Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fins demà!
Avui és dijous, és 20 de novembre de 2025. Avui fa 50 anys que s'anunciava allò d'Espanyoles Franco ha muerto. 50 anys de la mort del dictador franquista. Dijous, ennubolat, fred, típic de novembre, més proper possiblement a l'hivern que no pas a la tardor.
Quin és el problema? El problema és que hem passat d'anar amb màniga curta gairebé la setmana passada a tapar-nos i ve aquesta, aquesta temperatura d'extrems, ens anem d'un extrem a l'altre. La notícia no és que el novembre faci fred o plogui, ho hauria de fer. La notícia és que hem estat anys que semblava més proper a la primavera que no pas a la tardor.
Ara mateix plou del temps, en parlem amb Joaquim Serra de seguida, un parell de minuts, Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui, dia tapador, dia fresc, i sobretot de cara als propers dies en què ja olorem de nou el cap de setmana. El penúltim...
del mes de novembre. És que, de fet, d'aquí un mes estarem a les portes de les festes de Nadal, a les portes de les festes de Nadal, just d'aquí un mes, però no correm tant, que el temps ja corre prou, no cal que nosaltres a sobre l'ànim empenyant.
A un quart d'onze, com sempre, aproximadament, saludem a Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, però de diferents anys enrere. Pugem un dia més al DeLorean i repassem les efemèrides. Passen per la ràdio la Núria Paricio i la Mari López...
Són la regidora i tècnica respectivament de promoció econòmica de Vilassar de Mar. I ens venen a parlar que el cap de setmana que ve, divendres 28, encesa de llums a Vilassar de Mar i el 29 i 30, dissabte i diumenge, últims dies del mes de novembre, mercat Fira de Nadal a la plaça Tarradelles. Ens en parlen al punt de tres quarts d'onze. Havíem dit dos quarts d'onze, no, serà cap a tres quarts d'onze.
A les 11 arriba Elisenda Ribó i Jordi Cova. Ells ens porten al punt de trobada, un punt de trobada intergeneracional. Ella dels anys 70, ell dels anys 90. I això vol dir que parlen dels mateixos temes vistos des del punt de vista intergeneracional, insistim. Per tant, avui en Jordi Cova...
i l'Elisenda Ribó. Atenció, que ens parlen de la música. Quin punt de... de trobada hi ha, en aquest cas, amb la música entre dos generacions. A dos quarts de dotze arriba la Tartúlia Jove. Cada setmana passen per la ràdio l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada el torn era pel Pere Ribot. Aquesta setmana és pel Vilatzara. I avui parlem de les aficions que tenen els i les joves. L'alumnat de quart d'ESO de l'Institut, avui Vilatzara. A les dotze ens anem al teatre...
Cartellera estrena recomanacions, les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Ens anem al teatre de la mà de Joan Hernández. I la setmana passada parlàvem amb la Gemma Manyosa. Ell és una persona que ha patit violència, en aquest cas.
i ho ha plasmat a través d'un llibre. Un llibre que... Per què no ho diu ella, també? Hi ha punts d'humor, punts de molt realisme. De fet, el llibre és completament real. I ha vingut a parlar d'una violència d'haver viscut amb una persona completament narcisista, que és ella, ella, ella i el seu melic. Per tant, parlarem amb la Gemma Manyosa per tancar l'edició d'avui. Acaba d'escriure un llibre que us el volem recomanar a tots i totes.
L'edició d'avui correspon a dijous 20 de novembre de 2025, a les portes ja del cap de setmana, l'edició de la número 2.252, 2.252 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt, 10 i mig per damunt de les 10 del matí. Motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, ara mateix plou quan són les 10 i 11 minuts del matí. Fa una estoneta que plou, almenys pel que fa a Vilassat de Mar. Dia tapador, dia mullat, dia fred, clàssic de tardor acostant-se a l'hivern. Quin temps tenim? Sembla que de cara avui queda prou, clar, de cara sobretot als propers dies de cap de setmana. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. El cel seré d'aquesta passada matinada que ha ajudat a fer baixar les temperatures mínimes fins a un grau, tan sols cap a l'àrea de Tordera, doncs ens portarà més núvols a mesura que avanci aquest matí i fins i tot la pússita d'algun ruixat feble i dispers en conjunt, sobretot cap al centre i nord del Maresme.
Unes precipitacions que sembla es repetirien aquesta tarda, sobretot tarda o vespre, amb algun xàfec localment intens cap al nord de la comarca, on no descartem algun grada que la marxa tova o neu granulada, i és que les temperatures aniran a la baixa a mesura que avanci el dia d'avui. De fet, moltes mínimes.
Es registraran a última hora de la jornada. Pel que fa als vents, en conjunt fluixos. Vents variables del nord-nord-oest aquest matí, de component entre el sud i l'est aquesta tarda, i la situació marítima dominada pel mar Jol, amb una mica de mar de fons. De cara a demà s'espera un ambient de rigorós hivern. Les temperatures màximes, malgrat tindrem domini del sol, quedaran al voltant dels 7-8 graus a molestirar, per tant farà fred,
Les mínimes també hauran baixat i tindrem un dia amb algunes nubulades perquè hi haurà molt d'aire fred també en alçada.
tot i que si hi ha alguna precipitació, seria algun ruixat puntual amb una cota de neu cap a la serlada litoral del voltant dels 300 metres aproximadament. Això demà, durant la matinada, a primeres hores del matí. Després, en alçada, la temperatura començaria a pujar una mica, però en superfícies mantindrà l'ambient fred. Dissabte tindrem temperatures baixes, a primeres hores sobretot, amb glaçades a l'interior de la comarca que no arribaran a la mateixa franja costanera, però s'hi acostaran.
amb valors que poden arribar a la costa cap als 2-3 graus de temperatura mínima i cap a l'interior de la comanca entre 1 i 2 graus negatius. Pel que fa al diumenge, s'espera que el temps continuï estable, com dissabte, dominat pel Sol, amb unes temperatures lliures que aquí sí que pujaran de forma més clara, però atenció perquè la nit serà freda. La nit de dissabte i diumenge probablement serà la més freda i tindrem temperatures de 2-3 graus
negatius cap a l'interior de la comarca i al voltant dels dos graus a prop de la costa. Per tant, ambient d'hivern, com dèiem, a partir d'avui i com a mínim fins al proper 10 mitja. Doncs Joaquim Serra, estarem molt atents a aquesta baixada de temperatures. Insisteixo, la normalitat fa uns anys marcava que era això el que fèieu més de novembre. Trobem aquesta anormalitat, trobem aquesta notícia en el punt que feia anys que possiblement en aquesta època no teníem a
aquest fred, un fred que tampoc et sembla que duri massa en el temps. Ho anirem parlant. Joaquim, serà demà a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant-te tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, de repassar l'actualitat de la mà i de la veu del cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt bon dia a tots i totes. Estava escoltant, crec que en la crònica, l'apartat.
Doncs d'informació de serveis haurem d'actualitzar les pistes de neu d'Avinguda Montevideo. Va queira barato. Va queira barato. Soldeu, podríem dir soldeu la xinesca també. Soldeu la xinesca. I sobretot els remuntadors que s'instal·laran que pujaran per la carretera de Cabril, per entendre'ns. Llavors ja fins a la plaça del Barato i es baixa Montevideo lliscant.
La brigada municipal també estava instal·lant avui els punts de corrent de la... Ja no el Telerastre, sinó el Telecadira, també, pujant per Montevideo. Molt atents al Crònica, que inaugurarem aquesta secció d'informació de serveis sobre l'estat de la neu d'Avinguda Montevideo, que, en fi, és bonic i poder sempre esquiar el teu poble. Fixa't, però, que normalment... A veure, molt de compte amb el normalment, però...
Jo, per tu i jo, quan deu fer com 5-6, potser ara parlo de memòria, anys, que el 25N fem el programa que menys ens agrada fer. Nosaltres fa molts, molts anys que el fem, però l'havíem fet davant de l'aula de música, on hi ha l'aula de música. Però el que anava a dir és que normalment
Aquest 25N és el dia que, a més a més, ens abriguem per primera vegada. Sí, senyor. I ha passat el que passa sempre. Ha sigut ara el 20N. En fi, dos o tres dies de diferència. A vegades no pensem en les estadístiques més immediates, eh?
Jo sempre dic que és el dia del cafè amb llet, perquè jo vaig estar molts, molts, molts anys sense beure cafè amb llet, però molts anys vol dir anys, eh? I un 25N, en Joan i jo, poc menys que glaçats, i és seriós, eh? Ens vam quedar allà, i a l'arribar, aquí a la ràdio, vam dir, necessitem algú calent. I vam anar a l'enxaneta, l'enxaneta a la seva antiga ubicació, aquí al costat de la ràdio, hi havia l'Andrés, i l'Andrés ens diu...
Li van dir, hòstia, Andrés, que tenim molt de fred. Vam dir allò tan juvenívol, que és, hem pillat, hem pillat. I va dir, tranquils, jo us ho... I ens va fer un cafè amb llet amb un raig de mel, que en Joan mai pren, cafè amb llet. I ens el vam prendre i, des d'aquell dia, torna a prendre cafè amb llet.
Hem trobat un que anirem de mutualitzar que 25N és el programa que fem en directe des d'aquesta casa per denunciar el dia en el qual es posa més que mai en valor la lluita de la violència, o sigui, contra la violència que pateixen les dones, per cert. Ahir va ser un dia meravellós en aquest sentit perquè per fi
Mediaset va decidir expulsar com a tertulià el Condelecchio, un personatge tan abrós, absolutament franquista. Una Antonia Delate arran d'una entrevista del diari El País, ella era la seva parella,
narra, doncs, absolutament les vexacions i maltractes que va patir. Està embarassada. Una Antònia de l'AT, que els mitjans de comunicació, normalment, els que es dediquen a la premsa rosa, doncs, la titllaven com de boja, d'estrafolària, etcètera, etcètera. Doncs, ara el jutge entén que hi ha un fonament més que seriós
en les denúncies d'Antònia Delate, i al Condelecchio recordem que la seva família va ser un dels grans patrocinadors de Benito Mussolini, doncs ha estat fulminat de Mediaset en contra d'Ana Rosa Quintana. Ana Rosa Quintana és aquella persona que va sempre al costat equivocat de la història. És a dir, tu si vols dir... En l'aboscuro. Tu si vols dir, vaig bé...
Has de pensar al revés d'Anna Rosa Quintana. Per cert, he dit, ja era hora, però no sabia que estava ni en aquest programa ni sabia que encara s'arrastrava pels plegats. Has dit època franquista? Hem dit època franquista, sí. Hem dit època franquista. I hem dit Anna Rosa Quintana. Españoles. Franco.
Ha muerto. Doncs el senyor... Bueno, senyor, l'Àries Navarro fa 50 anys va sortir a la tele amb aquesta cara de... No sé ben bé definir aquesta cara... De contextualitzar també el moment, eh? Sí, home, sí, però clar, ell havia de fer el paper, però bueno, va sortir anunciant la mora del dictador Franco avui fa 50 anys. Per cert, han tret un cava que es diu Franco ha muerto. Sí, sí. Cava català que es diu Franco ha muerto, eh?
En 50 anys segurament la memòria ja no és la mateixa. El món ha canviat molt i sempre dic que la història de la dictadura franquista és una història que desapareix del pla internacional. És a dir...
La dictadura franquista no apareix mai en els grans mitjans, en els grans corrents historiogràfiques, que se centren en la Itàlia de Mussolini i se centren bàsicament en l'Alemanya de Hitler. Franco queda molt relegat a l'hora de comparar, sí que hi ha hagut alguns historiadors anglesos, etcètera, etcètera, que...
han intentat sobrellar. Ken Loach fa aquella pel·lícula absolutament espectacular, però una dictadura que ha quedat molt al marge, segurament, perquè, com sempre diem, Espanya no pinta absolutament res en el tauler d'escacs internacional. I sap greu, eh?, perquè, en fi, aquí hi ha hagut camps de concentració, hi ha conetes farcides de gent, etcètera, gent, doncs, fusellada,
En qualsevol cas, m'indigna una mica que la dictadura franquista no s'alevi o com a mínim s'acosti a nivell historiogràfic a les de Hitler i Mussolini. Tu creus que els i les joves, per exemple, de Quardesso, saben qui era Franco? Ni idea. Avui els hi preguntarem.
Avui que tenim tertúlia passarem, escolta seu, qui era Franco? Ells ho saben? No, no, en absolut Avui hem de parlar d'aficions Però a part també els hi trobaré aquest tema Però a vegades diem quart de so No, no, ni tercer de carrera Ni tercer o quart de carrera He dit quart de so perquè avui són els que tinc aquí Però serà segurament un exercici interessant Que la gent sàpiga Sí que és cert que
Ara s'obriria un debat que potser no tocaria. Aquest repunt de la trema dreta, en fi, un dia en podríem parlar amb més tranquil·litat, que ara no seria segurament el moment. Però et diré una cosa, ahir vaig llegir un tuit que deia una noia, aquests nanos joves, que defensen el franquisme, que evidentment no el van conèixer, s'haurien de sentar amb un avi i una àvia, que cada cop en queden menys, que van viure l'època dura d'aquell...
La meva època dura, eh? La postguerra pura i dura i la guerra, inclús. I els hauria de parlar del franquisme. Jo vaig pensar la reflexió i vaig dir, home, aquests nanos saben o defensen això perquè és el que he sentit a casa, no perquè ho puguin defensar en aquest sentit. Però és veritat que ja a la nostra època, el que és la història d'Espanya, la guerra del 36, el 39, el franquisme, això, nosaltres, quan fèiem geografia i història, no estudiàvem. I ara crec
crec que hi passen una mica de puntetes. I és una cosa que és recent, encara hi ha supervivents i hi ha gent que va viure aquella guerra. Hòstia, jo seria partidari que això es parlés, s'estudiés, perquè és la nostra història. Sens dubte, la història l'expliquen els guanyadors. Això és un ABC, doncs, des que la humanitat es va interessar pels fets anteriors. Sí que és cert que els...
ministeris, departaments d'educació, van canviant els seus plans, van canviant una miqueta les matèries que es donen a les aules i aquest és un tema sempre espinós i un tema sempre, en el fons, també s'està fent política a les aules de la manera que s'expliqui aquesta situació.
De fet, no fa tants anys, el govern espanyol era qui fotia diners amb una subvenció a la Fundació Francisco Franco, eh? Per tant... I això no fa 40 anys, això fa un prell d'anys, eh? Que al final van dir, bueno, prou. Però que és així, eh? Que a vegades ens... Atenció, Joan, apunta la frase que aquesta sí que l'hem perdut. Ens rasguem les vestidunes. Però, insisteixo, eh? I fora bromes.
el govern espanyol fins fa molt poc sofregava amb una forta indemnització, indemnització, no, subvenció, perdó, amb una forta subvenció a la Fundació Francisco Franco. Segurament ara és molt fàcil dir-ho.
a perspectiva any 2025, any 2000, sobre la manera en la qual es va fer la transició. Segurament, en aquell moment, la transició, jo vull pensar que era la millor que es podia fer en aquell moment, el que passa que, en fi, s'hereven, es continuen reproduint situacions, cognoms, famílies molt vinculades al règim
que estan repartint-se... A mi se m'escapa una mica el somriure per sota el nas, per no dir una altra cosa, quan sento la paraula transició. Ja era una època que en aquest país, per què no hi havia una altra, eh? Perquè tot era ABC i t'explicava les notícies que te les explicava. Però es va creure en una transició, escolta, que això es cal reir en una vall...
I anys després te'n dones compte que allò és una jugada mestra per seguir con los mismos perros con distintos collares. És cert que es va legalitzar el Partit Comunista, és cert que es va intentar passar a una monarquia parlamentària...
Però qui és el fundador del Partit Popular? Un dels partits forts d'Espanya. És el ministre franquista, senyor Fraga Iribarne. I va estar també de conseller de diputat. És un dels pares de la Constitució. Al Congrés dels Diputats. A mi que aquest senyor sigui un dels pares de la Constitució. Em ve una mica de picó per aquí el braç.
De totes maneres, sempre estem fent aquí un debat tu i jo, però jo sempre dir-ho, no sé si per la meva formació en història barra antropologia, que tu mires de lluny el canibalisme, per exemple. Ostres, s'ha d'entendre el moment, el lloc, el perquè hi havia certes comunitats que practicaven aquest tipus de ritus. Amb això què vull dir?
Vull dir que s'ha de procurar mirar les coses en perspectiva i realment, insisteixo, jo crec que ara és molt fàcil, 2025, posar sota la lupa aquella transició, però també penso que és bo que ens poséssim tots i totes en aquells moments d'absoluta incertesa
i, sobretot, amb una Europa, amb uns Estats Units, donant absolutament l'esquena en el procés. Com sempre. El que deies tu fa una estona, com sempre, Espanya ha de ser un país important. Jo crec que es creu més important del que realment és.
O del que hauria de ser. Cert és que la posició estratègica porta del Mediterrani ha fet que Espanya, fill, les bases militars de la OTAN, no és casualitat que estiguin on estan. Però és una posició geogràfica.
Ah, perquè, ja et dic, ens creiem, o es creuen més importants del que realment és, o del que hauria de ser, eh? Jo també estic d'acord, que, i a més, és la porta d'entrada, doncs, els ports, grans ports d'Europa estan aquí... En fi, que hem obert un debat avui al poc ens passa, arrel de què recordem avui fa 50 anys de... Españoles. Franco. Sí. Sí.
Ha muerto. Una aparició de l'Àries Navarro de 7 minuts, per dir això. Anem a buscar una mica el moll de l'or. Noi! Què? Anem a repassar... Tenim curiositats, no? Si vols saber quin és el carrer comercial més car d'Espanya, t'ho puc dir.
Carrer comercial, hòstia, clar, per comercial no entenc, per exemple, un carrer que estigui situat al barri de Salamanca de Madrid o a Ben Alves a Barcelona. Home, podries anar per aquí. Però crec que deu ser un carrer de Madrid. El carrer comercial més tard d'Espanya. Passeig de Gràcia. És veritat, és veritat.
És el carrer en què el lloguer del metre quadrat és el més elevat. Si passeu pel Passeig de Gràcia... Ho saps, Juan? No, tinc el segon a nivell català, que és el Portal de l'Àngel.
