Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat
i obrim la caixa de l'entreteniment.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes.
Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio.
Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí,
des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet.
Gràcies per la vostra confiança un dia més.
Divendres, avui, 19 de setembre de 2025.
Completem la primera setmana d'aquesta temporada.
Vam començar dilluns, la temporada número 18 del parlant de tot.
la que correspon ja a l'any 45, 45è aniversari de Vilassar Ràdio,
que vam celebrar el 23 de juny passat i volem celebrar al llarg de l'any,
evidentment, amb tots i totes vosaltres.
A les portes d'un cap de setmana en què tenim moltes coses al carrer
i sense anar més lluny.
Demà, nit de comerç, des de les 7 de la tarda fins a entrada de la mitjanit.
Els carrers centrals de Vilassar de Mar es vestiran.
De comerç, de festa, de concerts, d'activitats.
I diumenge, la pedalada dins la setmana de la mobilitat sostenible.
Tindrem la pedalada popular esperant el temps.
Avui dia són allà temperatures altes,
però sembla que de cara a diumenge poden haver-hi canvis en el temps i arribada de pluges.
Unes pluges que havien d'arribar a partir del migdia.
Ahir Joaquim Serra ja ens deia que s'avançaven una miqueta
i volem saber l'última hora.
L'última hora, recordem que l'any passat, justament, el dia de la pedalada popular,
es va suspendre també per la previsió de mal temps,
que recordem que després no va ploure,
però en qualsevol cas la previsió era de molta pluja.
Veurem aquest any què passa amb aquesta pedalada.
Esperem que es pugui celebrar.
I és per això que de seguida marxarem al centre de referència meteorològic de la comarca,
Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmoresma.
Des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui,
però sobretot de cara als propers dies.
De seguida també saludem a Joan Escofet,
el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Amb ell, com sempre, repassem l'actualitat i els seus protagonistes.
El poc ens passa.
Un poc ens passa en el que repassem l'actualitat local, general,
les notícies curioses i aquelles que també ho van ser un dia com avui,
i tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
A dos quarts onze, estrenem secció, ens fa molta il·lusió.
A dos quarts onze, comptarem amb...
Avui no, però us explico de seguida.
Comptarem amb en Xavi Tomàs des de l'enxaneta.
Hem de fer cuina amb història, cuina de trinxera,
però avui l'agenda d'en Xavi Tomàs, l'agenda professional,
no li permet estar amb nosaltres.
Per tant, avui a dos quarts onze, atenció, secció que avui és aquesta hora,
però que cada divendres ens acompanyarà a dos quarts de dotze.
divendres a dos quarts de dotze, avui accessiblement a dos quarts d'onze,
l'Èrica Castillo.
La vam conèixer aquest estiu, en l'informatiu Crònica.
L'Èrica és una libre i moxillera,
i dona consells a les dones per viatjar soles pel món.
Té una d'històries i un bagatge a l'hora de viatjar impressionant.
Avui presentarem la secció,
perquè la gent que vulgui, dones especialment, però homes també,
que vulguin viatjar soles pel món.
A les onze, com cada quinze dies,
fem salut una secció,
molts anys ja del fem salut,
coproduïda entre la regidoria de promoció de la salut
de l'Ajuntament de Vilassar de Mar
i Vilassaràdio,
el parlant de tot,
amb la col·laboració del CAP,
el CAP doctor Marriera de Vilassar de Mar
de l'Institut Català de la Salut,
i també amb la col·laboració de,
en aquest cas, establiments sanitaris,
tals com farmàcies i instituts.
Avui parlem
de la prevenció del suïcidi.
Nomenclatura.
Quines paraules s'han de fer servir?
Què s'ha de fer per prevenir?
Tot plegat.
No us ho perdeu.
Avui,
amb una convidada que ens arriba del cap,
una convidada d'una associació de Mataró
que ajuda en el dol a les persones
supervivents del suïcidi,
sens dubte una secció
que val i molt la pena escoltar
perquè les dades,
i ja sé que és molt fred parlar de dades
en un cas així,
però les dades són molt dures.
En parlem,
en tant que el dia 10 de setembre
es va celebrar el Dia Internacional
per la Prevenció del Suïcidi.
Fem salut avui.
A dos quarts de dotze,
morter
i a treballar.
Això
és el que farà Jordi Xurigué.
En Jordi Xurigué
és un vilacerenc
que ha guanyat concurs d'all i oli,
no tan sols el de les festes del Barato,
que ja és un clàssic participant
i clàssic guanyador,
sinó que es passeja per Catalunya
fent l'all i oli
que el seu pare li va ensenyar
quan ell tenia 10 o 12 anys.
Doncs l'hem convidat
no tan sols a parlar de l'all i oli,
sinó que ens farà un all i oli en directe.
Serà a dos quarts de dotze.
I a les dotze del migdia
saludarem, com sempre,
la Conchi Far,
ens explicarà
les fake news,
les notícies falses
de la setmana.
Una temporada més
i a dos quarts d'una
saludarem
a l'Andreu Boer
des de Carls Boer.
Demà, nit de comerç,
prepara
una mega hamburguesada.
Vol superar
un rècord.
Ja ens ho explicarà
en directe
a dos quarts d'una.
Doncs aquest és el menú,
el menú de l'edició d'avui,
el de divendres
19 de setembre
de 2025.
L'edició,
la número
2.209,
2.209 edicions
del magazín del matí
de Vilassar Ràdio.
El meu nom,
Jaume Cabot,
ja ho tenim
tot a punt,
motor encès,
posem primera
i arrenquem,
som-hi!
Cada dia,
de dilluns a divendres,
de 10 a 1,
parlant de tot.
El temps.
Centre de referència meteorològica
de la comarca.
Marxem ara mateix cap allà
perquè des del servei meteoromar
del Consell Comarcal
l'Homenesma,
Joaquim Serra,
ens fa la previsió
de cara avui,
però sobretot
de cara als propers dies.
Demà nit de comerç,
sembla que el temps
ho salva,
molt pendents del temps
de cara diumenge
amb aquesta pedalada popular.
En qualsevol cas,
Joaquim Serra,
en directe,
explica'ns
quina és
l'última hora meteorològica.
Salvem la pedalada
o no?
Molt bon dia,
Joaquim!
Bon dia,
recte final
de l'estiu oficial.
Dilluns vinent
arriba la tardor
a les 8 i 19 minuts
del vespre
i ho farà
amb un clar descens
de les temperatures.
De moment,
avui continuarem
amb el que ha estat
aquesta setmana
amb un temps estable,
assolellat
i càlid
per l'època de l'any.
Temperatures pràcticament
estiuenques.
Si comparem
amb les de l'estiu
que superaven
àmpliament
els 30 graus,
tenim temperatures
més baixes,
però tot i així
són temperatures altes
per l'època de l'any
a la qual ens trobem.
Avui tot continuarà igual,
domini del sol,
alguns núvols
poc importants,
vents fluixos,
situació marítima
tranquil·la
i demà dissabte
també amb alguns núvols
més a la tarda
poc importants.
Diumenge
s'inicia un canvi de temps,
arriba una línia frontal
que reactivarà
algunes tempestes
localment fortes
cap a la tarda
i al vespre
de la nit de dimensia,
dilluns,
amb precipitacions
que localment,
com deien,
podrien ser intenses
i molt abundants
pel que fa a les temperatures,
a partir del diumenge
i sobretot
durant la tarda
baixaran en picat,
baixaran de forma clara
i per tant
començarem la tardor
amb unes temperatures
més raonables
per l'època de vent.
de tota manera,
dilluns,
a la major part del Maresme
bufarà vent
de l'uest-nord-oest
i per tant
dominarà el sol.
Només a l'extrem nord
del Maresme,
a l'extrem nord de la comarca,
de cara a la vespre,
bàsicament,
podríem tenir
algun xàfec de caire
tempestuós,
ja que en aquest sector
de la comarca
el vent serà
una mica més
allibantat.
En qualsevol cas,
cap de setmana
amb dues parts,
dissabte
més tranquil
i assolellat.
Diumenge
més inestabilitat
i sobretot,
sobretot,
un descens important
de la temperatura
de cara a principis
de la setmana vinent.
Doncs Joaquim Serra,
estarem atents
a aquesta entrada
a la tardor,
no tan sols
en el calendari,
sinó que meteorològicament
parlant també.
Ho parlem a dilluns,
a la mateixa hora,
fins a les hores
que tinguis molt bon dia
i molt bon cap de setmana,
Joaquim.
Amb Joaquim Serra el temps
i de seguida
obrim finestra informativa.
De dilluns a divendres
de 10 a 1,
Parlant de Tot
amb Jaume Cabot.
El Parlant de Tot
poc ens passa.
Un moment,
com dèiem,
per saludar
el cap dels serveis informatius
de Vilasarra
i un moment
per saludar
el senyor Joan Escofet,
el seu dia preferit
de la setmana
on va separar els divendres.
Senyor Escofet,
bon dia,
bona hora.
Molt bon dia, Jaume.
Molt bon dia a tots i totes.
Què tal com estem?
Encarant
el darrer
poc ens passa
de la primera setmana.
Sí senyor.
El curs de la nova temporada.
M'ha acabat
de la nova temporada.
No t'ho faré
tornar a repetir.
Ha quedat bé
i s'ha...
Escolta'm,
anem per feina
perquè avui
en algunes...
L'actualitat avui
ve per comentar-la
una mica, eh?
Si et sembla,
podem marxar
cap al
nostre
país veí, eh?
Ah, sí?
Sí.
Sempre ve de gust
anar cap a
Paris.
La marcellesa.
Què passa?
Bueno, a França
sempre passen coses.
Què passa?
Què passa?
Com es diu
la nostra secció?
Home, poc ens passa, eh?
Doncs,
tu imagina't,
Emmanuel Macron,
que és el president francès,
i la seva dona,
Brigitte.
Brigitte, sí.
Conom el francès, eh?
Brigitte.
Brigitte és aquella
senyora que va a Macron
i que Joe Biden,
quan es trobaven els quatre,
es perdia
perquè no sabia
quina rosa polioperada
era la seva.
Exacte.
L'havia de demanar
al personal de seguretat
a Biden
i dir-li,
no, no,
la teva no és la Brigitte,
és la Gil.
En fi,
en qualsevol cas,
doncs resulta
que hi ha un personatge,
una activista conservadora
dels Estats Units,
sí,
Kendance Owens,
sí,
que diu
i sostenta
en les seves xarxes socials
que Brigitte Macron
és un home,
que tenen una diferència
d'edat important,
Emmanuel i la Brigitte,
de fet,
la Brigitte
va ser professora
de l'escola
d'Emmanuel,
i hi ha aquest ron-run,
aquesta activista,
diu
és un tio,
clarament.
És un tio.
Aleshores,
al matrimoni
Macron
prendran
accions legals
per
demostrar
que la Brigitte
és una dona
i no descarten
aportar fotografies
d'ella embarassada
dels seus fills
i actes,
doncs,
en fi,
demostrant
el seu amor matern
cap als seus fills.
Poc ens passa.
Anava a dir,
amb el merder que tenim,
bueno,
tenim el món,
també a França,
han d'estar
per aquestes coses.
Ah,
tu imagina't
la feinada,
perquè clar,
vés a buscar
les fotografies
de l'àlbum
de la Brigitte
embarassada,
que els fills
diuen tenir ja...
60 anys.
No sé si 60,
però llarg.
Escolta la cosa.
I adjunta-les,
compulsades.
Què més ens pot passar?
Si ja ho dèiem,
què més ens pot passar?
Sí, sí.
Què et sembla?
És que poc ens passa,
la veritat és que
també poca feina
i també molt poc
respecte,
en aquest cas,
cap a la Brigitte.
Segona qüestió
que ens ha cridat
molt l'atenció,
ja, home.
Explica'm.
Ja pots disparar
aquesta banda sonora
que ha format part,
també,
de l'adolescència
de molts
de les persones
que tenim
una edat
entre els 40 i els 50.
I d'aquesta secció,
també, eh?
Ah,
oli!
Què passa?
En vacaciones en el mar,
l'ofoat.
Capitan Merrill
és tu,
vint, eh?
Sí!
Ara no sé si
sempre dius que...
No, el capitan sí,
el problema era el doctor.
El doctor,
jo no sé si la podíem
passar,
com sempre dius tu.
El doctor era una mica
manostijeras, eh?
Per l'altra cosa.
Jo crec que avui
no es podria passar
l'off boat,
conegut aquí
com a vacaciones
en el mar
per als comportaments
del metge
del metge d'abort, eh?
és curiós, eh?
i ho vèiem allà
i tots pensàvem
i ara ho passessin
i hi hauria...
No, no, és que estic...
Manifestació...
Fa anys que no veig un capítol, eh?
Però això de petit
a mi ja m'enerbava
l'actuació absolutament
masclista del metge.
Manos largues!
Sí, noi.
Doncs, en fi,
tenim crisi a l'off boat, eh?
Què passa?
A les vacaciones en el mar.
Què dius?
Hi ha sisma a la flotilla.
No, què ha passat ara?
S'ha enfadat la Greta Thunberg.
Oh!
És de fàcil enfadar, també tu has dit.
Jo la veig...
Té cara d'emprenyada.
Sí, la veig que
tota la gent al seu voltant
ha d'estar mesurant molt
el que diuen.
Sí.
Doncs Greta Thunberg
s'ha emprenyat,
seguirà a les vacaciones en el mar...
Ai, perdona,
seguirà a la flotilla...
No té una altra,
per un marge.
Encara estan per Santorini,
o sigui que aquestes gents
s'ho estan passant a mi conó a Santorini,
en fi, la Menorca,
és espectacular, això.
Doncs s'ha enfadat
perquè ella considera
que s'està donant més informació
a vídeos íntims de la flotilla,
les festes que fan a bord,
els moments de joia i alegria que tenen,
tots dient
anem a salvar el món
i no el veritable objectiu de la flotilla.
La Greta, que és una nena emprenyada,
no li falta raó.
No, no, eh?
Aquí som team Greta, eh?
Perquè les altres coses
que s'estan publicitant des del propi,
eh?, des de la propi flotilla,
doncs, en fi,
fan pensar una mica,
o van...
poden arribar a donar-nos arguments
que Greta Thunberg no està per hòsties, eh?
No, no, no.
Ella té la missió d'anar a ajudar a casa,
cosa que em sembla fantàstica,
però no li agrada massa,
doncs, a tota aquesta parafernàlia eròtico-festiva, eh?
No.
Ella continuarà formant part del comitè organitzador,
però ja no...
ja no viatjarà,
fins i tot ha marxat del vaixell
on anava, doncs,
el comandament de la flotilla
i s'ha anat amb un altre vaixell.
La Colau està en aquell vaixell?
El vaixell.
Home, home.
Ah, ja ha preguntat.
O sigui, ja no van juntes.
Ha de Colau segueix.
Ja no van juntes.
En el vaixell insígnia, eh?
Oi, oi, oi.
El book insígnia de vacaciones en el mar, eh?
Vacaciones en el mar.
Molt bé, molt bé.
Doncs a veure com acabarà això.
A veure com acabarà.
Sempre diem que dic que acabi molt bé,
però costa de païr a veure com acabarà.
Vinga, va.
Que partit més rejuvenit.
Per què?
No ho sé.
Ja t'he vist més jove.
Hòstia, en Joan, 7 anys de sobre.
Què li ha passat?
No sé què et passa,
perquè el món de les cadires,
el món del sofà sempre és un món entranyable, eh?
Doncs resulta que galeries del Tresillo,
que jo em pensava que ja no existia.
Sí, hòstia, sona com antic, eh?
Galeries.
És que podria ser com...
Galeries Preciados.
Sí, el Cepo, eh?
El Cepo.
O Pasito a Pasito a Bazar Perpinyà.
Oh, oh, oh.
No ens ressona galeries del Tresillo
com una cosa molt caduca.
I tant, i tant.
Amb aquella olor a pols ja...
És com el Forés, el Forés també, eh?
Resulta que galeries del Tresillo
s'instal·la a Matró.
Justament demà a la plaça Miquel Viada
inauguren una botiga de galeries del Tresillo a Matró
i fan un acte com a mínim curiós
a la plaça Miquel Viada, insistim,
on col·locaran el sofà,
no la cadira,
el sofà més gran de Catalunya.
Un sofà que ja tinc jo que no entra al meu pis, eh?
Ni a la botiga, quasi.
6 metres de llarg per 3 d'alçada.
Què vol dir 3 d'alçada?
Què vol dir 3 d'alçada?
De llarg quan te n'he ara, alçada?
Clar, és que és un sofà gegant, eh?
Clar, clar, clar.
Escolta, i...
O sigui, a casa meva o hi ha sofà
o hi ha tele.
Exacte.
O i taula.
Escolta, però galeries del Tresillo
crec recordar que hi havia estat a Mataró, ahir.
Això no ho sé, però...
Ostres, és com un d'aquells...
Sí.
Com una mica...
Baron Dandy, eh?
M'ha recorregut.
Baron Dandy.
Baron Dandy.
Quina colònia, és terrible.
Hola, des d'aquí una salutació a tot el col·lectiu
de gent que utilitza aquesta colònia,
que és Matamosques, això.
Hi ha algun bar a Vilassar de Mar?
Sí.
Que fa olor a Baron Dandy.
Sí, sí, sí, sí, entre altres coses.
Entre altres coses.
Escolta, recuperem, imbécil del dia.
Home!
La nostra gran secció.
Home!
Vinga, Joan.
Avui, a més a més, amb dos candidats.
Porto 4 dies reclamant, finalment,
l'últim dia de la primera setmana de la temporada.
M'engegues la secció!
I qui té el doctor Sonor d'ocupar aquesta secció?
Primera d'aquesta temporada, va.
Sí, i amb dos candidats.
Oh, oh, oh.
Matins punt sí, matins punt no.
Que no han faltat candidats, eh?
De la setmana.
Ahir vam tenir algun de Rasqui que podia haver entrat
en aquesta secció, diguem, imbècil del dia,
que és una mica guadiana, eh?
Surt i desapareix quan a mi em ve de gust.
Exacte, exacte, no hi ha més.
Doncs a veure què em sembla.
El primer, vol de passatgers París-Còrsega.
Sí.
No va poder aterrar a Còrsega l'aeronau.
Va estar més de 30 minuts donant voltes.
No trobava en pista.
No hi havia aparcament, no hi havia aparcament.
No trobava en pista el motiu.
Ah, tant sí.
I això és cert, eh?
Ai, ai.
El controlador de la torre de control
es va adormir durant el mitjà.
Es veu que no hi havia ningú més
que el pogués despertar.
Va dir, em posaré l'alarma.
Saps allò que fas que poses l'alarma?
Sí.
Sí, sis i dos, sis i tres, sis i quatre.
Però allà es va quedar dormidat com un bé.
I l'avió no ha donat bon sort que els avions...
Sí.
Hem d'explicar que sempre porten un 20% més
de combustible del necessari.
I sempre hi ha aeroports propers,
o gairebé sempre.
Bé, clar, el tema és,
el tio devia dir,
quant falta per què riu el proper avió?
Un, un, un, un.
El de París.
Un hora.
Un hora.
El de París.
Un hora, entre el retard i tot,
vaig a fer una becaïneta
i el tio es va quedar allà...
Oh, somi...
Tu pots estar així,
però és perquè, efectivament,
hi ha trànsit aèria,
hi ha tempestes...
Sí, no, no, no.
Però perquè es dormi el tio
de la torre cultural...
A més a més,
en un lloc de tanta responsabilitat
no pot haver-hi un tio sol.
No, és que...
No, i un tio va estar irresponsable
pel que sembla.
Devia anar cansat,
devia anar cansat.
Moltes hores.
Aquest és el nostre primer candidat
de la sessió.
I el segon candidat...
Atenció!
No sé quina t'agrada més.
Quin és el segon candidat?
Aquí m'has d'ajudar perquè...
A veure.
No sé si imbècil és la situació
o els protagonistes.
Vale, va.
Partit de la Lliga Russa.
Sí.
Jugador expulsat.
Sí.
Se'n va del camp
i es treu la samarreta
i la regala a un aficionat
i se'n va al túnel de vestidors.
Sí.
L'àrbitre, via bar,
revisa l'acció
i veu que li ha d'anul·lar
la targeta vermella.
Li anula la targeta vermella
i el fa tornar.
Però el senyor no tenia samarreta.
Però que ja estava al túnel.
Ja estava al túnel.
Quasi la dutxa.
Ja la dutxa.
I el van anar a buscar
i...
i anava sense samarreta.
Llavors, va haver d'anar
a buscar l'aficionat.
Devuélveme lo que és...
Que hay de lo mío.
Que hay de lo mío.
Devuélveme mi camiseta.
Devuélveme la camiseta.
És meravellós o no?
És meravellós.
Quina t'agrada?
Quina et quedes?
Hòstia, està difícil, eh?
Jo quasi que em quedo...
A veure, per imbècil,
pobret, el controlador.
Però per allò bona fe,
mira, per entranyable
em quedo amb el jugador.
Que que va, doncs, comprat.
Devuélveme la camiseta
i a l'aficionari va tornar.
Ara, al final de partit,
suposo que li havia tornat, home,
te la regalo.
A veure, hem d'esperar
que ara li va tornar, eh?
Curiós, curiós.
Escolta, que bonica és la cançó Glòria, eh?
Sí, home.
Foli.
La Glòria de l'Humberto.
Home, home, aquí has tocat.
Has tocat molt de l'or.
Dale, Humberto.
És molt bonica.
Què deia la cançó avui?
Seria el contrari a l'imbècil del dia.
Ah, mira.
És a dir, la persona que...
L'estupendo del dia, podíem dir.
Sí, m'ha cridat l'atenció i...
Què he fet?
Mira, es tracta de Madeleine Manson.
