Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme.
i a través de vilassaradio.cat per internet. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança. Un dia més, avui dimecres, dimecres 10 de desembre de 2025, endinsant-nos en l'últim mes de l'any. I, evidentment, i com no pot ser d'altra manera...
amb la vista posada a les festes de Nadal. Amb 15 dies ja estarem celebrant el dia de Nadal. Per tant, doncs, tot a punt, doncs, qui més qui menja preparant coses, perquè estem a les darreries ja d'aquest any 2025, a punt d'entrar a les festes. De fet, es diu que oficiosament s'entren les festes després del pont de la Puríssima.
Sempre s'ha dit així, eh? Oficiosament centra les festes de Nadal després del pont de la Puríssima. Doncs vinga, tot a punt. Sempre dient que el 22, el dia del sorteig de la loteria de Nadal, és el dia en què ja oficialment centra les festes. Doncs estem en aquestes prèvies. I en un dia, de moment, assolellat. Temperatures agradables. Sí, és veritat que a primeres i últimes hores del dia fa fresqueta. No fred, eh? Fa fresqueta, però conforme ens anem acostant a les hores centres del dia, aquesta temperatura...
puja més del que hauria de pujar el mes de desembre. En presència de núvols, un dia més al mar. Sembla, però, que tenim dia i dies tranquils també per endavant. De tot això en parlem amb Joaquim Serra. De seguida connectem amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmarès, Madrid d'allà. Joaquim Serra ens fa, com sempre, la previsió de cara avui, també de cara als propers dies, en què ens centrem la segona meitat de la setmana.
amb Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassaràdio, com sempre. Repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho eren un dia. Com avui, un dia més, pujant al DeLorean, ens repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio la doctora Isabel Moreno, del Centre d'Atenció Primària, doctor Marriera, el cap de Vilassar de Mar, de l'Institut Català de la Salut. Per què?
Doncs perquè fa pocs dies se la va reconèixer a un premi, doncs, important. El Col·legi de Metges li va aturar un premi a la seva trajectòria, a la seva bona trajectòria. I, per tant, la doctora Moreno la sentarem avui per conèixer la vessant de la doctora Moreno i la vessant de la Isabel, és a dir, la professional i la personal.
Ja sabeu que el parlen de tot es basa en la informació a l'actualitat. Sempre tenim estonetes, però, per l'entreteniment. I en aquest cas, com sempre, des de fa molts anys, des del començament del programa, a les 11 els dimecres comptem amb Paquita Bruixa. Conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. A dos quarts de 12, molts anys també fa, que anem a la biblioteca aquesta hora els dimecres perquè les companyes des d'allà ens facin les recomanacions literàries. Avui visita l'estudi la Diana Gasols. És el turn, doncs, de la Diana.
A les 12, concentrarem l'última hora, com sempre, amb les broquiletes de la ràdio. La Marta Badia i la Mar Natche. La Marta Badia i la Mar Natche ens porten a la secció que es diu S'ha acabat el broquil, on toquem temes d'aquells incòmodes. Temes, doncs, a vegades són reals, però no agraden escoltar. Saps allò que passa, que abans no agrada escoltar? Doncs elles toquen aquests temes, amb S'ha acabat el broquil. I a última hora, a dos quarts d'una, ens anem a l'agrícola Vila-Sà, entitat centenària, que això us diu molt aviat, des d'allà la Lara Txarau,
Doncs ja ens prepara els productes de Nadal, podem dir. Com sempre, repassem els productes de temporada de proximitat. El bon producte, i ara més que mai, el producte que tenim per Nadal, a l'agrícola Vilassar. Amb la Lara Txarau, doncs, tancarem l'edició d'avui. Gràcies per la vostra confiança. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2265, 2265 edicions del Magassin del Matí de Vilassar.
de la ràdio, ja ho tenim tot a punt, 10 minuts per damunt de les 10. Com dèiem, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Senyor Joaquim Serra, dia de nou. Calcat el d'ahir, sembla que tenim tranquil·litat. Temperatures més altes de la que hauria de ser aquesta època. Presència de núvols, però sembla que no haurem de treure el paraigua ni de cara avui ni de cara als propers dies. Per tant, Joaquim Serra, tranquil·litat meteorològica. Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. Avui tenim una situació meteorològica força tranquil·la, continua marcada pel temps estable, però a diferència d'ahir, amb un cel que es mantindrà força ennubulat durant bona part de la jornada. Hi ha una línia frontal que es quedarà cap a la franja de Ponent. Algun punt de les comarques de l'interior podria arribar a ploure una mica.
però aquí a la costa no arribarà cap mena de precipitació. De fet, ni aquí a la costa ni en la bona part del territori català. Les temperatures esperem que es mantinguin sense grans canvis. Podríem baixar una mica les màximes per la major presència de velocitat, però en qualsevol cas es mantindran força agradables, força humitat, això sí, i vents que bufaran molt fluixos en el dia d'avui, també de component variable al llarg de la jornada. La situació marítima tranquil·la
i cada mar de fons i poca cosa més. De cara a demà s'espera que tinguem més estones amb sol, tot i que en intervals de núvols baixos més abundants a primeres hores del matí, després s'obriran moltes clarianats i això farà que al migdia la temperatura pugui pujar una mica.
I així arribarem al cap de setmana, un cap de setmana en el qual, d'entrada, tampoc esperem pluges.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servem i teomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 12 a gairebé 13 minuts per damunt de les 10, obrim finestra informativa. El parlant de tots
I saludem, com sempre, a aquesta hora el company Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, que avui s'ho agafa amb tranquil·litat, això. Avui s'ha agafat amb tranquil·litat. Els saludarem de seguida. 13 minuts per damunt de les 10 dimecres a 10 de desembre. A punt per rebassar l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui, amb en Joan Escofet tot pujant al Dilorian. Repassem les efemèrides.
Joan Escofet, bon dia, bona hora. Ara sí, bon dia. Tranquil, eh? No corris. No, calma, calma. Si tenim temps, Joan. Ai, Jaume, si t'expliqués... Què passa avui, Joan? Doncs mira, ens esballem una... Va, interioritat. Sí, m'he presentat en el... en el nostre poc ens passa... amb els papers, amb l'escaleta del Crónica. Molt bé! Bueno, bueno, bueno, un al migdia 3.57 de la tarda. Comencem per aquí...
I no havíem acabat d'últimar aquestes notícies curioses que comentem. Per cert, a qui us agradi, sapigueu que avui...
comença ja a partir d'avui el sol cada cop s'anirà a dormir més tard. Ah, sí, s'allarga. Això comptava en diumenge. Diumenge dèiem, hòstia, sembla que el dia sigui una mica més llarg. Ja vol dir minuts o segons, eh? Ahir va ser el darrer dia en el qual el sol, doncs...
per acabar aquest periplà hivernal. I a partir d'ara ja hi haurà una miqueta de llum. Insisteixo perquè us agradi més el vespre i situació que acabarà el 27 de juny. Molt bé. Doncs escolta, Joan, ho tenim tot a punt. Vinga, repassem-la. Qui no té tot a punt és Joan Laporta. Jo avui... Què li passa? Ara parlo molt seriosament. Jo sé com Joan Laporta i foto fora...
tota l'empresa de seguretat del Barça. És a dir, no pots passar un entrepà, no pots passar una ampolla d'aigua. Et miren fins als mitjons i venen aquella colla d'energúmens alemanys, salvatges, però com ho passen, això? És que no ho entenc. És a dir, va ma mare...
I li miren el bolso, li treuen el tap de l'ampolla d'aigua, no sé què. I aquesta colla, entren amb bengales? Sí, sí, sí. A mi em fa mal pensar. A mi que m'ho expliquin. Penso que tenen algun tipus de... Això es parlava fa molts anys, es parlava i es va demostrar. Per exemple, el grup radical, els bojos nois, els bojos nois anaven en consonància amb alguns porters i entraven abans, deixaven el material dintre les cisterres del lavabo...
Juguen a casa. Sí, no, no, però era material que no es podia entrar. És el mateix, anaves amb el bucat i no entraves. I ells deixaven la cisterna al lavabo, després entraven com un més i anaven a buscar-ho. Clar, a mi això em fa mal pensar, per tant, és el que dius. Al carrer, si és que no fas bé... És que, a més a més, no és allò que no facis bé la feina, és que estàs posant en perill a molta gent. M'he treclerat aquells vidres a punt de caure, vidres trencats, tirant coses i bengales al públic. Vam pensar en el camp de l'Espanyol, eh? Sí, sí. Aquella bengala... Perfecte.
recordem-ho fa uns anys, crec que era Sarrià encara, que va acabar amb la mort d'un menor. Frederic Ruquier, es deia Frederic Ruquier. Sí, senyor, Frederic Ruquier. És que amb molta compte, eh? És que jo no entenc, en fi, com es poden permetre aquestes situacions. A més, partit declarat del risc. Com venen alemanys, és el risc. No, és que hi ha poc, sí, sí, vale, vale. Vés-hi tu, doncs. Sí, sí. En fi, no hi havia Frank Araujo, eh?
Ronald. I dale. Per què li dic Fran, jo? No ho sé, perquè hi ha un Fran Araujo, però es diu Ronald. El Ronald Araujo, el central uruguaià del Futbol Club Barcelona. Central uruguaià. És uruguaià, no? Sí, sí, és uruguaià. N'hi ha dubto de tot. Et dius Jaume, tu? No. Què, què? No hi era. Vam estar buscant, a veure si, després d'aquesta presumpta depressió per la que està passant Fran Araujo...
Era a Israel. Era a Israel? En Ronald Araujo estava a Israel? Ha agafat els portantes, que es deia abans, i se n'ha anat. Ell és molt religiós, ell és un abraça a Crist, i per mirar de superar aquesta depressió és a Israel.
en un viatge, en aquest cas, privat, visitant diferents esglésies de la zona per veure si pot remuntar anímicament a aquesta període per al qual està passant. Molt bé, així ho esperem com ell i amb tots els que estiguin passant aquestes malalties mentals que hi ha hora que es posin en valor, que és trist que hagi de sortir un futbolista a vegades perquè es posin en valor les malalties mentals que moltes vegades passen al nostre voltant amb gent d'aquí i...
No, però ho diu un futbolista i acabàsemos, pleguem tots. Dia complicat també pel Roc Espanyol, eh? Ahir va morir Robert Iniesta, quin gran gol contra Holanda, que era el líder d'Extremoduro, eh? Una icona del Roc Espanyol, moria als 63 anys. Doncs Roberto Iniesta, Robert ens deixava allà. Ojalá que empezara de cero y poderle decir...
Aquest site va recordant, però, diuen, les desgràcies mai venen soles i la casualitat, perquè no pot ser una altra cosa, ha fet que no sigui l'únic abanderat del rock espanyol que també marxés ahir i morís. Jorge Martínez, vocalista, en aquest cas, de la banda Illegales, als 70 anys, també moria, eh?
Molt bé, doncs, molt bé, no. Descansin en pau. Descansin en pau, no? Doncs l'idea recantant d'extremoduro i d'il·legal és que han mort, ja dic, la casualitat. Han mort, han mort. En fi, què més, Joan? Pujem a la nostra Dilorian per repassar quatre cassonetes. Avui fa 300, 400, 326 anys, Ramon Arcusa, eh? Nascut un 10 de desembre de l'any 1936, eh? Un de les...
Veus del Duo Dinàmico. 89 anys fa, Ramon Arcussa... El Ramon de la Calva va morir fa uns mesos. I l'Arcussa avui fa 89 anys. Déu-n'hi-do, eh? Grans atristes, eh? Julio Iglesias, Guendolín... Grans cançons. Para seguir viviendo...
Què més? També van fer la-la-la, eh? De la Marciel. Aquell llua polèmic primer i després premiat la-la-la, eh? Resistiré, resistiré. Què més tenim en el Dilorian? 1966, avui arriba pel número 1, els nois de la platja, amb les seves bones vibracions.
Beach Boys, Good Vibrations. Vaig tenir el luxe de veure'ls l'estiu passat i escolta, un espectacle, eh? Si feies broma tu amb l'Arcusa, que avui fa 300, ells en deuen fer 290, eh?
David's Boys, good vibrations. Si l'any 60 i poc posaven el número 1 en aquesta cançó, imagina't tu, ja. Això fa molts anys, eh? Què més, Joan? Avui anem amb versió express, eh? Vull fer versió express, que tenim la doctora Moreno esperant aquí. El dia com avui d'un any després, 1967, a Wisconsin, per dir a la vida un dels grans, eh? Otis Freddy. Recordadíssim. Sitting in the morning sun
I'll be sitting when the evening comes Watching the ships rolling Quindy Lorian més arregladet Tenim una temporada més al poc, ens passa, eh? Asseguts al moll de l'abadia Veiem passar la vida És que és bonica hasta el títol de la cançó, eh?
Sona bé en anglès, Sitting on the Dock of the Bay. I en català, doncs, això, eh? Sentat aquí, vidés això, eh? Sentat al món de l'Abadi, eh? Veiem passar en Joanet. Em va fer la vida. Sitting on the Dock of the Bay. Què més tenim, Joan?
I com estem en els voltants de Nadal, també ho eren, evidentment, l'any 1983, del dia com a 1, del dia com a 8, també número 1, Paul McCartney i Michael Jackson, que s'unien per regalar-nos aquesta cançó. Foli, Jaume. Foli, Jaume.
Aquesta és una versió que es va remasteritzar, meravelles de la tècnica, l'any 2015. Sei, sei, sei, Paul McCartney i Michael Jackson. Per cert, saps què és el Dia dels Drets Humans? El Dia Mundial dels Drets Humans, que a vegades brillen per la seva absència. Brillen moltes, masses vegades per la seva absència. Però avui és el dia, eh?
I de gran a grans. O de grans a gran. A gran, perquè l'any 2005 es va fer una macroenquesta a veure que la gent votés quin era el grup musical o el solista més escoltat o que la gent...
A nivell mundial, eh? Sí, sí, sí. Número 3, els Beatles, el quartet de Liverpool. Número 2, la reina Queen. I número 1, el gran Elvis Pelvis. El gran Elvis, hòstia, està difícil, eh? Entre Beatles, Queen i Elvis. It's now or never. It's now or never. I tanquem el de l'Orient, Joan?
Doncs tanquem el DeLorean perquè l'any 2011, tu fixa en l'animalada, per 18 milions d'euros es va vendre en una subhasta una còpia d'aquest senzill de The Viral. 18 milions d'euros? Love Me Too! Amb aquest Love Me Too tanquem el DeLorean d'avui.
I amb 40 segons, explica'm, Joan, un al migdia 3.57 de la tarda, què serviu al Crònica d'avui? Doncs mira, protagonistes d'avui, els estrèpits de Vilassà de Mar, la Creu Roja de Vilassà de Mar i els alumnes de cinquè de l'Escola del Mar de Vilassà de Mar.
Joan, serà un pla d'escoltar el Crònic a la una al migdia, a 3, a la 5 i a la 7 de la tarda, i demà un quart d'onze, a veure si amb més tranquil·litat ens podem saludar. I tant que sí, la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Radio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
La nostra propera convidada ha passat molts cops per la ràdio, normalment a l'espai Fem Salut, ja que ella és metgessa i ens ha parlat l'última vegada, crec que ens va venir a parlar de la diabetes. Però avui ve per un tema barrejant personal i professional, perquè la doctora Isaia Elmoreno, la nostra convidada metgessa de família del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, fa molt pocs dies va rebre un premi, un premi a la seva trajectòria.
I això sempre és bonic. Diu que de premis no es viu, però, escolta, va molt bé per allò de pujar a l'autoestima i fer coses perquè se't reconeixi la feina que això va molt bé. Per tant, avui la convidem. Convidem a la doctora, però convidem a la seva vessant personal, a la Isabel Moreno. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doctora Isabel Moreno, bon dia, bona hora. Bon dia. I felicitats. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Escolta, el premi, què és el premi? Explica'm. Premi a què? El premi és... El títol del premi posa l'excel·lència professional.
Llavors, la veritat és que no sé ben bé com t'escollen, perquè hi ha un jurat i algú et proposa, però no m'han explicat quin ha sigut el procediment. Llavors jo vaig rebre un mail que posava això, que m'havien escollit com a metge aquest any. Ho fan que anualment m'havien escollit per donar-me el premi i que s'hi acceptava. Jo vaig dir...
Doncs encantada de la vida. Ja que hi som, no? No saps qui va enviar un correu allà i va dir, escolta, l'Isabel Moreno, no ho saps, eh? No, no tinc ni idea. Jo sé que algunes persones voten per això, hi ha un jurat, però no sé ni qui... Qui et va nominar. Exacte. No sé per qui està nominada, però, bueno, estic molt contenta. I tant. I això com va ser?
El mail el vaig rebre fa un mes i mig, una cosa així, i els premis els van donar el dia 1 de desembre, el dilluns, a la tarda, una jornada que van fer a la tarda, i hi havia, no sé si 50 i escaig professionals, més o menys, que li donaven els premis. No corris, ja arribarem a l'hora.
