Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet.
Gràcies per la vostra confiança. Matí de dimecres, meitat de setmana, dimecres 8 d'octubre de 2025. Us saludem, com sempre, des del 98.1 de l'AFM al Maresme, vilasarradio.ca per internet, 8 minuts per damunt de les 10, meitat de setmana, dia assolellat.
Però venen canvis, no tant a la península com al País Valencià, o la península vull dir a Catalunya, però sí al País Valencià, i també a les Illes Balears. Sembla que ve una dana, que ara, com a novetat, les danes també portaran nom. S'acosta una dana, una dana molt movible, hem d'esperar a última hora a veure com reacciona tot plegat. Del temps, en parlem de seguida, connectant amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, i com sempre...
Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui i de cara a la segona meitat de setmana, endinsant-nos ja dins el desè més de l'any. Saludem de seguida també a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ròdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa...
on abordem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Tot pujant al DeLorean un dia més. Repassem les efemèrides, les efemèrides d'aquest 8 d'octubre.
de 2025. Seguirem endavant, com sempre, i ens anirem, ens tirarem a l'aigua, però concretament anem a l'estret de Gibraltar, i és que gràcies també al Club Nàutic, al suport del Club Nàutic de Vilassadamar, i en suport en aquesta travessia solidària que es va celebrar dissabte passat a Vilassadamar,
Avui parlem amb en Lluís Framis. Junts amb tres persones més tenen el repte de creuar l'estret de Gibraltar nedant, un projecte solidari del qual en parlem a dos quarts d'onze. El parlant de tot que es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i en aquest cas, com sempre i des de fa molts anys, de fet...
La col·laboradora que més anys porta al programa, Paquita Bruixa, amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. A dos quarts de dotze hauríem de tenir les recomanacions de les companyes de la Biblioteca Municipal Ernest Lloc i Martín, però avui, per qüestions d'agenda, no podem realitzar la secció i el que sí farem és escoltar l'entrevista que li feia Joan Escofet a Feliu Novell.
Atenció, Molins de Vilassar de Mar, interessantíssima i històrica. En aquest cas, entrevista que li fa Joan Escofet a Feliu Novell, és el director del Museu de la Mina Vella, per escoltar aquesta història dels Molins de Vilassar de Mar. A les 12 s'ha acabat el bròquil amb la Marta Badia i la Mar Natxe. Toquem tot tipus de temes.
per trencar estigmes, per trencar això que té la societat, que a vegades no volem posar el nom a les coses. Doncs amb la Marta Badia i la Marc Natchez s'ha acabat el bròquil, el punt del migdia. I a última hora, com sempre, els dimecres, ens en anem a l'agrícola Vilassà, secció que l'any passat portàvem a terme els dijous, aquesta temporada els dimecres, entitat centenària, que es diu molt aviat això, i des d'allà la Lara Atxarau ens portarà els productes de temporada, de proximitat, de promoció, tot el bon producte que tenen des de l'agrícola Vilassà.
Gràcies per la vostra confiança. Avui l'edició, la número 2.222, 2.222 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt. Motorrancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca, servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme. Dia assolellat, temperatures agradables. Joaquim Serra, què ens espera de cara avui i de cara als propers dies? Segona meitat de setmana ja. Molt bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. De moment, pocs canvis en una situació meteorològica que avui tornarà a estar dominada pel temps estable i per l'ambient assolellat a tota la comarca. De fet, pels mapes que hem vist més a llarg termini,
Si la cosa no canvia molt, probablement tornarem a tenir una tardor bastant aixuta, llevat de fenòmens molt, molt puntuals que hem anat tenint. No s'elvira ni sembla que hi hagi d'haver les properes setmanes cap episodi de precipitacions generals importants en el conjunt del país. Per tant, situació que, com dèiem, de moment, i tornant ja a la previsió més a curt termini,
Doncs s'espera tranquil·litat meteorològica. Avui domini del sol durant tota la jornada amb alguns núvols, núvols poc importants, el vent que bufarà fluix bàsicament de mar cap a terra llarg d'aquest matí i aquesta tarda i la situació marítima tranquil·la, dominada per la Mar Rissada en petites àrees de Marajol. Les temperatures avui esperem que encara puguin arribar a pujar una mica i que la mer sigui suau, agradable a les hores centrals de la jornada.
De cara a demà, petit canvi de temps, arriba una mica d'aire fred en alçada i això el que afavorirà és que tinguem més núvols entre mig matí i mitja tarda aproximadament i a risc que tinguem alguna precipitació, algun petit xàfec fins i tot, però d'entrada serien fenòmens aïllats i poc importants.
amb vents que demà continuaran fluixos de mar cap a terra i una situació marítima tranquil·la a tota la costa de la comarca. De cara a demà passat, divendres, tornarà el domini del sol, temperatura una mica més baixa, això sí, però d'entrada sense pluges, ni divendres ni el cap de setmana. Un dissabte i un diumenge en el qual tindrem estabilitat i tot i que hi haurà algunes nubulades de cara a diumenge, d'entrada no s'esperen precipitacions.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió i àmplia i puntual des del servei Miteumar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Un moment per saludar el cap dels serveis informatius de Vilasarra i un moment per saludar el senyor Joan Escofet!
Avui ens hem reunit aquí, arribats de tots els vents, per celebrar junts el camí, que anem guanyant la guerra al temps, que seguim vius el joc imprevisible, que en tenim prou quan coincidim enmig del laberint d'aquest món impossible.
I amb el cor a cel obert de rialles i records, qüestionar tots els poders, celebrar els antics amors, vells somiadors vivint a la deriva. Quan fa mal temps, si ens plora el cor, solem cantar cançons com si ens hi anés la vida.
Seguim sumant històries, seguim vius, salvant a poc a poc tots els parans. Seguim a prop avui que fas anys. Avui que fas anys! L'amic Alguer Miquel, cantant aquesta cançó de xarango, Joan Escofet, per molts i molts anys de part dels teus amics i companys de la ràdio.
Moltes gràcies per aquest detall. Seguim sumant històries, seguim vius, diu. I tant. La cançó, eh? Quanta veritat, eh? I tant que sí. Quin detall. Joan, que tinguis un gran idioma. Gràcies. Com prova això? Com prova? Això s'està perdent, eh? Com prova? Això és molt d'avis, eh? Com prova?
quan et diuen per molts anys, ja has de dir, en vida teva. En vida teva. Home, comptem perquè em falta un any per poder entrar a l'Inserso, ja. Oh, quina sort tens, tio, t'hi unes ganes. Jo t'ho juro, t'ho juro, que un dia vaig fer cua, aquí a prop de l'estació de Renfe, jo hi havia cua i m'hi vaig posar sis en plana, així, però em van dir, noi, què fas aquí? Uns avis que venen allà, dic, és que em vinc a apuntar l'Inserso, em van dir, no serà el cas, dic, ganes no me'n falten.
Fa il·lusió saber que amb 365 dies podré... A més, amb algun acompanyant, és perfecte. T'ho anava a dir, sisplau, Joan. Sí, sí, sí. Podem anar sempre a algun hotel de Benidorm, alguna coseta d'aquestes. Peníscola, peníscola, també.
En fi, Joan, que tinguis un gran dia, home, clar que sí. Gràcies, gràcies, moltes gràcies. Què tenim avui, Joan? Què ens ha serveis la informació? Ja ens podem arrencar, si et sembla bé, amb la nostra secció que apareix i desapareix, qual Guadiana, que ens consta que té els seus seguidors. Estem parlant de l'imbècil del dia. Havia una vez...
I qui té el doctor's honor d'ocupar aquest espai avui? Doncs marxem cap a la companyia blanc i negre de teatre, que han de començar a representar el círcol de Badalona. Home, un musical que es diu... Em dic Helena Jubany. És a dir, cal quan, a més a més...
És un cas que no està acabat de judicialitzar. I és un cas que s'ha reobert. És un cas que hi ha hagut una presumpta autora, no sabem si intel·lectual o material, de la bibliotecària de Mataró, que es va suïcidar a la presó.
És un cas amb moltes arestes obertes. Joan. Hi ha una família. Ara. Hi ha una família. Hi ha un patiment, perquè quan assassinen a una persona és evident que hi ha un patiment, però quan això no s'ha tancat al llarg de tants i tants anys, el patiment és cada dia, cada dia.
La família diu que aquesta companyia vol simplement treure un rendiment, bàsicament entre tu i jo, pornografia d'un assassinat, un cas que aquest estiu es va decidir reobrir per noves proves, estarem molt pendents.
però en qualsevol cas, imbècils del dia, que no hi ha temes per fer musicals, que has d'anar a buscar el cas de l'Helena Jovany, que la deixin descansar en pau. Què són els imbècils del dia? Imbècils del dia, sí senyor. Bueno, del dia hi opten a l'any, potser, també. En fi, Joan, hi ha més coses, però...
Sí, estic pensant també en obrir una petita subsa... De fet, dues, eh? Tenim pensades. Una dedicada als aptònims. Oh, m'encanta. Mai els hi fem prou justícia, aquests cognoms... És com si en Joan es deies Joan... Micròfon. Sí, exacte, en Joan Redacció. Això és un aptònim. Doncs...
Cap de trànsit a les Illes Balears. Ai, ai, ai. M'encanten, eh? M'encanten. Fernando Alonso.
Un senyor que es diu Fernando Alonso, doncs té el privilegi, a més, des de fa poquet, de ser el nou CAP provincial de trànsit a les Balears. M'encanta, eh? És que m'encanta. Fernando Alonso, sí, sí. De treballar una petita sintonia pels aptònims. Sí, sí, sí. És com, no sé, un senyor que cuida animals, un granger, es diu Jordi Baca. Seria molt maco, això. L'altre que obrirem són...
Aquests titulars que a vegades agafen, que no saben què dir, que porten presumptes experts, presumptes coets... Sí, sí.
Seria doble, eh? Els titulars trets que fan grima, fan vergonya alienar, i l'altre, aquestes persones en si, que s'autocatalogen com un déus ex-màquina, que apareixen i ens donen consells, eh? Per exemple, sense anar més lluny, tenim aquí, per fer una miqueta la idea d'aquesta nova secció que treballarem,
L'avantguàrdia Maria José Gómez, experta en protocolo, diu la Magdalena tiene su etiqueta y meterla toda en la boca de un bocado no forma parte de ella. Home! Per aquí aniria, eh? Una mica aquests consells imprescindibles. Sí, anava a dir consells completament imprescindibles, eh? Per res.
Sobretot la Madalena no us la poseu sencera a la boca. Però això ho diu un expert, eh? Un braç de gitano, sí. Però la Madalena té el seu propi protocol. I el Tortell de Reis, també. Compte amb la fava, eh? No, no, contra... Mai se sap si qui li toca l'ha de pagar o... Se sap, però mai la paga. Se sap, però mai la paga.
Hòstia, molt bé, no? Aquests titulars, i això ho diu una experta, eh? Sí, n'hi ha uns quants, eh? Ja podem dir que hi ha un reguitzell de titulars d'aquesta índole, eh? Haurem de buscar una sintonia... Compro les dues seccions, eh? La d'Aptònims... Sí.
i la de titulars, prescindibles. Sí, relacionats amb el món dels coetges, amb el món dels experts en protocols. Sí, aquests que et dius, mira, el que has de fer, quan et diuen el que has de fer, dius, bueno, el coetge, m'ha vingut el coetge. Amb carinyo, eh? Què més, Joan? Doncs, moment per recordar aquell bonic anunci de la nostra infantesa. Sí. Parlem de nines i parlem de les nines de famosa, que cap on anaven, Jaume. Se dirigen al portal!
Las muñecas de famosa se dirigen al portal para hacer llegar al niño su cariño y su amistad. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está lejos. Ya comencem
A Mataró i Badalona i Vigo ja comencen. Crec que podria ser un bon regal per nens i nenes. Sí. La muñeca militar de la princesa Leonor. No m'ho puc creure. Sí, senyor. No. Una edició limitada cada Leonorcita val 100 euros. Ja.
Està avillada amb un uniforme de l'exèrcit de terra. Tamany considerable, eh? Volíem, no sé, segons les fotografies, uns 40 centímetres de bitxo, eh? Això és important, eh? És una edició limitada, és de saber, i això, 100 euros cadascuna, l'empresa Muñecas Antonio Juan, eh? Ah, bueno, està molt bé. Empresa a la cantina, doncs, dedicat... Sí, el màrqueting, molt bé, eh? Sí, sí, sí.
Perquè tothom sap que Muñecas Antonio Juan ho dirigeix en Manolo José. I saps quan està previst aquest llançament mundial? A veure, pam. Existeixo, eh? Muñeca Princesa Leonor militar, no dius? Muñeca militar de la Princesa Leonor. Vaig a encarregar-lo.
jo crec que es mereix una trucada Antonio Juan jo crec que sí doncs mira, mentrestant et vaig explicant que el llançament mundial serà aquest diumenge, què passa aquest diumenge? sí, què passa? el dia de la hispanidad doncs això, de moment se n'han fet 500 unitats segurament deuen estar molt buscades a un preu de 99,95 euros és oferta una mica prica d'aquestes no són 100 euros
Muñeques Antonio Juan, eh? Podríem encarregar-ne una, no? Jo em comprometo a buscar-ho. Avui anem una mica malament de temps, però em comprometo que la setmana que ve trucarem a Muñeques Antonio Juan, eh? Bueno, clar, ja s'haurà fet el llançament. Bueno, és igual. A veure com ha anat el llançament, li direm. Com ha ido, com ha ido. A veure si s'han esgotat aquestes 500 unitats. I té cançó pròpia, això? No, bueno, les Muñeques de Famosas és la que se'ns ha acudit amb el nostre poc senderi, però segurament, no ho sé...
Potser podria aparèixer una altra... Tu saps que les nenes abans, o encara ho fan, no ho sé, estiraves un cordill i sonava una música? Podia sonar això, eh? Atenció, podia sonar tranquil·lament això. El novio de la muerte. El novio de la muerte. Podia sonar. Bueno, escolta, eh? Muñeca militar de la infanta que serà reina. Déu-n'hi-do, eh?
Això ho canta el Tercio Duque de Alba, Segunda de la Legió, Ricardo Dorado. Els Terços d'Alba, sí, senyor. Molta conta, eh? Tercio Duque de Alba, II de la Legió, Ricardo Dorado. Molta conta aquesta cançó, eh? Va portar problemes a Mecano, eh? El novio de la muerte, eh? Ui, sí, soy el novio. Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno, prescindible també, una miqueta. Molt prescindible també. Israel ha interceptat la segona flotilla. Una flotilla, diguéssim, que seria marca blanca. No és la bona, no és la vacaciones en el mar. És una marca blanca sorgida d'Itàlia amb vuit catalans. Però...
Ens hem entretingut a mirar Jordi Coronas. Jordi Coronas és un ex... Bueno, regidor a l'oposició per part d'Esquerra Republicana a Barcelona. Clar, tu t'estàs dos mesos de vacances al mar per intentar arribar a casa. Em va dir que no hi ha plens. Cobre 79.715 euros l'any. Ah. 79.715 euros l'any. Saltant-se dos mesos de plens, de feina, diari... Salari públic, podeu consultar-ho. Jo també te'n pots anar...
Passejar una mica. I tant, i tant. Dius que t'han torturat. I vinga. Que t'han fet rentar les dents. Déu-n'hi-do. Lutxar-te. En fi. Algun entrepat hauran donat. O no. Amb salami. Amb xopet. Escolta, a veure, saps quins són els nens i nenes més llestos
Segons... El de Vilassà. Aquí sí que és veritat, eh? El de Vilassà. Vilassà és fora de concurs. Segons, aquí sí, eh? La prestigiosa universitat de Harvard. Atenció. Recomano, per cert, visitar-la, eh? Si aneu a Boston, és molt bonic veure Harvard. A Boston Celtics. A Boston Celtics. Sí, senyor. Doncs nens i nenes nascuts a l'octubre, novembre i desembre. Joan Escofer, eh?
