Salutacions, bon dia, són ara mateix les 10 i 5 minuts amb 43 segons i en aquest precís moment, des de Vilassar Ràdio, iniciem una nova entrega, una nova edició del nostre magazín matinal Parlant de Tot. Durant la primera hora d'aquest dia de dimarts hem tingut tota la informació esportiva local amb l'espai i la pròrroga que ha conduït el nostre company Hector Torreblanca.
I després dels esports... Arriba el nostre espai matinal que condueix el nostre company Jaume Cabot... que estarà aquí a peu del canó a un quart d'onze del matí... per acompanyar-vos fins al punt de la una de la tarda... amb continguts molt variats. Un servidor, Robert Mazza, és l'encarregat d'engegar motors... d'aquest parlant de tot, d'aquest vehicle radiofònic... que us fa costar diàriament durant tres hores...
i que a partir d'un quart d'onze començarà a circular amb el seu conductor habitual, el nostre company Jaume Cabot. Què tindrem avui al Parlant de Tot? Doncs a partir d'un quart d'onze pujarem al Dilorian, amb en Jaume i també amb en Joan Escofet. Més tard s'entrevistarà a una cantant de Vilassa de Mar, Júlia Marçol, que ha estat a punt d'entrar a les portes d'entrar
A les 11 del matí estarà amb nosaltres la nostra companya Barb Vilamajor. Mar Vilamajor és la conductora en aquesta nova temporada del Parlen de Tot, de la tertúlia setmanal amb els més grans de la casa, amb els avis i àvies. Com sempre ens aportaran els seus records, les seves vivències. Durant 60 minuts ens faran, com sempre, viatjant el temps.
La imatge serà la protagonista, la imatge ets tu, a partir de les 12 en punt del migdia. L'espai del parlant de tot que condueix la nostra companya Isabel Caparrós, que avui parlarà sobre les anomenades joies quatre cares. Hi ha dos quarts d'una amb nosaltres al peu del canó. Sema La Saga, una veu històrica d'aquesta casa de Vilassar Ràdio, ens va acompanyar en els primers anys d'aquesta casa...
I en aquests últims anys ha retornat de nou aquí i per nosaltres és un luxe tenir-los. Enxem a la saga, com sempre, ens posarà el dia de les pel·lícules que podem veure per televisió, al cinema i també a les plataformes televisives. Tot plegat, des d'ara, aquest és el contingut d'aquesta nova edició del nostre temps, del parlant de tot fins al punt de la una.
Gairebé a les 10 i 9 minuts, primer contacte ara amb la previsió del temps per les properes hores i també de cara a demà. Joaquim Serra, Meteomar, bon dia, com tenim la situació, Joaquim? Hola, bon dia. La situació meteorològica de moment continua marcada pel temps estable. Avui tindrem domini del sol i a diferència d'ahir que va bufant de Garbí, el vent bufarà fluix de component sotest al llarg d'aquest admissí durant la tarda.
amb una situació marítima tranquil·la, dominada pel marexol. A tota la costa, maresmeca i amb unes temperatures que avui pugen una mica en relació a les d'ahir, ambient suau i agradable a les hores centrals del dia. També han pujat les temperatures nocturnes de cara demà, tot continuen a igual, fins i tot podrien arribar a repuntar una miqueta més les temperatures. Dijous tindrem un petit canvi de temps, que aquí, a l'àrea del maresme, es notarà poc, bàsicament amb un augment de la núvolu
i potser la tarda de dijous s'escapi alguna gotellada cap al sud del Maresme. Tot plegat ben poca cosa cap a l'àrea de Tarragona. Sembla que sí que podria ploure de forma més important, però aquí al Maresme quedarem una mica al marge d'aquesta situació. Això sí, durà més núvols i per tant dijous les temperatures diurnes baixaran.
Tampoc no massa, però de fet els pròxims dies de fred ben poc. D'entrada divendres el temps es tornaria a estabilitzar, tornarem a tenir domini del sol i ara mateix el cap de setmana encara és una mica una incògnita. Sembla que podríem tenir algun ruixat, sobretot de cara a diumenge, però de moment encara no és segur i per tant ja ho anirem confirmant al llarg dels pròxims dies. 10 i 10 minuts...
Avui a la crònica a partir de la una de la tarda amb Joan Escofet, entre altres qüestions, parlarem sobre l'atur i obrirem el nostre informatiu explicant-vos que hi ha bons resultats de l'atur a la nostra localitat i al Maresme. A Vila-Salamar tenim ara 362 persones inscrites a les llistes de l'atur, 24 menys que les que hi havia hagut a l'agost passat.
També parlarem sobre la xerrada sobre els molins hidràulics de Vilassaramar i la visita guiada al molí de Calaudal, que es farà aquest divendres a les 6, que es realitzarà Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella. Un acte que s'emmarca en les Jornades Europees de Patrimoni.
També a la crònica us explicarem, entre altres coses, que la companyia Aigües de Vilassar continua les obres de renovació de la xarxa d'abastament als carrers Santa Coloma, Rosari, Riera, d'Encintet i Enric Granadors, en els trams compresos entre les seves interseccions.
La companyia estima que a finals d'aquest any s'haurà instal·lat un quilòmetre i mig de canalització renovada. I també recordarem, entre altres notícies, que la policia local ha instal·lat des d'ahir a l'edifici de la Casa Consistorial, a la planta baixa de l'Ajuntament, una oficina d'atenció al Ciutadà.
Anem a Barcelona. El Parlament de Catalunya acull d'aquí poques hores el primer debat de política general, la primera sessió, per ser més exactes, del debat de política general d'aquest 2025, i el segon amb Salvador Illa com a president català. El debat de política general és el ple que marca l'inici del curs parlamentari i té per objectiu fer balanç de l'acció de govern, debatre la situació de Catalunya i fixar prioritats.
En les últimes hores s'ha sabut que Junts proposarà que només puguin accedir a un pis de protecció oficial les persones que facin més de 10 anys que estiguin empadronades en un municipi en lloc dels 3 anys actuals. La portaveu Mònica Sales, la portaveu de Junts, ha explicat que és més lògic que hi tinguin accés les persones que fa més anys que contribueixen amb els seus impostos a sostenir aquest servei públic
Esquerra Republicana de Catalunya ha criticat la proposta assegurant que la llei ja marca un màxim de 3 anys i que entrar en aquests debats no aporta solucions i sí que fa augmentar de manera exponencial els problemes. Per la seva banda, Albert Dalmau, conseller de la Presidència de la Generalitat, ha avançat que el president apelarà a la col·laboració público-privada per resoldre la crisi de l'habitatge perquè, sols, ha dit, no ho resultarem tots.
El portaveu de Comuns, Gerardo Pisarello, ha avisat que aïlla, ha avisat aïlla que queden moltes coses pendents, ha realitzat, tot i que ha apreciat un canvi en el PSOE i Junts, sobre els lloguers de temporada. Sens dubte, la crisi de l'habitatge serà un dels temes d'aquest debat de política general que s'inicia aquesta tarda al Parlament de Catalunya.
Ha nascut la web puntual.cat, una plataforma impulsada pels usuaris per consultar el retard previst pels trajectes de tren de rodalies o ferrocarrils de la Generalitat i calcular la probabilitat d'arribar a temps. Una web que ha estat desenvolupada per part del programador Quan Van Der Nock.
El Ministeri de Cultura ha decidit tornar al Premi Nacional d'Arts Plàstiques a l'artista catalana Fina Meralles. Segons el jurat, rep el guardó pel seu rol pioner des dels anys 70 en el marc del feminisme i l'ecologisme. I Marc Márquez, ja sap el diagnòstic de la lesió que es va fer en el Gran Premi d'Indonésia al flamant campió del món, es perdrà les dues properes curses perquè té tant fractura òssea com trencament de lligaments en la zona afectada.
Són les principals informacions locals i de caràcter general que marquen l'actualitat d'aquest dimarts.
És 7 d'octubre de 2025. Pugem ara al DeLorean. Bon dia, Jaume. Bon dia, Robert. Un dia més. Gràcies per acostar-nos a l'actualitat del temps amb Joaquim Serra i acostar-nos a l'actualitat a partir d'ara que fem el timó del parlant de tot. Fins demà, Robert. Moltíssimes gràcies. Moment, com sempre, per saludar aquesta hora el senyor Joan Escofet.
dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. He fet una enquesta d'un alt rigor científic a una persona. Ah, molt bé. I el 100% dels resultats diuen que els dimarts costen més que els dilluns. A mi, personalment, em costen més que els dilluns. També. Ah, no m'havies preguntat a mi, eh? No, no, no. No, no. El dimarts costa més, eh? A mi. Ja estem a...
El mirant una teoria científica, partim d'una hipòtesi. Això és molt de treball de recerca. Observació. I a partir d'aquí, no sé si tens... Experimentació. Sé si tenim els whatsapps del programa, la gent. Sí. Què li costa més? El dilluns?
O el dimarts. A tu dilluns és el teu dia. A mi el divendres. Exacte, tu series el que trencaria la... Saps com aquell diu? No he de quedar desdentistes, però tu series el de ser. T'has de preguntar sempre per què aquest dentista no recomana el producte. Exacte.
675 99 0052. 675 99 0052. WhatsApp, envieu un WhatsApp escrit o parlat. Equip dilluns. Sí, equip dilluns, equip dimarts. Equip dimarts. A tu què et costa més, dilluns o dimarts? Però bé, quasi és dijous, ja, Joan. Com aquell que diu, eh? Si ho tenim aquí, divendres, quasi. Bé, per tu ja tenim que divendres no. Però escolta, va!
Acabem d'escoltar l'actualitat d'en Robert Mazza, fem un DeLorean Express o Deluxe, que deies tu, va. Mira, 7 d'octubre de 1978, primer disc de la banda de rock sinfònic, Dire Streets. Primer disc en el qual era tota una declaració d'intencions de la guitarra de Marc Knopfler, líder d'aquesta banda, eh? Els Sultans of Swing.
L'home que toca la guitarra amb els tres dits deixa't estar de pua. Té una història xulíssima, eh? Un dia l'explicarem, perquè és una història llarga, però quan va començar a tocar la guitarra, etcètera, autodidacta que es va posar, és sensacional. Per cert, deixa'm-li una cosa que has dit, això. 7 d'octubre.
Dissabte que ve, 11 d'octubre, fa 25 anys que ens vam casar la meia d'avió, sí? 25 anys. Que bonic, un quart de segle. I això era un dimecres, ens vam casar un dimecres, que l'endemà era festa, eh? Ens vam casar un dimecres. Clar, el dissabte abans, ens anem dissabte, dimecres 11, dimarts 10...
dilluns 9, diumenge 8, dissabte 7, avui fa 25 anys, de l'acomiadament de solter, la despedida solter. Mira que bé. Vas sobreviure, diguéssim. Sí, sí, sí. Aquesta escomesa, aquest ritual, que jo no entès mai. Jo tampoc, jo tampoc, eh, jo tampoc. En fi, hem de respectar-ho tot, diuen. Jo vas tenir la sort que de la meva colla vaig ser dels primers a casar-me.
Aleshores els hi vaig dir, vosaltres mateixos, vosaltres organitzeu la meva, però jo després organitzo la vostra segons el que vosaltres hagueu fet. I bé, hora de vestir-me de torero. Avui fa 25 anys que anava per Vilassai Barcelona vestit de torero. Si algú té alguna mena de document gràfic... No cal, no cal, no cal. Obrim WhatsApp, Jaume. Si algú té encara per casa alguna fotografia...
del meu company amic i també director Jaume Cabot. Avillat amb el traje de luces, ja tarda a enviar-ho a... 675 99 0052. Ens començant a arribar fotos. Per cada foto que arribi, prometo publicar-la a l'Instagram. Per favor, audiència, sisplau. 675 99 0052.
No ens falleu. Necessitem immortalitzar aquest moment dramàtic i penós de la vida de Jaume Cabot. I des d'aquí una abraçada als teus amics, que suposo que ja no ho són des d'aquell dia, no? Sí, sí. I amb fotos a la plaça de Tores Monumental. Vaig, vaig, deixa-ho. La plaça de Tores Monumental.
Bueno, va, sulta'ns el Fring d'Air Streets. Que després va venir Making Movies, un altre dels grans àlbums, i aquells companys d'armes, aquell Brothers in Arms, altre dels clàssics de la discografia d'Air Streets. Però avui, aquest dimarts, ve carregadet, perquè l'any 1991...
Sempre ho diem, eh? L'home blanc amb veu negra, Joe Cooker, publicava a l'àlbum Night Calls, eh? Trucades nocturnes, eh? Aquells programes de ràdio nocturn que la gent trucava i explicava coses. Encara en queden, eh? Joe Cooker ens deia que havia trencat
Les cadenes del seu cor, Jaume. Doncs aquesta cançó he esperat a llançar-la perquè és que té, des de la primera nota, des del primer acord, és sensacional. Unchain my heart Baby, let me be Cause you don't care Well, please
Wow! Esca!
M'has posat els Sultans del Swim, però... És impressionant, eh? Oh, molt bé, molt bé que et diuen l'Orient avui, també. No, hi ha cap passo doble, eh? Per celebrar l'efemèride teva d'avui fa 25, eh? Podem posar, si vols, un passo doble, eh? Podríem buscar...
Alguna cançó d'inspiració teorina. Però ens trenca molt el DeLorean, eh? Però crec que l'ocasió ho mereix, eh? Jo crec que hauríem de fer un parèntesi. Farem el final, farem el final. Diguem, per favor, que ha arribat ja alguna fotografia. Encara no, encara no. Però arribarà, ja t'ho dic jo que arribarà, eh? Arribem a estar fent fotos a l'àlbum, que és el que es fa molt. Traieu el flash, eh? Perquè llavors perdríem...
La cara d'un jove Jaume Cabot prenent l'alternativa. Mira, no ha arribat foto, però sí ha arribat un whatsapp que diu... La cançó he dit... Buscaré un passo doble. I em miro un whatsapp que diu... Posa'm Perito Roca. En Perito Roca. Que, per cert, l'han fet servir per Santatecle. És un pas doble d'un mestre valencià que aquest any fa 100 anys. No el mestre, ell, la cançó, eh?
Y llegando a la monumental de Barcelona, el...
Vam afusellar qui ens ha enviat el... Com es diu? Jo deixo... Abandono. Abandono des d'aquí el poc ens passa. Dimiteixo. Dimiteixo. Dimiteixo. Motiu de ser... Escolta, com es diu? Però com hem d'arribar? Per tu i el... Com es diu? Li diuen als toreros? Maestro, no? El maestro que mata el morlaco. El morlaco.
Portem-nos a recuperar l'Orient? Home, jo estic a gust, però clar, si estem parlant de passo doble, Jaume, no podia faltar, tenint en compte que estem al marès, va? Sí. El bequetero, no? Ja el rebatem. És una cosa que a tu personalment ens consta que ens fa molta il·lusió i ets de les poques persones que saps comptar els 15 passos del bequetero. Fon-li!
De fet, en Joan vaig explicar una interioritat. Aquest estiu, quan parlàvem de la Santa, es llançava el Bequetero i al final em va prohibir posar el Bequetero. Parlem del campus de futbol. Bequetero. Parlem de la festa major de... No ho sé, d'un Bequetero. Va, anem a comptar. Va, anem a comptar. Reparats? No envieu fotos ni més, que no penso posar res més. Va, ara, ara!
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15! Ja saps que avui m'has fet feliç. Perquè no veieu...
La cara de l'amic Jaume Cabot en aquests moments. Riute de la matinada de Nadal. Hombre, ja... Això sí que és música, home. Bueno, Joan, recuperem el DeLorean. Amb el bé que havien començat amb Dire Streets. Havíem seguit amb Joe Cuca.
Ja n'hem tingut aquestes intervencions al cosío. Però podem tornar a l'ascenda. Sobre l'arena de la Monumental en aquesta hòstia. Necessito aquestes fotos, per favor. Si us plau, audiència. De debò, és igual que no ens porteu a esmorzar. Envieu fotos. De veritat que si no les envia, les envio jo. Es falta que algú de la família o amics ens estiguin escoltant i tinguin les fotos a mà. Em comprometo, Joan, a portar-te les fotos.
Bueno, què? Doncs mira, any 1995, del dia com avui, un 7 d'octubre, l'Ennis Morisset es va convertir en la primera artista femenina que en aquell moment era la que més còpies venia del seu tercer àlbum d'estudi, Jugged Little Pill. I dins del Jugged Little Pill, entre moltes altres cançons, hi ha aquesta tan i tan coneguda que segur que tots i totes l'heu ballat.
de la madre.
Sí, senyor Alanis Morrisset, una altra de les grans, eh? De les grans. Què més tenim, Joan? I avui fa 14 anys que Barbara Streisand es va convertir, aquesta és una dada sorprenent, eh? La dona amb més èxits a la història dels billboards com a números 1, eh? Barbara Streisand, amb aquesta bonica cançó, eh? Que ens diu que l'amor és la resposta...
No complets and no regrets I still believe in chasing dreams and placing bets For I have learned that all you give is all you get So give it all you've got
M'hi ha embadalit amb aquesta cançó. Un moment encenedor, eh? Ara es fa amb els mòbils, eh? Sí, ara és el mateix, això. La Casa Vic ha perdut molt. Són els concerts, eh? Ho havíem fet, eh? I tenava el dit, allò, aquella olor...