No corris, ja arribarem. No me'l van donar a mi sola. Explica'm, però, i anirem més enrere, però ara de moment necessitem el fa un mes i mig, com reps el correu, que en deus rebre molts, doncs tu reps un correu i dius, va, l'obro. Sí, i dic, ostres! Tu recordes aquell moment d'obrir, hòstia, què és això? Obrir i dir, escolta, has estat, què et va passar pel cap?
Bé, jo sempre... Jo tinc el síndrome de l'Estocolmo. Ai, no de l'Estocolmo, com es diu? Del síndrome del... Impostor. De l'impostor, saps això? I sempre penso, si rebo un mail és que he fet alguna cosa malament.
I el primer que vaig pensar és, ostres, un mail al col·legi de metges, què he fet? I realment és això el primer que vaig pensar. I llavors, quan ho vaig llegir, vaig dir, hola, doncs quina il·lusió, no? I me'n recordo que estava treballant amb uns companys i el primer que vaig fer va ser dir, ostres, mireu, mireu què m'han enviat, no? I tothom, ah, felicitat, molt bé, molt bé. Doncs això és el que... La primera cosa és que he fet malament
I després estar content, clar. Que has fet bé. Vaja, que has fet bé. Jo sempre penso que he fet malament. I tu no intueixes qui pot ser la persona. La veritat és que no. Quan donen el premi, el donen per àmbits. Llavors posa qui són els jurats que han participat en el teu...
en el teu nomenament, per dir-ho d'alguna manera. I del jurat que van posar, just en la celebració, jo no coneixia ningú, per tant, no et puc dir, no tinc ni idea. Escolta, i a part dels companys i companyes que estaven aquí al cap, com vas rebre el correu, què vas fer? El primer que vas fer, vas agafar el telèfon, vas trucar a algú, a qui vas trucar?
Bueno, li vaig enviar el WhatsApp de la meva família, del meu marit amb els meus fills, i després ho vaig enviar als meus pares, a la família política, als cunyats... Tothom a felicitar-te. Els amics... Havies rebut algun premio, no? No. Per tant, no pregunto si te l'esperaves. No, no, no, no. Va ser totalment... Ja et dic, vaig pensar que he fet malament. O sigui, no, no me l'esperava, no.
Escolta, i arriba un moment que això ho reposes i dius, hòstia, que m'han donat el premi a l'excel·lència. I, bueno, dius 50, com si fossin molts. Quants metges hi ha a Catalunya? A Catalunya hi ha molts, eh? Per tant, en algun moment, allò reposada amb el cap al coixí, has reflexionat sobre aquest premi que t'han donat tan merescut?
Mira, ja et dic, com que tinc lo de la síndrome aquesta, la torno a repetir, doncs sempre penso, bueno, no sé, segurament, doncs mira, també li han donat als altres, no? No sé, no he de què haver fet tanta cosa tan especial, perquè si li han donat, no sé com dir-te, no? O sigui, em desmereixo una mica. El que em va fer posar contenta és que jo no ho sabia, però es va penjar a les xarxes socials i al principi vaig dir, ostres,
Ai, ai, jo no estic preparada per això, no? Perquè vaig pensar, bueno, de la mateixa manera que la gent va respondre positivament, doncs també hi ha gent, evidentment, que no li agrada la teva manera de treballar o que no li agrada com ets, etcètera, etcètera, no? I també tens haters, evidentment, a la vida, tot.
I jo vaig pensar, ostres, jo no estic preparada per escoltar els comentaris dels haters. I em va emocionar moltíssim tots els comentaris que he llegit, tant en el Facebook com en l'Insta, de tots els meus...
sobretot d'ex-pacients de Vilassar de Dalt, perquè jo vaig estar 19 anys allà, i dels nous pacients de Vilassar de Mar, que m'estan coneixent, no? I em vaig sentir molt estimada, i això em va fer més il·lusió que el premi pròpiament dit, no sé com dir-t'ho. Sí, sí, clar, és un reconeixement del teu...
públic dels teus, deixa-m'ho dir així, ja sé que no són així, dels teus clients, que són els teus pacients, doncs és més que un premi, però ho escolta un premi, és fantàstic. A més, un premi a la trajectòria, que això dius, hosti, aquí m'imagino que has fet una mica de balanç. I ara m'agradaria parlar, no amb la doctora Moreno, sinó amb la Isabel, m'agradaria parlar. Isabel, tu quan decideixes a la teva vida que et dedicaràs a la medicina?
Doncs ho decideixo a l'Institut Satorres. A Mataró. Jo soc cabrarenca i jo havia anat a l'escola Sant Feliu, a l'escola parruquial, i a mi sempre m'ha agradat molt la docència. Llavors jo vaig anar a l'Institut, al Satorres, perquè allà no es podia fer fins avui TDGB,
Que vas a fer el BUP i el COU. El BUP i el COU a l'Institut Satorres. I jo volia ser mestre i una professora de llatí em va dir, escolta'm, tu t'ho has plantejat bé, això? Perquè a mi m'agradaven molt les lletres, les ciències, m'agradava tot en general, val? I la de llatí, que t'anava molt bé, em va dir, tu t'has plantejat realment per què no fas una, jo què sé, una carrera com medicina, com biologia, com... Jo vaig pensar, ai...
Potser sí, no? I com que tinc un bagatge, jo havia participat molt en el poble, jo era catequista, participava a la parròquia, bé, tota aquesta vessant de donar als altres, no?, que sempre ho he portat com a la meva educació, no?
perquè sempre he fet voluntariat. I llavors vaig pensar, bueno, perquè aquest voluntariat el pots aplicar a la teva professió, d'alguna manera. I vaig pensar, no sé, ser metge no em desagradaria. I vaig pensar que m'agradaria ser metge de poble. I, de fet, quan vaig acabar la carrera vaig estar uns dies amb el doctor Esté, que era el meu metge de poble, de Cabrera,
I vaig pensar que allò era el que a mi m'agradava. I nada, vaig escollir aquesta especialitat que molta gent es va sorprendre perquè, clar, tens un número alt de mir i tothom es pensa que agafaràs neurocirurgia. I jo vaig, quan vaig escollir Medicina de Família, quan vaig sortir d'escollir la plaça, ho recordo un company, em va dir i tu per què has escollit Medicina de Família si tens un número molt elevat de mir? I jo vaig pensar és que el que a mi m'agrada és aquesta especialitat.
Per tant, tu eres molt bon estudiant. Era molt bon estudiant, era molt matxacona estudiant. Jo sempre dic que nosaltres tenim moltes intel·ligències, no és la intel·ligència només de si estudies o no, o sigui, tenim moltes intel·ligències, intel·ligència emocional, intel·ligència tal, no?
Jo tinc un germà que ha fet una enginyeria i jo no tinc aquesta capacitat. O sigui, jo no podria ser matemàtica, ni física, ni res. Jo he sigut... tinc altres tipus d'intel·ligència, però aquesta no. Jo era maixacona i m'agradava molt estudiar, ser molt curiosa, m'agrada saber per què passen les coses...
És més aquest tipus d'intel·ligència. Per medicina necessites sentir comú, necessites ser observador, necessites escoltar, no necessites tenir, m'explico, una ment allà, bueno, segons la meva opinió, una ment de físic o de químic, m'entens? Sí, i tant, i tant.
Precisament la teva vessant de voluntari, divendres passat, el dia 5 de desembre, se'l va anar al Dia Internacional del Voluntariat. I així, doncs, d'alguna manera, també, aquest voluntariat, el servir els de més, et va servir a tu per dir, seré metgessa de família. No ets cirugiana, no ets cap més especialitat, que abans era el metge de capçalera. El metge de capçalera, sí. No vas pensar-t'ho mai, això, de dir, va, doncs em faré el que dèiem, eh, cirugiana, o no sé...
No, no, no. La meva vocació... Traumatòloga o cardiòloga, no, eh? La meva vocació... A veure, són decisions que prens a la vida, que sempre penses... Ostres, no sé si... Ho has de decidir en pocs segons, agafar una especialitat, perquè és uno de darrere a l'altre que vas collint. Ho pots tenir pensat. Et pots imaginar que l'especialitat és d'una manera i quan estàs a dins dius... No m'agrada. Però a mi m'ha anat agradant la meva especialitat a mesura...
que l'he anat fent i he descobert la importància de la nostra especialitat i així la transmeto als estudiants quan venen al cap. Tracte personal, eh? Quants anys fa d'això? Pocs. Jo vaig acabar la carrera als 25, en tinc 57, doncs compta. Doncs 32. Escolta una cosa, i tu quan arribes a, perquè a la família no hi havia cap persona que arribes a la medicina, quan arribes a casa i dius, escolta, mira, faré medicina, què et diuen?
Doncs la veritat és que no ho recordo, si soc sincera. Érem dos cosines que vivíem a la Riera, Cabrera, molt al costat una de l'altra, i les dues van fer medicina. Per tant, som les dues primeres persones de la família que estudiaven probablement una carrera universitària i les que estudiaven medicina. I era com, bueno, com que sempre havíem anat juntes i les dues feien la carrera, era com...
Com una cosa com normal, no? Sí, com el pack. I van així, però no. Els meus pares orgullosos, evidentment, clar que sí. I en el futur hi haurà alguna metgessa, algun metge més a la família? Heu obert camí o us heu quedat? Sí, el meu fill gran és metge.
està fent l'especialitat a Belvitge, és R3 d'UCI, és ociòleg. Ociòleg, eh? Sí. I vol fer Medicina de Rescat de Muntanya, ja ho veurem, i el meu fill petit és fisioterapeuta, o sigui, també ha seguit la banda sanitària. Clar, ells parlen de MIR i especialitats, i tot això, clar, la carrera de Medicina són uns anys, que són quatre, o abans eren cinc, no? Són sis. Són sis, i després hi ha el MIR, acaben sent deu.
Són sis anys i després el mires per agafar una plaça i començar a treballar. Clar, perquè ells quan acaben han d'entrar com a residents, en aquest cas. Quan acabem som... Abans érem llicenciats en medicina i cirurgia, ara és un grau de medicina. Llavors, en principi, tu no pots exercir a Espanya si no tens una especialitat. A Espanya, a tres llocs, sí. Sí.
No ho sé, però aquí a Espanya... No t'has plantejat. No. De fet, em van oferir, quan vaig acabar l'especialitat, marxar als Estats Units a fer un màster, i jo vaig pensar... A mi no se m'hi ha perdut res. No. Hi has pensat algun cop? Hòstia, ho has pogut anar. No. No, eh? No, penso que aquí hi ha molta feina a fer i que he pogut fer tot el que he volgut des del punt de vista professional, m'he realitzat.
He fet el doctorat, he fet... Bé, m'he fet el màxim que es podia fer a la carrera, entenc jo, professional per mi, i estic bé, estic contenta. I on vas fer el MIR? Vaig fer la residència a l'Hospital Germans Trias i Pujol. A Can Ruti. I la part de primària al cap de Ronda Prima Mataró. Home, també un altre clàssic de la comarca. Sí. I tu, a partir d'aquí, vas dir, doncs faig el MIR, faig l'especialitat... Quin nombre de MIR? Perquè em dius molt alt...
El 2.194, hi havia 4.000 places, vaig treure la meitat. No és que fos molt alt, però no eren de les 1.000 primeres, però vaig quedar pel 50%. Només hi havia en aquell all 4.000 i no sé, ens devien presentar 10.000 o jo què sé quants, no sé, no tinc ni idea, moltíssims ens van presentar. El teu fill dius que vol fer rescat de muntanya, aquests que van amb l'aire, suposo. Sí, els que es pengen, sí, per ahí. Perquè crec que a la teva família això de la muntanya us agrada, no? Ah, sí, sí, sí, ens agrada molt. Sí o no? Vas a la muntanya o no? Sí, molt. Quines són les teves aficions?
Doncs jo en tinc moltes decisions. Jo, quan em jubilit, no em quedaré... A mi m'agrada córrer per la muntanya, fer excursions, caminades molt llargues, fem caminades, tenim un grup i fem caminades bastant llarguetes. Què són llarguetes? Llarguetes són de 40, 50... Tenim un objectiu anual, que és anar de Mataró a Montserrat a peu, que fa molts anys que ho fem,
que són a la vora de 80 quilòmetres, durant tota la nit, i llavors cada setmana ens preparem per l'objectiu anual. Ja l'heu fet aquest any? No, és al maig. Al maig, va, va. Llavors tot l'any ens preparem i ens apuntem a diverses pulses. I m'agrada cosir, m'agrada fer ganxet, m'agraden les manualitats, pintar... Ah, sí? T'agrada distreure't d'aquesta manera? Cosir, fer ganxet... Perquè és la manera de desconnectar, o ni així es desconnectes? Perquè tinc la sensació que poc desconnectes, a vegades.
Bé, desconnecto poc, he après a desconnectar més, però em costa molt, perquè em sap molt de greu fer coses malament, o sigui, tenir errors en la meva feina, i qui en té bo que s'equivoca, diuen, però sóc molt autoexigent i no em perdono gaire els errors i llavors sempre estic com molt hipervigilant i em costa molt desconnectar.
El fet de, deixa-ho dir així, els metges, les doctores, els metges, les metgesses, teniu pacients davant, no teniu una màquina, no? Exactament. És a dir, l'informàtic, doncs escolta, si no connecta un cable, doncs ja el connectarà un altre. Però clar, en el vostre cas, el marge d'error és més prim, és a dir, és més notori en aquest cas. Això et significa pressió a tu, com vas? Sí, molta. Molta. Encara, eh? Sí. Després de 32 anys, eh? Sí.
Sí, sí, sí. Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte. Un repte de pensar que aquella persona potser té alguna patologia, alguna malaltia, i que està a les meves mans diagnosticar-li. És així? Jo ho penso cada vegada que... És el que em fa estar activa i el que em fa estar atenta. I després m'agrada... He fet moltes publicacions de casos clínics i això és el que m'ha fet...
Estar activa, sempre ho dic, perquè pots caure en una monotonia a qualsevol feina i en una rutina. T'has de... Automotivar. I, a més a més, t'has de reinventar, reciclar... Exacte. Perquè els constipats abans no es curaven igual que ara. Exacte. I jo sempre penso que aquella persona està a les meves mans en aquell moment
I de les meves mans depèn i del meu cap depèn que a aquella persona jo li pugui fer un diagnòstic del seu mal i que potser, si no l'hi faig jo, potser no sé com dir-t'ho, no? Isabel, la vida i la feina són moments. Hi ha moments molt bons i hi ha moments dolents. Els més bons que recordes a la teva feina, quins són?
Bé, a la feina sempre hi ha moments molt bons. Riem molt a la feina. Bé, jo ric molt a la feina. També m'enfado, eh, a la feina, perquè no m'agraden les coses quan es fan mal fetes, o quan jo les faig mal fetes, o quan crec que no van com han d'anar.
Però a la feina riem molt, afortunadament, i una cosa que em caracteritza, a part que puc tenir molt exigent, la gent em coneix per això, i perquè soc molt puntillosa, i perquè soc de les primeres que salto quan soc molt reivindicativa, també tinc molt de sentit de l'humor, crec, i riem molt, i m'agraden molt els acudits, i tinc sang andalús a les venes,
Estic molt orgullosa d'això i ens ho passem molt bé. T'agrada explicar acudit? Sí, molt. Explica un acudit, va. Ara em faràs emocionar i tot. Un acudit, a veure, un acudit curt. Bueno, curt o llarg, que tenim temps. Doncs, mira, t'explicaré. Ara el primer que se'm ve al cap és un que vaig explicar quan em vaig casar.
Quan em vaig casar, els amics em van fer explicar un xiste quan estàvem asseguts a taula a l'hora de dinar. I jo estava vestida de núvia, evidentment, no? I vaig explicar aquest acudit. Atenció. Diu que és el clàssic, no? Un espanyol, un anglès, un alemany... Aquests són els que m'agraden. Exacte, que estan en un xiringuito de platja. I el cambrer els hi pregunta a un d'ells, què quiere tomar? I llavors l'anglès diu, pues jo querría algo con gin.
Diu, un ginger ale. I diu, pues muy bien, le ponen el ginger ale. I l'alemany diu, ¿usted qué querría? Diu, yo también querría algo con gin. Un gin tònic. I diu l'espanyol, jo no voy a ser menos. Diu, ¿usted qué querría? Diu, yo también quiero algo con gin. Me va poner usted un botejín. No el sabia aquest, eh? No el sabia. M'agrada, eh?
M'agrada, eh? És que a mi m'ha agradat a mi també. Jo sóc horrible explicant acudits. Escolta, i la Isabel també té algun moment a la seva trajectòria que dius, hòstia, aquell moment no se m'amorirà mai. No sé si parlem del 2020 o hi ha altres moments. Mira, el 2020 va ser un any molt dur, però jo sempre dic que va ser un any molt important per mi, perquè van passar moltes coses positives.
Vaig sortir de la meva zona de confort. Vaig ser quan vaig fer el canvi de Vilassar de Dal a Vilassar de Mar, per diversos motius, però que em vaig veure en cor de fer-lo.