I estava al voltant de... 3.000 llargs, eh? 3.060 euros per metre quadrat al Portal de l'Àngel, en aquest cas, eh? Insistim. Segueixen, doncs... 3.000? 3.060. Del Portal de l'Àngel, doncs fot-li al passeig de Gràcia 3.200. No, no, 8.700. 8.700? 8.700. És a dir, amb un metre quadrat hauríem d'instal·lar la ràdio i encara no podríem pagar-ho, això. Sí, sí.
8.700, Joan, sí, sí. El carrer comercial més car del món és New Bond Street, a Londres. Ah, sí? Segueix la famosíssima via Monte Napoleone de Milà, la part de dalt de la cinquena avenguda a Nova York.
i després ja venen els Champs-Elisès. Però si és de Gràcia, a nivell mundial, seria la setzena. Primera d'Espanya, setzena a nivell mundial. Pots buscar carrer Sant Joan i avinguda Montell de Narcís Monturiol? A veure on estaria situat això, en el mapa econòmic?
Déu-n'hi-do perquè el preu del metre quadrat de lloguer Vilassada Mar, poca broma, eh? T'ho deia, t'ho deia. Poca broma perquè alguna sorpresa ens en duríem. De fet, ara no ho recordo, però en el Crónica, en l'informatiu, a vegades, doncs, sí, publiquem els preus del metre quadrat.
Un metre quadrat de lloguer, en aquest cas, a casa nostra. Què més? Doncs mira, la Barça ha presentat una nova equipació, per sorpresa, la quarta equipació de la temporada. És una mica estranya, el lema és el futbol és art...
és una samarreta blau-grana, que fins de mig pit, diguéssim, vindria a ser normal, blau i grana, amb les franges verticals, i a partir, diguéssim, de la peixolina, fa com un zigzag, fa com un joc òptic, i diuen els creadors de Nike, en aquest cas...
que està inspirat en aquell 0-3 del 2005 que el Barça li va endusar el Real Madrid en gols de Ronaldinho. Aquell home va aplaudir, que va aixecar. No va ser l'únic, eh? No va ser l'únic. Ni ell ni el fill van ser, molta gent que van aplaudir. Per ser-re, que dius Barça, ahir vaig llegir una part del Mundo Deportivo...
a la contraportada i a un apartat que es diu Mala Leche. Diu, el Barça anunció, i això és veritat, ho hem contrastat, eh? El Barça anunció la passada setmana el acuerdo con un nuevo partner oficial de tecnología blockchain. Es diu Zero Knowledge Prof, que és una empresa de Samoa. Atenció, aquí ve la dada, la dada, Joan.
Diu, una empresa de Samoa tan importante que antes de l'acuerdo con el Barça tenía atención tantos seguidores en X, la xarxa de Twitter. Ni más ni menos que tant, una potència mundial. Quants seguidors creus, Joan, en temps de concurs tenia aquesta empresa, insistim, partner del Barça? 25 o 30. T'has passat? Sí. 21. 21. 21 seguidors. Una potència...
En aquestes, a vegades, pantalles offshore, que es diu. Em va semblar molt... Vaig dir, mire, això és un poc que ens passa. Blockchain, eh? Se parla poc del blockchain. Sí, sí, sí. En vam parlar aquí amb una de les dues noies vilasarenques que havien guanyat els premis menció TIC.
dones que destacen en el món de les tecnologies i ens parlàvem del blockchain. Hauríem de parlar-ne un dia del blockchain. Doncs en parlem. 9 de la nit avui, Chelsea-Barça. Chelsea a Barça de la Champions. Quarta visita en 4 anys. A veure si les dones del Barça, en aquest cas, s'emporten aquesta victòria, que les situaria més líders encara de la seva grup de Champions.
És curiós pel que fa als drets de televisió. Els drets de televisió de la Champions femenina els té Disney+. És cert que TV3 té drets d'un partit, però un partit que TV3 no tria. I a vegades et pot sortir el penya a la bufeta. Són partits de Champions femenina. Però avui sí, avui toca per TV3 aquesta partida. Juguen al Bridge o juguen aquí, home?
Allà, allà. Juguen al Bridge, eh? Està en Fort Bridge, al cap del Chelsea. Pugem al DeLore i en tenim alguna curiositat més? Doncs mira, felicitem, any 1942, Joe Biden. Ah, mira, en Biden. L'amic Joe. Mi amigo Joe. Sí, senyor 83, només en fa...
Doncs sí, aquí tens les dades que no fallen. Deu ser 183. Gairebé. Joe, eh? En Joe, hòstia, quins dies de... Ens va donar dies de glòria. Sí, quins matins de glòria ens ha donat el por que ens passa, eh, Joe? Fins que ja vam veure que una cosa...
és que l'home més poderós de la Terra patini, però quan vam veure que ja era una malaltia degenerativa, doncs per respecte, l'amic Joe Biden va desaparèixer del poc ens passa i també de l'imbècil del dia, que havia protagonitzat algunes...
Però, en fi, creiem que les persones es mereixen un respecte, només faltaria, i una cosa és una patinada, i l'altra, doncs, és riure's d'una persona que no està en les seves habilitats cognitives, i per qui no passo, per qui no passem. No, és que ho pensem, és que hauria de ser així, encara que la gent no ho sàpiga i no ho practiqui. Va, Joan, què ves? Afecta a Carmen Sevilla una mica, eh? Sí, home, i tant, i tant. Carmen Sevilla, en fi, s'hauria d'haver tocat una miqueta el freno, eh?, en alguns moments...
Doncs sí, doncs sí. Musiqueta, 1955, doncs, tal dia com avui, arribava el número 1, jo crec que una de les cançons, és una opinió molt personal, eh?, que va canviar radicalment la història de la música. Eren Bill Halley i els seus cometes. Home, això sí que és començar amb bon peu a aquest DeLorean. Sí, sí, aquest Rock Around the Clock, que jo crec, insisteixo, eh?,
que va significar un canvi en la manera d'entendre la música, de comercialitzar amb la música, d'interpretar la música, de ballar la música i de gaudir la música. Rock around the clock!
Bona nit!
Què més tenim, Joan? Estem parlant de la dècada del 50, una dècada en la qual el racisme era molt i molt present als Estats Units, aquests ritmes negres barrejats amb el sol més pròpiament blanc.
fan que comencin a sorgir aquestes autèntiques joies que consagra i catapulta el gran Elvis Presley. Elvis Presley és un personatge que neix, creix amb gent de raça negra, ell no tenia cap mena de barrera racista en aquest cas, i un jove Elvis Presley blanc...
doncs, sa mare de la cultura negra, dels ritmes negres, i fa, doncs, aquest rock and roll tan espectacular, eh? Vinga, Joan, avancem! Any 66, un altre dels clàssics. Aquí ens toquem la fibra, eh? El so de troit, eh? Les Suprems, amb aquest seu setè número 1, tal dia com avui, any 66.
Hem passat del rock around the clock al You keep me hanging on. You keep me hanging on amb les sobrems. Seguim-nos abraçant. Va, Joan, vine aquí, home.
Què més, Joan? Què més tenim? I el 20 de novembre també és clàssic en el nostre DeLorean, la mort del general Franco. I també és un clàssic explicar, recordar aquesta anècdota de Ray Davies. Ray Davies era el cantant dels Kings, que van fer aquell preciós tema Lola. Però tal dia com avui, l'amic Ray Davies va haver d'agafar un avió
doncs sí senyor era així
Per cert, fa poques d'hora hem sabut que, atenció, Judit Nederman i Pau Figueres han adonat el Premi Art que la millor gira. És l'Anna, millor artista emergent, i Judit Nederman i Pau Figueres, millor gira als Premis Art 2025. La gala de la indústria musical del directe també reconeix les festes de Santa Tecla i el periodista Nando Cruz. La Judit se'ns està acumulant els temes per portar-la aquí a la ràdio. En breu hi serà. Què més tenim, Joan? I passem a any 1971, també tal dia com avui, un...
Un personatge de còmic que també crec que no se li ha donat la justícia que es mereix. Va ser el primer heroi de còmic, el primer heroi, el cel·luloide de raça negra, el Shaft.
Aquesta era la banda sonora, eh? I anava a dir que si jo tingués molts diners m'agradaria vestir com xaf. Ah, mira, ara miraré com anava, no me'n recordo. I l'any 1995 el món trebolava perquè la British Broadcasting Corporation, és a dir, la BBC, publicava aquella entrevista a Lady Di, a Lady Di,
en la qual expressava l'any 1995, quan les monarquies europees eren un absolut tabú, problemes matrimonials i conflictes personals. Es va començar a escarrar la dinastia Windsor.
Candle in the wind, aquesta és la cançó que el gran Milton John, que gran, cert grandíssim, Milton John, amic personal de Lady DiBody, cas de cançó, en el funeral de la princesa, de la rosa d'Anglaterra, eh? Goodbye, English Road.
Què més, Joan? Que hem d'anar tancant. I l'any 2005, en Robbie Williams, tal dia com avui, es complimentava que en aquell moment tenia el rècord Guinness mundial de més entrades venudes en una gira. Robbie Williams, ara estàvem escoltant Elton John, aquesta preciosa Angels, aquesta cançó que Robbie Williams dedica a totes les mares que vetllen per nosaltres.
Per cert, que no ho hem dit, que avui és el Dia Universal del Nen, Dia Mundial de la Filosofia, també. Dia Universal del Nen i Dia Mundial de la Filosofia. I tanquem aquest DeLorean que va fi, però va fi que no pot anar només. Què més? Com tanquem el DeLorean?
I nascut al Wild West, nascut a Kansas City, i mort, tal dia com avui, del 2006, a La La Land, a Los Ángeles, Robert Allman, un dels grans creadors de pel·lícules, en podíem dir una muntanya. Però a nosaltres ens agrada aquells shortcuts, aquells vides creuades amb un tema espectacular. My Sharona. We are close enough to look in my eyes.
Carreglet el poc ens passa avui. Joan Escofet, porto una setmana assajant. Espero no fallar. Avui, una del migdia, 3 i... 5 de la tarda, perquè a la set hi haurà ple municipal que, com sempre, portarem a terme en directe o portarem a... L'oferirem en directe des de la sala plens de l'Ajuntament. Ple corresponent al novembre penúltim d'aquest 2025. Tercer... Portes un 3 de Tavésa. Uau, ja està superat, això.
Tens unes estadístiques brillants, eh? Una al migdia, 3 i 5. Què serveix el Crònica amb 30 segons, va. Doncs mira, projecte Tabassell Antic, ara és el projecte Baruma, aquest projecte nascut al cor del Maresma per ajudar les comunitats més pobres del Senegal. En parlarem amb en Denis Fornés i en Miquel Vila. I també explicarem quan s'encentran els llums de Nadal a Vilassada Mare. Xan, xan, xan, xan!
Amb sorpreses incloses. Insorpreses, eh? Ja ho veuràs tu, ja ho veuràs tu. Joan Escofet, una del migdia, 3 i 5, t'escolto i de Montquardons tinc el luxe de tornar-te a saludar. I recordem, per favor, tots plegats, que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Moltes t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter...
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
I és que el proper divendres 28 de novembre es donarà el tret d'inici a les festes de Nadal, podíem dir, a Vilassar de Mar de manera oficial. I és que arribarà l'encesa d'il·luminació amb novetats. També arribarà la fira de Nadal i totes les activitats relacionades amb les festes que posaran el punt i final aquest any 2025 i donaran l'entrada, evidentment, al 2026. Per parlar del que s'organitza des del punt de vista de promoció econòmica, visita la ràdio avui la regidora d'aquesta àrea, Núria Parísio. Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs estic molt bé, amb un dia fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. I la Mari López, que és la tècnica de la mateixa àrea, promoció econòmica. Mari, bon dia, com estàs? Hola, bon dia, Jaume. Tot bé? Bé, atrafegats, però bé. És els dies previs, eh? Exacte. Doncs parlem de tot plegat ara mateix al Parlant de Tot. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Núria Mari, 28 de novembre ha marcat el calendari, això és un divendres, i a la tarda es donarà el tret d'inici, podem dir de manera oficial, a les festes de Nadal al nostre poble, amb l'encesa un any més de la il·luminació. És així, eh? Yes, és així, sí. Es farà com sempre a la presa de l'Ajuntament, i aquest any tenim com a novetat que participar també al Consell dels Infants, que hem estat treballant des de fa uns mesos,
i amb la voluntat també que l'any vinent s'ampliï a més col·lectius, perquè entenem que les festes són de tots i, per tant, tothom ha de participar en totes les activitats que es fan. I de quina manera col·laboren el Consell d'Infants aquest any?
Doncs, mira, en aquest cas havíem pensat amb la regidora també d'Educació, amb la Maria, i la Núria i la Imma, que és l'altra tècnica. La manera de col·laborar, doncs, és que és una mica sorpresa. Tampoc podem... Exacte. Ens ajudaran a, com a mínims, el compte enrere, alguna cosa més...
Val, val, no fem spoilers, però hi seran. Exacte. Sí que vull indicar que tenim una petita activitat que també és familiar, oberta a tot el públic, que justament abans de l'encesa d'aquest enllumenat hi ha un espectacle de màgia. Per tant, convidem a tothom que s'apropi a les 6 de la tarda i així podran gaudir primer d'aquest espectacle.
Doncs a partir de les 6 de la tarda, perquè quan es faci ja serà prou fosc a les 6, però com sigui allò ja negre nit, el que farem serà obrir les llums de Nadal i il·luminem els carrers de la plaça d'Ajuntament, carrer Sant Joan, Sant Pau, tots els carrers que ja està preparada la il·luminació.
Està preparadíssima i públicament vull agrair a la Mari i a tot l'equip perquè la veritat és que han fet un treball magnífic, extraordinari i jo crec que en alguns carrers alguna petita novetat hi haurà perquè s'han comprat algunes llums noves, etc. Per tant, no és potser el que ens agradaria tenir-ho tot molt il·luminat però alguna petita sorpresa també hi haurà.
Molt bé, doncs estarem molt atents i ens anem al cap de setmana, dissabte i diumenge 29-30 de novembre. Tancarem l'11 mes de l'any amb la Fira de Nadal. En què consistirà la Fira de Nadal aquest any? Doncs tornem a tenir la Fira a l'emplaçament, que crec que és la quarta edició que tenim la Fira a la plaça Josep Tarradellas. Una altra vegada el dia 29 des de les 11 del matí ens podeu trobar ja fins les 9 de la nit...
amb parades de tot tipus d'artesania, de comerços d'aquí de la població i també de fora. Hi haurà dinamització, és a dir, tindrem música més amb jovent del poble, donant-li veu als joves emergents que tenim aquí a la població.
Espectacles de dansa, tenim contes, també tenim una petita enllum, és a dir, també una petita encesa de llums de Nadal, també sorpresa a la plaça. Per tant, convido que tothom a la tarda es passi per la plaça, perquè en aquest cas seran els estrepids que ens ajudaran a fer aquesta encesa també.
Doncs dissabte, d'onze del matí a nou del vespre, amb música, em deies, amb cat version, o per exemple, atidem sopa de contes a Càrrec del Baú Creatiu, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis, això durant tot el dia en aquesta fira, on m'imagino que el comerç vilasserenc, en aquest cas destinat a les vendes de productes nadalencs, són els protagonistes.
És així, eh? Els establiments que hi ha són íntegrament? No són íntegrament perquè tots els comerços que han volgut participar, que han sol·licitat participar amb les dates que hi havia d'inscripció, que era fins al 31 d'octubre, tots aquells que han volgut participar de Vilassar estaran representats.
tenim gent de fora per acabar de cobrir aquest número de parades que teníem aquest any, que són unes 43. 3, 29 i 30, recordem, eh? Sí, sí, el dia 30 també, perquè des de dos quarts de 12 a dos quarts de 3 de la tarda, amb també dinamització de la Coral Sons i Trons, l'escola d'Anse Madó i sorteig d'una panera. A veure, explica'm això de la panera.
Doncs sí, en aquest cas agraïm a tots els firaires que fem, és a dir, participen en la fira donant un petit obsequi, d'aquesta manera també qui s'endugui la panera pot veure quin és el producte que ofereix cada firaire, i aquest any com a novetat hem fet dos sortejos, és a dir, farem un sorteig dissabte a les 9 de la nit com a cluenda del dia 29,
I diumenge, com a cloenda de la fira de diumenge, fem aquest segon sorteig. Al final, com que són bastantes firaires, podem fer com unes petites paneres, si no és massa gran, i d'aquesta manera hi haurà tres o quatre agraciats de panera. Molt bé!
Núria, evidentment és Nadal, època de consum, a Gràdio no és època de consum, però que el comerç s'empenya durant tot l'any, això és una certesa, però més en aquest èpoque en què qui més, qui menys s'ho recomprar. Home, i tant, sí, sí. A veure, el Nadal és època de consum, quan tu dius, però a nosaltres també ens agrada...
Dic que és un moment familiar, un moment de disfrutar del poble, de passejar, de gaudir dels carrers il·luminats i de la família. Per tant, jo crec que invitem i convidem a tothom que es passegi pel poble, també. La fira serà fantàstica, però el poble estarà molt maco. Per tant, bueno, invitem a que vinguin i passegin. També hi haurà foodtruck per qui es vulgui quedar a dinar, a menjar alguna coseta, eh?
Sí, sí, tenim dues food trucks, una que són de creps i l'altra que té hamburgueses i així com entrepans més curmet, que ens acompanyaran. També tenim una parada que té cava, que ens acompanya des de fa 3-4 anys també, i tenim alguna parada que té, crec que vi calent, o sigui, tenim una mica de...
Molt bé. I un trenet. I aquí anem al trenet, ara anem al trenet. Perquè el trenet, dissabte matí de 11 a 2 i a la tarda de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 i diumenge de dos quarts d'11 a dos quarts de 3 tenim el trenet. Atenció, que el trenet de Vilassa Comerç ja hi serà també, ens anunciaran en breu quin dia arrenca, però aquest és un tren diferent, oi?
Exacte, aquest és un tren específic per la fira, que el tindrem just a la porxada, que és la plaça Josep Tarradellas, per la banda de dalt hi haurà la parada, i és una parada d'inici i final al mateix lloc. Hi ha un trajecte perquè la canalla està a tots convidats a que puguin pujar-hi. És un trenet gratuït.
