Salutacions, bon dia i bona hora i benvinguts a una nova entrega del nostre magazín matinal Parlant de Tot. Estarà amb tots vosaltres fins al punt de la una de la tarda i en aquests primers minuts l'encarregat d'engegar motors d'aquest vehicle radiofònic és un servidor Robert Maza i d'aquí cinc minuts hi es catja estarà amb tots nosaltres Jaume Cabot. Avui, entre altres qüestions, recordem que en els primers minuts repassarem l'actualitat de caràcter general, després pujarem al Tillorian...
I a dos quarts d'onze del matí tindrem una entrevista a Raül Estevez, representant de futbolistes vilasserencs. A les onze del matí, amb nosaltres Lluís Framis, forma part del Club Nàutic de Vilassaramar i està a punt de creuar nedant l'estret de Gibraltar. A dos quarts de doze del migdia arribarà
Erika Castillo amb la secció Libre y Mochilera. S'anirà d'excursió amb en Jaume Cabot. I en els darrers minuts de programa, en l'última franja horària de 12 a 1, visitarà els nostres estudis la cantant Sheita. Repassarem la seva trajectòria i també els projectes que té en el món de la música. És el contingut d'aquesta nova edició del Parlant de Tot...
que ens disposem ara mateix a les 10 i 6 minuts amb 50 segons a començar. Predicció del temps, Joaquim Serra, bon dia, bona hora, salutacions. Hola, bon dia. De moment, situació meteorològica sense complicacions avui, després dels xàfecs que ahir van afectar la zona centre-sud del Maresme, que en alguns casos déu-n'hi-do la precipitació que van deixar a la zona alta de Vilassar de Mar, 63 litres per metre quadrat,
mentre que a altres punts de la comarca Mataró, per exemple, 24 litres i mig, com a dades més significatives. Unes precipitacions que van caure amb molta intensitat, concretament a Vilassam, 5 minuts es van assolir més d'11 litres per metre quadrat. Per tant, xàfecs típics d'aquesta època de l'any i situació que avui, però, millora. Encara queden restes de núvols cap a la zona sud de la comarca que han d'anar disminuint amb el pas de les hores i en conjunt avui tindrem un dia majoritàriament assolellat.
amb vent que es reforçarà, vent de component nord-nord-est, que també es mantindrà durant tot el cap de setmana, un cap de setmana en el qual no esperem per acividacions, si bé de cara a diumenge hi hauria alguns núvols més sempre poc importants. La situació marítima alterada avui i també durant tot el cap de setmana, amb maró i forta maró, també amb una mar de fons molt marcada a tota la costa Marasmeca. La predicció del temps amb Joaquim Serra. Joaquim, gràcies i molt bon cap de setmana.
Repassem ràpidament l'actualitat. En aquest parlant de tot, debat de política general al Parlament de Catalunya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, suma vots amb Esquerra Republicana de Catalunya i Comuns pel finançament, però fracassa en l'acord de País per l'habitatge. En el debat de política general, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha tombat la proposta de Junts que parlava de referèndum.
La fi del conflicte a Gaza sembla més a prop que mai, quan han passat més de dos anys de guerra. Primer Hamas ha proclamat aquest dijous al final de la guerra i l'inici d'un alto al foc permanent en un comunicat en vídeo en el que han assegurat que la guerra s'ha acabat. Al cap d'unes hores, el govern d'Israel ha aprovat la primera fase del Pla de Pau després d'una reunió maratoniana que ha durat quatre hores.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Jolanda Díaz, ha anunciat aquest dijous que el Ministeri presentarà una nova norma per modificar l'Estatut dels Treballadors i ampliar els permisos per mort d'un familiar fins a 10 dies. A més, vol incorporar un nou permís per cures pal·liatives també de familiars. El Servei Català de Trànsit ha alertat que l'any passat es van sancionar més de 5.229 conductors per circular sense carnet a Catalunya.
En clau local, a partir de la 1 a la crònica, entre altres coses, us explicarem que Vilassaramar torna a demostrar un any més el potencial musical i artístic que tenim. 5 dels 16 classificats al Mares Music són del nostre poble. David, Gaba, Marc Aldrofeu, Marc Mollejar Quintet i Niu.
I també us explicarem que fa just quatre anys que Judit Nederman guanyava el Premi Butaca, la millor composició musical, per Jo canto i la muntanya balla. Ara torna a estar nominada, en aquest cas, per Tirant lo Blanc, a l'edició d'aquest any dels Premis Butaca d'Arts Escèniques, que celebraran la seva gala, en concret serà el dia 17 de novembre. I ara pugem al Dilorian.
Molt bon dia, Robert. Moltíssimes gràcies per acostar-nos, com sempre, aquesta setmana, aquests primers minuts del Parlam de Tot. L'actualitat, l'actualitat d'avui, aquest divendres 10 d'octubre. Moltíssimes gràcies per fer-te càrrec dels primers minuts de l'edició. Entomo de nou al comandament d'aquest programa. Gràcies per la vostra confiança en un dia més. Arriba ara mateix Joan Escofet. El Parlam de Tot poc ens passa
Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, el teu dia preferit de la setmana amb tota la ironia del món divendres. Bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Pregunta complicada. Creus, ara que estem al voltant de quarts a 11 del matí, que hi ha hagut nens que han anat a les escoles de Vilassar de Mar avui? Home, i tant! I tant!
Recordem que són no ben bé dia de lliure disposició. Més o menys. Per un art de birbiriloque. La festa de diumenge, de demà passat, l'han passarà avui. Ah, sí, és veritat. Avui no hi ha col·legis. Saludem nens i nenes, nois i noies, que estic segur que ens escolten. I, a veure, no sé si hi haurà aquella imatge d'aquell nen o nena que l'han deixat amb la motxilla, amb l'entrepà, amb la bossa d'esport ja pel vespre. Pots visualitzar el que et vaig a dir?
cotxe arribant, perquè si arriba a l'escola ja es veu que no hi ha gent, però cotxe arribant, aneu al Pere Sala, carrer Colón. Vinga, guapo, que vagi bé. Ui, ui, les monges, no hi ha ningú. Bueno, no passa res. Nen, que vagi bé. Estaran d'excursió. Sí, pugen amunt i el nen es troba... Hòstia, quina hora és, tio. Ui, igual he arribat tard. O molt aviat. No! És que avui és festiu. Si veieu nens al voltant de l'escola, assentats allà amb una bossa i la bossa es porta al vespre...
pregunteu si els podeu portar a casa, perquè són... Escolta, jo estic molt bé, és que a mi el cap de setmana m'agrada molt. Mira, estic tan bé que sembla que estigui, no sé, a Menorca ara mateix. Sembla que estic a Menorca. Jo és que visualitzo les coses, i ara mateix estic tan a gust que tan que els ulls em visualitzo a Menorca. És bonic que a Menorca. Ja m'agradaria ser-hi ara mateix, eh? Però estem en directe a la ràdio, que és la nostra feina. La nostra obligació, eh? Sí, senyor. Repassem un titular que ens ha cridat l'atenció. Clar.
M'ha hagut de llegir un parell de vegades. Ai, ai, ai. Un camello siembra el pànico entre los conductores de Barcelona saltándose los semáforos a toda velocidad. Un camello. Tu llegeixes això i què és el primer que et ve el cap? Que els ho han tingut un problema. En qualsevol cas que hi ha un animal pelut de quatre potes amb una gepa corrent. Els camells són d'una o de dues?
Els caments són de dues, el tromadari és d'una. És un error que es fa amb el paquet de tabac, també, però és un error que... No m'havia plantejat mai. Sí, un error d'aquests. A qualsevol cas, no. Es refereixen, els amics d'aquest cas d'Alcaso, a un venedor de drogues. Ah, molt bé. A un díler. Però és que, clar, porta una certa confusió... Tu creus que aquí hi ha una...
hòstia, m'ha passat, o que hi ha un... Ja ho veuràs tu, ara. Jo crec que ells volen assumir ja, com es coneix popularment amb ell, però, clar, l'obligació del titular, doncs, en fi, això té més dubtes que una altra cosa. En qualsevol cas, els fets van passar el passat diumenge, 5 d'octubre a les 4 de la tarda, quan un home...
que anava amb una motocicleta pel carrer Sapolva, doncs va veure una patrulla de gent i va començar a saltar-se semàfors i posar, doncs, la moto a tota velocitat. Diumenge, eh? Sí, diumenge. Mira, menys mal, que diumenge no és un dia cada dia que... Diumenge és un dia cada dia que... Diumenge és un dia cada dia que... Hi ha circulació, però no la mateixa que un divendres, com avui. La gent d'aquell moment mirava el Barça esperant que es guanyaria el Sevilla. Sí, sí. Va jugar un quart de cinc de la tarda. Exacte. I el camell, que no té enteniment... Sí, va dir... Aprofito, que tot allò estarà...
Estarà fent la migdiada. Sesteando. En català no tenim un sesteando. No, sovant. Directament, no? Sembla bebet al sofà aquells diumenges a la tarda. És que aquella hora que has de fer un diumenge.
Què has de fer? Els camells... Bueno, tu véns a treballar. Sí, jo normalment estic per aquí, però els camells tenen feina. Sí, sí, a aquella hora és l'hora del reparto, Joan. Vinga, va, som-hi, pugem o què? Va, anem al Dilorian. Agafem les claus? Vam. Vinga, doncs aquest divendres ens deixa que per primera vegada, i si va estar 19 setmanes, ens ubiquem a l'any 1956, doncs Elvis Presley entrava en aquest Love Me Tender. 19 setmanes, es diu molt aviat, eh?
Aquest dilòria en Joan no pot començar de millor manera aquest divendres. Que fi que va aquesta tamponada, que fi. You have made my life complete and I love you.
Que bé, Joan, que bé. Què més? I si ahir, en el DeLorean d'ahir, recordàvem, doncs, la mort del belga Jacques Brel. Sí. El dia com avui del 63, doncs, moria Edith Piaf, eh? Cantant francesa, de les més reconegudes, infinitat de cançons, doncs, famoses, autèntics, himnes. I nosaltres avui ens ve de gust destacar La Vie en Rousse.
Des yeux qui font baisser les miens, un rire qui se perd sur sa bouche, voilà le portrait sans retouche de l'homme auquel j'appartiens. Quand il me prend dans ses bras,
Ja no es fa música així, Joan. No, no. Avui, bueno, diu, avui ens ve de gust. No, avui havia dit... Avui em ve de gust, perquè en Joan i jo hem tingut una polèmica aquest matí, ens peníem el cafè a quarts de vuit del matí, i em deia, avui he dit piaf, eh? Avui posem la via en gos. Dic, no, home, no, hem de posar aquella...
I hem dit, va, una estoneta que don, què et sembla? Vinga, sí, home, com a bons germans, eh? Sí, explica-ho. Explica-ho, això. No és broma, no és broma. No, ara parlem seriosament, eh? Sí, gent que ens coneix de fa molts anys, eh? Que ens coneix i que coneixen en Quim. Sí. En fi...
Sí, sí. A mi m'ho han dit alguna vegada. Més d'una, més d'una. En fi. A mi també m'han dit, que macos el teu pare, aquí. Sí, sí, sí. I és veritat que ens ho han dit, eh? És curiós, eh? És així, o no, Joan? Bueno, jo li dic...
Què més, Joan? Ara, m'has dit fa poc, eh? Imagina't que estiguessis a Menorca ara mateix, entorn de platja. Bueno, diu que plou molt, eh? Menorca aquest cap de setmana, però bueno, sí, està bé de totes maneres. Fins i tot uns banyadors, ambient de platja. Podries ser un noi de la platja, avui. I diries que tens Good Vibrations, 10 d'octubre de 1965.
And the way the sunlight plays upon her head I hear the sound of a gentle mood On the wind that lifts her perfume through the air
Fins demà!
Per cert, en Brian Wilson, que és el cantant, un dels fundadors del grup, va morir aquest passat mes de juny de 2025. I això no els hi ha de ser de petrafella, estava rateat del grup, però aquest estiu he tingut la sort de poder-los veure. Queda el cantant, un altre cantant, guitarrista. Un fill, no? Sí, un fill.
i diversos músics grans però més joves de la nostra edat i una mica més grans que els acompanyen, però queden músics i cantants. I el t'haig de dir que és un espectacle, de veritat, d'aquells que s'ha de veure algun cop a la vida perquè realment és espectacular. Va morir els 82 anys el cantant original, però hem de dir que...
segueixen amb molta canya i ara l'original és un altre dels fundadors que s'ha posat davant dels Beach Boys és a ni més ni menys que té 84 anys per tant, home, promesa sí senyor, en Mike Love Mike Love Mike Love Mike Love pare i el Love Fill també hi és a la banda, eh?
Beach Boys, què més, Joan? El Love Me Tender, amb el que hem començat avui a conduir el Dove de L'Orient. Tot bé, es rodoni.
Més coses, Joan. I passem dels nois de la platja de The Beach Boys als fusters. Per què? Perquè de camp de carpenters estrenaven del dia com avui de l'any 1970. Aquest senzill no va arribar a ser número 1 mai, però va estar moltes setmanes en el número 2. Una cançó, un tema que ara segurament us assegurarà molt, us sonarà molt, que va ser durant molt i molt temps protagonista de moltes bodes civils als Estats Units.
Quina cançó més bonica, eh? I quin grup de Carpenters. Seria la Carpeta Tiquismiquis, potser, o no? Podríem ficar-lo, eh? Simplement per Carpenters Carpeta, eh? Exacte. Exacte.
Carpeta Tiquis Miquis, la carpeta que tenim sense segurament molt de criteri en Joan Escofet i jo, però diem que hi posem cantants, artistes, grups, que creiem que no se'ls ha fet justícia. Creiem-s'ho. Tot i mereixer-la. Sí, sí, i tant. El nostre entendre l'ha mereixer i no se li ha donat, eh? We only just begin.
Luis Baldi s'ha explicat. Què més tenim, Joan, aquest de DeLorean, últim DeLorean de la setmana? Sí, sempre es diu, sempre diem, és de la nostra generació, que els heavies eren els millors fent balades. I tant. Com una llei no escrita, vam parlar d'escorpions, o de white snake, de serp blanca, que ens deixaven, tal dia com avui, del 87, aquesta balada impressionant.
Here I go again, here I go again. I això, nosaltres a la nostra època, quan érem jovenets, ho sentíem i deíem, uau, això és molt dur, és molt fort, això, eh? I ara és musicaça amb majúscules. Bé, abans també ho era, però ara ho reconeixem. But I soon know where I'm in. I can't hold myself.
Crec que també va ser la banda sonora en alguna pel·lícula, eh? De pinta, de pinta. De pinta, sí. És aquella que sona així. Ara sonora la tornada. I l'última cançó del DeLorean d'aquesta setmana... Bueno, no, la penúltima, ara t'ho diré, la penúltima.
Doncs marxem cap a Esquipol. Esquipol és l'aeroport d'Amsterdam perquè avui fa 15 anys que moria en estranyes circumstàncies a l'avió just a arribar als Països Baixos. Salomón Burg, un dels grans de la música dels Estats Units, va néixer a Philly, va néixer a Filadelfià el 1940 amb un accident, doncs...
No s'ha acabat ben bé d'escatir el perquè moria quan l'avió que el portava cap als Països Baixos allà va perdre la vida. S'ha deixat un munt de cançons, membre del Rock and Roll Hall of Fame, també algunes cançons que...
Estaven dins de la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing, però segurament, i ho va escriure el 64, el seu Everybody Needs Somebody to Love, versionadíssima del 3, i banda sonora també d'una pel·lícula histriònica i molt divertida, protagonitzada pels Blues Brothers.
Joan Escofet, t'escoltarem atentament al migdia 3.57 de la tarda i dilluns... Recordem també que avui a partir de les 6, interessant conferència, la Mare de les Jornades Europees del Patrimoni visita conferència sobre els molins del Maresmà a la seu del Museu de la Miravella i visita el molí de Can Aldual, que el Feliu Novell Fill no el coneix gairebé aquest. No!
Ha passat per la ràdio entrevistant per tu mateix i per el Crónica, moltíssimes vegades l'hem escoltat. I diumenge també no us perdeu aquesta obra de teatre, Black Side Story. Demà passat, 6 de la tarda, a la Carrau, una crítica barra reflexió, barra humor sobre el racisme. Diuen que volen acabar el racisme amb una hora.
Doncs veurem si ho aconsegueixen. Tant de bo, tant de bo. Dilluns et saludo en quart d'onze i avui t'escoltem a la Una Homesia 3.57 de la tarda i la setmana que ve i a dilluns et dic ara que parlem d'entre altres coses dilluns del Octoberfest. Joan Escofet, ens situem a dimarts 7 d'octubre. Dimarts passat. Què et vaig dir? Que et va fer molta gràcia.
O sigui, és que em dius tanta tonto. 25 anys. 25 anys de març passat. Ah, sí, és veritat. Del teu comiat de solter que anaves avillat amb el traje de luces. Sí, senyor. Hem fet una crida a la nostra audiència que ens enviés... Han arribat coses. Sí, però no te les ensenyaré fins dilluns.
T'anava a dir, et vas comprometre a publicar-les. Sí, sí, publicaré, eh? Em estàs dient que hi ha document gràfic? Hi ha document gràfic. Els companys de la premsa gràfica. Sí, premsa amarilla. La premsa amarilla. Doncs et deia que si 25 anys al comitant de solter vol dir que era previ al casament, que és demà. Era demà, demà fa 25 anys. I per tant, deixa'm, sisplau, que li dediqui a la meva dona, des de demà fa 25 anys, a l'Ariadna, aquesta cançó, tota, tota, tota, tota per ella.
Moltíssimes gràcies, Joan. Moltes felicitats als dos i tingueu una vida meravellosa. Que seguim vius, el joc imprevisible, que en tenim prou, quan coincidim enmig de l'aberí d'aquest món impossible.
i amb el cor a cel obert de rialles i records, qüestionar tots els poders, celebrar els antics amors, vells somiadors vivint a la deriva. Quan fa mal temps, si ens flora el cor, solem cantar cançons com si ens hi ha més la vida.
Seguim sumant històries, seguim dius. Salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí. Malgrat tota la boira del camí. Els laberins de la paraula junts.
Anem a poc a poc perquè anem lluny.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista.
Mira, jo no em canso d'explicar que a Vilassà de Mar tenim absolutament de tot. Músics, actors, actrius... Gent, jo sempre dic que una cosa que crec que és bastant certa és que a Vilassà tothom és notícia. A tot arreu tothom és notícia. El que passa que falta que un sàpiga que és pròpia notícia. I avui ens tirem pel vessant de l'esport, però no...
Entrevistem un jugador, un entrenador sí, en aquest cas, però no és la seva activitat principal. Avui visita la ràdio en Raúl Estevez i en Raúl és representant de futbolistes. Tampoc ens falten representants de futbolistes. I coneixent-lo de fa molt de temps, un dia el vaig atacar directament i vaig dir, Raúl, quin dia t'asseus a la ràdio per parlar de la teva feina? La feina que tothom hem vist pels diaris, no? Però que a vegades no has tingut l'oportunitat de parlar amb una persona que representa futbolistes. Avui en directe amb nosaltres, en Raúl Estevez.
