logo

Parlant de tot

Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat! Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat!

Transcribed podcasts: 119
Time transcribed: 14d 1h 35m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les notícies de les 10. Primer contacte amb l'actualitat, els centres escolars de Vilassa de Mar organitzen jornades de portes obertes com a inici del procés de preinscripció escolar corresponent al curs 2026-2027. Les preinscripcions s'iniciaran pel segon cicle d'educació infantil i primària el pròxim 4 de març
i per educació secundària obligatòria el dia 6. La data de finalització serà el 18 de març. Repassem quin és el calendari de portes obertes als centres d'infantil i de primària. El Vaixell Borriac serà aquest divendres que ve a les 5 de la tarda, al Pérez Sala dissabte a dos quarts d'onze del matí, a l'Escola de les Franciscanes diumenge a dos quarts d'onze del matí, a l'Escola als Ologs dimecres de la setmana que ve a dos quarts de sis,
a l'Escola del Mar, dissabte 28 de febrer a dos quarts d'onze del matí. Pel que fa als instituts, recordem que el Vilats Ara farà portes obertes dilluns que ve a dos quarts de sis i el Pere Ribot el dilluns 2 de març a dos quarts de sis de la tarda.
Els comuns han tancat un acord amb el govern català per ampliar els ajuts al lloguer i poder arribar a gairebé 50.000 famílies més. Aquest any s'hi destinaran 300 milions d'euros, 100 més que fins ara. L'entesa s'emmarca en el context de la negociació dels pressupostos
entre l'executiu de la Generalitat i el grup que lidera Jessica Aldiach al Parlament Català, que podria acabar en un acord en els propers dies sobre la limitació de la compra especulativa d'habitatges. Fruit de l'acord també s'apuja el límit de renda familiar per optar a l'ajuda fins als 36.000 euros. Fins ara el límit estava en els 25.000 i s'augmenta el preu màxim de lloguer dels pisos que es poden beneficiar de la subvenció per adaptar-lo als preus de mercat.
Ahir els comuns també van acordar amb el govern català creant 100.000 noves beques menjador als propers dos cursos. Habitatge, educació, transport i sanitat són les matèries que els comuns han posat sobre la taula per negociar els pressupostos de la Generalitat amb el govern català, amb la condició principal d'aconseguir una llei en un màxim de sis mesos que prohibeixi la compra especulativa d'habitatges.
La investigació de l'incendi en un bloc de pisos de Manlleu en què van perdre la vida cinc adolescents apunta a una mort accidental i que les víctimes s'haurien intoxicat per inhalació de fum en cremar-se algun element en l'interior dels trasters, segons fons de la policia.
Al lloc dels fets, una zona sense ventilació, no s'han trobat indicis de cap explosió ni tampoc bombones de botar. Els trasters que s'utilitzaven com a punt de reunió eren a l'últim pis d'un bloc al carrer Montseny d'aquest municipi de la comarca d'Osona. Els Mossos d'Esquadra tenen oberta una investigació per tal d'esclarir les causes d'aquest incendi mortal.
El reverent Jay Jackson, destacat activista pels drets civils als Estats Units, va morir ahir als 84 anys. Segons ha informat la família, l'activista i polític afroamericà ha estat un dels líders més importants del moviment pels drets civils als Estats Units. El reverent Jackson, fill de la segregació racial del sud del país, va ser un estret col·laborador de la lluita pacífica per la igualtat de drets de la població negra liderada per Martin Luther King.
El 4 d'abril del 68, Jackson era al costat del reverent King quan va ser assassinat en un hotel de Memphis. El llegendari activista va concórrer dues vegades a les primàries del Partit Demòcrata per ser candidat a la Casa Blanca. A les 11 del matí, nou contacte amb la informació d'aquí poc segons s'inicia, el parlant de tot.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram Si ara tu no fossis a l'altra banda escoltant res de tot això tindria sentit Quan tu hi ets el que hem creat es fa real l'esforç, la història i les emocions Llavors tu ets part del viatge del somni de la descoberta ets a una passa o a un clic al costat de casa o a l'altra punta del món Cada vegada que t'hi acostes existeix
El teu gesto canvia tot. La cultura. Quan tu hi ets, prem vida. Més Cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-900-120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, a través del 98.1 de la FM, el Maresme, i a través de vilassaradio.cat per internet.
Matí de dimecres, és 18 de febrer de 2026, és dimecres de cendre, això vol dir que avui posem el punt i final a la festa més esbojarrada de l'any. Posem el punt i final aquest dimecres de cendre a la celebració del Carnestoltes del Carnaval 2026. Ja comença la quaresma i això vol dir que avui, a Vilassa de Mar, per exemple...
El balcó de l'Ajuntament quedarà penjada a partir de l'acta d'aquesta tarda, enterrament de la sardina, quan acabi quedarà penjada la vella quaresma, que té tantes cames, set, com setmanes falten fins a arribar a Setmana Santa. Comença la quaresma després d'aquest dimecres de cendre, avui dia, de l'enterrament de la sardina.
7 de la tarda, concentració a Can Visa, al carrer Rector Bertrina, per sortir amb comitiva cap a la plaça de l'Ajuntament, just a dos quarts de vuit, una comitiva que acabarà amb la crema del rei Carnestoltes. Un any més, doncs, deixem enrere gairebé ja últimes hores del carnaval, en aquest cas, del 2026. 10 i 8 minuts del matí d'aquest dimecres, meitat de setmana, començant ja a enfilar la recta final de mes, més més curta d'any, val a dir-ho també,
I un dimecres de moment assolellat. Sí que a primeres hores les temperatures eren fresquetes. Ara mateix, temperatures força agradables al nostre poble, a la nostra comarca. Ara mateix, doncs, a Vilassar de Mar tenim una temperatura molt i molt agradable.
Està previst un canvi de temps? Doncs ben bé no se sap, perquè està fent un hivern d'aquests de manual i a vegades els mapes s'escapen. Per tant, important saber el temps previst de cara avui, de cara als propers dies. Sembla que de moment no hem de treure el paraigua. Ara mateix la temperatura al nostre poble és de 12 graus. Temperatura, doncs, agradable. Sembla que no haurem de treure el paraigua, però en qualsevol cas ens ho explica Joaquim Zerra. De seguida marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca.
el servei meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. Com sempre, des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui, de cara als propers dies, segona meitat de setmana. De seguida, també cap un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on posem damunt la taula l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Un dia més pugem al DeLorean i repassem
les efemèries. A dos quarts d'onze, parlem amb el Consorci per la Normalització Lingüística, en aquest cas del català, a Vilassadamar. Entre altres moltes coses, entre altres moltes coses...
Porten la gent de nouvinguda, que venen d'altres països, i són persones que volen parlar i aprendre el català i ho fan a través d'aquest consorci. Avui tindrem l'exemple d'alumnat que ha arribat de diferents països que volen conèixer el català, volen saber la nostra llengua.
I s'han apuntat a aquests cursos, i ho farem a través de la música. A dos quarts d'onze passen per la ràdio aquesta representació. Un parlant de toc que sempre es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment, i en aquest cas, des de fa molts anys, des del començament, la col·laboradora que més anys porta al programa...
Doncs Paquita Bruixa estarà, com sempre, cada dimecres a les 11 amb nosaltres. Conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes, tot amb Paquita Bruixa. Molts anys també porten els dimecres a dos quarts de 12. Les companyes de la biblioteca amb les recomanacions literàries. Avui la Laura és qui ens portarà aquestes recomanacions des del nostre estudi. A les 12 s'ha acabat el bròquil amb les bròquiletes Marta Badia i Mar Natche.
Elles toquen temes d'aquests que a vegades són incòmodes de parlar, de tractar, però no per això s'ha de deixar de parlar. I és per això que aquesta secció s'ha acabat el bròquil. Ens porten aquestes converses tan i tan interessants. Hi ha dos quarts d'una del migdia. Ens anem a l'agrícola a Vilassà. Normalment des d'allà la Lara Txarau ens fa...
Des de la botiga ens parla dels productes de qualitat, els productes de promoció, els productes de proximitat de l'agrícola. Cent anys d'història, més ja de cent anys d'història, que això es diu molt aviat, entitat centenària. I doncs avui no anirem a la botiga, sinó que anirem, en aquest cas, ens anirem fins a la part dedicada als i les professionals. Anem fins al magatzem de l'agrícola.
Aquest és el menú d'avui, l'edició, la número 2.300. 2.300 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. 12 minuts per damunt de les 10, el temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, explica'ns què ens espera de cara a la segona meitat de setmana, dia 8 tranquil, assolellat, amb temperatures agradables. Com dèiem ara mateix, 12 graus de temperatura, més fresqueta era a primeres i a últimes hores del dia està previst, que sigui una mica més fresquet, però ara són temperatures agradables. Joaquim Serra, ja canvis, hem de treure el paraigua o no? Molt bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. Ahir vam tenir una jornada molt tranquil·la i avui s'espera un temps també bàsicament estable i assolellat, en vent de garbir que aquesta tarda serà lleugerament moderat aquí a la costa Marasmenca, de força 3 a 4 i amb una situació marítima que, en conseqüència, també s'alterarà una mica, tampoc no gaire, al llarg d'aquesta tarda, a partir del mig i durant la tarda, en àrees de maró.
En quant a temperatures, les mínimes no han experimentat grans canvis, han baixat una miqueta cap a zones de l'interior de la comarca, s'han mantingut a la costa, per tant, petites oscil·lacions en relació a la jornada d'ahir, poc importants, i pel que fa a les màximes, tres quarts del mateix, tot i que pugin una mica, un o dos graus a molt estirar.
Pel que fa a la predicció, de cara a demà dijous, tornarem a tenir vent. Vent que durant el matí migdia serà moderat amb alguna ràfaga forta que no esperem que superi llindada alerta, és a dir, no superarà els 72 km per hora, però sí que quedarà una mica a prop, sobretot al sud de la comarca. El nord pràcticament es notarà.
Aquest vent ràfegues com a molt dels 40-45 km per hora al mar és menor, però al sud de la comarca podríem arribar als 60-65. Per tant, un vent que es farà notar demà. Vent deponent, per tant, continuarem amb unes temperatures suaus, tan mínimes com màximes.
mentre cap al que fa a la situació marítima demà tindrem bàsicament maron mar de fons a tota la costa de la comarca. Demà passat divendres tornarà a encalmar-se el vent, situació meteorològica tranquil·la amb alguns núvols prims i poc importants i amb unes temperatures que de nit baixaran, de dia també baixaran una mica però poca cosa. Anem cap a un cap de setmana marcat per l'estabilitat i pel domini del sol a tota la comarca.
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió s'àmplia i puntual sempre des del Centre de Referència Meteorògica de la Comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-me tot amb Jaume Cabot. Com sempre, a aquesta hora, moment d'obrir finestra informativa.
Un moment! Com sempre, aquesta hora de saludar el company a mi, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet! Bon dia, bona hora! Parlem de tot! Què passa avui aquí?
A mi sempre hi ha algú que em fa la guitza. No vull mirar ningú. R.M. R.M. Què tal? Com estàs, Joan? Parlem de tot. Molt bon dia, molt bon dia a tots i totes. Molt bon dia, Jaume. Bon dia, Joan. Com estàs? Doncs una mica commocionat per l'entrevista a presidentilla ahir al Prime de TV3.
Jo crec que ha de ser l'entrevista amb menys audiència, un president de la Generalitat, vull dir, amb menys audiència de la història. 149.000 catalans i catalanes. Això és molt poc, eh? Sí que és cert que és un buit llarg de xer, de tant per cent de xer, però 149.000 catalans i catalanes veient l'entrevista al president Illa, tenint en compte que el 80%
Van connectar a TV3 per veure com estava l'home, bàsicament, siguem sincers. Doncs és una mica... una mica tristot, eh?
Doncs sí, val la pena dir-ho. 149 milers. Estic mirant quina audiència, per exemple, va fer un canal que ja sé que no juga una primera divisió, com és TV2, el Som 2 es diu. Sí, el Som 2K o algo así. Som 2K. 8,9 de xerr, no està malament, però clar, si es tradueix en espectadors absoluts, 149 mil, no? Arriba a 149 mil, eh?
Doncs anem a mirar-ho, va. La primera va ser Antena 3 amb... A Catalunya estàs parlant? Catalunya. Catalunya. Catalunya. I, home, si veiem que Televisió Espanyola a tota Espanya va fer un 15%, a veure, què vols que et digui, eh? Vaig a mirar-ho. Audiències Catalunya, posaré. Audiències TV...
Catalunya el 17 de febrer, eh? Anem a mirar-ho. 17 de febrer del 26. Jo aposto que TV2 va superar, eh? Doncs el futbol... Clar, les audiències són d'abans d'ahir. I l'Hormiguero, el més vist a Catalunya, l'Hormiguero. La gent no estava per presidentilla, eh? Que ho sàpiga. Home, davant de l'Hormiguero jo crec que era molt millor presidentilla, eh?
Sí, sincerament. Jo crec que el millor tancar la tele. També hi havia futbol ahir. Ah, sí? Benfica a Real Madrid amb polèmica inclosa. Sí, que se'n va anar al Carrero, Mourinho. Bueno, Mourinho, jo t'ho explico. Va provocar la vermella per no ser el Bernabéu a la tornada. A la banqueta, clar. Sí, està.
Claríssim, estarà amagat. Mourinho es va esborrar, s'ha de dir així, es va esborrar de la partit de tornada a Bernabéu, que va ser casa seva. Partit amb polèmica, un altre cop amb presumpte racisme cap a Vinícius. Clar, passa que Vinícius és l'únic jugador del món de raça negra
que rep insults racistes. Ja hauríem de pensar si és la persona o realment hi ha alguna cosa més. Els comentaristes de Bobistar estaven dient que Vinícius l'únic que havia fet era celebrar el gol i que la cosa no hauria d'anar més enllà.
També veient la manera com celebra el gol Vinícius, doncs pot comportar algunes reaccions, insistim, que li diguessin presumptament mono, és delenable totalment i condemnable. Ara bé, quan tu estàs buscant, doncs... Sí, la cosa... És a dir...
Nosaltres ho condemnem totalment, però clar, també condemnem l'actitud de Vinícius que provoca directament que l'insultin. Ell no sap que l'insulten a ell. No hi ha un insult...
És a dir, el racisme queda... Va, en fi, és ell qui està buscant que al públic se li tiri el cap damunt. Ja sé que no és la mateixa hora, però estar buscant és el que dèiem, Vinícius busca que l'insultin, perquè ell ha de ser protagonista, és el que té una persona... Per bo i per dolent, eh? Sí, sí, amb problemes com aquest home, que és una persona amb problemes.
Saber i ganar ahir la 2 va tenir 568.000 espectadors. Saber i ganar, que ho sàpigues. D'acord? Doncs davant del 149.000 d'illa ja sé que no és la mateixa hora, però és més fàcil que vegin la tele al vespre que no a l'hora de Saber i ganar al sobre de taula. I tot i així va guanyar de pallissa. No interessa l'entrevista, només va interessar el que dius tu. A veure quina cara fa. A veure si mou la mà esquerra. A veure com l'han maquillat avui. És veritat, maquillatge, eh?
Vinga, Joan, més coses, va. Jo personalment estic molt preocupat i trasllado la preocupació a la nostra audiència perquè, clar, a un firaire de Girona li han robat la rana loca.
Li han robat la rana loca. La rana loca és la fira que tenia aquest senyor, tipus saltamontes, saps aquestes fires que són com un pop que tenen els braços amb una rana al cap damunt. Es diu saltamontes, sí. Llavors, per això, l'hem batejada com la rana loca, doncs, li han robat, eh? Hòstia, li han robat la parell. Jo pensava que la rana loca era un ninot que donaven a la tòmbola. No, no, és la parell.
El bon home, el Firaire, tenia els saltabotes, tenia la rana loca, aparcada a Sant Gregori, municipi gironí, 43 tones de bitxo. És a dir... No és petit, no és petit. Exacte. On t'ho fons, això? I li han robat la rana loca. Ell està preocupat perquè, doncs, és una...
una atracció de fira que estava, diguéssim, no preparada, no té frens, s'havia de revisar i avisa que la rana loca, si la posen en alguna fira, en algun lloc, pot comportar un perill. Vols dir que no la vendran a trapeces? Diu que pot ser que la venguin a peces o que vagi en un tercer país. Tu un cotxe l'amagues.
