Fins demà!
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Un petit problema informàtic a última hora. No ens ha permès començar el programa en condicions, però ja ha solventat el tema. De seguida comença el Parlant de Tot. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança amb Steve Miller Band i aquest Take the Money and Run comença el Parlant de Tot.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal, com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dilluns, és 10 de novembre de 2025. Ens endinsem el 11 mes de l'any, tot i que si sortiu al carrer a aquesta hora...
I no sabem quin mes estem, doncs diríem que estem a un mes més primaveral que no pas tard d'oral. Sí que a primera hora el termòmetre es movia entre els 10 i 11, a Vilassa de Mar 13 graus, però conforme es va assentant el sol, doncs realment la temperatura puja. I sembla que les temperatures pugen i molt. Aquest estiuet de Sant Martí es preveu de cara al cap de setmana. Recordem que...
a Vilassà de Mar. Divendres, dissabte, diumenge i dilluns celebrem la festa de tardor, la festa major petita, diem-li així. Divendres, dissabte, diumenge i dilluns, 14, 15, 16 i 17 de novembre. Respectivament, recordant que dilluns que ve, 17 de novembre, és festiu a Vilassà de Mar.
Tot a punt per aquesta festa major, però comencem setmana i comencem amb un dia assolellat, de temperatures fresques a primeres hores del dia. A últimes també està previst, però quan el sol s'imposa realment les temperatures van molt més amunt del que seria habitual o normal en aquesta època de l'any.
D'això ens en parla de seguida Joaquim Serra. Des del Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma, Joaquim Serra ens farà aquesta previsió de cara avui, de cara als propers dies, aquest inici de setmana, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca.
De seguida també saludem a Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassa Ràdio i, com cada dia, repassa l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho eren un dia com avui. Tot pujant al DeLorean un dia més, repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio la regidora de festes populars de l'Ajuntament de Vilassa de Mar,
La Maria Vinuesa. Amb ella parlem d'aquestes festes de tardor que estan ja a punt d'arribar el proper divendres.
A les 11, com sempre, saludarem en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí Brutau i l'Adam Baus ens porten per dos duros. Ells són dos joves que ens parlen d'això, d'economia per joves, i no tan joves. I avui posen damunt la taula un tema que es diu, realment som productius? Atenció, perquè hi ha una notícia, caldria investigar-la i caldria desenvolupar-la.
Es veu que si algú fa el llit de bon matí, quan es lleva fa el llit, té moltes possibilitats de ser milionari. Aquesta frase o aquesta afirmació que sembla més un acudit que una altra cosa, doncs amb en Martí i l'Àdam, amb en Martí i l'Àdam, els nostres joves economistes ens ho desenvoluparan.
A dos quarts de dotze passa per la ràdio l'Anna Penya. L'Anna Penya acaba d'escriure un llibre de llegendes del Maresme i Joan Escofet li fa l'entrevista a dos quarts de dotze que hauríem de tenir el nostre company especialista en el món dels taurons, en Marc Aquino, però es troba de viatge i de moment no podem contactar amb ella. Marc Aquino es troba uns mesos de viatge.
A les 12, torna la ràdio, i avui sí, Albert Ortiz, el xef vilasserenc, que treballa a Can Bosch, a Can Brils, al restaurant Can Bosch de Can Brils. I amb ell cada setmana juguem, li proposem cada setmana un o diversos ingredients, i ell...
Sense que ell ho sàvia prèviament, tirant d'inventiva i de llibreta, ens prepara menús. Avui, doncs, la cosa, ja us dic, ara anirà de tardor. I no dic més perquè sé que ens està escoltant i, per tant, deixem-ho així. I a dos quarts d'una, acabarem l'edició com cada 15 dies amb en Martí Sanz. Aquest especialista, encara que li agrada poc que li diem, però especialista en el món del cinema que a través de la seva llista Motion is Emotion, Motion is Emotion és una llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat,
que tenen una importància rellevant en el món del cinema. I amb ell parlem d'història i històries del cinema.
És dilluns, és 10 de novembre de 2025. El meu nom, Jaume Cabol, edició d'avui la número 2.245. 2.245 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. 12 minuts per damunt de les 10 del matí. Ho tenim tot a punt. Primer, parlant de tota la setmana, tenim el motor encès. Només cal posar primera i arrencar. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, comencem amb el dia frescot a primeres hores, previst també temperatures baixes d'últimes hores del dia. Aquest matí 10, 11, 13 graus teníem a Vilassa de Mar, altres punts de la comarca més baixet, però quan el sol s'imposa aquestes temperatures pugen de manera, podíem dir, poc habitual o anormal. Això ja comença a ser massa habitual.
De cara al cap de setmana, encara queda, tenim les festes de Tardov i la Seda Mar i sembla que l'estiuet de Sant Martí s'imposa amb temperatures molt altes. Joaquim Serra, en directe, explica'ns-ho tot. Un dia més. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Comencem una nova setmana, una setmana marcada per l'estiuet de Sant Martí. Antigament, quan els mesos d'octubre i principis de novembre feia més fred que ara, aquesta època coincidia amb una lleugera recuperació de la temperatura...
abans que arribés el fred propi de l'hivern. Actualment l'estiu de Sant Martí és una continuïtat bàsicament del temps suau que estem tenint, almenys durant les últimes setmanes, tot i que sembla que de cara a la setmana vinent ja tindríem alguns canvis que ens portarien més fred. De moment, però, la temperatura serà suau al llarg d'aquesta setmana, tot i que avui
Comencem la jornada amb ambient més fred, han baixat les mínimes aquesta passada nit i ha ajudat aquest cel serè que tenim i per exemple a Tordera han arribat als 5 graus tan sols, mentre que a Palafolls han arribat a 7, al Montnegre 6 graus.
També, per tant, ambient frescot a primeres hores, mentre que les màximes més o menys seran com les d'ahir, pot baixar una mica però poca cosa. Demà tindrem temperatures mínimes semblants a les d'avui, les màximes pugen una mica i, com dèiem, de cara a dimecres i sobretot dijous i divendres, tornem a tenir molta suavitat tèrmica als migdies, amb unes temperatures suaus que fregaran els 20-21 graus
i també amb un temps estable. De moment de precipitacions sembla que no n'hi hauria fins la tarda de divendres. Divendres augmentarien una mica els núvols, hi haurà una pertorbació cap a l'oest de la península que anirà impulsant línies frontals poc actives cap aquí a casa nostra,
però una d'elles arribarà divendres i podria caure algun ruixadet durant la tarda, poca cosa, unes precipitacions que es podrien tornar a repetir de cara a diumenge. De tota manera, queden molts dies i ja tindrem temps de parlar-ne. De moment, a curt termini, dos o tres pròxims dies de temps estable i, com dèiem, de temperatures que n'hi ha a l'alça, sobretot a partir de dimecres.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Justament divendres, que comencen les festes de tardor. Això cal anar confirmant al llarg de les properes connexions. De moment hi tornem demà a la mateixa hora. Fins aleshores que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Un quart d'11 en punt. El parlant de tot poc ens passa.
Això vol dir que, com sempre a aquesta hora, cal saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, el senyor Joan Escofet, que viu el seu dia preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Doncs sí, avisàvem divendres, molt bon dia a tots i totes, que el dilluns arribaria i ha arribat. I el tenim aquí, tenim aquí. Ja per gaudir de les noves sensacions.
després del cap de setmana. Ara sol, ara estiuet de Sant Martí i divendres està previst que pugui cabre algun plugint. Queden dies, eh? Queden dies. I 18 també. S'haurà de perfilar, més que res perquè tenim aquestes festes de la tardor, que començaran divendres.
I acabaran el dilluns 17. Recordem que dilluns 17 és festiu, eh? Sí. Tindrem les imatges dels nens i nenes a les portes dels col·legis. Alguns, alguns. No tots, alguns, eh? Però és un clàssic. Doncs des d'aquí avisem, en tant que misura de servei municipal, pares, mares, avis, àvies, dilluns 17 és festiu a Vilassà de Mar.
Dit això, un dia t'hi enviaré a una escola aleatòria de Vilassada de Mar a les 9 del matí, una mica abans, i vull imatges. Ja t'ho vaig dir, que el darrer cop, que va passar un lliure elecció, no sé què era, vam ser testimonis, eh? Jo, personalment. Sí, senyor, sí, senyor. Què tal, Joan? Com ha anat el cap de setmana? Doncs millor que el de Lleó, 14.
Lleó 14, que és notícia, perquè no és notícia mai. Exactament, però hem culminat ja mitjany de papat. Ah, sí, ja mitjany fa... Ha sortit mai per la tele? Lleó 14 és un papa que passa molt per sota del radar. Venim de Joan Pau II, papa viatger, papa aquell solet...
desmunta el comunisme, després vam passar a Ratzinger, a Benet 16, que, en fi, va tenir tot el tema dels abusos sexuals, ell es va quedar... Ell no, eh?, sinó el moment en què es va viure aquells casos de denúncies. Ell es va recloure tocant el piano i va abandonar. Ratzinger? Només amb el nom ja saps que serà notícia. Ja saps que sortirà un tio que es diu Ratzinger? Hòstia, ja hi imposa, això, eh?
I després va venir l'altre. En francès. Papa Francesc, intensa activitat solidària, política, en qualsevol cas... Va agradar, va agradar. En qualsevol cas, a Cap Aran, sempre molts titulars, i, clar, lleó 14, el papa estatunidenc, doncs està passant molt per sota del radar, fins aquest cap de setmana. A veure, què passa? Jo dic que és com un fitxatge d'aquells del Barça que fa de tant en tant, que passa sense pena ni glòria. Aquells que debuten el Teresa Herrera i no tornen a jugar. I ja no els veus més.
Doncs ha estat homenatjat el papa amb diferents visitants que li han portat. Sempre se li porta un obsequi al papa quan el vas a visitar. Doncs ell ha rebut...
I ha posat a la foto, s'ha deixat retratar. A veure. Parlem de la visita. A veure si ho vas tu descobrint. Ai, ai. Una visita d'una comunitat de Castellallaó. Ai, ai, ai, no m'ho diguis. Tobias Díaz.
No, no. Ah, de Castella a la Manxa, és Castella a la Manxa. Castella Llaó, com ens diu el papa? Llaó... Ja tenim una cosa per agafar-nos. Vinga, va. Llavors, a Llaó, León, la ciutat, tenen una carretera, la Nacional 630. Sí. I, clar, hi ha un senyal de trànsit que posa, León, 14, quan falten 14 quilòmetres. Oh, que bo! Doncs això li han regalat al papa, una fotografia...
que hem pogut veure l'Observatorio Romano al diari oficial del Vaticà i veiem el papa amb una cara mig d'espantat
amb una fotografia que posa Nacional 630, León 14. A veure, Joan... Amb cara de no entendre massa cosa al papa. Exacte, algú li hauria d'haver explicat, suposo que li van explicar, perquè si no, una placa d'aquestes ja m'explicaràs. Però és allò, li regalarem això? Placa no, fotografia emmarcada, ni placa. Jo crec que és un sujetament al cubata. Què li podem regalar al papa? Jo crec que tot comença amb un... Tinc una gran idea...
I si l'Ira... Llavors aquí hi ha un debat, perquè dius, tio... Ah, que no hi ha huevos. I al final es converteix en un sujet amb el covata. Què no ets capaç? Que no què? Sujet amb el covata. I li porten això. I el papa amb això, que amb un tudeu... Posa una carona de dit, bueno... Bueno, va bé. I on tu té, això? Bé, ell hauria preferit segurament un peluix del Simba.
del Rei León. Sí, o hauria preferit degustar algun producte típic de Castella Lleó. De Castella Lleó. Hòstia, és molt, molt, molt... Ho veig molt agafat pels pèls, això. Molt agafat pels pèls. Aquí tenim el papa. M'ha agradat això. La mar de content. Clar, on ho fot, això? El despatx papal, la tauleta de nit... De fet, si tu vens per la P7 de Tarragona, hi ha un Barcelona 92, no vols dir? Sí, un Barcelona... Si vens per dalt, també. Sí, si vens de Tarragona, és on el tinc localitzat jo,
hi ha un guinyo, perquè fa molts anys han posat un punt quilomètric d'aquest que posa Barcelona 92. Si vens a l'AP7 per la barra francesa també. Aquí hi ha un guinyo, no? Sí. Vé, va fer una cosa xula. Perquè és un 92, no seria un... No, és un 90, un 95, però un 92, que aquí està xulo, eh? Aquí van estar bé. Aquí van estar bé. Aquí el que ho va fer-ho sempre passa per allà i avisa a la família, als nets, els nets i les netes. Eh, això ho vaig fer-ho jo.
Això ho va fer l'avi, ja. Però què passa? Ho va fer l'avi i els nens diuen, i què? Perquè no saben que Barcelona 92 va ser olímpica. Els nens no saben res. No saben ni on és Barcelona. Si no ets 0, ara els nens són 0,10, 0,5, 0,9, 0,15... Com a Barça de flic. Si ets d'abans, ja ets vell. Ets vell. Ets del segle passat.
Pot ser Random, o pot ser Boomer, o pot ser... Sí, o X, o Millenia... No, Millenia són ells. Bueno, què més, va? Hem tornat a fer els amics de tot Badalona. Han tornat? Què ha passat? Em recordes fa uns mesos... Ai, ai. Que hi havia una moto... Sí, sí, aparcada. De lloguer aparcada, doncs... Aquesta era la notícia, no ho busqueu més, eh? Moto de lloguer aparcada.
Doncs s'ha tornat a passar, eh? Fa més de 24 hores que dues motos de lloguer, en aquest cas hi ha una clara evidència de reincidència per una banda i que la banda s'està organitzant, perquè primera un, ara són dos. Això si fos un assassinat, Déu no ho vulgui, Déu no ho vulgui, seria en sèrie, un assassinat en sèrie. Per tant, aquí estem parlant d'una reincidència en sèrie. Complicat, eh? Fa més de 24 hores que dues motos de lloguer ocupen gairebé mig carrer de Santa Bàrbara, al barri de Coll.
i Pujol. O el carrer és molt petit o les motos són molt grans, eh? No, el carrer no és especialment petit, tenim documentació gràfica. Està en el mig, eh? Està en el mig. Els veïns asseguren que han avisat a la Guàrdia Urbana de Badalona, però ningú hi posa remei. Les motos continuen al mateix lloc com si res. Això m'encanta, eh? Com si res.
Home, si volen que... Jo crec que la notícia seria que les motos es posessin a ballar, però en principi estan allà com si res, el que fa una moto quan la parques, com si res. Què deu passar a Badalona amb les motos de lloguer? Ai, ai. I també els de tot Badalona... Tirem del fil. I els de tot Badalona que s'entretinguin, des d'aquí una abraçada, doncs aquestes fotografies sempre colpidores... Crec que haurien de tirar del fil. Aquí hi ha periodisme d'investigació.
Crec, eh? Crec que aquí hauríem de tirar del fil, eh? Què està passant a Badalona amb les motos de lloguer? Però és que aquesta que encara està al mig, la que van dir l'altre dia, no estava ni al mig, no? Estava al passeig. Joan, podem tenir dades? Dades no ho sé.
Escandalós el que passa a Badalona. Dues motos de lloguer estan com si res aparcades en un carrer. Jo crec que hauríem de tirar del fil, eh, Joan? Carrer de Santa Bàrbara, eh? Sí, home, aquell carrer, eh? Saps aquell carrer? Que hi ha en aquelles esceres, sí, aquells banals. I el bar també hi ha. I un bloc de pisos. Aquell carrer, que hi has anat més d'una vegada, tu? Algú està passant a Badalona. Algú està passant.
Què més, Joan? Doncs podem inaugurar l'imbècil del dia setmanal. Home, setmanal tenim quasi diari, doncs el primer de la setmana!
Vinga, aquí té el doctor's Honor d'ocupar aquest espai el primer dia de la setmana, va. Doncs Ada Filpa. Ada Filpa és una finesa. Sí, de Finlàndia. Sí, que és la gran estrella d'un nou esport que té molts i molts seguidors a Finlàndia. Quan diem nou esport vol dir nou esport. A veure, tenen més de 12.000 persones que poden omplir els recintes on Ada Filpa
expressa la seva habilitat esportiva amb el hobby-horsing. Ai, hobby-horsing? Hobby-horsing, cavall. Seria una modalitat vegana de l'hípica. Què vol dir vegana? Vol dir que no hi ha cavall. És a dir, és ada filpa i llavors porta entre les cames un pal, com si fos una escombra, i al sobre del...
del pal hi ha com un cap de cavall de cartró. Aleshores, Ada filpa... Jo sí que flipa, flipa. Ada ha d'anar fent evolucions, els exercicis que marquen els jutges.
De salt, de zig-zag, etcètera, però tot molt bonic, eh? És la hípica vegana que s'està posant, doncs, en fi, molt de moda fer l'Àndia, clar, allà fot molta neu, fot molt fred, els cavalls, doncs, en fi, i a més a més no volen fer presumpte amb el tractament animal, doncs, què millor que fer aquesta bonica competició esportiva amb un pal d'escombre entre les cames i un cap de cartró com...
Cap de cavall, eh? A Mataró hi ha unes figures d'aquestes populars que és el cos del cavall, hi ha un forat al mig, i ells se'l posen i sembla que vagin a cavall. Això encara va més enllà, és a dir, és un pal, ho vaig veure l'altre i vaig dir, això s'estan enfotent, no és possible. Doncs hi ha competicions, hi ha un pal, i a més a més van saltant com si anessin a cavall. Hi ha diferents proves, hi ha com els cavalls salten, doncs tanques, fan zig-zag, fan uns circuits, doncs ells fan el mateix amb...
amb el pal d'escompra. Bé, el que fèiem quan érem petits, bàsicament. Sí, el pati no portant cap, però fèiem així. Fèiem així, Joan, mira, mira. Sí, senyor. Amb les mans, eh? I anàvem així. Tu eres índio o vaquero, el pati? Jo... Jo era vaquero, sempre vaquero. Hem de dir que en aquell moment, doncs, el que ens arribava de Hollywood eren que els cowboys eren els bons. Jo era cowboy, jo era cowboy. La lectura, en aquell moment, m'agradava molt ser... Com es diu això, flipinquet?
El Hobby Horsing. Hobby Horsing, no. La flipa. La flipa és... Ada Filpa. Sí, ella sí que flipa. És la nova estrella. I hi ha gent que va mirar això, eh? Si ja no és que algú ho faci, que, mira, el món és un... Com deia, un programa de ràdio molt antic. Em sembla que era el... Ara diré un nom i en Robert vindrà de seguida. No es diu així. José Luis arriba y abajo, no?
