Les notícies de les 10.
Primer contacte amb l'actualitat, la policia local de Vilassar de Mar durà a terme una campanya intensiva de control i vigilància de vehicles de mobilitat personal com ara patinets elèctrics i bicicletes a tot el terme municipal del nostre municipi. Des d'avui fins al dia 10 aquesta actuació s'enmarca dins d'una campanya coordinada d'àmbit català i municipal amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i fomentar
Una mobilitat responsable i respectuosa amb la resta d'usuaris de la via pública. Els controls es realitzen, com dèiem, des d'avui, al llarg de tota la jornada i compten amb la participació de tots els agents de la policia local de Vila-Sanamar. Ampliarem la informació a partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
Noves incidències en el centre de control de DIF han fet que s'així suspès de nou en dues ocasions la circulació de trens de rodalies de Catalunya avui dimarts al matí. La primera incidència ha passat a un quart de vuit i ha aturat durant cinc minuts el servei.
però cap a les 8 una nova fallada ha tornat a aturar la circulació de trens fins que s'ha tornat de nou a recuperar en aquest context en principi. Avui es mantenen les mateixes condicions del servei que ahir. D'aquesta manera les línies R2 nord, R2 sud, R11, R16 i R17 presten tot el servei en tren mentre que la resta mantenen trams per carretera.
La R1 circula amb dos trens per hora i sentit entre Blanes i Mataró. El servei entre Massanet, Massanes i Blanes es fa per carretera amb musos posats per Renfe.
El litoral català ha patit en diferents mesures els efectes de la borrasca Harry, que ha deixat danys molt greus a les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona, especialment al nord. Les afectacions més importants s'han produït a les platges del Prat del Llobregat, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat. A més d'aquestes dues últimes ciutats, el col·lector de Llevant es va trencar a causa de la força del temporal i ja s'està arreglant hores d'ara.
i és que el compendi de platges capgirades, elements malmesos, plataformes descalçades, pèrdua d'emplada de sorra o arribada d'abundants residus i de canyes ha demostrat l'agressivitat del temporal Harry. En aquest sentit, l'àrea metropolitana de Barcelona ha tornat de nou a reclamar de manera urgent el Ministeri de Transició Ecològica que impulsi actuacions per tal de reparar, de construir i d'estabilitzar les platges
amb solucions a curt, mitjà i també llarg termini. 3 minuts ara mateix per sobre de les 10 del matí, la Borsa Espanyola continua a l'alça i ahir va arribar números de rècord. L'IBEX 35 ha pujat 1,3% de mitjana i ha tancat en 18.115,2 punts per primera vegada en la història per sobre dels 18.000.
Aquest 1,3% s'ha concretat en 237,3 punts que s'assumaven als 17.880,9 amb què havia tancat divendres, que ja era un rècord. Des de principis d'any, l'IBEX 35 ha pujat un 4,66%. Aquest índex, que pren el nom de l'acrònim Diveria Index, és el resultat de calcular l'evolució de les 35 empreses més grans de tot Espanya en les quatre borses de l'Estat.
que són Madrid, Barcelona, Bilbao i València. A les 11.09, contacte amb la Informació General. Ara, en poc segons, inicia el Parlant de Tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgeri. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al llarg de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant! Som-hi! Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. Mouràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament, però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir. Sí.
La quarta pila per la roba que estigui feta amb el vent. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba de ningú? No, aquest exercici no ho havia fet mai. Nou progòsit de l'Àngels, donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant-te. Què hem de fer ara? Tens feina, guapa, eh?
Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Ei, tu! Sabies que les compres per internet a Catalunya generen tant CO2 i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes en un any? Abans de comprar res, pensa amb el cap i no amb el c***.
Agrupa les comandes i utilitza els punts de recollida. Si esperes un paquet, la llei de Murphy diu que te'l portaran just quan surtis de casa. No surtis i evita desplaçaments inútils. Un altaveu per molestar el veïnat no és urgent. No cal que marquis la casella d'entrega immediata. I sempre que puguis, compra també al barri, perquè la compres en línia, però la contaminació no. Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació.
La ràdio local, sempre amb tu.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Salutacions cordials en directe dimarts 3 de febrer de 2026, endinsant-nos en el segon mes de l'any.
7, gairebé 8 minuts per damunt de les 10. Avui, a primera hora, hem sabut que un problema a les infraestructures d'Adif, la gent d'infraestructures ferroviàries que opera...
A Catalunya, i a tot l'estat, però a Catalunya en aquest cas, ha caigut i ha deixat també sense trens de rodalies, que van recuperar entre totes les cometes del món la normalitat, progressivament. Dic entre totes les cometes perquè normalitat fa anys i anys que no n'hi ha. Ha caigut una vegada més el sistema d'infraestructures de DIF. El que no els acaba de caure és la cara de vergonya
a les persones que gestionen aquest servei ruïnós i que treu vida a la gent que els utilitza. Ho dic així de clar, eh? Treu vida a la gent que els utilitza. Des d'aquí una salutació a les pobres víctimes que cada matí han de patir la inoperància i la incompetència de molta gent al servei d'un tren, digue-li tren, digue-li chapussa, amb perdó.
Perdó, per l'expressió. No per l'expressió, sinó segurament pel barbarisme, eh? Perquè és una xapussa absoluta el que tenim aquí davant i que li fan dir tren i que es fa dir rodalies. En qualsevol cas, es va recuperant aquest servei progressivament i poseu-li tot a les cometes i tots els adjectius que vulgueu del món.
Matí de moment assolellat. Déu-n'hi-do ahir a les 9 del vespre. Això tampoc estava anunciat, eh? No ens ho havien anunciat de cap manera. Sí que hi havia possibilitat d'algun plugim, però ahir no va haver-hi un plugim. Durant una estona va haver-hi una tempesta d'aigua i de vent notable. Amb aquella estona que va caure, doncs, carrers de Vilassar força inundats.
el carrer Sant Josep, el carrer del món, per exemple, hi havia un bon toll d'aigua a la Nacional, inclús alguns emburnals, algunes clavegueres sortien a la tapa, van poder comprovar, i per tant, sorpresa absoluta amb aquest...
petit en quant a estona, i per sort, perquè ja sabem que aquesta és una altra, que quan plou massa estona, també treiem a relluir les vergonyes de les infraestructures de tot arreu. Per tant, estem tots molt preparats per la vida moderna, que deia aquell.
Doncs de seguida marxem cap al centre de referència meteorològica, avui dia assolellat, però atenció, perquè el temps és canviant, i canviant inclús de temperatura. Ho haurem una pujada o una baixada de temperatura al llarg dels propers dies. Això almenys és el que indica la previsió. No deixeu el paraigua gaire lluny, que potser de cara al vespre pot tornar a ploure. Això ens ho certifica o no...
Joaquim Serra, de seguida marxem cap al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmar, des d'allà Joaquim Serra ens fa la previsió del temps de cara avui, de cara als propers dies. De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, un dia més, tot pujant al DeLorean, repassem les afamèrides.
Recordem l'entrevista que li fèiem a en Xavi Tomàs. Ella és un cuiner vilaseneg, ha treballat a molts llocs. El més referent és l'enxaneta de Vilassa de Mar. Ara està treballant a un mercat, amb una xarcuteria. Això ens ho explica l'entrevista, però el fet no és aquest. El fet és que en Xavi participa a unes recreacions vikingues.
Lluites vikingues, tradició, cultura vikinga. I ens ho explica una entrevista que porta a terme Joan Escofet. A les 11 saludarem la Marv i la Major i l'equip dels avis i les iaies. Els avis i les àvies amb la seva tertúlia. Els temes d'actualitat vistos des del seu particular i peculiar punt de vista. A les 12 saludarem la Montse Martínez. Ella és la cap d'un centre...
de cura d'addiccions, addictes solitaris. És el nom de la secció, Àdic Badalona és el nom del centre. Cada 15 dies salvem a la Montse Martínez perquè alterna presència amb la Isabel Caparrós. La Isabel, des de mi, punt exclusius, empresa vileserenca, mi, punt exclusius, ens parla de la moda, la imatge ets tu. Però avui el torn és per la Montse i avui anirem a Sevilla, on també coneixerem un centre semblant àdic Badalona, les maneres que treballen també a la resta de l'estat espanyol. I
A última hora saludarem, com sempre, i els dimarts, l'amic, company, crític de cinema i televisió, Txema La Saga. Amb en Txema, com sempre, repassem les sèries, les pel·lícules... I avui repassarem ni més ni menys que les millors sèries estrenant aquest primer trimestre del 2026. Què ens ve en quant a sèries?
Doncs aquest és el menú. Gràcies per la vostra confiança. Dimarts 3 de febrer de 2026. El meu nom, Jaume Cabot, edició d'avui la número 2.290. 2.290 edicions al magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Doncs gairebé 13 minuts per damunt de les 10. Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El temps...
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Déu-n'hi-do el que va caure ahir, en quant a aquesta poca estona, això sí, pluja i vent, però en qualsevol cas no sabem si avui, de moment lloveix el sol i la temperatura és d'allò més agradable. No sabem, però, si el paraigua també haurà d'estar a l'ordre del dia.
Joaquim Serra, en directe, explica'ns què ens esperen aquesta setmana, en aquest inici de mes de febrer, que sembla que anirà tot canviant, eh?, temperatures i possibilitat de pluja. Joaquim Serra, molt bon dia. Hola, què tal, bon dia. De moment, avui la jornada es presenta tranquil·la, després que ahir tornéssim a tenir precipitacions...
que ahir al vespre descarregaven amb una certa intensitat, com ja indicàvem al matí, però que van durar poc i, per tant, com a molt, van acumular al voltant dels 7-8 litres per metre quadrat en alguns punts del sud del Maresme, com a dada més significativa a Mataró van caure 5 litres per metre quadrat.
D'entrada, la previsió anuncia per avui un dia tranquil, estable, assolellat, les temperatures nocturnes cap a la serrada litoral han baixat, en alguns casos de forma molt clara, com és l'àrea del Mont Negre, on ahir van tenir una temperatura mínima de 7 graus i avui de 3, tan sols, mentre que a prop de la costa, més o menys,
s'han mantingut sense canvis. Les màximes pujaran cap als 17 graus, alguna màxima a les hores centrals del dia, amb vent que bufarà fluix. Situació marítima alterada aquesta darrera nit, aquesta darrera mitja nit, bàsicament, un cop van passar les precipitacions, va entre vent moderat, amb alguna ràfaga forta, sense superar, però, el llindar d'alerta, però sí que arriben als 57-58 km per hora en alguns punts de la comarca,
I això ha fet que la situació marítima estigui molt remenada amb marees de Maragassa, alguns punts de la costa del Maresme Nord, que ha d'anar disminuint al llarg del dia d'avui. En conjunt, forta maró aquest matí i maró de cara aquesta tarda amb mar de fons.
Demà s'espera que torni a augmentar la nubulositat. De fet, durant el matí no es descarta alguna goteta puntual. Sembla que a la tarda tornaríem a tenir domini del sol i de cara al dijous arriba una altra línia frontal, poc activa en general, però que farà que tornem a tenir núvols abundants i la posició d'alguna precipitació de caràcter feble cap al migdia.
poca cosa tot plegat tot això amb unes temperatures que seran força suaus demà i demà passat sota les nocturnes per la presència de núvols i de cara a divendres sembla que el temps s'estabilitza clarament amb unes màximes que també pujaran i com avui arribaran els 17 o puntualment els 18 graus
Doncs Joaquim Serra, gràcies, moltíssimes gràcies per aquesta informació àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorologia de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. 15, gairebé 16 minuts per damunt de les 10.
Un moment, com sempre, aquesta hora per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Un matí que arrenquem amb una nova incidència a Rodalies, anèsima, no sabem si d'incidència o normalitat absoluta en el servei de Rodalies. El centre de control de trànsit ferroviari ha hagut de tornar a tancar, ara ho escoltàvem en el primer contacte amb l'actualitat,
de Vilassar Ràdio al servei de Rodalies avui al matí, segon cop que s'aturava aquest dimarts a primera hora per aquesta incidència en el centre de control de trànsit de DIF. Ara, de mica en mica, els trens van recuperant normalitat, però, evidentment, amb el temps d'espera sensiblement superior a l'habitual. Doncs...
Poseu-li totes les cometes que vulgueu, això de recuperar la normalitat, perquè normalitat fa anys que no n'hi ha, ho repeteixo i insisteixo amb el mateix que he dit al començar el programa, ha caigut el sistema i el que no els acaba de caure és la cara de vergonya a aquesta colla d'incompetents que hi ha al capdavant d'aquest servei ferroviari. Opinió meva, eh?, la compro i us la regalo, eh?, si voleu, i a qui no li agradi, doncs em sap molt de greu, però és que no puc sentir més que ràbia, per sort ja fa anys que no haig d'agafar el tren a diari, per molta sort, però sí que, doncs, hi ha moltíssima gent...
com el que podem qualificar de víctimes en aquesta agenda de dependre d'un sistema d'incompetents. Perquè això, Joan, costa molt d'entendre que cae de dia que caigui el sistema, que cae de dia, ara a llarga distància, ara a mig, ara a Rodalies, que costa molt d'entendre. Llavors, si cau cada dia...
Cony, que hi fotin solució. I sí que un dia, dius, escolta, a tots ens pot passar un dia, l'emissor se'n pot anar i nosaltres no podem fer ràdio. Però si caigués cada dia, vols dir que no hi hauríem de posar solució? I mentrestant, els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, doncs, un dia més, sense cap mena d'incidència. En fi. Molt bé, Joan, va! Començar així no seria començar amb una notícia bomba, no?
No, no, no. Però sí que tenim notícia bomba. Ah, què dius ara? A veure, va. Un jove de Toulouse, de 24 anys, va ser ingressat dissabte a la nit a l'hospital. Sí, pobre. I formava la De Pets de Midir, que és un diari... La De Pets de Midir, eh? La De Pets de Midir és un clàssic, eh? De la premsa regional francesa.
I clar, es va presentar a l'hospital i els metges van haver de trucar als artificiers. No, espera, espera. Cal que posi alguna xintonia en especial? L'imbècil del dia se'ns queda curt. Resulta que a l'home... Els artificiers, perquè el tio va entrar a urgències? Va entrar a urgències. Ai, ai, que m'ho imagino. Nit de dissabte a la nit. Ai, ai, ai. Veu que el bon home va trobar un projectil de 1918, una granada... Sí, sí.
de la Primera Guerra Mundial. No, no, Joan, no m'ho diguis. I amb una juguesca amb amics, allò de a que no tienes huevo, a que sujetame el cubata... Aquestes frases que comencen a anar a que no poden acabar a urgències. Un projectil de 20 centímetres que es va introduir, diguéssim, per dir-ho d'alguna manera, com si fos un supositori. Exacte. A lo bèstia. 20 centímetres de llarg i ven cap a dentro. I va arribar a l'hospital. Tu imagina't també els metges. Jo li deixo.
Has de posar la teva vida en perill perquè l'imbècil aquest, perquè no pot tenir més nom que imbècil. S'ha fotut aquest projectil pel cul. Van trucar els bombers del departament de l'Alta Garona i, en fi, van aconseguir extreure-li el projectil d'aquest home... Els artificis o els mitges? Que segurament és trist perquè serà l'home més famós de Tolosa.
Tothom voldrà xerrar amb ell. Aquest home haurà de marxar a viure a Pontevedra. A qui li va treure? Els metges, els artificiers o els bombers que ho fan de tot? Els bombers pobres també els toca fer. Només els faltaria operar ja. Va ser un 50-50, eh? Els bombers van mirar... Ai, els bombers, els artificiers, van mirar si hi havia càrrega explosiva. També... A veure com han de mirar. És que clar...
Corta el cable rojo, joño. Hòstia, hòstia. Però et dic una cosa, eh? Jo no sé si és un A que no o és un Mira que m'he trobat, què faig amb ell? I algú li veia fotut el pel cul. I ho va fer literalment. I ho va fer, vale, vale. I bon minyó, bon minyó. En fi, Joan. Notícia bomba, eh? Sí, sí, notícia bomba. Poc ens passa. Quin seria el titular? La realitat supera la ficció, eh? Quin seria el titular? Notícia bomba. Podria ser notícia bomba. Podria ser diarrea explosiva.
Això hi ha cadascú que s'ho amaneixi com li vingui de gust, eh? I després d'aquest personatge de Tolosa, doncs des d'aquí, des del poc... Jaume, torna.
És que no em vull imaginar l'estampa. No, no, és que... Segui aquí un moment i esperi. No, no, seure no mou. Que fa tic-tac. Sí. Que fa tic... M'estic fent tic-tac a sobre. Escolta, un cop hem enllestit ja aquest bon amic ja del nostre programa, aquest jove francès,
Doncs una abraçada als gironins i gironines que amb tota la il·lusió es van comprar a un preu de 120 euros la samarreta de Marc-André Tristegen. Hòstia, i Déu. Haurà jugat poc aquest home. S'ha lesionat. Sembla que d'una relativa gravetat. Sembla que al Mundial se li acaba al porter alemany. Segurament no tornarà més a la Girona.
Estan parlant que facin la seva recuperació a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, però clar, sembla mentida aquesta situació, certament desagradable pel jugador, pels aficionats del Girona, pels aficionats de Montero.
i per la porteria, perquè tu ets l'entrenador, tu ets Mitchell i expliques un conte de fades a Gazzaniga, el porter argentí, i ara, clar, has de tornar a buscar Gazzaniga i dir-li, no, no, tot allò era broma. Sí, i ahir faltaven 3-4 hores per tancar el mercat de fitxatges i es va denunciar que Ter Stegen no podia jugar tota la temporada i estàvem buscant un porter que devien trucar fins i tot aquí, al Vilaçà, a veure si hi havia hagut un porter. En fi, va, Joan, més coses.
Doncs sabem per Maica Navarro, la periodista de successos a la Vanguardia, que els Mossos d'Esquadra estan investigant dos robatoris a casa de dos jugadors del Barça. Serien Pau Coversí i Joan García, cadascun dels quals haurien robat objectes valorats.
en uns 6.000 euros. El porter del Barça va passar presumptament el 10 de gener aquest enrobatori, que es van endur unes joies quan era l'Aràbia Saudita per la final de la Supercopa d'Espanya contra el Real Madrid, i es veu sempre, segons Maica Navarro, que a Covarsí li van robar un rellotge d'alta gama el passat 30 de desembre, justament el dia en què el Barça tornava als entrenaments.
Doncs, Covarsí, tiquetes que Joan García, el porter, Joan García, viu amb la seva parella, Covarsí viu amb la seva germana a Barcelona, els pares viuen a Girona, a Estanyol, Estanyol, i ell viu amb la seva germana a Barcelona. Vaja, doncs vinga, va. Doncs mira, m'ha acabat amb dues notícies d'esports, però com diu la dita, no hi dos sin tres, eh? Clar. Tenim una tercera que jo crec que et farà molta il·lusió. Ai, ai, ai.
S'ha tancat el mercat de fitxatges. Ah, mira. A l'Ibisa, que juga a la primera federació... Aquest equip que va entrenar al Vilaceret, en Rubi. En Rubi va entrenar a l'Ibisa. La Ibisa ha fitxat un nou porter.
porter que ve de la illa de Reunion, per lo tant, en principi, ha de tenir nacionalitat francesa, perquè és una de les colònies Allende, que es diu, i no és broma, no és intel·ligència artificial, és realitat, es diu Tao Paradovsky. Tao Paradovsky. Aquest home havia de ser... No és un aptònim. Això és l'aptònim al quadrat. Exacte.