Parlam de tot amb Jaume Cabot.
Raül Estevez, bon dia, bona hora. Hola Jaume, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé, la veritat que molt bé. Amb moltes ganes i molta il·lusió que em truqui la ràdio d'aquí del meu poble per una entrevista i que sàpiga una miqueta del món aquest del professionalisme del futbol. Escolta una cosa, representant de futbolistes, estic segur, eh, Raül, que quan algú pregunta de què treballes tu, et diu, representant de futbolistes, queden tots mirant-te amb una cara de què?
Sí, la veritat que és complicat, perquè és una cosa anòmala i que no és normal en el món habitual del dia a dia. La veritat que no em fico com a representat de futbolista, sinó com a agent FIFA, i llavors és quan pregunta de què es tracta, i llavors, bueno, vos expliques una miqueta de què funciona...
i en què em monen mous i com funciona tot. Això t'ho pregunto jo ara, què és un agent FIFA? La veritat que és una persona que ha de representar o ha d'assessorar un jugador professional de futbol o en futbol base i crear-li un projecte esportiu per arribar on hagi d'arribar, sigui primera divisió, sigui segona, sigui primera ref, on sigui. Però més que res és un assessorament, que avui en dia és el més necessari per qualsevol professió.
Clar, un pensa, bueno, és el que va negociar un contracte a partir d'aquí, doncs això és el que fa el representant. És una mica bastant més del que és negociar un contracte que també ho fas. És molt més, és molt més, la veritat que sí. I el més fàcil per a un representant, en aquest cas per a una gent FIFA, és negociar un contracte perquè és el dia a dia i al final són quatre punts bàsics que són els que treballes, però el més important és el dia a dia, el que has de treballar amb el jugador i has d'estar amb ell cada dia...
has de preocupar-te de les coses bones i sobretot quan no són tan bones, perquè quan són bones sempre tenen gent al voltant d'ells, però sí que has d'estar molt al dia a dia, estar veient cada dia el que és el mercat i com funcionen els equips, què necessiten, què no necessiten, parlar amb un, parlar amb un altre, veient entrenos, veient partits, i parlar amb moltíssima gent i tenir una agenda molt, molt àmplia per no perdre el fil del que és el negoci. Escolta, i quan t'hi poses a fer això? Quant de temps fa?
Doncs mira, porto des dels 22 anys, tinc 51, per tant, fa molts anys que em dedico a això, i, bueno, compaginava amb altres feines, perquè també vaig estar treballant a ràdio, treballava a Flashback, i Flash FM vaig estar treballant. Què dius ara? De què feies allà? Tema de publicitat. Jo amb el Mikimoto, famós Mikimoto, i amb en Carles Cuní, Carles Cuní també és part de la meva branca familiar,
i com ells són els propietaris de Flash FM Flashback, vaig començar amb ells en tema publicitari i compaginava amb el tema de la representació perquè coneixia el cap de premsa del jovetot de Badalona i a partir d'aquí vaig començar. Ella em va introduir una miqueta, soc de Badalona, nascut a Badalona, i a partir d'aquí tinc un familiar també que es dedica professionalment al món de la representació i em vaig encaminar cap aquí.
I pots dir qui és aquest familiar? El Tente Sánchez. Hombre, José Vicente Sánchez, els que tenim una edat ja, que tenim la mateixa edat. Això és. El recordem com a capital, el Barça, en aquella lliga 84. A veure si era la primera lliga que vaig anar a guanyar el Barça, 84-85. José Vicente, el Tente Sánchez. El Tente Sánchez, que estigava al FC Barcelona i al motín d'esperia, el famós motín d'esperia, on va ser el capital i va anar cap a Múrcia, després Sabadell, i al final ja es va retirar.
I representant. També familiar de Cuny, dius, dels germans Cuny? Sí, la meva tieta és cosina d'en Carles Cuny, de Josep Cuny. O sigui que tinc una branca una miqueta artística entre els aspectes. Sí, sí, la veritat que sí. I tu, doncs, representant comercial, en aquest cas, de la cadena Flashback, de Flash FM, i representant de futbolistes. Però, clar, un no s'hi posa de així... Ara em vaig a gent FIFA, és a dir...
Tu has mamat futbol des de tota la vida. Futbol o més esports? Jo tots els esports m'agraden, la veritat. El que sí que és veritat és que jo em dedicava i jugava, no professionalment, però sí que jugava al món del futbol, i a partir d'aquí és una branca que sempre m'ha agradat. He practicat molts esports, o sigui, som una persona que m'agrada jugar a tenis, jugar a pàdel, fer bàsquet, fer futbol, fer esquí, qualsevol esport. No és que se'm doni bé, però puc practicar-lo tranquil·lament.
Que bé, i un desea exposar-se, però comença a picar pedra. Els primers... Hola, mira, ara portes 30 anys fent això, i ara ja et coneixen, tens un nom, però el començament és on has de picar més pedra. Hola, soc en Raül Estevez, quanta gent? I tu qui portes?
És el primer que pregunten, sempre. I abans era més fàcil que ara. Ara hi ha molt d'intrusisme, molta gent que es pensa que és representant sense tenir un títol. Això és no aixecar-te i soc metge, sinó has de tenir una formació. Amb això és exactament igual, has de tenir una formació.
has de fer uns exàmens per preparar-te per poder fer la representació, però abans hi havia menys competència i no hi havia tantes agències, com es diu ara. Però sí que és veritat que havies de picar pedra, havies d'anar als camps, havies de parlar amb els pares o amb jugadors, ja, si tenien una certa edat, i vendre'ls-hi el que et dedicaves i el que volies fer amb ells, que al final era un projecte. I el primer que pregunten si és el que tu dius, i tu a qui portes. Greu error...
amb la meva opinió, però bueno, és el que pregunten sempre. Sí, perquè deuen anar a picar dalt, no? Deuen dir, de primera divisió, a veure. Sí, sí, sí, el primer que pregunten és a quins jugadors portes, el que passa que jo crec que no és l'ideal. Tu, quan al teu fill li venen universitats per anar a estudiar, tu el que no mires és qui ha estudiat aquella universitat, sinó mires quin és el projecte que té aquella universitat perquè el teu fill funcioni.
Ho hauries de fer així, almenys. Ho hauries de fer així. El que passa és que avui en dia els pares és un dels càncers que hi ha al món del futbol i és molt complicat, la veritat. Clar, insisteixo, tu comences, et vas fent un nom... Clar, tu em dius... En aquella època era més fàcil. En aquella època, si pensem en representants, pensem en Josep Maria Minguella, per exemple, José Vicente Sánchez... Després hi hem posat més, ara Carles Puyol, Ivan de la Penya...
i si ve a dalt de tot, jo no sé si és a dalt de tot, o si el palquet és més mediat i parlem de Jorge Méndez, etcètera. Tota aquesta gent, a veure, amb tot el carinyo, són competència, no? Són molt competència. Bueno, competència entre cometes, perquè al final contra el Jorge Méndez no el pots lluitar mai, però sí, són competència, són gent que està treballant a la mateixa feina que tu, el que passa que a mi no m'agrada veure com a competència, sinó m'agrada veure com companys de feina al qual ens hem d'ajudar, perquè jo moltes vegades truco a un, truco a un altre...
Escolta, tinc aquest jugador, tu que toques més el mercat asiàtic, per exemple, a veure si em pots ajudar i em pots col·locar aquest jugador cap allà. I repartim la feina i ens ajudem entre tots. Sóc companys professionals. Correcte. Escolta, te'n recordes de qui era el teu primer client? Ostres, el meu primer client sí que me'n recordo perfectament. Era un jugador que va ser anomenat millor jugador del món de futbol sala, que és en Dani Salgado.
i va jugar a Santa Coloma, a Plaias de Castellón, va jugar a Martorell, i a partir d'aquí va ser el meu primer client, i el que m'ha adorat molts jugadors, perquè ell és una persona molt agraïda, és una grandíssima persona, i a partir d'aquí ell, al ser de Santa Coloma, el seu germà jugava al València, de futbol, també el vaig representar, i bueno, doncs...
A partir d'aquí és un boca a boca que sempre t'ajuda a agafar més jugadors. Que hi ha una formació, és evident. Si portes el nom de gent FIFA, és la FIFA qui t'ha d'acreditar per fer aquesta feina. És curiós perquè potser estic equivocat, eh? Però abans tu sabies que tenien representants dels jugadors professionals. És a dir, com ara, eh? El que passa que abans eren els professionals. Jo tinc la sensació que hi ha jugadors en aquella època
de fa 30 i escaig anys, que es van quedar en el camí precisament per això, per no tenir un representant. Tinc la teoria, eh? I anaves per jugar pels camps de futbol i veies que tocaven la pilota, que és aquesta meravella que és... Ara tinc la sensació que amb tots els que sou, que aneu, que viatgeu, que us truqueu,
aquests jugadors pujarien, no sé si estàs d'acord amb això sí, sí, sí, totalment d'acord, tens tota la raó al final si sempre necessites una ajuda és com quan si tu tens un problema agafes un advocat que t'ajudi a arreglar el problema doncs en aquest cas és igual si tu necessites ser professional o creus que tens possibilitats de ser professional necessites un professional al costat i aquest professional és un representant, un agent un assessor que t'ajudi a pujar i tenir aquests contactes que tu necessites per evolucionar i ser jugador professional
Ara sobte, que parlem de nens i nenes, amb representants, jugant a equips com pugui ser la Unió Esportiva, la Unió Esportiva de Vilassar, o qui sigui d'aquests camps dels cens i de mils de partits que hi ha cada cap de setmana.
Aleshores, la pregunta és, és habitual que un jugador d'aquesta categoria del futbol base, del futbol formatiu, tingui representant i, per altra banda, no sé si és el representant que el veu o els pares, que tots ens creiem que els Messi's i els Xavi's i els Inestes els tenim a casa, truquen al representant, escolta, tinc una meravella de nen que és el meu fill, això funciona així o no?
Doncs sí, la veritat que és per mi una vergonya el que està passant ara, com bé dius aquí a la Unió hi ha jugadors de sub-14, sub-13 que tenen representant o que diuen que tenen representant. Jo per mi aquesta persona no és un professional de la representació, no és un agent FIFA, és una persona que vol ficar-se en aquest món, es pensa que és guanyar diners i a partir d'aquí diu que assessora un jugador.
Un jugador necessita un representant en el moment que veritablement es fa un contracte professional, que a partir d'ara són els 16 anys, però amb equips com el FC Barcelona, com el Real Madrid, com un Villarreal, com un Sevilla, com un Espanyol. A partir dels 16 anys sí que la federació et demana un contracte professional per aquest tipus de jugador. Aquí és on es necessita veritablement un assessorament.
I és el que dius tu, que és el que he dit abans jo, el tema dels pares. Jo cada dia rebo trucades moltíssimes de pares que tinc un jugador, el meu fill, jo sempre els dic el mateix, mira, si el teu fill ha d'arribar, arribarà, no et preocupis, i si vols li faré un seguiment, però dir que té representant em sembla veritablement una tonteria, amb el perdó de la paraula, però no crec que sigui el més adequat per aquestes edats. El que han de necessitar a aquesta edat és disfrutar, estar amb els seus amics i passar-s'ho bé.
La diferència que comentava abans, Raül, era que abans no hi havia els representants, o no se'ls veia, o directament no n'hi havia, i hi havia nanos que es cagaven pel camí. Tinc una altra teoria que m'encantaria, perquè tu ets un més entrenador de la Unió Esportiva a Vilassar, un tio molt d'esport, que sap molt de futbol, però jo tinc una teoria...
Que dic que el Vilassar, per exemple... Vilassar perquè estem aquí, eh? La Unió Esportiva, amb 102 anys d'història, es poden comptar amb els dits d'una mà i te'n sobren 3 o 4, els jugadors que han arribat a ser professionals del futbol a primera divisió. Aleshores, jo sempre dic, quan els pares venen i diuen això, no? Escolta, és que el meu fill i tal, penso... Si amb 102 anys han arribat 1 o 2 a primera...
Si el teu fill amb 14-15 anys està a la Unió Esportiva, amb tot el respecte, jo he jugat a la Unió Esportiva i ho dic amb molt d'orgull, he passat per totes les categories, però si un nen o una nena està amb 14-15 anys al Vilassar...
és molt difícil que es pugui dedicar a això, no? És molt complicat. És un món supercomplicat i la veritat que no perquè sigui la Unió, però el Badalona, el Cornellà, l'Hospitalet, qualsevol equip, que tenen un nom, perquè veritablement són clubs molt, molt, molt importants dins del que és el nostre entorn, a Catalunya...
i la veritat que és molt complicat, ja no només en el Maresme o el que és la comarca del barcelonès, sinó a nivell de Catalunya és molt complicat, arriben molt pocs jugadors i han de tenir una fortuna i jugadors que ara destaquen molt d'aquí uns anys no destaquen perquè hi ha molts factors que influeixen el que és el ser jugador professional.
No només la qualitat esportiva, o la qualitat que puguis tenir a l'hora de jugar, o la facilitat que tinguis a l'hora de tocar la pilota, sinó que hi ha altres factors molt més importants que el que és... Jo sempre dic el mateix, un crac es compon d'un 80% de cap i un 20% de talent.
Sí senyor, sí senyor, que al cap va fer perdre molta gent, eh? Moltíssima, moltíssima gent, sí, la veritat que sí. Entén-me el que et vaig dir, eh? La paraula, eh? Et consideres un cas a talents? Sí, sí, la veritat que així m'agrada fer-ho i així m'agrada descobrir noves joies. La veritat que hi ha moltíssima gent que entén de futbol i veu jugadors que altres no veuen i és una de les facilitats que has de tenir a l'hora de representar jugadors.
Què li veus? Com es diu la teva empresa? Elite Agency. Escolta, què li veus tu a un jugador que dius, hòstia, aquest arribarà? Perquè tots ens meravellem a vegades, com veiem un nano de 5-6 anys i diuen, oh, aquest arribarà! No en tenim ni idea. Què li veus tu? Doncs mira, el primer que m'agrada a mi veure és entrenaments. Quina és l'actitud d'aquest jugador dins d'un entrenament, més que d'un partit. Perquè hi ha jugadors que en el partit destaquen moltíssim, però a l'hora d'entrenar són vinagres, que li diem als entrenadors...
jugadors que són una miqueta agris, que no tenen aquesta xispa, i l'entorn en el qual els situen ells. O sigui, si la situació familiar és adequada, no és adequada, no vull dir que els pares estiguin o no estiguin separats, perquè no passa absolutament res, sinó que aquests pares que puguin estar separats o no separats tinguin un entorn adequat de cara al nen i no estiguin influint tota l'estona amb les seves actuacions dins d'un camp, que és el que més està passant actualment.
Tu, quan vas a negociar un contracte amb un jugador, sobretot estem parlant de jugadors de l'elit del futbol, davant tens un negociador, evidentment. Tens un directiu, o un director esportiu, o un tio que de número és una... Això és el més dur a l'hora de...
posar un jugador, oferir un jugador, no sé, a qualsevol equip? Bueno, és dur, però al final sempre és un patró de joc que sempre tenim les dues parts i que al final sempre encamines cap a una banda o cap a una altra, però al final sempre tornes al mateix joc. Hi ha una persona, una anècdota, els que tenim una edat ja sabem qui és, l'Endoiro, que aquesta persona sí que era molt dura, perquè al final et tornava...
Estaves fins a les 4 de la matinada amb ell, dins d'unes oficines, et portaven unes pizzas i a partir d'aquí començaves a xerrar, a xerrar, a xerrar, i la veritable feina la feies a les 3.50 de la matinada, quan ja estaves rebentat i ja era molt complicat aquesta negociació. Però bueno, al final és el que et dic, sempre tenim un patró, una manera de fer, i acabes sempre... Ell diu X, tu Y, i a partir d'aquí sempre hi ha una influència que concorda en les coses.
Vies negociat, doncs, amb l'Endoiro. Sí, sí, sí, sí, sí. Amb jugadors bastant top. Sí, o no? Sí, sí, sí, sí. I és més dur ell que Joan Gaspar, per exemple? Joan Gaspar, igual que l'actual president del Barça, són bastant més senzills que el que era l'Endoiro. És el més dur que t'has trobat, l'Endoiro? Sí, la veritat que sí. És una persona que, ostres...
És gallec, i al final són persones molt, molt, molt intel·ligents, molt intel·ligents, i et porten cap a on volen portar-te, i al final arriba un moment que no saps si t'està dient el que vols escoltar, que al final és una bona negociació, o el que ells volen dir, i és complicat. Mira si és bon gallec, en lloc de portar-te a un restaurant, com Déu mana, que ja n'hi ha uns dos anys, et fot unes pizzes a l'oficina. Sempre, sempre ho feia. Això no es pot, així no es comença a negociar. No es comença.
Hi ha una altra persona, també, que era complicada, que és en José María García. José María García? Ah, clar, Futbol Sala. José María García portava, és el jefe de l'interviu Movistar de Futbol Sala, i és bastant complicada. Sempre es posa en una taula, en una cantonada, els peus a sobre la taula, amb el puro, i a partir d'aquí comença la realització. I és una persona, per la influència que té, també el mires com una persona una miqueta...
Mediàtic, 100%. Molt mediàtic, però bueno, que al final sempre arribes a un port. Clar, l'home José María García, periodista, on te'ls hi hagi, un senyor que no fa amics fent la seva feina, o com feia la seva feina, però clar...
és que quan obria la boca José María García la resta del món callava Sí, era una persona molt influent molt, molt, molt en tots els aspectes no només en el món de l'esport sinó que també jo havia vist com tancava una negociació amb els miners o sigui, no tenia cap mena de problema
I ell sempre que et veu es fica de proximitat. Hombre, Raulito, ja t'ha guanyat. Ostres, aquí hi ha bona sintonia, però al final sempre et porta cap a la seva banda. O sigui, Lendoiro i José María García siguen al top de la negociació. Total, total.
Ara mateix, quins jugadors portes que estiguin així, doncs, a primera línia? Tinc 4 o 5 de primera línia, de primera divisió, i no m'agrada dir noms, la veritat. No, no, no, no, no et demano els noms, la veritat. Perquè, al final, el teu client és el teu client, i ells també tenen una miqueta de respecte que se'ls digui, perquè...
És com utilitzar-ho, és com a publicitat teva i no crec que sigui l'adequat. Però tinc 5 jugadors de primera divisió i una cartera d'uns 45-46 entre futbol base i primera divisió. Sol a l'empresa? Sí, sí, sí. Fa molts anys treballava amb agències potents, però vaig veure que al final eren números els jugadors i a mi no m'agrada aquesta manera de treballar.