Una moto l'amagues, una bici l'amagues. Moltes coses ho pots amagar. Ara, una rana loca no la fotràs allà a la fira, allà a la vista de tothom? I sense frens. És fàcil d'identificar. Si veieu una rana loca que es falluga més del compte, és aquella.
En fi, Joan, en fi. Déu-n'hi-do. Poc ens passa. Escolta, ahir va morir a mi, em va tocar una mica, eh? Jesse Jackson, eh? El reverent presbiteriana, va dir. El reverent baptista que va intentar, doncs, la cursa electoral a la Casa Blanca.
Entre el 91 i el 97 va morir el Jesse Jackson, activista pels drets humans. I portem una cançoneta, una cançoneta de YouTube, d'U2, vinculada a la figura del pastor. Jesse Jackson deia en els seus discursos I am somebody, que vol dir jo sóc algú,
i YouTube va incloure aquesta frase dins d'aquest silver and gold que estem escoltant dedicada al reverent Jesse Jackson, que descansi en pau. Descansi en pau, descansi en pau, Jesse Jackson.
Vist el 91 i el 97 va intentar la presidència, la Casa Blanca, el reverent Jackson. La presidència dels Estats Units.
Vinga, Joan, què més tenim? Doncs ahir també amb Jesse Jackson moria Billy Steinberg, que a vegades és allò que diem, no?, aquells compositors que estan darreres de grans cançons i que normalment el seu nom no transcendeix a la vida pública, diguéssim, eh?
va ser un, per no dir, el gran compositor de Madonna. Entre elles és l'autor d'aquesta cançó que segurament tots i tots vinculem a la gran Madonna, eh?
Doncs el que són les coses. Moltes vegades veiem l'autor, l'autora de la cançó. Més que l'autor, l'ha interpretat i ens pensem que ells mateixos són els autors-autores, que molts cops ho són. Però en aquest cas, que veiem la gran Madonna, és un gran Madonna, però a darrere hi ha un lletrista, un compositor, com és en aquest cas la lletrista de Laika Bergin, que ahir ens va deixar també. Descansi'm. Escolta'm la Verònica Chichone. For you, there's only love in my hand.
Molt bé, què ve, Joan? Billy Steinberg, a més a més de ser l'home darrere de Madonna, també va estar escrivint lletres, per exemple, per Cindy Lauper, per Whitney Houston, i també per un grup, jo crec que un dels primers grups íntegrament femenins, les Bangles. I ell ens parlava de la flama eterna que va encantar, elles, davant de l'escenari.
Doncs sí, senyor. Sí, sí, doncs seguim avançant en el nostre... Perquè ens ha cridat aquest matí quan preparàvem una mica el programa. Un d'aquests titulars dels amics, en aquest cas del diari de Girona, que amb tot Badalona protagonitzen normalment titulars que jo crec que se'ls podria donar una volta o pensar-los abans de publicar. Diuen, si incendia una piscina...
a riu d'allors de la selva. Com es pot incendiar una piscina? És a dir... Amics del Diari de Girona i amigues...
S'incendir una piscina? És molt difícil de comprendre com 25.000 tones mètriques d'aigua es poden arribar a incendiar. En tot cas, poden dir les instal·lacions o el que sigui en aquest cas, però clar, que s'incendir una piscina, en fi, ens fa molta gràcia.
S'incendia una piscina en un camp de riu de llocs de la selva. Hòstia, tu! Molt bé, eh? Sí, sí. Molt bé. A veure, el diari de Badalona està allà... No, el diari de tot Badalona. El tot Badalona, perdona, sí, el tot Badalona. Molt bé! L'altre protagonista, que no sabem ben bé com catalogar-lo, és el cantant Pitbull, eh? Que, en fi, ha decidit batre un record Guinness
Clar, cal, o sigui, normalment els rècords guinès, Jaume, hi vam parlar tu i jo més d'una ocasió, n'hi ha alguns que dius, caldria? Doncs l'amic Pitbull vol batre el rècord en el concert que oferirà el 10 de juny al Hyde Park de Londres, el rècord mundial de persones amb calves postisses.
Bueno, no cal, no cal. Si es vol que fer un rècord, perquè sí. No, vull dir... Doncs ara, quin dia és això? El 10 de juny. Quanta gent cap al Hyde Park? Home, Hyde Park, no sé quanta gent deu haver-hi, però... Però més que Vilassar, més que Vilassar, segur, eh? Hòstia, doncs busquem alguna cosa a l'estiu, li fotem el rècord a l'aire. Més calmes... Clar, si jo n'és... No, no comptes. Clar, no comptaria, no? No, no, no, no, no comptes. Faria Trump a pitbull amb mi, eh?
Sí, Déu-n'hi-do. Va, bé, tonteries que té... Si tingués feina... Això la gent que en sap d'anar pel món et diria, si tingués feina no faria aquestes tonteries.
Cal, no? No cal, no cal. Què més, Joan? Doncs, mira, si vols entrem en el nostre DeLorean. Oh, jo és que tinc moltes ganes sempre d'entrar al DeLorean, i més des d'acabar fi, però fi com una seda, com una seda. Va, què tenim al DeLorean? Doncs bé, ens anem molt enrere, ens anem a l'any 1835. Perdona. 1835, eh?, perquè naixia Connecticut.
el Samuel Langhor Clemens, que va començar a escriure, va començar a fer humor, i va fer alguns llibres entre ells. Està parlant de Mark Twain, eh? I entre ells, doncs, ens va deixar les aventures de Huckleberry Finn i les aventures de Tom Sawyer. Bé, ara! Tu descalzos siempre vas conmissar
Re, Joan, només fa 191 anys. 191 anys. Ara tots i totes retrocedim uns quantes dècades. I tant. A mi m'agrada molt. Però ja saps que m'agrada de vegades potser més la sintonia, la cançó, que la pròpia... La sèrie també m'agradava, eh? Els dibuixos m'agradaven. Però a mi la sintonia...
Que més tenim, Joan? I tal dia com avui, de l'any 1950, naixia a Manila, filipines, Maria Isabel Preissler Arrastia. Ei! No vayas presumiendo por ahí, deien. Diuen que Julio Iglesias li va dedicar aquesta cançó a la primera. És que no sigui veritat. Ella feia el carrete filipino.
El senyor Porcelanosa li enviarà una caixa de bombons. Fon-li!
Per cert, què se sap d'en Julio i el seu merder? Sembla que va haver-hi aquell rebombori. Sembla que Julio Iglesias, el seu equip d'advocats, diguéssim que s'ha pogut parar.
Què més, Joan? Va, anem-hi. Doncs mira, 18 de febrer de 1950, també, el mateix dia, naixia a Memphis, Tennessee, Civil Sheffard. Una actriu estatunidenca. Va fer diferents interpretacions a la gran batalla. Per exemple, la grandíssima Taxi Diver, però nosaltres la recordarem amb aquell Luz de Luna que es va traduir aquí, aquella sèrie amb Bruce Willis.
L'U de l'Una, eh? Hòstia, el Bruce Willis, eh? És que tot passa, eh? Fa molt de temps de tot. Em sembla ara com si veiés, eh? Sí, jo també, també. Vinga, va, Joan, més coses. Doncs mira, avui també és l'aniversari, any 1954, de John Travolta. Oh, 72 anys pel gran John!
Per molts anys, això entra a volta. Ha fet moltes pel·lícules, ha cantat moltes, és molt gran, ha fet moltes coses, però per sempre el recordarem per la seva interpretació. Junts amb Olivia Newton, John Agris. El nostre Dani Zubko. Sí, senyor.
Més coses, ràpid, va, Joan. L'any 1959 entrava a l'estudi un tal... Algú que començava en el món de la música, un tal Ray Charles, i va gravar aquesta preciositat, tal dia com avui, de l'any 1959. En Raymond Carles. Raymond Carles. Ray Charles. Es preguntava, what did they say?
Fins demà!
Doncs vinga, Joan, tanquem. No cal dir que és una peça que va anar disparadíssima als números 1 de tots els billboards. I acabem any 1978 perquè arribava número 1 també a tot el món. Jo crec que la banda que més números 1 té de la història i no m'equivocaria. No, no, no. I un altre record té que ara t'explicaré. Doncs els suecs, aba!
que són també el grup de la història que més drets d'autor cobra per les seves cançons diàriament. Diàriament. Catacling, catacling, perquè tots els seus èxits, tots, o millor dir, totes les seves cançons, van ser èxit. Jo crec que en època de Nadal aquí t'haurien a topar amb la meva maralla. Ah, sí? Només en aquests... Perquè estaven de vacances.
Doncs bé, que va, avui arriba d'Ava i aquest take a chance amb mi. Una al migdia 3.57 de la tarda. Què tenim, Joan? Doncs, mira, ahir érem a la sala. Ja em preparo per demà, que no és una 3.57. Bueno, bueno, t'ho veus dient. No, jo em preparo perquè sé que ho estàs esperant. Va, què tenim avui? Estàs llegint el pensament. Demà hi ha ple. Estic preocupat, eh? Crec que li hauries de dir a Paquita Bruixa què passa...
quan tu i jo ja no hem de parlar. Mentalment ja. En fi, ahir érem a la sala Roser Carrau plena de goma-goma. Hem de dir també que amb algun pericol infiltrat, Jaume, la presentació de nosaltres, de la candidatura. Simpàticament, eh?
Gemma de Víctor Font, precandidat a la presidencia del Barçà, una candidatura amb molt accent vilassarenc, Gemma Amà, Jaume Guardiola, el propi Víctor Font, que té fill jugant a la Unió Esportiva, i també Joana Barbany, tots presents ahir a la sala Roser Carreu. Anirem a recordar la tragèdia, el naufragi més gran de la història de Vilassar de Mar, persones mortes,
L'any 1911, de la mà de Rendemar, doncs, reviurem aquest naufragi. I de la teva mà, també, interpretarem òpera rock, eh? En regal, en periodisme, ens diuen sempre, Jaume, a la facultat que hem de vigilar molt amb els adjectius. I és cert, però en Ferran Saurina Vilassarenc ha fet una òpera rock que realment...
Espectacular. Espectacular, eh? Ho escoltarem avui tot plegat. Una, tres, cinc i set de la tarda. Joan Escofet, t'escoltaré. Una, tres, cinc, set de la tarda. Demà a les set no caia ple. Ja ho vaig a intervirir en això, eh? I davant, un quart d'onze, et tornaré a saludar. Només falten 24 hores perquè et tornis a riure de mi. No, riure de tu, no. Riure amb tu. Exacte. Perquè recordem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Doncs què, quina pel·li anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Des del centre del teu diàleg, Vilassar Ràdio. Escolta.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, ja en directe a través de Vilassar Ràdio. Ens fa il·lusió aquesta entrevista que tenim ara mateix, perquè porta fins als nostres estudis, ho parlàvem al començament, i a través d'un projecte del Consorci per la Normalització Lingüística, ens porten persones que, al moment de la vida, van a aterrar el nostre país. I ells han volgut aprendre la llengua. I avui...
I a través de l'Eulàlia Ardariu, en aquest cas la responsable Vila Sadamar del Consorci per la Norma i Sociolingüística, doncs ens hem vingut a explicar la seva experiència amb la llengua i els agraïm moltíssim avui que estiguin amb nosaltres. Eulàlia Ardariu, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Escolta, quin projecte més xulo, no? Sí, molt xulo, molt xulo. Ara parlem amb la Bibiana, la Mària, amb en Miguel i la Natàlia.
parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Escolta, Eulàlia, explica'm aquest projecte del Consorci. Mira, doncs, vaig pensar que amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la classe de l'elemental 2, que aquí tenim una representació, podíem fer un projecte que cada un d'ells pensés en una cançó que signifiqués alguna cosa per ells, que fos important, que fos especial, i que, a més a més, estigués cantada amb la seva llengua materna. I que llavors ells l'expliquessin a classe, expliquessin una mica...
res, general, quina cançó era, quin autor, amb quina llengua estava cantada, i parlessin una mica d'aquesta llengua. I llavors van anar explicant la seva cançó cada un dels alumnes a classe, l'últim dia, el dilluns, van fer votacions, i les cinc cançons més escollides són les que hem portat aquí, les quatre, perquè pel temps que teníem, les quatre. I quan van començar a fer classe avui els nostres convidats?
Ells, aquest segon trimestre, diguem, el vam començar després de Nadal, devia ser... Però quants anys porten fent classe? Ah, quants anys porten? Això depèn de cada un d'ells. Doncs ara els hi pregunten, què et sembla? Sí, els hi pots preguntar amb ells, eh? Viviana! Hola! Bon dia, com estàs? Molt bé, gràcies. D'on és la Viviana? Jo soc de Bolívia. De Bolívia! I quants anys fa que estàs aquí? Tres anys. Tres anys! I quan vas arribar aquí, què vas dir? Ara vaig aprendre la llengua, vaig aprendre el català, perquè vas arribar aquí Vilassà directament?
La meva família viu aquí, els meus fills, i m'agrada molt l'art i l'arquitectura, i per aprendre i per escoltar totes les activitats d'arte, tenia que parlar català, per això.
Que bé, no? I t'ha semblat complicat, això, o no? És confús. Però m'agrada molt el català. Però tu l'espanyol el domines i, per tant, hi ha paraules que s'assemblen molt, no? Sí, per això és molt confús.
Sí, però una cosa que s'ha de treure, m'imagino, eh? No, no m'imagino, ho sé, quan un apren una llengua, doncs qui sigui quina sigui, és la vergonya. Jo sóc nascut aquí i foto cada relliscada amb el català, però clar, quan aprenem anglès, quan parlem... Jo em passa moltes vegades, quan parlo castellà, deixo anar una catalanada, eh? I és així, i més tres hores aquí en directe parlant, doncs com ho veieu, eh? Sense més, em deixes anar. Per tant, la vergonya ens l'hem de treure a sobre, no? En aquest cas, Viviana? Sí, sí, sí. Molt bé. L'hem perdut.
Mariam, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Bé. I d'on és la Mariam? La Mariam és del Marroc. I quant fa que va arribar aquí? Del 2001. 2001? Carai, 25 anys. Sí, sí, ja soc vidriaranà. Esclar...
Escolta, i vas venir directament a Vilassà o no? No, els primers mesos han sigut a València. Ah, València. Sí. Bé, allà a València també ho tens així. Sí, sí. Mesos, eh, dius? Sí, sí, sí. Mesos a València i després a Piera i després aquí directament a Vilassà de Mar.
És a dir, t'has relacionat amb el català des de fa molts anys, eh? Sí, i gràcies a la ràdio, eh? Que soc molt aficionat a la ràdio. Que bé! Ah, és una manera, no?, d'escoltar, d'aprendre? Sí, sí, aprendre el idioma. Hi ha un senyor aquí, Vilassà, que és anglès, que viu aquí, i sempre que em veu pel carrer em pare i em diu...
T'escolto molt perquè amb tu intento parlar, aprendre català. Dic, hòstia, em fot una pressió amb això. Em fot una pressió. Penso, oi, oi, oi, a veure si ara... Escolta, i quan vas decidir per què aprendre el català, Màriam? Bé, d'un dia per l'altre. Un dia el meu germà anava a treballar de nit i ha dit, fins demà. I diu, què és això? Sembla francès. I no, no, això és un altre idioma que es parla aquí. Ah, vale, perfecte. I des d'allà he posat interès en aprendre el català.
