Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Aquest trepadell va per tu, vell amor. Abans no t'entrega a la botiga o al repartidor. Tu, teléfono espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls de la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
L'altre dia vaig buscar vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu. Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a Vilassar de Mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat
Nosaltres que hem estat en els millors moments i en les grans decisions. Nosaltres que hem transmès mil missatges i emocions. Nosaltres que t'hem ajudat a expressar i a sentir. Nosaltres que hem fet de casa teva una llar. Nosaltres estem amb tu. Perquè som emoció, sentiment i color. Perquè som records, experiències i alegria.
Perquè som complicitat, som llarg i som família. Perquè som vida, sensacions i fantasia. Perquè junts som més fons. Flors i plantes. Viu-les.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bona tarda!
Matí complicat. No tan sols a Vilassar, no tan sols a la comarca, sinó a tot el país, en alguns llocs, evidentment, més que altres. Ja s'anunciava ahir la consellera Núria Parlón, consellera interior, sortia a anunciar que se suspenien les classes a la primària, als instituts, a la universitat, les visites no urgent de caràcter sanitari, tota activitat esportiva, perquè s'esperaven forts vent. Un fort vent que ha arribat aquesta nit...
I matinada i que a Vilassar de Mar ha causat, com a tot arreu, diverses destrosses, en aquest cas. Mobiliari urbà, arbres, palmera, parets, un mur d'una comunitat. Núria Parlón, la consellera, ha sortit aquest matí amb roda de premsa i els mitjans s'han fet ressò i a més els mitjans s'han posat en contacte amb aquesta casa per parlar d'una persona ferida lleu. Nosaltres...
Hem parlat amb policia local, hem parlat amb responsables de l'Ajuntament, hem parlat amb cap doctor Marriera i a Vilassar de Mar, no consta cap persona ferida, lleu, no consta. No vol dir que no hi sigui, però no consta i, per tant, doncs, Núria Parlón, suposo que al llarg del dia anirà apareixent, la consellera donarà més explicacions d'una altra d'aquesta informació, perquè, de moment, insistim, segons les fonts consultades, fonts oficials, Ajuntament, policia, cap...
Aquí no consta cap persona ferida. Passeig dels Pins, això sí. Caiguda d'un pic ha causat mal en algun jardí privat, en alguns cotxes. Caiguda d'arbres des de la zona del Mercat de la Flor, des d'Avinguda Eduard Ferrés, des de... en aquest cas també.
diferents carrers i diferents zones del poble que han vist com arbres que hi han cablejat una palmera al passeig, recordem que el passeig està tallat, just davant de la ràdio una palmera també, tota la copa ha caigut a terra, i per tant les destrosses són considerables en aquest sentit.
Brigada Municipal, policia, també els ADF Avorrià, que s'han sumat a l'ajuda, al desbrossament de tot aquest tema que ha passat aquest matí a causa del fortíssim vent, estan treballant per retirar tot el que produeix, que gent no pugui sortir de casa perquè té el cotxe tapat per algun arbre, etcètera.
Fa una estona, a dos quarts de 10, un pi amenaçava de caure a la zona de Castillejos, a la carretera de Cabrils, on va caure un pi just fa unes setmanes. Doncs, policia local, a dos quarts de 10, ha tallat la carretera de Cabrils des del pont.
de Carles III amb Avinguda Lluís Companys i els ADF han procedit, l'Associació de Defensa Forestal de Burriac han procedit a la tala del PI i ara mateix la brigada municipal acaba de recollir totes les branques tot el que ha caigut al mig de la carretera i aquesta carretera està
si no s'ha obert ja, a pocs segons d'obrir-se. Per tant, s'està treballant una mica contracorrent per intentar la normalitat. Un vent que ara ha fet una mica de treva, però que ara torna a bufar. De fet, a Vilassar ha bufat a gairebé 87 km per hora. Si tenim en compte que l'alerta és a partir dels 72, us podem imaginar. Moltes motocicletes al terra i esperem...
que després d'aquesta treva el vent torni, això s'ha anunciat, fins ben bé a les 3 de la tarda, i a la tarda ratxes de vent al Maresme Central, és a dir, nosaltres i al Maresme Nord, ratxes que poden anar i podran anar dels 70 a 75 quilòmetres per hora.
De fet, això és el que farem ara mateix, marxar cap al centre de referència meteorològic de la comarca. Sense més, anem cap al centre de referència de la comarca. Avui, doncs, Joaquim Serra, evidentment, té la seva sempre, però avui especialment té la seva importància poder parlar amb ell. Per tant, marxem ara mateix cap allà. El meu nom, Jaume Cabó, l'edició, la número 2297, 2297 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio.
Tenim una escaleta preparada, però una escaleta que evidentment pot anar saltant conforme passin els minuts. Per tant, de seguida, Joaquim Serra. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Centre de referència meteorològic de la comarca, ben importantíssim a la comarca, al país i al nostre poble, on ha causat tot el que estàvem comentant a partir... Des d'ara hem començat fent un balanç de tot el que ha passat a causa d'aquestes fortíssimes ventades que han bufat. Volem saber què ens espera. L'última hora del temps, Joaquim Serra.
en directe, temps de cara avui i de cara als propers dies. No cal dir que tota activitat ha estat sospesa i, per tant, avui és dijous. Gràcies, hauríem de rebre el rei Carnestoltes a la plaça de l'Ajuntament a la tarda amb una activitat que ha quedat, doncs, completament també sospesa. Joaquim Serra, què ens espera? Fufa el vent i bufarà, pel que sembla. Bon dia. Bon dia.
Hola, bon dia. Situació meteorològica encapçalada per aquest fort temporal de vent que fa que, sobretot a la zona central i sud del Maresme, les ventades siguin notícies, siguin importants. Destaquen, de moment encara, amb dades provisionals, els 106 km per hora de ràfaga màxima que hi ha hagut avui a Mataró, aquesta darrera matinada. Hem de recordar que, per exemple, en el Gloria, la velocitat màxima va arribar a 96 km per hora,
i en aquesta ocasió realment s'ha superat amb escreix aquesta velocitat. Altres registres, Premià de Dalt, 89 km per hora, 84 a Dos Rius, 82 a Arenys de Mar, 80 a Vilassar de Mar, 77 a Tiana,
Són dades, com dèiem, de moment provisionals. La predicció indica que encara aquest matí i migdia i fins a primeres hores de la tarda anirà ventant amb intensitat. A més a més, a conseqüència del vent que ha fet fins ara hi pot haver estructures que s'hagin debilitat i amb menys vent podrien veure's afectades per aquest vent. Per tant, molta, molta precaució avui a l'hora de circular, a l'hora de desplaçar-se perquè el vent, com dèiem, serà el protagonista
Això sí, amb una jornada que es presenta assolellada i amb unes temperatures força suaus. La situació marítima també s'alterarà. Hi haurà Maragassa, no és un estat del mar molt complicat, perquè les onades no esperem que passin dels dos metres i mig d'alçada, però en general la mar estarà força picada. De cara demà...
Desaparició del vent. De fet, ja aquest vespre la intensitat del vent disminuirà clarament. Aquesta nit desapareixerà ja del tot i demà recuperem una situació meteorològica amb pluges. Tindrem un divendres marcat pel pas d'una línia frontal que farà que durant el matí tinguem precipitacions que poden afectar qualsevol punt de la comarca Batí migdia.
després podria millorar una miqueta durant la tarda, primeres hores, i cap al vespre podria tornar-se a escapar algun ruixat, en aquest cas sembla que més probable
cap a l'àrea del Marés Menor. Això demà divendres. Ja amb vents afablits i amb una situació marítima que anirà millorant el seu estat, tot i que hi haurà forta maró en mar de fons. El cap de setmana es presenta estable, solellat, però amb temperatures més baixes. Demà baixen i aquest descens el notarem més especialment la nit de dissabte a diumenge, que ens recordarà que encara som a l'hivern i tornaríem a recuperar les gelades en punts de l'interior de la comarca.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Informació amplia i puntual. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme. Aquest vent que ha de seguir. A Vilassar de Mar, doncs, ha bufat segons dades oficials del Consell Comarcal A80. Segons altres dades, Museu de la Mina Vella Bufeta ha arribat als gairebé 87.
I a Mataró, 106 km per hora, quan el Gloria va bufar a 92, gairebé 93. Per tant, perquè ens fem una mica la idea de l'abast d'aquesta ventada, que segueix bufant i seguirà bufant malgrat les petites trebes que hi haurà.
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Demai tornem a la mateixa hora. Marxem cap a un altre punt d'informació. Marxem ara mateix a parlar amb en Mingu Abril. Ell és el cap de la brigada municipal de Vilassa de Mar. No cal dir que avui li agraïm moltíssim que ens atengui perquè és un dia que, si ja tenen feina especialment, doncs avui encara la veuen doblada i triplicada. Mingu Abril, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Com estem? Bueno, bastant, bastant liats.
El tema és que tot això estava previst. La brigada avui una mica ja sabia el plan que hi havia, havien saltat tots els plans de muntatge d'escenaris per l'arribada del rei Carnastoltes, etcètera, i sabíem que arribaven aquestes ventades. Però, clar, fins que no arriben i no se sap el mal que es que fan, doncs no sabem una mica quina és la llista a fer. Com ha sigut aquest matí, com us heu incorporat de molt matinada a la feina? Bé,
Vàrem començar i la tarda ja tancant parcs coordinats amb la policia local quan va saltar l'alerta als mòbils, tancant els parcs públics i el passeig marítim perquè la gent no hi ha accedit i evidentment aquest matí, sobre les 5 del matí o així, ja ens hem posat a treballar perquè ha sigut quan ja han començat a tenir afectacions a la via pública i...
arbres caiguts, senyals a terra i des de les 5 del matí que ens hi hem posat fins a les 9, quarts de 10, ha sigut el tram més fort i més dur. Jo amb els anys d'experiència i la porto aquí no recordo un cop de vent tan fort.
I el més complicat d'aquest matí, ja sé que han caigut, per exemple, pins sobre algun cotxe, el passeig davant just de la ràdio, una copa de la palmera està completament a terra, que hi ha algunes parets caigudes, però el més complicat d'aquest matí en quant a la feina, vingú?
El més complicat ha sigut per on comencem, perquè ja et dic, entre les 5 del dematí i les 7 ha començat a caure, però arbres, com tu deies, pins, i no sabíem a quin primer anar a treure, però bueno, al final ens hem coordinat i el més difícil ha sigut això, a veure, per on comencem, perquè de seguida netejar la via pública, perquè els pocs cotxes que avui es movien pel poble poguessin circular...
i facilitar el mal trànsit. Ningú, menys mal que cap allà a les 8 ha donat una mica de treva a aquest vent, perquè clar, vosaltres esteu actuant traient, però amb el vent també esteu en un cert perill, esteu en perill. Per tant, menys mal que ha fet una mica de treva que us ha permès una mica també assegurar la vostra integritat, no? Sí, sí, perquè hi ha hagut algun moment que teníem por. Teníem por que ens passés alguna cosa, que ens caigués alguna cosa per darrere...
Pel cantó, per davant, perquè bufava per tot arreu. Ha sigut difícil, molt difícil. Vingut, la carretera Cabrils en aquests moments a les 10 i 18 minuts ja està oberta. Recordem que un pi amenaçava caiguda, policia local l'ha tallat, brigada i ADF, que us ha donat un cop de mes a primera hora del matí, han procedit a la tala, el pi ha caigut, i tinc entès que la brigada municipal ja ha netejat la carretera de Cabrils, està oberta en aquests moments ja.
Correcte, sí, sí, ja està en circulació. Doncs això ha sigut en temps rècord, eh? En temps rècord, sí, sí. La veritat és que amb l'ajut de l'ADF hi tenen uns treballadors molt eficients amb el que és la motoserra i la veritat és que ha durat poc aquest pi en perill. L'han tallat de seguida i s'ha recollit i hem pogut obrir el trànsit. Quants efectius de la brigada municipal estan al carrer avui treballant?
Doncs mira, avui som els 17 que som en plantilla, tots lampistes, fusters, paletes, pintors, tots, tothom. Tothom està avui a la via pública traient trossos de canal que han caigut, branques de pi, d'arbres...
Bueno, en fi, cartells, senyals, tot, tot. De tot ens estem trobant. Doncs en Joaquim Serra ens deia ara mateix que hi hauria una possible treva, però que el vent bufaria ben bé fins a les 3 de la tarda, i que a la tarda, precisament, al Maresme Central i al Nord, Maresme Central ens toca a nosaltres, hi haurien ratxes de 70-75 ben bé fins a les 8 del vespre. Per tant, m'imagino que serà un dia d'estar connectats permanentment al telèfon, eh, Mingú?
Sí, sí, està clar, serà un dia llarg i feixut, però bé, també li demanem a la població que ens està escoltant, bé, paciència, si troben algun tronc pel mig o alguna branca que els anem retirant, però bé, mica en mica la direcció és aquesta, netejar i facilitar el pas dels vianants i dels vehicles.
Mingu, moltíssimes gràcies per la feina, una feina, doncs, impagable, que en dies com avui, sempre vèiem a la brigada, doncs, fent feines, no?, però un caràcter, doncs, avui tocava, per exemple, un caràcter festiu, l'arribada del Carnestoltes, però, doncs, s'ha girat amb aquest temporal de vent i, per tant, doncs, us agraïm moltíssim la feina i que ens hagis atès aquests minutets per explicar com està el poble. Gràcies, Mingu. Molt bé, a vosaltres també per la vostra informació i recolzament, sempre. Una abraçada, que vagi molt bé. Igualment. Gràcies a tots. Vinga, rebeure's.
Un dia avui que serà, doncs, això, com sempre diem aquí, col·loquelment als mitjans de comunicació, un dia de saltar, de fer saltar les escaletes, perquè avui tenim prevists entrevistes, etcètera, però estarem molt atents a l'actualitat i a tot el que passa. Ara mateix, moment per saludar en breus instants el cap dels serveis informatius de Vila Sarròdia, amb nosaltres, en Joan Escofet, el poc ens passa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
No sé si serà qüestió de posar-hi humor avui, però en qualsevol cas, si us arrenquem un somriure, ja serà ben invertit. Senyor Escofet, bon dia, bona hora.
Tornem-hi, tornem-hi. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume. Jo no sé què passa, eh? Seguim amb aquest gag que, en fi, ja... Sí, ja està un gag repetit. Ja és un clàssic. Us asseguro que el micròfon està obert al canal amunt. Noi, es veu que a primera hora del matí ens fa la guitza, aquest micròfon. Com estàs? Doncs bé, estava pensant ara, mentre t'escoltava el que és...
El que és moltes vegades la relativització de les situacions. Fixa't, avui a les 6 i 10 del matí, ratxa de 86,9 km per hora, segons ens fa arribar en Feliu Novell, fill, com diem nosaltres, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar. Però fixa't que el 20 de gener, fa 4 dies, vam arribar a 88,5 km.
de punta, i no hi havia ni alerta, ni... en fi, va ser... va ser més plujós, aquest que tenim ara és un vent terrer, un vent de l'oest, per tant, no ens ha de portar pluja, el 20 de gener sí, era aquella primera llevantada que vam tenir, ens vam arribar a 88,5, fixa't, superant la ratxa d'avui. El 20 de gener també de l'any 2020, per tant, estem en ple glòria,
ens vam arribar a enfilar els 96 quilòmetres per hora i el rècord a Vilassada Mar està marcat el 15 de novembre de l'any 2001 amb 120 quilòmetres per hora. És sempre curiós contextualitzar aquestes situacions. També ho comentaves aquest matí, Jaume. Ens ho hem trobat aquí a la redacció. Núria Parlón, consellera de l'Interior, ha parlat...
d'un ferit a Vilassar de Mar, caiguda d'un mur. Hem de dir que ara mateix, després d'un treball intens de consulta amb les persones que estan a trinxeres, amb les persones que s'ocupen d'això, Mingua Abril Brigada, policia local, cap de Vilassar de Mar, etcètera, no consta que hi hagi cap persona ferida lleu a Vilassar de Mar. Sí que ha caigut un mur interior d'una comunitat
però sense massa afectació. Una comunitat ubicada al carrer de Narcís Montoriol, però ha sigut un matí intens de comunicació amb companys d'altres mitjans. Ha caigut una paret també al costat del Casal Popular Ratzari per la part del Passeig d'Espins, clar, que ens han dit això, doncs hem preguntat Quim Morrera, etcètera, i s'acaba de comprovar, la consellera ha parlat de Vilassar.
Ves que no sigui Vilassar de Dalt. Per tant, almenys perquè fa Vilassar de Mar, no. Però estaria bé, ja que surts a fer una roda de premsa i que tens un equip de 28.000 assessors i que, teòricament, reben totes les informacions, estaria molt bé contrastar totes les opinions. Jo entenc que és un matí difícil. O com a mínim afinar. Exacte.
que entenc que és un matí difícil, que estem veient les imatges per televisió, per les xarxes, tots els pobles, doncs qui no té un all té una ceba, però estaria bé... I que no l'amanida completa. Però estaria bé que ja la consellera surt a parlar, ho faci una mica de... afinar una miqueta la informació.
primer contrastar, tenint en compte que no són quatre, ni dos, ni tres com aquí, sinó que són uns quants més. Per tant, estaria molt bé, perquè això fa l'efecte crida. L'efecte crida és truquem a la ràdio. Els mitjans, aquest matí, hem estat més estona potser tenint els mitjans que preparant lo nostre. Per tant, amb tot el carinyo, però seria qüestió d'afinar una miqueta les informacions en un dia complicat com aquest. Va, Joan, pot tenir més coses. És que no tenim ningú al govern. El president Illa fa avui 25 dies...
que ni està ni se l'espera. I ningú parla del president Tilla, què dius tu? El president Mascarilla, també ho podíem dir, o també ho podíem dir el governador civil de Catalunya. Fa 25 dies que ni està ni se l'espera, vaga de professors, vaga de metges de mà, rodalies, ventada absolutament espectacular avui...
I no hi ha ningú Truques i no hi ha ningú Truques a Palau i qui n'hi ha i el president no hi és Hi ha un president amb funcions Després ens riem de dictadures d'altres països
Que hi ha obscurantisme presidencial. De fet, hi ha un president en funcions. Que jo no sé si és frau de llei. Què vol dir això? Jo no sé si hi ha algun jurista a la sala. A veure, va, explica, explica. Però jo tinc entès que Dalmau no anava cap mena de llista, per tant està exercint un càrrec, penso, el qual no es va presentar. Ah, mira. I no pot ser-ho, doncs.
Jo crec que no. No ho sé. Algun jurista a la sala. Hi ha algun jurista a la sala? Déu-n'hi-do. Perquè podríem estar cometent un frau de llei. Déu-n'hi-do. Doncs escolta una cosa. 25 dies sense ningú al volant. Al 3catinfo.com barra sortirem millors persones barra som els millors, és a dir, el web de TV3 de tota la vida, segueixen dient que a Vilassada Marro una persona resultat ferida lleu per la caiguda d'un mur.
