Les notícies de les 10.
Salutacions Vilassana Mar se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de la Dona amb una programació diversa que combinarà activitats culturals, educatives i reivindicatives. El consistori amb la col·laboració de diferents entitats del nostre poble impulsa un seguit de propostes que volen sensibilitzar la ciutadania, promoure la reflexió col·lectiva i posar en valor el paper de les dones en tots els àmbits
de la societat. Aquest any com a novetat la tradicional caminada es transforma en la festa de la dona que tindrà lloc el dia 7 de març i esdevindrà un espai de trobada, de celebració i de reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament. La programació arrencarà aquest dijous i aquest divendres amb una activitat familiar a la Biblioteca Municipal dedicada a la figura de l'arquitecte Zaha Hadid. A partir de la una de la tarda a la crònica tindreu
Un ampli resum de totes les activitats que hi ha previstes a Vilassa de Mar amb motiu d'aquesta celebració del Dia Internacional de la Dona.
El conflicte al Pròxim Orient s'estén ara també al Líban. Aquesta passada nit, Tel Aviv ha atacat els suburbis de Beirut en una ofensiva que ha deixat 31 morts i 149 ferits, segons els primers recomptes oficials. Ho ha fet en resposta als atacs amb míssils i drons que Hezbollah ha llançat també aquesta nit contra el seu territori en protestar contra l'assassinat del líder suprem de l'Iran. Aquest grup paramilitar,
Hezbollah, aliat del règim iranià, va atacar Israel després d'haver-se compromès aquest diumenge a afrontar l'homicidi de l'Ayatolà. Arran d'aquests atacs, Israel ha llançat un conjunt d'atacs aèris contra el sud de Beirut després d'advertir els habitants d'una cinquantena de pobles del sud i de l'est del Líban que els evacueixin. A banda d'objectius civils, el govern d'Israel ha informat que també ha atacat militars d'alt rang.
Des d'ahir a Barcelona, qui desvallesti un ciclomotor de combustió i en compri un elèctric o de zero emissions, pot demanar 600 euros en un pagament únic de l'Ajuntament de Barcelona. I és que l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest passat gener un nou paquet d'ajudes...
pels conductors de ciclomotors. Es podrà beneficiar de l'ajuda totes les persones particulars que comprin un ciclomotor nou des d'aquest mes de març i durant els pròxims 4 anys. La iniciativa té un pressupost de 15 milions d'euros i preveu la renovació de tots els ciclomotors de combustió que circulen per Barcelona, que l'Ajuntament xifra en 24.000. Segons l'Ajuntament de Barcelona, els 600 euros de l'ajuda suposen...
entre un 16 i el 40% de l'import d'un ciclomotor elèctric nou. La primera tinenta d'alcaldia a la Lleboneta ha defensat que ningú quedi enrere en aquesta transició i que inclogui les persones amb menys poder adquisitiu com els joves.
L'Espanyol deixa escapar el triomf contra l'Elx i empata amb l'Elx amb un resultat de 2 a 2. Pel que fa al Girona, recordem que cau contra el Celta amb el resultat de 1 a 2.
A la una de la tarda tota la informació local i comarcal a la crònica. Recordeu que també podreu escoltar la crònica a partir de les 3 de la tarda, 5 de la tarda i 7 del vespre. D'aquí pocs segons iniciarà el Parlant de Tot amb Jaume Cabot, el nostre magazín matinal que us farà costat fins la una en punt de la tarda. Serà d'aquí pocs segons quan tindreu el Parlant de Tot.
Saps una cosa? Les mascaretes, els guants i les tovalloletes que llences al vàter, a terra o a la natura no van al vàter, ni a terra, ni a la natura. Van al gris.
Ciutadania, empreses, institucions. Reciclem bé, separem bé. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. La targeta sanitària, sisplau. La teva cartera ara és el mòbil.
La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera, les teves targetes, sempre amb tu. Vols gaudir de la música nostàlgica?
Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar, samba. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Radio, a través del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Benvingudes, benvinguts al Parlant de Tot. Comença la primera edició de la setmana.
I del mes de març, tercer mes de l'any ja, en març el vam començar ahir, deixem el mes de febrer enrere, mes de carnaval el mes més curt de l'any i encetem el mes de març el mes en què arriba, entre altres coses, la primavera. Doncs avui seria una mostra del que seria la primavera, tenim una bonança, una bonança que ja fa dies que ens va acompanyant. Ahir, testimonialment, i en alguns punts de la comarca van caure quatre gotes, però quatre, eh?, comptades,
cap a les 9 quarts de 10 del matí, però el sol es va imposar. I avui sembla que també s'imposa tot. He començat amb núvols baixos a primera hora, però com va seguint la tònica dels darrers dies, es va imposant el sol. A l'espera d'aquells canvis que ens anunciaven les previsions de llarga distància de la setmana passada.
Per tant, atents si es confirma o no. De seguida marxem al centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Joaquim Serra des d'allà ens confirma si arriben aquests canvis en el temps o no. De seguida marxem cap allà. Matita dilluns, 2 de març de 2026. Primer dilluns d'aquest mes de març, aquest tercer mes. Primer dia laborable i avui toca repassar, com sempre, amb en Joan Escofer cap a un quart d'onze...
En aquest cas, l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. L'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui. Un 2 de març, tot pujant al DeLorean. Repassem les afemèrides. A dos quarts, escoltem l'entrevista que li fèiem dijous passat a una vila serenca. Es diu Eli Pla. L'Eli és dissenyadora gràfica i ha fet una...
Un experiment, més que un experiment, és un projecte. Un projecte en què explica que la tipografia, aquestes lletres que nosaltres triem a l'hora de fer posts a les xarxes, o escriure un text amb un gort, etcètera, doncs és molt més important i diu molt més de nosaltres que el que realment ens pensem. I, atenció, perquè s'ha creat un, podíem dir, un Tinder analògic, un first dates, a través de la tipografia. Eres mi tipo, es diu el projecte.
L'escoltarem perquè és un tema molt, molt interessant i pioner. Pioner, però no a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa. Al món. Per tant, l'escoltarem atentament. Com sempre, i a les 11, rebrem els dos joves Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam ens porten per dos duros. Un espai d'economia per joves i no tan joves. I avui, parlant de joves, un més jove que ells encara. Porten l'oient del mes de març.
Normalment l'oïent del mes de març ronda la vintena, els 20 anys com els nostres protagonistes de l'economia per joves i no tant joves, que diem.
o inclús més gran, però avui porten un adolescent. Atenció, pot estar un adolescent de 14 anys interessat per l'economia? Ho veurem a les 11 al Pardós Durus. A dos quarts de 12 passa per la ràdio la Sandra Ovide, psicòloga. Està preparant uns projectes en femení, ja que, a més a més, el diumenges, el 8 de març, Diumenge, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, doncs parlem amb la Sandra Ovide d'aquest projecte femení que ens portarà avui a dos quarts de 12.
A les 12 l'Albert Rortit, el nostre cuiner, avui no pot estar amb nosaltres, però ens hem anat d'excursió. Divendres a la tarda vam agafar la motxilla i ens vam anar d'excursió. Vam anar al carrer Sant Llorenç de Vilassar de Mar.
on alguns de vosaltres ja haureu vist passant per allà que hi ha l'esgrima històrica del Maresme, l'associació d'esgrima històrica del Maresme. Vam anar a treure el nas allà i vam treure una interessantíssima entrevista. Els hi vam agrair moltíssim l'atenció que van tenir amb nosaltres, perquè divendres a la tarda no tenien classe, i van assistir tots allà per fer-nos una demostració de l'esgrima clàssica. Gràcies als amics i amigues de l'esgrima. Marxarem cap allà, ho escoltarem a les 12.