I ara quan corres el perill que si es foti la barba d'incendis ja enruixi tots. Bueno, què més? Per atacar, com el DeLorean no té enteniment, passem de 2009 amb la Barbara Saison, amb aquest record, i ens anem a la casa de la maternitat número 6. Any 1952 naixia Vladimir Putin.
Un dia com avui, eh? Del 52. Mira. 73 en fa, doncs, el tio, no? President de la Federació Russa, 16 anys com a membre de la policia secreta soviètica, la temuda KGB,
I deixa'm dir també, a part de ser cinturó negre, un dels tinents coronels més joves de l'exèrcit roig de la història. I exèrcit roig, doncs, un dels himnes és aquesta adaptació d'una cançó popular russa. Una nana, eh? Vindria a ser una mena de nana que va adoptar l'exèrcit. Aquest que escoltaig, aquest és l'himne oficial rus, eh?
Molt bé, Joan. Doncs ja ho tenim, això. Opta perquè a en Vladimir Putin, si no li agrades i tens un balcó al costat... Sí. Vigila. Esperem que hagi arribat l'emissió del poc ens passa bé a Moscú i l'amic Vladimir li hagi semblat perfectament. Perfecte. Joan Escofet, un autèntic plaer. T'escoltaré a la 1 al migdia 3.57 de la tarda i demà ens tornarem a saludar. I tant que sí, perquè la vida, recordem tots plegats, pot ser meravellosa...
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam. Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha portat a matrícula.
I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès?
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
I avui ens fa molta il·lusió rebre el nostre estudi a una vila serenca que ha passejat el nom del nostre poble i de la nostra comarca per tots els càstings d'Operación Triunfo. De fet, es va quedar a les portes, a les portes d'entrar al concurs, però el seu èxit no s'ha quedat només allà, perquè hi ha hagut gestualitats que s'han fet virals...
El jurat estava molt entusiasmat amb la Júlia. De fet, diuen d'ella, pel que hem pogut llegir, que és la reina dels càstings d'Operació Triunfo 2025. Amb nosaltres avui en directe, la Júlia Marsol. Mi nombre es Júlia Marsol, tengo 19 años y soy de Vilas Ardamar.
Me presento al casting porque me gusta la música, obviamente, y me gusta también hacer canciones y todo, pero también porque, no sé, lo veía de pequeña y ahí no sé, dije, pues me quiero presentar. Y mis amigas, bueno, lo dije el día antes a las 11 de la noche, quiero decirte,
Mis amigas también se presentaban y tal, que son las mejores, y dije, bueno, no sé si, no sé qué, pero como me hacía ilusión como millo pequeña y, bueno, también estudio artes escénicas. Julia Marsol, bon dia, bon hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Escolta, quina experiència més xula, no? Sí, sí, sí, sí, la veritat és que sí.
Doncs m'hauràs d'explicar-ho absolutament tot. Primer de tot, qui és la Júlia Marçol? O sigui, que em presenti? Sí, presenta. Com vas fer aquí? Ostres, a veure, soc una persona bastant enèrgica, que li agrada molt el món de l'art en general...
T'encantar com l'actuació, com la fotografia, la il·lustració, no ho sé, la poesia, també escric poesia. I no sé, i... Jo això t'ho resumeixo ràpidament. Artista. No? Sí. Com vas començar? A sortir al teatre, allò que et va picar una mica el cuc del teatre? Com va començar tot?
no sé, des de petita que m'agradava molt com el teatre i sempre volia fer teatre llavors em vaig apuntar, crec que feia primer d'ESO, sí, a la tropa teatre aquí Vilassà i aleshores això, vaig començar a fer teatre, després teatre de text, després teatre musical i ara estudio teatre Teatre, o sigui, teatre, eh? Bueno, interpretació, sí, davant la càmera i també d'escenari I la música? Quan et pica, tu, la música?
La música... Vaig fer música des de petita i vaig fer guitarra també aquí, a l'aula de música. Tot de Vilassar. Sí, sí, està molt bé. Està molt bé. Però des de petita a la meva casa he estat present. A tota la meva família, que els agrada molt cantar, als meus avis, que van a una coral, la meva germana també. No ho sé, sempre he estat present. El que mai he...
Mai he fet cant com a tal, menys un any, que va ser el del Covid, que vaig anar a un cor infantil de Sant Cugat, però menys això no havia fet cant mai. Bé, no ho he fet.
I el dia que decideixes presentar-te al càsting, hi ha un dia que dius, hosti, em presento. A veure què passa. Sí, de fet, bastant graciós, perquè era el dia abans, o sigui, si el càsting era al 5, doncs va ser al 4 de la nit, m'ho portaven dient les meves amigues, en plan, va, vine, però clar, em resta nota a mi si no vaig a la uni. Llavors, em vaig dir, és que no sé, perquè tal, i com a les 11 de la nit, que mi germana no estava a casa perquè estava fora del país, li envio un missatge a mi germana, que és com a mi confident, li dic, tata,
I si em presento? No tenia res, ni havia d'escollir la cançó, no sabia ni què havia d'escollir. I de sobte vaig dir, vinga, vaig. I ja està, ho vaig decidir, el dia abans a les 11 de nit. I vas anar allà? Et vas apuntar, m'imagino, a algun lloc? O vas anar allà a fer cua? Que hi havia, doncs, no sé quanta gent, però molta. Bueno, sí, vaig anar allà, vaig anar a fer cua. Allà on és? Allà on és? A Barcelona? Sí, a...
Em sento fatal. Allà on hi ha... Sí, home, t'ho puc buscar. Perdó. Estadio... No. Estadio Olímpic? No ho sé, pot ser. Allà a l'anella olímpica, a Montjuïc, vaja. Sí. Sembla que era allà. Sí, sí. Per la imatge que es veu en els càstings és Montjuïc, sí. Llavors estava a la cua i de sobte passa una senyora a recordar-se a Carlos de Neís i jo dic no.
Te l'has deixat. Me l'he deixat. Però és que això ja em va passar la cel·le. O sigui, jo ja em vaig deixar el DNI a la cel·le. Sempre em deixo el DNI. Fai-me un parèntesi. Vas poder fer la cel·le, no? Sí, me'l va portar mi mare amb cotxe, però vull dir que no era ni el primer cop. Total, que jo dic, bueno, me'n vaig cap a la uni, en plan, ja està, no em presento. I una amiga meva, la Rita...
M'ha dit, Júlia, no, t'has de presentar, que no és què, no sé què. I em va, vale, però... I llavors vaig anar fins a casa, vaig agafar el DNI i vaig tornar. I quan vaig tornar, per sort, tenia una amiga allà com dins de la cua i em vaig colar amb ella, perquè si no, no sé si hi hagués entrat, la veritat. Escolta, i ara portes el DNI a sobre? Sí. Ara sempre, eh? Ara ja pel que pugui ser, tu porta el DNI. Ara el que pugui ser, sí, sí, sí. Val, i tu vas passant... Què desitges cantar allà?
Allà vaig cantar Catalina i... Ai, com es deia? Un en anglès d'un musical. És bo, tu deixes allà, no? Sí. I què et diuen?
Clar, allà em van dir que sí, però jo pensava que m'havien dit que no, perquè li havien dit que no literalment a tota la fila. Sí. I llavors vaig dir... Vinga, cap a casa. I vaig anar a deixar el micro, però vaig veure com que la gent aplaudia, i llavors em vaig girar, vaig veure que venia amb la pegatina, i clar, entre...
Entre el trajecte que havia fet amb el DNI, que ho havia decidit les cançons i que em presentava, el dia abans, i això, i la pegatina, doncs, bueno, vaig fer un DAP i vaig començar a cridar. Un DAP que és aquesta espècie de fletxa, que és molt esportiva. A veure, un futbolista, no recordo aquí, que sempre feia el DAP. El DAP és aquesta... Bueno, que la Juli se'ns ha fet viral amb aquest DAP, perquè fins i tot a l'APM...
et va sortir el crit que vas fotre allà se'm van fent una espècie de mortals i clar, van dir, hòstia, ja no tan sols canta, sinó que també deu ballar la Júlia no, no home, Déu-n'hi-do bueno, no, ballo o sigui, m'agrada ballar, però no, no ballo, no no, no
I què et van dir com vas fer el DAP aquell? Perquè això es va fer viral també en el plató, en el plató amb el jurat quan hi vas presentar. Si vols, recordem aquell moment, va. Aquí en el plató, te'l van fer fer el DAP, de fet. Bé, aquest ja era el trons que ja estaves classificat, eh? We're gonna do it
I un clàssic, aquí vas decidir tirar per un clàssic. Sí, va ser així. Vols dir que aquest no és el punt diferencial?
No ho sé. Potser sí, eh? Potser sí, eh? De fet, el jurat va parlar amb tu. A més a més, et van preguntar què havies fet, el DAP aquest. Això es va fer molt famós. Per què, Júlia? No ho sé. Estava de moda fa uns anys. Sí. Però, no sé, jo ara amb les meves amigues el feia. És que no sé per què es va fer... No ho sé.
Home, la reacció va ser divertida. La reacció va ser divertida, sí o no? Potser sí, no sé. I fas molts daps, tu el dia o no? Ara ja no tant, ara ho he com viciat. Sí o no? Sí, sí. Però en feies molts? Bueno, no molts, de tant en tant, però perquè se'm van enganxant gestos, i els faig. Llavors sí, feia alguns. Escolta, i tot va endavant. Quants càstings, en definitiva, passes d'OT?
Doncs tots menys l'últim. O sigui, era la primera fase, la segona fase i la fase final, la tercera fase, que ja hi havia en tres dies. Podien eliminar el primer, el segon o el tercer. Doncs em van eliminar el tercer. O sigui, vas quedar a les portes, portes. Mira, escolta, escolta.
Manu Guix i els demés són les dues noies del jurat, també. Hola. Yo soy Julia Marsol. Tengo 19 años y soy de Vilasar de Mar, del Maresmo. I marcant territori, eh? Sí, sí. I ja està. Y voy a cantar. Tú eres la que hacías el... El DAP. ¿Cómo se llama esto? DAP? DAP, DAP. I atenció, perquè la Júlia et treu el catàleg aquí, eh? El DAP, però atenció, eh?
Això ho podeu veure. El mini DAP. DAP al revés. Diferentes DAPs. Què, què? No se't deia molt nerviosa, no? Uala, està molt nerviosa, però molt. Doncs ho dissimules molt bé, perquè... Bueno, és que fent això em va ajudar a concentrar-me, però... Però sí, sí, passo molt nerviosa. I aquí cantes una Rosalia, no? Sí. El pianista que de company el coneixies o no?
No, en plan, sabia qui era, però no tenia molt il·lusió. Quítate de mi presència que me està martiritzant. I a la memòria me trae coses que estava olvidant. I tu, conforme vas cantant, que dius, bé, bé, bé, bé, bé.
És que no sé, no me'n recordo què estava pensant. Estava com dissociada, però alhora connectada amb la cançó i ja està, no ho sé. No vaig pensar res. És el primer càsting que fas, o no? De cant, sí. D'actuació, em vaig fer un. Un? Sí, n'he fet molt poc, n'he de fer més. Però escolta'm una cosa, a veure. Que és que el tema és aquest, no? Let's twist again.
Fas una cara, volien dir... Aquí, Manu Guís, els jurats... I aquí, el clàssic. I a partir d'aquí, això ja era gairebé el final, et quedes a les portes de tot plegat, no? Aquesta era la fase 2. Fase 2. Aquí n'hi havia més de càstings, eh? Sí, hi havia la fase final. Doncs aquí, fase final. I tu arribes a la fase final, no? Un bon dia, dius, escolta, ja estic a la fase final. I què passa a la fase final?
A la fase final... Ja no éreu gaires. Érem 85, sinó... Sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, érem molts menys. Es notava, es notava. Però, bueno, el que es va notar era el canvi del primer al segon dia i del segon al tercer. Perquè, clar, eliminaven com la meitat cada dia, pràcticament. I era molt fort que un dia passaves tot el dia amb una gent i de sobte se t'anaven i no ho sé...
Vas fer amics, amistat, no? Sí, sí. I els que entren? Ja se sap els que entren? Ja ha començat. I tu els coneixes de tots? Sí, sí, sí, sí, clar. I n'hi has algun dia a veure'ls o no? Vaig anar a la gala zero. Quanta gent ha parat pel carrer?
Ara ja no tant, ara ha fluixat, però al principi, des del maig, que va ser la primera fase, bastant. Jo pensava... O sigui, no en tenia, però no sabia que la gent em reconeixeria. Tipo, em va sobtar molt. Molt dur, jurat o no, Manu Guís i companyia?
Ai, no. Bueno, per mi no, no sé, hi ha gent que li fa por a la Noe, la Noemi, però... La Noemi Galera, això, la Noemi Galera, eh? Sí, però a mi no, és que em recorda a mi mare, llavors. No, superbé, i el Manu em cau superi. Manu, Noe, i l'altre com es diu? Bueno, depenia del dia, hi havia la Mamen, hi havia la Dani, que és d'interpretació, o sigui, anant com variant. I tu hi ha algun dia, Júlia, que t'aixeques i dius aquest tot és meu? Entraré?
O sigui, no com a tal. No, però sí que vaig dir, ai, hauria d'estar aquí, saps? En plan, que bé que em vaig presentar perquè hauria d'estar aquí, però no en plan, entraré. No ho sé. En plan, vale, que bé que et presentessis, però perquè sigui pel que sigui, en plan, si entrés o no, que no he entrat, però... No sé, sabia que m'aniria bé.
A veure, per fer una metàfora que ens entenguem. Diu, no ha entrat. Mil de persones a la primera cua. Acaben vuitant, t'han reduït i es quedes. A les portes vol dir... Saps allò com vas corrent a una botiga que et tanquen a les 8 del vespre i tu arribes a les 8 i 15 segons i et han tancat la porta als morros? És una mica la metàfora del que et va passar, no? I quan et diuen, Júlia, fins aquí, què va passar?
Doncs vaig ser la primera que m'ho van dir perquè anava com per ordre de ciutats i Barcelona era la primera. I me'n recordo que després vaig entrar com a una sala... Jo abans ja tenia la impressió que no entrava. Per què? Aquell mateix dia, no a la final. Va passar alguna cosa o és allò que sempre dius... No, no ho sé. Potser per...
No ho sé, és que jo de vegades tinc com unes intuïcions, però no et sabia explicar d'on venen. No ho sé, però, a veure, tampoc tenia res clar, però sí que era com... crec que no. De fet, les meves amigues que em coneixen han vist com el tros que està a Amazon Prime on em diuen que no, que entro a la sala i tot...
I m'han dit, Júlia, es notava que ja ho sabies. Però les meves amigues, evidentment, no, l'altra gent, però perquè em coneixen. I què estava dient? Què vaig preguntar, perdó? Això que t'imaginaves i què va passar en aquell moment, quan et diuen Júlia no. Clar, m'han dit que no. Jo estava molt mentalitzada que em podien dir que no a qualsevol moment, o sigui...
O sigui, el raro era haver arribat fins allà. O sigui, el raro d'un càsting és que t'agafin, realment. I llavors vaig ser la primera eliminada, vaig entrar a una sala i va ser com superraro. Però perquè jo en aquell moment tampoc tenia ningú, després van anar arribant la gent i tot bé i tal. I me'n recordo, estava plorant a la sala i vaig dir...
Sé que no me podéis decir nada, pero Max ha entrado, perquè era el següent meu, en plan de mi, i no estava arribant, però clar, no sabia com trigaven. I em van dir que sí, o sigui, ja està, em vaig a la crà i em vaig posar per a... Però bé, bé. O sigui, el dia va ser un impacte, però perquè també portes allà una bombolla tres dies. Evidentment. Però després bé.
Saps què ha de ser molt complicat? Penso, eh? Jo no he anat mai a un càstig de cant i no hi miré. Però en qualsevol cas, saps què ha de ser molt complicat? La tria de cançons, penso. Sí. Hòstia, aquesta se'm dona bé, aquesta sí, aquesta m'agrada molt, però no rimo, no sé, coses així, no? Clar, tu el dia abans és, haig de triar-ne una sí o sí, perquè ho vas decidir hores abans. Però clar, conforme es vas passant càstigs, has de triar.
Sí, sí, sí, això se'm va fer complicat, la veritat. També perquè normalment canto amb la guitarra o alguna cosa així, senzill, però no em poso a cantar com a tal. Ho he començat potser a fer aquest any arrel d'estudiar també teatre i teatre musical, però no ho feia, llavors se'm va fer complicat. I com tries, com tries, això és curiós.
Hi havia unes que eren d'una llista, que havia d'escollir d'una llista, llavors, bueno, una mica més fàcil. I les altres... Vaig escollir, de la primera fase, per exemple, de la final, o sigui, el primer dia de final, vaig escollir una que havia escolat, que m'agradava molt, Oh Happy Day. I amb la meva germana veiem Oh Happy Day i la cantàvem amb una amiga al col·le i vaig dir...
perquè al col·le, a l'Escola del Mar, quan érem petites jugàvem a la voz i aquestes coses. A jugaves a la voz? Sí, i jo amb una amiga meva, sí, la Janis, feia amb aquesta cançó, que és It's all so quiet, que aquesta no està gravada, en plan, hi havia dos de la fase final que no estan gravades, i vaig dir, doncs vaig a, en honor a la Júlia, que jugava a jo al col·le, vaig fer aquesta, i l'altra que vaig fer era d'un musical, perquè eren els referents que tenia.
