Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat,
i obrim la caixa de l'entreteniment.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes.
Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio.
Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí,
des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet.
Matí de dimarts, avui és 10 de juny de 2025, venint d'un dia festiu amb moltes poblacions.
No és el cas de Vilassar de Mar, però sí, per exemple, el cas de Mataró.
La capital del Maresme celebra la seva fira, l'esfira d'atraccions.
També Barcelona festiu ahir, altres punts del país, la majoria de poblacions.
No és el cas de Vilassar. Per tant, avui hi ha normalitat endinsant-nos en aquest mes de juny,
sisè més de l'any, amb la vista posada a Sant Joan i a la festa major,
també amb els finals de curs, finals de temporada.
Dit això, ja és 10 de juny, el dia solellat, temperatures més que agradables.
Sembla que aquestes temperatures han de mirar molt amunt i sobretot de cara a demà.
Això és el que indicava, o el que indicaven les previsions, en aquest cas que ens explicava ahir Joaquim Serra.
Veurem si es compleixen o no.
De seguida marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca,
Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omaresme.
Des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui també,
de cara als propers dies.
Dit això també, de seguida també a un quart d'onze saludem a Joan Escofet,
al cap dels serveis informatius de Vilassa Ràdio,
amb ell repassem l'actualitat i els seus protagonistes.
El poc ens passa, on abordem la informació local,
la informació general, les notícies curioses
i aquelles que també ho eren un dia com avui.
Tot pujant al DeLorean, un dia més repassem les efemèrides.
A dos quart d'onze passa per la ràdio,
en representació de la parròquia de Sant Joan,
l'Albert Felip. Amb l'Albert parlarem, en aquest cas,
de les catifes, les catifes que arriben el 22 de juny,
amb la plantada de l'ou com balla, dibuix de catifes,
tot plegat per gaudir d'aquestes catifes que arriben el 22 de juny.
També parlarem de la tòmbola de plantes prevista
per aquest cap de setmana que ve, 14 i 15 de juny,
a la plaça de l'Església.
A les onze parlem, o més que parlem, saludem,
rebrem el nostre estudi la tertúlia.
Amb els avis i les iaies, avis i àvies de la ràdio,
repassant els temes d'actualitat vistos des del seu particular
i peculiar punt de vista.
Moderats avui per Robert Mazza, 60 minuts per escoltar la tertúlia.
Cada 15 dies alternen a secció la Montse Martínez,
des d'Àdic Badalona,
parlant d'addiccions, addictes solitaris,
i també amb la Isabel Caparrós.
Ella és la responsable de l'empresa també vilacenenca
Mi.exclusius.
Amb ella parlem de la imatge, ets tu, el món de la moda.
I avui rebrem a la Isabel.
Parlem de moda.
A veure què ens depara aquest estiu que ve.
Un estiu que és a tocar, evidentment.
I l'Isabel vindrà amb una convidada.
Avui a la imatge, ets tu,
rebrem el punt del migdia.
La Montse Teixidor, assessora d'imatges especialitzada
en arquetips identificatius de la personalitat.
Tot això ens ho explicarà
què vol dir tot plegat la Isabel Caparrós amb la convidada.
I a dos quarts d'una marxarem directament cap a saludar
Xem a la Saga, el nostre amic Xem a la Saga,
crític de cinema i televisió.
Amb en Xem a K, de setmana també repassem
les novetats de sèries,
les novetats cinematogràfiques,
pel·lícules i sèries de televisió.
I avui parlarem de les novetats
a la cartellera d'aquest passacap de setmana
i a la més important del Provenç.
Anirem al cinema de la mà
i de la veu de Xem a la Saga.
Dimarts, 10 de juny de 2025,
l'edició la número 2193.
2.193 edicions del
Magassin del Matí de Vilasar Ràdio.
El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt.
9 minuts i mig per damunt
de les 10 del matí. Motor rancès,
posem primera i arrenquem. Som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres,
de 10 a 1, parlant de tot.
El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca,
servem i teomar del Consell Comarcal del Maresme.
Avui dia solellat,
temperatures caloroses,
tal com toca aquesta època de l'any,
sobretot a les hores centrals del dia.
Volem saber si aquesta és la tònica també
de cara als propers dies d'aquesta setmana.
Un dia, unes previsions que indicaven
que sobretot de cara demà el termòmetre
miraria amunt.
Tot plegat, ens ho explica Joaquim Serra.
Un dia més en directe. Bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Comença una nova jornada marcada per la calor.
Una calor moderadament intensa al migdia,
que ens portarà temperatures màximes avui,
que fàcilment arribaran cap als 30 o 31 graus
a l'interior de la comarca.
Però és que demà encara han de pujar una mica més,
en el que sembla serà el dia més càlid d'aquesta setmana.
De moment tenim aquesta entrada càlida,
que, com dèiem, aquesta passa de nit
també ha fet pujar les temperatures nocturnes.
De fet, les més altes que portem d'aquesta temporada,
amb alguns valors ja fregants,
o per sobre dels 20 graus en alguns punts del Maresme,
per exemple, amb els 9, 22 de mínima,
20 de mínima a Mataró, o 19 a Tiana.
Per tant, unes temperatures que són càlides també durant la nit.
I, com dèiem, encara han de pujar una miqueta més els pròxims dies.
Concretament, demà tindrem el punt àlgid d'aquesta bombolla d'aire càlid.
I, per tant, a banda del domini del sol,
tot i la presència avui de núvols alts i mitjans,
i demà de núvols prims, per tant, de núvols alts,
doncs, a banda d'aquest sol,
destacarem les temperatures màximes,
que demà podran arribar als 34 o fins i tot fregar els 35 graus
a l'interior del Maresme.
A prop de la costa quedaran entre els 32 i els 33 graus
les temperatures demà al migdia,
amb vent que bufarà fluix en conjunt,
de cara a demà, novament,
de component sud-oest,
que serà lleugerament moderat a la tarda
a la zona del Maresme Nord.
En conseqüència, la situació marítima avui estarà dominada
per la mar tranquil·la,
Marajol amb una lleugera mar de fons,
demà tindrem petites arees de maró a la tarda
cap a la costa del nord de la comarca.
Demà passat dijous,
la temperatura baixa una mica,
tampoc no massa,
però sí que no farà tanta calor com la de demà,
tot i que es mantindrà l'ambient assolellat
i, per tant, el temps estable.
I el mateix esperem de cara a divendres,
una nova jornada de temps tranquil
a l'espera d'un cap de setmana,
en el qual sembla que diumenge,
sobretot, podríem tenir més núvols
i les temperatures podrien baixar una mica
al centre del dia.
Doncs Joaquim Serra,
es compleix la previsió,
que demà, en principi,
ha de ser el dia més calorós de la setmana
i també, evidentment,
del que portem a d'any,
on aquí a la costa podem arribar
entre els 30 i els 32 graus,
a l'interior, doncs, una miqueta més.
Això serà demà,
ho acabarem de veure i confirmar
la connexió a la mateixa hora.
Joaquim Serra,
fins aleshores,
que tinguis molt bon dia.
12, gairebé 13 minuts,
per damunt de les 10.
De dilluns a divendres,
de 10 a 1,
Parlant de Tot,
amb Jaume Cabot.
Al Parlant de Tot,
poc ens passa.
Molt bé, com sempre,
a aquesta hora,
Barcelona,
al cap dels serveis informatius
de Vilassar Ràdio.
Senyor Escofet,
bon dia, bona hora.
Molt bon dia,
molt bon dia,
Jaume,
tots i totes,
i molt bon dia,
també,
a aquells nois i noies
que demà comencen
la selectivitat.
I ha estat
tot el pescado vendido,
per això.
Ara no es pot anar a estudiar
a última hora
perquè hi ha serveis de res.
L'espau,
proves d'accés a la universitat.
Recordem,
la selectivitat.
La selectivitat de tota la vida.
Recordem que ara fa 10 anys
Paulina Rubio
es va fer aquesta etiqueta
que fan els joves,
aquests hashtags.
Sí.
I fa 10 anys,
doncs,
tant els joves
com també
des del Departament d'Ensenyament
es va fer servir
el hashtag
Pau2015,
referint-se a proves
d'accés a la universitat.
I Paulina Rubio
ho va retituejar
i va fer servir
aquest hashtag
perquè es pensava
que anava
dedicada a ella, eh?
Aplaudiment
a Paulina Rubio.
De fet,
ahir vaig veure
en allò que et recorda
les xarxes socials
que va fer anys
que els alumnes,
no sé quin any era,
ens sembla que era el 2018,
una cosa així,
el 2000...
entre el 16 i el 18
resulta que
feien l'examen de català
i els vam preguntar
que era una catàfora.
Una catàfora.
la mala llet que té
el profe, eh?
La mala llet que té
el profe
Walsh,
profes que...
realment
pregunten
què és una catàfora.
Sí que és un bon catàforo.
I tant.
Tot és un catàforo,
hombre.
Espero que no es passin massa,
que ja estan prou nerviosos, eh?
Molt bé, Joanet.
Aquesta matinada
ens ha hagut de la mort
de Frederick Forsyth,
un dels grans escriptors
de novel·la negra britànic
que ha fet un munt
de best-sellers.
Ha mort a l'edat
de 86 anys.
Ell havia sigut
una mica com Ian Fleming,
l'escriptor, l'inventor,
el pare de James Bond,
que també havia treballat
per l'MI 5 britànic.
Doncs Frederick Forsyth,
una mica tres quarts
del mateix.
Ell va ser pilot
de la RAF,
de la Royal Air Force britànica,
va treballar
com a periodista a la BBC,
després es va quedar sense feina
i va dir,
mira, començaré a escriure,
a veure què tal se'm dona això.
I també, fruit de la seva experiència,
doncs ha fet aquestes
novel·les
de misteri bèl·liques
que també han passat
a la gran pantalla.
és el pare, per exemple,
del xacal.
Aquesta sèrie de pel·lícules
es va fer una l'any 73,
després una posteriorment
amb Bruce Willis
com a protagonista.
Doncs escolta.
Frederick Forsyth,
Frederick Forsyth,
Frederick Forsyth,
doncs,
Odessa,
el quart protocol,
etcètera, etcètera.
És d'aquells llibres
que tu vas a qualsevol domicili
i apareix un Frederick Forsyth.
Està allà,
a la lleixa,
no és una catàfora,
és una lleixa,
i hi ha sempre un Frederick Forsyth.
Doncs que descansi en pau,
descansi en pau,
avui hem sabut
de la seva mort.
Què més tenim, Joan, avui?
Doncs hem capturat l'Ed,
com a...
Podria ser Eduard,
o Edu.
Hem capturat l'Ed
les autoritats de Tennessee.
Què és el Ed?
Va posar molt nerviós l'Ed.
L'Ed el va capturar ahir
un helicòpter.
Sí.
Estem parlant d'una zebra.
Ah, valent.
Una zebra,
així hem creat una mica d'espectació.
Sí.
Una zebra de Tennessee,
sí.
Doncs que es va escapar
del seu...
de la finca
on vivia amb el seu propietari.
Sí.
I ha estat 10 dies campant,
molt a prop de Nashville.
És normal, això,
habitual.
Normal és molt relatiu,
però habitual és que algú
tingui una zebra a casa o no?
Estic parlant dels Estats Units.
Sí, no, clar.
Que és normal allà.
Clar, clar, clar, clar.
I s'ha escapat.
I va posar, en fi,
en perill
diferents conductors...
En castellà,
en bilo.
Va posar en bilo.
Sí.
Es veu que a l'Ed li agradava molt
galopar al costat
dels hackwigs,
que diuen allà,
de les autopistes,
i posava en perill la gent.
Feia carrera.
La zebra té poc enteniment,
eh?
Sí.
I al final han aconseguit capturar,
busqueu-ho,
perquè les imatges
són espectaculars.
Un helicòpter, eh?
Un helicòpter
amb una mena de manta,
doncs,
va capturar l'Ed
i l'han pogut
tornar amb el seu propietari.
Si teniu
una zebra a casa,
que és molt habitual
aquí a Vila-Salemar,
tothom,
qui més,
qui menys té una zebra.
Sí, home, sí.
doncs,
també havia arrasat
diferents...
La meva es diu
Zebralin.
Zebralin.
Zebralin.
Havia arrasat
diferents urbanitzacions
properes a Nashville
i, doncs,
ara els veïns
poden descansar
amb la zebra,
doncs,
a bon recaudo.
Doncs seguim parlant
d'animalons.
Va, a veure, què?
Perquè el gall fer...
El gall fer.
Tu saps que és un gall
salvatge,
propi de la Pirineu,
de la fauna catalana.
Sí.
Costa molt de veure
el gall fer,
s'amaga.
però en tenim un
que porta
la testosterona
disparada, Jaume.
Ai, que tremoli...
Va calent
com la moto
d'un hippie.
Doncs vigila
aquell
B
que viu
per les terres
gironines
que es va fer
amic...
No, no,
era el gos llop
que es va fer amic
d'un llop.
Sí,
d'una lloba.
D'una lloba.
És a dir,
recordem que el gos
guardava
una casa
de pagès,
la lloba
anava per allà
i van acabar
intimant
i fent cosetes.
El propietari dient
per què tinc
un gos
i va descobrir
que el gos
se llitava
amb la lloba
i tenia
dret
de pernada.
Això és cert,
eh?
Sí, sí, sí.
I tant, i tant.
Ens vam enriure
molt.
Que dius?
Molt poc, eh?
Sí?
Com passa el temps
al teu costat, eh?
Ja m'ha acabat.
Això és com tenir
un guarda
de seguretat
a la teva empresa
i que vingui un lladre
i que s'acabi
de llitant.
Doncs és el mateix.
Doncs atenció
perquè el gall aquest
va sortir, no?
Val, val.
Un gall
ferr
que atacava cotxes,
atacava ciclistes,
que portava una testosterona,
es veu,
en fi,
que multiplicava
per quatre
i el van haver
de calmar, eh?
Els agents
rurals
han aconseguit
capturar-lo
i traslladar-lo
a un lloc
indeterminat
del Pirineu català.
No volen donar
més dades
d'aquest
gall
ferr.
Suposo ja
que la natura
un cop acabi
la primavera
es calmarà
aquest gall
tan dolentot, eh?
Un gall ferr
és un gall
de bosc,
un gall salvatge
i que sàpigues
que el juliol
del 9 de juliol
concretament, eh?
9 de juliol
del 2024
van denunciar
una persona
al Pallars
Sobira
per fotografiar
el gall ferr
durant el període
de zel.
Es veu que el tio
anava a sortir
i el tio
va a fer fotos
i van castigar-lo,
van sancionar.
Per fer una foto.
Però que no pots fotografiar
com està en zel.
Això no ho sabria,
però...
Curiós, eh?
Molta,
compte amb les fotos.
Avui tothom
és fotògraf.
Sí, home, sí.
Tothom té un mòbil
que fa fotografia.
El gall ferr.
Eh, tenim més animalons
al poc ensenyadeu.
Sí, tenim el Harris.
Va, qui és el Harris?
Doncs el Harris
és una àliga
que ha estat
contractada
per Lleida.
Contractada, eh?
Ha fet ahir.
Ara és temps
de fitxatges,
com tu ja saps.
Sí, home.
Doncs han contractat
l'àliga Harris
des de Lleida
per intentar
fer fora
todons,
coloms
i estornells
dels carrers
de la ciutat, eh?
Si veus un àguila allà,
ve què passa.
Un àguila,
com l'acabes,
es va veure l'Àlien Serena,
l'Àlien Serena de Múnich
a la final de 16 diumenge
que jugava a Espanya
contra Portugal.
Espanya-Portugal
a Múnich
es va veure
una bandera espanyola
també amb un àguila al mig.
Ara m'has despistat
perquè on sí que hi ha
una àliga
és al camp del Benfica.
Sí, home.
Quan surt aquella àliga
portuguesa
amb un
amb un satré,
no sé si seria
satré en català,
en fi,
el Duma Bo,
diguéssim,
que era un espanyol.
Sí, senyor.
que treballava
pel Benfica
i l'Àliga
vola abans
dels partits
de Champions
i ja,
ara no recordo,
però si l'Àliga
dona tres voltes,
la sabidoria popular
diu que guanyarà el Benfica
i si en dona dues
doncs representa que no.
Que la gent ja se'n va,
se'n va cap a casa.
Doncs atenció,
l'Àguila,
Àguila no,
Àliga es diu en català.
No, no,
van les dues.
Ah, van les dues.
Doncs jo dic Àguila
que m'agrada més.
Àliga queda així.
Un àguila
que han contractat directament,
se'n s'han de firmar
el contracte
perquè controli
el bestia Lleida.
Sí, sí.
Però més animals
el poc ens passa
avui especial.
S'havien col·locat
diferents nius,
és a dir,
tindrà dues o tres cases
que és dàliga.
Molt bé.
Un a l'Hospital Arnau
de Vilanova.
Entenc també que,
ara seriosament,
si ha d'aterrar l'helicòpter,
doncs en fi,
que hi ha gent allà,
exacte,
coloms.
I l'altre,
el turó de la seu vella,
per tenir controlada
doncs aquesta
població
de
de coloms
i turons
i estornells.
Hòstia,
els estornells
són aquells ocells
que quan van
tots junts,
que acostumen a volar tots junts,
fan uns dibuixos
espectaculars,
però espectaculars, eh?
Però allà tenim en Harris.
Harris és nom de...
de...
No, no.
No deuen ni volar, Harris.
Els heu cridar,
els heu fet.
No, amb la presència,
ja n'hi ha prou.
Els hi guinja l'ull,
els hi guinja l'ull,
mira l'àguila, eh?
Els hi guinja
i els heu fet amb la...
Vinga, pa allà, vinga, tira,
circulent.
Hem tingut el LED,
hem tingut el...
el Gallfer,
hem tingut l'Àliga Harris,
tenim un poc que ens passa...
Avui molt animal, eh?
Bastant animal.
Però també podem tenir
un imbècil del dia.
Home,
doncs això s'avisa.
Perquè és una gran...
Home,
t'estic pisant.
És una gran...
subsecció que té...
Una mica abans.
Una mica abans.
Ara.
que té els seus seguidors, eh?
Havia una vez.
A veure,
qui el té el dubtós honor
d'ocupar aquesta secció avui?
Doncs són tres homes,
concretament, eh?
A veure,
què hem fet?
Ens posem en situació.
Va.
Diumenge a la matí,
primeres hores del matí,
això vol dir que,
com deia el Sabina,
ambigües hores
que mesclen
el borratxo
i el madrugador.
Sí, senyor.
Doncs,
Rambla de Barcelona,
primeres hores del matí
d'un diumenge,
sí,
tres homes
queden detinguts
per carregar
17 quilos
de cocaïna
en un cotxe
mal aparcat.
Però és que
el més lamentable
de tot
és que
el cotxe
estava mal aparcat
en un
aparcament
reservat
per a cotxes
de la policia.
Somos felices
al conseguir
a un niño a hacer.
Sí.
Reservat policia.
I més ja on l'estam, eh?
Entenc,
pel que explica la notícia,
que això
hauria de ser molt proper
a la comissaria
de la Guàrdia Urbana
que hi ha
baixant
Rambles
a mà dreta
i els tios
i t'imagina ser
molt ennès.
Anem a visualitzar.
És a dir,
Rambla de Barcelona,
que recordeu que hi ha obres,
ara és de pujar,
de un merder allà,
resulta que hi ha
una comissaria
de la Guàrdia Urbana
i, evidentment,
com totes les comissaries
o no en totes
tenen el seu
pàrquing reservat
per cotxes
de la policia.
O específic.
Sí, sí,
un cotxe arriba allà,
aparca,
obre el camí.
Mala aparca,
més a més.
Mala aparca,
evidentment que s'hi aparca allà
i, clar,
ja crida l'atenció
que un cotxe aparca allà
però si sobrecarregues
18 quilos de cocaïna...
Van veure
dues persones
perquè el tercer
estava al volant.
Sí,
una cosa és carregar
una maleta
i dir
no, perdona,
és que és un moment.
I mira,
depèn del moment
del policia de Torre,
diu,
bueno, va,
tira,
no aparquis aquí.
Però, clar,
carregar paquets
sospitosos.
Dos agents
de la Guàrdia Urbana
que anaven de paisar
van veure
dos individus,
saps,
amb aquelles bosses
de roba
costava caminar
i van dir,
ui,
que estrany,
matinada de diumenge,
cotxe mal aparcat
a l'arrabla
en Xironats.
Va,
a tardar segurament
ja estava en el carrer.
Segurament.
Molt bé,
molt bé.
Hòstia,
poc ens passa,
Joan,
poc ens passa.
Poc ens passa,
sí, senyor.
Queda més,
Joan,
què més tenim?
Doncs si et sembla
entrem en el DeLorean
encara no musical,
però sí que
m'agradaria destacar
que després de
tres dies
gravíssim,
doncs un 10 de juny
de l'any 1926,
moria
Antoni Gaudí,
eh,
el gran
arquitecte
català.
