Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Marius. Saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Un matí més en directe avui matí de divendres a les portes del cap de setmana, penúltim cap de setmana del mes de novembre.
A un mes per començar gairebé les festes de Nadal, que oficialment, podíem dir, o oficiosament, com vulgueu, comencen el 22, amb la celebració de la loteria de Nadal. No correm tant, però, no correm tant, que el temps ja corre prou per si mateix. Divendres 21 de novembre de 2025, torna a lluir el sol, tot i que els llams que feien durant tota la nit a la línia del mar, allà, podíem dir, on toca la línia, en aquella llunyania...
es veien uns llamps espectaculars. I aquest matí, si us heu pogut llevar mirant el mar, es veien uns núvols espectaculars, uns núvols de tempesta. Sembla que s'allunyen, i el dia és assolellat, però fred. Avui, a un quart de vuit del matí, a Vilassada Mar ens movíem entre els 4 i els 6 graus de temperatura. A Vilassada Mar hi ha la resta de la comarca, tot i que a l'interior, doncs,
hi havia fred saber. De fet, és el que s'anunciava a les previsions i avui, ara mateix, ens confirmarà què ens espera de cara avui i, sobretot, de cara als propers dies de cap de setmana, Joaquim Serra. Marxem de seguida al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
L'efemèrida que avui destaca per damunt de totes és una malaurada efemèrida.
Avui fa 25 anys que el polític vilasserenc Ernest Lluc i Martín va morir assassinat quan arribava el vespre nit a casa seva.
Va entrar el cotxe al pàrquing i dos elements el van disparar per l'esquena, produir-li la mort directament. Avui fa 25 anys que la banda terrorista ETA va assassinar Ernest Lluc. Setmana que fèiem dos programes especials 25N, malauradament aquest programa, doncs, motiu del dia per l'eliminació de la violència masclista, dic malauradament perquè és aquell programa que algun dia esperem deixar de fer perquè s'elimini aquesta xacra.
I divendres que ve també serem a la biblioteca, precisament, que porta el nom d'Ernest Lluc, el polític vilasserenc que fa 25 anys va ser assassinat per ETA, perquè farem un programa també recordant l'amor del polític vilasserenc. Avui he celebrat molts actes a Barcelona amb motiu d'aquesta efemèrida, i la setmana que ve, coincidint en què la Fundació Lluc té la seu a Vilassar de Mar, es celebraran aquests actes a Vilassar de Mar. Entre ells, el parlant de tot especial des de la biblioteca.
A dos quarts d'onze, parlem de la programació estable amb l'espectacle de teatre professional en memòria de les oblidades. Diumenge, 23 de novembre, 6 de la tarda, a sala Roser Carrau ens visita la Rosa Andreu. La Rosa Andreu, una triu de cap a peus, una triu, doncs, a...
de teatre televisiva. L'hem pogut veure en molts registres i ens porta aquest monòleg. També coincidint amb el dia 25, dia internacional, o dia per l'eliminació, en aquest cas, de la violència envers les dones, arriba Memòria de les Oblidades. En parlem amb la Rosa Andreu. A les 11 fem salut! Com sempre, una secció coproduïda entre Vilassar Ràdio, el parlant de tot, i la regidoria de promoció de la salut. I avui al fem salut parlem de, en aquest cas, la diabetis.
La diabetis amb la doctora Isabel Moreno, metgessa de família i referent de la diabetis al cap de Vilassar de Mar. Una doctora Isabel Moreno que també està condecorada per la seva trajectòria. En parlarem i un dia la sentarem expressament aquí per parlar d'aquest tema. Una secció en què col·labora l'Institut Català de la Salut, el cap doctor Marriera de Vilassar de Mar de l'ICS i establiments sanitaris tals com farmàcia i també...
A les 11, això el fem salut. I a dos quarts de 12, amb la nostra Libre i Motxellera, amb l'Èrica Castillo, ens anem de viatge. Agafem la motxilla i ens anem d'excursió, de viatge, amb aquesta aventurera. I a les 12, Joan Escofet entrevista el que abans era la ONG Tabassaye. Ara amb un nou nom, nous projectes i projectes més que interessants. Passen per la ràdio en Denis Forney i en Miquel Vila, amb ells per la Joan Escofet.
Cofet, com també Joan Escofet, es quedarà a l'estudi per saludar la Iset Segura. La Iset Segura és una noia que va estar vinculada al Club Nàutic de Vilassar de Mar i que va ser condecorada pel president d'Hongria per salvar la vida a dues persones al mar Ageu. Doncs aquest és el menú de l'últim parlant de tot de la setmana. L'edició, la número 2253. 2253 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio.
El meu nom, Jaume Cabot. Ja tenim el motor encès. Només cal posar primera i arrencar. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10 del matí. Joaquim Serra, temperatura aquest matí a quarts de vuit a Vilassar de Mar i a la comarca en general ens movíem entre 4 i 6 graus. Tal com anunciava la previsió, tenim fred d'hivern. Què ens espera de cara avui? Sembla prou clar, però sobretot de cara als propers dies de cap de setmana. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquest cap de setmana les temperatures justament seran més fredes en aquestes zones més baixes de la comarca mentre que en alçada començaran a recuperar-se una mica. Tot això en una jornada de la d'avui en la qual esperem que predomini el sol. Veiem nubulades mar endins però esperem que el sol domini a bona part del maresme. Les nubulades es carregaran a mar i no pas aquí a la nostra comarca amb unes temperatures de ple hivern
En el dia d'avui, tot i el domini del sol, les màximes quedaran per sota dels 10 graus, mentre que, pel que fa als vents, seran moderats de component nord-oest, sobretot aquest mig i tarda. És per això que no esperem precipitacions. De cara a aquest cap de setmana, demà dissabte, continuarà el domini del sol, en presència d'alguns novos prims poc importants, i amb temperatura nocturna que baixarà
a les fondalades de l'interior de la comarca mentre que es mantindran a la resta del Maresme amb vent que de cara demà tornarà a ser bàsicament de component nord-oest més fluix que avui i la situació marítima que continuarà també dominada per la Maró Mar de Fons Demà passat diumenge s'espera que la temperatura màxima es recuperi aquí d'una forma una mica més clara cap a 14-15 graus al centre del dia però atenció perquè la nit serà freda la nit de dissabte i dimensi de fet probablement serà la més freda d'aquests dies
sobretot en punts de l'interior del Maresme on poden arribar fàcilment cap als dos, puntualment els tres graus negatius. A prop de la costa, la temperatura no esperem que baixi d'un parell de graus positius en aquest cas. Diumenge continuarem amb vents força febles, tot i que aniran girant cap a component oest i sud-oest i situació marítima amb maró i mar de fons a tota la costa de la comarca. Dilluns començarem una setmana,
en la qual altre cop tindrem domini del sol dilluns i amb unes temperatures que fins i tot pujaran cap als 16-17 graus, per tant ambient molt més agradable al migdia, però de cara a dimarts-dimecres la situació es vol complicar. Amb precipitacions dimarts, dimecres una nova baixada de temperatura, ja tindrem temps de parlar-ne de moment. Com dèiem, per les properes dos-tres dies continuarem parlant d'estabilitat però també d'ambient fred.
Doncs sí, Joaquim Serra, tenint temps de parlar d'aquests possibles canvis en el temps. Ja haurà pujat temperatures de cara als principis de setmana, però dimarts, dimecres, torna a baixar i arriben pluges. Això ho anirem confirmant al llarg dels propers dies. De moment, dilluns, i tornem a la mateixa hora, Joaquim. Fins a les hores que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 16 minuts per damunt de les 10.
El parlem de tot. Poc ens passa. Obrem finestra d'informativa i soledem, com sempre, a aquesta hora, al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, el dia preferit de la setmana d'aquest senyor. Bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. No sé si coneixes algú... Ai. Algun presentador, presentadora de matinal...
de la ràdio, que dilluns faci 3.400 programes. Mmm! Puc conèixer-lo, eh? Puc conèixer-lo, eh? No hauries d'anar molt lluny, no? No hauria d'anar molt lluny, eh? Moltes felicitats, Jaume, que dilluns, sumant els matinals a Ràdio Argentona i a Vilassar Ràdio, doncs avui estàs fent el teu matinal 3.399. Sí, senyor.
I dilluns, doncs, una bonica efemèria de 3.400. Ara, parlant seriosament, com sempre parlem, eh? No crec que hi hagi a les ràdios locals, anem a dir, o més enllà de les locals, algú...
quasi xifrat, aquest autèntic record. No sé, demà fa 25 anys que vaig afrontar el meu primer matinal, va ser a Ràdio Rosentona un 22 de novembre del any 2000. No sé, tampoc m'he parat a buscar-ho, és una xifra maca, i ara no és un tòpic, però aquesta xifra, sense vosaltres, sense moltíssima gent, això no és possible, no pots fer-ho tu sol, això, per tant, doncs és una mica de tots, això, eh?
I encara et continues posant nerviós. Sí, hi ha programes que em foto nerviós, eh? Que fort, eh? Més de 10.000 entrevistes, segurament, a banda d'en fi, d'infinitat de tertúlies, moderacions, de debats... Déu-n'hi duret, eh? Déu-n'hi duret. És que això és que saps què vol dir, Joan? Que ens hem fet grans. Sí. Ens hem fet grans, ja tenim una edat, eh?
Sí, sí. Bueno, gràcies, Joan. Moltes felicitats. Gràcies. T'ho agraeixo, de veritat. Això és una fita dins del periodisme català, sense cap mena de dubte. Moltíssimes gràcies, Joan. Què tenim avui? Avui fa un quart de segle que el comando Barcelona de la banda terrorista ETA abatia a trets Ernest Lluch, ministre socialista amb el govern de Felipe González. Un atemptat
que no va deixar absolutament ningú indiferent. De fet, a Barcelona es va fer una manifestació multitudinària. Molta gent que segurament no s'havia manifestat mai i segurament no es duria haver manifestat mai després.
Aquell dia van ser al costat per rebutjar aquest... Tots ho són, però aquest especialment dolorós atemptat contra la figura del Vilassarenc, Ernest Lluch, una persona que s'ha anat dient el seu llegat. Ha estat el diàleg, ha estat les converses, ha estat a buscar punts d'entesa.
Un home al qual tots i totes encara li hem d'agrair la sanitat pública a l'estat espanyol, que funciona com funciona, etcètera, etcètera, el que vulguis, però que és un privilegi, un dels pals de paller d'aquest estat del benestar.
que a l'Europa del segle XXI, doncs, tanta galafà. Ernest Lluch va ser un dels precursors d'aquesta mesura en aquell govern de Felipe González, que va ajuntar també tres ministres catalans, eh? Narcís Serra, Ernest Lluch, Vilassarenc i Joan Major, doncs, eren ministres d'aquell Felipe González, eh? Quan encara era d'esquerra...
Quan encara ho era, ara ho has dit bé. Escoltant-lo, mai les dretes i les esquerres s'havien donat tant la mà. En fi, Joan, una efemènide que ens entristeix era un molt bon polític, més allà que estiguis d'acord amb la seva ideologia, però va ser un gran polític, evidentment, un gran culer. I, escolta, l'Ernest Lluc... Jo més d'una vegada penso, eh? Hòstia, què faria l'Ernest Lluc en aquesta ocasió?
i la setmana que ja farem un especial on molta gent dels que passa el van conèixer molt personalment i ens podran explicar segurament què faria l'Ernest Lluc en situacions com les d'ara. Estudiós també del món de la música, un gran malomen, no instrument en mà, sinó que sí que havia fet, i hi ha diferents treballs publicats buscant la historiografia de diferents peces del segle XVII, segle XVIII, etc. Un gran estudiós, de fet...
Avui hi ha el concert de Santa Cecília, a Eulà de Música, per fer un homenatge a Ernest Lluc. I en aquesta casa vam fer un reportatge de vídeo fa molts anys, a la qual van participar les seves dues cosines, Sant Pau Descansin, i també el seu nebot, l'Enric Lluc. I vam anar a la casa on va néixer, al carrer Sant Andreu, a la casa on va viure, al carrer Sant Llorenç. I me'n recordo preguntar-los i els tres, anant pel carrer, una androna oberta, un problema que fèiem aquí...
I els hi vaig preguntar, aquell gritat, gritat, que mentre gritais no assassinais, li va costar la vida? Algú va firmar la sentència en aquell moment? I els tres van coincidir dir-me, sí, aquell moment, ja devia estar al punt de mira. Però en aquest cas algú va dir, a por él. Unes declaracions de Lluc, que era a Donosti, ell va anar a donar suport a l'aleshores alcalde de Sant Sebastià i Onodoroza, que eren molt amics en el Lluc,
També tenia una vinculació molt especial amb aquesta ciutat del País Basc i eren unes imatges que si ja posaven pell de gallina, diguéssim, en el moment, en el directe, doncs amb el que va desgraciadament passar després i amb el pas dels anys, doncs guanyen molta força.
Descobrirem coses la setmana que ve. I, entre altres, que ell va donar. Suposo que ho dona l'Orza, això ho potser amb tothom. Va anar a les llistes de Donosti. I això va afectar Vilassar d'alguna manera. La setmana que ve ho descobrirem. Donosti, València, Vilassar de Màriu, Barcelona, evidentment.
són els grans punts de la geografia, si estem parlant d'Ernest Lluc. Un altre punt geogràfic important és Batlem. Ah, a Batlem? M'estàs parlant de Batlem, Batlem? Lligues Batlem en què ja podem començar a tirar Nadales o no?
Llegó Batlem, aquella dita que diu si Mahoma no va a la muntanya, doncs que la muntanya vagi a Mahoma. Sí. Resulta que l'alcalde de Batlem, Nicola Kanawati, farà demà a Barcelona l'encesa de llums de Nadal.
Tot arrenca el 2023, quan Jaume Diòxid de Colboni, l'alcalde de Barcelona, va voler anar a aquesta encesa a Batlem, però no el van deixar entrar, començava el conflicte amb la Franja de Gaza, i no va poder anar. Què fa Colboni? Doncs porta Batlem a Barcelona. Clar que sí, home. En Nico, ben Nico, jo l'he dit Nico, l'alcalde. Sí.
A mi em fot patir, això, de l'encesa de llums, eh? Ja ho heu provat, perquè divendres que ve vi l'assassin ser les llums, el dia 28 i tal. Ja ho hem provat, això, que després fotis a l'ON, a l'ON, et xufis a l'Andollis i no et vagin, eh? Ho explicàvem aquí, Vigo. Vigo va tenir problemes amb un transformador d'aquests...
En fi, per encès a la llum, el naval més gran del planeta Terra. I, en fi, van tenir problemes. Crec que van estar quatre minuts en blanc. I amb l'aia al cor.
Vinga, va, Joan, què més tenim? I avui la cantant Vila Seren, que va de guia, l'ha publicat avui Fuma, que és un avançament del seu nou disc que sortirà l'any vilent. Fuma, es diu? És una cançó... No sé, escolteu-la. Doncs l'escoltem, l'escoltem ara mateix. A veure, Fuma, es diu, eh? A veure. Trae de España lo que quiere fumar
No te lo pasa, no lo rota, no lo rula. Para envolverte ella tiene la habilidad. Te llama papi, tu nombre se le olvido ya. Mira... A mi, Joan, eh? A primer cop d'ull, eh? Ara amb calent, que es diu, amb calent. Serà Vilasarenca, serà la Batgui, el triomfa molt. Segurament jo soc un ignorant de cap a veus, però a mi... Això... Atenció, què diu, eh? Atenció, eh?
Trae d'Espanya lo que quiere fumar, no te lo pasa, no lo rota, no lo rula. A mi, perdona, això diu molt, molt poc bo, per mi, eh?, del personal que pot cantar. A mi em sembla terrible, aquesta cançó. Jo t'ho compro i t'ho doblo. A veure, vas a dir...
Quina diferència hi ha entre això i Leticia Sabater? O Sergio Ramos. No, no. O Sergio Ramos, sí, que també interpreta aquesta bonica cançó, Cibeles, no? Però quina diferència hi ha? Leticia Sabater es decideix per propi pes que xondeu el general i disparar contra ella. Jo crec que ella...
també recull aquest sentiment i també col·labora, a la seva manera, fent aquestes lletres, aquestes Nadales de Sant Bòtica. Sap que és una font d'ingressos, però, sincerament, i a l'altre se l'adora i se l'alça als Olimps, quan, per mi, hi ha molt poca diferència entre Letícia Sabater i Batguiela. Sí, sí, ho dic jo, eh? Tu compro, tu compro.
És increïble. Bueno, escolta, que segurament som uns ignorants i que no en tenen ni idea de música, som uns boomers, però a mi això, si li vols dir música amb notes i acords i tal, digue-li. Per mi això és terrorífic. I ara podeu insultar per com vulgueu. Què més? Ara sí que ve una de les cançons boniques, eh? Ah, sí? Aquesta? Aquesta.
que clar, no estem dient que no sàpiga de música ni que el productor sàpiga de música, però aquesta gent no genera cap dubte. Escoltes això? Això són músics. Saben el que és una clau de sol. Uau, Joan. Uau!
I per què posem aquesta melodia sense cadenes, que és com es diu traduïda al català el seu nom? Doncs perquè científics britànics han descobert que fa 21 milions d'anys que ens fem petons a la boca. Oh, 21! 21 milions d'anys. O sigui, fa 21 milions d'anys ja es fotien piquitús.
