Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Matí de dijous, és 6 de novembre. Matí mogut, meteorològicament parlant.
Ahir a les 10 de la nit va saltar l'alerta als telèfons mòbils, alerta de possibles pluges molt fortes de cara avui, de les 6 del matí a les 12 del migdia. Ha plogut al sud de Catalunya, potser no tan intensament com es pensava. Estones a Barcelona i el barcelonès també ha plogut amb molt poca estona.
amb bastanta intensitat. I ara sembla l'última previsió, que és d'entre les 9 del matí i les 12 del migdia, i sembla que pot anar una mica més enllà, aquesta pluja, possibles pluges torrencials, s'estanca a la comarca del Maresme. S'han pres mesures, el CECOPAL reunit des d'ahir al vespre a l'Ajuntament de Vilassadamar.
Ha tallat rieres de Vilassa de Mar, sisplau, es demana no creuar les rieres, i menys quan s'ha fet el servei de tapar-les. Ja ha passat aquest matí, gent creuant les rieres, algunes persones creuen les rieres, i per tant, doncs, es demana...
Implicar-se al màxim i en qualsevol cas fer cas a les indicacions, s'indica Rieres Tallades. Les universitats a Barcelona i també a l'Autònoma estan suspeses, no tant als instituts, però en qualsevol cas cal seguir aquesta previsió meteorològica de fortes pluges previstes per aquest matí. És per això que pren especial importància la connexió que fem en un parell de minuts amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca.
Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme. Des d'allà, com sempre, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara, sobretot avui, aquest dia mogut meteorològicament parlant, i de cara també als propers dies, o millor dit, les properes hores i els propers dies en què olorem el cap de setmana. Sembla que és un episodi ràpid, que passa ràpid, però en qualsevol cas cal prendre les atencions necessàries. A Sabadell, al Vallès,
ha plogut moltíssim, inclús en poblacions hi ha hagut certes inundacions. Per tant, anem seguint aquest de venir. Ara mateix la pluja la tenim al mar, també a la muntanya, i aquí estem al mig d'un ara mateix, un no-res, però en qualsevol cas, en qualsevol moment, pot caure pluja molt intensa. És a dir...
Això és així i Joaquim Serra ens ho explica de seguida connectant amb el Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Amb Joaquim Serra també farem el temps i amb Joan Escofet repassarem l'actualitat i els seus protagonistes. El cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, com sempre, i cada dia ens porta el poc ens passa.
Repassem la informació local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, però de diferents anys enrere. Pujant al DeLorean, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze, escoltarem una entrevista que feia Joan Escofet fa pocs dies.
Parlàvem amb la Mar. La Mar és una dona marasmenca i té un fill que es diu Sergi, un fill que va patir una leucèmia. Per aquestes circumstàncies i pel cas també de ser monoparental, va rebre unes ajudes. L'agència tributària ara li reclama 5.000 euros en el nen, no pròpiament a la mare, sinó en el nen. Li reclama 5.000 euros, és un nen d'entre 11 o 12 anys. El titular, feliçment, és que ara es troba molt millor i està...
de salut molt bé i a l'espera de rebre l'alta en breu. Però li reclamen 5.000 euros per unes ajudes que, en aquest cas, li van donar de més. Es troba en la mateixa situació que una seixantena de persones. Un error de l'agència tributària, que ara li reclama aquests 5.000 euros al nen, insistim.
Què passarà? Doncs que el nen, evidentment, anirà creixent quan cobre la seva primera nòmina. Es calcula que el deute ja haurà pujat a uns 20.000 euros. Per tant, és un fet denunciable, un fet d'una errada de l'administració que reconeix la pròpia administració. Veurem com es desenvolupa. De moment hem parlat amb la Marra en una entrevista que li feia Joan Escofet.
A les 11 ens posem en el punt de trobada entre l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. L'Elisenda Ribó i en Jordi Cova cada setmana fan un punt de trobada intergeneracional. Què vol dir per un noi de 30 anys fer-se gran i què vol dir per una persona que acaba de fer els 50 fer-se gran? Doncs avui posarem aquest punt de trobada damunt la taula. A dos quarts de 12 i esperem que el temps ho permeti, Tertúlia Jove. Cada setmana passant per la ràdio...
L'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts de Vilassa de Mar. La setmana passada el torn era pel Pere Ribot. Aquesta setmana és pel Vilanzara. Amb els nois i noies del Vilanzara de quart d'ESO farem la tertúlia jove. I a les 12 del migdia anirem al teatre de la mai de la veu de Joana Hernández. Amb la Joana...
Anirem al teatre i repassarem també, a part, la cartellera i les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana. Una entrevista interessant també avui, eh? Alicia Gorina, que és la coordinadora del Lliure Infantil, ens parlarà de, en aquest cas, els actes previstos en aquest teatre basats en programació infantil. Lliure Infantil, en parlem al punt del migdia. Hi ha dos quarts d'una, demà és divendres, dia...
7 i dissabte dia 8, marcat, entre altres, el calendari per la celebració del gran recapte, la recollida d'aliments de diferents supermercats. També hi havia la Seda Mar i, per tant, escoltarem l'entrevista que li fèiem, doncs, a l'ànima, podíem dir, al Maresme, d'aquest gran recapte que arriba, insistim, aquest any arriba més aviat per no coincidir
amb el famós Black Friday. Doncs ho han volgut adelantar, el Black Friday, d'aquí uns dies, i ells ho han adelantat. En aquest cas, demà divendres, dissabte, 7 i 8 de novembre, respectivament, gran recapte, en parlem amb Cesario Villagrat. Aquest és el menú. El volem compartir amb tots i totes vosaltres. Avui és dijous. Fa olor a cap de setmana, però de moment fa olor a pluja. Per tant, molt atents a la previsió que ens arriba d'aquí breus instants. L'edició d'avui, la número...
2.243. 2.243 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. Gairebé 13 minuts per damunt de les 10. Tot a punt. Motor encès. Posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Alerta i els mòbils. Una alerta de protecció civil indicava pluges d'entre les 6 del matí i les 12 del migdia. D'intensa, en aquest cas, molt intenses podien ser les pluges. De moment han caigut al sud del país, a Tarragona, sense massa intensitat. A Barcelona hi ha hagut estones que plovia moltíssim aquest matí. Pluges de curta durada. On sí ha caigut, i Déu-n'hi-do, amb algunes inundacions és al Vallès Occidental, entre Sabadell i Badia del Vallès.
Al Maresme, estem amb alerta perquè sembla que, en aquest cas, la pluja s'estanca fins al punt del migdia i potser una mica més enllà. Per tant, última hora del temps. Joaquim Serra, servei meteomar del Consell Comarcal del Maresme, explica'ns què ens espera de cara a les properes hores. Bon dia, Joaquim.
Molt bon dia. Situació meteorològica marcada pel pas d'una línia frontal activa que està deixant ja les primeres precipitacions cap al sud del Maresme i que s'aniran estenent a la resta de la comarca al llarg d'aquestes primeres hores del matí. Atenció perquè aquest front, aquestes tempestes, vindran acompanyades de fortes ventades que poden superar fins i tot els 80 quilòmetres d'aquestes.
Per hora, a banda de precipitacions fortes i molt abundants de forma local, es poden superar fàcilment els 40 litres per metre quadrat. A partir de matí-migdia entrarà vent deponent, per tant s'obriran moltes clarianes, a partir d'això, de les 12, una del migdia aproximadament, i aquesta tarda tindrem predomini del sol, per tant hi haurà un canvi radical de situació meteorològica excepció,
del Maresme Nord, on continuaran els núvols abundants i el risc d'alguns ruixats al llarg de la tarda vespre d'avui. Pel que fa a les temperatures, amb tendència a baixar, les mínimes es registraran a última hora del dia, les màximes també seran més baixes, i la mar alterada, avui amb fort amaró a tota la costa, maresmenca, amb vent moderat, bàsicament de mar cap a terra. Aquest matí giran
cap al migdia, component oest i sud-oest de tota la costa maresmenca. De cara a demà a divendres un temps més tranquil, amb la mare alterada hi haurà molta mare de fons. El vent serà de garbí moderat a la tarda, per tant, continuarà la situació marítima alterada, com comentàvem, i les temperatures que baixen de nit i que al dia també es mantindran sense grans canvis en relació a les d'avui.
No esperem precipitacions, tot i que hi haurà alguns núvols, fins i tot alguna nubulada durant la tarda, creiem que poc important. Dissabte arriba una nova pertorbació que farà que tornem a tenir núvols abundants i durant el matí la possibilitat de precipitacions sembla, ara per ara, que serien de caràcter feble i poc important, amb unes temperatures que dissabte baixaran. Ambient de tardor, dissabte...
aquí al Maresme, una situació que es mantindria diumenge, tot i que diumenge farà més sol i, per tant, les màximes pujaran. Doncs Joaquim Serra, ens quedem amb aquest titular. A partir del migdia, clar i arres i tarda prevista amb sol a la comarca excepció del Maresme Nord. Per tant, estarem atents. De fet, com a anècdota podem dir que fa una estoneta hem vist un prell de minuts al sol. Per tant, a Barcelona sembla que, a més a més, ja els núvols s'han anat molt.
Sembla que si no canvia el temps, que hem de seguir minut a minut, veurem el sol inclús aquesta tarda. Joaquim Serra, en qualsevol cas, línies obertes per qualsevol canvi en el temps. I si no, fins demà a la mateixa hora. Que tinguis molt bon dia, Joaquim. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Moment de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, moment de saludar el senyor Joan Escofet. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. S'està quedant un dia per anar a dinar al Ventorro? S'està quedant un dia, buah, maco perquè sí. És dia de dinar al Ventorro avui, eh? Com dient, saps?
Per cert, els companys del diari Ara han fet una entrevista molt interessant als responsables del Ventorro,
Ja et dic que estan treballant com mai, és a dir, tenen un volum de reserves absolutament espectacular. De fet, no tenen taula, ells només treballen de dilluns a divendres. El Ventorro és un petit restaurant molt proper a la seu de la Generalitat Valenciana.
que vindria a ser una mica com un centre, com lletllotge del Bernabéu en petit, per entendre'ns, un centre de poder de la societat i de la política valenciana. Aleshores, entre les reduïdes dimensions, les mil crítiques iròniques que tenen TripAdvisor i altres plataformes,
I el que porta el Ventorro a sobre fa que estiguin treballant com mai. I com que et conec una mica, si vols saber el menú d'avui... Home, clar. Home, clar. Per 29,90. Mira, 30 horets de menú. Però no el pots compartir. Consumo mínimo que no es pot compartir. Avui pots triar entre Salmorejo Cordobés...
Mezcla de lechugas con cherry, zanahoria, pimiento asado, cebolla crujiente, cheddar jalapeño, que dius cheddar jalapeño i salsa de mostaza, croquetes caseras, sartén de huevos con patatas, migas de rabo de toro, albino tinto i cebolla caramelizada. Això serien els primers, eh? Ah, això són els primers?
Sí, sí. I el segon són arròs caldós, mínim dues persones, llom de lomo de merluza con salsa marinera, con gambones a la planxa, solomillo de pollo al estilo Kentucky, lomo d'entrecot a la brasa con patatas bastón i pimientos del patrón,
postre o cafè, pan i una bebida clàssica. Si en Mazones va fotre tot això, algú li estranya que a la tarda estigués inoperatiu? Home! És que els primers és allò que dius, jo ja he dinat, eh? Sí, sí, no, no, està clar. Escolta'm una cosa, estaríem d'acord però que Ventorro és un nom de restaurant poc agraciat, o no? Amb rimes que no farem. Sí, fàcils, fàcils. Et ve al cap, eh? Et ve al cap. Sí, però és igual, eh? Exactament, però avui és un dia de Ventorro, eh? Sí, sí.
Jo avui estic una mica així, perquè jo pensava que avui Joaquim Serra seria... Joaquim Serra, molt bon dia!
I em pensava que diria... Però no, no, no. Ha sigut una cosa normaleta. Avui veurem clarianes al migdia i sol a la tarda. Avui Joaquim Serra. Em pensava que faria una festa amb els majorets. Te'n recordes dels majorets? Sí, sí. Majorets és una paraula que s'ha parlat.
i els propis majorets també per sort ara es fa servir el cheerleader l'expressió molers de Toni Denkà però en fi, una miqueta, hores d'ara i sempre anant amb molta compta és el compte del Llop i les cabres ahir al voltant de les 9 i escaig no recordo exactament l'hora tots els mòbils
de les cases van sonar amb aquesta alarma que molta gent no va llegir el que deia és a dir, també en una alarma i molta gent va acceptar
Doncs simplement perquè calli aquell so estrident. Clar, podia ser l'alarma de l'alarma. Podríem fer una prèvia. I la gent no ho hauria llegit, eh? Jo crec que l'alarma era per saber que el Barça perdia. Et donava a dir. Potser era el propi Flick que va enviar una alarma dient, no, aneu-s'hi a dormir, perquè, total, aquí amb el Bruxes no farem massa res, eh? Cada cop que ens ataquen els belgues, doncs encaixem un gol, eh? Joan, digue'm, que tinc un telèfon. Sí, ho has fet, no?
Que tinc un telèfon. Ho has fet. Sí. Doncs vinga. Sí? Sí. Va, anem-hi. Anem-hi. Vinga. Que no denotin, que estem a la ràdio. Viva el rei, viva Espanya, hem de dir o no? No, no. Taula per demà? Hauríem de ser-hi, ja, eh? Taula per demà? O per avui, avui fa un dia... Avui. No, però si no tenen taula perquè han de contestar.
Diu, aquests són els del poc que ens passen a contestis. Home, són les 10 i 20. Per cada internacional ara mateix, eh? Jo hauria d'estar preparant el salmorejo. Com es diu? Estava a dir bona vesprada, però no és bon dia. Deixen alguna... A Xina? Sí. Sí.
A Xina no tenim taula avui. Calla que si ens diu que sí tenim un problema, eh? Bueno, després anulem. Les persones educades, si no arriben, anulen, eh? Perquè puguin recuperar la taula. Hola? Hola?
No, no contesten. És estrany que al Ventorro no hi hagi ara mateix gent treballant i preparant l'allau de comensals. Li posa tancat, ara. Tancat al restaurant, però hi haurà gent allà, no? Tancat d'estar fent el sofregit. L'art del sofregit. L'art del sofregit, sí, senyor. Joan, què més tenim avui?
Doncs volem donar gràcies als companys i amics de Ràdio Arenys. Ah, mira! Què passa a Ràdio Arenys? Doncs s'ha aplicat en una última hora que un exemplar de mussol comú se sent cantar a les nits des del centre d'Arenys. Tu, home, ja! És un ou petita amb diversos punts de cria al maresme en zona agrícola on hi hagi arbres. La raresa és que se sent de nit pel carrer del Tussol. Home, que un mussol canti de nit...
Jo crec que no és una raresa. No és una raresa. Vindria a sonar-vos nocturnes. Per mi és una raresa que algú sàpiga que allò que canta sense veure'l és un mussol d'aquests. Sí, sí, sí. Què fa un mussol? U, u, u. U, u, u. És més u, u. Ah, sí? Hòstia, a veure, a veure, fes-ho, fes-ho.
S'escapa l'aire. Sí, s'escapa l'aire. Què seria? Un missatge tranquil·litzador a la comunitat d'aranyencs i aranyenques. El soroll que senten no és de la tempesta, ni és cap mena de bandes de narcotràfic que s'estiguin disparant els uns a l'altre, sinó que és un mussol comú que destorba el bon dormir dels veïns del centre d'Arenge. A veure, connectem-ho amb Arenge ara mateix.
No, no, no. Espera, connectem amb Arenys, eh? Atenció. Arenys aquesta nit. Atenció. Això sona a Mallorquia, eh? Vinga, espera un moment. A veure. Ara, atenció, atenció. Sents o no? A veure.
Nosaltres vam, de fet, a qualsevol tipus de bosc, aquí. Bueno, en fi, molt bé. Doncs molt bé, els companys de Radio Orange. És aquí una salutació. Bons amics tenim a Radio Orange, eh? Seria alçada una mica del Top Badalona, d'altres classes. Sí, sí, sí. Que ens informen... El diari de Sabadell l'estem perdent una mica, eh? Sí, avui tenen feina, eh, Sabadell, per això. Sí, ha caigut fort, eh? Ha caigut fort, també Sant Cugat, tota la zona del Vallès ha caigut fort.
doncs la precipitació està, diguéssim, estàtica sobre litoral i prelitoral central. No tens molta calor en aquesta ràdio? Sí, fa molta calor. Espera un moment, que em trec el jersei, que tinc molta calor. Com si anessis al Ventorro. Sí, exacte. Què tenim, Joan, va? Doncs podríem posar la bonica cintoria de l'imbècil del dia, quan tu hagis acabat de fer aquest petit estrictis. Home, m'estàs demanant. Traiem els dos rombos radiofònics.
I atenció perquè... Perquè ja vas amb samarreta curta. S'ha perdut la samarreta imperi. Gràcies a Déu, també. Gràcies a Déu. Atenció! Havia una vez...
Qui té el doctor's honor d'ocupar l'imbècil del dia avui? Doncs l'afició blaugrana desplaçava a Bruges. Què dius ara, l'imbècil del dia de l'afició? Sí, sí. Bueno, en general l'afició no, concretament un individu. Resulta que a la única localitat de Bruges van posar serveis llençadora per tal que els seguidors i seguidores poguessin assistir
al partit de futbol, doncs resulta que un d'aquests nois molt macos del Sandro Rossell, que són nois molt macos, gairebé sense antecedents, doncs no se li va acudir res més que encendre una bengala dins de l'autobol! Molt bé!
Magistral, sensacional. Sensacional, sí. Magistral. Magistral és la bufetada d'anar de tornada que li hauria d'haver caigut en aquest element, eh? Les imatges són, afortunadament no hi ha ferits, però les imatges són esfereïdores, eh? Un autobús belga, completament cremat, gràcies a la simpatia d'un noi molt maco que va decidir obrir una bengala dins del bus, eh?
