logo

Parlant de tot

Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat! Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat!

Transcribed podcasts: 119
Time transcribed: 14d 1h 35m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les notícies de les 10. Primer contacte amb l'actualitat. Avui a les 7 de la tarda emetrem la sessió plenària ordinària corresponent a aquest mes de febrer. Consta d'una desena de punts en l'ordre del dia. Recordem que demà divendres, a les veus del ple, us oferirem un ampli resum d'aquesta sessió i el balanç que realitzaran govern i oposició.
En referència a l'ordre del dia, entre altres punts, recordem que hi ha l'aprovació del conveni de col·laboració entre el consistori i la Fundació Sala per l'atorgament d'autorització de concessió temanial en finca d'equipament a l'àmbit de la muralla mossèn Pere Ribot per destinar-la a la promoció d'edifici d'allotjament dotacional en règim de lloguer i amb qualificació d'habitatge de protecció oficial. També hi ha l'aprovació inicial del reglament regulador del Registre Municipal d'Immobles Desocupats
amb caràcter permanent del nostre poble, la resolució de les al·legacions i l'aprovació definitiva del reglament de la xarxa d'inclusió i reducció de desigualtats del nostre poble, l'adhesió al pla territorial de ciutadania i la immigració al Consell Comarcal.
de cara al període 2025-2028 i la constitució de la comissió d'estudi per a l'elaboració de plecs tècnics del servei d'estacionament de vehicles amb limitació i control horari a la via pública. També hi ha el punt de l'aprovació de les tarifes de la piscina municipal de cara a aquest 2026.
El Departament d'Educació de la Generalitat ha presentat als sindicats una proposta per millorar el complement específic salarial dels docents que no es toca des de 2001. Es preveu un increment del 15% fins a 2029. La mesura afectarà 97.200. Aquest augment del 15% serà progressiu i es planteja una pujada anual del 3,75% entre 2026 i 2029.
En el cas de primària, el complement pujarà en 1.480 euros anuals, uns 105 euros al mes en un total de 14 pagues. A secundària, el complement pujarà en 1.513 a l'any, uns 108 euros al mes en 14 pagues.
Per justificar aquest augment retributiu, els docents hauran d'assumir noves funcions vinculades a l'escola inclusiva i orientació, tasques que, de facto, és a dir, de fet, ja estan realitzant en molts centres. Una proposta que s'haurà de treballar amb els sindicats des del sindicat USTEC es considera inacceptable, ja que consideren que és una proposta absolutament de mínims perquè no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu.
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que destinarà 6 milions d'euros a facilitar l'accés a l'habitatge a dos col·lectius molt concrets, les famílies monoparentals i les famílies més grans de 55 anys que visquin soles. En tots dos casos, però, els beneficiaris hauran de demostrar la seva vulnerabilitat residencial. L'anunci l'ha fet l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,
A la 2CAT, on ha parlat d'un ajut d'escut social, ha adreçat aquelles persones que destinen més d'un 30% dels ingressos al lloguer de casa seva. Les ajudes d'un màxim de 400 euros al mes durant 12 mesos són fruit d'un acord entre el govern de Jaume Collboni i Junts per Barcelona, que es publicarà aquest divendres. L'endemà dissabte ja es podran començar a presentar les sol·licituds per tal de poder rebre aquestes ajudes.
Futbol ja hi ha data perquè les jugadores del Barça tornin a trepitjar la gespa de l'Spotify. Camp Nou serà el 2 d'abril contra el Reial Madrid en el partit de tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions. En pocs segons s'inicia el parlant de tot amb Jaume Cabot. A les 11.09, contacte amb la informació.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau. Groc.
Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida, els envasos es reinventen i el vidre reneix. Reciclar és transformar. Reciclar bé és cuidar el planeta.
Per la Carme, que n'acaba de fer 82 i viu sola. Per la Nora, que viu amb el seu fill petit. Per en Tarik, que va arribar fugint de la guerra. Per l'Eduard, que pateix una malaltia crònica. Des de l'Agència Catalana del Consum, treballem per garantir el subministrament d'aigua, gas i electricitat entre els col·lectius més vulnerables. Per no deixar ningú enrere, tallem amb la pobresa energètica. Informa't dels teus drets bàsics a consum.gencat.cat. Generalitat a Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sant. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sant espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar.
El millor regal? La salut. Ara que hem entès el valor que té, cuidem-la.
La teva, la meva, la nostra, la vostra, la de tothom. Compartim salut. Generalitat de Catalunya. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de dijous, ja amb bona olor a cap de setmana. Dijous...
19 de febrer de 2026. Fa una setmana d'aquelles fortíssimes ventades. I ahir, qui més, qui menys hi va pensar? Perquè al quarts de 12 de la nit va tornar a bufar el vent? I de quina manera? Semblava que repetíssim la mateixa operació, però va ser una estoneta i avui dia assollat, dia de temperatures agradables i sembla que tindrem això també de cara als propers dies. De seguida connectem amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, que és el Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme.
Des d'allà, Joaquim Serra els farà la previsió de cara a avui, però, sobretot, de cara als propers dies en què insistim, ja arribem al cap de setmana. Ahir, dimecres de cendre, vam posar el punt i final amb l'enterrament de la sardina i la crema del rei Carnestolta, cercavila ahir el vespre, que va començar a Can Visna, al carrer Rector-Bertrina, i va acabar la plaça de l'Ajuntament amb tot...
Es va celebrar el dia de la sardina, l'enterrament de la sardina anomenat a la crema del rei Carnestoltes, i va quedar penjat, en el cas de Vilassà, la vella cuaresma al balcó de l'Ajuntament. La vella cuaresma que té tantes cames, set com setmanes falten fins a arribar a Setmana Santa. Ja som a cuaresma.
La Coresma que està aquí i nosaltres de seguida també repassarem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa amb Joan Escofet. L'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho van ser també un dia com avui. Però de diferents anys enrere, tot pujant al DeLorean, repassem les afamèries.
A dos quarts d'onze i, com sempre, un cop al mes, saludem l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Avui parlem de les lockers. Les lockers són unes caixes que podem veure, per exemple, a les benzineres, que són caixes de recollida de coses, de productes, que comprem per internet. Hi ha en alguns pobles, a la comarca, sense anar més lluny, que també el petit comerç ho fa. És a dir...
Estableixen un web on tu pots comprar online i aquest petit comerç envia aquestes caixes al Lockers. Això què et dona? Doncs la facilitat d'anar-hi a l'hora que tu puguis anar-hi. No quedar-te a casa esperant que t'ho portin, no córrer a buscar aquest producte a la botiga o al comerç abans que tanquin, per tant et dona una certa facilitat. Però, clar, aquí també hi ha temes de consum del qual en parlem amb l'Oriol Contreras.
A les 11, punt de trobada. Amb l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. Amb l'Elisenda i en Jordi parlem d'un punt de trobada intergeneracional. Per exemple, avui posem damunt la taula el viatjar. Com és el viatjar per una persona nascuda als anys 70? Com és el viatjar per una persona nascuda als anys 90? Com es viatja abans? Com es viatja ara? I aquest és el punt de trobada intergeneracional entre l'Elisenda i en Jordi. Avui ens anem de viatge. A dos quarts de dotze passen per la ràdio...
Una representació de l'alumnat de quart d'ESO de l'Institut. Avui Pere Ribot de Vilassar de Mar. Doncs arriba la tertúlia jove, una tertúlia que sempre porta, insistim, una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. Aquesta setmana el torn és per el Pere Ribot. I avui parlem ni més ni menys d'un tema que han triat les nostres tertúlianes, que és la intel·ligència artificial.
xat GPT, com afecta els treballs, l'estudi, si cal, si podem derivar les aplicacions fosques de la IA, fer vídeos que després poden portar problemes, etcètera. Si l'utilitzem com una eina, va bé. Si l'utilitzem com una cosa més enllà d'una eina, pot aportar problemes. Parlem de la intel·ligència artificial. Avui a la tertúlia jove tema, insisteixo, que han triat les nostres tertulianes.
A les dotze del migdia ens anem al teatre de la Maia de la Veu de Joana Hernández. Amb la Joana ens anem al teatre, repassem la cartellera, estrenes, recomanacions i les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana. Avui passa per la ràdio en Peyu, en Peyu, que junt amb l'Albert Pla i el Teatre Coliseum porten una versió molt còmica, molt recomanable de Hamlet. Hamlet al Coliseum avui en Peyu...
a la secció de teatre per parlar d'aquesta obra amb la qual forma tàndem amb l'Albert Pla. I a última hora escoltarem Joan Escofet entrevistant l'Anna Ortiz, una de les responsables de l'Escol of Barcelona que trobem a Cabrera de Mar. Sabeu allà on hi havia el restaurant Can Miracle?
A cap miracle de tota la vida, doncs ara hi ha una escola que és una escola, doncs, a School British i, per tant, a Barcelona. Podem veure com comencen, a qui va dirigit i de quina manera va dirigit. Interessant entrevista la que portava a terme Joan Escofet fa uns dies. Doncs aquest és el menú, el menú d'aquest dijous. Avui és 19 de febrer de 2026.
El meu nom, Jaume Cabó, l'edició d'avui la número 2301. 2301 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Ho tenim tot a punt. 12 minuts, com dèiem, per damunt de les 10. Tenim ja el motor encès. Posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca i el vespre tornava a bufar el vent i de quina manera? Vespre nit, eh? Ben bé ja quarts de 12 a les 12. Tot feia pensar que podíem repetir episodis com els de fa una setmana, potser no tant, eh? Però ens hi va fer pensar. Finalment avui el vent no bufa, el sol llueix, les temperatures són agradables. Temps previst, però, sobretot, Joaquim, de cara als propers dies, en què ja ho veurem el cap de setmana. Joaquim Serra, Centre de referència meteorològica de la comarca, servei meteorològica del Consell Comarcal d'Au Maresme. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Avui la jornada ve marcada novament pel vent. Un vent de component oest que serà moderat aquest matí amb alguna ràfaga forta a primeres hores d'aquesta tarda. Després s'anirà afablint. Això al marès massut. Al marès menor d'aquest matí el vent serà fluix. Aquesta tarda sí que arribarà algun cop de vent moderat també de component oest. En definitiva, una situació marcada per aquest vent.
en general ha d'anar disminuint, com dèiem, a últimes hores del dia. No és un vent alertable, no esperem que superi els 60 km per hora aquí a la comarca. Per tant, serà un vent moderat cap a fort, però sense estridències i que no hauria de provocar problemes. Pel que fa...
La situació marítima avui, aquest matí, estarà dominada per la Maró, aquesta tarda i horàries de Forta Maró, litoral del Marés Menor, i l'estat del cel en conjunt força sol, tot i que aquest matí aniran creuant núvols alts i mitjans, que estones podran mig tapar una mica el cel, tot plegat ben poca cosa.
De cara a demà divendres s'espera una jornada tranquil·la. Per cert, que avui les temperatures poden pujar una mica, les màximes, a conseqüència del vent de ponent, demà tornarien a baixar lleugerament. En qualsevol cas estem parlant de petites oscil·lacions dins d'aquesta situació de temperatures que ja apunten cap a la primavera. De fet, el cap de setmana, tant dissabte com diumenge, s'ha de mantenir l'abonança. Hi haurà alguns núvols baixos, però seran poc importants, sobretot el matí de dissabte. I, en general, si anem un cap de setmana,
marcat per l'abonança i per les temperatures suaus al migdia, tant de dissabte com de diumenge.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per la informació àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, en aquest cas servei Meteomar del Consell Comarcal del Marés. Ma tens aquest vent, ni de bon tros com la setmana passada, però hem d'estar atents amb aquests episodis de ventades que a vegades poden aportar alguns problemes, tal com recordem recentment. Joaquim Serra, serà demà, quan hi tornem a la mateixa hora, fins a les hores que tinguis molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts, per damunt de les 10 del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Un moment com sempre, aquesta hora de saludar el company i a mi, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet! Bon dia i bona hora. Acabo de dibuixar un mussol mentre estàs escoltant. No t'has inspirat en mi per això, no? Sí, sí, m'he inspirat en tu per arrencar, per arrencar, no amb el mussol, sinó per arrencar una de les notícies amb les que obrirem el poc ens passa. Tu seràs protagonista. Molt bon dia, Jaume Cabot. Molt bon dia a tots i totes.
Segons ha pogut saber la redacció d'informatius de Vilassar Ràdio, Rodalies funcionarà perfectament els dies 29, 30 i 31 de febrer. Ah, val, perfecte, eh? 29, 30 i 30 de febrer, eh? Perfecte, doncs escolta, si funciona bé aquests dies... Sabeu que si heu d'agafar el tren, el 29, 30 i 31 de febrer, sapigueu que aniran clavats. Clavats com un rellotge suís.
Els rellotges deuen anar molt clavats, perquè tothom ho diu, no? Són els inventors. Ah, bueno, clar. El rellotge, com els belgues la xocolata, i en fi... Aquí hem inventat alguna cosa de bo, no? Aquí hem inventat el xupa-xup. I és un país que es dedica, fa invents a posar pals a les coses. És a dir, el pal del motxo, també és un invent espanyol, el pal del xupa-xup.
Ah, sí? Però i el mocho, abans, que no ja tenia pal? Bueno, se fregava a terra. Atenció al teu moviment de fregar a terra, que podia ser també com si estiguessis remant. Sí, o punxant a una sessió... O punxant, també. Amb una sessió de DJs, eh? Bueno, doncs Jaume Cabot, el nostre benvolgut amic, ha protagonitzat aquest matí a primeres hores el que es coneix ja com un nasgul. Nasgul? Has fet un nasgul, Jaume, i no n'ets conscient. No, no.
Nasgul és la paraula del dia. Nasgul? Escolta, espera't. Primer expliquem què ha fet Jaume Cabot aquest matí. A veure, explica, explica. Home, has localitzat un pastor alemany perdut a la Nacional 2.
En fi, els cotxes havien, doncs, de frenar el pastor alemany, és un bitxo amb uns certs quilos, i s'ha localitzat policia local i hem aconseguit, doncs, que el pastor alemany...
Circulava per la carretera, pel mig, els cotxes frenaran, ha entrat a l'estació i, com era d'esperar, ha anat a parar a la via, clar. Menys mal que hem activat la policia local i ho ha arreglat molt ràpid. Doncs has fet un nasgul. Nasgul? Sí, l'has trobat, per cert. L'Apo ja l'ha aparegut, eh?
Nesgul és un gos llop. Jo estic absolutament emocionat amb els Jocs Olímpics d'hivern que cada dia ens donen anècdotes diferents. Ahir s'estava celebrant una de les competicions d'esquí de fons i les esquiadores de Croàcia i Ucraïna que estaven arribant al final...
van veure com un gos llop d'enormes dimensions participava a la prova. I feia la foto finish. Sí, senyor. El nasgul. És un gos femella. Es veu que és un gos molt simpàtic. És a dir, la propietària és una esquiadora que viu relativament a prop... Era com un husky.
un husky d'aquells que abans es veien molt aquest és d'estètica gos-llop és gos-llop perquè sembla més un llop com un impressionava per les dimensions del nasgul es veu que és una gossa només volia ells no fan res t'has fixat en un detall es veu les dues esquiadores a la recta final surt el gos xiqui xiqui xiqui
i quan un es tira a terra allò cansada, el gos va allà... A fer-li festes. Sí, però hi ha una esquiadora dreta, de les dues, i el gos posa el nas... Sí, bueno, on te ho vulgueu, imagina't. Posa el nas, perquè el gos només vol jugar. Només volen jugar, eh. I són dolorà. Però aquella bèstia que t'estigui...
A l'entrecull olorant, hi ha un moment que la imatge, mira-la perquè s'està olorant. Una de les imatges dels Jocs Olímpics d'hivern, n'hem comentat moltíssimes imatges, molt poc ens passa, amb aquest nesgull, amb aquesta gossa que va participar a la prova d'esquí de fons, és absolutament espectacular.
També es veu la imatge d'una operària de les pistes sortint, agafant el gos, i el gos només vol jugar i li fot una llapada a la cara amb aquell pernil dels que tenen com a llengua. Porque qué bonito, qué bonito recordar que ballar nas primavera. Saps qui ho deia això, no, Joan? Que va...
El gran Fèlix Rodríguez de la Font. Amigo Félix, cuando llegues al cielo, hazme un... Enrique y Ana cantaban. Amigo Félix, cuando llegues al cielo... Que, per cert, des de la Mazapèdia podem aportar llum en aquesta notícia del Nasgul. Hi ha un bust, un petit monument a Fèlix Rodríguez de la Font i al Maresme. Completament a tallar. Això poca gent ho sap, només ho sap
Mazapèdia, el nostre company amic Robert Mazza quan estàvem preparant aquesta bonica anècdota amb el nasgul, doncs ens ha fet saber, doncs això a tallar? Sí, sí ah, mira, sí monument, fer-li retirar la fuente i a tallar, a veure, però per què? Ho sabem, això? Hòstia, és gran, eh? Ah, hi ha un àguila! Hi ha una àliga, va haver-hi una certa polèmica perquè les ales de l'àliga es veu que van aparèixer vandalitzades Bueno, no, una àliga, no quatre àligues hi ha, eh?
en el monument? I això per què? Per què? No ho sé. Ah, mira, mira, és un monument amb quatre àl·ligues i a sota hi ha un monolit de...
De marbre, de marbre. I una placa amb Feli Rodríguez de la Fuente, que es veu ell amb un lló. Hosti, que xulo, no? Però tenim aquí al costat de casa. I per què tallar? No sé quina vinculació tenim. De moment hem sabut, doncs, això, aquest petit bus a Feli Rodríguez de la Fuente, que tenim al Maresme. Nasgul! Nasgul!
Cal dir que l'episodi matinal ha acabat bé, la policia local ha actuat molt ràpid, ha agafat el gos i, a més a més, una persona, una dona ha anat a desnyals i una cadena per si volien lligar el gos. El gos era... Només volia jugar. Era ingovernable. No, no, no, què va, què va, era una cosa mansa, simpàtica. Passa que estava molt espantat, la policia l'ha agafat i de seguida ha vingut l'amo, que es veu que estava passejant-lo. Teòricament, o presuntament, això ho dic jo, però presuntament, sense cadena...
i se li ha escapat. Tot ha quedat amb una anècdota. Tot ha quedat amb un ensurt o, com deia un amic meu, amb un ensusto. Amb un ensusto. Quin ensusto. Feliçment, doncs tant en Esgul com el pastor a la banya Vila Serenc, doncs estan ja a les seves respectives famílies.