Que vinguin aquí... Que ens truqui la persona ferida lleu. Si és lleu... Sí, exacte. 350 treballadors que tenen la redacció de TV3 que vinguin a Vilassà, sisplau, i ens ensenyin la persona ferida lleu o el ferit lleu que ens truqui. A veure si hi haurà algú que s'ha fet una rascadeta o alguna cosa i estem aquí... No ho sé, jo, però de veritat, eh?
Va, Joan, més coses. Les consideracions dels accidents sempre són complicades. Sí. Lleu, ara no es diu lleu, es diu menys greu. Menys greu, o menys lleu, també, es diu, de tot. Menys lleu. Va, això és complicat, perquè per una persona pot ser molt greu i per l'altra dir, va, jo, trencant la cama, vinc endavant, que sóc autònom, saps? Però fixa-t'hi...
Fixa't-hi que a TV3 ara mateix estan sortint unes motos a terra. Sí? Gira't, gira't. No, no, sí, sí. A darrere, just a la finestra, davant de la ràdio, hi ha totes les motos que estan aparcades habitualment a terra. Per tant, és que és un... Això sí, el tren passa!
Curiós. Han avisat que anirà a velocitats sensiblement inferiors a les habituals. Ja, per acabar... Vés a peu, directament, no? Per acabar... Ahir hi havia una parella de jubilats passant pel passeig marítim i van avançar el tren de Rodalies. Com van, acaben de passar molt a poc a poc, eh? Perquè, a més a més, sembla que hi ha problemes, seriosament, com sempre, això és...
A causa de les fortes ratxes de vent que s'estan enregistrant a la zona, les estacions de Malgrat i Premià de Mar han quedat tancades temporalment. S'establirà un servei alternatiu per carretera entre Pineda, Blana, Socata i Vilassà de Mar. Per tant, estacions tancades... A Premià ja ho vam passar malament, precisament el 20 de gener, quan parlàvem d'aquesta ratxa de vent.
que va caure a part de la catenària de l'estació de Premià de Mar. En fi, poc ens passa, eh? Podríem dir, eh? Sí, sí, sí. Tenim més coses... Sí, sa mort James Van Derby, que és als 48 anys, molt jove, per cert, víctima d'un càncer, que és el protagonista, en fi, de Dawson Crece, que s'ha traduït aquí com Dawson Crece. A mi sempre m'ha cridat molt l'atenció, perquè l'original és Dawson Crick,
que vindria a ser el Riarol de Towson. Sí. Clar, Cric, doncs els hi duria sonar Crece, i mira, ha quedat Towson Crece, quan hauria de ser, doncs, el Riarol de Towson, no? Sí, senyor. La web de Torno, eh, perdona, eh, Joan. Et veig a... Descansi en pau. És que estic curiós perquè...
TV3... La web no, encara els hi funciona. M'ha sorpresa 48 anys, ja, pobre. Molt jove, molt jove. No, és que estic seguint amb aquesta informació del 324 i publicen una foto que hem publicat nosaltres. Ens han demanat permís per fer-ho. I es veu el mur, la paret que ha caigut al costat del casal popular anzari per la part del carrer del Passeig dels Pins. I a sota posa. Les ratxes de vent han fet caure un mur a Mataró.
Molt bé. Molt bé. Vinga, ara, potser que el Farín Lleu potser és de Mataró. Havent-nos preguntat si podien fer servir... Sí, sí, sí. ...lo de Vilassar. Sí, sí, sí, exacte. Molt bé. Molt bé. Jo no vull dir, però la veritat és que aquests grans mitjans, el que tu deies abans, Jaume, amb tantíssima gent, el malament que ho arriben a fer, i nosaltres que som tres, per dir-ho així, prou bé que ho fem, m'agradaria que ens constés en acte, eh?,
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do perquè és que a més hem parlat aquest matí diverses vegades, he dit, he insistit, hem dedicat molt de temps a atendre mitjans, entre ells Televisió de Catalunya, que m'és igual, que posin Mataró o la informació seva. Però és el fet, és el fet. La informació és seva. En fi. Així va tot, així t'informen de la franja de casa, imagina't.
Quin rigor pot haver-hi, o de Trump, o sense anar més lluny, els fets de l'1 d'octubre aquí al país, no? No funciona res, ho dèiem l'altre dia, és que no funciona res, n'hi ha conseqüències d'absolutament res...
I així estem anant. Vaga de metges de mà, ai professors, rodalies que va com va, i un llarg etcètera, Jaume. Sí senyor. Va, tenim més coses per arrencar un somriure o no? Ahir parlàvem d'aquesta pel·lícula, espero que es faci la pel·lícula de l'atracament a la vall de Núria. Explicàvem que a la nit de diumenge dilluns uns lladres
van entrar en aquest hotel del Santuari de Núria, aprofitant la nit, aprofitant també que hi havia pràcticament un metre i mig de neu i van robar una caixa forta d'uns 300 quilos i que la van llançar per un precipici davant del risc d'allaus que hi havia. En principi, aquesta caixa forta hauria de quedar allà
Però és cert que un equip de l'Hotel de la Vall de Núria ha aconseguit arribar, Jaume, fins a la caixa forta. Atenció. I l'han trobada, doncs, oberta. Amb la qual cosa hem d'entendre que els lladres, entenem que més d'un, perquè les dimensions de la caixa i el fet que l'arrosseguessin amb un matalàs, doncs ens fa pensar en més d'una persona. Sembla, doncs, que els lladres haurien arribat
al fons del precipici, on van llançar la caixa forta, és oberta i, doncs, Laura està buida, eh? Diuen els responsables de l'hotel Vall de Núria que hi havia no gaires diners, eh? No gaires diners. Però molta caixa i poc diner, no? No gaires diners, és clar, també és relatiu, eh? Però és el que dèiem, clar, que són pocs diners.
Però ahir dèiem que sortir peu ara mateix no és possible, hi ha més d'un metre i mig de neu, sortir de cap a Carals, cap a Fontalba. Carals-Fontalba, bàsicament, és on es pot sortir, a no ser que pugis per altres muntanyes, que tampoc és factible. Clar, s'endúen una caixa forta de 300 quilos amb trineu.
Matalàs trineu, eh? L'operatiu seria Matalàs primer i trineu després. A veure, el tema és que tard o tard han d'agafar el cremallera, que és l'única manera. No, no. Han vist que hi ha un petit camí com de contrabandistes d'uns 8 quilòmetres que permet sortir de la vall de Núria i representa que van marxar per allà un cop van llançar, diguéssim, la caixa forta precipici avall, eh? En baix, senyor.
Doncs vinga, va. Tenim més coses? Tenim imbècils del dia avui. Però quants? Tenim hasta 4. Voleu triar el que voleu.
I té el doctor's honor d'ocupar avui l'imbècil del dia. Tenim quatre candidats. El primer són dues noies molt simpàtiques que s'han viralitzat perquè, clar, aquest any que acaba d'arrencar han de tocar a Madrid Bad Bunny, el conill dolent, i Bomborí.
Bumburí toca. I unes noies, amb tota la il·lusió del món, van comprar entrades per Bad Bunny. Les van trobar massa barates. 165 euros. Clar, van comprar per Bumburí. De Bad Bunny a Bumburí. Ara les pobres noies hauran de veure l'amic Bumburí. L'héroe és el silenci. I ells volien anar a veure Bumburí. És magnífic.
Saps què passa? És que la gent no llegeix, no hi ha comprensió lectora. No, no, no, la gent no llegeix, no. La gent, nosaltres diem molt de com parlen els del trap, aquesta gent amb Bad Bar i companyia.
Podríem dir que la gent no sap llegir. És que no sàpiguen parlar, no? És que no saben llegir. Ni cap mena de comprensió lectora. És com dir un bitllet a Àustria i acabes a Austràlia. I explica-ho. Sí, hi ha una oficina a l'aeroport de Viena en què expliquen que això és Àustria i no Austràlia. Sí, senyor. I que hi ha molta gent que arriba a Àustria, a Viena, i hi ha una sala, hi ha la sala de... com ho diuen allò? La sala de... quan has de passar amb un altre avió...
transbordament... Sí, ara no recordo com es diu, però hi ha una sala, hi ha una altra sala per fumadors i una sala pels que s'han confós. La gent no té comprensió, lectora. Després, professors i professores de llengua van com van. Estic molt content, perquè per fi dues persones entendran què és la música. No aniran a veure Bat Bani, sinó que potser descobreixen que la música és alguna cosa més que cantar d'aquella manera que no s'han ni obrint la boca quasi.
Va, més tema, més, més. Segon candidat, primer, tenim aquestes noies de Búmbori, segon candidat a imbècil del dia, 14 dones detingudes a Lleida que simulaven ser víctimes de violència masclista i poder obtenir papers. Jo ho trobo gravíssim. És a dir, aquestes 14 dones que han estat detingudes havien agafat, segons expliquen des de la unitat d'investigació segreable a les Garrigues,
Una banda de politoxicòmens magravins es feien dies previs fotografies en comú prenent alguna cosa fent veure que eren parella i després presumptament simulaven ser violències de víctima masclista
i d'aquesta manera poder obtenir els papers. Absolutament lamentable. Lamentable, la policia insisteix, segueix oberta l'operació i no es descarten noves detencions. S'ha de ser... Sí, sí. No, no, si l'adjectiu se'l posen soles. En aquest cas és terrorífic. Perquè, a més a més, hi ha moltes dones que, malauradament, són víctimes de violència masclista. Moltes masses, moltes, moltíssimes.
i que es banalitzi d'aquesta manera fa molt fàstic, molt. Absolutament lamentable. Va, què més? Tercer candidat a imbècil del dia, Sturla Holm-Lagrein. Aquest bon home acaba de guanyar la medalla de bronze a Bialon als Jocs Olímpics d'hivern que s'estan celebrant a Milano Cortina. Que es desmunten les medalles, es meu, tu.
Hòstia, potser les podien haver currat una miqueta més, eh? Però en qualsevol cas, l'entrevisten en directe, després d'haver aconseguit la medalla de bronze, han enviat-lo, i el nostre bon amic, Sturla Holm, no sé si se li escalfa la boca, si s'emociona pel moment, i acaba confessant que ha estat infidel a la seva xicota, sense que ningú li demanés. Això ho portava a dintre i diu, ho trec, ho trec. Sí, sí, sí.
Ell mateix extraeix les seves paraules i cada dia fa tres mesos vaig cometre el major error de la meva vida parlant d'aquesta infidelitat. És a dir, imbècil, però imbècil, eh? A més, ningú l'hi havia demanat.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Va, què més? I l'últim? I l'últim estem parlant de Asensio. Ara farem el joc de paraules al central del Real Madrid. No és un delicte menor, el que explicarem ara. Va fer sopar de comunió al Real Madrid. Asensio, a altes hores de la matinada, surt amb unes imatges que podeu buscar a les xarxes socials.
en un estat d'embriaguesa més que evident, agafa, es posa el seu cotxe i se'n va cap a casa. Sí, és absolutament... Això ho hauria fet la Minyamal o qualsevol jugador del Barça... Avui no faria ni ben aquí. Avui no faria ni ben aquí. No, no, no. I els rostrens anirien, eh? Sí, sí, sí. Però, com és excepció, que recordem que ja té una carrera delictiva al darrere. En fi... Per difondre imatges...
De contingut sexual, se't dóna menor sabent que era menor. Per cert, m'acaben de confirmar... Però no passa res, eh? No, no passa res. M'acaben de confirmar que les càmeres de televisió de Catalunya estaven al Passeig dels Pins i allà on ells amb la web hem posat Mataró. Potser els hi hauríem d'indicar no on està el Passeig dels Pins, sinó on està el poble. Estem aquí. Igual els hi hem d'indicar, perdona, esteu a Vilassar. Jo sempre explico l'anècdota, te'n recordes? Del Cisa. Del Cisa.
Descansi en pau, Jaume Sisa. Sí, senyor. Qualsevol nit pot sortir el sol, eh? I tant, i tant, i tant. Doncs... No, explica-la, perquè si no, ara a l'audiència... No era en Sisa. Ah, no era en Sisa? Qui era? No, era l'altra. L'altre, sí, el de No me llames dolores, no? El pare... En... Enribar.
En Pau Riba, sí. En Pau Riba. En Pau Riba, un dia sortint. Un altre, eh? Si no és l'on és l'altre. Exacte, eh? Però és que em sembla que en 6 està viu, eh? 6 està viu en Visar. Sí, sí. En Pau Riba, un dia sortint de la ràdio, un dia a la nit, un dimarts a la nit, que fèiem l'Estem perdent els papers, però amb aquest dia Estem perdent els papers, sortiu de la ràdio i aquí a la carretera de Cabrils em para un cotxe, em diu, escolta, noi, a on soc?
Dic, què vol dir un soc? Diu, a quin poble estic? I vaig, bueno, vaig adovint-ho, vaig veure que era en... En Pau Riba i vaig dir, estàs a Vilassar de Mar? I em va dir, va arrencar el cotxe i se'm va anar. Aquesta va ser la gran anècdota. Van fer una amistad, com amb la Roberta Flax. Saps la Roberta Flax i jo, que som amics? Doncs més o menys. No li va fer ni fred ni calor, no? Saps que estava a Vilassar de Mar? Si li haguessis dit...
Baigona, la noia, s'hauria quedat igual. S'hauria quedat igual, eh? En fi, doncs jo em quedo amb les que aniran a veure amb carinyo, eh? Perquè són així... Sí, les que aniran a bumburir en lloc de Bad Bunny. Què més, Joan? Què més tenim aquest matí? Doncs si vols, entrem ràpidament en el nostre... Sí, i tant. I tant. Perquè avui tenim...
Un aniversari que, a més a més, una cançó que ens els adjunta als dos, perquè un 11 de febrer a Úbeda naixia Joaquín Sabina, gran cantautor espanyol, i un 11 de febrer del 58 naixia a Sant Sebastià, doncs Javier Gurruxaga i els fullets de la música ens porten a bé recordar aquesta cançó i així els felicitem els dos.
Canten tots dos aquest tema de Sabina. Pisa el accelerador. Avui no serà l'únic aniversari del qual parlarem, eh? Va, vés coses, Joan.
Onomàstica compartida, eh? Onomàstica compartida. Sabina i Gorrotxava. El 1977, Polis gravaven el seu primer tema, un 11 de febrer de 1977. Es deia Fall Out. Hi havia al baix un tal Gordon Summer, eh? Sting!
Primer tema de polis, eh? Sí, sí. Però sona poc polis, eh? Sí. Sona poc polis. Què ve, Joan? I 1982, aquests també són poc polis, eh? Un 12 de febrer del 82 any. Naranjito, la banda heavy Iron Maiden, la dama de ferro, traien aquest single, eh? Run to the hills.
Fins demà!
Vinga, Joan, tanquem, doncs, aquest DeLorean. Sí, tancarem el DeLorean. Abans, però, recordarem que l'any 2005, tal dia com avui, es cremava l'edifici Windsor de Madrid, eh?, aquell edifici de 106 metres d'alçada que va cremar completament, sense deixar cap mena de víctima mortal.
I l'any 2009, una fotografia de Madonna presa abans de l'any 1979 es va vendre per més de 40.000 euros. Era una foto d'una jove ballarina d'una tal Verònica Chichone, és a dir, Madonna.
El Windsor de Madrid, ja no me'n recordava. Sí, senyor. 2005, eh? El van cremar.
El van haver-hi un tema important, eh? Gràcies a tothom que m'està fent arribar els 800.000 missatges acompanyats de les precedents 800.000 fotografies i vídeos de temes d'arbres caiguts, etcètera. Ho estem publicant i us donem les gràcies perquè no arribo a contestar a tothom. Per tant, moltíssimes gràcies, eh? Hi ha algú a l'altra banda. Hi ha algú a l'altra banda. I a mi, ara, després de la 1.357 de la tarda, deixa'm dir una cosa. 1.357 de la tarda.
Doncs, evidentment, informatiu crònica molt centrat en les conseqüències de la temporal de vent que estem patint, insistim, eh? Es calcula ara mateix des del Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme, que hi haurà una relativa treva fins al voltant de les 3 de la tarda.
quan es tornaria a activar la forra. Ben calculant ratxes 72-75 km per hora fins les 6 de la vespre. 6 quarts de 7 ho afinarem amb properes connexions. També marxarem a comprar les nostres botifarres. Jaume, avui és dijous grans on hem pogut parlar.
marxarem a comprar botifarres, en tastarem de tota mena i ja us ho explicarem una 3, 5 i 7 i també farem un petit homenatge a la Margarida Hors avui per aquesta alerta la Generalitat ha suspès
tots els actes, per tant, l'Ajuntament d'Àvila Sadamar no celebrarà la benvinguda del rei Carnestolta, la cita era dos quarts de sis plaça de l'Ajuntament, amb el tradicional berenal de botifarra d'ou de les amigues del Firovi, però comencem el cas, diumenge. Diumenge és el dia gran de la Margarida Ors i les seves companyes, perquè celebraran la 49a edició del festival del Firovi, del carnaval del Firovi infantil. 49 anys. Sí, Déu-n'hi-go, aviat es diu això, aviat es diu...
És un dia d'esqueletes saltades. Hem parlat amb Vingobril, cap de la brigada municipal. Ens ha explicat tot l'operatiu que tenen muntat, què estan fent a hores d'ara. Ara havíem de rebre la Margarida Rors, la rebrem més tard. Deixa'm dir, abans parlaves d'aniversaris de Javi Gurruxaga, Javi Gurruxaga i Joaquín, Joaquín Sabina. Deixa'm també parlar d'aniversaris. També tu ets.
Un, un, un, un, la meva mare. Avui celebra el seu aniversari de part de tota la família per molts i molts anys. Un petonàs ben fort. I de part meva, sinó. I de part de la ràdio, i tant que sí. I per l'altra banda, també la meva tia política, que també celebra el seu aniversari. Avui tothom aquí. Per tant, doncs, moltíssimes... Per molts anys, moltíssimes felicitats i petonassos. Avui, que fas anys dedicat a la meva mare...
I a la meia tia política, també, que avui salim anys iguals, porten 5 anys de diferència. Avui que fas anys amb xarango, sí, Joan? Doncs sí, que recordin les dues, que la vida a vegades pot ser meravellosa. De cel obert, de rialles i records, qüestionar tots els poders, celebrar els antics amors...
Vells somiadors vivint a la deriva. Quan fa mal temps, si ens plora el cor, solem cantar cançons com si ens hi ha més la vida. Seguim aquí, seguim sumant històries, seguim dius, salvant a poc a poc tots els paranys.
Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí, malgrat tota la boira del camí. Els laberins de la paraula junts. Anem a poc a poc perquè anem lluny.
Quan la mort ens porti flors, quan la vida ens porti lluny, quan visquem en els records, quan el temps ens tanqui els ulls, tingues clar que tot és un miratge. Potser al final ja haurem entès que no som gaire més del que donem als altres.
