Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! I avui sí que és per dir alguna cosa. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emisora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
Parlàvem de la tragèdia del tren a Córdoba, de Lírio, del qual ara n'estan sortint els àudios dels maquinistes. Veurem com transcorre tot plegat. I quan ahir ens crèiem que ja estava més o menys tothom arreplegat després del temporal, va saltar la lamentable, la tristíssima notícia, l'accident ferroviari a Gelida.
Doncs el maquinista, precisament en pràctiques, va morir en l'accident del tren. Hi ha cinc ferits greus més i una vintena més de ferits no tan greus. A la mateixa hora, uns minuts amunt, uns minuts avall, a la R1, a la nostra també, en aquest cas a Blanes, va haver-hi un ensurt al tren que, per sort, no va provocar cap a la desgràcia personal.
Ahir saltava la notícia i minuts després també saltava l'altra notícia. Fins que no es comprovi tota la infraestructura de Rodalies a Catalunya, els trens no funcionaran. Aquest matí de bon matí, a quarts de vuit, ens hem posat a treballar a l'estació de Rodalies, a l'estació de Renfa de Vilassadamar, també a la plaça de l'Ajuntament, punt de l'autobús,
I hem vist que totes aquelles intencions, totes aquelles posarem autobusos llançadores, reforçarem el servei, s'ha quedat com sempre, i tingui qui tingui la responsabilitat, s'ha quedat com sempre amb un no-res.
indignació, tot el que vulgueu. Tothom entén que hi ha hagut un accident. Evidentment, tothom ho entén i això és el principal. Però aleshores no et cantin a les 12 de la nit que posaran transport alternatiu, autobusos llançadora... Perquè a l'hora de la veritat els mils i mils i mils i mils d'usuaris que hi ha de la transport pública a Catalunya...
Avui veuen com no arriben a estudiar, com no arriben a la feina, com no arriben a fer el seu dia a dia. Insisteixo, tingui qui tingui la responsabilitat, que si el govern espanyol, que si la Generalitat segueix sent el mateix desastre de sempre. I és així. No pot ser que es vagi a l'estació i això n'hem estat testimonis nosaltres i que hi hagi gent accedint a l'andana
I en aquest cas els treballadors, que segurament no en tenen cap culpa, però en algun moment donat poden dir «ei, que no passen trens, hi ha hagut passatgers que portaven estona i estona, no tenen l'obligació de tenir ni Twitter, ni Facebook, ni Instagram, no tenen cap mena d'obligació».
L'obligació és dels treballadors de la infraestructura anunciar, escolta, que no funciona el tren. Ens hem trobat això. Avui el país és un caos. És un caos cantat. De fet, ho hem dit moltes vegades. Fins que no hi hagi una desgràcia, no pararem amb les línies de rodalies i funcionaran tan malament com sempre. Sembla que, malauradament, aquest dia ja ha arribat. Per tant...
Molt atents al que pugui passar. El país avui és un caos, evidentment. Això significa caos a les carreteres, caos en els buscaos, en els trens. Perquè ens creiem molt moderns, però amb coses. Fa anys i anys i anys la societat d'aleshores ens passava la mà per la cara. Moltes xarxes, moltes històries, però seguim tenint un servei de rodalies nefasts.
terrorífic, vergonyós, i poseu-li l'adjectiu que vosaltres vulgueu. Més enllà d'un accident, evidentment, és un accident, però més enllà del resultat, és a dir, el pla B després d'un accident com aquest, una vegada més resulta nefast.
En fi, serà dia d'estar amb un ull mig posat. Què passa amb els transports a Catalunya? Molta gent s'ha quedat a casa. Nosaltres comencem. Sembla que el temporal almenys de vent i de pluja ha marxat. No el de mar, sí que s'ha retirat bastant, però encara hi ha anonades significatives. Marxem de seguida al centre de referència meteorològica de la comarca.
Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des de allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, també de cara als propers dies. Segona meitat ja de setmana a partir d'aquest dimecres. Avui és dimecres, per cert, 21 de gener de 2026.
De seguida també amb Joan Escofet. Repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles que passaven un dia com avui. Tot pujant al Dilorian. Repassem les afamèrides.
A dos quarts d'onze saludarem. En Joan Escofet es quedarà assentat després del poc que ens passa a l'estudi de Vilassar Ràdio perquè saludarem en directe d'en Xavi Tomàs, col·laborador que torna. El programa ens fa molta il·lusió, cuina amb història... Això serà divendres. I avui en Xavi Tomàs ens explica...
Unes recreacions vikingues. Hi ha molta gent, moltíssima més del que us penseu, que vol saber de la història de diferents generacions i de diferents cultures i, per exemple, ens parla i ens parla d'atenció, no us ho perdeu, de les recreacions vikingues. Un parlen de tot que es basa en la informació de l'actualitat, com no pot ser d'altra manera, també.
però tenim estones i estonetes per l'entreteniment. En aquest cas, en Paquita Bruixa, a les 11, la col·laboradora que més anys porta al programa, doncs, com sempre, amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes. També a dos quarts de 12, molts anys, porten les companyes de la biblioteca fent les recomanacions literàries. Avui visita l'estudi la Mireia Martínez per fer les recomanacions. A les 12, arriben la Marta, va dir a la Mar Natxe, tocant aquells temes incòmodes, incòmodes, aquells temes que a vegades són tabú. Doncs,
S'ha acabat el bròquil. I a última hora, avui no anirem a la botiga de l'agrícola Vilassar, entitat centenària, per cert, sinó que anirem al magatzem. Anirem al magatzem per saber què tenen pels professionals i també per la gent de casa que, d'alguna manera o altra, fa quatre coses relacionades amb la pagesia.
Dimecres 21 de gener, insistim, amb la mirada evidentment posada a l'actualitat, l'edició d'avui la número 2.282, 2.282 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio, el veu nom Jaume Cabot, tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a una, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Serra. En directe sembla que deixem enrere el temporal de pluja i vent. No així el de mar, sí que fa menys onades que no pas ahir, evidentment, però encara tenim temporal. Què ens espera de cara a la segona meitat de setmana? Joaquim Serra, fem net o no fem net? Bon dia. Bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia. Anem deixant enrere avui dimecres el temporal que, sobretot ahir, ens va portar a ventades fortes i un estat de la mar complicat, alhora que també precipitacions més importants al Marès Menor, amb risc fins i tot de desbordament de la Tordera. Afortunadament, la cosa no va anar més enllà i, de moment, avui encara es manté la mar molt remenada. De fet, persisteix el temporal marítim en Maragassa aquest matí. Aquesta tarda disminuirà cap a Fort Amaró.
però amb molta mar de fons i, per tant, avui la mar encara estarà força complicada. En quant a vents, en general febles aquest matí, més aviat variables, però aquesta tarda entrarà vent de garbí moderat, lleugerament fort, sobretot cap a la costa del Maresme Nord. No serà un vent alertable, però sí que pot arribar fàcilment cap als 55, fregar els 60 km per hora. Això farà que es mantingui, com ja hem dit, la mar força alterada,
i tot plegat amb unes temperatures que aquesta passant i t'han pujat. Les màximes també s'han més altes, entre altres motius, perquè els núvols que tenim encara a primeres hores han d'anar menys a mesura que abans. I la jornada més claria nasal al migdia, i això ajudarà que pugin les temperatures tiurnes. Aquest vespre s'incrementarà la nuvolositat, novament,
i entrada a la nit, 10-11, aproximadament. Podria arribar a ploure una mica, però poca cosa, tot plegat. De cara a demà s'espera que al matí, a primeres hores, tinguem algunes nubulades, no descartem alguna gotellada puntual, poca cosa, després les clarianes guanyaran protagonisme amb unes temperatures que demà esperem que siguin forces semblants a les d'avui, poden baixar una mica, però poca cosa.
Hem de dir que demà el vent serà més aponentat, més aviat de l'oest, com a molt lleugerament moderat, amb una situació marítima que va millorant el seu estat, però encara persistirà la forta maró, mar de fons, a tota la costa, maresment. Demà passat divendres, vent de ponent.
Vent de l'oest, també lleugerament moderat, aquí a la zona del Maresme, un vent que no serà en cap cas alertable, però sí que pot arribar cap als 40-50 km per hora amb aquest vent, la temperatura màxima que puja una mica, la mínima més o menys sense canvis, en una jornada a la de divendres en la qual altre cop es preu un temps bàsicament assolellat. De cara al dissabte arriba una altra pertorbació, més núvols, possibilitat d'alguna...
precipitacions de caràcter feble i poc i important, i un descens de temperatura que anotarem de forma clara dissabte i les primeres hores de diumenge. Després diumenge, altre cop s'imposarà el sol i les temperatures pujaran.
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Informació ampli puntual, servei M.T. Omar del Consell Comarcal del Maresme. En aquests moments, en directe, els bombers i Mossos d'Esquadra tenen els mitjans de comunicació, perquè ahir, a sobre de l'accident, difícil accés, pluja, fred, de nit, Déu n'hi do.
Un accident que avui manté Rodalies completament aturat. Per altra banda, tenim un altre punt de focus informatiu. Palau Setó, finalment ahir al vespre, van localitzar el cos d'un senyor mort, que va donar l'avís a quarts de vuit del matí que se l'estava emportant l'aigua. Per tant, estem davant d'hores complicadíssimes. Joaquim Serra, pel que fa el temps, demà en tornem a parlar. Moltíssimes gràcies i fins demà a la mateixa hora.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa.
Tot i que amb poques mínimes nules ganes d'humor, avui també hem de repassar les notícies destacades del dia. Senyors Cofet, bon dia i bona hora. Poc ens passa, Jaume Cabot. Molt bon dia a tots i totes. Autèntic, dimecres negre. Deixa'm-ho dir així, dimecres d'aquells que van als resums de l'any, de l'any 26...
situació absolutament caòtica, aquest matí, doncs, Catalunya està paralitzada, podem dir-ho d'aquesta manera, Catalunya està paralitzada, importants greuges econòmics es derivaran de la jornada d'avui, no circula cap tren de rodalies, tampoc hi ha autobusos llançadora, tampoc hi ha informació per part de Renfetujó,
Hem estat testimonis a quarts d'avui. Hem sortit al carrer en tant que a missora de servei públic, doncs, acopsar la veu de Vilasarencs i Vilasarenques que a aquella hora, doncs, miraven de buscar una alternativa, de buscar una sortida per arribar, doncs, a la feina o als instituts o a les universitats. A més,
També, deixa'm dir, l'AC32 va absolutament plena de cotxes. Ens han avisat diferents vilassarencs que havien comptat fins a sis accidents a l'AC32, topades, afortunadament, de poca magnitud, però l'únic que fa és alentir encara més el trànsit i ens destacàvem precisament un Almas Nou amb sis vehicles que havien topat un darrere de l'altre. Situació absolutament caòtica...
Ens ha sorprès, doncs, quan hem anat a l'estació de Renfe, doncs, per exemple, que les persones que hi havia a la guixeta ni es dignaven avisar, doncs, les persones que alienes validaven el seu etiquet i entraven a les andanes. És a dir, absolutament lamentable, tot plegat, i conseqüències les veurem...
problemes dia de pèrdues econòmiques avui al país i situacions d'angoixa i malestar a primera hora del matí. La situació s'allargarà, de fet, maquinistes de Rodalies estan fent un pols a la Generalitat remarcant que ells
doncs no mourà ni un tren fins que no es garanteixi que cada metre de les vies, doncs, són circulables. És a dir, en aquest cas, a vegades aquestes vagues, és difícil que les puguem entendre al públic en general, però, home, aquesta sí que sembla que té o tindria en cas de convocar-se un ser repès, més que res, per la seguretat dels milers i milers de persones que es desplacen en tren, eh?
A les 9 i 25, la Universitat de Barcelona suspès tots els exàmens i avaluacions previstos per al dia d'avui. A dos quarts d'eu, la UGT diu que veu bé fer vaga, però amb responsabilitat. Per tant, els sindicats ja estan actuant. 9.40 rebaixa fase d'alerta al pla Ferrocat, que es va activar sense cap mena de dubte ahir. I segueix aquesta...
vigilància o, com a mínim, comprovació metro a metro de les vies de Rodalies a Catalunya, perquè, per exemple, a les 9 i 51 s'ha publicat que han ratiat un arbre caigut sobre les vies de l'R5. Moltes vegades, perdona, Joan, ahir els periodistes que estaven desplaçats a l'Ida
Vaig estar escoltant fins ben entrada la nit, i el que comentàvem tots, i no falta raó, perquè també s'ha de dir això, és a dir, vegades estàs dintre el tren, s'atura aquells 10-15 minuts, t'emprenyes, et cabreges, però és que hi ha coses que passen així. Hi ha vegades que al tren hi ha una justificació per aturar-se. El que no és justificable...
és que ahir a la nit s'apreixin tots a dir que hi havia servei alternatiu, busos llançadora, i aquest matí tu i jo hem estat testimonis que pel que fa al Maresme, pel que fa a Vilassar de Mar, l'autobús és el mateix que cada dia passa amb una franja de 45-50 minuts amb una greujant, que és que a sobre va a rebentar.
Hi ha persones dretes anant per carretera, situació de molt perill, si passés alguna cosa, hem parlat de les topades. Molta gent ens deia aquest matí que l'aplicació no els deia res, no els avisava l'aplicació de Rodalies, però és que la manca d'informació és tan absoluta
que ahir, en l'accident de Gelida, van donar per mort el maquinista. És a dir, i no era el maquinista. Hi havia tres persones a la cabina, una de les quals sí que va ser un jove sevillà que estava fent les pràctiques, que és qui, desgraciadament, va perdre la vida. Però com ets tu l'animal de dir que mor el maquinista? Que aquest senyor té família, té amics, té gent. És a dir, com pots...
anunciar això en el teu canal oficial sense comprovar-ho. És que no l'encerten ni equivocant-se, l'encerten. Imatges inèdites les que hem pogut observar avui, podeu comprovar-les a les xarxes i a la una o a la migdia 3.57 de la tarda escolteu el testimoni de la indignació de les persones que han d'agafar, o havien d'agafar el transport públic per anar a la feina, a estudiar, allà on fos, en qualsevol cas, la majoria d'ells a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Molt bé, Joan!
Què tenim més? Doncs podem repassar quatre cosetes, tot i que, en fi, amb molta solidaritat cap a aquestes persones, que no només avui, deixa'm dir totes les valents i valentes, que cada dia han d'afrontar el repte, l'aventura, la incògnita d'agafar el Rodalies.
i arribar als seus llocs de destinació, siguin les feines, siguin les universitats. Però si tenim un mal dia, podem pensar en la Rachel Bloor. La Rachel Bloor és una veïna d'Austràlia que s'ha llevat, notava un pes al pit,
i diu, deu ser el gos. I al anar a acariciar el gos, resulta que hi havia, doncs, va notar com una pell llefiscosa, humida, i tenia una pitó de 3 metres sobre el pit. No era el gos, i la pitó no s'havia menjat el gos, eh?
Quin gos més gros deu tenir? Confondre-la amb una pitó de 3 metres, que ha de passar el seu, eh? Aquí l'has trobat bé. Aquí estem escoltant Whitesnake, la pitó era blanca grugosa, en qualsevol cas. Whitesnake, aquesta banda heavy absolutament entranyable. Em dic que la Rachel està...
podem dir, per la zona en què viu, relativament acostumada a la presència dels serps, es va fer moviments molt tranquils, molt relaxats, a part d'acariciar-la, i la serp, diu, va marxar... Anàvem a medir pel seu propi peu, però pel seu propi reptant!
Era una piton, dius, no? Sí, una piton de gairebé 3 metres. Això t'ha de pesar uns 45-50 quilos si no has morosat, eh? Ha de tenir un gos molt gran, eh? Ha de ser gran, eh? La Rachel aquesta ha de tenir un gos perquè diu... I com obres l'ull dius... No té pinta de gos, eh? No, no, sobretot el tocar. El tocar, eh? Dius, què estic tocant aquí? Cosa llafiscosa. Era una white snake, va. Què més, Joan? Tenim l'imbècil del dia. Home, i això sempre ens anima una miqueta. Va, anem-hi.
Avui n'hi haurien uns quants, per això. I qui té el dubtós honor d'ocupar aquest espai avui? Doncs un imbècil que, fent cas humís a totes les recomanacions fetes per protecció civil, va decidir anar a fer windsurf davant de Sitges, davant de la costa de Sitges. Vinga, molt bé.
no va poder tornar, va haver-se de fer un ampli desplegament de bombers de la Generalitat per treure'l, amb el cos que suposa, amb el risc que suposa, i amb un helicòpter fent una maniobra absolutament espectacular, visualment de veure, van aconseguir poder treure l'imbècil del Dia de l'Aigua i, en fi, portar-lo a lloc segur, espero,
que l'imbècil hagi de pagar el desplaçament, la benzina i la moguda de l'helicòpter. Una cosa és un accident, que aquí ni ningú hi entrem, només faltaria. L'altre és quan ets un imbècil. Fet números rodons. L'helicòpter, només l'aparell, ja no els serveis ni tothom, no, no. Només l'helicòpter...
l'explicaven fa poc en un reportatge, val 10.000 euros aixecar-lo. Aquest home ha de pagar. Jo hi vaig fer un tuit escalfat, estava escalfadíssim jo. Hi vaig posar així, els lerdos que accedeixen als passeig marítims, que igual fanys que no trepitgen o volen fer surf malgrat estar tallant l'accés, són conscients que si els passa alguna cosa, una persona jugarà la vida per ells per rescatar-los. Hi vaig posar imbècils, perquè són els imbècils del dia.