A veure, com ho certifica d'això? Grans primats, homo sapiens, neurodentalensis, ja van començar a fer aquesta acció, que han definit aquests estudiosos britanis com un contacte no agressiu.
dirigit de boca a boca amb algun tipus de moviment de llavis o parts de la boca i que no involucra transferència d'aliments. Ells basen el seu estudi científic en què és una acció animal
que els han curiosit perquè no aporta cap mena de benefici ni de reproductiu ni de supervivència. És a dir, no té cap finalitat, diguéssim, de cara a la supervivència. I fa 21 milions d'anys que ens donem petons a la boca. Joan, et puc fer un petó? Va, va. Va, va.
Vinga, va, més coses, Joan. Polèmica. Això és una mica com el de truita de patates amb ceba o cenys amb ceba. A veure, què passa? Ha anat una miqueta més enllà. Resulta que la ministra d'Agricultura italià, Francesco Lolo Brigida, no sabem si té res a veure o no amb la gran divagina. Lolo Brigida s'ha posat en peu de guerra i ha alertat el Parlament Europeu
perquè en el supermercat del Parlament Europeu estan venent una salsa carbonara amb la bandera italiana preceptiva. El Parlament Europeu va ser una mica com un supermercat en el qual es poden comprar productes típics de cada país. L'amic Francesco Lolo Brigida ha posat el crit al cel, fins i tot interpel·lat directament amb la presidenta del Parlament, dient-li que aquella salsa carbonara que es ven en el...
en el súper del Parlament Europeu, doncs no és italiana, no hauria de portar la bandera tricolor en aquest cas, i a més a més ha alertat que la salsa carbonara no es fa ni amb nata ni amb llet, sinó amb ous, i amb el greix de la galta que crea aquell greix amb el qual es fan els espaguetis.
Polèmica culinària servida al Parlament. No hi ha prou temes que hem de debatir això. Vinga, molt bé, què més? Doncs mira, si vols entrem en el... Va, di l'Orient. I el 1965...
Naixia a Reykjavik, la cantant islandesa Björk. Molta gent l'ha redescobert, segurament, perquè és l'ocellet d'un dels vídeos de Rosalia. Hi ha un ocellet que canta i, evidentment, canta amb la veu de Björk, una dona que ha fet... va ser una autèntica pionera en el món de la música. You fall in love, single, sky up above, single.
Björk, la cantant. També hi havia un tenista que es deia Björk, oi? Borjón Björk. Björk, mira. Eren algo? No, un és irlandès i l'altre és el suec. Ah, mira. Era l'època de Mats Vilander. Hombre! Un jove, Ivan Lendl. L'Ivan Lendl. Boris Becker. No, Becker és posterior. John McEnroe. John McEnroe. Però McEnroe i Becker van jugar. Era el jove, era el jove. No,
Què més tenim, Joan? I l'any 1975 sortia a la venda el quart LP de Queen Night at the Opera, dels quals hi ha el Bohemian Rhapsody, però l'hem posat moltes vegades i avui formava part d'aquest quart LP de la reina de Queen aquest. Tu ets el meu nòvio.
És d'aquells grups que no deixaries d'escoltar, Joan. Doncs no els deixem d'escoltar perquè el 81, Queen, la reina s'associa amb David Bowie i tal dia com avui rebentaven tots els números 1 perquè ens deien que estaven sota pressió.
Sensacional. Sensacional! Sempre que fan aquelles preguntes curioses, no? Una mica tontes, les preguntes, una mica tontes, però curioses. Quin grup t'agradaria veure que ja no és possible? Segurament Queen estaria en el top 3, com a mínim. Eh, Joan, sense pressió, eh? Però estem fora de temps.
Vés tenim, Joan. És on posem la nostra Olivia. Olivia Neuron-John, perquè el mateix dia que sortia aquest underpressor, doncs a les llistes americanes dominava i s'hi va estar 10 setmanes seguides. Olivia Neuron-John ja desapareguda amb el seu physical.
Joan, qui és la parella artística? Podria ser una cançó una mica Eva Nassarre, eh? Vinga, arriba, abajo, sí, qui cal, sí, qui cal. Eh, la parella artística per antonomàcia de l'Olivia Newton-John, qui era? Ah, Joan Travolta, no? Doncs en Joan i Escofet i jo estem cuinant una coseta que relaciona Joan Travolta amb Vilassar de Mar i la cervesa. I no és cap fake. No, no, no, això no és cap fake.
Tanquem el DeLorean, que va fi, que va fi, Joan, aquest DeLorean. Està amb una velocitat de creuer que no ens l'acabem. I la tanquem, 21 de novembre de 1985. Bruce Springsteen, el boss, treia aquest single preciós, inclòs en el Born in the USA. I ens parlava dels seus orígens, del poble en el qual va néixer.
A lot of fights, between the black and white, there was nothing you could do. Two cars in a light, on a Saturday night, on a backseat... Doncs, amb rosa Spisting de fons, una de la misia 3-5-7 de la tarda, informatiu crònica, què serveix avui? Doncs tenim un munt de coses per ser revius. Primer de tot, farem una...
Creuarem el Brasil, Grècia, Hongria i Vilassar de Mar. Parlem amb la llibertat segura, una windsurfista de mata de pera. Va estar un temps vinculada al nàutic de Vilassar de Mar i acaba de ser condecorada pel primer ministre hongarès perquè durant aquest estiu el mar es lleu a les costes gregues, doncs va salvar una família...
un pare i una filla, de morir ofegats. I, doncs, es rebota la màxima distinció del Parlament hongres. Una història que sembla de pel·lícula, eh? L'última hora escoltarem l'entrevista que li vas fer, eh? I parlarem també del pressupost del Maresme, del Consell Comarcal del Maresme, ja tancat...
per l'any vinent. Donarem una repassada també pels actes de Nadal que faran a Mataró, a la capital de la nostra comarca. I més cosetes, eh, ho dèiem també en l'entrada. Avui, doncs, concert de Santa Cecília, homenatge Ernest Lluc, de la mà de l'aula de música.
Joan Escofet, escoltaré atentament un al migdia 3.57 de la tarda, després de les veus del ple pel resum del ple d'ahir que va poder escoltar en directe. I dilluns, a un quart d'11, el dia preferit de la setmana d'aquest senyor que tinc a davant, a tornar a saludar amb molt de gust. I diuen el que faràs 3.400 matinals i recordarem que la vida sempre pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam. Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam. Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos en a cultura.gencat.cat.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Ho explicàvem a les 10 aquest diumenge. Les coordenades ja sabeu. Sala Roser Carrau. 6 de la tarda arriba memòria de les dones oblidades. És un acte emmarcat també dins els actes del 25 en què tots i totes lluitarem contra la violència envers les dones.
Memòria de les dones oblidades amb l'actriu Ros Andreu. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, el règim franquista va iniciar una etapa de repressió entre els considerats contraris. Milers de persones van haver de marxar a l'exili. Quatre dones, la Maria, la Anita, la Dolores i la Teodora seran jutjades i condemnades a presó per la maquinària franquista. Seran traslladades al convent de les Oblates de Tarragona.
Doncs l'actriu Rosa Andreu s'hi posa la seva pell i amb ella tenim el gust de parlar els propers minuts al Parlam de tot en directe. 21 minuts, les 11, som-hi. Rosa Andreu, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Bé, bé, bé. Bé, aquí, n'ha passat el dia, no? Bé.
Sí, bueno, preparant-me per diumenge. Ja ho tenim, això. Escolta, preparant-te, però és que portes molt de temps amb aquestes dones oblidades. Com vau començar?
Sí, sí, porto des del... Doncs mira, precisament dos dies després d'actuar Vilassar de Mar farà vuit anys. Vuit anys, Déu-n'hi-do, eh? Com va començar tot plegat això, perquè és una obra que està funcionant molt bé, una obra de la tecla Martorell, tarragonina. Com t'arriba això a les mans? Com et truquen? Diuen, Rosa, mira, tenim això.
Sí, la Tegla havia fet un muntatge a Tarragona amb una rapsoda i un pianista, que va ser una única ocasió i després pel que sigui no li va acabar d'agradar, però pel que sigui va contactar amb mi.
Suposo, a través de l'Oriol Grau, de Tarragona. I tant. I em va passar el text i, bueno, de fet, gairebé no el podria ni acabar de llegir per dir-li que sí. És un text molt bonic, molt bonic, molt poètic, malgrat que són dones que tenen una educació molt, molt...
bàsiques, que és que la tenen, vull dir que són de molt baix estrat, força ignorants, n'hi ha una que és analfabeta total, no s'ha ni llegit ni escriure, però el text, tal com parlen, el text de la Tecla Martorell hi posa molta poesia a la manera com diuen les coses, és molt bonic, és molt bonic, i a part del que significa, vull dir que entre aquests milers d'exiliats que van haver de marxar,
Hi ha els meus avis que també van haver de marxar, vull dir que em toca una mica de prop, tot plegat. De fet, jo crec que la Rosa, com ho havia llegit, sabem que els seus avis van anar a exili a Mèxic, que tens família a Mèxic arrel d'aquell exili perquè es va patir molt, i no tan sols els homes que estaven al front, sinó les dones que, evidentment, a la postguerra hi van haver de marxar, i entre elles... M'imagino que tu com devies llegir això, devies dir, hosti, estic fent homenatge a la família també.
Sí, a totes dues parts de la família, perquè els avis materns, diguéssim, la meva mare era la gran dels germans i van marxar i estan enterrats a Mèxic, vull dir, tota la família de la meva mare està a Mèxic.
I per part del pare, també l'avi va haver bastant presonat 7 anys després de la guerra, va passar per tots els penals d'Espanya, jo crec, i ja tuberculós el van deixar anar a morir a casa. Vull dir que la repressió va venir per les dues bandes i clar, jo la memòria, ha sigut una memòria molt viva, la família. I encara, a mi encara em toca, em toca. Avui ho he viscut de petit, allò de nena.
no cridis tant, que no ens assentin tot això jo a casa ho he viscut i clar, vull dir que m'hi sento molt identificada, no amb les dones perquè no vaig fer presó, però sí amb la situació i el context i el que es va viure en aquella època terrible que ahir va fer 51 justament que l'Alament va decidir marxar sí, sí que jo me'n vaig assabentar just quan ho van comunicar perquè el meu pare era forner devia ser molt jove per xoto rosa
Jo tenia, doncs mira, 16 anys. 16 anys. O sigui, te'n recordes perfectament, eh? Què estaves fent, tu? I tant, i tant, i tant. Estava dormint, estava dormint, i precisament hi havia la meva àvia de Mèxic aquí, que havia tornat, feia no gaire, vull dir, la vam conèixer, ma mare jo al mateix temps, ja, ma mare ja tenia tres fills, com va conèixer la seva mare, i precisament estava aquí, i jo dormia amb ella, i llavors el meu pare, com que era porner,
quan ho van dir per la ratlla, a les 5 del mateix de la matinada, va pujar com una esperitat a l'habitació, va començar a obrir llums i dir, ja s'ha mort, el fill de puta, ja s'ha mort. Ah, mira, eh?
Sí, sí, i aquell dia d'aquest ja no vaig anar a l'institut. Ja no hi vaig anar. És el que més recordeu, eh, d'aquella època, també. Hòstia, ens van donar festa i es va morir aquell tio. No, no, jo ja no hi vaig anar, directament. Ja sabia que no hi hauria classe, i per tant ja ni tan sols em vaig aixecar de llit per l'institut. I després a la tarda sí que hi vaig anar, que jo anava a l'institut a l'Andrell i hi vaig anar per anar-ho celebrant cava.
Sí, amb una colla d'amics. Seria per fer un recull. Ahir, sobretot, van sortir molts protagonistes d'aquella època. Molta gent que ho va viure i ho va explicar d'una manera. És per fotre un llibre de veritat de les reaccions de la mort del dictador. Déu-n'hi-do. Escolta, Rosa, evidentment tu has fet molt de teatre, de teatre còmic, i aquí estàs fent un drama, això és una tragèdia. I, clar, normalment les obres de teatre el personatge et ve marcat una miqueta. Mira, fes-lo així, fes-lo així. Aquí estàs interpretant quatre dones
quatre dones, la Maria, la Anita, la Dolores i la Teodora, que tens que crear-les una miqueta tu, tens que parir-les una miqueta tu, han sigut personatges reals, però clar, la veu... Les has de diferenciar entre elles, i això m'imagino que deu costar, doncs, Déu-n'hi-do, posar-te la pell de les dones diferenciant-les. Com ho fas, això? Això va ser el gran hàndicap i el gran repte d'aquest muntatge, perquè jo quan entro a escenari ja no en marxo.
Porto un vestit base i em canvio, entre cometes, dels elements que configuren cada personatge, però ho faig en escena davant del públic. És fonamental, és un mocador, és un xal, són petites peces amb un peric musical, mentre em canvio de personatge. De fet, crear-los perquè sí, no tenia cap mena de referència de res.
Aquestes dones, per les setges d'entrada en el convent de les Oblates, se sabia el nom, la procedència, l'edat, si tenien alguna professió, si tenien fills, poca cosa de caràcter, de psicologia, no hi havia res. En alguna no hi havia ni el delicte, la caselleta del delicte. N'hi ha una que es veu que estava en blanc, però la van fotre a la presó.
Aleshores, sí, el fet de crear-les, perquè són quatre dones molt diferents, vull dir que una té 40 anys, l'altra en té 23, l'altra en té 52, l'altra en té 58, són una de Galícia, una de Saragossa, vull dir, una de Zamora, són una de Girona, són procedències tot molt diferents i, clar, crear-les, però, una miqueta, no ho sé, que això és la creativitat, m'ho imagina, de l'interpret.
Són les taules. Sí, em vaig poder crear dues alhora. És a dir, vaig anar per ordre, primer la Maria, la tenia clara, la Anita també, i després, però no podia pensar en les altres dues, ni el text, no en podia aprendre, va ser curiós. I ja quan vaig tenir la Maria i la Anita, llavors ja van sortir la Dolores i la Teodora. Que sí, són molt diferents de manera de parlar, de corporalitat.
El cos també és diferent. Ja fa vuit anys que t'acompanyen, ja no deus tenir cap dubte. Ho estic fent ara a la nit o a la teva hora? No, ja ho tens assumit, això. Sí, sí, no, no, no, són completament diferents. És més, quan assajo el text ja em surt la veu i em surt... Sí, sí, sí, fa vuit anys que les passejo, sí.
Dèiem abans que la guerra va portar molts homes al front, les dones ho van patir molt, en alguns casos inclús més que els homes, però pel fet de ser dones, en aquest cas, ni se les ha reconegut, ni se les ha conegut. Parlàvem fa molt poquet de la generació del 28, la Sin Sombrero, que pel fet de ser dones eren dones completament obligades.
i que van decidir reivindicar-se i dir que estem aquí i no pel fet de ser dones no som ni millors ni pitjors. Però em volia saber, tu has parlat amb la tecla, com la rescata aquestes dones? Ja sé que van al convent de les Oblates i que va trobar una fitxa, però la fitxa no diu res. Com la rescata i per què? Sí, la tecla va quedar bastant impactada en veure això i, clar, i veure que havien mort, no sé si són 8 o 10 o 11...
I n'hi ha una que s'anomena, al final, que és l'única fusellada de la província de Tarragona. Aquesta només s'anomena, no l'interpreto perquè és una noia que és de dues aigües, és molt a prop de Tarragona, que encara hi ha familiars, no descendants, perquè ella no tenia fills, però hi ha nebodes. I, bueno, per respecte a la família no s'han igualat la vida, només se l'anomena.
Però les altres quatre, la Tecla es va informar, bueno, va anar a trobar dones, moltes dones, perquè a mi em van venir a veure la Versos, em van venir a veure dones que van estar al convent de les Oplates i fills d'aquestes dones que els han explicat les històries. Llavors van anar a trobar dones grans que havien viscut l'època i una miqueta li retratessin, li feixin una fotografia de com es vivia en aquell moment. Jo que sé, la primera va tenir trigèmins,
trigèmins que eren adolescents durant la guerra, això vol dir que van néixer als anys 20, més o menys. I clar, trigèmins en aquella època sense incubadora, sense res, doncs com els tiraven endavant. Llavors, doncs aquestes dones li explicaven tot això, com que ho feia la gent i com... I ella va inventar, perquè no són les vides d'elles, evidentment, però va inventar en funció de com es vivia l'època, com vivia la gent del seu nivell, que era una classe molt baixa, molt...
I així va crear les quatre vides. Sap si algun familiar de les quatre protagonistes s'ha assabentat de tot plegat? En teniu coneixement o no? No, no ho sé. Mira, ara precisament estem en contacte amb el fòrum de la memòria. Tot no és el fòrum, però com n'hi diguin...
perquè hi ha un article, vull dir, vam trobar un article on parla de la Teodora Prieta Botllarret, que és una de les dones que interpreto, i també nomenen que això que la Tecla Martora ha fet una obra, i m'encantaria anar-la a fer allà a Girona i a Ligeta, i després hi ha la d'allò... la Dolores, que era de...
de Lugo, de la província de Lugo, i l'Anita, que era de la província de Saragossa, de Morata de Jalón, que és un poblet de la província de Saragossa. M'encantaria anar-ho fent aquests pobles. No sé si se'n recorden la gent del poble o si hi ha descendants, no ho sé, o desconec. T'has fet o t'has convertit una mica historiadora, ara, eh? Bueno, a veure, és una època que sempre m'ha interessat pel que ja t'he comentat al principi. Vull dir que a casa, tota aquella època, els records, les vivències...