Hi ha vídeos i vídeos. Ens ha fet viral la Júlia.
Hola, me llamo Júlia Marçó. Això és que és brutal, presentar-se a un càstig amb tantíssima gent. Operació Triunfa ha començat que la Júlia crec que no havia ni nascut. No, no, no havia nascut. Va començar a principis de segle, el 2002-2003. Què havia significat per tu no entrar en l'AUT?
O sigui, què va significar? No, no, què hagués significat per tu? Hi ha algun moment en què dius, hostia, si entro allà dintre em canvia la vida a mi. Ah, si hagués entrat...
Per mi, o sigui, el que a mi m'agradava pel motiu que jo volia entrar era perquè jo soc una persona que fa moltes coses a la meva vida i sovint no tinc com temps per dedicar-li tota l'atenció a fer una. Llavors, com a poder progressar i millorar realment, que no vull dir que facis una cosa a la vida, és impossible, però sí que és veritat que justament estar a l'acadèmia
doncs et dona aquesta oportunitat de, durant el que duris a l'acadèmia, estar focalitzant-te només en una cosa i poder millorar amb la música, també que en quant a cant, jo, formació, res, quasi, llavors, i també l'actuar davant d'un escenari, no sé, com tota la formació i el fet que et puguis focalitzar només en això i no tinguis altres responsabilitats, que això passa, doncs, a la vida mateixa. I...
també m'hagués fet molta il·lusió, però perquè jo de petita ho mirava, saps? Llavors m'hagués fet com també, gràcies per això. I tornaràs, no? No ho sé. No ho sé. Depèn del moment vital que em trobi. Hi ha concursos d'aquests, sobretot, realities musicals, que hi ha gent que hi va, que té les portes, i al final acaben entrant.
Sí, això li va passar a la Judit, que està ara a OT, i no sé qui més era. Bé, més d'una persona, que vaig parlar amb ells. Sí, el que va passar, no sé si... No ho sé, no sé, no sé. Depèn del moment, Vidal, que em trobi, em presentaré o no.
Home, et van animar per presentar-te aquest. Jo trobo que la gent del teu entorn t'animarà encara més per intentar-ho. Sí, però ja m'ho estan dient, ja m'ho estan dient. La del DAP, la del DAP serà, no? Home, allà va marcar un punt diferencial, no? Sí, no sé. I ara quan veus Operació Triomfo des del sofà, què?
de vegades pateixo una mica perquè el conèixer-los és com... Veig a les gales super... No sé, m'agrada molt veure-ho, però després miro com comentaris, és supernormal i és evident que la gent opinarà. Però hi ha cops que em sap greu perquè veig com, evidentment, hate, que ja entres allà sabent que et tiraran hate, però de vegades pateixo perquè...
A veure, tampoc els conec de tota la vida en tema, però sí que he passat uns dies de convivència amb ells molt intensos i llavors hi ha coses que em sap greu que es malinterpretin o que estan allà tancats. És normal que facin o diguin coses que potser no et toquen. I quan et fas una mica viral amb el DAP aquest a l'APM TV3, què penses el dia que et veus a l'APM?
Ai, això sí que em va fer gràcia, perquè havia vist que havia sortit a molts llocs, m'ho passaven les meves amigues, però clar, l'APM em va fer molta gràcia, però perquè... No ho sabies, no? No, o sigui, m'ho van dir, em van passar un vídeo i dic, no pot ser. No pot ser. I a casa com m'han portat aquests nervis?
Bé, al principi una miqueta més nerviosos, però perquè al final m'estava exposant sense voler-ho, perquè jo no volia dir a ningú a més que em presentava. O sigui, jo, el primer dia, fins que no em van dir que es va fer viral un vídeo meu, jo tenia pensat no dir-ho. I clar, llavors de sobte, com aquesta exposició, els meus pares patien, però com a rol de pares que tenen. Però bé, bé. On et veus d'aquí 10 anys?
fent art segur en un escenari sí, en un escenari no sé fent què perquè m'agraden moltes coses però sí, dalt d'un escenari sí, sí, sí
Que bé, que bé. Escolta, doncs, gràcies, Júlia, per haver vingut aquí a la ràdio a explicar-nos aquesta experiència tan inolvidable. Això els pots explicar a tota la teva descendència, perquè aquest programa durarà... Aquí vaig anar jo. Jo estic segur que acabaràs entrant a l'acadèmia, n'estic convençudíssim. Però convençudíssim, eh? Si entro, ho pensaré, pensaré m'ho van dir. Però escolta, que et vas quedar allà, a les vuit i mig minut, et vas quedar...
Per tant, doncs, i t'agraeixo moltíssim, i també t'hem d'agrair tots i totes que passeixes el nom de Vilassà i el Maresme amb orgull. Sí, ho vaig fer expressament, vaig preguntar si ho podia fer. Sí, sí, i a cada moment ho deixaves anar a Vilassà de Mar, Maresme. Jo sempre que podia. Doncs escolta, Júlia, que tinguis molta merda, com us acostumeu a dir la gent de l'espectacle. Tens algun espectacle així a la vora, una obra de teatre o el que sigui o no?
Bé, els que fem a Eòlia, que és on estudio. I estem planejant de fer una obra amb els meus amics, així com per la nostra compte, a veure si es pot fer o no. I sí, no sé, a veure què surt. I seguir cantant, suposo. Sí, sí, sí. Estudiaràs cant o ja no? Sí, sí, vull estudiar cant. Sí, sí, sí. La veritat és que sí, perquè...
Bueno, no sé, m'agrada molt cantar i m'he adonat que si no és per aquesta via serà per una altra, llavors sí. Doncs, Júlia Marsol, moltíssimes gràcies i moltíssimes felicitats. Gràcies. Que vagi molt bé.
D'acord!
Bona nit.
Fins demà!
Let me get over you. The way you gotten over me too. Seems like my time has come and now I'm moving on.
La millor música de tots els estils. Vilasar Ràdio. Ho tenim tot.
Les notícies de les 11 Salutacions, la policia local de Vilassadamara ha instal·lat a l'edifici de l'Ajuntament de Vilassadamara una oficina d'atenció ciutadana des de la qual ofereix des d'ahir part del servei que també es presta a l'oficina de la comissaria central que es troba al polígon industrial. El servei s'ha posat en marxa...
amb l'objectiu d'acostar la policia a la ciutadania i fer-la més accessible, propera i eficaç. Des d'aquesta nova oficina, ubicada a la planta baixa de l'Ajuntament, un agent de la policia atenderà de dilluns a divendres, en horari de 9 del matí a 2 de la tarda, els ciutadans i ciutadanes
que vulguin tramitar denúncies penals com ara petits furs, danys, pèrdua de documentació o altres delictes de menor entitat amb l'excepció dels delictes que necessiten de tractament d'unitats especialitzades que hauran de tramitar-se a la comissaria central de la policia ubicada a l'Avinguda del Progrés número 30.
El Parlament de Catalunya acull avui dimarts la primera sessió del debat de política general, el segon debat amb Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. El debat de política general és el ple que marca l'inici del curs parlamentari i té per objectiu fer balanç de l'acció de govern, debatre la situació de Catalunya i fixar prioritats.
El reglament del Parlament estableix que s'ha de fer un cop cada any i se celebra a l'inici del període de sessions després de l'estiu. El debat començarà, com dèiem, a les 4 de la tarda, 30 minuts, dos quarts de 5, amb la intervenció del president de la Generalitat, que parlarà sense límit de temps en el discurs que obre el debat i exposarà les línies d'actuació de l'executiu i també podrà anunciar algunes mesures.
Preocupació entre els ramaders davant de la confirmació de dos casos de dermatosi nodular en vaques i bous a les comarques de Girona. El primer cas es va donar a conèixer dissabte i era una granja a l'Alt Empordà, mentre que el segon l'ha confirmat aquest dilluns al Departament d'Agricultura.
que només va concretar que es tracta d'una explotació de la demarcació de Girona, elegant motius de viu, seguretat i confidencialitat. Treballadors del Departament de la Generalitat s'han trasidat fins a l'explotació per comunicar el positiu al propietari i explicar les mesures de suport per garantir la continuïtat de l'explotació, tenint en compte que el protocol comporta
sacrificar el bestiar. Mentrestant, fons del sector asseguren que hi ha altres casos sospitosos en estudi, després de la intensificació de les analítiques a les explotacions que envolten la de Castelló d'Empúries, on es va detectar el primer cas.
El Ministeri de Cultura ha decidit atorgar el Premi Nacional d'Arts Plàstiques a l'artista catalana Fina Miralles. Segons el jurat, rep el guardó pel seu rol pioner des dels anys 70 en el marc del feminisme i l'ecologisme, sempre reflectit en la seva obra on posa en relació l'ésser humà amb la natura.
La UEFA ha consentit les dues sol·licituds presentades de jugar partits fora del país, el Vila Real Barcelona i el Milà Como. Tot i donar el seu consentiment de manera excepcional, la UEFA afirma que suposa que els partits de Lliga Nacional es juguin a l'estranger. El president de la UEFA ha afirmat que els partits de Lliga s'han de jugar a casa.
Marc Marquez ja sap el diagnòstic de la lesió que es va fer en el Gran Premi d'Indonèsia. El flamant campió del món es perdrà les dues properes curses perquè té tant fractura òssea com trencament de lligaments a la zona afectada. Es preveu, però, que el pilot català pugui tornar als circuits al Gran Premi de Portugal d'aquí a cinc setmanes. El parlant de tot continua ara amb la tertúlia dels avis i àvies que condueix la nostra companya Mar Vilamajor.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Jo sempre tinc llet preparada i un esmorzar bo. Làctics fantàstics tots junts en un got. Calci i nutrients van cap a dins d'un globus. I en 3 segons sento que puc amb tot. Jo menjo en ritme. Beure llet cada dia ens ajuda a seguir el ritme. Jo menjo en ritme.
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat, agència de ciberseguretat de Catalunya. Des del centre del teu diari, Vilassar Ràdio.
Bueno, bueno, molt bon dia a tothom i benvinguts un dia més a aquesta tertúlia d'avis i d'àvies. Com sempre, superben acompanyats. Avui tenim amb nosaltres el Feliu. Bon dia, Vilassar. Bon dia, Feliu. A la Maria Pilar. Bon dia, amb aquest dia tan esplèndid que fa avui. Sí que fa bon dia. Bon dia, esplèndid. A la Maite. Hola, bon dia. Bon dia, Maite. I a la Maria Rosa. Bon dia, tot Vilassar i tots vosaltres. Bon dia.
Que xules aquestes salutacions. L'altre dia parlàvem d'immigració i racisme i avui, en canvi, ens anem totalment a una altra banda i fem una tertúlia musical, perquè nosaltres som polifacètics.
El Feliu ja reu. El que sí que podem fer cantar és el Feliu, jo crec, no? Avui no toca. No toca, avui? Avui no toca. Cantar perquè ja vaig cantar el dissabte a Montblanc. Ahir ensaig. Estem preparant un musical de cara a Nadal. O sigui que avui estic agotat. Ara de descansar la veu. Has de recuperar les llaves.
Ostres, demà una altra vegada, eh? Perdonat, estàs perdonat. Tindes que menjar, clar, els ous, com es quina abans que es deia per la veu. Ja no tindria veu. Oi que es deia clares d'ou? Sí, sí. Oi que sí? Això, a més, vosaltres que jo, eh? Em van donar una recepta quan anava a cantar per aquells mons de Déu. Un dia estava sense veu i va anar un i diu, mira, un te...
Un te. Sí. I poses llimuna. Depes hi poses un rai de... Què era? De conyac? No, no, de conyac, no sé què, i al cap de dos minuts tindràs veu. Cantaràs, estaràs a agarrar la calàndria. Escolta, oli, oli, oli, oli, oli. Cantaràs com la calàndria. Bon consell, no? Sí, amb conyac. Bé, bé. També no és agradable. Sí, passes una bona estona, segur, amb el conyac.
Llavors tenies d'anar a la doctora, dóna'm alguna cosa per la veu. Uns carmels, no? Uns carmels per la veu. A veure, coses que passen. Bé, doncs, per començar, us vaig llançar una pregunta l'altre dia. Us la vaig fer arribar, de fet. Sí. I la pregunta era, quina és la cançó que us ha marcat més? O la cançó que diríeu, ostres, aquesta és la meva cançó.
que em defineix, no? I m'heu fet arribar diferents propostes. Si us sembla, comencem amb l'Alfaliu. El Faliu em va fer arribar Les Flors de Maig, de Josep Anselm Clavé. Sí, sí, jo vaig posar Les Flors de Maig primera perquè em va sortir aquesta, eh? Vull dir, no tinc cap preferència ni res, hauria pogut dir una altra. Però em va sortir aquesta Les Flors de Maig perquè fa molt de temps que la cantàvem quan estàvem amb els àlegres cantaires
I és una cançó que m'ha quedat. L'Anxel Clavé va ser un mestre de música que tocava la guitarra.
i va fundar els cors clavé. I està clar, en aquella època no hi havia cine, no hi havia televisió, la gent anava, els homes anaven al bar a jugar cartes, a jugar al domino, a jugar, els pocs calés que feien se'ls jugaven, anaven a prendre el got de vi, tot això. I aquest senyor va dir, potser si formem
Aquests cors així potser animarem més a la gent de no anar tant, tant, tant al bar. I ell ho va començar a fer. Tot eren cors d'home. Homes, sempre han sigut cors d'home, els de jonses de clavé, els cors de clavé.
I llavors ell va fundar això dels Corts de Clavé i què més anava a dir? Ah, i l'any passat va ser el seu centenari de la seva mort i es va fer un recordatori d'ell amb les seves cançons. En té moltes i està clar, són cançons que encara es canten avui en dia.
Avui en dia encara es canten dintre les corals. Ara les corals ja són mistes, però això ja va ser més endavant, perquè en aquella època les senyores no podien anar a cantar, perquè això es cantava en tavernes, en bars, i així les senyores eren de malveure anar a aquests llocs.
i ara encara hi ha corals que es canten nosaltres també l'hem cantat alguna vegada i és una cançó que ha quedat molt arrelada aquí en el poble de Catalunya per això vaig fer-ho
L'ús era un camp festiu, un camp festiu. Solt el deus aves, sentado en mi.
Bé, avui el Feli ho ha dit que no ens cantarà però ja el podíem veure que s'estava engrascant i ja us ho puc ben assegurar. Què transmet aquesta cançó quan l'escoltes ara? Home, és una cançó més aviat d'aquella època una cançó romàntica
I et fa sentir la terra, més o menys, i la forma o manera que feien aquella gent expressar-se aquella mena de cançó, aquella mena de viure d'aquella època.
i en canvi és una cançó que sembla que està força bé i a més és una cançó d'amor que toquen molt les cançons d'amor potser són les que més ens arriben o què diríeu? i de desamor també i de desamor
Molt bé. Per altra banda, aquí podríem estar escoltant les flors de maig de Josep Anselm Claver, perdona, Feliu, cantada pel cor jove i orfeó català. Per altra banda, també la Mai tens de fet arribar una altra cançó bastant ben diferent. Això és una cosa que m'ha agradat molt, que les cançons potser de la mateixa època, però ben diferents.
No, no tan lluny. No tan lluny, no tan lluny. I just called to say I love you. Maite. No sabia com es deia la cançó. Ja te l'hem buscada. Sí. Llavors, que la poseu ara? Oh! Molt mala. I just called to say I love you. I just called to say how much I care.
Boníssima, eh? Aquesta jo me la sé.
No és tan lluny, ja et dic, no és de tan lluny i encara se sent. És molt maca. La Maria Pilar la cantava també, eh? Sí, jo també me la sé, sí. Molt bé. Jo és que el nom soc un desastre, però no se'n passa amb els llibres a vegades. A mi aquesta cançó em transmet dues emocions molt importants. La primera vegada que la vaig sentir va ser amb la pel·lícula, que la vaig veure al Bacete, quan la van estrenar, i...
I vaig començar a plorar com una magdalena perquè era una època molt dolenta per mi i a partir d'aquell moment o d'aquell dia o d'aquells dies vaig canviar totalment perquè tenia molts problemes i em vaig fer un gir a la meva vida.
Molt important, o sigui, per això aquesta cançó, cada vegada que la sento, me'n recordo, recordo aquells moments, me'n recordo perfectament, fa ara d'això potser 25 o 30 anys, o sigui, no sé quina edat es va fer, mira-ho. Ara ho miro, mira, el 1984 es va publicar. Doncs llavors, més o menys, eh? I ja et dic, jo la vaig veure, la pel·lícula, i mentre es veia la pel·lícula ja et dic...
plorava com una magdalena. Vaig sortir del cine plorant i quan vaig arribar perquè estava en un hotel, el meu cap va donar un gir i llavors aquesta cançó, sempre que la sento, em recorda aquella època que vaig canviar. Vaig canviar per bé, eh? O sigui, gràcies a Déu. És que la música és molt senadora.