Estic molt content perquè a 6 de novembre ja han trobat l'imbècil del mes, ja no del dia, sinó del mes. Un altre dia que jo el que faria d'ell és encendre la bengala a dintre la seva habitació amb tot tancat. O potser dintre d'alguna cavitat del seu col·lo. Exacte, o a dintre el llit i s'hi posi allà amb la bengala encès. A veure, és que divertit és. I sort el que dius tu, que no va haver-hi cap persona ferida, perquè Déu-n'hi-do.
Vinga, va, què també tenim, Joan? Per cert, Rosalia, que és la catalana que està monopolitzant tots els mèdia que diuen per l'altra banda de l'Atlàntic. Per cert, el dilluns, si us agrada, jo no soc consumidor d'aquestes històries, però la tindreu a la revuelta. El programa de Broncano anirà a divertir-se a la revuelta. Rosalia, confirmadíssim, el dilluns...
10 de novembre. En qualsevol cas, per què la portem aquí? Doncs perquè ha rebut les lluances de la cantana estatunidenca Madonna. Madonna ha publicat a les seves xarxes socials en un missatge directe a Rosalia. Li diu, gràcies, Rosalia, no puc deixar d'escoltar-te. Ets una autèntica visionària, ha dit la reina del pop,
de la cantant de Sant Esteve, Sarroviras, que, per cert, Divinais és la nova cançó, el nou single d'aquest Lux, aquest àlbum, que veurà la llum demà. Tres estrofes senceres en català. Frudita, roja i rodona, qui l'endevina? Òbviament, és la poma que està prohibida. Jo, de moment, em quedo amb aquesta, Joan.
Això és una meravella, eh? Això és una meravella. Això d'aquí uns anys... Mira què et dic, ara la gent m'insultarà, però m'és igual. D'aquí uns anys, això... Bohemian Rhapsody, tu. Això està al nivell de Bohemian Rhapsody d'aquí uns anys. I si no, ja en parlarem. Del poc ens passa d'aquí 10 anys, ja en parlarem.
En fi, va, Joan. Aquest Berghain, que insistim, és el nom... La traducció de l'alemany vindria a ser Montanyeta plena d'arbres. Seria una mica aquesta la traducció. Montanyeta plena d'arbres. És difícil traduir l'idioma d'aquest al català. A qualsevol cas, és un paral·lelisme amb aquesta sala de festes de Tecno, que en vam parlar aquí, vam explicar una miqueta...
què hi ha a l'interior d'aquest Bear Game, aquesta sala de festes de Berlín. Hi havia una vegada una muntanyeta plena d'arbres, un conte infantil. Què més tenim, Joan? Per cert, parlant de muntanyetes plenes d'arbres, Carles Puigdemont va assistir ahir al partit del Bruxelles Futbol Club Barcelona. Feia vuit mesos que l'expresident de la Generalitat no podia veure... Vuit mesos o vuit anys.
no sé, 8 mesos, crec que potser es va desplaçar en algun partit que el Barça hagués fet, part dels prínceps amb el PSG, alguna cosa d'aquesta. 8 mesos, va dir ell, no va voler fer declaracions a la premsa, va explicar que té una decisió pròpia, sí que ell parla amb la premsa, Carles Puigdemont, però a la premsa, diguéssim, no podem traslladar el que ell diu en format veu. Perfecte. Què més tenim, Joan? Ens ha sorprès aquests dies també perquè...
Hi ha diferents mitjans que parlen molt d'Anna Mena i el seu truc per ser jove, per mantenir-se jove. Jo no sabia qui era Anna Mena. Es veu que és una cantant... No tinc el gust, no tinc el gust. És una cantant Anna Mena. Clar, quan veus en diferents mitjans quin és el truc perquè aquesta noia es mantingui jove...
Què vas a fer? Vas a veure quina edat té. Sí, quina edat té. Clar, té 28 anys. Ah, i es manté jove. Per tant, el truc de l'Almandruc una mica aquí. Que ens ho diguin a tu i a mi. Exacte. Però una noia de 28 anys que ens expliqui el truc per quedar-se jove potser és tenir 28 anys. Que no sigui això. Que no sigui el truc aquest, tenir 28 anys.
Em sona a mi Anna Mena, però tampoc Anna Mena, allò que he llegit. Jo no sabia si era una política de Vox, d'aquesta nova fornada, però no em podia ser Anna Mena. Això és Anna Mena? Això és Anna Mena, sí. La cançó es diu Música Ligena.
Joan, tres minuts. Va, entrem al Dilòria. No, no. Ens quedem sense dinar? Ens quedem sense dinar. Ens quedem sense dinar. Però ho seguirem intentant, eh? Què tenim, Joan? Va. Doncs mira, 1964, per primera vegada, el grup...
Tem, a mà que intercalava, que era el grup original dels Van Morrison, van publicar aquest single, el Baby Please Don't Go, versionadíssim anys i dècades després. Baby, please don't go. Baby, please don't go. Baby, please don't go down to New Orleans. You know I love you so. Baby, please don't go.
Un dia em dedicaré a buscar totes les cançons que es diuen Please Don't Go. Aquella Please Don't Go, Please Don't Go, aquesta. És un no acabar. Com les cançons dedicades a Lola. També. O a Carolina. També. Hi ha un munt, eh? Què més tenim en aquest Dilorient tan finet? Quan el Baby Please Don't Go tenia 4 anys, resulta que un home de raça blanca amb veu negra
mateix que diem d'Ami My House, Joe Cooker va decidir llançar aquest preciós single amb una ajudeta dels meus amics.
I tancarem el Dilorian avui. Oh, és brutal, és brutal això, impressionant. Amb una dona que ja n'hem parlat, m'acabem de parlar. Sí, hem parlat de Madonna, en aquest cas, quan lluava Rosalia, però avui fa anys, 1990, que llançava aleshores seu nou single, el Justify My Love, que va ser prohibit al videoclip amb moltes, amb moltes emisores de televisió pel contingut eròtic d'aquest Justify My Love.
Per tren, per tren, per cert. Hem d'informar que la línia 1 de Rodalies i diverses línies més del país funcionen amb tota normalitat. Vol dir que estan amb retards i incidències. Normal perquè cada dia passa el mateix. Per això ho informem així, eh? Des d'aquí una abraçada de confort i ànims a tots els usuaris i usuaris d'aquest servei de Rodalies que sembla que estiguem a l'any 1800. Dit això, Joan, sona bé aquesta, eh? No és el primer vídeo que li prohibien a la Madonna?
En fi, últim minut perquè en Joan Escofeta ens expliqui què tenim avui a la 1 al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Doncs sí, reservarem un espai per la darrera hora d'aquesta tempesta perfecta, doncs que ha de sotar, escoltàvem Joaquim Serra, el nostre home del temps de capçalera, ha de sotar fins a primeres hores de la tarda, migdia, més o menys, la nostra comarca. Parlarem també amb el doctor Gaia, eh? El doctor Gaia...
que s'acomiada després de 8 anys com a jutge de pau de Vila-Sademar. I aprofitarem també, Jaume, perquè ens expliqui les seves sensacions en el mar dels 25 anys d'inici del CAP, en el programa especial que vam fer nosaltres, el cap doctor Mar Riera. Ell no va poder assistir per compromisos personals i atacarem el doctor Gaia dues línies, la seva vessant de metge, història del CAP i també el seu balanç com a jutge de pau de Vila-Sademar.
Estarem ben atents una del migdia 3, 5, 7 de la tarda. T'escoltaré atentament i demà a un quart d'onze et tornaré a saludar. I resarem perquè la vida segueixi sent meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassà. Vilassà Ràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera, per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys.
Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumim un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Quan escolls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ents locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fosterria al poble. Em sembla molt bé. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
El govern de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Seguim endavant en el nostre matinal, en el Parlant de Tot, i tenim de sobre la taula, i volem parlar precisament amb la protagonista, un cas d'aquells que d'entrada fa dubtar una mica de la condició humana, aquells casos que diem que el sentit comú moltes vegades és el menys comú dels sentits. Ara ho parlarem amb la Mar. La Mar és la mare d'un nen d'un noi que es diu Sergi,
que va estar afectat per una leucèmia.
I ara, doncs, l'administració li reclama les ajudes que va rebre en el seu moment. Més o menys estarien parlant d'uns 5.000 euros. És un cas, ells són una família d'aquí, del Maresme, de Sant Sabrià de Vallalta. Hem conegut el cas de la mà de l'equip de TV3 desplaçat al Maresme i ens ha encuriosit i ens ha indignat
Jo crec que a parts iguals hi volem escoltar la Mar que ens doni el seu testimoni. Mar, molt bon dia. Molt bon dia, Joan. Encantada de saludar-te. A tu i gràcies per estar amb nosaltres perquè entenc que no deu ser gens fàcil davant d'aquesta situació que explicàvem. Primer de tot, com està el Sergi? Doncs mira, el Sergi ara és un nen que podem dir que està...
en plena salut, tot i que no té encara l'alta definitiva de la malaltia que va patir perquè no la donen fins passats 10 anys i si no hi ha hagut recaigudes. Nosaltres estem ja a l'últim any, ja el 2026 serà l'any que farà 10 anys i estem esperant que ens donin l'alta definitiva amb moltes ganes. Però ja està bé, ja està bé ara.
Doncs d'entrada ens alegrem, Sergi. Estudia, fa la seva vida, però clar, ara t'ho comentaves, Mar, que el nen està al 90% fase final de recuperació. D'aquesta leucèmia, una leucèmia que si no és ja una trompada per qualsevol família,
A més a més, ara a vosaltres se us complica d'una manera, diguéssim, com dèiem en la presentació, en poc sentit comú. Què és el que t'has trobat? L'agència tributària us reclama unes ajudes que us van concedir en el seu moment al voltant de 5.000 euros. Com s'afronta tot això? Doncs, d'entrada, s'afronta amb un gran disgust.
perquè és una carta inesperada que t'arriba i dius, no pot ser, no pot ser que això sigui real. Mira, la carta arriba a través de l'agència tributària a nom d'en Sergi, en Sergi ara té 14 anys, i això ens va arribar al maig d'aquest 2025. La carta arriba a nom d'en Sergi, que és un menor, és una carta certificada, un menor no pot rebre una carta certificada, de manera que ja això és incongruent, i la carta arriba a casa dels nostres
dels meus pares, dels seus avis, bé, doncs això, certificada, la rep l'avi i arriba a nom de l'agència tributària. L'agència tributària aquí fa una funció d'intermediari perquè ens arriba aquesta carta amb un recàrrec, que puja a 5.100 euros, aproximadament. Ells no saben res, pràcticament. Ells fan com el que jo dic de cobradors del frac. Representen
El departament... O sigui, ells entenen, perdona, que hi ha un deute i el reclamen, sense anar més enllà. Exactament. Estirant del fil, jo vaig anar allà a preguntar a què es devia aquest deute que tenia el Sergi. Estirant del fil, vam arribar al Departament de Benestar Social i Família, que en l'any 2021, quan el Sergi tenia 10 anys, li van enviar una carta reclamant-li aquests diners
que, segons ells, no li pertocaven i els havia percebut. No li pertocaven i els havia percebut durant el seu període de tractament de la leucèmia. La van enviar el 2021 i no la vam rebre per algun motiu. La van enviar a casa nostra, a Sant Sabrià de Vallalta, i no estàvem a casa, no vam rebre. Van enviar-ho dues vegades i la tercera vegada ja t'has de donar per avisar perquè ho pengen al BOE. Clar, com si al BOE el llegissim tots, no? Exactament.
Quan jo vaig a l'agència tributària, a mi em diuen que això està advertit des del 2021 i que està penjat al BOE. És a dir, un menor d'edat apareix al BOE com un deutor de l'administració. Això és una altra incongruència. T'ho envien a llocs que no correspon, on tu no estàs empadronat i, a més a més, després et pengen al BOE el nom IDNI d'un menor d'edat perquè és deutor amb l'administració. No s'especifica el per què, evidentment, però tu sabent tu, penses però com pot ser
que funcioni això d'aquesta manera. El cas és que el 2025, quan ens arriba aquest avís de l'Agència Tributària, jo estiro tots els fils possibles per averiguar el que és i faig tot el possible perquè això es condoni o es vegi que és un error perquè s'està enviant un menor quan en realitat se l'està tractant en aquestes cartes com si fos un major d'edat i no hi ha res a fer. L'Agència Tributària em diu
que demani un ajornament d'aquest pagament per poder tenir un marge per poder-ho pagar, o bé que s'asseguiran incrementant els interessos que han anat sumant, perquè aquests 5.000 euros són amb el 20% d'interessos que hi han afegit del que es devia inicialment.
No es cancela aquest import, és a dir, el Sergi és un menor, no pot cancel·lar aquest import. Si no es cancela aquest import, quan ell serà major d'edat i tindrà la possibilitat legal de treballar, aquest import pot haver pujat fins a més de 15.000 euros, ens informen. Evidentment, això és un xoc, perquè jo no puc deixar el meu fill, quan sigui un adult, el primer que...
que hagi de sentir-se dir que és un deutor de l'administració. Llavors, per això, vaig demanar un ajornament a l'agència tributària i no ens el van concedir. Van dir que no s'havia de pagar en els propers sis mesos perquè el deut era molt alt i quan abans ens el poguéssim treure de sobre, millor. Però aquí, quan tu, perdona, mar, demanes l'ajornament, tu ja has informat la raó que hi ha al darrere, que és les ajudes a la malaltia del Sergi.
Exacte. El que faig jo és estirar el fil i averiguar d'on ve aquest deute. I demano l'ajornament. A l'ajornament jo parlo com a mare del nen, però explico que el nen és un menor. Adjuntes el DNI, etc., etc., per demostrar que és un menor que se li està reclamant aquests diners i que no té sentit perquè li van donar aquests diners quan estava en una situació de vulnerabilitat total. Llavors,
jo crec que no s'ho han llegit o no han entès bé el que s'explicava, però amb un carnet d'identitat veus clarament que és un menor. I ens contesten, el contesten a ell i li diuen que no... Perdó, em contesten a mi, la mare que va fer la reclamació, la sol·licitud de l'ajornament. Però diuen que no li concedeixen. I quan es dirigeixen a mi...
Parlen com si fos... És que és difícil d'explicar, perquè es digueixen en Sergi com si fos un adult. En definitiva, avui venia a dir això. El que passa és que, clar, a mi el Departament de Benestar Social i Família no em saben dir què s'ha de fer. Llavors, jo recorreixo al síndic de greuges, que és l'únic recurs que se m'ocorreix on et puc anar a dir, escolta, em presento una queixa perquè això no és correcte.
hi ha algun error administratiu evident aquí. Gràcies al síndic de Greuges mouen, contacten el departament corresponent i es mouen, tenen el poder de poder contactar directament amb aquestes persones i es mouen coses, però a dia d'avui no els han donat resposta per al meu cas concret. Entremig,
Hi ha hagut altres famílies que també han presentat queixa, que com s'ha sabut són al voltant de 60, i estan intentant que com a grup es faci més força i es pugui condonar. De moment jo no he tingut notícia que s'hagi condonat, ni sé que a aquestes famílies tampoc els hagi arribat cap notícia que se'ls condona aquest deute. I així estem.
És a dir, a data d'avui, tu en aquest cas, com a mare barra tutora legal, segueixes de vent aquests 5.100 euros a l'agència tributària. Sí, però no és directament amb mi, és a ell directament que li demanen. Sí, per això dic mare tutora, no? No, no, clar, li demanen al menor, clar. Sí, sí, li demanen al menor i es dirigeixen a ell
com si fos el propietari de la compta on li ingressaven els diners, que sí, ell havia de ser el propietari. Evidentment, ho gestionava jo perquè ell era menor, tenia 5 anys quan li van diagnosticar la malaltia i quan li van reclamar aquests diners en tenia 10. És a dir, aquesta compta és d'ell però ho gestionava jo. I en la documentació que li envien fins i tot li diuen que triï com vol pagar si en aquest compte, és a dir, a un menor.
s'estan dirigint amb totes aquestes informacions que ell és incapaç que pugui entendre i ni sap de què li estan parlant, en definitiva. T'adones que si això ho poséssim en un capítol d'un llibre o ho poséssim en una sèrie ningú ho compraria perquè diria home, Joan, Marc, això no pot passar perquè això accedeix la realitat per totes bandes. Doncs sí, passa. Sí, sí que passa, sí.
És real i ho estem vivint. I com et deia, no som els únics. Un pensa, ostres, com pot ser que m'estigui passant això a mi, això és injust. No, hi ha altres famílies a les que també se'ls està reclamant aquests diners. I no és que no et corresponguessin. I és que diuen que te n'han pagat quan no et corresponen de diners. I dic, home, per llei s'ha de donar ajuda a les persones vulnerables que estan en una situació de malaltia. A més som una família monoparental.
per llei et diuen que et pertoca que per això també pagues impostos entenc jo doncs com és que t'ho donen no et diuen mai que seran uns diners que has de retornar i al cap de 5 anys t'estan reclamant aquests diners no a mi com a mare sinó a la criatura en el nen això és cafkiar jo crec que ja no és
No es tracta d'un error que diguis, si s'han equivocat, parlem... És que el fet que t'enviïn aquesta carta sense haver-se mirat a qui li envien, ostres, és una falta de sensibilitat total i absoluta. I per part de les administracions, l'únic que el sindicat de greuges, perquè tu t'has mogut, però hi ha aquesta associació que esteu intentant formar, però per part de les administracions ningú ha dit ni és ni bèstia,
No, de moment jo no he tingut notícia de... O sigui, no m'han contactat en cap moment, no he rebut cap carta ni a nom meu ni a nom del Sergi. Sé que hi ha una llei, un decret, pel qual s'han condonat persones en situacions diferents, no de malaltia,
però que també se'ls havia avisat que havien rebut unes ajudes que no els corresponien i sé que s'han condonat. En el nostre cas jo no he rebut res ni se'ns ha dit que se'ns hagi condonat.
A més, en el cas, Marc, de malaltia greu, si és greu. A més a més, amb un menor, quan el Sergi va estar malalt, quan tenia la leucèmia, entenc que totes les despeses van anar via la Seguretat Social, és així?
Bé, tot el que és el tractament mèdic de quimioteràpia, sí, evidentment. I aleshores... Està obert i molt bé, però hi havia molts altres medicaments que havia de prendre que eren a través de la Seguretat Social de la farmàcia però que tenien un cost. I aquí és on raó el problema, potser.