Tot això jo ho he sentit, explicar a la meva àvia quan van fugir del camp d'allò d'Argelers, quan van entrar al camp de concentració d'Argelers. Tot això a casa ho he mamat d'alguna manera. I sí, potser soc més coneixedora per això, perquè la meva família era de l'altra banda, dels que van perdre. I no sé si això m'ha generat més interès o perquè en general hi ha magrabalistes,
Tot i que això que deies de les dones, que el 28 es van reivindicar, és que la història sempre l'han escrit els homes. Això està clar. Malauradament. Clar, i les dones no tenien cap paper perquè ells decidien qui tenia paper en la història i qui no el tenia.
I en el cas de la guerra, com deies, a part de pel tema ideològic, que també van reprimir-les pel tema ideològic, pel fet de ser dones, les vexacions van ser dures, pel fet de ser dones, perquè de la tefe dels companys, perquè les van utilitzar com a mercaderia, i aquesta és la doble...
el doble gust, digueu en aquella època, políticament i sexualment, per d'alguna manera, o vexatòriament, digue-li com vulguis. És delicital públic adult, però als adolescents també els hi aniria bé pel fet de no perdre de vista, que això no fa tants anys que ha passat, tot el que a ells els deu donar la sensació que fa 100 anys, però fa molt poc temps que això passava. No, no, molt poc, és molt poc i és terrible veure com la situació...
que m'explicaven i que jo, de fet, vaig viure, perquè vaig viure el postfranquisme, la situació d'ara no diria que és pitjor, però, hosti, poc ser-hi falta. Ens van vendre una transició que no ha sigut tan transició com ens crèiem.
És una mentida, és un grup, la transició va ser un grup, va ser un pacte de silenci per conveniència de tots els implicats i la resta del món a callar i a seguir vivint, que és el que portaven fent durant 40 anys. I clar, evidentment la gent estava millor després de morir Franco amb la democràcia.
Però tot, a dada i vien a tarda, vull dir, colló, perdó, eh? Allà de reneu una mica, és que m'esveu-ho. Però, vull dir, ho tenim ara, tot com amb el tema de l'amnistia, amb el tema del fiscal general, vull dir, com ho manipulen tots, és horrorós. No, no, no, estem allà mateix, nen. Rosa!
Jo també sóc de cagar-me amb tot, eh, quan veig això, però bueno... Perdó. Sí. És veritat, amb un embocall més bonic, però l'essència de la matèria està allà, està allà. Com també? És que tots els contraris van haver de marxar. Sí, sí, sí. Va quedar aquí...
Eren els afins o els porucs que no podien dir res, per tant no actuaven, o sigui que tenim alcalde de cultiu, no s'ha mogut aquí. I també sóc de, perdona així que t'ho digui, ja sé que és poc periodístic, però de cagar-me en tot com ve el 25N i nosaltres mentre haguem de sortir sortir, és un programa que no ens agrada gens de fer però l'hem de fer i encantats de donar veu.
Aquest programa del 25 era de violència envers les dones, el dia contra la violència envers les dones. I aquí s'ajunta una miqueta tot, també al fet de ser dones, al franquisme, que ens pensem que tot això va passar, que veus els joves, dius, va, siguem una mica optimistes, que els joves, però veus que tampoc ho pots ser-ho tant. I continuem el segle XXI amb això, eh?
Estem tirant enrere, estem tirant enrere, però és terrible. Els moderns ara són els pares i els avis. Els moderns, segons la meva concepció en l'època de moderna, de llibertats i d'estar obert a fer coses i tot plegat, hem tirat molt enrere, el jovent s'està tornant molt retrógrada, està sortint en general, no dic tots, evidentment, per sort, però ostres, la tendència preocupa, preocupa.
Ja que parlem de dones, s'ha avançat molt també en el món professional, però costa moltíssim i s'ha de treballar perquè les dones tinguin el paper que es mereixen, ni més ni menys, i parlem de protagonistes en llocs destacats. Parlo del món del teatre i, sobretot, més que del teatre que n'hi ha, de la televisió, Rosa. Sembla que quan s'arriba a una edat
les dones ja passen a un segon pla pel fet de ser dones i grans, i volem reivindicar, doncs, això, no?, el paper femení, i fer-se gran no vol dir que et retirin de la pantalla. Tu, en aquest sentit, perquè t'hem vist moltíssimes vegades al Marals de Tele, etc., i de cop, les d'aquella generació que ens agradava-ho tant, sembla que hagin desaparegut de la pantalla. Què ha passat aquí? Sí.
Bé, és... Bé, és el tema de la imatge, la tirania de la imatge, la tirania de la joventut, sobretot quan es parla de dones. Bé, mira els anuncis, vull dir, els llibs d'interrogues, d'estar estupendes, d'estar primes, d'estar... no rugada, vull dir, és una mena de pressió constant i la imatge que reflecteix l'audiovisual també a les pel·lícules, eh? Si no és una mare, però a vegades som les mares d'adolescents que dius...
falta poc per ser germanes. Però vull dir que sí, sí, les dones desapareixem de la pantalla a partir d'una certa edat. La Mari Pau Bet ho va fer i era un
a Crac, doncs també d'alguna manera es va apartar. En general, els homes duren més. Duren més, vull dir, i veus l'Albertón presentant amb els seus cabells estupendos blancs i no passa res, i veus l'altre que feia...
els serveis aquests, que no l'he vist mai, però el senyor aquest, que ara no em surt el nom, que és més o menys de la meva edat, però les dones, no, i menys, tenen els cabells guanys. Doncs jo, a mi m'agradaria veure't el cap davant d'un programa, mira què et dic.
Jo soc un tio nostàlgic i t'explico per què soc nostàlgic. I ara t'explicaré una cosa que no té més importància, però avui un servidor tanca una mica un cercle i t'explico per què, Rosa. Demà, 22 de novembre, farà 25 anys que vaig començar a fer el meu primer magazín matinal a la ràdio local. Demà farà 25 anys. Em fa il·lusió? Gràcies. Però no t'ho deia per això, no.
Em fa il·lusió perquè una de les primeres entrevistades en aquells magazins de l'any 2000, vam estar 8 anys a Ràdio Orsantona i el 2008 aquí a Vila Sa Ràdio, una de les primeres entrevistades va ser la Rosa Andreu. I avui m'ha fet especial il·lusió.
Doncs m'ha fet especial il·lusió perquè aquell any 2000 ja havíeu deixat el Malalts de Tele feia molt poc i vaig voler parlar amb tu i em vas atendre com sempre perfecte i vam estar parlant de projectes, etc. I avui tanco una mica un cercle i m'ha fet especial il·lusió que avui siguis la convidada d'aquest programa. Avui en Joan Escofeta, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, s'ha dedicat a agafar i a comptar els programes que vaig fer a Santona i hi havia amb els que porto Vilassar. 1.146 allà, 2.253 aquí que sumen
la xifra de 3.399. Dilluns farem el 3.400. Per tant, avui m'ha fet especial il·lusió que estiguessis amb mi en aquest programa, sense més, eh? I a més, que és una xifra... Me n'alegro molt de fer-te feliç. Me n'alegro moltíssim.
Hem tancat un cercle i diumenge a les 6 de la tarda no hi falleu, de veritat. 9 euros l'anticipada, encara la podeu comprar. Entreu a vilassadamar.cat. 11 euros el mateix a les 6 de la tarda, ja ho sabeu, sala, Roger Carrao, memòria de les dones oblidades. Amb la Rosa Andreu... Perdona, i el que deies dels adolescents, és especialment recomanable. Vaig fer un bolo així, i acabo ràpid. Vaig fer un bolo per nois de quart d'ESO i batxiller...
que van omplir el teatre i van al·lucinar. Sí, senyora. Al final, em fa vergonya dir-ho, però em van ovacionar, van estar tan atents que els hi va encantar. I em van comentar, hem après més veient aquesta obra sobre la Guerra Civil que durant les classes de l'Institut. Sí, em va agradar, em va agradar que m'ho diguessin i no sé, suposo que l'emocionalitat transmet més que les lletres de muntre. Sí, senyora.
Rosa, un ple, hi ha un oient que em diu, Xavi Gracet, Esteve Soler, Toni Cruany i Ramon Pellicer, ja tenen una edat i amb ells no el retiren. Que no cal que el retirin, però doneu per protagonisme també a les dones. Doneu protagonisme. Rosa, una abraçada ben forta, que vagi bé, que encara que porti 25 anys els informatius em foten fora, que diu que han de dir les notícies ara. Una abraçada gran a tu i a tu i a tu. Gràcies, Rosa, una abraçada. Robert Maz, ens acosta a l'actualitat. Són les 11. Tornem de seguida, parlem de la diabetis.
Les notícies de les 11.
Salutacions. Les 11 del matí, nou contacte amb la informació. Vilassadamara encendrà els llums de Nadal divendres de la setmana que ve. Serà a partir de les 6 de la tarda. Hi haurà un espectacle previ de màgia i després hi haurà l'encesa dels llums de Nadal a la plaça de l'Ajuntament. És el preludi d'un munt de propostes pensada per celebrar aquesta festa que, sens dubte, té el seu punt més àlgid a la fira de Nadal, que se celebrarà dissabte i diumenge de la setmana que ve a la plaça Josep Terradellas amb parades d'artesania, també de comerços...
de la nostra localitat i d'altres municipis, música, espectacles, de dansa, conte, contes i altres. I també hi haurà un trenet que sortirà i acabarà al seu recorregut a la plaça Josep Tarradellas i que passarà per carrers que estaran il·luminats.
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, Núria Ruiz Tobarra, ha citat a declarar avui com a testimonis el propietari del restaurant El Ventorro, on Carlos Mazón, el president de la Generalitat en Funcions, va dinar el 29 d'octubre i el síndic del PP a les Corts Valencianes i secretari general dels populars valencians, Juan Fran Pérez Iorca, que ha registrat la seva candidatura per ser president valencià. Més endavant, el 26 de novembre i el 4 de desembre respectivament,
Estan citats a declarar membres de l'equip d'Amazon, ara en funcions, com el secretari autonòmic del Gabinet del President i Comunicació de la Generalitat, José Manuel Cuenca, i el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, que va acompanyar l'exconsellera de Justícia Interior investigada a la causa, Salome Prades, durant la jornada del 29 d'octubre.
Les declaracions de Pérez Iorca i del propietari del Ventorro arriben l'endemà que la jutgessa que instrueix la causa hagi reclamat a la Televisió Autonòmica Valenciana a punt a emergències de la Generalitat i a la productora contractada per gravar la reunió del FECOPI de la tarda del 29 d'octubre que aportin tot el material, tant imatge com so, que van enregistrar.
El Ministeri de la Funció Pública ha pujat del 10 al 11% l'oferta d'augment de sou dels funcionaris del període 2025-2028 que va fer aquest dimecres els sindicats i que aquests van rebutjar. Aquesta nova proposta del govern espanyol l'ha fet la secretària d'Estat de Funció Pública, Consuelo Sánchez Naranjo, els sindicats, comissions obreres UGT i CECIF en una nova reunió per seguir negociant després del rebuig del passat dimecres.
Un jutge de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d'euros a 87 mitjans de premsa digital i agències de notícies de tot Espanya per haver obtingut un avantatge competitiu publicitari en relació a Facebook i a Instagram de manera desiaial infringint el reglament europeu de protecció de dades. La resolució del jutjat mercantil de Madrid
Estima parcialment la demanda de l'Associació de Mitjans d'Informació, que reclamava 551 milions d'euros perquè entén que Meta ha utilitzat indebudament dades personals protegides dels usuaris de Facebook i Instagram per inserir publicitat en aquestes plataformes. Formen part d'aquesta associació, de l'Associació de Mitjans d'Informació, diferents mitjans catalans, com ara les capçaleres del grup Godó, el diari Ara el Segre o el diari de Tarragona.
A les 12 del migdia 9, contacta amb la informació i a dos quarts de dues el resum del ple a les veus del ple. Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics. I des d'on vulguis. Vols saber com gaudir-ne?
Amb Biblio Digital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Biblio Digital. Disponible App Store i Google Play.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles. I el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor. Un dia perdràs el cap. La meva bossa! Informa't a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències.
Des del centre del teu dial, Vilassar Radio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. 6 minuts per damunt de les 11, segona hora del parlant de tot.
I com cada 15 dies, els divendres, arriba el Fem Salut, espai que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassa de Mar, Vilassa Ràdio, el Parla de Tot, i la col·laboració del CAP, doctor Marriera, de l'Institut Català de la Salut, i també establiments sanitaris dels cons, farmàcies i òptiques. I avui posem damunt la taula la diabetis. Què és la diabetis? Tipus de diabetis que hem de tenir en compte amb la diabetis. Si es pot prevenir o no.
Un visit a la ràdio, la tècnica de salut pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Marta Casas, bon dia. Hola, bon dia. Què tal, com estem? Bé, molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. També en Jordi el té arriba. Bon dia, bona hora, Jordi. Molt bon dia. Com estàs?
De la farmàcia el té arriba. Gràcies. També ens explicareu com podeu tractar això des de les farmàcies, fer la prevenció o no, eh? I deixa't per l'última la Isabel Moreno, que és metgessa de família i referent de Diabetes del CAP de l'Institut Català de Salut i recentment premiada per la seva trajectòria. Excel·lent trajectòria. Isabel Moreno, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, gràcies. I moltes felicitats. Moltes gràcies. Ja et dic ara que no marxaràs d'aquí sense lligar una entrevista, només per parlar d'això. D'acord.
D'acord, m'explicaràs tota la teva vida professional, professional, eh? D'acord, d'acord. Perquè ets metgessa i aquestes coses. Molt bé, perfecte. T'ho dic perquè no em preguntis què em preguntaràs, ja ho saps. Ara mateix, però, parlem de diabet i som-hi!
Doncs mira, comencem per la Isabel, si us sembla, i parlem de què és exactament la diabetis, que hem de tenir en compte de la diabetis.
La diabetes la definim, és una malaltia que nosaltres els metges la definim quan una persona amb una analítica té una glicèmia, un sucre, nosaltres al sucre li diem glicèmia, superior a 126 en diverses determinacions. O la mitjana del sucre dels últims 3 mesos o 6 mesos, que també la podem mesurar amb un marcador que es diu hemoglobina glicosilada, superior a 6,5, que és la mitjana del sucre.
Al revés, al revés, acostes. M'acosto. Això és per nosaltres la diabetes, o sigui, tenir sucre elevat en sang. Però hi ha diferents tipus de diabetes, no? Hi ha gent que poseeiners, no ho sé, desconec, eh? Bé, abans es dividia en diabetes tipus 1, diabetes tipus 2, encara li continuem dient així. Bàsicament, la diferència seria el que sigui una diabetes autoimmune,
i una diabetes no autoimmune, per dir-ho d'alguna manera, així resumint molt. Què vol dir això? La diabetes autoimmune és una malaltia autoimmune, el cos genera, fabrica anticossos contra el pàncreas i el destrueix. I d'entrada necessitem insulina perquè el nostre pàncreas té zero insulina. A qui li passa això? A la gent jove.
Els debuts diabètics en gent jove per sota dels 40, la majoria, bé, tots, als 40 anys potser no, però per sota dels 30 podríem dir que la majoria són autoimmunes i necessiten insulina d'entrada perquè tenen zero insulina. L'altre tipus de diabetes és la no autoimmune, per tant no tenim anticossos contra el pàncreas i la principal causa d'aquesta diabetes, la principal causa és el greix perifèric.
la que es podria dir així, evitar.
seria la que no és autoimmune. Es pot evitar. En gent que la té deguda a tenir el que ara està de moda, o de moda sempre ha estat, però que se sent més a parlar, que és el que nosaltres diem la resistència a la insulina. Què vol dir això? Doncs que el teu pàncreas produeix insulina, que és la hormona que s'encarrega de fer baixar el sucre, però tenim molt de greix a l'abdomen i aquesta insulina no pot actuar.
I això és el que diem resistència a l'insulina. Per tant, quan menys greix tinguis a l'abdomen, millor funcionarà la teva insulina i millor controlada estarà el sucre. Així és a grosso modo, eh? Isabel, Jordi i la Marta, si volen intervenir també, tinc una sensació, potser equivocada, que n'hem sentit a parlar tant de la diabetis que crec que no som conscients de què pot ser una cosa greu. És a dir, va, no és res.
diabetis, això, et foten aquella cosa al braç, o et prens la pastilla en qüestió. Crec que no som conscients, perquè n'hem sentit a parlar molts, aquell té diabetis, i no donem la importància que té, crec, com a població, davant d'una malaltia greu. Jordi, què volies dir? Per ficar-ho una mica en context, una mica de números, ja saps que m'agrada portar sempre a números. Jordi, és de números. En Espanya, el 2024 es calcula que hi ha 4,6 milions de diabètics.
De la mortalitat, suposa que és atribuïble a la diabetes un 14% de la mortalitat, és a dir, el 14% de la gent que es mor té una causa, entre altres, de la diabetes. De la diabetes de tipus 1, autoimmune, a Espanya, unes 20.000 persones, entre 0 i 19 anys, 20.000 nens.
A nivell mundial estem parlant d'uns 540 milions de persones, estem parlant d'una despesa d'un bilió de dòlars anual, etcètera, vull dir, té una magnitud molt més gran del que realment ens arribem a pensar.
I des del punt de vista mèdic, la diabetes és greu perquè les conseqüències de la diabetes són que afecten el sucre permanentment en la bata amb sang, afecta els òrgans diana. I quins són aquests òrgans diana? L'ull. La diabetes pot provocar retinopatia diabètica, o sigui, perdem la visió. És la segona causa de ceguera mundial. La primera és el glaucoma.
produeix insuficiència renal. Les nostres artèries es van fent malbé, sobretot les petites, les que arriben als òrgans Diana són artèries petitones i pot produir insuficiència renal i els pacients poden acabar amb diàlisi i amb mort.
i poden provocar amputacions. La circulació de les cames, perquè són les artèries, també es veuen afectades, i molts diabètics acaben amputats, i també les artèries del cor, i tenen infarts. Per tant, totes les artèries del cos es veuen afectades, a més a més de les de l'ull. No es cura, eh? Quan està instaurat, ja no té marxa enrere. El que es tracta és de prevenir això. Es pot prevenir...
