuarà tots els anys 50 i després, com et dic, el terme queda com a cine de baix pressupost. I més que els estudis, els que entren en aquest joc són productors independents, que fan pel·lícules des de fora dels estudis. El més important de tots, el rei de la sèrie B, diguéssim, és el Roger Corman.
que fa pel·lícules, inclús hi ha una pel·lícula d'ell, que és la tenda de los horrores, que diuen que la va fer en dos dies, una cosa... Hòstia, això és inaudit, això. Inaudit, amb un juveníssim Jack Nicholson, i bueno, és una pel·lícula de culte, suposo, ho hem sentit a parlar, perquè és una pel·lícula que tothom l'ha vist 20 vegades, després s'ha fet una obra de Broadway basada en aquesta pel·lícula, una altra pel·lícula basada en l'obra, en fi, i és una pel·lícula de l'any 60, em sembla,
I el Roger Corman va fer algunes de les clàssics de la sèrie, l'Hombre con rayos equips en la vista, en fi, moltes aquestes. És una bestiesa, a part fer una pel·lícula en dos dies, això és molt bèstia. Sí, sí, sí. L'has vista o no, aquesta pel·lícula, tu? Qui? Aquesta, que s'ha fet en dos dies. Sí. I què tal? Bueno, a mi no m'interessa massa, si vols que et digui la veritat. No és una pel·lícula que m'atrapi, com en general tot el cine del Roger Corman i tal.
Jo soc més de la sèrie B, de westerns, i... Spaghetti westerns, deien que també, no? Això ja era el western italià, ja ho sé, però... Sí, no. Però no té res a veure amb la sèrie B? No, no té res a veure, perquè això és europeu, diguéssim. Molt bé. Bé, i després...
Surt aquest home que hem dit Jacques Tourner. Doncs Jacques Tourner, qui és? Jacques Tourner és un home que neix a París l'any 4, és fill de Maurice Tourner, un dels pioners del cine francès, un home que començava a fer cine als anys 10 i tal, i ell, clar, xupa tot això del seu pare. Quan ell té 10 anys van als Estats Units, el pare es passa 10 anys a Hollywood, amb el Cine Mut, eh? I ell, mentre va a l'institut, l'ajuda, fa d'extra, no sé què...
I després tornen una altra vegada a França. L'any 25 torna a França. I allí ell inicia la seva carrera com a director. Fa coses ajudant, fa curs, tal, i al final fa una primera pel·lícula. I l'any 25 decideix anar a Hollywood.
I la Metro el fitxa a l'any 36 per fer diferents treballs. I mentre feia l'ajudant de direcció amb una pel·lícula que és la Història de Ciudades, una de les mil versions del Dickens que s'han fet, coneix el productor Walt Newton i llavors ens entren en aquesta dinàmica tan fantàstica de la Mujer Pantera i tot això que hem dit.
I després que això s'acabi, la Mujer Pantera s'ha de dir també que es va fer un remake l'any 82, que no sé si tu et sonarà, amb la Natasha Kinski, que està guapíssima per ser. Era molt jovenet l'any 82, tenia 8 anys. L'any 82 és un director que a mi m'agrada molt i que sortirà a la llista, que es diu Paul Schrader,
Paul Rudder, el guionista de Taxi Driver i de moltes coses, també director, va fer el beso de la Mujer Pantera. Clar, ja és una pel·lícula més llarga, és una pel·lícula d'una altra època. No té l'encant, no té la màgia que té la Mujer Pantera, que és una pel·lícula com màgica tota ella.
El Turner, per fer l'actriu, va agafar la Simone Simone, que és una actriu francesa que no va treballar més als Estats Units, però que havia treballat amb Jean Renoir, havia fet La bèstia humana, les pel·lícules importants del Jean Renoir, etcètera, i va anar als Estats Units per fer aquest paper. I llavors és una pel·lícula increïble.
Després d'això, ell continua fent pel·lícules, diguéssim, Tierra Generosa, Dias de Glòria, i a l'any 47, que és la que vindria avui a la llista, fa una que es diu Out of the Past, que vol dir fora del passat d'alguna manera, que aquí es tradueix com Retorno al Passau, que insisteixo en que és un títol millor que l'original perquè t'explica millor de què va.
Retorno al passat. I és una pel·lícula excepcional. També va començar com una sèrie B i avui en dia és reconeguda com la millor pel·lícula de sèrie negra de tots els temps.
per molta gent. L'altre dia, inclús em vaig ficar al xat GTP i vaig preguntar, quina és la millor pel·lícula de sèrie negra de tots els temps? I surt, evidentment, com a única i a la primera, aquesta. Et diuen, si atenem a tot el que s'ha publicat, sens dubte, retorna al passat. I després també et parla de perdicions... Clar, però... Això es basa en una sèrie de publicacions, clar.
Això es basa en una estadística de lo públic. Clar, si tu i jo ens passem avui la tarda, dic que, escolta, que aquesta pel·lícula és lo millor de lo millor, segurament el xat que ve té dirà, hostia, és lo millor de lo millor, clar. Això vol dir que entre la gent es diu això. Entre els crítics i els experts es diu que la millor pel·lícula seria negra de tots els temps.