Diuen,
el darrer menjar
que havia fet
eren
dos danones,
eh,
d'aquell
iogurt,
sí,
el iogurt danone
de vidre
de tota la vida.
Doncs,
tal dia com avui,
perdia la vida
de l'any 1926,
el genial
arquitecte
nascut a Reus,
eh,
va ser...
Tres dies abans,
no?
Sí,
va ser atropellat
un 7 de juny
quan caminava
per la Gran Via
de les Corts Catalanes,
eh,
a dir,
molt a prop
de la
plaça
tatuant
amb
en Bailen,
ell era un
individu
molt religiós
i anava,
doncs,
a orar
a la capella
de Sant Felip
en Neri
i un tramvia,
doncs,
a Salvando
per endavant.
Va acabar
a l'Hospital
de Santa Creu,
van pensar
que era un
captaire,
això ho hem
explicat
diferents
ocasions,
gaudir,
doncs,
els últims temps
per un
desengany amorós,
doncs,
sabia allò
que deien
les àvies abans,
eh,
s'ha deixat anar.
S'ha deixat.
S'ha deixat anar
i fins que
un capellà
arquitecte
amic seu
no el va descobrir
a l'Hospital
de la Santa Creu,
a dir,
hòstia,
però si és
Antoni Gaudí,
10 de juny
del 26,
doncs,
moria un dels
genis contemporanis.
Doncs,
sí senyor,
una febèrida,
doncs,
coneguda,
és a dir,
una de les morts
d'un dels grans
d'arquitecte català,
que hi ha una guerra
entre Riu Doms i Reus.
Riu Doms i Reus,
com diuen,
nascut aquí,
l'altre nascut allà,
o és que vivia aquí,
o és que vivia allà,
ells mateixos.
Ja s'ho faran.
Ells mateixos.
A Vilassar...
Nosaltres no hi entrarem.
A Vilassar no va néixer.
No trucarem a Ràdio Riu Doms,
com van fer l'altre dia
amb Ràdio Arenges, eh?
Aquí ho deixo, eh?
T'has quedat,
amb aquesta pausa dramàtica?
Sí, sí.
Has fet una mirada
qual Àliga Harris,
ara mateix.
Ara no sé si a Ràdio Riu Doms,
mal fet,
perquè, doncs,
jo hi vaig subint a Riu Doms
i no...
Ara no sé si a Ràdio Riu Doms.
Ràdio Reus segur, eh?
Allà va començar Buenafuente,
Carles Francino...
Sí, sí, espera.
Ràdio Riu Doms.
A veure si existeix.
Hosti, que en fallo, això.
FM Sant Jaume.
Sí o no?
Actualment no hi ha activitats.
Vaja, doncs, no cal trucar.
No.
Ràdio Club Riu Doms.
Això deu ser de cotxes, eh?
Per això.
Sí, té pinta, eh?
Bueno, no ho sé.
Ja buscarem.
Buscarem, eh?
Buscarem.
Va, què?
10 de juny de l'any 1978,
banda sonora arribava
a la número 1 a tot el món,
la segona pel·lícula més posada
a les televisions espanyoles.
Estem parlant de gris.
La primera és Pretty Woman.
You are the one.
Daddy one.
Ets l'únic que vull, Jaume Cabón.
Bueno, i Dirty Dancing.
Dirty Dancing deu una perllada.
Bé, és la tercera, eh?
Primer és Pretty Woman.
Això és cert, eh?
Sí, sí, sí.
Segona és gris
i tercera és Dirty Dancing.
John Trabalteo, Oliver Newton.
Don John Quino ha ballat, cantat, tatarejat
i directament fent la coreografia d'aquesta cançó.
Tell me more, tell me more
Like Dirty have a call
Ah-ha, ah-ha, ah-ha
She's been by me
She got a cramp
He went by me
She got a cramp
I saved her life
She nearly drowned
He showed up
Splashing
Que bonica!
Què més, Joan?
És quina parella de guapos, eh?
John Trabalteo, Olivia Newton Jones.
Sí, senyor. Mira, mira, mira, mira, mira
És que aquesta banda sonora
ve de gust a escoltar-la sempre
Quina coreografia
Sempre expliquem
Ells dos van exhibir
bona sintonia a la pel·lícula Gris
Sí
Després
Van arribar
No sé si a barallar-se
Però es van distanciar molt
Estem parlant dels actors
I pocs mesos abans de morir
Olivia Newton Jones per un càncer
Li van fer un homenatge
En el qual
John Trabalta va voler assistir
Sense que ella ho sabés
I quan era a l'escenari
Doncs John Trabalta va pujar
Van fer un dels valls de Gris
I van recuperar
Aquella sintonia espectacular
I van cantar en directe, eh?
I molt bé, a més a més, eh?
Què més, Joan?
Crec que era una acta
De la fundació d'Olivia Newton Jones
Pel càncer de pit
I...
I John Trabalta va decidir
Limar es perezas, eh?
Què més tenim, Joan?
Escolta, ara tenim un problema
Amb el DeLorean
Per què?
Perquè el GPS
Em marca Vilassada Mar
Què dius ara?
Em marca Plaça de l'Era
No m'ho diguis, ara, això
10 de juny de 1999
Naixia, avui és el seu aniversari
Ona Batlle Pasqual
Jugadora del Futbol Club Barcelona
Campiona de tot
De tot, de tot
Per molts anys, per molts anys
Doncs a la Ona Batlle Pasqual
A més ens uneix bona amistat
Amb el pare i la mare
Sí senyor
I amb ella
Després els anirem a felicitar
Anem a, després quan acabi el poc que ens passa
Anirem a felicitar-los
Ahir vaig veure sa mare
Però no vaig arribar a temps de...
Hi ha gent que no li agrada
Que els felicitis abans del dia
No, els has de felicitar el dia
Sí, sí, sí
Llavors em vaig
Vaig frenar
No diguis
Si no sigui
Que porti males trucants
I no guanyin la lliga
Exacte
I finalment
Califòrnia
A La La Land
A Los Ángeles
10 de juny del 2004
Moria
En fi
Què podem definir
De Ray Charles
Normalment posem
George and my mind
Un dels seus grans temes
Però un dels patrons
Que ha donat
Continuïtat
Dels patrons clàssics
De la música
És aquest
Hit the road
Ja
En Ricard
Saps en Ricard?
L'Ostrell
Sí
Premi Nacional de Comunicació
L'Ostrell rima amb Estornell
Sí, doncs Premi Nacional de Comunicació
Per si...
És tot
És tot
En Ricard ho és tot
Se'l donarà ell mateix
Sí, clar
I és que em sembla que es diu Premi Nacional de Comunicació
Ricard
I es donarà la mà a ell
Es donarà la mà
I es farà dos petons
Sí, es farà la foto
Es farà un selfie
Molt bé
Felicitats
De Manchester
Sí, senyor
Premi Nacional de Comunicació
Que una vegada ens va tocar molt a prop aquesta casa
Perquè el va guanyar la Federació de Mitjans Locals
La Federació de Ràdios Locals de Catalunya
Del qual Vilassar Ràdio més present des dels seus inicis
Nosaltres ja el tenim
Felicitats en Ricard
Per cert
Què?
Això ho dius tu, eh?
Felicitats en Ricard
Per cert, el Pep Guardiola va ser ahir investit
En horos causa per la Universitat de Manchester
Per la seva tasca feta a la ciutat mancuniana
Què dius ara?
Va ser distingit per la Universitat
Doncs per la seva feina
Diuen dins i fora del terreny de joc
Hem acabat el hit de Roll Jack d'una manera molt així
Molt així, clar, parlant de l'honoris causa
Felicitem en Pep, sí que el felicitem
Sí, Pep, sí, home
Felicitats, Pep Guardiola
Tu ets honoris causa també, Joan, o no?
No, no, no, ni honoris ni causa
Una 3 i 7 de la tarda
Et sembla, senyor Jaume Cabot
Doncs obrirem l'informatiu
Parlant amb Maite Vinyals
Alcaldessa de Cabrils
Que per fi sembla que veuen llum al final del túnel
Què dius ara?
A finals d'estiu de cara al setembre
Per fi inaugurarà ja el nou CAP
Una cosa, Jaume, que remunta el 2008
Anava a dir això fa molts anys, eh?
Barracots, en fi, Maite Vinyals
Que té un discurs molt àgil
És periodista
I ens explicarà, doncs
Que sembla que
Que està ja la cosa, per fi
Data i beneïda
I jugarem als Sapiens també, eh?
Ah, que bé
Aquest trivial
De la mà del company amic Andreu Sala
Que de cara a aquesta festa major
22 de juny
Que és un diumenge
Al voltant de les 8 al 4
Doncs faran aquest Sapiens
Sapiens dona, eh?
De la mà de l'Assemblea Feminista
I Viladona
Doncs faran aquesta manera
Podrem aprendre moltes coses
Sí, senyor
Avui, per exemple, m'he trobat a l'Andreu
A l'Andreu Sala
Aquest matí
Me l'he trobat i m'ha dit
Que xula l'entrevista que em va fent Joan
Dic que ho faig a saber
Perquè, doncs, ara m'ha vingut al cap, eh?
Bé
Doncs això, avui escoltarem les millors jugades
D'aquesta entrevista
Sabrem amb quina peça obrirà aquest Sapiens
Andreu Sala normalment obre amb els ACDC
Però aquest any no
Però aquest Sapiens dona
A mirar
Obrirà amb una cançó molt potent
Que segurament a molts i també a moltes us sorprendrà, eh?
Un Sapiens dona i arrencant d'aquesta manera
Sí, senyor
Joan Escofer, t'escolto a la 1 al migdia 3.57 de la tarda
4 edicions per estar ben assabentades i assabentats
De què passa a Vilassada, Mar i al Maresme
1 al migdia 3.57 de la tarda
I demà un quart d'onze
Tinc el luxe de tornar-te a saludar
Doncs aquí serem
Recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida.
D'altres t'expliquen el resultat del nàstic.
Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A la platja, risc zero.
A la piscina, risc zero.
Al llac, risc zero.
A les roques, risc zero.
Al riu, risc zero.
Aquest estiu, banya't en espais vigilats.
No entris a l'aigua si no et trobes bé.
Vigila sempre els infants.
Sempre que puguis, banya't acompanyat.
Aquest estiu, et banyaràs segur.
A l'aigua, risc zero.
L'altre dia vaig buscar vols aparir en una web
i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada.
I compartim informació i imatges personals que deixen rastre
i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur.
Per evitar sorpreses o disgustos,
sigues conscient de la teva privacitat
i pren el control de les teves dades.
Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell.
D'altres, la del romaní de Montagut.
Nosaltres també en podem parlar,
però preferim parlar-te de la sà de mar.
Vila Sarràdio 98.1 FM
Vuit minuts per damunt de dos quarts d'onze.
Ensetem la segona mitjoreta de l'edició
i anem amb activitats que ja són clàssiques al nostre calendari
perquè en guany també es posen dins els actes de festa major.
Perquè aquest cap de setmana hi ha la prefesta major.
I si segurament us passejareu pel poble
i podeu veure que el 14 i 15 de juny, 17 i diumenge respectivament,
la plaça de l'Església serà l'escenari
un any més de la túmbola de plantes.
I el dia 22 de juny arriba el Corpus Christi,
la celebració del Corpus 2025,
actes que s'inclouen dins els actes de festa major.
Tot plegat organitzat per la parròquia de Sant Joan,
del qual avui un dels seus representants i organitzadors d'aquestes diades
visita la ràdio.
Albert Felip, bon dia, bona hora.
Bon dia, bona hora, Jaume.
Com estàs?
Molt content d'estar aquí amb vosaltres, que m'heu convidat.
I tant, i nosaltres també molt content que ens expliquis
a Tot plegat aquesta diada de túmola de plantes
i la diada de Corpus Christi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi, Albert.
Si vols, comencem per l'acte més proper,
que és la túmbola de plantes, ja tradicional.
No sé quants anys porteu amb la...
26, aquest any fa 26.
26.
Passa el temps molt ràpid, eh?
Molt ràpid.
Massa ràpid, potser.
Escolta, 14 i 15, dissabte i diumenge respectivament,
túmbola de plantes.
Explica'ns, per qui no ho sàpiga,
en què consisteix aquesta túmbola.
Bueno, és la túmbola de plantes.
Ja et dic, fa 26 anys que es fa,
vam començar, doncs,
anant en els floricultors,
més que res per col·laborar amb la parròquia,
amb les seves despeses,
amb les coses necessàries del dia a dia,
les obres,
i llavors, doncs, bueno,
vam començar,
vam començar,
jo no, diguéssim,
la gent de l'època,
anar a buscar flors i plantes
en els floricultors.
Llavors, doncs, bueno,
es va començar portant,
venint gent ajudant-se
i vam començar a fer,
doncs,
el que es diu la túmbola.
Llavors,
no sé ben bé,
busquem col·laboradors,
sempre estem
sota de...
Jaume...
Estic una...
Sí, busqueu col·laboradors
per fer aquesta túmbola
de plantes.
Una túmbola que arriba
a 14 i 15
i els horaris
els tenim exactament, Albert?
És a dir,
matí i tardé, en principi?
Comencem a les 8 del demàntí
a muntar-la,
llavors,
quan ja està,
tant pot ser a les 10
com les 11,
comencem a vendre
els numerets,
els sobres,
per anar fent punts
i llavors en aquests punts
els canviem per plantes.
Doncs vinga, va.
Seguim en directe aquí,
va a Vilasar Ràdio,
parlant d'aquesta túmbola de flors.
Participa i emporta-te una planta.
Per tant,
participar és guanyar una planta.
Sí, sempre.
Tothom s'emporta la planteta, eh?
Surten punts
i a partir d'aquests punts
els canviem per planta.
Plantes d'interior i exterior
i cada etiquet
una sorpresa verda.
Per tant,
hi ha qui s'emporta
una caixa de plantes.
Sí, sí,
hi ha gent que s'emporta
i ve moltes vegades
i és una cosa
que ens ho demanen cada any.
La gent està molt contenta
i sempre ens demanen
què?
Que no feu la tomba de plantes
i sempre,
doncs, bueno,
doncs sí.
Aquí tenim la...
Aquí estem nosaltres
per fer-ho
i que la gent estigui feliç.
I amb el que recaudi
serveix per fer diferents obres...
Sí, qualsevol cosa,
qualsevol cosa.
Escolta,
anem al corpus
del dia 22
en plena festa major.
Arriba al corpus
des de les 6 del matí
fins a les 8 del vespre
que acabarem la processó.
Anem a pams.
Segon any,
si no m'equivoco,
que es fa la plantada
de l'ou con valla
a les 6 del matí.
Explica'm què és la plantada
i on es farà
la plantada de l'ou con valla.
La plantada es farà
a la plaça de l'església.
Això de l'ou con valla,
bueno,
suposo que la gent ja sap
més o menys el que és.
Un ou que es posa...
Un ou buit
que es posa
amb un raig d'aigua
amb una font
i es tracta
que l'ou no caigui
ni es trenqui
i això
diuen
que porta
bona son
pel futur.
Això ho hem vist
a la catedral de Barcelona
i a un espai i tal
i això es va fer aquí
l'any passat per primera vegada, no?
Sí.
Hi ha truc aquí o no?
Jo crec que tu estàs per allà al mig.
A veure, hi ha truc aquí?
A part d'aquí és buit?
No, no hi ha truc.
No hi ha truc.
Ja l'aigua va fer voltes
i es tracta
que això
de que no caigui
ni es trenqui.
El que passa
que l'any passat, per exemple,
es va posar
una bola
de poliespant
perquè no vam
tindre temps
perquè era
una novetat
però, bueno,
sempre...
Aquest any hi haurà on per això, eh?
Procurarem
que hi hagi ous.
Ou i ous de recanvi
per si hi ha algun...
si hi ha algun atrancadís.
Clar, aquí hi ha molts efectes
que pot córrer, no?
El vent, imagino,
si fa una mica d'airet.
Sí.
És curiós, això, eh?
Sí.
Aquí a Catalunya es veu
que és l'únic lloc del món
que encara es fa.
Sí, sí.
I és aquest any
el segon any que es fa
l'Oconvall, eh?
Atenció,
perquè a les vuit del matí
dibuix de catifes.
Això vol dir...
A veure,
explica'm cap a on estaran
aquestes catifes
on es plantaran.
Es plantaran, bueno,
a la plaça de l'Església,
al carrer Sant Joan
fins a les Monges.
És a dir,
carrer Sant Joan tallat, eh?
Carrer Sant Joan,
evidentment, també,
i Sant Josep i Montserrat
també tallat aquell dia, eh?
Sí.
I com es fan?
A veure,
perquè m'imagino
que això no ho feu...
Tallat,
tallat igual, no,
perquè el trosset del carrer,
dels carrers,
els deixem oberts.
Els deixeu oberts
perquè pugui circular el cotxe, eh?
Sant Joan sí amunt,
és a dir,
des de Sant Josep
fins a Montserrat,
amunt que Sant Joan
estarà tallat, òbviament.
Del carrer Sant Ramon
també és.
També.
O potser hi posen
balles momentànies,
bueno, no ho sé.
M'imagino que està oberts
a la participació, això,
perquè això no ho podeu muntar
dos o tres,
necessiteu mans allà, eh?
Sempre, sempre.
Ja et dic,
que col·laboren,
sobretot també,
la gent de donar gràcia
a la gent de les Monges,
als pares,
als professors,
als llanos,
llavors també,
de la gent de la capella,
que també ajuden.
Com es fa una catifa de...
S'agafen flors?
Com ho feu, això?
Perquè això sí que és un acte
que fa anys, eh?
Això, l'organització, diguéssim,
fa...
es cull els dibuixos que vol,
es fa una plantilla de cartó,
llavors es passa a terra,
es dibuixa amb guix
i es marquen els colors
que aniran allà, no?
Llavors ara,
normalment es fa amb sal,
sal tanyida,
que es va tenir
en el local
de l'Ajuntament,
de la...
De la brigada.
De la brigada.
I llavors,
doncs, bueno,
la gent que col·labora
es va repartint
i es va posant,
doncs,
els colors
on te correspon.
El Corpus Christi
de l'any 2025,
ho dic perquè hi ha anys
que es fa abans,
anys després,
us explico,
es celebra el dijous,
dia 19 de juny.
Aquesta festa es mou cada any,
ja que s'escau sempre 60 dies
després del diumenge de Pasqua,
per Setmana Santa.
Les festes del Corpus
es celebren durant 4 dies,
des del dijous,
que és el propi dia,
fins al diumenge de Corpus,
que el 2025
es celebra el dia 22 de juny.
Celebren per això
el 22 de juny
i coincideix en plena festa major
perquè la Setmana Santa
aquest any ha caigut molt tard
i, per tant,
60 dies després
ja és festa major.
Doncs,
les catifes de sal,
a les 12,
Santa Missa de Corpus
i d'una del migdia,
avui del vespre,
torns de pregària
a l'altar major,
per qui vulgui anar-hi,
eh?
I, a partir de les 8,
processó amb el Santíssim
i els infants de Comanió.
Processó,
m'imagino,
cap a les catifes.
La trepitjada,
podíem dir,
la trepitjada,
sí, sí.
és el que fa més il·lusió
a la canalla
i pujar cap amunt
i trepitjar
i escampar
i...
Tot això en plena festa major,
eh?
Que tindrem el poble
ple de gent, eh?
Ple de gent, sí.
No,
també agrada molt.
La gent ens felicita
i diu,
que ha quedat molt maco
i, bueno...
Però el que ens agradaria
és que la gent s'animés
i poguessin fer
més carrers
i fer la festa més gran,
no?
A veure...
Costa bastant,
m'imagina,
moure la gent, no?
Bé,
hem començat també
com qui diu
una miqueta de zero
perquè hi ha hagut anys
que no s'ha fet.
Anava a dir,
això és una tradició
que es feia molt
anys enrere,
estava molt errat,
després tot això
es va deixar de fer
i quan fa que s'ha recuperat,
si ho saps més o menys?
El tercer any
em sembla que aquest és
el que s'ha fet.
El que passa
és que primer
em sembla que es va fer
només la plaça
a l'Església
i aquest segon i tercer
ja s'ha fet més gran.
Doncs,
molt pendents d'aquest cor,
la serradió estarà
doncs voltant
pel poble del 20
el 25 de juny
amb Festa Majorida,
evidentment també
ens passarem
per aquest corpus
i explicarem
aquestes catifes
per a aquella gent
que no s'hi pugui acostar
perquè visqui a altres llocs
o perquè senzillament
no pugui anar-hi.
Albert,
doncs entre la tumbla
de plantes
i la corpus
Cristi,
la catifa,
tenim alguna cosa
més a afegir?
Aquest estiu
tenim activitats o...?