Vinga, va, Joan, més coses. Mira, Jaume, que a vegades diem aquí que ho hem vist tot tu i jo en el món de l'esport. Sí, sí, sí. Però el que va passar a la Lliga Universitària Americana, la Lliga Universitària Americana de bàsquet,
Mou més gent, més diners que la pròpia NBA. Això la gent aquí no ho sabem. Sí, sí, és absolutament espectacular. Doncs, l'entrenador de UCLA, de UCLA, la Universitat de Los Ángeles, Mike Cronin, va expulsar el seu propi jugador, un tal Steven Jamerson III, per fer una acció molt violenta contra un rival...
I el propi entrenador el va enviar als vestidors, el va expulsar. O sigui, no el va canviar, el va fotre fora. El va fotre fora directament. No van intervenir els àrbitres, però jo això no ho havia vist mai. Un entrenador que expulsi el seu propi jugador. Sí que he vist a la base... Com a molt canviar-lo amb un atac de... Canviar-lo, canviar-lo i dir, doncs ara canvia, perquè has protestat o perquè has fet una entrada dura, que això està molt bé i s'hauria de practicar més. Això s'hauria de practicar més.
Però que el propi entrenador de l'esport, adult, expulsi el jugador, com hi ha jugadors, també això sí que t'hi ha fixat. Ara, l'entrada, si ho busqueu, és criminal, eh? Hi ha jugadors, si t'hi fixes, això ho has vist més d'una vegada, que fan una entrada i aniran l'àrbit, van camí de vestuaris, abans que l'àrbit faci el gest de treure la targeta. I diuen, vale, ja està, me'n vaig, me'n vaig. Saben, sí. Sí, sí, sí.
A vegades, propera notícia que comentem, passa, anava a dir sovint, no sé si l'adverbi aquí sovint seria el més adequat, però passa algunes vegades i a tu i a mi ja ens fascina. Abans d'ahir estaven operant un pacient en un hospital i estaven exterpant un tumor al cervell
I hi ha les imatges, eh?, mentre li estan obrint, evidentment no veus-les, és a dir, veus la cortineta aquella que posen al cap, i l'home estava tocant amb una guitarra això. A mi això és una cosa que em fascina, eh? És fascinant, eh? Cervell obert, traient-li un tumor, i les mans...
interpretant ja estaria la guitarra. Que això una vegada ho vaig veure que és brutal. I si ho explicava un metge perquè li preguntava, escolta, no és possible, diu, abans sí que era, doncs, dormíem, obríem, treballàvem, tornàvem a tancar i quan ens despertàvem miràvem. Ara la meravella tecnològica també aplicada a la sanitat, a la medicina...
fa que, sobretot quan operes el cervell, són operacions d'una microcirurgia tal que potser va de menys... Ojo, eh, Joan? Menys d'un mil·límetre. Aleshores, extreuen i si toquen més enllà del que poden tocar, doncs pot haver-hi un problema. Com saben que hi ha un problema? Doncs vostè què fa? Jo toco la guitarra. Doncs vostè s'emporta la guitarra al quiròfan, tocarà, i així sabrem si el seu cervell està responent. És espectacular. És espectacular.
Me'n vaig a... Que vas de bolo? No, me'n vaig a operar amb la guitarra i el títol. Si toques la bateria és més complicat, eh? Sí, sí, sí. I si ets conductor de Fórmula 1, també. O de rodalies. Diu, vostè què fa? Entres en el tren... Va, què faríem? Jo...
Tu i jo. Jo no sé fer res. El poc ens passa, el poc ens passa. El poc ens passa. Se'ls tenia millor, segur. El que passa que si féssim el poc ens passa alguna vegada... Algo hem tocat que no devíem tocar. I no, i no, eh? És d'ells. És normal, és normal, eh? Seria normal, eh?
Vinga, va, Joan, més coses. Jo no sé si no ho teníem a l'escaleta, però mentre anàvem fent, jo crec que hauríem de posar l'imbècil del dia. Sí o no? Sí. Aquelles notícies que dubtava, però mentre anàvem parlant, dic que això és imbècil del dia. A mi només fa falta que m'ho diguis una vegada. Jo crec que, no sé, a veure com ho valores tu i com ho valoren els nostres amics i amigues oients. A mi només fa falta que m'ho diguis una vegada.
A veure, qui té el doctor's honor d'ocupar aquest espai avui? Doncs ens anem al Maresme mateix. Ajuntament de Calella. Ai, ai, què hem fet? Ajuntament de Calella indemnitzarà Urbacer per rescindir abans d'hora el contracte de la brossa, tot i que ha guanyat el nou contracte de la brossa.
Per cert, Urbacer és l'empresa que també gestiona Vilassai. En fi, tot en el paquet, hi ha molts. Em sembla fantàstic. L'Ajuntament de Calella indemnitzarà Urbacer per rescindir abans d'hora el contracte de la brossa, tot i que guanya Urbacer el nou contracte de la brossa. Molt bé! És espectacular. Guanya per partida doble. Fem un símil esportiu. Joan, jo soc el president, tu ets l'entrenador i et faig fora.
llavors tu vens i dius escolta m'has de pagar una indemnització tot el que em queda de contracte jo t'ho pago i fitxo nou entrenador i et fitxo tu molt bé espectacular
I a vegades la gent encara pregunta, però us arribeu a sorprendre la teva feina? No, que va, que va, que va. Molt bé, ben triat, sí, sí, és l'imbècil del dia. Ben suportat, no? I tant, i tant, i tant. Va, més coses, Joan. Vinga, tira'm la propera cançoneta i farem una joguesca. M'encanta.
De fet, aquesta cançó jo la coneixia de la veu de Nino Bravo, però avui Mazza Pedi, el company Robert Mazza, explica, explica. És a dir, que aquesta cançó és d'August Algueró, el marit de Carmen Sevilla, i que ella la va cantar, jo no ho sabia. Agust Algueró és un compositor de moltíssimes cançons, més de les que ens podem imaginar. I es veu que, això en tato jo, presumptament era de faldilla fàcil.
Sí, li va donar molt mala vida a Carmen Sevilla. Però per què portem aquesta cançó? Perquè avui hagués fet 93 anys una persona molt vinculada al Futbol Club Barcelona.
93 anys, eh? Expresident, potser? No. Ex-entrenador. Ex-entrenador. Hòstia, deu ser gran. Sir Bobby Robson. Oh, Sir Bobby Robson. Hauria fet 93 anys i sempre recordem aquella...
Hem de dir simpàtica imatge en aquell moment. Avui en dia no seria simpàtica imatge quan Bobby Robson, que tenia una semblança molt important amb floquet de neu, per cert, li va robar, diguem-ho així, un pico, un petonet així als llavis de la Carmen Sevilla, que havia anat a fer pel seu programa Telecupon una trobada a les instal·lacions del Barçàs.
De fet, és allò que... Fes-me un petó a la galta, i quan et va fer el petó a la galta et gires i te'l fa la boca. I això va ser el que va passar. Va ser... Aquest temps... Aquest temps va fer gràcia. Avui no, avui no. Avui segurament seria. Però en qualsevol cas, avui hauria fet en 93 anys un... Jo crec que molt bona persona. Sí, senyor. Sir Bobby Robson. Sir Bobby Robson, bona persona que descansi en pau. Descansi en pau, per cert, que del seu equip...
tècnic, com a traductor, algú deia que és com a segon entrenador, estava l'estaf tècnic, però era el traductor, hi havia un tal Jose Mourinho, Jose Mourinho, eh? Quina equipaça, eh? De la Peña, el Ronaldo Bo, Figo, Luis Enrique, equipaça.
Vinga, Joan! Seguim en el DeLorean, aprofitant en Bobby Robson, una mica també, és amb Amèrida. Doncs avui naixia l'any 1940 Smokey Robinson. Mira, un altre, un altre. Va ser un dels creadors del segell de la Motown, del so de Detroit. Doncs de Robson a Robinson.
Fins demà!
Smokey Robinson, The Miracles, The Tracks of My Tears. Sí, senyor. El camí de les teves llàgrimes. Per cert, que ahir vaig pensar en tu. Un cop més. Sí, un cop més. A la xarxa es va penjar que ahir era número 1 a una emisora que comença per los 40 i acaben principales. Ara fa uns 30 i pico, quasi 40. Un tal Rick Asley. I amb cap de les dues cançons que coneixem era una altra. Van fer...
Van... Fer un pas més. Sí, era un altre que només coneixien ells i prou, eh? Ho vaig pensar amb tu i l'any. Va, més coses, Joan. Doncs mira, 1965, un 19 de febrer, els granyuts de Liverpool no sabien, doncs, què fer. Es van tancar els seus estudis de gravació i van, doncs, a Abbey Road...
perpetrar aquest tema. You're going to lose that girl. Aniràs a perdre aquesta noia, Jaume.
El que dèiem ahir és que totes les cançons són èxits. Algunes les coneixem per nom i cognom, altres no sabem ni com es diuen, però sabem que són dels Beatles perquè sonen la mar de bé.
Sonen a Beatles, i això és molt important, eh? Quan un grup sona a ell mateix, dius, hòstia, aquests han fet la feina ben feta, eh? Sonen a Beatles. Més coses, Joan. Doncs mira, els teus desitjos són ordres, perquè estaves parlant de Rick Asley, one single man. Doncs en tenim un altre, eh? Leo Sayer, que només va arribar a tenir un senzill, però que va patar molt fort el dia com avui de l'any 1977. When I Need You, quan et necessito, arribava el número 1 a les billboards americanes.
Just close my eyes. Jo sóc el pare que Ricasa és tu, singlement, i aquí, segons aquests, ja dic, els 40 principals, sí, però jo crec que és entre un i dos, eh? Saps que ha sigut tocant, no? Sí, home, sí, té 60 anys i està fet com... T'ha fet un xaval. Sí, també que en tingui 25. És més jove que quan va néixer.
Per cert, aquesta cançó de Leo Sire que estem escoltant segurament us sonarà perquè va estar versionada per la gran Celine Dion i també per Cliff Richard, eh? Sí, senyor. Què més tenim, Joan? 1977 neix. Avui és l'aniversari de Dani Martín. Home! Cantant de Chattas el canto del loco.
De fet, va estar molts anys al Cant de Babel, al Cant del Loc, ara amb solitari. Quin any dius que va néixer? El 77. 49, 49. Per cert, 25 d'abril i... Que parlo de memòria. 25 d'abril, segur, i 24 d'octubre.
La seva gira a terra al Palau Sant Jordi, amb dues ocasions, amb una llarguíssima gira. Felicitats, doncs, a Dani Martín. Dani Martín, que ja en fa 49. Fixat el meu domini d'aquest tipus de música. Quan estava preparant, vaig haver de demanar Robert Mazza a Cristina Lanxo
Quina és la cançó més coneguda del canto del López? Home, n'hi ha, n'hi ha moltes, però... Jo, noi, però, noi, jo... Jo segurament no et veig dit zapatilles, tot i que m'agrada, eh? Vinga, va, més coses. 1991 sortia... Pensa, perdona, aquest Joan, el dia que vam posar els Picos. Sí, sí. Em va dir que era el primer cop que sentia els Picos. I et dic, eh, jo la rajada de mi falda és... Sí. O de tu falda. De tu falda, de tu falda. La vaig escoltar per primera vegada com...
15 anys després, eh? Mira, i es veu que era la raja de tu. Va, més coses. Soc poc d'aquests grups, eh, jo. Hem d'admetre-ho, eh? Rem R.I.M. 1991, un dia com avui traien el single en el qual els deien que estaven perdent la seva religió. Aquest sí, eh? Luzi my religion amb Rem. Uau.
Va, tanquem el DeLorean, que va molt fi, molt finet. Em deixem aparcar amb el DeLorean a l'any 1994 amb la meva maranya, i no amb la seva gran Nadal, sinó amb un número que va tenir amb aquest Sense Tu, Without You. No ho intenteu cantar a casa sols, sobretot quan fa la pujada, eh? Que us deixeu la gula i les cordes vocals, eh? Que finet va, el DeLorean!
Va, jugarem. Mira, eh? Cantem tots dos, eh? No, no, jo no. Sí, sí, arrenquem, arrenquem. Ara, ara! No m'atreveixo. Jo crec que aquí només podria arribar Rocío Jurado. Jo vaig intentar-ho conduint de vacances, això és veritat, eh? Vaig intentar-ho conduint de vacances i quasi perdo el coneixement. Va pitant tots els rades. Quasi perdo el coneixement, eh? Hi ha imatges gràfiques que no penso ensenyar. Queden en la intimitat de la família Cabot Massí. Estic avançant...
Ai. Com poses aquests ulls? Amb aquests ulls entremaliats? Consulta-m'ho abans. Que fa 28 anys que vaig aterrar en aquesta casa. Avui, 19 de febrer. 28 anys, eh? 28 anyets, eh? Passa el temps molt ràpid, eh? Ai, ja...
Joan, una del migdia, tres i cinc de la tarda. Sí, perquè la set ja ple. Porto totes a la nit assajant. Doncs sí, una tres, cinc de la tarda, avui, informatiu crònica, a la set. Doncs connectarem senyal directe de la sala de plens per parlar, doncs, per transmetre en directe la segona plenària de l'any de l'Ajuntament de Vilas de Mar. En qualsevol cas, en la crònica, explicarem
Quins són els actes del Dia de la Dona? En veritat, serà una setmana, del 6 al 13 de març, però hi ha un munt d'actes i se centralitzaran el dissabte 7. Per cert, no hi ha cursa de la dona aquest any. No? No. Doncs estarem molt atents. A la 1 del migdia 3 i 5 a la 7 estarem en directe al play de Montquardonsa. Hòstia, Jaume, és espectacular. Et torno a saludar de Montquardonsa. Regostem que la vida pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat. Jo sempre tinc verdures i frances.
Les frites i les hortalisses ens ajuden a seguir el ritme. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada, el Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Saludem a l'Oriol Contreras.
Un cop al mes passa per la ràdio, excepcionalment fa uns dies el teníem per parlar d'aquesta famosa ventada, tot el que havíem de fer per fer les reclamacions a les assegurances, però en principi un cop al mes tenim per la ràdio a l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Aspectes relacionats amb el consum, això vol dir aspectes que ens afecten d'alguna manera o altra a tots i a totes. Amb ell parlem els propers minuts.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Senyor Oriol Contreras, bon dia, bona hora. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, gràcies. Doncs gràcies per estar amb nosaltres. I amb quin aspecte de consum parlem, aquest més, va? A veure, el titular seria click and collect, un terme anglès, que sempre estem acostumats a tots els anglicismes. Però el que vull explicar avui és una miqueta aquests sistemes alternatius de compra que s'estan implantant, que ja fa temps que s'estan implantant, que els estem utilitzant i que a vegades no prenem atenció...
que són nous, i a les condicions i característiques d'aquests nous serveis o maneres de comprar.
Doncs vinga, anem a parlar d'aquestes noves maneres de comprar, que això cada dia va més, va més, i doncs trobem forces maneres. Hi havia una manera, antigament, pels joves, que era anar a comprar a la botiga, i quan tancava la botiga no es podia comprar. Després ja es va començar a poder comprar per internet, o novetat, que bé, ho aniré a buscar, o m'ho portaran a casa, i ara ja directament quasi t'ho venen a fabricar a casa teva, això, eh? Realment ha evolucionat molt, sí, i jo penso que en benefici de tots, d'acord? Tant en benefici com del...
del ciutadà, del consumidor, com de l'empresari, i com, per exemple, podríem parlar del medi ambient. De tots, de tots no ho sé. Jo no sé si el petit comerç de poble està gaire content amb això. Doncs hi ha iniciatives interessants del petit comerç, hi ha iniciatives interessants d'algun municipi del costat,
que, per exemple, si quan... Un cible al costat es tenen a referir premiada, Mar? Per exemple, que fan el que coneix... Com els lockers, que són aquests caixes grosses de ferro que hi ha a les benzineres i a altres llocs cada cop més on tu pots anar a recollir el producte que l'empresari t'ha deixat allà preparat i que evita, entre altres coses, tant de moviment de vehicles, però que evita...
que tu tens que estar pendent d'una hora en concret en la qual aporten el producte, i, per exemple, al mercat de premiar, doncs hi ha lockers on els botiguers et preparen la comanda. I tu vas a l'hora que vols, dintre l'horari del mercat, i reculls el teu producte. És a dir, no és que compris per internet, és que tu truques per telèfon a la botiga de la Catalunya i, escolta, em pots preparar això i deixar-m'ho allà?
Per exemple. Ah, molt bé. Suposo que si tecnològicament també organitzen una pàgina web, que no ho sé, doncs seria una altra opció. Però vull dir que no està adreçat només a les grans superfícies, sinó que penso que el petit comerç podria també... Per exemple, a Berga, a Berga hi ha lockers d'esquís
i de material d'esquí, i llavors tu per internet reserves el teu material i arribes a l'hora que arribes i el reculls, i el tornes a l'hora que el tornes quan et dóna la gana, i no tens que estar pendent d'horaris. Per tant, al petit comerç també, a poc a poc, i li costa més. Si no estem parlant d'Amazon, que allò que tu deixen, que això és un clàssic, no? T'ho deixem a tal punt de recollida que són normalment altres establiments, i l'altre dia, precisament, a Premià de Mar, ja que dius Premià de Mar,
Vaig veure un fet, perquè això va passar durant un temps, però m'imagino que gràcies a això s'han creat aquests lockers, aquestes caixes per anar recollida amb benzineres i altres espais. Vaig veure un comerç, precisament, que posaves. Si vens a fer una recollida, vés al supermercat de la cantonada, que normalment estan regentats per paquistanesos, i, doncs, clar, saps que obren des de les 7 del matí fins a les 12 de la nit, com a poc, aleshores es pot recollir. Suposo que això no devia ser molt, molt...
No sé si dir legal o no, però no devia ser gaire... Algun problema d'orientament està clar, perquè jo sé que els comerços, que és una altra alternativa de recollida i lliurement de paquets, també s'han associat a aquest sistema, sé que cobren poquíssim, i a més a més els hi porta feina, els hi porta realment feina, i són al final delegacions dels serveis de transport. Això també és una novetat. Ara els comerços també poden lliurar el producte i tu també, en certes webs que vens els teus productes, els pots lliurar.
Doncs escolta, Oriol, com entra i de quina manera entra l'oficina de consum aquí?
A veure, l'oficina del consumidor, evidentment, entra per qualsevol tipus de reclamació a l'hora, per exemple, del lliurament del producte. Però és cert que des que estan implantats aquests nous sistemes, jo no n'he tingut cap en relació amb el que fa al lliurament del producte. En canvi, sí que n'he tingut en quant al lliurament del producte a domicili. A veure, explica'm, explica'm quins tipus de... Per què? A veure...