I a Elite, quan ho vas obrir? Fa tants anys? Fa molts anys, fa uns 15-17 anys. És a dir, tu vas començar a picar pedra amb altres agències i et vas plantar amb solitat. Tu sol! Sí, sí, sí. Jo crec... Saps què passa? Que al final tu saps com treballes i tu pots fer una reusació, però si te la fa una altra persona no saps si te l'està fent com tu creus que l'has de fer o...
o no, llavors m'estimo més portar jo totes les coses i que és veritat que tens scoutings i gent que treballa veient jugadors i ajudant-te i ostres Raül, he vist aquest jugador que crec que és important o que pot ser interessant però a l'hora de negociar i de tenir el tracte humà i personal jo crec que és el més adequat és com tenir un psicòleg si tu estàs a un despatx de psicologia el teu client és el teu client, tu no pots tenir quatre psicòlegs que treballin la persona llavors m'estimo més treballar jo sol
Escolta, i a més a més fa ràdio.
Sí. A veure, sí, sí. Tu dorms, Raül, o et vas dormir un dia, et vas avorrir i no has tornat a dormir, perquè clar, tot això... Cada vegada dormo menys, la veritat, però bueno, sí. Això és l'edat, eh? Tenim la mateixa, això ens passa a tots. És veritat, és veritat. Cada vegada menys ganes de dormir i més ganes de... No sé si és l'edat, potser, però de fer coses i fer coses i descobrir món en tots els aspectes. No visitant, perquè he visitat moltíssim i viatjo moltíssim, però sí a l'hora de noves expectatives i noves coses. Doncs sí, col·laboro i treballo a Ràdio Marca.
amb tertúlies i anàlisis de partits i em van trucant, bueno, ara quan surti d'aquí vaig acabar a Radio Marca amb el Félix Monclús i, bueno, faig dos dies de tertúlia amb ell, més entre setmana quan hi ha partits de Champions o Lliga, doncs em truquen per analitzar el que ha sigut el partit i, o sigui, sí, vaig fent coses. I a part, entrenador de la Unió Esportiva? Això és. Quants equips portes? Ara mateix dos, dos, un sub-14 bé i el juvenil bé.
M'agrada per desconnectar i el tracte amb els nens és espectacular, la veritat. Ja no per resultat, sinó... El que et donen els nanos no té preu. I a banda d'aquests dos partits obligatoris que tens el cap de setmana als veus, quants partits pots arribar a veure tu el cap de setmana?
Normalment uns sis o set partits. Jo vaig a veure sis o sis partits i, a part, ara, a diferència d'abans, tens moltes facilitats per veure partits i jo els dilluns al dematí em començo a veure partits pel VEO, que és una plataforma que tenim per veure partits, o que em passen...
a través de YouTube, i jo els veig i analitzo els jugadors meus primer, per després poder tenir la xerrada amb ells i explicar-los no com han jugat, sinó les actituds que han pogut tenir, perquè a mi jo crec, no m'agrada ficar-me si ha de fer una diagonal, si ha de fer un passe, perquè això està l'entrenador, està el professional, però sí per les actituds que ha pogut tenir dins del partit, que poden ser positives i no positives, i
Cada setmana m'agrada tenir xerrada amb tots ells i explicar-los una miqueta el que he vist. O sigui, la teva feina va molt més enllà d'una representant que negocia amb un club, que negocia una fitxa, un sou. La teva feina va dir, eh, vigila, perquè vas bé, però l'actitud... Jo em fixo molt en aquestes coses. Això és habitual, perdona, o és una cosa que fas tu?
a mi jo ho faig jo sé que les essences normalment no ho fan jo sé que més que representants hi ha molts comissionistes que el que volen és una comissió és agafar aquest jugador el col·loco són tants x diners i ja tinc l'any resolt o el que sigui
A mi m'agrada treballar d'aquesta manera, jo crec que és una proximitat cara al jugador i és molt important. És el que et deia, tu ja veus si un jugador està suplent i està a l'últim de la banqueta i no està al costat de l'entrenador, està tenint una mala actitud per mi. Per mi jo crec que està al costat de l'entrenador i veient i escoltant tota l'estona el que està dient.
Els que estan molt lluny de l'entrenador són els que al final estan parlant malament de l'entrenador, parlant malament dels companys i el que volen és jugar. I al final no és productiu cap a ells. Tu jugaves a futbol? Sí, sí. Em t'hi vas jugar tu? Jo vaig estar al Badalona de porter. De porter? Sí, i després vaig anar a la TAR.
Corres, Asensi, Reixac, Rifer. Això és, el Rifer va ser un dels entrenaments durant el Fuster. I la veritat que molt bé. Era un filial de FC Barcelona i hi vaig estar molts anys, la veritat. Mira que potser ens vam enfrontar, tu i jo. Doncs potser sí. Els partits a Badalona, allà al costat de l'autopista, segur. Sí, sí, allà. Avinguda a Navarra. Avinguda a Navarra, sí, senyor. Allà, allà.
I tenia representant, tu, o no? No, no tenia representant, perquè en aquella època, la veritat, que el meu representant eren els meus pares, que em portaven de dalt a baix cada dia i em deien, Raúl, d'aquesta manera d'actuar-nos la bona... Etern agraïment, eh? Etern agraïment, els pares sempre. Sí, senyor, estic amb tu. I, escolta una cosa, tu haguessis pogut ser entrenador professional? Amb tot el que has vist, tot el que saps, el teu títol d'entrenador, o no?
Mira, ara amb el temps m'arrepenteixo de no haver-me ficat en aquest món. Sé que és complicat, però jo crec que... Jo no sé si sé de futbol o no sé. Això ho ha de... Com està clar que sí. No pots tenir una cartera de 40 futbolistes si no saps futbol. Sí, però sí que m'hagués agradat, la veritat. La veritat que ara veig els entrenadors actuals i el que saben i el que es formen, i la veritat que amb les facilitats que tenen ara sí que m'agradaria haver estat entrenador professional.
L'etern debat, Raül. Jo recordo el futbol de dos laterals, central lliure, mig-mig, que se leia mig-mig, els dos interiors, mig-dret, mig-esquerra, dos externs, un davant de centre. Tot això ara ha canviat. Ara juguen que si el doble pivot, que si juguem en tal, que si juguem en bandes i tal. Hòstia, ha canviat molt això, eh? Molt, molt. El rombo, la caja, qualsevol... Jo soc dels abans, eh?
Mira, jo crec que és una enganyifa que hi ha general del món del futbol. Al final, tots els equips, si tu els mires i els analitzes bé...
és un 4-4-2 típic de tota la vida. El líbero que deien ara sí que és més complicat. La millor posició al cap, eh? Però al final el 4-4-2 és el que funciona. No, és que juego con rombo dentro. Sí, rombo dentro, però al final obres bandes perquè els jugadors entrin o el lateral, si tanques dins perquè el lateral pugi, però al final sempre treballes amb el mateix esquema.
Però bueno, són maneres de veure el futbol. Els esquemes són pel començament del partit. Després el partit et porta allà on et porta. Si has de atacar amb 4 ataques. Això és, els bons entrenadors són els que canvien el sistema durant cada 10 minuts està canviant el sistema perquè l'equip contrari no sàpiga sobre on vagis. Però bueno, ja dic, jo crec que és molt, molt màrqueting i es viu molt tota aquesta parafernàlia del que és parlar de sistemes i tot, però al final tothom anem al 4-4-2 final.
Ja sé que és l'actitud, eh, Raül? Ja sé que és l'actitud el primer que et fixes tu. Però, tècnicament, amb un jugador, què és el primer que dius? Bé, aquí anem bé. Mira, a mi, una de les coses que em fascina dels jugadors és quan estan mirant sempre abans de rebre la pilota.
O sigui, hi ha jugadors que ja es veuen que abans de rebre la pilota estan mirant un costat o un altre darrere i ja saben on han de portar la pilota en el moment de rebre aquesta pilota. Els davanters és diferent, els davanters és saber mirar abans de rebre la pilota cap a on han de fer el desmarque i els defenses saber cap a on anirà la pilota abans de rebre-la o que el davanter contrari per defensar-lo bé has de saber on estarà.
Per mi, una de les bases és aquesta. Saber mirar bé on està la posició adequada a cada moment del camp. Elite Agency. Et anava a dir que tu ets un amant. Et diré una altra cosa i t'ho dic amb tot el carinyo que et tinc. Tu ets un boig del futbol. Doncs sí. No, no, i t'ho admeto i agraeixo la paraula perquè sí que és veritat. Soc un autèntic boig friki, digue-li com vulguis, del món del futbol. La veritat que m'agrada molt, veig molt i...
M'agrada parlar de futbol, m'agrada parlar de la meva feina, m'agrada parlar del que veig i ja no de la meva feina sinó del món d'entrenador, del món de jugador. A mi m'agrada estar dins dels vestidors i parlar amb els... Quan tractes amb jugadors professionals escoltes coses que veritablement tu no has viscut i aprens molt. A mi m'agrada aprendre i per això estic tot el dia escoltant i veient futbol.
Raül, hem tardat però valgut la pena t'ho dic molt en sèrio estic molt content que hagis passat per aquí que t'hagis obert i parlat d'aquest món desconegut que a vegades vas pel poble i dius aquest de què deu treballar? Agim FIFA i jo agraeixo la teva la teva invitació que em vas fer i molt agraït a Ràdio Vilassà i a tu personalment Jaume per
T'agraeixo molt. Fem una cosa. Quan t'avorreixis, passes per aquí i vine. Parlem una estona aquí en directe. Vinga, va, perfecte. Gràcies, Raül. A tu, Jaume. Una abraçada.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truqui'm ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
My hands up shaking just to let you know
Les notícies de les 11.
Salutacions fa justament 4 anys que la cantant de Vila Salamar, Judit Nederman, guanyava el Premi Butaca, la millor composició musical per la peça Jo canto i la muntanya balla. Ara torna a estar nominada, en aquest cas, pel Tirant l'Oblanc, a l'edició d'aquest any dels Premis Butaca d'Arts Escèniques, que celebraran la seva gran gala el dia 17 de novembre al Pavelló Municipal d'Esports de Premi Ademar. La 31a edició dels Butaca tindrà un gran impacte maresmenc.
Us en donarem més detalls a l'informatiu crònica a partir de la una en punt de la tarda amb el nostre company Joan Escofet. Debat de política general al Parlament de Catalunya. Salvador Illa va sumar ahir vots amb Esquerra Republicana de Catalunya i Comuns pel finançament, però fracassa, en l'acord de País per l'habitatge. En el debat de política general, el Partit dels Socialistes de Catalunya va tombar la proposta de Junts que parlava de referèndum.
El Servei Català de Trànsit, alerta que el 2024 es van sancionar més de 5.229 conductors per circular sense carnet a Catalunya. Això són de mitjana 14 sancions cada dia, una xifra que ha augmentat un 60% en relació a fa 5 anys.
L'any passat també va augmentar el nombre de conductors que s'enxampa circulant tot i haver perdut tots els punts del carnet de conduir, gairebé 7.500. Entre els 5.200 conductors aturats per circular sense permís de circulació n'hi ha que no han renovat la llicència estrangers que no han homologat el carnet del seu país i els qui no se l'han tret mai, que són una minoria.
Anna Pintó, subdirectora del Servei Català de Trànsit, ha assegurat que els preocupa molt aquest grup i adverteix del perill que suposa tenir conductors sense formació al volant.
La audiència provincial de Madrid ha rebutjat la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d'obrir una peça separada per investigar l'esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, Begoña Gómez, per un presumpte delicte de malversació relacionat amb la contractació i les activitats de la seva assessora Cristina Álvarez a la Moncloa. La interlocutòria exposa que la decisió adoptada pel jutge d'instrucció
És prematura i poc motivada. Ho considera d'aquesta manera perquè, segons argumenten els magistrats de l'audiència, no justifica les raons per les quals les diferents causes perquè s'investiga Gómez han d'anar a judici per separat. A més, en la interlocutòria es puntualitza que la tasca de l'audiència no és instruir, sinó revisar i controlar l'activitat del jutge instructor.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Jolanda Díaz, ha anunciat que el ministeri presentarà una nova norma per modificar l'Estatut dels Treballadors i ampliar els permisos per mort d'un familiar fins a 10 dies. A més, hi vol incorporar un nou permís per cures pal·liatives també de familiars. La ministra a l'esmorzar informatiu d'Europa Press ha assegurat que un dels problemes d'Espanya en relació a la productivitat és que s'obliga la gent a treballar en condicions que no són favorables.
El president de la patronal COE, Antonio Garamendi, s'ha afanyat a qualificar d'ocorrència l'anunci de la ministra i ha dit que el Ministeri de Treball no l'ha informat sobre la intenció d'ampliar el permís per mort familiar fins a un total de 10 dies. Garamendi ha assegurat que aquesta mesura s'ha plantejat sense un informe econòmic que l'avali, però no ha estat l'únic anunci que ha fet Yolanda Díaz, que també ha manifestat que ha convocat sindicats i empresaris el proper 20 d'octubre
per iniciar la negociació per reformar l'acomiadament a Espanya. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació i a la una totes les notícies locals i comarcals a la crònica amb Joan Escofet.
Vila Sada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vila Sada Mar. Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesaradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat. I així per viure, per aprendre, per desconnectar.
Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs?
Vols gaudir de la música nostàlgica?
Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-lo a tocar a Samba. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Escoltes per internet a vilassarradio.cat.
De nou ens llancem a l'aigua. Si la setmana passada parlàvem amb en Jesús Magem de la travessia solidària que es feia al Club Nàutic Vilassà junt amb la Fundació Aigua Solidària, doncs avui ens tornem a llançar l'aigua i és que parlàvem d'un projecte per ajudar, doncs...
una certa regió del Nepal. Aquest projecte, però, no s'acaba aquí perquè hem sabut que quatre nedadors vinculats amb el Club Nautipilassà es llançaran a l'aigua, atenció i de caràcter solidari, per ni més ni menys nedar l'estret de Gibraltar. A veure, com diu l'estret de Gibraltar? Són uns quants quilòmetres, per tant, no és una cosa... És estret, estret, però si l'has de nedar ja no el veiem tan estret. Amb nosaltres, en directe, Lluís Framis.
Lluís Framis, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs, Lluís? Doncs mira, molt nerviós perquè ens toca ja creuar l'estret i no sabem exactament el dia perquè ara us explicaré la dinàmica.
i porta molt entreno i porta... Bueno, tenim que també córrer en el nostre dia a dia, però és un repte que per mi és molt gran i està a punt de caure abans d'octubre, tindríem que tenir el passe per poder creuar-lo. Abans d'acabar l'octubre, vaja!
Sí, quan tu creues l'estret et donen una finestra d'uns sis dies, en el qual aquests sis dies pots que puguis fer-ho el primer dia, o inclús, segons l'estat de la mar, t'envien a l'últim dia. O el temps no és l'adequat durant tota la setmana i ja no ho pots fer. Llavors, nosaltres tenim l'última setmana d'octubre la finestra per fer-ho,
però hem demanat que si alguna finestra d'abans ho passa ràpid, nosaltres baixem i ens ho traiem ràpid de sobre perquè també ens preocupa la temperatura a l'aigua. Si ho fem abans que a finals d'octubre, estarà a alguns graus una miqueta més calents, que això et sembla que no, però és important.
Home, és molt important, perquè hem de parlar de moltes coses. A veure, la dinàmica, són sis dies de finestra, et diuen, escolta, del 23 al 29 d'octubre, i tu, doncs, tries el dia. Això què vol dir, finestres? Perquè, clar, un creu a l'estrat és un pas de vaixells, un pas, doncs, evidentment. Aleshores, de què depèn aquestes finestres? O hi ha molta gent que vulgui creuar l'estrat i ho han dividit per finestres? Bé, la cua, per tenir permís, únicament poden creuar quatre persones al dia.
és el que la normativa de la zona l'estret ho permet, perquè, com us podeu imaginar, és la concentració més gran de vaixells grans, de creuers, de contenidors que hi ha al món, no?
i tot això s'ha d'organitzar molt bé. Nosaltres hem trigat més d'un any i mig a tenir el permís per creuar, o sigui, sí que hi ha gent de tot el món que ho vol fer i s'ha de fer. L'únic que l'estret, com diu la gent que ho ha fet, és l'estret qui et deixa creuar, no tu que el creues, perquè necessites una corrent que et pugui acompanyar i una mar que sigui el suficientment
nedable per tu poder nedar entre 3 hores i mitja o 5 hores, que pot ser el decàleg que pot trigar més de 5 hores, ja serien molt boig. Llavors necessites que la corrent t'acompanyi i la gent d'allà, que són com uns xerpes d'allà i ho dominen tot molt bé, són els que et diuen avui és el bon dia perquè tu puguis agafar una corrent i baixar.
En realitat l'estret té uns 14 quilòmetres, però la corrent bona et pot arribar entre els 16 i els 20 quilòmetres de distància nedant, però fer més distància no és dolent perquè això vol dir que la corrent t'ha acompanyat.
Però sí que hi ha molta gent que ho vol creuar, i gent de tot el món, i hi ha cua per creuar-lo. Quatre persones al dia vol dir que hi ha cua, és curiós, perquè és un pas de vaixells, passa des de l'Atlàntica al Mediterrani, això vol dir que és un pas de vaixells que a 14 quilòmetres, que es poden convertir en 17 o 20, que em dius que no és una cosa dolenta, això vol dir que la corrent t'acompanya, però amb aquestes, de 3 hores i mitja a 5, la corrent pot canviar? Ho tenen controlat, això, o es poden trobar sorpreses?
és la natura i el mar a vegades és imprevisible però en general si tu t'has ficat a l'aigua és que veuen clar que ho pots fer sobretot al final sempre et diuen que tu tens que estar molt preparat
per al final, quan estàs arribant, que és direcció com si diguéssim a Ceuta, la famosa aïa del Perejil, per allà acabem, és per on estem arribant, allà és quan el mar es converteix, es mou una miqueta més, tens que fer una mica més d'esforç, llavors tens que arribar una mica fort, i a vegades a gent se li ha complicat allà, a més és el lloc on hi ha més animals,
que no passa res perquè estàs ben protegit, però la tensió màxima de l'estreta potser es pot concentrar en els tres últims quilòmetres.
parlaves d'animals no sé quin de tipus hi ha tipus de perill o clar sempre és la natura com tu bé dius i per tant doncs hi ha animals no sé si taurons es parlava d'una d'una orca Gladis que vivia per allà no sé si ho teniu controlat això i que en principi aquest tipus d'error qual no t'acaba però ella era una molt defensora jo no sé si tots aquells perills els poseu damunt la taula o és una cosa que escolta no més val no pensar-hi
Jo, mira, perdona que digui ara una paraula lletxa, jo soc un cagat i això, mira, no em fa gens de por perquè sí que és veritat que els animals estan creuant en una altra direcció que la teva. Just a dalt de l'estret on estem creuant no hi ha alimentació i llavors és molt improbable. Mai ha passat trobar-te
amb una orca just allà o amb un tauró, que podrien ser els animals que més perill tenen, el que sí que pots trobar són dofins i sobretot calderons. Calderons és una espècie que viu allà, que és com una balena petita, semblant un dofí, poden ser de 4 o 5 metres i aquest sí que es veu que m'expliquen que se t'apropen i clar, això pot crear una mica de tensió veure que venen 5 o 6 bitxos de 4 o 5 metres, no?