Bueno,
tenim el dinar d'estiu
de juliol
que fem sempre
a les monges,
que això ja ho anirem
informant en el full perruquial
i anirem donant pistes
sobre la marxa.
Doncs ens ho feu saber,
evidentment.
Esperem a tothom
que vingui.
Doncs esperem que sí,
si vols afegir alguna cosa més,
doncs m'imagino
que ha convidat el poble
a venir a celebrar-ho.
Bona festa major,
demanar disculpes
perquè no estic acostumat
a parlar per la ràdio.
Escolta,
que això no has de demanar disculpes
per res,
perquè no tens cap obligació,
que prou que has fet
doncs venint aquí
i explicar-nos això
i ho agraïm moltíssim.
No tothom parla
pel micro cada dia,
evidentment.
Ja, bueno,
donar gràcies a tothom
i des de la parròquia,
doncs això,
que us esperem
i bona festa major a tothom.
Igualment, Albert.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
12 minuts.
Arribarem al punt
de les 11 del matí.
Arribarem amb unes curiositats musicals
d'aquestes que seran gairebé
a les portes de les 11.
Parlant-ne tot
amb Jaume Cabot.
Recordeu,
a les 11 hi haurà Tartulia,
els avis i les iaies,
avis i àvies de la ràdio,
moderats,
com sempre,
per Joana Hernández,
que avui, perdó,
no hi serà Joana Hernández,
sinó avui moderats,
excepcionalment,
per Robert Maza.
Ja ho té tot a punt.
I nosaltres
arribarem, doncs,
a les 12.
saludarem cada setmana
al terra en presència
la Isabel Caparrós,
la imatge és tu,
el món de la moda,
amb mi.exclusius,
avui és el seu torn
i la Isabel avui ens portarà
al terna presència,
diem,
amb la Montse Martínez
des d'Àdic a Badalona.
Avui la Isabel Caparrós
vindrà amb una convidada,
una convidada,
doncs,
que ens parlarà,
doncs,
en matèria de la moda.
Avui la Isabel Caparrós
arriba d'hi més i menys
que amb la Montse Teixidor,
assessora d'imatges
especialitzada en arquetips
identificatius de la personalitat.
i acabarem parlant
del cinema que tenim
des del passat cap de setmana
i els que venen
a les cartelleres
amb qui?
amb el nostre crític
de cinema i televisió,
l'amic Txema La Saga.
Curiositats fins les 11.
Paus i tornem.
Parlant de tot
amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM
Vilassar Ràdio.
Seguis-nos a les xarxes
Facebook,
Twitter
i Instagram.
Revetlles saludables i segures.
Gaudiu de les revetlles
amb precaució.
A Catalunya,
les revetlles de Sant Joan
i Sant Pere
donen la benvinguda a l'estiu
i són motiu de diversió
per a petits i grans.
Fogueres i petards.
Tingueu cura dels infants.
Ells només poden utilitzar
productes pirotècnics
apropiats a la seva edat
i sempre sota la supervisió
d'un adult.
La manipulació inadequada
de coets,
petards
i altres articles
pirotècnics
poden causar lesions
que poden ser greus.
Respecteu sempre
les recomanacions de seguretat
dels productes pirotècnics.
En cas d'emergència,
truqueu al 112.
Eviteu els desplaçaments
en cotxe o moto
per assistir a festes
i celebracions
en les que consumireu
begudes alcohòliques.
Eviteu conduir
si preveieu consumir
begudes alcohòliques
o en horaris
en què el cansament
i la somnolència
us puguin afectar.
Utilitzeu els transports públics.
Si no és possible
i decidiu desplaçar-vos
en cotxe,
assegureu-vos
que la persona
que el conduirà
no consumeixi alcohol.
Compreu les coques
en establiments d'alimentació
i assegureu-vos
que arriben
en bones condicions
a la taula.
Adquiriu i conserveu
amb fred
les coques farcides
de crema o nata.
Sempre s'han d'adquirir
refrigerades
i s'han de conservar
a la nevera
fins al moment
de consumir-les.
Si en sobra alguna porció,
cal retornar-la
ràpidament a la nevera.
En desplaçaments llargs,
és recomanable
que adquiriu
les coques
amb crema o nata
en el lloc de destinació
per evitar que es puguin
fer malbé
durant el transport.
Gaudiu
d'unes rebelles
saludables
i segures.
061
Salut Respon
CanalSalut.GentCat.Cat
Generalitat de Catalunya
Vilassar de Mar
Vilassar de Mar
és notícia
un cop l'any.
Per nosaltres,
ho és cada dia.
Des del centre del teu dial,
Vilassar Ràdio.
De dilluns a divendres,
de 10 a 1,
parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Sabies que, un temps abans del naixement oficial dels PETs,
Lluís Gabaldà es va reunir amb el seu amic Ismael Sabater
i els actuals components dels PETs, Joan Reig i Falín Càceres,
per crear condons adulterats
i que es convertiria en la llavor del grup.
Amb aquella formació, però,
els de Constantí només van oferir dos concerts.
Es van estrenar el 9 de novembre
i el següent concert
ja va ser el de la dissolució.
Aquella actuació va ser la nit de Nadal de 1985
i després d'una primera part
protagonitzada pel comiat de condons adulterats,
el mateix cantant Ismael Sabater
va deixar l'escenari
per donar pas a l'estrena oficial dels PETs.
Els PETs, autors de grans cançons
i imprescindibles del rock català,
com aquell
Aquest cony de temps.
La reivindicativa
Jo vull ser rei.
Jo vull ser rei
Ser per collons cap de l'estat
Tenir-ho tot bé
Només per ser fill de papà
Fent-ho tot bé
Mai s'he escollit, mai s'he votat
Sempre trobat
La moto amb pol potó engegat
Tan avorrit s'ha envoltat
Per una calla de llafons
Suant infolibilitat
Com un cancí com dic de dur
Una de les grans cançons de la banda
composada per Joan Reig
S'ha acabat
Un úvol passa
Els carrers s'han enfosquit
I fot un rap
Com els de quan era petit
Darrere els vidres
Jo m'ho miro a rotir
La mare sent Roberto i Carlos
Tot fent el llit
Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
I moro d'enyorança
Per què no ets aquí
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
Que van passar junts en el teu pis
De Cambril
La mare mai va creure
Que només fóssim amics
Ella ens protegia
De la llengua dels païs
Perquè si eres de casa
Em veia tan feliç
No ho entenia però
Un fill ja és sempre un fill
Uo-oh-oh-oh
Desfassos enmig de la sorra
Uo-oh-oh-oh
Revolcant-se a ressaps
Uo-oh-oh-oh
Realment no se'n va esborra
Uo-oh-oh-oh
No puc creure que s'ha acabat
Que s'ha acabat
I l'imprescindible
Dins el cançoner català
Bon dia
La vella Montserrat
Desperta el barri a cops d'escombra
Tot cantant
Les primeres persianes
Sobre el feixugues
Padellant
Rere el vidre entelat
El capa té segura
Que no era penal
I és que es fa la conversa
Igual que el sucre
D'altellat
Bon dia
Ningú ho ha demanat
Però fa bon dia
Que no és cap
Un sol ben insolent
I il·lumina descarat
Tot l'espectacle
De la gent
El vell mig de la plaça
La pleixatera
La pleixatera
Prens paciència
Amb la consol
Que removem regala
Grans que farà
D'estel que vol
I el padrí reposant
L'avi Josep
No es deixa perdre
Cap detall
I amb les dures
Per dubte
Quants dies més
Té de regar
Bon dia
Ningú ho ha demanat
Però fa bon dia
D'endries no és cap
Un sol ben insolent
I il·lumina descarat
Tot l'espectacle
De la gent
Nens disclan
Un cop i xundegar
Veïnes que un cop
Has passat
Em critiquen
Gent de sant
La brossa d'amagat
I un gran tardat
Que busc un regne
Se't mira
I diu
Bon dia
Bon dia
Ningú ho ha demanat
Però fa bon dia
D'endries no és cap
Un sol ben insolent
I il·lumina descarat
Tot l'espectacle
De la gent
Bon dia
Ningú ho ha decidit
Però fa un gran dia
D'endries no és cap
Un sol ben insolent
I il·lumina descarat
Tot l'espectacle
De la gent
I fa un bon dia
I fa un gran ritme
I di l'espectacle
De l'espectacle
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Estat!
L'estudi que ha finançat la Marató TV3 l'ha endut a terme un equip d'investigadors de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l'Institut de Recerca biomèdica de Lleida, i s'acaba de presentar recentment al Congrés Europeu d'Insuficiència Cardíaca.
La recerca s'ha focalitzat en molècules de ferro no estudiades fins ara per tractar la insuficiència cardíaca en fracció d'ejecció preservada,
que és molt comuna i se centra en una població que habitualment s'exclou dels assajos mèdics privats, la gent gran.
La descoberta és important perquè pot facilitar la vida tant de pacients com de centres mèdics.
Per una banda es podran desplaçar, es podran evitar desplaçaments de gent gran,
que sovint té problemes per desplaçar-se i ho ha de fer acompanyada i, per altra banda, també es reduirà la feina del personal sanitari.
L'alt abstencionisme ha deixat en paper mullat la consulta per reduir a la meitat els anys necessaris per obtenir la nacionalitat italiana.
Només un 30% dels ciutadans d'Itàlia han participat en aquest referèndum,
una dada que queda molt lluny del 50% necessari per tirar cap endavant la iniciativa.
Els italians han votat aquest diumenge passat i aquest dilluns en un total de 5 consultes,
entre elles una per decidir si s'havia de reduir de 10 a 5 anys el temps
que un estranger extracomunitari ha de residir a Itàlia abans de demanar la nacionalitat italiana.
Una proposta impulsada des de l'oposició que necessitava una participació mínima del 50%
i que el govern de la primera ministra Meloni ha intentat boicotejar fent una crida a no votar.
De fet, els germans d'Itàlia cridaven a l'abstenció perquè hi confiaven més que en la victòria
i s'han congratulat públicament arran del fracàs de la consulta.
Si la mesura s'hagués aprovat, els estrangers haurien vist reduïts a la meitat el temps
de residència regular per sol·licitar la ciutadania
i una vegada obtinguda haurien pogut transmetre-la als fills menors d'edat.
Creix la demanda d'operaris de fusta, impulsada en part per la normativa europea
que busca descarbonatitzar la construcció.
Els alumnes que fan formació professional dual se'n beneficien
i no els falten empreses on fer les pràctiques,
a diferència del que passa amb altres especialitats.
Segons apunten des dels centres de formació professional,
el fet de poder accedir a pràctiques amb facilitat és un benefici per a aquests alumnes,
ja que els permet aproximar-se com serà la seva vida professional real.
La Federació Internacional d'Automobilisme ha fet públic el calendari
pel Mundial de Fórmula 1 de 2026,
el que suposarà l'entrada del circuit urbà de Madrid
que està subjecta a l'aprovació final per part de la FIA.
Això implica canvis per al Gran Premi que es disputava amb un meló
que a partir d'ara passarà a anomenar-se Gran Premi de Barcelona-Catalunya.
No contacte amb la informació a les 12 en punt del migdia.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any.
Per nosaltres, ho és cada dia.
Vilassar Ràdio.
Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titànic l'any 1912?
Sabies que Vilassar de Mar acollia el primer circuit de curses a motor del país?
D'això i de moltes coses més,
te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt
amb Alexis Serrano i Núria Gómez del Centre d'Estudis Vilassarencs.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit
i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
A Històries de Mar i de Dalt
intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic
històriesdemaridadal.milassaradio.cat
o bé enviant un missatge escrit
o encara millor una nota de veu
al número de WhatsApp 670-48-0051.
Protegeix els infants del fum del tabac.
Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar
o al cotxe.
Si ets fumador i vols deixar de fumar
trobaràs ajuda al teu centre de salut
o al 061 Salut Respon.
Segueix-nos a les xarxes.
Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Des del centre del teu dial
Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres,
de 10 a 1, parlant de tot.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar,
què passa al món,
les entrevistes d'actualitat
i obrim la caixa de l'entreteniment.
De dilluns a divendres, de 10 a 1,
parlant de tot amb Jaume Cabot.
11 i 6 minuts del matí.
Encetem la segona hora de la nostra edició.
Com sempre, aquesta hora arriba
a moment per la Tartulia.
Avui, durant 60 minuts,
els donem veu
les nostres Tartulianes
i el nostre Tartulià
perquè ens expliquin l'actualitat
vistos des del seu particular
i peculiar punt de vista.
Avui, moderats per Robert Maffa.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Benvolgut, senyor Robert Maffa.
Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia, Jaume.
Què tal, com estàs?
Molt bé, i tu?
Doncs aquí, a punt d'acompanyar
els nostres oients
amb els nostres Tartulians
en aquesta nova edició
dels nostres avis
que ens conduirà
fins al punt del migdia.
Doncs vinga, fem un repàs
avui d'aquí són les Tartulianes
i el Tartulià
que a dos quarts d'avui del matí
el teníem aquí, eh?
Hem vingut a pelar
les patates aquí avui, en Feliu.
Exacte, Feliu,
a quina hora s'ha aixecat vostè avui?
Vinga.
No, avui tard, avui.
Avui, avui, a quarts de dues
s'ha aixecat, tard, tard.
No, bueno,
m'he llevat a les quatre
o a les tres quarts de quatre
però a dir que és una mica massa aviat
m'hi he tornat a tombar.
i llavors m'hi he tombat
fins a un quart de set.
Quart de set.
Vull tard, eh? Vull tard.
I és un dia ple d'activitats avui, Feliu?
Omf, com sempre,
com cada dimarts,
sempre n'hi ha.
Ja ha pelat les patates,
ha posat les mongetes al foc.
En fi, qui més?
Qui més? Va, Robert.
Maria Rosa,
avui, a quina hora ha sonat el despertador?
No, jo no em llegeixo a quina hora.
A mi m'agrada estar al llit.
A quarts de nou, a les nou, a mi llevo.
Molt bé.
Cada dia.
Estic sola, saps?
Quan en Feliu ja ha posat els carrers,
i llavors són el despertador els de més.
No, el carril ja està posat.
En Feliu, en Feliu els ha posat.
Ah, en Feliu.
Ah, bueno, gràcies, Feliu.
Maria Rosa...
Així no matino.
I el primer que fa és posar la ràdio,
la televisió?
No.
Ni ràdio ni televisió.
No poso res al dematí.
És a dir, que està en silenci, eh?
Sí.
Molt bé.
Doncs és una bona manera de començar el dia,
una mica en silenci,
en pla en mindfulness, diríem,
concentrat en el dia.
Oh, m'ha encantat això, eh?
Robert, aquest terme que has utilitzat.
Ah, exacte.
Crec que es diu així, no estic segur.
Sí, sí, sí, sí.
Que és la concentració, diríem, plena
en el que s'està fent.
Al moment present.
Ah, exacte.
I com es diu?
Myfulness.
Myfulness.
És una tècnica,
crec que hi havia tallers aquí a Vilassà,
si no m'equivoco, Jaume.
A Vilassà hi ha de tot el món, quasi.
Exacte.
L'Aurora, quina hora s'ha aixecat avui?
Dos quart de set.
Perquè estava desperta,
però no hi hagi debat, eh?
Però m'he debat i he començat a posar-me a marxar.
I una vegada que es lleva,
va al menjador, va a la cuina,
posa la tele, posa la ràdio?
No, no.
Primer de tot vaig a l'escusado.
I allà em quedo com a mitja horeta.
Ah, mira.
Molt bé.
Allò reflexionant, no?
Així s'està, diríem, tranquil, no?
Si dius reflexionando, doncs te l'agafo.
Sí.
Molt bé.
Sí, s'intenta fer una altra cosa, però...
Reflexiono.
Maite, a quina hora t'has aixecat?
Jo a les vuit,
però com l'Aurora em sembla que eren a les quatre,
que estàvem els ulls oberts,
he posat la televisió,
o a la una i mitja t'he dit, oi?
A les quatre o a les quarts?
Jo no ho sé.
Entre quarts de dues i a les quatre, vaja.
Maite, i el primer que fas al matí,
una curiositat,
és esmorzar o regar les plantes?
Ni regar les plantes.
Ara m'has agradat.
No.
Porta-li la contrària.
Escoltar el meu periquí,
i tu li dic bon dia,
i m'ha contesta.
Ja llavors no poso ni ràdio ni televisió,
m'agrada el silenci.
Molt bé.
M'agrada el soroll dels ocellets,
el cant dels ocellets.
Molt bé, molt bé.
I la nostra també tertuliana Pilar,
la Maria Pilar,
avui, com sempre,
a les sis del matí,
i quan em llevo,
el primer que faig és,
també, com l'Aurora,
vaig al lavabo,
em rento els dents,
que és molt important,
us ho recordo.
Al matí,
és molt important rentar-se les dents,
us diré
quin és el millor col·lotori que hi ha,
és agafar aigua
i un xorro d'aigua oxigenada.
Sí, senyora.
És el millor col·lotori.
Perdona, Maria Pilar,
la meva avia sempre ho feia.
Sempre.
I quan surt una...
L'aigua oxigenada és el millor desinfectant que hi ha en diferència.
L'aigua és aigua i una mica d'aigua oxigenada.
Aigua oxigenada.
Llavors, al matí és molt important fer-ho abans di menjar res,
perquè tenim la boca durant el descans i tota la nit plena de bacteris.
Sí, sí, sí, sí.
I això, bueno.
I després jo tampoc no poso ni teles, ni ràdio...
No, la ràdio sí.
Ni res.
Així se'm llevo.
Perquè al matí tinc també la sort de...
Tinc el dormitori al costat de la terrassa,
també sento els ocellets
i m'agrada molt el silenci.
I tu, Roberta, quina not has llevat avui?
Jo m'he aixecat a dos quarts d'avui del matí avui.
Molt bé.
I acostuma a aixecar-me en silenci també.
Molt bé.
Com la Maria Rosa, eh?
D'aquesta informació de serveis innecessària,
que la nostra donació vol saber,
informaré que jo m'he llevat a les 9, a les 10, perdó,
10 menys 5,
he connectat amb la ràdio, he dit bon dia a Vilassar,
en Joan ha agafat les rengues,
llavors m'he dutxat, he esmorzat
i he arribat aquí ara fa 6 minuts.
Molt bé.
Que ho sapíeu.
Molt bé.
Com en Luis de l'Olmo,
com en Luis de l'Olmo,
que deia la llegenda,
en Roberta, això ho sabrà,
deia buenos dias a Espanya des del llit.
Sí.
És veritat, això, Roberta?
Sí, tenia un estudi a casa seva,
el que passa és que ell feia el programa protagonistes
i van decidir allargar-ho.
A allargar-ho i començar a les 6 del matí.
Clar, a les 6 del matí
el Luis de l'Olmo estava a casa seva, a Barcelona.
I va dir, jo a les 6 no vengo,
perquè allà veu que tenia jo a les 6 no vengo.
Ell deia a l'editorial i al bon dia
des de casa seva.
Després altres continuàvem el programa,
després m'imagino que anava a peu en cotxe
fins a la Diagonal,
on hi havia un de Rambla.
I des d'ella feia el programa.
Ja les llegendores,
bueno, no?
Jo li preguntarem a en Luis de l'Olmo,
li preguntarem
que el buenos dias a Espanya de cada matí a les 6
el deia des del llit.
I llavors el seu equip agafava el programa
i ell anava tranquil·lament i anava.
Exacte.
Doncs vinga, així.
Fé, fé.
Comencem la tertúlia?
Comencem, doncs.
Comencem.
I, com sempre,
en aquest inici de programa,
en 30 segons demanaré
als nostres contartulians
que ens avancin
la temàtica de la que parlaran.
La Maria Rosa,
en la primera intervenció,
quin tema tractarà?
Sí, en la primera i la segona.
Sí, és una mica dolç, avui, el meu.
Ah, molt bé.
Parlaré dels xupa-xups.
Ah, molt bé.
Molt bé, molt bé.
L'Aurora Barrago ens acomenarà avui un llibre?
Tinc dos.
I quins són?
Doncs mira,
un és el...
Espera, que t'ho digui.
Sinfonia de Tardor
i l'altre és Estimada Mirta.
Molt bé.
Quins són els autors?
Mira, el primer és...
Espera, que t'ho digui.
Però mira el micro millor, eh, Aurora.
Vicent Llorca.
Vicent Llorca, sí, noi.
Quin fallo, quin fallo.
Oh!
I l'altre és la Maria Escalans.
Molt bé.
Mira, que bé.
En Feliu Novells,
el que ens acostuma sempre a portar
vivències de Vilassa a la Maria Records,
avui en quina qüestió
centra la seva intervenció?
Bueno, avui volia parlar
del concert que vam tenir el dissabte.
Ah, mira.
de Daniel, eh, que va estar molt bé allà a la Taneu.
Jo el vaig sentir des de casa.
Va estar força bé, vull dir...
Feliu, no parlis de Mallorca, eh?
