Primer contacte amb l'actualitat. La nostra localitat, Vilassa de Mar, s'assuma un any més a la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb una programació diversa que combina activitats culturals, educatives i reivindicatives. El consistori, amb la col·laboració de diferents entitats del poble, impulsa aquest conjunt de propostes
que tenen l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania, promoure la reflexió col·lectiva i posar en valor el paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Aquest 2026, com a novetat, la tradicional caminada es transforma en la festa de la dona que tindrà lloc demà dissabte a partir de dos quarts de dotze del migdia i esdevindrà un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament.
La jornada combinarà música en directe, un homenatge a dones rellevants de Vilassa de Mar, un vermut feminista i un taller de pancartes del 8M convertint la plaça en un espai festiu i reivindicatiu.
Hores més tard, a les 7 de la tarda, la sala cultural Maria Roger Carrau acollirà l'espectacle teatral Males Dones de la companyia La Melancòmica, una proposta escènica en clau d'humor que convida a reflexionar sobre el paper de les dones. I diumenge, Dia Internacional de les Dones, la commemoració continuarà amb una edició especial del begul sardanista que emetrem de 10 a 11 del matí, presentat per Margarida Bernetta.
També hi haurà visites guiades a la Casa Museu Carme Rovira a partir de dos quarts d'onze del matí i de les dotze del migdia per donar a conèixer l'obra i vida d'aquesta pintora naïf Vilasarenca. Al migdia, a la plaça de l'Ajuntament, serà l'escenari de la lectura del Manifest Institucional a càrrec de les regidores del poble i l'alcaldessa, seguida d'una manifestació pels carrers de Vilasadamar convocada per les entitats feministes locals que culminarà amb la lectura del Manifest de Viladona i l'Assemblea Feminista de Vilasadamar.
L'Assemblea Nacional Catalana de Vilassadamar, Vilassadamar per la Independència i Indiàgora, organitzen avui divendres a les 7 del vespre a l'Espai Galbany la xerrada anomenada Catalunya Sobirana. Les dues cartes guanyadores per assolir la independència serà impartida per Santiago Requesens, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i portaveu de l'Associació Indiàgora. Aquest acte és obert a tothom.
Donald Trump va tornar a carregar ahir contra Espanya, que va qualificar de país perdedor. També va amenaçar Espanya amb represàlies per ser molt hostil, va dir amb l'OTAN i oposar-se a dedicar el 5% del seu producte interior brut a la despesa en defensa. Es va pronunciar la mateixa línia el president d'Israel, Isaac Erzog, que considera que Espanya està jugant a un joc estrany, incomprensible, en la guerra contra l'Iran i ha acusat Espanya d'incomplir el seu paper com a membre de l'OTAN i també de la Unió Europea.
Així va afirmar que les autoritats israelianes prenen nota de quins països els donen suport en la campanya contra l'Iran i quins no. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar ahir que no és acceptable el menyspreu amb el qual el president dels Estats Units parla d'Espanya, un país que diu sempre col·labora en missions de pau si tenen cobertura internacional. En una conferència a Barcelona, Robles va apuntar que el règim dels ayatolars vulnera per complet els drets humans a l'Iran,
Però ha remarcat que, fins i tot en aquests casos, les intervencions militars han de respectar l'ordenament jurídic internacional. En Humboldt, victòria colossal del Barça a Magdeburg amb un tram final espectacular de 29 a 36. El Barça va mostrar personalitat, maduresa i ofici per imposar-se al seu rival més incòmode i col·locar-se d'aquesta manera com a nou líder del grup B de la Champions. Tornem a més informació a les 11 del matí.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Encara que no funcionis, no em diguis ruc. Si penso que de tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls de la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics. I des d'on vulguis. Vols saber com gaudir-ne? Amb Bibliodigital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Bibliodigital. Disponible a AppStory Google Play.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Fins demà!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvinguts, benvingudes tots i totes un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Matí de divendres i 6 de març de 2026 ens plantem...
El primer cap de setmana del tercer mes de l'any. De fet, va començar el mes el diumenge passat, però el primer cap de setmana complet. Com ho fem? Doncs amb pluja, amb vent, amb el temps que estava previst. Sembla ser que varien una mica les previsions, depèn de per on s'escolti. Alguns diuen que de cara dissat i diumenge pot arribar a ploure, els altres diuen que la pluja arribarà fins demà a la matinada. En qualsevol cas, volem saber si aquest mal temps que ens acompanya ens seguirà fent companyia també el cap de setmana. I és per això...
És per això que, en aquest cas, connectarem de seguida amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, amb Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. I des d'allà, Joaquim Serra ens farà l'última hora, la previsió del temps de cara avui, sobretot de cara als propers dies.
Dit això, de seguida també saludarem a Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio i amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho van ser també...
Un dia com avui. Tot pujant al d'Hilòria en un dia més. Repassem les efemèrides, sobretot d'un caire musical, eh? Sobretot d'un caire musical, però també n'hi ha d'altres característiques.
A dos quarts d'onze, com sempre cada divendres, saludem en en Xavi Tomàs des de l'enxaneta Vilaçà. Cuina amb història, cuina de trinxera. Què vol dir això? Doncs que en Xavi Tomàs sempre ens cuina. Un plat, ell diu que fàcil, després ja no ho és tant. Sempre diu fàcil, és molt fàcil, a l'abast de tothom. Després t'hi poses i ja no ho és tant, però en qualsevol cas els cuiners ho tenen, això, eh? De seguida saludarem en en Xavi Tomàs que ens cuinarà...
des de la història. Cuina amb història, cuina de trinxeres. Què vol dir això? Ens prepara un menú des de l'enxaneta de Vilassar de Mar i ell, amb aquest menú, el relaciona amb un episodi de la història. Per això, cuina amb història. El fem salut de la setmana passada, com cada 15 dies, des de la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i també, des del Parlen de Tot, coproduïm aquesta secció.
La setmana passada passaven per la ràdio protagonistes familiars de persones que pateixen malalties minoritàries. El Dia Internacional de les Malalties Minoritàries es va reivindicar, amb ningú de celebrar, sinó reivindicar el 28 de febrer. Parlàvem del Cadacil, parlàvem de la Paxo, malalties que pateix molt poca gent. Què vol dir això? Doncs que...
I ho diem, clar, els laboratoris que treballen per guanyar molts diners no s'haurà compta investigar sobre aquestes malalties i els polítics tampoc estan gaire per la feina, en aquest cas, d'estudiar aquest tipus de malalties. Diem-ho així perquè és cru, però és real, és que no són rendibles. I això és una cosa que va sortir a relluir la secció de la setmana passada, que creiem i volem tornar a repetir perquè tothom estigui molt atent en aquestes malalties minoritàries.
A dos quarts de dotze passa per la ràdio la Neus Colomer. La Neus Colomer fa un repàs a la història, diferents cultures des del punt de vista filosòfic. Interessantíssima la secció, l'espai de la Neus Colomer. I a les dotze ens en anirem de nou fins al carrer Sant Llorenç de Vilassadamar. La setmana passada ens en vam anar d'excursió i vam entrar directament...
a l'associació d'esgrima clàssica del Maresme. Es diu Maresme, centrada per la Vilassar de Mar, una història impressionant. Ja no és un esport, però és que és impressionant. No només és un esport, millor dit. És la història que porta darrere... Verdaders historiadors són, eh? Estudiosos de la història. Tornarem ara cap allà. Doncs en aquest cas, aquest és el menú de divendres 6 de març de 2026. El meu nom Jaume Cabot, l'edició d'avui la número...
2.312, 2.312 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Tot a punt, 11 menys per damunt de les 10, motor encès, posem primera i arrenquem aquest divendres plujós, som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Marxem cap allà i perquè en Joaquim Serra ens expliqui la previsió de cara avui, però sobretot de cara als propers dies de cap de setmana. Alguns mitjans, alguns serveis de meteorologia indiquen que la pluja ens farà companyia dissabte i diumenge. Altres models meteorològics diuen que arribarà demà la matinada. Què diu?
Joaquim Serra, en aquest cas i en directe. Joaquim Serra, explica'ns, tenim un dia plujós, llatxot, ventós, temperatures agradables, això si no fa fresqueta, però volem saber sobretot de cara als propers dies de cap de setmana què ens espera. Bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. Avui situació meteorològica marcada per aquesta pertorbació que ahir ja va començar a deixar precipitacions. Al llarg del dia es van acumular al voltant dels 40 litres per metre quadrat cap a la serrada litoral i cap als 25-26 litres
a la resta de la comarca. Avui continua plovent, ho fa amb ganes, amb xàfecs que localment podran ser de forta intensitat al llarg d'aquest matí i ben bé fins al vespre, el proper vespre, que és quan començaria a millorar una mica aquesta situació meteorològica.
Continuarem amb vent moderat de component entre l'est i el nord-est, situació marítima alterada, Maragassa, onades aquest matí de 3 metres disminuint cap als 2 metres, 2 metres i mig aquesta tarda, mar de fons i unes temperatures que avui esperem que es mantinguin molt semblants a les d'ahir.
De cara a demà, demà dissabte, tot apunta que continuarem amb un temps insegur, però molt menys que no pas avui o ahir. Tindrem algun ruixat de matinada, després sembla que milloraria al llarg del matí amb nubulades, però sense precipitacions i a la tarda, novament, podríem tenir algun xaf, creiem que puntual, poca cosa. De cara a demà passat diumenge, a primeres hores del dia,
Matí fins i tot, fins a mig matí, hi haurà risc encara d'algun petit ruixat, que diem que poca cosa i més probable al sud de la comarca, mentre que durant la tarda el temps serà molt més tranquil. Dilluns comencem la nova setmana amb una situació meteorològica d'entrada tranquil·la i estable, amb unes temperatures que aquest cap de setmana pujarien una miqueta de cara a diumenge i dilluns pujaran de forma una mica més clara.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme, centre de referència meteorològica de la comarca. Dilluns hi tornem a la mateixa hora. Fins aleshores que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. 14 minuts exactament per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Saludem aquesta hora i, com sempre, el senyor Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Abans que m'ho preguntis...
perquè aquestes alçades d'any normalment m'ho preguntes, doncs serà el 29 de març, dissabte, quan entrarem a l'horari d'estiu, el que us agrada a vosaltres. No, primavera. Ah, l'horari d'estiu, clar, clar. No, no, que també t'agrada, però 29 de març, eh? Dormirem una hora més?
Sí, les dues passaran a ser les tres. Ah, doncs dormim una hora menys. Sí, però el que us agrada, doncs... Sí, però aquella nit dormirem una hora menys. Però els que us agrada, aquest horari, de sopar amb sol... No, no, no, a veure, a veure, les tres seran les dues. No, no, les dues seran les tres.
Les dues seran les tres. És que no ho he portat mai bé, això. Hi ha un tutorial, eh? Sí, vaig a buscar. Un tutorial. Escolta'm, hauríem d'explicar a la nostra audiència... Sort, sort, que no sóc jo l'encarregat. Sort que canvia sol, això. Ho fan ells. Ho fan ells, ho fan ells. Hauríem d'explicar a la nostra audiència el tremendo... Gran paraula, el tremendo tro que va caure ahir sobre Vilassada Mar...
que va motivar algunes preguntes en els nostres whatsapps.
i a les nostres xarxes, eh? Trò al voltant de... Trò bomba, eh? Podríem dir... Trò bomba... Bombatró, bombatró. De les 11, no? Més o menys d'ahir al matí que va deixar, doncs, bastant, com a mínim, inquietada la nostra audiència, eh? I Vilassadabar, eh? En general, eh? Déu-n'hi-do. Diuen diverses teories, eh? Alguns diuen que va caure a la plaça Helena, els altres diuen que el cant de futbol. Mm-hm.
Tu què creus? Què t'han dit? A mi m'han dit que al mar. Portem una altra teoria més. Però va ser un rebombori absolutament espectacular. Diu, això és teoria, que diuen que el tema...
és que el Marno, que va caure sobre un parellam, si per tant va fer aquest... Era com una bomba, eh? En sèrio, era... No he tingut la desgràcia d'escoltar una bomba, però és el més similar, perquè no va fer aquell espatè, que va fer un bum! Van dir, hòstia, em semblava que hagués explotat una...
L'audiència també em confirma que dormiré una hora menys. Gràcies a tota l'audiència que m'envia WhatsApp per dir que dormiré una hora menys. Per cert, vaig explicar una cosa perquè no em puc aguantar. A veure, consulta-me la primera. Posa música.
i després ho comença. No, és que no em puc aguantar. Ai, Dios. Ha sido un... Tu saps que el nostre benvolgut company Robert Mazza, estimadíssim Robert Mazza, sempre li diem que es posa en uns jardins. Jardines Mazza, li diem tranquil·lament. Doncs jo, faltaven dos minuts per començar el programa, és a dir, estava en Robert Mazza deixant l'actualitat i ha trucat al telèfon de la ràdio. T'ho torno a dir per darrera vegada. No, no, no. Pots posar públic i en parlem tu i jo fora micro? Tu deixo, tu deixo anar.
i dic, Vilassar Ràdio, digui'm, hola, estic a Coagim, tinc por de caure, avui no vindré a les 12. Dic, no, a les 12 no, a dos quarts de 12 em diu. Exacte, a dos quarts de 12. Gràcies.
I he pensat, hòstia, és la Neus Colomer, la persona que ens parla. I ara l'he enviat un whatsapp a la Neus Colomer. Dic, Neus, perdona, és que s'escoltava molt malament la trucada. M'has dit que no venies? I m'ha dit, jo estic preparat a la secció i amb moltes ganes de venir. Per tant, la persona que ha trucat a la ràdio, dient que no podia venir... Que es manifesti. Que es manifesti i et digui on no pot anar. Però a la ràdio... A Coagim. Igual val que avisem algú a Coagim. A veure, els que feu a Coagim, que la... No sé com es diu. No sabem. No sabem per què. Ha parlat un nom, Bea.
He entès bé, però és que entre que s'escoltava malament i la dona parlava molt nerviosa, crec que la B avui no va a coagir, que ho sapigueu. Tenim un misteri per resoldre. Exacte. El nostre company Robert Mazza, telèfons oberts, ell podrà tranquil·litzar a persona en el cas que...
Sí, se'ns ha obert un petit màtrix. Sí, se'ns ha obert aquí un màtrix que ara, pobra dona, no sé qui era que m'ha dit que no pot venir. Dic jo a les 12 he mirat l'escaleta per vuitena vegada i dic l'escalia no tinc ningú. En qualsevol cas confirmem que hi ha algú que potser no va a Coagim. Exacte. Que es pot dir ve a Oneus i potser no ve aquí. I potser ni a Coagim.
Surrealista com surrealista la cara de Lionel Messi ahir a la Casa Blanca. Va haver-hi una recepció de POTUS, el President of the United States, és com es coneix, Donald Trump, va rebre l'Inter de Miami...
I en aquella celebració Donald Trump el vam trobar amb la seva salsa, va dir que a l'Inter de Miami tots eren molt guapos, uns nois molt guapos, i va anunciar que acabaria amb Cuba.
davant d'un Messi que no entén absolutament un borrall d'anglès i fent unes cares Messi que no sabia ben bé si no venia aguantant la xapa de Trump parlant de Cuba i de cop i volta se li dirigeix a ell, al president dels Estats Units i li diu el meu fill, en anglès, és fan teu i de Cristiano Ronaldo Llavors Messi va fer un somriure perquè és l'únic que va entendre
Cristiano Ronaldo i Messi, clar, ell va saber que Messi... Bueno, si li va dir teu, igual davant de l'Eso, eh? Però com l'assenyalava... Sí, sí, clar, clar. Sí, situació absolutament surrealista ahir a la Casa Blanca i la cara de Messi. Anunciant, escoltant com Trump parlava d'entrar directament a Venezuela i fer un Iran, ai, a Venezuela, a Cuba, perdona... I els assessors anar-li dient que no, que hablen de futbol, estos són de futbol, els assessors, estem tornant bojos...
Va trobar molt guapos Trump, Messi, Luis Suárez i Rodrigo Bepol. Que igual no saben ni a què juguen ni qui són, eh? Són de soccer, eh? Home, però sí, tenint en compte que Barron Trump, aquest, el seu fill, que fa dos metres cinc, és molt fan de Messi i de Cristiano Ronaldo, hem d'entendre que de soccer, com diuen allà, ha de saber-ne alguna cosa com a mínim, eh?
Va continuar carregant, aprofitant que el Pissuerga passa per Washington, contra Espanya, l'ha qualificat de país perdedor, i la continua amenaçant de represàlies per ser molt hostil, diu Donald Trump, amb la OTAN, i no posar el 5% del PIB espanyol a la despesa de defensa. No són un jugador d'equip, va dir els espanyols, i nosaltres no ho serem amb ells, va dir. Totalment enfadat. Home,
Home, vinga. Doncs... I és que amb el que està caient a l'Orient Mitjà, Iran, aquests bombardejos, l'Ost Bersic és al costat, doncs ens porta això a la nostra sintonia preferida.
I qui té el doctor's honor d'ocupar aquest espai avui, va? Repetim, eh? Amb la que està caient, doncs just al costat hi ha un dels Emirats, que és Oman, i estan molt indignats les primeres pàgines dels diaris d'Oman, els informatius, parlen que han desqualificat 20 camells en un concurs de bellesa.
Sí, no em diguis que la humanitat no és meravellosa. No la vida, no, la humanitat. Jo crec que seria control al suprimir quan es penja un ordinador. Bombes por doquier. Exacte. Control al suprimir i ritornem a començar. I la polèmica està perquè 20 dels camells seleccionats, a més, amb molta compte, amb el concurs de bellesa de camell, que hi ha... Sí, sí, que hi ha... És un oxímoron en si. Sí, sí, sí. Doncs amb una inspecció veterinària o antidoping, potser...
Hem vist que molts dels camells, concretament 20, van amb botox i amb operacions estètiques que alteren la puresa del concurs de bellesa de camell. Camell que és un animal que, en fi... Opta a l'imbècil no del dia, sinó de l'any, eh? Opta a l'imbècil de l'any. Sí, complicat perquè... Del mes com a mínim.
A més, els veterinaris han requisat aquests 20 camells per haver fet, doncs, presumptes trampes. Ells no, pobres animals. Sí, sí, no està clar. Que els han requisat, doncs, per... Igual estaran millor. Igual estaran millor. Déu-n'hi-do. És el que dius tu amb el que està caient a escassos quilòmetres, eh?
els quilòmetres d'aquesta situació. Això passa a Andorra, però mira, faria una gràcia, però ja, al costat de les bombes... Però no només tenim un imbècil del dia. Tenim dos. Ha sigut molt agosarat dient que aquest és l'imbècil, però escolteu el següent.
Un circo que alegrava siempre el corazón lleno del mundo de ilusión. Això acaba de passar aquí, és cosa interna. Isenda acaba de comunicar a les parelles que s'acaben de casar que han de pagar l'impost de donacions pels regals de boda. No!