Seguim sumant històries, seguim veus. Doncs moment per l'entrevista del matí. Ja és dijous, gràcies. Això vol dir l'inici de la festa més esbojarrada, la festa més divertida de l'any, que és el Carnestoltes. Hi ha qui en sap molt d'aquestes coses, perquè porta molts anys gaudint del Carnestoltes i fent-lo gaudir, sobretot a la veïnada. Són les amigues del Firovi. Els laberins de la paraula junts.
Doncs res, no es feia res al carrer. I a partir d'aquell dia vam fer aquesta fira, quan es va acabar, molts dels que van ser fundadors van trobar que no calia continuar, que ja havia anat molt bé. Però n'hi va haver unes quantes... Sabem tots que després de Nadal, la primera festa que vés, Carnaval...
molta gent estàvem allà que ens agrada molt el carnaval i vam dir si no hi som tots serem uns quants menys hi havia homes i dones també en aquella època i vam dir fem el carnaval i vam demanar permís a l'Ateneu perquè era la sala petita
ens assentaríem tots a terra i cantaríem els esclops d'en Pau i començaríem així. I així us ho vam ensajar. Però va arribar el dia de Carnaval i la gent no cabia ni a les escales per pujar a la sala petita. Les esclops d'en Pau no els vam poder fer. Tantíssima gent, tantíssima, que bueno, vam pensar, què hem de fer al carrer? Nosaltres ja havíem preparat un carn estoltes, sense permís de ningú, un carn estoltes per anar-la a cremar a la riera.
I així es va ser. Quan diu, bueno, tenim el Carnestaltes, doncs, com que no hi cabem, tothom disfressat, com que no hi cabem, baixem a baix al carrer i ens anem a la Riera a cremar el Carnestaltes. I així va començar el primer Carnestaltes, d'allò del Firovi.
Seria com ara, no? Ara sí, ens anem aquí, anem allà. Ara seria bastant difícil. Arriba el dissabte al matí, Carnaval Infantil, organitzat per l'Ajuntament, la gran rua de la tarda, i el gran dia vostre, deixem-ho dir així, és el diumenge, en què arriba el 49è, Carnestoltes del Firòbil, el rei Carnestoltes també hi serà present, i serà a la plaça del Círculo, a partir de les 12 al migdia, amb els Tomàcat Show.
Ara feia molts anys que venia, els encara farem salats, però aquest any ja no, eh? No hi hem sigut a temps. Ens els han fotut, diem. Ens els han fotut, eh? Un altre municipi els va demanar. No pot ser això. El desembre, ja. No pot ser. Doncs el tomàquet, això. Però farem una festa, doncs, la mar de xula, eh, Margarita? Sí, i tal que sí.
Escolta, i el que deia jo abans, fora d'antena parlàvem que el dimecres que ve, que és dimecres de cendre, que és el dia de l'enterrament de la sardina i es crema el rei Carnestoltes, també hi participareu. I dic, Margarita, pot ser que quan jo era petit, doncs fa uns quants anys ja d'això, això ho féssiu dissabte a la tarda, em diu, i tal...
I tant, que sí. Ho fèiem el dissat a la tarda perquè ens semblava que en un dimecres, al vespre, que allò ja feia l'enterrament de la sardina, els nens van a escola i que ens semblava que... Aleshores també teníem nens petits en aquella època.
I, bueno, vam dir, pues no, l'enterrament de la sardina, bueno, el vam fer a la platja. Un enterrament vam anar vestides de novia totes. En un altre enterrament anàvem liles en una sardina que vam fer grandiós en paper al bal, perquè dintre el Firovi hi ha gent molt, molt manual i gent molt artista fent coses. Això ho entenia la gent en aquella època?
Bueno, no ho enteníem, però la gent que havia anat a l'Ateneu, com jo, de petita tota la vida, els carnavals, que tu això potser no ho pots recordar... Sí, que me'n recordo. Te'n recordes? Entraves a l'Ateneu i si portaves una màscara te l'havies de treure, havies de dir, d'on t'heres?
Per exemple, entrava la meva mare i deia, som les noies de Calatanyà. I el meu pare venia darrere, soc en Quimet, perquè tothom el coneixia per en Quimet, amb una colla també d'homes, vull dir. I tota aquesta gent que se'n recordaven d'aquests carnavals de l'època franquista, doncs sí que sabien de què anava. I perquè la gent a la fàbrica feien també, ho feien molt dins les fàbriques. Les noies paraven, noies i homes, no ho sé això,
Jo aquest carrer bals franquistes no en recordo, però jo me'n recordo després de l'Ateneu, que es feia el dimarts de Carnaval, i han fet ball a l'Ateneu. Fa uns anys també es va recuperar el ball dels Mamarratxos, que es feia a la Sala Petita, que reien molt. Eren poca gent, però reien molt. Això no fa tants anys, eh? Jo volia que... A veure si podia enganxar, però no va enganxar. No va enganxar. I nosaltres érem les primeres, eh, al Firovi, d'anar de Mamarratxos, perquè, a més a més, el que rius, com et vesteixes. Mare meva...
Era, per qui no ho sàpiga, a la sala petita, els últims anys que jo vaig participar-hi, tothom anava disfressat amb la cara tapada i tu t'acostaves a una persona i deies, tu ets la Margarita? I si deies sí, doncs et penjaven un gafet, una pinça d'estendre.
I aleshores, doncs, qui més pinces tenia, doncs és el que guanyava. El que ningú coneixia era el que guanyava. Sí, sí. Això, abans, com jo era petita, no es feia això de les pinces. Anaven allà, ballaven i feien el que volien. Però llavors es va fer això i vam trobar que, bueno, només ho vam poder fer dos anys.
Tu per què t'ha agradat el carnaval? Recordes el teu primer carnaval quan és petita? Allà sembla que no hi havia fotografies, perquè tenia 18 mesos. Ho dius ara? No te'n recordes? D'aquest van disfressar? Perquè m'ho han explicat. De Caputxeta Vermella em van disfressar. I el meu germà de llop.
És a dir, ja us van punxar, deixa-m'ho dir així, el verí del carnaval, eh? El porteu de menudes... Sí, sí, petita, petita. En aquella època jo tinc fotografies meves de carnaval ja de... com ja tinc 10 o 12 anys. I bueno, hi ha 17, hi ha 18 anys i he anat disfressada de tot. Perquè el dimarts hi havia primer els mamarratxos, primer l'infantil.
Llavors, els mamarratxos, que era una entrada de gent, i tothom aplaudia, i ja estava, i llavors marxaven, saps? I llavors anàvem a vestins a la fusteria de Can Ferran, bueno, anàvem vestins de casa, a la fusteria de Can Ferran, que estava tocant l'Andrónec,
Per la porta que s'entra darrere. I llavors allà anàvem ja de gran gala. La meva mare, que era modista, feia uns vestits preciosos i a vegades potser Déu en havia fet per aquesta nit. Però vestits que quan llavors la mare veia ja com va ser gran, veia com ens disfressàvem, deia, ai nena, amb els vestits tan macos que tens tu, però clar, els que tenia jo no tenien tot el filobi.
I llavors jo no em podia posar un vestit de fracdiva o un vestit de no sé què, perquè no podia ser. Però els he disfrutat molt, els carnavals, i els continuo disfrutant. Has disfrutat els carnavals de molts llocs del món?
No, molt pocs. O sigui, he vist el de Venècia, perquè tant se'n parlava que... A Venècia has anat, eh? Sí, a Venècia sí i tal. Però jo ja em vaig emportar una disfressa, perquè jo a partir de... Ah, vas anar a disfressar-te, ja no a veure-ho. A veure-ho, però jo anava disfressada. Jo sempre m'he disfressat. De dijous a dimecres vaig disfressada totes hores.
No estic a la cuina cuinant, però també podria anar disfressada. I llavors a Venècia m'ho vaig passar molt bé, molt bé. Però per mi era un carnaval que anava... que tu mires i prou. Si hagués pogut entrar a la nit amb algun palau d'aquells... Però pel carrer, molt macos, però molt estàtics.
Clar, massa estàtics, eh? Massa, massa. Quin carnaval t'ha faltat per... Perquè l'he passat, haig d'explicar una coseta. I jo, hòstia, em vaig preocupar, eh? Estava aquí a carnaval i vaig dir, hòstia, que no hi és la Margarita, no hi és la Margarita, què li ha passat? I la Margarita estava de carnaval, però a Sitges estava, perquè també està molt bé.
Sí, l'havia vist. Anàvem a Sitges el dimarts. El dimarts de la ruta de la disbauxa, no? De l'extermini, de l'extermini. No, la d'extermini... Sí, perquè l'endemà ja és la Curesma. Cada any, aquest any, potser encara hi anirem. Aquí anem, el meu major, eh?
Però hi anem amb tren. Ah, molt bé. Ui, amb tren, Margarita. Es callen els trens, no ho sé. Però hi anem sempre. I l'any passat, per mediació de gent que conec molt, que estan posats a la Cubana, gent que conec molt damunt de la faràndula, però com és que no has vingut? Perquè només véns el dimarts, com vulguem dir, només véns a veure una cosa i prou, i vam dir a en Lluís, saps què? I si ens hi anem? A veure-ho. Podré donar-ne raó.
I et vas disfressar, o no? Cada dia, també. De què? De lo que tenia. Em vaig emportar amb una motxilleta, amb uns barrets, amb una fandilla llarga, i, clar, jo no podia anar a cap rua perquè ja no estava apuntada enlloc. Jo anava a veure-ho, però a tot arreu on anava. A més a més, vam agafar un hotel, educant el mar, per allà on passa la rua. Ens van dir, oi, aquí ho veurà molt bé del volcó. No, no, no ens anem a baix. Home, clar, i no em foto dintre la rua perquè, mira...
que no vaig ben disfressada. I t'ha faltat alguna a Carnaval? Encara a Brasil potser t'ha faltat. Home, a Brasil sí, aquí no hi aniré mai. Home, no ho saps.
Què dius ara? Ja et dic segur que no, segur que no. No em desagradaria. Però bueno, jo sóc una dona que per Sant Joan i per Carnaval haig d'estir-hi la sa. Home, clar. Si no hi sóc és per uns casos com aquests. Sí. Que bueno, va fer amb molta gràcia, m'ho vaig passar molt bé a Sitges, però molt bé. Més que Venècia. Sí, però molt més. Clar, és que Venècia estan molt parats.
Exacte, estan molt preciosos, eh? Aquí ets en un postre i tu passes i pots fotografiar el que vulguis. Però no es belluguen. No, home, no. Massa ser. Escolta, i l'any que ve, pels 50 anys, suposo que ja comenceu a parlar-ho, no? Ai, encara no, encara no. Encara no parlem.
Va, home, però si falta res, un any. Un any. Pensa que l'any que ve, Carnaval, crec que és l'1 de febrer. No m'he mirat. 1 de febrer. No m'he mirat. Caut, res. Passat res, se'n van els reis i arriben carnestaltes. No, no, sí. 1 de febrer. Per tant, l'hem de fer grossa l'any que ve, eh? Home, sí, sí. Perquè a 49 anys, no sigui, aquest any ja ens fa il·lusió. Però és el que dius tu, que costa d'anar... Home.
d'anar d'allò, perquè, oi que bé, oi, us ho passeu molt bé, oi tal, potser no ho faríem, si no us ho passem bé, però tot hi ha molta feina. Margarita, aquest poble es farà justícia, i això sempre ho dic, i ho pots preguntar a qui vulguis, que ens conegui mutuament a tots dos, es farà justícia el dia que la Margarita d'Ors tingui una plaça o un carrer. Ai, no! Sí, sí, sí, plaça Margarita d'Ors, jo ho veig, perquè una persona tan involucrada, i sí que, en nom del Firovi, hi sou moltes, però sempre dic que en una entitat
És necessari tothom, però que algú... Però que algú es tiri. I aquesta es diu Margarita, i això ho hem de reconèixer. Per tant, doncs, jo t'ho agraeixo moltíssim. I que per molts anys puguis venir aquí a la ràdio a explicar-nos aquest carnaval. T'ho agraeixo moltíssim. Ja vull dir una cosa abans. El dimecres, que és el dia de l'enterrament...
tenim els figurants, que aquest any en tenim vint i pico, però estic tan agraïda amb ells i el Nou Vents i aquesta gent que ens ajuden, perquè nosaltres ho organitzem, però sense unes ajudes així, perquè, clar, necessitem el mossèn, el bisbe, i la ploranera, i la núvia, i els enjolets.
Els dimonies. Els voluntaris nou béns, els mensuets que també vénen a cremar. Això ho agraeixo molt, així és el poble, perquè verdaderament només hem de fer una trucada i dir... Ja sé per què em truques. Només els truco un cop l'any en aquests figurants. Ja ho sabeu, nou béns, mensuets, a tots els extras, a la gent que col·labora. A tots els figurants i a tots. I a tu i a totes les del Firovi. Per molts anys i molta salut. Que vagi molt bé, Margarita. Moltes gràcies, Jaume.
Les notícies de les 11. Nou contacte amb la informació. El fort temporal de vent que està afectant tot Catalunya ha provocat a la nostra localitat, a Vila-Sanamar, problemes amb el subministrament elèctric. Hi ha hagut talls de llum intermitents, caiguda d'arbres, branques i senyals de trànsit. L'alerta per fort vent recordem que continua activa fins les 8 del vespre d'avui.
Aquest matí la consellera d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlón, manifestava que havia caigut un mur al nostre municipi i que a conseqüència d'aquest fet hi havia un ferit lleu. Des de la redacció d'aquesta casa, des de la redacció de Vilassar Ràdio, hem contactat aquest matí amb la policia local, amb el cap doctor Guillermo Mas Riera i amb l'Ajuntament de la nostra població i ens han comunicat que ara per ara no consta que hi hagi cap persona ferida al nostre poble.
Recordeu que està sospesa l'activitat educativa, esportiva i sanitària no urgent a tot Catalunya. El nostre poble, l'Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana de l'Ajuntament, només està oberta pel registre de documentació.
Avui no hi ha tampoc marcat setmanal dels dijous. Han quedat suspesos els actes d'inici de carnaval, les activitats formatives de la gent gran, s'han tancat al parc infantil i al passeig marítim i estan tancats el punt de repartiment de targetes de residus, el servei de joventut, el tucutuc, la biblioteca municipal, la deixalleria mòbil i la deixalleria del camí del mig. Pel que fa a l'àrea de serveis socials, les visites programades s'estan realitzant telemàticament i altres s'estan reprogramant.
Seguiu aquests consells d'autoprotecció. Sobretot a casa, retireu els elements de la façana o balcó, com testos, tandals o estenedors. A l'exterior, eviteu zones a marbrat, immobiliari inestable. I sobretot, si conduïu per carretera, comproveu l'estat de les carreteres i extremeu màxima precaució pels obstacles que hagin pogut caure a la via.
A les 6 i 10 del matí, les ratxes de vent a la nostra localitat, a Vilassana, eren de 86,9 quilòmetres per hora. Des del Consell Comarcal del Maresme ens han comunicat que, de moment, tenim una treva en relació al fort vent. Aquesta treva dura fins a les 3 de la tarda. Això vol dir que a partir de les 3 de la tarda hi duran 3 hores. Entre les 3 de la tarda i les 6 de la tarda d'avui...
Bufaran ratxes fortes d'entre 70 i 75 km per hora al centre i sud de la comarca. També recordem que la carretera de Cabrils ha obert ja el trànsit després que a primera hora del matí ha estat tallada durant una estona per la caiguda d'un pi. L'arbre ha estat talat per l'Associació de Defensa Forestal.
A les 11 del matí i 4 minuts, ara mateix.
El parlant de tot continua fins a la una de la tarda aquí a Vilassar Ràdio i a partir de la una actualitzarem al minut tota la informació referida a com està afectant aquest fort temporal de vent aquí, a la nostra localitat, a Vilassar de Mar. Moltes gràcies per seguir-nos, també teniu informació actualitzada al nostre web vilassarradio.cat i com dèiem fins a la una, continua el parlant de tot amb Jaume Cabot amb l'última hora informativa.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo he treballat de pintora i ho he acreditat. Jo he après a reparar cotxes i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en atenció domiciliària i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Què esteu fent?
Visiten el Parc Ui.
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius. Informa't a justicia.gencat.cat barra mediació. Vols gaudir de la música nostàlgica?
Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a SAM. Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
11 i 7 minuts ho acabem d'escoltar. Ara mateix de la veu de Robert Mazza, la persona ferida Lleu, en aquest cas, no ha estat a Vilassar de Mar, sinó a Vilassar de Dalt. Aquest matí, la consellera d'Interior, Núria Parlon, anunciava en roda de premsa que ella deia Vilassar.
una persona ferida. Això ha fet que molts mitjans es posessin en contacte amb nosaltres i assegurant el tema. Nosaltres hem contrastat la informació amb policia local, també amb fons oficials de l'Ajuntament de Vilassar de Marri, també el cap doctor Marriera. Ens asseguràvem que no constava cap persona ferida. Els bombers de la Generalitat han treballat en l'esfundament parcial d'un mur a la Riera de Targa de Vilassar de Dal. L'avís ha estat a les 7.31 minuts.
I ara han anat tres dotacions terrestres i un total de set bombers. Una persona ha resultat ferida lleument per l'impacte d'aquests cascots de mur caigut. Per tant, aquesta persona és el que té contrastar la informació, ha estat a Vilassar de dalt. I no, tal com deia Núria Parlona, Vilassar, deia Vilassar, però els mitjans TV3, entre altres...
RAC1, que ha estat el primer que ha tret aquesta informació, doncs asseguraven que era a Vilaçà de Mar. Doncs és el que té a contrastar la informació. A hores d'ara, bombers, fons oficial asseguren que era Vilaçà de Dal. Dit això? Reprenem el fil. Avui un dia en què no tenim ni tertúlia jove, sospeses totes les classes, entre altres, als instituts...
I tampoc podem comptar avui amb l'Oriol Contreras. Avui hem de comptar amb el responsable de l'Oficina Municipal d'Informació als Consumers. Per això que avui és un dia de saltar escaletes. Escoltem dins aquesta segona hora del Parlant de Tot un punt de trobada amb en Jordi Cova i l'Elisenda Ribons. Anem de rebaixers amb ells i la Gemma Pérez, la Vilassarenca, que a través d'un perfil d'Instagram està portant...
Està publicant la història del nostre poble en quant a indústria, cultura, arquitectura i altres temes. Gràcies per la vostra confiança!
Senyores, senyors, senyoris, ha arribat aquell moment de l'any. Aparadors plens de cartells vermells, percentatges ben grans i una sensació compartida que ara és el moment. Han arribat les rebaixes. Les rebaixes existeixen sobretot per una raó pràctica, permetre els comerços d'una sortida a productes que ja no són de temporada. El que no s'ha venut abans baixa de preu per trobar un nou comprador. I així tothom hi guanya, en teoria.
Amb el temps, però, les rebaixes han anat molt més enllà d'això. Ja no són només un moment concret del calendari, sinó gairebé un estat permanent. Sempre hi ha algun descompte, alguna oferta, algun cartell vermell que ens diu que és ara o mai.