Madeleine Manson és una dona sueca
de 81 anys
que ha passat, doncs, una vida treballant
al costat del seu marit.
El seu marit va morir
fa 9 anys per una malaltia.
Va entrar en una depressió.
I la Madeleine, doncs,
s'ha aconseguit recuperar
els seus 81 anys
reconvertir-se en DJ.
És la DJ...
que ho peta a Estocolm
i fa unes sessions,
això que es diu ara el tardet,
el vespre, això...
Hòstia, m'he dit al revés.
Tardet és vespreu.
Doncs, amb unes sessions
Glòria 50+, eh?
Oh!
Això l'ha ajudat
a recuperar-se
d'aquesta depressió.
Un aplaudiment
per la mare.
Clar que sí.
L'entranyable del dia,
li direm.
L'entranyable del dia, eh?
Que segueixi per molts anys
fent de DJI.
Molt bé, m'ha agradat.
Són moltes històries
de superació.
Sí, sí, sí.
Clar que sí.
Sí, senyora.
81 anys, DJI.
I què?
A tope?
Clar que sí.
Deuen demanar cançons, també.
Sí, pensa que hi ha DJI.
Ella va amb una llibre...
Això és cert, eh?
Va amb una llibreteta.
Sí, sí.
Perquè té poc domini digital.
Sí.
I va apuntant
amb una llibreteta
de manera manual...
És que és enranyable, això.
És enranyable.
Escolta, pensa que hi ha DJI
de la nostra època
dels 80-90,
que ja tenen gaire bé
també els 80, eh?
Sí.
Vinga, va, més coses.
Vinga, entrem en el DeLorean.
Vinga.
Si em sembla,
perquè no sé exactament
com estem de temps,
però jo crec que hem d'arrencar
el darrer viatge
d'aquesta primera setmana
de la poc que ens passa.
Tal dia com avui,
1941,
naixia Cas Elliot.
Segurament,
Cas Elliot
no ens vindrà al cap
No, no me viene nada, eh?
Però si hem de dir
que era cantant
de mames
en de papes,
doncs ja ho tindrem
una mica més ubicat.
Els somnis
de Califòrnia.
Per molts anys,
un dels grans.
Per ser,
aquesta cançó serveix
per si mai
al cotxe
o a casa
o als auriculars
on sigui,
dieu,
em funciona a l'estèreo?
Doncs us poseu aquesta cançó.
Escolteu això.
Va per una banda
i per l'altra.
Exacte, escolteu.
Si us sentiu
per una banda
i per l'altra
és que funciona
perfectament el estèrio, eh?
T'ajuda a acompanyar
el moviment del cap, eh?
Sí.
Segons se't marca...
Ara et toca a tu,
ara et toca a tu.
Orella esquerra,
orella dret.
Orella dret.
Molt bé,
per molts anys
el líder cantant
de mames
en de papes,
que moltes vegades
els confonem
amb els Beach Boys,
però podien ser
guisins germans,
però no ho són, eh?
També tenen
Monday, Monday, eh?
Sí, senyor.
I cançons que, per cert,
comparteixen amb els Beach Boys, eh?
Sí,
les mateixes cançons.
Què més tenim
en aquest DeLorean?
Doncs hi havia un senyor
que es dedicava
a desplomar pollastres
per una empresa.
Sí.
Però que alhora
li agradava molt
fer música.
Sí.
I li agradava molt
moure els malucs, eh?
Era un tal
Chubi Checker
que es dedicava
a desplomar pollastres
i que un 19 de setembre
de l'any 1960
va rebentar
els números 1
als Estats Units.
Jo no sé
on te vas portar
al DeLorean
l'última vegada,
però això va fi
com una rosa.
Per cert,
aquest cap de setmana
que hi ha nit de comerç,
que hi ha pedalada,
que costarà aparcar a Vilassar de Mar.
Que pot plourar diumenge a la tarda.
Sí.
Costarà més
del que és habitual
aparcar a Vilassar.
Te'l quedes tu, eh?
Sí, sí.
Me l'emporto, això.
Vinga, va, Joan.
Què més?
I deu anys després
del twist
de Chubi Checker,
1970.
La dama,
una de les grans, eh?
Ens hem de posar de peu.
Deiana Ros.
Home, en sàbata el dia
com avui,
300.000 setmanes
dominant les billboards
amb aquesta peça preciosa.
Té,
tè,
tè,
tè,
Una de les grandíssimes, eh?
Una de les grandíssimes.
Estàs molt bé, Joan?
Què més tenim?
Home, eh...
M'agradaria escoltar una miqueta més.
Escolta, sí, home, sí.
Escolta, eh?
Deia Nadalé.
No hi haurà mai muntanya prou alta, jo.
Remember life holds to you, one guarantee, you'll always have me.
And if you should miss my love, one of these old days.
If you should ever miss the arms that used to hold you so close,
or the lips that used to touch you so tenderly.
Just remember what I told you the day...
Tenim més dilúdian, avui?
Doncs sí, l'any 2005, al Regne Unit,
van decidir fer un estudi per a veure quin grup, quina banda,
era la que havia sumat més números us.
Sí.
Segurament ens pot venir al cap Queen, per exemple, Rolling Stones.
Deirre Streets.
Deirre Streets, estem parlant del Regne Unit, eh?
Sí.
Doncs, no, Queen queda en la segona posició,
Rolling Stones en la tercera.
I número 1, una habitació tota fosca, Tato Kuo.
Oh!
Oh, oh, oh, oh!
Un grup que a mi personalment m'encanta.
I em cau especialment bé el seu cantant, Francis Rossi,
que sembla que s'hagués caigut a l'exil de la joventut.
Però al tio no li passen els anys 76 anys,
teida, porta la mateixa marxa.
I grup que podríem posar a la carpeta tiquismiquis...
Sí, senyor.
De grups o cantants, els quals, segons el nostre entendre,
que no tenim criteri, no se'ls ha fet prou justícia.
Carpeta tiquismiquis per Status Kuo.
amb el Whatever You Want!
Mi certes és jo disim çok mal.
No!
Fins demà!
Sí, tenim un... Puturru de foie, te'n recordes?
Home! Home!
Grup musical humorístic...
Ha sonat mai en el Poquens Pass?
Jo crec que Puturru de foie...
No ho sé, hauríem de buscar a l'hemeroteca del Poquens Pass.
Vull que soni aquesta temporada.
Vull que soni Puturru de foie.
És un repte que...
Puturru de foie, per què ho portem?
Perquè avui, un 19 de setembre de 2010,
l'estat espanyol plorava la mort de José Antonio Labordeta,
que va ser membre d'aquest grup humorístic Puturru de foie.
Va ser polític, escriptor, professor, cantautor...
I clar, dos grans àudios ens porten quan parlem de la bordeta.
Un és el canto de la libertà, que estem escoltant.
Veremos una tierra que ponga libertad.
Hermano, aquí mi mano será...
Doncs saps que jo era seguidor de Puturru de foie,
segurament més pel nom que una altra cosa,
i resulta que no sabia que havia format part aquest senyor de...
No ho sabia, de veritat, eh?
I l'altre gran àudio és aquest que segurament tots i totes ens hauria agradat
o ens agradarà algun dia poder protagonitzar en seu parlamentària i dir això.
Però, hombre, yo voy tranquilamente.
¿Pero no puedo hablar aquí o qué?
Coño, a ver si no puedo hablar aquí.
A la mierda, joder.
A la mierda, joder, a la mierda, joder.
Passaran els anys i ens continuarà, doncs, a fer.
Arrencant com a mínim simpaties, eh?, el bo de la bordeta.
Sí, senyor, Joan, quin gran poc ens passa, quin gran Dilorian.
Només ens queden mig minut per repassar.
Mig minut per dir-te que avui fa quatre anys que esclatava Combrevieja, eh?,
el volcà de la Palma.
Sí, senyor.
I en la crònica d'avui, una 3, 5 i 7 de la tarda,
doncs, repassarem l'agenda pels propers dies
amb activitats com la nit de comerç demà, la pedalada diumenge.
Farem la prèvia de la setmana de la gent gran
que arrencarà, doncs, dijous vinent.
I també, doncs, parlarem amb l'omi,
que ahir el tenies tu aquí sentat, Oriol Contreras,
responsable de l'Oficina Municipal d'Informació del Consumidor,
que ens avançava una mica les línies mestres de la temporada
que ell veu en la secció que col·labora amb nosaltres, eh?
ciberatacs, per una banda,
i el sobreendeutament, diu, familiar, molt atents,
perquè val molt la pena escoltar aquesta secció.
Joan Escofet, moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé, tinguis molt bon dia,
molt bon cap de setmana,
t'escolto a la 1 al migdia, 3, 5, 7 de la tarda,
i dilluns ens tornem a saludar.
Dilluns, que entrarà ja la tardor astronòmica.
Qualsevol cas, moment, com sempre,
per recordar que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1,
parlant de tot.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar,
què passa al món, les entrevistes d'actualitat,
i obrim la caixa de l'entreteniment.
De dilluns a divendres, de 10 a 1,
parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi, que estem d'estrena.
Mireu, aquest estiu ha passat per la ràdio l'Èrica Castillo.
L'Èrica Castillo ha passat a la ràdio,
ens ha presentat un projecte xulíssim,
que es diu Libre i Moxillera.
Es tracta d'així, a grans trets,
de consells per a dones que volen viatjar soles.
Com va venir aquí la ràdio,
amb la seva energia que ens va encomanar,
vam dir, hòstia, això ha de ser una secció del Parlen de Tot.
I, dit i fet, li vam proposar i va dir, ja mateix.
I com que ella es llença a la piscina,
nosaltres encara ens llencem més a la piscina.
I avui ens estrenem, no és l'horari habitual,
normalment vindrà els divendres a dos quarts de dotze,
però avui,
circumstàncies de l'agenda d'entrevistes del matí,
ens visita aquesta hora.
Èrica Castillo, bon dia, bona hora.
Bon dia, què tal, com esteu, família?
Com va?
Molt bé, i tu?
Jo estupenda, molt feliç d'estar aquí.
I nosaltres?
Escolta, t'has llançat ràpid, eh?
Ja, ja, és que jo falant, saps?
Jo em sento a casa molt fàcil.
Moltes gràcies.
Que bé, no, gràcies a tu,
a tu per jugar amb nosaltres
i portar-nos aquest libre i motxiller al Parlen de Tot.
Tenim nou mesos per anar per parlar de viatges,
de consells, etcètera.
Però avui volem conèixer una mica el projecte.
Ja sabem que el vas explicar,
però per aquella gent que suave perda
volem que ens expliquis el projecte.
Per tant, des d'ara i als pròvies minuts
parlem del libre i motxiller.
Erika, libre i motxillera.
Que ets més libre o ets més motxillera?
Jo crec que com a bon aquari, lliure.
Lliure, lliure com el mar.
Bon aquari, això vol dir que a febrer...
Janer, janer.
Janer, janer, exacte.
Molt bé, escolta.
I què és libre i motxillera?
Doncs mira, el libre i motxillera
és un projectes,
que potser queda malament que ho digui jo,
però és un projecte que surt molt de l'ànima,
molt de dins,
de voler compartir la meva passió
dels viatges en solitari
i d'aquest viatge d'autoconeixement meu
que he fet durant aquests anys
viatjant sola,
sobretot per Europa i Sud-amèrica.
I bé, és una mica d'aquest voler compartir,
de lo meravellós que és el món
i dels aprenentatges que pots tenir tu
quan viatges sol o sola,
de veure tot el que hi ha
i sobretot conèixer-te a tu
a través d'altra gent,
que és meravellós.
Et pot preguntar l'edat?
Sí, tinc 33, 33 anys.
33 anys.
I tu quan vas començar a viatjar sola?
Doncs mira, jo crec,
és que tinc un bloqueig així una mica,
al meu cap,
no sé si entrenia entre 16 i 18.
Vaig començar sola, sí.
16 i 18, una nena?
Sí, jo tenia un mapa un dia
allà a la meva habitació
i jo somiava en fer allò
i un dia li vaig dir a la meva mare,
bueno, així ho explico una mica ara bé,
però jo estava a la meva habitació
tramant coses i jo pensava,
és que jo tinc ganes ja de viatjar, saps?
Què vol dir tramant coses?
Doncs que jo tenia aquest desig
de viatjar sola
i no volia ningú,
perquè a més jo sempre soc una mica rebel.
Quan tothom va de viatjar,
jo no, saps?
A l'estiu no,
jo a l'estiu treballo
i a l'hivern me'n vaig.
Llavors va ser com,
m'amoré a anar a algun lloc,
però clar,
jo ara li diré a la meva mare
que avui marxar sola,
em dirà,
estàs boja, no?
A la teva mare,
perquè és la teva mare,
però gairebé tothom,
d'això en parlarem, eh?
Sí, sí, bueno, clar, això.
Sí, i llavors, bueno,
vaig comprar un bitllet baratet
i vaig dir,
doncs mira, adeu.
A on el bitllet?
Me'n vaig anar a Bèlgica.
A Bèlgica?
Bueno, escolta.
Sí.
Així va començar una miqueta...
Bé, a veure,
que ets una dona lliure i motxillera,
això tu ja ho portaves al néixer,
està clar,
tu vas a executar-ho als 16-17 anys.
Però et dic una cosa,
el projecte em si de dir,
hosti, estic fent una cosa molt xula
i això ho vull compartir i tal,
és a dir,
el llibre i motxillera de veritat,
com i quan va néixer?
Uah, això m'encanta, eh?
És que jo m'emociono.
Mira,
això va passar l'any passat.
Jo sempre havia volgut fer
Sud-amèrica amb motxilla,
és una cosa que em fa molta il·lusió,
i l'any passat
jo tenia una feina que treballava en remot
i quan vaig passar el període de prova
vaig dir,
aquesta és la meva,
vaig agafar la meva motxilla
i em vaig marxar,
Sud-amèrica de dalt a baix.
Hi havia un moment
que em sentia,
no sé per què,
vaig sentir una mica
una crisi existencial,
allò del típic diumenge
que dius,
hòstia,
el demà és dilluns he de treballar,
hi havia alguna cosa que em removia
i pensava que la vida
ha de ser alguna cosa diferent,
o sigui,
no pot ser només treballar
i passar-s'ho bé,
jo se suposa que estic viatjant
i m'ho estic passant superbé,
però hi ha algú a dins
que em diu que hi ha algú més,
saps?
Llavors vaig pensar
que què podia fer jo
que m'agradés
i que pogués aportar valor al món,
i vaig dir,
cony,
si aquí la gent m'està dient
que bé
i que com ho faig
i que no sé què,
doncs serà que hi ha dones
que volen viatjar soles
i que no s'atreveixen,
llavors jo vaig dir,
jo tinc que llançar un projecte.
I li vaig posar
el llibre i motxillera
perquè durant sis mesos
que vaig estar per allà a Sud-amèrica,
doncs va haver-hi de tot,
van haver-hi moments molt bons,
van haver-hi moments
que no m'han senten molts,
de fet això em va passar
quan quasi em treuen
el queixal del seny,
i va ser com un...
Quasi em treuen el queixal del seny?
No, no, al final me'l van treure,
però en aquell moment...
No vull imaginar-me
ni quin dentista ni com era,
o era bé?
No, no, era meravellós,
un altre prejudici que jo...
Ah, mira, a veure.
Que em deien,
home, és que clar,
aquells països,
ves a saber...
No, no, m'han tractat perfecte.
I vaig pensar,
veus, Erika,
vagis on vagis,
sempre portaràs la teva
motxilla d'històries
i tant per lo bo
com per lo dolent,
que la gent diu,
és que me'n vaig a desconnectar a Bali,
no, no,
és que estàs a Bali
i els teus problemes
estant amb tu.
I em vaig dir,
hòstia,
jo sóc una llibre i motxillera,
saps?
I llavors per això
li he posat aquest nom.
Que xulo,
em fa gràcia perquè dius,
me'n vaig a fer
Sud-amèrica de dalt a baix,
com qui diu,
vaig del Castell de Borriaga
a la greu,
és a dir,
vaig a fer una caminadeta.
Mig any fora,
però tu, clar,
tu regues un dia a casa
i dius,
eh,
que me'n vaig a fer
Sud-amèrica de dalt a baix.
Bueno,
clar,
tot això,
t'ho estic dint així molt fàcil,
però tot això
ser econòmica,
perquè, clar,
una cosa és dir,
bueno,
me'n vaig 15 dies,
sis mesos són un requeriment
de saber-te gestionar,
també gestionar
les teves emocions
i planificar.
Eh,
sentar-se en un mapa
i dir,
vale,
això és meravellós,
però què hi ha a veure aquí?
Quines zones són conflictives?
Quines?
No,
on puc anar?
Si em passa alguna cosa,
què em queda fer?
Vull dir,
dir-ho és molt fàcil,
però després,
fer-ho i llançar-se,
renunciar a tot el que hi ha,
no de dir,
bueno,
una feina fins aquí
o dir adéu als teus amics
o el que sigui,
no?
No és fàcil.
I tu decideixes
compartir aquest projecte
a través de les xarxes,
etcètera.
I quin retorn tens?
Clar,
és que,
hòstia,
ens sobte,
tots obrim els ulls,
i va sola?
Sí,
sí,
va sola,
ella sola.
Quin retorn tens
d'aquest llibre i motxiller,
perquè això,
estàs animadíssima.
Clar,
a veure,
jo en aquell moment
em feia vergonya
compartir aquest procés
i ara penso,
dic,
que burra que vaig ser,
no?
Perquè em feia vergonya
mostrar aquesta part
de vulnerabilitat.
de fet,
fa poc vaig penjar un vídeo
que sortia jo plorant
que realment jo sentia
que aquell viatge
ja havia acabat.
Portava sis mesos,
estava destrossada,
ja no podia més,
era com,
ja m'he cansat de veure coses,
ja vull tornar a casa meva
i tenir el meu llit
i tot,
no?
i en aquell moment
i en aquell moment
ho vaig mostrar
com a més
en el meu perfil personal,
que és
Érica Caol,
o sigui,
de Castillo Oliver,
les dues primeres
lletres,
i més a la meva família
i tot això,
i els meus amics,
que,
bueno,
de tot el món ja,
perquè tinc pocs amics,
ara jo estic més repartits,
n'hi ha,
clar,
és que aquesta gent
no s'estranya
perquè són igual que jo,
no?
Però la gent de peu de carrer
em miraven,
inclús homes,
em diuen,
és que els tens molt ben posats,
dic,
és que no entenc
per què no,
per què no puc sortir
o per què m'he de quedar
a casa,
o entens el que vull dir?
O sigui,
el trist per mi
és tenir la por
de fer les coses
i no fer-les.
Llavors,
doncs,
sempre he tingut
un bon feedback
del meu projecte.
Clar,
això té una cosa,
bé,
a veure com ho explico,
això,
i una cosa positiva
que tu vas de viatge
que dintre les coses
que et trobes
doncs també hi ha coses
que no són positives,
però això
et sugestiona una mica
la teva vida?
És a dir,
clar,
les amistats,
tu les deixes
i tu,
la família hi són,
no sé si a l'hora
de tenir parella,
si tu has plantejat o no,
o si et planteges
algun dia,
doncs,
tenir descendència o no,
tot això,
tu ho planteges
perquè tu ets
libre i motxillera
des del moment que neixes
i fins a sempre.
Clar,
mira,
molt bona pregunta.
Bé,
jo de fet vaig començar
en el cau quan era petita
i tinc una foto
d'allò amb la meva motxilla
i tot muníssima,
però,
clar,
el meu estil de vida
és una mica,
no sé si nòmada,
però no és el típic convencional
de dilluns a divendres,
eh,
i dissabte anem,
no sé,
anem a dinar a casa la iaia.
No,
no funciona així.
Els meus amics
i la meva família,
les meves parelles,
ara tinc una parella
i ho entenc perfectament
perquè és que si no seria anul·lar
la meva identitat totalment,
no?
Però,
sí,
clar,
a mi m'ha donat molt que pensar,
no?
I veure gent diferent
i dir,
l'estil de vida d'aquesta gent,
no?,
el veus des de fora i dius,
jo podria viure així
o no podria així
i també et fa compensar
l'estil de vida que tens tu,
no?,
amb els valors de la gent
o hi ha societats
que són molt més tradicionals
i penses,
ostres,
jo,
això m'agrada o no m'agrada,
no?,
i et fa replantejar tot,
però, bueno,
tots els viatges passen el mateix,
eh?
vull dir,
és normal.
de viatges en parlarem,
parlarem d'exemples,
de països,
de viatges,
d'anècdotes,
sobretot què significa viatjar sola
i sobretot trencar l'estigma
que no es pot viatjar sola,
una dona pot viatjar sola
i li donarem idees
i li donarem,
i ja us convido ara mateix
a seguir el perfil de l'Èrica,
libre i motxillera,
perquè hi ha coses superinteressants
i a part d'aquest viatge
a Sud-amèrica,
eh?,
va començar a Bèlgica,
una mica en zona de confort,
podem dir,
zona de confort,
sí o no?
Sí, sí.
En quin moment et vas sentir
dir, hòstia,
ara ja no estic a la zona de confort,
en quin moment d'algun viatge?
Bèlgica t'he de dir
que va ser una mica fail,
va ser una mica desastre
aquell viatge,
però tot bé,
però que m'he sentit fora
de la zona de confort
va ser l'últim
que he fet a Irak
i vaig estar a Irak
i a Turquia,
t'estic mirant als ulls
i tens més por
tu que jo.
ja no per fer d'anar sol
que sí,
em faria por.
És igual,
encara que vagis amb un autocart
tenia molta por.
Aquest te'l guardes,
aquest vull una secció
d'Irak-Turquia.
Perfecte.
Clar,
jo ja he sortit
de la zona de confort
i anava a posar-se una mica
a la gola del llop,
no?