M'agradaria que m'expliquessis això, quins tipus de queixes has tingut, de moment amb els lockers encara no, però és veritat que aquestes empreses que normalment parlem d'Amazon, que és una empresa gegantina, i això, si parles amb un i parles amb un, ens ha passat a tots, un producte que no arriba, tranquil, que te'l torno a enviar. O sigui, no hi ha problema. A mi m'ha arribat dos vegades un producte i jo, amb el meu afany de no... És a dir, com t'ho explicaria, de ser legal...
de ser legal d'alguna manera, doncs vaig dir, escolteu, perdoneu, és que m'heu enviat el producte dues vegades. La resposta d'Amazon va ser a disfrutar-lo, a gaudir-lo. Amazon no el podem posar...
Com a exemple, en aquest cas, genèric, perquè és un cas excepcional en el qual és tan gran i la seva política és tan clara que realment et passa el que et passa. No, per això dic que si tens algun problema, normalment, normalment, no posen problemes. Amb aquesta empresa no. Amb aquesta empresa tu no has tingut problemes, no, en principi? O alguna cosa has tingut? Sí, alguna cosa n'he tingut, però això és com amb Movistar. Has tingut reclamacions amb Movistar? Clar, hi ha 40 milions de contractes, no? Llavors també va en relació amb la quantitat de compres que es fan.
Aleshores, amb quin tipus de queixes has tingut amb repartiment a domicili d'aquest sentit? Clar, amb el repartiment és el clàssic cas que, al contrari del que va passar a tu, que te l'han portat dues vegades, no t'arriba. O li arriba i diuen que l'han deixat al veí, o l'arriba o ho han intentat 3, 4 o 5 vegades i perceps de l'usuari que això és una molèstia.
Llavors, el sistema aquest de tu anar-lo a recollir, ja no dic en els lockers, sinó en el propi, per exemple, supermercat, que això ja fa molts més anys que ho fem, o en els propis establiments, o de compra i de venda, ja no dic a una altra botiga que es dedica a fer altres coses i, a més a més, accepta paqueteria, sinó el propi empresari, la pròpia botiga, el propi comerç que ven el producte i tu el pots anar a recollir a l'hora que vulguis i l'has encarregat prèviament per internet.
Això ho fem ara rapidíssimament, amb un clic, com diu la paraula clic en còleg, amb un clic que cliquem i amb un còleg que recollim. I ho fem com si fos una cosa natural de tota la vida, però això té pocs anys. I amb tan pocs anys d'aquest sistema de venda han sorgit tots aquests altres que et dic jo, com per exemple aquests lockers, com per exemple les botigues que també participen. I per tant, clar, ens hem de posar al dia.
I com sempre t'explico jo en aquesta emissora i en aquestes entrevistes, és bàsic saber on comprem. D'aquí radica tota la facilitat o dificultat després de reclamar si m'arriba, si no m'arriba, si quan he anat a recollir el producte era el que tenia que ser, si quan he anat a recollir el producte estava o no estava, i d'això també em queixo, tot radicant on comprem. I com que dues aquestes compres les fem per internet,
pot ser per telèfon, però normalment seran el 90% per internet, el que està clar és la web on comprem. I això sempre dic el mateix. Hi ha alguna web, Oriol, que aporti més problemes que les altres? Hi ha molts. Podem parlar d'Amazon, Aliexpress, Temu, tot això. Jo no ho sé, pregunto. Jo l'altre dia parlava amb una persona i em deia, mira, et definiré Temu. Temu és l'Amazon amb xinès. Llavors aquí hi ha la diferència. Simplement és això, que estàs comprant fora de la Unió Europea.
Perquè Amazon té, evidentment, seu social aquí i es regeix per les normes d'aquí. Quan dic d'aquí, dic d'Europa, perquè tots tenim les mateixes normatives. Llavors, una primera diferència a l'hora de comprar per internet, i com sempre he dit jo, és anar a peu de pàgina de la web i anar a l'avís legal a veure on està domiciliada aquella empresa, les dades d'aquella empresa. Això no ho fem ningú.
Bueno, s'hauria... Per tu. Jo. I algú més que li vaig explicant. I algú que treballa consum més. O que a algú li ha passat algun problema i n'ha après. Exacte. No, no, no. Ho dic en aquest sentit. Que és una cosa relativament senzilla de fer. Sí que les empreses no t'ho posen en gran perquè hi vagis. Però que si ho busques, ho trobes. Però és veritat que ho fa poca gent, eh? Llavors, si no ho trobes, malament.
Perquè si no s'identifiquen, a mi ja em resulta ja sospitós. I si ho trobes i ho localitzes, simplement veure si està dintre la Unió Europea. Que no passa res comprar fora de la Unió Europea, està clar. Però a l'hora de fer reclamacions de qualsevol tipus, doncs em serà molt més fàcil i a l'usuari li serà molt més gratificant per la normativa que s'aplica que sigui dintre de la Unió Europea. Per tant, primer saber a quina botiga estem comprant. Després, que aquesta botiga, que la que estem comprant...
podem conèixer, no ens vingui redirigida a través de mitjans de les xarxes socials. És a dir, és un clàssic cas d'Instagram, Facebook o el que sigui, que tu trobes un enllaç d'una marca coneguda, com podria ser Zara, per dir un exemple, i tu cliques i vas a una web que realment és la de Zara.
Però no és la de Zara, perquè com que t'han enllaçat a través de les xarxes socials i t'han redirigit als dolents, diguéssim, als defraudadors, a una pàgina web que ells han construït duplicant, per exemple, en aquest cas, el de Zara. Solució, tu fas les tres W.Zara i vas a veure si aquesta oferta, gran, gran oferta que has vist missatjant les xarxes socials, és certa o no certa i veuràs que no ho és. Llavors, també hem de distingir això. Com accedeixo a una web?
i d'on està domiciliada aquesta web. A partir d'aquí, si assegurem, al tanto, si assegurem aquestes dues premisses, és molt més fàcil que tinguem menys problemes i és molt més fàcil que si els tinguem es puguin resoldre.
Jo ara estic a la web oficial de Temu, per exemple, empresa que, insisteixo, la gent que he parlat m'han dit que funciona molt bé, però no trobo d'on són, eh? És a dir, hi trobo l'associate mapa del sitio, accessibilitat, centro de transparencia, acerca de Temu, programa d'afiliados, contacte amb els datos de l'empresa, carreres professionals. Mira, datos de l'empresa encara no ho he mirat, anem a mirar.
a Irlanda. Direcció a Irlanda, per tant... Bueno, si tenen seu, si tenen subseu aquí a Europa, aquesta encara no m'hi havia mirat, i això deus fer de no fa massa, doncs encara pots després utilitzar la normativa europea. Però si busques a l'altre, a l'Ali Express...
difícilment ho trobaràs aquí. Llavors, clar, a l'hora de tu dir, escolta, és que això té 3 anys de garantia, és que això tinc 14 dies per desistir, és que aquestes condicions... Això a casa t'hi va, allà no. Correcte. Tot i així, aquestes empreses n'han après molt, evidentment, dels americans, i el servei d'atenció també segueix sent molt bo. En aquestes grans empreses és difícil que se'ls escapin. A mi em preocupa quan comprem empreses, i t'asseguro que tinc molts usuaris que compren...
no sé, utensilis que dius, però d'on has tret això? Doncs de pàgines web de l'estranger i que no són aquestes grans. I aquestes sí que és més preocupant. Per tant, hem de tenir molt clar sempre, fem clic en còleg... Aquest utensilis que no saps ni què és l'utensili. No, no. Hi ha gent que es compra peces de recanvi dels vehicles, unes meravelles...
Clar, el món d'internet té això, no? Meravella si et surt, bé, clar. Esclar, llavors arriben i els arriben petranyes d'accessoris que dius, i ara què faig jo amb això, no? Bé, anem d'aprendre, però tot així jo penso que són millores...
I com deies tu al principi, que el comerç local també podria explotar... Parlem clar, s'han de posar les piles. S'han de posar les piles. Però durant molt de temps sempre dèiem, però el comerç, a part de baratir preus, que això hi ha un moment que ja no pots més, perquè té uns altres costos i uns altres beneficis, com pot posar-se al dia en relació amb la compra per internet? Doncs aquesta és, per exemple, una oportunitat.
Una oportunitat que no crec que sigui, si es fa unida, evidentment, un sol comerç és difícil que tingui un locker, un sol comerç és difícil que implanti aquestes noves mesures, però una associació de comerciants o un mercat sí que podria arribar a ho fer, i la prova està, doncs, que jo fa quatre dies m'ho han explicat, a Premi de Mart, per exemple, ho fan. O sigui que no cal anar a Amazon per veure com s'implanta aquestes noves formes de venda.
Què més, Oriol, va? Bàsicament és aquesta alerta al consumidor perquè ens acostumem a fer les coses automàticament i ja ens acostumen. Al final ja és un tema sociològic i que no és només nosaltres. Anem a investigar noves maneres de comprar, ja ens arriben, ja ens acostumen i ho donen per fet. I el problema de quan dones per fet moltes coses és que, com dius tu, baixa la guàrdia,
i tens menys mesures de protecció i de vigilància. En cas de problema amb una recollida amb un locker d'aquestes característiques, si algú s'incorporarà són aquestes caixes que estan posant en alguns locals, benzineres, etcètera, pa atenció...
perquè tu puguis recollir el paquet a l'hora que tu vulguis, no hagis d'estar esperant a casa, o inclús, com deia l'Oriol, alguns comerços que, doncs perquè fas l'encàrrec, per internet, per telèfon o pel que sigui, i van allà i et deixen el producte allà. En cas de problema en aquesta recollida, és problema del comerç, del consumidor o del locker, en aquest cas?
Mira, et diré que no sabria ara mateix molt bé com resoldre-ho, doncs no n'he tingut, ni que treballo a ajuntaments, i aquest sistema fa temps que funciona, no n'he tingut mai, i jo també, fins i tot jo, faig servir, evidentment, aquest sistema, perquè a mi m'és molt còmode, aquí a la Benzinera de Cabrera, per exemple, o a la Nacional, quan vaig i torno d'un lloc, doncs tinc tres dies per recollir un producte, vull dir que això és fantàstic, i no n'he tingut mai cap, però realment m'ho penso, m'ho plantejo, el dia que tingui alguna reclamació, per exemple, que algú obre el locker i no hi ha res.
o algú obre el locker i el producte que hi ha dintre no és el que tu has demanat. Però el locker, en principi, és el servei, el que et donen la caixa. Allà no tenen res a veure, no? No, hi ha poc que hi ha és que aquell locker és on l'Amazon o aquestes empreses deixen el seu producte. No hi ha cap responsable. Però si el locker és meu, és a dir, jo poso unes caixes a disposició de les empreses de repartiment, en principi...
Si no hi ha el producte, el que sigui... És que normalment els lockers, no sé si hi veus pas per aquí, però els lockers són de la pròpia empresa que ven el producte. No he vist encara un... Que això pot ser també una altra manera de fer negoci. No he vist encara un locker que sigui d'una empresa i que arrendi aquest locker a altres... Ah, val, és de la... És de la pròpia. De la pròpia. Jo encara no n'he vist cap, que també... Mira, ja estàs a temps de fer...
de fer negoci, és a dir, jo munto el locker, jo mantinc el locker i el llogo a diferents empreses. Això encara no ho he vist. I cada locker és de cada empresa. N'hi ha uns d'impost, em sembla, que aquests sí que accepten productes de diferents empreses. Però en qualsevol cas el problema és el mateix. Quan jo obro, aquí li dic i com demostro que el que hi havia dintre no és el que jo vull o que no hi ha res a dintre.
És un tema de càrrega de prova. Ara ho diré a càmeres, càmeres. Clar, és un tema, bueno, per exemple, però és un tema de càrrega de prova. Jo puc fer una fotografia i dir, veus el que n'està buit? Aquesta prova és absurda. Sí, sí, clar, clar. O fer veure que obro un paquet i dir, no és el producte que jo he comprat.
també és absurd, perquè això ho podria manipular jo i fer-ho de qualsevol altra manera. Per tant, creuem els dits que això no falli, però és que això també quan et porten el producte a casa passa, perquè el transportista et diu a mi no m'expliquis històries, tu no l'obris davant meu i si l'obres m'he da igual. Si està buit, si és el producte que no és, jo sóc transportista. Oriol, hi ha vegades... I això sí que tinc la teva, problemes. Hi ha vegades que quan et reparteixen a casa et demanen el DNI.
Però hi ha vegades que no. Ni això. Però és que ets en tal, sí. És que no passen més coses perquè no ho vols, perquè ells consideren que no han d'apretar l'accelerador, perquè podríem passar moltes més coses. Però tu ets conscient d'això, no? Que arribes a casa i dius, escolta, a mi em venen a casa i dius que ets l'Oriol. Sí, sí, soc l'Oriol. I a partir d'aquí demostra com has enviat. Per això, de totes aquestes dificultats a l'hora del lliurament del producte, una d'elles és assegurar que com a mínim ho lliuren. I això és amb el locker. Jo m'asseguro això.
Jo quan he compat a Amazon, més que venent m'ho portar a casa, a part està disponible en els horaris que tal, i si ve un i ho deixa el veí, i si ve i ho deixa anar l'estora o allò que fan, no? Tu amb això has tingut problemes, dius, eh? No, d'això sé que hi ha gent que n'ha tingut. Jo els habito, els habito... No, no, dic però com a oficina del consumidor, eh? De la recollida a casa, que no és el que... Sí, sí, d'aquests sí que n'hem portat. És de difícil solució, això? És de difícil solució.
i n'he tingut alerta amb iPhones que ja estem parlant de diners recordo un cas de dir-li a la persona la caixa estava buida però un iPhone un paquet d'aquests pesa quan l'hi donen justament en aquell moment que el transportista no et deixaran allà obrir se'n va corrent o el que sigui però justament quan t'ho donen si és un iPhone bona solució no ho ha sigut no se l'ha solucionat ells diuen que ho han lliurat i ja està
Ells diuen que han lliurat el transportista, el transportista diuen que t'han lliurat a tu i tu certament has rebut alguna cosa, però no has rebut el que havies de rebre. Clar, és la prova, és impossible aquesta prova. Al contrari, saps? Llavors, realment és dificultós. Ara, el moment que jo tinc d'anar a recollir-ho en un establiment, allà sí que m'hi puc entretenir, o puc anar a recollir-ho en un locker. Allà m'asseguro que recollo, com a mínim, recollo alguna cosa.
Escolta, Oriol, els últims dies ja han començat les reclamacions d'assebrances pel tema avantada o de moment s'està solucionant sense passar per l'oficina del consumidor? De moment no n'he tingut cap. I jo que treballo tot el Maresme, eh? Toca fusta. Sí, no sé. És encara l'inici.
i les repagamacions venen quan ja no et fan cas. De moment no n'he tingut cap. Doncs esperem que segueixi així, que tot es posi enlloc amb el tema de les ventades a fons dies. Oriol Contreras, a Vilassar de Mar quan et podem visitar? Hi ha altres pobles de la comarca, hi ha altres llocs que no és de la comarca però toquen també visites. A Vilassar estem els dimarts de manera telefònica i els dimecres tarda i dijous matins presencials.
I altres, com et deia, estem a Premiar, però també estem a Premiar Nadal, a Tallà, Canet, Arenys, Malgrat, Calella, Palafolls, Cardedeu, Montmeló... En fi, aquí a la vora de Vilassar a Canet i de Canet a Cardedeu, eh? Que tampoc està tan lluny, eh? No, no, està aquí. Tot està a la vora. Tot està a la vora.
Oriol Contreras, responsable de l'OMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Moltíssimes gràcies per aportar-nos cada mes informació al respecte i quan cal també entrar en directe, com fa uns dies, també Oriol, digues. Res, només que no ho faig mai, però apuntar que tinc un Instagram que es diu Parlant de Consum, que només parlo de consum, que no penjo fotos d'allò esquiant o jugant a futbol. Només parlo de consum i és molt interessant perquè tots aquests consells que abans us deixo aquí els teniu penjats a la meva Instagram, Parlant de Consum.
Doncs estarem atents. Gràcies, Oriol. Que vagi molt bé. Seguim endavant. Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació, avui a les set de la tarda emetrem la sessió plenària ordinària corresponent a aquest mes de febrer que es realitzarà a l'Ajuntament de Vilassadamar, una sessió que consta d'una desena de punts en l'ordre del dia. Recordeu que demà divendres a les veus del ple a partir de dos quarts de dues tindreu un ampli resum d'aquesta sessió i el balanç que es realitzaran d'aquesta plenària tant govern com oposició.
Els pacients amb càncer de pròstata amb metàstasi tenen una nova opció de tractament quan han fallat la resta. I és que per primer cop a Catalunya l'Hospital Germans Trias de Badalona i l'Hospital del Mar han començat a tractar amb un nou fàrmac radioactiu aquests pacients i segons els assatges fets prèviament allargaria un 38% la supervivència a la malaltia.
Es tracta d'un fàrmac molt innovador que es va aprovar al gener i que aconsegueix adherir-se a les cèl·lules responsables del càncer de pròstata metastàtic i destruir-les. És doncs un clar exemple de l'anomenada medicina de precisió.
Aquest mètode innovador i precís aconsegueix destruir les cèl·lules canceroses sense afectar significativament els teixits sants que l'envolten. El medicament s'administra a través de via endovenosa en sis sessions durant nou mesos i s'indica en pacients amb càncer de pròstata amb metàstasi que prèviament s'han sotmès a tractament hormonal i quimioteràpia.
El primer cas tractat a l'Hospital Germans Trias i Pujol és un home de 65 anys amb càncer de pròstata, amb metàstasi als ossos i també als ganglis que ja s'havia sotmès, a teràpies hormonals i quimioteràpia sense efectes significatius.
ANA ha aprovat el seu pla fins a 2031 que inclou les primeres despeses pel projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat del Llobregat. El gruix del projecte queda per més endavant quan s'hagi definit el pla director i les compensacions mediambientals.
El gestor aeroportuari també proposa una pujada de les taxes dels aeroports, molt criticada per la patronal de les companyies aèries. El Pla d'Aena està recollit a Dora 3, que és el nom del document en què es plasmen les inversions pel període 2027-2031 i que encara ha de passar per diferents tràmits abans que l'aprovi el Consell de Ministres. El Pla Quincanal preveu una inversió
de 12.888 milions d'euros al conjunt dels aeroports de tot Espanya. Aena considera que els aeroports necessiten créixer perquè alguns estan arribant al límit amb la capacitat, sobretot, diu Aena, els de Madrid i Barcelona.
Futbol ja hi ha data perquè les jugadores del Barça tornin a trepitjar la gespa de l'Spotify Camp Nou. Serà el dia 2 d'abril contra el Reial Madrid en el partit de tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions. Des del 27 d'abril de 2023, també en partit de Champions, en aquest cas les semifinals contra el Chelsea, les blaugranes no hi havien jugat.