Perdona, això no és l'imbècil del dia Això és el lladre del dia Vivim en un autèntic infern Hòstia, no fotis Allò que fa molts anys que es fa Parelles que es casen Parelles joves Fem un regalet Normalment, abans es feia molt La llista de regals del cortinglès Normalment eren Ara això ja s'ha perdut la mena Perquè, de fet, moltes de les parelles Acostuman ja a portar un temps Vivint junts
I aleshores el que fan, doncs, demanen a la gent que són convidats a la boda, doncs, que els facin arribar algun tipus de donacions amb diners. Doncs ara, Isenda, atenció, perquè perseguirà aquestes donacions. Saps quina sintonia és aquesta?
Una que s'ho podien aplicar els que decideixen aquest tipus de mesures. Los ladrones van a l'oficina. Sí, senyor. Los ladrones van a l'oficina. Quin fàstic fan aquesta gent. Ara sobren de pagar els nubis que s'acaben de casar. Un impost com si pels regals. Vagin a...
lladres del dia i de l'any. És que, a més a més, és molt fàcil. Per liquidar l'impost d'associacions i donacions s'han de presentar el model 651 a l'oficina d'Hisenda en els sis mesos següents. És a dir, mandra absolutament d'aquesta colla de lladres. Atenció a les multes perquè poden ser importants. Déu-n'hi-do.
En fi, en fi, és que, com tu bé dius, hi ha alguna cosa que funcioni en aquest país, no? I gent funciona si has de pagar. Si se t'han de pagar, no, eh? Si t'han de pagar, no. Però si has de pagar tu, això és un rellotge suís, perquè, doncs, bueno, van a l'oficina, van a l'oficina, ho diuen.
Vinga, més coses, Joan. Absolutament lamentable. Lamentable també aquest cas trist ja d'entrada. Ho vèiem, ho sabíem ahir a la darrera hora de la tarda. N'ha esquarterat un ciutadà espanyol basc concretament en un barri de París, Sant Denís. Un barri amb una certa conflictivitat
Doncs s'està veient, segons les primeres investigacions, que el cos esquarterat d'aquest espanyol de 33 anys, que en principi presumptament hauria estat esquarterat per la persona que li llogava una habitació, doncs sembla que era un cas, o està sent un cas de canibalisme, eh?
Està investigant el gendarmeri de la capital Gala, perquè han trobat el cos d'aquest home basc de 33 anys. Esquartarà en diferents llocs del domicili de Sant Denis i una part ha aparegut a la cassola. I estan parlant també de si una altra persona desapareguda també hauria pogut estar cruspida per aquesta espècie de caníbal parisi.
Doncs vinga, va, Joan, pugem al DeLorean. Espera't, perquè també ens agrada molt el jutjat de Palma, que una conductora absolutament borratxa, va causar un greu accident, dues persones ferides, i ara l'han exculpat perquè la dona va triplicar la taxa del Polèmia, la multiplicava per tres,
Però ella ha argumentat en el judici que ella va demanar cerveses sense alcohol i que li van servir amb alcohol. Ella diu que té un trastorn fatal, és a dir, filla de mare alcohòlica, amb això que es diu, i que ella no tasta l'alcohol mai, perquè hi va anar amb uns companys de feina, va demanar tres cerveses sense alcohol, s'aconsella, li van posar la cervesa
diguéssim, normal per entendre'n. Aquí s'obre un meló, eh? I ella, doncs, va explicar que, bueno, es va posar al cotxe, es va sentir una mica rara, no ho va atribuir a les cerveses, perquè, clar, segons ella, no pot prendre alcohol, a més a més, perquè té aquesta síndrome de l'alculisme fatal, i va provocar aquest accident, eh? Molt de compte, eh? Perquè no agradaria ser el del bar, eh? Tampoc, perquè si es confirma, eh? Molt de compte, eh?
Joan, tenim quatre minuts per un DeLorean que va finet, finet. Vinga, va, doncs ens anem a Venècia, a la capital del Veneto, perquè tal dia com avui de l'any 1853, mitjans del segle XIX, per tant, un tal Josepe Verdi... En Josepe? Estrenava l'altra vegada. Ah, fes un brindis amb mi, home. Vinga, va, som-hi.
En Giuseppe a Venècia l'ha traviat a brindis. És que ho té tot, això, eh? Tot rodat. Tot rodat. Què més, Joan? I de Venècia marxem al coi. Tal dia com avui, de 1959, naixia un jugador de futbol que dona nom a una jugada.
Lobo Carrasco tal dia com avui el jugador del Barça de la selecció espanyola doncs avui és el seu aniversari i per les seves accions a la GESPA a part de fer gols, etc. dona nom a aquella jugada que els equips que van guanyant se'n van al còrner contrari a perdre temps avontant la pilota es fa un Carrasco molt bé, sí senyor
Què més, Joan? 1965, Magal dels Temptations, número 1 a tot el món. A tot el món. Només amb el baix i aquesta guitarra ja saps d'aquest que estem parlant, eh? Magal, Magal.
Quina cançó més preciosa, Joan. Què més tenim, Joan, va? Mira, Michael, que com voig per tu, doncs va dedicada a la lluna. Sí, senyor. Saltem a l'any 1973, quan Slade triomfava a tots els billboards amb aquesta preciosa cançó, també. Escoltem-la. Oh...
Sí, senyor, bonica, bonica, cançó, carnet i cafibaldi l'Orient. Què més tenim, Joan? I l'any 1976, el dia que avui tot el món parlava de la Tina Charles i el seu Love to Love. La Florentina Carles, la Florentina Carles, la Tina Charles. Què més, Joan?
1982, TIE FITE va publicar aquesta cançó, The Lions Sleeps Tonight. Oh! Quina cançó més bonica. Avui panja aquesta cançó, eh?
Cançó que anys després, el 2004, va portar a un enfrontament judicial entre els hereus del cantant i Disney de cara a la pel·lícula de Lion King, el rei Llaó, amb el gegant Disney pels drets d'aquesta cançó original que surt, hi ha fragments a la cançó, a la gran pel·lícula d'animació del rei Llaó. Mira...
Déu-n'hi-do, tanquem Dilòria, en Joan. I fa quatre anys que Tiana Muria Pau Riba, un dels hippies catalans, líder de la contracultura, que ens deixava tal dia com avui. Para de no me llames Dolores, llama me Lola, per cert. Doncs ens deixava ara fa quatre anys a l'amic Pau Riba.
És la Bebe, no? No, no, no és la... Com es diu? No me llames Dolores. La Dolo, la Dolo. Sí, senyor.
I de Maia, Maia Riba, que tenia un nom, però com que no arribava, no arribava, ell ho explicava així, no arribava, hòstia, s'està retressant, ja hauria d'haver parit, no sé què, li van dir, escolta, ja que cada que un nom es diu Riba, doncs es dirà Maia, llavors era Maia Riba. És així, de veritat. Maia Riba, que podria ser una de les signatures de Marc Síria, que no ha arribat al tall.
Bé, que va, una 3, 5 i 7, doncs farem un crònica íntegrament femení avui, amb els actes demà del Dia de la Dona. Actes que en principi, Jaume, es mantenen. I tant. Mirada posada al cel, pel que pugui ser, però en principi es mantenen hores d'ara.
Una del migdia 3.57 de la tarda t'escolto i dilluns, el teu dia preferit de la setmana, a un quart d'11 del matí. Tinc el luxe de tornar-te a saludar. Allà hi serem, recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per saludar el senyor Tomàs.
Ja us demano disculpes abans d'hora, perquè saps aquelles vegades que tots ens enganxàvem al riure? Però ja sé què passarà avui, perquè just abans, quan estava sonant la publicitat, amb el senyor Tomàs estàvem parlant.
I clar, ja hem entrat al riure. Senyor Xavi Tomàs, enxaneta Vilassà. Un dia, bona hora. Un dia, bona hora, Jaume. Com estàs? Què tal, què passa per aquí? Molt bé, molt content d'estar aquí a la ràdio. Si ja comencem rient, ja... Home, això se lo podria o a més o a menys. Escolta, això és terapèutic, això, de fotre's un riure. I això sempre ho veiem amb en Joan Escofet, que a vegades el poc ens passa, hem de parar. Hem de parar literalment.
perquè no podem. Això ho he vist jo en directe, de moments gloriosos. De corta a corta. I la gent deu dir, i per què ara es foten a arribar aquests? No, no, potser no entenen res, perquè hi ha silencis estranys. Sí, sí, sí.
Ens ha donat per la imitació, avui. Abans, quan estava sonant això, en Xai m'ha dit... Prepara aquestes músiques, ens ha donat per la imitació. Hòstia santa. I ja està, a veure si ens animem i... Escolta, cap problema. Per ser, abans que se m'olvidi. Felicitats a la gent de l'Enxaneta, restaurant L'Enxaneta, perquè un dia, fa molts anys, els hi vaig dir... Si feu cargols, si feu cargols, em teniu guanyat. I l'altre dia vaig anar a dinar, el menú del dijous passat...
i em van deixar provar els nous cargols que tenen a la carta. A costat, eh? A costat fer els cargols. Espectaculars. Home, fets de la brasa així, al costat de fum, perquè mira que el cargol és agraït. Jo diria que com el musclo són de les coses més agraïdes perquè agafi gustet a brasa. Espectacular, eh? I de veritat ho dic, espectaculars. Per tant, felicitats i gràcies per fer-me cas. Bueno, Xavi, doncs escolta, anem ara mateix a la cuina amb història, cuina de trinxera.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Sí, senyor. Doncs què fem avui a cuinar amb història? Mira que sempre ens posem molt seriosos. Aquí a vegades ens fiquem massa seriosos. Jo soc culpable, eh? Però avui serà impossible. A mi és un tema sèrio, però avui serà impossible. Avui anem a fer una cassoleta i ho dic molt sincerament. Jo sé que aquest plat l'hem fet com 40 vegades en aquesta secció, perquè al final són tot versions del mateix, però al final quan un fa el que li agrada, sense voler, la cabra tira al monte. Sí. O el cabra en tira pel bar. Pel bar. Exactament.
I acaba passant això. Doncs avui farem una cassoleta de corrida. Cassoleta de corrida? Sí, sí. Una cassoleta de corrida. O si no en català, doncs un pastís de correbous. Ah, de correbous. Molt bé. De corrida de toros. No, no, vale, vale. Jo dic, escolta, jo, com que tot es fa...
O sigui, de correbous, eh? Avui va la cosa de... Saludem els animalistes o no cal? Home, i tant que sí, sempre. Saludem els animalistes, que sempre estem al seu cantó. Sempre al nostre lado de la trinxera. Sí, senyor. Però bueno, però...
És carn, mengem carn nosaltres. Una cosa és... No, no, no. O sigui, fer mal als animals perquè sí, no. I després ho parlarem, però alimentar-nos, doncs, sincerament, ho sento molt. Ho hem de fer. Sí, ho hem de fer. Estem dissenyes per això i sempre la lluita per la dignitat animal, però nosaltres aquí avui tirarem de carn.
Vinga, va, com sempre. La cassoleta de correbous, va. Cassoleta de correbous. Començarem, a veure, això seria perfectament fàcil fer-ho amb cart de cua de bou. Però després, quin problema té la cua de bou? L'únic problema que té la cua de bou és que té molt d'ossos. Nosaltres agafarem...
Una carn, òbviament, és un plat que està inspirat en els plats de les corridas de toros, de les que parlarem després, dels toreos i d'aquestes històries. No farem servir carn de toro, òbviament, però farem servir la carn més semblant que tenim al nostre vasque, serà carn de vaca.
Podríem tirar de vedella, però en la vedella sempre ens faltarà gust. Sempre que pugueu, anem a buscar carn de vaca, d'animal adult, d'un animal que hagi sigut mare, que tingui més de 5 o 6 anys, i aquí tindrem una mica aquesta furtó, aquesta intensitat de sabor, que buscaríem sempre una carn de toro. Pensem que un bou no és un toro, és una altra cosa, la carn de bou és extremament cara, la carn de toro és extremament difícil de trobar, doncs tirarem per la vaca, que està molt més estesa i és molt més fàcil de trobar. Doncs agafarem dues o tres galtes de vaca.
Ojo! Un quilo i mig de magre. Al final ens ha de quedar. Això, aneu a la vostra carnissera o carnisser de confiança i li dieu, escolta, vull galta però de vaca. Ell, ella us ho trobarà, val? Al final que tinguem 1,5 quilos de magre, vol dir això que haurem de tirar entre 2 quilos, perquè la galta té una capa de pell i una capa de greix que haurem de treure, que també li podem demanar al carnisser que ens la tragui, val?
Comencem per aquí. A partir d'aquí, la resta, facilíssim. De dos a quatre pastanagues, dos talls d'api, dos branques d'api, dos o tres cebes, tres o quatre grans d'alls, mitja cabeça d'alls, dos porros, un tub d'aquests de pasta de concentrat de tomàquet, que venen a tot arreu, pasta concentrada de tomàquet,
Farem una cosa que ja hem parlat en algun moment d'aquesta secció, que és un boquet garní, que és un concepte francès per dir un farcellet d'herbes. Això ja ho venem, ho tenim del mateix de la Dani, mateix ho tenim, un farcí d'herbes, aquests, per fer un rostit, que ve una mica de farigola, ve una mica de romaní, ve una mica de sal, el que sigui, com es diu això, llorer i tal, doncs això, un farcellet, sal i pebre...
Farem una cosa amb mantega i farina, així que necessitarem una mica de mantega i també de farina. I després, pel gratinat, farem 3 patates, 3-4 patates, una mica de nata, nou moscada, formatge per gratinar, una ampolla de bon vinegre, això sempre. Ho catalanitzarem, aquesta recepta, perquè és una recepta que tira més cap a Cordova i tot això, doncs la catalanitzarem fent una picada nostra, una mica d'avellana, ametlles, una mica de petorrat, xocolata que no ens falti, un polsim de canyella i brou, brou de carn.
Amb això ja podem començar, què et sembla?
Home, aquí tenim matèria, eh?, per fer... Sí, sí, m'està entrant calor, i no de la calor que fa aquí, que també en fa. Que també en fa, sí, sí. Jo també, dient-ho, dient-ho, i això fa xup-xup, eh? Sí, sí, sí. No és fit, no és fit. És fat, és fat. Vinga, va, comencem per la preparació. A veure, el primer, el que hem dit, val? Anirem al carnisser, carnissera, el que ens estima moltíssim, i li demanarem les galtes. Li direm, mira, ja que hi ets, agafa-me i treu-me la pell, la pell de la galta, perquè...
Hem d'entendre que això, segurament heu cuinat galtes a casa, ja sabeu de què va el tema, però normalment cuinem galtes de porc. La galta de porc té una pell que és molt fina i pràcticament és inapreciable i no molesta quan la cuinem, però la galta de vaca és molt diferent. Aquí sí que li hem de treure aquesta pell. Amb aquesta pell se'n va molt de greix, aleshores o ho podem fer nosaltres a casa o li podem demanar al carnisser que ens ho faci.
La carnissera, aleshores, ells els hi retiraran aquesta pell, però li hem de dir que ens la doni, perquè la farem servir com a iniciador del nostre rostit. Aleshores, reservarem aquesta pell i ja li podem demanar que ens dasoci la galta i ens la talli a d'ahuets, o això ja ho fem nosaltres a casa, cap problema. Però per la recepta agafarem una bona cassola, una bona paella ben grossa, que ens hi capiquen ingredients, i aquí marcarem primerament, abans de tot, la pell.
Aquesta pell té molt de greix. Aleshores farem amb un foc mig i marcarem aquesta pell. Què començarà a fer? Començarà a suar, començarà a deixar l'oli. Aquest oli, aquest greix, és el que farem servir, en comptes de tirar-hi un oli d'oliva, el farem servir per iniciar la nostra cocció, el nostre rostit.
Aleshores, quan deixi ja anar aquesta pell i comenci a enrossir, amb un foc mig, ens comenci a deixar anar tot el greix, retirarem, ja no reservarem, ja no la volem per res, la retirarem, i aquí marcarem els nostres deuets de galta. Prèviament, salpebràs, hi tirarem sal, hi tirarem pebre, i els començarem a marcar. Volem un foc mig, perquè no volem que se'ns cremi, però sí que volem que quedi ben enrossit. Aquí és important treure els colors, ja ho sabeu, que nosaltres volem que caramelitzi aquesta superfície, volem un bon efecte mallar.
Penseu que com una galta, i és una galta de vaca, li costa molt de coure, no patiu, que no se us passarà. Marquem fort, que tingui un bon color, un ben enrossit per tots cantons, i retirem. Ara ja, ja tenim aquí, se'ns haurà quedat una mica enganxadet al fons de la paella o de la cassola, tindrem tot aquest greix, aquí marcarem les nostres verdures, farem un sofregit. Aquí tirarem de les dos o tres cebes que fem servir, doncs en tirarem una, farem també les pastanagues, farem també l'api, així tallat una mica...
Borda, no hi ha cap problema, pot ser una mica gruixut. I ho marcarem tot també perquè comenci a caramelitzar, comenci a enrossir i es comenci a estovar. Un cop això ja ho tenim ben estovadet, tirarem la pasta de tomàquet. Farem així que... Tiro la pasta de tomàquet. Vaig apuntant, eh? Sí, sí, jo et veig molt concentrat, ja t'he vist molt concentrat.
Farem que tot faci una mica de xup-xup, tot plegat, i quan està tot barrejadet, hi tornem a abocar la nostra carn. Un cop aboquem un altre cop la nostra carn, dues voltetes, i ara sí anem a desglaçar. Se'n coneixeu, oi, el terme desglaçar? Tu te'n recordes? Has desglaçat molt cop? Home, i tant!
Què vol dir desglaçar? Doncs quan ens ha quedat tot aquest xup-xup de fons, per això no hem pujat el power al tope, perquè no se'ns cremi el fons de la paella, però sí que ens ha quedat una mica enganxadet. Aquest una mica enganxadet no heu de patir, perquè ara amb el vi negre el desglacem, l'arrenquem de la paella amb una pala de fusta, tocant sempre el fons de la paella, doncs anirem arrencant tots aquests sucres, tots aquests sabors que s'han quedat enganxats al fons de la paella.
Quan els hem reincorporat un altre cop aquí al suquet, ja tenim ja la paella que llisca bé, ara sí, ara és el moment de tirar-hi el brou. Tirarem el litro de brou, preparar un a dos, millor. Si el teniu prèviament escalfat, allò amb una mica de temperatura, millor perquè no ens talla la cocció, anirem més ràpids. I ja està, simplement és que comenci a arrencar el bull, li podem donar power perquè arrenqui el bull, i un cop ja el tenim amb el bull arrencat, ojo!
Baixem el foc i xup-xup. La galta de vaca, si demana una cosa, és temps. Ho sento, però sí, aquests plats de casqueria, de parts innobles, demanen temps. No fotem en 10 minuts, no es pot. És impossible. I mira, et diré que en una horeta una galta de port la tens feta, però la de vaca no. Si la vols ben feta, senyores i senyors, aquí ens enfrontem a mínim 3-4 hores de xup-xup. Sí, senyor. Sí, senyor.