A més a més, Tao, es veu que a l'home li van posar Tao, perquè els seus pares eren molts seguidors d'una sèrie de dibuixos animats, nipona, en què el protagonista era un tal Tao, qui ens escolti i tingui més dades, doncs potser ens ho podria fer arribar. Si els teus pares haguessin posat a ver, Jumayo, a tu, per exemple. I Paradovski és absolutament espectacular. Extraordinari. És l'heptònim que no es pot superar. És a dir...
Mira que hi ha un nom d'un porter aquí a la Lliga Espanyola que em sembla que és el Sevilla. No, no, em sembla, no, segur, és el Sevilla, que es diu La Jodimos. Sí, no, en Sevilla sí. Sí, sí, que no s'escriu bé, La Jodimos, però... No, no, no, però la pronúncia... La pronúncia és La Jodimos. Que també els locutors es recreen el cognom, eh? Home, i tant. Toca la pila d'una vegada i el nombren 19. 19. Però m'encanta...
Para Paradovski. Atura la pilota Paradovski. En català seria Aturovski. Aturovski, Aturovski. Sabem que a Eivisa es parla català perfectament. Aturovski o Paradovski. Volem què posa la samarreta del jugador, eh?
Ell té problemes, Paradouski, no pel cognom, sinó perquè és un porter relativament petit, és un home que només fa metre vuitanta, la qual cosa amb la moda actual de porters molt grans... Sí, de dos metres i mig. Joan García, Tibor Courtois, Digit Donaruma, etcètera, etcètera. Doncs, el seu metre vuitanta és considerat un porter petit, però Paradouski assegura fer honor al seu nom al camp de l'Ibisa i...
Paradosky, vinga! Va, Joan! Entrem en el Tillorian, perquè darrerament estem parlant molt tu i jo de...
del dia que va morir la música. Parlàvem, doncs, de l'accident d'avioneta de Buddy Holly, Ritge Balans i de Big Booper. Doncs, era avui. Avui és el dia que va morir la música, un 3 de febrer de l'any 1959, quan l'avioneta en la que viatjaven es va estavellar, en un camp nevat d'Iowa.
Richie Valen, Buddy Holly i Joan Big Bopper. I també anava... Hi havia d'anar, ho expliquem sempre, hi havia d'anar... en Belmont, de Diamond de Belmont, i no va vulguer anar. No va vulguer anar. Jo en aquesta avioneta no pujo. Es va salvar, perquè a la carretera sempre diem que els promotors d'aquella gira, perquè estaven tots quatre de la gira, van dir... Eh, això no para, en busquem tres més i seguim la gira. I van seguir la gira, és que...
Impensable. I deixa'm remarcar també, clar, parlem d'aquests tres monstres de la música. Roger Peterson era el pilot, eh? 21 anys. I tant, i tant. Per a la vida no es parla normalment de Roger Peterson, doncs creiem que és de justícia, perquè també és una vida, al cap i a la fi, és una vida com la dels altres tres. Igual, igual, igual. Ni millor, ni pitjor, ni diferent. Igual.
Vinga, va, Joan, més coses. Per cert, sembla que el fred és fora, no? Sí, la candelera plora, el fred és fora. Però ja hi van dir, no, no, però aquest any no es complirà. En canvi, als Estats Units la... Què diu la...? La marmota Phil va anunciar sis setmanes més d'hivern. Vinga. Es va veure l'ombra de la marmota ahir.
I van dir, vinga, sis setmanes més, no? Sis setmanes més de fred als Estats Units. Ens donem el 1973, quan Eln John, segurament amb el seu àlbum més roquer, dominava el món amb el seu rock del cocodril. I remember when rock was young Me and Tildy had so much fun Holding hands and skimming stones And I know
Que gran, que gran, Elton John. Amb una de les seves múltiples grans cançons, eh? Cocodrill Rock. Cocodrill Rock dona pas a... El 3 de febrer de 1979, Carpeta Tiquismiquis, número 1, Blondie, amb el seu cor de glaç, cor de vidre. Carpeta Tiquismiquis, que és la carpeta que compartim en Joan Escofet i jo aquí sobre els que, amb el nostre criteri, creíem que no se'ls ha fet prou justícia en el món de la música. Blondie!
Vinga, va, Joan, més coses. I a l'any 1990, tal dia com avui, Sinit O'Connor ens deia a tots que res es pot comparar a tu, Jaume. Oh, grandíssima. Sinit O'Connor, nothing compares to you. Holy Sinit.
Res comparable a tu, Joanet, res comparable a tu. Nothing compared to you. Una del migdia, 3.57 de la tarda, rima de Cineto Conor. Què servir avui al Crónica? Doncs molt ràpidament avisarem de la campanya que inicia avui fins al 10 de febrer la policia local de control de patinets, perquè entenem patinets elèctrics,
I també, tenint en compte la nova caiguda de Rodalies a primeres hores d'aquest matí, anirem a parlar amb alguns dels companys taxistes de Vilassar de Mar, que ens explicaran si aquests dies han tingut molta feina o no, quin ha estat el viatge estrella i si ha repuntat, doncs això, la feina. Avui acabem amb Cinet i Blondi, eh? Blondi i Cinet.
Joan Escofet, escolta atentament a la una al migdia 3.57 de la tarda i demà, un quart d'onze, tindrem el luxe de tornar-te a saludar de baix a dimecres, tu. Sí, sí, doncs ara em poso les pas a vikinga i recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa. Gràcies, Joan, i escolta una cosa, no te'n vagis molt lluny perquè entrevistes a Xavi Tomàs. Ens vestim de vikings.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan esculls Peix Local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'hem fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada.
M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder.
Un blog i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor.
Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegi, al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Març. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia, Jaume, ara quan escoltis la veu del nostre proper convidat, segurament que et sonarà, no només a tu, sinó a tota la nostra audiència. Entrada, només direm que és un home fet, forjat, a ferro i a foc. I si, a més a més, li agraden els fogons, i és la protagonista de la nostra ben tornada secció de Cuina amb Història, Jaume, ja saps per on anem, l'amic Xavi Tomàs. Xavi Tomàs, molt bon dia.
Molt bon dia. Home de foc i ferro, segurament permet amb la modèstia, però una de les millors descripcions que es poden fer de tu, eh? Sí, sí, el mateix, a nivell professional i per gustos i aficions, sí, sí. No vaig trobar millor manera de definir-me.
Volem parlar precisament d'una de les teves aficions, una afició que crida molt l'interès. És curiós un vilasserenc que estigui apostant, fem un petit espòiler, per aquestes recreacions històriques, però no us penseu que siguin recreacions de pa sucat amb bòli, sinó que són recreacions molt ben fetes i molt argumentades. No sé si dir-ho de la vida vikinga,
No sé si seria correcta l'expressió, m'està mirant ja ja amb una cara de potser viking que no és correcta, però ara en parlarem. Però abans de tot, Xavi, d'entrar en aquesta afició curiosa, fes-nos un petit resum de la teva trajectòria professional. Dic petit perquè ens coneixem, sé que és extens, aniríem fora de temps, un petit resum, sisplau.
Doncs jo, a nivell professional, la meva família, jo soc carnisser de tercera generació, sempre ens hem de dedicar a la carn, també a la xarcuteria, als embotits, i això és el que he estat fent tota la vida. A banda d'això, vam muntar un restaurant amb els meus pares, ja fa molts anys, el 2001,
vam tindre un restaurant que bàsicament també es basava en carn i embotits durant 13 anys. Seguidament d'això, doncs ja vam tornar al món de la xarcuteria i de més, i és així jo com vaig conèixer la meva companya, l'Anaïs, amb la qual vam començar a treballar junts, també a xarcuteria, i com la boïda pot donar moltes voltes, no sé com vam acabar muntant un restaurant per treballar perquè hi treballessin els meus sogres, l'Andrés,
i la Maria José, i, bueno, és un petit restaurant, podeu conèixer els vilassarans com l'Anxaneta, que ja sabeu que estàvem aquí al costat de la ràdio, i vam estar un bon tou d'anys, al principi era un projecte molt, molt petit, que era, simplement, la idea era que fos un espai on l'Andrés i la Maria José es poguessin jubilar, però al final va anar creixent, creixent, creixent, i ens va acabar absorbint a tots, i hem estat aquí treballant anys i anys, i amb molts esforços, però molt, molt contents, perquè realment Vilassar ens va acollir
Doncs superbé i a dia d'avui l'enxaneta és un monstre, va créixer moltíssim, vam canviar d'ubicació però vam mantindre tota la gent i estem encantadíssims i creiem i volem creure i sabem que la gent també està encantada amb nosaltres i molt feliços. Jo vaig seguir també el meu camí.
Volia seguir a les brases i d'alguna manera em va sorgir l'oportunitat de... em van fitxar com a xef de brasa en un projecte molt maco, molt gran. Un restaurant, també podeu conèixer els vilassarencs, la UPA. Jo era un monstre molt bèstia, però jo vaig poder treure totes les meves armes i dedicar-me en cos i ànima a la carn. Però ja no com a carnissi, sinó com a xef de brasa.
allà vaig estar als càrrecs d'aquells fogons, d'aquelles bras, d'aquestes graelles, amb un general excel·lent, amb una carn, doncs la que sempre he treballat i m'agradava poder portar a la taula pels comensals, i vaig estar així durant dos anys, he estat així. I ara, doncs, he tornat una mica a la segona línia, a la xarcuteria i a la carnisseria, i segueixo treballant el mateix producte, però des de les nostres botigues tinc dues botigues,
amb la família, que es diuen tot i bèrics, un està al mercat del Mas Nou, dins del mercat del Mas Nou, tot i bèrics, i l'altre està davant del mercat de Sagrada Família, a Barcelona. No estem al mercat, estem a la porta. I aquí és on estic ara, aquí a l'enxaneta de tot arreu, fent una mica de... I ara aquí a Vilassa Ràdio, que també és...
Anava a dir una mica, bastant casa teva, i ets un malalt amb totes les cometes de la història. De fet, una de les seccions que tenim aquí al nostre matinal, anem parlant de tot, és la cuina amb història. Expliques receptes sempre ben sustentades i argumentades amb algun fet històric.
Una altra manera de fer una mica un programa de cuina, no? Anar a buscar una mica les arreus, Xavi. Sí, la idea de la cuina amb història, també ens agrada dir-li cuina de la trinxera, no és perquè anem a buscar l'arrel d'on ve totes les coses, no? I al final, buscant, buscant, t'acabes adonant que les cultures totes venen d'algun lloc i a poder no som tots tan diferents.
o tenim unes arrels comunes i és una mica el que ens agrada explorar. Sempre, a més, el dia a dia t'obliga, a qui li agredi la història, la geopolítica, la realitat del nostre món, t'obliga a estar una mica en peu de guerra i estar molt atent al que succeeix al món.
i és inevitable acabar fusionant la història amb els esdeveniments que veiem, que vivim a dia d'avui, i les contradiccions que vivim a dia d'avui, i les grans mentides a vegades que ens explica un sistema potser que no està a l'alçada de la humanitat ni del seu llegat. I amb la cuina ens passa tot el contrari, la cuina ens porta a les arrels, ens porta a un punt comú, perquè el bo que tenim és que tots tenim llengua, i tots gaudim del menjar, d'una manera donada tots el gaudim.
I és molt bonic veure com aquestes receptes que poden vindre des de l'altra punta del món, doncs, imaginar que la mateixa recepta la podria estar gaudint o l'hagi gaudit una persona fa 5.000 anys. Aleshores, això és molt bonic pensar que la cuina uneix a tots i és una mica la vessant que hem acabat donant al programa o que he agafat.
per si sola, perquè al final és una cosa orgànica que no estava pensat així, però així ha acabat sent. I sempre amb moltes anècdotes, no ho sé, m'ho invento ara, qualsevol plat, les sustentes i les argumentes, a part de donar l'explicació per qui ho vulgui fer a casa seva, doncs sempre alguna anècdota històrica, alguna curiositat que fa...
m'invento, eh?, que una simple sopa de farigola per dir a algú, si la fas, puguis arribar a pensar, o si te la menges, d'on ve, no?, per exemple, aquest plat, que ja et dic, se m'acaba de córrer, eh? Sí, sí, i tu sempre es fica el mateix exemple, a aquella persona, el primer que se li va córrer és menjar-se una osta crua, no?, quina era aquella necessitat, no?, doncs, escolta, i si ho busquem a dia d'avui en el món de la informació, podem arribar molt, molt lluny, no?, i aleshores, quan comences a rascar,
És això, si també tens afició per la història i el perquè de les coses, vas tirant enrere i van sortint anècdotes que és que crec que estan molt oblidades i són superinteressants i hi ha algunes que són molt simpàtiques, altres que són autèntiques barbaritats i altres que expliquen un perquè d'una cultura i ens ajuda a entendre la manera en què s'ha concebut la nostra forma de menjar o com es menjava aquí i allà i les peripècies a les que la societat i la humanitat s'ha vist abocat
Sempre t'ha agradat? Sempre t'ha cridat l'atenció a la història, Xavi? Sí, a mi sempre, d'alguna manera, els temps passats m'han apassionat sempre el perquè de les coses i com hem anat evolucionant com a societat i així sempre m'ha agradat molt.
Doncs arran d'això parlarem d'aquesta afició. Abans, deixa'm desvelar un secret, no ho hem parlat abans, però un dia el teu sogre em va ensenyar unes fotos d'un casament i vaig quedar absolutament esturat per la perfecció del que vaig veure en aquelles fotografies del casament del Xavi Tomàs i la seva companya, l'Anaïs. Explica a l'audiència què és el que vaig veure en aquelles fotos.
No sé quines fotos pots haver vist, però m'ho puc imaginar. Va ser una boda de cachondeo total, vam fer una boda vikinga, però al final era una boda basada en la recreació històrica, això va venir una mica més tard. Era una boda d'estil d'estètica vikinga, però en essència era una obra de teatre de les Monty Python. Aleshores vam fer...
volíem que fos una festa, volíem que fos molt nostra cap dels dos teníem intenció de casar-nos d'una forma convencional però en canvi fer una festa grossa que ens identifiqués i que digués molt de nosaltres sí que ens feia gràcia i va anar creixent, va anar creixent és que és molt difícil d'explicar sense veure-ho però era una boda vikinga on jo vaig entrar a l'altar amb ma mare com si anessin cabalcany i ens anaven tocant els cocos per darrere dos pages allò com els Monty Python exactament fent que anàvem a cavall
I després, imagina com va ser tot de sonat, que ens va acabar a casa amb Darth Vader, que era el meu sogre, que es va acabar traient el casco per dir jo soy tu padre, no? Al final tot era un... Però a més la recreació dels vestits, com a mínim la fotografia que vaig veure jo, estava molt ben parida, eh? Sí, sí, absolutament. Això ja...
Aquí és on va començar una mica la meva excusa per poder anar entrant, anar fotent la puteta al món de la recreació. El que passa és que el món de la recreació, tot i que sembli que ho sabem tot sobre la història, no sabem res. Per què? Perquè cada cop es va averiguant més. Aleshores, sempre vas indagant i vas veient que és molt vast, que hi ha molta informació, i això és el que, com a mi, com a molts recreadors, ens empuja a seguir investigant i seguir endavant. Doncs ara anirem cap a aquest apartat,
T'ha agradat la manera com ho he introduït, eh? No pensava que em traguessis la meva boda. Escolta, recordes el menú? Va ser un menú viking o va ser un menú normal? No es va arribar al pressupost. Nosaltres vam fer tot de carn i vam fer tot d'embotits i de formatges i de pernils i de tot, però després el menú va acabar sent fideu i pollastre.
Una cosa bonica de veure és el Xavi Tomàs, ja he tingut l'oportunitat de veure'l, lluitant contra el foc, contra la graella, amb talls de carn, també peix, amb foc, amb ferro, per això ho dèiem al començament, amb carbó, i a tu t'agrada embrutar-te i cremar-te, eh? Allà ets feliç, eh, Xavi?
Sí, sí, la veritat és que sí, perquè penso que és la forma més primària de cuinar foc, ferro i carn o peix a una graella oberta, a l'aire lliure, amb una font de calor com és el carbó, que canvia la intensitat, a l'aire lliure, canvia la temperatura, canvia l'aire i tal, has d'estar lluitant constantment contra el que estàs cuinant d'alguna manera per veure què està passant allà dins i intentar que surti de la millor manera possible. Quan estàs intentant fer un bistec o un tall
D'un dit de gruix, ja saps el que t'enfrontes. Quan tens peces totes de diferents mides, de 1,800, 1,700, 1,500, un turbot de 2 quilos, un rap de 3 quilos, coses totalment diferents que entren a diferents punts de temperatura, has de jugar i has de lluitar molt.
per mi em sembla una forma molt primària i molt maca, i a més amb les tècniques i el coneixement que ens han donat els bascos o que la gent del País Basso se'ls ha reconegut la forma de cuinar, doncs jo per mi amb molt d'orgull he cuinat a la seva manera. Doncs reprenem el Vila Seren a Xavi Tomàs. Xavi Tomàs dona el Cibull al seu sogre, l'Andrés D'Arcebeider, i a partir d'aquí, suposo que ja el coquet el teníem, fem un pas endavant en aquesta recreació històrica...
i que ara n'explicaràs, perquè a vegades, desvetllarem un altre secret, arribes a la ràdio, a Vilassar Ràdio, totalment nefrat i amb cops i trompades, i resulta que ho expliques amb un somriure què consisteixen aquestes ferides de guerra, mai millor dit, amb les que ens vens a veure a vegades.
A veure, s'ha d'entendre el context en què succeeix això. Jo faig lluita vikinga dins del context de la recreació històrica. Es pot fer recreació històrica sense combat, però en el meu cas, el meu grup és un grup de recreació històrica que té un vessant de pròpiament només recreació i l'altre de recreació històrica però amb combat. Aleshores, nosaltres el que fem és recreacionar el període entre l'any 1000
entre el 800-900 després de Cris i l'any 1100, que és el que es coneix com el període de l'època vikinga, l'era vikinga, i nosaltres representem els pobles del nord d'Europa, ja siguin escandinaos, ja siguin el que es deien els northmen, la gent del nord. Aleshores, les nostres vestimentes, tot el que nosaltres portem,
i fem servir, tot està basat 100% en troballes arqueològiques. Això és el que seria la recreació. La forma de vestir, el que menjaríem, les eines que fem servir per cuinar i per menjar, tot això pertany a la recreació històrica. Però va donar que va sorgir una gent que volia recrear les batalles, i aquestes batalles les pots recrear de dues maneres. O recrees com va anar una batalla i qui va guanyar, o simplement estableixes una espècie d'esport per fer una lluita i a veure qui guanyarà. Aleshores,
Nosaltres fem servir armes
de ferro, armes de veritat, basades en els allavors arqueològics, les armes que es van trobar en el seu moment, però, òbviament, com estem fent servir ferro, hem d'establir un sistema de lluita, un sistema de normes perquè ningú es faci mal, ningú prengui mal. Sí, és cert que jo puc arribar a moltes nafres i a molts cops, però són uns cops que, òbviament, està jugant amb ferro i el ferro deixa marca, però són uns cops sempre molt controlats. És un tipus d'esport on s'estableix un sistema de punts
per fer servir mitjavals armes del període bequinc, que siguin iguals, però, òbviament, són, com es diu, sense esmolar, òbviament. Les formes de les fulles ja també s'arrodoneixen perquè no puguin treure un ull. El gruix de les fulles és més ample perquè, tot i que no tinguin fil, no puguin fer un tall, etc., etc., etc., i es fa...
buscant la manera de lluitar de la forma més segura possible amb un sistema de punts, com si fos el futbol, qualsevol esport que té les seves regles. Ara, si és cert, podem considerar que és un esport de contacte i ens contactem amb ferro. I el ferro, un cop de llança, una llança de dos metres que t'enganxa des de tercera fila, doncs si t'enganxa, et pot enganxar bé. Entén, però, que l'esportivitat, 100%.