I em va ajudar molt el fet de... Es van demanar voluntaris, quan estàvem en plena inici de la pandèmia, que a Atenció Primària hi havia menys feina, tota la feina estava als hospitals, i estaven saturadíssims, i van demanar-nos ajuda. Des dels hospitals van demanar si podíem anar a col·laborar amb ells. I jo em vaig presentar, vaig dir que jo anava, i me'n vaig anar a Can Rutí.
I vaig estar tres mesos treballant, vaig estar un mes i mig treballant a urgències amb dues bones companyes que eren les directores en aquell moment d'urgències. I vaig estar treballant amb elles. I un mes i mig, més o menys, vaig estar a la Goodman, on ingressaven els pacients. La Goodman va cedir les seves instal·lacions per acollir els avis que tenien Covid a les residències i estaven allà ingressats. Vaig estar tres mesos.
I allò em va fer pensar que jo, si podia anar a Can Ruti després de 20 anys que jo vaig fer l'especialitat allà, que era totalment diferent. Jo quan vaig fer l'especialitat no hi havia ordinadors, no hi havia els protocols que hi ha ara, jo pensava que si jo he pogut fer això, puc fer el que vulgui.
Llavors vaig aprofitar per acabar la meva tesi, escriure-la perquè estava aïllada i quan venia a treballar de Can Ruti anava a Cabrera, que els meus pares tenen una casa amb dues plantes i a baix estava jo sola i aïllada. Vaig acabar d'escriure la tesi i vaig decidir que la vida és curta i que si volem estar bé i se'ns plantegen possibilitats, quan el tren passa s'ha d'agafar.
Per tant, has tingut moments pitjors que el Covid, no?, en algun moment a la feina? Sí, sí, sí. Bueno, es passa quan tu tens una manera de treballar, t'agrada molt, clar, tu treballes en una empresa igual que tots treballem en una empresa i de vegades pots estar d'acord o no pots estar d'acord amb les directrius d'aquella empresa, però hi treballes.
Per tant, i també passats malament per patir per pacients... Això és el pitjor, m'imagino. Això és el pitjor. M'imagino que tu em portes a casa, no? Això és el pitjor, de pensar, ostres, aquest pacient no ha estat a l'alçada... O no puc fer res, també. No, més que no puc fer res, jo sempre és no he estat a l'alçada. Potser que després jo he comentat els casos sempre amb els meus companys, i he fet autocrítica, i la majoria de vegades he fet el que s'havia de fer.
Però sempre penses, sempre tothom pensa, segurament, o almenys jo, i si hagués pogut fer alguna cosa més per aquesta persona?
Com anem al metge o a la batgessa, com a pacients, sempre jo almenys penso, hòstia, ho sap de tot, ho té claríssim, això. És veritat? No dubteu mai? No, que va, no sabem de tot. Però ho heu de fer d'ho veure, no? Perquè jo sempre que surto al metge surto amb un dia en nòstic, ningú... Mira, jo, eh? Des de ben joveneta...
ara perquè tens la IA, i la pots fer servir, o pots fer servir l'ordinador, però jo sempre he tret els apunts i li he dit al pacient, escolta'm, deixa que m'ho miri. Totalment sincera, saps? No sé més, he de mirar-ho, he de saber què haig de fer amb tu, perquè no pot saber-ho tot, i menys nosaltres, que som metges de família, toquem un munt d'especialitats. Per tant, és impossible saber-ho. Quina és la malaltia més estranya que has diagnosticat?
No, estranyes... Bé, més que estranyes, difícils de pensar-hi, no? I que possiblement algun company de família...
potser no ha tingut alguna durant la seva carrera i jo he tingut o la sort o no, com que ja n'he trobat una, trobar-ne després. Una diabetes insípida, que és poc comuna, a veure, a nivell hospitalari sí. Una diabetes insípida no és una diabetes mellitus, és per un tumor hipofisari. O una cirrosi biliar primària, que ara li han canviat el nom, que és per una alteració a nivell de la biliar, a nivell empàtic. Ara que ens el sabíem han canviat el nom.
Jo què sé, no? Ets doctora d'ull, no? M'imagino que hi ha doctores que miren i diuen on posa l'ull posa la bala per entendre'ns. O ets d'aquestes que dona moltes voltes i tal. Et deixes guiar per la teva intuïció? Sí. Sí.
Quan m'encaparro en una cosa, intento arribar fins al final, i després busco bibliografia i tal, però sí, jo observo molt, m'agrada observar, m'agrada fixar-me amb la gent, però no només amb la professió, jo soc bastant tafanerota, i m'agrada això, fixar-me amb la gent. M'has dit que publiques, no? O em publiques?
Bé, ara és molt més difícil publicar que quan jo vaig començar a publicar. Bé, hi ha diverses revistes mèdiques, hi ha Atenció Primària, hi ha una revista que es diu Formació Mèdica, que hi havia l'opció de publicar casos clínics, no? Bé, a congressos, no? Isabel, no doctora, eh? Isabel, ets bona pacient?
Jo crec que sí Vas al metge tu, no? No, no vaig gaire al metge
És a dir, t'autovisites, no? Sí, la veritat és que no li dono massa importància a la meva salut. No sé com dir-ho. Hosti, m'acabes de donar un titular, eh? No, no, no. A veure com t'ho explico. Com que els símptomes que tinc, o que pugui tenir, o sigui, els intento valorar,
i crec que, no sé si tinc capacitat de discernir el que és important ni no, jo crec que sí, i si realment m'he de preocupar, consulto, evidentment, no? Vull dir, perquè m'han intervingut de diverses coses i tal, i jo penso que soc una bona pacient en el sentit que si m'han hagut d'operar, he sabut ser pacient, he sabut entendre que si he d'anar a visitar-me a algun altre, a l'hospital o allà on sigui,
he sigut conscient de la demora, de... no sé, com que hi treballo en el sistema, m'agrada també fixar-me com ho fan els altres per intentar saber com se senten els meus pacients, saps? Que de dir, el pacient es queixa que no l'han avisat amb la visita, jo penso, ostres, és veritat, costa molt que t'avisi anar amb l'SMS, no? La meva salut! Exacte! Però...
Intento fer de pacient per saber com se senten els meus pacients. És el moment que desconnectes de metgessa? Perquè potser el teu metge t'està dient, escolta, mira, i això, i tu com a doctora tens una altra visió? De moment encara no m'han passat. Millor. De moment encara no m'han passat. Però clar, evidentment que quan tinc un problema intento racionalitzar-lo i comentar-lo a algú que en sàpiga més que jo, evidentment. Quan tornis a néixer seràs un altre cop metgessa? Jo crec que sí. Sí, eh?
I ho dius encara, perquè ets molt feliç, tu sí, doctora. Escolta, ens anem al dia 1, va, 1 desembre. Tu demàs a Barcelona, allà, i arriba el moment, un moment complicadot, eh?
Complicat perquè, clar, hòstia, pujar allà dalt... Has de parlar o no? No, no, no, no. Tenies alguna cosa preferida o no? No. I com va anar? Explica'm una mica el dia. Vaig anar amb el meu marit i els meus dos fills i després van acompanyar-me tres companyes de l'ambulatori, que me les vaig trobar allà,
que em va fer molta il·lusió també, i ja està. Llavors jo vaig xeure sola a la fila, diguem-ho així, perquè després em vaig adonar que estàvem distribuïts, perquè els premis no van ser uns detrás d'altres, sinó per categories, diguem-ho així.
O sigui, ara els hospitalaris, ara els que fan recerca, ara els que fan no sé què, ara els d'atenció primària. Llavors estàvem tots asseguts en la mateixa filera i els van anar anomenant un per un i llavors posaven una pantalla amb la teva foto, amb el teu nom, la teva especialitat i d'on eres, i la teva edat, l'any de naixement. Llavors sorties allà i et donaven un diploma, una insígnia, que la porto penjada. Ah, sí? Sí.
la insígnia del col·legi de metges, i al costat porto penjada la muntanya, que me la va regalar la meva amiga. Veus? Les meves dos passions. Porto penjades al coll. Bueno, falta la família, però encara no en tinc cap. La portes a dins. Sí, sí. La portes a dins, aquesta. I ja està. Llavors ens van fer unes fotos, i quan tu pujaves hi havia una periodista que és la que conduïa l'acte,
i deia unes paraules sobre tu i... Què va dir-ho? Te'n vas quedar? No me'n recordo. La veritat és que... No la vas ni escoltar, digues la veritat. No, no la recordo. No m'hi vaig fixar. No pretén que em diguis quin número de pacients has visitat a la teva vida, perquè això és impossible. Però en recordes algun especialment per alguna cosa? L'estrany, el pesat...
Ara que estem en confiança, Isabel, va. Jo no, recordo... A tots els recordo amb molt de carinyo, és veritat. I a mi m'agrada... Jo sempre dic que els metges de família...
tenim un gran avantatge, que és que el que nosaltres diem la longitudinalitat, nosaltres visitem amb longitudinalitat, amb longitud. Nosaltres visitem els pacients des que tenen 15 anys fins que són adults i tenen fills. I tu passes per totes les etapes de la seva vida. I això és el que a mi m'emociona, no? I el que a mi...
aquesta de dir, entra per la porta algú que el coneixes de fa molt de temps i dius, ostres, fas mala cara
Alguna cosa et passa. Sé que alguna cosa et passa. Per això és tan important... Per això va anar al metge. Per això és tan important la visita presencial, que jo la vull com... No vull la visita online ni la visita telefònica, que entenc que serveixen per moltes coses, però jo haig de veure, haig de tocar, haig de sentir, haig de donar-li la mà, haig de donar-li una abraçada. A vegades m'haig d'enfadar, perquè a vegades ens enfadem. Que no et fan cas.
No, perquè estàs cansat, perquè... La gent no té per què fer-te cas, perquè tu no ets... O sigui, tu pots aconsellar i el pacient pot rebre els teus consells i fer el millor que cregui per la seva salut. Però jo he deixat de pensar que m'han de fer cas, perquè no es tracta d'això. Es tracta que canviïn hàbits i jo els explico el millor que puc i el millor que sé.
Doncs potser el més difícil als amics i la família, no visitar-los, m'imagino, i també certa distància. Vaig a trucar a l'Isabel, que tinc una mica de mal d'orella, i li diré, això passa, no? Això passa molt. Però visitar la família a l'ambulatòria és el que més deu costar, no? Algú que tens, o un amic que dius, hosti, aquí sí. No hi ha distància emocional, en aquest cas. Jo intento guardar aquesta distància, perquè afortunadament la taula...
que és física, ens dona una mica de distància, distància física. I jo, quan he visitat la família, jo els dic que ara t'estic fent de metge, no t'estic fent de germana o de cosina o del que sigui, o d'amiga. Jo dic que el que penso que has de fer...
I t'ho dic de tot cor, vull dir, perquè penso que la vida és més senzilla del que la fem i que la gent parlant s'entén. Llavors, jo els intento explicar, jo penso això, això i això. A partir d'aquí, fes el que creguis que has de fer. Isabel, t'agrada la música?
M'agrada la música. Vaig estar cantant amb una coral. Què dius, ara? Sí, a la perla de l'Havana. Coral i tu. A l'Havana o aquí? No, a Mataró. Al barri de l'Havana. Al barri de l'Havana. Jo vivia abans al barri de l'Havana. Ara he vist que la plaça Cuba, he passat de l'Havana a Cuba. Ah, mira, molt bé. Al carrer Sant Cugat, a prop de la plaça Cuba. Tot molt cuba, això, eh? I vaig estar 7 o 8 anys i m'ho vaig passar molt bé, molt bé. I recordes alguna cançó que deies la teva preferida?
Ara mateix... Algun cantant, alguna que et deixis acompanyar. Bé, hem cantat Pirineus, hem cantat les típiques que es canten a les cores, que són molt maques. Però algun cantant, alguna cantant que et deixi acompanyar quan vas amb el cotxe. A mi m'agrada molt la música espanyola, no sé com dir. M'agrada la música catalana també, els cantants catalans, i m'agrada el flamenquito. Què t'agrada a tot el flamenquito?
Jo és que pels noms soc fatal. Jo tinc molta visió. Una estopa, per exemple, allò flamenca. Una cosa així, sí. Jo tinc molta memòria ocular, visual, però memòria de noms, fatal. Si em preguntes llibres et diré, no me'n recordo. M'he llegit un munt, però no me'n recordo dels sitos.
Doncs mira, acabarem amb un estopa, què et sembla? Ah, estupendo. Estopa, como camarón, que ets una mica flamenquita. Ah, exacte, m'encanta flamenquita. Isabel, doctora Isabel Moreno, moltíssimes gràcies per haver estat aquí i doncs felicitats, insistim, per aquest premi t'ha mereuscut a la trajectòria.
no és el premi a un descobriment que és sensacional, he de descobrir, és la trajectòria. Són 32 anys de feina ben feta, i encara que siguis molt exigent, i encara que pensessis que el síndrome de l'impostor, que el correu que et van enviar altres ja metges et fotien bronca, res de tot això. Tu vas a mereixer i t'ho mereixes. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu i a vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies. Me rompen las entrañas, me repas como una araña, bebe ese dor que empaña que está en mi habitación, y después por la mañana
Les notícies de les 11.
No contacte amb la informació, des del passat 21 de novembre està en marxa la campanya de recollida de joguines per nens i nenes de 0 a 12 anys organitzada per Creu Roja en coordinació amb les àrees de serveis socials municipals dels consistoris de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera. Aquest any la campanya s'ha ampliat a altres municipis, en concreta Premia de Mar, Premia de Dalt i Vilassar de Dalt.
Les joguines es lliuraran a ses majestats, als Reis de l'Orient, que les faran arribar la matinada del 5 de gener als 230 nens i nenes de les famílies vulnerables dels sis municipis dels que parlem, Vilassar de Mar, Cabrils, Cabrera, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. D'aquests 230 nens, 16 són de Vilassar de Mar.
Les joguines, recordem que s'aportin a Creu Roja, han de ser noves, no han de ser ni sexistes ni bèl·liques i, si pot ser, han de ser educatives sostenibles i cooperatives. Les podeu fer arribar al carrer Sant Jaume 38 en horari de 8 del matí a 3 de la tarda de dilluns a divendres. A partir de la 1 en punt ampliarem la informació sobre aquesta campanya de recollida de joguines de Creu Roja al nostre espai crònica.
Estem en el segon dia de vaga de metges, vaga convocada per Metges de Catalunya, tant avui com demà. Recordem que es tracta del sindicat principal entre els facultatius. Els serveis mínims fixats pel Departament de Treball preveuen que en els centres d'assistència...
extrahospitalària i als centres d'assistència primària. Es garanteixi l'assistència urgent durant l'horari habitual de cada centre, amb el 25% de la plantilla de facultatius. En canvi, es fixa que funcionin amb normalitat els serveis d'urgències, les unitats de cures intensives, els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i l'activitat quirúrgica inajornable derivada de l'atenció urgent.
L'aturada reclama un espai de negociació pròpia amb el Departament de Salut on es puguin pactar les millores laborals que afecten especialment els metges en comptes de fer-ho a través de la taula de negociació on els metges se senten poc representats. Entre les principals reivindicacions que porten els metges aquesta vaga hi ha la de considerar el sistema de salut tensionat i precaritzat amb més visites de les que poden assumir i moltes hores seguides de feina.
La investigació de l'origen de la brot de la pesta porcina africana que es va detectar fa més d'una setmana en sanglars morts a Cerdanyola del Vallès ha arribat als jutjats. Segons TV3, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra que estan investigant el cas de manera conjuntà han enviat a la justícia un primer atestat.
La causa s'investigarà per un delicte contra el medi ambient i previsiblement es declararà secreta. El conseller d'Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha dit que no té constància que s'hagi obert una investigació judicial per a ofert plena col·laboració per esbrinar qualsevol informació quan toqui, ha dit. Deixem treballar, ha dit els cossos i les forces de seguretat.
Fins ara s'han detectat 13 casos positius, tots a la primera línia d'infecció. Els propers dies es començaran a sacrificar els 30.000 porcs de les 39 granjes situades a 20 quilòmetres del Focus. Treballada victòria del Barça en el retorn de la Champions ha el remodelat Spotify Camp Nou per 2 a 1 en contra de l'Eintrach. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació.
Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM Protegeix els infants del fum del tabac Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe Si ets fumador i vols deixar de fumar trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon
La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat. Si circules bé i al teu ritme. Si descongestiones la ciutat. Si redueixes la contaminació.
Sí. Fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí. Pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi. Digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a Samba.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Set minuts per damunt de les onze, encetem la segona hora de la nostra edició. Com sempre, cada dimecres, i sabeu que el parlant de tot es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I des de fa molts anys, des de l'inici del programa, de fet és la col·laboradora que més anys porta al programa, comptem aquesta hora amb Paquita Bruixa, Conjurs, Somnis, Horòscops, les vostres consultes. Som-hi! Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Paquita Bruixa, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, en forma. En forma total, a punt d'encarar les festes ja, eh? Sí. Molt bé. Ja ho tenim tot comprat, els regalets... Què dius ara? Ja ho tens tot comprat? Sí. Què dius ara? Tot. Ah, sí, sí, perquè a l'última hora tots són corredisses i així amb tranquil·litat tot va bé.
Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé. Una dona previsora. Doncs ja ho sabeu, podeu trucar també, fer previsió i trucar a la Paquita Bruixa al 93.
395... 395... 41... 41... 05... 05, el telèfon directe a Paquita Brussa, si voleu fer qualsevol consulta. Si la voleu anar a veure, sempre demanant hora a través d'aquest mateix telèfon. Doncs vinga, Paquita, entrem en matèria que tenim avui als rituals de Nadal, però primer anem a somiar, i atenció, perquè avui somiarem en monedes. Però quin tipus de monedes, Paquita?
Doncs monedes com les que fem servir d'euro és igual, no? O de passeta, també. Sí, però les tirem d'or, de plata o de coure. Ah, carai! Sí. Si som d'or, vol dir gran prosperitat i molts de plès derivats de viatges i visites a...
llocs molt interessants hi ha persones estupendes si són de plata és solent hasta les famílies més rectes aquell que tot ens va tan bé tindran un d'alta baix i bueno hi haurà problemes a casa seva i si són de coure ja és que ja hi som significa desesperació cargues físiques dolentes
i malestar en general. I, bueno, ens queden les de níquel, que no sé com se diu en català. Níquel? Níquel, no? Níquel, igual, sí. Passa, Paquita, diu, avui què somiem, Paquita, ja preparant la selecció? I em diu, monedes, que és molt maco. Dic, ui, preciós, eh? És el que estic veient. Molt, molt, molt maco, molt. Perquè sempre somiem amb les d'hort. Ah, val, val, val. Sí. Bueno, doncs vol dir que...
treballarem, però que farem feines de molt baixa categoria. Doncs ja està, ja n'hi ha més. Somíem monedes d'or, somíem monedes d'or, que és millor. Doncs atenció, perquè entrem directament a l'arbolari de la Paquita Bruixa. Ja sabeu que l'arbolari sempre complementa una recepta sanitària, és a dir, mai substitueix, sempre la complementa. I avui posarem a l'olla la sàlvia. Per què serveix la sàlvia, Paquita?
La Sàlvia, ui, certes per moltes coses, a més a més. No sé si quan floreix, la Sàlvia és molt maca. Fa com una campaneta, així més o menys, de color blau i lila. I són, bueno, no sé, és maca. És una floreta molt maca que abans els crios l'agafàvem. Quan érem petites ho fèiem a les nostres cosetes.
Doncs bé, serveix per tantes coses que, bé, no acabaríem. Però bé, una de les més que es podien fer servir millor són les... per aliviar els problemes digestius després de menjar la festeta que fem per Nadal i Santa Esteva i tot això.
Així que podem posar la sàlvia i barrejar-la. Jo sempre m'agrada barrejar les herbes, tres classes, amb una mica de menta o de Maria Lluïsa. I així queda més bo. Però no és dolent, eh? És un gust bo, de prendre solet. Així que ja està. I les noies, quan tenen la regla, també els hi va molt bé perquè els hi treu força i els ajuda el mal de patxa.
Doncs ja està. Ja està, ja ho tenim, no? Doncs molt bé, ja sabeu, la Sàlvia va molt bé. I entrem als rituals de Nadal, Paquita, que estem ja aquí al caurem 15 dies, estarem ja al dia de Nadal, per tant, Paquita, anem a fer els rituals de Nadal, va. A veure, us faré rituals petitets, que bueno, que queden molt bé, eh? A veure, els primers de tots...
Farem servir monedes d'or. Com que, no sé vosaltres, però jo segur que no en tinc, no monedes d'or, eh? Mira, aquí sobre la taula ara mateix en tinc unes, bueno, unes 200. Carai, ui! I els nois que treballen amb tu no t'atraquen ni res? No, els hi regalo, els hi regalo. Ah, mira que bé.
Doncs bé, com que no en tenim, normalment no es té, encara que hi ha molta gent que és milionari, eh? Molta, ja, home, més de la que penses, i va amb es pertenyes furadades del Digros, eh? És que...
Doncs bé, doncs comprarem monedes, monedes d'aquestes que posem en els nens, quan és reis i Nadal, Papa Noel, els reis, això és a gust de cadascú. Doncs posem sempre monedetes d'or, no, embolicades, sí. Doncs aquelles, aquelles les farem servir. A veure, la primer...
A l'entrada de casa s'hi posarà una panereta, petitona o un cendrer. Mira, moltes vegades es fan servir cendrers que també va molt bé. Jo ho faig bastant, però jo tinc cosetes d'aquestes. Poso un grapat.
Bueno, un grapat no. Em poso... Sempre que no siguin parells, sempre que siguin sanassos. Jo en poso cinc. Cinc monedetes d'aquestes, les vaig a comprar i a dintre, al mig, hi poso una gla i una castanya. Ho poso allà i ja està. Això farà que a casa nostra, en aquest cas de casa meva, sempre entri feina i no ens falti el diner, que ja és molt bo que anar fent...
i ja en tenim un defect. Ah, mira, així de senzill, eh? Així de senzill. Molt bé. Això s'acostuma a posar 4 o 5 dies abans de Nadal. Jo quan els nens, els meus nets i els meus fills eren petits, posava el mateix dia perquè es menjaven les monedes i en tenia que n'hi ha part, perquè clar, els agrada molt això, el xocolat aquell és molt bo, eh? Doncs vinga, va, en fem més. Sí, clar. Doncs llavors et necessitarem 3 espelmes...
Una de vermella, ja que és el dia de Nadal, la posarem vermella, una altra de dorada i una altra de blanca. Si no us agrada la blanca, podeu posar un color suau, que pot ser un rosa suavell o un lila, també. Però bé, les que es posen són vermella, dorada i blanca. Bé.
Llavors agafem una poma, una poma d'aquestes verdes, les verdes, que no sé com se diuen mai, perquè això és dels noms de les pomes. Mira, poma verda, tu, ja està. Sí, que sigui maqueta, li posem tres foranets i a dintre posem les tres espelmes.
les encenem, les engeguem amb un llum i de fusta, posem un plat a sota i això se'ls posa a la taula, a la taula amb una punteta que no faci nosa, a la persona que menys ens agradi de la taula li posem a davant, a veure que moltes vegades s'han cremat hasta el cerrell. Doncs bueno, ho posem així, les encenem i les esquitxem amb una miqueta d'aigua, agafes un volt d'aigua...
i ho barreges amb una cullerada de sal, una cullerada sopera, un guap d'aigua, pom-pom, i després el pulvoritzador ho esquitxem amb aquella aigua, que representa l'aigua beneïda, que no, per beneï l'aigua beneïda no cal anar a l'Eglésia, bueno, es pot fer. Doncs llavors es pulvoritza. Jo agafo un pulvoritzador, sempre em guardo d'aquesta, de la neteja, de, bueno, del que fem servir.
per fer els vidres o els mobles, doncs, bueno, fas xic-xic, evitant que s'apagui la flama. O sigui que ho feu per sota, xic-xic-xic-xic, i ja està. I a sota, perquè això és el que no ho he dit encara, a sota de la poma es posa escrit amb un paper blanc i amb un llàpid tot el que... A veure...
El nom de tots els que venen a la festa i el desig de darrere, que els hi desitgem, són els nostres. Doncs salut, amor, feina i molta alegria. Doncs ho posem a sota de la poma i clar, no es crema. I ja està, i deixem que s'acabin fins al final. Recordar que no les podem apagar.
I durar, doncs, cap a casa nostra, llum, força, salut i diners. Vinga, doncs. I ja està, ja en tenim una altra. Fantàstic! Tenim temps per una altra o què? Ah, com vulguis. Sí, ha de ser curtet, ha de ser curtet, eh, l'altra? Sí, doncs així, deixem-ho per la setmana que ve, si vols. Deixem-ho per la setmana que ve i entrem als 12 signes de... Bueno, va, sí que entrem, sí que entrem, va, va.
Es fa un fruit sec, que es posa també a la taula. Vinga. I que no falti una cabeça d'alls, que siguin morats, que són els nostres. Els bons. Això mateix, sí. Doncs l'agafem i posem, això és tot de classe, de fruita. Es té que posar en un bol que sigui...
de vidre o de fang, d'alumini no, perquè queda molt lluny això. Llavors, posem al mig del bol i posem una esperma dourada, només dourada, perquè només serveix pels diners. No poseu massa de fruit sec perquè es taca, però bueno, i després ens els podem menjar, perquè com que es tenen que pelar, que estan tots amb la pell, no?,
Doncs ho separem una miqueta, el posem al mig i l'engeguem. Fem la nostra petició i, si no, la podeu fer també escrita, que a vegades queda millor a sota i ja està, l'engeguem. I recordeu que sempre, per Nadal, es donen monedes. S'acostumen a donar diners, però alguna moneda? Agafem alguna moneda. Bueno, d'aquestes, que també...
de xocolata, no? Queden molt bufones, una cada una, i queda molt bé. Doncs ja està, ja hem fet una altra. Ja el tenim fet, ràpid, Paquita, fantàstic. Doncs ara sí, Paquita, hem d'entrar als 12 signes del zodiac, als 12 horòscops. A veure com ho tenim aquesta setmana, i comencem pels nostres bons amics, amigues, als àries. Com ho tenen? La salut, bastant tranquil·la, eh? Estaran una miqueta emboirats, però la salut, bueno, no està malament la cosa, eh?
va tranquil i bé el que és la feina tampoc no hi ha massa mals de caps estarà més o menys que ja acabarà l'any així com el començament de l'altre serà una setmana que tot serà una rutina
Hi ha l'amor, tranquil·litat, passió i caliu. Carai. El color és el groc i el número és el 4. Doncs el número 4 i el color groc pels àries. Anem pels torets, els taures. Com ho tenen, Paquita? Doncs no està malament, tampoc. Amb molta dansa, molt caminar, molt alegre, se'ls agrada molt les festes i la salut, doncs, no sé, estaran més aviat tranquils. No hi haurà...
cap cosa desagradable a fer. I després ja anem a la feina, no? Sí. Sorpreses i alegries. Carai. Així que és bona cosa, sobretot els del primer decanat i els de les primeres feines. I és que està molt bé. Sí, home. I en l'amor...
Hi haurà gestos diferents, coses que no esperaven i que de sobte venen. O sigui, gent que, bueno, la teva parella et farà alguna cosa que et deixarà amb la boca oberta perquè no t'ho esperaves d'ella o ella. És que està molt mono. El seu color és el rosa i el seu número és el 8. Doncs el número 8 i el color rosa pels torets i pels bessons, Paquita.
Bueno, a veure, estan bé, es mouen molt i tot va funcionant. Això es vol dir que la salut també els anirà. En cas que surtin coses, seran de molt fàcil arreglo. El que és la feina, molta organització, els demanaran que s'espevilin una mica més, sobretot els nascuts en l'últim decanat, però no hi ha enganjades de dit, així que la cosa anirà tirant.
I en l'amor estaran encantadors. Podran conquerir i fer cosetes que fins ara no havien pensat. Els que ja tenen parella, és igual, totes els hi pondran i la cosa anirà alegre. I és que molt maco. El seu color és el vermell i el seu número és el cinc.
El número 5 i el color vermell. Hem parlat dels bessons i anem cap als crancs. Ens explica si van endavant. Andrea, cap on van, Paquita? Jo crec que van endavant, endavant, perquè tenen una vitalitat aquesta setmana que no vegi. Mira que bé. Sí. Serà una setmana d'aquelles que hi ha alegria a casa i la seva salut també els hi recull. Hi haurà cap mals estats. El que és la feina...
Bé, ja sí que en aquests dies es gasta molt. Però bé, han d'intentar no passar-se. Perquè podríem venir alguna coseta que no se l'esperen de gastos. Però en tot això, el que és la feina. Feina, podran anar a treballar amb tranquil·litat. I en l'amor...
si estan intentant fer una parella, hem de dir que la línia que duen és la correcta, no tenen que canviar i pot sortir la cosa de mare vella. Mira que bé. Sí, el cul és el salmó i el número és el 4. El número 4 i el cul és el salmó pels cranc, els següents són els lleó, Paquita. Bueno, estaran molt sensibles i...
Aquestes festes n'hi ha molta gent que els agafen de pres i tot. I doncs que no va com caldria o com ells volen. I això és una setmana per ells bona. Però bé, els faltarà res, una xispeta de salt. El que és la feina. Bé, no hi ha...
No hi ha coses estranyes. I és igual, és que tampoc si han demanat alguna cosa de més, que se la deuen mereixes, segur, els diran que no. O sigui, no és una bona setmana. I en l'amor? Bueno, en l'amor seran els que duguin les rendes. Així que...
seran els que m'anaran a casa, que ho facin tranquil·lets i bé, i tot els hi pot sortir molt, però que molt maco i bé. El seu nombre és l'1 i el seu color és el blanc. Carai, el número 1 i el color blanc pels crancs, no, perdó, pels lleó, número 1 i color blanc pels lleó, i anem pels verge, Paquita, com ho tenen?
se sentiran fràgils. Vaja. Si faltés alguna coseta, bueno, que s'animin. Home, que si cal, també, una copeta de cava també anima, amb un trosset de torró, que ja podem començar a menjar uns altres. Doncs també els pot animar. Però estaran així, baixets. El que és la feina? Bueno, si hi ha alguna cosa arreglada dintre de la feina, per ell i per tots els seus companys,
Hem de dir que acabaran la setmana i començaran hasta, diria jo, l'any, hasta amb més alegria i, bueno, això és, hi ha més dinerons. I en l'amor...
No és gaire maca aquesta setmana. És una setmana que si tenen que parlar, que si tenen que dir-li a la parella que les coses no van com caldrien i tal, que no ho facin. Que s'esperin a la propera. Aquesta no és el moment. El seu número és el 9 i el seu cul és el marrón clar. Número 9 i color marrón cap als verds i anem pels balans de dreta, esquerra, equilibrats cap on van Pequita.
Bueno, cap a la dreta, no sé, que no sigui la radical, perquè si no anem malament, eh? Doncs la salut, bé, tindran que dur una rutina, si fan exercici, doncs mira millor, i que no es passin en coses, que vagin al seu ritme, que ja ho estan fent bé. En el que és la feina, hi ha moments de...
Bueno, una miqueta, no sé, potser és el dinar que fan sempre les empreses quan són molts, no? Però estarà la cosa molt malament, o sigui, embolicada, si és que s'estinguin de fer o de parlar segons quines coses. I ara anem a l'amor. Una mica de drama, una mica de pressió, la parella no estarà al seu nivell, que no l'hi tingui en compte...
Perquè són coses que poden anar passant i millorant. El seu número és el 6 i el seu color és el verd claret. Doncs el número 6 i el color verd claret pels balança i anem ara mateix pels escorpi. Com ho té aquesta setmana, Paquita?
Molt bé. Oh, aniran... Encara no fa massa fred i no s'amaguen sota les pedres. Així que se m'anen maca i tranquil·la. Mira, i t'he de dir una cosa. Ha sortit el mateix color i el mateix número pels balances que pels escorpins. Això no passa, però mira. El to l'albert és diferent, però no més. Per... Bueno, doncs això sé que estan bé de salut i que poden...
poden anar bé, no s'han d'amoïnar per res perquè la cosa els anirà de perles. A la feina, encara que el que estiguin fent no és fàcil, sigui més aviat difícil i ells creguin que no estan guanyant el que es mereixen, que no protestin gaire perquè hi ha mal vent, hi ha mal vent a la feina.
I tant en el primer decanat, en el segon, com en el tercer. I en l'amor? En l'amor no. En l'amor hi ha alegria, bueno, es veu que han posat molta llevadura, perquè la cosa, bum, es fa grossa i maca. Així és que igual pels que comencen, pels que fa ja molts, molts anys que estan juntets.
El seu color és el verd, però més fosquet, i el seu número és el sis. Doncs també, el número sis i el verd, el número sis i el color verd fosquet, en aquest cas, pels escorpí. I anem a pels següents. El sagitari, com ho tenen, Paquita? Que vagin amb compte que hi ha petites relliscades i es podrien fer mal a alguna extremitat. Això és el que surt per aquí.
Així és que vagi la deuda, amb on t'ha posat els peus o les mans. En canvi, anar a la feina, podrien aconseguir molts, sobretot al segon decanat, les coses que desitgen per feina. Així és que està molt, però que molt maco. I anar a l'amor. Si no estan bé amb la parella, és el moment de dir, nois, abans de vacances, cadascú es veu el torró, posa a casa seva i punt i finalment.
Perquè de seguida els hi sortiria un altre. Si és que no tinguin por de quedar-se sols, tinguin l'edat que tinguin. El seu color és el lila i el seu número és el 5. Molt bé. El número 5 i el color lila pel sagitari. Entrem al trio final. Capricorn, com ho tenen? Bé, una mica d'ansietat, però bé, res més. És a dir, que tinguin allà una...
una paperina preparada per si els agafen sietat. Però la veritat és que, bé, amb alegria, diguem-ho així. La feina, si els hi han demanat més a la compta, els hi estan agixint, és un dels millors moments per dir, eh, acabem l'any, però que comença, que no sigui com aquest, que hi hagi més tranquil·litat a la feina i no se'ns estigeixi tant. I a l'amunt,
Bueno, encara que esteu solets i dieu no, no, no, jo no vull. O hagin sortit d'una mala relació. Dic que no, no, no, jo no vull ningú. Pues bueno, tenen molts, molts de números per trobar la seva parella, aquella que ningú voldria em deixar mai. I sempre viure junts. Si és que està mono. Carai, tu, carai. Sí, el seu número...
