Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, una setmana més, un any més, en directe a través de Vilassar Ràdio. Cada matí de dilluns i divendres us fem companyia amb el Parlant de Tot. Gràcies per la vostra confiança, desitjant que hagueu passat unes grandíssimes
festes de Nadal, que els reis us hagin portat moltes coses, encetem un nou any natural del parlant de tot. Després d'aquestes vacances, avui encara els infants i joves encara estan de festa, demà tornen a les escoles i als instituts, i nosaltres arrenquem després d'aquestes festes, un dia molt fred, com feia temps que no passava i que hauria de ser així. És a dir, al mes de gener el que hauria de fer és el que està fent ara, aquest fred. De fet, a Vilassar de Mar...
avui a dos quarts de vuit del matí, ens movia entre zero i un grau i amb una sensació tèrmica de quatre sota zero. Llueix el sol, precisament la falta de núvols fa que l'ambient encara sigui més fred. Ens alegra, ens alegra, i desitgem que això no... o desitgem que això no hagi de ser notícia mai més, que el mes de gener faci fred, que és el que realment ha de fer. Constipats a l'ordre del dia, que també és el que passa a aquestes èpoques,
I nosaltres ens endinsem en aquest dimecres... Dimecres amb gust de dilluns, eh? Tornant de les vacances. Avui és dimecres, és 7 de gener de 2026. Gràcies per la vostra confiança. Us saludem un matí més des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Doncs, amics, amigues, ens disposem a començar i, com sempre, ho farem marxant cap al centre de referència meteorològica de la comarca, el servei Meteo Mar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió del temps de cara avui, de cara als propers dies. Sembla que el temps es manté tranquil, això sí, fred, tal com toca aquesta època. De seguida, marxem cap allà. De seguida, també, Joan Escofer, del cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
ens acosta l'actualitat local i comarcal, i general el poc ens passa. L'actualitat i els seus protagonistes el poc ens passa, on, insisteixo, repassem l'actualitat local, la general, les notícies curioses, aquelles notícies que també passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean, primer DeLorean del 2026, doncs repassem les afamèrides.
A dos quarts d'onze, recuperem l'entrevista que li fèiem fa uns dies a la doctora Isabel Moreno, ella és matgesa de família, ara mateix el cap doctor Marriera de Vilassadamar. Avui al Crónica n'escoltarem la notícia, és que va de ser distingida en aquest cas amb un premi a l'excel·lència. Escoltarem l'entrevista a la doctora Isabel Moreno i a la Isabel Moreno, a la seva vessant professional i a la seva vessant personal.
A les 11, com sempre i des de fa molts anys, la col·laboradora que més anys porta al programa, de fet, des del començament, Paquita Bruixa, amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. Recordem, i sempre insistim, que el parlant de tot es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment, en aquest cas amb Paquita Bruixa.
A dos quarts de dotze, les companyes de la biblioteca sempre passen per la ràdio per fer les recomanacions literàries. Molts anys també fa que venen a la ràdio. I avui començarem també aquest any natural amb les recomanacions de les companyes des de la biblioteca Ernest Lluch.
A les 12 del migdia, cada dimec que saludem a la Marta Badia i a la Mar Natxe, com els diem carinyosament, són les nostres broquiletes. Elles ens porten el s'ha acabat el broquil, aquells temes incòmodes, aquells temes que costa a vegades de parlar. Avui, però, no poden estar amb nosaltres i el que farem serà recuperar també una entrevista que li fèiem a l'Ivan Valentín. L'Ivan Valentín és un mataroní...
treballa en el món de l'audiovisual i ha rodat una sèrie, monos de fèria, amb una peculiaritat. Una, molta qualitat, això li ha valgut un premi, i l'altra és que el pressupost està de zero. Per tant, escoltem atentament aquesta entrevista que li fèiem a l'Ivan Valentí.
I a última hora marxarem cap a l'agrícola, l'agrícola Vilassà, una entitat centenària, que això es diu molt aviat. I des d'allà, un dia més, un any més, la Lara Txarau ens acostarà al bon producte. Les productes de promoció, de proximitat, tot plegat des de l'agrícola Vilassà.
L'edició d'avui, la número 2.272, la primera edició del nou de l'any 26, primera edició de l'any 2026, la número 2.272, 2.272 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10 del matí, ja ho tornem a tenir tot a punt, motor encès, posem primeres, i després de les festes de Nadal, grans festes de Nadal, arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Centre de referència meteorològic de la comarca, servei meteoromar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, dia molt fred, tal com hauria de tocar sempre el mes de gener, existeixo, dos quarts d'avui del matí, més aviat també. Entre 0 i 1 grau a Vilassar de mar, segons en quina zona, variem un grau, però estan molt baixos amb una sensació tèrmica, això sí, de 4 sota 0. Dia assolellat, el que fa i potencia la baixada de temperatures, volem saber el temps de cara també, la segona meitat de setmana.
Joaquim Serra, en directe. Molt bon dia. Hola, bon dia. De moment, avui tenim les temperatures més baixes d'aquest episodi de fred que fa un parell de dies que ens acompanya de forma més important, que ahir ja va fer baixar les temperatures fins a prop dels 0 graus a la franja costanera i que avui han arribat els 0 graus, per exemple, a la mateixa ciutat de Mataró,
o fins a gairebé 4 graus negatius cap a l'àrea de Tordera, en aquests dos extrems de les zones sempre o habitualment més càlides i més fredes de la comarca. De moment, avui s'espera una jornada que continuarà tranquil·la, completament assolellada, amb unes temperatures que comencen a remuntar i, de fet,
Durant la propera nit ja només glacarà les fondalades de l'interior de la comarca. A la costa ja desapareixerà la possibilitat de gelades, en definitiva. Amb vents que bufaran fluixos en el dia d'avui, força variables i amb una situació marítima més tranquil·la, tot i que encara hi haurà una mica de mar de fons. De cara a demà s'espera una nova jornada tranquil·la i estable.
Un temps que torna a estar dominat pel sol amb ambient més aviat fred al matí, tot i que no tant ni de bon tros com avui, mentre cada dia la temperatura pujarà de forma una mica més clara i tindrem màximes cap als 13-14 graus i, per tant, seran força agradables. La previsió per demà passat i també pel cap de setmana
Indica que no esperem grans canvis. De fet, bonança tèrmica amb unes temperatures que si ve dissabte baixant una mica diumenge es tornen a recuperar i tot això amb un temps que es presenta estable i assolejat amb alguns núvols prims, vents fluixos a la costa i situació marítima amb una mica de mar de fons poc important al llarg de tot el cap de setmana. Per tant,
Després d'aquesta fredurada de les últimes hores, podem dir que el fred s'acaba almenys momentàniament i que donarem pas els propers dies a unes temperatures força més suaus. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Puntual, com sempre, cada matí a aquesta hora saludem des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca a Joaquim Serra. De seguida, ara sí, saludarem en Joan Escofet.
Moment! Com sempre, aquesta hora per obrir finestra informativa.
No, mentida, però digues sense fer el programa i anem perdent una mica la pràctica amb tot, eh? Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. S'ha acabat ja per fi, eh? Arribat el 7 de gener, eh? Hòstia, jo he vist estirat uns dies més, ja ho saps. Ja saps que era del club 7 de gener. Sí, sí, jo no, eh? Jo he vist estirat uns... I conforme s'acosta al final de festa es ve a dir, va, uns dies més, uns dies més. Sí, sí, sí. Ha arribat, eh? Ha arribat, ha arribat. Què tal?
Dubte que tinc, creus que avui algun nen o nena haurà anat a l'escola portat pels seus pares o mares? Jo crec que avui no, perquè és un clàssic, el 7 de gener és un clàssic festa cada any, tinc dubtes. Els dies que és aquell que a Premiar sí, a Mataró no, a Canet sí, a Badalona no, aquells dies que, hòstia, no sabem quin dia és festa o no, que és festa de lliure disposició...
Aquests dies estic segur que sí. Un dia farem un reportatge en directe. Anem vist, eh, algun cop. Sí, sí, per això farem un reportatge. Anem vist a les portes de les escoles. Ahir també va ser el dia de piles no incloses.
Piles no... Això és un clàssic, cada 6 de gener, segurament. Doncs hi ha famílies previsores. Sí, sí, sí. Però tens muntat el... Ho puc dir així? Bé, ho diré d'una manera elegant. La mala passada, o la mala jugada, era la nostra època. Perquè si ens portaven unes joguines amb piles no incloses, t'havies d'esperar l'endemà. Punt. Ara no...
Tens botigues obertes. Establiments que et poden solucionar. Però en qualsevol cas, el Piles no incloses sempre fa molt mal. Sí, senyor. A finals de l'any passat comentàvem que aquest 31 de desembre posaria punt i final MTV. Aquesta...
cadena musical que va revolucionar i tan històrica la manera sobretot de consumir música a través dels videoclips la penúltima cançó d'MTV després de 45 anys va ser el Thank You de Dido
Històrica, però històrica de veritat, eh, Joan? Aquesta va ser la penúltima. Tenim més dades d'aquestes que ens agraden, dades de l'MTV, quin va ser el primer, quin va ser... La primera cançó és justament la última. Estem escoltant la penúltima i van tancar amb la primera cançó que 45 anys enrere, doncs, obria MTV, ens volien anar matat, Jaume, però no és internet la que ha matat.
aquesta manera de consumir música. Darrera cançó, MTV, Video Kill, The Radio Star. La primera i última cançó que va sonar i ha sonat a MTV. MTV, doncs, protagonista de cançons, inclús. Ara penso, Mar no flera mal d'exercits, no? Escoltant-la i veient-la MTV, ja deia, eh? Manera diferent de consumir la música, eh?
Molt bé, Joan, què més? Per cert, sabeu que... Sàpigueu tots i totes que aquest any... Sí. Hi havia... O sigui, l'any 1985 teníem a les nostres oficines una xica nova que treballava amb nosaltres, eh? Era la farala i era divina. Doncs aquest any es jubila ja la farala, eh?
Tenemos el nuevo aroma de la nueva mujer. La nueva chica en la oficina la farà la jubila aquesta. Ja s'ha fet gran, la farà la clar. És que és igual que aquests nens i nenes que sentim en aquestes Nadales que sonen per Nadal, evidentment. Hi ha nens que no és que estiguin jubilats, és que ja potser... Sí, potser estiguin cantant Nadales una mica més amunt, eh? Perquè jo era petit i ja hi eren. I ja no eren joves, eren 10-12 anys. Potser ja... I 10-12 i 20 i 30.
Molt bé, Joan. Comencem aquest primer poc ens passa ja amb una de les sintonies que agraden més la gent que ens escolta. Estem parlant de l'imbècil del dia.
I qui té el doctor Sonor d'ocupar aquest espai primer del 2026, va? Doncs mira, Transports Metropolitans de Barcelona. Ah, mira, molt bé, va. Ha publicat en el seu compte de Twitter totes les línies de bus operatives del partit que es disputa avui, Barça Atlètic Club de la Supercopa. El que no saben és que es disputa a Aràbia. Ha, ha.
No sabem si algú vol anar amb autobús a Aràbia. En qualsevol cas, TMB ens informa de les línies d'abusos per poder anar a l'Spotify Camp Nou. Molt bé! Hòstia, aquesta és molt bona per començar.
Sensacional! Tenim alguna cosa més o no, per començar? Tenim alguna cosa més, i aquesta sempre la portem al primer dia de l'any nou laborable per nosaltres, Jaume, que és aquesta estadística d'aquest web que es dedica a publicar cada principis de gener. Doncs, quin ha estat el monarca, el royal, que més ha treballat l'any anterior, l'any 2025? Treballat, eh? Això ja és un oxímono. El nostre no hi és, eh? Sí.
L'any passat era Alberto de Mónaco, que també el veus i dius... Té una pinta treballador. Doncs el preparat, eh? El preparat ha recuperat ara número 1 com el monarca que més ha treballat de l'any 2025. Imagina't l'últim, imagina't l'últim. 192 dies en actiu i davant de 188...
de l'any passat. Déu-n'hi-do amb el Felip VI, la feinada que té. El monarca fent carreteres que més ha treballat. La reina Letícia és la vuitena, la classificació femenina que més ha treballat de l'any 2025. Després us queixeu. Sí, home, sí. Vinga, Joan, més coses.
Doncs no ho han pogut comentar aquests dies. Sabem el que ha passat als Estats Units, intervenint Caracas, intervenint Nicolás Maduro. Va ser capturat, una de les imatges també històriques, amb un xandall gris. Un xandall gris de Nike. Doncs sàpigues que s'ha esgotat. És a dir, ja no queden aquests xandalls grisos que es venen a un preu d'uns 260 euros.
dòlars, el que vindria a ser uns 240 euros. Aquest xandal ha desaparegut de les botigues. Avui, l'Ada Colau estava a TV3 i m'ha semblat que anava amb un xandal de refilot. No sé si és aquest o no, però, escolta, si val 240 dòlars, tot plegat és molt adient, el seu discurs, de veritat. I clar, si parlem de xandal gris, quin és el xandal gris per excel·lència, per autonomia?
Si barret de xandals, perdoneu, eh? Xenoa, xenoa en l'acadèmia. Per què, Joan? Perquè quan tu vas... Jo vengo detrás.
Som-hi, Joan. Pujem al De L'Orient, al primer De L'Orient del 2026. Sí, abans deixa'm remarcar que Maduro serà jutjat per una jove promesa, el jutge federal dels Estats Units. És un xaval que té molta carrera, els seus 92 anys d'edat promet. Seguirem atentament la carrera judicial d'Alvin Hallerstein. Home, una carrera per davant, donant-li oportunitats a tan jove, això és molt interessant, home, Joan.
a l'altura de transports metropolitans. És més el mateix, eh? No hi havia qualsevol altre. Li van dir, qui vol agafar aquesta patata... No patata calenta, aquest mango calent, eh? I li van dir, hòstia, fota-li el Hallerstein, que, pobra home, l'han degut descongelar.
En fi, va, Delorian, el primer Delorian del 26, del 2026. 1954, ens anem fins allà, ens porta el Delorian per saludar el gran Maddy Waters, que gravava avui un dels clàssics de la blues. Buah, impressionant, impressionant.
Què més aquest di l'Orient Joan? Doncs, tal dia com avui, del 1964, naixia a Long Beach, a Califòrnia, Nicolas Cage, actor de moltíssimes pel·lícules, que, per cert, va estar casat a poc temps amb Lisa Marie Presley, i protagonista de moltes pel·lícules, a nosaltres, sense ben molt de gust recordar-lo, en aquell paper destructiu a Living Las Vegas, amb banda sonora de Gordon Summers.
I tanquem aquest Dilòria, va? I tanquem recordant que segons les estadístiques de l'any 2010, l'artista que havia venut més, l'artista musical que més havia venut era Michael Jackson. Tampoc poca sorpresa aquí, eh?
Escolta'm, parlant un poc ens passa després avui. Titular el crònica, va. Fa dos anys moria, per cert, Frank Beckenbauer. Home, gran. Doncs crònica, programació de l'Ateneu es presenta dissabte d'entrada als Exhaurides. Doncs Joan, demà et saludo, avui t'escolto i demà un quart d'on et saludo. La vida a vegades pot ser meravellosa.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
La nostra propera convidada ha passat molts colts per la ràdio, normalment a l'espai Fem Salut, ja que ella és metgesa, i ens ha parlat l'última vegada, crec que ens va venir a parlar de la diabetes. Però avui ve per un tema barrejant personal i professional, perquè la doctora Isaia Elmoreno, la nostra convidada metgesa de família del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, fa molt pocs dies va rebre un premi, un premi a la seva trajectòria.
I això sempre és bonic. Diu que de premis no es viu, però, escolta, va molt bé per allò d'apujar l'autoístima i fer coses perquè se't reconeixi la feina que això va molt bé. Per tant, avui la convidem. Convidem a la doctora, però convidem a la seva vessant personal, a la Isabel Moreno.
Doctora Isabel Moreno, bon dia, bona hora. Bon dia. I felicitats. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Escolta, el premi, què és el premi? Explica'm. Premi a què? El premi és... El títol del premi posa l'excel·lència professional.
