Salutacions, bon dia i bona hora i benvinguts a aquesta nova edició del Parlant de Tot, corresponent a aquest dijous 9 d'octubre de l'any 2025. Nova entrega d'aquest magazín matinal en els primers minuts. Un servidor, Robert Maza, és l'encarregat d'engegar motors d'aquest vehicle radiofònic que dura 3 hores diàriament de dilluns a divendres. Condueix el nostre company Jaume Cabot, que estarà aquí a peu del canó d'aquí 5 minuts.
Repassarem d'aquí a pocs segons la predicció del temps, les notícies més destacades de la jornada a nivell general i també a nivell local. A partir de dos quarts d'onze tindrem una entrevista amb Alexis Serrano, historiador vilacerenc, director del Centre d'Estudis Vilacerencs i al mateix temps president de l'Arxiu Comarcal del Maresme. L'Alexis ens parlarà avui sobre el trasllat de l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró.
A partir de les 11 tindrem el punt de trobada amb Elisenda Ribó i Jordi Cobo, un punt de trobada de dues generacions. A dos quarts de dotze del migdia ens visitarà un dels històrics de Televisió de Mataró, el periodista Pep Andreu. Amb ell parlarem sobre la seva trajectòria. Pep ha anunciat que l'any que ve es jubilarà.
A les 12 del migdia, Joan Hernández ens acompanyarà amb la cartellera teatral de Barcelona, els protagonistes de la cartellera. A partir de les 12, el nostre temps de teatre. I a partir de dos quarts d'una, seguirem parlant de teatre, en aquest cas amb l'actor Miquel Ripeu, que posarà en escena aquest diumenge a la sala Carrau Black Side Story. Són els continguts d'aquest Parlant de Tot.
Situació d'alerta meteorològica fins les 5 de la tarda. Ens amplia la informació sobre la predicció del temps des de Meteomar Joaquim Serra. Joaquim, salutacions, bon dia, bona hora. Bon dia, arrenquem aquesta jornada de dijous. De moment amb un cel poc ennubolat, però s'espera que la nubulositat es vagi incrementant amb el pas de les hores i que aquest missatge el cel estigui tapat, sobretot al sud del Maresme, que és on s'espera la inestabilitat més important. Amb xàfex i alguna tempesta...
que aquest migdia primers ois de la tarda podria descarregar amb una certa intensitat en aquesta àrea de la comarca. També cap a la serrada litoral del Marés Menor es pot escapar algun xàfec intens, mentre que a la costa del nord de la comarca la possibilitat de precipitacions
disminueix més com més cap al nord. Ens desplacem. Els vents seran fluixos de component nord aquest matí, més variables a la tarda entre el sud i el sud-oest i la situació marítima dominada pel marejol demanarà vent d'agregar al moderat. La situació marítima s'alterarà en una jornada que estarà dominada pel sol, sense pluges i amb unes temperatures màximes que pujaran.
Predicció del temps amb Joaquim Serra i cop d'ull ara l'actualitat. Continua avui el debat de política general al Parlament de Catalunya. Les formacions polítiques ensenyaran les cartes a les propostes de resolució que es votaran en aquesta jornada de dijous al Parlament català.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aconseguit salvar dues lleis al Congrés dels Diputats, la d'embargament d'armes a Israel i també la de mobilitat sostenible. En concret, la primera s'ha pogut tirar cap endavant amb els vots a favor de tots els socis d'investidura del PSOE, inclús Podem, que s'hi oposava fermament. I la segona, gràcies als mateixos suports i a l'abstenció de Podem. La postura dels quatre diputats de Podem era clau perquè aquests dos decrets tiressin cap endavant.
Reta Elèctrica, l'empresa encarregada del transport de l'electricitat, ha detectat canvis bruscos de tensió a la xarxa elèctrica en els últims 15 dies que podrien desencadenar en una desestabilització del sistema. Per evitar una nova apagada com la del 28 d'abril, Reta Elèctrica ha demanat a la Comissió Nacional de Mercats i de la competència modificacions urgents per tal de reforçar el sistema elèctric i evitar un zero energètic.
Aquest dimecres passat, l'unçador no només ha superat els 4.000 dòlars, sinó també que s'ha enfilat fins als 4.080 en alguns moments de la sessió. Des de principis d'any, el metall preciós puja un 53%, el creixement anual més gran des del 79%.
En clau comarcal, a la crònica, entre altres coses, ens farem ressò d'un comunicat de l'Ajuntament sobre les incidències recents en l'enllumenat públic i les actuacions que està duent a terme el consistori per millorar el servei. També us explicarem que la porteria de la Unió Esportiva Vilassadamara està blindada des de la seva atalaia, des dels seus pràcticament dos metres, el jove Yejor Krapivin la tanca a pany i forrallat. Es tracta d'un dels futbolistes molt i molt joves que...
jugarà amb el tercer filial del Reial Club Esportiu Espanyol, la Unió Esportiva Vila-Salamar, i que nodreix la Unió Esportiva amb virtut de l'acord d'afiliació entre les dues entitats.
Són algunes de les notícies que tractarem a la crònica i ara mateix pugem al DeLorean amb Jaume Cabot. Doncs molt bon dia, Robert. Moltíssimes gràcies una vegada més per fer-te càrrec dels primers minuts de l'edició del Parlant de Tot, repassar l'actualitat i el temps. T'agafo el relleu i encetem. Seguim endavant en aquest Parlant de Tot de dijous 9 d'octubre del 2025 i ho fem directament pujant al DeLorean.
Doncs vinga, directament al Dilori, ara amb el meu amic, company dels serveis informatius, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet, bon dia, bona hora. Sí, però abans de pujar, molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes, abans de pujar en el cotxe de Regreso al Futuro, hi ha un parell d'apunts que ens han quedat l'atenció en les darreres hores. Un parell de tuits, diguéssim,
institucionals i una altra aparició, podríem dir, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Comencem primer, ens anem a Múrcia, amb els bons amics. Múrcia, que bonita eres. Múrcia, quines grans gales de Telecirco. Doncs a Múrcia, que bonita eres. Resulta que a Múrcia hi ha un bonic barri de jabalí viejo.
amb V baixa, no seria l'animal sinó jabalí viejo hi havia un col·legi i van posar aquesta cançó que estem escoltant des de les 10 de la nit fins que, pels altaveus a tota potència fins que a dos quarts de cinc del matí els bombers de Múrcia
van haver d'anar a desplaçar-se, a desconnectar la maguafonia d'aquesta festa d'aniversari. Els bombers murcians acaben dient, home, la cançó portava sonant des de les 10 de la nit, no són hores, esperem que hagis tingut un bon aniversari de tus amigos, los bomberos. Espectacular, eh?
Sí, ara és quixi-ca-ca, però posem-nos en situació. Posem-nos en situació. Silenci de la nit. Ara ens posem... Bueno, Joan, bona nit, eh, que descansis, eh? Bona nit, eh, Joan? T'has pres el got de llet, ja? I de cop.
Hòstia, Joan, algú està fent una festa... Bueno, són les 10, són les 10, són les 10. Les 10 d'un dilluns, eh? Que no serien les 10 d'un divendres. Clar, però bueno, deixa'ls, deixa'ls. Són canalla. Són jóvenes. Són de Javalívie. Ja, de Mórcia, que bonita eres. Clar...
A les 11, a les 12, a la 1, a les 2... Aquí ja comença a pujar... I nos dieron las 10 y las 11. Ja pots pujar una mica la mosca al nas, potser, i al final vas a l'armari i buscas què trobes contundent, una escopeta retallada per disparar els altaveus, perquè continuas sentint això!
Al final no saps què fer. I què? Si hi ha un cos que en aquest país, almenys a Catalunya, està maltractat, mal pagat i... Mai prou reconegut per les institucions. Per la gent sí, eh? Sí, no, per la gent sí. Però per les institucions. Però què fem? Truquem als bombers. Perquè els bombers, per tot. Per absolutament tot. I els bombers de Múrcia van anar a rimar de...
M'encanta el tuit dels bombers, eh? És caixotos, uns caixotos. Sobretot aquest final, eh? De tus amigos los bomberos, eh? És com... Buscant ahir una... Empatia, eh? La persona que celebrava l'aniversari, que va començar, insistim, eh? Dilluns a les 10 de la nit, i va acabar el dimarts... Si vés sigut ahir, Joan, si vés sigut ahir, vés pensat, Joan, tens alguna cosa a veure, tu, això? El vaixell Borriac atronant, eh? Va anar bé, va anar bé l'aniversari o no? Sí, sí, sí. Molt, molt...
Molt content d'aquella cançó que has de dedicar... Avui que pas anys de xarangua, eh? Que bonica. I l'altra és Mossos d'Esquadra. Ah, mira, passem davant més a Mossos d'Esquadra. Sí, per això t'he dit que eren de la comissaria. Prou? Prou de... Sí, sí. Jo en porto 3 minuts 4 i ja estic imaginant. Imagina't, doncs ja podríem anul·lar. Gràcies al cumpleaños feliç.
Doncs Mossos d'Esquadra han explicat en un tuit seu que han detingut un home perquè va intentar consumir cocaïna a la sala d'espera de la pròpia comissaria.
Este tío es un campeón. Sí, també podíem dir imbécil del dia. També podíem ser imbécil del dia, no? Sí, jo crec que sí. Perquè, clar, el tio no només es posa a consumir, a la pròpia sala després, al millor anava a renovar el DNI, se li feia allò a temps i va dir, saps què? Em foto quin... Disparo quin parell de clanchetes. I vinga amunt.
Davant dels propis Mossos a Granollers. Hòstia, ets el propi Mossos i dius, és veritat el que estic veient? I el Mossos al sopar de Nadal ho explicarà, i els companys Mossos, algun policia local també, perquè a vegades sopan plegats, diria, no ens ho creiem. El tio va començar a disparar allí...
tranquil·lament, a la sala d'espera mentre li renovaven el DNI. Això ho veiem nosaltres. No tinc pressa, eh? No tinc pressa. Home, és que si et detenen ja sobre l'hi fots... I a més portava 20 grams. Bueno, molt bé, molt bé. Sí, clar, engarjolat i... Este tio és un campeón. És un imbècil del dia! A part un imbècil del dia, sí senyor. Ah, pensava que anava a sonar a la sintonia de l'imbècil del dia. Home, Joan, si tu m'ho demanes... Aquest tio és un campeón o... Imbècil del dia, d'acord.
Imbècil per doble motiu. Primer, per drogar-se. I segona, a la sala d'espera de la comissaria.
No es pot ser més burro a la vida que fer això. Bueno, sí, sí, tot és superable. Ara estava pensant. Tot és superable. Crec que no hi ha secció de programa de ràdio d'aquestes característiques amb un títol més ben posat. I tampoc ens passa.
Otro país. Tenim aptònim avui? No, avui no tenim aptònim, però tenim un missatge que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. A veure, explica'm això. Que a vegades es veu en algunes pel·lícules, en algunes... Sobretot telefilm, eh? Sí. S'està perdent el telefilm. Sí, ja no es porta això. Doncs...
Ha aparegut, per dir-ho d'alguna manera, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, un bust de la jugadora blaugrana Aitana Bonmatí, triple pilota d'or. Doncs un artista, un tal Diego Ojeda, que es coneix a les xarxes com...
a encerclada Nadie me dice arte, evidentment, ha deixat anar un bust de la Itana Bon Matí al mig del Parc de la Ciutadella. La semblança amb la de Sant Pere de Ribes és tipus museu de cera, perquè ens tinguem una idea que no... En fi, podria ser ta mare, la meva, o...
O la Tamara la cantant. O la Tamara la cantant. És un bus daurat i, en fi, qualsevol semblança amb la realitat, doncs, és pura consciència. Ens hem quedat amb el... Ens hem quedat amb el... Hi ha una vida aquí, eh? Ho podíem encalvar el camp, en fi, qualsevol... Sí, home, sí. Una mostra d'art d'aquest senyor, doncs, en fi, sempre és agradable, eh? Què fem, Joan?
Pujem en el de l'Orient. Ja anem tard. Ens anem a buscar un dels grans, eh? L'any 1958, tal dia com avui, eh? Un 9 d'octubre, un tal. Eddie Cochran no sabia què fer, s'estava avorrint i va dir, mira, calla, vaig a fer aquest temazo, aquest common everybody.
No són conscients, estic seguríssim, eh? Més o més ho dic que... Bé, foto la mal foc i segur que no em cremo, eh? No són conscients quan escriuen aquestes cançons que això estan escrivint història. Història, perquè a mi té anys i la gent segueix coneixent i seguiran coneixent aquests temes, eh? I fixa't, eh?, que segons els billboards del Regne Unit, en aquest cas, eh? És la sisena millor cançó.
I un 9 d'octubre com avui, celebrem l'aniversari, celebraria, perdó, un senyor que va revolucionar la música. Va néixer a Liverpool, 9 d'octubre de 1940, John Winston, o no, Lennon, que va morir abatut a 13, un 8 de desembre de 1980.
davant de l'edifici Dakota, on vivia l'edifici Dakota a Nova York. De fet, just davant del Central Park, on hi ha aquell Strawberry Fields, que és molt bonic de veure perquè, en fi, la gent aporta missatges, flors, espelmes... Aquesta cançó sí que és Made in John Lennon, tot i que, evidentment, interpretada pels Beatles. Imaginem...
Uns altres que escrivien i no sé si sabien que estàvem fent història. Aquests al nèixer van fer història. Aquest edifici de Cota, que vi de una amiga meva. La Roberta. La Roberta Flack ens va deixar fa poc. Fa poc, ens vam parlar aquí. Cosina o tieta de Whitney Houston. Sí, senyor.
Segurament els entesos amb això diran que aquesta cançó no sé si és la més bonica, o la més escoltada, o la més reproduïda, o la més impressionant. Amb una lletra absolutament... Que és el que deies tu, Jaume, dels clàssics. Són aquests missatges, a part de les notes musicals, una lletra que no caduca.
Un dia t'ho explicaré una anèndota meva amb aquesta cançó, però un dia t'ho explicaré. Imagina tota la gent vivint en pau. Ja costa imaginar malauradament. Doncs un dia t'explicaré una història meva amb aquesta cançó. El pròxim dia que posem el DeLorean, imagina, cau. Vinga, va, que va.
ens planteva l'any 1961, 9 d'octubre, doncs, clar, si a dir, Cochran apostava el mateix dia per aquest Common Everybody que hem escoltat fa poc, doncs, Ray Charles arribava al número 1 amb un altre dels temazos, està dins de les 20 millors dels billboards estatunidens, aquesta, eh? Hit the road, Jack.
Bona nit.
Per cert, Joan, recordes que hi vam posar el grid de Bold the Fire de Jerry Lewis? Doncs que sàpigues que és la cançó número 100 d'aquesta temporada de la nostra llista del poc ens passa al DeLorean, temporada 25-26, el primer trimestre del número 100. Deu ser dels anys que hem arribat abans al 100. Sí, tant. Estan posant aquí un... Sí, sí, sí. Una selecció musical molt acurada. La penjarem, com sempre. La penjarem, podeu veure la varietat que hi ha aquí. Great Bold the Fire és de Jerry Lewis. Allí la vam posar i la cançó número 100.
Va, què més, Joan? Doncs 9 d'octubre de 1967 també moria un metge argentí, eh? Ah, sí? Segurament el metge argentí més famós del món, tot i que no el coneixem per les seves habilitats al consultori, sinó pel que coneixem com Ernesto Elche Guevara, que moria tal dia com avui.
a Bolívia, doncs va ser un dels integrants de la revolució cubana de la mà dels germans Castro. Doncs...
Che Guevara va ser un dels protagonistes. No es va entendre amb Fidel, no es va entendre amb Raül, fins i tot el van enviar a l'Àfrica com a mesura per extendre el comunisme cubà en diferents zones de l'Àfrica. Va tornar a Bolívia, on va intentar també replicar el mateix model, i allà va mourir. D'on m'has dit, Joan? D'Argentina. I la revolució era? Cubana.
M'estàs provocant, no? Tu vols que jo parli cubano mi amul, no? Jo saps que el cubano mi idioma, mi lengua. No ho havíem estrenat, encara. Gràcies a Déu, per sort dels oients. No ho veiem estrenat mi amul.
Molt bé, m'hi ha molt. Doncs això deixa'm dir també que, curiosament, un dels aledits del comunisme, doncs aquella fotografia mítica, foto d'Alberto Corda, per cert, Corda amb cada quilo, doncs l'ha convertit en una icona mundial i, a més a més, doncs a nivell de marxandatge, doncs imagina la de samarretes que es ven amb la cara d'en Xem.
Perfecte. Més coses. Tenim més dilòria, no? Sí. 1971, 9 d'octubre. Rod Stewart. Número 1.
a totes les llistes del Regne Unit amb aquest Maggie May, una cançó, per cert, que havia d'anar a la cara bé del seu LP. Havia d'anar a la cara bé, però al final, doncs, un dels singles més coneguts de Rod Stewart, del cantant escocès que li agraden, i per aquest ordre, les dones, els homes i el futbol.
Més coses, Joan. Més coses. Era belga, eh? Tot i que tots pensem segurament que era francès. Moria el 9 d'octubre de l'any 1978. Jacques Brel, un dels grandíssims de la veu francesa que va provocar tots els absoluts estils musicals, des del vals, el tango, etcètera, etcètera, amb unes lletres...
Boníssimes, va ser un dels menstres de la xansó, de la xansó francesa. I ens deia això, no em deixis, Jaume. M'encanta, m'encanta això.
Bueno, tanquem el dilor i encara anem tard. I no et moguis d'aquí, perquè de seguida arriba Alexis Serrano, que te'n vas de traslladar amb ell de l'arxiu municipal. Fem mudances, eh? Fem mudances. Doncs vinga, no et moguis d'aquí. Però abans... I abans de parlar amb l'amic Alexis, doncs, tal dia com avui de l'any 1987...