El problema, vols dir, dels costos que vam tenir? Clar, aquestes despeses afegides, diguéssim, que no era, frivolitzem amb tot el respecte del món, que el Sergi es comprés un cavall, sinó que eren despeses relacionades... Exacte.
Que això és el que m'agradaria que quedés clar. Que també s'ho hagués merescut, pobret. Evident, però el que m'ho vull sobrallar és que són despeses afegides relacionades a la leucèmia que tenia el Sergi. Sí. Nosaltres rebíem 263 euros que l'ingressaven a la conta del Sergi i, bé, fes càlculs. Havíem d'anar el primer any pràcticament i anàvem cada dia
a Barcelona. Si no hi anàvem cada dia és perquè ingressaven, o per urgències, perquè el nen no s'havia trobat bé i ens quedàvem ingressats, o bé perquè eren tractaments programats que podien durar una setmana, deu dies. Si no era per aquests dos casos que hi anàvem cada dia, doncs imagina't, era l'època, nosaltres venim de Sant Sabrià, era l'època que hi havia els peatges encara, hi havia el peatge de Vilassà i el peatge d'Arenys. Anaves i tornaves. La benzina,
L'aparcament. Evidentment havies de deixar el cotxe en algun lloc i l'havies de deixar a prop de l'hospital. No podies anar a aparcar lluny i anar amb el nen malalt a la coll. Aparcaves el pàrquing. El pàrquing de Vall d'Hebron són 3 euros l'hora. I a vegades acabàvem tardíssim perquè els tractaments eren més llargs i ens estàvem totes hores tranquil·lament a l'hospital. Fes càlculs. Llavors, evidentment, 263 euros al mes eren tota ajuda.
però no cobrien ni molt menys les despeses que tenia jo mensuals, ni molt menys. I a més, Marc, crec que aquestes ajudes tu no n'eres ni conscient, diguéssim, que te les van com oferir sense en cap moment que planés el fantasma del retorn, no? És així? No, no, exacte. En cap moment es va dir que s'havia de retornar. En cap moment. Això eren ajudes...
Perquè érem una família en situació vulnerable, perquè som monoparental. Evidentment, jo en aquella època no vaig poder treballar perquè estava de cuidadora d'un nen amb malaltia greu. I era una ajuda que ens tocava, per dir-ho així, i mai s'hauria d'haver retornat. En cap moment es va dir això. En cap moment. Déu-n'hi-do. I, clar, la pregunta...
La pregunta, Mar, i amb tot el respecte és òbvia, eh? Qui cuida la persona cuidadora? És a dir, tu tens, el Sergi primer, evidentment, però tu com a mare tens la trompada de la mala notícia de la leucèmia. Has d'encarar-ho tu sola, deixes de treballar, i a sobre ara reps això...
aquesta, deixa-m'ho dir així, entre cometes, multa econòmica que de moment plana sobre el cap del Sergi d'un menor, insistim. Ostres, com s'afronta tot això, Mar. Bé, doncs amb... amb molta indignació, també, no? Perquè... Però d'entrada t'endús un disgust molt gran per veure com les coses poden funcionar d'aquesta manera. Eh...
Però també et sents indignat, perquè les coses te les haurien de dir clares. Si s'havia de retornar, havien de deixar-ho molt clar. Si no s'havia de retornar, per què ho demanen? Si és un error administratiu, escolta'm, que facin bé els càlculs, em sap molt de greu, però el que no pot ser és que després es reclamin aquestes quantitats amb interessos, perquè d'interessos em sembla que han afegit com uns 800 i pico euros. I que si no ho tornes immediatament, segueixen incrementant els interessos.
perquè hi ha un període de pagament voluntari. Tot això és abrumador. No pot ser, està passant això realment. Has de posar imaginació, buscar recursos per on puguis i intentar resoldre-ho. I ara mateix ha anat així i estem donant veu a aquesta situació nostra i també d'aquestes altres famílies, perquè no és just això. No és just.
Entenc que, en el teu cas, les altres famílies, evidentment, no pots parlar parelles, però, en el teu cas, aniràs fins al final, no? Bé, fins al final, si et refereixes a que seguirem insistint fins que es pugui condonar aquest import que no té per què deure el meu fill, doncs sí, sí, esclar, evidentment, farem tot el possible perquè reconsiderem l'acusació...
o el cas i que ens condonin. No pot ser que passin els anys i no ho paguis, perquè en Sergi no té els recursos per poder-ho pagar, evidentment és un nen de 14 anys i no poden treballar amb 14 anys i no treballa. No pot ser que passin els anys i ell, els 18 anys, la primera feina que tingui, li retinguin tots els diners fins que pagui el que deu.
que pot pujar fins a 15.000 euros, ens van dir a l'agència tributària, si no ho paguéssim ara. Quan ell dintre de 4 anys en tindrà 18 i amb els interessos que hauran pujat, podrà arribar fins als 15.000 euros el deute que tindria. Arribarem fins al final perquè no ens podem permetre que això passi.
Ara entenc que els propers passos és constitució d'aquesta associació de famílies i intentar estar, m'imagino, fins i tot legalment, el més assessorat possible per mirar, en definitiva, de recuperar el que és vostre. Sí, en realitat no hi ha una associació de famílies. El síndic de Greuges, havent rebut
Aquestes queixes de diferents famílies que estan en la mateixa situació que nosaltres el que hem fet és anar a l'administració i amb més queixes del mateix tipus tenen més força també per reclamar ells. És a dir, jo no tinc contacte amb aquestes famílies, no tenim contacte. Sabem que existim i que el síndic de Greuges està lluitant per els nostres drets. I bàsicament és això.
És això, esperar que amb la força que poden fer ells, amb el poder mediàtic que pugui tenir, doncs el fet que estiguem parlant tu i jo, que hagi sortit a la tele, doncs que es moguin coses i condonin a persones que estem en aquesta situació. Perquè ja n'han condonat a altres. En situació d'abornarà. Sí, sí.
Mar, no sé si vols afegir alguna coseta més. D'entrada, m'agradaria acabar, com hem començat l'entrevista, celebrant la vida, d'entrada, això no ens ho treu ningú, celebrant la vida i celebrant que el Sergi s'està movent amb absoluta normalitat i això, ostres, ha de ser un regal espectacular. Sí, per sobre de tot,
La salut. Ens pensem que és un tòpic dir que la salut... No, ja t'asseguro jo que no, perquè els diners, sí, clar, evidentment són 5.000 euros, 10 euros, doncs són molts diners, i a més tens la pressió aquesta de ser un deutor, però els diners passen a un segon pla quan no tens salut. I això ho saps molt bé quan sobretot has tingut un fill així.
amb aquesta malaltia. I gràcies a Déu, estem bé, ho celebrem i ara lluitem per altres motius.
I tant que sí, Mar, doncs moltíssimes gràcies per haver passat aquest matí amb nosaltres. Et demano que tenim els nostres whatsapps davant de qualsevol situació. Ens agradaria seguir el cas i, en fi, i donar des de aquí, des de Vilassar Ràdio, ser modest, alta veu del que us està passant. Una abraçada molt forta, seguiu lluitant i un petó molt fort, Mar.
Moltes gràcies i una abraçada. Esperem que donem veu a aquesta situació. Segur. Gràcies. Moltes gràcies.
Aquesta hora actualitzem situació. Una línia de tempestes avança ràpidament des d'aquesta matinada de uest a est del país, amb ruixats i xàfecs amb forta intensitat i que ara mateix es concentren a les comarques de Girona. El Servei Meteorològic de Catalunya acaba d'actualitzar l'avís de perill per intensitat de pluja fins a les 7 de la tarda, concentrat a les comarques del nord-oest del país. Poden caure 40 litres per metre quadrat en mitja hora.
Aena informa que les tempestes estan afectant el trànsit aèri a l'aeroport del Prat i que s'estan espaiant les operacions per seguretat. Fins ara hi ha hagut 20 cancel·lacions. Pel que fa a Rodalies, la R4 està tallada entre Sabadell i Terrassa per acumulació d'aigua. L'R2 Nord i la R11 se circula per via única entre Cardedeu i Llinàs per la caiguda d'un arbre. Pel que fa a les carreteres,
El Servei Català del Trànsit demana màxima precaució a la xarxa viària. Fins a les 8 del matí, els bombers de la Generalitat han atès 44 avisos per pluja, la majoria peninundacions i caigudes d'arbres. El telèfon 112 d'emergències ha rebut 260 trucades. Hores d'ara destaquen els 77 litres per metre quadrats, caiguts a caldes de Momui, això és el Vallès Oriental,
els 40 a Sabadell i els 38 a Sant Cugat del Vallès. 37 litres per metre quadrat a algunes zones de Barcelona. Fins a les 7 del matí s'han detectat més de 20.000 llamps, la majoria entre núvols, i uns 4.500 han caigut a terra, segons dades del Meteocat.
El grup de Junts al Congrés anuncia que bloquejarà l'acció legislativa del PSOE i Sumar, presentant vetos a totes les lleis del govern espanyol que estan en tramitació quan d'arribar al Congrés, inclosos els pressupostos generals de l'Estat.
El comunicat arriba avui, una setmana després de l'anunci de trencament amb l'executiu espanyol a causa del que considera Junts incompliments dels pactes acordats. Ho ha advertit avui al matí mateix la portaveu al Congrés de Junts, Míriam Nogueras, en una roda de premsa on ha retret a Pedro Sánchez que no hagi donat explicacions.
assegurant que ell pensa seguir, podrà forrar-se el poder a Din Nogueres, però no a governar. Per ara, des de Junts, rebutgen a parlar d'eleccions anticipades o d'emoció de censura.
Carlos Mazón ha anunciat que vol compareixer a la Comissió d'Investigació de la Gota Freda a les Corts Valencianes. El president, en funcions de la Generalitat Valenciana, ha escrit aquest dimecres a la mesa de la Comissió per demanar compareixer per tal d'informar de les actuacions a dit dutes a terme per la Generalitat per la recuperació social i econòmica de les zones afectades.
El cos de gent rural s'ha detectat al primer naixement de cadells de Llop a Catalunya en 100 anys, segons ha confirmat el Departament d'Interior que ho considera un fet històric. La llopada ha estat de 3 cadells i han estat vistos en una àrea extensa entre l'Alta Garrotja i l'Al Empordà.
on havien confirmat ja la presència d'una parella d'adults reproductors. El llop es va extingir fa més d'un segle a Catalunya a causa de la cacera indiscriminada. Aquest naixement ha estat qualificat d'històric des del cos de gent rural. I fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Més informació en 60 minuts.
Des del centre del teu dial, Vila Sa Ràdio. Escolta.
1.400 quilos. 11 quilos. 120 quilòmetres hora. 45 quilòmetres hora. 4 rodes. 2 rodes. 220 centímetres. 42 centímetres. Sobre l'asfalt el ciclista sempre és el més vulnerable, però en cas d'accident tots hi perdem. Distància, seguretat, precaució. A la carretera, més respecte, menys accidents. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Vols fer-te autònom i no saps per on començar? Saps quines ajudes pots demanar si tens poc recursos econòmics? Ja coneixes els tràmits que cal fer quan neix una criatura? El web gencat.cat ofereix un espai dedicat a les situacions de vida més comunes amb informació senzilla i pràctica per resoldre-les o gestionar-les. Un sol portal on pots trobar tota la informació referent a qualsevol experiència vital, independentment de quina sigui l'administració que presti el servei. Informa tant al web gencat.cat.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Des del centre del teu dial, Pila Sa Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per anar al punt de trobada.
Cada dijous a aquesta hora marxem a buscar un punt de trobada intergeneracional. Elisenda Ribó, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé, aquí un altre cop. Aquí? Passant el dijous? I tant. Amb aquest dia que fa avui. I ben contenta. Amb aquest dia que fa avui. Exacte. Home, què hem de dir del temps avui, què hem de dir? Home, meravellós.
Jordi, com va? Bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com esteu? Doncs estupendament. Ara que estem aquí tots tres acompanyats, doncs millor impossible. Escolta, jo tinc les orelles obertes, saps com a les classes de P3? Obrim les orelles, estic igual, jo. A veure, on te'n portem avui al punt de trobar? Doncs avui et portem a fer-se gran. No parles per mi, oi? No, no, perquè som tots molt jove. Val, val, gràcies. Com es nota que estem en època de renovacions de contractes. Exacte. Exacte.
Doncs anem per feina? Jo us deixo el punt de trobada. Ens fotrem grans avui. Ai, ai, ai.
Fer-se gran, quina expressió tan curta i alhora tan immensa. La sentim tota la vida. Quan siguis gran entendràs això, quan siguis gran ja veuràs, i un dia, sense adonar-te'n, t'aixeques al matí i descobreixes que ja ho ets, que ets gran. Però ningú t'ha explicat exactament què vol dir.
Fer-se gran no passa d'un dia per l'altre, no és bufar espelmes i de cop ser adult. És un procés lent, gairebé invisible. Et comences a adonar que t'agraden coses que abans t'avorrien, que valores el silenci, que prefereixes poques amistats però bones, i que les emocions amb el temps es tornen més profundes. Fer-se gran és entendre que no tot surt com vols, i que això també està bé.
que pots caure i tornar-te a aixecar encara que aquesta vegada triguis una mica més, que ja no tens tantes presses perquè has après que el camí és tan important com la meta. També és mirar enrere i reconèixer-te en aquella persona que vas ser, saber que no renuncies a ella sinó que l'abraces, que el nen o la nena que portem dins no desapareix, només apren a caminar al nostre costat més discretament.
Fer-se gran és perdre, sí, però també és guanyar. Guanyar calma, saviesa, perspectiva... És saber triar amb qui vols compartir el teu temps perquè t'adones que és el bé més preuat que tens. És també anar conquerint les teves llibertats.
I potser, al final, fer-se gran no és deixar de ser jove, sinó començar a viure amb consciència, amb menys por, amb més tendresa, amb més veritat. Perquè fer-se gran, si ho penses bé, és el privilegi de continuar aquí. Baixem a la plaça al punt de trobada.
Elisenda. Hola, Jordi. Què tal? Molt bé. Escolta, fer-se gran. Avui ens han posat una mica filosòfics, o què? Sí, avui la cosa... Intensa. És intens, això. Però és una cosa que és inevitable. Sí, sí, és inevitable. O sigui, has d'anar a fer-te gran... Bueno, has d'anar passant... Complint anys. Passant nivells. Passant nivells, exacte.
Perquè és això ben bé que deia, que al final fer-se gran, si ho penses, és el privilegi de continuar aquí. A mi em fa molta gràcia la gent que diu que no agrada celebrar el seu aniversari perquè el posa trésit tal i ho penso sempre. Bé, és que l'alternativa és morir-se. No sé què prefereixes, no? Jo, sense cap mena de dubte, prefereixo complir anys. Bé, de fet, jo també he de dir que jo he complert... He fet 50 anys, per tant, això de fer-se gran és un tema. És un tema, però un tema que està bé.
Sí, està bé. És una mica controvertit, eh? O sigui, ara que fem aquesta secció, punt generacional, sí que és veritat que a mi els 50, personalment, m'han impactat una mica. El tema de fer-se gran, no? He pensat... Sí, eh? Sí, m'han impactat més que els 40, que els 30... Però ara que ja els has complert, tu ja venies, no sé, cap als 40 llargs, ja anaves pensant... Ja venia. Sí. I quins són aquestes impactes, aquestes preocupacions...
No sé, és com una qüestió de número, és una qüestió psicològica, però també crec que a vegades també pot ser una qüestió una mica social, que a vegades també et diuen que quan fas 50 hi ha una mica de topes, d'aquest punt d'hi has passat com un...
Un nivell superior, sí, que no passa als 40. Ara mateix està passant als 50. Saps que jo crec que t'entenc amb això, perquè jo aquest any també l'estiu vaig fer als 30, i que sí, que encara em queda molt de temps per endavant, que encara sóc jove i tot això que ho sé, vull dir que sóc conscient. Però és veritat que també de forma inconscient també sentia com aquesta, no pressió, però aquesta cosa de dir, ostres, és que ja és un altre nivell, ja és el número 3, ja...
O sigui, la vida ja va en sèrio. Esclar. Que vull dir, que ja fa temps que va en sèrio, eh? Sí, sí, sí. Però no estàs en aquella... Bueno, els 20 i alguna cosa que encara ets... Anem a dir, o sigui, encara ets jove. Encara soc jove, som joves encara. Sí, sí, som joves, som joves. Però sí que es nota això de dir, ostres, hi ha... Bueno, una persona... Perquè tenim com aquesta imatge que una persona amb 30 anys ha de tenir com certes coses...
i que jo estic veient que ara en els meus 30 estic en completa revolució a nivell personal i professional, quan se suposa que hi ha gent de la meva generació que ja s'està casant, o ja viu amb parella, o s'estan comprant cases, i jo penso, tot això a mi em queda molt lluny encara.
Clar, és com que has de complir una sèrie de coses quan passes etapes. Els 30 has de complir això que dius, casar-te, el tema de la maternitat, paternitat. Els 40 ja estàs una mica més instal·lat i has de complir una mica el tema més laboral. I els 50 és aquesta cosa de dir, bueno, hem fet un quart de segle i ja comences a comptar una mica el que et queda una mica per davant, saps? O sigui, que és com, ui...
Però ja veus com va el compte enrere, no? Encara queda molt. No, encara queda molt, però estàs en aquell punt intermig. O sigui, estàs en aquell punt de... Comences a veure-ho, però encara et queda una mica. Però ja és com que comença a treure el caparró. Comences a veure la llum una miqueta del caparró.
Sí, una miqueta. El que passa és que jo crec que també a vegades és una qüestió una mica d'actitud. O sigui, encara que la societat et marqui aquestes etapes, jo crec que fer-se gran també és una qüestió d'actitud. 100%, perquè al final l'edat és això. Jo crec que és només un nombre i depèn molt de com tu ho vegis i com ho visquis. És veritat que hi ha gent de 30 que sembla que en tinguin 70 i hi ha gent de 50 que estan superbé i sembla que en tinguin 20.
i pocs, i això és 100% el que tu deies. Però jo tinc una pregunta i és quan ens comencem a fer grans, tu creus, quan ens comencen a fer mal a l'esquena i als genolls? Ah...