Llavors, la veritat és que no sé ben bé com t'escollen, perquè hi ha un jurat i algú et proposa, però no m'han explicat quin ha sigut el procediment. Llavors jo vaig rebre un mail que posava això, que m'havien escollit com a metge que aquest any, ho fan que anualment m'havien escollit per donar-me el premi i que s'hi acceptava. Jo vaig dir...
Doncs encantada de la vida. Ja que hi som, no? No saps qui va enviar un correu allà i va dir, escolta, l'Isabel Moreno, no ho saps, eh? No, no tinc ni idea. Jo sé que algunes persones voten per això, hi ha un jurat, però no sé ni qui... Qui et va nominar. Exacte. No sé per qui he estat nominada, però, bueno, estic molt contenta. Oh, i tant. I això com va ser?
El mail el vaig rebre fa un mes i mig, una cosa així, i els premis els van donar el dia 1 de desembre, el dilluns, a la tarda, una jornada que van fer a la tarda, i hi havia, no sé si 50 i escaig professionals, més o menys, que li donaven els premis. No corris, ja arribarem a l'hora.
No el corris, ja arribarem. No me'l van donar a mi sola. Explica'm, però, i anirem més enrere, però ara de moment necessitem el fa un mes i mig, com reps el correu, que en deus rebre molts, doncs tu reps un correu i dius, va, l'obro. Tu recordes aquell moment d'obrir, hòstia, què és això? Obrir i dir, escolta, has estat, què et va passar pel cap?
Bé, jo sempre... Jo tinc el síndrome de l'Estocolmo. Ai, no de l'Estocolmo, com es diu? Del síndrome del... Impostor. De l'impostor, saps això? I sempre penso, si rebo un mail és que he fet alguna cosa malament.
I el primer que vaig pensar és, ostres, un mail al Col·legi de Metges, què he fet? I realment és això el primer que vaig pensar. I llavors, quan ho vaig llegir, vaig dir, hola, doncs quina il·lusió, no? I me'n recordo que estava treballant amb uns companys i el primer que vaig fer va ser dir, ostres, mireu, mireu què m'han enviat, no? I tothom, ah, felicitat, molt bé, molt bé. Doncs això és el que... La primera cosa és que he fet malament
I després, doncs, estar content, clar. Que has fet bé, vaja. Que has fet bé. Bueno, jo no sé, jo sempre penso que he fet malament. I tu no intueixes, eh, qui pot ser la persona. Doncs no, la veritat és que no, no. Perquè no... Els que quan em van donar el premi, quan donen el premi, el donen per àmbits. Llavors posa qui són els jurats que participen en el teu...
en el teu nomenament, per dir-ho d'alguna manera. I del jurat que van posar, just en la celebració, jo no coneixia ningú, per tant, no et puc dir, no tinc ni idea. Escolta, i a part dels companys i companyes que estaven aquí al cap, doncs, com va rebre el correu, què vas fer? El primer que vas fer, vas agafar el telèfon, vas trucar a algú, a qui vas trucar?
Bueno, li vaig enviar el whatsapp de la meva família, del meu marit amb els meus fills, i després ho vaig enviar als meus pares, a la família política, als cunyats... Tothom a felicitar-te. Els amics... Havies rebut algun premio, no? No. Per tant, no pregunto si te l'esperaves. No, no, no, no. Va ser totalment... Ja et dic, vaig pensar que he fet malament. O sigui, no, no me l'esperava, no.
Escolta, i arriba un moment que això ho reposes i dius, hòstia, que m'han donat el premi a l'excel·lència. I, bueno, dius 50, com si fossin molts. Quants metges hi ha? A Catalunya hi ha molts, eh? Per tant, en algun moment, allò reposada, amb el cap al coixí, has reflexionat sobre aquest premi que t'han donat tan merescut?
Mira, ja et dic, com que tinc lo de la síndrome aquesta, la torno a repetir, doncs sempre penso, bueno, no sé, segurament, doncs mira, també li han donat als altres, no? No sé, no de què haver fet tanta cosa tan especial, perquè si li han donat, no sé com dir-te, no? O sigui, em desmereixo una mica. El que em va fer posar contenta és que jo no ho sabia, però es va penjar a les xarxes socials i al principi vaig dir, ostres,
Ai, ai, jo no estic preparada per això, no?, perquè vaig pensar, bueno, de la mateixa manera que la gent va respondre positivament, doncs també hi ha gent, evidentment, que no li agrada la teva manera de treballar o que no li agrada com ets, etcètera, etcètera, no? I també tens haters, evidentment, a la vida, tot.
i jo vaig pensar, ostres, jo no estic preparada per escoltar les comentaris dels haters i em va emocionar moltíssim tots els comentaris que he llegit tant en el Facebook com en l'Insta de tots els meus...
sobretot d'ex-pacients de Vilassar de Dalt, perquè jo vaig estar 19 anys allà, i dels nous pacients de Vilassar de Mar, que m'estan coneixent, no? I em vaig sentir molt estimada, i això em va fer més il·lusió que el premi pròpiament dit, no sé com dir-t'ho. Sí, sí, clar, és un reconeixement del teu...
públic dels teus, deixa-m'ho dir així, ja sé que no són així, dels teus clients, que són els teus pacients, doncs és més que un premi, però escolta un premi, és fantàstic. A més, un premi a la trajectòria, que això dius, hosti, aquí hi ha gent que has fet una mica de balanç. I ara m'agradaria parlar, no amb la doctora Moreno, sinó amb la Isabel, m'agradaria parlar. Isabel, tu quan decideixes a la teva vida que et dedicaràs a la medicina?
Doncs ho decideixo a l'Institut Satorres. A Mataró? Jo soc cabrarenca i jo havia anat a l'escola Sant Feliu, a l'escola parroquial, i a mi sempre m'ha agradat molt la docència. Llavors jo vaig anar a l'Institut, al Satorres, perquè allà no es podia fer fins avui ter d'EGB.
Que vas a fer el BUP i el COU. El BUP i el COU a l'Institut Satorres. I jo volia ser mestre i una professora de llatí em va dir, escolta'm, tu t'ho has plantejat bé, això? Perquè a mi m'agradaven molt les lletres, les ciències, m'agradava tot en general, val? I la de llatí, que t'anava molt bé, em va dir, tu t'has plantejat realment per què no fas una, jo què sé, una carrera com medicina, com biologia, com... Jo vaig pensar, ai...
Potser sí, no? I com que tinc un bagatge, jo havia participat molt en el poble, jo era catequista, participava a la parròquia, bé, tota aquesta vessant de donar als altres, no?, que sempre ho he portat com a la meva, bé, a la meva educació, no?,
perquè sempre he fet voluntariat. I llavors vaig pensar, bueno, perquè aquest voluntariat el pots aplicar a la teva professió, d'alguna manera. I vaig pensar, no sé, ser metge no em desagradaria. I vaig pensar que m'agradaria ser metge de poble. I, de fet, quan vaig acabar la carrera vaig estar uns dies amb el doctor Esté, que era el meu metge de poble, de Cabrera,
I vaig pensar que allò era el que a mi m'agradava. I nada, vaig escollir aquesta especialitat que molta gent es va sorprendre perquè, clar, tens un número alt de mir i tothom es pensa que agafaràs neurocirurgia. I jo vaig, quan vaig escollir Medicina de Família, quan vaig sortir d'escollir la plaça, ho recordo un company, em va dir i tu per què has escollit Medicina de Família si tens un número molt elevat de mir? I jo vaig pensar és que el que a mi m'agrada és aquesta especialitat.
Per tant, tu ets molt bon estudiant. Era molt bon estudiant, era molt matxacona estudiant. Jo sempre dic que nosaltres tenim moltes intel·ligències, no és la intel·ligència només de si estudies o no, tenim moltes intel·ligències, intel·ligència emocional, intel·ligència tal, no?
Jo tinc un germà que ha fet una enginyeria i jo no tinc aquesta capacitat. O sigui, jo no podria ser matemàtica, ni física, ni res. Jo he sigut... tinc altres tipus d'intel·ligència, però aquesta no. Jo era maixacona i m'agradava molt estudiar, ser molt curiosa, m'agrada saber per què passen les coses...
És més aquest tipus d'intel·ligència. Per medicina necessites sentir comú, necessites ser observador, necessites escoltar, no necessites tenir, m'explico, una ment allà, bueno, segons la meva opinió, una ment de físic o de química, m'entens? Sí, i tant, i tant.
Precisament la teva vessant de voluntari, divendres passat, el dia 5 de desembre, se'l va anar al Dia Internacional del Voluntariat. I així, doncs, d'alguna manera, també, aquest voluntariat, el servir els de més, et va servir a tu per dir, seré metgessa de família. No ets cirugiana, no ets cap més especialitat, que abans era el metge de capçalera. El metge de capçalera, sí. No vas pensar-t'ho mai, això, de dir, va, doncs em faré el que dèiem, cirugiana, o no sé...
No, no, no. La meva vocació... Traumatòloga o cardiòloga, no, eh? La meva vocació... A veure, són decisions que prens a la vida, que sempre penses... Ostres, no sé si... Ho has de decidir en pocs segons, agafar una especialitat, perquè és uno de darrere a l'altre que vas collint. Ho pots tenir pensat. Et pots imaginar que l'especialitat és d'una manera i quan estàs a dins dius... No m'agrada. Però a mi m'ha anat agradant la meva especialitat a mesura...
que l'he anat fent i he descobert la importància de la nostra especialitat i així la transmeto als estudiants quan venen al cap. Tracte personal, eh? Quants anys fa d'això? Pocs. Jo vaig acabar la carrera als 25, en tinc 57, doncs compta. Doncs 32. Escolta una cosa, i tu quan arribes a, perquè a la família no hi havia cap persones que arribes a la medicina, quan arribes a casa i dius, escolta, mira, faré medicina, què et diuen?
Doncs la veritat és que no ho recordo, si soc sincera. Érem dos cosines que vivíem a la Riera, Cabrera, molt al costat una de l'altra, i les dues van fer medicina. Per tant, som les dues primeres persones de la família que estudiaven probablement una carrera universitària i les que estudiaven medicina. I era com, bueno, com que sempre havíem anat juntes i les dues fèiem la carrera, era com...
Com una cosa com normal, no? Sí, com el pack, anava amb el pack, no? I van així, però no, els meus pares orgullosos, evidentment, clar que sí. I en el futur hi haurà alguna metgessa, algun metge més a la família? Heu obert camí o us heu quedat? Sí, el meu fill gran és metge, està fent l'especialitat a Belvitge, és R3 d'UCI, és ociòleg. Ociòleg, eh? Sí.
i vol fer Medicina de Rescat de Muntanya, ja ho veurem, i el meu fill petit és fisioterapeuta, o sigui, també ha seguit la banda sanitària. Clar, ells parlen de MIR i especialitats, i doncs això, clar, la carrera de Medicina són uns anys, que són quatre o abans ells en cinc, no? Són sis. Són sis, i després hi ha el MIR, acaben sent deu.
Són sis anys i després el mires per agafar una plaça i començar a treballar. Clar, perquè ells quan acaben han d'entrar com a residents, en aquest cas. Quan acabem, abans érem llicenciats en medicina i cirurgia, ara és un grau de medicina. Llavors, en principi, tu no pots exercir a Espanya si no tens una especialitat. A Espanya, a altres llocs, sí. Sí.
No ho sé, però aquí a Espanya... No t'has plantejat. No. De fet, em van oferir, quan vaig acabar l'especialitat, marxar als Estats Units, a fer un màster, i jo vaig pensar... A mi no m'hi ha perdut res. No. Hi has pensat algun cop? Hòstia, ho has pogut anar. No. No, eh? No, penso que aquí hi ha molta feina a fer i que he pogut fer tot el que he volgut des del punt de vista professional, m'he realitzat,
He fet el doctorat, he fet... Bé, m'he fet el màxim que es podia fer a la carrera, entenc jo, professional per mi, i estic bé, estic contenta. I on vas fer el MIR? Vaig fer la residència a l'Hospital Germans Trias i Pujol. A Can Ruti. I la part de primària al cap de Ronda Prima, Mataró. Home, també un altre clàssic de la comarca. Sí. I tu, a partir d'ahir, vas dir, doncs faig el MIR, faig l'especialitat... Quin nombre de MIR? Perquè em dius molt alt...
El 2.194 hi havia 4.000 places, vaig treure la meitat. No és que fos molt alt, però no eren de les 1.000 primeres, però vaig quedar pel 50%. Només hi havia en aquell all 4.000 i no sé, ens devien presentar 10.000 o jo què sé quants, no sé, no tinc ni idea, moltíssims ens van presentar. El teu fill dius que vol fer rescat de muntanya, aquests que van a l'aire, suposo. Sí, els que es pengen, sí, por ahí. Perquè crec que a la teva família això de la muntanya us agrada. Ah, sí, sí, sí, ens agrada molt. Sí o no? Vas a la muntanya o no? Sí, molt. Quines són les teves aficions?
Doncs jo en tinc moltes decisions. Jo, quan em jubilit, no em quedaré... A mi m'agrada córrer per la muntanya, fer excursions, caminades molt llargues, fem caminades, tenim un grup i fem caminades bastant llarguetes. Què són, llarguetes? Llarguetes són de 40, 50... Tenim un objectiu anual, que és anar de Mataró a Montserrat a Peu, que fa molts anys que ho fem,
que són a la vora de 80 quilòmetres, durant tota la nit, i llavors cada setmana ens preparem per l'objectiu anual. Ja l'heu fet aquest any? No, és al maig. Al maig, va, va. Llavors tot l'any ens preparem i ens apuntem a diverses pulses. I m'agrada cosir, m'agrada fer ganxet, m'agraden les manualitats, pintar... Ah, sí? T'agrada distreure't d'aquesta manera? Cosir, fer ganxet... Perquè és la manera de desconnectar, o ni així es desconnectes? Perquè tinc la sensació que poc desconec.
Bé, desconecto poc, he après a desconnectar més, però em costa molt, perquè em sap molt de greu fer coses malament, o sigui, tenir errors en la meva feina, i qui en té bo que s'equivoca, diuen, però sóc molt autoexigent i no em perdono gaire els errors i llavors sempre estic com molt hipervigilant i em costa molt desconnectar.
El fet de, deixa-ho dir així, els metges, les doctores, els metges, les metgesses, teniu pacients davant, no teniu una màquina, no? Exactament. És a dir, l'informàtic, doncs escolta, si no connecta un cable, doncs ja el connectarà un altre. Però clar, en el vostre cas, el marge d'error és més prim, és a dir, és més notori en aquest cas. Això et significa pressió a tu, com vas? Sí, molta. Molta. Encara, eh? Sí. Després de 32 anys, eh? Sí.
Sí, sí, sí. Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte. Un repte de pensar que aquella persona potser té alguna patologia, alguna malaltia i que està en les meves mans diagnosticar-li. És així? Jo ho penso cada vegada que... És el que em fa estar activa i el que em fa estar atenta. I després m'agrada... He fet moltes publicacions de casos clínics i això és el que m'ha fet...
Estar activa, sempre ho dic, perquè pots caure en una monotonia a qualsevol feina i en una rutina. T'has de... Automotivar. I, a més a més, t'has de reinventar, reciclar... Exacte. Perquè els constipats abans no es curaven igual que ara. Exacte. I jo sempre penso que aquella persona està a les meves mans en aquell moment i de les meves mans depèn i del meu cap depèn que a aquella persona jo li pugui fer un diagnòstic del seu mal i que potser...
Si no l'hi faig jo, potser no sé com dir-t'ho, no? Isabel, la vida i la feina són moments. Hi ha moments molt bons i hi ha moments dolents. Els més bons que recordes a la teva feina, quins són?
A la feina sempre hi ha moments molt bons. Riem molt a la feina. Jo ric molt a la feina. També m'enfado a la feina perquè no m'agraden les coses quan es fan mal fetes o quan jo les faig mal fetes o quan crec que no van com han d'anar.
Però a la feina riem molt, afortunadament, i una cosa que em caracteritza, a part que puc tenir molt exigent, la gent em coneix per això, i perquè soc molt puntillosa, i perquè soc de les primeres que salto quan soc molt reivindicativa, també tinc molt de sentit de l'humor, crec, i riem molt, i m'agraden molt els acudits, i tinc sang andalús a les venes,
Estic molt orgullosa d'això i ens ho passem molt bé. T'agrada explicar acudit? Sí, molt. Explica'l'on acudit, va. Ara em faràs emulsionar i tot. Un acudit, a veure, un acudit curt. Bueno, curt o llarg, que tenim temps. Doncs, mira, t'explicaré. Ara el primer que se'm ve al cap és un que vaig explicar quan em vaig casar.