Aquí entra la manera com comprem. Comprem per necessitat, sí, però també per emoció. Comprem perquè ens fa il·lusió, perquè ens ho mereixem, perquè està rebaixat encara que potser no ho necessitem tant. A vegades comprem pensant, d'altres gairebé sense adonar-nos-en.
Abans comprar era més una decisió, ara moltes vegades és un impuls. Abans s'esperaven les rebaixes, ara les rebaixes ens esperen a nosaltres tot l'any. Amb botigues físiques, botigues online, aplicacions i notificacions que ens recorden constantment que hi ha una oferta a punt de caducar. Potser la pregunta no és què són les rebaixes, sinó què representa avui, una ajuda per comprar millor o una temptació constant per comprar més. Avui la plaça està de rebaixes.
Elisenda, ben tornada en aquesta plaça que avui estem, que nos lo quiten de las manos. Sí, estamos de rebaixes, de rebaixes.
Escolta, m'has comprat ja les rebaixes o què? Doncs mira, t'he de confessar que no, goita. I has anat a veure alguna cosa? Tampoc, estic com molt desconnectada aquest any de les rebaixes, perquè a vegades m'atabalen, o sigui, massa, saps? Clar, és que és un moment, jo vaig anar l'altre dia a fer una ullada, perquè ja vas mirant per les aplicacions, com deia ara, i dius, ostres, això pot ser interessant, llavors vas a la botiga, fas un tom...
Però és que estava allà, amb tot el munt de roba, perquè generalment és roba, i dic, és que no ho necessito. Clar, és que és això. Jo penso, si ves a les rebaixes, perquè és com aquesta cosa de... Tothom et diu, ves a les rebaixes, ja hi ha tots aquests inputs, no?, de les teles, dels instas, i dius, va bé, doncs vaig a les rebaixes. Però que després penses, però jo què necessito, acabo de venir de Reis, acabo de venir de Regals, acabo de venir de... Clar, jo...
Nosaltres a casa fem reis, llavors jo ja demano coses que necessito, que a vegades també em costa pensar què necessito. I després dius, bueno, ja està, ja no necessito res. Ja no vull res més. Llavors, quin sentit tenen actualment les rebaixes? Perquè jo crec que, com deia abans, abans o quan va començar aquesta cosa, sí que és veritat que els negocis posaven les coses rebaixades de preu perquè no se'ls dic que des d'allà en un estoc no haguessin de tornar o destrossar o el que sigui, llavors la gent aprofitava. Però és que ara...
aquesta funció inicial encara segueix vigent, tu creus?
Jo crec que cada cop menys, perquè és veritat que ara... Abans era això, només hi havia les rebaixes d'hivern i les rebaixes d'estiu. I ara és com que hi ha molts moments a l'any que es comencen a rebaixar com preus. Llavors estàs sempre com molt bombardejat amb què et creen les necessitats que potser no les tens. Ja està com tot massa sobrepassat, en aquest sentit.
I jo penso que hi ha moments que penses que a mi em fa l'efecte contrari. Em fa l'efecte a vegades de no vull res. L'efecte com una mica rebuig, no? No ho sé. Sí, perquè al final ens aboquen a un consumisme que és el que dèiem, no? Que no necessitem uns altres pantalons negres perquè ja en tenim quatre a l'armari. No necessitem tres jerseys més blancs perquè ja en tenim cinc penjats a l'armari.
I ara tu ho deies això, que abans només hi havia aquests dos moments, l'estiu i hivern, i llavors, clar, la gent sí que potser aprofitava i valia molt més la pena, perquè si tu uns pantalons que normalment fora de temporada, o sigui, en temporada, et costen, no sé, 25 euros, doncs si les rebajes els podies trobar amb 19, doncs perquè no anai a aprofitar i esperar en lloc de comprar-te'ls per 25, doncs vas i te'ls compres per 19.
Però és que ara que constantment hi ha rebaixes, això de rebaixes ja ha perdut tot el sentit, jo crec, perquè de fet ara hi ha les primeres rebaixes, les segones i fins i tot hi ha les terceres, però és que quan vas a les terceres ja no queda res i com que ja ha estat constantment rebaixat durant tot l'any, no hi ha gaire cosa interessant.
No, a més jo recordo, ara estava recordant, quan jo era més petita, la meva mare, que sempre era les rebaixes, era un bon abric i unes bones sabates, no? I aquesta cosa, clar, abans no hi havia tanta oferta, no hi havia tantes coses, no? Llavors era el bon abric i les bones sabates que a rebaixes tenia sentit, perquè, clar, si estava molt millor de preu, no? Llavors jo recordo, anava petita, a les rebaixes... O sigui, com que tot abans tenia un sentit més...
Com més lògic, no? Com més autèntic. Sí, i jo anava a les rebaixes per comprar això. Ara penso... Vaig a les rebaixes. I és això, però què em compro? Llavors, si és comprar per comprar, tampoc, no? I llavors et crees unes necessitats, que és això que dius... Em compro uns altres pantalons negres. I arribes a casa amb uns pantalons negres i dius que sí, jo tinc uns pantalons negres. I a part, també tota aquesta democràtica...
Democratització no sé si és la paraula, però totes aquestes empreses amb roba tan barata, com Shein, com, bueno, si direm marques, que et pots comprar una samarreta per 5 euros, llavors quin sentit té també tot això? Pregunto, eh?
No sé si té gaire la veritat, no sabria donar la resposta concreta, però això em fa pensar en si estem molt bombardejats amb ofertes constants i sobretot també perquè deies aquest exemple d'aquesta botiga, que moltes vegades només entres a l'aplicació i et surt oferta, no sé què tal, aprofita ara, descomptes...
I dius, bueno, és que encara no he arribat a veure els productes que ja m'estàs bombardejant amb descomptes i coses, i és com, per favor, deixa'm un moment. Sí, sí, i a part és això, no? Jo, per exemple, quan totes aquestes ofertes, primer es va al Black Friday, no? Que era com, ostres, abans de Nadal, no? Llavors era, d'acord, però jo ja estic pensant en Nadal, en els regals de regal. Llavors, al Black Friday ja t'estan creant una necessitat.
I abans era només un dia, era el Friday, no? Llavors creen una necessitat de dir, no, és que ara has de comprar electrodomèstics. O sigui, jo recordo els primers moments de, he de comprar electrodomèstics i pensava, però no sé què he de comprar. Una batidora que l'utilitzo un cop al mes i n'he de comprar una altra. Exacte, era aquesta cosa de, ui, he de comprar. I després dius, però no, perquè potser se m'espatlla, però potser no se m'espatlla el Black Friday, saps? O sigui, és com...
Però ja la tindràs per si te s'esperen. Exacte, i és aquesta cosa tan abrumadora. Però és que ara ja no només és un Black Friday. O sigui, ara ja ho han fet, no sé, quan dura el Black Friday? És que clar, mira, jo he treballat en màrqueting alguns anys i això del Black Friday ho he hagut de viure això. O sigui, el Black Friday és sempre l'últim divendres de novembre.
Llavors, clar, abans era només un divendres i ja està. Ara moltes empreses ja fan la Black Week, és a dir, tota la setmana hi ha descomptes. Potser primer comencen amb un 10%, després a la mateixa setmana un 20%, després pel dia gran doncs no sé, un 50, un 40, el que sigui.
Però és que no només això, sinó que de la Black Friday hem passat a la Black Week, o sigui, tota la setmana, i alguns també fins i tot al Black Month, és a dir, tot el mes de descomptes, tot el mes de novembre de descomptes. Clar, llavors la gent ja està a l'estiu, acabant les vacances de Nadal, ja pensant en el novembre que hi haurà aquestes ofertes i tal, i és com, senyor, se'ns està anant una mica la pinza, no?
Sí, a més és que és això, és no parar. I després també ha sortit una cosa que es diu Cyber Monday, que això ja m'he perdut aquí. Mira, el Cyber Monday és justament el dilluns després del Black Friday, que són també descomptes i normalment és per tema d'electrònica. Llavors, la gent espera aquest dia per comprar ordinadors i telèfons i coses més electròniques.
Però clar, ja és això. Ja s'ha acabat el Black Friday, doncs no has perdut una miqueta perquè el dilluns encara tens com una mica més. I a part també hi ha l'11 de novembre, que és el Singles Day, que és el dia dels solters, que se celebra molt com al Japó, crec, o alguna cosa així. I també hi ha moltes webs, això és més aviat més online, que no tant en físic, que també fan descomptes. Clar.
Llavors és que tot el mes de novembre és per consumir. Clar, però és el mes de novembre per consumir i després el mes de desembre per consumir, perquè llavors ja ve el Nadal, el Tió, el Pare Noel, totes les varietats, els Reis, i després llavors les rebaixes. Llavors és com, però això, jo crec que ha perdut tot el sentit. És com hi ha una cosa d'obligació que entres en una roda consumista que dius, però no ho sé, això no és un no parar, no?
Sí, bàsicament tu no t'has recuperat encara de les teves vacances de l'agost, de les teves 3 setmanes, no sé quina platja paradisíaca, que quan tornes, quan estàs tu a l'avió, estàs ja pensant que el novembre hauràs d'estar ja començant a gastar diners perquè les rebaixes i perquè estem en aquest cercle de consumisme. Sí que és veritat que pensant en això del Nadal, que deies ara, hi ha molta gent que aprofita aquests Black Fridays, aquest server mondes i tal, per fer les compres de Nadal.
Sí, això és veritat, i inclús amb els aliments, que també estan rebaixats, vull dir que és veritat que la gent aprofita per fer això. Però els aliments ho hauràs de congelar, perquè si no fins al desembre la gamba se te pone de pie, vull dir. La gamba ya viene congelada.
El Jordi no el veieu, però ha fet una cara de... S'hauríem pensat, comprar el menjar al Black Friday per Nadal. Sí, sí, sí, ja t'ho dic jo. I després també hotels, no?, per, jo què sé, per alguns viatges, o sigui, de dir, vale, doncs miro el Black Friday, a veure si tinc un hotel més barat, i esto es muy loco.
Això sí que és veritat, i molts vols. Jo, de fet, he comprat vols en Black Friday, perquè, clar, hi ha dates que llavors ho posen com més veritat. Això, mira, no ho critico. Exacte. Després també hi ha com grans plataformes, com per exemple l'Amazon Prime, que també té els seus Prime Days, que són dies que no sé si és que descompten l'IVA, o si et treuen a l'IVA, o fan descomptes o no sé què, que al final és això, que són tota l'estona descomptes que...
Sí, i a part també et creen unes necessitats consumistes que tu no les tens. Llavors entres en la roda sense tu voler-ho, no? O sigui, et porten aquí i al final estàs consumint coses que dius, però jo això per què ho estic fent? I per què estic mirant això si jo no tenia aquesta necessitat? Per què vull una licuadora, una envasadora al boit si jo no consumeixo... Sí, sí.
Com es diuen aquestes, airfryers, que ara s'han posat molt de moda. Abans eren les termomics, abans era com... I tu et dius, bueno, un moment, no? Cada època, cada generació té com el seu electrodomèstic de confiança. El seu màster, el seu electrodomèstic màster.
Quin serà el pròxim, no ho sabem. Parlant de descomptes, que tot això, clar, també hi ha investigacions, associacions de consumidors i tal, que cada any hi ha com aquestes estafes que posen, bueno, estafes no sé si és la paraula exactament, però que posen productes en descomptes que en realitat el que han fet és que uns dies abans que vinguin aquestes rebaixes, no sé què, apugen el preu
I llavors, quan hi ha la rebaixa, te'l torna a posar al preu que hi havia abans. Al preu que hi estava abans, això no ho sabia, ostres. Clar, és això, et generen això, una necessitat, i a més és aquesta cosa de jo ho he aconseguit, no, a vegades jo ho he vist això, eh, de jo ho he aconseguit i soc molt guai perquè ho he aconseguit de rebaixes i això... I a vegades hi ha competicions, eh, entre amics, entre agents.
Sí, això podria ser com una conversa de cunyats del seu pas de Nadal, no?, del típic cunyat que m'he comprat la Play 5 a 450 euros i tu l'has pagat a 500. Això és veritat que passa? Sí, sí, a més es creen això, competències, no?, de no, jo ho he trobat aquí perquè jo he posat aquestes rebaixes, llavors hi ha gent que busca, que rebusca, que és com molt professional d'això, no?, també.
Sí, de fet, hi ha alguna sèrie de televisió, bueno, no sé, hi ha algun programa d'aquests de, com Locos por los Descuentos, alguna cosa així de los americanos, no?, que van mirant el cèntim de cupons i descomptes. Sí, sí, és veritat, com aquests programes, no, de fan d'empenyos, no?, aquests, aquesta, jo, jo a vegades m'he enganxat, he de compensar aquests programes perquè estan com, t'enganxen. Bueno,
compleixen la seva funció que és entretenir deies tu ara buscant i rebuscant què passa quan tu tens una cosa guardada, mirada per les rebaixes que dius ostres, és que això m'encantaria m'ho guardo aquí a la cistella virtual per quan vinc a les rebaixes perquè ara no vull pagar 42 euros per aquests pantalonets que segur que els puc aconseguir més barats arriba el dia de les rebaixes i no ho trobes
M'ha passat, fa temps, eh? Uf, molta ràbia. O sigui, molta ràbia perquè, a més a més, clar, què passa? Que et generes això, una expectativa. Llavors, tu estàs esperant, no?, perquè, a més a més, t'agrada alguna... A mi m'ha passat amb roba, no?,
T'agrada una peça de roba i dius, vale, això quan arribi les rebaixes i després hi arribes i no ho trobes. I llavors et generes tu una autopressió perquè dius, clar, és que no has anat tot. A mi em va passar perquè vaig anar-hi tard, sincerament. Encara està a les rebaixes, però no vaig anar-hi. I jo mateixa em genero una autopressió de, clar, hauria d'haver anat abans, tal, i jo mateixa m'enfado amb mi mateixa. Dius, home, pues mira, pues mala suerte, saps?
O també passa que llavors quan tu veus, dius, la propera això no em passarà, i acabes comprant-ho al preu complet, perquè dius, i si la rebaixes? Llavors no hi és. I llavors vas a la rebaixes, tu ja t'ho has comprat i ho veus que està rebaixat, i això encara fa més ràbia, jo crec. Sí, sí, sí, total. Jo a vegades dic, vale, veig un abric que m'ha enamorat i que estic pensant, i dic, vale, me'l compro, me'l compro, perquè això, me'l trauran, i és veritat, i després el veus i dius, soc molt...
una mica cocó i després també el que passa és que no és que no ho trobi rebaixat és que no és que ja no estigui el que tu vols sinó que no ho rebaixen llavors dius ostres porto esperant moltíssim ara quina decepció perquè no està rebaixat a mi sempre em passa que jo arribo a les botigues i el que més m'agrada és que és el més car
Bé, a mi hi ha molta gent, segurament, saps? És només que llavors et diuen, no, és que això has d'anar a la nova temporada, has d'anar a tal, i dius, ja, però és que això no. O és veritat, o que et penses, mira, això ho rebaixaran, i et diuen, no, no, és que això no ho han rebaixat, perquè qualsevol milonga t'expliquen i dius, vale, llavors és aquesta cosa de què faig, m'ho compro o no m'ho compro, no?
És molt difícil, certament. Després també hi ha les coses moltes vegades que tu vas de normal a comprar i dius que quan vas la rebaixes tot el que hi ha és lleigíssim que dius, escolta, però això fa una setmana, dono dret això, per favor...
I tots són talla XXS o XXXL, que dius... Un terme mig, per favor. És veritat, o sigui, és com que les talles MLXL desapareixen, llavors és o el més mini o el més gran. I això també fa molta ràbia, perquè dius, bueno, tampoc, no sé si són les roixes, és que hi hagi talles per tothom. I a més ho posen també, ja ho presenten una mica d'això, no?, de tot apilat, tot... Vinga, remena, bueno, això me lo quiten de les manos una mica, no?, que hem dit al principi, dius, bueno...
Hi ha alguna cosa que fa una mica d'angúnia, que dius, escolta, amb això que teniu aquí com munts de roba o tot, les pobres perxes que ja no poden més, que no cap ni una camiseta més, que dius, escolta, potser, no sé, no fa falta. Sí, sí, a més jo crec que potser tampoc és roba que s'obre, sinó que també, no sé, aprofiten com treure més roba per les rebaixes, no ho sé, és un...
Podria ser que treguin coses guardades de fa 4 anys, potser, a veure si ens traiem aquests... Aquests parracs de sobre. I no sé si abans, en l'època on no hi havia internet i la gent seguia vivint igual de bé o millor que ara, potser, no sé si el fet que n'hi hagués... Internet tot estava com més delimitat, que no hi havia com aquesta cosa, aquesta pressió de les notificacions que t'arriben, que tens 50.000 aplicacions, de tot això, que tu si volies alguna cosa anaves a la botiga i ja...
Clar, és això, l'internet té aquesta història, que estàs sobreconnectat sobre moltes coses que té, el bo i el dolent, això també podria ser un altre punt de trobada, perquè sí que hi ha, per una banda tens molta informació, però per l'altra et sobressatures, i abans no, abans tot era això, més de la veritat, sí, hi havia les rebaixes d'hivern, les rebaixes d'estiu, i naves a les botigues que...
que t'interessaven, bueno, les típiques, les rebajes del corte inglés, que tothom hem vist la imatge, que ara no sé si ja la posen, el 7 de gener hi havia sempre aquelles portes, aquella gent que estava esperant a la porta, i s'obrien les portes, i va haver-hi un any que sempre hi havia, em sembla, la mateixa senyora.
allà esperant i s'obria les notícies amb això. Jo no sé si ara passa, eh? No em sona, o sigui, tinc la imatge aquí present, però no em sona que això passi ara perquè no crec que ara tingui sentit. Perquè ara ja tenim
rebaixes tota l'estona, llavors no estem amb aquesta cosa d'esperar el dia 7 de gener per anar a les rebaixes, perquè ja porta tot rebaixat fa setmana. Abans era notícia, que eren les rebaixes del Corte Inglés, i llavors ja hi ha tota la maquinària, que hi havia maquinària, no és que no hi hagués maquinària a nosaltres, però hi havia una altra maquinària diferent, llavors era això, més delimitat, i sabies que en el Corte Inglés hi havia les senyores ullades mortes, i començaven les rebaixes. I sí que és veritat que estava tot més...
Ara toquen rebaixes però no tenies tanta diversificació. Hi havia les botigues i tu anaves a la botiga que volies, però aquesta sobreestimulació de descomptes no la tenies tant. Al final, és una qüestió de màrqueting pur i dur i jo crec que aquest sentit inicial de les rebaixes jo crec que ja no té com aquesta cosa que tenia abans. No.
I també ara és veritat que tu vas, això que dèiem, que hi ha les primeres, les segones i les terceres, però és que tu vas la primera setmana potser i ja són les segones rebaixes i dius, un moment, si fa dos dies que han començat, com poden ser ja les segones rebaixes? Com que ara ho liquiden tot molt ràpid, no?