I a dos quarts d'una, l'entrevista que ens portarà a terme avui la Joan Hernández, ja que parlem de teatre amb l'actor Jordi Díaz. Amb en Jordi Díaz parlarem de l'obra que estan representant a Barcelona, una proposta molt, molt interessant. L'edició d'avui, la número 2308, 2.308 edicions del magazín del Matí d'Avila. Serra diu el meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Matí de dilluns, primer dia de la setmana, primer dia laborable del mes de març. Amics, amigues, volem saber si es compleixen aquelles previsions de llarga distància que ens deien que a partir de demà dimarts i dimecres podia haver-hi canvi en el temps.
Centre de referència i meteorològica de la comarca, servei meteorògica del Consell Comarcal d'Omeresma. Joaquim Serra, molt bon dia. Què ens espera de cara avui? I sí, confirmem o no els canvis previstos de cara demà. Bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. Comencem una nova setmana amb un temps marcat per l'estabilitat i per un descens de les temperatures nocturnes. Aquesta passadita ha baixat. En conseqüència, al Césarè, les mínimes aquí a la comarca, fins a 2 graus, tan sols a Tortera, per exemple, o 4 graus al Montnegri, també a Palafolls, com a dades més...
com a temperatures més baixes, i avui les màximes també quedaran un pèl més curtes en relació a la jornada d'ahir. Per la seva banda, els vents han de bufar més aviat fluixos, són uns vents que ho faran de component variable aquest matí, girant cap a sotest aquesta tarda, i la situació marítima ha de continuar dominada pel Marajol. Per tant, un dia força tranquil·liure, més núvols aquesta tarda.
No esperem que arribin a deixar precipitacions. De cara a demà augmentarà la nebulositat i, a diferència d'avui, sí que cap al vespre podríem tenir alguna petita gotellada aquí a la comarca. Fenòmens puntuals, transitoris, no esperem pas, almenys de moment, cap episodi de precipitacions destacables, això.
arribaria cap a dijous i divendres d'aquesta setmana. Per tant, de cara a dimecres encara s'ha de mantenir el temps tranquil i dominat pel sol, amb alguns núvols però sense més conseqüències, i dijous sí que arriba una pertorbació que sembla que començaria a deixar precipitacions ja de cara a mig matí i mig dia.
de forma feble i s'anirien reactivant de cara a la recta final de la jornada. Divendres continuaríem amb pluges, tot plegat amb unes temperatures que a la recta final de la setmana baixarien una mica.
De moment, demà i demà passat pujaran i, per tant, hem començat el mes de març amb un temps tranquil, però amb aquesta previsió de canvis de cara, com dèiem, a la recta final d'aquesta setmana. Doncs Joaquim Serra, tot i que demà pot escapar-se alguna gutellada als canvis previstos per aquesta setmana, que eren dimarts i mecres, ara són dijous divendres. Per tant, estarem atents a aquest canvi de temps de cara a finals de setmana. Demà hi tornem, Joaquim, a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa.
Moment, com sempre a aquesta hora, 13 minuts i mig per damunt de les 10 del matí, de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Radio. Avui, si sense ironia, el seu dia preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Què, parlem de tot, una mica? Parlem de tot, i tant. Aquí el nostre negociat és aquest, eh? Parlar d'absolutament tot. Ja què vols parlar, Jaume Cabot? Ai, ai, ai, que m'has carregat avui.
De què? De notícies farcides. Sempre tenim alguna notícia que ens hagi cridat l'atenció. Sí, tens el marge.
d'aquest atac dels Estats Units i Israel sobre Iran, doncs sempre hi ha cosetes a repassar. Evidentment, la gala dels Goya ens van lliçonar sobre com ens hem de comportar. Quatre desgraciats que pujen a l'escenari. Home, Joan, no siguis així. Tampoc és això. Quatre desgraciats que pujen a l'escenari. Home, no, són gent de cultura.