L'artista Bruce Springsteen, el cap, el boss, el jefe, publicava Tunnel of Love. Va haver-hi aquí un canvi de registre amb Bruce Springsteen, del rock and roll segurament més pur, amb aquest Tunnel of Love Explora, visions més intimistes. D'on és en Bruce? És maresmenc. De les maresmes de New Jersey.
Joan, ha estat un autèntic plaer. Avui no repassem l'actualitat, ho acaba de repassar Robert Mazza fa uns minuts. Per tant, no et belluguis, que de seguida et faig entrar l'Alexis Serra. No, i l'ajudes a fer mudança. Es demanava un home, diu, un tio que en sàpiga i que sigui furtot, digue'n Joan. A fer mudança. Anirem cap a la farinera de Mataró, eh? Recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Radio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Arrenquem una nova hora en el nostre matinal en el parlant de tot i tenim amb nosaltres, ens fa costat, Alexis Serrano, col·laborador durant molts anys d'aquesta casa de Vilassar Ràdio, president del CEP, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i director també de l'Arxiu Comarcal del Maresme.
I l'hem convidat perquè estan de mudances, unes mudances que entenem, ara ens ho explicarà, que si ja són prou complicades en una llar, imagina't traslladar tant fons documental i quilòmetres i quilòmetres de paper, de documents, que es mouran, canviaran de seu. Alexis Serrano, molt bon dia. Bon dia.
Preparat per fer les mudances? Bé, encara trigarem a fer les maletes, perquè bé, tot just, divendres passat, el que es va fer va ser l'assignatura d'un protocol d'intencions. D'alguna manera es posava de manifest...
públicament, d'alguna manera es feia vinent a tothom, a la premsa sobretot, i per tant que ho sàpiga la ciutadania en general, doncs unes negociacions que feia anys que estaven endant-se entre l'Ajuntament de Matró i la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya té l'encàrrec de construir els arxius comarcals, però ho fa sempre en sol o en equipaments municipals de les ciutats caps de comarca, i així és com als anys 90 es va construir l'arxiu comarcal del Maresme a Camp
Palauet, a la plaça de l'Ajuntament. L'equipament és municipal. El problema és que potser aleshores es va dimensionar l'arxiu més pensant en la rehabilitació d'un edifici històric que no pas en donar continuïtat a molts anys i per tant l'edifici ha quedat petit. L'edifici ha quedat petit.
Per tant, el que es va signar la setmana passada va ser aquest protocol d'intencions on l'Ajuntament deia a nosaltres ens comprometem a cedir la farinera a la Generalitat perquè en faci la seu de l'arxiu comarcal i la Generalitat es comprometia a pagar íntegrament tant el projecte bàsic i executiu com la construcció i l'adequació de tot l'immoble. Per tant, parlem d'equipament informàtic, sistema d'alarma, sistema d'extinció d'incendis...
mobiliari, etcètera. Per tant, estem parlant d'una xifra bastant considerable. Una xifra bastant considerable i a ningú se li escapa. Òbviament, que tenint en compte que això és pressupost de la Generalitat, tenint en compte que fins que no hi hagi novetat, doncs sembla ser que seguirem amb pressupostos prorrogats, a no ser que hi hagi una carambola parlamentària molt important, doncs tot apunta que la cosa es dilatarà bastant.
En qualsevol cas. Som capaços de posar una data, diguéssim, en previsió optimista i previsió realista, Alexis. El director general va dir, ell, públicament, davant dels mitjans, el director general va dir que a finals del 27 es podrien començar les obres.
Jo sóc més prudent, jo el que puc dir és que probablement aquest any, no probablement aquest any no, el mes que ve la Generalitat ja d'alguna manera posarà els diners sobre la taula per fer el projecte bàsic i executiu, això ja està quantificat, estem parlant de gairebé mig milió d'euros. Per tant, per fer el projecte, per convidar els arquitectes que facin una pensada inicial de com quedaria la farinera convertida en la seu d'arxiu comarcal.
Això seria aquest any. És a dir, aquest any publicaríem això, posaríem els diners sobre la taula i es faria aquest projecte.
El projecte tindríem tot l'any que ve perquè els arquitectes treballessin i perquè les administracions involucrades, Ajuntament de Mataró i Generalitat de Catalunya, valoressin i triessin de tots els projectes el guanyador. I, per tant, a partir d'aquí ja tindríem una xifra, és a dir, perquè en funció del dibuix que et facin els arquitectes surt un preu o un altre, i un cop tinguem el preu, llavors ja es podria començar a...
albirar més o menys l'horitzó. Cal tenir present que la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el seu pla d'equipaments, té molts altres equipaments que ha d'anar construint, millorant, perfeccionant, ampliant, corregint, no? I per tant, en el pla d'equipaments del Departament de Cultura,
doncs hi entrarà aquest projecte i s'han d'anar, insisteixo, s'han d'anar pagant tots els altres equipaments una mica alhora. I això, insisteixo, depèn també de la possibilitat pressupostària que li doti el Parlament de Catalunya, via pressupostos,
al govern i que el govern decideixi d'aquests pressupostos quina quantitat va al Departament de Cultura i d'aquest resum que va al Departament de Cultura, quina part va per als equipaments i sobretot quina part va per als equipaments de nova construcció, com seria aquest. Per tant, aquí hi ha moltes caramboles, per bé que el director general va dir a finals del 27, jo seria una mica més prudent. Qualsevol cas, és una primera pedra, sembla que està...
tot ja bastant lligat, ara ens ho explicaves i s'inicia el procés, a nivell d'Alexis Serrano, que representa aquest canvi d'ubicació, laboralment parlant, i sobretot de cara a conservació de tots els documents que teniu.
De cares a la conservació, varia poc. El que es guanya són metres, per tant, podrem créixer molt més. De moltes institucions que conservem els fons, no tenim la totalitat d'aquests fons.
Per exemple, tenim 8 fons municipals, de 8 ajuntaments, dels quals tenim només la part històrica, no la part més recent, que malgrat que sigui de conservació permanent, doncs hauria d'anar a l'arxiu, però per una qüestió d'espai no ho podem acollir. El mateix passa per als jutjats de Pau. Tots els jutjats de Pau han de portar els seus fons a l'arxiu comarcal. Nosaltres hem començat a ingressar-los fa dos anys, en tenim quatre de jutjats de Pau,
Però, ara comencem amb el de Palafolls, hem acabat recentment el de Tordera, hem fet el de Malgrat, parcialment tenim el de Masnou, falta la segona part, algun dia haurà de venir el de Vilesà de Mar, com és lògic, perquè és un mandat de la llei, això no ens ho podem saltar.
I per tant, si comptem 30 fons de jutjats de Pau, més els fons dels jutjats de primera instància de Mataró i d'Arenys, més la documentació de les notaries del districte notarial, estem parlant de molta documentació que encara no ha entrat a les nostres instal·lacions,
sense comptar també tota la documentació de l'Ajuntament de Mataró. L'Ajuntament de Mataró fa anys que no transfereix la seva documentació a l'arxiu perquè no té més espai, perquè el nostre arxiu per ser comarcal del Mar és més municipal de Mataró. Per tant, guanyarem espai, guanyarem moltíssim espai, i per tant podrem créixer en els propers anys. És veritat que moltes administracions han deixat de fabricar paper, perquè ens entenguem, i per tant nosaltres ja podem albirar un futur, és a dir, quan s'acabarà tot aquest ingrés, tota aquesta massa d'aguantat, però encara estem lluny de poder-ho assumir.
Per l'altre costat, el que sí que guanyarem són instal·lacions, sobretot espais de treball, que ara són molt limitats, no tenim un laboratori de restauració en condicions, tenim uns espais bastant indignes, diguem-ne, fem el que podem, però... Després no hi ha un espai específic de digitalització, quan es va concebre a Camp Palauet ningú pensava en digitalització, això no existia...
Després no tenim espais específics per didàctica, nosaltres ens visitem moltíssimes escoles del Maresme i també de fora del Maresme, en vénen moltes del Vallès i alguna del Barcelonès. Per tant, nosaltres no tenim un espai específic, una aula didàctica per alumnes de primària, secundària, fins i tot universitats.
tots aquests espais són els que haurem de tenir. Haurem de tenir també espais d'expositius, això sí que ho tenim a dia d'avui, però el nou Equipment també n'haurà d'haver, haurà d'haver també espais específics cubicles perquè puguin fer treballs en grup alumnes universitaris o d'institut, que
Clar, que a la sala de consulta no poden estar treballant i parlant altaveu perquè poden molestar la resta dels usuaris. Hi ha una sèrie d'espais, tota una sèrie d'espais que ara no tenim, de treball, insisteixo, del personal, de l'equipament, però també de treball dels nostres usuaris.
i que aleshores tindrem i guanyarem. Guanyarem un moll de descàrrega que ara no tenim. Què perdrem? Perdrem la centralitat a la ciutat de Mataró, perquè, clar, estem a la plaça de l'Ajuntament, més ben ubicats no podríem estar, però el que sí que és veritat és que guanyarem una centralitat a la comarca. És a dir, el fet d'estar
a menys de 100 metres de l'estació. Recordem també que la futura estació, segons ha afirmat l'Ajuntament de Mataró i Adif, vindrà una mica més cap a Vilassar, perquè ens entenguem. Per tant, quedarà als peus de la mateixa farinera. Tota el que és la pacificació de la nacional en aquell sector afavorirà que aquell tram sigui un pas de passeig, també.
Queda entremig de l'estació i del Tecnocampus, per tant, s'estima que per allà cada dia passen unes 50.000 persones. Per tant, et dona una centralitat a la comarca, i per què no dir-ho, també del país, que ara d'alguna manera no tenim. És a dir, ara estem molt encotillats a la plaça de l'Ajuntament, no?
Per tant, jo crec que és una bona elecció, és un bon espai, és un edifici històric patrimonial, catalogat parcialment. Ara hi entrarem perquè m'agradaria saber que ens expliquessis exactament una mica històricament i l'antiga farinera, doncs, què comporta, però m'agradaria sobre allà...
la importància que està adquirint darrerament Matarol, és una ciutat que està anant com un tret, com a mínim, la sensació que dona, s'està reurbanitzant, molt bona barra, el Tecnocampus està creixent, ara aquesta aposta per l'arxiu, que no oblidem que és importantíssim conèixer la nostra història per entendre-la avui, l'efecte a la minyamal, etcètera, etcètera...
Això potser és circumstancial. Sí, però no oblidem que està posant Mataró al mapa, també. És a dir, tenim la sensació que Mataró, en aquest sentit, està anant com un coet.
Sí, i està prenent, està creixent, clar, diguem-ho clarament, és a dir, no només li està passant a Mataró, això també li està passant a Badalona, i li està passant a Mataró i li està passant a Badalona, i d'alguna manera tot allò que queda entremig, entre Mataró i Badalona, precisament perquè Barcelona ja no pot créixer més.
És a dir, Barcelona, el sol que li queda, l'arc forestal de Barcelona no es pot urbanitzar, per tant Barcelona està el que està desempenyent tota aquesta pressió a la seva àrea metropolitana més propera. I concretament nosaltres estem, a vegades no ens ho sembla, però estem bastant ben connectats. No ens ho sembla perquè la Renfe funciona com funciona, perquè l'autopista té les seves limitacions, etcètera, però com sigui,
tot sumat estem bastant ben connectats amb el centre de Barcelona. La persona s'està convertint en una espècie de city, cada cop més cosmopolita, cada cop més menys Barcelona i més massificada, turistificada, globalitzada, etcètera, etcètera. I molta de la pressió demogràfica que exerceix Barcelona l'assumeix aquest hinterland, no de...
de Barcelona. Per tant, no sé si és tant un mèrit de Matró com un de mèrit de Barcelona, però com sigui, doncs, Matró està experimentant tot aquest creixement. Concretament, un creixement que se centralitza bàsicament en aquesta zona, en allò que abans se'n deia el polígono Espartero, la zona del Pla d'Embuet, perquè en terminologia actual, no? Quina és la zona, concretament, el sector que abans se'n deia Ibeco Pegaso, la gent recordarà per als xassis, eh?
suposo la gent. Que ara hi ha el Barcelona, l'edifici aquest entre monstruós i bonic, eh, Alexis? Sí, té amants i detractors. Jo no, no me, no, no, no, que s'acrigui la meva, la meva, la meva opinió públicament. En qualsevol cas, tot aquell sector, és a dir, el sector que va de la Ronda, Barcelona,
fins al Tecnocampus. Tot aquest sector ha de creixer molt. S'estima que hem d'anar amb uns 15.000 habitatges, es diu ràpid, 3 equipaments, un d'ells la farinera. 15.000 habitatges, si ho multipliquem per 3 o per 4...
Déu-n'hi-do l'increment poblacional. És un increment poblacional i hi haurà una gran pressió en aquell espai. Insisteixo, només tres equipaments públics. Aquesta gent, aquestes 15.000 habitatges, aquesta gent tindrà una sèrie de necessitats, donarà una sèrie de problemes de mobilitat. És a dir, matros de creixent sí, no sé si de la manera raonada i organitzada que caldria. Això, la meva...
La meva formació d'historiador em fa pensar que en el futur algú es plenyirà de no haver-ho dibuixat d'una manera una mica més pausada. Que sí que és veritat és que s'ha de donar tot aquest espai a iniciativa privada, que es construeixin molts habitatges. Òbviament, la temptació és molt forta. És a dir, si tens tota aquesta pressió de promotors que volen construir habitatges...
si tens tanta gent que està disposada a pagar 300 o 400.000 euros per un pis davant del mar. Si cada vegada que dones permís per construir un habitatge, l'Ajuntament percep una gran suma perquè els permisos d'obra no són barats, doncs és molt difícil aturar la màquina.
és molt difícil aturar la màquina. Com sigui, tota aquella zona que el sector Ibeco Pegaso, que ara són antigues naus industrials, ara convertides en concessionaris de cotxes, en llocs de reparació de vehicles, en algun comerç, tot això ha d'anar, en principi, tot això anirà desapareixent i s'anirà substituint per habitatges residencials. Per tant, Mataró creixerà molt, Mataró creixerà molt i
I els arxius, també. I, òbviament, tot és una cadena, la gent no ho sap. Jo sempre dic, quan el sistema funciona, i no te n'adones, vol dir que darrere hi ha una maquinària administrativa que funciona i, òbviament, al final de tot, hi ha un arxiu. Ningú ho pensa, però jo sempre dic, cada vegada, cada acció que feu, d'alguna manera repercuteix als arxius. Cada vegada que es va al notari...
cada vegada que demanes un permís d'obres, cada vegada a l'Ajuntament, cada vegada que... És a dir, cada vegada que qualsevol cosa... Jo sempre dic el mateix als meus alumnes a la universitat, dic, abans de néixer generem documentació, generem dades.
Una ecografia que li fan a la teva mare per saber si és nen o nena. Tot això ja són dades, són documents, que acaben, òbviament, als arxius dels hospitals. I després de mort seguim generant documentació, l'acceptació de l'herència dels nostres fills. Malgrat que ja no hi siguem, seguirem d'alguna manera generant documentació de tot completament de forma involuntària.
però tota aquesta documentació s'ha de conservar si parlem de l'acceptació d'herència és una escriptura dins un protocol notarial això és de conservació permanent per segles per tant la gent ho sàpiga o no ho sàpiga està generant molta documentació cada vegada que vindrà un d'aquests barcelonins i comprarà un habitatge en aquest sector doncs òbviament una escriptura si a més a més s'assigna hipoteca doncs l'escriptura no és una compravenda normal sinó només una garantia hipotecària més documentació, més documentació, més documentació
Per tant, l'arxiu ha d'anar... Hem de preparar l'arxiu per al futur. I més gent, doncs, òbviament, implica més capacitat. No hi ha més volta de fulla. Doncs entrem amb el professor universitari, també, Alexis Serrano. Entrem a classe i aixequem la mà i et preguntem... Professor, l'antiga farinera, què ens pots explicar històricament i com és aquest... el futur... la teva futura casa, diguéssim?
Bé, la farinera es diu Illa Aliberg, perquè els Illa i Aliberg són una empresa productora, més ben dit, una empresa de fabricació de farines, per tant, compraven gra, ho molien, feien farina, i aquesta farina la distribuïen. Són una empresa de la plana de Vic, d'Osona,
i tota la vida des del segle XIX han estat dedicant-se a això. Als anys 40 del segle XX, el maresme té una gran necessitat de farina, perquè el maresme ha començat a deixar de sembrar gra, ja fa temps, i s'ha dedicat, sobretot en aquella època, a la patata, i després també en vindrà el clavell. La patata no és panificable, i el clavell tampoc, tampoc usaran les roses,
Per tant, a mesura que nosaltres anem convertint el nostre territori, que tradicionalment era d'assecar la vinya, el blat, la garrofa, etcètera, i l'anem convertint en territori de regadiu per la patata primer, pel clavell després, per la rosa més tard, i ara per la planta... Tallada o la planta ornamental. Viver, etcètera, etcètera.
Doncs, a mesura que nosaltres canviem tot això, doncs, òbviament, perdem la possibilitat de sembrar blat i fer farina. Tradicionalment, nosaltres havíem tingut molins. Vilassàmet, per exemple, tenim un molí a Calaudal, i la gent que per aquí feia gra, portava Calaudal, es fabricava la farina, i això anava a les fleques, i la gent comprava pa i tenia pa.
perfecte, però sempre parlem de la nostra agricultura en positiu, no?, el gran impacte que té convertir el nostre sol de secar en regadiu, perquè genera molts beneficis, els pagesos ho van fer perquè òbviament era més rentable, però clar, llavors hi ha un forat, hi ha un nínxul de mercat, que en diríem ara, no?, i els illes a l'hivern ho veuen, veuen que al Maresme ja cada vegada tenen més peticions de farina que venen del Maresme, i llavors, com que aleshores les carreteres eren com eren, estem als anys 40, després de la guerra...