La diabetes autoimmune no es pot prevenir de tocar. I la diabetes, que no és autoimmune i que està relacionada amb la resistència a la insulina, o sigui, que tinguis un perímetre abdominal...
gran o que tinguis una obesitat, aquesta es podria prevenir en el sentit que si tu t'aprimes, perds pes, doncs no tindràs aquesta resistència a la insulina. Esport, bona alimentació... Esport, bona alimentació... De fet, el 14 de novembre és el dia, un dia contra la diabetis, i coincideix amb el naixement de Sir Frederick Banting, aquest senyor,
El 1922 va ser qui va descobrir la insulina junt amb Charles Bers. Llavors, al 14 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Diabetes. Marta, l'administració com hi entra en aquest sentit? Més enllà de donar consells a la població de visitar-se, etcètera, no?
Bé, és l'única cosa que des de l'administració podem fer. Nosaltres assistència no fem. El que fem és desenvolupar programes conjuntament amb el CAP i els agents de salut per promocionar els estils de vida saludables.
I Jordi, des de les farmàcies, com podeu incidir en la població a l'hora de...? Des de les farmàcies fem diverses coses. Primer, donar-li la importància que té, la rellevància. Què passa? La diabetis té un problema. La diabetis no fa mal. És quan arriben les conseqüències que una es dona a compte. És a dir, aquestes amputacions...
aquesta ceguera. Llavors, des de la farmàcia el que s'intenta és fer, donar-li la importància, la rellevància, el seguiment, vull dir que realment s'estigui imprenent les medicacions, que hi hagi un seguiment, si necessita fer un control de glicèmia o una hemoglina glicosil·lada se li pot fer, el consell, l'acompanyament, aquest control de pes, etcètera, etcètera, etcètera.
Ha canviat molt, però, el tractament de la diabetis. Ara veiem moltes vegades aquesta gent que en el braç porta un artilugi, sembla... Sansó. Un sansó, que m'imagino que deixa anar la insulina quan funciona això. El sansó és una monitorització contínua de la glicèmia. Bàsicament, el que està monitoritzant és constantment el nivell de glicèmia que tens.
I res més, o sigui, s'han de continuar punxant, eh? Sí, aquí hi ha dues coses. Un, hi ha les bombes d'insulina, i després hi ha els sensors d'insulina. Tu el que veus en els braços són els sensors, que ara s'han ficat tan... o s'han populitzat. Se'n veu molt, eh?
És que se'n veuen molts, per això ho dic, que no és una cosa que ens... Són molt còmodes, no tothom ho pot arribar a utilitzar, però són... No, dic que se'n veuen molts en el sentit que hi ha moltíssima gent, que sobretot a l'estiu, ara en màniga curta, parlem de les dades d'en Jordi, no són dades d'en Jordi, són dades que ha extret en Jordi, però en qualsevol cas...
No és una cosa d'aquelles... Que tinc la sensació que ens passen moltes malalties, eh? No, això no és res. Bueno, no és res. Sí que passa, sí. I saber-li des del cap, més enllà d'una analítica anual de control i de fer la inspecció tècnica, com...
Bé, nosaltres, ara comentaré alguna cosa també dels censors. Sí, i tant. Ens estalvien la punxada al dit clàssica, perquè els pacients diabètics acaben amb els dits triturats, sobretot la gent que porta insulina, perquè, clar, heu de pensar que si jo ara meixo un tros de pastís, el meu pàncreas...
que fabrica la insulina que jo necessito, però si jo me la poso externament i cada dia em poso la mateixa dosi, si jo un dia faig un extra de sucre, no tindré preu insulina, que és la que m'he posat. Però si aquell dia jo me'n vaig a la muntanya d'excursió a córrer i m'he posat la insulina que em poso cada dia, que cada dia no corro, aquell dia faré una baixada de sucre. I les hipoglicèmies són molt greus.
Les hipoglicèmies són baixades de sucre i són molt greus. És greu l'elevació del sucre persistent de forma continuada durant anys, però és molt greu les baixades de sucre, perquè tu pots tenir un coma hipoglicèmic. Per tant, la gent que porta el sensor el que fa és enviar-li en el seu mòbil una alarma.
I li diu, quan té un pic alt o quan té un pic molt baix. Per què actui? Per si s'ha de posar insulina ràpida o per si ha de menjar hidrats de carboni. De fet, una altra de les coses que no li donem importància, i ho ha repetit dues vegades, una hipoglosèmia és greu, és això. No, ha tingut una baixada de sucre. Ui, s'ha de com desmaiar. No, és una baixada de sucre. Com si no fos una cosa important. Com si fos, mira, m'ha tocat el sol.
Les hipoglicèmies greus amb gent que fa tractament, o sigui, jo tinc una hipoglicèmia, jo no soc diabètica i faig una hipoglicèmia, això no és greu. O sigui, faré una baixada de sucre a 60-50. Però una hipoglicèmia greu és per sota de 40 greu. Per sota de 60 nosaltres li diem hipoglicèmia. I això és en gent que fa medicació. I això s'ha de vigilar molt. Digues, digues, perdó. No, i des del cap, el que em deia és que nosaltres fem una analítica cada 6 mesos
perquè demanem l'hemoglobina glicosil·lada, que és la que ens dona idea de, com que és una mitjana, si aquesta mitjana està alta, vol dir que el pacient està mal controlat. Fem revisió dels peus per mirar els polsos, si funciona la circulació i si funcionen les nermis, fent electro, fent una revisió ocular, els enviem a fer una foto de l'ull, una retinografia per veure com està la retina, i detectem possibles complicacions. Els preguntem si tenen dolor al pit, si tenen dolor a les cames quan caminen...
Atenció, perquè, clar, quan tenim una edat tots ens mirem una miqueta i diuen, hòstia, si anem a fer un anàlisi anual, anem a fer-ho, perquè qual, etcètera. Quan i tots hem sigut joves aquí, som immunes a tot. Ah, home, no, què ens anem a fer un anàlisi, jo? Per què ens anem a fer un anàlisi? Per tant, això complica una mica més la situació. Si és una malaltia que pot afectar a nens i joves, doncs fins a 40 anys...
que és l'edat, precisament, que no tenim necessitat en el metge si no ens trobem malament. Això afecta? És a dir, l'aconsellable és que tothom es faci una anàlisi que tingui l'edat que tingui? Perquè, l'altra manera, preguntar-t'ho, com ho noten ells que són diabètics? Els que tenen un debut diabètic
Els autoimmunes tenen una triada de símptomes. Tenen polifàgia, polidipsia i poliúria. Què vol dir? Poli vol dir molt. Llavors són gent que de cop i volta, són nens que de cop i volta comencen a perdre pes, a orinar molt, a tenir molta gana...
Però perdre pes, molt perdre pes. Llavors sospitem, llavors els mirem el sucre i estan a 400. I la gent gran no té aquest abodiabètic. Normalment, perquè també hi ha gent gran que té alguna diabetes autoimmuna, però el normal és que ho detectis amb una analítica de control.
Llavors nosaltres tenim unes indicacions preventives de fer analítica. No tothom s'ha de fer analítica anual, ni molt menys. A qui recomanaríem fer una analítica per descartar que tingui una diabetes? Qui tingui factors de risc. Per exemple, factors de risc familiars, que tingui diabetes a la família. És anàlidari, doncs.
perdó, hi ha una predisposició, sobretot les autoimmunes, i l'altre, com que tan prevalent, és com la hipertensió, la gent pregunta, és hereditari? Bé, és que la prevalença és tan alta que qui no té un diabètic o una hipertensa a la família. Hereditari vol dir que te toca, sí o sí. Doncs no, hi ha una predisposició dintre de la família. Llavors, la gent que té una obesitat, la gent que és hipertensa, la gent que té altres factors de risc,
hem de descartar que a més a més sigui diabètica. La gent que durant l'embaràs, perquè això sí que totes les embarassades els fan analítica, les embarassades que tenen diabetes gestacional durant la gestació, després, durant la seva vida, poden tenir una diabetes de l'adult. No totes, però aquestes persones les hem de tenir visionades. Jordi, la porta d'entrada quan ens trobem una mica malament, però no són símptomes d'aquells per anar al metge, és la farmàcia.
Vé gent que... Moltes vegades. Moltes vegades, eh? Vull dir, a vegades l'ordre és erroni. S'arriba abans a la farmàcia que no passa al cap. Però és així, ja moltes vegades. Hòstia, no m'acaba de trobar del tot bé. Estic cansat. I vaig a la farmàcia. Que em donin alguna cosa. Sempre és que em donin alguna cosa. Això pot ser també un crit de tenir en compte la diabetes?
Quan fem aquest cribatge, anirem a veure com està aquesta persona, si es troba marejada, si ha menjat alguna cosa, si no ha menjat, quan fa que no ha menjat res, llavors si fa més de 3 hores que no ha menjat res, se li pot mirar la glicèmia, a veure com està. Quan em trobo malament, però em trobo malament ara o em trobo malament quan m'aixeco? Vull dir, són...
i fas una mica de cribatge per veure on estem i on fem. I a partir d'aquí determinem, vull dir, li podem mirar el sucre, li podem mirar la hemoglobina glicosilada, la pressió, etcètera, etcètera. Depenent com està i si és un cas greu que algun cap s'hagués encontroat, doncs directe al metge. Vull dir, que és on tenies que havia anat abans. Diabetes melitus es diu? Sí, sí.
Ara em preguntaràs per què i diré... No, no, no. Suposo que ho devia... Ah, en Jordi ho sap. Suposo que el que va descobrir es deia Melitus. No? Jordi, explica'm, explica'm.
Millitus B de mel. De mel. De mel. Per què? Perquè ara existeixen glucòmetres. Però abans no existien glucòmetres. Llavors, què passa? Que quan tens molta sucre a l'orina, l'elimines... Ai, perdó. Quan tens molta sucre a la sang, no la pots absorbir perquè les cèl·lules no ho detecten, no hi ha insulina, no hi ha aquest factor de senyalització, no ho veuen, no l'absorben.
Llavors, què passa? Que s'elimina per l'orina. Com es detectava abans? Tastant l'orina. Quan l'orina era dolça, tenia sabó amb mel, tenies diabetis. Sort que la medicina avançat, eh, també et pots dir. No, no, a veure, que tots els remells, si s'ha de fer, es fa. Segur que a algú començava treballant li tocava fer aquestes coses.
Sí, no, no. Provis l'orina. Fem una anàlisi millor, no? Ja, ja, però abans no sabia. Avui dia estem parlant... Hòstia, que curiós, això, eh? Això ve de l'època dels egipsis. Vull dir, el primer cop que es va començar a descriure l'estem parlant de fa molts segles d'endarrere. Hòstia, estem parlant de la diabetis dels egipsis? Avui, els primers escrits que tenim és el respecte, sí. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Jo volia desestigmatitzar una mica el tractament. No hem de tastar l'orina? No. Sobretot el tractament de la insulina. Hem dit que la gent jove porta insulina d'entrada, tots, i després tenim els antidiabètics orals, que són els que utilitzem amb la immensa majoria dels diabètics orals.
adults que no són malaltia autoimmune. Però és cert que el nostre pàncreas d'un diabètic adult, que potser no té una resistència a la insulina, no és obert, és prim i és diabètic perquè el seu pàncreas va perdent a poc a poc la insulina,
I comencem amb dieta, el primer és disminuir la ingesta d'hidrats de carboni perquè no pugi el sucre, fer exercici per cremar, anem afegint antidiabètics i potser en algun moment de la seva vida necessitaran insulina perquè el seu pàncreas ja no en té. Això no vol dir una catàstrofe, això vol dir que és una eina més de tractament, d'acord?
Vull dir, una mica insistir en això que de vegades, ostres, ja no vol dir que la teva vida s'hagi acabat. Vol dir que és una altra eina més i que la necessites, perquè el teu pàncreas ja no el podem estrujar més. Déu-n'hi-do. Escolta, i com t'especialitzes en el món? O com a mínim ets la referent de Diabetes del Cap?
Bé, no t'especialitzes, som referents en moltes coses. Hi ha d'haver algun responsable, algun metge, algun company i infermera, perquè som metge i infermera, de cada tema, perquè tu puguis estar en contacte amb els de l'hospital, prendre't les guies... Per repartir-nos una miqueta els temes i la feina, hi ha el referent d'Urologia, el de Diabetes, el d'Epoch... Ens repartem una miqueta el treball.
Jordi, alguna dada més? M'agrada molt conant Jordi, i ho dic seriosament, que sempre ens aporta dades que són molt interessants, números, d'on ve el nom i tal, m'agrada molt. Alguna dada més que haguem de saber? Més que dades, jo en el meu passat em feia recerca, feia recerca i estava en el tema diabetes i obesitat, vull dir... O sigui, especialitzat en diabetes i obesitat? Sí, correcte.
Explica'm, explica'm, com t'hi vas posar, tu? Bé, jo vaig acabar a farmàcia, vaig fer doctorat a l'Hospital Clínic, vaig estar en endocrinologia, allà vam estar desenvolupant un fàrmac, i després vaig marxar a Ginebra a desenvolupar un altre fàrmac, també a la Universitat de Medicina de Ginebra. Ho dieu molt així, clar, és la vostra para cada dia, però què vol dir desenvolupar un fàrmac i inventar-lo?
No hi havia investigacions. És a dir, un fàrmac des que... Ara no em sé els números amb exactitud, ara m'has pillat. Home! Des que es patenta fins que sota el mercat passen molts anys. Això per una banda. Has gastat molts milions de diners i hi ha moltes molècules pel mig. Llavors hi havia investigacions prèvies d'una sal específica, en el cas del clínic,
i en el cas de la Facultat de Medicina de Ginebra, una hormona que està mirada per tractament de la diabetes. Diabetes i obesitat en tots dos casos. Un cas està funcionant, la patent de Ginebra, i en el cas de la patent de la Facultat de Medicina de Barcelona, s'està utilitzant per altra història, per un tema d'implantació ovular.
Isabel, l'especialista potser sí. Però vull dir, el tema és la quantitat de gent, vull dir, no som conscients de la recerca que es fa sobre la diabetes. No som conscients de la quantitat de milers de persones
que estan deixant-se els seus dies, les seves hores, dilluns, dimecres, cap de setmana, vacances, etcètera, etcètera. Vull dir, amb persones, als hospitals, als estabularis, amb animals, etcètera, etcètera. Vull dir, des de reprogramació de cèl·lules perquè noves cèl·lules puguin ser insulina,
fins a estudis a nivell del cervell, que ara està molt de moda, a nivell de l'hipotàram, tot el tema de recerca, els GLP-1s o els SOSEM-PICs, tot això es va començar a investigar per la reproducció de la cèl·lula beta, per intentar aconseguir augmentar les cèl·lules que produïen insulina. Després s'està utilitzant per l'obesitat, però...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Vull dir, es fa moltíssima recerca. Doncs Jordi el Terriba, en aquest cas, a Farmàcies el Terriba de Vilassar de Mar i la doctora Isabel Moreno, matgessa de família i referent de la diabetis. Avui el fem salut, hem parlat de la diabetis. Marta Casas, Tècnica de Salut Pública. Moltíssimes gràcies també.
I, Isabel, tanquem agenda perquè aquesta dona que tinc aquí davant va mereixer un reconeixement. Ha trucat a professionals que han destacat durant l'any per la seva excel·lència. La doctora Isabel Moreno és metgessa de família de l'equip d'atenció primària de l'Institut Català de Salut, el CAP de Vilassa de Mar.
I la reconeixen per una trajectòria, doncs, exquisita, i per això... Ella és llicenciada en Medicina de Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i es va doctorar en Medicina a l'Universitat Autònoma de Barcelona. M'amidràs a parlar de tot ple. Quant reculls el premi? El dia 1. I tens ja assajat el discurs, o no? Crec que no... Perquè som 50, no crec que facin discurs. Demana micro, tu. Sí.
Si demana el micro... Jo vaig a la ràdio... Som 50, però a l'àmbit de primària no sé si som dos o quatre. Vull dir, està desrevertit per àmbits. Que bé. Doncs moltes felicitats. Gràcies, moltes gràcies. Jordi el té arriba, doctor Isabel Moreno, Marta Casas, moltíssimes gràcies. Fem una pausa arribant a la meitat del programa. Que vagi molt bé. Bon dia.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Dos minuts per damunt de dos, quarts de dotze, encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, en directe i a través de Vilassar Ràdio. Hem repassat l'actualitat, en Joan Escofet, el poc ens passa. Hem estat molt a gust amb la Rosa Andreu, l'actriu que diumenge a la tarda, 6 de la tarda, porta...
Una obra més que interessant a la sala Roser Carrao dins els actes del 25è Ndia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. Memòria de les oblidades barreja, doncs, exiliades de la Guerra Civil també amb el fet de ser dones. Nosaltres dimarts farem un programa especial des del carrer, com sempre, un programa que no ens agrada gens de fer, però hi serem, evidentment hi serem sempre que faci falta. Cantonada, vingut a Montevideo, Narcís Monturiol...
Estarem fent un programa especial amb motiu d'aquest Dia Internacional per l'erradicació de la violència envers les dones i amb diferents protagonistes. I recordeu que avui fa exactament 25 anys que el polític vila-serenc Ernest Lluquer Martín va ser assassinat a mans de la banda terrorista ETA. Avui, doncs, es celebren diferents actes a Barcelona.