Joan, has que ho fet? Deu que som els nens i nenes més llestos, ho atribueix... Saps què ho atribueix? Ho atribueix Harvard al fet que, com som els més petits de la classe, normalment, tendim a...
Anava a dir competir, però bueno, compartir escola, compartir aula amb nens i nenes, que a vegades són fins i tot un any més grans nostres. O sigui que els meus tontos són els del meu mes, no? Els de Mars van allí una mica justets. Ja ho dic jo. Els més tontos són els que hem nascut al Mars, no? Molt bé. Això ho diu Harvard, no ho dic jo. No sé com ho han estudiat, això, però en fi, està bé, està bé.
Escolta, tu ets Swifty o no ets Swifty? Jo sóc Swifty. Ets Swifty, eh? Certa polèmica. Què passa? Amb el nou àlbum que ha tret Taylor Swift. Sí. Hi ha gent que li agrada molt, hi ha gent que no... No sé, acaba de sortir. Taylor Swift, que és molt cabalística, ella, va anunciar el disc a les 12 i 12 del 12 d'agost. Ah.
amb 12 temes a dintre. Podria esperar-te'l de sempre i ho fèiem tots junts. Sí, sí, ella és molt cabalística, molt de compte amb els números, sempre ho diem. La Bíblia està plena de números cabalístics en qualsevol cas. La vida d'una xougal.
A mi m'agrada, eh. La veritat és que a mi em sona bé aquesta cançó, eh. Seríem Swifties, eh. Sí, però clar, no tenim criteri. Això ho hauríem de preguntar a Mar Vilamajor, la nostra col·laboradora. Ah, l'hi preguntaré. És Swiftie, però Swiftie, Swiftie. Això l'hi preguntem, eh, perquè m'apunto. Mar Vilamajor. Molt bé, Joan, què més?
Doncs certa polèmica seguíem amb la designació de Bad Bunny, el cantant portorriquen a la mitja part per fer el xou a la Super Bowl de l'any vinent, Super Bowl 2026, que se celebra sempre als voltants del primer cap de setmana de febrer. Doncs Bad Bunny, que té la seva lluita particular contra Donald Trump,
ha insinuat que ell faria servir el castellà i que donava als nord-americans quatre mesos per aprendre'l. Clar, fins al febrer, doncs, si volen escoltar Patbani, doncs, han de fer el digui-digui, eh? Curs digui-digui. La cançó d'elles diu De Kitty. De Kitty, de Kitty. Mira, mira, mira. Portorriquen. No hem d'oblidar que Portorrique és un estat associat als Estats Units. Sí, i tant.
Aquí ja no... Jo no soc, eh? No soc Bad Bunnyà, eh? Tots Swifty? Swifty sí, però Bad Bunnyà no, eh? Què més, Joan? A més, Bad Bunnyà podria ser dels dolents de Star Trek, eh? Sí? Del planeta Bad Bunny!
Que no és Bugs Bunny, eh? Que la gent diu en Bugs Bunny. No, no, no. Bad Bunny és un altre. Vinga, què més, Joan? Doncs avui fa any, l'any 1948, naixia... Dilòrian, eh, ja? Sí. Sí, Dilòrian, sí, sí. Naixia a Amsterdam, als Països Baixos, Johnny Ramon. Guà! Guitarrista de quina banda? Dels Beatles, no? No! Ramon!
Pocs segons, dos quarts d'onze, per molts anys. Johnny Ramon. Què més? I, tal dia com avui de l'any 1957, l'altre rei del rock and roll, Jerry Lee Lewis, gravava aquell gran èxit immortalitzat en aquella pel·lícula que tenim tots al cap amb el piano cremant-se, eh? Les grans boles de foc! You shake my nerves and you rattle my brain Too much love does a man sing
Impressionant, impressionant. Mans de foc, eh? Mans de foc. Però aquest tio està una mica... Això és música. Una història darrere el gran Jerry Lee Lewis. Intents d'assassinat a Elvis? Sí, senyor. Matussés, a més a més, perquè anava absolutament ebri.
Es va presentar davant de Grisland amb un parell de pistoles que n'hi anaven, però ell no ho sabia. Intentant assassinar Elvis, però ell és simplement perquè li deien al rei del rock a l'Elvis i ell... ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mío! ¡Qué de lo mí
Més coses, Joan, d'aquest Dilovian. Doncs del foc, del foc del piano de Jerry Lee-Louis, ens anem al fred de la ciutat Bessones. Estem parlant de Mineàpolis, sempre diem, eh? Com pot ser un ambient de tundra tan absolutament gèlid?
i que sorgeix Prince amb aquesta capacitat que té d'emocionar-nos. Avui, d'octubre de 1980, sortia Dirty Mind el seu LP, ment fosca, ment bruta. Destaquem aquesta cançó, When You Were Mine.
Què més tenim, Joan? De la freda Minnesota, sense sortir dels Estats Units, ens anem a Hawaii. Home! A Honolulu. Honolulu! He fet un lulu de més. Sí, sí, sí. Què hi ha? Avui és l'aniversari de Bruno Mars.
I de Conololulu, on anem? Sí, hem fet unes quantes lulus de més, doncs ens anem a l'any 1988, ens porta el DeLorean capellà, perquè tal dia com avui, un 8 d'octubre, era la darrera vegada que dos monstres van pujar junts dalt de l'escenari. Freddie Mercury, la reina, per una banda, i Montserrat Cavaller, la diva, per l'altra banda, ens cantaven allò de Barcelona.
Allò de Barcelona nanà. Hem passat de Hololú a Barcelona nanà. I sense cap mena de dubte, jo crec que no es pot reunir dalt d'un escenari algú més gran i de gèneres així, com Freddie Mercury i Montserrat, que balla cantant, això.
Buf! Això és de pell de gallina. La gent no ho recorda, però un 8 d'octubre del 1988 i el castell de Montjuïc de Barcelona va ser la darrera vegada que Freddie Mercury, líder de la reina, va pujar dalt d'un escenari.
Havien de cantar a l'inauguració dels Jots Olímpics, finalment, per causes òbvies, va cantar el gran també Josep Carreras, una Montserrat Cavaller. Vinga, anem tancant el Dilorian. I tanquem el Dilorian, perquè el mateix dia aquest que estem parlant de Freddie Mercury, Montserrat Cavaller, doncs, des d'Irlanda, U2, U2, eh?, traien el seu ràtal, en Ham, un dels àlbums també més influents dels anys 80, principis dels 90.
Joan Escofer, com sempre, un autèntic plaer. Plaer és meu. Una al migdia, 3.57 de la tarda, va. Doncs mira, avui obrirem amb declaracions de Frank Garagasa, que és el director esportiu del Real Club Deportiu Espanyol, que el vam tenir en directe a la pròrroga del programa...
d'Esports d'aquesta casa presentat i dirigit per Hector Torreblanc. Escoltarem Frank Garagaza les seves opinions sobre la Unió Esportiva Vilassada Mar en virtut d'aquesta vinculació d'afiliació entre les dues entitats. Molt interessant. També parlarem d'aquesta Vilassarenca, la Júlia Marsol, que es va quedar a les portes d'Operación Triunfo.
També parlarem de la manera d'acabar el racisme en una hora. En una hora i deu, eh? Sí, senyor. Aquest diumenge s'ha d'acarrar una obra de teatre Black Side Story que ens farà riure. Escoltarem un dels protagonistes. I reflexionar. Sí, riure i reflexionar, exactament. I acabarem amb la Minyamal. La Minyamal, el de Mataró, que ha blindat el 304 a nivell de patent intel·lectual. Què dius, eh? Es blinda el 304...
pels darrers dígits del Codi Postal de Rocafonda amb el qual celebra els dos, eh? Joan Escofet, una almisia 3.57 de la tarda i t'escolto i demà ens tornem a saludar a la mateixa hora, però abans... I tant que sí, recordarem que la vida sempre pot ser meravellosa i també que a vegades ens pot enviar un àngel.
L'hivern casaca.
Doncs amb aquesta fantàstica cançó hem acabat el poc ens passa d'avui amb Joan Escofet. Nosaltres seguim endavant. De nou ens llancem a l'aigua. Si la setmana passada parlàvem amb en Jesús Magem de la travessia solidària que es feia al Club Nàutic Vilassà, junt amb...
La Fundació Aigua Solidària, doncs avui ens tornem a llençar l'aigua i és que parlàvem d'un projecte per ajudar, doncs, a una certa regió del Nepal. Aquest projecte, però, no s'acaba aquí perquè hem sabut que quatre nadors vinculats amb el Club Nàutic Vilassà es llançaran a l'aigua, atenció i de caràcter solidari, per ni més ni menys nadar l'estret de Gibraltar. A veure...
Un diu l'estret de Gibraltar. Són uns quants quilòmetres, per tant, no és una cosa... És estret, estret, però si l'has de nedar ja no el veiem tan estret. Amb nosaltres, en directe, Lluís Framis. Lluís Framis, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs, Lluís?
Doncs mira, molt nerviós perquè ens toca ja creuar l'estret i no sabem exactament el dia, perquè ara us explicaré la dinàmica, i porta molt entreno i porta... Bueno, tenim que també córrer en el nostre dia a dia, però és un repte que per mi és molt gran i està punt al caure abans d'octubre, tindríem que tenir el passe per poder creuar-lo. Abans d'acabar l'octubre, vaja.
Sí, quan tu creues l'estret et donen una finestra d'uns sis dies, en el qual aquests sis dies pots que puguis fer-ho el primer dia, o inclús, segons l'estat de la mar, t'envien a l'últim dia. O el temps no és l'adequat durant tota la setmana i ja no ho pots fer. Llavors, nosaltres tenim l'última setmana d'octubre la finestra per fer-ho,
però hem demanat que si alguna finestra d'abans ho passa ràpid nosaltres baixem i ens ho traiem ràpid de sobre perquè també ens preocupa la temperatura de l'aigua. Si ho fem abans que a finals d'octubre estarà alguns graus una miqueta més calents, que això sembla que no, però és important.
Home, és molt important, perquè hem de parlar de moltes coses. A veure, la dinàmica, són sis dies de finestra, et diuen, escolta, del 23 al 29 d'octubre, i tu, doncs, tries el dia. Això què vol dir, finestres? Perquè, clar, un creu a l'estrat és un pas de vaixells, un pas, doncs, evidentment. Aleshores, de què depèn aquestes finestres? O hi ha molta gent que vulgui creuar l'estrat i ho han dividit per finestres? Bé, la cua, per tenir permís, únicament poden creuar quatre persones al dia.
Màxim és el que la normativa de la zona de l'estret ho permet, perquè com us podeu imaginar és la concentració més gran de vaixells grans, de creuers, de contenidors que hi ha al món.
i tot això s'ha d'organitzar molt bé. Nosaltres hem trigat més d'un any i mig a tenir el permís per creuar, o sigui, sí que hi ha gent de tot el món que ho vol fer i s'ha de fer. L'únic que l'estret, com diu la gent que ho ha fet, és l'estret qui et deixa creuar, no tu que el creues, perquè necessites una corrent que et pugui acompanyar i una mar que sigui el suficientment
nedable per tu poder nedar entre 3 hores i mitja o 5 hores, que pot ser el decàleg que pot trigar més de 5 hores, ja seria molt boig. Llavors necessites que la corrent t'acompanyi i la gent d'allà, que són com uns xerpes d'allà i ho dominen tot molt bé,
són els que et diuen avui és el bon dia perquè tu puguis agafar una corrent i baixar. En realitat l'estret té uns 14 quilòmetres, però la corrent bona et pot arribar entre els 16 i els 20 quilòmetres de distància nedant, però fer més distància no és dolent perquè això vol dir que la corrent t'ha acompanyat.
Però sí que hi ha molta gent que ho vol creuar, i gent de tot el món, i hi ha cua per creuar-lo. Hòstia, 4 persones al dia vol dir que hi ha cua, és curiós, perquè és un pas de vaixells, passa des de l'Atlàntica del Mediterrani, això vol dir que és un pas de vaixells que a 14 quilòmetres que es poden convertir en 17 o 20, que em dius que no és una cosa dolenta, això vol dir que la corrent t'acompanya, però amb aquestes, de 3 hores i mitja a 5, la corrent pot canviar? Ho tenen controlat, això, o es poden trobar sorpreses?
és la natura i el mar a vegades és imprevisible però en general si tu t'has ficat a l'aigua és que veuen clar que ho pots fer sobretot al final sempre et diuen que tu has d'estar molt preparat
per al final, quan estàs arribant, que és direcció com si diguéssim a Ceuta, la famosa ahir al perejil, per allà acabem, és per on estem arribant, allà és quan el mar es converteix, es mou una miqueta més, tens que fer una mica més d'esforç, llavors tens que arribar una mica fort, i a vegades a gent se li ha complicat allà, a més és el lloc on hi ha més animals,
que no passa res perquè estàs ben protegit, però la tensió màxima de l'estreta potser es pot concentrar en els tres últims quilòmetres. Parlaves d'animals, no sé si hi ha tipus de perill, o clar, sempre és la natura, com tu ho dius, i per tant hi ha animals, no sé si taurons. Es parlava d'una orca Gladis que vivia per allà, no sé si ho teniu controlat, això...
i que, en principi, aquest tipus d'error qual no t'acaba, però ell era molt defensora. Jo no sé si tots aquells perills els poseu damunt la taula, o és una cosa que, escolta, només val no pensar-hi.
Jo, mira, perdona que digui ara una paraula lletxa, jo soc un cagat, i això, mira, no em fa gens de por, perquè sí que és veritat que els animals estan creuant en una altra direcció que la teva, just a dalt de l'estret on estem creuant no hi ha alimentació, llavors és molt improbable, mai ha passat trobar-te...
amb una orca just allà o amb un tauró, que podrien ser els animals que més perill tenen, el que sí que pots trobar són dofins i sobretot calderons. Calderons és una espècie que viu allà, que és com una balena petita semblant un dofí, poden ser de 4 o 5 metres i aquest sí que es veu que m'expliquen que se t'apropen i això pot crear una mica de tensió veure que venen 5 o 6 bitxos de 4 o 5 metres.
Però no ens fa gens de por. A mi em preocupa més l'estat de la mar, que tinguem una bona mar, que no els animals. No és un creuament dels que es fan habitualment amb aigües obertes,
que sigui perillós per tema d'animals. Però allà estan tots els animals per allà. O sigui, passaran més a sota o passaran a una altra direcció, però animals hi ha. Però no... Les estadístiques, i anar amb gent que ho coneix tot molt bé, a més, et poden... Nosaltres estem acompanyats per un vaixell de mida petita i una zòdiac. O sigui, en cas que passés alguna cosa...
inclús en el vaixell gran tenen un radar i a més tenen un metge, o sigui, trigues un segon a estar sense perill. Per tant, sempre m'has acompanyat, ens ho podíem imaginar. De fet, Marc Caquino, que és oceanògraf de Vilassadamar, especialista màxim amb taurons, sempre diu que no estem en el menú d'aquests animals que s'hi ataquen, és perquè ells es veuen amenaçats. Si vas nedant, no és una amenaça...
Escolta, clar, ja entendre que quan un fa la marató, doncs a l'entrenament fa la marató, com a mínim els entrenaments, però a vegades no ho provoc, creuar l'estret per entrenar. Per tant, com és l'entrenament i on és l'entrenament?
Mira, l'entrenament, t'he de dir una curiositat, jo tinc una complexitat que jo veig com un repte i m'està bé, ja ho he acceptat, que jo vaig començar a nedar fa 4-5 anys, en sèrio, i la natació, qui n'he de sap que la part tècnica és molt important per agafar una velocitat que és necessària per fer un creuament, no?