Sí, o sigui Recordo aquell dia Recordo aquells moments Que ja et dic, tenia molts problemes No sabia per on sortir-ne I bueno, no va ser de cop Perquè les coses, la vida No pots canviar de cop Però bueno, el camí va ser bastant I per això aquesta cançó I em va vindre al cap Quan em va trucar la Joana En si la cançó era això Per mi Que maco
I quin poder, que té l'amor, que ara ho deia la Maria Pilar. Aquesta i una altra també, però no me'n recordo ara el títol, perquè et dic sóc un desastre, que l'escoltava quan era joveneta, molt petita, però aquesta no te la puc dir perquè no me'n recordo, que era d'una... A veure...
Clar, és que això per mi és una mica molt sensible. Jo, ho sabeu totes, tinc polio des dels dos anys. Llavors, sabeu qui era l'Esther Williams, oi? Sí, i tant. Però ella no, clar. La nedadora, clar. La nedadora. Llavors va fer una pel·lícula.
perquè feia pel·lícules, no gaire, i va explicar, no sé si era veritat, que ella quan era petita no podia caminar, llavors a força de nedar, i té una cançó que no me'n recordo, amb aquella pel·lícula, i era una nena, llavors devia tenir 7 o 8 anys, i clar, jo m'ho creia, jo mira, a força de nedar, perquè jo nedava molt, em feien nedar molt,
per bellugar les games. Sí, era un tractament de la polio. Era un tractament de la polio. I llavors jo pensava, com l'Esther Williams, quan sigui més gran... I llavors aquesta cançó... El que passa és que no l'he vist mai més, no l'he trobada mai més. No sé ni com se diu aquesta pel·lícula. Ai, aquesta cançó... Pot ser que la pel·lícula es digui Escuela de Sirena? Escuela de Sirena. Vale. Jo ara faig recerca, no et preocupis. Escuela de Sirena, sí senyora. És que jo soc un desastre. Escuela de Sirena, i tant. Sí, Escuela de Sirena. Ui...
Basing Beauty, em surt, que seria Escola de Sirenes, 1944, estem parlant, Esther Williams. Bueno, però jo la vaig veure, jo vaig néixer el 48, jo la devia sentir aquesta, o veure aquesta pel·lícula el 54, o si vaig néixer el 48, doncs que tindria 4 o 5 anys, molt petita.
Molt petita. Ara no em surt ningú una cançó, però bé. Llavors seria una altra de l'Esther Williams. No seria Escola de Cine, en va fer vàries de pel·lícules. Sí, d'acord. Però tot el mateix tema. Sí, era actriu, no? Sí, era una actriu. Era nedadora. Era nedadora. Era nedadora. I pobreta va quedar cega.
I les pel·lícules totes començaven una mica. Sí, eren de nedar. I de nedar a les piscines del cloro va quedar-se. Jo no, jo no. Era una de les piscines que grodava. Sí, perquè el cloro, llavors es veu que hi havia molt cloro. Ella sempre feia el que fan, com es diu ara, com es diu artístic, que ara estan de moda, els balls aquests que fan a les piscines, estan macos. Sí, natació sincronitzada. Això ho feia ella, amb vàries. O sigui...
I llavors ho incorporaven en pel·lícules, eh? Tot era el mateix tema, o sigui, tot sortia ella nedant. I amb els anys, clar, és morta fa anys, sé aquesta dona, però amb els anys va quedar cega. Ho vaig llegir perquè jo totes les pel·lícules que feia ella les mirava. A l'escola de Cirena.
Sí, però no era aquesta, no. Sé que era una pel·lícula, potser era de les primeres, no ho sé. Però sé que hi havia una música molt maca que a mi m'agradava molt i jo amb el cap, però és que això no podia dir-ho perquè no me'n recordava jo ni de la cançó ni res. Seguirem buscant-ho, eh? Jo vull saber quina és aquesta cançó. Aviam si abans del final d'aquest programa podem trobar-la. Hi ha un fondu, un fondu. Ja no és una cançó en si, un fondu.
De la banda sonora de la pel·lícula. De la banda sonora, sí, sí. D'acord. Seguirem endavant. Vinga, Maria Rosa. Sí, Maria Rosa. Et toqui. L'emigrant. Jo no és que tingui una cançó. Vull dir, jo sóc boncantaire. Quina sort. Jo no en sé gens. Sí, però no. Vull dir, però sóc cantaire sola a casa...
Fent coses. Sempre t'anereixo alguna cosa. No canto en veu alta. Alguna vegada puc dir sí, no m'en donaré compte, però normalment t'anereixo moltes cançons. M'agradava molt la música i a mi m'agradava molt la sarzolla.
Jo crec que me les sabia totes de memòria. I tot el dia cantava. Encara ara, moltes vegades estic a casa i jo vaig... Jo sola, no crido ni res. I te'n recordes de les sexueles? Però què cantes, mare? Perquè no sap ni el què.
però sí, a mi m'ha agradat molt cantar Rosa Maria, jo a casa meva la zarzuela se sentia molt perquè teníem aquells discos antics de pedra perquè la meva àvia i els meus pares eren uns enamorats de la zarzuela i a casa jo la sentia molt a mi m'encantava, jo crec que me les sabia totes perquè a la ràdio sobretot era molt fàcil sentir clar, llavors era ràdio i discurs i me les aprenia totes m'encantaven
I això és el que més he cantat sempre. Però jo sola a casa... És una sort, perquè això et deu animar. Sí, sí, sí. És una sort. Vaig parlant sola, però cansant sola. Sí, sí. Estic fent coses i estic cantant jo sola. Per entretenir-te. No ho sé. Per anar bastant en la zona. No ho sé. És inconscient. És inconscient, sí. Quan vaig donar contes, estic cantant. Que ja et dic moltes vegades, la meva filla em diu, però què cantes? Perquè són cançons. Clar, ella qui sap. Ella sent que jo vaig venir...
Clar, a mi ara em dieu la zarzuela i jo dic, ostres, no en tinc ni idea. Mira, això que dius tu l'altre dia parlant amb la meva neta, no sé de quina cançó, i no sé quin cantant li vaig dir, i diu ja, ja, diu jo, des de les hombres que he cap aquí, diu ja, no sé res més cap darrere. Em va fer gràcia perquè li vaig dir de diversos artistes i es queda així, diu ja.
Així, exacte. Ella lo comia i los hombres qué? És lo més enrere que té. Ja més no pot anar-se. Només enrere ja no pot anar. Aquí tenia apuntat, Maria Rosa, l'emigrant. L'emigrant, sí. T'agrada molt l'emigrant també. Sí, m'agrada molt l'emigrant perquè la t'atereixo molt. I en el moment que em vau trucar, estava allà amb l'emigrant i és la que em va sortir. I tu em vas trucar, no?
No, la Joana. I la Joana diu, la més gran. Jo dic que és l'única que em ve al cap. Jo dic, si t'esperes una mica, van vindre una altra. No, no, no ho vas a dir, ara dic, però és la més gran. Aquesta sí que me la sé. Dolça Catalunya, no? Patria del meu cor. Jo també me la sé. Qui ve tu s'allunya, d'allorant s'esbor. És molt maca. És molt maca. Patria del meu cor.
Sí, que la sabia tota. Ja fa un moment, ja fa un moment que va trucar a ella, jo l'estava aterrerejant i es va quedar molt parada. Doncs és molt maca. I ho vas tenir claríssim. Jo ho vaig tenir claríssim, perquè vaig dir ara, ha de ser, diu, sí, ara, dic, ai, filla, doncs mira, l'amigrant, la que tinc al cap. Fantàstica. Perfecte.
Un Jaume, dolça mare, ja ho llint vingués.
Cançons molt diferents, però crec que totes amb un missatge molt potent i molt fort. Eh? Que les cançons que m'heu dit són totes molt diferents. Molt diferents, clar. Però sí que és veritat que tenen un missatge potent, un missatge fort. Sí. Aquesta mateixa sí que és reivindicativa, la del Feliu també, la teva Maite era més una cançó passional, d'amor també. Sí, sí, que van marcar una època. Una època i uns moments...
Una llàstima que avui en dia s'estigui perdent una mica això de reivindicar amb la música. Saps què passa? Per exemple, la Dolce Catalunya era una reivindicació. En aquell moment hauria d'haver, com sempre, moltes coses entremig, que ens volen anar a traient i que no poden. Un mensatge entremig. Igual. I aquesta a mi em va quedar molt, però aquesta i altres. Jo t'atreixo moltíssim.
M'ha emocionat molt fer preparar aquest programa. Ai, el Feliu, volia dir alguna cosa? No, no, no. Mossant Cintó Verdaguer. La lletra de l'emigrant. És de Mossant Cintó Verdaguer. La lletra no, la lletra la sabia tota. Sí, sí. El que la va escriure va ser aquest, Mossant Cintó Verdaguer. Doncs mira, no estàvem més a veure. Ai, Feliu! Que al final no ho hem aconseguit, eh?
No, no, no.
Quin regal. Una cançó molt emotiva per nosaltres. A mi era molt emotiva. M'ho puc imaginar. És molt maca. Sí, és molt maca. Fantàstica. Fent aquest programa, m'hem recordat molt dels meus avis, us he de dir. Sí, ja ho cantava. I seguim parlant de cançons, seguim parlant de cançons i anem a parlar de les cançons de la vostra joventut. Què us sembla? Bé, bé.
No us ve a gust? Sí, sí. Per aquí tinc apuntades algunes. Aquí éreu fidels oients del Raimon? Perquè els meus avis ho eren molt. No, no. No, eh? El Raimon no. Jo al Raimon el puc reivindicar com a cantar català i això sí. Ah, musicalment. No.
Sí, és en Raimon, vull dir, és el seu tipus, la seva manera de cantar. Mossèn Joan Rebull sentia una música d'aquestes, de què deia, això és Raimon, et deia. Ell era mestre de música, però ell ja deia, això és en Raimon.
I està clar, sí, l'has d'admetre perquè va ser una època, va formar una escola dintre, com són els cantautors, i molts hi van afegir, amb això, amb aquest tipus de música, van sortir d'altres noms, que molts ja no hi són, però altres han continuat, i he dit que va formar aquest tipus de cançó de reivindicació.
Sí, molta reivindicació al Raimon. Ara recordo, per exemple, la cançó del Vent.
Les manys al vent. Entre d'altres, aquí també tinc apuntada, per exemple, les fulles seques. Les fulles seques és una sardana. Sí, això ja va dir... Les fulles seques és una sardana. Les fulles seques és com a sardana, sí. És una sardana, com a cançó, no ho sé. Veus? Les fulles seques...
També tinc alguna altra. El Rafael l'escoltava o què? No. Avui no n'encerto ni una. No, el Rafael sí era molt bo. El Rafael era molt bo? No ho saps? Va haver-hi un poble que volien que sortís un que cantés jo soy aquel.
Jo sóc Jaquil. I va venir un senyor i diu, jo us el portaré. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. Que voldrà molt? No, us ho faré bé de preu. Ah, molt bé, molt bé. I quan miren 25.000 pessetes, és tan barat un Rafael. Sí, sí, sí, sí. Aquell que canta Jo sóc Jaquil i aquesta cançó Jo sóc Jaquil, tots la sabeu. Bé, bé, va venir el dia i es presenta un de Rafael tot...
el xicot tot molt ato, tot així, diuen, com, aquest és en Rafael? Bueno, com que la televisió és en blanc i negre, potser sí que ha canviat una mica la color. Bueno, bueno, que canti, que canti, i jo sé el. I surti i diu, jo soy aquel negrito. Això és un xiste, no? Jo crec que sí, eh? Un acudit. De veritat, ém feliu. Sí, sí, sí, de gràcia, però no crec que passés de veritat, vaja.
No, això és el que vas dir, eh? Ai, per favor, és molt bo, he de dir. Sí, eh? I els seus mèrits. Com a anècdota està molt bé. Sí, com a anècdota està molt bé, sí. Ai, un jaimito ets, un jaimito. Sí. Felius és un jaimito. Per tant, no escoltàvem Raimon, no escoltàvem Rafael. Què escoltàvem quan érem joves?
Jo l'Elvis. L'Elvis, sí. I l'Elvis era el meu ídol. Jo, no ho sé, m'agradava molt la Edith Piaf, el Jack Bell, la música francesa, l'Aznavour, no sé. Silvi Bertant. Sí, jo també m'agrada. A mi m'agrada la música francesa, després l'italiana, bueno, Il Mondo, del Gianni Morani. Ah, sí. Jo també. La vaig anar a cantar a la Ràdio Barcelona. Sí. Estic de fugir de cames. A la Ràdio Barcelona vaig anar a cantar aquesta.
L'Elvis Presley, has vist la pel·lícula de Priscila? Sí. Xula, eh? Molt xula. Molt ben feta. Sí, sí. Trista, perquè la història en si és força dura, però molt ben feta. Molt bé. És qui no l'hagi vist i la vulgui anar a veure. Bé, ja no està en cinemes, però la podeu trobar en alguna plataforma, jo ho he pensat. I la Maria Rosa què escoltava quan era jove?
Qui escoltava? Bueno, en principi, la ràdio. La ràdio. La ràdio sempre. La ràdio sempre. Després ja vam tenir un toc a disc. I algun artista en concret? Algun cantant en concret? A mi m'agradava molt el Serrat. Jo era una nena de serrat. Jo era...
Joan Marell Serrat, molt bé. A mi el Serrat no m'agradava. Paraules d'amor? Paraules d'amor. Paraules d'amor. A mi Mediterrani. Ah, Mediterrani. Boníssima. M'agradava més la primera època d'en Serrat. Sí? Quina era la primera època d'en Serrat? Cançó de matinada. Cançó de matinada. Sota un xineré florit. Tot aquest tipus de cançó. Creia ell i la seva guitarra. Sí, sí.
M'agradava més, després ja va venir el la-la-la famós, i doncs es va entrar ja un altre estil dintre, dintre la de Joneses, també. Llavors, per vosaltres, ui, mira, aquí l'escoltem. I busca per entre blats i cibades qualsevol cosa per omplir el pa.
O potser el gall que dins la cor canta, la nit és morta i ja es fa clar. On hi ha gent, Serrat deixa tastar altres coses, no? Llavors, els catarres deien una cançó, Joan Manel Serrat és un traïdor. Què en pensem d'això?
Deien que és un traïdor perquè és un cantautor que va començar cantant en català i després sí que es va desarralar molt d'aquesta idea del catalanisme. Bé, perquè el Cicot s'ha de mirar... S'ha de mirar la... S'ha de mirar la part econòmica. S'ha de mirar la part econòmica. A Catalunya podia vendre
Un milió de discos. Si es canviava, mil milions de discos. Vull dir, això depèn de la part econòmica. Jo he escoltat moltes cançons que no eren cantades en català i les he seguit igual i m'han agradat igual. No crec que l'idioma sigui determinat perquè una cançó sigui bona o no. Llavors aparem...
El talent, o sigui, la ideologia de l'artista, no, diguéssim? Home, clar, jo penso que un artista s'ha de dedicar a fer el que li agradi, independentment de quina és la seva llengua o el seu idioma, no ho sé. Avui en dia, quanta cançó catalana sents? Tot és en inglès.
Des dels conjunts, tot tipus de conjunt o així, la majoria és ingles fins ara. Bé, ara està passada molt el català, eh? Potser comença. Ara comença. Està rebrotant una mica. Una mica. Però quasi n'hi ha hagut que han conservat el català. Mira, una d'aquí vilassà, la Judit.
La Judit Mederman. Aquesta ha continuat en català. Vinc d'un poble vora el mar. Què te la saps, aquesta? Jo no canto tan bé com tu, Feliu. L'he escoltada, però no la sé. L'he escoltat molt. Sé que surt un Feliu a la cançó que diu que li regala un poema. Ets tu el Feliu. Sí, clar.
Feliu, tu saps quantes vegades m'he escoltat la cançó i he pensat aquí? Déu meu, que fort! Que bany els seus amors en una platja sense arena. Vinc d'allà on tothom es somriu, d'allà on tothom sempre diu que el sol cura la pena. Al carrer del Carmeià, Feliu que per Nadal sempre ens escriu.
Sí, home. Al carrer d'en Carme i en Feliu, clar. Que per Nadal sempre ens escriu algun poema. Clar, clar, clar. Uau, em quadra tot. Feliu, com no ens coneixíem abans, jo no ho sabia. Si el Feliu és famós. El Feliu pot dir que la Judit Nederman l'ha anomenat en una cançó. És fortíssim, això. Bé...
Sí. No sé si tan fort, és un personatge... És una manera que... És un personatge, és entranyable. És una cosa entranyable. I és un personatge conegut a Vilassadamana, està clar. La Judit Nerman ha cantat els Premis Goya, eh? Sí, i ara no fa gaire m'ha sortit a cantar...
Poc o molt la segueixo. No segueixo, segueixo, no, però la segueixo, la sento, sigui per la televisió, sigui per la ràdio, la segueixo, poc o molt. I quan ens trobem pel carrer, hola, què tal, ens fem abraçades i tot. I què, què fem? I la família, que conec tota la família, la conec de petita així, totes tres germanes, perquè hem viscut allà al carrer del Carme, i està clar, és de tota la vida.