No,
al contrari,
de veritat ho dic
i perquè molta gent
m'ho diu,
en bran,
és que no et fa por,
dic,
és que no passava res
absolutament,
o sigui,
no hi ha guerra ni res,
o sigui,
està tot bé,
i s'ha de saber on vas,
no?
Però el primer
és com que tothom s'espanta,
però on vas allà?
Sembla que busquis perill,
no sé què,
no?
No,
vull dir,
s'ha de posar en context
que és veritat
que la tele
és tot guerra i destrucció,
no?
Però...
Hi ha altres coses.
Després no,
exactament.
Després no és així.
Hi ha algun objectiu,
aquesta,
pròximament allò de dir,
va,
que aquest país l'haig de...
Bueno,
objectius a nivell
de projecte
de libre motxiller
en tinc molts.
A nivell d'objectius
de viatge,
tinc ganes de tornar a Irak,
però a la part del Kurdistan,
perquè ara al març
fan el festival de l'any nou
i això em crida l'atenció.
Sí,
anes a celebrar l'any nou allà.
Bueno,
seu any nou,
no sé jo,
de veritat,
jo no sé molt
i vaig als llocs
i em deixo sorprendre.
Entens?
Diferencies el tema
de què és libre motxiller
i els teus viatges,
però estan allà mateix.
No,
ho faig tot junt,
o sigui,
a nivell de...
Quan dius,
els meus projectes
de libre motxiller
en tinc molts,
a veure,
quins?
Clar,
mira,
jo vaig escriure un llibre,
vaig escriure un llibre
en aquest...
Entre que estava allà,
entre la...
Estava a Xile,
allà entre el desert
de la Tancama,
de passant de...
Bueno,
doncs des de Bolívia a Xile
i allà se'n va córrer
doncs fer un llibre
i el vaig escriure
i el tinc acabat
i aquest any
el vull publicar.
El que passa que...
Com es diu?
O com es dirà?
No ho sé.
El llibre...
Amb el llibre motxillera.
No, sí, sí,
clar,
però li he de buscar
així un títol
que sigui maco
i una portada
que sigui representativa.
això per un cantó.
Després, doncs,
en tinc altres projectes així
que encara no es poden dir
que es poden anar desvalant
però a poc a poc
i aquest de Turkmenistan,
doncs sí...
Ai, perdó, Turkmenistan.
És que m'he equivocat del nom
perquè la part de Kurdistan
se m'assembla el nom
però fan el festival de Nou Ruth.
Llavors, aquest sí que també
m'agradaria acostar-lo
però soc conscient que...
Que és una mica...
O sigui, ja dins dels destins
poc convencionals
doncs aquest és un destí
bastant fora, no?
De que potser la gent
no li pot interessar tant.
I quan estàs aquí
què sents?
A on?
A casa.
A casa.
Ara, aquest any,
com que estic muntant aquest projecte,
em sento tranquil·la.
O sigui, em sento tranquil·la
amb moltes ganes,
amb moltes ganes,
però durant molts anys
he sentit aquest...
com ganes de marxar-me
una altra vegada, saps?
I al final també s'ha de distingir
una mica com són
els viatges de plaer
o els viatges
perquè estàs fugint d'alguna cosa, no?
De trobar-te a tu mateix
o d'afrontar algunes coses
a la teva vida.
Però com et comentava,
cada viatge és un camí
d'autoconeixement
i l'últim ja
ja em vaig conèixer molt a mi
així que ja,
més de les meves sombres
ja no puc fugir més, saps?
O sigui, ja
ja em conec perfectament
i ja em sento tranquil·la.
Tu pots desconnectar
o anar-te a buscar a tu mateixa
i dir, deixeu-me en pau.
Clar, tu amb 33 anys
no cal donar explicacions
a gaire bé ningú o a ningú,
però clar, amb 16 sí.
No és normal
que una nena
o una noieta de 16 anys
digui, no, mira, escolta,
jo me'n vaig a viatjar...
A veure, no és normal, perdó.
Normalíssim.
No és habitual,
diguem-ho d'aquesta manera.
Bueno, però com et deia,
la meva mare, pobra,
ja està molt acostumada.
Jo sempre he sigut molt lliure,
he sigut una nena
molt d'anar al meu rotllo
i els meus pares
mai m'han controlat.
Allò de...
És que has d'arribar a les 5
o has de fer això.
No, perquè per història de vida
ja he sigut una persona
molt responsable.
Llavors, si jo
dic que faig alguna cosa,
saben que ho faré igual.
D'una manera o una altra.
Llavors, si no és el mateix
de dir als teus pares
amb 16 anys, amb 15,
amb els que tinguis, no?
Inclús hi ha gent de 40
que no ho ha fet mai, no?
De dir, me'n vaig a la loco.
No, no.
Mira, me'n vaig,
estaré aquí
i aniré d'aquí a aquí
amb aquest transport
i, a més,
aniré-ho controlat.
Que així, de lluny,
es pensen com
mira, aquesta se'n va així.
No, home, no.
Saps que les coses bé.
Érica, tu tens por a la vida?
Algo?
Perquè jo t'ho dic.
Jo en tinc 51.
Sí.
I em fotaria por viatjar sol.
Potser és perquè no ho he fet mai, eh?
És com aquell que va al cine sol, no?
Hi ha gent que diu
he anat al cine sol.
Bueno, fantàstic,
si quan es tancen els llums
tampoc pots patalar xerrada allà.
Però en qualsevol cas
un viatge és diferent, clar.
A veure, jo a mi
aquesta pregunta que em fan
m'agrada molt preguntar
perquè m'ho pregunta molta gent.
És com
darrere la por que tens
de viatjar sol
hi ha alguna cosa.
Què és?
És estar sol?
És no saber gestionar la soledat?
No.
És m'avorriré?
Què és?
Jo crec que no és cap cosa d'aquesta
sinó és el confort
d'anar acompanyat amb algú
quan passi alguna cosa.
Perquè una cosa és agafar un avió
i anar-te'n a Menorca.
Sí.
I estàs allà a Menorca
i fantàstic,
si vols anar sol.
I l'altre és anar-te'n, per exemple,
al Sud-amèrica, no?
Sol, no?
De dir, hòstia,
em passarà alguna cosa, segur.
En mitjà any em passarà alguna cosa.
És el confort, a vegades,
deixa-ho dir així,
el consol de tontos, no?
De dir, mal de muchos,
és el consol de tontos.
Sí.
però en qualsevol cas de dir,
hòstia,
estic acompanyat, no?
Puc parlar amb aquesta persona
i dir, escolta,
ajuda'm, fes alguna cosa.
Clar que allà també hi ha gent,
evidentment, eh?
Però és una mica això.
M'agrada que em facis aquesta pregunta
perquè a l'entorn de tot plegat
generarà la secció d'aquesta...
fer reflexionar algú
perquè estic segur que hi ha
una persona,
una dona o un home,
un noi o una noia,
que s'ho està plantejant,
això de viatjar sol.
I segurament té l'estigma
de la societat
i els seus propis prejudicis, no?
De dir, escolta,
que em veia rotllo...
Sempre ens amaguem darrere una por
per no fer-ho?
O una excusa?
Jo crec que sí.
I la de no és el moment,
ja ho faré, no?
Cadascú, jo ho deixo com a reflexió,
que cadascú pensi el per què,
que també pot ser que no és un suficient,
que no t'interessa el suficient
o no és una prioritat
i no passa res.
Però s'ha d'escarrebar una miqueta més.
I la teva pregunta és
si tinc por a alguna cosa?
Doncs si et dic que no,
seria mentida, no?
Però ara mateix no em ve res a la ment.
Jo soc més de...
Si s'ha d'aprovar alguna cosa,
s'ha fins al final, saps?
I ja està.
O sigui, em fan por com coses,
però em fa por el fracàs, per exemple.
Em fa por fracassar el meu projecte.
Em fa por...
No sé, que a ningú li interessi del que parlo
o que no em vagi bé, no?
Però por, per exemple, a morir-me
o que em passi alguna cosa, no.
Saps?
El teu projecte és molt televisiu, saps, no?
Ah, sí?
Això, home.
Ah, bueno, pues...
Ara que està de moda això...
Fa un xou.
No, ja no com a xou, eh?
Sinó com a dir, hòstia,
ja que fan això, com ho feien allò,
espanyol, no com es deia?
Espanyolos en el món,
o callajeros viajeros.
O callajeros viajeros i tot això.
penso, escolta,
no és el mateix viatjar sol allà.
Escolta, libre i moxillera, me voy.
M'encantaria, eh?
M'encantaria fer un reality, així.
Imagina's?
És un reality, eh?
No, no, però seria veritat,
perquè jo no...
No, no, això dels postureos, no.
Jo seria el que veiéssiu de veritat.
I el fet de viatjar a prop o lluny,
és a dir, escolta,
quan t'has anat de...
He anat a les Bames, hòstia,
clar, o he anat aquí a Menorca,
potser està més tranquil el que ha anat a Menorca
que el que ha anat a les Bames, no?
Ja.
El fet de viatjar a lluny
té alguna cosa a veure amb això o no?
Ah, què?
El tema de la por?
Sí, no, no, ja no de la por,
sinó...
A vegades és postureig, porno.
Ah, ja.
A veure, clar, és que en funció
dels interessos que tu tinguis,
jo, per exemple...
Tu no aniries a un todo incluido.
No, no, jo m'avorreixo, això, no.
Què dius?
Què dius?
No, mira, just...
Mira, ara que ho dius...
Sembra passada parlàvem amb el meu millor amic,
en Joan,
que se'm va anar a Punta Cana.
Li dic, què tal, Punta Cana?
Diu, pues, no ho sé,
perquè està tot el dia a l'hotel
i només hem sortit un dia.
Dic, Joan, tio, no em diguis això.
Diu, sí, dic, mira, jo veus
aquest viatge, quant t'has gastat?
Digue'm.
I em diu, pues, no ho sé,
si em va dir 2.000 euros.
vaig pensar, és que amb 2.000 euros.
Jo les virgueries que vaig.
Ja no pels diners,
sinó per les experiències que t'emportes,
perquè estàs amb un todo inclòs
i no veus res.
Llavors, la gent que se'm veu...
No cal, no, a Punta Cana.
No, no cal.
Ves-te'n a, no sé,
per aquí i ja està.
Però és en funció
del moment de la vida en què tu estàs
i del que tu necessites.
Jo, per exemple,
a les Bahamas,
considero que és un destí...
un destí...
Doncs a mi els peixos m'agraden,
però, vols que digui,
tampoc m'apassionen.
No m'hi veuràs pas.
Un destí que és com més
per llunes de mel
o gent que li agrada més
la vida marina,
tranquil·litat...
És igual,
a dir, Bahamas,
com podia dir...
Sí, vale.
Però, clar,
en funció dels interessos
de cadascú.
I tu saps
d'octubre més.
Que pots estar igual
de tranquil a Menorca?
Absolutament.
Absolutament.
Això s'ha de mirar.
Però no,
no m'hi trobaràs
amb un cinc estrella.
Ja t'ho dic jo que no.
Has estudiat turisme, oi?
Sí.
I has treballat aquest estiu, no?
O encara estàs treballant?
Estic treballant encara.
Encara.
Estàs en un hotel.
Correcte.
En un hotel.
I tu,
els teus clients
que venen a l'hotel,
al poble on estàs
o a la ciutat on estiguis
en aquest hotel,
et canviaries per això?
Aquest destí o vindria o no?
No, perquè pensa que,
de fet,
a veure,
també és veritat
que jo estic ara aquí
a la costa
i la tipologia
de client
és molt diferent,
però
nosaltres tenim
molts clients britànics
i, a més,
les motivacions d'un client,
segons la nacionalitat
i també
el que estàvem dir
abans, no?,
de la història de vida,
no són les mateixes
que les meves.
Jo no me n'aniria
a un hotel
per quedar-me tot el dia
a la tombona
i a la piscina,
perquè jo viatxo
per tenir
connexions autèntiques,
per aprendre
què menja la gent,
com parlen,
què pensen,
com es mouen,
vull dir,
no et dic que vulgui sortir
de la zona confort sempre,
però,
entens,
vull
vull
alguna cosa diferent.
Llavors,
clar,
jo quan els veig
no em sento identificada
amb ells,
però entenc que
es tenen una altra motivació.
Has fet amics?
A l'hotel?
Pel món, pel món.
Ah, pel món.
No, no, a l'hotel.
Moltíssims, moltíssims.
Sí, sí, sí.
Moltíssims.
Escolta,
se'ns està acabant ja el temps.
És que ens ho passem massa bé,
ja.
Ens ho passem massa bé,
però la setmana que ve
ja entrarem en matèria
i serem,
vull que m'expliquis
el tema de viatjar a l'estiu
o viatjar a l'hivern
no viatjar,
les avantatges
de viatjar a una època
o a l'altra,
perquè tu l'estiu
això de viatjar no.
Jo a l'estiu
no m'hi veureu
de viatge.
No.
Per mi és una etapa
com més de reflexió
i de pensar en viatges
cap al...
Ara, bueno,
ja la setmana que ve
us ho explicaré,
perquè si no m'emociono
i no acabem.
Però això de viatjar
al setembre o octubre...
El setembre o octubre està bé,
a part les tendències turístiques
estan canviant molt.
Digue'm on te'ns portes
la setmana que ve.
Què tal Croàcia?
Ah, mira!
Croàcia mola, eh?
Croàcia està molt bé.
Està molt xulo.
Doncs és un destí
bastant recorrent
últimament, Croàcia.
Sí.
No hi ha estat,
diuen que és preciós, eh?
S'està tornant famós, ara.
Sí, sí, sí.
Doncs escolta,
hi ha un país
que no fa tant
que no està en guerra, eh?
És molt collós.
Si aneu a Croàcia,
mireu la cara de la gent.
La cara de la gent.
Sí, la fisonomia,
no sé,
la fisonomia,
les vibracions.
On te'ns podem trobar?
Va,
Libre i Moxillera.
Instagram.
A Instagram,
em podeu trobar
a Libre i Moxillera
i estic construint
la meva pàgina web,
així és que aviat
també em trobareu
per Google.
La setmana que no la tindràs?
No, encara no.
És que ho estic fent
super, super,
amb molt d'amor,
amb una persona
que confio plenament
i ho estem fent
poquet a poquet.
I penjaràs els podcasts
aquests a la web o no?
Home, doncs si em deixes,
sí, no?
Home, si em deixes,
són teus.
Estupendo, vale.
Però si són teus, no?
Vale, vale.
Doncs sí.
Érica Castillo,
mil gràcies.
T'has sentit a gust?
Moltíssim.
Gràcies a vosaltres.
Cada setmana t'esperem.
Ja tinc ganes d'anar a Croàcia, jo.
Doncs vinga,
agafa la motxilla,
marxem.
Però atenció.
Sí.
No anem a Croàcia
amb la maleta i a la platja,
que podem anar-hi, eh?
Evidentment, faltaria més.
No, no, agafem la motxilla.
I després explico per què.
Va.
Doncs vinga,
fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Adéu.
Parlant-ne tot
amb Jaume Cabón.
Les notícies de les 11.
Bon dia,
segon contacte amb l'actualitat
d'aquest divendres 19 de setembre del 2025.
Jordi Bujol demana seguir telemàticament
el seu judici per evitar els desplaçaments a Madrid.
La família de l'expresident sosté
que no està en condicions d'assistir presencialment
a totes les sessions de la vista
que ha de començar el 24 de novembre.
Fons judicials han indicat
que els fills de l'expresident
han fet la sol·licitud donat
al precari estat de salut del seu pare,
que té 95 anys,
i altres vals que diuen
serien els desplaçaments a Madrid.
Bujol depèn de l'ajuda
a terceres persones
per fer el seu dia a dia.
La família no ha al·legat demència sobrevinguda,
però sí que sosté
que li costa mantenir un diàleg fluid
i no té el cap clar.
Descriuen fonts judicials
consultades pels mitjans de comunicació.
El macrojudici està previst
que arrenqui el 24 de novembre
i que ell i la resta d'acusats
declarin al final.
Això implicaria
que no s'escoltarà el testimoni de Pujol
fins al maig de l'any que ve,
ja que el judici està previst
que acabi el 14 d'aquell mes mateix.
42 sessions de judici
li esperen.
Més notícies.
Junts insisteix
que les negociacions amb el PSOE
no van bé
després de reunir-se a Suïssa.
Els de Carles Puigdemont
diuen que així
ho han advertit els socialistes
i afegeixen
que prendran decisions
aquesta tardor.
Després d'haver-se reunit a Suïssa
amb una delegació del PSOE,
Junts insisteix
que les converses amb els socialistes
no van gens bé.
Segons diuen,
fons del partit
asseguren que aquest ha estat
el tema principal
de la trobada
que se celebrà
coincidint amb l'inici
d'un curs polític
que estarà marcat al Congrés
per la votació
sobre la delegació
de les competències
en immigració a Catalunya
i per la negociació
dels pressupostos generals
de l'Estat.
Després de dos intents fallits,
l'oficialitat del català a Europa
sembla que encara
haurà d'esperar.
El canceller alemany
Frederic Merz
ha frenat Pedro Sánchez
en una reunió
dels dos líders a Madrid.
El president del govern espanyol
ha tornat a exigir
celeritat.
Fa 40 anys
que esperem aquest moment,
assegurat.
Però el canceller
ho ha refredat
i ha contestat
ser com n'és de complicat
cada llengua
multiplicant la necessitat
de traduccions.
Així,
tot Merz
ha confiat la solució
a la intel·ligència artificial.
Ha dit,
crec que a mitjà termini
hi podria haver
una bona solució
perquè gràcies
a la intel·ligència artificial
ja no necessitarem
intèrprets.
Alemanya està
al capdavant dels països
a qui l'oficialitat
del català,
el gallec i l'eusquera
genera més dubtes,
unes reticències
legals i econòmiques
que mantenen
una desena d'estats,
entre els quals
hi ha Itàlia,
els Països Baixos,
Suècia i Finlàndia.
A favor,
hi ha països com
Portugal,
Irlanda,
Bèlgica o Dinamarca.
I és que ja fa
gairebé dos anys
que el ministre d'Exteriors
José Manuel Álvarez
va introduir
la proposta
a l'ordre del dia
al Consell Europeu,
però en tot aquest temps
no s'ha aconseguit
trobar unanimitat.
Ho explicàvem a les 10,
la Sagrada Família
assolirà la cúspida
dels 172 metres i mig
d'altitud
de la Torre de Jesucris,
la construcció
més alta de Barcelona
el 2026,
segons preveuen
els responsables
de la Basílica.
La intenció és inaugurar-la
coincidint
amb l'acte central
del centenari
de la mort
d'Antoni Gaudí,
per la qual
s'ha sol·licitat
al Vaticà
la visita
del papa
Lleó VI.
El Barça
va sortir triomfal
de l'infer
de Newcastle
en el debut
a la màxima
competició continental.
Els blauranes
han resistit
l'empenta inicial
dels britànics
i de mica en mica
van anar
agafant el control
del maig.
Els dos fitxatges
de l'estiu,
Joan Garcia
i Marcus Rashford,
van acabar convertint-se
en els artífecs
de la victòria.
Una aturada
del porter de Seyent
va habitar un gol
de Barnes
a la primera meitat.
A la represa
la inspiració
de Marcus Rashford
va donar els tres punts
als de Hansi Flick.
Des del centre
del teu dial
Vilassar Ràdio
Segueix-nos a les xarxes
Som a Facebook,
Twitter i Instagram
Ahir vaig veure la Maria
I com està la seva filla?
Encara és complicat
però es troba molt millor.
Les Bernajús
són uns equipaments
d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes
de violència sexual
pioners al sud d'Europa.
En un entorn amigable
els infants
i les seves famílies
són atesos
per psicòlogues,
pediatres
o treballadores socials.
se centralitzen
tots els serveis d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós
itinerari d'entrevistes.
Actualment
ja hi ha 13 centres
Bernajús operatius
arreu de Catalunya.
Si és petit
o coneixes
algun cas
de violència infantil
truca al 116-111.
Amb qui parles?
Amb la Maite.
M'agradaria ajudar-la
però no me'n surto.
Les dones que estan
o han estat
en situació
de violència masclista
tenen dret
a recuperar-se
del procés viscut
així com també
els seus fills i filles.
I és per això
que tenen a la seva disposició
16 serveis
d'intervenció especialitzada
que els ofereixen
suport integral
per ajudar-les a aconseguir-ho.
Per accedir-hi
no cal haver denunciat
l'agressor
i es fa per iniciativa pròpia
sempre que ho necessitin
si han patit
qualsevol tipus
de violència masclista
en qualsevol àmbit.
Maite?
012
La millor resposta.
Els contenidors intel·ligents
ja s'han posat en marxa
Vila Sà de Mar.
A partir d'ara
i si separem correctament
els residus
augmentarem el percentatge
de recollida selectiva
i ajudarem a mitigar
l'emergència climàtica
i a protegir el medi ambient.
Fem de la nostra vila
un referent
en la separació
i reciclatge de residus.
Vila Sà de Mar.
Viu-la.
És única.
No s'assembla a cap altra.
Les seves veus
són la teva veu
i parlen la teva llengua.
L'emissora municipal
el teu punt de referència.
Vila Sà Ràdio.
Segueix-nos en directe
a través de
vilasaradio.cat
cada dia
de dilluns a divendres
de 10 a 1
parlant de tot.
Repassem
l'actualitat
de Vila Sà de Mar.
Què passa al món?
Les entrevistes
d'actualitat
i obrim
la caixa
de l'entreteniment.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Estrenem la segona
hora
i estrenem
de nou
una altra
Fem Salut.
Primera setmana
de temporada
18 temporades
ja del parlant
de tot.
La temporada
que Vila Sà Ràdio
celebra 45 anys
d'història.