Quan em vaig casar, els amics em van fer explicar un xiste quan estàvem asseguts a taula a l'hora de dinar. I jo estava vestida de núvia, evidentment, no? I vaig explicar aquest acudit. Atenció. Diu que és el clàssic, no? Un espanyol, un anglès, un alemany... Aquests són els que m'agraden. Exacte, que estan en un xiringuito de platja. I el cambrer els hi pregunta a un d'ells, què quiere tomar? I llavors l'anglès diu, pues jo querría algo con gin.
diu, un ginger ale. I diu, pues muy bien, le ponen el ginger ale. I l'alemany diu, vostè què querría? Diu, jo també querría algo con gin. Un gin tònic. I diu l'espanyol, jo no voy a ser menos. Diu, vostè què querría? Diu, jo també quiero algo con gin. Me va poner usted un botejín. No el sabia aquest, eh? No el sabia. M'agrada, eh?
M'agrada, eh? És que a mi m'agrada també. Jo sóc horrible explicant acudits. Escolta, i la Isabel també té algun moment a la seva trajectòria que dius, hòstia, aquell moment no se m'amorirà mai. No sé si parlem del 2020 o hi ha altres moments. Mira, el 2020 va ser un any molt dur, però jo sempre dic que va ser un any molt important per mi, perquè van passar moltes coses positives.
Vaig sortir de la meva zona de confort. Vaig ser quan vaig fer el canvi de Vilassar de Dal a Vilassar de Mar, per diversos motius, però que em vaig veure en cor de fer-lo.
I em va ajudar molt el fet de... Es van demanar voluntaris, quan estàvem en plena inici de la pandèmia, que a Atenció Primària hi havia menys feina, tota la feina estava als hospitals, i estaven saturadíssims, i van demanar-nos ajuda. Des dels hospitals van demanar si podíem anar a col·laborar amb ells. I jo em vaig presentar, vaig dir que jo anava, i me'n vaig anar a Can Rutí.
I vaig estar tres mesos treballant, vaig estar un mes i mig treballant a urgències amb dues bones companyes que eren les directores en aquell moment d'urgències. I vaig estar treballant amb elles. I un mes i mig, més o menys, vaig estar a la Goodman, on ingressaven els pacients. La Goodman va cedir les seves instal·lacions per acollir els avis que tenien Covid a les residències i estaven allà ingressats. Vaig estar tres mesos.
I allò em va fer pensar que jo, si podia anar a Can Ruti després de 20 anys que jo vaig fer l'especialitat allà, que era totalment diferent, jo quan vaig fer l'especialitat no hi havia ordinadors, no hi havia els protocols que hi ha ara, jo pensava que si jo he pogut fer això, puc fer el que vulgui.
Llavors vaig aprofitar per acabar la meva tesi, escriure-la perquè estava aïllada i quan venia de treballar de Can Ruti anava a Cabrera, que els meus pares tenen una casa amb dues plantes i a baix estava jo sola i aïllada. Vaig acabar d'escriure la tesi i vaig decidir que la vida és curta i que si volem estar bé i se'ns plantegen possibilitats, quan el tren passa s'ha d'agafar.
Per tant, has tingut moments pitjors que el Covid, no?, en algun moment, a la feina? Sí, sí, sí. Bueno, es passa quan tu tens una manera de treballar, t'agrada molt, clar, tu treballes en una empresa, igual que tots treballem en una empresa, i de vegades pots estar d'acord o no pots estar d'acord amb les directrius d'aquella empresa, però hi treballes.
Per tant, i també passats malament per patir per pacients... Això és el pitjor, m'imagino. Això és el pitjor. M'imagino que tu em portes a casa, no? Això és el pitjor, de pensar... Ostres, aquest pacient no ha estat a l'alçada... O no puc fer res, també. No, més que no puc fer res, jo sempre és... No he estat a l'alçada, no? Potser... Que després jo he comentat els casos sempre amb els meus companys, i he fet autocrítica, i la majoria de vegades he fet el que s'havia de fer...
Però sempre penses, sempre tothom pensa segurament, o almenys jo, i si hagués pogut fer alguna cosa més per aquesta persona?
Com anem al metge o a la batgessa, com a pacients, sempre jo almenys penso, hòstia, ho sap de tot, ho he dit claríssim, això. És veritat? No dubteu mai? No, que va, no sabem de tot. Però ho heu de fer d'ho veure, no? Perquè jo sempre que el metge surto amb un dia en nòstic, ningú... Mira, jo crec... Jo, eh? Des de ben joveneta...
ara perquè tens la IA, i la pots fer servir, o pots fer servir l'ordinador, però jo sempre he tret els apunts i li he dit al pacient, escolta'm, deixa que m'ho miri. Totalment sincera, saps? No sé més, he de mirar-ho, he de saber què haig de fer amb tu, perquè no pot saber-ho tot, i menys nosaltres, que som metges de família i toquem un munt d'especialitats. Per tant, és impossible saber-ho. Quina és la malaltia més estranya que has diagnosticat?
No, estranyes... Bé, més que estranyes, difícils de pensar-hi, no? I que possiblement algun company de família potser no ha tingut alguna durant la seva carrera i jo he tingut...
O la sort o no, com que ja n'he trobat una, trobar-ne després. Una diabetes insípida, que és poc comuna. A veure, a nivell hospitalari, sí. Una diabetes insípida no és una diabetes mellitus, és per un tumor hipofisari. O una cirrosi biliar primària, que ara li han canviat el nom, que és per una alteració a nivell de la biliar, a nivell empàtic. Ara que ens el sabíem, han canviat el nom.
Jo què sé, no? Ets doctora d'ull, no? M'imagino que hi ha doctores que miren i diuen on posa l'ull posa la bala per entendre'ns. O ets d'aquestes que dona moltes voltes i tal. Et deixes guiar per la teva intuïció? Sí. Sí.
Quan m'encaparro amb una cosa, intento arribar fins al final, i després busco bibliografia i tal, però sí, jo observo molt, m'agrada observar, m'agrada fixar-me amb la gent, però no només amb la professió, jo sóc bastant tafanerota, i m'agrada això, fixar-me amb la gent. M'has dit que publiques, no? A on publiques?
Bé, ara és molt més difícil publicar que quan jo vaig començar a publicar. Bé, hi ha diverses revistes mèdiques, hi ha Atenció Primària, hi ha una revista que es diu Formació Mèdica, que hi havia l'opció de publicar casos clínics, no? Bé, a congressos, no? Isabel, no doctora, eh? Isabel, ets bona pacient?
Jo crec que sí Vas al metge tu, no? No, no vaig gaire al metge
És a dir, t'autovisites, no? Sí, la veritat és que no li dono massa importància a la meva salut. No sé com dir-ho. Hosti, a veure. M'acabes de donar un titular, eh? No, no, no. A veure com t'ho explico. Com que els símptomes que tinc, o que pugui tenir, o sigui, els intento valorar,
i crec que, no sé si tinc capacitat de discernir el que és important ni no, jo crec que sí, i si realment m'he de preocupar, consulto, evidentment, no? Vull dir, perquè m'han intervingut de diverses coses i tal, i jo penso que soc una bona pacient en el sentit que si m'han hagut d'operar, he sabut ser pacient, he sabut entendre que si he d'anar a visitar-me a algun altre, a l'hospital o allà on sigui,
He sigut conscient de la demora, de... No sé, com que hi treballo en el sistema, m'agrada també fixar-me com ho fan els altres per intentar saber com se senten els meus pacients, saps? Que de dir, el pacient es queixa que no l'han avisat amb la visita, jo penso, ostres, és veritat, costa molt que t'avisin amb l'SMS, no? O... La meva salut. Exacte. Però...
Intento fer de pacient per saber com se senten els meus pacients. És el moment que desconectes de metgessa? Perquè potser el teu metge t'està dient, escolta, mira això, i tu com a doctora tens una altra visió? De moment encara no m'han passat. Millor. De moment encara no m'han passat. Però clar, evidentment que quan tinc un problema intento racionalitzar-lo i comentar-lo a algú que en sàpiga més que jo, evidentment. Quan torris a néixer seràs un altre cop metgessa? Jo crec que sí. Sí, eh?
I ho dius encara perquè ets molt feliç, tu sí, doctora. Escolta, ens anem al dia 1, va, 1 desembre. Tu te'n vas a Barcelona, allà, i arriba el moment, un moment complicadot, eh?
complicat perquè, clar, hòstia, pujar allà dalt... Has de parlar o no? No, no, no, no. Tenies alguna cosa preparada o no per si? No. I com va anar? Explica'm una mica el dia. Vaig anar amb el meu marit i els meus dos fills i després van acompanyar-me tres companyes de l'ambulatori, que me les vaig trobar allà,
que em va fer molta il·lusió també, i ja està. Llavors jo vaig xeure sola a la fila, diguem-ho així, perquè després em vaig adonar que estàvem distribuïts, perquè els premis no van ser uno detrás de otro, sinó per categories, diguem-ho així. O sigui, ara...
els hospitalaris, ara els que fan recerca, ara els que fan no sé què, ara els d'atenció primària. Llavors estàvem tots asseguts en la mateixa filera i els van anar anomenant un per un i llavors posaven una pantalla amb la teva foto, amb el teu nom, la teva especialitat i d'on eres, i la teva edat, l'any de naixement. Llavors sorties allà i et donaven un diploma, una insígnia, que la porto penjada, una insígnia, sí.
La insígnia del col·legi de metges i al costat porto penjada la muntanya, que me la va regalar la meva amiga. Veus? Les meves transpassions. Porto penjades al coll. Bueno, falta la família, però encara no... La portes a dins. Sí, sí. La portes a dins, aquesta. I ja està. Llavors ens van fer unes fotos i quan tu pujaves hi havia una periodista que és la que conduïa l'acte. L'acte. L'acte.
i deia unes paraules sobre tu i... Què va dir-ho? Te'n vas quedar? No me'n recordo. No la vas ni escoltar, digues la veritat. No, no la recordo. No m'hi vaig fixar. No pretenc que em diguis quin número de pacients has visitat a la teva vida, perquè això és impossible. Però en recordes algun especialment per alguna cosa? L'estrany, el pesat...
Ara que estem en confiança, Isabel, va. Jo no, recordo... A tots els recordo amb molt de carinyo, és veritat. I a mi m'agrada... Jo sempre dic que els metges de família...
tenim un gran avantatge, que és que el que nosaltres diem la longitudinalitat, nosaltres visitem amb longitudinalitat, amb longitud. Nosaltres visitem els pacients des que tenen 15 anys fins que són adults i tenen fills. I tu passes per totes les etapes de la seva vida. I això és el que a mi m'emociona, no? I el que a mi...
Aquesta de dir, entra per la porta algú que el coneixes de fa molt de temps i dius, ostres, fas mala cara.
Alguna cosa et passa. Sé que alguna cosa et passa. Per això és tan important... Per això va anar al metge. Per això és tan important la visita presencial, que jo la vull com... No vull la visita online ni la visita telefònica, que entenc que serveixen per moltes coses, però jo haig de veure, haig de tocar, haig de sentir, haig de donar-li la mà, haig de donar-li una abraçada. A vegades m'haig d'enfadar, perquè a vegades ens enfadem. Que no et fan cas.
No, perquè estàs cansat, perquè... La gent no té per què fer-te cas, perquè tu no ets... O sigui, tu pots aconsellar i el pacient pot rebre els teus consells i fer el millor que cregui per la seva salut. Però jo he deixat de pensar que m'han de fer cas, perquè no es tracta d'això. Es tracta que canviïn hàbits i jo els explico el millor que puc i el millor que sé.
Doncs potser el més difícil als amics i la família, visitar-los, m'imagino, i també certa distància. Vaig a trucar a l'Isabel, que tinc una mica de mal d'orella, i li diré això passa. Això passa molt. Però visitar la família a l'ambulatori és el que més deu costar. Algú que tens o un amic que dius, hosti, aquí sí. No hi ha distància emocional en aquest cas. Jo intento guardar aquesta distància perquè, afortunadament, la taula...
que és física, ens dona una mica de distància, distància física. I jo quan he visitat la família, jo els dic ara t'estic fent de metge, no t'estic fent de germana o de cosina o del que sigui, o d'amiga, no? Jo et dic el que penso que has de fer...
I t'ho dic de tot cor, vull dir, perquè penso que la vida és més senzilla del que la fem, i que la gent parlant s'entén, i llavors jo els intento explicar, jo penso això, això i això, a partir d'aquí, fes el que creguis que has de fer. Isabel, t'agrada la música?
M'agrada la música. Vaig estar cantant amb una coral... Què dius ara? Sí, a la perla de l'Havana. Coral i tu. A l'Havana o aquí? No, a Mataró. Al barri de l'Havana. Al barri de l'Havana. Jo vivia abans al barri de l'Havana. Ara he vist que la plaça Cuba, he passat de l'Havana a Cuba. Ah, mira, molt bé. Al carrer Sant Cugat, a prop de la plaça Cuba. Tot molt cuba, això, eh? I vaig estar 7 o 8 anys i m'ho vaig passar molt bé, molt bé, molt bé. I recordes alguna cançó que deies la teva preferida?
Ara mateix... Algun cantant, alguna que et deixis acompanyar. Bueno, hem cantat Pirineus, hem cantat les típiques que es canten a les corals, que són molt maques. Però algun cantant, alguna cantant que et deixi acompanyar quan vas amb el cotxe. A mi m'agrada molt la música espanyola, no sé com dir. M'agrada la música catalana també, els cantants catalans, i m'agrada el flamenquito. Què t'agrada a tu del flamenquito?
No tinc un flamen... Jo és que pels noms soc fatal. Jo tinc molta visió. Una estopa, per exemple, allò flamenca. Sí, una cosa així, sí. Jo tinc molta memòria ocular, visual, però memòria de noms, fatal. Si em preguntes llibres et diré, no me'n recordo. M'he llegit un munt, però no me'n recordo els cits. No me'n recordo.
Doncs mira, acabarem amb un estopa, què et sembla? Ah, estupendo. Estopa, com a Camarón, que ets una mica flamenquita. Ah, exacte, m'encanta flamenquita. Isabel, doctora Isabel Moreno, moltíssimes gràcies per haver estat aquí i doncs felicitats, insistim, per aquest premi t'ha meregut a la trajectòria.
No és el premi a un descobriment que és sensacional, he de descobrir, és la trajectòria. Són 32 anys de feina ben feta, i encara que siguis molt exigent, i encara que pensessis que el síndrome de l'impostor, que el correu que et van enviar al colegi de metges et fotien bronca, res de tot això. Tu vas a mereixer i tu mereixes. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu i a vosaltres. Gràcies.
Más como una araña, bebé, el sudor que empaña que está de mi habitación. Y después por la mañana despierto y no tengo alas. Llevo diez horas durmiendo y mi almohada está empapada. Todavía ha sido un sueño muy real y muy profundo. Tus ojos no tienen dueño porque no son de este mundo.
Les notícies de les 11. El president de l'Estat espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a mostrar el seu rebuig frontal a l'atac nord-americà sobre Venezuela. Així ho ha assegurat aquest dimarts en una roda de premsa posterior a la reunió de coalició de voluntaris per defensar Ucraïna.
Pedro Sánchez ha dit que per ell les accions als Estats Units a Caracas les ha qualificat com un precedent terrible i molt perillós. No reconeixem, diu Sánchez, la legitimitat del govern de Maduro, però tampoc la legitimitat d'una acció que sembla tenir com a únic objectiu.
canviar un executiu per apropiar-se dels seus recursos naturals, ha assegurat el president de l'Estat espanyol. Sobre la situació de Venezuela, el president ha reivindicat la sobirania del poble venezolà i la necessitat d'obrir un procés democràtic perquè, ha dit, decideixin lliurement el seu futur.
En aquest sentit, Sánchez ha ofert que Espanya assumeixi el paper de mediador en el conflicte, assegurant que té la voluntat de reunir-se tant amb la nova presidenta venezolana, Delsi Rodríguez, com amb el líder de l'oposició d'aquest país, Edmundo González.