Fins i tot els ferrocarrils, molts ponts han saltat pels aires.
i els hi consideren que és més barat produir la farina al Maresme que no pas portar camions de farina, sacs de farina. Per tant, el que fan és deixar de portar sacs de farina, construeixen la seva pròpia farinera, i el que duien era el gra de la zona, sobretot del Vallès, etcètera. Per tant, venia el gra, el matró es convertia en farina, i aquesta farina es repartia per tota la comarca. Per tant, aquesta farinera era la gran farinera de la comarca. Això als anys 40 del segle XX. Funcionarà
Fins a principis dels 2000 com a punt de distribució de farina, per bé que molt abans ja han deixat de fabricar farina. Les carreteres tornen a estar en bon estat i, per tant, la farina es torna a fabricar a la plana de Vic i la farina es converteix en un despatx de farines, de sacs de farines. Tota la maquinària ja deixa d'estar en funcionament.
I això ho recordo bé, perquè el meu pare era pastisser, i en tant en tant em feia anar... Òbviament érem clients de la farinera Illa, i me'n recordo que a mitja setmana, quan se'ns acabava la farina, el meu pare em deia, agafa la Berlingo i vés a buscar farina a l'Illa. I anaves allà i carregaves, no? I ja era un punt de... És a dir, arribaven els tirs plens de sacs de farina, i llavors a partir d'allà es distribuïa. Aquesta farinera deixa de funcionar, però...
l'adquireix l'Ajuntament, inicialment l'Ajuntament l'emparaula amb en Lluís Bassat per ser la seu de la Fundació Bassat, mai arriben els diners per convertir aquest edifici, aquest edifici és enorme, en la Fundació Bassat, per tant, la Fundació Bassat es queda, doncs, gaire on està, que és a la nau Gaudí, i aquesta farinera és patrimoni de l'Ajuntament, i bé, ara hi ha una part llogada, un concessionari, un telemecànic,
però tota l'altra part està buida. Especialment interessant són les naus de l'interior. Estèticament és edifici industrial... És un edifici nacionalista de l'arquitecte que hi fa Grenzner. Un edifici interessant.
Un edifici interessant que es mou entre el post-nouscentisme i el racionalisme. Un edifici de línies molt rectes i especialment protegides, tenen un especial nivell de protecció, les naus centrals. Per tant, la rehabilitació per força haurà de contemplar la protecció d'aquelles naus i la rehabilitació d'aquelles naus, però...
l'aparença que té. L'essència, no? L'essència. Que quan entres en aquelles naus tens la idea d'estar en una espècie... Ara està compartimentat, però jo, que hi vaig entrar quan estava allò perdiu, us puc dir que la sensació que dona és entrar en una espècie de l'edifici de les Drassanes de Barcelona. Sí.
L'hífisi històric, és un hífisi gòtic, és un hífisi contemporani, però sí, hi ha un sistema d'ercubacions que sostenen un sostre tipus de porxo, un bigat de fusta, per tant, aquí és on es veu el rotllo aquest nouscentista, i per tant, allò és el que té un nivell de protecció superior.
Esperem que la rehabilitació de l'edifici conservi al màxim l'estètica de l'edifici genuí, però que a més a més doni un edifici que sigui còmodo.
per als treballadors, per als circuits que fan la documentació i, sobretot, per als circuits que fan els usuaris. Un edifici públic a concurrència, òbviament, ha de tenir espais per cadires de rodes, accessibilitat, etcètera. Per tant, al segle XXI no podem concebre un edifici que no compleixi aquests requisits. El que és la vida, eh, Alexis? N'han ajudat el teu pare a la farinera i ara dirigiràs el tinglado a nivell emocional. Què?
Home, sí, fa pensar perquè...
Sí o no? El meu pare ja no hi és, ja fa anys que no hi és. I sí, no, no, és que mai qui ho hauria dit mai, no? De la mateixa manera que ara a vegades ja no hi faig cas, perquè clar, fa més de 10 anys que sóc el director de l'Arxiu Comarcal, però clar, jo en aquell arxiu havia començat com a usuari, anant a consultar documentació. I bé, com són les coses, vaig estudiar arxivística, no sé què, va sortir la plaça, m'hi vaig presentar, m'hi van agafar, després vaig consolidar la plaça i ara puc dir que la tinc amb propietat, entre cometes, no?
Però sí, són les voltes que dóna la vida. I s'ha de dir que serà el tercer trasllat important de documentació que faré. El primer el vaig fer quan treballava a l'Ajuntament de Barcelona. Vaig traslladar l'arxiu de districte de Gràcia, aleshores treballava ja, del carrer de les Camèlies al nou edifici dins de la biblioteca Jaume Fuster.
i a la plaça Les Ceps, per tant em vaig menjar tot un trasllat, eren uns dos quilòmetres de documentació, no era tant, però Déu-n'hi-do. Després vaig fer el trasllat de la Ciutat de la Justícia, de les seus, de totes les seus judicials de Barcelona, les seus judicials, les seus de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, les seus de la Fiscalia, totes les seus judicials de Barcelona, que estaven disperses per tota la ciutat de Barcelona, molt concentrats a la Ronda de Sant Pere, a passeig de Lluís Companys,
hi ha la Ronda Universitat i la Via Laietana, però també amb altres disseminats, jo què sé, el Clínic, per exemple, hi havia l'Institut de Patologia Forense, doncs van trasllar tota aquesta documentació, estem parlant de 65 quilòmetres de documentació. Tot això, jo amb el meu equip, estava de coordinador d'arxius judicials a Barcelona,
I ara ve aquest altre trasllat, jo espero que sigui el tercer i l'últim, perquè sóc un especialista trasllat en documentació, però m'agradaria ser especialista en una altra cosa. I ara ja per acabar, Alexis, sé que tens una mica de pressa, t'agraïm que estiguis aquí en directe avui amb nosaltres. Has parlat del darrer 65 quilòmetres de documentació lineal, ara en tenim uns cinc i escats a aquest trasllat que farem aquí a la capital del Maresme, que seria una mica més com anar a Premià de Mar i tornar, per dir alguna cosa.
fes-nos incertis a les persones que ens escoltin que hi podem trobar i sobretot aquelles joietes o alguna cosa que hi hagi que tu personalment diguis ostres, que xulo tenir això
Home, tenim documentació... El document més antic és de l'any 1085, que és el testament d'una dona. Això que diuen que les dones no compten res. La documentació hi ha dones per tot arreu, fan i desfan, jurídicament poden comptar, en absència de marits i de fills, les dones. 1085? El primer document, sí, és el testament d'una tal Raquel, que dona els seus béns al monestir de Sant Pol.
Òbviament, les sèries comencen a estar bastant ben seriades a nivell, per exemple, amb la documentació municipal, en el cas de Matró, comencen a estar ben seriades al segle XV, per tenir la documentació municipal des del segle XV en el cas de Matró, i en el cas dels altres municipals comença a estar ben seriada a partir del segle XVIII. Tenim, com he dit, vuit fons municipals, el de Matró i set més, alguns, no sé, Òrrius, Aleia...
Santa Susana, tenim uns quants. I després, no sé, Vicenç de Montal, tenim uns quants. Vuit. Després tenim al fons, jo sempre dic la joia de la corona guinès, la documentació notarial i judicial. Judicial a vegades no parem
perquè pensem, sí, però al final ja hi ha les persones. A vegades podem pensar que és ferragós, però que... I surt absolutament de tot, perquè la gent quan va al jutge ho treu tot, bé, bo o dolent, però clar, la quantitat d'informació és enorme. Òbviament hi ha limitacions d'accés, no es pot accedir a la documentació recent, però sí a l'antiga.
La documentació notarial passa el mateix, el notari ho sap tot de les persones, quan vas a fer un testament, però quan vas a fer uns capítols matrimonials, quan signes un codicil, un afegit al teu testament, o quan vas a fer una compra-venda, una hipoteca, etc. És a dir, pensem, les vegades que anem... I pensem que això comença, la nostra documentació notarial comença a principis del segle XVIII, per tant, tenim una gran massa documental riquíssima.
I després tenim els fons, tenim altres fons institucionals, l'aguentació del Consell Comarcal, l'aguentació del Consorci de Turisme, la documentació de la denominació d'origen de l'EIA, tenim aquestes institucions, d'altres institucions que ja, per sort, no existeixen, la falange espanyola tradicionalista de la FED i les Jons, dels diversos municipis, tenim els fons dels jutjats de pau...
més enllà dels jutjats de primera instància d'instrucció de Matrevi d'Arenys, tenim alguns jutjats de pau i els haurem d'acabar tenint tots. Per tant, el registre civil, una cosa importantíssima, des del segle XIX fins ara tenim tota la gent que ha nascut i ha mort i s'ha casat a la comarca. I després, especialment interessant, són els fons privats. Els fons privats, que poden ser comercials, d'empreses, de fàbriques, o fons també familiars, familiars o de masos,
Tenim molts fons patrimonials, hem fet una política molt intensiva d'ingressar fons patrimonials, en el Masies, per tant, hi ha molta documentació en paper, molt interessant, perquè ja és la intimitat de les famílies. Per tant, tenim... Jo no sabria dir quina és la joia. El que sí que sabria és que a l'arxiu tenim un espai expositiu i tenim una exposició permanent, que la titulem el Maresme Documental, on hi ha documentació, on hi ha un tast...
Una mica de tot. Hi ha documentació militar, hi ha documentació de la defensa, hi ha documentació de la policia, hi ha documentació de l'administració dels mercats, de l'administració de les escoles, perquè absolutament hi ha de tot.
Des de llevadores fins a forners o fins a mecànics tenim la documentació una mica de tothom. Per tant, si algú vol tenir una idea, n'hi ha prou que visitin aquesta exposició i tindran una idea una mica perifèrica de la riquesa o de la categoria dels fons.
que són molt abundants. I al marge d'això hi ha, òbviament, els fons audiovisuals, fotogràfics, i entre les joies de la corona hi ha el fons de la televisió de Vilassà, que la família del José Vargas ens va llegar i que nosaltres ho tenim tot digitalitzat, ho tenim tot descrit...
i està oberta a la ciutadania, per tant, jo convido la gent de Vilassà, doncs, si m'agradaria veure el vídeo del carnaval del 98, perquè vaig guanyar el primer premi, doncs el tenim, perquè José Vargas ho gravava absolutament tot. I tant que sí, un record a l'amic José Vargas des d'aquí, Alexis Serrano, moltíssimes gràcies, a partir d'ara et diré detectiu, perquè ets com un autèntic detectiu de la història
alçant testimoni de tot el que ha passat al nostre comarca i a la capital també. Alexis Serrano, moltíssimes gràcies per compartir aquest espai amb nosaltres i que comenci la mudança d'aquests 5 quilòmetres i escats. Moltes gràcies, Alexis. Moltes gràcies a vosaltres. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Quiero el aire, el aire que derrapa, el aire pa' quererte y el aire pa' vivir. Tengo un alma o la tenía y no es bastante. Ya sabes tanto tienes, tanto vales. Tengo un alma y desafía tus andares.
El paisaje donde flota mi fantasía Y me subo a tu cintura pero es tan temprano Los sueños que se cumplen son tan raros El aire rosa las palabras que no saben bien De tus ojos tu mirar, yeah
Bona nit.
Bona nit.
Les notícies de les 11.
Salutacions d'un total de 45 clubs de futbol del Maresme, és a dir, tots els clubs de la nostra comarca han signat un comunicat en el qual s'obratllant que el futbol i l'esport han de ser espais, han de ser punts de trobada de respecte, d'educació i també de tolerància. Aquesta és la contundent conseqüència a la lamentable agressió diumenge passat d'un pare a un àrbitre que per cert va acabar hospitalitzat
El comunicat ha estat signat per tots els clubs comarcals per expressar, han manifestat la seva més ferma condemna i rebuig davant dels gravíssims fets ocorreguts en un partit de futbol formatiu. Ampliarem aquesta informació a partir de la una en punt de la tarda a la crònica amb Joan Escofets.
Recordem que Meteomàrtia ha activat l'alerta a la comarca per fortes tempestes i localment molt abundants que poden caure al sud de la nostra comarca fins a les 5 de la tarda d'aquest dijous. Per tant, moltíssima precaució davant d'aquestes tempestes fortes i localment molt abundants que s'acosten fins...
les 17 hores d'aquest dijous. Moltíssima precaució i, sobretot, com diem sempre, com aconsellem sempre des d'aquests micròfons, no creueu ni rires ni zones inundables.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aconseguit salvar dues lleis al Congrés dels Diputats ahir dimecres, la de l'embargament d'armes a Israel i també la de mobilitat sostenible. En concret, la primera s'ha pogut tirar cap endavant amb el vot a favor de tots els socis d'investidura del PSOE, inclús Podem, que s'hi oposava fermament. I la segona avança gràcies als mateixos suports i a l'abstenció de Podem. La postura dels quatre diputats de Podem era clau perquè aquests dos decrets de llei tiressin cap endavant.
Continua, recordem aquest dimarts, el debat de política general al Parlament de Catalunya. Avui és el torn de les formacions polítiques.
El Tribunal Constitucional ha donat un nou aval a la llei d'amnistia, però també ha reiterat que té un aspecte inconstitucional. El Tribunal considera que vulnera la igualtat de tots els ciutadans perquè amnistiava les accions de protesta a favor del procés, però no en contra del procés. El Constitucional ja es va pronunciar.
En el mateix sentit, quan va resoldre el recurs del PP el juny passat. Així, el ple del Constitucional ha rebutjat el gruix de les objeccions plantejades en la qüestió d'inconstitucionat del Suprem sobre la llei d'amnistia. Quatre magistrats conservadors ja han votat en contra. Es calcula que totes les qüestions relacionades amb l'amnistia que hi ha pendents al Constitucional poden quedar resoltes a l'ístiu.
Anem directament cap als esports. La Lliga de Campions entrarà en una nova era a partir de 2027, després de les negociacions entre la UEFA i la Superlliga, amb un canvi de format incorporat i plataforma en streaming. La UEFA ja ha començat a negociar els drets de comercialització per aquest període de temps i durant aquestes temporades podrien introduir-se novetats significatives pels clubs participants.
El Barça està preparant un pla específic pel retorn de l'amint Yamal a l'activitat. L'objectiu de l'equip tècnic, que l'extrem mataroni, estigui al 100% de cara al partit de Champions contra l'Olimpiakos el 21 d'octubre. S'està fent un seguiment acurat de l'evolució de la lesió al pubis que arrossega el jugador durant aquests dies d'aturada per les seleccions. A les 12, més informació al butlletí del migdia.
L'altre dia vaig buscar Vols aparir-se en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada. I compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades.
Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la. Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa.
Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Si vas xirutxant o per la calçada, la banda esquerra és la banda adequada. I si vas de nit o amb el sol caient, posa't
Vila Sala Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs res, que ja ha passat una setmana més i ja tornem a tenir aquí en Jordi i l'Elisenda, que ens porten al punt de trobada. Elisenda, Jordi, què tal? Com esteu? Bon dia. Bon dia. Ja ha passat una setmana. Sí, eh? És que... Ràpid, ràpid. Com si fos una tarda. Com si fos ja està, eh? Com ha anat el primer? Molta gent us ha parat pel carrer, suposo que sí, no? No podem ni sortir de casa. Som famosos. Ja m'imagino. No parar. D'aquí res, hauràs de posar una catifa vermella perquè entrem. Ara mateix. Ara crido a producció.
Oh, sí, una cantipa vermella. Escolteu, gràcies per tornar amb nosaltres un dia més, una setmana més aquí a la ràdio. A vosaltres per tenir-nos. Què, ens porteu al punt de trobada? Sí, comencem, si et sembla. Som-hi.
Segur que molts encara recordeu aquest moment. Por favor, Montoya, por favor. Por favor, Montoya! Montoya! Montoya! Montoya! Montoya!
Efectivament, el moment del concursant Montoya de la Isla de las Tentaciones de Telecinco es va fer tan viral que fins i tot va arribar a altres països com Itàlia o als Estats Units. Aquest programa és un clar exemple de com cada temporada es generen nous personatges que ocupen hores de pantalla i que després de participar-hi alguns d'ells ja tenen un peu posat en altres programes de telerrealitat de la casa com pot ser Gran Hermano VIP o Supervivientes.
Però aquí no acaba la cosa, ja que aquests programes també són un bon trampolí per a l'èxit a les xarxes socials. Les marques aprofiten la popularitat d'aquests personatges per fer-los servir com a prescriptors i influenciadors. Alguns millor que d'altres, cal dir. Tot això, però, no és nou. Bé, la part de les xarxes socials, sí. De programes d'on han sortit personatges televisius han existit tota la vida.
recordareu noms com Cròniques Marcianes o Esta noche cruzamos el Mississippi, que en són dos exemples ben clars. D'aquí van sortir personalitats com Cristina La Veneno, El Arlequin, Juan El Golosina, Ámbar, Tamara, Llorena, tots aquests noms la mateixa persona, etc. Doncs a tot plegat en volem parlar avui. La tele d'abans, la d'ara, els personatges que ens han deixat la televisió. Baixem a la plaça al punt de trobada.
Elisenda, hi tornem a ser. Ja hi tornem a ser, Jordi. Aquí a la plaça, en aquesta plaça magnífica. Sí, sí, parlant una mica de... Avui? De la tele? Avui a la ràdio parlem de la tele. Exacte, mira, tu. Tu mires molt la tele? Doncs bastant, bastant. Sí, sí, puc dir que soc una mica teleaddicta. Sí, eh? Sí, sí. Però bé, ara ha canviat molt la televisió, eh? Clar, no és el que era. Respecte a la meva època, que d'això en venim a parlar avui. Sí, d'això en parlarem avui. Sí, sí, sí, sí.