Una secció
que no té
45 ni 18 anys
però en té molts
que és el
Fem Salut.
Una secció
que cada 15 dies
ens porta a parlar
d'aspectes
relacionats amb la salut
amb els actius
principals
en aquest cas
de la salut.
Per una banda
des de l'Ajuntament
de Vila Sà de Mar
des de la Regidoria
de Salut Pública
d'altra banda
el cap
doctor Marriera
el cap
de Vila Sà de Mar
de l'Institut Català
de la Salut
i per altres
també parlem
sovint
bastant sovint
amb establiments
sanitaris
tels com farmàcies
i òptiques
en aquest cas.
Comencem
un Fem Salut
el dia 10 de setembre
es va celebrar
si voleu dir
d'alguna
d'aquesta manera
o es va commemorar
el dia internacional
en contra del suïcidi
per prevenir
en aquest cas
el suïcidi
i avui volem parlar
amb les nostres convidades
d'aquest tema
que moltes vegades
és tabú
moltes de les periodistes
no sabem
la nomenclatura
que hem de fer servir
moltes vegades
estem una mica
no dic despistats
però una mica
perduts
en aquest tema
i avui ens va molt bé
les nostres tres convidades
per trencar tabús
trencar estigmes
i posar-li
les paraules
que hi hem de posar
comença
el fem salut
Marta Casas
tècnica de salut pública
de l'Ajuntament de Vilassa de Mar
molt bon dia
molt bon dia
com estàs?
bé
molt bé
moltes ganes
de començar
la nostra nova temporada
la Marta és la productora
d'aquesta secció
perquè jo
com me'n vaig incorporar
de vacances
l'1 de setembre
vaig arribar
i l'obrir
que vaig veure a l'ordinador
ja era tot el fem salut
de la temporada
per tant
escolta
és molt important
això
doncs gràcies Marta
per estar aquí
de res
al contrari
ha anat bé l'estiu?
bé
jo he treballat
has treballat
ara faràs vacances
sí senyor
fantàstic
doncs
per altra banda
també tenim una
persona que ha vingut
diverses vegades
en aquest espai
la Ramei Galindo
referent de benestar emocional
comunitari
de l'EAP
i la Sada Mar
de l'Institut Català
de la Salut
Ramei bon dia
molt bon dia
com estàs?
molt bé gràcies
tu hi has fet vacances?
jo sí
és bo eh
pel benestar emocional
sí també va bé
desconnectar una miqueta
clar que sí
i avui
deixeu-me
que saludi
una cometa especial
que li agraeixo moltíssim
que hagi vingut a la ràdio
mira jo sempre dic el mateix
Montse Bautista
bon dia
bon dia
jo sempre dic el mateix
quan algú ve a parlar
d'un llibre
que he fet un llibre
quan he vingut a parlar
de la meva cançó
de la meva exposició
de coses que a tots ens alegra
la vida i la mirada
està molt bé
que vinguin a la ràdio
però és molt difícil
a vegades venir a parlar
dels temes
com el que avui ens ocupa
que a tu t'ha tocat
de molt a prop
i et toca de molt a prop
per tant
t'ho agraeixo moltíssim
que avui
t'hagis predisposat
a assentar-se aquí
la Montse
pertany a l'associació
Mans Amigues
i em diu
ara sóc secretària
però abans era presidenta
diu
és igual
si és que fem el mateix
hem de posar càrrecs
i fem el mateix
és d'aquestes associacions
que tothom podria ser president
secretari
tresorera
i el que faci falta
sí o no
sí o no
fem de tot
molt bé
de la Fundació Hospital de Mataró
estem dins del clúster
de la Fundació Hospital de Mataró
sí
què és l'associació
Mans Amigues
bueno
Mans Amigues
neix arran
de la pèrdua
de la meva filla
i
vam morir per suïcidi
fa 11 anys
avui n'hagués fet 32
o sigui
tenia 20
i tot el que vaig aprendre
en el dol
tot el que vaig rebre
d'ajuda
i tot el que vaig
l'experiència en si mateixa
doncs vaig decidir
que l'havia de compartir
amb altres persones
que havien de fer aquest camí
que és un camí molt dur
molt dolorós
amb molta incomprensió al voltant
amb una societat
que no t'entén
i que t'ignora
moltes vegades
perquè no et volen mirar
de cara
de frent
i vaig pensar
que havia de posar
el meu granet de sorra
avui eh
justament avui
fa 11 anys
avui
no
avui la meva filla
hauria fet 32 anys
avui seria el seu aniversari
seria el seu aniversari
o sigui
avui és el seu no aniversari
el seu no aniversari
i abans m'has dit una cosa
fora d'entendre
que és això que dic
de la nomenclatura
que ara parlem
de la paraula suïcidi
etcètera
com ho hem d'expressar
m'has dit
la seva vida
es va congelar
sí
perquè les últimes fotos
que tenim
tenia 20 anys
per tant
ella sempre tindrà 20 anys
en el nostre record
què vol dir
que la societat
us ignora
a qui ignora
a vosaltres
els que heu patit
els supervivents
són les persones
que hem perdut
algú
per suïcidi
i ens diuen
supervivents
perquè
el trauma
o el dolor
que genera
és comparat
es pot comparar
amb les persones
que han sobreviscut
un camp de concentració
o un tsunami
o un desastre natural
molt bèstia
o sigui
el nivell de trauma
és aquest
per això ens diuen
supervivents
però no puc entendre
que la societat
us ignori
en aquest sentit
sí
perquè és un tabú
per un tema
de religiós
pensa que
fins a l'any 82
o 83
no enterraven
els morts
en el cementiri
en Campo Santo
no es podien enterrar
tenien que estar fora
llavors
aquí hi ha un pes
molt fort
de la religió
que és pecat
llevar-te la vida
vas contra
la llei de Déu
llavors aquí
arrosseguem
creences
molt estranyes
llavors és el tabú
no se'n parla
fins al punt
que hi ha famílies
que diuen
que ha mort
d'accident
o que ha mort
d'una altra cosa
ho tapen
ho dissimulen
llavors això
comporta més dolor
encara
perquè no pots
ni tan sols
dir què ha passat
el tema religiós
té molt de pes
amb el tema
dels suïcidis
encara avui dia
no és el d'abans
evidentment
però encara avui dia
doncs sí
tenim moltes coses
per parlar avui
Marta
no és
no vull semblar
és a dir
una cosa freda
però
si posem dades
damunt la taula
aquí es parla molt
d'accedents de trànsit
no?
el principal
vas per l'autopista
i veus
aquest any han mort
200
que és una barbaritat
evidentment
però realment
en el suïcidi
no hi posem
la prevenció del suïcidi
no hi posem
tant d'èmfasi
oi?
no
precisament
les dades
recents
que hi ha
de morts
a Catalunya
són de
260
crec
d'accidents
de trànsit
que és una barbaritat
però
per altra banda
n'hi ha
més del doble
crec que eren
uns 600
i pico
de persones
que han mort
per suïcidi
aquest any
suposo que són
dades del 24
parlo d'un any natural
parlo d'un any natural
que això és una barbaritat
que és molt
però el que sorprèn
és del
del molt
que parlem
dels accidents
de trànsit
i de la prevenció
cosa que està molt bé
però clar
tenim gairebé
el doble
de persones
que han mort
per suïcidi
i és un tema
que pràcticament
no en parlem
i crec que
bueno
hi ha la necessitat
que comencem
a parlar d'això
per poder-ho
no gerir
és el factor
de mort
més elevat
en població jove
mort habitable
s'entén?
sí
dels 14
als 30 anys
ara parlem
la remei
però deixa'm
primer de tot
ja començar a posar
les paraules
digues Marta
no
que hem comentat
la dada
de les persones joves
però que també
abans ho comentàvem
no podem oblidar
les persones més grans
a partir de 70
exacte
però a partir d'una edat
pots morir de mort natural
és
de jove també
però és molt més difícil
per tant parlem
d'aquesta mort
habitable
anem a posar paraules
anem a posar paraules
i ho comparàvem
potser mal comparat
però ho comparàvem abans
no fa tants anys
mal dolent
mal lleig
per no dir la paraula càncer
i ara això
s'establir
és una paraula
que no agrada
però és la paraula
que és
clar
suïcidi
és el mateix
però
quan ens ha escoltat
la Montse ens estava escoltant
quan fèiem una mica
el briefing
podem dir aquí fora
dèiem
s'ha suïcidat
i deia
no
ha mort
per suïcidi
comencem a posar
les paraules
com toquen
no?
sí
correcte
el llenguatge
és important
perquè estem transmetent
qui té la culpa
de l'acte
si estàs dient
s'ha suïcidat
li estàs transmetent
la culpa
a ell
automàticament
no?
si dius
ha mort per suïcidi
és una circumstància
com pot ser
qualsevol altra
el component
de la culpa
és que és molt fort
en aquest cas
no?
llavors
la culpa
moltes vegades
te la fas
tu mateixa
què no he fet
què he fet malament
què no he dit
què tenia que haver dit
què havia d'haver fet
i si hagués fet
la culpa et bombardeja
constantment
i llavors
la culpa també
pot venir de fora
de la mirada
dels altres
a vegades
la gent et mira
no et diuen res
però la manera que et mira
em diuen
aquesta m'està culpant
m'està dient
no te n'has donat compte
no has sabut
no?
la culpa a vegades
dintre de la família
entre la parella
no?
entre
germans
i tu per què
no vas bé
i tu per què
li vas dir això
vull dir que la culpa
pot ser molt
dolorosa
i molt trencadissa
llavors hem d'intentar
és una de les lluites
més grans
que hi ha
dins del suïcidi
fer que la culpa
s'esvaeixi
és que la culpa
és molt
traicionera
la culpa
de vegades
l'utilitgem molt
la paraula
així és com hi ha
paraules que no
la culpa
l'utilitgem molt
i dius
culpa
què vol dir la culpa
aquí té la
l'hauríem de canviar
per responsabilitat
en tot cas
no?
però la culpa
ha estat
o la culpa ha estat
meu
bueno la culpa
hi ha coses que
que no és un tema
de culpabilitat
per exemple
ets culpable
si assassines algú
això sí
però no ets culpable
hi ha un altre component
en aquest dol
que és la vergonya
que no n'hem parlat abans
hi ha famílies
o persones
que els fa vergonya
dir
el que ha passat
i llavors
ho dissimulen
la vergonya
també està implicada
aquí
vergonya
culpa
tabú
ràbia
vull dir
hi ha unes emocions
molt intenses
i molt barrejades
Remei
ara parlarem
de la prevenció
perquè la prevenció
un pot pensar
potser
amb tota la ignorància
del món
però un pot pensar
normalment
normalment diuen
que quan una persona
doncs
vol suïcidar
no ho explica ningú
hi ha vegades
que no ho nota
hi ha vegades
que
oi si estava molt bé
això és una cosa
que hem escoltat
moltes vegades
clar llavors dius
prevenció
com podem prevenir
clar
no és anar a dir-li
escolta vine cap aquí
que tens un problema
sinó que sigui la pròpia persona
que digui
hosti potser sí
que em poden ajudar
perquè el suïcidi
no és d'avui per demà
aquí hi ha un problema
i ara parlem del trastorn mental
perquè la Montse també ha dit
una cosa molt interessant
parlem de la prevenció
en aquest cas
clar
una part molt important
és informar
i que deixi de ser
un tema tabú
perquè si no
sembla que
les coses que et passen
les has de viure
en solitud
i que no es poden explicar
perquè té aquest punt
estigmatitzant
no encara
crec que és important
poder informar
la població
que tots en algun moment
podem tenir
ideació suïcida
perquè si estem
en un moment
complex per nosaltres
a tots
ens pot passar pel cap
aquest tipus d'idees
llavors
normalitzant això
i fent entendre la gent
que potser
aquest és un senyal
d'alerta
de quan arribis a aquest punt
potser és el punt
d'anar a demanar ajuda
si això
ho anem normalitzant
la idea és que
es pugui anar prevenint
i que la gent
se n'adoni
de quan està arribant
a un punt potser
de no retorn
i poder fer alguna cosa
abans que hi hagi
l'amor per suïcidi
Quins factors de risc
podem veure
o com podem ajudar
o com podem percebre
que una personalitat ajuda
perquè a vegades
també sents aquesta empenta
no?
Digui va
anem
t'has de deixar ajudar
Clar
a veure
és complex
però
una de les coses
que potser
podem començar
com a
a veure
com un factor
de risc
o que hi ha alguna cosa
que no va bé
sempre són canvis
de conducta
o de comportament
tant per
persones que deixen
de fer coses
que són rutinàries
per elles
com persones
que comencen
a fer altres coses
que fins ara
no havien fet
o sigui
cap a les dues vessants
no?
Evidentment
doncs
gent que comença
a fer
documents
legals
quan encara
per lògica
no acabaria
de tocar
es comença
a acomiadar
de certes persones
comença
a regalar
certs objectes
per exemple
sobretot
l'aïllament
persones que veus
que comencen
a aïllar
del seu entorn
de les seves amistats
deixen de fer coses
que els agradaven
es tancen una miqueta
en si mateixos
doncs tot això
ens hauria de cridar
l'atenció
i evidentment
si algú ens diu
és que he pensat
que estaria millor
mort
o que estaria millor
sense mi
això
és un indicador
d'anem a seure
i explicar-me
què et passa
i si tu en aquell moment
sents que és massa
perquè també hem d'entendre
que potser no estem preparats
perquè algú ens expliqui
que està pensant
o en tot això
saber deriva
sempre va lligat
a una depressió
no
perquè la Montse
ens deia abans
que no tots els malalts mentals
els suïciden
evidentment
ni tots els que suïciden
són malalts mentals
exacte
és així
no va lligat sempre
a una depressió
no
diguem que l'emoció principal
si n'hem de triar una
seria la desesperança
i la desesperança
no té a veure
amb un diagnòstic
sí que és veritat
que la depressió
hi ha una desesperança
molt intensa
però tothom
pot experimentar
aquesta desesperança
sense tenir
cap trastorn
lligat
una altra cosa
que hem de trencar
l'estigma
i això els mitjans
de comunicació
també tenen
la seva responsabilitat
a part de la nomenclatura
però això és un debat
que segurament
a casa
els que ens escolteu
ho heu parlat
més d'una
i dues vegades
és molt valent
és molt covard
i la Montse diu
no, no, no
ni valent
ni covard
què és una persona
una persona
que té ideacions
suïcides
és una persona
que pateix
que té molt de dolor
i té tant de dolor
que
que
que el pot suportar
la vida
llavors
no és que vulgui morir
és que vol deixar de patir
a més és això
i vosaltres
des de l'associació
com treballeu
en aquest sentit
m'imagino que clar
una part de la fundació hospital
els CAPS
en aquest cas
el de Vilasamar
també treballa
en aquest sentit
hem de parlar
del pla de seguretat
per la prevenció
de conductes suïcides
i de recursos sanitaris
perquè moltes vegades
és un tema
de recursos
de la xarxa pública
de cara al conducte
suïcida
al nostre país
com treballeu
de quina manera
treballeu
des de l'associació
que esteu a Mataró
Nosaltres
bàsicament
el que fem
és acompanyament
en el dol
tenim dos grups
un grup terapèutic
que el porta
una psicòloga
per pèrdues
més recents
i un altre grup
que és GAM
per persones
que ja han passat
o han transitat
un període
de temps prudencial
i ja poden
participar
d'una manera
més natural
i a nivell
de prevenció
doncs
quan arriben
diades
o festes així
intentem participar
i col·laborar
amb altres associacions
a Catalunya
que en som cinc
ara en aquest moment
a Catalunya
d'associacions
que treballem
i treballeu de la mà
eh?
sí, sí
estem tots
en contactats
i tenim relació
constantment
sí
parlem en remei
d'aquest pla
de seguretat
per la prevenció
de conductes
suïcides
i també hi ha
qui som
dels recursos
sanitaris
a la xarxa
pública d'atenció
és un pla
que és
bueno
era 2021-2025
estem esperant
a veure què passa
en 2026
però
al final
és la necessitat
de fer aquesta prevenció
i té diferents
línies
com d'actuació
una més
d'informar
a la ciutadania
que és
sempre al voltant
del dia 10
es torna a fer
amb tota la cartelleria
es recorden
tots els números
es fan
llegits de manifest
l'altre
és fer accions
més comunitàries
de també
perdre una informació
a la població
i l'altre
que crec
que és també
superimportant
que és formació
dels propis
professionals
sanitaris
o sigui
dins del cap
ens anem
reciclant
per així dir-ho
ens anem formant
sobre
el codi
de risc suïcidi
tenim també
un codi
de risc suïcidi
que és
tots els professionals
del cap
quan reben un pacient
i comencen a fer
un seguit
de preguntes
llavors allà
si detecten
alguna cosa
comencen a fer
unes preguntes
més tancades
i a partir d'aquí
es prenen decisions
si es pot fer
un seguiment
des de primària
conjuntament
amb salut mental
depèn del risc
es deriva
directament
a l'hospitalària
i és una miqueta
la manera
de poder fer
aquesta prevenció
que el personal
sanitari
també estigui format
la Montse va sentir
en el cap
per tant
la prevenció
és clau
tot el tema
de salut
en aquest tema
també és clau
la prevenció
com es pot
prevenir això
com es pot
fer prevenció
és el que ha comentat
aquí la Remei
des de salut mental
primària
és la primera línia
de foc
és on t'arrebren
primer la gent
hi ha una estadística
que diu
que el 50%
de les persones
que han comès
suïcidi
l'últim mes
s'han visitat
atenció primària
per tant
si en aquell moment
s'hagués detectat
alguna cosa
potser alguna persona
s'hagués pogut evitar
clar
ells parlen des d'un punt
de vista sanitari
del cap
la persona
que pugui anar allà
jo parlo des d'un punt
de vista
personal
a casa
al cercle d'amistats
familiars
a casa
tots
podem fer prevenció
tots
a qui és el que
volem anar a parar
com podem fer prevenció
quan una persona
està malament
d'alguna manera
notes canvis
notes actituds
diferents
notes maneres
de vestir
de pensar
de
invertir el temps
en l'oci
d'una manera
o d'una altra
de treballar o no treballar
d'estudiar o no estudiar
vull dir
canvis importants
llavors
això s'ha de
s'ha de vigilar
i anar de la mà
dels sanitaris
bueno
crec que també és important
això
que la ciutadania
sàpiga que
que hi ha telèfons
que hi ha serveis
d'atenció
llavors si el familiar
en aquell moment
està veient aquesta situació
i no sap molt bé
què fer
doncs que sàpiga
que també pot recórrer
aquests telèfons
que també es dona
aquest acompanyament
i aquesta assistència
als familiars
no per això que té
aquest tipus d'ideacions
suïcides
si parlem d'edat
parlem d'edat
una persona adulta
no sé si la madurez
porta a pensar
d'una altra manera
o intentar deixar-se ajudar
i la persona jove
és més compulsiu
més impulsiu
en aquest cas
hi ha diferència
entre això
o quan una persona
té aquestes ideacions
és igual l'edat
i l'estatus
que tingui
és que depèn
de moltes coses
sí que la resposta
potser no és
la que volíeu
però
clar
aquí intervenen
molts factors
tants personals
de la pròpia persona
com
de l'entorn
quan una persona
està en un punt
on la desesperança
és molt forta
això vol dir que
una mica
això explicat
fàcil
si
estàs en aquest punt
de si mires cap enrere
veus que res ha anat bé
mires el teu present
i sents
que res està bé
i que tot allò
que tu estàs intentant
fer com a esforç
no està ajudant-te
a sortir d'on estàs
i mires cap al futur
ni el veus
perquè ja no el contemples
llavors això
independentment
de l'edat
que tinguis
si això
t'agafa fort
Marta
hem parlat
de 600 persones
l'any passat
el 2024
però clar
en aquest número
són persones
que doncs
han mort per suïcidi
però hi ha moltes altres
que ho han intentat
i aquest és un altre factor
no ens pensem
que només hi ha 600 persones
ni poden veure-hi
unes quantes més
no sé
ara no dic cap no
perquè no ho sé
molt sent abans
sí
hi ha una estadística
que diu que
de cada mort per suïcidi
o de cada suïcidi consumat
hi ha 20 intents
sí
per tant
si multipliques
són 10 persones
moren per suïcidi a Catalunya
setmanalment
10
si multipliques per 20
són 200 persones
a la setmana
i fan un intent
aquí cal posar-hi
alguna cosa més
que prevenció
aquí hem d'estar
tots
disposats
a parlar-ne
obertament
societats
administracions
a veure
és un problema
molt greu
això
és un problema
molt greu
després hi ha
una altra estadística
que diu que
el 50%
de les persones
o sigui
nosaltres
aquí som 4
dos de nosaltres
en algun moment
de la vida
ho hem pensat
o pensarem
que volem morir
cal
cal posar-hi esforços
des de tots els anvis
de la societat
perquè tots en algun moment
la vida
ens apreta tant
ens apreta tant
ens apreta tant
que tenim ganes de marxar
allò de dir
ostres me n'aniria a dormir
ojalá me n'anés a dormir
i no em despertés
no puc més
amb la meva vida
això també és tenir
idees ensuïcides
és un pensament
és un pensament
que pot ser
la primera llavor
d'altres idees
que poden anar venint
perquè una cosa
és el pensament
després hi ha el pla
el projecte
on
com ho faig
quin lloc
quin mètode
tot això
a vegades
és una planificació
de mesos
clar
és que potser
també s'ha de trencar
com aquest mite
que la gent que suïcida
vol morir
la gent que suïcida
vol deixar de patir
correcte
llavors
si podem fer prevenció
en tot el que és
la part de com gestionem
el que ens passa
i la part emocional
potser també estem donant
altres eines
alternatives
i el morir
deixa de ser
com una opció
d'apa i vaga
aquest patiment
que jo tinc
està
està molt bé
el que acabes de dir
una persona
que té aquestes idees
no vol dir que vulgui morir
vol deixar de patir
i se li ha de fer entendre
d'alguna manera
i d'aquí tots
en som responsables
que hi ha maneres
de deixar de patir
per tant
doncs
interessant
estan sortint temes
força interessants
i parlem des de la ignorància
en aquest cas
doncs
la nomenclatura
la manera d'explicar-ho
la manera de tractar
els supervivents
per suïcidi
deixem de buscar
culpabilitats
perquè això no
no existeix
insistem
la culpa
la té algú
que si tu
agradeixes a algú
ets culpable
però una persona
que viu al costat
d'una persona
que se té la vida
per suïcidi
no té cap mena
de culpabilitat
en aquest cas
i això
m'imagino
que aquest és
els termes
que treballeu
a l'associació
sí
perquè la culpa
és una de les emocions
que està més present
llavors
costa molt
treballar
el tema
superar això
és molt dur
sí sí
clar
imagina't
en qualsevol
mort natural
la persona en dol
ja es planteja
si podria haver fet
què no podria haver fet
com ho podria haver evitat
si hagués fet
alguna altra cosa
doncs quan
si és dur
parlar-ne ara
és dur
se't fa dur
se't tanca l'estómac
si ho pateixes
és terrible
per tant
doncs aquí també
hi ha suport
a la persona
supervivent
al suïcidi
per part d'administracions
o sanitat
hi ha suport
en aquest cas
o
Montse
és allò
m'he tingut que buscar
normalment
t'has de buscar
tu
t'has de buscar
associacions
gràcies a Déu n'hi ha en 5
jo quan
vam viure a casa
vaig anar
a Dessas
a Barcelona
l'any 2014
i era l'única
que hi havia a Espanya
amb tot el territori
només hi havia
una associació
estava a Barcelona
i feia dos anys
que estava creada
del 2012
he imaginat
Estats Units
jo vaig mirar
Estats Units
Canadà
etc
l'any 1940
ja tenien grups
de dol
per treballar
el suïcidi
o sigui
imagina't els anys
que portem de retras
en quan
a parlar-ne
en quan
a fer
aquests espais
d'acollida
en quan
a fer
no sé
naturalitzar-ho
d'alguna manera
no?