I a qui no li agradi que vingui. Perquè això ho poses un paper allà, a la platja. Escolta, mira, deixa un paper. En cas de... Jo haig de fer l'imbècil allà dintre, eh? Perquè encara que no ens puguem... Però soc conscient que soc imbècil. Sí, però deixa un paper que digui... Escolta, en cas que em passi alguna cosa, no cal que ningú jugui la vida per mi. Ja me la jugo jo. Ja està. Ja n'hi ha prou, tu.
Que després arriben els bombers i s'ha de tirar un a l'aigua, l'helicòpter... Això és un perill. I la maniobra era... Perquè les onades fregaven els 5 metres, eh? Sí, sí, sí. Molt de compte amb l'aparell i des d'aquí una abraçada, no ens cansem de dir-ho, els bombers i bomberes, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, que es juguen la vida per nosaltres. I els cossos policials i la gent d'emergències sanitàries, és que poc ens passa. Si no els cuidem, és que poc ens passa.
Va, Joan, més coses. Doncs mira, pugem en el DeLorean, si et sembla bé, i ho lliguem amb l'imbècil del dia, perquè clar, segurament haurà de pagar aquesta multa, esperem. Però clar, la Lola Flores ja ho deia, eh? Deia si todo lo de pañol le ponen una peseta.
Gran frase de Lola Flores quan Hisenda ja li buscava el Boraviu. Ell, el seu argument era molt fàcil. Si cada espanyol posen una passeta, ja està. Ja ho tenim, ja ho tenim. Què és una passeta per qualsevol butxaca? No és res. Felicitats a Lola Flores, que naixies a Xerès, un 21 de gener de l'any 1923. La faraona, una de les veus també del règim franquista.
Doncs sí, senyor. I com me les... Espera, eh? Com me les meravillaria jo? Quin any va néixer, aquesta dona? Doncs mira, com que sabia que m'ho preguntaries, el 23, eh? El 23, o sigui que avui faria... 97 anys. 103 anys. Molt bé. Vinga, què més, Joan? La faraona, eh? La faraona, sí, sí, sí.
I marxem a Vilassadamar, perquè també el 21 de gener de l'any 1937 naixia Ernest Lluc, ministre socialista amb el govern de Felipe González. Gràcies a ell, ell va ser un dels pares.
que puguem gaudir tots d'una sanitat pública, gratuïta i universal amb aquella llei de sanitat que va signar el ministre Lluc abatut per la banda terrorista ETA. L'any passat fèiem 25 anys de la mort de Lluc.
I deia això. Aquests crits que feia Sant Sebastián donant suport al seu amic Donald Orza, eh? Encara posen la pell de gallina, eh? I segurament...
I ho hem parlat amb gent de la Fundació Lluc, aquestes paraules que va pronunciar l'exministre eren... segurament podrien haver estat la seva sentència de mort. I tant que sí, i tant que sí. Doncs vinga, Joan, més coses, va. No sé com estem, si estem una mica fora de temps, doncs hem parlat de Lola Flores i avui també naixia, però el 1941, a Madrid, Placido Domingo. Escoltem-lo amb el Nessum Dorma, que ningú dormi.
Un home que presumptament també va fer un... Julio Iglesias, no? Sí, sí. Julio Iglesias ha fet un presumptament... I tants, i tants. I tants, i tants, eh? Va, més coses, Joan. Doncs, si et sembla, tanquem el nostre DeLorean d'avui, perquè és l'aniversari de Wendy James. Wendy James va ser famosa pel rock, pel pop, pel terrenatiu anglès, britànic, i a més va ser la vocalista del grup Transmission. Oh! Va, eh?
Ens cantava allò de Baby I Don't Care. Baby I Don't Care. Transmissions. Oh, mira que bé. Feia molts anys que han escoltat aquesta cançó. Eh que sí? Sí.
Doncs vinga, si vols, a ritme de transmissió. Repassem què tenim a la una del migdia, 3.57 de la tarda, presumptament perquè al llarg del matí no haguem de fer alguna notícia més. Algun avanç informatiu, eh? Escoltarem la veu de Vilassar de Mar, de Vilassarens i Vilassarencas, que a primera, a primeríssima hora d'aquest matí,
doncs intentaven posar una mica de seny en aquest caos de Rodalies en aquest autèntic dimecres negre. Escoltarem també el nostre programa mariner Randamar inaugura una secció molt atractiva de la veu de Joan Valls, secció Fem Poble.
en la qual recordarem oficis, persones del nostre passat, que val la pena que no es perdin. Començarem amb Can Multor. Sí, senyor, i això serà demà a les 8 del vespre, divendres a les 9 i dissabte a les 10. Joan Escofet, t'escolto tentament una al migdia 3.57 de la tarda i demà, a un quart d'onze, torno a saludar. Per què? Perquè, malgrat tot, la vida seguirà sent meravellosa.
Amb en Joan Escofet us deixo entrevistar el Xavi Tomàs.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Hem descobert una nova espècie d'humidits. Estan més evolucionats que l'homo sapiens i conviuen entre nosaltres. Tenen un sistema visual més flexible i més imaginació. Els fascina un objecte pot més gran que la meva mà. Són els llibrèfils. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia, Jaume. Ara, quan escoltis la veu del nostre proper convidat, segurament que et sonarà, no només a tu, sinó a tota la nostra audiència d'entrada. Només direm que és un home fet, forjat, a ferro i a foc. I si, a més a més, li agraden els fogons, i és la protagonista de la nostra ben tornada secció de Cuina amb Història, Jaume. Ja saps per on anem, l'amic Xavi Tomàs. Xavi Tomàs, molt bon dia. Molt bon dia.
Home de foc i ferro, segurament permet amb la modèstia, però una de les millors descripcions que es poden fer de tu, eh? Sí, sí, el mateix, a nivell professional i per gustos i aficions, sí, sí, no vaig trobar millor manera de definir-me. Volem parlar precisament d'una de les teves aficions, una afició que crida molt...
L'interès, és curiós un vilassareng que estigui apostant, fem un petit espòiler, per aquestes recreacions històriques, però no us penseu que siguin recreacions de pas sucat amb oli, sinó que són recreacions molt ben fetes i molt argumentades. No sé si dir-ho de la vida vikinga, no sé si seria correcta l'expressió, m'està mirant ja ja amb una cara de potser vikinga no és correcta, però ara en parlarem. Però abans de tot, Xavi, d'entrar en aquesta...
Afició, curiosa, fes-nos un petit resum de la teva trajectòria professional, dic petit perquè ens coneixem, sé que és extens, aniríem fora de temps, un petit resum, sisplau. Doncs jo, a nivell professional, la meva família és... jo soc carnisser de tercera generació, sempre ens hem de dedicar a la carn, també a la charcuteria, als embotits...
i això és el que està fent tota la vida. A banda d'això, vam muntar un restaurant amb els meus pares, ja fa molts anys, el 2001, vam tindre un restaurant que bàsicament també es basava en carn i embotits durant 13 anys. Seguidament d'això, doncs ja vam tornar al món de la xarcuteria i de més, i és així jo que vaig conèixer la meva companya, la Naís, amb la qual vam començar a treballar junts, també a xarcuteria, i...
Com la boïda pot donar moltes voltes, no sé com vam acabar muntant un restaurant per treballar perquè hi treballessin els meus sogres, l'Andrés.
i la Maria José, i és un petit restaurant, podeu conèixer els vilassarans com l'Anxaneta, ja sabeu que estàvem aquí al costat de la ràdio, i vam estar un bon tou d'anys, al principi era un projecte molt, molt petit, que era simplement, la idea era que fos un espai on l'Andrés i la Maria José es poguessin jubilar, però al final van anar creixent, creixent, creixent, i ens va acabar absorbint a tots, i hem estat aquí treballant anys i anys, i amb molts esforços, però molt, molt contents, perquè realment Vilassar ens va acollir
Superbé, i a dia d'avui l'enxaneta és un monstre, va créixer moltíssim, vam canviar d'ubicació, però vam mantindre tota la gent, i estem encantadíssims, i creiem i volem creure, i sabem que la gent també està encantada amb nosaltres, i molt feliços. Jo vaig seguir també el meu camí,
Volia seguir a les brases i d'alguna manera em va sorgir l'oportunitat de... em van fitxar com a xef de brasa en un projecte molt maco, molt gran. Un restaurant, també podeu conèixer els Vilassarencs, la UPA. Jo era un monstre molt bèstia, però jo vaig poder treure totes les meves armes i dedicar-me en cos i ànima a la carn. Però ja no com a carnisser, sinó com a xef de brasa.
allà vaig estar als càrrecs d'aquells fogons, d'aquelles bras, d'aquestes graelles, amb un general excel·lent, amb una carn, doncs la que sempre he treballat i m'agradava poder portar a la taula pels comensals, i vaig estar així durant dos anys, he estat així. I ara doncs he tornat una mica a la segona línia, a la xarcuteria i a la carnisseria, i segueixo treballant el mateix producte, però des de les nostres botigues tinc dues botigues,
amb la família, que es diuen tot i bèrics, un està al mercat del Mas Nou, dins del mercat del Mas Nou, tot i bèrics, i l'altre està davant del mercat de Sagrada Família a Barcelona. No estem al mercat, estem a la porta. I aquí és on estic ara, aquí a l'enxaneta de tot arreu, fent una mica de...
I ara aquí a Milena Ràdio, que també és, anava a dir una mica, bastant casa teva, i ets un malalt amb totes les cometes de la història. De fet, una de les seccions que tenim aquí al nostre matinal, anem parlant de tot, és la cuina amb història. Expliques receptes sempre ben sustentades i argumentades amb algun fet històric.
una altra manera de fer una mica un programa de cuina, no? Anar a buscar una mica les arreus, Xavi. Sí, la idea de la cuina amb història, també ens agrada dir-li cuina de la trinxera, no és perquè anem a buscar l'arrel d'on ve totes les coses, no? I al final...
Buscant, buscant, t'acabes adonant que les cultures totes venen d'algun lloc i potser no som tots tan diferents o tenim unes arrels comunes i és una mica el que ens agrada explorar. Sempre, a més, el dia a dia t'obliga, a qui li agredi la història, la geopolítica, la realitat del nostre món, t'obliga a estar una mica en peu de guerra i estar molt atent al que succeeix al món.
i és inevitable acabar fusionant la història amb els esdeveniments que veiem, que vivim a dia d'avui, i les contradiccions que vivim a dia d'avui, i les grans mentides a vegades que ens explica un sistema potser que no està a l'alçada de la humanitat ni del seu llegat. I amb la cuina ens passa tot el contrari, la cuina ens porta a les arrels, ens porta a un punt comú, perquè el bo que tenim és que tots tenim llengua, i tots gaudim del menjar, d'una manera donada tots el gaudim.
I és molt bonic veure com aquestes receptes que poden vindre des de l'altra punta del món, doncs, imaginar que la mateixa recepta la podria estar gaudint o l'hagi gaudit una persona fa 5.000 anys. Aleshores, això és molt bonic pensar que la cuina uneix a tots i és una mica la vessant que hem acabat donant al programa o que he agafat.
per si sola, perquè al final és una cosa orgànica que no estava pensat així, però així ha acabat sent. I sempre amb moltes anècdotes, no ho sé, m'ho invento ara, eh?, qualsevol plat el sostentes i l'argumentes, a part de donar, doncs, a l'explicació per qui ho vulgui fer a casa seva, doncs, sempre alguna anècdota històrica, alguna curiositat que fa...
m'invento, eh?, que una simple sopa de farigola per dir a algú, si la fas, puguis arribar a pensar, o si te la menges, d'on ve, no?, per exemple, aquest plat, que ja et dic, se m'acaba de córrer, eh? Sí, sí, i tu sempre, sempre es fica el mateix, el exemple és, a què persona, el primer que se li va córrer és menjar-se una osta crua, no?, quina era aquella necessitat, no?, doncs, escolta, i si ho busquem, a dia d'avui, en el món de la informació, podem arribar molt, molt lluny, no?, i aleshores, quan comences a rascar,
És això, si també tens afició per la història i el per què de les coses, vas tirant enrere i van sortint anècdotes que crec que estan molt oblidades i són superinteressants. Hi ha algunes que són molt simpàtiques, altres que són autèntiques barbaritats i altres que expliquen un per què d'una cultura. I ens ajuda a entendre la manera en què s'ha concebut la nostra forma de menjar o com es menjava aquí i allà i les peripècies...
a les que la societat i la humanitat s'ha vist abocada. Sempre t'ha agradat? Sempre t'ha cridat l'atenció a la història, Xavi? Sí, a mi sempre, d'alguna manera, els temps passats m'han apassionat sempre el perquè de les coses i com hem anat evolucionant com a societat i així sempre m'ha agradat molt.
Doncs arran d'això parlarem d'aquesta afició. Abans, deixa'm desvelar un secret, no ho hem parlat abans, però un dia el teu sogre em va ensenyar unes fotos d'un casament i vaig quedar absolutament esturat per la perfecció del que vaig veure en aquelles fotografies del casament del Xavi Tomàs i la seva companya, l'Anaïs. Explica a l'audiència què és el que vaig veure en aquelles fotos.
No sé quines fotos pots haver vist, però m'ho puc imaginar. Va ser una boda de cachondeo total, vam fer una boda vikinga, però al final era una boda basada en la recreació històrica, això va venir una mica més tard. Era una boda d'estil d'estètica vikinga, però en essència era una obra de teatre de les Monty Python. Aleshores vam fer...
volíem que fos una festa, volíem que fos molt nostra cap dels dos teníem intenció de casar-nos d'una forma convencional però en canvi fer una festa grossa que ens identifiqués i que digués molt de nosaltres sí que ens feia gràcia i va anar creixent, va anar creixent és que és molt difícil d'explicar sense veure-ho però era una boda vikinga on jo vaig entrar a l'altar amb ma mare com si anessin cavalcany i ens anaven tocant els cocos per darrere dos pages allò com els Monty Python exactament fent que anàvem a cavall
I després, imagina com va ser tot de sonat, que ens va acabar casant amb Darth Vader, que era el meu sogre, que es va acabar traient el casco per dir jo soy tu padre, no? Al final tot era un... Però a més la recreació dels vestits, com a mínim la fotografia que vaig veure jo, estava molt ben parida, eh?
Sí, sí, absolutament. Aquí és on va començar una mica la meva excusa per poder anar entrant, anar fotent la poteta al món de la recreació. El que passa és que el món de la recreació, tot i que sembli que ho sabem tot sobre la història, no sabem res. Per què? Perquè cada cop es va averiguant més. Aleshores, sempre vas indagant i vas veient que és molt vast, que hi ha molta informació, i això és el que, com a mi, com a molts recreadors, ens empuja a seguir investigant i seguir endavant. Doncs ara anirem cap a aquest apartat,
T'ha agradat la manera com ho he introduït, eh? No pensava que em traguessis la meva boda, no? Escolta, recordes el menú? Va ser un menú viking o va ser un menú normal? No es va arribar al pressupost. Nosaltres vam fer tot de carn i vam fer tot d'embotits i de formatges i de pernils i de tot, però després el menú va acabar sent fideu i pollastre.
Una cosa bonica de veure és el Xavi Tomàs, ja he tingut l'oportunitat de veure'l, lluitant contra el foc, contra la graella, amb talls de carn, també peix, amb foc, amb ferro, per això ho dèiem al començament, amb carbó, i a tu t'agrada embrutar-te i cremar-te, eh? Allà ets feliç, eh, Xavi?
