Les notícies de les 10.
Salutacions amb motiu del Dia de la Dansa que té lloc el 29 d'abril. La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament proposa dedicar el matí del dissabte 9 de maig a promoure aquesta art escènica al nostre poble a través de la realització de diferents actuacions de petit i de mitjà format de qualsevol tipus de ball amb l'objectiu d'acostar la dansa al públic
serà a la plaça Picasso. En funció de les propostes que es rebin de les diferents escoles del municipi i també de persones particulars, s'organitzarà un programa obert a la participació de tothom. Per tant, si practiques qualsevol tipus de ball, clàssic o modern, sol o acompanyat, i desitges participar en la celebració del Dia de la Dansa a Vilassadamara el 9 de maig,
posa't en contacte amb la regidoria de cultura del consistori a través d'un correu electrònic a l'adreça vinescujota arroba vilasalamar repetim vinescujota arroba vilasalamar.cat vines amb ve baixa a l'ans del dia 20 d'abril d'aquest any
El decret anticrisi arriba avui al Congrés amb els suports garantits. Junts salva les mesures econòmiques derivades de la guerra a l'Iran proposades pel govern espanyol, a canvi del suport de Pedro Sánchez a una proposició no de llei de Junts que demana eximir de l'IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros a l'any. Pel que fa al decret de lloguers proposat pel govern espanyol,
Junts ja ha anunciat que hi votaran contra. El pla anticrisi, que compta amb una dotació de 5.000 milions d'euros, inclou una vuitantena de mesures amb rebaixes d'impostos en l'electricitat, el gas i els carburants, del 21% d'IVA al 10%, per tal de contenir el repunt de preus, així com descomptes pels col·lectius vulnerables i ajuts directes als sectors més afectats.
La rebaixa de l'IVA a la benzina es traduirà en 20 euros menys per un dipòsit de cotxe mitjà.
L'Hospital Arnau de Vilanova investiga l'impacte de plàstics i pesticides en la salut dels infants. Des de fa un any, una nova unitat de salut mediambiental pediàtrica està realitzant el seguiment de casos d'obesitat infantil, asma, al·lèrgies, alteracions de les tiroides i un dels més freqüents, la pubertat precoç.
La casa natal de Salvador Dalí, l'espai museístic del centre de Figueres, on es pot conèixer la vida i la figura del geni empurdanès, està exposant temporalment el biombo d'estil oriental que Salvador Dalí va pintar als anys 20 del segle passat. Es tracta d'un parevent vell que tenia el seu pare i que l'artistà va decorar amb figures xineses, ocells, fanalets de colors i homes i dones amb ventalls orientals.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres, Mariona Segullaranyes, ha explicat que és la primera aproximació de Dalí a l'art decoratiu i probablement el va pintar a Figueres. Calcula que quan el pintor va decorar el biombo devia tenir uns 18 o 19 anys. El biombo va formar part de diverses col·leccions privades fins que l'any 2024 el va comprar al Museu Reina Sofia. La peça forma part de la mostra temporal Un somni oriental
Exotisme i modernitat en el jove Dalí. A les 11 del matí nou contacta amb la informació d'aquí poc segons s'inicia el Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Històries de Mar i de Dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilasarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Jo sempre tinc verdures i fruites de mil colors, poma, cirera i també meló, ceba, pastanaga, col i espinax. Tinc el meu plat humano equilibrat. Jo menjo amb ritme. Les frites i les hortalisses ens ajuden a seguir el ritme. Jo menjo amb ritme.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dijous. Dijous.
26 de març de 2026. Enfilem la recta final de la setmana. Enfilem també la recta final d'aquest tercer mes de l'any. I amb la vista posada la setmana que venca, celebrem Setmana Santa. Per moltíssima gent, les vacances de Setmana Santa. Ja ho tenim tot aquí.
I molt pendents del temps. Ahir a la nit es va escapar algun plugim. No podem parlar ni de pluja, eh? Parlem d'algun plugim a la comarca, Vilassa de Mar, per exemple. I sembla que avui, de cara al vespre nit, també es podia escapar algun plugim. Però volem saber el temps previst de cara avui, però sobretot de cara als propers dies en què ja olorem el cap de setmana i amb ell la Setmana Santa. És per això que de seguida marxem.
Cap al centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteo, mare del Consell Comarcal del Maresme, des d'allà i, com sempre i cada dia, amb un parell de minuts, Joaquim Serra ens farà la previsió del temps, la previsió meteorològica.
Parlem també de l'actualitat i els seus protagonistes. I ho fem amb Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia parlem de l'actualitat local, general, les notícies curioses i tot pujant al DeLorean. Repassem les efemèrides. Les efemèrides, sobretot musicals, que ens porta al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. A dos quarts d'onze passa per la ràdio el cantant del Gira. Ens visita l'Ivan Zaies. L'any 2013 un jovenet ens va visitar.
Va estar molt a gust i avui torna a casa seva, sempre que ve de promoció. A Catalunya se'n recorda de nosaltres i passa per la ràdio presentant l'últim treball, Ivan Zaies. A les 11 i, com sempre, fem un punt de trobada. Ens trobem, en aquest cas, amb l'Elisenda Riboy i en Jordi Cova. Dos generacions diferents, ella dels 70 i ell dels 90. I sobre un punt, sobre un tema exactament igual, diferencien...
com es vivia els anys 70 i com es vivia els 90. D'aquí aquest punt de trobada intergeneracional. A la dos quarts de dotze, aquest també és un punt de trobada, en aquest cas amb els joves. Tartúlia jove, una setmana és pel Vilatzar, l'altra setmana pel Pere Ribot, avui és pel Pere Ribot. Els joves, una representació de l'alumnat de 4 d'ESO, passa per la ràdio com cada dijous per parlar, en aquest cas, dels temes d'actualitat vistos des del seu punt de vista.
A les 12 ens anem al Teatre de la Mai de la Veu de Joan Hernández, cartellera, estrenes, recomanacions, i avui l'entrevista ens portarà fins a la ràdio en Lluís Villanueva. En Lluís Villanueva passa per la ràdio perquè presenta al Teatre Condal de Barcelona una idea genial.
I a última hora, en Joan Escofet entrevista una de les noves veus del bàsquet a TV3, la Ruth Gumbau, amb el micropeu de pista, i Joan Ennacho Solazabal i Víctor Lavanyini presenta el bàsquet, els partits de bàsquet que fan en directe a la televisió autonòmica catalana els diumenges a les 12. Doncs la Ruth Gumbau passa avui a l'última hora, als últims minuts del programa, amb en Joan Escofet.
L'edició d'avui, doncs la número 1, ni més ni menys, 2.321. 2.321 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, tot a punt. 10 minuts per damunt de les 10. Motor encès. Posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra vam tenir a última hora del dia d'ahir, tocant ja a la mitjanit un episodi de pluges sense ser ni molt menys intenses pel que fa a la comarca i a Vilassada Marra en particular.
De cara avui sembla que podem tornar a treure el paraigua de cara a vespre nit. Però volem saber, sobretot, el temps de cara avui, però de cara als propers dies de cap de setmana i de Setmana Santa. Doncs Joaquim Serra, atents, t'escoltem. Bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. Avui la jornada està marcada per un temps en general tranquil, però amb petits canvis en relació a ahir. I recordem-ho, les màximes es van enfilar fins a valors de 21-22 graus cap a l'interior de la comarca, ambient molt suau. Avui no ho serà tant. Baixen les temperatures, que com a molt arribaran als 15-16 graus aquest migdia, a conseqüència d'un petit canvi de temps que aquesta darrera matinada fins i tot ens ha deixat algun petit ruixat.
cap a l'àrea del centre i del sud del Maresme, 4 dècimes de litre a la zona alta de Dos Rius, a Can Masuet del Far, dues dècimes a Mataró, també a Premià de Dalt, per tant, molt poca cosa. Al llarg d'aquest matí s'obriran moltes clarianes, però amb nubulades, sobretot cap a la serrada litoral, punts del Maresme Nord, on aquesta tarda la nubulositat es farà més abundant i on aquest vespre podríem tornar a tenir algun xàfec, sempre de forma aïllada i puntual, cap al sud de la comarca, en principi,
ja no esperem més precipitacions. Els vents en conjunt m'ho faran fluixos, aquest misia i tarda de component sud, i la situació marítima ha d'estar dominada per la maró, marees de forta maró a tota la costa de la comarca. Com ja hem dit, avui hem temperatures més baixes, unes temperatures que han baixat sobretot cap a la serralada litoral i al Mont Negre. Ahir la temperatura mínima va ser de 9 graus i avui de 3. Per tant, el descens ha estat realment notable.
Previsió per demà. Tot apunta que continuarem amb un temps estable, amb domini del sol, alguns núvols poc importants, res de pluges, el vent fluix, variable, la situació marítima que anirà millorant el seu estat i el cap de setmana en general, en conjunt, també tindrem un cap de setmana tranquil, però...
L'única excepció la trobarem la nit de dissabte a diumenge i matinada de diumenge quan podríem tenir alguns xàfecs irregulars aquí a la comarca. A qualsevol punt, de fet, del Maresme es poden presentar aquestes precipitacions. Per tant, dissabte, en conjunt, temps estable, assolellat, però cap a la tarda ja veurem com s'incrementa la nuvolositat i durant la nit de dissabte a diumenge a matinada de diumenge...
Cel més ennubulat amb xàfecs que localment podran ser moderats però de curta donada, per tant en general poca cosa. Diumenge, tot i que el dia pugui començar amb restes de núvols, les clarienes ràpidament guanyaran protagonisme i per tant en general tindrem un diumenge de rams marcat per l'estabilitat.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per aquesta previsió àmplia i puntual des del centre, en aquest cas, Centre Meteorològic de la Comarca, Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteo, Marc del Consell Comarcal del Maresme. Tranquil·litat meteorològica, avui temperatures un pèl més baixes que ahir i de cara a la nit, sobretot matinada i sota diumenge, possibilitat de pluja. Així en resum. Joaquim Serra, demà ho acabem d'afinar, a la mateixa hora hi tornem. Moltíssimes gràcies, fins demà, que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa. 14 minuts per damunt de les 10. Saludem el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Senyors Cofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes.
Una edició més del... Poc ens passa, eh? Sí, senyor, ja en subim una altra, tu. Una més. Bueno, espera que l'acabem. Sí, en principi sí. Qui no va acabar ahir va ser Rosalia. Ai, sí, sí, sí. Rosalia, la cantant de Sant Esteve Sarrovires...
Sí, havia d'acabar de madrugar i no. Era quan justament estava interpretant aquesta cançó de madrugar. En els vídeos es veu com la cantant catalana té arcades constants interpretant aquesta cançó.
per una intoxicació alimentària, doncs, va suspendre el concert que feia ahir a Milà. Ella va dir que estava, doncs, literalment vomitant el backstage, va dir, gomitant, que diuen els vells. Gomitant, està gomitant, sí.
i que, en fi, ella volia oferir a la gent, al públic que hi havia a la capital de Llombarda, un concert a l'alçada, com es mereixien, i lamentablement va haver de suspendre entre llàgrimes en Rosalí.
Es va dirigir el públic de Milán a l'anglès, va dir que ho he intentat, però realment és que no puc. Per tant, doncs que una prompta recuperació segur que tornarà més en forma que mai, que està gomitant i prou que dius. Sí, gomitar això, en fi, una mica de rosset blanc...
Poma ratllada. I abans ens deien una mica de primperant. Sí, primperant. Que també talla això i ja està. Això no cal anar al metge, eh? No, home, no. Segur que hi ha una passa, eh? Ara qualsevol gilipolles de Milà dirà hi ha una pessini. No siguis així, Joan. Que diguin el que vulguin. Hombre.
Em fa molta ràbia, això. Quan algú té mal de panxa, sempre hi ha un gilipolles que diu... Que prou! Hi ha una passa, mentida. Sempre hi ha algú que té mal de panxa. Hi ha una cosa pitjor. Com, nassos, aquesta dona li faran un arròs blanc a Milán, què li dirà? Poden fer un risotto sense formatge. Risotto bianco. Risotto bianco. Sense formatge. Exacte.
Un dia t'explicaré què em va passar a mi a la bonica ciutat de Sant Sebastià en fa uns anys amb un arròs. Ja t'ho explicaré. Estarem segurament molt atents. No la podrem incloure a la teva secció Dreams, Dreams, Dreams, que comentem els teus somnis, que fa temps que no... L'obrirem d'aquí poc. Demà l'oblim. Ets un home amb una gran capacitat de somiar. I vam arribar a obrir aquesta bonica secció. Dreams, Dreams, Dreams. Has tingut somnis realment espectaculars.
I espera't, eh? Demà tornem a obrir. Notícia també que ens ha cridat molt l'atenció. Hi ha uns arqueòlegs que creuen haver trobat la tomba del mosqueter d'Artanyan. Què dius ara? Em sembla una gran notícia només per escoltar la música.
Dos y tres, los famosos mosqueperros, el pequeño de atacar siempre va con ellos. A mis cuotos lo gozó, los tres mosqueperros, sus hazañas más de mil nunca tienen fin.
S'ha aconseguit fer una petita coreografia tipus YMCA mentre escoltàvem aquesta banda sonora que ens retorna la infantesa. Gràcies a Déu que no està gravat, això. Espero que no hi hagi càmeres, perquè...
Gran pel·ligro. Aquí, aquí, d'artacant, d'artacant. Ah, no, ara aquí m'ho inventava jo, ja. Menys mal que han trobat la tombada d'Artanyan i no la de Heidi, per exemple. O la de Jackie Nuka. També m'agrada molt, eh? Sí, també podíem posar-la, eh? O la de Tom Sawyer.
Han trobat d'artallans. Resulta que s'ha trobat a la ciutat neerlandesa de Maastricht, l'esquelet, enterrat sota l'altar de l'església de Sant Pere i Sant Pau, avillat de manera militar i...
s'interpreta que una persona que hagués tingut l'honor en aquella època de ser soterrat sota l'altar major, hauria de tenir un cert pes important. A més a més, les cròniques parlen que el Charles de Bats de Castelmort d'Artanyan, que és el personatge real, capità dels mosqueters, que s'inspira a Alexandre Dimàs per fer aquesta famosa obra, va morir a Maastricht, aquest personatge real,
amb un impacte de bala entre el coll i el pit i realment l'esquelet que s'ha trobat presenta aquest impacte de bala on les cròniques d'aquest d'artanyant real l'ubiquen. Era el capità d'aquesta guàrdia pretoriana del rei francès en aquell moment. Curiós, eh? D'artanyant...
Sí, sí, sí. Que ningú es confoqui, eh? Sant Pere Sant Pau de Maastricht. Sí, sí, de Maastricht. Els Països Baixos, no a Tarragona, que la setmana que ve, Setmana Santa i Tarragona té molta vida. Sant Pere Sant Pau de Maastricht. Sí, sí. Vinga, va. Doncs curiosa aquesta notícia, eh? Sí, sí, sí. M'ha agradat molt. M'ha agradat perquè ja t'he dit que m'ha portat a escoltar una de les meves bandes sonores.
Todos y todos para uno. El amor de D'Artacan. Vinga, baixo, més coses. Ahir fèiem una mica de broma amb el genoll de Kylian Mbappé, eh? Sí, home, clar. Doncs... Ara diu que no, no, no què va. No, no, no diu que no, sinó que l'equip diu que va passar el mateix amb Camavinga. Camavinga. Sí, Camavinga. Diu, vinga, posi la cama. Sí.
I l'altre, no ho acabava d'entendre, doncs resulta que els galenos, que es deia abans del Real Madrid, van cometre el mateix error que amb Mbappé van mirar la cama que no era. Torno a insistir, el mateix que dèiem ahir amb Mbappé. És a dir...
Tu ets Mbappé o ets Camavinga, és a dir, tu vas a l'oròleg i et mira a l'orella, pots dir, escolti, o vas al dentista i et mira el dit petit del peu. Més avall o més amunt, sí. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra, eh? Doncs ells, els dos jugadors francesos, callats, entenc? Sí, senyor. Mentre es veien com els metges manipulaven i curaven...
La cama, doncs... Ja et vaig dir ahir. Teòricament sana. Ja et vaig dir. Tot el respecte. Però molt espavilats no se'ls veu, ho sento. Ni uns ni altres. No, no, no. Noble i bélico a talit, caballero de la...
Al Real Madrid hi havia el Dr. Pirri, el jugador del Madrid. El Dr. Pirri també, eh? Hòstia, aquests eren mítics, eh? Hi havia aquell que havia jugat a bàsquet amb el Corbalan. Amb el Lluïc, no? Clifford Lluïc no era? Clifford Lluïc, però no, no, ara no em surt el nom. El Corbalan també havia sigut metge, però crec que ell no va estar vinculat directament amb el Real Madrid. Hi havia aquell altre que jugava d'escorta, que ara no em surt el nom. Clifford Lluïc em surt a mi. No, era jugador de l'estat espanyol, eh? Ah, sí? Sí.
ara no em surt el nom, que era tot pèl, sota la samarreta blanca del Reial Madrid, era tot pèl. Alfonso del Corral. Doctor del Corral, sí senyor. Em sortia Corrales, però dic Joan... Corrales és el Cusí.
Caminando con la pierna buena por eso. Sara Mulally. Sara Mulally és un dels noms del dia. Probablement siguin noms de l'any. També ha sigut la primera arcabisba amb A de la història de l'Església Anglicana amb 500 anys de
vida. L'Església Anglicana s'ha anomenat com a arcabisbe Sara Mulally, de 63 anys, que ahir va prendre possessió com a cap de l'Església Anglicana. Escolta, nunca es tarde con la dicha suera, encara que siguin 500 anys, se'n sembla tardíssim, però vinga, anem fent les coses una mica ben fetes.
Sempre és bonic parlar d'històries de superació. Sí. Un home sense mans i sense cames és acusat de matar a tiros un altre mentre conduïa per Maryland. No m'ho crec, no m'ho puc creure. No, és que no em cregui la notícia que no. És que no em crec que algú hagi publicat això. És una història de superació, clar.
No tens ni mans ni peus i condueixes per aquí ja, dius... Aquí ja, dius, algo falla. Et treus el barret. Sí, sí, sí. I que, a més a més, mentre es faci aquesta operació, que entenc que sense mans i sense cames deu ser prou complicada, tens temps per treure un arma i disparar una persona que va amb tu de copilot. Exacte. Complicat, ho veig. Això què ho ha publicat?