Ara no ho sé. De fet, un programa que es deia La ciutat és un milió de coses. Per tant, doncs, vaig a mirar-ho, eh? Doncs... Què més, Joan? Doncs m'has tret d'una manera molt contundent la sintonia, però la podríem allargar, eh? Què dius, Anna? Sí, a la següent protagonista del nostre imbècil del dia... Ah, que n'hi ha lluny!
Home, la nostra, la gran, eh?, la que ha protagonitzat, si féssim una estadística, és la que tindria, doncs, més presència en aquest imbècil del dia. Un circo que alegrava siempre el corazón, lleno de color, un mundo de ilusión, pleno de alegría y emoción. Arriba y abajo, no, Fernández de abajo. Arriba y abajo. Un circo
Podia, tranquil·lament, ara jo, haver protagonitzat aquesta secció, eh? Tranquil·lament, arriba i abaixo, li poso. Fernández, abaixo, home. La ciutat és un milió de coses. A veure, anem-hi, qui ocupa... La presidenta de la Comunitat de Madrid, el Díaz Ayuso. Feia dies que no sortia. La gran protagonista. És que, com dius, això no sabia si era la de Colacau o la... Sí, la Díaz Ayuso, eh? A veure, què he fet ara?
Doncs estan de celebració a Madrid, a l'Almodena, avui és festiu. A Madrid resulta que ahir hi havia una missa, una cerimònia, va arribar absolutament borratxa. Què dius ara? Fa un tall de veu, crec que és a la sexta, en el qual es veu evidentment l'estat etílic
de Díaz Ayuso que pràcticament té tota la pinta d'haver empalmat i se l'han d'endur en ambulància segons les versions oficials és perquè tenia una gastroenteritis com els jugadors del Barça o jugadors de futbol en general quan diuen que no entrenar per un quadre de gastroenteritis vol dir mega ressaca doncs això el mateix se la van endur en hospital per teòricament una gastroenteritis i en fi
Li van donar alta a darrera hora d'ahir. Avui es recupera a casa seva, aprofitant que és festiu a Madrid, i demà recuperarà la seva agenda. Tenim el tall, eh? La torre que porta és maca, eh? Ayuso, el titular del Mundo, eh? El titular del Mundo. Ayuso abandona la missa por l'Almodena, en ambulancia por una indisposición. Anem a veure-ho. Es que haya prosperidad para todos, que crezcamos en convivencia, que no nos perdamos...
Así vemos las calles de Madrid, otra vez, llenas de gente con buenos sentimientos, con ganas de... Fà una cara de contenteta, ella, eh? Juntos, y sobre todo en un día como y cerón... Fa cara d'ha de sortir, no sabem si per dalt o per baix. Fa, què dius? Fa cara d'ha de sortir, no sabem si per dalt o per baix.
I aguanta una mica el tipus i al final... La imbècil del dia, la imbècil del dia... I de la setmana, eh, podem dir. Oh! On va aquesta d'anar beguda així? I a missa, a més a més. Sí, sí. Escolta, però en lloc d'anar-hi, que saps en l'estat en què et trobes, truques i dius, escolta, no puc venir, que em trobo malament. I ningú veu això, però esclar, és que... Curiosament, ella se'n va amb ambulància. En el Covid, les persones grans... Sí.
Queien com a mosques, eh, la Comunitat de Madrid. No hi havia ambulàncies, però ella se'n va per una gastroenteritis. Li he fotut el mam? Li he fotut el mam? Bueno, el mam, té gastroenteritis, pobre, sí, ja es veu. Bueno, Joan, què més, va? Tu recordes quan tots i totes eren petits i vèiem, doncs, el gran programa de televisió espanyola l'1, 2, 3? Home, primer els dilluns i després els divendres!
A mi la meva àvia, la meva àvia em va regalar el disco de l'1, 2, 3, Joan. Encara el tinc en vinil, eh? És una joia, això, eh? Aquesta és la Ruperta o la Botilde? La Botilde, potser, no? No, no, la Botilde, la Botilde.
A què ens ha vingut el vull traure l'un, dos, tres? Doncs mira, tu saps que si era casa-casa, si era cotxe-cotxe, no? I tarjetita por allí. I tarjetita por allí, sí. Els apartaments on es regalaven. Torrevieja Alicante. Doncs ja està, no em diguis més. Polèmica perquè un jardiner de Torrevieja Alicante ha demanat a l'Ajuntament, un jardiner municipal, fer teletreball. Ha, ha, ha, ha!
Perdona, perdona. Jo estic a entreposar-te això o això, eh? Perdona, aquí estaríem barrejant conceptes, eh? O l'imbècil del dia. O llest, llest del dia, clar. O l'1, 2, 3, eh? Si cola, cola. No si caça, caça. Si cola, cola. Sí, a veure, un jardiner municipal de Torrevieja Licante, famós poble per l'1, 2, 3, perquè el coneixem d'això...
Ha demanat fer la teletreball, no? Sí, sí. Ha demanat el Consistori. I com talla el Ficus? Com talla el Ficus des de casa? El Consistori ara té un problema. Li han dit, home, això és una mica incompatible amb les teves tasques a l'Ajuntament de...
de Torrevieja, en aquest cas. I, en fi, el jardiner està entestat en seguir demanant el teletreball. Ell ho vol aconseguir i ha decidit que recorrerà la primera valoració del consistori a la cantiga que li diuen que no. Aquest home sap que treballa de jardiner i dos. Igual es pensa que tallant els geranis que deu tenir el balcó ja això convalida.
Sabem, però seguirem el cas. Home, però això s'ha de seguir. Intentar parlar amb el jardiner. Jo crec que hauríem d'intentar parlar. Que es defensi, que es defensi.
Què més tenim, Joan? Què més? Bueno, poc ens passa completet, no? Som poc ens passa. Molt xulo, eh, avui? Avui ha sigut allò, el poc ens passa, majúscules, negretes, subratllat i el que tu vulguis, eh? I evidentment tot real, eh? Sí, sí, sí. Però és veritat o no? Poc ens passa, majúscules, negretes, subratllat, perquè avui sempre diem, el món dona nom a aquesta secció. I avui és una claríssima... A mi m'ha agradat molt el hobby horsing, eh? Estic entre el papa...
I aquesta fotografia lamentable que li van regalar i el Hobby Horsing. Mireu, Hobby Horsing, mireu. Jo crec que a les festes de tardor s'hauria d'incorporar al Hobby Horsing. Jo crec que sí, Hobby Horsing.
Déu-n'hi-do. Va, què més? Aquesta hípica vegana que ens ve de Finlàndia. Doncs, si vols, entrem en el... Home, i tant, entrem, entrem. Qui es va quedar a les claus? Tu, tu. Ah, jo. Home, si va finet, va finet com ell sol el Dilorian aquest any, eh? Doncs ens porta el nostre cotxe de regreso al futuro a l'any 1988, el dia com avui naixia a Roma un músic i un compositor. Ennio Morricone, associadíssim, associadíssim.
doncs a grans bandes sonores de les pel·lícules del Hollywood d'Aura. Aquesta és una de les grans. Podríem estar tot el matí posant, en aquest cas, bandes sonores composades per aquest geni.
Aquest és el bueno, el feo, el malo. Tu que ets, el bueno, el feo o el malo? Jo, el feo. Vale, i jo? Tu, el bueno. Ennio Morricone, gran Ennio Morricone. Què més, Joan? I a 1978 l'escocès Rod Stewart, l'home al que li agraden i per aquest ordre les dones, els homes i el futbol. Preguntava al món si soc sexy.
La cançó es diu Daya Think I'm Sexy, eh? Daya Think I'm Sexy. Soc sexy o no soc sexy, deien Rod.
No, res, 47 anys. 47 anys fa de la cançoneta, eh? Què més tenim, Joan? I l'any 2008, l'Associació Mundial de Música, el World Music Awards, va decidir esbrinar quin havia sigut l'espectacle musical més venut de tot aquell any. És a dir, el que va vendre més entrades durant l'any 2008 a nivell mundial. Van guanyar Coldplay. Home!
Aquesta cançó, més enllà dels que som culers i el Barça de Guardiola, aquesta cançó és d'aquelles que és històrica en el moment que l'escoltes i dius, això sonarà sempre, sempre.
Golplei, viva la vida! I amb Golplei, viva la vida, Joan Quindy, l'Orient més arregladet. Quins poc ens passa, Michulo. M'expliques què trobarem avui a la una del migdia, 3.57 de la tarda, l'informatiu? Sí, abans de una 3.57 de la tarda, en breu a punt, el dia com avui de l'any 2009, es suïcidava Robert Encke, eh? Porté de la Futbol Club de Barcelona, entre altres equips, València, etcètera, que no va poder...
doncs ha suportat la pressió i es va treure la vida tal dia com avui de l'any 2009. Que entén mal el que et dic, eh? De totes les cometes, curiosament, curiosament, i poso totes les cometes del món, Arnau, exporter del Barça, també va acabar traient-se la vida d'aquesta manera. Per tant...
He dit València, volia dir Benfica, alguns equips turcs, en fi, en qualsevol cas, doncs, sempre és bo recordar el bo de Robert Enquer. Una 3.57 de la tarda, doncs, explicarem quin és el preu mitjà del lloguer a Vilassar de Mar i també anirem a donar una volta als lloguers, el preu dels lloguers dels nostres pobles del voltant.
Escoltàvem l'altre dia les nostres històries de mar i de dalt, la Núria Gómez parlava amb Jordi Vinyas, técnic de cultura de l'Ajuntament, sobre la figura de l'Enric Monjo. Ens va semblar molt interessant, hi ha un carrer, hi ha un museu, no sabem Enric Monjo, segurament ens costa una mica d'ubicar.
ens farem ressò de la figura d'aquest escultor vilassareng. També tindrem ja un primer balanç del gran recapte dels aliments a Vilassar de Mar. Baixa una miqueta en relació a l'any passat, però en fi, es mantenen una miqueta les mateixes xifres. 8.700 quilos de menjar recaptat divendres i dissabte a Vilassar de Mar en el marc del gran recapte i un cop més derrota
de la Unió Esportiva, tercer partit perdut, i el més preocupant és que els de Dani Pérez només han sumat un punt dels darrers 15 possibles, que amb molt de compte baixen fins al 15è lloc, a una plaça del Mollerussa, que és 16è, i aquest cap de setmana, diumenge al punt de les 12, Mollerussa, el pla de l'Urgell, doncs Mollerussa, Unió Esportiva.
Doncs mira, hi haurà derbi de la part baixa. T'escoltarem atentament a l'1 a l'emistia 3.57 de la tarda i demà un quart d'11 tinc el luxe de tornar-te a saludar. I ara farem una pausa i passa per la ràdio la regidora de festes populars de l'Ajuntament de Vilassadamar, la Maria Vinuesa, amb ella parlem de les festes de tardor, que recordem arriben el proper divendres, dissabte, diumenge i dilluns, que serà festiu 14, 15, 16, 17 de novembre respectivament. Joan, t'escolto? Ens escoltem en 150 minuts recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Parlem de tot amb Jaume Cabot
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-me tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Divendres, dissabte, diumenge, dilluns, 14, 15, 16 i 17 respectivament. Atenció, 17. La setmana que ve, dilluns, festiu a Vilassar de Mar, no ens cansarem de repetir, no volem veure aquelles imatges de les 9 del matí, veure algun nen al col·le una mica despistat.
Dilluns, que més festiu a Vilassar. Celebrem el dia 19 de novembre 241 anys d'història de la segregació dels veïns de dalt, de Vilassar de dalt. Per parlar d'aquestes festes tenim amb nosaltres a la regidora de festes populars de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, la Maria Vinuesa. Amb ella parlem de seguida. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Maria, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Prou bé. Prou bé, eh? Suposo que no tants nervis com és la festa major de Sant Joan, la gran, però aquí afilant coses a l'última hora. Bé, organitzar una festa sempre és un compromís perquè el que vols és que tothom ho passi bé i que les coses vagin bé i llavors sempre estàs amb aquella atenció més focalitzada en aquests dies, no?
Maria, ni festa major petita, ni festa major d'hivern, ni festa major en sí, sinó festes de tardor. Aquest és el títol? Ens semblava perquè d'hivern no estem a l'hivern, per tant no té sentit dir-ho així. Festa petita, no sé, sembla que la menys tinguis una mica, no? I en canvi, doncs, festes de tardor és el que és. I a més a més és per commemorar una cosa important i va agafant volada aquesta festa de tardor.
Una festa, antigament als anys 80, sobretot l'any 1984, que va ser quan Vidal Seda Mar va celebrar el bicentenari, es va estirar un o dos anys més, alguns anys més, però es va perdre. I ara fa uns anys es va recuperar. I...
important que es vagi establint en el calendari, i hi ha molta gent de Vilassà que no treballa a Vilassà, que hi ha altres festes que s'han canviat per poder fer festa aquest dilluns, però la podem donar per consolidada, hi ha aquesta festa, Maria? Jo diria que sí, més no, es va consolidant, i la intenció és que vagi sent així, o sigui, per tant, cada any, o sigui, l'any passat es va fer una festa de tardor molt potent, i
I aquest any hem intentat que continuï tenint la mateixa línia que s'ha marcat aquest parell d'anys. Per tant, jo diria que es va consolidant. La intenció és que sigui així. Per tant, podem dir una festa continuïsta en el sentit que és una celebració, diguem-ho així, ja sí que és segregació, però diguem-ne la independència dels veïns de dalt, que gira una miqueta...
amb els actes de cultura i tradició popular, ara en parlarem, de xerrades i d'una festa major recollida, però amb la màtica. I que tingui cabuda això mateix, una sèrie d'activitats, vull dir, la gent tenim ganes de passar-nos-ho bé i de sortir i de ballar i de fer gresca, però també hi ha d'haver-hi cabuda, com hi ha en aquesta, que si ara repassem ja veurem, hi ha cabuda perquè...
Hi hagi el manifest del correllengua, hi ha acabuda perquè hi hagi visites culturals, hi ha acabuda perquè els infants, que també han de tenir el seu espai, tenen a part del seu espai lúdic, també tenen el seu espai de reflexió en relació.
en relació als seus drets. O sigui, vull dir, és una festa en la que hi pot haver-hi molts temes i que tots els temes han d'estar recollits i ha d'haver-hi cabuda per les diferents àmbits i les diferents edats que formen el nostre municipi. I...
una vegada més, amb la inestimable, i crec que, és a dir, és la mare dels ous, podríem dir, la col·laboració de les entitats i associacions de Vilassar.
Això no ens cansarem de dir-ho que sense les entitats seria molt difícil fer aquestes festes. O sigui, les tenim al nostre costat des del primer moment, o sigui, totes les reunions que hem fet. En aquesta festa major de tardor potser no s'hi impliquen o no hi ha tantes entitats implicades, però les que hi estan hi estan a tope.
Doncs vinga, em parlaves per una estona del manifest del Correllengua, que precisament serà l'acte inaugural d'aquesta festa de tardor, i serà a dos quarts de set de la tarda, a càrrec de la comissió del Correllengua 2025. Exacte, aquest és el primer acte de la festa de tardor.
I seguirà tot plegat, a partir també l'escenari serà, en aquest cas, la sala petita del Teleu i l'Escanès albergarà aquestes festes, aquest manifest, on també hi haurà la presentació del llibre El mite del bilingüisme de Jordi Martí Montllau, a la mateixa sala petita. Exacte, és l'altre, és la presentació d'un llibre que ens va semblar que tenia tot el sentit
relacionat amb el que és el correllengüe i relacionat amb el que tenim de reflexió en relació al català i en Jordi Martí presentarà el seu llibre.
I ens anirem directament a la plaça de l'Ajuntament, on a les 7 de la tarda hi haurà el Cercavila dels Estrèpits per donar el tret de sortir als actes de festa major. 8 de la tarda, lectura del band de crida a les festes i petardada, amb la tropa teatre, els mensuets de foc, també en aquest cas a l'Ajuntament.
Sí, això serà la plaça de l'Ajuntament. Deixa'm dir abans que en un principi aquest divendres no estava pensat fer, era només dissabte i diumenge i dilluns, evidentment, perquè dilluns és el dia festiu.
Però ens va semblar que quedava tot com molt atapeït i vam pensar que fer el divendres a la tarda, que és un dia que ja tothom... És el carrer. Exactament, ja estem de cap de setmana, doncs que era molt oportú fer aquest espunjament i donar acabuda a...
aquestes activitats des d'un punt de vista més tranquil. Llavors, per tant, hem pogut incloure aquí la glosa càustica i aquest concert de l'Ajuntament de música tradicional que ens semblava que encaixava perfectament amb el que era el contingut de la Festa Major.
Un quart de nou, actuació de Glossa Càustica, és una cançó, diem, un viatge repetible a la cançó improvisada amb humor, crítica i emoció, i després concert de niu, que és música d'arrel per ballar i per escoltar. Molta cultura tradicional en aquesta festa, eh? Doncs bé, si s'intenta fer així, vull dir, i fins i tot els altres grups que venen, que ja els comentarem ara, també són gent molt arreglada al que és el nostre context.
I ens anem a dissabte, on hi ha tallers, l'hora del conte, una visita guiada a històries a peu de mar, que són històries molt xules per conèixer el nostre poble, concert familiar, un vermut en rumbero. Escolta, tenim un matí replet d'activitats dissabte, eh? Doncs sí.
A més a més, jo voldria destacar en el primer que hi ha, que és els meus drets, la meva veu, que és en relació a la Convenció dels Drets dels Infants, que...
Aquest any el Consell d'Infants fa tota una feina en relació als seus drets i pensàvem que incloure-la dins d'aquestes activitats, dins d'aquesta festa de tardor, tenia tot el sentit. I a més a més també marcat dintre els patis oberts que es porten a terme al cap de setmana. Exactament.
Doncs, com dèiem, Vermut Romero, podeu consultar el programa d'actes a vilassademar.cat, allà a la pàgina web de Vilassademar, també a la pàgina web vilassarradio.cat a Vilassaradio. I a la tarda, escolta, ja arriben les bèsties, el foc i això que tant li agrada als vilasserencs i vilasserenques, eh? Plantar de bèsties de foc a l'escola Pérez Sala. Exacte.
Tabalada, a la mateixa Escola Pérez Saldo, plegat amb els Mansuets, també arribaran bèsties de diferents municipis convidats. Cercavila d'aquestes bèsties, hi ha exhibició individual i col·lectiva, ja desplaçats a la plaça Tarradellas. Aquí, doncs, la cultura popular, eh?