Sí, sí, la veritat és que sí, perquè penso que és la forma més primària de cuinar foc, ferro i carn, carn o peix, a una graella oberta, a l'aire lliure, amb una font de calor com és el carbó, que canvia la intensitat, a l'aire lliure, canvia la temperatura, canvia l'aire i tal, has d'estar lluitant constantment contra el que estàs cuinant d'alguna manera per veure què està passant allà dins i intentar que surti de la millor manera possible. Quan estàs intentant fer un bistec o un tall
d'un dit de gruix, ja saps el que t'enfrontes. Quan tens peces totes de diferents mides, de 1,800, 1,700, 1,500, un turbot de 2 quilos, un rap de 3 quilos, coses totalment diferents que entren a diferents punts de temperatura, has de jugar i has de lluitar molt.
per mi em sembla una forma molt primària i molt maca, i a més amb les tècniques i el coneixement que ens han donat els bascos o que la gent del País Basc o se'ls ha reconegut la forma de cuinar, doncs jo per mi amb molt d'orgull he cuinat a la seva manera. Doncs reprenem el Vilassaren a Xavi Tomàs. Xavi Tomàs dona el cibull al seu sogre, l'Andrés Darth Vader, i a partir d'aquí suposo que ja el cuquet el teníem, fem un pas endavant en aquesta recreació històrica...
i que ara n'explicaràs, perquè a vegades, desvetllarem un altre secret, arribes a la ràdio, a Vilassar Ràdio, totalment nefrat i amb cops i trompades, i resulta que ho expliques amb un somriure. Què consisteixen aquestes ferides de guerra, mai millor dit, amb les que ens vens a veure a vegades? A veure, s'ha d'entendre el context en què succeeix això. Jo faig lluita vikinga,
dins del context de la recreació històrica. Es pot fer recreació històrica sense combat, però en el meu cas, el meu grup és un grup de recreació històrica que té un vessant de pròpiament només recreació i l'altre de recreació històrica però amb combat. Aleshores, nosaltres el que fem és recreacionar el període entre l'any 1000...
entre el 800-900 després de Cris i l'any 1100, que és el que es coneix com el període de l'època vikinga, l'era vikinga, i nosaltres representem els pobles del nord d'Europa, ja siguin escandinaos, ja siguin el que es deien els northmen, la gent del nord. Aleshores, les nostres vestimentes, tot el que nosaltres portem,
i fem servir, tot està basat 100% en troballes arqueològiques. Vull dir, això és el que seria la recreació. La forma de vestir, el que menjaríem, les eines que fem servir per cuinar i per menjar, tot això pertany a la recreació històrica. Però va donar que va sorgir una gent que volia recrear les batalles, i aquestes batalles les pots recrear de dues maneres. O recrees com va anar una batalla i qui va guanyar, o simplement estableixes una espècie d'esport per fer una lluita i a veure qui guanyarà. Aleshores,
Nosaltres fem servir armes...
de ferro, armes de veritat, basades en els allavors arqueològics, les armes que es van trobar en el seu moment, però, òbviament, com estem fent servir ferro, hem d'establir un sistema de lluita, un sistema de normes, perquè ningú es faci mal, ningú prengui mal. Sí, és cert que jo puc arribar a moltes nafres i molts cops, però són uns cops que, òbviament, està jugant amb ferro i el ferro deixa marca, però són uns cops sempre molt controlats. És un tipus d'esport on s'estableix un sistema de punts
per fer servir mitjavals armes del període bequinc, que siguin iguals, però, òbviament, són, com es diu, sense esmolar, òbviament. Les formes de les fulles ja també s'arrodoneixen perquè no puguin treure un ull. El gruix de les fulles és més ample perquè, tot i que no tinguin fil, no puguin fer un tall, etc., etc., etc., ja es fa...
buscant la manera de lluitar de la forma més segura possible amb un sistema de punts, com si fos el futbol, qualsevol esport que té les seves regles. Ara, si és cert, podem considerar que és un esport de contacte i ens contactem amb ferro. I el ferro, un cop de llança, una llança de dos metres que t'enganxa des de tercera fila, si t'enganxa, et pot enganxar bé. Entenc, però, que l'esportivitat és el 100%.
Fair play absolut, absolut. O sigui, no hi ha una mala cara mai. Nosaltres tenim la sort de formar... Nosaltres som Brocarlac, som un clan, per dir-ho així, un clan viking. La nostra seu és a Barcelona. Però nosaltres formem part d'un grup molt més gran. Hi ha altres grups de recreació històrica vikinga també a Catalunya i d'altres períodes. Per exemple, a Catalunya...
Potser el grup de recreció més important que hi ha és recreció romana, òbviament, perquè aquí tenim, perquè ens pertany molt, la nostra terra, tota Tarragona i demés, ja ho sabem tots, Barcí, tot arreu, aleshores hi ha grups molt potents, però nosaltres fem recreció vikinga. Aleshores hi ha altres grups que ho fan, però nosaltres formem, som dels pocs grups d'Espanya i de Catalunya que formen part del que es diuen els vikings de Jonesburg. Jonesburg és una associació
de clans vikings, de grups que fan recreació històrica per tot el món. Aleshores, el bonic que té el nostre grup és que nosaltres ens podem moure per tot Europa a anar visitant els nostres germans d'armes i fent sortides per fer entrenaments, per fer dies de recreació, per fer lluites de recreació, i així durant tot el calendari, durant tot l'any,
ens anem movent. Per què? Perquè quan nosaltres anem a Holanda a lluitar l'avent que organitzen els holandesos, ells tenen a bon fer, quan fem el nostre a Barcelona o a Catalunya, vindre el nostre. I aleshores, tothom, arreplegant els quatre quartos que tingui, cadascú amb les seves possibilitats, fa els esforços per anar movent-se. A mi la recreació m'ha donat moltíssim, en aquest sentit. Perquè, primer, que m'ha generat una nova família, perquè els germans d'armes i les germanes d'armes, ojo, això que quedi clar, no som...
Els vikings parlem en plural i amb els dos, amb tots els gèneres possibles. Nois, noies, tothom ho fa. I tothom lluita, qui vulgui. Doncs ens movem per Europa i fas una comunitat de germanor molt gran amb els teus germans d'armes i germanes, però després també amb aquells altres clans de tota Europa, els que vas a visitar i amb les que comparteixes lluites, menjars, riures i converses mig anglès, mig català.
Que xulo, i quins llocs heu visitat? Des que jo formo part, per exemple, jo soc una persona que treballa molt, molt, molt, ja ho saps tu, la restauració és molt exigent, però d'alguna manera o altra he acabat podent visitar, he anat al nord d'Alemanya, he estat ja a Itàlia un parell de vegades, he estat a França, he estat a Dinamarca, a Esleten, l'event de recreació més gran vikinga, més gran del món, molt maco.
I ara per ara, també al nord d'Espanya també hem anat. És un no parar. Ara al febrer ens anem a Holanda, a Eindhoven, a recrear amb el grup d'Ulvescar. I segurament vas aprenent, perquè evidentment...
Vosaltres tenim aquesta formació, però clar, poder viatjar i veure altres grups, altres germans d'armes europeus que també han fet la seva recerca, la seva investigació, m'imagino que és un punt de trobada que deu ser també una sorpresa cada cop o com a mínim aprendre alguna cosa més.
Sí, per descomptat. A més d'aprendre a lluitar, bueno, de fet, aquest dissabte, dissabte passat, van vindre dos italians, són dos dels millors lluitadors del món, a fer-nos com unes masterclass i de més. És un esforç que vam fer econòmic perquè, òbviament, aquí no hi ha quartos, aquí tot és una afició, aquí ningú paga res.
vam fer un gran esforç només per estar amb nosaltres una estona i ensenyar-nos, i després nosaltres, quan anem, doncs clar, aprenem molt. Ja a Europa, això és una afició que es porta molts anys donant-se, d'alguna manera, potser es tenen més afició perquè, com dèiem, és més seu, és més del nord d'Europa, i nosaltres seríem més la recreació romana, no? Hi ha molts menys grups de recreació romana, per exemple, no sé, a Holanda, segurament, segurament hi ha algú, però pocs, que no pas a Catalunya, que n'hi ha molts més, no?
Doncs quan anem, clar, compartim molt. A més, estem tots ficats d'alguna manera, dins d'òbviament ara les xarxes socials, els xats, els whatsapps i demés, doncs compartim molt. És una comunitat que es mou per Facebook, s'ha de dir. Doncs el Facebook, que és l'únic pel que jo recuperaria Facebook per estar amb aquesta gent,
es comparteix molt la informació de totes les troballes i totes les recerques i totes les noves conclusions que es van traient. Perquè el bo que té també la recreació històrica és que dius, bueno, això ja va passar i ara no ho feu més que un refrito d'un refrito d'alguna cosa que sempre és el mateix. En absolut. Perquè cada cop, quan més avança la ciència, més dades van tinguent, més es va sabent d'aquest passat. I aquest passat, que abans era anacrònic, que era com molt estanc,
que els antropòlegs era una cosa també molt d'homes, tot això està canviant moltíssim, s'estan trobant moltes coses. Et diria que la tomba vikinga amb més armes i més increïble que s'ha trobat, doncs estava clar que era d'un garrer, però ja no està tan clar, en absolut, ja no està tan clar de qui fos d'un garrer, sinó d'una garrera. Això obre una porta a un món, que sobretot viquings tenim allà un estereotip molt marcat,
que ens està donant cada cop més informació d'una societat i d'uns temps que abans no es tenia. I nosaltres, com a recreadors, cadascú tindrà una mica les seves inclinacions, però és un món amb una ment molt oberta d'anar coneixent, coneixent, coneixent, i ja et dic que està molt actiu i molt viu perquè va canviant molt i hi ha molta informació nova que es va trobant.
I aquestes lluites, aquestes recreacions, entenc que no són en un gimnàs, suposo que busqueu algun entorn natural, algun bosc, alguna zona, com ho feu? I en tot cas, quan vosaltres jugueu a casa, deixem-ho dir així, quin és el vostre cap nou, per dir-ho així?
A veure, nosaltres entrenem, nosaltres fem... La lluita té, com hem dit, juguem amb ferro. I això té un parell molt greu. I és que si fas quelcom malament no portem proteccions. Hi ha diversos estils de lluita, hi ha el West Style i el East Style, l'estil de l'Oest i de l'Est. L'estil de l'Est és un estil que és el que fan els polacs que van, anem a dir, full armor, a tope d'armadura. Van amb cascos, van amb cuirasses, van amb cotes de malla i demés. Allà es pica més fort.
Però per què? Perquè van molt protegits. Nosaltres lluitem com si fóssim camperols, pràcticament amb unes proteccions. Les proteccions no es poden ni veure molts cops. Si portem unes túniques de pagesos i demés, no es poden veure les proteccions. Portem els colzes, els genois i demés, però no es pot veure. Què vol dir? Que nosaltres hem de ser molt fins lluitant, perquè un mal cop de llança o d'espas al cap, per molt poca filo que tingui, te'l trenca.
Aleshores s'ha d'entrenar molt, molt, molt per ser molt segur. De fet, jo vaig començar, tothom comença amb un pal, pal de fusta, i tots així és molt perillós, perquè un pal de fusta al cap fa mal. Aleshores has de perdre la por, has d'entrenar moltíssim. Això, dit això, entrenem vestits de carrer o amb roba d'entrenament, d'esport, però quan anem a fer les recreacions sí que les fem a l'aire lliure. El tema del món de la recreació és que el que es busca és que sigui molt immersiu. Per tant,
Hi ha molts events que no estan oberts al públic. Nosaltres el que busquem aquí a Catalunya, nosaltres fem el nostre esdeveniment, Brocarlac fa el Vlot of Vin, que és la sang i vi, és el nostre esdeveniment, que com bé diu, hi ha molta sang i molt de vi, hi ha molta festa grossa i molta lluita, i ho fem al Puig.
en un poble que es diu Puig, ja hi ha una masia, que ja hi anem tots els anys, que funciona molt bé i que té un bosc al costat. Aleshores, ens anem allà al bosc i amb tota la intimitat i sense molestar a ningú, doncs fem la nostra activitat, el nostre dia de recreació. Sí que és veritat que a vegades s'ha obert al públic perquè ho veiessin de més, es delimita una zona perquè hi hagi públic, però sí que el que es busca com a...
com a recreador el que busques és la màxima immersió. Aleshores, públic vestit de carrer no sempre t'ajuda a tu, i al final no és quelcom que fem pels altres, sinó que ho fem per nosaltres. Sí que és veritat que nosaltres tenim dies de divulgació, el nostre grup ha anat a universitats, ha anat a escoles, ha participat en esdeveniments per ensenyar el que fem, perquè veure'ns a nosaltres és fer una mica una vista enrere al passat, perquè tot el que portem el dia que fem aquest tipus d'esdeveniments
és 100% real que ho podrien haver portat fa mil anys. Si alguna persona ens està escoltant i diu, ostres, jo m'agradaria sumar-me amb aquests bojos, amb aquestes boges, què hauria de fer, Xavier? Molt senzill, ha de buscar Brocarlac a les xarxes socials, ja sigui a l'Instagram o al Facebook, que són les nostres, són la base des d'on ens podeu trobar, posar-se en contacte, dir què vol vindre, i aleshores vindria a veure un dia un entrenament, a xerrar i anar veient. Eh...
La recreació és passió. És passió, però per què és passió? Perquè t'ha d'agradar moltíssim, perquè al final és un esforç, i tota la nostra roba la fa gent que teixeix a mà, les armes es colpegen a martell... Vull dir, sempre vas buscant el màxim realisme, i tu mateix has d'entendre que, com a tot hobby, requereix una inversió de temps...
i econòmica, òbviament, i els temps que he estat, doncs el temps és diners, són calers a dia d'avui, i voldràs, si t'agrada, voldràs moure't, voldràs viatjar, voldràs fer això. Si t'enganxa, estàs perdut. Això és un amor per tota la vida. Xavi, amb quina és l'arma que et defenses millor, amb la que et mous millor?
Jo, tot i que no ho hauria dit mai, estic molt enamorat de l'escut i l'espasa. Jo sempre... Jo et veia una destral. Sí, òbviament. Oi? Sí, sí, jo sempre he sigut molt de destral, però m'agrada moltíssim. El que, el que, ara estic evolucionant, perquè tinc molt més control amb l'espasa i l'escut, però estic evolucionant a... vull fer destral danesa, atxadanesa. L'atxadanesa era la destral... Era de platall?
No, aquella no. Aquella no és vikinga. Això seria un labris, en tot cas, que vindria més dels grecs. La dastral danesa, l'haixa danesa, és una dastral que té un mànec d'un metre setanta i té un cap que pot arribar a fer fins a dos quilos i allò és una... Allò talla el cap d'una vaca d'un cop. És una bèstia.
Per acabar, Xavi, abans d'agrair-te que hagis estat aquí amb nosaltres, estem pràcticament fora de temps, un petit menú per acabar aquesta recreació històrica vikinga. Voldries un plat viking per d'això? Doncs mira, molt fàcil, faríem una col bullida.
Aquesta col bullida hi teníem un nap picat, tiràvem les espècies que hi trobéssim al camp i això ho acabaríem demanir amb una salsitxa de sang. Agafaríem el budell d'un porc o d'una ovella, el farciríem de carn i tota la sang per bullir-la, per fer com una morcilla, amb les espècies cardamom...
en Ebro, segurament, i de postres agafaria un bon iogurt amb un llabat especial que es diu, que fa esquir, que no fa iogurt, un esquir, que li tiraria amb quatre balles d'aquestes quatre mores o quatre... Com es diu això? Aràndanos. Aràndanos o històries d'aquestes, i acabaríem de venir amb un bon raig de mel.
Doncs em sembla que la propera recreació històrica que feu ja en tindreu un de més. Xavi Tomàs, cuina amb història i història amb antropologia. Moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estona amb nosaltres i conèixer un Vilassarenc amb aquesta afició com a mínim tan curiosa, tan sana i en el fons també tan intel·lectual.
Sí, sí, al final qui vulgui ja ho sap i les passions t'han d'empotxar, sempre les has de seguir i al final acabes a llocs que mai ho haguessis dit. Moltes gràcies, serà fins a una propera ocasió. Família, us estimo. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
I arribem a les 11 en punt d'aquest dimecres negre. Dia molt complicat a la mobilitat perquè no hi ha servei de rodalies a tot Catalunya. De fet, a darrera hora d'ahir, Adif va decidir suspendre la circulació. Totes les línies davant deien els efectes de la llamentada que està provocant la infraestructura.
Tot plegat després que ahir al vespre d'Escarrilés un tren a Jalida de la R4 amb una víctima mortal i 37 ferits, un accident que la Generalitat atribueix a les pluges dels darrers dies. A més, poca estona abans d'aquest accident entre Jalida i Sensador i Danoia.
Va caure una roca a la via que va provocar un descarrilament per sortida d'un eix del tren entre Tordera i Massanet. Això és la R1, la R de la línia del Maresma, que no va causar afortunadament ferits. Fons ferroviàries.
expliquen que els sindicats de maquinistes estan pressionant perquè es faci una revisió completa de la infraestructura i que si no tenen garanties de poder circular amb absoluta seguretat, tenen amenaçada amb mobilitzacions que haurien fins i tot arribar a aturar el servei.
Com dèiem, una persona va morir 5 més, van resultar ferides greus després de l'accident d'un tren de la R4 de Rodalies entre Gelida i Sant Sadurní de Noia. El servei d'emergències va atendre 37 afectats, 5 han estat greus, 6 han estat menys greus i 26 de lleus. El tren circulava cap a Manresa quan va xocar amb un mur de contenció que va cedir.
L'impacte va provocar la mort d'una de les persones que anaven a la cabina. Hi havia el maquinista titular i tres persones més en formació, una de les quals seria la víctima mortal. Era un noi de Sevilla que estava fent pràctiques per tal de poder conduir els trens.