I quan fa que el teu germà et va dir fins demà? Ui, des que veia... Bueno, del 2002, crec. Uau! O sigui, a tu et va dir fins demà i et devia sonar, hòstia, que xula aquesta... Sí, sí, perquè per mi era maniana. Si jo he vingut a Espanya, per mi demà és maniana. És una paraula diferent. I l'utilitzes al català? Sovint. Ara us faré una pregunta. Ja us la faig, després em contesteu.
segurament com aneu a comprar, com aneu a algun lloc, es dirigeixen a vosaltres en castellà. Jo, personalment, sí. Sí o sí. No sé per què. Bueno, no sé pel mocador. Perquè som així. No, no, perquè som així. És la nostra gran equivocació, eh? Sí, clar. A mi, quan era petit, tenia el cabell bastant llarg i ros, i com anava a les illes em parlava amb alemany. Jo em fa que em parli amb alemany.
Sí, sí. Miguel, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, gràcies. I en Miguel d'on ve? De Chile. De Chile? I quant fa que vas deixar a Chile? Tres anys. Tres anys, també? I vas arribar aquí a Catalunya, directament? Sí, a Vilassar, directament. A Vilassar? Sí. Hosti, com ve parar un de Chile, a Vilassar? El que passa és que la meva dona és catalana, és de Castelldefels, i la seva germana, la seva germana, viu aquí,
I em va dir que quan me jubilassi, hauria d'haver anat. O sigui, tu jugues amb avantatge, eh? Tu jugues amb avantatge. Sí. Clar, la dona amb català. I parleu català amb la dona o no? Sí, poc. A vegades. A vegades, sí. A vegades. I el meu pare era català. Sí o no? Però com la meva mare no parlava català, ell parlava castellà, el que dèiem.
O sigui, el teu pare era... Català. Català. Sí. Va migrar a Xile? Va migrar a Xile. I d'on era el teu pare? Del barri de Gràcia. Hosti, tu. Clar. O sigui, és tancat una mica el cercle, eh? Però no parlava mai amb nosaltres català, perquè, com a la meva mare, por respecte, por respecte. Uau. Però tu conegies el català, sabies? Sí, clar. Perquè com et dius de cognom?
Miguel Fernández. Fernández, d'acord. Però escolta, aquí a Vilassar de Mar, i a Catalunya, i a Espanya, però a Vilassar de Mar van venir molts immigrants que se'n van anar a Colòmbia, a Xile, a Argentina, Uruguay... Tenim un company de Salvador, que és del Mateu de Tarragona, els seus avis, i hem tornat a Vilassar. Sí o no? I parleu en català quan us veieu?
Sí. Molt bé. Per què el català vas dir? A part que el pare era català i tal. Perquè si estem aquí hem de parlar català. Això ho tinc molt clar. Molt bé, Miguel. I la Natàlia? Hola. Com estàs? Molt bé. I d'on és la Natàlia? Soc de Colòmbia. De Colòmbia? Molt bé. I quant fa que estàs aquí? Quatre anys.
Quatre anys, eh? I vas directe a Vilassà, també? Directament. Això m'agrada molt, eh, que em dieu, això, des de Colòmbia a Vilassà. Com vas a parar aquí? Amb la meva germana. Sí. Visc... fa... 17 anys. Sí. I... he vingut a acompanyar. Molt bé, l'has vingut a acompanyar, no? I això del català per què? Sí.
Perquè arribé amb la meva filla i hem casat tots a parlar en català. I la teva filla estudia a Vilassar, clar. Sí. Quants anys té? 17 anys. Ah, 17! I què va, estudia a Vilassar l'institut d'aquí a Vilassar o no? En el Vilassar. En el Vilassar. I per tant, ella... Parla català. Parla català, no? I aprens català amb ella o no?
Sí. Sí, no? Sí, sí. Ara es van a fer... digue'm, digue'm. I m'ajuda... T'ajuda? Sí. Clar. Escolteu una cosa. Quina és la paraula del català que més us agrada, Bibiana? Farigoles. Oh, farigoles, que és preciós. I la que menys, la que més et costa, que et fa aquella...
Seure. El verb seure. Ho dius molt bé, no? Seure. A seure, no? A seure. Molt difícil. Molt difícil. Molt bé. Màriam, quina és la paraula de català que més t'agrada? El que més m'agrada, no. El que més em costa utilitzar és pas. Jo no faria pas això, saps?
No sabria com... com utilitzar-lo. Però tu saps una mica de francès, no? Sí, sí, sí, per això. Jo sé que és això, sí, però en el català em costa una mica, no sé per què. Això, l'Eulària ens pot corregir, però és més per la part de Girona, no? El pas l'utilitza, no pas. Aquí l'utilitzem, però no tant, però allà el pas el foten molt, eh? Sí, sí. Molt bé. I, Miguel? La que més t'agrada? T'estimo.
Oh! És bonica aquesta, eh? A part del significat, eh? I la que més et costa? Els pronoms febles. Això ens costa a nosaltres, eh? Això... Quan estudies català, el pitjor diuen que són els pronoms febles. És així, eh?
És així o no? És així, però de moment no tenim pressa amb els pronoms febles. De moment, fluïdesa, que parlin i que parlin, encara que sigui malament. Jo que vaig néixer aquí no tinc pressa amb els pronoms febles, que ho sàpigues. Natàlia. Igualment, t'estimo. També, eh? I el que més et costa? Ara, usar la paraula cap.
Cap. Perquè té molts significats. Clar, cap de cabeza, me'n vaig cap a Barcelona, no? Cap, cap, cap, no hi cap, el que hi cap en aquest cap, per exemple. Hòstia, Oblalia, ara m'explotes el cap a mi, eh? En ninguna cabeza cabe lo que cabe en esta cabeza. Cap, cap, hi cap, el que hi cap en aquest cap. En anglès n'hi ha moltes, eh?
D'aquestes en anglès n'hi ha moltíssimes. Pots fer una frase de 3 hores amb una sola paraula. A veure, nois, a veure, perquè ara aquí jo tinc unes cançons. Per exemple, una que es diu Mi viejo. Qui l'ha triat, mi viejo? Jo. Home, doncs és aquesta, no? Espero haver-la encertat, eh? És un bon tipo, mi viejo.
I quina feina vas fer, Miguel, amb aquesta cançó?
i la feina. La feina, el que et va posar, els deures que et va posar, la feina que et va posar amb aquesta cançó. Ah, sí, no t'entenc, no t'entenc. Sí, que com vas interpretar, com els hi vas explicar aquesta cançó, de què anava? Ah, sí, mira, aquesta és una cançó d'homenatge a l'homenatge a la figura paterna. El friu, el friu descriu al pare com un bon tipus,
i algun dia que ha viscut molt, ha patit, ha treballat valent,
pero va haciéndose viejo. Viejo. Mi viejo. En català, en castellà, en Argentina, en Chile, viejo és mi padre. Aquí també s'utilitza molt en castellà. En castellà hi ha gent que ho diu, mi viejo. Mi viejo és així. A més a més, que era de gràcia el teu pare. Per tant, aquí és un doble motiu d'homenatge. Exacte.
Què més ens pots explicar, si és que ens vols explicar alguna cosa? És una tristesa també, perquè els pares se van... se van haciendo viejos, no? Se van... I uno no lo acepta. Ja. És el pas inexorable del temps, eh? Exacte. Ens passa a tots, eh? És com a trist, no?
Que vell, a mi m'agrada molt el vell amb V alta. Vell de viejo, amb V baixa és de viejo. En canvi, el vell d'amb V alta és el vell de bonic. Hòstia, que vell. Que no l'utilitzen gaire, això, eh? Exacte. En castellà sí, que vello és. Que vello és vivir, diuen. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Escolta, i canto a la vida? Qui l'ha triat, canto a la vida? Jo. Vinga, va, explica'm de què va, Natàlia. Espera, que l'escoltem una miqueta, eh?
Natàlia, explica.
Canto a la vida és del cantautor colombià, Juan Fernando Fonseca. Este senzill és del 2023 i jo ja estava aquí. És una cançó que musicalment em transporta al meu país. Me han recordat l'alegria, l'amor, la família...
Molt bonica la cançó, sí senyora. Doncs anem a repassar-ne amb el vostre permís. A més, qui m'ha triat? Idilio. A veure, va, Idilio. Viviana. Viviana, mira, l'escoltem una miqueta, va.
El año que viene volverá a bailar por ti. Recordem que això és un exercici que els hi van fer des del Consorci, els cursos en català que estan fent, i que els hi feien buscar una cançó que per ells fos important, i si pot ser, de casa seva, i l'havien d'explicar en català el seu significat. Doncs vinga, va, Viviana, explica'm què és.
Esta es una cançó de un escritor bolivà, y al canta María Juana, es el grup de Bolivia, y es un bal de morenada del carnaval d'Oruro de Bolivia. Esta cançó canta de la devoció a la verja del socavó.
És un sentiment molt fort de tornar a balar per al següent carnaval. Fan una promesa i balen per, realment, per la devoció a la verja.
De fet, si vireu el vídeo, és molt xulo, estan tots disfressats. Ara que ens ve, avui que és dimecres de cendre, aquí és dimecres de cendre, s'acaba el carnaval. Perdona, Jaume, i a més a més la Bibiana, quan ens va fer la seva presentació... Va venir. Va venir disfressada i ens va ballar el ball aquest autèntic. O sigui, va ser preciós. El pròxim dia que vinguis a la ràdio... Sí, home, el dia que vinguis a la ràdio tornis, ens vinguis així. Bé, si has pogut aprofitar, que és carnestoltes, eh? Doncs vinga, va!
Màriam, explica'm de què va la teva cançó, Omi. Sí. Anem a escoltar-la una miqueta, anem a escoltar-la una miqueta i sona així, eh? Omi de Marcel Halifa, no? Sí. A veure, explica'm de què va.
Doncs Marcel Jalifa és un cantautor libanès dels anys 50. El 2005 va ser nomenat artista de la Pau per la Unesco. A mi m'agraden totes les seves cançons. He escollit aquesta cançó per passar perquè m'agraden tots.
I Umi, el títol significa mare. Umi vol dir mare. Metafòricament és terra. L'autor troba a faltar la seva terra, el país d'origen, perquè estava exiliat a un altre país.
La seva música, la tradició àrabe amb elements moderns, és conegut per la seva capacitat per realitzar el yahut, l'instrument musical. Sí, sí, sí, i tal.
I això, i es canta en àrab, és un idioma que ho parla entre 300-400 milions de persones. Només, eh? Només, sí, sí. Des del 2020-2021, molta gent t'interessa en aprendre l'àrab, sobretot pel tema de l'espionatge i tot això.
És difícil el català, si o no, va dir el madalú al 10. És el que em va preguntar la Iolàlia en la classe. A veure, a mi m'agraden els idiomes, com el marroc, el francès, l'inglès i el castellano són com a idiomes obligatoris. No ho sé. Jo, personalment, no he trobat tanta dificultat per aprendre el català. Quants idiomes parles?
Bueno, l'àrab, català, en castellà, en francès i una mica en inglés. Toma, Déu-n'hi-do. Viviana, quants llengües parles? Parlo espanyol, ingles, francès, italiano i ara català.
Hosti, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. I és difícil el català, no tant, no? Deus tenir facilitat pels idiomes. Sí, però no tant. És confús, però està molt bé. I en Miguel, quants idiomes? Dos. Castellà i ara català. Molt bé. I he deixat per l'última a la Natàlia perquè li vull ensenyar una cançó. Igualment. Igualment.
Quants idiomes? Català i castellà, eh? Mira, t'he volgut esperar i ensenyar-te aquesta cançó que la interpreta l'amic, ja podem dir Vilasarenya Meresmeny, de Colòmbia, en David Hacome. En David Hacome, el coneixes, eh? És músic grandíssim, una gran persona, un saxofonista, i té unes cançons molt xules, algunes, doncs...
Ens els ha vingut a interpretar aquí moltes vegades, el coneixeu personalment, és una bellíssima persona, i la cançó es diu A 1.200 euros de casa, que vol dir el que costa el bitllet per tornar a Colòmbia. I us el recomano perquè és excepcional. Música en català, n'escolteu o no?
Sí, qui escolteu? A veure, va. Xerengo. Oh, Xerengo, molt bé. Què més? De flautas. Com? Ara no em surt el nom, però sí, sí. Xerengo, què més? Va, Bibiana, tu què escolteu? O Casgrases. O Casgrases. Sí, o Casgrases, també. Judit Nerma. La nostra veïna, viu aquí al costat. Molt bé, no? Escolta, quin projecte més xulo, eh, Eulàlia? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs...
Bé, és per això, perquè el dia 21 és el dia internacional de la llengua materna, perquè parlessin una mica de les seves llengües, també. Clar que sí. Que boniques aprendre llengües, eh?
Jo a anglès estic a un nivell de P3, més o menys, i fa molts anys que l'he estudiat i tal, però una de les coses que faig quan vaig a un lloc on es parla en anglès és no tenir vergonya. Penso, deixa-te anar, ja t'entendran. I és una de les coses importants. No deixeu, un, que us canvin de llengua, si no ho voleu, evidentment. No tingueu cap mena de vergonya, perquè no n'heu de tenir. A mi em fa un favor quan em parlen en català.
Et fan un favor, eh? Sí, clar que sí. Doncs fes-ho saber, això. I a mi em fan un martiri quan els parlen en castellà. Tu comencies a comprar el pa i et parlen en castellà i dius... Jo li contesto en català. En català, sí senyora. Escolteu, moltíssimes gràcies. Són les 11 i el company ja ens està aquí per portar les notícies. Us agraeixo moltíssim. Moltes gràcies a tu. Viviana, Bària, Miguel, Natàlia, m'heu entès bé? Sí, sí. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, Jaume. Que vagi molt bé. Gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé.
Bona nit.
Les notícies de les 11. Contacte amb la informació als centres escolars del nostre poble organitzen jornades de portes obertes com a inici del procés de preinscripció escolar corresponent al curs 2026-2027.
Les preinscripcions s'iniciaran pel segon cicle d'educació infantil i primària el dia 4 de març i per educació secundària obligatòria el dia 6. La data de finalització serà el 18 de març. Pel que fa a les portes obertes, repassem el calendari. El vaixell borriac les farà aquest divendres a la 5 de la tarda. El Pérez Sala dissabte a dos quarts d'onze del matí. L'escola de les Franciscanes diumenge a dos quarts d'onze. L'escola als al·locs dimecres de la setmana que ve a dos quarts de sis.
L'Escola del Mar, dissabte de la setmana que ve a dos quarts d'onze del matí, i pel que fa als instituts, el Vilatzara, dilluns que ve a dos quarts de sis, i l'Institut Pere Ribot, el dos de març, des de dos quarts de sis de la tarda.
La Guàrdia Civil va detenir ahir diferents persones en una operació contra el tràfic il·legal de Llentisclar. Des de quarts de cinc de la matinada d'ahir, els agents van fer escorcolls en domicilis, naus i locals de Mataró i de Reus. Un dels escorcolls es va produir en una nau del polígon industrial AgroReus,
on els agents han entrat amb un dels detinguts i van comprovar que hi havia una cambra frigorífica plena d'aquesta planta decorativa que es ven en grans quantitats en països del centre d'Europa. També es van identificar dos conductors d'un camió a l'exterior de la nau. La investigació continua a hores d'ara oberta i sota secret de les actuacions per un delicte contra el medi ambient i també possiblement per blanqueig de capitals.
El director adjunt operatiu de la Policia Nacional, José Ángel González, ha dimitit després de ser imputat per un delicte d'agressió sexual. La querella l'ha presentada un agent del cos amb la qual hauria mantingut una relació efectiva en el passat. Segons el relat dels fets, González hauria fet que la víctima, quan estava de servei, anés a un habitatge oficial del Ministeri de l'Interior on l'hauria agredit sexualment. L'advocat de la dona...
També demana investigar possibles delictes de coaccions, lesions psíquiques i malversació de cabals públics amb l'agreujant d'abús de superioritat. El magistrat del jutjat de violència contra la dona considera que hi ha prou indicis per admetre la querella a tràmit i cita a declarar José Ángel González el dia 17 del mes que ve.
El bo social energètic, el descompte en els rebuts de la llum, de l'aigua i del gas que reben determinats col·lectius passarà a estar vinculat a la renda. Actualment se'n beneficien persones en situació de vulnerabilitat com ara pensionistes, amb prestacions mínimes o per sectors de l'ingrés mínim vital.
però també hi tenen accés totes les famílies nombroses, independentment dels seus ingressos. Ara el govern espanyol ha aprovat reformular el sistema per introduir criteris econòmics en aquests casos. L'objectiu, ha assegurat el govern espanyol, és garantir que el descompte arribi a totes les llars que realment el necessiten i que hi tinguin dret.