S'ha enviat a totes les escoles, a totes les escoles bressol, s'ha repartit a les farmàcies també tiquets gratuïts per tal que la canalla amb els seus pares puguin pujar-hi.
Anava a dir canalla i no tan canalla, que això li agrada a tothom. Què té, que agrada tant anar amb el trenet? És curiós, eh? Pels nens, no? Agrada molt als nens. I als grans també, eh? Jo estic claríssim, això. Nadal no és Nadal si no vas una estoneta amb el trenet. Els avis, per exemple, sí que és una cosa, una activitat que fan molt amb els nens.
els nets i els fa il·lusió pujar-hi i fer la volta i al final és això. També és l'oportunitat de, a partir de certa hora, estar allà il·luminat, passant per carrers que hi ha il·luminació, Narcís Montoriol, llavors també s'hi fa gràcia veure totes les llums i tot això.
Sí, sí, serà una cosa molt... s'ha fet des de molt de temps, però a vegades, com tu dius, sorprèn, perquè dius, bueno, això ja està com passat, el tema del trenet, doncs no. No. No, és actual i els agrada molt.
És una bona manera de visitar pobles i ciutats, agafar el trenet turístic i tal, però és que, clar, aquest és el nostre poble, que ens hi passegem cada dia. Però fa il·lusió, això, és una cosa curiosa. No, i és una manera també de veure la il·luminació dels carrers sense tenir que caminar massa, no? A vegades amb els nens, i si són els hàbits, com diu la Mari, no? Generalment són qui porten els nens, doncs, bueno, també va bé, també va bé.
Què més hem de saber de cara a la fira de Nadal, de cara al desembre, de cara a les festes de Nadal de tot plegat? Doncs quedem-nos a casa a comprar, que tenim absolutament de tot. Sí, sí, important. Nosaltres, com deia la Núria, el que és l'encesa, la fira, és el tret de sortida del que és la campanya nadalenca. I aquest any també tenim una novetat. L'Ajuntament s'ha treballat per fer una campanya de Nadal
que no és una campanya de comerç, sinó que s'ha ideat fer una web específica per poder recollir en un espai totes les activitats que fa l'Ajuntament i fan totes les entitats, Núria. Sí, la idea justament era perquè a vegades costa molt. Una cosa és el que fa l'Ajuntament, altra cosa és el que fa Viles a Comerç en el tema més de consum, etcètera, però el que volíem...
Jo crec que també és bo dir que ens posarem a treballar amb el Nadal del 26 al gener o al febrer perquè també volem donar-li un canvi important. Però aquest any el que volíem era un espai, una web, que recollís tot allò que es fa durant el Nadal de diferents entitats. Per tant, parlem de cultura, parlem de comerç, parlem de...
entitats socials, etc. I la idea és, ja s'està treballant i per tant en breu sortirà, és aquesta web en què tothom pot veure què és el que es fa aquests dies a Vilassà d'espectacles, de música, de dansa, etc. de totes les entitats.
Doncs aquesta és una de les novetats, no?, en aquest cas? És una de les novetats, sí. Doncs una de les novetats, aquesta web que a hores d'ara s'està treballant amb ella, en breu la veurem, que inclouran totes les, en aquest cas, activitats relacionades amb el Nadal a Vilassa de Mar de manera transversal, entre cultura, comerç, etcètera.
També convidem a totes aquelles entitats que fan alguna activitat i que, si per qualsevol cosa no ens hem posat, que ens posin en contacte amb nosaltres perquè aquesta és la idea. La idea és que sigui un Nadal de tots i de totes, però realment que es pugui veure tota aquella riquesa tan gran que tenim a Vilassar.
Doncs, novetat, aquesta web, tenim una adreça ja o no? Doncs, a priori, si no s'ha canviat, és vilassadamar.cat barra Nadal. A més, tenim un... Era intuïble, eh, aquesta adreça, vilassadamar.cat barra Nadal, eh? Sí, tenim un lema que és vilassadamar és Nadal, i és el que deia la Núria, sobretot si ara que s'escolta això...
que si hi ha alguna entitat que està fent alguna activitat i que ho pot vehicular a través dels tècnics, dels diferents tècnics que som de cultura, joventut, educació, comerç, en el meu cas, per tal que es doni veu i ressò i que tothom estigui assabentat de tot el que es fa, que es fan moltes coses, però potser fins ara estava com una mica més repartit i ara d'aquesta manera està agrupada i es pot veure tot.
I també informar que la voluntat també d'aquesta regidoria és treballar els temes transversalment, per tant, que no sigui només promoció econòmica un departament estanc, sinó ja s'estan fent coses, per exemple, en aquest cas, amb educació, amb el tema de l'encesa de llums, amb el Consell de...
amb el Consell d'Infants, s'estan fent també coses amb el Consell d'Adolescents, que tindrà a veure que també serà una novetat l'any que ve, amb viles a comerç, s'estan fent temes amb cultura com també novetats que tindrem l'any que ve i, per exemple, tot el tema de les dones emprenedores que vam fer fa uns 15 dies aproximadament, que els vam treballar amb feminisme, per tant,
La voluntat d'aquesta regidoria i de tot l'Ajuntament també és vehicular els temes de forma transversal entre diferents àmbits, perquè és la manera d'explicar-ho tot millor. Doncs ho trobarem tot centralitzat a aquesta web, vilassadamar.cat barra Nadal, i suposo que no m'explicareu la sorpresa amb el Consell d'Infants. No. No m'ho explicareu. Millor jo et convido que hi siguis i convidem a tots els vilassarens i vilassarenques que hi siguin i gaudeixin de la festa. I, per
perquè no hem pogut fer més, perquè si no encara teníem una altra sorpresa. Bueno, guardeu algú per l'any que ve, també. Sí, sí. En aquest cas, ens emplacem el dia 28 divendres, plaça de l'Ajuntament, 6 de la tarda, on es farà la tradicional, ja podem dir, tradicional encesa de llums a Vilassa de Marri, i seguidament, doncs, el cap de setmana, doncs, amb el trenet, amb activitats musicals, culturals, i, per damunt de tot, evidentment, aquesta fira de Nadal que organitzeu des de la Regió de la Promoció Econòmica.
Núria com a regidora, Mari com a tècnica, alguna cosa més afegir en aquest sentit? Bueno, només que la gent no vagi a veure l'arbre més gran del Maresme, sinó que vingui a casa nostra, que gaudeixi, que passegi. Del Maresme i d'Espanya, quasi. I d'Espanya, quasi. Cuidado, eh? No cal que hi neu que es veu passant per l'autopista.
Bé, la veritat és que crec que són moments molt especials i, per tant, convidem a tothom a participar de tot allò que pugui. Hi haurà arbre, per cert, a la plaça de l'Ajuntament? Sí. Hi haurà arbre, per cert. Molt bé, doncs.
ja estarà instal·lat i... Però no serà el més gran d'Espanya. No, no, no cal. Aquest es veurà passant per la carretera, nosaltres veu passant per Lleida. Exacte, exacte. Escolteu, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i allò que es diu aquesta època, si no ens veiem, que sí que ens veurem, però bones festes. Bones festes. Que vagi molt bé. Gràcies a tothom.
Les notícies de les 11 Salutacions, avui a partir de les 7 de la tarda emetrem la sessió ordinària del ple municipal d'aquest mes de novembre que tindrà lloc a l'Ajuntament de Vilassa de Mar, una sessió que consta de 10 punts entre els quals es troba l'aprovació inicial de la modificació de l'Ordenança General de Policia i de Bon Govern
L'aprovació inicial del reglament de la xarxa d'inclusió i reducció de desigualtats de Vilassadamar, una moció no resolutiva sobre els serveis d'urgències pediàtriques, el CAP Guillermo Massarriera de Vilassadamar i dos assumptes que s'entraran d'urgència. La resolució de les al·legacions i aprovació definitiva de l'ordenança del nomenclàtur de Vilassadamar i la resolució d'al·legacions i aprovació definitiva.
del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar. Demà, a partir de dos quarts de dues, tindreu un ampli resum d'aquesta sessió que, insistim, podeu seguir en directe a les 7 de la tarda
La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per l'exministre de Transports i exsecretari d'Organització del PSOE, José Luis Avalos, per sis delictes relacionats amb les presumptes comissions il·legals obtingudes en la compra de mascaretes durant la pandèmia de la Covid-19. La petició l'ha fet el cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, en les conclusions provisionals que aquest passat dimecres ha presentat el Tribunal Suprem.
Luzón també demana 19 anys i mig de presó per Coldo García i 7 anys més pel presumpte comissionista de la trama Víctor de Aldama, el qual també li reclama 3,7 milions d'euros de multa. Els 24 anys que demana per Avalós són 7 per organització criminal, 6 per suborn continuat, 5 per malversació, 4 per dos delictes de tràfic d'influències i 2 per un ús d'informació privilegiada.
Aquest últim és el més curt, però l'acompanya una petició de 3,7 milions d'euros de multa amb responsabilitat personal subsidiària.
La temporada de grip a Catalunya s'ha avançat quatre setmanes aquest any, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat. En aquests moments, a mitjans de novembre, tenim dades... tenim tantes infeccions setmanals de grip, segons el departament, com les que teníem l'any passat a mitjans de desembre, més de 4.500 a tot Catalunya, i en el cas dels infants ja és la infecció més prevalent.
Pel secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, era un patró que ja es preveia perquè ja s'havia observat a l'hemisferi sud i s'ha complert. Tot plegat fa pensar que possiblement el pic de l'epidèmia de grip d'aquest any arribarà pel pont de desembre i les setmanes posteriors, justament abans de les trobades familiars de Nadal.
El Ministeri de la Funció Pública ha posat sobre la taula dels sindicats un increment salarial del 10% pels treballadors públics des d'ara fins a 2028. Aquesta pujada seria progressiva i no podria superar el 4% els dos primers anys per no sobrepassar el sostre de despesa. Per tant, la pujada del 6% restant s'hauria de fer durant els dos exercicis següents per l'estimació de com evolucionaran els preus. El govern espanyol
Ha proposat als sindicats que el 2027 sigui el moment d'un increment més gran. Per la seva banda, els sindicats, Comissions Obreres, UGT i CECIF, que s'han reunit amb el govern, han rebutjat la proposta perquè la consideren insuficient. La raó, diuen, és que condemnaria els treballadors públics a perdre poder adquisitiu. El govern ha convocat els sindicats a una nova reunió que es realitzarà dijous que ve.
A les 12 del migdia, nou, contacta amb la informació amb un nou butlletí de notícies i a la una, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Botellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Torna-lo a tocar, Samba.
El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio, al 98.1 de la FM, cada diumenge a les 9 del matí.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per anar al punt de trobada.
Com cada setmana, en Jordi Cova i l'Elisenda Ribó ens porten al punt de trobar d'intergeneracional. I avui deixeu-vos explicar un secret. La setmana passada parlàvem de fer-se gran i un dels ítems per fer-se gran a les conclusions va ser que li agrada a l'Eglésia. Us explico un secret. Avui en Jordi és de la ràdio cantant el hey. S'ha fet gran.
Elisenda, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Ah, que no he dit cap mentida. No, no has dit cap mentida. He de confessar que des d'aquell dia només escolto el Julio Iglesias. T'has fet gran, Jordi, t'has fet gran. De cop, de cop. Molt bé, doncs on anem avui? Mira, doncs avui anirem a les músiques, a la música de les dues generacions. Vinga, va. La X i la Millennial. A mi cal dir que m'agrada més la música d'abans. També m'he fet gran amb això, eh? Ara en parlarem. Doncs sorteixo aquí amb el punt de trobada musical.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Avui ens endinsem en un viatge sonor de les nostres dues generacions. La X, marcada pel vinil i els cassets, la ràbia creativa i l'esperit rebel, i la Millennial, que va viure la transició digital passant del Discman a l'MP3 i de les ràdios FM a l'Spotify, on la música es torna més accessible i personalitzada.
Per la generació X, la música no era només entreteniment, era trinxera, era identitat, era desconexió amb les normes establertes. El punk es copia contra el sistema, el grunx cridava des de la foscor existencial i el rock català donava veu a una cultura que volia ser escoltada. Mai abans, tants estils havien conviscut amb tanta força. Punk, grunx, Britpop, metal, rock alternatiu, la movida madrilenya i el rock català a casa nostra.
La música de la generació X no es va quedar als altaveus. Va influir al cinema, va marcar la moda, va encendre moviments socials. Els looks-punk, les samarretes de grups i les pel·lícules amb bandes sonores memorables com Transpotting.
Si la generació X va fer de la música una trinxera, els millennials van convertir-la en un univers expandit. Amb l'arribada d'internet, la música va deixar de ser només analògica per convertir-se en digital, global i instantània. La música va deixar de ser un objecte físic per convertir-se en una experiència personalitzada, infinita i a l'abast de la mà. Ja no calia esperar que sonés la cançó a la ràdio, podies portar-la a la butxaca.
Pop, indie, hip-hop, ritme en blues, electrònica, rock alternatiu... La generació millennial no va escollir un sol gènere, els va fer seus tots. I si la música es va fer íntima, també es va fer col·lectiva. Festivals com el Primavera Sound o el Sònar van esdevenir temples generacionals. Espais on milers de joves es trobaven per celebrar, descobrir i sentir. No era només música, era comunitat, era cultura, era memòria compartida.
D'aquest viatge musical entre dues generacions en volem parlar avui a la plaça, al punt de trobada.
Hola Jordi, què tal? Elisenda, hola, molt bé, encantat d'estar aquí una setmana més. Després d'aquesta editorial, aquí parlem de les nostres músiques, de les nostres generacions. A mi m'encanta la música, ens acompanya sempre. Sempre, és una cosa que sempre ens acompanya a la vida, i és bonic veure quines músiques estaven dintre de la meva generació i quines músiques estan dintre de la teva. I segur que en compartim també.
Algunes compartim, algunes compartim. Jo he vist algunes d'aquí que has posat que jo m'he de dir que no les conec, però també una cosa guai de la música és això, descobrir noves cançons. Sí, sí, descobrir noves cançons i després també descobrir això que també has dit, que compartim algunes cançons a dir, aquestes m'agraden, aquestes no. Doncs mira, podem començar pel viatge musical. Us hem portat algunes cançons que ens representen una mica en moments de la nostra vida, de la meva, de la generació X i del Jordi, no?
Començarem per una cançó que a mi, quan viatxo o en els meus viatges, me la poso molt, que la gent de la generació X segur que la coneixerà, que és aquesta.
Doncs qui no coneix Sopa la Cabra? Aquesta la conec, és una mítica, és una cançó totalment que fa molt això, molt viatge i molt estiu. És un viatge que jo també l'he posat a l'espai de viatge perquè també és com un viatge de la meva vida.
perquè a mi Sopa de Cabra sempre m'ha acompanyat quan a la nostra adolescència aquí va sortir el rock català. En la nostra època de la generació X va ser molt important. Van sortir quatre grups molt especials, que eren Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sang Traït, que van fer un concert al 91 Sant Jordi. Vas anar-hi? No, en aquest no, perquè estàvem a l'alta. Ah.
Però els altres sí, eh? Vull dir, anava a concerts que, clar, llavors per nosaltres va ser el primer moment que podíem cantar en català, no? Ostres. Per nosaltres ara és més... Que ho doneu per fet. Clar, ho doneu per fet, però abans no. Llavors el rock català per nosaltres va ser molt identitari. Molta reivindicació, no? És una música de viatge, no? De...
T'imagino amb aquesta cançó, t'imagino amb un cotxe descapotable per l'Empordà, conduint a todo gas, amb aquesta cançó a tot volum. Anava a muntar el botxamba, però bueno... També era un cotxe d'aquests antics, però bueno, tenia molta personalitat. Anava tot lligat, no? Sí, sí. Doncs escolta'm, la cançó que jo he escollit perquè a mi em recorda un viatge en aquest cas és aquesta...
Aquesta cançó es titula Mille i és de tres cantants italians. Aquesta que escoltava mares, la Orieta Berti, i aquesta cançó em recorda fa com tres estius, més o menys, sí, just després de la pandèmia, un viatge amb les meves dues millors amigues, que són italians.
I vam anar, per celebrar els 30 anys d'una d'elles, vam anar a Astúries. I llavors, just aquell estiu havia sortit aquesta cançó. Llavors va ser com la cançó que estàvem escoltant tot el viatge. Begut sardanista avui parlant del correllengua, aquesta iniciativa que va néixer. Que era just el dia d'aniversari dels 30 anys d'ella. Vam com reinterpretar la cançó i vam fer com la nostra prop.
i a lletra. Ai, que bo. I va ser com molt divertida aquesta cançó, doncs clar, la vam seguir cantant, bueno, fins Nadal, bàsicament. I quan era això? Això va ser el 2000... Ai, doncs espera, el 2020 és la pandèmia, doncs potser el 21 o 22, jo crec. No la conec, però és molt maca, eh?
Sí, fa, és com molt animada, o sigui, a mi m'agrada bastant aquesta cançó, em dóna com bona energia i sobretot em recorda molt en aquell viatge, els 3 junts, els 30 de la Ingrid. Clar, i la vau fer una lletra inventada. Van fer una lletra inventada que a vegades la intentem cantar i ja se'ns ha oblidat com alguna part. No la vau escriure.
Va ser un gran fallo, va ser com l'emoció del moment, però després, mira, ja va passar. És molt bonica. Molt bé, doncs escolta'm, Jordi, ara ens n'anem cap a... Ara estem a la tardor, però jo retrocedeixo i ens n'anem cap a l'estiu. Vinga. Quines cançons ens recorden a l'estiu, no? Per exemple, a mi, la meva, de la meva generació, és aquesta, la que em recorda a l'estiu.
Gran cançó dels pets, com et deia, jo vaig viure a la meva adolescència molt al rock català, i aquesta cançó és del 1993. Déu-n'hi-do. Sí, que jo tenia 18 anys. Jo no havia nascut. Ai, Dios. Ostres. Em quedaven dos anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Bueno, és així, és així. De fet, no la coneixia, aquesta cançó. Doncs mira, jo et recomano que et posis els pets perquè, bueno, suposo que d'alguna sí, no? Els pets els conecs i el bon dia. Clar, perquè els pets han anat evolucionant, eh? Són gent que ha anat evolucionant. Que no s'han quedat enrere. Però aquella època va ser molt, molt divertida. Llavors jo viatjava, o sigui, nosaltres anàvem als concerts dels pets i jo tenia carnet de fans.