Mallorca avui no, eh?
No, no, Mallorca la deixem per un altre dia.
Exacte, més.
Perquè queda molt lluny i jo ara...
Clar, clar, clar.
...no tinc el llate preparat.
Ah, exacte.
Ah, exacte.
Recordem que en Feliu forma part de la...
si no m'equivoco, de la Coral Anglantina, és així?
Ah, exacte.
Molt bé.
La Pilar de la Oz ens parlarà avui sobre...
La Maria Pilar, doncs mira, avui la veritat és que he tingut un dia molt mogut
i faré una mica referència a lo que vaig dir la setmana passada
de l'important, el del menjar de l'estiu.
Molt bé.
Coses de l'estiu per refrescar el cos i per tindre una bona...
Bueno, per no passar tanta calorada, vaja.
I la nostra especialista en plantes, la Maite?
Dues plantes, una és la calèndula o buixat
i l'altra és la planta, la barbena, eh?
No la barbena de Sant Joan, la planta.
Crec que alguna vegada vas fer referència a aquesta planta fa temps.
Sí, l'any passat.
Em sona, sí.
Perquè és d'ara.
Molt bé.
Una barbena.
Doncs amb tots ells anirem desenvolupant totes aquestes qüestions
fins al punt de les 12 i ara viatgem una mica en el temps.
Robert, deixem fer un concurs.
Saps que m'agrada una cosa?
Haver escoltat els primers compassos, primers acords d'aquesta cançó,
algú sap quina cançó és?
No.
No?
Jo no.
Ja tampoc.
Em sona molt, però...
A veure, a veure, torno.
Fem com els concurs de la ràdio de fa temps.
O sigui, aquests concursos que van...
Donem el play.
Va, dale el play, dale el play.
Mira'm Feliu, mira'm Feliu.
A la teva mili potser el vas conèixer.
Mira quina pista t'acaba d'anar.
A la teva mili potser el vas conèixer.
Any 1975.
Va, va, va, llanceu-vos.
Jo també el podia conèixer.
A veure, a veure, primer és compassos jo, home, del cantant interpretant la cançó.
El 2013 va actuar a Vilassana Mar per la Festa Major.
Tu música t'acompanya en qualsevol...
Ara, a què dius?
Exacte, la música ens acompanya en la nostra vida.
Sempre és important.
Però jo ja vivia aquí el 2013.
A veure.
El 75 ja...
Feliu, un dels cantants melodics...
Ja li he arribat jo.
És una pista molt bona que tu, igual a Mallorca, l'haguessis pogut conèixer.
José Guardiola no, oi?
No, no, no, no.
No, no, no.
El mani del Mar Bonet.
No, home, eh, no.
Tampoc.
Aquesta no és catalana.
Mira què et dic.
És catalana.
No ho sé.
2013, aquí a Vilassà.
2013 a Vilassà.
Ni d'hi ha.
Cantant melodic dels anys 70.
Deu dir coses que s'ha penjat l'ordinador i l'estic aquí reiniciat, per tant.
Si voleu us la canto jo, eh?
Sí, canto-ho.
Sí, a veure si tenim sort i plau.
Comença amb un para...
Para que no me olvides.
No, home, no, però és que si us duus això...
A veure, però a veure si saben qui és...
No sé qui era el que la cantava.
Qui és, qui és?
Ah, però no, a veure si els hi duus això ja sap, la cançó.
No, no, no, no ho saben, eh?
Comença para que...
No me olvides.
Sí, però no sabem el cantant.
Ni siquiera un momento.
Y sigamos unidos los dos.
Y sigamos unidos los dos.
Continua, continua.
Gracias a los recuerdos, no?
Gracias a los recuerdos.
Bueno, escolteu, ja ho teniu.
Qui és aquest?
Hi ha una església a Barcelona que porta...
Podríem relacionar-lo.
Escoltarem la veu, a veure si l'identifiquem, eh?
Va, una parròquia de Barcelona, que està al Born.
Que està al Born.
Que està al Born.
Va, home, va.
Que està al Born, una parròquia que es diu...
Església de Santa...
Santana?
No, Santa...
Santa què?
Ja, vam fer la Catedral del Mar, el llibre de la Catedral del Mar.
Santa Maria.
Ah!
Doncs...
Qui?
Llorenç Santa Maria, el Mallorquí.
Jo n'estava enamorada.
Ja n'hi ha més a l'enamorament.
Tens raó.
Mira, mira si estava enamorada l'Aurora, que a mi se'n recorda com es deia.
Sí, sí.
Llorenç Santa Maria.
No ho pots dir-ho ja, és molt guapo.
Molt guapo.
Moreno, i tenia una prenta que es mala.
Boh, boh, si t'arriba...
Ara ve la tornada, ara ve la tornada.
Lorenzo, si t'arriba a replagar l'Aurora.
Oh!
No!
Para que no me olvides, ni siquiera un momento...
Lorenzo, si t'arriba a replagar l'Aurora, ara igual viuríes a Vilassà, mira que...
No, re!
Dos, gracias a los recuerdos, para que no...
No me olvides, ni siquiera un momento, y sigamos unidos los dos, para que no me olvides.
Home, la de vegades que segurament heu veiat aquesta cançó, no? A la discoteca, o no?
Jo no era de discoteca, era d'embalats i de festes majors, sí, segurament que sí.
Jo no he anat mai a una discoteca.
Jo sí, però no.
A Aurora, no em diguis això, no?
Mai, mai.
Em van enganxar a la vida, recient casada.
A mi no m'he anat mai a una discoteca, ni vam anar a ballar.
Ballàvem a les festes, però discoteca no.
Doncs era una de les veus més populars a la dècada dels 70.
Va estar casat amb una dona holandesa que es deia Yose.
Després es va separar, va estar unit sentimentalment a Juana Amaro, que era cantant.
I després amb l'actriu Núria Osta, amb la que té dos fills.
Sí, sí.
Amb la Núria sí que me'n recordava jo.
Amb la Núria sí que me'n recordava jo.
Amb la Núria sí que...
Es va casar a finals dels 80, sí, sí.
Jo us deixo amb en Llorenç, que li diu Lorenzo Llorenç, com vulgueu.
Llorenç, Llorenç.
Perquè l'Aurora deia, Llorenç, si t'arraplego, ho veuràs tot.
No, no, no, jo no era d'aquest tipus, eh.
Era una nena molt medosa, molt calladeta.
Ella mateixa riu, ja. Com diu això, ella mateixa riu.
No, no, no, és que ho era, eh.
És que ho era. Més aviat era una tonta.
Aquí us deixo.
No, digui això, Aurora, no digui això.
Vinga, va, aquí us deixo.
Fins ara mateix.
Fins ara.
Doncs en Lorenzo Llorenç Santamaria formava part d'aquesta pleia d'artistes dels anys 70,
que no sé si us en recordeu, perquè era Manolo Otero, Miguel Gallardo, també.
Millar Gallardo.
Miguel Gallardo, Manolo Galván, també.
Sí, d'aquella època.
En fi, ha plogut molt des d'aleshores. Alguns ens han deixat.
Maria Hostis, també, si us recordeu.
Sí, Maria Hostis, sí.
I tant, i tant.
Mare de Déu, aquests noms que van omplir, diríem, d'or, no?, la música d'aquells anys,
perquè realment eren compositors extraordinaris.
Bé, doncs, comencem parlant, Maria Rosa, dels xupa-xups.
Dels xupa-xups, mira.
Ho llegeixo, eh?
Diu, és un dels catalans que ha conquistat el món.
Ah?
Un invent que va néixer a Barcelona, que s'ha convertit en un símbol global de...
Ah, sí, de disseny.
D'acord.
Aquí tinc.
El senyor Jurià Bernat.
Sí, és que saps què passa?
Si es pot acostar al micrófone, Maria Rosa, perquè si no...
Gràcies, t'hi agraeixo.
Endavant.
Ah, no.
El senyor Enric Bernat, que va néixer a Barcelona el 1928,
amb una família de pastissers,
se li va ocórrer un dia, veient que els nanos, cada vegada que menjaven un caramel,
s'embrotaven les mans i es posaven tots bruts i els costaven les mares remtar,
va pensar en videar un caramel amb un pal,
perquè així els nens s'agafessin el pal i no es tacaven.
Entén?
Llavors, amb això, en principi, se li va dir gol.
Però, sí, una tonteria, però es va dir així.
Però després, més posteriorment, ja es va convertir en xupa i xupa-xup.
Amb el xupa-xup.
L'any 1969, en Bernat, que era un artista català,
li va demanar fer un disseny amb el Dalí.
I el Dalí va fer el disseny del xupa-xup,
amb l'envoltori, que es veu que hi va com una floreta per sobre i tal.
Tot atèntic és fet i gràcies al Dalí es va anar al xupa-xup,
es va anar fent famós per tot arreu i per tot el món.
És una marca que ha perdurat fins avui i que avui encara continua.
O sigui, el xupa-xup es va estendre ja ràpidament per tots els països,
per França, pel Chapó.
Va arribar a 150 països on es va arribar a fer el xupa-xup com caramel
pels nyanes perquè no s'embrotessin les mans.
Llavors, l'any 2006, el van el senyor Bernat,
que era el que havia fet el descobriment i havia portat,
perquè ell era pastisser, no sé si ho he dit abans,
i havia posat tot aquest marxa,
l'any 1921 va vendre la seva...
Com se'n diu?
Patent.
Patent, exacte.
És que en cau, tinc el cap petit.
És que tinc el cap petit i se m'ha posat bé.
Va, o sigui, va vendre la seva patent a Itàlia
i d'Itàlia ja la patent del xupa-xup s'ha corregut per tot el món.
A quin any?
Eh?
A l'any 1991.
Va ser que en va vendre el senyor que es deia...
Li va vendre amb un tal senyor perfetti que era a Itàlia.
I aquest ja va fer que el xupa-xup es pogués comercialitzar arreu.
Per tot el món, entén?
Un dels que va fer molt popular el xupa-xup va ser el xofan cruix.
El xofan cruix sempre el vellam amb un xupa-xup a la boca.
Sí, sí, és veritat.
Però li van prohibir, gràcies per això,
va internacionalitzar molt el xupa-xup.
Molt bé, sí, sí.
Però fa molts anys que existeix el xupa-xup.
I tant.
I tant.
I el 1923.
El 1991, jo he trobat el 1921,
el Bernat, que va ser el pastisser...
És que fan coses.
Fan coses.
Los catalanes hacen cosas.
Eh?
El què?
Los catalanes hacen cosas.
No ho sé en què m'ho he dit.
Això ho va dir el Rajoy, Maria Rosa.
Això ho va dir el Rajoy.
És que los catalanes hacen cosas.
Sí.
De tant en tant fem alguna cosa.
bé, això, fins que es va convertir en un símbol dels hàbits de Catalunya i de la cultura catalana,
el xupa-xup.
Molt bé.
Molt bé, Maria Rosa.
Estupendo.
Molt bé.
Anem amb la Maite parlant de la calèndula.
Sí.
La calèndula, o buxac, o sigui, el nom és més corrent.
Jo m'encanta el buxac.
És una de les flors que m'agraden més.
És una planta herbàcia coneguda a la regió mediterrània, des de l'època dels grecs.
És una planta molt forta, de diversos colors.
Es pot posar amb torretes o amb rocalla.
En rocalla, entre miss de la rocalla queda molt bé.
A l'estiu trenca de flors.
O sigui, és perenne.
O sigui, no es mora, però clar, hasta l'estiu no es clata de flors en ple sol.
Sí, sí, sí.
O sigui, quan s'asseca la flor, agafes la flor, la deixes secar amb un paper i les seves florets, pètals, perdó, els pètals secs, els tornes a posar.
Sí, és amb una torreta.
I tornen a sortir.
O sigui, i tens flors.
Jo vaig tenir una torreta petita a la finestra i sempre tenia flors.
Oh, quina il·lusió.
Sempre, sí.
Ara no perquè, bueno, he posat una mosquitera i no puc sortir.
Necessita molt de sol, eh?
Això sobretot.
I regar com qualsevol planta d'estiu.
O sigui, amb aquesta calor forta, posqué dos o tres dies a la setmana, perquè fa molta calor, eh?
Fa una calor d'agost.
A les plantes fa una calor d'agost, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, que diem, és que ara s'ha de regar un cop a la setmana, no?
Que es mora tot, eh?
Sí, se'n mora tot.
I recordem en quin moment del dia vostè aconsella es regar, Maite?
A la nit o al matí.
Al matí.
A la primera hora del matí o a la primera hora del matí o a partir de les set de la tarda.
Maite, i els dies que plou no es rega, no?
No.
Evidentment, no és a sentit tu.
Perdona, però ha de ploure, eh?
Perquè no fa gaires dies va claurar quatre gotetes.
Quatre gotetes no n'hi ha prou, eh?
No, no, amb aquestes quatre gotetes que només embruten la fulla, eh?
Perquè, a més a més, és en pols, en suspensió.
Sí, sí.
No us heu fixat?
Sí, sí.
Jo, si tinc plantes verdes, dic, ostres, el que ha caigut.
Sí, tot brut.
O les cadires del pati, que queden moltes cadires.
Sí, sí, sí.
I pobra de tu, si tens roba estesa.
Llavors ja no cal dir.
Sí, jo tinc una taula de vidre gran fora de la terrassa,
i quan fas això, fas així.
Fas així, ja està brut.
Jo també la tinc de vidre i tota la mama roda.
Per tant, el consell seria que si plou poc sí que es rega,
si plou, diríem, de manera abundant, ja no cal regar.
No, però dos o tres cops a setmana està bé, eh?
De totes maneres, mai terra, o sigui, mai el plat,
o sigui, tenir un plat perquè no s'embrutir,
mai aigua enxercada amb plats ni res, eh?
Regar que regi, i prou.
Ja, si l'aigua surt.
Això quan et deixen fer-ho els veïns de sota.
Bueno, i si no has de posar un platet...
No, ja hi són els plats.
Sí, però si regues molt,
i llavors el plat sobre surt,
i sempre cau aigua sota perquè jo tinc a dalt de tot.
Has d'anar amb cuidada a buidar el plat,
perquè això també ha passat aquest dia que va plou de tant.
Nena, no puc buidar el plat perquè són testos molt grans,
i jo no tinc força per aixecar-lo.
Doncs noia, ho sento.
No, ho sento fos veïns.
Ja, jo no puc fer res amb això.
Puc fer un incís, ja que ha parlat de la calèndula?
Sí.
Bueno, i el meu és que és de formació professional.
Com a terapeuta, la calèndula, la pomada de calèndula,
és la millor pomada que hi ha per la pell.
Sí.
Per qualsevol problema és de pell, erupcions, urticàries, picors,
i inclús per ferides amb cremada oberta es pot posar directament.
Per quan et fas una rascada, és cicatrisant, és antibactericida,
és fantàstica la calèndula.
O sigui, la millor pomada que hi ha.
És que per no allargar-me, perquè a vegades també busco, eh?
Clar.
Són, gairebé, moltes plantes són medicinals, eh?
La majoria.
La majoria.
La majoria.
No, totes no.
Molt bé, doncs anem ara cap a l'Aurora Barrau,
que ens parli d'aquest llibre que ens parla sobre Sinfonia.
Mira, Sinfonia primer, Sinfonia de Tardó.
L'autor és el Vicenç Lorca.
Saps què em passa?
Que se mantelen els lentes.
I en quedo a cegues.
És doctor en comunicació social
i llicenciat en filosofia i lletres de diverses obres literàries.
I també músic professional.
Nascut a Barcelona l'any 1965,
i amb un llarg recorregut a la literatura catalana,
deixant petjada en el món de la poesia, l'assaig i la novel·la.
El llibre, el títol és Sinfonia de Tardó,
que jo us dic que l'autor és en Vicenç Lorca,
i us el recomano perquè
Sinfonia de Tardó és la novel·la més recent d'en Vicenç Lorca.
El protagonista és en Marc Girald,
un músic que va organyar a la recerca
de pau i inspiració per a la seva propera obra.
Allà coincideix amb l'Emma,
un amor de joventut.
novel·la on la música és la gran protagonista i on els sentiments hi tenen paper rellevant.
ja us la recomano de debò, val la pena.
molt bé, és molt maca i en tinc un altre per després.
perfecte.
Perfecte.
doncs fa pocs dies han tingut
lloc als actes de germenament entre Vilassa de Mar i el municipi que està allà en un manxec de Daimiel i en el context d'aquests actes que es realitzaven a la plaça d'Alberato,
doncs va actuar la coral anglantina de Vilassa de Mar i la coral d'allà, la coral de Daimiel, si no m'equivoco, no?
en Feliu forma part de la coral anglantina, com valores aquesta iniciatura?
va estar molt bé, és la segona vegada que venen, la primera vegada va ser en el 2007, van venir ells aquí, van fer un concert que va venir amb la banda i tot del poble,
80 músics que eren i a més a més el cort o la coral d'ells i van fer, van cantar la Carmina Murana.
que bona, que maca!
i l'any següent, o sigui en el 2008, s'hi va anar la coral de Vilassa allà a Daimiel, allà ens van atendre també molt bé, van fer la festa, vam estar allà molt ben atesos
i llavors com que vam anar allà, on ens van anar amb trenc d'alta velocitat fins a Madrid i van des de Madrid cap a Daimiel amb un cotxe morat de transport.
però d'aquí vam fer un autocar que va venir, la coral, quasi tota va anar amb l'autocar, que està clar, són molts quilòmetres i queda descansat.
però van aprofitar també per fer un viatge per la manxa, van anar a veure els molins, van anar a veure diversos llocs de per allà per conèixer aquella terra d'allà.
això va ser l'any 2008, i aquest any, al celebrar el 25 anys, em sembla, de l'agermanament, han vingut ells cap aquí, però al cort, al davant de no ha vingut.
i vam fer un concert que va estar molt bé, la gent s'ho va passar a la mar de bé, vam fer una part ells, una part nosaltres i una part ells per tancar.
i ja dic, va estar un èxit molt maco, vam fer abans, vam fer un dinar a l'escola del Mart, que el que hi va vulgarinar, hi va vulgarinar i va anar-hi, i acabat el concert, allà al barat ho vam fer com un sopar.
i aquest sopar, doncs diu que hi havia tanta gent que no sé què hi havia, jo com que dishortadament no hi puc anar, perquè estic fent règim,
i allà el chorizo i tot això allà va a dojo, i jo per estar-me allà mirant, vaig a casa a menjar el meu pernilet en dol, i gràcies, no?
i ja dic, i va ser un acte molt bonic, va estar molt bé.
i això és el que hi ha hagut.
Doncs una bona ressenya d'aquest acte que han realitzat en el context de l'agermanament.
Sempre és molt maco aquest agermanament i anar a conèixer altres viles i que vinguin aquí i compartir aquestes experiències.
Maria Pilar, ens volia parlar de la importància de menjar correctament també a l'estiu, sobretot els menús estivals.
Per refrescar-nos internament, vaja. Externament ja tenim l'aire condicionat, els ventalls,
però internament sí que és important.
I la corrent d'aire, que és molt natural.
Sí, també, també.
Però internament, un canvi de dieta recomanable.
Així com a l'estiu, a l'hivern i a la tardor és molt més recomanable el menjar de putxero, no?
De cuinera.
Sí, de cuinar.
I inclús els que mengeu carn, també carn i tot això, a l'estiu sí que no és gaire convenient menjar un menjar elaborat.
O sigui que deixem les coses, els fricandors i tot això per l'hivern.
Bé, llavors, a veure, el menjar la setmana passada ja vaig dir que les fruites que eren més recomanables,
sempre intentar que sigui fruita i verdura de temporada.
El meló és molt refrescant i la síndria, però menjat sempre amb l'estómac buit.
És important que sigui amb l'estómac buit.
I després, per beure, aigua. És important beure, hidratar-se.
Jo sempre faig per beure, perquè a vegades l'aigua, boj, és molt... no sé...
Sí, és per eliminar, per hidratar, però tampoc no aporta la frescor ni el benestar que necessitem internament.
Llavors, llimonada, llimonada natural.
Jo la faig sempre sense esprem les llimones, amb una gerra molt gran, netejo ben bé la llimona i faig trossets petits i ho poso tot a dins.
Llavors, jo tinc planta d'estèvia, que si no la teniu us la recomano molt, perquè l'estèvia té unes grans propietats terapèutiques.
És molt dolça. De fet, s'ha estret la seva essència, el seu principi actiu, i es fan adulcorants d'estèvia i coses d'estèvia per a la gent que és diabètica.
Però la planta, la fulla, és increïble, perquè poses un parell de fulles al gerra i és que queda una llimonada superagradable.
Els que no tinguin estèvia, vostè me'l poden fer amb menta, si volen, que també és molt refrescant.
S'ha de deixar macerar, clar, no està espremut, l'has de deixar macerar un dia o així, i després, clar, jo l'endemà el que fa és ho colo amb un colador i ho poso a la botella.