Les entrades recordem que s'han posat a la venda avui pels socis i les penyes i el públic en general podran comprar les entrades a partir de demà divendres. A les 12 en punt del migdia nou contacte amb l'actualitat general i a la una de la tarda tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet i recordeu a partir de les 7 de la tarda transmissió del ple ordinari des de l'Ajuntament.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per xerrar amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproles. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genyel, ara mateix ho busco.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bus social elèctric no el demanen? El bus social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titànic l'any 1912? Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mari de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Des del centre del teu diari, Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Viatjar, una paraula curta que amaga moltes coses. Perquè viatjar no és només fer la maleta i pujar a un tren, a un cotxe o a un avió. Viatjar també és moure't per dins, canviar la mirada, sortir, encara que sigui per unes hores, del lloc on sempre ets. Viatgem per descansar, per celebrar, per gaudir, per escapar, per oblidar. O simplement per sentir que el món és més gran que la nostra rutina.
Hi ha viatges llunyans, exòtics, somiats durant mesos. I d'altres de molt més propers. Tornar al poble, anar a la platja de sempre, perdre't per un barri que no coneixies de la teva pròpia ciutat. Quan viatgem, fem coses que a casa no fem. Mengem a hores estranyes, caminem més, fem fotos de tot, ens llevem sense despertador. O al contrari, el posem ben d'hora per no perdre'ns res. Ens permetem ser una mica diferents, potser una mica més lliures.
Però també ha canviat la manera de viatjar. Abans es viatjava menys, però potser amb més pausa. Ara viatgem més, més ràpid, amb el mòbil sempre a la mà, compartint-ho tot abans fins i tot de viure-ho. Abans es tornava amb records, ara tornem amb records i amb la galeria del mòbil plena. Sigui com sigui, viatjar continua sent això. Anar-se'n per acabar tornant, però mai exactament igual que abans. Nosaltres, això sí, seguim viatjant en aquest punt de trobada.
Hola, Jordi, què tal? Hola, Elisenda, doncs molt bé, ja tornem a estar aquí, 2026, eh? Sí, bon any, eh, per cert. Bueno, bon any. Feia temps que no ens vèiem. Fins quan hem de dir bon any? Ah, bona pregunta, jo crec que...
Fins a la candalera, no? No ho sé, suposo, això podria ser un episodi nou, diguem. Exacte, un altre episodi nou del punt de trobada. Doncs avui parlem de viatges, de viatges en tema potent. Sí, jo volia començar amb una pregunta, a veure, per què viatgem?
Jo crec que viatgem per conèixer molt, una mica, i també per descobrir-nos a nosaltres mateixos. Això jo crec que és una mica egoista, potser, però al final un viatge ja és una mica això, que t'acabes coneixent no només el lloc on vas, sinó que sempre acabes descobrint alguna cosa nova teva, suposo.
Sí, això és una bona resposta. Clar, perquè si tu dius per descobrir-te un mateix, però què passa quan tornes? Pots fer la reflexió, has viatjat, realment t'has descobert, no t'has descobert...
és una bona pregunta perquè és veritat que ara això queda com molt filosòfic dir-ho de descobrir-se el mateix no sé què però hi ha vegades que tu viatges i tornes igual que abans vull dir que no canvia gaire més vull dir tens més fotos al telèfon tens algun souvenir i algun pongo que acabaràs regalant a algú però tu ets la mateixa persona vull dir que això és veritat no sé per què ho he dit al principi però no sé
Bé, perdó, perquè a vegades viatges una mica també per gaudir, no? Tu planteges, no? Viatges per escapar-te, sinó per gaudir de les coses, per gaudir de les vacances i tampoc no... O sigui, hi ha molts tipus de viatge diferents, no? Perquè quan comences les vacances la gent que viatja a vegades és, no, jo vull viatjar per passar-m'ho bé.
i tornen igual, però hi ha molta gent o alguna gent que viatja per dir, bueno, potser podré descobrir coses de mi mateix o iniciar un viatge interior que ja va una mica predisposat a això, no? Sí, jo crec que tens tota la raó i és que quan tu ja vas en aquest xip de descobrir-se un mateix, normalment hi ha un viatge molt més planejat i un destí diferent, vull dir...
No te'n vas a Bèlgica a descobrir-te a tu mateix, o te'n vas a dues hores de Barcelona per descobrir-te, jo crec. Te'n vas a un altre lloc, a un altre tipus de vida, diguem, algú que no tinguis com tu molt per la mà per sortir d'aquesta zona de confort. Però sí que és veritat que tu deies una cosa com viatjar per viatjar, i és veritat que...
Està molt bé també aquesta cosa de, mira jo viatjo sense cap significat més transcendent que el simple fet d'agafar un avió, un tren, un bus i anar a veure un altre lloc que no conec.
Clar, és que també jo crec que ara, quan estaves fent aquesta reflexió, jo estava pensant entre la diferència de viatjar i fer turisme, no? O sigui, a vegades, quan viatgem a l'estiu, és el que tinc al cap, a vegades anem a fer turisme, no? I vaig a fer un viatge per això, per desconnectar, no?
Per desconnectar, però per desconnectar d'una manera més mundana. En canvi, hi ha altres moments de la vida que dius, no, jo me'n vaig a fer un viatge, i la manera de viatjar jo crec que és diferent, inclús, a la planificació del viatge, de la ruta, de com viatges, és molt diferent de quan vas a fer turisme de quan vas a viatjar, crec jo.
Sí, al final també és aquest plantejament de què és el que vull aconseguir, què és el que vull anar a fer, si és una cosa d'aquestes vacances per escapar de la teva realitat, de la teva feina d'oficina de nou a sis, que no pots més i dius, vale, vull anar-me'n ben lluny d'aquí, doncs és una cosa. Quan tu fas un altre tipus d'escapar, diguem que requereix més temps, que no són els típics cap de setmana llarg o una setmana...
que ja són dues setmanes, tres setmanes, òbviament implica una logística diferent per començar i després són destins que jo crec que anticipes molt, diguem, que hi ha com una logística de molt més abans de planificar-ho, d'on anirem, de comprar els vols, també no ho fas a última hora com pots fer una escapada cap de setmana...
tot el que t'emportaràs, la ruta, què és el que vull descobrir, què és el que vull anar a veure en aquell país. Perquè moltes vegades els altres tipus de viatges d'un cap de setmana tu caus a la ciutat i quan arribes allà a la mateixa nit a l'hotel dius, a veure què m'ofereix i què faré demà i no ho portes planejant tres mesos abans. Almenys és així com jo acostumo a fer. Potser després hi ha gent que per un cap de setmana també porta quatre mesos preparant-se, vull dir que cadascú.
Sí, és que cadascú és això, que orienta els viatges de maneres molt diferents, perquè hi ha la gent que per ells els viatges és amb l'aventura i de dir, vale, doncs jo només tinc una nit d'hotel, jo no viatxo amb agència, tinc una nit d'hotel, arribo allà i vaig fent sobre la marxa, i això és un tipus de viatge que és molt més arriscat o molt més aventurer, i després hi ha els que ho tenen tot organitzat, que és no, no, jo, si no ho tinc tot organitzat no puc viatjar,
I després hi ha els del mig, que van mig organitzat, mig no organitzat. Et volia preguntar, tu de quin tipus de viatge ets? Ostres, doncs jo crec que he de tenir les coses mínimament reservades, vull dir, mínimament organitzades. Perquè això de jo marxo i només tinc una nit reservada és impossible.
Vol dir jo de saber cada dia on aniré a parar, on aniré a dormir, on aniré tot. Després, que si vull anar a visitar això, vull anar a visitar allò altre, doncs bueno, ja ho aniré veient una mica. Però això ha d'anar a l'aventura 100%, impossible. Tu?
Jo, a veure, clar, jo és que he fet viatges de tota mena. Llavors, jo he fet viatges organitzats, organitzats, i aquests a mi m'estressen una mica, he de dir, perquè quan em fiquen en un lloc que em diuen cada dia el que he de fer, de 9 a 10, de 10 a 11, amb tours, amb grups grans, m'atabalo. Jo necessito com més espai per fluir. I després he fet el viatge de només tinc una nit. Llavors, és un tipus de viatge...
que és molt, molt a l'aventura, és realment un viatge que és transformador perquè hi ha moments que dius, ara estic aquí, ara estic allà, i depèn d'on bufi el vent, et trobes amb coses, passen coses i passen aventures i has de tenir la disponibilitat o la disposició d'anar canviant molt sobre la marxa. I és molt interessant, és molt transformador, et coneixes molt a tu mateix, però és molt cansat.
Cansat, jo diria, no sé si fins i tot estressant, perquè quan tu tens organitzat i saps que al final del dia, passi el que passi, acabaràs el teu hotel o el teu lloc que tu hagis reservat per dormir, et dona com certa tranquil·litat, però el fet de llevar-te pel matí i no saber...
on acabaràs la nit, això a mi em semblaria, em criaria com un estrès durant tot el dia d'estar buscant un lloc per anar a dormir i fins que no el tingui, no estar tranquil i gaudir de tota la jornada. No sé si és així o si has d'anar amb una mentalitat ja diferent. Jo també crec que va una mica amb les personalitats, això de cadascú, no?
Sí, és el que dius. També va amb les personalitats i també crec que en els moments vitals en què on està. Perquè clar, jo, per exemple, amb 30 o amb 20 viatjava així i ara amb 50 ja viatjo d'una altra manera. Perquè és veritat que hi ha moments d'estrès en aquest sentit
i de comoditat i ara jo abans potser prioritzava més el no saber l'aventura el que et passen coses que a vegades són agradables a vegades no però ostres sí que és més potent i és més transformador i ara m'agraden més els viatges més tranquils i més controlats en aquest sentit
Sí, jo és que no soc gaire aventurell, llavors. Aquestes coses d'agafar la maleta o la motxilla i l'aventura, la veritat que no sé si m'hi trobaràs gaire. Parlant de viatges, que portem parlant de viatges tota l'estona, vull dir-vos una cosa així casual, hi ha la gent a qui no li agrada viatjar.
que sembla mentida, però existeix. Són una rara avis o hi ha més gent del que ens pensem que no agrada viatjar? És una bona pregunta, perquè jo crec que quan a tu t'agrada viatjar dius, ostres,
Que estrany, no? Però sí que hi ha bastanta gent que quan parles amb ella et diu, no, no, és que a mi m'agrada la tranquil·litat, a mi no m'agrada... M'estresso molt perquè hi ha moltes coses que em fan patir i jo ens prefereixo la comoditat de quedar-me als llocs on estic, a descobrir petites coses, petites quotidianitats.
I jo amb això penso, ostres, que per mi és com molt avorrit, no? Però després penses, bueno, doncs hi ha gent que valora això. I és veritat que jo em penso que hi ha menys gent i crec que hi ha més gent de la que ens pensem. Penso, eh?
Doncs mira, jo tinc un exemple molt clar a casa meva, o sigui, el meu pare, per exemple, no era de gens viatjar, vull dir, no és una persona que digui, ostres, m'encantaria anar aquí, m'encantaria anar allà, i jo és una cosa que no entenc, perquè jo, vull dir, no soc un gran viatger tampoc, o sigui, que no he voltat gaire molt, però en la mesura que he anat podent, doncs m'ha agradat anar, m'ha agradat fer alguns viatges, no?,
I jo ho veig amb el meu pare i penso que no té la curiositat per conèixer altres ciutats, altres cultures, com és l'arquitectura, com és la gent, com és el menjar. I és una cosa que no s'ho ha plantejat mai i que viu tranquil·lament. Sí, sí.
Jo també tinc alguns amics que també, eh? I penso, ostres, això que dius, la curiositat, no? És com la curiositat d'això, olors, menjars, a canvi d'escenari. Hi ha gent que no, que és com, no, jo estic tranquil aquí i jo prefereixo aquesta tranquil·litat. Però bé, i això que deies, a mi m'agradaria també ara, això parlant de viatges, m'agradaria saber quin és el teu viatge somiat? Doncs mi.
El viatge somiat ara mateix, o sigui, fa uns anys, seria fer un road trip per tota Itàlia, de nord a sud, o de sud a nord, vull dir, em dóna igual, però sí, com anar descobrint, perquè he estat bastant al nord, he estat només un cop al sud,
i hi ha molts llocs molt macos, i m'agradaria fer com un estiu, així com agafar un cotxe i tal, i anar com de poble en poble, així com més turístics, diguem-ne, o més rellevants, i això. A mi les road trips m'encanten. Sí, jo és que m'imagino, a mi m'agradaria molt la road trip, però per la ruta 66 d'Amèrica, d'Estats Units, m'encantaria, jo és que no sé si... Bueno, millor és quan vaig veure Thelma i Luis...
Clar, és que... Referents, al final. Home, referentíssims. Llavors, amb una amiga sempre ho dèiem, quan acabarem fent aquest viatge. I és un viatge que sempre he pensat que m'agradaria molt fer. Això podria ser com un bon viatge per la jubilació, potser. I tant. Doncs sí, sí, sí. També he pensat a Argentina, eh? A Argentina m'agradaria molt anar-hi. Per la jubilació. Sí.
Perquè és un país bastant fàcil, o sigui, està molt lluny, però després allà els meus pares van anar-hi amb 65-70. El meu pare 70 i la meva mare 65. I la veritat és que bé, molt bé, perquè és un viatge que està molt preparat, és molt turístic en el sentit de molt organitzat i està tranquil i és espectacular. A ballar un tango, no?
A comer un asado. Exacte. I on no aniries mai? Doncs mira, això ho tinc molt clar. No aniria mai a un país on estigui prohibit i jo no pugui ser jo mateix només pel fet de ser gai. O sigui, els països on estigui, on es condemni això, doncs escolta, no hi aniré també per anar a passar una mala estona, doncs no cal i estic bé a casa.
Molt bona resposta, m'encanta. Sí, sí, doncs hi ha alguns països que, desgraciadament i malauradament, encara estan així. I tu on no aniries mai?
Doncs mira, jo agafant-te el guant no aniria mai a un lloc on tractessin les dones d'una manera com a objectes i d'una manera com a persones inservibles. I, per exemple, jo no aniria mai a Aràbia Saudí i a aquests països que són rics, però a la dona no la tracten molt bé.
Sí, que estan com molt desenvolupats en aquests temes i justament en aquests dies hi ha com una parella molt famosa, el Cristiano Ronaldo i la Georgina, que estan com fent propaganda, promocionant aquests països perquè ells ara viuen allà i és com si allò fos. I en realitat sí que estan molt desenvolupats en algunes coses, però en el sector dels drets humans, que és un bàsic, tenen moltes coses per fer encara.
I a vegades se'ns oblida, no?, perquè el brilli brilli, no?, és com que ens porta cap allà, però a vegades se'ns oblida. Bé, i tu, continuant amb el tema, a mi m'agrada també, és com, què no podria faltar en la maleta, va?, per viatjar, imprescindibles per viatjar. A tu què no et podria faltar? Ostres, que no podria faltar el carregador del mòbil...
Perquè clar, o sigui, sense telèfon, jo soc de la generació, que això ja en parlarem, de la generació que tenim tot, tot, tot el telèfon i tot vol dir també un mapa. O sigui, jo a mi em dones una guia turística i no sabria ben bé què fer-ne. Llavors, sense telèfon, sense bateria, ho tinc una mica complicat.
Ostres, molt bo, molt bo. Sí, sí, ara parlarem perquè això és un dels marcadors de la diferència de les nostres generacions, no? Perquè jo, per exemple, clar, nosaltres no viatjàvem, no teníem mòbil, jo havia viatjat molt sense mòbil. Llavors, la guia, i jo, tots tenim, les meves generacions, la gent que teníem la Lonely Planet, dels països on anàvem, llavors tots anàvem amb la Lonely Planet i anàvem, acabàvem a llocs que tothom recomanava la Lonely Planet, saps? Vull dir que...
Clar, al final, el que nosaltres mirem a Instagram o a les xarxes socials de vídeos d'altra gent, que us recomano, aneu aquí, no sé què tal i qual, això vosaltres ho teníeu a l'Only Planet, al final. Sí, sí, ho teníem a l'Only Planet i, clar, nosaltres no teníem Google Maps. Llavors, clar, nosaltres anàvem amb impressions, ens imprimíem la ruta...
clar, els bitllets eren en paper, tot, clar, no teníem... Clar, llavors nosaltres ho traiem tot, anàvem al mostrador, llavors el bitllet estava imprès, tot era imprès, i després les fotos, clar, anàvem amb càmeres de fotos. Clar, o sigui, càmeres d'aquestes, deu ser-hi tirar, no?, algunes també, que ara es fan servir algunes com per modernor.
No, no, nosaltres eren les nostres, però nosaltres érem càmeres, càmeres, que ens en regalàvem càmeres, i llavors teníem el carret de 36 i anàvem amb els carrets de 36 amb color o en blanc o negre, els carrets amb color això, de 24, i era, bueno, clar, era molt diferent, no? I ja està, no ho sé.
Com canvia tot? És molt heavy, no? Perquè és que ara mateix és que no m'imagino jo... O sigui, si fins i tot a la meva pròpia ciutat, aquí a Barcelona, moltes vegades tires del Google Maps per saber on arribar en aquell carrer o quina és la millor ruta o el que sigui, no m'imagino un altre país, un altre idioma, una gent que potser no els entens sense un telèfon, o sigui, sense poder accedir a internet i poder-te servir i ajudar per arribar a un altre lloc, o sigui, em sembla una aventura.
Sí, sí, d'una aventura. I jo, clar, jo, a més a més, quan viatjava a trucar als meus pares, doncs a vegades anàvem a una cabina i trucàvem a... o a algun establiment i trucàvem a Cobro Revertido. Clar, això de Cobro Revertido és que jo ja no ho he viscut. O sigui... I clar, ara, o sigui, arribes a l'hotel i tens el wifi i pots trucar a casa i dir, mira, que està tot bé, no sé què, passes fotos, comparteixes les xarxes, el que sigui, i abans potser trucàveu un cop al dia, o com era això?
un cop al dia no, o si estaves allà jo què sé, un mes, o per exemple jo a Nicaragua, que no era un viatge allà vaig anar de Copanant però a Nicaragua que estava un mes un cop que arriba que estava bé i un segon cop, o sigui, no hi havia més o sigui, només dos cops en un mes sí, sí, dos cops
I era no nius, good news, saps? Vull dir, clar, ara és totalment diferent. I sense anar més lluny, el 2011 vaig anar a Brasil, el 2011, eh? I vam anar a Brasil i allà no hi havia smartphones encara. No hi havia. I llavors nosaltres anàvem a la Lonely Planet i després anàvem a cada alberg, ens vam fer el carnet d'albergista...