No, és una notícia, doncs no és qui ho hagi publicat, és que és real. No fotis, no pot ser. Sí, sí, Dayton James Weaver, un home que va ser amputat des dels 10 mesos, ha estat arrestat a Maryland per aquesta acció que ha passat fa molt poques hores.
ha tret el seu copilot, però, clar, insistim, ell amb aquestes, diguéssim, dificultats, entenem, per gestionar tot el tema d'aquest acte criminal. Déu-n'hi-do. El Dayton James, que ha estat detingut,
Doncs és campió, a més, de Cornhole. Cornhole és una bonica modalitat esportiva, el redneck, que diuen als Estats Units, que consisteix a llançar sacs de blat de moro. Oh! Que també, per veure-ho, eh? Sí, sí, sí. Hòstia, però és que és curiós. En fi, no té ni braç. Bueno, eh, és una història de superació, eh? No, no, per això és una història de superació, eh? Vinga, va, què més? Agraïm molt a la Cornhole. Llàstima, perdona que s'hagi superat així matant algú, eh? Sí, sí, sí.
Home, la dificultat ha de ser... Sí, sí, tremenda, però... Esperem que fos una d'aquelles autopistes llargues, molt pròpies dels Estats Units. Perquè això per la rebessada acaba fatal. Acaba amb notícia. Bueno, ja ho és. Notícia ho és, eh? Sí, sí.
Volem agrair Ada Colacau i a Diòxid de Colboni per la seva feina. Moltes gràcies. Barcelona és la tercera ciutat mundial més perillosa pel que fa a robatoris, estrabades, etcètera, etcètera. Està molt bé, només superada per París i Roma. Ens sorprèn la notícia? No. Ens sorprèn que estigui en tercera posició i no la primera. Gràcies Colacau i les teves flotilles. Per cert,
principis d'abril tornen a marxar, eh? Però molts, eh? Però molts. Ahir va arribar una flotilla a Cuba. Va arribar a Cuba una flotilla, en fi. I diòxid de colboni, que també, en fi, també... Ha posat el seu bra de sorra, home. Sí, home, sí. Què més? Doncs, si et sembla, podem parlar que Màlaga ha creat el gelat... Han batejat ells, saps que els andalusos són molt exagerats? Sí, salerosos. El gelat europeu de l'any, i és el gelat Melody, eh? Oh!
T'ha agradat el baile, el goril que t'acabo de fer? Sí, ha semblat ara el capità del Nantes guanyant la copa francesa. No buscaré com és el capità del Nantes guanyant la copa francesa, però m'ho puc imaginar.
És un home de grans coreografies i grans... I capaç de barrejar coreografies entre sis. És a dir, puc fer-te el YMCA amb D'Artakan i los tres mosqueperros. Sí, sí, sí. Crec que hauríem de gravar-ho com fan els joves, això. Jo crec que no, Joan. Que ho faci bé.
Tu m'entenderàs. Ara, ara, ara. Vinga, va. Doncs, gelat malaguany creat per Juanma Guerrero que combina ricota, mandarina i pistacho. És el gelat Melody.
Espera que en Joan s'ha afegit amb mi, ara, eh? Sí, el meu ha sigut una mica maritrini, eh? Allò com era, allò de...
No, el baile de los pajaritos. El baile de los pajaritos. María Jesús y su cordeón. Sí, vinga, va, posem una mica de serietat. Preocupat també per la propera coreografia que ens regalaràs, Jaume, perquè una investigació de la Universitat Politécnica de Hong Kong i la Universitat de Tecnologia del sud de la Xina ha fet un llistat a base de proves pilots amb diferents conductors i conductores sobre quines són les cançons més perilloses a l'hora de conduir. Quines
Diuen que hi ha cançons que són complicades. Registren ells, segons les proves, que hi ha un augment de pulsacions, hi ha canvis de carrils molt més accelerats i condicions més, diguéssim, nervioses, segons la cançó que escoltes. Si no escoltis aquestes, suposo que ens els diràs ara, no? Sí, la cançó més perillosa per conduir és aquesta, Green Bay.
Això, clar. Ja ho diuen, American Idiot. Green Day. Aquesta cançó, si la sentim a la ràdio o la portem, l'hem de treure, canviam. Perillosa. I la segona?
Bé, les segones t'havia destacat les més calmades, eh? Ah, val, val, sí, sí. I la que va més bé per conduir. Sí, la que ens provoca, doncs, reduir les nostres capacitats agressives al volant, ritmes més lents, menys canvis de carrils... Every break you take. No, es Stay with your heaven. Què dius? Mira! O sigui, a veure, he de fer una prova. Tu estàs conduint i sense això...
I diu... En canvi dius... Un moment, un moment. I fas així. Alexa! I vas aquí... Ei, què passa? Fins i tot posant el colze a la finestra oberta. Sí, sí, sí. Saluda la policia. Ei, Déu. Dóna calma a l'Etsa, Palina. Estic escoltant l'anglet. Molt bé, molt bé, molt bé. Joan, més coses, entrem al DeLorean.
Doncs entrem en el DeLorean, si vols, eh? Perquè avui fa 82 anys era que ens posem drets la gran Diana Rosa, eh? Nascuda a la D, nascuda a Detroit el març del... Tardia com avui, de 1944. Baby love.
De Suprems, aquí, eh? Deiana Rous, eh? 82 anys, eh? El so de la mota! Com ens agrada, eh? Sí, senyor.
Baby love. Vinga, va, més coses, Joan. I fa 78 anys avui, Steven Tyler, cantant dels Aerosmith. Com passa el temps? 78. 78 anys. 78, el cantant d'Aerosmith, entre altres, aquest dream on...
Que bé, Joan, que bé. Pare de Liv Taylor, eh?, la que vam veure, per exemple, en la saga dels Senyors dels Anells. Vinga, més di l'Orient, que va molt finet, molt finet, va. I l'any 1990 el gran Gary Moore publicava el seu àlbum Still God, The Blue. I sonava així. Així és.
Fins demà!
Doncs vinga, Joan, moment de tancar el DeLorean d'aquest dijous, perquè tenim l'Ivan Zayas a esperar aquí fora, va? Sí, acabem amb una cançó considerada la 421, dins de les 500 millors cançons de tots els temps. La 421, aquest el dia com avui, tenia el privilegi d'entrar dins de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per la seva conservació per sempre. Ah, per això és notícia. Ara va dir, perquè com has buscat la 421? No, no, perquè... Billy Joel, amb el seu Piano Man...
Doncs vinga, que el rima d'aquesta preciosa cançó Joan Escofet, Vil i Joel en piano men. Explica'm què servim avui a la una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Doncs ja fa un any del nou govern tripartit municipal, doncs escoltarem l'Ena López, alcaldessa de Vila-Sada Mar, que ens farà una miqueta la valoració dels darrers 365 dies.
Això, hi ha alguna cosa més que explicareu al crònic, eh? Sempre hi ha més cosetes. Joan, no sé si... Sí que ho sé perquè m'ho has dit, eh? Que Led Zeppelin amb Asterway to Heaven és la cançó tranquil·la per conduir, però no em diràs que aquest piano no és la cançó ideal perquè et digui allò de t'escolto a la 1 al migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'11 tinc el luxe de tornar-te a saludar. Cançó molt emocionant per recordar que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mireu, fa uns anys, jo tinc molt mala memoria, sempre us ho dic, però fa uns anys, i ell m'ha dit que era el 2018, per tant, era el 2018, ens va trucar aquí a la ràdio un noi que venia del Zira, des de les boniques terres valencianes, al país valencià, i ens venia i ens deia, escolta, que sóc l'Ivan Falles, que m'agradaria venir a parlar de la meva música, i van dir, van aquí les portes obertes, i ens va visitar, i ens va fer tanta il·lusió, i vam aquí estar tan a gust que l'altre dia vam rebre una trucada...
Del mateix Ivan, i ens deia, eh, que torno cap a casa vostra, i van dir, doncs, si tornes a casa nostra, torna a casa teva, que és Vilassar Ràdio. I nosaltres avui estem molt contents de rebre el nostre estudi. Ivan Zalles, bon dia, bona hora, buenos dias. Bon dia, Vilassar de Mar, com és teu? Estic molt content d'estar així, perquè una cosa m'ha enganyat jo, no va ser en l'any 2018, sinó encara més. Va ser en l'any 2013. Imagina't si ha plogut. Jo no havia nascut encara el 2013. Devia ser un altre, en
2013, no 2018. Imagina si ja fa anys que no vinc així a la meva casa. Moltíssimes gràcies. A Vilassar Ràdio i la veritat que content. Estic per tot arreu de Catalunya aquesta setmana. De fet, aquest matí també he estat en Badalona. Ara me'n vaig a Sabadell. No pares? No pare, no pare. Senyor, que estàs fent les coses ben fetes. I per què estàs aquí? Doncs us ho explico de seguida.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Mireu, més que explicar-vos, us ho deixo escoltar. Ja tu sabes qué es lo que es? Ja tu sabes qué es lo que es? Ivansallas, desde Valencia. Rancel la bata. Desde el patio dominicana, ya tu sabes.
Des de València, des del Gira, ens visita per presentar Esa cosita, mami. Una altra...
Grandíssima cançó. Quan escolto aquesta cançó penso que ja és estiu. Ja tenim l'estiu aquí, això és estiu. Sí o no? Totalment. Espero que Catalunya, Barcelona, Vilassar, tots els pobles al voltant de Vilassar Ràdio, aposten per aquesta cançó. Em doneu suport per a que siga la cançó de l'estiu 2026. Ivan Zayas, Esa cosita, mami!
Escolta, Ivan, ens passa aquesta cançó que t'ha sortit de dins, aquesta cançó amb tota la festa, però a més a més no t'has quedat curt. Totalment. A més a més hi ha col·laboració internacional en aquest cas, per tant parlem d'una cançó que t'ha de portar com amunt. Aquesta cançó només pots mirar amunt. La veritat és que molt content. La vaig gravar la primera maqueta en Galícia,
I ja fa dos anys, i fins a dia d'avui, perquè ha passat molt de temps, em feia falta buscar algun artista que tinguera aquesta essència del llatí, llatina, i vas contactar amb Rancel Labata, que també em va fer entrevistes en València. Mira l'estribillo, ve ara.
Ha de ser la cançó del estiu 2026, així que ja sabeu, Iván Zayas, torna mejor que mai. Teniu aquesta cançó en totes les plataformes digitals com Spotify, donet-li al cor, poseu-la en la vostra playlist i també podeu visitar en YouTube el videoclip Iván Zayas, esa cosita, mami. Tu no creus que pot ser aquesta la cançó del estiu, xaume cabot. Tu que eres un professional de les ondes, o no? Ja, tu de guió, Sara, Sara. Por por que la votó, la vista la perdió, tiene otro que a la banda ya
Escolta, i per què has tornat? Que et vas parar o què? No, anem a veure. Jo tots els anys traqueu cançons, però vas tornar a Siav i la Sarràdio. Ah, a Mòstia, ha tornat. Aquest home no ha parat mai. No, la veritat, perquè l'any passat, ara després parlarem, vas presentar per segona vegada Censura, que és un tema que vas traure l'any passat, i el vas presentar l'any 2025 per Avenidon Fest.
I ara em vaig a Madrid, aquest mes d'abril em vaig a Madrid a gravar una altra cançó, a veure si ja la tercera és la vençuda, com diuen, no? Perquè em torno a presentar a Benidorm Fest per l'any 2027, este que ve, perquè tinc ganes d'estar en un programa d'aquestes característiques, en un concurs d'aquestes característiques, i ja saps que el Benidorm Fest és un bon trampolí, no? Però escolta, i amb una altra cançó nova?
No va totalment. O sigui, la tens aquí que encara no l'hem olorat, aquesta. Correcte. I te m'has gravat-la ja. Sí, en abril la grava. El mes que ve em vaig uns dies de promoció i també de vent. O sigui, aprofitaré que estic a Madrid per gravar la cançó que vull presentar per al Venidon Fest 2027. La veritat és que ja tinc moltes ganes. Crec que ja m'hi toca. Soc un artista que estic pico i pala, pico i pala, diàriament, duitant molt. I crec que em fa falta ja un trampolí com aquestes, com el Venidon Fest, perquè la gent ho nega un poc més.
Sí, senyor. Escolta, i com va ser? Vas trucar a en Rancel Labata i vas dir, escolta, Rancel, tinc una cançó. Ah, clar. Explica'm com va anar això. A veure, Rancel Labata, ell és de Dominicà, és Dominicà, i jo buscava algú que tinguera esa essència, no, llatina, per aquesta cançó, Esa cosita, mami. Sí. I me va dir que sí, ell, vamos, superil·lusionat, perquè jo ja el coneixia de fa anys,
Ella és un cantant dominicà, però és molt conegut en Itàlia i sobretot en Suïssa. Va anar a València per treball, perquè també es dedica als mitjans de comunicació, em va entrevistar dues vegades a diverses ràdios i televisions, feren amistat, jo li vaig dir, va, que tinc una cançó per tu, i va dir que sí, encantat. I això és el que, així, no? Esa cosita, mami! Escolta, i esa cosita, mami, d'on te'n surt? Això et surt del fons, perquè aquí tenim marxa per on tu. Jo t'ho explico. Explica'm.
Fa dos anys, com havia dit abans, vaig anar a Galícia perquè vaig tindre diversos concerts, anava de promoció en juliol del 2024, vaig estar a Galícia, i allí el meu productor... Entre mariscada i mariscada? Això és, això és...
Vaig anar a l'estudi del meu productor Arendt Suárez, que Arendt Suárez, en el any 2013, quan jo vas vindre així a presentar un pasito més, ell me va ajudar molt a menjar la cançó, a plataformes digitals i demés. Ell és de les Illes Canàries i em va dir, «Iván, tinc una cosita per a ti».
Em va a traure tot això, l'ordinador, anar amb el seu estudi, en tots els equips d'això. Va a posar la maqueta musical en aquest ritme i jo vaig dir, ostres, això és per a mi. Lo quiero per a mi. I d'ahí vaig dir, és a cosita mami. Vaig a començar, és a cosita mami, és a cosita mami, i ho vas gravar en l'estudi de gravació. Però allà mateix, tu dius allà mateix, t'ho ensenya i graves allà des. Correcte. Ni ho sabies que era això. Correcte.
Va a ser una maqueta. Guau. A les hores va a dir, hostia, con palenes canarios. Sí. Me gusta, hermano, tal, no sé qué. Suena muy pegado, muy... Yo digo, sí, es un bombazo. Y as comenzarem yo a escribirles lo que son esas tres estrofes. Sí. Y allá ni habían varios raperos que se estaban fumando un piti. Ah, sí. Sí.
O una altra cosa. O Maria, Maria. S'estàvem fumant un piti i entre piti que s'estàvem fumant ells, jo que era estiu, estava allí, en tot el calor i tot això, me vaig dir esa letra. I els posarem mans a l'obra i vaig dir això. I després jo vaig dir, els raperos m'han agradat molt com han fet esa part perquè va ser tot improvisat i tu saps que els raperos improvisen. No escriuen, improvisen.
Aleshores, vaig buscar a Rancel la bata i ja té i sa essència que jo estava buscant, i sa essència llatina. I aquí tenim, doncs, Esa cosita mami, que sona així. Ja seré tot el dia avui així, eh, jo. Esa cosita mami. Esa cosita mami, que me gusta para mí.
Escolta, i els bolos aquest estiu amb aquesta cosita, mami, què? Estem tancant. De fet, ahir vas tindre una reunió, a veure si en xuliol vindré a fer alguna coseta molt xula, que ja explicaré, en Barcelona capital, no pugui res més. A veure si s'espera que sí.
I res, així, tots els pobles del voltant i van zalles que te ganes de vindre així a Catalunya, al Maresme, estem en el Maresme, no? I tant. Perquè no vull que equivocarme. Estem en el Maresme, señors alcaldes, concejales, productores, lo que siga. Venga, anem a buscar.
Associacions veïnals, barriades, busqueu a l'Ivan Zallas, que vos donaré molta festa, molta alegria, que fa falta per tot arreu d'Espanya, de Catalunya i del Maresme. Doncs sí, fa falta que ens amieu la festa. Perquè tu fa anys, m'has dit a pico i pala, però és que és així, perquè el tio s'ho curre, s'ho busca, truca, ve, grava...
Ahir vaig assistir en el programa de Toni Rovira, que és molt conegut així en Catalunya. De fet, avui, perquè avui estem a Dichaus, com bé sabeu, estaré actuant, que vos espere a tots, esta vesprada, en el Teatre Cal Nino, en Sant Boi, a les 6 de la vesprada. El torno a repetir. Esteu atents. Aquesta vesprada estaré actuant en el Teatre Cal Nino, a les 6 de la vesprada, en Sant Boi. Així que vos espere a tots.
Està per tot arreu, per Rubí, per Sant Joan d'Espí, per Gabà, per Barcelona... Cuida la veu, que et queden poques hores. Escolta'm una cosa, Ivan. He llegit una... He buscat coses teves i tal, que saps que m'agrada molt. I he llegit una cosa que m'ha quedat molt l'atenció. Ho vas dir a València Ràdio.
Vas dir, no tengo pelos en la lengua, si no estaría más arriba en la música. Hòstia, però què has fet? Totalment. Què has fet? A veure, jo soc una persona transparent, natural. No, simplement que soc una persona molt directa i a vegades per estar en la música has de passar esos filtros. I en plan dir de ser sumiso. Si jo esto, jo l'autre, no. No.
perquè al final l'artista tu has de seguir la teua línia, has de seguir el teu objectiu, i si te posen una cançó o algun projecte que no t'agrada, dir que no, perquè a mi porten molt temps seguir-me, seguir-me en que fer un grup, una boy band fa molt temps quan era més jovenet, i jo no vull, jo vull estar a soles, jo vull ser el meu producte, vull ser la meva marca i vull treballar-me-ho jo, perquè tu saps que sempre els grups trenquen, discutissen, són problemes, i jo no vull viure això.
I tu no vols ni censura. Censura. Explica'm això. De lejos viene y tiene algo que contar. Con palabras como puentes nos hizo...
T'has censurat molt tu, no? No. El que passa que censura és el que estem vivint ara en l'actualitat. Perquè qui siga XX ens està dient cada volta unes normes, unes lleis, més impostos, més per així, més pa callar...
Creiem que tenim aquesta llibertat d'expressió a través de xarxes socials i ens volen censurar. Cada volta estan censurant més coses. Tenim més control del Google, dels rastreixadors, dels IP. I quan un té aquest control, al final t'estan censurant perquè tu no eres lliure.