Un moment, o sigui, carnet de... Jo tenia el carnet del Club Super 3 i tu tenies el carnet de... I això què et donava? Res, doncs que anàvem allà i els coneixíem i supersimpàtic. Ostres! I on anàvem amb aquesta cançó, Unistius, ens vam posar davant de l'escenari amb les meves amies que teníem el carnet dels pets.
I ens vam posar un gorro de palla i vam començar a fer l'estiu. Llavors ells ens van després fer pujar a l'escenari. Sí, sí, sí. Un moment, el titular és... Elisenda ha compartit escenari amb els pets. Sí, sí, sí. Molt simpàtics, molt simpàtics, però fa molts anys. I és una cançó que em recorda molt a l'estiu. A més, acabàvem de fer la selectivitat. Ostres, el millor moment. I va ser un dels millors estius de la meva vida. Clar, clar, clar.
Que guai, doncs escolta'm, l'estiu té moltes cançons que són icòniques i jo he d'anar a l'estiu que jo tenia com uns 5-6 anys més o menys amb aquesta cançó.
Grutal.
És que, home, aquest senyor, el King Africa, clar, doncs jo tenia, doncs això, 5-6 anys, jo recordo molt bé quan va sortir aquesta cançó, i per mi la cançó de l'estiu, perquè en aquell moment jo estiuejava a casa dels meus tiets, que tenien, bueno, i tenen una casa a Sant Carles de la Ràpita,
I llavors tenien com un xalet amb un jardí i tal, i jo em recordo que jo era, o sigui, de tota la família jo era l'únic nen en aquell moment. Llavors, clar, a mi em posaven aquesta cançó, jo estava allà ballant-la, disfrutant-la moltíssim, i venga, i bomba per arriba, i bomba per abajo. I era com, és que per mi és la cançó de l'estiu i de la meva...
De la infantesa potser es diu molt. Clar, tenies 5 anys, has dit. Més o menys, sí. Clar, és que jo recordo que jo la ballava a les discos. O sigui que jo, clar, jo que tenia, a veure, 25. Jo em muntava la disco a casa, bàsicament. Clar, clar, o sigui que tu eres un nen... Sí, sí, sí, amb aquesta cançó. Bueno, aquesta cançó...
petardíssima i a més a l'estiu la ballava molt jo crec que recordo que era l'època de les carpes que van començar a fer les discotetes a l'aire lliure de l'estiu i crec que aquí la posaven i recorda molt a l'estiu
Un movimiento sexy. Una mano en la cintura. Una mano en la cintura. I ara és el moment de parlar dels amics. Important, eh? Sí, important. Els amics són molt importants. Quina cançó ens recorda els nostres amics? Jo, per exemple, tinc una que m'agrada molt i que em recorda molt els meus amics i que, a més a més, la ballàvem i la cantàvem.
És una cançó que m'emociona molt. Maquíssima. És que Amaral, Amaral, Amaral és... És que potser m'atreviria a dir que aquesta és la cançó de l'amistat. Sí. Perquè és un cant i un record als amics, a l'altre que viu no sé d'on, a l'altre que l'ha deixat el jefe. És com una història dels amics. És molt xula, és una cançó del 2002. Molt encertada. Jo la ballava molt.
I connectava molt, no? Perquè jo realment m'agraden molt els meus amics, soc molt social, sortia molt... Dono fe d'això, dono fe perquè jo vaig tenir la sort d'estar convidat a la festa dels 50 anys de l'Elisenda i vaig conèixer a Posana, a part dels seus amics, i és gent xulíssima. Meravellosos. Que em van acollir perquè jo vaig anar i només coneixia l'Elisenda. I bueno, m'ha acabat la nit tots els amics. Som meravellosos, som meravellosos. I aquesta cançó em connecta molt, molt amb ells. Per mi aquesta cançó també és molt d'amics i fa molt de karaoket.
de cantar-la amb els amics al karaoke. És que és 100%. I la meva cançó d'amics és aquesta.
Aquesta és una cançó que no té lletra, que no diu res d'amistat, però jo us ho explico. Aquesta cançó es diu You and Me, la toca en el grup Meute, que és un grup que fa electrònica amb instruments, o sigui, jo que sé, amb un saxo, amb un no sé què, tal i qual, i fan música electrònica. I, de fet, aquesta cançó és un remix...
de la cançó original que és de Disclosure, però es diu You and Me. I per què he escollit aquesta de cançó d'amics? Doncs perquè a mi aquesta cançó em transporta a l'any, no me'n recordo, però sí, just a la pandèmia, quan ja es podien fer els... Anava a dir musicals, no els musicals. No.
era el Cruïlla, com es diu això? Els festivals. Exacte, era el primer any que jo anava al Festival Cruïlla, que et feien anar amb la vostra generació. Amb la mascareta. Amb la mascareta, molt bé, gràcies, que falten les paraules avui. És l'emoció de la música. I això, llavors, de sobte, vam anar a veure l'actuació d'aquests, del meu té, jo no els havia vist mai, no els coneixia ni res, i va ser com una cosa impressionant, em va encantar aquesta música, estar allà amb els meus amics...
Hi havia com la brisa, aquesta marina d'allà del Fòrum de Barcelona. Va ser com un esclat d'eufòria i durant setmanes vaig estar escoltant aquesta cançó, aquest grup, i m'encanta. I he de dir una confessió, una miqueta així, spicy, picant, que aquesta cançó, per tenir una noche de amor como chelo y la otra, és estupenda.
Doncs ara, Jordi, continuem aquest viatge musical generacional i ens n'anem cap a l'adolescència. A veure, la meva adolescència. Jo aquí he d'introduir el meu rock, tant americà com britànic, però la meva cançó d'adolescència que em va marcar més és aquesta. Do you have the time to listen to me whine about nothing and everything all at once?
I am one of those melodramatic fools, neurotic to the bone downtown. Green Day, jo no sé si els coneixes. Em sona, aquesta cançó em sona, el grup em sona, però jo no soc gaire d'aquest tipus de música. Jo sí que ho soc i ho era molt.
Aquesta és de l'any 94, es diu Basket Case, és un grup de punk rock californià, i parla dels atacs d'angoixa i de trastorn de pànic del vocalista, del Billy Joy Armstrong. Quan encara l'angoixa, els trastorns d'ansietat no estaven en el seu moment, ell ja començava amb aquesta cançó. I jo, quan la posaven en els meus garitos, que jo anava a garitos...
M'encantava, o sigui, votava i després ja... Et tornaves boja. Clar, llavors nosaltres ja vam veure tot el grunys, no? Tot el punk rock amb Nirvana, el Blur, Rem, que els volia citar aquí, Oasis, no? El pop anglès, també, no? Em sonen alguns noves, però d'altres és com... Deia, ets de Blur o d'Oasis, saps? Jo era de Blur. Ah, vale. Molt bé.
Doncs mira, passarem del punk, del rock, a una cosa molt més tranquil·la que em recorda un moment de la meva adolescència. Never mind, I'll find someone like you. I wish nothing but the dance for you.
Aquesta cançó és el Som on like you, de la mítica Adele, però no està cantada per ella, està cantada per una noia que es diu Jade Richards, i era una actuació que ella va fer a l'X Factor d'Anglaterra, i és una actuació que jo, en la meva adolescència, que aquí jo devia tenir uns 15 anys més o menys, 14-15...
Jo aquesta actuació me l'he vist milions de vegades perquè jo a la meva adolescència estava obsessionadíssim en saber anglès perquè jo la cosa que més volia en el món era ser profe d'anglès. I la segona cosa, o fins i tot primera, era tenir un accent britànic que ni la reina.
Llavors em vaig agafar a dues actuacions de l'X Factor i una d'elles era aquesta i me la veia de principi i final de veure la presentació de l'artista i després la valoració del jurat. I clar, ella té un accent molt tancat i jo me l'escoltava i l'escoltava fins que no vaig saber descifrar l'última paraula.
Ah, és molt bonica. I a sobre una cançó de l'Adel, que a mi m'encanta l'Adel, i és una de les actuacions que més... Llavors, te'n recordes de tot? Doncs mira, ara feia molts anys que no em tornava a veure aquesta actuació, però me la vaig veure per preparar-me aquest guió i pell de gallina. És que és molt bonica. I wish nothing but the best for me.
I no podem no fer aquest viatge musical sense parlar de l'amor. Ai, l'amor. De l'amor. Mira, la meva cançó d'amor jo me'n vaig als anys 80 i me'n vaig amb aquesta cançó. Som la ventana, eres la chica de ayer Jugando con las flores en mi jardín
És una cançó preciosa de Nacha Pop. Jo no sé si tu la coneixes. La conec, la conec. Aquesta cançó és un clàssic. És que és tan bonica, és un clàssic. I, bueno, clar, era del Antonio Vega i el Nacho García Vega. I aquí, doncs, clar, era tot el tema també de la movida madrilenya, no? Que aquí hem parlat del rock català, però...
En aquella època també van començar a sortir molts grups de la movida, des d'Alaska i los Pegamoides, a Radio Futura, a Los Secretos, a Mecano, també va ser tot un... I per nosaltres va ser tot una movida. Sempre he dit que una de les èpoques que m'hauria agradat viure és, per una part, l'època dorada de Marbella i per l'altra, l'època de la movida madrileia.
Home, era molt interessant, no? Perquè hi havia molta llibertat creativa. O sigui, llavors sortien grups de tot arreu. Era molt llibre. Era un moment d'efervescència, clar. Que guai.
I anem a la meva cançó d'amor que jo he escollit, que és una cançó de més recent. Aquí s'està veient qui s'ha preparat bé el guió i qui no, perquè tu, Elisenda, portes dates, anys, o sigui, i jo no m'he apuntat cap data ni res. Però, bueno, és aquesta. Que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tot al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guai. A veure si hem de treballar una miqueta els mocadors i...
Això, assecar-nos les llàgrimes, eh? Sort de tu, Oques Grasses, una cançó preciosíssima, que no... O sigui, no és que m'hagi enamorat amb aquesta cançó, sinó que la cançó aquesta em sembla preciosa i m'encantaria que algú me la dediqués. Esperem que això passi en algun moment. Ai, lo lanzo. Lo lanzo, el Jordi, eh? 100%. I això que han anunciat aquest any a principis, que pleguen després de 15 anys, el grup d'Oques Grasses, i de fet un moment icònic, realment,
recent d'aquest estiu, va ser que van cantar, bé, només el cantant, amb l'Aitana al concert del Sant Jordi, d'aquest juliol, que va ser un moment preciós, l'Aitana cantant en català a casa seva. Jo he de dir que el que es gràcies ara mateix també és un dels meus grups preferits. Aquí ens ajuntem. Fan bona feina, molt bé. Aquí es troben dues generacions.
I de l'amor passem al desamor. Home, i tant, passem al desamor. Jo tinc una cançó de desamor de l'any 92 que... escoltem-la. Ese es humo de naranja y las revistas abiertas y en el espejo ya no encuentro tu mirada no hay besos en la ducha ni pelos ni nada
Hecho de Menos. Ai, no la conec aquesta. La coneixes brutal. És del Quico Veneno. El nom d'aquest senyor em sona. El Quico Veneno, sí, és un músic d'Escuta Figueres, que es diu José María López de San Feliu, però el seu nom artístic és Quico Veneno. I aquesta és de l'any 92. Llavors, ell va sortir com... No vull dir res, va sortir el Quico Veneno, i a mi m'agrada... O sigui, aquí l'escoltàvem bastant. Val.
Llavors, jo havia anat a un concert del Quico Veneno i aquesta cançó, a mi, clar, em tocava molt, no?, perquè era, si tu no te das cuenta, bueno, de lo que vales...
I aquí sí que és una cosa personal. Jo vaig tenir un desamor. Ui, ui, ui, vinga, obrim aquest calaix, Elisenda. Vaig tenir un desamor i aquesta cançó era la que em posava jo, plorant. Sí, sí, vaig tenir un desamor. I t'hem d'imaginar també el concert...
El concert fet a un misto, però bueno, jo com que ballava i m'animava. Estava fet a un misto, ballava. Però sí, sí, aquesta cançó és el meu desamor i té cara, té cara. Però bueno, ja està. Però ja està, ja està. Està superadíssim. Molt bé, doncs perfecte, ja està. Doncs ja està. He hecho de menos. Doncs mira, la meva cançó també té una història de desamor, també té una història personal, que és aquesta que estem sentint.
Fins demà!
És la cançó de Yano Quirona de la Lola Índigo. Aquesta cançó va sortir l'any 2018. La Lola Índigo va ser la primera expulsada de l'Acadèmia d'Operació Triunfo de l'edició del 2017, que va ser com aquest gran retorn, l'edició de l'Aitana. Doncs l'Aitana va quedar segona i aquesta noia va quedar primera per davant de tot perquè va ser la primera expulsada. Però ha tingut un èxit brutal la Lola Índigo i, de fet, aquesta cançó de Yano Quirona va ser el seu primer single que va treure just quan va sortir de l'Acadèmia. Sí.
Per què és aquesta cançó, la meva cançó de desamor? Doncs perquè justament un dia o dos abans que sortís aquesta cançó, jo ho vaig deixar amb el meu ex. Llavors, clar, va sortir aquesta cançó que era com súper d'empoderamenta, deia no quiero nada, ni no sé què, tal i qual, i vaig pensar, és que aquesta és la meva.
Llavors ven hores i hores i hores de Spotify d'aquesta cançó, perquè diguem que jo el dol de trencar la relació ja l'havia passat l'últim any de relació. Llavors jo ja estava en pla, oh, un pes que ve tret de sobre, escolta senyores. De desfogue, no? Exacte, i aquesta cançó em va venir superbé. I a mi m'encantaria conèixer-la aquesta noia per dir-li gràcies, carinyo meu, per aquesta cançó.
Ara diuen que es retira. Diuen que està cansada i que necessita descansar. És que, clar, des que va sortir ha tingut molta feina. Doncs vinga, el desfogue de Ya no quiero nada. Exacte. I ara, per acabar ja aquest viatge musical que estem fent de les dues generacions, és la cançó d'un moment especial de la vida. Vinga. Imagina't.
Aquesta cançó, la coneixes, Jordi? No, perdoneu-ho. És de l'any 1988, és d'un grup de pop rock suec. Ah. Sí, i jo, quan va sortir, jo tenia 14 anys, i la seva cantant es va morir ara el 2019 amb 61 anys, i la vam plorar bastant a la gent de la nostra generació. I va ser un moment especial de la meva vida perquè era la meva adolescència, era el primer cop que jo sortia a la disco... Ah.
I jo volia lligar. Llavors era The Look. I aquest era el meu moment especial de la vida. Vestida per amatar-la, Elisenda. Exacte. Doncs la meva, clar, és que tu portes unes cançons supera a top i jo porto les de plorar. Escoltem la meva. Ens ensordim i a vegades ens ensordim
Confesso aquí que és l'única cançó dels Manel que jo he escoltat i l'única que m'agrada. Ells, pobres, no m'han fet res però no m'interessen, però aquesta cançó la vaig descobrir al final de la pel·lícula de la Casa en Flames del 2024.
I era un moment de la meva vida que jo estava en un camp interior molt heavy i vaig sortir del cine. És la primera vegada que jo anava al cine a veure una pel·li sol. Vaig sortir del cine, des del cine a casa meva, plorant i amb aquesta cançó en bucle. És que és molt bonica, aquesta cançó de vegades ens en sortim. I el missatge és aquest, a vegades ens en sortim.
Doncs està molt bé acabar amb aquesta cançó, Jordi. Acabem el nostre viatge musical amb aquesta cançó preciosa dels Manel i fins aquí aquest punt de trobada d'avui. Ens tornem a escoltar ben aviat i fins aleshores sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és, Jordi... Una bona conversa!
Hola, sí, els Manel, sí. Ara no es trucarà, eh? No, Jordi, que tens els Manel, que has fet el club d'amics dels Manel. Jo parlo amb ells sense cap problema. Jo estic al teu equip, eh? Ni Manel ni Amics de les Arts. A veure, què passa aquí? No passarà, és que els meus gustos, escolta. Molt ràpid, les conclusions. Elisenda, en Jordi suposo que no ho sabrà, però allò d'arribar a casa.
o trencar la guardiola, anar a la botiga de discos, comprar el disc de vinil, posar el disc, l'agulla, ara, mòbil, ja no és el mateix. Ho sento, ja no és el mateix. Aquell soroll. Exacte. Ah, com es ratllava. Quina ràbia, eh? Talbot Samma, aquí hi ha un Talbot Samma. Aquí avui veurà fotos del Talbot. Te les portaré. M'encantarà. Jordi, t'agraeixo perquè quan he sabut que parlava de música i ara em fotrà reggaeton.
que no és música. Per mi no és música. Hauria pogut, eh? Hauria pogut. Hi ha alguna, home, hi ha alguna... Hi ha moments per tot. Doncs jo... Però prenc nota i la propera m'emporta. T'haig de dir que m'ha agradat molt la música exposada, ho dic seriosament. Jo estic més a prop de l'Elisenda, evidentment per edat, del rock català i del rock i tal, i jo soc particularment realment d'aquesta cançó.
Jo era d'aquests que volia anar... Anàvem amb el topé, les botes, la camisa, quadros i anàvem amb 15 anys a anar amb el Palau d'Esports de Barcelona. I anàvem els més petits i ens deien, on t'anàveu-te davant aquests? Doncs si anem a tocar això. És el loquillo. Persona que no puc estar més a les antípodes d'ell, etcètera, però reconec que dalt de l'escenari em fascina el tio aquest. Deu ser impressionant. Aquesta cançó és molt maca. Doncs per vosaltres, que vagi molt bé. Gràcies, Jaume. Adéu.
Moltes t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
5 minuts per damunt de dos, quarts de 12 seguim endavant i en directe a través del Parlen de Tot. Segona part, segona hora i mitja de l'edició d'aquest dijous 20 de novembre, plujós i de tardor. Moment per la tertúlia jove, la tertúlia que porta l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts fins aquí, a Vilassar Ràdio fins al Parlen de Tot. La setmana passava el Pere Ribot, el Pere que diuen ells, aquesta setmana el Vila Zara, el Vila.