Amb la normativa vigent això no sempre passa. Entitats socials han denunciat que hi ha famílies que, tot i no trobar-se en una situació de necessitat, també perceben l'ajuda. Ara caldrà veure com es concreten aquests canvis després de la llum verda del Consell de Ministres d'ahir dimarts. La mesura forma part de l'estratègia contra la pobresa energètica 2026.
2030, tal com ha detallat l'executiu el nou pla, incrou 13 mesures estructurals que busquen garantir un accés universal, segur, assequible i sostenible a l'energia. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació.
No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia. Sense funda. Sense connexió. Sense memòria.
No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si es petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Torna-la a tocar, SAM. El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio, el 98.1 de la FM, cada diumenge a les 9 del matí.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs encetem la segona per segona hora de la nostra edició. 11 i 7 minuts en directe a 98.1 FM al Maresme a través de Vilassarradio.cat per internet. És moment ara mateix de saludar com cada dimecres a aquesta hora la col·laboradora que més anys porta al programa i és que està amb nosaltres des del començament. Es tracta de parlar cada dimecres amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes amb Paquita Bruixa.
I amb la Paquita Bruixa que parlem cada dimecres a les... Avui era una mica més tard, era un quart de set, un quart de set del matí quan anem a parlar per preparar la secció. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Avui no plou. Avui no plou ni fa vent. Però n'hi havia una bolla aquí, alguna cosa? Sí. Tu què vius, a la part alta de Tiana o al poble?
A la part baixa. Ah, a la part baixa, tocant el que és el poble, no la muntanya. No, no, jo toco més cap al marc. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs fantàstic. Però bueno, estic rotejada de pins, eh? Igual. Molt bé, doncs vigila amb el vent, eh? Els pins i el vent no són bons amics, eh?
Ah, vale, vale. Doncs Paquita Bruixa, com sempre, qualsevol consulta, ja ho sabeu, podeu marcar el 93... 395... 395... 41... 41... 05... 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, qualsevol consulta, i si la voleu anar a veure sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, tot bé la setmana?
Doncs vinga, avui ja comença la quaresma, avui és el dia de l'enterrament de la sardina, acomiadem el rei Carles Totes, el cremem, bàsicament, i comença la quaresma. Paquita, anem a somiar, traiem el ritobal, l'arbolari i els 12 signes del zodiac. Som-hi! Què somiem avui, Paquita?
Amb enveges, que tenim enveja. Ah, mira, som, que dolenta és l'enveja. És molt bon somni. Què dius ara? És somni. Clar, quan tenim enveja diem, mira, com s'ho ha fet, vas maquinant, i dius, doncs jo també ho faré. Clar. I pugem. És un bon somni. Per tot, per tot, per tot. Molt bé. Si hi ha altabatxos a casa, que hi ha alguna cosa que s'anem justets, doncs s'arregla una miqueta la situació.
Així és que... I per fer-ho hem de fer l'ho següent. Hem d'agafar una bosseta petitona i... Ai, no. No, no, encara no. No té res a veure. No, no, no. No em saltis, no em saltis encara. De moment hem somiat amb l'enveja, que tot i que l'enveja és dolenta, és un molt bon somni. És un somni de prosperitat.
Doncs molt bé. Hola. Sí, sí, quasi que sí. Perfecte. Escolta, doncs, Paquita, què et sembla si, com sempre, entrem a l'arbolari de la Paquita? Sempre diem, però, que l'arbolari complementa qualsevol recepta sanitari, mai la substitueix. L'arbolari de la Paquita complementa una recepta sanitària, mai, mai la substitueix. Què diu avui l'arbolari? És un ritual molt... Bueno...
Unes servetes molt macos. És molt maco. A mi m'agrada molt. I jo m'he menjat molt d'això. A veure, és herba de blat amb pols. Herba de què? De blat. Ah, de blat. Herba de blat amb pols. I què arregla la herba de blat amb pols? Una barbaritat de coses. L'estrès, l'excés de toxines, l'anèmia i l'estrenyiment. Jo...
I a més a més, si estàs molt cansat, ho podem barrejar-ho amb llimona, poma, julivert, i la veritat és que funciona. Jo ho faig servir per l'anèmia, jo tinc aquest problema. Carai! Doncs, ara explico. Explica, explica. És la primera, quan brota el blat, quan fa la...
o sigui, la primera és els granets, quan són petitons, petitons, doncs llavors se'ls recullen, que és quan té més força, és rica en clorofila, i si l'agafes en el començament, doncs encara més. I a més a més, és molt similar a l'hermoblina de la sang, per aprendre molts noms, doncs bueno, hi ha ampolls,
hi ha càpsules. Si és en pols, s'ha de prendre dues cullerades, de 10 o 15 gramets, no? I si hi ha càpsules, una al dia, una al dia. Jo, la veritat,
d'una a tres, on et diguin el prospecte això sí, no ho poden prendre les persones que són al·lèrgiques al gluten i a més a més i al blat això no es pot prendre per aquestes persones per tot i una més ho podeu fer amb tranquil·litat perquè és blat és farina, és blat i ja està
Doncs, fantàstic, fantàstic, doncs ja hem entrat a l'Arrambulari de la Paquita i avui ja veieu que la Paquita té ganes de dir-me el ritual. De fet, com avui a un quart de set hem parlat al matí, ja m'ha contestat, dient anem al ritual. Dic, un moment, Paquita, un moment. Hem entrat al somni. Jo sí que amb els dintens tard, doncs jo l'avanto. Ja clar, tu ella va de la... No percórrer més s'arriba aviat, eh, que diuen els savis. Els savis diuen, eh, no percórrer més s'arriba aviat. No percórrer més s'arriba aviat. Amaneix més temprano, no? Amaneix més pronta, exacte.
Ara sí, Paquita, ritual, per què serveix i què fem servir? I qual l'hem de fer? Mira, aquest ritual jo us el dic perquè hi ha molta gent que ho fa i ho passo. Jo no hi tinc massa fe, però bé, us ho dic. És perquè no ens assaltin al carrer, no ens robin al carrer. És fàcil de fer i, mira, s'ha de tenir fe i a vegades fem cosetes, no? Doncs bé, necessitem una bosseta, una bosseta petitona...
I a dintre hi posem tres trossos de llumins. Un llumí el podem partir per la meitat i fer tres trossos, eh? Tres trossets de nou moscada. I tres claus d'olor, d'espècies. Últimament, Paquita, fem servir molt el clau d'espècies pels rituals. Sí, sempre s'ha fet servir molts.
i és una cosa que nosaltres teníem no fa massa que ho tenim era una cosa que va venir de fora tot allò que el Marco Polo feia la volta ja fa temps que el Marco Polo va fer la volta que dius tu, ja fa temps
No pensis que fa tant, eh? Home, alguns anyets faia, eh? Ha plogut una miqueta, eh? Sí, sobretot aquest any. Va, què més, què més? Ja està, ho fem i ho lliguem. Ho podem lligar amb una cinteta com es vulgui. Jo la tinc lligada amb una cinteta negra. Una.
una llaneta que tinc, és petitona la bossa, es compra qualsevol botigueta d'aquestes que tenim per aquí, i funciona. Bé, funciona. A mi no m'han atracat mai pel carrer, el tren sí, però pel carrer no. Doncs ja està, ja el tenim fet. Ja està. Només per la teva informació et diré que l'explorador i marcadè, l'explorador i marcadè Marco Polo va néixer el 1254,
I va morir el 1.324, 1.254 fins al 1.324. Per tant, no és que faci dies, no, és que fa uns quants... Quants? 70 i pico d'anys per viure. Ah, val, sí, sí, em pensava que és que fa 70 anys i dic, home, no, no, ja en fa... No, no, no. Gairebé no, mil. Déu-n'hi-do, eh, Jaume. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Va.
Passa volant, jo des del 1300 ja quasi ni me'n recordo, del 1300 ja quasi ni me'n recordo. Passa temps, fas ràpid el temps. Comença l'any xino, que és el treball. Ah, no, avui no, ahir no, va començar. Ahir va començar, sí, el ramadan també, que no pot menjar fins a la nit.
Sí, sí, exacte, ni beure. Però escolta'm una cosa, escolta, i quin és l'any, quin animal és de l'any xiu? El cavall. El cavall. És maco el cavall, eh? Ai, sí. És maco. A mi m'agraden negrets. El meu xato no era negret, era marronet. Perquè tenies cavall també, Paquita. També, clar. Però a veure, Paquita, una cosa, Paquita. I tu tenies un zoo o tenies una casa? De tot, tio. Perquè parlem de qualsevol animal i dius que el tenies...
Sí, el que vaig ser el xato. El xato? I era marró, eh? Sí, era el gros. O anàvem al carro, o a repartir els pals. I tu muntaves o no? Muntaves a cavall o no? Sí, sí, clar, si el teníem. I a mi li agradava, era més simpàtic i més llest.
Va morir de vell. Va viure molts anys. Déu-n'hi-do. Quants anys va viure, més o menys? Això sí que no ho sé, perquè es va morir que jo deuria tenir 16 o 17 anys. Jo l'havia vist. Sempre el xato. Sempre. Doncs vinga, va, Paquita. Ara sí, ara m'he perdut jo, eh?
Hem dit que el cavall és l'animaló del any xino. Exacte, l'any xinès, l'any xinès que va començar ahir. Escolta, Paquita, 12 signes del Zúdia, 12 signes de l'horòscop, si és que no tenim res més abans de dir. Tens alguna cosa? No, no, però no tenim ni temps. Gairebé no, gairebé no. Però sí que tenim temps per començar a repassar els àries, bons amics als àries. Com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Serem amb unes energies i amb un entusiasme que no vegis.
serà una setmana d'aquelles que se'ls farà curta i que tot els hi pot anar molt bé, això com a salut. A la feina, bé, a la feina, clar, també hi haurà tranquil·litat i pau, ara els hi pujaran una miqueta els que no arriben a 1.200 euros, i bé, hi ha més a guanyar que a perdre dintre de la feina, i pot ser fins al protagonista.
Si és que la cosa està maca. Molt bé, home. I anar a l'amor serà una setmana de passió i d'arreglar coses. Arreglar coses vol dir que si no estan bé, doncs podem dir-li, eh, s'ha acabat això. I tenir força per fer-ho. Doncs ja està, ja tenim un fet. El seu cul és el groc i el seu número és el nou.
Número 9 i color groc pels àrees. Seguim pels torets, els taures. Com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Bueno, ells mateixos han de cuidar una mica la postura en què se senten perquè podrien tenir mal d'esquena i coses així per no estar drets en la cadira. Doncs així està la coseta. A la feina...
Sembla com si, si estiguéssim malament, recuperaran el seu control i estaran tranquils i bé a la que és la feina. Estaran més acceptats, així que tampoc no està malament. I anar a l'amor, disfrutarà del calor de la llar,
es rodejarà dels seus fills, tant si és jove com si és jove i els tenim sempre. Però com si són vells, també estaran una mica més per nosaltres. I la parella els farà la vida fàcil. El seu número és el 4 i el color és el salmó. Doncs número 4 i color salmó pels torets, anem pels bessons. Paquita, com ho tenen? Mira, pujades i baixades. No serà una setmana d'aquelles massa maques, eh?
Hi haurà uns dies que diran... I uns altres que estaran millor. Molt, eh? El que és la feina, que evitin gastos i comparin preus, no vagin a la tontuna a comprar, que la cosa els hi diria millor. I en l'amor. Poden viure moments molt macos, d'alta connexió...
Així que també es faran alguna tonteria, que vagin amb compte, perquè si és fora de la parella, que si l'altra o ella o ell s'enteren, s'enfadaran moltíssim. El seu color és el vermell i el seu número és el 5, sempre pels bessons. Doncs, com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons i els següents de la festa són els crancs, que m'has d'explicar si van endavant, enrere o cap a un banc.
Així també una mica atabalats. És que el Marc... No sé com està el Marc. Com està el Marc ja? Està tranquil o bé? Està tranquilet. Sí? Sí, dona, sí. Ells estan així, com que han tingut tanta aigua també, una mica atabalats. I és un... Això els fa que estiguen una mica...
incòmodes, que els costi dormir i cosetes d'aquestes, que són petites molèsties però que donen la gauna molt, eh? Sí, sí, sí. La feina. Bueno, el ritme laboral es pujarà una miqueta, serà una mica més alt i hi haurà més moviments si són els jefes. I si són assalariats, més o menys igual. I en l'amor.
Bueno, necessitaran protecció, necessitaran una mica que els abracin, que això també tots ho necessitem, eh? I el... I bueno, que facin tonterietes amb la seva parella i segur que s'anima a fer-li forces abraçades. Carai, que li faci tonterietes, eh? Sobretot que li faci tonterietes. Doncs sí. Bé, molt bé. El seu color és el blanc i el seu número és el 2. Bé.
Número dos, color blanc pels cranc i ara i pels lleó, Paquita. Bé, molta vitalitat, que no es passin tampoc, perquè se sentin amb moltes energies, que no es passin, que es cuidin, i que es cuidin la boca, que sempre tenen una mica de problemets amb els queixalets, a la feina. Sembla com si els diguessin que tenen que fer coses noves i això els sembla molt gran,
els li semblarà supergran i diran que no anirà bé, que no s'amoïnen, que ells són molt treballadors i se'n sortiran de seguida. I bé, i en l'amor, sorpreses, sorpreses que no se les esperen, això se'ls faran les seves parelles i podran, doncs, disfrutar molt d'aquells moments que pensin que ells també ho han de tornar-ho. El seu número és el zero i el seu color el blanc.
El número 0, que més avall no pot tirar, i el color blanc pels lleó. I anem pels verds, ja, Maquita. A l'estómac, que se'l cuidin. Que mengin suavet, que m'esteguin molt, perquè els hi podrien donar... rellar una B. Així que amb paciència. A la feina, si estan esperant una resposta...
per com va la cosa, d'alguna altra feina normal, doncs, bueno, aquí ens explicar que es podria atrassar, això no vol dir que no ho sigui, però que es podria atrassar i que no es posin nerviosos. I anar a l'amor, molta honestitat emocional, treure del cap coses estranyes, aclarir dubtes, i, bueno, si fan tot això, la cosa pot anar bé.
El color és el rosa i el número és el 8. El número 8. I el color rosa pels verges. Anem pels balança, que m'has d'explicar aquesta setmana. Si dret, esquerre, equilibrats. Estan equilibrats. Mira que bé. Tindran molta pau interior. Això, en el cas que hagin passat una setmana així una mica de neguita amb nervis, diguem, doncs ve una pau, una calma xitxa total...
i es trobaran a gust amb ells. El que és la feina es mantindrà estable, no hi ha daltabaixos, en el cas que vagin una mica, hagi anat aquest més arrenques i abarranques, doncs s'ho s'hi arregla més. I en l'amor, bueno, que no facin masses festes, que s'estiguin aquesta setmana a casa, allà al costat de l'estufa,
o de la calefacció o de la llar de foc, els que les tinguin. I que, bueno, la casa també s'està molt lent. El seu número és el nou i el seu color és el marron claret. Doncs vinga, ho tenim clar, el número nou i el marron claret, el número nou i el color marron claret. Pels balança i anem pels d'escorpir. Paquita, com ho tenen? M'engranyes i estic quieteta, l'he dit a la gata. Ah, anava a dir, jo m'estic quieteta, Paquita.
migranyes i insomnis. Així que la salut estarà així una mica... Però bé, totes n'anirà arreglant. En canvi, a la feina, bé, que vagilin el seu instint, que no es deixin enganyar amb ningú i que estiguin bé. Que no ho faci. Ai, la gata...