Sempre, que no ens falti, de brou, si veiem que està consumint molt, que anem molt baixos de caldo i tornem a afegir, sempre que estigui calentet perquè no estigui de cocció. La Mireia, oient del programa, envia un WhatsApp. Què ha dit? Diu, per què estàveu rient? Encara no ho ha explicat. Diu, tranquil·la. No, tranquil·la, ja tenim temps, no? Sí. Home, sí, sí, no patiu, no patiu.
Vinga, va, que això ja està fet. Això és d'aquestes coses que quan ja ha fet xup-xup, ja tot el que queda a l'altre és una... Ja està. És una payassada, eh? Ja està. Això ja ho tenim fet, val? Quan la carn quedi tendra, heu de treure els deuets, heu de veure... S'ha de saber res de metxulaportes, no? Sí, de criptopsi, és una banda... Després pots ficar una cançó, si vols, criptopsi. Em puc imaginar, no? Home, jo em pavo amb una motoserra a la mà. Sí, serà molt matinal, aquesta cançó, ja ho veig. Sí, sí. Què ens passa, eh? Ens hem de recuperar el parlant d'Underground, no? M'encantaria, sí, senyor. Sí, sí, ho hem de fer, ho hem de fer.
Bé, doncs això, quan ja la carn ja està tenda, que heu de veure que heu de fer aquests tallers de carn i se us desfan a les mans, té una quantitat de gelatina increïble, quasi diria més que la cua, doncs ja quan està això que ja es desfà, ho retirem. El colarem a aquesta carn, perquè ens quedarem amb el brou, el deixarem aquí a part el brou, i la carn l'esmicularem. Farem com el pulet, sabeu el pulet porc, aquest que tot és pulet,
Nosaltres ho podrem fer, però ho hem de poder fer tan tendre que ho podem fer amb les mans. Això ja ho reservem. Ara ja anem a la part final d'aquesta recepta. Agafem una paella, piquem els porros i la ceba, els sofregim amb una mica d'oli d'oliva. Quan ja han agafat una mica, s'han estovat una mica, no cal caramelitzar, no patiu. Quan ja s'han estovat, hi tirem la carn, aquesta carn que en fem nosaltres, hi ha tot barrejadet, i aquí li afegirem una cosa...
que és un concepte francès que és per espacir. O sigui, hi ha gent que fa servir maicena, els francesos fan servir la Bermaine. La Bermaine és una barreja de farina i mantega, fonem una mica de mantega, 65 grams de mantega, per exemple, 65 grams de farina, ha de ser un 50-50, quan la mantega està fosa li tirem la farina i fem una pasteta. Aquesta pasteta és un espacient...
és un espessant natural i ben maco i ben bo. Doncs li tirarem la carn i això ja veureu que emulsiona, que agafa una textura molt brillant i molt maca, doncs això ja pràcticament ja ho tenim. Això ja només què ens cal fer? Ho fem amb un fons de cassola per anar a gratinar i farem un puré de patata. N'hem fet mils de purés de patates aquí. Una versió molt ràpida i molt fàcil i que no l'heu fet mai, segurament. Agafeu una...
una planxa, un ferro, com per fer els cargols, i fiqueu una capa de sal tota per sobre, sal d'aquella gruixuda, i fiqueu tres patates a sobre. Sense més. Les punxeu les patates. Les fiqueu al forn. 220 graus, 20 minuts. La patata absorbirà la sal que necessita del fons i quedarà com si l'hagis bullit, però sense perdre gens de sabor. La pelem, la trinxem, una mica de nou moscada, una mica de mantega, volta, volta, volta, nata, i ja tenim un puré patata.
Agafem la nostra cassola amb tota la nostra carda de bou, amb tot el nostre brou que li hem tirat abans, ho cobrim d'aquesta puré de patata i tirem formatge per gratinar, fotem el forn a tota la temperatura que us doni la gana, que allò ja està més cuit que recuit, i quan caramelitzi, quan quedi gratinat i ben bo, ja ho podeu treure a servir i gaudir com unes bèsties. Encara n'he esmorzat avui. No, sí, sí.
Bé, òbviament no ens oblidem que havíem tirat la xocolata, o sigui que en aquest pas final hi tirem la picada, la nostra picada catalana, la nostra avellana, el pato torrat, les nostres ametlles i una mica de xocolata. Xup, xup, volta, gratinar i a gaudir. I som-hi. Sí, senyor. I som-hi. Espectacular. I aquest plat, a veure, Xavi, amb quin episodi de la història el podem... el podem lligar? Perquè avui em tens perdut, a mi, eh? Tinc una mica perdut, no? Avui què és?
Jaume, quin dia és avui? Avui és divendres 27 de febrer. 27 de febrer. De 2026. De 2027, doncs... No, 26. 26, bueno, podem repetir pel segon any. Exacte, l'any que ve també val avui. Ja està, recordeu-vos que aquest programa... Sabrà dissabte, em sembla. Bueno, és igual, però ja alguna cosa farem. 27 de febrer de 2026, doncs avui...
Fa... Hòstia, ara he d'arrestar. Espera, espera. Digue'm, digue'm. Quin any era? 1916. 1916? Home, doncs fàcil. 90 anys. Home, no. 90 no. 110. Hòstia... Avui fa 110. 110 anys. Del 1916 fa 110. Avui, senyors i senyors... Hòstia, que malament ja estic. Fa 110 anys que es va inaugurar la Monumental de Barcelona. Què dius ara? La plaça dels toros. La plaça dels toros Monumental de Barcelona.
I d'aquí ve un Rayem, no? Llega el segundo de la tarde, el morlaco. Llamado Margarita. Pitonarro, se llama Pitonarro. 340 kilos de animal de puro músculo. Con Antonio Benvenida. Y el cordobés.
Hòstia, 110 anys. El Rafiki. De fet, hi havia dues places, eh? El Tomasete. Qui era? La Monumental i les Arenes. No, i hi havia una altra més. Què dius ara? La setmana que ve, que ens diguin el primer que ens digui el WhatsApp com es diu l'altra plaça barcelonina, què el convidem? A un esmorzar l'enxanet. No, esmorzar no, que ja no fem esmorzar.
Un menú a l'enxereta! Claro que sí. Un menú a l'enxereta que es diu... Com es diu la tercera plaça? La tercera gran plaça de Barcelona. Les arenes i... ¿Dónde estaba el cuarto de la tarde del Morlaco?
També et diré que la Monumental va ser l'última gran plaça que donava cabuda a 24.000 persones, o sigui, espectadors, i va ser la gran plaça que va rivalitzar amb les places més grans de toros de tot Espanya.
les tres grans, eren les Arenas, no, les Ventas de Madrid. Les Ventas, la Maestranza de Sevilla. Correcte, i la Monumental de Barcelona. A mi, menys mal que allò s'ha convertit en un recinte de concerts i festes, es foten allà, perquè a mi, què vols que et digui? Menys mal, tu ho has dit. Nosaltres, ho hem dit abans, nosaltres abuguem, o jo personalment, pel consum natural del que som, com a animals que som, que som omnívors, som carnívors facultatius, el que vulguis,
i mengem carn, però tot això, tota aquesta pel·lícula dels toros i demés, que és una tradició mitjaval a escoltar. Abans també hi havia guillotines, i també podíem matar, hi havia juicios a primera sangre, i hi havia coses que han quedat molt enrere. Per què serà? Doncs perquè potser són coses que ja no pertanyen al nostre temps. Com pot ser que encara a dia d'avui hi hagi gent que reivindiqui aquesta història dels toros?
Per cert, l'emparito roca l'hi passava a fer cent anys, eh? Ah, sí? És del 1925, això. Emparito roca. Això ho diu emparito roca. Sí, home, sí. I què, i què? Explica'm, explica'm això, que m'interessa molt. Que jo això dels toros... No, no ho he vist clar mai, no? No, no. Tampoc ho he vist clar, eh? M'he engecat tota la vida, eh? I una cosa no quita l'altra, eh? I, a més, a mi, el San Fermín, les corries de San Fermín, el que és l'encierro, a mi l'encierro m'agrada. La corrida no, eh? L'encierro. Sí.
Jo ho puc entendre i tal. I aquí a Catalunya hi ha una tradició de correbous que encara es manté. A mi em fa molta mandra. I els embolats i aquestes coses, a mi em fa una mandra... Ho sento, eh? Però a mi em fa una mandra brutal, vull dir. I allò que feien allà per les Espanyes és que no vull dir noms i tal. D'allò d'anar amb els cotxes embestint toros allà amb llances i demés. Ho has vist, això? No, per sort no. No? Hòstia, això és com precisin també. Per sort no. En fi, en fi.
Doncs, volíem donar-li un caràcter festiu, però el més important, sempre estem anant a l'arrel de les receptes, és, s'ha d'entendre, la recepta de cua de bou, de cua de toro, perdó, la típica recepta és una recepta que ve de Córdoba, procedeix de Córdoba, i on neix aquesta recepta? S'ha d'entendre que a les places de toros, a les corrides aquestes coses, el...
El promotor, un carnisser dels més importants, el que tenia el restaurant més maco d'allà de la ciutat, no? Eren els que s'emportaven les parts més nobles d'aquest animal, un cop l'havien finiquitat, no? El torero havia fet la seva feina i tal. I què es rebutjava? Doncs, com sempre, es rebutjaven els talls més innobles, que és la casqueria, són les orelles...
el rabo i les vísceres. Sí, la cua, eh? La cua. Doncs tot això és el que sortia per la part de darrere. Sí, la cua i l'altra cua, potser, també. El que sortia per la porta del darrere... El borlaquito! Exactament. Això és el que esperaven les dones, les dones de Còrdoba, les dones de casa de Còrdoba, és el que esperaven, no? Doncs que els donessin les sobres. I amb aquestes sobres, amb aquestes...
sobres, com diríem això? Sí, amb el que s'obre. Amb el que s'obre, sí, doncs això és amb el que s'havia de cuinar. I normalment no s'havia de cuinar per dos, per tres, s'havia de cuinar per 20 o per 30. I aleshores, com fem que aquestes cards, que són tan innobles, les allarguem i fem uns...
uns guissos i unes històries, que ens donin el màxim, fent aquestes coccions tan llargues, amb aquests potipotis i demés. Aleshores, de quina és la tradició de fer aquestes orelles, d'aquesta cua de bou i aquestes coses que tan d'alegria han donat a la gent més, ja ho diré,
Més humil, més humil sempre. Doncs al final la gran cuina neix d'aquests petits moments, d'aquests petits forats on podien fotre a caixalada de les restes dels més rics.
Ese toro enamorado de la luna, que deia aquell, eh? El morlaco, també. Morlaquito! Sí, senyor. Escolta, Xavi, m'ha agradat molt la història d'avui. Tinc un rànquing de noms absurds de toreros. Jo també tinc coses a dir-te avui, eh? Sí? Ah, sí? Sí. Té sobre toreros i toreros muertos i tot això. Ah, molt bé.
A veure, a veure si tu saps com es diu... Mira, noms de toreros. El Divino Calvo. Que te lo coneixies? No. Jo tampoc. El Gitanillo de Triana. Aquest sí. Ole. El Cordobés. Aquest sí, home. Aquest jo crec que era... Antonio Díaz del Cordobés. Sí, la versió de torero era la més digna que tenia de tota la seva vida. Sí, que tenia un fill que era igual, igual, igual, i el tio no el reconeixia. Jo el recordo de petit de veure la tele fent l'imbècil, no torejar, fent l'imbècil a l'APM, o bueno, l'APM de l'època, no? El Força Barça o coses d'aquestes, no?
El litri. El litri se llama también. Jesús Lindobrique. Hostia. Toa, toa, toa. Hostia, Jesús Lindobrique. Te necesito toa. Es vital que era torero. Sí, señor. Era, era. Sí, sí, sí. El lagartijo. Aquest no. No. El gallo. Joselito o el gallo. Joselito. Yo qué sé. El viti, el fandi, el cigarrón, el cuco, el pulga, el conejo. ¿Para qué le deien el cigarrón?
No ho sé, eh? Desconec. Silenci incòmoda. Escolta'm una cosa, Xavi. Escolta'm una cosa. Dues coses. Mira, puc treure ja l'emparito roca o no? Sí, home. Gràcies, puc treure l'emparito roca. Molt bé. Que a mi m'agraden molt, eh? Els passos dobles així, tipus de... De veritat que m'agraden molt, eh? Borratxo. Borratxo és d'aquelles coses que fas... Ole! Ole! Sí, home, sí. Escolta'm una cosa. L'altre dia un conegut em va enviar un llibre, un llibre no, una fotografia d'un llibre que es diu Històries
i poder del metal català. Hombre, sí senyor. Tu el tens, aquest llibre?
No, estic esperant que algun mal regali. Ah, val. Perquè en un tros d'aquest llibre diu Jaume Cabot entrevista Corp a Niu de Corp a parlant d'Underground, secció musical de programa parlant de tot de Vilassar Ràdio 24 de març del 2023. Sí senyor, sortim al llibre. Era una sorpresa que et volia donar en el seu moment perquè els volia portar aquí i que ensignessin el llibre en directe. Que els portis aquí. Que els portis aquí que hem de recuperar l'Underground.
Tu pensa una cosa, Jaume, és que nosaltres amb això de l'Underground vam començar, ara hi ha una moguda de l'Underground, que ha agafat molta volada fins al punt de fer un llibre, però és que nosaltres vam començar a reivindicar-ho abans de tot això. Vull dir, som una mica la llavor de tota aquesta moguda. Ets, que això ho has mogut tu. Escolta una cosa, tornem a mor, que m'agrada molt portar aquesta gent. Mira...
L'any 86, a la festa major de l'any 86, Vilassar de Mar va portar a Los Toreros Muertos. Va ser el primer gran concert així de... Quan? El 86? El 86. Res, doncs mira, fa 40 anys, aquest any. I total, que el concert va començar i es va posar a ploure. I el concert va durar mitja hora justa. Oh, quina pena. Jo, abans que ells ja vinguessin a Vilassar, jo era un marrec del 86, tenia 12 anys, però jo era molt seguidor i molt fan de Toreros Muertos i tenia els seus discos.
i Pablo Carbonell sempre és un tio que m'ha agradat i fa poc, 3 o 4 anys, vas tenir el gust d'entrevistar-lo i vam parlar d'aquell concert tot això ve arrel de los toreros muertos i resulta que molt bé que em va agradar molt tenir el Pablo Carbonell aquí i com vam fer el programa número 2000, era el 10 de maig del 24 Pablo Carbonell ens va enviar també una cosa que em va fer molta il·lusió
A Vilassar Ràdio, parlant de tot, edició 2000.
Hola, soy Pablo Carbonell y quiero felicitar a Jaume Cabot por sus dos mil programas de Parlante Tot. Nos han sabido a poco, hace el favor de hacer otros dos mil más. Muchísimas gracias y un saludo a todos los que escuchan Villasar Radio. Besitos.
Vilassar, ràdio, mare. Sí, perquè ell, com a més a més, ho vam estar parlant i com vam venir a actuar, jo crec que aquí em va deixar anar el guinyo, perquè quan em va... Veus? Doncs, com va venir tu avi, la Sàdia, hola, buenas noches, Vilassar del mar. I avui podíem, si tu vols, si tu vols, i ho tenim fet, podíem acabar amb una cançó de los todos los muertos. Quin tio més gran, eh? Sí, senyor. És un dels grans, eh? Sí, senyor.
Què, acabem amb una cançó dels Tores Muertos? Vinga, sisplau. Doncs es diu Para ti, i te la dic a tu, que ets un crac. Grandíssim. Que vagi molt bé. Una abraçada. Igualment. Fins la setmana que ve, eh? Ciao, ciao. Sí. Siempre quisiste tener una canción. Esta es tu ocasión. Esto que estás oyendo es tuyo. Es para ti.
Atrápala con tus manos en el aire, llévatela a tu casa esta noche, dale la papilla, dale 5.000 pesetas, acuéstala a tu lado, hazle un francés y recuerda que es para ti, para ti.
Les notícies de les 11.
Salutacions, actes del Dia Internacional de les Dones. Vilassaramar se suma un any més a aquesta commemoració amb la celebració de diferents activitats organitzades tant per l'Ajuntament com per les entitats. Aquest any, com a novetat, la tradicional caminada es transforma en la festa de la dona. Es farà demà a partir de dos quarts de dotze del migdia. Serà un punt de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament.
Recordem que la jornada combinarà música en directe, un homenatge a dones rellevants de Vilassadamar, un vermut feminista i un taller de pancartes del 8M, convertint la plaça en un espai festiu i reivindicatiu. Demà a les 7 de la tarda, la sala cultural Maria Roser Carrau, l'espectacle Males dones de la companyia La Melancòmica, una proposta escènica en clau d'humor que convida a reflexionar sobre el paper de les dones.
Diumenge emetrem una edició especial de Bagul Sardanista, de 10 a 11 del matí, dedicat al Dia Internacional de les Dones, presentat per Margarida Berneta. I també recordem que diumenge hi haurà visites guiades gratuïtes a la Casa Museu Carme Rovira a dos quarts d'onze i a les dotze en punt del migdia. Al migdia, a la plaça de l'Ajuntament serà l'escenari de la lectura del Manifest Institucional...
a càrrec de les regidores del Consistori i de l'alcaldessa. Després hi haurà una manifestació pels carrers del poble convocada per les entitats feministes locals que culminarà amb la lectura del manifest de Viladona i de l'Assemblea Feminista.
11 del matí, un minut 40. Segons l'Assemblea Nacional Catalana de Vilassadamar, Indiàgora, organitzen avui a les 7 de la tarda a l'Espai Galvany la xerrada titulada Catalunya Sobirana. Les dues cartes guanyadores per assolir la independència. La xerrada serà impartida per Santiago Requesens, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i Portaveu d'Indiàgora. Aquest acte és obert a tothom.
En clau internacional, Espanya enviarà la fregata Cristóbal Colón a Xipre, país que ostenta la presidència de Tornan de la Unió Europea, i on dilluns un dron va impactar en una base militar britànica. Aquesta decisió s'ha conegut el mateix dia que el Ministeri de Defensa Britànic ha confirmat que el dron
Fins demà! Fins demà!
que fa la bateria Patriot desplegada a Turquia. També estarà preparada per si cal evacuar personal civil afectat pel conflicte. L'executiu de Sánchez s'assumirà d'aquesta manera a la vigilància en aquesta zona, com ha fet França amb un portaavions i també Grècia, que hi ha enviat naus. Tot i això s'obratllen que aquest gest no suposa pas participar activament en la guerra de la mà dels Estats Units.
sinó que és una actuació de caràcter defensiu sota el paraigües de l'OTAN, com se'n fan moltes altres. I és que en aquest context, i no ha anat de cooperar amb cap guerra activament, en que s'ha de llegir, diu el govern espanyol, la missió d'aquest BUC de l'Armada.