Sí, bé, clar, ara això, tanta informació, la gent és com venga, venga, venga, anem aquí, anem allà, anem allà, anem allà. I llavors estava pensant que hi havia alguna cosa també, perdó, amb això del principi de la rebaixa, hi havia alguna cosa de ritual també, no? I ara també això ja no hi és, no? Perquè això, no? Hi ha molta diversificació, la gent està com molt, bé, fent, comprant, comprant, comprant, comprant, no?
Sí, que no té com aquell esperit que dius, quan una cosa la pots tenir com sempre que vols, ja no té com aquella gràcia d'esperar i de dir, ostres, això és quina il·lusió, mira, que arribin ja el 7 de gener, bueno, el gener perquè justament estem ara, però també a l'estiu, que arribi el moment per anar a veure, perquè és que ja t'ho pots comprar quan tu vulguis, és veritat que ara...
La diferència de preu tampoc és tanta en algunes coses i no et dona com aquella satisfacció de dir, uah, és un xollazo, perquè és que dius, carinyos, que t'han baixat 50 cèntims. No, i això que dèiem, que ara hi ha botigues que per molt poc diners et pots comprar roba, i abans no, abans tenia més sentit. Fora de rebaixes, vull dir. Sí, sí, fora de rebaixes, i abans tenia més sentit de comprar-te...
És cert, Elisenda, en qualsevol manera i fins aquí aquest punt de trobada d'avui ens tornarem a escoltar ben aviat i fins la propera sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és una bona conversa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
L'Agència Catalana del Consum actua per garantir compres i subscripcions online segures. A internet, compra només amb pàgines de confiança. Si et dones de baixa d'una subscripció, assegura't que no et segueixen cobrant. En wikis públiques no facilitis les teves dades personals ni passis pagaments. I si creus que tens un problema, informa't i reclama a l'Agència Catalana del Consum. Actuem en defensa dels teus drets.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Si ets un o una artista, resideixes a Catalunya i exerceixes la teva activitat professional en els àmbits d'arts plàstiques, arts visuals o els nous sectors creatius, música i experimentació sonora, disseny o il·lustració, arts escèniques, literatura, audiovisuals o cinema, o bé creació de videojocs, et volem conèixer. Per això hem creat els 100 d'artistes de Catalunya.
Una eina que ens servirà per conèixer la veritable població dels i de les artistes i creadors i creadores del territori i el nivell de representativitat de cada disciplina. Per diagnosticar la situació del sector cultural a Catalunya, detectar i avaluar les necessitats dels i de les artistes que exerceixen la seva activitat amb caràcter professional i establir noves polítiques en l'àmbit cultural.
per emprendre accions amb la voluntat de millorar les condicions laborals, fiscals, contractuals i de propietat intel·lectual dels creadors i creadores del nostre país.
I en el futur, per connectar creadors i creadores amb professionals, empreses i entitats involucrades en el món de la cultura. I com et pots registrar els cens d'artistes? Doncs per donar-te d'alta, només has d'anar al web cultura.gencat.cat i emplenar el senzill formulari d'alta als cens d'artistes amb les teves dades identificatives, de contacte i àmbit creatiu al que pertanyis.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mireu, em fa molta il·lusió rebre la meva convidada perquè jo fa uns mesos, bé, jo i molts vilasserencs i vilasserencats que ens agrada això de les xarxes socials, vam descobrir un perfil que ens va agradar molt. Era la vilasserenca. Saps qui eren els corders? Doncs queda't que t'ho explico.
Antigament, a Vilassà, la majoria de carrers que eren perpendiculars al mar se'ls anomenava rieres o rials, ja que canalitzaven l'aigua cap al mar. N'hi ha tres de molt marcades. Una d'elles és la que ara anomenem riera de Cabrils. Aquesta riera és un curs hidrològic format per diverses torrenteres que recullen aigües pluvials dels vessants cabrilecs de la Serralada de Sant Mateu, com el Torrent Zaret, el Torrent Roig i el Camí Fondo. Més avall, ja a l'alçada de Vilassà, la coneixem com a riera de Cabrils.
Al llarg de la seva història, la Riera... I així, vídeos i vídeos, i post i post, i ens va agradar moltíssim, i van dir, escolta, a la Vila Serenca l'hem de convidar, i avui la tenim aquí davant, amb nom i com nom, Gemma Pérez. Bon dia, bona hora, com estàs? Molt bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Bueno, a vosaltres per convidar-me. Doncs va, parlem de tot plegat. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Vilassarenca, qui és la Gemma Pérez? Doncs la Gemma Pérez soc jo, soc jo, soc de Vilassada tota la vida i mira, m'agrada molt la història i vaig decidir fer això, però no sabia gaire bé què feia, t'ho dic. No sabies gaire bé què feies, per què? No.
Doncs mira, perquè va ser un impuls, em sembla, més que res va ser un impuls. L'estiu m'avorria, jo sempre he llegit molt sobre el poble, soc una mica friki d'això, i vaig pensar que ho has de buscar molt per trobar-ho, i de fet, si no tens llibres propis, molts cops ara ja no els trobes, a la biblioteca estan com molts justets, i vaig dir, bueno, això s'ha de difondre més.
i em vaig tirar a la piscina sense pensar-m'ho, perquè vaig pensar, si tu penses dues vegades, no ho faràs. És a dir, tu, l'estiu passat, del 25, dius, tot m'avorria, m'agrada la història, i vaig dir, vas començar, si no m'equivoco, ho tinc aquí, amb la casa dels senyors, amb les cases dels senyors, no? No, vaig començar...
Parlant, crec que el primer vídeo era sobre la llegenda dels penjases. La llegenda dels penjases. Sí. Sí, és que la Casa de Senyors, crec que et deu sortir perquè és el vídeo que té més visualitzacions.
Sí, senyora. Home, estem parlant de 840, eh? Sí. Té moltes, i llavors aquest jo crec que va apareixent a molta gent. I vas començar per què? Per què? Amb la gent del Penjases, perquè era una mica el més típic, no? Sí, i perquè al final jo sempre he estat als Diables, és una cosa que ja coneixia molt, que no havia de buscar molta informació, perquè molta ja la tenia, i vaig parlar de les llegendes, i una d'elles, la de Vilassà, que és aquesta, no?
És a dir, tu estaves a Els Diables amb els mensuets i et coneixies, però clar, tu graves un, però ja tens perspectiva de gravar-ne més, no? Sí, sí, sí. I què? Què et fas? Una mica de planning, a veure què gravaré? Sí, clar, jo abans de pensar... Vaig obrir el canal, però no vaig penjar-hi res, i vaig fer-me una mica... Jo soc molt estructurada, jo soc mestra, llavors una mica vaig fer-me l'estructura de com ho volia plantejar...
i vaig fer-me aquestes temàtiques. No sé si t'has fixat, però quan entres al perfil hi ha diferents temàtiques. Hi ha la societat, hi ha la cultura, hi ha l'arquitectura, i llavors més endavant vaig introduir la part febril, la part d'indústria. Però al principi vaig començar amb les tres, amb les tres que he dit al principi, com si diguéssim. He dit cultura, he dit arquitectura i societat.
I llavors per cada una vaig fer la portada i vaig pensar, bueno, aquí parlaré de tots aquests temes, a societat tot això, a cultura tot això. Llavors, a poc a poc vaig anar omplint, omplint, omplint i vaig començar a fer vídeos. I ho vas parlar amb algú, això? O vas dir, ah, m'hi llenço jo?
No, m'hi vaig llançar jo, a veure, sempre comparteixo les coses amb la meva parella, però sí que ell em va dir, és que no t'ho pensis, si t'ho penses, no ho faràs. Fes-ho. Fes-ho, sí, sí, sí. I, a més, jo sempre tinc moltes vergonyes, soc una persona extrovertida, però alhora tinc vergonya. I fixeu-vos que no surto gaire als vídeos, surto molt poc. De fet, surto a l'inici i surto al final, i tot allò del mig són imatges... Doncs quedeu-vos que us ho explicaré. Exacte. M'encanta. Llavors...
Jo no surto perquè em fa molta vergonya. Però mira... Però escolta, s'ha anat fent gran, això. Ho saps, no? Ets conscient, no? Sí, una mica, però no tant. És a dir, no vull mirar-m'ho gaire, això. No? No. De fet, a la que vaig tenir 50 seguidors vaig dir, ja està, ja estic feliç amb això. 50? Doncs t'haig de dir que ara... Vaig a mirar quants en tens, però crec que en tens uns quants més, de seguidors, ara. Sí.
Em sembla que sí. Estem parlant de... Ara t'ho diré exactament, eh? A hores d'ara tens 1.906 seguidors. Sí. Que està molt bé, això. Sí, sí, molt bé. Però, bueno, no m'ho miro gaire. No t'ho mires, eh? No és d'aquestes que se ho mira així. Puc preguntar l'edat, Gemma? Sí, tinc 35. 35. I tu vas estudiar a Vilassà, ets de Vilassà... Sí, sí, sí. On te vas estudiar? Jo vaig anar al Baixí Borriac, després vaig anar un any a el que eren els barracons en aquell moment, que ara és el Pere Ribot,
Sí. I després sí que és veritat que el segon d'ESO ja el vaig fer a Mataró. Vaig estar a l'ESO i batxillerat fent-lo a Mataró. I després ja, bueno, la carrera i tal, però sí que la meva vida ha estat molt vinculada al poble. I de què ets mestre? Soc mestre d'educació primària. Sí, i d'educació física. A on? A Arenys de Munt. A Arenys de Munt? Sí.
Lluny de... Bueno, lluny. Sí, és que això no pots triar-ho. Si estàs a l'escola pública, jo soc funcionària, però no tinc una plaça definitiva, llavors et toca el centre que toca i el dia que hagi de concursar ja buscarem més a prop. I buscaràs a Vilassar o no?
Sí, home, si puc treballar on visc serà perfecte. Llavors la Vila Serenca ja anirà del tot superenfocada a tots els infants. Per tant, tu, l'educació, la cultura popular, tot això és el teu, no?
Són els meus temes, sí, sí. Cultura popular, educació i també està molt lligat amb la història. Tota la meva vida m'ha agradat molt la història. De fet, no sabia si estudia educació o estudia història de l'art. Llavors, bueno, ja et dic, els meus temes recurrents són aquests. També estic a la Riarada, vull dir, estic a tot arreu, una mica.
Gemma, clar, una cosa és triar un tema, i l'altra és desenvolupar-ho. I això, clar, aquí hi ha un cor darrere, per qui no s'ho imagini, és una feinada. A vegades vols tractar temes, i això passa als mitjans també, de tots, locals i no locals. Vols tractar un tema i evidentment no el coneixes, i a partir d'aquí l'has d'estudiar, te l'has de treballar,
Què t'has trobat? Perquè vas començar, una miqueta vas comprar cap a casa amb la llegenda dels penjasses, però, clar, hi ha hagut temes que m'imagino aquest que soltava ara, no?, les rires dels corders, no? Jo això t'haig de dir una cosa, n'he pres aquí, eh?, sentat en programes com Ramp de Mar, de l'Agusti Martín, i programes així, històries de Vilassar, històries de Mària de Dalt... Això n'he pres, això, però realment és que hi ha una història aquí, eh? Com ho fas? Sí.
Sí, a veure, jo he tingut la sort de viure tota la meva vida al carrer Alzina, que és justament a prop d'on viu l'Agustí. Era el meu veí de tota la vida, i encara que ell potser no ho sap, però m'inspira molt. I, evidentment, també, com a veí sempre he tingut la Margarita Ors i el Lluís Beules, dos referents de Vilassar també de sempre, que han estat a tot arreu, les mil batalles que m'han explicat, no?, i...
I també jo crec que sense ell ser-ho conscient, ser-ne conscients, jo, doncs mira, he anat preguntant, he anat fent, i a mi el poble sempre m'ha interessat. I sí que és cert que jo no soc historiadora, però tenim persones al poble que s'han dedicat exclusivament a fer investigació d'això, no?
Torno a dir, l'Agustí és un d'ells, l'Alexis Serrano té mil coses, llavors jo a partir d'aquí, Damià Bas, vull dir, he anat llegint tota la gent que ha fet això i simplement jo només ho transmeto i busco la informació, em faig un guió que me'l faig jo...
per ser una mica didàctica, perquè al final és la meva feina, i ho explico. I ja està. Però has agafat un to molt amable, molt simpàtic, un to que és molt agradable, i això es nota. Això la gent diu, hòstia, que xulo. Normalment sí, un historiador, amb tot el respecte, que es posa allà i et deixa anar com una classe magistral i tal. Vas molt per feina i això ho vas assajar o no? No, no, no. Zero assaig.
No et pensis. És primera presa, això? És primera presa. Sí o no? Sí, sí, jo em faig el guió, però és que al final jo crec que la meva feina és això. Vull dir, jo tracto amb infants cada dia. Llavors, tots els meus discursos que suposo que quan explico són senzills. Vull dir, són senzills, faig servir paraules que tampoc no són gaires trambòtiques, i llavors jo crec que al final això fa que sigui proper.
I també ho he de resumir molt tot perquè els vídeos, al final, a les xarxes, si no són curts, els passes. M'has parlat de referents, eh, Damià Abbas, també hi havia Lluís Guardiola, l'Agustí Martín, l'Àlexi Serrano, i m'has parlat d'en Lluís Bebles i la Marguira d'Ors. Jo, de veritat, ara que estem així en confiança tranquil·lament, et diré que en aquest poble es farà justícia el dia que la Marguerita d'Ors tingui una plaça.
Sí, sí. Jo crec que és una dona espectacular. I et dic, bueno, donaria per fer 80 entrevistes amb la Margarita. No. Les fem, les fem. I a més a més em vull fer un anivell personal, perquè aquesta és espectacular. Escolta, va, Gemma, i els temes que has tocat. Quin és el que més t'ha costat? Anem a fer una mica de repàs de temes. El Drac Crema Vil, aquest, suposo que el tenies a... No, aquest no m'ha costat. A més, aquest em fa molta il·lusió...
perquè és l'únic que no he trobat en els llibres.
Aquest és... Aquest és un que vaig anar a parlar amb la Puri i el Jordi, que són els constructors, i m'ho van explicar ells. I això em va fer molta il·lusió perquè aquí sí que he fet recerca de veritat. Llavors, jo és el primer vídeo, que de fet és l'últim que he fet, que és propi, o sigui, que la redacció tot és propi. Vull dir, surt de la seva veu, jo ho he recollit i jo ho he explicat. Però no hi ha cites de persones.
Les imatges són de l'arxiu del Jordi, però són de Mansuets de Foc, i si et fixes en les fonts, són ells dos. Jo vaig anar a casa seva, vaig parlar amb ells, els vaig gravar, i després que m'expliquessin tot, vaig fer el vídeo. Va fer periodisme històric. Sí.
A mi hi ha un que em fa especial il·lusió, si m'ho permets, que és Cala Maria dels Bous, perquè havia parlat moltíssimes vegades, moltíssimes, amb en Xevi Ramon, aquí, al carrer, allà on fos, al camp de futbol, i havia parlat moltes vegades que els seus pares eren els arrendataris, deia, de la Cala Maria dels Bous, i em va fer molta il·lusió, però les cares dels senyors, la pagesia, els gegants, els rodetets... És a dir, els que som d'aquí que hem sentit això, ens fa il·lusió. Dóna'm exclusives. Quina serà la següent?
La següent, no ho sé. No ho tens. Saps què m'està passant? Perquè a més vaig intentar... Jo, com que soc tan quadriculada, soc molt quadriculada, vaig intentar fer sempre...
societat, cultura, indústria, no? O sigui, anar com per ordre. I ara fa tres dies, bueno, fa tres publicacions que són les tres de cultura. I el meu toc m'està dient Gemma, això no pot ser. No pot ser que hi hagi tres iguals, no? I llavors he decidit com, bueno, fluïm això, no passa res, no? Llavors sé que la següent no serà de cultura.
I hauré de buscar indústria, arquitectura i societat. Segurament la següent serà d'indústria i no sé si fem... No sé si fem... A veure... No me'n recordo quina tenia, eh? Deixa'm-ho buscar. El Xetuc. Hi ha moltes coses, no?
No sé què és això que dius. La fàbrica del Xetuc, que és on està ara, què et diré, al carrer Sant Ramon? Sí. Saps on hi ha el local de la trupa? Sí. Doncs just davant hi ha aquelles arcades, allò era la fàbrica del Xetuc. Ah, sí? Sí. Després allà et donaran molta informació. De fet, això que estic fent jo ara en directe, t'ho deu haver fet molta gent, no? Sí, sí, clar, m'encanta. Sí o no? Et diuen, escolta, podies fer això, no?
Per tant, no tens un període de temps que dius, escolta, haig de treure cada quatre dies. Mira, la meva idea principal era fer-ho cada setmana, però la meva feina no és aquesta. Llavors, jo el que faig és intento treure un vídeo cada setmana, fer un vídeo cada setmana, normalment, si us fixeu, els trec els caps de setmana,
perquè la meva vida, o sigui, el meu horari laboral és de dilluns a divendres, llavors quan tinc temps és cap de setmana, i hi ha hagut vegades que no ho he fet cada setmana, no? Èpoques de Nadal, vull dir, ara fa ja uns dies que entremig que tampoc ho he pogut fer, depèn de la feina que tinc també a l'escola. I la gent et para o et diu coses o no?
La gent no em paren. Pel carrer, com a molt, em diuen m'encanta la teva pàgina. Això sí que m'ho han dit. Però sí que em diuen m'escriuen molt. I això em fa molta il·lusió. I què et diuen? Què et demanen? No em demanen. Molts cops m'expliquen coses. Vull dir, m'expliquen coses de has parlat de la meva família, m'encanta, que xulo. O em demanen alguna imatge, també. Eh...
No ho sé, em fa molt feliç. De fet, hi ha hagut vegades que he quedat amb gent que em diuen ens podem trobar, és que has parlat de la meva família i vull que vinguis a casa. Sense conèixer. Sense conèixer-nos. Sí o no? Sí, sí, sí. I què et diuen? Què t'expliquen?
un munt de coses i m'ensenyen, m'han ensenyat casa seva, m'han dit tal, això i l'altre. M'encanta, m'ho passo superbé. I després també m'ha contactat vosaltres, per exemple, la ràdio o la revista Mirades, que l'última publicació és una col·laboració també amb la revista perquè també quedés allà. No sé, estic molt contenta. I la il·lustració són molt xules. Sí? Són molt xules, crida molt l'atenció.
Sí, sóc jo, en realitat. Però bé.
Estan molt bé, estan molt bé. Escolta, no us penseu que això sigui tan fàcil i que ens encanta. Què en deies? Et dono l'exclusiva, eh? Segurament serà Canyol. Ah, molt bé. Clar. Doncs Canyol és allà, el Xetuc, el Xetuc, que està allà. Ah, sí? Sí. Allà al costat? Allà mateix. És la plaça de Canyol. Ah, vale. Doncs és la plaça de Canyol, és veritat. Estava pensant com es diu la plaça i ara mira la plaça de Canyol. Allà t'ho explicaran tots els veïns d'allà antics i de tots allò t'ho explicaran tot. Ja el tens fet o no? No, encara no.