Fair play absolut, absolut. O sigui, no hi ha una mala cara mai. Nosaltres tenim la sort de formar... Nosaltres som Brocarlac, som un clan, per dir-ho així, un clan viking. La nostra seu és a Barcelona. Però nosaltres formem part d'un grup molt més gran. Hi ha altres grups de recreació històrica vikinga també a Catalunya i d'altres períodes. Per exemple, a Catalunya potser el grup de recreació més important que hi ha és recreació romana.
Òbviament, perquè aquí tenim, perquè ens pertany molt, la nostra terra, tota Tarragona i demés, ja ho sabem tots, Barcino, tot arreu, aleshores hi ha grups molt potents, però nosaltres fem regressió vikinga. Aleshores hi ha altres grups que ho fan, però nosaltres formem, som dels pocs grups d'Espanya i de Catalunya, que formen part del que es diuen els vikings de Jonesburg. Jonesburg és una associació de clans vikings, de grups que fan regressió històrica per tot el món.
Aleshores, el bonic que té el nostre grup és que nosaltres ens podem moure per tot Europa a anar visitant els nostres germans d'armes i fent sortides per fer entrenaments, per fer dies de recreació, per fer lluites de recreació, i així durant tot el calendari, durant tot l'any,
ens anem movent. Per què? Perquè quan nosaltres anem a Holanda a lluitar l'avent que organitzen els holandesos, ells tenen a bon fer, quan fem el nostre a Barcelona o a Catalunya, vindre el nostre. I aleshores, tothom, arreplegant els quatre quartos que tingui, cadascú amb les seves possibilitats, fa els esforços per anar movent-se. A mi la recreació m'ha donat moltíssim, en aquest sentit. Perquè, primer, que m'ha generat una nova família, perquè els germans d'armes i les germanes d'armes, ojo, això que quedi clar, no som...
Els vikings parlem en plural i amb els dos, amb tots els gèneres possibles. Nois, noies, tothom ho fa. I tothom lluita, qui vulgui. Doncs ens movem per Europa i fas una comunitat de germanor molt gran amb els teus germans d'armes i germanes, però després també amb aquells altres clans de tota Europa, els que vas a visitar i amb les que comparteixes lluites, menjars, riures i converses mig anglès, mig català.
Que xulo, i quins llocs heu visitat? Des que jo formo part, per exemple, jo soc una persona que treballa molt, molt, molt, ja ho saps tu, la restauració és molt exigent, però d'alguna manera o altra he acabat podent visitar, he anat al nord d'Alemanya, he estat ja a Itàlia un parell de vegades, he estat a França, he estat a Dinamarca, a Esleten, l'event de recreació més gran vikinga, més gran del món, molt maco,
I ara per ara, també al nord d'Espanya també hem anat. És un no parar. Ara al febrer ens anem a Holanda, a Eindhoven, a recrear amb el grup d'Ulvescar. Bé, és...
I segurament vas aprenent, perquè evidentment nosaltres tenim aquesta formació, però clar, poder viatjar i veure altres grups, altres germans d'armes europeus, que també han fet la seva recerca, la seva investigació, m'imagino que és un punt de trobada que deu ser també una sorpresa cada cop, o com a mínim aprendre alguna cosa més, no?
Sí, per descomptat. A més d'aprendre a lluitar, bueno, de fet, aquest dissabte, dissabte passat, van vindre dos italians, són dos dels millors lluitadors del món, a fer-nos com unes masterclass i demés. És un esforç que vam fer econòmic perquè, òbviament, aquí no hi ha quartos, aquí tot és una afició, aquí ningú paga res.
vam fer un gran esforç només per estar amb nosaltres una estona i ensenyar-nos, i després nosaltres, quan ens anem, doncs clar, aprenem molt. Ja a Europa, això és una afició que es porta molts anys donant-se, d'alguna manera, potser es tenen més afició perquè, com dèiem, és més seu, és més del nord d'Europa, i nosaltres seríem més la recreació romana, no? Hi ha molts menys grups de recreació romana, per exemple, no sé, a Holanda, segurament, segurament hi ha algú, però pocs, que no pas a Catalunya, que n'hi ha molts més, no?
Doncs quan anem, i clar, compartim molt. A més, estem tots ficats d'alguna manera, dins d'òbviament ara les xarxes socials, els xats, els whatsapps i demés, doncs compartim molt. És una comunitat que es mou per Facebook, s'ha de dir. Doncs el Facebook, que és l'únic pel que jo recuperaria Facebook per estar amb aquesta gent,
es comparteix molt la informació de totes les troballes i totes les recerques i totes les noves conclusions que es van traient. Perquè el bo que té també la recreació històrica és que dius, bueno, això ja va passar i ara no ho feu més que un refrito d'un refrito d'algú que sempre és el mateix. En absolut. Perquè cada cop, quan més avança la ciència, més dades van tinguent, més es va sabent d'aquest passat. I aquest passat, que abans era anacrònic, que era com molt estanc,
que els antropòlegs era una cosa també molt d'homes, tot això està canviant moltíssim, s'estan trobant moltes coses. Et diria que la tomba vikinga amb més armes i més increïble que s'ha trobat, doncs estava clar que era d'un guerrer, però ja no està tan clar, en absolut, ja no està tan clar que fos d'un guerrer, sinó d'una garrera. Això obre una porta a un món, que sobretot vikings, tenim allà un estereotip molt marcat,
que ens està donant cada cop més informació d'una societat i d'uns temps que abans no es tenia. I nosaltres, com a recreadors, cadascú tindrà una mica les seves inclinacions, però és un món amb una ment molt oberta d'anar coneixent, coneixent, coneixent, i ja et dic, està molt actiu i molt viu perquè va canviant molt i hi ha molta informació nova que es va trobant.
I aquestes lluites, aquestes recreacions, entenc que no són en un gimnàs, suposo que busqueu algun entorn natural, algun bosc, alguna zona, com ho feu? I en tot cas, quan vosaltres jugueu a casa, deixem-ho dir així, quin és el vostre cap nou, per dir-ho així?
A veure, nosaltres entrenem, nosaltres fem... La lluita té, com hem dit, juguem amb ferro. I això té un parell molt greu. I és que si fas quelcom malament no portem proteccions. Hi ha diversos estils de lluita. Està el West Style i el Dish Style, l'estil de l'Oest i de l'Est. L'estil de l'Est és un estil que és el que fan els polacs que van, anem a dir, full armor, a tope d'armadura. Van amb cascos, van amb cuirasses, van amb cotes de malla i demés. Allà es pica més fort.
Però per què? Perquè van molt protegits. Nosaltres lluitem com si fóssim camperols, pràcticament amb unes proteccions. Les proteccions no es poden ni veure molts cops. Si portem unes túniques de pagesos i demés, no es poden veure les proteccions. Portem els colzes, els genois i demés, però no es pot veure. Què vol dir? Que nosaltres hem de ser molt fins lluitant, perquè un mal cop de llança o d'espàs al cap, per molt poca filo que tingui, te'l trenca.
Aleshores s'ha d'entrenar molt, molt, molt per ser molt segur. De fet, jo vaig començar, tothom comença amb un pal, pal de fusta, i tots i així és molt perillós, perquè un pal de fusta al cap fa mal. Aleshores has de perdre la por, has d'entrenar moltíssim. Això, dit això, entrenem vestits de carrer o amb roba d'entrenament, d'esport, però quan anem a fer les recreacions sí que les fem a l'aire lliure. El tema del món de la recreació és que el que es busca és que sigui molt immersiu. Per tant,
Hi ha molts events que no estan oberts al públic. Nosaltres el que busquem aquí a Catalunya, nosaltres fem el nostre esdeveniment, Brocarlac fa el Vlot of Vin, que és la sang i vi, és el nostre esdeveniment, que com bé diu, hi ha molta sang i molt de vi, hi ha molta festa grossa i molta lluita, i ho fem al Puig.
En un poble que es diu Puig hi ha una masia, que ja hi anem tots els anys, que funciona molt bé i que té un bosc al costat. Aleshores, ens anem allà al bosc i amb tota la intimitat i sense molestar ningú, doncs fem la nostra activitat, el nostre dia de recreació. Sí que és vital que a vegades s'ha obert al públic perquè ho veiessin de més, es delimita una zona perquè hi hagi públic, però sí que el que es busca com a...
com a recreador el que busques és la màxima immersió. Aleshores, públic vestit de carrer no sempre t'ajuda a tu, i al final no és quelcom que fem pels altres, sinó que ho fem per nosaltres. Sí que és veritat que nosaltres tenim dies de divulgació, el nostre grup ha anat a universitats, ha anat a escoles, ha participat en esdeveniments per ensenyar el que fem, perquè veure'ns a nosaltres és fer una mica...
una vista enrere, el passat, perquè tot el que portem el dia que fem aquest tipus d'esdeveniment és 100% real que ho podrien haver portat fa mil anys.
Si una persona ens està escoltant i diu, ostres, jo m'agradaria sumar-me amb aquests bojos, amb aquestes boges, què hauria de fer, Xavier? Molt senzill, ha de buscar Brocarlac a les xarxes socials, ja sigui a l'Instagram o al Facebook, que són les nostres, són la base des d'on ens podeu trobar, posar-se en contacte, dir què vol vindre, i aleshores vindria a veure un dia un entrenament, anar xerrar i anar veient.
La recreació és passió. És passió, però per què és passió? Perquè t'ha d'agradar moltíssim, perquè al final és un esforç, tota la nostra roba la fa gent que teixeix a mà, les armes es colpegen a martell, sempre vas buscant el màxim realisme, i tu mateix has d'entendre que, com a tot hobby, requereix d'una inversió de temps,
i econòmica, òbviament, i els temps que he estat, doncs el temps és diners, són calers a dia d'avui, i voldràs, si t'agrada, voldràs moure't, voldràs viatjar, voldràs fer això. Si t'enganxa, estàs perdut. Això és un amor per tota la vida. Xavi, amb quina és l'arma que et defenses millor, amb la que et mous millor?
Jo, tot i que no ho hauria dit mai, estic molt enamorat de l'escut i l'espasa. Jo sempre... Jo et veia una destral. Sí, òbviament. Oi? Sí, sí, jo sempre he sigut molt de destral, però m'agrada moltíssim. El que, el que, ara estic evolucionant, perquè tinc molt més control amb l'espasa i l'escut, però estic evolucionant a... vull fer destral danesa, aixadanesa. La xadanesa era la destral... Era de platall?
No, aquella no. Aquella no és vikinga. Això seria un labris, en tot cas, que vindria més dels grecs. L'adastral danesa, l'haixa danesa, és una dastral que té un mànec d'un metre setanta i té un cap que pot arribar a fer fins a dos quilos. Allò talles el cap d'una vaca d'un cop. És una bèstia.
Per acabar, Xavi, abans d'agrair-te que hagis estat aquí amb nosaltres, estem pràcticament fora de temps, un petit menú per acabar aquesta recreació històrica vikinga. Voldries un plat viking per d'això? Doncs mira, molt fàcil, faríem una col bullida.
Aquesta col bullida teníem un nap picat, tiràvem les espècies que hi trobéssim al camp i això ho acabaríem de manir amb una salsitxa de sang. Agafaríem el budell d'un porc o d'una ovella, el farciríem de carn i tota la sang per bullir-la, per fer com una morcilla, amb les espècies cardamom...
en Ebro, segurament, i de postres agafaria un bon iogurt amb un llabat especial que es diu, que fa esquir, que no fa iogurt, un esquir, que li tiraria amb quatre balles d'aquestes quatre mores o quatre... com es diu això? Arandenos. Arandenos o històries d'aquestes, i acabaríem de manir amb un bon raig de mel.
Doncs em sembla que la propera recreació històrica que feu ja en tindreu un de més. Xavi Tomàs, cuina amb història i història amb antropologia. Moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estona amb nosaltres i conèixer un Vilassarenc amb aquesta afició com a mínim tan curiosa, tan sana i en el fons també tan intel·lectual.
Sí, sí, al final qui vulgui ja ho sap i les passions t'han d'empotxar, sempre les has de seguir i al final acabes a llocs que mai ho haguessis dit. Moltes gràcies, serà fins a una propera ocasió. Família, us estimo. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
Salutacions, la policia local de Vilassalamar du a terme des d'avui una campanya intensiva de control i de vigilància de vehicles de mobilitat personal, com ara patinets elèctrics i bicicletes a tot el terme municipal fins al proper dia 10. Aquesta actuació s'enmarca dins d'una campanya coordinada d'àmbit català i municipal amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i fomentar
Una mobilitat responsable i respectuosa amb la resta d'usuaris de la via pública. Els controls es fan durant tota la jornada i compten amb la participació de tots els agents de la policia local.
Noves incidències en el centre de control d'ADIF han fet que s'hagi suspès en dues ocasions aquest matí la circulació de trens de rodalies de Catalunya. La primera incidència ha estat a un quart de vuit del matí i ha aturat cinc minuts el servei, però sobre les vuit una nova fallada ha tornat a aturar la circulació ferroviària fins que s'ha tornat de nou a recuperar.
En aquest context, en principi, avui es mantenen les mateixes condicions del servei que ahir, amb trams, per tant, per carretera en 11 línies. D'aquesta manera, les línies R2 Nord, R2 Sud, R11, R16 i R17 presten tot el servei en tren, mentre que la resta mantenen trams per carretera.
Pel que fa a la línia que passa pel Maresme, per Vila-Solamar i la nostra comarca, la R1, recordem que circula amb dos trens per hora i sentit entre Blanes i Mataró. I el servei entre Massanet, Massanes i Blanes, recordem que es realitza per carretera, en autobusos.
El Tribunal Suprem ha decidit enviar a l'Audiència Nacional la causa per corrupció i comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública que afecta l'exsecretari d'organització del PSOE, Santos Tardán, el seu antecessor i exministre José Luis Avalós, l'exassessor ministerial Colo García i l'empresari Víctor de Aldama, entre d'altres. La decisió arriba després que Avalós renunciés la passada setmana a l'acte de diputat, cosa que li ha fet votar.
Perdre l'aforament en una interlocutòria el magistrat del Tribunal Suprem ha remès la línia d'investigació al jutge de l'Audiència Nacional, que també instrueix el cas Coldo Ismael Moreno.
L'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron de Barcelona ha fet el primer transplantament parcial de cara del món a partir d'un donant que havia rebut l'autorització per rebre l'eutanàsia i que va expressar la voluntat de donar òrgans i teixits. La pacient es diu Carme i es va infectar d'un bacteri per la picada d'un insecte.
en el transcurs d'unes vacances a Canàries, que li va provocar una sèpcia i va derivar en una necrosi a la meitat de la cara i altres parts del seu cos. No podia menjar, respirava i parlava amb dificultat i no veia d'un ull. A l'Hospital de la Vall d'Hebron li van oferir transparentar-li la cara d'una dona que tenia concedida la prestació d'ajuda a morir, cosa que li va permetre a l'equip mèdic treballar amb prou temps per fer models en 3D d'alta definició
i motlles de silicona amb la donant viva per fer encaixar els màxims teixits, nervis i os a la cara de la Carme. Un centenar de professionals han participat en aquesta intervenció mèdica considerada un transplantament de teixits compostos vascularitzats que es va allargar 24 hores i va requerir tècniques avançades de microcirurgia vasculonerviosa. Per la Carme, un dels grans avenços ha estat recuperar la sensibilitat a la zona de transplantament.
Valls ha estrenat aquest passat dilluns Nova Àliga. Es recupera d'aquesta manera la imatge figura barroca destruïda el 36 durant la Guerra Civil. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs què, quina pel·li anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles, i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdres el cap. La meva bossa! Informa-te'n a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi! 11 i 6 minuts i mig del matí d'aquest dimarts. I com sempre, aquesta hora és moment per la tertúlia. Mira, mira, ja va estar a dir l'Aurora, perquè avui ha vingut a dos quarts de set i l'Aurora em diu, anem a fer classes. Diu, com em posa davant del micro? I mira, ara m'ho està dient, eh, que n'he pres. Un 10, té un 10, ja està, ja està.
Vila Major, bon dia, bona hora. Bon dia, i literalment fa un dia increïble. Oh, pera, pera. Això és com la primavera. Hem dit que és com la primavera. Ara fa sol, però a la tarda pot ser que plogui o torni a sortir el sol, eh? Perquè ahir no van anunciar el que va fer la nit a les 9, eh? No estava anunciat, això. No, no, no. Va ser sorprenent. Ai, que ara no poden parlar, eh? Me'ls tens aquí? Ara sí, ara sí, ara sí. Sobretot l'Aurora que m'ha dit, mira, mira,
Mira, mira que bé que ho faig, que ja m'apropo el micro. A mi m'ha preguntat, Marc, m'he de menjar el micro? Sí. Home, a veure, menjar-te'l literalment no, però menjar-te'l allò que es diu, sí, així. Ja és mosratxo, eh? Ja és mosratxo. Mira, ara que està prop del micro, em mira a mi. Qui vols que miri? A la micro. Fa així, eh? Mira, fa així, eh? Escolta, per què tal? Veus? Fa així, fa així, fa així. Que això es tracta. Bueno, escolteu, espera, espera, espera, que ara arriba la tarda, Túlia.
Mar, tu ets futbolera, oi? Jo molt. Ets molt futbolera, oi? Sí. Doncs que...
És que tenim una nova integrant. Ara ho explicaré. Aquest futbol era perquè ahir es va tancar el mercat de fitxatges. A les 12 de la nit es va tancar. I nosaltres a última hora vam fer l'últim fitxatge per la tertulia. Allò que estava a punt de tancar. I vam fer l'últim fitxatge. Presenta el fitxatge que tenim. Tenim una nova integrant, ella és la Dorita.
Gràcies, sí. Què tal, com estàs? Molt bé. Ara estic molt bé. I si t'apropes el micro ja estaràs increïble. Ara estic molt bé, con ciertas dudas. No, no, no. Volem saber com et van entrar ganes de venir a participar aquí amb nosaltres.
Pues, en realidad, hace mucho tiempo yo me pasé por aquí, por aquí, por aquí, por aquí mismo y había un letrerito ahí que ponía que faltaba una... Bueno, una señora se había marchado. Y yo tengo que echarles la bronca a estas señores. ¿Ah, sí? Porque yo me pasé por aquí... ¿Cuántos años hace de esto? Hace un poquito. Se fue una señora...