Doncs jo t'he de dir que mirava molt la tele quan vivia a casa dels meus pares, quan era petit i adolescent, però ara des que visc a casa meva, fora de casa dels meus pares, són ja 12 anys i són 12 anys que no tinc una tele física. Que bé. Llavors...
Sí, suposo. Llavors, quan vull veure la tele, em poso amb l'ordinador a veure, a recuperar algun programa. Rarament veig alguna cosa en directe, ho veig després, ho recupero. Però quan torno a casar els meus pares, l'altre dia us comentava que ha estat aquest agost cinc setmanes, doncs vaig aprofitar també per estar al sofà i estar veient els programes de la tele, que hi ha moltes coses...
Però tampoc hi ha tantes d'interessants. Potser també perquè és agost. També perquè pots triar, això que em dius ara. A mi em recorda, quan jo era més petita o més jove, que no teníem totes les plataformes que hi ha ara, i anàvem a canals, i anàvem a directe als programes que feien a directe, i era el que hi havia. I no hi havia tants canals com hi ha ara, tampoc. Quins canals recordes quan tu miraves la tela de l'oceà?
Mira, quan era petita, ja parlo que jo veia la 1 i la 2, Ràdio Televisió Espanyola, i després la TV3, quan jo tenia 7 anys o així, va començar TV3, que estàvem tots davant del televisor. Com recordes aquell moment? Ui, jo el recordo emocionant.
Molt emocionant, va ser un moment molt emocionant, perquè era una fita a la televisió catalana. Perquè fins a aquell moment no hi havia televisió catalana. No hi havia, llavors van fer TV3 i va sortir el Joan Pere. Jo no sé si tu ho has vist mai, això. No, perquè jo no havia nascut encara, perquè la tele que estava va fer 40 anys l'any passat, crec, no TV3, i jo en tinc just 30. I no ho has mirat mai.
No, just per l'aniversari sé que van fer com algun programa especial de l'aniversari, del començament, i van fer com algunes entrevistes a gent, a periodistes, que van estar en aquell moment per començar la tele. Sí, sí, sí. Però, clar, no he recuperat mai aquest moment de començar. Doncs va ser un moment molt especial per tothom. Jo me'n recordo que estàvem asseguts, que estàvem davant de la televisió, i que... Sí, sí. Ostres, i com es va anunciar això? Aquesta sintonia. Senyores i senyors, bona tarda.
Amics, avui, 10 de setembre de 1983, us saludem per primera vegada des de TV3, Televisió de Catalunya. Agraïm a Televisió Espanyola que ens hagi donat la benvinguda ara fa uns moments des dels seus estudis de Sant Cugat. I a tots vosaltres que hàgiu triat aquest canal en català.
Sí, sí, va ser emocionant. I tu estaves davant de la televisió? Jo estava davant de la tele, jo tenia 8 anys. Clar, jo ja tenia 8 anys. Ja entenies el que passava, no? Recordo el moment amb la família, amb el sofà. Quina oferta hi havia llavors en aquella televisió?
Bueno, hi havia algunes sèries, jo recordo, clar, jo era molt petita, però recordo que hi havia una sèrie que es deia Dancing Days, que era una sèrie brasileña, i després el Dallas, no sé si et sona, Dallas en català, que era, o sigui, va ser tothom allà a la tele amb el JR parlant català, no? Sí, sí, era un moment també de reunió familiar, era una altra cosa, ara és diferent.
Escoltàvem aquest discurs del Joan Pere, que donava les gràcies a la televisió espanyola, i això em porta a parlar de la competència entre canals de televisió, perquè en aquell moment n'hi havia tres, la televisió espanyola, la 1 i la 2, és a dir...
i TV3, i ara hi ha moltíssims, moltíssims canals, i hi ha sempre com aquesta competència cada temporada per veure... Bé, cada temporada i gairebé que cada dia per veure qui fa les millors audiències, qui porta el millor convidat, qui s'emporta els reconeixements, etcètera. Això era tan així també en aquell moment?
Jo no ho recordo. Ara és tota la polèmica. Aquesta competència entre el Pablo Motos de l'Hormiguero i el David Broncano de la revuelta. És que em sortia la resistència, però la revuelta. Tota aquesta competència feroxa tampoc no la recordo. La tele era més divulgativa fins que van arribar als anys 90. Ara en parlarem, però la tele era més divulgativa. Hi havia programes educatius...
recordo un programa que es deia Planeta Imaginari, que era molt educatiu pels nens, vull dir, i aquestes audiències no hi eren, jo crec que van venir després, o sigui, aquesta, que també era televisions públiques, jo crec que van venir després amb les privades, no?, quan va haver-hi tota l'auge dels anys 90, no?, amb...
Clar, que era un producte de consum i llavors interessava que la gent consumís la televisió perquè vivien de les publicitats i de tot això. Ara deies que era una televisió molt més divulgativa i també hi havia programes per nens i m'ha vingut al cap que aquest estiu justament estàvem amb el meu pare mirant la tele i no sé què posaven a la tele i ja estaven los payasos de la tele.
I el meu pare em va dir, això ho mirava jo quan era petit. La Laetitia Sabater, aquesta senyora, que ara la veiem bailando la salchipapa, aquesta senyora feia programes per nens. Sí, sí, sí, però aquí ja era una mica més gran, però sí, sí, la Laetitia Sabater va començar a fer programes per nens. Però que això s'estilava molt, això és molt heavy. S'estilava molt, això, la Laetitia Sabater, els programes... Hi havia la Teresa Raval que cantava per nens, però això era ja més antic, eh?
I tots aquests programes, sí, hi havia molts programes infantils, també. I després hi havia el gran programa dels anys 80, La bola de cristal. Amb l'Alaska, no? Amb l'Alaska. Era un programa fantàstic. Era un programa molt modern per l'època. Jo recordo La bruja Beria, no sé si et sona...
O sigui, em sona d'haver vist coses a la tele, perquè a mi m'encanta tota aquesta cultura pop, drag i tal, i m'ho miro. Però de què anava aquest programa? Perquè jo realment no sé de què anava. Jo també era molt jove i el veia, però tampoc no... Era perquè era molt modern, llavors anava sobre divulgació, era molt punk, llavors sortia a l'Alaska cantant, de la mòvida madrilenya, i jo recordo que això que m'impactava de lo modern que era, i de lo punk que era.
Podria ser, això crec que va ser com uns anys després, però crec que a TV3 hi havia l'Sputnik o alguna cosa així es deia. Sí, sí. Podria ser alguna cosa similar? No, perquè l'Sputnik era més de música. També hi havia música, però aquí hi havia més xerrada. Parlaven d'altres coses. Era com un magazín. Hi havia també uns ninots. Si la bruja veria, era un titella. Llavors era tota una barreja d'una amalgama. I això què feien? Una nit a la setmana o era totes les nits?
Crec que una nit, ja t'ho dic, eh? Jo t'ho dic que era petitona i el veia així de tant en tant i crec que era una nit. Jo recordo que això sí que m'ho impactava una mica, saps? Al principi comentaves, no?, just quan va néixer TV3 que us vau reunir tots davant de la pantalla. Aquesta cosa de reunir-se tota la família a veure la tele, això és una cosa que jo crec que s'ha perdut, no?, perquè és que ara com que cadascú...
Existeixen les plataformes, que ara en parlarem de quin paper també juguen les plataformes en tot plegat, però ara en una mateixa plataforma pots tenir diferents perfils perquè cada membre de la família mira una cosa diferent. I aquesta cosa de, val, és diumenge, ens seiem tots davant de la tele. Jo recordo quan feien vent del pla, que crec que era els diumenges de la nit, ens asseiem amb els meus pares a veure vent del pla i era un cop a la setmana. Ara les sèries tu pots començar...
a les 8 de la tarda i a les 12 de la nit ja t'has vist tota la temporada. Clar, perquè tu ven del Pla... Doncs jo ven del Pla tenia potser 8 anys o així, més o menys. Encara no hi havia tot el tema a les plataformes. Sí, ara és diferent. 9 anys, potser, més o menys.
Això que dius tu, de compartir els perfils, vull dir que ara tenen perfils diferents i cadascú veu el que vol en el seu, bueno, quasi individualment. En el seu dispositiu, tu et poses a la teva habitació, a l'altre el menjador i l'altre no sé on. Però això seria com, és trist que s'hagi perdut aquesta cosa de perdre aquesta convivència de veure la tele, no?, de tots junts.
No creus que... Fa com... No pena, però era un moment com maco de reunir tota la família i que la televisió reunia tota la família. I ara això com que s'ha perdut. Sí, s'ha perdut una miqueta. I abans també, ara això, també les plataformes tenen molta oferta, però abans no hi havia totes aquestes plataformes. També ja recordo els videoclubs.
Que tu no sé, clar, jo això no sé si tu ho has experimentat o no. N'he vist, però ja com cap al tram final de quan ja després anaven tancant. Clar. Que anaves a llogar una pel·lícula, no? Clar, sí, sí, sí. Llavors hi havia molts videoclubs per diferents. Llavors, depèn del videoclub que anaves, era més blockbuster, depèn del videoclub que anaves, era més alternatiu. I clar, era anar a llogar la pel·lícula al videoclub. Clar, jo crec que la vostra generació això no ho ha...
No, jo de petit sí que algun cop vam anar a llogar alguna pel·lícula, però després ja es va com perdre. Sí. Després parlàvem també d'això, d'aquesta competència de les televisions, que ara és molt més potent, podríem dir. I després també això fa potser que ens porti a que quan comença la temporada hi hagi com aquests esdeveniments per presentar les noves temporades de les televisions. Clar.
Jo ara potser també és perquè m'hi he fixat, no només televisió, sinó també ràdios, eh? Jo potser també és perquè ara m'hi fixo més en aquestes coses, perquè m'interessa més, però no recordo que a fons això fos així, que sigués tan esdeveniment de... No, no ho era. Jo crec que va una mica lligat a això que dius d'aquesta compatibilitat entre cadenes, perquè això no era tan així. Jo no ho recordo, vaja, era una altra cosa. Sí, sí.
I durant aquells anys que l'únic que hi havia era la ràdio-televisió pública, durant molts anys la televisió privada, sobretot els anys 90, els 2000 i alguna cosa, ha estat una televisió entre Antena 3 i Telecinco que s'han anat repartint el joc i han tingut les màximes audiències.
Però sembla que últimament la televisió pública està recuperant una mica i està marcant una mica també el relat i guanyant aquest lideratge contra les dues cadenes principals. De fet, aquest últim agost ha estat les pitjors dades històriques d'audiències de Telecinco, de Menya 7, quan havies sigut.
Telecinco va ser, jo recordo als anys 90, no? Qui no recorda quan van aparèixer Telecinco, Berlusconi i les seves... Mama Chicho me toca, me toca cada vez más Mama Chicho me toca, me toca, me toca, deténeme tú Mama Chicho me besa
Jordi, jo no sé si tu havies arribat mai a veure les Mama Chicho. No he vist el programa, però sí que he vist algun cop algun vídeo de les Mama Chicho, aquesta cançó la conec, però també sóc una mica una raóvis perquè a mi m'encanta totes aquestes coses i m'ho miro.
Però això va marcar també una mica. Sí, va marcar. Això va ser la meva adolescència. Jo no sé si la gent de la teva generació la recordarà, però als anys 90 va marcar un abans i un després de les televisions. Quan van aparèixer les cadenes privades, Telecinco era del senyor Berlusconi i va portar d'Itàlia. Va exportar? Importar. Importar, no? Sí, va importar.
Va importar d'Itàlia una manera de fer televisió, no? Era una manera de fer televisió. Aquí no estàvem acostumats, suposo. No estàvem acostumats. O sigui, jo quan vam començar a sortir tots els programes de telerrealitat, tot això, no? Van començar a haver-hi uns nous programes que a mi també em van impactar, no?
Llavors, va començar amb el programa Tutti Frutti i amb la Mama Chicho, llavors era com també el paper de la dona a la televisió, com la van anar també situant en un lloc de dona objecte, de vedet. Llavors, a part d'això, van començar a sortir nous programes com el de Esta noche cruzamos el Mississippi, que tu ja ho has dit a l'editorial, amb el Pedro Navarro, que també va començar a ser una mica l'impulsor dels programes més de morbo, més de...
Aquests late shows, però una mica més morbosos. I macabres. Una mica. I després jo seguia així, perquè a la meva època veia molt cròniques marcianes. I aquí cròniques marcianes amb el Javier Sardà. Sí, sí.
que va començar a posar sobre la palestra a la televisió personatges, com hem comentat a l'editorial, que ara tornen a estar com de moda. Recordem a Tamara, la cantant Tamara, que ara es diu Llorena, i ara s'ha fet una pel·lícula que la fa la Ingrid García Johnson sobre ella. Una sèrie, perdó. Sí, sí, una sèrie que la fa la Ingrid García Johnson i tot el que envoltava
ta mare i Llorena, bueno, ta mare en aquell moment, i totes les figures de Cròniques Marcianes, no?, que hi havia, no?, des del Leonardo Dantes, al Paco Porras, a l'Arlequin, tota aquesta gent, no?, llavors, també es planteja a la pel·lícula, a la sèrie, perdona, com tota aquesta gent s'ha, bueno, es va portar en un límit, no?, i que nosaltres era, que ara som com joguines trencades, no?, en aquest sentit,
Sí, que això ara, amb el punt de vista d'ara, ho veiem i diem, ostres, com és possible que això pogués passar a la televisió, a màximes audiències, com aprofitar aquests personatges per riure sent d'ells i, bueno, fer-los passar com algunes situacions incòmodes o límit, i ara és una cosa que seria impensable. És que nosaltres els vam integrar, o sigui, hi havia un senyor que es deia Pozy, que anava dient, no sé si recordes, i tot...
nosaltres els vam integrar, llavors ja era una manera com, bueno, de riure, no? I ara també he sortit, mira, aprofitant això, el Paco Porras, que era un senyor que també sortia a Cròniques Marcianes, el Javier Cárdenas, que era un col·laborador, va fer una pel·lícula i també el va portar a fer-se mal en un accident.
i ha guanyat el judici ara, 20 anys després. Com ha canviat la vostra generació? Vosaltres, jo no sé si tot això ja no... No, ara el nostre són les parelles tòxiques i les banyes entre parelles a programes com Isla de las Tentaciones i Grans Hermanos i tot això. Seria com el que ens toca, diguem, entre moltes cometes, la nostra generació. Ja, ja, ja, ja.
però sí que és veritat que en aquest sentit ha canviat moltíssim i això em feia reflexionar també perquè tu vas veure el naixement de TV3 i vas veure també el naixement de Telecinco i en aquests tipus de programes que aquí no estàvem acostumats això segurament va marcar
va ser a nivell social, segurament que d'això se'n devia parlar molt al carrer, no?, d'aquests tipus de programes, no? Sí, sí, clar, va haver-hi un canvi. Llavors nosaltres, clar, en parlàvem, i ja t'ho dic, o sigui, inclús vam integrar tots aquests personatges, no?, i els vam integrar. I la manera de parlar, suposo, no?, i això.
La manera de parlar, la manera de... I clar, jo crec que ara... I també això que dèiem del paper de la dona, també ho vam integrar. Ara jo veig sèries que penso, ostres, dels anys 90, i penso, ostres, ara no sé si tot això es podria fer o acceptar.
Clar, és que era una televisió i uns programes on la dona, bàsicament, ja ho has dit abans, però hi havia com un munt de valets de la tele que eren dones que anaven vestides amb quadres, roba, i estaven allà com de figura de noia mona fent un ballet, i això la televisió anava a plena, és una cosa que...
I ara hi ha dones molt potents, no? Ara hi ha, per exemple, dones que porten late shows, no? L'Enar, l'Enar. I on es dius, ostres, hi ha dones que tenen coses... Bueno, que se les potencia d'una altra manera, no?
Sí, que al final la dona no cal que estigui només relegada a ser la mujer florero, sinó que també pot liderar, i encara falta molt que liderin projectes. Parlant de liderar projectes, una de les cares reconegudes dels últims anys de Mediaset
Hem sabut que aquesta nova temporada, un nou començament també per ella, la parlo de la Marta Flitz, que va ser la copresentadora de Todo es mentira, a 4, juntament amb el Risto. Aquesta nova temporada ha començat a director El Grano a les tardes de Televisió Espanyola.
doncs això que dèiem, que al final també hi ha dones que poden estar al capdavant de projectes importants, rellevants, i en aquest cas de televisió espanyola. I no és l'única cara de Mediaset que ha marxat, perquè també segurament que molts recordareu el David Cantero, el presentador dels informatius de Telefinc durant molts anys, que el van acomiadar i ara està fent les tardes a la Ràdio Nacional d'Espanya.
Això ho vull lligar també amb el que deia al principi que al final també la ràdio televisió pública està com ara tornant a marcar una mica el relat. Això de que cadenes es robin una mica els presentadors i tal, això és una cosa que ha passat sempre.
Sí, jo crec que sí, que ha passat sempre. Ha passat que ara, com tot, hi ha més competència, hi ha més cadenes, llavors tot també s'augmenta, perquè hi ha més, més, més, més de tot. Llavors tot és més... Hi ha més possibilitats. Exacte. I parlem de les plataformes, et sembla, que n'hem comentat al principi, i ho hem de sort així una mica a l'aire, que dèiem, que hi ha com aquestes plataformes, i tu en un moment del que tu deies dius, clar, és que hi ha molts de canals, ara tal, no sé què, moltes opcions...