Quina bona pregunta. A mi em fan mal l'esquena. Però no crec que sigui això. Jo crec que ens comencem a fer grans quan realment deixem de voler aprendre i de voler tenir curiositat per les coses. Mira què et dic. Molt bona resposta aquesta. Doncs hi ha gent que deixa d'aprendre molt jove. Sí.
De fet, hi ha gent que comença ja que no vol ni aprendre. Exacte. I que no té curiositat. Sí. Jo crec que sempre hi ha coses per fer, no? Encara que després la societat... Hi hagi uns dictàmens, no? Que et marqui una mica. Sobre l'edat. Jo crec que hi ha també una qüestió de...
de la curiositat de la vida, no? Quan, bueno, hi ha gent que té moltes ganes. 100%, això que dius em porta a una reflexió que una vegada, no sé, vaig llegir o no sé, no me'n recordo on, que deia, clar, nosaltres veiem com els nostres pares...
O sigui que nosaltres estem vivint un munt de primeres vegades i, clar, veiem els nostres pares i, clar, són com el nostre referent, no? Però si ho penses, els nostres pares també estan vivint primeres vegades. I la gent gran, la gent amb 70, 80, 90 anys, 60, el que sigui, també viu primeres vegades. Total, total. Perquè també és la primera vegada que està vivint la vida. Exacte, i que els hi passa. I això...
O sigui, que semblarà una cosa super òbvia, però com que no hi penses i quan m'hi vaig parar a reflexionar vaig pensar, ostres, és que és veritat? Això de les primeres vegades sempre és un bon moment per tenir una primera vegada i tots en tindrem al llarg de la vida de primeres vegades. Sí, sí, sí, totalment, és una bona reflexió. I a part això també és una qüestió d'actitud, no?, perquè hi ha gent de 70 anys o 80 anys que viu primeres vegades amb moltes coses que...
a vegades no són agradables, però si tenen una bona actitud són molt més agradables. Mira, jo ara pensava en una senyora que es diu, ara no sé el cognome, però es diu Pepita que balla la paloma. Jo no sé si l'has vist al reportatge. Que té 106 anys i que balla la paloma i que aquesta senyora és fantàstica, no? Perquè ella diu que ella ballarà fins... que ella no se sent gran, no? I que...
i que surt a ballar i que es va enamorar als 78 anys o als 70 anys. Ostres, i esperança. Tinc esperança encara, doncs. La Pepita, quin personatge de la paloma. Per això que jo a vegades veig aquesta gent i dius, bueno, és això, no? És una qüestió també d'actitud. I, clar, que ella deia que li feien mal al cos, perquè, evidentment, el cos es degenera. És una qüestió biològica que, contra això, no hi podem fer gaire cosa, per molt bòtox i coses que la gent es vulgui posar.
Però la manera en què tu ho gestiones sí que ho pots decidir. 100%, sí. I jo crec que és això, tenir aquesta actitud positiva i tenir com sempre aquesta petita il·lusió per la vida, que moltes vegades costa molt, sobretot pel món que estem tenint, per totes les circumstàncies...
que tinguem al nostre voltant, però jo crec que és clau això de mantenir com aquesta il·lusió per seguir vivint i perquè és que clar, sona molt atòpic, però és veritat que poden passar moltíssimes coses i no totes han de ser dolentes i moltes primeres vegades que ens poden il·lusionar, igual que quan teníem 10 anys i estàvem al pati de l'escola. Doncs sí, doncs sí.
Sí, el que passa és que això, no?, que a vegades també fa por el pas del temps, no?, això que dèiem, no?, de cop quan jo, allò dels 50 anys, no?, dius, ostres, aquesta por del pas del temps de dir, ui, va passant això molt ràpid, no?, allò que dius, però com ha passat 50, o sigui, com hem fet 50 anys, no?, ho dèiem molt amb les amigues o amics que ara som tots els 75 i estem fent 50 anys, no?,
en quin moment hem arribat aquí. És veritat que això del pas del temps a mi també és una reflexió que feia, perquè quan tu ets petit el temps passa molt lent. Jo recordo, per exemple, quan eren les vacances d'estiu a l'escola, que tens aquells dos mesos, dos mesos i alguna cosa,
que pel final tu dius, mira, jo ja en tinc prou de vacances, jo ja vull una miqueta de tornar a la rutina. Sí, sí, sí. Ara, en canvi, l'estiu, les dues, tres setmanes que tu puguis tenir de vacances a l'agost, a l'estiu així, passen superràpid. Ja. I dius, en quin moment ja és 1 de setembre? O ara mateix, en quin moment ja quasi estem menjant els torrons de Magal? Sí, sí, sí, sí.
És com si la Terra girés més ràpid. Sí, sí, de sobte han posat el turbo... Sí, sí, li han posat un... han tràpidat l'accelerador, exacte. I això sí que fa sensació de vertigen una mica, de dir, ostres, que això... Compte, perquè és que els dies passen volant, i les setmanes ara també en passen super ràpid. És que de sobte és dilluns al matí i vas a dormir i ja és divendres al migdia, i dius, però com passa això? Sí, sí, sí. I és aquesta...
A mi sí que és veritat que em fa com una mica de... No sé si por seria la paraula, però vertigen. Jo crec que és més vertigen que no pas por. Sí, és una paraula molt bona. Vertigen, sí. I una cosa que potser sí que em fa una mica més de por, tot i que crec que és una paraula una mica exagerada, és el pas del temps de les persones que estan al nostre costat. És a dir, els nostres pares. Els meus pares són encara molt joves, no tenen ni 60 anys, tenen com 50 anys llargs.
Però sí que és veritat que, i penso, i també perquè tinc gent al costat que té els pares més grans i tot això, penso, ostres, en algun moment, o en els mateixos meus pares ho veig amb el meu avi, en aquest cas,
El pas del temps en el meu avi, que té 80 i algú anys, ja veig com el meu par, la meva mare, han d'estar més a sobre d'ell, que si ara l'hospital, que si ara ha caigut, que si no sé què. Jo penso, clar, arribarà un moment que jo estaré al lloc dels meus pares i hauré de tenir cura dels meus pares. Sí, sí.
i veuré el pas del temps en ells. Això és una cosa que em preocupa i que encara queda. Jo ho estic veient ja. Encara estan bé els meus, però sí que comencen a veure això. És com si tornem a parlar de lo mateix, però és passar de pantalla. És com que tu has fet un salt. Puges una generació i els teus pares pujan una altra. Llavors ja comences a veure el pas del temps i que es fan grans i això sí que ja ho comences a notar. Ja estem aquí.
Sí, i jo a sobre tinc com una preocupació extra, perquè jo no sé si tu tens els teus pares que viuen més o menys prop, no? Sí, si viuen a prop. Llavors, clar, jo no tinc els meus pares que viuen prop, si viuen a Tortosa, Terres de l'Ebre, que és d'on jo soc. Llavors, clar, jo estic fora de casa, o sigui, no estic a mitja hora de casa els pares. Clar.
De moment, quan els meus pares arriben a aquest moment de bellesa i tal, jo no sé on estaré. Però ho penso i dic, ostres, on estaré jo? Quina vida tindré? Tindré una vida que em permetrà estar al costat dels meus pares i acompanyar-los al metge o acompanyar-los on sigui? Són coses que ara penso i és una preocupació que només...
Clar, que la tens com més... Bueno, que està una mica lluny, que hi és, però està una mica lluny. Però és una cosa que hi penso ara, que dic, bueno, no que hi pensaria perquè em queda molt, però inconscientment és aquesta una mica de preocupació del nostre entorn, que també es fan grans, sobretot els pares, de dir, ostres, és que... Quan ets petit això no hi penses. No, però et vas adaptant. Però nosaltres ho parlem ara, també amb els meus amics que estem a la cinquantena, comencem a parlar dels pares. I com ho veieu vosaltres?
Bueno, veiem que haurem d'estar allà, al costat, però que també els nostres pas han arribat bé, que estan bé, llavors que s'hauran de fer coses... Això és un punt de tranquil·litat. Però és un punt de tranquil·litat. Sí, sí, sí. I sobre la sensació d'haver aprofitat el temps...
o per contra, si encara ens queda tot el temps del món. No sé com ho veus. Tu creus que has aprofitat tots aquests anys? Sí. No diries 50, perquè dels 0 anys als 10, doncs la vida, vull dir, és anar al cor i fer deures. Anava fent, anava fent. Sí, exacte, anava fent el que em deien els meus pares. Jo penso que sí, que ho he aprofitat. I, a més a més, jo sempre penso que tinc moltes coses a fer.
Moltes, sempre ho he pensat, saps? Perquè a mi m'agrada molt... És per aquesta curiositat que tu deies abans. Exacte, exacte. Llavors, per mi és bo el que em queda per fer encara, no? És com... I això és... Bueno, sempre he sigut així, una mica. Et fer un parell de preguntes més personals, si m'ho permets. I tant. D'aquesta sensació d'haver aprofitat el temps, quina és la cosa que estàs més orgullosa d'haver fet i del que creus que et queda per fer, quina és la cosa que més il·lusió...
No estava preparat i ara potser et poso en una... No, t'ho contesto. Mira, què és el que més il·lusió em fa haver fet? Jo vaig viatjar, vaig anar a fer de cooperant a Nicaragua i vaig fer un viatge i va ser una repta gran per mi i sempre ho tinc com molt present i a més em va canviar una mica la meva manera de veure les coses i de veure la vida, sempre ho he dit.
Quants anys tenies? 24. I vaig canviar la meva manera de fer i de veure la vida. I això és una cosa que va ser molt repte per mi. I ho vaig fer. I després el que em queda per fer... Ostres, és que em queden moltes coses. Però m'agradaria, ara ho dic així, anar a aprendre alguna cosa de teatre o alguna cosa d'algun altre país.
Mira què te digo, así lo digo. Bueno, molt guai, no? De sobte, Hollywood. Una cosa més... Una cosa més europeia. I a veure, i tu? Ara t'ho torno. Ostres, ara m'empagadeixo d'haver fet aquesta pregunta. El que més satisfet estic, jo crec que és haver sempre apostat per allò que m'agrada, sobretot a nivell professional, d'haver fet aquest canvi, perquè jo no em dedicava al món de la comunicació, ara...
De moment sí, estic començant, i és una cosa que amb 30 anys, quan tot el meu voltant ja estava amb els seus màsters acabats, amb la seva feina i un sou superfix, jo vaig dir, mira, això que estic fent, que em dedicava abans, no m'interessa, jo vull fer una revolució i estic molt satisfet d'haver fet això.
I què em queda per fer? Doncs moltíssimes coses. O sigui, clar, m'encantaria viatjar, no ho sé, un viatge així molt llarg. Sí. M'encantaria, crec que m'agradaria...
Ai, això no ho sé. Avui ho dic, potser la setmana que ve si m'ho pregunto no t'ho diria, però crec que m'agradaria tenir fills. Però això és una cosa que et dic ara i potser la setmana que ve et dic, ai, mira, això de tenir fills crec que no cap de fer, perquè últimament tinc com aquesta cosa d'un dia sí, l'altre no. Bueno, és normal. Però a nivell professional, per exemple, doncs m'agradaria presentar un programa de ràdio de nits, per exemple. Ah, mira, d'aquests de Radio Fórmula o...
No, com un rotllo, no sé, aquell que feia la Gemini. Sí, la primera vegada vaig pujar a un escenari i va ser molt xula. Que guai. I escolta'm, fer-se gran per la societat és diferent, no? Sí, és bastant diferent. Per mi, eh? Jo, per exemple, i a més a més també, jo crec que hi ha una mirada diferent a la mirada femenina i a la mirada masculina, no?
sobretot quan et vas fent més gran. Per exemple, a mi sempre m'ho diuen, quan fes 50, aquesta cosa de la invisibilitat de les dones. Això és un tema que ja... Mira, podríem fer un punt de trobada. Ho apuntem, perquè això ho apuntem aquí, però podríem fer com... Perquè és veritat que et comencen a dir que tu ja està, ja no serveixes i les dones de 50 en aquest moment i en el moment que estem tenim moltes coses a dir, moltes coses per fer i encara molta guerra per donar.
Sí, no? Perquè al final sembla que als 50 anys, o a partir dels 50, com que les dones no existeixen i és com, bueno, no, és que no... Les dones estan entre nosaltres, les veiem i també tenen dret a fer coses. Això és veritat que en parlen molt les dones que tenen una imatge pública com a actrius o artistes en general, però també passa en qualsevol àmbit, no? Sí, sí, en qualsevol àmbit, sí, sí.
En els homes, jo crec que els homes, crec no, és així, tal qual, però els homes, per fet de ser homes, tenim un privilegi i no ho sé, veurem quan jo em faci més gran com espero que les coses hagin canviat. Sí, esperem-ho, perquè és veritat que sí que s'ha avançat molt respecte anys enrere i és veritat que hi ha una altra mirada, però s'ha de cuidar molt aquesta mirada.
I per anar acabant, una altra d'aquestes preguntes. Què és el que més por et fa de fer-te gran, si és que et fa por alguna cosa? Doncs mira, em fa por les limitacions. Que tu t'imposis? No, les limitacions físiques. Això em fa molta por. Si hi hagi alguna cosa que em limiti de fer coses que jo vull fer. Evidentment, van canviant els gustos. No tinc el mateix gust que quan tenia 20 anys. Però la limitació de dir jo vull fer això i tinc una limitació física, això em fa molta por.
Sí, crec que és un que comparteixo 100% i potser també perdre la memòria o la curiositat per les coses com tu deies abans. Doncs, si et sembla bé, Elisenda, fins aquí el punt de trobada d'avui. Ens tornarem a escoltar ben aviat i fins aleshores sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada on és, Elisenda? Sempre és en una bona conversa.
Ui, ui, ui, ui, ui! Avui heu tocat aquí molt de l'os, heu tocat tema delicat. Primer de tot, fem les conclusions, si voleu. I tant. Primer de tot, per molts anys, Elisenda. Moltes gràcies, Jaume. Sàpigues que estàs a la cinquena planta, el canvi de prefixa, que és l'edat més interessant. Esperem, esperem. Que ho sàpigues, que els cinquanta són els nous quaranta. Vinga. No t'ho han dit, això? No, no. Bueno, sí que m'ho han dit alguna vegada. Sí, sí, sí, m'enteixo, m'enteixo. I després, deixeu-me que us digui en Joan Escofet i jo, com fem el matí aquí, el poc ens passa...
Tenim una norma bàsica. A veure... Un sabrà que s'ha fet gran, un i una. Sabrà que s'ha fet gran, un, quan portes cadira a la platja... És veritat. Dos, quan algun dia a la teva vida diguis... Ai, és que abans sí que es feia bona música, ja no es fa la música d'abans.
Gran frase, gran frase. Tres, com comences a trobar més interessant en tots els sentits, la gent ja adulta, dels 40 a llarg, 50, en aquest moment, i el punt clau en què un decideix, més que decideix, sap que se ve gran, és quan li agradi això.
En el moment que us agrada de Julio Iglesias, en aquest moment... Soc superjove perquè no estava entenent quina era aquesta litonia. Ja, ja, jo... Elisenda, arribarà un punt a la teva vida que t'agradarà això.
Recorda, eh, Elisenda? El Julio, el Julio. Ho recordaré, ho recordaré. I recorda, Jordi, d'aquí anys, quan sàpigues que vas a encadir a la platja, la música d'abans ja no és... o la música d'ara ja no és com la d'abans.
Quan trobis més interessant la gent ja adulta, eh? Quan vessis aquells de 20 i dius... T'has fotut gran. Però com t'agrada, Julio Grécia, ja has entrat a les portes de la grandesa. Jo et diré una cosa. Jo espero ser arribar tan gran com el pepuig, eh? Que va tenir un fill amb 90. Igual que en Bernie Cleston, aquesta setmana passada, va fer 95 anys i té una filla de 70 i un fill de 5. Mare meva, quina locura. Això ho hauríem de prohibir, perdoneu, eh? Però...
De bogeria. Jordi, Elisenda, Elisenda, Jordi, moltes gràcies. Gràcies a tu, Jaume. Gràcies. Fem una pausa i seguim endavant.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Amb Jaume Cabot. Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al webconsum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi. Quan escolls Peix Local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trinc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Dos minuts i mig per damunt de dos quarts de dos encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Ara mateix no plou. Sembla que, efectivament, com ens deia Joaquim Serra, el nostre moment del temps ens deia que al migdia sortiria clarianes i a la tarda lluiria el sol. Per tant, ha estat una alerta pel que fa almenys al centre de la comarca.
Amb més pena que glòria, per sort. Ho celebrem. Moment ara mateix de començar la segona part, segona hora i mitja, amb la Tartúlia jove. Una setmana passen els del Pere, com diuen ells, i els altres els del Vila, els del Vilazzara, com també diuen ells i elles. Laia Delgado, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Sí, tot bé? Sí. Molt ben nerviosa, no?
No. Tu no et poses nerviosa, oi? No, no, molt. És que he tingut una conversa amb ella que m'ha agradat molt. Ara en parlarem, eh, si m'ho permets. Tot bé, eh, doncs? Molt bé. Sí, sí. I la Laia porta, què tal? Bon dia. Bé, molt bé. També tu nerviosa, res. Jo no. Jo per què nerviosa? Per res? No, no, per la... Parlar, però els exàmens, res, et posa nerviosa, eh? Home, els exàmens sí, eh. Sí? Sí, sí. I la Laia Delgado li posa nerviosa als exàmens? Depèn de l'exàmen. Va, o sigui, no. Bueno...