I saludem a l'Aitor, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí o no? Sí. Nerviós? Bueno, sí, una mica. Per què? Home, aquí parlant de, a banda, tots els que escolten en Vilassa Ràdio... Escolta, a veure una cosa, però tu ets un tio nerviós o no? No. Què et posa nerviós a tu a la vida? Diguem la pressió. Quina pressió? Doncs de fer a vegades les coses com vull fer-les perfectament. Sí o no? Ets perfeccionista? Bastant, bastant. Sí o no? Sí. I això es reflecteix a tots els àmbits?
Digue'm que sí, en la majoria d'àmbits, sí. Estudis, també? També, també. També, doncs ara en parlarem. Roger, bon dia. Bon dia. Com estàs? Cansat, com sempre. Cansat, com sempre. Ets un tio cansat, tu, no? M'agrada molt dormir. Ets molt vago. Ets molt vago. Molt bé. Aquest seria el titular d'ara, eh? Ets un tio vago, no? Sí. Molt bé. I tu ho reconeixes tu mateix. Sí. I t'ho diuen a casa, també? Sí, ma mare, sobretot. Què et diu? Roger, ets un vago. Sí. Ets un gandul, no? I estàs orgullós de sentir-te... Sí. Sí, no? Sí.
A tu no t'agrada això d'anar pel món, anar a estudiar, fer coses? No. Més estar a casa. Què t'agrada a tu? El que més t'agrada de la vida? Dormir i amb els amics. Dormir i amb els amics. Aquest és l'objectiu de la vida. Sí o no? Molt bé. Escolta, bona cosa, ja no et pregunto si estàs nerviós, perquè fot mandra el nostre nervió, suposo. Total, no? Va, sí. Sí, res, et posa nerviós, no? No, no. Sí, algunes coses sí. Com què?
No arriba a fer el que vull fer. I què vols fer? El treball i algunes metes que tinc. Home, a veure, si t'agrada dormir, normalment no arribes, eh? Si t'agrada i ho practiques, no sé, una cosa que t'agrada... Aquest és el problema. Però ho practiques o no el dormir? Sí, home, claro. Ah, vale. Llavors no els catalais, sinó que ho... Eh, sí? Dimitri, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé.
Sí? Sí. Ets un tio tranquil, tu també? Tranquil, depèn del moment, jo et diria. Molt bé. Depèn del moment. Quin moment et poses nerviós a tu a la vida? Jo nerviós no crec que sigui molt, però quan... No sé, quan estic molt com el tarat, m'ho sé. Però te'l té alguna cosa en concret o no?
No sé, quan estic més cansada, no vull fer res. No vols fer res? Tampoc t'agrada treballar gaire, tu? No, jo treballo a treballar d'aprendre del que m'agrada. Ah, d'acord. T'agraden moltes coses a la vida, tu, no? Sí, bastantes. Ara en parlarem. Carol, bon dia. Hola, bon dia. Quin personal tenim aquí, eh? Sí. Has vist o no? Sí, sí. Hola, que ets tu a la vida, un gàndol. Sí o no? A tu t'agrada això? Estàs nerviosa o no? Home, sí, una mica. Sí o què? Estàs nerviosa, tu, normalment.
A veure, no, no sóc una persona nerviosa, però a vegades no sé. Què et posa més nerviosa, tu? Quan no sé el que passarà, em posa molt nerviosa. Ai, ai. O quan tinc moltes ganes que passi una cosa o alguna cosa així. Quan no controles, no? Exacte, sí, sí. Això és el que et posa nerviosa. Doncs ara mateix comença la tertúlia jove. Som-hi!
Roger, però tens ganes de fer la tertúlia o no, tu? Això no fa mandra, eh? Aitor, què tal? Sempre començo per aquí, que ho sàpigues. No és per res especial, sempre començo per aquí. Molt bé. Quines són les teves aficions a la vida? Jugar a futbol. La primera, sobretot. Aquesta és la principal, no? Vinga, què vas? També ensenyar a jugar a futbol. Molt bé. Ets entrenador? Sí. Molt bé. Vinga, entrenador i què més? I també passar temps amb els amics.
Vinga, aquestes són les teves principals aficions, no? Sí. En tens algun altre, allò que no se sàpiga, allò que diguis, ostres, m'agrada... No, així secret, no. No, eh? No, soc bastant obert. Sí o no? Sí. A veure, futbol, futbol i amics. Sí, bàsicament. Sortir de festa, també. Sortir de festa, vinga, apuntem això també. Sortim de festa. A botellón i tot això, no? No! Tot legal, tot legal. Sempre hi ha la casualitat dels que veniu a la tertúlia mai feu botellón, sinó que són els amics vostres el que fan el botellón. Eh que sí? És el cas avui també o no?
No cal que contesteu, eh sí, eh sí. Si vas al silenci i els somriures us delaten. Si us agrada sortir de festa. Tu agrada sortir de festa? Sí. On vas tu de festa? Doncs ara mateix a cap discoteca, de moment no es pot. No? Però bueno, les festes aquí dels diferents pobles. Molt bé. O sigui, no vas a Cocoa, no? Ara no. No, quant nens teniu? 15. 15, esteu esperant el 16 ja? Clar.
I què fareu? El Roger diu, hòstia, això sí que no em farà mandra. Aquí hi ha... I aneu a Cocó? No, aneu anant mai, dieu la veritat. Jo no. Ningú, eh? No, perquè jo recordo... Aquest any no m'ha passat encara, però en antigues temporades em venia i em dèieu... No, és que... O lloguem... Hem arribat a pagar un DNI d'algú que s'assembla a mi per entrar a Cocó. Joder. Sí, diu sí, sí, la cara el sí. El coneixes en algun cas. Sí o no? Sí. I a quan es paga el carnet?
Ah, això ja no ho sé. No ho saps, eh? No ho saps, eh? Pagaríeu vosaltres un DNI per... Quina mandra, no, Roger, per un DNI, tio, hòstia, quina... No, és que... Sí o no? Tu no pagaries, eh, Ito? No, però això és parar, abans que gastar diners. Todo su tiempo. Clar, i quan feu, el 16?
Jo al març. Tu al juliol, a l'estiu. Al maig. Jo a principis d'abril. I a principis d'abril. I futbol i futbol i res més, eh? No. I estudiar t'agrades una afició aquesta o no? No gaire. No gaire. Se't dóna bé per això, però no. Se't dóna bé, això és que t'hi poses.
No, més que s'han quedat les coses ràpid, ho entenc ràpid. Ja, i sortir amb amics, sí, eh? Sí, sí, sí. I amigues. També. Hi ha alguna amiga més, allò, més amiga del conte o no? No ho sé. La cara el riu, espera, cara, explica'm. No, no, no. No, diguem. Diguem què? No, que ha rigut. Ah, sí. Alguna cosa hi ha. Suposo. Oh, sí, sí, val. Què, que teniu parella?
A qui li preguntes? A tots. No. No. I l'Aitor sí. Sí o no? Es pot ser, pot ser. Però hi ha algú, no? Hi ha algú. Es pot dir que sí. Es pot dir que sí. A veure, a veure, a veure. Què vol dir es pot dir que sí? Que estem en ello o ja hem arribat a ello? Estem entrant en ello. Estem entrant, eh? Hòstia, en Dimitri com se n'en fot el tio. Sí o no? Dius que sí, que estan en ello. Començant. Començant, què vol dir? Que heu començat o que està per començar això?
Que hem començat. Ah, molt bé. Però fa molt poc, fa molt poc. Quan fa? Mitja hora? No, tampoc, tampoc. Quan fa? Oficialment així com dues setmanes. Oh, dues setmanes! Està això a la flor, està florint això. Sí o no? Ho sabíeu vosaltres o no? No. El què? Si ho sabíeu. Sí. Veus-la, que a caral sí. Jo m'enteno de tot.
Tu t'enteres de tot? Sí o no? Que t'agrada entrar-te'n de tot? Bé, a vegades em perdo una mica, però perquè hi ha molta gent i jo no... Controlar 800 de l'institut és difícil, no? Però sí que m'agrada entrar-me de cosetes, no sé. Mira, aquests dos estan joves. Ai, que bonos. Ai, que bonos. Si coneixes la Suso Ditja o no? Sí. Sí o no? Sí. Bé, perquè l'Ital i jo som del mateix grup d'amics, llavors. Ah, i ella també o no? Ella què? Si és del mateix grup d'amics. Ah, no, ella no. No. De fet, no és de Vilassar, crec. No és de Vilassar? No. Com la vas conèixer?
A l'Instagram. Més o menys, no. Va ser una ajuda, l'Instagram. Una ajuda. Una ajuda bastant gran. Va entrar per l'Instagram, no és? No. Em va obrir... El mètode és aquest, que ho sapigueu. El mètode de lligar per Instagram, això m'ho heu explicat vosaltres. No vosaltres, sinó companys i companyes d'aquest curs. El mètode és... M'agrada. Molt bé. La miro o el miro... I poso un me gusta.
Si et torna o li diu alguna cosa o et torna al me gusta és que hi ha tema. Llavors obrim. Missatge. Sí o no? És aquest el funcionament? Més o menys, sí. Però no el que vaig utilitzar jo. No, tu què? Vas ser romàntic i vas anar cara a cara, no? Efectivament. Sí o no? Tipo veure'ns per premiar. Tipo en pla literal. Més o menys. Veure'ns per on, dius? Per premiar. I vas anar-hi? Bueno, quan sortim amb els del grup per premiar, veure'ns algun cop per allà...
Ui, ui, ui, ui, si l'Aitor és una espècie a part, si això ja no es porta de cara a cara. Això ho fèiem nosaltres, però vosaltres no. També és amiga d'una amiga. Toma, i vas anar a l'amiga i li vas dir. Clar, bueno, vaig utilitzar... No diguem utilitzar, però vaig aprofitar. Hòstia, Aitor, ets el meu ídol. És el primer que ve i diu, és que he anat cara a cara. Normalment és en WhatsApp, Instagram, obres, me gustes... I després ja vaig passar a la fase d'Instagram. Molt bé. Bueno, escolta, per molts anys, eh? Roger...
Ja ho sé, que t'agrada dormir. Et fot una mandra a lligar, això de lligar. Quina mandra, tu! Amb el que m'agrada dormir. Hombre, a mi s'està molt bé, a casa. Però tens alguna afició més? Sí. A veure, a veure, va. Queda amb els amics i està amb la meva família. Molt bé. I algun esport? M'ho faig gimnàs i capoeira. Capoeira! Ah, molt bé, no? I què tal, això de la capoeira? Bé, m'agrada molt. Sí o no? Ho vaig veure el diumenge, que estaves allà? Sí, amb mi mare.
Amb la teva mare, estaves allà, i és allò que feu aquella... Deixa'm-ho dir així, és un art marcial... Sí. És... Brasilera? Sí. Que combina el ball amb art marcial, no? Ho he dit bé o no? Sí. Hòstia, menys mal, perquè ho trobo molt difícil, eh? Bueno, sí, però quan ja portes un temps, doncs ja no és tant. I tu vas anar allà i vas fotre la capoeira? No, porto des de molt petit. Sí o no? I com se desperta això de la capoeira?
No, perquè mi mare volia que el meu germà fes un esport i van que ell s'apuntés, des de partit de 5 anys o així, i a mi em van... vaig entrar i també, i em va agradar. Oi, et va agradar? Molt bé, no? Fuig una mica del futbol, bàsquet, hòquei, vòlei... No, vaig fer bàsquet, però el vaig deixar. Va, és millor. Bàsquet, tios... Quina bandra, no?
Escolta, i a part, què fas, també? Sortim als amics? Sí. Sí? Nòvia o nòvio? No. No hi ha res, eh? Per què? Perquè fot mandra, també? No, no sé. Tu quan vas saber que feia mandra la vida, en general? Pua, no sé. Fa temps? No sé, és que m'agrada molt dormir. Us agrada dormir, també, o no, Aitor? No. Jo t'haig de dir que a mi també m'agrada molt dormir. Conforme et vas fent gran, menys t'agrada, eh?
No. Menys t'agrada, no? Menys dorms. Tu tampoc t'agrada dormir? No. Sí, m'encanta. T'encanta, no? Sí. Però quantes hores podeu dormir? No el dia que aneu a l'institut, sinó... M'imagino que a l'institut hi vas cada dia, eh? De què rieu? Que no ve cada dia? No, sí, sí. Ah, val, val. Tu quantes hores pots dormir un cap de setmana que no tinguis cap veïna? Feu competicions o alguna cosa? No, en moment no. I quant pots dormir seguit? Onze hores o més. Onze o més? Depèn d'hora que me vagi a dormir.
Hòstia, Déu-n'hi-do. I tu, Caral? Jo, quan no m'haig despertat per res, normalment el mucós es desperta a les 10 hores, més o menys. 10 hores, eh? A les 10 diu, Caral, vinga, Caral, per arriba... Si no hem baixat les persianes... I tu, Dimitri? Jo dormo, si jo sí, 8 hores. 8 hores, eh? Les teves 8 hores reglamentàries, eh? I tu, Aitor? Jo no sé per què, però és igual l'hora que me'n vagi a dormir que a les 9 m'aixeco sol. Sempre, eh? Els dies que no tinc institut, clar.
I futbol. Clar, ja quan tinc futbol amb els petits... Petits? Molt petits? 6 anys. Això vol dir que juguen molt aviat? Sí, ens convoquen a les 8. Oh, fa mal això, eh? Sí, sí.
En Roger diu... Vols entrar amb l'Híctor? No, no, no. Molt bé. Dimitri, i tu què t'agrada la vida? A mi m'agrada bastant els esports. Molt bé. Què t'agrada els esports? M'agrada en general perquè al final és una ajuda per al teu cos. Però practiques esport o no? Sí. Què fas?
Jo faig pádel. Molt bé. Justament avui tinc. Què tens? Entreno, eh? Sí, entreno. Què més? També faig box. Box? Què és box? Entreno amb guants i amb les manobles, diguem. O sigui, us pagueu? Més o menys, sí. És com el kickboxing, no? Sí. O boxeo o bou? No, és boxeo, al final. És boxeo? Sí, al final. A la cara no és res bé, per exemple. És que no m'agrada, no sé, jo més al final defensa. Jo tampoc m'agrada, eh, que em donin a la cara.
És que més al final ho faig per, no sé, per tindre algun esport més. Vale, i què més? També m'agrada bastant la tecnologia en general. Vinga. M'agrada bastant l'ordinador i tot això. Sí? Sí. Ets d'aquests informàtics tu, eh? Sí, sí. Informàtic, seràs informàtic, no? Sí. Sí? Què vols fer, informàtic, eh? No ho sé de moment. No ho sé, ara. Estic més per altres coses. Ara ho parlarem, ara ho parlarem.
Molt bé, però aquesta afició li practiques hores a la informàtica o no? Sí. Però a jugar? Jugar també faig més coses en general. Què fas? A part de jugar al Fortnite i tot això. I al fantasy i tot això que feu. Ah, jo no jugo. No jugues al fantasy? Hòstia, avui està venint una espècie molt rara aquí. Un que lliga de cara i l'altre que no juga al fantasy, tio. Què està passant aquí?
És que sóc més de jocs d'ordinador, jo. Ja, i què jugues tu? A veure... La fantasy no és d'ordinador o és del mòbil? No, és del mòbil. Ah, vale, vale. Estic molt al dia, jo. Digues, digues. A veure, és que, per exemple, si al Fortnite el jugo. Sí. Però també jugo, per exemple, 5M, que és un canvi del GTA però en roleplay. Com ho has dit, això?
És roleplay al final Què has dit? Pots tornar a repetir el nom? És GTA però amb roleplay Ah, GTA però amb roleplay No és el real, no és com el real Fàcil, GTA amb roleplay, carai, què vol dir això? Jo que ho sé, m'ha parlat amb xinès És bé també, què diu ara? GTA però amb roleplay I com si ho haguéssim de saber És que els informàtics ho fan això Vas a portar l'ordre de arreglar i et diuen quantes gigas té? Jo que sé quantes gigas té I quin Windows té? Això ho sabràs tu? Jo si vaig arreglar el cotxe no li dic on té la bugia i la bateria, ho sap el mecànic Els informàtics ho fan això
I això, quina ram té? Jo què sé quina ram té, això ho has de saber-ho tu, que ets l'informàtic, sí o no? És com si jo a una entrevista li pregunto, i què vols que et pregunti? Home, això li preguntaràs tu, no? Que ets el periodista. Perdoneu. Molt bé, tio, molt bé. Avui tenim aquí dues espècies amb extinció, el que lliga de cara i el que no juga al fantasy. I tu, Caral, què fas? Sorprèn-me, va. Jo, bueno, soc una mica més típica. Bueno, perdona, i un que fa capoeira, que és el primer que conec que fa capoeira, eh?
Jo soc més típica, jo a vòlei, faig vòlei. Hi ha molt bon nivell a Vilassà, jugues a Vilassà? Sí. Hi ha molt bon nivell, no? Sí, és que hi ha moltes nenes, llavors hi ha molts nivells, però sí, sí. Per què? És un esport així tan... No perquè a mi m'agrada molt, eh? I jugar també és molt xulo, però... Quina explicació li dones que diguin? Jo crec que és l'esport... A part del bàsquet, crec, que deu estar allà, allà, jo crec que és l'esport més concorrent per dones, no?
Sí, jo crec que, bueno, almenys com jo vaig començar, que és com el que li passa a bastanta gent, és que vaig començar amb totes les meves amigues. O sigui, totes les meves amigues van anar a provar i dic, pues me uno. I totes van així, llavors es van unint, unint, unint. I que a l'equip què sou, 28? No, no, a l'equip són 12. Però, clar, hi ha molts equips. Clar, si us fixeu en la sudadera de la canal, posa pila-se a boli, no m'hi he fixat, eh? Molt bé, què més?
Què més? Què m'agrada fer? M'agrada parlar. O sigui, podria estar-me a parlar molta estona. Hòstia, a mi també. M'agrada tant parlar que al final em canso de mi mateix. Sí, a vegades també. És que sí. I què? Però de què t'agrada parlar? Ah, jo... A mi, si em dones un tema, jo et parlo del que sigui. Si no me'l dones, em costa més. O sigui, per exemple, em diuen, explica una història. Jo inventar-me una història, no soc tan creativa per això. Però si em dius, parla'm sobre... M'agrada molt, eh? Parla'm sobre, jo què sé qui t'agrada fer l'estiu, jo. Tu, tu, tu, tu, tu.