I a cada alberg ens trucaven a l'alberg següent, perquè anàvem amb la motxilla, a Bahia ens van trucar a l'alberg de la pròxima ciutat que anàvem, i ens reservaven els llocs, o sigui, era així. O sigui, d'un alberg trucaven a l'altre per reservar-te per la nit següent, o quan... Uau, o sigui, no reservaves tu abans amb l'antelació. No, no. Ostres. I, clar, era tot preguntant, també, era tot més intuïció, era molt intuïtiu...
Hi ha una de les coses també que et forçava obligatoriament a preguntar a la gent. Ara tu pots anar de viatge i no parlar amb ningú del lloc perquè ja ho tens sota el telèfon i no cal que et comuniquis. Vull dir, no depens de la gent del lloc per moure't. Abans sí, jo crec. Com canvien les coses, eh? Canvia moltíssim. Mira, i jo l'altre dia mirava que l'11 de gener és el dia mundial de planificar les vacances.
I això que diem, que ara tot ha d'estar molt planificat i que ja ens demanen tenir tot sotmes a les empreses.
Clar, les empreses que al principi d'any, no ara justament que estem començant l'any, que et diuen, va, l'has de posar, quines vacances faràs aquest any d'ara fins al desembre, i moltes vegades és que no saps què faràs el cap de setmana següent, o sigui, com vols jo, senyora de Recursos Humans, que et planifiqui, doncs jo estaré dues setmanes fora al juliol i una, no ho sé, al setembre, i dos dies al maig, perquè vull anar, doncs és que no ho sé, això, aquest dia de 11 de gener, el Dia Mundial de Planificar les Vacances...
és que no, qui ha posat aquest dia perquè és que... Bueno, és el que diem, que s'està perdent una mica aquesta improvisació, o sigui, ja tot està com, ha d'estar tot molt planificat, no? I, ostres, això també ha canviat molt, no?
Sí, però ara mateix, és una cosa que em contradiré, però si tu és veritat que vols organitzar un viatge d'aquests llargs, de no sé, d'un mes, d'altres setmanes, el que sigui, això sí que ho has de planejar amb una mica de temps. Sí, sí, això està clar, perquè sí que és veritat que has de mirar els bitllets. Clar, ara també s'ha obert molt el tema del turisme, perquè amb tot aquest viatge slow cost, tota aquesta manera de viatjar que ja és molt accessible a tothom, aquesta democratització de les vacances...
Està molt bé, perquè no treus l'exclusió, però també fet que hi hagi un turisme de masses, que tothom vulgui marxar, que tothom vulgui fer escapades, que tothom vulgui... No sé, com ho veus? Sí, al final és com tot, no té les seves coses bones i dolentes, però una part la democratització, com tu deies...
doncs això dona oportunitats a tothom més o menys que pugui descobrir altres indrets i que no s'hagi de quedar sempre a casa però per l'altre també genera un tipus de turisme
que no sé quant sostenible és per les ciutats i que durant molts anys n'hem fet com un cert abús i potser no és el que acaba anant millor. I és veritat que igualment ara els preus dels bitllets d'aquests low cost no són tan low perquè ara potser el bitllet et costa 10 euros però entre que si vols portar la maleta perquè si no has d'anar amb un NCS gairebé.
que si vols no sé què, que si tal, et claven més per l'equipatge i per la resta que pel bitllet en si, no?
Doncs tot això és molt interessant, però seria una altra secció, un altre moment per obrir aquest meló del turisme massiu, de la gentrificació i de les maneres que a tothom li agrada molt viatjar, o bé, hi ha gent que menys, però aquí ens agrada viatjar. Per acabar ja, quin és l'últim viatge que has fet, Jordi?
Doncs l'últim viatge ha estat aquest cap d'any que vaig anar... És que, clar, viatge. Viatge perquè vaig agafar un avió, però vull dir, al final era com una mica anar a casa, perquè vaig anar a casa de les meves amigues a Itàlia, al nord d'Itàlia, gairebé amb Àustria, i sí que és un viatge, però com he anat altres vegades és com això, com una mica tornar a casa, o sigui, sí que hem visitat algunes ciutats i tal, però no sentia com un viatge, viatge, com el que sí que has fet tu, Elisenda...
Jo he fet un superviatge, jo m'he anat a Colòmbia 20 dies i és un país molt recomanable, molt bonic, molt vibrant i estic molt contenta d'haver-hi anat. Però bueno, continuarem viatjant i de moment acabem aquí la nostra secció de viatges avui, del punt de trobada. I fins aquí aquest punt de trobada d'avui. Ens tornarem a escoltar ben aviat i fins la propera. Sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és... Una bona conversa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem a 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot.
Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... T'ho estupem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Dos minuts gairebé per damunt de dos quarts de dotze. Això és una festa ara mateix. Ara una tertuliana, que és la tertuliana, se'ns ha posat a riure i no pot parar de riure. Dos minuts per damunt de dos quarts de dotze. Comença la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. I ho fem, com sempre, amb la Tertulia Jove. Avui ens acompanya la representació de l'alumnat de quart d'essot d'à, el Pere Ribot. Tertulia Jove. Roc, bon dia, bona hora.
Bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí, no? Tu ets un tio tranquil, no? Sí. Sí, no? Només dir-me bon dia dic que en Roque és un tio amb la calma. Sí. Sí o no? Que et poses nerviós tu, mai o no? Soc tímid, però... Sí, però tímid no vol dir que no siguis nerviós, eh? Tímid vol dir tímid, però nerviós ho ets o no? Et posa nerviós algú? No. Pensa que la Clàudia està rient, per això començo, diré l'última, perquè no pot més ja. Tu ets nerviós o no?
No. No, no, no. Tu ets un tio amb la calma... Sí, sí. No et poses nerviós per res, no? No. Ni l'examen... No, no. Els exàmens... Sempre vaig tranquil perquè al final és quan... Al final és un examen. Sí, bueno, tinc que treure els meus coneixements i el que he après per... Ets bon estudiant, m'aja. Sí. Mira, m'he tranquil·litzat estar jo parlant amb ells.
Dani, bon dia. Bon dia. Acosta't al micro, tio. Bon dia, bon dia. Se n'ha anat quasi a l'Ajuntament, el tio, dir bon dia. Bon dia, com estàs? Molt bé. Tu què, nerviós o no? No. Tampoc, no? No, tampoc. Sou de la mateixa...
Sí o no? No hi ha res que et posi nerviós, Dani? No, sí, coses sí que hi ha. A veure, què hi ha que et posi nerviós? Els exàmens, per exemple. Sí o no? Segur que et poses nerviós? Sí, sí. Més que ell segur, no? Sí, més que ell, sí. Va fer un examen i diu, vaig escriure els coneixements. Sí. Amb la calma. A veure.
Molt bé, molt bé. Martí, com estàs? Bon dia. Com estàs, Martí? Bé, bé. Escolta, bon dia. I en Martí ha vingut a la ràdio. Jo feia curses d'orientació, en què sí? Sí, sí. Amb la Maria i en Dani va venir, amb els pares, no? Sí, bueno, vaig venir amb la meva mare. Vas venir amb la teva mare. Escolta, i què? Com van les curses? Bé, de moment bé. Vaig fent. Vas fent, eh? Alguna recent que hagis fet o no? No, ara fa molt que no competeixo. Què dius ara? Què ha passat? Però ara comença el març tot. Ara el març ja comences a viatjar, no? Sí, sí. De tot parlem.
Clàudia, bon dia. Bon dia. Ja t'has calmat. Sí, sí. Sí, la Clàudia pensa que ja venia nerviosa de l'examen d'economia. Sí. Com ha anat l'examen d'economia? Bé, bé. Bé, bé? Espero. Sí? Sí. Ara farem una prova, tu i jo. Perquè avui, amb el tema que tractem, que l'has triat tu, per cert, farem una prova. A veure si t'ha anat bé l'examen. Vale. Sí o no? Sí, sí. Juguem? Vale. Vinga, acosta't al micro. No te'n vagis, que al final m'acabaràs allà...
Estàs a punt? Sí. Però calma't, eh, que ets nerviosa, tu. Molt. Molt, no? A tu et posa nerviosa tot. Així com en Roc no el posa nerviosa res, a la Clàudia la posa nerviosa tot. Ja, sí, la veritat és que sí. Sí, ja, ja, ja, diu. Comença! La tertúlia jove, som-hi!
No, doncs sí, sí, comença la tertúlia, jo. Va, escolteu, el tema avui l'ha triat la Clàudia, que tots els que hi ha tres tertulents i la tertuliana, i tots l'han mirat amb una cara. L'has triat tu, el tema. Dic, està molt xulo, Clàudia. Com se't va ocórrer? Perquè no se m'ocurria cop i li volia preguntar al xat GPT. Ah, mira, li volies preguntar al xat GPT quin tema tracta la tertúlia. I tractem a la tertúlia el tema de la intel·ligència artificial, no? Sí, exacte. Escolta, va, xat GPT.
com afecta els estudis, els treballs. I com afecta, no com el feu servir, perquè pot ser una eina molt valuosa, però pot afectar. Així com tota la intel·ligència artificial. I després parlarem una miqueta més enllà del que podem fer amb la intel·ligència artificial, que no seria molt legal. Però comencem pel xat que ve té. Roc, sempre començo per aquí, que ho sàpigues. Roc, tu fas servir el xat que ve. Ara estem amb tranquil·litat, amb confiança, la Claudi s'està ventant, està hiperventilant, ja no pot més...
Roc, tu fas servir el xat KPD? Sí. Sí? Per què fas servir el xat KPD?
L'acostumo a utilitzar per, sobretot, estudiar, que em faci preguntes, m'expliqui coses que no entenc, i pocs cops per fer alguns deures que els vull fer en un moment... A veure, vols que el xat et faci els deures? Sí. I això ho fas sovint o no? No. No, algun cop, no? Quan va ser l'últim cop que vas dir, xat que peté, hazme los deberes de sociales?
Doncs fa un mes. Un mes. Què li vas demanar? Doncs que em fes els exercicis que tenia. I estaven bé? Sí. Però tu saps que els mestres, els docents, tenen també les seves eines per saber... Tenen una cosa que es ve que ho posen i et diu el grau de coincidència amb el xat GPT. És a dir, tu fes-me els deures, tu me'ls entregues, jo els poso i et diuen això està fet amb un 99% amb el xat GPT. Ho saps? Sí, sí. T'han enganxat mai o no? No, però perquè no l'acostumo a utilitzar. Va bé.
Ai, en Dani, que ja riu. Acosta't, Dani, acosta't. A veure, Dani, tu fas servir el xacapete? Jo sí que el faig servir. Com, cada dia?
Possiblement. Per què fer? Per fer deures, estudiar... Cada dia. Però com estudiau amb el xarqpt? Li demano que em faci resums i ell me'l fa. I jo estudio aquells resums. Però això està bé, no? Sí. A veure, que si fas tu el resum escrit et va quedant una miqueta més, però bueno, si utilitzem una eina per fer un resum no està malament. Però els deures també. Sí. No fotis. Sí. Sempre, cada dia.
Cada dia tampoc, però la majoria de dies... Bueno, cada dia no, que va. Però bueno, escolta'm una cosa. Però després, les exàmens... Clar, no podeu treure'l. Perquè ara ja ha prescrit el delicte. Heu tret mai el xac que pedim? No, no. No ni poco. Va, no m'enganyeu. Aquestes cares a mi no m'enganyeu. Jo no m'atreveixo. Eh, Dani. Aquell dia.
No, no, no. Mai? Mai, mai. El mòbil no. La Clàudia sí. No, jo no, jo no. No? I en Martí? Jo tampoc, jo tampoc. A veure, ara no em dieu que ni un dia. No trico mai, soc molt... Bueno, clar, perquè ara està prohibit el tema. Però, bueno, va, i tu els deures, però, clar, si sempre et fas els deures, el moment que has de fer un exercici d'aquells deures en un examen...
No passa res. No passa. Me'ls estudio. Te'ls estudies, no? Sí. O sigui, tu els deures te'ls fa el xat GPT, directament. Sí. Tots. Tots. Mates, català... Tots. Mates, no tant, perquè els càlculs no es porta molt bé el xat GPT. Ah... I t'han enganxat mai? No. No t'han dit, Martí. Insisteixo, que els docents tenen l'eina de... Fan un copiar-pegar i diuen 99% de coincidència. Hi ha aplicacions que te l'humanitzen. Amigo. A veure...
Anem a fer classes de xat que metem. A veure... A veure, Dani, a veure si ho entenc bé, això. Tu vas allà i li dius... Necessito fer... No ho sé, biologia. Biologia o socials. Què fas, de les dues, totes? Socials. Socials. Va, anem a fer socials. La Segona Guerra Mundial. Ella et fa el resumet i et fa els deures. Sí? Sí. Aleshores, tu perquè... Els treballs fas el mateix, no? Sí, sí. Clar, home, és que... Llavors, el treball. Anem al treball. Tu dius... Humanitza-me com ho fas, això?
Jo fins al xat GPT, que em faci alguna cosa, ho sé fer. No, primer li demano el xat GPT, que m'ho faci tot, i després vaig a una altra aplicació. Què es diu? No ho sé, depèn. Ja la tens allà, directe, no cal saber. Jo busco humanitzador. Sí. I me l'humanitza. I després, quan fa la comprovació, no surt què és ja. Carai. A veure, i ho has provat, això, eh? O sigui, has provat la llei, la trampa, ho has provat tu, eh? Sí, sí. Humanitzador...
A veure si és això, eh? Humanitzador d'IA posem, no? Sí. Vinga, anem a posar d'IA. A veure...
Si el coneixeu. Home, és fàcil. Humanize al text. Ai text. Podria ser. És aquest, no? Sí, home, sí. Humanizador de texto con ia gratuito. Aquest, no? Sí, sí, sí. O sigui, tampoc escurre en massa ni el nom, eh? Humanizador. No? Molt bé. Martí, tu què? Jo no el faig servir. No, mai. Molt poc, molt poc. Per què el fas servir, tu, va? Jo el faig servir per estudiar i per fer resums. Va, llavors sí que el fas servir, tio. Però estudiar com?
Li demano que em faci resums o quan no entenc alguna cosa que m'expliqui. Molt bé. I no fas res més? Alguna vegada, alguns deures que no entenc, que m'expliqui també. Te'ls explica o te'ls faci? Que m'explica i així els puc fer jo. Ah. I el treball és cap, no? Si la clau dius, sí, sí, sí. Treballs molt pocs, molt pocs. Sí, quin és l'últim treball que... Quan no tinc temps. Perdona, tu quan fa, Dani, que has fet servir el XACPT l'última vegada? Avui. Avui, molt bé. Què has fet, si es pot saber? Una economia, un treball que estàvem fent...
No saps l'examen? No, perquè jo era ahir l'examen i no el vaig fer. Ah, vale, vale, hosti. I un treball d'economia ja el tens fet, no? Però igualment no es podia fer a mi, eh? Ho posava. No, però hi ha l'humanitzador. Clar. Clar, amb ell pensa que hi ha el profe, o la profe, què és? Un profe o una profe? Un profe. El profe diu, heu de fer un treball d'això i això, i quan acaba d'explicar-ho ell ja ho té fet.
Ja ho té fet, fot la I allà i vinga, tira. I no li posa el micro al profe perquè mira, eh. Va, Martí, què? Jo fa tres dies per estudiar. Buah, fa molt, que no el faig servir. Tres dies. No, però per estudiar només feia bastant. Què estudiaves? Estudiava...
Tecno. Tecno, eh? Sí. Molt bé. I ho entens, eh? Quan t'ho explica la ia es veu com ho entens. Sí, sí. Vaig tenir l'examen a mi. De fet, jo us explico una cosa, eh? Abans, com que no teníem internet ni ordinadors ni tal, això a la prehistòria, fèiem els treballs amb una cosa que era l'Enciclopèdia Catalana. Sí, hi havia l'Enciclopèdia Catalana, o la Larousse, i agafaves i deies un treball de la Guerra Mundial i buscaves la G Guerra Mundial, obries uns totxos de llibres amb fascicles i et dedicaves a copiar.
que és una miqueta el que feu vosaltres ara, o sigui, siguem clars, eh? Després va venir internet i foties el Google i també feies un copiar-pegar. La IA no deixa de ser tot això en modern, sí o no? Per tant, quan us diguin, escolta, això no es pot copiar, dius, bueno, i vosaltres què fèieu? Aquí agafava l'enciclopèia i feia un resum, allà copiàvem textualment, eh? És així. Va, escolta una cosa. Clàudia. Què? Això de la IA, què tal? Sí.
Molt bé, molt bé. Sí, molt bé, molt bé. Jo el vaig utilitzar ahir. Ahir? Els LGBTs. Per què fer? Per estudiar Economia. Per estudiar Economia. Anava a dir, va, digue'm una pregunta que t'hagin fet Economia. Ara que el tens recent...
Va, una pregunta. He de pensar, eh? No me'n recordo. Però si per un moment. Ja, però... Vens de l'examen? No, ha sigut a les 8 del matí. Ah, bueno, clar, ja fa... quasi 3 hores i pico. Va, què més?
És que no me'n recordo. No te'n recordes en l'examen d'Economia? Algú se'n recorda? Tu te'n recordes? No, el vam fer i ja no me'n recordo. Si no se'n recorda ella, que l'acaba de fer, imagina. Era algú... No sé, sortia una cosa que posava política fiscal restrictiva i expansiva. Preguntava jo. Fiscal... I expansiva. Restrictiva... I expansiva, sí. I expansiva, molt bé. I tu què has posat?
No, o sigui, he posat cada cosa el que és. I què és? Doncs que la restrictiva, espera, la restrictiva és que pugen els impostos i baixa la despesa pública i la expansiva al revés. Feu servir xuletes a l'examen, guai? No. Mai? No, tipus les inicials, però ja se m'ha emborrat. Ah, les portaves aquí, eh? Sí. Ah, mira, estic veient-la molt bé. Sí. És que si no se m'oblida. Clar, clar, clar, clar, se t'obliga. Ei, ara portes la xuleta de fa una estona a la mà, eh? Sí.
Sí, ja s'ha borrat, però... Ja s'ha borrat, eh? Jo espero que la profe d'Economia no ens estigui escoltant. No, no el crec. No, igual no passa res. Ah, vale, no passa res. La restrictiva, com s'aplica? Aumentant impostos, reduint la despesa pública. Sí o no? Política fiscal expansiva, com s'aplica? Reduint els impostos. Molt bé, no?
Fàcil, no? Fàcil, bueno, sí. Molt bé. Escolteu una cosa, sabeu però que la IA, com totes les eines d'internet, es pot fer servir pel que fa servir, es pot fer servir per expressar-s'ho bé, però per exemple...
El govern espanyol demana a la fiscalia investigar X, l'ex Twitter, Meta i TikTok per crear pornografia infantil amb intel·ligència artificial. També la intel·ligència artificial ha portat a investigació casos d'abús, en aquest cas, de sexuals. També abusos d'altres tipus, doncs...