Que maco. És així. És entranyable. La vida de poble. Sí. I el Lluís Iac?
Alguna cançó. Sí, també. Està bé, però... Però no. La veu... Sí, la veu una mica cansat. Sí. Com si cantés així una mica. Sembla com si no. Com si estigués trist, sempre. Com que li pesa la vida. El teu bussat era de deixar d'anar, no? Vosaltres sou més marxosos, eh? Sí. Potser? No prensis. A mi m'han agradat molts cantants que són molt... Però bueno...
Mira el Bob Dylan. Més amargat que estava el Bob Dylan. I a mi m'agradava molt. Però bé, la seva època també ara ja no. Llavors, el Lluís ja que hem dit que no m'està. Aquesta és un clàssic, no? Segur que tomba
ben corcada deu ser ja si jo les tiro fort per aquí i tu les tires fort per allà segur que tomba tomba tomba i ens podrem alliberar
Doncs veieu, jo amb Lluís Llach sí que he crescut. Jo triaria un amor particular. Ah, un amor particular. Més que l'estat. Molt maca, també. Per mi sí. No ho sé, no gaire és més, em sembla. I així a nivell més internacional? Els Beatles, potser? Ara deies Bob Dylan. No, Maria Pilar? El Bob Dylan, sí. El Bob Dylan. Del Bob Dylan, quina? Doncs no t'ho sabria dir.
n'hi ha moltes potser ja fa molt temps aquesta era de la Joan Bae i el Bob Dylan aquesta però no sé si era ben bé del Bob Dylan com que van estar junts ell i la Joan Bae sí
Això, amic meu, només ho sap el vent. Mirant a l'op del vent. Escolta la resposta dins el vent. Sí, que... Mama, take this badge off of me.
Bona nit.
Sort que tenim el Robert, que ens recorda que aquesta cançó es diu Llamando a les fuertes del cielo. Sí, sí, sí, no me'n recordava del nom, però sí, sí, és fantàstica, sí. Perquè aquesta del vent em sembla que no sé si és d'ell o de la John Byte, no ho sé. I escoltant aquesta cançó, Maria Pilar, et transporta a algun lloc? Et ve alguna memòria al cap en algun moment? No, saps què passa? Que jo penso que soc una mica o molt atemporal.
que el passat està viscut, disfrutat, sanat també, però una cosa, un record o així, especialment no, per això em va costar tant de donar una... I clar, també he evolucionat molt escoltant la música, i ara jo recordo que a casa al papa li encantava l'òpera, i tot amb l'òpera, jo pensava, mare, quin martiri.
Era una cosa que no m'agradava gens. I ara, bàsicament, escolto, quan estic a casa, que sempre tinc música, normalment, escolto moltíssima òpera perquè m'encanta. Perquè queda de quan ets jove. No ho sé si queda o no, perquè jo tenia un avi que cantava òpera.
I, bueno, jo l'avi no el vaig conèixer. Va morir quan jo era molt petita i no el recordo. I a casa meva, a part de la zarzuela, l'opera. I jo pensava, què és això? I el que dius tu, jo ara hi he sentit alguna vegada. No sempre, però també m'agrada.
però es canvia amb l'edat es canvia molt vas evolucionant tu tens tota la raó has evolucionat perquè jo ara l'Elvis em cansa jo tinc alguna cançó encara de l'Elvis sí però per exemple si ara em dius tot 3 cançons d'ell ja em cansa potser l'has escoltat massa potser sí el que també m'agrada és dintre el jazz la Mahalia Jackson
El clàssic de sempre, l'Armstrong. L'Armstrong. El rei de la trompeta. Sí, exacte. D'aquí... Frank Sinatra. Sí, sí. Però el San Francisco ja no és el jazz jazz. No és jazz jazz, eh, ja, Frank Sinatra? És melodia, així més melodia. D'aquí, la Núria Feliu va cantar jazz molt bé. Sí. Eh? Llavors hi havia una altra xicota que també cantava jazz.
I aquí n'hi ha hagut, aquí. Aquí hi ha la Mahalia Jackson, tens l'Armstrong, tens l'orquestra aquella d'en Glenn D. Miller, totes aquestes coses. El Glenn Miller ahir estava prenent un cafè, va ser molt curiós, i amb una taula jo sola. I al costat hi havia una parella gran, o sigui, més gran que jo, perquè em va dir que tenia 90 anys i diu, Alexia...
Sí, estàvem al bar, era un bar, i es veu que el vidre tenen enganxat l'Alexa, diu, ponme una de Gleb Miller, i es va equivocar i va posar una de Luis Miguel, dice, no, Luis Miguel no, Gleb Miller, en forma.
I em va explicar que jo no ho sabia. A mi m'agradava molt. I va explicar, que jo no ho sabia això, que van anar a cantar els que estaven a la guerra i van anar a Normandia. I un bombardeig va ensorrar el barco que anaven i van morir tots.
Sí, vam anar amb... Bueno, no ho va dir amb què anaven. Però jo no ho sabia, va morir tota l'orquestra amb el desembarco de Normandia. O sigui, és una cosa que no sabia... No sé si era ben bé el desembarco de Normandia. Va dir que anaven a Normandia... Ja feia anys que estava a Europa, no? Sí, que anaven a Normandia a Siac. Però sí que van morir en un accident. És boníssima, en forma. En forma ha estat agradable. En forma, sí.
A més d'aquesta cançó, veus pel·lícules dels anys 40, que representen, i veus aquelles noies amb aquelles fotilletes ballant, els nois amb corbata i sabates, res de bambes, sabates. Si no podies entrar al ball, eh? No. Americana, corbata... I sabates. I sabates, tot trajo. I encara que fes calor, tu tenies de anar així. Perdona, i està molt cap aquí, amb bambes no deixaven entrar segons a quin llocs, eh?
I del jazz, el number one és el Mike Davis, el del jazz. I després, a mi m'agrada que no és tan intens, però també el Jake Baker, també m'agrada molt, la Diana Kroll... Sou molt de jazz, Beck. No, no, no, jo no soc molt de res. Ara, cada vegada més, de la música clàssica, de l'òpera,
La música tradicional irlandesa també m'agrada molt. I celta, sobretot. Sí, m'encanta la música. Però no soc molt de res, sinó que vaig... Jo t'obro la marxa una mica. Depèn de l'estat d'ànim que vas posant una a una altra. Surten, els coneixes, comencen a agradar-te, llavors els comences a seguir. Llavors se'n ve un altre i mira, aquest també ho fa molt bé i es comença a seguir. I depèn de l'ànim que tens, poses una música, tens tota la raó.
Clar, i ara parlant tant de cançons, des d'on escolteu aquestes cançons vosaltres? Bé, jo tinc un... Radiocasset. No, no, no, perquè no escolto la ràdio ni res, només tinc un aparell per escoltar de... Tocadíssim. Cd's? Cd's, exacte, no tinc ni discos de vinil ni res i només escolto cd's, només tinc...
No, jo ara no, ja el tinc, però ara jo crec que fa anys que n'he tocat el trucadisc. I el CD sí, i llavors el meu fill... I el tinc, que ells no ven puxadets, els hi trec la pols. Jo tinc els discos, o sigui, els discos, però no tinc el trucadiscos, es va morir, es va trencar, no me'n recordo. La veritat és que la ràdio... I el meu fill m'ha fet unes llistes, perquè el meu fill em canta la música, i la veritat l'entén molt, i m'ha fet unes llistes per Spotify.
Ah, molt bé. Llavors, a vegades, si surto així, me les puc posar, però també tinc unes llistes molt bones del que em fa el meu fill, que és un mix. De tot. Hi ha música de pel·lícula, música clàssica, hi ha... Doncs si les vols compartir endavant, eh? Ah, i el Feliu, com les escolta? Ara no tinc aparell per escoltar-les. Però fins ara toca discos, tenia...
i tenia una col·lecció molt gran, molt gran, molt gran de discos, que li vaig donar a en Josep, aquell de Cabrera, que venia a explicar, que ell feia col·lecció, doncs tota la meva l'hi vaig donar amb ell, perquè ell em feia col·lecció. Encara envia coses, eh, per internet. Doncs li vaig donar amb ell, aquí tens tots els discos, perquè tu sé que t'agrada, sé que em fas col·lecció, i li vaig donar tot amb ell.
I ara escolto les que surts per la ràdio o les que deixo. No tinc. És allò que dius, és que vaig a escoltar. Si fan algun concert bo per la tele el poso perquè m'agrada escoltar-lo.
I res més, per exemple, el diumenge al matí hi ha el concert de la 2, que a vegades fan uns concerts molt macos. A les 12 quarts d'una, algun diumenge no tots, a TV3 també fan. L'altre dia vam fer una selecció de cançó catalana.
Va ser estupendo. Això sí que ho sento, però vull dir allò que diu Posos, no. Abans sí que ho escoltava, m'agradava, i vinga, anem a la cara de la música, però ara ja no. I ara que parles de concerts, Feliu...
Recordeu algun concert que hagueu anat que us hagi agradat moltíssim? Sí. Dos de la Lorena McKennett, que és una cantant, no sé si és molt coneguda, però de música tradicional celta i mediterrània, també. I sí, va ser... Per mi és que jo tinc tots els compacs d'ella. A on vas anar? Vaig anar, un va ser al Palau Sant Jordi i l'altre va ser al Fòrum. Però d'això fa anys, eh?
Aviam. I això sí que va ser espectacular. La Lorena McKennit, quantsevol cançó que posis d'ella, té una veu i la música és... Bueno, fantàstica.
Ara el Beny a la veu, però bueno, és igual. When in the springtime of the year When the trees are crowned with leaves
Bona nit.
Quina veu més maca. I una pregunta. Sents la cançó sencera i és que se't posa la teva llena. I tu què escoltes? Ah, mira-la! Ja, clar. Ui, jo soc una mica com la Maite, com la Maria Pila, que vaig canviant, em vaig deixar emportar per com estic, segurament. Jo soc molt així, no sé si està bé, però amb la música reforço els meus sentiments.
Cosa que a vegades està bé, perquè si estic contenta, estic feliç, em poso... Jo també escolto música a la Spotify, com la Maria Pilar, i em poso playlists així més alegres, no? Però, per altra banda, quan estic trista, també soc d'escoltar música bastant així melancòlica, més trista. Clar, ara us diria noms. Jo soc molt d'escoltar... Escolto la Taylor Swift,
Suposo que el nom us deu sonar, no? Sí, el nom sí, però no he sentit mai. M'agrada també, escolto molt els Beatles, també. Sí? Sí, perquè em recordo molt els meus avis i m'agrada molt que la música em transporti com a certs moments. Amb el John Lennon jo també. Ui, el John Lennon. Bueno, John Lennon. Carai, jo també el tinc. Imaginem. Mira. El George Michael. Ai, el George Carlsson.
És que imagina, és que és... Imagina, és... És insuperable. Oh, I believe in yesterday, suddenly I'm not half the man I used to be There's a shadow hanging over me Oh, yesterday came suddenly
dels Beatles els que més m'agraden són Hey Jude, m'agrada molt Help també, i Yellow Submarine m'encanta perquè em recorda molt els meus avis. La meva àvia sempre, sempre l'escoltava.
Imàgin de John Lennon. Un himne. Un himne de la pau. Un himne pel món que hem de crear. Sí. Tots plegats. Però vols dir que ho arribarem a veure? Jo no ho sé, no m'importa que ho vegi jo. Vull que ho vegin les generacions que hi vinguin. Voleu ser una anècdota? Aquesta cançó va ser durant molt temps el timbre de la meva escola.
Jo anava al Baixer Borriach, aquí a l'Avinguda d'Arquitecte Duarte Ferrés, i a l'hora de plegar, a dos quarts de cinc, ens posaven Imàgin de John Lennon. La meva àvia em venia a buscar sempre a les tardes de l'escola i li encantava, era com el seu moment preferit. Deia, oi, això d'escoltar cada dia John Lennon, Imàgin, és estupendo. És viva la teva àvia? Sí, és viva. Ah, sí, sí, per sort ho és. Doncs quina sort. Doncs sí.
I no sé, ara que també... Això, doncs, a Taylor Swift, els Beatles, m'agrada molt també Coldplay, i després m'agrada molt... Escolta, també els amics de les arts... Cada vegada que hem vingut Coldplay els va veure. La meva filla és una... M'encanta Coldplay.
Bé, clar, i aquest Viva la vida de Coldplay també, xulíssim. Música molt alegre. És que no sé els noms. Llavors m'agraden les cançons, però no sé els noms. Però veus el que deia jo? Tot el que hem sentit, inglès.
Ja. Cert. No, escolta, i també he dit, escolto molt els amics de les arts, també. Sí, aquests són molt bons. Els amics de les arts, boníssim. Els Manel. El Manel, també. M'agrada molt, també escolto la Julieta, escolto la Musca, que és d'aquí Vilastà, la Judith Nerman, també l'escolto. Però el 99% és inglés. Sí, bueno, bé... Que ara, per la música d'això, va molt bé. O sigui, la lletra en si, l'inglesa, va molt bé. Ara comença a anar bé el català.
El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un pobre llit,
Sí que saps, sí que saps quina és. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Sí, no? Sí, sí, sí. Els amics de les arts. Sí, sí, sí. I ara que parlàvem del John Lennon, i tiro enrere, ara me'n vaig cap enrere, va haver tot aquest problema quan ell va marxar dels Beatles perquè es va culpar la Yoko. Sí, això deien. No, responsabilitzant la Yoko. I hi ha una cançó dels Manel, molt xula, que parla de la Yoko i com es diu? Uah...
Ara, mira, ho hauria de buscar, però Ayoko, es diu Ayoko.
És espantós com la gent parla, tot i que de lluny sempre m'ha semblat. Prou forta per no amargar-te, jo et reconec que em van convèncer amb facilitat. No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs. I és que resta mon pare...
i el teu tambor des de la teva cara estranya. Com d'aparició fins als barrets d'anar arriscats i d'evco.
Aquesta cançó Ayoko, que bàsicament relata aquesta disputa que va haver-hi, aquest pensament general dels fans, dels Beatles, que les responsabilitzaven a ella del trencament de la banda. Una cançó catalana molt maca, per mi és Pots per tu, deixeu-ho. Feliu, feliu.
Vinga, tres. Va. Aquestes en català? Ja ho sé, ja ho sé. Que t'animes. En la terra humida. És tan maca. Sí, aquell noi també. Feliu. Tenia una sensibilitat. Que puc. El conyac i la teva. Però aquesta la conegueu, no? Conyac, portin conyac pel Feliu, sisplau. Aquesta la conegueu, no? Sí. Feliu.
Em passo els dies esperant la nit. Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny
Punt o bo, mage. S'han vingut i acabar. Maix per tu. Jo arribo massa baix. Poses per tu estem feliu. No, no, massa baix. Ens hem deixat una cançó. Ah.
Els acordeonistes del Pirineu, les festes que fan allà, música del Pirineu. Ah, sí, tradicional, aranesa, sí. Aquí no arriba, ja. Música aranesa. Sí, sí, bueno, és de aranesa, tot això. Del Pirineu. És bé ser com celta, un tipus de música com celta. Sí, acordeonistes... Tradicionals. Tradicionals d'allà. Tradicionals, sí.
Aquestes també estan força bé. Alguna en específic que et vingui així al cap? No, perquè n'he sentit moltes però no...
diria que són bones també m'agrada sentir-les però no... I fan un festival molt interessant d'aquesta música a Viella a l'estiu em sembla que sí que va gent de França i de tot d'arreu que vaig sentir-ho per primera vegada i vaig anar a baixar un casset d'allà dalt que el venien a una casa particular d'aquelles a Veget la vaig comprar que és maco Veget, és preciós si no hi hagueu estat mai, aneu-hi
Jo no hi he estat, però mira, ara m'ho apunta. Roca Bruna, Veget. És una carretera estreta, baixes a baix, hi ha un pont romani grandiós i una divina majestat a l'església que si cau pel cap de la xafa, tan grossa que és. És un Sant Cris vestit. O sigui, el Sant Cris però amb túnica porta.
Però és romànic, vull dir, no sé si és de l'11 o del 12 ha de ser. No és un gran, potser ara amb el temps s'ha fet més gran, però és un d'aquells pobles que val la pena anar a visitar. O tu més petitet, potser. No, sí, sí, aquelles groses, ho tenia de mirar així. També, també. Ho tenia de mirar així.
No arribava dalt. Però vull dir, és un poble d'aquests macos, macos. I aquí havien fet els primers de cordellonistes, els havien fet aquí. Sí, sí, es troben d'arreu, no només de Catalunya, sinó també venen de França, de tota la banda. Sí, sí, tot el que és el d'això ens és d'aquí dalt. I és molt maco, sí.
Jo vaig tindre la sort, també, quan vaig estar a Escòcia, a Edimburg, vam coincidir que feien aquell festival que fan cada any, també, de música celta. És una altra cosa, vull dir, és maca, bonica, si t'agrada, en aquest sentit, i val la pena. No s'ha de deixar de banda, no, és molt maca. No, la música tradicional és molt maca. Sí, sí que ho és, sí.
Y estos tus amigos de la rádio, con canciones te dirán, es tu buena compañera, la rádio. Robert, tío, aquesta no sé quina és. Sí, i tant. I tant, i tant. Sí, sí, i tant. Molt bé, molt bé, molt maca. Molt bé.