Sí. Quatre desgraciats que pugen a l'escenari, que ens allisonen, sorprèn que no va haver-hi cap mena de menció ni al...
a l'accident ferroviari de Gelida, amb la mort d'una persona, ni cap clicada d'ullet sobre Catalunya. Això sí, vam parlar de Venezuela, vam parlar d'Iran, vam parlar de Trump, Palestina fins i tot, Ucraïna també, com no. Espectacular, eh?
Amb els nostres diners, eh? T'esperaves alguna cosa diferent? Pregunto, eh? No, no, m'esperava que s'anulés. Per estupidesc general. Però no, vaig veure que va... Que la van a... No fan de presidentilla, eh? Et dic la veritat. Ni em vaig recordar que feien els premis Goya ni el dissabte
I ahir a la tarda, mirant el mòbil de l'Instagram, que em va sortir un i vaig dir... Ai, és veritat! I saps què em vaig enterar? Perquè vaig veure la Flores, l'Alba Flores, que havia recollit un Ondas. Ai, un Ondas, un Goya. Un Goya. I a partir d'aquí em vaig entrar, però ni me'n vaig recordar. El fan de presidentilla, que l'hem tingut lesionat durant molt de temps, però...
Sí que divendres a la tarda va poder passejar amb Susan Sarandon, que rebia el Goya honorific pel Born. Doncs, presidentilla, això sí que ho sabem bé. Explicar-li la història de Barcelona, la història de Catalunya, a la Susan Sarandon. Que hi sap anar, sí. Que si ho sap explicar, jo ja no... Això ja no ho sé. Miedo me da.
Vinga, va! I al matí vam tenir una imatge curiosa, com a mínim davant de les nostres costes, podíem dir. Dius ara, què va passar aquí? Tres xamanelles de Sant Adrià, doncs hauríem pogut escoltar això de fons. M'estàs dient que a Sant Adrià i al migdia va haver-hi una... Matí, matí.
A quina hora era això, al matí? A veure, va haver-hi una missió impossible. Sí, sí, totalment. Missió, diguéssim, una mica d'estar per casa. Posem en situació... A veure, va. Tres persones tallen la tanca metàl·lica per accedir a les instal·lacions de l'Excentral, que només queden les tres manelles, pugen fins a dalt amb paracaigudes...
amb la idea de saltar els 90 metres que fan les torres. Les 13 marelles de Serena del Besós, amb paracaigudes, eh? Només es va llançar un, els altres dos no es van atrevir. No es van atrevir? O els van parar? No els van atrevir? No, no, no els van atrevir. Llavors van arribar bombers, mossos, etcètera, etcètera. I el que es va tirar... El que es va tirar l'estan buscant. M'encanta perquè les cròniques diuen va marxar caminant per la platja. A veure, si tu et tires amb un paracaigudes...
I aterres a la platja, entre la sorra tot plegat, no ha de ser com molt fàcil treure't el paracaiguda. Sí, vols dir que és tan fàcil? No m'he tirat mai, ni tampoc tinc cap mena d'intensió. Missió impossible. L'estan buscant viu, eh? Sí, sí, no. Si va marxar pel seu propi peu... Però algú l'ha vist, eh?
En fi, això sí que és una missió impossible, una missió estúpida, podíem dir. Bueno, si vols molestar, doncs mira, vas allà i et tira. L'estan buscant, vols dir que no és legal el que he fet, no? Home, t'ho he imaginat. D'entrada els estan buscant per violació de domicili jurídic. I després entenc que llançar-se en paracaigudes una mica la bona de Déu, en fi, pot ser per començar la pròpia integritat, eh?
Si és decisió teva, que ja t'ho faràs. Ara, els altres dos com s'han d'acabar, eh? Quan es vegin al bar...
Clar, són dues caguetes. Si tu puges... A mi em fa gràcia això de la integritat física. Si ho has decidit tu tirar-te la integritat física, ja t'ho faràs, guapo. Sempre et pot caure al damunt, no? Vas allà tranquil·lament a la bonica platja de Sant Adrià, Badalona. Si fas mal ja és una altra cosa, però si et fas mal tu buscant-te això, escolta, noi... També el paracaigudes el deus veure aterrar, eh?