o sigui
aquí
tot era pecat
tot era tapat
tot era
no es pot parlar
és que si ja costa
fer el dol
o parlar del dol
que és una cosa
que està a l'ordre del dia
en el nostre dia a dia
el dol
d'una mort
per malaltia
una mort natural
clar
una mort per una persona
que ha fet un suïcidi
a veure
ha de ser més dur
per tant
pregunto
us sentiu recolzats
la resposta és no
en aquest cas
no
no
has de buscar ajuda
tu
en el teu entorn
i
bueno
doncs ara hi ha més
més suport
però m'imagino
fa 20 o 30 o 40 anys
havia de ser horrorós
havia de ser horrorós
es tapava també
fa 20 o 30 o 40 anys
es tapava
és que no hi havia
cap altra opció
o ho tapaves
o si era tan evident
potser no te n'havies de marxar
del poble
i no te n'havies de marxar
a una altra comarca
jo què sé
no ho sé
el que feia la gent
però realment
havia de ser molt dur
doncs per sort
eh
s'han posat les piles
o ens estem posant les piles
més a poc a poc
del que es voldria
però
amb seccions com aquesta
i
ens impulsa
la Marta
des de
la Regidoria de Salut Pública
veiem doncs
que hi ha una finestra
una mica l'optimisme
de dir va
que ens hi posarem
tard però ens hi posarem
escolta
què més podem afegir
jo
donem-vos les gràcies
sobretot a la Marta
per haver
proposat
aquesta
aquesta trobada
i
doncs
compartir amb la gent
doncs que
si tenen
qualsevol malestar
per petit que sigui
que el comparteixin
amb la persona
que tinguin al costat
que busquin
la mica amiga
de confiança
o que vagin al cap
li expliquin al metge
em passa això
no puc dormir
tinc pensaments
que
que ho diguin
que no s'hi quedin
per dintre
tenim dret
que tot té remei
tot té remei
oi que tenim dret
a dir un dia
com estàs
mira avui no estic bé
no estic bé
però sempre ho vestim això
molt bé
molt bé
o bé estic bé
tenim dret
és que vivim en una societat
molt individualista
i molt d'imatge
i això ens està perjudicant
també
a l'hora de dir
tinc un mal dia
o porto una mala temporada
tinc una mala ratxa
és com que no està permès
no està permès
dir
mira doncs avui no estic bé
no passa res
no
vols que parlem
anem a fer un cafè i parlem
clar
doncs això és el que hem de fer
sí senyora
explica'm què et passa
no parlem de futbol
no parlem de pel·lícules
parlem de com et sents
que ets a dintre
no vestim la realitat
correcte
molt bé
Marta i Ramé
que estàveu dient coses
i us sentia
potser recordar
recordar els telèfons
no?
sí home clar
és veritat
no m'hem parlat
sí home
telèfons, webs, xarxes
el que faci falta
el que tingueu de
nosaltres també
evidentment
ho publicarem això
al web
i posarem tots els enllaços possibles
que per
per tots els recursos
de les persones que ho necessitin
va
telèfons
bueno tenim el 061
Salut Respon
que també tenen un servei
específic per atendre
ideació suïcida
o
tant
persona
afectada
com familiars
també el 112
que és l'hospitalari
tenim el 024
tenim
per l'adolescent
hi ha un servei
específic
que es diu
Obrofil
tenen un número de whatsapp
però crec que des del web
també poden
obrir xat
o
buscar el telèfon
directament
sí el tens
sí
ai se m'ha apagat
Marta
de fet el 061
Gencat.cat
posa
061
una veu contra el suïcidi
ho posen així
també hi havia Montse
des de l'any
86
ho vaig mirar
l'altre dia
el telèfon de l'esperança
el telèfon de l'esperança
ara ho estava pensant
és una línia
que porta molts anys
tenen moltíssima experiència
i tenen professionals
molt preparats
sí o no?
sí
jo el telèfon de l'esperança
ho he dit
realment
fan una feina
increïble
sí el telèfon de l'esperança
l'altre dia
és que vaig
la Marta
m'ha enviat
tota la producció
de la temporada
vaig pensar
hòstia
a veure
quins telèfons hi ha
per ajudar
i crec que el telèfon de l'esperança
té un específic
ara no me'l sé de memòria
específic
per a prevenció del suïcidi
sí
i a més a més
per exemple
a nivell municipal
de grans ciutats
per exemple
Barcelona
té el 900
925
555
el telèfon d'atenció gratuï
per prevenir el suïcidi
és a dir
està tan present
això
que hi ha
és que si poses
prevenció de suïcidi
en el buscador
et surt tot
això denota
el problema que hi ha
això denota
el problema que hi ha
és a dir
si hi ha tants recursos
i tal
el que s'ha de fer
és promocionar-los
i que la gent sàpiga
on ha d'anar
a parar
doncs
digues
digue Remei
si vols
donem el telèfon
també dobro fil
que és el de whatsapp
és el
680
354
155
vinga
i insisteixo
que quan
publiquem
en el web
l'entrevista
i la secció
bàsicament
doncs
també posem
aquests números
de telèfon
si em permets
voldria també
donar el telèfon
de l'associació
per qualsevol persona
que estigui
en situació
de pèrdua
en situació
de dol
la tenim
a l'associació
el 722
188
404
esteu a Mataró
a Mataró
doncs hi treballeu
per tota la comarca
pel que faci falta
al principi
i també podeu
visitar
dsmansamigues.org
dsmansamigues.org
correcte
sí, sí
parla
parla
la Marta sembla nova
amb això
parla
per no trepitjar-nos
home
parla
parla
no, que també
volíem donar
el telèfon
de Can Jorba
que també tenim
un servei
que és l'equip
Escoltem
que també
es pot fer consulta
i que el telèfon
és el
607
2260
38
moltíssimes gràcies
avui havia d'assistir
la dimensadora
de l'Espai Jove
però per motius
laborals
per motius professionals
no ha pogut
estar
amb nosaltres
escolteu
que
Remei Galindo
Marta Casas
moltíssimes gràcies
gràcies a tu
i deixeu-me que dongui
especialment les gràcies
a la Montse Bautista
el qual
doncs
ens has donat
una classe
doncs
a veure com
com s'ha tractat això
i des d'avui
espero que
no tan sols una altra
sinó la gent
que ens escolta
doncs
faci un exercici
un esforç
de dir
anem a fer les coses
ben fetes
moltíssimes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
de tot cor
encara que
funcionis
no em diguis
ruc
si penses que
de tu encara
em podem
trauré suc
tu
telèfon espatllat
no ets pas un cas perdut
si no et reciclem
ho tenim ben fotut
recicla'ls com es mereixen
recicla'ls amb amor
entrega'ls a la botiga
o al repartidor
Generalitat de Catalunya
el govern de tothom
la cultura
la que hi ha a cada porta
i a cada balcó
la de qui escriu
i la de qui assaja
la de qui busca
i la de qui escolta
la de qui obre finestres
on abans semblava
que no hi havia res
la que pren vida
perquè tu hi ets
tu també en formes part
el teu gest
t'ho canvia tot
més cultura
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
darrere de cada gota de llet
de cada tros de formatge
darrere de cada pressec
de cada poma
de cada pera
darrere de cada grup de vi
de cada tall de carn
de cada litre d'oli
darrere de cada producte
de proximitat
que ens ha arribat a taula
aquestes últimes setmanes
i a l'esforç
dels nostres pagesos
ramaderes i pescadors
per una alimentació de qualitat
la compra de proximitat
ens beneficia a tots
ara producte local
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
de dilluns a divendres
de 10 a 1
parlant de tot
amb Jaume Cabot
abonellant d'arguïe
de 2
Fins demà!
Fins demà!
Fa molt poc ens va arribar als nostres oïdes que aquí a la Sà tenim un autèntic campió internacional de fer allioli.
I nosaltres ens ha faltat poc, insisteixo, per no només convidar-lo que ens explica el secret, si vol,
sinó que a més a més ens faci un allioli en directe aquí a la ràdio.
Fa una oloreta ara a l'estudiu.
Jordi Xurigué, bon dia, bona hora!
Bon dia, tinguem!
Com estàs?
Podríem estar millor.
Pitjor, pitjor també.
Ara anava a dir, Jordi.
Espera un moment perquè en Jordi ha hagut amb el seu davantal.
I és la primera vegada, a mi que fa anys que estem fent ràdio, eh?
Però és la primera vegada que el meu convidat està dret.
Però està dret perquè avui ens farà un allioli en directe.
Avui parlem amb un autèntic especialista.
que avui sucarem pa.
Som-hi, va!
Jordi, escolta'm, primer de tot, explica'm com et ve tu la passió,
perquè en Jordi ha guanyat el campionat del barato d'Alioli,
de les festes del barato.
El primer va ser fa molts anys, l'any 90, per cert,
perquè tinguin la primera copa, a Sant Feliu de Guixos,
però ja fa 35 anys d'aixòs.
i va ser un...
Bé, perquè l'afició que tinc jo de l'allioli
ja ve de quan tenia 8 o 10 anyets.
El meu pare me'n va ensenyar.
Això és lo maco.
Sí, ell me'n va ensenyar,
però ell sempre ho feia amb ou.
Ah, i tu com ho fas?
Jo el faig en sou, no ho faig res.
Allioli?
Allioli, ja està.
Ell el feia amb ou perquè no li sortia bé realment l'autèntic.
I em deia, no, és que a mi em costa.
Bé, vaig aprendre el fill a fer-ho com ell em va ensenyar,
però un dia vaig pensar, collons,
l'all i oli té que ser all i oli.
Allioli.
I vaig començar a començar i ja n'he fet.
I aquest primer concurs era un plec de la Sardana
que fan a Sant Feliu de Vixos cada any, al mes de maig.
Hi ha un ermit a dalt a Pedralta que li diuen
i l'Ajuntament munta unes taules brutals.
I cada any hi anava jo,
perquè teníem la finca,
els meus pares tenien la finca al costat,
a dos quilòmetres.
Sempre hi anava, mamà.
Que sou de per allà.
No, no, allà teníem una finca.
Atres som d'aquí, no?
I sempre hi anava
i un dia vam anar-hi
i tota la taula parada,
però una taula brutal, eh?
En multes, l'Ajuntament ho va preparar
quan Déu mana.
I li dic a la dona,
ja, avui m'apunto, ja hi som.
Ja hi som, Jordi, va.
Ja començem.
I sí, em vaig apuntar a una inscripció,
ja no la recordo.
I, abans de començar el concurs,
que normalment, generalment,
donen mitja hora de temps per fer-ho,
i hi havia totes les senyores Maria,
la Maruja, la Pepi,
de Sant Feliu de Guixos,
que eren expertes...
On vas a parar.
...cad any fent Allioli.
Que l'Allioli,
aquest concurs d'Àviles de Sant Feliu,
es fa de l'any 60.
I encara es fa.
O sigui que porta 65 anys que es fa.
I, bueno, jo abans de començar,
per trencar el gel una miqueta
i per fer una mica de broma,
els hi vaig dir totes les dones que vinen allà,
dic...
Dones?
I jo, home, allà...
Sí, sí, sí.
Dic...
Jo de vosaltres ni començaria, eh?
Perquè vinc aquí a arrasar.
Així fent amics, eh, Jordi?
Sí, fent...
Vinga, va.
Tirant de casa pel finestre.
I salten les clàssiques.
Ja està.
Arriba aquí el nou
i aquest...
Nosaltres que venim cada any...
I t'emportes la copa.
I vaig portar la copa.
Bueno, bueno, que això en deu que va...
Però jo vaig dir-ho en plan de dir...
Òstima...
Sí, ara sí, anem a fer una mica d'ambient.
I jo que soc xerraira,
que parlo pels cotxes,
però...
I així va ser la cosa.
I...
I quan que després...
Jo vinc al carrer Sant Llorenç...
Sí.
Doncs tinc molta amistat amb el Gabri...
Sí, amb el Burmet a l'Avellant.
en el Burmet a l'Avellant i tot el...
I un dia...
Doncs hòstima, l'Allioli...
Va sortir la conversa...
I el seu pare, i el pare del Gabri...
És un forofo de l'Allioli, però bueno...
No t'ho pots ni imaginar, el Toni.
Eh?
El Toni.
I em diu...
Jo seré el teu representant.
I vinga.
Ahí està.
I diu...
Hòstima, em fan una...
Em fan una...
Aquí, al Barato.
Sí, home, és un clàssic això també.
Sí, que els del Barato, quan em van veure...
Aquest ve del poble.
Ve del poble?
Però veia, se'n va endur la copa.
Nosaltres.
I vaig emportar el prèmi, també.
Per cert, era un prèmi molt curiós.
Una ristra d'alls...
Oh!
Sencera.
D'aquelles dobles.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Però maca, eh?
Hòstia, que m'arribava als genolls, eh?
I ja has sigut allà, això.
Sí.
Ja està acabat, això.
I ara...
Què en fas cada dia?
No, home, cada dia, no, però...
Sovint, sovint.
Un parell de cops a la setmana, sí.
Mai m'agrada molt, eh?
Home, i tant.
Figueres, també hi has anat?
Un poble que es diu Creixell, a prop de Figueres?
Creixell.
Sí, sí.
Però està res, a 7 o 8 quilòmetres, crec, de Figueres.
Per allà, allà, allà...
Però és un poblet molt petit, eh?
Sí, sí, sí, i vinga.
Però, hòstima, i allà vam anar-hi fa 15 dies,
i també, però allà, hòstia, ben organitzat...
Internacional.
Sí.
Internacional, per això dic, és campió internacional.
És que, per cert, hi havia un jurat,
formen un jurat, però ja, amb els teus blocs,
amb les teves puntuacions, totes les històries,
hi havia de jurat la iaia...
Remei.
La iaia Remei.
La de Mataró.
Sí, senyor.
Home.
Que ja...
Ojo, eh?
Que aquesta domina un...
Que era poca broma.
Sí, sí.
Sí, sí, i després, quan vam fer la votació
i quan vam passar, passa la iaia Remei
pel costat meu i em diu...
Jo he votat el teu, també.
Toma, tom.
Però molt ferma, eh, la iaia?
Sí, tant.
Jordi, què té el teu all i oli que no tenen els altres?
M'explicaràs el secret o no?
Si vols, pots començar.
Estem en directe ara per l'Instagram.
Això no té cap secret.
Vamos, això no té cap secret.
A veure, jo m'hi fixaré, perquè em faré molt el xulo, jo, ara.
És all, una mica de sal, i para de comptar, i a l'oli que li anirem posant.
A veure, va, explica'm, com ho fas, això?
Primer, el que és més important és trinxar molt bé els alls,
els que hi posis, hi poso 3, 4...
3, 4 alls, eh?
Ha de ser picant, eh?
Però, depèn, els alls se n'hi posen,
perquè hi ha gent que es pensa, que sempre ho dic jo,
que ficant dos allets, faré un morter de 2 quilos.
No!
Per fer quantitat, has de ficar alls, lògicament.
Per quants és, això, més o menys?
Això serà per 4 o 5 persones.
Vinga, va, doncs ara agafes l'all, el morter,
i el vas aquí picant, eh?
El que és molt important...
Un raig d'oli?
Jo m'hi fixo molt...
Una miqueta, aquesta miqueta que li posis un raig d'oli,
perquè els darrans no saltin ara, perquè...
Ah, mira, va.
I el que és important, que això sí que...
No sé si és un secret o no...
Segur.
Que quan desfas, quan fas la pasta aquesta...
Sí.
La tens que desfer molt, molt...
Que quedi una pasta com si fos vi baporú.
Exacte.
Molt pastot, que no quedi fibra,
que no es noti la fibra de l'all.
Aquí està el secret, eh?
Jo penso, penso, perquè sempre que ho faig...
A mi em mou i em costa lligar-ho,
i m'he imaginat sense oli.
Però en canvi això és...
Sí.
És que és una cosa molt curiosa,
perquè hi ha gent que ho fa tal com els hi expliques,
i no li surt.
I penses, Òstima.
Ja t'hi, que ara anem matxacant.
Sí, sí, sí.
I algun concurs més es guanyant mentre vas...
No, és que tampoc hi ha anat a més, eh?
I penses anar més, suposo, no?
És que...
Home, és un producte molt català.
És català, bàsicament.
Sí.
I hi ha molts concursos.
Creus que ets el millor...
Ara se'n fan a tot arreu, ara, eh?
Sobretot he vist per la televisió, per YouTube,
i tot això és que se'n fa molt cap a la part de València,
a la Can Castelló.
Jordi, agafa els dos cavalls i vés cap allà.
Perquè en Jordi, a part, té un dos cavalls...
Que saps que té un dos cavalls.
Home, jo és que ho sé tot, Jordi.
La meva feina és saber-ho tot.
Cada un dia.
Té un dos cavalls de color vermell impressionant,
que ell mateix s'arregla.
També m'han dit que arregla les bicicletes i motocicletes.
Sí.
És a dir, a veure, què toques?
Tot el rams?
La cuina, la mecànica, ho toques?
Tu què et dedicava, Jordi?
Jo anava amb un camión fent rutes internacionals.
Ah, amigo.
Portava flor d'aquí a Vilaçà, cap a Holanda.
Sí, o sigui, havies fet viatges.
I d'allà...
Sí, jo feia 170-180.000 quilòmetres cada any.
I t'emportaves per fer allò i aòl?
No, no, no.
Això és una afició que tinc.
Hòstia, 180 viatges l'any és molt, eh?
180.000.
No, però de quilòmetres dius?
180.000, 175-180.000 a l'any.
A l'any, clar.
Això són molts quilòmetres.
Una borrada.
Ah, no amb un cotxe, que també serien, eh?
També.
Amb un camió.
Amb un camió, no, amb un camió.
Però, bueno.
Saps quin és el problema d'aquesta feina que avui en dia?
Diuen que no hi ha...
Que no troben conductors i que la gent jove no vol fer-ho i no sé què, no sé.
És dur, eh, la feina, el camioner.
Sí.
Digue'm-ho, és veritat o no?
Sí, però té que agradar.
Si agrada...
Clar.
Si tu estàs aquí i la teva feina t'encanta, no la trobaràs mai dura.
Clar que sí.
I això és el que jo penso.
I a mi m'agradava.
Ara, a vegades estaves a Holanda, a vegades anava a França, a vegades anava a Alemanya.
De repent m'anava cap a Vilao i de Vilao a Portugal.
Buà.
Però a mi m'agradava.
Clar que sí.
I a més un home així de Vilao.
I quan m'agrada molt la flor, que m'ho han dit també, que t'agrada això, la flor.
El món de la flor és...
Si un dia podeu...
Heu fet alguna entrevista alguna vegada?
Mare meva.
Hem fet programes de flor i tot.
Sí.
I el programa El Mercat de la Flor també hem fet.
És que clar, jo sempre dic que Vilassar és la capital internacional de la flor, eh?
A veure, que no hi ha mercat al sud d'Europa més important que el Mercat de la Flor, i això és un valor que Vilassar...
Si un dia poguessis, de totes maneres, no sé si has estat, visitar Amsterdam...
Sí, dos cops hi ha el Mercat de la Flor.
Hi ha el Mercat.
Hòstia, allò no pots fer-ho.
A peu no pots fer-ho.
Allò sempre...
Allò se'n cau a la terra.
Escolta, torna a l'all i oli.
És el teu el millor all i oli, com a mínim, de Catalunya?
Home...
Els resultats ho diuen.
No, però jo penso que això és...
No, no, no.
Però tu com proves els altres, què hi trobes?
Perquè hi ha gent que el troba tot i igual.