Y yo pasé y dije, oye, si os hace falta alguien, yo puedo venir si queréis. Y dijo, bueno, pues ya te llamaremos. Y no, y no me llamo nadie. Pero ayer... ¿Y el letrerito dónde estaba? Allí fuera.
Ahí puesto. Pero, pero, espera, espera. Que a veces las cosas son para uno, ¿sabes? Y está el destino, está el destino. Muy cierto. Y aquí, Merche, ayer me encontró, me encontró, me encontró, y me dijo, no sé cómo fue el tema, y me dijo, ay, necesitamos una persona. Dije, yo.
Aquí soc jo. Soc la persona. Apunto. Jo. I així fue. Molt bé. I nosaltres encantats de tenir-te aquí. Gràcies. Segur que podrem xerrar molt i ens ho passarem molt bé. Ja ho veuràs, Dorita. Moltes gràcies. Aviam, què portem avui?
Bueno, vaig dir-ho jo, no sé si us interessava, m'han dit que sí. A veure, Merche, què has portat avui, Merche? Merche no, punyeta. Hi ha gent que em diu... Tinc una amiga que em diu Montse tota la vida, i la coneixo de fa 50 anys, em diu Montse. Mireia, va, anem a...
A veure, jo vaig comentar, si us interessava, parlar de les reds socials, perquè a la nostra edat equips, a partir de 60 anys o 65, jo crec que tenim bastantes dificultats per tots els problemes que ens aporten, tant si és el metge, com si és, per exemple, un problema que tinguem amb el telèfon i has de picar, que mai es posa... O sigui, sempre són gravacions, no són mai persones físiques,
al metge, que t'envien un mensatge, et cliqui al QDR, no sé què, no sé quantos... A la meva salut, no? Sí. Llavors ens compliquen molt la vida, eh? O sigui, vas al banc, si no ets una mica espavilat, no espavilat, jo cada vegada que ve la meva neta i m'empipa molt tenir-li que dir, ja, ja, ja, ja, ja...
Fes-me allò, ja, ja, ja. I t'ho explico. I abans de dir-me que t'ho explico, m'ho ha fet ella. I m'ho explica, eh? I a vegades me'n recordo i a vegades no. Si m'ho apunto, poder sí. Però i és molt complicat, eh? Jo crec que és complicat per la nostra edat, per la majoria. Llavors, encara tenim, segons quins bancs, una persona, encara, segons quin banc tens, que t'ajuda una mica. Però això s'acabarà. Ens trauran els físics i ens posaran tot màquines, per això no tardarem gaire, eh? I llavors, què fem?
Adaptant-se. Sí, per nassos. Aprender. Sí, sí, però costant. Farem un curset. Farem un curset. Clar, jo us volia preguntar sobre això. Primer de tot, preguntar-vos si com a la Maite també se us fa complicat el tema de gestionar les xarxes. No ho has dit, Aurora? Xarxes socials. Sí, és veritat. En català, xarxes socials. Sí, xarxes.
Si us és complicat, per exemple, el tema de gestionar el WhatsApp, el mòbil... No, això no. Però, bueno, a mi no. Parlant de tot, una mica, el Jaume fa molts anys, me'n recordo, que va fer una classe a la biblioteca, jo et veia, per la gent gran, eh que sí? Sí, sí. Sí, sí, ja fa molts anys, per ensenyar a les xarxes socials, a l'ordenador, perquè ens adaptessin, però fa molts anys d'això ja ho va deixar de fer, i bueno...
I ja està. I els altres? Aviam, va, Dorita. Bueno, jo, lo que es el móvil me lo manejo fantástico.
Todo lo hago a través del móvil, de verdad, ¿eh? Inclusive tengo grupos de poetas y todo eso, de México, Argentina y tal, y oye, lo hago fantástico, genial. Pero cuando se trata del ordenador, aquí tengo un poquito de problema, ¿sabes? Porque resulta que, según mi hijo, es lo mismo. Me dice, mamá, si ya te lo he explicado tres veces. Sí.
Y yo digo, sí, hijo mío, pero tú es que has nacido con el móvil en la mano y con todo en la mano. Y yo ya era bastante mayor cuando me compré el primer móvil.
Entonces la diferencia está ahí. Es una diferencia evidente. No es que seamos ni más tontos ni más listos. Simplemente que hay que adaptarse, que hay que aprenderlo con paciencia. Y los jóvenes la verdad es que tienen poca paciencia. Ninguna, ninguna. Más bien ninguna, ¿eh? Entonces yo...
Sinceramente os lo voy a decir lo que he hecho, que creo que es bastante bueno. Pues me he cogido a un chico que es muy amigo mío, que es escritor, y él sabe mucho de estas historias, y entonces yo le digo que venga un día a la semana para aprender.
Y él me lo explica, él me dice, tienes que hacer esto y esto, que soy un poquito tusilla, pero voy a aprender. Sí. Molt bé. Sí, sí. Molt bé. Parece molt bé. No, jo tinc ajuda a la meva filla. No vull dir que... Jo ja ni aprendo. Escoltà, un xisplau, no, eh.
Vale, vale, vale. Deixa'm acabar. Fes, fes, fes. És que no em deixa acabar mai. No, ja. Aviam, va, explica, explica, Maria Rosa. No, no. Bueno, ara ja sé per on anava. Sí, jo també, jo també. Ara ja sé per on va, va. Ja la coneixem. Va, Maria Rosa, segueix. No, no, jo el que vull dir és que... Bueno, parlo en català, eh? No, no, sisplau. A casa, quan ella ve, tots aquests problemes... Només nena, mira...
La resposta aquesta, sí. Ja t'ho he dit 20 vegades, aquesta resposta. Bé, jo crec que la tenen marcada tots. Però tu, Maria Rosa, t'apanyes força bé. Fas videotrucades amb la teva filla. Ah, no, no, jo m'apanyo força bé, però...
Força bé, no vol dir que estigui així molt boregada per fer-ho, eh? No, no, ho vaig fent, però passa això, que com tinc la facilitat que qualsevol cosa nena mira, nena mira. Perdona, però saps què ens passa això? Perquè això m'ho va dir el meu fill i té tota la raó. No, l'altre net, no, el meu fill no. Va dir, iaia, ja t'ho he explicat tres vegades, aprèn.
Bueno, la meva no. No, no, apren. Llavors em renya, em renya, i dic, sí, fill, al final, segons quines coses, les he pres per no demanar-li... Alguna, alguna també. En canvi, la meva nita té més paciència i m'ho fa ella. I verdaderament, clar, és més fàcil, perquè si comença, em pica aquí, pica allà. A vegades l'he trucat per telèfon, perquè no està a casa, i m'ho diu per telèfon, i m'aclaro, eh? Sí, sí.
Ara m'ha posat, l'he dit a l'Aurora, l'un dels passos, que m'interessava molt, perquè m'ho van dir, o sigui, quants passos fas al dia? Ah, sí, està molt bé. I tens una aplicació que jo no la coneixia i la tinc posada i ara, mira, hi vaig començar, perquè vaig començar a caminar i necessito fer passos per tot, per mi. I està molt bé, és molt pràctic i és molt fàcil de fer. Perdona, amb l'ordinador?
Sí, no, no, amb el telèfon. Amb el mòbil. És una aplicació que és un cor. No ho sabia. Es diu salut, oi? No. Bueno, depèn del sistema que tinguis. És diferent. Jo tinc salut i aquí... Bueno, mira, veus, jo, per exemple, avui porto 945 passos només. Està bé. No, bueno...
És poc, és poc. Però posa les calories que has gastat. Sí. O sigui, per exemple, si has estat... Jo vaig estar ahir només 30 minuts. Per mi no està mal. Per mi no està mal perquè jo no puc caminar. Llavors, clar, jo voldria arribar... Diu, ja, ja... Mínim 5.000... Dic, ui, 5.000 passos. Jo, en un dia, carinyo, dic, en una setmana... Crec que no, eh? Jo en eso de los pasos... Perdón. Jo en eso de los pasos lo llevo muy bien.
Jo si me hago 10.000, me hago 15.000. Caram. Jo cojo la veredilla esa de la playa i me voy, me voy, me voy, me voy casi hasta Mataro. Lo malo es debo es volver. L'Aurora també camina molt, eh? Sí, l'Aurora caminadora. Caramba, ella ve del final de Vilassar. Sí, sí. Quasi cabrera. Sí, cabrera. L'altre dia que vam vindre a la ràdio per la tarda havia anat, havia tornat, havia anat i havia tornat quatre cops. Què diu?
No, res, problemes de so. Escolta, Aurora, precisament, a tu t'aniria molt bé aquesta aplicació dels passos, llavors, com ets tan caminadora. Sí, sí. Després, pregunta-hi la Maite, a veure que t'ensenyi com fer-ho. No, no, no, espero la meva filla informàtica. Clar, perquè saps per què?
Perdona, perquè els telèfons són diferents. I cada telèfono, perquè veus, tu ho tens posat d'una manera... Ella m'ho va posar... Jo el meu telèfono és bo, però és antic, ja té uns quants anys, i com que avui en dia els telèfons van canviant tant. O sigui, si tens un telèfono de fa tres anys ja és vell, segons la joventut... A mí, sinceramente, porque no hay que mentir, a mí me lo puso mi hijo.
¿Sabes? Y la verdad es que cuando tengo cualquier cosilla así, él es muy amable, muy gentil, y me lo pone. De lo único que ya te digo, ya me dijo que me lo habías repetido, es sobre lo de él.
Pero por lo demás, sinceramente, es majo y es amable cuando necesito una cosa, realmente está ahí. Molt bé, és important això. El que també li aniria molt bé l'aplicació que està als passos i que no està molt parlador avui, però normalment Dorita, ell és xerraire, quan vol, és el Feliu, que el Feliu a les 6 del matí ja està caminant per Vilassa.
Va, però jo no m'ho miro mai, això dels passos. No haig de fer 20, no haig de fer 20.000, em faig 20.000. No ve d'aquí, vull dir, vaig caminant, si ha de caminar, caminem. No tinc problemes, aquestes coses que sí, que sí, ja, no, no...
Aviam què diu la Maite. El diumenge es van veure el mercadillo, jo anava amb la motoreta, el mercadillo de Vilassà aquest que fan el diumenge, i ja portaves caminant bastantes hores, no? Bueno, sí, però camines i ja està. No passa res. Vas voltant, vas fent, no? Però sí, és que això trobo que anava comptant pas. Això ho feien els... Un, dos, tres, quatre. No et digues així, comptant pas. Si camines, camines, i si no camines, no camines. Vull dir...
ja compenses un dia per l'altre de sobres això no hi trobo res trobo perquè ets un bon caminador i jo és que m'interessava per veure perquè jo necessito caminar per la musculatura és que ja t'ho he dit vaig tornar a caure el diumenge i això no pot ser en un mes hi ha caigut quatre vegades i al final empataré del tot eh
Ai, Maite, per favor, no digues això. Sí, no, no, és que... No soc negativa, por favor. No, no, si no ho soc de negativa. I el metge et pregunta si has caigut o no has caigut? No. Ara avui vaig al gimnàs i aquell noi em fa servir molt la musculatura. És un físic, estic molt contenta. Per això em tinc que anar abans, que m'empipa, perquè és el mateix dia. Però, a veure, jo ja sé el que haig de fer. Jo hauria de fer piscina. I no.
no vull, no és que no vull m'ofega la piscina de Vila m'angoixa m'agafa, a més em mereixo em mereixo, surto d'allà volada, ja ho he provat diverses vegades a l'ambient aquell si pogués a la platja aquest estiu em van ajudar les meves netes però per entrar i sortir és complicat llavors vaig anar amb els meus nets tots i entre un i l'altre no sé com no em van ofegar
Per aquí l'altre m'estirà per allà. Jo t'ajudo, l'altre jo t'ajudo. Al final m'ofegaré. Però quina escena més tendra per això. Ah, molt maca. Va fer una foto, no sé on t'ha anat a parar la foto, perquè estic així com el peix que treu la cap.
Però la veritat és que, perquè dic, aquest any has d'anar a la platja. Jo havia anat molt a la platja, però és que ara sola no puc. És que no puc entrar i sortir. Sola no, però caminar per la platja és molt millor que caminar. Però no puc, carinyo. Tampoc puc. És que jo, bueno, no és el cas aquí de preguntar. No, és igual, no. Però tampoc puc per molts problemes. Jo tinc els peus d'una manera... Jo no puc anar descalça mai. Mai. Mai.
No, perquè tinc els peus així, operats. Llavors, quan era més jove anava de puntetes, ara no puc, perquè les puntetes trenquen. T'estabilixen, a més. Sí, i anava, jo sempre anava, anda que no anava jo, i era el que em anava. Per això tinc, la meva mare sempre diu, fixeu, jo tinc una esquena molt gran, en comparació del cos, i és de tant nedar, jo havia nedat molt, és que la nostra enfermedad, tu saps,
ens feien nedar, tu saps de què va aquesta història que l'altre dia vam estar parlant i a més a més també us agradava molt una pel·lícula que me'n recordo que es deia Escuela de Sirenes o algo així llavors clar, tot va connectat és més bella que la tosa però era preciosa l'Ester Williams que diu que va quedar cega, pobreta de tanta piscina de tant cloro del cloro va quedar cega
perquè va fer molts anys ell si feia pel·lícules era sempre nedar i feia el que ara fan el patinatge aquest, o sigui, perdó esnetació sincronitzada que és preciosa, jo quan fan a la televisió m'encanta veure-ho és espectacular per mi que és un dels esports més complicats perquè deuen haver de tenir una tècnica mare de Déu senyor aviam, va, primera pregunta que tinc així per fer-vos qui recorda quan va tenir el primer telèfon?
I no parlo clar. El Màbil? Sí, el primer smartphone. Recordeu el vostre primer smartphone amb WhatsApp i internet? Yo tenía uno que casi casi no podía con él.
Més o menys de quin any parlem? Estamos hablando, pues bien, bien, bien del 75, 80, por ejemplo. Ah, llavors era telèfon per trucar només, trucades, clar. Sí, trucades, pero era grande, que no veas, porque te lo ponías aquí. Era d'aquests grans, amb antena. I cuando lo ponías en el bolso te lo pillaba todo. Sí, sí, era enorme. I on se'l va regalar la caixa a la lletana?
a l'Esteva. I el feien servir molt perquè la Núria tenia 10 anys, la meva filla petita, i com nosaltres ens anàvem de viatge, quan ens aturàvem sempre trucava i preguntava a la gran, està la nena? Sí. Els altres ja sabia que més o menys anaven pel mateix camí. Però la petita era la que ens feia patir sempre. I llavors treiem el mamotret o aquest. Però...
Com l'has dit? Mamotreto. Mamotreto, sí. No, no, no, és que era així, era una cosa... No, no, però el fèiem servir, parlàvem i ja en teníem prou. I llavors ja quan va vindre el primer el vam comprar, vull dir que... No, no, no, sí, però mira, deu fer, ella té 47, doncs...
Uns 25 anys, a vora 30. Ja veus. Sí, 1990... No, abans. 1980 i pico. Sí, 80 i pico. A 80 i pico. Estem parlant del primer telèfon que vau tenir, eh?
Jo no, el tenia el meu home perquè com que ell anava a comprar les flors i així el necessitava per l'empresa, i era el que diu la Toritja, era un totxo, el tinc, eh? El totxo, el tinc guardat, sí, sí, sí, el tinc guardat, i només era trucar.
Ai, jo vull que me'l portis un dia per veure el Maite, sisplau. Val, ja te l'ensenyaré. Si no, si no me'l portes, Mar, de El Tocho, aquells tan xiquitos... Sí, clar, els nòpia, de sobte. La feina era nostra. Sí, d'estar espitat, eh? Horroroso.
Sí, sí, després aquells petitons que eren amb tapes. Perdó, on podías poner mensajitos, ¿ya? Sí, o sigui, hi havia les tecles dels números, no? I a la mateixa tecla del número hi havia tres lletres. Llavors, havies d'anar clicant el número, la primera vegada que el clicaves era la A, la segona era la B, la tercera la C, i així escrivia la gent els missatges, que jo de veritat me'n faig creus. Bueno, és el que diem. Bé. O sigui, de totes les coses que hi havia anat...
Com es diu, el diccionari català, l'Aurora. El sob català és l'Aurora. M'encanta, jo m'ho passo pipa. Després estic a casa meva i penso, bueno, i dic, ai no, bé. Clar, perquè l'Aurora, com ens corregeix sempre... Perdona, al final també ens estàs fent un bé, suposa. Quan sento la paraula em fa cri, cri, cri...
I jo penso per què no callo. Et sona una alarma dins teu. Aurora, tindries que trucar a la televisió. Perquè a mi m'està corregint. Cuidado el soroll. És que ella és el rato, rato, rato. Estona, estona, estona. És estona.
És que l'acera, no és acera, és vorera. I és que són tantes coses. Però, Aurora, jo l'hi explico. Aurora. Ja vaig treballar, imagina't, vaig treballar a l'Hospital del Mar. A l'Hospital del Mar estava el somarrostro, no ho sigues res més perquè no tinc res contra ningú, però era una zona on allà ningú parlava català, vull dir que hi venien els malalts i jo estava tot el dia parlant en castellà.
I el primer que et deien, com a mínim, jo me'n recordo, jo era més joveneta que tu, que anava al mercat amb la meva mare, i jo sentia que li havien dit moltes vegades, hàblamei cristiano, o a mi no me ladres, això. Aquest a mi no me ladres. Al mercat de la Barceloneta. Però són gent mal educada, perdona. No, no, no. No eren mal educades. Però no me ladres...
Perdona, això de no me ladre és una mica de maleducació. No, no, de debò, eh? A mi no m'ho havien dit mai. Ara, eren els primers anys del Franco i que estava prohibit, que diuen que no, és mentida, estava superprohibit. O sigui, són moltes coses. Perdona, hable'm en cristiano, a mi sí que m'ho havien dit. Ara, no me ladres mai. En cristiano, sí, sí. A nosaltres sí. A mi...
Son frases hechas. Sí, sí. Pero también entiendo que son falta de respeto y falta de principios y de educación. Sea de donde sea la persona. Perdona, Dorita, es que no parlo d'Ana. Yo ya estaba aquí, en Barcelona. No, no, no, yo estaba a la Barceloneta. Yo llevo aquí toda la vida.
No, si no passa res, podeu parlar el que vulgueu, ja ho sabeu. Però sí que és veritat que ens n'anem una mica de tema. Perquè el català sempre és un tema que parlem molt, ens agrada molt parlar aquí de l'ús del català. I és important parlar-lo. I tant, i no deixar d'enraonar. Per mi, mentre ens respectem tots i la gent no sigui mal educada, que cada copar-li com molt bé. L'educació és el mal de tots els maus. A mi la gent mal educada em molesta molt. I la ignorància encara més, eh?
Claro, pero yo tengo que haceros un poco de regra ahora. Cuando yo era pequeña, tenía una vecina arriba allí en Barcelona, que yo vivía cerca de Sanz, de la estación de Sanz, en Párroco Triado, que ahora se llama Párroco Triado. Bueno, pues yo vivía allí con la meva mara. Bueno, pues yo aprendí dos palabritas o tres, porque ella siempre me decía...