Jo no tinc problemes perquè he fet un entrenament molt potent d'acumular quilòmetres a la setmana i fer sortides llargues.
però vaig lent i aquí sí que tinc que combinar entrenos més de sèries a piscina, guiats per professors estic al Club Marnatón hi ha professors molt bons i gent molt bona que em diuen una mica com puc millorar però en realitat l'entreno és de fer quilòmetres i d'acostumar el teu cos a estar potser 4 hores o 5 sense parar i fent
fer les teves brazades sense aturar-te, no? I això necessites forbatge, com qui diu. I neu quatre, eh? Vinculats tots al Club Nàutic de Vilassau, només tu en aquest cas.
En aquest cas els socis sóc jo, però aquests quatre que són amics són pares del mateix col·legi, d'aquí ens coneixem, d'un col·legi de Barcelona, i el que sí que els quatre estan molt implicats en el projecte de la travessa solidària, i des que ja portem set anys era molt clar que volíem donar-li continuïtat
el projecte que ja recolza la travessa i alhora vincular-ho al Club Nàutic de Vilassar. Aquesta travessa creiem que té molt sentit, encara que jo sigui l'únic que estic al Nàutic de Vilassar, però ells tenen una vinculació molt directa també. I a més t'ha de dir que la gran part dels entrenaments que hem fet s'han fet aigües de Vilassar.
Perfecte. Escolta, i amb el projecte solidari també em comentaves del Nepal, no? Voleu seguir col·laborant amb aquest projecte solidari, no? De quina manera ho feu, això? Doncs nosaltres el que hem fet és, amb caire de contingut, donar-li continuïtat. Ara tornarem a obrir una landing a través de la Fundació Vicenç Ferrer per poder augmentar el que hi ha els 10.000, 11.000 euros que vam recaptar aquest dissabte passat,
i poder-los augmentar amb amics o empreses que vulguin col·laborar. La idea, que no està tancada, i el que ens agradaria fer i ho tenim que acabar d'acordar amb la gent que té el permís per creuar l'estret, és guardar per la gent de la travessa
una finestra a l'any. Llavors, això ens permetria tenir un equip de quatre persones que durant l'any van fent contingut i van fent coses per aportar la causa. I no ens centrem únicament en una tirada d'un cap de setmana que fem la travessa de Vilassar, sinó que durant tot l'any es fa alguna cosa envoltant el projecte que aquell any recolzaríem a la Fundació Vicenç Ferrer.
Però això ho estem intentant creuar en dits i jo crec que si ens permeten tenir una finestra també és una atracció molt gran perquè hi ha molta gent que vol creuar l'estret però saben el difícil que és aconseguir el permís i es tiren enrere ja únicament per això, no per la dificultat que tingui o no creuar l'estret.
que la té, eh, Lluís, que la té, que vol estar, perquè m'estàs parlant d'una mar Natón, que si no m'equivoco, eh, parlo de memòria, si són 6 quilòmetres i mig, una mar Natón, diuen que és més dur una mar Natón, que seria l'equivalent a una marató corrent, diu que és molt més dur al mar que no pas a la Terra, i són bastants menys quilòmetres. Clar, en aquest cas, tu em fas...
dues i escaig de marnetons per fer l'estret de Gibraltar. Per tant, no és un joc això de dir vinga, vaig a creuar l'estret. Primera ja veieu aquesta seguretat que envolta aquest creuament. No hi pot passar tothom, has d'estar preparat, et donen a una finestra i hi ha d'haver la seguretat, evidentment. Per tant, no es pot dir tan fàcilment, no? Vaig a creuar l'estret. Què et diu la família i els amics en aquest cas?
Bé, jo principalment no l'he creuat encara, ho tinc d'intentar. També és veritat que potser aquest any arribem i no es pot fer perquè sí que és veritat que a partir del novembre ja fins al maig no es fan més creuaments.
però el meu objectiu és intentar-ho, jo crec que estic preparat i fer-ho. I jo crec que la gent no s'ho acaba de creure, sobretot els que no coneixen més directament el que és un repte com aquest i diuen, però si aquesta persona no n'ha anat mai, o sigui, n'ha anat des de fa poc, no? Però per mi és un challenge i fer-ho crec que és un repte personal
que mai m'hagués pensat que ho hagués fet. Fa cinc anys, quatre i escaig, vaig fer la meva primera travessa al mar, que era la Ràdica, la Calella, d'un quilòmetre i mig, i quan vaig arribar em pensava que em moria.
jo crec que m'ho prenc com un projecte de superació i crec que sorprendré a molts que estan al meu costat que pensen que serà si ho aconsegueixo que serà molt difícil que ho aconsegueixi doncs així seran estem segurs i l'Intent ja és el que realment val ja has fet 14 quilòmetres no serà la primera vegada que els faràs ja els has fet al mar i això seria com anar d'aquí per exemple a Masnou i tornar-hi una mica més
Més o menys. D'aquí a l'Ostació Ducata són 10 quilòmetres, per tant, imagina't, 4 quilòmetres més. Hi ha una marnatón que es fa al juny, que és la de Sant Feliu de Guíxols, que surt de Tossa Mar fins a Sant Feliu, que són 12 i mig, i aquesta ja la vaig fer i la gent diu que pot arribar a ser més dur que Creu a l'Estret, i la vaig fer molt bé. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Escolta, puc prendre on et dediques?
Doncs mira, soc emprenedor, tinc una empresa de logística d'última milla sostenible i m'agrada també relacionar projectes socials o sostenibles, jo crec que l'Estret és un lloc
on hem de incidir molt per cuidar-lo, perquè hi ha un ecosistema que té un perill molt gran per al trànsit de vaixells que té, i trobo vinculació entre les coses que faig professionalment amb creuar l'estret.
Que bé, doncs t'hi vas posar fa poc, però no t'hi has posat per poc, diem, eh? Perquè un pot començar a nedar ja de dul i dir, o feia esport, i escolta, però clar, que ja no ens hi hem posat. Marnetons, el creuament de l'estret. Escolta, tu que has nedat pel mar, i jo, que és una cosa que nedo per banyar-me una estoneta a l'estiu, què és més difícil? Què és més dur? El desgast psicològic o el desgast físic? Què et pot jugar més mal una passada? El cap o el cos?
Bé, la gent que no n'he del mar li té por, perquè és un medi que no és el nostre, no estem acostumats i a més és molt gran, però jo crec que al cap és important. Quan et relaxes i disfrutes de la natura,
Perquè jo crec que és de l'esport, la natació amb aigües obertes és dels esports que més connexió tens amb la natura i amb tu mateix, eh? Hi ha un rotllo espiritual amb tu que quan estàs nadant al mar ets tu i la natura.
i pot ser que el cap sigui molt important però jo crec que amb els esports el teu límit o la teva capacitat de superació t'ho dona a vegades més al cap que no al teu cos però quan tu comences a tenir una relació bona amb el mar i nedar et dones compte que és un esport que et dona moltes coses que altres esports no donen jo corro i vaig amb bici
i la sensació d'anar al mar és increïble, no? A la piscina no tant, acabes una mica cansat de la piscina, però el mar és increïble i també sí que és veritat que depèn molt del dia del mar, un mar també que sigui una mica en contra o tingui una mica d'olegatge et pot arribar a esgotar i ja ni al camp ni res, tens que tornar a terra perquè si no no segueixes.
Però crec que el cap és molt important, però quan fas el canvi de xip l'únic que et queda és disfrutar i disfrutar del moment d'estar ficat dintre tu sencer de plena natura. Lluís, corres, vas en bici, nedes, Ironman a l'agenda? No, no, ni m'agrada. Crec que no és saludable. Ja no crec que sigui saludable. M'agrada més fer esport molt poc i continu, que sigui part d'un hàbit de la teva vida...
I ja està, jo crec que un Ironman o inclús una marató són un càstig al cos molt fort. I que és veritat que la natació, el no tenir impacte, ho veig més viable fer un estret. Però no m'atrauen aquest tipus de reptes. Si pensés un, un següent seria pujar una muntanya.
Ah, sí? Quina muntanya vols pujar? No, no ho vull dir perquè ho veig molt boig, però també veia molt boig creuar l'estret, però algun dia pujar al Mont Blanc o al Mont Blanc una muntanya així m'encantaria. Ja ens ho explicaràs? No, no, no ho sé. Lluís, doncs un autèntic plaer. A veure, saber nedar, hi ha gent que en sap, hi ha gent que no, però saber nedar moltes vegades és tirar-se l'aigua, flotar i fer quatre abraçades i ja està.
i la gent diu, oh, nedes molt bé. A tu t'ho diuen? Nedes molt bé? Ets conscient que nedes molt bé o no? Perquè hi ha gent que fa natació i els veus que l'aigua ni s'aixeca, i entra al mar i neda com si res. Hi ha gent com jo, per exemple, que em llenço i, escolta, sembla que es llenci una bomba. Per tant, et consideres que has de nedar bé? Et consideres bon nedador? Mira, la tècnica és superimportant a la natació, perquè implica molt el desgast que tu...
proporciona-se el cos i la capacitat de desplaçar-te, no? I jo, sincerament, nedo fatal. O sigui, jo quan em veig amb gent que nedo... que la majoria de gent que nedo molt bé els hi preguntes i et diuen, no?, des dels 4 anys que faig competició o vaig a classes, no? Perquè és algú que... les postures que tens que fer o no... jo crec que algú que no ha nedat mai i em pot veure a la piscina o anar al mar pensa, ui, que bene d'aquest...
Però el que n'he dit una miqueta bé, jo quan estic nedant en Marnatón a la piscina amb el club i el profe pot dir el meu nom com 200 vegades fent correccions a coses que faig a l'hora de fer el que diem una ramada o moure. Jo no em considero que n'he dit bé, és més un objectiu que tinc després és focalitzar més en la tècnica.
Però també et dic que a partir d'uns mínims ja pots, a partir de tenir una postura bona de cos i de llargada d'abraçada, ja pots fer, no necessites una tècnica curada. Si volguessis ja competir amb velocitat, amb gent molt forta, doncs sí que la tècnica és molt important. Jo no em considero, o sigui, considero que he de millorar molt amb la part tècnica.
Escolta, i alimentació durant la travessa? Podeu fer algun tipus d'alimentació o un tipus d'habituallament o no? Bé, és obligatori parar cada 40-45 minuts, sobretot hidratació, aigua o isotònics, i jo crec que... Bé, jo crec que no, segur que em portaré...
algun gel, no molts, i fruita. A mi m'agrada molt menjar fruita quan estic nedant, encara que a vegades barrejat amb l'aigua salada, però et ve tan de gust que ni ho notes, no? Llavors, cada 40 minuts farem unes aturades molt curtes i tant d'aprop. Tu no pots tocar la barca, t'ho han d'apropar a...
amb una bossa o per agafar-ho i cada 40 minuts seria o hidratació o menjar.
Però sí que és important perquè a l'aigua no et dones compte del que sues, no et dones compte a vegades del teu desgast o de la teva deshidratació i et deshidrates molt. Sembla contradictori perquè estàs dintre l'aigua, però després l'aigua salada també et deixa una sensació a la boca i a la gola molt dolenta. Llavors hi ha que anar parant-se i ho tenim tot programat, amb les bolsetes, els números de cada parada i tot com ho faríem. I ens ho dona una persona des de la Zodiac. Lluís, has somiat ja amb les 3?
Cada dia. No vull treure de sobre. És un repte. Vull que tinguem la possibilitat que el temps ens acompanyi i tinguem la finestra i ficar-me l'aigua.
i quan estigui allà i cada vegada que s'està apropant més al dia tinc clar que ho vaig a disfrutar he de disfrutar-ho i ja està Lluís Framis, he estat un autèntic plaer et desitgem moltíssima sort a tu i als teus companys és un projecte molt xulo i espero que d'aquí uns dies m'envisi un missatge Jaume i ja està fet, tornem a parlar i m'expliques com ha anat tot plegat, d'acord?
Vale, doncs moltes gràcies i salutacions a tota la gent de Vilassar que s'animin a sortir al mar a nedar, que ja cada vegada hi ha més colla que estem nedant per allà durant tot l'any. Sí, senyor. I que disfrutin del mar a Vilassar, que tenen un mar molt maco. Lluís, un autèntic plaer. Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Que vagi molt bé. Vale, adeu-siau.
Les notícies de les 11. Salutacions nou, contacte amb la informació, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Assemblea Local en concret, Vilassar de Mar per la Independència, organitza aquest dimecres a les 7 de la tarda la Sala Maria Roser Carrau la xerrada titulada Parlem de l'independentisme, present i futur. Sobre aquesta qüestió parlaran aquesta tarda...
Laura Borràs, ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Toni Estruvel, secretari general d'Assemblea Nacional Catalana i Damià del Clot, ex-alcalde de la nostra localitat, de Vilassa de Mar, doctor Andret i escriptor. Recordem que aquest acte és obert a tothom i tindrà lloc a la sala Maria Roser Carrau, al carrer de Montserrat, número 8.
Aquesta passada matinada han trobat els cossos sense vida de les altres dues persones que van quedar atrapades en l'edifici del centre de Madrid, que estaven rehabilitant i que es va ensorrar ahir al migdia. Les han trobat cap a les dues de la passada matinada.
i sumades a les dues víctimes mortals que s'havien localitzat sota la runa aquest dimarts, gairebé a la mitjanit, el balanç és, per tant, de quatre persones mortes i tres ferides després que diferents forjats de l'edifici cedissin. L'immoble situat al carrer Hileres, entre la plaça de l'Òpera i la Puerta del Sol del centre de la capital, es van sorrar parcialment minuts abans de la una de la tarda d'ahir. Té sis pisos i s'estava rehabilitant per convertir-lo en un hotel.
i han acudit 18 dotacions de bombers que, juntament amb la policia, han treballat durant tota la tarda d'ahir per trobar 4 persones desaparegudes sota la runa.
L'Institut de Gent Gran i Serveis Socials, l'IMSERSO, ha començat a comercialitzar aquesta setmana els viatges del seu programa de turisme destinat a gent gran de cara a la temporada 2025-2026. Aquest any el programa ofereix 879.213 places entre els 4,3 milions de persones acreditades per poder viatjar amb aquest nou programa de viatges de l'IMSERSO. D'aquestes la meitat, 440.284 són per destinacions ubicades...
A la costa peninsular, el 26%, 228.142 es destinaran a viatges a la costa insular i el 24% restant, 210.787, es reservaran pel turisme d'escapada que inclou circuits culturals, destinacions de natura, capitals de província o les ciutats de Ceuta o Melilla.
6 persones han estat detingudes per resistència i desobediència a l'autoritat durant la manifestació a favor de Palestina, que va tenir lloc ahir a la tarda al barri del Raval de Barcelona, segons els Mossos d'Esquadra, que afegeixen que 3 agents van resultar lesionats. A un dels detinguts també se li atribueix un delicte detentat contra els agents de l'autoritat. L'Ajuntament ha indicat que unes 500 persones han pres part en la mobilització en suport a la resistència palestina.
Acabem. El Barça anuncia que el duel contra el Girona serà a Montjuïc el partit contra els de Michel del dia 18 d'octubre. Serà el tercer consecutiu a l'estadi olímpic dels de Flick com a locals. Serà el tercer partit consecutiu a l'estadi olímpic.