Diego, com estàs? Bé, bé. Tot bé? Sí. Tu una mica nerviosa et veig, eh? Una miqueta, sí. Per què? No ho sé. No et posis nerviosa, he estat a xerrar. Tu xerres a classe, no? Sí, molt. Doncs aquí també. I també tenim la Carla, que està aquí, és amagadeta, que està més nervis que una altra cosa. Carla, bon dia. Hola. Estàs nerviosa? Bueno, una mica. Per què? T'agrada xerrar a classe, tu? Bueno, amb els meus amics. Sí, però aquí com si estiguessim entre mi. Què et sembla? Comencem? Vale. Doncs vinga, va, comença la tertúlia jove, que això promet. Avui som-hi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, Laia Delgado, sempre començo per aquí, que ho sàpigues, no és una cosa especial, eh? Pròxim cop que vinguis ja saps que començo per aquí. Sí? Com estàs? Bé. Bé? Escolta, Laia, a tots quatre, us va sonar l'alarma i la nit d'aquesta...? Sí. No. A mi no em va sonar. La Laia Porta no li va sonar. Estaves dormint o... No, no, no em va sonar. No et va sonar. Estava mirant la tele i no em va sonar. A la meva mare li va sonar i a mi no. Queixat.
A vosaltres si s'ho ha sonat? Sí. A tu també, eh? Sí, sí. A veure, i què? Hòstia, demà aquí hi ha un fieston, si avancina un fieston... Jo ja m'ho pensava abans perquè un nen de la classe va fer un correu i el va enviar per al grup posant que demà no hi havia classes.
Ah, sí, es va avançar l'alarma, no? Sí. Es va avançar l'alarma. Sí, que avui no hi haurien classes i que això, que s'anul·laven per l'alarma. I jo li vaig ensenyar a la meva mare a tope de contenta i em va dir que no. Que si sabia ella, sí, que estava ple de faltes, allò.
Ah, sí, a veure si ho entenc. Un company de la classe es va fer passar pel profe o directament va escriure amb el seu nòmic un nom? No, no, és que ho va escriure amb... Ho va escriure ell, suposo, no sé qui, però posava Institut Vilats, ara, i llavors jo em pensava que era de l'Institut. Ah, clar, el tio va dir, calla, que demà... Abans d'aquesta no és l'alarma, no?
Crec que sí. Sí, sí, va ser com a les 7 de la tarda. O sigui, ell va fer de Procicat. Va fer de Procicat. I va enviar com... Activaré el noinstitut.cat, no? Va enviar una foto i tot. Sí, van enviar una foto com d'un mòbil que era al format de l'Ieduca, que és la plataforma per on envien les faltes i tot. Sí. I es veia cordialment, no sé què, l'Institut Vilajara. O sigui, el tio va agafar i es va muntar, i sabem qui és? No diem el nom, ara, eh? No diem el nom. No diem el nom, però ja ho saben.
No ho sé, no. Però és que no sé si el que ens el va enviar va ser el que el va escriure. Jo crec que no. Perquè avui una profe ens ha dit que ella també ho va rebre. Hòstia, enviar-ho ja als profes és delicte, ja. No ho va rebre, en plan, li van passar, crec. Clar, clar. I o sigui, ella es va fer passar pel Procicat i va dir, activo l'alarma, no anem a l'institut.cat. I algú li ha fet cas, pregunto?
Jo li anava a fer cas. Jo també. Vosaltres han anat a l'institut. Algú no ha anat a l'institut avui, gràcies a la carta? Sí o no? Quants han faltat? Quatre o cinc. Sis? El coneixeu o no? Sí, sí. Com es diu? Rai.
Rai. Rai pels amics, eh? Escolta, molt bé. No, no, perquè a vegades acompanyen a pas passa, eh? Això que us acompanya un profe i els alumnes no el coneixen, perquè no el teniu, no? Sí, sí. Bon, profe no, eh? Sí, sí. Sí que heu de dir, no? Ja, ja. Bueno, escolta'm una cosa. Anem al que anàvem. I l'element aquest envia una carta, allò, un correu electrònic. Sí, sí. Format i educa. Sí, no? Que els que tenim fills i filles a l'institut sabem que és el format que ens envia les notificacions, les faltes. A veure, no us enviem cap falta, no? No, a vegades...
Laia Delgado. Tinc el correu de la meva mare. Llavors m'arriben a mi també. I a la mare. Però a tu no t'arriben, no faltes mai. Bueno, depèn. A veure, és que hem tingut una conversa interessant amb la Laia. Perquè hi ha vegades que ella decideix, diu, és que hi ha vaga, però vagues n'hi ha hagut, dues. Però es veu que un cop a la setmana tu t'agafes festa intersemanal, no? No, a veure, totes les setmanes no. Però gairebé totes. Mira quina cara foten. O sigui, cada setmana o gairebé totes t'agafes festa intersemanal.
Sí, més o menys sí. Però és perquè tinc metge, em trobo malament... Clar, sempre et trobes malament, no? Avui sí. Avui et trobes malament? Em fa mal la panxa. Però avui estàs aquí. Sí, sí, avui sí. Això és com el conte del llop, saps el conte del llop? No. Que ve el llop, que ve el llop, que ve el llop... Sempre és mentida i el dia que ve el llop no s'ho creuen. Però és que no li diré a ma mare que... O sigui, jo l'estava intentant convèncer per no venir avui. Però com aquest matí no ha plogut, doncs m'ha fet venir. Clar. Però intentar convèncer per què? Per anar a l'institut perquè plovia?
Perquè sona l'alarma. Sona l'alarma. Clar. I aleshores l'altra setmana que no sona l'alarma ni en vagues, tu m'has dit, jo falto bastant, m'ho has dit. Sí, sí. Segur que passa alguna cosa. Quan falto és perquè passa alguna cosa. Perquè tens son. L'última vegada m'has dit que et vas dormir. Em vaig dormir. Perquè tens un...
Un popó. Ah, sí, sí. Tens un popó. Sí. I clar, havies d'anar a l'estació, perquè havia sortida. Sí. I vas dir, hòstia, allà no hi haurà aparcament, jo passo d'anar a l'excursió. Clar. És així, eh? Sí. Molt bé. I a casa què et diuen? A casa, pues, la meva mare em renya i tal. Però a tu t'és igual, no? No, no m'és igual, però és que la cosa és que a mi no m'agrada estudiar. A tu no t'agrada estudiar. Però clar, estàs amb l'ensenyament obligatori, encara. Clar, per això vinc. Per això véns. Però no perquè t'agradi, no? No, no, no. No t'esforces.
Depèn de l'assignatura. Ara sí, perquè em vull treure a l'ESO i vull marxar allà de l'institut. Ara en parlarem d'això. Laia, com estàs? Bé, molt bé. La Laia Porta, eh? Sí. Molt bé, tot bé? Sí, tot bé. M'ha explicat una història molt xula, la Laia. Sí, del meu pare. Del seu pare, la vols explicar? Vale. Doncs mira, que el meu pare ha viscut a tot arreu. Ha viscut a Malgrat, al Masnou, a Barcelona també, i després va viure a Caldetes. Sí. I després es va cansar perquè es va jubilar. I atenció al que passa ara, eh? Va. Va.
Es va jubilar i se'n va anar a viure al Priorat, a la serralada del Montsant. Però no se'n va anar a viure a qualsevol lloc. On viu? No, no, viu en una cabanya al mig de la muntanya. En una cabanya al mig de la muntanya? Sí, perquè el teu pare és... El meu pare està jubilat. Però Santi...
És antisistema, el meu pare és antisistema total. O sigui, té el mòbil perquè nosaltres li vam comprar i ja està. Però no el fa servir gaire. Que va. Si el truquéssim ara no contestaria. No, no, de fet, ma mare m'ha enviat un correu dient-li que l'ha trucat, que no ha contestat que segurament el telmo d'avió, però que a veure si se l'ha emportat al riu, perquè allà ha plogut avui.
Home, esperem que no. La cabana on te viu? La cabana està al mig de la muntanya, tal com dius? Sí, sí, està al mig de la muntanya. O sigui, hi ha la carretera a curbes, baixes un tros i hi ha la cabanya. O sigui, perquè la cabanya era una casa d'herramientes, de fusta. I ell ho va transformar en la seva casa. O sigui, ell es va adequar a la seva cabana. I fa molt que viu allà.
Sí, sí, quatre anys ja. I tu vas o no? Sí, jo vaig sempre. Quan tenim dos o tres dies de festa, sempre anem. I què en diu? La mare i tu? Sí, sí. Estan separats, però es porten molt bé.
Però bueno, t'has portat bé i aneu junts. I què esteu tots, a la cabana? Sí, estem a la cabanya. Estem que idíl·lic, no? Sí, és superguai. A més, hi ha un riu i allà hi ha el riu. Això no ho pot fer, però bueno, no passa res. Va fer com un llacuzi, entre cometes, i va posar pedres i és com un llacuzi allà. Sí, és antisistema, perquè no ho pot fer. Ja, exacte. Segur que no ens contestaria si el truquéssim? No, no, segur que no. Segur, eh? Segur. M'aposto el que vulguis que no.
Però parles sovint amb ell o no? Sí, sovint, parlo sovint amb ell. El que passa és que vas al truco i el té molt d'avions, saps? I clar, la meva mare a vegades ens espantem perquè dic a veure si li ha passat alguna cosa. Clar. Quants anys tens, pots saber? Sí, 68. 68. I el tio viu més feliç allà, al Priorat, té un restaurantet de 50 metres... Sí, sí, i tant. Viu superbé.
Saps què intentaré fer una entrevista amb el teu pare? Vale. Sí, tu creus que em dirà que sí? Sí. Tu m'ajudaràs a convèncer-lo? Jo l'intentaré convèncer-lo. Perquè té una entrevista, ho saps, no? Sí, sí. Té un reportatge. I tant, i tant. Sí o no? Sí, sí, i tant. Molt bé. Tu també vols fer... Ets antisistema o no, tu? A vegades. A veure, amb què ets antisistema? Doncs mira, això que posin les llums a principis de novembre, de Nadal, em sembla... Bueno, i aquí anem tard, perquè m'entenu des de l'agost. Sí, des de l'agost, exacte. Em sembla una merda. Sí, no? I què més, què més, a part dels llums de Nadal?
Doncs no ho sé. Tot el que fa el govern, em sembla una merda. Tot el que fa el govern, no? Sí. No, no m'agrada gens. No. I faràs alguna cosa per ser més enllà? Sí. Què faràs? Abogada. I aniràs en contra d'ells? Sí, i tant. O sigui, tu vols fer abogada per anar contra el govern? Sí, sí, jo em vull fer abogada. Per anar en contra el govern i debatir amb la gent. Advocada per causes justes. Exacte. Segons tu, eh? Sí. Molt bé. Sí, sí. I estàs disposada a lluitar, eh? I tant, i tant. Que bé, no? Sí. Ho tens clar, això? Jo ho tinc claríssim.
Que és delegada o algú? No. No? Sub-sub-delegada. Hòstia, com se... A veure, espera. Sub-sub-delegada. És que vaig quedar tercera. Ah, llavors ets sub-sub-delegada. Jo et veig votat a tu, eh? No sé qui són les altres dues o els altres dos, no sé, amb carinyo, eh? Però et veig votat a tu. Gràcies. Ets antisistema així total, no? Sí. I vas a manifestar. Com feu vaga, per exemple? Heu fet vaga per palestins? És que la meva mare no em deixa, perquè és el problema, que la meva mare treballa i llavors no em deixa anar sola a Barcelona. Clar.
Però sí, sí, a l'11a de setembre jo estava allà cridant independència, eh? I a la vaga aquesta d'estudiants i vessis anar tranquil·la? Sí, sí. Tu l'havessis organitzat, no? Exacte. Jo havia anat allà a manifestar-me. Sí o no? Sí. Però com la meva mare no em podia acompanyar, doncs jo sola no podia anar. Clar, i el pare està allà dalt. Exacte. Bueno, el meu pare, quan ha de baixar a Barcelona, li agafa alguna cosa. Sí. O baixa a manifestar-se o no baixa, no? Exacte. Sí o no? Sí. És de manifestar-se o què? Sí.
A vegades, sí. Per exemple, el riu Siurana, que està allà al costat, es veu que reus, els hi treu aigua del pantà Siurana. I el meu pare anava allà amb una pancarta allà al riu viu, no sé què. Sí o no? Els hi tallava l'aixeta, no? Sí, sí. Molt bé, no? I que es manifestava, sol? No, amb els quatre d'allà a Cornudella. Però que hi ha més gent en una cabana o són gent del poble? No, no, que té un veí, però té un veí que viuen en una caravana, que també és així hippie.
Hòstia, hòstia, a mi m'encantaria anar aquí. A veure, això, un vaí hippie? Sí, un vaí hippie. Perquè el teu pare és hippie, també, o no?
Una mica. O sigui, ell diu que no, però sí. O sigui, el teu pare viu a la cabana i el veí hippie viu a una caravana. Sí, totalment. I algú més per allà o no? No, no, que va. I allà viu en la mar de bé. I avui que ha plogut no s'ha molestat, a dir, estic bé, no? No, no, perquè té el mòbil en mode avió, sempre el poso en mode avió, sempre ha silenciat, tot. Llavors, clar, no sé. Ma mare l'ha trucat, però no ha contestat. I diu, a veure si se l'han portat al riu. A veure, no, esperem que no, eh? Bueno, Diego, com estàs enmig de tot això? Com ho veus?
Pues bueno, jo no tinc anècdotes tan divertides com les d'altres. Per què? No, no sé, no faig res interessant. Home, alguna cosa interessant sí que fas. No vol dir tenir un parent i sistema, vol dir que alguna cosa faràs, dic jo, no?
No jugues a futbol ni a bàsquet. Bueno, faig padel i piscina, però ja està. Ah, molt bé. Però en plan allò, competició o no? He dit en plan com vosaltres, que sempre dieu en plan literal. En plan literal. I alguna cosa més dieu, oi? Osea. Osea. I tio. I bro. I bro. Oh, no puc amb el bro. Mira, en plan i literal us ho puc arribar a comprar, però el bro...
Igual que el tío, eh? Tampoc. Tío. O tío. No, no, dieu tío, normalment, eh? Tío. Que no dieu allò de tío? Dieu tío, amb accent a la T. Allò, tío. Sí o no? Sí.
Tu, Diego, també dius bro? No, jo no. No dius bro? No. Ja ho sabia, jo que no. Bueno, escolta'm una cosa, i què, paddle, però en pla literal competició o no, bro? No, no. No? Jo faig curset, tipus, bueno, classes de paddle normal i ja està. I què més m'has dit que fas? I piscina. Ah, piscina, natació, no? Sí, natació. Això se't dóna bé? Bueno, vaig per lliure i vaig fent una miqueta el que vull. Bueno, si vas per lliure sempre guanyes. Sí. Sí o no? Sí. Quina afició tens, a part d'això?
Doncs no ho sé. Has guanyat? Ai, s'ha guanyat. Ara us ho preguntaré a tots, eh? Has celebrat la castanyada o no?
Sí i no. La castanyà l'he celebrat abans i després del Halloween. Tipo, he menjat castanyes... Tipo, eh? Tipo. He menjat castanyes i boniatos i ja està. I després el Halloween. Llavors, el 31 vam fer el Halloween i el 1 vam fer un altre cop castanyada. O sigui, el castanyà que va celebrar-ho el dia 30? Sí, i el 1. I el 1. I entre mig el Halloween? Sí. Hòstia, que anava ni més original, tio. Sí o no? I què t'agrada més a tu?
No ho sé, la veritat. Però tu ets disfressar-te o no? Sí. De què et vas disfressar? De la mort. Anava amb una capa així negra i la hoz. Ah, la muerte. La veritat és l'amor. Dic, hòstia, l'amor no em pinta gaire aquí, eh? No, no. Sí o no? Sí. I que anaves pel carrer? Sí, amb amics. I anava amb allà i vam fer trucotrato. Trucotrato. Vau triomfar o no? Què va? No vau aconsellir ni un carmel? Pocs. Quatre o cinc, compats. Quatre o cinc? I quants éreu? Érem...
Com sis o sí. O sigui, no surt ni a Carmel per cap, no? No, correcte, hòstia. Havrem de canviar el sistema, eh? Sí. Carla, i tu què? Bueno, jo també en la castanyada vaig anar també amb el Diego i amb el mateix grup, però al final ens vam cansar de buscar Carmel i coses i ens vam assentar. Botelló, no? No, no. Segur, eh? Sí, sí. Escolta, i de què n'has disfressat, tu?
Jo anava de màfia i anava amb una amiga meva. Hosti, com es va de màfia? Bueno, pues elegant i amb alguna arma. Amb alguna arma, una matralleta, el que té la màfia, no, normalment? Sí. Sí, no? Molt bé, molt bé, molt bé. I vosaltres vau celebrar, Laia, el castanyà de Halloween? Jo no. Tu no, tu t'ho passes d'això, no? No m'agrada, a mi m'agrada el Nadal. Però a tu t'agrada alguna cosa? Sí, el Nadal. Ah, bueno, aquí et poses sensiblona, aquí, no? A mi m'agrada el Nadal, el Halloween i la castanyada no. No, i no vas fer res?
No, no m'agraden ni les castanyes ni els panellets. Però no vas sortir? No, vaig anar a Puigcerdà. Ah, vas anar a Puigcerdà. Que va passar alguna cosa, no, a Puigcerdà? No, tot bé. Tot bé, no? Sí, tot bé, tot bé. Amb què vas anar amb el popó? No, no, no, si no, no arribo. Amb què vas anar? Amb la família d'una amiga. Ah, va anar tota amb una família, eh? Sí. Molt bé, molt bé.
I tot ha vingut, que els hi podien parlar de castanyada i Halloween, diu, i la Laia, la Laia Porta em va dir, uah, jo vaig celebrar la castanyada al Priorat. I aquí ha vingut que m'ha explicat la història del seu pare. Exacte. Va celebrar la castanyada. A ell, com si en Halloween, se li posen els ulls ingentats de sang, no? Sí, sí, és que no ho sap pronunciar, llavors...
Clar, el Gwendoline deu dir, el Gwendoline, sí, clar, alguna cosa així. I clar, el tio deu ser, com li deuen dir Halloween, es deu posar nerviós i tot, no? Sí, sí, diu que és això de Barcelona, no sé què. No, de Barcelona no, això és Amèrica. Ja. Aquí no, eh? Ja, ja. Castanyada sí, no? Sí, castanyada sí. I deu treure el vi bo. Sí, sí, el vi, els panellets. La ratafia. Sí, sí. Perquè ell cuina allà, no?