Venga, Dorita, anímate y tal. Y a mí me hacía un poco de vergüenza porque me fallo. Ahora lo hablo, pero sé que fallo. Pero es que si no lo parlas siempre fallarás. Sí, sí. Raúl, no te falta. Bueno, lo que digo. Aprendí dos palabritas y subí, más contenta, y la llamo y le digo, ya he aprendido dos cositas. Dice, bueno, dígame. Y mira, el espejo es espejet. Espejeta.
I la naranja, aranxeta. Aranxeta, molt bé. I me fui tan contenta. I ja està. I ella se pegó un panzón de rei. Bueno, ya hablaremos de esto, ya hablaremos. Això molta gent castellana parlava així, molta gent, al principi.
Parlen així. Escolta, posa-me un tallat de tal i una mica de sambón. Sí, porque yo tengo gente allí que habla fatal, fatal. Potser alguna gent sí i altra no, no? Sí, sí, sí, hi ha de tot. Depèn de la zona, també. El que passa és que en llibertat, com a mínim, quan jo vivia, hi havia llibertat d'expressió i tothom parlava el que volia.
Aquests anys que jo et dic eren els anys després de la guerra, que tot estava molt volint, que encara hi han perseguits i hi havia moltes coses molt associades. I jo no me n'adonava, m'havia adonat quan he sigut més gran, perquè a casa no es feien renou. A casa parlàvem les dues coses, el meu pare el català, que no el traguessin. I la iaia era d'Almeria i...
No parlàvem de l'ús, eh? Mai. Perquè era una persona culta, tenia estudis... Un moment, eh? Això no vol dir res, eh? Un moment. No, no. Jo soy granarina. La meva àvia era del medi. Y te voy a decir algo muy importante.
Cada sitio, tanto si es de allá como de acá, somos de una manera que nos consideran, no, nos parecen semblantes, por ejemplo. Los que son de Sevilla dicen que son los madrileños, porque son muy chulos y son así, ¿no?
Los granaínos son muy catalanes porque son peseteros más que nadie. Y son serios. Y son personas que son puntuales y trabajadoras. Con lo cual son de la Andalucía, digamos que somos los catalanes. Y así van todos haciendo sus cosas. Por eso no se trata...
de que tú seas más culto o menos culto, sino de los principios y de la educación que has mamado, que eso es lo más importante en la vida. Mira, parlant d'això, el meu avi va vindre aquí, que ja he comentat, ell no venia a buscar feina, ell estava embarcat a la companyia Ibarra, i quan va arribar el primer que va dir, però el que tu dius, el meu avi era una persona també molt estudiada,
I va dir, estem aquí i aquí ens quedarem. Per tant, tots serem catalans. Els meus tios no van tenir mai... Home, haurien tenir coneixença, com un senyor que es deia Cano, que era el professor de llatí de l'Institut de Treballar, el meu tio. Però saps aquelles coses que... No podies canviar-lo. No, no, és que tots...
Yo estoy de acuerdo contigo. Todos eran catalanes. Verdaderamente estoy de acuerdo contigo, Amparo. Lo que pasa es que también... Perdón, perdón, perdón. Escúchame. También entiendo que tu entorno es el que tú, digamos, haces que tú puedas hablar mejor el catalán que no. Por ejemplo, yo ahora tengo a mis hijos, los tres han nacido aquí porque yo he querido, claro está, porque yo soy ciudadana del mundo, porque he trabajado en el mundo. Pero bueno, yo quiero que sean catalanes y son catalanes. Hablan perfectamente catalán, escriben catalán, etcétera, etcétera.
Pero, oye, cuando hablan conmigo, hablan castellano.
Bueno, perquè també depèn, no? Sí, ja, d'acostum. Esta és qüestió d'acostum. Te das cuenta? Sí. Y jo sempre se lo digo, pero oye, ¿me queréis hacer el favor de hablarme un poquito así para que yo aprenda? Sí. Mamá, es que no sé por qué, cuando hablo contigo, y yo no hablo andaluz, como puedes ver, yo hablo en castellano. Porque hace muchos años eso no estás allá. No, yo no he estado ni aquí ni allá ni en ningún sitio, he estado en toda parte, tú lo sabes. Pero, yo hablo castellano, pero me gusta el tono este de catalán, me gusta mucho. Es...
L'altre dia vaig a la parada de l'autobús, vaig anar i hi havia una noia que era sud-americana, i em va dir, parla'm català, sisplau, perquè estàvem en conversa mentre esperàvem l'autobús. Jo li vaig dir, mira, només et diré una frase. Una, la diferència de dir, te quiero, que de dir, te amo.
T'estimo. Es francès, és preciós, diguem el que vulguis. Es que tu has dicho te quiero muy burdo, porque tú eres muy así. Perdona, te lo corrijo. Estic totalment d'acord amb tu, Aurora, amb això. És veritat, jo també penso que el te quiero és molt menys que un t'estimo.
Que un destimo es... Un destimo es tan maco. Es la cosa més dolça. ¿Sabes lo que más me gusta de aquí que lo digo siempre? ¿Puedo decirlo? Sí. Las palabrotas.
Que t'agraden les palabrotes catalanes. Sí, sí. Porque suena muy bien. Y estás insultando a la gente de por allá o por acá y no se dan mucha cuenta. No, no. Sí, sí, sí. ¿Qué collons vols? Uy, suena muy bien. Uy, sí. Malparit. No suena... Ah, malparit. Traduce. A mí m'agrada molt... Traduce. A mí m'agrada molt... De sobte m'agrada molt Tros d'Aso.
I bleda xuleixada, què? O gamarús. Gamarús. Bleda xuleixada. A mi això me pareció genial, aquesta paraula. Aviam, aviam, que ens estem trepitjant aquí. Què dius, Aurora? No, que gamarús és una paraula fantàstica. És genial. I es queda com... I tu quin has dit? Jo he dit la paraula de bleda xuleixada. Bleda xuleixada. Bleda xuleixada.
Solellada. Solellada. Solellada. No, no. Solellada. Solellada. Del sol. Sí, el sol. Solellada. Com a aixafada. No, no, no. Aquesta jo no la sabia. Una que està pensida. Una que està pensida. Aquesta és una bleda assolellada. La veritat que és una bona frase.
Sí, però una fleda solejada. Solejada. Solejada. Solejada. Només aquella que li ha tocat el sol. És veritat? No. És que si posen les fledes al sol les queden penxides. Tu portes un escrit... Si poses una fleda al sol...
Parlàvem de la intel·ligència artificial i de les classes socials. No, bé, bé, bé. Això sempre passa. Jo porto aquí la meva escaleta, dues pàgines ben redactadetes, amb bona voluntat, amb bona fe. Però ja m'agrada. Estava a improvisar.
Això ja passa, d'un tema passa a un altre. Mira, fixeu-vos que estàvem parlant, m'estàveu explicant dels telèfons aquests gegants que teníeu, llavors hem començat a parlar del català, del castellà, d'Andalusia, ara de paraulotes. Feliu, feliu. Jo no parlo pas.
N'havia comprimat res. Vos parlez francès. Ui, perdó. Je ne parla pas. Vos parlez francès terveillant. Quelques paroles, oui, mais n'aimez pas tout. Ah, bueno. Alors, qu'est-ce que vous... Per la France et tout, perquè ets polígolot. No, jo no.
Perdona, que fort, jo aquesta faceta teva no la coneixia. Si està parlant aquí i allà, doncs parlarem en francès. Sí, sí, sí. Això tu tenies molt callat, eh, Fanny? El què? El que saps francès. Per això li he dit que et volia gustar, estava parlant en francès. Perquè a mi és un idioma que m'encanta. Jo vaig estudiar molts anys...
5 anys estudiant el francès a les escoles cristianes de la Salle i és clar, vaig estudiar el francès. El que passa que no l'he practicat gaire. Però bueno, si vaig a França o així, m'entenc.
Exacte. I t'entenen i tu els entens d'ells, no? Sí. Això és important, doncs ja està. El que em fuma és que em diuen, què han dit? Has traduït-ho? Traduït-ho, jo no. Traduït-ho és massa. Francesa, diuen... Ai, Francesa.
Feliu, què voler dir, vux? Vux? És vux? Què vol dir, vux? Ell va dir-ho. Què vols dir, tu? Perquè no t'entenen. Tu ja t'hi pots esforçar, perquè jo he anat molt a França, però molt. Què és que vux parler, s'ilvoie? No en tinc ni idea.
I escolta, ara que estem parlant de llengües, mira com ens n'anem de tema, eh?
Tu parles alguna llengua, Aurora? Francès i anglès. Francès i anglès. És el que et dic, els he estudiat i parlen molt, però arriba un moment que si no pratiques es perden. Sí. Com totes les coses. Sí, sí, es perden. Jo, clar. Jo també, jo, francès. Francès. Molt. El Feliu. Llavors, abans s'ensenyava el francès per la nostra època. L'anglès hi havia algú que l'aprenia, però no... No, no, no.
Els quatre primers del batxillerat fins a arribar a la primera revàlida es parlava francès. A partir de la segona revàlida es parlava l'anglès. I jo l'anglès he anat a classe molt després en un centre cívic del Congrés molt bo, per cert, i feia una hora de francès i una hora d'anglès. Però ara de gran, eh? Dies separats, no? Dies diferents.
No, a vegades és el mateix. No, no, no tenia problema. Quin liot, tu? No, no, no, mira, no poso cap medalla, però... És que tu tens el cap molt ben col·locat, eh, Aurora? I no me n'aniré sense explicar el llibre que vull explicar. Perfecte.
Perfecte, m'encanta. Jo me'n vaig abans. Com anem d'hora, per cert? No, jo estic mirant d'hora. Llavors, l'Aurora sap anglès i francès? No ho sé ara, ara no. Bé, una mica n'has practicat. Sí, puc entendre. La Maria Rosa Francesc. Francesc, català i castellà. Clar, exacte, ja hi comptàvem. El Feliu Francesc, català i castellà. Dorita, tu?
Yo, en castellano, claro está, italiano, escrito y leído, y francés también, y alguna cosita he aprendido de griego. ¿De griego? Sí. Mira que bé. Sí. Bueno, si basta. Ah, l'italia és molt maco, eh? L'italia ens encanta. Jo parlo italiano, sí. Jo tinc una neta, bueno, vas neta, que és italiana. Oh, que bé. Sí, sí, però li... Donés, pregunta. Eh? Donés, pregunta.
Ah, de Sardegna. O de la Sardegna. Que bonito. Yo he estado ahí. Bueno, yo he estado en todos los lados de Italia. Yo no vull estar un instant. Ja t'ho diré un altre dia. Ja te contaré. Jo també he voltat molt per Itàlia, ara que hi penso.
És que realment és un país molt acollidor i, a més, és molt semblant a Espanya i Catalunya, no? Són més oberts que nosaltres. Sí, total. Perquè si vas en una trattoria que està tan bé i tornes l'endemà, ja ets de la família. I tal. De bo, eh? Això és veritat. Sí, sí, sí.
Jo vaig començar aquí a la biblioteca a aprendre l'italià, perquè com que el meu fill va amb molts italians, ell el sap perfectament perquè porta uns corredors italians, i vaig començar, però el professor va plegar i ho vaig deixar.
I m'agrada... És molt xulo, eh? M'agrada... O sigui, no és tan fàcil com diuen. No, no. No és tan fàcil com diuen, perquè hi ha frases... L'altre dia estava veient una pel·lícula traduïda, però hi havia les frases... O sigui, traduïda a l'espanyol, però a sota hi havia les frases amb italià. Amb italià, sí. No, amb italià. Amb italià, ja. Llavors...
Hi ha coses que dius... No, i un llibre, també, que estic llegint ara, també és italià. O sigui, és italià, hi ha molta frase italià, i algunes coses perfectament, però altres no són tan fàcils. No, no. No són tan fàcils. Sí, com a todo. Com a todo.
I no soc... O sigui, hi ha persona que és propensa als idiomes. Jo no. I el meu fill gran, per desgràcia, perquè l'inglès el té que sapiguer sí o sí pels viatges que fa, per la feina, i porta el seu fill que li tradueix. Oh! Porta secretaris. A veure, el secretari no és que el porti per traduir, és que el secretari també corre amb ell. Treballa amb ell. Són els dos corregadors. Ah, corren. Mira, m'ha enviat un mensatge fa un moment...
Sí, bueno, fan cursos y corran tots dos. Yo debería aprender inglés, te lo digo sinceramente. Es que el inglés es el idioma... Pero no solo por eso, sino porque en mi familia, mis hijos, prácticamente, mi hija habla, escribe y además trabaja con toda la gente en inglés. Además, mi nieta escribe, lee y sabe el inglés desde hace ya tiempo y tiene ahora 14 años.
Etc, etc, etc. Entonces yo me siento un poquito mal. No. Pero es que puedo hacerlo, ¿sabes? Solo es cuestión de... Perdona, es que las nuevas generaciones es lo que volen. Yo tengo un net de 12 años que le digo a la professora, esto lo has dicho malamente.
Perquè al seu pare li parla anglès des que va néixer. I a la nena, que té 8 anys, li parla l'anglès com si fos. I a casa, quan fan un dinar, algú no parla el castellà ni el català, parla l'anglès. Llavors jo sempre estic amb l'antena posada per anar agafant...
Però avui en dia, si el pare, bueno, la meva filla també el sap, l'anglès, i la Montserrat va fer tot un curs a França, amb el Peller, i després va estar treballant de professora en un col·legi particular a Miami Beach, als Estats Units, i va estar dos anys. Home, l'anglès com si fos el català.
Segur que sí. Aviam què diuen Feliu, que et volia parlar. No, ara no t'arrepengis, és que mira, ja estaves arrepentant a la cantonada. Clar, si esteu enraunant totes, doncs enrauneu, home. Jo més us volia dir que en el carrer del Carme ensenyaven l'esperanto.
Hi havia un esperanto, hi havia fet aquí una trobada internacional d'esperantistes aquí a Vilassar, a Camp Pujolet, se'n deia. Doncs aquí a Vilassar hi havia una acadèmia d'esperanto, que era el seu Pujolet.
Jo no, perquè no el conec. Bueno, coneixia el senyor que l'ensenyava, però l'esperant no me'l van presentar. Es una cosa que usted lleva razón, porque eso habría sido lo bastante importante como para todo el mundo. En cambio, no prosperó.
No, no, no, perquè era interessos creats, no interessava. No interessava, això, això. La meva filla, per exemple, el parla... A l'esperanto? Sí, sí, perquè té molta facilitat pels cidiames. No, ara l'agafen enseguida. Jo els meus nets ho veig, ho llegeixen tot i ho agafen tot. Bé, jo l'he enviat, l'he fet una subscrició del Cavallfort a la Lia, que és la italiana.
Perquè ella... Ja ho va dir-ho. Sí, sí, ja ho vaig dir. Ja està. Però ella no ho sap. Hi ha tantes coses que jo no sé i que m'ho han d'explicar. Hi ha tantes coses...
Jo el telèfon, si hola, què tal, bé, a vegades m'envia ell algun missatge i no li contesto perquè dic, encara li enviaré malament. Un dia li vaig enviar un missatge i diu, ah, jo sabia que es pogués parlar pel telèfon aquests, això, els digues que jo tampoc va portar. Això va ser boníssim. És la veritat.
No, no, va passar una cosa que el WhatsApp té com una nova actualització. Jo ja sabia que podies trucar per WhatsApp, però ara han posat una nova actualització que si tu apretes en el xat... Sí. A veure, vaig a intentar fer-ho sense... Sí, no sé com era. Era algo tipo... Sí, sí. Pujaves el xat cap amunt. No és el micro, eh? No sé com anava ara. Aviam...
Ara no et sortirà. No, ara no em sortirà. De totes maneres, el Feliu ho va fer sense voler i és una trucada però que no et truca. És a dir, en el xat et surt com si et vols unir en aquesta trucada et pots unir però no et sona el telèfon de què t'estan trucant. Ah, no ho sé. O sigui, només pots veure-ho si estàs a dins de la pròpia conversa. Val, no ho sabia. I és com un nou mètode. Molt bé. Ho vaig descobrir perquè ella m'ho va dir. Exacte.
No sé res, però jo el telèfon el faig servir per trucades, per mirar WhatsApps que t'envien o així sí, però res més. Si hi ha alguna cosa, si hi ha alguna cosa, doncs li diguen al noi, mira esborra amb tot això que m'han enviat i no sé qui són.
Perquè, la veritat, a vegades apreto perquè no continuïn així, i a vegades deixo el telèfon en casa i dic, me cago, un col, ja no he tocat la tecla que tenia de tocar. Mireu, jo ho he après a fer. Has de... Ara no m'ho crec, eh? Ah, sí.
Apretes cap amunt i ara veieu que surt això que posa connecta. Llavors, mira, ara estic connectada i posa encara no hi ha ningú més. I surt com una maneta i una creu al costat i un micròfon. Si vosaltres ara entréssiu al grup de WhatsApp, que per cert he d'afegir d'orita el grup de WhatsApp de la tertúlia, quan hi cliqueu, adeu Maite que vagi bé, quan hi cliqueu, de sobte es treu en una trucada.
I el que em va passar és que el Feliu, sense voler, ho va enviar i jo, clar, em vaig posar la trucada perquè em pensava que el Feliu volia parlar per telèfon. I resulta que el Feliu, pobre, no sabia el que havia fet. I li dic, hola, Feliu, i diu, ai, hola.
Clar, va ser sorprenent pels dos, no? Sí, sí, sí, i tant. Per això procuro no tocar-lo massa, per no embolicar-me, perquè tothom en sap molt, però a l'hora de la veritat et fas uns embolics, que més val deixar-los estar. Si serveix per telefonar, estupendo. Si serveix per enviar un WhatsApp a escrit, el que sigui, també.
Però, no només res més, ja en tinc prou. Que em telefonen des de l'hospital, que m'han de donar una hora, molt bé. Que m'envien un missatge, que tinc un missatge tal. Estupendo. Ja està, fins aquí, ja n'hi ha prou. No, jo no trobo res. Els meus nois tots el saben fer servir. I es comuniquen per telèfon, i aquí, allà. És molt natural. És la seva època. Ja, ja.
jo ja sóc una època que encara que vulgui ja no hi sóc a temps ja m'ha passat a mi
Tot el que tu vulguis, però ja t'ha passat. I és totalment respectable, Feliu. Jo de vegades també penso, ara per exemple estic intentant deixar d'utilitzar tant el mòbil. Perquè jo per exemple treballo amb el telèfon i sento que estic tot el dia davant del mòbil i de l'ordinador. I al final acabo amb els ulls. Jo sempre he vist superbé i ara m'hauré de posar unes ulleres per protegir la vista de l'ordinador.
I penso, clar, la gent que treballa com jo, amb pantalles tot el dia... La meva filla. Doncs mira, jo ho diu. Está en una multinacional y está desesperada, porque es todo el día con llamadas, con hablando y tal. O sea, es una desesperación, ¿eh? Y la pobre dice, bueno, yo hay veces que no sé ya por dónde ando. Si estar todo el día ahí pegada es tremendo. La meva solución es gritar.
Anar què? Cridant. Cridant. Ara vindrà, aquesta nit ve a dormir a casa i demà estarà. És que ella porta una empresa i la porta ella i tots són homes. I a vegades està a casa i crida. Jo dic, però per què crides? Diu, mama, perquè els homes són burros. Diu, perquè fins que no els crides no es donen compte qui és la que està manant. I que li diu això. Diu, vale, vale, però no t'enfadis, perquè fa uns crits...