Recordem que el Camp Nou segueix sense rebre els permisos administratius necessaris per reobrir les seves portes, malgrat que el club reconeix que manté contacte permanent amb l'Ajuntament de Barcelona. Però el temps passa i l'entitat blaugrana diu en el seu comunicat de premsa que en aquest context treballa amb un objectiu no confessat fins ara. A les 12 del migdia, nou, contacta amb la informació. Fins a la una segueix el parlant de tots.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilaçà de Mar. Si vas xinutxant o per la calçada, la banda esquerra és la banda adequada. I si vas de nit o amb el sol caient, posa't l'armilla de color fluorescent. Si vols travessar, mira costat i costat. Que s'hi creu
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions...
Fins demà! Fins demà!
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Escoltes per internet a vilassarradio.cat. 8 minuts per damunt de les 11, segona hora del Parlen de Tot. De dilluns a divendres de 10 a 1, Parlen de Tot amb Jaume Cabot.
Moment, com sempre, de saludar aquesta hora i des de fa molts anys de fer la col·laboradora que més anys porta al programa, a Paquita Bruixa. Doncs a veure si salvem a la Paquita Bruixa. Vaja, problemes amb la línia telefònica, de seguida localitzem a la Paquita Bruixa. Ara mateix en directe, som-hi!
Tot recuperat, res. La Paquita ha tret l'escombra, diu, això és ràpidament un barriclo, això. Paquita Bruixa, molt bon dia! Molt bon dia. Què tal? Com estàs? Bé. Doncs escolta... Estem aquí. Això és important, estar-hi cada dimecres. Bé, cada dia, però dimecres... A més a més, vosaltres deureu estar bé, no?
Home, sí, per què? No hem d'estar bé, eh? Ah, perquè van venir moltes entitats aquí i vam agafar dues de llum i vaig dir, el vaig enviar cap allà, cap a la emissora de ràdio. Ah, sí? Bé, jo, de moment, entitats només he vist les del poble, les entitats associatives, però les entitats no me n'ha vingut a veure cap per sort, eh? No, no, no, sí, sí, al millor no les veus, al millor sí, no reflexes.
Però sí, ja us en donareu de compte. No cal que ens donuem compte de res, ja t'ho vaig dir, Paquita. A veure si ja et rebaixaré el sou. Res, no, no, no, que va bé. Qualsevol consulta, ja ho sabeu, 93... 395... 395...
41. 05. El telèfon de Paquita Bruixa sempre directe per fer consultes, però la Laura ens ha trucat. La Laura ens ha trucat i ens ha demanat, Paquita, una consulta que vol saber com està el seu germà de salut. I li hem dit, com sempre, que dies un número del 7, i ens ha dit el 7. Per tant, Laura, el seu germà i el número 7. Com ho deixa, Paquita? A veure... És que les saluts...
A salut, quan va bé, va bé, com no és emprenyadora, eh? Ara la Paquita llença les cartes i talla pel número que ha dit en aquest cas la nostra oien, que diu el número 7. A veure. Què hi tenim, Paquita, aquí? A veure, no està molt maco, això, eh? Sembla com si hi hagués a la parexa...
o sigui, a veure, pulmons, tot això, hi ha cosetes. I jo veig que el metge ha anat al metge i l'hi ha explicant, no? Però, a part de tot això, d'aquest dros, també hi ha altres coses. Està llitx. Doncs... No està gaire maco, no, eh? Qualsevol cas. És un senyor que veig que ja deu tenir 70 anys o així del passat. Jove, això és jove. Sí, clar.
Doncs, i la veritat és que es té que cuidar una mica més i fer més bondat i moltes coses. En qualsevol cos, Paquita... No hi ha bona peça, eh? En el telèfon jo torno a repetir. Doncs, a qualsevol cas, recordem el teu telèfon per si vol ampliar la consulta. 93 395 40 105, telèfon directe de Paquita Bruixa, et sembla?
Perfecte. Vinga, va, doncs anem a somiar, que avui hem d'anar per feina, eh? Anem a somiar i somiem, Paquita, amb núvols. Què vol dir somiar amb núvols? Mira, si veiem núvols... És un bon somni, eh? Bé, si veiem núvols negres, no?, que venen, vol dir que... infortunis, malegestions... i malestar. No, home, no. Somiem amb núvols blancs. També veiem...
que plou, cau amb gotetes, vol dir problemes i enfermetats. En canvi, si els núvols estan blanquets i resplendents, que a vegades hi ha els núvols negres, però que surto al sol, d'aquella manera, que quedem al bufó, vol dir que se'ns aniran els problemes, triomfarem, i...
Bueno, estarem feliços Això és el que hi ha Molt bé Doncs Paquita, anem entre l'arbolari de la Paquita Sempre diem que l'arbolari serveix per complementar Una recepta sanitària Mai la substitueix Sempre serveix per complementar I avui l'herba, per què serveix i quina és? Ai, és molt maco I és molt senzillet El tomàquet i la mel, què et sembla? Ah, mira, el tomàquet i la mel Molt bé, no? Tomàquet i mel, tot junt? Sí Carai
Bueno, les amanides també es posa... Hi ha molta gent que hi posa mel i hi ha tomàquet normalment en una amanida. Bueno, doncs es té que agafar. Quan tenim tos...
Saps aquella tos, oi? Que quan et poses al llit amb l'escalfureta, doncs la tos continua i dona molt malestar. Això és igual que pot menjar un nen que un gran. Doncs bueno, agafarem, que sempre ho tenim a casa, un tomàquet i tallarem molt finet, transparent, transparent, eh? Mira, el tomàquet, un bon ganivet,
Fem una rotlanxa de tomàquet, no? I el posem en un platet perquè així ens va més bé de tallar. I a sobre hi posarem culleradetes, o una cullerada grossa de mel, i ho escamparem. Tu menges i oli un llum. Fora dos. Doncs escolta, mira. Ja he dormit. Has sentit, no? La tos? Sí. Ja m'estic preparant l'amel i el tomàquet, jo. Va molt bé. Va estupendu de fer.
Molt bé, molt bé, molt bé. I no fa mal a cap puesto, eh, Jaume? Fantàstic, doncs escolta. Doncs Paquita, si et sembla, anem al ritual i ho fem avui amb un ritual sobre unes anilles. Què fa? Què fem? Bé, un anellet, com que ja ve tot sants, farem anelletes. Les anelletes vol dir que ho fem perquè els difunts nostres...
doncs es donin un cop de mar si és que les necessitem, perquè quan ens casem també ens posen un anell, no? Clar. Doncs això és per no tallar la comunicació. Però bueno, farem aquestes anelletes. Aquestes anelletes jo les faig amb les ampolles de lleixiu, aquelles de dos litros més grossetes, quan ho treus hi ha un aro de plàstic, no ho sé, heu obert tots a lleixius,
Hi ha un aro de plàstic, no sé per què serveix, però bueno, es treu i amb aquella anella ja pots fer el ritual. Llavors es agafarem... Perdona, Paquita, divendres i descalços, no? Sí, jo sempre, divendres i descalços. Abans de fer-ho encendeu una espelma. Aquesta espelma té que ser blanca. Bé, doncs llavors es...
Lligueu a dintre d'aquesta anelleta, no nus, doncs unes cintes que tindrem de color verda, blanca, al vostre gust. Cada una serveix per una cosa, el color. Bé, doncs ho fem allà. I llavors us ho tenim que fumar. Jo ho fumo, perquè això és tan senzill, amb una...
amb una vareta d'inciens, amb el fum aquell, agafo per dalt, les citetes, i ho vaig passant amb el fum que desprèn. I ja està. Ho tenim allà reconedet. Quan necessitem, per exemple, ariners, que sempre en necessitem, doncs tallarem un trosset de cinta verda. A veure, té que ser molt petitet, el trosset, eh? Un trosset de cinta verda i farem un noset...
el trosset que hem tallat i l'encendrem. Posarem una miqueta d'alcohol, fem la petició i ho encenem. I està amb un llum de fusta. I res més, quan necessitem amor, la rosa, quan necessitem passió, la vermella, la verda i la groga, ja sabeu per què, ja ho acabem de dir, dels dinarons, i la lila, això ja a ús de cadascú.
que funciona, ja ho veureu. Ho guardem, ho emboliquem amb un paperet de cuina o amb un tros, amb un mocador, i ho guardem, normalment sempre se guarda amb un calaixet on tinguem mitjonets i cosetes. Ja ho tenim. Ja està. Que bé, que bé, que bé. Doncs, escolta, Paquita, això has anat per feina avui, eh?
Clar, sí, si m'has dit que corressin, posem corregut. Sí, sí, clar, hem d'anar per feina, hem d'anar per feina avui. Doncs, Paquita Bruixa, anem a rebessar els 12 signes del zodiac, els 12 horòscops, i comencem, com sempre, pels nostres bons amics, els àries. Com ho tenim, això? Bé, els àries poden anar malament amb el que és la postura. Així és que tenen que sentar-se bé, que és com s'ha de fer, amb les que anaven recte, i...
Així no li molestarà la columna ni les cervicals. I ells aniran millor. El que és la feina i diners, hi ha sorpreses. Hi ha sorpreses que, bueno, inesperades, que, bueno, els alegrarà moltíssim. I això ja va bé. I en l'amor, alguna necessitat. Hi haurà com... S'hi reclamaran alguna cosa, la seva parella.
Així que tenen que esforçar-se i posar una miqueta més el seu esforç. Vinga, doncs. El seu número és el 4 i el seu cul és el groc. Doncs el número 4 i el cul és el groc pels àries. Anem pels taures als Torets. Com ho tenen aquesta setmana? Bueno, estarà nou amb un entusiasme que no vegis, eh? Com...
Bueno, passejaran, no?, per tot el verd, pel seu... pel seu camp, o per on ell se us li agradi, doncs, i... es trobaran millor, eh? Així que, res, endavant, que és una bona setmana per la salut. El que és feina, si han canviat de treball, estaran contents, han fet un bon canvi, o han començat amb bon peu, i poden ser feliços dintre del que és la feina.
Hi ha l'amor, passions, no hi haurà ruptures i un avanç molt maco per la feina. El seu color és el rosa i el seu número el 8. Molt maco, el número 8 i el color rosa pels taures, els turets i anem pels bessons. Com ho tenen això, Paquita? Els estaven a l'estómac. Si tenen èrnia de hiato ja hi som. Jo en tinc, bueno...
Doncs la cosa va així. Així que es tindran que reservar una miqueta, mirar, veure què és el que poden menjar i el que no. Molèsties. La feina? No hi ha masses històries de pujades ni de baixades. Hi haurà una estabilitat i res més. I en l'amor...
Bueno, si estàs solet, doncs necessitaràs una companyia i és un moment de sortir i dir, bueno, a veure, a veure el que hi ha per aquí que em pugui alegrar la vida tant a l'altra parella, a l'altra persona com a mi. El seu color és el vermell i el seu número és el 5. Doncs molt bé. El número 5 i el color vermell pels bessons. Els cranc que van endavant, enrere cap on van, Paquita?
molt endavant, i a més a més amb molta gana vol dir que menjaran més de la conta tindran molta gana de menjar i això i a veure el que mengen que mengin, doncs no sé, en si hi ha escarola, escarola que va molt bé pel fetge així que n'hi pot anar bé o tomàquet o mel també això és per la tos si els agrada, doncs també poden fer-ho
El que és la feina, bé, que intentin reduir una mica més els gastos, perquè, clar, sempre estan una mica atabalats, segons la marea, no? I llavors no s'aclaren molt. Així és que vagilen amb els gastos i arribaran a final de mes amb tranquil·litat. Molt bé. I en l'amor, ui, moments d'alta connexió. Imagina't.
Es començarà amb una tonteria i acabarà posant-se la negueta en el dit. Carai, carai, carai. Doncs bé, així és que una molt bona setmana. El seu cul és el salmó i el seu número és el nou. El número nou i el cul és el nou. Pels crancs i anem pels lleó. Com ho tenen, Paquita? Mira, també es tindran molèsties en els jonolls...
A les articulacions, però sobretot les cames és el que més malestar els hi pot donar. El que és la feina, molt bé que s'ho prenguin amb tranquil·litat i que intentin no anar esbarats perquè arribaran a la mateixa hora al bon port i els hi podrien anar malament a la feina, no els hi agrairà.
I a més a més també per la salut, així que s'ho prenguin bé. En calma. Sí. I a l'amor, bueno, estaran solets, no estaran gaire fins. Encara que estiguin acompanyats a casa, no es trobaran gaire recolzats, així que ells s'acostin una miqueta més i tot es podria arreglar. El seu color és el blanc i el seu número a l'1.
Doncs el número 1 hi ha el color blanc pels lleus i els següents són els verges, Paquita. Uf, els verges estan en una vitalitat d'aquelles forta, forta, forta. I això fa que per la nit es posin al llit i no sentin si trona o si llampega. Carai, tu. Així és que, bueno, a veure, que s'ho prenguin amb més calma, eh? Si no, no anirem bé.
En canvi, en el que és la feina, bé, els poden, no sé, valorar més i dir-los que bé que ho esteu fent. Així és que és una setmana molt maca per ells. Molt bé. I en l'amor, sorpreses, es podrà disfrutar molt i si hi ha algun tipus de problemes es podrà solucionar i sentir-se bé, sentir-se feliç.
El seu color és el blau marí i el seu número és el 4. Número 4 i color blau marí. Hem parlat dels verds i anem pels balances. Dret, esquerre, equilibrat, cap on van les balances, Paquita? Imagina't. Home, si són el rei de la festa, eh? Ai, Jaume... Ens trobem sota el seu règne. Aquestes cidades no t'estan ajudant molt i els diré que... No cal que els digui res. ...ataquin més. No cal que els digui res. Bé.
doncs una setmana tranquil·la, amb pau, amb amor, amb companyia, i que totes els hi pondran, a més a més la parella els pot donar una gran sorpresa, i es pot aconseguir moltes coses que desitgem tots, així que molt, molt, setmana d'aquella que direm,
Ai, quin gust, que totes siguessin iguales. Vinga, doncs. El seu color és el daurat i el lila i el seu número és el 7. El número 7 i el color daurat i lila pels balança perquè són els res de la festa i ens trobem sols al seu regnat i els que s'han d'anar preparant ja la corona són els escorpipa, quita. Mira, que no es prenguin les coses buuuh o la valenta perquè aquests nervis de vegades se'ls pot passar mala jornada i fer-los dir...
molt malestar. Així és que si tenen més calma, que prenguin tila a temperatura amb vent, i la veritat és que es trobaran millor. El que és la feina. Es manté estable, encara que potser venen uns gastos inesperats, però la cosa està maca, està tranquil·la i bé. I en l'amor, bueno...
si no tenen parella poden ser el risc del mambo. Així és que en poden trobar i de molt, però que molt bons. El color és el verd molt claret i el número és el 6. Doncs el color verd molt claret, o millor dit, el número 6. El número 6 és el color verd molt claret pels escorpi i els següents de la festa sagitari. Poden sentir-se baixets, agotats mentalment i, bueno...
Doncs que es cuidin una mica més. A veure, m'ha sortit en vermell, eh? Així que ho tinguin en compte. La feina, bé, favorables, ni pujades ni baixades, però sembla que el seu esforç donarà fruit. I la cosa va a millor. En l'amor...
Calma. Diu que s'ho prenguin amb calma, que no disparin les fletxes i que tot es podrà anar arreglant. Així és que maco. El seu color és el groc i el seu número, el vuit. Doncs el número vuit i el color groc pels segitari. Pels segitari entrem al triomfinal. Capricorn. Com ho tenen, Paquita, aquesta setmana? Que les connectin una miqueta...