És el 8 i el seu cul és el rosa. Ah, el número 8 i el cul és rosa pels Capricorn i anem pels Aquari, Paquita. Que fagin activitats perquè així s'esbraven, com que sempre van tan nerviosos, i els hi anirà bé, o sigui que... que la cosa està bé, però no ens hem donat de compte d'una cosa. I el rei de la festa. Oh!
Home, que són ni més ni menys que el sagitari, que ja ho has dit, lila, però clar, home... Canvio ràpidament, els sagitaris són els reis de la festa, perquè ens trobem sota el seu regnal i el seu número és el 7 i el color deurat i lila, ah que sí? Sí. Doncs ja ho tenen, això. Molt bé.
Ja estan arreglats. És que ho aparto, poso en un altre paper. Jo també m'he despistat. Mira que de veritat ens estàvem escoltant, el sagitari, i dic, ara ven el rest de la festa. I pam, ens els hem saltat. És aquesta... de ràpid, ràpid. Aquesta dona que s'està fent vinga. No s'està fent, ja ho és. Joventut acumulada. Hem de dir que el mateix, que ho disfrutin, que demanin de tot, que ho poso a part. Els altres...
que tot el que els poso escrits en un paper. Ho faig amb llàpid i amb paper. Però els reis els poso per... No tinc un cor, me'l poso aquesta vegada, no m'havia passat mai, eh? Tenim joventut acumulada, Paquita, què vols fer aquí? Jo mateix. Va, anem als d'equari. Bueno, a veure, als d'equari això, que passegin, que surtin, i que es moguin dintre de la tranquil·litat, perquè ells sempre estan activats, però dintre de la...
del que es mouen un extra però de pau d'alegria de dir que bé que estic en el camp o passejant per la platja el que amb ells els agradi més la feina si han demanat noves feines hem de dir que estan a punt de dir-s'hi que sí que serà una setmana d'aquelles d'aconseguir coses noves en feines
com si no són primeres així és que maco i en l'amor tots els plans que hagin fet se'ls realitzaran si han passat a fer un viatge amb la seva parella estupendo, ho podran fer i si volen una altra coseta també l'aconseguiran en res sense acostar-los i massa és que està molt mono eh
Molt bé. El seu color és el blau cel i el seu número és el dos. El número dos i el clor blau cel pels aquari. Els últims a la festa són els meus, Paquita. Digue'm-ho bé que ho tenim, això. Sí, esteu macos també, però una mica de mal d'orella. No sé per què. Ho he mirat dues vegades. Mira. A tu no et fan mal les orelles? A mi em fa mal el queixal, Paquita.
Ah, però és que del queixal pot anar el dolor cap amunt a l'orella. Sí, sí, sí, sé el que m'estàs dient, sí, sí, exacte. I no ho havia parlat, us ho asseguro, Paquita, ara seriosament, no ho havíem parlat tu i això, eh? No, clar que no. No fem trampa, eh, Jaume? No, no, no, per això ho dic, la gent, no, no, no, no, no ho havíem parlat. Sí que em fa mal l'orella perquè tinc mal de queixal, que ho sàpigues. Sí, sí, és així, i a l'ull, a mi els ulls sempre m'ha fet...
Bé, a part d'això, tot el que més anirà endavant. El que és la feina... Molts moviments, moviments positius. Així que hi ha alegria, no hi ha pena. Serà una setmana d'aquelles de sorpreses munes, encara que siguin petites, però seran sorpreses maques. I a l'amor...
Molta intensitat. Carai! Sí. I el company els farà la vida molt senzilla i molt fàcil. Mira que maco que està, eh? Mira, Paquita, fantàstic. Com es nota que estem en època de renovació de contractes, eh? Ai, sí. El color és el salmó i el número és el zero.
Carai, el número 0 que més avall no pot tirar i el color salmó pels peixos. Paquita Bruixa, qualsevol consulta, ja ho sabeu, 93 3 95 4105. Si la voleu anar a veure, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. I sapigueu que la setmana que ve farem l'última secció de l'any, perquè serà l'últim dimecres que farem programa i, per tant, Paquita, la setmana que ve farem un especial medal. Què et sembla?
Molt bé, ja explicarem una mica el Nadal. Fantàstic. Paquita Bruixa, un autèntic plaer, una abraçada ben forta i fins la setmana que ve. Molt bé, doncs molta llum per tots i això, s'ha passat el més fàcil i més mono que puguem. A trobar-se bé, Paquita, una abraçada. Gràcies, adeu. Bon dia, adeu, adeu. Cinc minuts, gairebé per damunt de dos quarts de dotze, una pausa i fem les recomanacions literàries.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesarradio.cat. Més a prop teu.
Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Fins demà!
Fins demà!
El colchón de mi cama ya desierta Es la mejor solución Para qué? Para el dolor de cabeza Hoy te intento contar Que todo va bien aunque no te lo creas Aunque a estas alturas son últimos pasos
Fins demà!
Ja sabeu, cal parlant de totes bases amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entrateniment. I hem entrat aquesta segona part, segona hora i mitja, amb bona música. La quinta estació, el sol no regresa. Sí que ha regresado, sí, a lo grande, perquè fa caloreta avui. Calor, calor, no. Però fred, tampoc. El fred que hauria de fer un mes de desembre no fa, eh? Com et deia, la quinta estació, el sol no regresa. De seguida...
Com des de fa molts anys a aquesta hora, rebrem les companyes de la Biblioteca Municipal. Avui la Diana, la Diana Gasols, que ens explica i ens fa les recomanacions literàries. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Diana Gasols, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Fantàstic. Doncs gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Escolta, va, anem a fer les recomanacions literàries i... quantes recomanacions ens portes avui? Porto quatre. A veure si ens dona temps. I faré també un petit incís al final d'un recordatori molt, molt... Però xulo. Molt xulo. Molt xulo. Vale, vale, vale. A veure si ara... Algú bo, algú bo. Molt bé. Això ens agrada.
Va, Diana, per on comencem? Tenen alguna relació els llibres que ens porten? Bueno, saps que sempre normalment porto llibres de novel·la negra, policia... T'agrada això, els crims. Els crims, sí. I avui comencem per un camí, un mític camí. Si us dic el títol, jo crec que l'endevinareu ràpid. Es diu El Peregrino, de Ramon Otero, publicat l'any 2023 per Cossetxa Negra Editorial. I on us portarà aquest llibre? Pel camí de Santiago.
Clar, és el que té. Si agafem el camí, agafem el camí del mig o el camí de Santiago? Camí no és Santiago. Però una mica diferent, eh? Espera, hi haurà morts, hi haurà morts. Segurament sí, perquè ens trobarem moltes sorpreses. És un triló psicològic que ens desporta a aquesta ruta a través d'uns personatges molt complexos que ens fan reflexionar sobre la dualitat de la natura humana.
Llavors, la història comença el 1998, quan Anna Draven, un agent de l'FBI amb arrels gallegues, torna a viure per descansar. Però, bueno, en una llibreria descobreix un llibre titulat Buen Camino, escrit per Toni Anderson, un personatge misteriós. A mesura que l'Anna llegeix el llibre, es va adonant que potser els assassinats que hi descriu podrien ser reals. Tot apunta a que Toni Anderson és en realitat
O té, en realitat, un alter ego, que en certs moments de l'any es transforma en un assassí en sèrie. I on? El Camí de Santiago. Sí. A veure...
Si una gent de l'FBI o de qualsevol cos policial se'n va de vacances a casa seva a Galícia, ja saps que passarà alguna cosa. Segur. I si publica l'editorial de novel·la negra, saps que passarà alguna cosa. Per tant, és que no falla. I tant, i tant. Una de les peculiaritats més interessants d'aquest llibre és la forma en què l'autor introdueix un llibre dins d'un altre llibre. Tenim el Peregrino, que és la seva obra, i després tenim el Buen Camino. I va introduint un llibre dins de l'altre.
S'ho va fer en Cervantes, amb el Quixote. Tenia un llibre de novel·les que no el publicaven i el tio va dir, bueno, estic a dintre. Vamos a ver. Sí, sí, ho fa així. Doncs, bueno, trobarem les pàgines del Bon Camino, on l'autor va aprofundeix en la personalitat de Toni Anderson i la seva dualitat com a persona i assassí.
Aquesta tècnica no només serveix per crear misteri sinó també per enriquir la trama i aprofundir en la psicologia dels personatges. No només presenta un thriller sinó que també ens fa reflexionar sobre la moralitat, la culpa i la redempció. La història ens convida a preguntar-nos diverses coses com qui és realment l'assassí, si pot ser aquella persona que mata amb un ganivet
o el que pren decisions polítiques que acaben amb la vida de milers de persones. Bé, també es podem preguntar si el Camí de Santiago és un lloc de catarsis, de purificació o un altre escenari d'actes de crims. Pot ser de tot. De tot, no? Home, normalment no s'hi va fer crims, s'hi va a caminar i a fer el camí, no? Però, bueno, clar, sí...
I tant, també una altra peculiaritat. Per sort, eh? Sí, menys mal, eh? Perquè si no, també l'ambientació és molt bona i dona al llarg del camí referències reals de llocs que ens podem trobar, o restaurants, o hotels, o posades. I per l'altra banda, l'autor ens deixa frases per pensar. Ara et diré una. A veure. Guanyem quan perdem.
Quan, quan? Guanyem quan perdem. És allò que a la derrota se n'aprèn. Sí, sí. Llavors, els personatges també són importants. El personatge de Toni Anderson és fascinant. Guanyem quan perdem un tio que sempre perdia, això està clar.
Sí, sí. Doncs el Toni Anderson és un d'aquests, un tio que sempre perdia, amb la seva doble personalitat. És el motor de la narració, la forma en què la ruta de Santiago l'impacta i l'obliga a afrontar els seus dimonis intents i una de les parts més profundes del llibre. Tot i la seva maltat al camí de Santiago el fa reflexionar i en certa mesura l'ajuda a evolucionar com a persona, tot i que no justifica la seva conducta.
També trobem una crítica al sistema. És molt interessant com l'autor fa referències a casos reals d'assassins, inclou dins del llibre assassins en sèrie, de fets històrics o socials. Això enriqueix una mica més. I fa un realisme al relat. Així el llibre no només es limita a la història de ficció, sinó també en sobre reflexions sobre la societat, la política, la condició humana.
En definitiva, El Peregrino és un llibre que va més enllà d'un simple thriller, és una reflexió sobre els conflictes intents de l'ésser humà i si busquen una història intrigant que convini misteri i reflexió, emoció i també un toc de realisme en el camí de Santiago, en els jocs, en l'ambientació, aquesta és una bona proposta.
Perfecte. Doncs El Peregrino, la primera proposta. Molt bé. Anem per la següent? Anem per la següent. Ara ens anem amb Federico Axat, la hija exemplar, editat per Destino, però també la tenim en català, la filla exemplar, editat per Columna, l'any 2022.
És una obra fascinant, de thriller psicològic, on Federico ens submergeix en un misteri profund que combina una desaparició misteriosa, una investigació periodística i, sobretot, una trama que qüestiona fins a on pot arribar la confiança en aquells que més estimem. Es diu? La filla exemplar. Sí, senyora.
La història comença amb la desaparició de la Sofia Holmes, una adolescent superdotada que sembla haver-se llançat a un riu, acabant amb la seva vida. Els seus pares, però, no poden creure que la seva filla hagi pres una decisió tan dràstica i sospiten que hi ha alguna cosa més al darrere de la seva desaparició.
I més, es complica encara més quan el noi que va gravar aquest fet, el vídeo de la tragèdia, es va fer viral a l'institut, apareix mort d'una martellada al cap. Hòstia, aquí no ens quedem curts, eh? S'ha vingut amunt, aquí s'ha vingut amunt. Sí, comença fort. La filla, exemplar, retenció, va.
I també tenim, per una altra banda, la Camila Jones, una periodista d'investigació retirada que rep una oferta inesperada de treball, en aquest cas, que encara inicialment es resisteix, descobreix que la desaparició de Sofia està lligada a un fet del seu propi passat.
Fins aquí una mica el resum. Ara, els personatges són claus, són profundament humans i complexos. Camila Jones, la periodista retirada, es converteix en la figura principal a l'hora d'investigar la desaparició. La seva vida pròpia, personal i la seva relació amb el seu fill, l'Àlex, porten a una nova dimensió a la seva recerca de la veritat.
D'altra banda, el personatge de Sofia és clau, ja que la seva desaparició està estretament lligada a una trama de vídeos sexuals de menors i una xarxa criminal de pedofília. Els pares de Sofia, especialment el pare, Filip, tenen un paper important. El seu comportament inquietant i les revelacions que s'hi van descobrint durant la investigació augmenten la tensió i la incertesa. També els secundaris, el Tim, el periodista que acompanya el Camila, o el Vince, un personatge misteriós.
Temes centrals. Aquí tenim diversos temes centrals. Un dels aspectes més impactants de la filla exemplar és la crítica a la xarxa de pedofília. Per desgràcia, existeix i l'autor explora a través del fenomen de la Darknet.
I això és un reflex de la corrupció i la maldat que es pot amagar en els racons més inesperats de la societat. I ens recorda com la tecnologia pot ser utilitzada per a fins molt foscos. Què t'ho ve a contar? Doncs sí, senyora.
A més a més, el llibre aborda les relacions familiars i la fragilitat de la confiança entre pares i fills. La trama revela la maldat que pot provenir de llocs molts propers i la tensió es construeix al voltant d'aquesta temàtica. També n'hi ha una estratègia narrativa que utilitza l'autor, que és una estructura en dues parts la novel·la, amb dos ritmes temporals que mantenen enganxats fins al final.
La primera part es dedica a establir els fets que van portar a la desaparició de la Sofia i la investigació inicial, mentre que la segona part es centra més en la desaparició de la noia i en la revelació dels secrets més profuns. Els capítols són curts i n'hi ha molts girs inesperats i mantenen l'atenció constantment. El fet que alguns girs de la trama no siguin previsibles fa que l'actor mai estigui segur del que passarà.
Doncs escolta, molt bé, aquesta novel·la doncs està bé bé, eh? Sí, bé. Si explicat així amb aquesta passió que l'expliques, ben en ganes de llegir-la, eh? Sí, i tant. Segur que sí. Molt bé, passem a la tercera. Vinga, va. Anem-hi. Vinga. Una pieza de más, de Reyes Martínez. Una pieza de más. Sí. A veure. A veure per on surt aquesta, no? Estàs pensant a veure. Sí. Editat per Grijalvo l'any 2023.
Bueno, es tracta d'una novel·la d'història de misteri, d'intriga, en què els crims i els secrets es van desvallant a poc a poc. Això agrada molt al lector. Mentre es revela una trama forense molt original i un conjunt de personatges profundament humans que porten matisos a l'enigma que envolta la investigació. Normalment, a la novel·la policíaca o novel·la negra, el punt de vista sempre és la part més policial. Doncs en aquest...
Concretament, introdueix el forense. Li dona molta importància a la investigació forense. De fet, ja n'hi ha una de Patricia Corwell, que té el seu principal personatge, que és la doctora Escarpeta. Tot comença amb la troballa d'un cadàver en una fàbrica abandonada al centre de Madrid, on el cos de la víctima presenta una peculiar cicatriu a l'abdomen, com si ja li haguessin realitzat una autòpsia.
Anem a veure on està la peça. Aquí entrem forts, eh? Sí. Ja l'hem fet, eh? No, ja l'hem fet, eh? No, ja està, no cal, no? Sí, ja fa anys que l'hem fet. Doncs vinga, doncs li fan. Els investigadors, el que es fa encarregat del cas, l'inspector Mario Carrasco i la subinspectora Macarena Valverde, aviat descobriran que això...
És només l'inici d'un seguit de crimes més complexos, quan el doctor Leal Forense, que porta la investigació, reobre el cos, es troba amb una altra sorpresa a dins, encara més inquietant. La trama es desenvolupa a través de múltiples girs i descobertes, i aviat descobreixen que el crim està relacionat amb una sèrie d'assassinats, n'hi ha un assassí en sèrie, poder, als quals a l'assassí li posa algú de més dins del cos.
Bueno, fins aquí. Puedo leer. No, ja no fem més. Llavors, els personatges. Una de les parts més destacades de la novel·la és Macarena Valverde, la subinspectora que s'acaba d'incorporar i aporta una visió fresca però decidida a la investigació.
El seu company Mario és un inspector experimentat que destaca per la seva capacitat per generar confiança entre els testimonis i per la seva observació minuciosa dels detalls. La seva interacció és crucial en el desenvolupament de la trama i la creació d'un ambient d'intriga constant. Un altre personatge important, molt important, és el doctor Leal, el forense. Ai!