I la pitjor de les censures és l'autocensura, que molta gent s'ho fa, i a mi m'imagina que tu no. Tu estàs en un moment que fas... Bueno, em sembla que sempre ho has fet, no?, el que t'ha donat la gana. Correcte. Jo hago lo que me da la gana. I així va. Clar, clar, anem a veure. Jo és que al final jo crec que una persona ha de fer el que li agrada, ha de tindre somnis, i sobretot, per a mi, la paraula màgica és una persona, la persona que vulga viure, viure, perquè la vida és vivir, ha de tindre il·lusió, perquè si no tens il·lusió, per què vius?,
Ivan, a més a més, tornem a la... Esa cosita, mami. Eso es. Bueno, censura de dir, que t'havia dit abans, que la vas presentar en el Venidon Fes 2025, quan Melody va anar a Eurovisió. Tu no creus, Jaume Cabot, que eres un professional, que no podria haver estat aquesta cançó en el Venidon Fes 2025? I tant que sí.
l'any que ve. Esperem que l'Ivan Zayas l'any que ve, l'any 2027, estigui en el Benidon Fest que tinc moltíssimes ganes. Nosaltres estem allà. Allà pujant estem. Moltíssimes gràcies. Ojalà, tan de bo que sigui. Escolta'm una cosa. Esa cosita mami, no? Deia que sí. Esa cosita mami, que a més has preparat un directe, doncs guapo, amb projeccions, un directe que no és allò de muntar quatre instruments i anem a tocar. És a dir...
T'has preparat amb cura, amb molta cura al directe, no? Correcte, sí. Jo després en els meus shows porto ballarins, si se pot fer algun acústic, intento fer algun acústic, perquè sí que és veritat que ara els artistes, inclús els grans artistes, només els de número uno són els que porten músics, perquè pareix que els concerts de músics ja s'han perdut, no és com abans, com els anys 90 o els anys 2000.
Però sí que és de veres que quan jo puc fer algun directe, per exemple, en algun piano, en algun músic o en alguna guitarra, queda més intimista i també queda molt xulo, no? Jo soc un romàntic, eh? Jo necessito veure músics allà, eh? Home, és més bonico, però, clar, costa més pasta, més producció...
i ara en el moment que estem és un poc complicat. Però sí que és de veres que faig moltes festes de pobles, faig de telonero d'altres artistes, de telonero d'orquestes, així que pròximament, quan tinga dates, us les portaré, clar que sí. I tu vens de la família d'artistes, no? Sí, mon tio tenia una orquestra, després mon pare va muntar una orquestra, vaig estar en una orquestra en l'Orquestra Ribera per tot arreu d'Espanya. Des dels 14 anys que vaig començar a fer els coros a mon pare,
I la veritat que, gràcies a això, m'ha donat eixa estables, no?, eixa seguretat per a poder dedicar-me a allò que és això. O sigui, tu has estat, diríem, dalt d'un escenari, no?, m'imagino? Sí, moltíssimes vegades. No, no, que has estat, sí, has viscut, vius dalt d'un escenari, és el teu hàbitat aquest, no? M'agradaria viure d'això. Però, clar, és un treball molt complicat, molt difícil. Per això estic fent promoció, no?, perquè la gent cada vegada em conega més, que és molt important.
I si no, sempre ens quedarà el brill al sol. Correcte, que aquesta cançó també la vas presentar al Benidorm Fest 2024. A veure, gent del Benidorm, sisplau. A veure ja. Anem a escoltar-lo un poquet. Prou, eh? Ja, sisplau.
A veure, el 24, el 25, el 26 no hi ha a Venedor? No, perquè ja vas dir, hasta luego. I l'any que ve, sí. I l'any que ve, Toni Forza. Tres tercera, va l'avançuda, ja. Esperem, esperem. Què et diuen els de Venedor? Perquè quedes allà, no? Allà estàs, no? No, a veure, tu presentes la candidatura de forma online i a dia d'avui estic esperant resposta.
Home, doncs ja, home, què fan aquesta gent? A veure, és una cosa molt complicada perquè se presenten entre 700, 800 candidatures. Només, ja. I clar, és molt difícil. L'any 2024 en aquesta cançó brilla el sol, l'any 2025 en censura, esperem que l'any 2027, que ja tinc la maqueta, en breu es comencen els essatsos, el mes que ve em vaig a Madrid a gravar la cançó, i la veritat que content, fent projectes, fent música, que és el que a mi m'agrada.
Escolta, bona cosa, quan vas venir el 2013, aquella època, i d'això només, eh?, només, entre cometes, fa 13 anys, d'això. 13 anys es parlava de discos, de discos, gravar el disc sencer, treure, doncs, quin serà el primer senzill, eh?, quin serà el primer... Totalment. Es parlava de músics dalt de l'escenari, etcètera. Com ha canviat el concepte de la música amb tot, eh? Us heu hagut d'emotllar, eh?, és a dir, o evoluciones o et quedes allà, no?
Sí, el que passa que ara per a mi la música va molt ràpid, és efímera. Pareix que si eres artista i eres cantant has de treure una cançó cada mes o cada dos mesos. Les cançons ja passen de moda als dies o a les setmanes. A mi la veritat que no m'agrada molt perquè no es valora la música com hauria de valorar-se.
Són com xurros. Correcte. Són com xurros. Vaig comprar xurros, vinga, vinga. I és així, eh? La música és així. I costa molt. A mi em costa molt fer una cançó. Val pasta, val temps, val sacrifici, val composició, perquè des de l'any 2013 composa jo les meves cançons i, clar, t'has d'inspirar, has de fer-ho bé...
Has d'estar content en el resultat final, perquè jo també tinc moltes vegades que dic a la basura, o la refaig en un sac. I l'intrusisme, l'intrusisme que fa que molta gent que no ha entrat a una classe de música mai a la vida, doncs es dediquessin a música ara. Pareix que ara qualsevol persona que entra a un reality li fan una cançó i va a fer les discoteques...
Jo què sé, què vols que te digui? Això no ho has intentat, no? Has intentat entrar en reality o no? No, jo reality també no m'ho crec. Però jo el que vull dir-te és que qualsevol que és d'un programa de televisió que no canta, o el meu veí del quint, o qui sigui allà canta, qui sigui allà balla, qui sigui allà influencer, qui sigui allà és de tot. Aleshores, clar, la professionalitat i el treball, l'essència de l'artista, és per això, no? Però per això estic jo, per a pico i pala, pico i pala, i continuar, perquè després...
Els que queden són els que realment són, perquè jo he tingut moltíssims companyers que se pensaven que això era un mundo de magia, luz y color, y esto es lo contrario. Clar, és el que et deia, no? T'has hagut de mullar, però els que realment sabeu el que és una clau de sol, doncs heu mantingut la vostra essència de gent que no diferencia, no? Quasi la tinc, quasi la tinc. Evidentment. La clau de sol. Doncs jo també.
Ah, mira, molt bé, molt bé. Doncs escolta, que està molt bé, però que això no és música, no són xurros, no és un aliment, és una cosa que queda. I el que dius tu, no?, és llàstima que tu et curres una cançó, la tires a les escombraries, la tornes a agafar, al final et convenç a tu mateix, i allò és un producte efímer que està allà i d'aquí 15 dies
ja no hi és, aquest moment. I, a més, jo soc un artista que a mi m'agrada fer promoció com estic fent. De fet, més de 10 ràdios aquesta setmana, dues televisions. En novembre vaig estar per tot arreu de la comunitat valenciana, Castelló, Alacant, València, també vaig anar a Múrcia. Soc un artista dels antics, dels que fan promoció presencial. Els que ens agrada. Correcte. Jo crec que, al final, això és l'important perquè si no és per la màgia, no?
Escolta, i Alcira, què? Alcira, molt bé, de fet, vaig gravar el meu videoclip censura, que està en YouTube, el vas gravar en un saló àrab, vas gravar en les muralles àrabs de la meva ciutat, d'Alcira de València, i molt content, la veritat.
I allà tothom diu... Escolta, un no és profeta que a seva terra... La veritat és que jo no soc profeta a mi terra. No! Per què ho fem, això? Em fa molta ràbia, això. Mira, sincerament t'ho dic. Jo me sent, en Catalunya, me sent millor com a artista que en València. I la veritat és que això és una cosa mala, però...
És la veritat, tots els artistes crec que gairebé ningú, encara que diguin que sí, perquè jo de fet em conec artistes que estan en primera línia, que jo he pogut parlar amb ells de tu a tu, i moltes vegades te conten que això és una cosa normal, està normalitzat, que ningú d'artistes en profeta en la seva terra.
I això és increïble, eh? Excepte quan t'es mort, que després quan t'es mort... Ah, després ja sí. Ets molt bona persona. Quan la gent es mort, és molt bona persona. Mira, jo et dic una cosa. A mi me dóna exactament igual. Jo faig el que me dóna la gana. Continuo el meu camí. Qui vulgui unirse bé i qui no, adeu. I d'aquí 13 anys, quan em tornis a trucar, que espero que sigui abans. Segur, segur. Espero que sigui abans, que no d'aquí 13 anys, però d'aquí uns 5-6 anys, com te veus, l'Ivan? Igual.
Exactament igual. Sí o no? Fer la mà música, treballar... És que això és una cosa que no està a les meves mans. Jo toqué en madera, que està a taules de madera, toqué en madera. Ojalà, ojalà perquè tinc ganes... Jo crec que ja me fa falta, perquè si no, al final, un artista també necessita evolucionar i necessita també reptes. Jo necessito un repte gran que me pugui il·lusionar, que m'acollone a la mateixa vegada, però que m'il·lusioni, no? It's too soon, no?
Molt, molt. Soy cojonudo, pero cojonudo. Eso sí. Escolta una cosa, però... I alguna vegada has pensat prou? Quasi tots saps. Què dius ara? Quasi tots... Diu, mira, a tomar por el aire. Sí, sí. Però no. Mira, vinc ara d'una ràdio. Tenia tres persones esperant-me a la porta que volien conèixer-me. Això és el que et dona vida. Claro, tio. I, de fet, un fan m'acaba de portar així a la ràdio. Des de Badalona, un fan m'ha deixat en la porta de la ràdio.
que viu així en unes urbanitzacions, en uns xalets, i ha sigut tot superimprovisat, i la veritat que estic supercontent. De fet, aquí que tinc una caixeta, una fan m'ha fet rosquilles, aquestes de Setmana Santa. Què dius, ara? Una locutora de ràdio, que era pastelera, m'ha fet uns bollos de xocolata amb crema. Ara ho veuràs, ara t'ho he ensenyat. Escolta una cosa. I aquesta pulsera que tinc me l'ha regalat una fan.
Per això t'he dit que m'ensenc més volgut en Catalunya que en València. A veure, que ningú vingui ara a la ràdio perquè aquesta entrevista l'estem enregistrant dimecres. Avui és dijous, però l'estem enregistrant dimecres. Per tant, que ningú vingui a la ràdio. Ara que, bueno, aquí on t'ha estat sentat, però l'Ivan no hi serà, eh? Això és. Ivan, de veritat no triguis 13 anys a venir. No triguis 13 anys. No, per favor, esperem que abans...
I em fa molta il·lusió que sabigues que de tant en tant em truces i em dius, eh, te'n recordes? Sí, jo me'n recordo que... Crec que me'n vaig a recordar que l'estudi no estava a Isina. Ah, no? Crec que no estava a esta pare taronxa. No? I jo me'n vaig a sentar ahí. Crec que no, si no m'equivoque. Sí, sí que estava, segur. Sí que estava. Des del començament. Igual hi havia alguna cosa penjat, eh? De fet, tinc allà fora Manuel D'Opico. Hombre!
Manel d'Opico, clar que sí. Està allà fora, que ha sigut productor meu. I tant. I també va ser... I la seva germana era cantant, també, no? Correcte, sí, de Yolanda d'Opico. La Yolanda. Ella va anar al festival de Benidorm, de aquell entonces. I també ell tenia un grup en català que crec que es deia Junx...
Junts. Junts. Amb en Jonathan Arguelles. Això és. Sí, senyor. Manuel do Pico va ser d'Ice Group. Sí, senyor. I, en efecte, molt bon rotllo. Ara ens anem a dinar per Aci, per Vilasar de Mar. Caré, tu. I vull dir que és que conec a gent músics d'Aci, professionals de Catalunya. Per això t'he dit que m'estic molt volgut a Vilasar. A Vilasar i a Catalunya en general. Doncs sí, senyor.
Ivan, un autèntic plaer. Has estat bé, has estat a gust. Moltíssimes gràcies, molt a gust. Comen a casa. Esa cosita, mami, os quiero. Que vagi molt bé, Ivan.
Bibi no le para na'a, vive dando pila muela, pero nunca dice na'a, con paloma ella no quiere na'a, banda que no te adena en el barrio, ella controla to' rabiosa. Anda siempre decimos si hay motor, tiene un lío en el glomado y en la casa empeñó todo, tuvo un viejo que por porca la botó, la visa la perdió, tiene otro que a esta banda ya le dio, no aguardaba la presión.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Nou contacte amb la informació amb motiu del Dia de la Dança que s'esdevé el 29 d'abril, la Regidoria de Cultura del Consistori proposa dedicar el matí de dissabte 9 de maig a promoure aquesta art escènica al nostre poble a través de la realització de diferents actuacions de petit i de mitjà format de qualsevol tipus de ball per tal d'acostar la dansa al públic.
serà a la plaça Picasso. En funció de les propostes que es rebin de les diferents escoles del municipi i de persones particulars, s'organitzarà un programa obert a la participació de tothom. Per tant, si practiques qualsevol tipus de ball, clàssic o modern, sol o acompanyat, i desitges participar en els actes del Dia de la Dança a Vilassa de Mar del dia 9 de maig,
Posa't en contacte amb la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Vilassadamar enviant un correu electrònic a l'adreça vinescujota arroba vilassadamar.cat abans del dia 20 d'abril.
Un jurat de Los Angeles ha declarat Meta i Google la matriu de YouTube culpables de perjudicar la salut mental dels menors. La històrica decisió suposarà que els dos gegants tecnològics hauran de pagar una indemnització de 3 milions de dòlars per danys morals i altres perjudicis econòmics a la demandant, una noia de 20 anys que alegava que es va tornar a dictar aplicacions com Instagram i YouTube durant la seva infància.
La notícia arriba just l'endemà de la condemna de 375 milions de dòlars a Meta per no protegir els menors a Instagram, Facebook, WhatsApp, a Nou Mèxic, també als Estats Units. El judici de Los Angeles va començar a finals de gener al Tribunal Superior de la Ciutat Nordamericana. D'acord amb la sentència, Meta és responsable del 70% del cos de la indemnització i YouTube de la resta.
Tarragona es convertirà en l'aparador internacional de la dansa contemporània de tot Catalunya. El govern català ha tancat un acord perquè la ciutat sigui la seu del mercat estratègic catalandans. Aquest serà el sisè mercat estratègic d'arts escèniques i de música de Catalunya.
Al costat d'altres cites ja destacades i consagrades, com el Mercat de Música Viva de Vic, la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega o el Trapezi de Reus. La ciutat ja era la seu d'Especial Dansa, un espai adreçat a programadors catalans per estimular el circuit intern i a partir de l'any que ve també organitzarà
el certamen Catalandans, la principal plataforma de contractacions de dansa contemporània a nivell internacional. La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sonia Hernández, ha assegurat que l'objectiu és que el certamen es consolidi a la ciutat. I l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñual, és avançat que treballen per definir els espais que acolliran els espectacles.
Futbol femení Champions, victòria del Barça sobre el Madrid, les jugadores de Pere Romeu van replicar el mític 2-6 del Barça de Pep Guardiola al Bernabéu, que va decantar la Lliga 2008-2009.
A la una de la tarda tota la informació local i comarcal a La Crònica amb Joan Escofet i fins a la una continua el Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Recordeu que teniu tota la informació local també al nostre web vilassarradio.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo he treballat de pintora i ho he acreditat. Jo he après a reparar cotxes i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en atenció domiciliària i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una frustraria al poble. Em sembla molt bé.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
012. La millor resposta.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre. Vilassar Ràdio
Hi ha una cosa que no canvia mai. Passin els anys que passin. La necessitat de tenir ídols. Abans, els ídols eren gairebé intocables. Eren aquelles figures que vèiem a la televisió, als discos, als postes penjats a l'habitació. Persones que semblaven viure en un altre món. Pensem en artistes com Michael Jackson, Madonna o aquí a casa nostra, Montserrat Cavaller. No només eren famosos, eren referents. Eren aspiracionals. Eren, d'alguna manera, eterns.
Però avui, què ha passat amb els idults? Ara vivim envoltats d'influencers, persones que no només admirem, sinó que també sentim properes. Els veiem cada dia a Instagram, a TikTok i a YouTube. Sabem què mengen, com vesteixen, què pensen... Han deixat de ser intocables per ser accessibles.
I aquí ve la gran pregunta. Això els fa més reals o menys especials? Perquè abans admiràvem des de la distància. Ara, en canvi, gairebé convivim amb els nostres referents. Però potser aquesta proximitat també ha diluït una mica la màgia. Aquella sensació de uau, d'estrella inabastable.
Tot i això, els ídols continuen existint. Només han canviat de forma. Avui tenim noms com Rosalia, Aitana o la Minyamal, que han aconseguit traspassar les fronteres catalanes per convertir-se en ídols globals. O figures com Ibai Llanos o Dulceida, que han convertit internet en el seu escenari i han redefinit què vol dir ser famós.
I després hi ha els nostres ídols personals. Aquells que no surten a la tele ni tenen millors de seguidors. Aquella professora que ens va marcar, aquell artista que ens va fer sentir entesos i aquella veu de ràdio que ens feia companyia cada matí.
Perquè ser ídol no és només tenir fama, és deixar empremta. I potser el més interessant és això. Hi ha ídols d'abans que han sabut mantenir-se, que han travessat generacions i continuen sent referents avui. I alhora n'hi ha de nous que apunten maneres, que sembla que han arribat per quedar-se. La pregunta és, d'aquí 20 anys a qui recordarem? Qui passarà de ser viral a ser etern? Avui baixem a la plaça, que és plena d'ídols!
Hola, Jordi. Hola, què tal? Molt bé, com estàs? Doncs molt bé, amb la meva ídol, que ets tu avui. Ai, sí, tu, ja anava a dir, tu també ets el meu ídol. Escolta, avui baixem a la plaça a parlar dels ídols. Així és. Jo volia preguntar, a veure, hi ha pregunta directa, qui són els nostres ídols? En tenim d'ídols? Tu tens ídols?
Doncs mira, jo estava reflexionant aquests dies sobre això i no tinc ídols, mai he tingut ídols. Farem una secció avui curta. Interessant. Vinga, ja podem plegar, adéu. Exacte, adéu. No, o sigui, sí que és veritat que he sigut fan de gent, però tampoc mai supermega fan d'aquests que se saben la vida i obra de les persones. Sí...
Clar, o sigui, no som molt d'això d'ídols. Això que també he dit al principi, que hi ha ídols que són més inabastables i ídols que són més propers. A vegades també aquesta divisió que potser pensem en ídols, en estrelles de Hollywood o en ídols del rock, però això dels ídols propers em sembla interessant. Tu tens algun ídol proper que diguis, mira, aquesta persona...