La selecció espanyola femenina de futbol viatja a Turquia per enfrontar-se a Ucraïna en la segona jornada de la fase de classificació pel Mundial de 2027, malgrat la profunda inquietud generada pel conflicte bèl·lic a Orient Mitjà, que també afecta Turquia i ha condicionat tot el procés de decisió. Recorem que la federació havia ajornat el vol a causa de la tensió creixent.
A les 12 en punt del migdia tornarem amb més informació i a la una de la tarda les notícies locals i comarcals a la crònica amb Joan Escofet. 11 del matí, 3 minuts, 55 segons.
11 i 7 minuts del matí, seguim en directe, encedem la segona hora de la nostra edició de les 3 que compartim cada dia. Arriba divendres i això vol dir que toca Fem Salut, un espai que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar amb el Parlem de Tot de Vilassar Ràdio i col·laboren a establiments sanitaris com òptiques, com altres establiments, com farmàcies i el cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut. Però avui...
també col·laboren dues associacions per parlar de malalties minoritàries. Mireu, demà és 28 de febrer, és el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Jo ho deia al començament i ho torno a repetir ara i les vegades que faci falta. Les malalties minoritàries són aquelles malalties que pateixen un tant percent de població baixeta. Què vol dir això? I ho dic així de cru i així de dur.
que no són malalties que siguin rendibles allò de fer diners ni per laboratoris ni per governs. I, per tant, la investigació no és que estigui a l'hora del dia tal com tocaria de fer. És per això que avui parlem de dues malalties. Una és el cadacil i l'altra ens estem referint a la PACS-1.
Són malalties que alguns de vosaltres ara diríeu, escolta, com ho diu aquest? Doncs sí, cadacil i pacs ui. Parlem amb la Maria del Mar Penyes. Bon dia, bon hora, Mar. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Amb la seva cosina, l'Anna Maria Maldonado. Bon dia, Anna Maria. Bon dia, Jaume. Moltes gràcies per convidar-nos.
Gràcies a vosaltres. I us acompanyeu, doncs, el germà de la Maria del Mar i cosí de l'Anna Maria, que és l'Alfons Penyes, que avui el tenim aquí. L'Alfons pateix cada cil i el tenim aquí, ens està escoltant molt atentament. Hi ha hagut una cosa, doncs, que...
Sí, evidentment es tracta amb normalitat, però un li sobta, no? I m'he presentat al seu cuidador i m'he dit són les seves mans i els seus peus. Una cosa molt dura, això, eh? No estem parlant de qualsevol malaltia que puguis fer vida normal. Ens al contrari. I també ens acompanya, per una banda, la Núria Arassa.
I la Rebecca Bento, la Núria Arassa, és sòcia de l'entitat a PACZU i és mare d'una nena que pateix aquesta, una noia ja, que pateix aquesta malaltia, coneguda, doncs va ser regidora a l'Ajuntament de Vilassar de Mar, doncs una persona molt activa culturalment a Vilassar de Mar i al barat especialment, Núria Arassa, bon dia. Bon dia, Jaume, què tal? No cal més presentació, eh, la Núria. No cal, no cal. Tot bé? Tot bé, tot bé. Molt bé.
I la Rebeca Bento, que és la presidenta de Paxu. Rebeca, bon dia, buenos dias. Bon dia, encantada, gràcies per tenir-nos aquí. Com estàs? Bien, bien. Doncs anem a parlar. I a mi em sap greu, us ho dic molt sincerament. Em sap molt de greu que hem d'esperar el dia tal, el dia internacional. I sempre dic, no cal que esperem dies mundials ni dies internacionals per parlar del tema, si aquest tema és notícia i aquest tema se n'ha de parlar. I per tant, us convido a venir a qualsevol altre dia que no cal que sigui el febrer amb el dia internacional, que precisament el 7 de febrer també va ser el dia internacional,
de la Pax 1. Ara sabrem què és el cadacil i la Pax 1. Ara mateix en directe. Som-hi!
Excusem la presència de la tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament, la Marta Casas, que és la verdadera ànima d'aquesta secció, la que produeix i ens prepara tots els temes, i li agraïm moltíssim, però avui, per motius personals bons, no pot estar amb nosaltres. Escolteu, comencem amb el cadacil. Escolteu, què és el cadacil?
Bé, la definició de cadacil és una arteriopatia autosòmica dominant amb infarts subcorticals i leucencefalopatia. És les sigles d'això en anglès. Ja us ho dic en català perquè més fàcil, d'altra manera no. Anna Maria, perquè ens entenguem.
Això, clar, ja us heu après. El primer dia que us ho devien dir, devíeu quedar com jo, més o menys. Hòstia, què és això? Li deveu dir a la persona, no? El metge o la matgesa que us ho va dir. I si m'ho tradueixes, què vol dir això? El cadacil és una alteració d'un gen, que es diu NOG3, que s'agrega una proteïna anòmala i fa que les petites artèries del cervell es replegin malament i això produeix microictors recurrents.
També el malalt el que té és migranyes que poden anar precedides d'aura, que és aquestes alteracions de la visió que pot tenir, unes migranyes molt fortes i incapacitants, i produeix també apatia i demència. Tot això a edats molt joves.
És una malaltia que s'hereda de pares a fills. Cada fill d'un malalt de cadacil té un 50% de probabilitats d'heredar-ho i es manifesten els símptomes. A una edat jove, com he dit, entre 35 i 40 anys poden començar a tenir símptomes. I quins són els símptomes, aquests? Aquests que t'he dit, les migranyes amb aura... Però aquí hi ha quan has desenvolupat o comences amb migranya al metge i et dius, escolta, això és una migranya. Clar, és el problema. Per això em volia referir als símptomes previs a que et diguin què és el cadacil, eh?
Tu pots tenir migranyes amb l'aura i anar al metge i dir-ho, pots tenir microictus i no et veuran què tens fins que no et fan una ressonància magnètica. Llavors, vull dir que aquí sí que es poden veure les lesions que fan aquests microictus al cervell.
És crònica, però agreujable, pel que entenc, no? És a dir, és una malaltia crònica, però conforme vas fent aquests petits ictus, doncs encara és més greu. Clar, depèn de la zona que afecti l'ictus, doncs pots tenir clínica, hi ha gent que no té res de clínica, o en pots tenir molta. Tu ets germana de l'Alfons?
Jo soc germana de l'Alfons, sí. I diu? Soc germana de l'Alfons i de cinc germanes més, tres d'elles tenen també la malaltia. O sigui, som set germans i quatre pateixen la malaltia. Perquè, com ha dit l'Anna, és hereditària i cada fill d'una persona que té la malaltia té un 50% de possibilitats. A quina edat se li va manifestar l'Alfons? Als 37. I a la resta de germans, més o menys, també? Clar.
Les meves germanes, per sort, n'hi ha una que sí que ha tingut alguna cosa, però de moment només tenen migranyes o tenen poca cosa. Ja tenen una experiència prèvia per saber, no? M'imagino. Ja com tenen migranyes, ai? Sí, però... Els teus pares ni ho sabien, això. No, no. I a ell li van diagnosticar jo crec que els 10-15 anys de començar la clínica.
10-15 anys. És el problema de les malalties minoritàries, moltes vegades, que es triga moltament al diagnòstic. Igual, és que clar, fins que trobes el metge que sap el que és, clar, aquest és el tema. Escolta, un infart, tot metge sap què és un infart, però un cadacil, potser em llenço a la piscina, però crec que no tots els metges poden diagnosticar un cadacil.
És el que estem intentant ara, des de l'associació, donar a conèixer la malaltia també als metges, perquè el problema és que no es coneix. Donar a conèixer la malaltia als metges? A veure, us vaig a dir una cosa. Jo soc pediatra i no coneixia la malaltia. El meu germà és metge i no la coneixia. No ho sabíem.
O sigui, no es coneix aquesta malaltia. I el que estem ara intentant des de l'associació és fer-ho arribar sobretot a primària, perquè són les persones, els primers metges que veuran el pacient. I hi ha uns criteris per pensar-hi, no? Doncs sobretot que hi hagi antecedents familiars, que la persona tingui un ictus abans dels 50 anys, que tingui una alteració cognitiva o que tingui un trastorn psiquiàtric. I un cop us diuen que hi ha aquesta malaltia, us...
És a dir, us il·lustreu sobre aquesta malaltia, sabeu exactament què és. Clar, és minoritària. És el que dèieu al començament, no? No hi ha un laboratori que digui, doncs mira, jo invertiré això, o un govern que digui, jo invertiré això perquè es pugui intentar curar, revertir, rebaixar una mica els símptomes. Això no existeix, no?
A veure, nosaltres, primera, s'ha de dir que segurament no és tan minoritària. El que passa és que està infradagnosticada, que això és el que moltes vegades... Infradagnosticada, que no s'ha diagnosticat. Exacte, hi ha molta gent que està diagnosticada d'esclerosis múltiple o d'altres malalties que són similars i segurament que no, que és el cadacil. I nosaltres tenim la gran sort que a nivell de Sant Pau, a l'Institut de Recerca, hi ha un equip que està investigant la malaltia.
És veritat que és un... O sigui, està a Sant Pau, però has de pagar... És a dir, no està finançat per les entitats públiques, val? I llavors, els que fem des de l'associació és, a part d'una visibilitat, ajudar a que segueix investigant. No em malinterpreteu, eh? Perquè la seva tasca és enorme. És a dir, lluable, 100%, eh?
Però diem que el dia que una televisió pública com TV3 farà una marató, parlarà una marató de malalties minoritàries. No farà mai una marató del cadacil o del PACS-1. És malalties minoritàries. Clar. Per què? Doncs perquè quin tant percent de població el pateix? Ho sabeu?
Jo crec que és un de cada 100.000, més o menys, van dir. Diuen. Diuen. Un de cada 100.000. Sí. No és poc, eh? Sí. No és poc, eh? Que són uns quants, eh? És que no és poc una malaltia minoritària. Jo crec que no es té que mirar amb números. Es té que mirar què és el que costa...
tractar un pacient que es troba malament. Malaltia minoritària em fa molta ràbia. És un terme que a mi, personalment, m'indigna. Com sento malaltia minoritària? Perquè no ho tens tu. I això, clar, us afecta ja no tan sols la persona que pateix la malaltia, sinó
al voltant. Sí. És una malaltia que, doncs, abraça a tothom. A tothom, a la família, sencera. Ell n'és conscient? Alfons, tu ets conscient? Sí. T'ha dit que sí.
Ja està. Bé, nosaltres, com t'ha dit la Maria del Mar, el que estem intentant és que arribi a tot arreu, que els metges de primària, els neuròlegs, coneixin el cadacil. Jo entenc que per un metge és molt difícil conèixer totes, totes, totes les malalties que hi ha. Home, aquí tens l'exemple?
Però la feina es té que fer i volem arribar a tots els metges. Per això, t'explico, hem agafat i estem... Vinga, anem aquí, la xarxa de... L'associació s'està expandint. Llavors hem parlat amb la Diputació de Barcelona i estem fent una xarxa... Bé, volem muntar una xarxa de municipis amb el cadacil. Aquesta xarxa com la muntarem? Començarem a Barcelona amb els municipis on hi ha associats del cadacil
i els anirem invitant a formar part d'aquesta xarxa. Evidentment que l'Ajuntament de Vilassà està convidat, ja els hi hem dit, que comptem amb ells, que sempre ens dona molt suport i ens dona amb visibilitat. Llavors, tot això com ho farem? Ho farem perquè el dia 9 d'abril fem un acte a una capella de Sant Pau,
on presentarem el pla estratègic de l'associació de l'any 2026 a l'any 2030. I una de les coses és presentar aquesta xarxa de municipis. Intentarem que vingui tothom que sigui del món de la comunicació, públic, polítics, i tothom que estigui interessat en conèixer-ho. I us convidem personalment a que vingueu. Us enviarem la invitació a Vilassa Ràdio,
per si voleu venir o connectar-vos per internet si és que us va millor. Això és el que pretenem. I amb això volem arribar tot arreu. Estarem molt atents, eh, xarxa de municipis, perquè ve la Sà. Sabem algun cas més de cada sil o no? Que jo sàpiga, no. Però això no vol dir que no hi sigui. No, no, no, clar. Amb el que m'esteu dient, no? Aquelles persones, hòstia, migra, anya... Saps què ens passa? A vegades que normalitzem.
normalitzem... Tinc mal de cap, però és normal. No és normal, normal és trobar-se bé. És a dir, no, és el temps. No, no és el temps, és un mal de cap. Ho normalitzem. La situació, hòstia, em fot un mal al genoll, però has anat al metge. No, perquè és normal. No, una cosa que sigui habitual, perquè portis dos anys amb mal de genoll. Però normal no és. Aleshores, a vegades, no tan sols són les persones que estiquen a la sanitat, sinó nosaltres mateixos com a pacients. Tira, tira, que això és normal. I aquí una vegada és el problema, eh?
Doncs, Rebeca, Núria, també parlem d'una altra malaltia minoritària, com és el... Ara seguirem parlant, eh? Sé que el temps passa molt ràpid a la ràdio, però és el Pax 1. Què és el Pax 1?
Doncs el PAC-1 és, com dèiem, una malaltia minoritària on hi ha un gen, que és precisament el PAC-1, que està alterat. Llavors, aquest gen té molt a veure amb el desenvolupament de la persona i a nivell neurològic ja des de petitons, des que neixen, el seu desenvolupament no és el mateix d'una persona que no té la mutació.
Tu el vas conèixer al PAC-1? Jo vaig conèixer al PAC-1. En el moment en què va néixer la Jana es desconeixia el PAC-1. Per tant, jo i la majoria de familiars que tenen nens i nenes en PAC-1 et trobaves amb un nen, una nena, que el seu desenvolupament no era normal, que el pediatre feia mil proves i no sabia què passava. I el que anaves fent era pal·liar els símptomes com podies, estimular tot el que podies, etcètera.
I com va ser el primer dia que vas sentir de parlar de PACS-1? Doncs mira, jo de fet ja m'havia oblidat que algun dia trobaríem diagnòstic. Vosaltres anàveu al metge a veure què us deien o què passava? A mi la pediatra, que la veritat és que estic encantada amb ella, sempre em deia que hem de tenir el màxim d'informació possible d'aquesta nena, l'hem d'anar seguint, hem d'anar observant, hem d'anar veient i hem d'anar estimulant i treballant amb ella.
Doncs jo veia que la Jana va començar a caminar més tard, que la Jana va començar a parlar més tard i malament. En el nostre cas no hi havia convulsions, però hi ha molts casos que hi ha convulsions. La Jana ja de seguida... Sí que és cert que quan va néixer em va fer una de convulsió, però és l'única que va fer. Llavors, darrer d'aquella convulsió... Parla de memòria del pàrquing de l'hospital, pot ser com us aneu cap a casa? Algo així pot ser o no? No. No n'havíem parlat mai d'això. Jo em recordo que tu vas tornar enrere, no sé si m'ho estic a...
Pot ser, però nosaltres teníem l'alta i no vam marxar. Però encara no estàvem al pàrquing, estàvem a l'habitació. Ah, vale, vale. Jo recordo que teníeu l'alta en marxo i vau dir, hòstia, tornem enrere que a la Jana li passa alguna cosa. Bueno, la Jana va convulsionar, es va quedar a Lila i va convulsionar. Això em sonava. Exacte. I aquí va ser on vau dir... Allà es va quedar a l'UCI. I allà van fer mil proves. Llavors, en aquell moment, el que van detectar la Jana és que tenia un coloboma.
Un coloboma que li afectava el nervi òptic i això implicava... Un coloboma? Un coloboma. Què és això? Mira, a mi en aquell moment em van explicar. És un forat a l'ull, per entendre'ns. Per anar així com ràpid. Llavors, depèn d'on està situat, té una afectació, en té una altra. La Jana el tenia... Bé, el té a l'ull dret en el nervi òptic, amb la qual cosa no té visió d'un ull. I a l'altre ull també té colobomes, però en aquest cas no afecta res de la visió.
Amb la qual cosa nosaltres vam sortir d'allà dient, el pediatre ens va dir, la Gena algú té, però de moment només sabem que li passa això. Però Paxurí, això ni... Paxurí, no sabíem ni què era. I llavors a partir d'aquí ens va dir, ens va derivar el genetista, vam anar a Vall d'Hebron i des de Vall d'Hebron ja la vam posar amb estudis.
Però van anar passant els anys, els anys, els anys. La Jana va néixer el 2008. El 2011 va ser quan es va diagnosticar el primer PACS-1. I al cap d'uns anys ens van trucar i ens van dir, sabem què li passa a la vostra filla. I nosaltres ja estàvem com habituats a que la Jana era més lenta del normal, el seu desenvolupament... I us van dir PACS-1.
I ens van dir Paxu, i vam dir, ai, ¿esto qué es? Llavors, bueno, ens van començar a explicar, ens va explicar tota la simptomatologia, que és molt variada. O sigui, són en el món, a nivell mundial, hi ha unes 300 persones diagnosticades. En el món. En el món. A Catalunya en són unes 5. En el món 300 i a Catalunya 5. I a Espanya 20. Sí, ¿verdad, Rebeca? Sí. A Espanya 20.
Som la minoria de la majoria. De la minoria de la mama. Clar, ja m'ha estranyat. No és que m'hagi estranyat. Em sobte que neix el 2008 i el 2011 segueix fent proves i no se sap ni el nom de la malaltia. O sigui, no és que no trobessin res, que no sabien ni què era. O sigui, és que no pots dir que és un PAC-1 perquè no sabem que ni existeix un PAC-1.
¿Tú también te encuentras en esta situación? Sí, ella me contacta a mí a los años del diagnóstico porque, claro, mi hija tiene 14 años y ella sí... Y cuando nace ya está en una convulsión. Y por ahí empiezo yo a ver qué es. Pero a los 5 años, cuando nos mudamos de Venezuela para Cataluña, es que nos diagnostican a la Dana. Dana...
Bueno, ella tiene discapacidad cognitiva, no tiene coloboma, pero tiene las convulsiones, tiene retardo en el crecimiento, en el desarrollo, va a un cole especial, mucho soporte necesita. Y bueno, entonces nos creamos la asociación porque el genetista en el San Juan de Déu me dijo...
Si llegas a ver un avance en una medicina, como no estén juntos y asociados, es que nadie les va a dar visión. Entonces creamos la asociación en el 2019, y bueno, somos 22 familias ahora en toda España, y bueno, poco a poco hemos ido... ¿Sois todos? Sí.
Somos todos. Hòstia, perdó, eh? Perdona, eh? Perquè me he quedado... 300 persones en el mundo, 5 en Catalunya, i us habéis encontrado... Ja sé que... No, és veritat, eh? Que et pots trobar molts casos a la vida, però quan et cosa... Me imagino, me imagino que quan et trobes en un cas similar o així... Hòstia, encontrar a alguien que te entienda... Esto és la vida, eh? Se te abre el... Se te abre el... Sí, el mundo.