Jo acabo de passar un tio pel costat, per darrere teu, amb un paracaigudat, arrossegant un paracaigudat. Pot saber alguna cosa? A mi m'agradava, ara parlo de memòria, eh? Quan érem més jovenets, que hi havia aquells pots de dixant grans, hi havia sempre algunes joguines a dins i sempre hi havia un paracaigudista. Sí! Que només el podies tirar un cop. Després ja era impossible la reconstrucció de la paraiguda. Es crec que anàvem amb aquells pots de dixant. Sí, sí, sí. Et dic una cosa, eh?
cada dia, i ja saps que és una frase que acostumo a repetir, ara feia dies que no te la deia, cada dia estic més amb el mestre Joan Manel Serrat, com deia allò de cada loco con su tema. Perquè un, mira, surt en bici, l'altre va al futbol, l'altre va al bàsquet, l'altre va a fer una volta, va a passejar, l'altre es tira en paracaigudes des de les xameneies de Sant Adrià, eh?
És que, clar, si tots ens agradés el mateix, seria molt avorrit, Joan. Home, hi hauria cua per pujar les xamanelles, eh? I tant! Escolta, jo no, eh? Ara qualsevol empresa... Això, cuida-ho, eh? Perquè es pot ser... Primer li dones una utilitat a aquestes tres xamanelles. Sí. Qualsevol empresa d'avents...
Pot fer, saps allò com els vols en helicòpter per Manhattan? Oferir una experiència segurament inoblidable. A Barcelona en fan, també. Que baratet, baratet no és. Ara et dic una cosa, eh? Ves que no sigui el primer de molts objectius que tinguin. També.
Ves que no diguin, comencem per les xamanes, que no hi haurà gaire gent per allà, i s'acaben tirant de la Torre Agba, jo què sé. També pot ser la 29a vegada que ho facin i s'hagi descobert avui. També, també, també. S'obre tot un... Però el món està més tranquil i més segur, sobretot perquè divendres la policia fronterera d'Andorra
va interceptar un home amb 0,08 grams de cocaïna. Oh, oh, oh, i l'han explosat. Segurament un gran... Home, molt de compte, Andorra té una política molt heavy pel que fa a substàncies. Ho veig, ho veig. Això és veritat. Però 0,08... 0,08 ha passat a disposició judicial com un gran narcotraficant andorrà. Segurament han condecorat a la policia, que són molt treballadors, a la frontera andorrana...
Un home de 46 anys concretament carregat amb aquesta important... I l'han exposat allà. Posen una lupa perquè la gent ho pugui veure bé. Com fas l'habitual fotografia de policia andorrana i el que li substraus a la persona...
Ara, també té mèrit el tio, trobar-li 0,08. També? Sí, això és un gos, eh? A mi no... Perquè la policia endorrana, amb tot el meu respecte, molt, molt treballadors tampoc se'ls veuen. Quan passes per... Algun dia paren. Algo a declarar. Conyo, busca-lo tu. No me lo hagas...
És que, clar, els hi fas a sobre, els hi has de fer la feina. Bueno, a Andorra parlarien en català, eh? Sí. Bueno, depèn, depèn, depèn. A mi em van dir, vete a la casella número dos, això un dia ho explicaré. Política restrictiva d'Andorra amb el català, eh? Sí. Per tant, defensant... defensant el català. Bueno, és el seu idioma oficial, no es podia faltar, eh? Va, anem-hi. També, perdona, a Catalunya l'idioma oficial és el català i els Mossos no tots parlen català.
No n'hi ha ni un. Per això t'ho dic. Parlàvem divendres d'aquella bonica reflexió del teu gran amic, el Papa Lleó XIV, que de fet vam recrear tu i jo aquí una missa amb intel·ligència artificial que segurament hauria de ser...