I divendres que ve seran els actes traslladats a la Biblioteca Municipal, que porta el nom del Polític Vilassarenc, i on també té la seu la Fundació Ernest Lluc. Nosaltres, divendres, farem un programa especial des de la Biblioteca per parlar del fenomen d'Ernest Lluc i aquest, malauradament, avui 25 aniversari d'aquest assassinat. Ara sí, ens posem en matèria.
Cada divendres a aquesta hora ens arriba l'Èrica Castillo, la nostra libre i motxillera, una dona que, doncs, des de molt joveneta, als 16 anys, fa viatge sola pel món, eh? No us penseu que va a Orrius i Torrius, amb tot el respecte.
Se'n va pel món amb la seva motxilla i ella ha volgut transformar això en una feina i és ajudar les dones, sobretot a les dones que vulguin viatjar soles pel món, que ho poden fer i diferents eines. No és fàcil, però ella us dona les eines. Saludem ara mateix a la nostra amiga Erika Castillo, la nostra libre i motxillera. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Erika Castillo, bon dia, bona hora! Com estàs? Què tal? Estic espectacularment contenta d'estar aquí una altra vegada amb vosaltres perquè vaig tornar a Turquia i tinc moltes coses a explicar. Uau! La setmana passada era broma tot plegat, no era broma, era mentida perquè vam fer veure que estava aquí però ella estava a Turquia.
Exacte, i a més avui és un dia especial perquè a més també estic en directe per Instagram. Oi, em vull veure, eh? Home, perquè així la gent també pot preguntar coses sobre el viatge i podem compartir entre totes i tots. Va, on et podem veure? Libre i motxillera, em podeu trobar a l'Instagram, així, libre i motxillera. I res, estic en directe online ara mateix. I estem en directe online i a la ràdio avui, eh? Home, estic als dos llocs. 11 i 35 i 37 segons del matí per demostrar-ho.
A veure, el Jamo està a l'altra punta, la gent que m'està veient per... Sí, no. Mira-la, ja la veig! Mira-la! Home! Aquí estem amb la llibre i motxillera. Fantàstic. Escolta, i com ha anat tot plegat per Turquia?
Doncs molt bé, la veritat és que molt bé, però també... Te'n recordes del que estàvem parlant l'altra vegada, les expectatives dels viatges i de com és la imatge d'un destí, com ara es diu per exemple la Turquia, la gent pensa en els globus i a Istanbul? Doncs aquesta vegada m'he recorregut des d'Istanbul fins a la frontera de Síria. Sí, aquí et vas fer patir, perquè això m'ho va dir, me'n vaig fins a Síria, vaig dir, cal anar a Érica fins a Síria?
Doncs et sorprendràs i et diré que vaig estar gairebé a 30-40 quilòmetres. No em vaig acostar més perquè, òbviament, doncs... Tampoc cal jugar-se-la, no? No, o sigui, hi ha controls policials, em van fer el control aquest que et fan una foto per veure el control dels passaports. A mi em fa por anar a Andorra. Quan em parlen a la frontera em fa por. M'imagina't anar a Síria, aquest pari, què et van dir?
Res, res, per res. O sigui, era tot l'autobús de gent local, jo, i ens van fer la foto i tot correcte, i em va sorprendre perquè aquella part és la part del Kurdistan, del Kurdistan turc, i és supertranquil, vull dir... Bueno, tranquil.
No es nota... No, hi ha gent que em deia, ostres, no et fa por, no és perillós. I la veritat és que no, vull dir, supertranquil i molt maco. Que bé, no. Té una ballesa molt maca, sí. O sigui, jo crec que... Va arribar ahir, aquesta dona. Ahir va arribar, eh? O sigui, no us penseu que porta aquí...
Vaig descobrir, crec que una joia per mi, de veritat. Que bé, no? Sí, perquè va ser com veure una altra part d'aquest destí de Turquia que molta gent no hi arriba, ja sigui per desconeixement o sigui per por o pel motiu que sigui, i no arriba gent allà. Tu ja hi havies estat per això.
Sí, vaig estar-hi, però només a Istanbul. Només a Istanbul. I clar, Istanbul és una imatge que no representa tot el país. La setmana passada ens vam parlar d'Istanbul, que era gravat. Exacte. Escolta, i va, és que... Com ho recordaries per alguna dona que diies ja vull anar-hi, escolta, ja vull anar a fer aquest viatge. Què hem de tenir en compte?
A veure, jo el primer que et diria, com sempre dic, que depèn del nivell d'aquesta persona s'ha viatjat o no, i Estambul hi pots anar molt fàcil, no hi ha cap problema. Ara bé, després de Estambul ja les coses comencen a canviar una mica, sobretot en el tema d'anglès, que em va sorprendre bastant.
Perquè surts de la zona turística d'Istanbul, te'n vas una mica cap a la Cappadòquia, als globus, per un càleg, que són les piscines naturals... Tot allò la gent més o menys t'entén... Perquè els turistes encara hi arriben. Exacte, encara hi arriben. Però a partir d'allà, i més si vas sola, considero que és bastant difícil la logística.
I això és una cosa que jo no tenia en compte perquè ho vaig reservar tot, els autobusos, els avions i a més, però després una cosa és la cosa al paper i l'altra cosa és el carrer. Com t'entenies amb TORC?
No, ni amb el traductor, fixa't, Jaume. Què dius ara? No. Hi havia gent que tu li escrivies amb el traductor, perquè, clar, hem de pensar que també el nivell econòmic, des d'està molt cap a baix, ja canvia, eh? Està molt llarg els diners, que, per cert, és una ciutat bastant cara. A través del tema de la inflexió i, a més, hi ha, per exemple, una cadena hotelera que jo treballava ha sortit, perquè els preus han pujat un 30% respecte a l'any passat, llavors... Amb un any?
Sí, amb el tema del transport, per exemple, sí. Uau. O sigui, és el que vaig poder entendre una mica amb la gent local que parlava, eh? Sí, la inflació, no, això és la superinflació. No, la veritat és que és bastant car, però allà sí que hi ha gent de tot, hi ha gent que parla anglès, hi ha gent... Sí. No, però a mesura que vas cap avall, clar... I què feies quan no t'entenien ni amb el Google Traductor?
Mira, al final ja deia, mira, és igual, saps? O sigui, ja entrava la part aquesta de la frustració, de no m'està entenent, que em va passar, per exemple, en un restaurant, en un xou que hi havia de que pagaves per veure la nit turca, que et veien al ball i no sé què...
I va haver-hi un malentès que nosaltres vam dir, doncs mira, paguem el menú. Nosaltres què vols dir, que anaves amunt? Nosaltres jo és que anàvem amb una altra persona. En aquest viatge no he anat sola. Ah, no has anat sola, va. No, perquè necessitava material per contingut, llavors necessitava que algú em fes fotos i em gravés. Clar, haver-m'ho dit a mi.
Sí, no? Llavors no vaig anar sola i vam contractar un sopar. Llavors, com que jo soc morena, molta gent em parlava amb turc, pensant que era turca.
Llavors què passa? Que la gent, llavors se'n dona en compte que tu no ets turista i et volen colar allò que et diuen, no? El gol, el gol. I diuen, ostres, no hi traurem diners. Llavors jo me'n vaig adonar que els preuves eren molt més econòmics del que jo havia acordat. Llavors amb el traductor vam dir, escolta, mira, que nosaltres volem sopar aquí, però volem el que mengen els locals.
I els feien la 3-14. Vull dir, no sé si no t'entenien o no et volien entendre, que al final dius, bueno, ja està, no? Segurament no et volien entendre. No et volen entendre, o també passa quan els autobusos... T'ho imagina't, bueno, tinc una anècdota sobre totes les dones que... Perdoneu, que vietgeu soles. Jo me les he vistes de tots colors. Vietgen soles i... Van anar a un mercat de magia negra, ens ha explicat fa 15 dies. No, no, a veure, no va anar-hi, s'hi va trobar, a Mèxic. Sí. Va.
Però sobretot quan aquests autobusos de nit, que sempre el dic el truc aquest de viatjar de nit per estalviar temps, sobretot si tenim una setmana de vacances i estem mostres tot l'any esperant per aquesta setmana, el tema de viatjar de nit t'estalvia temps i t'estalvia diners. Què passa? Que les estacions de servei són terrorífiques, però terrorífiques de dir... Fot por, no? Jo aquí no m'hi quedo. T'ho juro. En aquell moment vaig pensar...
Jo pago el que sigui, estàvem a l'estació de Capadòquia, de l'autobús, i jo vaig pensar, jo pago el que sigui per sortir d'aquí, perquè els autobusos ve, però clar, l'estació de servei era... No m'agrada dir la paraula de tercer mundista, perquè...
no m'agrada, però és la que ens sembla més en aquest context que tu imagina't una estació allà deserta el primer que vaig veure va ser una dona amb burca que vaig pensar, hòstia on m'he posat, perquè això no és Irak no m'esperava veure això a Turquia per exemple, però clar, estem parlant que ja anem cap al sur
Llavors vaig veure molta gent amb paquets i maletes i no sé què, gent tirada pel terra, una estació així una miqueta sense llums i els lavabos ja eren espectaculars, i vaig dir, això per una dona sola que no ha viatjat gaire o tan sols ha viscut massa, potser és tommage.
Escolta una cosa, ara contextualitzo la pregunta. Vinga, endavant. Era una companya en noi o noia? Era un noi. T'ho dic perquè aquesta dona va donar un truc brutal i ara veig que porta les mans plenes d'anells. Aquesta dona que on viatja sola en segons quins països porta un anell, un anell comprada així de bijuteria, perquè es veu que els que busquen dones soles s'hi fixen molt si portes l'anell i ella té el truc aquest d'anell i dir el meu marit arriba d'aquí una hora, no?
Correcte. Vas fer servir el truc de l'anell en algun viatge o no? En aquest de Turquia no, però t'explico. El tema de l'anell el faig servir molt, sobretot a Europa no tant, però a Sud-amèrica sí que el faig servir i en països musulmans. Què passa? Que Turquia és un país musulmà? Sí, però jo no el considero, no vaig sentir la necessitat. Ja. Entens? Sí que és veritat que anava amb un home, però per anar amb un home també vaig tenir altres problemes. A veure, explica'm.
Aviam, contextualitzem una altra vegada. Turquia és un país molt gros.
Molt gros. I realment no ens fem mala idea i potser no tenim tants turcs com així, que marroquins en n'hi ha molts, com per saber com és la seva vida. Però ja la part del sud, diguem, amb la frontera amb Síria, em va fer molta ràbia perquè ja no en parlaven a mi, ja en parlaven amb ell. Llavors em vaig trobar amb la situació de, ostres, a vegades, doncs segons en quin lloc vas amb un home i et pots sentir més segura...
Perdona, eh? Tenen una població de 85.664.944 persones el 2025. És que és brutal. Estem parlant del doble que a Espanya. És brutal. Llavors, el que et deia, hi ha països que dius, bueno, vaig amb un home i em sento més segura, és trist dir-ho, però és així,
I en aquest viatge va ser com, hòstia, tio, em fa ràbia. No hi soc, no existeixo. I en un país tan gran que hi ha zones que sí que m'han fet casa, òbviament, però m'he adonat que cada vegada, perquè clar, a la part del curt instant que estem dient, posaré noms, no? Mardin. Busqueu a Google Mardin. És meravellós. Però, Èrica, què passa amb aquestes coses? Però no cal anar molt lluny, eh?
Tu si vas en un viatge de feina, home-dona, companys de feina, segurament quan arriba el llop per reunir-se amb qui sigui, creuran que el cap és ell, ja, directament, és ell, el jefe és ell, ell és la secretària.
I això és així de trist. I això passa aquí. I potser el proper és a l'inversa, eh? Però és veritat. Tu vas a viatge de feina i no sé per què el teu interlocutor pensa que tu ets el cap. Passa també per edat. A mi m'ha passat això. Per edat vaig amb gent jove que són responsables de la seva feina, de la seva empresa i em parlen a mi com si jo fos el responsable.
I és així, és lamentable. Fa ràbia, eh? A mi també em fa molta ràbia, això. Fa molta ràbia. Fa molta ràbia, però en aquest cas no crec que va ser per aquest sentit, que també, però perquè en aquella zona hi ha turcs, àrabs i curts. I curts.
Llavors, hi havia una barreja allà espectacular. Però em va sobtar tanta diferència i tanta diferència de mentalitat dins del país i maneres de vestir, també. I el halar, què? El menjar. Ara, ara, ara. Mira que és una dona que li agrada provar gustos, eh?
Sí, sí, m'agrada provar-ho tot. T'he de dir que potser et decepcionaràs, però no hi havia res estrany per provar. Home! O sigui, tot era menjar local. Ara t'he de dir una cosa... Bueno, menjar local... Conegies tot el menjar local?
A veure, pels noms, no. Val. Nosaltres, quan viatgem, suposo que tothom vol provar coses noves. I hi ha una cosa que a mi em va cridar molt l'atenció la primera vegada que vaig anar, que va ser fa 4-5 mesos. Tu, quan penses en tu, és que penses en kebabs, no? Sí, bàsicament. En kebabs, o en dones, o això. Doncs no n'hi ha. No hi ha endurums? No. No? O sigui...
El que és que va per ells és la carn, no és el rotllo, diguem-ne. L'espectacle. No, t'ho posen en un plat. Clar. Llavors és la carn, però no és el pa o els falàfels. Sí, exacte. Falàfels, els falàfels és de Síria, de Líban, però a Turquia en trobaràs molt pocs de falàfels. Hosti tu. I la salsa d'iogurt... Em trobes més a Barcelona que allà. Exacte. Dius, la salsa d'iogurt...
Doncs tampoc. I això em va sorprendre. A nivell de plats, hi ha molt d'arròs, carn, hi ha molt de xai, també, porc, òbviament, no n'hi ha. Però, bueno, és que, mira, et faré unes explificacions de com són els àpats allà, perquè et facis la idea. Perquè si tu esmorzes pel matí o no? Sí, home, mira, estic pensant que quan acabi aquesta secció a les 12 haig d'esmorzar. Porto moltes hores aquí i tinc una gana que no puc.
O sigui, no has esmorzat? Encara no. Mira, això a Turquia és impossible. Bueno, que faci en ràdio, sí, és impossible. Visualitza, o sigui, aquesta gent... Ho dic seriosament, eh? Tinc una gana que no puc, eh? Jo t'estic veient que fas així. Aviam, l'esmorzar turc és el millor àpat que hi ha en aquest país, sincerament, perquè aquesta gent et porta 15 platets diferents. Què hi ha en aquests platets? Vinga, que no hagués esmorzat, i Benena molt bé parlar d'això ara.
Hi ha, per exemple, et posen un tipus de formatge, et posen diversos formatges, però n'hi ha un, que és així com més Filadèlfia, que te'l posen amb mel, també. És formatge turc? Sí. Llavors et posen una altra cosa que es diu zàtar, que és com un preparat d'espècie, que amb oli d'oliva està tremendo, te'l menges en el pa i està... Però escolta, que tenen dues hores per esmorzar, aquesta gent, o què? Amb tranquil·litat.
Amb tranquil·litat. Amb tranquil·litat. O sigui, al contrari que nosaltres. Exactament. O sigui, a mi això em va explotar bastant al cap perquè, clar, jo penso, la gent esmorza, la gent de carrer esmorza a casa o què fan, no? Perquè, clar, tenen, després de tot això, tenen marmelades, tenen olives, tenen tomàquets, cogombres, pa, ous...
Però m'imagino que això, perdona, eh, deu ser més enllà d'Istanbul. No, això és tot Turquia. Ah, també, però a Istanbul deus trobar allò, com ho diuen, l'esmorzar continental. El continental, allò que tens de... O no. Els hotels, eh, per l'ho? No, els hotels et posen el bufè. Llavors, tu, el que tu vulguis. Sé que hi ha algunes... Depèn del barri, eh? Hi ha algunes cantonades en plan tipus cafeteries, que sí que se posa que fa un cruçant i te l'agafes, però no és normal. Tu veus la gent entaulada. Què més tenim per esmorzar?
per esmorzar. Ells mengen molts els ous remenats. Els ous remenats es poden fer amb ceba, amb formatge o amb salxitxa, però no és una salxitxa de porc, sinó que és com si fos un salami, perquè ens en entenguem. Ja es diuen, a veure si ho dic bé, si no ho dius bé, també ens ho creurem. Menenens, o menens, o algun així. Menens. Algo així. Vinga, què més? Llavors, òbviament no pot faltar el te i el cafè turc.
Cafè Turk, és especial el Cafè Turk? És especial i amb aquest viatge s'ha obert una veda de coses de cafè. Fins i tot m'he comprat una cassololeta de cafè. Què dius ara? Sí. Però què té d'especial el Cafè Turk?
Doncs aviam, el cafè turc el que fan és que és cafè i aigua i el posen en un putet petit que és un putet com de plata o... no només de color plata el material no sé dir-te si és acer o quin, d'acord? Llavors el poses al foc, ha de ser el poses amb el fogó petit llavors el que fas és que ho poses a bullir i quan comença a pujar totes les bombolles es retira del foc no apagues el foc, sinó que el retires
Llavors t'esperes fins que baixin les bombolles. Una vegada en baixar les bombolles ho tornes a posar el foc. Torna a bullir i quan veus que bull el treus. I així tres vegades. És tot un ritual. Recremat deu sortir això.