També seguim en aquesta autèntica crònica negra. Els bombers de la Generalitat han localitzat el cos d'un home mort a l'interior d'un baliclar a Palau Sator, això és el Baix Empordà, a l'espera de la identificació. Es preveu, es calcula que sigui l'home de 63 anys que estava desaparegut després que l'aigua arrossegués el seu vehicle.
Aquest, juntament amb l'accident del tren de la R4, són les principals conseqüències de la llevantada que ahir va caure sobre el país i que va mantenir Catalunya en estat alerta especialment a les comarques del nord-est. Ara, per ara, la tensió se centra en l'augment dels cavals dels rius i en l'impacte de les zones costaneres. Tot i això...
Sembla que escoltàvem a primera hora Joaquim Serra, l'home del temps del Consell Comarcal del Maresme, ens indicava que l'episodi va de baixar, malgrat que de cara a 8, al voltant de les 10 o 11 de la nit, podrien caure encara alguns plogims, res, residuals.
Ahir a la tarda es va comunicar la mort d'una nova víctima de l'accident de trens de Córdoba, fet que l'Eva fins a 42. El número total de morts encara ha provisional arran del sinistre, perquè fa els ferits. N'hi ha 37 d'ingressats a l'hospital, dels quals 4 són menors.
Aquests 9 són a la unitat de cures intensives. Mentrestant, serveis d'emergències continuen buscant cossos entre els vagons a Damuz, a Còrdoba. El dispositiu de recuperació i identificació estarà treballant fins que es recuperi la plena normalitat. Hem d'afegir, coses d'ara encara consten 45 denúncies per persones desaparegudes. Ens tornem a escoltar al punt de les 12.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdràs el cap. La meva bossa! Informa't a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències. Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou.
Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Saps que l'empresa de la marca està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'Acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països. Acció. L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció.
És l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis d'acció. El temps passarà. La música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu. Torna-la a tocar, Sam. El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio. Cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM. Torna-la a tocar, Sam.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bé, com sempre, a aquesta hora, cada dimecres de saludar la Paquita Bruixa. Ja hem parlat i seguirem parlant de l'actualitat, però també hem de buscar estonetes per l'entreteniment. Conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes, tot amb Paquita Bruixa. Paquita, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Bon dia, dic per dir alguna cosa, avui. Doncs sí, bueno, els nou pins estan bastant clarets.
No, no, no, si no parlo del temps, eh? Parlo de totes les desgràcies que passen pel món amb els trens. Ai, sí, quant als trens, ui, ja fa por hasta d'agafar el tren, també. Ja, ja, ja, ni amb això estarem tranquils, ja. Bé, Paquita, va. Sí. Doncs, qualsevol cosa, amb la Paquita Bruxelles, sempre repassem els conjurs, horòsculs, les vostres consultes, i si li veu fer una consulta directament amb ella, heu de marcar el 93...
395. 395. 41. 41. 05. 05. El telèfon directe de la Paquita Bruixa, si la voleu anar a veure a casa seva, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Doncs vinga, Paquita, si et sembla, anem a somiar avui. Què et sembla? Somiem? Somiem. Doncs vinga, va. I avui somiem que estem en un altar. Mira, estem en un altar. Sí. Això ho han demanat, eh? No és precisament... Bueno...
Diu que si es veu un altar i que hi ha un capellà, vol dir situacions molestes. Ah, carai. Bratlles, malestar en general. I està a la feina, doncs també mogudeta. Si ho veiem, l'altar i el mossèn també està fent un casament...
és desgràcia pels amics i la mort de gent gran a la família. Ara, i tu, res de somiar amb aquestes històries, tu, res. No, res, el mossèn que faci missa en un altre poest. El mossèn, ni el tas, ni històries, va. Doncs escolta, ja està. Ja està, ja ho tenim arreglat.
I atenció, perquè entrem a l'arbolari de la Paquita. Sempre diem que l'arbolari de la Paquita és un complement a una recepta sanitària. Mai substitueix. Per tant, no dieu, no, no, la recepta no, no, no. L'arbolari de la Paquita complementa qualsevol recepta sanitària. I avui em sembla que la cosa va de fer cremetes. Com es fa això, Paquita?
Doncs sí, mira, hi ha un cremetes, no?, que es fan, que serveixen per moltes coses. Avui, si de casa en diem dues... Vinga, va. I un altre dia en direm dues més, no? Vinga, som-hi. Això és perquè nosaltres mateixos, si ens fa mal un junoll o no sé, on que sigui, doncs ens podem fer el massatge, ens el fem nosaltres, i si ens el fa alguna persona que estimem molt, doncs mira, millor que millor, no et sembla, Jaume? Oh, i tant, no?
Bé, mira, el primer necessitarem un bon...
una bona oli de base perquè necessitem oli per fer-ho no pot ser d'oliva ni de girassol perquè té massa olor i llavors es mata ho mata jo sempre quan ho faig sempre faig servir el d'ofàbrega no costa res de trobar de Geroni
de jasmí, o també d'oli de llavors de raïm, que tampoc, encara que us digui aquests noms, no són difícils de trobar, o de coco. Hasta el germen de trigo, que ho dic en castellà perquè no sé com se diu germen en català, també serveix. German, German.
German, i el d'almetlles dolces. Imaginem, ja tenim l'oli, el tenim posadet i tal. Llavors agafarem i diem el fem per calmar la situació.
Això no es pot veure, eh? Això és només que per fer massatge. Fas bé de dir-ho. Estem fent una crema per fer un massatge, no per veure, eh? Sí, sí. No, no, no. Encara que si algú hi fes un traguet, no li passa res. Res de res. Però, bueno... Però més val que no, més val que no.
Doncs bé, agafarem i posarem l'oli, el de coco. Jo poso el de coco perquè és el que més m'agrada. I posarem, per exemple, per calmar, 50 mil·límetres d'oli de base, que és el de coco, 15 gotetes de lavanda, 15 gotetes de camamilla...
I ja està, ja ho tenim. Ho deixem, ho deixem que repossi una miqueta, ho remenem de tant en tant perquè tot flota, eh? Amb un botet de vidre on podem fer una miqueta més, el doble si voleu, i ho tindrem per més temps. Llavors això és com que és per calmar i serveix també per atreure l'estrès.
i que tinguem millors somnis, no?, que dormim més tranquils, doncs ens podem fer el massatge, doncs, bueno, pels ombros, eh?, per la clavícula, bueno, les clavícules, i tot això, amb on vosaltres creieu que està malament la cosa? Doncs un massatge, amb la mà...
I ja està. Ja veureu que bé que anirà. I a més a més, fa una oloreta més bona. Home, si te'l fan, millor, eh? Si te'l fan, millor, eh? Sí, això mateix, i tant. També hi ha l'afrodisiac. I avui direm, el calmant hi ha l'afrodisiac. Una cosa amb l'altra no, eh?
Doncs bé, la va ser la mateixa, l'oli, 50 mil·límetres, i posarem 15 gotes de flor de jasmí, 5 de petxuli... Petxuli, eh? Petxuli. Petxuli, sí. Ai, que m'agrada a mi el petxuli. Jo el posaria a tot arreu. M'agrada molt. I d'això... I 5 gotes de rosa. Sí, de perfum de rosa, no? Sí, d'oli també són...
de rosa, també el mourem, i, bueno, i hi ha els massatges cadascú que tingui la imaginació de on els ha de fer, perquè ja que són afrodiciats, no? Hem de dir-ho... Aprofitar-ho. Doncs bé, ja tenim... Ja ho tenim fet, què et sembla? Fàcil i maco, això ho intentarem, va, ho farem, ja t'ho explicaré. Clar, i fa molt bon olor, i a més que era més suaveta la pell...
Amb l'oli de Geroni, jo amb l'oli de Geroni m'agrada molt això, eh? No sé d'on te'l trauré, però bé. No, a qualsevol lloc, eh? No costa res de trobar, eh? De veritat. Perfecte. Però bueno, Jaume, ja hem dit aquest. Si tenim més temps, ja direm algun altre. Doncs anem a fer el ritual perquè se'ns està menjant el temps, això. Què et sembla si avui fem un ritual de parella, m'has dit, Paquita, avui?
Sí, però mira, és que he obert ara i m'agrada més aquest que et vaig dir, que és per vèncer amb un enemic. Avui estem així una mica a carrers. Sí, sí, avui estem... Vinga, anem a vèncer l'enemic. Per això, a les 6 del matí, em cala la paqueta i jo per fer el guió, perquè a última hora canvia el guió. Ja ho està, és així. Clar que sí, té que ser d'aquesta manera. Vinga, anem a vèncer l'enemic. Necessitarem una ceba. La ceba té que ser de...
A veure, d'aquestes murades, no me la posem blanca, dolça, res, de les nostres d'aquí, que són les més bones. Llavors, mig metro de cinta de color violeta, bé, lila, violeta, com vulgueu, obrirem la ceba, la tallarem, li traurem la pell de fora,
i la tallarem de dalt a baix, ho tirem, i traurem el cord, i a dintre del cord, i on també està el cord de la ceba, que ja sabeu que hi ha aquella coseta petitona, allò, i posarem en un paper escrit, en llàpid, el nom de la persona que ens està fent la punyeta, del nostre enemic. I a darrere, primer el nom, si tenim algun nom, millor, si no, pues mira, amb el nom ja és suficient.
i a darrere escriurem mal fora, fora mal, tot en el mateix trosset de paper blanc, eh?, allà amb llàpid. Agafem, el dobleguem ben, ben, ben, el posem a dintre del cor i llavors amb lluna minvant, sempre amb lluna minvant, eh?, ho hem de fer-ho, aquest ritual. I el lligarem, ja ho tenim fet, el lligarem amb la cinteta de color lila, lligueu-la bé, la ceba que no sigui gaire grossa perquè, si no,
costa molt de... de moure la mare, eh? I amb petitona, doncs podem amb ella, millor. I ja està, ja està fet. Però si, per exemple, tenim una riera que baixi, que ara baixen molt bé, no? O si ho tirem allà, doncs la cosa va millor. I si no, nosaltres que tenim el marc al cantó, doncs podem anar i tirar-lo, tirar-lo en el marc, que les ones s'ho enduguin.
I ja està. Mira. Hola. Estava apuntant. Estava apuntant aquí i tot. Doncs escolta, fantàstic, ràpid i efectiu, això, eh? Per tant, l'anemic... Sí, mira, ploraran una mica els ulls. Molt bé. Ja està. Bé, no és el que té la ceba. Doncs... Jo, quan faig això, sempre hi poso una espelma de color blanca o negre, a gust de cadascú. A més, les negres.
Però, bueno, la podeu posar... I la negra, si la negra és la millor, tot el negatiu de la casa. Però, si no, que la posin blanca, que també fa efecte, no en fa tanta, però també ens ajuda. Ja està. Doncs, dit això, Paquita, entrem en matèria, abordem els 12 signes del zodiac, els 12 horòscots, comencem pels àrees. Paquita, com ho tenen? Bueno, estaran contents, estaran contents amb el seu cos...
perquè no han agafat massa quilos de tot el que han menjat per Nadal, les festes, no? Doncs, ells se sentiran millor. El que és la feina? Sorpreses maques, sorpreses alegres, coses que no s'esperava, sobretot els del segon decanat, i que ho poden aconseguir-ho. Així que la cosa està maqueta. I... En l'amor...
hi haurà molta sinceritat, en el cas que les coses no vagin lo suficient bé amb la parella, doncs agafaran i els hi explicaran i es podrà solucionar, o sigui, arreglar. El seu color és el groc i el seu número és el 8. Doncs el número 8 i el color groc pels àrees, anem pels torets, els taures, com ho tenen això?
Tant d'energia aquesta vegada, encara que no han pogut sortir molt perquè hi ha molta aigua, però després els quedarà tot com una catifa verdeta i això també se'ls alegra i els farà sentir millor. La feina...
tenen en cas que tinguin 3-4 coses remenant que es coenfoquin tot en una en una direcció perquè la cosa es podria enredar i no anar com ells es mereixen i en l'amor trencaran rutines si ja s'han cansat quan ja fa molt de temps que s'està junt doncs poden canviar fer coses diferents i la cosa els anirà molt molt millor
Sí, és que bé. El seu color és el verd, molt, molt fosc, i el número, el nou. Número nou i color verd molt, molt fosc pels torets, els taures i adent pels bessons. Com ho tenen? Bueno, s'estaran molt sensibles, es trobaran així una mica de caiguts, que mengin fruita, que està molt bona, i fruit sec, també.
ja veuràs com se'ls anirà, i se'ls anirà arreglant. Però aquesta setmana s'estaran aquí una mica baixets. El que és la feina... Bé, que mirin abans de dir qualsevol coseta, perquè es podrien ativocar, i això els faria força mal. Així que se n'estinguin de fer coses estranyes. I anar a l'amor, anar a l'amor...
han de fer un esforç perquè últimament no cuiden massa la seva parella i, esclar, això no pot ser. Els hi podríem passar, doncs, factura. El seu color és el vermell i el seu número és el 5. Doncs, com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons i els cranc que van endavant. Enrere que on van, Paquita, aquesta setmana? Bueno, van bastant endavant, encara que...
Es posaran nerviosos i la seva ment se'n pot embolicar una mica i això, pues, els hi podria donar una mica de mal de cap. Així que vagin més, que no pensin tant i les coses es niran arreglant. El que és la feina poden jugar-te amb les passades. No és una bona setmana per ells, així que vagin amb compte. I en l'amor, en l'amor,
Sí, hi haurà molt d'encant i, a més a més, en el cas que vulguin quedar amb algú per sortir, la cosa pot anar bé i pot tirar endavant. Sí, és que està bastant mono. El seu color és el marrón claret-claret i el número és el 4.
Doncs el número 4 i el color marronclaré pels crancs que van ni endavant ni enrere. Van molt bé. I anem ara pels llaonets. Com ho tenen, això? Bueno, a veure, la salut s'ha de cuidar bastant el seu fetge, perquè pot estar així una miqueta disgustat. És a dir, és que...
han de ser generosos amb el que mengen i amb el que veuen per posar-lo en forma. Si ho fan, tot anirà bé. I ja està, diguem-ho així, que ja és molt el que acabo de dir. Doncs a la feina són massa detallistes i a vegades tant tant s'entretenen més i els podrien reclamar i dir-los que vagin una mica més de pressa.
I anar a l'amor? Molt bé. Hi haurà molt d'ordre anar a la seva llar. Tot funcionarà bé. I, a més a més, estaran com més lliberats. És que mono. El seu número és l'1 i el seu color és el blanc. Número color blanc pels Lleó i anem pels Verge, Paquita.
es sentiran una mica fràgils i necessitaran algun mimito o alguna coseta, així que s'acostin, siguin ells els que facin el primer pas. En la feina, solucions i resolucions, les dues coses. Si hi ha alguna cosa que els faci la punyeta, hem d'agafar i dir-ho i no tenir por per fer-ho. I en l'amor...
hi haurà algun drama i algun disgust gros, però gros de veritat. Carai! Sí. El seu color és el blau cel i el seu número és el vuit. El número vuit i el blau cel pels verges. I els balança que van a la dreta, esquerra, equilibrats, cap on van, Paquita? Molt equilibrats. Això vol dir que a la feina no hi ha gent.
en la salut no hi hauran disgustos ni fracassos si es proposen fer coses diferents, i gimnàstica o alguna cosa així els anirà superbé i es notaran de meravella en la feina bueno, tenen que despejar-ho una miqueta si no tira la cosa i se'ls demana massa doncs que aixequin el dit i diguin estic aquí i el que m'esteu demanant
no va bé i si són empresaris ells mateixos es posaran al límit i en l'amor estarà funcionant hi haurà oportunitats en el cas que estiguin solets hi haurà oportunitats i aquestes oportunitats seran supermaques si és que bé
el seu color és el granate i el seu número és el zero. Caram, doncs el número zero que més avall no pot tirar i el granate pels balança i anem ara mateix. Pels escorpi, Pequita, com ho tenen? Estaran inquiets. Tant d'aigua, esclar, potser se'ls ha posat en el niu i això els dona malestar. I així se sentiran ells, que no tindran massa equilibri.
El que és la feina. Poden començar a planejar coses diferents. Aquestes coses estan fetes en saviesa. Així que pels escorpins és un moment per fer nous negocis o per picar altres portes. I en l'amor.
que relaxin, que vindran millors moments, que tu ja saps sabent que som una mica dictadors i que tenen que tranquil·litzar-se i pensar si és un home amb el cot i si és amb una dona, doncs amb el cap. El seu color és el verb claret i el seu número és el 6. El número 6, verb claret pels escorpis, sagitari, Paquita.
Doncs bé, això mateix s'estan exigint massa, això no és bo, poden entrar amb ansietats i sobre esforços es pot fer un dia o dos, però si ho agafen com a rutina no anirem bé, així que no, posin freno. El que és la feina, estaran sobrecarregats, tindran que dir que no poden arribar, que és impossible.