Algun ídol proper, que no estigui com així famós o així, doncs potser, no sé, de sobte em puc sentir inspirat per alguna amiga o alguna... Jo què sé, per algú més proper a nosaltres, no? I que...
podríem dir que és un ídol en aquest sentit, però alguna persona famosa, o sigui, entenc com aquesta cosa de la fama, però mai he tingut com aquesta obsessió. No sé si tu has tingut... Jo tampoc no soc massa d'ídols, o sigui que ja t'ho dic avui. Perfecte. Perfecte, això.
Sort que tenim un guió aquí escrit, no ho sé. Bé, ho farem, ho farem. Sí, vinga, va. Doncs això, jo pensant-hi, jo no tinc ídols molt inavastables, perquè, per exemple, el meu ídol era un professor.
Això que a vegades tenim els nostres ídols. Era un professor d'història de l'art de l'Institut, que va ser el meu ídol als anys 90, en aquells moments. I per què creus que... Què et feia fer que l'admiressis? Doncs m'ensenya... Aprenia moltes coses amb ell. A mi m'agrada molt qui puc aprendre, no? I qui puc aprendre coses noves. Que et genera curiositat. I que em genera curiositat i que m'obre mons, no?
O sigui, hi ha ídols que, ara en parlarem, que obren mons i hi ha ídols que no... O depèn, no? Almenys no els nostres mons, no? Exacte, a mi m'obria molts mons, no?, aquest professor. Llavors, clar, també el fet de... Clar, és una persona que està davant teu, que hi ha com una figura també de...
De generarquia i que sap coses que tu no saps i que les comparteix amb tu i te les està ensenyant. I això m'agradava molt. Això m'està fent pensar també amb la meva professora de història de l'art del batxillerat, que també era una persona molt apassionada i va ser una de les assignatures que més em va encantar per la passió amb què ella transmetia els seus coneixements de història de l'art.
Clar, era una mica això, la passió. Sí, la passió, no? Llavors, jo, per exemple, això amb els ídols d'abans i d'ara, no?, que és més generacional, no? Abans, per exemple, hi havia més passió amb els ídols d'abans o hi ha més passió amb els ídols d'ara. Això... Clar, jo crec que, bueno, al final sempre acabem tornant a el mateix, no?, però el fet que hi hagi a les xarxes socials també fa que puguem tenir com més informació de les persones que són els nostres ídols. Clar.
Perquè abans el teu ídol potser era, no sé, un artista de Hollywood, i aquell artista tu la veies quan anava a fer una entrevista a la tele, a la ràdio, o quan es feia un reportatge de fotografia per una revista, o la podies veure a l'estrena d'una pel·lícula. Total. Però ara aquestes persones, les quals idolatrem, diguem...
també s'exposen la gran majoria, que no, que tenen com molta intimitat i tal, però s'exposen també les xarxes socials. Llavors pots veure no només tota aquesta faceta de publicitària, d'entrevistes i tal, sinó que també ells mateixos t'expliquen la seva vida. La seva vida, sí. Clar, això que dius abans era molt més inabastable, no? Tu les vides de les estrelles de Hollywood no les sabies. Clar.
creaven aquesta aura, no?, aquesta aura de màgia o de, no sé, com... Bueno, una estrella, no?, les estrelles que estan a dalt, no? Sí, inaccessible, no? Inaccessible, no? I jo, per exemple, recordo a la meva època que nosaltres, clar, no teníem xarxes socials ni teníem pantalles i els nostres ídols eren... Estaven sortint en revistes i, clar, les revistes... La superpop. La superpop.
pop, sortien a la superpop, llavors obren els pòsters i nosaltres el que feiem era forrar les carpetes dels nostres ídols, però clar, ells sortien d'una manera que no es movien i sortien tots inaccessibles, vull dir que no entraves a casa dels ídols, bueno, a vegades sí, hi havia revistes que la casa de...
de Jason Donovan, jo recordo que era un que tenia jo a les carpetes. Ah, vale. Clar, però t'ensenyaven com la casa, tot molt preparat, la imatge, la llum, no sé què, tu ara t'ensenya la casa fent-se un vídeo, un tal, i tu ho pots veure. Llavors, això que deies ara de les carpetes i dels pòsters, d'aquí ve la cosa de fan de pòster o fan de carpeta, no, suposo? Sí, sí.
Tu tenies tu a la teva carpeta. Ai, és que jo la meva... Mira, ara et diré una cosa. Jo la meva carpeta tenia els pets. Sopa de cabra. Els teus ídols, no? Els meus ídols. Quilòmetre zero. Quilòmetre zero. Jo era de casa. I clar, les meves amigues tenien... Bé, abans Michael Jackson, per exemple, era un ídol bastant... Bé, que seguien bastant... I Madonna, per exemple. A mi m'agradava molt Madonna. No he sigut mai molt d'ídols i jo era com... Clar, jo veia les meves amigues i dius, bueno, us m'he de forrar la carpeta...
No buscava els més nostrats, llavors en tenia això. El Gerard Quintana, també, que també m'agradava bastant. Que fort. Sí, sí, sí, era bastant curiós. Anava a dir que jo això no ho he buscat, el de forrar la llibreta, la carpeta. Sí, sí, era tot un art, eh?
Bueno, ja imagino, perquè t'havia de durar tot el curs, imagino. Tot el curs, llavors havies de triar la carpeta, llavors anaves a comprar l'Iron Fix, llavors feies així amb la regla, que passaves l'Iron Fix, llavors que no es moguessin les enganxines, perquè tu feies tota la composició i, clar, les composicions no es podien moure, perquè si es movien, llavors tu anaves orgullosa amb la carpeta amb els teus ídols. Clar, ara això és molt diferent, no?
Clar, ara això... No sé si hi ha alguna cosa que poguéssim comparar amb ara, això. Clar, no, no, no. Seguir-los a Instagram, suposo. Seguir-los a Instagram i veure com... Perdona, hi ha gent que fa comptes de fans d'aquestes gent. És a dir, jo soc fan teva i faig un perfil d'Instagram, per exemple, dedicat a tu, amb imatges teves, amb trossos d'entrevistes que tu has fet. No sé si això seria com una mica les carpetes digitals.
Pot ser, però llavors podríem fer-ho així com de persones de carrer, diguéssim. Bé, de persones de carrer, vull dir... De famosos, sí, vale, vale. Ah, jo pensava que dic, mira, ara... Bueno, si vols, te'n faig un compte ara. Ara quan surti, te'n faig. Ara he sentit jo tota una estrella. Dica, vale, vinga.
Jo t'ho faria també, jo t'etiquetaré. Escolta, això que dèiem, no? Abans, qui seguíem abans, els ídols, no? Jo, per exemple, abans hi havia més... Jo crec que abans seguíem molta música, per exemple, molt cinema, no? Això que dèiem, no? Estrelles de... Bueno, de Hollywood, de televisió, també, no? Sí, de la faràndula, diguem, no? De la faràndula, sí. Hem nominat aquí el Michael Jackson, la Madonna, la Montserrat Cabellà per nominar-ne alguns, però és veritat que...
Sí, bàsicament era gent que es dedicava a la música o a l'actoratge o alguna personalitat així de... Sí, més de la societat. Models també, bueno, les models dels 90. Les models, home, sí, no oblidem, la Clàudia Xifer, la linda evangelista...
L'altra, que també la nena és model, com es diu? La Heidi Klum? No, ara no sortirà això. Ai, no sortirà ara. A veure... Una pista. Ai, a veure, espera, és que no me'n recordo. Ara està investigant, en Jordi està investigant. Hi havia la Judit Mascó, aquí la Judit Mascó. L'he entrevistada, la Judit Mascó, a la 080, aquesta temporada passada. Cindy Crawford, que la filla també és model. Sí, que va estar amb el Richard Gert. Ah, mira, jo no ho sabia, se m'escapava aquesta dada. Veus?
Sí, l'època dels models dels 90 va ser molt important i hi havia, bueno, anàvem també a les carpetes, també hi havia algunes models. Eren com les influencers d'ara, diguem. Sí, total, total. Llavors, clar, hi havia totes les rutines, però clar, no les eren més, no eren tan properes. No estan tan exposades. No estan tan exposades, elles, clar, tot això. T'havies de comprar a la revista i que sortien un cop a la setmana o un cop al mes. Exacte, exacte.
I ara, per exemple, què seguim? Doncs què seguim ara? Ara seguim amb molta gent de reality shows. O sigui, la gent jo crec que segueix, adolescents em sembla, segueixen molt gent que surt a la isla de las tentaciones, la casa de los gemelos... O sigui, aquesta gent que s'ha fet famosa per concursar realities per posar les banyes a la seva parella, bàsicament.
Llavors també seguim molta gent que són influencers, que també podríem dir, vaja, però sí que és veritat que hi ha alguns que són interessants i que tenen contingut i que tenen discurs i que, vull dir, que està bé seguir-los, vull dir que està bé. Clar, s'hauria de diferenciar una mica, no?, això que dèiem, no?, dels ídols més d'aquests programes que, diguéssim, que els valors que transmeten no serien massa. Clar.
Seria com per agafar-nos amb pinces una mica. Exacte, i no hi ha gaire contingut d'influencers o de gent que pot dir més coses. O gent que sap molt de música i et parla de música i fa contingut de música. O gent que parla de cinema, gent que parla de moda, o fins i tot d'estil de vida, que hi ha gent que fan contingut d'estil de vida que està molt bé. Que també és interessant l'estil de vida en sentit de... Perquè jo hi ha una cosa que veig que això sí que em té una mica...
no espantada, però una mica atenta. Perquè són, per exemple, tot el tema de les rutines aquestes. Skinkers, sí. Skinfaces, no sé què dic. Senyora. Som una senyora. Bueno, soc una senyora. Generació X. Generació X, al final. No, però això de les rutines, que clar, que és veritat que hi ha moltes nenes de...
d'una edat molt joves, de 14, exacte, de 15, 16, de 17, que dius, ostres, estan fent-se aquí una rutina que inclús jo vaig veure que sortia algun dermatòleg dient que això no era molt sant. Clar, llavors, perquè suposo que tenen com ídols que fan aquestes coses i les volen imitar, però això no són uns ídols potser que hauríem de saber. Exacte, que aquí també on està la línia, com tot, no?
Clar. Doncs això, els ídols actuals, també hi ha ídols actuals que són artistes, vull dir jo que sé, una Rosalía, una Itana, per exemple, que així és com quilòmetre zero, o un Lamínia Mal, que és un noi d'aquí de Mataró, no sé d'on és. Sí, sí, d'aquí de Rocafonda. Això, i que és un ídol global, o per exemple un Lionel Messi, també, que es va convertir en un ídol global, i la Dulceida, que també és...
una influència d'estil de vida, que va començar, va ser la primera, si no de les primeres, i que ara també mou massa, i que per molta gent és un referent, també, sobretot en el sector gai, diguem, les vianes, perquè també va sortir de l'armari en un moment, que ella sempre havia sigut com a heterosexual, i ara també és un referent perquè ha tingut una filla amb la seva dona, o sigui que està bé aquest tipus d'ideologia.
Sí, i agafant això, tu creus que, per exemple, jo estava pensant ara amb l'Emil Jamal, que és un nen molt jove, tenen responsabilitat els ídols? O sigui, cap a tothom, cap a la gent que tenen milions de seguidors, han d'agafar una mica de responsabilitat o no?
Doncs això és un molt bon debat. Jo crec que sí. O sigui, que han de ser, almenys han de ser conscients que tot el que ells fan, publiquen, diuen, no diuen, que hi ha molta gent que els creu 100%, que no té com un criteri per dir, mira, això, carinyo, aquí te n'has dat una mica de bola, no? Han de ser molt conscients d'això. No crec que estiguin aquí, o sigui, no crec que hagin d'educar, perquè l'educació, vull dir, no sé, no forma part d'ells, jo crec. No, no.
Però sí que tenen responsabilitat de dir, això, cuidado, com ho dic, com ho comunico. Això és interessant, perquè, per exemple, ara em recordo, per exemple, tot el tema de Palestina, una mica, Pat Guial, que també té molts seguidors, que també és una ídola per molta gent. Depèn de com es posicionen és important, perquè estàs donant un missatge que és això, que has de tenir una certa responsabilitat, o has de ser conscient.
Jo crec que has de ser això, molt conscient, i sobretot en un moment en què estem vivint ara que està tot tan polaritzat. De fet, hi ha hagut una, deies la Batial, ella s'ha posicionat molt clarament a favor de Palestina, en els concerts aquests que han fet a Barcelona, de concerts per Palestina, etcètera, ella ja ha participat en les dues ocasions, si no recordo malament, i per contra hi ha hagut la polèmica amb la Rosalia, que en un moment no es va posicionar,
que ella havia demanat una roba per un esdeveniment o no sé què a una marca i aquest senyor de la marca va dir que no treballava amb gent que no es mullava amb això i que no tenia com una posició clara i llavors ella va aparèixer en aquest últim concert de sorpresa exacte
També, clar, se l'exigeix a la Rosalia que parli, però hauria de parlar, jo crec que sí, que hauria de parlar clarament, sobretot en un moment en què estem. Igual la mateixa polèmica també s'ha posat del feminisme, que al final ha hagut de fer un vídeo... Sí, sí, sí.
Una mica aclarint el... Sí, sí. Però és clar, jo també tenia la pregunta aquesta, no? Per exemple, l'accessibilitat de les xarxes, no? Els fa més reals, o sigui, amb això que també aquesta responsabilitat, perquè abans, clar, nosaltres, per exemple, jo veia, ara que parlàvem de les models, no? Ara m'ha anat a la Clàudia Schiffer i per mi no era tan real, no era més una estrella... Això que dèiem abans. I llavors, ara, amb aquesta accessibilitat, clar, aquesta realitat els hi demanem més, els hi... Saps?
Clar, és que els veiem com si fossin els nostres col·legues amb aquesta accessibilitat que comentem. No hi ha com aquesta distància que podíem sentir abans, que era gent que només veies a la tele en algun moment. Clar, això no sé si els fa... O sigui, si fer-los més accessibles és una de les preguntes que deies al principi. Sí, sí, sí. Si el fet de fer-los més accessibles sí que els fa més reals, però els fa menys ídols? Clar...
Clar, i el que dèiem abans, que hi ha una part de gent que ara és ídol que és com aquesta gent dels realities, que els realities van començar, recordem, amb la Gran Hermano, que era l'experiment que van començar la meva generació, que era el 2000, crec que va començar,
que estàvem tots amorrats a la tele perquè era com un experiment social, era alguna cosa que nosaltres no havíem vist, no? Llavors, aquí van començar a ser ídols, també, una gent que podríem ser tu i jo, que entra en una casa i que comença a fer coses... I que a la sobte surt... Sí, i a la casa relaciona i ja està. No són gent que faci massa cosa més, no? I això de cop i volta surten i estan mega famosos, no? Llavors, ens dius, ostres, aquesta gent és ídola?
o no, no? Quien me pone la pierna encima, no? Para que no me levante, clar, una mica aquest senyor que es deia Jorge Berrocal, jo me'n recordo. Ostres, que estàvem amb la Maria José, que era, bueno, i llavors aquest senyor... De sort, són famosos i segurament que per alguna gent eren ídols. Llavors això també aprofito per... Deu ser molt heavy per aquesta gent també ara, mirant com posant-nos en la posició d'aquesta gent...
Ser l'ídol d'algú, o sigui, que una gran massa de gent et segueixi, t'estimi, tal, i que tu dius, jo no us conec, jo no sé qui ets, saps? Ha de ser molt raro. Ha de ser estrany, però potser jo penso que si tens, per exemple, no sé, ara estava pensant, si ets un músic, tu estàs fent una fe, o sigui, estàs fent...
fent alguna cosa. Perquè se't reconegui. Perquè se't reconegui, estàs com... Això que et deia el professor de la història d'art, que tu estàs ensenyant o estàs ensenyant el teu art. Llavors, no ho sé, jo crec que això és una mica, per mi, diferent. Estàs ensenyant el teu art, estàs ensenyant alguna cosa. Diguem que hi ha un mèrit, no? Jo crec que sí, però amb l'altre, amb el tema dels realities, no sé ben bé... Què està fent aquesta gent?
Vull dir que em sembla molt bé, però perquè són ídols de la... O sigui, que això no ho acabo d'entendre, sincerament. Però bueno... T'entenc perfectament, eh? Perquè al final, bueno, no sé, gent que surt a la tele i són famoses per ser, no sé, per estar en aquell programa...
Si filem molt prim, el que estan fent és com entreteniment. Clar, sí, però em parlaves, jo per exemple, tot el tema del programa de la Casa de los Gemelos, tot això, que jo realment no sé qui són, m'has parlat tu.
Els millenials no, perquè jo dic, no sé qui són, què és això, no? Què és aquesta gent, què volen aquesta gent, que venen de matinada. Exacte. Doncs mira, aquesta gent és que a mi també se m'escapa una mica, vull dir, encara que em toqui una mica, la meva generació també és un món que surten com molts, surten de TikTok, que també el món de TikTok i els ídols de TikTok també és com un altre submón que donaria per un programa complet, no per una excepció.
Però aquesta gent, bàsicament, és això, gent que molts adolescents idolatren, que són com ara els seus referents, podríem dir, amb uns discursos una mica, per agafar-los amb pinces, en aquest programa de la Casa de los Gemelos, que bàsicament era com un gran hermano molt escandalós que es veia per internet.
Amb molta polèmica, molta violència, verbal i física... Clar, això és més perillós. Molt perillós. I, clar, molta gent jove està molt enganxada a això. Jove i no tan jove, eh? També em va sorprendre. Bueno, el que passa és que també amb tot aquest tema costa més... O sigui, és molt més difícil mantenir-se, no? Perquè hi ha tants realities, tants programes, hi ha tanta informació... Que jo recordo, no sé, els ídols d'abans...
N'hi havia quatre i eren quatre. I eren aquests. I quan es moria un, se'n posava una mica. I es mantenien. Però ara van passant. És més difícil mantenir-se. Cada cop tinc la sensació que hem de fer coses més extremes per mantenir-se. Per tenir l'atenció. Llavors, això...
Sí, també hi ha com aquesta cosa d'efímer, no?, que passa. Però llavors també em pregunto ara mateix, que acabo de dir això, si és efímer, és ídol? Perquè un ídol, en principi, ha de ser una cosa que dura per sempre. Eterna, no? Clar, què fa que un ídol sigui etern?
Ai, bona pregunta. No tenim un filòsof per aquí. Ai, no. L'hauríem de convidar. Què fa que un univers sigui etern? Segurament ha de tenir carisma, jo crec. Perquè si no... Quin rotllo, no? Sí, i jo crec que també aquesta inaccessibilitat que dèiem, hi ha d'haver-hi com una part de... Entre que és real, però no... De misteri, crec, eh? I una part de... I que faci alguna cosa extraordinària. Sí.