No, no, no, no surt recremat. El que passa és que és potent i és una tasseta tipus d'espresso. O sigui, nosaltres que estem, jo, per exemple, per esmorzar pren una tassa tipus brinal de cafè amb llet i tot. Això allà, com no vagis en un lloc que sigui com més europeu, no ho trobaràs, perquè la gent veu cafè turc.
Llavors ho fan així, amb tassetes petites, i és el que esmorzen o el te, però el te es pren a totes hores, realment a totes hores del dia. I fa molta gràcia perquè vas pel carrer i veus tot el tema de botigues i d'altres, i hi ha inclús el noi del te, que va amb una bandeja pel carrer i serveix te i la gent hi paga. El canvi són uns 25 cèntims la taça de te. Aquí vas a fer-te una infusió i som dos deu.
però és una cosa que és com molt que és un acostum del país, bàsicament és a dir, doncs, recomanable per anar a viatjar? és molt recomanable perquè a més t'ho posen en una depèn del lloc t'ho posen en una com si fos una xutxa petita però el que m'ha fet molta gràcia és que a través de quan et vas viatjant a través del país hi ha diferents varietats del cafè turc per exemple el surc no hi ha, a part del cafè turc
tenen el cafè, el menenguix, que és el cafè de pistatxo, que es fa amb les llavors de pistatxo. Llavors, aquest tipus de cafè no té cafeïna i li diuen el cafè verd, per la fruita que és verda. Llavors, com més t'apropis a la frontera, també pots prendre el cafè turc, el cafè curt, el cafè siri, o sigui, és tota una estaca. Sí, t'has convertit en una autèntica especialista del cafè, no?
Sí, a part, no sé si t'ho vaig explicar, que amb el cafè turc pots anar a unes cafeteries especials que hi ha i tu el que fas és que tombes la tassa de cafè, esperes que el marro del cafè s'assequi i llavors et poden com llegir el futur, diguem-ne. A veure, a veure, a veure. I això és com una experiència que, ostres, viatgen sola i jo sí ho faig. Explica'm, explica'm això, que et poden llegir el futur?
Bueno, és una forma de fer-te com si fos la carta o llegir-te l'horòscop. I t'ho vam fer, tu.
No, la veritat és que quan ho vaig voler fer, el lloc que estava, doncs, estava tancat i em vaig quedar amb les ganes. Però que sàpigues que també hi ha una cafeteria que ho fa a Barcelona, això. Ah, sí? Vull dir, no fa falta anar-se'n a Turquia. No, ja vaig a Turquia, ja, ja, tranquil·la. Per fer això. I em va semblar molt curiós, a part de, bueno, doncs, jo si anés sola, doncs, és una cosa que m'agradaria. Igual que, doncs, cafè, doncs, artesania, tipus... Com es fa això? Els torns, amb la ceràmica. Sí, sí.
I de més, que això a la zona de Cappadocia és una cosa molt interessant perquè hi ha un poble que es diu Ábanos que ho fan. És bastant tradicional, això, eh? Sí.
És una societat bastant tradicional, jo diria, però hi ha llocs que em sorprèn, perquè Istanbul és com molt europeu, però després hi ha un lloc que es diu Urfa, que és on va néixer el profeta, que allà són bastant com més... és una ciutat de pèlgrimatge, són més conservadors, però també és una ciutat, no sé, a 100 quilòmetres, i ja és com una cosa com molt més... no sé, més laica, no? Com més europea, sense ser europeu.
Diu que és bastant europea, eh, per això? En general, la part d'Istanbul sí, però el que et dic, fins a Caperònia sí, però una part baixa ja canvia la cosa. T'ha quedat algú per veure de Turquia o no? Sí, m'ha quedat, saps què? Hi ha com un tipus dels Alps, és com si fos la suïssa turca. Els Alps turcs? Sí. Sí o no?
Sí, si busqueu el poble que es diu Trapzon, amb B-Z-O-N, es veu com una vall supermaca i es veu al mar. Òbviament en falta tota la part del nord. I, bueno, el que dèiem Turquia és un país molt gran i jo penso que els països s'han de conèixer des de dintre. I si es va sola, doncs encara tens com aquesta més immersió cultural que és més potent. Ara, el consell, cuidado amb els autobusos perquè a vegades no apareixen.
Saps que em sona el Tramsor? Perquè hi ha un equip de futbol que es diu... Tramson. Tramson, que es diu Tramsosport. Ah, doncs mira. Tramsosport. De tant en tant, aquests equips que dius, què és això? Doncs és un equip tur, soc així. Em sona d'un equip de futbol. Però si tu el busques et fliparà, eh? T'encantarà, t'ho juro. Sí o no? Sí. El que passa és que, clar, queda molt allunyat de les altres coses a visitar, llavors. No és tan...
Doncs escolta, Libre i Motxillera, quin viatge més xulo, va aterrair, insistim, va dir que ens ho explicaria. La setmana que ve on tens portes de viatge?
Mira, la setmana que ve, més com destí, volia parlar una mica de tot el que és els viatges transformacionals i per què ens sentim com tristos o tristes a l'hora de tornar de vacances. Ah, mira. És un tema com més diferent i que ara amb la nostàlgia de la tardor em ve de gust compartir amb vosaltres. Que ets nostàlgica tu a la tardor. Jo és que no m'ha quedat aquesta... Però si sempre dius que viatges a la tardor, que t'encanta la tardor. Sí, però perquè és estiu els jocs on vaig, però ara no fa gràcia. I escolta una cosa...
Quan tornes a viatjar i a on? Ara mateix tinc els viatges parats. En principi, el proper seria el març o l'abril, al Cordisan, per veure l'any nou turc. És el que m'agradaria i poder apropar una mica més aquesta manera de viatjar diferent cap a vosaltres.
Uau! Libre motxiller, Erika, mil gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. I la setmana que ve ens porta això, aquesta nostàlgia de tardor. Perfecte. Gràcies. Molt bé. Que vagi molt bé. Igual bé. Arribarem al migdia. Seu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entretadiment.
I amb la guàrdia i quan no brilla el sol, ja que ens ha fet pensar ella, eh? La Libri Mochilera ens ha fet pensar en aquesta tardor, tot i que avui ho és el sol, eh? Però a més és una època així foscota. Doncs vinga, farem brillar el sol amb la guàrdia fins al migdia. Tornem de seguida. Mira, déjate arrastrar. Esta noche nunca acabará. No tengas miedo a despertar.
No me busques en el viejo bar Ni me sigas al andar Mis huellas el viento las borró Tan solo quiero tu calor Cuando brille el sol te recordaré Si no estás aquí Cuando brille el sol
Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí. Cuando brille el sol olvidarte de mí. Yo no quiero que me des tu amor ni una seria reflexión.
Yo no quiero que llores por mí, cuando no esté junto a ti, y ahora préstame atención. Tan solo quiero tu calor, cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí.
y el sol te recordaré si no estás aquí.
Si no estás aquí Cuando brille el sol Olvídate de mí Cuando brille el sol Te recordaré Si no estás aquí Cuando brille el sol Olvídate de mí Cuando brille el sol Te recordaré Si no estás aquí Cuando brille el sol
Quan brilla el sol te recordaré si no estàs aquí. Quan brilla el sol, oblídate de mi. Les notícies de les dotze.
Migdia de divendres 21 de novembre de 2025, la nostra localitat encendrà els llums de Nadal. D'aquí exactament 7 dies serà divendres de la setmana que ve. A partir de les 6 de la tarda hi haurà un espectacle de màgia i tot seguit s'encendran els llums de Nadal a la plaça de l'Ajuntament.
L'encesa dels llums de Nadal és el preludi d'un munt de propostes pensades per celebrar la festivitat de Nadal. Un munt de propostes que, sens dubte, tenen el seu punt més àlgid en la Fira de Nadal, que se celebrarà dissabte i diumenge de la setmana que ve, 29 i 30 de novembre, a la plaça Tarradellas. El 29, des de les 11 del matí fins les 9 del vespre i el 30,
de dos quarts d'onze del matí a dos quarts de tres de la tarda, parades de tot tipus, comerços de la nostra localitat i d'altres municipis. Hi haurà artesania, música, espectacles de dansa, compte a comptes, també un trenet gratuït que sortirà i acabarà recorregut a la plaça Josep Terradellas i que passarà per carrers que estaran il·luminats.
Ahir va haver sessió plenària a l'Ajuntament de Vilassadamarra, transmès en viu per la nostra emissora. A partir de dos quarts de dues de la tarda tindreu un ampli resum d'aquesta sessió plenària, que contenia deu punts en l'ordre del dia, i us oferirem també la valoració que realitzen de la sessió plenària, tant govern com oposició.
El ministre de Transports, Òscar Puentes, s'ha tornat a comprometre que el corredor ferroviari des d'Almeria fins a la frontera de França estigui acabat i en condicions de posar-se en servei el 2027. El juliol havia assegurat que estaria enllestit al cap de dos anys, ho ha dit a València, en un acte organitzat pel lobby empresarial creat el 2016 a la comunitat valenciana per tal d'aconseguir l'anomenat corredor mediterrani, lobby que actua sota el nom, sota el lema «Quiero corredor».
El Ministeri de Transport preveu pel 2027 que València i Barcelona estiguin connectades amb via d'alta velocitat una vegada quedi feta l'adaptació a l'ample internacional entre Tarragona i Castelló. Tot i això, encara no s'ha concretat quins trens està previst que hi passin. L'acte ha reunit uns 2.500 persones al Roig Arena i ha servit perquè els empresaris evidenciïn que no estan gens contents amb el ritme.
Fins demà!
I les obres executades en tot el corredor en el mateix període s'eleven fins a 5.389 milions d'euros. A Catalunya el Ministeri ha adjudicat obres per valor de 817 milions d'euros i s'hi estan executant treballs per més de 1.397.000 milions d'euros.
Aquí a Catalunya, un de cada cinc menors pateix o patirà abusos sexuals abans dels 17 anys i d'aquests la gran majoria no ho dirà mai. Un dels motius que expliquen aquestes xifres esfareïdores és que un 85% d'aquestes violències sexuals passen a l'entorn familiar. Són les conclusions, són les dades que ha fet públiques la Fundació Vicky Bernadette.
en la presentació de la campanya impulsada per l'entitat amb motiu del Dia de la Prevenció dels Abusos Sexuals Infantils. La campanya porta com a lema un minut de no silenci. Precisament per conscienciar, ha explicat la presidenta de la Fundació, Vicky Bernadet, que no podem cair en casos en què es pugui sospitar o veure que passa alguna cosa amb algun infant. La Fundació alerta que, tot i que ha augmentat la conscienciació social sobre els abusos sexuals infantils, continua a vent-hi.
A la una tota la informació local i comarcal a la crònica. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat Aquest traparell va per tu vella mort.
Abans no t'entregues a la botiga o al repartidor. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabars amb les pomes. Mira, nena, mira quines pomes m'acabant d'arribar.
On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer. Viu el comerç. Generalitat de Catalunya. Jo sempre tinc verdures i fruites de mil colors. Poma, siera i també meló. Ceba, pastanaga, col i espinax. Tinc el meu plat humano equilibrat. Jo menjo en ritme. Les frites i les hortalisses ens ajuden a seguir el ritme. Jo menjo en ritme.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Jaume, seguim endavant en el nostre matinal en el parlant de tot i marxarem ara mateix cap al Senegal i ho farem de la mà dels amics Miquel Vila i Denís Fornés que porten molt de temps treballant amb una ONG en aquest país africà.
Havíem vingut molts cops a la ràdio parlant del projecte Tabasei, però ara ens fa la sensació que aquest projecte inicial ha crescut molt. I ara parlarem del projecte Baruma, viatge a l'essència.
I volem saber tot d'aquest nou projecte i també de l'acte que celebraran aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda a la sala Roser Carrao. Miquel Vila, Denis Fornés, molt bon dia.
Bon dia. Bon dia, bon dia. Doncs això que comentàvem al principi, estaríem associats amb el projecte Tavassei inicialment i ara veig que esteu amb Baruma. Entenc que a l'inici del projecte Tavassei enfocat a la comunitat de Davo, crec que eren 11 municipis de la comunitat de Davo, doncs ha crescut una mica i passem a aquest Baruma.
Les circumstàncies et van portant per diferents camins i has d'anar escollint una miqueta perquè, si no, la cosa no s'acaba mai i es fa molt gran. I, de fet, aquesta és la qüestió, no? S'han fet grans i volem continuar creixent.
Una mica el motiu del canvi de nom és perquè també, bàsicament perquè a la gent li costava molt el pronunciar Tabasei, perquè en realitat s'escriu Tabasei, es pronuncia Tabasei, i era una mica poc comercial, diguem-ho així. Nosaltres ja teníem una branca d'aquest projecte que es deia Baruma, que...
si és molt resumit, vol dir pau de Paller, que era una part de la nostra feina sanitària al Senegal. Aquesta és una paraula fàcil de recordar i vam canviar el
nom i vam passar que Baruma, que era una part del projecte, fos la part principal. També perquè Tabaseia és una població que és on va començar tot. Ara parlarem. I clar, anar-nos expandint sembla com una mica que discriminis també l'altre. Vam buscar un nom així com més global, més fàcil i també vam posar un logo que ens identifiqui fàcilment.
Porteu anys treballant al Senegal, concretament en aquests països. Ara entrarem sobretot en tota la feina que feu. Entrarem també en l'acte d'aquest dissabte, insistim a les 7 de la tarda a la sala Carrau. Però, Denis, tot va començar anant amb una boda i ens vam trobar, deixem-ho dir així també amb tot el respecte, amb un Cristo que no ens ho podíem ni imaginar, no?
Ens vam trobar amb una realitat i amb una situació sanitària i de carència generalitzada molt colpidora. Molt colpidora. Ens va agafar...
en un moment, a la meva germana i a mi, perquè vam viatjar junts, sí, efectivament, per el casament d'un amic, en Dinga, que viu a Mataró, i que es casava en el seu país d'origen, amb una noia d'allà, i ens va convidar, i nosaltres vam anar de celebració, i bé, quan vam estar immersos en aquella realitat, amb la gent del poblat de Tavassell, molt ben rebuts, molt ben acollits, però vam començar a veure la...
situació de crisi sanitària que tenien aquelles comunitats, la quantitat de criatures i de dones, sobretot malaltes, cronificats per falta de mitjans, etc. Allò ens va colpir profundament i vam decidir que no podíem restar indiferents a aquella realitat.
Estaven en un bon moment de la vida, tots dos, a nivell personal, teníem temps, teníem possibilitat, mitjans econòmics per poder dedicar energia, temps, espai i diners a crear el projecte i ens hi vam posar. I al cap de 3 o 4 mesos ja es va començar a fer gran i aleshores va ser quan vam decidir iniciar les...
Associacions Catalana, Suïssa, perquè la meva germana viu a Suïssa i va crear l'associació a Suïssa també, i en el nostre següent viatge vam constituir l'associació senegalesa. Per tant, Baruma té tres branques, no?, tres associacions, que són aquestes tres, Catalana, Suïssa, Senegalesa, i treballem conjuntament per millorar les condicions de vida d'aquelles comunitats tan de pau parades, no?,
És que ho heu explicat aquí en alguna ocasió, no m'agradaria que quedés en una mera anècdota, sinó que hi ha molt més al darrere. Veu veure una persona, o se us va presentar una persona amb una afectació, vosaltres en aquell moment, evidentment, des del...
punt de vista de l'europeu occidental, doncs us vau posar les mans al cap, el vau ajudar, teníem, com comentaves, eh, Denis, el vau portar en un centre sanitari, etcètera, etcètera, i això que quedaria, o hauria de quedar, simplement, amb una ajuda puntual, amb un senyor, què va passar després, Denis? Va provocar una autèntica allau
El primer dia vam agafar una criatura a càrrec un nen que tenia les cames plenes d'úlceres cronificades des de feia 5 anys i que estava, bueno, hauria mort, sens dubte, en un temps no gaire llarg perquè estava esgotat. I sí, el vam portar a curar, a atendre i vam comprar medicaments i ens el vam quedar a la nostra cabana durant els dies que estàvem allà i sí, es va provocar una autèntica allau a l'any demà
hi havia deu persones a la porta amb malalties diverses, de diversa consideració, que es podien guarir amb mitjans, assequibles per nosaltres, però inviables, inassumibles per una família d'allà, i ens vam fer càrrec d'aquells deu malalts, i l'any demà ja hi havia una tropa allà immensa de gent, i el tercer dia vam comptabilitzar 40 persones.
I nosaltres cada vespre anàvem a portar la gent cap al dispensari, anàvem al vespre perquè la temperatura era de 43-44 graus, i anàvem a peu, caminàvem 3 quilòmetres i mig d'anada i 3 i mig de tornada carregant criatures, i els hi explicaven com havien de prendre els medicaments, compràvem els medicaments, etcètera.
I això va fer emergir als nostres ulls l'autèntica situació de crisi, de pobresa, de carència que hi ha en aquella regió, com a tantes de l'Àfrica, perquè hem de saber que dels 30 països més pobres, més subdesenvolupats del planeta, 27 són africans, no?
Per tant, l'Àfrica subsahariana és una regió del món molt, molt necessitada de suport i nosaltres portem el nostre gra de sorra a la regió a la que treballem. Aquell inici va portar una associació que actualment dóna cobertura sanitària a 1.500 criatures i adolescents de 13 pobles.
i els donen cobertura a través de la mutualització en una mútua mèdica, que els dona una cobertura del 80% en els seus tractaments hospitalaris i de medicació, i això naturalment ha canviat totalment la fesomia d'aquelles comunitats i ha fet que la situació sanitària s'estabilitzi, que hagi desaparegut la cronicitat, les malalties cròniques... Hi ha una malaltia, perdona, en especial, no?, en la qual us centreu...