Hòstia, avui m'han portat quatre alumnes, tio, de veritat, eh? I tu a classe no xerres gens, no? No, no. No, ets molt callada. T'han fet fora mai? A veure, depenent qui em posi. No, no, això no. No. Hòstia, posa cara a sèrie. No, no, no. I sortir també, no? Sortir de casa? No, de casa no, de festa. De festa, home. De festa, sí, alguna nit, sí. Sí, alguna nit. Encara que també m'agrada molt estar a mi casa. També t'agrada. Sí, mentita, sí, sí. Mentita i sofà. Sí o no? I sèrie. Sí.
Però no tant com ell, eh? Perquè a mi li fot mandra fins i tot posar a la tele. És a dir, el tio està de llit, de llit, eh? Sí o no? Tu que no te'n vas a dormir? No, depèn. El cap de setmana, ara... Ja, perquè és així a l'institut i tot, me'n vaig 12 por ahí. Vale, 12. Cap de setmana. I els dies de cada dia? 8-9. 8-9?
Hòstia, Déu-n'hi-do, no? És que ja has de dormir. Ah, clar, és que necessito les teves 28 hores de dormir. I tu, Aitora, que no te m'has de dormir? Entre setmana a les 11. Sí? I el cap de setmana, entre les 12 i 1. Ara una mica més tard, perquè l'hem d'enviar missatges a la nit. No, no. No, què va? No, què va? Diu la Caral. Què és, la Caral o la Queral? No, Caral. Tu saps que a algunes Carals els diuen Queral? Eh?
No. No ho has sentit, això? No. Jo ho havia sentit. Queralt. Vaig pensar, hòstia, amb lo maco que és Queralt. Com li dius Queralt? Sí. Jo no ho he sentit mai. És igual que Albert i Albert. Hòstia, Albert, home. I tu, Dimitri?
A veure, jo dormo de normal entre setmana. Com arribo molt cansat de fer esport... Clar, fot box, padel i jugues a l'ordinador. I també faig gym i tot. Ah, gym també? Sí, tio, però et queden hores per fer coses a tu, no? Estudiar i tot això? Estudiar tinc, però per jugar de moment no tant. Ah, bueno, i que no te'n vas a dormir normalment? De normal, 10 entre setmana. I cap de setmana també, si vaig amb els amics, més tard. Bueno, tenim 8, 10 i 11. I la Carol?
Jo 11 també. Entre setmana 11, com a molt 11 i mitja, si haig de fer un deure, si arribo tard a casa o el que sigui. I sortint de festa, quin és el dia que més t'ha riunat a dormir? Depèn, si parlem de casa meva o casa d'un amic. Parlem de casa de l'amic. Llavors, o empalmar dies...
o anar-se a dormir a les 5 i aixecar-se a les 8 perquè tinc partit amb els petits. I a casa ho saben o els dius? No, vaig a dormir a les 11 i mitja. No, suposo que sí, sí que ho saben. Suposo, però no els hi has dit tu. Bueno, ara sí que ho saben. El dia següent després em diuen a què hores vas anar a dormir jo? A les 5, no sé què. A les 2, per dir-ho, a les 2. Jo no arribo molt tard.
Fa mandra, diu. El dilluns següent s'aixeca. Tant tard, a nit i tot. També et fa mandra sortir? No, depèn del dia. Si està plovent o el que sigui, fa fred... Això fot mandra a tothom. Però un dia així l'estiu, que els amics surten, fa mandra també? Això no, eh? És per la tarda. I tu, Dimitri? Jo el que més ha arribat més tard ha sigut a les 3 i jugant fins les 4.
I a casa ho sabien o no? Vas tenir permís fins a les 3 o et vas presentar a les 3? Tanya, ho sabien. Ah, ho sabien. Es preocupen, es preocupen. Home, sí, m'ho imagino. Ens preocupem, encara que no us ho pugui semblar o imaginem, ens preocupem molt, eh, pels nostres fills i filles. Caral, tu què? Jo... A veure, suposo que algun capdany, principalment, perquè és com el dia que més tard se surt. Clar, i a quina hora vas anar a dormir? Després de campanada, no sé què. Doncs no sé, potser a les 4. A les 4, sí. Però vas sortir de farra o vas anar amb la família?
Com que tots... No sé si va ser un any que estàvem tots al Pere Sala, no sé què, crec que estava la meva família i jo estava amb el meu grup d'amics, de fet. Fa anys, això, eh, el Pere Sala, ja? Sí. Bé, a veure, clar, és que t'estic parlant... Últimament no s'està fent res per cap d'any ni res, llavors... Aquest any em sembla que sí, però no ho dic així a ningú. No, no ho dic. Però aquest any em sembla que sí. Però no ho diguis.
Què has dit? De lux. De lux. Has dit de lux? De locos. Ah, de locos. És veritat, és que és tipo, tio, literal i de locos. I abans també deieu com era, allò que m'agradava molt, totxil, també deieu, i n'hi havia una que deieu... Aquesta fa anys, eh? Que ara no me'n recordo, però era molt bé, també m'agradava molt. Això és el que dieu sempre, no? Sí. De locos.
Sí. Tot xil. Tot xil? No. No, tot xil ja s'ha perdut. Però en alguns anys, ja que ho dèieu, l'any passat potser. Un xil-xil, sí. Un xil-xil, o sigui, és doble xil. Molt bé. Aitor, tu què vols fer a la vida? Digues. Què vols fer a la vida, tu? Jo, bueno, el meu principal objectiu és ser neurocirugiar.
Sí. Hòstia. Des dels 4-5 anys. Segona persona, segon alumne que ve i que vol ser neurocirurgia, aquest any, eh? Neurocirurgia. Des dels 4-5? Sí. I com ho saps, tu, en 4-5 anys, què és un neurocirurgia? Principalment volia... Tipo, vaig descobrir que jo volia ajudar. Ajudar. Tipo...
Ajudar la gent i fer que visquin més. I un dia vaig veure una persona en cadeia de rodes i jo vaig dir, hòstia, jo vull curar això. I vaig descobrir, preguntant-li a la meva família, que com es podia aconseguir, em van dir que era un treball del neurocirurgià. Clar, deu parar al cap. I a partir d'aquí, sempre. Un dia diré, eh, el doctor Aitor el vaig conèixer. Que lo sepas.
Espero no estar mai a les teves mans, eh? Bueno, escolta, si s'ha d'estar... Mira, més val que algú que domini. Neurocirurgia... Però és bon estudiant, o no? Sí, sí. Estudiant, què vol dir? De notables, amunt o...? Excel·lent tot. Excel·lent tot? Sí. Hòstia, molt bé. A mi m'agradaria... Bueno, això ho he fet d'à poc. Perdona, batxillerat, eh? No, quart d'ESO. No, no, l'any que ve. Sí, batxillerat. Molt bé, el científic. Sí. Molt bé. Tu? A mi m'agradaria ser dissenyador de moda. Dissenyador... Oh, molt bé, no. I què? No.
Ara ho he vist. Lo bo és que no faré batxillerat. Ah, lo bo és això. I que faràs un cicle. Sí. Molt bé, no? I quan vas decidir tu el que volies ser? Doncs no fa molt.
I per què? Te'n recordes el motiu o no? Sí, perquè a mi era molt dibuixar i des de petit dibuixava. Ah, que guai. I dibuixes persones, o sí? Sí, molt. A casa de la meva mare i el meu pare tinc molts quadres. Ja em podies haver dibuixat mentre fèiem la tertúlia. Vindràs un altre dia? No sé. O et fotrà manera? Depèn de l'hora. La mateixa, tio, la mateixa. Ah, però si avui està plovent ja heu vingut com uns campions. Ja. O sigui, ara vindràs un altre dia. Em faràs un dibuix el present dia que vinguis?
Sí o no? Fas caricatures o no? No, caricatures no. Són tot paisatges i... Un abstracte. Em dibuixes amb abstracte el pròxim dia. Vale? Vale. Eh, si no et fa madra, eh? Vinga, va, Dimitri, tu què vols ser la vida? Jo tinc tres coses que vull fer. Atenció, bueno, a veure. La primera, que és una cosa difícil, al final, que m'agradaria estudiar, l'ampisteria. Ah, eh, aquest sap de què hi ha. Aquest sap de què va la vida. Oficis.
Ofici, sí senyor. L'empisteria. La vaig. T'ho recomano. Em va agradar perquè porto dos anys treballant amb el meu pare a l'estiu. Sí. Què és l'empista, eh? No, ell és autònom però fa reforma de casa. Sí. I em va ensenyar a fer endolls, introductors... Chaval, aquesta és la vida. No pensis en res més. Què més? També vull fer, si no, informàtica. Sí? Bó, n'hi ha molts. Ciberseguritat, tota aquesta cosa. N'hi ha molts. I què més? I què més?
I l'altra, aquesta, és una miqueta que ara és molt típica. Ai, ai. Fer-me més que d'ordre contenido. L'han vista. L'han vista. Caral. No tinc res, clar. Va, Caral, què t'ha agradat? Per ser bones, notes tu, no? Què va? Què va, suspès. Quantes han quedat a la prevaluació? Cinc. Cinc. Bueno, hem de millorar, eh? Una mica, Roger, Dimitri, i tu quantes han quedat? Quatre. Quatre.
Hem de millorar, també, eh, Carol? Tu què? Tu sí, ets bones notes. Sí, les notes no em preocupen. Excel·lent? Sí, home, normal. Però portem a preguntar-me què vull fer l'any que ve des del principi de curs i segueixo sense saber-ho. Però els podeu equivocar, eh? Ja, no tinc pot equivocar-me. Ens podem equivocar, imagina vosaltres, si podeu. Però què t'agrada la vida? Què vols ser? Neurocirugiana o què vols ser?
No, però és que a sobre. Aquest és el meu dilema mental. M'agrada molt parlar. Soc una persona que parla molt. Periodista. Podria pensar, sí, vale, periodisme, no sé, comunicació, vale, sí. M'agrada el tema. Què passa? Després m'entra, per exemple, un venazo que m'encanta la medicina. Pues medicina. O sigui, cirugiana seria molt guai. Aitor, cirugiana. Clar, seria molt guai. Però i què faig? Hosti...
Bueno, tens molt de temps per triar, de veritat. No et pensis que ho has de triar tot l'any que ve. Si, per exemple, m'agradés fer medicina, hauria de fer un científic. Si m'agradés fer comunicació, hauria de fer un social o un humanit... No pateixis. Noia, nois, mil gràcies. Que vagi molt bé. És migdia, temps de notícies. Heu estat bé? Sí, perfecte. Torneu un altre dia, vale? Vale. Notícies de les 12. Les notícies de les 12.
Salutacions, és migdia. A les 7 de la tarda emetrem la sessió plenària ordinària que tindrà lloc a l'Ajuntament de Vilassa de Mar i de la qual tindreu un ampli resum demà al programa Les Veus del Ple a dos quarts de dues de la tarda. Una sessió que consta de 10 punts entre els quals es troben l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança general de policia i de bon govern.
També hi ha l'aprovació inicial del reglament de la xarxa d'inclusió i reducció de desigualtats de Vilassalamar, una moció no resolutiva sobre els serveis d'urgències pediàtriques al CAP de Vilassalamar i dos assumptes d'urgència, la resolució de les al·legacions i aprovació definitiva de l'ordenança del nomenclàtur del nostre poble i la resolució d'al·legacions i aprovació definitiva del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassalamar.
Els catalans viuen 84,24 anys de mitjana, una xifra que no s'havia aconseguit mai i que suposa un increment anual de 0,28 anys el 2024. Són dades del darrer estudi de l'Institut Nacional d'Estadística sobre...
El moviment natural de la població al tancament de l'any passat i que situa l'esperança de vida dels catalans per sobre de la mitjana estatal. Per sexe, les dones viuen més, fins a 86,69 anys, cosa que representa un augment de 0,20 anys respecte a 2023, mentre que en el cas dels homes l'esperança de vida és de 81,64 anys amb un increment de 0,35 anys.
En el conjunt del territori espanyol, l'esperança de vida també és la més alta mai vista i se situa en 84,01 anys.
El Parlament de Catalunya celebrarà una jornada de portes obertes el 6 de desembre per commemorar la seva primera sessió sota la República, unes visites que es repetiran anualment en aquesta data. Així ho ha acordat aquest passat dimarts la mesa de la Càmera del Parlament per poder gaudir de la visita guiada de les instal·lacions el 6 de desembre.
Caldrà inscriure's prèviament la reserva sobre aquest dijous. Les visites es faran entre les 9 del matí i les 6 en punt de la tarda. Segons fons parlamentàries, la cambra estarà caracteritzada amb elements a mida natural d'aquella època i s'emetran els discursos dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys en aquell 6 de desembre de 1932.
A més, l'auditori del Parlament passarà a dir-se Lluís Companys en honor al primer president de la cambra. A l'entrada hi haurà el seu gust i una placa amb el seu nom.
Fútbol. Els clubs de la Lliga ja saben l'hora del partit que servirà per tancar el 2025. Seran els duels corresponents a la 17a jornada de Lliga, el cap de setmana de 20 i 21 de desembre, a més del divendres 19 i del dilluns 22. El Barça visitarà l'estadi de la Ceràmica per enfrontar-se al Villarreal diumenge 21, en l'enfrontament que en principi s'havia anunciat que es faria a Miami.
Els blaugranes es veuran les cares amb el conjunt gruguet al seu estadi a un quart de cinc de la tarda, un horari en què aquesta temporada el Barça ha perdut dos partits i n'ha guanyat un altre. Els de Hans i Flix saltaran el terreny de joc coneixent el resultat del seu màxim rival, que és el Real Madrid. Els blancs jugaran al Bernabéu dissabte a les 9. Pel que fa als catalans, el Girona obrirà la jornada de diumenge en un duel de les dues de la tarda.
contra l'Atlètic de Madrid a Montilivi. L'Espanyol, per la seva banda, jugarà dilluns en el sempre complicat estadi de Sant Mamés a les 9 del vespre. Malgrat això, els horaris podrien modificar-se en funció dels enfrontaments dels setzents de final de la Copa del Rei. A la una, tota la informació local i comarcal a La Crònica, amb Joan Escofet.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Què fas? Estic buscant un regal per al pare, però no trobo res que em convenci. I per què no anem a fer una volta pel barri?
El regal del pare...
Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'Acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països. Acció. L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció.
És l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis d'acció.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, ok i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 6 minuts del migdia, última hora del Parlen de tot aquest dijous 20 de novembre de 2025. Moment, com sempre, els dijous a aquesta hora d'anar al teatre de la veu i de la mà de Joan Hernández Cartellera estrena recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Xamuà.
Bon dia. Ara sí, com estàs? Bé, amb ganes d'anar al teatre i més avui. Els dies de pluja, he quedat a... Jo el dia de pluja tinc ganes d'estar a casa, al sofà i davant d'una llar de foc. I fent torrades i tallant fuet. T'agrada a mi el dia de pluja? No està malament, però és una bona ocasió per... Clar, no aniràs al carrer plovent, te'n vas al teatre. Hi ha gent que li agrada, eh? Hi ha gent que li diu... Avui fa mal dia, diu, per mi fa bon dia. Hi ha gent que li agrada. Per mi també. Hi ha gent per tot. Per mi també, ja saps que la pluja de neu...
Vinga, va, anem-hi. Doncs anem al teatre i direm que tindrem a darrere hora l'Ivan Morales, que en aquest cas ja fa temps que està dirigint obres de teatre. De fet, aquesta que ens presenta va ser un èxit fa dues temporades. Va ser, penso, Premi Butaca, entre altres premis.
I que torna, torna a la sala... Ara va a la sala Gran. No va al Teatre Lliure de Gràcia, no. Ara va a la sala Fabià Puigcerver del Lliure de Montjuïc. Doncs molt bé. Un salt bestial, Jaume. Doncs en breus instants ens anem al teatre i a la recta final de l'espai de la secció. Un moment per l'entrevista. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Comencem els teatres a la Quitània, on es presenta Glòria 27 o el Mita de l'èxit. El Teatre Lliure, doncs el Teatre Lliure de Montjuïc, qui ens donarà l'entrevista avui amb el Dia del Batusi a la Sala Fabià Puigcervé. I al Lliure de Gràcia tenim Little Woman. A la Bequet, a la Bequet Oficina de Vida Independiente, estreno d'aquesta setmana, i Camino de la Salt.
També al TNC, a les sales del Teatre Nacional de Catalunya, tenim a la Sala Gran aquesta Corona d'Espines, que ja fa pocs dies que ha arribat i que està sent un èxit. Corona d'Espines a la Sala Gran. A la Sala Tallers, del mateix Teatre Nacional de Catalunya, Tarsos. I a la Sala Petita, Los Nuestros, una altra de les estrenes d'avui mateix.
A la biblioteca, doncs aquí, atenció, perquè ha arribat el divertimento, que dirien ells, el divertimento del món del teatre. Ha arribat Natal in Casa Copialo. Natal in Casa Copialo, a la Biblioteca de Catalunya, una reposició de fa com 12 o 15 anys que es va fer,
I torna novament. Si no la vau poder gaudir llavors, jo us recomano que no us la perdeu. Una obra simpàtica, divertida i, com no, parlant de Nadal, a la Biblioteca de Catalunya. El Tantarantana, doncs, una altra de les estrenes. S'estrena avui Bambi. Bambi és una proposta agosserada.
L'intèrpret d'aquesta obra, la Candela May, no sap mai en qui farà l'obra. Cada setmana li canvien el protagonista. Sota la història d'Efigènia i Aquiles, ni ells saben de què parlaran, ni ella sap en qui farà la funció. Per tant, 12 funcions de bambi al tantarantana que poden ser molt, molt divertides.
A la Villarroel, la mà, i a la off Villarroel, el desmuntatge. Al Maldà, la paella dels dijous ha tornat i està fent que passis unes divertides sessions si vas fins al Maldà. Al poliorama, Glorious, aquest Glorious sensacional, divertit, aquest musical esplèndid. Al Victoria, una altra posada amb escena del Mago Pop amb Nada es impossible.