Els problemes que són petits però que ells els veuen més grossos, que els tornen a mirar, a revisar i s'adonaran de compte que la cosa està funcionant millor del que creuen. Fins que bé. El que és la feina. No està malament això, eh?
que no siguin gaire intermitents de saltar d'una feina a l'altra o que no hi ha inseguretats o sigui, si han de canviar de feina que s'ho mirin molt perquè es podrien enganxar els dits així que s'ho prenguin amb tranquil·litat i bé en l'amor serà una setmana freda no estaran bé amb la seva parella en canvi amb els seus fills sí que podrien estar tranquils i bé
Però la parella es mantindrà així una mica distant. Això no vol dir que estigui enfadat o enfadada, eh? Sinó que, bueno, que no té bona setmana. El seu color és el blau marí i el seu número és el 2. Doncs el número 2 i el color blau marí pels capricorns i els següents de la festa, els aquari. Va, com ho tenen, això? No està malament.
estan positius en el que és la salut, eh? Així és que es menguin. Mengen molt, però a vegades per no cuinar-se fan marranadetes, tots les fem algun dia. És clar, però ells ho fan continuat, continuat. Així és que es mantinguin saludables, les verduretes van molt bé, un tall d'una bona, no sé, cara, un tros de carn,
a la planxa també, i el peix meravellós. És que es cuinin. El que és la feina? Alegries, moltes alegries, i el que estan pensant de canvis és molt bo, que no s'ho treguin del cap, que els hi pot donar tranquil·litat i felicitat. Així és que bé. I en l'amor, en l'amor ve la seva parella, no els hi donarà mals de cap, o si ells diuen verd, encara que sigui de color verd,
d'un altre color, doncs els hi diran, sí, sí, així que bé, la cosa està fina, i bé. I, bueno, pues res més, no, direm el número, el número és el zero. Carai! Sí, i el color és el rosat. Carai, doncs mira, el número zero que més avall no pot tirar, i un rosat pels aquari, els últims de la festa paqueta, aquests són els meus, com ho tenim de bé, això, aquesta setmana?
Bé, mira, estareu bastant bé, eh?, el que és la salut. A més a més, us podeu estar a cuidar una miqueta més, les sensitats ja faran efecte i et diran, això és el que tens que menjar, tu fes cas, quan sentis una veueta, posa l'orella, cloca l'orella com la ràdio de Tiana, no? I així et trobaràs millor, us trobareu millor. El que és la feina...
Bueno, hi ha uns gastos que potser es podrien evitar. Així que compteu amb els dits, com les velles, i eviteu extres. I en l'amor? En l'amor, bé, serà una setmana tranquil·leta, maca, podreu comentar coses, o sigui, parlar...
I està maco. Hi ha alegria a lo que és la parella i també amb la família. Fisca mono. El color és el marron, claret, i el número és el nou.
Número 9 i que color marrón claret pels peixos. Aquests són els meus. Paquita Bruixa, un autèntic plaer. 93 3 95 41 05. Repeteixo, 93 3 95 41 05. Al telèfon de Paquita Bruixa, si voleu fer alguna consulta. Un autèntic plaer, Paquita. La setmana que ve, doncs hi tornem el dimecres. La setmana que ve ja farem els rituals, a tot sant. Home, ja ho tenim aquí, això. I d'aquí poc els de Nadal, ja, també.
Ai, sí. I capells, que a ells ens tornem. Res, home, res. Doncs bé, només dius encengueu alguna espalmeta de color blava. Paquita. Ai, perquè s'acabin les guerres de Déu. Això ho volem. Perquè estem molt malament. Sí, sí. Això ho volem. Paquita, un autèntic plaer, que vagi molt bé. Doncs molt bé, petons i moltíssima llum per tots. Igualment. Adéu-siau, gràcies. Adéu-siau.
Doncs vinga, som-hi, que arribem en pocs segons. No, ni pocs segons arribem. Ja hem arribat, de fet, dos minuts per damunt de dos quarts de dotze. Farem una pausa i de seguida el company amic Joan Escofet entrevista a Feliu Novell, és el director del Museu de la Vina Vella. Parla dels Molins, del Terba Municipal de Vilassà, del Vilassà Antique, Cabrils, els dos Vilassars... I també una bona para del Vallès. Escolteu, perquè val molt, molt la pena, perquè arribem a la costa i tot.
Recordeu que el punt del migdia arriba, s'ha acabat el bròquil amb la Marta Badí i la Marnatxe. Marta Badí i la Marnatxe ens parlen d'aquests temes, de vegades són estigmes, per tot plegat. I ens anirem a dos quarts d'una. L'any passat era els dijous, la temporada passada, aquest any, aquesta temporada, els dimecres. Amb la Lara Txarau, a l'agrícola Vilassa, Entitat Centenària, que es diu molt i molt ràpid, això, eh? Entitat Centenària, l'agrícola Vilassa, per parlar dels productes de temporada, les promocions...
Els bons articles, en definitiva. El bon producte que tenen els amics i amigues de l'agrícola Vilassà. Ensetem la segona part, la segona hora i mitja, ara mateix, després d'una pausa, Joan Escofet, entrevista Feliu Novell, director del Museu de la Marina. Gràcies per la vostra confiança.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català,
La pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Una altra vegada?
Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa't a culturajove.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Arrenquem nova hora del nostre matinal, del nostre parlant de tot. I ara parlarem de molins. També tenim molins a Vilassar de Mar. No fa falta anar en aquells paisatges, aquells sucarrals de Castell a la Manxa que ens dibuixava Cervantes amb el seu...
Don Quixote, amb aquells molins que lluitava davant l'escepticisme del seu escuder Sancho Panza dels Molins, a vegades també ens fan a la resta de mortals despertar sentiments, no sé si romàntics, tipus fars, podríem dir, d'aquestes construccions que tenen, evidentment, unes funcions importants, però...
que la resta de mortals sempre davant dels molins ens desperten sensacions íntimes per una banda i segurament seria molt bo conèixer que a Viles de la Mar també tenim molins i més en el mar d'aquestes jornades de patrimoni 2025.
El nostre bon amic, Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassà, es posarà al capdavant d'aquestes conferències. Els Molins Hidràulics de Vilassà de Mar, un patrimoni desconegut i també...
ens oferirà la possibilitat de fer una visita guiada al Molí de Calaudal. Doncs ja tenim l'entrevista, ja tenim centrada la situació, ara només ens falta el protagonista i, per tant, saludem l'amic Feliu Novell. Feliu, molt bon dia!
Bon dia, Joan, bon dia. Què ens passa a tots i totes amb els molins i amb els fars, Feliu, que sempre agraden o com a mínim els retratem? Home, perquè els molins que tu parles, els de Castella, són molins de vent i tenen un...
un caire molt visual i crida molt l'atenció al paisatge. Però els nostres molins no són d'aquests. Els molins que tenim a Vilassana són hidràulics, que és un altre tipus de molí, i és un molí molt més discret,
que té molta història, però no és tan visual en el paisatge del poble. Feliu, un molí és un molí. Explica'ns històries característiques dels nostres molins hidràulics. Primer de tot, per què els tenim? D'hauríem tenir si hi són o hi eren alguna funció i quines són les característiques principals d'un molí hidràulic.
Sí, bé, la funció bàsica era per poder fer farina, ja sabeu que l'alimentació fins fa quatre dies es basava en el pa, la gent menjava pa amb acompanyament, era la base de l'alimentació, i per tant tenir un molí a prop era importantíssim per poder moldre els cereals i poder fer pa. Molien el que fos, el que tenien, perquè quan tenien blat molt bé, però quan s'acabava el blat molien pa a base del que fos.
i feien farinetes o el que fes falta per menjar. He de pensar que la gent menjava un quilo, un quilo i mig de pa, s'haurà col·lat segons els inventaris dels monestirs, un quilo i mig de pa diari per persona, o sigui que era pa amb acompanyament. I aquí a Vilassant hem pogut localitzar vuit de diferents èpoques, vuit molins hidràulics de diferents èpoques i que no tots van funcionar al mateix moment,
Però hem pogut veure aquests 8 molins, el que queda d'ells,
i explicarem una mica això, què queda d'aquests molins i com funcionaven, perquè, clar, vertebraven el territori. La gent havia d'anar al molí a moldre i després fer el pa. De vegades el pa el compraven al forn, si era un forn senyorial que tenia els drets de vendre el pa, però el forner, el que fos, havia de portar el gra a moldre en aquests molins.
Jo t'anava a dir, el funcionament era, diguéssim, gratuït o hi havia alguns delmes, alguns impostos per fer servir aquests molins, Feliu? Gratuït, res. Tu pagaves i pagaves amb espècies, es quedava en una part del gra o de la farina que tu portaves a moldre.
I pel treball del moliner, més els impostos del que et cobrava el propietari del molí, que antigament podia ser un senyor feudal o més modernament era un particular, un particular que havia fet el molí, l'havia construït.
i es cobrava un tant pel sou del moliner, més el que es quedava ell de rendiment dels molins. I podríem centrar això una mica en el període històric a Vilassar de Mar, quins segles abarcaria. Jo parlaré de tot el terme antic de Vilassar, que inclou Cabril, Vilassar de Dal i Vilassar de Mar, i se n'han localitzat 8, i el més antic és de l'època medieval,
i tenim referències d'ell des del 1300 i tant, des del 1300 i tant, que apareixen un cap greu. El que passa és que el molí és un molí molt efímer,
i no en queda res, no queden restes, que se sàpiga, i només tenim dues referències documentals sobre aquest molí. I després hi ha l'últim, és el del museu Calaudal, que tots ja coneixeu, que aquest és del 1806, acabat el 1806. Per tant, des d'època medieval fins a principis de l'època contemporània, hem tingut aquí, a l'antic terme de Vilassar, vuit molins, un total de vuit molins de diferents èpoques.
I així a grans atrets els podries ubicar una miqueta, agafem el GPS feliu i els podem posar a sobre... Sí, home, el més encí que dèiem medieval és un molí que estava situat al sot del castell de Vilassar de Dalt, a la vora de la Riera, on hi ha la casa de Cal Marquès, doncs d'allà més o menys aproximadament allà hi havia el molí aquest medieval.
Després hi ha dos molins a l'abesant del Vallès. Ja sabeu que el terme municipal de Vila Sagadal s'estén per l'altre cantó de la muntanya, les aigües que van ja cap al Mugent, cap al riu Mugent, doncs allà tenim dos molins. Un és el molí de Coquet i l'altre és el molinot, que aquest, el molinot, tenim documentació de quan es va fer, aquest està molt ben documentat, amb una anècdota també d'uns bandolers que el van assaltar, etcètera. Això ho explicarem.
I després, al vessant de mar, tenim cinc molins més. Dos situats a la Riera de Vilassar i tres situats a la Riera de Cabril. Aquests són els molins que tenim localitzats. Déu-n'hi-do perquè, a més a més, ens crida feliu molt el títol de la xerrada que faràs. Els molins hidràulics, diu, un patrimoni desconegut. Són desconeguts, eh?
desconegut del tot, perquè la gent no sap ni què són tant, ni què són, i avui en dia, com que tenim totes aquestes màquines digitals que els mòbils fan fotos, tenim una bona col·lecció de fotografies d'aquests murins, que no les he fetes jo, les ha fet diferent gent, però que me les han passat, i les ensenyarem perquè la gent pugui veure almenys
amb fotografia, que normalment són indrets privats, que no s'hi pot accedir, però amb les fotografies veurem ben bé aquests molins, el que queda i on eren, i també ens ajudarà molt el Google Maps amb això.
Eren aquests molins, Feliu, un autèntic eix també de la vida social, de la vida diària dels nostres rabesavis? Hi ha moltes cançons i molta folclora en tot dels molins, de les noies que anaven a moldre, totes aquestes coses, sí, sí.
Era un punt important, no tan important com l'església, evidentment, però era un lloc de trobada dels pagesos de la contrada. Sí, sí, eren espais que en aquella època estaven perfectament localitzats i se sabia els camins com per anar-hi, etcètera, etcètera, etcètera.
Tot això va quedar en desús a partir de la introducció de les parineres modernes, a partir del 1850, més o menys aproximadament, i aquests molins hidràulics antics van quedar abandonats.
Amb les dificultats entenc que també haurien servir per a les persones que primer portaven els quilos de farina, després s'enduien els pans, clar, camins, carreteres, indrets per accedir-hi, que no són com els d'avui. És a dir, que a més a més hi havia tota una certa complexitat per anar a buscar, com deies tu al principi de l'entrevista, la gran quantitat de
de pa que s'arribava a menjar en aquella època, doncs no duria ser un trajecte fàcil perquè no durien estar les infraestructures preparades com avui. No, no, imagineu-vos anar de Vilassar de dalt fins al molí d'en Coquet, que és l'altre cantó de muntanya, a baix de tot ja tocant a Valls Romanes, amb un camí de sorra, amb un carro, o amb un cavall de bast, amb dos sacs carregats a dalt de l'esquerra d'un burro o el que fos.
Era tota una aventura i s'havia d'anar tot arreu al peu i la gent ho feia. Sí, sí, és així. I d'aquí també surt l'anècdota aquesta dels bandolers que van assaltar al Molinot.
que és interessant perquè el Moliner ho explica i tenim el document on fa tota la relació de com li van tirar dues escopetades i tot.
i, bueno, sí, sí, és curiós, això. I és un bandoler anònim, Feliu, o és un d'aquests bandolers? Sí, no es va saber qui van ser, però el moliner ens diu que segurament que això eren enveges d'altres moliners del Vallès, perquè aquest molinot era un molí nou, un molí relativament que feia pocs anys que s'havia construït,
I es veu que prenia els clients en els moliners del Vallès. I el moliner d'aquí de Vilassar, ell creu que havia sigut això, per enveges, que el van voler assaltar i de fet li van causar danys en el molí. O sigui, li van trencar peces, etcètera. Sí, li van fer robatori a part de sacs de farina i blat.
També se li van emportar eines, tot el ferro que van trobar, etcètera. I tens-se datat, més o menys, aquest document? Sí, sí. Això és del 1696. Aquesta documentació, hem estat molt de sort, que està conservat i ha anat a espategar, al final, al Museu d'Arxiu de Vilassar de Dalt.
Sí, sí, ara és un fons que està consultable en l'Arxiu Municipal de Vilaceradal. I aquesta conferència del Molins acaba anant a visitar un molí que tu crec que no coneixes de res, eh? No.
El molí de Canaudal entenc que és novetat per tu. Ara, fora bromes, Feliu, presenta'ns el molí de Canaudal. Sí, ja que som aquí al museu per explicar una meitat tota la història dels molins, després acabarem la jornada amb la visita en el molí de Canaudal, que és el que es pot visitar sempre, i per la gent que no l'hagi dit, que puguin baixar a baix...
i veure in situ tot això que m'ha explicat, que explicarem de la història d'aquests edificis, veure-ho in situ. A més a més, a la conferència jo no explicaré el funcionament d'aquests molins, perquè llavors ens allargaríem molt, però sí que en el museu la gent no pot veure com funcionaven aquests molins hidràulics, les parts que tenia, etcètera.
Evidentment, feliu molí hidràulic, segurament sense aquests eqüífers soterrats que tenim a Vilassar de Mar, sense unes condicions òptimes de sequera, doncs hauria sigut impossible treure'n cap mena de rendiment, no? No, no, clar, tenim els 5 molins de la plana de Vilassar que funcionaven a partir d'aigua de mina.
l'aigua de mina s'acumulava a les basses i feia funcionar el molí. Després dels altres tres molins, aquell medieval i els dos del vessant del Vallès, aquests sí que funcionaven amb l'aigua del torrent. Recollien amb una rasclosa i de la rasclosa la feien passar la bassa i la bassa, omplien la bassa i feien funcionar el molí. Per tant, hi ha els dos sistemes de moldre, però tots dos depenien de la pluja.
si no hi havia aigua no podien moldre de vegades havien de moldre a la nit quan tenien la bassa plena engegaven i llavors l'horari que trigués la mina en tornar a omplir la bassa això depenia del cabal que dongués en aquell moment la mina
I el moliner treballava mitjà, depèn dels horaris que li toqués, segons l'aigua que tenia per fer-lo anar, per fer-lo funcionar. I, de fet, aquest assalt dels bandolers de Vilassada dalt està documentat que l'home va sortir de casa després de sopar, que ja era fosc, i va anar fins al molinot a moldre.