I que, aviam, no vulguin sobresortir, que es mantinguin una miqueta al marge. El seu número és el 6 i el seu color és el verd molt claret. Doncs el número 6 i el color verd molt claret pels escorpí. I el seu era el sagitari, com ho tenen?
el seu cos els dirà, eh, teniu que passejar, tens que passejar, tens que entretenir-te una mica per tenir la ment despejada. Si fan això, la seva salut millorarà un 80%. I en la feina, si tenen alguna idea, que la duguin endavant.
que és un moment per ells de superació i d'alegria. I en l'amor faran moltes reunions, moltes reunions vol dir ajuntar-se amb tota la família, ja se'ls atabalarà una mica, però que mirin la part positiva i bona, vol dir que hi ha molta tranquil·litat a la llar. El número és el 4 i el seu color és el deix.
Número 4 i coloveix pel sagitari i entrem al trio final. Entrem amb els Capricorn, va, com ho tenen, Paquita? Molt bé. Tenen una bona resistència física, encara que es notin camps del dia, cap a la nit, una mica esgotat, és normal, perquè sempre van atabalats i coses d'aquestes.
però estan molt, molt en forma. La feina, bé, evoluciona bé, si han fet una suplència, de seguida trobaran alguna, amb una escletxa, amb on col·locar-se, i la cosa pot tirar endavant i bé. I en l'amor, calma, molta calma, que escoltin si són homes al seu cor i si se't dones al cap.
que no és una setmana d'aquelles de fer moltes coses estranyes. Tot tranquil. El seu número és el 3 i el seu color és el carbassa. Número 3 i color carbassa pels Capricorn i anem pels Reis de la Festa. Ens trobem sota el regnat dels Aquari. Com ho tenen això de bé? Avui és l'últim dia.
Ja entren els meus, ja entren els meus. Clar, la setmana que ve ja hi som, amb els teus. No, la setmana que ve no, demà entrem amb els meus. Sí, bueno, però com a reis, per explicar-ho, és el dimecres que ve. Home, sí, sí, home, sí. Però ja ho pots anar preparant, ja ho pots anar preparant. Vinga, va. Aquaris, com ho tenen? Molt bé, estan positius a tot.
el que és la salut, que vagilin una mica perquè hi ha enganxadetes de dit, però físic, no mentals, eh? O sigui que es podrien... Els calaços i les portes, eh? Això és l'única cosa dolenta que els dissos. Hòstia, Paquita, mira que fa mal, eh? Que fa enganxar-se els dits a la porta, el calaç a la porta, fa mal això, eh? Sí que fa, i del cotxe també. Hòstia, Paquita, aquí ja fes mal, top, això. De nivell, top, eh? Va.
Però bé, com que ells són els reis, serà poqueta cosa. Clar, no serà una menjada. En l'amor de l'1 al 10, estaran al 13. Carai! El que és la feina, tiraran endavant. Si són del segon decanat, ho tiraran molt maco per canviar de feina si no estan bé. I la parella, doncs bé, tot serà una vesseta d'oli. Molt bé. I amb els fills, el mateix. Així és que hi ha molta alegria a casa seva i...
Moltes ganes de tot. El seu color és el daurat i el lila i el seu número és el 7. El número 7 i el color daurat i lila perquè fins avui són els reis de la festa. Ens trobem sota el regnat dels aquaris. Paquita, ara queden pocs segons per dos quarts de 12, però pent-ho amb calma. Si hem d'estar fins la una explicant el bé que ho tenim els peixos, pots estar-hi tranquil. I no és perquè sigui el meu, eh? La setmana que ve estarem una miqueta més per...
i direm a veure els peixos com esteu. Després que és el bé que ho tenim de moment, però. Ara, doncs si quasi bé com que ja us toca de ple, doncs esteu de meravella. Aquest ho notareu amb la salut. Hi haurà més pau i podreu respirar més tranquil·litat, que això ja és molt bo. A la feina...
bueno, es tenen que ordenar una mica les comptes posar coses en clar si s'han de fer obres o comprar coses que mirin molts de pressupostos però no està malament la feina més o més com la setmana passada o està amb una miqueta més d'alegria i en l'amor bueno, que ser suau quan es presenta els sentiments
no li pots dir no, digue-li amb tranquil·litat amb la parella i aleshores podreu parlar millor, més suau amb més pau i la cosa funcionarà superbé la comunicació amb els fills també serà molt maca i amb els pares que també s'hi tenen pares doncs també queda molt bé el número és el 3 i el color és el lila ja
Doncs mira, el número 3 i el color l'hi la pels peixos, i així tanquem el repàs als 12 signes del zodiac. Paquita Bruixa, qualsevol consulta, ja ho sabeu, 93 3 95 41 05, si la voleu anar a veure sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, ha estat un plaer, la setmana que ve més, dimecres torneu a parlar, et sembla? Estupendo, ha passat una setmana tranquil·leta i molt maca, molt suau.
I res, doncs molta, molta llum per tots. Gràcies, Paquita. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Dos minuts per damunt de dos quarts d'otze. Una pausa i saludem la Laura. Ens arriba des de la biblioteca per fer les recomanacions literàries. De dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Agafar energia i moure'm per la sana i sense parar. Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
com la dona al sofà veu la telenovela i li diu adeu rellejant el cent baixa l'ascensor silenciosament i així cada dimarts la presenta que va
on no hi ha mai ni un gat a prop de Vilaseca. I com cada cop sent la tremolor, mai troc por, mai tant, alegria.
I per uns meus moments, una estona de cel, ja no importa el de més. Una estona de cel, el que dura el cafè, és una estona de cel.
Fixeu al davant, només 5 minuts que no acaben. Com sempre dirà, sento haver fet tard, ficant-se vermell.
Ja no importa el que més, una estona de cel, el que dura el cafè, és una estona de cel.
Una estona de cel! Més de les boniques terres tarragonines. Boniques terres tarragonines, els pets ens porten aquesta cançó...
Una estona de cel. Ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i en aquest cas amb la bona música hem entrat a la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. En breus instants saludem a la Laura Franco des de la Biblioteca Municipal. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
El torn és per la Laura avui per portar-nos, com sempre, i cada dimecres a aquesta hora, les recomanacions literàries. Laura Franco, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Passant calor avui, per això.
Doncs aquí dintre ja veus, eh? En màniga curta, eh? Aquí fa calor, excepte els dos dies que fa fred a fora, aquí fot una calor. Aquí dintre sempre és estiu, a dintre vi la serròdia, eh? Ja ho he notat. Ho has notat, eh? Doncs vinga, Laura, quantes i quines recomanacions ens portes avui, si tenen algun punt en comú? Doncs sí, tenen diversos punts en comú.
Tornem a parlar de manga. Ah, mira, molt bé. Vinga, doncs el punt en comú és el manga, eh? El manga. I són mangas una mica marrulleros. És que a mi m'encana. Manga marrulleros. Acabem d'estrenar un nou gènere literari. Manga marrullero. Doncs vinga, anem-hi. Vinga, anem-hi. Doncs avui portem tres, també. Tres ressenyes. Llavors, comencem amb la primera. La primera es diu 17 años.
L'autor és en Seiji Fugi, que és l'autor del guió, i el dibuix ho fa en Yuji Kamata. És de l'editorial MangaLine i es va publicar l'any 2022.
Llavors, la sinopsis xunga, marrullera, ens explica això. Diuen Hiroki Marukawa, un jove transportista d'uns 25 anys, arriba al barri E, que és una de les zones de la capital japonesa amb major índex de delinqüència de Japó, despertant en ell monstres del passat que van succeir quan tenia 17 anys.
Llavors, en Hiroki era un adolescent atret per la idea de pertany a un grup criminal amb Miyamoto com a cap de colla. El que no s'esperava és que aquest, junt amb altres membres de la banda, segrestessin a la Sachiko Osawa, una noia de 17 anys a la que van violentar durant 14 dies.
Com ho he dit, es tracta d'una història que és molt crua, la que retrata la greu situació de la criminalitat juvenil al Japó en els anys 80-90 i sobretot la impunitat amb la que cometen les diferents atrocitats. Ens mostra també la por que pateixen aquells que s'involucren en aquestes bandes i després es penedeixen. Només cal dir que el cap els digui que els matarà i problema resolt.
i sobretot la complicitat de diverses persones, com per exemple en aquesta història els pares del jove on està reclosa la Sachiko, que contribueixen al patiment de la víctima. Cal afegir que està basada en fets reals, que van succeir al Japó entre el novembre de 1988 i gener del 1989. Déu-n'hi-do. Sí.
en què Junko Furuta va ser assassinada per un grup de joves després de patir diverses aberracions per part dels joves durant 44 dies. De fet, es va qualificar com el pitjor cas de delinqüència juvenil de Japó després de la postguerra. Déu-n'hi-do. Sí. Hi ha molts mangas que no es coneixen, però... Ja ho dius, manga malrullero. Sí. Llavors, com és un manga molt malrullero, tot i que els protagonistes són adolescents, és un manga...
dirigit a públic adult. Perfecte. Molt bé. No és allò gaire infantil, ni el tema ni el tipus de manga, eh? No, no, no. Molt bé. Doncs va. El següent. Següent. El següent malrullero es diu Bloody Eye. Bloody Eye. Després de 17 anys arriba la següent. Va, Bloody Eye.
El guió és d'en Keikoga i el dibuix és d'en Nori Arashiyama, és de l'editorial Arechimanga i és de l'any 2025, que és força actual. La sinopsis d'això ens diu que en Taiga Izumi, que és un periodista sense escrúpols d'una revista setmanal que està disposat a fer el que faci falta per una exclusiva,
De sobte comencen a donar-se una sèrie d'assassinats al seu voltant on en tots els escenaris hi ha el símbol d'un ull vermell. De què va, a part d'aquesta sinopsi? Doncs és un thriller psicològic recopilat en treus volums on el nostre protagonista, que es diu Taiga Izumi, com hem dit, treballa com a periodista en una revista realitzant reportatges de premsa groga sense cap mena d'escrúpols.
Seguint un famós, s'assabenta que la policia està investigant algun cas a prop del lloc on es troba, que segons ells fa olor que és material del bo. Resulta que s'ha comès un atros doble assassinat en un complex d'apartaments on hi viuen celebritats diverses. Les víctimes presenten un ull pintat de vermell en el cos.
I aquest fet pica la curiositat d'en Taiga, que decideix desmascarar l'assassí que ell mateix apoda com a Bloody Eye, d'aquí el títol del manga. Però això té unes conseqüències força serioses, ja que afectarà persones molt properes que l'envolten. No faré spoiler i no diré res més. Llavors, què passa?
Doncs que tot aquest tema està relacionat amb el pare d'un adolescent en què aquest adolescent va morir en ser culpat per fer bullying a un noi de la seva classe. Llavors, què va passar? Es van publicar a les xarxes socials les dades personals dels presumptes culpables, van ser perseguits
Fins que finalment un d'ells va morir, o sigui, va tenir fortes conseqüències per intentar escapar d'aquesta pressió per part de la societat. Llavors, quin tema subjacent també tracta aquest tipus de manga? Doncs es parla de la vulnerabilitat de la privacitat de la vida de les persones, sobretot involucrades en casos que afecten a la societat.
d'aquesta facilitat d'exposar-lo a xarxes socials i de la reacció de la societat vers aquestes, de com de vegades els culpables no ho són tant i com la gent pot afectar negativament la salut mental dels altres.
Del tot s'hi val per aconseguir una notícia a les conseqüències de fer-ho. Molt bé. Llavors, també és recomanat a públic adult. Molt bé. Si és malrotllero, segur. És malrotllero. Doncs vinga, va, després de Blue Dià i què tenim?
Doncs mira, t'ho diré tot amb el títol, eh? Es diu Brutal, confesiones d'un detective d'homicidios. Hosti, Brutal, confesiones d'un detective d'homicidios, eh? Vale, també xungo, puenta xungo, eh? Sí, home, el títol ja ho diu tot. No és infantil. No.
El dia que fem mangas infantils ho informaré de primera mà. Ja es notarà. Es notarà, es notarà. El guió ve per part d'en Keikoga i el dibuix és d'en Rio Isawa. En aquest cas l'editorial és Kitsune Manga i es va començar a publicar l'any 2022.
Què diu? Diu, doncs en Dan Hiroki, que és el protagonista, és un detecti d'homicidis brillant, que és el millor de la seva promoció, i fill del superintendent general de la policia. Però té un fosc secret, i és que és un assassí en sèrie que fins ara ha aconseguit escapar de la llei. I aquí ens presenta les seves confessions.
És un manga que està en llatos, està parat de moment i porta recopilats cinc volums.
Tal com indica el títol, doncs això se'ns mostra escenes molt explícites i cruentes d'assassinats, violacions i altres de vegades força detallades i tot. Ja he dit que era molt xungo. En aquest cas, el protagonista, que és en Dan, és molt reservat, és educat i és atractiu. La seva pel·lícula preferida és «L'exorcista».
I té com a hobby fer ceràmica en un fort molt gran que té instal·lat a casa seva a les afores, on, òbviament, és el que fa servir per desfer-se de les proves. Tot i que com l'assassí que és, també guarda els seus propis trofeus, que en aquest cas els fa fotografies a aquells que castiga per capturar la desesperació d'aquests.
I a més a més, confessa els seus crims a un sacerdot, que s'anomena el mateix el justici. És un home que ho té tot. Ho té tot. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sabem el moment en què el nostre protagonista donarà casa al dolent, ja que li dona com una espècie de tica a l'ull. Segons el seu pare, aquestes persones dolentes acostumen a ser manipuladors emocionals o persones sense escrúpols per un moment de fama i sobretot aquelles que, èticament, han passat els límits i no han rebut el càstig adient.
Ens recorda molt aquell altre protagonista de la sèrie Dexter, que treballava per la justícia però que se l'aprenia també pel seu compte. Llavors, ens presenta el següent dilema. Està fent una bona obra, ja que es desfan dels criminals que el sistema judicial no ha penalitzat prou, segons ells mateixos, o és un mostra com ells?
El que sí que cal dir és que es tracta d'un manga que no és apte per tots els estómacs i, per tant, segur, segur que és per publicador. Hem començat amb 17 anys, hem seguit amb l'UDA i hem acabat amb Brutal Confessions de un detective de homicidios. Laura Franco, moltíssimes gràcies per haver-nos aportat aquesta informació. A vosaltres per escoltar-me. I tot bé per la biblioteca? Tot molt bé, de moment tot bé. Heu celebrat el Carnestoltes o no?
No. Home, dijous grassos va arribar a la ventada en forma... Veureu que si us acosteu a la biblioteca no és que estigui tancada. El que passa, hi ha unes tanques perquè el dia de la ventada, demà farà una setmana, van volar uns panells de la... De la façana. De la façana principal de la biblioteca. Sí, exacte. Per precaució, està així per evitar si ha de caure alguna més. Doncs esperem que no, eh? Esperem que no. Gràcies, Laura. A tu, Jaume. Que vagi molt bé. Merci.
10 minuts, arribarem al punt del migdia, farem una pausa i arribarem amb bona música a les 12, temps amb què Robert Maza ens acostarà a l'actualitat, l'última hora de l'actualitat informativa, i arribarà les broquiletes. Avui arriben la Marta Badia i la Mar Nati per parlar de... S'ha acabat el broquil, aquests temes, si es diem incòmodes de parlar, però que són necessaris. No per això se n'ha de deixar de parlar. No per això se n'ha de deixar de parlar.
I a última hora ens anem a l'Agrícola Vilassà, entitat centenària. Doncs això es diu molt aviat. I avui no per parlar amb la Lara Txarau des de la botiga, parlem amb en Martín Broguetti. Martín Broguetti des del magatzem de l'Agrícola Vilassà. Aquest és el menú de l'última hora de l'edició d'avui del Parlen de Tot, que ens fa il·lusió. Un número qualsevol, perquè és veritat, però mira, els números rodons sempre fan il·lusió, eh? 2.300... 2.300 edicions del Magatzin del Matí de Vilassà Ràdio.