A les escoles, per exemple, fake news, estafes, manca de privacitat, en aquest cas assetjament escolar, tot això. Amb aquesta eina es pot fer tot això?
Sí. Coneixeu algun cas que s'hagi fet servir així per assetjament o que hagin creat una imatge amb intel·ligència artificial que no sigui del tot legal? Jo conec d'estafa. D'estafa? Que han intentat estafar però que no ho han aconseguit. I com era? Per exemple, a les persones grans, normalment, els envien missatges que els demanen diners, pas fent-se passar pels seus fills, familiars o algú conegut.
A la meva àvia li va passar, però li vaig dir que era una estafa i no va... Perquè t'envien enllaços per entrar i allà t'agafen totes les dades. És greu, eh? Sí, sí, és greu, això. Segurament heu rebut, no sé si vosaltres heu rebut el mòbil, algun tipus d'aquest intent. Hola, m'he quedat sense saldo, truco amb aquest número, he perdut el whatsapp, això...
A la meva àvia. També? Sí, o sigui, li arriba cada dia, li arriba 80 mails, dient-li que se li borraran totes les fotos, si no paga no sé quan. I és mentida. I llavors et truca tu, no? Sí, m'ho pregunta. I jo li dic que no li faci cas, però és que li arriba cada dia 80 per lo menys, o sigui, tot el dia, i a sobre des de diferents adreces electròniques. És lamentable, eh? És lamentable el que poden... Coneixeu algun cas més o no?
Jo no ho coneixo cap. Què heu fet? Què heu provat amb la intel·ligència artificial? A part d'exàmens o a part de treballs i tal? Heu provat alguna cosa? Això ho fa també. Que em creï fotos. Fotos teves? No, per exemple, sí que ho he fet per treballs, però crear fotos. Tu li demanes com vols la foto, amb quin color, el que vols que surti i t'ho fa. Fem una cosa, ens fem un selfie ara tots 5 i que l'Aïa mentre està en treball o no? Va, nois. Sí? Estem tots aquí?
Sí? Vinga, i ara què li dic? Què vol que li dic que ens faci l'Aïa? Hem fet un selfie, ara aquí per la gent que ens escolta, que foten aquests, doncs estem fent un selfie. I què li demano, que ens faci què? Que ens faci dibuixos animats, per exemple. Va, jo sempre soc molt educat i li dic hola. Ho ha de saludar, sou de saludar l'Aïa? No, jo l'insulto. Home! Què li dius? No ho diré. Va, digue-ho, no passa res, si estem en família, hombre. És subnormal. Què dius? I què et diu ella?
Em diu que li sap greu que no hagi fet el que jo volia. Home, jo que sóc molt educat li dic, hola, com estàs? Ens pots... Què li pidi? Que ens pots transformar.
Sí? Què més heu fet? Aneu a explicar-me. Mentre jo escriu, vosaltres aneu a explicar-me què heu fet. En Roc, què has fet tu amb la intel·ligència religiosa? A veure, jo no l'utilitzo molt. L'utilitzo més per estudiar, bàsicament. I tampoc he provat cap altra cosa per fer fotos. Tampoc he provat res. No... No has provat res. I tu, Martí? Jo sí, jo me'n recordo l'any passat a tercer, quan estàvem acabant el curs. Havíem de crear una llauna
Una llauna? Sí, sí, una llauna d'una beguda energètica feta per nosaltres. I la vaig fer un xarge perquè té la foto. I bé. Com anant tot el que volia. Molt bé. Tu has fet alguna? Les fotos i poc més. Ja està en procés, eh? Clàudia, i tu què has fet a part d'això?
no sé demanar, és que sempre li demano fotos també pots posar el cos d'una persona i posar la teva cara el que feia abans el Photoshop ara tu fa la intel·ligència artificial però cal millorar-la la intel·ligència artificial sou de comprovar després el resultat o no?
O sigui, si ho feu servir el xat GPT i de manera que ho fes un resum, després ho comproveu allà. Sí, sí, perquè jo no em fio. A mates no em fio del xat GPT. No, però és que a mates ho acostumo a fer jo i si no, o sigui, quan ho tinc li pregunto el xat GPT si ho he fet bé. Però perquè si no a mates no m'entero. Clar, clar. O sigui, hi ha deures que sí que els faig amb el xat GPT, però els de mates no.
I la xuleta aquesta que portes aquí és què? Posava que era restrictiva. És intel·ligència natural, això. Sí, perquè he posat que era restrictiva, puja els impostos i l'expansiva baixa, perquè si no, a veure si ho anava a posar al revés. Clar, i com has posat això? R, P, E, B. Restrictiva puja...
Expensiva baixa. Expensiva baixa. I llavors què? T'ha preguntat això l'examen o no? Sí. I què? Llavors has llepat i fora, no? He fet així i ja està. Sou de portar xuletes mai o no? No, no. No m'ho puc creure. El Dani sí. No, no, xuletes no. No? Què portes? Jo res. Els meus coneixements. Jo us dic... Mira, Dani, que amb aquesta cara... Sé... No intueixo, sé que m'estàs enganyant. No, no, no. Jo et dic una cosa i ho declaro obertament i no me n'amago, eh?
Jo no havia fet un examen sense xuletes, per comprovar, també és veritat, era per comprovar si ho estava fent bé. Vosaltres les heu fet servir de meva, Dani, tio. No, t'ho juro que no. Mai? Mai. Però com ha canviat això? Algun examen sí, però... Ah, a veure, a veure, i com és la xuleta? Però sí, però sí, la Clàudia fa mitja hora estava fent l'examen i ens acaba d'ensenyar la xuleta. Pensa que el delicte encara no ho ha prescrit, que si t'estan escoltant t'hi has un problema.
Bueno, no passa res. No passa res. No, no, la veritat. Eren quatre inicials que m'he posat, tampoc he posat res més. Bueno, bueno. Martí, tu sí que l'has fet servir, xuletes. Jo molt poc. Quan? A vegades que... Ara dirà de fa abans d'ahir. No, no, ara fa bastant greu, la fa servir. Quin tipus de xuleta fas servir tu?
Jo, a vegades, al fons de la pantalla, el mòbil... Però si no pots portar el mòbil a l'institut. A veure, el porta tothom, aquí. Ai, ai, ai, a veure. Porteu el mòbil a l'institut. Sí. Però no se'l poden veure. I al fons de la pantalla... I, Susana, però si el mòbil, amb aquests pedazos mòbils que porteu, això és molt fàcil d'enganxar-vos.
Jo sempre el porto al cul. Sempre el portes al cul? Sí. I què fas? El treus? Sí, no, el porto allà tot el dia. No el trec, només el trec per mirar l'hora. Sí, clar.
Sí, en serio. I els exàmens, també, fons de pantalla? Bé, els exàmens sí, el fons de pantalla, clar. Sí o no? Sí. Teniu algun fons de pantalla amb examen, ara? Sí. A veure, el d'avui? No, el d'avui no, avui no. El d'ahir. El d'ahir. El d'ahir. Vosaltres no heu fet servir de veritat, Roc i Dani, mai? Jo, xuletes, xuletes molt poques. Perquè em passa que quan me la preparo, a l'escriure ja me'n recordo i llavors no la faig servir. Ja està, diu. Clar, tu els teus coneixements, i tu no ho fas servir mai, eh?
No, jo sí, però si fa servir... Dani, quan fa que ho va ser servir? Fa bastant, ja. Però jo no fa treballar el móvil. Oh, m'encanta. M'encanta.
Escolta, no per fer-ho servir, però em permets fer una foto? Perquè jo tinc fotos de xuletes històriques, perquè jo era un mestre de les xuletes, en tenia una molt xula, que era tota la lliçó de social... Aquesta era complicada, eh? Era un rotllo de paper, tipus canuto, que la tenia aquí, i anava amb una goma lligada, amb el rellotge que el portava aquí. Llavors estirava, estirava, estirava, i quan venia el profe, feies així, i s'enrotllava sola. Allò era un... Com el típex, que guai. A veure, deixa-m'hi fer una foto, eh? No per fer-les... Oh, se n'ha anat ara, ara.
Això és una xuleta que has fet servir quin dia. We'll want might. Be going to. Intueixo que era d'anglès. El present continu, el present simple. És que se't dona fatal. Se't dona fatal. Si li dones, canviar, eh? O sigui, hi ha més xuletes. Oh, que guapo, no? És a dir, que tens aquí una... Si li dono un canvi, diu... Jo no vull tocar el teu mòbil, eh? No, no, no. Tinc més, eh? Si vols veure... A veure de què és...
Jo crec que de totes has de ser una cosa. Però quan fa que les has fet servir? Doncs mira, tinc des de segon d'ESO. Vaig a quart, doncs tres anys. I les tens acumulades al mòbil? Sí, això és de biologia, quan feia biologia. A veure. Crec que és de biologia. Hòstia, però tu ets una artista. Però mireu. Espera, espera, faig una foto, és que això em fascina, eh? I tu què, treies el mòbil? Però que ara, clar, tu al segon d'ESO podies treure el mòbil.
Ara no. No me'n recordo, eh? Crec que ja no es podia. Sí, sí, que ara es podia. Sí, ja fa dos anys encara es podia, no? Ah, bueno, els exàmens no, però com a mínim podíeu tenir el mòbil allà per mirar l'hora. Sí, exacte. Ara ni això. O sigui, ara has de jugar, que no t'enganxin ni la xuleta ni l'eina de la xuleta, que és el mòbil. Exacte. I tu tens la xuleta acumulada des de fa dos anys, aquí? Sí, exactament.
Això és normal amb tothom o és ella? Jo crec que és ella. Hi ha molta gent. Mentira. Hi ha molta gent. Sí? En Martí també. Martí, tu també. Molt poc i molt poc. Però tens alguna xuleta al moment? No, me la saps borrant. Hosti, que guapo. Jo la feina que tindria per posar un fondó de pantalla en el meu mòbil... I tu fots la xuleta allà? Al fons de pantalla o on? Al fons de pantalla. Quins nervis, no, per això? Bueno, depèn, eh?
Hi ha algun profe que sí, però hi ha algun altre? Escolta, i heu fet creacions artístiques o no? Allò, una cançó, no? No, jo ho he provat. I què? Jo també.
Bueno, fa cançons raras. Eh que sí? Molt raras. Jo és que vaig provar-ho aquest cap de setmana passat. Dic, fes-me un jingle dàvil a la ràdio, li vaig posar a tu. Em vaig emocionar, fes-lo rock, fes-ho així. Va fer una merda. De veritat, eh? I tu què vas provar? Jo li vaig dir que em fes una cançó perquè estava molt avorrit i em va fer una cançó molt rara. Molt rara. Amb un llenguatge molt ral. I què li vas dir? Si li arribes a dir a la Clàudia, ja saps el que li vas dir tot.
O sigui, no la vas poder fer servir, eh? No. I tu, Clàudia, es diu que també has fet això? Sí, amb les meves amies del poble. De quin poble? Del meu de... Com es diu? Talaiuelas. Talaiuelas? Sí. On està Talaiuelas? A Cuenca. A Cuenca. I tu te l'escavas al poble, no? Sí, hombre. Hombre, i allà no falla, eh? I a més les festes allà que duren una setmana que no te les accionen. Sí, en un mes vaig. I em queda poc. A Setmana Santa, suposo. Sí. Molt bé. Però les festes són a l'estiu, no?
No, a Setmana Santa, a l'estiu, a Halloween, a Carnaval, sempre. Sí, sí. Tot el dia estem de festa a Talayuelas? Que hi has anat ara per Carnaval? No. Però per cap d'any. Per cap d'any sí, eh? Sí. I què tens a Talayuelas? Molts amics. I família. Sí. Ara viuen a Barcelona tots. De què arriba en Martí? Que hi ha alguna persona especial al Talayuelas? No. No?
No. Sí, sí, jo les cares us retrateu. Que no, que no, t'ho juro que no. No, no, no em juris, no em juris, que és que sí. Sí, home, sí, si està, mira, si sembla, confong la paret amb la cara. Que no, que no, t'ho juro que no. Martí, sí, no. Jo no ho sé, jo no ho sé. Sí, no, que va, no. Bueno, no, que no passa res, eh, que no passa res. Tens ganes d'anar a Teleiú i les? Sí, moltes. I com es diu? Qui...
La meva amiga es diu Martina. Sí, però aquella persona més amiga del... La meva altra amiga, que es diu Clàudia, com jo. Clàudia? Sí. Molt bé. Que bé, no? Sí. Xulo, te la lleules, eh? Molt xulo. Molt bé. Si vols, et convido. Hòstia, m'encantaria. Jo és que aquests pobles m'ho passaria tan bé. Jo és que no tornaria. Em quedaria allà. Jo igual. Eh que sí? Bé, ara ho dius perquè tens... Quants anys tens? Quinze.
Clar, quan en tinguis 18 o 19, una si t'agradarà tant a Tala Iuelas. Sí, hombre, clar, que sí. Tindré cotxe. Oh, vale. Quin dia m'has convidat, eh? O et dius quin dia venim. Quan tu vulguis, de Setmana Santa vaig. M'encanta. 29 de març, apunta. 29 de març, eh? Cap a Tala Iuelas falta gent, eh? Exactament. Molt bé. Gràcies, eh? Res de res. Roc, tu què vols ser la vida?
No ho tinc clar. No ho tens clar. Mira que m'ho temia, que no ho tindries clar, amb la calma, no? Esteu a l'últim any obligatori? Sí. I allò, a veure, que es podeu equivocar. Jo sempre dic que els grans, els adults, ens podem equivocar, imagineu-vos vosaltres, eh?
La Claudi se'ns està posant nerviosa per moments, eh? No, no. No, no. Roc, no saps, no, el que vols fer? No. Seguir estudiant, sí, però... Què, però estudiar què? Quin batxillerat faràs? Doncs no sé si fer batxillerat o un grau. Ah, molt bé. O sigui que no tens classe si segueixes al Pere. Sí. No tens classe si segueixes al Pere, eh? Dani, tu què vols fer?
Jo sé el que vull treballar, però no sé el que vull estudiar. Ah, a veure, explica'm-ho, això. Què vols treballar? Jo vull seguir l'empresa familiar que tenim, però no sé què vull estudiar. I de què és l'empresa? De plantes. Doncs ADE. No? No fan això de direcció d'empreses i tal? Seria el social. Administració i direcció d'empreses, per exemple, no? Tu vols ser empresari? Sí, sí. Doncs això no, suposo que deu ser això. Sí, segurament és això. Tu no t'agrada gaire estudiar, no? No.
Tu vols anar directe ja a l'empresa, no? Sí. Què ets tu? Jo soc jefe, no? Jo soc jefe, molt bé. Escolta, vull que tinguis molta sort, però estaria bé, eh? Abans d'agafar l'empresa a estudiar. Ja, ja. Sí o no? Sí, sí. Ho faràs, no? Per cert, notes bé tu, no? Sí, sí. I en Dani?
També. Martí, tu bé? Tu què vols estudiar? Jo vull seguir fent batx, en principi. Sí, però què vols treballar, tu? No, no tinc clar encara. Total, no? Tu segueixes el Pere, no? Sí, algun batxillerat. Tu, Dani, també segueixes el Pere, doncs? En teoria, sí. En teoria, eh? És que no sé si anar-me a un grau o quedar-me. Val, val. I tu, Clàudia, què vols fer? Jo quedar-me. Faré el batxillerat social. I què vols treballar, tu? No ho sé. Però alguna cosa de lletres. O sigui, no penso fer ciències.
Algo de lletres, eh? Sí. Bones notes o no? Sí. En Martí també bones notes, no? Sí. Quantes han mancat el trimestre? Zero, home. I tu? Quina? Valors.
Però si valors és allò que s'aprova sense fotre res. No entrem en aquest tema. Per què s'ha suspès valors? Ha suspès massa gent. Ja, però per què? No, no ho sé ni jo. Per examen. Exàmen de valors? Sí, sí. Mare meva, mare meva. I tu, Dani, quantes em van quedar? Una.
Una i alguna més, no? Vols dir? Una, una, una. Sí, home, més, més. Una més quatre. Una més quatre? No, no, no. Aquest va quedar valors, no? Molt bé, i tu, Roc? A mi zero. A tu zero? Sí. Qui treu més bones notes dels quatre? Jo. Ella. Tu, quants excel·lents?
Doncs aquest trimestre, zero. El primer, zero. Però, bueno... Bueno... Escolteu, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Feu servir el xat GPT com una eina, sí? Però, sobretot, no us encalleu amb allò que, si no, tota la vida no podem estar fent servir el xat GPT. Sí o no? Sí. Sí? Sí, deu pensar. Va, vagi dient aquest. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies. Igualment. Igualment. Doncs ara mateix ens en anem amb els informatius. Rograma, feu totes a punt per acostar-nos l'última hora d'actualitat. Per ser-ho, serà el teatre, vosaltres? No.
No us agrada, eh? Ni fer-lo, ni anar-hi, res. I veure, sí. Sí? Sí. I els altres ni furifar, no? Em sembla molt avorrida. Home, però deu haver-hi obres de tot, no? Sí, això sí, però igualment...
Doncs ara mateix amb la Joana Hernández ens anirem al teatre i entrevistarem en Peyu, que ajuna amb l'Albert Pla. Peyu i Albert Pla fan una obra que es diu Hamlet, al Coliseum de Barcelona. I a última hora escoltarem una proposta educativa que acaba d'obrir el Maresme, que és una School British de Barcelona que han obert a Cabrera de Mar. I escoltarem la proposta que ens han fet parlar l'Anna Ortiz, entrevista que porta a terme en Joan Escofet. Són les 12, és migdia.
Les notícies de les dotze.
Salutacions avui a les set de la tarda. Emetrem la sessió plenària ordinària corresponent a aquest mes de febrer. Consta d'una desena de punts en l'ordre del dia. Recordeu que demà divendres a l'espai Les Veus del Ple, a partir de dos quarts de dues de la tarda, us oferirem un ampli resum d'aquesta plenària i també el balanç que realitzaran tant govern com oposició. Recordeu, ple, des de l'Ajuntament avui a partir de les set en punt de la tarda.
El govern català i els comuns han arribat a un acord pels pressupostos de 2026. L'acord s'ha fet públic després d'arribar a un pacte per modificar la llei d'urbanisme que permeti prohibir la compra especulativa d'habitatge. El pacte comporta el desbloqueig de les negociacions dels pressupostos perquè els comuns donin suport als comptes de la Generalitat.
L'acord al que han arribat al Govern català i comuns implica que només es podran comprar pisos en les zones tensionades per destinar-los a habitatge habitual. La prohibició, però, preveu algunes excepcions importants. Que el pis sigui per un familiar directe, per segona residència en un municipi diferent de l'habitual, o per lloguer sempre que es respectin els topalls.