O sigui que li tocava moldre quan li tocava. Feina, segurament una de les feines dures, també la de moliner en aquells moments, aquells segles. Sí, sempre menjaven els moliners, tenint aquest avantatge, que tenien el pa a casa, però com totes les feines en aquell moment eren dures, no hi havia electricitat, no hi havia cap mena de res, i sí, sí, era complicat.
Aquesta xerrada serà aquest divendres a partir de les 6 de la tarda. Entenc coordenades feliu, ubicació i millor sempre reservar allò de la cita prèvia que dèiem fa 5 anys.
Si us podeu apuntar, podeu trucar al Museu Monjo o per correu electrònic, que allà des del Museu Monjo coordinen els actes de les Jornades Europees de Patrimoni, la conferència del divendres i la visita guiada que fa l'Alexis el diumenge al dematí. I la xerrada la farem a la sala d'actes d'aquí del museu i després farem la visita al museu, a les parts del Molí només.
I per tancar aquest menú, com comentaves ja el diumenge 12 d'octubre, a partir de les 12, des de la plaça de l'Església, de la mà de l'Alexis Serrano, aquesta xerrada sobre l'urbanisme antic a Vilassà de Mar, passejada per cases i també per les andrones, que els que no són d'aquí, feliu sempre el tema androna, és un tema que costa que entenguin, una miqueta volta...
pels nucli antic de Vila Salamara i veure aquestes endrones, que jo personalment penso que no se'ls està fent la justícia que es mereixen segurament. Comenta'ns una miqueta. Són espais molt singulars que valdria la pena de fer aquesta visita cap a l'Alexis fer-la més regularment.
programar-la més regularment perquè la gent que no ho coneix és curiós, molt curiós de veure aquests passadissos tan estrets entre finques que es deixaven per poder tenir sortida a fora des d'una casa i que han quedat completament com una cosa amagada
i que també té el seu vessant aquest dels contrabandistes. No sé si l'Alexis ho explicarà perquè ell és molt especialista en el tema del contraband, però sí, és molt interessant.
Estic convençut, Feliu, no sé si estaràs d'acord amb mi o no, que aquest entramat d'Andrones és en un altre poble i es fan ràpidament un menú gastronòmic, unes sortides i unes propostes i fins i tot un còmic. I un vermut. Ja que sí. Sí, sí, i tant.
Doncs Feliu Novell, com sempre, moltíssimes gràcies per atendre'ns. És un plaer escoltar-te i recordeu, sobretot, tots i totes, aquest cap de setmana, 10 d'octubre, 12 d'octubre, aquesta doble cita tan interessant en el Mar de les Jornades Europees del Patrimoni 2025.
conèixer els molins hidràulics de Vilassadamar i també aquesta ruta per les zones més antigues del nostre municipi. Paliu Novell, moltíssimes gràcies i serà fins una propera ocasió que ens tornarem a escoltar. Moltes gràcies, Joan, i esperem que pugueu pujar aquí al museu i conèixer tot aquest patrimoni ocult que tenim al nostre poble. I tant que sí, que val molt la pena.
Una abraçada, Feliu. Va, a vosaltres.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat.
Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra. Soc amb la Petra i l'Enric, que són una parella estupenda que han acceptat fer el repte de neteja d'arbaris. El senyor, què és el vostre? Vinga, som-hi. A veure qui trobem.
La dinàmica és molt senzilla. Heu de fer quatre piles de roba, amb la roba que teniu aquí, amb la següent premissa. Una pila de la roba que us poseu habitualment. Una altra pila de la roba que feu servir esporàdicament. Una altra pila de roba que dius... No me'n recordava que això ho tenia a l'armari. I una pila de roba que ja està en mal ús. Doncs que comenci la neteja d'armari. Els vas comprar i no se'ls ha posat. I no me'ls he posat encara.
Aquí sota, carai, tot això... Visca, Pepa! I què és això? Vull robar que no em poso. Bastant heavy, no? Tot això és el que jo no faig servir. I tinc més roba que no fa servir que cada cop que fa servir. Correcte. I ara m'he adonat de la roba que em poso, que gairebé és la meitat de la que no em poso. Bueno, com que, no ho sé, amb la roba és alguna cosa que t'identifiques i en algun moment més identifiquet amb això, doncs suposo que això em fa temps.
Sí que és una cosa com emocional gairebé, no? Sí, jo diria que sí. És bastant heavy, la veritat, que en la roba, que no fem servir, és molt millor que la roba tingui una altra vida que que estigui a fan pols aquí dins d'una maleta. Vull dir, si te l'estimes realment, dona-li una vida nova. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'olida verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'olida verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per xerrar amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom, per creuar-se les mirades i sentir-nos guates i guapos. Així que surt al carrer i fes via.
Passeja, entra, demana i, si vols, comproles. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Les notícies de les dotze. És migdia de jugada petita a Operación Triunfo, al pati de l'Escola del Mar a quedar-se a les portes d'entrar a l'Acadèmia d'Auter de Operación Triunfo. Aquesta és la història de la vilaserenca Júlia Marçol, que ha estat ben a punt de ser admesa en l'edició d'aquest any d'aquest conegut talent show televisiu.
A partir de la una de la tarda a la crònica, escoltarem un ampli resum de l'entrevista que l'Espai Parlant de Tot va realitzar la Júlia fa pocs dies. Una entrevista en la qual tindrem l'oportunitat de conèixer-la i escoltarem també les sensacions i les anècdotes d'una experiència que ha resultat molt positiva per ella i que ha servit també per passejar el nom.
de Vilassar de Mar per totes les ganes. Podeu escoltar aquesta entrevista a través del nostre web vilassaradio.cat i, com dèiem, un ampli resum d'aquesta entrevista a la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
L'Assemblea Local d'Assemblea Nacional Catalana Vilassadamar per la Independència organitza avui a les 7 de la tarda a la sala Roser Carrau la xerrada titulada Parlem de l'independentisme present i futur. Sobre aquesta qüestió parlaran Laura Borràs, expresidenta del Parlament de Catalunya, Toni Estruvel, secretari general d'Assemblea Nacional Catalana i Damià del Clot, exalcalde de Vilassadamar, advocat, doctor en dret i escriptor. La sala Maria Roser Carrau està ubicada al carrer Montserrat número 8 de Vilassadamar.
El govern espanyol ha aprovat l'ús medicinal del cànnabis, una demanda llargament esperada pel Congrés dels Diputats, pels professionals i també pels pacients, segons ha explicat la ministra de Sanitat del govern espanyol, Mònica García. El reial decret pretén oferir una alternativa terapèutica en casos...
on els tractaments convencionals no són eficaços. Podran ser prescrits, especialment en pacients amb esclerosi múltiple, pel tal de pal·liar la tensió muscular o reduir les nàusees i vòmits provocats per la quimioteràpia, així com per pacients amb dolor crònic o certs tipus d'epilèpsies greus.
La ministra de Sanitat ha assegurat en roda de premsa, posterior al Consell de Ministres, que el reial decret permetrà que quan els tractaments convencionals no funcionin hi hagi una alternativa terapèutica d'evidència científica. Es calcula que d'aquí a tres mesos els metges ja podran receptar tractaments amb cànnabis. Serà una vegada l'Agència Espanyola de Medicaments publici la formulació i dosi exacta del tractament i un primer llistat d'usos terapèutics autoritzats
que la ministra no descarta anar ampliant en funció dels avenços científics. Seran fórmules magistrals amb preparats estandarditzats de cànnabis que només podran ser prescrites per metges especialistes i només seran dispensades en farmàcies hospitalàries i sempre sota estricta supervisió mèdica.
L'averia d'un tren a la línia R1 de Rodalies aquest dimecres al matí a l'estació de Caldetes ha obligat aquesta línia a funcionar amb una sola via durant una hora entre aquesta estació i la de Mataró. Això ha provocat retards considerables en els trens que hi circulen i també que molts passatgers decidissin sortir del tren avariat i s'anessin caminant pel rural de la carretera Nacional 2. Això malgrat que renfer...
ha assegurat que els ha demanat que per motius de seguretat no es moguessin de dins del tren. Era un tren que cobria el trajecte des de Massanet fins a Hospitalet i ha estat a la via 1 de Caldetes durant una hora fins que s'ha pogut endur el tren avariat. L'incident ha passat cap a dos quarts de vuit en punt del matí. I el Barça anuncia que el duel contra el Girona serà a Montjuïc i es jugarà el dia 18 d'octubre. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofets.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Radio. Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau. Groc.
Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida. Els envasos es reinventen i el vidre reneix. Reciclar és transformar. Reciclar bé és cuidar el planeta. El futur es recicla i comença amb tu.
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara? Ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els puxes al meu bull? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu. Amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Ara mateix, 6 minuts i mig per damunt del punt del migdia d'aquest dimecres. Ja és meitat de setmana. Amics, amigues, ja us ho dic ara. S'ha acabat el bròquil.
Ja fa tres setmanes que s'ha acabat el broc i l'aquest hora amb la Marta Badia i la Mar Natchez. I més d'aquests còmodes o que la societat pròpiament s'ha creat un estigma, hem parlat d'escales de veïns, hem parlat de moltíssimes coses. Marta Badia, bon dia, bona hora.
Bon dia, bon dia. Com estàs? Doncs bé, una miqueta ronca avui, eh? Em perdonareu. I també els aires acondicionats aquests que maten, eh? Deu ser, deu ser. Marnatxe, bon dia, bona hora. Bon dia. Ella, en canvi, una veu aquí. Una veu radiofónica i potent. Dóna'm un ratet que em quedo fònica, eh? Li deia l'altre dia a la Marta. Dic, ostres, sembla que no. Estem ideals per fer ràdio una miqueta.
Aquests constipats tontos de tardor. Què m'ha passat? Jo tinc mal de coll. Ara fa calor, ara fa fred, en fi. Bueno, fred, fred. Fais fresqueta. Sí. Bueno, què posem damunt la taula avui? Doncs mira, avui posarem la mirada en aquells gestos petits, gairebé a vegades invisibles, que poden arribar a trencar-nos per dins. Les microviolències. Sí, senyora. I les relacions tòxiques, que van molt lliganetes. Si hi ha microviolència, hi ha relació tòxica.
A vegades podem parlar de paraules que ens desvaloraritzen, coses que quan ens ninguneixen, quan ens silencien. Això podia ser també una microviolència. Les mirades que humilien. N'heu rebut alguna vegada alguna mirada que us humilia, Mar? Molt sovint. Molt sovint. Jo suposo que sí. Tu suposes que sí. Suposo, perquè si m'han fet una mirada humiliant...
Allà ja t'ho faràs. I al Maresme, com a tot arreu, hi passen aquestes coses. Al Maresme lliure i tropical. Parlem de tot plegat? Va, anem-hi. Doncs vinga, anem-hi.
Doncs, primer de tot, definir una miqueta aquesta microviolència masclista, que ho associem a agressions físiques, i això només és la punta de l'Elisabet. A sota hi ha moltes altres coses que avui volem parlar-ne.
i també podríem dir que sí, que evidentment el que més ressona és la part masclista però també podríem obrir el ventall a altres tipus de violències que no estan protagonitzades en aquest cas pels homes sinó per qualsevol ciutadà i ciutadana i a les feines a les feines, m'haurem allà amanits podem estar
De fet, hem fet un petit recull, Jaume, d'algunes notícies que han anat passant al llarg d'aquests últims dos anys i en volíem anomenar alguna per comentar-la. Una és el juliol passat. Un home va agredir la seva parella amb unes tisores al pas subterrani de l'estació de Vilassar de Mar. Els vigilants el van retenir fins que van arribar els Mossos. Una acció brutal, però que, segons testimonis, venia precedida de mesos de control, gelosia i humiliacions subtils.
Sí, la microviolència s'ha convertit en violència. Exacte. Sí, el que us estava dient, això, aquesta acció, aquest fet que ha passat, només és la punta de l'iceberg. Darrere hi ha moltes microviolències que s'han anat normalitzant i que les veiem com normals, d'acord? Per tant, segurament la pregunta és com podem detectar el premaltractament quan només són comentaris o petits controls dissimulats? Com es pot evitar això?
És que és un circuit molt pervers, perquè moltes vegades quan aquestes persones s'han sentit micromaltractades no arriben a entendre o a ser conscients que allò és un maltracte.
Dic, potser no soc ni conscients que això no és. Exacte, perquè el bon maltractador o la bona maltractadora té la capacitat d'anar-te enfonsant petit, de manera molt subtil i a poc a poc, amb la qual cosa tu no ets conscient que allò està succeint. En tot cas, quan ja estàs sota terra, dius, amb l'autoestima que tinc ara i amb els pocs recursos que em queden, què soc capaç de veure i d'analitzar? L'únic que sé és que alguna cosa m'està fent mal i no sé què fer amb tot això, no?
I per contra, la persona que ho fa, ho tenim tan normalitzat que crec que no és ni conscient que allò és una microviolència i que si es fa repetidament i es porta al llarg del temps pot acabar en alguna cosa molt més complicada.
I després, Marc, és la por, no? Perquè jo fins i tot puc tenir clar que això és denunciable. Ostres, aquesta persona no m'està tractant bé, però el meu entorn més immediat no m'està donant senyals de puc demanar ajuda i si ho puc fer des d'una perspectiva més institucional em fa vergonya o em fa por les represàlies que pugui tenir en aquest cas la meva parella o la persona que m'està maltractant, no?
En fi, aquesta setmana, sense anar més lluny, ha detingut un home per violar la seva filla al mig de Lleida, en ple carrer, davant del seu fill de 8 anys. Aquest senyor, aquest elementutxo, perdoneu, que ja sé que és poc periodístic, això és un element, va ser posat en llibertat amb càrrecs, amb una hora d'allunyament, que no van passar ni 24 hores i ja se'l havia assaltat. I ara s'ha sabut, ja cada cop anem a més...
se salta a l'hora d'allunyament i torna a ser detingut, òbviament, que ja ho hauria fet altres vegades amb la filla i davant del fill. Això va ser en ple carrer i segurament això, com deia la Mar, és la punta de l'Isabert, perquè això ve precedit d'altres conductes que al final desemboquen amb això. Per tant, moltes vegades potser es queda aquí, aquestes microviolències, però d'altres van augmentant, augmentant, augmentant fins que creus una guia, no vermella, no, de foc, una...
Que això és un altre debat, que algun dia també en podem parlar. És a dir, un altre debat és què fot un home, un home no, un element d'aquests, que viola la seva filla de 21 anys davant del seu fill de 8 anys en ple carrer Lleida i el jutge el fot en llibertat amb càrrecs. A mi ja m'ho explicaran això. A mi això embull la sang.
I a més a més, com a dada, la jutgesa el fot al carrer. Per tant, ni 24 hores i trenca l'hora d'allanyament. Però això volia dir això, que a vegades les micromasclismes es queden aquí sense, o sí, que les dues bandes en siguin conscients, o una d'elles, i d'altres això va en augment, en augment, en augment, allò de me gusto, me gusto, me gusto, fins que la foto.
No, realment, i abans de seguir comentant una altra notícia, em portem un parell més per no extendre'ns, perquè tenim el temps que tenim, no? Però això mateix que has dit ara, a mi em fa pensar també, això podia ser també el preludi d'una altra secció en el teu programa, un altre dia, que seria perquè hi hagi...
com aquest senyor que fa el que fa, què està passant en la societat? Què està passant? És a dir, d'acord que hem de posar elements d'ajuda, d'acord que la justícia té molt camí per fer, pel que acabes de comentar, Jaume, però a més a més d'atacar el síntoma, hauríem de pensar en quina és la causa d'origen de tot això, o quines, quina suma de coses poden ser-ho, no?