Hostia, alguien que me entiende. Claro, Nuria Upo te ha explicado, tú lo puedes contar y hostia, vale, vale, pues ya está. Pero claro, os encontráis aquí. Sí, bueno, y la primera vez nos encontramos aquí en Vilasar, vinimos a la playa y las niñas eran como que tenían una conexión. Claro. No sé, se entendían sin haberse conocido. Y eso como madre une mucho y ayuda. Minoritaria dentro de las minoritarias. Sí. Es la más minoritaria. ¿Hay alguna enfermedad más que tenga menos...
Ni idea. És que 300 en el món, no sé quant som. 7.000 milions. 7.000 milions, ja no m'he atrevint a dir-ho. 7.000 milions, això és un 0,0001 o més. També és cert, Jaume, que com el cadacil dèiem que creiem que hi ha un infradiagnòstic. Els pediatres també desconeixen la malaltia, ells la van coneixent conforme es va diagnosticant.
i creiem que hi ha nanos i nanes diagnosticats d'altres coses que en el fons deu ser un Pax 1 perquè hi ha molts símptomes comuns a altres malalties
Maria Almar, no et faig un examen, ni molt menys. No, per favor. No, tu ets pediatra. Verda. Tu ets pediatra. Sí. Et coneixies, el PAX-1? Em sona, però no... Un dia a la carrera el profe va dir... No, no, a la carrera no. Em sona d'haver sentit. No, no, si no s'havien inventat, no? Exacte. Inventat, dic, no s'havia ni trobat. Avui he après, avui he après. Déu-n'hi-do, no? Doncs sí. La veritat és que sí. Que a la medicina els metges desconeixem moltes malalties.
Jo entenc que és molt difícil saber-les totes. I a més que en surten de noves, perquè al final és això, que algú que l'han diagnosticat o no l'han diagnosticat, de sobretot ara amb els estudis genètics, també estan donant-se molts més diagnòstics. I a vegades que ens queixem.
Hi ha vegades que ens queixem, eh? Ens queixem, sortim de casa i dius, realment ens hem de queixar per això? Estem mal fets, estem mal fets, ja t'ho dic jo. Escolta, que us aneu amb un sisè congrés a Burgos, perquè, clar, s'han de reunir ells, s'han de fer associacions, s'han de trobar, s'han de fer congressos, perquè la cosa faci bullir l'olla una miqueta, perquè, clar, hòstia, m'he quedat parat amb els 300 casos al món, eh?
Bueno, y para el Burgos vienen 130 personas, que ya para nosotros es... La mitad, la mitad de los pacientes. Claro, viene gente de Australia, viene gente... Cuéntame, ¿qué hacéis en Burgos? Bueno, vamos a reunirnos varios, el equipo médico de Zaragoza, que estudia a los niños de España, vienen los doctores de Estados Unidos, que patentó la medicina, que se está probando en tres niños en Estados Unidos, como...
No se puede aprobar por la FEDA todavía porque no hay estudios clínicos que lo avalen, sino se está poniendo como uso compasivo. Entonces esos doctores vienen a hablar de eso y bueno, yo quiero que venga todo el mundo para que pueda tener esa información tan valiosa. ¿Y qué hace esta medicina? Bueno, en teoría va a silenciar un poco ese gen que está produciendo esa patología. Pero es crónico esto, no tiene más acaso. Sí.
No, es crónico y no se sabe si es degenerativo. Los doctores no se atreven a decirnos si es degenerativo porque el caso mayor que tenemos de 45 años tiene un niño. ¿45 años? Bueno, un niño no. No, no, bueno, claro. 45 años, pero le diagnostican. Igual cuando tiene 30 o 35. Bueno, en España hay un caso de una niña de 37 que se lo diagnosticaron a los 31 porque le dijeron durante 30 años que era otro síndrome.
Y la mamá, porque sentía que algo pasaba, siguió su intuición y la diagnosticaron de Paxun. Y gracias a Dios, porque mira, ahora si hay una medicina, ella puede beneficiarse. És una miqueta el que els he preguntat. No és una malaltia que pateix només una persona i el seu entorn directe, sinó que és una malaltia que engloba tota la família, no?
Sí, sense el suport familiar és dificilíssim. Suport familiar, amics... Vull dir, si estàs envoltat en una bona xarxa, és més fàcil portar-ho. Però és molt difícil, perquè és el que dèiem, no? A nivell escolar, doncs necessites l'ajuda també dels professionals que t'entenguin, etcètera, no? Clar, però ara esteu aquí, i teniu bona salut, i sou joves...
Heu pensat una miqueta que, hòstia, què passarà d'aquí 40 anys? Ho heu pensat, això? Tratant-nos de no mucho. A vegades hi penses. Perdoneu, eh, que ho preguntin. No, no, però en malalties d'aquest tipus hi ha moltes vegades que dius, hòstia, és que no depèn d'ell o de qui sigui, depèn de tots. De tots. Clar, dius, hòstia, jo moltes vegades ho penso, no? Hòstia, si l'entorn et fas gran.
Arriba un punt que dius, tota la vida necessiten... O intentarem aquesta evolució, aquesta investigació que potser redueix... Claro, eso es mi esperanza. Yo tengo mucha fe en eso. De que no que la va curar, pero que por lo menos ella pueda ser autónoma en ciertas cosas, ¿sabes?
Bueno, yo tengo esa esperanza. Ens queixem per tonteries, oi, a vegades? I tant. A vegades hem d'escoltar coses d'aquestes per entendre que la vida és més fàcil i més senzilla que el que ens movem molt, no? Hòstia, és que avui un tio m'ha dit, no sé què... Acaba i vés-te'n cap allà, sí o no? Sí, i tant, tens tota la raó. Avui és que avui aquest matí visc una discussió aquí per un semàfor que jo frenava que no sé què, que he pensat, hòstia, tu...
Això m'ho va dir una persona, que malauradament ja no hi és, que va patir un càncer, era un col·laborador d'aquesta casa, i una vegada vam quedar... Era un noi que, us ho explico així, era de Vilafranca del Penedès, i allò que fan el cabatàs, i un diumenge em diu, escolta, per què no baixeu allà i fem el cabatàs, i veniu... I vam anar a la penaderia a buscar pa, anàvem a dinar a casa seva i vam anar a buscar el pa, i jo el vaig acompanyar, i hi havia dos discutint allà a la forneria, allà quasi jo era primer, quasi no sé què...
I ell s'acosta amb ells, els toca així a l'espatlla, els diu, escolteu, vosaltres un temps a l'hotel us aniria molt bé. Clar, el noi sense cabelles veia que estava malalt. Van entendre la metàfora de l'hotel. Hòstia, es van quedar així, i aquell ens va donar una lliçó de vida a tots, que a vegades dius, és que... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Bé, Burgos, quan aneu?
Anem al 19, 20, 21... Amb tota l'esperança del món, no? Amb tota l'esperança del món, amb tota la il·lusió. Això és març. És ja. Només reunir les famílies ja és... Ja és un què, no?, per nosaltres. I les pacients vindran o no? Venen, venen. Els pacients venen, es troben entre elles... Bé, llavors, mentre nosaltres fem el congrés hi ha tot un espai per ells per poder jugar, fer activitats, hi ha tot un monitoratge... Bé, és una moguda.
Llavors, ara mateix estem recaudant fons una mica per poder fer front a les despeses dels metges, els viatges, les dietes, el monitoratge... I menys mal que tot va avançant molt. Per exemple, la Jana Valpera Ribot.
La Jana no. No va al Pere Ribot ja. No. On estava ara? La Jana ara va al Miquel Viada. Al Miquel Viada. I està fent hostaleria. Hostaleria. Jo la vaig situar al Pere Ribot quants? Sí, quatre anys. Sí, sí, sí. Va fer l'ESO. Va fer l'ESO. Hòstia, ja ha fet tota l'ESO. Clar, és que t'he dit set. Clar, és que t'he dit set. Anava a dir, la Jana deu fer primer d'ESO.
Clar, a més, el que diem, no? Hòstia, ja fa hostaleria. Sí, sí. Els nens i nenes de pocs 1 semblen més petits de l'edat que tenen. Sí, sí, per això et dic que jo a la Genova situava el Pere Ribot, però vamos... No, no, no. L'any passat va acabar el Pere Ribot.
Ara ve com la meva filla em renya, perquè em sentia a dir, et vaig dir que no venia el Pere Ribó, que hi havia acabat. Dic, no, home, no pot haver acabat. Doncs sí, tenen raó, sempre tenen raó. Ells ho diuen, es tenen controlats. Sí, sí, sí. I està el Miquel Viada. I està el Miquel Viada. Està fent un IFE, un itinerari de formació específica. Molt bé. Llavors, el que dèiem, no? Mira, que parlàvem dels recursos. Fins ara, al Maresme, només hi havia dos IFEs.
Un a Mataró i l'altre a Pineda. Si t'agradava la jardineria, el feies a Mataró. Si t'agrada l'administració auxiliar d'administració, el feies a Pineda. I si t'agrada una altra cosa? Amb nens i nenes que tenen una problemàtica, que no són autònoms, que els hem de portar amunt i avall. I el departament no es fa càrrec del transport, ni molt menys.
La Jana, jo sempre dic que té com una estrella, i just l'any que li tocava la Jana, al Maresme es van desplegar les quatre línies que hi ha a tot Catalunya. Un és Argentona, que és auxiliar de...
De conserge, l'altra és hosteleria, a Can Mataró, a Mataró n'han posat un altre també d'auxiliar d'administració, i a Pineda crec que se n'han desenvolupat dos més, el de jardineria i aquest que ja hi era, l'administració. I la veritat és que almenys poden escollir, ja ens conformem amb quatre temàtiques. Però com a mínim pots escollir una mica més. Però com a mínim poden escollir.
La Jana amb això té molta sort perquè realment no ha anat mai a escola d'educació especial. Amb suport sempre ha pogut seguir a l'escola ordinària. I això, per una banda ajuda, perquè el nivell d'inclusió la coneix, ja ho saps, la coneix tot el poble i la Jana no té problema de conductes, tot i que dintre del síndrome sí que hi ha nanos amb problema de conductes, amb TEA, etcètera. La Jana amb això hem tingut sort.
Però, clar, hi ha molts nanos que van a escola ordinària i ordinària especial. I tot això també és un món, és una lluita constant. La inclusió. La inclusió, que ens omplim molt la boca de la inclusió. La inclusió que no és real. No és real. La inclusió no és real. Dana, què estudia?
En Educación Especial. Escolteu, he parlat d'Educació Especial? Sí, en Rubí. Heu parlat de Saragossa? Aneu a Saragossa al metge? Sí. O sigui, quan heu d'anar al metge aneu a Saragossa? No, són el equipo médico que los trata cuando hacemos los congresos. Ah, vale. A veure si cada cop queda una... No, no, en San Juan de Dios, jo i la Jana en Vallebrón. I vosaltres a quins hospitals aneu?
Nosaltres, a veure, a ella el porten al Vall d'Hebron, però justament Sant Pau l'acaben de fer Cessur, que això vol dir que és un centre de referència de malaltia de cadacil i que, per tant, pot rebre qualsevol pacient de l'estat espanyol, pot demanar que es visiti a Sant Pau. Jo m'imagino que cada passet endavant, com dir, hòstia, és que puc anar a Sant Pau a visitar-me, que, bueno, és que, clar...
Fa molta ràbia perquè tu has treballat i has pagat la teva seguretat social i per tant tens dret que et visitin. Però cada passet endavant deu ser una victòria enorme, no? Doncs sí. Sí, sí. I a més ara tenim un passet proper que ens dona molta esperança perquè l'equip de Sant Pau ha estat estudiant un reposicionament farmacològic i aviat intentarà aplicar aquest medicament a pacients. I esperem que serveixi, que ajudi
Si no pot curar del tot, que com a mínim freni l'evolució del cadacil. Estem molt il·lusionats. Perquè el reposicionament és que ja s'ho he dit, és un fàrmaco que ja existeix i que està en el mercat per alguna altra patologia. I llavors s'ha vist que pot ajudar que els petits vasos, que hem dit que hi ha un acúmul de substàncies que no haurien de ser-hi,
doncs els ajuda a netejar aquests vasos. I clar, t'estalvies moltes fases d'estudi. I podria arribar a curar això? Curar no, però sí que pot frenar els símptomes.
Com es diu el noi que... L'Alan. L'Alan. Està amb l'Alan aquí, que tot és carinyo, tot és aquí, mira, fixant, és brutal, i a vegades parlem de grans hospitals, però les persones a nivell individual són imprescindibles, eh? Totalment. Persones com l'Alan, que els acompanyen, que els cuidadors, no?, els cuidadors i cuidadores, és imprescindible veure gent així que...
que realment el veus i dius, és que és tot amor, eh? Escolteu, se'ns ha acabat el temps. Em sap greu perquè estem molt a gust, però torneu com vulgueu, us ho dic seriosament, no cal que esperem el febrer de l'any que ve, ni un fem salut, qualsevol cosa estic encantat de rebre's. Maria Almar Penyes, Anna Maria Maldonador.
Rebeca Bento, Núria Arassa, Alan i sobretot l'Alfons, que ens ha estat escoltant aquí i li hem preguntat i ha anat cadint que sí amb el cap. Li agraeixo moltíssim, t'ho agraeixo moltíssim, Alfons, que avui hagis estat amb nosaltres a la ràdio.
Et desitjo, doncs, que... No, no cal que m'està escoltant, eh? Que segueixis tan voltat d'amor com fins ara i, escolta, ja sé que és complicat, però donar ànims i tal, però és que és bàsicament el que podem donar des d'aquí. Ànims, endavant. És un exemple. És un exemple, eh? Sí. La veritat és que sí. Li agraeixo moltíssim que hagi vingut. L'any passat també va venir a la ràdio i aquest any també li agraeixo moltíssim a l'Alfons, especialment a l'Alfons que hagi vingut avui aquí a la ràdio.
Gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies. Moltes gràcies. Fem una pausa i tornem de seguida. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 i mig, per damunt de dos quarts de 12. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Com cada divendres a aquesta hora, per encetar la segona part, segona hora i mitja, tenim amb nosaltres la
Neus Colomer. La Neus Colomer ens parla, doncs, de cultures, aspectes filosòfics, ens parla una mica de la vida, no? Aspectes com veure la vida. I la setmana passada li vam posar deures, li vam dir, escolta, que el 8, el 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona, i el 8 de març és el mes passat. Va, mmm...
Fem-ho més femení, això. I em va dir, home, ja està fet això. Neus Colomé, bon dia, bona hora. Bon dia i bona hora. Com estàs? Jo porto tota la setmana celebrant el Dia de la Dona. Jo també. Perquè en un dia no en tenim prou, eh? Home, no...
Clar que sí, i més que celebrar també el reivindiquem. El reivindiquem, i mira, ahir vaig estar amb unes companyes, jo soc del col·lectiu Minerva, a Dones Creus. Cada setmana em diu que és d'un col·lectiu nou. Hi ha algun col·lectiu que no hi sigui? Sí, però ara no et diré qui. Vale, vale, vale.
Col·lectiu Minerva i què? Resulta que vam fer un recital de poemes acompanyades d'uns músics sensacionals. Eren vuit poetesses que llegíem... Hòstia! Saps? Molt maco, molt maco. Aquí hi ha nivell, aquí hi ha nivell, que deia aquell. Doncs ara mateix parlarem amb la Neus Colomer. Som-hi!
Neus! Quan em vas dir que parléssim de dones, vaig pensar immediatament en una dona...
Que va canviar no només la seva vida, sinó que va canviar la vida de mils i mils de persones. Per què? Com la va canviar? Amb la seva pedagogia, la Rosa Sensat. I tant. La Rosa Sensat, que va néixer al mes nou. Mare esmenca, eh? Mare esmenca. Pensa que aquí al Maresme surt bona gent, eh? Sí, no, hi ha bones collites. El 1873. I va morir el 1961. O sigui que va tenir una vida llarga. Mare esmenca.
Ella era filla d'un capità de vaixell, es va quedar orfe del pare als 9 anys, però la seva mare i la seva àvia la van tirar endavant. No només la van tirar endavant, sinó que li van pagar els estudis, va poder estudiar magisteri,
que en aquella època fàcil no era, eh? No era, no. El fet de ser dona, eh? Les dones ho tenien bastant difícil, la societat els concedia un paper molt secundari, molt a dins de casa, saps? Que a dins de casa sí que m'anaven, però fora no. Però bé, aquestes, a vegades, les circumstàncies que se't mor el pare, doncs has de fer un paper rellevant perquè has de tirar endavant, no? I tant.
Doncs aquesta senyora va ser la primera directora de la famosa Escola del Bosch, de Barcelona, i va posar en funcionament l'Escola Nova. I junt amb altres, com en Galí, com en Ferrer i Guàrdia, etcètera, aquella època va ser una època durada de la pedagogia catalana, perquè hem de dir-ho així, pedagogia catalana, amb totes les lletres.
I va ser una revolució, van instaurar l'escola nova i van introduir coses que ara nosaltres ho donem tant per fet...
que ens sona estrany. Clar, parlem del mètode Montessori, i en canvi del mètode sensat, del mètode sensat no en parlem. No, perquè, bueno, Montessori ja en parlarem un altre dia, perquè aquesta també la tinc preparada, com a dona, perquè penso que farem un turnet la setmana que ve. No, no, però que no li té cap mèrit, eh, cap ni un, eh, el que passa que li donem a vegades més importància. Jo crec que la Rosa Sensat, mira, en Joan Escofet i jo al matí fem el poc que ens passa,
I pugem el DeLorean, el DeLorean per repassar les efemèrides, sobretot musicals. I tenim una carpeta nosaltres, amb el nostre criteri, poc criteri segurament, tenim una carpeta que es diu Tiquismiquis, que és per als artistes que creiem que no se'ls ha fet justícia.
No, i quasi tot són d'aquí. Jo crec que la Rosa Sensat estaria, si fos música, dintre la carpeta tiquis-miquis tot, i que sí, que se li han fet moltes coses. Sí, dins del món dels mestres... Però si fos home, si fos home, segur que més. Sí, i si fos castellana, també. També, per això et dic, que entraríem a la nostra carpeta. Clar, aquí hauríem de parlar que va haver-hi un trencament brutal, que va ser la guerra de sublavació,
que va trencar pel mig i amb mil peces, el primer que van fer les tropes nacionals va ser depurar tots els mestres. Per què? Doncs perquè van introduir uns fets que ella, tinc recollit aquí, que ella deia
que la pedagogia era una manera de fer una profunda transformació moral, social i cultural de la societat.
Això té... Imagina't, quina por feia això. Perquè, clar, és una transformació moral, social i cultural. Perquè ella, junt amb altres mestres, que a tall anecdòtic personal...
He tingut la sort i la joia i l'honor de conèixer mestres d'aquella època. Ah, sí? Sí. Què dius? Explica'm això, explica'm. Una d'elles em va adoptar com a afillada, quasi. Era la doña Rosa Robert, que després va ser directora dels Reis Catòlics d'una escola... A veure, van ser de la mateixa època que... Que la Rosa Sensat. Van coincidir amb la Rosa Sensat. Sí.