Però no ens fa gens de por. A mi em preocupa més l'estat de la mar, que tinguem una bona mar, que no els animals. No és un creuament dels que es fan habitualment amb aigües obertes.
que sigui perillós per tema d'animals. Però allà estan tots els animals per allà. O sigui, passarà més a sota o passarà una altra direcció, però animals hi ha. Però no... Les estadístiques, i anar amb gent que ho coneix tot molt bé, a més, et poden... Nosaltres estem acompanyats per un vaixell... Ara té una pregunta, eh? De mida petita i una zòdiac, no? O sigui, en cas que passés alguna cosa, inclús en el vaixell gran tenen un radar...
I, a més, tenen un metge. O sigui, tries un segon a estar sense perill. Per tant, sempre vas acompanyat, ens ho podíem imaginar. De fet, Marc Caquino, que és oceanògraf de Vilassadamarra, especialista màxim amb taurons, sempre diu que no estem en el menú d'aquests animals que s'hi ataquen, és perquè ells es veuen amenaçats. Si vas nedant, no és una amenaça...
Escolta, clar, ja entendre que quan un fa la marató, doncs a l'entrenament fa la marató, com a mínim els entrenaments, però a vegades no heu provat creuar l'estret per entrenar. Per tant, com és l'entrenament i on és l'entrenament?
Mira, l'entrenament... T'he de dir una curiositat. Jo tinc una complexitat que jo veig com un repte i m'està bé, ja ho he acceptat, que jo vaig començar a nedar fa 4 o 5 anys, en sèrio, i la natació, qui n'he de sap que la part tècnica és molt important per agafar una velocitat que és necessària per fer un creuament, no?
Jo no tinc problemes perquè he fet un entrenament molt potent d'acumular quilòmetres a la setmana i fer sortides llargues.
però vaig lent. I aquí sí que tinc que combinar entrenos més de sèries a piscina, guiats per professors. Estic al Club Marnatón i hi ha professors molt bons i gent molt bona que em diuen una mica com puc millorar. Però en realitat l'entreno és de fer quilòmetres i d'acostumar el teu cos a estar potser quatre hores o cinc sense parar i fent...
fer les teves brazades sense aturar-te, no? I això necessites rodatge, com qui diu. I aneu quatre, eh? Vinculats tots al Club Nàutic de Vilassà o només tu, en aquest cas? En aquest cas, el soci soc jo, però aquests quatre que són amics, són pares del mateix col·legi, de qui ens coneixem, d'un col·legi de Barcelona,
I el que sí que els quatre estan molt implicats en el projecte de la travessa solidària i des que ja portem set anys era molt clar que volíem donar-li continuïtat.
el projecte que ja recolza la travessa i alhora vincular-ho al Club Nàutic de Vilassà. Aquesta travessa creiem que té molt sentit, encara que jo sigui l'únic que estic al Nàutic de Vilassà, però ells tenen una vinculació molt directa també. I a més t'ha de dir que la gran part dels entrenaments que hem fet s'han fet aigües de Vilassà.
Perfecte. Escolta, i amb el projecte solidari també em comentaves del Nepal, no? Voleu seguir col·laborant amb aquest projecte solidari, no? De quina manera ho feu, això? Doncs nosaltres el que hem fet és, amb caire de contingut, donar-li continuïtat. Ara tornarem a obrir una landing a través de la Fundació Vicenç Ferrer per poder augmentar el que hi ha els 10.000 o 11.000 euros que vam recaptar aquest dissabte passat,
i poder-los augmentar amb amics o empreses que vulguin col·laborar. La idea, que no està tancada, i el que ens agradaria fer i ho tenim que acabar d'acordar amb la gent que té el permís per creuar l'estret, és guardar per la gent de la travessa
una finestra a l'any. Llavors, això ens permetria tenir un equip de quatre persones que durant l'any van fent contingut i van fent coses per aportar la causa. I no ens centrem únicament en una tirada d'un cap de setmana que fem la travessa de Vilassar, sinó que durant tot l'any es fa alguna cosa envoltant el projecte que aquell any recolzaríem a la Fundació Vicenç Ferrer.
Fantàstic. Però això ho estem intentant, que ho hem dit, i jo crec que si ens permeten tenir una finestra també és una atracció molt gran, perquè hi ha molta gent...
que vol creuar l'estret, però saben el difícil que és aconseguir el permís i es tiren enrere ja únicament per això, no per la dificultat que tingui o no creuar l'estret. Que la té, eh, Lluís? Que la té, creuar l'estret, perquè m'estàs parlant d'una mar-neton, que si no m'equivoco, parlo de memòria, són 6 quilòmetres i mig, una mar-neton. Diuen que és més dur una mar-neton, que seria l'equivalent a una marató corrent. Diu que és molt més dur al mar que no pas a la Terra, i són bastants menys quilòmetres. Clar, en aquest cas, tu em fas...
dues i escaig de marnetons per fer l'estret de Gibraltar. Per tant, no és un joc, això de dir, vinga, vaig a creuar l'estret. Primera, ja veieu aquesta seguretat que envolta aquest creuament. No hi pot passar tothom, has d'estar preparat, et dona una finestra i hi ha d'haver la seguretat, evidentment. Per tant, no es pot dir tan fàcilment, no? Vaig a creuar l'estret. Què et diu la família i els amics, en aquest cas?
Bueno, jo principalment no l'he creuat encara, no? Ho tinc d'intentar. També és veritat que potser aquest any arribem i no es pot fer perquè sí que és veritat que a partir del novembre ja fins al maig no es fan més creuaments, no?
Però jo el meu objectiu és intentar-ho, jo crec que estic preparat i fer-ho. I jo crec que la gent no s'ho acaba de creure, no? Sobretot els que no coneixen més directament el que és un repte com aquest i diuen, però si aquesta persona no n'ha anat mai, o sigui, n'ha anat des de fa poc, no? Però per mi és un challenge i fer-ho crec que és un repte personal
que mai m'hagués pensat que ho hagués fet. Fa cinc anys, quatre i escaig, vaig fer la meva primera travessa al mar, que era la Ràdica, la Calella, d'un quilòmetre i mig, i quan vaig arribar em pensava que em moria.
jo crec que m'ho prenc com un projecte de superació i crec que sorprendré a molts que estan al meu costat que pensen que serà si ho aconsegueixo, que serà molt difícil que ho aconsegueixi. Doncs així seran, estem segurs, i l'Intent ja és el que realment val. Ja has fet 14 quilòmetres, insisteixo, no serà la primera vegada que els faràs, ja els has fet al mar i això seria com anar d'aquí per exemple a Masnou i tornar-hi una mica més.
Més o menys. D'aquí a l'Ostació Ducata són 10 quilòmetres. Per tant, imagina't, 4 quilòmetres més. Hi ha una marnatón que es fa al juny, que és la de Sant Feliu de Guíxols, que surt de Tossa Mar fins a Sant Feliu, que són 12 i mig, i aquesta ja la vaig fer i la gent diu que pot arribar a ser més dur que Creu a l'Estret, i la vaig fer molt bé. Déu-n'hi-do. Escolta, per on et dediques?
Doncs mira, soc emprenedor, tinc una empresa de logística d'última milla sostenible i m'agrada també relacionar projectes socials o sostenibles, jo crec que l'Estret és un lloc
on hem de incidir molt per cuidar-lo, perquè hi ha un ecosistema que té un perill molt gran per al trànsit de vaixells que té, i trobo vinculació entre les coses que faig professionalment amb creuar l'estret.
Que bé, doncs t'hi vas posar fa poc, però no t'hi has posat per poc, diem, eh? Perquè un pot començar a nedar ja de dul i dir, o fer esport, i escolta, però clar, que ja no ens hi hem posat. Marnetons, el creuament de l'estret. Escolta, tu que has nedat pel mar, i jo, que és una cosa que nedo per banyar-me una estoneta a l'estiu, què és més difícil? Què és més dur? El desgast psicològic o el desgast físic? Què et pot jugar més mal una passada? El cap o el cos?
Bé, la gent que no n'he del mar li té por, perquè és un mèdic que no és el nostre, no estem acostumats i a més és molt gran, però jo crec que al cap és important. Quan et relaxes i disfrutes de la natura,
Perquè jo crec que és de l'esport, la natació amb aigües obertes és dels esports que més connexió tens amb la natura i amb tu mateix, eh? Hi ha un rotllo espiritual amb tu que quan estàs nadant al mar ets tu i la natura.
i pot ser que el cap sigui molt important, però jo crec que amb els esports, el teu límit o la teva capacitat de superació t'ho dona a vegades més al cap que no al teu cos. Però quan tu comences a tenir una relació bona amb el mar i nedar, et dones compte que és un esport que et dona moltes coses que altres esports no donen. Jo corro i vaig amb bici,
i la sensació d'anar del mar és increïble, no? A la piscina no tant, acabes una mica cansat de la piscina, però el mar és increïble i també sí que és veritat que depèn molt del dia del mar, un mar també que sigui una mica en contra o tingui una mica d'oleatge et pot arribar a esgotar i ja ni al camp ni res, tens que tornar a terra perquè si no no segueixes.
Però crec que el cap és molt important, però quan fas el canvi de xip l'únic que et queda és disfrutar i disfrutar del moment d'estar ficat dintre tu sencer de plena natura. Lluís, corres, vas en bici, nedes, Ironman a l'agenda? No, no, ni m'agrada. Crec que no és saludable. Ja no crec que sigui saludable. M'agrada més fer esport molt poc i continu, que sigui part d'un hàbit de la teva vida...
i ja està, jo crec que un Ironman o inclús una marató són un càstig al cos molt fort i que és veritat que la natació amb no tenir impacte ho veig més viable fer un estret però no m'atrauen aquest tipus de reptes si pensés un, un següent seria pujar una muntanya
Ah, sí? Quina muntanya vols pujar? No, no ho vull dir perquè ho veig molt boig, però també veia molt boig creuar les trens, però algun dia pujar al Mont Blanc o al Mont Blanc una muntanya així m'encantaria. Ja ens ho explicaràs? No, no, no ho sé. Lluís, doncs un auténtic plaer. A veure, saber nedar, hi ha gent que en sap, hi ha gent que no, però saber nedar moltes vegades és tirar-se l'aigua, flotar i fer quatre abraçades i ja està.
i la gent diu, oh, nedes molt bé. A tu t'ho diuen, nedes molt bé? Ets conscient que nedes molt bé o no? Perquè hi ha gent que fa natació i els veus que l'aigua ni s'aixeca, i entra al mar i neda com si res. Hi ha gent, com jo, per exemple, que em llenço i, escolta, sembla que es llenci una bomba. Per tant, consideres que has de nedar bé? Et consideres bon nedador? Mira, la tècnica és superimportant a la natació, perquè implica molt el desgast que tu...
proporciones el cos i la capacitat de desplaçar-te, no? I jo, sincerament, nedo fatal. O sigui, jo quan em veig amb gent que nedo... que la majoria de gent que nedo molt bé els hi preguntes i et diuen, no, des dels 4 anys que faig competició o vaig a classes, no? Perquè és algú que les postures que tens que fer o no... Jo crec que algú que no ha nedat mai i em pot veure a la piscina o nadar al mar pensa, ui, que ben nedo aquest...
Però el que m'he dit una miqueta bé, jo quan estic nedant amb Marnatón a la piscina amb el club i el profe pot dir el meu nom com 200 vegades fent correccions a coses que faig a l'hora de fer el que dèiem una ramada o moure't. Jo no em considero que n'he dit bé, és més un objectiu que tinc després és focalitzar més en la tècnica,
Però també et dic que a partir d'uns mínims ja pots, a partir de tenir una postura bona de cos i de llargada d'abraçada, ja pots fer... No necessites una tècnica curada. Si volguessis ja competir amb velocitat, amb gent molt forta, doncs sí que la tècnica és molt important. Jo no em considero que... O sigui, considero que he de millorar molt amb la part tècnica.
Escolta, i alimentació durant la travessa? Podeu fer algun tipus d'alimentació o un tipus d'habituallament o no? Bé, és obligatori parar cada 40-45 minuts, sobretot hidratació, aigua o isotònics, i jo crec que... Bé, jo crec que no, segur que em portaré...
algun gel, no molts, i fruita. A mi m'agrada molt menjar fruita quan estic nedant, encara que a vegades barrejat amb l'aigua salada, però et ve tant de gust que ni ho notes, no? Llavors, cada 40 minuts farem unes saturades molt curtes, i tant de prop, tu no pots tocar la barca, t'ho han d'apropar a...
amb una bossa o per agafar-ho i cada 40 minuts seria o hidratació o menjar.
Però sí que és important perquè a l'aigua no et dones compte del que sues, no et dones compte a vegades del teu desgast o de la teva deshidratació i et deshidrates molt. Sembla contradictori perquè estàs dintre l'aigua i després l'aigua salada també et deixa una sensació a la boca i a la gola molt dolenta. Llavors hi ha que anar parant-se i ho tenim tot programat, amb les bolsetes, els números de cada parada i tot com ho faríem. I ens ho dona una persona des de la Zodiac. Lluís, has somiat ja amb l'estret?
Cada dia. És un repte. Vull que tinguem la possibilitat que el temps ens acompanyi i tinguem la finestra i ficar-me l'aigua.
i quan estigui allà i cada vegada que s'està apropant més al dia tinc clar que ho vaig a disfrutar. Lluís Framis, he estat un autèntic plaer. Et desitgem moltíssima sort a tu i als teus companys. És un projecte molt xulo i espero que d'aquí uns dies m'envisi un missatge. Jaume, ja està fet. Tornem a parlar i m'expliques com ha anat tot plegat, d'acord?
Vale, doncs moltes gràcies i salutacions a tota la gent de Vilassar que s'animin a sortir al mar a nedar, que ja cada vegada hi ha més colla que estem nedant per allà durant tot l'any. Sí, senyor. I que disfrutin del mar a Vilassar, que tenen un mar molt maco. Lluís, un autèntic plaer. Moltíssimes gràcies, una abraçada, que vagi molt bé. Vale, adeu-siau.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassà. Vilassà Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torredora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens aparen les peces útils i reciclen els materials com deu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La recorrenció tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se a l'aparell vell equivalent. Tot sense que hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent del que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Ens anem de viatge, això sí, amb la butxilla.
Cada setmana a aquesta hora marxem de viatge amb la motxilla de l'Érica. Érica Castillo, com estàs? Bon dia, bona hora, libre i motxillera. Bon dia, com esteu? Molt bé, escolta, encara estic emocionada. Estic a punt de començar a ser òper. T'ho has plantejat, eh? Aquesta setmana, escolta, m'ho ha dit molta gent, m'ho ha dit molta gent.
Que ràpid passa la setmana i ja torna a ser divendres. Moltíssim. Vinga, doncs ja ho tenim aquí, això. Escolta, que vam anar a Irlanda, vam veure una experiència molt xula, fa dues setmanes a Croàcia. Tens una experiència per explicar-me a Turquia? Bé, que a Turquia hi vas, ho tinc clar. Però m'has d'explicar una cosa que ja m'ho explicaràs. És que tinc moltes ganes d'explicar-ho, però el que he après és que millor a poc a poc. Val, no diem res, no diem res.
Però la setmana passada em vas dir que anava a una ciutat que a mi m'encanta, que és Amsterdam. A mi m'agrada Holanda en general. Abans es deia Holanda, ara es diu Països Baixos. Països Baixos. Doncs, escolta, ítems, va, molt ràpid, eh? Dos o tres ítems. Què aprendrem avui? Vinga, va, avui us vull explicar una experiència que vaig tenir, que és que jo a Amsterdam he viscut dos anys i vaig estar... Ah, molt bé. Vaig estar-hi al confinament. Oh, jo crec que no cal que et digues res més.
Avui podem titular l'espai libre i motxillera quan et confinen als Països Baixos. Bé, als Països Baixos hi ha tot el món, però tu et va enganxar als Països Baixos. Perdona que triguem. Que és un bon lloc, no?
Home, a veure, bon lloc és. A veure, no ens queixarem tampoc. Ara també tinc una cosa. Bé, ara m'ho explicaràs, eh? Clar, el confinament ens el vèiem venir. Sí que a última hora va ser córrer, córrer, córrer, però clar, com et va anar, com et vas quedar allà? Tu no sabies parlar del Covid allà o no?
A veure, jo t'explico. I, de fet, volia explicar-vos això perquè ara que veia com una mica la fresca, jo no sé si et passa a tu que tens com ganes d'estar a casa, saps? Sempre. Amb la fresca tens ganes d'estar a casa. Clar. I si plou, més. Exacte. Clar, ja ens tarda en plou. Clar, però és que saps que no vaig superar-ho jo com vaig arribar. Vaig pensar, vale, la primera setmana galetes, manta i tele. Però és que la segona era el mateix i vaig dir, hem de canviar el xip, això, saps? Uau, no puc venir, ja ens tardava a estirar-me en un sofà, no? No puc venir.
Clar, no, llavors vaig pensar, mira, va, parlaré d'Amsterdam. El cas és que jo hi vaig anar per feina, jo treballava en un hotel de recepcionista i jo volia ser relacions públiques d'un hotel potent. Llavors me'n vaig anar cap allà, però jo no sabia que vindria el Covid, òbviament. Quan era això, quan era?
Això va ser... El Covid va ser el 2019, no? No, 2020, març. Març 2020. Doncs jo me'n vaig marxar sobre octubre de 2019. Vinga. Llavors jo vaig venir aquí el Nadal i en aquell moment vaig com veure... Ui, la cosa s'està posant una mica tensa, no? I jo...
et dic, bueno, torno perquè jo estic treballant, no? Clar, però això va ser... Va començar a la Xina, que amb tot el respecte, però ens en fotia, va, va, que no passa res, que això és un no sé què... Vam acabar com vam acabar. Però tu tornes cap allà, i què? Bé, i llavors vaig seguir treballant, vaig passar el Nadal i tot això, i vaig veure com que les notícies, no?, que si la pandèmia, que tal i qual...
I bueno, jo anava parlant amb la família i deia, què tal, com es va la cosa? I deia, ui, fatal, fatal, aquí... Bueno, van començar amb totes les restriccions que tothom sap, però és que a Holanda hi havia moltes coses que sí que es podien fer. Amiga! Nosaltres podíem sortir al carrer, podíem anar als gimnasos, podíem... inclús els bars i els restaurants, vull dir, funcionàvem de normalitat. Això en plena pandèmia, quan tots estàvem confinats, ho deixaven sortir?
Això va ser al principi, quan va ser la pandèmia com a tal, hi havia restriccions però no eren aquestes. O sigui, tu encara podies sortir al carrer, no és allò que la gent s'inventava que tenia un gos per sortir al carrer i aquestes coses que passaven aquí. Sortirem millors persones, eh, sí, sí, i tant.
allà, vull dir, jo anava a treballar cada dia i em movia i feia coses i la gent, com que hi ha tants espais verds, tants parcs, la gent s'ajuntava, encara que fos hivern i tal, és igual, la gent s'ajuntava diferent. Llavors, va ser dur a nivell de socialitzar i tot això, però jo vivia molt bé allà comparat amb aquí.