S'acaba el carnaval, avui és diumenge, diumenge dic, i mires, i mires de cendre. Ahir a Sitges la Rua de l'Extermín amb més de 2.000 participants, eh? 2.000 participants. Doncs, amics, amigues, pausa amb la bona música, amb Gabinete Caligari, arribem al migdia. Tras de Déu a una, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Camino Soria.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. Informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Com dèiem, amb Camino Soria, Gabinete Caligari, arribem al punt del migdia. Es difícil encontrar en la vida un lugar donde el tiempo pasa cada encioso sin pensar y el dolor es fugaz.
Existe una ciudad Si no sabes el sende Escucha esto Lentamente caen las hojas secas al pasar Y el vierzo empieza a hablar En una tibia mañana y solas toma ya No llega cal
Allí me encuentro en la gloria que no sentí jamás. Voy camino, historia, quiero descansar borrando de mi memoria.
Gràcies.
Mi amor, espero, voy camino. Gloria, guardia, ¿dónde vas? Allí me encuentro en la gloria.
Les notícies de les 12
És migdia, nou contacte amb la informació des de Vilassar Ràdio. Avui, entre altres qüestions a la crònica, a partir de la una de la tarda parlarem de l'acte que va tenir lloc ahir a la sala Roser Carrau. Eleccions a la presidència del Barça. El precandidat a la presidència del Barça, Víctor Font, va explicar ahir a la sala Roser Carrau el seu programa electoral.
i alhora va de partir amb els socis i sòcies. La candidatura que encapçala nosaltres té un marcat accent de Vilassaramar i Escafón té una intensa relació amb el nostre poble i entre la guàrdia pretoriana del precandidat hi trobem els vilassarencs Gemma Amat, Jaume Guardiola i Joana Barbany.
La sala estava plena de gom a gom. A partir de la una de la tarda tindreu més detalls sobre com va anar aquesta presentació. Recordem que hi ha tres punts de recollida de signatures de la candidatura a nosaltres. Els trobem al Barbut, a Can Manel i a la botiga Líder del carrer de Narcís Montoriol. Ampliarem la informació des de les 13 hores, des de la una de la tarda.
Els Mossos d'Esquadra i el Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària en una operació conjunta han desmantellat una gran fàbrica de perfums falsificats a la comarca de la Selva. S'han intervingut 1,2 milions de productes de 50 marques, algunes de luxe,
amb un valor de 94 milions d'euros. Els perfums exportaven a Europa. La fàbrica era en una nau al polígon industrial de Fogars de la Selva. L'organització criminal hi tenia unes trecences essències per copiar de perfums i alcohol per acabar de fer les barreges. Després injectaven la fragrància a les ampolles de cada marca, també falsificades. A la nau hi havia set màquines professionals per injectar els perfums i empaquetar els falcons.
Els comuns han tancat un acord amb el govern de la Generalitat per ampliar els ajuts al lloguer i poder arribar gairebé a 50.000 famílies més. Aquest any s'hi destinaran 300 milions d'euros, 100 més que fins ara. L'entesa s'enmarca dins de la negociació dels pressupostos entre l'executiu i els comuns al Parlament, que podria acabar en un acord en els propers dies sobre la limitació de la compra especulativa d'habitatges. Fruit de l'acord...
També s'ha pujat el límit de renda familiar per optar a l'ajuda fins als 36.000 euros.
La Guàrdia Civil va detenir ahir diferents persones en una operació com del tràfic il·legal de llantis clar. Des de quarts de cinc de la matinada, els agents van fer escorcolls en domicilis, naus i locals de Reus i de Mataró. Un dels escorcolls es va produir en una nau del polígon industrial a Guarreus, on els agents van entrar amb un dels detinguts i van comprovar que hi havia una cambra frigorífica plena d'aquesta planta decorativa que es ven en grans quantitats
en països del centre d'Europa i també es van identificar dos conductors d'un camió a l'exterior de la nau.
Futbol Champions, victòria del Real Madrid contra el Benfica. Vinícius dona avantatge a un Madrid superior al Benfica, resultat 0 a 1, amb l'expulsió de Mourinho. La victòria del Real Madrid al camp del Benfica ha quedat completament eclipsada per una greu polèmica racista que ha marcat el duel. El partit ha viscut uns minuts d'atenció després que el gol de Vinícius, que ha provocat un incendi que encara crema. El tècnic del Benfica, Mourinho, ha expulsat el 85 per reclamar la segona targeta de Vinícius. Ha estat condemnat
ha evitat condemnar el presumpte insult racista que Prestiani hauria dirigit a Vinícius. En canvi, Maurinho ha carregat contra el jugador del Madrid per la seva celebració. Maurinho ha assegurat que havia recriminat prèviament a Vinícius.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassaràdio, 98.1 FM. Escoltes per internet a vilassaràdio.cat. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre. Bibliodigital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.
S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... En Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles. I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor, i es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite?
012. La millor resposta. Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament
la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències. Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassadencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Cada dia, Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Última hora del Parlant de Tots, i és gairebé set minuts per damunt del migdia. Moment, per les broquiletes de la casa. Moment, per s'ha acabat el broquil.
Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia, com anem? Molt bé, i tu com estàs? Doncs, bueno, estem amb la Mar una miqueta estressadetes. Per què? Les broquiletes van estressadetes. Sí o no? Sí, se'ns acumulen feines, eh, Marit? Bueno, eh, com dic jo, al matí l'agenda és molt plena i dius, una cosa darrere l'altra. Sí. Eh que sí? Mar Natxe, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Fantàsticament bé. Home, home...
És que sabeu una cosa, la Mar Naché està de celebració. Perquè ahir va ser el seu aniversari. Sí o no? Sí o no?
Tu vas ser súper? Em va enganxar ja una miqueta més gran. El món es divideix amb els que no van ser súpers i els que sí van ser súpers. Súpers, eren súpers. Tu vas ser súper, eh? La Marta i jo no vam ser súpers. No. Els nostres fills sí, eh? Jo era de l'època, diem que el primer concert que vaig anar era Natal, Teresa Raval.
Jo també hi vaig anar. Has vist? Llavors va ser super allà grandeta. No, jo a Vilassà. Qui vulgui veure'm que vingui a casa. Jo vaig anar a veure el circo mundial, el Javi i Pancho, que cantaven junts, de la sèrie El Verano Azul. No t'ho perdis. Jo vaig anar a les arenes de Barcelona. Allà on hi ha ara una centre comercial. Marc, no sé si us ets, però allò era una plaça de toros.
Sí, sí. Jo vaig a veure els pallassos de la tele. I després us explicaré una anècdota que em va passar amb els pallassos de la tele, que jo tinc molta por als pallassos, ja us ho dic ara, és una cosa que sempre m'ha fet por. Però no té res a veure amb la por, però tampoc us ho puc explicar per la ràdio, i us ho explicaré després. Bueno, que ho estem!
Bé, avui portem un tema que jo crec que identificarà pràcticament tothom. Ah, carai. Avui necessitem molt la participació de la gent. A veure si s'animen a escriure. Perquè tenim per davant la temàtica de l'esport, els gimnàs i els triatlons. Salut o nova exigència social?
Com anem a fer running, no? Que abans sortíem a fer footy. Ara fem running. I si no fots una triatló no ets ningú. Heu fet triatlons vosaltres o no? Bueno, no. Directament no. Jo no penso ni fer. Jo tinc una al·lèrgia a tot això. Jo vaig fer una cursa, però re, crec que eren 10 quilòmetres. Jo en vaig fer moltes, però fins que un dia fent una cursa vaig arribar a la cúspide i vaig dir, no em faré mai més cap. I estava bé, perquè m'ho passava bé, però...
I no em vaig fer mai més cap. Bueno, escolteu una cosa, va. Què dius, que necessitem que la gent ens enviï coses, eh? Doncs sí, perquè la idea central que portem és que mai havíem fet tant esport i mai havíem tingut tanta cultura de gimnàs, de reptes i de triatlons amateurs, que n'hi ha molts. Abans, quan feies esport, et miraven en una cara... I ara tothom és obligatori, això. Exacte. Però la pregunta seria, o serien, ens cuidem o ens exigim? Perdó, ens exigim. O on acaba la salut?
I comença la moda. Perquè hi ha molt d'això, també. I, per últim, on acaba l'esport, també, i comença la cultura del cos. 675 99 00 52. És el WhatsApp del programa. 675 99 00 52. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mira, avui la Mara es llegirà l'editorial que tenim proposada per començar el programa. Vinga, va. El primer de tot, i és que podem aclarir que esport és salut, d'acord? Aquí no venim a promoure... Sí, és salut...
regular l'estrès, millorar l'autoestima... El tema és quan no entren a generar culpa, quan el repte es converteix en identitat o quan el cos és carta de presentació. Potser no estem parlant només de salut, potser estem parlant d'exigència.
Doncs oberta l'editorial, nosaltres volíem començar pels triatlons, perquè... Hòstia, això és molt dur, eh? És duríssim, però saps què passa? Que farem saltirons, no? Però justament jo ara he tingut una tendinitis, que és bastant llarga, i, bueno, clar, al final et fas amic del físio, no? I el físio t'explica les seves batalletes, diu, la major part, per no dir pràcticament tothom, que em ve
Són persones que passen dels 40, que tenen un accés esportiu, que el seu cos no està entrenat tota una vida per treballar d'aquesta forma. Padeleros, triateleros, què més? Els del bicicletero. Jo ho respecto molt.
i m'agrada molt que tu em faci el que vulgui, faltaria més i s'ha posat de moda i està molt bé jo crec que és més una moda és veritat que jo he fet esport tota la meva vida fins que em vaig fer mal i vaig deixar de fer esport i després he anat fent, tampoc és que sigui un esportista jo ara el màxim que faig és pilates i un partit de pàdel cada 3 o 4 anys
i caminar, i caminar perquè vaig córrer, no, és seriós, és seriós i vaig córrer però que a mi córrer tampoc m'agrada i tampoc m'agrada competir perquè vaig perdre tota la meva compatibilitat competint i vaig dir prou, no vull competir més però és xulo fer a les edats perquè abans, jo també us dic una cosa abans als 40 i pico i ara ets una mica gran als 50 deies anar a córrer i ara és l'edat és l'edat
Però és que a mi, bueno, ho hem estat comentant abans de venir per anar sobre temes més consensuats, no? Jo tinc la sensació que aquests triatlons també són una qüestió de ritual de validació. És una manera de validar-me perquè ja m'estic fent gran i encara puc amb tot i encara em puc projectar. També pot ser un símbol de disciplina. Aquí m'agrada més perquè, bueno, és una manera que tu...
Jo crec que és un tema de dosis. Quina intensitat li estàs posant això respecte a la teva condició natural? Perquè és el mateix fer esport que fer exercici? Hi ha moltes maneres de fer exercici. Pots ballar, pots entrenar de moltes maneres. A què diem esport, també, no, Marc?
Sí, a tot plegat una miqueta estem parlant ara mateix de la cultura del superar-se constantment a més tota la moda aquesta, no? Els rellotges, les apps les mètriques Tot és una mètrica, estem sota mètrica Jo tinc una cosa, i és ser res a la meva època, em sembla que ha de ser dels 40 en tinc 51, doncs dels 40 als 43 o 44 vaig fer curses o sigui, ens va apuntar
a fer cursa amb la meva dona, just com van fer els 40. I a mi hi ha una cosa que em posava molt nerviós com fer una cursa, i de veritat us ho dic, anar sentint el pip one kilometer. És que no suportava. Jo crec que sóc l'única persona, i si no que ens ho diuen per WhatsApp, que ha fet curses al món
sense rellotge. És a dir, a part que m'importava molt poc el temps que feia, i ho dic seriosament, jo ho feia per sentir-me bé, per passar una estona i riure més que res. Riure preparant, perquè això és molt xulo. Però no m'importava el rellotge. I la veritat és que em posava molt nerviós. Però tu, mentre corries, m'interessa... Tu, què et feia continuar? Quin era el teu leitmotiv? Allò que deies, vinga, continuo, vinga, continuo. A mi, mentre corries, que jo corria de balla especial, posava una condició per córrer, que fos de nit i a la muntanya. Ah...
Tot el que no fos de nit i a la muntanya, a mi que no ho atabalessin gaire. Ja havia fet curses de dia, però sempre a la muntanya. Vaig fer una cursa d'asfalt i vaig dir, esteu bojos tots plegats. És a dir, jo me'n vaig d'aquí. I a més a Barcelona la vaig fer, és allò de dir, mora meva, què és això? Però era això. Jo era un tant estrany, perquè reconec que la gent es prepara molt. Jo ho vaig fer més que res perquè en aquell moment de la meva vida em sentia molt bé fent això. I hi ha gent que segueix encara, dels que vam començar, i em sembla molt bé. A mi al final no m'acabava de compensar.
Jo tinc la sensació que si entengué... És a dir, faig grans dosis de triatlons i de tal, però després porto una vida totalment sedentària en moltes altres coses. Al final, mobilitat és vida, i això és una frase del meu amic fisiol, Jordi, que deixa molt clar. Per això insisteixo... Jo tenia un amic que es diu Jordi, que és fisiol, que corria amb mi també. Com es diu? J.F.
Bé, després ho comentem. Perquè, clar, J, Z, F... No, no em comença per F. Ja, no, em sembla que no. La Rosa, la Rosa ens diu... Vaig començar a córrer de gran i em sento molt bé en tots els sentits. Fantàstic. Però si ella té un respecte pels seus límits, és fantàstic. La qüestió és quan tu vols ser un atleta de competició, quan has estat una persona sedentària la meitat de la teva vida. I ara, perquè entro en una altra etapa, vinga, a córrer, córrer, córrer...
Jo crec que aquí és on ens trobem després amb aquest topall, no? És a dir, on acaba una intenció de fer exercici i on comença una necessitat de validar-te i de superar-te, també per la qüestió estètica, que és l'altra, no? Quanta gent fa esport per tenir el cos maco i no per sentir-se bé. Sentir-se bé en un sentit de salut interna.
No ho sé. A veure, com corres, corres tu. Quan fas pàdel, competeixes a sobre contra un altre. Anem a parlar del gimnàs, també. És que el gimnàs és otro mundo, dintre d'aquests tres packs. Els gimnàsos es presenten ara mateix, òbviament, com a espais de salut, que són inclusius, són oberts a tots els públics, però sincerament... Jo aquest cos l'he fet al gimnàs, eh? Sí.
Però el gimnàs és per tothom, realment? Exacte. Què hi veiem? Què hi veiem en els gimnasos? No veiem persones gràcies. No veiem... Si van, aniran un dia o dos... Jo és que no hi veig perquè fa com 30 anys que no trepitjo un gimnàs.
Però sí, perdona. Sí, sí, sí. Bueno, anava a dir, no? A més és que els gimnàsos estan plens de miralls, veus les persones que estan fent peses, que es miren, s'observen... Clar, fins a quin punt això...
Exacte, és a dir, la publicitat està molt enfocada amb el cos normatiu, que està a establir amb un cos ja, si no és cultural, que va de camí. Llavors, et trobes, vine a fer salut al gimnàs i et trobes a la noia o al noi musculat dient-te, vine, i tu dius, però si jo estic al llum d'això, aquí m'hi voldran, i després la realitat que és més tossuda és que quan hi vaig no em trobo gent com jo. Jo crec.
És el que intento reflectir com a reflexió, però no vol dir que tothom sigui així, ni que tots els gimnassos funcionin igual, ni que hi hagi gent que vulgui canviar el seu cos i que no hi vagi. Jo crec, i dic crec perquè és veritat, fa com 30 anys que jo no trepitjo un gimnàs perquè no m'agrada gens, i quan hi vaig anar-hi ho vaig fer per obligació, perquè em vaig fer mal i necessitava muscular-me.
Dit això, crec que això que dius, crec, insisteixo, que no és tan ara com abans. Abans anaven els musculats, ara els gimnàs fan spinning, fan bicicleta, fan no sé què, que hi ha molt públic allà. Abans sí, tu anaves al gimnàs i et tocava aixecar peces i deies, hòstia, ara tinc que aixecar jo 5 quilos i el tio al costat estàs aixecant 200, allà amb aquelles màquines que no saps ni com van. Jo crec que era més abans que ara.
Jo crec que ara la gent està més oberta de mires. Crec, eh? Insisteixo, eh? Sí, potser tenen més opcions adaptades a diferents públics. És difícil veure'm amb una iaia fent peses.