I no deixem la situació que es viu a Caracas perquè diferents presidents de països europeus, entre els quals hi ha, per exemple, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez, George Meloni, han signat un document al costat de la primera ministra de Dinamarca, Matt Fredrickson, assegurant que avisen Donald Trump que no toleraran una acció unilateral a Groenlàndia.
I és que després de l'atac a Venezuela hi ha el segrest de Nicolás Maduro, declarat il·legal per l'ONU. El president estatuninent ha posat els seus ulls en Groenlàndia, terra rica en recursos naturals i país constituent del regne de Dinamarca, país confederat i fundador de la OTAN. Per això els líders europeus han recordat a Trump que l'aliança militar
contempla la regió àrtica com una prioritat per a Europa i com un àrea crítica, diuen, per la seguretat transatlàntica i internacional. En aquest sentit, avisen que han reforçat la seva presència a l'illa en els darrers anys amb inversions i iniciatives polítiques per garantir-hi la estabilitat.
Un home sense llar va morir ahir dia de Reis al carrer Torres i Bages de Badalona. El sistema d'emergències va confirmar la mort d'una persona de 54 anys ocorreguda a les portes d'un aparcament d'aquest carrer, del carrer Torres i Bages de Badalona. Fins al lloc dels fets es van esplaçar dues ambulàncies i agents de la policia local que han arribat al lloc dels fets, volem dir,
es van haver de limitar simplement a constatar la mort d'aquesta persona. Sembla que al voltant de pocs minuts abans de les dues, un veí s'havia acostat amb una plat de sopa calenta per tal que pogués dinar, però van trobar la persona mort en principi. S'ha de fer l'autòpsia, però tot fa pensar que ha sigut una mort pel fred.
El Servei Postal del Regne Unit ha decidit que el proper 23 de gener el Royal May posarà a la banda una edició especial de segells dedicada a la sèrie Strangers Things, un dels èxits més grans de Netflix. La saga que segueix la peripècia d'un grup d'adolescents de la ciutat fictícia de Hawkins ha arribat al punt i final aquest gener després de 5 temporades i 42 capítols. Més informació al punt de les 12 del migdia al 98.1 de la FAM.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Ei, tu, sabies que les compres per internet a Catalunya generen tant CO2 i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes en un any? Abans de comprar res, pensa'm el cap i no'm el c***o.
Agrupa les comandes i utilitza els punts de recollida. Si esperes un paquet, la llei de Murphy diu que te'l portaran just quan surtis de casa. No surtis i evita desplaçaments inútils. Un altaveu per molestar el veïnat no és urgent. No cal que marquis la casella d'entrega immediata. I sempre que puguis, compra també al barri, perquè la compres en línia, però la contaminació no. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat Tu sabies que el germà de la Laia patia assatjament escolar? Ah, sí?
I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'USAP. T'escoltem, t'ajudem, et protegim.
El temps passarà, la música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu. Torna-la a tocar, Samba. El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio. Cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM. Torna-la a tocar, Samba.
Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter i Twitter.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
6, gairebé 7 minuts per damunt de les 11 al matí, encedem la segona hora de la nostra edició, la d'aquest fred dimecres, anem a dir dilluns, jo, saps? Dimecres, dimecres 7 de gener de 2025. Primera edició del 2026, i com cada dimecres aquesta hora, des del començament del programa ja fa uns quants anys, 18 temporades ni més ni menys...
Saludem, com sempre, la nostra amiga Paquita Bruixa, la col·laboradora que més anys porta al programa. Amb els conjurs, els somnis, els horòscops i les vostres consultes. Som-hi! Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Bon dia i bon any, eh?
Això mateix, molt bon any per a tothom. Com ha anat això, Paquita? Com ha anat això de les festes? Doncs superbé, hem estat tots, no ha faltat ningú. Doncs mira, això és el més important, eh? És el que volem tots. Sí senyora, això és el més important. Doncs ho celebrem i doncs el fred, Paquita, que diem que és notícia, perquè els últims anys no feia fred i per tant no era... Jo crec que el que era notícia és que els anys anteriors no feia fred. No crec que faci fred aquestes alçades de l'any, no hauria de ser notícia.
Això, però esclar, l'hivern té que fer fred, això és així. Clar, és que no hi ha més. El normal, el noticiable és que l'hivern no faci fred. Per tant, ja saps que a Vilassar ara mateix estem a 32 graus, la gent a la platja... Sí, no, sort que teniu, eh? No gasteu ni calafat. Home, no, nosaltres estem a la platja un dia de sol, un dia estiuenc, un dia estiuenc tenim, com sempre, perquè a Vilassar cada dia és estiu, que ho sàpigues.
Jo ja he vist que passejaven amb patronets curts. Sí, sí, sí. I tota la gent allà, al teu poble. Paquita, anem per feina i qualsevol consulta, ja ho sabeu, podeu marcar el seu telèfon directament i fer-li la consulta al 93... 395... 395... 41... 41...
05. El telèfon directe de la Paquita Bruixa, si la voleu trucar, fer-li qualsevol consulta, si la voleu anar a veure, sempre demanant hora a través d'aquest mateix telèfon. El fred que complica els desplaçaments a Europa. Aquesta onada de fred no ens pertoca només ni a Catalunya ni al Maresme, sinó que també toca a tot Europa. I ara mateix els aeroports veuen com aquesta onada de fred està complicant els desplaçaments a Europa, perquè les grans capitals han abati molt, eh?
Paquita, anem a somiar una miqueta. I avui un somni que crec que t'ha demanat un oient, oi? Sí, ho saps, eh? A veure, amb què somiem avui? Aviam, amb gossos. Amb gossos, però en general, així, amb molts gossos. No, no, no, no. Cada somni és diferent, amb els gossos. Anem-hi, anem-hi, va, a veure, què vol dir això? I nosaltres anem a dir el que ha somiat ella, que somiava...
que entrava, em sembla que era el menjador, i damunt de la...
del sofà, doncs una gossa estava parint i havia tingut un gos, un gosset. Carai, tu, vinga. Doncs bé, és un somni de meravella. Oh, oh, que bé. Perquè el gosset estava bé, molt... molt senet, i la gossa també, és que només en tenia un. Així és que, mira, el podrà criar bé, no?, amb el somni. Mira que bé. És augment econòmic...
I pujada de tot, però en positiu. Així és que... És un somni que hauríem de tenir tots. Que bé, no? Somiar que la gossa pareix, eh? Sí, això és el que vol dir això. És llarguíssim, lo dels gossos. Ja, ja, ja. I si em pareix més d'un, Paquita, perquè normalment les gosses em pareixen més d'un, que tinc entès.
Jo la vaig fer criar les meves dues gosses i només en mantenim cada una, és petitona, pesaven 900 grams. Home, 900 grams és una mica com una atrapada per Nil, això. Sí, doncs sí, normalment les gosses tenen, ja encara en tenen 6 i 7. Per això t'ho dic. Sobretot les caçadores, crec. I és el mateix, Paquita, que estic somiant que neix tota una camada o no?
No, no, no, no. Llavors són diners repartits, és com si, per exemple... Bueno, mira, està bé, eh?
tu que és la loteria, no? Diguem-ho així, i la tinguessin que repartir molta gent. Molt bé. És diferent. Bueno, mira, doncs també està bé. Doncs vinga, va, Paquita, anem a, com sempre, entrar... Ja tenim una cosa feta. Sí, la primera secció de la temporada 2026, no de la temporada, no, la primera secció de l'any 2026, de l'any 2026, eh? Anem a entrar a l'arbolari. T'agrada el 26? Sí, sí, m'agrada molt a mi. T'agrada a tu, no com a número?
Bueno, no m'agraven els números per ells amb anys, però aquest any que hem deixat enrere és un any molt dolent, eh? Sí o no? Ha sigut dolent? Mundialment, si és tremendo, tremendo. Bueno, mundialment és lamentable el que passa pel món. Escolta, les notícies és per apretar a córrer, eh?
En fi, escolta Paquita, anem entre l'herbolari, sempre dient que l'herbolari complementa qualsevol recepta sanitària, per tant, si un doctor o una doctora us recepta alguna cosa, li heu de fer casa, això complementa, mai substitueix. I avui fem servir una planta, Paquita, que si no m'equivoco es diu saragatona, saragatona. Si no sé com es diu en català, és molt normal. A veure, anem a mirar-ho, i què fa la saragatona, què cura?
Ui, és per l'estranyament, pel colon irritable, pel corestelol, pel sobrepès... Carai, carai, carai. Bueno, i per baixar inflamacions, i fins i tot per la bellesa, diguem-ho. Oh, oh, oh. Doncs va, anem a veure com hem de fer-ho, això. Estic buscant com es diu, eh? Saragatona, eh, dius? Saragatona. Saragatona es diu que... Saragatona. Igual? Sí, sí, sí, sí.
És molt maca, eh? És com uns plomerets. Sabeu aquells plomeros que fa moltes canyes blancs? Sí, home, i tant. En color lilós. És molt fina. És una bona planta. Saps d'on és originària la saragatona?
És de l'Iran i de la Índia, és originària d'allà, de l'Iran i de la Índia, que ho sàpigues. Ah, doncs mira, és a llum. Sí, sí, sí. Això ho venen a les farmàcies, eh? Vull dir que... I a les arbularis, sí. I a les parafarmàcies, també. És una planta que és molt comú.
Molt bé. I nosaltres, doncs, la fem servir, clar. Bastant... Avui direm, com que hi ha tantes coses, que us sembla si expliquem una d'elles, que és pel colesterol. Va, anem-hi. Colesterol, va, anem-hi. A veure, es té que barrejar, hi ha nerves i hi ha càpsules. Si demaneu càpsules, doncs mira, ja les teniu preparades i us les empasseu i ja està, no?
Però si nosaltres les fem, que és lo maco, i a més a més que ajuda més, doncs bé, per la caresterol es té que barrejar amb hibiscus.
I també inulina, la inulina, és que ho llegeixo així, barrejades, aquestes tres, capta i elimina part de la grassa que tenim a l'intestí, del corestel dolent, que és la grassa, clar, que queda enganxadeta, eh?
I, a més a més, fa que el nostre organisme vagi més bé que dinetes les parets. Perfecte, escolta, Maquita, que netegi... Exacte, que netegi les canyeries, va. Això mateix és un desotascador. Molt bé. Llavors, si ho fem així, és bo que ho prenguem d'una a tres vegades al dia. I es fa...
Bueno, jo sempre ho faig. Agafo, no sé, una cullerada amb aigua. Bastant d'aigua. No sigueu escassos d'aigua. Vinga, no siguem aquí. De tres vegades al dia. Per exemple, una bona olla. Tres cullerades i d'obiscus. Però colesterol, eh? Estem fent. Jo no tinc colesterol, però bueno, la gent que té també la mateixa quantitat.
I ja està.
La deixem que faci una miqueta, la deixem reposar i després la podem colar. Sempre preneu-la, si prenem una altra medicació, no sé, pel dolor, per exemple, una aspirina, separeu-la. Per exemple, si l'aspirina o l'homeprafol, mira, per l'estómac, diguem-ho així perquè jo ho conec tothom, que la pren sempre a les 12, per exemple, del migdia, doncs això es té que prendre una hora...
Abans. No es pot ajuntar. No fa efecte. Perfecte. Doncs escolta, ho tindrem en compte. Molt bé. Aquesta explicació, eh, Paquita? I ja està. L'arbolari de la Paquita. I com sempre, també, cada setmana fem un ritual. I la Paquita ho deia, farem un ritual nou. I jo li deia, clar, any nou, ritual nou. Any nou, vida nova. Any nou, vida nova i ritual nou. Va, anem-hi. Això. Mira, és un ritual que és molt senzill de fer i és molt simpàtic. Mira, a mi m'agrada molt. Per què serveix, Paquita?
Per el que es vulgui. Ah, val, per el que es vulgui. Comencem així perquè, si no, per el que es vulgui. En general. S'agafa amb un bloc o amb una làmina, es fan 12 quadres amb les estigures, eh?,
a la talla. En aquell quadre hi posarem una petició, només una, eh? Doncs tenen que fer 12. Per exemple, si vols la mateixa les 12 vegades igual, també ho pots fer. Per exemple, jo al gener vull diners, el fa bé avui més i el març el triple. També podeu fer-ho amb un llàpid, pum pum, ho anoteu i agafarem, primer de tot, una...
12 monedes de 10 euro, que siguin de color durades, sempre durades, pot ser 20 cèntims, que són durades, 50 cèntims, un euro no serveix, perquè està en dos colors. I ho posarem, ho rentarem bé, els rentarem les monedes amb algú i sol, les assequem molt bé, molt bé, i ja tindrem totes les
els quadrets posats amb els nostres desitjos, escrits amb llàpid. La posarem al mig i la emboliquem. Podeu fer com si sigués una ceba del dia de Sant Joan, les cebetes aquelles. Sí, les bombetes, sí. Doncs es fa així, d'aquesta manera. I les guardem, les tenim que anar fent, una per cada any, més de l'any, per això són dotze.
I les posem en una caixa. Jo tinc una caixa molt maca perquè tinc una senyora que és obsessiva amb les caixetes. I sempre em du caixetes. Mira que bé. Caixetes, sí, i un altre blocs. Jo tinc blocs. I macos de veritat. Bé, cadascú té... Té les seves coses. Tots tenim una mania. Bé, doncs llavors a dintre la caixeta la tapem i ja està. Quan hagi passat el...
al gener, llavors només la destapem però deixem la moneda dintre. Vinga. L'ho farem igual en tots els 12 mesos de l'any.
I al final de l'any, que tindrem tots els diners, segons el que hagin posat, per exemple, jo sempre poso 50 cèntims d'euro. Aquests diners no es poden quedar a casa. S'han d'agafar i repartir, si ve algú a demanar caritat o alguna cosa, doncs se li reparteix, això a gust de cadascú.
I ja veureu com funcionarà. Es té que fer en divendres. Però mira, el dia màgic, el dia de veritat, que és per començar l'any, es fa el dia 13 de gener. Ah, carai! Doncs ja, d'aquí a poc, eh? Sí, estem a 7. Doncs mira, el 13 de gener serà ni més ni menys que el dimarts de la setmana que ve.
Doncs bé, mira, doncs es fa aquest dia. Que normalment els rituals els fem divendres i descalços, que ho sapigueu, divendres i descalços. Però aquest s'ha de fer el 13. Sempre l'hem fet el dia 13 de gener. Molt bé, perfecte, Paqueta. Descalços i encengueu una espalmeta. Aquesta espalmeta del color que vulgueu. Jo la poso blanca. A vegades m'afavoritza.
pena. Molt bé, doncs Paquita, anem pels 12 signes del Zodiac, els primers de l'any, a veure com ho tenim de bé, això, aquest any. No sé com n'estem de temps, no, no tenim temps. 10 minuts, ens falta i tenim 12 signes, per tant, hem d'anar per feina, eh? Perquè ha passat alguna cosa que m'hagis d'explicar? No, si no, seria una tirada per tot l'any, però esclar. Home, doncs fes una tirada per tot l'any, dona. Sí? Sí, home, sí. Va. Bueno, doncs va, un número de l'1 al 7. Al 7? Al 7. Anem a veure...
que surt per aquí. Tot bo i fantàstic. Ara la petita bruixa llença les cartes i talla pel número que li hem dit nosaltres, el número 7. Bueno, a veure. Doncs t'haig de dir una cosa. Han sortit tres sisos seguits. I això què és, bòdulent?
No és ni bon ni és dolent, però bé, és un número femení. És igual, perquè els homes i les dones també tenim la part masculina i femenina, no? I tant, i tant. Doncs, llavors és una carta de cap. Jo la faig servir com a carta de cap. I vol dir que ens ajuden les entitats, que estiguem bé en la nostra feina. Jo he fet en el...
on esteu treballant ara, no? A la ràdio, clar. A la ràdio, sí. Doncs que està bé, però que necessiteu una miqueta de llum. Així que de tant en tant alguna espalmeta negra o lila, doncs la poseu al costat un got d'aigua. Vinga, espelma lila amb un got d'aigua, eh?