No, ell no té micrones. Ell té els fogons... Bueno, collo, però amb micrones, ja ho sé, però pot cuinar amb els fogons. Sí, sí, pot cuinar. I cuina o no? Que va. O sigui, cuina, però sap fer unes mongetes estofades, però no sap fer una truita. Llavors, quan anem cap allà, sempre fem truites amb la meva mare, perquè... Hòstia, el teu pare té una entrevista, un documental té el teu pare. Estic per trucar-lo i anar allà, allà...
Si no, cuina, eh? No, no, que va. I on te va? Ah, per això té un restaurant 50 metres. Exacte, a vegades va allà a dinar. Però no, i fa una compra setmanal al mes, que va Reus a comprar al Mercadona? Un cop al mes? Sí. Hòstia, el Mercadona i els antisistemes... Ja, no, o va al Bonària, a vegades va a Bonària. Ah, Bonària, vale, vale. Llavors... Des d'aquí una salutació al Mercadona, eh? No dic res. Exacte.
I fa la compra del mes i ja està. I quan vam anar per la castanyada va comprar dos caixes de panellets, 25 panellets en total. Els va comprar? Sí. No els va fer, no? No, els va comprar al poble. I que us va fer mongetes estufades aquell dia? Sí. Us va fer mongetes estufades? Sí. I després panellets? Sí. I alguna cosa més? No, no, que el vi. Bueno, jo no, és clar. El vi no el deu fer ell, però gairebé.
Que va a Porrera. A Porrera, home. Encara hi és o no? Em sembla que ha marxat. Ah, sí? Sí, em sembla que es va vendre a les vinyes. Ah, ostres. Per un mòdic preu, eh? Una cosa així senzilleta.
És igual, és igual, que cada dos foti el que vulgui. Se'n va porrera. El teu pare deu ser, deixa-m'ho dir, sí, el jefe, ja, no? Sí, sí, i tant, i tant. Eh, que arriba en Sebastià, què passa? Exacte, exacte, i el coneixen tot. Me'l veig amb el barret... Sí, sí, el barret de palla i tot. Home, clar, barret de palla, sí, i cagant-se amb tot. Exacte. Sempre allí este no sé què que conduce por la derecha.
Tele no, no? Home, si circula per la dreta ja està bé, el problema és circular per l'esquerra, però bueno, que no passa res. Però... I tele no en té, no? Sí que en té, sí. Sí o no? Sí, però només li van uns quants canals, té com 3 o 4 canals, perquè no li arriba l'antena. Clar, tele reus... Sí, TV3 i Catalunya Ràdio. I quan sent una cosa de, no sé, de... Tele 5 es deu posar nerviós. Sí, sí, sí, i tant, i tant. Has vist o no?
I per la castanyada va comprar 25 panellets. Sí, hòstia, 25 panellets. Jo em vaig fotre 17 panellets. Et trobes bé? Sí. Però clar, després ho havíem de cremar, això. I el dia següent ens vam anar a una ruta, que es diu l'ermita de no sé què, i a fer 14 quilòmetres caminant.
Però el que va passar és que el meu pare es va quedar a la meitat del camí perquè no podia més. Jo me'l veia xiulant allà... Sí, sí, un rato, un rato, però després ja es va cansar. I després va dir, eh, tornem cap a casa. Exacte. Bueno, eh, però bé, no? Però bé, bé, sí. Laia Delgado, a veure una cosa, tu què vols ser la vida? Jo, doncs... El meu germà està estudiant a Sant Pol, cuinar. Ah, mira, amb la roscalleda? No ho sé. No ho saps, no saps on t'estudia, no?
A Sant Pol, a la Vita. Sí, sí, ja hi ha. Sí, i què? I a mi m'agrada molt allò, jo crec que vull anar a estudiar amb ell. Cuina? Però t'agrada cuinar? Sí, també m'agrada, però jo... Però no gaire, però no gaire. A mi m'agrada més estar a sala que a cuina. Ah, tu a sala, vale. Però tu... Cuineu a casa o no? Sí. Sí que cuines tu, quina és la teva especialitat? M'és igual el que sigui. No, no. No, sí, sí, jo cuino... No, les mongetes estufades d'en Sebastià no les saps fer? No, això no, perquè això no m'agrada. Vale, però què saps fer?
Macarrons. Macarrons, sí. Spaguetis. Claro. Tot pasta, no? No, també sé fer llanties, truites, jo què sé, és que no sé. Estic per organitzar un concurs de cuina a l'institut, perquè últimament esteu venint tots en què tots cuineu, i a mi m'agradaria veure-ho, això. Postres, els postres se'm resisteixen més. Què se't dona, què se't dona? Postres, doncs, les crumble cookies. Què? Crumble cookies. Què són, crumble cookies? Són galetes. Ah, galetes, sí, però què? I crumble? Crumble, doncs... És la marca. Sí, sí.
Això és comprat. No. A veure, explica'm. Que les faig jo, però aquestes porten massa ingredients i em canso de fer-les. Ah, et canses. Tu ets una dona cansada, sí o no? Sí, sí. Tu et canses ràpid, no? Tu estudiar no t'agrada. No. Però ho portes bé o no? Sí. Aproves? Depèn. Depèn de què? De tu. Això depèn de tu. Clar, depèn de mi. Ja, però... La seva assignatura no l'he aprovat. Socials no, és que el profe... Què us ha preguntat?
Les revolucions del 1748. La revolució industrial, bàsicament. Ara esteu fent la revolució industrial. Ara esteu fent la revolució industrial. I a tu això... No, s'ha d'estudiar molt. I a mi em costa. No, et costa no, costa posar-t'hi. Sí, això... Quantes t'han quedat a la prevolució? Quatre.
Déu-n'hi-do. Què t'ha quedat, socials? Socials, mates. Ui, mates. Què passa, mates? Mates, doncs... No, la Susana em cau molt bé. Ah, bueno, mira, va. És que normalment els profes de mates són... Què més? Normalment, aquí, eh, com veniu, sempre critiqueu els profes de mates. Tant vosaltres com el Pere, eh? Què més? Català. Què hi passa, en català?
perquè a mi els sintagmes i aquestes coses... Tu podies viure amb en Sebastià, ets una mica anti-sistema, tu. No, no, a mi m'agrada viure bé en una casa de veritat, en una cabanya. Veig que no deu viure bé l'home. Sí, sí, però viure en una cabanya... Bueno, no despistis, què més? I castellà. I castellà. Que jo em pensava que anava a treure un 7 a l'examen. Un 7? Tret un 3 i pico. Potser no has estudiat tot el que et pensaves, no?
Segurament. Tu li fots morro la vida o no? Sí. Sí, no? Perquè sí. Perquè si no, no es triunfa, no? Clar. Bueno, escolta, i penses apretar o no? Sí, sí. O sigui, l'any que ve no segueixes el bilatjar? No. Ho saben a casa que has tret quatre o no? Sí. Vale, què t'ha de dir? L'has apret una mica. Ja els vaig avisar. Ah, i tu ets una dana que avises, no? Clar. Vas amb el popó i vas dir, eh, pipip, espereu aquí, que me n'han quedat quatre. Ja vaig avisar, però ja els vaig dir que el primer trimestre només em quedarà mateix.
Ja ho dones per fet, això, eh? Sí. Mira en Rai com ha aixecat el cap i diu, hòstia, ha aixecat el cap i diu, mama, mates, per què t'ha d'acabar mates? Home, és que mates. Perquè mates... Laia, què passa, mates? Portes. Jo també he suspès mates. També? Però per què? O sigui, he tret tornut a Playa Excelent i de repente hi ha la manxa. Oh!
Sí, sí. Va, pel teu pare dirà, les mates són del sistema, fora. No, sí, el meu pare no, ho sospenia tot. Ho sospenia tot. Sí, era el típic que quan havia sortit la pissarra tothom ja reia. Ja, ja, ja. On t'estudia el teu pare? Va estudiar a Blanes. Sí? I no sé on va més. Bueno, escolta, i mates, què ha passat? Perquè tu ets una estudiant brillant, no?
Tu ets un estudiant brillant. A veure, brillant tampoc. Home, si treus notables ets brillant. I què ha passat amb mates? Res, que no se'm donava bé a mi les mates. Vols dir que no? No, no, jo et dic que no. El profeta el govern?
Té algú a veure el profe? No, no, que va, si la Susana és un amor. La Susana és un amor. Susana, si ens estàs escoltant, home, fes un cop de mà, m'acabem a l'altre. Sí, sí, sí. I en Ray, què? No, en Rayem, que molt bé. Sí, sí, els exàmens. Perquè estem estudiant les revolucions. No, sí, som molt de teoria, però està bé. És el que té les socials, per això. Ja, ja. Però què esteu estudiant? Ara estem fent el moviment obrer.
Un moviment obrer. Si el teu pare us ho podia explicar, això, tranquil·lament. I tant, i tant. I tu què vols ser, la vida? Abogada. És veritat, abogada en contra de l'Estat. No abogada de l'Estat. No, no, en contra. Contra l'Estat. Sí o no? Sí, sí, i tant. Hòstia, tinc ganes de que siguis abogada i veure't, eh?
Vinga, va. Diego, tu què tal les notes? Com han anat? Jo només he sospès català. Per què? Perquè és que no m'entero. La profe està tot el dia explicant. És el que té un profe, normalment. No, no, a veure, que està molt bé que facin altres coses, però normalment no expliquen. No, ja, ja, però que no explica. Diu, feu això, ja està. I no explica res, no?
poc, no ho sé, em fa la pissarra i diu... Va allà, us fot l'examen sense haver explicat res, no? Bueno, es punta la pissarra, però jo no m'entero. Ja, què esteu fent tan difícil a català? Què passa amb català? A veure, què està passant? No sé, és que estem fent com analitzar una frase, jo, aquestes coses... Cintama nominal, cintama verbal, el complement directe, l'indirecte... Sí, sí, esteu fent això? Sí, és que la Mercè... Tu què vols ser, la vida? Jo vull ser azafat-ho. Ah, molt bé! O sigui, estudiar.
Sí, sí, sí, faré el batxillerat. Carla, i tu què? Jo a les notes vaig treure 5 excel·lents i 5 notables. A veure si apreneu. Mira la cara que passava. Hombre, hombre, però s'ha estudiat. Però això no és possible. A veure, Carla, explica-li si és possible. Sí, sí, és possible. A les tardes s'ha d'estudiar. És possible. I tu què vols ser, la vida? Encara no ho sé, però sí que faré batxillerat. Sí, però què vols ser? Què t'agrada, tu? No ho sé, ho haig de mirar.
Però també les lletres, les ciències... Bueno, vaig anar l'any passat al Saló de l'Ensenyament i em van interessar dues, Biologia i Criminologia, però encara no sé exactament. Algo que acabi amb Gia, segur. Ho veieu o no? Saló de l'Ensenyament, aprendre, estudiar... I diu que no pot ser. Carla, digue-li que no pot ser. No s'ho inventa, eh? Què és el que se't dóna millor?
Bueno... Tot. Sí, no? Sí, bueno, tinc molta memòria i això m'ha ajudat molt. Clar, tens molta memòria. Escolta, fantàstic, no? Sí. Molt bé, molt bé. Bueno, escolteu i... Us heu passat bé?
Sí. Estudereu una miqueta, Laia, sobre de tot. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Carla, digue-li que sí que és possible. I tu per què vols ser estafat, ho has dit, eh? Sí, sí.
Hostesa i assistent de vol. Sí, no sé. Escolta, i per què? Alguna antecedent familiar o no? No, no, vaig anar a la sala d'assetjament i em va interessar i vaig dir, doncs això. I t'agrada anar amb avió? Sí. Entenc que sí. Sí, sí. Ah, si no, vaya rotllo també, no? Sí, no, ja, ja. Molt bé. I tu, Carla, no ho sabem encara? No, encara no. Bueno...
Laia Delgado i Laia Porta. Diego i Carles, estic molt content que veu vingut. Vigila'm el popó, tu, eh? Sí, sí. I tu dona records al pare. Recorda que tens una feina. Sí, li recordo. Li diré, li diré. No paris fins que ho aconsegueixis. I li donen en Rai el telèfon, que me'l passi. Sí, perquè l'hem d'entrevistar en Sebastià, que des d'aquí el saludem. I com t'envia la tertula, l'hi envies perquè ens escolti. O passarà, no?
Passarà d'escoltar-la, no? Jo crec que sí. Total. Amb total respecte. No, no, i tant, i tant. Escolta, és una decisió. Escolteu, moltíssimes gràcies. Gràcies a en Rai per acompanyar-vos i també a l'equip que ha fet possible l'equip de direcció del Vilatjara que fa possibles aquestes tertúries, la coordinació pedagògica, que permeten que cada setmana estigueu aquí. Una representació del Vilatjara i l'altra setmana una representació del Pere Ribot. Hi ha bon rotllo, Pere Ribot Vilatjara o no?
Home, no ho sé. O no hi ha pique. El Pere Ribot sempre diuen que ells són més llestos. Ah, són més llestos. Clar, clar, clar. Laia, què dius tu?
Que no ho sé. Hi ha pique o no? Jo crec que no. Diego o Carla? Jo crec que no. És que abans a les escoles, i us ho explico, la meva edat, que ja tinc una edat, hi havia pique entre les escoles. No és quina cosa més tonta? I qui diu que som més llestos? Ells, perquè diuen que estudien més i que els professors som més estudiosos. Mira la Carla. Digue'ls-hi, nosaltres tenim la Carla i vosaltres no. Que vagi molt bé. Temps de notícies. Tornem de seguida al teatre.
Les notícies de les dotze.
Molt bon dia. Una línia de tempestes ha creuat ràpidament des d'aquesta matinada de oest a oest a tot Catalunya amb ruixats i xàfacs amb forta intensitat que ara mateix es concentren a les comarques de Girona. El Servei Meteorològic de Catalunya ha actualitzat l'avís de perill per intensitat de pluja fins a les 7 d'aquesta tarda. Concentrat, però, a les comarques del nord-oest del país on hi poden caure
40 litres per metre quadrat en només mitja hora. En ha informat també que les tempestes estan afectant i han afectat el trànsit aèri a l'aeroport del Prat i que s'han arribat a espaiar les operacions per seguretat. S'han registrat 20 cancel·lacions perquè fa el servei de Rodalies. La R4 està tallada una bona estona entre Sabadell i Terrassa per acumulació d'aigua a l'R2 Nord i la R11 Nord.
Se circula amb via única entre Cardedeu i Llinàs del Vallès per la caiguda d'un arbre a la via. Perquè fa les carreteres, el Servei Català del Trànsit demana màxima precaució. Fins a les vuit del matí, bombers de Cala Generalitat.
Han atès 44 avisos per pluja, la majoria per inundacions i caigudes d'arbres. El telèfon 111 d'emergències ha rebut 260 trucades. Fins ara, destaquen els 77 litres per metre quadrat a Caldes de Mubui, el Vallès Oriental, 40 a Sabadell i 38 a Sant Cugat del Vallès. També són destacables els 37 litres per metre quadrat que han caigut en algunes zones de Barcelona.
Fins a les 7 del matí s'havien detectat més de 20.000 llamps, la majoria entre núvols i uns 4.500 han caigut a terra, segons dades del Meteocat.
Més notícies al grup de Junts. El Congrés anuncia que bloquejarà l'acció legislativa del PSOE i Sumar presentant vetos a totes les lleis del govern espanyol que estan en tràmit o han d'arribar al Congrés, inclosos els pressupostos generals de l'Estat. El comunicat, fet públic avui, arriba només una setmana després de l'anunci de trencament amb l'executiu espanyol.
a causa del que consideren des de Junts incompliments dels pactes acordats. Ho ha advertit avui mateix la portaveu al Congrés de la Formació Juntaire, Míriam Nogueras, en una roda de premsa on ha retret que Pedro Sánchez no hagi donat explicacions sobre com pensa seguir. Per ara, des de Junts, rebutgen, però, parlar d'eleccions anticipades o d'emoció de censura.
Un home de 48 anys va morir ahir a primera hora de la tarda al port de Badalona mentre participava en el transport d'una estructura metàl·lica de grans dimensions. Els Mossos d'Esquadra van investigar les causes d'un fet que han qualificat d'accident laboral. Es dona la circumstància que aquests accidents a la feina mortals han crescut un 40% respecte a l'any passat.
De gener a setembre del 2025, 62 persones han perdut la vida a la feina. 18 mateix, 18 més, volem dir, que en el mateix període de l'any passat.
Tanquem aquest bloc recordant-te que el cos d'agents rurals ha detectat el primer naixement de cadells de Llop a Catalunya en 100 anys, segons ha confirmat el Departament d'Interior. La llopada s'ubica, l'àrea extensa compresa entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Us deixem aquí més informació al punt de la una a l'informatiu Crònica.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i
Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-920. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punciet.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Heu de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una mandra tota aquesta paperassa?
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.com o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bon dia, Jaume. Com estàs?
Doncs bé, com el temps. Ah, doncs si estàs bé com el temps, Déu-n'hi-do, eh? Per això et dic, el rato és millor, el rato és pior. La Joana ve abans, òbviament, sempre ve abans, per preparar les quatre coses d'última hora de la secció, però sempre es queda mirant els joves com fan la tertúlia. Ens fan enveja, una miqueta.
Més que enveja que els veig, i a vegades m'agrada veure com interactuen entre ells. Per una cosa és quan no hi ha un micro davant, però quan hi ha el micro estan com molt respectuosos, no? Sí, segur. No diuen res amb el micro davant. Comencen així i realment els hi treus tot, eh? Els hi treus tot el que volen.
Són genials, Jaume. Són espectaculars, m'encanta, m'encanta. I, a més, quan surten... Com tu dius sempre, el moment que més m'agrada de la Sembra, la Joana, quan ve l'entrevista, el moment que més m'agrada de la setmana, jo ho dic sincerament i de veritat, és el moment, i ho dic amb tot el respecte per tots els que veniu, tots, de veritat, però és el moment que més ben m'ho passo. És que, a més, són ingenus.
Sí. Jo no els hi fotria el dit a la boca, eh? No, això no, però els hi treus, com tu dius, tot. I tot, tot, tot. Clar, vull dir, no volen dir les coses i les acaben dient, eh? Vuit minuts per damunt del migdia. Som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Ens anem al teatre.