Encara no. Però estic investigant. És que és molt llarg Canyol, perquè crec que és de les fàbriques més grans que hi havia al poble. Llavors hi havia Canyol gran i Canyol xic. Sí. N'hi havia dues. Llavors, bueno, les hauré de fer per separat segur, perquè si no el vídeo serà molt llarg. Sí, sí. Ja saps que has pujat en un tren que no podràs baixar. No, no, ja ho sé, és infinit.
És infinit. Igual no et deixen baixar, eh? Això ja no ho sé. Quan jo ja vegi que no, es quedarà això aquí i ja està. No, no ho facis això. No, no, de moment estic engrescadíssima i m'ho estic passant superbé. Torno a dir, vull dir, ja ho he dit molts cops, però potser ho torno a dir en algun moment. Sí.
que m'ho estic passant molt bé, i és infinit. Jo sempre dic, Gemma, sempre dic una cosa, que el que està passant ara mateix, nosaltres creiem que és una cosa que passa, com mil coses estan passant ara al món, però que pot ser un fet històric d'aquí molts anys. D'aquí molts anys pot ser història, això, no? I ara ho veus aquí com una cosa, mira, la Gemma fa això, la Vicerenca, m'agrada, li poses el cor, li fas un comentari, ho comparteixes,
Però d'aquí uns anys això tindrà un valor enorme. I aquí és una miqueta on ens hem d'aturar i dir, hòstia, val la pena que algú agafi el seu temps lliure, perquè és el teu temps lliure, i invertir-lo en una cosa tan xula com aquesta. I és per això que, entre altres, t'hem portat aquí a la ràdio perquè volem promocionar això, perquè volem que la gent et segueixi
I per què no? Perquè també et doni idees, idees que... Sí, sí, això m'encanta també, eh? És a dir, qualsevol persona que vulgui parlar, o que vulgui això, quedar, o que em vulgui explicar històries de quan eren petits del poble, el que sigui, hi ha gent que em diu, és que Gemma, hi havia uns trens... L'altre dia, una persona, hi havia uns trens, allà on hi ha la bòbila, quan jo era petit hi havia uns trens, nosaltres jugàvem a sobre els trens, què eren aquells trens, no? I jo pensava, ni idea, no? Això... Vés a saber... Bueno, gràcies per dir-m'ho, ja investigarem també, perquè...
Vés a saber què deuria ser allò, no? I així amb mil historietes d'aquestes. M'encanta.
O sigui, vas descobrint, a més a més, coses de Vilassar que no coneixes. Clar, clar. No, no, la majoria de coses... Si és que a mi el que m'agrada també és que és recíproc. O sigui, jo estic explicant alguna cosa que a mi m'interessa, la busco i llavors la comparteixo, però alhora la gent, el feedback que em dona molts cops és guai, això, t'has plantejat això a l'altre? Hi ha molta gent interessada que parli de Calaudal, hi ha altra gent interessada que parli del Liceu del Mau, vull dir, molta gent em diu coses, no? Hi ha un tema, eh? Hi ha un tema també.
Sí, sí, sí. De fet, això, he intentat trobar coses i n'hi ha molt poques del Liceu d'Almau. Hauria d'anar a fer una entrevista amb l'Alexis a veure si me la concedeix. Home, i tant, i tant, que te la concedirà. Escolta, i això de la Vila Serenca et va costar trobar-lo o no?
No. Ho tenies clar, eh? Sí, el nom em va sortir molt ràpid. Sí, sí, sí. Em va sortir molt ràpid. Les imatges, bastant ràpid, també. De fet, al darrere ja són edificis emblemàtics i també em va sortir ràpid. No, no, aquesta part va sortir molt orgànicament. Sí. Que bé. Doncs, quin és el teu preferit? Allò que diguis, aquest és el més guapo.
A mi les cases de cos m'agrada molt. Més que les cases de senyors, però la que ha tingut més èxit és les cases de senyors. I saps per què o no? No ho sé. No sé per què. De fet, també va tenir molt d'èxit la Maria Vidal. Sí, home...
Crec que són els dos que van tenir més èxit. Però a mi la que em fa més il·lusió és les cases de cos, perquè trobo que és molt d'aquí. I al final són les cases reals, de la gent de veritat. La gent que va construir el poble, com si diguéssim.
Doncs, Gemma, moltíssimes gràcies per fer-te aquesta feinada i ensenyar-ho d'aquesta manera tan lúdica, tan pedagògica, tan xulo. I no paris. Sobretot, no paris. Avorreix-te una mica més. Avorreix-te una mica més i tu vés fent coses, no? Perquè tot això m'has dit que ve fruit d'un avorriment. Sí, sí, és així.
Doncs escolta, et desitgem... No, no t'avorreixis gaire, però el dia que t'avorreixis segueix fent coses xules. Gemma, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i espero parlar d'aquí un temps i dir, hòstia, que gran s'ha fet la Vila Serenca, eh? A veure, acabarem. Que vagi molt bé. Igualment. Gràcies.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets a cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència. Una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Fins demà!
Me dejó la vida en sus simpones, ponemos que hablo de Madrid, de Madrid. Las niñas ya no quieren ser princesas y a los niños les da por perseguir.
Pájaros visitan al psiquiatra. Las estrellas olvidan de salir. Muertos pasan ambulancias blancas, pongamos que habló.
Les notícies de les 12. És migdia el fort temporal de vent que està afectant tot Catalunya. Ha provocat a la nostra localitat problemes amb el subministrament elèctric. Hi ha hagut talls de llum, caigudes d'arbres, branques i senyals de trànsit. Recordem que l'alerta per fort vent continua activa fins les 8 en punt del vespre.
Aquest matí la consellera d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlón, manifestava que havia caigut un mur a la nostra localitat i que a conseqüència d'aquest fet hi havia un ferit lleu. Des dels bombers ens han comunicat fa una estona que aquesta persona ferida lleu, atenció, és de Vilassar, de dalt.
Recordeu que està sospesa l'activitat educativa, esportiva i sanitària no urgent a tot Catalunya. Al nostre poble, l'Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana de l'Ajuntament està oberta només pel registre de documentació. Avui no hi ha el mercat ambulant setmanal dels dijous. Han quedat sospesos els actes d'aquesta tarda d'inici del Carnaval i també les activitats formatives de la gent gran.
A les 12 i un minut us recordem que s'han tancat els parcs infantils i el passeig marítim i estan tancats el punt de repartiment de targetes de residus, el servei de joventut, el tucutuc, la biblioteca municipal, la deixalleria mòbil i la deixalleria del camí del mig. Pel que fa a serveis socials, les visites programades s'estan realitzant telemàticament i les que no es poden fer telemàticament s'estan reprogramant.
Seguiu aquests consells d'autoprotecció, sobretot a casa, retireu els elements de la façana o balcó, com testos, tendals o estenedors, a l'exterior eviteu zones amb arbrat immobiliari inestable i, sobretot, si heu d'agafar el cotxe o ens esteu ara mateix escoltant des del vostre vehicle, comproveu l'estat de les carreteres i extremeu al màxim la precaució pels obstacles que puguin caure a la via degut a aquest fort temporal de vent.
Avui a les 6 i 10 del matí les ratxes de vent eren molt fortes. Recordem que Vilassa de Mar eren de 86,9 quilòmetres per hora.
Tenim una treva fins a les 3 de la tarda. Des del Consell Comarcal ens comunicaven que aquesta treva durarà fins a les 3 de la tarda. I atenció perquè avui a partir de les 3 de la tarda i fins a les 6, insistim, de 3 a 6 de la tarda, s'esperen a la comarca ratxes fortes d'entre 70 i 75 km per hora al centre i sud del Maresme.
La carretera de Cabrils ha obert ja el trànsit d'esta festona, després que a primera hora del matí ha estat tallada per la caiguda d'un pi. L'arbre ha estat talat per l'Associació de Defensa Forestal.
Donem un cop d'ull al temporal a tot Catalunya des de la mitjanit fins a les 9 d'aquest matí. Els bombers han fet 622 intervencions a tot el territori català, 168 de les quals entre les 7 i les 8 i 255 entre les 8 i les 9, la majoria de les quals...
a l'àrea de Barcelona. El telèfon d'emergències ha rebut més de 1.600 trucades, segons ha explicat Imma Soler de Protecció Civil, que ha demanat que ningú s'exposi a cap risc i que, si es veu cap incidència, es truqui al 112. Les recomanacions han tingut força seguiment. A Rodalies ha baixat un 65% el nombre de viatgers i a Ferrocarrils de la Generalitat un 50%, mentre que la mobilitat en general ha baixat un 17% a l'àrea de Barcelona.
Tota la informació local i comarcal a la 1 a la crònica. Amb Joan Escofet. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio.
Encara que això funcionis, no em diguis ruc. Si penses que de tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persienes pujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai. Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està?
Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor. Invictes és un servei d'inclusió social que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles per tota la vida. El servei se centra en tres àmbits d'actuació. L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident recuperi l'estat emocional i l'autonomia. L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores. I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu per aconseguir un entorn integrador i inclusiu. 012. La millor resposta.
Sabies que dos vilassarens van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que Vilassar de Mar acollia el primer circuit de curses a motor del país? D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
El 98.1 de la FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
6 minuts i mig per damunt del migdia, seguim endavant amb tot el balanç de tot el que ha succeït a causa d'aquestes ventades a tot Catalunya, però evidentment el nostre negociat es troba a Vilassadamar. Ara mateix, un altre tema d'última hora, el passeig dels pins de Vilassadamar es troba tallat a l'accés al públic perquè un dels seus pins...
té perill de caiguda, un perill de caiguda. Els serveis tècnics de l'Ajuntament es desplaçaran perquè estan diversos arbres al voltant del poble. Tenim el carrer Colón, tenim altres sectors del poble amb arbres amb perill de caiguda. De fet, ja n'ha caigut un o un aquest matí. De fet, no és que hagi caigut. A Brigada Municipal i ADF han tallat el pic a...
Podia caure en qualsevol moment a la carretera de Cabrils, amb temps rícord durant 35 minuts escassos. Els ADF, brigada, han tallat i retirat el pi. Mentre està la policia local, òbviament, tallava la carretera de Cabrils. Ara està en el carrer Colón, ens consta, i el que Passeig dels Pins es desplaçaran de seguida per veure si talen aquest pi que té perill de caiguda. Per tant...
Aquests són els balanços. Els serveis informatius de la casa estan treballant-hi molt per fer un ampli balanç del que ha passat. Nosaltres el parlant de tot. Hem anat al Consell Comarcal del Maresme amb Joaquim Serra. Hi ha una treva, fa vent, però no tant fins a les 3 de la tarda, però a partir de les 3 pot tornar a bufar fins a les 8 del vespre amb ràfegues. Atenció d'entre 70 i 75 quilòmetres per hora.
Doncs, alguna paret caiguda. Hem dit, doncs, que el ferit greu que anunciava Núria Parlón, consellera d'Interior aquest matí, també, doncs, alguns mitjans en feien referència, el ferit lleu. No era a Vilassar de Mar, sinó que era a Vilassar de Dalt amb una caiguda d'un mur de la Riera de Can Farga.
ha caigut aquest mur i ha provocat un ferit lleu, segons fons que ens han indicat els mateixos bombers. Per tant, seguim fent balanç de tot el que ha passat al llarg d'aquest matí. La riera de Targa de Vilasedal ha passat això, però, que és un incident sense més, doncs un ferit lleu. De fet,
Això sí, s'han de levantar dos ferits greus. En aquest cas, a Sant Pau de Seguries, s'ha sabut fa uns minuts, a causa de la caiguda d'un mur, i un altre també a causa de la ventada a Sant Boi de Llobregat. Per tant, dos ferits greus a Catalunya a causa de la ventada, Sant Pau de Seguries, ho hem sabut fa un moment, insistim, i l'altre a Sant Feliu de... Sant Boi, Sant Boi de Llobregat.
Retards a la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona per plàstics a la via, que això també tampoc és gaire notícia els últims dies. El temporal que ha provocat cinc ferits, dos de greus, incidències amb arbres caiguts, elements, la llum que s'ha tallat en alguns moments també per cablejat a la via, hi ha senyals de tràfic i la brigada municipal, acompanyada dels ADF, no deixen de treballar per intentar arreglar i normalitzar el més aviat possible la situació. Ara mateix s'està molt pendent
de les possibles caigudes d'arbres. També una estructura ha caigut al camp de futbol, una estructura que estava preparada perquè les càmeres, en aquest cas, s'instal·lessin demà, dissabte i diumenge, per la celebració de la Carnaval Cup. Hi havia una estructura perquè les càmeres de televisió es poguessin posar i retransmet en directe la Carnaval Cup, que es fa a Premià de Dàlia Vilassat de Mar.
Aquesta estructura també s'ha vist malmesa i ha estat retirada ja, ha caigut a causa del vent i s'ha reteat. En fi, us donem les gràcies per totes les trucades, tots els whatsapps, totes les fotografies, tots els vídeos que ens esteu enviant. Moltíssimes gràcies, de veritat. Intentem fer balanç de tot plegat. I seguirem explicant al llarg del dia d'avui. Podeu també seguir, a part dels serveis informatius, podeu seguir les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Fernández, com ho veus tot això? Doncs per on vols que comencem? Pel teatre o per la neu? Començarem pel teatre dient que avui no seria un bon dia per desplaçar-se. L'alerta està fins a les 8 del vespre, però hem de dir també que el Temps de Neu, programa que s'emet els dijous a dos quarts de dues just després de l'informatiu, evidentment avui no s'emetrà perquè... Ara t'explicaré el que hi ha. Explica el que hi ha, però de moment els desplaçaments no serien. Hi ha gent que aprofita.
dilluns en algunes escoles, escoles, eh, és festiu, altres a fan demà i diu, escolta, aprofitem i marxem. A veure, si estan dient que els desplaçaments, sisplau, es redueixin al màxim possible, doncs no seria una bona idea marxar esquiar avui.
Ni avui, Jaume, ni tot al cap de setmana. Vinga, explica'm. Comencem. Com ho tenim, això? Tenim una nota de Ferrocarrils a la Generalitat de Catalunya que engloben totes les pistes d'esquí de la Molina, Macella, Vallter, Vall de Núria, Boí, Esquipallars i Porta el Conte. Sí, totes.
No, totes, diguéssim. Gairebé totes. Totes del Pirineu Oriental, part del Pirineu Lleidatà, eh? Totes aquestes tancades, però a cal i canto, perquè... Cal i canto, m'agrada molt aquesta, eh? Sí, sí. Caigudes d'arbres, remuntadors que no poden posar en marxa per la velocitat que té el vent, evidentment. Mm-hm.
No creuen que entre avui i demà puguin posar a punt les estacions. No ho creuen, perquè es veu que ha sigut un desastre. Però, a part d'això, dissabte entra un front de neu amb ventisca que pot ser com un torb. Doncs vinga, pistes tancades, no? Amb això s'ha afegit Baqueira Beret,
que no és del grup Generalitat de Ferrocarrils, però també s'ha afegit, perquè també té les perfectes, i també totes les de la Cerdanya Francesa. És curiós, però, que ahir molta gent feia broma, i no tan broma, potser, que deia, hòstia, estan anunciant el vent i tal, i Renfe ha anunciat que aniria amb normalitat, i no deixen de passar trens per aquí davant. Cal dir que l'estació de Premi està tancada, que hi ha incidències també a les vies, però jo, des que estic sentat aquí a primera línia fent programa, no deixo de veure passar trens.
Jo he vingut acompanyada d'un tren. És curiós que el dia que el país està fet un caos a tot arreu pel vent, ells van a la contra. El dia que tot fa sol, que tot està bé, ells no funcionen. I el dia que el país està fet un drama, ells tiren, ells tiren. I si no fan vaga? El servei de Renfe està completament normalitzat, és a dir, no funciona correctament com és habitual. És normal, m'agrada molt com diuen el tren d'alta velocitat, va, funciona bé i no està aturat.
com els darrers dies. Això és normalitat en el servei. En fi, que jo sempre dic el mateix, Joana, que mentre aquest servei no faci caure, no la línia, no els murs, fins que no caigui la cara de vergonya d'algú al front d'aquest servei que es diu Rodalies, això seguirà sent un desastre com és, i ja està. És que això, ja ho trigaran molts anys, eh?, perquè funcioni bé. Fins que no hi hagi una desgràcia de veritat, que ja hi he estat, però fins que no hi hagi una desgràcia allò gran, gran, ja ho veuràs tu.
Va, Joana, anem al teatre. Què passa? Tampoc hi ha teatre avui? No, volia acabar amb allò de la neu dient a Jaume que ens han demanat les estacions, inclòs a les 8 estacions de les Nies Catalanes, que si algú té el pensament encara d'aprofitar per pujar a esquiar, que abans d'anar-hi, sisplau, que entrin a les pàgines web o que estiguin atents al Meteocat,
Perquè realment no és el millor cap de setmana per anar a esquiar. Si algú té pensat en esquiar, el que ha de fer és activar aquestes coses que normalment tenim a sobre les espatlles, que es diu cap, que dintre del cap hi ha una mica de cervell, i això a vegades serveix per pensar. Aleshores, si algú té previst agafar el cotxe i anar-se'n a esquiar amb tot el que estan anunciant...
En fi, que té una cosa aquí que es diu CAP, que hi ha un cervellet a dintre que serveix normalment per pensar. Hi ha gent per tot. Però a partir d'aquí, Joana, ja saps què passarà, que hi haurà gent que... Hi ha gent per tot, i nosaltres fem el que ens han demanat. Molt bé. Fer aquest avís. Teatre n'hi ha o no n'hi ha? Anem al teatre. Sí, n'hi ha. Atenció, perquè també hi ha sospeses algunes obres. Pleguem-hi avui. Avui m'està saltant tot el programa, des de les 10 del matí, m'està saltant tot. Sisplau, pleguem-hi avui, perquè...
Doncs plegarem que estan tots els teatres en funcionament, menys el Teatre Lliure de Montjuïc. Sí. A Montjuïc es veu que també l'avantada és... L'alçada, l'alçada de Montjuïc. Clar, l'avantada és important i, per tant, han suspès avui les... Les funcions. La funció que hi havia, que era...
El Barquer, aquesta peça fantàstica que té una durada més de 3 hores. Carai, potser és per això. Potser dura molt, deixem que la gent descansi. No, avui sospesa. I en canvi, s'havia d'estrenar una festa a Roma...
el lliure de Gràcia, i aquest sí, aquest funciona. El que no funciona és el de Montjuïc. A Gràcia et dic que tiren endavant, tu. Home, a Gràcia no estan tan alts, i per tant... Clar, que la clanya no ho fa el vent. I continuem, continuem. El Versus Glòries es presenten i en broma...
al TNC, a la Sala Petita, la Reina Jova, amb la Maria Rodríguez al capdavant del repartiment, a la Sala Gran, la Maria Magdalena, aquesta obra que també té com a principal actriu l'Ariadna Gil, i després a la Sala Tallers, o la Ràbia.