Però jo també reflexiono, al final, quan tens tanta varietat, arriba un moment que no saps què veure. Que et xatura. Sí. Que et xatura. Que abans hi havia l'1, l'2 i TV3, i bueno, miraves una cosa a l'altra. Però ara hi ha un moment que dius, mira, doncs saps què? No miro res. Sí, perquè no tens temps. Perquè tothom diria, has vist aquesta sèrie? Has vist aquesta sèrie? Has vist aquesta sèrie?
i al final dius, és que jo no sé, no tinc més temps, i a més, clara, i a més és una cosa molt divertida, que és com, això on es veu, tot està diversificat, HBO, Apple TV, Netflix, Disney Channel, llavors dius, però és que jo no puc tenir... És que necessites un sou per pagar tot aquestes exclusions. Exacte, no puc tenir tot això, no?
Com recordes tu el començament d'aquestes plataformes? Perquè, d'alguna manera, les meves generacions ho hem viscut amb el tema tecnològic, que ja ho hem portat una mica més baix del braç, però la teva generació, que va venir a un món, diguem... Com ho vas viure, tu, això de les plataformes? Jo bé, a mi em va agradar. Et passa que ara és veritat que hi ha massa oferta...
Però al principi, quan hi havia Netflix i HBO, sobretot amb HBO, que feien sèries molt potents, a mi em semblava molt interessant. Era una molt bona oferta. Era molt bona oferta, però sí que és veritat que ara... Ens hem passat de frenar. Una mica, per la meva opinió, però una mica massa.
Sí, potser també deies que al principi hi havia molt bones sèries. Clar, no hi havia tanta oferta de plataformes. Potser hi havia més pressupost o dedicava més pressupost a fer sèries. Creus que la qualitat de les que ja ara ha baixat, potser? Se'n fan tantes que hi ha molt de... Clar, abans sempre hi havia la sèrie, no? Quan van començar les plataformes, això...
I ara n'hi ha moltes, el que passa que sí que hi ha algunes que estan bé i altres que no tant, però més o menys. Això que n'hi ha que estan bé, n'hi ha que no tant, potser també ha passat una mica la qualitat. Sí, sí.
Doncs escolta'm, Elisenda, ha estat, com sempre, un plaer tornar-nos a trobar aquí avui, en aquest punt de trobada, en aquesta plaça. Ens tornarem a escoltar ben aviat i fins aleshores ja sabeu que sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos, perquè no hi ha millor punt de trobada que... Una bona conversa. Moltes gràcies.
Molt bé, nois, ja m'ha aterrat un altre punt de trobada, apassionant avui el món de la tele. Elisenda, creia que no en parlaries, però no m'has fallat. No m'has fallat. Home. Home. Dalas. Home, J-R. Home, clar. Ho sabem. I la, bueno... I la Suela. I la Pam. I la Lucy. I en Bobby. I en Bobby. I aquí sortia... Es veia part del Southport, que era la casa dels Ewin. I aquí deien Dalas.
Sí, sí. I aquí el pas va ser que primer feien dijous per TV1, en castellà. I quan van començar diumenge a la nit per TV3, no ven del pla diumenge, era dilluns. Era dilluns. Doncs van començar diumenge. Clar, hòstia, ens va sortar molt que parlés en català, però estàs de seguida ens vam acostumar perquè les veus de doblatge en català són impressionants. De fet, gairebé tots els doblatges castellà són per actors i actius catalans per allò del deix, no? Sí, sí.
I hi ha una cosa molt curiosa, que aquí es va fer famós una frase que li deia... Suelen, ets un pendó. Però aquesta frase mai la van dir, és a dir, ens la van fer nostra. Això és per cultura popular. Mai la va dir. És una fake new del moment, no? Després recordarem la tele en blanc i negre, hi ha 20 canals, però una altra cosa, el nostre pas tecnològic va ser quan es va crear el comandament a distància. Clar, és veritat. Clar, perquè...
Normalment era el petit de la família, jo, que s'havia d'aixecar. Canvia el canal, puja el volum, era una tele... Això és un trauma que li ha quedat al Jaume, eh? Ens ho tornàvem una mica, però probablement era el petit. Aleshores, a la tele de l'habitació dels pares hi havia una tele que normalment portava un transformador immens més gran que la tele. Normalment era teletronja, Telefunken, que era la marca del moment.
i quan s'espatllava perquè l'antena era aquella que s'havia de posar sempre hi havia una frase a casa molt divertida que era és d'ells
és d'ells, vol dir que quan no es veia a la tele, és d'ells. Volíem dir, no t'aixequis que és d'ells. No t'aixequis que és d'ells. Jo he parlat de Teresa Raval, al meu primer concert. El meu primer concert, sempre recordeu. Després va venir la Xuxa, que va ser un altre concepte. Una cosa diferent. I en fi, escolta, que heu tocat fibra, heu tocat fibra avui, eh? Que bé. Jordi Elisenda, us espero la setmana que ve. I tant, que sí. Gràcies. Gràcies.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Hola, m'he dedicat a fer neteges d'armària a persones ràndoms i he flipat. Això no ho fa servir, això tampoc.
Per la nostra vida hi passa molta roba La nostra roba pot passar per moltes vides El tèxtil té molta vida
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Realitzada tota la informació relacionada amb tràmits i requisits, podràs seguir l'estat dels teus expedients, saber quins tràmits estan pendents i accedir a la informació clau en temps real. Reduiràs la burocràcia i alliberaràs temps i recursos per dedicar-te a allò que millor saps fer, dirigir el teu negoci. Doncs què, quin apri anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens aparen les peces útils i reciclen els materials com deu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Mireu, em fa molta il·lusió avui tenir un periodista referent local a la nostra comarca. Ja fa molts anys, tot il·lusió va que és que va decidir emprendre un camí junt amb el desaparegut i l'enyorat Lluís Lligonya. I van emprendre, jo sempre dic, i ho dic amb tot el carinyo del món, un ximples que van dir, hòstia, foteu una tele. I com un dia, fa 45 anys, algú va dir, fem una ràdio a Vilassar, com pocs mesos abans havien fet des d'Arenys de Mar.
Es necessita molta voluntat i molta empenta, però es necessita molt saber fer. Estan 40 i escaig anys, crec que són 41 anys, a televisió de Mataró. Em fa molta il·lusió rebre avui en Pep Andreu. Em fa il·lusió, perquè el podia portar qualsevol dia i qualsevol any, però més després que les darreres santes de Mataró, la festa baixó de la capital del Maresme, que en Pep ha cobert per davant i per darrere i per tots costats, va anunciar, jo no sé si per sorpresa, ara ens ho explicarà, que aquestes eren les últimes santes que es posava davant de la càmera, perquè ha decidit
que ara es vol jubilar. Doncs ara en parlem de tot plegat amb en Pep Andreu.
Ep, Andreu, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia, Jaume, i en tot cas, moltes gràcies per això de jove que has dit al començament, no? Home, tenim joventut acumulada. Això és veritat, joventut acumulada. Com estàs? Jo molt bé, jo molt bé. Em sento jove i amb ganes de fer moltes coses, tot i que m'arriba l'edat aquesta que diuen que toca jubilar-se. Em faré 67 l'any que ve i, per tant...
No sé encara quin dia, però la primera meitat de l'any que ve, segurament, doncs, deixaré els micròfons i les càmeres i tot això que porto fent des de tants anys, tants anys...
Ara em diré si és veritat o no, però et diré una cosa que segurament molta gent t'ha dit. Vols dir, Pep, que ho faràs, això? Segur que seguiràs fent alguna cosa... A veure, no es pot dir mai que no faràs res més. Evidentment que no em dedicaré, quan em jubili, a fer això típic que diuen d'anar a mirar les obres, visitar les obres que es fan, la construcció, o a mirar els documentals de qualsevol canal de televisió. Evidentment que no. Faré coses.
Encara no sé quines, he de fer-me la meva agenda de jubilació per tenir la ment ocupada, el físic ocupat i no parar de fer coses. Això és evident. Hi ha un dia que dius prou o ha sigut una decisió allò madurada, anar pensant en el coixí...
La veritat és que, mira, si no sé encara ni el dia que em jubilaré. Sempre vaig dient, ja m'ho miraré, ja m'ho miraré. Més o menys sé que serà això, per la primera meitat de l'any. Però ja veus tu la pressa que tinc. De moment no... No és una cosa meditada, és una cosa...
Llei de vida, hi ha moment en què també has de donar pas als que venen darrere i jo crec que no han de fer de tap. I quan tens pràcticament 67 anys i mires enrere la feina que has fet, te'n sents orgullós, és evident, amb tots els encerts i amb tots els errors, però penses, coi, hi ha futur a darrere meu, hi ha molta gent a la tele, a TV Mataró hi ha molta gent jove amb moltes ganes de continuar fent coses. Per tant, fantàstic.
TV Mataró prepara un ampli desplegament per portar-te la Festa Major de les Santes a casa. Cada dia, del 24 al 29 de juliol, de les 6 de la tarda a les 10 de la nit, un programa en rigorós directe. Però és que, a més a més, també oferirem moltes connexions, molts directes, molts programes... Pep, quants cops ho has fet, això?
Doncs mira, em va fer 40 anys pràcticament, 40-41 ja, aquesta Santes, aquesta Santes, ha fet 41 anys que faig Santes. I en el moment que tu et dirigeixes als telespectadors per anunciar-ho, és meditat o ho portes fet o en aquell moment dius, ara és el moment de deixar-ho anar?
Ja de tot. Jo he de reconèixer que sóc dels que improviso molt. És a dir, evidentment que has de tenir un guió, t'has de preparar les coses, quan fas les entrevistes també, per cert, no més faltaria. Però després hi ha un grau d'improvisació que ens dona molt el fet de fer tants directes. I per tant, ho portaves a punt o no? Meitat improvisat, meitat preparat. L'Oriol Borgado sabia, el director de Telemateró?
No, escolta, mira, no, és que l'Oriol Borgada evidentment que ho sap. No, no, ho sabia abans que t'ho diessis? Ho sabia què? Que jo... Que tu anunciaries la teva... No, no, però ben bé no és que n'hagi anunciat la jubilació, eh? No. Siguem sincers. No, no, tu m'has anunciat que no cobriries més les santes. No.
Però això ve a tom d'una cosa. És a dir, jo faig les santes, com cada any, moltes hores de directe. Pensa que és un honest om, un honest top, ens dediquem durant tots els dies de les santes, feia moltes hores de directe, i jo també allà presentant, però va donar-se la circumstància que un dels actes emblemàtics de la festa major mataronina, que és el No n'hi ha prou, que té lloc a les dues de la matinada, de la matinada del 28 al 29 de juliol,
I allà, doncs, el que sí que es veu que ho sabien, que jo ja em tocava jubilar-me, perquè allò que comentes a vegades amb amics, amb coneguts, amb qui sigui, va arribar a les veus oïdes de la colla gegantera de la família Robafaves. Sí, senyor. I la família Robafaves, quan acaba la transmissió en directe que van fer del No n'hi ha prou, em porten, jo no sabia què passava, hi ha companys de la casa que sí que ho sabien, es veu, de la tele, i em porten fins al vestíbul de l'Ajuntament de Mataró.
i allà m'ofereixen el ram de la geganta, que és un privilegi d'aquells... Vaja, els grans privilegis d'un ciutadà de Mataró és que la colla gegantera t'ofereixi el ram de la geganta de Mataró. Això és un gran privilegi.
Això ja és la cirereta del pastís, no? Exacte. Què penses en aquell moment? Allà em diuen que ho fan en reconeixement, a la meva dedicació durant tants anys, a explicar les santes per la televisió, sabent que ja són les últimes que feia televisivament parlant. Cosa que jo no havia anunciat públicament, però a partir d'aquí la cosa es precipita. Ja va a posar.
Va pujar, entrevisto l'alcalde en directe l'endemà a la televisió i el mateix alcalde em diu que vaja, que això de la jubilació, que molt bé, que d'acord, que què faré? Diu, escolti, però si encara no em jubilo. Encara em jubilo. Em vaig jubilant per etapes.
Truquem als David a la ràdio, d'en Pep, vine cap aquí que et jubiles, i aquestes coses. Però és veritat, és un gran privilegi que la família Rova Faves entregués el ram de la geganta al periodista de Tele Mataró, Pep Andreu. Quin privilegi. On el tens, el ram? Suposo que l'assecar. Secant, secant, sí, sí, el tinc allà penjat perquè es vagi secant, seguint les instruccions del manual que busques per internet, allò com es fa per assecar un ram. Allà està, no? Cap per avall, a més a més amb una laca que venen, vaja...
Escolta'm, no, sobre això jo dic, em vaig jovelant per etapes en el sentit que ja no faré més santes televisives, ja són les últimes que he fet, ara farem, vindrà la cavalcada de Reis i com sempre la farem en directe i estaré allà al peu del canó durant les hores que faci falta...
que és un dels dies que tenim també més audiència, i ja serà l'última cavalcada televisiva. Després vindran les últimes processons en directe, per mi, televisives, i després l'últim Sant Jordi televisiu, i després a veure què hem de parar al futur. Doncs escolta, per arribar a aquest final tan bonic, s'ha d'anar a un inici, i els inicis també són bonics però complicats.
Tu ets una de les ànimes fundadores de Tele Mataró. Recordàvem l'enyorat Lluís Lligonya. Recordem l'Anna Palà, també d'aquesta casa. Ella vivia a Cabrils, però la família tota de Vilassadamar era una vilasserenca més. Van ser moments molt durs, la pèrdua dels dos en molt poc temps, però anem al començament. Com... Perdona, abans d'anar al començament, però és que se'm posa la pill de gallina, com parlem de l'Anna i com parlem d'anvis...
I és que ho van patir moltíssim, només faltaria. Van patir la pèrdua d'en Vis, d'en Lligonya, que va ser l'ànima del fundador de la casa, i al cap de poc temps l'Anna, que per cert va cobrir, ella presentava l'informatiu quan vam haver d'explicar la notícia de la mort d'en Vis Lligonya.
li va tocar amb ella perquè presentava, i ho va fer amb una professionalitat brutal, sabent el que li passava per dins, que és el mateix que ens passava a tots, que ploràvem per dins, però ella ho va haver d'explicar davant de les càmeres. I cap de pocs mesos ens anunciem, ens recordaré tota la vida, que ens reuneix tota la redacció i explica que haurà de deixar-nos durant un temps no sap quan,
perquè tenia una malaltia que necessitava tractament malauradament després del tractament no va funcionar però ens va reunir i ens va explicar allà li va passar el comandament de la presentació de l'informatiu a l'Elisabet Solsona i a més a més ens va explicar venien les eleccions municipals
Com creia ella que s'hauria de fer la cobertura de les eleccions municipals? Una gran professional que fins l'últim moment no va deixar d'estar pendent de la seva feina, de la feina dels companys i del mitjà pel qual treballava. Sí senyor, recordada a nivell personal i també professional, tant en vist com l'Anna.
Anem, va, aquell començament. Tu com entres a tele, Mataró? Perquè tinc entès, tinc entès, eh?, que el teu primer directe va ser una mica en cas d'accident, això. Hòstia, et vas trobar allà. És així o no? Va ser així, va fer així. De fet, jo era molt tímid, soc molt tímid, eh? Intento dissimular-ho com puc, però soc molt tímid.
I quan van començar amb la història de la televisió, jo hi vaig arribar perquè no coneixia directament Envis, però sí que teníem un amic comú, que era en Jacint Fornols, que per cert continua fent un programa de cinema a la casa. Mític, presentat al cinema, sí senyor. Exacte.
I em diu, escolta'm que hi ha un tal Lluís Lligonya que fa un curset de vídeo que és la revolució tecnològica actual. Això del vídeo ara és prehistòria, eh? Però en aquell moment la càmera de vídeo i el magnetoscopi amb la cinta a part. Sí, sí, l'humàtic. Exacte. Doncs tot això, tot això.
I diu, vinga, va, jo era una mica reticent, dic, vols-hi? Va, vinga, va, som-hi. I així va començar tot, i llavors es posava en marxa també la primera televisió local de Catalunya, Car de Déu, i en Vís Llegonya, a través d'un altre company també que ha estat a la tele fins fa pocs anys, que ja està jubilat, en Jaume Puig,
doncs van decidir anar a veure com anava això de la tele de Cardedeu. I van baixar entusiasmats i ens van dir, escull, si a Cardedeu, que en comparació amb Mataró és petit, tenen una tele local, nosaltres, Mataró, podem tenir una tele local. I ens vam atrevir a muntar una tele...
La vam muntar, van crear una associació cultural sense afany de lucre, el col·lectiu de mitjans audiovisuals, posant diners de la butxaca a cadascun de nosaltres per fer front al crèdit que havíem demanat a la desapareguda caixa d'estalvés Laietana. Un milió de pessetes, 6.000 euros. Aquella època, fa 41 anys, eh? Això és calés, eh? Sí, sí, sí. A final de mes, cadascun de nosaltres portàvem, els socis de l'entitat, portàvem els diners per pagar. No els hem recuperat mai, però van ser ben invertits. Però us doneu per pagats. I tant, i tant.