Sí, tots aquests eren mestres. Sí. També, per exemple, el senyor Buixadors, que després era el pare de Buixadors, el polític i director del Museu de l'I. Sí, totes aquestes persones, tots aquests mestres... Ah, mira, el vas conèixer, eh? Sí. I els va marcar molt, això de... Els va marcar moltíssim, sobretot els alumnes. Clar.
Resulta que la meva mare, junt amb diversos exalumnes de l'escola Rosselló, que ara és el Fòrum Vergès, i ara és la Pompeu Fabra, bueno, ha anat sentit,
Doncs van fer, van, diem, de trobar-nos, i van fer una associació d'antics alumnes d'aquella època. Aquella època, quina època és? De l'any 30 al 38. Oh! Que es va fer, l'Ajuntament de Barcelona va fer la Mancomunitat i va ajuntar les seves escoles municipals i va buscar els millors mestres d'arreu de Catalunya. Sí. Ah, perdona, eh, perdona. Sí.
Això ara es diu, i si algun jovenet ens està escoltant, diu, quin mèrit té això, que s'ajunten exalumnes, han fet un sopar, han fet un sopar i han fet una associació. Estem parlant del 30, el 38, que el 36 va començar la Guerra Civil. Estem parlant d'una època convulsa. Aquesta associació es va fer als anys 70, és a dir, que encara hi havia el Quico i...
Parlo que segurament hi ha el joventut que no deu sàpigar d'aquest tema. Bueno, en Frank, doncs, en Frank, jo te l'he dic Quico. El Quico, a casa dèiem el Quico. Bé, doncs, es va fer i cada vegada que fèiem... Que em perdonin els Quicos, eh, que ens perdonin, però és així. Cada vegada que fèiem una reunió havíem de tenir el permís del governador civil. Clar.
perquè encara en èpoques d'aquelles. Doncs resulta que aquests millors mestres... No et preguntaré si sempre li demanàveu permís. Sí, sempre. Perquè si no, no t'obrien el local. Ah, bueno, clar.
Bé, què més? Llavors, aquests millors mestres que es van buscar arreu de Catalunya van portar a la pràctica totes les teories pedagògiques europees del moment. Jo tinc a casa...
un joc de matemàtiques del 1927 que em va regalar aquesta mestra com a llegat d'Al Piaget, d'un dels psicòlegs evolutius més grans d'Europa. Doncs resulta que la Rosa Sensat...
Ella també va anar a Suïssa, va anar a Alemanya, va anar a Bèlgica, va aprendre de tot aquestes persones i va tornar. I va tornar i va posar-ho a la pràctica, primer a l'escola del Bosch i després al grup escolar Milai Fontanals, que era del patronat escolar de Barcelona.
Haig de dir que el patronat escolar donava un doble sou, o sigui, els mestres aquests seleccionats cobraven dos sous, un del Ministeri i de l'Ajuntament. Carai! Perquè tenien la idea... Ara no es podria fer això. Bueno, ells tenien la idea que l'educació era prioritària...
i que els mestres havien d'estar ben pagats perquè es poguessin dedicar exclusivament a l'ensenyança i a millorar ells i a la seva formació continuada. Què introdueix la Rosa Sensat?
jo per mi introdueix dues coses absolutament genials una és el respecte global del nen, és a dir respectar la seva personalitat el seu punt evolutiu on està i a partir d'aquí arrencar l'aprenentatge de cada alumne, és a dir individualitzar l'ensenyança cosa mai vista fins allà abans l'altra cosa que introdueix el joc
i el gaudi estètic. És a dir, el nen ha d'aprendre jugant i ha de gaudir de la música, de la creativitat... Això a quin any estem parlant, perdona? Això estem parlant del 1912, 1920... Sí, però és que em sembla més modern encara. És que és més modern encara. En alguns casos, més modern encara. Jo feia conferències a escoles,
I els deia, escolteu-me, la pedagogia activa no vol dir que el mestre es va lloguer molt. Saps? No vol dir que feu uns... com se diu això que posen uns pòsters fantàstics, perquè us ho heu fet vosaltres, us han de fer els nens. Estem parlant que després ja, dels anys del 30 al 38,
Per exemple, a les escoles hi havia fons de ceràmica, hi havia sales de cinema, hi havia sales de concerts, hi havia instruments musicals. Estem parlant de l'any 30, eh? Sí, sí. També cal veure, o cadria debatre, què dirien alguns pares i mares avui en dia si hi hagués això amb un centre escolar, eh?
que, bueno, no ho sé el que dirien, però sí que et puc dir... Jo m'ho puc imaginar, el que diuen alguns. Et puc dir que ara no t'ho puc prometre, però tinc els llibrets que donaven de normativa a les famílies, a aquestes escoles, i també t'haig de dir que el material escolar era gratuït per tothom. Sí, sí.
O sigui, clar, no és que anessin... Després de la guerra no és que anessin 5 anys o 20 anys enrere, és que van anar 150 anys enrere. Sí, sí, sí. Saps? Bueno, què més va introduir ella? Va. Va introduir la natura a dins de l'escola.
La natura, eh? Jo la donava avançadíssim als seus temps, eh? La natura. És a dir, que els nens gaudissin de la natura i que també sapiguessin... Tenien els seus horts al jardí, cultivar coses, anaven a la muntanya d'excursió, feien classes a fora de l'aula, cosa també impensable...
I va introduir l'anàlisi i la reflexió com a element d'aprenentatge, que això també ara s'està deixant de banda. Ara es coneixeria això, hi ha escoles que ho practiquen, instituts, i ho sabem, que tenen or, que fan classe al pati, que tenen coses molt xules. Però ara això es diu escola moderna. Imagina't!
moderníssima de fa 100 anys. Però si fa 100 anys la Rosa Sensat ja ho feia, oi? Sí, i llavors aquests mestres, clar, del patronat municipal. La Rosa Sensat, ella va ser una de les pioneres. Sí, sí, sí. Però és que va ser una persona que ella va ser molt activa. Va estar...
Ella no només va estar a l'escola dirigint l'escola, sinó que va estar a la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. Va ser una de les fundadores de l'Associació Protectora de l'Ensenyança en Catalana. Va ser una de les promotores de la part de formació continuada de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, que va fundar Francesca Bonmason.
És a dir, a veure, era una dona amb una capacitat de treball, d'introduir-se a la societat, de fer coses meravelloses, impressionant. I l'altra cosa que va introduir la Rosa Sensat és el feminisme dins de l'escola, és la igualtat de gènere.
Ella sempre va procurar que nens i nenes no neixin separats, que la nena tingués els mateixos avantatges, desvantatges i drets que un nen. És a dir, fixa't, quina visió que nosaltres ara tot això ho donem per sentat.
Però abans era impensable que les noies i els nois anessin junts a l'escola. Era impensable que els nens sortissin de l'aula perquè s'embrotarien. Era impensable que els nens juguessin a l'escola.
A l'escola s'havia d'aprendre-hi prou i el mestre repetint. És a dir, vam fer un salt en el temps tan impressionant que algú va pensar que era massa. Com? Algú va pensar que era massa? Com pot ser això? Ja sé que la resposta segurament no la saps, però... Sí que ho sé. I a més a dir una altra cosa. La majoria d'aquests mestres eren molt cristians. Mhm.
És a dir, eren catòlics, no eren comunistes, per entendre'ns, no eren de la FAI. No, no, eren gent d'ordre, entre cometes. I per què van anar contra ells? Doncs perquè volien una societat de persones que pensessin
Volien una societat de persones que analitzessin els seus fets. I volien una societat de persones responsables. No com ara, que l'objectiu he arribat a pensar que és que no pensin. No els que estudien, no. Tota la societat en general. Aquests que mouen els fils... Més mal que no pensin, perquè si no ens fotran fora de la nostra butaca. La butaca que s'hi està molt còmode.
I si penses ho has de dissimular una mica, perquè si no també tens tots els números. Amb ells els hi va passar, els hi van trencar la vida totalment. Molts mestres, ella perquè era una persona molt reconeguda i no se la podia encarregar com en el Ferrer i Guàrdia,
No se la van carregar, però la van reduir a la mínima expressió, la van fer jubilar, saps? Molesta. Però molts mestres d'aquella època que no tenien tanta anomenada, però que eren excel·lents exactament igual... Van córrer pitjor sort, no? Sí, els hi van treure el títol.
Què dius ara? Sí, sí, no podien... I no els hi treien la vida perquè no sé si podien, no sé si li va passar. Molts es van exilar, molts es van exilar. Jo tinc el cas amb la família... Què dius ara? Sí, que va marxar a Mèxic, primer i després a Venezuela, i allà li han fet un monument. Torroja es deia. Era el director de l'Escola Industrial de Barcelona.
I va haver de marxar i no va tornar mai més. Però allà li van fer un teu monument donant-li les gràcies per la seva excel·lència pedagògica. És a dir, és una llàstima perquè vam perdre... On té el monument? A Venezuela, a Caracas. I has anat a la Unió? No, no hi he anat mai a Venezuela. I ara encara...
Ara encara més difícil. Però era familiar teu, eh? Era un tiet del meu pare. Un tiet segon, diguéssim. Era cosí germà de la meva àvia. Eduardo Torroja. Sí. Eduardo Torroja Miret. Miret, aquest. Sí, sí. Hòstia, però tinc aquí davant el monument. No és petit, eh?
No, no, és que va ser un... Pensa que ell dirigia l'escola industrial de Barcelona. També té un monument a Pont de Suèr. Això no ho sabia, veus? Té un bust molt xulo, bust, eh? Sí. El Pont de Suèr a Eduardo Torroja, en el centenari del seu naixement, 1899-1999. Era cosí germà de la meva mare. Ai, del teu pare, eh? De la meva àvia. Ah, de la teva àvia, de la teva àvia. Molt bé, molt bé.
Doncs, bueno, ja veus que jo per mi, quan toquem aquest tema, em toca molt de prop, perquè he sigut un entusiasta de l'ensenyança, i crec que és l'única manera que tindrem de redimir-nos de tanta palla, saps? Adéu-n'hi-do. I crec que, dones com la Rosa Sensat,
Són dones que no només s'han revolucionat a elles mateixes i han assumit la vida amb valentia i amb responsabilitat i amb esperit d'esforç, sinó que han rescatat a moltes vides. Perquè jo estic segura, convençuda, que els alumnes que van passar per les seves escoles
Han tingut un abans i un després de passar per allà. Ho dic perquè parlant amb la meva mare i els seus amics que havien anat a un grup d'aquests, escolar, ells ho deien. Que per ells la vida va acabar allà quan es va acabar... Que ells disfrutaven tant anar a escola que hi volien anar, estan malalts i tot. No es volien perdre...
I realment és una llàstima que no ho rescatem, això. Jo aquí faig aquesta proposta. Rescatem-ho, perquè és una riquesa que tenim i que és un patrimoni nostre.
que l'hem de treure d'aquí, de l'oblit, no? Sí, senyor. O sigui que no sé, què més vols saber de Rosa Sensat? Escolta, m'he quedat molt parat i molt... No és que hagis fet els deures, no, és que has fet un treballasse aquí, eh? Hi ha hagut un treball... És que quan ho vas dir vaig pensar... Rosa Sensat. Sí, perquè...
Després, bueno, sabem tots que hi ha la formació continuada a Rosa Sensat, els mestres, que va fundar l'Àngela Mata, que també la vaig conèixer. Anava a dir, també la coneixies, sí o no? Sí. Per què et vas conèixer tot aquest? Per on et bellugaves tu, Neus? Home, jo vaig ser mestre molt de temps, però a través d'aquesta associació que va fundar la meva mare, saps? I vaig conèixer tot això. La teva mare té un carrer, una plaça, algun lloc.
No, no, la meva mare, ella està aquí, Vilassà. Està a Vilassà, sí, sí. Però ella... I ella és conscient de tot el que va fer o no? La formació d'aquesta associació, com es diu l'associació, recordo? Es deia Antics Alumnes de la República. Hòstia. Sí, el que passa és que s'han anat morint tots, que de la meva mare pràcticament... Clar, deuen ser persones molt grans, ja. La meva mare ha fet 98 anys aquest mes. Uh!
Clar, estem parlant que ells l'any 30 tenien 11, 12, 10 anys. Se'ns estan acabant els testimonis d'aquella època. Jo això ho estic reivindicant molt. No em queden gaires, perquè jo recordo, sempre dic el mateix, quan una vegada hi havia dues persones que coneixessin aquí Vilassar, que formaven part de la Lleva del Viberó, i una ens va deixar i en quedava una. Una! I vaig dir, l'haig de portar, l'haig de portar, l'haig de portar. I el vaig portar i va ser una entrevista emocionantíssima. Poc després es va morir.
i estic satisfet d'aquest punt d'haver-li donat veu a aquesta persona que segurament, i m'ho va reconèixer, portava coses molt a dintre que necessitava treure, perquè ell també reconeixia que amb la família això és molt difícil. Difícil, clar, que ho sabien, però... Si li fas unes preguntes des de fora, sembla que sigui més fàcil de contestar, no? Amb la família moltes vegades diu, hosti, això no ho sabíem. Doncs mira, passen aquestes coses. Jo és que penso que no podem perdre la memòria
i no podem deixar que hi hagi episodis de la nostra història... Recent, eh? Història recent. Recent, que encara pots viure-la, diguéssim, la pots sentir viva, no la podem abandonar. No es pot abandonar. Jo et dic una cosa, eh? Jo, estudiant Geografia i Història al BUP i tot això, jo no vaig estudiar mai la Guerra Civil Espanyola i si la vaig estudiar va ser molt per sobre, eh?
I diuen... Molt per sobre, eh? Jo reivindico que no... Li diuen així, Guerra Civil, però no va ser Guerra Civil. Va ser una guerra de sublevació contra el dret establert. Doncs aquest serà un meló que obrem una altra dia, però ens està acabant el temps i ara no obrim més melons, eh? No, cap meló. És que... No, no, sí, sí, ho vull obrir. És així. Jo vull parlar-ho, eh, això. De què parlem la setmana que ve? De la guerra de sublevació...
No, si vols, sí, però ens hem deixat la Montessori. Va, la Montessori. Que també, Déu-n'hi-do. Va, anem per la Montessori la setmana que ve. Sí, perquè arrel de la Montessori... Sí, la pauta Montessori. Saps, arrel de la Montessori parlarem de la persona Montessori. Sí, clar, clar, clar. I resulta que ella es fonamentava molt en Rosó, que també podem parlar de Rosó. Rosó, Rosó, llum de la meva vida. El Rosó, el filòsof.
Que déu-n'hi-do. Sí, senyor. Doncs escolta, Neus, un plaer com sempre, que vagi molt bé. Gràcies. I escolta, divendres que ve més, val? Ui, una abraçada a tots, eh? Igualment, que vagi molt bé. Les 12 temps de notícies. Robert Baffens d'Agosta a l'última hora de l'actualitat i de seguida ens anem a fer esgrima. No margeu, és molt xulo.
Les notícies de les dotze.
Vilassar de Mar se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb diferents activitats. La principal novetat és que la tradicional caminada es transforma en la festa de la dona, que tindrà lloc demà a dos quarts de dotze del migdia i que es convertirà en un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista, tot plegat a la plaça de l'Ajuntament. Amb música en directe, recordem que trobarem aquesta festa, com dèiem, de la dona demà.
També demà, a partir de les 7, a la sala Maria Roser Carrau, l'espectacle Males Dones de la companyia La Melancòmica, una proposta escènica en clau d'humor que convida a reflexionar sobre el paper de les dones. Diumenge, la commemoració continuarà amb un programa especial que emetrem de bagul sardanista, presentat per Margarida Bernetta.
dedicat al Dia Internacional de la Dona, de 10 a 11 del matí. També hi haurà visites guiades a la Casa Museu Carme Rovira a dos quarts d'11 del matí i a les 12 del migdia.
I el mateix diumenge, al migdia, la plaça de l'Ajuntament serà l'escenari de la lectura del manifest institucional a càrrec de les regidores del consistori i de l'alcaldessa, seguit d'una manifestació pels carrers del poble convocada per les entitats feministes locals, que culminarà amb la lectura del manifest de Viladona i l'Assemblea Feminista.
L'Assemblea Nacional Catalana Indiàgora organitzen avui a les 7 de la tarda una xerrada a l'espai Galvany, titulada Catalunya Sobirana, les dues cartes guanyadores per assolir la independència. La xerrada serà impartida per Santiago Requesens, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i Portaveu de l'entitat Indiàgora. Aquest acte és obert a tothom.
Un nou cas de pesta porcina africana detectat a Sant Just d'Esvern està obligant a incloure aquest municipi, ha obligat a incloure aquesta localitat i també es plugues en la zona d'alt risc, segons s'han confirmat fons del Departament d'Agricultura de la Generalitat.
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha informat de la detecció de 21 nous senglars positius amb pesta porcina africana, un dels quals s'ha trobat a Sant Xús d'Esvern, fora del radi inicial de Cerdanyola del Vallès. D'aquesta manera, hi haurà 18 municipis que es trobaran total o parcialment dins de la zona d'alt risc.
Amb aquests, el nombre total de casos s'enfila a 216. D'altra banda, s'han analitzat 1.708 animals més que han donat negatiu. Les inspeccions en granxes de la zona continuen sense detectar porcs domèstics amb simptomatologia ni lesions compatibles amb aquesta malaltia. Pel que fa a les actuacions, els serveis veterinaris oficials mantenen els controls de granxes i altres establiments de por sí. N'inspeccionen les mesures de bioseguretat i fan una vigilància passiva reforçada.
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el full de ruta consensuat amb més de 230 entitats veïnals per transformar i per millorar el districte de Ciutat Vell en la propera dècada. El document surt d'un procés de debat ciutadà que ha constat d'una quinzena de sessions de treball i trobades amb agents de la societat civil en què han participat més de 230 entitats veïnals.
d'aquesta iniciativa n'ha sortit el projecte per impulsar a Ciutat Vella 187 accions amb l'objectiu de fer d'aquest districte de Barcelona un territori habitable i inclusiu. Entre altres coses es proposa rehabilitar el parc d'habitatges, potenciar l'activitat econòmica i aconseguir que desenvolupament, proximitat i singularitat es donin la mà.
La selecció espanyola femenina de futbol viatja avui a Turquia per enfrontar-se a Ucraïna en la segona jornada de la fase de la classificació pel Mundial. T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils?
Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys s'han envenut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'hora de les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls, recicle'ls com es mereixen.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat però avui l'he vist molt millor.
012. La millor resposta.
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius. Informa't a justicia.gencat.cat barra mediació. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs avui el parlen de tot, hem decidit, de tant en tant ho fem, sortir d'excursió. No hem anat molt lluny, hem anat aquí al carrer Sant Llorenç de Vilassar de Mar perquè aquelles coses de passejar un dia pel poble i veure que hi havia un local on feien esgrima i posava esgrima clàssica Vilassar de Mar. Aquí, doncs, escolta, ens hi vam posar en contacte, just quan ells també intentaven posar-se en contacte amb nosaltres per explicar-ho. I avui hem vingut a aquest local, ens hem desplaçat amb en Josep Maria. Josep Maria, bon dia, bona hora. Bona tarda, bon dia.