Sí, aquest no el voldria jo, com a doctor, de moment no, el deixem. On juga un paper fonamental i afegeix una capa de misteri que el manté el doctor en tensió constantment. N'hi ha altres personatges de l'equip d'investigació com el criminòleg Pierre i la comissaria Robles que també donaran una capa més.
L'enigma forense, podem dir. Un dels elements més destacats seria aquest. Es concentra molt en el fons forense aquest llibre. Les autòpsies i els descobriments són claus en el cas, creant una atmosfera inquietant. Les víctimes, totes elles d'un sector molt concret, tenen un paper fonamental, ja que aquest sembla voler castigar, o sigui, l'assassí vol, sembla voler castigar-les per alguna raó desconeguda.
En resum, aquesta seria una novel·la que combina suspens, misteri i una trama mèdica fascinant i uns personatges profundament complexos. Sí, bueno, el que va ser una novel·la negra. Sí, sí. Però, per novel·la negra, l'última. Atenció.
Aquesta es titula València Roja, d'Anna Martínez Muñoz. València Roja. D'Anna Martínez Muñoz, editat per Alfaguara el 2023. És la seva primera novel·la i aquesta autora va entrar molt fort en el gènere negre. De fet, es podria considerar novel·la negra purament.
Bueno, aquesta és la seva primera obra, com ja he dit, i inicia la sèrie protagonitzada per Nela Ferrer, una inspectora de policia castratllada a València per encarregar-se del Departament d'Homicidis. Has dit el nom, perdona, era? València Roja. València Roja. Sí.
Però la història va més enllà d'una simple investigació criminal. La novel·la aborda molts temes profundament actuals, com la pornografia, la violència de gènere, la xarxa d'explotació de dones... Malauradament actual. Sí, bastant.
fent-nos reflexionar sobre les conseqüències d'aquests fenòmens en la societat contemporània. Doncs bé, com comença la història? Doncs amb Miguel Murillo, més conegut amb Mickey Moore. Ah sí, entre tu i jo. I és director de cine porno. I està organitzant el Festival de València Roja, el primer festival de cinema porno de la ciutat amb el lema El porno escultura.
Sí. Que, bueno, l'EMA ja... Sí, ja fa dubtar una mica. Sí, sí, sí. A pocs dies de l'esdeveniment, un grup de manifestants protesta davant la fira, però la trama es complica quan Miki apareix assassinat. Mira que m'ho pensava, pobre home. Mira que m'ho pensava. Bueno, bueno, pobre, pobre.
I llavors la Nela comença a investigar. A mesura que avança la trama, els crims es multipliquen i la investigació desveia lligants foscos amb la indústria del porno i la prostitució. Nela, que prové de Madrid, que porta una càrrega emocional important a causa de la seva experiència com a víctima de maltractaments, haurà d'enfrontar-se a una realitat que farà qüestionar les seves pròpies creences i els límits entre el bé i el mal.
Personatge esclau, molt destacat de València Roja, és la construcció dels seus personatges. L'autora dona un paper molt important a Nela que, sens dubte, és la figura central. Tot i que és una dona maltractada emocionalment pel seu ex-marit,
És una investigadora astuta i decidida, és com té dues vessants, aquella dona en la seva vida privada on és més retraiguda o més decidida. Miqui Moore, tot i ser una de les primeres víctimes, és també una figura central. A més a més, hi ha temes centrals molt importants. És una mirada crítica a la pornografia, on l'autora no només explora les conseqüències personals pels sectors i treballadors de l'indústria,
Doncs, de fet, això fa reflexionar com pot afectar la percepció de les relacions sexuals als joves o com poden veure tot aquest món. Doncs, quatre recomanacions. El peregrino. El peregrino, la filla exemplar. Una pieza de mas i València Roja. Avui ens les ha portat la Diana Gasols. Diana!
Puc dir una cosa molt ràpida? Molt ràpida, i tant. Dimarts, sis i mitja de la tarda. Sí. Club de lectura, obert a tothom, Oriol Canals. Ah, molt bé. Si vulgui venir, està convidat. Molt bé. Dimarts, que bé, eh? Dimarts, dia 16. No dormiràs. Dos quart de set de la tarda. Dos quart de set de la biblioteca, l'Oriol Canals, eh? Sí. Molt bé, doncs l'Oriol Canals. I no dormiràs. No dormiràs. Però ho diem així contents o ho diem allò de no dormiràs?
Ho direm, no dormiràs. Allò, guai. Gràcies, Diana. Que vagi molt bé. Arribem al migdia. Temps de notícies amb Robert Mazda. Nosaltres tornem de seguida perquè s'ha acabat el bròquil amb la Marta Badia i la Mar Nachet.
Les notícies de les 12 És migdia, després de molts i molts anys d'absència, l'església parruquial de Sant Joan recupera el cant de la Cirila, una tradició catalana de l'edat mitjana que narra de manera cantada el segon adveniment del nen Jesús. A casa nostra, l'església del nostre poble l'interpretarà
Josep Maria Gregori, cantant i durant 40 anys professor de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El cant de la Sibila el podrem escoltar la nit del 24 de desembre a partir de dos quarts de dotze de la mitjanit a l'església de la nostra localitat, justament mitja hora abans que comenci la Missa de Gall.
Google hauria estat alimentant la seva intel·ligència artificial amb continguts en línia sense remunerar-ne als creadors, imposant-los termes i condicions injustos mentre que es concedia accés privilegiat a aquest contingut, posant la competència en desavantatge.
Ho diu la Comissió Europea, que ara ha obert una investigació per tal d'esbrinar si l'empresa nord-americana Google hauria establert aquestes pràctiques que violen les lleis europees de la competència i, per tant, afecten els drets dels consumidors dels estats comunitaris. En concret, la investigació antimonopoli haurà de comprovar si Google ha comès dos abusos de posició dominant.
Quan falta menys d'un mes perquè estigui operatiu, els usuaris de patinets elèctrics encara no es poden inscriure en el registre obligatori que marca la legislació per aquesta mena de vehicles. Segons la normativa que el govern espanyol va aprovar el passat juliol, tots els vehicles de mobilitat personal s'hi haurien de registrar, a banda de tenir contracte d'una assegurança. En el cas del registre, la inscripció serà doble, n'hi haurà
Un per propietaris de vehicles i un altre per patinets que tindran un número d'identificació amb funcionament semblant al de les matrícules de cotxes i de motos. L'organisme encarregat de crear aquests dos registres és la Direcció General de Trànsit.
El seu subdirector de mobilitat, Juan José Arriola, ha assegurat que s'està treballant en la formalització del registre de vehicles personals lleugers conforme al que preveu la legislació d'assegurances de vehicles de motor. Però tenint en compte que el 2 de gener és a tocar, per la seva banda, el director de l'àrea metropolitana del RAC, Christian Merdegí, pronòstica que a la DGT no hi serà temps. Davant dels dubtes, des del RAC han reclamat a la DGT
que s'activi una moratòria de sis mesos de l'entrada en vigor d'aquest registre i recorden que l'aprovació de la modificació de la llei de l'assegurança ja portava un període transitori de mig any per tots els vehicles que des de juliol passat estan obligats a tenir una assegurança.
Aquest 2025 està sent un any especialment negre pel que fa a la violència contra periodistes, que augmenta per segon any consecutiu. Reporters de Sense Fronteres han fet públic el seu informe anual en què comptabilitza 67 periodistes assassinats arreu del món. Gairebé la meitat, 29, han mort a Gaza pels bombardejos i els trets de l'exèrcit d'Israel. L'exèrcit d'Israel concentra així l'autoria de les morts en un 43% dels casos. Darrere d'Israel...
En el rànquing de responsabilitats hi ha el càrtel de la droga i també el crim organitzat. A Mèxic, que ocupa cada any un lloc destacat, en la relació de països on l'assassinat de periodistes és habitual, han mort un total de 9 informadors. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a les 13 hores continua el Parlant de Tots.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Has vist una nena que han acollit la Maria i l'Albert? Que feliç que sembla. Es veu que calen moltes més famílies acollidores.
I si ens informem? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa't a acolliment.gencat.cat No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat La targeta sanitària, sisplau.
La teva cartera ara és el mòbil. La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
6 minuts i 20, 6, gairebé 7 minuts ja per damunt del migdia. Entrem ja dins l'última hora del parlant de tot. Com cada setmana, rebem a la Badia Natche, les bruquiletes de la ràdio. Marta Badia! Marta Badia, cada dia us sorpreguem alguna cosa, eh? A veure, ara estava pensant... Estem pujant de categoria amb això. Badia Natche. Badia Natche ja és... Ara riuràs. Jo em dic Natche Badia. Sí?
No som cosines, potser ho som de lluny. Que bono. Sí, sí, sí. Ja tenim l'empresa feta. Sí o no? Sí. Molt bé. Marta Badia, bona hora. Marta Badia, bon dia. Aquesta és una altra brometa que em feia quan era petit. Sí o no? Badia, bon dia. Hi ha una senyora a la tertúlia que ve els dimarts que es diu Maria Rosa, bon dia. Ah, sí? I és Maria Rosa, bon dia, bon dia.
O pots dir bon dia, Rosa Maria. Ja li dic, Maria Rosa, bon dia, què tal? Bon dia i bona hora. Es diu bona hora de segon. No! Marnatxe, bon dia. Bon dia. Què tal? Molt bé. Molt bé. Bé, doncs, moment de posar el dit a la llaga, l'anafra. Avui estem de frases així. Si ens véssiu escoltat fa uns moments, ja s'han fet crats, aquests. Estaven criticant directament el parlar dels joves, eh? En plan tipoliteral. Sí, sí.
Un random tio. I el papa. Papa. Què fas? Sí, és que és així, eh? No és papa, és papa. En fi. 12 i 8 minuts d'emergia. S'ha acabat el bròquil. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, som-hi. Què parlem avui?
Mira, més que parlar, començarem, obrirem el programa amb una pregunteta a l'Oient. Ui, ja comencem aquí. No és l'incòmode encara, eh? Ah, no, no, encara no. Perquè és un tema una miqueta que pot ferir, eh?, que sí que pot ferir algunes sensibilitats, al millor, perquè a ningú li agrada dir-se així, però la pregunta diu, quantes vegades has sentit que havies de demostrar alguna cosa per encaixar?
Potser no li diem esnovisme, però ho és. A veure, a veure. Quants cops has hagut de demostrar una cosa per encaixar? O has sentit que ho havies de fer. És a dir, si no ho faig, no encaixaré. Hòstia, estic content, doncs. Eh? Estic molt content. No ets snob. No. Gens ni mica. Sí, no encaixo, no encaixo. En Mai... Bueno, ara aprofunditzarem. Ara aprofunditzem perquè ara mateix així al cap no em ve, eh? Així ha hagut de fer una cosa per encaixar. Escolta, si no encaixes, adéu i...
Llavors, per no fer-ho tan generalista, ho hem volgut ubicar més en el món més proper, no? No parlem de Vilassast, que també ho podem fer, i bastant, però anem a deixar-ho al maresme per no oferir sensibilitats. Per no posar-te en un jardinet, diu. Exacte, exacte.
El Maresme conviu amb perfils molt diferents, classes mitjanes, noves rendes altes, joves molt pressionats per les aparences, això també seria un tema a debatre, i ens crea una mena d'escenari social on tothom té un paper. No és que ens l'hagin oficialitzat, però inconscientment tothom sent que té un paper o un rol o una marca o un nivell a mantenir.
Va, per deixar-ho clar, no? Bueno, deixem clar que el Jaume no és target, ell ja està fora d'això. Està fora d'aquí, d'acord? Però mira, ho anem a definir bé, d'acord? Esnovisme vol dir voler ser validat a través de l'aparença, del consum, del cercle social o de la imatge.
Això no només és cosa de rics, eh? Tothom hi pot caure, d'acord? Llavors, el maresme, precisament, es tradueix en estils de vida aparentment ideals, com l'esport, la salut, les cases boniques, els branys, escoles determinades, vacances que semblen catàlegs, sí o no? Per cert, el branys. El branys. Anem a prendre'ns un branys? Sí o no? No ho he dit en la vida, això. És més, em diuen anem a fer un branys, et diria què...
Que és un croissant. Escolta'm, jo estic en contra... És el breakfast lunch. Ah. Aquí tenim la Cristina Lancho. Ah. Bueno, tot això dels anglicismes... Si heu estat en alguna reunió una mica així... No puc, no puc. D'empresa... No puc. Això és horrorós. Això entre el llenguatge dels joves també, eh? També.
Sí, sí, sí. Però jo no em tallo, eh? Jo no em tallo, eh? Si diuen això, no t'entenc. Sí, sí, és el millor, eh? Sí, clar. I aquí està el que anem a parlar, precisament. En una reunió d'aquestes, jo m'he callat, però no estava entenent el que estaven dient, de fet...
He recorregut a internet per saber què volia dir. Si estem parlant d'un taller és d'un taller. No és un workshop. Jo sé que queda molt bé. Jo tinc un WhatsApp que hi ha un tio que només escriu així.
No contesto mai. Hi ha molta gent així, moltíssima. Una cosa és que introdueixis una paraula de tant en tant, però hi ha reunions, eh, Marta? Precisament. I avui el que venim a parlar precisament és d'això, no? Jo, jo ho reconeixo, jo he estat en situacions on he tingut que voler aparentar alguna cosa que no era. Començant, doncs, perquè feia veure que entenia el que m'estaven dient i no ho estava fent. Sí o no? Sí, sí, sí.
Al final, el turisme és aquest mirall en què et pots mirar, decidir si t'hi mires o no, però que si t'hi mires el que estàs és tenint una inseguretat en voler si algú que no ets. I això ho pots abandonar. Dius, no, jo vull ser qui soc. I que salga el sol mantens por antequera. Això és nostre, eh? Això molt, no? No, però veus... Que salga el sol por antequera, això ja denotem una joventut acumulada aquí.
Avui bé carregadet, eh? Avui li dius això a un jove? Ja mira, encara tonto. Antequera. Antequera? Dónde cae esto? Sí.
Hi ha algun moment que alguna colleja hauria de caure. Això també us ho dic. A veure, que es creuen que ho saben tot, que és el que dèiem l'altre dia, que és que ho saben tot. Alguna collejilla els hauria de caure. Jo crec que nosaltres a aquesta edat, de 20, 20 i tants, 30 i tants, no érem tan sabelotodo com ells. Possiblement ho érem, també, però tant com ells no. Perquè ens fessin dir, calla ja.
Però jo insisteixo en que aquest saber-lo todo està molt... és molt el resultat que tenen informació al seu abast des de fa molt temps i a una velocitat tremenda que els fa propietaris intel·lectuals de tot. Ah, m'encanta això! Tu ets un propietari intel·lectual.
O un usurpador d'informació, digue-li com vulguis. Clar, nosaltres érem el que ens cau, el que ens diuen els llibres, l'Enciclopèdia Catalana... Oh, l'Enciclopèdia Catalana, no havia jo fotut còpies per fer travalls. I als 18 anys, si és que decidies votar, era la primera vegada que tenies veu pública. No teníem veu. Clar, ara tot això s'ha acabat. Per això jo crec que tenen aquesta sensació. Van pujarets.
I són indocables. Que has tingut un mal dia. No, no, no. Ja porto dies pensant que van molt pujadets. Ho sento. Ja porto dies pensant que hi ha una generació que es fotrà un hòstia com un piano. Amb la mateixa velocitat que es puja es baixa. Però que no és la generació de més joves. No, no, no. Estic parlant d'una generació de trenta i pico que dius que se la fotaran. Se la fotaran. Pot ser. En fi.
valoraríem també quant desnobisme hi ha dins d'aquestes actituds. Si tu estàs dient algú que aparenti el que no és, és a dir, tinc calés o la tinc molt llarga. Hi ha un principi que és inamovible. Tots necessitem pertànyer a algun grup. A la mesura que tu tens clar qui ets, també hi ha base als grups amb els que t'hi sents a gust. Però quan no tens clar qui ets i aparentes a algú que no ets,
Això ho fas a partir d'una necessitat de ser d'algun grup. Com que jo no sé qui soc, però vull estar en grup, si aquest grup diu que s'ha de ser d'aquesta manera, jo també ho seré. Jo tinc un amic, i té molta raó, i li compro, i li sorratllo, i li poso una greta. Diu, si ets pobre, ets pobre, i si ets tita petita, ets tita petita.
punt, supera-ho. I és així. I no te n'has d'amagar. I ho diu així. I és que és veritat. Ho diuen així metafòricament amb la vida, no? Si ets pobre, ets pobre. Sí, escolta, tinc un duro. La tens petita, però la tinc petita.
Sí, però això és molt relatiu, depèn de l'entorn on estàs. Tu vius a Vilassar. Però jo si vaig amb els amics... Si parles d'algú d'una barriada de Barcelona i els dius que vius a Vilassar, doncs... A Vilassar no lliguem els gossos amb llangonisses, tampoc. A Vilassar tampoc lliguem els gossos amb llangonisses. Algú els lligarà, jo t'asseguro que no. Sóc de Vilassar i nascut a Vilassar. Jo t'asseguro que no.