A l'Apollo, ara anem als musicals, l'Apollo Tutsi i el Tivoli, el fantasma de l'òpera. El Teatre Borràs, pel davant i pel darrere. El Coliseum, continuen el Tenorio, darrere les funcions. El Versus, un refugi al sol. El Condal, germans de sang. El Goya, la trena.
i el Teatre Gaudí Barcelona, el TGB, Teatre Gaudí Barcelona, Els Malvats. Aquestes són les propostes dels teatres i d'aquí un moment tornem per fer l'entrevista.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
I si fa un moment parlàvem de l'obra d'aquesta setmana, doncs hem de dir que Ivan Morales torna a portar aquell èxit de fa dues temporades, i aquesta vegada no va al Lliure de Gràcia, sinó que va a la sala Fabià Puigcerver del Montjuïc. Bon dia, Ivan. Bon dia, Cristian. Nosaltres bé, que un temps que tornis, eh? Aquesta obra, escolta'm, va causar furor quan la vau estrenar. Què, fa dues temporades, Ivan?
Sí, la temporada va estar oral per tant tornem un altre cop a tenir-lo per la gent aquella que no va poder anar-hi o que al seu moment se la va perdre doncs que aprofiti ara Sí, a veure, realment estem fent és el mateix text i és el mateix muntatge però com que hi ha un gran canvi amb el repartiment hi ha un canvi també amb l'aspecte tècnic i a més la fem amb un espai molt més gran
doncs em consta que la gent que l'ha vist, que ja la va veure a Gràcia i que la veu ara, doncs veu, bé, que fins i tot la dramaturgia ha evolucionat molt. O sigui que també crec que si la gent que la va vibrar quan la vam fer al llibre de Gràcia, crec que també, si la va vibrar molt fort, crec que pot trobar moltes...
moltes diferències en aquest nou muntatge, també. I, a més, amb el teatre, si jo sempre dic, que no sé si estàs d'acord amb mi, que és com els llibres. Tu vas la primera vegada, el veus una obra, i quan la tornes a veure, tornes a descobrir coses que el primer dia no les havies vist, o se t'havien passat per al, o... També és veritat,
que depèn de l'ànim dels actors, depèn de l'ànim teu i també, doncs, inclús, quan hi ha un canvi, com en aquest cas, que hi ha alguns actors que no hi eren a l'altre muntatge, doncs pot ser una experiència molt bona per repetir, eh? Doncs espero que sí, espero que sí. Jo estic molt content i l'equip és brutal. Hi ha uns talentassos impressionants i
I, bueno, jo crec que és una experiència teatral de la qual estic molt orgullós, la veritat. Ahir vam fer l'assetge de Nadal i vaig tornar molt feliç de casa, la veritat. I avui estrena, no? Sí, avui estrena. Avui és l'estrena oficial. Sí, sí, se la faria a Puigcerver. Serà la primera vegada que la farem per un públic que no siguin amics i amigues.
I, clar, ja et dic que és llegant aquell espai, o sigui, realment és... Home, és una sala que imposa. És una experiència molt, molt bèstia. És una sala que imposa, quan entres. Si estàs a baix, perquè mires cap amunt i t'impressiona, i si estàs a dalt, dius, oh, això és immens, eh? És una sala, no sé la cabuda que té, però... A més de fet, o sigui, el José Novoa, l'escenógraf...
ha fet una disposició que és inèdita en aquesta sala. Jo crec que deu ser l'obra amb un espai horitzontal més ample que s'hagi fet en aquesta sala. És solament unes superfícies? A peu pla, tot? Sí, ho fem a peu pla, a la italiana, però ja et dic que és com si fos... M'agrada fer aquesta comparació. T'imagines...
el Cinemascope, no?, aquest antic. Sí, sí, sí. Doncs encara més. Això és vista a visió.
Escolta'm, anava a dir-te, és la, diguéssim, la capacitat de la sala, el format que vam fer quan es va fer aquest teatre, que impressiona sempre, perquè depèn com munten les grades, depèn si és a peu pla, com ara tu dius, penso que no l'he vist mai jo a peu pla, vull dir que quan baixi me la mirarem molt bé, però la muntin com la muntin, sempre impressiona, dius, ostres,
Sí, és una sala que és molt polivalent, té moltes opcions, i això està molt bé, perquè realment tu, si has de fer temporada, pots escollir...
quina és la millor disposició, tot i que és el que t'ho dius. Si la miris com la miris, és impressionant. Això t'ha causat alguna mica de recel, de dir, ostres, massa sala per mi, o ja estàs tu, o tu creus? Una mica de por, perquè jo no tinc aquesta... no tinc el registre, jo he fet sempre...
Jo vaig començar fent un teatre molt íntim, i després sí que he anat provant diferents tipus de disposicions i també he fet un condal, però jo em sento molt còmode amb un teatre íntim perquè és el que la producció m'ha permès moltes vegades. Però sí que jo crec molt amb el teatre com una cosa espectacular i com un ritual col·lectiu que ha de tenir un punt...
doncs això d'espectacle i que quanta més gent hi pugui haver sense perdre la connexió amb els intèrprets, també més catàrtic pot arribar a ser. Aleshores jo tenia moltes ganes de fer una sala gran, i és la primera sala gran que faig,
Però havia de fer-ho amb una cosa que jo tingués molta confiança. I aquesta ocasió ha estat immillorable perquè aquest és un espectacle del qual estic molt orgullós. Orgullós perquè has tingut premis en aquest espectacle, no? I, per tant, és un espectacle que et dona una tranquil·litat. Sí, sí, sí. Mai tens tranquil·litat del tot amb aquest ofici perquè sempre tot pot...
Cada funció és una aventura, sempre pot passar alguna cosa, sempre poden haver-hi i sempre, de fet, n'hi ha accidents. I és així, aquestes són les regles del joc i això també és el que ho fa tan bonic. Però sí que és cert que en una obra que s'apropa molt al que jo volia fer,
el resultat s'apropa molt al que jo volia fer i que, a més a més, ha estat validada externament per premis i pel públic i per crítiques, doncs, evidentment, si això et dona una seguretat. Tot i que ja et dic, jo estava molt content amb moltes coses de l'espectacle que vam estrenar a Gràcia, però també tenia ganes de millorar molts aspectes de l'obra i l'oportunitat de restrenar-la m'ha permès fer...
aprofundir en la feina, perquè nosaltres, la gent de teatre, estrenem quan podem, no quan volem. I moltes vegades, si fos per nosaltres, assajaríem un any sencer, o dos anys, saps? Però en aquest cas, doncs sí, aquesta oportunitat m'ha permès posar el bisturí en escenes que potser no havia pogut atacar del tot com jo volia i anar trobant matisos amb personatges.
Doncs, escolta, nosaltres esperem que això sigui un èxit, perquè ja ho està, ja va ser-ho fa dues temporades, i esperem que aquí també ho sigui, Ivan. I jo anava a preguntar, darrerament l'Ivan Morales en dirigeix, però se't veu poc actuant. Què passa, Ivan? Doncs mira, jo segueixo...
Segueixo obert a fer coses com a actor. Sí que és cert que algunes vegades he hagut de dir que no a algun projecte perquè coincidia amb algun muntatge que jo estava dirigint i això el que significa és que he prioritzat la meva feina com a director. Però ara tinc un parell de sèries que faig papers molt petits a punt d'estrenar i que de fet he participat més...
més que res perquè m'agradaven molt els projectes i tenia moltes ganes de col·laborar i posar el meu granet de sorra, que són una sèrie que escriu una amiga meva que es diu Marta Abassols i amb l'Almonera Monzú, que és la cubionista, de fet, de la meva primera pel·lícula Esports amb mi, i aquesta sèrie es diu Jo sempre a veces la protegeixen els Javis, i ja tinc un paper molt petit,
Però em feia molta il·lusió participar en l'aventura de la Marta, en aquest projecte tan personal. I també una altra sèrie en la qual també he participat ja per una qüestió de militància personal, perquè succeeix el barri del Raval, el Lluís Ravalejar, la dirigeix el Pol Rodríguez, i em feia molta il·lusió participar en una sèrie que articula un relat sobre el barri que jo crec que és molt necessari. Està molt bé aquesta sèrie, també. Doncs escolta, on es podran veure?
doncs encara s'han d'estrenar, rebalajar HBO, i jo sempre, a vegades, la veritat és que no ho sé. Ara mateix no ho sé, però amb alguna plataforma d'aquestes. Estarem, anirem amb compte. Escolta, tornem al dia del Batussi. La gent que ens estigui escoltant pot pensar, mira, estan parlant d'una obra de teatre, però no sabem de què va. Fins a on podem dir? Perquè, clar, jo no m'atreveixo a... No sigui cas que em passi de la ratlla. Aviam, què podem explicar? No.
El dia del Batussi és l'adaptació de la novel·la, de la novel·la de Francisco Casabella. Sí, una bona novel·la. Una novel·la de culte. Jo vaig descobrir aquesta novel·la perquè una amiga lliuretera, la Isabel Sucunza, me la va recomanar, però me la va recomanar ensenyant-me un tatuatge que tenia d'una ve doble. És una obra que genera... La novel·la genera en el seu...
amb el seu fandom una cosa com si fos ser fandom un grup de música amb aquest compromís i amb aquesta passió. I per què connecta tant amb molta gent? Doncs perquè fa un retrat de Barcelona
que en el fons és un mirall de la història recent de tot l'estat espanyol en la transició. És una història que comença en el 71, quan el protagonista té 13 anys i acaba
Doncs l'obra de teatre l'acabem, la novel·la segueix, però l'obra de teatre l'acabem el 86 quan s'anuncia que Barcelona serà la seu dels Jocs Olímpics de l'any 92. Aleshores, clar, aquest ventall d'edats, d'anys, d'espais, d'espais de Barcelona, de personatges que apareixen a la vida del Fernando...
Són un mapa molt interessant que ens mostra aquest relat de la transició, però explicat des del punt de vista dels caiguts i caigudes d'aquesta, de la gent que no va...
accedir a aquest ascensor social promès, aquesta nova Espanya que entrava a Europa i que passava de la dictadura a la democràcia i que van haver-se... i que d'alguna manera van acabar sent com el sacrifici
d'aquest estat, que per arribar a un dia del mañana, del que parlen els personatges, doncs havia de deixar enrere moltes coses, molts valors, molts punts de vista, moltes mirades i també moltes persones. I crec que és molt interessant recuperar
La memòria, la memòria, no? La memòria que a vegades sembla que la tinguem oblidada. És molt important per saber qui som i per saber on anem, no? I en aquest sentit, doncs, el Francis fa aquesta història, que és el seu relat, és el seu punt de vista, n'hi ha molts més, no? També tinc entès ara que estan preparant l'obra de Cavalls Salvatges, no? I em sembla també una...
un punt de vista també molt interessant a recuperar. Però en aquest cas el que se veia fa aquest retrat que molta gent ens ha fascinat i que jo personalment sentia que ens podia permetre articular un relat en escena que crec que moltes vegades el tenim oblidat i que és urgent compartir i que ens ajudarà a saber una mica més
La nostra història, sí, sí, la història. Escolta, precisament en aquella ocasió el Fernando Atienza el va protagonitzar l'Enric Arquer, aquesta vegada no hi és.
el repartiment, però sí que hi ha en Ballard, que ja també hi treballava, i que llavors, si no m'equivoco, penso que era l'amic del Fernando. Sí, sí, sí, totalment. Ara el Ballard, què passa, ser el Fernando? Continua sent l'amic? No, no, no, el Ballard ara fa el paper del Fernando, i he fet una mica aquesta cosa del teatre...
del teatre més clàssic que quan un primer actor no podia fer el protagonista no podia continuar fent el protagonista doncs el segon ocupava el seu espai i és una cosa que em semblava molt maca i molt pertinent en aquest cas perquè necessitàvem algú que conegués l'obra
que la conegués molt bé perquè no entres de zero, necessitàvem algú que tingués el talent, la sensibilitat, el rigor, la disciplina, la vulnerabilitat, la intel·ligència per fer un paper com aquest. I que ja ho hagués viscut, també, no? Era perfecte, sí. I jo estava convençut, com finalment hem acabat comprovant, que seria capaç de donar una perspectiva...
pròpia personal del protagonista amb la seva pròpia fragilitat. I estem molt contents, la veritat és que el Guillem ha agafat aquest repte amb un valor, amb una generositat i s'ha...
Ha acabat sent el capità perquè per mi un protagonista, sigui d'una pel·lícula o d'una obra de teatre, és una mica com el capità d'un equip a futbol. El que porta la batuta, diguéssim. Sí, una vegada surt en el camp, tu ja no tens més a fer com a director, però el capità hi té molt a dir. I en aquest sentit el Guillem és un grandíssim capità perquè dona molt espai als seus companys
però al mateix temps agafa el seu espai amb molta legitimitat. Ivan, no tenim gaire res. Ens queda un minut? Amb un minut què ens pots dir? Què li diries a la gent que ens està escoltant perquè baixi al lliure de Montjuïc i vegi aquest dia del Batusi? Jo crec que la gent que ens escolti, si està acostumada al teatre...
Ha de saber que això no és teatre, això és una missa, és una missa batuciana i que és una experiència i que en 4 hores i 20 minutets, que es diu ràpid, podrà viure tota la vida d'una persona amb totes les seves emocions, amb tots els seus fracassos i els seus triomps i d'una manera...
molt festiva i al mateix temps molt sagrada. I jo crec que... Jo només et puc dir que segurament és la millor obra de teatre que he fet mai. Doncs escolta'm, molts èxits, molts èxits amb aquesta reposició del Dia del Batussi. Ivan, ens veiem al teatre. Perfecte, allà ens veiem. Vinga, una abraçada. Gràcies per estar a Antena de Vilassar Ràdio.
Una abraçada per tu, moltíssimes gràcies. Gràcies.
Doncs vinga, Joana, ja ho tenim, això. Doncs Ivan Morales, que és una persona molt activa, i ell sol pot omplir el programa. Doncs Joana, la setmana que ve, més teatre. Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve, Joana. Adéu, bon dia.
I de seguida escolteu l'entrevista que li fèiem a la Gemma Manyosa. No us perdeu aquesta història, acabat sent un llibre. Amb la Gemma Manyosa enfilem la recta final del Parlant de Tot d'avui. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mira, moltes vegades passen moltes coses a la vida i tothom ho gestiona com pot o com vol. I aquí es posa davant d'un ordinador i comença a escriure, possiblement, la seva vida. I a partir d'aquí això es converteix en un llibre. Un llibre que, en molts casos com és avui, pot ajudar en aquest cas a moltes dones. Avui parlem de Último Destino Belice, guia per detectar red flags i salir viva.
L'autor és la Gemma Manyosa, i a través d'una experiència personal, doncs es va posar a escriure un llibre del qual avui tenim el gust de parlar-ne amb la mateixa Gemma. Gemma Manyosa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs?
Doncs molt contenta de parlar amb tu. Doncs jo també, de parlar amb tu, que m'expliquis totes aquestes experiències, perquè jo sempre dic una cosa, quan un té una bona experiència, no sé, fa una cançó o fa moltes coses, és fàcil venir a la ràdio a explicar-ho, però moltes vegades és una cosa d'aquelles que costa, i aquest és el teu cas, que d'una experiència personal no gaire bona decideixes fer un llibre. Explica'm una miqueta, tot plegat, com comença.
Bueno, a veure, realment el llibre no és la meva història, sinó, més que res, a través de les teràpies i de tota l'experiència que jo vaig viure, tot el dolor que portava dins el necessitava plasmar a...
en algun lloc, i vaig començar a escriure. Però aquest llibre el vaig començar a escriure el 2021. Imagina't si l'he fet i l'he desfet vegades. Aleshores, aquest llibre, més que res, és una guia
és una guia per detectar, tal com diu el títol, per detectar red flags i per ajudar altres dones que estan ficades en aquest tipus de parelles, de relacions tòxiques, que puguin realment, ja puguin veure les senyals o...
que puguin obrir una mica els ulls i que comencin ja a buscar una mica, a trobar aquella llum, no? I la idea és aquesta, però a través de les meves vivences, vaig començar a escriure això, però no és un relat, una autobiografia, no, que va.
No l'has fet i l'has desfet, Gemma. L'has cuinat a foc lent, com es fa a la bona cuina. La bona cuina, saps que necessitem temps i foc lent. Doncs l'has fet així. Però, per altra banda, per contextualitzar, eh? Per què no ho sabeu? Què és un red flag? Què són els red flags? Mira, les red flags són aquestes petites alertes que ens avisen que alguna cosa no va bé.
però que sovint ignorem perquè en aquell moment estem enamorades o perquè volem creure que tot canviarà. A veure, aquestes red flags no són cops ni insults, al contrari, que és pitjor encara perquè no es veuen, són frases, són gestos, silencis, manipulacions subtils i...
I cada vegada que van fent, doncs aquestes senyals et van fent més petita, a poc a poc, fins que al final et sents que ets un zero a l'esquerra, que ja no serveixes per res.
Per tant, és el preludi de, podríem dir, petits avisos per acabar sent una cosa pitjor que una actitud narcisista, que és el teu cas. Ella té una experiència personal amb una relació amb un home narcisista que no deixa de ser aquelles persones que només miren per ells, aquells homes que només volen que la gent els idolatrin amb ells i per ells, i no estan ni per la gent que té al voltant. Per tant, això és una mica l'avançala del que podia ser un maltractament? Exacte, sí, sí, totalment.
Per tant, val la pena tenir en compte aquest reflex, aquestes petites coses, i no deixar-ho passar en el sentit de deixa-ho, té un mal dia, té aquestes excuses. A veure, el perill que tenen aquestes persones és que al principi
i són molt embaucadors t'omplen les orelles de crema et baixarien la lluna et prometen tot però després els fets
és que no tenen res a veure amb el que diuen. I per això tu no te n'adones perquè, clar, tu segueixes aquest, no sé com és en català, el cortejo, no? Aleshores, tu segueixes perquè, clar, una persona així per tu és...
Ostres, és perfecte per tu, és l'home de la teva vida, és l'home que has estat buscant i esperant tota la vida. Però, clar, amb el temps, clar, quan tu et vas enganxant, et vas enganxant, et vas enganxant, i cada cop, i un cop que ell ja et té, aleshores ja canvia, la truita ja canvia.
I tu no ho veus fins que realment ja ha passat un temps, ja estàs a dins, ja estàs... Per exemple, en el meu cas, jo no treballava i també tenia aquesta dependència econòmica cap a ell, que també se li diu violència econòmica. I tant. Si no treballes, on vas si el deixes?