Sí, seguim aquest fil conductor, eh? Doncs això, vull dir, aquesta plantada de bèsties que és molt nostra, és una tradició molt endinsada dins del que són les nostres tradicions i, per tant, pensàvem que era... Bé, i a més a més que sempre és una de les activitats que fan i és aquesta cercavila que jo diria que és aquesta idea de...
que conflueixin persones de totes les edats, o sigui, vull dir, persones des dels infants fins a persones més grans, o sigui, tot tipus d'edats perquè gaudeixin d'aquesta cercavila. Hi ha el Dora Sapiens, un Dora Sapiens que la pluja per Sant Joan no va deixar acabar, que era un acte preciós, doncs, escolta...
En castellà diuen, nunca es tarde cuando la dichas buena. I no es podia deixar així, eh? Home, nosaltres... És que a tothom se li va quedar la mel als llavis, no? D'agafar i de dir, a veure, això no es pot quedar així, això ha de continuar. I així mateix ha estat, o sigui que ha continuat.
fa uns anys, crec que fa un parell d'anys, però la festa major va ploure, les avenides van haver de suspendre, fa un any o dos ja, no, tres anys fa, i vam aprofitar la festa major de tardor també per recuperar, doncs escolta, que serveixi també per recuperar activitats que per alguna cosa o altra no es puguin fer. Sí, esclar, vull dir, aquesta és un exemple clar que a vegades les coses no es poden fer quan toca, però sempre tens aquell moment perquè sí, i aquesta ha sigut
aquest ha sigut el moment de fer aquesta continuació del Dona Sapiens. Maria, ens anem amb una de les novetats de la Festa Major, que algú dirà, hosti, que hem anat a Gràcia, o hem anat al barri de Gràcia a Barcelona, o hem anat a Vilassar. També es fa el sopar de fogarons, previ al concert d'Enric Naderman i la Catalatin Band, que és la seva nova formació, i al concert de Police Line Band, a la plaça Tarradellas. Però explica'm això dels fogarons. Què són els fogarons?
Doncs a veure, això dels famarons és una cosa tan senzilla com que hi haurà unes brases allà posades al cantó de baix de la plaça Tarradellas però no a dalt a l'escenari sinó al cantó de baix perquè tothom qui vulgui es pugui fer el que li sembli des d'unes mitjanes de xai a unes... Que cada u es porti el seu, eh?
Sí, sí, cadascú es portarà. No, no, no, allà no hi haurà un mercat perquè vagis com... No, no, no, cadascú es portarà a lo seu i, per tant, a la mida del seu gust. Si vol una coixa de pollastre, si vol, doncs, un esvergínia i un carbassó per fer-lo, doncs, unes cebes o el que sigui, o una botifarra negra, o sigui, tothom...
el que li sembli poder fer aquesta brasa i menjar-se-la tranquil·lament allà, que hi haurà unes taules i tot el parament perquè puguin menjar-se amb tranquil·litat Sí, això és una novetat
I arriba l'Enric Naderman amb la seva nova proposta musical. L'Enric Naderman en solitari, amb la banda, evidentment, però ell és un projecte molt seu, molt personal, amb la Catalatin Band. La música també, com no pot ser d'altra manera, Maria, present, sobretot a les nits de festa de tarda.
Això no pot faltar, o sigui, si faltessin els grups musicals, diríem, però què passa aquí, no. Exacte. Per tant, hi tenen una presència, i això, vull dir, gent com l'Enric Nederman, que vull dir que tot el que proposa té una qualitat intrínseca, i l'altre concert del Polis Banca també és un grup de versions... Polis Lai Manet, molt bé, també. Sí, molt bé, molt bé, la veritat és que sí.
I ens anem a diumenge, a l'Equador, a l'Equador de les festes. Arriba diumenge la fira d'entitats, el que dèiem. Les entitats són bàsiques en un poble i bàsiques també a l'hora de celebrar diferents activitats que podreu visitar, en aquest cas a la plaça Tarradelles, on es farà aquesta fira d'entitats.
A part, també, l'exhibició de gegants des de la plaça del Círcol, els estrepits, tastet de música tradicional, això durant tot el dia, en aquest cas, el matí és la fira d'entitats, eh? Sí, tot això és el matí. Destaquem la bona salut, no?, de les entitats, Maria?
Jo diria que sí, tenen una salut de ferro i una empenta impressionant i es visualitza amb actes com aquest. A més, jo penso que hi ha... O sigui, allò que deies de la consolidació de la festa de tardor, no? Vull dir, aquest és un acte central. O sigui, que les entitats tinguin aquesta presència i tinguin aquesta oportunitat fins i tot de fer tallers, de mostrar el que fan...
i fins i tot de fer aquesta interrelació entre elles, que ja ho fan habitualment, però allà és un lloc que tothom està allà. És un moment, també, jo diria que molt interessant i molt maco quan hi ets perquè veus aquest ambient tan positiu que es dona entre les entitats.
Dos quarts de set de la tarda, diumenge, tastet de música tradicional i marinera, càrrec de l'aula de música, un altre dels grans actius d'aquest poble. Tres quarts de set, posse, espectacle itinerant, a càrrec de Sound de Sacà, Sound de Sacà, i el vespre, dos quarts de vuit, no us ho deixeu perdre, perquè arriba a molta qualitat, també, amb la vilassà Big Band, de l'aula de música, plaça Tarradelles, vespre de swing i ball l'indie hop.
Sí, jo també volia destacar que hem intentat descentralitzar el que eren les... Ja veus que es fa molta cosa a les Tarradelles, però també es fa a la plaça de l'Ajuntament, o sigui, vull dir que no tot, i descentralitzar-ho sobretot del que...
habitualment era, que eren el Pere Sala i l'escola. Destaca, ja sé que dilluns és festa, però dèiem que moltíssima gent, potser la majoria de gent de Vilassar no treballa a Vilassar de Mar, i per tant els actes de diumenge no s'allarguen fins més enllà del vespre-nit, perquè hi ha gent que l'endemà és dilluns i toca anar a treballar.
L'estiu és diferent, però ara... Sí, ja veus que és a dos quarts de vuit i això té una durada molt òptima perquè la gent faci això, faci aquesta ballada, aquesta escoltada d'aquest swing, que segur que serà boníssim, com sempre, però a dormir cap a una hora prudent. Prudencial. Prudent.
17 de novembre, dilluns, de 10 a 2, Jocs de Gegants de Fusta Càrrec de Ratataplam, a la plaça del Círcol, on tornem amb les històries a peu de mar, a carrer de la Paula Lloret. La Paula Lloret és també un actiu important que ens explica la història del poble. A les 12, Teatre Harmonia, el lloc on els drets dels infants són especials, amb la companyia Teatre al Vuit a la plaça del Círcol. Ja ens anem a la tarda perquè hi haurà el Cerca Vila Popular amb totes les entitats de cultura popular del poble. 6 de la tarda des de la plaça Pau Vila,
la plaça de la Torre Nadal fins a la plaça de l'Ajuntament i representació del Som Poble a càrrec de la Tropa Teatre, que és una mica la representació de dir, ei, ja ha nascut un nou poble, ja ha nascut Vilassar de Mar, que el dia 19 farà 241 anys. Maria, tot plegat, aquest és el resum de dilluns. Sí, el dilluns ja es pot veure que avui dia al dematí són activitats fonamentalment adreçades als infants,
i la tarda seria aquest acabament de festa, que seria aquesta cercavila popular de totes les entitats més festives. Sí, de cultura popular. Exacte, que tenen aquest caire. Deixa'm dir, Maria.
Digues. Que l'any passat, aquesta va ser una de les activitats dilluns a la tarda més multitudinària. Va anar-hi moltíssima gent. Allò que anaves allà, dius, hòstia, a més feia una tarda fresca, d'aquelles de novembre, hòstia, quina sorpresa veure tantíssima gent allà. És a dir, la gent té ganes de cresca, encara que no sigui estiu.
És que jo diria que sempre en tenim, i quan fas una proposta d'aquest estil, amb la qualitat que hi ha al darrere de totes aquestes entitats, la gent té ganes d'acostar-s'hi. Una cosa que volia dir és que aquí, en la representació del Sompoble, a veure, aquí cadascú pot venir vestit com vulgui, però les persones que tinguin ganes de vestir-se de...
de l'època, doncs, poden fer-ho, vull dir... Ja tens el vestit a punt o no, Maria? Ara sí, entre tu i jo. Jo diria que a mi em costa això.
Veurem, veurem. Però de tota manera sí que convidem a tothom que vulgui, perquè ens sembla que cadascú ha d'anar com se senti més còmode i se senti millor. Maria Vinoesa, regidora de Festes Populars, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres i explicar-nos aquestes festes de tardor i que tinguis molt bona festa. Evidentment, anem parlant al llarg d'aquells dies, d'acord? Doncs ja sabeu que sempre estic a la vostra disposició. Moltíssimes gràcies, Maria. Temps de notícia són les 11.
Les notícies de les 11.00
Nou contacte amb la informació des d'aquest divendres i fins dilluns que ve, Vilassadamar es prepara per viure una nova edició de les festes de tardor. Uns dies per celebrar la història i la identitat del nostre poble. La festa vol rememorar el naixement de Vilassadamar com a municipi independent de Vilassadadal, un moment històric que va marcar l'inici del camí que ha portat a configurar el Vilassadamar actual. A més de reviure el procés de segregació que es va materialitzar el 19 de novembre de 1784,
Aquest any el programa d'actes s'estructura al voltant dels valors de la identitat, la participació i la cultura popular. Hi haurà espais per la música, el ball, la tradició, la història i també per la convivència i per la festa.
La Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid ha admès una incidència en l'enviament de les notificacions als pacients que participaven en el programa de detecció precoç del càncer de colon. Més de 500 residents de la comunitat van rebre el febrer cartes amb un diagnòstic equivocat dels cribatges.
Des del laboratori s'havia constatat que els resultats eren positius, que hi havia sospita de càncer, però les cartes de la Comunitat de Madrid deien que els resultats eren normals i que no hi havia perill. El Departament de Sanitat de la Comunitat de Madrid ha reconegut aquest problema i ha assegurat que ja s'ha corregit. Segons la versió oficial, l'error va produir-se per una incidència informàtica que va afectar l'enviament de les notificacions als pacients.
en un comunicat de premsa la Conselleria de Sanitat sobrat ja que no va haver-hi cap error en el diagnòstic, en els resultats de les proves i que a les històries clíniques dels pacients sempre hi ha hagut els resultats correctes. La Conselleria afirma que en el moment que l'empresa responsable d'enviar les cartes va notificar la incidència es va contactar amb tots els pacients i la situació ha quedat resolta entre el 5 i el 12 de febrer, una setmana després de l'alerta i tots els pacients van quedar avisats del que havia passat.
La nena de 14 anys de Corella Navarra, suposadament venuda pels seus pares i obligada a casar-se amb un home de Mollerussa, ha estat retornada a la família. El jutjat de Navarra, que porta aquest cas, l'ha arxivat provisionalment després que la menor declarés que no se sent víctima de cap delicte i negués després que la Guàrdia Civil fes públic el cas, confirmat i negués que se l'hagués obligat a un matrimoni forçat i a pidular pel carrer.
Només 24 hores després que la Guàrdia Civil fes públic el cas, confirmat per totes les fonts implicades, s'ha sabut que la menor ja no està sota tutela de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i de l'Adolescència. Els 5 detinguts han quedat en llibertat. Els detinguts eren el pare i la mare de la nena.
que suposadament l'havien venut per 5.000 euros, 5 ampolles de whisky i menjar i els presumptes compradors, el marit i els seus pares que viuen en Mollerossa. Els 5 arrestats els atribuïen els delictes de tràfic d'éssers humans, matrimoni forçat i mendicitat infantil i havien passat a disposició del jutge. Després de declarar davant de la justícia els pares i la nena el jutjat de Tudela i els 3 arrestats de Catalunya el jutjat de primera instància i instrucció de Lleida, el jutge de Navarra, que porta aquest cas l'arxivat per falta de proves...
perquè no s'ha pogut acreditar la venda de la menor ni que fos víctima d'explotació. A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació en un nou butlletí de notícies. En recordeu que a partir de la una, tota la informació local i comarcal a la crònica. Amb Joan Escofet, una crònica que també podreu escoltar. Els punts de les 3 de la tarda, 5 de la tarda i 7 en punt del vespre. Fins a la una, continua el Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
Invictes és un servei d'inclusió social que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles per tota la vida. El servei se centra en tres àmbits d'actuació. L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident recuperi l'estat emocional i l'autonomia. L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores. I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu per aconseguir un entorn integrador i inclusiu.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a Vilassar de Mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi. Digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassar de Mar. A partir d'ara i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassar de Mar. Viu-la.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Hola, molt bon dia a tothom. Aquí estem una setmana més a part dos duros, Martí. Sí, avui un altre cop sense cap convidat, completament sols, com dos mussols. I avui tornem una mica a l'episodi, a l'episodi que vam fer de mentalitat de ric contra mentalitat de pobre. Va despertada amb bastantes preguntes entre els nostres oients. Avui farem una petita masterclass de com ser més productius.
Masterclass, que bo, que bo, que bo. Sí, ja hem fet... S'ha de dir que ja hem fet un altre episodi parlant sobre aquest, no?, la mentalitat de Rick contra la mentalitat de pobre, però avui fem un segon, eh?, sobretot per parlar d'una notícia que va sortir aquell dia sobre fer-se el llit, anava, no, Adam? Uh, molt curiosa la notícia, eh?, que me la vas enviar i vaig dir... Que bé, que bé. Jo personalment em vaig alegrar un motó.
Sí, comentable la notícia. Ara anirem a la notícia que hem llegit. Doncs això, avui parlarem de la productivitat i com ens afecta en el dia a dia. Estàs llest, Adam? Com sempre, Martí, la pela és la pela.
Martí, t'he de confessar que ja li he agafat... Ja li he agafat el truc, eh? La peles la peles. Sí, sí, ja sé que el pèixer et va costar una mica, no? Els canvis sempre costa una mica, però és una molt, molt, molt bona frase. L'episodi interior, Adam, va anar molt bé, no? Bueno, sí, la veritat és que sí. Va ser el segon oient del mes, era un crac el tio, eh? Un convidat que podríem dir que s'assembla bastant al nostre perfil. Sí, de fet, és molt semblant, eh? Jova com que busca coneixement, està obert a sortir de la zona de confort...
i és un tio que tira endavant. Clar, clar, l'home, el noi tenia 20 anys com nosaltres, ja invertia, es va atreviar a venir des de l'estany fins aquí a la sala ràdio a parlar amb nosaltres. La veritat, un home de molt, molt, molt bon grat, que ens va agradar molt conèixer, i qui sap si potser tornarà. Avui ja no estem tocant-nos les cames, Adam?
Ah, per sort, perquè la setmana passada vam haver de compartir micròfon el Martí i jo per un error tècnic. Va ser una situació, bueno, passable, no? Incòmode, però passable. Un episodi, no passa res. El problema seria que fos sempre. Martí, comenta'ns aquesta notícia que ve sortida del forn. Sí, abans de comentar la notícia famosa de fer-se el llit, la panacea de totes les notícies, comentarem una altra que ens ha passat comptada amb un auient
Ens ha dit, podríeu parlar d'això al programa? Doncs aquí la tenim. Pels que no ho sabeu, per ficar context en la notícia, des del 2025 el preu de la llum al País Espanyol té un IVA del 21%. Això situa Espanya com un dels països on es paguen més impostos d'electricitat a tota la Unió Europea.
Els percentatges de l'IVA, Adam, tu no sé si saps com van. Jo entenc que per menys necessitat, més alt el percentatge. Correcte, per exemple, si vols comprar una barra de pa, els aliments tenen menys IVA que, per exemple, si vols comprar una ampolla de vi, que llavors és un 21% d'IVA. Els medicaments tenen un 0% d'IVA, després hi ha l'IVA superreduït, que és un 4%,
un 10% per productes que es necessiten menys, però encara són necessaris, i finalment un 21% per als que, si et vols comprar una tele, pagues un 21%. Això ho has dit de cap, Martí? Sí, sí, sí, ho he dit completament de cap. Bé, són quatre tipus, són el 0, el 4, el 10 i el 21%. S'ha de dir que l'electricitat
és un bé, podríem dir, essencial, no? I paguem el 21%. Clar, l'Estat no ho considera així. El cas és que, arrel d'això, arrel que el 2021 ha pujat a un 21%, la conseqüència és que a Espanya una de cada deu persones no poden pagar la factura de la llum. Clar, això ha hagut de la pujada, eh? Clar, clar, clar, la gent que no té recursos suficients per poder pagar la factura de la llum. I, compte, més concretament a Catalunya, tu és centro de Catalunya,
1,4 milions de persones no poden mantenir una bona temperatura a casa seva. Llavors han de recorrer el jersei, jaqueta, per dins de casa. Clar, jersei, jaqueta, manta, potser bombona de botano, que és això de ficar... Bé, que no és electricitat, però amb gas et crees també una estufa. Però sí, sí, clar, clar, perquè no tenen per pagar l'electricitat 1,4 milions de persones a Catalunya.
I, compte Adam, perquè t'ho centro encara més, al Maresme, més o menys mig millor d'habitants, és la població que hi ha al Maresme, doncs unes 45.000 persones no poden pagar la llum.
i més de 70.000 llars no poden mantenir una bona temperatura a casa seva. Això és preocupant, eh? Perquè tenint en compte que al Maresme tenim un poder adquisitiu no extremadament baix, ni molt menys les localitats amb pobresa, i, ostres, això és una dada que preocupa. I ara, a sobre que ve l'hivern, es nota encara més, eh? Clar, perquè 70.000 llars no poden mantenir una bona temperatura.
que això compta. Això vol dir que entra el fred i se'ls hi fica per dins de les ungles. Bé, el cas és que aquesta era la notícia que ens havia comentat la nostra agència si la podíem presentar. És aquesta, la realitat és la que és, però avui, Adam, no hem vingut a parlar d'això.
hem vingut a parlar sobre la productivitat. Sí, perquè la productivitat durant el dia és molt important perquè ens permet maximitzar el número de coses que fem. Assolir uns objectius que tinguis en el mínim temps possible. Podríem resumir-ho, no? La majoria de gent, Adam, que ens estigui escoltant, ja sabrà, abans d'haver escoltat aquest episodi, si és productiva o no. Clar, si és a dir que mira TikTok 10 hores al dia, potser no. Per tu no és productiu, això. Per mi no, personalment no.