Hi ha coses que dius, mira... Que la resta de mortals no podem fer. No podem fer. O molt poca gent pot accedir. O molt poca gent pot accedir. I que crea també una personalitat amb molt carisma, però que està com en un altre nivell. Ja t'entenc. No ho sé, és una mica complicat, però...
Ja t'entenc. Sí, perquè, per exemple, ídols d'abans que s'hagin mantingut, no? Això que deia, no? Doncs qui hi ha? La Montserrat Cavaller, per exemple, seria una. La Madonna seria una altra. Jo crec que la Rosalia, tot i les declaracions problemàtiques que dèiem abans, jo crec que també és una que ha vingut per quedar-s'hi, que serà una cantant...
Molt recordada. Clar, però per què això? Perquè són gent que fan coses que dius, ostres, això... Que destaca més que qualsevol altre cantant, diguem, vull dir. Exacte, perquè... En cantants n'hi ha molts i molt bons. Exacte, però estan fent alguna cosa que dius, ostres, aquesta mescla de coses... Sí, que és espectacular. O com ho fas, això no ho fa... És únic, no? Ja. Jo crec que això també li passarà, o li està passant de fet, a la Itana.
Pot ser. D'una generació potser com més jove, però jo em sembla que sí. O l'Iba Illa no és tan bé aquest noi, que jo no segueixo de res, però vull dir que en el món d'internet és un tio que s'ha pogut posicionar molt bé i jo crec que també té com molts seguidors i serà una persona com bastant recordada, diguem-ne, en el temps.
I després gent que es reinventa, no?, i que, bueno, jo crec, que es va mantenint, es va reinventant, i es va mantenint en el lloc d'ídols, no? Sí, un Elton John, per exemple, jo crec que és una llegenda, que això, un Freddie Mercury, o les models que parlàvem abans, la Cindy, la Naomi... Són llegendes i actors i actrius dels grans cines clàssics, no? Jo estava clar, ara m'invenen una Beth Davies, una... Per exemple...
En Ingrid Bergman, podríem estar aquí. O de, jo què sé, dissenyadores, no? La Chanel o Galeado. Exacte, exacte. Podríem estar aquí. Però, bueno, jo crec que... No ho sé. Ara, amb tota aquesta llista, no? Si penses que és exagerat el altre algú...
Ai, mira, a vegades penso que sí, que no sé, que està molt bé que siguin famosos, però hi ha gent que es desviu molt per aquesta gent i dius, carinyo, no et coneix aquesta persona. Vull dir, no sé, que donarien la vida sencera, que per altra part penso, bueno, al final la gent famosa també viu d'aquesta gent que es m'agafa i que els compra els CDs i les coses que hi ha, tal, no? I merchandising que et cobren 40 euros per la camiseta, però hi ha vegades hi ha un punt d'exageració, jo crec.
Sí, perquè ara lligant-ho amb això que dius, hi ha gent, per exemple, que són grans artistes, i ara anirem a la polèmica, tornarem al que va dir la Rosalia, però és veritat, són grans artistes, per exemple, com el Picasso, i que algú podria dir que el meu ídol és el Picasso, perquè evidentment va ser un gran artista i va ser un gran... Bé, estudiem tots, però el Picasso ha sortit que no era una bona persona, no?
Clar, és que al final, pel fet que estiguin artistes, vol dir que puguis ser una persona de merda. Exacte, doncs, idolatrem això o què estàs idolatrant, no? Clar. Idolatres, també necessitem un filòsof, ja ho estic descobrint, com has dit, per a idolatrem. Clar, s'ha de separar l'obra de l'artista...
Jo crec que podem ser, o sigui, podem... O sigui, s'ha de ser conscient de qui és la persona, que l'obra pot ser meravellosa, però que se li ha de poder dir, escolta, qui t'has equivocat i això ho ha fet fatal. Doncs sí. Doncs molt bé, Jordi, després de parlar de tots aquests ídols, jo t'idolatro a tu. Ah, i jo a tu també.
I ara, després d'aquesta conversa, encara molt més. Encara molt més. I fins aquí, a aquest punt de trobada d'avui. Ens tornarem a escoltar ben aviat. I fins la propera. Sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos. I ja ho sabeu, que el millor punt de trobada sempre és, Jordi... Una bona conversa! Adéu! Gràcies!
Dos minuts per damunt de dos quarts de dotze i avui és dijous. I què vol dir això? Doncs vol dir que toca Tartulia Jove. La setmana passada no hi érem, i tocava el torn a aquestes noies que tinc avui aquí, per parlar del món de la música. Però no només del món de la música, sinó com afecta el món de la música entre els joves. En aquest cas, les joves tartulianes que ens venen avui des de la representació de Quart d'ESO del Pere Ribot. Amb una cara d'espant que no pot amb ella, saludem la Sara. Sara, bon dia!
Hola, bon dia, què tal? Saps que les tres companyes que venen avui amb tu ja han vingut a la tertúlia, oi? Sí. I tu no.
Avui és el meu primer cop. Doncs que sàpigues que sempre començo per aquí. Per això elles no es volien seure aquí quan ens arriben. Ja t'ho han dit, eh? Sara, com estàs? Molt bé, molt bé. Molt bé, no? I tu? Jo molt bé, gràcies. M'alegro, m'alegro. Jo també. Hosti, mira, m'ha sortit una periodista aquí. Tens gana... Que ets periodista? Què vols ser periodista, tu? No, no gaire, no tinc gana. No, eh? Va, ja parlem de què vols ser. Estàs bé? Estàs tranquil·la? Sí, sí, sí. A tu t'arà a xerrar, ja ho veig a venir.
Bueno, sí. A classe, sobretot. Sí, sí. Tertúlia, i com és que has trigat ara a venir a la Tertúlia? Que no volies venir? Què? Que no volies venir, la Tertúlia. Avui? Sí. Sí, per si he vingut. Ah, no sé, com que elles repeteixen i tu encara no havies vingut, igual és d'aquelles que... Ah, perquè encara no tenia... No sabia quan venia. Vale, perfecte. Cate, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tu sí que ja havies vingut, eh? Sí. T'ho vas passar bé el dia que vas venir? Molt bé. De què vam parlar?
De la salut dels joves. Salut dels joves? Que tu tens molta salut, fas molta salut. Sí. Sí o no? Sí, sí. Molt bé, nerviosa, no? Ja saps de què va això, no?
No, però una mica. Per què? Que fa gràcia. Et fa gràcia el que et fa gràcia? Explica'm, va, què et fa gràcia? Les cares de les teves companyes. Les cares de les teves companyes, bé que les tens vistes, eh? Keila, tu també havies vingut ja, eh? Bon dia. Sí, jo sí. Com estàs? Molt bé. Tu nerviosa, no? Bueno, una mica, sí. Sí o no? Sí. No m'ho puc creure. És que em fa vergonya. Et fa vergonya el què? No sé. No saps què et fa vergonya? Parlar? Parlar en públic? De què vas parlar tu l'altra vegada que vas venir?
La mateixa que la Cate. Ah, vau venir juntes, eh? Sí. Molt bé. I la Martina va venir junta amb elles també? Bon dia. Bon dia. Jo no vaig anar amb elles. No, què vas parlar tu, el dia que vas venir?
Del començament de classes. Uh, estem parlant del setembre, eh? Mira, ja tornem a anar amb màniga curta. Te'n dones compte? Jo sí. Amb màniga curta i ja tornem a anar-hi perquè ja comença a apretar la calor. Sí, fa molta calor, la veritat. Bueno, a punt de vacances, no? Sí, sí. Moltes ganes, moltes ganes. Ara en parlarem, ara en parlarem on aneu, eh? Doncs escolteu, amb la representació d'alumnat de Quardesso, Sara, Cate, Keila i Martina, comencem la tertúlia? Vale. Endavant. Va, som-hi. Qui ho diu? Som-hi, va, Cate, diga, som-hi. Som-hi.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, va, comencem aquesta tertúlia jove i ho fem parlant de música. Maria, parlar, però, escoltarem cançons que m'heu escollit, però, Maria, quin grau d'importància té a la vostra vida la música? Molt. Molt, qui ha dit molt? La Keila? Molt. És el que més importància té? No, a veure, hi ha altres coses més importants. Què hi ha més important que la música per tu? Doncs la meva família, els meus amics... Bé, no, clar, jo parlo de coses així, tipus música, esport, música, és més important la música.
Sí, és que el meu esport també inclou música, llavors. Què dius ara? Què fas tu? Ball. Ball, clar. Sense música... No, no fas res. No fem res. I tu quina música escoltes? Reggaeton. Reggaeton. Molt bé. I música? No. Res, res. Era una broma, era una broma, Keila. Escolta'm una cosa. És que tu escoltes reggaeton i és molt important a la teva vida. Fins a quin punt és important a la teva vida, Keila?
Doncs que l'escolto per quasi tot. Quasi tot. Tu et lleves amb música? No, home, no. Però quan m'aixeco per arreglar-me... Home, com t'aixeques? Tu et lleves amb música? Em dius, sí, com t'aixeques, no? No. Ah, no poses música. Quin és el primer moment que poses música, tu, al dia? Quan vinc a perinsti. Ah, aquí. I què poses? Reggaeton. Reggaeton. Algú en concret o no?
No, tot en general. Tot en general. I t'agrada el reggaetón? Per què t'agrada el reggaetón? El ritme? El ritme. I escoltes el que diuen o no? Sí. Sí, i què? Bueno. No digues, bueno, què? Que no és gaire agradable. No és gaire agradable? Per què no? Doncs perquè no... Com es diu? És desagradable el que diuen.
Però per què diuen? Insulten o fan alguna cosa? No, però perquè... És que no sé com dir-ho. Sí, que són uns masclistes de cuidau. Això és el que anaves a dir, oi? Jo no escolto reggaeton. He escoltat reggaeton, perquè per parlar de música m'agrada escoltar una miqueta per tenir una mica...
referències no és una cosa que m'agradi el reggaeton però ja no tan sols pel missatge que no m'agrada perquè les que he escoltat estic segur que n'hi ha que no però les que he escoltat sí que tenen un punt o molts punts masclistes el ritme tampoc m'agrada el tipus de timbre de veu no m'agrada aquesta veu que posen així autotonejada a mi no m'agrada però que ho respecto molt
Però què us agrada de vos el reggaeton a vosaltres? No us agrada el missatge, però sabeu de què va. Perquè avui parlem d'alguns cantants que inclús han estat, no sé si condemnats, però com a mínim jutjats. Sí o no? Què us agrada d'això? És que és que... Ai, la Kate, va, Kate, digues, digues. Digues, digues.
La Cate m'ha dit que li agrada en Bad Bunny. En Bad Bunny t'agrada molt, eh? Has anat a un concert de Bad Bunny o no? No, anava al de Barcelona perquè hi ha un al maig, però no vaig aconseguint plats perquè és superfamós. Mira qui sona per qui sota, el sents o no? Sí. A veure, l'escolteu o no? Sí. Va, escoltem. El cantem o no? Uita, va, canteu. Això sembla una cançó.
De què parla aquesta cançó? De l'estiu. De l'estiu. Què dius? Sí, de l'estiu. A veure, escolteu, escolteu. A veure...
A l'última vez. A mi, si escoltés en Bat Boniquet per primera vegada, diria que aquest noi té mal de queixal o alguna cosa. S'ha llevat amb mal de queixal que no obre la boca. Però també és l'accent, perquè ell és de Puerto Rico, saps? Sí, sí, clar. Els puertorriqueños no obren la boca, no? De fet, hi ha una entrevista que diuen que canta badallant i a una cançó va dir que...
Canta badallant, has dit? Sí, ho han dit a una entrevista. Sí, a vostè zando, eh, fent el badallant. Molt bé, es deu cantar molt còmode, badallant, no? No, però ho va dir una famosa. Ah, a mi em dona la sensació que aquest noi s'ha llevat amb algun problema de mal de queixal o alguna cosa. El meu pare també ho diu. També ho diu? Sí. És que clar, vosaltres canteu que ho troba que aquest noi parla bé? Un moment, posem-ho, Xavi, sisplau. T'ho he tirat la foto de quan te tuve. T'ho he tirat el tema, però.
i abraço la bese que pude. De què parla? No parla de l'estiu, no m'enganyis, Cate. De què parla? De l'amor d'estiu. No, parla que quan ell era petit, la seva mare, quan li deia de fer-se fotos, ell sempre s'apartava perquè no li agradaven. Com vosaltres, abans de començar, que ha fet la foto i us aparteu amb les mans a la cara. No, jo no, eh? No, tu no. És veritat. La Cate s'ha amagat, que no s'ha fotut sota la taula perquè...
I doncs ara s'empenedeix perquè la seva vida ha canviat molt ja que ell abans era pobre i s'empenedeix de no tenir gaires fotos de la seva infància. Bueno, molt bé, no? El missatge no està gens malament. Aquest missatge bé, no? Algú val concert d'en Bad Bunny? No. Ojalà. Ojalà? Molt car. Com val un concert d'en Bad Bunny? On te toca en Bad Bunny?
Al Palau Sant Jordi. A tots llocs. Ja, però a Barcelona, a Palau Sant Jordi, eh? I quant val? Sabem com val? És que ara les entrades valen de 300 a més. Ah, a la revenda? Sí. Però com a mínim, molt lluny, com a mínim 100. Molt lluny? Què vol dir? L'altre punt, eh? Sí.
A mi no m'interessa. A tu no t'interessa. O sea, yo esta canción la sabía una mica, pero para el TikTok y ya está. Ah, vale. Bueno, la sabies una mica, no, la sabies molt. No. No m'enganyis, la sabies molt. Sí, sí, la sabía molt. Va, anem a tu, Sara. Tu m'has dit que t'agrada morat, i llavors com s'escriu? Em diu morat, perquè aquest acaba amb D, i l'altre s'escriu amb T. Sí, una és de pijos i l'altra és de canis. A veure, qui és el de pijos? Morat? Morat amb T. Amb T. I el morat amb D, que es pronuncia morat, què és? Canis?
Canis. Bueno, sí, de la calle. I tu ets cani. No, jo no, però escolto la seva música perquè m'agrada. Canta-la, a veure. A veure, a veure, moments. Ah...
Aquest també és portorriquen? No, aquest és a l'Hospitalet. Ah, doncs té el mateix problema que el portorriquen. Tampoc obre gaire la boca, com parla. Però té ritme. Sí, sí, ritme té. Però la veu és la mateixa. No obre la boca per cantar. Però no utilitza el teu túnel.
A veure, puja-me, a veure. Que no la madera. Bueno, bueno, molt no, però allà estàs. No, però els concerts sí, perquè els concerts... Sí, clar.
A veure, si tenen aquest mal de queixal que no obren la boca, han d'utilitzar algú. A mi, per l'altre, m'heu dit que és puertorriquenj, aquest és de l'Hospitalet, i tenen el mateix accent, o no? De què parla aquesta cançó de Morat, que és per canis, perquè recordeu que Morat en té... Estàs dient que aquesta cançó està dedicada a la Minyamal? Sí. Sí?
No, nueve. Sí, sí, sí. Va para la mínima.
La Min. En quadre, eh? Jo veig la Min escoltant això en quadre tranquil·lament. Sí, sí, la Min també posa a l'Instagram aquesta cançó. Sí. Clar, són de la... De la calle. És Cani o no? És de Mataró, la Minyamal. Ja, tio, però no tots els de Mataró són Canis, dic jo. Bueno, sí, en el barrio y todos... Jo és que no sé què és, això. Per tant, us pregunto, és Cani, la Minyamal? Sí, Cani, però ara és ric.
Cani Rick. Molt bé, no? Molt bé. Cani Rick. Vale. Coneixeu en la Min o no? Sí. Sí? Coneixeu? Ah, en persona. De conau a Coco o a Enda? No, no, no. El coneixeu, no? No, no. Us agrada aquesta cançó? La Min i Amal? Sí, està bé. Però té millors. Té millors, eh? Molt millors. No ho sé, hem agafat la primera... Sobretot amb D, perquè el T, heu dit, que era per pijos, no? Sí. I quina diferència hi ha?
Xavi, sisplau, em pots buscar amb Morat amb T? M-O-R-A-T. És que hi ha una cançó que a la Martina li agrada molt. Sí. Ai, ai. Del Morat amb T. No, Morat no, Morat. Aquesta és del Morat. A veure, Morat amb T. A veure, escoltem-lo.
Mira com canta. Aquest és diferent. Això no és reggaetó, no? No, això no. Això és música, eh? Clar, pugem, pugem. Aquesta m'agrada a mi. La Sara no li agrada, eh? No, o sea, no, dic que no el que ha dit la Kate. O sea, no m'apassiona, tampoc.
Però com a mínim, aquest senyor segurament ha trepitjat una classe de música a la seva vida, no? Sí. Ah, escoltem, escoltem. Ah, sí, sí.
El mismo que nunca hizo falta para levantar tu falda. Cada día de por medio, ¿cómo te atreves a volver?
És a dir, la diferència entre la música i el reggaeton és que els que l'interpreten, uns han trepitjat una aula de música i els altres no. És així, no? Sí, probablement sí. Probablement, probablement, molt bé. Bueno, aquest és amb Morat, avui he après alguna cosa, eh? Morat amb T, que és Morat, i l'altre és Morat amb D. Aquest és per Picos i l'altre, el de la D, és per Canis. I el Mora. I el Mora. Sense... No m'ho puc creure, no m'ho lieu més. No m'ho lieu més. I el Mora aquí és el Mora.
Ah, també, que deu tenir mal de queixar al cantar, no? No, aquest no. Ah, no és reggaeton? Sí, és reggaeton, però no té mal de queixar. O sigui, un és Mora, l'altre és Mora, Mora també, i l'altre, Mora, Tanté. Sí. Són molt originals, també, buscant noms, eh? Sí. Aquest és en Mora? Sí. Dieu que no té mal de queixar, com en Bad Bunny l'altre, eh? L'escoltem, a veure.
No sap la cançó que és, no passa res. Perdona. Sí, sí, sí. Té una mica de mal de queixar l'aquest, també, quan s'ha llevat. Sí, una mica millor, sí, també té raó.
A veure, noies, Keila, a tu m'has dit que t'agrada un tal Anuel. Eh? Què vol dir? Anuel, no? És com una frase que sempre diu el... Qui diu? És una onomatopeia, no? A veure, explica'm, qui ho diu això? L'Anuel. I què fa? Per què? Amb la B. Però per què? No ho sé, és su lema, suposo. Com una pistola, com una pistola. Ah, és una pistola? Sí.
Jo crec que sí. Hòstia, m'està explotant el cap a mi avui, eh? A veure, a veure, un moment. La Noel d'on és? Sí. És aquest que sona? Sí. Un altre que tampoc s'ha pogut obrir gaire la boca per cantar. I aquest senyor d'on és?