Escolta, i arriba el dia que allò s'inaugura, no? Vinga, som-hi, anem-hi! Allò, mira, comencem una mica, com diguem, una sabata i una esberdenya, perquè els primers estudis que vam tenir era una habitació del que era un espai municipal. Nosaltres som privats, eh? Sí, sí.
i ens van cedir una habitació d'un edifici desaparegut ja, que era Can Xemar, on hi havia la cultura, però també la policia local. És a dir, per entrar allà havies de passar per les oficines i per la recepció i tot el que tenia a veure amb la policia local. I allà ens van... Per cert, van durar quatre dies perquè un dilluns arribem i ens havien forçat el pany de la nostra habitació i ens havien robat tot el material...
la seu de la policia. Estau a la seu de la policia i ho roben, eh? Sí, sí, sí. Curiós, curiós. I allà vam començar, fèiem... gravàvem un programa que el tiràvem la matí un cop al mes o cada dos mesos, el treballàvem molt, amb notícies, amb continguts també d'informació cinematogràfica,
i no teníem repetidor. És a dir, nosaltres el que fèiem era agafar el vídeo, l'aparell, el magnetoscopi, i un cop havien acabat les emissions de televisió espanyola, que abans hi havia allò de la carta ajuste, i després sortia la neu, la tele nevada, doncs anàvem a Montcabré,
I allà fèiem una cosa que no te sabria explicar com ho fèiem, eh? Però connectàvem el microscopi i sortia pel senyal de... Directament. De televisió la nostra... Fes-ho ara, això. Fes-ho. Fes-ho, no, que acabaríem a la gorjola. Fes-ho.
I el teu premi directe, és veritat que et volies amagar darrere una màscara? Com va anar això? Jo em van dir, és que has de presentar, i això ha de presentar, no. I com que m'agrada molt el cinema, hi havia un apartat de cinema, dic, va, vinga, faré una acció còmica, perquè també era molt de la broma, molt tímid, però molt de la broma.
i em vaig disfressar, com si semblés un iaio, i a més a més, i representava que havia de... em tocava la loteria, em tocava la loteria, tenia un dècim a les mans, que li vam lligar un fil de cuca, en aquest dècim, i llavors representava que feia una avantada i s'emportava el dècim de loteria, i desapareixia, és veritat, l'estiraven, i llavors ja deia, lo que el viento se llevó, no?
Ja veus tu. Era això, era així. Així vaig començar. I després, al següent programa, hi va haver una baixa d'algú que presentava i em van dir, Pep, et toca presentar. I a partir de llavors ja no he parat. I t'has quedat allà? Exacte. Escolta, explica'm alguna cosa d'aquelles que has explicat poques vegades o cap que t'hagi passat a la tele. Mira, una d'elles és que un dia vaig fer un programa de televisió, jo tot sol.
El mateix que tu pots fer en ràdio, fer un programa tot sol, doncs jo ho vaig fer amb televisió. Complica una miqueta el fet de càmeres... Sí, però és que... Com ho vas fent, això? Perquè després de quan ens vam quedar sense l'habitació del Departament de Cultura i de la Policia Local, on teníem la tele, un dels membres de l'entitat, era el Nico del Rió, malauradament desaparegut, tenia una galeria d'art, la Tertra, al carrer dels Àlamos.
I era molt petita, aquesta galeria d'art. De fet, la gràcia era que la gent entrava a la galeria d'art a visitar l'exposició i ens veia nosaltres allà al mig, amb unes taules treballant, escrivint les notícies. I després teníem el que era el plató enganxat, per cert, la porta... Si véss al lavabo, no podies mentre fèiem emissió, perquè aquí estaves presentant i a la dreta mateix enganxada tenies la porta del lavabo. Però vaja...
I el control de realització estava a un metre, més a prop del que estem tu i jo, que vam estar a uns dos metres i mig, doncs no, a dos metres encara en prou feines. De manera que jo em vaig muntar un dia que no es va presentar ningú per fer el programa que fèiem habitualment, era un dia festiu, no recordava que queia en festiu, el festiu no feia en programació, però jo estava entossolit a fer programa. Ja que hi havies anat, no?
Exacte. I vaig posar la càmera enfocant-me a mi, el telèfon a prop perquè fèiem un concurs que la gent podia trucar, el vídeo, el reproductor de vídeo també a prop per anar, per tant, al Play i la taula de mescles. I així vaig fer un programa jo tot solet. I tot solet? Tot solet.
Després, aquests estudis, junt amb Mataró Ràdio, passen al pla d'en Boet, sí? Mira, la història és la següent. Hi ha un moment en què la televisió, la televisió de Mataró que havíem creat des del col·lectiu de mitjans audiovisuals de Mataró, es presenta a la llei de la TDT per obtenir una llicència, perquè fins llavors érem al·legals, és a dir, totes les teles locals. Com tots, exacte. Com tots, exacte.
I surt la llei de la TDT per normalitzar, que se'n van portar per davant moltes teles que malauradament no havien d'haver desaparegut. Però la llei es va fer malament i va ser així. Nosaltres per això sí vam guanyar una llicència per emetre. Però al cap de poc arriba que l'Ajuntament de Matró, amb altres ajuntaments, amb la llei de la TDT també diuen que nosaltres també muntarem una tele pública per la cobrita de la comarca del Maresme.
entrem en competència, però cobriam pràcticament el mateix, és que nosaltres també teníem voluntat de servei públic, sempre l'havíem tingut. De manera que anàvem i ens presentàvem a tot arreu amb dues càmeres, dos micròfons, perquè ens expliquessin les coses. I arriba un moment en què, i això gràcies a en Jaume Puig, que era el director en aquell moment, perquè malauradament en Vís ja havia mort,
en Jaume Puig, l'alcalde de l'època de Mataró, Joan Antoni Barón, i tot s'ha de dir sempre públicament, que no sé si s'ha de dir gaire, en Marc Malilles, que en aquell moment era el gerent de la... com és actualment. No, ara ja no, ara ja no. Ara ja no, però fins fa poc sí que era a les xarxes.
Hi havia estat el director de la xarxa. Gràcies a la feina que vam fer tots tres, converses, llargues converses, es va arribar a la conclusió que havíem de juntar les dues teles i fer-ne una de sola. I passar a ser el que som actualment una tele pública que continua amb aquella mateixa vocació, aquella voluntat d'explicar les coses amb independència de mani qui mani. Això sempre s'ha mantingut.
Nosaltres, evidentment, tenim algú que ens paga, diguéssim, des del punt de vista amb una aportació municipal anual, i després una altra part que també aconseguim amb els recursos propis, amb publicitat... Però hi ha vocació de servei públic, evidentment. Però qui decideix els continguts que emetem som nosaltres des del punt de vista del criteri periodístic.
I després hi ha el Tecnocampus. Jo m'imagino que des d'aquella habitació, a Can Xemà, fins al Tecnocampus, tu quan entres allà dius, hòstia, s'ha fet bona feina. Sí, no, a veure, de Can Xemà. De Can Xemà passem a la Galeria Terta. A la Galeria. El 93... Que potser anem enrere, eh? Sí, no. Llavors, el 93 ja arriba un primer acord amb l'Ajuntament i ens accedeixen un local per fer les coses més ben fetes. I ens accedeixen una de les naus de l'antiga fàbrica tèxtil de Camp Marfà. Sí, senyor.
I allà vam estar... Uns anys, allà. Uns anys, fins al 2010, que llavors és quan fàvem aquesta operació que dèiem d'ajuntar-nos les dues televisions que hi havia, la de l'Ajuntament i la nostra. I després anem a un temps, al Pla d'en Boet. Pla d'en Boet. El Pla d'en Boet, on hi havia Mataró Ràdio. Però es va alliberar la nova Mataró Ràdio. Exacte, la nova Mataró Ràdio, la Mataró Ràdio, vaja. Sí, sí. I allà vam estar també un temps molt petit, molt petit, molt petit, molt petit, molt petit.
Anem al Tecnocampus. Sí, senyor. Jo recordo, doncs, Ràdio Mataró. Amb en Pere Arrigau, amb en Valdir i companyia i allò. En el carrer Cooperativa. Hòstia, però allò és història pura. Però és una miqueta el que ha fet en Pep Andreu a Mataró, no? També ets història. Tu ets conscient d'això?
No. No ets conscient? Jo formo part de la història de la comunicació local, sí, és veritat. Ara, si he fet història, això és formar part de la història. Jo em vaig sumar a un carro que passava en aquell moment, un tren que passava, que el comandava el maquinista, era en Vist Llegonya, i això va ser un encert. I gràcies a això m'he dedicat tota la vida a la tele local. Abans venia de la ràdio, jo havia estat a Cadena 13, i de la ràdio vaig passar a la tele.
Però a vegades la màquina l'has hagut d'agafar tu, el carro l'has hagut de comandar tu. Sí, hi ha hagut alguna època en què m'ha tocat dirigir el mitjà en moments molt complicats, quan justament ens vam quedar amb molt poc personal, amb poca gent per treballar i amb molts pocs recursos econòmics. I em va tocar estar 3-4 anys, no recordo exactament, al cap davant de la nau. Fins que llavors és quan ens ajuntem
La tele i la ràdio. I aquí és quan neix el projecte actual, que és aquest de Mataró Audiovisual, amb TV Mataró i Mataró Ràdio. Pep, i cada matí l'entrevista. I cada matí l'entrevista. A dos quarts de nou, eh? A dos quarts de nou. No sé si a tot passa, però és una de les coses que més m'agrada. Com que a mi m'agrada xerrar. Doncs jo...
A mi també, a mi també. I em passa una cosa, jo venia incòmode, també t'he de dir. Per què? Perquè clar, jo estic acostumat a preguntar, i que sigui l'altre el que s'hagi despavilat xerrar. Hòstia, passa això, eh? Quan portes tantes entrevistes, dius, hosti, costa, eh, això? Costa, i parlar d'un mateix costa. No ho digues, digues, perdona.
No, dic que m'ho passo molt bé fent les entrevistes. Cada dia una entrevista diferent, mitja hora, amb persones que parlen... Avui he parlat amb la directora executiva de la FEGEM, la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme. Ahir vaig parlar... Parlo amb autors de novel·les, de llibres, parlo amb polítics, parlo amb metges, amb científics, amb gent que... Xarrem.
Xerrem. Xerrem, que és el que ens agrada. Escolta, i quants cops, Pep, t'has escoltat allò, Pep, i no t'agradaria donar el sal a un gran mitjà, sentir un gran mitjà, doncs, de cobertura, etcètera? Sí. Jo sempre diem, jo sempre, que ens diuen això, eh, els periodistes locals, no t'agradaria? Escolta, a nosaltres ens encanta el mitjà, i m'imagino que tu també. Però quants cops t'ho has sentit a dir això?
M'ho he sentit a dir moltes vegades, certament, certament. També és veritat que més d'una vegada també t'ho planteges, perquè, clar, al llarg d'aquests 41 anys que porto en el món de la comunicació local, les hem passat en alguns moments molt magres, i de manera que dius, ostres, t'has de plantejar, quan crees una família i tot plegat, què hem de fer, perquè amb això no arribarem.
i per tant també més d'una vegada t'ho planteges i alguna oportunitat també es presenta i al final doncs acabes dient ostres, és que aquí estic molt bé ja sé que és poc periodístic dir-ho així però perquè ens entenguem així escolocalment entre col·legues esteu una mica sumbats els que ens dediquem al món local?
Una mica s'hi ha d'estar. Una mica s'hi ha d'estar. Per dos motius. Per diversos motius. Un d'ells, evidentment, perquè fem una feina molt propera a la nostra audiència. És a dir, quan tu acabes el programa i surts a passejar, vas a fer el cafè, els tres llagons, allà on sigui, et trobes la gent que t'escolta. I, per tant, et critiquen o et valoren en positiu... No hi ha filtre.
No hi ha filtra. O es queixen, escolta, que has dit això i no és ben bé veritat. Oh, per què has comentat això altre i no altre? I per què no dius això? I per què no dius això d'aquell altre? Per tant, aquesta proximitat té les seves coses positives i també les no tan positives. I després, mira, jo també hi ha un gran...
Això és el que m'agrada, també. Poder anar pels llocs i que la gent et comenti que els agrada molt allò que has fet i que et segueixen i que et veuen i que, vaja, no sé, et sents una mica l'ego, l'ego una mica també t'alimenta, no? Tampoc no cal massa, però una mica també va bé. Doncs avui no caldrà sortir al carrer perquè ja m'estan dient a través del WhatsApp que els estan cantant la història i la trajectòria d'en Pep Andreu, al qual agraeixo moltíssim que avui és vingut a la ràdio. Que quedi clar!
ja es jubilarà, no he posat data, ja ho farà. De moment queda cabalca de reis, queda, doncs, les processons, Sant Jordi. Jo crec que Sant Jordi... Estarà allà, allà, això. Vols dir que no? No ho sé, ja ho veurem. M'ho he d'acabar de mirar. No tens ganes d'avorrir-te, tu? A més, a més, mira, abans que em parlaves de l'Oriol Borgada, l'actual director, que, per cert, forma part també de la història de la comunicació local i de la història de TV Mataró, perquè ell també, quan va començar, va començar a la televisió de Mataró quan estava a Camp Marfà.
Després va anar per altres camins i ara el tenim comandant la nau de TV Mataró. Sí, senyor. I ell també m'ho va dir moltes vegades. Diu, Pep, escolta'm, ens hem de seure i m'has de dir quan et jubiles, perquè, clar, no ens agafi per sorpresa. Per tant, ens ho hem de mirar. Gràcies, Pep, una abraçada. Gràcies a tu, Jaume.
Les notícies de les 12 Salutacions, és migdia. Un total de 45 clubs de futbol del Maresme, és a dir, tots els de la comarca, han signat un comunicat en el qual s'obradien que el futbol i l'esport han de ser espais, punts de trobada, de respecte, d'educació i de tolerància. És la contundent conseqüència a la lamentable agressió diumenge passat. Un pare a un àrbitre
que va acabar hospitalitzat. El comunicat ha estat signat per tots els clubs de la comarca per expressar la seva més ferma condemna i rebuig davant dels gravíssims fets ocorreguts en un partit de futbol formatiu. A partir de la una de la tarda ampliarem aquesta informació a l'Espai Crònica amb Joan Escofet.
Recordem que durant tota la jornada, fins les 5 de la tarda, hi ha possibilitat que el Maresme...
que caiguin precipitacions de forta intensitat i localment molt abundants. És el que s'assenyala des de Meteomar, des del Consell Comarcal del Maresme i en concret des del Servei Materiològic, com dèiem, de la nostra comarca. Per aquest motiu, Meteomar, com assenyalem, ha alertat. Doncs ha llançat aquesta alerta que està activa fins a les 5 de la tarda per tempestes fortes i localment molt abundants al sud de la comarca. Per tant,
Des d'aquests micròfons, com sempre, moltíssima precaució i, en cas, doncs, que es produeixin aquests aiguats tan intensos que s'esperen, que es preveuen, si us plau, no creueu rieres ni zones inundables.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que Israel i Hamas han acordat signar la primera fase d'un marc de pau que ha de permetre, dit, el ràpid alliberament de tots els sostatges i una retirada delimitada de les forces militars israelianes a Gaza. Trump ho ha comunicat a través del seu compte oficial.
La xarxa social Trast ha assegurat que aquest pacte significa que Israel retirarà les seves tropes en una línia acordada com a primer pas cap a una pau sòlida, duradora i eterna i que tots els hostatges seran alliberats molt aviat. El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, convocarà el seu govern per ratificar l'acord que considera una fita històrica.
més coses. Reta Elèctrica, l'empresa encarregada del transport d'electricitat, ha detectat canvis bruscos d'atenció a la xarxa elèctrica durant els últims 15 dies que podrien desencadenar, ha dit, una desestabilització del sistema. Per tal d'evitar una nova apagada com la que es va patir el 28 d'abril, quan també es van produir oscil·lacions brusques de tensió, Reta Elèctrica ha demanat a la Comissió Nacional de Mercats i la competència modificacions urgents per tal de reforçar
El Barça està preparant un pla específic pel retorn de l'amint Yamal a l'activitat, segons ha informat l'espai Tot Costa de Catalunya Ràdio. L'objectiu de l'equip tècnic és que l'extrem mataroní estigui al 100% de cara al partit de Champions contra l'Olimpíacos del 21 d'octubre. S'està fent un seguiment acurat.
de l'evolució de la lesió al pubis que arrossega el jugador durant aquests dies d'aturada per les seleccions. La idea, segons les previsions actuals, és que la Min jugui uns 30 minuts en el partit contra el Girona i que pugui tornar a jugar un partit sencer a la propera jornada de la Champions.
L'Espanyol ha informat que Javi Puado s'ha fet un esguins al genoll dret i el davanter, com dèiem, havia generat incertesa entre els aficionats en apareixen crosses després de l'entrenament. Depenent de la gravetat de l'esquins, Puado estarà cau un mínim de dues setmanes. A la una tota la informació local a La Crònica, amb Joan Escofet.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Quan un aparell deixa de funcionar, el problema no només és que ja no serveix, el problema és què en faràs després.
Cada any, milers d'aparells elèctrics electrònics acaben on no toca. Al carrer, en contenidors erronis, a la natura o oblidats en un calaix. I en alguns d'aquests aparells hi ha plom, mercuri o altres contaminants que, si no es tracten bé, poden acabar als rius, a l'aire o fins i tot els nostres aliments. També hi ha bones notícies. Si els portes a un punt de recollida, els podran reciclar, recuperar i reutilitzar.
No són brossa, són recursos. Reciclar els RAE no és una opció, és una responsabilitat. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punciet.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Ei, tu! Sabies que les compres per internet a Catalunya generen tant CO2 i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes en un any? Abans de comprar res, pensa amb el cap i no amb el cul.
Agrupa les comandes i utilitza els punts de recollida. Si esperes un paquet, la llei de Murphy diu que te'l portaran just quan surtis de casa. No surtis i evita desplaçaments inútils. Un altaveu per molestar el veïnat no és urgent. No cal que marquis la casella d'entrega immediata. I sempre que puguis, compra també al barri. Perquè la compres en línia, però la contaminació no. Torna-la a tocar, samba.
El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio, el 98.1 de la FM, cada diumenge a les 9 del matí. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs som-hi, última hora de l'edició d'aquest dijous. Quina bona olor cap de setmana que se sent...