Llavors, avui venim a, com he dit abans, una petita masterclass sobre quatre cosetes. Sí, de fet, ostres, ens venen un altre cop des de la finestra i ens demanen, és el senyor Ramon, senyor Ramon, bon dia, que ens diu què és la productivitat, Adam. Compte, perquè hi ha el significat de la rae que...
que tira més cap al significat de les màquines, que el significat seria la relació entre el que es produeix i els mitjans que s'utilitzen. Això pot ser una empresa, no?, per exemple. Per exemple, podríem estar parlant en aquest sentit, una màquina que produeix. Clar.
qualsevol utensili. Hi ha pisos. Hi ha pisos. Tenim alguna altra definició o la rae es queda amb aquesta? I, més tirant cap a l'humà, a la persona, és la capacitat per aprofitar al màxim el nostre temps, energia i recursos amb la finalitat de ser els resultats desitjats en les nostres activitats diàries. Doncs això, el que dèiem, poder fer el màxim de coses en el menor temps possible, al final tothom en el dia té 24 hores i les pots aprofitar mirant 10 hores el TikTok, el sofà,
o fent coses, no?, i sent més productiu. Llavors, fent una miqueta d'autocrítica, no?, perquè segurament tu, que ens estiguis escoltant aquest episodi,
Potser has dit, ostres, hi ha cosetes que podria millorar. M'ho has dit amb un tu així tan directe que m'ha arribat. Potser sí, Martí, potser sí. La veritat és que nosaltres, Adam, si ara féssim una miqueta el joc, de fer una mica de debat si som productius o no, tu què diries? Tu diries que ets productiu? Jo crec que sí, però podria ser-ho més. Crec que tothom diria això, el que passa que...
Jo crec que tinc una disciplina per fer els estudis cada dia, fer esport cada dia, fer les feines que se'm van anar a casa, les cosetes extra, i potser sí que... Ei, mira una miqueta més del compte a Instagram, però tot el altre ho deixo fet.
Però està bé reconeixer-ho, i és això, perquè sempre, sempre durant el dia hi haurà temps d'abans d'anar a dormir, o llegeixes un llibre, o et fiques a mirar TikTok, o escoltes el nostre podcast, també pot ser un moment així de relax, però el cas és que, clar, si durant el dia fem coses i ho deixem ja tot fet i tot preparat, jo la veritat que si em preguntessin en considero bastant productiu,
però a vegades arriben nivells que poden inclús s'obreçar, o sigui, d'un muntó de coses que s'ha de fer, sobretot ara que he entrat a la universitat, tinc quatre assignatures i les quatre fiquen deures cada dia sense emportar-li què fan les altres assignatures, m'entens? O sigui, cada dia hi ha deures de totes les assignatures i em sobrepassa una mica, no? I vens aquí a gravar per dos duros. Home, és que els hi dic als professors, en anglès, els hi dic que no puc fer els deures perquè vinc a la ràdio.
El cas és que nosaltres sí que... Home, si no, no estaríem parlant de productivitat si no fossin productius, no? Hem de una mica manejar amb l'exemple, hem de donar exemple. Però aquest episodi no hem vingut a parlar de tu i jo, ara. Això ja ho hem fet molts altres dies.
Hem vingut a parlar sobre un estudi popular, no? Que s'ha fet molta veu, d'aquest estudi. Sí, i s'ha de dir que al final de l'episodi us presentarem una tècnica per maximitzar la productivitat que pot ser útil. La notícia, famosa notícia de fer-se al llit, com era, no me'n recordo, us la diem. La notícia deia que les persones que es fan al llit a primera hora del matí tenen un 206%.
més de probabilitats de ser milionàries. Em vas enviar això perquè tu saps que jo m'atxerco i el primer que faig és treure les arrugues del llit, no? Sí, sí, sí, brutal, eh? I m'ho vas enviar i vas dir, ostres, tu, que curiós, però jo aquestes coses, som una mica escèptica, anem a dir, en el sentit que...
no és per fer el llit directament, bueno, jo vaig comentar això, que no és per fer el llit directament, sinó que això vol dir que és una mínima disciplina, una mínima responsabilitat que es tradueix en altres coses que no tenen res a veure amb el llit. Correcte. Però, tant de bo sigui així. I em faci milionari, Martí. Sí, perquè tu la disciplina, la veritat, que això és real, eh? No t'has quasi ni aixecat del llit i ja l'estàs fent. És molt bo, algun cop que hem dormit plegats sí que ho veig i dic, hosti, aquest tio val la pena. Hem dormit plegats, Martí?
Bueno, algun cop hem compartit sostre. Ah, sostre, sostre, sí, sí, sí. El cas és això. I clar, però, també vam parlar a la pista d'interior on vam fer un petit tastet aquesta notícia. Adam, si existeix un percentatge més gran que un 100%, perquè jo de petit pensava que el màxim era un 100%. Clar, les bateries del mòbil és un 100%, la capacitat d'aforament máxima en lloc és el 100%. Doncs aquesta notícia et diu que en un 206% tens un 206% més de probabilitat
de convertir-se en milionaris. Imagina't el que és, eh? Començaràs a fer el llit com la primera cosa, Martí? Jo faig el llit, també. La primera cosa, eh? No, no, a veure, jo em rento la cara, esmorzo... Ah, no, fallo. Clar, això com es tradueix, no? Perquè si fos realment probabilitats de fer-se milionari, a l'Adam no ens estaria aquí acompanyant i estaria potser a Marbella. No, Martí, clar que sí que estaria aquí, ja ho saps.
El cas és que no hi ha un duende o una fada de les dents o un rotoncito pèrez que ens dona diners quan fem al llit com si fos una guardiola. No. El cas és que el que va estudiar Randa Bell, que és un contrastat socioeconomista dels Estats Units, que és qui va fer aquesta notícia i qui la va publicar, explica que un gest sensible com fer-se al llit a primera hora és una senyal de mentalitat organitzada i constant, i que això és clau per aconseguir objectius a llarg termini.
És el mateix que he dit jo. Podria ser jo aquest home, eh? Sí, és el que dius mentre fas el llit, no? T'ho has repetit. Clar, clar, clar. I el que va explicar aquest estudi és que els hàbits són invisibles però estan allà. Llavors marquen la diferència...
perquè la diferència entre els que avancen amb determinació i els que es mantenen amb improvisació constant. Clar, hi ha molta gent, això és conegut, que viu a la improvisació constant. Sortim ja de fer-se el llit o no fer-se el llit, de no planificar-se els dies, potser, de no saber què fer, de...
Està bé tenir temps lliure, això no vol dir no tenir temps lliure, però vol dir planificar-te, no? Perquè una part molt important de la productivitat és estar planificat. Jo, Adam, si veus el meu Google Calendar... Això t'anem a preguntar. Cada dia tinc uns 7 o 6 events que passen durant el dia, perquè m'organitzo allà i llavors el dia anterior em salta la notificació i dic, vale, demà haig de fer això, això, això i després això.
i ho tens per hores allà, i que sembla tot a coloraines, no? Sí, sí. Bé, jo s'ha de dir que ho fico del mateix color tot, perquè em fa una mica de mandra canviar el color, però el teu sí que està amb colorets, no? Algun cop l'he vist? Jo sí. Jo cada equip que entreno està d'un color diferent, i quan entreno hi ha un color diferent, perquè també m'apunto jo als meus entrenos, que m'estic preparant per... Apunteu-vos tots, eh? La Cursa Dani del Maresme. Ojo, podem en animar? Podeu en animar, sí, sí. Que bé. Intentaré fer rècord a 10 quilòmetres, a veure què tal.
Llavors, seguint una miqueta amb aquesta notícia... Clar, l'estudi el que resol és que les rutines diàries no tan sols afecten la nostra organització i benestar diari, sinó que determinen qui som i afecten el nostre desenvolupament professional i financer. Aquí estem nosaltres.
Això és important. Clar, si tu tens una organització en el teu dia a dia, el que és molt probable és que la tinguis també en el teu món professional i al final en el teu món financer, no? O sigui, una organització ja en tot el que t'abarca. Clar, ser conscient del que cobres, de ser conscient amb el que faràs amb aquests diners, ser una persona ordenada amb un mateix. Sí, sí, el nostre amic Randa, que diré, bueno, aquest home s'ho pot haver inventat per fer uns calarons... No!
Va preguntar, va agafar dades de rutines de professionals, estudiants aturats, jubilats i, més important, multimilionaris, i va concloure això, que veia que tots els que tenien un patró semblant, tots els que tenien un patró de dia organitzat, que coincidien en fer-se el llit pel matí, eren els multimilionaris i tenien, per això va fer aquest estudi, perquè els multimilionaris eren els que pel matí es feien el llit, portant tota la vida fent-se el llit pel matí i sent organitzats. I hi ha altres avis? Hàbits, perdona, avis, no...
que va veure en randa. Sí, per si... Fer-vos al llit. Fica-liada en què no t'agrada fer-te al llit. Hi ha algun altre hàbit que jo pugui fer o adquirir per tenir aquest més 206% de probabilitat de fer-ho a un milionari? Doncs sí, tranquil. Sí, hi ha aquests altres. Moltes gràcies. Em deixes més tranquil. Això ho diem per vosaltres. Bé, per tu, que ens estàs escoltant això. Que segurament el llit diguis... Bé, clar.
Jo me'l faig per la tarda. Ja veurem, no? Per què me'l faré si el desfaré quan dormi, no? Ah, és molt típic, eh? Sí, sí, és massa típic. Bé, doncs, quins són els altres hàbits, ara en tenim alguna cosa? Per començar, llegir. Llegir 30 minuts al llibre al dia és una mitja de 7 llibres a l'any. Està bé, eh? Està molt bé. D'això a no fer res...
Segur. I això és un 122% de probabilitats... De ser milionari. De ser milionari, segons Randa. Hosti, una mica menys que fes al llit, però llegir també... Molt bé. Això s'ha de dir que si ara fem memòria, ho vam veure en el segon episodi que vam parlar de la mentalitat de riquida pobra, Bill Gates i Warren Buffett llegien molt durant el dia. Aquestes dues persones poden ser de les més riques en el món i vèiem que la seva rutina tenia un temps destinat a fer l'actura. Warren Buffett, recordem que és un inversor top.
Top, d'Estats Units. També aixecar-se d'hora almenys 3 hores abans de l'hora d'inici de la jornada. Hosti, això pot ser dur, eh? Me'n recordo que quan vam veure l'episodi de rutines multimilionàries, el d'Apple que queda s'aixecava a les 3.45 del matí. Això em sembla ja... no sa. Excessiu, exacte.
Però això, no?, d'aixecar-se d'hora, almenys tres hores abans de començar la jornada laboral, és per començar el dia amb calma, no?, mentalitzant-te amb calma, sense anar amb presses, que al final és el que, bueno, el que hem comentat l'anterior episodi, et reporta al final aquesta clara evidència durant el dia per...
per ser més productiu. També, Adam, i aquesta t'agradarà, fer exercici físic un mínim de 15 minuts, potser això no t'agrada tant, 15 minuts al dia. No m'agrada, ho has sabut tu mateix, Martí. Almenys has de fer, mínim, 3 sessions de força a la setmana d'una hora per sessió. D'una hora, que bo.
Mínim, per entrenar tots els gusts musculars i potser alguna coseta de cardiovascular per compensar aquesta pujada de pesca. Hi haurà de massa muscular. Però ha d'haver més, segur. Això, bueno, l'estudi... En Randa segurament sap molt, però d'esport no. D'esport va flaquejar. I l'última condició pot ser utilitzar calendaris i llistes de tasques per planificar-te el dia. Com el teu calendar d'un color. Com el meu, exacte. Sí, d'un color. Sí, sí, sí.
Llavors, això pot ser, bueno, calendaris físics o amb el mòbil, que tothom ho tenim a l'abast, que és molt factible per tothom. S'ha de dir que quan jo vaig a casa les meves avies i els meus avis tenen...
El calendari, apuntes les coses al calendari. El físic. El físic. El que jo tinc en el mòbil és el calendari. Bé, més clàssicons, no? De la seva... De la seva quinta, no, potser? Sí. Alguns, alguns podeu estar pensant... Martí i Adam, no hi ha alguna cosa encara més assequible? Que no vols fer 15 minuts d'exercici al dia, tio? No vull llegir, no vull fer-me el llit, no vull fer exercici. No tinc el calendari actualitzat en el mòbil, potser. Malament, malament, però sí que n'hi ha més coses. Sí? Sí. I és...
El fet de sopar amb família, compte que augmenta un 41% la probabilitat de ser feliç al llarg de la vida. I, compte, no només això, sinó que en un 43% la probabilitat de guanyar 100.000 euros a l'any. Hosti, a veure, amb 100.000 euros a l'any no ets multimilionari, però et dona per moltes coses, eh? Jo crec que sí, jo crec que sí. I sopar amb família...
La condició és sopar en família? Sopa estant bé, és win-win, no? Foto un truc a casa ara mateix, eh? Sí? Sí, bueno, jo la veritat és que sí que sobo en família normalment, però no sabia, quan vam llegir aquesta notícia jo em vaig quedar estupafacte perquè no sabia que sopar en família això augmenta les possibilitats de ser feliç al llarg de la vida i de guanyar 100.000 euros a l'any.
Ostres, això... Hauríem de sopar tots, no? Tot el poble. Clar. Així ningú es quedaria sense les 100.000 euros. Podríem fer sopar a la ràdio aquí, conjunt, que portes obertes a tothom de la finestra que passi. La veritat és que, ostres, trobo una cosa molt bàsica, molt, molt bàsica, i al final reporta un benefici, no? Sobretot per a l'estar en família, estar amb gent que t'agrada estar i tal, et pots reportar aquest benestar i al final traduir-ho en diners anuals. Jo recordo, Martí,
canviant una miqueta de tema, que em vas explicar que estaves estudiant pel carnet de... Sí, m'estic tenint el carnet de Competència Professional de Transport de Mercaderies. Però comença a explicar això per què.
A part de per tenir un altre títol, vull dir que no està mai de més, i està sobre una miqueta relacionat amb el que vaig estudiar el cicle superior, és perquè la família de la meva parella tenen una agència de transports. Llavors necessiten una persona amb aquest títol i jo vaig dir, escolta, un tio capacitat com jo.
No puc estudiar això, llavors sí, porto des del juny més o menys estudiant competència professional de transport de mercaderies. I que és molt complicat? Doncs sí, algunes coses sí, perquè clar, del cicle jo sí que sé fer comptabilitat, sé que fer, jo què sé, balanços i aquestes coses, però ara quan vaig a saber les masses màximes del camió, el màxim d'animals que es poden transportar dins d'un camió, el màxim d'hores que pot conduir un tio a la cabina, sí, porta un polo verd. Ah, això és veritat? No.
Ah, vale. No, però vull dir... Podria ser. Vull dir, hi ha màxim si va sol, hi ha màxim si va acompanyat amb una altra persona, hi ha màxim si va acompanyat però ha dormit unes hores... Bé, hi ha molts casos. I... Bé, en això estic estudiant. Llavors em vas explicar, un dia que et vaig fer un truc, ostres, que estaves molt embolicat, que portaves unes hores i que et costava el tema de la concentració. I et vaig dir, així, perquè em va passar pel cap, jo no ho faig, perquè no tinc la necessitat encara, però et vaig dir, ostres, i si proves la tècnica Pomodor... Correcte.
Em vas obrir, saps quan el cel està ennubulat i sobre es veu les estrelles? Clar, clar, clar. Doncs sí, sí, em va passar això. Em vas trucar i em vas dir, Martí, has provat la tècnica Pomodoro? És veritat que l'havíem escoltat, la tècnica Pomodoro, però mai l'havíem posat en pràctica. I aquesta és una tècnica per ser més productiu durant el dia. En què consisteix? Mira, tota aquesta gent de la finestra, que ja hem acabat les obres, per cert, d'aquí de la finestra, per això passa la gent, ens demana en què consisteix la tècnica Pomodoro?
Si no ho tinc malament entès, és una estona d'estudi, no? Tinc entès que 30 minuts, pot ser? Sí, sí, sí. De fet, descansar 10, pot ser? Correcte, en el que consisteix la tècnica Pomodoro és en focalitzar els esforços en un espai temporal. Això què vol dir? Jo vaig estudiar, tinc tota la tarda per estudiar, però imagina't, si vaig a matemàtiques, i en compta d'estudiar 4 hores seguides, que al final al meu cap ja no li entren més idees, ni que me les fiquin en un martell,
El que puc és, dic, vale, em vaig a fer cicles, d'això tracta la tècnica pomodoro, i dic, cada 30 minuts d'estudi em fico una alarma i tindré 10 minuts de descans, vale? Llavors, durant aquests 10 minuts de descans tu saneges els teus pensaments, surts al balcó, vas a la finestra, truques a algú, beus aigua, i quan passin aquests 10 minuts tornes a posar-te 30 minuts més a estudiar. El que fas és, et focalitzes en aquests 30 minuts i els altres 10...
Deixes divagar, descanses i després et tornes a ficar. Quan fas uns quants cicles, acabes sent més productiu que estudiant tot el tiró. Correcte. Això psicològicament està estudiat. Nosaltres no us ho explicarem. Però psicològicament està estudiat i al final, quan fas quatre cicles d'aquests, o sigui, quan fas mitja hora quatre cops i deu minuts quatre cops, et pots prendre una pausa d'uns 30-25 minuts més llarga. Aquí sí que et pots estirar el sofà tranquil·lament, parles amb la teva família, tal...
I jo ho vaig notar, des que m'ho vas dir, perquè clar, jo estava ofuscat amb això, doncs jo què sé, si el noi porta una sabata croc i l'altra és una bamba, pot conduir més, doncs no ho sé, no ho sé. Però em va obrir, em va obrir. Es pot fer cada 30 minuts, cada 45, cada 25, el que es vegi millor. Jo feia 25 de treball i 5 de pausa, i realment treballo molt millor. Això és una tècnica molt bona per, el que us diem, ara tinc 3 hores per estudiar física i química. Ostres, em poso de tiró? No.
Fica't timers de 30 minuts i vas segregant el treball, vas fraccionant. Que bé, jo quan tingui trimestrals no dubtaré en fer-ho, Martí. Sí, sí, doncs escolta't aquest episodi, ara, i així aprens com funciona. Sense canvi n'ha de dubtar. Ostres, Martí, molt bon episodi avui, eh?
Sí, sí, esperem que la gent es conscienci, no? Que, a veure, no seràs multimilionari si et fas al llit, però sí que crear uns hàbits, crear unes rutines et fan una personalitat que ets més propens, finalment, a aconseguir molts diners a llarg de la teva carrera professional. I cadascú, tu que estàs escoltant aquest programa, un altre cop tu em dirés això a tu,
Que, ostres, aquests 30 minutets, horeta d'anar, abans d'anar a dormir, està amb el mòbil? No. Potser treure't-ho. Sí. Que no crec que costi molt i ja estàs guanyant temps de descans. Potser t'ho treuria jo. Aniria a casa teva, li agafaria el telèfon i ja n'hi ha prou. Un pickpocket, eh? Correcte, ja n'hi ha prou. Sí, sí.