Diango, eh? Ens diu el Robert. Sí, sí.
I quina millor manera que acabar que amb aquesta cançó, la tertúlia d'avui. Jo sí que la coneixi. Ha estat xulíssim. M'ho he passat tan bé. Hem cantat, hem rigut, hem recordat vells temps. Quin èxit! És que sou genials. Ja us ho dic. Esperem que la gent també s'ha passat molt bé amb nosaltres. Moltes gràcies, Feliu, Maria Pilar, Maite, Maria Rosa. Gràcies a tu.
Gràcies a vosaltres. I ens veiem a la següent tertúlia. Molt bé. Si Déu vol, diu el Feliu. Jo ja no puc vindre. Esperem que Déu vulgui. Em fa una ràbia no poder vindre el dimarts. El següent s'esperem.
És migdia, la policia local de Vilassadamara ha instal·lat a l'edifici de l'Ajuntament una oficina d'atenció ciutadana des de la qual oferirà part del servei que es presta a l'oficina de la comissaria central que es troba al polígon industrial. El servei s'ha posat en marxa aquest passat dilluns.
fa 24 hores, amb l'objectiu d'acostar la policia a la ciutadania i fer-la més accessible, propera i eficaç. Des d'aquesta nova oficina, un agent de la policia atén de dilluns a divendres de 9 a 2 els ciutadans i ciutadanes que vulguin tramitar denúncies penals, com ara petits furs, danys, pèrdua de documentació o altres delictes de menor entitat, amb l'excepció dels delictes que necessitin de tractament d'unitats especialitzades, que hauran de tramitar-se a la comissaria central de la policia ubicada
a l'Avinguda del Progrés número 30. El Parlament de Catalunya acull des d'aquesta tarda el debat de política general, el segon amb Salvador Illa com a president de la Generalitat. El debat de política general és el ple que marca l'inici del curs parlamentari i té per objectiu fer balanç d'elecció de govern, debatre la situació de Catalunya i fixar prioritats.
El reglament del Parlament estableix que s'ha de fer una vegada cada any i se celebra l'inici del període de sessions després de l'època estival. El debat començarà d'aquí poques hores, a dos quarts de cinc a la tarda, amb la intervenció del president de la Generalitat. I ja parlarà sense límit de temps en el discurs que obre el debat.
exposarà les línies d'actuació de l'executiu i pot pronunciar alguna mesura. Fa un any, per exemple, ahir ja va prometre 50.000 pisos públics abans de 2030. Aquest any, en aquesta mateixa línia, apel·larà a la col·laboració público-privada en habitatge, segons ha avançat el conseller de la presidència, Albert Dalmau.
En aquest discurs inicial també hi poden intervenir altres membres del govern si el president de la Generalitat ho demana tot i que no és habitual. Quan s'acabi la intervenció del president de la Generalitat, la plenària se suspenderà i el debat de política general es rependrà demà al matí.
Aquest dimarts comencen les obres de desdoblament de l'AR3 entre Parets i la Garriga i també ha començat a primera hora el servei alternatiu per carretera amb autobusos que durant 16 mesos hauran de fer servir els usuaris d'aquesta línia. El motiu són les obres de desdoblament de les vies de l'AR3 entre Parets i la Garriga, cosa que comportarà el tall més gran fet mai per rodalies i que afectarà 20.000 usuaris al dia. El tall, però, afecta també el tram entre moncada, bifurcació i parets.
En conseqüència, el servei alternatiu que ha organitzat Renfe en autobús és també un més important i de llarga durada desplegat mai per part de la companyia. Hi haurà 60 autocars que oferiran gairebé 45.000 places al dia.
El Ministeri de Cultura ha decidit atorgar el Premi Nacional d'Arts Plàstiques a l'artista catalana Fina Miralles. Segons el jurat, rep el guardó pel seu rol pioner des dels anys 70 en el marc del feminisme i l'ecologisme, sempre reflectit en la seva obra on posa en relació l'ésser humà amb la natura.
Marc Márquez ja sap el diagnòstic de la lesió que es va fer al Gran Premi d'Indonès i el flamant campió del món es perdrà les dues properes curses perquè té tant fractura ocia com trencament de lligaments a la zona afectada.
La UEFA ha consentit les dues sol·licituds presentades de jugar partits fora del país, el Vila Real Barcelona i el Milà Como. Tot i de donar el seu consentiment de manera excepcional, la UEFA diu que suposa que els partits de Lliga Nacionales juguin a l'estranger. El president de la UEFA ha afirmat que els partits de Lliga s'han de jugar a casa. A la una amb Joan Escofet, tota la informació local i comarcal a la crònica. Fins a la una continua el parlant de tots.
Vila Sà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vila Sà Ràdio. En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació.
I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari per resoldre conflictes de consum sense judicis. Arbitratge de consum. I guanya tothom. Generalitat de Catalunya. El temps passarà. La música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu.
Torna-la a tocar, Sam. El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio. Cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM. Torna-la a tocar, Sam. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra.
Doncs sí. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom. Per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproves. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassà. Parlem de Vilassà. L'actualitat de Vilassà de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassà Ràdio.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 6 minuts al migdia, seguim endavant ja en directe, l'última hora del parlant de tot d'aquest últim dia del mes de setembre. Veus, ja ha tornat la calor, ja ha tornat la calor. O sigui, a la tardor aquest país dura mitja hora, i l'hivern, 20 minuts. Per tant, ja tornem a tenir la caloreta, però no us refieu que aquest vespre esperaveu que pugui tapar-se i fer algun ruixadet a la comarca. Deixem el temps i moment per parlar de la imatge. La imatge ets tu, amb la meva amiga Isabel Caparrós, des de mi, punt exclusius, que avui ve amb un convidat de luxe. Sí, senyor.
Isabel, bon dia, bona hora, com estàs? Molt bé, sempre que vinc aquí estic molt bé. Ostres, però quins colors que portes, estàs avui. Quin color és aquest? Aquest és el taronja. Aperol esplits. Aperol esplits.
Escolta, però l'esplitx, que l'esplitx o l'esplitx, és igual. Jo avui, ja t'ho he dit abans i t'ho dic ara, avui m'he vestit i dic, hòstia, em fotre un jersei guapo, que avui ve la Isabel i veuràs tu, avui aniré elegant. Però el vaig amb samarreta al final, va, fa molta calor. Bueno, com he arribat jo? Amb una jaqueta. Amb una jaqueta. De tardor. D'on veig tu? Em moria de calor.
Avui és aquell dia que és terrorífic, eh? Ja comencen a fer calor. En fi, quin cúmiat em portes avui? Posem quatre cares. No dues, ni una, ni tres, no. Quatre cares. Un luxe. Ha vingut, a més a més, amb tot l'arsenal de joies, no? És que és molt generós. És una persona molt generosa. Ell és el Carlos Gómez Vives...
Carlos, bon dia. Bon dia. Com ets supercontent d'estar aquí. Nosaltres que estiguis aquí, ens agrada molt. Primer tot perquè estic a la terra de l'Isabel, i això és un luxe, i després per la companyia. Això t'obre moltes portes, eh? Isabel Caparrós, vas pel poble i dic això que a mi de l'Isabel t'obre portes, això? Sí, home, això és això. I don Jaume Gabondo. La imatge ets tu, en directe fins a dos quarts d'una. Som-hi.
Carlos! I qui és en Carlos Gómez? El Carlos Gómez és una persona que és molt natural, que sempre li han fascinat els detalls i que els símbols i les històries que s'amaguen darrere d'una joia creu que les té de plasmar d'alguna manera. I així és el Carlos amb quatre cares.
Escolta, i això de quatre cares m'agrada, com ho diu l'Isabel. Escolta, encarro els quatre cares. Què vol dir quatre cares? Quatre cares són moltes coses. Poden ser les quatre estacions de l'any, si vols. Mira. Pot ser una forma de parlar del luxe accessible, perquè quatre cares expliquem una història amb cada joia, no? I volíem fomentar una miqueta, d'una manera divertida, el que implicava portar la polsera. I quatre cares són les quatre, diguéssim, els quatre carats
d'una joia, que és una manera d'explicar la forma que té de fer-se. Jo faig el disseny, després tinc un joier que fa la peça, més tard decideixo els colors, pensa que ho puc fer des d'or, plata o esmaltats, i l'últim ja és muntar-ho. És moltíssima feina i tot surt d'aquí, del meu cervellet.
Pensa que aquest noi, com sempre, i ho explico aquí amb obert, tenim un guió i no el fem servir mai. Exacte. Això està superbé. Mira el meu. Avui ja me l'he deixat fora i tot, ja. Jo tenia unes preguntes, que potser ni faig o no, però és que m'encanta perquè això és natural. Penseu que el Carlos, començo per la cua,
té un atelier a Barcelona i un atelier a Calella per a Forgell que aquest any és la primera vegada que està allà perquè ha estat a la Santa Màrquet molts anys allà el vaig conèixer jo i aquest noi, quan tu vas allà a comprar ell t'explicarà ja històries però jo us dic que anar a Quatre Cares és com anar de festa et fa la teva peça en el moment o sigui, és molt artesà
És una mica com amb mi, però exclusius, però amb joies. A cara a ell és més artesà que nosaltres. Escolta, no, jo he de dir una cosa, no soc més artesà, o sigui, el treball que tu tens darrere amb la teva marca és superespacial. I volia dir una cosa de l'Isabel Caparrós, que crec que s'ha de dir. L'Isabel Caparrós ajuda a les persones, d'acord?, a mostrar qui són de veritat. Després ella treballa el color, treballa la roba i les emocions per crear una imatge...
coherent i plena de confiança. Això és la Isabel Caparrós. I el seu estil es basa en elegància, autenticitat i propòsit. Això volia dir perquè gràcies a ella plasmo el que és la meva marca. Quatre cares.
Però què dius, Carlos? Carlos, ella ha començat per la cua, diu, pel final, i jo que vull anar al començament. Tu, quan et fas, Júlia? D'on et ve, tu, a fer-te...? Tenia aquí preparat de tot i al final tot ho canviaré. Però, bueno, soc molt apassionat, soc molt intuitiu i molt vinculat a les emocions. Llavors, per mi, dissenyar és escoltar.
Escoltar el que transmeten els materials, els colors i les històries de les persones. M'agrada donar vida, peces amb ànima, que expliquin alguna cosa i que connectin amb qui les porta. No segueixo modes, busco autenticitat i llibertat i bellesa. Cada dia és una petita història, una emoció en què es pot portar sempre a sobre.
O sigui, jo no dic, ara està de moda el color, però el que em sembla un color que a mi m'agrada, ho he de dir. Sí, a mi també m'agrada. El que em fa molta gràcia, i en en Jaume més, és que, ho vam dir la setmana passada que vaig venir a l'anterior, que els dissenyadors, aquest món s'inventa noms perquè quedi com...
Més in, però no, perquè l'aperol és un atronjat i ja està. Però això jo crec que... Però bueno, et quedes amb la pel·lícula. És marketing i tot està marketingiano, no? Jo soc el primer que amb els noms dels colors també els he canviat. Sí o no? Sí, sí, mira, jo et porto, per exemple, perquè et donis compte. Mira, si vols, fas tu la feina, perquè jo és que parlo massa, crec.
Quatre cares joia, i aquí tenim una Orange Flash, per exemple. És el color de tota la vida, el color taronja viu, que a l'estiu senta de perla i a tu t'encanta. A mi m'encanta. Energia, entusiasme, joventut, creativitat, i s'utilitza per estimular l'acció, la sociabilitat i la vitalitat. És que els colors transmeten molt, de veritat. Els colors... Ah, podem seguir, eh? Tenim moltíssim. Uau, el Yellow Flash, hòstia, que guapo, eh?
Llum, alegria, alerta, innovació, això al teatre no t'ho fotis, eh, per això, si vas a... Això ho diuen que no, eh? Alta visibilitat, és veritat, frescor i xispa. Uau, el pil, el color perla, eh? Hòstia, és xul, aquest. És un color blanc de tota la vida, però com jo jugo molt amb les peces nàutiques i tinc perles, si són perles cultivades, li volia fer una miqueta un guiño i dir, vinga, va, pues voy a llamar-li el color perla.
Hòstia, i és veritat, eh, que posa noms als colors. Aquí aquest verd li posen mous, li poses autèntic. Que seria el caqui que veu estar parlant l'altre dia. El caqui, per mi, és dels colors més elegants d'aquest món. Sempre queda bé. Aquest ens agradarà a tu i a mi, Isabel, el Blue Balear. Oh, a ell també li agrada, i a la seva mare. Sí, m'encanta.
Bàsicament perquè som molt Costa Brava, aquí també ens uneix molt amb la Isabel Caparrós, a l'amor, a la Costa Brava, i tots aquests colors per mi tenen el significat del que és el mediterrani, que al final quatre cares és molt mediterrani.
Escolta, i què fas? Quines peces fas? Faig de tot. Quina va ser la teva primera? La primera, evidentment, va ser Calabrot, d'acord? Però he de dir que cada peça té un significat profund i un vincle amb la mitologia grega. Això és interessant. Molt en compte. Tinc diferents...
Jo cada any, evidentment, penso quina peça treure i jugo amb elles. M'agrada molt que cada client vagi amb allò que crec que li queda bé. Jo no vull vender aquella peça perquè em ve de gust, sinó jo et veig a tu i dic, ostres, però a tu et sentaria molt bé aquella polsera.
Jo vaig començar, com et dèiem, el calabrot. Per mi el calabrot, que li dic a Hermès, està inspirat en un déu missatger, és un símbol dels viatges, de les trobades i la comunicació. És una peça que busquen camins nous i aventures. És el gran icona. A més, també el faig perquè la meva àvia tota la vida havia portat aquest tipus de polsera, que segur tu també ho havíem parlat, els calabrots. La meva mare jo en tinc i jo tinc cadenes de calabrot. El calabrot és això, també. Sí, sí, sí, d'acord.
I segur que n'has vist a la teva àvia, a la teva mare, segur. I jo què vaig dir? Doncs vaig a reconvertir-lo. Vaig a fer que aquesta peça tingui diferents tamans, diferents colors i diferents formes de muntar. Fibres naturals, les que tu vulguis. Faig servir lliva, faig servir ràfia. Que vols corda nàutica? Corda nàutica. A més, la corda nàutica me la fan aquí al costat. Ah, sí? Jo tot tiro per la terra i tot aquí. Però...
Tinc la sensació que tu no ho fabriques, tu ho crees, això per començar. Després tu no ho fas així a l'engròs, vinga, aquesta m'agrada a mi, em faig 10 perquè tal. És a dir, tu vas una mica més enllà, tot té un significat, és molt xulo això.
Sí, sí, però sí que en fa 10, però només les té ell. O sigui, no és una cadena de montaje, no, fa tot ell. No, no, no, m'agrada molt això. Carlos, tu et sona la firma 1 de 50? Totalment. Vale, 1 de 50...
A més, la meva cosina Montse coneix perquè la va tractar. Una de 50 va començar fent 50 peces iguales, 50 peces iguales, 50 peces iguales. I tu te'n compraves una, jo una altra i una altra. I en teníem un de 50.
I vaig conèixer la creadora, que ja no està amb ells, i si us explico el que em va passar... Això no ho sent molta gent, no? No, no, ningú, estem sols. Ho explico o no ho explico? Sí, home, i tant, que ho expliques. I tant, no? Estava... Clar, sabeu que quan tens una marca has de vendre el client i també atendes, no? I vam anar a una fira que es diu Bisotex, perquè aquí...
No sé què passa a Barcelona, que les grans fires que teníem de bisuteria i de llièria se les han carregat. I em fa molta ràbia perquè adoro la meva terra i considero... I això faig un llamament... A Barcelona s'ha encarregat moltes coses. S'ha encarregat moltes coses i em fa molta pena perquè he d'anar a Madrid a exposar les meves col·leccions. I em va venir aquesta senyora, que ara treballa amb una altra marca, i em va dir que sepas que m'encanta aquesta peça i a l'any que ve te la penso copiar.
Mira, la ràbia que em va fer, que el calabrot, aquesta senyora vingués, ja em digués, és que m'agrada molt, i clar, tota la vida hem estat, també em va dir, em sembla Galícia, em va dir, i te penses hacer la pieza? També la penso fer. I jo estic sempre patint, perquè em va dir, d'aquest any, jo no he vist que ho hagi fet, però cada any ja em veieu, a partir de febrer, mirant la web, a veure què ha fet aquesta senyora. Hòstia, Déu-n'hi-do, eh? Quina mala llei. Carlos, et dic una cosa.
Louis Vuitton, Chanel, etcètera, etcètera, etcètera, tenen imitadors. O sigui, si tens imitadors... Si t'imiten és que és bo. Exacte. Si t'imiten és bo. Exacte. Sí, sí, sí. Llavors, ell té, de veritat, un ànima molt especial. Sí.
I un gust també molt especial. Ets molt mitològic, és molt místic. És que jo crec que les coses passen per alguna cosa. Llavors jo tenia moltes ganes que cada peça tingués un motiu. Per exemple, estàvem parlant de les peces. Per exemple, el peix d'ori.
que és el que té d'aquest any, d'acord? És un símbol de llibertat, d'alegria i de vitalitat. I el peix representa el fluïd de la vida i la connexió amb el mar. I ha vingut per quedar-se. Doncs així és tot, no? Després tinc la perla afrodita. La perla afrodita, per mi, què és? És una perla cultivada que simbolitza amor.