Com estàs? Molt bé, molt bé. Dic bon dia perquè el programa és de dia, però ja sé que hem vingut a la tarda i, per tant, us explico als oients que estem a la tarda, una tarda de divendres, enregistrant aquesta entrevista. Josep Maria, què més m'has dit? Josep Maria Carbonell. Ets el president. Soc el president de l'associació Ossico.
I en David Tella, eh? Sí, correcte. Què és el? Secretari. Secretari. En David és de... D'on ets tu? Soc de Barcelona, però visc a Breda. I? No, jo soc de Vilassà de Mar i visc a Vilassà de Mar. Escolta, mireu, jo sé que ens ho passarem molt bé aquesta estoneta perquè amb aquesta... Ja veureu que tenen una passió i en Josep Maria fa una estona m'estava explicant la història de tot plegat i a mi ja m'agradava dir que això ens ho explicarà en Josep Maria. Primer de tot, anem a pams. Què és l'esgrima històrica?
L'esgrima històrica és estudiar com es pot fer una confrontació, una lluita entre dues persones amb espases, amb eines que tallen i punxen, però des d'una perspectiva històrica, des d'una perspectiva d'art marcial, on el que es prioritza és sortir viu d'aquesta confrontació, no és tocar l'altra persona, no és ferir, és sortir...
Tots els mestres al llarg de la història han prioritzat aquest objectiu sobre l'objectiu de fer-ne l'altre. De la teva defensa naixerà l'ofensa, però si tu no estàs defensat i et toquen a tu, amb una estocada n'hi ha prou, sobretot.
Si tenim en compte el context històric, segles XII, XIV o abans, on la medicina no estava desenvolupada, una estocada en el tors era mortal. Si no és ara, serà d'aquí dos dies per una infecció. Per tant, això era una cosa que s'havia d'evitar sobre qualsevol altra.
Per tant, estem parlant d'un art marcial, però abans era una manera d'anar a la guerra, això. És un art marcial, correcte, era una manera d'anar a la guerra i era una manera on la gent es preparava per als conflictes d'honor, als duels que, tot i ser il·legals, es feien. I la gent es preparava amb sales d'armes i amb mestres d'armes per poder enfrontar-se.
Clar, ara aneu, evidentment, amb tota la seguretat del món ben tapats, no, David? I en aquella època que en parla en Joan Maria, m'imagino que devia anar a cos descobert, no? Sí, tot el cap el portaven, la cara la portaven descoberta, portaven un casc, i després el cos el portaven més coberta amb cuirs, o segons com podien portar alguna peça amb a tal com.
Ja sabeu, ara sabreu al llarg d'aquesta xerrada per què ho saben tant, eh? Perquè, a més a més, l'esgrima no és tan sols venir una estona aquí a fer esgrima, sinó que m'han dit que han fet i fan recerca històrica. Ara ens ho explicaran això, eh? Escolta, i com desenvolupa això? Quants tipus d'esgrima hi ha? I de quina manera desenvolupa això d'anar a matar amb un esport? Perquè l'esport no és anar a matar, és anar ara a fer punts, que a més a més és un esport...
No sé si les tècniques i tal són coneguts, però és un esport conegut. Sí, l'esgrima és un esport conegut. Històricament, com va donar-se aquest canvi, doncs és evident, va néixer l'arma de foc, l'espasa o el sabre va ser un residu marcial menys...
menys eficient, es va anar rellevant a les sales, a l'aristocràcia, als oficials, i mica en mica es va anar buscant forma de posar-se a prova, de confrontar-se, posant normes, a la que poses normes de no pots tirar aquí o no pots fer això, o has de tocar d'una determinada manera, vas limitant, vas traient la part marcial i la vas convertint en esport. Era un procés que s'han seguit i que han patit també totes les arts marcials orientals,
i que amb l'esgrima, aquí a Europa va ser aproximadament finals del segle XIX, començaments del segle XX, on es va convertir l'esgrima d'un art marcial a un esport de sala. Recentment, fa uns 30 anys, a Europa hi ha hagut un moviment de recuperar aquest coneixement marcial. Les arts marcials orientals, de les que jo vinc i he practicat 30 anys, i estic encantat,
Són molt maques, però a Europa també tenim una tradició marcial que mereix ser estudiada, mereix ser entesa i mereix ser respectada. En aquest context és on va néixer l'esgrima històrica. Clar, quan parlem d'artes marcials pensem amb el Japó, amb el Xina... Aquí parlem d'Europa. Aquí parlem d'Europa, parlem d'Alemanya, parlem d'Anglaterra, França, Itàlia i Espanya. Espanya va ser una potència mundial a nivell marcial...
Espanya va ser una potència mundial a nivell econòmic i a nivell polític. Això va provocar que tingués una gran quantitat d'exèrcits que s'havien de formar i això va provocar que tingués una gran quantitat d'instructors molt capacitats que van arribar a crear un sistema marcial que es diu verdadera destreza espanyola
que és un sistema d'ensenyar a fer servir un espasa. En el segle XVI, XVII, fins a finals del segle XIX, fins a 1862, es continua mantenint aquest estil de verdaderes 13, i en 1862 es publica l'últim manual, que en aquest cas és de sabre, on s'apliquen aquests conceptes i coneixements.
Vosaltres no només practiqueu un esport, vosaltres estudieu, sou uns estudiosos. Jo estic segur que hi ha gent que practica el futbol al bàsquet i per exemple no saben que el futbol ve d'Anglaterra, no ho saben. Hòstia, però que us obliguen a estudiar això?
No, no, jo crec que és la pròpia curiositat de cadascú, no? Després també cada mestre, en funció de la seva època, explicava d'una manera una mica diferent, adaptat a les necessitats i als recursos de la seva pròpia època. Per exemple, treballem amb tres grans mestres, el Carranza, que va escriure sobre 1525, el Pacheco, que va escriure sobre 1625, 100 anys més tard, i la Rada, que escriu sobre el 1700, no? I realment...
Hi ha un batall de temps bastant gran entre l'un i l'altre i això també es nota en la manera de fer les animacions.
Jo estic, de veritat, m'estic... Aquesta passió m'encanta que m'ho expliqueu. Jo avui venia, de veritat, amb la meva ignorància i pensava, bueno, m'explicaran, doncs, mira, els passos de l'esgrima, tal. Ni m'imaginava el tipus d'esgrima ni que sigueu uns apassionats, però Josep Maria em deia, jo soc un dels que es descarrega i tal, però hi ha qui es busca els manuscrits autèntics. Correcte, correcte. Com diu el David, a veure, al final... Primer, dins el grup d'esgrima hi ha força gent que li agrada la història. A mi m'agrada...
com a aficionat, no soc historiador. I clar, jo soc de ciències, llavors hi ha un editorial que es diu Heditora, que té un grup de científics, historiadors, que s'encarrega de llegir els manuals antics i transcriure'ls al castellà i a l'anglès del segle XXI. Hi ha gent com el d'ahir que s'agafa els facsímils de l'Habilitat Nacional i se'ls llegeix amb original. I ole, és fantàstic, jo ho admiro. El que passa és que jo ho he fet i era...
Vull dir que ho fas perquè dius jo vull fer-ho, també vull llegir l'original, però arriba un moment que dius mira, amb el temps que tinc, pare de família, treballant i tal, anem a lo fàcil, anem a algú que ja ho ha traduït, que com a mínim l'idioma, que el vehicle, el medi de comunicació sigui entendible, no? Sí, tu has anat a la Biblioteca Nacional a buscar aquests arxius, no?
Estan per internet, la majoria estan per internet. Si et poses a buscar, vas buscant... La majoria de documents antics estan digitalitzats. La majoria de museus i arxius d'Espanya ha fet un gran treball de digitalització.
I m'agradaria que m'expliquéssiu com arriba això a Vilassar de mar. Tu vens del món de l'Aikido i per unes circumstàncies personals els esportistes que us agrada de vegades es lesionen i tu has de deixar aquest esport, aquesta art marcial i descobreixes l'Aikido. Sí, jo vinc del món de l'Aikido durant des dels 12 anys que estic a Aikido Vilassar i vaig arribar també a ser mestre d'Aikido Vilassar i...
I m'encanten les artes marcials. I, bueno, per coses de la vida em vaig lesionar. Tinc unes eines discals que no em permeten treballar molt cos a cos i les caigudes. I mitjançant d'un amic de la carrera de física, jo soc físic, mitjançant un noi que viu a Madrid, on es va començar el model, aquesta activitat, a introduir-se a Espanya, em va dir, mira, jo he conegut una gent que fa això...
Hi havia un grup a Barcelona, els vaig anar a conèixer, em va agradar, fa 5 o 16 anys i em vaig ficar de ple a fer esgrima històrica. Jo soc de Vilassar, ja fa uns anys que he començat a fer d'instructor i va sortir-me l'oportunitat de venir aquí al poble, amb aquest local, que és de l'Ajuntament. Com fa d'això?
Ara, aquí estem des del juny del 2025. Ni un any. No fa ni un any. Som 20 socis. La veritat és que l'activitat va molt bé. Estem molt contents. L'Ajuntament ens ho ha posat molt fàcil. S'ha alineat molt en promoure activitats aquí en el poble i al final som una associació sense ànim de lucre. El que cobrem, revertim amb material, amb la sala, amb l'activitat. El projecte d'aquest any és arreglar el terra...
I anirem fent i donant vida al poble. Doncs és molt interessant. Associació esgrima històrica del Maresme, eh? És a dir, esteu oberts a que la gent vingui, com tu bé dius, tu ets de... M'has dit que vius a... Breda. A Breda, per tant, ja no diran ni a la comarca, sinó a Font de Catalunya, no? Sí, sí. La meva història és una mica diferent de la del Josep Maria, no?
Si vols, explica-la, eh? Si vols Jo vaig començar a venir a fer esgrima perquè jo quan estava fent la carrera d'història hi havia una professora meva que anava a donar la classe i després d'anar a donar la classe la professora anava a entrenar i ella anava, per tant, a la classe amb l'espasa i jo doncs, ostres, vaig tenir curiositat i em va explicar, no, mira, és que hi ha un grup que es dediquen a fer això i vaig dir, ostres, explica'm una mica i en real d'això vaig començar a fer esgrima O sigui, tu no feies esgrima ni sabies potser com anava l'esgrima Això com em fa? Quants anys fa d'això?
2016? 2015? Si tu no havies practicat l'esgrima allò de nen, no, eh? No, no, no. Descobrir aquest món. Sí, sí, sí. Jo vaig descobrir aquest món i m'interessava, em va agradar. És com que sí que més o menys m'agradava fer esport i vaig veure que hi havia una cosa que unia les dues coses que m'agradava. Unia la història i unia l'esport. Vaig dir, doncs això és el meu.
Quines històries teniu, no? Escolta, és sensacional. Sou 22, heu dit ara mateix? 20. 20. Escolta, i perquè m'he volgut desplaçar i he volgut sortir d'excursió perquè de fons s'està sentint el so de les pases. Vosaltres dieu les armes, no? Quan es parla d'olimpiada i tal, com es diu? Les pases, en diem les armes, tot i que...
S'ha de dir que legalment no és una arma, és un simulador d'espasa. No talla, no punxa, és una eina segura que, però morfològicament, sembla una espasa. Nosaltres, per romanticisme, diem les armes, però quan anem a passar el control de seguretat de Renfe diem els simuladors. Els simuladors. Escolteu, i feu campionats, o no? Perquè, clar, està molt bé entrenar, però m'imagino que una mica també us surt l'esperit competitiu, no?
Bé, sempre hi ha... A veure, a ningú li agrada perdre. Tothom quan fa una salt el vol guanyar, vol fer-ho el millor possible, vol fer-ho amb la tècnica més acurada possible, però vols sobreviure. Aquí dos entren i una salt, eh?
És així, i tothom vol ser el que surt. Simplement, a veure, som gent d'honor, si et toquen, et toquen, ho reconeixes i ja està, i n'aprendràs més i ho faràs millor la propera vegada. Jo això esportivament no sé com funciona, no? A vegades els veus a les Olimpíades que els veus allà pim-pam, això allà és més tècnica, no? Allà deu haver algun mecanisme que deu dir, escolta, t'ha tocat? O també és l'honor a dir, escolta, m'ha tocat?
Bé, a les Olimpíades, efectivament, hi ha els trenches aquells que són elèctrics, però, per exemple, a la trobada d'avui, si algú li dona un cop a l'altre, l'altre ja diu, mira, m'has donat un cop aquí, no passa res, però després, quan estem en un àmbit una mica més de torneig, posem quatre o cinc persones mirant i les persones que estan lluitant en aquell moment no poden dir res, ni quan el toquen, ni quan toquen algú, i evidentment tampoc se li pot dir res a l'àrbitre, no? És un context bastant diferent a l'esport que veiem per la tele, o sigui.
O sigui, que hi ha algun emprenyament també, com a tot l'esport. Bé, a veure, és possible, no t'ho negaré, però en general el món de l'esgrima històrica intenta separar-se del món competitiu. El nostre objectiu no és competir, el nostre objectiu és aprendre a fer anar una espasa en un context correcte.
i no es tracta de qui té més medalles i òbviament guanyar un torneig fent trampes és el més lleig que pot ser sí, hauràs guanyat un torneig, hauràs guanyat una medalla però has perdut l'honor tu te'n vas a dormir tranquil tu potser sí perquè ho has fet però no no és la forma de ser habitual hi haurà de tot com a tot arreu però no és el nostre objectiu
Escolta, ara m'explicaré una miqueta, si voleu, les diferències de les armes que tenim aquí, però que bonic, no?, el context, venim d'un fet històric, allò que la gent es matava, s'anen reconvertint, i ara, doncs, jo no sé si és més una exhibició o tal, però és que ho estic veient des d'aquí, m'estic al·lucinant, és a dir, hem quedat esgrima històrica, esportiva, ha anat fent una evolució molt bonica, no?, és un dels esports que ha fet una evolució bonica.
Sí, sí, a nosaltres ens agrada, ens encanta. El que estàs veient aquí són assalts lliures en un entorn no competitiu, però no és una exhibició, no és...
No és esgrima escènica. De fet, quan tu veus esgrima escènica, a vegades ho veus, vas al cine... Això ho hem de dir. Tu, quan fas esgrima històrica i portes un o dos anys, vas al cine i totes les pel·lícules se t'enfonsen perquè dius això no surt, això no és veritat. Però passa en tots els contextos. Segur que un pilot d'avió veu una pel·lícula d'Avi A2 i diu això no és veritat. No toquis aquest botó. No toquis aquest botó. Això és una cosa bastant normal.
Per mi és un esport apassionant, perquè un eix cultura, un eix físic, tens la teva dosi d'adrenalina, hi ha una certa grau de competitivitat, però conservem els valors de cavallerositat i d'integritat moral.
Jo estic encantat, a mi m'encanta. Hi ha algú que hagi vingut a estrenar-se aquí amb vosaltres? Sí, aquest any, des que hem començat, han començat amb nosaltres unes cinc persones, més o menys. Entre cinc i deu persones, una mica amb la publicitat que anem fent a les xarxes, la gent passa per aquí al davant i ho veu i s'interessa...
A veure, què necessites per fer esgrima? Perquè ara algú que ens estigui escoltant dirà, escolta, a mi m'interessa, però jo no tinc força, no soc alt, soc baix, o soc no sé... Tothom pot fer esgrima? Sí, el que necessites són temps i ganes.
O sigui, físicament no necessita. A veure, necessites els requisits que et permetin fer esport. És una activitat física que, per tant, quan facis assalts, tu pots regular la teva intensitat i dius, mira, és que em fa mal la cadera perquè la pròtesi és de titània o que no sé què, no sé quantos val, doncs vés més a poc a poc. Això no és problema, però clar, si tens, per exemple, problemes cardíacs o alguna cosa així...
Com a mínim ho has de dir perquè els teus companys ho sàpiguen i regular la intensitat. Perquè, com tots els esports, si tens problemes cardíacs no vagis a fer una mitja marató. O sigui, tinguis una mica de seny. A part d'això, què necessites? Ganes. Nosaltres tenim material de presta que podem anar deixant. No en tenim molt, acabem de començar, però en tenim per dues o tres persones i, mica en mica, tu et vas comprant la teva careta, la teva...
la teva jaqueta, al final no deixen de ser coses que higiènicament cadascú ha de tenir el seu, t'acabes comprant el teu sabre o la teva espasa ropera o la teva espasa llarga. Per què? Perquè sí que tens-les al club, però al final a tots ens agrada... A mi m'agrada la meva ropera, és molt xula, m'agrada i me la compro al meu gust i ganes. Això on t'escombra?
Perquè, clar, unes coses... Escolta, jo jugo... Si jugo a futbol, vaig a qualsevol botiga d'esports gairebé i em trobo unes botes, però això no ho he vist a molts llocs, eh? A veure, doncs tenim aquí Vilassar molta sort, perquè hi ha una botiga que es diu Grand Esgrima, online, que té el magatzem a Cabrils, el Grand Anderton,
faig propaganda, que ell ven online, bàsicament, però vivint aquí pots anar allà a buscar-t'ho i t'emproves la sabata, la jaqueta, pantaló, i això és una cosa que comprant online no passa gaire. Després, la part de les espases sí que hi ha alguns armés,
Aquí a Espanya n'hi ha 3 o 4 que funcionen molt bé, Saragossa, Sevilla i tal, que nosaltres ja els donem la referència i cadascú es compra el que li agrada. Hi ha gent que és més forta, potser li agrada una espasa una mica més pesada per tenir més presència, si tens menys força t'agrada igual una espasa més lleugera.
Això cadascú va provant el material amb el que se sent més còmode i s'ho va comprant igual que per anar a córrer les sabatelles de córrer. Vull dir, jo soc d'anar, jo soc de dides i jo soc d'àcics. I assequible o menys assequible o més assequible? Econòmicament parlant, eh? Econòmicament no és un esport molt econòmic. El que passa que, com que per això tenim material de préstec, perquè la gent ho pugui anar fent progressivament. Una espasa...
és entre 300 i 400 euros per costar. Sí, però és que clar, te'n compres una.
No, evidentment, evidentment, ja es veu que és un material... Però bueno, jo, no sé, parles amb gent de hòquei i un bon pal de hòquei o una bona raqueta de tenis també té uns preus bastant elevats. Parlant de córrer, no? Quan comences a córrer i vas a curses vas a comprar unes bambes com aquelles com de humanes, diu, per sentir-se còmode i tampoc són barates. Evidentment, és com tot això. Escolteu, va, ensenyeu-me les espaces que teniu. Va, a veure, què tenim aquí?
Aquí tenim una mica d'un exemple històric. La primera espasa, la més antiga, és aquesta, que veus és llarga, fa més d'un metre i mig. És una espasa llarga, espasa llarga, s'agafa amb dues mans i aquesta és una fèder que té la fulla així més prima, que és un...