Molt bé, Martí. Doncs ens veurem la setmana que ve. Sí, aquest episodi... Avui hem tornat a estar sols, va haver d'emsaltejar, no? Sí, sí, sí. Ja sabeu que estem portant molts convidats aquesta setmana. Aquesta temporada. Aquesta nova temporada, perdona. I hem rebut molt bon feedback sobre els convidats, sobre els mateixos convidats. Sí, a l'Instagram, per cert, estem també a la...
A la cresta de l'aula, eh? Com sempre, eh? És que des d'aquí puc veure Mallorca. Hola! És molt lluny, això, eh? Estem totalment a la cresta, sí. Bé, Martí, parlant de productivitat, què faràs tu ara després, ràpidament? Doncs vaig estudiar, que et dic, d'anàlisi d'examen de data anàlisis. Que bé, en anglès, eh? Yes, correlation, cooperation... Ui, no te'n vagis molt en anglès, Martí, eh? Sí, vaig a córrer després. Molt bé, aquests 15 minuts al dia o serà més? No, serà més. Bé, bé, bé.
Doncs esperem que aquest episodi us hagi agradat. Si més no, per saber com es comença en aquest món de la productivitat, feu-nos saber també per Instagram què us agradaria saber en els pròxims episodis. I compte, perquè el següent, Àdams, s'acaben les tonteries. Compte. Parlarem de les hipoteques. Barbaritat, eh? Barbaritat. Qui és el loco ara, eh? Qui és el loco ara? Qui és el loco. Parlem de les hipoteques. S'han acabat les tonteries. Fins a les hores estarem... Bueno, descansant, no, Ádams?
Sí, com sempre. Som productius per això, però descansant. Molt bé, Adam, que et vagi bé la setmana. Igualment, Martí. Igualment, Ollent, que et vagi a tope i a ser productiu. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport a ell. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Sí, Jaume, que vota amb el teu permís, agafo els comentaments parlant de tot del nostre material per arrencar la propera mitjola. I parlarem de llegendes i parlarem del maresme, clar, quan parlem de llegendes, vulguis o no, a tots i totes ja ens ve al cap una predisposició, no sé si romàntica, morbosa o encuriosida, i si parlem del maresme, doncs, evidentment, és la nostra comarca.
Doncs ja ho tenim tot lligat. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme acaba de treure un e-book amb un recull de les llegendes més fantàstiques i més misterioses que amaga, diu, el Maresme, la nostra comarca. I tot això ha estat parit, ha estat dissenyat, ha estat escrit per l'Anna Penya, a qui saludarem ara mateix. Anna Penya, molt bon dia. Molt bon dia.
Llegendes i Maresme. Dèiem ara en la presentació que la llegenda, ja quan sentim llegenda, ja vulguis o no, ens posem en una predisposició com a mínim. Crida l'interès i si sumem la nostra comarca tenim aquí un win-win, un 1 més 1 igual a 2. Què és una miqueta aquest íbuc, aquest compendi que s'ha realitzat? Com tu ben dius, el Maresme és ric en llegendes
I aquest e-book, el que jo he pretès és fer una selecció totalment subjectiva, basant-me sobretot en aquells temes que tinguessin més atenció pels nens. Fantasmes, pirates, dones d'aigües, bruixes... Són lleixendes ja explicades, ja publicades, sobretot per en Ramon Coll i l'Alexis Serrano. I el que hem fet ha sigut donar-li un embolcall diferent amb aquest personatge tan maco, que és la iaia del Maresme.
Ara parlarem d'aquesta iaia al Maresme. A qualsevol cas, explica una miqueta com arriba la teva relació amb el Consorci de Promoció Turística a costa del Maresme i decidiu, doncs, imagino ajuntar esforços per fer aquest e-book. Doncs mira, aquest va ser un encàrrec que em va arribar de l'Eves Plugues, del Consorci de Promoció Turística del Maresme. Ja tenien aquest personatge tan original com la iaia i el volíem dinamitzar.
Ells havien fet una titella, la volien dotar de contingut, així que vaig començar escrivint un guió, una sèrie de contes basats també en llegendes del Maresme, per quan convidaven la titella de la iaia a visitar una biblioteca, participar d'alguna fira, i a partir d'aquí va sorgir la proposta de fer aquest llibret perquè la iaia expliqués una selecció de llegendes del Maresme a les famílies. En total, quantes són? Quantes trobem en aquest e-book, Anna?
Bé, en trobem unes quantes. De fet, li hem donat com un format de calendari, també per reforçar aquesta idea que el maresme, quin sigui l'època de l'any, tens activitats per fer i llocs per descobrir. Hi ha com a mínim una llegenda per més. Però n'hi ha més, però com a mínim una per més. Més de 12 segur.
És un bon detall perquè combina una certa recerca, anava a dir històrica, segurament també mitològica, i també ha acompanyat una mica per poder-ho vestir a un públic, diguéssim, per tots els públics, però especialment, com deies, pensat molt per infants. Això ha costat una miqueta l'hora de redactar o ha vingut rodat?
Bé, sempre t'has d'adaptar al llenguatge pels nens, paraules senzilles, sense grans rebomboris, amb frases curtes i, sobretot, amb un objectiu molt clar i és que quan els nens ho llegeixin, ho entenguin tot i, sobretot, que s'engresquin a seguir lleixint i a voler conèixer aquell territori del qual estem parlant. Si parlem d'un castell que...
que els desperti la intenció d'anar-ho a visitar, la curiositat d'anar-ho a visitar, si parlem d'un lloc, d'una fira, d'algun fet en concret, que darrere hi hagi també aquesta intenció d'engrescar-los a descobrir el territori, no només la lleixenda, sinó també el territori que emmarca aquella lleixenda.
on parlem de llegendes, a vegades segurament ens vénen al cap potser alguns rius, més cordilleres piranenques o boscos, ara estic pensant en els de ceba, viladrau, etcètera, però al Maresme també tenim i tenim de tot, podríem dir que tenim una comarca rica en aquesta mena, deixem-ho dir així, de folclore,
Sí, ja he dit que sou un lloc ric amb llegendes. De fet, el problema va ser meu per poder fer aquesta selecció i triar les que poguessin cridar més l'atenció i ja he dit que ha sigut, sobretot, un tema subjectiu més d'anar a buscar aquella temàtica o aquells personatges que poguessin agradar més als nens.
me les he vist i me les he desitjat per poder fer la tria i deixar fora alguna, deixar una altra, perquè la veritat és que en tenim moltíssimes. Imaginem que segurament un dels eixos és el castell de Borriac, aquest castell
que tenim aquí a la vora, des de Vilassar de Mar, eix també de vida, no només esportiva, sinó també social, i en el qual es fan un munt d'excursions, un munt d'activitats. Què ens pots explicar del castell de Borriac, Anna?
El castell d'en Borriac és ric amb lleixendes de tot tipus. No només és un lloc magnífic amb unes vistes esplèndides, sinó que teniu lleixendes relacionades amb pirates, relacionades amb bruixes, amb tresors amagats, amb dones empoderades... Vull dir, el castell d'en Borriac és una mina...
de llegendes i totes ben maques. Això deu venir segurament per l'enclau que té, pel posicionament, pel castell en si. Una miqueta creus que és una mica a l'escenari idoni? Hi ha alguna cosa de veritat en aquestes llegendes que tenim aquí concretament pel que fa al castell de Borriac? Bé, totes les llegendes tenen algun...
una mica històric. Clar, quan parlem de pirates, doncs és cert que al Maresme heu patit molt les incursions pirates, que inclús al naixement d'alguns pobles ja estan relacionats amb la pirateria, totes les torres que teniu de defensa de guaites relacionades amb la pirateria, llavors, bueno, aquestes lleixendes també es nodreixen d'aquesta part històrica. I després hi ha altres, bueno, ja relacionades més amb
amb el folclore, amb els misteris
i amb aquesta predisposició de la gent davant del mal, les bruixes, les zones d'aigua, això ja és una part més folklòrica que no real. Però hi ha de tot, hi ha de tot. Sense entrar en massa detall, tampoc volem fer espòilers, però ens podies, no sé, explicar o referir o narrar alguna de les llegendes que tinguin al castell com a protagonista, com a excusa o com a escenari?
Doncs mira, hi ha una que m'agrada molt perquè precisament està protagonitzada per una dona, que és una dona bona, perquè habitualment amb les lleixendes les dones sempre surten en el personatge de bruixa, de dolenta, de dona d'aigua, vull dir, ens posen en aquest paper, però hi ha una, precisament del castell, que està protagonitzada per la caslana del castell, que va ser una dona avui diríem empoderada,
i que les va fer passar magres a un conjunt de pirates que volien atacar el castell durant la nit. La pobra dona estava sola, que tothom havia marxat, hi havia quatre persones allà al castell, es van veure atacats a la nit i el que van decidir és agafar tot l'oli que poguessin trobar i posar totes les muralles plenes d'oli perquè quan a la nit
els pirates volvessin pujar al castell amb unes escales de fusta, comencessin a relliscar i d'aquesta manera es va espantar tot sempre.
És una dona ben empoderada i protagonista d'una lleixenda magnífica del castell de Burriac. Home, celebrem que aquí tinguem una dona que ja hagi tingut la capacitat de protagonitzar una veritat per bé, posem entre cometes, alguna acció important, perquè és cert, tal com deies tu, segurament per a moltes tradicions, probablement catòliques, etcètera, etcètera,
Doncs la dona, la salatilla de bruixa, fatillera, dones d'aigua, etcètera, etcètera. Quina diferència podríem trobar entre bruixa i dona d'aigua, per exemple, Anna? Doncs mira, les bruixes eren les encarregades de conjurar tot tipus de tempestes i de conjurar el mal i de fer tot tipus de malifetes...
En canvi, les dones d'aigua tenien un aspecte més femení, sempre les representen amb aquells cabells llars, amb aquells vestits sedosos, que dansaven, vull dir, hi ha un imaginari molt diferent entre una dona d'aigua...
que se la presenta com un ésser així molt femení, molt eteri, en canvi les bruixes, que quan tu penses en una bruixa ja tenim tots un referent ben marcat a la ment, amb aquelles pigues, amb aquells nassos i amb aquells riures que ja t'esgarrifen.
Abans de ser aquí, amb més aspectes de la comarca, també m'agradaria, perquè m'ho comentaves abans, fora de micro, has parlat d'aquesta nit plena d'oli per evitar que els pirates entressin al castell de Borriac, però també tenim una nit i un personatge de Vilassar de Mar com a llegenda, no? És així? Doncs sí, i també és una llegenda relacionada amb bruixes.
que, bueno, ja et dic que les bruixes aquí al Maresme, ara per Halloween, no sé com us ho heu fet, perquè teniu un munt de lleixendes amb bruixes. I aquesta té com a protagonista un noi que era de Vilassar i que el pobre era un pescador que va sortir amb la seva arca a pescar calamars
i que de cop i volta es va quedar el pobre noi dormit, va despertar un soroll ben fort i va veure com tenia unes bruixes a bord de la seva barca que bufaven amb molta força per moure el vaixell mar endins i ben sorprès es va adonar que van acabar arribant
a Amèrica, i el pobre noi, que es deia Paroi, allà a Magaret, amb silenci, semblant com les bruixes s'enlairaven fins als núvols per fer ploure o pedregar, i després que les bruixes ja es van avorrir, doncs van decidir tornar, em pensa el viatge de tornada cap a Vilassar, o sigui que quan el sol ja sortia van arribar a Vilassar, i el pobre noi, allà amb mitja Magaret a la seva barca, quan va treure el cap, a veure que les bruixes ja havien marxat,
doncs va tornar tot espaurvit cap a casa per explicar a tothom que havia anat i havia tornat a Amèrica en una sola nit envoltat de bruixes. Déu-n'hi-do, eh?, déu-n'hi-do amb aquesta llegeta. També ho lligàvem amb el castell de Borriac. Hi ha, imagino, molts més castells al Maresma que tenen alguna significació especial, no? Sí, no només castells, és que els boscos mateixos
salts d'aigua, inclús creus, penyes segats, vull dir, la mateixa orografia també ha servit moltes vegades per donar peu a moltes de les lleixendes.
I alguns éssers fantàstics, no? També ho podem trobar en aquest e-book, insistim, fet de la mà teva amb el Consorci de Promoció Turística de la Maresma, a més a més amb les illustracions d'en Jaume Blanc, doncs també, no? Sí, i en Jaume ha fet una tasca magnífica amb aquest personatge de la iaia, il·lustrant tot el text,
I ara no sé què m'has preguntat, perdona. Sí, els éssers fantàstics. Els éssers fantàstics. Que el Jaume Blanc deu ser un ésser fantàstic per les il·lustracions. Però vull dir, els éssers aquests fantàstics que trobem en aquest recull de llegendes. Sí, en Jaume ha fet una tasca realment magnífica, il·lustrant tot el llibret, perquè l'imaginari d'éssers fantàstics és molt ampli.
Però hi ha un, més que un és el fantàstic, jo diria que un company imprescindible de la iaia que es parla poc i que és el picotet, que és aquest ocell que a més serveix per donar molt de joc sempre en els textos i és aquest ocell que sempre acompanya la iaia en totes les seves aventures i també il·lustrat per en Jaume. I la Creu de Canet també ha de ser un dels eixos importants d'aquest recull, Anna.
Doncs sí, perquè comencem precisament el nostre calendari de llegendes allà, el mes de gener, mirant el mar, perquè, no sé si ho saps, però hi ha una llegenda que diu que hi ha un vaixell fantasma que s'apropa sempre pel maresme i que qui el veu té mala sort per tot l'any. O sigui que la iaia va allà a mirar des de la creu, no troba el vaixell fantasma i sap que el proper any serà un any magnífic,
perquè no ha oblidat el vaixell fantasma. Ostres, doncs haurem d'estar atents des d'aquí, des de l'alçada mar, mirant el mar ara mateix, l'estic mirant i de moment, Anna, no veig cap vaixell d'aquests. No veig cap vaixell negre, amb veles negres i amb calaveres penjants. De moment, si el veies, t'asseguro que truco i segur que tens algun remei. A tu, Anna, com a...
en aquest cas d'escriptora, tot i que tens formació de periodista i també d'historiadora. Quina és la llegenda, la història, el missatge que més t'ha cridat l'atenció mentre s'ha realitzat aquesta tasca? Quina ha sigut allò que dius, ostres, que bonic això? Bé, mira, ara com ja s'apropa Nadal, hi ha una que a mi m'agrada molt i és la del castell de Palafolls.
perquè la lleixenda diu que sota el castell hi ha amagat un tresor d'or i que només el pots anar a buscar la nit de Nadal abans que el rellotge toqui les dotze campanades. Que si toca l'última campanada i tu no estàs a més de cinc quilòmetres del castell, tot el que t'hagis endut en comptes d'or es converteix en pedra.
I a mi aquesta idea d'anar a buscar un tresor la nit de Nadal és una idea que m'encanta. O sigui que convido a tothom aquest Nadal, perquè com encara el tresor diuen que continua, doncs si no tenen cap plan per fer, doncs apropar-se al castell a buscar el tresor. A mi la idea aquesta de buscar un tresor amagat una nit de Nadal és una idea que m'agrada molt.
I tant, doncs ja hi podríem anar. M'imagino que deu ser el centre d'atenció en trobades, no sé, familiars, en les quals hi hagi canalla petita. Segurament has de ser, doncs, com un pou... Bueno, si més no, una manera d'anar a baixar els torrons i els canarons, no?, o l'escudella. Una manera d'anar a passejar també el dia de Nadal i baixar tot el menjar.
Segur, per acabar, Anna, agrair-te que hagis estat amb nosaltres. Entenc, es desprèn que has hagut disfrutar bastant durant tota la tasca per realitzar aquest compendi, no?
Doncs sí, per mi ha sigut un autèntic plaer i a més un luxe que hagin comptat amb mi una vegada més per donar veu a aquest personatge tan maco com és la iaia. Jo molt, molt agraïda i espero que tothom gaudeixi molt d'aquest e-book. I sobretot, deixa'm dir una cosa, i és que el Consorci ha publicat també una versió...
que no és una versió estàndard. La gent es pot descarregar el e-book amb una versió estàndard
però també hi ha una altra versió que està adaptada i això em sembla una idea magnífica per arribar a tothom, per ser més inclusius. Hi ha una versió que és de lectura fàcil, així més simplificada per persones amb dificultats de lectura, amb trastorns de comprensió, inclús a persones que estan en aprenentatge de la llengua.
Això s'ha fet amb la col·laboració de la Fundació Maresme i penso de veritat que és una bona manera d'arribar a tothom i d'incloure a tothom perquè aquestes lleixendes que té el Maresme arribin a la major part de la gent, que arribin a tots.
I tant que si subscrivim les teves paraules és moment d'anar fent cada cop més passes per aconseguir aquesta integració. No sé si m'acaba d'agradar massa la paraula integració, però en fi, que aquest missatge arribi a tothom que només faltaria. Algun projecte més, Anna, que ens puguis explicar, que ens puguis avançar?
De moment estan sortint projectes per aquí a la zona del Maresme, però encara no puc confirmar res, però potser surt per aquí alguna visita teatralitzada per l'estiu que em faria molta il·lusió que es pogués portar a terme. Si surt ja et contacto i t'explico.
I tant que sí, que no es quedi en una llegenda, eh? Ens contactem, ens parlem i segur que ja estem frisant per aquesta proposta que, com comentaves, Anna, s'ha d'acabar de lligar i d'acabar de tancar. Anna Penya, moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estoneta amb nosaltres en el nostre matinal de Vilassar Ràdio, parlant de tot, xerrant una miqueta de llegendes, de bruixes, de dones d'aigua i d'aquest meravellós resum, aquest... aquest...
calaix, podem dir, en el qual hi ha una mica més d'una llegenda del Maresme per més. A vosaltres per convidar-me, moltes gràcies. Gràcies, que vagi molt bé, merci.
Gràcies, Joan Escofei. Com sempre, magnífica feina amb aquest llibre de llegendes de l'Anna Penya. Un parlant de tot que es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. Recordant, Sau, sempre és un bon moment per recordar Sau. Carles Sabaté Pep Sala. Carles Sabaté Pep Sala m'enviam un àngel. Enviam un àngel, ens condueix a les 12 del migdia. Ho tenim tot a punt per cuinar amb l'Albert Ortiz. Quatre i mig migdia.