és retorn al passat. Una pel·lícula excel·lentment escrita, amb aquesta fotografia... La sèrie negra, diguéssim, als anys 40 és el seu moment àlgid. El cine de gánster s'ha acabat, el cine dels anys 30 s'ha acabat, ja no es torna a fer cine de gánster fins que el cop el reivindica...
a partir dels 70 amb el Padrino i tal, i llavors passa a ser la sèrie negra, que és un cine més desencantat, més cínic, els personatges no són ni bons ni dolents, està tot més matitzat, hi ha tota una estètica del cine negre, el fum dels cigarrillos, les ombres, tota aquesta estètica mica agradada de l'expressivisme alemany, com hem dit bastantes vegades,
I aquesta pel·lícula és el cènic d'això. És una pel·lícula superben escrita, els diàlegs. I és un senyor que... El Robert Mitchum, tu diràs, home, el Robert Mitchum és sèrie B, i el Kirk Douglas, sí? Però és que era la segona pel·lícula del Kirk Douglas i la primera del Robert Mitchum. Per tant, eren actors, diguéssim, no coneguts. El Robert Mitchum la peta, és a dir, surten allí, la manera d'estar, només la presència, la manera de calicar la gabardina, com fuma, es converteix en un heroi, diguéssim, dels detectius i de la...
i de les pel·lícules policiaques, el Quir Douglas també està genial, i la noia també, la Quir.
Una que es diu Gen Guir, que també és una lova con piel de cordero, diguéssim. Tu l'has preguntat si coneixen Martí Sanz al xat GPT o no? No. És una pregunta que no... Saps què diu? Què diu? Vols saber què diu el xat GPT d'un tal Martí Sanz? Vaja, posis en l'evidència. No, no, no. Concretament, Martí Sanz és un especialista en cinema que aporta continguts regulars al programa Parlant de Tot. Com ara comentaris, aquí t'ho deixo.
Com ara comentaris sobre històries del cinema, pel·lícules i directors clàssics dins de la seva secció. Per exemple, amb la seva sèrie Motion is a Motion, o Història i històries del cinema. Ho dius en sèrio? Bueno, bueno, ja m'ho crec. Té, gira la pantalla, no llegis des d'aquí, però he posat... Tu coneixes en Martí Sanz, que fa una secció a un programa de ràdio, l'he dit així. Ah, vale, ah, vale.
Has introduït tu el tema a ràdio. Bueno, ja, però, clar, no l'he introduït ni tema cinema, ni història del cinema, ni motion is a motion. Per tant, que sàpigues que tu també estàs present en el xac que Peter et coneix. Vinga. Doncs aquesta, el passat... Has avut un vermell, en Martí. Una mica, una mica. Comença la pel·lícula amb el Robert Mitchum, que té una gasolinera molt destartalada, diguéssim, una gasolinera, podria ser, amb un quadro d'Edgar Hooper, quasi...
i llavors figura que és un home amb un passat que no sabem però hi ha un cotxe que para
i veu que és ell, el descobreix, és el passat que torna, que algú li pregunta qui és aquest senyor, i ell diu, és una rata que surge de les cloaques del pasado, perquè tota la pel·lícula, diguéssim, té aquest nivell de guió, aquest nivell d'ironia brutal. I llavors el passat el torna a reclamar i es torna a ficar en tots els lius que ja havia deixat a fora, amb la noia, amb el dolent, no estriparem de què va...
Però és fantàstica. És una pel·lícula més complicada amb el seu desenvolupament i tal. Tots estan molt bé. I també es va fer un remake d'aquesta pel·lícula. A l'any 84, no sé si la pots haver vist, que es diu Contra todo riesgo, que no val res. Jo l'havia vist fa molt poc. Sí, és un director que es diu Tyler Hackford, bastant comercial, que havia sigut famós per oficial i caballero.
Després ha fet un parell de biopics del Ray Charles i del creador de la Bamba i tal. Però aquesta no val res. A més li han canviat els temps del passat i perd tota la gràcia per mi. La pel·lícula fa el Jeff Bridges, que no està a l'altura del Robert Mitchum, tot i que és un actor bo.
Bueno, aquest senyor continua fent pel·lícules, eh?, algunes importants, l'Alcone i la fletxa, amb Burlancaster, que encara està recient sortit del circo i fa moltes piruetes i salta i no sé què, Martín El Gaucho, que també la mujer pirata, citant Honduras, Wichita Ciudad Infernal, un dels westerns més deliciosos del món de sèrie B, Eginete Misterioso, perquè ell fa molts, fa tots els gèneros, perquè la sèrie B...
també, diguéssim, es destacava per fer pel·lícules de gènere, o feien, sobretot, terror i western, però també policia i tal. És una mica el que després s'ha menjat la televisió, aquest tipus de manera, diguéssim, els telefilms i tot això ha passat aquí.