A veure, a mi m'agrada l'all i oli si està ben fet.
I si el fas tu i m'agrada sempre quan sigui all i oli, m'almenys igual que si el meu.
ara vi el meu.
Hòstia, tu.
Cago en dia.
Hi ha molta gent que es presenta i molta gent molt bona.
Home, home, sí.
Però bueno, el que s'emporta el títol, és tu.
Bueno, home, sí, però tampoc...
Tampoc cal...
Quin és?
Veus?
Ara, per exemple...
Espera.
Ara.
Oh!
Sí, però veus?
Encara...
Encara no és del tot.
Encara hi ha la fibra.
Encara no és del tot.
Mira, mira.
Deixa'm un moment.
Veu?
Els que esteu a Instagram, mireu?
Encara no és tot, eh?
Encara no.
Ara...
Té que ha quedat crema.
Crema.
Va, anem parlant tu jo mentre queda crema.
Això és el que jo penso, eh?
Home, això és el que tu penses, no?
Això és el que ha de ser, perquè, clar, si guanyes campionats és que saps el que toques.
Escolta, quina és la que has fet més allò i per més gent?
Potser aquest de Sant Feliu.
Sí?
Aquest del primer.
Sí, quant...
Hòstia, potser hi havia 100 persones, eh?
Hòstia, què dius ara? I quants allò i els hi vas posar?
Ja no la recordo.
No, però no.
Ah, no.
No.
Sí.
Era el concurs que hi havia més.
Vale, vale, vale.
No, no, no, però...
I després hi ha un jurat que passa plovant-los.
Però vosaltres com feu una...
Anem a fer una costellada i en Jordi s'encarrega de la lleoli.
Hòstia, aquí et passes el matí picant el poté.
Jo la lleoli ja el faig per la colla dels meus amics de quan era solter,
de casat, sempre la lleoli fa el Jordi.
És que, dir, el teu pare, com tu tenies 10 o 12 anys,
com és que el teu pare, com tu tenies 10 o 12 anys,
que et va ensenyar a fer a lleoli,
ell el feia mou, com és que va venir aquí a la fissa?
Perquè a tu la cuina en general t'agrada?
Tens una especialitat més?
Sí, no, no, fot-ho de tot.
Sí o no?
A part de la lleoli, quina és la teva especialitat?
Jo què sé, conilla a l'ajillo, com se li diu en castellà.
Que vols venir a fer un conill a l'ajillo a la ràdio?
O macarrons a la putanesca, que això és una passada,
o patates al forn.
Vols venir a la ràdio cada setmana a fer un plat o és igual?
No, fotis, no, fotis.
No m'aterradis.
Bueno, va, explica'm la teva afició.
Ara, mentre fas l'allioli, que anem a...
El meu pare, el meu pare s'hi posa.
Quin davantal més xulo que portes.
Per cert, que atenció...
Que és d'allà, eh?
És d'allà.
Posa fira, pera, pera, fira i festa de l'allioli creixell.
Que això no és creixell de Tarragona, eh?
No, hi ha dos pobles.
Sí, sí.
Hi ha el de Tarragona.
I aquest és de fi.
I a més a més hi ha un morter.
Això us ho abandonà o és el premi que vas donar?
No, aquest és el meu.
Aquest és el teu.
Sí, ja...
A morter m'agrada el meu.
I aniràs o no cada any ara, de creixell?
Sí, més que res perquè es munten unes taules
i fan carn a la brasa
i, bueno, parles amb aquell, parles amb l'altre
i a mi com que, bueno, altra cosa no tindré per parlar.
A mi tinc la sensació que en Jordi s'ho passa bé a la vida.
Sí.
A veure, bastantes...
Bastantes problemes hi ha quan estem sopant a casa
i veiem el que està passant perquè ens mou de Déu.
Sí, sí.
Que a vegades dius, hòstia...
Passem-ho bé.
Sí.
Val la pena.
A veure, a veure.
Ara, més o menys, ja ho tinc bastant desfet.
Eh?
Sí?
I ara començaré simplement, res,
a tirar poquet a poquet oli i anar fent.
A veure, aquest és un pas important perquè no està...
Diu, no s'ha tallat mai.
Esperem que avui no sigui el que tinc bé a dir, eh?
A veure, a veure.
Necessites alguna condició especial, allò?
La calor no n'implica bé, no?
I molts diuen, molts diuen que hi ha l'acostum
que perquè no es repeteixi es té que treure el grill que hi ha al mig.
Va, tonteries.
I que el sentit de rotació és sempre el mateix.
Jo et foto la dreta, et foto l'esquerra i a mi sempre...
I aquesta.
Escolta, Jordi, ara entre tu i jo, que estem aquí en confiança sols,
el davantal te'l poses perquè queda molt bé.
Però per què?
Perquè m'ho mana la dona, que si em taco, em vas a parar.
Quan et taques...
La senyora Rosa, poca broma, eh?
La senyora Rosa...
I qui fa millor allò i oli?
La Rosa o en Jordi?
No, no, no, és que se li nega, no li surt.
Se li nega?
Hosti tu.
Hi ha persones que ho faran 50.000 vegades a la vida i no...
I se li nega, se li nega.
Sí.
A veure què, ho tenim ja, això?
Sí.
A veure, deixa'm-ho ensenyar, això.
I ara començarem.
Mireu, els que esteu a l'Instagram...
Això fot un goig que...
Oh!
Oh!
A veure, i atenció, ara és un punt clar.
Res, no, no...
No saps bé que donar tanta...
Si m'ho permets, agafaré el mòbil i te'l posaré aquí a sobre.
Ara, perquè aquest és un punt, Jordi, que a veure, quant d'oli li poses i de quina manera li poses?
Jo li poso...
A veure, jo li vaig posant perquè diu ja la Joc que es té que fer carregeta, carregeta...
Sí.
Jo t'havia entès això, eh?
Jo li poso un d'això, parlo, segueixo i ho faig de la meva manera.
Ah, i a vegades, si tinc set, deixo el morter, me'n vaig a la nevera, agafo una cervesa...
O sigui, i després torno a seguir...
És important.
És a dir, hi ha gent que diu que no es pot parar.
Exacte.
I tot això per mi són...
Va, falòrnies.
Va, llavors, quan se'ns començarà a lligar, això?
Ara, bueno, ara ja a poc a poc anem...
Ara, ara, ara...
I després, amb els concursos o l'all i oli tradicional aquest que fem, és all i oli i la mica de sal, però es permet com a extra una miqueta de llimona, unes gotes de llimona, o unes gotes de vinagre.
Però tu n'hi poses o no, normalment. Sí, llimona, eh? Hòstia, això o què?
O a vegades unes gotes de vinagre, eh? També.
Però a mi el que em sobta és que hi ha molta gent que va tirant oli constantment i tu vas tirant de tant en tant un reget, així.
Quan em ve de gust.
Sí, no hi ha, o sigui, no hi ha aquí una recepta...
El rei de l'all i oli de Vilassar, eh?
Bueno.
Sí, no, no, Jordi, és així, això.
Fotis la propaganda.
Mira, mira, mira, mira, mira.
Ja es va lligant.
Ja es va lligant, això.
I arribarà un moment, quan el tingui fet, que jo sempre dic la prova del godó.
Agafo, trec, foto el morter aquí, cara avall, i ja està.
Ah, i si no cau?
I si no cau, ja crec.
I si cau, doncs mira.
Home, no, i si cau, doncs mala sort.
Una de gem.
I després també, amb els concursos de lleoli també, el jurat, fan una selecció, quan si se'n presenten 50 o 40 o 60, fan una selecció.
I si hi ha, primer fan una selecció, una tria selectiva.
Sí.
Els que estan una miqueta talladets, una miqueta liquats, ja queden apartats.
Ah, ah, ah.
A veure, un ratxament d'oli.
O sigui, no tens cap secret, Jordi.
Cap ni un, ja ho veus.
Sí, sí, no ha portat res que no hagi dit, no ha fet res, i ell va xerrant, o sigui que...
Escolta, i el tema dels cotxes, què, el dos cavalls vermells, que tan favós és a Vilassar.
També, eh, els clàssics t'agraden o no?
Aquest, molt, molt.
i les motos, les motos clàssiques petites també, perquè tinc un Vespino que...
Oh, saps què és el meu somni?
Qui és?
El Vespino.
Sí, és el meu somni.
Doncs t'ensenyaré el meu, que és del 68, de les primeres sèries.
És el meu somni.
En aquesta conversa podem parlar de tot, amb en Jordi.
Mira, mira, mira, si es va fent ja.
I ara, ara hi posaré unes gotes de...
Unes gotes de llimona.
De llimona.
Però la llimona què fa? Dóna gust o fa que lligui o què?
A mi, a mi...
A vegades, inclús la llimona com el vinagre...
Sí.
En lloc de quedar a l'oli que es fa servir és oli d'olioverge.
Per tant, a vegades queda molt goruguent.
Sí.
Que és l'oli.
I a vegades, al ficar-li unes gotes de llimona o de vinagre,
agafa un color més tirant a maionesa.
Clar.
I a més que les res.
Escolta, Jordi, i tu quan vas a un restaurant
i et posen a llioli d'ell de pot, ja t'aixeques, no te'n vas.
No, és que ja no els demano.
Ja no demanes.
Ja, a mi treu-me això, no li dius?
No, perquè no...
A mi també em fa molta ràbia que em fotin a llioli,
però que també en un restaurant entenc que no estiguin fotent la llioli a la mà.
Tot i que hi ha gent que ho fa, eh?
Allà aquest concurs...
Sí.
No l'havia vist...
Jo no l'havia vist mai en ma vida.
Un home que fa...
Té el rècord de 15 quilos d'allioli amb la mà.
Què dius ara?
No amb una foquilla, amb la mà.
Agafa un covell net i...
Tu series capaç?
O t'agrada això?
A mi em agrada.
A mi em agrada més això.
El morter t'agrada, eh?
Espectacular.
Mireu quin soroll més bonic.
Oh, m'encanta aquest soroll.
Ja va lligant això, eh?
Ja va lligant.
Jordi, et puc demanar un favor?
Sí, home.
Escolta'm una cosa, ara a les 12 del migdia, donarem l'última hora de l'actualitat,
sí?
I et queda res, 3 minuts, 4 més amb mi, després de l'actualitat, i a veure com funciona aquest allioli.
Et sembla o no?
Sí, home.
Doncs vinga, va.
Tots els problemes fossin aquests.
Escolta, i quantes...
No, això no ho pot saber-ho.
Quantes vegades has fet allioli?
Això és impossible.
Mils.
Mils?
Mils, mils.
A més, és una cosa que a mi particularment m'ha agradat molt.
Jo sé que a vegades pot tindre el seu problema, no?
Sí, sí, sí, està clar.
De que creia prou, jo dic, el que no li agradi és que no s'acosti a tu.
I s'ha acabat.
Oh, i tant.
Escolta, eh?
A més, a l'all, que tot això ja ho sabem perquè ho hem sentit moltes vegades,
es veu que té unes qualitats dites pels metges.
Home, pel cor, va molt bé, diuen.
Pel cor.
Pel cor.
Jordi, ens fem això, parem un moment i a les 12 al migdia.
Re, en 3 minuts, acosto, l'actualitat segueix fent.
Amb l'actualitat avui, ara mateix, migdia.
Les notícies de les 12.
Bon dia, última hora de l'actualitat.
Després de dos intents fallits, l'oficialitat del català Europa sembla que encara haurà d'esperar.
El canceller alemany Frederic Merz ha frenat Pedro Sánchez en una reunió dels dos líders a Madrid.
El president del govern espanyol ha tornat a exigir celeritat.
Fa 40 anys que esperem aquest moment, ha dit, però el canceller ho ha refredat.
Sé com n'és de complicat.
Cada llengua multiplica la necessitat de traduccions.
Així tot, Merz ha confiat la solució.
Atenció a la intel·ligència artificial.
Ha dit, crec que a mitjà termini podria haver una bona solució
perquè, gràcies a la intel·ligència artificial, ja no necessitarem intèrprets.
Ho hem sabut aquest matí.
Una quarta part de les inversions previstes per a ENA per al període 2027-2031
per tots els aeroports de la xarxa espanyola serà per l'aeroport de Barcelona al Prat.
L'ensa aeroportuària espanyol ha anunciat el seu pla d'inversions pel pròxim període
i contempla gastar-se 12.888 milions d'euros,
dels quals 9.991 seran per inversions regulades,
mentre que la resta es dedicaran a activitat comercial.
Així, amb aquesta inversió, el govern espanyol assegura
l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas-Barcelona al Prat
amb una inversió superior a 3.000 milions d'euros
que estaven pactats entre el president de la Generalitat,
Salvador Illa, i el president espanyol, Pedro Sánchez.
La Sagrada Família, ho explicàvem fa una estona,
assolirà la cúspida de 172 metres i mig d'altitud de la Torre de Jesucrist,
la construcció més alta de Barcelona, el 2026.
Segons preveuen els responsables de la basílica,
la intenció és inaugurar-la coincidint amb l'acte central
del centenari de la mort d'Antoni Gaudí,
per al qual s'ha sol·licitat al Vaticà l'assistència del papa Lleó XIV.
La col·locació del braç superior es farà els primers mesos de l'any
i la idea és tenir que la creu al mes de juny.
Així ho han explicat el president delegat de la Junta Constructora
de la Sagrada Família Esteve Camps i l'arquitecte director,
ara mateix Jordi Faulí,
durant la roda premsa per presentar l'estat de les obres.
Mantenen la previsió de la basílica,
pugui estar acabada en una dècada.
El Barça ha sortit triomfant de l'infer de Newcastle
en el debut a la màxima competició continental.
Els Blaugrana han resistit l'empenta inicial dels britànics
i de mica en mica van anar agafant el control del maig.
S'han...
Els nous fitxatges de l'estiu,
tant Joan García com Marcus Rashford
es van acabar convertint en els artífecs de la victòria.
Una aturada al porter de Sallent va evitar un gol de Barnes a la primera part.
A la represa, la inspiració de Marcus Rashford
ha donat els tres punts als de Hansi Flick
amb dos gols de vella factura.
El jutjar d'instrucció número 3 de Sant Bartolomé de Tirajana,
a Gran Canària, ha acordat obrir judici oral
contra el defensa del Real Madrid Raúl Asencio
i tres exjugadors del filial del Club Blanc,
Juan Rodríguez, Andrés García i Ferran Ruiz,
actualment jugador del filial del Girona.
Acusats de difondre sense permís
vídeos de contingut sexual
que afecten dues joves,
una d'elles menors d'edat.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries,
el magistrat ha fixat
finances de 20.000 euros per a Ruiz,
Rodríguez i García,
i 15.000 euros per a Asencio,
per garantir possibles indemnitzacions
als denunciants.
La diferència és que als tres primers
se'ls atribueix no només la difusió,
sinó també la gravació dels vídeos
sense consentiment.
res més.
El tercer contacte amb l'actualitat
d'aquí una hora al Crònica,
us explicarem l'actualitat local i comarcal,
enfilem l'última hora
del parlant de tot d'aquesta setmana.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida,
d'altres t'expliquen el resultat del nàstic.
Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Vilassar Ràdio, 98.1.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
De dilluns a divendres, de 10 a 1,
parlant de tot amb Jaume Cabot.
4 minuts i mig per damunt de les 12.
Mira, Jordi, mira que he fet coses a la ràdio,
però fer un informatiu amb algú fent all i oli al costat...
La primera vegada a la vida, no?
La primera, sempre hi ha una primera vegada.
Podem fer la prova, que tu dius la prova de l'algodon?
Ah, sí.
Atenció, espera, espera, Jordi, espera.
Atenció, eh?
Estem en directe per Vilassar Ràdio,
també per Instagram, si voleu connectar-nos.
Fa primer que la veieu, no?
Uau, això és brutal.
Aquí hi ha...
Ai, ai.
A veure si hi haurà cada...
Espero que no caigui.
Toma ja!
Oh!
Oh!
Ja pots.
Oh!
Hòstia, Jordi, això és brutal, eh?
Això no té preu.
Això no té preu.
Ara vingués algú aquí i em digués...
Jordi, et doc 50 euros per això,
ni que me'n donguis 200.
A la vida, a vegades, les coses...
tenen el valor que a un li vol donar.
Ni més ni menys.
O sigui, t'emociona fer-li, oi?
Sí.
Quan fer un plat que m'agravi
i que sé que li agrada a un amic meu quan el faig,
hòstia, per mi...
És que...
Més que fotre't el tu que se'l mengi en els darrers.
No, no, no.
Disfrutar, disfrutar de...
Sí, sí, sí.
Perquè un dia parlarem
de la cultura gastronòmica dels pobles.
Que això seria un tema molt important
perquè un país
no només es defineix
per les seves tradicions,
per la seva música,
per el seu paisatge,
per la seva llengua.
La gastronomia.
La gastronomia és una part molt important.
Però això és qualsevol país del món, eh?
I tant, i tant.
Escolta, Jordi,
jo sempre dic que a Vilassà
li falta una cosa.
Així és com, per exemple,
a Reus s'han apropiat el Vermut.
El Vermut.
Que no és d'ells, el Vermut.
Tenen Vermut d'allà, però no.
El Vermut és d'origen italià.
Clar, és d'Itàlia, eh?
I hi ha pobles que se n'ha fincat.
Però el Vermut d'Arreus
se l'ha fet seu.
Bueno, és allò que diu...
Ho trobo molt bé.
Ahir ho parlàvem.
Marca a musculatura.
Ahir ho parlàvem.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Escolta, i per què no
fotem Vilassà a capital de l'all i oli?
Hòstia, seria...
Però això es tindria que...
L'Ajuntament, l'Ajuntament...
Home, s'ha de moure, això.
Escolta, i hi ha algun poble,
allò que diguis,
aquests se'n saben de fer o no?
Perquè aquí ve la segonaia, la Sigronada.
No sé si l'has provat mai, la Sigronada.
No, no.
Era un plat típic de Vilassà
que es feia fa molts i molts anys.
Òstima.
I s'ha perdut.
Però la Sigronada,
que dic que és un plat així,
és contundent, eh?
Sigronada, de cigrons.
Sí, sí, sí.
Escolta una cosa.
No, no sabia.
Escolta.
Torronada, perdona, no la Sigronada,
la Torronada.
Ah, ah.
És que també es fa amb cigrons, també.
Ah.
La Torronada, perdona.
Doncs la primera,
que ho sento.
Doncs sí, sí, aquí era molt tipi la Torronada
i es fotia amb cigrons.
A veure, jo no sóc fill de Vilassà,
perquè jo sóc fill de Santa Coloma
i vaig vindre aquí a Vilassà l'any 81
quan em vaig casar.
Ai, ets de Vilassà.
Per tant, ja porto aquí...
Bueno, el meu fill...
El meu fill...
Ja estudiava aquí.
Ja va néixer aquí.
i, per tant, ja portem 40 i escaig.
Doncs aquí hi havia la Torronada
i s'ha perdut.
Hosti, però una Torronada amb allioli,
jo crec que això és sensacional.
Espera, cara, espera, cara, espera, cara...
Ara ve el globó.
Ara treu un paper,
què, perdó, un paper de l'homínic?
Una mica de pa, home.
Home!
Si no proves això és...
Ja no podré parlar ni pel micro, avui, no?
I sempre diràs, una vegada vaig fer un programa
que no només hi havia un cafè allà a la Joli,
sinó que...
Me'l vaig menjar.
Me'l vaig xocar in vivo.
Oh, Jordi, això és meravellós.
Això és meravellós.
Hosti, mira, mira, mira quin color, mira quin color.
Què? L'hi foto, eh?
L'hi foto, eh?
Home!
Mare meva!
Mare meva!
Es pot tallar en ganivet, això?
Eh?
Es pot tallar en ganivet?
Oh!
Ja pot girar tot el que vulgui,
que això no...
Que això no cago de cap.
És sensacional.
Clar.
Me cago en dina.
Ai, ai, ai.
Espera, que treu unes mongetes, ara.
No, és que em fas...
T'has de dir una cosa, eh?
Que em fas vindre gana.
Que pica, eh?
Home!
És casi pica.
Clar, per això està.
Jo crec que...
Fins i tot els oients a través de la ràdio és quan...
Sensacional.
Què, Jordi?
T'acaba boníssim.
Què hi trobes?
Algún pelo?
No.
Ah?
Que encara em donava per fer-ne molt més.
Ah, bueno.
Escolta, però és que a la ràdio el temps és el que és.
Sí, perquè amb els grans que he ficat encara hagués ficat més i després, lògicament,
al ficar més oli i al fer més quantitat, l'afurtor de l'all es...
Ah, però és que això és sensacional.
Ah, ja et dic una cosa.
A veure, què?
Dintre de dues hores no te'n recordaràs ni que has menjat a l'all i oli.
Això t'ho anava a dir.
No estaré tot el dia ara.
No.
Hòstia, que bé.
I quan es veiem una altra vegada, t'ho preguntaré.
Ja t'ho diré.
Ja t'ho diré.
Jordi, de veritat t'ho dic, que ha estat un autèntic plaer tenir-te aquí.
M'ha encantat.
Espero que no sigui l'última vegada.
Bueno.
I escolta, agafem això de l'all i oli i fotem alguna cosa així.
Tot es pot parlar.
Tot es pot parlar.
Amb el teu permís vaig a socar una mica aquí i acabarem així.
No, home, i tant.
Escolta.
Aprofitant que ets l'últim convidat que ara...
Espera, que li porto una llesqueta.
Ara ja sortim.
Amb el davantal i tot.
Home, espera, Jordi, no te'n vagis que te'n portaràs el micròfon.
Ara bé, ara bé ell.
Escolteu, fem una pausa i repassem les fake news de la setmana.
Jordi, de veritat, un plaer.
Moltíssimes gràcies.
Una pausa i tornem.