Joana Hernández, bon dia, bona hora. Ens portes al teatre un dijous més. Doncs aquesta és la intenció, Jaume. La intenció és que a partir de les 12 puguem visitar els teatres de Barcelona. Molt bé, doncs escolta, una bona opció anar al teatre. Escolta, Joana, i avui, com sempre, també amb les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana, per 21.000 vegades saludarem en Jordi Milán.
Doncs sí, ja saps que sempre està disposat. Mai té un no, sempre, allà on sigui, sempre ens ha test. Inclús, vull dir, jo recordo una vegada que estava a punt d'agafar un avió i ell molt servicialment ens va atendre. Sempre, sempre.
Això s'ha de dir. No, no, no, s'ha de dir que a vegades costa perquè ens trobem en assajos, a vegades són olvidadizos, diem-ho així, olvidadizos, però en Jordi Milán sempre, sempre aixeca el telèfon des d'on faci falta, des d'un aeroport, des de l'avió o des d'on faci falta. Ara estem aquí fent una vora propanda i potser avui no el tenim. Espera, què és el que anava a dir? Menys quan s'obliden i el tenen en silenci. Ai, ai, ai. Aquestes vegades passen. No cridis al mal temps. No, no perquè ahir precisament... No cridis al mal temps.
L'hi vam recordar ahir. Sí, home, sí. De totes formes, t'he de dir, Jaume, que una cosa que té bona és la cubana, és que sempre, no solament Jordi Milán, sinó la companyia... Tots, tots, tots. Tots. Començant per premsa i acabant pels membres que actuen,
Bé, som molt planers, ja es veus. Sempre he dit que la Cubana és una companyia que té una història, té una exposició que em sembla que ja no hi és, o sigui que hi és l'exposició de la Cubana. Tot el material que veiem fer servir era brutal. El van portar... A Sitges primer, després al Palau Robert. I després ara hi ha Millers, però... Però tinc una cosa, eh? La Cubana és d'aquells grups, i ho dic amb tot el carinyo, eh? Que t'agrada molt...
O no t'agrada. Però ja no la cubana amb si, sinó... Hi ha un espectacle que dius, uah, que xulo, i en un espectacle dius, mmm... El que passa que és això. No és d'intermedjus. Escolta, Joan, arrenquem amb el teatre. Comencem. Va, anem-hi.
Doncs vinga, va, estrenes i més que estrenes el que tenim ara mateix amb cartellera. Alguna estrena tenim, no? Sí, comencem amb ella. Mira, comencem amb Gegant, una obra que arriba a Goya. Gegant. Ah, molt bé. Una de les propostes esperades a la temporada amb un Josep Maria Pou que, segons diu, és el millor paper que ha fet a la seva vida.
Per tant, gegant al Teatre Goya, en Josep Maria Pou, Victòria Pagès, el Pep Planes, la Clàudia Benito, Aida Llop i Josep Barceló. Continuarem cap al lliure de Montjuïc, a l'Espai Lliure, allà tenim Fosca, un espectacle sensorial per transformar la por de la foscor.
Al TNC Teatre Nacional de Catalunya, allà tenim a la Sala Tallès la filla de l'aire. I al mateix TNC, a la Sala Gran, la mort i la primavera. Però, malauradament, si no teniu les entrades per la Sala Gran, per la mort i la primavera, no cal que correu perquè estan atxaurides les localitats.
Per tant, això és la proposta del TNC, Teatre Nacional de Catalunya. Anem ara cap al lliure, ja ho han dit, al lliure de Montjuïc, el mestre Imargarita, que ha prorrogat fins al 25 d'octubre a la sala del lliure de Montjuïc.
A la Bequet, allà tenim del fandom El Troleig, una obra que està causant furor, Jaume. Una obra que de nit assaboreixen localitats. A la sala Bequet, del fandom El Troleig. El teatre Tantarantana, Meris Room, o Black Box, com vulgueu. És una proposta al Tantarantana Teatre. El Versus, La memòria del gel.
A la biblioteca, la tempesta, la tempesta que la setmana que ve m'agradaria poder tenir per antena a un dels seus actors una veu, una veu d'aquelles que tots reconeixem, com és la del...
Lluís Soler. La veu. La veu, com dèiem. Intentarem, per la setmana que ve, tenir la tempesta, que es representa a la Biblioteca de Catalunya. Tenim l'hora de la tempesta. No, la tempesta, ojalà tant d'ara no vinguin. No, la tempesta que es quedi. Ara t'he de dir que aquesta tempesta acaba bé. Bueno, mira. Acaba bé. Però bueno, acabi com acabi, a la Biblioteca de Catalunya, la tempesta, amb un repartiment també fantàstic.
Al Teatre Romea, doncs, l'entrevista d'avui, aquesta setmana van estrenar, van estrenar L'amor venia amb taxi, i d'aquí una setmana... L'amor no, l'amor, l'amor, eh? L'amor, l'amor, no l'amor. No, exacte, l'amor, l'amor. L'amor, l'amor venia amb taxi. El Borràs pel davant i pel darrere. Un altre clàssic aquest, eh? Sí, feia anys que no venia, però ja ha tornat. Ja ha tornat a taxi, és que el taxi, bueno, si vingués amb Renfe encara trigaria més, eh?
El Tívoli, el fantasma de l'òpera, una altra de les estrenes, aquest musical fantàstic, amb una interpretació de luxe i amb una escenografia, Jaume, espectacular. El Tívoli, el fantasma de l'òpera. A la sala Arts presenten Art. Te recordes aquella proposta de la Jasmina Ressa? Sí. Anem al poliorama, on es representen els bons...
Al Heartbreak Hotel, allà tenim qui va matar el meu pare. Amb Daphne Valdúz, que està impressionant amb aquesta proposta del Heartbreak Hotel. A la Quitània, culpables. A la Villarroel, Gran Canyón. Aquesta també, poques setmanes fins a la setmana vinent, fins al menys dia 12, per poder encara gaudir de Gran Canyón a la Villarroel. I a l'Of Villarroel tenim Hombre por Necesidad.
I acabem. Acabem el condal on tenim el sogre de lloguer. Aquest, un sogre de lloguer que, bé, en Joan Pere. En Joan Pere que fa de les seves, com sempre, el seu teatre, el Teatre Condal. I ara sí, ara, quan vulguis, quan tinguem a l'altre costat de la línia telefònica el nostre convidat, mentrestant fem una petita aturada i tornem. Però, Joana, petita, petita, perquè ja el tenim a punt, en Jordi Milanna.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac, excepto reciclars del fet de crac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
I com sempre, com sempre, és un plaer, és un gust parlar amb aquesta gent de la Cubana i també amb el seu director, el Jordi Milán. Bon dia, Jordi. Com va anar aquesta estrena, que sé que va ser de track i mocador, eh? Sí, sí, va estar molt bé, va estar molt bé. Aquest amor venia amb taxi. Amb taxi normal, amb Uber, o com venia, Jordi? No, venia amb taxi de la X59,
que va estrenar a l'Anglada i que nosaltres hem agafat com a motiu o com a excusa per poder fer un homenatge al Teatre de Aficionats de Catalunya. Perfecte. Una mort que em venia en taxi i que, clar, la cubana té el seu públic, el públic cubanero, que jo sempre dic, i que segur complirà tots els dies el teatre.
Com ho esperem? Com estan anant aquests dies? Molt bé, molt bé. La primera funció, l'estrena va ser el dia 30, però en realitat ja ho estàvem fent des del dia 17, 14, 14, era el dia 14 de setembre, i cada dia està preu. De moment no ens podem queixar, de moment està molt bé, estem molt contents.
de la resposta del públic i estem contents de l'espectacle, sí. Està funcionant. Un test de Rafel Anglada, que vosaltres l'heu portat al vostre terreny, no? Vull dir... Bueno, l'hem agafat com a referència, per fer aquest homenatge, però net és un text d'una comèdia que, bueno, totes les moltes que la cubana, per exemple, abans de ser la cubana...
havia fet i que hem fet molts de la gent que ens dediquem a aquesta professió aquí a Catalunya, al teatre d'aficionats. I ja està, hem agafat com a referència aquest títol, però nosaltres després desenvolupem tota una història. Sí que és cert que la gent que vingui al teatre, una idea del que era l'amor venia en taxi real, sí que se l'emportarà.
però al principi és una excusa per una altra excusa per poder fer aquest homenatge que t'he dit. Un homenatge que, a més, és musical, vull dir, heu introduït un musical, que us ho passeu molt bé, que...
Moltes cançons, hem recuperat músiques també de la comèdia musical catalana de totes les èpoques. En fi, hem estat bé amb un grup de músics, de sis músics, que a més a més de set músics són actors, que intervenen juntament amb nosaltres. En fi, amb un teatre Romea, que és la base... En real, la base de tot és el teatre Romea, que és la protagonista, perquè...
hem volgut que fos el Romea perquè és una mica on es cuia tot en aquell moment, no? I ja està. Tot plegat bé, molt bé. Un teatre Romea que queda petit, perquè darrerament la cubana es representava les obres en teatres més grans i l'omplia. Què passarà ara? Vull dir... No, bé, hem volgut... Ha sigut un caprici nostre el de fer el Romea. S'havia de fer el Romea perquè el Romea
De tot això que expliquem, d'aquesta història que expliquem, doncs és el protagonista i el Romer ha sigut, tothom sap, que ha sigut, per dir-ho d'alguna manera, el Santa Santorum del Teatre Català, i aleshores havia de ser allà.
No tant sols el Romea, sinó que és un homenatge que també s'extén a tots els voltants del Romea, no?, el que eren els perils germanos de la casa de lloguer de vestuari, que estava allà al costat, el germà en Salvador, que estava al carrer Carretes, els grans escenògrafs, el de Maret, que estava a les Rambles, i sobretot l'editorial Millà, que estava al carrer Sant Pau, que era el que nodria a totes les companyies d'aficionats dels textos aquests, aquestes comedietes en català.
Per tant, era un homenatge al barri, també. Al teatre, al barri... Al teatre d'aficionats i tot el que es va coure l'any 1959, perquè tot això passa, l'acció passa el 1959, l'any de l'estrena d'aquesta obra. I aleshores tot el que es cullia en aquell moment, les coses que passaven a Barcelona, les coses que passaven en general.
Jordi, torna amb aquest muntatge una persona que feia molts anys que no vèiem, una... com és la Navarra Xina. La Navarra Xina, sí. Que tothom la recorda com l'estrellita verdiales de la Cegada d'Amor, i mira que havia fet altres papers. Però aquesta estrellita verdiales jo crec que l'acompanyarà tota la vida. Ah, no, sí, clar. Sí, a ella no sé si li agrada gaire això, però en realitat sí, sí, és així d'aquesta manera.
No, l'Anna... A veure, per la comana han passat més de 170 actors. Som gent que entren, que sempre estan les portes, entren, surten les portes obertes, la Montplans ha entrat i ha sortit, ha fet moltíssimes coses, també la Mercè Comés, etcètera. I l'Anna, a l'hora d'ací, li havíem demanat alguna vegada, perquè havíem tingut
Alguna cosa ella no havia pogut perquè estava per compromís i aquesta vegada li vam dir i ella va dir que sí i ja està. I en marxa. Vull dir que molt contents que estigui amb nosaltres. I tu deies, hi ha actrius, igual que hi ha actors, que entren, surten, entren i tornen, no? Sí. I tots, tots, quan parlo amb ells, tots guarden un gran carinyo, un gran record d'aquesta cubana. Què té la cubana?
No ho sé, jo no t'ho sé dir, més a més no sé si no t'ho sé explicar, no ho sé, jo què sé, vull dir, una companyia de teatre com moltes altres, que això sí, que ens ho prenem molt en sèrio i que realment disfrutem fent aquest tipus de coses que fem, ja està. T'agrada molt aquest tipus de teatre molt quotidià, aquest tipus de teatre diguem-ne que... Bé, el teatre que fem tots, vaja, el teatre que fem tots a les nostres vides.
Fins quan? Fem una extracció i ho posem dalt de l'escenari i ja està. Tot el costumisme ens encanta. Tot el que és costumisme ho trobem més... Tenim una mano trencada amb això. Fins quan el Romeo?
Doncs mira, el Romea, en principi, ara s'ha anat obrint tapes i en principi vam estar un mes i mig, ara estem més. Però bé, qui vulgui saber, que miri la pàgina web de Focus i Buraca, allà on es acaba. Però bé, en principi, ara em sembla que estan posades fins al 14 de desembre, però sí que m'agradaria passar els Nadals aquí...
Ja està, i potser una mica més, ja veurem. Però no gaire més, perquè és un espectacle que només es farà aquí a Romea i que no girarà ni per Catalunya ni per enlloc perquè no té sentit, perquè és molt localista i, en fi, vull dir que no... I després nosaltres ja farem una altra cosa que tenim a punt per estona...
Per Espanya i després al final aquí a Catalunya també, clar, per descomptat. I podem saber què és? Sí, és una comèdia. En realitat és un bodybuild culinari. I es diu La Cuisine de Macusine. Això sí que ho podem dir. I és una cosa que ja està escrita, que està ensejada i farem a continuació d'aquí del Romeo.
perfecte, per tant a l'espera que arribi aquesta cosín de macosín a l'espera d'això el que han de fer, si volen veure la Morgan i el taxi, que vagin al Romea perquè estàs avisant que no hi haurà bolos i solament es podrà veure aquí no, no, només aquí a Barcelona i ja està digues digues no, anava dit, solament al Teatre Romea tal com tu has dit
Sí, sí, sí, sí, el Teatre Romea només, exclusivament, sí. Molt bé. Llavors, què destacaries tu d'aquesta obra? Home, a veure, d'aquesta obra jo el que destacaria, a part de que sempre hi ha aquest toc d'humor nostre i dels ingredients típics de la cubana, jo potser el que destacaria és que és un sincer homenatge, és una obra que també fa riure, però també té punts tendres i té punts emocionants i
I per la gent que coneix el teatre, és un punt de referència. Penso que és un espectacle que passa d'unes dues hores i pico, i passa tot d'una, no hi ha mitja part, i passa tot d'una, i per la gent que l'ha vist, vaja, no sé, de moment estem molt contents perquè la gent ho entén i agafa, i a part de riure, també té aquell punt d'emoció, no?
Perfecte, doncs Jordi, sé que estàs molt ocupat, que vas de corcoll, que aquests dies no pares. Bueno, però està molt bé parlar amb vosaltres. I nosaltres us ho agraïm, perquè sempre, sempre, sempre heu estat a l'antena de Vilacer Ràdio, sempre que ho hem demanat. Per tant, ens veiem al teatre, Jordi? Va, clar, i tant, ens us esperem. Doncs vinga. Ens veiem al Romea. Una abraçada i fins la propera. Molt bé, moltes gràcies. Adeu.
Molt bé, Joana, fantàstic. Doncs ja hem parlat amb en Jordi Milán de la Cubana. I ja veus, ens veiem al teatre, que és el millor lloc per trobar-te amb tota la gent de teatre. Doncs mira, no marxem del teatre perquè aquest dissabte, 12 d'octubre, a Vilassar de Mar, arribarà una obra de teatre que ens vol fer reflexionar a tots i a totes i ara en parlarem després d'una petita pausa. Joana, moltíssimes gràcies, que vagi tot molt bé i la setmana que ve més teatre, ja m'explicaràs a veure amb qui i quan.
Ho intentarem, Jaume, intentarem que sigui en Lluís Soler. Doncs, programació estable amb l'espetacle de teatre professional Black Side Story, a la Sala Carrao, aquest dissabte, 12 d'octubre, en parlarem amb en Miquel, un dels seus actors, precisament, que passarà mateix pel parlant de tot. Després d'una pausa, en la qual també volem parlar d'una cosa que ens agrada molt, molt.
En Miquel, Elías, en Xavi surten a l'escenari en un pla gosarat i posaran fi a tot el racisme en una hora. És a dir, coses que no han fet amb anys els polítics, ells faran, doncs, en una hora. Gràcies, Joan, que vagi molt bé. Bon cap de setmana, Jaume. Igualment.
Parlem en breus instants amb en Miquel Ripeu. Una pausa, us expliquem cosetes de Bon Cinema i a casa nostra i ens anem directament amb en Miquel Ripeu.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Benvingut! Avui porto una recepta diferent. No la trobaràs a cap llibre de cuina. Per atenció, agafa punts i comencem. Ingredients. Un aparell elèctric o electrònic obsolet, un punt de recollida rae i, últim, una mica de ganes de posar-hi de la teva part.
Tres.
Entrega'l. Si acabes de comprar-ne un de nou, recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta. O bé, busca el punt de recollida més proper. 4. Felicita't. Hi has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix. Si t'has perdut en algun pas, entra a la pàgina web residuonvas.cat barra rae per saber-ne més. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
amb Jaume Cabot Última mitjoreta de l'edició Sabé una cosa Els de Sau La pel·lícula que repassarà la trajectòria de la mítica banda La producció amb la participació del 3CAT repassa la història del grup liderat per Pep Sala i el desaparegut Carles Sabater Parlant-ne tot amb Jaume Cabot
Doncs els de Sau, així com es diu la pel·lícula.
Osona s'ha convertit aquests últims dies en el plató de rodatge de la pel·lícula Als de Sau, centrada en aquest grup emblemàtic del rock català dels anys 90. Aquest mateix dilluns, al Teatre Atlàntida de Vic, s'hi van rodar diverses escenes d'un dels moments àlgids de la banda, el concert que van fer a la Monumental de Barcelona l'any 92, amb Luz Casal com a convidada.
Per presentar i per representar aquest mític concert s'han col·locat com a 13 càmeres i grues de l'època i s'hi han regat els moments en què es van interpretar cançons tan populars com Boig per tu, Pare Estroica o tu ho esperes tot demà.
Fins demà!