Un simulador històric, o sigui, a l'edat mitjana feien servir aquest tipus d'espasa per entrenar, i després hi ha espasa de fulla triangular, que és la típica dels cavallers templaris. Joc de trons. Porten tothom, va, amb aquesta espasa, el cinturó. Cosa que no era veritat, perquè li anaves donant cops a tot arreu, però queda molt maca. És una espasa típica de segles XIII, XIV, XV...
de l'edat mitjana. Després tenim espasa ropera. L'espasa ropera, com el seu nom diu, era el que portava la gent quan anava de ropa. Al segle XVI, XVII i XVIII portaven aquestes espases perquè la gent es faci una idea mosqueteros a la triste.
El context històric cinematogràfic i tal també és important. Jo parlava abans d'Escaramuix, que era una obra que va fill de Goll de Gom, que sortia... Correcte, allà feien servis passí, que érem posterior. Aquestes espaces per què li deien ropera? Perquè és més llarga, més prima, i la portava la gent, sobretot a Caudalada, per anar pel carrer amb la roba.
Tu tenies dues formes de vestir, per anar a la guerra, amb armadura, i per anar pel carrer, amb la ropa. L'espasa de ropera, que era un terme que es va acunyar, o es va començar a fer servir a la península ibèrica, i es va extendre a França, que en diuen Rapier, a Anglaterra, a Reipier, i arreu d'Europa es coneixen derivats en nom de ropera. Excepte a Itàlia, que li diu Nastritzia, però bé, són coses de política del Renaixement.
I aquesta espasa moltes vegades es feia servir amb una arma, amb una daga. Aquesta és més curta, eh? Que es fa servir a la mà esquerra. Llavors, tu normalment, si t'ho podies permetre i ho podies pagar, que no tothom, doncs portaves una ropera a la mà dreta i una daga a la mà esquerra amb una defenses i amb l'altra ofens. Espectacular.
I finalment, la tercera disciplina que treballem és el saure militar. Això és un saure a finals del segle XIX, és el manual que he comentat abans a Jaime Merello i Casa de Munt, 1862, que va ser instructor de l'Acadèmia d'Infanteria Toledo, valencià, i va escriure l'últim manual que fa servir conceptes
de verdadera destreza i per nosaltres ens agraden aquests conceptes perquè són conceptes que preserven la teva defensa i és l'estil de sabre que fem servir és un sabre lleuger i semblant al que feia servir l'oficialitat al llarg de tota Europa fins a segona meitat del segle XIX espectacular quantes agrupacions o associacions d'esgrima històrica hi ha a Catalunya o a Espanya? a Catalunya hi haurà mitja dotzena fàcilment i si hi ha molts per a Espanya hi ha unes trenta i pico
Feu campionats d'Espanya, Catalunya... Fem trobades. Fem trobades, sobretot. No és que campionats, fem trobades. L'any passat, per exemple, després de l'estiu, es va fer una trobada al Bacete al setembre, es va fer una trobada a Huelva al novembre, es va fer una trobada a Castelló al novembre, també, i ara aquest any ja s'ha fet una trobada... Fa dues setmanes es va fer una trobada a Esplugues, i on hi havia una? Fa poc que...
Algo així. A Torre Pacheco. A Torre Pacheco. I al Maresme n'hi ha alguna més?
Aquí al Maresme, sí, a Mataró i a Borriac hi ha una altra sala. Hòstia, em sembla un món espectacular. A part de les trobades, també hi ha tornejos. Hi ha sales que organitzen tornejos. Nosaltres algun cop n'hem organitzat un, de Sabra, per exemple, però no hi ha un campionat estructurat al llarg d'una comunitat autònoma o d'Espanya. I dic...
El que dic no és completament cert. A Galícia ja fa anys que s'organitza la Liga Galega des d'un vessant una mica més esportiu. I fan esgrima històrica i fan campionats, es passa llarga, ropera i es passa i broquer. Escolta, animeu-vos, porteu un campionat aquí a Vilassama.
Bé, tot... Diuen, tot ho s'endrà, tot ho farem. Nosaltres tenim, en el roadmap, en el fulla de ruta, tenim moltes activitats, moltes ganes, molt empenta. Ara, l'objectiu d'aquest any és estabilitzar el club
tenir unes instal·lacions maques, boniques, i mica en mica farem. Però sí que tinc ja reservat... De fet, vam organitzar alguna trobada al gener. L'Ajuntament em va cedir l'Escola del Mar i vam fer allà unes trobades amb sales de Castellbí, de Barcelona, de Girona... Estem associats a l'Associació Catalana d'Esgrima, Barcelona...
que és la sala més gran de tot Catalunya, amb diferència, i va ser molt maco veure la porxada de l'Escola del Mar plena d'esgrimistes tirant. És emocionant. Que bonic, eh? Que bonic. Hòstia, és que aquí hi ha una feina i hi ha una passió, i això m'apassiona veure com us ho preneu amb aquest carinyo. Escolteu una cosa, hem d'anar acabant. La gent que ens estigui escoltant diu, hòstia, si vull provar-ho, què he de fer? El correu electrònic d'aquí de la sala, com és? Sí.
Maresme, però... Com, perdona? Gima, Maresme, però... Si busca Associació Escrima Històrica Maresme, a Vilassà, hi ha una pàgina web, hi ha un link, un formulari per venir a inscriure's i venir a provar, o venir un dia de classe... Per quins dies feu classe, aquí?
Dimarts de 8 a 9 i mitja, però sempre se'ns fa les 10. Dijous de 7 i mitja a 9 i mitja, és el mateix, se'ns fa les 10. I dissabte de 10.30 a 1.30. I avui que és divendres, què esteu fent? Un especial.
Avui hem fet una trobada, veient que venies tu, doncs ja diem, mira, organitzem alguna cosa. Hòstia, és espectacular, eh? I l'ambient és molt maco. A veure, va, divendres vindrà la Ràdio Vila-San, ens farà una... Vinga, va, un grupè, qui vol venir a tirar? I enseguida es ajunten 10, 12, 20 persones i omple la sala. Hi ha una col·laboradora que ens està grava en un vídeo aquesta entrevista, ara també farem un vídeo, si em permeteu, quan acabem la xerrada, farem un vídeo, unes fotos aquí, perquè això és espectacular.
Escolteu, hi ha una cançó d'en Serrat, a mi m'agrada molt la música, en Serrat diu Cada loco con su tema. Hòstia, a mi, deixeu-me que us feliciti, perquè això no és fàcil. El fàcil és estar a casa, i queixar-se, i estar al sofà, escolta, m'agradaria fer, no, vosaltres heu dit, escolta...
ho volem fer, doncs ho farem, no? En Josep Maria que em deia, hòstia, és que tinc dos èrnies, no puc fer l'Aikido, segurament és una cosa que a tu t'ha fotut això, no puc fer Aikido, però dius, doncs faig esgrima, i això és un espectacle, us ho recomano, veniu, proveu, aquella gent que digui, hòstia, doncs mira, a mi m'agradaria provar-ho.
I ja per anar acabant, m'imagino que també podeu fer d'assessoria, he parlat de teatre, he parlat de cine, hòstia, a vegades feu aquest tipus de... clar, jo si fes una pel·lícula o teatre diria, escolta, si ha de sortir un espada xica, no sé si està ben dit o no, aniria a buscar algú que m'assessorés, no? A veure, nosaltres no ho hem fet directament, tenim companys a Barcelona que són professors d'esgrima escènica, tenim un company aquí Vilassà,
que és té un club d'esgrima escènica que és el que és més adient per obres o per pel·lícules i de fet doncs ella organitza tots els espectacles de la Fira Medieval de Vic a Dos Rius o sigui a certs trempats i ara estaran a la Fira Medieval d'Hostal Ric també ells ja ven aquí entrena llavors ell té la doble vessant ella entrena Esgrima de veritat
I després fa l'adaptació a l'esgrima escènica perquè l'esgrima escènica necessita moviments més amplis. O sigui, l'esgrima real és ràpida. La meva dona a vegades ha vingut, diu, però hi ha campionats o coses així, però ja esteu? Qui ha guanyat? No he vist res.
Normal. Quan fas una obra de teatre... Ha de ser més plàstic, clar. Ha de ser plàstic. Jo vull... Tiro un tall i obro molt la mà i giro... Com a càmera lenta, gaire, perquè ho pugui veure, eh? Perquè tothom ho pugui veure. Perquè, clar, si fas així, pom!
Ja està. Oh, ja està. I l'altre fa... No, no ven. Això no és maco. Escolta, històrica, clàssica, esportiva, escènica... Vols dir que no és la modalitat més àmplia? A veure, és... És una realitat... És un esport ampli, per al que m'estàs. Sí, és un esport ampli. És una realitat que...
amb els últims anys l'esgrima històrica està creixent, s'està consolidant a dintre del territori nacional i arreu d'Europa com a activitat perquè a la gent li agrada tenir una mica més de realisme. És a dir, jo faig esgrima però vull tenir un puntet de realisme del que el que faig serveix per a alguna cosa, no és un joc.
A mi m'agrada l'esgrima esportiva, és una cosa que és espectacular, necessites uns reflexes i una coordinació molt forta, però a nivell marcial és dèbil. Ha perdut els seus preceptes, hi ha molta gent que ho veu una mica així i és el que intenta recuperar.
I important, eh? Homes i dones, és un esport mixt, eh? Que estic veient aquí que som dos, quatre, sis, vuit, deu, i hi ha cinc dones, no? O quatre dones, com a mínim, eh? Per tant, és un esport mixt, eh? Sí, sí, we fight like a woman, per suposat. Sí, sí.
Moltíssimes gràcies, de veritat, per deixar-me entrar a casa vostra, per explicar-ho amb aquesta passió tan ben fet. Me'n vaig aquí contentíssim, de veritat, perquè avui he après una cosa nova, que és un món espectacular. I David, Josep Maria, moltíssimes gràcies. Llarga vida a l'associació Escrima Històrica del Maresme i vull explicar una interioritat perquè vull explicar-ho. En Josep Maria fa molt de temps que s'ha posat en contacte amb nosaltres, que passa que teníem un problema amb la xarxa social Facebook i no hi havia manera que contactés
i vam creuar mirades, perquè jo un dia vaig passar per aquí al carrer Sant Llorenç de Vilassar, i alhora ens va explicar, en David ens va enviar un altre missatge, i aquí estem. Us vull agrair molt això, i la paciència, perquè una altra vez dit, hòstia, aquests no em foten cas. Doncs t'ho agraeixo moltíssim que insistísiu. Nosaltres estem encantats que vingueu i de donar a conèixer l'activitat. Al final, un dels nostres objectius fundacionals és dinamitzar l'activitat cultural i esportiva del poble.
llavors, l'única forma és donar-se a conèixer. Doncs moltíssimes gràcies. Hi ha algun crit així de... No, no hi ha cap llenguatge així, eh? Els veig bastant callats, estan aquí lluitant, però no... No, no, hi ha crit de guerra o... Doncs ja us el faig jo, va, gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Apunteu això, dissabte 14 de març, Sant Jordi Club de Barcelona, concert de Celtas Cortos. Les entrades, live nation.es barra Celtas Cortos, el 14 al Sant Jordi, el 20 a Múrcia, l'11 d'abril a Corunya, 17 Bilbao, 18 d'abril, no 20 d'abril com a nom de la cançó, 18, tancaran a casa seva a Valladolí. Cançons com aquesta és un plena al Sant Jordi Club. Espavila si no tens l'entrada que volen, eh?
I és que sempre ve molt bé celebrar un grandíssim aniversari d'aquesta banda immensa.
La senda del tiempo, celtas cortos, gràcies per la vostra confiança en Vilassar Ràdio en general i el parlant de tot en particular.
Con ganas de morir Paseando por las calles Todo tiene igual color Siento que algo hecho en falta No sé si será el amor Despierto por las noches Entre una gran confusión Esta gran melancolía
Las estrellas de la noche han perdido.
de la tierra del globo. Y no ha hallado más respuesta a espejismos de canción. Y ha hablado con las montañas de la desesperación. Y su respuesta era saber el ecos de todo el mundo. A veces llega el momento en que te haces viejo
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Una guitarra en el hombro, una muntanya de sombra, una cenissa en la voz. Tengo dos canciones firmadas, una está envenenada y la otra quiere tu amor. Guardo un recoveco en el alma que recuerda tu cara como nadie la vio. Río, lloro y paso de todo por el bien de los dos.
I amb Coti, otra vez, arribem i seurà passem al punt de tres quarts d'una recta final de l'edició. Ando como siempre vagando por algún escenario y no lo vas a creer.
Supe que mentías y todo por el bien de los dos Y otra vez seremos dos extraños Otra vez volver a hacernos daño Otra vez estoy en el fondo del dolor
El bien de los dos Tengo un rincón en la cama que ya no entiende nada y me pregunta por vos Tengo una mitad que se queja y la otra que no me deja de escapar del dolor Tengo una tremenda ceguera y no va a ser la primera vez que vuelvo a empezar
Bona nit
Veremos dos extraños. Otra vez volver a hacernos daño. Otra vez estoy en el fondo del dolor. Y otra vez tú y yo. Por el bien de los dos.
Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació en l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entrateniment i mentre ens preparem la maleta al cap de setmana, però mira que la tanco, la vaig tancant. Tenim bona música com aquesta, la quinta estació. Por el boulevard de los sueños rotos y el sol no regresa. Uau, 14 minuts la una. Por el boulevard de los sueños rotos, cantada per Los Secretos, Joaquín Sabina i companyia, i el sol no regresa de la pròpia, la quinta estació.
de los sueños rojos vi una dama de poncho rojo pelo de plata carne morena vestiza ardiente de lengua libre cantaba aliente de piel de ti combo de rayos de luna llena
Bona nit.
Se escapó de una cárcel de amor, de un herido de alcohol de mil noches, hay verdad. Se dejó el corazón en Madrid, quien supiera que ir. Por devolver de los sueños rotos,
Desconsolados van los devotos, de San Antonio pidiendo besos. Ponme la mano aquí, Macorina, reza tus bienes por las cantinas, paloma negra de los excesos.
No te digas perdí ¡Ey! La mitad de mi alma No es que sea el alcohol ¡La mejor felicidad! Pero ayudo a olvidar Cuando no ves la sanidad
Y unas gotas de lluvia que guardo en esta maleta Ruedan por el colchón de mi camallón
Gràcies.
Sempre ve de gust escoltar un directe com aquest. La quinta estació en posa el punt i final a l'edició d'aquest divendres i l'última de la setmana.
Bé! Gente maravillosa! Muchísimas gracias! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Tanquem! Matí, que hem començat a les 10 en punt i acabem ara mateix a 7 minuts i mig per la una del migdia d'aquest plujós i ventós dia.
Va dia d'estar a casa avui, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do com apreta, eh? Això... Hi ha estomes que plou molt, però la sensació de pluja augmenta perquè fa molt de vent. Sembla que plogui molt, molt, molt, que de fet plou molt, molt en alguns moments, eh? Però el vent fa que sembla que plogui més encara, eh? Doncs mira, ara quatre gotes i el vent segueix bufant, eh? Esperem que això se'n vagi a les properes hores. De moment ens acompanya fins ben bé al vespre.
Amics, amigues, que la música i la marxa us acompanyi sempre quan la música i la marxa no estigui al peu dret i al peu dret a l'accelerador. Ens hem entès, compte, si agafeu el cotxe, si sortiu, si no sortiu també, eh? I dilluns a les 10 en punt ens ho expliquem tot en directe des del 98.9 de la FM Almeresma a través de vilassarradio.cat per internet.
I us ho manu, no és que us jo demana, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo. Arbeis informatius de Vilassa Ràdio, Robert Mazza i Joan Escopet. Joan Escopet i Robert Mazza ens acosten a l'actualitat local i comarcal. Ja sabeu què heu de fer si voleu estar assabentades, assabentats de què passa i ha passat a Vilassa de Mar i al Maresme. Doncs l'informatiu crònica, 1 al migdia 3.57 de la tarda. Joan Escopet ens ho explica tot.
Això és tot el que ha donat de ser l'edició d'avui, la número 2.312, 2.312 edicions del Magassin del Matí d'Àvila. Serrà dió el meu nom, Jaume Cabot, acabem amb la cançó que ens inspira. Diumenges, dia 8 de març, vol dir Dia Internacional de la Dona, ple d'activitats que esperem que es puguin fer, eh? A Vilassada Mària, Catalunya en general, també.
Doncs amb motiu d'aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Felicitats a totes i a les dones, totes les nenes, dones, noies, tothom, totes les dones, a reivindicar i, per què no, també a celebrar el seu dia, el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Acabem com tota la setmana hem fet, sempre ho fem en femení, però aquesta setmana més...
Acabem amb una veu femenina. I avui una veu femenina que ens ve de gust escoltar. La cançó que ens inspira és la d'Anna Belén i la Puerta del Calà. Mira que hem hagut d'obrir calaix i buscar fons, perquè fa anys de la cançó. Anna Belén, la Puerta del Calà. Gràcies a tots i a totes per la vostra confiança. Recupera el programa, les seccions, les entrevistes, tot, si voleu, a lacarta.vilasarradio.cat o vilasarradio.cat barra parlant de tot. On te vulguis, on vulguis.
a lacarta.vilasarradio.cat o vilasarradio.cat barra parlant de tot el programa i tots els programes de fet, de la casa. Va, que estem a punt d'estrenar, eh? Estem en l'any del 45è aniversari i estem a punt, a punt, a punt d'estrenar Nova Web, que ens fa molta il·lusió, que és molt xula i...
Escolteu, que ens fa molta il·lusió, que sempre que estrenem, això fa gràcia i ens agrada molt. L'any del 45è aniversari. Arribem a la una. Temps de notícies. Que vagi molt bé. Abans, però, la cançó que ens inspira en 5 minuts. La una. Gràcies per la vostra confiança. Dilluns a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt i molt bé.
Acompaño a mi sombra por la avenida, mis pasos se pierden entre tanta gente, busco una puerta, una salida, donde convivan pasado y presente.
Ahí está, ahí está, ahí está viendo pasar el tiempo, la puerta de Alcalá.
Ahí está, ahí está viendo pasar el tiempo La Puerta de Alcalá
Danceros con casaca, monarcas de otras tierras, fanfarrones que llegan inventando la guerra, milicias que resisten bajo él no pasarán, y el sueño eterno como viene se va. Y ahí está, ahí está, la puerta de Alcalá. Ahí está, ahí está, viendo pasar el tiempo, la puerta de Alcalá.
Fins demà!
insurgentes, modernos, complacientes, poetas y colgados, aires de libertad. Y ahí está la puerta de Alcalá. Ahí está, ahí está oyendo pasar el tiempo la puerta de Alcalá.
Miro de frente y me pierdo en sus ojos, sus arcos me vigilan, su sombra me acompaña. No intento esconderme, nadie la engaña, toda la vida pasa por su mirada. Mírala, mírala, mírala, mírala, mírala. La puerta de Alcalá, mírala.
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Comencem. Molt bona tarda des de Vilassar.