Amb Jaume Cabot.
Raïm de Xila, plàtans de Costa d'Ibori,
que us donen a l'esalada?
Què passa?
Que m'has sentit a parlar dels productes de proximitat?
Els productes de proximitat són garantia de qualitat
i, a més, donen feina al territori,
lluiten contra la despoblació
i són beneficiosos per al medi ambient.
El consum d'aquests productes
representa un estalvi important per la nostra butxaca
i, alhora, també contribueix a la butxaca del país.
ja que el sector agroalimentari
és el primer sector de l'economia catalana.
Quina bona olor, no?
És que és de proximitat.
No ho sé.
012, la millor resposta.
Llegir per viure.
Per aprendre.
Per desconnectar.
Llegir per plaer.
La lectura és per a tothom
i ens acompanya al llarg de tota la vida.
Envoltem-nos de llibres i viurem millor.
Sigui quin sigui el teu pla,
la lectura sempre és una bona idea.
Llegir.
El centre dels teus plans.
Plan nacional del llibre i la lectura.
Soc llavor.
Soc planta.
Soc flor.
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix
i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor.
Soc la teva planta.
Soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Quan tries oli d'oliva verge extra,
tries cuidar del teu benestar i dels teus.
Però també tries cuidar de la gent del territori,
que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani.
Tries origen i proximitat,
perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món.
Tries paisatge, tradició i cultura.
Tries qualitat i prestigi,
un símbol de la nostra gastronomia
i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català,
tries cuidar d'allò que més estimem,
casa nostra.
Tria oli d'oliva verge extra català.
Catalunya, on l'oli és cultura.
De dilluns a divendres, de 10 a 1,
parlant de tot.
Amb Jaume Cabot.
Unes
Unes
L'última hora del Parlen de Tot és espectacular.
Aquest allioli que ens ha preparat en Jordi Xurigué,
que l'hem pogut provar en directe.
I ara és moment, ni més ni menys,
que ha de repassar les fake news de la setmana.
Una temporada més a aquesta hora.
Saludem a la Conxifar.
Conxifar, bon dia, Manora.
Molt bon dia.
Com estàs?
Ja bé.
Com ha anat l'estiu?
Jo volia proposar una cosa.
A veure, proposa, proposa.
Que és 11 mesos de vacances i un de feina.
Ah, mira, jo t'ho compro, eh?
No crec que, sobretot els empresaris,
no crec que comprin, però, escolta,
si és per mi, ja t'ho compro, això, eh?
No, clar, ahí queda, ahí queda.
Doncs, Conxi, un plaer que estiguis amb nosaltres una temporada més
i suposo que, bueno, parlem dels fake news de la setmana,
perquè si hem de parlar de les fake news de l'estiu,
ens agafa l'informatiu de la una,
de les tres, de les cinc i de les set de la tarda.
Per tant, ens conformem amb les d'aquesta setmana.
Podríem estar parlant fins dilluns.
Déu-n'hi-do.
Bé, mira, t'acomento.
Anem a Nord-Amèrica,
no parlarem d'en Trump directament,
però parlarem d'en Tyler Robinson,
que és aquest senyor que va matar,
presumptament,
en Charlie Kirk.
Que aquest Charlie Kirk,
jo no sé altres,
però jo fins que va matar no sabia ni qui era.
Però bé, ja està.
Doncs, aquest jove,
hi ha unes imatges
que mostren una donació,
o sigui,
que està repartint diners,
i van dir que era
o que era donant de la campanya presidencial
d'en Donald Trump.
Doncs, no,
o sigui,
això era una cosa totalment diferent.
I tant,
o sigui,
ara tot el que faci aquest jove,
aquest Tyler Robinson,
serà polèmic.
Això ja se sap.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Després tenim
una notícia
que fa de Dac Nur,
que
diu que res no demostra
que el 85%
dels refugiats del món
siguin musulmans.
Això és un bulo
que està corrent també
per les xarxes socials,
que el 85%
dels refugiats del món
són musulmans
i que no demanen
sigla
els 56 països
que tenen
aquesta religió.
Doncs,
segons dades
Dac Nur,
que se suposa
que és una NG
seriosa,
només nou
dels 20 països
on provenen
més refugiats
tenen l'islam
com a religió principal.
Després,
anem a la flotilla
que va a Capagassa,
no?
Amb la flotilla
que va a Capagassa,
que hi ha un vídeo
que està corrent
per les xarxes socials
que mostra
els tripulants
de la flotilla
que estan celebrant
una festa
i bici
i veient
i tal i qual.
Doncs,
no,
el vídeo
és fals
i aquest vídeo
està gravat
a Barcelona
molt abans
que aquestes embarcacions
poden ser
en romp
cap a Gafa,
no?
Més coses,
només és una petita dada,
petita i gran dada,
quan hi va,
t'ho recordaràs
el tema aquell
de Torre Pacheco.
Sí, home.
Sí, home.
Doncs,
s'han comptabilitzat
a les xarxes socials
nada más
i nada menos
que 115.000
missatges
perquè
la gent
agredís
a les persones
migrants
d'allà
de Torre Pacheco.
115.000
missatges,
que se dice poc,
se dice pronta, no?
Déu-hi-do.
Després,
també tenim
el president
de defensa
de Venezuela,
Vladimir Padrino,
que va dir,
segons diuen,
hi ha
diversos
vídeos
on apareix
aquest senyor,
dient que
entreguerà
el president
Nicolás Maduro
a les forces
militars
dels Estats Units
per evitar
un nou
assamment
de sang
i,
com va dir
el vídeo,
salvar
el que
tot avia
queda
de Venezuela.
Doncs,
no és cert,
i això
és una imatge
que es va crear
amb intel·ligència
artificial.
I després,
també tenim
una publicació
d'El Mundo,
que és un dels
teus diaris
preferits,
no,
Jaume?
Jaume,
jaume,
jaume,
de referència
allà on te'ls hi hagi,
d'ètica,
de tot,
ho té tot.
Exacte.
Doncs,
aquí,
segons una publicació
seva,
amb les protestes
per denunciar
els atacs
de la Gaza
durant la darrera volta
ciclista
que va passar
a Madrid,
segons diu,
la Policia Nacional
va identificar
nou persones
condemnades
per càl·la barroca
i,
bé,
per terrorisme
d'ETA
i un quants
llihadistes.
Doncs,
no,
el Ministeri d'Identitat
ha confirmat
que en l'horenteset
identificats,
que ja són
qui va haver
les protestes
del dia
14 de setembre,
m'ha dit,
cap estava relacionat
ni amb terrorisme,
ni amb BETA,
ni amb ligerisme,
ni amb Calle de Barroca.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Després,
jo,
una pena
que no puguem
veure les imatges,
a mi m'encanta
la ràdio,
com tu saps,
una pena que no
puguem veure les imatges,
però sí que,
si m'ha permet,
m'agradaria
donar uns consells
perquè estan corrent
moltíssimes fotos
i moltíssimes imatges
que no són reals
i m'agradaria
donar al nostre públic
una petita clau
perquè aprenen
a verificar
el que veuen,
no?,
si et sembla bé.
Ah,
està molt bé,
està molt bé,
això,
si tant.
Mira,
doncs,
el primer de tot
que s'ha de fer
és fer una cerca
inversa d'imatges.
Tenim,
per això,
Google Images
o el Time Eye,
TNN,
s'escriuria,
no?,
i aquestes eines
en mostren
si aquella foto
ha aparegut abans,
en quin context
i d'on surt.
Després,
també,
és important fixar-nos
en els detalls,
si hi ha ombres,
proporcions,
mans deformades,
ulls estrenys,
detalls borrosos,
coses que no quadren,
perquè això podria ser
una imatge generada
per intel·ligència artificial
que en corren
moltíssimes.
moltíssimes.
Jo crec que hi ha,
podríem dir-li,
estupidesa artificial.
Sí, sí,
en alguns casos,
crec que l'hi podíem dir
d'aquesta manera.
Sí.
Bé,
també hi ha una cosa
que també hi ha
tant per detectar
fake news,
diríem,
escrites,
com imatges,
que és massa impactant,
per ser veritat,
d'on surt,
és un mitjà fiable
o una pàgina
sensacionalista.
Per aprofundir més,
també es poden fer servir
aquestes índices,
són els fotoforensics
o l'extensió INVIT,
que ajuden
a detectar
aquestes manipulacions
i verificar metadades.
I si tens dubtes,
consulta pàgines
de verificació
o la CONCHIFAR
que desmentem
totes aquest tipus
de coses, no?
Doncs fantàstic.
I recorda,
recorda una cosa
i que és una petita
conclusió
que jo vull dir,
perquè és que
crec que és important
que evitar la desinformació
és una responsabilitat
de tothom.
Sí, senyor.
Perquè si no,
s'escampen coses
que no són certes.
CONCHIFAR
un autèntic plaer
que ella,
amb aquestes cintes
i aquesta claredat,
doncs com sempre
cada divendres
ens acosti
les fake news
de la setmana.
Alguna cosa més, CONCHIFAR?
No,
avui no.
Doncs moltíssimes gràcies.
Perquè tenim en Trump
encara...
Sí,
encara ja vindrà,
ja,
ja,
tranquil·la que ja vindrà.
Ell és una fake news,
una fake news,
tot ell,
en aquest cas.
CONCHIFAR
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tots.
Que vagi molt bé,
bon dia.
Una pausa
i en Joan Escofet
ens porta
a Sotobosco.
Parlant de tot
amb Jaume Cabot.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
Parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Bonito el planxa
volta i volta
pim-pam.
Seitons fregits
en un pim-pam.
A Catalunya
hi ha més de 50 espècies
de peixos
que es poden cuinar
de manera molt fàcil
i deliciosa.
Barat el forn
amb verduretes.
Pim-pam!
Pim-pam peix.
Variat i de qualitat
cada dia al teu plat.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
Parlant de tot
amb Jaume Cabot.
Cada dia
de dilluns a divendres
de 10 a 1
Parlant de tot.
Qui ara?
Volem saber
què és aquest
Sotobosco,
aquest projecte
de ressonàncies
de natura digital.
Amb un títol
que així,
d'entrada,
ja crida l'atenció.
Explica'ns una miqueta
en què consisteix
aquest Sotobosco.
Moltes gràcies, Joan,
per convidar-me
i per interessar-vos
a la proposta.
Sotobosco
és una residència artística
per creadores
i experimentadors
sonors,
audiovisuals
i tecnològics
que farem
la primera edició
de Residència Artística
a Cabrils,
aquí al Maresme
i la idea
és poder acollir
artistes
que venen
de diferents àmbits
perquè puguin co-crear
amb noves tecnologies
inspirat per l'entorn natural.
D'aquí també
la paraula
Sotobosco
com s'entén
soc italiana
i el Sotobosco
és tot aquell terreny
que es queda
una mica més invisible
que està allà baix
sota dels arbres
i que permet
al final
tenir un ecosistema
que és molt més fèrtil
i fa créixer els arbres
però com que queda
una mica més tapat.
Llavors,
la meva idea
és destapar
tota aquesta fauna
que s'ha quedat
una mica allí
per poder-li donar espai
i veu
en alguns casos
i poder sortir
a la llum
i així
fem la primera edició
que serà el setembre
el 29 de setembre
acollim els artistes
són ja set artistes
seleccionats
que venen
justament
d'aquests diferents àmbits
i el 5 d'octubre
que és un diumenge
obrirem les portes
perquè el públic general
pugui venir
i veure
totes les instal·lacions
que s'han creat
durant la setmana.
Explica'ns una miqueta
aquests set artistes
si han hagut de passar
algun tipus
de procés
de selecció
o s'han postulat
ells
a veure
la proposta
de Sotobosco
i una miqueta
quins seran
els eixos
o el que poden
aportar
en aquest espai
de cocreació
que deies.
Sí,
doncs
aquests certs artistes
en realitat
la majoria
han estat
seleccionats
per part
del jurat
intern
de Sotobosco
i venen
en alguns casos
de la composició musical
com per exemple
el Donato di Trapani
que és músic italià
i també és amic
la veritat
que en realitat
ell treballa
amb molts músics
ve de l'experimentació sonora
però més des de la part
de producció musical
i llavors
amb ell comptarem
més amb aquesta afinitat
que ve sobretot
de la part
això
de coneixement musical
i d'eines musicals.
Després tenim
sempre de la part sonora
el Lucas Rojo
ell també
ha estat present
en altres residències
també va tocar
a les sonor
de l'edició
d'aquest any
i al
festival
Rizomes
i és un
productor musical
i compositor musical
i ell treballa
més amb veïnes
com Ableton
i Orste
un aprox més
de directe
també
de performance.
Després tenim
la Julia Parlato
que és fotògrafa
i en aquest sentit
estem fent més
una experimentació
amb aquest tipus
de format
que al revés
perquè en principi
les arts visuals
no estan pensades
en el sentit tradicional
però la idea
és que podem
aprofitar
la seva mirada
que és més
de búsqueda
de misteri
de mitologia
i d'història
per poder
a través de la seva llen
mirar
el que és invisible
com una mica
el sotobosc
i després
transformar-lo
digitalment
a través
del VJ
que és el Teo Rosenfeld
que vindrà
com a expert
en touch designer
per fer la transformació
digital
d'aquestes imatges
i després
tenim la Sara Biotic
que és una
artista polonesa
instal·lada a Barcelona
des de fa
poc més d'un any
ella és
d'origen
professional
gràfica
però la veritat
que se li dóna bé
tot
i per exemple
ha estat ella
també a la zona
armesdè
d'aquest any
i ha fet
una instal·lació
que es dèiem
nocturna
el Garden Listening
i fa
d'entre
gravacions de camp
i tot un tema
d'interacció
amb els sons
i instal·lacions
audiovisuals
i llavors
també ja
voldrem explorar
encara més
aquests
garden
tots els sons
que ens poden donar
i després tenim
la Lauren Mofat
que és una artista
australiana
instal·lada a València
que és experta
en realitat
augmentada
i realitat virtual
i amb ella
la idea
és poder investigar
més la part
de la realitat
augmentada
i després tenim
l'Alba Coral
que en aquest cas
ha sigut ella
a contactar-nos
per qui no la coneix
l'Alba Gé Coral
és una de les referents
en el món
de les arts digitals
instal·lada
a la ràpida
des de fa uns quants anys
i és una de les promotores
ara mateix
de les arts digitals
a través de diferents festivals
escoles
màsters
i la veritat
és tot un honor
per mi poder comptar
amb ella
que anirà allí
a experimentar
les pròpies creacions
però també
a donar un suport
més tècnic
a la resta d'artistes
durant la setmana
i a part d'ella
també tindrem
altres mentors
que ajudaran
en aquesta feina
de cocreació
no, digues, digues
perdona
no, no, no
estic
ahir
ja ens ha dit
si va
vull que estiguis a gust
vull que estiguis a gust
és a dir
que es tracta
de la cultura
la música
fins i tot
la imatge
però passada
pels sedars
també
per noves tecnologies
per apostes digitals
és a dir
és una mica
segons
en peix jo
com una revisió
de les creacions
de la manera
una mica antiga
però una mica
2.0
sí
diguem que al final
la natura
sempre ens ha aspirat
des de
des de sempre
és a dir
sempre ha sigut
el nostre primer referent
amb l'univers
amb el món
és com
el que
ens atreu
i sempre
on acabem
tornant-hi
tant com a exigència
com a individus
i també
ara mateix
crec que com a comunitat
cada cop més necessitem
aquest contacte amb la natura
i com que al mateix temps
tot s'està tornant
més tecnològics
estan
l'algoritme
intel·ligència artificial
estan a tot arreu
ja s'ha ficat
des de fa temps
també
en el món artístic
cultural
i la idea és una mica
poder humanitzar
aquestes tecnologies
a través
d'aquest contacte
amb la natura
llavors
per mi no és només
experimentar amb tecnologia
perquè la tecnologia
és el que és de tendència
no
el que ens interessa
és que abans de tot
el focus
és a dir
la protagonista
és la natura
i el que li volem
donar importància
és a través d'aquests
nous formats
perquè sigui també
més accessible
i entendible
d'una altra manera
amb altres ulls
diguem
llavors
tota aquesta creació
entenc que cada artista
crearà lo seu
pot ser que hi hagi
interacció entre ells
tot el material
que es produeixi
totes les creacions
aquestes
que ara parlarem
d'aquesta estada
en fareu alguna mena
de recull
o cadascú
crea lo seu
sota les influències
que tingui
i se'n va
és a dir
una miqueta
com ho teniu pensat
això
doncs sí
totes les obres
que acabaran sortint
que poden ser
col·lectives
o individuals
s'acabaran preparant
per fer unes instal·lacions
el dia 4 d'octubre
per poder obrir
les portes
al públic
el 5 d'octubre
llavors el públic
amb una entrada
de pago
que ja està
a la venda online
podrà accedir
a aquestes instal·lacions
i començarem
el dia
amb unes activitats
pensades més
per famílies
com que estem ubicats
a Cabrils
és un entorn
també residencial
de famílies
amb nens petits
llavors volem arribar
també al públic local
i la idea
és que puguin
ja des de petits
tenir aquesta primera relació
amb la natura
des d'un punt de vista
també lúdic
i pedagògic
i llavors intentarem jugar
amb ascensors
i plantes
i després ja per la tarda
començarem
a veure les instal·lacions
que seran el fruit
de la residència
però també tindrem
algunes sorpreses
amb artistes convidats
M'agradaria saber
una miqueta
com funciona
la infraestructura
és a dir
què passarà
quan desembarquin
tots els artistes
entenc que estaran
no sé si és una setmana
de retir
no sé si ho podem dir així
doncs explica'ns una miqueta
lloc on estaran concentrats
i una miqueta
el dia a dia
com si fossin
unes colònies culturals
total
és que quan he parlat
amb els artistes
i les artistes
per convidar-los
he vist que eren
encantats
a la idea
de venir a Cabrils
i passar-se
aquí una setmana
desconnectar
la idea dels boscos
al voltant
i per descomptat
el mar aquí
de la nostra mares
majoria tropical
encanta molta gent
i llavors
vindran
de set artistes
mínim cinc
segurament
es quedaran allotjats
i allotjades
a les cases
de veïns i veïnes
del poble
i llavors
per les nits
estaran
alguns
a casa
de la gent
que s'ha
fins ara
proposat
per poder-los acollir
i durant el dia
estarem cocreant
en dues instal·lacions
públiques
que ens ha cedit
gratuïtament
l'Ajuntament de Cabrils
i són
la Centre Sociocultural
Mas Maria
i l'Hotel d'Entitats
de Cabrils
i llavors
tenim ja
uns espais
que són
destinats
a la cocreació
i alguns espais
també que són
exteriors
que serviran
més per la part
instal·lativa
projecte veig
molt pensat
un projecte
segurament
molt teu
veig que tens
les arestes
molt lligades
no?
Bé, ha costat
eh
és a dir
EFDN
és un projecte
que sento
totalment meu
li dic una mica
al meu bebè
en aquest sentit
T'ho anava a dir
com un embaràs
no?