Líver un casat.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
És migdia des d'aquest proper divendres fins dilluns. Vilassadamar es prepara per viure una nova edició de les festes de tardor, uns dies per celebrar la història i la identitat del nostre poble. La festa vol rememorar el naixement de Vilassadamar com a municipi independent de Vilassadadal, un moment històric que va marcar l'inici del camí que ha portat a configurar el Vilassadamar actual. A més de reviure el procés de segregació que es va materialitzar,
El 19 de novembre de 1784, aquest any el programa d'activitats estructura al voltant dels valors de la identitat, la participació i la cultura popular. Hi haurà espais per la música i el ball, per la tradició, per la història i també per la convivència i la festa. Durant quatre dies, Vilassalamar, per tant, tornarà a bategar amb activitats per totes les edats, des d'aquest divendres i fins dilluns que ve, que recordem és jornada festiva Vilassalamar, jornada festiva local.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tancat la porta a un avançament de les eleccions malgrat el bloqueig de Junts, el Congrés i les causes judicials que afecten a la seva família i els exalts càrrecs del PSOE. Ho ha dit en una entrevista que va publicar fa 24 hores el diari El País, en la qual Pedro Sánchez assegura que la complexitat parlamentària és una realitat a Europa, Espanya i Catalunya i que pot anar
alineada amb el bon govern i presumeix de les dades econòmiques i socials dels darrers set anys. Sobre l'anunci de Carles Puigdemont de bloquejar les iniciatives del govern espanyol en el Congrés, Sánchez s'ha tornat a defensar. Ha dit que ha complert amb Junts i amb la resta de grups polítics parlamentaris.
Això en aquelles qüestions que són de competència seva. Ha dit alhora que ha assegurat que treballen perquè es compleixin les qüestions que no depenen directament del govern espanyol, com el català a Europa. El president espanyol ha assegurat que està obligat a arribar a acords amb múltiples forces polítiques per convicció i també per necessitats.
Fa un any justament que es va posar en marxa l'ampliació del tramvia per la Diagonal de Barcelona, un traçat de gairebé dos quilòmetres entre Glòries i Verdaguer que ha canviat la manera de moure'ns en transport públic per Barcelona. Les dades mostren la bona acollida del tramvia. Entre gener i setembre d'aquest any, les tres línies del tram Besòs, la T4, T5 i T6, han portat un 35% més de passatgers que en el mateix període de l'any passat. Segons registres de l'autoritat del transport material,
Des que va estrenar-se el nou traçat, les tres línies del tram Besòs en conjunt no han baixat del milió de validacions cada mes. Xifra rècord amb increments que superen el 40% en alguns mesos si es comparen amb l'any anterior. La bona marxa del tramvia impacta en els altres mitjans de transport públic més propers amb balanç desigual. Algunes estacions de metro noten un efecte a tramvia en positiu amb més passatgers, però en d'altres hi ha una davallada.
Victòria del Barça contra el Celta a Galícia. El Barça fa un pas cap endavant a Vigo contra el Vigo i retalla punts sobre el líder. En l'encontre acaba amb el resultat de 2 a 4 amb victòria del Barça. Lewandowski, que tornava a la titularitat, ha notat un hat-trick i la mina. Jamal ha completat el compte en blaugrana per superar
l'equip gaiac. Tanquem aquí aquest butlletí de notícies a partir de la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
És bo per la mare i la Laura, és bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur. Brutal pel professional, bueno pa vender, bueno pa comprar. Si pots triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom, és bo per tothom, és bo per tu. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre. Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, ok i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Última hora del Parlant de Tot aquest dilluns, 12 i 6 minuts del migdia. Sabeu què passa? A vegades a la ràdio vegi gent que dius i aquest qui és? I com ara m'acaba de passar? Em sona d'algú, perquè em vol sonar, però no m'acaba de venir al cap qui és aquest element que tinc sentat a davant. Però això sí! De cara de cuiner! Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Senyor Albert Ortiz, bon dia, bona hora i dichosos los ojos. Bon dia, home. Oi, oi, oi, aquesta veu. Tens una veu radiofònica, d'aquestes radiofòniques, eh? Del programa de nit, no? Sí, del programa de nit. A veure, Albert, com seria això? Hola, bona nit. Com estàs? Com et dius? Quin és el teu nom, no?
Molt bé, home! Com estàs? A part de fònic? De fònic, però no de fumar ni res. O sigui, suposo que cada any em passa el mateix. I a mi què m'agrada xerrar? Si em treuen la veu, és una mica complicat, no? Però bé, bé, molta feina, molt content, i sobretot molt content d'estar aquí un altre cop. Doncs nosaltres també estem molt contents, però això de la ràdio de nit m'ha agradat molt, Albert. Sí, podria dir que també, no? Després, quan acabim el servei... Vols que et feu una prova en directe? Això està improvisat tot a l'hora, eh?
Vols que et fem o no? Va, escolta. Ara et dic com es fa, això. M'estic posant vermell. Jo et posaré una música i tu t'has d'acostar molt, molt al micro. Però molt, eh? Així. I parlar com si parlessis a l'orella del bú. Sí? Però com jo et digui, eh? Sí, Albert? Estàs a punt o no? Perfecte. Vinga, va. Espera, espera. A Vilassarra diu... Un moment, que et ve de temps de presentar. A Vilassarra diu... Cada nit...
L'Albert Ortiz posa l'oll al foc. Ara entres tu, va. Hola, bona nit. Costa de costa. Aquesta nit posem l'oll al foc amb molt d'amor, molt de carinyo i un bon sufragi de ceba, el primer. Com et dius, senyora d'avui? Hola, em dic Maritxell. Molt bones, Maritxell. Com estàs, Albert? Molt bé, aquí estem, amb els focs encesos. Encara...
Estàs fitxat! Estàs fitxat! Amb els focs encesos, m'encanta!
És improvisat, és improvisat. Hòstia, si tant que és improvisat, com la secció en general és improvisat. Sí, sí, mai més... Sí o no? Amb l'oll al foc, amb els focs d'encessos. M'ha agradat aquesta. Bueno, amb aquest senyor cada setmana juguem. Aquest senyor és un xef vila-serenc. No li agrada la paraula, xef, però a mi m'agrada molt. Com sempre vaig pel món, em faig el xulo, em faig el xulo i dic, tinc un amic que és xef, sí? Tinc un amic que és xef. I treballar a Cambrils, a Cambrils, a Can Bosch, els amics i amigues del restaurant Can Bosch.
I cada setmana juguem amb ell i li proposem uns ingredients, que ell no sap prèviament. A partir d'aquests ingredients, el llibreta en map és nova, la llibreta.
Aquesta segona d'aquest any del programa és quasi que serà segona. Déu-n'hi-do. I a partir d'aquí, i d'inventiva, i de llibreta, ell va tirant d'inventiva de llibreta i ens prepara un menor. Avui, com que estàs a font i que estàs una mica així tocadot, una mica així, t'ho posaré molt fàcil. Va, sisplau, sí. Tardor. T'he escoltat aquest matí que has dit que ens està escoltant. He dit tardor i no dic res més que ens està escoltant. Escolta una cosa. A veure. Tardor.
Castanyes, boniatos, bolets. Bé, molt bé. Bolets. Què més? Asvergínies. Què més? Les menys més distingues. Amb aquesta tarda, amb aquests colors. Carxofes que comencen a venir. És més divert, però comencen a venir. Ja els produeu una carxofa? No, les tinc comprades, però encara no les he provat. Però et vaig a dir una cosa. Amb tot això que t'acabo de dir,
Fes-me un matxambrat, una barreja, però una barreja, i prepara'm-ho. No val dir, faig castanyes de postres, i faig no sé què... Només una elaboració. Rovallons, que aquest any prometia molt que va ploure, prometia molt, però no n'hi ha, no es veu? Però sí que et donaré un altre voleig, aquest te'l digui jo.
camagrocs. Que camagrocs ja li són molt bons. Barreja-m'ho tot i fota'm un matxambrat. I a més, Jaume, el camagroc és un bolet molt fi, molt fi. No rostés com un roballó, sinó no fa... Però té una gelatina molt especial. Amb allets així. És impressionant. Anem a fer una recepta senzilla amb camagroc. Faràs del camagroc, però no t'escapis. Jugues o no jugues? I tant que jugo, sempre. Anem a jugar a barrejar-ho tot.
productes de tardor tot barrejat. Exacte, fem un plat així, sí. Sí o no? En compte de fer un menú, fem un plat. No hi ha manera que l'enganxi. Però els camagrosos no te m'escapes, m'expliques com, eh? Vinga, anem-hi. Una truiteta o el que sigui. Atenció! Anem a cuinar! De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. A veure com t'ho fas, Albert, això.
anem a fer-ho que si estàs a casa i vas al mercat i tens els bolets i tal, no? Sí. Una truita, està molt bé, una truita de... Com a grocs, o fregidets així a mallets. Exacte. Que bons. Estan com gelatinusets, però estan molt bons. A mi m'encanta. Tinc una gelatina, una...
diguéssim, una proteïna que fa com lligar aquest suquet i està molt bo. Agafes un pa de fegès que s'acau allà al mig de la pa. Allà s'acau allò que s'acau. Oh, se m'ha caigut. I jo, oh, oh, oh. Doncs mira, la gana que tinc ara mateix. Jo també, a aquesta hora. I a part no he esmorzat avui perquè com que tinc així la veu, així una mica... I què té a veure, això?
perquè no em passa bé el menjar. Ah, no passa bé. Però ara ja que estic a la ràdio, perquè està preocupat, diu, hòstia, quina veu que tinc, que és molt agradable. Jo sempre he dit que les veus en ràdio són molt relatives, perquè, escolta, hi ha gent que té la veu més greu, més aguda, més afònica, més dalt, i pots locutar igualment, eh? Sí. Clar, jo et preocupava, diu, hòstia, jo t'he preguntat quan he arribat, dic, tens alguna cosa per la veu, vosaltres, que sou professionals, no? Sí. Com et diries tu, com faig amb aquesta ceba o amb això? Exacte.
un consell. Jo els dissabtes o diumenges el truco i diré, Albert, deixa de fer el que estàs fent i ajuda'm a fer això. I el tio m'ajuda, és el mateix. Exacte. Vinga. Naturals, eh? Pastilles naturals. Sí, sempre, no? Naturals, naturals.
Bueno, a la farmàcia avui en dia també. No, no, si vas a la farmàcia trobaràs alguna cosa natural, eh? La teva Isnaia em van ofreir i vaig comprar al final, tonto, bueno, tonto, eh? Diu, aquest és un xarop natural per fumadors. Dic, jo és que no fumo, diu. Que és pròpolis, pròpolis o alguna cosa així. Surt un pulmó així. Però va molt bé, el xarop, si és pròpolis va molt bé també. És com negre. Sí, sí, sí, té un gust amarg. Mira, que parlem de carxofa, semblava un color de carxofa aquesta oxidada, saps? I així una mica amarg.
Bueno, anem al lío. Va, anem al lío. Els camagrocs, mira, ara que estem amb el camaroc i has parlat del roballó, nosaltres, o bueno, jo personalment sempre el bolet, com hem parlat molts cops, no necessita molta aigua per netejar-ho, diguéssim.
s'agafa el producte, el camagro té aquest tronquet, aquest petit, aquesta finura que té de la sora, que la retirem, evidentment, i després el que m'agrada és posar-ho a un vol amb aigua, mínima aigua, o sigui, que vagi encobert, i després el camagro, per exemple, el poso amb aigua,
Què fa l'aigua? Però res, com a molt 5 minuts, eh? Perquè, si no, el bolet, clar, és porós i per el seu sabor, no? I què fa l'aigua, diguéssim? Tens el bolet a sobre i a l'aigua queda el sòlid, el pes, que és la sorra, vale? Aleshores, quan anem agafant el bolet d'aquesta aigua,
els traiem i els anem escorreguent. No moure aquesta aigua, sinó que l'aigua es queda baix i anem escorreguent aquests camagros, en aquest cas. Disculpa. I aleshores, un cop que els tenim i els tenim nets, és molt important per mi, i m'agrada molt, un tracte de cuina.
Jaume. Un drap de cuina. Posem un drap de cuina, posem els rolais que són d'araigua, en aquest cas el camagroc, i un altre drap de cuina a sobre, d'acord? Amb el roballó, exactament igual, però és diferent el roballó. El roballó l'agafem, li traiem aquesta sureta del tronc, i posem un bol amb aigua, però submergim, diguéssim, el roballó en cim, una mica amb aigua, i amb un drap net l'acariciem, el barret i després el peu. I l'espora, quan ja en tinguem el barret ben net...
amb l'espora agafem el roballó i el sacegem sobre l'aigua aquesta i l'espora traurà la seva sorra.
Ja es tenim nets, d'acord? Ara diré... Teníem els bolets i hi ha nets, d'acord? Teníem una fórmula que és infal·lible i amb aquesta... Se pesa una mica amb tot el carinyo, eh? Però ara amb la peu se pesa una mica en Ferran Adrià. Ah, sí? Sí. Ojalá... No, no, jo no el canvio, eh? T'ho dic en sèrie, jo no el canvio. Bueno, la seva sabidoria. No? Aleshores, un cop... Mira, jo diré la fórmula que et dic. O sigui, un cop tenim els bolets, a partir d'aquí, els cuinarem com a mi m'agrada molt i amb aquesta base el que farem és
Ja els tenim mig estofats, diguéssim, i aquí hi posem afegir una truita, hi posem afegir una guarnició d'una carn. Un remenat. Un remenat, exacte. Disculpa. Agafem el camagor, una paella, ben roent, però sense oli. És molt important que quan tinguem la paella... Sense oli? Sense oli, primer. Quan fem servir paelles de teflon o alguna cosa així, que estigui ben roent, que surti el fum,
I aquest és el moment de posar el bolet, d'acord? Vinga. I quan posem el bolet posem sal, pebre i l'oli. Llavors l'oli el que farà és rostir aquest bolet, d'acord? Sí. En aquest cas, imagina't, una paella ben roent una teflon, per exemple, no? La poses sense oli, comença a escalfar-se i posem el bolet. Vinga. Sal, pebre i oli. I en aquest cas farà aquest rostit tan increïble, d'acord? Aquest rostiet, aquest color que té el bolet, en aquest cas sempre la camada. Retirem una mica la paella i li posem una mica de farigola, farigola,
La faricola és el que ens fa el bosc, diguéssim, d'on surten els bolets i tal. Aquest ambient, aquesta oloc on anem a buscar bolets, jo aquest any no he anat encara. Jo tampoc, eh? Ni en sap a què aniré. Sí, perquè al final em canso de no agafar res. És com quan surts pel nit i no pilles, és el mateix. Oh! És el mateix, no?
aleshores agafem aquest bolet el retirem una miqueta i posem una mica d'all picat posem en aquesta farigola una mica d'all picat una banda de la paella si tenim el camagoro retirem una miqueta i en aquesta banda de la paella que està més pròxim al foc posem una mica d'all picat s'ofregim aquest all escampem aquest all ben picat i que esbusteixi mínim, que no es cremi aleshores aquí es fregim una mica de jerez
oh, oh, oh. Però mira, ara anem a tirar la terra. Jo sempre dic que ens té que tirar la terra. El Gerard està molt bo i queda molt bé, però aquí tindríem un birranci, unes gotes de birranci, ¿vale? I en aquest moviment... Pensar que anaves a fotre ratafia.
Sí, podria ser, però a mi és molt dolç, per mi, el meu gust. Una mica de birranci. Aleshores, aquest moviment de posar el birranci, s'elapora l'alcohol i anem lligant, baixem el foc i anem lligant-lo amb aquest moviment de baix i vent, com un pil-pil, diguéssim, un pil-pil basc, i se farà com un tipus de xeratina, una salsa cremosa, per què? Perquè l'he dit abans, aquesta viscositat que té el camagroc, que també la té el roballo, ojo, eh?
Com el roball seria exactament igual. El roballó sí que és un botó, perfecte, no es talla, però sí que és un medalló, diguéssim, no? El teies en quatre i fas la mateixa operació. Jaume, te puc dir que aquesta recepta és fenomenal. Però fenomenal. Aquí, a lo millor, una mica d'aigua mineral perquè... Ah, sí? Sí, per afegir més suc i després, quan els tinguem, els posem a un recipient a la nevera i que...
Els filmem a pell, que es diu, no? Quan agafes un paper transparent d'aquests, poses sobre el bolet, que no tingui oxigen, diguéssim, que no transpiri res, i el deixes a la nevera i tens la base dels teus bolets. Què passa? Això és molt important perquè a mi el dels bolets és un tema que es té que respectar molt, igual que quan compres peix o compres carro, diguéssim. Si tu compres els bolets, els té que cuinar. O fer alguna cosa amb ells. No pots tindre un bolet a la nevera... Home, no...
Per que et creixi el bolet allà? M'hi has pillat una oferta i dius, hòstia, m'he agafat dos quilos d'orbellons i no sé què fer.
Doncs aquesta manera és molt hàbil, perquè, diguéssim, tu els has mig cuinat, diguéssim, perquè estan mig al dentes, tant el camagroc com el roballó, i aleshores, a partir d'aquesta base, o els pots fer servir per posar mig de la taula, escalfes un altre cop, i són perfectes, o pots juntar elaboracions, com una truita. I ja són uns ous, una mica, una cullerada d'aquest camagroc. Els barreges, una paella, i fas una truita de camagroc, si et flipes. O...
Agafes mongeta del ganxet bullida o una mongeta de conservació perfecta amb aquests camagrocs i una truita de camagrocs. I... I mongeta és impressionant, també. I el mateix passa amb el roballó. És una donteria, però si es prova a casa és que és perfecte. Perquè està perfecte el roballó. No te'n despistis, eh? Anem a fer... Anem a fer la barreja, eh? Anem a fer el pinopuente, no? El pinopuente. Vale, teníem camagroc, hem dit, no? Sí, camagroc.
Ara que estem parlant d'aquesta truita amb mongeta... Hosti, a mi se'm fa el bo caig perquè a mi les truites m'encanten. Mongeta, no? Anem a fer una estufa de camagrocs. Amb aquest boniato que hem parlat, no?
Agafaria, faria amb el boniato, si no tenim brasa, evidentment el fem al forn, no? Sí. Bé, no sé, amb paper de plata o sense paper de plata, oli, sal, pebre, l'escalibrem al forn, després una mica, quan estigui mig fred, uns 180 graus, que és suposo una hora o així, 180 graus, el tenim al foc, el deixem reposar, o si no, si volem ja fer una mica més, si no tenim brasa i tal...
El que es pot agafar és un suplet de les ferreteries. El cremem per fora, en cru, eh? El cremes, però cremat, eh? La pell cremada i les calibres. Ah, mira. Foc com això, eh? Això ho carrega el diable. Això ho carrega el diable. No fotem foc a la cuina. Però què passa? Que el cremes tant, que diguéssim aquesta cremó, o aquesta brasa, no li dones brasa, però donen aquest punt cremat... Jo al forn, eh?