El Goya, avui no ploraré. El Romea, s'acaben les representacions de l'amor venir amb taxi aquest diumenge. Vull dir que ja ens deixa la Cubana per una llarga temporada. Escolta, perdona, Joan, que estic llegint notícies, és que a vegades la realitat sofera la ficció. Badalona ha volat una taula de pim-pom.
Estava dalt d'un pati... No, no, no fa riure, eh? Estava dalt d'un pati i ha saltat i ha caigut sobre un cotxe. És que és molt trisa, si et fa mal. Pot arribar a matar-te, eh? Escolta'm, la Nacional... A Masnou ho hem vist, també. No, no, aquí al costat, al costat d'aquests llagons, una mica més endavant, hi ha tot de testos al terra. Sí, sí, però a Masnou ha caigut una palmera sobre un cotxe i ha anat a pare sobre... Ha tingut la sort que s'ha aixafat al costat del copilot i no hi havia ningú.
Però és que és curiós, però és que, clar, estàs aquí i dius una taula de pim-pom, almenys ha fet caure també un arbre en un pati i tal, però és que les notícies superen la ficció, eh? Tu riuràs, però jo hi he aparcat el cotxe al mig del pàrquing del patronat. No m'hi he atrevit a posar-lo als laterals. Perquè dic, el deixo als laterals i em cau a l'arbre del carrer de fora. Va, què més, què més, Joana?
El Teatre Villarroel, Els Fills, amb Jordi Buixaderes, Mercè Aranegà i Emma Vilarassau. La Quitània, càsting. Una estrena d'avui mateix. A la Bequet, com vaig aprendre a conduir amb la Mireia Eixalà i l'Ivan Benet?
A la fàbrica teatre, allà tenim a la sala gran, lluita i metamorfosis d'una dona, en Jaume Amadaula, i a la sala petita, l'habitació de la cel. El tantarantana, les mans brutes. El Maldà és qui ens dona l'entrevista i es presenta l'estiuet, una peça de Gordon fantàstica, divertida, com totes les d'aquest home,
i que d'aquí uns moments parlarem, si de cas, amb la seva, amb la Carla Coll. La Carla Coll, conjuntament amb l'Adrià Obert, han fet la dramatúrgia d'aquesta peça. De fet, han fet un arranjament de diverses peces i esperem que ens ho expliquin d'aquí un moment la mateixa Carla Coll.
Doncs continuem. Això és el Maldà i el Borràs Les Bàrbares. I acabem el poliorama on tenim la brama del cèrvol. Això són el que presenten els teatres de Barcelona i si aneu al teatre, com deia fa un moment el Jaume, poseu-vos pedres a les butxaques que ja sabeu com està bufant el vent.
Tornem d'aquí un moment. Aviam si tenim a la Carla Coll. Tenim a la Carla Coll i també tenim via directa amb la policia local que ens estan dient que hi ha molts i molts carrers. Cada EFA, Brigada Municipal, estan totalment activats a Vilassadamar. Ara es dirigeixen cap al carrer Mossèn Pere Ribot, que hi ha perill caiguda d'arbres tocant a...
a la baixada del Museu de la Marina. Passeig dels Pins està tallat i, per tant, doncs, paciència. Ens estan arribant totes les informacions que intentem una mica albergar de qualsevol manera. Però ara, com dèiem, tenim l'entrevista a la Carla en breus instants després d'aquesta pausa. Et sembla, Joana? Per mi, endavant. Vinga, va. Vilassar de mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de mar. Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Ceitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha posat de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Seguim-nos a les xarxes P.
Bon dia, Carla. Bon dia. Com estan aquestes sessions al Maldà? Aquest petit format, aquest teatre petitó, que és un gust venir perquè gairebé toquem els actors? Sí, sí, de fet, exacte, jo animo a la gent que estigui a primera fila a descreuar les cames, perquè si no, en qualsevol moment hi ha una ensopegada.
És aquells petits formats que ens agrada perquè gairebé pots interactuar amb els actors, com aquell que diu, perquè les mirades, clar, ho tenen difícil els actors, quan miren, que volen mirar a l'infinit, però sempre es troben allà davant tothom. Sí. Escolta'm, un goldoni, un goldoni que mai de gent diferent a ningú, divertit, provocador... Com està això? Com està anant?
Home, doncs per nosaltres va ser molt divertit fer aquesta adaptació. O sigui, nosaltres ens vam basar en una trilogia de Goldoni. De fet, són tres obres, que és la trilogia de l'Estiuetx, que comença abans de marxar d'Estiuetx. La primera obra és abans de marxar d'Estiuetx. La segona és durant l'Estiuetx i la tercera és quan tornen cap a casa. I nosaltres, amb l'Adrià, ens vam proposar fer una adaptació per crear una peça que reunís les tres
i resumir, per dir-ho d'alguna manera, el contingut d'aquestes tres obres en una hora i vint que dura l'espectacle. I això ja, per començar, va ser molt divertit com a repte. Divertit i difícil, perquè, clar, quan tu m'has dit les tres obres resumides en una sola, doncs jo et anava a preguntar quantes hores. Això millor que no ho comptem, perquè si no... No, no, però sí, sí, de fet...
Era un dels reptes. També és veritat que nosaltres ens vam permetre certes llicències i comencem molt fidels al text, però a mesura que avança la peça, ja de cop ens ho vam portar al nostre terreny i és com que una miqueta ens oblidem de l'obra original i ho portem cap a un terreny més actual i més nostre. Llavors, sí. Amb la mateixa proposta satírica o heu reduït una miqueta això? Sí, el...
Està ambientat igualment a Itàlia, el to és el mateix, és una comèdia d'embolics. Sí que és veritat que aprofitem com les coses que realment ens connecten amb Goldón i que en el fons ens va sorprendre veure més del que ens agradaria, perquè hi ha problemàtiques i temes que segueixen molt vigents i llavors ens els enduem cap a casa nostra i evidentment hi ha aplicades d'ullet com a coses nostres...
Al final acaba sent una comèdia més nostra. Clar, és que tu deies, i hem intentat portar-les a casa nostra coses, temes, de fa molts anys, però que malauradament molts d'ells els anem arrossegant.
Vull dir, veus una obra de Goldoni i amb tota la seva sàtira, amb tot el seu humor, amb tota la seva mala gaita que a vegades té, penses, ostres, pensar que fa tants anys que es van escriure i encara hi ha temes d'aquests que podrien ser avui en dia... Bueno, i que hi són avui en dia. Això us estranya o...?
Bueno, ja quan l'Adrià amb els pirates ja van escollir aquesta obra per representar-la, per adaptar-la, ja partíem d'una premissa molt clara, que era que volíem parlar de pressió estètica, que en el fons és una de les problemàtiques que trobem en Goldoni, que a mi personalment em va sorprendre veure com seguia tan vigent des d'una altra perspectiva. Goldoni ho va escriure al segle XVIII i la pressió estètica o...
es llegia des d'un altre lloc, potser més des del punt de vista de la indumentària, de l'aparença, des d'una classe benestant, i nosaltres ho hem traslladat com una mica a la pressió estètica que sentim, especialment també en els dies d'estiu. Justament a l'estiuet, que són moments on afloren totes les inseguretats dels cossos, que clar, el Doni no parla d'això explícitament, però en el fons és un altre tipus de pressió estètica. I pel camí, anant investigant...
L'obra en si ens en vam trobar amb d'altres temes que de cop vam veure que eren molt divertits d'explorar, com aquesta, jo què sé, per exemple, al final Goldoni retrata una classe de benestat que necessita marxar de vacances per fugir del dia a dia. I en el fons a nosaltres ens continua passant el mateix.
com aquesta necessitat de marxar de vacances, ja no només les classes socials més benestants, sinó una mica tothom necessita com trobar espais de fugida de la rutina, perquè de cop les nostres rutines i el nostre dia a dia és molt asfixiant, i com aquests espais, com petits espais de vacances o d'aturar-nos, serveixen com per redescobrir coses de nosaltres o per coses que ens...
alliberar-nos de coses o, d'altra banda, per fugir i descobrir coses que potser no ens agraden tant de nosaltres mateixos. De fet, és com una necessitat que tens. Estàs esperant aquestes vacances, estàs aquí 11 mesos esperant que arribi el teu torn i quan te'n vas potser no t'ho passes el bé que pensava que t'ho passaries, però almenys dius, però almenys així fora o estic apartada de la feina uns dies, vull dir, desconnectes una mica, no? És allò.
Doncs escolta, amb quatre actors, que ara m'explicaràs, perquè la música original és de l'Ariadna Cabiró, però els intèrprets són la Núria Cullàs, el Ricard Ferrer, la Laura Pau i l'Arnau Puig. Llavors, com quatre actors es desdoblen per fer tots els personatges. Aviam, explica-m'ho.
Clar, això era un altre dels reptes de l'adaptació. En l'obra, en la trilogia original hi ha com una tantena de personatges, no sé si m'abuseries, i ja al fer l'adaptació ja vam eliminar personatges o fusionar-ne alguns. Nosaltres ens hem quedat com amb una dotzena de personatges, crec que són dotze o tretze,
Però, clar, són quatre intèrprets. Això ja era un altre repte que de cop i volta has de tenir molt present quan fas l'adaptació, quan escrius les escenes, tenint en compte que sí, que un actor, que els personatges de cada actor no coincideixin en una escena, o sí, i com jugar-ho. Els pirates ja fa anys que treballen amb...
amb aquest to d'un intèrpret. Fa molts personatges i és una cosa que ells tenen molt per la mà. Sovint els seus espectacles tenen fragolismes i canvis ràpids d'estuari, és molt frenètic i realment és una font també de... Li dóna riquesa també al muntatge, des del meu punt de vista, com poder jugar amb aquesta capa teatral més. Podria ser una dificultat, i ho és, però també per mi almenys és una...
és una manera d'enriquir l'espectacle i de fer-lo encara més dinàmic i divertit. I això que sigui un teatre petit, diguéssim, un escenari també reduït, en comparació amb altres teatres, potser facilita aquest canvi de personatges, o no? O seria el mateix en un teatre més gran? Jo crec que depèn, o sigui, depèn de l'arquitectura de l'espai. En el Maldà ens trobem que les sortides...
O sigui, cada costat té una sortida, per dir-ho així, i les sortides no connecten entre si. Això vol dir que si un actor surt per una banda, no pot travessar i sortir per l'altra. Ha de tornar a sortir. Exacte, ha de sortir pel mateix lloc. I això ens va comportar, com que ja sabíem que ho faríem al Maldà, ens va comportar haver de pensar la dramatúrgia ja des d'escriure el text a l'hora d'aixecar-lo,
i a l'hora de dirigir-lo amb l'Adrià i haver de pensar com totes aquestes anades i vingudes que fossin compatibles amb les entrades i sortides dels personatges. O sigui que realment, si que el teatre sigui petit, no sé si realment depèn molt de l'arquitectura del propi espai, però sí que és veritat que el fet que sigui petit dona una proximitat i un caliu que per aquesta proposta també veu molt del públic, és una comèdia com que
que se sent el públic ben a prop, això és una gran virtut. A més, és el que diem, comentava jo quan he iniciat l'entrevista, que la proximitat aquesta que tens, tu deies, se li ha de demanar al públic que no es tiri les cames, però no solament això, sinó que aquesta proximitat amb alguns textos, amb algunes obres,
És molt divertida. A més, sembla que te l'endús. És a dir, mira, jo estic participant de l'obra, estic allà dins. I això fa que hi hagi un públic que és molt fidel als teatres de petit format.
No sé si estaràs d'acord amb mi o no, però d'acord que les grans sales també s'omplen, però els petits teatres tenen el seu encant. No sé com ho veus. Sí, sí. O sigui, com en el fons, mira, nosaltres vam estrenar el Teatre a l'Aurora, que no és una gran sala, però és més gran que el Maldà. I, clar, al principi és molt gratificant perquè, a més, estava tot ple i la gent és com que sense...
el caliu de la gent és molt més gran i hi ha molta més gent i és molt divertit però sí que és veritat que el Maldà, malgrat potser no hi ha tanta gent hi ha una cinquantena de persones ostres, el fet de tenir-les tan a prop i estar tots allà en un espai tan petit i tan especial com és el Maldà que a més és com un saló que és perfecte per l'època de l'obra que estem representant per mi és una experiència que és molt diferent d'un teatre convencional per dir-ho així
Ja no només pel fet que siguem pocs, que també, perquè evidentment es nota que som poquets, sinó pel propi espai, que té un encant. Jo animo a tothom a venir al Maldà, no només per l'obra en si que es vagi a veure, sinó pel propi espai, que té un encant molt especial.
És que, a més, depèn de com estan situades les cadires o depèn de com és l'obra, sembla que en un moment donat així d'entre algú amb els cafès. És que sí, dius, estic al salonet, ara vindran amb els cafès, ara vindran aquí amb les pastetes, i dius, ostres, estic molt a gust, és un d'aquells teatres que estàs molt a gust.
Sí, sí, sí. I això que aquesta crida que tu fas, que la gent hi baixi, jo ho he dit moltes vegades, cal anar, cal anar, i cal anar als petits teatres, i sobretot al mal d'aquells que t'hi trobes molt bé, que et trobes acollida, que dius, ui!
No havia vist res tan petit. No, i segurament, potser sí que n'hi ha de més petits, però dona la sensació que sigui un teatre possiblement el més petit de la ciutat, no ho sé. Ho desconec si ho és o no. No ho és, però sí que és de les sales més petites, jo crec que sí. Sí, sí, sí. Escolta'm, ja fa uns dies que l'obra funciona. Què tal està anant? Bueno, nosaltres contentíssimes, m'exhauríem molts dies i...
I molt contents amb la rebuda de la gent. Sempre que fas una comèdia al principi, abans d'estrenar, sempre tens el petit dubte d'aviam si funcionarà, si no, d'allò. I ja vam veure que funcionava molt bé, que la gent s'ho passava molt bé. I això, en el fons, és el que ens fa...
més contents de nosaltres, perquè per això estem. Per això estem allà, perquè vingueu. Escolta'm, una cosa, fins quan i la durada... 1 d'abril. 1 d'abril. Sí, de dimarts a diumenge. I la durada de l'espectacle? És una hora i vint, una cosa així.
Per tant, després pots sortir, anar a sopar a porai o anar-te'n cap a casa. Pots fer el que vulguis. Escolta'm, doncs que sigui molt exitosa aquest estiuetj i anirem al teatre, com sempre, i que tingueu molt èxit, ja ho t'ho he dit, però ens veiem al teatre, d'acord? Moltes gràcies. Ens veiem. Una abraçada. Adéu, adéu.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilaçà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
I avui, de nou, un luxe a convidar l'amic, col·laborador, capità. Moltes besants, el coneixeu tots sobradament.
A l'Agustí Martín. Una vegada més passa per la ràdio i avui podíem parlar de moltes coses. De fet, parlem de moltes coses amb l'Agustí. Avui volem parlar ni més ni menys que fa pocs dies va ser proclamat nou president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Amb ell parlem d'això. Què vol dir? A què s'ha de dedicar, en aquest sentit, com a president? En qualsevol cas, parlem d'aquest tema i saludem a l'Agustí Martín.
Agustí Martín, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé i molt content. A poques hores després d'haver sortit de gravar el teu ram de mar, ja tornes a estar assentat aquí, en aquest cas. Bé, amb molt de gust i molt content d'estar aquí a Vilassar Ràdio. Ja és una mica casa meva, també.
Una mica no, és molt casa teva ja, eh? Escolta, Agustí, nova vessant, nova, en aquest cas, nou càrrec, com a... Tu ets ambaixador marítim internacional, ets ex, en aquest cas, degà de la Facultat Telenòtica amb qualitat de que ja t'has jubilat, capità de la Marina Mercant, i ara a tot això afegeixes president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Explica'm què és això.
Bé, tot això ve justament de lo primer que has dit, el ser ambaixador marítim internacional, que això sí que encara ocupo aquest càrrec aquí a lo que és Espanya i Portugal, a la península ibèrica. Vaig també ser, bueno, soc encara president de l'Associació Catalana de Capitanys de la Marina Marcant.
que agrupem tot el col·lectiu, no solament de capitans, sinó també de pilots i estudiants de nàutica. Catalunya. És un col·lectiu bastant gran, aquí a Catalunya. Però hi ha diverses associacions arreu d'Espanya, les del nord, per exemple a Galícia, el País Basc, també a la part d'Astúries, n'hi ha Andalusia, a Canaris encara no existeix, i el que s'està intentant és juntar-les totes
i juntar també totes les escoles i facultats de nàutica d'Espanya i totes aquelles associacions que han de veure, que han de veure directament amb el món de la Marina Mercant, i fer una federació. Aquesta federació és estatal, agrupa a tots aquests col·lectius. Estem parlant d'unes 25.000 persones i es va fer una reunió fa pocs dies a Bilbao i bé...
Quan jo estava allà, que a més vaig arribar tard perquè el tren no anava. Vaig perdre l'avió perquè l'avió el va anul·lar. Vaig arribar amb autobús i vaig arribar tard. I a sobre, quan arribo allà, em vaig perdre el dinar del País Basc, que devia ser molt bo.
i arribo per la reunió ja feta i amb aquest càrrec pràcticament que me'l van posar ja amb safata i que no vaig poder dir que no. És a dir, Agusti, et saltes el dinar, que això és prou important al País Basc, però a més a més, amb la teva absència et van declarar president. Però tu sabies alguna cosa prèviament? Que pintaves com el càrrec o una cosa així o no? No, no ho sabia. No ho sabia perquè, de fet, anam a preparar uns estatuts
i també com es formaria aquesta nova junta que segurament recauria en un dels presidents d'una de les associacions en aquest cas la nostra, la catalana ha estat però hauria pogut ser la basca o l'astoriana bé, de fet estic content perquè també representant la gent de mar catalana doncs mira, també és un honor també és una mica més de feina no crec que sigui molta, això espero
Clar, tu en qualitat de president de la Federació Catalana de Capitans de la Marina Mercant, clar, aquí a Catalunya, doncs, evidentment, com bé dius, albergueu des d'estudiants, pilots, capitans, i ara, a més a més, a nivell de tot Espanya. Clar, és una federació de nova creació, per tant, feina n'hi haurà en aquest sentit. Quins són els objectius d'una federació com aquesta, a part d'aglutinar tot el sector de capitania, d'estudiants de Marina Mercant? L'objectiu quin és?