Está Puerto Rico. Ah, també. Però aquest hem de dir que dels Mora, Morat, Mora, Bad Bunny i l'altre és dels que s'entén millor. No, eh. No, s'entén millor el Mora. Normal. El Mora és el que cantava... Ja no me'n recordo. A l'últim. A veure, pugem. Molt bé. Ja dic que per mi també té una mica de mal de queixar-la. A tu t'agrada aquest?
T'he preguntat abans si la música era molt important a la teva vida. Tu m'has dit que sí. Sara, és molt important a la teva vida la música? Depèn. Jo crec que es pot viure sense escoltar música, però costa. Com que es pot viure? Home, suposo que es pot viure, però és difícil. Home, hi ha gent que té molta addicció a la música. Clar, tu no. Quan poses la primera cançó del dia? La Keila quan va a l'institut? Jo ja fa temps que no escolto música, però també quan anava a l'institut... Clar que no hi vas ara.
Que fas campana. No, no, sí que hi vaig. Heu fet alguna campana? La Cate amb la cara que fa sí? No. No, segur? Algú ha fet alguna campana? Va, digue'm la veritat. La Keila? Sí. La Keila alguna, no? La Keila sí. S'escapa parant al lavabo. Ah.
O diu la que tarda 20 minuts al lavabo. O sigui que totes feu alguna campana. Va, no ens despistem. Sara, tu dius que pots viure sense la música, eh? Sí. Cate, tu pots viure sense la música? No. No. Tu quan et poses la primera cançó? És que la meva alarma ja és una cançó. Bat burro. La teva alarma quina és? Fricada, fricada. Quina és?
No sé, o sigui, és una cançó rara anglesa, no me'n recordo el nom. Però és reggaeton? No, tinc més d'una. És que és una mica paia, la Cate. Més d'una, eh? Alguns dies sonen reggaeton per llevar-se'n? Bueno, una és del Benny. Del Benny, qui és en Benny? L'amic del Morat. L'amic del Morat, amb T. Amb D, amb D. Amb D, de l'Hospitalet. Sí, també és marroquí. I són de l'Hospitalet, també.
Vale, vale, anem a entrar. Són amics, eh? Sí, són millors amics. Són best friends. Sí, fan concerts. Fan best friends a tope, doncs. I tu, algun matí lleves amb aquest, eh? Sí. Vull dir, amb la música d'aquest, eh? Sí, la meva germana... I a casa contents, no? Que soni això a les set del matí? Quina cançó és, Kate? Sí, puc saber-ho. Sí, que ho saps. Luna i hiena. Luna i hiena fricada. Luna i hiena fricada. Menys mal que algú en aquesta tertúlia ha dit que li agrada la música una miqueta.
I m'ha dit que li agradava, Martina, bon dia de nou. Bon dia. Fito i fitipaldis. I dic, no m'ho puc creure. Quants anys teniu, vosaltres? Quinze. Que algun quinze anys escolti Fito i fitipaldis? Jo escolto tot. Home, un aplaudiment a la Martina. I ara, hora que algú li agradés la música. I què et diuen les companyes?
Que soc una friqui. Per escoltar música, no? Bueno, la que i la la canta també, però la que té i la Sara que soc una friqui. Mentira, jo no li he dit això. No us agrada això? Escoltem, escoltem.
Mira, en Fito Cabrales, que és el líder de Fito i Fiti Baldis, he llegit aquests dies, que comença una gira el 2026 i es rodeja... Ja l'ha començat, ja l'ha començat, eh? Dels millors, considerats millors músics del país. A la bateria, al baix, a la guitarra, al teclat... Gent que ha trepitjat una escola de música molts anys per currar-s'ho i viure de la música. Quina diferència, perquè molts d'aquests que heu dit vosaltres han reconegut que no sap ni què és una clau de sol.
Bueno, però perquè jo crec que aquesta gent, o almenys el que... Quina aquesta gent? En fi, tots els altres? No, els altres, del que hem estat parlant, s'han dedicat a la música com a últim recurs, perquè potser no disposaven d'estudis o el que sigui, i per això s'han dedicat a això i no tenen experiència. Que si es guanyen la vida em sembla molt bé, eh? O sigui, el que passa que és la diferència, dic, entre alguna música i l'altra, que tot és... Jo ho respecto moltíssim, eh?, si ho serà el reggaeton.
Escolteu, importància a la teva vida, m'has dit que sí que en té molta, i tu Martina, la importància a la teva vida... La música a la meva vida ho és tot. Tot? Tot. Tot, eh? O sigui, tu ets música total, llevar-se institut, i què escoltes per llevar-te? Típica frase de Pinterest.
Bé, doncs, ja que la Cate explica amb mi... Ja està, ja tenim el titular. Saps qui ha trepitjat una escola de música? La Cate ha trepitjat una escola de música. La Cate? Sí. Què he fet, què he fet? Toca el clarinet, la Cate. No m'ho puc creure, el clarinet. Sí, sí, sí, ho teníem al callat. I per què no? I per què no? I per què no? I per què no? I per què no? I per què no? És la més palla d'aquí, la més palla. Sí que el toques. No, no. Bueno, però saps tocar. Sí. I la guitarra. I què...
Hòstia, cate. Piano també, no? Cate, cate, a veure, una cosa. I quants anys has tocat el clarinet? No sé, 7 o 8. Hòstia, doncs deus tocar bé, eh? Sí, sí. I com és que l'has deixat? No m'agradava. Ah, ho has deixat? Pot tocar reggaeton amb clarinet? Ja seria la bomba, això. Sí, sí, que es pot. Has tocat? Sí, alguna cosa. Has tocat Murat? No. No, què has tocat? Tu has tocat... Ha tocat l'Alfa. No, no, però... A veure, m'has dit que ho era tota la vida. Què és per tu tot?
Tot. Tot, què fas? Tot amb música? Vaig entrenar amb música... Què entrenes, tu? Waterfallo. Mira-la. Cate. El veí de la Cate ens acaba d'enviar un WhatsApp quan assajava la Cate a casa. Mireu, mireu. Hòstia, que guapo, no? Sí, el teu veí que el coneixia. Mira, mira. Ets tu, eh? Toca molt bé. Sí, jo ho veig. Mira ben, escolta, escolta, és ella.
Arrima del clarinet de la cate, waterpolo, clar, quan vas, no quan estàs entrenant. Sí, sí. Clar, dintre la piscina. Quan escalfo els partits sí que ens posa música. Sí o no, què poseu al vestuari? Hòstia, em posa molt nerviós la música que posen els esportistes joves als vestuaris. Per què? Perquè sí, perquè tot és una música que diu això a mi no m'inspira. Però jo no sóc jove, per tant, és igual.
No, és música motivadora. Què poseu? A veure, com us motiveu? A Mataró jugues? Sí. Vinga, Waterpolo a Mataró. Com us motiveu al vestuari? Bé, amb música com de Dembow. I què més?
I riem, i no sé. I rieu, i reggaetón. Sí, reggaetón. Clar que sí. Fiesta, fiesta. Per un tubo, no? Sí, sí. Escolteu, ara, els que tinguin més de 30 anys dels que ens estan escoltant, que s'aguantin fort allà on t'estiguin, a la taula, al volant, on sigui. Perquè abans, la Keila...
m'ha dit, a mi m'agrada la música antiga. I dic, hosti, que xulo, a veure, música antiga. Però llavors el meu cap ha reflexionat, i en un moment, què és per tu la música antiga? Keila, què m'has dit?
2017. 2017, és la música antiga. Però perquè era l'època on... Al barroc som els 90, 80, 70, no? Això ja és... Això és... Verdi... Sí, no? Música antiga... No sap ni qui és Verdi. Sí, eh, que ho saps. A veure, jo tinc més cultura musical que ella. A veure qui és, diu. El clarinet és un com Mozart, no? Un com Mozart. Mozart la para, no? Sí, home, en Verdi.
En Josep es deia. Escolta una cosa, Sara, tu escoltes música antiga? Eh... Pregunta'm, què és música antiga? Música antiga, el que ha dit la Keira? No, no, això no és música antiga, això és música de fa 10 anys encara no. Escolta una cosa, a veure, pregunta, els teus pares què escolten? No escolten música. Només la meva mare. Què escolta? Música árabe.
Música hàrabe, però és moderna, és d'ara... Sí, sí, és d'ara, però també hi ha antigues. Antigues, però del... 2000. Vale, tu compra una mica antigues. Vale, Cate, tu què? Què escolten a casa? Als meus pares... Bueno, a la meva mare li agrada molt el tipus de música més de ser d'època. Si, per exemple... Ai, ai, ai, ai.
No sé, no em ve cap, però, per exemple, allà estàvem escoltant una cançó que es diu Under Pressure. Ah, sí, de Queen? Home, i em fas una cara com si no t'agradés. No, sí, m'agrada, però reggaeton és millor. Home, i tant, reggaeton és millor que Queen. I tant, i tant, no em passa per... Keila, què escolten a casa? Hòstia, és que jo no sé com es diu.
Però com sona, més o menys? T'agrada o no, més o menys? Sí, la veritat que sí. Sí? De quins anys deu ser, això? El 1900 o por ahí. 1900, o sigui, això és la pre... Si el 17 és música antiga, 1900 era música... El 1900 deu ser-hi alguna cosa, no? Perquè el 1900 devia ser barroc.
Sí, 1990 i pico. O sigui, però ja no és antic, això és prehistòric, no? Si tu el 2017 és antic, el 1990... És massa antic. Segur que eren els dinosaures xucant pedres i allò era la música. Home, clar, els que van virar la joventut dels anys 90 ens desplaçàvem amb cotxes de pedra. Les rodes eren quadrades i eren de pedra. O sigui, home, clar, no hi havia motors ni res. O sigui que no? No. No hi eren, no. I què escolten? És que no ho sé. És que no ho saps. I saps alguna lletra, alguna cosa que em pugui...
A veure, em sé una cançó que ets ja agrada, però que no la solen escoltar. La pots cantar? Sí, estic pensant com es canta. La de... Ai, ai. Venècia o alguna cosa així es diu. Venècia? Dels Hombres G, eh? Sí, aquesta. Els Hombres G l'escolten, crec. Ah, sí. I tu t'agraden els... Bueno, però és que els Hombres G ja tenen 300 anys, perquè, clar, són dels 90. Els Hombres G són molt top. Són molt top. Sí, jo sé quins són, eh? Vinga, a veure, explica'm. Escolten a casa, escolten... Claro. Sí o no? Sí, jo també...
Tu també? T'agrada música de tot, a tu? A mi de tot. El trap també i tot. Menys l'anglesa, no? Que temazo, tío. L'anglesa no. Mira, mira, és aquesta. És aquesta? Sí. Això és el temazo que has dit tu? Has dit això que és el temazo o no? No, això no. Ah, això no. Això no t'agrada? Perdona, però a la Martina li encanta això. No ho sé, tío. Em va dir que t'agradava. Home, això és la intro. Xavi, tira'm la monica més endavant. Ja veuràs, això és la intro.
Això és... Després entra canya, eh? M'encanta. Però que no és així, que ara no.
No, ara començarà, però a mi m'ha encantat una cosa, eh? Aquell i la Martina cantant, la Sara mirant-les amb una cara, hola, i la Càtica amb una cara de dir, ¿qué es esto, por favor? Bueno, també és canyera, també ens agradava la música canyera, eh? Voleu canya? Sí? Escolteu, va. Veus? No t'agrada, eh, Sara, això? Però té lletra o no?
És veritat que tampoc hem triat la millor cançó per representar aquella època. Mira com canta.
Escolteu una cosa, que xulo, ens ho hem passat bé avui? Molt bé. Va, Sara, què vols ser tu la vida? Jo vull estudiar Medicina. Oh, o sigui, no t'estopto, no?
Notes top, deus tenir bones notes. Bueno, sí. Què és, sí? Excel·lents? No, però tampoc satisfactoris, notables, així. Molt bé, no? Molt bé. Cate, què vols fer tu a la vida? Clarinetista i què més? No, no. No ho sé encara. Fisio. Fisio. Molt bé. Avui estàs molt tranquil·la, Cate. No sé què et passa. Ja, és molt greu. L'altre dia estava més alegre. Què t'ha passat avui? Estàs enamorada?
Ah, alguna cosa així passava, ja ho sé jo, aquesta enamorada, perquè amb aquesta casa... Ha vingut encara d'enamorada, he pensat, quan ha entrat la Cati, dic...
Té algú a la recàmera. Sí. Keila, tu què? Jo, odontòloga. Odontòloga. Doncs mira, tots els reggaetons poden venir a veure't, eh? Perquè tenen mal de queixar-ho tots, eh? Molt bé. Odontòloga, eh? Bones notes, també. Bones. Què vol dir, bueno? Sí. Remontada. Sí, no? Tu cap i també bones notes o no? Jo sí. Sí, la cap i... Cap, eh? Però bones notes o no? Sí. Vale. I tu, Martina, què vols ser, la vida? Jo encara no ho sé...
Alguna cosa així que tinguis al pensament? Que t'apassioni. A mi m'agradaria... Jugadora de Waterpolo. Clar, m'acaben de xivar, sí. No, no, no. Tu tens possibilitats d'anar a les Olimpiades o no? No. Per què? Perquè no. Home, per què no? Sí, sí, jo crec que sí. Sí? Que t'han convocat mai amb la selecció? No. Bueno, però tot pot arribar, no ets molt jove encara. Bueno, queden dos anys, eh, només...
Només, escolta, perquè tu puguis fer això i més, eh? Noies, mil gràcies. Gràcies a en Dani Grevol per acompanyar-vos. Tingueu molt bona setmana, Santa. Ens veiem després, d'acord? Gràcies. Són les 12, temps de notícia. Les notícies de les 12.
És migdia coincidint amb el primer any de mandat. El govern municipal de l'Ajuntament de Vilassadamara ha publicat l'estat d'execució del Pla de Govern 2025-2027, presentat el passat mes de juliol, que recull el grau de compliment dels compromisos adquirits. El balanç situa l'execució global en un 73%. A partir de la una tractarem àmpliament sobre aquesta qüestió a l'espai crònica amb Joan
Escofet.
El decret anticrisi arriba al Congrés amb els suports garantits. Junts salva les mesures econòmiques derivades de la guerra a l'Iran proposades pel govern espanyol a canvi del suport de Pedro Sánchez a una proposició no de llei de Junts que demana eximir l'IVA als autònoms que facturin menys de 85.000 euros a l'any. Pel que fa al decret de lloguers proposat pel govern espanyol, Junts ja ha anunciat que hi votaran contra.
Pel que fa al plan Picrisi, compta amb una dotació de 5.000 milions d'euros i inclou una vuitantena de mesures amb rebaixes d'impostos en l'electricitat, el gas i els carburants per tal de contenir el repunt de preus, així com descomptes per col·lectius vulnerables i ajuts directes pels sectors més afectats. La rebaixa de l'IVA a la gasolina es traduirà en 20 euros menys per un dipòsit de cotxe mitjà.
Ja són més d'un centenar, en concret 108, els ossos que hi ha a tot el Pirineu detectats l'any passat. En el darrer recompte que ha fet públic, el grup de seguiment transfronterer de l'os BRU, format per la Generalitat de Catalunya, el Consell General d'Aran i els governs d'Andorra, França, Aragó i Navarra. Aquesta xifra demostra que la població d'ossos continua creixent
L'any 2024 es van comptabilitzar 94 exemplars. Segons aquestes dades, a Catalunya se n'han identificat la meitat, en concret 54. El 900 s'especifica que s'han trobat restes de 23 femelles, 13 d'adultes, 8 de subadultes i dues cries.
30 mascles, 20 adults, 9 subadults, una cria i un animal de sexe no identificat. Malgrat que la població ha augmentat, no ha passat el mateix amb el naixement de cadells. A Catalunya, en el transcurs de 2025, van néixer només 3 cadells, un mascle i dues femelles. De dues ventrades diferents i de dos pares també diferents.
L'Hospital Arnau de Vilanova està investigant l'impacte de plàstics i pesticides en la salut dels infants. Des de fa un any, una nova unitat de salut mediambiental pediàtrica està realitzant el seguiment de casos d'obesitat infantil, asma, al·lèrgies, alteracions de les tiroides i, un dels més freqüents, la pobertat precoç.
Futbol femení Champions, victòria del Barça. Sobre el Madrid, les jugadores de Pere Romeu van replicar el mític 2-6 del Barça de Pep Guardiola al Bernabéu, que va decantar la Lliga 2008-2009.
A la una de la tarda tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Recordeu que podeu també escoltar les successives edicions de la crònica a les 3 de la tarda, 5 de la tarda i 7 del vespre. Fins a la una. Continua el Parlant de Tot.
Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'he fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada. M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder.
o un glob i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Crispetes, atones en aquest microones, eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas el que has perdut, si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis en vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat.
Guanyaràs seguretat, assegurança multirris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança, l'Aballoguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament.
Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes. Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-lo a tocar a Samba. Al 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Entren a la ràdio i no veieu el que els costa sortir. S'ho passen bé i nosaltres també ens ho passem molt i molt bé. Amb els nois i noies, avui les noies, en aquest cas de la tertúlia jove del Pere Ribot. La setmana que ve no, l'altre tocarà el tor pel Vilazzara. Venen, se senten i no hi ha manera fins que la Joana entra i diu, bueno, em toca a mi.
Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaumano.
A veure, ara, bon dia. Bon dia, Jaume. Ara, home. És que, com tu deies, arriben i no se'n van. Sí, sí, no, no se'n van. No hi ha manera. Estan aquí, que no teniu classes. En fi, va, Joan, a teatre. Què tenim aquest cap de setmana per anar al teatre? Doncs tenim moltes coses, Jaume, i durant la Setmana Santa arribaran també noves propostes. Per tant, atenció als teatres. I avui entrevistarem el Lluís Villanueva, perquè una de les estrenes de fa pocs dies és la que es va fer al Teatre Condal,
una idea genial, és la proposta, i que junt amb el Xavi Mira, la Susana Garatxana, l'Anna Azcona i el Lluís Villanueva, dirigits tots ells pel Xavier Ricard, fan aquesta divertida funció. Doncs va, Joana, parlem d'aquesta de seguida a l'entrevista, però abans hem de passar per la cartellera. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs una cartellera, Jaume, que començarem el poliorama amb perfectes desconeguts. En direcció de David Selvas, la Marta Ballarri, l'Eduard Farelo, la Diana Gómez, el Biel Durant, l'Albert Prat, la Vanessa Segura i el Tristan, el Christian València, tots ells fan possible aquesta obra de teatre al poliorama dirigits, ja ho hem dit, pel David Selvas.