No, però després el farà al fons. Ah, d'acord. Tu el cremes. Perquè agafa un soplete i em fot por a casa. Sí, pot ser que... Si hi ha nens i nenes per allà, ojo. Ojo amb el soplete. Però, bueno, també fa com dius tu que fas el xulo, eh? També una mica amb el soplete. I el cremes ben cremat, ben cremat aquest boniat. Que tothom diu, que tothom diu, què fas? L'estàs cremant? Deixa'm. Deixa'm. Deixa'm. I comencen a fer vídeos, no? Ara, no? Segurament quan cremis alguna cosa... Va, clar. Instagram ja mateix. Bueno, i què? I què fa? El meu pare xef, no, ara...
I ara què? Què li passa al meu pare? Bé, aleshores el poses al forn, una mica d'oli, una mica de sal, i l'escalibem. El que et dic, 180 a una hora o així, el deixem fora, que no ens cremem les mans, i clar, què passarà? Que el forn està cremat, evidentment, però aquest cremat ha entrat a la polpa o a la carn, i ja tenim aquesta espècie de puré, diguéssim. Aquest boniat escalibat, posem un cop pelat i li posem oli,
I el reposem. Aleshores, després, què teníem? També la carxofa. Ah, perfecta, la carxofa. Parem la carxofa, com sempre hem dit aquí en aquest programa, hi he vist 50.000 cops i encara el diré més. La carxofa, per mi, si has trobat ja és perfecta. La palem i la posem amb una aigua amb julivert.
perquè el julivert evita l'oxidació. En compta de posar guimona o farines, que la guimona dona acidesa, el julivert no et fa res, no t'aporta cap acides, i a més la carxofa conserva el seu color, diguéssim, amb la vida del possible. La pelem. Un cop pelada, la tallem, i agafem una paella, anem a fer l'estofat ja. I anem a posar-li també algun tros de carn aquesta. Sí, home, i tant. Si no em fots carn, no has estofat, eh? Claro.
I també et diré una altra cosa després, a veure si m'ho compres. Doncs mira, anem a fer un estofat de carn. Va. A lo millor, mira, anem a fer una mica més econòmic. Ara, i aquí no hi posaries unes castanyes ben triturades? Osti, quina parella fem. No hi posaries així? Una picadeta i tal, però una picadeta amb una mica de castanyes. Així ja ho fotem una miqueta. No sé quin gust donaria, però jo ho faria. No, donaria gust, no donaria...
Indorea, més textura. Textura. Que has vist? Has vist o no? Textura cruixienta, aquesta cruixienta de castanyeta. Fetes a la castanyera, o sigui, a la brasa. Les triturem bé. O les esmicurem amb deuets. Que ho trobis, que ho trobis. I aquest cruny, aquesta brasa. Que ho trobis, però que no molesti. Exacte, molt bé. Aquí muntem un restaurant tu allò ràpid, en aquest estudi. Falta el...
El moni-moni i el muntem ràpidament. Això ho portes tu. No, ho porto jo. Molt bé, m'agrada aquest plat. T'ha agradat, eh? La carn, com l'estufem? Una carn econòmica i que es faci molt ràpid, per exemple, un llum de porc. Sí. Ah, fotem-hi alguna cosa, una vedella tan dreta bona. O una vedella, exacte. Està estufada, sí. Una llata. Una llata, una llata. Que aquesta, potser molt, molt fina, la cocció és molt ràpida. Sí.
agafem una paella, tenim la carxofa, saltegem la carxofa, perquè la carxofa sí que és més dura, no? Aquesta té una mica més de cocció. La saltegem així ben rossideta, posem la carn, rostim la carn amb aquesta carxofa, anem amb, per mi és espectacular, l'all, en aquest cas, l'all és la carn dorada, la carxofa dorada, una mica d'all picat, en aquesta. Si la paella és així, diguéssim, al marge del foc,
al final, que no hi ha res, a part de la carn i la carxofa, i poses aquest all ben estirat, que és que faci aquest olor, una mica de farigola. Ara, ara, ara. També, que és muntanya, que fa aquest pla més anoniós. Una fulla de llaurer, també, perquè allà sempre s'hi pot posar. I una mica de romaní, també. Si seva no en posem, no?
En aquest cas, no, perquè es molestaria amb el paladar, diguéssim. Estaria molt bé. Però una fulla de llorer sempre fas el xulo i et fots una fulla. No, llorer és molt aromàtic. I uns grans de pebre negre així, també. Exacte. No, esmiculat amb el molinet. I després aquí afegiríem...
Ja tenim la carxofa feta, però com ja hem fet prèviament el roballó o el camagroc, i la que ja està ja feta, afegim aquests elements, diguéssim, el roballó o el camagroc, una mica de caldo de pollastre, si tenim en cas un caldo de pollastre, que s'estofi re mínimament. Què farà? S'estofarà a ras, farà aquest xup-xup-xup-xup, i després aquí...
és que no faltarà res més, que estigui ben lligat, i ara per si mateixa, i aquí és on acabem el plat, no? Diguéssim, aquí afegiria que ens falta la mongeta blanca, una mongeta blanca, a l'últim moment, diguéssim, perquè la mongeta té també una mica de fècula, diguéssim, i te fa lligar aquest estofat, una mica de cibulet o julibert picat, al final, i la castanya aquesta, al final.
I després, si volem complicar-nos la vida, fem un puré de boniato amb aquest boniato. I si no, el traiem a deuets, les que el fem a banda... Foc lent, eh, sempre? Foc lent, eh? Sí. Les que el fem a banda, el boniato a part, sempre. Sí, sí, sí. O amb puré, i llavors fem el plat i amb una mica de puré de boniato. I les castanyes aquestes per sobre... I entreu... Un rejulí d'oli, al final... Tu què fas dissabte al migdia?
Normalment treballar. Aquest dissabte també, eh? Però tingues el mòbil a la vora. Ah, sí? Em llenço a la piscina. Aquest dissabte... Farem una estufada així. Deixeu-me a mi, diré. En directe? No, en directe no, tio, no fotis. Ho faré a casa. Ah, vale, vale, vale. Estic pensant en una cosa, eh? Un, endeus un programa en directe... No t'atreveixes, perquè no m'has dit més. I tant, com el que no s'atreveixes ets tu. I dos...
No em cuinen mai, tu i jo, aquí. I com ho fem? Amb inducció o què? No seria la primera vegada. Aquí vam cuinar amb una noia que... Ah, sí? Sí. Un que té un blog que és italiana. Antonella Esperança, es diu. És d'aquí de Vigassà. No, és de... Em sembla que està per aquí a Sant Vicenç de Montal. I té un blog molt xulo que es diu La pasta pels catalans. I la vam convidar a fer una entrevista.
amb una bogeria de programa que fèiem al vespre que es deia estem perdent els papers i vam cuinar espagueti a l'agliolio que vam estar dues setmanes per treure l'olor d'aquí dintre però va ser espectacular i fa dues setmanes o tres va venir un senyor de Vilassar que cuina el millor allioli de Catalunya i això ho certifica en els molts i molts concursos que ha guanyat
i ens el va cuinar en directe aquí. Ah, sí? Sí. I no cuinem mai aquí? Això és el que t'estic dient. Això no pot ser, eh? Doncs què? Què de què? Jo saps que... Què de què diu? Jo et guardo una hora sencera de 12 a 1 per cuinar mentre estem fotent la secció. I tant, i tant. En directe per l'Instagram.
Aquí fora o dins? Aquí dins. Perfecte. Sí, després ja veuràs tu la pudor que fotrà tu. Farà molta olor, però després... És més, ara per Nadal, no? Ara ho has dit. Ara que veig la... Jo dic que ja estic amb xip de Nadal, ja. Ara posem data, eh? Posem data. Però tu ho dic en sèrio, eh? I fem un pollastre o alguna cosa, així podríem fer, eh? Pollastre ho posem de cuinar en un càmpingàs, tio, que en vols cuinar?
Si és un camping gas, podem fer-ho, eh? Sí? Tenim un camping gas, eh? O pensem un plat. Ara no és la història de Vilassada Marra. Sí, sí. A lo meu, algun plat típic...
Ja està. M'acaba de donar l'idea, en Xavi. Cuinarem a fora. Però a fora el pati que tenim aquí. Algun plat típic d'aquí. La tornada, que és com cigrons, ja te l'he ensenyat. No ho saps? No. Hòstia, Albert. Ho sento, ho sento. Albert, queda molt malament, eh? Et dono la recepta i cuinem una... Algú d'aquí. Fem o no? El producte d'aquí, evidentment. Sí, sí, sí. Perfecte, sí, sí. Ho fem. Per passar una recepta, que queda molt malament ara. Ja te la passaré. Ja te la passaré, eh? Escolta, eh?
Perfecte. Anem-hi o no anem-hi? Anem-hi. Saps que sempre... Jo sempre... Anem-hi. Vinga, va. La setmana que ve no, que és festiu. D'aquí dues complicat, perquè tenim programes especials, però el proper dilluns, que hi hagi l'hora sencera de l'Albert, guardarem un... Un dilluns una sencera m'aguantaràs, tu, eh?
El que no m'aguantarà serà tu a mi. Però ho farem a fora, eh? Ho farem a fora. Xavi Puig ja ens ajudarà a microfonar-ho tot plegat. Instagram, convidats a venir qui vulguin, els oients, i que vinguin amb un platè perquè ho provaran. Què et sembla? Perfecte, sí, sí. Endavantals, professionals, no? Sí, sí, sí. Però no és que ho semblem, que ho semblem professionals. Ja saps que jo el tema davantals... Ja saps que no vull tocar el tema.
Puc portar la xaquetilla de Joan Bosch, si vols, eh? Clar, perquè tu quants anys portes a Can Bosch treballant? Quatre. Quatre anys. Li deia a l'Arnau que porto quatre anys ja. Quatre anys. I quantes bastes posar la xaquetilla d'en Joan Bosch? Mai, mai a la vida. Quants cops he vingut jo a cuinar a Can Bosch? Un. Has sigut l'única persona que em vaig posar. Què em vaig posar? La xaquetilla del xerif. I què posava? Joan Bosch. Joan Bosch.
Autèntic. A veure, que no t'ho vull retreure, ni molt menys, però és el que hi ha. Però ell va a veure i no em va dir res. No em va dir res, sí, em va dir. Molt bé, molt bé. Què fot aquest tio amb això, t'havia de dir. Albert, jugues o no jugues? I tant que jugo, sempre. I també te'n guardo una altra, que aquesta te l'ha dit perquè te l'has de preparar. Vull parlar d'anècdotes de la cuina de l'Albert Ortiz que ja hagin prescrit.
És a dir, anècdotes que quan passen no es poden explicar. Com saps tu, han passat moltes, ja. Però que amb els anys... Fora de mica els tenim moltes. Amb els anys han prescrit, i és com un delicte, això. Com un árbol, com un suaits. Sí, no, no. El delicte prescrit, no? Doncs les anècdotes també. I tu has dit suaits.
El árbol. Seria el tronc i les anètodes serien les... Sí o no? Sí, perquè si no em poden posar a la presó ja, com ha prescrit o no... Jugues o no? M'estàs liant molt avui, eh? Avui estàs emocionat. Avui estic aquí amb fire, eh? Sí, sí, sí.
Mil gràcies, Albert. Aquest home, i això va molt en sèrio, ell els dilluns i dimarts fa festa de Can Bosch, i dilluns al matí, després d'haver fet servei diumenge a la nit i plegar molt i molt tard, s'agafa el cotxe a les 9 del matí i ve aquí, i moltes vegades ve aquí, encara que ell no m'ho diu prou sé, ve aquí a fer la secció. Sí, perquè estic molt feliç. T'ho agraeixo moltíssim, Albert. Gràcies a vosaltres, David. Una abraçada ben forta. I bon dia, Jaume. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fem una pausa i ens anem al cinema.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com hem fet? No cal. A l'web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs atenció, perquè ens en anem! El món del cinema, les curiositats, el cinema amb en Martí Sants. Ai, en Martí, que porta 10 anys a la ràdio, estava aquí, ell, sense auriculars.
Amb en Martí Sants ens anem al món del cinema amb Motion is Emotion. Martí Sants, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tot bé? Sí. Doncs Motion is Emotion és la llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat. Ell no li agrada, ja ho sé, però jo ho dic. És un especialista en el món del cinema i ell ens parla de història i històries del cinema. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, Martí, què posem avui davant la taula? Bé, el dia passat vam fer Orson Welles i no vam poder acabar, que és el que passa. Ah, exacte. Ja et vaig dir que era un personatge inacabable, només de Ciudadano Kane, ja podríem fer 100 programes i no ens acabaríem. I vam acabar just a l'any 55, que comença la seva relació més estreta, perquè ell ja havia vingut, ja ho vaig dir, va fer inclús de Torero, amb Espanya, amb la pel·lícula Mister Arcadín. Però abans m'agradaria un parell de coses de Ciudadano Kane que em vaig oblidar.
Ell es basa molt, com ja ho vam dir amb el guió del Herman Mankiewicz, que era molt amic de l'amant del Hertz, la Marion Davis, que era una actriu bastant bona, diguéssim, però ell la va magnificar, li va donar tot el suport i tal, perquè Ciudadano Cain va d'això, és un senyor que s'enamora d'una actriu d'òpera que no val res i fa veure que és boníssima i tal. Això era una exageració. Llavors...
Totes les coses les treuen d'allí. I una de les coses que sabia el Herman Mankiewicz, que era molt, diguéssim, amic de la Marion Davis, era el llenguatge, diguéssim, que tenen els amants entre ells, com el Hertz li deia, a la vagina, per dir-ho finament, de la Marion Davis, li deia Rosbalt.
I llavors el Wells, amb tota la mala llet, perquè en tenia un rato, diguéssim, fa tota la pel·lícula al redor d'això. És un home que ha mort i diu Rosbaut. I què vol dir això? I ja ho vam dir, que s'explica això, no? I una altra cosa que tampoc vam dir...
és que, bueno, jo vaig mencionar la pel·lícula RKO 281, i ara l'he vist, amb aquest interin que he hagut d'un dia o l'altre, l'he vist, la recordava bastant, però una cosa que no recordava, i que ara em fa entendre molt més, perquè el William Randolph Hearst no va poder acabar del tot amb el Wells, tot i que va perjudicar molt Ciudadano Kane,
però després s'ho va guanyar ell solet, diguéssim, que fos no estimat pels estudis, perquè era un home molt difícil, les pel·lícules seves tenien un gran éxit de crítica però no funcionaven, etc. I és que el Hertz en aquest moment es comença la seva ruïna. O sigui, el Hertz havia estirat més el braç que la màn i havia comprat
mil peces d'art. Jo havia llegit, inclús, que no m'ho crec, però que ell tenia la quarta part de tota l'art que en aquell moment estava, diguéssim, a la venda al món. Tenia una col·lecció, anava per tot Europa, anava comprant estàtues, etcètera. Tot això, i diaris i tal, al final s'arruïna i entra, diguéssim, és el final del Hertz. I és just quan comença Ciutadano Kane. Per tant, ell havia perdut molta pistonada i no li va poder fer tot el mal que li hagués pogut fer.
Aquesta pel·lícula jo l'aconsello molt, bueno, pels fans d'Alwells i de Ciudadano Kane és imprescindible, però està bastant ben explicada, surten moltes coses reals, després ja saps que els biopics les relacions personals se les inventen i tal, però clar, les grans dates, diguéssim, són autèntiques, i està molt bé. M'ha agradat tornar-la a veure perquè penso que és una bona pel·lícula. Quants cops l'has vist, Martí? No, l'havia vist al Sino una vegada,
I me'n recordava d'algunes coses. Me'n recordava d'una cosa que no vaig dir l'altre dia, que el Hertz va veure el Luis B. Meyer, perquè els grans estudis, les 5 majors més el Walt Disney i algun productor, el David Osefnick i tal, havien fet com una patronal, diguéssim, una reunió. El Luis B. Meyer era el jefe.
Llavors el Gerts el va veure al seu despatx i li diu, aquest tio ni aigua, el Güell s'ha acabat. Sí, això ho vas explicar la setmana passada, que hi havia guerra allà, no? Sí, i l'altre li diu, i llavors se'n va dient, bueno, ja ens veurem al club de golf. Diu, ah, no, és veritat que tu no pots jugar al meu club de golf perquè ets jueu. A veure si tindrem que esbombar això una altra vegada. I clar, nosaltres estem collonits perquè això ho sabia la gent, però no el gran públic. Ja...
I llavors han de callar, diguéssim. Això és curiós perquè hi ha aquesta gent que es pensa que els jueus manaven molt a Hollywood i tal. No, ja sabem que Hollywood és de jueus irlandesos perquè eren els dos grups que venien darrere, els que realment manen, que són els white, anglo-saxon, protestants, els WASP, com el Hertz.
El que passa és que el Hertz, després d'això per pistonada, estan a punt de treure-li la pel·li, eh? Sí. Perquè decideixen entre tots comprar-la a la RKO i cremar-la. Ah, molt bé. Però al final, al final es salva. Tot molt maco. Sí, tot molt fantàstic. Sí. Estil Hollywood. Exacte, si fos una pel·lícula de Hollywood diríem, hòstia, escolta, no és gaire real aquesta pel·lícula. Mira, més real no podria ser-ho, eh? Bueno, una altra cosa del Hertz, que és una anècdota curiosa,
que sempre s'ha dit, i segurament és veritat, és que en una festa que feia en el seu llat, la Marion Davies havia tingut un flert amb el Chaplin, que era molt faldiller i tal. Llavors ell surt emprenyat, diu, fot un tret en el Chaplin, però falla i mata amb un altre que es diu Thomas Ince. Thomas Harper Ince, que era un director molt prometedor,
que feia westerns i tal, tipus Griffith, molt rigorós amb tot, però, clar, la seva carrera va quedar absolutament truncada l'any 24, que és quan el maten. Però, escolta, ja t'ho dic, que a vegades les històries aquestes, que semblen de pel·lícula, que diríem això no real, doncs la realitat supera la ficció, eh? Sí.
I és curiós perquè... I no és todo oro lo que reluce, per lo que veig allà, Hollywood. No, no. En aquest barco hi havia l'Aluela Parsons. Era un barco, eh? Era un vaixell. Sí, el seu llat. Ah, i el va voler matar. Va voler matar en Chaplin. Sí, però va matar el Thomas Carperinzi. Hòstia, però a més a més amb un vaixell, no? Que no hi ha molta escapatòria, diem.