I, bueno, per el que sembla, els hi faran cas. Si és que no està malament la cosa. L'amor... Encara que estiguin sols i hagin trencat amb una parella i diguin... Oh, això no va bé. Ui, m'has espantat. És la gateta que m'ha saltat de cop. Ah, no li he fet res, eh? Doncs...
Encara que no ho vulguin, poden trobar una parella i la veritat és que podria ser una cosa maca, maca, maca. El seu número és el nou i el seu color és el rosa. Número nou i color rosa pel sagitari triofinal. Capricorn, com ho tenen, Paquita? Capricorn, a veure, el que és la salut no està massa malament, ni massa bé. Està...
Poden agafar algun angustipat, tindrien que fer-se herbetes, que va molt bé pel pit, sobretot, i, bueno, reposar una miqueta, si és que poden, i s'anirà solucionant. A la feina, bueno...
que si no es troben massa a gust amb on estan, sobretot els del primer decanat i el tercer decanat, o sigui, l'últim, doncs podrien trobar alguna cosa que els alegrés més al dia i més al anar a la feina. Si és que no està malament. Calla, dona. A l'amor...
Molt de moviment, molta alegria i no hi haurà cap problema en l'allà. Així és que maco. El seu color és el salmó i el seu número és el 4. Número 4 i color salmó pels capricorns, anem. Atenció pels aquàriques, ja són els res de la festa.
Sí, senyor, que bé que estàs, eh? Estàs molt bé, t'aprens molt bé la lliçó. Ens trobem sota el seu ragnat, va. Són els pillos de l'horòscop. M'agraden molt a mi. Sobretot a la Macuari, molt maco. Divertit, és una pare de maures, doncs així se sentiran amb molta energia, a més a més amb alegries i amb benestar.
I, bé, poden tenir... Si s'han proposat alguna cosa, doncs poden arribar a bona meta. Si volen canviar de feina, que no parin de buscar-la, perquè tenen un mes d'endavant. I la cosa, doncs, s'hi pot arreglar molt, molt, molt bé. I en l'amor, doncs, bé, no ho vegis tu. Ja són els pillos, doncs ara encara més, Jaume.
Així és que benestar, alegria i molta sort. Està molt maco. Però alguns són els reis. I tant. El seu color és el daurat i el lila i el seu número és el set. Doncs el número set i el color daurat i lila, perquè són els reis de la festa, ens trobem sota el regnat dels aquari. Els següents són els peixos, els meus, Paquita. Explica'm el bé que us anima aquesta setmana. Sí, ja comenceu a moure la cueca. I tant, i tant. Mira, mira, mira, acaba de dir peixos i acabo de mirar fora i ha sortit el sol, Paquita.
Aquí no, aquí encara està de bo. A Vilassar fa sol cada dia. Ara estem a 32 graus, la platja plena, esperant a plegar per anar a la platja avui. I a Vilassar és estiu cada dia. Cada dia, mira. Això és una gran sort, eh? A més a més no has de gastar amb roba grossuda ni res. No, res, maniga curta tot l'any aquí. Vam tenir molts peixos de bé. Molt bé, el que és la salut alegre, eh? Podria haver-hi una mica de mal de coll...
Ja m'ho has tirat a terra, aquesta d'arte. Una miqueta de mal de coll, però és tot el que sembla que surti per aquí. A la feina no hi ha cap enganxada de dits ni cap disgust extra. Si és que serà una setmana, fos, bueno...
ni més ni menys que maqueta. I en l'amor? En l'amor sí que pot que algú te dius que jo estic aquí. És com si els tinguéssiu a la parella una miqueta abandonats. I això no pot ser perquè es poden enfadar. Així que si hi ha algun disgustet o sou vosaltres mateixos, qui el pots arreglar? No està malament, no?
No està gens malament. Bueno, el número és el dos i el color és el salmó. Número dos i color salmó pels peixos. Aquests són els meus Paquita Bruixa. Un plaer com sempre. Ja ho sabeu, qualsevol consulta podeu marcar al 93 3 95 41 05 el telèfon directe de la Paquita Bruixa. Si la voleu anar a veure sempre demanant hora previa a través d'aquest mateix telèfon.
Paquita Bruixa, un autèntic plaer que vagi molt bé. La setmana que véns hi tornem a posar. I ja, rectíssima final de mes. Suposo que no se m'haurà endut alguna riada. Home, no, home, no. I nosaltres en tenim 3, de rieres, eh? 3, bueno. Es tracta de sentit comú. Moltíssima llum per tots i una abraçada molt, molt forta. Igualment, Paquita, que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
11 i 36 minuts del matí, 6 minuts per damunt de 2 quarts de 12, encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, la que correspon a dimecres 21 de gener de 2026, amb la vista posada, evidentment, a l'actualitat, com no pot ser d'altra manera...
Apareix la consellera anterior, Núria Parlón, sense rodalies ni regionals. Recordem, des de l'accident d'ahir la nit s'està comprovant la infraestructura de rodalies i Núria Parlón s'explica a l'última hora de la reunió del CECAT. Per tant, estarem atents a tot el que puguis demanir, sobretot a la recuperació de les línies de rodalies.
Recordem, a les 11 i 10, Pere Macías assegurà que la línia de l'accent és una de les que més s'està invertint. Per la seva banda, des d'Oriol Junqueras i del traspàs de Rodalies és una necessitat del país.
Avui, en definitiva, ho dèiem al començament. És igual que ho porti un o altre, traspàs o no, això és un desastre i algú ha de posar fil a l'agulla. I a les 11 i 24, s'hi fa escassament 13 minuts, l'Hospital de Campanya, a les caves de Torelló, tothom estava molt callat i espantat. Són les primeres reaccions de persones que van patir aquest accident. Un accident que s'aprovia ahir uns minuts abans de les 9 del vespre.
Gairebé 40 persones viatjaven en un tren que recordem, finalment, cinc ferits greus, una persona morta, cinc ferits greus, i d'altres no tan greus. Això són els primers balanços d'aquest accident ahir a Gelida. Recordeu que avui, Vilassar Ràdio, a l'hora del migdia, 3.57 de la tarda, ho podreu escoltar. A primera hora del matí hem sortit amb els companys dels serveis informatius, en Joan Escofelli, un servidor. Hem anat a l'estació de Vilassar de Mar, també a la plaça de l'Ajuntament, a Cupsal·la,
diem-ho així, la indignació dels usuaris i usuaris que veien com no hi havia ni transport alternatiu, ni llançadores, ni tot el que es va prometre ahir. Per tant, doncs, una mica deixats, una mica i molt deixats, en aquest cas, de la mà de Déu. Dit això, reemprenem ara sí el parlant de tot. Aquesta hora, com sempre, cada dimecres saludem a les companyes de la Biblioteca Municipal.
que ens fan les recomanacions literàries. I el torn avui és per la Mireia Martínez. Mireia, bon dia, bona hora, com estàs? Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, molt bé. Doncs vinga, moment que ens expliquis les recomanacions. No sé si tenen algun punt comú, aquestes recomanacions, o no.
Bé, us he portat dues novel·les per adults i un còmic. Dues novel·les per adults i un còmic. Doncs va, Mireia, com vulguis, comencem amb aquestes recomanacions. Sí. Primer us recomano Pura Passió, d'Anny Erno, editat per Angla Editorial 2022, tot i que és un text de l'any 91.
Ens mostra un retrat íntim del concepte passió explicat de manera sincera i reveladora en 70 pàgines. Un relat meravellós sobre aquesta emoció que ens fa humans, vulnerables i exposats al destí.
Annie Hernó comparteix amb el lector una reflexió vibrant sobre l'enamorament, un text personal de tints autobiogràfics on analitza què és la passió, com ens fa sentir, com ens fa actuar, com ens fa gaudir, com ens fa patir, com ens obsessiona, ens transforma i ens canvia per sempre.
Aquesta és la història d'un amor fugàs amb A. Tenim aquesta inicial com a referència. Un diplomàtic de l'Est, casat i destinat temporalment a París.
És una història d'amor amb un home més jove, quan ella ja ronda la cinquantena, i un home que, com ens diu a la contracoberta, un home amb el qual torna a sentir aquella follia emocional, física i intel·lectual que anomenem passió, en el seu estat més simple i pur.
L'excepcional ploma de Dani Erno té la capacitat d'explicar-nos els romans sense explicar-lo explícitament, sinó entre línies i de manera subtil per copsar el que genera i comporta a la seva vida. Fa ús de l'escriptura per donar forma a aquesta experiència viscuda i convertir-la en record i memòria a manera de catarsi.
com a acte introspectiu, tot i ser conscient de la pèrdua d'innocència al compartir aquest text amb el món. És una lectura intensa i us la recomano. Si heu conegut la passió, llegiu-la i si no l'heu viscut en primera persona, llegiu-la també.
Molt bé, doncs... Fantàstic. Més coses, Mireia, va! Sí, després us recomano la novel·la Comeràs flores, de Lucía Soya Sobral, editat per Libros de l'Asteroide el 2025.
És el debut literari de l'autora i ha rebut molt bona acollida per part del públic i de la crítica, també amb el Premi Calamo i l'Ojo Crítico 2025.
Veureu que és una prosa molt àgil, molt directa, fresca, amb tints poètics i alhora en moments amb una cruesa que remou per explicar-nos la història de la Marina, una jove de 25 anys que ha perdut el pare i per tant està transitant un dol molt profund.
Com podem llegir, ens diu...
i al cap de poc temps inicia una relació amb un home 20 anys més gran. Després de l'enjuarnament inicial, es veu atrapada en una relació de poder, en una relació desigual, plena de limitacions, de pors, de silencis i de crits, que l'aboquen a patir un trastorn alimentari.
Ens anar repartant el maltractament psicològic i la lluita de la protagonista per sortir d'aquesta situació, que com ella ens diu, no tuvo que ponerme un dedo encima, no necesitó meterme los dedos en la garganta, su violencia era transparente.
És una història que realment t'atrapa i com es recull a la contracoberta del llibre, Comeres Flores, explora el significat de ser jove, de madurar, de construir una identitat...
i analitza les diferents cares de l'amor, les dificultats del dol i l'amistat com a refugi. Jo crec que queda molt ben resumit l'essència d'aquesta novel·la. Doncs fantàstic, avui anem per feina.
Què més, Mireia? Sí, i després també us volia recomanar l'últim còmic que hem llegit en el club de lectura Llegim entre vinyetes, que ens reunim mensualment a la biblioteca, i en aquest cas el còmic era Vivian Meyer en la superficie d'un espejo, obra de Pauline Sputches, editat per Garbush Books el 2024.
i és un còmic, crec recordar que també és el debut literari de l'autora, i és una bona lectura per aproximar-nos a la figura de Vivian Meyer, aquesta fotògrafa de carrer. Ella era mainadera i era fotògrafa amateur, sempre amb la seva càmera que l'acompanyava.
i va realitzar moltíssimes fotografies entre els anys 50 i 70, fotografies de la ciutat de Nova York i de Chicago. El plantejament narratiu del còmic és molt interessant perquè s'organitza en capítols curts. A partir d'una instantània d'una fotografia ens narra fragments de la Vivian Mayer,
on veiem que passat i present s'entrellacen per crear un mosaic que ens ajuda a conèixer l'artista. També trobarem històries ficcionades de persones anònimes que apareixen en aquestes fotografies i que esdevenen un retrat de la societat i la ciutat. Per tant, són petits fragments que configuren la història.
Veureu també que hi ha una brevetat en el text per donar poder a les imatges i al color. El color és molt intens, molt impressionant i aconsegueix transmetre bé l'essència del personatge. A part, era una dona amb una personalitat complexa, molt gelosa de la seva intimitat,
Per ella la fotografia era com una màscara, una manera d'acostar-se a la realitat, però sense endinsar-se en ella, observant la distància. Es diu que no hi havia tant una pretensió artística en la seva pràctica de la fotografia, però sí una sensibilitat social.
I realment és un personatge molt enigmàtic perquè la seva obra va ser descoberta pòstumament. Els finals de la seva vida van ser bastant precaris i totes les seves pertinences...
I els seus milers de negatius estaven acumulats en un guardamobles a Chicago i van sortir en subhasta, algú les va comprar i de manera accidental va veure que ja hi havia un gran tresor per descobrir. I per tant, estem parlant d'aquesta descoberta l'any 2009, vull dir que és molt recent.
i aquesta lectura és molt interessant per poder-nos acostar a l'obra d'aquesta fotògrafa.
Doncs fantàstic. Tres recomanacions interessants, eh? Dues per adults i una per infantils. Mireia, què més podem afegir? Sí, ja... Molt ràpid, no, avui? Avui tenim tot el pescado ben dit. Avui està anant tot molt ràpid, Mireia. Avui és un dia d'anar molt ràpid, avui. Mireia, moltíssimes gràcies per aquestes recomanacions. A vosaltres. Que vagi molt bé i ens tornem a trobar properament amb una companya teva dimecres que ve, eh? A la mateixa hora, recomanacions. Gràcies, Mireia. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, adéu.
Nosaltres seguim endavant i és moment de repassar més actualitats. Parlant de tot amb Jaume Cabot. L'actualitat del dia d'avui. Autocars de Mataró a Barcelona, vehicles plens i escenes de tensió.
Les línies regulars d'autocars que comuniquen Mataró amb Barcelona no estan donant l'abast. No han donat, de fet, des de primeres hores del matí l'abast per assumir el volum de passatgers que intentaven pujar els vehicles a causa de l'aturada dels trens de Rodalies. Molts autocars arribaven plens a les últimes parades de Mataró. Per tant, ja no parlem de quan arribaven en pobles com el nostre.
I els que esperaven no hi han pogut accedir de cap manera i quan n'ha arribat algun, amb llocs lliures hi ha hagut tensió entre els que volien pujar perquè alguns es volien saltar la cua. A sobre, diversos accidents a l'autopista. Un d'ells, a la C31, ha fet que els autocars hi quedessin atrapats. L'empresa que gestiona algunes de les línies, com Moventis, ha avisat que acumulaven retards importants.
Queixes entre els passatgers de tot el que es va anunciar ahir, busos llançadora, busos que substituirien els trens, doncs de moment, pel que fa a primera hora del matí, han estat inexistents.
Diverses reaccions polítiques des de la CUP diuen la precarietat de la infraestructura té conseqüències greus. En un missatge a la xarxa X diuen colpits per la mort d'un treballador en l'accident de l'AR4 de Rodalies. Tot el nostre suport a la família i una ràpida recuperació a les persones fèrides. La precarietat de la infraestructura ferroviària té conseqüències greus per la seguretat que no podem continuar.
Doncs així és com s'expressaven des de diversos grups polítics. De fet, han comparegut, compareixen encara tant Sílvia Paneque com Núria Parlón després de la reunió del SECAT. Les conselleres de Territori Interior, respectivament Sílvia Paneque i Núria Parlón, compareixen ara mateix després de la reunió del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el SECAT, des d'on es gestiona l'estructura de protecció civil.
De fet, ara mateix, Televisió de Catalunya hi té desplaçat, en aquest cas, la... El seu corresponsal mantenim la suspensió de serveis rodalies regionals i mitjana a distància. Ho ha dit Sílvia Paneque, consellera de Territori, Evitatge i Transició Ecològica. Ara és Núria Parlón, la consellera interior, qui es dirigeix a la premsa. Tots aquests detalls se sabran quan puguem contrastar les informacions en investigació que abans els hi comentava.
A qui pertany? Pertany a una infraestructura d'autopista
Sí, totes aquestes informacions, com diu la consellera, seran la llum de les investigacions. Saben que des del principi hem dit que aquesta era una hipòtesi plausible, però hem de ser prudents i esperar a la investigació i al detall d'aquesta investigació per, efectivament, poder donar informació certa sobre les diferents qüestions que ens pregunten sobre el moment de l'accident, sobre la velocitat i també sobre quins han estat els elements causants d'aquest accident i, per tant, la titularitat dels mateixos.
Podem esperar una represa fent línies o esperaran fent-ho en blocs de tota la circulació de roda de nit? Sí, aquestes qüestions, com els dic, a partir de dos quarts de cinc amb el nou CECAT i amb la valoració
de l'àmbit de les infraestructures i també dels propis serveis de rodalies, serà quan podrem donar detalls de la represa, amb quines condicions, en qualsevol cas, en aquests moments, com els dic, el que estem és continuant, s'està continuant per part del gestor d'infraestructures, aquests treballs a tot el sistema de rodalies.
a la llum d'aquest nou CECAT a dos quarts de cinc podrem ampliar informacions. Paraules de Sílvia Paneca del com i el quan. Quan s'espera que sigui el llarg de la jornada d'avui sense assegurar res i el com, de quina manera, si començaran tots els trens a circular en bloc o ho faran a pau latinament? En el CECAT de dos quarts de cinc sembla que es prendran aquest tipus de decisions, sobretot el com i el quan.
dels propis usuaris i dels treballadors i treballadores el que ha guiat en tot moment les decisions i per això es va prendre la decisió de suspendre tot el sistema i per això es van iniciar a dos quarts de tres de la matinada aquestes marxes d'inspecció detallada de tota la xarxa, de totes les línies, de tots els quilòmetres.