El que es va escoltar ahir, en mes de 3 i 4, el papa Lleó XIV demanava al seu exèrcit de Déu, als seus capellans, que no fessin servir la intel·ligència artificial en els seus sermons. Deia que el cervell és un múscul que s'ha d'activar. Doncs Lleó XIV continua sent un papa revolucionari. Serà el primer que entrarà al Congrés dels Diputats. De Madrid.
Sí, clar. Congrés dels Diputats. Ah, sí? No sé si ve a fer un exorcisme, que també podria fer-lo, però en el marc de la visita que farà les primeres 9 al 12 de juny, parlo de memòria, que vindrà a la Sagrada Família de Barcelona per inaugurar...
les darreres obres, en el marc del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, passarà pel Congrés dels Diputats i serà el primer papa de la història a fer una petita intervenció davant de la Cambra Baixa Espanyola. Jo et dic una cosa, i no ho dic amb broma, en Joan diu sempre el teu amic, perquè jo mai me'n recordo com es diu el papa de Roma IX, però et dic una cosa, ara ho dic en sèrio, jo al seu temps, si hagués vist el papa Boitila, Joan Pau II, vestit de carrer,
o el papa Ratzinger Ceta o el papa Francisco. Vestits de carrer, els ve reconegut. Jo, aquest home, amb prou feines el reconeixeria vestit de papa. A més d'aquella cúria que tenen allà, que tenen molts capellans, diuen, qui és el papa d'aquests? No el tinc vist, no és...
El Solideu confon. Solideu és el barretet que, per tant, confon. Ja, Joan, però és que, ara ho dic en sèrio, no és gens mediàtic, no surt enlloc. La veritat és que... A les notícies surt mai el Papa de Roma? A vegades així. Ara per què diuen que vindrà aquí? Però és que, si no, no ho entenc. Escolta que a UR Mobile, eh? A UR Mobile.
Compte, perquè es veu que hi ha milers, diuen, de congressistes que no han pogut assistir, tots els que venen de la part, diguéssim, amb conflicte, doncs l'espai aèri iranià i al voltant està restringit i sembla que el Mobile comença amb gent, amb congressistes que no arribaran a fer les bacaines en les reunions.
I el sopar d'ahir, que va anar-hi tothom, el va venir molta gent? No en tinc notícia, per tant, entenc que hauria de ser tot normal. En canvi, li ha sortit al papa que estàvem parlant, allà el 14, doncs els monjos budistes...
fan el contrari. Han creat al Japó un monja robot amb intel·ligència artificial. Una monja? Un monja. Un monja robot amb intel·ligència artificial budista que serà l'encarregat d'oferir guies espirituals, respondre alguna de les grans preguntes de la vida i també assistir a rituals religiosos. Es veu que hi ha
Hi ha una manca de gent, de joves monjos que vulguin ser, seguir les preceptes de Buda i com que no troben, diguéssim, pedrera, aprofitant que Japó sempre és un país tradicionalment molt vinculat amb la punta tecnològica, doncs estan creant aquest monge robot amb intel·ligència artificial que doncs podrà donar suport emocional als fidels.
Molt bé! O sigui que el que fa el Papa Lleó XIV de... Tenim dues línies religioses. Una, la catòlica, que diu, sisplau...
Agafeu paper i boli o el teclat de l'ordinador. No feu servir la intel·ligència artificial per fer els sermons a les misses. Ho ha demanat la setmana passada el Papa de Roma. I ahir tenim la versió nipona, la budista, que diu no, no. Nosaltres estem creant una línia de monjos, de robots monjos, preparats per respondre a les grans preguntes de la vida. Tu tens preguntes de la vida? Oh!
No pararíem. Escolta, molt bé, molt bé, i és que jo se't va dir que aquí tenim grans gurús de tot, perquè fa una estona tu i jo estàvem mirant que teníem el 324, ha posat, o Info 3, 4, sortirem millors persones, TV3, vaja, i estan fent els informatius i tal, i tenen una sèrie de...