Continuem a la Bequet. La Sala Bequet estrena també, va estrenar ahir, a Basadari. A Basadari l'estrena una de les estrenes d'aquesta setmana a la Sala Bequet. El Teatre Goya, mejor no decirlo. Aquesta funció es va estrenar el passat dimecres, el dia 18, i bueno, gairebé tot venut. Penso que ja no queden localitats. El Teatre Goya, mejor no decirlo.
El Teatre Condal, aquí és qui ens donarà avui l'entrevista. Ja hem dit que es representa una idea genial i es va estrenar el passat dijous. Per tant, una setmaneta que està ja en marxa i que està tenint molt bona acollida.
A l'Off Villarroel tenim un pollo rojo. Aquesta és una proposta fins aquest diumenge, dia 29, a l'igual que també acaba els fills. Aquesta proposta de la sala Villarroel, que fins aquest diumenge també es representa, però que no us podrà veure si no teniu entrades. Ha estat tot adseurit des de la segona setmana que es va posar en marxa. Per tant, una altra de les obres que ens deixen aquesta setmana.
El Romea, doncs, una estrena precisament d'ahir, és Bània. Aquestes memòries de Dian... Perdó, Bània no. La proposta del Romea és Memòries d'Adriano, amb Lluís Omar, que està esplèndid, esplèndid. La crítica avui l'ha deixat per les nubes que en diuen Jaume. Per tant, aquest Memòries d'Adriano, del Lluís Omar, el Romea.
El Teatre Gaudí Barcelona, aquí tenim doble programació, i és que, per una banda, tenim RIP, en Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez, i en doble programació, com hem dit, Home Sweet Home. Aquestes són les propostes del Teatre Gaudí Barcelona.
Anem ara cap al Teatre Lliure, allà a l'espai lliure des d'avui i fins dissabte, un attentatiu presque comme un autre. Aquesta és la proposta de l'espai lliure del Teatre Lliure.
I a la sala Fabià Puigcerver, fins aquest diumenge dia 29, encara podeu gaudir d'aquest calentamiento dansa metropolitana en Rocío Molina, que és una de les millors coreógrafes i bailaures del nostre país. Per tant, fins aquest diumenge a la sala Fabià Puigcerver. A la biblioteca, amb la mesura de lo impossible...
El Teatre Acadèmia, aquest Pinòquio, un Pinòquio fantàstic, qui fa de Gepetto és l'Enrico Daniela i qui fa de Pinòquio és el Moreno Bernadí.
I anem cap a les sales del Teatre Nacional de Catalunya. Aquí solament s'està representant CIP, fins aquest diumenge CIP, el festival de nous formats escènics que representa el Teatre Nacional de Catalunya fins aquest diumenge, dia 29.
Anem al Coliseum on continuen en Peyu i l'Albert Pla amb aquest Hamlet. I al Tívoli, el musical que està fent furor i que ja ho va fer la temporada anterior, com és Ànima. Ànima continua al Tívoli.
I acabem els teatres de la ciutat de Barcelona dient que el Teatre Borràs continua la presència. Aquesta obra que s'ha reposat, que va ser un èxit i que ho està tornant a ser, de la mà de l'Anna Según, el Pau Roca, Mar Rodríguez i la Mar Ulldemolins. Tots ells amb la presència al Teatre Borràs.
I ara, doncs, esperem. Esperem que d'aquí uns moments tindrem a l'altre costat de la línia telefònica el nostre invitat d'avui, el Lluís Villanueva, perquè ens parli una miqueta més d'aquesta proposta. Una idea genial, aviam si és tan genial o no és genial, i que, junta amb el Javi Mira, la Susana Garratjana, l'Anna Azcona, dirigits pel Javier Ricard, que estan al Teatre Condal de Barcelona.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs, com dèiem fa uns moments, el Condal ens presenta una nova proposta, ens presenta una idea genial, que no sé si és molt genial o no. Això ens ho aclarirà el nostre invitat aquest matí. Lluís Villanueva, bon dia.
Bon dia, què tal, com esteu? La idea no sé si és genial. En un bodevil res no és el que sembla. Vull dir, jo diria que aquesta idea genial potser acaba sent no tan genial. Una idea genial que penso que s'embolica una mica, no?
Sí, és l'intent per part del personatge que fa en Xavier Mira de contractar-me a mi per fer-me passar per la possible amant de la seva dona i naturalment desprestigiar-lo i fer que sigui un ruc. Però les coses es compliquen molt, molt, moltíssim. Perquè és veritat que representa que el meu personatge s'assembla moltíssim al seu marit i això cola, però és que apareixeran més personatges semblants i la cosa es complica molt, molt.
És un modevil meravellós escrit pel Sebastián Castro, que és un especialista del gènere francès i és per tornar boig al públic i als actors que ho fem. A més, amb uns actors que no ens volem deixar ningú, però en Xavi mira, la Susana Garatxana, la Nazcona, no? I tu, i el Lluís Villanueva. I un servidor, Lluís Villanueva, sí. Doncs escolta'm, una cosa que s'explica així molt ràpid, no? Diu, això és això.
Però sembla que, imagina't, amb el curtet que seria el que dóna de si.
Sí, sí, sí. Aquesta és la màgia del Bodevil. En realitat és que el gènere de Bodevil és un gran número. És una funció que dura una hora i mitja i que deu tenir, no sé quantes escenes, no les he comptat, entre 20 i 30 escenes, i cada escena és un número. I l'objectiu és fer riure. L'objectiu absolutament franc i clar del Bodevil és que la gent rigui. És un tipus de teatre que no té descans.
Perquè si descanses, perds. Si la funció comença a descansar i el públic deixa de riure, és perdut. Vull dir, és per riure, és per passar una molt bona estona en família i divertir-te. I sobretot que no tingués ningú que tingui alguna d'aquelles rialles contagioses al costat perquè llavors ja no te n'enteres de res.
Sí, és veritat. Tot i que van bé, que aquests espectadors van molt bé perquè animen. Sí, sí, sí. És d'aquell teatre que dic jo que trenques les butaques, que hi ha gent que es tira tan enrere quan riu que acaba trencant la butaca. Això és meravellós. Sí, el que passa que és això. De vegades jo m'he trobat amb obres de teatre que dius, aviam, baixeu una mica el to de la risa, que no m'estic assabentat del que estan dient. No, i sí, és que la risa, el riure és una expressió tan personal...
que és veritat que hi ha gent que té l'energia molt alta i llavors tenen uns ribres que dius, mare de Déu, amb menys ja faríem, eh? No, però des de dalt s'agraeix molt. És d'aquelles obres que has de parar perquè la gent rigui, i està molt bé, això m'encanta. Per mi és una de les facetes del teatre que jo personalment adoro, tant com a espectador com a actor. És el teatre que està pensat per passar una bona estona.
A l'autor li vam preguntar una vegada, però aquesta obra quin missatge té? I va dir, missatge? No en té cap missatge. És per riure. Per passar-ho bé. Perquè el Bodevil ja parla per si sol. El missatge és que hi hagi 700 persones rient, que això és molt difícil i és molt gratificant.
I a més, una to com tu, que has fet moltes obres de riure, Lluís, que moltes vegades ja no parlem dels plats bruts, allò ja ho deixem. Això fa molts anys, han passat moltes coses.
Mira tu des d'aquells plats bruts cap aquí, la de coses que has arribat a fer, i sobretot, el bé que ens ho hem passat amb les comedietes aquestes, que vas a treure't allò que dic jo, l'ànima de les penes. Me'n vaig al teatre a passar una bona estona.
Que estan molt bé els textos seriosos, estan molt bé els clàssics, estan molt bé, però que hi ha moments que el que vols és això. El que vols és no pensar, anar allà i passar una bona estona i disfrutar.
La cartellera ha d'estar plena de tot, ha d'haver-hi de tot, des del teatre èpic, el teatre superdramàtic, el teatre de contingut, de pensar, de rumiar, d'aquell que surts dient ahir, no sé si ho acabat d'entendre, i això és meravellós, que segueixis pensant a casa, i naturalment ha d'haver-hi teatre per riure, el teatre... Mira, això del Bodeville...
Té una tradició molt antiga i això ve ja des de la comèdia de l'arte i ve de Molière, d'un teatre pensat, que és un fet social, de gent que es reuneix a la tarda en un lloc i els expliquen una història i riuen.
I també expliquen coses, eh, després. Vull dir, també t'explica coses. Una obra que parla de la parella, dels gelos, de què passa si ets gelós i tires pel dret. També parla de coses, també. D'aquesta cosa, en Molière faria una obra de teatre, eh, per parlar del seu temps. El que passa és que aquí està fet més fàcil, molt més contemporani, i ja, com diu l'autor, no pretenc explicar cap missatge. No us explicaré la vida, que ja la sabeu, la vida. Vull dir, jo us vinc a fer riure i ja està.
I que, a més, el que tu deies, és quotidià i que alguna persona potser es pot sentir interpel·lada. Diu que la realitat supera a vegades la ficció. Home, la pregunta bàsica que ets a l'obra, si vols portar-li, si vols trobar-li el què, és tu què faries si tinguessis gelos perquè sospites que la teva dona, la teva parella, qui sigui, té una embúlica amb una altra. Què faries? Com ho abordaries? Aquí hi ha una possibilitat. Aquí te n'explica una.
Des de la comèdia, clar. Escolta, i als actors, us costa mantenir la serietat, m'imagino? Perquè deu haver-hi algun moment que és difícil no riure, no... Sí. Sí o no? Sí, això depèn de les funcions, i com deies tu també del tipus de públic. A vegades hi ha públics que a mi em fan riure.
El públic em fa. Hi ha públics que aborden la funció d'una manera i riuen d'una manera que s'encomana, sí, sí. Nosaltres la funció ens la sabem tant que a nosaltres ja no ens fa riure. O sigui, a mi em fa molt plaer fer-la, però riure no me'n fa, perquè els acudits me'ls ha de ser des de fa mesos.
Imagina't, des que la vaig llegir la primera vegada fa més d'un any. Llavors, els acudits de la funció és impossible que a mi em facin riure. A mi em fa riure el que passa després a l'escena amb el públic. Això sí, a vegades se t'escapa, perquè es genera una explosió de riure que se t'encomana, perquè som humans, el riure també s'encomana. És una energia molt bonica, no? I està bé, a vegades, quan nosaltres mateixos riem, perquè, ostres, hem sigut víctimes, fins i tot nosaltres hem sigut víctimes del bo de vil, no? I això és meravellós.
Lluís, quan et trobes gent del carrer que et aturen o et pregunten o tal, quina reacció té el públic? Et busca com, volguem dir, hi-hi-ha-ha o és més respetuós, és més seriós?
Mira, com que he fet molta comèdia, la gent se m'acosta molt des del xixi-jajà, és normal, perquè no dona la imatge. Jo mai he anat per la vida d'actor dramàtic, actor seriós, perquè a més és que no ho soc, ni dramàtic, ni seriós, ni com a persona. I hi ha molta gent que se m'acosta amb tot i em fa, ai, ric molt amb tu! I això m'encanta, ric molt amb tu.
Sí, sí. Ens fas riure molt. Penso, bueno, jo no, les coses que faig no sóc jo, mare de Déu, per fer riure jo la de gent que hi ha al meu costat perquè això pugui passar als guionistes, al director, vull dir que jo sóc una peça més però que ells et deuen a tu. I et diuen, ai, ric molt amb tu, però això m'encanta. Això és meravellós.
No, jo ho deia perquè, clar, els actors que feu més comèdia o que feu obres així més divertides, també teniu els vostres moments que esteu seriosos o pensits o que no t'aixeques al dematí a primera hora com unes castanyoles, no? Vull dir...
No, no, no sempre ve de gust venir al teatre, no, a fer la funció, clar. Clar, aquest és el nostre ofici. Mira, jo a partir d'avui, cada dia a les 8 del vespre l'he de fer, i els dissabtes dos cops, estigui com estigui. L'ofici nostre és aquest. La famosa frase del show must go on no és més que això, vull dir, que jo l'he de fer, estigui com estigui. I la gent, sí, té aquesta imatge que, ai, que bé que t'ho passes.
Bueno, sí, però és que a partir d'ara la faré cada dia a la mateixa hora, eh? I clar que m'ha de passar bé. El meu ofici és passar-m'ho bé, però sobretot fer que tu t'ho passis bé. No, i sobretot això, que hem de tenir en compte que sou humans, que vull dir, que hi ha moments al dia que potser no et ve de gust que se t'acosti algú, per exemple, a les 8 del dematí, quan estàs prenent un cafè i et digui, què, tio, com va? No, potser dius, bueno...
Però és que... Sí, però aquest és el preu que hem de pagar i amb gust, vull dir que treballem pel públic, i vivim del públic i per al públic, i llavors, escolta'm, hi ha gent que em diu, ai, em sap greu que no et vull destorbar, i dius, no, no, m'encanta, i saps que m'agrada molt que em reconeguin més del teatre, que dius, ah, mira, ets d'aquells que va al teatre, perquè a la tele sempre saps que hi ha qualsevol sèrie...
400.000 espectadors de mitja, però en el teatre aconseguir-ne 30.000 és una temporada sencera. A la tele en un dia et veuen 400.000. En el teatre 30.000 és una temporada sencera d'èxit. Llavors té molt mèrit. Quan diu algú, ah, vaig anar al teatre, dius, ai que bé, gràcies, ets dels que van al teatre, meravellós.
Això és un gran què, perquè jo recordo algun actor d'aquests, tota la vida, que un dia em deia, ostres, hi ha hagut de sortir amb un culebrot de TV3 perquè la gent ens reconegui. Porto gairebé 40 anys fent teatre i fins que no he sortit allà diu, no m'han reconegut. Això ha de ser molt trist, no?
Bueno, és que són indústries diferents. És que el teatre, que a Catalunya funciona superbé i té moltíssims espectadors, la realitat és aquesta. Tu, perquè vegin 30.000 persones has d'estar mesos en un teatre, perquè són 500 diàries. Sí, sí. Multiplica per arribar
a 30.000 i en una televisió, en un culebrot al migdia, hi ha connectades cada dia unes 300-400.000 persones allà en directe, és meravellós, clar. Llavors la capacitat que té allò, allò és un monstre de menjar i et fas famós, entre cometes, en dos dies. Surs al carrer l'endemà i ja tens milers de persones que t'han vist. La diferència és abismal. I no s'ha de comparar, són gèneres diferents. Vull dir que no és comparable. No, no, això...
Ja està bé que la gent vagi al teatre. Està bé i sobretot... Clar, hi va molt bé, hi ve molta gent. El que passa és que el teatre, clar, ho fas de 500 en 500 o de 300 en 300. Hi ha teatres petitets que hi caben 300 persones i 150. Llavors vas a poquet a poquet. És una altra cosa. I volem recordar que d'aquí quatre dies, com aquell que diu, és el dient del teatre i tenim la campanya de Cap Butaca Buida i aviam si fan el favor d'anar als teatres.
Sí, sí, sí, d'omplir els teatres. Els tenim ja a tocar, encara s'han de vendre algunes entrades, però quasi ja ho tenim. Escolta'm, doncs aquesta idea genial, aquesta una idea genial que representa el Condal, fins quan?
Doncs de moment arrencarem un mes i si va bé anirem tirant, com sempre. Si la gent ve, que espero que sí, de moment està oberta la venda crec que fins al 19 d'abril i la intenció és anar tirant fins al maig, juny, imagino. Doncs escoltem, acabar temporada al Condal estaria molt bé, eh? Meravellós. I després farem gira a la tardor perquè diverses ciutats de Catalunya puguin veure una idea genial.
Doncs, Lluís Buillanova, moltes gràcies per estar a l'antena de Vilassar Ràdio. Escolta'm, molt èxit, molt èxit, molta merda, digue-li com vulguis, però que sigui, que baixi molt bé aquesta proposta. Us espero al condal. Doncs ens veiem al teatre. Una abraçada. Una abraçada, gràcies. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs molt bé, l'entrevista amb el Lluís Vilanova, un gran de l'escena catalana. Hem escoltat una entrevista que s'havia de passar, dijous passat, per això parlaven del dia de la butaca buida, que era el passat 21. De fet, és el 28, però el de la butaca buida...
El dia del teatre és el 28 de març, però el cap butaca buida era el 21, i és per això que heu escoltat aquest decalatge, però sense cap mena d'importància. Aneu a veure aquesta obra, que està molt i molt bé. A nosaltres hem vingut a la ràdio aquest matí fent-la aquí, ens l'han fet aquí a l'estudi i hem estat molt a gust.
Eh, Joana? Sí, sí, aquí cabíem tots, mira. Tots, tots, tots. Bueno, molt bé. Parleva de teatres petits del nostre aquí a la ràdio. Sí, i bueno... Perquè la vida és puro... Teatro. Ja està. Joana, escolta'm, la realitat supera la ficció, Jaume. I tant que sí. Gràcies, Joana. Vinga, fins la setmana que ve. No, no, no. Ai, no, Setmana Santa. Et dono vacances. D'aquí dues setmanes ens veiem o no tampoc?
Mira, no. Tampoc, eh? Ui, Jaume, no ens veurem? Vinga, al setembre, Joana, que vagi molt bé. Ens veurem ja... M'imagino, m'imagino que cap a la Setmana de Sant Jordi amb una mica de sort. Vinga, doncs al setembre, ja t'ho dic. Que vagi molt bé. Gràcies, Jaume. Gràcies, adéu. La Joana surt i entra en Joan Escofet acompanyat de la Ruth Gumbau. La Ruth Gumbau, periodista de TV3, és una de les veus...
que en toma un repte, que és el de substituir les transmissions a Jordi Rovirosa. Jordi Rovirosa és un periodista mític de TV3 lligat al món del basque. Víctor Lavagnini, Nacho Solozabal, Nacho Solozabalet jugador al Barça...
Doncs l'han acompanyat durant molts anys. Ja ha hagut canvi de tors. Ara es fa càrrec de la retransmissió amb Víctor Lavagnini, acompanyat de Solo Zaval, el mític base del Barça Solo Zaval, i la Ruth Gumbau a peu de pista. Doncs en Joan Escofet sent a l'estudi de la ràdio a la Ruth Gumbau. I això passa amb Ja, amb 15 segons. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Seguim endavant en el nostre matinal en el Parlant de Tot per fer una entrevista que a mi personalment em fa molta il·lusió. Tenim el plaer de saludar la Ruth Gumbau. La Ruth i jo fa temps que treballàvem de la mà.
que es deia aleshores de la Diputació de Barcelona, xarxa de televisions locals, la Com Ràdio i la Malla, que era on estàvem nosaltres, aquell projecte digital que jo crec que va ser un precursor del que es va fer després. Allà ens vam conèixer i la Ruth ha seguit amb una trajectòria absolutament espectacular, ara a TV3,
i ens fa molta il·lusió conèixer la persona que hi ha al darrere, Ruth Gumbau. Molt bon dia. Què tal, Joan? Bon dia. Molta il·lusió també de retrobar-te i de ser aquí.