Però, bueno, quan dius visc a Vilassar, autocamàticament Vilassar, Maresme... Sí, ho entenc. Però jo et dic una cosa. Jo sempre, i amb això sempre he sigut molt simple, pots dir-me simple, pots dir-me pràctic, m'és igual. És a dir, si jo haig d'aparentar amb un grup d'amics, no vull anar amb aquests amics perquè no ho són amics. No, no. Punt.
Mira, fem una cosa, perquè com que veig que això té xitxa i els que ens estan sentint potser volen dir la seva, avancem la pregunta incòmode? Va, anem a mi. Què és l'última cosa que has fet només per semblar millor davant dels altres? Encara que sigui petita la cosa, escuta, siguem honestos tots i pensem si en algun moment hem fet alguna petita cosa per semblar millor davant dels altres. Sí, 75...
99-0052. 675-99-0052. Doncs, a mi, ja podeu enviar un WhatsApp, si voleu. Va, anem-hi. Què heu fet? Heu fet alguna cosa, vosaltres, per semblar? A mi no em ve el cap, eh? És que, abans de respondre, podíem parlar, o si vols, comenta-ho tu. Sí, les formes... Les formes d'esnovisme, perquè no és... Ens estem centrant, potser, en voler aparentar
per exemple, riquesa, però és que hi ha moltes maneres de demostrar-ho. Una, per exemple, és el que m'ha estat dient, que és el consum, la roba que sigui de marca, determinats mòbils, rellotges, estètiques concretes... Els productes ecològics, que no tothom ho fa perquè realment cregui en aquest punt, eh?
Exacte. Després hi ha un tipus d'esnovisme més social, no? Amb qui surts, el que estàvem parlant abans, quins espais et deixen entrar, amb quin grup et relaciones, i ja si aquí entrem, per exemple, clubs esportius, escoles determinades, cercles culturals...
Després també podíem parlar d'un esnovisme ideològic, no? Que és allò del postureig, perquè es fa des del postureig de, bueno, jo llegeixo això, perquè està de moda, perquè tal. O, mira, jo faig el mindfulness, també, però més enllà que sigui algo que t'agradi integrar, és que és el que toca, és el que es porta, jo també estic aquí, no? Estoy en el meollo. O faig ioga, quan de fet la pràctica de ioga és saníssima i boníssima, però hauríem de preguntar-nos per què estic fent ioga, no?
Exacte. Sí, sí. O no menjo gluten, perquè... Bueno, això és... Però ho fas convençudament. Sí, sí, clar. Ets una persona que ets molt... Sí.
O allò de dir jo soc més sostenible que tu perquè faig això d'aquesta manera o d'aquesta altra. I a què li dius tu sostenibilitat? El rest del dia, a part de separar les escombraries, fas alguna altra cosa que sigui sostenible o què va? I després està el digital, que aquest el coneixes tu molt bé. Sí, el coneixo jo i jo crec que qualsevol persona. I siguem sincers i et matem-ho.
Tothom hem fet post... Si tens xarxes socials, si tens un Instagram, has fet posturets. O sigui, poques vegades... Mira, això sí que t'ho compro. Ah, que sí? Sí, i tant. Jo a xarxes socials no he publicat mai, que estic trista.
Bueno, un dia sí que pots dir. Potser, sí, així puntualment i per cridar l'atenció. Però normalment estem molt bé tots. Sí, home. Jo l'altre dia llegia un meme d'aquests que deia mi vecina hace cuatro años se fue a Punta Cana i encara publica les fotos, no? Doncs és així. Doncs allà a l'esnovisme el postureig és constant, sí? Sí.
I això també genera conseqüències psicològiques i socials. També busquem un moment de seriositat en el tema, perquè sí, podem fer sàtira, que també està bé que riguem, però, en certa forma, podríem separar-ho en joves, en adults i en el que és comunitat, per analitzar-ho una miqueta en cada cas. Què trobem amb els joves, Mar?
Doncs aquesta sensació de quedar, per exemple, fora del grup, l'autoestima, que depèn d'aquesta validació externa, i per ells és superimportant, això no ens hem d'oblidar, estar en un moment que necessiten ser validats, sobretot pels seus amics, que el que estàs fent bé...
Són sobretot ells els que el postueu aquest o no? O tothom? Jo crec que és en general que qualsevol persona que sigui consumidora de xarxes socials, i tant se val l'edat, eh? Si tu t'estàs exposant, ho fas perquè vols que t'admirin per sobre probablement del que ets. Molt bé.
No és que el jove sigui més vulnerable a l'adult, però sí que... Diguem que la persona que és jove, més enllà que sigui una persona conscient, madura, que té ganes d'evolucionar, està en una etapa de creixement i d'edificació de la seva pròpia identitat. I mentre no la té prou definida i sòlida, és més fàcil que caigui en aquests...
Aquests tipus d'esnobisme, que no és que ell sigui esnob perquè vull ser esnob, sinó que estic buscant encaixar en algun lloc i com que no sé ben bé qui soc encara, vaig provant aquí i allà. D'alguna manera estem entrant en un pseudo-esnobisme quan fem això, no? I també molta gent adulta que encara està perduda i no sap ben bé què fa en aquest món.
Però ara que deies precisament això dels joves, em sembla interessant dir que com a conseqüència el consumisme precoç és una conseqüència brutal perquè ara et trobes nens que per reis els demanen un iPhone. Coses que realment no volen. O sigui, les volen perquè és molt guai tenir un iPhone, no? O...
Dic un iPhone com, jo què sé... No, no, un iPhone, ells volen un iPhone. Sí, exacte. Això llegaria molt amb el que comentàvem l'altra setmana de si comprem per necessitat o perquè ens estan... Sí, però en aquest cas no crec que és perquè ells pensin que ho necessiten, sinó perquè el fet de tenir-lo estan aparentant algú que no són. Però és la pròpia marca iPhone s'ha encarregat de fer-ho així, impactant en informació i bing, bing, bing, bing, bing, tot el dia. Totalment.
En fi, amb els joves tenim això, i a més aquest consumisme que has dit tu, que és un consumisme precoç, i també una comparació constant i constant i constant, que al final ajuda que s'erosioni la seva pròpia identitat. No sé qui soc, soc el resultat del que comparo de mi cap als altres, o envers els altres. Quin patir, no? Al final, fixa't tu.
Sí, sí, sí. Home, aquí heu donat una mica el clau, eh? Les xarxes socials és allà on tothom marca allò que no és... Hi ha qui sí, eh, suposo? Per això l'esnovisme també és més creixent, però ha existit tota la vida. L'esnovisme m'agrada molt, això, l'esnovisme. Ha estat tota la vida, no és una cosa que vingui d'ara. Sí, home, sí, els esnops ha estat sempre, eh? Sí, sí.
Sí, però... Encara que creïn que s'ha inventat ells, els noms. Sí, probablement, però... Això passa amb la música. Diu, escolta això, mira que xulo, mira, mira, i dius, no sé si té més anys que el meu d'allò. A tu no t'han fet mai la pregunta, perquè a casa meva passa constantment. A veure, a veure.
tal pel·lícula. I dic, quina? No has vist? No, ara m'ho invento, eh? El Padre, no? Que per cert, he vist una. Dos no. Les altres dos són tres, no? Sí. Doncs les altres dos no les he vist, ho dic. No, les he vist. Jo tampoc. Jo la Guerra de les Galàxies la vaig anar al cine, l'última no vaig entendre res, t'hi vaig dir, home, fora. Doncs ja està. Doncs, no has vist la Guerra de les Galàxies? No. Doncs no, no, no les he vist. Clar, una altra persona, potser diria, sí, però
jo no me'n recordo. És que jo no me'n recordo. És que no me'n recordo. És veritat. És que no me'n recordo. A mi em diuen, no, no saps qui és. No, no sé qui és. I no us sembla també un esnovisme quan tu, per exemple, estàs posant sobre la taula, en una discussió, sobre taula, una idea que ningú et compra. Però, cuidado, tu dius, com deia Einstein... Ah,
I tu ho estàs inventant, perquè allò no ho ha dit Einstein, llavors ho compro. Clar, clar, clar. Cuidado amb això, eh? Perquè és també un tipus d'esnovisme en l'actitud i en la ideologia. En els adults, què pot passar, a més a més del que passa als joves, que també els pot passar als adults, en els adults què més els pot passar, Marc? Doncs, bueno, potser una vida més centrada en l'aparença més que en el vincle real, oi? Mhm.
Allò de que no arribo, no arribo a tot, no? Tinc que fer això, tinc que estar aquí... La Mari, la Mari, diu molt bé, allò de les xarxes, tothom fa postureo. Clar que sí. Tothom. Sí. Escolta, i si n'ets conscient... Sí, en Jordi, no tinc xarxes. A mi m'encanta, eh, el postureo. Molt bé, fantàfic. Més lliure que és. Doncs a mi m'encanta el postureo, eh. Vas postureo o no, tu? I tant. Ara potser no tant, em vaig cansar. Però va haver-hi una època... Vas agafar una mala postura i vas-hi fora. Però va haver-hi una època que sí. I amb filtres...
Però tu fas un post... Jo que la conec de temps enrere, ella té un punt pallasso molt guany. A veure, vaig a buscar la Mar Natche. Ara no trobaràs res. Ja no, però el que fa és un postureo des de Manric de mi mateixa i faig postureo. Que no és el mateix quan intento ser millor, buscar una versió que al final és una farsa. Ja la tinc aquí.
No, ara no trobaràs res perquè fa molt de temps que no publico. Les fotos, a veure, el que deixo en el meu mur, en el meu feed, són fotos meves i... Escolta'm, això també és una forma de posturetge. Sí. Sí, perquè aquí estic dient m'encanta la fotografia, ho sé fer mínimament bé... Són guapes, eh? Sí, sí.
Però aquí m'estic lluint, jo, no? I també pot haver un postureig intel·lectual de dir... Són xules, eh? Jo estic aquí, i és molt bona fotògrafa, eh? Aquí, la Mar. Això és un hobby. Home, ja et devia haver vist perquè et segueixo. Ah, doncs mira, i jo et segueixo tu. No ho sé mirar, després ho mires.
Vaig tenir una època que també publicava TikToks. El meu TikTok no té res a veure amb Instagram, però sí que és veritat que m'enreia una miqueta d'això, però alhora també volia... Doncs això, fer post-ho. Molt bé, home. Clar que sí, home, clar que sí.
Doncs què més? Tenim 3 minuts. Jo també noto moltes vegades la competència silenciosa que pot haver entre les famílies quan parlem d'adults. Ningú s'ho diu, però per això també aquesta sensació de no riu a tot, he d'estar a aquest nivell... Partint de la base que són persones que ja hem caigut en el parany d'aquest esnovisme. Això no vol dir que tothom, per ser adult, respongui a aquesta situació i ho faci d'aquesta manera, però pot arribar.
I també, si és a nivell més de comunitat, es crea encara més distància entre classes. És a dir, ja l'asnovisme genera classe, és a dir, distinció de classe, però si es practica encara s'amplia més aquesta distància. I, bueno, jo diria que quan l'aparença pesa més que l'essència, les relacions es tornen fràgils. És així. I jo crec que tenim una fragilitat moltes vegades en el vincle de les nostres relacions quan això passa.
Ens hauríem de preguntar, eh, tots plegats, si aquests vincles que tenim estan més alimentats o retroalimentats per moments d'esnovisme que no per virtut o per gana de poder relacionar-me i disfrutar d'aquella relació. De fet, havíem apuntat també una mica, doncs, antídots per desactivar l'esnovisme. Ah, sí, sí. Va, anem-hi, anem-hi, quin antídot hi ha? Va, va.
Per exemple, no fer coses per ser validat. Això ja ho hem estat fent, no? I alhora preguntar-se, això ho faig per mi o perquè toca? Escolta'm... Aquesta és bona, eh? És bona, eh? Sembla molt òbvia, però ho estic fent per mi, perquè realment vull o...
perquè m'estic deixant de com... De fet, deu haver-hi, no sé si és la serotonina, no sé què cony és, però que quan et posen... Dopamina. Bueno, tines d'aquestes. Quan et posen els me gustes i comentaris, et puja això. Estàs content. Premi immediat. Això és la dopamina? Sí. És la recompensa immediata. I la serotonina què seria?
La serotonina va més vinculada al benestar i al retorn de la felicitat. Veus, a mi em va més la serotonina. Aquesta és de llarg termini, saps? Però també és més permanent. Què més? Realisme econòmic. Quan hem de posar límits al consum. Recordar que la vida real no és Instagram.
I justament avui responia jo a un post que parlaven sobre les classes socials, els estatus, els ingressos, etc. I... Qui estalvia? Oh, és que jo no tinc diners per estalviar. És que tinc molts gastos i no... És a dir, per què no posem l'estalvi com una despesa abans de gastos? És a dir, la pregunta no és...
quan puc estalviar després dels gastos sinó quan puc gastar després perdona, tu dos euros al mes els pots posar a part i això s'estalvi però el que passa que amb dos euros al mes tampoc aniràs molt lluny aquesta és la idea del que no m'ho vol estalviar no, a veure, dos euros al mes són 24 euros l'any, què fots amb 24 euros? per tenir uns 140 hem de passar 10 anys perquè el problema no és això és com reeduques tu la manera en què et relaciones amb els diners també pots guardar 20 euros
al mes. Jo t'ho estava posant en un excés extrem d'algú que realment no es pot... Perquè estem parlant de persones que si poden estabilitzar és perquè tenen ingressos. Ara has tocat un punt que ve una època que tots diem...
Vigilem, va. Eh, fem unes compres moderades. Una merda, sempre fem el mateix. Acabes el gener i dius, ja no tinc un dur una altra vegada. No, acabes el gener, no, perdona. Comences el gener i dius, uah. O no. I això ens passa tot. No sé com es fa. Si hi ha algú que ho sap fer, que vingui a la ràdio i ho expliqui. Faig unes classes, masterclass de com estaria. Doncs ho podem fer. Coneixes algú que ho fa? Sí, jo sí. Sí o no? Presenta'm a l'anà mateix. Sí, te la presentaré. Dimecres que ve la vull aquí.
Va, doncs mira'l, si voleu li dic. Home, i tant, que voleu. Escoltem, ara s'ha manat el que volia dir. Bueno, hem d'acabar, perquè ja estem fora de temps. Escolteu, vosaltres sou d'anar al teatre o no? Sí. D'anar al teatre? Sí. Vau anar a veure Maricel o no? No. I ara què? No. Que tornen. Perquè el Mago Pop... No és que tornin ells, ells ja estan jubilats. Estan ja anant amb l'incerso cap a Canàries. No.
I això que el Mago Pop els ha trucat i els ha dit, com que el Mago Pop va comprar el Teatre Victòria, com si nosaltres anéssim a comprar la pasta de la sopa d'avui. Això mateix. Va comprar el Victòria. Què foto? Compro un teatre, collons. I el tio els ha dit, escolta, que això del Maricel, el barco quant me'l vindreu a treure? I d'acord, d'acord, treu el tu, que ja no volem saber res. Diu, us compro Maricel...
per tornar-la a fer. I de goll de gom ha dit, nosaltres no hi som. O sigui, estem amb la incerso, deixeu-me en pau. I ella diu, no, no, no, el faré jo. I de goll de gom li diu, vale, el fas tu, però sense trucs. No podràs desaparèixer el barco. És a dir, si vols Maricel, el fas igual. I el Mago Pop ha dit que sí. Per tant, si voleu, podreu tornar a veure Maricel. Què et sembla, a tu? Mago Pop, que no sabia què fotre aquest matí, diu, va, vaig a comprar Maricel. Saps quan es farà això? Jo també.
Maricel, això, en pop, aquest, dilluns el té muntat. Dilluns el té muntat. Pensa que al Barco no l'hi han tret, per això. Ha trucat avui en en Bozzo. Bozzo, el Barco me lo saques ja. I va dir... Quedatelo. Bueno, noies, bruquiletes, que ens veiem la setmana que ve. Eh, veiem això la setmana que ve o no? Sí, sí, sí. Aquesta persona de la que estic pensant té disponibilitat. Ara ho acabem de parlar, perfecte. Sí, sí, sí. Doncs escolteu, moltíssimes gràcies. A tu. Que vagi molt bé. A disfrutar la setmana. Igualment.
Una pausa i tornem de seguida i ens anem a l'agrícola.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Parafar energia i moure'm per la sana i sense parar. Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu de lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
No us trobem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Quan escolls pis local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Últims minuts del Parlam de Tot d'avui. 5 minuts per damunt de vos, quart una, com cada dimecres a aquesta hora, moment de marxar a l'agrícola Vilassà, una entitat centenària, això es diu molt aviat. I des d'allà l'amiga Lara Xarau ens portarà de passeig per l'agrícola amb els productes de temporada, els productes de promoció, el producte fresc, el producte avui nadalenc. Amb la Lara Xarau compartim els propers minuts. Una dona, us haig d'explicar una intervista. Està nerviosa. Des de la setmana passada està nerviosa.