Especialistes. Tartulians matinals. Que fan tartulians que parlaven d'Iran i ara estan parlant del mobile. I són els mateixos, no? No, els mateixos, clar. De veritat, eh? Deuen cobrar aquesta gent o van allà... Sí, no, no, pobrets, no. No deuen cobrar, no. Mare meva, mare meva. Vinga, va! Ens ha cridat també molt l'atenció. Spotify ha dissenyat una urna funerària
Música. És a dir, per tota la eternitat tu pots posar la música que t'agrada. Per exemple, t'agrada Camilo VI. Doncs els grans èxits de Camilo VI. Dintre la urna? Dintre la urna funerària. Això Spotify ho ha fet? Juntament amb una marca de begudes molt coneguda als Estats Units...
Que comença per Pepsi o per Coca? No, no, no, és... Like it dead. Sí, like it dead, aquí no ha arribat, que nosaltres tinguem constància. Coca-Cola, Pepsi-Cola, no? I fan aquesta urna funerària, pots deixar allà les teves cendres, i fins l'eternitat, és a dir, mai pararà això, pots anar escoltant a principi. Encara que estiguis mort, ja fa mandra i tot, eh? Dius, hòstia, tota la vida d'aquí... Una cosa és que t'agradi, però, clar, tota la vida escoltant, oi? En fi...
Han fet una tirada, de moment, promocional de 150 unitats, però davant de l'interès que ha despertat aquesta urna funerària d'Spotfy, doncs... Molt bé. Segurament se'n faran més, tants com monjos budistes. Cada loco consumim. Que pari el món que no l'entenc. Sí, sí. Que va aixugar ara mateix. Però aquí, eh? Aquí mateix.
Què ve, Joan? Doncs mira, si vols, pugem en el nostre DeLorean. Vinga, va. I ens anem a tal dia com avui de l'any 1942. Ens anem a Gotham, a Nova York, perquè naixia l'Urrit. Oh...
Autor de cançons com aquest, el Wolcom de Wild Side, que sí, els primers compassos, els primers acords, ja saps quina cançó és, però tots la coneixem per aquest trosset final.
L'Urrit, eh? Així un dia com avui. Va treballar amb la Velvet Underground, de fet va ser un dels líders molt vinculat a la Factory, eh? D'Andy Warhol, eh? Sí, senyor.
Welcome to the wild side. Què més tenim, Joanet? Karen Carpenter. Nació tal dia com avui de l'any 1950, a New Haven, va morir a Califòrnia el 83, i era el duet Carpenter que feia amb el seu marit, eh? Sempre música agradable, el que passa que hem escollit aquesta, eh? Aquests dies de pluja i els dilluns, eh? Ho junten tot els Carpenters, eh?
Dilluns, o sigui, dies de pluja i dilluns, no? Això t'encantaria, tu. Home, seria el meu dia, t'ho juro, eh? Ideal. Que és així! Que bé que sona, això. I got the used to call the blues.
Joan, carpeta tiquis-miquis, aquesta carpeta que tu jo... Carpenter, sens dubte, eh? Carpeta, que en Joan, i amb el nostre criteri, poc o molt, doncs creiem que és una carpeta on incluïm els artistes músics que creiem, insisteixo, amb el nostre bon o mal criteri, que no se'ls ha fet la justícia necessària. Carpenter és un d'ells, eh? Vinga, va, més coses! 1962, avui és l'aniversari de John Bon Jovi, l'italo-americà nascut a l'estat de New Jersey.
64. El 62 es diu que va néixer? Va néixer a les 62. Uh, 64 anys, fa el gran... A New Jersey, eh? A New Jersey, no. A les maresmes de Nova Jersey. A les maresmes? És que a tots els maresmens. It's my life!