Aquí hi ha una base cultural fortíssima i encara que probablement s'han anat canviant moltes coses, portem una història a sobre que...
que està molt present, molt encara, i hi ha molta feina a fer, molta feina a fer en aquest sentit. I em reconec que soc la principal, que moltes vegades, segons quines actituds, he pensat, no està exagerant, i em molesta pensar o dir això en veu alta, però ho haig de dir, perquè jo ho he viscut a casa meva.
No estic parlant de violència, però sí actituds que amb el temps, si això va a més o es permeten, poden degenerar en unes situacions molt conflictives. I crec que està per aquí el treball. I amb la gent jove s'havia fet una feina molt bona, però últimament crec que anem amb retrocés.
Jo sempre dic que en aquest cas, malgratament, fotem un pas endavant i dos enrere, perquè sembla que els joves no pugin. Ah, perquè hi ha una generació, jo crec que hi ha una generació, i en alguns casos, en alguns casos, amb negreta, majúscula, subratllat, cursiva, perquè la gent ho entengui, en alguns casos no anem bé. Aquí, Tertúlia, Quart d'Eso, els dijous, hem tractat el tema algunes vegades, i algunes noies creuen normal, a Quart d'Eso, que, algunes, eh?, que la seva parella hi contrari el mòbil.
No, no, no. La meva parella ha de saber on soc. Si ha de saber on soc, que et truqui. Li dius tu si vols on ets, però que et controli el mòbil. S'envien localitzacions. Ho tenen a dins del mòbil. Totes les localitzacions de tothom.
i comparteixen les xarxes socials, és a dir, es donen les contrasenyes i qualsevol persona... Però si tu creixes així, al final això és normal, controlar. Exacte. Escolta, què n'haig de fotre, on estàs? És una cosa per qüestió de preocupació, on estàs? Hem quedat aquesta hora i no has arribat.
Però l'altre és tenir el mòbil i anar controlant, per què és això? Fixeu-vos que... Estic totalment d'acord, a més a més, que això és com la contracultura de la cultura que estem creant, no? Hauríem de generar aquesta contracultura d'aquesta cultura viciada, que és conseqüència de... Per molt que nosaltres diguem com s'ha d'utilitzar un mòbil, com ho hem de fer anar, aquesta generació ha nascut directament en una era digital...
i hiperestimulats
Hipereducats o entrenats en que en tot moment tothom sap on estic, què faig, amb qui vaig, el petó que m'he donat amb no sé qui. Tu, jo, nosaltres, els petons ens els donàvem i ningú se n'assabentava. O intentaves. O intentàvem. I a més a més, no dèiem, ens fem una foto mentre ens fem amb el petó? A veure, justament la gràcia estava... És que abans havies d'anar amb una càmera per fer-te ara molt fàcil. Clar, és a dir, hi ha com una...
Jo diria un distanciament del que és el sentit de la intimitat i de la privacitat. Ah, no n'hi ha, no n'hi ha. Pensar que tothom, tothom anem amb una càmera a sobre. Tothom. Llavors, en qualsevol moment pots gravar alguna cosa. I quan parlem de gent jove, que és molt més impulsiva, que moltes vegades no pensen en les conseqüències, ho fan moltes vegades, ai, mira, fem una broma i tal, se'ns escapa de les mans. Compte, perquè això que dius que porteu una càmera, això és veritat, però...
jo crec que ha de venir inconscient a vegades, o conscient, però moltes vegades inconscient, i ara no posaré un exemple perquè aquí a Vilassà tothom el sap, però pots cometre un delicte greu amb un mòbil. És a dir, no es pot gravar tot, no es pot passar tot a les xarxes socials i al WhatsApp, no es pot fer. Això és un delicte. I per tant, insisteixo, no hi entraré, a Vilassà qui més que menys sap de què estic parlant,
I si no, doncs us quedeu amb el titular. No es pot gravar tot, ni passar-ho a les xarxes, ni als teus contactes, ni res, perquè en el moment que ho has passat, allò ho deixes de controlar. I en el moment que tu graves un fet que no s'hauria de gravar, diu molt poc de la teva persona.
Per tant, compte amb el mòbil, que teniu aquí una eina que va molt bé, però aquesta eina pot ser un arma. És molt perversa. Mal utilitzada? Molt. Totalment. I també seguint amb aquest tema, que jo crec que tot al final té un principi, un origen en la cultura, no?
socialment, ja no la generació d'ara, perquè escolta, també hem de trencar una llança a favor de moltes coses que han millorat respecte a nosaltres, però també la nostra generació, i ja no dic les anteriors, que segurament més, patim, o estem patint moltes vegades, relacions sexuals no consentides en les pròpies parelles.
Dintre de la pròpia parella. Sí, sí, sí. Em fan arribar, eh? Em fan arribar atenció al WhatsApp perquè em fan arribar, em posen Ascencio Real Madrid. Coneixeu el cas d'en Raül Ascencio? Doncs un home que està...
imputat, però el fet de ser jugador de futbol, ja no dic jugador al Madrid, dic jugador de futbol, sembla que això no passa res. Ell van difondre amb uns companys, quan estava al Madrid B, o al Castilla, que es diu, van difondre uns vídeos d'una noia. I a partir d'aquí, doncs, això és un delicte greu. És el que estava comentant, que amb un mòbil es poden fer moltes coses, però a més a més sembla que tingués la impunitat de ser esportista d'elit. I n'hem vist molts casos, també. N'hem vist algun cas. Que no és el primer ni el segon, que li cau una pena d'aquestes per...
Però tot i així, estic segura que sortirà arguments en contra on segurament es diu que aquesta noia el que estava buscant eren diners. Era una menorra?
És igual. No, no, és un detall important, eh? A sobre és una menor, eh? Sí, sí, és pitjor encara, però estic segura que hi ha aquesta controvèrsia on sempre justifiquem... Aquesta noia deu haver anat a buscar diners perquè aquest en té, i si no en té, doncs té un mal dia o... Justifiquem pel fet de, no?
Marta, em deies que tenia més notícies i tenim molt poc temps. Sí. El cas, bueno, aquest és a finals de maig d'aquest any, una dona va caure des del seu balcó del cinquè pis, a Mataró, després d'una discussió amb la seva parella. Bueno, posem el va caure entre cometes. Exacte. Els Mossos el van detenir per un presumpte cas de violència masclista i es parla d'un intent de suïcidi després de setmanes de tensió i aïllament. Aquí, davant de què estaria, Marta?
No, no. A mi em fa pensar en com afecten les microviolències directament en la salut mental. Sí. Totes les repercussions, o sigui, no té tot per què acabar en una agressió física, sinó la desesperació d'aquesta persona en cometre primer amb malaltitza i finalment cometre... Aquí estaríem amb les relacions tòxiques, que són la primera llavor...
I a partir d'aquí, petites qüestions aquí, el control per una banda, la manca de... o conseqüència, manca d'autoestima, que fa que aquella persona vagi degradant cap a un estat que la pot impulsar perfectament davant d'una discussió a cometre una acció com aquesta, no?
Precupant, bàsicament preocupant. I en teníem una altra de notícia. Sí, mira, el Consell Comarcal del Maresme va publicar... Perdona, Mar, notícies d'ara a casa nostra, eh? Això no està passant a Massachusetts, eh? Acabaves dient Massachusetts, ara. No, no, no. T'he encallat aquí, ara, jo.
Sí, sí, això és aquí al Maresme. El 25 de novembre, que és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència, les dones es reclamaven a espais lliures i segurs i recordaven que la violència no sempre és física. Pot ser una mirada invasiva, un comentari sobre el cos o un to condescendent, d'acord?
I aquesta és una línia molt fina, no? Perquè anem a parlar-ne un moment si ens dona el temps. Sí. Perquè també d'altra banda jo entenc que per l'altra... Si tu estàs, jo què sé, tenint una conversa amable i li dius alguna cosa amable a aquella altra persona, on acaba l'amabilitat i comença el to despectiu? Qui és que posa aquest marc...
i que el defineix bé, perquè aquí també he de dir que igual que hi ha moltes microbiolències, també hi ha moltes persones que sobrepassen aquesta línia i generen confusió.
en el comportament humà. Jo, amb això... Tema de llenguatge, eh? Parlo tema de llenguatge. Crec, crec modestament, que hem fet un pas endavant. Respecte a la nostra generació, que ningú es tallava a l'hora de dir res. És a dir, vinga, el deixaves anar. I ara hi ha coses que ja no perquè la societat ho marqui o no, perquè tu et sents incòmode, dient-ho. Com teníem la nostra edat, ho dèiem tot. I ara puc posar un exemple. I vaig a posar un exemple, eh?
I és així, parlaré molt clar i malament, que és poc periodístic, insisteixo. Però tu, abans, un dels insults més utilitzats entre la nostra generació era...
Però ja no era un soler. Ah, calla, maricón! El maricón l'utilitzava tothom. És a dir, ningú està lliure de pecat. Tothom l'utilitzava. I qui diu que no és mentida. I ara aquesta paraula es va perdent. Utilitzen més els homosexuals entre ells perquè et sents malament dir això. I crec que amb això hem de llançar una llança, valgui la redundància, i dir que hem fotut un pas endavant. Que a vegades et sents com incòmode. Si estàs en una conversa i dius alguna cosa que no, dius, hòstia, no, no, això no.
Jo recordo en una tortuga, estàvem en un sopar i precisament parlàvem d'aquest tema, i a veure si tu estàs d'acord, on els homes de la taula que hi havia deien que...
actualment, o sigui, havíem arribat a tal punt, doncs, que se sentien cohibits en segons fer quins comentaris, que per ells eren, doncs, distesos, de broma, o potser, doncs, poder tocar una persona, no? Que ara mateix, doncs, no les feien, no? Llavors, doncs, clar, era fer-los entendre, doncs, que
que una miqueta aquí venia la controvèrsia que teníem, jo els hi vaig dir, és que no tot està permès. És que ja no és perquè estem parlant d'homes i dones, sinó a mi una dona també em pot molestar, segons quin comentari. Però és que el piropo. Jo fa anys que no sento cap piropo, però abans tothom havia llançat piropos. Ja no perquè et puguis sentir malament, que també, sinó perquè l'altra persona es pot sentir malament. Si vaig pel carrer i em trobo una noia i faig...
Escolta, tio, a mi no em miris, això per començar. O em miri, mira'm però no em diguis res. Es pot sentir incòmode. I amb això crec que hem fet un pas endavant, perquè aquí va ser un moment de, venga, de libre el meldrio, eh? Sí o no? Sí, sí. És a dir, al metro de Barcelona no conec cap noi que hagi anat al metro de Barcelona i no hi hagi fotut la mà al damunt, eh? I abans no és que es passés,
Però si la noia en qüestió es fotia a cridar tal, la gent passava. Li ha tocat el cul, com si fos el cul seu. Però ara ja no ho passem, això. I dic que també és una miqueta la cultura transgeneracional que s'ha anat depurant, no? Perquè jo vinc d'una generació on, metafòricament, la cançó de... Mira que bé que canta, tu. Han donat bé, eh?
Cantava, cantava jo. Has vist? Un dia en parlarem. Aquesta cultura de hem de ser nenes maques, servicials, no queixar-nos, fer les coses bé... Porta-ho a l'extrem, totalment subliminal, eh? De que, escolta...
Si et diuen alguna cosa, no et queixis. Després ja en parlarem a casa. És com que no tens dret al rebote. I això ho hem anat aprenent en aquesta generació de manera molt orgànica, molt natural i amb els errors comesos, no? Apunteu. Apunteu el que us vaig dir. Vinga. Us agrada la música, no? Sí. Fem una secció de música. N'hem fet moltes vegades, però fem-ne una secció de música. Sí. Fem una secció. Perquè ara t'ho has dit això.
les nenes del maca del matí, o el gall i la gallina, el balcó, sí? I a mi m'agradaria fer una secció de músiques que tots, absolutament tots, els d'una generació, hem ballat, hem cantat, inclús segueixen sumant. Per exemple...
Aquí comença un rock and roll que quan comencen a sonar les primeres notes, els primers acords, els primers compassos ens tornàvem, o ens tornem, o es tornen bojos, però atenció. Bé, aquí jamás perdi el control, que hi ha enloqueció, però atenció. Perquè la cosa puja de to.
La cançó en sí, ja us dic ara, es diu La Mataré. La vaig a buscar el tros, eh? En fi. Aquí, aquí, vinga. Vinga, loquillo, dale aquí, a veure.
Jo en aquest programa vaig tenir aquí assentat Sabino Méndez. Sabino Méndez és l'autor de lletres impressionants de Loquillo, a més gent, el Cadillac Solitari, etcètera, etcètera. I vam parlar del Lava Mataré i ell em va reconèixer que ara no seria capaç de publicar aquesta cançó, ni tan sols potser d'escriure-la.
que escriure-la potser sí, eh? Escriure-la potser sí. Però en qualsevol cas, va dir, ara no es podia publicar aquesta cançó. I he posat aquest exemple, n'hi ha molts i molts i molts d'altres, que a vegades ens posem amb el reggaeton i alguns missatges, doncs, masclistes, vam dir una mica, no, no, molt masclistes, però aquí hem ballat cançons com aquesta que diu Solo sé que un dia la mataré a punta de navaja besándola una vez más. Una vez más.
El cert és que Amaral, sentint una soinada, també està donant un missatge a les dones de sense tu no soc res, és el que tu vulguis. Tu guarda-t'ho, això. Música, un dia d'aquests, músiques. Farem música relacionada amb tot aquest aspecte. I la demanarem a la gent que ens enviï. Perquè portàvem a la Rota Guarda un tema ja vinculat a això, que el reservem, si et sembla, per la propera. Sí, i tant, i tant. Doncs això, que les músiques a vegades són les que sonen. Sí, senyor. Sí, senyor.
I què més, que se'ns està acabant el temps? Se'ns ha acabat del tot, del tot? Tenim un parell de minuts per això. Podem fer un petit piscolàvis del que podem parlar amb una propera? Home, clar. Sí, sí, sí. Doncs endavant, comenta aquest tema del reggaeton perquè... Sí, perquè...
Cert que han estat i estan presents, però és que potser a mi em toca una miqueta més de prop perquè tinc una nena de 15 anys. Jo també, de la mateixa edat. I se'm posen els pèls de punta d'escoltar aquestes cançons. De fet, jo li tinc prohibit alguna d'elles. O sigui, a casa no s'escolta això.
I llavors volíem parlar sobre això, que per contra també n'hi ha algunes que tenen lletres molt empoderadores i que no tot és microviolència masclista.
Escolta, i cançons que nosaltres a la nostra època també, i llenço una llança a favor d'aquesta generació que moltes vegades és desconeixeda del que canten, com nosaltres.
Escolta, aquesta cançó, que romàntica, tu. Escolta, com sonava això a la discoteca, anàvem a veure si podíem ballar. Sí o no? Nois i noies. A veure, potser ballàs amb la columna, però si tenies sort, potser acabes ballant amb alguna noia, en el meu cas, o noi, o el que vulgueu, escolteu.
Doncs aquesta cançó no deixa de dir que tu ets meva, ets meva, i només meva, i que no se t'ocorregi deixar de ser meva. Per tant, així, a grans trets, eh? Per tant, música ens donarà de sí. La música ens donarà de sí, eh? Doncs fem la setmana que ve. Fem, fem, per així. Setmana que ve, la fem música? Ho tenim viu i ho podem llegir. No obstant, si em permets, per tant, que avui...