Ara estàs encapçalant les transmissions esportives del bàsquet a TV3, donant suport a peu de pista amb Vítor Labanyini, Nacho Saldozabal. Com arribes? Perquè t'has dedicat, ara ho repassarem sempre o majoritàriament als esports, com arribes a aquestes transmissions de TV3?
I el Nil Llobet, no ens oblidem també del Nil Llobet, que també s'ha estrenat aquest any fent les transmissions. Se les parteix amb el Víctor Labanyini, sempre hi ha el Nacho Solozaba fent de comentarista tècnica en les de masculí, les de femení hi ha la Cindy Lima fent d'analista tècnica, que també ho fa molt bé.
Crec que fem un bon equip i com arribo? Doncs no he fet tota la vida esports, però sí que he fet, la majoria d'anys de la meva carrera, sí que he fet esports, tot i que també he fet informatius. Amb el bàsquet directament, doncs quan havia estat, perquè jo també vinc del món de la comunicació local, sí que els últims 6-7 anys estic a TV3,
Però des de l'any 98 que m'arrossego per aquest món, des de Barcelona Televisió, després Andorra Televisió i la xarxa de televisions locals, sempre m'he mogut per la comunicació local. La xarxa era l'esport en xarxa, no? Vaig començar amb l'esport en xarxa, però després sí que vaig estar presentant els informatius.
Vaig anar fins i tot al referèndum d'Escòcia del 2014, vam anar a cobrir-lo, ja estaven amb la Com, ja havíem fet la unió amb la Com, la malla malauradament ja no existia. Ja no hi era.
Per mi un error garrafal i falta de previsió, perquè crec que va ser molt important la malla en el moment, va ser el diari digital número 1, hi havia potser la web també, però poca cosa més en aquella època, i ara tots els mitjans tradicionals estan apostant pel seu mitjà. Nosaltres a TV3 també tenim l'informatiu del... crec que ara es diu 3 Catinfo, ja no
Sí, ni com es diu. Ara parlarem també una miqueta, Ruth, ja. I a l'Sport3.cat. Jo mateixa, jo estic molts dies publicant notícies al portal d'Sport3.cat. Quan t'arriba un pux al mòbil de l'aplicació d'Sport3, moltes vegades te l'he enviat jo, que ho sàpigues.
És a dir, que encara alguns companys teus també ho han dit obertament, especialment de la secció d'esports, deixem dir que potser sou una miqueta els més valents, remarcar una mica el valor de la marca TV3. Tampoc volem posar en un compromís. No, però sí que tots reivindiquem la marca TV3, igual que crec que la majoria de companys de Catalunya Ràdio també reivindiquen la de Catalunya Ràdio, però no només esports, també he vist companys informatius...
parlant-ne obertament i no és cap crítica, és simplement dir que crec que la gent entén millor el que és la marca TV3 i Catalunya Ràdio que no pas la de 3CAT. Seguim, doncs ens recuperem perquè aquí ens posem a parlar de batallitges.
No, això, quan estava a la tele d'Andorra, doncs ja havia començat a fer peus de pista del que aleshores... Bé, el que ara és el Morabanc Andorra, que està a la Lliga CB, aleshores era el River Andorra, que estava a Copa Catalunya, que és una categoria molt inferior, però llavors estaven allà. I allà, perdona, Ruth, és...
Tot i ser Andorra, tot i ser un país, no deixa de ser una mica també periodisme local, no? És periodisme local, amb pinzellades de tele supernacional, perquè de cop i volta fèiem Eurovisió, de cop i volta fèies un mega desplegament... És veritat, potser que t'ho vas fer... Sí, sí, sí. Tenim un passat, tenim un passat. Que va haver-hi un guaiomini... Va haver-hi un guaiomini du poing...
L'estic parlant de l'any 2005, aleshores es va fer des d'Ucraïna, i ara saps que quan surten els portaveus dels països, ja no diuen tots els punts, crec que de l'1 al 8 surten en pantalla, llavors només diuen el 10 i el 12 o algo així, o només els 12. No, aleshores no, dèiem des de l'1 fins al 12, i sí, sí, jo vaig ser la portaveu de Ràdio i Televisió d'Andorra, la segona portaveu,
que hi va haver perquè era el segon any que Andorra Televisió donava els punts. I connectada amb la UER, no?, la Unió... Sí, res, 300 milions d'espectadors vam tenir en aquest moment a tot el món. Nerviosa? Molt, molt. A més, clar, jo tenia 25 o 26 anys, no sé, era molt joveneta, sí, sí, estava supernerviosa. Però, bueno, ho has de fer i pelant té.
hem començat parlant de bàsquet però també ara tu crec que ets de Sant Adrià si no recordo malament com arribes a Andorra? en tenc oferta professional molt joveneta agafant les maletes jo arribo a Andorra perquè a l'estudiar periodisme una cosa que vaig tenir molt clara era que havia de fer moltes pràctiques
perquè vaig veure que jo no era una persona que ni tenia padrins, ni tenia gent coneguda, vull dir que m'ho havia de currar, i com la majoria de gent que hi som, que ens ho currem, però vaig veure de seguida que el no tenir jo una agenda pròpia me l'havia de fer, i tu, escolta, has de fer pràctiques, és una inversió, en aquella època no em pagaven ni en duro, però vaig fer pràctiques a BTV 9 mesos, vaig fer pràctiques a TV3 Esports 6 mesos, i vaig fer pràctiques a Televisió Espanyola 6 mesos,
Televisió Espanyola almenys et pagaven el dinar i el ferrocarril. Això sí. Les altres, m'ho vaig prendre com una inversió perquè també gràcies al suport que vaig tenir a casa de no tenir gaire... També treballava, feia d'hostesa.
Feres i congressos, però em podia permetre fer aquestes pràctiques gratuïtes, que soc conscient que no tothom pot fer-ho. I bé, va ser a l'acabar la carrera que em va trucar el Jaume Rius, que aleshores era un dels caps de...
de redacció del cap de setmana de TV3, havia sigut el meu cap de les pràctiques. I que va ser un dels més valents en Twitter. Jaume Rius. En moltes coses ha estat valent. Jaume Rius, sí, sí. I hem tingut molt bona relació amb ell i em va dir, escolta, sé que hi ha una plaça aquí per Andorra Televisió, te n'hi vols anar? I vaig dir, a mi què se m'ha perdut a Andorra? La trucaves i vaig dir, a mi què se m'ha perdut a Andorra? I vaig dir...
Vaig dir, bueno, potser m'he precipitat. Vaig tornar a trucar i em va dir, bueno, si ho vols, tens una hora per pensar-t'ho. I clar, una hora, una hora. I això era el juny del 2000, això era el juliol del 2000, feia un mes que havia acabat la carrera, estava fent unes substitucions a BTV, llavors sí, pagades i tal, però eren dos mesos de substitucions, vaig dir, escolta, saps què? Doncs venga, pelante. BTV, quan estava al poble nou? Sí, no, no, quan estava encara havia la Ietana. Ah, quan estava encara havia la Ietana. Sí, sí, això, havia la Ietana, encara.
I re, i vaig dir, anem cap a Andorra, tu. I així vaig arribar amb un contracte de quatre mesos que vaig pensar, bueno, no sé si l'acabaré jo aquest contracte de quatre mesos i m'hi vaig estar sis anys. I ja vas aprendre. Home, és que qualsevol ràdio i televisió local és la millor escola, perquè de cop i volta, vosaltres també us hi trobareu, però allà a Andorra fer una informació...
dos informatius diaris de mitja hora, doncs no sempre tens temes per tractar, i ara potser amb xarxes socials, amb el món digital és més fàcil, però l'any 2000 costava una miqueta més treure els temes, havies de treure sota les pedres. Aquesta és la gran escola, segurament. Bueno, és on aprens a agafar el telèfon, és on aprens a agafar el telèfon, mirar la llista de contactes, entrenadors, jugadors que tenies i dir, escolta,
Què? Explica'm coses. I d'allà traien coses. I també, com és un poble, que suposo que aquí també us ho trobeu, perquè a Andorra moltes coses no deixa de ser un poble, doncs t'acabes trobant... L'altre dia jo hi parlava amb un excompany, deia clar, és que el jugador de bàsquet tal resulta que és el que em va fer el contracte de telefonia.
Saps? Perquè treballava a la telefònica d'allà, el que abans es deia a la STA. Vull dir que, clar, escolta, hi parles i t'acaba explicant coses, no? Doncs, bueno, t'espaviles. Això que dèiem de Sant Adrià, vinculació propera amb Badalona, bressol del bàsquet, no sé si per aquí aniríem també una miqueta a aquesta connexió amb la que hem començat a...
La joveneta, la veritat és que no la vaig tenir. Sí que, òbviament, la connexió de la penya era forta, perquè tens companys que juguen allà. Jo, a més, anava al col·legi del Sant Gabriel, que també tenia un bon planter, vull dir que hi havia molt de moviment també de gent de Sant Gabriel cap a la penya o al revés. Sí que l'he viscut, a més...
La gent de Sant Adrià, abans de sortir per Barcelona, primer sempre sortíem per Badalona. Llavors anaves al Titus, els meus pares es van conèixer al Titus, eh? Què dius? Imagina't. Home. Clar, clar, anaves al Titus, tenies molts coneguts, tenies coneguts, jo què sé...
Per dir alguna cosa, la mare del Villacamp era amiga de la meva mare. Però era més relació de veïns i això que no pas de jo interessada pel bàsquet en aquella època. Però sí que Andorra era un equip que seguíem molt. I els primers peus de pista que vaig fer, abans de fer peus de gespa o res, van ser en el bàsquet.
I després sí que els anys de la xarxa parlàvem de tot, però l'any entre el 2017-2018 aproximadament va ser l'època que vam estar fent molta Copa, bé, que vam començar a fer els transmis de Copa Catalunya, que la fèiem sobretot amb el Xavi Ballesteros, i és el moment en què entro molt en contacte amb el bàsquet, perquè no era seguir un equip, era un bàsquet català, Copa Catalunya, que és una categoria que
Qui no la conegui pot dir, vas, categoria baixa, poc nivell, tal. No, hi ha un nivell on? Perquè hi ha molt jugador que ja és gran, que ja sap que no arribarà res, però que continua allà, i són trossos de jugadors. I a més que... Sí, i té moltíssima...
Bé, és una categoria que jo crec que et trobes. La gent jove que comença, que dius, buah, aquest pot arribar lluny perquè apunta maneres, i després hi ha els que són veteranos i que estan, com tu deies, de tornada de tot, però a més encara juguen molt bé.
I té molts seguidors, té molts fans. O sigui, jo quan vaig arribar a Andorra l'any 2000, que ja veus l'internet que hi havia l'any 2000, doncs ja hi havia foros de fans de Copa Catalunya i la gent barallant-se allà i discutint sobre Copa Catalunya, vull dir que és bestial.
I llavors l'època de la xarxa la recordo molt maca per això, perquè vam fer molta comunitat amb els entrenadors, no només de les trans més de Copa Catalunya, sinó també parlàvem d'Eva, de l'Eplata, l'Eport, llavors amb entrenadors d'allà, jo què sé, amb el Dani Miret per dir alguna cosa, que ara és l'entrenador de la penya, jo el conec de l'època que era entrenador del Prat Joventut, que diria que era Plata, ara no sé dir-te exactament, diria que era l'Eplata.
Per això que, bé, vas fent comunitat i ara doncs em van proposar...
A l'agost o al setembre em van proposar de fer les transmis d'ACB i les estic gaudint. Quin ambient hi ha? És a dir, et veiem a petalla, a vegades també t'escoltem en àudio, però com funciona? Què és el que el públic no veu? Quan arribeu? El patiment. Quina és relació amb els jugadors, amb els atradors? És a dir, una miqueta que es cou al darrere d'una transmis.
Bé, durant tota la setmana jo vaig parlant amb els caps o les caps de comunicació de l'equip per saber si hi ha altes o baixes, et passen les rodes de premsa prèvies. Bé, clar, jo no puc anar presencialment. Ara aquesta setmana fem el Jaio Postllei de joventut, no puc anar cada divendres a escoltar-me.
que diu el Gerard Encuentra, però sí que com tot això ara tenim la sort que es grava, doncs el dimecres o dijous fan l'atenció els mitjans de dos jugadors, el divendres tinc l'entrenador, m'ho escolto tot, ho preparo tot, també amb la penya faig el mateix, també ho penjant tot per internet, vaig seguint i quan ens presentem allà, doncs jo sempre vaig amb un productor
i bé, jo ja he quedat amb ells els entrenadors ja saben a quina hora com que ara ja portem moltes setmanes de rodatge, anem per la jornada 22 ells ja saben a quina hora els espero, doncs venen a fer-me les entrevistes
Tot i que sempre cada setmana hi ha coses noves, perquè potser resulta que una setmana potser tenim més publicitat i no ens entra una de les entrevistes, no les puc fer, cada setmana hi ha coses noves, però bé, sí que es pot dir que hi ha com una plantilla de fer sempre una miqueta el mateix.
Bona relació amb els jugadors, jugadors americans, que viuen en el seu món, segurament. Molt anglès, també. Suposo que per parlar amb ells, ser una família al bàsquet, podríem dir. Sí, sí, la veritat és que sí. Clar, jo soc una persona que...
Per la meva trajectòria he estat més sempre a plató, he sortit poc, és ara que començo a sortir, i clar, no tenia aquesta relació. Jo podia estar parlant molt del bàsquet, però parlava des de... vull dir que a mi personalment no em coneixien, ara sí que veig que en aquestes 22 setmanes ja la gent et coneix, els entrenadors ja t'agafen més confiança, que sempre...
que sempre va bé, fins i tot amb un parell d'equips hem tornat amb el mateix avió, amb desplaçaments, vull dir que acabes parlant amb ells, òbviament, sí. Celebrem també que el bàsquet ha estat un esport, ara també està passant amb el futbol, per tot l'efecte sobretot del Barça femení. El bàsquet sí que ha apostat molt en comentaristes femenines i crec que això és una molt bona normalització, deixem-ho dir així, de veus femenines
que puguin estar interpretant, traduint-nos, explicant-nos coses reservades tradicionalment a un món molt masculinitzat i no passa res.
Sí, jo crec que és que no va fer servir la mateixa paraula, la de normalitzar. És que s'ha de normalitzar, i de vegades sí que potser és de forçar una mica, allò que diuen de les quotes. Doncs és que si s'ha de forçar una miqueta, jo tampoc ho trobo malament, perquè que jo m'hagi dedicat als esports amb l'edat que tinc,
que tinc 47, no tinc cap problema de dir-ho, per mi és una anomalia, perquè és que jo no tenia quasi referents quan era petita. Tenia l'Emma Pedemonte, tenia l'Olga Viza, tenia l'Isabel Bosch i tenia la Pilar Calvo.
que m'encantava, la Vilacalbo també, però no en tenia més, o sigui, tenia molt poques referents. Isabel Bosch, molt maca, jo vaig tenir l'oportunitat de treballar amb ella en uns Jocs Especial Olímpics, molt vinculada amb els Jocs Especial Olímpics. El que avisa perquè no la conec, però tant l'Imape de Monte com la Isabel Bosch
Com la Pila Calvo són excel·lents persones i periodistes en què jo, quan era joveneta, m'he emmirallat. Però, clar, és que si no tenen referents...
Jo quan era petita no creia que pogués arribar a ser com elles. Llavors, com més persones posis enfront, més veuràs. I també des de l'altra banda de la pantalla. Com més ensenyis esport femení, més les nenes creuran que poden arribar a fer alguna cosa important com a jugadores.
És que és molt important això que dius. En aquesta mateixa cadira, sèiem, no fa molt la Carlota Caimer. La Carlota Caimer és una noia de Calella, enginyera, no me'n recordo, biomecànica, que està seleccionada per l'expedició Hipàtia 3, que s'aniran a l'illa de Devon, al nord de Canadà, a l'estiu de l'any vinent, a recrear unes condicions semblants al Paneta Mart,
I ella, doncs, ens deia exactament això que estàs dient, no?, sobretot també per les nenes, per les que puguin tenir un referent, que es pugui topcar, que puguin escoltar, que, no?, que entenc que és una... no m'agrada fer servir allò del sostre de vidre, no?, però sí que és cert que se va trencant, afortunadament, i es va donant, doncs, això que deies, no?, jo em pensava que no arribaria, doncs mira on estàs, no?,
Sí, és que necessites aquests referents, pel que tu deies, per normalitzar. I el TN, què ens expliques?
El TN, bé, doncs, de vegades tinc l'oportunitat de presentar la secció d'esports del Telenotícies, sobretot quan jo faig de substituta. Sí que vaig tenir una època llarga cobrint la baixa de maternitat de la Maria Fernández. Ara, doncs, em podeu veure, doncs, quan... Ara per setmana s'enten uns dies, quan és Nadal, estiu... I ho gaudeixo, és una experiència que m'agrada perquè...
I tens la responsabilitat de saber que hi ha moltíssima gent que mira el Telenotícies, però bé, en aquell moment no hi has de pensar. Ara vam estrenar els Telenotícies nous, que n'he pogut fer uns quants ja, i xulo. I la gent t'atura pel carrer? No, no, ni molt menys. No, no, no.
També sóc una persona que va molt de casa al col·le, al que porta la meva filla, al col·le a la feina, llavors la gent que et coneix sí que sap la feina que fas, però no... Home, em passa si vaig... A Barcelona no em passa, no em passa. Ara, si vaig al poble dels meus tiets que viuen a les Garrigues, doncs que allà tothom veu TV3, allà sí. A més, amb un afegit, que els que jo també em vaig dedicar en el seu moment, els que ens dediquem a l'esport, anem una mica al revés de...
del món, no? Sobretot de cara a la teva parella, la teva filla, no pel fet que siguis dona, que quedi clar, sinó pel fet d'anar una mica al revés del que va a la societat. No tens dimarts, festa, collonut, no? Sí, sí, sí, jo treballo sobretot caps de setmana i divendres, llavors entre setmana tinc dies lliures i aprofito molt per estar amb la meva filla, per totes les extraescolars, per fer deures, la veritat és que amb això em va molt bé.
I també t'hem vist moltes vegades presentant diferents actes, no sé, en cercles econòmics... Això m'imagino que també t'ofereix una... M'he especialitzat també en la presentació d'esdeveniment. Tot el món digital havíem tingut, a la malla havia tingut un bloc que era l'inspector de ratx, tecnologia... Els meus pares havien tingut una empresa d'informàtica quan jo era petita i bé, jo programava en BASIC amb 7 anys. I amb 7 anys feia programació, llavors...