Molt bé.
L'estiu, prendre aquest refresc és fantàstic, perquè, a més, la llimona, a part de la vitamina C, també és antibactericida, molt refrescant, és una gran fruita, la llimona.
Puc fer un incís? Eh? Puc fer un incís? A casa dels meus pares teníem dos llimoners, i la meva àvia, sempre, a casa meva, sempre es bavia aigua amb llimona, i feia un fred a l'hivern.
De l'hivern, la meva àvia va morir amb cent anys, i no es va encostipar mai.
La llimona és fantàstica, i jo, de fet, cada matí em prenc aigua amb llimona, amb llavors de xia.
No, no, llavors ja hi ha molt lliure de la xia, però bueno.
Però cada matí, cada matí, perquè és que és molt gran, la vitamina C és un aport important, però, a més, purifica molt l'organisme i puja les defenses.
La vitamina C, de fet, és la vitamina que més es recomana per pujar les defenses.
És anar a comprar llimoners, que no en tinc.
Sí, no en tinc.
I, bueno, això, i després, clar, intentar menjar el mínim possible, coses que siguin molt elaborades o molt condimentades.
El picant, el pebre, curiosament, sí, que va bé.
Pebre negre.
Sí, el pebre negre sí que va bé.
Allò de sal.
A les verdures, o a l'amanida, o sí, el pebre negre.
Jo la poso allò de sal, jo no menjo sal mai.
Sí, jo poso també pebre negre pràcticament a tot arreu.
Sí, jo també.
Molta amanida, l'amanida, sobretot al migdia, també, no a la nit.
I a la nit, si voleu fer cremes de bichissuàs, o...
Sí, jo també.
I posar una mica de proteïna, trossets de pernil salat, o...
Una truita, la francesa.
Truites, o si feu alguna crema de verdura, o dur, també, bueno, no sé, la proteïna a la nit.
I al migdia, doncs, també podeu fer amanida de pasta, si pot ser també pasta, bueno, sencera.
Boníssima.
Amb tonyina, uns bons macarrons bullits.
Sí, sí, sí.
Amb tonyina, sí, sí.
I quedant boníssims.
Sí, i després, a part de la pasta, la llagum, també, en lloc de fer la cuita, la llentia amb amanida, els cigrons amb amanida...
Sí, sí, sí.
I, bueno, aquesta és la meva recomanació.
I llenties.
Les llenties, sí, les llenties.
L'altre dia vaig arribar, tenia les llenties ja fresquetes tretes del pot, i vaig posar una llaura d'anxos.
Només amb oli.
Sí.
Oh, que bones que estava.
Sí, sí, sí, sí.
I que fàcil.
I que fàcil.
I que fàcil.
I que fàcil.
Aguacate, tomàquet, ceba...
L'únic que és tindre la dèria de posar-les a refrescar abans de marxar.
Sí.
Perquè, llavors, les trobes fresques de la nevera.
i una mica d'oli, una mica de pebre, i el gust de les anxos estan deliciosos.
Fantàstic, sí, sí.
Jo tonyina poso més.
Anxos no tinc tant.
Eh?
No, jo sempre en tinc d'allà o no és d'anxos.
Ja en tinc, però sempre vaig més a la tonyina.
A la tonyina.
No, jo també.
De tonyina sempre en tinc.
Poso pebrot, tot bé.
Ah, pebrot.
Pebrot, ceba, tomàquet, aguacate...
Sí, tomàquet, sí.
Em poso tot això.
Mira, no tinc costum, no sé...
Deu ser per anar de pressa, perquè sóc una gandola.
No, però està molt bé amb tonyina i tot això també.
Me'n vaig més a una cosa concreta.
Enxos.
Vinga, a menjar enxos.
I després, si en lloc de posar sal i oli o pebre, hi ha una vinagreta que és amb vinagre de poma,
que també...
No, jo hi poso vinagre de poma, mostassa, la mostassa i tot ben remenat amb oli d'oliva, però de primera prigiós i extraverge.
Sí, sí, sí.
Fas una bona, barreges bé i ho poses per damunt de les amaneides i queda deliciós.
Doncs si li poses una cullerada de mel i remenes bé.
Sí, també.
No, remena, remena, nena.
També, també.
Fes-ho i hi ha bona sabona.
I poso més el vinagre de poma, que també aprofito per dir que el vinagre de poma és un gran producte de poma, eh?
Sí, sí.
Perquè ajuda molt a generar la flora bacteriana, per la digestió dels aliments.
És molt bo el vinagre de poma, també.
Molt bé.
Bé, doncs ja està.
Doncs anem a fer un viatge una mica cap al passat.
A vegades ens pensem que hi ha electrodomèstics que han estat sempre a les nostres vides, sempre.
I no és així.
No, no.
No és així.
Aleshores, recordem el moment, per exemple, en què a casa vostra, a casa dels vostres pares,
doncs va aparèixer el que és la rentadora, no?
La rentadora, sí, sí.
Que no existien avantrentadores.
La rentadora.
Ni diríem, tampoc, les anomenades fregones, no?
Ah, sí, sí.
Es fregava, diríem, a jupir-se del terra.
A jupir-se del terra.
Sí, sí, sí.
Exactament, aleshores.
En quin moment entra, diríem, la primera rentadora, que evidentment no seria barata, diríem, a casa dels pares?
La meva, me'n recordo, que el bombo era de fusta.
Bé, a casa dels pares.
Sí, sí.
El bombo era de fusta.
A quin any calcules que va entrar, més o menys, seria?
Ai, no tinc ni idea.
O la dècada, els 50, més o menys?
Sí.
Sí, més o menys.
Sí, sí, sí.
perquè el meu pare tenia una mica, a la plaça Villa de Madrid tenia una botiga de electrodomestis.
Ajà.
I el papa era molt caminador quan anava al bàsquet, que el seu era anar a la federació, i llavors de baixada sempre entrava i li deia les últimes novetats.
Allò em va saber molt de greu i és una anècdota molt petita.
Un moment.
Perdona.
Aquesta rentadora que dius era d'aixins o dreta?
No, no, no, no.
Però el bombo era de fusta.
Sí, però tenies que esbandir la roba?
No, jo no la esbandia.
Bueno, la que sigui, qui sigui.
Hi havia algunes que eren dretes.
No, no, no, no.
Tenies que esbandir la roba.
Tenies que esbandir la roba.
No, no, no, no, perquè me'n recordo haver sentit molt de soroll.
És igual.
Sí, sí.
Però tenies que rentar.
Esbandava.
Sí, centrifugava i tota la vida.
No, la primera que jo vaig tenir, tenies que esdreure la roba i esbandir-la.
La que jo recordo també.
Les primeres que vaig tenir, sí.
Vaig a dir una cosa i no d'allò.
És que jo no ho feia, ni la mama, ni una senyora a fer-ho.
Però necessitaria la rentadora també, eh?
Sí, però al moment, jo era tan joveneta que jo em vaig fitxar que el bombo, i em va quedar la memòria, era de fusta.
Però la resta no em preguntis per què no ho havia fet.
No ha passat res, no ha passat res.
És el record de dir, el moment i la comoditat que suposa en aquell moment per una casa, inclús pel ritme de les feines.
Mira, ara vaig continuar, perdona, el que estava dient de la botiga d'electrodomèstics.
Sí, sí, sí.
El meu pare va arribar un dia i va dir, escolta, que estan sortint les televisions en color.
Sí, sí.
I el teu amic, l'amo de la botiga, li va dir, home, espera't una mica perquè vindrà.
Dintre de res seran més interessants, més modernes.
El meu pare es va posar malalt i ja no va poder veure la televisió en color.
Sí, sí.
Maite, el que em deies, m'has fet despertar un record que jo no recordava i és, evidentment, les rentadores que traies la roba per dalt.
Per dalt, que era com rectangular.
Sí, sí, sí.
Jo quan vaig casar, l'any 69, tenia aquesta rentadora, la tenia al pati perquè no tenia més lloc i el quartet petit tenia un safreig.
La traia d'allà i anava al safreig, es van dir-la i es tenia.
A casa meva també.
És la primera rentadora que vaig tenir.
A casa meva també era així.
i després les normals, la que centrifugaven, l'any 1973.
Sí, sí.
74.
I la Maria Rosa, quan va entrar la primera rentadora a casa dels pares?
No, no, ja el centrifugava i tot.
La primera, quan va entrar, o sigui...
I quin any?
I això de l'any...
50, 60, la queda aquesta més o menys.
Sí, sí, sí.
Més o menys.
Home, realment era una comoditat, perquè és un gran sacrifici el fet d'haver de rentar a mà.
No, però jo no vaig rentar mai a mà.
Però treure els llençols, per exemple, parlo dels llençols, que era el més pesat,
i portar-los al safreig, que jo tenia un safreig petit perquè era molt petit a la meva terrassa.
Es van dir-los.
O sigui, era una història.
Era un cacau, eh?
I no vaig tenir...
Perdona, jo somiava, vaig tenir dos nens petits molt aviat,
i llavors jo somiava amb una rentadora de bomb de centrifugar.
Somiava.
I els meus pares venien a l'Electrodomèstic.
I la meva mare un dia em va dir, què vols carregar?
La rentadora, per favor.
La rentadora.
No t'ho vaig pensar gaire, oi?
No, no, no.
I les neveres eren de gel?
La primera que vam tindre a casa neu era de gel?
I tant, i tant.
La primera, després ja no, però...
Jo ja no vaig tenir de gel.
Jo, quan em vaig casar, ja la vaig tenir d'electricitat.
Ah, bueno, jo tampoc, quan em vaig casar tampoc, però vull dir, quan jo era petita...
Jo era de gel a casa meu, eh?
Venia el senyor...
Sí, venia amb les barres de gel, les posaven a la nevera...
Jo ho sé, era molt petita.
En un sac, se'n posaven aquí la barra de gel i si te la portaven...
Normalment te la portaven a casa, eh?
I Feliu, la teva primera rentadora, quan vendrà, recordes?
Aquí és una curiositat, com moltes.
A Vilassà, llogaven rentadores.
Què dius?
Ah, mira!
Que moderns!
Ah, sí.
I anaves...
A les generals.
I anaves...
No, llogaven les rentadores.
Anaves amb el carro i et deixaven la rentadora.
Ah, sí?
Que bé.
a casa, feies la bogada, el que fos, i una vegada feta, tornaves la rentadora.
I et cobraven el tant percent que havies gastat.
Molt bé, ai, ai.
Això.
No m'he sentit mai.
Que moderns, jo tampoc.
Aquelles, les primeres de casa, les feien el meu pare.
Ah.
Perquè vosaltres no en sabeu.
Aquí ja ho faria.
Deixeu-me sol.
Bueno, una aigua o d'aigua, tota aigua per tot arreu.
Feliu, i quina botiga les llogava?
On estava la botiga aquesta?
Aquesta.
A Can Cantarinyo.
Ostres.
A Can Cantarinyo?
Aquí a la ferreteria.
A la ferreteria.
A aquesta ferreteria que encara hi ha.
Sí, que encara hi és, que venen ciris.
Aquí les havien llogat.
Sí, sí, sí.
Llavors, quan es van fer els pisos d'aquellà, aquests blocs tan alts, dels castillejos,
van fer entrada de rentadores, i el meu oncle, que treballava, que era el fuster que feia aquests pisos,
diu, que vols una rentadora perquè en tenim una colla?
Ja te la vendrem.
Va, doncs porta-la.
Una termofrígidos.
Recordeu les marques?
No, jo no.
Espes, espes.
Espes, espes.
Espes, espes.
Espes, espes.
Quadrada de 6.
Som-hi, hi havia la Newpol, això me'n recordo.
Ah, la Newpol.
Aquesta, sí, sí.
Aquesta, la termofrígidos, era una rentadora...
Però aquesta ja no era aquella altra.
Aquella altra, no sé.
Que es posava per sobre, la roba.
Ara parlo de rentadores.
La roba es carregava per sobre.
Maite, quines marques recordes?
Jo l'aspes, no parlo de rentadora, de rentadora no me'n recordo.
De...
De neveres.
De neveres.
L'aspes.
Molts anys, va durar com 20 i pico d'anys aquesta, perquè va anar d'una casa a l'altra.
Ah.
O sigui, els meus pares la van canviar i l'aspes.
I va durar, em sembla que la van llençar...
Eren bones bones.
La van llençar per comprar una moderna, però no es va morir la...
No tenia l'obsolescència aquesta programada.
Sí.
Feliu, aquí a l'assai jo recordo que venien electrodomèstics tant...
Si no me'n recordo, a l'Opeteixidor.
A l'Opeteixidor.
A l'Opeteixidor, la Unió en Regué, el que és electrodomèstics Maresme.
Sí, bueno, sí, però aquesta ja és més moderna.
Exacte, i en quins altres llocs venien electrodomèstics?
Al Barato.
Sé que hi havia algú que...
La Montserrat, no sé com es diu d'allà del Barato, que també havia vengut.
Sí, jo vaig anar una vegada a comprar al Barato.
Un nen havia vengut a Quintara i a...
Aquí sou, aquí al carrer de Cabril.
A La Fita.
La Fita.
Sí, Aurora, Maria Rosa i Maite, a Barcelona i a Santa Coloma.
On venien electrodomèstics en aquella època que es començaven a vendre?
Quines eren les botigues?
Els meus pares.
Ah, sí, que tenien una botiga, no?
A veure, els meus pares van tenir una botiga de...
Es deia Bazar, Bazar de Selecta.
I era la primera botiga de Santa Coloma gran.
Molt bé, eh?
Tipo...
Menjar no, eh? De tot.
Sí, ja.
O sigui, llapisos, fotografia...
Hi havia de tot.
De tot.
Sí, sí, sí.
I llavors, els meus pares, amb el temps, la fotografia ja, no sé, va ser més moderna, em van deixar,
perquè tenia tres plantes.
Deixar una planta, la planta de baix, per neveres i lavadores.
Ah, està bé.
i es tenien que portar, perquè el meu home, quan va començar amb mi de nòvio, feia hores amb el meu pare.
Ah, està bé.
Les rentadores, a un cinquè pis, amb aquests...
Déu-n'hi-do.
Sí.
A peu, eh?
Aquella escena, que era pobres, la gent que havia de portar els aparells a dalt, era un suplicit.
Déu-n'hi-do.
I llavors van sortir unes taules de jardí, que no sé si les recordeu, que eren de pedres.
Sí, sí, sí.
I el meu marit deia, avui toca una paladilla.
No, una paladilla.
Una paladilla era allò que passava amb dos parts.
Unes peus, unes dos.
Sí, clar.
Allò passava i normalment era bonàtic.
Clar, les paladilles eren...
Allà on hi ha terrassa.
O sigui, que els meus pares venien, però va ser molt...
O sigui, primer joguets, bueno, van ser moltes coses.
I llavors els meus pares venien això.
Maria Rosa, on compraveu, a les electrodomèstics?
Jo, normalment, al corte inglès.
Corte inglès, ajà.
Jo, quan es va obrir el corte inglès, ja vaig ser la...
Bueno, el número 1.
La clienta número 1.
Després hi havia galeries preciades.
Clar, primer les galeries preciades.
Clar, al barri, a la Barceloneta, hi havia moltes coses, però moltes fallaven.
I jo sé que qualsevol cosa que necessitava, allò m'ho trobava.
I m'anava al corte inglès.
I l'Aurora?
No, jo no.
Us en recordeu quin any es va inaugurar el corte inglès?
Jo me'n recordo quan va anar al...
Era una...
Jo era soltera, clar.
Era un laboratori que es deia Vicenç Ferrer, abans, sí.
Sí.
I en aquell local van fer el corte inglès.
És curiós que és un dels pocs llocs on hi havia escales automàtiques.
Sí.
Perquè en molts pocs llocs hi havia escales automàtiques.
En Jorba.
En Jorba també n'hi havia.
En Jorba també n'hi havia.
En Jorba també n'hi havia.
En Jorba també n'hi havia.
En Jorba també n'hi havia.
En Jorba.
Quan passo no entro mai ni a mirar el que hi ha perquè em dóna urticaria.
No he pogut comprar mai.
On?
Al corte inglès.
Ah, jo sí.
Jo no.
No me'n recordo quan era joveneta que la il·lusió del corte inglès vam anar a unes quantes amigues
i jo em vaig comprar un vestit.
Amb una il·lusió.
Sí.
I teníem un fort davant de la botiga dels meus pares.
vaig a comprar el pa i la noia aquella duia el mateix vestit que jo.
El mateix vestit que jo.
I mira que Santa Coloma...
Perquè Santa Coloma era molt poble.
Sí, sí.
I no hi havia la botigueta de tota la vida de calces i soltents però no venien roba.
Hi havia roba d'allà.
O sigui, no hi havia robes maques.
I el corte inglès.
Quan vaig veure aquella...
Em sembla que no me'l vaig posar mai més.
Mai més a la vida.
Maria Pilar i a Aitona i a la província de Lleida.
On es venien l'artodomèstic?
Recordes algunes botigues?
Ui, havies d'anar a Lleida quan eres la...
Petit.
Petit.
Bueno, joveneta.
Després sí que es va posar a Cala Rie.
Bueno, per es dir Rie, aquell noi.
Sí.
Una...
No, dos, dos.
Casa Capell i Casa de la Rie.
Vam posar dues botigues d'electrodomèstics que les teles ja les vam comprar allí.
Però abans, clar, és que el meu poble té 2.000 habitants.
I en quin moment va entrar la primera estufa i us en recordeu?
A partir del moment en què, clar, van començar a portar...
Votar a casa, diríem, no?
A casa meva, el meu avi treballava a la FEXA
i tot ho teníem elèctric.
Que bé, que bé, que bé.
Sí, no passàvem gens de fred.
No, i tant.
Teníem...
No teniu bracer.
Estufes a tot arreu.
No, no.
Teníem tot.
I després, per cuinar també era elèctric.
Perquè, clar, era gratis.
Ho teníeu fàcil.
Clar, avui es pagava quasi no res.
Ja, val la pena.
Igual que ara.
És que el meu poble ara ja no funciona
perquè hi havia una central molt important.
Sí.
Jo us en recordo dels transformadors de la llum de 125 a 220.
Sí, sí, sí.
Que havies d'anar en compte a l'hora d'endullar l'aparell
i escollir la corrent perquè, si no, petava l'aparell.
I després hi havia unes aparells que allò el transformava a la corrent.
Eren de 125.
Sí, sí, sí.
Un transformador.
Un transformador.
Un transformador.
Un transformador que feia de 125 a 220.
Clar, perquè al principi era a 125.
Però hi havia aparells que anaven a 125 i a la corrent ja anava a 220.
A 220, sí.
No necessitaves el transformador per fer de 220 a 125.
I en quin moment va entrar, per exemple, el microones o el rentabaixelles a casa de la família?
Ui, a casa meu no ha entrat mai al microones ni entrarà tampoc.
No, el microones mai.
No, el microones...
El microones...
El microones...
Doncs que sapigueu que el microones el que fa és que...
Té la potència que degrade totes les molècules dels aliments.
O sigui que cuinar amb microones vol dir que el que menges no té cap substància.
No porta ni vitamines ni nutrients.
I si no, si teniu algun animal feu una prova amb un gos.
El posem dintre?
No, no, no.
No, per favor.
Li feu el menjar amb el microones i li poseu el plat.
Ja veureu que va cap allà, ensuma i se'n va.
Sí?
Ai, caram.
No hem provat mai.
No, no.
És que no n'he tingut mai perquè no m'agrada.
És un menjar desnaturalitzat.
Desnaturalitzat tota la substància dels aliments.
No.
Si el voleu fer servir per escalfar...
Es valiu el té, no?
El microones, quan anàvem a Montserrat, que era ara per Nadal era,
doncs allà i el feien servir.
I quan vam venir a casa, allò d'escalfar amb el gas, el pot, amb la llet i tot això.
Que passava.
I això i...
Posem un microones.
Per el que valen, oh, que seran molt cars.
No.
Posem un microones i escolta, perfecte, llestos.
Vam mirar.
No hi ha cap problema.
Què passa?
Alguna cosa?
No.
Natural, doncs.
Natural, natural.
Ara el fem servir només per escalfar.
Per mirar aigua o per escalfar llet, però per cuinar, no?
Exacte.
Si el fa servir per escalfar, perfecte.
Perquè no en sabem de cuinar.
Però per a cuinar...
Aurora, fem referència al llibre.
És que avui parla d'un altre tema abans d'acabar el programa.
Vinga, fem referència al segon llibre i parlem d'un altre tema.
Mira, el segon llibre és de la Maria Sales.
És autor de diverses obres literàries i també músic professional.
Nascut a Mallorca l'any 1969.
Actualment resideix a Mataró.
Ja sabia on anava.
I imparteix classes de música i de escritura creativa.
Apassionada dels llibres i de les bones històries,
la podeu seguir...
Bueno, hi ha l'adreça electrònica.