Molt bé. Bueno, l'espelma no es posa dintre el got, eh? Home, no, al costat. El got es comple d'aigua. Sí, home, sí, al costat. No sabeu el que va molt bé perquè no plorin, les espelmes? Què? Jo us ho vaig dir. Jo les mullo, les rento, no? Però, bueno, hi ha molta gent que les posa una hora o dues en el congelador, a dintre d'una bossa de plàstic o emul·licat amb un paper d'alumini. I va superbé. Que bé, molt bé.
Bé, jo veig que estareu bé aquí i que no hi ha despidus de moment. Bé, millor, millor, oi? Ja és una bona notícia, vinga, doncs. Doncs, Paquita, entrem en matèria i ara sí que anem pels 12 cines d'Alsudiac, els 12 horòscops i comencem pels bons amics. Els àries, com ho tenen això, Paquita, aquesta setmana? Bé, han començat amb un peu en la...
a l'any, no? I això, doncs, continuarà. Aquesta setmana pot ser una setmana maca, tranquil·la, i de salut, eh? I que no tinguin complicacions greus. El que és la feina. Bé, ja sabem que gastem molt... Aquestes festes es gasten molt de diners, eh? Sí, sí, masses, masses. Però, bueno, mira, també es disfruta. Doncs no hi ha...
cap disgust del que és la feina. Així és que la continuaran igual. Els que busquen feina en trobaran. Ara, per sort, hi ha molta gent que ha trobat feina, eh? O sigui que estem millor amb això de treballar. Hi ha més llocs de feina, de treball. Doncs bé, ells continuaran tant pels joves com pels grans. Serà, bueno, una setmana...
Tranquil·la, anar-la passant. I en l'amor, han de buscar-se formes o maneres de parlar millor amb la parella perquè, si no, la cosa pinten bastos, així que vagin amb compte. El color és el verd fosc i el número és el buit.
Número 8, i color verd fos pels àrees, anem pels turets, els taures, els nostres bons amics. Com ho tenen aquesta setmana? També bé, han entrat amb bon peu, amb bona ganyeta, i el que és la salut la tenen força bé. Han de mirar... Poden angustipar-se, i cosetes d'aquestes, però lleves, lleves, eh? O sigui que no... No hi ha disgustos greus. La feina. Si han fet el contracte així amb els...
amb els jefes de canviar de feina o de lloc, i els hi han fet una contrata de tres mesos, s'allarga, així que no s'enganxaran els dits. La cosa s'allargarà i continuarà, que això també és bo. I en l'amor, bueno, això que si hi havia penes o...
penes, diguem-ho així, doncs, a ajuntar-se tota la família, s'han arreglat les coses i, sobretot, a la parella més, encara. Molt bé. És que és maco. El color és el rosa i el número és el 3. El número 3 i el color rosa pels taure i ara pels bessons. Paquita, com ho tenen?
A veure, una mica amarguet, amargant la boca, diguem-ho així, perquè potser s'han passat una mica... No som molt menjadors, però bueno, deuen haver-hi de tot, eh? I la veritat és una setmana d'aquelles que tindran que menjar, beure més aviat, les camamilles i cosetes aquestes. El que és la feina...
Bé, més o menys com ho han deixat les últimes setmanes de desembre. No hi ha sorpreses, ni canvis, ni històries. Tot continua el mateix. I en l'amor, si han començat una relació que facin tres mesos o així, continuarà i, a més a més, hi haurà passió i molta tranquil·litat, que és molt mono.
El seu número és el 5 i el seu color és el vermell. Doncs el número 5 i el color vermell pels bessons i pels crancs. Paquita, què van? Endavant, enrere, cap on van aquesta setmana? D'aquella manera, no s'aclara gaire. Hem de dir que tindran les defenses baixes i podrien agafar gustipats i no sentir-se en el seu millor moment. El que és la feina...
Bé, els reconeixeran que el que estan fent està bé, els hi floriran les floretes, diguem-ho així, i hi ha sorpreses agradables. I en l'amor, els del primer i segon decanats, sembla com si les coses es tinguessin que intentar arreglar perquè no estan gaire maces.
Vaja. Així és que tenen que fer una ullada i dir, a veure, em convé, no em convé, o ho intento arreglar. Doncs bé, el seu número és el nou i el seu color és el marrón clar. Doncs el número nou i el marrón clar pels cranc i anem pels lleó, Paquita. Mira, els lleó estan bé, però tenen que vagilar una mica el seu fetge. Així és que se l'han de cuidar. Mmm...
Que si beuen tres cerveses al dia, poso un exemple. Home, Déu-n'hi-do. Exacte, no me diguis. Millor. I ja està. Es cuidin, es cuidin la salut perquè el seu fetge està una miqueta tocadet, una mica delicadet. El que és la feina. Bé, serà un any d'aquells de... Bueno, un any. Una setmana d'aquelles de...
bé, de molts ànims i si van acabar malament a l'any a dintre de la mateixa feina hi ha més alegria i més sorpreses als seus favors a tots els tres decadats igual, si és que mono i en l'amor que no siguin brutos diguem-ho així, que siguin més suaus i que regalin una mica l'orella a la seva parella que a vegades amb una parauleta i ens animem del tot
Així és que bé. El seu número és el blanc... Ai, és l'1 i el seu color és el blanc. Numero i color blanc pels lleó i alint pels verds. Hem d'apretar una mica, Paquita, que gairebé estem fora de temps. Som-hi! Bé, no està malament la salut, eh? Però no estaria de més que de Tarantan prenguessin alguna mica de fruita secs, avallanes, anous, pinyonets...
amb elles, i d'això, perquè el seu organisme els agrairà molt. En la feina, novetats, però moltes, moltes novetats, d'aquelles que fa alegria, sobretot pels que ara comencen. I en l'amor, pau, tranquil·litat, amor, suavitat, i molt, molt de caliu a casa. El seu número...
És el 7 i el color és el salmó. Doncs el número 7 i el color se mou per verze i expliquem els balances. Dret, esquerre, equilibrats, cap on van aquesta setmana, Paquita? Estaran equilibrats però començaran la setmana o ja van començar. Cansant, sí. Com tots, com tots, que estem cansats ja tots. Sí? Sí, home. Venim dos dies de molta càrrega, eh?
Doncs bé, que intentin descansar una mica més i així la cosa els funcionarà millor. El que és la feina? Està una mica tot paradet, eh? Si busquen cosetes, les tenen que caminar-se-les i treballar-se-les molt, sobretot pels que comencen ara. No és el seu millor moment per la feina. I a l'amor...
Si enganxen a la seva parella amb una mentira, si és petitona, no val la pena protestar ni posar-se pels núvols. Així s'anirà millor. El seu número 1 és el 8 i el seu color és el groc. Número 8, color groc pels balança i anem pel saps corpí. Paquita, com ho tenen?
No està malament, encara que amb aquest fred segur que estan amagats sota una pedra. Doncs això és el que hem de fer, passejar al mínim, però clar, t'abrigues i ja està, no passa res. Doncs abrigar-se més i evitar menjar coses molt fredes. A la feina, que vagin amb compte perquè algú es podria aprofitar d'ell i això no queda bé. Així és que a la guai.
en el cas que siguin ells els jefes, els seus mateixos jefes, doncs bueno, el facturar i tot això, que intentin no passar-se. I en l'amor, tant solters com casats, molts bons moments, així que serà una setmana superdivertida, així que està molt maco. El seu cul és el verd,
I... hola? Sí, hola, hola. Ah, sí. Estava escoltant... Estava escoltant atentament. I el número és el 6. I el color? El verd. El número verd. El número 6 i color verd pels escorpi. Sagittari, Paquita, va! Que si tenen alguna molèstia, tenen que anar al metge. És el que té. Podrien ser tipus d'al·lèrgia o alguna cosa i... es tenen que anar al metge. Se'ls diu així.
que no esperin molt, que a vegades esperem tots massa. Exacte. En canvi, en la feina, bé, poden entrar algú nou que els hi podria fer una mica la guitzar. Però, bé, que no facin cas, que les coses es aniran arreglant. I en l'amor? Bé, en l'amor hi haurà sorpreses, trobades amb gent del passat, que els hi podrien fer tilint-tilint,
i que, bueno, que es portin bé amb la seva parella. Això és. El seu color és el mantega i el seu número és l'1. El número 1 i el color mantega pel sagitari. Triofinal Capricorn, els reis de la festa. Ens trobem sota el regnat dels Capricorns. Com ho tenen, això? De meravella, amb una salut de ferro. Així que serà d'aquelles setmanes tan maques que ho han d'aprofitar-ho tot, el fred, la calor...
I la passió, sobretot, i la feina, perquè estan dintre del reinat. No hi ha discussions ni amb la parella ni amb els seus superiors, i amb els fills hi haurà també una bona trobada. Així que és molt maco, què et sembla, Jaume? Oh, que maco, sí, home, sí.
El seu color és el daurat i el lila i el seu número és el 7. El número 7 i el color daurat i lila perquè ens trobem sota el regnat dels Capricorns. Ens trobem sota el seu regnat encara per uns dies. Són els reis de la festa. I que es preparin, però, els aquari, que d'aquí a poc els acabo amb ells. Som-hi!
I ara se'ns ha penjat la trucada amb la Paquita Bruixa. De seguida ho arreglem. Anem a arreglar directament aquesta trucada i contactem amb Paquita Bruixa. Avui que anem més tard que mai ens fallen les comunicacions. Només ens faltarà això. Doncs vinga, Paquita Bruixa, de seguida amb nosaltres.
Hi ha coses que amb els anys no canvien. Suposo que Rodalia seguirà sent com va i els telèfons també funcionen com van. S'ha penjat. Paquita, tornem a recuperar. Vinga, havíem parlat dels Capricors i anem pel següent risc de la festa, que seran els Aquari. Com ho tenen, Paquita?
Molt bon començament d'any, que li anirà durant més temps. Però si en el cas que han demanat feina nova, perquè m'ontestan... Hola? Sí, hola, hola, estem aquí, estem aquí. A veure si s'ha tornat. No, s'ha menjat. Si no estan bé, m'ontestan, no? Doncs poden dir-los que sí i alegria en la feina.
Això s'està molt bé. Molt bé. El que és la salut, no, la salut no l'hem dit, ens l'hem passada. Doncs digues. No, i sí, perquè la tinc aquí puntada, que si en el cas que no es trobin bé, tenen que anar al netge, recorda? Sí, no, ho havíem dit pel que s'agitari, això, eh? Doncs espera't, espera't.
Ah, sí. Ja, ja, ja he sortit. Sort del secretari, sort del secretari. Podria haver-hi algun disgust d'alguna cosa que es mengés que no estigués en bones condicions. Així que olorar-lo abans de menjar-s'ho. Vinga, doncs, oloraran. Què més? I hem dit també allò de la feina i ara només ens falta l'amor. Vinga, els Aquari, com ho tenen?
Els aquaris no estan ni bé ni malament, però estan una mica allunyats. És una distància que fan ells mateixos. Així que si la persona que està amb ells els interessa de veritat, es tindrà que acostar una miqueta més.
El seu color és el mantega i el seu número és el 2. El número 2 i el color mantega pels aquari. I anem pels últims de la festa. Aquests són els meus, Pequita. Explica'm els peixos el bé que ho tenim, això. Doncs no està malament, no, eh? Una setmana d'aquelles a la salut bé, a veure on te poseu el nas, perquè per on tots els constipem, no?
Però a part de tot això, pot haver alguna molestia amb una munyeca. És que em falta munyeques. Bueno, estarem atents a les munyeques. A veure, tot el que més bé. La feina, no hi ha sorpreses. Si heu demanat alguna cosa no us poseu impacients, que arribarà aviat aquests canvis que necessiteu.
i que la cosa està més aviat maca, que l'Antoni maca. En l'amor, el mateix. Hi ha molta pau, molta tranquil·litat i molt de caliu a casa.
El número 1 és el 4 i el color és un verdós. Doncs el número 4 i un color verdós pels peixos, amics, amigues, Paquita Bruixa. 93 3 95 41 05 si voleu fer una consulta, si la voleu anar a veure sempre adevant a l'hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, un plaer, un any més amb nosaltres dimecres que bé hi tornem. Que tinguis molt bona setmana i a tapar-se, que el dia és molt bonic, però tot un fred que pela. Sí. Gràcies, Paquita. Gràcies.
Adéu. Que vagi molt bé. Igualment. Fins la setmana que ve. Adéu, adéu. Amb nosaltres, Paquita Bruixa, una pausa i les recomanacions literàries.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seïtons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
I al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Ah, treballava? Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa-te a culturajove.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 20 minuts i arribem al migdia.
A Vilassar Ràdio, parlant de tot. Amb Jaume Cabot. Encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició i, com sempre, cada dimecres ho fem amb les recomanacions iteràries. Fa molt poqueta estona teníem a la Paquita Bruixa, la col·laboradora que més anys porta el programa des de l'inici, 18 temporades, i les companyes de la Biblioteca, de veritat, que també en porten moltíssim fent les recomanacions. Avui...
Això sí, està d'estrena avui, veus? Ens fa molta il·lusió sempre que anem estrenant. La Laura Franco ens fa les recomanacions literàries. Som-hi! A Vilassar Ràdio, sempre parlant de tot. Les recomanacions literàries, ara mateix i en directe.
Laura Franco, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, feliç any nou a tothom. Igualment, ha anat bé això, no? Ha anat bé.
Això és el que compta, no? Sí, i tant. Molt bé. Hem menjat, hem rigut, hem divertit, hem vingut al Reix, ja en tenim un altre, i mira quin dia més maco, un fred que fot. Sí, que pela, però bueno. Sí, fot un fred que pela avui. I ara ja se'n tornem-hi. El que passa és, és el que diem tot el matí, ho diem sempre, eh? Això no hauria de ser notícia. És notícia perquè portem uns anys que gairebé anem amb màniga curta, aquesta època. Amb la qual cosa, quan torna a fer aquesta normalitat, que és el que ha de fer, doncs, oh, tot és notícia, no? Hòstia, anem al Pirineu, el que ha fet tota la vida...
Què passa que la notícia és que fa uns anys que no ho feia. El canvi climàtic és el que té. Ah, és el que té això. Laura, doncs vinga, estrenem les recomanacions literàries d'aquest 2026 i anem-hi. Doncs som-hi. Quantes em portes avui? Aquest cop porto tres. Tres, va. I tenen algun nexe comú? Sí. Ja sé que les anteriors que he fet són una mica malrulleres i són de terror i això, però en aquest cas he triat el tema fantàstic. Ah, molt bé. Vinga, va, doncs tres recomanacions fantàstiques. Per on comencem?
Vinga, doncs comencem per una que es diu Crim Soul. Crim Soul? Crim Soul, que és de la nostra terra. L'autora és la X-Green, que es diu Eva Viedma, és un manga d'autoria catalana. Està publicat per l'editorial Planeta i es va fer l'any 2024.
Molt bé. Llavors, què ens explica aquest manga? Què ens diu la sinopsi? Ah, sí, això, són tres mangas. Són mangas, eh? Perquè, com que ja sabeu, a mi m'agrada molt aquest tema, llavors són tres mangas d'això, de temàtica fantàstica. Doncs vinga, mangas fantàstiques. Comencem amb Crimson. Sí. Vinga. Ens diu que després de segles de pau, en el regne de Midcrest, un gran drac interromp l'estabilitat del lloc durant la nit del solstici i provoca una matança que tenyés d'escarlata als carrers de la ciutat.
I diu, no vinc, eh, de mal rotllo, no. No, no, no, és tot molt... No és gens de terror, això. No. L'Eira, que és una estudiant de màgia, decideix prendre les regnes de la situació, junt amb en Dèmien, per poder protegir allò que més estimes, que és la seva germana petita, que es diu Lia.
Llavors, tal com hem comentat, és un manga, que és d'autoria catalana, que l'autora és l'Eva Vietma, com hem dit abans, i sobretot ens parla de màgia, de déus, de criatures fantàstiques i una màgia prohibida.