O sigui, a nivell de qualitat. Confinament, confinament, no es pot dir que hi hagués confinament allà. No, es vivia bastant millor. Doncs mira, és la primera vegada que sento algú que diu que en ple confinament a una ciutat, perquè ensenyà les imatges de Nova York, ensenyà tot buit, les grans capitals, Barcelona, Madrid, Londres, tot buit, i vosaltres ens tardem fent la vostra, no? Bé, una bicicleta, amb un llevat, i la gent feia esport en els espars... Haver-me trucat, haver-me trucat...
Sí, sí, no, llavors va ser molt interessant perquè, clar, vaig conèixer més com vivia la gent, encara que no hi havia tanta socialització, però sí que va ser un espai de, vale, vaig a mirar com gestiono jo la soledat, com gestiono tots aquests canvis i, sobretot, també, l'enyorança d'en la família, no?, en un moment així... Perquè tu no vivies sola, eh?
A veure, viure en una capital europea sola és bastant complicat, a no ser que tinguis un sou potent. Jo vivia, vaig viure amb una noia lituana, amb un noi espanyol també, de Madrid, i vaig viure, és que hi havia molta rotació de gent. Hi havia molta rotació.
Hola, tu t'has vingut avui, sí, però marxo demà. Sí, bàsicament, no, no, però en plan dues o tres setmanes i marxaven. Llavors, veus també una altra forma, no?, que no hi ha aquesta ferramena, jo visc aquí, jo soc d'aquí, no?, que es mou molt més, es mou molt més, i la pandèmia, la veritat és que tampoc hi havia gaire gent per allà, no?, pel carrer, així, per socialitzar, llavors estaves molt amb ells.
Aleshores, doncs, tu vas passar la pandèmia amb aquesta colla, no? Sí. Perquè viatjar sí que no es podia viatjar. Per tant... Bueno, dintre del país sí que podies viatjar. No, no, clar, dintre del país sí, però de Madrid no podia tornar a casa. Tu no podies tornar a casa.
Home, una mica difícil, i a part que tampoc, no és que, tampoc ho volia fer, eh? O sigui, quan veníem ho pensava molt, perquè va haver-hi una vegada que vaig estar a punt de quedar-me aquí. Ah, mira. Amb allò que tancaven els aeroports i totes aquestes coses, llavors és com, ostres, ara mateix, doncs, potser no es pot, però ja també per responsabilitat, no? No, no, està clar, està clar, està clar. Hem de vigilar les coses que fem, que no t'afecti a tu, li afecti a una altra persona. Vivies al centre d'Ensterdam.
No, vivia al barri Turk, això és el millor. A veure, anem a explicar, què és el barri Turk? Al barri Turk, jo vivia com a 6 quilòmetres del centre d'Amsterdam. Vivia al barri Turk i allò era com una bombolla externa, diguem-ne, perquè al final la gent que hagi pogut viatjar, per exemple, tu que hagis anat a Amsterdam, t'has adonat que hi ha moltes cultures...
Moltes. Moltíssimes. Hi ha molta gent de Solinam, hi ha molta gent turca, hi ha molta gent també d'altres països així com minories. I és molt interessant també dins d'un país veure un subpaís i generacions que han vingut aquí i s'han adaptat i les noves generacions ja més petites ja són holandesos.
El tema de la burocràcia i tot això ja ho tenen com més correcte. Segons a quin país els turcs a Turquia són d'una forma més desorganitzada i allà t'has d'assenyir molt el que són les normes del país i sobretot el tema de papers.
Que són un desastre. Els odio, els odio. Encara rebo cartes. Què volen? Ai, no sé, coses. Coses, o sigui, és com que tenen un sistema molt controlat. Dels bancs, per exemple, i de la seguretat social, que també funciona de forma diferent. Tu has de pagar un seguro de forma mensual. No és com aquí, que tu vas al metge i hi vas. O sigui, has de pagar un seguro privat. És una altra forma de viure. És una altra manera, és una altra cultura. Sí, totalment.
I què? Però més enllà de la pandèmia, vas estar més temps allà. Sí, vaig quedar un any més, i va ser molt especial també per veure la ciutat com canvia en totes les seves etapes, sobretot a la primavera, i veure el contrast de la gent mediterrània i la gent com més del nord d'Europa, com socialitzen, que és el que una mica comentava en el programa anterior.
la importància que li donen, no?, els valors d'estar més a casa, de socialitzar amb la gent que coneixen, no són tan com nosaltres, el fer moltes coses a fora, el tema de fer exercici, no?, que tothom va amb bicicleta, siguis nen com siguis avi, com que sigui, no? És que allà no queda un altre, tampoc. Has d'anar amb bici sí o sí, perquè al mig d'Ànstèrnam no pots anar pel centre amb el cotxe.
No, hi ha molt tramvia, també, però no és el mateix. I a part, és molt guai. I a més, és molt pla. És molt pla. És molt pla. Sí, sí, és un país extraordinari. Què més hem de saber, Dolanda? Va.
A veure, jo recomano que si aneu a Holanda, que també és un país que és molt interessant, sé que és veritat que no us preocupeu pel tema de l'idioma, perquè anglès el parla tothom. Tothom, ara t'anava a dir, eh? Parlen holandès, holandès, però l'anglès el parla absolutament tothom, eh? Correcte, és un país que, a part de ser pla, és molt fàcil de moure't a través d'autobusos i de més. Llavors, si hi aneu, us recomano moltíssim
que a tota la zona del centre la feu a peu, a part d'anar amb bicicleta, però que us poseu al barri del Red Light District, que a mi em fa molta gràcia, perquè és com, bueno, molt divertit. Hi ha diversos museus per allà també, que són molt interessants. Sisplau, aneu a la casa d'Anna Frank, que és meravellós.
Si us agrada el pastís de poma, tinc un lloc que és un espòiler brutal. Què dius, ara? Va, explica, explica. I això no és publicitat, però és que m'encanta aquell lloc. O sigui, vosaltres des de l'estació central, si aneu, baixeu una miqueta a la dreta. Hi ha un carrer que es diu Harlem Strat. Sí.
I allà hi ha una botiga, a l'esquerra hi ha una botiga, que és una formatgeria. I el que m'agrada d'Amsterdam és que, clar, com que tenen... Bueno, Amsterdam, en general, Països Baixos, que és un país molt conegut pel tema dels formatges. Sí, home, clar. I d'aquestes botigues et deixen provar tots els tipus de formatges aguts i per a bé. Llavors, per mi, això és una manera d'entrar... Tu vols anar d'inalla, directament. Bàsicament, però m'agrada perquè...
Perquè no hi ha aquest tema de vergonya. Saps el que vull dir? Que aquí dius, ai, em fa vergonya. Si a vegades ho posen allò un plat perquè ho provis i et fa vergonya. Exacte. Doncs aneu i ho proveu. I justament a aquest carrer, si aneu tots recte, arribarem a una placeta que allà és on es fan els mercats.
El mercat del Nordmark, que és un mercat que per mi és molt més maco, molt més local, que el tema... No sé si has estat al mercat d'Albert Kupstrat. A veure si ho dic bé, perquè el meu holandès després de dos anys va ser fatal. Els meus menys, el que passa. El que passa és que sí, vam estar a mercats... Hi ha diversos mercats, però aquest, el que us dic jo, de Nordmark, és més local. Sí.
Hi ha flors, hi ha narenques, hi ha formatge, hi ha una mica de tot. I just al costat hi ha el meu lloc predilecte, que és el que us vull compartir avui, que és una pastisseria que es diu Vinkel 43. Vinkel 43. Vinkel amb u-v-doble, que significa botiga.
Ah, mira, veus? Com es diu el botiga? Botiga 43. Exacte. I és molt famós perquè fan un pastís de poma orgàsmic, si em permeteu la paraula, perquè és brutal, ningú sap la recepta, i s'ha de demanar amb nata. Hosti. Perquè si no, li falta alguna cosa. I la nata es diu slagrum.
Slagroom. Sí. Posa'm un slagroom, unes maduixes amb slagroom. Tal qual. Llavors, això, doncs la gent s'ho menja allà mateix en el carrer, perquè és que no hi ha lloc per seure't a la cafeteria, és molt petitet, i t'assentes allà. I és brutal, de veritat. Si hi aneu, recordeu-vos de mi, perquè és meravellós. A part d'això, hi ha molts restaurants que són així com xic i demés, el que passa que...
No és una ciutat barata. No és una ciutat barata. Llavors, jo sempre recomano, si podem menjar a mercats locals, ells mengen molt també tot el tema de les patates fregides, la fricamdele, que són com aquesta... com si fos un Frankfurt, perquè m'entengueu? Sí, sí.
la salxitxa, no ho sé, els waffles, els estrop waffles, que estan boníssims. Sí, sí, tenen un producte molt típic d'allà. Sí, però el que és l'alt menjar sa i barat, doncs tampoc és que n'hi hagi ganes d'això, vull dir, és com a nivell cultural i de museus i de mercats, activitats, o sigui, si teniu l'oportunitat també de fer-vos de llogar una barca i passar pels canals, això és meravellós. No intentis llogar una barca per viure una setmana perquè deixaràs dos sous sencers allà.
No, això sí, això sí. I a més l'aigua, la veritat que he tingut l'oportunitat de veure com netejaven els canals i com treien les bicicletes. Sí, i tant, i tant. Perquè es roben moltíssimes bicicletes, eh? Si n'hi ha tantes... Es roben moltíssimes. A mi hi ha una cosa que em va sobtar fa un parell o tres anys que vaig anar-hi per última vegada.
o l'última vegada que vaig anar-hi, és que els Països Baixos, Holanda, Amsterdam, sense més lluny, porten molts i molts anys d'avantatge a ciutats com les que tenim aquí. Barcelona, Madrid... Els hi porta moltíssim avantatge, perquè jo vaig anar-hi de petit...
Ja recordo el tema de les bicis, però és que ara ja era aquella època, però ara ho tenen, clar, han anat modernitzant-se, a més a més. Què ha passat? Tu arribes a una gran ciutat i primera tens uns pàrquings enormes, enormes vol dir enormes, que per un duro i mig deixes el cotxe allà.
És a dir, tot el dia arribes allà al matí, pagues una misèria i deixes el cotxe. Al costat tens l'opció d'agafar bicis. Te'n vas pel carril bici.
Tren, un darrere l'altre, no això que tenim aquí davant, que és miserable, però miserable és això. Autobús, és a dir, el tren via, dius, però aquesta gent... Nosaltres ja podem dir, escolta, mira, escolta, és que volem que a Barcelona es vagi en bici, cony, doncs prepara-ho. Primer no te deixes el cotxe. Segona, no, és que vaig en transport públic. Vas calent i arribes tard.
Depèn d'on vinguis ni t'ho pensis, perquè si vas una mica a l'interior ja ni t'ho pensis en agafar el tren. Per tant, vaig notar això, que bé que ho tenen preparat. I aquí em dóna la sensació que en ciutats com Barcelona van començar la casa pel sostre. Va, anem a fer el bicing, vinga, fantàstic, anem a fer el bicing. Molt bé, i la gent que no arriba amb cotxe a Barcelona, que arriba amb cotxe, què fa? M'entens? És a dir, perquè molta gent agafa el transport públic. Primer, el barat i el malament que va. És caríssim i va fatal. I segona...
que clar, vaig en cotxe a un taldejo, ja m'agafaria la visió, però què fas? Totalment. I a part, no sé si ho vas notar, que són com transports molt més nets, molt més segurs, i que són puntuals i que no hi ha tonteries. Són transports públics. Exacte, sí, sí, genial. A part del que dius que no està preparat el sistema i que hi ha molta gent que viu a Barcelona que té por d'anar amb la bicicleta, ens estem potser desviant una mica, però...
Perquè el trànsit i la gent tampoc és gaire cívica. Llavors, doncs, bueno, en aquests llocs, si tu estàs conduint pel carril bici i, pobre tu, que passis quan hi ha un tramvia. Perquè me'n recordo que un dia m'ho fotrà una bronca perquè se'm va quedar la roda de la bicicleta dins del rail del tramvia. Tu les bicis no us porteu bé, això ja ho he après, eh?
No, home, no, però per dir, no?, que tens raó que la infraestructura no està muntada i a part... Però espera, espera, se't va quedar la roda al carril i et va fotre una bronca?
Bueno, em va renyar perquè jo el que vaig entendre, perquè tampoc no ho vaig entendre molt bé. O sigui, si algú et crida, t'espantes, no?, primer. Però jo crec que em va renyar perquè vaig travessar de forma que se'm va quedar la roda. Ah, val, val. Havia travessat en diagonal. I clar, tu quan vas... Que també hi ha semàfors, eh?, per les bicicletes. I tant, i tant, i tant. O sigui, poca broma. I quan es...
Els ponts i tot això s'eleven. Llavors, malgrat que tu sàpigues anar amb bici i tot això, doncs és com que has d'estar atent per on vas i tot. I a nivell de costums, doncs també em va sobtar molt que tothom anava amb bici i que realment la gent té uns hàbits molt més saludables que nosaltres en general. Sí.
Una ciutat per sota el nivell del mar, és curiós això també, però ho tenen molt preparat i, escolta, a mi ets un país que em té, i una ciutat, un país en general i ciutat en particular, que em té molt enamonat, eh?
Doncs vas estar per allà fent excursionetes pels voltants. Vaig estar pels poblets, perquè vivíem a pobles de Volendam... Volendam, Édem, Zandam... Això és fantàstic, i allò és que ets un més, vas amb la vigillada tan tranquil, eh? Sí. Què més hem de saber, va? A veure, jo, el que m'agrada a mi de poder explicar-vos totes aquestes coses dels viatges, és una mica com...
Ai, no sé, tu què opines dels holandesos? Perquè, va, anem a fer una mica de salseo, no? Com en tot hi haurà de tot. No, no, però a nivell de, no sé, d'atractius i de coses, jo a mi em va fascinar molt, com et comento tot el tema dels poblets,
Però sobretot el que em va cridar l'atenció és la forma de viure, que tenen una forma com molt més relaxada, com molt més... Res a veure amb aquí. Com més de casa, i clar, quan venen aquí, òbviament, doncs ho disfruten molt pel tema del sol i de més, eh? Sí, sí, però allà són molt amb tranquil·litat, amb respecte, que hi haurà de tot a tot arreu, eh? Però sobretot els poblets anaves allà, dius, hòstia, aquest tio viu bé aquí, eh?
Jo crec, eh? És a dir, jo estic d'acord amb tu, eh? Aquest caràcter així... Insisteixo, eh? Hi haurà de tot. Però aquest caràcter que tenen és un caràcter, doncs, de tranquil·litat... Es respira molta tranquil·litat, en aquell país. Es respira molta tranquil·litat, totalment. I després, les platges que ells tenen, per si neu, si us ve de gust d'anar-nos més cap al nord, són molt diferents de les nostres. Són molt planes. Has de caminar molt per posar-te al mar. Heu de vigilar, ara m'estic recordant, també...
que és molt comú el tema de menjar-se les patates fregides. No sé si ho has fet, això, d'anar-te a menjar les patates fregides i et posen una salxitxa o peix, el que sigui, per la platja et venen totes les gavines a buscar-te el menjar. Això ho he d'anar molt en compte, també. És que estic pensant en coses que li poden servir a la gent. I sobretot... Les distàncies són molt curtes, eh? Sí, exacte. Si vas de ciutat a poble a poble ho fas tranquil·lament i tot està molt ben preparat. Això sí.
Hi ha en un radar la mar de macos. Ojo si viatgeu a Holanda, als Països Baixos, perquè si viatges per l'autopista, si diu a 80, vés a 80. No vagis a 82. A 80. És que ells són molt estrictes. Són molt estrictes. Això és una mica el que et deia amb el tema de la burocràcia.
s'ha de seguir les normes i s'ha de fer així i ells tenen una altra manera que nosaltres podem dir, bueno, doncs aquí les coses es fan diferent però ells segueixen molt les normes, són com els alemanys, o sigui, s'ha de seguir el que s'ha de fer i de més, i penso que és una experiència que també s'ha de viure, de fer un cap de setmana o una cosa així, sobretot i moure's, ara mateix he mirat, per cert, que us volia comentar
que estava pensant en els propers programes, a veure què podia explicar, i a veure donar destins. Però ara, el mes d'octubre, és un molt mal mes per anar-hi, perquè estan els vols caríssims. Què dius ara? A Holanda, eh? Sí, sí, 300 euros.
300 euros. Espereu-vos al novembre que els pros baixen més. Amb Transavia, Vueling... Perquè jo pensava... Escolta, jo els vull recomanar que hi vagin a veure tot això que els he dit. Durant molt de temps, Schiphol, l'aeroport d'Amsterdam, era el més gran d'Europa. Ara ja no. Ara em sembla que és el de... Ja t'ho diré demà.
La Londres. El Hydro? El Hydro. Sí. No, a veure, és un aeroport maco i a més et pots comprar els bulbs, els bulbs de les tulipes, que això no us he parlat, però això és un souvenir que no pot faltar. I altres tipus de coses també per fumar. Pots comprar allà a Holanda. Jo, la veritat que en això...
Has tingut alguna experiència? Ai, ara, ai, ara. No, no, jo soc super sana i jo mai m'he drogat i mai he fumat ni un cigarret, ni marihuana ni res. Però tenia les ganes de provar alguna cosa així, a veure què passava. Ja em vaig comprar un muffin d'aquests així amb marihuana i jo pensava que estaria com super a top i estaria super feliç i super eufòrica, doncs em vaig quedar clavada.
Em vaig quedar adormidíssima i allà vaig aprendre que hi ha diferents tipus. Dins del que és la marihuana hi ha algunes que són com més per relaxar-te, la sàptima, no sé què... És un món, això, eh? No és un tema que m'agradi mai, no m'ha agradat mai, és que no m'agrada, ni l'he provat ni tinc gaire mena d'interès, però és veritat que allà...
Sí que és veritat que allà, la gent d'allà, doncs, bé, és legal i tal. El que passa és que des d'aquí ho veiem més com un espectacle que per el que és, no? Et penses que vas allà i tothom està drogat i no és veritat. No, no, no, per res del món. Però per res, i vas allà i trobes on busques, com aquí. És a dir, el que passa és que allà és legal. Suposo que el fet de ser legal, doncs ells no tenen...
És com la prostitució. Sí. La prostitució. Ells són molt més oberts i, de fet, tenen el Museu de la Prostitució. Que si aneu, us recomano visitar-lo. I el barri vermell, no és? El barri vermell, eh? Sí. El Red Light District. És curiós. És curiós. Sí. Fa anys ja hi era.
El vaig veure, però sempre ha sigut una atracció turística, tot i que és el seu modis vender, però ara ja ho saben, que ella és una atracció turística i viuen d'això, també, evidentment. Ja no viuen d'exercir la prostitució. Ens porten molts anys endavant, eh? És a dir, aquí tenim una sèrie de prejudicis i tal que allà no tenen. I ja t'ho dic, ens porten moltes vegades. Un enamorat d'Holanda o Països Baixos en general i d'Amsterdam en particular. I dels poblets ja ni t'explico. Més que d'Amsterdam. Són supermacos, eh?