Com es diu el llibre?
No, el llibre es diu Estimada Mirta.
Molt bé.
Llavors ens diu Estimada Mirta.
És el nom de la tercera i més recent novel·la de la Maria Sales.
L'obra parteix de fets reals i ens apropa a l'Argentina del segle XX.
Molt maca.
Amor, traïció, revolta i amistat són temes capdals de la vida d'en Francisco.
Un noi mallorquí que traça camí cap al continent americà.
Obra emotiva amb personatges que deixen petjada i molt ben documentada.
Molt bé.
Us la recomano.
Queden 7 minuts per les 12.
Aquest estiu la demanaré al...
Sí, és molt maca.
Al Sol.
A la biblioteca.
Un altre dia comentava jo, el que passa és que no ho recordava jo fa estona,
que parlaríem breument sobre el que és la venda a domicili.
Allò que estaves a casa teva, que abans la venda a domicili era molt freqüent.
Sí, sí, sí.
Ara no tant.
Recordeu quan venien a casa a vendre que venien?
En el meu cas recordo Círculo de Lectores, les enciclopèdies,
les selecciones del Reader Digues...
Com han anat l'experiència?
Perquè també en certa manera jo entenc que s'havia de vendre,
però jo sempre ho he trobat una mica invasiu,
amb tots els respectes cap a la gent que fa venda a domicili,
i que és molt respectable, eh?
Però sí que és veritat que pot semblar una mica invasiu
que vingui algú que no coneixes a vendre't algo,
que generalment són molts calés.
Com generalment a casa no es comprava gaire, diríem a domicili,
es preferia anar a botiga,
perquè, clar, comprar un desconegut,
amb tots els meus respectes per l'ofici, eh?
Però, clar, a vegades també xoca una mica.
Com es vivia aquesta situació a casa?
Mira, jo recordo que es venien les herbes remeieres,
passava una senyora,
i es venien la camamilla, la farigola,
tot això ho venien amb unes...
Caixetes.
No, caixetes no,
eren uns embolcalls.
Uns embolcalls de paper,
i tot ho compraven així.
I l'altra cosa que recordo,
que va ser molt significativa,
és que venien els teixits gasols de Tàrrega,
venia al Tàrrega,
que dèiem,
amb unes maletes enormes de roba.
Pobre.
Llavors, a cada carrer quedava a casa d'una família
o de dues famílies.
Molt bé.
Ah, molt bé.
Com era si era el carrer gran,
al carrer de la costa que el vivia jo,
i venien a casa meu,
llavors venien la resta de veïnes i compraven.
I venien roba de l'allar,
tovalloles,
i roba també de...
De vestir.
Jo havia tingut coses de vestir.
Et provaves el model,
feies la comanda,
pagaves,
i després ho enviaven a una casa del poble,
totes les comandes,
i ho anaves a recollir al cap d'uns dies.
Molt bé.
I me'n recordo tant,
d'això del Tàrrega,
perquè era una festa.
Quan venia,
perquè venien les veïnes,
i tiraven la roba,
era un senyor molt agradable.
Això ho recordo molt.
Jo aquí vi la sal,
que s'havia fet als 80,
no sé si te'n recordes,
Feliu,
era un empresari d'Olot
que venia a vendre oli.
No sé si us en recordeu.
Venia un senyor d'Olot,
un empresari d'Olot,
a vendre oli.
Jo no hi era.
Jo no hi era.
Jo no hi era.
Jo no hi era.
A qui vi la sal,
i han vingut a vendre de tot,
perquè estava a la botiga,
tant et venien a vendre rellotges,
com et venien a vendre polseres,
com et venien a vendre...
Sí, exacte.
Unes herbes d'Amèrica del Nord,
un altre que passava amb samarretes com aquesta,
que porto jo...
Exacte.
Vivien que...
Bueno...
De tot,
i cantés...
Ah, ràdios,
també envien...
Encara tinc un de petit aixís,
que també valien quatre sàpots.
Màquines de feitar,
també te les venien,
i venien allà,
venien a la botiga,
entraven,
venien uns d'aquí,
alguns gitanos d'aquests,
que venien a medalles,
a braçalets,
coses d'això,
i t'explicava una cosa,
i moltes...
Ai, sí, sí, això, això, això...
Sí, mira...
Orport!
Orport!
Al cap d'una setmana tornaven,
m'enganyada,
està tot negre!
Nosaltres,
com heu viscut aquesta experiència?
Han anat a casa teva a vendre, diria.
A casa meva,
no,
perquè jo no estava,
estava a la botiga,
però jo a la botiga em venien molta gent,
bueno,
molta gent,
una empresa,
a vendre productes de llimpiesa.
Ah, de neteja.
o sigui,
per netejar el terra,
això me'n recordo,
i a l'oli també,
m'havien vingut,
és que jo a casa no hi era,
estava a la botiga,
llavors si venien a casa no em trobaven,
i a casa sí que,
amb dates especials,
al club de lectura.
Jo tenia molts llibres que ja els hi havia...
El círculo de lectores.
Perdona,
el círculo de lectores.
El círculo.
Jo anar a biblioteques,
jo no tenia temps,
i portaven els llibres.
Jo vaig comprar el círculo de lectores,
la biblioteca de plata,
los mejores programas,
los mejores libros,
ho tinc tot a casa.
Bueno.
Ho han portat,
el llibre.
I una cosa que segur que no sabeu,
molt curiosa.
Per què?
Venien a...
No a vendre,
a comprar les pells del conill.
Ah, sí.
Que curiositat.
A casa meva,
sí,
teníem conills,
quan els mataven,
els despellaven,
els deixaven posats a la paret del corral...
Mira'm foliu,
com riu.
Mira'm foliu com riu.
Sentid això?
Sí, sí.
Tinc un tal Robert Maza,
que m'està apretant aquí darrere,
perquè ha d'entrar a les notícies a les 12.
Vinga.
Aleshores, Robert,
dóna pas a en Robert si vols.
Doncs vinga, va.
Doncs ens retrobem la setmana que ve.
I Déu vol.
Amb la meva companya Joana,
gràcies per acompanyar-nos.
Especial festa major, eh, la setmana que ve.
I tant,
doncs la setmana que ve estarà la Joana
i parlareu segurament cada festa major, eh?
Haurem de vindre mudats.
Haurem de vindre mudats.
Home, com cada dia.
Que no venim mudats.
Sempre estem fent majors.
Vinga.
Robert, mil gràcies.
Gràcies.
Un abraçada.
De seguida, Robert Maza,
un minut i mig,
ens acosta a l'actualitat a les 12 del migdia
i saludem la Isabel Cabarrós avui amb una convidada.
La imatge ets tu des de mi.exclusius.
I a dos quarts d'una parlem del cinema,
de les pel·lícules que podem veure a les cartelleres,
aquest mes de juny,
des d'aquest passat cap de setmana i també els caps de setmana que ve.
Fins ara mateix.
C삿 好格.
нарhor carpkin .
Fins ara mateix.
Tres진ies deOP accidents.
Grades.
Unes psiquísimo 1961.
Illa està bé.
Unes psiquisi singul увеличis.
Bona nit
Les notícies de les 12
És migdia, primer va ser la insuportable absència del bròquil,
després ara em prendria una urxata i ara vet-ho aquí.
Aquest és el tercer llibre de contes que publica l'escriptora vilassarenca Eulàlia Armangol
i que inclou 47 narracions.
Es presenta avui a les 7 de la tarda a la Biblioteca Ernest Lluch
amb la dramatització de dos dels relats.
Es tracta d'una obra atidata per Tripoder Editorial.
El Tribunal Constitucional comença a drabatre la sentència del recurs d'inconstitucionalitat
del Partit Popular contra la llei d'amnistia sobre la taula i a l'esborrany
redactat per la vicepresidenta del Tribunal Constitucional Inmaculada Montalbán
que avala el gruix de la llei.
S'espera que la sentència definitiva no arribi fins al ple que se celebrarà la Setmana de Sant Joan.
Un ple monogràfic que s'ha ampliat i que es farà finalment els dies del 23 al 27 de juny.
Segons ha confirmat el president del Tribunal, Candido Conde Compumpido
ho ha fet a petició del magistrat conservador Enrique Arnaldo
que ha demanat la mesura per tal de poder analitzar a fons la ponència elaborada per Montalbán.
Segons fons del Tribunal Constitucional, amb aquesta decisió
Conde Compumpido busca que els magistrats tinguin prou temps per abordar els arguments de la ponència
i dels recursos dels populars
i també que la deliberació no quedi interrompuda ni separada del moment de la votació
amb l'objectiu de tenir la sentència enllestida aquest mateix mes de juny.
Creix la demanda d'operaris de fusta
impulsada en part per la normativa europea
que està buscant descarbonitzar la construcció.
Els alumnes que fan formació professional dual
se'n beneficien i no els falten empreses en què realitzar les pràctiques,
a diferència del que passa amb altres especialitats.
Segons apunten des dels centres de formació professional,
el fet de poder accedir a pràctiques amb facilitat és un benefici per a aquests alumnes,
ja que els permet aproximar-se a com serà la seva vida professional real.
Una recerca ha demostrat l'efectivitat de donar ferro per via oral a pacients d'edat avançada
que tenen insuficiència cardíaca.
Fins ara es considerava que l'havien de rebre per via intravenosa,
la qual cosa els obligava a haver d'anar a l'hospital.
L'estudi que ha finançat la Marató de TV3 l'han dut a terme investigadors
de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
i s'acaba de presentar al Congrés Europeu d'Insuficiència Cardíaca.
La recerca s'ha centrat en molècules de ferro no estudiades fins ara
per tractar la insuficiència cardíaca en fracció d'ejecció preservada,
que és molt comuna i se centra en una població que habitualment s'exclou
dels assajos mèdics privats, la gent gran.
La descoberta és important perquè pot facilitar la vida tant de pacients
com de centres mèdics.
D'una banda es podran evitar desplaçaments de gent gran
que sovint té problemes per desplaçar-se i que ho ha de fer acompanyada
i, per altra part, es reduirà la feina del personal sanitari.
La Federació Internacional d'Automobilisme ha fet públic
el calendari pel Mundial de Fórmula 1 el 2026,
el que suposarà l'entrada del circuit urbà de Madrid
que està subjecta a l'aproversió final per part de la Federació Internacional d'Automobilisme.
Això implica canvis pel Gran Premi que es disputava a Montmeló,
que a partir d'ara passarà a anomenar-se Gran Premi de Barcelona-Catalunya
i que es currerà lleugerament més tard que aquest any,
el cap de setmana del 14 de juny.
En aquelles dates, el circuit de Barcelona-Catalunya
acullirà igualment curses del Mundial de Fórmula 2 i de Fórmula 3.
A partir de la 1, tota la informació local i comarcal
a la crònica amb Joan Escofets.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs,
però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet,
la fruitera fa un joc de malabars amb les pomes.
Mira, nena! Mira quines pomes m'acabant d'arribar!
On hi ha gent passen coses increïbles.
Surt al carrer, viu al comerç.
Generalitat de Catalunya
Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant,
que desperta la imaginació.
Un pont entre generacions.
La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat.
La ràdio evoluciona, es transforma,
però la seva essència sempre es manté.
La ràdio local, sempre amb tu.
Només una, eh?
Va, que amb una n'adones.
Doncs vinga, una copa i prou.
Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol,
la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa
i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa.
Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Aquí prou bullying, un programa del Departament d'Educació
que ofereix a les escoles i instituts
formació i estratègies per prevenir, detectar
i intervenir en casos d'assetjament escolar.
L'assetjament escolar es dona en un grup
quan un infant o jove és agredit per un o més companys,
exercint abús de poder,
de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí prou bullying és un dels recursos
que s'ofereix als centres educatius per combatre'l.
s'impulsa una nova cultura de la convivència
entre l'alumnat i tota la comunitat educativa,
liderada pel claustre i l'equip impulsor.
Els infants i joves en són protagonistes,
ja que es converteixen en agents actius
constituint els equips per la convivència,
una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu
i la detecció de situacions de violència.
Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament
als centres educatius
amb una intervenció de tres cursos.
Aquí prou bullying.
Des del centre del teu dial,
Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres,
de 10 a 1, parlant de tot.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar,
què passa al món,
les entrevistes d'actualitat
i obrim la caixa de l'entreteniment.
De dilluns a divendres, de 10 a 1,
parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 7 minuts del migdia,
última hora del parlant de tot aquest dimarts.
Ja és 10 de juny.
I és moment, com sempre,
ja no sé quants mesos feia
que no aterrava la ràdio la Isabel Caparrós,
des de mi, punt exclusius,
a parlar de la imatge.
Quan et passi la factura,
ja ho saps que passarem comptes tu i jo.
Isabel Caparrós, bon dia, bona hora.
Molt bon dia, que he exagerat aquests mesos.
Entre Milà, entre Nova York
i totes aquestes coses.
Aquí em tens abandonat.
Què va?
Com estàs?
Molt bé.
Fantàstic, estàs morena ja, eh?
Bueno, ahir vaig anar a la platja.
Ah, mira, clar, ahir que...
Aquí era festiu, però aquí no era festiu.
Aquí no era festiu.
A veure si em va enganyar tots
i vaig venir a treballar jo.
Però jo vaig fer festiu.
Clar, tu fas festiu quan et surt.
No, no, nen que moltes vegades
treballo els diumenges, jo.
Ah, bueno, ah, bueno, bueno.
Que ara vas a Milà?
No, ara a la tardor ni deus.
Ara a la tardor.
Jo vinc, eh?
Recordes que jo vinc, eh?
Sí, aquesta vegada segur, eh?
Però mentre tu vas a fer botigues,
jo què faré?
Tu t'aniràs a prendre una Perola Esprit.
No, no, no.
Al Buomo.
No m'agrada la Perola Esprit,
aquests que tots us agrada.
Els moderns us agrada tot això de la Perola.
Jo amb un cafè amb gel,
un cafè amb llet en tinc prou.
Vale, vale, vale.
Escolta, que avui portes una convidada, no?
Bueno, porto una deesa, eh?
Uau!
Hòstia, tu, una deesa, eh?
Sí.
A veure, qui portes avui?
Bueno, la Montse Teixidor,
que ella, bueno,
ara t'ho explicarà més bé,
però ha regentat una botiga de roba
durant més de 20 anys,
es va formar com a personal shopper
i li ve de família
perquè tota la família s'ha dedicat
al negoci de la dona,
a embestir la dona per dintre i per fora.
Toma, ja.
A mi, jo estic una mica nerviós des d'ahir
perquè a les 9.30 del matí,
ho tinc aquí, eh?
Vaig rebre un missatge a Isabel Caparrós,
diu...
Demà ve la Montse Teixidor,
assessora d'imatge especialitzada
en arquetips identificatius de la personalitat.
Dic, hosti, això jo no sé què és, eh?
Bueno, és que és molt interessant,
el que fa la Montse.
No, no, no, ja, ja.
Montse Teixidor, assessora d'imatge
especialitzada en arquetips identificatius
de la personalitat.
Ho vaig preguntar als amics,
algú sap què és això?
I em diu, no.
Doncs ara mateix en parlarem.
Montse Teixidor, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé, molt ben acollida.
Que bé.
Aquí amb vosaltres.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Gràcies.
I per fi posar llum a la foscor.
Poses llum a la foscor.
Què és això de la imatge especialitzada
en arquetips identificatius de la personalitat?
És una manera d'entendre que quan ens vestim,
és perquè hem pres decisions
des d'una manera de pensar,
des d'un model de personalitat,
des de...
Sí, sí.
Tothom, això?
Tothom.
Jo també.
També, també.
És que és així.
Ella és facilitadora de constel·lacions familiars
i terapeuta floral.
I com em va dir l'altre dia,
la seva vida ballava entre dos mons,
la moda i l'autoconeixement.
i és que a ella li apassiona.
Explica'ns-ho, Montse.
Bé, jo durant tots aquests anys que he tingut botiga,
al mateix temps he fet autoconeixement
perquè ja sabem,
les que hem tingut botiga,
o hem estat de cara a la moda,
que cada persona,
cada clienta que ve
és amb una temàtica.
Moltes vegades venen a comprar un vestit,
un pantaló,
i és molt més
que anar a buscar aquella peça.
sinó que es volen sentir d'una manera determinada.
I com que jo soc molt inquieta
i sempre també he indagat molt en mi,
va arribar un moment que vaig dir,
home, si una dona ve a comprar un vestit
perquè es vol sentir millor amb ella mateixa,
estaria bé poder donar alguna cosa més, no?
Realment la transformació que vol,
perquè potser després arriba a casa
i tot segueix igual.
Evidentment.
Perquè amb la nostra imatge, Montse,
comuniquem, eh?
Mitjançant unes regles
que són imprescindibles
amb assessoria d'imatge,
com és les línies,
les formes,
els volums i el color.
Que el color és una part fonamental
per transmetre junt
amb el tipus de cos que tenim,
que també té un paper molt important
en el tipus de cos.
I llavors, mitjançant aquestes regles
podem donar una o una altra imatge.
I com vas descobrir
que unint aquestes dues versions de vida
es podia fer una gran transformació?
Sí, a més a més,
és molt bo el que dius
perquè realment la moda,
un assessor d'imatge i així,
parla de comunicació constantment.
O sigui, com vols que els altres et vegin?
però aquí el que vaig fer és
i com vull veure'm jo interiorment.
Llavors, la manera que he fet
d'unir els dos mons
és una forma de comunicar cap a dins
i cap a fora al mateix temps.
Perquè jo quan em poso una peça determinada
vesteixo uns colors
perquè jo també tinc identificat
cada arquetip de cada dehesa
és un color diferent.
Doncs, què em mou amb mi
que sigui transformador?
Llavors, explica'ns això
de les deeses,
dels arquetips.
Explica'ns una mica més.
Són un estil de vestir?
Serà que cada dehesa en té un...
Especialista en deeses, em van dir què és.
Sí.
Deeses.
I déus.
I déus també, eh?
Jo sóc més de deeses que de déus, ja t'ho he dit.
Bueno, però hi ha algun déu
que també t'interessaria.
Ah, sí? Espera, espera, espera.
Ens desviem.
Això és un altre dia.
Això és un altre dia.
És realment la moda tan transformadora, Montse?
Sí, ho és moltíssim,
sempre que s'uneixi amb creixement personal.
Com que sempre volia, no?,
anava entre el creixement personal i la moda,
vaig dir, a veure on està el nexe d'unió,
ha d'haver-hi un punt que ho uneixi.
i va ser quan, bueno, ja feia anys que havia llegit
el llibre de la Jan Xino de Bolen,
La diosa de cada mujer,
que vaig dir, clar, és això, no?
Llavors, els arquetips els va identificar
Carl Jung, que és un psicoanalista,
que es va adonar que dintre el comportament de les persones
estem dintre de patrons que són universals.
Sí.
O sigui, en aquest cas, de les deses,
doncs està la mare, està la filla,
està l'empresària, està la garrera,
està la sensual, està l'esposa,
està la dona més espiritual,
o sigui, hi ha aquest set...
Tots tenim una mica de totes o no?
Totes tenim de totes.
O sigui, hi ha una frase que m'agrada molt,
que és la feina que jo faig
és d'anar del mito al mitodo,
o sigui, integrar-les totes.
El que passa és que a vegades
hi ha deses, hi ha arquetips
que els tenim, diríem,
en positiu
i d'altres en negatiu
en el sentit que els estic rebutjant.
Dóna'ns un exemple
perquè els que no en tenim ni idea
de tot això de les deeses
ens puguem fer a la idea d'això.
Parla per tu, eh?
Parla per tu.
Jo, per exemple,
no sé quina deesa seria, jo.
No en tinc ni idea.
Venus, Venus.
Venus.
Aquí, les dau.
Veus?
I quina deesa és, Venus?
Explica'ns.
Perquè, bueno, jo treballo...
Treballo amb les gregues,
però evidentment hi ha l'equivalent
amb les romanes,
i Venus és Afrodita, la grega.
Llavors, Afrodita és la deesa
de la transformació,
de l'alquímia,
és de la bellesa,
de la sensualitat,
el que jo et digui.
Veus?
És el que jo et digui.
Que tu...
Dona'ns una dona famosa
i digue'ns quina deesa faria.
Una dona famosa,
doncs, podria ser...
Diane Keaton, per exemple?
La Diane Keaton
és una dona molt independent,
té un toc...
és femenina,
és molt potent,
i al mateix temps
és guerrera.
I quina deesa seria?
Llavors seria
un punt d'artemissa
de dir
jo vull això
i vaig a per això,
caigui qui caigui
i peti qui peti,
o si hi ha una injustícia
jo aniré a defensar-la,
més igual que hi hagi,
i evidentment té aquest atractiu
que la fa tan especial,
però que té un punt masculí
en el sentit aquest
que jo gestiono la meva vida.
Fantàstic.
D'acord?
Llavors,
com es vestiria
l'artemissa
i com es vestiria
l'afrodita?