Una perla té de ser natural, té de tenir les seves irregularitats, però té de ser cultivada. I és molt important perquè, a més, és la de ser del mar i em recorda molt a la bellesa autèntica que es crea amb el temps, que és la paciència i la vida.
O sigui, que cada peça té un per què, val? Sí, i és que m'ha deixat el seu mòbil aquí a sobre, que vaig passant, i vaig passant colors. Tots aquests colors són els que tens amb joies? Clar, tu imagina't la bogeria màxima que és, perquè sembla molt fàcil, però tot això ja no és només el color, sinó són tamanys de cordes.
Pensa que tinc cordes des d'un mil·límetre passant a cinc mil·límetres, que tot això va multiplicant. Si de cada color tinc cinc tamanys, multiplica els vincolors que t'estàs ensenyant, més totes les fibres naturals, més totes les peces d'aquells colors, és una bogeria. I acabo el loco al final de l'estiu.
Tu ets dissenyador, podem dir, o artista o creador, i has dit que et copin, no. Però tu vens pels demés o només vens lo teu i tu només vens lo teu? Jo venc lo meu pels demés, però només lo meu. O sigui, em fa molta ràbia perquè estem en una societat que és molt consumista i que no valora el que s'ha fet aquí.
Què vull dir? Que el fàcil és comprar a qualsevol portal que ve d'on sabem, de Xina, i vendre-ho a certs preus, a part a preus molt econòmics i tal, però això fa mal, perquè després em vindrà la senyora a comprar una polsera i em dirà, oi, és que és cara, que tampoc serà el públic que buscó. No, perquè no li durarà igual la teva que la que comprarà, perquè no hi ha duros a quatre pessetes, no hi ha duros. Però a mi el que m'agrada és quan compra una polsera a algú, vejar, gerrar una polsera.
M'agrada que m'expliqui una mica el significat, el color, d'on ve. Més que si m'agrada o no, que també, evidentment, perquè t'ha d'entrar pels ulls. M'agrada que això, el significat d'aquest color, l'alegria, el mediterrani... Però també tinc que dir, perquè no hi hagi confusió, que les peces del Carlos no són cares, eh?
Són molt assequibles pel que t'està oferint. O sigui, que els oients que ens estiguin escoltant, potser s'estan pensant, ui, això serà caríssim. No. Els meus preus són de 25 euros fins a 60, 70, o les perles que som jo nosaltres. Però és que us dic en sèrio, si us agraden les perles,
xafardeixeu, entreu a Instagram i veureu quines perles tinc. Quina és el teu Instagram? Quatre cares joyes. Quatre cares amb K, eh? Amb K, sí. Quatre cares joyes. Allà està el meu Instagram, allà intento sobretot donar-li molt protagonisme al client. Per mi el client no és un client, és una família marinera.
La comunitat Quatro Cares, d'acord, és la que em fa viure i és la que em dona aquest motor per dir, eh, l'any que ve val la pena continuar. Tinc uns clients que m'estimen molt, jo me'ls estimo molt, i al final es fa un vincle molt especial. I el més maco és que entre els clients s'acaben fent amics. A l'estona Quatro Cares és com anar a un bar, o sigui, de veritat, això m'he donat compte que venen a Calella, això passa a Calella. Calella per la Frugella?
A Calella de Palafrugell tenia moltes ganes de tenir una tenda petitona, però que fos a la Costa Brava, que és d'on jo estic des que vaig néixer, i és una miqueta la fusió meva amb totes les peces que tinc, i vaig dir que he de ser Calella. T'ha marcat tot a tu la Costa Brava?
M'encanta. O sigui, que ens encanta, sí, però dic que a l'hora de crear, a l'hora... Tu t'inspires allà. Jo penso en la Costa Brava cada dia. L'estimo a més no poder. Per mi és la meva àvia, per mi, o els meus avis, però vull dir que per mi és molt més que un joc. És tot. A més, he fet un eslògan que m'encanta que diu Estiu Etern. O sigui, m'encantaria que l'estiu fos etern.
i tinc una lluita constant perquè molta gent a finals d'agost es pensa que ja s'acaba l'estiu i l'estiu s'acaba el setembre i sempre estic amb la lluita i però què ve aquesta temporada i amb la calor quasi l'octubre i novembre ja aquesta temporada ve
Moltes sorpreses i molta llum, però encara no puc revelar tot, eh? Però sí que us puc dir que arriba una nova col·lecció, molt genuïna, amb textures més naturals i materials que es connecten amb l'autenticitat. Espero que tu formis part d'això, eh? Ja ho saps que sí. I has jugat amb els colors que venen de temporada?
He jugat amb els colors però no segueixo modes. L'he de dir que les peces continuen amb el mateix viatge mediterrani de sempre, que segueix el peix perquè ve nedant amb força i que altres veien amb elegància. I com sempre els calabrots. Els calabrots són un referent de la marca, seran protagonistes i seran ideals per regals de Nadal. Quan ho veurem, això? Això ho veurem a final de mes. A final d'allà? O sigui, ja. Escolta una cosa, i a Barcelona on te'n trobem? Doncs mira, a les Corts, al costat del mercat.
a la part darrere del mercat, que hi ha un passatge i online també i online, 4cares.com i després jo soc molt proper m'agrada molt el tu a tu explica'ns alguna anècdota d'algun client tinc moltes anècdotes mira, el que us he dit abans, clients que es fan amics que això és molt fort
Va néixer una parella, aquest any, a Calella. Estava una noia per un cantó i un noi per un altre cantó. Amb la conya jo vaig notar que allà hi havia un salseo. I, mira, vaig treure els peixos, els vaig dir, quin t'agrada a tu, aquest? I li vaig dir a tot ara el mateix. I em diu, vale, i es van quedar a la mateixa polsera. I a partir d'allà jo sé que hi hagi domes. Va haver-hi tema. Va haver-hi tema.
M'ha passat també d'una parella a la Santa Màrquet que es van conèixer per primer cop el dia que anaven a la Santa i es van agafar la tortuga. La tortuga anfitriote per mi és un símbol perquè el meu avi deia que és lenta però sempre arriba a tot arreu. I és una peça que també és molt icònica de quatre cares. I què passa amb la tortuga? Doncs que cada any havien de tornar per continuar aquest trajecte de mort que tenen. És que és cert.
O sigui, la gent que va a comprar a Quatre Cares, l'any que ve hi torna. Escolta, has anat al començament de Quatre Cares, però jo vaig al començament de la teva passió per les joies. A tu, en quin moment de la vida dius, hòstia, això és el meu? Tota la vida he vist, per familiar, doncs que quan... La vida ha canviat molt, no? Però abans sembla que tinguis 70 anys, no? Però vull dir...
Abans els moments especials s'immortalitzaven amb una joia. Ara no, ara preferim col·leccionar moments que es diu i preferim fer un viatge o dir aquests diners anem a fer una comilona amb aquest restaurant. Però abans es regalaven joies. I jo me'n recordo de sempre haver-ho vist a casa meva que aquell moment especial s'immortalitzava. Però també a la meva època els tios tampoc érem de portar polseres. Ha sigut amb el temps que hem anat avançant.
I jo sempre era de portar 20.000 polseres, 20.000, 20.000. I vaig dir, ostres, tinc de fer un canvi, tinc de fer alguna cosa que sigui luxe, accessible, que sigui divertit i que ho portin nens, adults, aves, parelles i tot el que vulgui.
I allà vas a... I quants anys portes? Doncs mira, ho explico perquè sempre dic porto deu estius, que són nou anys. A l'any que ve faré deu anys, que són onze estius. I què estàs preparant per als deu anys? Bé, pels deu anys estic preparant. Com a mínim una festa. Com a mínim una festa.
Mira, són 10 anys de vida, d'acord? Celebrem 11 estius, obrint les portes a Calella de Palafrugell, que per mi ha sigut superespacial. Hi ha estat una dècada plena d'esforç, d'il·lusió i de molta gent que ha format part del nostre camí. Llavors, com no podia ser d'una altra manera, volem celebrar per tot l'alt. Estem preparant una col·lecció molt especial, plena de simbolisme i amb una idea molt divertida. El client, que això no ho he fet mai, podrà escollir...
Què és més ell? Si una cosa o una altra? O sigui que hi haurà dues peces i tindran que escollir quina volen o si les dues, perquè les dues peces són noves, trec dues peces noves, cada una... I s'acoplen. I s'acoplen, però la cosa és que el client tindrà que dir jo soy d'esta o de l'altra...
O de les dues, espero que sigui de les dues. I només puc dir que són dos icònics del Mediterrani i que cadascuna representarà una actitud davant la vida. O sigui, si tu et quedes això, ets d'una manera, si et quedes l'altra, ets d'una altra. I si ets de les dues, aposta, et quedes les dues. I estàs sol fent això? Estic sol, sí. Tinc ajuda momentània i tal. Però ja tinc la sensació que estàs sol...
perquè a més a més vols perquè això ho tens tu a dintre no li pots dir jo sé fer això tu ho fas perquè et surt a dintre saps què passa? que en el moment que començo a fer com altres marques deixo de tenir essència evidentment el més interessant d'una marca és fer-te ric però la meva intenció és disfrutar de la meva marca i per això tinc uns límits perquè en el moment que començo a vendre-ho a moltes tendes o en el moment que ja canvia la marca se va
Jo crec que cada peça que fa el Carlos està pensada per realçar aquí la porta i són detalls que parlen sense paraules i com sempre dic nosaltres ens vestim el nostre embolcall parla de nosaltres, es comunica els complements t'aporten estil i et poden potenciar o neutralitzar parts del teu cos o sigui que els complements són molt importants tu em portes de complements
Mira, se'm va trencar la polsera. Sí, però portes un culleret, que sempre portes, portes una recada. Si t'he regalat una polsera, el que no te l'has posat... És veritat, és veritat. Això no es fa, hem convidat. No, no, no. Se't va trencar perquè pogués portar la teva. Evidentment. I m'has d'escollir la que vulguis. Sí, sí, ara l'escollirem, que m'agrada molt a mi. Bé, jo et dic que el que puc dir ja per tancar m'he deixat moltes coses. Volia parlar del que... Has començat fort, Isabel, aquesta temporada. Sí. Has començat forts, eh?
Molt forts. Sí, això per això. Carlos, torna com vulguis. Estava una mica nerviós, eh? M'agrada molt la comunicació, de més, amb una... Home, tenint aquesta companyonia és irresistible, però és que a tu ets encantador. Doncs gràcies, igualment. Jo, de veritat, torna com vulguis i t'ho dic molt seriosament, eh? Perquè ens hem deixat coses i segurament hi ha moltes
Jo us convido que entreu a la seva web, al seu Instagram, per descobrir quatre cares joyes, perquè us en portareu un trosset del que fa el Carlos amb autenticitat, fet amb molta ànima i viscut amb passió, perquè és un home que això el defineix totalment.
Doncs us convidem, quatre cares, Instagram, el web, a visitar-lo, a Barcelona. No és botiga oberta sempre, eh? És una cita prèvia. M'he deixat per dir, per WhatsApp, si a mi em contactes, o per Instagram, sóc superproper, aconseguireu de mi el que vulgueu, amb uns límits, òbviament. I volia dir una cosa, per mi cada joia és molt més que una peça, d'acord? És una història que comença el teu canell. Quedeu-vos amb aquest missatge, perquè cada polsera té la seva història.
Hi ha un eslògan que és en castellà. No hay verano sin cuatro caras. Uau, m'agrada molt. No hay verano, otoño, primavera... Ara posem a prova, perquè hem de trobar amb el català que diu, agafen una. Però ell diu, jo...
El client l'ajudo. Doncs ara li posem l'examen amb ell. L'ensenyaré el braç i dic, què em queda bé? Què et sembla, Isabel? Perfecte, m'encanta. Carlos, insisteixo, torna com vulguis. Si vols tornar de cara a final d'any per parlar d'aquesta nova col·lecció, d'aquest que trobarem, i visiteu-lo, Quatre Cares. Podeu recuperar l'entrevista a la secció a través de la carta.vilasarradio.cat, el servei de podcast, i a través de vilasarradio.cat barra parlant de tot. Isabel! Jaume! On te trobem al Mi.exclusius?
A Volta dels Garrofers, número 51. Rai, que pugeu al políum industrial, quan quedi que l'espina a l'esquerra, baixeu a la dreta i allà trobareu la festa. La festa. Sí, sí, nosaltres li copiem al Carlos aquestes ganes de fer festa quan vinguis. Que bé. Veus com sempre es copia el millor? I a més, d'on cava, eh, quan vens, que això és un motiu per a mi. Sí, sí, sí. Penses que he anat a veure-la quatre vegades jo perquè... Nosaltres també donem. Per això ho sé, per això ho sé.
Doncs que vagi molt bé. Gràcies a tots dos. Gràcies a tu, Jaume. Una pausa i ens anem al cinema.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder.
de forma intencionada i sostinguda en el temps. Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor.
Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per xerrar amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom, per creuar-se les mirades i sentir-nos guates i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproles. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure. I així per viure, per aprendre, per desconnectar...
Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
amb Jaume Cabot.
Quatre minuts per damunt de dos quarts d'una, com cada dimarts. Xema, la saga! Que guapo estàs amb aquest braçalet. Mira mi, mira mi. Són preciosos, eh? Són molt xulos. Molt xulos, molt xulos. Molt xulos. Què anava a dir? Què passa? Aquest format, doncs l'havíem borrat encara. La cervesa, quan arriba? Sí, aquest format de tenir tècnic, no? Que és un luxe. Exacte. En Jordi Velasco, sí, no? Si per mi ni t'imagines. Doncs, Xema, com estàs? Doncs molt bé, eh?
Molt bé. Ha tornat l'estiu, ja ho veus. És que... Ja et dic, és que la tardor dura mitja hora. Sí, perquè si anem a l'històric veurem que últimament no hi ha hivern, no hi ha estiu, tot és... Un quart d'hora, l'hivern dura un quart d'hora i la tardor mitja. Sí, i a vegades a l'estiu et passa com el juny, que dius, ostres, que no ve el sol. Fa molta calor, fa molta calor. De veritat és que avui està apretant això, eh? Sí, sí, però a mi m'agrada... Anem a samarreta de curta... Sí, m'anem a curta...
Aquí penseu que tot l'any, eh? Perquè aquí dintre d'aquesta casa fa molta calor, gairebé sempre. Sí, sí que està. Sí, va, on anem avui? Doncs mira, us he buscat una sèrie de pel·lis a la plataforma, que s'han estrenat durant aquest mes de setembre, que dius, home, doncs mira, podrien ser xules perquè la gent les pogués veure, i així ens hi ha, bueno, algunes que, per exemple, s'han estat en sales durant un període molt curt, altres, doncs us han saltat, que diuen, ah, mira, aquesta pel·lícula no em vaig enterar que s'havien saltat.
Ja el passat setembre el que fem és parlar d'aquestes pel·lícules. Sales o plataformes? Tot, plataformes. Tot, plataformes. A casa. Sí, sí, sí, perquè el tema és això, és voler fer una cosa que dius, home, mira aquesta pel·lícula que has parlat, se'm va saltar, no em vaig recordar. Vinga, va. Anem a parlar d'una quinta portuguesa. Una quinta portuguesa? Sí, saps què és una quinta? Una quinta portuguesa? O sí, en portuguesa. És portuguesa.
Perquè una quinta és com una finca, com una masia. Sí, home, sí. Un lloc on te pots tenir... Una finca. Sí, sí, sí, sí. I, bueno, com allà els hi diuen quinta, doncs anem a parlar d'aquesta pel·li, que és molt interessant perquè ens parla d'un professor que és abandonat per la seva esposa, fuig de la seva vida a Espanya, se'n va cap a Portugal, i allà...
Coneixerà un jardiner i li s'omplantarà la identitat per començar de nou en una finca, una quinta, on enfrontar-se als seus fantasmes i intentar reinventar-se. La direcció i el guió és de l'Avelina Prat. Aquesta noia és la seva segona pel·lícula, la primera està boníssima, bàcil.
És una dona que sempre està dedicada a un cine molt humanista, li ha provocat molt les persones, la immigració, en aquell cas era una persona que era búlgara i que vivia a Valladolid, i en aquest cas és aquest progressó que diu, bueno, doncs, anem a provar sort i vida a Portugal, no?
a l'únic interpretatiu d'aquesta pel·li que té una direcció sensible que aconsegueix captar la bellesa del quotidià una fotografia delicada actuacions corals naturals sense artífics és un to pròxim al documental una atmosfera contemplativa que convida a entrar en un estat de calma i observació jo penso que és una pel·li guapa
per veure-la jo tranquil·lament, de dir, mira, em veu a veure aquesta pel·li perquè avui tinc ganes de tranquil·litat. Tinc un tal dia molt girat i deixa veure aquesta pel·lícula que us parlarà de la vida, de reinventar-se, que tot té alguna solució, però d'una manera bastant reflexiva. On el fan? A quina plataforma? Aquesta la fan a Movistar. Movistar. Quan has dit la quinta? Perdona, i Movistar i Filmin. Filmin, la tuas, eh? Les dues.