Sí, sí, jo recomano això, eh, que ens tarda, si aneu, viatgeu i aneu a la veure, clar, evidentment, un o dos dies o el que vulgueu, però jo anava a viure en un poblet. Bueno, i tant a viure no, eh, que a l'hivern què fas allà? És molt avorrit.
Perquè això és una altra cosa. Ells fan moltes coses a casa i hi ha una botiga que es diu Action, que també la tenim aquí a premiar, si no la recordo malament, que allà és que és una visita obligada. O sigui, aprens a fer croixet, aprens a fer de tot, perquè a l'hivern la gent es queda a casa. Clar. Fa fred. I a més els horaris són molt europeus allà. Els horaris són molt europeus, totalment. Sí, sí, sí, sí.
Jo tinc ganes d'anar-hi, eh? Ara m'has fet venir ganes d'anar-hi. Ara m'has fet venir. Hem de ser alguna cosa més de Holanda o preparem el següent destí?
Jo crec que el millor de tot és agafar la motxilla i perdre's. Òbviament, també hi ha Rotterdam, que no n'hem parlat, que és molt maco, Endoven, molt maco, però s'ha d'anar-hi, s'ha d'anar-hi, o l'Eiden també, s'ha de fer una volta i si podeu fer un road trip així d'uns 7-10 dies, meravellós, però un cap de setmana a Amsterdam jo et firmava ara mateix.
Home, i tant. Sí, sí, i tant. Però ara no, eh? Que és molt car. O sigui, ja cap al novembre, desembre. És molt car. Quan ha de valguer un viatge perquè decida ser, dius, 300 euros i jo encara, va, 300, però a mi em sembla car, eh? Home, jo on vol per anar-me a Amsterdam... No sé, 120 com a molt, eh? No pago més. Anar i tornar. Anar i tornar.
Escolta, està molt bé. Sí, jo crec que aquest preu està bé. Més d'això, 150, vale, però 330, com he vist avui, m'ha semblat molt molt tard. O sigui, estàs buscant per anar-hi, no? Bueno, és que jo m'ho vull informar, perquè jo sé que després d'aquest programa hi haurà gent que em digui, Erika, passa'm totes aquestes coses que m'has explicat que no vull anar demà, saps? O sigui, ja, què hem de fer, saps? Algumarra, el mercat del formatge, també molt bonic de veure en una plaça molt típica, això. Ai, sí. Molt xulo. Sí, sí.
Doncs, escolta, la setmana que ve on anem? On vols anar, va? Sortim d'Europa? Va, sí. Ens anem per Sud-amèrica? O què vols? Ho hauríem mitjà, què vols? Comencem a Sud-amèrica, va. Vinga, va, anem a Sud-amèrica. Ens anem a Mèxic. A Mèxic. Quant de temps hi vas estar? Dos mesos... Dos mesos i mig, em sembla. Et vas trobar un confinament? Et vas perdre amb vici? No, va ser molt millor. Em vaig perdre amb un mercat de màgia negra. Uau!
Això és una anècdota que em fascina explicar-ho. Ah, anava a dir, ho explicaràs, això, no? Home, i tant. Va ser molt divertit, allà amb la verge aquesta de la mort. Bueno, unes històries. Allà sí que em vaig espantar. Allà sí que em vaig espantar. Anderle, anderle. Quines ganes tinc de dir a Mèxic que m'ho expliques això. Vinga. Gràcies, Èrica. A vosaltres. Libre i motxillera, som-hi. Adéu.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
És migdia i la Sada Mar torna a demostrar un any més el potencial musical i artístic que tenim, tant és així que 5 dels 16 classificats al concurs de música jove Mares Music, una mica més del 30%, són de la nostra localitat. Es tracta de David, Gaba, Marc Aldrofeu, Marc, Molleja, Quintet i Niu. Tots esperen passar les pertinents validacions del jurat per poder actuar en directe a la gran gala final del Mares Music,
que se celebrarà el 15 de novembre a les instal·lacions de la fàbrica de Cabrils. Hi ha importants premis en joc. El Festival de Música Jove arriba a la seva edició 21 i és organitzat pels ajuntaments de Cabrils, Almas Nou, Mungat, Sant Vicenç de Montal, Diana, Tordera i Vila Sadamar. A partir de la una de la tarda al nostre Espai Crònica amb Joan Escofet ampliarem la informació.
Finalment i després d'uns quants anuncis contradictoris, l'exèrcit d'Israel ha anunciat aquest divendres al matí que l'Alto al Foc a Gaza ha entrat en vigor a les 11 del matí hora d'aquí. Aquest dijous al vespre el govern d'Israel va dir que això no passaria fins al vespre d'avui i de fet aquest matí han continuat
L'activitat militar a Gaza. Dijous al vespre va bombardejar la ciutat de Gaza i després va continuar fent-ho al sud de la Gran Franja. El bombardeig a Gaza, en el qual Hamas afirma que s'han ensorrat edificis, a sota dels quals hi han quedat 40 persones atrapades. L'ha confirmat el mateix Exèrcit d'Israel. Hores més tard, ja la matinada de divendres,
Els soldats d'aquest atxarci també han bombardejat la ciutat de Can Lluís, al sud de Gaza. L'alto al foc no comença oficialment fins avui al vespre. L'entorn de Hamas ha recomanat a la població de Gaza no aproximar-se ni tornar a les zones on són presents les forces d'ocupació fins que no s'hagi fet l'anunci oficial de retirada. És, com dèiem, el que ha dit l'entorn de Hamas. Ho han fet els anomenats equips de defensa civil. En un comunicat ha publicat el diari Filestin vinculat a Hamas
Un avís adreçat principalment als habitants de la ciutat de Gaza.
La Guàrdia Urbana de Barcelona, amb el suport dels Mossos d'Esquadra, està portant a terme el desallotjament de la nau de l'Escusesa, situada al carrer Pere 4, 345, al barri del Poble Nou. El consistori de Barcelona, propietari de l'immoble des de 2017, ha ordenat el desallotjament immediat per la precarietat de l'estructura de l'edifici i el perill que suposa per les persones que hi viuen després que els bombers determinessin que l'estructura pateix d'anys greus, segons ha informat el consistori.
El Congrés del Perú ha destituït la presidenta del país, Dina Boluarte, després d'aprovar per àmplia majoria quatre mocions diferents per fer-la fora de manera immediata. La Cambra ha declarat la permanent incapacitat moral de la ja ex-presidenta per fer front a la creixent inseguretat ciutadana i l'auge del crim organitzat. Boluarte no s'ha presentat a l'hemicicle. Els partits de dretes que fins ara donaven suport a Boluarte han promogut la seva destitució quan falten sis dies
per les eleccions generals de 2026. A Catalunya creix l'interès dels estrangers per les masies que reformen buscant natura i història. Immobiliàries especialitzades han detectat un augment de clients holandesos, belgues i britànics que busquen cases de pagès per reformar.
El Barça ja ha posat en marxa el passi de la temporada 2025-2026 i que servirà per veure tots els partits oficials de la temporada. Lliga, Copa i Champions tenen Montjuïc com a Spotify Camp Nou. El passi començarà el partit corresponent de la novena jornada contra el Girona el 18 d'octubre amb l'excepció del gol de la Champions que tindrà lloc el 21 d'octubre.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Com està?
Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor. Invictes és un servei d'inclusió social que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles per tota la vida. El servei se centra en tres àmbits d'actuació. L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident recuperi l'estat emocional i l'autonomia. L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores. I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu per aconseguir un entorn integrador i inclusiu. 012, la millor resposta.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa millorar tant fins i tot quan estic enfadada. I jo sóc en Víctor, el germà gran. I en realitat, jo no vaig néixer aquí, però també sóc la meva família. Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
6 minuts per damunt del migdia, enfilem l'última hora del parlant de tot aquest divendres i també de la setmana. Mireu, us hem explicat al llarg de la setmana i ens fa molta il·lusió aquesta última hora perquè la dedicarem a conèixer una cantant, una músic maresmenca, ella és de Tiana, que ha fet moltes coses i esperem que en faci moltíssimes més. Té un futur espectacular i de moment un present que ha provat molt. I amb nosaltres avui tenim la Seiza.
Hola, molt bones. Bon dia, com estàs? Doncs molt emocionada d'estar aquí, m'he aixecat amb moltes energies avui. Sí o no? Bones energies, no? Sí, sí, sí, sempre bones. Et dius Ariadna? Sí. Però et fas dir artísticament Seiza. Així és. Doncs amb la Seiza invertirem els últims minuts de la setmana al Parlant de Tots. Som-hi. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Que te pienso y te pienso y me estás gustando No sé qué pasará Anoche me besaste sin parar No me pude resistir Me dejaste atrapada Tú provocas algo
Europa Press, el mes de juliol, deia Seiza lanza señal, el nuevo hit del verano. Bueno, sí, vaig tenir molta sort que em poguéssim publicar fa uns mesos i, bueno, va sortir aquesta cançó d'això al juny i molta gent m'ha escrit que els hi ha encantat, que és la cançó de l'estiu i, bueno, m'agrada molt aquest recibiment que ha tingut.
I tu com veus això a Europa Press, que estem parlant d'un mitjà gran, una empresa de comunicació molt gran, i diu el hit del verano, no et veu una mica de vèrtid? Sí, sí, sí, sí. Quan vaig veure la notícia estava, no sé on estava, estava dinant amb mi mare que m'ho van enviar i jo vaig dir com, no pot ser que m'acabin de dir això, és com un honor que m'ha dit això sobre Europa Press, que jo vaig dir com, uah, molt gran. Has cantat moltes vegades senyal aquest estiu o no?
Doncs la veritat que sí, m'he anat de viatge i a cada lloc que trobava un bar petit i tot em posava a cantar, hi havia un restaurant que hi havia una banda sonant, estàvem cantant, i els vaig dir que jo canto, em puc posar a cantar una cançó amb vosaltres, i bueno, vaig acabar jo el concert, em vaig quedar amb la banda, però perquè va ser allà, em van dir, vinga, fes una altra, una altra, i al final vaig acabar jo. Un concert improvisat? Sí, sí, sí, així. A on, això?
Això va ser a Bali, vam anar. A Bali? Sí, sí, sí. Molt bé. I o sigui, vas acabar el concert tu, no? Sí, sí, sí, totalment. Els hi vas fotre l'ascenari directament. Bueno, no, vaig tocar amb la banda. Jo estava allà amb la banda. I et van seguir? Sí, sí. Sí, no? I vas cantar Senyal?
Sí, també vaig cantar Amy Winehouse totes. Així estava jo ja en mi salsa. I en altres llocs també he anat a molts karaoke's aquest any. I demanava la cançó com si no fos meva, saps? I em posava allà, deia, vinga, la promoció no aquí. Hòstia, que bo! En sèrio? Sí, sí, sí. Posa'm una cantant que es diu, ara... Seiza! Búscala! Sí o no? Sí, sí, sí. I cantaves tu...
Clar, i deien, ai, que me canta, sembla teva. Sí, sí, sí. És que és teva, més a més. És que a més l'has composat tu, no? Sí, sí, això és el que més m'agrada de les meves cançons, que al final les faig i no les sento com que... O sigui, potser no m'identifico amb totes, perquè sí que moltes són com més creatives, coses més artístiques, però sí que m'assento com orgullosa de dir, vinga, les estic fent jo.
Ja sé que tu deus m'he preguntat mil bars, inclús tu deus m'he preguntat tu, no? Quin gènere cantes? Perquè m'han dit que cantes d'indi, rock... Una mica el que et dóna la gana, no? Exacte. Jo sí que crec que tiraré a partir d'ara més a part un pop indie, més així com íntim...
Però sí que és vital que, com que he començat fa poc, vaig dir, ara és el moment perfecte per poder fer el que em doni la gana, provar-ho tot, perquè sé que d'aquí, si la meva carrera creix, hauré de potser dedicar-me més a un tipus de gènere que tampoc ha de ser així. Però sí que he volgut provar tot, he fet des de salsa, també he fet... O sigui, bueno, si us pujeu a la meva discogràfica, trobareu de tot. Estàs a l'Spotify? Sí, sí, a Spotify, Apple Music, YouTube, bueno, totes les plataformes. A tot? Sí, sí, sí, on em vulgueu trobar, que no hi hagi excuses.
Però escolta una cosa, i si ara fas el que et dóna la gana, que està molt bé, quan tinguis un nom i tot, seguiràs fent el que et doni la gana. Home, clar. Amb més raó encara. Amb més raó, sí, sí, sí. Salsa i tot, eh, t'hi poses? Sí, sí, tinc una cançada salsa i... I balles o no? Sí. També? M'agrada ballar des de petita, de fet. El meu punt artístic va sortir del ball i a partir del ball vaig començar a cantar. Perquè tu et dius Ariadna. Sí. I clar, tu de petita ets l'Ariadna, m'imagino. Quan passes a ser la Seiza?
Doncs passo a ser la Seiza quan em vaig dir que em volia dedicar això 100%, però deia Ariadna, hi ha l'Ariadna Grande, hi ha moltes persones que diuen Ariadna i em confondrà molta gent. Necessito un nom curt però que sigui així fàcil, que tampoc és que sigui fàcil el meu nom d'ara, però vaig dir vinga anem a buscar un altre que sigui creatiu i que també em representi. I bueno, vaig estar buscant noms i llavors em vaig captar amb el nom de... Un dia buscant per internet vaig dir la llosa de los dióces d'Egipto i em va sortir Segmet.
Llavors es derivava en espanyol a Seymed i vaig dir, ui, que xulo, però Med no m'acabava. Llavors vaig buscar el meu nom, Ariadna, que és puríssima, doncs la paraula pura en griego... Grec, eh? Sí, en grec. Pura en griego era Cazaros, i em va agradar la segona si li ho va crazar, i vaig dir Seiza, i vaig buscar molts més noms, eh? I bueno, al final va quedar aquest. No a favor de tothom, no tothom està a favor d'aquest nom, però bueno. No? Qui et va dir que no? Mi mare, per exemple. Què va dir? No, no...
No, no li va agradar perquè li recordava la paraula Saitó, i de fet ara el meu germà em diu Saitó, d'arreu d'això. És que es diu S-E-I-T-A-K. Sí. Amb la qual cosa, clar, si ho dius tal com Saita, potser sí, però Saita... Sí, no tothom ho pronuncia bé, però jo com que m'agrada el fet que no sàpiga pronunciar. Que ets molt inquieta, tu. Sí, sí, sí, sí.
Hòstia, perquè arribar aquí amb aquesta conclusió buscantant és complicat, eh? El camí és llarg, eh? Podria agafar Ariadna directament i quedar-me tranquil·la, però vaig vingar a buscar un nom rebuscat. I a casa què et diuen? Seiza o Ariadna? Ariadna, menys el meu germà, que em diu Saitó. Saitó? Sí, exacte. Molt bé, molt bé. Sí, sí, està bé. I quan fa que vas adoptar aquest nom? Doncs ja fa 4 anys o 5, però clar, encara no feia ni música quan el vaig agafar. És que m'agradava cantar i jo deia, em vull dir així. Però tu quan comences a cantar?
Doncs vaig començar a cantar arrel d'Operació Triomfal 2017, o sigui, fa molts anys. Molts. Em fa gràcia dir-ho. No, però bueno... Cante 19, clar. Sí, en tinc 19, però va ser potser als 10 o 11 anys que vaig començar i ho feia, però molt malament, eh? De fet, bueno, no vull dir molt alt perquè està meva mare aquí, però me'n recordo que una vegada em va dir no cantis tant que tancaràs els vidres, perquè sí que ho feia bastant malament a l'inici.
I va ser a Arrelda que jo vaig dir, va, vull fer classes de cant, necessito fer classes de cant, i em van apuntar, i a Arrelda allà he començat a fer classes de cant, de classes de piano, ara he començat aquest any amb guitarra, però estàs donant-ho del tot molt bé, i bueno, un curs de producció musical, més dret també, he estat fent coses ja a Arrelda allò. Per tant, tu, m'imagino que la empresa feia segon de batxillerat, és així?
Bueno, no, fa dos anys. Dos anys, val. I a partir d'aquí dius el tot per tot per la música. Exacte. Sí, meus pares em van dir et deixem fer la selectivitat, depèn del que treguis, si treus bona nota et deixem dedicar-te això perquè... Sí, però bones notes treies. Sí, treia bones notes, de veritat. Ja es veu.
I bueno, això, vaig entrar també a diferents universitats, però al final jo pensava, estaré fent alguna cosa que no m'apassiona, no és el que vull dedicar-li al temps, i he de fer alguna cosa que ara mateix que puc ho podria fer bé i que m'ho passés bé amb aquests anys. I bueno, estic provant-ho de moment.
Però encara que haguessis entrat a la universitat, haguessis fet alguna cosa de música. Òbviament, sí, però jo crec que no li hagués pogut dedicar tot el temps que ara li estic dedicant i tan entregada, saps? Perquè tu fa molts anys, quan eres petita, fa molts anys, eh? Insisteixo, té 19 anys, eh? Què volies fer, tu, quan em deien, Ariadna, que...
Doncs era una cosa que jo mai sabia, era com, no entenia el futur, què seria de mi? Estic que deia, vull ser com la típica empresària, així, em veia amb una jaqueta d'aquelles de tratja, però ja està, només em veia això. Empresària? Sí, ja està. Sí que m'havia donat pel ball tota la vida, des de 4 anys que porto ballant, i sí que era, bueno, potser ballo, però tampoc era una cosa que m'apassionés el ball.
Clar, una cosa és cantar, no?, que cantar més o menys, doncs, més bé o més malament tothom ho fa. El que passa que, clar, tu deixes apostar-ho tot, vol dir estudiar, fer producció, has tocat totes les tecles, totes les vessants del món de la música...
I també t'has sentat a composar. A veure, a mi explica'm la primera vegada que et sentes davant d'un paper. Dius, ara vaig a composar una cançó. Quan fa d'això? Doncs això ja potser fa cinc anys, no, potser quatre, alguna cosa així, que em vaig posar amb el piano i vaig dir, vinga, vull treure una cançó meva. Tu ets pianista, eh?
No, no, no, em sé defensar amb el piano, però ja està, eh? Tampoc pensem que tinc un molt nivell. Però bueno, vaig dir, vinga, jo vull fer la meva pròpia cançó perquè necessito alguna cosa que m'identifiqués. Esclar, l'època jo crec que preadolescent no hi ha com cançons al to que m'acaben d'identificar perquè al final a la ràdio i tot s'escolten cançons de gent més adulta, no?
Llavors jo pensava, jo, m'agradaria sentir-me identificada amb una cançó, però la veritat que fos sobre mi. Llavors vaig començar a fer cançons meves, els cítics d'acords, els quatre bàsics, les mateixes rodes, però anava fent allà i al principi sortien coses horribles. Però després, mesos d'entrenant i tal, al final, doncs, és pràctica i anar llegint coses. Vaig començar a llegir molt, que jo no llegia res, i bueno, vaig anar treballant aquesta creativitat. I bueno, ara avui en dia sí que em sento molt més còmode a l'hora de composar. I com es diu la cançó? La primera que vaig fer...