Està recopilat en dos volums i les seves primeres pàgines són a color. El dibuix d'aquest autor és molt curós i molt detallat. La trama es desenvolupa a partir d'un fet molt desastrós, com hem dit abans, que passa la nit del 23, durant la qual a Midcrest es celebra un festival. Sí que és veritat que hi ha una gran mentança, però bé, només això és al principi, eh?
els habitants s'han de protegir i a l'aire no li queda més remei que prendre la responsabilitat de defensar-los i cuidar-los. Tenim en compte que l'aire és un adolescent d'uns 15-16 anys i això és un fet que més endavant veiem que li sobrepassa, perquè ho intenta de totes les maneres, però és un adolescent i no es pot fer càrrec de temes d'adults. Llavors també coneixerem el que és la màgia prohibida,
viurem una fugaç història d'amor, veus, no tot és dolent, i descobrirem un secret que afectarà la vida de les protagonistes, de l'Eira i de la Lea.
És un manga que tracta temes com l'ansietat, sobretot pel tema que hem comentat de l'Eira, que pel fet de tenir una gran responsabilitat per la seva edat no li escau. Llavors això li crea un neguit i li crea una ansietat. També veurem temes de traïció, una desesperació, però també una confiança. És un manga que es podria recomanar a públic adolescent a partir de 14 anys.
I com sempre sabeu, el tenim disponible a la xarxa de biblioteques, que el podeu agafar en préstec sense cap problema.
Perfecte, doncs aquí tenim la primera, un manga fantàstic, del gènere fantàstic, i anem per al segon. Primera, Crim Sol, el segon és? El segon es diu Atelier of Witch Hat. Com, com? Atelier of Witch Hat. Molt bé, Atelier Witch Hat. Of Witch Hat, sí. Seria com el taller dels barrets de bruixa. Fem-ho així, el taller dels barrets de bruixa, m'agrada molt. Taller de barrets de bruixa.
En aquest cas, l'autor, tant l'autor del guió com de l'illustració, és la Camome Sirahama. Està publicat per l'editorial Milky Way Ediciones i va començar el 2018. És una història que es diu que està oberta, perquè de moment està recopilada en 15 volums. És a dir, no és una sèrie que encara estigui tancada.
I sobretot ara, d'aquí a poquet, es veu que faran la versió animada d'aquest manga. Que em sembla que Crunchyroll, no vull fer pas publicitat, però em sembla que ells tenen els drets i es podrà veure a través d'aquesta plataforma. Molt bé. Què ens explica aquest manga? Doncs és una història que ens relata la vida de la Coco. Que la Coco és una no iniciada.
que es diu, a la que l'agradaria convertir-se en maga. La Coco viu amb la seva mare en un poblet exercint de modista en un petit taller i tot una un dia visita la botiga un mag anomenat Cuifri, que per certes raons ha de realitzar un encanteri. Llavors, s'ha de subratllar que els no iniciats no poden veure com realitzen màgia els mags.
Però la Coco no se'n pot tastar i l'espia. Què passa? D'aquesta manera la Coco descobreix com funciona la màgia i decideix provar-ho per ella mateixa, ja que de petita es veu que va adquirir un llibre de màgia, que a més tard es veurà quina relació té això amb la Coco.
Què passa? El fet de provar-ho sense ser maga, perquè només poden ser mags els que tenen el dol, té unes conseqüències terribles i és que accidentalment petrifica la seva mare. Hòstia! Sí. Llavors, a partir d'aquest moment, en Quifri, que és el mag que hem anomenat, que venia de visita, decideix fer-se càrrec de la Coco i convertir-la en maga.
Llavors, el manga tracta sobretot de l'evolució de la coco en aquest món màgic, que per ella és totalment desconegut.
veurem criatures màgiques i també sabrem que les casualitats no existeixen en aquest cas. És un manga que té una ressalta sobretot l'estètica molt cuidada dels personatges al detall del dibuix, sobretot en les vestimentes, és una passada, és molt detallat, pràcticament és com una obra d'art.
I sobretot els escenaris també són molt detallats. És una sèrie que jo recomano per al públic juvenil a partir de 13 anys. Vull dir que està força bé. Perfecte. Despinuble també a la xarxa de biblioteques.
Doncs m'ha agradat molt, eh?, el taller dels barrets de bruixa. Sí. Ho deixo així. I anem pel tercer, a la tercera i última recomanació, va. L'última recomanació es diu Frieden. Frieden. Frieden. Vinga. El guió, en aquest cas, el porta en Canejito y Amada, i el dibuix està fet per Ensuca Saabe. Està publicat per l'editorial, aquí a Espanya, per la Norma Editorial, i porta des del 2022.
També és un manga que es tracta, com abans hem dit, d'una sèrie oberta. És a dir, que encara no s'ha acabat la història, que està recopilada en 15 volums. De què ens parla aquest manga? La Frieren és una elfa i els anys per ella passen en un obri tancat d'ulls. No sent així pels seus àntics companys de batalla, els que veuran ballir i morir.
Durant el funerar del seu company l'heroi Himmel, la Frieren comença a plorar i s'adona que alguna cosa no rutlla. Llavors decide doncs emprendre un viatge junt amb nous companys i descobrir més sobre els éssers humans i anar a la terra on descansen les animals dels herois per poder parlar amb en Himmel un cop més.
Llavors, aquest dibuix també està molt detallat i trobem molts paisatges inspirats en l'edat mitjana. Podem trobar nans, màgia, dimonis i també trobem criatures fantàstiques, que és molt propi d'aquest...
d'aquest tema. Què més? O sigui, a part de tenir una estètica molt maca i haver-hi éssers fantàstics i tot això i haver-hi batalles, també tracta temes com la nostàlgia. Perquè, per exemple, la Freeran s'adona al llarg del seu viatge que troba a faltar el temps que va passar amb els seus companys i les batalles que van llorar contra els dimonis. Van ser 10 anys
D'aquesta batalla. Però, clar, per la Freiren això és un obrir tancaduls, perquè viuen molts anys. També trobarem la perseverança, perquè en aquesta nova etapa de la Freiren, la Fern, que és una deixeble, practica molt per arribar a ser una gran maga, com la seva mestra.
També parla de superació, ja que, per exemple, el que fa de cavaller en aquest grup, que és l'Stark, es veu incapaç de lluitar fins que finalment s'enfronta a la seva covardia. I sobretot, sobretot, ens parla d'una bonica i durable amistat.
Durant el viatge observem l'evolució emocional de tots els personatges i sobretot de la Freire, perquè és un personatge que ens presenta que és molt fred, però a mesura que va avançant la història es van despertant aquests sentiments més humans en ella.
Llavors, sobretot, ella comença a valorar els petits moments que passen en companyia de les persones que va coneixent al llarg del camí. Per això això fa que vagi obrint més el cor i sigui com més empàtica, en aquest cas. Jo el recomano joves a partir de 10-12 anys, que també està ple d'aventures i no t'avorriràs.
Doncs, amics, amigues, això és el que he donat de si les recomanacions literàries d'avui. Amb la Laura Franco, amb Fridell hem acabat. Hem començat amb Crimson, taller de Barrets de Bruixa i, Fridell, aquest el taller m'ha agradat molt, eh, també. Laura, mil gràcies, que vagi tot molt bé. A vosaltres. I, doncs, així comencem les recomanacions literàries d'aquest 2026. Una abraçada ben forta. Igualment, Jaume. Que vagi molt bé. Adéu.
Arribarem al migdia, després d'una pausa escoltarem... Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entretaniment, i en aquest cas amb l'entretaniment i música la reem al migdia. Escoltarem xarango amb somriurem, que és el que hem de fer aquest any, somriure i molt. I riure, no tan sols somriure, sinó que riure també. Somriurem amb xarango, ens acostarà al migdia després de la pausa. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Recordem que avui les nostres broquiletes, la Marta va dir a la Bernatxe, s'ha acabat el broquil, aquests temes incòmodes avui no poden estar amb nosaltres i recobrem l'entrevista que li fèiem ni més ni menys que a un mataroní, l'Ivan Valentín, que ha estat el creador, no ha dedicat al món dels audiovisuals.
I ha estat el creador, el director de Monos de Ferri, una sèrie que té dues particularitats o peculiaritats. Particularitats i peculiaritats. Una que és de molta qualitat i això li ha valgut un premi. I per altra banda, també important, el pressupost zero és el que està en aquesta sèrie que podem veure ja al YouTube. Recordarem aquest Monos de Ferri. A pausa i tornem.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot.
Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... T'estupem-hi ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Quan escolls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens aparen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat.
Guanyaràs seguretat, assegurança multirris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança, l'Aballoguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament.
Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Somriurem!
Quan tot falli, abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli. Guardo una vida cada instant. La rosada està és el seu bell fred i humit. A poc a poc ha anat quedant buida a la plaça. Guardarem un bon record d'aquesta nit.
quan sota els estels tot el poble ballava. Que ens adormi suau la calma de l'estiu mentre el sol desperta als cims de les muntanyes i desplega a poc a poc tots els camins i per les finestres es projecta l'alba. Hem anat veient el pas dels anys
Somriurem quan tot vagi, guardo una vida cada instant. Mentre caigui el sol ens banyarem al riu, tornarem a poc a poc fins a la casa, vorejant els camps que ens coneixen per dins. Ens han vist somiar des de petits fins ara.
hem anat veient el pas dels anys i pels que vénen seguirem cantant. Somriurem quan tot falli, abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli, guardo una vida cada instant.
Aquesta cançó, bales del futur, que espanten les pors. Porto carregada, porto aquesta cançó, bales del futur.
Les notícies de les dotze.
Molt bon dia. Sembla que per causes del fred per les baixes temperatures que estem dient, haurà de confirmar-ho, però una autòpsia, un home sense llar va morir ahir dia de Reis al carrer Torres i Bages de Badalona. Una persona de 54 anys va perdre la vida a les portes d'un pàrquing d'aquest carrer de Badalona, volem dir.
dues ambulàncies i agents de la policia local van arribar al lloc del feig i només van poder confirmar la defunció d'aquesta persona de 54 anys aproximadament, que segons els veïns feia dies que vivia en aquest... més que viure, dormia en aquesta entrada de pàrquing del carrer Torres i Bages de Badalona. Com dèiem, els primers indicis apunten que la víctima
hauria mort de fred, però haurà de ser un metge forense qui determini les causes de la defunció.
L'escriptor, filòsof i teòleg Francesc Torralba ha guanyat el 58è Premi Josep Pla amb l'assaig Anatomia de l'Esperança i l'escriptor David Toclés s'ha endut el 82è Premi Nadal amb la novel·la La ciutat de les luces muertes. Són els dos noms propis de la tradicional ballada literària que se celebra cada 6 de gener a l'Hotel Palace de Barcelona. L'obra de Torralba, que és catedràtic de la Universitat Ramon Llull,
i que ha estat molt present als mitjans de comunicació els darrers anys, compartint reflexions sobre la pèrdua d'un dels seus fills, víctima d'un accident de muntanya a l'agost del 2023. Vol ser un mapa per orientar-se en temps d'incertesa a partir de la filosofia, la literatura i l'experiència humana. Per la seva banda, l'obra de Complés comença en una Barcelona de postguerra envoltada en la foscor.
i creua èpoques i personatges històrics amb l'objectiu de tornar la llum a la ciutat. El Servei Postal del Regne Unit ha decidit que el proper 23 de gener al Royal Mail posi a la venda una edició especial de segells dedicada a la sèrie Stranger Things, un dels èxits més grans de Netflix, la saga que segueix les peripècies d'un grup d'adolescents de la ciutat fictícia de Hawkins
Ha arribat al punt i final aquest gener, després de cinc temporades i 42 capítols, una fita que el Servei Postal Britànic vol commemorar amb aquesta col·lecció. És una col·lecció de 14 estampetes que han estat il·lustrades per l'artista britànic Kyle Lambert, autor dels cartells originals de la sèrie.
Pedro Sánchez, el president de l'estat espanyol, ha tornat a mostrar el seu rebuig frontal a l'atac nord-americà sobre Venezuela. Això ho va assegurar ahir a la tarda en una reda de la premsa posterior a la reunió de la coalició de voluntaris per defensar Ucraïna. Una trobada en la qual van participar representants de 35 països, entre ells 27 caps d'estat.
amb l'objectiu de concretar quines garanties de seguretat han d'oferir a Ucraïna en un futur pròxim. En la roda de premsa, posterior a la reunió, Sánchez va qualificar les accessions dels Estats Units de Caracas com un precedent terrible i molt perillós. No reconeixem, diu Sánchez, la legalitat del govern de Maduro, però tampoc la legitimitat d'una acció que sembla tenir com a únic objectiu canviar un executiu per apropiar-se dels seus recursos naturals.
Sánchez també ha ofert Espanya com a país que pugui fer de mitjancer en el conflicte assegurant, que té la voluntat de reunir-se tan aviat com sigui possible amb la nova presidenta venezolana, Telsi Rodríguez, i amb el líder de l'oposició d'aquest país, Edmundo González.
Molts t'expliquen el trànic a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. És que no sabia ni que tenia tot això.
Estic amb el Salvi, que és un noiet que m'acaba de confessar que no ha fet mai cap neteja d'armari. Avui és el seu dia de sort perquè m'ha trobat a mi. Anem a veure quins sequerits amagar al seu armari. Bé, Salvi, la dinàmica és molt senzilla, t'ho explico. Hauràs de fer quatre piles de roba. Una pila amb roba que utilitzes habitualment. Una altra amb roba que igual no la utilitzes, doncs, això, tan habitualment o que la utilitzes, doncs, esporàdicament. Una altra pila amb roba que no utilitzes. I una altra pila de roba que estigui en mal estat.
Sí, quan vulguis. Vinga, let's go. Això no ho faig servir. Això tampoc ho faig servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Ua, que ens han maratat les perres. Jo texans els odio. I per què en tens 50? Aquí tinc aquest armari. Hi ha bastanta roba. Vinga, saí, va full. Mora de Déu, senyor, no cabrà. I per què tens les sabates que et fan bé? Les gorres. Al contrari de la boina, no m'agraden les gorres perquè no... És que no me queden bé, mira.
Sabies que cada persona compra 25 quilos cada any de roba? Realment el que em poso és això.
Et proposo una cosa, tio. Avises el teu germà que vingui, que et trigui el que més li agraï i l'altre li dones una segona vida. I no et compris més taxants, sisplau, per favor. Això no. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabars amb les pomes. Mira, nena, mira quines pomes m'acabant d'arribar.
On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer, viu el comerç. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
moment per l'entrevista del matí. Mireu, fa pocs dies ens va arribar a la redacció d'aquesta casa una sèrie que ens va deixar realment impressionats. És una sèrie que ha fet el matroní Ivan Valentín.
Una sèrie que veus i dius, aquí hi ha molta qualitat, està molt ben fet això. Què ens crida l'atenció? Doncs primera, que ha guanyat un Premi Internacional, merescutíssim, però segona és que el pressupost és zero. Perquè no tots són els calés, i al món del cinema veiem pressupostos molt als i tal, però no tots són els calés. Volem conèixer l'empenta, volem conèixer la vida d'aquest director. El coneixerem així, director Ivan Valentín.
Parlarme tot amb Jaume Cabot. Va, què te passa? És que sé que te passa alguna cosa. Papà, da igual, sinó un vaso de leche. Llegó esta carta del banco, la que nos dice que...
Al no haber pagado el alquiler de los dos meses, nos echarán de casa. Señor Luis, yo le repito, yo no puedo hacer nada. Yo no llevo el tema de los desahucios. He dicho que me han echado el trabajo y no puedo pagar. Mi hija está enferma. ¿Qué tenemos que ir a vivir debajo de un puente? Conocí a unos tipos. Es que sean muy legales, pero tengo un plan. Iván Valentín, buen día, buena hora.
Muy buenos días, Jaume. ¿Qué tal? ¿Cómo estamos? Muy bien. Encantado que estés aquí y que nos cuentes cómo se hace esto. Iván, primero, antes de todo, ¿quién es Iván Valentín? Bueno, Iván Valentín es un chico de Mataró y que le apasiona el cine y simplemente, bueno, un chico que persigue los sus sueños y después de hacer muchos proyectos para presentar a productoras, plataformas,
Sentí una frustración porque no financiaba ningún proyecto y era algo que sigues y sigues y sigues y no lo consigues y dije, mira, voy a hacer yo lo que me gusta.
Voy a hacer mi propia serie con los medios que tenga y la gente que colabore. Y a raíz de ahí disfruto haciendo lo que hago. O sea, la frustración te duró 10 minutos. Porque ahí te metiste tú con... Pero a tope. No es fácil grabar una serie. Es fácil meterse ahí con mucha gente. Vemos gente además reconocida. Y con una calidad inmensa. ¿Cómo lo haces eso? Porque...