D'acord,
artemissa
es vestiria...
és la guerrera,
és la dona
de la naturalesa salvatge.
Llavors,
ella ha d'anar còmoda
per sortir a caçar,
per sortir a la natura.
Llavors,
és una dona que
o bé
vesteix esportiva,
molt esportiva,
amb roba d'esport,
o vesteix
molt amb texans,
amb sabata còmoda,
porta la motxilla...
Després,
és una dona
molt independent,
per tant,
i li agrada molt viatjar,
nutrir-se de cultures diferents,
per tant,
podria ser una dona
que vestís amb vestits
amb roba ètnica,
amb records,
no?,
que ha portat
dels viatges
o que
aboquin
a altres cultures.
això és artemissa.
I a nivell de color,
doncs seria
el berkaki,
serien els tons terra,
els tons més...
Sí,
això sí que és
anar més enllà,
que vendre una pinta,
és a dir,
vendre una peça de roba,
volia dir.
Sí.
Això sí que és anar més enllà.
Molt més enllà.
Sí, sí.
Té-t'ho aquí.
Ara imagina't una dona
que estigui a casa
molt bé,
feliç,
amb la seva parella,
i que tota la vida
s'ha dedicat
als fills
a cuidar.
I que arriba a certa edat,
a cert moment
de la maduresa
i diu,
ja n'hi ha prou,
ja n'hi ha prou.
I per molt
que se li digui,
per molt que ja ho vegi,
no hi ha manera de canviar.
Llavors,
prenent consciència
de l'arquetip,
explicant
quin arquetip és,
que és Demeter,
que és la mare cuidadora,
que és una dona
que és feliç
cuidant els altres,
veient feliços
els altres,
de cop i volta
fem el canvi
i anem cap a una artemisa
a anar a explorar
aquella guerrera.
Val.
I segurament
aquesta dona,
la manera de vestir
és més de Demeter,
més d'era,
i necessita
incorporar,
com tu fas,
no, Isabel,
amb els complements,
no cal canviar
tot el look,
però algun complement
que em doni
aquesta força,
que vagi acompanyat
amb aquesta voluntat
de canvi,
és molt transformador.
Sí,
però sempre
siguin fidel
en el teu estil,
no hi ha
la teva manera,
perquè jo a vegades,
i tu Montse
també t'hi hauràs trobat,
que ve una clienta
que vol fer un canvi,
i se li fa un estudi,
ta-ta-ta,
ta-ta-ta,
que això et queda bé,
que amb això
transmets això,
pam, pam, pam,
sí,
però a tu et queda
fantàstic el color vermell,
sí,
però és que jo
en vermell
no m'hi veig,
o sigui,
tampoc,
o sigui,
la transformació
ha de ser,
però ha de ser
des del teu vessant
intern,
no?,
perquè,
per molt que jo
vulguis donar
potència
en un vestit vermell,
si em sento disfressada
no estaré còmode.
Val,
jo,
com que soc molt destroyer.
Ja no li pregunto
quina deia és això,
que jo ja no,
ja no li pregunto.
No,
ara dirà quin déu ets.
T'ho puc dir, eh?
Ah,
doncs ara m'ho diràs.
Ara tinc curiositat.
Què deies,
què deies,
que ets molt destroyer?
Doncs,
en aquest cas,
una dona
que al vermell
li quedaria bé
és que realment
és una dona
que està en una etapa vital,
que necessita ser vista
i treure el millor
d'ella mateixa,
la seva força,
llavors que té un conflicte
amb la seva força,
em treure el millor
d'ella mateixa.
Llavors,
jo quan faig el treball personal
li dic,
mira,
què és el que vols aconseguir
a la teva vida,
no?
vull ser vista,
vull que a casa
em tinguin en compte,
vull anar a la feina
i que em valorin,
no?
I llavors diem,
vale,
doncs t'has d'arriscar.
Clar.
Llavors,
durant aquesta setmana
et poses vermell.
Ja.
Llavors,
ella entra,
comença a tenir
un diàleg intern
amb ella mateixa
i comença a veure,
però això sempre ho faig
amb acompanyament,
perquè és molt heavy,
eh?
Sí, no?
Home,
és una transformació.
Llavors,
vaig fent l'acompanyament
i ella va fent,
ostres,
comença a comunicar-se
amb ella mateixa.
Ui,
clar,
aquest m'ha dit
que guapa estàs
i em sento
una mica incòmoda.
Ah,
clar,
per això.
Però a tots ens agrada agradar.
A tots ens agrada agradar
quan estem bé,
però quan no estem bé
ens fa vergonya.
Sí,
també aquest punt de vergonya
el tenim.
Sí.
Llavors,
bueno,
llavors aquí
el propòsit
ja no és agradar als altres,
sinó agradar-te a tu mateixa
i hi ha canvis
molt grans.
Que aquest seria
el gran kit de la qüestió.
És a dir,
hi ha gent que realment
s'agrada a ella
i no agrada,
però si tens l'autoestima alta
dius,
a mi és igual
si agrado o no agrado.
En canvi,
hi ha gent que prefereix
agradar als demés,
malgrat hagi d'anar
com diu l'Isabel
i a mi no m'agrada anar a vermell,
doncs ho aniré a anar a vermell
perquè agrado als demés.
Sí,
però no estarà còmode
si no...
Sí,
però si vols agradar...
No,
jo penso que si tu no t'agrades
no agradaràs.
Jo també ho penso,
però hi ha gent que no.
Però hi ha gent que no,
hi ha gent que pensa,
escolta,
hi ha gent que pensa,
perquè vull agradar...
No ho sé.
O sigui,
hi ha gent que té odi,
ara parlem de vermell,
eh?
Sí.
Hi ha gent que té odi al vermell,
tot i que sigui un color
que li quedi bé,
pel tema de ser vista,
però no vol dir
que no li agradi,
no vol dir que dintre
de casa seva
s'hagi comprat
alguna peça vermella
i se la posi
i quan estigui a punt de sortir
se la tregui.
A mi m'ha passat...
Jo,
aquest cap de setmana
he anat a un casament
i he anat vermella,
però fins a l'últim dia
no tenia clar
si m'ho posaria,
perquè em fa vergonya
anar a vermella,
perquè em veu
tothom massa.
O tu penses que al casament
mireu anar a la núvia?
Sí, sí,
mireu anar a la núvia,
però jo em veia allà molt,
eh?
Perquè vermella.
Al final vaig estar còmode.
La feina que tinc
per fixar-me com va la núvia...
Però a vermella hi vaig molt poques vegades, jo.
La feina que tinc jo
per fixar-me com va la núvia,
imagina't si em fixo ja
com va la gent.
Explica-li a la Montse
i als oients,
els hi recordes,
el que et va passar un dia
amb un casament,
que et van preguntar.
Bueno,
no va ser un casament,
jo un any vaig tenir set casaments,
allò que dius,
hòstia,
set casaments,
per edat hi ha un any o dos
que sempre et toquen a molts...
I aquest any jo vaig anar set
i jo treballava amb una altra ràdio,
a Ràdio Argentona,
i a Ràdio Argentona
aquella temporada
només hi havia noies i jo.
I clar,
els deia
aquest cap de setmana
en un casament
i dilluns ja m'esperaven.
Escolta,
com anava la núvia?
Blanca.
Crec que Blanca.
I em fotien unes bronques.
Però com pot ser que tal?
I vaig dir,
hòstia,
no,
és que no...
Perdoneu,
a la propera m'hi fixaré.
I sempre igual.
Blanca.
Crec que anava Blanca.
Soc de poc fixar-me.
Perquè no,
perquè Jaume,
això de la imatge,
però jo crec que des que jo estic
un cop a la setmana
o ara cada 15 dies
a la seva vida,
això de la imatge
s'ho mira diferent.
Jo m'hauria d'anar a posar una camisa
i no m'he recordat.
Bueno,
sí,
li importa molt poc.
Però una mica sí.
Una mica més de consciència.
A veure,
que em digui ella
quina eda és
o quin déu.
Quin déu és?
A veure,
i per què?
I per què?
Hermes.
Espera,
Hermes.
Ah,
no sé si és bo o no,
això.
Hermes és el déu,
el déu,
el missatger dels déus.
Toma.
Home,
a veure,
per la teva professió
ja és Hermes
de parlar,
parlar,
parlar i comunicar.
Missatger dels déus olímpics,
eh?
Home,
esclar.
Ojo,
eh?
Això no és qualsevol cosa.
D'ells déus,
els déus quants són?
Els olímpics.
Els olímpics.
Aquests són els bons.
Sí.
Bueno,
és el missatger dels déus
que tant pot parlar
amb els déus
com pot parlar
amb l'inframont,
que és on estan tots els morts,
com pot parlar
amb els humans.
Pot parlar amb tothom
i amb tothom
se sent còmode,
amb tothom se sent bé
i no és un estrany
amb ningú.
És el diplomàtic,
també.
És una paràbola,
això és...
No pots parlar
amb l'inframont.
Jo,
aviam si no m'equivoco.
Bueno,
hi ha gent que sí, eh?
Aviam si no m'equivoco,
el que jo he entès
és que realment
et fas amb tothom.
Totalment.
Val.
Sí.
De sigui l'espera que sigui.
M'entens?
Sí, sí, sí.
Com sigui.
Amb els morts
intento no parlar gaire,
jo,
perquè fa una mica de cosa.
La mitologia és així,
jo ja ho tinc tan naturalitzat.
Clar, clar, clar.
Jo entenc que tu
et fas amb tothom.
Sí, sí,
no tinc gaire's problemes.
No tinc gaire's problemes.
I a l'hora de vestir
Hermes què?
Samarreta i texant.
Clar.
Tinc una sabata còmode.
I ja està.
A punt per viatjar,
per moure's,
per anar aquí, allà,
i...
És així.
Ara sí,
si em poso la camisa,
ho hi veus?
Si em posessis aquí,
ja canvia la cosa.
Ell va estar en camisa,
va bastant en camisa.
Sí.
I a l'hivern
porta molts arcells tisnes
que li queden molt bé.
Oita.
Què són tisnes?
El collal.
El collal.
Ah, el collal, sí.
El collal.
A mi l'americana i el collal
m'agraden.
Sí.
Vale, la camisa depèn
si tu en saps més, no?
La camisa,
si té un corte més clàssic,
clar.
Seria més Apolo
i si portes camises,
doncs més amb floretes,
amb un corbater,
amb un estampar petitó.
Aquestes m'agraden a mi.
Hermes.
Hermes, ja t'ho dic jo.
Hermes o Dionísios, també.
Dionísios.
Que és el déu de l'èxtasi,
de disfrutar i de dir...
Seria l'equivalent una mica, eh?
a Venus, a Afrodita,
de dir,
pa, em poso aquesta camisa allò que...
Un disfrutón.
Un disfrutón, eh?
A la festa.
Ara m'agrada això.
Saps el que em faré el xulo jo avui
quan vaig a casa i dir
sabeu qui sóc?
Sabeu qui sóc jo.
Un Dionísios i un Hermes.
Saps en qui estàs parlant, tu?
I llavors,
ara una pregunta.
L'Hermes, per exemple,
jo pregunto,
no en tinc ni idea, eh?
L'Hermes té una deesa preferida o...
en té moltes.
O cada un té una deesa o un déu preferit
a l'hora d'estar a gust o de connectar o de tal?
Sí, aquí jugo molt i en els meus programes
hi ha algun,
un programa que és per relacions de parella
i quan algú, una noia, busca un home,
doncs sempre dic,
bueno, tu com et sents i cap a on vols anar?
llavors el tipus d'arquetip masculí
el més afí,
o sigui, l'arquetip que més et portarà
cap aquí on vols anar, no?
I no cal que sigui la teva parella,
pot ser algú que coneguis,
que tu aprofitis per descobrir aquesta part de tu.
Bueno, això és...
No, no, és que...
Oi, oi, oi, oi, això...
Llavors, cada déu té la seva deesa.
Carai.
Sí, sí, però això és un programa,
una història que ha muntat ella,
vull dir, jo em sembla que no ho havia fet mai ningú, no?
No, no, és una metodologia que he creat jo.
I com es diu aquesta metodologia?
La moda de les dioses.
La moda de les dioses.
És que està a Instagram?
Sí, estic a Instagram.
Com a moda de les dioses?
Bueno, la moda de les dioses,
però la conta que més tinc activa
és la meva,
de Montse, guió baix, teixidor.
I aquí explico molt...
Teixidor amb accent o merra?
Perquè aquí hi ha un tema, eh?
Teixidor amb accent.
Ah, val, val, val, val.
Amb l'Instagram està sense accent,
però no porta R.
La R me l'he menjat.
I fins i tot a l'Instagram
hi ha un test
que pots fer de saber quina deesa ets.
Home!
De moment és de dones, eh?
D'homes ja arribarà,
ja el construiré.
I la meva deesa qui serà?
Afrodita.
Afrodita.
Perfecte.
Avui que l'arribi a casa,
a fer el test.
Vés a fer el test a la meva dona.
Vés a fer el test,
a veure si som competitors.
A veure què passa aquí, no?
A veure què passa.
Clar, totes tenim de tots, eh?
I tots els homes també tenen una miqueta
de, com dèiem al principi.
Però, bueno, Hermes,
el missatger dels déus,
és una persona
que li agrada disfrutar del moment
i de l'experiència
de viure el moment,
de disfrutar,
de gaudir,
clar, amb qui ho farà?
Amb una Venus.
Amb una Afrodita.
M'agrada molt això, eh?
I la unió entre Hermes i Afrodita,
un dels fills que van tenir
és Herma Afrodita.
Ah.
D'això ve, no?
Hermes, Afrodita.
Ja, aquí, ja ho tenim tot.
Ah, veus?
Això no ho sabia, jo.
Ja ho tenim tot, escolta.
No ho sabia.
Tornaràs, no?
Sí, bueno, si en voleu, sí.
Sí, sí, torna, torna.
Com podem contactar amb tu
i on et podem trobar?
Fas online?
Fas presencial?
Fas cursos?
Fas sessions privades?
Explica'ns una mica.
Doncs faig una mica de tot.
Jo faig sessions privades,
individuals,
faig mentories de tres mesos
amb dones que realment volen fer un canvi interior
i que després es vegi a la imatge,
a la manera de ser.
Faig sessions també de constel·lacions familiars
i faig programes presencials
que em faig amb grup de dones a Premià,
n'he fet a Premià Pineda,
perdó, que confong Premià amb Pineda,
amb Pineda i a l'Amella del Vallès.
I després online tinc un e-book
que es diu El vestidor de les dioses,
l'arte de vestir tu essència,
en el qual tu tens tota la informació de les deeses,
més vídeos que explicant cada una
per descobrir-te tu les diferents facetes
i també saber com vestir-les.
Bé, és que jo crec que els homes també,
però les dones sentint-se una deesa
i que ens diguin quines som
i trobar una mica el nostre embolcall,
o sigui, el que posa'ns a sobre
i que coagi perfecte amb la nostra personalitat
per sentir-nos empoderades,
això és la pera, Montse,
o sigui, moltes felicitats.
Gràcies.
Escolteu, Montse, moltíssimes gràcies,
que vagi, tornaràs al setembre,
ja t'ho dic, al setembre o quan et vagi bé.
Quan tornem de Milà, la Isabel i jo.
Bueno, puc venir.
Feu, feu, que jo em quedo a prendre alguna cosa, eh?
Ja t'ho dic ara.
Escolta, Isabel, que moltíssimes gràcies
per una temporada més,
i la gent diu, hòstia, ja...
És que ja vol dir que la setmana que ve
li toca a la Montse
i d'aquí dues setmanes Sant Joan,
que si vols venir per Sant Joan,
nosaltres estarem fent programa, eh?
O sigui, no programa,
estem fent un especial Festa Major.
Si vols venir, tu mateixa.
No crec.
T'ha acabat molt bé, aquest no crec.
Escolta, que moltíssimes gràcies
per una temporada més haver estat amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres, de veritat,
i a tu, Jaume Cabot, que t'estimo
i que ho sàpiga tot i...
Oh, ja podem parar el programa.
Va, farem el programa avui.
Mipun exclusius,
que es troba a la zona industrial de Vilassamar,
al polígon industrial dels Garrofers.
Quan aneu cap a direcció Mataró,
trobeu la rotonda de l'Espinalé,
doncs tireu avall.
Allà mateix.
I allà trobareu a la Isabel Mipun exclusius
amb una copa de cava que ho rebrà.
Cava rosat, si vols, eh?
Et dirà, et dirà...
Sense cap compromís.
Entra, remena i mira.
I no cal que compri si no vols.
I no cal que compri si no.
Prova'l el que vulguis.
Juguem un rato?
Va, això és el que...
Juguem un rato, clar.
Anem a jugar.
I Montse, que vagi tot molt a Instagram, has dit, eh?
Montse, barra, baixa, teixidor.
Teixidor, eh?
Molt bé.
Sense la R, però sense la R,
perquè l'Instagram no deixa, no deixa.
El setembre, més, la Montse, eh?
Bon estiu, que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Una abraçada a tothom.
Adéu.
Ens anem al cinema de seguida amb Xem a la saga.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida.
D'altres t'expliquen el resultat del nàstic.
Només nosaltres et parlem de Vilassà.
Vilassà Ràdio.
98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Botellas.
Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I t'hi perds des de fa molt.
De veritat tu vols seguir perdent?
Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Qui té un arbre o una planta té un tresor.
Quina alegria dona una flor.
Primavera tot l'any per emportar i també per regalar.
Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia.
omplim-ho tot de color verd a alegria.
Generalitat de Catalunya.
Vols dir que no t'has passat amb els petats?
Són per albiel?
Protecció Civil recorda que per celebrar la rebella amb seguretat cal seguir una sèrie de recomanacions.
Està prohibit llençar petars a menys de 500 metres del bosc.
Els menors han d'estar sempre sota supervisió d'un adult.
No porteu els petars a la mà o guardats a la butxaca.
No hi poseu la cara a prop ni els subjecteu amb les mans quan els enceneu.
112. Telèfon d'emergències.
A la platja, risc zero.
A la piscina, risc zero.
Al llac, risc zero.
A les roques, risc zero.
Al riu, risc zero.
Aquest estiu, banya't en espais vigilats.
No entris a l'aigua si no et trobes bé.
Vigila sempre els infants.
Sempre que puguis, banya't acompanyat.
Aquest estiu, et banyaràs segur.
A l'aigua, risc zero.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell.
D'altres, la del romaní de Montagut.
Nosaltres també en podem parlar.
Però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Vilaçà Ràdio, 98.1 FM.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Vinga, som-hi, 4 minuts per damunt de dos quarts d'una...
Ara que surt, que en Jaume i la Montse els coneixien.
En Jaume, a la saga, bon dia, bona hora.
Què tal, com estàs?
Puc explicar-ho?
Sí.
M'agrada perquè la Isabel i la Montse han marxat, en Jaume ha entrat, ens ha fet una foto,
com sempre, bim-pam, hem marxat.
I com ja estava a la situació de tirada, ha tornat a entrar la Montse i diu, escolta't, jo ens coneixem, no?
Sí, perquè jo, com estic també al Sense Control de Canal 4 de Televisió,
i els hi porto tot el cine i les sèries,
doncs aquesta noia també, la Montse, col·laborava en el programa.
Ah!
Ah, sí, sí.
Ell està sense control, ja fa temps que li estic dient, estàs sense control tu, Xem.
I mira, a la televisió hem quedat tots mirant, però clar, no ens ubicàvem en el lloc.
Clar.
Diuen, espera, jo a ti te conozco, però no d'aquí, sinó d'autositió.
I us heu trobat aquí, fantàstic.
Xem, a la saga, ens anem al cinema aquesta setmana per parlar de les pel·lícules estrenades
i les que tenim a les sales aquest proper cap de setmana, també.
Sí, hem volgut portar-vos quatre pel·lícules d'aquest cap de setmana passat,
bastant interessants, perquè ja les he vist totes,
i una que, doncs, és el blockbuster de la setmana que ve.
Parlarem primer de ballarina.
Va, anem-hi.
Vale.
Doncs ara parlem de ballarina de seguida.
Vinga.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, va, arrenca amb ballarina.
Doncs aquest és spin-off de John Wick.
Recordeu aquesta pel·lícula del Keanu Reeves, quatre entregues, molt ben feta,
acció, per avorrir, de tanta acció, violència,
però molt ben orquestrada, el que els agrada aquest tipus de pel·lícules,
ho passen molt bé, saben què és el que van a veure,
i està ubicada aquest spin-off entre John Wick 3 i John Wick 4.
Llavors, us ubiquem que, doncs, la ballarina és una assassina entrenada per la rusca Roma.
des de la seva infància, la mateixa organització criminal encarregada de l'assinistrament de John Wick.
Per tant, aquí hi ha una coincidència important, no?
I que intentarà per tots els mitjans esminar qui està darrere de l'assassinat del seu pare.