La setmana passada les comunicacions van fallar, però com rodalies de Renfe. Més o menys, van funcionar igual. És a dir, així de malament. I des de la setmana passada que estem fent proves. Em truca cada 10 minuts per provar si el telèfon va. Dic, Lara, tranquil·la, que això anirà com un tiro. 6 minuts per damunt de dos quarts d'una.
Com es talli la comunicació avui, la Lara, no sé què li passa. Bon dia i bona hora, Lara! Bon dia a tothom, com anem? Com estàs? Bé, doncs així nerviosa. No, home, no. No cal que creuis els dits. Si es talla, es talla, però no passa res. No, home, no, no s'ha tallat mai més en tota la setmana. Ara seria molta casualitat. Ara em feia riure, em feia riure, ara. Bé, no, com estàs?
Doncs molt bé, molt bé, molt bé. Aquí, com bé dius, estic preparant tot ja de cara a festes. Doncs vinga, va, què et sembla? Per on comencem avui a posar el plat damunt la taula? Doncs mireu, avui començarem parlant d'un fruit sec, que són les nous amb closca. En aquest cas parlarem de les nous de Lleida. Molt bones, molt bones i molt bones pel cos també. Molt bones, molt bones.
Ara us ho explico una miqueta. Bueno, heu de saber que estem en plena temporada ja que es cuiden entre octubre i novembre. Molt bé. Llavors, aquestes que tenim són recollides i processades de forma natural. No es blanquegen ni s'afegeix cap altre producte. Cap altre producte, perdó. És a dir, que venen directes del camp a les nostres mans. Mira que bé. Tenen una mida mitjaneta, tenen un gust molt bo i es venen amb la closca. I simplement, bueno, doncs estan rentades amb aigua.
Que bé, doncs això són gustoses, però a més a més el cos els agrada molt rebre nous, oi? Els hi va molt bé, perquè com a beneficis nutricionals tenen una font molt alta de fibra, de fòsfor, de ferro, magnesi i omega-3. Uau!
I ara jo us diré una coseta que em deia la meva àvia, que m'hi feia molta gràcia, que em deia, menja nous que van bé pel cap. Has vist que tenen forma de cervell? I jo m'ho mirava de petita i deia, ostres, doncs quantes raons té la meva àvia. Doncs jo t'explica una cosa que feia el meu avi. Trencava les nous amb els dits.
Ah, sí? És difícil a vegades, eh? No, no, tenia uns dits... Dos dits d'ells eren la meva mà. Aleshores, ells feia... Ja, ja, ja. Hòstia, tio, mai he pogut. Però amb aquelles dures, saps? Les mans, a vegades, no? Jo tinc un trenc... O la boca, que així estic jo, o... Bueno, no, això, molt malament, per les dents, eh? Sí, no, no, ja, ja, ja. Tenim aquests aparets, també. Sí, que van molt bé. Però saps que amb aquests aparells també és veritat que fots molta força i acabes trobant nous tot l'any per casa tirades. Sí...
Sí, es trenca tot, oi? A mi em passa això, eh? També té raó. Bueno, escolta, i què hem de fer per conservar-la? Hi ha una manera de conservar-la? Perquè en compres, en vas menjant i algun dia dius, hosti, què haig de fer? Bueno, a veure, no l'has de deixar molt de temps, també s'han d'anar... Però bueno, més val guardar-les en un lloc que sigui fresc, sec i protegit de la llum. Ah, mira, com la poncetia.
Com la poncetia, com la patata, com moltes coses que tenim a la cuina. Guardaré les nous a la poncetia. Ui, faràs aquí un liu, una mica de liu. Molt bé, doncs nous amb closca que venen de Lleida. De Lleida. Boníssimes, sí senyor. I ara parlarem d'una altra coseta que ja et començarà a agafar la gana.
que parlarem d'uns embotits que són de, bueno, es diuen productes de riquesa natural, que són d'un poble que es diu Barca Rota, no Banca Rota, que està a Badajoz. Ah, mira, quilòmetres zero també, quilòmetres zero. Sí, bueno, a veure, es quedaran bons pernils. No, no, ara parlant seriosament, quan parles d'embotits d'aquella zona, el pernil ja m'ha vingut al cap. Clar, són embotits ibèrics de primeríssima qualitat,
I el seu procés productiu és complet. Vull dir, comença des del naixement de les cries fins a obtenir la peça final. Que bé. Llavors, el producte estrella del qual us volia parlar jo avui són les espatlles de gla. Que són 100% de gla, que tenen etiqueta negra. Les podeu trobar amb os desusades o envasades al buit.
i que ara de cara a Nadal també les trobareu embolicades amb una tela que són ideals per regalar. Doncs sí senyora, sí senyor, un bon regaler. Llavors, exacte, això sí, tu te'l vols tallar i tal, que em dius, no, jo no vull agafar els ganivets. Doncs un altre format que cada vegada ens demanen més clients és que les mateixes paletilles vinguin talladetes en sobre d'uns 80 o 100 grams cadascú i venen envasades al buit
amb uns sobres i això es conserva molt bé i no t'has de preocupar tu de tallar-lo. Tot això ho serveixen amb una casseta molt maca i a dintre posen tots els sobres amb tots els ossos i els retalls. A mi va molt bé. Ja sé que va molt bé, però jo soc de tallar.
Sí, t'agrada. Jo soc de tallar. Soc de tallar. Tens l'eina. Has de tallar una bona eina, això sí. A vegades tens uns ganivets que... Una bona eina, tenir cura, agafar-lo bé, no tallar-se... Sí, això és important. Sempre és important no tallar-se el dit directament, sinó deixar que el que es talli sigui el pernil. Molt bé.
Bé, doncs hem parlat de nous, hem parlat del pernil i un altre clàssic que no podria faltar aquests dies seria, us vull parlar de torrons. Home! I com que en tenim de diferents tipus, doncs us parlaré de tres tipus que en tenim, de tres empreses diferents. Els torrons alemany, que aquests estan també a Lleida, a Os de Balaguer.
que aquests potser els coneixereu, que tenen una qualitat preu molt bona. I estan en dos formats, de 125 grams o de 250 grams.
doncs trobareu els de crema torrada, els d'alacant, el xissona, un bon ametlles, el cruixent. Els clàssics, no? Llavors ja tenim crema. Els clàssics, que no feien, perquè al final els ens agraden, eh? Clar. Després tenen un de crema amb cafè, crocant, llavors també tenen les tortes d'ametlles i les avellanes. Mira. Els clàssics i els moderns, però encara n'hi ha de més moderns. Ah, exactament. Encara n'hi ha de més moderns.
No, llavors aquests dies fan llavors capsetes així, especials, molt boniques, que si us agafes un detall, hi ha uns packs molt bonics, amb tres torronets, amb una caixa de cartró i una altra caixa de fusta pintada, que és boníssima, amb tres torronets i tres cutets de mel, que portes això tu i quedes com un senyor o una senyora. Aquests serien els torrons animals.
Després també també trobareu els torrons de la pastisseria de l'Obrador, que són d'Arell de Munt. Són pastissers artesans des de 1995 i elaboren tot de manera artesana, amb ingredients de primera qualitat i aposten sempre que sigui possible en productes de proximitat. Aquests ja fan unes altres varietats, fan torrons de crema...
d'alacant, de xocolata mamelles, avellanes, de tots amb whisky, guantró, de nata, nous, maçapà, praline, i com a novetat aquest any han fet un torró de sara. O sigui, saps el pastisset? No fotis! Sí, tant i tant! No l'he tastat, però li tinc ganes, eh? Tinc molt bona tinta. Hòstia, el torró de sara, eh? Déu-n'hi-do, eh? I el fan arenys damunt, eh? I ho fan arenys damunt, sí, sí.
Bueno, també trobareu, també elaboren neules, polvorons i tortas d'enmetlla, i també fan neules sense gluten, normal i amb xocolata. Mira. Que això ja sabeu que cada vegada, per totes les intoleràncies, doncs cada vegada trobem productes més d'aquest... Sí, sí, cada vegada n'hem de trobar més, eh? Molt bé!
I llavors d'uns altres torrons ja per acabar, serien uns torrons que tenim, és una incorporació nova també d'aquest any, que ens agrada molt el projecte, són torrons ecològics, la casa es diu Massachusetts. Massachusetts? Massachusetts. Chutxes de xutxeries? Sí, que no sé si té a veure, ho hauria de preguntar, si té a veure amb Massachusetts dels Estats Units,
O, no sé, o Massachusetts, perquè no fan xutxes, són porrons. Que bon! Massachusetts, Massachusetts o Massa... Hòstia, que bon. Els hi hauria de preguntar. Hòstia, em sembla extraordinari, eh? Oi que sí? Bueno, tenen una pàgina web, eh? També, si li voleu fer un cop d'ull. Mira, ho estic mirant ara mateix.
Sí. És un projecte molt xulo que hem format la Marta i la Montse, que estan interessades en l'agricultura ecològica i els productes de proximitat. Tenen un packaging molt maco i divertit, que hi ha unes cassetes que hi ha els tres mags, el tio... Realment és molt mono. També en diferents formats, sabors i capsetes amb tres varietats de sabors. Allò que dius...
jo vull una miqueta d'aquí, d'aquí, d'aquí, però, clar, no vull tot el torró sencer. Doncs t'ho posen així amb capsetes individuals, amb una porcioneta de cada, i tu, queda, també, així de tastaullada, saps, allò, t'emportes una miqueta de tot. Jo haig d'entrevistar-les, eh, perdona que t'ho digui, però haig d'entrevistar-les.
Sí, doncs truca l'Asga, qui saps? Deuen tenir-li aquests dies, eh, potser. M'és igual, ja parla amb les massa xutxes. Ah, sí, sí, molt xulo, la veritat és que sí. Molt bé. I també fan aquests rocs de xocolata blanca o negra, que també, si us cadeu amb gana aquests dies, doncs per acabar de... D'on són? D'on són? Elles ho sabem, on són o no? Elles tenen Obrador a Barcelona i també tenen a València. Ah, carai, molt bé, molt bé.
Sí, tenen... Sí, sí, una mica... Es belluguen una mica per aquí, per aquesta zona, diguéssim. Molt bé. Bé, llavors, què més acabem? Avui estem molt dolços, com pots veure. Sí, tu i jo som molt dolços. Sí, ets de dolços o no? Perquè ara... Sóc més de salata. Sí, no? Bé, però jo ara us vull parlar també de les neules artesanes de sentir. Oh...
que aquesta empresa es troba al Putreig, al Berguedà, també té una història molt maca darrere. Era una parella que anava, això fos fa anys, anaven a estiuejar i menjaven allà unes neules i tot. Ara per això ells, l'empresa ja ha crescut i tot, i es troben aquí al Berguedà. Però bueno, darrere de totes aquestes empreses sempre hi ha una història única darrere. Que bé. Aquestes neules, evidentment, estan elaborades sense conservants,
i tenen un tracte molt acurat de gust, l'aroma i la textura. Ells diuen que són resistents i irresistibles. Realment són fortes, costa de trencar-les, eh? El que les fa tan especials és l'elaboració de la massa, que la trobem amb la baqueta de les farines, la seva coxió i el format del producte per donar-li la forma a la galeta vasitjada.
El bany amb cobertura, perquè això és el que no t'he explicat, que les fan les normals, les fan banyades amb xocolata blanca i també amb xocolata negra. I aquestes sí que són la meva perdició. Això és... Bé, a mi em flipen. Llavors, aquest bany de cobertura transforma el sabor de la galeta i per això de la seva qualitat i sabor has d'estar a l'alçada dels palaves més exigents. Toma, ja. Llavors, jo això us ho recomano moltíssim. Bé, jo és que a mi m'agrada molt la xocolata negra, llavors aquestes
aquests dies ja me n'he manjat un paquetet, jo. Que bé, que bé, que bé. Doncs, escolta, ja ho tenim, això. Molt bones, molt bones. Escolta, la setmana que ve, a part de portar-nos el producte de l'agrícola, farem el sorteig. Estigueu molt atents i atentes a l'Instagram, tant de l'agrícola com de Bela Sarradio, perquè té una xistella de Nadal tan xula per regalar que ens fa moltíssima minució.
Ens ha quedat molt xula, la veritat és que sí. Jo perquè no puc participar, sempre estem igual. Jo també. Vaig anar l'altre dia a l'agrícola, i la vam fer la Lara i jo. La Lara i jo vam preparar la cistella. No t'hi vaig veure jo, eh? Però tu vas venir a comprar. Ah, sí, però vaig donar el toc a la cistella, també. Això sí, és veritat. La Lara m'ho va deixar tot per allà i jo ho vaig col·locar-ho bé dintre la cistella. Oi, oi, oi, oi, oi, oi.
Eh, que no t'escapes, eh? Digues, digues. Escolta, que m'havia deixat una cosa que us volia comentar també. Digues, digues. Que nosaltres aquí a la botiga també fem un... Bé, com cada any sortegem una superpanera de Nadal, que també tenim aquí exposada a la botiga. Molt xula, amb tots els productes de la cooperativa. Llavors, res, això sí que hauríeu de venir aquí. Si estigui interessat ha de venir aquí perquè...
Bé, és molt rudimentari. Us hem fet una greia, us escriu el vostre nom. I ha de coincidir amb els dos últims números de la loteria de Nadal del 22. Molt bé, molt bé. Escolta'm una cosa, i a part de tenir lots, no? Si algú vol fer un regal, dir, hòstia, vaig a l'agrícola. I tant, i tant. Crec que us en vaig parlar, no? Un dia?
Sí, sí, però sí, sí, i tant. Si ens truqueu, ara, si voleu, us dic com... Si voleu fer algun encàrrec, o voleu que us enviï un llistat del catàleg de lot, doncs us deixo un parer de telèfons, et sembla? Vinga, i tant. Vinga, serien el 620-455-690...
o al 93 759 0188. I la targeta, que també la volem? Exacte, dic, avui no m'has preguntat. Si tenim una targeta client que podeu disfrutar de descomptes i promocions, si esteu interessats ens heu d'enviar un correu electrònic a info arroba
agricolavilassà.com i dir-nos, sol·licito la targeta client. Ja nosaltres ja us enviem tota la documentació. Que bé. I l'agrícola Vilassà, que es troba a l'àraba de Carrerilla.
Vinga, va, nosaltres ens trobem. El camí del Cris, sense número, això és pujant a mà esquerra des de la Nacional, pel Mercat de la Flor, cap amunt, a uns 400 metres. No sé si ho he dit, però això és a Vilassar de Mar. Home! Avui he fet una variació. Sí senyora, m'agrada, m'agrada. L'Ara ens veiem d'aquí molt poc. Que vagi molt bé, una abraçada ben forta i que tinguis molt bona setmana. Gràcies, adeu. Adéu, bona setmana a tothom. Adéu, adeu.
parlant de tot amb Jaume Cabot. Acabem gairebé la edició, 9 minuts, la una, Javi Gurruchaga. Javi Gurruchaga i l'Orquestra Mondragona amb Corazón de Neon.
La ciudad donde vivo es mi cárcel y mi libertad. La ciudad donde vivo es un ogro con dientes de oro. Un amante de lujo que siempre quise seducir. La ciudad contra Dios y el diablo al funcionario.
Fins demà!
Corazón enfermo
Roma, Tokio, Los Ángeles, Nápoles, Londres, Berlín, Nueva York, Estocolmo, Donosti, México, Río, Ságer, París, Nueva Delhi, Caracas, El Cairo,
Fins aquí el Parlem de Tot Avui, el de dinecres 10 de desembre de 2025, l'edició de la número 2265, 2265, edició del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cadot, i us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 en punt, ens hi tornem a posar a les 10, ens ho expliquem tot a través del 98.1 de l'EFM al Maresme.
I res de vilassarradio.ca per internet. Amb bones mans us deixo. Joan Escopet i Robert Mazza, l'informatiu crònica. Un al migdia, 3, 5, 7 de la tarda, per estar veient assabentats i assabentats de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Un al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Com ens inspirem? Amb quina cançó ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs ens anima el Ripollès, preciosa comarca. El Ripollès cap a buscar xarango i una lluna a l'aigua. Fins demà que vagi bé! Xarango i una lluna a l'aigua.
Apa, que baixi molt bé. Fins demà a les 10. Hi ha dijous, eh? Tocant el cap de setmana.
que passa a través nostre. Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies. Busco la clau del teu renn amb les cançons. Vull descobrir-te amb tot el cos.
Baila mi, baila com una luna.
M'agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres. M'agraden els teus ulls cansats d'haver-se passat la nit entre llibres. Jo vull llegir-te amb els dits, vull sentir-te la vella encesa. Vine i arrenca amb aquest plò del pit, vine a treure'm la roba de la tristesa. No vull veure't, vull mirar-te, no vull imaginar-te, vull sentir-te, vull compartir tot això que sents, no vull tenir.
Balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua. Vine a buscar, vine a robar-me l'aire. Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua. Que sona xarango, però és el té. Des de Catalunya el món sencer, balla, balla. Crema Barcelona i la lluna ens mira.
Fins demà!