Enténdeme, entre todas las comillas, tienes que engañar a mucha gente para decir, oye, me meto en eso y vas a colaborar conmigo. Porque esto me puede costar cero euros. Sí, sí, sí. ¿Es así o no? ¿Cómo te metes en eso? Bueno, llevo muchos años en el mundo del cine. He conocido muchos actores y muchas personas. Y gracias a Dios, pues, confían en mí o les gusta lo que hago. O sea, lo que hago y...
Y bueno, se lo presenté a unos cuantos actores y le gustó y dijo, venga, vamos a tirar para adelante. Y a raíz de ahí, pues, me puse manos a la obra y poco a poco, pues, fui grabando escenas muy poco a poco, ¿eh? O sea, tardé como tres años y algo en hacer la serie. Tres años, ¿eh? ¿Cuántos capítulos al final? Son 17, unas ocho horas. Y ahí metiéndote en horas libres, en horas que todo el mundo le vean, porque ¿tú qué te dedicas?
Bueno, yo tengo una productora de visual y me dedico a grabar vídeos para empresas, videoclips, documentales... O sea, el mundo del audiovisual. Sí, sí, sí. Ya sabes, de profesión, que es un mundo apasionante, pero a veces bastante complicado, ¿eh? Sí, sí, sí. Y oye, ¿escribes esta serie? ¿Es tu ópera prima la primera serie que escribes?
Sí, he escrito películas, pero es lo que te decía, que la he escrito, he hecho el tráiler del guión con un dossier de venta y lo he presentado el proyecto a Netflix, a productoras, productores, pero...
No ha habido suerte y en esta sí que escribí el guión y la grabé. Ahí te metiste a saco. ¿Y ahora alguna vez que la ven hay alguien que te ha llamado? Hostia, Iván, si esto es cojonudo. Sí, pero no el que tiene que llamar.
Ahí estás, porque además la serie era un premio, cuéntame eso. Sí, sí. Fuimos al Festival Internacional de Cine de aquí de los Premios Oriana. Y bueno, se ve que había... O sea, yo no me enteré, ¿eh? O sea, el Toni Cayuela, que es un actor que sale en la serie, la presentó él por su cuenta.
Ah, no, además no te enteraste. No. Y que un día recibes una llamada. Y me enteré cuando me dijo, mira, que estamos seleccionados en este festival y estamos en, no sé si en la semifinal y tal. Y me empecé a endaguear y, bueno, el festival de cine es de películas, cortos y series. Y había mil y algo producciones y de ahí seleccionaron 125, creo.
y de ahí pues ganemos el digamos que el de la serie ¿y cómo lo recibes eso? porque claro has puesto cero euros toda la ilusión del mundo que eso a veces es más caro que el dinero pero ¿y cómo recibes tú la llamada? dices oye que te has ganado un premio
Bueno, no fue por llamada, fuimos al festival. Ah, o si no sabíais nada, fuisteis ahí a ver qué pasa, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y cuando dicen Iván Valentín monos de feria qué? Pues bueno, mucha alegría porque dentro que cabe dice, mira, te sientes reconocido que algo ha hecho bien en el camino.
¿Cuándo te pones escribirla esta? Hace años, ¿eh? Pues esto, mira, me acuerdo que... Sí, hace cuatro años así. O sea, he tardado tres años en rodarla, pero casi medio año así en escribirla.
¿Y te viene la idea de dónde viene la idea? Porque el argumento es, claro, un padre de familia con su hija enferma se queda a la calle porque los bancos hacen de las suyas y encuentra a una gente, como dice, no muy legal, no muy legal, y se van a atracar directamente a un banco. Sí, se meten en una banda de delincuentes y como no es su mundo...
Digamos que empiezan a cagarla y se hace una bola de nieve pensando que se iba a solucionar los problemas y lo que hace es empeorarlo. Cada vez tiene más problemas. ¿Sabes cuántas reproducciones tiene el tráiler y cuántos seguidores?
El trailer creo que tiene 60.000. Ya estamos casi a 80.000. 78.000. Y la suscripción es 796.000. Sí, sí, sí. Oye, y tú empiezas a llamar a la gente, ¿sí? Hemos visto, como tú decías, Cayuela, hemos visto a Daniel Rojo, me parece. Hemos visto. Y veo imágenes, imágenes muy de casa. He visto monos de feria y un momento que va a la feria de atracciones y vemos el tren de la Bruxa, el famoso de Quirós. El tren de la Bruxa de Quirós.
Es decir, tú coges, esto me imagino que en tiempo libre, fin de semana, etc. Totalmente. ¿Cómo, insisto en las comillas, eh? ¿Cómo engañas a toda esa gente? Bueno, no engaño, sino le digo la realidad y mi propuesta, ¿no? O sea, mira, estoy haciendo una serie para YouTube, digo, si te gustaría colaborar y poner tu granito de arena, yo feliz.
Y les pongo un poco el proyecto y la verdad que la gente se anima, ¿eh? Cuando hablas de cine y si quieres salir aquí o si me dejas un barco o tal. ¿Qué tienes tú? Un barco, déjamelo. ¿Qué tienes tú? Una atracción de peña también. Sí, sí, un poco de morro para estas situaciones, ¿no? O sea, yo pasé por la feria de Mataró y justo vi el tren de la bruja...
Y le dije, hostia, aquí una pelea, en vez de hacerlo en la calle normal, pues estaría chulo hacerlo en medio del tren de la bruja. Oye, ¿y el tema permisos y todo? No, cero, cero. Cero, ¿no? Sí. Dijiste, pero supuesto, cero, vamos a cero. Sí, vamos todo a cero. Y la gente cuando te viene a barrer el tren de la bruja, por ejemplo, ahí peleándose, ¿qué decía?
Bueno, se hizo un grupo así. O sea, yo hablé con el encargado de la bruja y me dijo, vale, mira, vente tal día a la última hora que ya hay menos gente. Y eso era a las dos de la noche. ¿Qué dices? Sí, sí, se grabó cuando ya estaba a punto de cerrar. Entonces empezamos a grabar, a ensayar un poquito la pelea y ahí sí que la gente vio cámaras y eso. Entonces se hizo como un público ahí mirando.
Pero bien... Oye, esta te da fuerza, ¿no? Esto va a salir. Esto seguro va a salir. Te van a llamar la llamada. Que no sé qué llamada esperas.
Bueno, una productora, un productor, una plataforma que le interese lo que hago y que confíe en mí y que financien. Seguro que te lo han preguntado mil veces, ¿eh? Oye, ¿cero euros ha costado? ¿Cómo te lo has hecho eso? Porque hay un material, hay una calidad, hay muchas cosas. Cero euros, pero muchísimo tiempo, ¿eh? Porque el tiempo, esto es muy caro, ¿eh? Exacto. Sí, cero euros es que no se ha invertido en el proyecto, sino que, bueno...
Obviamente si se tiene que pagar la comida de actor y tal, algunas cosas sí, pero mayormente nos lo pagamos cada uno lo suyo.
Porque ya estábamos como todos metidos en el proyecto y decíamos, venga, vamos a aportar cada uno lo suyo y bueno, si tenemos que comer un bocadillo, pues no lo comemos. Y bueno, yo llevo tiempo y como tengo una productora, pues tengo una cámara de cine. Tengo material de sonido, de humo, tengo lo básico para hacer algo de calidad.
También me ha ayudado mucho, que es el director de fotografía, se llama Tacho, en Instagram PicTach. Sí. Entonces él también tiene mucho material y entre los dos hemos ido grabando toda la serie. Y si queréis verlo, si queremos verlo, ¿dónde la encontramos? Ya toda su vida, ¿eh? Está en YouTube, como Monos de Feria. Podéis ver ya el trailer y primer capítulo, ya lo veis y ya os enlaza con los siguientes.
¿Y por qué Monos de Feria? ¿Por qué te pusiste allí a escribir? Bueno, porque cuando la veas... Porque en el tráiler se ve bastante serio, pero en verdad es comedia. Comedia con acción. Y yo me he creado en Mataró. No sé, vi... Hay mucha gente de la calle...
que los ves y es que como que lo considero mono de feria porque allí donde va da un poco la nota se da de B, ¿no? Entonces dije, vale, quiero hacer personajes muy... Reales. Sí, reales y estrambóticos un poco que allí sobresalen, ¿no? Que lo ves y dices, hostia, ¿qué personaje? Entonces mono de feria embarca a todo el mundo callejero que hay muchos personajes
graciosos, naturales. Esta es una historia que podía pasar. Sí, sí, sí. Te la inventas, ¿no? Me la invento. ¿100% guión Iván o te has dejado aconsejar? No. 100% mío y aparte había muchos momentos que confiaban en los actores y le decía, mira, si esto no te cuadra, improvisa y a ver lo que sale.
Y bueno, normalmente me sorprendían. Qué bueno, ¿no? Por ejemplo, está Fran del Mesón, que es un actor de Gerona, que ha empezado conmigo, y es gitano, y claro, lo tiene natural, no sé, la calle, ¿no? Sí, la calle, sí, sí, sí.
Y la verdad que le pasaba el guión y bueno, luego decía... Se lo hacía suyo. Sí, decía el 30%, ¿no? Pero lo hacía suyo, pero es que me sorprendía y lo hacía muy bien. Entonces ya la siguiente vez dije, mira, vas a hablar de esto, conceptos, aquí te van a llamar, tal. Le ponía como... le marcaba, pero digamos que el grosor del texto se lo inventaba.
Claro, a ver, los periodistas somos así, ¿eh? Ya sé que aún ahora falta moverlo, pero imagino que con el subidón de monos de feria ya debes estar trabajando en otra cosa, ¿no? Bueno, acabo de grabar un documental y ahora estoy a ver si sale también para adelante un documental para Rakuten.
Y estamos ahí, pero claro, yo voy haciendo... Claro, pues esto es tu trabajo, esto es tu hobby de momento. Exacto. Por lo tanto, ¿pero tienes previsto otro Monos de Feria, otra serie o algo, no? Bueno, tenemos previsto quizás la película de Monos de Feria, porque lo hemos planteado, claro, todos los actores y todo el personal trabajan, no hay tiempo, es mucha energía mucho ahora, y hacer la segunda temporada serían como tres años más.
Y no, ya no tenemos ya esa energía, o sea, es que se ha trabajado mucho. Y queremos hacer la película para, digamos que, película para terminar la primera temporada con la película. Claro, y tú una vez la has visto, que la has visto mil veces, ¿qué dices? ¿Qué dices?
A ver, a mí me gusta el resultado, porque piensa que lo hemos grabado dos personas, y sin cero presupuesto, eso, no sé, creo que no lo ha hecho nadie nunca. Entonces, creo que la calidad es bastante profesional, obviamente hay muchos fallos, que yo soy consciente, tanto a veces de sonido, porque lo poníamos hasta nosotros el sonido. Claro, todo. Todo, todo. Echamos el humo, poníamos el sonido en la cámara, tal. Y acción. Y acción.
Y de guerrilla. Y obviamente hay fallos, pero dentro que cabe es de calidad la serie. Tú que eres un profesional de la audiovisual, ¿qué crees que tiene, dónde tiene cabida esta serie?
Si fueses un espectador, imagino que ves muchas series, películas, por defecto profesional y porque te gusta a nivel personal. ¿Pero dónde la ves esta serie? A ver, se podría ver tranquilamente en Netflix o Amazon o alguna plataforma de estas. Se podría ver tranquilamente. Ya la presenté en Netflix, tuve una reunión con ellos y no les acabo de cuadrar porque quieren algo más convencional, más de streaming...
Y la serie cuando lo veas, pues verás que es mucha comedia. Hay muchos momentos de comedia que son un poco dispares, que son un poco locos. Y al igual, bueno, es cuestión de que cuadre alguna plataforma o hacerla un pelín más seria, no tanta comedia. Y podría funcionar perfectamente.
Menos ponerte delante de la cámara, imagino que has hecho tú. O también te has puesto en la serie. Sí, sí, soy actor también. ¿También? Sí, sí, sí. Te pusiste todo. Tengo un personaje ahí también. Qué bueno, qué bueno. Esto es fruto de la ilusión. Vamos a Iván de hace unos años. ¿Cómo se mete en el mundo de la audiovisual?
Pues entro a través de que estaba un poquillo harto de trabajar en trabajos convencionales, ¿no? Y dije, hostia, tengo que hacer algo que me guste, ¿no? Y me recomendó un señor, yo hacía boxeo, y me recomendó un señor, dice, hostia, tú para pelis de acción valdrías no sé qué.
Y me dio por indagar y bueno, hice un curso de especialista de cine, el tema de doblaje de actores de acción, que doblan los actores o entran en escenas de acción. Y a partir de ahí empecé a hacer mis pinitos en películas. Y a raíz de ahí me encantó y dije, mira, yo quiero salir más en cámara porque no salía. Doblaba actores y a veces no salía. Y estudié la bobina dos años y algo, interpretación como actor.
Y empecé también a hacer Pinitos como actor, pero vi que dije, ostias, hago 100 castings y me cogen 3. Digo, lo veo difícil para que me cojan un papel de protagonista. Dije, pues mire, voy a estudiar dirección.
Y voy a hacer yo mis propios proyectos y voy a poner como actor. Y hasta ahora. O sea, eres un tío tozudo. Voy a hacer lo que me dé la gana y lo haré. Sí, sí. Bueno, yo pienso que la vida se vive una vez y si te gusta algo, lucha por ello porque nadie te va a regalar nada. Te he preguntado por el IVAN de hace unos años y ahora te quiero preguntar por el IVAN del futuro. ¿Dónde te ves de aquí, no sé, 5 años? 5 años...
Mi intención es vivir del cine y hacer lo que me gusta y vivir haciendo películas y series. Ese es mi objetivo, ¿no? Y he trabajado muchos años hacia ese objetivo. He hecho todo lo que está en mi mano para llegar ahí. Y bueno, incluso, mira, he hecho una serie y... Y bueno, no tengo prisa porque las cosas suceden a veces cuando tienen que suceder. Ajá.
Y bueno, con visión, con visión de vivir de lo que me gusta, de ser director de cine y actor. Son capítulos muy cortos, ¿sí? Son capítulos de 15-20 minutos, lo que luego los comentarios me decían, ostia, duran muy cortos, y los fuimos alargando un poco. Sí, sí, claro.
En el primer capítulo ya vimos un amigo tuyo que tenía un barco. Estuvimos en un lugar equivocado. Lo único es que cuando se juntan las personas erró... Es el trabajo de la ilusión, me imagino. Totalmente, pero no solo mía, sino de los actores que hay ahí que llevan 20 años luchando y también quieren esa oportunidad como yo de vivir de su pasión.
y por eso también han colaborado con toda ilusión. ¿Y el reconocimiento en el festival, por ejemplo? ¿Vendrán más festivales? ¿Le habéis presentado a más sitios o no? No, la verdad que no. Es que yo tampoco soy mucho de festivales porque sí, hice un corto hace muchos años, gané premios, pero no me llego a ningún lado. Entonces pensé, bueno, esto es, sí, que llevas premios o tal, pero no me sirve para mi objetivo, que es...
Llegar a grabar series y películas. Imagina que el equipo cuando recibiste el premio era, vamos, reconocimiento a Iván como alma de este producto y para ellos también, ¿no? Un subidón de decir, hostia, hemos ganado. Mal no lo hemos hecho.
Claro, claro, ahí te das cuenta que dices, vale, algo hay en la serie que está bien.
Oye, Iván, estoy feliz de que me enviastes aquel correo donde recibimos... Esto lo estoy viendo. Hostia, esto es espectacular. Y estoy muy feliz que hayas hecho un sitio en tu agenda apretada para venirnos a ver la radio. Te deseo muchísima, muchísima suerte y ojalá de que poco te pueda llamar y decir, oye, Iván, que la vemos en tal plataforma, que pases por la radio y nos lo cuentes como y todo eso.
Pasará, pasará. Seguro, seguro. ¿Tú dónde metes el ojo? ¿Sí o no? Bueno, sí, soy cabezón, como te has dicho. Pero esto es bueno. Soy cabezón y persigo mis sueños. ¿El boxeo le hemos dejado? Bueno, hago mantenimiento con algunos amigos para estar en forma y eso. Como fuerte estás, ¿no? Sí, sí, sí, me gusta estar en forma.