Ostres, jo no me'n recordo ni del nom, eh? Si no està publicada, no? No, no, no, òbviament. La primera que s'ha publicat... Home, òbviament, igual. No, no, no. La primera que així vaig fer més de professional, que me la vaig produir tot, perquè ja havia après a produir, es deia Entossada, que era per el treball de recerca, que tothom ho va fer sobre coses científiques i tot,
I jo vaig agafar, bueno, això a mi em fa molta gràcia, eh? La cançó de Tussa, de la Carol G. Doncs vaig dir, vinga, vull saber les claus de l'èxit d'aquesta cançó. I a part, vull que després de tenir les claus de l'èxit, fer la meva pròpia cançó amb aquestes claus. Llavors, per això vaig haver d'estudiar-me tota la cançó, bueno, que és una tonteria, però al final la cançó aquella... Bueno, una tonteria o no?
Va ser la segona col·laboració femenina més top del món, que al final et poses a veure coses que dius, jolín, sí que va ser important aquesta cançó. I arrel d'allò vaig fer la meva primera cançó, que era així molt... Era com la segona part d'aquella cançó, vaig crear. I això va ser el treball de recerca? Sí, sí, sí. I què vas treure? Un 10. Un 10, ja ho imaginava. Sí. Això va ser la teva primera cançó top, no?
Així, sí, però no la vaig publicar. I després, jo també havia fet diverses cançons a casa, produïdes totes per mi, però és que no ho escoltava ningú, només ho tenien els meus pares, i el típic d'aquests meus pares, saps quan ensenyen fotos al fill d'au, mira què ho fa, doncs mon pare ho feia... Amb la música. Amb la música. Mira, m'hi ha, que bé he encantat. Els pares estem orgullosos, eh? Sí. O no? Sí, sí, els meus estan molt orgullosos de mi. Clar, escolta una cosa, i sobre què descrius quan te sentes allà i dius, necessites algun ambient especial per descriure o no?
De nit és quan més estic. De nit? Sí. O sigui, primera premissada ha de ser de nit. Segona, sola? Sí, si pot ser, sí. Amb silenci? Bueno, amb un piano o una guitarra, així. Però sí, que no hi hagi moltes distraccions. I sobre què escrius?
Mira, últimament estic intentant escriure fora de mi, perquè sí que a l'inici vaig començar intentant escriure coses de mi i m'he adonat que és molt més fàcil escriure quan no es tracta de tu o escrius per altres persones. Per exemple, les dues últimes que he escrit les he escrit pensant que les anava a cantar a una altra persona.
Llavors, a l'hora de la veritat, fas una cançó sense pensar-t'ho tant, rebuscar-ho tant, i surt molt millor. Però sempre hi ha un rerefons autobiogràfic a les cançons, eh? Clar, per això, sempre acabarà sortint algú teu, però d'aquesta manera, pensant que és per una altra persona, funciona molt millor. Els periodistes som així, ens agrada saber com escriviu, el que escriviu i tal, i hi ha moltes vegades que això ja, el públic en general, escolta una cançó i diu, ah, mira, aquesta cançó.
cançó, mira, podia parlar de mi perquè fa això, això, això. Igual no té res a veure, em fa molta gràcia amb això. A vegades ens hem fet una història sobre una cançó que dius, hosti, no té res a veure. Totalment. I tu dius que ara intentes defugir una mica de tu, però sobre què escrius sobre tu?
Intento escriure, és més retrospectiu. Sí que, òbviament, intento parlar de temes d'amor, perquè al final a la gent li agrada aquests temes, però també intento anar més profundament i no parlar de la típica ruptura o ai, m'agrada aquesta persona i ja està. Això ven molt, eh?
Sí, ven molt, però intento buscar-li com un otro trasfondo. Un artista que té una ruptura sentimental, és un disc? N'he fet, eh, n'he fet alguna cançó d'aquesta, sí, sí. Però és un disc, això? Dius, hòstia, ara vaig escriure aquí, que estic en aquest moment i tal. O sigui, has tingut alguna decepció sentimental? Bueno, alguna cosa, però m'han servit per inspirar-me. Però ho feu més gran, després. Exacte, sí. La cançó, si és un drama... Sempre s'exagera, òbviament. I després diu, bueno, no n'hi havia perdut, no? Exacte, sí, totalment. I què més? Què més escrius?
Intento escriure una mica així com temes divertits. Hi ha un tema molt divertit que és, bueno, que tècnicament no és divertit, que si l'escoltessin típiques amigues diria, no, això no pot ser, però és que te traiciones a tu mateixa. Ah, com es diu?
L'autosabotatge. A mi que ella m'agrada molt perquè és com que estàs fent alguna cosa que no pots fer i comença la cançó dient m'he traicionat i no pot passar mai. Però de sobte la cançó canvia i diu, bueno, tinc la temptació, no puc i vull més, saps? I això és la típica cançó que li diu a la teva amiga, és que vull més, saps? I la teva amiga et diu, no, no, no, no pots...
Avui volíem portar el piano, però no ens entrava el piano de Cuba, en aquest estudi no ens entrava, però sí que has vingut preparada per cantar-nos un parell de cançons. Ai, sí, m'encantaria. Una serà Autosabotaje, oi, una serà? Sí, a mi m'ha de gust cantar-vos Autosabotaje. Ara cantarem, ara cantarem. I la de Complicado, també. La cantante española Seiza estrena Complicado en Miami. Això ho publicava América Tejeda. En Miami, com si fos aquí a Dos Rius, no? I tinc entès que tu has estat als Latin Grammy.
Sí, vaig estar-hi l'any passat i vaig tenir l'oportunitat d'anar i em va impressionar moltíssim. Però a veure, perdona, no vas anar així de públic, vas anar a participar d'alguna manera. Sí, bueno, vaig fer en algunes... O sigui, la setmana dels Latin Grammy és un dia, però durant tota la setmana hi ha eventos i hi ha també moltes entrevistes i a mi m'han fet diverses entrevistes per allà...
I també per les nits anava a alguns eventos, hi ha un dels eventos que es deia Miami Secret Sessions, que vaig cantar allà davant de la gent, i la veritat que impressiona, estàs en públic, la veritat que no et coneix res.
Però, a veure, jo si vaig avallar a mi, però els Latin a mi no m'entrevistaran, evidentment. Què vas fer prèviament perquè t'entrevistes? Els hi vas portar cançons? O vas dir, escolta, com funciona això? Bé, el meu equip els va enviar a diversa gent les cançons i llavors diversos medis estaven com interessats amb mi. I m'han dit, ai, que vingui, que la volem entrevistar. I tu què? Jo, bueno, cagada, perquè m'havien fet una entrevista. Qui et truca per dir...
Ari, que te'n vas a Miami. La meva productora que m'ho va dir, mira, que li hem enviat i els ha agradat i que volen que vagis. I què vas dir? Jo superloca, estava com, no pot ser, perquè clar, jo soc molt friki fan de tota la música i tot això. Friki fan, m'agrada això. Sí. Vinga. I llavors...
Porto com 3 o 4 anys veient la gala de los Latin Grammy abans de fer jo música, que m'aixecava a les 2 del matí a veure-ho en directe, saps? I estava allà a casa sola, que m'anava a dormir a les 6 del matí per estar tota la nit desperta i veient la gala. Llavors, estar allà va ser com superimpressionant. I a més tinc entès que una cantant, Rosalén... Rosalén, sí. Rosalén et va fer un tour, no? Sí, sí, sí. Explica la història de l'avió, que te la trobes.
Vale, sí, me la vaig trobar a l'avió i va ser super... Oh, que fort que està aquí ella, perquè clar, de petita, ara ja no tant, però potser de petita, sí que m'encantarien les seves cançons, i li vaig demanar una foto a l'ofant. Llavors, el dia següent me la vaig trobar, m'estan fent una entrevista i a la sala del costat estava ella, i va ser com, que fort. Llavors em va venir ella, em va fer... em va dir que molts ànims, que no em rendís, que... Bueno, típiques pits de motivació.
I em va dir, venga, que te sigo i tal, i des de llavors sí que alguna vegada hem parlat per Instagram i també em vaig trobar a la gala de los Latin Grammy a la Nati Peluso, i amb això sí que vaig estar plorant i tot. Després de parlar amb ella era un no pot ser, no pot ser, no pot ser. I amb el bizarrap, el feit, també vaig estar parlant. Bueno, impressionant, era com què faig aquí si hauria d'estar a casa, saps? I quina música escoltes tu? Jo escolto Molt Beyoncé.
La BNC és la meva gran referent, i Rosalia també, eh? Les dues no es queden curtes, i la veritat que estic tot el dia escoltant el mateix. De fet, ma mare em diu, et portaré aquest domini perquè estàs tot el dia amb el mateix. Les mateixes quatre cançons són les que escolto jo. Escolta, i els amics, les amigues, com els diu, escolta, escolteu això, què us diuen?
Sí, la veritat és que tinc un grup d'amigues que confien molt en mi i sempre m'apoyen moltíssim i llavors jo abans que surtin les cançons els ensenyo a veure com ho veuen o potser abans que acabar-les del tot els ensenyo i potser hi ha alguna que em diu això, aquesta lletra potser no acaba o canvia-la i sí que no sempre els hi faig cas perquè sempre prefereixo fer-me cas al que em diu el mi instinto però sí que moltes vegades em diuen això, fes així o això i llavors també la visió de fora també m'ajuda moltíssim i també m'ajuden a millorar.
Ets una matralleta, eh? Ah, sí? Sí, no pares, eh? Ai, perdó. No, no, perdó, no, al contrari, que m'encanta que la gent vingui aquí i xerri, perquè normalment aquesta edat, quan ve algú, és una mica més... Sí, no, costa, però amb tu... Ai... No, no, que m'encanta i per això t'ho dic, eh? Ai, m'alegro. Perquè no t'ho diuen, això? No, la veritat que no m'ho dic. No t'ho diuen? No. Sí. Però sí que m'agrada parlar i tot. Ets inquieta, ja m'ho has dit, que ets inquieta. Sí, sí, sí. Escolta, va, eh... Què ens cantes?
Doncs, vols que canti autosabotaje primer o complicado? La complicada és més balada. Autosabotaje és com més divertida, així. La que tu vulguis, que no vols començar? Complicado mateix, fem. Complicado. És on hi ha un solo de guitarra que explicarem després d'aquí? Sí, sí, sí. Estigueu atents a la seva veu, evidentment, que és important, però estigueu atents al solo de guitarra, que aquesta dona s'està rodejant de músics molt importants. Què? Complicado? Sí, vinga.
Té unes ganes impressionants. No, no, és que m'encanta. Endavant, endavant, com vulguis. Doncs escoltarem la Seiza amb aquest complicado. La vas escriure tu, eh? Sí. Vinga. Quan vulguis. Sé que hay He perdido
El control No me dejas seguir Reaccionar Que siento el fuego Si te acercas Más a mí
buscas confundirme a unas causas debilidad no me dejas ver la realidad no puedo
Estar contigo, sí. Ahora, ahora, ahora decidí a buscar todo por mí y tengo que seguir y no puedes estar aquí.
Adiós, te dejo atrás, el tiempo nos tira si habrá algo más Querer también es dejarte escapar aunque sigas en mí Lo nuestro es joven y está complicado, no hay resultado, no está decidido
Ahora me ha quedado, el cor ha vendado No es suficiente el amor si hay tanto alrededor No quiero dejarte empastado Te digo adiós Adiós
Yo no quiero dejarte en pasado Solo quiero estar a tu lado
Lo nuestro es joven y está complicado. No hay resultado, no está destinado. Te dejo ir, te digo adiós, te dejo atraer. El tiempo nos tira si habrá algo más. Querer también es dejarte escapar aunque sigas en mí.
Y no puede ser ahora, yo solo quiero lo mejor Mejor para ti, mejor para mí Lo dejamos así y dejémonos ir Te digo adiós
Déu-n'hi-do, eh? Molt bé, mira, no sé si t'has fixat allà, que tothom s'ha aixecat i ha vingut aquí, per veure si... T'estaven aplaudint des d'allà, eh? Hòstia, felicitats. Moltes gràcies. Que bé, no? T'ha agradat? M'ha encantat. T'ho dic en serio, eh? T'ho dic molt seriosament, eh? Escolta una cosa, què és el que és tan complicat?
Bueno, això tracta d'una relació que no pot seguir perquè he de créixer per una altra banda i a vegades no tot és compatible i llavors s'ha de dir, bueno, que et vagi bé tot, jo segueixo pel meu costat, encara que estigui molt bé amb tu, no puc estar i segueixo pel meu costat. És autobiogràfica? Bueno, una mica sí. Ho has inflat una mica. Òbviament, s'ha inflat, s'ha inflat. Que bé. Escolta, hem escoltat una guitarra. Aquest és el tema que t'ha produït en David Palau?
Sí, les guitarres són... Bueno, me l'ha produït l'Àlex Soler, que és el meu productor, però les guitarres és en David Palau, que va tenir la sort de poder anar al seu estudi i veure'l allà amb totes les guitarres em va impressionar moltíssim.
Però això, clar, és començar, tu comences, tot i que trajectòria, Miami, Grammy, etcètera, però ja comencem a jugar amb companys de divisions. Sí, sí, sí, perquè el meu productor, doncs, coneix, va ser el que va fer les primeres maquetes, en David Palau, llavors es coneixen de sempre, i llavors em va dir, vinga, intentem veure si ell es pot gravar les guitarres, i doncs va dir que sí, i jo encantada de la vida.
Clar, una cosa és que t'ho digui jo, no, hòstia, m'ha agradat molt, però va, el meu criteri és el que és, però ell és un músic reputadíssim. Què et diu quan escolta això? Doncs li va agradar molt i el que em va fer és, quan vaig anar a casa seva, després de fer tota la sessió, em va com sentada i em va fer un speech que em va començar a dir que, sobretot, que fos com a fidel als meus inicis, que seguís apostant per mi i que no em rendis mai tampoc, però sempre sent jo.
I em va agradar moltíssim, em va caure molt bé. Si ara jo et dic, Seiza, tanca els ulls i ves-te, d'aquí un any, on et veus?
D'aquí un any em veig fent més concerts que els que tinc ara, però que m'agradaria connectar més gent, que arribés amb més gent les meves cançons, i sí que és una carrera que no crec que en un any exploti o en dos, sinó que em durarà molts anys, que és molt de treball, pica pedra, però jo de moment no pretenc rendir-me i segueixo apostant per mi. Però tu tens els peus molt a terra i el cap molt a lloc, no?
Bueno, sí, al cap, a vegades somio massa, eh? Jo crec que... Per ser artista necessites somiar, eh? Sí, bueno, però sí que intento com ser realista, però sempre sense deixar de somiar i imaginar coses que potser després no passen, però... Vinga, per exemple, aquest any, que vaig tenir 5 cançons, sotmeses als Grammy i van estar prenominades, i jo pensant, buah, imagina't que guanyo el Grammy, impossible, òbviament. Ja no vaig passar a l'última fase, però bueno... Però qui va passar?
El Bad Bunny, la Carol G, la d'Alejandro Sanz, clar, òbviament, no penso comparar... Gent que acaba de començar, també, no? Sí, exacte. No, però el fet de dir, vinga, puc fer això i somiar gran, també és el que m'impulsa per dir, vinga, provo de fer això, o envio aquest correu, o faig això...
Tu amb els teus 19 anys, amb la teva joventut, ja has hagut de prendre decisions importants en la teva vida, com per exemple no anar-te'n al Regne Unit, a Londres, a estudiar, música i canviar. Això és una gran decisió, ja, no? Per això dic que tens el camp molt a lloc, no? És així com va anar, no? Sí, sí, tenia diverses oportunitats, també a la Pompeu vaig entrar, vaig entrar a diverses universitats, però la cosa és que... Per fer música, eh? Sí, sí, per tot fer música.
Bueno, també vaig entrar per fer ADE i tal, però això ja no m'interessava, era com per estudiar alguna cosa. El traje que et deies abans, ja no, ja no t'interessa. Ja no m'interessa el traje. Doncs sí, va ser l'oportunitat de dir, m'ha sortit això per poder fer música a Barcelona amb aquest productor,
Què faig? Me'n vaig, que allò puc fer qualsevol any, que la nota em quedarà sempre, o provo de fer això, que no crec que passin tots els dies aquest tipus d'oportunitat, i vaig parlar amb la meva família i em van dir, vinga, tira cap endavant, que estem al teu costat i triomfiem amb tu.
Que això moltes hores costa, eh? Sí. Clar, tenir la família al costat et dona un gran equilibri en aquest sentit, no? Sí, sí, sí. No has de lluitar per una banda per guanyar-te un lloc en el programa musical i lluitar a casa perquè et vols dedicar a això, perquè normalment és un d'aquells oficis, és vull ser músic, molt bé, i de què vols treballar, no? Que vull ser músic. Sí, sí, tinc molta sort amb la família, que sempre m'ha apujat i sempre busca, doncs, el millor de mi. I també m'ha ajudat també a créixer, saps? Encara em motiva més, saps?
Qui ha estat l'última cançó que has escrit? No publicat, he escrit.
L'última cançó que he escrit aquesta setmana estic fent una cançó que es diu, bueno, ho puc dir perquè sortirà potser al desembre o alguna cosa així, es diu Lleva-me i és una cançó d'aquestes que es pot interpretar de moltíssimes maneres i la història real, real, real, jo crec que la gent encara no ho entendrà mai fins d'aquí molt de temps perquè ha estat seleccionada per una pel·lícula, la cançó, i bueno...
Però, clar, la pel·lícula sortirà d'aquí molts anys. Llavors, no es poden fer spòilers, però és molt interessant, aquella cançó. Tracta d'un tema molt personal de com de mare i filla. Però ja te l'han... O sigui, t'han demanat una cançó per a la pel·lícula? Sí. Bé, la vaig presentar a una... La meva productora coneix una persona que està fent una pel·lícula i els va ensenyar i em van dir sí, si la volem. Però encara estan fent el guió, vull dir, jo no sé d'aquí molts anys a què passarà, però... Però saps qui la dirigeix o no? Si es pot dir, eh?
Sí, però no sé el nom. O sigui, sí que m'ho han dit, però sóc una persona que... No me te valgo, jo estic pel que estic ara, no? Sí, sí, sí. Hòstia, música per cine i tot. Ja, bueno, a veure, que potser no passa, eh? Però jo estic motivadíssima, veus? Si no passa, m'és igual, però ja és això de... Ui, imagina que estic allò. I tens cançons al calaix, aquestes que has escrit i no...
Ah, moltíssimes, això. Hòstia, cada dia sempre em poso un ratet a escriure coses o a composar, i la veritat que sempre surten, no és que tots els dies surten coses super bones, però jo crec que també és lo xulo, que no tot surti a la primera. Però tu te'n dones compte quan escrius algú guapo, allò de dir, hòstia, això m'ha quedat guai. Sí, no sé dir-te la sensació, però sí que és com, uau, això sí que mola. Però és que hi ha cançons que poden semblar-te una xorrada i poden triomfar molt, eh?