La proposta preveu que el canvi es tramiti al Parlament pel procediment de lectura única que permet agilitzar-ne l'aprovació. Fons de comuns han dit a Europa Press que el pacte s'ha fet amb la intenció de modificar la llei abans de l'estiu i que els municipis adaptin les ordenances municipals abans de les properes eleccions de 2027. Sobre aquest acord, la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge...
Sílvia Panecchi ha manifestat que l'acord amb els comuns és una mesura de caràcter temporal i acotada geogràficament a les zones tensionades.
Regne Unit ha estat detingut el germà petit del rei Carles, l'expríncep Andreu, segons ha informat la BBC, sota sospita de mala conducta en càrrec públic i enmig de les seves vinculacions amb el cas del pederasta Jeffrey Epstein. Diferents mitjans de Gran Bretanya havien informat que sis cotxes de policia sense distintius i uns vuit agents de Paisà havien arribat a la seva residència a l'est del Regne Unit pels vols de les vuit en punt del matí.
El Departament d'Educació de la Generalitat ha presentat als sindicats una proposta per millorar el complement específic salarial dels docents que no es toca des de 2001. Es preveu un increment del 15% fins a 2029. La mesura afectarà 97.000 docents.
Aquest augment del 15% serà progressiu i es planteja una pujada anual del 3,75% entre els anys 2026 i 2029. En el cas de primària, el complement pujarà 1.480 euros a l'any, uns 105 euros al mes en un total de 14 pagues. A secundària, el complement...
pujarà 1.513 euros a l'any, uns 108 euros al mes en 14 pagues. Per justificar aquest augment retributiu, els docents hauran d'assumir noves funcions vinculades a l'escola inclusiva i l'orientació, tasques que en molts centres ja estan fent de fet. La proposta s'haurà de treballar amb els sindicats, però des del sindicat USTEC es considera inacceptable, ja que consideren que és una proposta absolutament de mínims, inacceptable perquè no reverteix
la pèrdua de poder adquisitiu. Acabem els tres esquiadors de muntanya que avui debuten als Jocs Olímpics de Milà. Cortina es troben a les semifinals. Es estem referint a Oriol Cardona i Otferrer, que han aconseguit el pas a semifinals en la modalitat sprint, en primera i segona posició respectivament. El tercer lloc de Maria Costa li ha permès també avançar de ronda.
El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet de crac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
El telèfon em va molt lent. Crec que arriba l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la petjada ecològica. Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular. Reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar. Què passa al món? Les entrevistes d'actualitat. I obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
Doncs vinga, un cop, va passar la Tertúlia Jova, ara un moment per saludar, com sempre a aquesta hora, la Joana Hernández. Amb ella anem al teatre. Les estrenes, les recomanacions, la cartellera i els, en aquest cas...
Les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Joana Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, a punt d'anar al teatre, com tu dius. Doncs vinga, avui anem al teatre i, a més a més, l'entrevista ens porta... Al Coliseum, on tenim Hamlet, amb el Peyu i l'Albert Pla, que sé que t'encanten tots dos. Uf! I que, bé, estàs desitjós d'anar. Jo et veig. I tant, i tant.
Doncs escolta'm, per passar una molt bona sona. No, a veure, amb carinyo, amb carinyo. A veure, deixa'm explicar. A mi en Peyu m'agrada fent ràdio, tal, m'agrada. L'Albert Pla m'agrada, depèn del que faci, i aquesta, sincerament, no em crida molt l'atenció, però a veure, que són grans professionals. Doncs escolta'm, estan supersimpàtics, molt divertida. No dic que estiguin antipàtics, dic que a mi aquest tema no, no, no, no.
Ja els veus venir, ja. He vist coses que no... I que consti, que a mi em peio, insisteixo, fent ràdio m'agrada, l'Albert Pla, doncs, fent segons què, també, però aquest... No t'atreu. Escolta, a gustos colores, diuen, no? Sí, senyor. I que si tots anéssim a la vegada al teatre, no hi cabríem. Clar, home, clar. Tot i que, escolta, m'atrevir-se amb el Coliseum, eh?
Bueno, sí, està bé, està bé. Que és un dels teatres més grans que hi ha, eh? Per tant, si vols, comencem i repassem... Per mi ens sembla estupendo, comencem i ja anem al teatre. Va, Joan, et deixo aquí repassant la cartellera.
Doncs comencem el Versus, allà tenim Ni en Broma, en Jordi Díaz i l'Anessa Bidaurrazaga. L'Anessa Bidaurrazaga la veiem cada setmana al Polònia, és la regidora del programa, és aquella noia tan sèria que va per allà. Doncs tots dos tornen novament a repost aquesta proposta, Ni en Broma, al Versus Teatre.
Al TNC, Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Petita, la Reina Jova, al capdavant del repartiment, la Maria Rodríguez. I a la Sala Gran, Maria Magdalena, amb el repartiment encapçalat per l'Ariadna Gil i dirigida per la Carme Portatxelli, que és la directora del Teatre Nacional. I a la Sala Tallès, Hola Ràbia.
El Goya, avui no ploraré. A la Villarroel, els fills. Amb el Jordi Buixaderes, la Mercè Arànega i l'Emma Villarassau. El Teatre Lliure de Montjuïc, el Barquer, continua amb un èxit, però bestial, aquesta proposta, que dura més de tres hores, una funció d'aquelles llargues, però que està sent un èxit.
I al Teatre Lliure de Gràcia, una festa a Roma, amb la Marta Angelat, el Lluís Marco i l'Oriol Vila encapçalant aquest repartiment, tots ells dirigits per la Clara Segura. I hem de dir que al Lliure de Gràcia, el programa d'escoles tàndem, impulsa una exposició infantil dedicada a Fabià Puigcervé.
És un recorregut visual per la trajectòria de Fabià Puigcervé des de la mirada de l'alumnat de l'escola La Sedeta de Barcelona. Aquesta mostra estarà comissariada per Sebastià Brossa i es podrà veure des del dia 12 de febrer, des del passat dia 12, fins al 31 de juliol al bar del mateix Teatre Lliure de Gràcia. Ho dic perquè ja que aneu al teatre podeu passar a veure la mostra aquesta infantil.
Continuem cap a la Quitània. Allà tenim càsting. A la Bequet, com vaig aprendre a conduir. A la fàbrica, a la sala gran, lluita i metamorfosi d'una dona, amb en Jaume Madaula. I a la sala petita, l'habitació de la cel.
El Maldà, l'Estiuet, aquest és del Goldoni Superdivertit, que la setmana passada ja en vàrem parlar. El Borràs, les Bàrbares. El Poliorama, l'Abrama del Cèrvol. El TGB, el Casalot, dirigida per Sergi Belbel. I anem acabant, diem que el Coliseum, aquest Hamlet, amb en Peyu i Albert Pla, i el Teatre Victòria, el Mago Pop. I ara, doncs, esperem tenir el Peyu a l'altre costat de la línia telefònica.
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fosterria al poble. Em sembla molt bé.
i al final no em queda super. Vaig al teatre amb la Mia. Ah, treballava? Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa-te a culturajove.cat
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Parlem de tot amb Jaume Cabot.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Bon dia, Peyu. Bon dia, què tal?
Com estan anant aquestes sessions d'aquest Hamlet? Bé, de moment molt bé, molt contents. Vam arrencar el 23 de desembre i portem més d'un mes al Coliseum, que és un teatre prou espectacular i de moment estem omplint cada dia i nosaltres ens ho passem molt bé fent-ho i la gent surten entusiasmats.
Que us ho passeu molt bé d'on ho fer, perquè hi ha moments que per aguantar el riure heu de fer esforços. Bé, és el que té també quan jo estava acostumat a actuar tot sol sempre, llavors quan hi fiques una altra persona al teu costat encara fas que l'espectacle sigui més viu, no?
Encara que el teu company estigui dient exactament el mateix que diu cada nit, segons la mirada d'aquella nit o el to exacte amb què ho diu o la pausa que fa, doncs a tu t'enganxa en fals i et fa riure, no? I a vegades sí, se'ns escapa el riure, diguéssim.
De totes formes, darrerament ja vosaltres havíeu treballat junts a la televisió, havíeu fet un programa que també era molt agradable, molt divertit de veure, i per tant ja no és la novetat de dir jo sempre hi treballo sol, no? No, ja havíem treballat junts, el que passa que...
Treballar a la tele o treballar al teatre no té res a veure, sobretot si treballes en un format gravat com era Natura Sàvia, i en el teatre que tens mil persones allà davant rient, és una altra història. I a més això anava a dir jo, atrevir-se en un teatre com el Coliseu, perquè dius, no anem a fer una prova i anem a un teatre mitjà, no, heu agafat el Coliseu que penso que és el teatre més gran que hi ha a Barcelona.
Bueno, n'hi ha algun altre també, el Tivoli, que també és més o menys de la mateixa magnitud, però sí, sí, és dels més grans de Barcelona, sí. Mira, era una aposta tant per la gran d'àrea del teatre com per la durada de la temporada, vull dir que estem fins al 6 d'abril allà, cada cap de setmana.
I ho vam fer perquè confiàvem en l'espectacle. Sempre tens el dubte i penses, hòstia, hi haurà tanta gent que els interessi veure una comèdia com aquesta. Però ja et dic, de moment estem contentíssims perquè estem omplint cada dia.
I a més, jo anava a preguntar també, tu dius, una aventura com aquesta, si hi haurà gent o no hi haurà gent. Tu saps que la televisió, fins que no surts a la tele, ja pots estar fent programes, ja pots estar fent teatre anys, que hi ha gent que no és de teatre i fins que no et veu a la tele no se n'adona d'aquella persona, no? Això fa que el...
S'ompli més el teatre, m'imagino, no? Evidentment, la tele, la ràdio i els mitjans de comunicació i la teva trajectòria professional en aquest sentit fa que vingui molta més gent a teatre. Però, al final, la màxima publicitat és el boca-orella de la gent. Vull dir que també hi ha...
Hi ha espectacles que s'han creat a mesura de fer sumes a lo Frankenstein una mica també d'agafar personatges mediàtics pensant que allò funcionarà i després si l'espectacle és un tronyó la gent tampoc és tonta i no hi van. Al final la millor publicitat és la gent que venen, que surten del teatre contents i ho recomanen a l'altra gent.
El boca a orella que diem, eh? És a dir, vaig anar, m'ho vaig passar molt bé, no t'ho deixis, vés-hi, eh? Això funciona la meravella. Escolta'm, per què Hamlet? Per què aquest títol? Li vam posar Hamlet per marketing pur, bàsicament, perquè la gent diguéssim, hòstia, han fet Hamlet amb Peyu i l'Albert, anem a veure què serà.
Aquí anava jo, perquè clar, hi ha molta gent que quan veu el títol he pensat, ostres, aquests dos fent una cosa seriosa, és a dir, fer un test d'aquells amb molt de... amb molt de... de test, havien consiferat. Com que els experts i els crítics sempre veuen reminiscències de Shakespeare a qualsevol espectacle, vam dir, posem-los-hi fàcil directament i que el títol sigui Hamlet, i així segur que l'hi veuen.
De qui va ser la idea de muntar aquesta obra? La idea de fer l'espectacle... Amb l'Albert, com que vam estar treballant junts bastants dies amb Natura Sàvia, comentàvem que estaria bé fer un espectacle junts i tota la història. I després la idea de l'espectacle en concret ja surt de les sessions de treball, de juntar-nos...
amb el Joan Roure, que és el director, amb l'Albert i jo, i començar a fer pluja d'idees d'haver cap on ho portàvem.
Peyu, estareu fins a abril, dius, i quan acabis, quan acabeu a l'abril, teniu pensaments a fer bolos? Perquè és una obra que es pot representar a tot arreu, no necessiteu gran espai, ni necessiteu molta... Bé, tècnicament sí que és una mica complexa, però sí que tenim una gira programada ja per fer l'abril, maig i juny, i la tardor d'aquest mateix any, del 2026.
Vull dir que tindrem Hamlet per una estona, eh? Per una estona. Per aquest any, això sí, ho concentrarem tot el 26, això sí. El fer solament caps de setmana va ser una decisió d'inici o ho teníeu molt clar, que solament volíeu treballar aquests dies?
Bàsicament és perquè tots seguim amb altres projectes professionals en paral·lel, llavors és difícil de combinar. Aviam, què els podries dir a les persones aquí del Maresme que ens estan escoltant i encara no han vist aquest Hamlet? Què és el que es trobaran? Que vinguin a teatre i riuran segur, o almenys.
Si ells no riuen, podran observar un fenomen molt estrany, que és veure mil persones rient i preguntar-se per què no riuen ells. Jo crec que és difícil no riure, eh? És molt difícil. No li agrada, també, evidentment. Quan passa tanta gent, sempre trobes algú que no entra en el tipus d'humor surrealista o el que sigui, que no compra la idea. Però, no, no, en general, la gent que ve, tothom s'ho passa molt bé.
i sobretot si tens al davant o al darrere o pels costats algú que té aquelles riures contagiosos, que a vegades dius, per favor no riguis més que m'estic perdent el test, però que et contagia, vull dir, el contagi de les risques. Què anava a dir-te? En el moment que deixeu el Tivoli... Sí, marxeu. Marxeu, evidentment, marxeu...
Però no va dir, fer un descans entremig o tot seguit ja sortirà a fer gira? No, de fet, el cap de setmana següent, després del Coliseum, estem ja a Sant Cugat de Vallès, Sallent, l'altre estem a Sant Gregori, anem a Manresa a finals d'abril, Lleida... Bueno, anem voltant ja. Al Maresme? Al Maresme, què?
El Maresme, doncs, aviam, estava mirant el calendari... Està callat, no? De moment? De moment no tinc res aquí al Maresme, eh? De moment no, eh? Ai, aquests caps de programació del Maresme, de les sales del Maresme... Ai, ai, ai...
No, ho dic perquè normalment no hi ha problema perquè la gent hi baixa a Barcelona per anar a teatre. Però a vegades sí que tens gent que no li va molt bé baixar, per el que sigui, no? Llavors dius, bueno, si ho fessin per aquí a la vora, no? Doncs aviam. Mira, veig el novembre Sant Saloni, que és el que cau més a prop, diria, ara mateix del Maresme.
Doncs escolta, millor cap a Barcelona, que no s'ho deixin, que vagin a Barcelona per si de cas. Exacte. Doncs escolta, res, felicitar-vos novament a l'Albert i a tu per aquesta proposta superdivertida i que tingueu molt èxit. Gràcies, que vagi bé. Una abraçada.
Joana Hernández, moltíssimes gràcies per haver-nos portat al teatre i serà fins la setmana que ve. Ja veus, perquè vinguin al Maresme, hem d'esperar el novembre, que aniran allà dalt de tot, segons ha dit. Vull dir que no és que estigui per aquí a la vora. Home, allà dalt de tot, a veure, Sant Saloni d'aquí tampoc són mitjoreta llarga, no hi ha més.
A vegades arribes més aviat a Sant Salon i a Barcelona. Jo quan li preguntava era, Jaume, aviam si venia, doncs, no sé, aquí a la Massa o a Mataró... Al teatre Teneu, al teatre Teneu. Va, la temporada que ve. Doncs que vagi molt bé, Joana. Fins la setmana que ve, Jaume. Gràcies, que vagi bé. Bon cap de setmana.
Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Seguim-nos a la xarxa.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Cada vez que toco un poco fondo, cada vez que el tiempo era un recuerdo más que el pasajero.
Fins demà!
Soy el que lo piensa por los dos hasta que sale el sol.
Fins demà!
Cada sensación o sentir vulgar, una sola cosa, un solo lugar. Un recuerdo más que pasajero, será como empezar otra vez de ser.
Fins demà!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Mireu, fa uns mesos des d'aquesta casa ja vam voler interessar-nos per la nova proposta que arriba al Maresme, la nova proposta que arriba a Cabrera de Mar, a partir just d'aquest setembre, perquè la prestigiosa British School of Barcelona instal·la el seu campus, com diuen ell, ben a prop de casa nostra, ben a prop de Vila Salmar, i ho faran a Cabrera. Vam parlar amb en James Petri, i ara que ja s'acosta al setembre del 26...
M'imagino que ja deuen tenir arreglat el nou currículum i les noves propostes, el nou campus, etc. I ens fa molta il·lusió saludar i donar la benvinguda a l'Anna Ortiz, responsable d'admissions de la British School of Barcelona. Anna, molt bon dia. Hola, bon dia, Joan, com estàs? Good morning. Good morning to you.
Com anem? Perquè arribada d'aquest model de la British School of Barcelona, teniu ja alguns centres, Castelldefels, Parlo de Memòria, Barcelona, i ara aterreu al Maresme, aterreu a Cabrera de Mar. Com ha estat aquest procés, Anna?
Doncs la veritat és que és molt emocionant perquè és una escola en la que jo personalment hi crec molt i no només jo sinó moltíssimes generacions perquè fa ja 65 anys, més de 65 anys de fet, que estem, doncs,
Compartint aquesta experiència britànica d'educació, vam començar a Castelldefels el 1958, després vam començar amb el segon campus a Sitges, va venir Barcelona uns quants anys més tard i ara estem obrint aquí al costat, a Cabrera, com bé deies,
I la veritat és que és una proposta que manca la zona perquè potser algú com això no ho tenim els habitants de la zona del Maresme. Llavors, molt engrescats i la veritat és que molt interès per part de les famílies, així que molt contents.
Com és que heu apostat pel Maresme? Entenem que és una comarca, són 30 municipis amb realitats econòmiques molt diferents entre els 30 municipis, però sí que és cert que, sobretot darrerament, es parla d'un cert nivell de vida i això també ho enllaço amb una pregunta...
que t'haig de fer, normalment aquestes escoles es tendeixen a vincular amb un cert ambient elitista, no sé si aneu per aquí o perquè ho heu aprofitat per obrir a Cabrera de Mar, i qualsevol cas, és un model elitista, és econòmicament, es necessita un esforç, després entrarem en les contrapartides educatives, evidentment, però seria una mica això la situació?
Clar, has obert una mica la caixa dels trons i hi ha molts temes a parlar. Aviam si en poc temps soc capaç de contestar-te a tot. Una de les coses que destaques és el tema de per què el Maresme. Realment, jo soc la responsable d'admissions, llavors hi ha tot un equip molt gros al darrere. Nosaltres formem part de Cognita Schools, que és un grup molt gran d'escoles internacionals. Tenim més de 100 escoles en tot el món.
Llavors, al tenir la marca BSB, que és The British School of Barcelona, nosaltres no només ens ensenyim a la ciutat de Barcelona, ni molt menys, perquè com et deia tenim Sitges, Castelldefels, i cobrim una mica el que seria la costa de Barcelona. Llavors el Barcelona no ve tant per ciutat, sinó més per província, diríem.