Vinga, Joana, què tenim aquí avui? Doncs avui tindrem l'Alicia Gorina, que és la responsable del programa educatiu del Teatre Lliure, perquè a partir del dia 15 i fins al dia 30 hi haurà la 21a edició de teatre amb el festival El Petit.
És a dir, pels més petits a la casa i part d'aquest festival els acollirà al Teatre Lliure. És a dir, el Teatre Lliure agafarà tres propostes i les portarà a terme dintre del Teatre Lliure a la sala Fàbia Puigcervé, que és la sala gran del Teatre Lliure. A part d'això, també tindran la possibilitat de visitar una instal·lació lúdica creada per les sis d'Inge Nous,
amb interns del Centre Penitenciari de Brians 2 i 4 Camions. Aquesta gent han fet possible aquesta proposta lúdica i, per tant, també la podran visitar. Les entrades ja estan a la venda i esperem que a darrers minuts de la sessió tinguem a l'Alícia, a l'altre costat de la línia, telefònica. I, si vols, ara comencem ja a repassar els teatres. Com ho veus?
Doncs anem-hi, anem-hi. Què tenim aquesta setmana? Comencem perquè hi ha estrenes, entre elles la de la Quitània, que presenta Glòria 27 o el mite de l'èxit. El Poliorama, una altra de les estrenes, que escena oficial serà la setmana que ve, però que a partir de demà, dia 7, ja es podrà gaudir de Glòrius,
Glorious és una proposta molt divertida, és un musical. No sé si te'n recordes d'una pel·lícula que feien, que hi havia una senyora molt rica de Nova York que volia cantar òpera i que no l'havies vist, Jaume?
ara mateix no la recordo, una senyora de Nova York que volia cantar... Sí, una millonària de Nova York, que va dir, com jo tinc molts diners... I com es deia la pel·lícula? És que no sé si es diu Glorious, també, no ho sé, mira-ho aviam. Sí, mira-ho, mira-ho. Doncs aquí, aquesta senyora, com és millonària, té tot el mitjans per fer els concerts, amb la qual cosa canta fatal, fatal, fatal,
I, bé, no s'atreveixen a dir-li el malament que canta, però a partir d'aquí, doncs, bueno... Sí, sí que seria Glòrius. No la coneixia. Doncs una pel·lícula molt divertida i ara arriba, doncs, al musical. I és que el musical penso que és anterior a la pel·lícula, Jaume. Quan es va estrenar, es va estrenar com a musical... Amigo. I llavors va arribar després la pel·lícula. I aquí, doncs, el pel·lorema arriba de la mà de Ramon Jané,
La Marta Rivera... En Ramon Gené és el d'Operan Texans? Sí, senyor. Ah, mira. El Ramon Gené al piano. La Marta Rivera, que m'imagino que haurà sigut una tortura fer-la cantar malament, perquè la Marta Rivera, si alguna cosa té, és que és pràcticament la persona que ha fet tots els musicals d'aquest país. És l'actriu que... Però deu acabar cantant bé. Suposo que deu acabar cantant bé. O no? No.
No, la pel·lícula no. Però m'imagino que... Tenim demanada l'entrevista per la setmana que ve. Aviam què ens explica la Marta d'això. I, com no, hi ha acompanyats amb el Santi Millán, que també és l'amic d'aquesta senyora que intenta per tots els mitjans que no canti, que no faci els concerts, però no ho logra.
Doncs a part del paleograma amb aquesta divertida posada en escena, tenim el Tívoli, el Fantasma de l'Òpera, un altre musical. A l'Antic Teatre, els dies 8 i 9, Cavala, és únic dos dies, el dia 8 i el dia 9, dissabte i diumenge d'aquesta setmana. A la Via Roel, la Mà. A l'Àtrium, Carna Humana. A la Beckett, Oficina de Vida Independent.
A la Sala Flaiat, la causa de la confusió. A l'Espai Texas, ovelles. Al Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Petita, Boira, fins al dia 9, fins aquest diumenge. Darreres interpretacions de Boira.
A la sala taller de pintura tenim La pedra de fusta. I a la sala tallers, Tarsius. És una altra de les estrenes d'aquesta setmana al Teatre Nacional de Catalunya, sala tallers. Al Teatre Lliure de Gràcia, Little Women.
una versió de Mujercites, aquella clàssica pel·lícula que ve d'un text escrit, és a dir, que ve d'una novel·la, i que ara arriba al lliure de gràcia amb aquest altre títol, Little Woman. El Romea, la mort, venir amb taxis, el Goya es trena també aquesta setmana, la trena, es reposa novament aquesta temporada...
A l'Apollo continua un altre musical, Tutsi, al Teatre Condal, Germans de Sang, i al Victòria, Nada es imposible de la mà del Mago Pop. I aquests són els teatres a Barcelona, Jaume. Ara vaig explicar una interioritat. Vinga, va. Va, deixa'm-ho explicar. És que m'agrada molt, això. Jo sempre dic que si la Joana no existís ens l'hauríem d'inventar. Doncs sí. Ens l'hauríem d'inventar.
Resulta que avui l'entrevista està enregistrada. No, vaig més enrere. Quan arriba el moment de l'entrevista, la Joana sempre em fa, quan acaba el repàs al teatre, sempre m'indica un telèfon dels antics, d'aquells que girava amb el disc, i em fa així i volguem dir, truca, truca! I jo truco al convidat. Escolta, que estem a punt d'entrar, sí?
I avui que està gravada també em diu que truqui. L'acabem de gravar ara mateix, eh? Sí, sí, però ell em diu, truca, truca. Ja truco, si vols. Però feu una pausa i farem veure que ja la tenim. Què et sembla? Doncs bé. I a més he de dir que és una gravació molt calenta, molt calenta, perquè acaba de sortir... Ah, bueno, es pot mirar-me la gravació molt calenta, molt calenta, perquè pot...
oferir alguna confusió. Doncs no, Jaume, és vol dir que fa pocs minuts que s'acaba de gravar aquesta entrevista. La Joana ens ofereix una gravació molt calenta, molt calenta. Si sou sensibles, tanqueu la ràdio. Fins ara. Fins ara.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Com hem dit abans, avui parlaríem de teatre pels més petits. Ens referim al teatre lliure, en aquest cas, que cull part d'aquesta 21a edició que començarà el dia 15 i que acaba el dia 30 de novembre. I concretament les obres que es donen a terme al lliure seran a partir del dia 21.
I qui millor que la responsable del programa educatiu del Teatre Lliure per parlar i explicar-nos què és tot això. Alicia Gorina, bon dia.
Hola, bon dia. Com tenim el lliure? Com treballem això dels petits? Perquè sempre parlem cada setmana de teatre, cada setmana recomanem una obra, però sempre són obres de teatre i sales d'adults. I hem cregut que és una bona ocasió també per reivindicar el teatre dels petits, no? Com ho portem? No.
I tant, totalment, per nosaltres és importantíssim que els infants des de ben petits comencen a tenir experiències com a públic teatral que són boniques, enriquidores i molt transformadores i també per compartir tant amb les escoles com amb les seves famílies, uns espais, doncs una mica de gaudir col·lectiu també. I és el primer que acollim el petit i també ens fa moltíssima il·lusió.
I perquè, a més, Alicia, aquests petits són el futur del teatre d'adults, també. Vull dir, que està molt bé que es vagi informant, no?
Sí, sí, clar, totalment, totalment. Hem de fer que tothom tingui l'oportunitat de tenir una primera experiència teatral, tant com a creadors, amb una altra branca del programa educatiu que tenim nosaltres, com a públic. Tothom ha de tenir aquest dret d'accés a la cultura i ha de començar per fer propostes escèniques per totes les franges d'edat, clar. Si no, estem restringint aquest accés a la cultura.
Aquest festival que arriba a 25 espais, hi ha 11 ciutats del país, amb un ventall de 15 propostes i de les quals vosaltres fareu o representareu 3, no? Concretament? Sí.
Sí, acollim tres de les propostes del Festival El Petit. Em fa molta al·lusió perquè és un festival que admirem molt, perquè han construït un festival molt sòlid, amb una línia contemporània molt contundent i molt clara, que va molt en línia també amb la programació general del Teatre Lliure i, per tant, crec que la col·laboració funciona molt bé. I nosaltres acollirem primer l'espectacle Dos Llops de la companyia Engruna Teatre, que...
És un espectacle que parla sobre les emocions i sobre la ràbia i que ens convida a tothom, infants i adults, a entendre les nostres emocions i acceptar-les i veure com poden conviure i com les podem gestionar. Parteix d'una llegenda dels Indis Cherokee i és un espectacle, la llegenda dels dos llops justament, que diu que dintre nostre tenim dos llops,
i veure com conviuen aquests dos llops. I és un espectacle amb molts recursos, molt ric, fan servir ombres, fan servir objectes, dansa, text, és participatiu, és un espectacle molt bonic i molt ric.
Després hi ha el de Chaten Berfer, que és una companyia que ve de fora, que també ens fa molta il·lusió perquè així a través del festival podem tenir una companyia internacional pels més petits, que és una cosa que no és tan habitual de tenir i ens fa moltíssima il·lusió.
i és un espectacle d'ombres que posa en relació els cossos amb les seves ombres però d'una manera molt lúdica, molt sorprenent, molt curiosa. Juga amb les ombres, és com si els cossos intentessin escapar de les ombres. Es crea un diàleg entre el cos i la seva ombra. És una proposta molt divertida, molt original, molt artesanal, molt virtuosa. És un espectacle molt bonic.
I anava a preguntar-te, perdona, aquestes obres es representaran molts dies? Un sol dia? Dos dies? Com anirà? Es representen dos dies cadascuna. El que tenim és una varietat gran de propostes per triar, però cadascuna es fa només dos dies. Llavors hi ha un dia que fa funcions escolars i un dia que fan funcions familiars. Llavors es
Es representen dos dies cada obra, però en realitat un dia està destinat a que puguin venir centres educatius i a l'altre dia que puguin venir famílies. Sabem les dates, per exemple, dos llocs quan es representen?
Dos llops les representem el dia 21 amb funcions escolars de novembre i el 22 amb funció familiar a les 11. En aquest cas només hi ha una funció familiar. Per tant, oberta a totes les persones que ens estiguin escoltant, no? Exacte. I per cert...
Perdona un moment, Alicia, d'aquestes propostes que estem parlant i que seguirem parlant ara, es poden ja atreure les entrades o encara no hi són? Sí, sí, sí. Ja hi són a la venda. I algunes ja estan, ja hi ha molta demanda. D'altres trobareu entrades, vull dir que en trobareu, però que sí, sí, estan a la venda i ja hi ha entrades venudes, sí, sí.
Per tant, recordem, dos jocs, el 22 de l'11 i entrar de sala a venda. Exacte. I Setembrefer, el 23 de l'11, són les dues funcions familiars. L'endemà? És a dir, l'endemà. L'endemà fem les dues funcions familiars i el dilluns 24 fem les dues funcions escolars.
I llavors ja passem al següent cap de setmana, que tenim l'espectacle Numa, que també fa funcions escolars el divendres 28 i funcions familiars el dissabte 29. És a dir, és la mateixa fórmula. En el cas de l'espectacle Numa, és un espectacle...
un espectacle de teatre nu, de titelles i objectes. És un espectacle molt bonic, molt fràgil, molt delicat. Fràgil en el sentit de delicat, eh? Sí. A partir d'una escenografia que va arribar a la companyia i va arribar una escenografia i a partir d'aquesta escenografia es van inventar tota una història del Numa, que és un nen que viu en un poble i que parla sobre la vida, sobre la comunitat, sobre la vida en un poble, sobre la imaginació. És un espectacle molt, molt sensible.
Per tant, recordem, aquest serà el dia 29, eh? Exacte, el dia 29 hi ha les funcions familiars. I recordeu que ens estan dient ara que les entrades estan a la venda i que hi ha algunes que ja estan molt avançades les entrades venudes, no? Exacte, sí, però encara en trobareu per algun espectacle. Com us dic, és més a veure quin dia us va bé, quin espectacle hi ha, perquè els tres són de molt bona qualitat i molt interessants i recomanats per les mateixes franges d'edat.
I a part d'això, també teniu un, diguéssim, diferents espais, no?, on es representen o com?
No, mira, és molt curiós el que ha passat i la manera en com s'ha encabit i s'ha acollit al Festival del Petit el Lliure i m'encanta explicar-ho perquè parla molt de la personalitat del Lliure. La sala de Fabià Putserver, que és la sala de gran format del Teatre Lliure, és una sala que el Fabià ja la va pensar perquè es pogués dividir i convertir en dos espais. Hi ha una part que nosaltres li diem la platea arquitectònica i l'altra part que és l'escenari arquitectònic, d'acord?
Li dient sempre arquitectònic perquè en realitat, segons com es disposin els seients, ja sabeu que el llibre a la sala pot estar a una, dos, tres o quatre bandes o sense butaques o com sigui, segons es col·loquin els seients, l'escenari real acabarà estant en llocs diversos. Llavors, en aquest cas, el Festival del Petit conviu amb les funcions del Dia del Batussi.
S'ha dividit l'espai en dos. A la part de la platea arquitectònica hi tenim programat el dia del Batussi i a la part de l'escenari arquitectònic hi tenim programat el Festival El Petit. Tot el Festival El Petit està dins l'escenari de la sala Fabià Puigcervé, que és una cosa bastant xula de veure. Llavors, dins de l'escenari hi haurà una grada i un escenari. És a dir, dins del pròpia escenari hi ha platea i escenari.
I, a més a més, dintre també de l'escenari hi ha una instal·lació que, perquè sempre les propostes dels espectacles del petit també inclouen sempre algun tipus d'instal·lació lúdica que es posa a l'entrada perquè els infants tinguin una experiència, si més lúdica i immersiva, que proposa el mateix festival. Llavors, a dins mateix també del que és l'escenari de la Sala Fàbia Puigcerdé hi ha una instal·lació que han fet...
en col·laboració amb persones preses a les presons de Briandós i de Quatre Camins, que tenen famílies. És a dir, és un projecte també comunitari, social i educatiu que s'ha fet en aquestes presons, amb les que han creat una instal·lació immersiva pels infants, perquè puguin jugar abans d'entrar al teatre. I això també està dins mateix de l'escenari, és a dir, tenim tota dins de l'escenari i és una situació bastant curiosa de veure el lliure.
De fet, la sala Fabià Puigcerré és plau àmplia per poder fer totes aquestes coses. És una sala espectacular. La gent que és assídua del teatre i que la coneix sap que amb aquella sala podem fer de tot. Vull dir, és un espai màgic, per dir-ho d'alguna forma. Sí, sí, sí. És una sala molt especial, molt única i imagina't, tenim dos escenaris, dos platees i una instal·lació en la mateixa sala. Vull dir que...
Sí, sí, diguem. No, no, això. Perfecte, no? Perfecte per poder-ho fer. Que ens dona molt de joc i moltíssimes possibilitats. Molt bé. Una experiència que per primera vegada vosaltres us sumeu, ja diem que és la 29a edició, però que m'imagino que tampoc serà l'última, no?
Espero que no, això ho hem de veure com va i com ho podem encaixar a les següents temporades, però espero que no. Nosaltres estem contents de com ha anat aquesta col·laboració dels espectacles que venen al llibre.
I com a responsable del programa educatiu, què em pots explicar? Com veus tu quan van les escoles al lliure? Com ho vius? És a dir, arriben amb ganes, els nanos estan atents, com ho viuen?
Hi ha moltíssima diversitat, però en general les sortides acostumen a ser molt bones. En el teatre lliure tenim una programació per escoles i per famílies, una programació infantil, que està molt en línia amb el tipus de teatre que programem, una programació molt de teatre contemporani. I potser a vegades programem espectacles que se surten del que...
les persones acostumen a pensar quan pensen en teatre infantil. Llavors intentem acompanyar molt perquè sàpiguen què vindran a veure, quin tipus de teatre, que poden ser propostes a vegades no narratives, a vegades narratives però que proposen temes complexos, perquè nosaltres pensem que es poden parlar de moltes coses amb els infants.
En fi, que intentem acompanyar molt, és veritat que a vegades sorprenent, també és veritat que moltes de les escoles que venen al lliure ja busquen aquest tipus de propostes molt riques artísticament i no convencionals o no habituals, perquè se sortirà el que és el que es veu en altres escoles.
escenaris tant teatrals com no teatrals, és a dir, ens intentem allunyar una mica del que és el consum de producte infantil audiovisual.
depenent de quin audiovisual, el més habitual per entendre'ns o el més massif el de més de masses i intentem fer molt aquesta feina que entenguin el teatre com un espai o un art on s'hi ajunten disciplines diverses, no només
Hi ha actors i actrius que sortien a actuar, sinó que hi ha molts altres llenguatges que es posen en joc. I tot el programa educatiu està molt pensat per entendre el teatre des d'aquesta perspectiva, per entendre que el teatre és un espai on tenir una experiència vivencial i artística intensa. En fi, i tot el programa educatiu està articulat des de...
des d'aquest punt de vista. I quan parlem de teatre per infants o per joves, quines franges? A partir de quina franja fins quina d'edat? I fins quan? Nosaltres, en principi, tenim tant espectacles com projectes pensats per totes les franges d'edat. És a dir, que intentem... A partir de P3, és veritat que el que és infantil abans d'ahir 3...
Alguna vegada sí que tenim algun espectacle, però no sempre. Però a partir d'ahir 3 intentem tenir espectacles per totes les franges.
propostes educatives per totes les franges d'edat, i també fins als 18 anys, és a dir, considerem que els 18 anys ja són públic adult, ja hi ha espectacles per públic adult, però intentem que hi hagi una mica d'oferta per totes les franges. A vegades ens costa, a vegades hi ha algun any que hi ha alguna franja que per algun motiu se'ns ha quedat descoberta perquè això passa, i tampoc...
Anem combinant, però intentem pensar en tenir una mica totes les franges cobertes, des dels 3 anys fins als 18.