Aquesta pel·lícula que parla d'una història d'amistat entre els dos protagonistes, un malauradament desaparegut. La directora de la pel·lícula, que és l'Elisabet Terry, la descriu com una història d'amics, de nois joves a la recerca de somnis amb els seus moments grisos. Tot i que, òbviament, si sentirà molta música de sau, sobretot vol ser una pel·lícula de personatges.
L'actor que fa de Carles Sabater, recordem, mort l'any 1999 després del primer concert de la gira, va morir un divendres 13 de febrer a Vilafranca del Penedès, és l'osonenc Guim Puig. Guim Puig és de Centelles i l'hem vist en sèries de TV3 com les de l'hoquei. S'assemblen tant que fa anys que l'aturen pel carrer per dir-li que són iguals.
L'actor, que només tenia dos anys quan Carles Sabaté va morir, explica que es va convertir en un fan de Sau perquè als seus pares els agradava molt. He idolatrat Carles Sabaté i l'he acabat estimant, diu. L'actor, l'altre actor protagonista és en Pol Manent, en Pol Monent. L'altre actor protagonista és en Pol Monent, que fa de Pep Sala. Explica que el músic que participa en el rodatge acompanyant i assessorant l'equip els està ajudant en tot.
però també ens deixa fer molt l'afegeix. També ha anat a veure el rodatge i va ser mànager del grup durant molts anys, conegut com el tercer sau, Joan Capdevila.
Joan Capdevila, que també va escriure moltes de les cançons de Sau. Els rodatges s'allargaran encara uns dies. Els rodatges s'allargaran encara uns dies més a Osona, després aniran a Barcelona, passaran pel Parc Audiovisual de Terrassa i acabaran a Andorra. De fet, és una coproducció catalano-andorrana amb la participació de 3CAT que distribuirà Filmax.
Enviam un àngel, una de les grandíssimes cançons del recordat i enyorat Carles Sabater i Joan en Pep Sala, amb aquell sau, irrepetible sau, on una part d'aquesta casa, petita part d'aquesta casa, David Lacerrati, també hi és, amb un excolaborador, un bon amic, sí senyor, en Jonathan Arguelles. Ha estat ell...
el que endavant de Sau 30 i també segur que hi tindrà una participació en aquesta cançó que ens explica, no aquesta pel·lícula que ens escolta o ens explica la història de Sau. Els de Sau, la pel·lícula que repassarà la trajectòria de la mítica banda. Enviem un àngel, m'envien un àngel. Seguim parlant de teatre.
Els de Sau, la pel·lícula que s'està començant a rodar, ho farà, doncs, ho fa, de fet, a Osona, passant a Barcelona, a Terrassa i acabarà en Andorra. Una producció, coproducció catalano-andorrana. I ara mateix, en aquests últims i uns de programa, parlem d'una obra que us volem, de veritat, convidar-hi perquè val molt la pena. Riureu i reflexionareu, que sobretot és aquest el cas, reflexionar.
Aquest diumenge, 12 d'octubre, a les 6 de la tarda, arriba Black Side Story. Serà diumenge, 12 d'octubre, a la sala Roser Carrao. Atenció, perquè ja podeu comprar entrades anticipades, eh? Online. I al mateix dia, també, si en queda alguna, la mateixa guixeta. Coordenades. Sala Roser Carrao. Diumenge, 12 d'octubre, 6 de la tarda. Doncs arriba Black Side Story.
I és que cada dia ser de X raça et converteix en ignorant de l'idioma, immigrant, en criminal o exòtic, no? A vegades veiem aquella gent que diu... Ah, mira aquest, delinqüent. Perquè és de X raça en causa del cas, eh? Doncs ja n'hi ha prou. En Miquel Elías i en Xavi surten a l'escenari amb un pla gosarat i atenció, aquest seria el titular, podríem dir, eh? Posaran fi a tot el racisme en una hora.
Miquel Ripeu, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume, què tal? Molt bé, com estàs? Gràcies per estar amb nosaltres, eh? No, no, un plaer per mi, un plaer per mi, tio, estar tot vilassar així de cop i de sobte. M'agrada molt. Doncs a nosaltres ens encanta. Escolta, aquí ens hem llençat una mica la piscina. Tant de vols for real, eh? Tant de vols for real, però, hòstia, acabar el racisme en una hora... Vols dir que és possible, això, no?
A veure, jo sempre necessito aclarir-ho, això. No acabarem amb el racisme en una hora, perquè l'obra dura una hora i deu minuts. No saps? Amb la qual cosa tenim més temps que és possible. Hòstia, ojalà...
Tant de bo, tant de bo això fos el titular, i ara, però bromes, cal més d'una hora, però també cal molta intenció per part de qui ha de posar-hi tot el que s'ha de posar per acabar amb aquest tema. Miquel, el coneixent de molts teatres, de televisió, ell és de raça negra i, per tant, sap el que parla.
amb aquest black side story, que jo deia que, escolta, ens ho passarem molt bé, que riurem, però amb aquest rerefons, sobretot, reivindicatiu i que reflexioni el públic, no?, amb aquestes petites històries, que a vegades un no se'n dona compte, podem dir, no sé si és microracisme o no, però sí que estipulem a la gent o li creiem aquest estigma segons la raça que té, no?,
Sí, jo crec que és totalment normal. Jo crec també, o vull creure que no és intencionat, però que absolutament tots tenim prejudicis. Tenim prejudicis, evidentment, contra...
contra les persones d'altres races, però també contra les dones, també contra les persones grans, o també contra els homosexuals, també contra els espanyols o contra els catalans de certs llocs. Jo crec que absolutament tots els prejudicis
poden ser combatits amb un primer pas. I el primer pas és admetre que es tenen aquells prejudicis. Veure's en un mirall i dir, ostres, sí, jo soc així, o jo he reaccionat així, o jo he fet això en algun moment de la meva vida.
I a partir d'allà el canvi és cosa de cadascú. Però és un bon primer pas saber qui ets. I en aquest mirall que em comentes ens hi podem posar tots. Aquí no cal que ens posem ara... Aquí ens hi podem posar tots, alguns, de manera... Absolutament tots, absolutament tots. Tots caiem en la trampa.
El problema o el gran problema. No he caigut la trampa moltes vegades, i no conec a ningú que no n'hagi caigut. Persones molt bones i molt maques, n'he vist com contínuament cauen en els seus propis prejudicis. És normal, són persones, i ens pensem que la vida és de la forma que ens l'han venut o que l'hem après, i ja està.
El problema més gran és quan es fa de forma intencionada i això, doncs, l'augment de l'extrema dreta, per exemple, no ajuda. Però jo sempre dic una cosa, eh? L'extrema dreta puja perquè algú els vota, no perquè ells vagin i diguin, ara m'hi poso jo. No, no, algú els està votant. Per tant, és problema polític, però també problema de base, de poble.
Sí, clar, però qui els vota i per què? Perquè, evidentment, l'extrema dreta, igual que tots els extremistes, tots els extremismes pugen perquè tenen una projecció pública de sort molt més gran.
Perquè de sobte es veu com una opinió total i completament normal d'una persona totalment normal, una opinió que no és normal, que és totalment extrema i que ja havíem quedat tots com a poble i com a persones que això era dolent. I de sobte passa un altre cop a ser normal. I no, no és així, no és així.
Aquí ho denuncieu una miqueta i busqueu aquesta clau d'humor en aquest cas amb aquesta obra que ens veniu a fer diumenge, dia 12 d'octubre, en el que parleu de Black Side Story, aquesta guinyadeta d'ull en el West Side Story. En aquest cas, explica'm una miqueta. Sí, perquè el que hem volgut és fer-ho, o sigui, vam decidir en el seu moment que s'havien d'explicar una sèrie de coses, d'acord?
i vam decidir que la forma millor era amb humor. I vam decidir que una de les millors formes d'humor de vegades és cantar. I una de les millors formes d'humor de vegades és ballar. Perquè al final el que fem és tractar un tema que és molt incòmode.
que és molt incòmode, evidentment, per les persones racialitzades, pels negres i les negres, pels àrabs, pels latins, pels asiàtics, per moltíssima gent, pels gitanos, però que també és incòmode per les persones blanques quan es veuen davant del seu propi mirall dient «Ostres, uala, tio, jo soc així».
Amb la qual cosa vam decidir, ostres, anem a cantar-ho això. O sigui, anem a fer-ho cantant, anem a fer-ho ballant, anem a fer-ho de broma i tal. Bàsicament, no per no incomodar la gent, sinó perquè sabem que amb humor les coses es queden de gaire.
Perquè qualsevol denúncia social feta mitjançant l'humor es queda més al cap, es queda més al cor i et veus més reflectit i li fas més cas.
Sí senyor, i perquè cal posar-hi humor a tot, o gairebé tot, no diré tot, però sí que potser gairebé tot cal posar-hi humor en aquest cas. I al final tant l'Elias Torresillas, que és un grandíssim actor, com el Xavi Quero, que és un molt bon director d'escena i un gran DJ, com jo mateix, que sóc un inector actor tuelo,
L'únic que som és còmics, som humoristes, som actors, amb la qual cosa utilitzem el nostre mitjà com d'altres artistes utilitzar el seu.
Amb la qual cosa anem a fer riure, anem a passar una bona estona, una estona incòmode en alguns moments, molt incòmode en altres moments, però sobretot que la gent surti rient i pensant. I que se'm vagi al llit dient, ostres, a partir d'ara hi ha una sèrie de coses que jo no hauria de fer o que jo no hauria de permetre que es faci al meu voltant.
Ara t'estava escoltant i estava pensant en una... Penso en moltes interpretacions teves, eh? A més el teatre, a Polònia, a Cracòvia, etcètera, t'hem vist, doncs, com deia, al teatre. Però recordo, ara m'ha vingut al cap, Miquel, una interpretació teva fent de Carrero Blanco, negre, al programa Leimotiv d'Andreu Buenafuente. Escolta, allò no et va portar algun problemet? Tot allò va ser tant així o no?
A veure, la majoria de gags i d'escenes que he fet a la meva vida professional, i porto 27 anys, 29 anys treballant d'això, han sigut determinades pel fet d'actuar. Però el meu cos és el que és. Jo soc actor i soc negre. Amb la qual cosa, tots els meus personatges passen al final pel tamís
pel fet de ser interpretats per una persona negra i de sobte tot adquireix una nova lectura
Per posar un exemple, el Carrero Blanco volien denunciar a saco des del programa de Leitmotiv, des del Buenafonte, el fet que una dona transexual en el seu moment va ser detinguda i jutjada pel fet d'explicar un acudit dels que a mi m'explicaven quan jo era petit. Un acudit del Carrero Blanco.
i em semblava molt bèstia i la forma en què ho van fer va ser així fent una metralleta brutal d'acudits del Carrero Blanco des d'un personatge i va estar molt guai però al final com moltes vegades m'ha passat a la meva professió i a la meva vida al final la gent del que es queda és que ja està el ripeu fent el negro que hace que no sé què
Bueno, és el que hi ha. Sí, perquè tu m'agradaria, perdona, preguntar-te d'una altra manera. Algun dia normalitzarem, i ara ho invento, que anem a veure, jo què sé, Terra Baixa i el Manelí sigui una persona negra. Què passa? El que passa és que encara tinc la sensació que molta gent s'ho sorprendria. Vam fer el Romea fa, crec que, 8 anys.
Per rebaixa, interpretat per el Babu Xam, un gran actor negre, on feia Marélic i ho feia molt. Doncs no hi posa l'exemple correcte, ho sé, perquè això no ho hauria de marcar. No, no, el que et dic és que tot això ja està passant. O sigui, vull dir que aquesta normalitat ja hi és, el que passa és que no se li posa el foco.
Saps? O sigui, el que se li posa el foc és a una altra cosa. Saps? O sigui, el fet que, ostres, mira, i ara en aquesta versió, si tal, ho farà, ho farà, doncs, la Vicenta Andongo, o ho farà, no sé qui...
Sí, sí, és com un fet excepcional, més enllà de si és bon actor, clar, més enllà si és bon actor. El que et comentava, jo estic segur que ho feia molt bé, però que quan preguntava, escolta, com va anar, que vas anar a veure Terra Baixa, sí, hòstia, i en Manelí que era negre. Estic segur d'això. Per tant, és aquesta normalitat que hem d'aconseguir, però hi ha amb la societat, eh? I a partir d'aquí, amb aquest Black Side Story, m'imagino que una de les lluites és aquesta, no?
Sí, sí, sí, al final la lluita més important és que absolutament tot, tothom, passi pel fet que una persona pot fer allò que vulgui, sempre i quan respecti a la resta de gent. El que veurem a l'as de la Roser Garrou,
sobretot és la normalitat d'una sèrie de persones racialitzades que en el seu dia a dia, en la seva vida total i completament normal, no es veuen, jo què sé,
assetjades per hordes de nazis i tal, buscant-los. Però sí que es veuen cada dia amb petits problemes diaris, diaris i contínuos sobre... O sigui, que tenen a veure amb la seva condició racial. I això, aquest degoteig, aquest gota-gota, ostres, és molt cansino, tio. Doncs sí, doncs sí. No t'ho imagines, ja, home. Porteu molt de temps amb aquest tema, no?, amb el Black Side Story.
Portem un any i mig, és una obra que vam decidir només fer de bolos, d'actuacions sueltes, no volem estar a cap teatre instal·lats, només...
Si volem seguir una tradició cultural, que és la de ser l'obra que arriba a una ciutat o a un poble, representa un dia i marxa, perquè veiem en això una mena de romanticisme teatral que enllaça molt amb la idea de Black Side Stories. I portem un any i mig.
Potser, sí, sí, un any i mig, des del 2023, finals. Es diu molt aviat, això, eh? Es diu molt aviat, això, eh? Sí, sí, sí. I la veritat és que ens ho estem passant molt bé. Home, us heu ajuntat. Estem aprenent molt, i estem passant genial. I us heu ajuntat, doncs, com tu deies, un trio fantàstic. Us deveu fotre un fart de riure, també us en enfoteu vosaltres, estic segur. Sí, sí, sí.
I, escolta, que és un plaer, que vinguis a Babilassà, que ens encanta rebre bona gent i bon teatre, i que tingueu moltíssima sort, que vagi amb algun projecte més tens aquí a la cartera, Miquel, perquè tinc entès, la teia parlava i em deia, hosti, estic assajant, què estàs assajant?
Doncs mira, l'altre dia just estava assajant l'assai d'història, alhora tenia també un assaig d'una òpera, que estic dirigint una sèrie d'Òperes per la Diputació de Barcelona. Caram, tu! I ara... Ai, és que no sé si es pot dir o no, perquè m'ho han dit aquest dematí. No la liem, no la liem!
No, no, no, no, no, no, encallo, encallo la boca, encallo la boca. Una petita participació a TV3 d'una història i tal, que ja t'ho explicaré. Que bé, escolta, pues això m'ho expliques i qualsevol dia que et xerrem. Ja t'ho explicaré en secret. Perfecte. Miquel, un auténtic plaer.
No, no, el plaer és meu, Jaume, i t'espero, t'espero, t'espero allà, a la sala Roser Carrau, el dia 12 d'octubre. Que ho sàpigues que la Roser Carrau era una mítica del teatre d'aquí Vilassà, fa uns quants anys que ens va deixar, però una dona de teatre, doncs, amateur, una dona molt empenta, i ens fa il·lusió, doncs, que ja fa molts anys que aquesta sala es diu Roser Carrau, i escolta, m'agrada veure un actor com tu, reputat, i és això, m'encanta venir a la sala Roser Carrau, a nosaltres també. Hòstia, mira, ens farà especial il·lusió, perquè tant l'Elías, com jo mateix, com el Xavi Quero, tots tres
sortim del teatre amateur i el teatre amateur realment és el que dona força i energia a aquesta professió perquè surt del no-res surt de la veritable intenció d'algú d'explicar una història i estic segur que la Rosal Carraó seria totalment d'acord amb mi que amb aquesta il·lusió és quan surten coses bones i maques
Una abraçada ben forta, Miquel, i molta merda. Cuida't molt, Jaume. Igualment. Que vagi molt bé. Doncs això toca el seu punt i final.
gairebé i sense el gairebé. Moment de tancar l'edició.
Fins aquí el Parlem de Tot d'avui. Gràcies per la vostra confiança amb el Parlem de Tot, el magazín del matí de Vilassar Ràdio en particular i Vilassar Ràdio en general. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança. En bones mans us deixo, Robert Mazza i Joan Escofet. Joan Escofet i Robert Mazza ens acosta a l'actualitat local i comarcal amb un informatiu, la primera edició a la una al migdia. També a la una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Quatre edicions, una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
I demà ens hi tornem a posar en directe, que vagi molt bé, l'edició d'avui, la número 2.223, 2.223 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Avui, a 9 d'octubre, que vagi tot molt bé. Vinga, va, que comencem a olorar el cap de setmana. Us ho mano, no us causo de mà, si no causo de mà, us sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. El meu nom, Jaume Cabot, i serà un plaer saludar-vos demà.
A les 10 en punt del matí. I per arribar a la una del migdia, doncs amb quina cançó ens inspirem avui? Doncs ni més ni menys que amb el senyor torna a aterrar en aquest espai Alejandro Sanz. La Fuerza del Corazón. Amb La Fuerza del Corazón i Alejandro Sanz arribem a la una. Que vagi molt bé! Fins demà a les 10 en punt.
Fins demà!
¿Qué será esa fuerza que a todos nos une de dos en dos? Será la fuerza del corazón. Hace que te abrace y los cuerpos lleguen a estorbar. Tiemblo solo con la idea de rozar tus labios
Bona nit.
No puedo pensar, tendría que cuidarme mejor.
¿Cómo poco pierdo la vida y luego me la das? ¿Qué es lo que va cegando al amante que va por ahí, Señor? Y no es más que un chiquillo travieso, provocador.
Gràcies.