Aquesta inspecció és el que té tallat la línia de Rodalies, ara mateix a tot Catalunya, també regionals i mitjana distància. Les conselleres, després del primer CECAT del matí, han sortit, tant Núria Parlón com Sílvia Paneque, i a la tarda dos quarts de cinc, una altra CECAT, una altra reunió en la qual es prendrà la decisió
sobre del com i el quan tornaran a circular els trens per les vies catalanes. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya reunit. Aquest matí s'entra un centre, un CECAT, reunit també aquesta tarda a dos quarts de cinc. Com ha afectat l'aturada de rodalies al funcionament de les universitats? Doncs davant de la possibilitat més que evident que estudiants i professors
poguessin tenir problemes per arribar a les facultats, sobretot en cas que avui hagués previst els exàmens. Cada universitat ha pres la decisió que ha considerat més oportuna. Per la seva banda, la Universitat de Barcelona ha suspès els exàmens previstos a totes les facultats.
La Universitat Autònoma de Barcelona funciona amb normalitat, però s'ha indicat al professorat que sigui flexible en els procediments d'avaluació dels alumnes afectats. Per la seva banda, la Pompeu Fabra, Universitat de Girona i Rovira Virgili de Tarragona funcionen amb normalitat. Tot i això, establiran mecanismes perquè l'alumnat que no pugui arribar a un examen no es vegi perjudicat. Als treballadors afectats se'ls recomana fer teletreball.
Pel que fa a la Universitat de Lleida i a la UPC, mantenen l'activitat acadèmica, tot i que facilitaran mecanismes perquè l'alumnat afectat pugui comunicar qualsevol incidència al professorat. Pel que fa a les universitats privades...
La de Vic, Universitat Central de Catalunya, Internacional de Catalunya, CEU Abat Oliva i Universitat Ramon Llull també funcionen amb normalitat però amb flexibilitat i atendran les incidències dels alumnes que no puguin arribar a classe.
És, en aquest cas, el minut a minut d'aquest dimecres negre després del succeït el dia d'ahir. En qualsevol cas, nosaltres seguim amb línia informativa i a les 12 Joan Escofeta ens ampliarà informacions pel que fa a l'actualitat general.
Continua des del Departament d'Interior la roda de premsa de Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i també de Núria Parlón, en aquest cas consellera d'Interior del Govern de la Generalitat. Senyal directe des del Departament d'Interior. Hi havia i, per tant, aquest és l'element que va fer que es produís en aquestes circumstàncies.
S'ha reforçat el transport interurban un 10%. La Generalitat es planteja amb més temps elaborar com plans alternatius i arribar a acords amb les empreses d'abusos per fer qualcom més global per si torna a passar una situació d'emergència?
Quan hi ha talls, com saben vostès, o derivats d'obres que estem en aquests moments procedint, per exemple en la línia R3, hi ha plans alternatius de transport dissenyats. Quan hi ha fins i tot talls sobrevinguts també s'actua implementant plans alternatius de transport.
Però per una aturada general de tot el sistema no es pot implementar un pla alternatiu de transport per tot el sistema amb una aturada general d'aquestes característiques. El que sí que podem fer és reforçar, i és el que estem fent, els transports públics alternatius.
En l'àmbit d'interurbans, que és allò que pertoca des del departament, des del primer moment es van donar aquestes instruccions de poder posar a disposició tots els actius que hi havia per tal de poder reforçar les línies on hi ha més usuaris, els corredors més importants, i és aquest increment d'un 10% que els indicava al principi. Hem d'anar acabant, si voleu festar allà, última pregunta. Ah, és a portar allà? No ho sé.
El mismo orden. Primero de todo, expresar el duelo a las familias y amistades de la persona que perdió la vida en el accidente de tren, en la línea R4, y también a la persona que fue arrastrada en el marco del tiempo violento que se dio en la zona del Alto y Baix Empurdás, en concreto en Palacio.
Doncs ara és la... En aquest cas, Núria Parlon, qui es direix a la premsa en castellà, comença donant el dol i el pes a les famílies afectades. En aquest cas, la família de la persona morta en l'accident d'ahir, tal com comença també la roda de premsa fa una estoneta. Dia molt complicat de mobilitat aquest dimecres, perquè no hi ha, recordem, servei de rodalies a tot Catalunya. Última hora de dimarts.
Adif va decidir suspendre la circulació a totes les línies davant els efectes que la llevantada està provocant en la infraestructura. Tot plegat després que dimarts al vespre recordem-ho descarrilés un tren gelida a l'R4 amb una víctima mortal i una quarantena de ferits, cinc d'ells greus. Un accident que la Generalitat atribueix a les pluges dels últims dies. A més, poca estona abans la caiguda d'una roca a la via provocava un descarrilament.
per sortida d'uneix del tren entre Tordera i Massaneta a la R1, sense causar ferits. Fons ferroviàries expliquen que els sindicats, en aquest cas...
de maquinistes han pressionat perquè es fes una revisió completa de la infraestructura i que, si no tenien garanties de poder círculo amb total seguretat, havia demanaçat mobilitzacions que haurien aturat el cervell. Per la seva banda, ho hem escoltat ara fa un moment, la consellera de Territori, Sílvia Paneca, i la d'Interior, Núria Parlón, han informat en roda de premsa del resultat de la inspecció que ha avaluat pel CECAT, on han acudit responsables de Renfe, Adif i la Direcció General de Transports i
mobilitat. Per tant, aquesta tarda i el CECAT previst a dos quart de cinc de la tarda, escoltarem en aquest cas de quina manera i quan i com es restablirà aquest servei de rodalies, també mitjana distància i trens regionals que es troben aturats. Insistim, el CECAT a dos quart de cinc de la tarda previst perquè en aquest cas...
En aquest cas ens expliquin de quina manera i sobretot quan i com es restaurarà aquest servei de Rodalies. En un minut arribem al punt del migdia, l'última hora informativa. A part de la que l'acabem d'afegir, ens l'acostarà Joan Escofert. Gràcies per la vostra confiança. Un dia més, enfilarem de seguida l'última hora del Parlant de Tot. Insistim, Parlón i Panekei han informat de l'última hora de la suspensió.
de Rodalies i tots pendents del CECAT d'aquesta tarda, la reunió en què es decidirà el com i el quan, en aquest cas, es restablirà les línies de Rodalies, també regionals i mitjana distància a Catalunya. Pocs segons, migdia, cedim la paraula, seguim el torn de la informació a Joan Escofet.
Les notícies de les 12. Doncs sí, seguim ben pendents a aquesta hora d'aquest autèntic dimecres en negre. Les conselleres de Territori Interior, Sílvia Paneca i Núria Parlón, estan compareixent després de la reunió del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el SECAT,
Des d'on es gestiona l'estructura de protecció civil, una reunió que s'ha convocat per avaluar els resultats de la inspecció de les vies que van començar ahir la nit i determinar si s'aixeca la suspensió de tots els trens de Rodalies. De moment han explicat que els ferits en l'accident de tren de Gelida evolucionen favorablement i no estem per la seva vida.
El Pla Ferrocart, han dit, també ha deixat d'estar ja en emergència i ha passat a fase d'alerta per les afectacions a la mobilitat que requereixen una intervenció dels operatius per treure el tren que es troba a la via. Això, per exemple, tindrà afectacions a l'AP7, sobretot aquesta nit, perquè implicarà diferents talls de carril per poder treure el tren.
Durant les properes hores el govern segueix fent una crida que es prioritzi el teletreball. Parlant agraït, especialment a la ciutadania, la comprensió, diu, davant d'una situació greu i complexa. A dos quarts de cinc de la tarda està convocada una nova reunió del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya per actualitzar dades i, sobretot, per saber quan es restablirà el servei de rodalies.
Primera, reaccions polítiques que han arribat a la nostra redacció. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha criticat la no inversió i la deixadesa de l'Estat en el servei de Rodalies a Catalunya. En un missatge a la xarxa, X ha exigit el traspàs de Rodalies.
que considera l'única solució per millorar unes infraestructures i un servei clau per als catalans. Per la seva banda, el comissionat per el traspàs integral de Rodalies, Pere Macias, ha assegurat que la línia on ahir va haver-hi l'accident, aquesta de la R4, és una de les que més s'està invertint en un objectiu clar, que és la seguretat, ha dit Macias, que ha explicat que al traçat on hi ha hagut l'accident s'estan canviant raïls i travesses, perquè també forma part...
del corredor del Mediterrani. A més, ha indicat que ja en marxa la reforma i posada al dia de dos ponts metàl·lics que estan just abans i després del punt de l'accident.
Finalment, esmentar que el Departament d'Educació ha demanat als centres escolars que facin els ajustos necessaris per adequar les activitats en previsió de l'aturada de rodalies, que pot fer que mestres i professors no puguin arribar al seu lloc de feina.
amb un comunicat enviat a les direccions dels centres en el qual els diu que imperi el criteri general de mantenir les escoles obertes i segures. En aquest sentit, han suggerit que han d'establir procediments i protocols semblants als que es posen en marxa quan hi ha afectacions a la mobilitat per fenòmens meteorològics.
Yadif, mai millor dit, ha fet marxa enrere i ha tornat a limitar a 160 km per hora un tram de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. La línia s'ha revisat durant la nit i a primera hora s'ha anunciat que recuperava la velocitat màxima de 300 km per hora.
a la major part del recorregut, excepte quatre punts, on s'establia a 230 quilòmetres per hora. Fa només uns minuts que l'empresa ha rectificat. Segons Adif, la limitació afecta un tram entre dos punts quilomètrics i ubicats entre Madrid i Saragossa. I ha de seguir seguint els protocols de seguretat, amb la qual cosa es torna a limitar la velocitat màxima als 160 quilòmetres per hora.
Vila Sa Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilasaradio.cat. Aquest trepadell va per tu, vell amor. Abans no t'entrega a la botiga o al repartidor. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Lluc, 45 anys, enginyer, conduïa sota els efectes de l'alcohol, va provocar un xoc frontal i va matar la dona del seient de l'acompanyant de l'altre turisme. Quatre anys de presó i tres i mig sense permís.
Anna, 41 anys, directora d'escola. Es va distreure amb el mòbil. Va matar un motorista. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya. Què esteu fent?
Visiten el Parc Güell.
Si les parets parlessin, està disponible al web patrimoni.gencat.cat barra si les parets parlessin i a les principals plataformes. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassà de Mar. L'actualitat de Vilassà de Mar la trobaràs a Vilassà.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Seguim endavant, última hora del parlant de tot d'aquest dimecres. Un dimecres, doncs que...
Negre, negre, un dimecres negre després de la desgràcia. Sobretot això passa per davant de tot, eh? La desgràcia que es va viure ahir amb la mort d'aquesta persona amb l'accident de la R4 gelida, amb cinc persones ferides greus i també, doncs, una quarantena també de... una quarantena llarga de persones ferides no tan lleu per sort. No és l'única desgràcia. La teva ja parlàvem de Còrdoba i també parlàvem d'un altre descarrilament, un altre accident a la via. En aquest cas, entre Massanet i Tordera, la línia R1, la nostra...
I aquí sí que no s'han de lamentar desgràcies personals. Dit això, que és el primer que es lamenta, ho portem dient tot el matí, no? La vergonya, la indecència, dieu-li com vulgueu, perquè ahir de seguida s'anuncia transports alternatius, bus llançador d'avui hem sigut d'altres testimonis, a dos quarts d'avui del matí a l'estació de Rodalies de Vila-Sanamar, també a la plaça de l'Ajuntament, de la indignació per una banda de les persones usuàries i de la...
incompetència dels que estaven a l'altra banda. És a dir, diem-ho així, jo ja sé que el senyor, la senyora que està venent els tiquets a Rodalies, per exemple, no té cap culpa que hagi passat això, perquè si busques un culpable humà segurament no hi serà. Què passa, però...
que quan les persones accedeixen, perquè no tothom ha de tenir Twitter i Facebook i mirar les xarxes, no tothom ha de fer-ho, ningú està obligat a fer-ho, hi havia gent, i nosaltres hem sigut testimonis de persones que entraven a la via, a l'estació picaven el seu bitllet, entraven, i les persones que estaven allà no eren capaces de dir que el tren no funciona. I aquí és on s'augmenta la mala llet. I aleshores hem vist escenes als autobusos plens, la gent no pot entrar...
nervis, etcètera. I amb tot això, doncs, aquí estem. I ara, doncs, avui com anella el dit, això ens va, perquè arriba el s'ha acabat el bròquil. I avui s'ha acabat el bròquil més que mai amb la Mar, te va dir la Mar Natche via telefònica, perquè la Mar Natche, doncs, no ha pogut arribar a Vilassai, com era d'esperar, eh?
Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia, és un eufemisme, però sí, hem de dir-ho. Per dir alguna cosa. Per a veure si acaba millor de com ha començat. I sí, com tu bé has dit, avui parlarem de rodalies, però no només de retards. Sabem que ahir mateix, com has explicat, van haver aquests dos... No es poden dir incidents, són accidents, que tornen a posar sobre la taula el debat sobre seguretat, sobre gestió i sobre responsabilitat.
Obrim telèfons. Vols que recordi el telèfon? Per fer missatges de WhatsApp. Tots aquells que avui esteu afectats o no, o heu estat, telèfon 675-99-0052. Repeteix, repeteix. 675-99-0052. Si voleu envieu un WhatsApp. He parlat d'accidents i això són accidents. Jo, i ara se l'avem a la mar, que la tenim a l'altra banda, vull... Ara fa...
6 anys, ara farà 6 anys, va haver-hi un temporal que es deia Glòria. Ho explico molt ràpidament. Aquell dimarts va ser un dilluns, diumenge va començar a arribar, dilluns va ser el gran que tomba i dimarts encara vam tenir les restes. El Catalunya Nit de Catalunya Ràdio va venir en aquest estudi on t'estàs sentada tu, amb la Laura Rossell, perquè aquí va ser un dels epicentres del Glòria.
i ens van demanar a venir a fer programa aquí, i vam convidar l'equip del Catalunya Nit, i ens van convidar diverses persones de Vilassar a passar pel programa i a donar el testimoni. Jo vaig dir una cosa que vaig dir, i recordo perfectament, m'has dit, tant de bo m'equivoqui, tant de bo m'equivoqui, però fins que no hi hagi una desgràcia, i jo parlava de la R1, que segueixo pensant el mateix, aquesta tan maca que ens passa per aquí davant, fins que no hi hagi una desgràcia gran amb el tren,
aquí ningú fotrà fil a l'agulla. No ha sigut a l'R1, però ha sigut a l'R4. I, per tant, crec que no anava gaire errat ara fa 6 anys, fins que no hi hagi una desgràcia. I és igual, eh? La gestió pot venir de Madrid, de Barcelona, d'Albacete o de Calasparra, que m'és igual. És a dir, o hi posem competència davant, o no anem enlloc, o no anem enlloc. Marc Nache, bon dia! Bon dia! És l'única que li dius avui, com estàs? I diu, molt bé, estic molt
Bueno, mira, va, mirem-ho, ha deixat de ploure. Mira, va, ha deixat de ploure, és una bona notícia, eh? I ha sigut una bona notícia. On t'estàs ara, Mar, a casa? Estic a casa, sí, bueno, al despatx. A Canet? A Canet, tot correcte?
Sí, bueno, els trens no funcionen. No, bueno, això ja no funciona allò. Jo t'haig de dir que visc amb una riera i aquí cauen quatre gotes i és l'ecatombre. Sí, sí, sí. En fi. Jo tinc una pregunta per la Mar. Vinga, va, anem-hi. Sí.
Estic segura que contestarà amb contundència, Mar. Ai, ai. Tu què penses? Ens estem passant massa fàcilment els retards? Cancelacions i manca d'informació? Quina actitud prenem? Com ho observes tu, això?
Per suposat que sí, escolta'm, cada dia, cada dia, escoltem les coses diferents, que si hi ha hagut un atropellament, que si hi ha vagues, obres de millora... Al final tot plegat ja ni ens sorprèn, saps? El més greu de tot és que aquesta normalització ha fet fins i tot que deixem de reaccionar. Jo mateixa surto una hora abans, per si de cas, avises ja, escolta'm, que demà vinc a un tren...
o directament assumeixes que és possible que no arribaràs i això no estem parlant de previsió és una redignació total a part que hi ha un cost real amb aquest mal funcionament en l'estrès ara ho deia el Jaume la gent estava en un estat de nervis increïble però això és un estrès i qualitat de vida i dignitat
Efectivament. Jo ho comentava abans amb un company d'aquí a la ràdio, que no ens coneixíem encara, però estava jo tan indignada que l'hi anava compartint. I, bueno, és que parlem que, bueno, els retards, que si sempre ho estem vinculant, la gent no arriba a la feina, sí, però hi ha una persona que està malalta i té que anar al metge i no arriba. Hi ha el metge que té que operar algú i tampoc arriba i resulta que no hi ha ningú que el pugui substituir en aquella especialitat. Estem rebent, eh? Els whatsapps tots van per la mateixa. A casa, a casa, a casa...