Els telefilms aquests, Martí, parlen clar, aquests d'antena 3, el dissabte a la tarda, que t'ajuden a dormir més que una altra cosa, això és sèrie B o que seria pitjor encara? No, ara ja no es diu sèrie B, però són pel·lícules televisives, per tant, de baix pressupost. De baix pressupost. No es diu sèrie B, però és de sèrie B. És de sèrie B. Bueno, és que després es va parlar, als anys 80 es va començar a parlar de la sèrie C,
que seria més lo del Tarantino, inclús la sèrie Z, no sé si et sona, una pel·lícula que seria El Vengador Tóxico. La pitjor pel·lícula de la història era la d'Ed Wood, no? Està considerat que també seria sèrie Z, diguéssim. Ed Wood, no era? No me n'acordo quina era. L'Ed Wood, l'Invasión de otros planetas, que la pel·lícula, el Tim Burton va fer aquesta pel·lícula, que és un biopic d'ell, que és una gran pel·lícula, per mi és la millor del Tim Burton, que no és un director que jo li tinc un gran carinyo,
Però aquesta pel·lícula és fantàstica. Estan tots molt bé. I aquest seria una mica Sèrie Z. Un dels èxits de la Sèrie Z era El vengador tòxico. La sèrie C i Z ja s'estrenaven directament per cables. Quan comença el vídeo? La invasió de paraules assassins és una cosa així. També. Sí, sí, sí. És una cosa terrible. Però va fer sort ell amb aquesta... Perquè si ell no el véssim considerat la pitjor pel·lícula de la història avui no estaríem parlant d'ell.
No. Per tant, doncs... Bueno, se'l va reivindicar si són aquestes coses de... Sí, clar, un tio tan friki, diguéssim... Jo, a la meva època, eh, Martí? A la meva època estic parlant de fa uns quants anys ja, però havent estudiat producció i audiovisuals, a mi em van parlar de vot. Ah, sí? Sí, per tant... No, no, sí, sí, home... Hòstia, tio... Ha segut vendre el seu producte en format dolent, però, escolta, si ets el més dolent, també ets notícia. És com aquell que fa la marató en 86 hores, doncs també serà notícia. Més que el que la fa en dues hores i mitja.
Va, que hem d'anar acabant, Martí. Bueno, res, aquest senyor va fer una sèrie de westerns, que jo els vull destacar a tothom que pugui veure, que són westerns perquè hi ha dues línies principals a la sèrie B. Hi ha el Boot Boy Teacher amb el Randall Scott, aquest dueto que vam fer moltes pel·lis, i que totes són aconsellables, sigui un pes que alguna, i després les del Jacques Turner amb el Joey McGrea.
que també és un dels grans, i no és el western de sèrie, no és el western del John Wayne, el John Ford i el Howard Hawks, són uns westerns de sèrie B, però que jo els trobo deliciosos. Ell en va fer diversos d'aquests, i bueno, al final aquest senyor va fer La noche del demonio, que és la seva última pel·lícula important, l'any 57, i després ja em sembla que va dirigir alguns capítols de televisió, inclús de Bonanza. Hosti, Bonanza. Bonanza i Twilight Zone, o sigui, la dimensió desconeguda.
i ja està, i ho va deixar aquí, va tornar a França, Bergerac, on era ell, i es va morint allí, França. D'allà on era el Cirano de Bergerac, també. D'allà on era el Cirano, correcte. Molt bé, Martí, una abraçada ben forta, que vagi tot molt bé. Fins aquí la secció, avui? Hem arribat a temps, avui ho hem fet tots? Avui ho hem fet tot. Anem aprenent, Martí, una miqueta, no? Que vagi molt bé.
Acabem. El primer parlant de tot el mes de febrer, aquest dilluns, 2 de febrer de 2026. Ensetem setmana. L'edició d'avui la número...
2.289, 2.289 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu no us causo de mani, si no causo manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Si sortiu per estoneta, agafeu el paraigua, que sembla que avui ha de ploure una estoneta. Amics, amigues, a ser feliços, amb bones mans, us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio.
amb Joan Escofet i el Retrovat, ja amic i company Robert Mazza, ja incorporat feliçment de nou a l'equip de Vilassar Ràdio.
Demà a les 10 ens ho expliquem tot a través del 98.1 de la FM, el Maresme i a través de Vilassar Radio.cata per internet. Si la candelera riu, el fred és viu. Si la candelera plora, el fred és fora. Si la candelera riu, el fred és viu. Si la candelera plora, el fred és fora. I això vol dir que serà fora, perquè sembla que avui plorarà una miqueta. Veurem si es compleix o no la dita. Sembla que no, eh? Perquè l'hivern no el que ha de fer és fred, bàsicament, eh?
Quina cançó, quina música ens inspira, quina artista ens inspira fins a arribar a la una? Doncs el gran Andrés Calamaro amb Flaca. Calamaro amb Flaca i nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Apunta B, 98.1 FM, el maresma, vileserradio.ca per internet. Que vagi molt bé!
Fins demà!
No te quedes callada, no levantes la voz, ni me pidas perdón
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica, més d'un centenar.