Perquè, clar, perquè després, si el vols deixar, t'amenaça. I, clar, tu sense diners, em amenaces. Què fas? Aleshores, és això que... Si ho haguessis vist o si ho haguessis vist, si me n'hagués adonat, o jo què sé, o abans, quan jo... Clar, abans no hi havia, no es parlava de les red flags i coses aquestes. Doncs, clar, si ho haguessis vist abans o me n'hagués adonat, doncs,
potser hagués posat el fre i l'hagués engegat abans. Però no va ser el cas, jo em vaig deixar embocar i fins que al final ja vaig dir...
vaig trobar una feina i vaig dir, prou. Abans prefereixo viure sota un pont que... Que aguantar segons què, no? Que està amb tu, sí. De fet, has parlat de violència econòmica i d'això n'hem parlat moltes vegades al programa perquè tenim la sort que la jutgessa Vilassarenca, de Vilassar Marlucia Vilés, és la jutgessa d'instrucció que va portar dins el Congrés dels Diputats la llei de la violència econòmica. Per tant, doncs, és un tipus de violència important. N'hi ha molts, eh? Vicària, n'hi ha moltíssims.
Però aquest és un tipus de violència que moltes vegades s'hi veuen agafades per la dependència econòmica de la parella, en aquest cas. I em crida molt l'atenció, Gemma, també, quan dius aquesta violència que no es veu, que tu principalment no la veus, però després, quan la descobreixes, has de fer veure els altres. Tu tens un entorn, sigui familiar, d'amistats, i dir-los que jo estic patint això. Com que aquesta violència no es veu, clar, a sobre t'has com de justificar davant dels altres. M'imagino que la història és una mica així.
Clar, és que depèn a qui li expliquis, no li pots explicar perquè no s'ho creuen.
perquè, clar, davant la galeria, en teoria som la parella ideal, perfecta, perquè quan ens vam separar, i ho vaig començar a explicar, que ens havíem separat, però què dius, no ho hagués dit mai, no sé què, si ell es tractava superbé...
A casa, per exemple, quan és a l'entorn més íntim, ells sí que ho veuen i t'ho van dient, però clar, tampoc no és tan fàcil marxar d'allà.
que has de tenir recursos i has de fer... I encara que els tinguis, Gemma, i encara que tinguis els recursos, evidentment, és trencar una relació que a tu et semblava perfecta i això no és gens fàcil. I tu d'això deixes fer un llibre on...
jo sempre sóc dels que penso, no sé si tu, Gemma, que d'absolutament tot hi hem de posar un gra d'humor. Hi ha coses que costa molt posar-lo, és veritat, però tu l'utilitzes com a recurs en el llibre. Hi ha uns punts d'humor, oi?
Sí, sí, sí, perquè és un llibre que no victimitzo a la dona, que és la víctima, no la victimitzo per res, al contrari, l'empodero, i a qui els deixo ridículs són amb ells. Aleshores, jo tot ho escric amb una espècie d'ironia i d'humor negre, perquè...
hi ha prou pena que portem a sobre de viure això, doncs almenys poder-ho, si ho estem lluitant, almenys posar una mica de tot, d'humor. Jo me n'he sortit, gràcies als professionals i de tot, però també perquè el sentit de l'humor no l'he perdut mai. I m'agrada en riure'm de les...
de les situacions que són així, que, bueno, que no... Que d'entrada no donen per riure, exacte. Que no són agradables, no? I aleshores és això, perquè que vegin que realment, sí, estem en un... Durant aquest procés estem en un pou, estem passant per un lloc molt fosc, però ens podem sortir, perquè jo me n'he sortit, i moltes n'han sortit, i que no som víctimes, som supervivents. O sigui que...
Hi ha una cançó del Trophoblesbian, que diu Los Irrompibles, que jo en un dels capítols parlo que som irrompibles, perquè ens poden doblegar però no ens poden trencar. Doncs sí, senyora, i a més a més de la música també n'has tret una molt bona teràpia. Sí.
Si a dónde voy sin saber qué fui, ya tan solo hago el camino que germina en mí. A los sillotas suerte de verdad, tal como son la tendrán que buscar, eternita humana de mi alienación.
Jo sempre dic que la música és teràpia, Gemma, per tu també ho ha estat, i a més a més un grup en especial, que és aquest, Love of Lesbian, que ha estat una mica teràpia, i que ningú passi per alt, que la Gemma també necessita ajuda, no és tan fàcil com escoltar música ni posar-se a escriure, necessita ajuda, és un camí llarg, dolorós, però que tot t'ha ajudat. Parlàvem de la música, què t'ha donat els Love of Lesbian? Bueno, a mi, ells, les seves cançons han sigut com un respiro.
que quan no trobava les paraules les trobava en ells, a les seves cançons. I en molts moments les seves lletres m'han ajudat a entendre'm i a no sentir-me tan perduda. I per això he volgut que el llibre també sigui un homenatge com la música pot salvar-nos una mica la vida.
Així que, bueno, ells són la meva banda sonora i ja dic, ells han posat lletra a la meva situació. Els hi has pogut dir amb ells o no? Has pogut contactar amb els lòfos o no?
Bueno, vaig estar parlant amb el Juli i li vaig enviar el... Bueno, quan encara era un esborrany del llibre, li vaig enviar i, bueno, li va fer molta il·lusió, però ara que ja el tinc publicat els hi faré arribar, sí, sí. Escolta, i... perquè, clar, jo sempre dic, si tu escrius llibres, ets escriptora, però no és el que et dediques a tu professionalment, no, m'imagino?
No, que va. És la primera vegada que m'he atrevet a fer. És la teva ópera prima.
No és fàcil, això. Ho dieu els que escriviu llibres, encara que sigui l'Òpera Primera, la primera vegada. Realment, sempre hi traieu una mica de ferro, no? Jo ho trobo admirable, totalment, no? Hòstia, em foto escriure un llibre, com si fos tan fàcil, no? Alguna cosa hi ha? Una gema escriptora i amagada per aquí dintre? M'imagino, no sé si de petita o de joaneta, tu t'havies plantejat mai escriure un llibre.
A veure, de joveneta vaig començar a escriure una història, però ja està a mitges. Però vull dir, no, mai no havia pensat que acabaria escrivint un llibre i a més que l'acabaria editant. O sigui, que no, mai no ha sigut una cosa que volia ser escriptora. Xem, ara és el moment d'agafar aquell esquí que tens al calaix, potser.
Sí, ho he pensat, sí. No ho sé, jo t'ho deu com idea, ara, eh? Ara que estàs així, que has agafat a velocitat de creuer, podries agafar... Sí, sí. No, no, no, sí, perquè és un que li tinc molt de carinyo i aleshores el vaig deixar a mitges perquè, bueno, perquè tampoc no hi treballo,
la feina i també vaig començar a tenir les nenes i tot, doncs ja no... Bueno, doncs es va quedar, com dius, en el calaix, no? Però i ara, doncs, m'he posat a pensar, dic, ostres, doncs trauré aquell trosset d'història que tinc i a veure si soc capaç d'acabar-la i a veure què surt, diguem. Gemma, fa molt que va sortir d'aquesta relació, no?
El... 2008. El 2018. 18, 18, això fa 7 anys, o sigui, les nenes ja hi eren. Sí, clar. Per tant, també ho pateixen d'alguna manera, això. Clar, també parlo de la violència vicària. Important, eh? Sempre parlem de violència envers les dones, diferents tipus de violència, però sempre hi ha, doncs, persones que les pateixen a la família, i a més la família directa, que són les nenes.
Perdona, el llibre parlo de tot el procés del que és la relació.
Fins que et causa les seves xarxes, fins que ho passes malament, fins que no té sentit la teva vida. I, bueno, sort que tenia les nenes perquè em volcava amb elles. I després, bueno, també parlo de tipus de narcisistes, i bueno, i fins que al final t'adones del que estàs vivint, i on has de demanar ajuda, també...
que també són capítols que també explico on anar, què has de fer, teràpies, que explico tot el procés de tota la relació. I clar, de tot això, de tot aquest procés, doncs clar, també estan les meves filles. Inevitablement, inevitablement. Doncs també, per desgràcia, també ho pateixen, perquè també, jo per sort...
Jo ho pateixo de rebote, perquè, clar, les meves filles estan amb ell, ja són grans, però igualment viuen amb ell a temporades. Però la gran, per exemple, ja està vivint amb mi, ja no vol estar amb ell. Però la petita va i ve amb ell i amb mi. Però, clar, a mi el que m'expliquen, el que passa aquí a casa, a mi també m'afecta, perquè són les meves filles.
I això, fins que no siguin grans i s'independitzen, el contacte i aquest vincle que tinc amb aquesta persona no es desfarà. Més enllà que és el pare de les teves filles, m'imagino que no hi ha contacte en aquest cas, però més enllà d'això, ell ho sap, que li has dedicat entre totes les cometes del món al llibre o no? No.
No, no ho sap. I si ho sap, si vol ja que se'l llegeixi i si vol també l'hi dedicaré. I que es reflexioni també per ell i totes les persones que fan això. Perquè jo només pensar que pots ajudar una dona a fer això, a fer aquest pas, a tirar endavant, a fer-se valer, que és el que s'ha de fer i tirar endavant, jo crec que els teus esforços de quatre anys d'escriure ja està ben invertint, no? Jo trobo que sí.
Sí, perquè jo sé què és viure dins d'aquest forat i no li recomano a ningú que ho passi. I per això dono la mà per ajudar a qui sigui i a qui realment ho necessiti. I la meva forma, el meu gra de sorra per poder contribuir i per ajudar amb aquestes persones ha sigut escrivint aquest llibre.
Nosaltres, parlant de tot de Vilassar Ràdio, des de la nostra modesta posició, des de fa molts anys, masses anys, el 25N, 25 de novembre, dia d'erradicació de la violència envers les dones, i dic masses anys perquè és aquell programa que ens agradaria no fer-lo mai, però mentre l'haguem de fer, sortirem i lluitarem. Hem parlat de molts tipus de violència, violència obstètrica, violència vicària, hem parlat de moltíssimes coses. I avui també hem volgut...
Escoltant-te, dic, hosti, estem en aquest mes, que això se n'ha de parlar sempre, no només el 25N o perquè sigui novembre, sinó que va molt bé també conèixer aquest nou tipus de violència, aquesta persona narcisista que tens al costat, que va embaucar i només vol que l'idolàtri anar amb ell. Em crida molt l'atenció també per què el títol Último Destino Belice
Doncs perquè, a veure, Belice és una... És d'una cançó del grup, de Love of Lesbias, i és una cançó molt simbòlica per mi, perquè parla d'una mena d'escapada emocional, d'un lloc on recuperar la calma després del caos. I jo sempre he sentit que Belice era aquest lloc imaginari on podia respirar després d'una relació que em va deixar sense aire. I algun dia n'hi has a Belice?
Home, m'agradaria, sí, però a veure... Però és un lloc, per mi, és imaginari, per mi és un lloc que escapo amb la ment, no? És un lloc que amb això, amb aquest viatge, ja només amb la ment ja tinc prou. Però si tinc l'oportunitat d'anar-hi, i tant que aniré.
Amb un to proper, un és ple de petites dosis d'humor, sarcasme i desdramatitzar el dolor i donar força, que no vol dir que no el tingui en compte, perquè l'ha patit i molt, però a vegades també hem de tirar una mirada endavant, no? I per què no mirar endavant cap a Belice? Si cada vez que me quiero ocultar, tú me convieras.
Gemma, on podem trobar el llibre Último Destino Belice, guia per a detectar red flags i salir viva? Doncs ara està a la venda a Amazon. A Amazon poses Último Destino Belice i el tinc tant en físic com en ebook. I m'imagino que vas viral les ventes o no com van?
Bueno, a veure, sóc nova, ningú no em coneix, o sigui que no... Vaig fent. Mira, escolta, jo et dic, eh... Tampoc no he fet aquest llibre per convertir-me com la... Sí, amb nosaltres un ben serrer. Vull dir que no, o sigui que... Vaig fet, o sigui que, mira, els que pugui vendre, però més que res...
Per això, perquè pugui donar un cop de mà, jo ja estic satisfeta. I empoderar algú, com tu has fet en el teu moment també, empoderar-te. Sí, sí, sí. No, no, és que realment és començar el llibre i ja...
I és que ja et baña un aire d'ostres, d'empoderamiento, perquè és que ja començo forta. Sí, sí, val la pena, val la pena el llibre. Escolta, l'escrius, m'imagino, no és una autobiografia, però l'escrius en primera persona, no és novel·lat, és una experiència, no?, que expliques tu.
Sí, sí, sí, però bueno, també parlo de la víctima, perquè a veure, que no parlo tampoc dels meus casos, perquè ja et dic que no és la meva història en concret, perquè no parlo... Parlo de tot i no parlo de res, perquè no parlo de la meva vida. Però clar, són experiències, perquè aquest tipus de persones estan tallats pel mateix patró. O sigui, que aquestes experiències les ha viscut, com les he viscut jo, les ha viscut milers de persones.
I de dones. Hi ha molta gent, hi ha moltes dones que ja m'han dit que s'han llegit el llibre i que se senten superidentificades. Perquè, clar, més o menys és el mateix. Igual obres els ulls a una dona, també, eh? Igual també sap res, però no cal que us sentiu així. Potser llegint el llibre dius, hòstia, a veure, que això tampoc em sona tan estrany, no?
No, no, per això també he fet el llibre, per això, que si estàs ficada en una relació d'aquestes, si t'estàs llegint el llibre, que sàpigues a qui tens al costat.
que hi ha recursos, que pots sortir, perquè quan estàs allà dins et penses que estaràs allà encadenada dins d'una gàbia, encara que estiguis... Pot ser una gàbia d'or, pot ser una... I ja pots estar, i et pot pagar, i et pot comprar-te la millor roba que sigui, però no deixes d'estar dins d'una gàbia. I tu pots sortir-ne d'allà.
perquè pots demanar ajuda i te la donen i ja pots començar a donar els passos.
per sortir-ne d'aquell forat i t'en surts. Costa, plores, ho passes molt malament perquè, ja et dic, no veus la llum, estàs amb un pou fosc i per arribar fins a dalt has de treballar molt, t'has de treballar tu mateixa perquè, clar, l'autoestima la tens pel terra, o sigui que no...
Perquè aquesta persona... Jo el comparo molt com un dementor. No sé si has vist Harry Potter, però els dementors són una espècie d'ànimes que et xuclen la teva energia. Doncs aquest tipus de persones fan el mateix. Et xuclen tot el millor que tens. Perquè no puguis fer res sense ells. Set anys després has pogut refer la teva vida, Gemma?
Bueno, amb parella no, però personalment sí. Parlo això a nivell personal, eh? A nivell personal, sí, i tant. Sí, sí, sí, perfectament. Vaig a... Bueno, com a mi m'agrada... Em agrada molt la música, vaig a molts concerts, tinc molts amics, he dessut amb les meves filles, amb la meva família, vull dir, que ja no és... Inclús la meva cara ha canviat, perquè tenia cara de...
Tenia la cara trista abans. I ara la meva cara ha canviat totalment. És la gran injustícia i seguirem lluitant i donant veu les vegades que faci falta per una vegada per totes erradicar aquesta xacra. Gemma, gràcies. Gràcies per escriure aquest llibre. Gràcies per obrir-te, deixa'm-ho dir així, en canal i ajudar altres dones.
I gràcies per atendre'ns aquest matí i explicar la teva història, que no és fàcil, però si només que serveixi, com dic abans, a una sola dona perquè obri els ulls o perquè realment pugui canviar la vida, dones aquest llibre per venir invertit. Una abraçada ben forta, Gemma, i la veritat, felicitats per la feina feta. I sempre love of lesbian.
Sí, jo més que res us vull donar les gràcies per l'oportunitat, per donar-me aquesta veu i perquè dones com jo que sapien que no estan soles, que ens tenim unes a les altres i que...
i que són supervivents i que poden amb això i amb molt més. I els homes també hem d'estar aquí, que no parlem de vista que això és un problema dels homes i, per tant, els homes també hem d'estar aquí donant el que hem de donar perquè a les dones no us passi això. Per tant, reivindiquem també el paper dels homes en aquesta lluita feminista.
Gemma! Hi ha homes que m'han comprat el llibre, eh? Home i tant! Home i tant! Home i tant! Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, esclar, és que aquesta lluita només s'arradi a canar quan anem tots junts d'una vegada i acabem amb els maltractadors. I així de clar ho diem, i així de clar, doncs, és, perquè no hi ha més. La grandíssima majoria de persones maltractadores són homes. Per tant, els homes hi tenim molt a dins, en aquest sentit. Si hem una abraçada ben forta.
Gràcies. I una altra per vosaltres. Que vagi molt bé. Igualment.
Fins aquí el Parlem de Tot Avui, l'edició de la número 2.252, 2.252 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mani, sinó que us ho mani. Segueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Ens veiem demà, ens escoltem demà, ens ho expliquem tot demà a les 10.98.uf.
Vilaçarradio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Nosaltres demà a les 10 tornem a estar aquí avui. Recordeu, amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilaçarradio amb Joan Escofet i Robert Mazza que ens acosten l'actualitat local i comarcal. Tres edicions avui, no quatre. Tres, una a la migdia, tres i cinc de la tarda, perquè a les set estarem en directe al ple municipal. Com ens inspirem per arribar a la una? Amb xiquilla i seguretat social. Bé, que encara farem sortir el sol avui.
No em direu que no sóc optimista, eh? No em dieu que no sóc optimista. Segura, social i xiquilla, fins la una. Nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar. Que vagi bé. Con todo el alma y la persigo en mis pensamientos de madrugada. Tengo una cosa que me arde dentro que no me deja pensar en nada. Ay, que no sea de esa chiquilla y de su mirada.
Fins demà! Fins demà!
Ese silencio que me desvive me dice cosas que son tan claras que yo no puedo, no puedo, no puedo dejar de mirarla. Y yo le tengo que decir pronto que estoy loquito de amor por ella y que sus ojos llevan el fuego de alguna estrella.
Las palabras se quedan cortas para decir todo lo que siento, fue mi chiquilla lo más bonito.
Sus dos ojos negros se me clavan como espadas. Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas. Como el sol a la mañana. Como los rayos de luz.