Sí
total
tal qual
i la veritat
que
li estic posant
molt de carinyo
perquè
em fa molta il·lusió
poder
veure que surt
a la llum
un projecte
que he començat
a concebre
fa
dos anys
i pico
en aquell moment
vaig notar
que era molt ambiciós
em costava molt
lligar tants caps
i tants punts
que veia
bueno
no tan accessibles
i segurament
el canvi ha sigut
poder tenir
bueno
com a mínim per mi
el primer punt
ha sigut
tenir l'espai
és a dir
ja l'espai
ha sigut
la base
per començar
a posar
una mica d'ordre
diguem
vale
el lloc existeix
després
el segon pas
ha sigut
trobar els mentors
perquè comptem
amb l'Òscar Abrí
l'Oscaso
que ha sigut
el curator
del Sonoma SD
per 13 anys
que també serà
el curator
com a mínim
d'aquesta prova pilot
i espero
de totes les edicions
que vindran
i també tenim
el duo
Conic Lab
que és un duo
pioner
en experimentació
sonora
tecnològica
des del 1991
i la veritat
que junts
m'han ajudat
una mica
a sentir-me
més acompanyada
i recolzada
i el que he descobert
per la primera vegada
de treballar
diguem
tan activament
en el món cultural
perquè he fet sempre
gestió
d'esdeveniments
congressos
concerts
però
tan lligat
al món cultural
aquest any
és quan m'he empapat
de veritat
i
el més maco
és
tota la gent
que et trobes
al camí
que està allà disposada
a donar-te
ajuda
acompanyament
somriure
recolzament
per exemple
la gent
d'Espai Sideral
que són
aquesta gent
encantadora
que són residents
a la Fabricots
com jo
jo estic fent
una residència
de gestió cultural
a la fàbrica
de creació
Fabricots
i ells donaran
gratuïtament
en sessió
durant el 5 d'octubre
els seus cascos
de música
immersiva
per fer
algunes instal·lacions
que funcionen
per radiofreqüència
i
com això
molta gent
que
està demostrant
molt d'interès
molta disponibilitat
i això
és tot un privilegi
i per què
Cabrils
doncs
bueno
la veritat
és que
abans de tot
perquè visc allà
estic instal·lada
en aquest municipi
des del
fa dos anys i mig
realitat
i
clar
el projecte
ja existia
abans d'anar a viure
allà
i es deia
sotobosco
i buscava un lloc
rodejat de boscos
i arribat
estava sempre mirant
cap a fora
saps
la típica cosa
que sempre busc
fora de casa
fins que arriba un moment
que dius
que les coses
que busques
la tens més a prop
doncs
efectivament
això m'ha passat
i ha sigut
parlar
amb un regidor
regidor
de participació
ciutadana
el Miguel Duñate
que
la veritat
s'ha demostrat
molt disponible
des del primer moment
i
gràcies a ell
hem parlat també
amb la regidora
de cultura
que és la Laura
Casalprim
i els dos
han interessat
molt
i m'han ajudat
activament
a poder
iniciar
aquesta
iniciativa
que
la idea
és que estigui
bastant vinculada
al territori
perquè
en realitat
el fet que també
els artistes
quedin a casa
de la població local
és per crear
també comunitat
és a dir
diguem-ne
si hi ha uns eixos
darrere del projecte
és experimentació
entre art
natura
i tecnologia
i el territori
és a dir
la voluntat
de connectar
amb el territori
tant com a natura
com a gent
segona edició
la tenim pensada
o de moment
anem a veure
com va això
doncs jo tinc pensadíssima
la segona
la tercera
la quarta
és a dir
no puc parar
de pensar-hi
la qüestió
és que és veritat
si volem comptar
amb espais públics
s'han d'acabar
de definir coses
que encara estan pendents
de definir
comentaves que els artistes
s'allotjarien en cases
de veïns i veïnes
Cabriolens i Cabriolens
quin feedback hi ha
amb el poble
has pogut notar
no amb la institució
que ja n'hem parlat
sinó amb el poble
hi ha un cert rebombori
hi ha un interès
doncs veig
les cares
bastant sorpreses
de la gent
quan parlo del projecte
per exemple
durant el festival
musicab
que ha sigut
una primera ocasió
de parlar
del festival
vaig deixar uns flyers
per all
i la gent mirava
a més tinc aquesta imatge
que és una mica
emblemàtica
del festival
amb aquesta cara
que té
entre mòfa, herba
a la cara
i estan com
què està passant aquí
veig que la gent
està allà
una mica
que diu
què passarà
llavors hi ha aquesta sensació
de curiositat
i no dic sospita
però segurament
estan molt curioses
de veure què passarà
i en general
la cosa que em fa
que em dona també
tranquil·litat
és saber que és un poble
que també
acull ja artistes
que estan domiciliats allà
són residents d'allà
llavors d'alguna manera
sé que
hi ha un vincle
ja entre el poble
i els artistes
és una aposta
sens dubte
innovadora
celebrem
que no sigui
un altre festival
que estem
ja una mica
cansats
de festivals
creus que
és un
que la societat
en general
està preparada
per aquestes
mostres
de creació
barra convivència
barra multisectors
i tant
és a dir
quan vaig pensar
la proposta
em sentia
la primera
que havia tingut
la gran idea
dit
això s'ha de fer
perquè serà la bomba
i clar
en aquests dos anys i mig
que he trigat
per llançar-me
a la piscina
com no sol dir
hi han sortit
moltíssimes propostes
i algunes ja hi eren
però
és com que
cada vegada més
tenen més
eco
i una cosa
que està passant molt
per exemple
és cap a la zona
de les Terres de l'Ebre
on hi ha molt
d'interès i moviment
en tot el tema
d'arts digitals
i una mica
la meva aposta
és
comencem a moure
també per aquí
perquè
no és només
una qüestió
de tendència
és qüestió
que cada cop més
fa part
de les nostres vides
la tecnologia
i és una manera
d'ajuntar-la
de la manera
més natural
i orgànica
possible
caràcter
recicilià
ens ajuda?
i tant
la meva perseverança
força
o
explosivitat
a vegades
perquè a més
soc de Catània
d'una ciutat
amb un volcà actiu
el més alt d'Europa
que bueno
dóna bastant força
ahí
perfecte
aquí ara
no sé si vols
afegir alguna coseta més
jo per la meva part
crec que hem tocat
tots els punts
no sé si vols
afegir alguna coseta més
bueno que espero
a totes
el 5 d'octubre
al Mas Maria
i a l'Hotel d'Entitats
de Cabrils
i si voleu ja
seguir totes les novetats
us convido a seguir-te
a la web
sotobusco.art
com a l'Instagram
que és a la mateixa
direcció
perfecte
doncs moltíssimes
moltíssimes gràcies
de dilluns a divendres
de 10 a 1
parlant de tot
amb Jaume Cabot
Qui té un arbre
o una planta
té un tresor
Quina alegria
dóna una flor
Primavera tot l'any
per emportar
i també per regalar
Una planta
és l'amiga
que et fa companyia
i l'ingredient
pel benestar
de cada dia
Omplim-ho tot
de color verd
alegria
Generalitat de Catalunya
Això de buscar
un pis de lloguer
és una feinada
Preus que mai saps
si estan ajustats
i tot de paraules tècniques
que no entenc
I si truquem
al Zero Dolce?
La Marta em va dir
que ja ho va fer
i la van informar de tot
Les zones de mercat
residencial tensat
L'índex de referència
del preu del lloguer
Com reclamar
si no es compleix la llei
T'ho estrofem-hi ara mateix?
Si tens dubtes
sobre la regulació
dels preus del lloguer
Entra a habitatge.gencat.cat
barra preus lloguer
i accedeix a l'apartat
Preguntes freqüents
Si ara tu no fossis
a l'altra banda
escoltant
res de tot això
tindria sentit
Quan tu hi ets
el que hem creat
es fa real
L'esforç
la història
i les emocions
Llavors
tu ets part
del viatge
del somni
de la descoberta
Ets a una passa
o a un clic
al costat de casa
o a l'altra punta del món
Cada vegada
que t'hi acostes
existeix
El teu gesto
canvia tot
La cultura
Quan tu hi ets
pren vida
Més cultura
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
A Vilassar Ràdio
tenim una cita
amb l'esport local
Tots els dimarts
a les 9 del matí
i a les 8 del vespre
Vilassar Ràdio
et porta
la pròrroga
Futbol, bàsquet, ok
i més disciplines esportives
de Vilassar de Mar
No et perdis
el programa
que et dona veu
als nostres esportistes
i equips locals
Recorda't
cada dimarts
a les 9 del matí
i a les 8 del vespre
Héctor Torrablanca
t'espera
a la pròrroga
El programa
que viu l'esport local
És única
No s'assembla a cap altre
Les seves veus
són la teva veu
i parlen la teva llengua
L'emissora municipal
El teu punt de referència
A Vilassar Ràdio
Parlem de tot
Amb Jaume Cabot
20 minuts
Arribem a la una del migdia
en directe
Última hora del Parlem de tot
Ja de la setmana
I aquest cap de setmana
Vilassar de Mar
es vesteix de gala
Sí senyors
Anem parlat i molt
aquesta setmana
De fet anem parlat
des de comunicació
de Vilassar Comerç
amb en Joan Baulenes
en què ens ha explicat
Un any més
per novena vegada
Jo dic que l'any que ve
de fotre engrossa
La nit de comerç
que arriba demà
des de les set de la tarda
fins ben entrada
a la mitjanit
i ens ha cridat
molt, molt l'atenció
l'amic Andreu Boer
des de Carnes Boer
que ha decidit
fer atenció
ell diu
una mega hamburguesada
jo coneixent-lo
crec que és una mega
hiper super extra hamburguesada
Andreu Boer
bon dia, bona hora
M'enganxo
t'esmorzant
T'enganxo
imagina't
esmorzant
déu-n'hi-do Andreu
què fas
aquestes hores esmorzant
doncs
per sort
hi ha feina
i s'ha d'aprofitar
ja va
s'ha d'aprofitar
s'ha d'aprofitar
però tu
a part
com vas treballant
i vas tallant la carn
i vas fent aquests vídeos
tan xulos
vas pensant coses
com les que has pensat
per demà
que demà
fots una mega
super mega
hiper hamburguesada
m'han dit
escolta
explica'm a veure
què fas
bé
al final
al final
ja me'ns hem picat
al final
ens marquem
petits reptes
que crec
que són assumibles
d'aconseguir
i
i
anem-hi
ja està
i de vegades
és
va
som-hi
vinga
hamburgueses
remenar vedella
desfer molta vedella
per fer tota l'hamburguesa
perquè és la mateixa hamburguesa
del taulei
no en fem un especial
és la mateixa del taulei
que és super bona
i amb el pavó
que ha de ser el pavó
també
home, clar
quan truco al meu provedor
que normalment li agafo
jo què sé
5 caixes
que són 80 penets
i dic
escolta'm
me'n falta mil
hòstia Andreu
hòstia
bé
està guapo
ja va
són reptes
i et piques
està bé
això és un record guinés
no?
mil hamburgueses
mira
record guinés
no ho sé
però record de casa
nostre sí
hòstia
perquè el tema
no sé les mil hamburgueses
sinó
vendre-les
que aquí
aquí també és la gran feinada
però l'organització
perquè en 3 hores
ens surtin les hamburgueses
si hem de fer mil hamburgueses
si tenim 3 hores
al final són 330
aproximadament
333 per hora
cada mitja hora
són 160-170
cada quart d'hora són 180
hem de volar
heu de volar
no podeu parar
no podeu parar
i escolta
es pot parar demà
demà
demà no es pot parar demà
de 7 a 11
serà molt divertit
cap bo
i escolta
i l'hamburguesa
o sigui fent hamburgueses
i la gent clar
evidentment
ha de venir doncs
a tastar-la
a comprar-la
i a més a més
tenc entès
que hi ha alguns sorteig
també des de Can Boer
no?
sí
i a més a més
també ara que comentes
això de comprar-la
que hem fet
per estalviar-nos
possibles cues
demà
que normalment passa
i estem fent
preventa de tíquets
ah mira
i això m'ha funcionat molt bé
entre ahir i avui
n'hem fet
però n'hem venut entre 25 i 30 tíquets
i això què fem
agilitzar la cua
que la persona que té aquest tíquet
ja ve directament
a la cua
de l'hamburguesa
a agafar-la
i no ha de fer la cua
per comprar el tíquet també
i el que tu comentes bé
Jaume
doncs sí
fem un sorteig molt xulo
entre tots els que vingueu
a comprar l'hamburguesa
us darem un full
per posar nom i telèfon
i a dos quarts de dotze
demà mateix
fem el sorteig
per un sopar a la botiga
per dues persones
Toma
és a dir
demà a dos quarts de dotze de la nit
en plena nit de comerç
a dos quarts de dotze
fem el sorteig
i donem el premi
allà mateix
i després amb la persona
que li toqui
ja buscarem la data
dient per tots
per poder fer aquest soparet
a la botiga
està guapo
està guapo
sí senyor
Andreu mira
jo ara he buscat
temes d'hamburguesa
rècords d'hamburguesa
hi ha l'hamburguesa
més gran del món
aquesta sí que hi és
una hamburguesa
que pesava
doncs 27 quilos
hi ha l'hamburguesa
més cara del món
que valia 6.000 dòlars
uns 5.000 euros
sí no ho vull explicar
la major quantitat
d'hamburguesa
d'aquesta
en podrien fer amb a mil
i en retirem tots
en retirem tots ja
hi ha la millor
quantitat d'hamburgueses
menjades en 3 minuts
un tio se n'ha menjat 12
l'hamburguesa
la cadena de muntatge
d'hamburgueses més llarga
3.000 posades en línia
major número d'hamburgueses
menudes
per una cadena de restaurants
2.000 i escats
la major quantitat d'hamburgueses
apilades en un minut
que em van apilar
en un minut
10 hamburgueses
tampoc em sembla una bestialitat
en un minut 10 hamburgueses
afilar-les
però no, clar
has de fer l'equilibri també
no, no, clar, clar
l'hamburguesa més alta del món
que media 3 metres
i 67 centímetres
i l'hamburguesa més
una hamburguesa d'alta
una hamburguesa d'alta
de 3 metres, tio
la forma de l'hamburguesa
més gran
que mai vista
és una forma humana
i no hi ha
i no diu res
de fer 1.000 hamburgueses
en 3 hores
per tant
jo t'ho deixo aquí
bueno, jo què sé
farem fotos
pel que pugui ser
que quedi registrat això
que a veure si els del Guinness
s'assaventen
i et foten un rècord Guinness
te'n recordes
d'en Justo del Pan Tomàquet
quan va fer el rècord Guinness
el que va fer Justo
hòstia
allò va ser mític
allò menja part
allò va passar
tot el Maresme
vam passar per ja
a veure com feien truites
i tant
hòstia
allò va ser
bestial
bestial
aquest home
aquest home
fuà
doncs
en 3 hores en tinc prou
jo no sé
jo no sé
si
això t'ho hauries de mirar
Andreu
i què més oferiu a la botiga demà
a part evidentment
de les hamburgueses
mira fem una cosa molt xula demà
també presentem un nou producte
que m'agradaria que ho veiéssiu
que nosaltres
durant el mes de novembre i desembre
el tindrem a la botiga
són uns postres
elaborats
artesanalment
espectaculars
amb un preu
molt coherent
pel producte que és
demà fem la presentació
i el novembre i desembre
els tindrem a la botiga
amb un congelador
ben posat
ben macos
perquè
podem degustar aquest producte
i demà fem
fem
fem cates
a preu molt reduït
la presentació
vaja
sí
sí
sí
a part
el producte és excepcional
és molt bo
molt bon producte
i bueno
i aprofitem
i la nit de comerç
no dona per més
ja home
no dona per més
però l'any sí
jo l'any sí que dona
les begudes
els pastissos
els postres
el sorteig
ja són les 12
ja són les 12
l'hora d'anar a descansar
una estona també
i durant l'any sí
que teniu temes
Andreu
un dia es demanir a la ràdio
que m'has d'explicar
què fèieu aquest any
ja
vale perfecte
sí
tenim dos reptes
molt macos
però fins que no estiguin
ben lligats
no
m'he d'esperar una mica
m'he d'esperar una mica
però
s'estan fent coses
molt maques
doncs ja m'expliques
després les podem reflectir
com en el carrer
aquest producte
el podem
vendre al carrer
adreçar-me
molt més
a particulars
la veritat és que
estem fent una coseta xula
que ho he de lligar
amb una mica bé
he de fer un parell
de viatges a Alemanya
per buscar-ho
vinga va
ho trobarem
ho trobarem
ho trobarem
Andreu Boer
sempre és un plaer
comptar amb tu
perquè malgrat que sé
que tens molta feina
aquest home està esmorzant
ara mateix a tres quart d'una
per cert
que aprofiti Andreu
no m'has deixat esmorzar
ja home
ho sento Andreu
esmorzar
doncs escolta
m'una cosa
malgrat la feina
sempre tens un sí
per la ràdio
t'ho agraï moltíssim
una abraçada ben forta
equip
que vagi molt bé
per demà
seguríssim
i espero que
els que ens heu escoltat
com a mínim
passeu per veure'ns
perquè la moguda és guapa
i si voleu participar
d'aquest repte
i a més a més
la possibilitat
de guanyar
un premi
o un sopar
a la botiga
doncs
està va
pot ser merder
fer xou
fer coses
clar que sí
una abraçada ben fort Andreu
igualment
igualment
ja va
i merci per la trucada
a tu
adeu
bon dia
adeu
parlem de tot
amb Jaume Cabot
cada veu
cada veu
cada veu
cada veu
que el tiempo
vuela
un recuerdo
más
que pasajero
otra ilusión
que llega
cada corazón
merece
una oportunidad
y está perdida
sola
en medio
de la ciudad
de la ciudad
soy el que lo piensa
soy el que lo piensa
por los dos
hasta que lo piensa
hasta que sale
hasta que sale
el sol
cada sensación
o sentir vulgar
una sola cosa
un solo lugar
un recuerdo
más
que pasajero
será como empezar
otra vez
de cero
cada corazón
merece
una oportunidad
y está perdida
sola
en medio
de la ciudad
soy el que lo piensa
por los dos
hasta que sale
el sol
no importa
el problema
no importa
la solución
me quedo
con lo poco
que queda
entero
en el corazón
me gustan
los problemas
no existe
otra explicación
esta sí
es
una dulce
condena
cada vez
que toco
un poco
el fondo
cada vez
que el tiempo
vuela
un recuerdo
más
que pasajero
otra ilusión
que llega
cada corazón
merece
una oportunidad
y está perdida
sola
en medio
de la ciudad
soy el que lo piensa
por los dos
hasta que sale
el sol
no importa
el problema
no importa
la solución
me quedo
con lo poco
que queda
entero
en el corazón
me gustan
los problemas
no existe
otra explicación
esta sí
es
una dulce
condena
una dulce
rendición
cada sensación
o sentir vulgar
una sola cosa
un solo lugar
un recuerdo
más
que pasajero
será como empezar
otra vez
de cero
cada corazón
merece
un momento
y está perdida
sola
en medio
de la ciudad
soy el que lo piensa
por los dos
hasta que sale
el sol
soy el que lo piensa
por los dos
hasta que sale
el sol
no importa
doncs ja sabeu
que el parlant
de tot
es basa
amb la informació
en l'actualitat
però també
tenim estonetes
per l'entreteniment
i en aquest cas
sempre els últims
minuts de la setmana
els invertim
per escoltar
la bona música
com aquesta
de los Rodríguez
12 condena
Déu-n'hi-do
avui
hem repassat
tota l'actualitat
el temps
amb Joaquim Serra
el foc
ens passa
la informació
tota la informació
amb Joan Escofer
hem estrenat
secció
amb Libre i Moxillera
l'Erica Castillo
Libre i Moxillera
l'Erica Castillo
i també
hem fet un Fem Salut
un Fem Salut
comemorant
el Dia Internacional
per la prevenció
del suïcidi
amb una
interessant
entrevista dura
però interessant
ha estat
la veritat
tot plegat
evidentment
ha estat molt bonic
hem fet
el Llioli
en directe
amb en Jordi Xuriguer
si es capujeries
les que vulgui
hem repassat
les feignius
de la setmana
en Joan Escoferet
amb la Kiara
Sinorelli
ens ha portat
al Sotobosco
i hem acabat
amb l'Andreu O.R
amb la mega hamburguesada
que vol fer demà
és hora de tornar a casa
si ens ho diuen els pets
Boniques Terres Tarragonines
des de les Boniques Terres Tarragonines
els pets
ens canten això
és hora de tornar a casa
els pets
i acomiadem l'edició
la d'aquest
dissabte
últim
dissabte dic
divendres
últim divendres
d'estiu
i acomiadem l'edició
i acomiadem l'edició
i acomiadem l'edició
i acomiadem l'edició
sour toc
quepty
i acomiadem l'edició
i acomiada
yn i acomiadem
Començant en un altre lloc
On no sàpiga en qui sóc
Recobrar aquell dels plaers
D'amagar-me i observar la gent
És el que ens enviï de la nostàlgia
Que em violeixes per les tardes quan es fa fosc
Tardec per emperar de màgia
Justos, oblidats, sorolls, certes olors
I el mateix que em va portar
He d'anar-me a nord-enllà
Ara té un perdut encàl
Una vista que ja arriba al meu dia
Perquè content
Enfilo les escales d'Ortre
És hora de tornar a casa
Content
Vull trobar-me amb la meva gent
I veure'ls iguals però diferents
Porta les butxarques mil adreces
Plenes de records que amb el temps s'esborraran
Com aquells colors de fotos velles
Que per treure'm la enyorança mirava allà
I tot i que el més entrant
T'ho seré ja en fotre el camp
Ara em moro per tornar
El sotrat de m'una via
Marca el ritme perquè
Content
Enfilo les escales d'Ortre
És l'hora de tornar a casa
Content
Vull trobar-me amb la millor gent
I veure'ls iguals però diferents
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Compte
Compte
Compte
Confilo les escales d'Ortre
És l'hora de tornar a casa
Content
Vull trobar-me amb la meva gent
I veure'ls iguals però diferents
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo aских compte
Compte
Content
Vull trobar-me amb la meva gent
I veure'ls iguals però diferents
Content
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo laás d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Enfilo les escales d'Ortre
Fins demà!
Fins aquí el Parlant de Tot d'avui, l'edició, la número...
2.209, 2.209 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio.
El meu nom, Jaume Cabot, justumano, no us causo de mani,
si no causo de mani, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.
I que la música i la mar se us acompanyi sempre i quan la música i la mar se us tingui el peu dret
i el peu dret a l'accelerador.
Compte, si aneu amunt i avall, si us quedeu per aquí també compta, evidentment.
Disfruteu, gaudiu de la nit de comerç, la pedalada popular de diumenge,
si aneu de festa major aquí a la comarca, per exemple, la tenim a Calella.
A Calella avui toquen buos a Calella, que us sapigueu.
Buos a Calella.
Doncs a gaudir del cap de setmana i dilluns, si voleu, ens ho expliquem tot.
Primera setmana de la temporada completada,
18è temporada parlant de tot, 45 de Vilassar Ràdio.
Gràcies per la vostra confiança, 45 anys història al vostre costat.
I avui m'inspiro en aquesta cançó.
Ens inspirem en Modèstia a part i coses de l'edat.
Modèstia a part i coses de l'edat.
Fins la una us deixo amb bones mans.
Joan Escofer, l'equip dels serveis informatius.
I dilluns a les 10 ens ho expliquem tot.
Que vagi molt bé.
I tus ideales muy lejos de aquí.
I, I, I, I.
I què más da?
Si són coses de l'edat.
I què más da?
Ja, ja, ja.
Si són coses de l'edat.
Ara has crecido.
Eres un lò de mar.
Que todavía
no ha aprendido a remar.
Un ser extraño.
Con 15 años.
Un chico, un hombre, un tipo genial.
Ja, ja, ja.
I què más da?
Si són coses de l'edat.
I què más da?
Ja, ja, ja.
Si són coses de l'edat.
Ja!
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Si son coses de l'edat.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja.
Porque la gente se quiere inventar
Cien mil razones para hacerte cambiar
Tío elegante, sigue adelante
Mente en el siglo XX, corazón medieval
¿Y qué más da?
Si son cosas de la edad
¿Y qué más da?
Si son cosas de la edad
¿Y qué más da?
Si son cosas de la edad
¿Y qué más da?
Si son cosas de la edad
¿Y qué más da?
Si son cosas de la edad
¿Y qué más da?