Diu, ja no pot més d'aguantar-los, que són burros. Vale, vale, vale. Deixem-ho estar. No sé de qui haurà tret el caràcter, eh, Aurora? Ella, la motxarratge.
Però les dues sou molt espavilades i molt perseverants. Si la veiessis no dona la sensació. No? No, perquè és molt francesa, sempre va amb la boina. Aquell any que va estar allà ha fet que tornés molt i li agrada molt tot el francès. És callada, és prudent, sempre en parla amb veu baixa, al revés de la seva mare...
I, bueno, és diferent. És diferent. Cadascuna és diferent. Total. Sí, sí. Molt bé. I al final els camins de la vida també et porten a ser d'una manera o d'una altra, no? Em queden 10 minuts per a la plata de mi llibre. Va, parla del teu llibre, Aurora. Mira, sí. Si hi ha algú que ens escolta, se'n recordarà que sempre recomanava el llibre. I ara dels últims que estic llegint, que estic llegint molts, he llegit...
és boníssima us la recomano de tot cor perquè ella l'Olive és un personatge fantàstic està molt ben escrita i la novel·la la podeu trobar a la biblioteca d'aquí de Vilassar jo us la recomano perquè hi haurà vegades temes que surten al llibre pensareu que sou vosaltres però no, cadascú és cadascú jo us la recomano perquè és molt distreta m'agrada molt
Al final és sorprenent, però és un final que sempre penses, doncs podria haver sigut jo, però no, és diferent. Cada cosa és el que hi ha i val la pena que la llegiu. Es diu Olive Kitteridge, amb oli, o L-I-V-E, no, B-E, i Kitteridge amb K de quilo. I ja està, i és molt bona. I és de l'Elisabeth Stroud. Això mateix. Mira que l'he buscat.
Molt bé. No perquè jo ho sàpigués, eh? No, no, no, és que jo em portava aquí per recordar-me deien coses, que també no és cap a dir la memòria, però tampoc no és algun llibre obert. No, però Déu-n'hi-do, eh? I el Feliu també, amb les poesies, que per cert, la Dorita ens ha explicat que també escriu poesies, i el Feliu també n'escriu. Jo lo que he hecho en un principio ha sido cuentos infantiles. Ah, molt bé.
Y la verdad es que eso me ilusionó mucho. Y además, casi normalmente cuando hago cuentos o narrativas, casi todas son auténticas.
A pesar de que yo las pinto de color a rosa, rojo o como sea, ¿no? Le pongo sus colores. Pero sí, normalmente son... Son vividas. Las ilustres tú también. No, eso es lo que a mí me falta. Mira, precisamente tengo un cuento que lo hice en un concurso. Yo gané...
No gané, que era el primer cuento que escribí. Y para ser sincera, tuve solo el tercer premio. Pero yo te prometo que era como si me hubiera tocado la lotería. Porque me puse más contenta. Es una gran motivación. Pero no tengo... Mi hijo, por ejemplo, dibuja muy bien. Pero volvemos a lo suyo. Él tiene su trabajo. Kiko, Kiko, Kiko. Nuestro Kiko de aquí de Vilasar.
Pues bueno, ya lo conoces. Y no tiene tiempo. Y entonces yo había pedido a Labra, me dijeron que había un chico que dibujaba muy bien y tal y que cual, y yo le dije, bueno, pues a ver si me podéis hacer la ilustración de este cuento, porque yo quería ofrecerlo para los niños de San Juan de Dios. Sí.
Y quiero hacerlo eso, pero no con el propósito de cobrar yo. Pero claro, tengo que tener la ilustración. Y no sé por qué motivo, volvemos otra vez a los principios, no lo entiendo. Porque yo, si él hace la ilustración, yo se la pago.
O sea, yo le abono lo que haga falta, ¿no? Aunque mi intención es donar este cuento para los nenes, que de verdad son fantásticos y maravillosos esos niños con su pañuelito, pero no hay manera y no consigo que este chico me llame. Ya no sé qué hacer, la verdad. Has d'anar a un altre lloc.
Pero por aquí no sé. Allí sé porque la chica, la dueña, me dijo, aquí viene este chico y lo hace muy bien. ¿Por qué no preguntes a la llibrería, a l'índex? Allà, possiblement, home, si vas a alguna peluquería y demanas a una señora que faci reclus, també tu vas recordar.
No, pero la librería sería muy normal. Yo voy a la Illa de la librería, voy siempre, porque allí me hacen muchísimas cosas. A la Illa de papel. Sí, y me pasan todo el limpio, bueno el limpio quiero decir porque la tesora se la llevó mi querido hijo.
Entonces, yo lo paso todo por allí. Pero ellos no saben. No, perquè ells estan més enfocats al que és copisteria. Però sí que té raó l'Aurora que si vas a l'índex... L'índex està dos carrers més enllà. Ah, sí? Sí, està. Ah, mira, baixant la Taneu.
Sí, clar. Sí, baixant de la Taneu i a la cantonada Esquerra. Molt bé. Sí, sí, sí. I si no, ara, si vas cap allà a través la presa de l'Ajuntament, al carrer Sant Joan, i l'altre carrer és Borotau, em sembla. Vale. El carrer Borotau. Doncs iré. Sí, i has de preguntar per la Pepi. Vas a la Pepi i li dius, escolta, Pepi, què coneixes, algun il·lustrador? Sí, sí que lo faré. Allà, possiblement, sí que ho trobaràs. Sí, sí.
A mí me gusta mucho escribir, sobre todo he participado en La Paz, hace ya tiempo que lo hicimos, hicimos muchísimos grupos, estuvimos haciendo Por La Paz, también estuvimos haciendo cosas sobre Gaza y yo escribí directamente, que me lo devolvieron, menos mal que lo tradujeron un poco raro...
Pero me lo devolvieron y luego, claro, me lo pusieron lógicamente en su idioma que yo no tengo ni idea. Pero bueno, por lo menos fueron amables, me mandaron mi cara sobre un sello de ellos y me lo devolvieron que fueron muy amables y muy gentiles. Por lo que yo escribí sobre ellos. Porque yo he vivido, no en Gaza, pero sí en Israel. Entonces, claro, tenía esa experiencia de unas cosas y de las otras y la verdad es que me parece a veces increíble lo que ocurre, ¿no? Totalmente. Es horrible. Es tremendo, ¿no? Sí.
Però bueno, què diu el Feliu? No, que bé, que bé, us expliqueu molt bé, us expliqueu la mar de bé, i escolto, i ja està, clar. No, doncs tu també podries aportar també el teu punt de vista, perquè tu també escrius. Bueno, jo escric, mira. No, jo també escric. I ella també, tothom escriu, tothom. Sí, jo també, jo també escriu. Veus que bé, per això dic, tothom escriu. Porque hemos ido al colegio. Mira.
A vegades estic a casa a la tarda que no tens res que fer i tal, me'n vaig i tinc una habitació que jo dic al meu despatx, és una habitació petiteta amb quatre llibres i ja està. Ah, perdó. I vaig i m'assento allà i jo escric, però el que em ve al cap, tinc llibretes allà amb títols, no? Agafo la llibreta i me'n faco a escriure.
però aquí es queda tot això però en tinc plens escrits i de tant en tant quan tinc ganes m'aixeco i el que agafo és agafar les llibretes i anar llegint els escrits una mica allà sola ja està, ja s'ha acabat
Això és la sintonia final, Dorito. Us heu passat bé? Heu sentit sorolls tot el dia, tot el rato. La Maria Rosa. Rato no. Rato. Ara parlarem del rato. Ara passarem... El rato. Ara passarem al rato. Això m'ho diu sempre. Ara toca notes. Ara toca, escolta. Dic rato perquè tu dius mensatge.
Tu dius mensatge i és missatge. I tu dius mensatge. Però, perdona, això és com la gimnàstia i la eglésia. Sí, i l'estiu... Ho acceptem. I l'estiu i el juriol. A veure, la Maite no hi és, però diu que té problemes amb la meva salut. Maite, això no és qüestió d'edat. La meva salut has de ser enginia de camins, ponts...
i tecnologia per entrar a la meva salut. Això és així. Després una altra cosa. És que m'han dit, és que m'ho han ensenyat moltes vegades. La Mai té referència a no un curs. Em vaig fer no sé quants cursos ni no sé quants anys a la biblioteca. Hi ha un problema que això ho acceptareu. Jo si hagués sabut que eres tu, sí que hagués vingut. Vosaltres parleu de paciència. Jo parlo que no llegiu res. Sí.
Llegeix el mòbil. Clica aquí. Què haig de fer? No ho sé. Anar a prendre un cafè. Què posa aquí? Clica aquí. I això, als cursos de la biblioteca, en vaig aprendre un munt. I ells, és que no tenen paciència. No, el que no teniu paciència, no, és que no teniu ganes de llegir. Sí, senyor. Les instruccions d'això. A veure, el Google, us ho vaig ensenyar. Però, a més a més, això era una frase que els deia. Sabeu llegir? Em deien tots, home, clar. Llegeu el que posa en la pantalla. Iniciar session. Oh, què és això? Aquest és el problema.
Vinga, què més, què més? Les caixes, parlàveu de les caixes, no? Ens hem de modernitzar. No saps si vas a la caixa o a un departament d'Apple, però jo sempre els dic una cosa. Passa per la caixa automàtica. Pitjor per tu, perquè el que perdrà la feina ets tu. És com si em diuen, tranquil, ja posem un locutor automàtic. A la cua de dinem. Sí, sí, sí. Molt bé, Jaume.
A mi m'ha fet molta gràcia, em sembla que ha sigut en Feliu. Sí, en Feliu, en Feliu diu. Ara compta amb passos! Home, Feliu, no els comptes tu, eh? Els compta el mòbil, no cal que... Un, dos, tres, home, Feliu! Feliu! Què et penses que vas comptant els passos cada matí? Ho vaig comptar un, dos, tres! Home!
T'imagines? 152.388. I la imatge de la Maite. Diu, a dintre l'aigua t'hauria fet molta gràcia. Un m'estira per aquí, un m'estira com allà, com la cançó d'en Serrat. Ai, del llac, eh? Si tu l'estires fort per aquí, jo l'estiro fort per allà. En fi, se'ns ha acabat el rato.
El rato. El rato. Us deixo... Escolteu, gràcies. Us deixo amb en Robert, que és el que en sap i el que ens aporta les notícies. Com està? Com està? Que no ho veus? Més formós que ningú. Està genial. Li he parlat i no m'ha dit res. Home, Robert, diu que com estàs? Doncs està fantàstic. Com ha d'estar, en Robert? Mira que bé. Notícies. Hi ha dies que no et vèiem.
Ell va parlant com si el sent, no et sent, eh? No, ja ho veig. No et sent perquè no està connectat. És que he tingut lumbàlgia. Ah, ha tingut lumbàlgia. Ara hem de fer-ho, ja veureu com està recuperada la lumbàlgia, perquè jo m'aixico i ell se senta en 3 segons, veureu, està més bé que jo el tio. Notícies, que vagi bé! Vinga! Les notícies de les 12.
És migdia, la policia local de Vilassada Mar dura a terme una campanya intensiva de control i vigilància de vehicles de mobilitat personal, com ara patinets elèctrics i bicicletes, a tot el terme municipal. Fins al dia 10, aquesta actuació s'enmarca dins d'una campanya coordinada d'àmbit català i municipal.
amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i fomentar una mobilitat responsable i respectuosa amb la resta d'usuaris de la via pública. Els controls es faran al llarg de tot el dia i comptaran amb la participació de tots els agents de la policia local de la nostra població.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys i adoptarà altres mesures per augmentar el control de les plataformes digitals. Pedro Sánchez, que segueix les passes d'Austràlia i que ha iniciat França, on s'han aprovat mesures similars, ho ha anunciat en el transcurs de la seva intervenció davant del plenari de la Cimera Mundial de Governs que es realitza a Dubai i en què participen
una trentena de caps d'estat i també de govern. El Consell de Ministres porta avui aprovació per separat en dos decrets l'augment de les pensions i l'escut social que inclou la limitació de desnonaments a famílies en situació vulnerable. És el que s'ha acordat després d'hores de negociacions per tal de garantir que el decret de les pensions passarà al tràmit al Congrés. D'aquesta manera,
es volen salvar les mesures del macro-decret que el Congrés va tombar la passada setmana amb els vots en contra del Partit Popular, Junts i Vox. Aquest dimarts, sobre la taula del Consell de Ministres, hi ha, per tant, dos decrets, un d'específic per les pensions, que és el que demanava Junts i també el PP, per aprovar-lo quan passi aproximadament d'aquí a un mes pel Congrés. D'aquesta manera, l'executiu garanteix
que els pensionistes al febrer ja cobraran l'augment que es quedarà tot el 2026. En l'última reunió de l'any passat, el Consell de Ministres va aprovar la pujada de les pensions contributives i de classes passives un 2,7% pel 2026 i de les pensions mínimes més d'un 7%. L'altre decret serà per la resta de mesures socials inclosa la prohibició de desnonar
Famílies vulnerables sense alternativa d'habitatge és la mesura més polèmica que no agrada a Junts ni al Partit Popular perquè la vinculen amb l'ocupació. Falta saber, però, com s'ha canviat el redactat d'aquest punt i si s'inclouen mesures per compensar els propietaris que es trobin en aquesta situació.
Més coses, la Sagrada Família sorteja 8.500 entrades gratuïtes per visitar la Basílica amb motiu de Santa Eulàlia a la Festa Major d'hivern de Barcelona. Per aconseguir les entrades per una de les dues jornades cal participar en un sorteig en línia a través de la pàgina web del Temple. Les jornades tindran lloc el 14 i 15 de febrer. L'horari d'obertura de dissabte 14 serà de 3 a 2 quarts de 6 de la tarda diumenge dia 15. L'horari serà de 3 a 6...
Les franges horàries per entrar a visitar el temple es divideixen en dues cada dia dissabte de 3 a 2 quarts de 5 i de 2 quarts de 5 a 2 quarts de 6 i diumenge es podrà accedir o bé en el torn de 3 a 2 quarts de 4 o de 2 quarts de 4 a 6. Per participar en el sorteig de les entrades cal inscriure's prèviament a través del formulari en línia que trobareu al web oficial del temple. El formulari està obert, recordem, fins al dia 8 de febrer a les 9 en punt del vespre.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Galloni, ha anunciat en la Gran Gala del Mundo Deportivo que Barcelona optarà a la final del Mundial de 2030. En aquell moment, l'Spotify Camp Nou serà l'estadi amb més capacitat d'Espanya amb més de 104.000 espectadors.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Nosaltres que hem estat en els millors moments i en les grans decisions. Nosaltres que hem transmès mil missatges i emocions. Nosaltres que t'hem ajudat a expressar i a sentir. Nosaltres que hem fet de casa teva una llar. Nosaltres estem amb tu.
Perquè som emoció, sentiment i color. Perquè som records, experiències i alegria. Perquè som complicitat, som llar i som família. Perquè som vida, sensacions i fantasia. Perquè junts som més bons. Flors i plantes. Viu-les.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesaradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052 arrelats a Vilassar de Mar i esgarapant retalls del nostre passat.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, encetem l'última hora de la nostra edició, 12 i 6, gairebé 7 minuts per damunt del punt del migdia. Com cada dimarts, és moment de marxar. Bon visc a marxar, de... Sí, de marxar, podem dir. Àdig Badalona, d'acompanyar a la nostra amiga, la Montse Martínez. Montse, bon dia, bona hora, com estàs?
Ara sí, ara sí. No et preocupis. Ah, vale, que si no em poso molt nerviosa. Es posa nerviosa. No se sent, no se sent, s'ha aixecat i tot. Va, bon dia i bona hora. Doncs sí que marxem avui. Doncs sí, avui marxem. Avui no ens anem a Sevilla. A Sevilla anem? A Sevilla. A Sevilla. Tierra querida. Llàstima que només hi anem, que llàstima que només hi anem a nivell de telèfon. És maca, Sevilla, eh? Sí, és maca. Sevilla és preciosa. Ara me n'aniria a Sevilla, jo. I jo també, sí.
Saps ballar, sevillanes, tu? No. Home, però jo és posar-me, eh? Tu saps ballar, sevillanes. Jo sempre dic... Ja ho dic en castellà perquè m'entengui, ¿vale? Jo sempre dic... Està en antena, ja, la Cintia. Està esperant. Estamos creando expectativa. Ah, vale, està en antena. Està en antena. Mira, mira, mira. En castellano. Vinga, dale. Deixa que canti, hombre, que no se la sentim.
Sevilla tiene un color especial. Yo siempre digo que si yo viviese en Sevilla, siempre lo digo con mi hijo, eso. Mi esposa y mi hija son más precavidas que nosotros. Yo siempre digo que si fuese ahí, yo estaría en todas las hermandades, en todos los Cristos benditos y estaría yo. Te gusta. Oh, me encanta. Se lo pasan muy bien ellos, ¿eh? Yo los veo en Semana Santa y es una maravilla Sevilla.
Bueno, va, anem a saludarla ya, anem a saludarla. Anem a saludarla. Venga. Y tía bon dia bon hora, buenos días. Hola, ¿qué tal? Buenos días. ¿Cómo estamos?
Muy bien, muy bien. Molt bé, como dirían ustedes. Mírala, mírala. Sí, es que, Cintia, yo estoy muy contenta que esté aquí conmigo, porque ella entiende un poquito castellano, porque nuestra relación... No, catalán, catalán. El castellano lo entiende. Ay, entiendo catalán, perdón. Porque nuestra relación empezó, empezó, porque ella también es adicta rehabilitada, y nos conocimos en CC Adicciones, que es donde ella se rehabilitó. Con lo cual, ¿qué quiere decir esto? Que algo de catalán se te ha quedado.
¿No, Cintia? Algo, algo tengo. Una miqueta. Una miqueta. Cintia, muchas gracias por estar con nosotros. A ustedes, a ustedes por invitarme. Y contarnos el centro que trabajas y el centro por el cual has pasado la otra parte, igual que hizo Monse en su día. Y eres una adicta rehabilitada también. Y yo le pregunto siempre a Monse, ¿esto es un hecho bastante común entre la gente que estáis y dirigís centros para curar adicciones?
Sí, suele ser común cuando iniciamos un proceso de recuperación y cogemos lo que llamamos conciencia de enfermedad, pues al final tenemos que darle la vuelta a nuestra vida, como el que se la da un carcetín. Entonces yo tomé una decisión personal que fue...
cambiar por completo mi vida y dedicarme a ayudar a personas que tenían el mismo problema que yo, a la vez que yo me ayudo a mí misma y nunca me desvinculo de mi tratamiento porque al final esto es un proceso de por vida y vamos a estar en recuperación de por vida y esto ayuda bastante a que no nos salgamos de la línea. ¿Y cuánto hace que abriste el centro?
Pues bueno, yo trabajo en Instituto NOA. Instituto NOA lleva funcionando desde 2017. ¿Sí? ¿Y tú cuándo saliste del mundo de las adicciones? Bueno, pues yo mi tratamiento lo hice en Control Consulting, donde una de mis terapeutas era Monse, y eso fue por el 2012.
Aproximadamente 2012-2013. Hice yo mi proceso, empecé allí, hice lo que es la desintoxicación y la deshabituación y ya después volví a Granada, que yo soy de Granada, y ya terminé allí el proceso de manera de centro de día y ambulatorio y como tocaba.