Darrerament, en els últims dos anys ens hem centrat molt en l'atenció a la drepanocitosi, que és una malaltia congènita de la sang, una malformació dels globus rojos que afecta una part molt gran de la població i que produeix un patiment absolutament indescriptible a les criatures i als adolescents. La majoria moren abans d'arribar a l'edat adulta.
I a través d'una metgesa que col·labora amb nosaltres vam saber que als Estats Units s'estava experimentant amb un aminoàcid, amb un producte que es pot trobar, comprar via internet, que es diu glutamina, que és un aminoàcid, un complement alimentari que moltes vegades els esportistes utilitzen per posar-se més forts, no? I es va descobrir als Estats Units que administrant això adequadament, amb les dosis adequades, aquesta malaltia s'estabilitzava en gran mesura, no la cura,
però erradica la major part dels símptomes de les terribles crisis vasoclusives, que són una experiència terrorífica, dolorosa...
molt, molt dura. I la necessitat de transfusions de sang cau en picat, també, i dona molta qualitat de vida i molta dignitat als malalts i els permet, durant el temps que viuen, viure en molt millors condicions i allargar-los molt la vida. Aleshores ens vam posar a treballar per
subministrar aquesta substància quanta més gent millor. Ara estàvem en 27 i anàvem a ampliar a 60 de cara a donar-nos temps per l'any que ve obrir un centre d'atenció, però ens vam trobar que ja l'haver-nos de fer tants grans vam haver de començar a demanar permisos i ens van dir que heu d'anar
al Ministeri de Sanitat per demanar autorització per funcionar amb aquesta substància i tal, i ara estem en aquest tràmit, en el tràmit de veure si realment les autoritats senegaleses ens donen suport i ens permeten engrandir-nos i arribar a més gent. Esperem que sí. Per això també us ho volia preguntar, a vegades...
potser amb el desconeixement, però tots i totes a vegades ens ve al cap la complicada burocràcia que hi ha en aquests països. En aquest sentit, us volia preguntar, porteu anys d'experiència, i ara ho comentaves, Denis, la penetració, la permeabilització amb les autoritats senegaleses està sent fàcil o a vegades s'han de pagar peatges una mica estranys?
La burocràcia és complexa i ferragosa a tot el món. Aquí també és ferragosíssim fer qualsevol tràmit burocràtic a Espanya. Ara mateix estem tramitant una visa per portar cap a Catalunya una nena de 14 anys amb una cardiopatia que s'està morint i ens l'han acceptat a Vall d'Hebró.
I ara mateix estem encallats a la subdelegació de govern, encara que haig de dir que ens van atendre meravellosament bé i van empatitzar molt amb la causa i ens estan donant suport. Però en condicions normals estaríem encallats 3 o 4 mesos com a mínim allà i podríem tenir un no com a resposta. En aquest cas no serà així segur, però burocràcia complicada a tot arreu. El Senegal complicada com a tot arreu i a més a més ens trobem davant d'un estat molt feble.
Molt feble. Sense els mitjans de control necessaris que garanteixin l'eficàcia, la transparència, que controlin la corrupció.
També haig de dir que nosaltres no hem pagat mai cap peatge. Va en contra dels nostres principis fonamentals, subornar o pagar peatges. Ho sento, em sap molt de greu, però si hem de perdre algú perquè el preu de tirar-lo endavant és subornar a un polític la qual cosa vol dir perpetuar la corrupció, no, no participem d'això.
Però haig de dir que en termes generals fins ara hem trobat molta col·laboració per part de les autoritats i ens han deixat fer.
ens han deixat fer. El que passa és que ara ens estem fent grans. Mentre hem sigut petits, doncs ens han deixat fer molt bé i ens han donat suport. Ara, al fer-nos més grans, doncs ja ens demanen, i és normal, que comencem a demanar autoritzacions i que, d'alguna manera, regularitzem la nostra presència.
el país. I de fet és normal i ha de ser així perquè nosaltres també he de dir que des del nostre desconeixement i des de la nostra bona fe hem funcionat moltes vegades sense explicar massa el que fem i...
Però ja arriba un moment, quan ja evidencies molt la teva presència i la teva acció, doncs arriba a moltes persones que has de col·laborar directament amb les autoritats del país. I estem en aquest punt, estem en aquest procés i crec que anirà bé i crec que tindrem el suport que necessitem.
Segur que sí, abans parlàveu de portar el granet de sorra. Què heu après vosaltres de la gent d'allà? Allà, com a totes les societats que estan encara en una situació...
preindustrial o exoindustrial, perquè no hi ha hagut mai una revolució industrial ni tecnològica i es viu amb unes condicions de vida que són similars a les que es podien viure aquí fa molts, moltíssims anys, segles.
perquè també són comunitats i societats que s'han desenvolupat a un altre ritme. Aprens moltes coses, però el valor de l'empatia i de la solidaritat. Aprens que sols no anem enlloc en una societat com la nostra,
i amb un sistema com el capitalista que fomenta tantíssim la individualitat, l'individualisme i el consum. Allà t'adones que sense el grup no som res. El grup es dona molt de suport perquè es necessiten els uns als altres en un...
en un lloc on no hi ha cap suport per part de l'Estat ni cap cobertura de cap tipus per part de l'Estat. Les famílies han de sustentar a si mateixes a través de la solidaritat i l'empatia. Aprens el valor de la paciència.
perquè no existeix la immediatesa que tenim aquí i doncs els autobusos o els cotxes que fan transports interurbans no surten fins que s'omplen
pots esperar hores que s'ompli un cotxe per viatjar, pots viatjar durant hores en unes condicions molt precàries, i els senegalesos estan acostumats a fer tot això amb molta paciència i sobretot sense queixar-se, valor de la tolerància, i tants i tants valors que aquí la nostra vida atrafegada i frenètica i...
Les exigències que aquest sistema ens demana ens han fet oblidar molts d'aquells valors fonamentals i tan humans. I precisament la pel·lícula que projectarem el dissabte a la sala Carrau parla d'això, d'aquests valors.
Ara parlarem d'aquest acte de dissabte, però també m'agradaria, ens hem centrat per la conversa en les ajudes sanitàries, en aquest cas, però Baruma va també més enllà, des de la construcció de pous, recordo fa anys ja, fins també la situació de la dona,
i la situació dels nens, la situació de la dona, si a l'Europa blanca del segle XXI encara ho tenen complicat, m'imagino que no ha de ser fàcil aquesta penetració en una societat com la senegalesa, segurament molt patriarcal i en la qual la dona no deixa de ser una productora de fills o treballar a casa i absolutament anuarrada, però m'agradaria també que ens centréssim en aquests aspectes de Barumà.
Sí, una cosa, diguéssim, que una cosa porta a l'altra. L'empoderament de les dones és una de les coses, també, que ens ha portat aquesta roda inicial que, com ha explicat el Denis, va començar amb un casament i veient unes mancances. El primer que va fer, quan encara era Tavassell,
va ser i continua sent un dels nostres reptes mutualitzar mutualitzar les persones perquè puguin ser ateses i que no estiguin que morir de coses que aquí consideraríem simples si es tracta en el moment això comporta que si anem mutualitzant gent però tenim els socis que tenim i els recursos que tenim i arribem on arribem
ens va fer pensar que això era una ajuda inicial, podríem dir, aquí en diríem una subvenció, però després això ha d'anar una mica sol. Com pot anar això una mica sol? Doncs donant-los recursos perquè creïn, en aquest cas vam pensar que les dones podrien portar els horts d'allà,
i obtenir els seus propis recursos per acabar, si no pagar tot, per la mutualització aquesta i utilitzar els recursos per a altres mutualistes nous. En aquest moment crec que són uns 1.500 mutualitzats. Llavors, quan entres a aquesta roda, li posem una horta a les dones, però s'ha de fer aigua, aquí necessitem aigua. Aleshores,
Com que col·laborem i hem conegut sobre la terra, sobre el mateix territori, altres associacions, hi ha una associació que es diu Bantandicoli, que la presideix el Toni Ridorsa, que és d'Arbúcies,
I aquesta gent, aquesta ONG es dedicava bàsicament a la construcció de pous. Aleshores, vam arribar en el seu moment amb una col·laboració, que nosaltres fèiem el tema sanitari, que ja en teníem més, i ells ens feien els pous.
Vam fer els pous en els horts de les dones i vam començar a produir i, a més, també els vam posar uns ramats de vaques, si no m'equivoco, i d'aquesta manera es comença a fer la roda. Paral·lelament a això també ens interessa el tema de l'educació i el tema de l'educació
passa perquè puguin estudiar moltes hores l'escriture d'allà. No tenien llum, fins i tot, no hi ha recursos, a les 5 de la tarda havien de plegar a estudiar, les nens no podien anar a casa tampoc continuar estudiant. Tot això també ens va portar a refer algunes escoles i a centrar-nos també una mica en el tema educatiu.
Tot això necessita uns recursos a darrere i, com he dit abans, els recursos principals, bueno, principals no diríem, sinó els més estables són les quotes de socis i els comerços que ens ajuden, els comerços que en diem comerços solidaris.
que paguen una quota mensual. Amb això tens un fix que saps que ja tens una sèrie de gastos més o menys coberts. Però després hi ha altres coses que anem fent durant l'any i una d'elles és la campanya de Nadal, que es basa en fer... Els comerços aporten una sèrie de regals i fem unes cistelles i un sorteig.
I unes paneres, a més, decorades amb, no sé si era el vaixell borrià que han ajudat, amb la qual també es fa una complicitat amb els nens i nenes que a última hora seran la societat del demà. Exacte, aquí és una mica on t'anava a parar, perquè una de les fonts importants d'ingressos anuals és aquest sorteix, perquè recaptem bastant diners comparat i fins i tot amb el que...
amb les quotes de socis que són molt baixetes, en aquest moment un soci paga 12 euros. Necessites molts socis per mantenir tota aquesta estructura. Llavors, una d'aquestes coses que fem, se'n tracta de la campanya de dalt, vam pensar, això ja fa anys, que ja des del 2018 que s'està fent això, vam començar a fer una cistella i la vam exposar a Vilassar de dalt, al mercat de... Can Bailac era la primera. A on? Can Bailac, la primera. Ah, Can Bailac, val.
Doncs, després es va exposar al Can Rubinat, es diu, al sorli de Vilassar de Dalt. Però, a mesura que van anar creixent els socis i els comerços, doncs vam anar recaptant més regals. En aquest moment estem fent quatre cistelles, una per Vilassar de Dalt, una per Vilassar de Mar, Premià de Dalt i Premià de Mar. I, doncs, vam decidir que, com que teníem molts regals, en aquest moment ens sembla que n'hi ha cap a 140...
vam decidir de dividir la cistella en quatre perquè tingui la gent més possibilitats i perquè sigui més fàcil de vendre. I vam pensar que per exposar aquestes cistelles estaria bé comptar amb la col·laboració de les escoles de cada poble.
que ens ajudessin els alumnes a decorar perquè fossin més vistoses. I, a més, fem una part educativa, una part pedagògica, que és importantíssima, sobretot he tingut la sort de poder anar a les escoles a explicar-los el projecte perquè després es facin la decoració,
Cada any canviem d'escola, intentem que participin totes les escoles. Aquest any, efectivament, com tu deies, toca a l'escola Vaixell Borriac.
I acabo dient que aquesta explicació que vas a fer a les escoles in situ et deixa molt satisfet i molt orgullós. És que això t'anava a dir, no? Sempre es diu que els nens i les nenes no menteixen, que són transparents, que surt el que surt de dins, no? Com els cala, com els arriba aquest missatge? Quan els expliqueu, ostres, quan marxeu, quina sensació us ho veu? Bé,
És que quan marxem encara no hem assumit del qual hem arribat, perquè és que quan comences a explicar les coses, ja no s'esperen a preguntar al final, ja tenen la inquietud de saber coses. I això ja et compromet molt perquè dius, ostres, són alumnes de quart i de cinquè, en la majoria dels casos, i t'estan escoltant tan atentament, estan descobrint coses que potser mai s'havien plantejat,
que et motiva molt i a vegades hem anat allà per una hora i amb dues hores no n'hem tingut prou. Això és supergratificant, supergratificant. Però fixa't tu com són d'innocents la canalla que una de les primeres preguntes que em van fent a mi era...
si reciclaven al Senegal. Com que hi havia tot el tema aquí, començàvem tot això del reciclatge tan imposat a les escoles perquè des de baix, des de la base ja s'eduqués a les criatures. La seva inquietud era aquesta, no? Preguntes que dius, ostres... Sí, sí, espontaneïtat aquesta... Espontaneïtat d'innocència total i de coses que tu no et planteges perquè tens altres reptes, no?
I molt bé, molt bé. Genís, Miquel, si algunes persones estan escoltant i volen col·laborar, com ho poden fer? I regollint que em demanaves la paraula, Genís. Sí, començo amb el que volia dir. Això que ha explicat el Miquel em porta a voler expressar, des de Vilassar Ràdio, un agraïment molt, molt explícit i molt profund...
Tots els comerços de Vilassar de Mar que col·laboren amb aquesta megapanera que està exposada al mercat municipal, perquè tenim com molts comerços, no recordo, 30 i escaig comerços. Sí, 38. 38 comerços de Vilassar de Mar que col·laboren amb la megapanera en forma de vals, de regals físics, etc. I és un autèntic allau de solidaritat.
També les escoles que participen en la decoració, cada any hi ha una escola diferent, i se'ls ha d'expressar un gran agraïment en aquestes escoles, i també, naturalment, en el Miquel i l'Armínia Ramon, que són els autèntics artífics de Barumà a Vilassar de Mar i que dinamitzen l'associació aquí i que li donen sentit i li donen permanència, perquè si no fos per ells dos...
no tindríem l'implantació tan profunda que tenim a Vilassada de Mar, gràcies a ells. Com pot col·laborar la gent? Jo sempre demano a les persones que...
ens donin solidesa i ens donin solvència associant-se. El que us deia el Miquel, no? Ara mateix tenim a l'entorn de 250 socis a Catalunya que paguen una quota de 12 euros mensuals i els comerços solidaris que actualment paguen 16 euros i això ens dona una base per treballar, doncs,
que fa que tinguem allò que en el món de la cooperació és tan valorat i que es diu recursos propis, que no depenguem exclusivament de subvencions o d'esdeveniments i que ens donen molta solidesa i naturalment
El nostre objectiu és créixer en nombre de socis per tenir una associació potent, nombrosa, sòlida, consolidada i amb recursos propis que ens permeti també treballar amb independència d'institucions i d'ajuts externs. Per tant, per mi la manera més lluable de col·laborar és així, associant-se al projecte,
amb una quota de 12 euros al mes, i si no es pot, per qualsevol motiu, a través de la nostra web, que és www.baruma.org, també es poden fer donacions puntuals, naturalment, o bé, comprant números de la campanya de Nadal en els punts de venda que hi ha a Vilassa de Mar, de tantes i tantes maneres.
Bueno, aprofito per dir-te els punts de venda, ja que hi som, on te poden trobar aquestes gotlletes per a la Cistella Solidària, que són a l'Espinaler, l'Agrícola de Vilassar, Blanc Estudi Floral, Denis Perruqueries i Xercoteria Fina, que està dintre del mercat municipal.
Dissabte, 7 de la tarda, Sala Carrao Baruma, viatge a l'Essència, aquesta presentació d'aquesta pel·lícula, aquest film, amb Cineforum Posterior. Què hi veurem i com s'ha treballat aquest film? Baruma, viatge a l'Essència, és una pel·lícula documental de 40 minuts.
preciosa, dirigida per la Daniela Clementi, que és una directora xilena d'audiovisual, que vaig conèixer cadaqués just unes setmanes després que l'Agència Catalana per la Cooperació ens comuniqués que sí, que ens concedien una subvenció
per rodar una pel·lícula documental sobre el nostre projecte, per difondre el nostre projecte, una subvenció que donava per una pel·lícula de 12 minuts, un clip gairebé. La Daniela va acceptar el repte i es va presentar al Senegal amb el seu director de fotografia, el Joaco Felan,
i amb el seu sonidista, Jorge Avellaneda, tots tres, sols, 4 dies, 5 dies, intensíssims de rodatge, van tenir una epifania, van quedar totalment colpits i meravellats per aquella realitat, i el resultat és una pel·lícula meravellosa, que, com us he dit, havia de ser de 13 a 14 minuts, i és de 40 a 45, perquè la Daniela no va poder parar de muntar les imatges que va captar,
I és una pel·lícula que m'agrada moltíssim, perquè a més a més d'explicar la nostra feina, la nostra trajectòria al Senegal, estableix un diàleg molt, molt important i molt poderós...
entre una dona, un ésser humà, i la intel·ligència artificial sobre valors universals com l'amor, l'amor altruista, la solidaritat, l'empatia...
tota aquesta subtrama en la qual la intel·ligència artificial, des d'una posició molt laica i molt, es podria dir, científica, racional, dona respostes a preguntes universals tan importants sobre cap a on anem com a espècie, si no ens ajudem els uns als altres i si permetem que una part tan immensa de la humanitat estigui en una situació de carència, de dolor i de pobresa, no?,
Les reflexions que fa la intel·ligència artificial són absolutament colpidores i meravelloses, i generen una paradoxa molt bonica, que és quan la màquina, la intel·ligència artificial, ens ha d'explicar com ser humans, com ser millors humans del que som. Llavors, és una pel·lícula, una fotografia molt bonica, molt poètica, que realment...
provoca una experiència molt integral i la gent, quan acaba la pel·lícula, normalment està molt emocionada i molt colpida i molt sensibilitzada. I crec que és una experiència molt, molt bonica. I recomano molt a la gent que vinguin a veure la pel·lícula a la Carrau perquè tindran un bon moment i una bona experiència, sí. Emocionats i colpits com vosaltres dos, eh?