No, però abans el gimnàs anava a fer peses. Jo crec que ara el gimnàs, el que menys es va fer són peses ara. Hi ha classes dirigides, hi ha més diversitat, això sí. Però jo crec, és més un tema que tothom s'hi sent igualment convidat, més enllà que hi vagis o no, hi ha gent que hi va amb una sensació més còmoda i d'altres no tan còmoda, perquè no s'hi senten identificats. I el que intentem dir és que, a pesar dels canvis, que jo no et dic que no hi siguin,
contínuament un factor no inclusiu. O sigui, verbalment sí que ho és. Però a l'hora de la realitat hauríem de preguntar-li a la gent com viu la situació o l'efecte gimnàs. Si no estan dintre dels cànons. És que...
Estic pensant en el profe que tenia al gimnàs, que era un tio que era com un armari empotrat. És a dir, l'armari era més petit que el tio. Tenia uns braços que tres meus feien un d'ell. I crec que devia arribar a casa i dir on estava aquest tio. Jo aixecava dos quilos i més i ell en devia aixecar 800. I això és una miqueta el que dic, que jo crec que ara no és tan així com abans. Crec.
Sobretot tu que hi vas molt, no? I que pots fer un estudi de camp. Sí, i no hi aniré perquè tinc certa al·lèrgia al gimnàs. Em surten bastant així... Jo tinc comprovat que els gimnàsos, puguem-li dir de barri, jo vaig ser un gimnàs de barri... Però tu què entens per un gimnàs?
T'acabo d'explicar. Hi ha el gimnàs Club Social que vaig al·lucidir el palmito i a fer el... Perdó, no puc dir-ho perquè estic a la ràdio. Vaig a fer el merda. I després dic jo vull complementar amb exercici el que faig fora perquè no em vull lesionar. Llavors vaig al gimnàs i reforço musculatura, milloro la... Jo entenc la piscina, el gimnàs. Vas a la piscina Vilaseu, és el gimnàs a dalt. Jo crec que hi ha una diversitat allà important.
Llavors, que està molt bé anar socialitzat també, però jo veig a vegades que vaig en aquest gimnàs de barri, que és més de confiança, conec l'amo i és molt de família, saps? Allà no tens problema de qui té el cos així o allà. La gent va allà i ho disfruta fent el que ha de fer. Però a pesar d'això...
hi ha un efecte de... A part dels miralls, que són a tot arreu, i llavors és com que estic en forma, no estic en forma, tinc el cos... La gent va lligar el gimnàs, va lligar el gimnàs. Amb el mòbil, tota l'estona, foto aquí, selfie allà, espera que publico i dius... Per què estàs concentrat? Per fer el que has de fer o per mostrar-ho a la xarxa, també? La Mar m'ha dit...
La gent va lligar al gimnàs o no? És que jo em vaig trobar en una situació, jo anava a un gimnàs, primer anava sola al migdia, i us ho prometo, vaig trigar com tres mesos a poder entrar a la sala de màquines, perquè era una sala d'entrada, estava tot ple d'homes, però en aquell moment no sabia ni a qui preguntar-ho, amb la qual cosa passava d'entrar a la sala de màquines i no hi anava, i anava a fer més classes dirigides, fins que es va apuntar una amiga meva, que feia poquet,
que s'havia separat, i em va dir, no, no, anem a la sala de màquines. El primer que va fer es va posar, clar, estic parlant d'una persona molt especial i que me l'aprecio molt, però...
Es va posar amb una bicicleta i es va posar al costat, i el del costat li va començar a parlar. Estic parlant que ella potser en tenia 40 i l'altra en tenia 20. I amb tot el morro li va dir si li ensenyava com funcionaven les màquines i què tal. I va acabar amb el seu telèfon, us ho juro. Jo estava des de darrere amb l'elíptica, que no donava crèdit.
He trigat tres mesos a entrar aquí. Jo he preguntat si la gent lliga el gimnàs. Va anar a lligar. És diferent. Exacte, ja va amb el propòsit. Vas a lligar, com si vas a... Va, més coses.
Aviam, a mi em queda molt clar que al final és una opció, però quan d'opcional és i quan estem obligats inconscientment a fer aquest pas. Tu no ets públic, ja t'ho dic Jaume, perquè tu ja fa temps que has decidit que no. Però hauríem de preguntar a molta gent que va al gimnàs, que no li agrada el gimnàs, però hi va, si hi va per salut, per veure's millor o per encaixar millor.
que no és igual. I tornem al mateix, eh? O per sentir-se, no? Millor? Però tu et pots sentir millor perquè el cos, amb les endorfines, amb l'exercici, amb la fortalesa de la musculatura, camines millor, doncs millor, tot és un millor. Però no estàs el millor valorant el fet d'encaixar millor amb el cànon
que s'espera de tu i del teu cos, que és la segona part. Amb honestedat, quanta part de nosaltres, si va al gimnàs, no ho fa per aquesta segona raó? Perquè és que estem impactats del tema, a les xarxes socials, a tot arreu. O sigui, el cos normatiu està superarraigat.
Doncs mira, en Pol ens diu que hi va per salut i diu, estic sobrepassat de pes. Fantàstic. Aquesta és l'actitud. No us passa que si has tingut una temporada que no has fet esport i ho comentes, fins i tot s'admira estar malament quan dius, no, no, ara no estic fent res. Jo m'hi he trobat, eh? Sí o no? No fas res. Però potser camines dues hores al dia i ells no, eh? Tornem a l'esport i a l'exercici, no? Clar, clar, clar.
Sí, sí, però sí que m'he trobat, doncs, que aquesta exigència que ens posem, no?, que tens que fer alguna cosa, és imprescindible, és com el menjar healthy, no? Ui, no, menges processat? Doncs sí. O no? I
Podríem anar als excessos de la vigorexia, no? Quan la gent ja entra en un excés d'esport, esport, esport. Hi ha malaltia de l'esport? Sí, la vigorexia. Sí, sí, que llavors ja és una necessitat d'aquesta dopamina que et dona el cos, la vols i la necessites i la tens que crear cada dia.
En el qual també estàs fent un sobresforç del teu propi cos que l'emmalalteix. Ja no és només malaltia física, també pot ser-ho mental, però no deixa de ser una addicció per una falta de validació dels meus propis límits.
I ara faríem la reflexió sobre aquest cànon que parlàvem, no?, de què és acceptable i què no ho és, què és normatiu i què no ho és. Abans era més en el cos femení, però és que ara jo crec que s'ha universalitzat. També els homes necessiten tenir el poder del múscul. L'altra vegada estem amb l'efecte de Schwarzenegger. Sí, sí. Què està passant? Realment una harmonia en el cos és quan tu veus que un cos és harmònic
és quan veus que tot ell està fort perquè es mou, perquè fa exercici, perquè no té una vida sedentària. Quan tu veus aquestes prominències abruptes en les espatlles, dius això és màquina. Però l'esport no té edat, no? I amb la gent jove, eh?
Jo quan era joveneta, jo els nens d'avui en dia, que semblen tots models trets de revistes, dic Déu meu, quan jo tenia l'edat d'aquests nens no n'hi havia, n'hi havia un que destacava però ja era per genètica, perquè la majoria ho jugaven a futbol o bàsquet i para de comptar, no n'hi havia més, no?
O sigui, entre la gent jove, tota aquesta cultura... És que, a més, potser la gent joveneta... Els veus furtots, ara, no? Els veus furtots. I tant, si els veig furtots. Els veig molt furtots. Sí, sí. I les nenes, igual, eh? Sí? És que passeja't ara mateix a un gimnàs, veuràs molta gent jove. No em passejo jo pels gimnàs, és que no ho has entès, que no. Si t'hi passeges, ho veuràs. Hi ha molta gent molt joveneta.
que abans ni el trepitjàvem. Doncs fixa't en el que tu has dit. Jo ara planteja una pregunta incòmoda, perquè avui n'hem portat moltes, Jaume. Va, doncs. La primera seria, si deixessis d'entrenar... Recorda la Gemma, que ens està escoltant i diu que s'ho està passant molt bé. Brutal el tema, diu. Ai, Gemma, molts petonets. Gràcies per estar-hi. Doncs és una pregunta que ens valdria la pena fer-nos. Els que no van al gimnàs i els que hi van, perquè al final pots entrenar a l'airellida també. Va, pregunta, pregunta. Si deixessis d'entrenar,
durant mesos, què perdries realment? Salut? Rutina? O identitat? Toma! És a dir, per tant, aquí seria per què, quina és l'afinat que té per tu entrenar? O sigui, forma part del teu constructo, del teu jo, el que em fa ser jo, això forma part del tema? O és una qüestió instrumental que simplement, com qui es menja una poma i li dona un benestar al cos, jo faig entrenar-ho perquè em dona un benestar? Feu esporno! Jo sí!
Sempre. Però jo l'he basat més en la mobilitat física del ball. He fet ball tota la vida i porto 20 anys fent pilates acrobàtic, que m'agrada molt. Jo faig pilates, ja em costa. Ara ja no estan acrobàtic perquè... No sé quin és el... Ja no vull ni saber quin és el... Perquè a mi el pilates normal, ja em costa.
Bueno, simplement et penges, et penges, fas teles, fas coses més sospeses en l'aire. Sos pilates acrobàtic, eh? Sí, de fet, fas una experimentació amb la mobilitat del cos, però primer tens que tenir el cos fort. No em faltaria que em fotessin penjat amb una... El pilates, si s'entén com s'ha d'anar... El pilates realment, si no és el pilates després descafeinat, que també n'hi ha, eh? És una modalitat molt respectuosa amb el teu cos, que el que fa és
A mi m'ha anat molt bé, no faig gens de broma. Un cop a la setmana m'ha anat perfecte. Et millora molt la reposturació, et millora també molt la consciència del cos i et fa molt fort muscularment a nivell intern. No és tan una qüestió d'escolturar-te, sinó d'enfortir-te. Et fa descobrir que tens agulletes en llocs que mai havies sospitat. Deies, hòstia, on te tinc agulletes? Això existeix? Sí, sí. I tu, Mar, sí.
Doncs ara mateix només surto a caminar. O només, només. Caminar també és fer esport. Avui vaig tenir una temporada que, parlant del que dèiem, feia de dilluns a diumenge esport. Va arribar un moment que si algun dia no feia alguna cosa, em sentia malament.
per no haver-ho fet no per no sentir-me bé perquè ja veus si fas esport cada dia i un dia que no fas l'activitat no et moriràs pas doncs aquell dia em sentia fatal jo
i la veritat és que, bueno, la mesura crec que és la clau. És important fer-ho, però no sé, és com el que li agrada llegir, és preciós, és un llegir, però clar, si et passes les 24 hores del dia llegint, al final potser acabarà sec, no? Doncs una miqueta ve per aquí la cosa. Mira, per ajudar-te amb la pregunta que t'ha fet el Jaume, li preguntem a la IA quina diferència hi ha entre fer exercici i fer esport, amb una línia, eh?
Si parlem d'exercici, qualsevol activitat física planificada o espontània amb l'objectiu de millorar o mantenir la salut. I, en canvi, l'esport és una activitat física reglada, amb normes establertes i sovint amb component competitiu. Ja.
Que és el que molta gent no vol. Jo vull fer exercici, però jo no tinc ganes de competir, d'a veure si arribo abans que l'altre. I és un tema... I entrem amb els egos, amb les validacions internes, amb si això... No, però jo crec que no és un tema. O al revés, eh? Jo crec que no. Jo crec que la gent... Jo ho respecto molt, eh? És a dir, vull baixar el temps o vull aixecar 200 quilos... Però això és ego, Jaume. L'ego no és negatiu. No, igual no. Fer esport... Jo he fet esport, insisteixo, vaig fer esport i era molt competitiu i no era un tema d'ego. Era un tema que volia fer-ho bé.
Bé, llavors podíem pensar en què és l'ego. Jo l'ego no el veig com a algú negatiu. L'ego és el que et porta precisament a ser competitiu i a sobreviure a les coses i a millorar-les. Clar, per mi l'ego és una cosa de jo més que tu. Clar, això és l'orgull. És quan fas un mal ús de l'ego, quan et quedes instal·lat en l'ego. Però l'ego per reactivar-te està molt bé. Però que hi ha gent que no busca la competició. No. I sí que vol l'exercici. No?
Sí, però potser el dia a dia, aquest punt de competició, encara que sigui amb tu mateix, fa que sostinguis aquesta activitat. Perquè si no, arriba un moment que potser t'avorreixes, no? Jo sóc una de les que no em sento còmode al gimnàs perquè no tinc unes mides guais, com diríem. I això afecta. Per això trobo que és necessari aquest tema. Hem de seguir amb aquest tema, perquè se'ns ha acabat el temps i ja hem de seguir. Gràcies a tots els que ens heu fet arribar a ciclars. Mira quina hora és.
Sempre ens passa igual. Hem de seguir amb aquest tema. Farem una segona part? I tant, i tant. Gràcies a tothom que ens ha escrit. La fem seguida o fem pausa i esperem? Qui mana aquí?
Et reboto la pregunta. No, no, no, feu el que vulgueu. Mira, mana al públic, el que el públic digui ara en els propers... Matins punt sí, matins punt no. Escolta, Marc, quina música escoltes tu? Què és el que t'agradaria escoltar? Allò que dius, jo vaig a casa, escolto música i escolto això.
Doncs ara últimament estic molt a Moques Grasses. Què us passa a tots amb Moques Grasses? Ai, mira, no ho sé. Que vas al concert o no vas al concert? No, no, no vaig, no. Mira que em fan 19 de concerts, eh? Ja, no, no, no. El proper que tinc, que només tinc comprat, són les entrades del Canet Rock i ja...
Ens veiem a Canetrock, doncs. Doncs escolta, mira, ens va com en ella el dit, perquè aquesta cançó és per tu, perquè hi va ser el teu aniversari, te la regalem. I es diu Sexy. Ai, que guai. Noies, que vagi molt bé. Gràcies. Ens agrada molt estar aquí amb tu, ja. Doncs quedeu-vos. Estic unes quantes hores avui, encara. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, petons.
Bona nit!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
La vida no són tres dies i aquí tots n'hem viscut més, tenim temps.
El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
Sis, gairebé set minuts per damunt del punt de dos, quart d'una. Com cada setmana, aquesta hora, anem a l'agrícola. Però avui no anem a la botiga, no anem amb la Lara Xarau. No parlem dels productes de promoció, de temporada, de proximitat. Avui ens anem al magatzem. Com sempre, i un cop al mes, saludem en Martín Borgeti. Martín, bon dia, bona hora. Com estàs? Bon dia, Jaume, bona hora. Com estem? Com estamos?
Bueno, muy bien, muy bien aquí. Bueno, pasando los temporales, esto, las borrascas, que mucho daño han hecho. Pues sí. Y bueno, de eso quería hablar un poco. Pues venga, va, parlem de aquests temporals, este viento que hizo, que me imagino que en campos, huertos, etc., jardines, pues ha hecho daño. Por lo tanto, la gente ha venido bastante a la agrícola a decir, oye, ¿cómo lo hacemos esto, no? Así es.
Así es, también uno de los productos más buscados han sido las tesoras de poda y las herramientas de poda, porque hay mucha rama que se ha caído.
Muchos pinos, como hemos visto las fotos de Radio Vilasar en Instagram y todo esto, bueno, ha sido un desastre, ha hecho mucho daño. Más hablando de la agricultura, pues todos los invernaderos de la zona, bueno, se ha volado mucho plástico, ¿no? Y esto hace daños de miles de euros a los payeses, los agricultores, así que, bueno...
Hay que afrontarlo, lamentablemente. Tenemos, por supuesto, algunos artículos que son los más buscados para lo que es para particulares, bueno, las herramientas de poda y esto para poner un poco de orden en el jardín.
Y para los más profesionales ya tenemos herramientas, bueno, para arreglar los plásticos de los invernaderos. Las estructuras, no, esto ya hay una empresa especializada que se encarga de... Pero bueno, ha habido invernaderos, claro que las estructuras metálicas se han doblado, se han roto y esto, bueno, supone un coste muy alto. Así que, bueno, habrá que...