Bé, l'objectiu és que, si mirem una mica la història de, ja no només de capitans i pilots, sinó camps de màquines, oficials de màquines, els oficials electrotècnics, que se'n diuen ETOs, tot aquest conjunt de persones, avui en dia, no naveguen tota la vida, naveguen durant un període...
pot ser curt, mitjà o llarg, depèn de la companyia on te treballis, perquè el navegar és bastant dur. Abans la gent estava navegant tota la vida, avui no. Ja es naveguen por mig d'uns 15-20 anys i aquesta gent quan arriba a terra, clar, han de tenir una feina. I aleshores aquestes feines, avui en dia que
que hi ha moltes competències i moltes que creiem que pertanyen a aquest col·lectiu estan sent absorbides per altres col·lectius. Per exemple, enginyers de vals, enginyers de camins, etc. Això ho podem veure al Port de Barcelona, que la majoria de CEO, la majoria de grans directors, són enginyers de camins i podrien ser també capitans o caps de màquines. I aquí és on lluitem no amb la paraula que tampoc m'agrada a mi d'intrusisme,
Però sí que intentem que aquesta gent, quan es desembarqui, tingui un lloc digne que també es mereix pel temps que està treballant a la mar. Clar, posar una mica d'ordre en aquest sentit. I aquí a Gluteu, quant fa que esteu parlant de la creació d'aquesta federació? Un mitjà any, aproximadament. Va haver-hi una assemblea primer que es va fer aquí a la Facultat de Nàutica de Barcelona...
i després d'aquesta assemblea, la segona assemblea ja es va fer a Bilbao, i la tercera, que serà, jo crec que serà el mes de maig, la farem a la Corunya. I en aquesta assemblea ja decidirem, portarem ja els estatuts, que són bastant genèrics, però amb alguna particularitat, perquè es puguin aprovar i es munti ja, diguéssim, ja un grup de treball, i fer el seguiment. El primer que hem de fer és que hem fet un manifest,
que l'haig d'anar a presentar directament al ministre de Transports, però com que ara està molt atabalat amb el tema dels trens, hem d'esperar una miqueta. És a dir, ho presenteu clar, és a nivell estatal, diverses comunitats, i us ha donat el vistiplau al govern, o no, aquests estatuts? O només li aneu a presentar, escolta, estem aquí i els nostres objectius són aquests, per preservar la feina de totes les persones que, per edat o pel que sigui, deixen de navegar.
Bé, és així, o sigui, nosaltres preparem els estatuts, no ens els aprova el govern, els aprova aquesta primera junta amb una assemblea que intervindran totes les associacions que hem dit, escoles també, alguns sindicats segurament també del Mar.
i Espromarca, EBC, l'associació que engloba tota aquella gent de mar que treballa a l'administració d'inspeccions marítimes, a les capitanies marítimes, etc. Aleshores, el que sí que hem fet és un manifest en què volem que se'ns tingui en compte quan hi hagi oposicions, quan hi hagi treballs també importants que s'hagin de fer, que no els demanin només a un col·lectiu i no al nostre. O sigui, el que se'n diu corporativisme. Corporativisme.
Saps que les coses passen avui i que, per molt importants que siguin, pensem que són històriques al cap de molts anys. I al cap de... jo no sé si ara ets conscient, suposo que sí, però d'aquí uns anys seran conscients. Hosti, ets el primer president de la Federació Espanyola...
En aquest cas, i és així, i hem de posar-ho en valor perquè, a veure, obrir una federació no és quedar un dia i fem una federació. Aquí hi ha una feinada darrere, més a més amb gent de tot l'estat espanyol, no és allò que us pugueu veure constantment.
La gent s'ha animat a posar-se a la Junta, qui t'acompanya a la Junta? Hi ha més Agustins Martins per l'estat espanyol o no? Home, clar que n'hi ha, clar que n'hi ha ni de millors, eh? Mira, de fet, el vicepresident és Patxi, que és del País Basc, que és el president de la Uciaga, que és el president de la Federació Basca. Aleshores, el secretari, l'Eric Font, que ha sortit moltes vegades en el nostre programa de Randa Mar,
que és una persona jove, molt jove, molt vàlida, molt vàlida,
i que amb ell hem format el grup de joves de l'Associació Catalana de Capitans. Després tenim el representant de Galícia, que ara els noms de memòria m'equivocaria, perquè és molt recent, que aquesta persona és la que portarà tot el tema operacional i hi ha una altra persona, que és una altra noia, que portarà la secretaria. O sigui...
Secretaria no vol dir secretària, eh? La secretaria que és importantíssima de tots els... la documentació que generem, les actes, les reunions, val? I després hi ha dos vocals, un vocal en aquest cas és de Galícia també, i un altre vocal que és d'Hastories. I entre tots, amb aquesta junta, de fet, és la que estem preparant els estatuts, que ja els havíem preparat amb anterioritat,
Aquest matí hem tingut reunió, vull dir que hi ha feines que es van avançant i que realment no és allò que dius, comencem de zero però amb una motxilla que portem tots a cada associació important. La nostra associació de capitàns catalans és molt antiga, vull dir, té molts anys, és de principi de segle, pràcticament, segle XX, vull dir que
i sempre el que ha passat és que amb la gent del mar quan estem navegant jo estava 5 mesos i 2 navegant i 2 a casa i quan estàs a casa no et vols liar amb res és quan et quedes a terra tu passes 13, 14, 15 anys navegant o 20 anys i després és quan intentes ajudar el teu col·lectiu abans no perquè estàs per això no hi ha hagut aquesta unió entre la gent del mar perquè quan estàs navegant cadascú està en el seu barco tot arreu del món
I quan estàs a casa, estàs amb la família i amb els amics. Agustí, hem començat aquesta xerrada parlant de l'Ambaixador Marítim Internacional. Exactament què és això?
Bé, a l'Ambaixador Marítim Internacional n'hi ha un, de vegades dos, a cada país que han firmat el conveni amb l'OMI, que és l'Organització Marítim Internacional, que és l'òrgan de l'ONU, és un braç de l'ONU, el més important del món amb el tema marítim.
Aleshores, aquí a Espanya, aquest òrgan té una representació en el Ministeri de Transport dins de la Direcció General de Marina Marcant, cada vegada surt aquest organisme.
És el que organitza des de les titulacions universitàries fins a les titulacions esportives, també les titulacions dels barcos de cabotatge, com han les revisions dels vaixells, com s'ha de construir un vaixell aquí a Espanya. Tot això ho porta la Direcció General de Maria Mercada. El tema de contaminació, quan hi ha un accident, recordeu el prestigio,
ho porta a la Direcció General. I aleshores, aquest càrrec d'ambaixador, que no té massa anys, és una persona, escolleix una persona que sigui reconeguda en l'àmbit marítim, també per treballar dins uns grups de treball a la IMO, a Anglaterra, està a Londres, la seu, per millorar entre tots també un tema de formació, un tema dels nous vaixells, un tema de contaminació, un tema de tecnologia...
I a mi em va trucar directament el director general de la Marina Marcant, que ara és aquest home, Benito Núñez, que ja té un càrrec superior al Ministeri de Transport. Superior? Sí, sí, és secretari general del Ministeri de Transport. Ja no és només al mar, sinó que és de tot, del que estem veient ara dels ferrocarrils, dels avions, del mar, de les carreteres. Això em va trucar, que volia parlar amb mi, vaig anar a Madrid, a la Direcció General...
I va dir, mira, el teu nom ha sortit, n'hi havia més, lògicament, i volem entrevistar el que estàs tu, primer tu, i si dius tu, quedes tu com amb aquest càrrec. Em va fer molta il·lusió perquè jo no sabia ben bé per què em trucaven...
i ara ja porto 4 anys, també són dos anys, max dos anys, i es pot renovar dos anys més per donar lloc a que hi hagi més persones. A BGC també se m'havia d'haver acabat aquest desembre, el 31 de desembre, però s'ha renovat perquè no n'hi ha un altre de moment.
O sigui, de moment no tens de data de finalització com a embaixador, eh? No, perquè és dos anys i aleshores es prorroga dos anys més i llavors en busquen un altre, però aquest altre encara no sorti. Si en portes quatre i aquest altre encara no ha sortit, eh? No ha sortit, no. No és etern, eh? Perquè, clar, també està molt bé això, perquè aquests quatre anys treballes en un programa, jo he treballat amb vaixells d'autònoms i formació, que és el meu...
i, de fet, avui tinc una xerrada amb un programa que es diu Arran de Mar, no és el nostre. Home, amb l'humita per deixar la falca, per això, eh? Ho faré, ja ho saben, i em truquen de Tarragona per parlar de vaixells autònoms, que és una mica la meva especialitat darrere. Agustí, t'has jubilat de la Marina com a capità, de fet ja vas desembarcar fa temps, quants anys fa que vas desembarcar?
Bé, jo vaig estar embarcat en dos períodes i vaig estar uns 18 anys embarcat i després ja tot el que he fet des de llavors ha estat relacionat amb el món del mar. Ho dic perquè quants anys fa que vas baixar del vaixell? De fet no hi vaig baixar mai.
Però com a capità de dir... Sí, doncs mira, devia ser, ja farà ben bé 25 anys... Clar, després t'has dedicat al que és com a la facultat de nàutica, com a professor, després com a daga... Has estat també molts càrrecs, no? Alguns que encara segueixen, uns que estrenes ara, curiosament ja un cop jubilat...
La pregunta és molt clara, Agustí. Què és el que més trobes a faltar de la vida de... Perquè és un home que no para, eh? Insisteixo, ja està... Va estar a Bilbao, com diu va estar a Bilbao, fa això fa un bret de setmanes, eh? Per tant, ja sé que no has parat i que sempre al jubilat sempre dieu treballem més ara que com treballàvem. Però què és el que més trobes a faltar de la vida d'un capità de la Marina Marca?
Bé, això és difícil ja de recuperar, però perquè estic segur que ara m'embarqués de capità amb un vaixell, l'ambient no és el que hi havia fa aquests anys.
Ara la gent es tanquen els camerots, no hi ha massa conversa, abans de jugava cartes, hi havia molta... Ens ho passaven bé, els vaixells. No hi havia les presses que hi ha ara, perquè tu arribes a un port al matí i surts a la tarda, després de 15 dies de mar. Això ara és terrible, això ha canviat molt. Què enyoro? Enyoro de vegades l'arribar a casa.
Arribar a casa després d'aquests mesos i poder explicar les coses, viure amb intensitat petites coses. Jo quan vaig estar molts Nadals fora de casa i quan en vivia una casa allò era terrible, allò era impressionant, era una alegria, una cosa. I ara els Nadals, per exemple, que m'agraden molt i el disc, però no és el mateix.
perquè valores l'estar fora de casa, valores molt més. Això és com aquell que està fora de casa amb un Erasmus i quan torna tot ho veu, ho magnifica i tot és fantàstic, no? Et vas presentar mai per sorpresa a casa? Amb un Nadal o qualsevol? No, no, no. Sempre avisaves, eh? Sí, perquè a més ens escrivien molt, en els ports europeus jo trucava, jo anava molt a Amèrica sempre, Amèrica, Amèrica, però a Amèrica era caríssim trucar, ara seria facilíssim. No està clar.
Però a aquella època no, eh? Sí, i a més a casa també t'esperen. Va, a veure si arribes per tal. Jo he estat als bols de Nadal, el 22, recordo el dia de la loteria, mirant la loteria, posant ja les boles d'anar a la casa i posant la pessebre, i trucant-me a Agustín en barques passat o mananya, el dia 24 de desembre. I, bueno, mira, toca, i arriba el barco, i el tros del trajecte fins a arribar a Gijón amb avió i tal...
fotut, però jo quan arribem a l'abarco també era casa meva. Una cosa amb una sensació diferent, també. Això has notat a faltar. És curiós, eh? I de tot el que l'alumnat, o què preferiries? Si et diguéssim, pots tornar a fer una cosa, a fer classes, a ser d'agà, o a tornar com a capità de vaixell, què és el que triaries? Què és el que més trobes a faltar? Home, a mi si em diguessin, Agustí, embarca't de capità dos mesos i això seria ideal per a mi, no?
També ara ja tenim una edat, ens hem de cuidar, no estem per estar 15 dies al mar sense cap metge com estàvem, i som grandets, qualsevol cosa pot passar. Però bé, jo soc capità del Sant Ramon, estic enrolat com a capità, per això no ho he deixat mai, l'enrol.
i aleshores disfruto també ajudant d'una classe m'encanta jo crec que jo m'he jubilat de de la meva professió però no de la meva afició ni de capità el capità no es jubila mai ets capità tota la vida fins que et moris per tant jo segueixo amb aquests temes del mar mai els deixo
Fins i tot a Vilassà. A Vilassà sempre hi ha algun tema del mar, l'Ajuntament sempre intenta parlar i a mi m'agrada donar la meva opinió. Això és el més interessant. Doncs ja que parlem del mar i de Vilassà i abusant de la confiança, Museu de la Marina, perquè tu estàs en el grup motor del Museu de la Marina. En quin punt està ara mateix el museu?
Bé, el grup motor és una cosa que vam engegar en una reunió que vam tenir, ara ja farà, jo diria, uns quatre anys. Molta gent s'hi va apuntar amb moltes ganes, hi havia gent de tot, hi havia gent que hi ha ganes de començar l'endemà amb un pic i una pala. No, no és això. Hem d'ajudar a l'Ajuntament, hem d'ajudar, en aquest cas, a la gent de cultura que porta al museu. El que sí que hem d'empenyar, hem d'empenyar.
De fet, en aquests anys el que hem aconseguit és que el grup es refredés perquè, clar, el no engegar el museu i estar tancat, malgrat el vam obrir diverses vegades per fer la nit del museu o per fer el dia del... en diverses ocasions, i es van mostrar el museu per dintre, el que passa és que el museu està amb obres. Aquestes obres que s'han fet són obres de consolidació externa. Vol dir que quan s'acabin aquestes obres, jo em pensava que ja podríem preparar
encara que fos un petit museu, encara que no fos tot, però no podrà ser així, perquè farà falta encara una altra actuació per fer l'interior. Vol dir que els anys van passant, tot és molt lent, i a més hem de pensar, mires el futur, realment aquest museu és el museu de la Marina que voldríem en un futur? Doncs hi ha diverses opinions. La meva és que el Museu de la Marina hauria d'estar, hauria de ser, a l'edifici de l'escola nàutica.
i amb l'arxiu al costat que seria molt, molt maco però tot això, crec que jo he passat diverses etapes, o sigui, la primera que jo he estat treballant i he sigut professor i capital i tal, i he treballat amb el museu des de petitet
ara he vist que al museu es fan obres, algun dia hi haurà el museu de la Marina, però tot va molt lent, és molt lent, és molt lent. Per qui no ho sàpiga, l'escola nàutica és allà on tradicionalment també es coneix com l'edifici de la Guàrdia Civil, allà on havia estat ubicat el cos de la Benemèrita, i...
No diré deixa'm donar una primícia, o sí, donem una primícia per a la ràdio, encara que és de domini públic i molta gent ja ho sap. Que l'Agustí escriu, això també tothom ho sap, no sé si té algun llibre ara pendent de treure o no, però fa un temps vas escriure una obra de teatre, que es diu Randamar, i tinc entès que recentment, vol dir fa una setmana i poc, heu començat a assajar una producció d'una obra escrita per tu, que portarà a terme la tropa teatre,
Explica'm el que puguis explicar-me. Quan, qui, com ho fem... Mira, primer, sí, el Ren de Mar és el meu darrer llibre. I el programa de ràdio. L'obra teatre diu El Café de Popa. Café de Popa. I el que és una obra costumista vol dir que explica els costums d'una època concreta. I ens centrem en un Vilassa de Mar bastant desconegut del 1859, segle XIX, segle d'hora de la Marina Catalana...
I com es vivia, què passava, i tot el, diguéssim, el protagonista principal, a part d'una tripulació, és un vaixell que es construeix a la platja d'on hi havia el Palomares, que era la platja de l'Estillero, i allà passen coses, i aquest primer viatge d'aquest vaixell...
que arriba a Amèrica, passen moltes coses i hi ha un petit conflicte però tot és per explicar una miqueta els costums del Vilassar de Mar del segle XIX la gràcia està en que s'ha de fer en un lloc que hi càpiga gent perquè és una obra que s'ha de preparar en molt temps de ventilació hi ha 30 actors i actrius
es farà l'Ateneu, amb molta il·lusió, i fa una setmana que hem començat els assajos, i bé, crec que anem per bon camí o bona travessia. És veritat, el Cafè de Popa, que també és el nom d'una secció del RAN de Mar, és un fet real en punts que has posat tu de la teva inventiva, o no?
Podria ser un fet real, però no és un fet real, és imaginat, però basant-me, lògicament, en el que passava a Vilassa de Mar, que també podria haver passat a Premià o al Masnou, és molt semblant, i tots els personatges que surten són ficticis, però amb noms reals que han existit, de vegades no en la mateixa època, i cada un dels personatges dels 30 correspon al retrat d'una persona que jo conec.
Doncs és curiós, i jo l'altre dia parlava amb una persona que està implicada en aquesta obra de teatre i em deia, hòstia, estem aprenent molt perquè l'Agustí ens envia imatges, etcètera, i li vaig dir, demaneu-li a l'Agustí que us convalidi el títol de nàutica, potser no, però els dos primers cursos de nàutica ja els teniu convalidats amb aquesta obra, per tant, potser et demanen que convalidis alguna cosa.
Fora bromes, Agustí. Ja no sé com presentar-te. Presento com a company i amic, capità, sempre capità, i ara avui l'excusa amb la qual tenim el goig de portar-te a la ràdio, sempre busquem excuses per portar-te, és com a nou president de la Federación, en aquest cas, Estatal de Marinos Mercantes. Agustí Martín, no cal que et digui que tornis com vulguis perquè has de tornar els propers dies a tirar l'aigua en nous randemars.
Bones marres a tothom. Que vagi molt bé. Com tu sempre dius, com ho dius al final? Sempre diem bona proa, bona mar i bon vent. Doncs que vagi bé, Agustí, gràcies.
Fins aquí el Parlant de Tot avui. Núria Parró, un conseller interior està fent l'actualització del Pla Bencat en directe i nosaltres acabem aquí el Parlant de Tot. L'edició de la número 2297, 2297 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt feliços. Que vagi molt bé, deixeu-me de nou felicitar a la meva mare, a dir el seu sant i el seu aniversari.
Sani, aniversari. Nosaltres demà a les 10 ens ho expliquem tot. Compte, eh, que el vent bufarà encara fins a les 8. Que vagi molt bé, serveis informatius ens ho expliquen tot. El adiós de una mujer
Se llevó la paga, el vino y el placer Y en mi vieja habitación Hay continuas para que no entre el sol No entre el sol La noche se llevó Los cuadros, la cordura y la fe Y nunca más se vio
sale ningún color de mi pincel el cuadro que pinté con tu sonrisa y nunca acabé quedo en la habitación y nunca más se dio una calle de París me recuerda todo aquello que no fui el final de una ilusión
en la noche en que París se estremeció y ahora hay una habitación con un cuadro y un colchón una calle de París su recuerdo todo lo que conseguí el adiós de una mujer se llevó la paga el vino y el placer y en mi vieja habitación
Hay cortinas para que no entre el sol, no entre el sol, no entre el sol, no entre el sol. Vilassar Ràdio, és la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassada Mar i