Vale, Cintia, yo quiero que nos cuentes un poquito, porque Instituto NOA se caracteriza sobre todo por patologías duales. ¿Qué significa patología dual? Son patologías añadidas a las adicciones. Entonces vosotros os habéis especializado mucho en trastornos psiquiátricos junto a adicciones. Cuéntanos un poco esto. Exacto. Instituto NOA es una clínica especializada en el tratamiento integral de salud mental y de las adicciones.
Y en este caso tenemos, aparte de otras unidades asistenciales, una exclusiva de salud mental, donde ahí abordamos patologías leves y moderadas.
Bien. ¿Y qué más tiene Instituto Noa? ¿Sois un centro de ingresos? ¿Sois un centro de día? Cuéntanos un poco quiénes sois. Mira, te cuento. Nosotros estamos especializados en salud mental y en adiciones, bueno, con el objetivo de acompañar a las personas durante todo el proceso de la recuperación, haciendo un abordaje totalmente integral, entendiendo, claro, que cada persona es única y necesita un abordaje adaptado a sus necesidades. Para ello...
Contamos con diferentes unidades asistenciales, entre ellas unidades de ingreso con un enfoque terapéutico sensible al género, ofreciendo espacios diferenciados y seguros para mujeres y hombres, donde trabajamos sus necesidades específicas desde la intimidad con respeto y comprensión. Para ello tenemos una unidad exclusiva de mujeres y otra exclusiva de hombres.
Después de esas unidades de ingresos tenemos pisos tutelados, viviendas de apoyo al tratamiento, centros de día, centros ambulatorios, la unidad de salud mental y la unidad de neuromodulación. ¿Qué es esto de neuromodulación? Cuéntanos, a ver, yo sé, pero la audiencia no. Cuéntanos un poco, ¿qué significa? Te cuento. La neuromodulación es una técnica novedosa que ha salido recientemente
Y es una técnica no invasiva que actúa directamente sobre la actividad eléctrica del cerebro y según la patología puede estimular áreas cerebrales hipoactivas o puede estimular áreas cerebrales hipoactivas. Es decir, inhibir regiones hiperactivas ayudando al cerebro a recuperar su equilibrio funcional. Y sobre todo lo bueno, que tiene muchos beneficios. Por ejemplo...
estimula la capacidad cognitiva mejorando la memoria, reduce los síntomas de la depresión y de la ansiedad, favorece la neuroplasticidad ayudando a que el cerebro se adapte, mejora el control de impulso, que esto es muy importante sobre todo en los perfiles que están haciendo la desintoxicación y están pasando un pico de abstinencia, en los perfiles de trastorno obsesivo compulsivo. ¿Puede sustituir la farmacología?
No puede sustituirla, pero sí que conseguimos que se reduzca la toma de farmacología. Pero claro, todo esto dentro de un abordaje y de un plan de intervención global, alternado con sus terapias grupales, la rutina, la conducta, tiene que ir todo de la mano. Pero estamos teniendo bastantes beneficios.
Cintia, os podía hacer la pregunta a las dos, ¿eh? ¿Ha cambiado mucho esto de la rehabilitación ahora que estamos con estas nuevas técnicas que me hablas y tal, a cuando vosotras estabas o cuando tú estabas, Cintia, o no? Bueno, han salido técnicas, por ejemplo, más novedosas como la neuromodulación, pero realmente el tratamiento que funciona es un tratamiento integral que abarca el modelo cognitivo-conductual
Y dentro de todo lo que ha salido nuevo, la línea de tratamiento, que es la que a mí me ha funcionado y la que impartimos, prácticamente es la misma.
Claro, lo que pasa es que se han añadido cosas. Sí que es cierto que las drogas han cambiado. O sea, yo me revelé hace 20 años, tú menos. Las drogas van cambiando, pero lo que es un método, usáis más o menos el mismo método que usaste tú, ¿no? En Cataluña, en Minnesota. Sí, nosotros nos basamos en el método cognitivo-conductual. Claro. Yo tengo una pregunta para ti. ¿Separáis las personas con patología dual con los adictos normales?
Sí, haciendo un estudio del perfil y de la patología, hay perfiles que necesitan un seguimiento y un abordaje más clínico, entonces van a la clínica destinada a la salud mental. Però quina diferència és? Montse, tradueix-me la pregunta perquè la gent ho pugui entendre, això. Què són els normals?
normals als que no tenen afegits de patologia dual. Una patologia dual pot ser una esquizofrenia, pot ser... Es decir, que lleve a alguien añadido a las adicciones. Alguien añadido a las adicciones, entonces necesita otro tipo de abordaje. Entonces sí que es cierto que a veces se juntan, pero a veces hay terapias especializadas con personas que no tienen las herramientas o los recursos normales, porque son personas realmente bastante perjudicadas a nivel cognitivo.
¿Y se puede desarrollar luego una enfermedad de ese tipo con las drogas? Es decir, hay gente que se droga y ya tiene una enfermedad paralela, pero en este caso hay gente que dice, hostia, este se ha salido pero está esquizofrénico. Mira, hay drogas que provocan una patología dual.
Y hay personas que pueden ser esquizofrénicos y a la que se drogan tienen un brote esquizofrénico. Entonces, claro, las dos cosas. Uno puede tener una patología dual que no lo sabe, como puede ser algo psiquiátrico, y cuando su cerebro se pone en contacto con una sustancia psicoactiva, allí puede empezar a desarrollar lo que es la parte más psiquiátrica.
I viceversa. Por ejemplo, yo hablo mucho de la marihuana. Eso es una pregunta de la marihuana, que siempre diem que mata las neuronas. Claro, la marihuana ahora mismo, por una historia de cómo mutan las semillas, que ahora estoy hablando en catalán y en castellano me está costando. Sí, porque pienso en catalán. Cómo mutan las semillas, ahora se está demostrando que hay mucha patología dual añadida a la marihuana, al THC.
¿A qué empezaste o a qué eras adicta tú, Cintia? Pues mira, yo era adicta a la marihuana, era mi droga estrella, por así decirlo, pero también al alcohol y a la cocaína.
Es que banalizamos muchas veces el uso o el consumo de alcohol. Es una cosa que está aquí, esto no es una droga, si esto está en todos sitios. Y el porro que cada vez, para entendernos, que cada vez es más común y antes la gente se escondía para fumar un porro. Ahora puedes encontrar a alguien fumando un porro a las 11 de la mañana paseando por la calle. ¿Estamos normalizando este tipo de droga, llámese marihuana, llámese alcohol?
Sí, se está normalizando bastante, sobre todo la gente joven que le está quitando la importancia que tiene y sobre todo no son conscientes del daño cerebral que eso hace. Por eso nosotros cada vez recibimos más gente, cada vez más joven y con brotes psicóticos.
y en un estado que realmente están bastante afectados cognitivamente por el consumo de marihuana y no son conscientes del daño que está haciendo. Y es como dice Monse, la marihuana cada vez está más químicamente hecha, de manera que cada vez hace más daño y...
Y el daño que hace mentalmente a los chicos es que no son conscientes de ello. ¿Qué edades entran? Cintia, ¿qué edades entran a un centro? Un chaval que esté fumando marihuana y brotado. Es que yo quiero hacer puntualización a esto porque es muy importante que sepan lo que puede ocurrir. Porque cuando un chaval empieza a consumir con 13-14 años no se ve en un centro de drogodependientes. ¿Qué edades llegáis a tener vosotros?
Pues nosotros, ya te digo, nos llaman muchos que son menores de edad, 18, 19, 20, 21, gente bastante joven. ¿Y ya con el trastorno añadido o no? Sí, con el trastorno ya añadido y con episodios de brotes psicóticos o patologías ya diagnosticadas que se han desencadenado a causa de ese consumo.
Tremenda la historia. De unido, de unido. El famoso porro, ¿no? Claro, ¿qué pasa? Si tú puedes tener más sensibilidad a nivel psiquiátrico, tú no lo sabes, ¿no? Tú te fumas un porro y no sabes si tu cerebro va a desencadenar ya lo que es una esquizofrenia, un brote psicótico. Y tú lo haces de un modo, y lo cuento mucho, ¿no? Los estadios de esta enfermedad, que es la fase del enamoramiento, que lo haces para divertirte, ¿no? Entonces ahí empieza todo. Vale, yo también quiero decir algo.
Que aquí tuvimos a Sofía Cristo, ¿no? Y la Sofía Cristo es... No va a dir la mateixa perquè veis una foto del equip de NOA. Es la imagen de NOA, es la imagen de NOA. Y ahí la tuvimos aquí, una amiga vuestra. Sí, sí, sí, que Sofía es imagen de aquí. Vale, Cintia, ¿qué más nos puedes contar? ¿Verdad que tenéis un grupo de chicas vosotros? Sí, recientemente tenemos abierta una unidad exclusiva de mujeres, por lo que os había comentado antes. El hecho de...
ofrecer esos espacios diferenciados hacen que sobre todo con el colectivo femenino podamos trabajar mejor porque la mujer se encuentra más segura sin que distorsione un poco la figura masculina dentro de su tratamiento y se encuentren más seguras a la hora de
de contar sus problemas sin el miedo a ser juzgada y la verdad que estamos obteniendo bastantes resultados. ¿Tenéis también grupos comportamentales solo de conducta, no de sustancia? ¿Sexo, pornografía, nuevas tecnologías? ¿Tenéis todo esto o no? Sí, nosotros tratamos todo tipo de adicciones, con sustancia y sin sustancia. De hecho,
Cada vez estamos recibiendo más perfiles con la conducta adictiva del juego. De la ludopatía. El tema joven, apuestas deportivas, juegos online... Es brutal, es brutal. ¿Con qué edades un chaval puede terminar en un centro por ludopatía?
Pues súper jóvenes, 17, 18, 19, 20, cada vez las edades son más tempranas y nos llaman esos padres desbordados con la problemática que tienen en casa sin saber cómo abordar la situación y el hijo bastante ya metido en ese bucle, ¿no?
sin saber las consecuencias que está trayendo a su vida, a todos los niveles. Los equipos de nivel, la élite, hace un tiempo han prohibido la publicidad de alcohol, tabaco y también de las casas de apuestas. Pero claro, así está muy bien la iniciativa, no digo que no, pero... Es un inicio, ¿no? Demasiado cerca tenemos todo esto. Está tan nervioso hoy, Montse, que no para de picar la taula hoy. ¿Qué
Passa, Montse. Ai, mira, no sé, perquè quizás estic hablando en castellano. Ai, què? No me sale el castellano. Aquests sorollets que sentiu no és que s'hagi colat. Ah, sóc jo? No, sóc jo. Ah, vale, disculpa'm. Doncs avisa'm. Li estic fent senyes tota l'estona. Doncs no m'estic entrant. Disculpa'm.
No, hombre, no. Digo que está demasiado cerca todo, ¿no? Cintia Monse, es como lo decía del alcohol y la marihuana, está todo demasiado cerca. Es que un teléfono, sí, un chaval, es que un teléfono lo tenemos todo tan... Está muy a la mano. Está muy a la mano, está muy fácil, hoy en día te metes en cualquier red social, te sale publicidad de un juego, incluso que te regalan dinero para que juegues. Claro.
Y claro, los chicos cada vez más jóvenes, con las apuestas que sí del fútbol, los deportes, pues claro, al final empiezan por probar y el problema de esto es que empiezan jugando, van ganando y claro, ya al final se activa el área de la recompensa y ya empieza y ya llega el momento que no saben cómo salir y el problema cada vez se agranda más.
Cintia, yo siempre se lo digo a Monse, le agradezco muchísimo desde que viene a la radio y nos cuenta eso porque hemos descubierto un mundo. Le agradezco mucho y además os pongo a vosotras como ejemplo también, ¿no? Porque cuando uno es adicto a la droga, a la cocaína, pues a ver, ya sabe dónde tiene que ir, pero no lo tiene tan fácil para ir. Si tú eres adicto al alcohol, resulta que tú, aunque te haya salido el alcoholismo, algún día vas al supermercado o vas a un restaurante y el alcohol está allí.
Si tú eres adicto a la pornografía o a las compras compulsivas, lo que tenemos todos en el bolsillo es un móvil que lo tienes tan sencillo como clicar. Claro, esto hace que juegue... que siempre esté el enemigo contigo. Y siempre se lo digo a Monse y te lo digo a ti, ¿no? Vosotras que habéis formado parte de la otra parte, ahora estáis todo el día hablando de esto con vuestros pacientes.
Y esto aún me hace aumentar más mi admiración por superar esta enfermedad, porque es una enfermedad. Y digo, hostia, es que estáis todo el día hablando de cocaína, de alcohol y todo eso. Y vosotros habéis pasado por allí. Y esto realmente me crea una admiración brutal. Y te voy a contar un ejemplo muy práctico y muy tonto quizás. Yo he dejado de fumar hace dos meses y pico.
Y paralelamente, la chica que me vendía el tabaco cada día también estaba dejando de fumar. Y yo le decía, yo no tengo tanto mérito como tú, porque tú te giras en tu lugar de trabajo y tienes el monstruo detrás. Hostia, es brutal. Me parece brutal eso. ¿Lo estás extrapolando a nosotras?
Sí. Bueno, pero es que nosotras ya estamos en otro punto. Ya, pero Monse, tú algún día vas a comenzar, algún día empeza. ¿Estáis hablando de cocaína haciendo poco tiempo que lo teníais ahí? Sí, claro. Ahora debe ser más fácil, pero al principio debía ser muy duro. Lo que pasa es que yo siempre digo lo mismo. Un terapeuta, si tiene que hacer terapeuta, primero que se rehabilite. Hombre, claro.
Yo lo veo claro, tú lo ves claro, pero yo conozco a gente, y Cintia también, que son terapeutas que no están para nada rehabilitados y se ponen a dar terapias como el que más. Totalmente. ¿Verdad, Cintia? Que hay un mundo negro ahí metido. Estamos hablando de un tema un poco peliagudo y un poco desagradable. La verdad, habría que dedicarle otro programa exclusivamente a este tema.
Ah, cuando quieras, mira, ya vamos a abrir tu melón, ya está. Sí, siempre hay melones, Jaime, que yo hago con Jaime siempre, voy hablando de cosas y termina otro tema. Sí, porque al final, Jaime, date cuenta que aunque seamos adictas en recuperación, porque en recuperación vamos a estar de por vida, nosotras después, para dedicarnos a esto...
hemos tenido que hacer una serie de formaciones y de formarnos exclusivamente, no con una titulación y una formación exclusiva para poder dar este tipo de recursos y ayudar a las personas. Entonces, yo siempre pongo el mismo ejemplo. No estamos trabajando con frutas, estamos trabajando con personas. Entonces, cuando una persona pone su confianza o una familia
en un profesional, este profesional tiene que estar apto y capacitado y formado para dar este tipo de asistencia. Y hoy en día hay de todo, como en botica. Oye, Cintia, cariñete, cuéntanos un poco qué más tiene el Instituto NOA. ¿Dónde estáis? ¿Estáis en Sevilla? ¿Hay más...? Y en Utreira también.
Venga, cuéntanos. Dime, dime. No, no, no, cuéntame, cuéntame, ¿qué me ha hecho gracia eso? Mira, nuestra sede central está en Sevilla. En Sevilla tenemos la unidad de ingreso de chicos, la unidad exclusiva de mujeres...
La unidad de salud mental, la unidad de neuromodulación, que ahora voy a hacer un inciso en esta, y aparte tenemos centros de día, viviendas de apoyo al tratamiento, pisos tutelados y centros ambulatorios. ¿Por qué lo digo en plural? Porque estamos en diferentes puntos de todo el territorio nacional.
Es decir, tenemos unidades de ingresos en Barcelona, en Sevilla y después tenemos centros de día y centros ambulatorios allí en Barcelona, en Sevilla, en Cádiz y próximamente dispondremos de ellos en más ciudades con la oportunidad de acercarles el recurso a las personas en su ciudad.
Muy bien. O sea, el Instituto Nova se está aposentando. Estamos en expansión. Estamos en expansión porque hemos dado cuenta de que hay ciudades donde hay escasos recursos y ahí estamos. Bueno, señal que es un buen centro. Claro que sí. Cintia, mil gracias. Que vaya todo muy bien. Saludos. ¿Qué tiempo hace por Sevilla Calor, seguro?
Pues mira, llevamos varios días con lluvia y eso ahora ha salido un poquito el sol. Como aquí. Pero esperamos lluvia estos días. Como aquí, como aquí. Ahora ha salido el sol, pero hostia, no para, eh. Pero por aquí, por Andalucía, no estamos acostumbrados a tanto tiempo de lluvia. Necesitamos ya el sol. Pues mira, como nosotros. Cintia, yo te tengo que agradecer estos ratitos que hemos pasado juntas, que nos has contado cosas súper interesantes. ¿Vale, cariño? Sí.
Yo también te quiero agradecer que me hayas invitado y quiero comentar que tú para mí eres una persona que ha sido un referente desde el primer día que te conocí. Estoy muy agradecida contigo.
Y que todo el mundo que tenga la oportunidad de poder ponerse en tratamiento, que cuente contigo porque eres una maravillosa profesional, una maravillosa persona y vamos, para mí has sido un referente y lo serás toda la vida. Así que muchísimas gracias por contar conmigo y cuando quieras aquí estoy para ti.
Gracias, cariño. Nos vemos en Sevilla en breve. Estupendo. Jaime, un fuerte abrazo. Igualmente, un abrazo muy fuerte. Que vaya muy bien. Gracias. Igualmente. El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y nunca llega. Això ens ho diuen des d'Addic Badalona. Montse, mil gràcies. Que vagi tot molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Fins aquí 15 dies. Pausa i cap al cine.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada, el Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Dos minuts i mig per damunt del punt de dos quarts d'una, moment de saludar el company amic Gemma La Saga. Senyor La Saga, bon dia, bona hora. Jaume, com anem? Molt bé. Sí. Aquí, doncs... Sol. Sol. Mira-te'l bé, per això. Sí, no, no. És que són momentanis moments de felicitat, però... Sí. Després saps què passarà, que farà dues setmanes que siguis a sol i direm, oh, a veure si plou. Doncs no.
Jo no, eh? Jo sóc un fan del sol i entenc que l'aigua és molt necessari, eh? Sí, no, però ara ja... Estem en un cony de país... Deixa'm-ho dir així, perdó, eh? Un cony de país que fa un any...
Vèiem el campanar de sac que podíem anar a fer la missa i tot allà es podia anar a fer la missa i ara no veus ni la punta. És a dir, passem d'un extrem de sequera màxima a màxima aigua que obriu les aixetes perquè, clar, no ens hi cabrà tota l'aigua. L'important és que arribem a l'estiu i podrem dutxar-nos a la platja. També! És un dels punts més importants, no marxar allà tot ple de sal i dutxar-te a casa. A casa hi ha dutxes, però la primera... Qui més, qui menys. També seria qüestió, hi ha gent que s'aprofita que no hi ha dutxo perquè, clar, a l'aigua. Eh, dutxa't, sisplau!
Rano. Hombre, multa al que el matí no vagi dutxat a qualsevol lloc. Clar que sí. Què dius, en Xema, què diu? Doncs mira, avui us portem sis sèries d'aquest primer trimestre de l'any que són interessants, que poden, de moment ja estan acumulant molts espectadors, perquè algunes ja s'han estrenat el gener, i en parlarem. Parlem, si us sembla, de la primera, el Caballero de los Siete Reinos. Atenció amb aquesta...