Bueno, és igual, improperis també n'hi ha, evidentment, improperis, evidentment, un està emprenyat, la gent s'ha emprenyat, tu. I després jo pensava també, una mica perquè puguem estirar la goma, no?, i veiem fins a on arriba això, més enllà del...
vull separar una miqueta el que és l'accident, que és el que tu has comentat abans, quin tipus de responsabilitat i de cobertura s'està donant i no s'està donant, però després també amb el que ha dit la Marc, aquesta recurrència i aquest inconformisme en el que entrem, a on ens està portant. Quanta gent avui, gent gran que necessita ajuda, que necessita suport i que està amb una mobilitat reduïda i no pot fer altra cosa que esperar que el vinguin a ajudar, no té l'ajuda perquè qui té que venir no pot venir.
I això no vol dir, bueno, és igual, seran 24 hores i s'arreglarà. No, però aquesta persona ho necessita avui. No ho necessita d'aquí 24 hores. Perdoneu, perquè m'estic desviant, però en el fons tot està dintre del mateix cercle. Digue'm, digue'm. És que tampoc no ens hem d'oblidar que és un servei essencial. I això no hauria de ser acceptable mai. O sigui, ens hem acostumat tant a aquest caos que ja no l'assenyalem com el que és. Una miqueta, doncs...
Bueno, és un mal funcionament estructural, saps? I que afecta a milers de persones cada dia. Sí que és veritat que ara hi ha hagut aquests superlamentables fets, d'accidents, amb morts i tal, però és que és el diari que afecta a milers de persones. Sí, sí. Llavors, doncs, bueno...
tot plegat, però no ens hem d'oblidar precisament d'això, que és un servei essencial. No el pots substituir per una altra cosa. Sí, un autobús que surt cada no sé quant.
És que el tema és aquest, Mar, ho explicàvem al començament. Ahir el primer que vam fer va dir que hi haurien busos llançadors que reforçarien el servei. Doncs aquí a Vilassà, avui, sense anar més lluny, i això es multiplica per tots els pobles. I això que som al Manesme, que tenim una línia en Mataró, hi ha molta gent que aprofita per dir també, escolta, aquell bus directe a Vilassà, Barcelona, que tots els partits prometeu i tal, on t'està? Doncs... És que saps què passa exacte. Però, perdona, Mar, perdona, Marta, eh, el tema és que avui la freqüència de bus era al diari, un cada hora. Mm-hm.
Impossible. Si diuen que... No diuen. Certifiquem. Veiem imatges. Hi ha hagut discussions a Mataró i tensió. Perquè només sortir de Mataró ja estava ple. Com ha de parar a Vilassar de Mar si no baixarà ningú? Què passava? Que arribava un autobús, la gent volia pujar, no puc pujar, nervis, gent que per anar a Barcelona s'ha anat a Mataró agafa l'autobús. És que no pot ser. I que és un accident, ja estem d'acord, però ha d'haver-hi un plavé de veritat. I si no hi ha plavé que diguin, escolteu...
Perquè ara surti Protecció Civil, recomanem a les empreses i organitzacions que facilitin el teletreball. Molt bé, això ho heu de fer-ho ahir. Perquè ja sabeu que avui serà un drama, això, i una mentida.
Però això és un pla d'intendència, no és una normalitat. Això no ho podem convertir en... Com que una cosa no ve, plan B, aquest. I l'instaurem i ja està. No fem res més. A mi, lluny de voler fer demagoja, i ho dic també amb la Marta... Marta, aquí digues el que tu opinis, eh? Però és que...
Jo el que veig és, com ella ha encetat el tema i jo el continuo, no? Si és un servei... Diguem que és una qüestió estructural, no és una cosa que depèn de quin partit estigui o no li donen prioritat o no. Ha de ser prioritat. Hi hagi el partit que hi hagi. Per tant, no té que ser un element anabolitzant de vots. I que és el que jo moltes vegades veig, igual que passa amb sanitat, que seria un altre molt a obrir, no? És una necessitat essencial de la persona humana. És un dret que tenim. I què passa?
Tenen que passar aquestes coses perquè vinguem aquí a la ràdio i en parlem tots indignats, però després, en el dia a dia, que s'abaixin a vent aquestes incidències i s'invisibilitzen un munt de problemes que hi ha al darrere, com els que ara comentem, i ningú fa res. Però és que nosaltres, com a usuaris...
estem lligats, jo també m'incloc, estem lligats de peus i mans, perquè en el fons necessitem allò que si ens posem a la contra, què passarà? Si ens manifestem, què passarà? Potser farem soroll, però aquell dia no ningú anirà a treballar, aquell dia ningú es mourà i ningú ho vol, això. Per tant, pregunta l'aire, quina creiem que seria la manera de manifestar-nos nosaltres? Perquè, escolta, és que si no, sempre acabem amb la posició de... Posició en barra, me quejo, pero luego no hago nada. Mira quin whatsapp més eloquent, eh?
Dos amics, eh? Ens envien un, el que està més lluny, eh? Diu, jo he sortit a les 5.30 de casa i a les 9.15 estava a Granada. A Granada? A Granada, eh? Tenc amb l'avió, eh? Em dic 9, que és amb l'avió, evidentment, eh? Val, val, val. El seu company ha sortit a les 7, un quart de 8 de casa, i a les 10 encara no havia arribat a Barcelona.
Mare meva. Mireu això, eh? És que és això, eh? Dius, hòstia, per favor. Un s'hi ha sortit a dos quarts de sis i l'altre, però clar, anava granada. Hòstia, no pot ser. No pot ser, vull això. I després ve un altre, eh, noies? Ve un altre, eh? Que ve la tornada. Ara ve la tornada. Que tota aquesta gent que ha aconseguit arribar a Barcelona, a la nit tornarem a liar-la, eh? A la nit hi haurà lio aquí. I si no, ja ho veureu, eh?
I també estaria bé preguntar a les empreses o als col·lectius que reben a totes aquestes persones al llarg del dia com s'organitzen, no? Perquè també estan... Aquí hi ha una perda econòmica, eh? Total, total. Ja us ho dic, eh?
Jo insisteixo en el tema de buscar una mica mobilitzar tot això, perquè si no, realment estem sempre amb aquesta tessitura de dir les coses es solucionen i estem esperant que algú ho faci per nosaltres. Què penseu que podríem fer que no estem fent? Mar, tu mateixa. Home, sincerament, la...
Queixar-nos, però fer queixes formals en el sentit de... No que quedi així a l'aire, sinó que ens hauríem de mobilitzar. Perquè, insisteixo, això és un problema que passa diàriament. Com dius queixa formal, que és ben bé, una queixa formal?
Doncs, per exemple, sortir al carrer... Ara! No, és que jo entenia entrar a instàncies, per fi, i això ja dic jo que perdem el temps. No, no, no, perquè tornem una altra vegada al mateix, és un servei públic i probablement, doncs, això...
s'excusaran, no, és que això no ho vaig fer jo, ho vaig fer l'altre que hi havia, o el que vindrà, això tant se val, la qüestió és que tenim un problema i s'ha de solucionar. Jo, de veritat, perdona, eh, que ahir vaig escoltar la connexió de Televisió de Catalunya com a cap a quarts d'una de la nit amb Gelida, i sortia un periodista amb dos dits de front, que també n'hi ha, i va dir, escolta, diu, no us puc afegir més informació, això per una banda, diu, perquè ara estem fotent més nosa que servei.
I això doncs val molt la pena remarcar-ho, però ell mateix deia, a vegades quan estem, i això no estic excusant a ningú, però a vegades quan estàs al tren i el tren s'atura un quart, 20 minuts, no tira, és que hi ha un problema a la via, realment hi ha un problema a la via, i això també ho hem de veure, perquè si no passen coses que no volem que passin.
I en aquesta banda, jo ara puc arribar a entendre els maquinistes, que diuen, escolteu, jo fins que no vegi que les vies ens certificin, que estan completament netes, aquí no arrenquem un tren. Per tant, he sentit veus que van a pels maquinistes. Res més lluny de la realitat. Jo què vols que et digui, eh? Sí, en aquests casos, òbviament... Ai la mar, ai la mar. Sí, però jo m'he trobat amb una vaga.
on prometien els mateixos maquinistes, on prometien els serveis mínims i essencials. Lo cortés no quita la valient, que això tens tota la raó. I ens vam tenir fins la una de la nit allà, d'acord? Sense avisar, sense informar, res en absolut. Sí, senyora. Sembla que siguin treballadors intocables, ni hauran que són honestos, però no. Estic completament d'acord, però una cosa...
No, si tenen una responsabilitat i tu no ho veus clar, això és com un pilot. Si tu no ho veus clar, jo no surto. Tots ens hem cabrejat amb un pilot d'avió perquè no li he donat la gana, perquè estan en vaga, però si aquesta vaga és per la seva seguretat, per la de tots plegats, bàsicament, evidentment que una cosa no treu l'altra, però que també...
Ens posem a l'altre costat, que els maquinistes diuen que aquí no s'engegarà una maquina de tren fins que no ens certifiquin que les vies estan netes. De fet, per l'ONI PANEQUE, les conselleres d'Interior i d'Infraestructures, en aquest cas han assegurat que encara no hi ha hora, ni com ni quan s'engegarà la maquinària dels trens a Catalunya. Aquesta tarda, rolleix, de nou al CKAT a dos quart de cinc, esperen donar la resposta del com i el quan.
El quan i de quan, dic perquè li preguntaven, i això serà un, dos, tres, engeguem màquines o serà paulatinament? I elles mateixes no ho saben contestar, eh? Per tant, avui almenys això va per llarg, ara.
Jo no sé, a la pregunta aquesta que podríem dir, això és un problema tècnic o és més aviat un problema polític i de prioritats? És que amb el que estem comentant el problema tècnic no és problema tècnic, és resultat. És resultat d'un altre problema que no s'està contemplant. Al final hi ha una mala gestió política en aquest tema. Què passaria si aquesta situació fos
vinculada a una empresa 100% privada. Com l'entomaríem? L'entomaríem igual o ens posaríem més d'usos dels que ens estem posant?
mira... Demanarien caps. Demanarien caps, exacte. Aquí estaria ple de reclamacions massives, baixes de clients, o no ho sé, doncs mira, me'n vaig a la competència i no torno mai amb tu. Sí? Però, clar, la cosa és que estem una mica així com que no sabem què fer i aguantem perquè no tenim una altra opció. A mi...
El que em ve al cap és que, segurament, si això passés en una empresa 100% privada, l'estament públic, la Generalitat, segur que sortirien a demanar, sisplau, que deixessin de fer responsabilitats. I ara qui surt a demanar aquí les responsabilitats?
Torno a el mateix. Al final estem utilitzant un bé de primera necessitat, que és alienable i que a més pertany a un dret que tenim com a ciutadans, com un anabolitzant de vots o d'intercanvi. Jo ho veig així.
Perquè, al final, quant de temps portem amb aquest problema? Escolta, jo he estat a Madrid diverses vegades per temes de feina, i no a Madrid només, sinó a altres llocs arreu d'Espanya. No puc parlar per tot Espanya, perquè m'estaria equivocant. I no vull fer d'això alguna cosa incerta, però el que jo he pogut, com a usuària, veure Rodalies, en aquest cas cercanies al reste d'Espanya...
Res a veure amb el que tenim aquí, eh? Però res a veure. La infraestructura neta, com una patena. La flota de trens d'última generació que deies, mare meva, regreso al futuro, què és això?
I els metros i tot, no té res a veure. I vens aquí i tornes a la prehistòria a dir, aquí alguna cosa, no estem gestionant bé. En fi, i això que les desgràcies mai viren soles, perquè estem venint d'una grandíssima desgràcia també a Granada. Sí, a Granada. A Còrdoba, perdó. A Còrdoba. Sí, sí, a Còrdoba. Però és que, clar, la Muz i...
Hòstia, que ara cal veure si és la causa o és l'efecte d'aquest tall a la via. És que, hòstia, ja no podem estar tranquils en absolutament res. I han sortit els àudios d'un dels maquinistes davant d'explicacions d'un tema a l'estació de Totge, sembla. Han sortit els àudios i, per tant, encara no està tot escrit el que va passar al damunt. Per tant, compta amb això perquè encara pot haver-hi més notícies.
Què més, noies, va? Avui ha vingut emprenyada la Marta. La Marta va dir entrar-te a la ràdio. Mare meva, ens hem posat, tots firmes ens hem posat. Mare meva, quina fava m'estàs donant. No, això és un tema que qui més i qui menys ens toca a diari. Llavors, doncs, clar, ara sí que hi ha estat la gota que ha fet passar el got, però hem estat en fars.
Escolteu una cosa, tu dius que vas amb el tren... Mira, jo la setmana que vaig a Madrid, vaig amb tren, i sóc dels que miro la velocitat en el monitor, 290, 300, 302, i dic, ah, estic anant a 300 quilòmetres per hora. Doncs avui a DIF ha tornat a limitar a 160 quilòmetres per hora,
Un tram, un tram de l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Per tant, no serà tan, tan, serà ràpid, perquè ho serà, però tan, tan com era no, perquè un tram l'han realitat 160 km per hora, que penso jo que, deixeu-m'ho dir, sí, una hòstia 160 també és greu, per tant. Clar, però i per què ho han fet avui i no abans? Aquí està.
Aquí està. Un cop revisada la línia, s'havia aixecat la limitació a la major part del recorregut, però l'empresa ha fet marxa enrere després per l'avís d'un maquinista sobre l'estat de la via. Està bé que ho facin, encara que sigui per una desgràcia, tot sigui perquè no torni a passar-ne una altra. Això és el que diu un dels conductors de la línia.
Que insistim, eh? Escolta, que podeu circular tranquil·lament fins que un maquinista ha alertat sobre l'estat de la via en un tram Barcelona-Madrid i el Línditer. A 160 km per hora.
Correm-hi tots a les revisades, eh? Igual també ha donat la casualitat, perquè probablement això igual s'avisa i si hi ha una alerta que pot haver-hi un... que està malmès o el que sí, segurament haguéssim pres la mateixa decisió, tant si hi ha hagut un accident previ com si no.
que ara també els mitjans de comunicació, doncs ara tot són desgràcies, no? És com quan passa un carretrèmol a no sé on, que sembla que tota la terra es mogui i a tot arreu n'hi ha, no? També s'ha de ser una miqueta conseqüent amb tot plegat, però...
En aquest moment, Francisco Cárdenas, des del sindicat UGT Renfe, ha dit, ha dit ell, textualment, no és que ho digui jo, ha dit ell textualment, fa dos anys que denuncia les vibracions en aquests trams de via i ningú hi ha fet cas. Estem parlant d'aquest tram Barcelona-Madrid, eh? Dos anys i ningú ha fet cas. Per tant, jo, les casualitats, les justes i necessàries, eh? Què vols que et digui, eh? Sí, sí. Què vols que et digui, eh?
De tota manera, avui precisament ho comentava amb el meu fill i em deia, és que mama, jo ja no agafo més el tren, eh? Ja no agafo. Bueno, una miqueta per donar, jo què sé, un missatge també d'esperançador i de baixar una miqueta el terreny i dir, d'acord, hi ha molt tema a solucionar, però és que si no, no ens mouríem de casa. No aniríem ni amb cotxe, ni amb tren, ni amb avió, no faríem res.
i hauríem de veure també quants accidents hi ha jo només sé la dada del 2024 perquè és el que he pogut recuperar més recent i més segur de la mitjana era de 3 morts diaris a Espanya per accidents de trànsit és fort eh si tu sumes per tant dius i la gent agafa el cotxe
Bueno, aquest matí, sense anar més lluny, fins a 6 accidents, un a la nacional, l'altre a la C31, els altres a la C32. Per tant, doncs, està claríssim que és el mitjà de transport que, en aquest cas, amb més probabilitat de tenir accidents, que és el cotxe, eh? Per tant, recordem que el 2025 ja n'ha hagut 144 morts en accidents de trànsit, un 6% més que el 2024. I 144 morts és una barbaritat, eh?, les carretes catalanes, per tant, doncs...
I no val dir ara això... En fi, escolteu, avui no veníem a parlar... De què veníem a parlar avui, per cert? Bueno, havíem fet un titular així que volíem... Directament, la incidència ha pogut més que el que teníem previst perquè veníem amb un altre tema. L'actualitat... Veníem realment amb un altre tema i l'hem canviat sobre la marxa perquè la situació... Quin tema, quin tema? Anuncia el tu, que el farem la setmana vinent.
Ara no el trobo. Veus? Són les coses del directe. És el directe. Volem parlar, no me'n recordo, del títol, però sí que la temàtica és sobre la llibertat d'expressió. Ah, sí. A veure on la portem i on acaba. Ja ho enfilarem. Aquest també té tela. Sí o no?