No, però després es va tapar i no es va dir mai. I en el barco hi havia una periodista, que era l'Aluela Parsons, i ell la va comprar. Va ser la seva periodista d'Ecos de Societat i després de Cinema. Va ser una de les enemigues màximes a Ciutadano Kane, perquè estava sou del Hertz. Diuen que li va fer un contracte boníssim i la va comprar de perdida.
Bé, això perquè et faig una idea de com era aquest personatge, William Randolph-Helts. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Llavors, ens estava Mr. Alcadín. Mr. Alcadín, ell ve aquí a Espanya a fer-la, la fa Salamanca, àvila, surten les muralles, tal... És la que es festeja a Torero, no? No. No, no. Amb l'Antonio Benvenida. Vaig a veure la foto, m'ho vas dir? Vaig a buscar la foto i si surt Antonio Benvenida, un Torero espanyol, un Torero espanyol, i surt ell al costat, eh? Ell al costat, sí.
No, Mr. Arkady és un senyor que té un passat molt turbi i llavors contracta un detectiu privat perquè l'investigui amb ell a veure si es poden saber coses d'ell o no. És una pel·lícula estranya. Jo no soc fan. Després va fer Touch of Evil, Set de Mal, que va ser una pel·lícula també controvertida pels walsians, és una de les millors, a mi no m'acaba de fer el pes...
que la fa el Charlton Heston, que, per cert, ell va trencar una llança perquè es fes, perquè els estudis no volien apostar pel Wells, però el Charlton Heston va insistir i, clar, era un home que tenia un serpès a Hollywood i es va poder fer la pel·lícula. Després d'aquesta fa el proceso de Kafka amb el...
amb l'actor aquest, ara no em surt el nom, l'Antoni Perkins, que també és una pel·lícula per mi una mica pesada, però és una de les pel·lícules, diguéssim, de cineclub, de tota la vida i tal. Després fa Falstaff, a l'any 65, que està tota feta a Espanya. Allí entra en contacte amb Emiliano Piedra, que era un dels directors més importants, perdó, productors del cine espanyol, i que sempre va treballar amb el Wells.
Aquesta és una de les pel·lícules més ben valorades del Wells per molta gent. Jo també la trobo pesada. És un Shakespeare i a mi se'm fa bastant pesada. Molt bé. A partir d'aquí intenta fer una productora a Espanya, demana nacionalitat, però no li surt. Comença un projecte dels mil, que ja vam dir que en tenia mil per acabar, que és el Don Quixote. Recordem que, si no recorda molt, ja ens va explicar que havia mort a Espanya, eh? Sí. Va morir a Espanya. No, no.
Mora en un apartament a Los Angeles. A Los Angeles, vale, vale, sí, sí. Ara m'estava confonent ja, sí. I llavors intenta fer el Don Quixote, no se'n surt. Després fa un mig matratge molt ben valorat, que és una història immortal, que el comença a França, però també té problemes i se'l porta a Espanya, li diu a la Jean Moró i tal, que és l'actriu que vingui cap aquí i l'acaba aquí a Espanya.
I després, el 73, fa una pel·lícula que és un documental molt interessant, que es diu Fake, F for Fake, aquí es va dir Fraude, que són diverses històries, són tres històries en què es juga amb què és veritat i què és mentida, i sobretot una història que en aquell moment era molt important perquè havia sigut publicat a quadros de caz, a diversos llibres, que era la història d'un falsificador d'art que es diu El Mir Dorí.
que aquest senyor no solament falsificava quadres, sinó que se'ls inventava, diguéssim. O sigui, pintava com... Clar, l'escola de París i tal és relativament... Un matís és relativament fàcil de copiar. Un Velázquez no, diguéssim. I llavors s'inventava matisos amb la complicitat moltes vegades volguda, diguéssim, sapiguda, jo crec que sí o no, dels parents, es certificava com a bo, i llavors es diu que molts dels matisos que hi ha als museus de tot el món i tal serien falsos, serien fets per l'administració.
I ell fa un documental molt interessant que el roda tot a Eivissa, perquè és on viu l'Almir d'Orí.
i posa una mica en tela de judici què vol dir, diguéssim, la veritat i què vol dir no, o qui és l'artista i qui no és, o qui és el falsari, el que ha acceptat que aquell quadre és del matís, o el senyor que l'ha fet, i és bastant interessant. També parla d'altres casos, diguéssim, d'un escriptor que vivia a Eivissa, que es deia Irving, que va escriure una biografia del Howard Hughes, apòcrifa, que també va tindre molts pocs,
Parla de casos d'aquests que estan en la frontera entre la realitat i la falsetat, d'alguna manera.
I al final, mort a Los Ángeles en un apartament, que jo crec que li va deixar un director que es diu Peter Bogdanovic, que era amic seu, perquè ell no tenia un cauràs mort al final, i ell li diu, mira, jo tinc una segona residència, tinc un pie a terra a Los Ángeles, i et deixo viure allí. Quan dius cauràs mort, és literal, en aquest cas, no? No és allò de, no sé si no, literal. Va anar a Morilla, eh?
Sí, i va morir allí. El que passa és que la seva filla, per, diguéssim, express mandat d'ell, va portar les cendres a Espanya i les va anar a la finca del gran torero i amic seu Antonio Ordóñez,
que es diu el Recreo de Sant Cayetano, que està a Ronda, la província de Màlaga, i les van tirar allí amb un pou que té aquesta finca. O sigui, que ell, diguéssim, està enterrat d'alguna manera a Espanya. Per això em sonava alguna cosa d'això d'Espanya. Em sonava això, eh? No que havia mort, sinó que el van portar a les cendres a Espanya i van tirar... Antonio Ordóñez, eh? Antonio Ordóñez. Antonio Ordóñez, molt bravo.
Doncs què més, Martí, hem de saber? Hem acabat amb Orson Welles. Podríem dir moltes coses, però això és el que té fer dos parts, que jo no ho saps mai. Però jo voldria aprofitar per parlar d'una pel·lícula que he vist recentment al cine. Mira. I que feia temps que no veia una pel·lícula realment memorable i que... Pel·lícula memorable, ho diu en Martí, que és un tio crític. És un tio crític. Bueno, tu em fas més crític del que sóc. Jo em vas-ho amb els pets reals, que és escoltar-te. D'acord.
I aquesta pel·lícula, igual, jo sé que teniu un programa de cine que, disgustadament, no l'he pogut escoltar, no sé si l'heu pogut comentar o no. Suposo que en parleu bastant de sèries, sobretot, que es diu Los Domingos. Sí, vam parlar, però m'agrada molt escoltar-te. Los Domingos. A veure. Bueno, és una pel·lícula, per mi, és brillant, diguéssim. L'ha fet una dona basca,
joveneta, que ha fet només 3 pel·lícules. La primera pel·lícula que va fer és Cinco Lobitos, que ja va ser un èxit absolut. Em va costar molt, eh, Cinco Lobitos? No l'he vist. Em va costar molt, eh, Martí? No l'he vist. Entenc com una bona pel·lícula, eh, però la història en si... Hòstia, ja sé que vaig una mica en contracord. Jo sempre dic que jo soc un ignorant, eh, del cinema. No, no, a mi no m'enganyis. I penso... Em va costar bastant. No és que em desagradés, eh, però em va costar una miqueta. Ja, ja.
No l'he vist, però la tinc reservada i me la veuré un dia d'aquests. Ara vindrà Ender, que és una pel·liculassa allà on te les hi ha. Un pel·liculón, em dirà. Mira, pel tema i tal i qual em va fer mandra veure-la, perquè estava a filming, que jo saps que jo tinc filming, i no la vaig veure en aquell moment. I ara no hi és, però l'he aconseguit, diguéssim, i la tinc en palanca per veure'm-la.
Després va fer una segona pel·li, que és com una història romàntica, amb un toc una mica fantàstica, no ha tingut massa èxit i està molt poc valorada. Em sembla que inclús té un 4,5 a Film Affinity, aquestes coses.
I ara ha fet la seva tercera pel·lícula, Los Domingos, que per mi és brillant. Perquè és una pel·lícula sobre una vocació religiosa. És una noia de 15 anys, o de 16, diguéssim, que és el moment que ha d'agafar una carrera, ha d'entrar a la universitat, ha acabat tots els estudis anteriors, i llavors decideix que anar a un conveni i fer-se monja.
I llavors hi ha les diferents reaccions. La reacció del pare, perquè és viu dur el pare, la mare s'ha mort, que era el suport de la noia, figura que està una mica perduda, diguéssim. Hi ha la versió del pare i sobretot de la tia.
que és molt, diguéssim, més atea i considera això que és una bestiesa i tal. I llavors està molt bé la pel·lícula perquè és que tothom se la pot prendre com vulgui. O sigui, és tant com la vida mateixa. En el folleto que et donen ells, en el cine verdi, que és on la vaig veure, hi ha una crítica del Mundo que diu el estilo transparente de...
d'esta directora, i és una paraula que és perfecta, perquè és transparent, és com si enfoquessis la vida mateixa, llavors vull dir, a qualsevol família pot passar un fet i tothom s'ho pren de la seva manera, hi ha un cas per ell serà una tonteria, per l'altre no, però vull dir, no hi ha una conclusió. En el cine sí, perquè són guions, és una cosa que un es senta per escriure i està tot tancat, però la vida real... Però a més la interpretació està molt bé, eh?
Els actors? Impressionant. Impressionant. Tots, sobretot la tia, la tia Atea, diguéssim, que és la més coneguda. Però tots te'ls creus. I la Madre Superiora és una monja. No penses en cap moment que sigui una actriu fent de monja. És espectacular. És una pel·lícula que tothom se la pot prendre i jo poques vegades he vist un exercici tan transparent com aquest que tothom, perquè, per exemple, els capellans han aconsellat anar a veure-la.
han dit, han fet diversos capellans, han dit aquesta pel·lícula s'ha de veure. En canvi, jo vaig llegir una crítica al fotograma, que és una pel·lícula de terror, que encara perquè es fica en un lloc que fa por, en aquest convent, vull dir que tothom, en funció de les seves pròpies creences, la pot veure com una pel·lícula anticatòlica, diguéssim, o antireligiosa, o com una pel·lícula, francament, que està a favor del tal. I a més és un tractament de... Sí, és a dir, el que diu ell, eh? El pots veure com una pel·lícula catòlica, que està a favor. És a dir, depèn de l'enfoc que tu li vulguis.
Exactament. És com aquells llibres que tu triaves al final, te'n recordes, Martí? Que tu llegis una història i tu triaves un final. Vols anar per aquí o vols anar per allà? Allà, la mateixa pel·lícula, diferents punts de vista la veuen d'una manera i d'una altra perquè és oberta, diguem, en aquest sentit. Absolutament. Sí, sí, sí. Però d'una manera que jo poques vegades... I a part, el que dius tu, els actors estan perfectament...
Tot és fantàstic. I a mi m'ha agradat molt el tractament de la religió, perquè jo estic una mica cansat d'aquesta crítica sistemàtica a la sèrie dels Javis contra l'Opus, diguéssim, o la pel·lícula Camino, que sempre és unilateral i tal, i aquí no, aquí és que no jutja ningú, diguéssim. Et posa un fet davant... Fins allà.
amb respecte cap a tots els personatges i tu pots escollir el que et creguis en funció del que tu creus. Hi ha personatges que van per una onda, per un altre, però amb el màxim respecte. Coincideixes plenament amb en Xem a la saga? Xem a la saga és el que ens fa, diem, la secció de cinema i sèries de televisió. Bé pel Xem, bé. I coincideixes totalment, en aquest sentit. Molt bé, Martí, què més? S'ha de dir que és una cineasta basca
que, bueno, qui entubo retubo al cine basc, després de la mort de Franco, és el millor de tot l'estat espanyol, amb gran diferència. Diguéssim, el català no arriba, diguéssim, a aquest nivell. I després, al resto d'Espanya, no hi ha un cine, a part de Madrid. El Moldovar és a la manxa, però no hi ha un cine manxec. En canvi, al cine basc surten tots aquells directors, el Juanma Bajulló, el Guano l'Uribe...
Mítics, ja, mítics. Tots aquests, vaques, totes aquestes pel·lícules, el Julio Medem, l'Eloi de la Iglesia, inclús que ve d'abans, o sigui, hi ha tota una sèrie de cineastes joves i tal que li donen un nivell que no té el resto de l'estat.
És curiós perquè els bascs... Jo crec que un de les lastres del cine català ha sigut l'idioma. Perquè, clar, el cine català hauria de parlar en català. I a partir d'aquí no tothom s'identifica. Amb el català que parlen... I això és una putada perquè Catalunya és un país absolutament puntero amb totes les arts que no es juga a la llengua, diguéssim, amb disseny, amb arquitectura, amb pintura... Però amb les que es juga a la llengua, doncs, té aquest estigma...
Té aquest estigma. I els bascos no l'han tingut mai, perquè parlen en castellà i es queden tan amples. Els comunicats a l'ETA es tenen tots en castellà, no sé si ho recordes, diguéssim. I llavors, clar, aquí és una llàstima, això, perquè, diguéssim, aquí hi ha molt talent, no és perquè jo sigui català, però és un país, evidentment, que té molt talent, però li ha faltat una mica això, tingut aquest lastre.
No sé si... Sí, sí, tenim 3 minuts més, si vols fer alguna prèmia o... Mira, una altra cosa que volia fer en el seu moment i no vaig fer. Vaig anar a veure una pel·lícula d'un director català, que és dels pocs que salgo del cine català, és quan el cine català va començar a ser una mica bo, que es diu Cesc Gai. Sí, home, un mític aquest també. És un mític. Aquest, de sobte, quan el cine català... O érem castellà, perquè a mi no és cine català, diguéssim, era el Vigasluna o el que sigui...
o era un cine que no era prou, no arribava prou, diguéssim, no era prou reixit. Llavors surt el Cesc Gai, que jo diria que la primera pel·lícula, almenys la primera important, és Crampa, que era un guió del... Sí, home, del Joan i en Jordi Sánchez. Sí, sobretot del Jordi Sánchez, diria jo. Mhm.
I va ser una pel·lícula que estava molt bé, a mi em va sorprendre. Fàvem fent pel·lícula, amb llibre i amb teatre, també. Sí, amb teatres efets, també. I llavors ell ha anat creixent amb el seu públic, diguéssim. Ell fa un cine a la Woody Allen, és el Woody Allen català, inclús en tot l'estat no hi ha ningú que sigui tan Woody Allen com ell, el...
el Trueva va començar el Trueva Gran amb allò d'Òpera Prima però després va anar per altres cantons ells s'ha mantingut fidel amb aquest sistema és un guió bo, uns actors que el puguin defendre que és el model Woody Allen i parlar de les coses que ens toquen de les coses properes i tal i ha anat creixent i l'última pel·lícula que es diu Mi amiga rosa a mi m'ha agradat molt diguéssim ella ha crescut amb el seu públic perquè jo vaig anar el dia que vaig jo que és el dia dels vells que val dos euros
diguéssim, com em correspon. I, escolta, després, quan va acabar la pel·li, tothom es va passar a aplaudir. Jo feia anys que no veia això. Tu plaveixes al cine?
Alguna vegada. Hòstia, jo no he aplaudit mai, penso a qui li aploeixo. Alguna vegada. Bueno, és una forma de demostrar... Sí, però el director no hi és, els actors... No, però li arriba, li arriba. Ah, li arriba. Estan connectats i li arriba d'alguna manera, eh? Algú li diu, sí, clar. El del cine, el del cine li diu, això té molt èxit i tal. No, però a mi em va sorprendre. A mi em va sorprendre una pel·lícula que em va agradar molt. Desgraciadament, és una pel·lícula que pràcticament és en castellà,
perquè jo crec que ella visca... I llavors figura que és bilingüe, que és la realitat espanyola. Però, clar, el marit d'ella és argentí, ella s'enamora d'un altre argentí, i llavors, clar, hi ha tot un trama que és una pel·lícula bastant en castellà. I es veu que ell ho ha fet perquè...
A partir d'una quota ha de posar subtítols, a partir d'una quota no, i llavors per fer una pel·lícula sense subtítols i tal, l'ha fet amb castellà i català. Jo crec que pesa massa el castellà per el que hem de defendre el català, no per la vida real, que segurament, desgraciadament, és com la retrata ell.
Saps quina pel·lícula vull anar a veure? És un documental, però surt ara coincidint amb l'aniversari de la mort d'Antonio Flores. Vull anar a veure el cine, fa temps que no vaig al cine, però aniré al cine a mirar-la. Jo també tinc moltes ganes de veure-la. Jo tinc moltes ganes de veure-la, un grandíssim artista, la seva filla Alba. L'Alba està molt posada en aquest treball i tinc moltes ganes. L'aniré a veure, ara no ho veiem l'estrena, eh?
Sí, he vist el trailer i també tinc bastantes ganes de veure. Molt bé. Martí, afegim alguna cosa més? De moment no. Vinga, va, d'aquí 15 dies ens tornem a veure. Moltes gràcies. Gràcies a tu, com sempre, per la bona feina. Que vagi molt bé. Vinga.
L'edició d'avui, la número 2.245, 2.245 edicions del magazín del Matí de Vilassar. Ràdio, el meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé, demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM al Maresme.
I a través de Vilasarradio.cat per internet, demà ens ho expliquem tot a partir de les 10 del matí. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilasarradio, Joan Escopet i Robert Mazza. Quatre edicions per estar assabentats i assabentades de què ha passat i passa Vilasar de Mar i el Maresme. Una al migdia, 3.57 de la tarda. Amb Antónia Flores en parlàvem fa un moment i aquests 7 vides arribem a la una. És la cançó que ens inspira. Antónia Flores, 7 vides. Que vagi molt bé! Vida dintre el canal
Cuatro años de desconfiadas miradas. Una historia de amor interrumpida. Maldita sea, maldita sea mi vida. Una rosa nacida entre mis manos.
Y sus prúas mi sangre ha derramado Sangre que brota del fondo del corazón Maldita sea que pasó con mi razón Tranquila mi vida he roto con el pasado
Fins demà!
Y ahora me encuentro en medio de este lago. Con los pelos de punta, recuerdos del pasado. Y con la fuente arrugada, mirándola esplanada. Y pensando en ella, que me dio todo por nada.
No puedo olvidar su cuerpo desnudo Y me revienta pensar que puede estar encima suyo Cuando pienso que alguien te puede probar Te lo juro que el corazón se me hace un nudo
Tranquila mi vida, he roto con el pasado. Ni caricias pa' decirte que siete vidas tiene un gato. Seis vidas ya he quemado y esta última la quiero vivir.
I a tu lado, i a tu lado.