Doncs crec que ja hem tingut tota la informació que volíem. Ha estat un plaer, Alicia, que estiguis a l'antena de Vilassa Ràdio. Et donem les gràcies. Moltíssimes gràcies que visibilitzeu també aquesta programació en la qual també s'hi dediquen molts esforços i molta il·lusió. Doncs escolta'm, ja saps, la propera novetat aquí ens tens i micròfons oberts per dir-nos sempre les novetats. Moltes gràcies. Perfecte.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Ens veiem al teatre. Gràcies. Doncs moltes gràcies, Joana. Ja ho tenim tot fet. Ho tenim tot fet. Molt calenta, molt calenta. Ara, les galetes que ens ha portat la Joana mentre estàvem escoltant l'entrevista són espectaculars.
Clar, veus, hem tingut temps. Els maneles, no dius? Maneles. Maneles són aquests... Aquest dinet típic de Nadal. Aquesta galeta de Nadal, que és la forma humana. Sí, el manele. Com el dels i els innocents. La llufa, la llufa dels innocents, doncs això. Molt bones, eh? Eh que sí. No dinaré gaire avui, però molt bones. Però veus com valia la pena... Sí, per mi...
Penso que gravarem cada setmana i així podem menjar. El gengibre... Mira que jo no estic molt fan del gengibre gens, però no tenen... Tenen molt bon gust. A més, gengibre amb xocolata negra, escolta. Vinga, doncs va. Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, gràcies, Joana.
Fem una petita pausa en el camí i escoltem de nou l'entrevista que li fèiem a Cesario Villagrà, l'ànima sense camina de dubte del gran recapte al Mares. Un gran recapte que arriba demà i demà passat, divendres i dissabte 6 i 7 de novembre, respectivament. Divendres 6, dissabte 7 de novembre, respectivament gran recapte. Estigueu bé atents, atents, sempre falta gent, sempre falten mans, sempre falten voluntaris. L'escoltem. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueixos a la xarxa.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com deu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. L'arrencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent.
Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen. Vilassà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassà Ràdio.
I atenció, apunteu-ho bé perquè aquest any s'avança. Parlem, com dèiem, al començament del programa del Gran Recapte 2025, un Gran Recapte que ja està en marxa. Apunta, dia 7 i 8 de novembre. Celebrarem la 17a edició del Gran Recapte, una gran mobilització ciutadana que ens permet garantir aliments a milers de famílies que ho necessiten. Per parlar del Gran Recapte al Maresme, en general, diàvem la seda marra en particular. Visita avui la ràdio una de les ànimes, podem dir, d'aquest Gran Recapte.
És en Cesario Villagraz. Cesario, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé. Bé, cansat i atabalat, però... És el que toca aquesta època. Sí, és el que toca. I una de les coses que toca és passar per la ràdio, que això ens agrada molt. Gràcies, Cesario. Parlem ara mateix.
Cesario, encantat que estiguis aquí amb nosaltres, una campanya basada en el voluntariat, basada en la solidaritat. Explica'm per què aquest any ens anem una mica abans del que és habitual, el primer... segon cap de setmana, en aquest cas, perquè el dia bus dissabte, doncs el segon cap de setmana, divendres i dissabte 7 i 8 de novembre, segon cap de setmana de novembre, arriba el gran recapte. Motiu pel qual s'avança aquest gran recapte, Cesario?
Bueno, efectivament, sempre s'havia fet més aviat la darrera setmana, el darrer cap de setmana de novembre, però des que se va implantar la festivitat comercial, diríem, del Black Friday, que se va també posar aquest cap de setmana, final de novembre,
Nosaltres trobàvem una competència, diríem, descarada, des del punt de vista comercial, de presència de la població en les ofertes, en les botigues, etcètera, que tenien a veure en el Black Friday. I, per tant, sobretot en els grans magazines, en el Mataró Park, en llocs així, els grans supermercats estaven buits i les botigues estaven plenes.
I, bueno, al final la Federació de Bans d'Aliments d'Espanya va decidir... El Gran Recapte és una campanya de solidaritat amb un objectiu bàsic, que és poder ajudar a...
una organització que està a tot arreu, en Espanya i fora d'Espanya, de fet ha nascut fora d'Espanya, de recollir aliments...
tant de donacions com dels mecanismes del malbaratament que es fan a la societat en un sistema capitalista com el nostre, de consumisme, etcètera, i intentar organitzar una xarxa de distribució d'aquests aliments a les persones que realment existeixen patint una precarietat alimentària molt notable. Això que diguem persones en un estat de vulnerabilitat
elemental, com és el menjar, que és quasi el primer que necessiten fer.
Curiós, perquè les dades, recordo, necessària, com explicava, havia baixat, però tenim la sensació que cada dia hi ha més gent que tira de campanyes de solidaritat amb el menjar, com el gran recat de famílies que necessiten aquest... Els números estan aquí, no?, m'imagino. Sí. Aquests dies mateixos a Catalunya han sortit dades de l'institució aquesta, l'IndesCat,
on es parla clarament d'un 17% de la població que està sota del lindar de la pobresa. Això vol dir que fins i tot un cert nombre de gent que té un treball en el cost de l'habitatge, en el cost de l'energia, en el cost dels transports, dels desplaçaments, etcètera, no dona...
en què guanya de salari. I han d'acudir als serveis socials municipals per explicar la seva situació i, bueno, algunes estan en una situació important de precarietat i de vulnerabilitat.
Cada servei social, cada municipi té la seva manera d'ajudar en aquest sentit, cada servei social s'organitza com ho decideixen. En aquest cas, què es fa amb l'aliment que s'agafa o recull del gran recapte? Com es reparteix? Quin és el centre operatiu, en aquest cas, de logística de repartiment d'aquest aliment?
Bé, primer, de base, des de fa... inicialment no era així, però en el temps s'ha consolidat així. Parlant de... no de Barcelona, ciutat, ni el barcelonès, sinó parlant de les comarques, els aliments que recullen a les comarques queden a les comarques. No han d'anar a Barcelona perquè després les comarques vagin a buscar els aliments...
a Barcelona. Aleshores, per tant, tot el que es pugui recollir al Maresme es quedarà en les diferents entitats de distribució d'aliments del Maresme. És veritat que en un cas com Vilassar de Mar, precisament, no hi ha cap entitat vinculada al banc per distribuir aliments. Va haver-hi en el passat.
Càritas de Vilassar però en un moment determinat van desistir i entre Càritas com en algunes altres localitats però poques en el Maresme hi ha 25 entitats de distribució
I pràcticament, no dic totes, però gairebé totes les poblacions d'una certa dimensió demogràfica tenen una o més d'una entitat de distribució. Per tant, haig d'entendre...
Que m'expliqui bé, eh? Que no vol dir que no ens toqui. Vol dir que Vilassar de Mar reparteix aquest menjar d'una altra manera. No participa directament en rebre els aliments del gran recapte, m'imagines així o no? Correcte. Els supermercats que participen a Vilassar de Mar, que són les mateixes cadenes que participen a altres localitats, un capravo...
dos condis, un amellers i un sorli, tot el que es recapti o va a premiar o va a matar-ho. Per què aquestes dues localitats? Perquè són les localitats que tenen una quantitat de persones derivades que han de rebre d'aliments més gran i, per tant, s'acumula el que es recapta en les seves...
població. De Sàrio, repassem, repassem perquè m'has dit Condis, Caprabo, Atmetller i Sorli. Per tant, a Vilassa de Mar tenim 3 Condis. Comptem que són els 3 supermercats de Condis o no?
No, és el còndis de Maria Vidal. Si hi ha tres còndis... De carrer Cuba, eh? Ah, el carrer Cuba és còndis. Ah, perdó, estic aquí... Sí, sí, sí, còndis hi ha tres. De moment només fanen dos. No és el tercer, que és nou? No, hi ha, en aquest cas, el còndis del carrer Cuba, el còndis de Meda Albarato i el còndis d'allà al mercat del... Del mossèn Rebull. El segon que m'hagués dit, jo no en tenia notícia i el banc no tenia... Perquè no és que la tingui jo, és que a mi m'he passat... No, no és d'acata, clar.
I al banc se li passen les cadenes. A mi potser hi ha alguna raó particular que jo desconec? Doncs, en qualsevol cas, hi ha oportunitat de participar. I no tan sols de donar 7 i 8 de novembre, sinó aquí tenim un any, una... un objectiu, tenim una lluita, si m'ho permets dir-ho, entre totes les cometes del món, en aconseguir persones voluntàries. Sí, bueno, aquest objectiu està a tot arreu, eh? I Vilassar, justament, podent no ser per què raons,
Com que té molta oferta, diríem, de supermercats, comparativament amb la quantitat de població, doncs sempre ha tingut una mancança de voluntaris, però no en tots els supermercats. Hi ha un que és especialment problemàtic en aquest sentit i que a mi em mereix tot el reconeixement perquè col·labora molt el personal del...
diríem, del supermercat, que és el sorli de Maria Vidal. Enguany, per primera vegada, tenim de ben aviat un coordinador
que és un senyor, un noi discapacitat, que és de Vilassar, que durant la setmana està en un pis de la Fundació Maresme de Mataró, però que té aquí la família, ve els caps de setmana, i viu molt a prop d'aquest supermercat, i sempre s'incorporava com a voluntari fent totes les hores que calia en aquest supermercat, i jo li vaig proposar que enguany fes de coordinador, i està fent de coordinador.
es diu Ivan i vull fer un reconeixement explícit diríem d'aquest personatge
Sí, senyor. Doncs nosaltres també ens afegim en aquesta notorietat, en aquesta obvietat que participa, i participa en moltes coses del poble, que ho sàpigues. Escolta una cosa. Quin tipus, quants voluntaris i per què necessitem voluntaris? Per quins càrrecs necessitem voluntaris? A veure, jo aquest matí he vist com està la pàgina d'inscripció. El Caprabo té alguns voluntaris. Poder ser el que a vegades...
Té més dèficit? No, després de Maria Vidal, perdó. En el mossèn rebull tant el condis i el ametllès que estan al costat del mercat a tocar. Hi ha un coordinador molt actiu.
I, bueno, acaba havent... Hi ha voluntaris ja, no tots els que calen, però hi ha un bon grapat, sobretot al Condis, i són dos supermercats, sobretot al Condis, que recull el que més... Bueno, entre ell i el Caprava, els que més aliments recullen, i...
per la col·laboració, almenys fins ara, i suposo que continuarà, del personal del propi supermercat. Una col·laboració molt activa i molt productiva. Al carrer de Cuba també...
No hi ha en aquests moments 4 o 5 voluntaris, però té coordinador i jo crec que arribarà a haver-hi una quantitat de voluntaris raonable respecte a altres anys. I faig una crida a la gent del barri on està el sorri de Maria Vidal, que hi ha alguns voluntaris, al final hi ha més dels que s'apunten, perquè hi ha una mica de boca a boca, diria...
I, bueno, que sàpiguen que en guany tenen coordinador i hi ha mancança. Tant el Caprabo com el... El Sorli. El Sorli hi ha mancança més notable. Les altres, evidentment, encara hi ha mancança, però ja tenen un grapat de voluntaris i suposem que arribaran a tenir com cada any.
De fet, jo recordo algun any, almenys un prellaç que necessari el tio ens trucava, escolta, que perilla això del gran recapte, i al final s'aconseguia, perquè és el que dèiem també, hi ha gent que a través del boca-orella, amb el boca-orella, doncs agafa i diu, escolta, jo no m'he apuntat però hi vaig, també som ben rebuts, eh? No, i gent que està una mica pendent de les seves circumstàncies personals, familiars, fins a última hora per saber si està disponible o no, etcètera.
Què s'ha de fer per ser voluntari? Apuntar-se, en aquest cas. Podeu entrar, doncs, a granrecapta.org i allà hi ha una pàgina que posa voluntariat, voluntariat.granrecapta.org i allà, doncs, amb el DNI i tal us podeu apuntar. És la manera, eh? Sí, sí, aquesta és la manera de sempre. La pàgina va canviar l'any passat, ens va donar una mica de problema, en quan és la mateixa, però està bastant millorada, diríem, en quant a la funcionalitat bàsica.
I, bueno, el que s'ha de fer és això. I, de tota manera, si... Ara m'acaba de passar una anècdota. He hagut d'aparcar a prop dels condis del carrer Cuba i he entrat al supermercat, ha donat-les un pòster, i el responsable del supermercat, molt amablement, m'ha tret un paper d'una senyora que li havia dit...
Miri, aquí està el meu nom i el meu telèfon, vull apuntar-me al gran recapte, però no sé com fer-ho. I aleshores m'ha donat el paper i ja jo parlarà amb el coordinador i el coordinador la trucaré, etc. O sigui que si hi ha voluntat... Hi ha moltes maneres. Si hi ha maneres d'això, l'encarregar del supermercat no és l'habitual i millor és que no donar-les més ocupació de la que correspon, no?
Podeu col·laborar de forma individual com a coordinador o coordinadora de punt de recollida, doncs a coordinació dels supermercats, un o més, seguiment d'inscripcions dels voluntaris voluntàries, recollida i distribució del material de la campanya, informació i coordinador del teu equip de voluntaris voluntàries. També com a voluntaris de punt de recollida, la recollida d'aliments, informació, recepció de les donacions, que poden ser atenció d'aliments o econòmiques. Correcte. I sobre les econòmiques...
He de dir una cosa, aquí a Vilaixar, a més a més, hi ha un Mercadona. Mercadona no fa recollida física d'aliments, però sí que fa recollida econòmica. I ho dic perquè és una cadena que té molt de públic,
I si hi ha gent que és client habitual, doncs puc fer perfectament una aportació al Gran Recapte. I afegeixo una nota, totes les donacions econòmiques, si es guarda el tiquet de compra, es poden enviar, està explicat en la web, al Gran Recapte, i de cara a desgravació fiscal. Perquè fins a 200 euros...
hi ha una desgravació fiscal del 80%. La qual cosa vol dir que una persona que donés 200 euros, en el fons el banc rep 200 euros, però de la seva butxaca només ha donat 20, perquè això li vindrà reconegut després fiscalment si han de tornar-li diners i senda.
Com es fa una donació econòmica? Quan vas a pagar, dius, vull donar això que l'han recaptat. I això ja t'ho compten, t'ho sumen a la compra, no? Sí, però no. Ha de sortir un tíquet, sortirà un tíquet diferenciat. Una cosa és el que tu has comprat. I l'altra és la donació.
Doncs dèiem que com a voluntària i voluntària també podeu fer o fareu la classificació dels aliments, encaixes i entencament, promoció de la campanya Supermercats per incentivar donacions i treballa en equip amb la resta del voluntariat. També com a grup, organitzar un grup d'amics amb la vostra empresa, centre educatiu, entitat, associació, esplai, centre esportiu, recollida d'aliments i informació als compradors, els punts de recollida seria la feina i un mínim de 10 persones per cobrir com a mínim un torn.
Però això, a veure si vull aclarir-ho perquè pot portar a confusió. Quan un col·lectiu vol fer-se càrrec o d'un tor, o de dos tors, o de totes les jornades, s'ha de crear aquest grup.
I això del mínim de 10 es posa perquè en llocs com els grans magasins, els Carrefourts, el Campo de Mataró Parc, clar, allà la quantitat de caixes de pagament és molt gran i allà es posen fins a 10 voluntaris. Però si un grup volgués fer un torn sencer de qualsevol de Vilassar,
de Vilassar de Mar, el màxim que posem és 3-4 voluntaris. Pot ser un mínim de 4 voluntaris per tor, si és un tor. Si és tot a les jornades, més. Però per un tor no cal més que 4. O 3, o 2.
Cesario, ja saps que sempre fem el mateix i sé que tu t'uneixes el nostre record. Cesario està ara al capdavant i fa uns anys estava acompanyat d'una materorina esplèndida, que era la Núria Massafreds, que fa quatre anys ens va deixar. Ella era la que era l'encarregada de venir, també, a la
ràdio, amb en Cesario, els mitjans els portava ella. I des d'aquí volem tenir un record a la Núria Massafreds, una maturina lluitadora, doncs entre altres, antifranquista, mestra i molt implicada en moviments socials, com el gran recapte, i va tenir un accident fatal que li va llevar la vida ara fa 4 anys. Des d'aquí sempre volem tenir uns records per la Núria Massafreds. Sí, me'n recordo l'any passat i altres anys que he parlat amb tu.
Cesario, un autèntic plaer. Igualment. Força i l'any que ve ens tornem a trobar aquí. Que vagi molt bé. Gràcies. Ja us donaré notícies de com ha anat tot i això. Em truqueu el que sigui. Com sempre que tens un sí per nosaltres i t'ho agraïm moltíssim. Moltes gràcies. No, forma part de la pel·lícula, diria. Gràcies. Home, tenir la difusió fa molt. Bàsica. És bàsica com la feina, com tota la feina. Gràcies, Cesario, que vagi molt bé. Una abraçada. Cesario Villagra. Adeu.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter i Instagram. Doncs el que anunciàvem. Ja ha sortit el sol i a la tarda solellada, matida o migdia de clar i anes. Hem començat amb pluja i acabem amb el sol.
Gràcies per la vostra confiança, Màtica, com sempre ha començat a les 10 en punt. Acabem ara a 5 minuts i mig per la una del migdia. Amb bones mans us deixo als serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escopet, Robert Mazza i Xavi Puig. Ens acosta l'actualitat local i comarcal en la primera edició del Crònica. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Quatre edicions per estar ben assabentats i assabentades de què ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme.
una al migdia 3, 5, 7 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Avui, l'edició número 2.243, 2.243 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Gràcies per la vostra confiança, la cançó que ens inspira fins la una, ens la porten Lo Rodríguez i es diu Dulce Condena, cançó que ens agrada molt, mira, ens porta molt bon rotllo.
Los Rodríguez y Dulce Condena. Fins la una. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM, al Maresme, a Vilasarradio.ca per internet. Demà a les 10 en punt ens ho expliquem tot. Sigueu feliços i que vagi bé. Cada vez que todo un poco en fondo, cada vez que el tiempo fuera, un recuerdo más que el pasajero, otra ilusión.
Fins demà!
Soy el que lo piensa por los dos hasta que sale el sol.
Fins demà!
Cada sensación o sentir vulgar Una sola cosa, un solo lugar Un recuerdo más que pasajero Será como empezar otra vez de cero Cada corazón eres un monotón Y está perdida sola en medio de la ciudad Soy el que lo piensa por los dos
Hasta que sale el sol.