Bueno, sota l'empara de la llibertat d'expressió, a vegades ens anem una mica de la pinça, eh, també? Sí o no? Aquesta és la idea, parlar-ho des d'aquí. I més actualment, que hi ha cada un que... Bueno, com que hi ha llibertat d'expressió, puedo soltar lo que me dé la gana. Clar, clar, clar. Tampoc funciona així, eh? Exacte.
Doncs escolteu, Marta Badia i Mart Natge, us agraeixo moltíssim avui que hagueu estat a la ràdio amb aquest punt de mala llet, s'ha acabat el bròquil d'avui, com no pot ser d'altra manera, imagina't, la gent segueix enviant a casa, teletreball, jo no he pogut treballar, no puc treballar a casa, perquè això és molt fàcil, dir teletreballa, qui pugui, jo per exemple com treballo a casa. Exacte. Per tant, és curiós, com a mínim és curiós això. Mart Natge, que vagi molt bé!
Gràcies. Gràcies, Bruquileta. Adéu, Bruquileta, que vagi bé. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. I la Marta Maria, la Bruquileta. La Bruquileta emprenyada que està aquí. Res, despedir-me també, acomiadar-me...
amb aquesta reflexió que al final s'ha acabat el bloc i l'intenta aportar un gra de sorra a la conscienciació a un nivell social i en aquest cas hauríem de pensar si el problema de Rodalies és que fallen els trens estrictament o que fa massa temps que acceptem que fallin. Sí senyora. És que és com tot, ens anem acostumant i al final tot és normal. Que vagi bé Marta, fins la setmana que ve! Gràcies, bon dia.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Run de mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vila Sala Mar. Vila Sala Ràdio, 98.1 FM. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 minuts, gairebé per damunt de 2 quarts d'una, última hora de l'edició d'avui, la d'aquest dimecres 21 de gener de 2026. Ho deia l'amic i company, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet, diu aquell dimecres que sortirà als resums de l'any. I tant, que sortirà als resums de l'any.
És moment d'anar ara mateix cap a l'agrícola Vilassà, però avui no cap a la botiga, sinó cap al magatzem. Com sempre, un cop al mes, anem a visitar en Martín Borghetti, una entitat centenària, que això es diu molt aviat, eh? Es diu molt aviat. Des de l'agrícola Vilassà, avui salvem en Martín. Ens anem al magatzem. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Martín Barguetti, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, i bona hora. Com estem? Molt bé, molt bé. Aquí ja deixant un poc la lluvia i volvint a la normalitat. Vinga, pues ja, ja lo tenim el temporal, eh, també, atràs, eh. Martín, com sempre, una vegada al mes, entramos en el almacén de l'agrícola Vilassà i que ens posem avui damunt la taula aquí li pot interessar avui això. De què hablamos, Martín?
Bueno, mira, hoy hablaremos de un tema muy importante de la actualidad que está pasando ahora en los jardines y en todos los espacios públicos y que lo hemos hablado hace unas semanas. Es la procesionaria del pino, la oruga, que tanto...
Tanto malestar nos causa, sobre todo por los pelitos, esto las urticarias, que irritan a mucha gente y causan muchos peligros para las mascotas, para nuestros perros. Sí, señor. Que si la lamen, bueno, hay que llevarlos al veterinario. Así que para prevenir esto...
Aquí en la agrícola tenemos el anillo, no sé si alguna vez lo has visto, es un anillo, es como una goma espuma con un plástico negro que se coloca como un cinturón alrededor del pino y esto es una trampa mecánica. Lo que hace es que la oruga, cuando ahora empiezan a bajar naturalmente,
Terminan de comer las hojas y empiezan a bajar hacia el suelo para encarrarse y pasar el resto del invierno y empupar. Luego saldrá la papayona que saldrá volando en verano. Pero de momento están bajando y hay mucha gente que, bueno, esto normalmente pasa en febrero, marzo, marzo más que nada, pero últimamente el ciclo de la plaga se está adelantando y ya muchos jardineros de la zona nos han dicho que la han estado viendo bajando y pequeñita.
Así que ya hemos estado proveyendo de muchos cinturones, muchas trampas a la gente de aquí de la zona que las están colocando. Es muy fácil colocar, pero bueno, si no, un jardinero lo puede hacer.
Si tienen pinos, lo más probable es que tengan orugas de procesionaria aquí en la zona y empezarán a bajar muy pronto. Así que yo os recomiendo de instalar este cinturón alrededor. La oruga bajará, topará con el cinturón, se meterá por un caño que hay que va a parar a una bolsa y esta bolsa luego, bueno, cuando se llena se puede retirar y se puede manipular fácilmente porque no se toca la urticaria.
Y bueno, y así prevenir que la oruga baje a nuestros jardines o a la calle y bueno, que cause los problemas que causa, ¿no? Pues es interesante... No sé si lo has visto al anillo alguna vez. Sí, sí que lo he visto, sí. Interesante e importante porque, como bien dices, todo se avanza. No sé si las lluvias, este temporal que está haciendo y ha hecho sobre todo en los últimos días, perjudica de alguna manera a estos bichitos, a estas orugas o no, ellas contra viento y marea.
No, sí, son bastante fuertes y se agarran bien, lo que puede perjudicar, muy buena la información que das en realidad, porque las trampas, claro, los que se han adelantado y la han puesto anteriormente, claro, han corrido el riesgo de que este temporal al romper ramas y hojas y viento...
La trampa la puede haber roto o, bueno, se puede haber deformado. Así que hay que tener cuidado en volver a los que ya la han instalado, de ver que todo esté funcionando perfectamente y si no, bueno, cambiar la parte que esté rota.
Pero es verdad que de ahora en más, si no tendremos más temporal, será el momento ideal para aplicar la trampa. Y os recuerdo que es una trampa que no tiene ningún tipo de químicos, es solo un plástico especial que viene con una goma espuma y de un color especial con un tratamiento para que justamente la oruga no se escape.
Pues perfecto. Hemos hablado de la procesionaria de Alpil, la procesionaria que es curiosa para diem, ¿no? Como un animal tan pesado como es la bruga puede ser un bicho tan bonito como es una mariposa o una papallona. Es curioso, es la naturaleza. ¿Qué más hablamos? ¿Qué tenemos más, Martín? Ahora, saliendo de plagas, hablamos un poco sobre los bioestimulantes.
que seguramente la gente ha escuchado alguna vez estos productos relativamente nuevos que hay en el mercado, que es bioestimular la planta,
qué es, para qué sirve y cuándo sabemos cuáles son buenos y cuáles no. Ahora hay todo un mundo alrededor de estos productos que han salido y bueno, hay mucha información y es difícil procesarla. Así que intentaré rápidamente decirles, básicamente un biostimulante es cualquier sustancia de origen natural o no,
que estimula a la planta ya sea a tomar más nutrientes del suelo o a hacer crecimiento vegetativo, no sé, ya sea ramas u hojas nuevas. En este caso, en el invierno, ahora las plantas, la mayoría de las plantas están en un estado de dormancia. Ay, perdón, está sonando la alarma aquí en la cooperativa. Pero está todo bien, ¿no?
Sí, sí, ya se ha parado. No han entrado malvados, no han entrado malvados en la cooperativa, debemos estar tranquilos. Solo las orgullas.
Les decía entonces de los bioestimulantes que ahora en invierno sirven para romper esa dormancia. La planta está como en un estado que vino el frío y está ahí esperando que llegue la primavera y a veces uno quiere que haga algo, que crezca, que se ponga verde, que cambie un poco y con estos bioestimulantes se puede estimular la planta, se puede aumentar.
que haga el color, que haga un poco más de hoja, que absorba más nutrientes, más agua, que se vea más bonita en general. Así que hay algunos que tienen algas marinas que también funcionan como biostimulantes. La mayoría son productos ecológicos. Así que si alguien tiene alguna duda puede venir aquí a la cooperativa y le explicaremos muy bien el tema de los biostimulantes. Perfecto. ¿Qué más tenemos, Martín, para hablar hoy?
Vale, otro tema será, hablando de la parte ecológica también, los tratamientos, las alternativas ecológicas para plagas. En este caso les comentaré muy rápidamente el extracto de ortiga, el aceite de neem y el jabón potásico, que son productos muy conocidos tanto en los gardens como en las cooperativas.
y hoy en día hay muchísima información online y la gente se confunde y no sabe muy bien para qué es cada producto. El extracto de ortiga nos han preguntado muchísimo, lo viene buscando mucha gente y básicamente, como lo dice la palabra, es un extracto de la ortiga de la planta, una planta de ortiga que es muy rica en nitrógeno, hierro, calcio y sílice y lo que hace es fortificar a la planta
de forma ecológica, no tiene ningún químico, tiene solo nutrientes, e impide que vengan hongos y plagas a comerla. Así que funciona como insecticida y fungicida, y es una alternativa ecológica a los productos fitosanitarios normales. Luego también tenemos el aceite de neem. Este es muy interesante porque es un aceite que se extrae de una semilla
del árbol de Nem, que está en la India. Esto viene de la India, viene de Sri Lanka, viene de por allí, y se dieron cuenta que la semilla esta tenía esta propiedad, este aceite que funcionaba como insecticida o fungicida. Así que la gente, bueno, empezaron a investigar y empezaron a extraer este aceite como una prensa, como si fuese cualquier otra semilla que le extraen aceite,
y se vende en formatos de botellas de litro de 250 centímetros cúbicos.
Y funciona también de forma ecológica. El aceite este tiene propiedades antifúngicas y de repelencia. No son productos convencionales que matan a los insectos directamente, pero cortan su ciclo porque el insecto chupa la savia de la planta y al ver que tiene el aceite este que es un poco amargo, deja de alimentarse y bueno, se muere por inanición al cabo de unos días.
Así que esta es otra alternativa para el control de plagas. Y luego tenemos el famoso jabón potásico, que este ya está en la mayoría de los gardens, supermercados, cooperativos, este se vende en muchos lugares. Aquí tenemos el tisús a nivel profesional
a nivel particular, y este funciona de otra forma, también es más mecánico. Es un jabón, hasta estar en cuenta que cuando fumigamos con un pulverizador, esta gota de jabón le cae sobre un pulgón, una araña o una oruga, o algún bicho más pequeño, una bosca blanca, y lo asfixia, porque como es una gota de aceite que le cae encima, no lo deja mover y se asfixia porque no pasa el aire.
Y, por otro lado, el jabón este le come un poco la capa de quitina que tienen los insectos, las ablanda y, bueno, también se mueven deshidratados. Así que es una buena opción para los que tienen huertos ecológicos o para los que quieren cuidar de su jardín de forma ecológica y sostenible. Estos tres productos le van a ayudar mucho. El maldito pulgón, vaya.
Pues vamos a cerrar. Gairebé tanquem ja l'espai avui amb l'agrícola. 14, gairebé 13 minuts. La una, ¿qué más tenemos, Martín? Vale, por último, comentaré muy rápidamente las patatas de siembra. Ah, mira. Sí, aquí todavía...
Como tú habrás escuchado, esta era una zona de siembra de patatas hace muchísimos años. Luego se cambió por las flores, es la flor cortada y ahora ya estamos, bueno, los claveles y ahora, bueno, ahora ya se ha diversificado por completo.
Sí, ahora ya no. Hablemos claro. Ahora ya no. No, no, no. Ahora quedan solo los huertos urbanos y alguien que tenga... Y alguno más, alguno más. Sí, alguno más. Pero era una zona tradicional de patata aquí. Sí.
Esto, bueno, se ha ido dejando un poco por los precios, por lo difícil que es hacerla crecer aquí, que no es fácil, pero más que nada por los precios. Aún así, tradicionalmente aquí en la cooperativa todos los años se venden unas 10 toneladas de patata para semilla. La patata de semilla, porque no se la imagina, es una patata, pero un poquito más pequeña, y cada patata tiene dos o tres yemas de crecimiento. Entonces lo que se tiene que hacer es la compra ahora,
y se la deja grillar, que grillar quiere decir que crezca este brote un poquito, crecen unos centímetros, y luego se la corta en dos o en tres trozos, teniendo cuidado de que en cada trozo quede una yema para que brote,
y luego se planta en el suelo este trozo ya cortado, que bueno, le suelen poner algún fungicida, alguna canela, algún fungicida de estos ecológicos para que no lo pillen ningún hongo, y lo plantan en febrero-marzo, ya pasado el riesgo de heladas.
Así que, bueno, recordar que hoy en día es difícil conseguir la semilla de patata y la gente no sabe a dónde ir a comprarla, pues aprovechamos y les recordamos que pueden venir a la agrícola de Vilasar. Sí, senyor. Tenemos sacos de patatas, se venden por saco de 25 kilos, porque hay otros lugares que lo venden por kilo. Así que aquí mínimo 25 kilos. No ens acabarem les patates, ja et dic jo que no ens les acabem bé. No, i si les sobra, pues se las pueden freír.
I el dissabte, aquest dissabte 24, arriben els tradicionals tres toms, Martín. Así es, correcto. Yo creo que sonamos un poco pesados repitiendolo, pero lo recordamos, solo lo recordamos. Sí, senyor. Lo organiza la cooperativa, como todos los años, con ayuda del ayuntamiento y en este caso el Mercat de la Flor también.
El dissabte 24 a las 9.30 está el Esmorzar, el Mercat de la Flor. Luego a las 12, inicio de la ruta y los tradicionales Tres Toms por los carrers de Vilasar.
I a les 12.45, la bendició dels animals a la plaça de la Iglesia, al carrer de Sant Joan. Doncs... Así que, bueno, ahí... I els panellets, eh? I els panellets de Sant Antonia, també. I tenim la venda típica dels panellets de Sant Antonia, així és, correcte, que tots els anys se venden i gusten molt. Martín, ens veiem allà, doncs. Doncs ahí estarem, així és, ja va. Doncs moltíssimes gràcies, Martín, un abrazo, que vaya molt bé. Vale, gràcies per tenerm-me. Gràcies, hasta luego.
Última pausa del programa d'avui. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Doncs ja sabeu, que el parlen de tot. Es basa amb la informació a l'actualitat. També tenim estonetes per l'entreteniment. I abans d'acomiadar-nos, cançó. Desaparegut, enyorat. El podeu veure ara mateix al cinema i d'aquí molt poc, si no ja, a les plataformes de televisió amb un documental precisament dirigit per l'Alba, la persona, la filla d'aquest cantant al qual dirigeix aquest documental. Alba amb Antonio Flores, recordant el gran Antonio Flores.
No sé por qué me sentí el hombre más feliz Ya estabas aquí Pude entender que eras un pedazo de mi ser
Fins demà!
Dos cometas se convirtieron en tus ojos regros. Yole, yole. Tan bonita, tan morena, tan gitana como ella. La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín.
No sé por qué tu llegada al mundo fue así. Tempros por salir. Y no sé por qué me sentí el hombre más feliz. Ya estabas aquí. Tan bonita, tan bonera, tan quita como era. La flor que siempre quise ser.
El gran Antonio Flores posant el punt i final. El parlant de tot d'avui, 5 minuts i mig, la una del migdia. No us perdeu l'informatiu d'avui. Hem sortit de bon matí a copsar la indignació, diguem-ho així, dels usuaris i usuaris de Renfea aquest matí.
La principal notícia de l'informatiu al qual us deixo d'aquí 5 minuts i poc segons. Joan Escopet ens acosta a la primera edició del Crònica. El meu nom, Jaume Cabó, l'edició d'avui, la número 2282, 2282 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Us ho mano, no us causo de mani, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé, amb bones mans us deixo, com us deia, i com ens inspirem fins a arribar a la una.
amb el roce de Tupiel amb Revolver. Carlos Góñez. Carlos Góñez, el roce de Tupiel. Que ve de gust escoltar música amb un matí així, eh? Seguirem, evidentment, amb l'actualitat. I demà a les 10, 98.1 FM a vileserradio.ca. Ens ho expliquem tot plegat en una nova edició del Parlant de Tot. Que vagi molt bé! Un al migdia, 3.57 de la tarda. L'actualitat, això vol dir que en 5 minuts, Joan Escopeta ens ho explica tot plegat. El que passa a Vileser de Mar i el Maresme, vagi bé!
Un vaso de whisky, un hotel diferente, es más que suficiente para pensar en ti. Una noche de mayo, con el mar a mi lado. Es día tarde y tus ojos siguen allí. Y es que son ideales para perderse en ellos. Y es que uno no aprende, ni vivo ni muerto. Son las seis de la tarde, todo enfrente del puerto. No consigo sacarte de mí ni olvidar.
Música Música Música
desnudo frente del espejo esperando que tú me digas el precio no tengo muy claro si lo puedo pagar recojo mis cosas nena vuelvo a mi hogar nuestros corazones laten a la fe quién soy yo sin ti quién eres tú quién el ritmo de la noche viste mi canción mejor cojo mis cosas nena mejor me voy
Bona nit.
Bona nit.