Aquesta sèrie d'HBO té 6 episodis, i n'hi he vist els 3 primers, els que han donat, vaja. I la veritat és que està molt, molt bé. Fixa't, Jaume, que ens ubiquem a l'univers de Joc de Trons, no? Ah, mira. I això està fet un segle abans de Joc de Trons. Carai. Però ja es Lannister, es Targaryen, tots aquests, ja surten, ja surten els que serien els avis o els tataravis dels protagonistes de Joc de Trons.
I segueix, doncs, les històries de dos personatges, totalment oposats, no? Per una part, Sir Don Canelalto, per això li diuen un tio que deu fer dos metres, i un tio, doncs, de gran cor, pocs recursos, i el jove Escudero, no sé com es diria en català, però, doncs, el que li porta, diguéssim, totes les coses... Escudero, amb un. Exacte. Escudero. Doncs es diu, ec, i atenció, perquè és un xavalí tu d'11 anys,
Calvito. Chavalito calvito. Sí, sí, sí. I resulta que aquest senyor, fins a la tercera episòdia, aquest nano, no revelarem a què linaje pertenece. És un dels importants.
A veure, doncs Junts recorren Ponent, enfrentant-se a tornejos, justes, intrigues polítiques i conflits morals en un món menys cínic, però igual de perillós, no? La Sèrie compta amb una direcció compartida que reforça aquest to íntim i aventurer.
Per una part, Owen Harris, un home que havia fet la direcció de capítols del Black Mirror, per exemple, i responsable de dotar la sèrie d'un estil sobri i elegant. I per una altra part, la Sarah Dean Smith, una dona que havia fet viòdics de Hannah, per exemple, que porta una mirada més emocional i centrada en els personatges. Tots els directors aposten per una posada en escena...
no tan gran dil·loquent que altres sèries de l'univers Joc de Trons, prioritzant això, el viatge físic i moral dels personatges, més divertida, per ser molt autèntiques, aventures, situacions d'aquelles que rius molt. Però atenció, hi ha moments que hi ha sang. És un moment que és Joc de Trons. A les costes, quan vas allà amb aquelles pases a veure si et carregues algú, és dur. Les viatges són dures.
Doncs estem repassant les millors sèries per estrenar aquest primer trimestre del 2026. La primera d'elles és El Caballero Siete Reinos, si no m'equivoco, Aviòmacs, eh? Sí, sí, sí, sí. A veure, jo el trobo com un to humanístic, clàssic, quasi bé de relat de cavalleries, que, doncs, a mi m'està agradant, eh? La trobo càlida, la trobo molt, molt... La química i en tas de tots els protagonistes és especial, és molt, molt, molt maca...
I potser hi ha menys èpica, però hi ha encant, hi ha emoció, hi ha coherència narrativa, i jo penso que és una de les expansions més accessibles i fidels a l'esperit original del J.R.R. Martin. Ve de tres llibrets petits que tenia el J.R.R. Martin, perquè sabem que... Universo, Joc de Trons, Joc de Trons, la mare. La prequela, La casa del dragón, que aquest estiu ens arribarà. I aquesta prequela, que és petitona, que és per això de tres novel·letes, doncs també...
S'aparta de tot el rotllo perquè té molt d'humor, i això era necessari trobar-ho. Doncs escoltem el tràiler, sèrie HBO, que es va estrenar el dia 19 de gener. Teniu ja tres capítols penjats, o teniu tota la sèrie? No, no, tres, tres. Tres, estàs parant amb tu el quart ja, eh? Sí, sí. Vinga, a ver si espavilamos un poquito ja, eh? Con el caballero de los siete reinos. Escoltem. Vinga. Decidme ser tan canel alto.
¿Cuán buen caballero sois? Ya veréis. Es por aquí. Venía por el torneo. El torneo es para caballeros. ¿Eres caballero? No soy un granjero. Pues vistes como si lo fueras. Ser, seré vuestro escudero. Y así me enseñáis. Todo caballero necesita uno. Y por lo que veo, vos más que ninguno.
Ser Arlan me enseñó a ser un auténtico caballero. No con espadas ni con lanzas. Sino con honor.
No soc saps, ja ho saps, no soc molt fan d'aquestes sèries, d'aquest tipus de sèries i tal, però pinta bé això, eh, Gemma? Sí, sí, potser és la més mainstream a nivell que, evidentment, hi ha sang, però sobretot el que interessa és aquest feedback que hi ha entre els dos personatges, no? Aquest home de dos metres i aquest xavalito d'onze, i com es complementen i quines històries passen, i ho fan d'una manera molt agradable, molt agradable. Jo m'ho estic passant molt bé amb aquesta sèrie.
Doncs vinga, saltem a la següent i si no m'equivoco ens anem també amb una sèrie que es va estrenar el 22 de gener i la podem veure a Disney+. Exacte, aquesta temporada que té 11 capítols i atenció perquè es diu The Beauty. Sencera ja? Sencera? Aquesta no, també.
També hem vist els tres primers capítols i la veritat és que està francament bé. A veure, ens referim a l'univers del senyor Ryan Murphy. Ryan Murphy és un home que no para de fer sèries, per mi que té com una obsessió, de cada dos mesos té que fer alguna.
I, recordeu Ryan Murphy, American Horror History, Dahmer, Pous, moltíssimes, que no pararíem, American Horror History està a punt d'anar-se a l'altra etzena temporada. I ara aquí es parla d'una cosa que té molt a veure amb la pel·lícula La substància.
te'n recordes? Sí, clar. Doncs té molt a veure, perquè ens parla de dos agents de l'FBI que investiguen una sèrie de morts de supermodels que els condueixen al descobriment d'un virus de transmissió sexual capaç d'otorgar una bellesa física perfecta a un preu devastador. A veure, és molt... perquè, clar, hi ha alguns que són tios gorditos, normals... Però és casualitat que s'assemblin o no?
A què? A la pel·lícula. Jo penso que s'han complementat. És una sèrie molt complementativa d'aquesta substància. Diguéssim que critica exactament el mateix, que és aquesta obsessió per la bellesa. I en aquest cas és dura. Obsessió per la bellesa física.
Sí, perfecte, fort, guapo, com tu Jaume. Clar, però tu no has tingut que passar per aquí. I clar, resulta que t'ho imagines, que ets un tio normalet i tal i qual, i fots un pol, punts suspensius, amb una tia increïble, però que aquesta tia té el virus.
i resulta que et transformarà amb aquest home guapo, fort, enorme, però té el perill que això és desmadre i que necessites molta aigua perquè tens, com febre, no, 46, i acabes explotant.
Sí, sí, sí, és molt dura. És molt dura, però està molt bé. Sí, sí, sí, però és molt la substància. El que volem és aquesta percepció física. Jo la trobo molt bé. Està basada en una sèrie de còmics de Beauty, que es diu, del Jeremy Hound i el Jason Hurley. Onze episodis. M'estreno dels tres primers junts i ara ja he vist el quart.
I repartiment principal, Jeremy Pope, Evan Peters, el seu actor fetitxe del senyor Ryan Murphy, Bella Hadid, Rebecca Hall, Aston Kassner, Antoni Ramos, Isabella Rossellini, d'acord? Tenim aquest thriller provocador, que barreja misteri, estètica d'alta moda i crítica social, com dèiem, sobre l'obsessió moderna amb la vellesa física, no? A veure, i amb el segill característic de Ryan Murphy, és a dir, combina elements de terror, sàtira i drama procedimental.
Per tant, penso que si us mola la ciència-ficció, us mola, podíem dir, aquestes històries tan miqueta rares, us ho podeu passar molt bé. Doncs et sembla que escolteu el trailer? Vinga, va, som-hi.
Soy la puta mejor publicidad del mundo para una nueva superdroga que convertirá a cualquiera en un bellezón. Rezo todas las noches para que te mueras. ¡Ponedme algo de Jack Rock! ¡Me he pinchado la belleza! No me lo puedo creer. Con una sola inyección te vuelves una belleza. ¿Tiene efectos secundarios? ¡No!
Es lo más parecido a la fuente de la juventud que se puede conseguir. Y claro, eso trae problemillas.
Bé, bé, bé. Sí, sí, és a dir que agrada amb tots els efectes que té el senyor Ryan Murphy i amb virtuts, perquè, per exemple, al segon capítol, al tercer, hi ha... El tio pot ser una playlist sempre impressionant dels anys 70, 80 i 90. Doncs, algun conductor d'un porc increïble comença a cantar Sailing i li fa veure a l'altre que Sailing de Christopher Cross és espectacularment bona. I està dins, diguéssim, de l'argument, no? I realment...
el fot unes cançons que dius, per favor, que bo que era això. Se'm bo ha fet. Se'm bo ha fet i ho segueix fent i, per tant, és una altra cosa més positiva per reforçar aquesta sèrie. Doncs anem per la tercera de la sis que tenim avui. I si no acabem el proper dia, o sigui, anem tranquil·lament i... De l'altre primer trimestre, per tant, tenim encara temps. Però vinga, anem per la tercera, si no m'equivoco, doncs Amazon, el dia 1 de febrer, es va estrenar abans d'ahir. En...
Hi ha hagut un canvi. S'estanen una miqueta més endavant. No han acabat d'ajustar-la encara. Sí, però té, té, té molta bona pinta. A Amazon, quatre episodis, és una miniserie. Doncs imagina't que amb unes vacances romàntiques a França, l'Alice, que és la protagonista, veu desaparèixer el seu nòvio Tom en un tren romp al surt del país. Es dos van viatjant cap allà al tren, cap al surt de França, a la marge d'Ella es queda clapada
I en el moment que es desvella, mira i diu, on te'l tinc? Comença a buscar pel tren. Heu vist aquest noi? Ningú l'ha vist.
A partir d'aquí començarà una recerca intensa i perillosa d'aquest home, que en tensió desvé les secrets inquietants sobre la identitat d'aquest home que creia conèixer. Els 14 són David Hilton i Preston Thompson, i en el repartiment principal tenim la Kylie Cuoco com a protagonista, i Alice Monroe, protagonista de la recerca del nòvio,
que, per exemple, té grans sèries com The Big Bang Theory, la que l'ha portat a l'estrellato, The Flight Attendant, també està molt bé, i atenció, perquè l'home que marxa, l'home que desapareix, en Tom, és el Sam Claffin, un actor bastant interessant, sobretot veu veure una sèrie que es deia Todos Quieren a DC Jones, HBO, que era la història de Fleetbook Mac a la...
composició del disc Rumors, doncs, impressionant, superbona, doncs, el protagonista era aquest, el Thumb Clothing. A veure, és un thriller de suspens, íntim, molt cinematogràfic, perquè li interessa molt la fotografia, el disseny de vestuari, disseny de producció, està molt ben feta, per dir-ho d'una manera...
i combina aquesta intriga d'una desaparició inexplicable amb revelacions personals i girs sobre la identitat i la confiança. Aquest ministeri té unes localitzacions reals a França molt xules, que porten ritme i atmosfera,
I el seu impacte dependrà de quan allò enganxin els secrets de les personatges i l'evolució de la investigació. Però pinta que estarà molt bé. O sigui que Vanished és un dels thrillers interessants que ens arriben al frebé.
Doncs n'escolteu, si vols, el tràiler. Ara mateix, doncs aquesta... Vanisher, m'has dit, eh? Vinga, doncs ara és el justament... Ara l'havia perdut. Ja l'hi has recordat. Ja l'havies perdut, com allà que ha perdut el nòvio, tu havies perdut el tràiler. El tràiler...
Escucha, me encanta que podamos encontrarnos en hoteles de todo el mundo, pero quiero construir una vida y te amo.
En fi, un tràiler més visual, com heu puc escoltar, que auditiu, eh? Sí, sí, fet amb llatí. Sí, senyor. I bé, simplement és perquè tingués una mica de idea del que us podeu trobar amb aneixer-te una sèrie força interessant, que quan s'estreni també ho tenim clar, com passa la següent, que també s'estrena el febrer, però que s'ha enrederit el seu estreno. Estem parlant de The Burbs, Disney+.
Tu te'n recordes o no te'n recordes? O la vas veure? O l'has vist no sé quan? Una pel·lícula del 1989? Hòstia, sóc gran, però...
El 1989, que es deia No mataràs punts suspensius al vecino amb el Tom Hanks, doncs aquesta pel·lícula és la que, d'alguna manera, fa que aquesta... Sí que me'n recordo, sí. Aquesta sèrie, doncs, enganxi, no? Perquè està ambientada en els suburbis d'avui en dia d'una gran ciutat. Segueix una jove parella que retorna a la casa de la infància del marit, però atenció...
El seu món se n'anirà un miqueta a morres quan uns nous veïns es traslladen a la casa del costat, traient a la llum vells secrets d'aquest carrer sense sortida. Els criadors, home, són la Celeste Hague, que és ionista, és productora, i va fer una sèrie, per exemple, bastant interessant. Palm Royale, aquesta que ha tingut bastant d'èxit. Repartament, la Keke Palmer, l'actiu afroamericana,
que va fer, per exemple, Nob, del Jordan Peele, Estafadores de Wall Street. També tenim el Jack Whithall, el Haley Joel Osment, el niño del sexto sentido, ja s'ha fet gran, no m'ho veurà el mièrcoles. O el Justin Keir, que és un batallà molt, molt interessant de sèries tan bones com Witch o Modern Family.
A veure, intenta reinventar aquesta comèdia negra de cul del 1989, però amb una mirada moderna, el misteri suburbà, no? Pareix humor, tensió, curiositat, al voltant d'Els veïns amb secrets. I la carisma d'aquesta gran actriu, Keke Palmer, i el to de comèdia fosca, li donen ritme a una història de desconfiança i paranoia quotidiana.
Per tant, té bona pinta. La pel·lícula original a mi m'agradarà molt i m'agradarà veure com l'han modernitzat, com ho ha fet tot plegat. I, home, Disney Plus no fa tonteries. Recorda el títol, va. Vinga, The Burbs. The Burbs. B-U-R-B-S. The Burbs. Aquest és el tràiler. Welcome to Ashfield Place.
Bona nit.
Té bona pinta, eh? Pinta bé, pinta bé, sí, sí. No, no, és una sèrie que les farem a veure què ens diu Inem, si vols, o fem aquesta i ja deixarem altres coses per al proper dia. Escarpeta. Atenció amb aquesta sèrie que ens arriba a l'11 del 3. Escarpeta, eh? Escarpeta. No és una carpeta normal. No. És una doctora que es diu Escarpeta.
Està a Amazon, bueno, estarà a Amazon a l'11 del 3, una temporada amb 8 episodis. Atenció que ja està renovada per una segona, o sigui que no pinta bé, no està molt bé. Atenció perquè... Qui és la doctora que ella escarpeta? És una metge forenç, amb manses expertes, mirada inquietant, decidida a ser la veu de les víctimes i desmascarar a un assassí en sèrie i demostrar que el cas que va impulsar la seva carrera fa 28 anys no fou la seva perdició.
Atenció, perquè està basada en una exitosa sèrie de novel·les de Patricia Conwell, protagonitzades per la doctora Kai Escarpeta, amb més de 120 milions de còpies venudes en tot el món. Per tant, atenció, que segurament algú dirà «Ah, sí, jo he llegit coses de la Patricia Conwell».
La direcció i el guió pertany a Elisabet Sarnoff, guionista d'atenció Perdidos i Barri. Per tant, més coses bones. I el repartament principal ja podeu preparar-vos perquè és espectacular. Qui és la doctora Escarpeta? Nicole Kidman. I també hi ha la Jamie Licurti, Simon Baker, Bobby Cannavale, Ariana De Bossé, per tant, un elenc magnífic per aquesta barreja de tríler forens amb drama psicològic i familiar.
assorant tant el procés investigatiu com les ombres personals que resten els seus protagonistes. La data justa molt feta, és molt fidel a l'esperit de les novel·les, amb aquest rebardal nivell i una estructura de doble línia temporal, interessant perquè anirem veient el present i el passat, doncs aquesta sèrie promet ser intensa i molt envolvent per als aficionats del gènere policial.
Per tant, jo crec que serà una de les sèries que haurem de tenir en compte pel març. Això ens arribarà el 11 del 3. Està al caure. Sí. No, no, està al caure. Si això passa a volar, si estem al 3 de febrer, ja. 4 atormentes més i ja està. No, no, estem al 3 de febrer, ho dic molt seriosament. Amb res ens plantem al mes de març i, escolta, aquest és el mes més curt de l'any, eh? Escoltem el trailer d'Escarpeta, sona així.
Everybody tells a story if you know how to listen. Three deaths in seven days. Someone's counting on coincidence.
Doncs, Xema, això va tocar el seu bonifinal. Ens ha quedat una pendent, que és Imperfect Woman, eh? Sí, hi farem alguna més, també, perquè també he anat veient coses que no estaven anunciades i que tenen bona pinta. Escolta, i què tenim a l'Advice aquesta setmana? Doncs la segona part de les millors cançons, sota el nostre gust, dels Rolling Stones. Uau! Poc criteri té aquest home. Molt gent. Ni mica, gent ni mica.
Seva la sang, un autèntic plaer, que vagi molt bé. Una abraçada i vi la setmana que ve. Abraçades a tothom. Per cert, aquest home que tinc aquí davant és una de les víctimes de Rodalies, aquesta infame, aquesta terrible mitjada de transport, que ens vol que... Transport públic, eh? Puja tu, transport públic. És el que té viure a Mozambique, no? Sí, no és el que té, és això. Jo deia que cau la línia, cau la línia, cauen les infraestructures, el que no els hi cau és la cara de vergonya.
Jo sé que quan cau la línia, per quan el vingo? Perquè tenim unes quantes línies fetes... Jo m'hi conformaria que els hi caigués la cara de vergonya. A més d'una i a una. Que vagi molt bé, Gemma. Una abraçada. Adéu. Amics, amigues, això és tot el que he donat a si l'edició d'avui. La d'aquest dimarts és 3 de febrer de 2026. El meu nom ja m'ha acabat. I us ho manu, no us causo demanis si no causo manu. Segueu tots i totes molt i molt i molt feliços. L'edició d'avui, la número 2.280. 2.200...
No, 80, no. Espera't, espera't, espera't. Ho direm bé, això, que vaig massa ràpid. 2.290, 2.290 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Demà a les 10 ens ho tornem a explicar tot. 98.1 FM, maresma, vilassarradio.ca per internet. L'equip dels serveis informatius, Joan Escofet i Robert Mazza, ens acosten l'actualitat local i comarcal a la primera edició del Crònica. Un al migdia, també a les 3.05 i 7 de la tarda, eh? Un al migdia, 3.05 i 7 de la tarda.
Cançó, música, artista, grup que ens inspira fins la 1 a Los Rodríguez y Cin Documentos. Amb Los Rodríguez y Cin Documentos us deixo amb bones mans. Fins demà a les 10 que ens ho explicarem tot una altra vegada. Vagi bé!
Déjame que te cierre esta noche los ojos y mañana vendré con un cigarro a la cama. Porque no tengo más intenciones que seguir bebiendo de esta copa que no está tan rota.
Bona nit.
Tu sonrisa estaría toda mi vida
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.