Sí, de fet, l'experiència d'estar en contacte permanent amb...
la necessitat, no? Societats, comunitats tan vulnerables on la teva aportació fructifica tant i tant bé, perquè jo sempre dic que
És una terra molt fèrtil per la cooperació, perquè amb poc esforç i amb pocs recursos obtens uns resultats immediats meravellosos, com pot ser la vida d'un nen o la vida d'una dona que ha parit i que està tenint complicacions derivades del part i que la seva família no té els recursos per evacuar-la amb ambulància a l'Hospital Regional, que està a 80 quilòmetres, i saps que si no intervens, aquella dona jove morirà.
o morirà de part amb el seu fill i tu tens en les teves mans amb els recursos que aquí et costaria un parell de gintònics donar vida a una mare i a un fill això
no té preu i és una... Bueno, sí, sí que té preu, sempre dic que... Desgraciadament té preu, eh? Desgraciadament té preu, no? Però és una experiència molt colpidora, molt transformadora i també molt agrescadora, eh? Jo sempre dic que les persones que estem col·laborant així i fent aquesta mena de feina, doncs la satisfacció que produeix aquest retorn i aquest resultat immediat és molt addictiva, no? Perquè aleshores te n'adones que, bueno, aquí ens estem queixant
per foteses i que allà amb recursos molt migrats i molt petits pots transformar vides d'una manera absolutament contundent i visible i això enganxa molt jo crec que devem segregar endorfines com els esportistes i ens enganxa molt a cooperar per això la gent que cooperem ens costa tant deixar de fer-ho i deixar d'anar a aquests països perquè enganxa molt és una experiència que enganxa molt
algun projecte dins del marc els propers anys anem a tenir com les pel·lícules del James Bond llicència per somiar voleu abarcar no sé si territorialment més més gent o dir estem amb sanitat educació i a lo millor infraestructures millorar les carreteres teniu algun projecte ara mateix o de moment ens centrem en el que tenim que hi ha deu-n'hi-do
Qui molt abraça, poc estrany. Llavors, la idea, diguem, és sempre responsabilitzar-se de les infraestructures i de les estructures que estem creant, perquè estem treballant en societats molt vulnerables, on no hi ha la capacitat de manteniment d'aquestes estructures, i si nosaltres deixéssim de donar-los suport, caurien, no podrien sostenir-les.
com passa amb tants i tants projectes de la cooperació al Senegal, que quan se'n van cauen, al Senegal no, a tot Àfrica, a tot el món, perquè naturalment s'estan creant infraestructures que aquelles comunitats no poden sostenir amb els seus recursos. Jo sempre dic que cal responsabilitzar-se del que es crea, perquè del contrari el que estàs fent és abocar a les comunitats el fracàs.
Somnis pel futur, continuar expandint la nostra acció d'una forma sostenible. Actualment estem creant el cinquè hort amb els seus pous per les associacions de dones. Acabem d'obrir una escola de preescolar a Tavassell, finançada per Col·lectiu Ronda. Hem engegat una casa...
per allotjar els malalts de ronyó que venen de fer-se la diàlisi de molt lluny, tres cops per setmana i que es fatiguen molt amb el viatge i no tenen els recursos econòmics per fer aquells desplaçaments. Els donem allotjament i els donem menjar i assistència mèdica en el que podem i m'agradaria molt ampliar aquest programa d'atenció als malalts de ronyó.
seguir ampliant el programa de la glutamina per arribar a quants més nens drepanocitosos millor. I l'última assemblea general va aprovar la possibilitat de començar a treballar en un territori que està just al costat d'allà on estem ara, que és Seidú, que és molt, molt pobre i molt subdesenvolupat i també tenen molta necessitat de suport, de col·laborar amb ONGs locals d'allà.
En temes de desenvolupament similars als que estem fent a la Comun de Davo, no? Fer pous, arreglar escoles, etcètera. Però sense fer creixements insostenibles ni sotmetre'ns a nosaltres mateixos a pressions que ens puguin arribar a cremar.
Per tant, simplement continuar el camí que portem engegat i anar desenvolupant els projectes i fer-los engrandir d'una forma sostenible i humana.
Miquel Vila, Denis Fornel, moltes gràcies per haver passat per casa vostra, per Vilassar Ràdio, explicar-nos un any més aquest projecte tan i tan xulo que es va fent gran. Recordem, tot i totes, maneres de col·laborar amb aquesta...
fantàstica panera que podeu veure al Mercat Municipal i també, no ens ho perdrem, aquest documental, aquest film, dissabte 7 de la tarda, Sala Carrau, aquest baroma viatge a l'Essència. Moltes gràcies als dos. Moltes gràcies a vosaltres per veure'ns. Serà fins una propera ocasió. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
La propera història que explicarem a continuació, a Junta, Mata de Pere, Hongria, el Maraseu, el Brasil, i també amb una passada pel Maresme, per Vilassar de Mar i per Arenys de Mar. Ens ha cridat molt l'atenció la història de la catalana Iset Segura.
que acaba de ser condecorada pel govern hongarès per salvar la vida a un home i un fill, el Mar Geu Iset Segura. Fa tres anys va ser, per exemple, medalla de bronza del Campeonat del Món Junior en les classes olímpiques 49 i nacre 17.
Volem saludar-la, volem saber que ens expliqui una miqueta com ha anat la pel·lícula, com es va sentir rebent aquest premi i també, per què no dir-ho, el seu pas per enviar-la de mar. D'entrada, molt bon dia, Iset. T'agraïm molt que ens hagis atès amb horari canviat perquè et trobes en una altra part del món, eh?
Hola, sí. Realment és un periple que s'ajunten diferents països. Ara tu estàs en el Brasil, crec que ho podrem dir. Estàs entrenant i preparant-te. Què estàs fent ara mateix aquí al Brasil, Iset? Sí, tenim l'última competició de l'any aquí, a Jericoacoara, que és cap a l'est nord-est de Brasil,
I res, estem aquí entrenant fins la competició, que és el desembre. I Déu-n'hi-do, el que voltes, perquè has estat protagonista en un moment segurament involuntari, perquè va ser una acció que et duria sortir de dins, de salvar el mar Regeu a Grècia, un pare i una filla que s'estaven ofegant dins del mar. Com va anar l'acte de rescat, Iset?
Sí, bé, com has dit, tu vas ser espontàni. Nosaltres estàvem espontàni i ens va venir un senyor corrent a dir-nos que s'havia perdut un pare i una filla i que necessitaven ajuda perquè no hi havia ningú. Havien trucat a la guarda costera i feia una hora que no venia ningú. I vam agafar l'equip de Wingfoil i de Kitefoil i vam anar corrents i a buscar-los, a veure si els trobàvem.
Recordes tu a nivell teu aquell moment un punt d'angoixa o està bastant concentrada que l'angoixa no va aparèixer? No, o sigui, ja et dic, va ser com molt ràpid tot i angoixa no sents perquè estàs, el que has dit tu, superconcentrat perquè vas superràpid i també estàs concentrat en buscar, no estàs pensant en res, és...
anar buscant, concentrat, i fins que vam tardar uns 10-15 minuts, però al final vam veure alguna cosa, i al final vam aconseguir veure-los, però anaven sense flotador, sense absolutament res. Llavors era una mica... Estàvem insegurs de si eren ells o si no, i estaven força lluny. I aleshores entenc que en quina situació es trobaven aquest pare i aquesta filla, i entenc que vosaltres els vau pujar a la taula, vau avisar, els vau treure... Com va anar, Iset?
Sí, quan els vam veure, el wingfoil té una taula una mica més gran, però el kitefoil no, és una taula molt petita, una de molt pocs litres. Aleshores, jo els hi vaig donar la meva taula, la nena va pujar i el pare es va quedar agafat a la taula, i el noi de kite va anar a buscar ajuda, perquè sí, ens vam trobar, però ens vam trobar tots els quatre allà al mig del mar,
i no podíem tornar, no sabíem com tornar. Llavors vam dir, jo em quedo aquí, i el noi de kite va anar a buscar algú. Estava en una platja que no hi havia res, era una platja molt deserta. Aleshores ell va anar a un poble fins que va trobar uns pescadors amb una barqueta i els va avisar, però ja et dic, des d'això fins que va venir van passar 40-50 minuts i nosaltres estàvem allà flotant. I bueno, va anar així.
I què recordes d'aquell moment? Perquè, clar, tres quarts d'hora pràcticament al mar, amb una família que després segurament haurien de ser hongaresos, tu no ho sabies, clar, els tranquil·litzaves, parlaves, i com estaven ells? M'imagino que han estat de xoc. Com va anar, Iset? Sí, bueno, a l'inici estaven esgotats perquè ja portaven molt rato al mar, molta estona al mar, i doncs
El veure'ns va ser una sensació de tranquil·litat, jo crec, i llavors ja després la nena sí que estava molt nerviosa, però és normal, tenia 9 anys i tenia fred, estava cansada, no sabia què passava, llavors estava així una mica nerviosa i el que li vaig dir va ser simplement que...
pugés a la taula i que comencés a nedar, i bueno, el que intentava és fer una mica de conversa, tot i que ells no parlaven molt anglès, era una mica difícil parlar amb ells, però més o menys ens enteníem, em van dir el seu nom, i res, els anava dient tranquils, que hi havia una barca, no sé què, i anar parlant una mica per fer passar el temps més ràpid. El teu company, el que anava amb el kite, és també atleta grec, l'Anastasios Caripis, col·lega teu d'entrenament, entenc?
Sí, és amic d'una amiga meva amb la que estàvem entrenant allà. Iset, si això sembla realment un moment d'una pel·lícula, eh? Una mica, sí. I aleshores, clar, quan t'assabentes que el govern hongarès et donava un premi, però, a més a més, amb tots els ets i uts, la medalla d'or presidencial. Sí. Com t'assabentes, Iset?
Doncs jo estava, de fet, estava en una competició xina esperant el vent. I em va arribar una trucada i em diuen que era del govern hongarès. I jo vaig pensar, però això, que estrany. O sigui, després vaig pensar, ostres, deu ser, perquè jo sabia que aquest home i la noia eren hongaresos, però no havia tingut contacte amb ells ni res i no sabia que s'havia fet una notícia tan gran, perquè és que no ho sabia. Llavors em va ser una mica estrany. Després ja m'ho van explicar.
i ja està. I com va anar el procés d'entrega? A mans del president, eh?, el Tamás Súdio, i a més a més amb un dels palaus més importants que té aquesta ciutat hongarès de Budapest, eh? Sí, no, la veritat és que va ser una experiència surreal, va ser, ho recordaré tota la vida, ens van tractar superbé, va ser, vam veure el palau des de dintre, ens van, no ho sé, ens van tractar molt bé, també ens van ensenyar
l'ambaixada espanyola allà, no sé, va estar molt bé, va ser una experiència que realment valoro molt i també vam poder trobar la família que estava allà, jo no ho sabia, el pare i la filla i la seva dona i l'altra filla estaven allà i llavors vam poder parlar amb ells i va ser guai.
Home, suposo que deuria ser un moment emotiu, entenc que la família ha preservat tota la intimitat, eh, Iset? Però entenc que deuria ser, a més si no us havíeu tornat a trobar un moment, doncs amb els nervis propis, però segurament molt íntim i molt especial i per tu queda, eh, segurament també. Sí, molt, o sigui, el pare estava molt, molt, molt emotiu, però és que és normal, perquè la situació que va viure...
És una situació, suposo, molt d'impotència. Qualsevol pare que tingui fills, si et trobes en aquesta situació, és molt impotent perquè no pots fer res. I doncs sí, va ser molt emotiu, la veritat. Però la nena va dir que volia ser nedadora.
Mira, doncs en algú has influït. Iset, explica'ns una miqueta, tu ets esportista d'elit, explica'ns una miqueta la teva trajectòria i una miqueta la teva especialitat, ja ho has dit una miqueta, però el Wingfall exactament en què consisteix pels neòfits en el tema. Sí, jo sempre he fet... Bueno, vaig començar fent Òptimis d'Arenys de Mar, al Club Nàutic d'Arenys de Mar,
I després vaig transicionar-me, després de fer competicions internacionals i tot això anava molt bé. I després em vaig transicionar al Nacre XV, que és un catamarà, bàsicament, petit, de dues persones. I després, igual, unes competicions internacionals, tal. I després em vaig passar al Nacre XVII, que ja volíem fer una campanya olímpica. I d'aquí després...
Estava entrenant un any cap a Lanzarote i no sé, era difícil, és difícil compaginar la carrera aquesta per anar a unes olimpiades i entrenar molt i competir molt amb els estudis, amb tot, trobar un tripulant que et vagi...
el mateix ritme que tu, era tot una mica complex, aleshores vaig provar el wingfoil a les tardes per divertir-me i em va agradar tant que no ho vaig deixar mai i vaig deixar el nacre i vaig seguir fent wingfoil. És olímpic el wingfoil? No, no és olímpic però ho estan mirant per al 2032, ara ho han establert com a classe i de fet aquí a Vilassà...
Bé, hi ha molta gent que ho fa i apoyen bastant el Wingfoil. És que estàvem comentant, quan hem fet la presentació, que aquest premi amb totes les cometes, però evidentment també és una mica nostre, eh? La Iset va, si no va xerrar, també ha intentat treballar un programa de Wingfoil molt vinculada en aquell moment amb el nàutic de Vilassar de Marques, recordes d'aquella època, Iset?
Sí, bueno, no, això, és que a l'inici del Wingfuel és una mica difícil, no quan una classe no està establerta com a tal, que ara ho ha estat, just des de fa pocs dies, però és un esport bastant nou, llavors està molt bé que a Vilassar, bueno, l'Isaac em va dir, ei, hi ha un projecte de Wingfuel, tal, volem apoyar-ho, volem recolzar-ho, volem fer competicions, jo no em vaig poder fer cap aquí perquè estava per fora, però està molt bé que s'apolli, que es recolzi, perdona, aquest esport des de Catalunya i des del Maresme.
Déu-n'hi-do, amb la teva vida esportista d'elit voltant pel món, tens temps per estudiar o estàs el focus d'entrenament totalment? Bé, mira, aquí em passo els matins estudiant, però és online, o sigui que es pot compaginar bé. La universitat física és una mica més difícil de compaginar, ho he provat i no ha sortit, però online no està bé, si trobes l'equilibri. Que estudia, si ho pots...
Estudio Psicologia. Molt bé. Amb alguna aplicació esportiva o Psicologia en general?
No, de moment en general... Sí, no sé, no sé encara què vull fer. M'agrada molt el tema, per això l'estudio, però no sé encara què m'agradaria fer exactament. Tu ets nascuda a Mata de Pere, si no vaig a Rat, i clar, esport nàutic, aigua per totes bandes a Mata de Pere, més enllà d'alguna piscina. No hi ha maris, eh? D'on surt, d'on neix la teva passió i...
i aquestes estades que has fet a Vilassada Mar i Arenxa de Mar. Com sorgeix el xip de dir jo vull nedar? Sí, no, perquè a Matada Pérez bàsicament hi ha hockey. Hockey, tenis i hasta molta aigua no. Però el meu pare sempre ha tingut valers i li ha agradat molt al mar i la meva mare també, tot i que ella és més de muntanya, de buscar bolets, però...
A mi m'agrada més el mar i doncs no sé, anava fent... A l'estiu, sempre anàvem els caps de setmanes a l'estiu al barco i doncs m'agradava el mar i volia provar a fer Òptimes, ho vaig veure i des del primer dia que ho vaig provar doncs no ho vaig mirar enrere.
Doncs, Iset, segur que no t'entretenim més. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès en directe. A més, amb l'horari canviat que estàs al Brasil i, a més, des del nostre matinal, des del Parlant de Tot, hem pogut parlar amb tota una medalla d'or presidencial del govern hongarès per aquesta acció tan altruista, tan espontània i tan bonica. Iset, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu. Bon dia. Acabem! Acabem l'últim programa de la setmana.
Acabem, com dèiem, l'últim programa de la setmana. Acabem el parlant de tot d'aquest divendres 21 de novembre de l'any 2025. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No us que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. L'edició d'avui, la número 2.253, 2.253 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan la música i la marxa no estigui al peu dret i al peu dret a les aradons. Heu entès? Compte si marxeu...
Algut lloc, i si no marxeu, també compte, eh? Dilluns a les 10 ens ho expliquem tots. Sigueu feliços, gaudiu, amb on els mans us deixo. Serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet i Robert Mazza. Quatre edicions per estar assabentats i assabentades de què passi i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Una Calle de París en Duncandú. Una Calle de París i Duncandú ens situa a la una perquè és la cançó que ens inspira. Que vagi molt bé! Som-ho, no entres som-ho.
La noche se llevó. Los cuadros, la cordura y la fe. Y nunca más se dio. Sale ningún color de mi pincel. El cuadro que pinté con tu sonrisa y nunca acabé. Quedó en la habitación y nunca más se dio. Una calle de París
Me recuerda todo aquello que no fui El final de una ilusión En la noche en que París se estremeció Y ahora hay una habitación Con un cuadro y un colchón Una calle de París Su recuerdo, todo lo que conseguí El adiós de una mujer
Se llevó la paga el vino y el placer y en mi vieja habitación hay cortinas para que no entre el sol. No entre el sol. No entre el sol. No entre el sol.