Iván, si nunca necesitas una radio para hacer una serie, ya sabes que aquí te abrimos las puestas rápido. No me lo digas dos veces. Nos apuntamos a un bombardeo, ya te lo digo. Iván, un placer. Igualmente, muchas gracias. Gracias, un abrazo.
El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
No quiero hablar del pasado. No quiero hablar de tus niños que están tan desamparados. No quiero hablar de la guerra, no quiero hablar del parado.
No quiero hablar de la lucha si no estamos preparados, no quiero hablar de la lucha si no estamos preparados. Quiero buscar un camino que no se encuentre embarrado, no quiero hablar del mendigo, no quiero hablar del esclavo.
y empiezo a estar ya cansado de muy buenas intenciones sin entregar nada a campo.
No quiero hablar de la lucha si no estamos preparados. No quiero hablar de la lucha si no estamos preparados.
Basta de palabras Busquemos remedio Vamos a hacer el camino Con decisión y coraje Y pensar que el viaje
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam. Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam. Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català...
La pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos en a cultura.gencat.cat. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
5 minuts, part damunt de dos quarts d'una, com cada dimecres a aquesta hora és moment d'anar cap a l'agrícola Vilassà, entitat centenària, que es diu molt aviat això, eh? Doncs un any més, comencem la primera edició del 2026 anant a l'agrícola Vilassà. Des d'allà la Lara Txarau ens porta, com sempre, doncs el producte, temporada, el producte a proximitat, el bon producte de l'agrícola Vilassà. Lara Txarau, bon dia, bona hora! Bon dia a tothom, com anem? Com estàs?
Doncs morta de fred. Com gairebé tothom, no? Les festes bé, per això, no? Perdona? Les festes bé, dic. Home, i tant. I tant, i tant. Aquí no li van bé, les festes. Han passat molt ràpid. Han passat molt ràpid. Jo trobo que han passat molt ràpid. Sí, ara més has tirat un platll de dies més.
Ai, amb aquest fred costa, eh? Déu-n'hi-do. Escolteu, i els tres toms que hi ha de veure on està aquí a la caia el dia 24 de gener, si no m'equivoco. Aquí a l'agrícola ja s'ho gira feina.
Sí, sí, sí, ara devia... És el dia 24? Sí, sí, sí. No, no, ja t'ho dic, 24, ja t'ho dic. Ho saps segur, eh? Ho sé segur, 24 de gener. 24 de gener, doncs encara... Sí, sí, aquí tot a punt, també. Fantàstic, Clara, fantàstic. Escolta una cosa, doncs entrem en matèria i anem per feina. Arriba el moment per l'agrícola Vilassam.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, ara, arrenquem màquines. Com i per on comencem avui? Doncs mireu, avui us vull començar parlant dels calçots, perquè, bueno, estrenem la temporada i re, Vilbusca, em sentiu bé? Perfectament.
Ah, val, pensava ja que començàvem amb problemes. No, home, no! I els trobareu de la Concepció i de l'Anna, que són les nostres sòcies i veïnes d'aquí, a 400 metres de la botiga. Això no és proximitat, eh? Això és estar a sobre ja, directament. Això és estar a sobre, sí, directament al camp, exacte.
Llavors, si no ho sabeu, el calçot és una ceba convencional que els pagesos van tapant amb la terra, això se li diu calçar, perquè es vagin estirant. Per tant, vull dir, el calçot parteix d'una ceba, que aquesta ceba és la que s'enterra. Perfecte. Llavors, necessiten un clima que no sigui gaire càlid i que no excel·lessin els processos que li donen la dolçor. Llavors...
es col·loquen a terra i la mateixa terra els protegeix del foc perquè no es cremin i alhora els flambeja amb aquest aire tan característic que tenen. Oi que bé, sí senyora, sí senyora. I... Amb la millor llenya per fer-los és el serment, que també els podeu trobar aquí a la botiga, que és la branca de la vinya, que es recull quan acaba la veremma i es guarda tot l'any perquè perdi tota aquesta humitat. Mira que bé.
I això li dona aquest gust tan característic, que ens agrada tant. Mira ella, una experta en calçons, eh? Sí, sí, una experta total. Llavors, el secret de la seva tendresa és que abans de posar-los a la graella, cal tallar una miqueta les fulles i una part de l'arrel, però no tota. Llavors, cal mantenir algun dels seus aliments perquè la verdura no perdi tota l'aigua durant la cocció,
i la seva estigui tendra i fumeixant quan es tregui de la pell, aquesta que queda més sucarrimada. Vinga. I en el moment que veiem que comença a deixar una miqueta de suc, el traiem del foc perquè ja estarà tot a punt per menjar-nos-el.
Doncs vinga, és així de fàcil... Bueno, fàcil, fàcil d'explicar, eh? De cultivar no tant, eh? No, no, perquè llavors és... Sí, sí, és allò que fan una vegada aquests estirets, es col·loquen, amb el fil ferro... Home, és entretingut, és entretingut i ja sabeu que després com quedem tots de bruts, no? Oh, però ens agrada molt, eh? És que mira que són bons, bons calçots, sí o no? Sí, sí, sí, i tant, i tant que són bons, però...
Ara que jo us parlaria ja del segon producte d'avui, que seria, estan molt bons amb la salseta. Ara. És que jo crec que és la clau. Bé, la clau és tot. Si tens uns bons calçots, millor, però si tens una bona salsa, doncs, evidentment. Sí, home, sí. Sí, senyora.
A veure, què hem de fer per tenir una bona salsa? Ara em dirà, la faig jo. Bé, jo us volia... No, no, jo no la faig, jo no la faig. Jo us volia parlar d'una que la fem. Nosaltres ens la portem de feta, que és de la marca S&P, Salsa Fruit. Mira. És fresca, elaborada artesanalment. Perdoneu que estic molt constipada, eh? Com tothom, tranquil, no pateixis, no pateixis. I aquesta la fan a l'Alcant.
Llavors respecta la recepta familiar i es presenten petits lots per conservar-ne l'aroma i la textura tan cremosa. I va també pels calçots com per carns i verdures a la brasa. Sí senyor, és bo per tot. Sí, o amb una miqueta de pa també va bé. Els ingredients principals d'aquesta salsa són les ametlles i les avellanes torrades, els tomàquets vermells, els calivats i l'oli d'oliva.
Llavors aquí hi ha una cosa que, quina és la diferència? O sigui, salsa de calçot o romesco. Perquè aquí hi ha una mica que hi ha gent que diu que és el mateix o no és el mateix. Bueno, la diferència seria que la salsa de calçot seria una miqueta més, no tant, seria més, com diria, més fina perquè la puguis sucar bé, saps? I no es quedi tan enganxada.
I llavors, clar, ha de ser una salsa més cremosa per a rebossar el calçoti que s'hi quedi ben adherida. Molt bé. Llavors, la trobareu en diferent format, de 180, de 300, 500 grams o de quilo i tot. Ara, quan comencin a fer bones calçotades...
Les salses de quilos aquí van... Van que volen, no? Van que volen, exacte, sí, sí. És una mentida, però se'n gasta molta d'aquesta salsa. Molt bé, doncs, què més? Deixo les salses i els calçots i us parlaré ara dels cargols de Can Barri. Eh, eh, eh, eh. Eh, pare, pare. Com coneixes? Home, home, home, perdona. Aquí m'has tocat a mi el punt feble, eh?
Sí, eh? Aquí m'has tocat el punt feble. Sí, he estat amb cotxet i anava jo a Camp Barris. Ah, mira, te'l coneixes. Esclar, és un restaurant popular. Sí, home, sí. Camp Barris és Camp Barris. O sigui, a quins posem drets per parlar de Cargols, eh? Per qui no ho sàpia, estic a Camp Llong, a Girona.
I es va inaugurar el 1949. Mira. O sigui que ja porten dies. Sí, porta uns anys. Sí, això també era un restaurant familiar del Josep Barris i la seva esposa, que van començar a fer l'elaboració de platillos de l'època, i es van especialitzar molt amb cargols a la llauna i peus de porc pisats.
I, bueno, això va comportar, bueno, van ser un èxit ben al·lucinant i, bueno, perllogats fins avui en dia. I, bueno, és que no direm el secret, perquè tampoc el sabem, però els podem anar a comprar, eh? No, no el sabem, perquè a nosaltres ens venen ja com envaseu, només ja perquè us escalfeu, vull dir, és una cosa així bastant... bastant... només ho heu d'escalfar, i ja venen fets amb com els preparen els preparadors.
La recepta no ens l'han explicat, tampoc. No, eh? T'agrada anar a tu l'ara o no? A mi jo no soc gaire de cargols, m'has enganxat. Home! No soc gaire de cargolets, jo. Doncs jo soc de cargols i de peus de porc, però així com t'ho dic, eh? Jo soc de porc, sí. I t'agrada així barrejat, no? M'agrada barrejar, però m'agrada més separat. Què vols que et digui? Els cargols primer i després els peus de porc.
I l'altre. Bé, doncs ja fas quan t'acostis per aquí, també em trobaràs. Que bé, que bé, que bé. Llavors, per acabar una bona calçotada, igual amb una coseta dolça, us voldria parlar ara d'una altra empresa que es diu Canals Biscuits, que també estan ubicats a Girona, a Vidreres, des de fa més de 60 anys, i ells es dediquen a fabricar i distribuir articles de pastisseria i gelateria elaborats en matèries de primeríssima qualitat,
Llavors aquí trobareu carquinyolis d'Amelia, Avellana, de Fastuc, a mi els meus prefers que són uns que venen amb mitja cobertura de xocolata, les virutes de Sant Josep,
Les virutes de Sant Joan, que bo, no? Sí, oh, boníssim, boníssim. I venen amb unes bossetes, són molt mones. I són molt bonics i molt bo. Així, doncs, que per acabar una bona calçotada i tal, amb uns carquinyolis, doncs estarem ben... per fer una bona migdia de vamos.
Que bé, que bé, que bé. Doncs, escolta, Lara, comencem bé l'any, perquè és que a totes èpoques és bo, eh? Tenim bons productes de proximitat, a totes èpoques tenim coses bones, eh? Sí o no? Clar que sí, clar que sí. I tant, i tant, no ens podem queixar. Doncs, Lara, un autèntic plaer i em sembla que tenim algú de cara a la setmana que ve tu i jo, no? Oi que sí? Sí, jo crec, bueno, t'ho diràs, t'ho manes. Bueno, tenim sorteig, no? Tenim sorteig, tenim sorteig, sí senyora.
Val, doncs res, ja explicaràs com ho hem de fer. Doncs mira, molt fàcil, va. La setmana que ve comencem amb Mou Peu Blanc i el que farem serà un sorteig d'una fantàstica cistella de l'agrícola Vilassà. Què heu de fer? Doncs els que tingueu Instagram, seguir els comptes de l'agrícola Vilassà i de Vilassà Ràdio i posar un M'agrada.
posar un m'agrada i citar a una o a diverses persones amb les quals compartiríeu aquesta cistella. I ara diu, eh, que jo no tinc Instagram. No, hi ha cap problema. També tindrem un número de WhatsApp per escriure el vostre nom i us ho explicarem tot a partir de demà. Lara. Lara, tu m'has d'explicar, però, com hem de treure la targeta. Digue'm, digue'm.
No, no, perdona, que tot allà, digue'm, digue'm. No, no, que jo volia que m'expliquessis com hem de fer per treure la targeta de l'agrícola i on està l'agrícola. Ah, és veritat. Aquesta és la teva feina. Doncs mireu, ens us va enviar un correu electrònic a info arroba agrícolabilestat.com i ens dieu, sol·licitem la targeta client. I llavors ja nosaltres us contestem i us donem d'alta. Fàcil, fàcil, fàcil.
I què més m'has d'explicar? Si voleu fer encàrrecs, ho he d'explicar, un parell més de cosetes. Vinga. Si voleu fer encàrrecs, alguna consulta, el que sigui, ens podeu enviar un WhatsApp al 624-55-690 o a trucar-nos al fixe, que és al 93...
759-01-88. Doncs fantàstic. I ara només ens quedaria saber on estem. Exacte. Ens trobareu a Vilassadamar, al carrer del Cris, sense número. Això és pujant des de la Nacional pel Mercat de la Flor, amb esquerra cap amunt, a uns 400 metres.
Lara, xarau, cuida't moltíssim. Sí, ho has dit perfecte. Ho has dit perfecte. Lara, cuida't molt aquest costipat, eh? Cuida't molt aquest costipat. Escolta'm una cosa, et volia dir una cosa. Digue'm.
que m'han dit que m'han dit una cosa, que vas estar de cavalcada. Vaig estar i sempre estic fotut allà. Sí, sempre estic allà. Sempre estic allà fent l'indiu. Ah, no ho sabia, no ho sabies, que m'han xivat ara, que deia, tens ràdio? Doncs digue-li que el vaig veure. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Lara, que vagi molt bé i ens parlem la setmana que ve. Bon entrada d'any a tots. Igualment. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Apunta 14 de març, uns altres que fan molts i molts anys dalt de l'escenari. Cuéntame en cuento. Doncs cuéntame en cuento arribarà als Celtas Cortos a Barcelona amb un concert per celebrar un aniversari molt especial. Apunta, eh? 14 de març, Celtas Cortos, concert a Barcelona. I nosaltres amb un cuéntame en cuento enfilem la recta final de l'edició. 13, gairebé 12 minuts, la 1.0.
Y verás que contento Me voy a la cama Y tengo lindos sueños Cuéntame un cuento Y verás que contento Me voy a la cama Y tengo lindos sueños Pues resulta que era un rey Que tenía tres hijas Las metió en tres botijas Y las tapó con pez Y las pobres princesitas Lloraban desconsoladas Y su padre les gritaba Que por favor
Fins demà!
Fins demà!
Bailando en la playa estaban cuando apareció su padre con la vara de avellano en la mano amenazando. Fue tras ellas como puro, tropezó con la botella que tenía genio dentro, que tenía genio dentro.
Gràcies.
El cuento se acaba y resulta que este rey que tenía tres hijos las metió en tres botijas y las tapó con té. Cuéntame el cuento, la enanita junta a Globo, la que vuela por los aires, la que nos seduce a todos. Cuéntame el cuento, el del ratoncito Pérez que te deja cinco duros cuando se te cae un diente. Cuéntame el cuento, que ya creo que estoy soñando.
Fins demà!
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Grispeta, setones, en aquest microones eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut, si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. I nosaltres anem acabant la primera edició del 2026.
Doncs 5 minuts la 1. L'edició de Vila número 2.272. 2.272 edicions del magazín del Matí de Vila. La ràdio, la primera del 2026 i de les multes que volem compartir cada dia de dilluns a divendres amb tots i totes vosaltres.
A través del 98.1 de la FM, el mar es veu a través de vilassarradio.cat per internet. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu no és que us ho demani, sinó que us ho manu sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Arribem a l'1 a temps de notícies amb Joan Escofet, arribem a aquest punt horari amb la cançó que ens inspira. Ja ho ens inspira, Revolver!
I el Roce Topiel amb Carlos Gony. Carlos Gony i el Roce Topiel Revolver fins la 1. Nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar. Per cert, dient que infants, nois i noies tornen a les aules després de les vacances de Nadal. Gràcies per la vostra confiança i tornem demà a les 10. Que vagi molt bé.
Un vaso de whisky, un hotel diferente, es más que suficiente para pensar en ti. Una noche de mayo, con el mar a mi lado. Es día tarde y tus ojos siguen allí. Y es que son ideales para perderse en ellos. Y es que uno no aprende, ni vivo ni muerto. Son las seis de la tarde, todo enfrente del puerto. No consigo sacarte de mí ni olvidarme.
Y es que no hay droga más dura que el roce de tu piel. Y es que no hay nada mejor que tener tu sabor corriendo por mis penas. Y es que no hay nada mejor que el roce de tu piel.
Mejor cojo mis cosas, nena. Mejor me voy.
Y es que no hay droga más dura que el amor sin medida Y es que no hay droga más dura que el roce de tu piel Y es que no hay nada mejor que tener tu sabor corriendo por mis penas Nada mejor que el roce de tu piel
Fins demà!