Habrá que poner fil a l'agulla, que diem, eh? Martín, però avui, un dels temes que queremos hablar, Martín, vosotros siempre explicamos desde la agrícola, la parte de atrás de la agrícola que diem, que es la parte del magatzem, trabajáis para profesionales y para...
Amateurs, podríamos dirlo así. Y hoy me gustaría, Martín, que vayamos tú y yo a preparar un huerto. El que es profesional ya sabe que tiene sus herramientas allí, en la agrícola también le ayudan si le hace falta, pero para alguien como yo, ¿no? Vengo al agrícola y digo, Martín, vamos a preparar un huerto. ¿Qué hacemos? ¿Qué necesitamos? Ahora que me parece bastante de moda eso.
Vale, venga, sí, sí, sí, está muy de moda y a la gente le mola mucho producir sus propios alimentos en su huerto. Aquí hay mucho huerto en Pirazal, hay mucha gente que tiene huerto, que nos visitan diariamente y están los huertos urbanos, así que creo que esto genera un poco de interés. Ahora, básicamente, venimos del parón de invierno, ¿no? Las plantas están un poco adormecidas, entran en dormancia y ahora cuando empiezan a subir las temperaturas y a aumentar las horas de luz...
Bueno, hay que ponerse a trabajar. Así que les voy a hacer un recordatorio así un poco rápido de las tareas principales que deberían hacer para comenzar con el huerto. Hay gente que lo tiene limpio todo el año, por supuesto, pero bueno, con las borrascas estas, como decíamos, habrá que hacer limpieza. Habrá de todo.
Esa es la número uno, ¿no? Limpieza. Hay que retirar restos de cultivos anteriores. Si hace falta un herbicida, si hay mucha mala hierba, se puede quitar a mano para los más valientes. Si no, tendrán que usar una desbrozadora y luego, si ya está muy dejado, pues habrá que poner un herbicida.
Y aquí, bueno, por supuesto en la cooperativa proveemos de estos productos. Hay productos ecológicos, herbicidas ecológicos para los que no los conocen y también convencionales. Otra de las cosas que habrá que hacer es reparar algún bancal, algún borde, algún pasillo de los huertos que seguramente han tenido algún daño.
Hay que revisar el riego también, ¿no? Porque siempre hay alguna pérdida, alguna manguera rota. Esto hay que revisarlo porque el día que se va a regar siempre se encuentra algún problema. Luego, paso número dos. Paso número uno, la limpieza. Paso número dos, iremos a mover la tierra. No mucho.
pero hay que moverlo un poco, ¿no?, por la compactación. La idea es airearlo, que hay unas forcas metálicas que sirven para airear la tierra, o como unas horquillas, solo se hacen 15-20 centímetros superiores,
No se busca esto de voltear horizontes enteros porque estamos un poco matando la microbiología del suelo. La idea es airearlo, que le entre aire y descompactarlo, pero no disturbarlo mucho. Esa es la idea. Y luego, por supuesto, aportar materia orgánica, que eso sí, si vienen aquí a la cooperativa o si alguien tiene algún compost en casa, es momento de aplicarlo.
antes de mover la tierra o después de mover la tierra también se puede echar encima. No hay que enterrarla mucho tampoco, porque la microbiología está ahí arriba en el 15, 20 centímetros de suelo. También hay gente que le gusta usar muchos FEMS, FEMS de vella, FEMS de caballo, esto lo tenemos también en la cooperativa, en sacos de 50 litros, pueden venir a buscarlo aquí.
Y la idea, obviamente, es esto, ¿no? De materia orgánica. Yo insisto mucho con la materia orgánica porque los suelos aquí en esta zona, en todo el maresme, especialmente aquí en Vilasar, son de mucho sauló, ¿no? Mucha arena. Y esto retiene muy poco nutriente y retiene poca agua. Es decir, lo regamos y rápidamente, como el suelo no tiene materia orgánica, se lava y se hipercola, se va hacia abajo y pasa lo mismo con los nutrientes. Por eso...
hay mucha gente que se dará cuenta, ¿no?, que los limoneros se ponen amarillos, que, bueno, que a las plantas les cuesta tirar, que en verano sufren mucho, y esto es por la poca retención de agua que tenemos en los suelos. Martín, en este sentido, perdona, en este sentido, Martín, pasa mucho, ¿no?, cuando tienes un huerto y a veces riegas y vas al cabo de un rato y dices, hostia, si está seco otra vez esto, pues es por eso, ¿eh?, porque tiene poca, tiene demasiado, que se va el agua demasiado para abajo, tiene, no filtra, filtra demasiado. Sí, esto es muy común.
Es muy común, ¿eh? Perfecto, va. ¿Qué más? Sí, es muy común. Es muy común y bueno, yo creo que la gente ya sabe, ¿no? Lo de la materia orgánica, pero yo insisto que nunca puede haber mucho de materia orgánica. Cuanto más haya, mejor. Así que, vale, limpieza. Movemos la tierra, abonamos, ponemos materia orgánica. El abono también, aquí es momento para poner algún abono mineral o organo mineral, ¿no? Las típicas bolitas estas azules que se consiguen por ahí. Aquí también la cooperativa las tenemos.
y moverlo e incorporarlo en la tierra. Luego, para los que hacen tomate, que son la mayoría, hay un problema muy común, que es la falta de calma.
Y todo el mundo que hace tomate o que ha hecho alguna vez habrá visto que la parte de abajo del tomate se pone negra. Esto es la enfermedad de la peseta, como se conoce, como la enfermedad de la peseta o la cola negra que se le dice del tomate. Esto es una falta de calcio y volvemos a lo mismo. Como son solos arenosos, muchos hablo, el calcio hay poco y lo poco que le ponemos se vuelve a lavar.
Así que ahora es momento de poner un saco de cal, cal agrícola, que puede ser un carbonato de cal, un sulfato de cal o un nitrato de cal. Ya le explicaremos con más detalle a la gente cuando venga a la cooperativa. Y será momento de aplicar correctores de este tipo, de hierro, de cal. Si alguno sabe que tiene algún insecto como el filferro o alguno de estos que atacan las plantas a la hora de sembrar, también es momento de aplicarle algún insecticida granulado.
Jaume, voy a volver un poco al tema de la cal en el tomate porque esto sí que pasa mucho y todos los años tenemos muchísima gente que viene preguntando por esto del tomate. Voy a hablar un poquito de cuál es el problema principal y qué hace el calcio en el tomate y cómo podemos solucionarlo más allá de ponerle esta cal al suelo. Porque poner la cal al suelo no significa que al tomate le vaya a llegar el calcio. Hay que hacer todo el caminito. Entonces...
Entonces, materia orgánica es lo principal. Para que no se lave ese calcio que vamos a poner, volvemos a lo mismo, a materia orgánica. Luego, el calcio le da sabor, le da color al tomate, le da muy buen gusto y le da una calidad post cosecha. Una vez que lo cosechemos, durará más tiempo antes de ponerse malo. Esto se lo da el calcio, el magnesio, el potasio, pero el calcio principalmente.
Así que otra solución que tenemos es poner calcio líquido, fumigarlo como si fuese un producto líquido, a la hoja. Entonces la planta lo va a tomar, también lo puede absorber por la hoja y tanto como por la raíz. También se puede regar y hacerle un aporte constante, es decir, cada vez que se riegue poner un poquito de calcio. Esto es lo que mejor efecto tiene al final de cuentas, porque nos aseguramos de que le llegue el calcio al tomate.
También depende mucho de la variedad de tomate. Hay variedades de piel fina y de piel gruesa de tomate. Y las variedades de piel fina, bueno, se va a notar más en la enfermedad de la peseta esta. Así que, bueno, hay que intentar elegir alguna variedad. Si hemos probado alguna variedad el año anterior que ha dado este síntoma, bueno, pues intentar cambiarla y buscar otra.
Y bueno, también podemos hablar un poco del riego que va a venir pronto también. Ahora hay mucha agua, nadie va a regar ahora, pero pronto, cuando empiecen a subir las temperaturas, el riego va a ser muy importante. Aquí en la cooperativa podemos ofrecerle absolutamente todos los materiales que necesitarán para el riego por goteo, riego por aspersión,
Y bueno, accesorios de mangueras de jardín con todos sus accesorios para los grifos. Yo Martín, perdona, tenía un huerto, le voy a contar una cosa. Y me hice, soy consciente de que me hice profesional el día que fui a la agrícola, vine a la agrícola y me enseñasteis cómo se montaba un riego automático con su temporizador. Aquel día dije, yo ahora soy payes, ya soy payes. Perfecto.
No, lo digo porque hay gente que se le hace una muntanya, realment és així, eh? La gent que es fa una muntanya i ara un d'ells va pensar, hòstia, com ho muntarem això? I realment vam anar a l'agrícola en el magatzem i ens ho van ensenyar a fer-ho i vam muntar-ho de manera espectacular, allò que com miraves i diies, hòstia, que bien ha quedado, eh? Te quedabas mirándolo fijamente, eh?
Así es, lo mejor es el riego automático, porque llega el verano y siempre pasa igual. Nos vamos de vacaciones, por ahí nos olvidamos un poquito y al poco día que nos olvidemos de regar, la planta lo va a sufrir muchísimo. Así que lo ideal sería instalar el riego automático. Es más sencillo de lo que parece y si vienen aquí se lo vamos a hacer más sencillo todavía. Les mostraremos los tipos de programadores de riego que tenemos, que hay todo tipo de programadores, para particulares hasta profesionales.
Y cómo se hacen las conexiones, cómo conectar las tuberías, los codos, las T, todo esto, hablaremos de cabales, de presiones, se puede explicar todo para alguien que lo quiera poner.
Luego ya están los más tecnificados que ya se conectan por otra vez del wifi o bluetooth, se conectan al móvil y uno lo puede manejar sentado desde su casa. Profesional, ya esto ya es top, nivel top. Esto ya es otro nivel. Muy bien. Martín, pues se nos acaba el tiempo, Martín. Solo que me recuerdes dónde a Tanim, a un Tanim, la Grícola Vilasa o un Ostrobem, ¿dónde os encontramos?
Así es, aprovecharé para recordarles. Estamos del Mercado de la Flor, de aquí de la Nacional, 300 metros para arriba, a mano izquierda. Aquí está la agrobotiga y detrás de la agrobotiga está el magatzema agrícola, que aquí estamos los cuatro para atenderlos.
Martín, un abrazo muy fuerte, muchísimas gracias por esta bonita información, y además muy necesaria, y la semana que viene volvemos con Lara, pero dentro de nada ya volvemos a hablar con Martín desde el magatzem de l'agrícola. Gracias. Muy bien, Jaume, gracias por tenermos. Un abrazo, hasta luego. Seguim endavant amb 10 minuts i pocs segons, la una...
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. I ens anem a finals dels 80, principis dels 90. Hi havia un grup que es deia La Trampa. I, entre altres, podem dir que no són one singlement, sinó two singlement, dos cançons, bàsicament. Aquesta és una d'elles, Acércate i vésame. Acércate i vésame. Tanquem el Parlant de Tot gairebé. ...como si fuera la primera vez.
Quiero sentir que tu aliento me quema la piel Siéntate aquí a mi lado Me gusta tenerte cerca de mí Y yo te bajaré las estrellas si tú apagas mi sed Porque hoy me siento solo
Y si hay alguien que pueda entenderme ¿Quién sino tú? Acércate y bésame Quiero que lo hagas como yo te enseñé ¿A qué esperas, mujer? Si el cielo está bajo nuestros pies
Dime que no estoy soñando Dime que sientes lo mismo que yo Y entonces buscaré el paraíso en tu habitación Ven a qué estás esperando Si no tenemos nada que perder
Hoy me siento solo entre la multitud Y si hay alguien que pueda entenderme ¿Quién sino tú? Acércate y bésame Quiero que lo hagas como yo te enseñé ¿A qué esperas, mujer? Si el cielo está bajo nuestros pies
que lo hagas como yo te enseñe. ¿A qué esperas, mujer, si el cielo está bajo nuestros pies?
Dos èxits, bàsicament, tenen la trampa, eh? Aquest Acercate i Bésame, Acercate i Bésame, que ens situa a 8, gairebé 7 minuts, la una i l'altra és Volver a casa. Quiero volver a casa, sí. Quiero volver a casa.
Us en recordeu del ganes de volveros a ver? La porta fa uns anys a Madrid, doncs ara ha aparegut a Barcelona. Un altre, en aquest cas, ganes de tornar-te a veure. Una altra bancarta immensa de la porta, però amb Leo Messi aguantant la samarreta amb el número 10. No sé si deu voler dir que si segueix o ell és escollit president...
El dia 15 de març, doncs, Messi tornarà, en qualsevol cas. És el que he paregut a Barcelona. Ganes de tornar-te a veure amb una samarreta en què es veu... o amb una foto en què es veu Leo Messi i amb una samarreta amb el 10 de l'Argentí. Nosaltres, ara mateix, acabem el parlant de tot aquí. Ara mateix, som-hi, va!
Matí, que hem començat a les 10 en punt, acabem ara a 7 i 6 minuts per la 1 al migdia. Amb bones mans us deixo Joan, Escopet i Robert Maza, ens acosten l'actualitat local i comarcal. A l'informatiu Crònica, 4 edicions per estar ben assabentats i assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
Un al migdia 3, 5, 7 de la tarda. Nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Demà a les 10 ens ho expliquem tot ja dijous. Amb molt bona olor a cap de setmana, eh? Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Ens escoltem a través del 98.1 de la FM, al Benesme i a través de vilassarradio.cat per internet. Avui l'edició és especial, anava a dir...
El número és especial. Ja sé que els números són números qualsevol, però els números exactes, els números rodons, sempre ens fan gràcia. Els números rodons sempre fan gràcia. Avui l'edició és la número 2.300. 2.300... 2.300 edicions del magazín del matí d'aquesta casa. 2.300 edicions del Parlant de Tot.
El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us causo de mani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt, i molt, i molt, i molt feliços. Que vagi molt bé, i demà ens tornem a escoltar. Què tenim demà al menú? Va, doncs demà, a part de repassar tota l'actualitat, el temps, amb Joaquim Serra. Joaquim Serra, Joan Escofeta, el poc ens passa.
Ja ho sabeu, l'actualitat local, general, con notícies curioses. Pugem al Dilori, en les afamèrides, amb Joan Escofet, el poc ens passa. Oriol Contreras ens parla. Des de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, l'amic d'aspectes relacionats amb el consum, ens anem al de punt de trobada. Amb en Jordi Cova i l'Elisenda Ribó, dues generacions, un dels 70, l'altre de gairebé els 90, que parlen sobre temes...
i des del punt de vista de diferents generacions. Per exemple, la música, vista des del punt de vista d'una persona dels 70 amb una altra dels 90. Tartúlia jove, demà el Pere Ribot passa per aquí. Una representació de l'anonat de Quartesso. La setmana passada teníem la Vilazzara.
Vilassar i aquesta setmana tenim el Pere Ribó. Joan Hernández ens porta al teatre i escoltarem l'entrevista que li feia amb el músic aficionat. Vilassar i en Ferran Saurina, que ni més ni menys, a part de rock dur, acaba de fer una òpera rock brutal que avui podeu escoltar també als serveis informatius de Vilassar Ràdio amb Joan Escoferi.
Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs amb un gran que ens va deixar fa temps, però encara el recordem i més ara que tenim el documental ja a través de Movistar Plus. Un documental a través de Movistar Plus. Antonio Flores i arriba a los corazones. Quatre minuts, la una. Antonio Flores i arriba a los corazones. Demà a les 10 ens ho expliquem absolutament tot. Que vagi molt bé!
Me voy con mi sombra al bar de la esquina Un bourbon con hielo y una aspirina La barra, un paisaje triste y desolado La copa y mi morro se están soldando
La soledad me quema como metralla. Y arriba los corazones palpitan en las cornisas y andan a tropicones.
La última sonrisa Pa' su sobrina
és que no feina su vida.
Fins demà!
Vilaçà Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilaçà de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escolta.