Llavors, tenim un model que no m'agradaria catalogar-lo d'elitista, tot i que és normal que així a nivell general es pugui catalogar com a tal, però tinguis present que nosaltres no tenim concert, és a dir, no som una escola concertada, no tenim cap mena de subvenció del govern.
català ni espanyol, amb la qual cosa és 100% privat. Llavors, el voler donar una educació de molta alta qualitat i, sobretot, molt vinculada amb una educació internacional i britànica, el que això fa, fa que els costos realment són molt alts. No és una escola econòmica, vull dir, això no...
Però no és perquè vulguem que sigui cara, sinó és perquè realment s'estan donant una sèrie de característiques que no es compleixen en altres escoles i sobretot perquè no tenim aquest concert. No som ni concertada ni pública, som 100% privada. Llavors això pot fer semblar que som elitista pel preu, no?
Jo no diria que som elitista, és a dir, no som ni pública ni concertada, amb la qual cosa és un preu que potser no tothom s'ho pot permetre, però això no ens fa caure en el tema del litisme, perquè després a dintre de l'escola hi haurà famílies que tenen un nivell socioeconòmic més alt que la mitja probablement d'Espanya, però dintre de les nostres escoles hi ha gent de tot tipus, és a dir, ja tenim gent que sense anar més lluny els costa
Tot, perquè la vida és molt cara, no? Costa pagar el pis, costa pagar la hipoteca, costa pagar l'escola... Llavors hi ha gent que realment fa un esforç o que inclús ha deixat de tenir dos, tres o quatre fills per poder portar el primer o el segon a la nostra escola. És a dir, al final és una qüestió de prioritats, et diria. I, òbviament, també de...
de quin tipus d'educació li vols donar als teus fills no sé si he contestat una miqueta perfectament, fins i tot ja m'has avançat la següent pregunta que era el tipus d'educació a la qual ara entrarem però sí que és cert que heu alçat com a mínim heu despertat molt interès en la proposta
Moltes famílies interessades, molta gent que s'ha costat a preguntar-nos, no sé com ho teniu ja de cara al setembre, però ha estat una revolució, com a mínim l'interès que heu despertat, no? M'imagino que això ja vosaltres, ostres, ja d'entrada contents.
Estem molt contents, com et deia, realment, quan hi ha una nova escola o una nova proposta a qualsevol lloc del país, doncs sempre provoca aquesta efervescència, no?, de dir, ostres, i què proposaran, i què tindran, i com serà, i serà, doncs, alguna cosa que m'encaixi més d'on estic jo, no? Llavors, doncs sí que tenim aquest interès, doncs, bé...
de la zona, i això ens fa molt contents, òbviament, perquè és veritat que hem tingut molt d'interès, moltes consultes. Sense anar més lluny, el divendres vam tenir el primer Open Day, que vam haver-lo de desdoblap, de la mà de famílies que teníem, no hi cabien totes en una sola sessió, vam haver-ne de fer dos, i anem tenint esdeveniments oberts en les properes setmanes. Llavors, això realment ens fa molt contents.
Què és el que nosaltres pensem que encaixa en les famílies de la zona? Doncs és el que et deia, no tenim una proposta actualment a la zona que sigui igual que la nostra. Hi ha escoles que es poden assimilar o que nosaltres ens podem assimilar amb elles en alguns certs aspectes, però escola britànica amb un bagatge molt gran, amb un sistema que sabem que funciona...
amb un professorat de molt alta qualitat i tot en anglès, òbviament posem el català, el castellà i una quarta llengua, que és una secundària del francès, però tot això fa que siguem una proposta realment molt atractiva per a aquelles famílies que busquen una educació una miqueta més enllà del que tenim normalment o del que estem acostumats per preparar els seus fills per un futur...
que, Joan, no sabem com serà. O sigui, amb 10 anys realment no sabem què ens depararà el futur, com seran pels nostres fills, la intel·ligència artificial, quin paper tindrà, com serà la tecnologia. Llavors, nosaltres preparem els nostres nens i nenes perquè estiguin preparats i que tinguin les eines innates i naturals i desenvolupades per poder-se desenvolupar en un món global i en un món incert i molt atractiu.
Doncs en recullo el guant. Anna, anem a parlar del tipus educatiu que proposeu per British School of Barcelona, que obrirà aquí al costat, a Cabrera de Mar, al setembre. Doncs sí, al setembre obrim justament el que seria dels 3 als 11 anys, depenent de la demanda. 9, 10 o 11 anys dependrem una miqueta, fins a tercera primària.
segur que obrim, i quart i cinquè hem de veure una mica la demanda perquè hi ha molt interès, llavors estem avaluant la situació, però tenim bones sensacions ara de moment. Llavors, com ens organitzem? Doncs ens organitzem amb dos anys de preescolar, que és dels 3 als 5 anys, i llavors fem una proposta molt que els nens vagin descobrint segons els seus interessos. És unes edats en les que ens fixem molt en què els interessa més, què els atreu més...
Molta part d'estar fora, estem en un indret molt maco, no sé si ja has estat, però és una zona realment molt maca en la qual estem envoltats de natura. Aprofitarem molt aquest espai. I després, a mesura que ens anem endinsant en les etapes de primària, el que nosaltres fem és que tenim un sistema que és molt britànic,
i que nosaltres l'apliquem molt bé, funciona molt bé, que es diu l'aprenentatge basat en preguntes. Llavors, què fem? Doncs els fem preguntes als nostres alumnes que potser en un primer moment diuen de què m'estàs parlant, no? No sé el que m'estàs dient. I a partir d'aquí anem contestant aquestes preguntes durant les setmanes que dura el trimestre perquè des de les diferents àrees d'aprenentatge, les diferents assignatures, anem contestant aquesta pregunta. Llavors,
Al final, els nens el que aprenen és que, indagant, fent recerca, investigant, preguntant, poden contestar i poden pensar per ells mateixos i ser solucionadors de problemes i contestar una pregunta que en un primer moment podia ser molt complicada i després ja no és tan complicada. Llavors, el que a mi m'agrada molt és que a British School ensenyem a pensar.
I ho fem adaptant-nos als ritmes d'aprenentatge de cada un dels nens, perquè no tothom pot ser bo en matemàtiques, ni tothom pot ser bo en ciències, ni tothom pot ser bo en geografia, o en anglès, o en català. Llavors, cada nen ens ensenya què li agrada, amb què és bo, fins on pot arribar, i anem personalitzant aquesta educació per fer la millor versió de cada un dels nostres nens i nenes.
Llavors, realment és que és molt maco com ho aconseguim aplicar dintre de la classe i com acaben sortint aquests nens i nenes. L'experiència us avala tants i tants anys i també m'agradaria entrar de la teva mà, Anna, en el campus de Cabrera de Mar. Evidentment, si estem parlant de model britànic pel que fa
a l'educació, doncs ja n'has parlat bastament, però també evidentment, si estem parlant del model britànic, hem de parlar de múltiples propostes esportives, musicals, que formen molt part d'aquesta manera de
d'ensenyar, en aquest cas, com és el campus de Cabrera. Correcte, doncs és un edifici preciós, Joan. O sigui, és que, bueno, ara està en construcció, s'acabarà ara el juny la construcció de l'edifici, ara de fet ja l'edifici de fora ja està fet, ara ens estem posant més en la part de dintre, de les façanes, però és un edifici que és tot de fusta i formigó, amb
És només de planta baixa i primera planta, amb la qual cosa està molt integrat a la natura. Tot el sostre va ple de jardí i de plantes i de vegetació que s'integra molt bé en el paisatge. Aposta molt per la sostenibilitat.
Molt. És un edifici, és el que t'anava a dir, és un edifici sostenible. Tot el tema de les fustes, el tractament, d'on venen, els processos amb els que s'ha treballat. Tenim, òbviament, plaques solars, tenim recollida d'aigua i reutilització de l'aigua que s'agafa de la pluja. És a dir, hi ha tota una sèrie de característiques que són molt innovadores en aquest sentit i això...
està molt relacionat amb com treballarem la sostenibilitat dintre de l'escola, perquè farem molts projectes de sostenibilitat i té molt... O sigui, tota la façana és pràcticament de vidre. Llavors, està com... Les classes sembla com que estiguem a fora, no? Com molt integrat, no? Molt integrat.
I sobretot el tema de preescolar, l'educació de l'etapa infantil, estaran molt, sempre estaran a fora, sempre que puguin estaran a fora, coses que potser les podríem fer dintre i de fora, doncs les farem a fora per aprofitar tot això.
A nivell d'instal·lacions, tenim un camp de futbol, tenim els gimnàs, tenim aules de ciències amb laboratoris d'última generació, perquè, clar, aprofitant que és tot nou, hem posat l'última tecnologia perquè les ciències que siguin de veritat. Allò que diguis, ostres, doncs puc obrir uns pulmons, puc fer sal, puc fer coses realment que siguin més pràctiques.
L'aula d'art també, el menjador és molt maco, la part del menjador per nosaltres és molt important, és un espai d'aprenentatge també, defensem molt la cuina mediterrània, de casa nostra, res de menjar britànic, sinó menjar d'aquí, molt saludable i balancejat, no?
Què més? Espais a fora, el que et deia. Farem escola de bosc, també, que és una cosa que fem en tots els nostres campus i aquí té més sentit que mai. Llavors, tot l'edifici convida amb aquesta integració de la part pedagògica tan potent.
Anasi, alguns està escoltant, ja una miqueta per anar posant punt i final aquesta entrevista interessant. Com us pot adreçar a vosaltres? I també explica'ns, retrata'ns una miqueta la ubicació d'aquest campus a Cabrera de Mar de la British School of Barcelona.
Doncs mira, nosaltres a la pàgina web podeu trobar tota la informació, perquè al final sabem que ens contacten famílies des de molts llocs de Catalunya o del Maresme, i llavors allà ho tenim tot. La pàgina web és britishschoolbarcelona.com Aquesta és la pàgina web, allà podeu trobar absolutament tot. Igualment, a nivell físic, estem a Cabrera de Mar, està on era el miracle que
on molta gent i moltes parelles del Maresme es van casar allà. A casa meva també tinc família que s'hi va casar, llavors és un indret que aporta aquest record feliç. I llavors estem allà emplaçats. Ara mateix, com que està en construcció a l'edifici, tenim unes oficines que tenen la vista cap a l'edifici amb unes vidrieres precioses, amb la qual cosa
Des d'allà és on atenem les famílies, els expliquem tot el tema del projecte i poden veure l'evolució de les obres in situ. A partir del setembre ja estarem a dintre de l'edifici i té entrada on just s'acaba Villa Bugatti, pujant cap a l'urbanització de Sant Sebastià i allà estem.
Queda claríssim, ens has fet un GPS fantàstic, eh, Anna? No sé si vols afegir alguna coseta més, no sé si se'ns ha quedat algun aspecte per comentar, en qualsevol cas, micros oberts, Anna.
Molt bé, doncs res, simplement convidar les famílies que no els faci por. A vegades és el que, quan tu començaves, dient, és una mica elitista, no podré pagar, no sé què. Aviam, els nostres preus són públics, vull dir que tothom ho pot veure si aquesta és la por. Ara, una vegada s'hagi vist això, que vinguin, que parlin amb nosaltres. La nostra feina des d'admissions, de la meva companya, la Marina, i la meva, que avui no ha pogut estar amb nosaltres perquè està, pobreta, està encostipada,
al final és la de veure si els requisits d'aquella família i l'oferta que tenim a l'escola casen. Si veiem que no casen, que no ha de ser un lloc per ells o pels seus fills, som superconscients que hi ha altres ofertes a la zona, boníssimes ofertes. Al final és anar a trobar... No hi ha una escola perfecta, és l'escola perfecta per cada un dels teus fills. Llavors, això, que s'acostin, que no ens tinguin por, que vinguin, que remirin, que preguntin i aquí estem per ajudar.
Equip docent, no sé si ja està acabat de tancar, si ja falten algunes incorporacions, però ens trobarem al setembre, com aquell que no vol la cosa, pràcticament a sobre. No sé com teniu, no sé si som professors nadius, una miqueta com està estructurat el tema del professorat.
Em fa molt feliç que em facis aquesta pregunta perquè justament dijous el nostre director de preescolari de l'àrea infantil i de primària, que és l'Andrew Marshall, just va acabar de tancar ja totes les ofertes del nou equip educatiu dels mestres.
I nosaltres el que fem, que és una cosa que ens diferència molt també d'altres escoles internacionals o britàniques, és que nosaltres anem cada any del món físicament a Londres per contractar els nostres mestres.
Perquè creiem realment que com que tenim una filosofia molt particular i que ens funciona molt bé, s'ha de respirar, s'ha de veure si podem quadrar amb aquella persona que està aplicant per una posició de mestre. Llavors, ara ja podem dir que tenim l'equip del Nou British School de Cabrera,
amb professora Nadiu. Nadiu, nosaltres entenem que són persones que han nascut i crescut en un entorn on l'idioma és l'anglès, com pot ser no només Anglaterra, sinó Canadà, Estats Units, Austràlia, Nigèria també, perquè al final és l'idioma oficial. O sigui que també està bé, o Irlanda, està bé que els nens entenguin que l'anglès no és només el de Londres que sentim en les pel·lícules. I són, no? Clar.
No, no, no. I també diferents accents. Totalment, totalment. Els nens poden sentir accent irlandès, accent escocès, accent canadenc, australià, i això també és un enriquiment per ells. Llavors, sí, 93-94% dels nostres mestres són British School, són nadius de parlar anglesa, i després, òbviament, tenim professors catalans, castellans, per les llengües, i francès o alemany.
Veig que el plat està ja pràcticament cuinat, apunt pel setembre a servir-lo. Saps què passa? Molta feina no ha en el darrere també, perquè són moltes arestes, no només les del propi edifici, que com comentaves estan en construcció, sinó que s'han de lligar moltes coses, molts aspectes diferents.
Sí, saps lo bo? A mi sempre m'agrada molt dir que som una escola bona per lo bo i no som una escola bona per lo bo també. Som bo perquè estrenaran tot, tot estarà nou, els jocs, els llibres, tot estarà nou, però també lo bo que tenim és que no som una escola nova. Fa molts anys nosaltres que portem fent això, hem obert, és el quart campus que obrim, i formem part d'un grup molt, molt gran d'escoles que funcionen molt bé en el món, que tenen
compartim moltes pràctiques, bones pràctiques entre nosaltres. No és la primera vegada que fem això i la planificació és molt bona. Això ens ho dona també el fet que tinguem molts britànics amb nosaltres, són molt planificadors, tot el tema dels protocols el porten molt bé, tot el tema de salvaguarda dels nostres nens, la seguretat, és que per nosaltres és el primordial. Òbviament el tema acadèmic, tot això va darrere, però primer nosaltres volem que els nostres nens i nenes estiguin
sants al col·le, que vinguin contents, que vinguin amb moltes ganes d'aprendre, però ha de ser un entorn que propici tot això. Llavors, la planificació en els últims anys per obrir aquest col·le ha estat molt forta. Llavors, una vegada ja hi ets,
Ja està tot escrit pràcticament, no? Òbviament doncs pots tenir sorpreses, però el gros ja està fet i saps que funcionarà perquè ha funcionat i si al passat ens hem equivocat, doncs ho hem arreglat i llavors ens ho apliquem aquí. Llavors sí, molta planificació i molt cap. I a les 5 de la tarda farem el Tea Time.
Doncs mira, justament em fa gràcia que em diguis això perquè el pròxim Open Day que tenim és del Tea Time, l'hora del te, per qui no ens entengui, i ens farem un esdeveniment el 28 de febrer per a totes aquelles famílies que vulguin acostar-se una miqueta més al projecte, els explicarem de què va i tindrem unes petites activitats també pels seus fills i filles i estaran voltats en el tema del te.
A dintre de l'escola no prenem té, els nens no prenen té, però sí que es respira un aire britànic, però molt internacional, perquè les nostres famílies, més o menys estem veient que un 50% provenen de la zona, catalans que porten aquí molts anys, i després un altre 50% també gent de fora que ja s'està alerta a la comarca,
per què no dir-ho, tenim gent de diferents nacionalitats que porten molts anys vivint aquí i estan molt establers, i tot i que són estrangers, s'estimen la terra, i d'altres també tenim que ens contacten des de fora, però que tenen ganes de venir a viure a la zona. Llavors, a dintre del col·le, tea time, però barrejat amb moltes altres cultures, que és superenriquidor pels nens. Tenim el Diwali indi, tenim l'any nou xinès, tenim la castanyada...
Sí, és veritat. Aquest any ens toca això. Vull dir que totes les cultures són benvingudes i creiem que això és un enriquiment per a tots els nens a nivell d'opertura de ment i de respecte cap a altres llengües, maneres de pensar, colors de pell o nacionalitats i llengües.
Anna Ortiz, responsable d'admissions de la British School of Barcelona, ha estat un enorme plaer que ens hagis acompanyat en aquesta visita, ara va dir virtual, que es diu ara no, en aquesta visita en aquesta nova escola que obrirà al setembre. Moltes gràcies per transmetre aquesta passió, aquesta energia i seguirem ben atents des de Vilassar Ràdio, qualsevol novetat, qualsevol proposta que feu que sigui noticiable, doncs ens tindreu aquí.
Doncs moltíssimes gràcies per convidar-nos. Ha estat un superplaer i la nostra escola és casa vostra, ja ho sabeu. Gràcies. Vinga, fins una altra ocasió. Adéu. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Fins aquí el parlant de tot d'avui. El de dijous és 19 de febrer de 2026. 6 minuts, la 1. Fins aquí el parlant de tot d'avui...
Us ho manu, no és que us ho demani, senyor Caus. Us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi torna a vos en directe. Serveis informatius de Vilassar Ràdio ens agafa el relleu amb Joan Escofet i Robert Mazza. Avui, 3 edicions, que a les 7 en directe des de l'Ajuntament, ple corresponent al mes de febrer. Per tant, 1 a 3 i 5 de la tarda, una al migdia 3 i 5 de la tarda, la informació de Vilassar Mar i la comarca del Maresme. Demà a les 10 ens ho expliquem tot a través del 98.1 FM Maresme, Vilassar Ràdio.cat per internet.
Que vagi molt bé! L'edició de Vila número 2.301, 2.301 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Com ens inspirem? Quina cançó, quina música ens inspira fins a arribar a la una? Doncs luz que sal i un pedazo de cielo! Així arribem a la una, que vagi molt bé! Demà a les 10 ens ho expliquem tot! Vagi bé!
que otros podrán seguir siempre pintando estelas que vuelven al mar un instante después trazamos los caminos que a Roma siempre irán
Gritant i s'estàs com.
Vilaçà Ràdio. És la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassà de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts a Vilassà.