Quan has dit la quinta he pensat en la quinta de Vergara, hòstia, això està a Xile, on te fan el Viñamar, on te fan el Viñarroc, els recintes, la quinta de Vergara. Es diu, la quinta, la quinta, de què em sona? Doncs ara ja sé de què em sona. Doncs escolta, escoltem el trailer d'aquesta. Vinga, doncs a mi, va. El mundo es demasiado grande, demasiado complejo, demasiado caótico. Y cuando lo dibujas, todo se ordena.
Hola, soy yo. Nada, que cuando me he levantado no estabas y estoy un poco preocupado. Nos consta que su mujer ha salido de España. ¿Y qué pasa ahora? Todo indica que se ha marchado por voluntad propia. Me voy a buscar a alguien que no quiere que la encuentre. Este es un lugar, es un lugar tranquilo, de otra época, para olvidarse del mundo.
el jardineiro. Hola, som Amàlia. Benvingut. Doncs el tràiler d'aquest... Bé, no? Un jardineiro. Un jardineiro. Tu el portugués ho portes bé o no? Bueno, no gaire. Bueno... Obrigado, obrigado. Obrigado. Obrigado casi frío.
Molt bé, doncs, és interessant. També pinta molt bé la següent, que també està a Movistar, que se'nomena Lo que queda de ti. És un duel interpretatiu molt guapo, també. Ens parla de la Sara, que és una jove pianista que està a Nova York, treballant fantàstic molt bé, i tot d'una rep la notícia que el seu pare s'ha mort. Hauria de tornar cap als Pirineus Oscar, parlar amb la seva germana, i a veure què fan, perquè el seu pare els ha donat com a herència una granja amb un ramat d'ovelles.
Què farà ella? Se'n tornarà cap a Nova York o dirà, mira, saps què? Quedo aquí. És la granja de les 512 ovelles? És que ara ja va sortir també quan havia deixat per herència. Quina putada que et deixin 512 ovelles, tio. Sí, però si et deixin 512 ovelles pots anar a fer, no? És el que ja deien, però caguen molt, eh?
Sí, són de molt cagar. I clar, si no estàs acostumat, què fots? Una barbacoa, com a mínim. Almenys, com estàs... Amb perdó dels amics animalistes, eh? Al camp, estàs amb una anonització privilegiada. Doncs està dirigida i guionitzada per la Gala Gràcia, que ve del curt matretes del seu debut. Va estar nominada aquest any a Festival de Màlaga com a millor pel·lícula. I el departament, sobretot, és el més important. Per què?
Perquè tenim la grandíssima Laia Manzanares, que ha estat El Reino, La Desconocida, La Sèrie i La Canción, i la també grandíssima i catalana Àngela Cervantes, La Maternal, Xavales, La Fúria, Dos Gaudís, millor actriu a Màlaga per aquesta pel·lícula. O sigui que està molt bé, perquè és un relat íntim, que per te és una pèrdua per explorar el dol i aquesta reconstrucció personal. Tot s'obri, reflexiu...
evitant una miqueta el melodrama explícit i deixant que l'emoció emergeixi, dels silencis, dels paisatges, de la interioritat dels protagonistes. També és primer mana de la que hem parlat abans de la Quinta Portuguesa. El que importa és com s'explica i de quina manera.
Doncs és una obra de teatre que es diu Ovelles, que la fan a l'Espai Texas de Barcelona, i és la història de tres germans que reben com a herència 512 ovelles. Per això et preguntava, ja són 512? Mira, està a volta per aquí això. Tenim el tràiler de la... Vinga, sí, d'aquesta pel·li molt interessant que anomena Lo que queda de ti. Se acredita que los bienes que existían en el patrimonio del fallecido son la finca Vescos, unos terrenos de 6 hectáreas y un rebaño de vino de 304 cabezas.
¿Tú qué haces aquí todavía? ¿Vas a tirar por tierra todo lo que haces tú en Nueva York o qué? ¡Hala! ¿Qué es eso? Son unas cintas que he dado con mi hermana y con mi padre.
Doncs 304, no són 512, però són 304, que també fan mal, eh, els seus? Hòstia, no, no, no, no, són xifres importants. Molt bé, molt bé. Movistar, eh, també? Sí, pel·lícules avui, eh, pel·lícules de plataforma. Sí, sí, de plataforma, sí, sí, que durant tot aquest passat mes de setembre, doncs les hem pogut veure i així ens pugueu veure-t'es també.
escollir-les. Com, per exemple, Jane Austen arruinó mi vida, també Movistar. Jane Austen arruinó mi vida. Sí, està molt bé. És una comèdia romàntica que parla també de la literatura, del concepte de l'amor romàntic i l'amor real, perquè tenim l'Àgata, que és una llibretera parisenca que somia a escriure, viatjarà a una residència literària a Anglaterra per sobrar el seu bloqueig creatiu i les seves inseguretats.
Allà, però, descobrirà un inesperat triangle amorós i apren a distingir entre l'ideal romàntic de Jane Austen i la vida real. O sigui que està molt bé perquè a vegades les novel·les són fantàstiques però la vida és una altra història. I la dirigeix la Laura Piani, també debuta aquesta guionista francesa, amb la Camille Rutherford, una molt bona actriu que l'han pogut veure, per exemple, Anatomia d'una caïda.
sensacional, o el Pablo Pauli, que l'hem volgut veure a Les Invisibles. Com dèiem, comèdia romàntica de literatura, la pel·lícula juga amb la ironia del seu títol, Jane Austen, Arrinom i Vida, per plantejar una comèdia romàntica lleugera amb tints de sàtira cultural. A veure...
És una comèdia amable que no es pren massa de debò, no? És lleugera, accessible, referències literàries però estan molt bé perquè les picades d'ullet a l'univers Austin funcionen molt bé i connecten amb la complicitat del públic lector. Una protagonista molt carismàtica, humor satíric i un bon ritme de nerdiu. No s'allarga ni es fa pesada. Mantenint el to lleuger propi d'un subgènere que a mi m'agrada molt que és el Feel Good Movie. És a dir...
I vaig veure una pel·li, surto de la pel·li, i dic, ostres, però la vida està bastant bé. Sí. Bon rotllo, bon rotllo. Ah, exacte. Exacte, exacte. Fantàstic, doncs, recorda el nom i on te la podem veure. Sí, anem a parlar-vos de... Un momentet que m'he liat amb el... Ara hem perdut els papers, aquí. Sí, sí, hem perdut els... I tu feies un programa, que feies així, no? Sí, estem perdent els papers. Exacte. Jane Austen arruïnó mi vida. I quasi tot arruïno jo ara. El trailer, som-hi.
Sentido y sensibilidad. Es una buena manera de empezar con Jane Austen. Genial, gracias. Es mi favorita. ¿Pero llevas qué? ¿Dos años escribiendo novelas románticas? Quizás te vendría bien explorar otra cosa. Tienes miedo de sufrir, tienes miedo de las historias de amor, de los rollos de una noche, tienes miedo de las aplicaciones. ¿Qué es? La Jane Austen Residency me invita dos semanas a su residencia de escritores en Inglaterra. ¿Qué has hecho? Estás fatal.
Agathe Robinson, soy yo. Pensaba que serías mucho mayor. Soy el tatara, tatara, tatara sobrino de Jane Austen. Vaya. Creo que su obra está un poco sobrevalorada. Ya veo. Insoportable. Es un pedante insufrible. Tiene un palo metido en el culo. Te he oído, ¿sabes?
Bienvenida a la Jane Austen Residencia. Estamos encantados de contar con un nuevo fichaje este año. Molt bé, pintant molt bé. Sí, no, no, és una comèdia fàcil, de bon rotllo, i a més a més amb aquestes clicades d'ullà a l'univers de G9. Perfecte, què més tenim, Gemma? Doncs tenim Elio, de Disney+, 98 minuts d'animació. Aquesta pel·lícula encara està en cartellera?
Ah, mira. Perquè és una pel·lícula que s'estrenarà al juny, sí, exacte. És una pel·lícula d'animació que a mi m'ha agradat molt, molt, molt. Perquè, a veure, boomers, us recordarà ET en cuentos de la tercera fase. Home, mítics. I per als nanos està molt bé, perquè té quantitat de bones idees. En parlem de l'Eli. L'Eli és un xaval d'11 anys. Un miqueta peculiar. Fric.
li encanta l'astronomia, li encanta el món de... A veure si possiblement hi ha extraterrestres i se me'n poden endur. I, bueno, tal dit, tal fet. No m'ho dius. Munta una rocambolesca antena
I contacten amb ell. I se l'emporten. I resultarà que els extraterrestres el confondran per l'ambaixador de la Terra. Ja. I a partir d'aquí tenim una pel·li molt, molt xula, dirigida a tres mans per la Madeline Sharafian, el Domi Xic, que va fer Red, per exemple, i Adrián Molina, que va fer Coco. Però és infantil, o és totes les edats? És infantil, però totes les edats. Jo m'ho vaig passar pipa.
T'ho dic a lo dels boomers perquè ens recordarà cosetes, no? A veure, és una poca sort amb un gran cor. Ofereix una aventura especial vella, visualment molt atractiva, i amb missatges valuosos, especialment per als qui han sentit alguna vegada que no encaixen.
Està molt bé per cas d'anus, o sigui per... Estic bonic, que l'ambient tracta una mica com un fequi, i no, no, no, tu és una persona que tens uns gustos i que s'han de respectar, no? Home, i tant. Doncs temes amb pes d'emocional autèntic, qualitat visual i desenc creatiu espectacular, amb ambients especials acolorits, imaginatius, missatges molt positius, valentia, empatia, escoltar l'altre...
acceptar les pròpies diferències són valors que es transmeten amb claretat. I per al públic infantil són lliçons i models que poden ser inspiradors. Jo li vaig trobar algunes similituds en la tercera fase, per exemple. El contacte amb el desconegut. En les dues pel·lícules, un ésser humà ordinari es veu de sobte implicat en una trobada transcendental a més d'un altre món. En Aélio
Es confosa amb l'Ambaixador de la Terra i Roy Needy, el Richard Diffus, d'Encuentros, rep la trucada dels atreses amb el na-na-na-na-na. És la pista per després poder conèixer els atreses. Jo trobo que és una pel·li molt, molt xula.
Molt xula. I que... No és això, però alguns crítics l'han posat una miqueta. Bueno, però... No, no, no. És un pel·lículon. És un pel·lículon, jo sí que vull dir que sí. M'ha agradat molt. Sí que potser, si et poses molt flamenc, trobaràs alguna... Sempre trobes coses, però a veure. Així, en general, una molt bona pel·lícula. Escoltem el tràiler, doncs. Va, som-hi.
No sé si esto es búsqueda de límites o regresión del sueño. ¿Cuál de todos estos eres tú? No lo sé, pero creo que este eres tú. Tienes que hacer, amigos. Sabéis, yo también vine aquí cuando era pequeña. Entiendo que no me creas ahora mismo, pero te vendrá muy bien. Yo solo quiero encontrar mi lugar.
Bienvenido. Permite que te ajuste la gravedad. Estoy bien. Gravedad entendida. ¿Me permito escogerte una muestra de ADN? Doncs vinga, el tràiler de la penúltima pel·lícula. Avui estem parlant de pel·lícules que podem veure a les plataformes. Pel·lícules ja des del mes de setembre i d'octubre també. Són tres pel·lis de Movistar, una de Filmin, una de Netflix i una de Disney+. Anem amb la de Netflix. La de Netflix s'anomena French Lover. A veure...
Comèdia romàntica Però que està bastant xula La trama segueix a Belcàmera Una estrella de cinema Que està farda de la fama I coneixerà la Marion
Una dona molt normal, amb la qual comença una història d'amor tan inesperada com encantadora. Evidentment, estem dins del gènere de comèdia romàntica. Direcció aquí de la Nina Riz, debuts. Avui he portat moltes debutants, però que tenen coses a dir. I el repart, sobretot, és el gran ganxo d'aquesta pel·lícula. Omar sí, és ell. Intocable, és l'opin. I la Sarah Jodo, de la història de Jim, o una pel·lícula espectacular, que no us podeu perdre, El consentimiento. A veure...
Comèdia romàntica, clàssica, quan es sutura. Ell, una esteria de cinema que està a fart de la fama, i ella, una dona molt normal, amb moltes preocupacions a casa i tal, i, pom, química, pom, connecten. Bé, i tot això, com ho podran, d'alguna manera, gestionar, no? A veure, jo penso que és una pel·li que aconsegueix el que es proposa, és a dir...
entretenir amb lleugeresa, despertar simpatia pels personatges i brindar una història romàntica acollidora. Ja saps que jo soc un profà d'això, ni ignorant cinematogràfic, però et dic una cosa. Últimament, i dic últimament, els últims anys, des de França estan arribant pel·lícules molt xuleses. Molt bones. Molt xules. Molt bones al país. França es va molt bé.
França es ven molt bé. Aquell toc d'humor francesa, comèdia francesa. I ells mateixos també a l'hora de la distribució i exhibició es preocupen que aquestes coses arriben a l'estranger. I sobretot aquí a Catalunya ens arriba bastant comèdia francesa o pel·lícules franceses, que la veritat l'únic pero és que el que jo dic que, o sigui, un dia parlarem larga i abastamente,
La versió original ha de ser respectada. I estem amb... A veure, nanos, a la gent de menys de 40 tothom parla l'anglès fantàstic. Per tant, 50% de pel·lícules amb versió original i 50% doblat, perquè estem anant tard. Sí, és veritat que s'han encasillat, més que encasillat, ens hem fixat en alguns actors francesos que estan a totes les comèdies, però realment la comèdia francesa, aquest humor francès. Aquí...
Aquí arriba molt. Jo no sé si als Estats Units arriba, si a Gran Bretanya arriba. Aquí ens arriba molt. Sí, sí, arriba, arriba. Però clar, és que jo he vist pel·lícules... Per exemple, aquí teniu la gran sort de poder posar versió original en subtítols. Però he vist pel·lícules franceses doblades i dic, però és que què m'estau explicant? No fa... O sigui, si és una comèdia, rius un 40% menys. Doncs anem a escoltar el tràiler de l'última pel·lícula. French Lodder. Vinga, anem-hi.
Il n'y en a qu'un seul, on l'adore. Merci d'accueillir Abel Camara. Ah non, mais c'était fantastique, Abel, fantastique. Je trouve ça pourri, moi. Mais moi, je suis acteur. Je ne suis pas abondeur de déo tout pété, là. French lover, c'est je t'aime to love. J'ai assez de problèmes dans ma vie. Je suis en train de divorcer. Marion, alors c'est ça, à la fin, c'est comme ça. Mais t'espérais quoi ? Champagne à des cotillons ?
És que, per exemple, jo us diria que el cap de setmana ha passat de veure una de les pel·lícules que l'actor ha guanyat el premi Aconxador de millor actor, Mas Palomas, una pel·lícula feta en euskera,
i que aquí s'ha portat, per noves de comarques, a Barcelona segur que hi ha alguns diners que sí, però s'ha portat doblada. I no té res a veure la interpretació d'aquest senyor i de tota la gent que treballa en la pel·lícula que el doblatge que ens porten. És increïble com encara estem aguantant coses que...
s'haurien de tenir molt, molt en compte. Doncs, Txema de la Saga, merci per arribar a la Réa de la Réa de la Réa de la Réa de la Réa de la Réa de la Réa de la Réa de la Réa de la Réa
Doncs escolta una cosa, gràcies per estar amb nosaltres i explica'm què tenim a l'Advice aquesta setmana. Doncs farem la història d'un tio que a mi m'agrada molt, que a mi m'ha recordat la primera vegada que ho vaig veure en televisió i vaig dir, ai, és aquest? Perquè la seva veu és una passada i ell era gordet. Estem parlant de Christopher Cross. Hòstia.
Christopher Cross, un tio que ha guanyat Grammys, que ha guanyat absolutament de tot, un Oscar, inclús, per millor cançó. O sigui que fer un repàs de tota la seva discografia i de la seva actualitat, doncs, ho fem a l'Advice de Guanya. Xem a la saga, un autèntic plaer. Gràcies per estar amb nosaltres. Avui hem parlat de pel·lícules que podem veure a les plataformes. Totes les plataformes, t'ho mereixo moltíssim i fins la setmana vinent. Vinga, que vagi molt bé!
Doncs fins aquí el parlant de tot d'avui. Jordi Valescotxà i Puig a les vies de soc i us parla Jaume Cabot. Us humano no és que us ho demani, sinó que us humano us sigueu tots i totes molt i molt feliços. Cinc minuts i pocs segons la una. Amb bones mans us deixo. Primera edició del Crònica, una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Amb Joan Escopet i Robert Mazza, l'actualitat local i comarcal. Recordeu, una al migdia 3, 5, 7 de la tarda. Amb tot plegat...
Demà a les 10 ens hi tornarem a posar en directe. Us espero 98.ufm al Maresme i a través de vilassarradio.ca per internet. Com arribem a la una del migdia? Doncs amb la cançó, la música que ens inspira. Dulce Condena amb Dulce Condena i arribarem amb los Rodríguez. Aquest punt de la una fins demà a les 10 en punt.
Fins demà!
Cada sensació no sentí vulgar