Ens trobem amb un spin-off molt ben fet, amb molt bons actors.
Ana d'Armes està impressionant.
Està impressionant, com interpretativament, i a nivell atlètic,
perquè per fer aquesta pel·lícula tenies que estar gairebé preparada com la Simon Biles,
perquè la quantitat de salts i viruetes que fa és increïble, no?
A nivell interpretiu ho fa molt bé, també.
L'Angélica Houston, el Kino Rips, evidentment,
el Gabriel Byer, la Anne McShane,
el Nicholas, perdó, no, Norman Reedus,
l'home que vam conèixer tothom per The Walking Dead,
i, a veure, interpretació molt bona, la veritat.
Si us agrada aquest tipus de pel·lícula,
aquesta acció, poca història,
molt de venjança,
decorats molt bons,
viatja per mil països,
doncs està molt bé.
El guió, el guió flugeix una miqueta,
perquè tampoc valessi,
sabem què és l'espin-off,
sabem per què vol aquesta venjança,
però podria tenir una miqueta més de suc, no?
Una miqueta més d'història.
És massa...
Bueno, veureu aquesta història de venjança,
la fem i ja està.
I a nivell d'acció és molt bona.
L'acció és molt bona.
Són dues hores de pel·lícula,
dues hores que estàs allà enganxat dient
uau, però quina passada, no?
És una pel·lícula correcta,
estic entre el 6 i el 7,
perquè a mi m'agrada aquest tipus de pel·lícula,
però si no ets amant d'aquest tipus de pel·lícula,
no us interessarà en absolut,
perquè...
no morria molt poc,
relacions profundes cap,
d'alguna manera és una pel·lícula
per entretenir-te,
passar-t'ho bé,
una de crispetes gran,
i ja està.
I ja...
Bueno, m'has dit...
T'has passat bé?
Sí.
Parlem del Barça,
no té gaire cosa més.
però queix molt, eh?
És molt això per una pel·lícula que sí que t'entretingui,
i ja està.
Doncs si vols escoltem el tràiler,
en el cas,
doncs ja en vàrius tràilers.
Atenció,
anem pel segon que han publicat
en aquesta ocasió,
per Vall d'Eirina.
Som-hi.
En la mitologia eslava,
la Kikimora
es un espíritu
que vive en las sombras.
Si en tu corazón anida la oscuridad,
puede ser vengativa,
pero para los inocentes
es una protectora.
de ti depende
en lo que elijas.
Bienvenida al continental.
¿Se alojará con nosotros?
Busco el clan
que lleva esta marca.
El ansia de conocimiento
es lo que nos expulsó
del jardín del Edén.
¿Estás preparada
para que vuelvan a echarte,
Eva?
Doncs vinga,
cal dir que la música...
Com diuen ara els joves,
els joves diuen
Sinmas.
Sí.
Sinmas.
Sí, sí, sí.
No, la música està molt bé feta,
la partitura està perfecta
per cada moment d'acció,
i bé,
doncs això que tu acabes de dir,
Sinmas.
Anem per la pel·lícula
més important
d'aquest cap de setmana,
la pel·lícula que,
doncs en principi,
els cinèfils
o els amants del cinema
havien de veure,
que s'anomena
Sirat.
Sirat,
i aquí m'encanta.
Com sempre,
els exhibidors fan allò
que els surt
dels nassos.
Sirat és el títol,
però han volgut posar
Trance en el desierto.
Val,
si és com a broma
dolenta,
te la passo,
evidentment estem escoltant
música trance,
passa amb una rave,
i és en el desert
del Marroc.
Perfecte.
era necessari?
No.
Però bé,
el títol,
en principi,
és Sirat,
que és un punt,
un camí que hi ha
en el desert.
I és una pel·lícula
de l'Oliver Lacks,
aquest director
espanyol,
espanyol gallec,
que ha estudiat aquí a Barcelona
també,
també a França
ha fet moltíssimes coses,
doncs,
ell ha guanyat molts premis,
amb Canes està molt,
molt, molt, molt,
podríem dir,
arrelat.
aquest any,
en el Canes 2025,
ha guanyat el Gran Premi
del Jurat,
o sigui,
que és el segon premi
per importància
del Festival de Canes.
Festival de Canes,
recordeu que és el festival
dels festivals,
allà es produeix
el mercat internacional
de cinema
que decidirà
què és el que veurem
durant tota la temporada.
Per tant,
és dels més importants,
per no dir,
per mi és el més important.
I allà,
doncs,
va guanyar,
va guanyar aquest premi,
i, a veure,
el tema és molt fort,
d'acord?
Ens trobem amb un home,
que és el Sergi López,
el català,
i el seu fill,
Bruno Núñez,
un nano d'uns 11 o 12 anys,
que arriben a una raïf perduda
enmig de les muntanyes
del sud del Marroc,
busquen a mar,
la seva filla i germana,
desapareguda fa mesos
en una d'aquestes festes
sense alba.
Bé,
doncs arriben allà
a aquesta festa,
comencen a saber una miqueta
com va tot,
quina gent habita
aquesta tribu,
no?
I, d'alguna manera,
com preparen la festa,
i, realment,
sí que és bastant explicatiu
al principi,
sobretot,
de qui és aquesta gent
i per què ho fan,
no?
I comencen a passar fotos
de la nena,
mira si l'heu vista,
la tenim perduda,
fa 5 anys que no la veiem,
voldríem trobar-la,
troben uns,
uns raberos
prou simpàtics,
francesos,
que li diuen,
bueno,
nosaltres anem a una última festa
que hi ha a prop de Mauritania.
Si voleu venir,
doncs sou ben convidats.
començaran,
doncs,
tota aquesta aventura
cap a aquesta festa
i els hi passarà
absolutament de tot.
Clar,
diguéssim que
els raberos
porten
uns
trastos
impressionants,
unes camions
increïbles
per poder
passar pel mig del desert,
però pel mig del desert
i amb això
el que es suposa
pujar muntanyes
amb uns penya-segats
increïbles,
etcètera,
i ells van
amb una cangur,
no és la millor
podríem dir
transport
per anar per allà
i, bueno,
començaran a passar coses.
La primera part,
podem dir,
és una part més,
bueno,
estem aquí,
farem això,
i la segona part
és on
rebenta tot,
on els girs
argumentals
que ha posat
l'Oliver Lacks
fan que petis
absolutament
del seient,
jo vaig fotre
tres vots
que encara
allà
al Cines Arenys
estan buscant
de tapar el forat
a dalt
i
em dius
ostres,
per favor,
però que bona
és aquesta pel·lícula,
que bona
és aquesta pel·lícula,
però,
cal dir-ho,
és hipnòtica,
tècnicament
perfecta,
direcció de fotografia,
com està
rodada,
l'isseny de producció,
direcció artística,
magnífica,
però el guió,
per mi,
flugege una miqueta,
perquè sí que
et planteja una miqueta
com són els reps,
però no aprofundits
en per què
fan aquestes històries,
per què fan aquestes,
cap on volen anar,
per què volen anar,
no sé,
vaig quedar una miqueta,
potser m'esperava tant,
m'havien parlat
d'aquesta pel·lícula,
que és molt bona,
molt bona,
però aquí
li vaig trobar
una miqueta
d'un petit
farà,
durat argumental.
Escolteu,
abans hem de anunciar
que el president Illa
ja ha presentat
el projecte
de plesa
de l'aeroport del Plat,
Salvador Illa,
president de la Generalitat,
al llarg ha anunciat
500 metres
la pista de mar,
alhora que
el president
Salvador Illa
impulsa,
diu,
accions de millora
mediambiental.
Això estava previst
que es presentés
aquest matí,
500 metres més
de la pista de mar,
té una inversió
de 3.200 milions
d'euros
i segons diu,
és un acord
entre
el Ministeri
del Govern espanyol,
la Generalitat
i la mateixa
Aena.
I el mateix Illa,
recordem que és un projecte
que aixeca força
a pulseguer
el sector
mediambiental,
sobretot,
diu,
és el projecte
més equilibrat
possible
per aconseguir
un hub
intercontinental.
En aquest cas,
ja no parlem
si és
ecològic
o no,
mediambiental o no.
Veurem què és el que passa,
això ha aixecat força
polèmica,
per això era important
dir aquesta última hora
de TV3,
proposta del Govern
per ampliar l'aeroport.
Estaria bé
que encara que fos
150 euros
també fessin
una proposta
per millorar
això que ens passa
per aquí davant,
que és la vergonya
més gran que tenim
en aquest país,
que es diu
Rodalies de Renfe,
que està molt bé
3.200 milions d'euros
i tal,
i tal,
i tal,
el mediambient
ja dirà el 4,
però que estaria bé
150 euros,
mira què et dic,
eh?
Ho dic amb tota la ironia
del món,
evidentment,
però que estaria molt bé
que uns quants milionets
d'aquests 3.200
anessin a arreglar
això que ens passa
per aquí davant,
que és la vergonya
més absoluta
que hi ha
en tot l'estat espanyol,
i mira que n'hi ha,
però aquesta és una
de les més vergonyes
que tenim a Catalunya,
a Espanya,
on vulgueu-lo,
Rodalies de Renfe,
ja ho he dit,
he buidat el papa,
ara veus?
No,
bueno,
jo el recolto totalment,
porto dos programes
venint amb el cotxe.
És molt bona aquesta,
veus?
Fantàstic,
perquè utilitzeu
el transport públic,
eh?
Sí,
sí,
sí,
en Xem una marracada,
recordo que va sortir
a les 11 de Canet,
de Canet i va arribar aquí,
passat,
el programa ja havia acabat
i això és seriós,
eh?
En fi,
ara sí,
el tràiler d'aquest Sirat,
sí?
Sí.
És mi hija,
hace 5 meses
que no sabem
nada d'ella.
Hay otra fiesta
en el desierto,
a lo mejor estará por ahí.
¿Vosotros vais a ir?
¡Vamos detrás de ellos,
venga!
¿Nos estáis siguiendo?
Este coche no va a pasar.
Pues vamos a seguir igual.
¿Dónde es la fiesta?
En el sur,
cerca de Mauritania.
La guerra ha débuté
cette nuit.
La aeroforma militaire
ha été touchée,
la deves colonnes
de fumet
son deschapes.
Afar,
a una.
Aquí es la hipóloga.
Pinta molt bé,
eh,
aquesta balcó.
Sí, sí,
jo us ho dic.
Jo simplement dic
que ja que ens han posat
tant la cultura rei,
doncs acaba d'entendre
el per què de tot plegat,
simplement,
com a sugerència,
perquè l'has de notar
pla,
però,
però,
però...
És una reina al cangú.
És una reina al cangú?
Crec que sí.
jo crec que sí.
És una gran propaganda,
eh,
de reina al cangú,
perquè està passant
per llocs on els...
Sí, sí,
però hi ha un moment
en el qual...
Sí, clar,
normal.
Els cotxes del ral·li
París-Dakart,
en prou feines
hi passarien,
i van en camió
amb tot.
I ells amb la reina al cangú
darrere,
clar,
hi ha un moment
que ja t'imagines
que la cangú
deu estar tirada
per qualsevol lloc,
però,
escolta,
quina formeta,
quina guanta que té,
eh?
No, no, no,
increïble,
i hi ha un moment
molt,
molt important
en la segona part
que,
doncs,
l'arano cangú
desapareix,
ho deixarem aquí,
però,
el que m'agrada
molt més
és aquesta hipnosis
que provoca,
eh?
Aquesta música,
rave,
et deixes portar
i realment
entens moltes coses.
Doncs anem a la tercera,
que avui anem malament de temps,
eh?
Sí,
bueno,
explicarem les que puguem,
faltaria més.
La buena suerte,
pel·lícula de la gracia
que era Jeta,
la gran directora,
basada en la novel·la
de la Rosa Montero,
i és una,
un argument interessant.
El Pablo,
eh?
que és el protagonista,
decideix baixar-se del tren,
va amb l'AVE,
a l'estació d'un poble
de mal amor.
Diu,
quiero bajarme aquí.
Diu,
senyor,
que esto es una peadera,
o que no,
no, no,
me quiero bajar aquí.
Monta un pollo
i baixa.
I allà,
davant de l'estació,
d'un poblet allò
tiradíssim,
es compra un vell
atrutillat pis
enfront de les vies
i comença a viure
com si no fos
el reconegut arquitecte
que en realitat és.
Es van d'una pel·lícula
molt interessant,
amb l'Ugo Silva,
la Mega Montaner,
amb el Miguel Reian,
amb l'Eva Guardi,
que fan uns paparassos,
molt bé.
No és rodona,
però sí,
molt interessant,
tot el que planteja.
Perquè aquest senyor,
de què nasos s'està amagant?
De què s'està amagant?
i començarem a veure coses com
la violència juvenil
envers els pares,
més immigració,
més un drama romàntic brutal
i són una sèrie de gent
que estan buscant
el perquè de tot plegat
i la seva fugida
té diverses raons
que en la pel·lícula
ens l'expliquen.
Per tant,
és una pel·li
de 90 minuts,
molt interessant,
molt ben filmada
i que jo recomano
des d'aquí,
a Ocines de l'Aïns Alfant,
i posem el tràiler
de La Bona Suerte,
que és aquesta pel·lícula
que també us aconsellem.
Doncs,
escoltem el tràiler.
La Bona Suerte.
És curiós, eh?
A vos escoltareu.
Aquí no se puede bajar.
¿Me va a hacer llamar
al interventor?
Llame a quien quiera.
Gracias.
Hola, buenas.
Mire, llamaba para comprar
el piso de la calle Miral Río,
número 62.
Me llamo Pablo Hernando
y quiero comprar el piso hoy.
Hola.
Pablo.
Regina, te pido, por favor,
que no le digas a Marcos
dónde estoy.
Ni a Marcos ni a nadie.
Os he visto en el súper
y se te caía la baba.
Yo te conozco.
Largate.
Tu amiguito
esconde algo.
Pablo,
te invito a cenar a mi casa.
perquè també hi ha
el gènere policíac, eh?
Perquè d'alguna manera
per què el pare
s'està amagant?
I llavors
es generarà
una recerca i captura
perquè
doncs el pare
d'alguna manera
està protegint
el seu fill.
No revelarem el per què.
I tot això
doncs té aquest gènere policíac.
Està molt bé, eh?
És una pel·lícula
a mi m'agradar,
ben explicada
i molt ben interpretada.
Com també
quatre paredes.
Aquesta pel·lícula
del director
Ivonne Comerzana,
un home
que em va encantar
amb una pel·lícula
de l'any passat,
El bus de la vida,
recordeu-vos una pel·lícula
que parlava
de tota una sèrie
de gent
que aprenia
o tenia a prendre
sessions de radioteràpia,
quimioteràpia
i anava
aquest bus
passant
per els diferents pobles
n'hi havia aquesta gent
per anar
a l'hospital
més gran
que hi havia
a una de les ciutats
importants
del País Basc.
I, bueno,
aquelles relacions
que hi havien
entre aquests malalts.
És una pel·lícula
preciosa
que us la recomano.
Doncs aquí
he fet una pel·lícula
meravellosa,
una pel·lícula
que realment
fa reflexionar molt.
Ens parla
de la Sofia
que a punt
de complir
deu anys
perd el seu pare
en un accident
que ho canvia tot.
Ara viu sola
amb la seva mare
Joana
enfrontant-se
a una realitat
que mai van imaginar.
La fina línia
que separa
l'estabilitat
de la pobresa
s'enfonsa
sota els seus pèls.
S'està explicant
de la pèrdua
d'un papa.
La pèrdua
de l'estat econòmic.
L'entrada
a la pobresa
més
increïble
d'una família
benestant,
una família
en la qual
ella
venia a pisos,
el pare
era un peixeter
i que havia
invertit tot
per fer
una peixeteria nova.
La nena
molt contenta
estudiant teatre
que és un dels punts
importants
d'aquesta pel·lícula.
Però és que
aquesta nena
és increïble.
Una nena
que té
10-11 anys
que es diu
Sofia Otero
i que ja la vam
poder veure
amb aquella pel·lícula
que es deia
20.000
espècies d'abeixes.
Increïble
la maduresa
que ensenya
aquesta actriu
impressionant.
La Manuela
la vellés
que és la seva mare
també ens explica
molt bé
aquest trànsit
d'aquesta persona
contenta,
feliç,
cap a una depressió
impressionant
per culpa d'una cosa
molt important
que ens ensenya
aquesta pel·lícula.
Som
certs
vulnerables
i fràgils.
Tots.
Tots.
I per
perquè diuen
ah, és que...
No, no, no, no.
Per una cosa,
la vida
et pot canviar
absolutament tot.
I aquesta reflexió
està molt bé feta.
Escoltem el tràiler.
Vinga.
Sofia,
no sé si sabes
tu papá y yo
empezamos juntos
a hacer teatro.
¿Lo sabías?
Sí, ya sabía.
Me gustaría
que me cuentes
por qué quieres
ser actriz.
Yo
divierto
verón
y le hago
sonreír.
Mi deseo
sería
un buen trabajo
pocas horas
porque quiero estar
con mi hija
también
para no
tenernos que ir
de esta casa.
¿Y si me ven?
¿Si te ven qué?
No quiero que sea
porque no tenemos
agua caliente en casa.
Molt bé, Xema.
Doncs anem per la última.
doncs aquesta és la que s'estén
aquest cap de setmana que ve
que era necessari
que s'estrenés.
No.
Però bueno,
és aquesta història
que...
Fins aquí
la secció de...
No,
perquè
és com
entrenen
a tu dragón
aquesta pel·lícula del 2010
que ha tingut
tres continuacions
i ara
ens n'estrenen
en versió
mufasa
és a dir
en versió
tècnica doblada
imatge real
i animals.
A veure,
explica el mateix
un jove viking
aspira a caçar dracs
però es converteix
inesperadament
en amic
d'aquest jove drac.
La pel·lícula
diuen que
aporta
que el cop
més de nou
que porta
coses
més
una reactualització
per dir-ho
d'alguna manera
bé
però
són tant els anys
que han passat
de
com entrenen
a la mida
com per tornar
a fer una cosa
que és exactament
el mateix.
Xem a la saga
un autèntic ple
aquesta setmana
l'advice
que ens explicarà.
Doncs la segona part
de l'estudi
de l'àlbum
de
Saturn
i anar a xiver
del 77
amb moltes peses
interessants.
Sí senyor.
Gràcies Xem a la setmana
que ve.
Amb Xem a la saga
acabem l'edició
d'avui la número
2193
2193 edicions
del magasin del matí
de Vilassar Ràdio
el meu nom
Jaume Cabot
i us ho manu
no us causo de mani
sinó que us ho manu
sigueu tots
i totes
molt i molt i molt feliços.
Demà a les 10
ens hi torrem
a posar en directe.
Arriben Joan Escopet
i Robert Mazza
amb bones mans
us deixo
serveis informatius
de Vilassar Ràdio.
4 edicions
per estar ben assabentades
assabentats
de què ha passat
i passa per revir
la seda maria al maresme
una al migdia
3.57 de la tarda
una al migdia
3.57 de la tarda
com ens inspirem
doncs
amb el recordat
malauradament
ens va deixar
fa molts anys
però el recordem
encara amb peces
com aquesta
una que diu
Embrujada
i aquesta
que ens fa arribar
la una
Eloís
autor de grans cançons
Tino Casal
Embrujada
com deia
a mi Tino Casal
ens fa arribar
la una
amb Eloís
que vagi molt bé
fins demà
a les 10
el meu nom
Jaume Cabot
que vagi bé
és un huracán
professional
que viene y va
buscando acción
vendiendo
solo amor
no
no
aniquilar
pisar
por encima
del bien
y el mal
es natural
en ella
es natural
en el tiempo
te relax
envuelva
su nariz
Eloís
Eloís
Dolor en tusdid
em llor
however
gocara
y cuesta
en el simple
fort
com have
el pin
Seguiré siendo tu perro fiel.
Mas se oís esta vida como la pólvora.
Serpiente en el beber, siempre va bien.
Donde quiera que va, la bomba nero sema está a punto de estallar.
El hilo no tocar, sus pechos con malos y nitro clíterina.
Eloísa, Eloísa.
Dolor en tus caricas.
Mi cuentos chinos.
Yo sé que he sido tu perro fiel.
Mi alma y ser, amar de prisa, amar de pie.
Mi alma y ser, amar de prisa, amar de pie.
No sé por qué.
Me ocultas algo.
Tu doble riesgo.
Correr.
Me lo perdieron.
La fiebre y el placer, ¿qué puedo hacer?
Se convirtió y subió polvo gris.
La fiebre y el placer que puedo hacer
Se convirtió y subió un poco gris
¿Quién me lo iba a decir?
Con tanta tibida
Me mortifica sin fiera
Y ya no puedo más
Timbida luz de gas
Sus pechos con la voz
Y mi troclicerina
Eloís
Tantas noches como te deseo
En tus caras