Sobretot, si tu o algú del teu entorn viu una situació de control o violència, podeu trucar al 016 o al 900 9120 al telèfon d'atenció permanent a Catalunya, que és gratuït i confidencial. Repeteixo, 016 o 900 9120.
Marta Badia, Marnatxe, mil gràcies, un autèntic plaer. Mira, s'ha acabat el bròquil a la secció avui, s'ha acabat tot aquí. El programa no, em queda mitja horeta encara. Ara, si us voleu quedar, ara parlem a l'agrícola Vilassar, que ens diuen productes d'aquests bons que tenen. Vinga, vinga, a veure si fem gana per dinar, espontem-ho. Que vagi molt bé. Gràcies, Jaume. A vosaltres, una pausa i a l'agrícola. Som-hi. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el govell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha començat a matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al Zero Dolçó? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu de lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Doncs truca'm ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs encara sí, gairebé. Moment per anar a l'agrícola Vilassar i moment per saludar l'amiga Lara Txarau. Amb ella repassarem els productes de temporada, els productes de promoció, tot el bon producte que tenim a l'agrícola Vilassar. Saludem de seguida la Lara Txarau. Som-hi!
L'Ara Charau, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, què tal? Molt bé, com estàs?
Bueno, molt bé, aquí corrent. He arribat que... Una mica hi vaig fer ventilada. Que has vingut corrent de recollir els productes de promoció o què? Exacte, els estava acollint, exactament. Ja els he comentat abans a aquests senyores, senyores, nois, noies, nens, nenes que ens escolten que avui tenim una sorpresa en aquesta secció i és una sorpresa molt xula, que ho deixem pel final. Sí, farem allò que fan molt, això és de concurs, de dir, eh!
Us ho explicarem al final, així es queden. Ah, exacte, així em mantenim a l'espera. Escolteu, que tenim una cosa molt xula, però ara mateix anem a preparar productes de temporada. Per on comencem, Lara? Molt bé, doncs mireu, parlarem d'una verdura que estem en plena temporada i és la carbassa. Oh, que bona està. Que, bueno, estem en plena temporada perquè s'ocupa setembre, octubre, novembre, o sigui que toca parlar de carbasses. Molt bé, doncs va, parlem de carbasses.
Com a propietats més destacades, podem dir que ajuda a regular els nivells de sucre, cuida la vista i protegeix contra el càncer. Ho té tot? Poca cosa. Que no és poca cosa.
culinàriament, té, és molt versàtil, es pot menjar crua, cuinada, rostida, o... i això, que forma part d'infinitat de receptes de cremes, de guisats, dolços i pastissos. A mi, compro la crema de... compro no, vull dir que compro la recepta de crema de carbassa, m'agrada molt fer-la, i una altra cosa que també practico, posar una mica de carbassa a dintre el caldo, que ja he començat a fer caldo, que ho sàpies. Ostres, però mira, jo això no ho sabia, jo us volia...
Ja has començat a fer caldo, no? Jo és que fotaria caldo el juliol i l'agost, però a casa em farien fora i he decidit que ho faig ara i està.
Ostres, doncs mira, aquesta me l'apunto perquè no me la sabia jo. Va molt bé, dóna un gustet tan bo. Sí senyora. Jo us volia comentar, parlant de la crema de carbassa i de porro, que una clienta, no fa gaire, em va donar un consell, que és afegir-hi també, o sigui, la carbassa al porro i moniato. I realment queda boníssima. Queda molt més dolceta, sí, sí, sí. Ara jo també al moniato li poso a tot, quasi.
Ara ja hem vist l'època, que ara ve la castanyada. El castaway o el Halloween, diem-ho així, castanyada, castaway o Halloween. Sí, és veritat, ja en parlarem més endavant també de tot això. Doncs a veure què m'has dit, moniato, afegir-hi moniato a les cremes de carbassa porro. A la crema de carbassa porro i afegir-hi també una mica de moniato. Jo el castaway...
A aquesta clienta li podries preguntar si es diu bunyato o munyato, perquè jo sempre dic bunyato. No, no, és munyato, però jo sempre he dit el bunyato. Jo sempre dic el bunyato, si s'ho dic tot. Va, què més? Bueno, sigui com sigui, i queda bé. Vinga. Tornant a la carbassa, en trobareu, de fet a la nostra botiga, a altres llocs en trobareu d'altres tipus,
Però tindríem la varietat Violi, que és aquesta més petitoneta, que com el seu nom diu, recorda una mica el Violi. Aquesta té la pell tova i el gust és intens i dolç. Mira que bé. Després, qui no les vulgui, qui les vulgui comprar ja així talladeta.
Perquè sabeu que les corsa a vegades és una mica... Talladeta i sobretot pelada, perquè és el que costa més. Això ho volia dir, això pelada, pelada, pelada sobretot, perquè a vegades sí que costa molt. També recordar-vos que tenim els productes de la Concepció i l'Anna, que entre altres coses també ens deixen el preparat de carbassa pelada. L'Anna? També fan el...
Digue'm. La Concepció i l'Anna no és producte de kilòmetre zero, és producte de menys 10, si les teniu al damunt. De metres. Ja sabeu que és una finca que està aquí al costat. Però tocant, eh?
Tocant, tocant, tocant. Vinga. A part d'aquestes, també tenim... Ara ja hem començat a portar amb carbassa grossa, que aquestes la podeu menjar, també s'ha vist per decorar. Ah, mira, veus. I més endavant també tindrem aquestes que es fan servir per la... Com ho has dit? Castanyada i Halloween. Castaway. El Castaway. Llavors aquestes em fan unes també especials per poder-li posar els ullets i aquestes coses que es fan ara. Mira, molt bé.
I també trobareu unes, que aquestes no són comestibles, que són petites, amb formes així diferents i amb diferents tonalitats de colors i tal, que també ajuden molt així a decorar algun raconet. Cal recalcar el no comestible. No, aquestes no són comestibles, eh? No digueu després que jo us he dit que sí. No, no, no. Aquestes no són comestibles.
Què més hem de saber de la carbassa? I així, buscant informació sobre les carbasses i tal, hi ha hagut una cosa que m'ha fet gràcia, que és el simbolisme de la carbassa, que representa l'abundància, el canvi de cicle i la natura que es recull. Home! Era bonic de fer-vos-ho saber. Home!
de cara a la tardor, que ens agrada més estar a casa. Que bé, doncs m'agrada molt a més la votació. Bé, a la tardor, perquè el calendari ho marca, aquesta tardor, però surts al carrer i dius... Sí, bueno, ja és veritat, ja... Sí, sí, a segons quin moment, no? Ara mateix deu fer caloreta, no? Fa caloreta, fa caloreta.
Bueno, escolta, doncs ja tenim carbassa, aquí no té carbasses, perquè jo, és que saps què passa? Ara m'agrada molt la carbassa. De juvenil, les carbasses no m'agradaven gens perquè era el que em donaven a final de trimestre, sempre que sortia de l'institut, totes les carbasses eren per mi. I vaig dir, fora, no m'agrada la carbassa.
Perquè no sabia l'ara, perquè no sabia l'ara, perquè no sabia que les carbasses representen l'abundància, el canvi de cicle i la natura que recull. Però sí que recollia l'abundància, l'abundància amb suspensos recollia jo de les carbasses.
Va, un cop repassada la joventut, tornem, va. Tornem i ens desviem, va. Mira, com a novetat, aquesta setmana us volia comentar que trobareu pa i pastes del forn Bargalló. Mira. Que, bueno, de dimarts a dissabte el podreu comprar el pa i les pastes, que segurament, bueno, molts oients ja coneixeran, perquè és un forn històric d'aquí del Barat o de Vilassar de Marc.
I dels productes que tenen volem destacar el pa de pagès català amb garantia certificada d'indicació geogràfica protegida. Això està molt xulo. Venen envesadets allà amb tota l'explicació i és una cosa molt a tenir en compte perquè està elaborat diàriament de forma artesana i amb les millors matèries primeres.
Perfecte, doncs escolta, si estem parlant de Can Bargalló és... Sí, ho coneixes, no? Solvència contrastada. I tant, i tant. Qui de vilassà no coneixes? Ens faltava introduir el pa aquí a cada dia. Bueno, doncs ara ja, si veniu a comprar carbasses o el que sigui, podeu aprofitar i comprar la barra de pa. Que bé, que bé, que bé. Doncs molt bé, què més hem de saber? A veure, ara us volia parlar d'un vi, un vi negre criança, que és de la Terra Alta. Mira que bé.
Llavors, no sé si, bueno, que és una altra secció que trobareu a la nostra botiga, que forma part dels vins i els caves, on trobareu productes, sobretot de diferents cooperatives o de sellos de proximitat. Llavors, aquesta setmana us volem parlar d'aquest vi negre primícia, que és un criança amb molt bona relació, amb qualitat-preu, que ens arriba de la cooperativa de Batea, que com no és a la Terra Alta. Molt bé, sí senyora. I a més a més, crec que és un vi premiat aquest, eh?
Sí, és un vi premiat. Sí, és que molts vins d'aquests de les cooperatives la gent no els coneix. T'entendim anar als altres vins que coneixem i aquí fem coses molt ben fetes i amb relació a qualitat, però molt bona. Sí, senyora. I en sóc conscient i provador. Sí. Sí, sí, sí. Aquest vi concretament té una medalla gran oro girubí el 2024. Uau. Va obtenir. I, bueno, va molt bé per maridar carn suaus, xai, pollastre...
El peix o plats de pasta. Vamos, que va bé amb tot. I tant, que va bé amb tot. Va bé amb tot. Doncs molt bé. I afegim alguna coseta? Ara va dir para cava. Doncs mira, també us vull parlar dels sucs de calvalls. Sucs i conserves calvalls. Calvalls diguéssim que és una empresa familiar...
i és pionera en l'alimentació saludable i ecològica des de 1978. Ah, mira, gairebé 50 anys. També són biodinàmics, però ara no vull que... Sí, ja ho explicarem més endavant. Ja ho explicarem un altre dia. Exacte, perfecte. Ja m'estava liant jo sola.
Aquesta empresa es troba a Lleida, concretament a Vilanova de Bell Puig. Llavors trobareu diferents productes, això, el que us explicava, els sucs que són 100% naturals, de diferents sabors, melmelades, conserves de tomàquet, salses i olives.
us recordo que no tenen conservants ni colorants i que tenen un segur autèntic com els d'abans. Mira, Lara, quan porten gairebé 50 anys, 47, 47, exactament, fent cosa... Alguna cosa han fet bé, aquesta gent. Doncs, Lara... Us animo a tots a que ho proveu.
I tant que ho provarem. I abans d'anunciar allò de la setmana que ve... On tenim l'agrícola Vilassà i com aconseguim la targeta de clients? Exacte, mireu. Si voleu sol·licitar la targeta, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça info arroba agricolavilassà.com Molt bé.
Si us voleu trucar... Si us voleu trucar per fer algun encàrrec, alguna pregunta o així, us deixo el telèfon mòbil, que és el 620-455-690. I si algú no té mòbil, a aquestes alçades, us deixo un fixe, que és el 93-759-0188. I l'agrícola Vilasac es troba quan arriba al Mercat de la Flor. Passat al Mercat de la Flor, direcció Premià, amunt amunt amunt, eh?
ara us dic si voleu, concretament és el camí del Cris sense número, això està pujant a mà esquerra de la Nacional des del Mercat de la Flor cap amunt a uns 400 metres.
L'Ara Txarau és un autèntic plaer tenir-te amb nosaltres, que la gent de l'agrícola són gent guapa i gent ben parida, doncs atenció a la setmana que ve, perquè heu d'estar molt, molt, molt atents a les xarxes socials, a l'Instagram de la ràdio, i ara aquella gent, hòstia, no tinc Instagram, també tenim el whatsapp del programa obert, no patiu. L'Ara, què fem la setmana que ve?
Bueno, doncs la setmana que ve anunciarem... Ah, no, avui l'anunciem, perdó. Sí, sí. La setmana que ve fem el sorteig d'una panera. Uau, la setmana que ve anunciarem la persona que guanyarà. Exacte, ho farem en directe, no? Hombre, home, i tant que ho farem en directe. A veure és la que li hem aquí. Vale, vale, vale, i evidentment sortejarem productes dels quals hem estat parlant aquests dies. Per exemple? Sí.
Per exemple, hi haurà una planteta, un ciclament, hi haurà un lot de productes de sucs i conserves de calvall, alguna carbassa que haurà, alguna albergínia i poma de Girona també, alguna ampolleta de vi també. Bé, ja ho veureu a les fotografies, no? Deixem allà que ens segueixin. Ho veuran avui mateix, ja t'ho dic jo. Segueu a Instagram, heu de seguir els comptes d'agrícola Vilassar i Vilassar Ràdio i fer un comentari i dir, escolta, jo aquesta panera, no sé, per exemple, la Lara dirà...
La vull compartir amb en Jaume, i en Jaume dirà, però jo la converteixo amb la Lara, i així entrem tots dos al sorteig, d'acord? Exacte. Que vagi molt bé. Lara, un plaer! Un plaer a tots, que vagi molt bé. Que vagi molt bé, bona setmana. Bona setmana que ve. Gràcies. Adéu.
Ja sabeu, cal parlar de totes basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estondetes per l'entreteniment. I això ja toca el seu punt i final i això vol dir que toca escoltar una miqueta de música. La gran Luz Casal. Luz Casal a 11 minuts o 10 minuts i mitjà per arribar a la una. Un pedazo de cielo. Un pedazo de cançó és el que és això. Vamos dejando huellas que otros podrán
Fins demà!
Luz Casal, un pedazo de cielo! Tanquem l'edició d'aquest dimecres ja meitat de setmana, ja 8 d'octubre del 2025, endinsat-nos en aquest desè. Desè més de l'any, eh? I és que passa el temps ràpid, eh? Circunstàncies normals, bé, habituals, diguem-ho així. El doncs és festa, aquest any cau diumenge. Deia un amic meu, ens han fotut una festa. Un amic meu ho deia això, ens han fotut una festa. Doncs aquest any sí.
L'edició de avui, la número 2.222. 2.222 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom ja ho m'ha acabat. I us ho manu, no us causo de mani, sinó que us ho manu. Us sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 en punt ens hi torneu a posar en directe. Gràcies per la vostra confiança. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet i Robert Mazza. Quatre edicions per estar ben assabentats del que passa i ha passat a Vilassar de Marial Maresma. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
Un al migdia a 307 de la tarda. Demà, els primers minuts de l'edició, per qüestions d'agenda interna, l'actualitat anirà a càrrec de Robert Maza. Nosaltres agafaré un servidor, agafarà l'edició al punt d'un quart d'onze aproximadament.
Això sí, fins demà, a la mateixa hora i al mateix lloc, 98.1 FM, al Maresme i a Vilassarradio.ca per internet. Recordant un gran i enyorat, arribarem a la una. Manolo Tena, que ens va deixar fa anys, però també ens va deixar joies musicals com aquesta. Ets supersticiós.
supersticiosa. Doncs Manol Otena fa molts anys ens cantava una mica l'antídot de tot plegat. Entre altres, deia tocar madera. I en tocar madera de Manol Otena arribem a la una, la cançó que ens inspira. Que vagi molt bé, ens saludem i sobretot sigueu feliços. Vagi bé!
Tijeras abiertas en la mesa Si se cruza un gato negro O se te rompió el espejo Si no es por supersticio Puede ser por precaución Pero de todas maneras Tocar madera
mejor no tientes a la suerte si alguien viste de amarillo cruza los dedos sabes como te digo si no es por superstición puede ser por precaución pero de todas maneras tocar
Y alguien nombra lo innombrable. Mejor deshaces tu equipaje.
Cuando es viernes, cuando es martes No te cases, no te embarques Si alguien te mira mal
Tocca!
Si algens ve'm ir a mà.
Fins demà!