Sí, no, de fet amb aquesta. Aquesta quina? La de Llevame. Llevame. Que jo la deia i pensava, aquesta no val res. Però li vaig ensenyar al meu productor com mira què vaig fer ahí. I em va dir, ostres, això és un temazo. I bueno, vale, vale, pues la fem. Seiza irrompe con Vita Flumen, la canción que redefini la juventud i la libertad.
Doncs si és una cançó... Això també ho deia Europa Press, eh? Aquesta cançó la vaig fer, que anava literalment sobre mi, però perquè era un moment que estava com... Estic fent una veritat tot bé o què faig? Estic de veritat fent alguna cosa que tingui sentit? Llavors em vaig posar això a composar i a mirar més com a interior i com dir, vinga, he de seguir, m'he de deixar portar perquè al final, quan més per tu estàs, a la primera vegada és quan més encaminat estàs. I vaig agafar la paraula vita flument
que és com el típic carpe diem, però volia dir com que el riu de la vida, com que te dejes llevar, que tot al final et portarà al seu lloc. I llavors la cançó va una mica sobre això de que segueixis el teu instint i vinga, que tu puedes. Que t'agrada tot aquest món. Sí. És que sóc molt així, molt... Això, m'ha encantat. Molt atrospectiva, molt mística. Molt mística, anem a dir, no? Sí. Pràctiques el místicisme amb frases. No, no, no, però... O sigui, sí, però a la vida real tampoc sóc tan així. Però i per què?
No sé, m'encanta el fet que puguis donar-li diverses interpretacions, no sé, m'encanta jugar amb aquesta creativitat. Doncs també diuen que parlen d'una veu poderosa, parlen d'una veu càlida que lliga per a quedar-se.
Això esperem. Bueno, no ho sabem, però... Però clar, que hi ha uns titulars, com si ja estiguessis completament reestablert en el món de la música, i tu em vas dir, no, encara falta, encara falta, però aquí hi ha gent que ja aposta molt per tu. Sí, no, hi ha molta gent que confia moltíssim en mi, però, bueno, a veure, jo vaig provant, encara.
De fet, tinc entès que des d'Spotify hi ha una llista que tinc aquí que es diu Fresh Friends Espanya. Quan vaig veure jo vaig ser com una no pot ser. Spotify el que fas a vegades és agafar i dir, escolta, per el que escoltes aquí tens una llista, aquí tens una playlist i tal. I tu estàs en aquesta playlist, no? Amb Vitaflumen, precisament.
Bueno, de per si ja sí que se'm selecciona per la part de... Hi ha pel·lis ràdio, que són les que ets fan de mix diario, per tu. Això sí que surto bastant, però hi ha una llista que va fer Spotify de Fresh Finds, que era com inicios xulos, com gent que està començant guai, i em van posar allà, i estava molt contenta. Era com, què fa la meva cançó aquí, al costat d'aquesta gent? Que vas a sorpresa diaria, tu.
Sí, sí, sí, però també m'agrada el fet de sorprendre'm de cada petita cosa, em fa més emocionant tot el camí. I a part de fer, amb carinyo, aquest atracament, aquesta banda de bali, ja fer a Carauques, demanant cançons teves sense que sàpiguen que ets tu, concerts.
Concerts, vaig fer el meu primer concert com a Seiza, el febrer, i vam omplir tota una sala, era per Castelldefels o alguna cosa així, però jo pensava que no vindrà ningú. Ah, no ho vas fer ni a casa, ni a Tiana? No. No a Tiana, fora, eh? Tu ja comences a jugar fora, eh? Sí.
I llavors estava com no vindrà ningú i van venir 200 persones o alguna cosa així. I jo pensava, però d'on ve aquesta gent? I bueno, molt contenta. I no eren família només, era gent de... No, no, clar, clar, tanta família jo no tinc. Hòstia, però això és molt bo, no? Sí, sí, sí.
Bueno, eso. I fa poc em va passar que estava a un xiringuito. I això que... Bueno, jo no sóc clau. És mon pare que demana les meves cançons. I estava allà posada la meva cançó. I ens en vam anar. I el dia següent passem per davant i seguíem posant les meves cançons. I jo, oi, que fort. Tornem a aquest xiringuito. I llavors estem allà i abans de marxar escoltem a un noi que va a la barra i li diu... Escucha, qual és esta canción? Que me la quiero guardar perquè s'estava acabant i es veu l'aplicació aquella que saps les cançons...
Com que s'acabava la cançó i no podia fer-ho. Llavors li va dir, escutxa, qual és aquesta cançó? I estava amb un germà i li va dir, és ella. I li va dir, ah, l'has pedido tu. I jo, no, no, que sé jo la que la canta. I es va quedar flipant. I què et va dir? Va dir que li havia agradat molt, però que era com superfort, que mai l'havia passat de la mà a una cançó i que estigués l'artista al costat, saps?
Tu atreus l'energia per això, eh? Atreus aquesta energia, perquè t'han passat coses molt xules, i abans quan han entrat a la ràdio em diuen, mira, acaba de passar un influencer per aquí davant. Sí, sí, sí. Sí o no? Sí, sí. Jo no els conec, eh? Es deia Astrid, crec, l'influencer. Astrid.
Sí, no sé, ara no em sé molt bé tot, però sí que l'he vist i he dit, ostres, aquesta m'ha sortit moltes vegades. Abans els músics i les músics es dedicaven a fer música, a composar, a cantar i altres ja feien coses per ells, però ara heu d'estar gairebé més pendents de les xarxes que d'una altra cosa. A mi és que les xarxes socials no han nascut per portar xarxes, però clar, és com que m'he de forçar d'una manera a portar-ho i òbviament ho estic intentant i alguna cosa em va sortint amb xarxes perquè vaig publicant, però clar, jo no soc de fer-me poder gravar vídeos i parlar davant la càmera,
Sóc més de cantar davant del micro i posar-me a actuar a un xou o el que sigui, però al final és anar provant, anar fent vídeos, intentar que arriba més gent. Una dona de 19 anys m'acaba de dir que ella a les xarxes... Hòstia, això és impossible a trobar si esteu tots tot el dia amb el mòbil a les xarxes. No, però jo, per exemple, TikTok ara porto dues setmanes, que me'l vaig eliminant.
perquè així no m'agrada estar pendent a les xarxes i sí que vaig estar també dos mesos aquest any, que em va servir a Instagram i tot, però sí que deixo, com que s'han d'anar pujant coses, deixo un dia programats molts posts perquè no em diguin ningú, eh, no estàs penjant res, mira, vinga, aquí et tens. I és la mateixa si fa un any que ara?
No, no, no. Jo crec que... Bé, crec, eh? No sé què diran bons pares ni ningú, però crec que he evolucionat moltíssim en quant a, primer, seguretat a mi mateixa. Després, en composar i tot això, em sento més alliberada i com que no tinc tanta por de fer les coses. I després també m'agrada molt el fet que estic valorant cada vegada més cada cosa petita que em passa, cada somriure que algú em fa és com... No sé, com que visc més cada moment, saps?
Però a nivell personal segueixes tocant de peus a terra, no s'ha pujat res al cap. Home, jo crec que no, tampoc és que hagi passat moltes coses perquè em pugi molt. A veure, Seiza, perdona. Vale, vale. Jo no he anat a Miami, els Latin, i clar, jo els Latin Grammy i tot això, i la premsa no diu tot això de tots els cantants, que n'hi ha molts, tu ho saps, que la gent no diu això, per tant, hòstia, sí que has fet. No, sí, no, em sento igual, eh, d'això, o sigui, de...
d'estar a casa, vull dir, soc molt casera, també et dic, estic sempre a casa i és com que em sento molt... A vegades dic, sembla que no hagi passat tant de temps, però a vegades dic, és que sembla que hagi passat molt de temps, saps? Com que et compares i dius, fa un any, val, hi ha molta diferència, però també et compares amb fa quatre anys i dius, és que soc la mateixa, però tampoc...
I el disc, perquè a vegades els músics, els grups, teien una cosa que es deia disc, amb un vinil, un CD. Ara això s'ha perdut perquè, clar, tenim totes les plataformes, etcètera, tot això ja... Algun dia tindrem el disc sencer. M'encantaria. Mira, jo soc col·leccionista de vinils. Tinc la meva habitació de paret de vinils perquè m'encanta i quan tinc el meu moment em poso un àlbum allà...
I sí que sóc amant d'aquests projectes musicals. El que passa és que, clar, porten molt de temps. I sí que ja començo a tenir moltes idees. Estic fent un EP, estic començant a fer-lo, eh? Però, bueno, això, estic intentant portar tot el meu projecte a fer com projectes més grans, no? Que es quedin només en senzills, que és el que s'ha quedat com de moda ara. I, bueno, això.
És que tota la xerrada ha anat sonant música teva per sota. Jo hi ha moments que he desconnectat perquè m'encantava les coses que escoltaven, m'agrada molt, i tu ho dic en sèrio, eh? I realment em penso que aquí hi ha una carrera molt bona per endavant. Ai, t'ho agraeixo moltíssim que ho diguis, això. Jo espero que sigui així. I el dia que facis alguna cosa, clar, i per mi has fet coses grans, però el dia que tu ho aconseguis que has fet una cosa gran, a qui li concediràs la primera entrevista? A vosaltres. Home, estàs aprovada. Sí, sí.
Escolta, hem d'anar acabant, tot i que jo estic molt a gust, em quedaria més estona, però hem d'anar acabant, però abans ens has de cantar Autosabotaje. Vinga. Autosabotaje. Recorda de què anava, que m'ho has explicat així ja... Sí, hi ha com dues parts. La primera és m'he traicionat a mi mateixa i ho he fet molt malament, estic molt enfadada amb mi mateixa. I la segona és, bueno, a veure, és que ho he disfrutat, tampoc està tan malament. I això, bueno, i ja... Tu t'emprenyes amb tu mateixa o no? Bueno, ho dic que a vegades soc molt estricta,
Llavors sí que intento ser la major bastió de mi mateixa i llavors quan faig coses que dic, això no m'hauries de fer, però és que em traïsiono a vegades, per exemple, dic, avui no menjo xocolata i m'acabo menjant, saps, unes galetes Oreo i dic, això no m'hauria d'haver fet, però tonteries així. Tampoc m'intento ratllar moltíssim el cap perquè a vegades les coses petites són les que em porten a masticar. I esporra en fas?
Esport. Ara estic anant al gimnàs. He fet badminton tota la vida i, bueno, vaig guanyar la petita campionat fent badminton. El ball sempre l'he fet. Ara no ho faig tant, tipus classes, però sí que segueixo ballant. I sí que ara estic al gimnàs tot el dia allà... T'ho dic perquè, com que ets un tro de dona, aquesta dona s'ha de calmar d'alguna manera. No sé si se'n va córrer o... Te'n vas al gimnàs, eh? Sí, al gimnàs. Doncs vinga, va, autosabotaje. Sí. Va, en directe i amb un minut arreu de tres quarts d'una recta final del Parlen de Tots. Estàs a punt? Sí. Sí? Va, poli.
Traicionada otra vez No me puedo esconder Tienes poder sobre mí Haces que quiera repetir Y tengo que decidir si seguir
Un poco más, por favor, juré que no sería así Y aún así me rendí, ahora te quiero aquí Me debí quedar quieta y me dejé llevar No hay gravedad que me pueda alejar
Pero déjalo que dure un poco más, por favor Prometí que no iba a caer Prometí que no lo iba a hacer Me habrá hecho brujería, me ha hecho distraer Me divertí, ¿qué le voy a hacer? Si me he traicionado, me he engañado Me he saboteado, estoy amada
Pero déjalo que dure Un poco más, por favor Tengo un problema que te miro Y yo quiero más Quiero más De ti prometo que ya no quiero
Por favor, no me hagas caer otra vez. Esto es salvaje, mi auto sabotaje. Ya no habrá más de estar. Has ido mi última vez.
Fantàstic. Aquí has tingut el meu autossautatge. Uau! És una dona rock and roll, això, eh? Sí o no? Sí, home, això és una... Sí, home, sí. A mi et vaig a ser sincer. Mentre no em canti reggaeton, no hi ha problema. Perfecte. Jo tampoc et cantaré reggaeton. He fet una urbana que no s'anava ni al reggaeton i vaig dir, vinga, ja està. Que xula aquesta cançó. No saps què em recorda el rock and roll aquell femení dels anys 90? Allò, hi ha una que m'agrada molt, que m'han dit, sembla aquesta, i vaig dir-ho. La Cristina Rosenmincke.
A mi m'ha sonat això, què et deien? A la Messi, a Dufy?
doncs aquest així rotllo bueno, és que també estic últimament escoltant molt estils així a mi comparar no m'agrada gens però m'ha recordat aquell estil rockero dels anys 90 aquella música sí, no? sí, sí, sí, és que últimament estic escoltant molt d'aquest rotllo i m'alegra que me diguis això i estàs tocant molts pals, eh? sí sí, home, molts gèneres musicals i tal i això és interessant et... et... et... no et perds, inverteixes el temps en llegir el que diuen de tu a les xarxes o no?
No m'ho ve, la veritat. No? Sí que si algú em fa un comentari, dic, ah, bueno, però no m'ho ve. Home, jo veig l'últim post que tens, per exemple, que tens 1.400, que gairebé 1.500 m'agrades, 85 comentaris, sense convertir, anem a llegir algun comentari, va. Temon, esto debe escucharse a nivel mundial. Ai...
Cors, Foc... Buen dia, mucho gusto. Te mandé un DM y un correo de trabajo. Saludos. Abre un Linktree. Con todos los links. Se pierden oportunidades sin eso. Mira el DM. Aquí la gent està... Increíble. Sentimiento a flor de piel. Eres imparable. Éxitos, maravillosa... ¿Qué pasó? Ya està en el infierno. Molt bé. Sí, perquè el videoclip és tot de Foc. Treballant amb la millor... Bueníssimo...
Bueno, sí. Rebo molt d'amor, la veritat. Si algun dia estàs de bajón, perquè algun dia deus estar una mica de bajón, o no? Clar, clar, clar. Lleges això i et fots un suïll o una reflexió, o no? Sí, no ho faig, però ho hauria de fer. Sí que és un bon consell. No ho fas, eh? No, no em poso a llegir. Si estic trista... Però per què? Per por?
No, perquè tampoc, vull dir, no sé, a vegades sento que m'ho diuen més com per cada bé, no?, algú així, o... Home, ningú té la necessitat. Ja, òbviament. A veure, no sé que sigui una amiga teva, però, clar, no pot ser que tots els teus amics estiguin aquí. Aquests són gent que es denota que no són amics. Ja. Bueno, intento que tampoc se'm pugi molt, perquè això se li diu moltes vegades a algú superbé, i després li diuen que està malament, llavors no em vull creure ni els que està superbé, i després, quan em diuen que està malament, també creure-m'ho, saps? Està molt bé tenir el cap a lloc, Seiza.
Ariadna, o com vulguis. Com tu vulguis, em pots dir. No, abans la Seiza. Perfecte. Em costa, eh? Sí, costa, costa. Però una vegada li pilles el truc i és fàcil. Escolta, estic molt content d'haver-te conegut i que hagis vingut a la ràdio. I també de tu. Gràcies per convidar-me aquí. Fa molta il·lusió poder presentar el meu projecte. Torna com vulguis. Si un dia passes perquè davant i vols entrar a cantar alguna cosa, jo aquest micro el guardarem aquí. Per ser, en Xavi, t'has sentit bé?
T'has escoltat bé? Ah, sí. Hòstia, jo sentia aquí i pensava que estava en un concert i m'està fent un concert amb mi. Privat, sí, sí. M'agrada, m'agrada molt, eh? Escolta, que tinguis molta sort. Moltes gràcies. Objectiu, trobar concerts. Sí. Objectius, moure's molt. Sí. I nosaltres t'ho desitgem de tot cor, perquè a vegades...
I això t'ho haig de dir. He llegit comentaris, però he llegit comentaris d'Amèrica Tejeda, Moncloa, Europa Press, que... Mitjans de fora. I aquí també hi ha molts mitjans que hem de donar oportunitats a la gent de casa. Sí. I des de la nostra modesta posició ho intentem, però els mitjans d'aquí que també despertin una miqueta, que no cal anar fora sempre a buscar material, quan aquí en tenim de molt bo. Clar, com a casa a cap lloc.
És una crítica i una crida que cuideva la gent de casa, perquè després tots ens lamentem que ha marxat, clar. Si no els dones oportunitats, què vols que facin? Per tant, donem oportunitats. Seiza, un plaer. Gracias. Que vagi molt bé. Aquí hay miedo y tengo que seguir. Miro al cielo y siento que esto es paz.
Quiero demostrar
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM
Fins aquí el Parlem de tot aquest divendres 10 d'octubre del 2025. Acaba ara mateix l'edició número 2.224. 2.224 edicions del magazín del matí de Vila Serròdio. 2.224 ja, eh? Déu-n'hi-do, eh? 2.224.
I us humà no és que us ho demani, sinó que us humà no us sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé i, com sempre, us dic els divendres que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan la música i la marxa no estigui al peu dret i al peu dret a l'escelerador. Ens hem entès compte si sortiu i si no sortiu també. Que vagi molt bé i gaudiu del cap de setmana, tant si marxeu com si no. El meu nom ja ho m'acabó. Dilluns a les 10 en punt. Ens hi tornem a posar en directe.
98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Un autèntic plaer compartir els matins amb tots i totes vosaltres. Una nova setmana. La setmana que ve ja arribarem a la meitat del desè més de l'any. Diumenge... No m'ha dit diumenge és festiu, clar. Diumenge és festiu normalment, però és el 12 d'octubre i, per tant, avui les escoles i instituts vilassarencs i d'altres llocs de la comarca també han fet festa perquè l'han traspassat aquest divendres, eh? Per tant...
Com deia un amic meu, ens han tret una festa. Ens han tret una festa. La cançó que ens inspira per arribar a la una del migdia. Temps de notícies, l'actualitat amb Joan Escopet i Robert Mazza. Quatre edicions, eh? Una del migdia, 3.57 de la tarda. Actualitat de Vilassada, Mar i Maresme. Una del migdia, 3.57 de la tarda.
Com ens inspirem? Doncs amb la gent de Xarango. Els amics i amigues de Xarango amb Compte amb mi. Compte amb mi fins al punt de la una al migdia i torna a comptar amb nosaltres dilluns a les 10 en punt. Us ho mano. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé.
Compte amb mi, a l'últim sospir de la nit, i en el primer alè del dia, els teus llavis, quan badallis, compta amb mi. Compte amb mi, quan s'excidin els dies,
I si la boira em tela els vida dels teus somnis, quan no els trevis, compte amb mi. I tu i jo, en la ciutat general,
Desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. Compte amb mi en els dies de lluitar. I si l'esperança t'escuida,
els mals passos, hi haurà uns braços, compte'm. I tu i jo, en la ciutat general, desfent la neu a dins dels teus llençols, i tu i jo,
Fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. I tu i jo, en una ciutat gerada, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo.
Fins que se't curin les ales, jo seré qui espantant els teus malsons.