Tanquem, va, tanquem el Diloni. Cala fineta aquest mes de març, també. Sí, tanquem amb Stevie Wonder. L'any 1974, tal dia com avui, arrasàvem tots els premis Grammy, guanyàvem totes les categories dels premis Grammy del 74, eh? I, especialment, millor interpretació vocal per aquesta preciositat. You are the sunshine of my life. Un feia el leads my life. L'altre fa el you are the sunshine of my life. I tu, a la bona del migdia...
Ens explicaràs l'actualitat local i comarcal a través del Crònica, i també la 1 al mesdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Què ens expliques avui, Joan? Farem una actualització dels actes del Dia de la Dona, saps que el diumenge és el Dia de la Dona, a part del teu aniversari, i farem un seguit de tots els actes.
que fa l'Ajuntament de Vilassada Mar, i després, de la mà del nostre programa Històries de Mar i de Dalt, de la Núria Gómez i una bona amiga d'aquesta casa, la Vilassarenca, la Gemma Pérez, doncs descobrirem, jo he descobert que porto anys treballant a l'edifici de Calsobreestant. Calsobreestant?
Aquí és on estem nosaltres. Cal sobreestant estem nosaltres? Hòstia, que lamentable que jo no sapiguem això. És que sí? Sí, sí, sí. Em va fer molta curiositat, eh? Cal sobreestant és Sant Pau, 22 Vilassar Ràdio. Ens escoltarem una 3, 5 i 7 de la tarda, perquè la vida pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Lidera no és només ser els primers...
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
El govern de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireu, a mi m'encanta parlar de projectes xulos, de coses que m'entren molt. I per tant, avui ara és el moment, és el cas. Perquè passa per la ràdio una vila serenca que es diu Eli Pla. I la Eli Pla ens vol parlar... Saps aquella cosa que a vegades heu dit segur, eh? Eres mi tipo, eh? O és mi tipo? Jo no sé si sóc o no sóc el tipo...
Però vull saludar l'Eli Pla. Eli, bon dia! Bon dia! Bon dia, bona hora, com estàs? Molt nerviosa. Per què? No m'ho puc creure. No m'ho puc creure. Una mica. Escolta, eres mi tipo un maig con todas las letras... Amb res, amb una frase de molt curteta. Com ho definiries, això? És un sistema que hem creat, que a través de la tipografia pots trobar persones fins a tu o parella.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Com us heu quedat? Eres mi tipa o maig amb totes les letres. És a dir, portem el disseny gràfic, en aquest cas el disseny de la tipografia.
a un nivell inimaginable, no me'l podia imaginar. I com dieu, està referint-se a Sergi Freixas, que ha vingut moltes vegades aquí a la ràdio per parlar d'exposicions, etcètera. Però avui, mira, ens acompanya l'Eli, que ens fa molta il·lusió. Eres mitipal. Ara m'ho has explicat amb una frase amb molt poques paraules, molt ben definit, però per la gent que digui, com? Què he dit? Què és això?
A veure, nosaltres teníem una intenció molt, molt, molt concreta, que era intentar acostar al camp de la tipografia a la gent del carrer, a la gent que no està dins de l'àmbit del disseny gràfic, perquè, clar, quotidianament, diàriament, estem rodejats de tipografia, i sense que ens n'adonem, això ens influeix, això ens personalitza. O sigui, cada tipografia té una personalitat diferent que ens pot definir nosaltres. Llavors, hem aterrat
Tot el camp tipogràfic a un llenguatge urbà, perquè tothom ho pugui entendre. I com ho hem fet? Hem creat un llenguatge aquí al despatx, en el despatx que tenim amb en Sergi, un llenguatge en què tots els tecnicismes desapareixen i els portem a la quotidianitat. Llavors, hem creat un sistema que és com un Tinder o un First Date, però a través de la tipografia.
Hòstia, però a veure, que la tipografia està a l'hora del dia, sí, perquè ja surts al carrer. Mira, jo des d'aquí on t'estic sentat estic veient una tipografia del restaurant del costat, del menú del dia. L'autobús que passa per al darrere veig una altra tipografia. Això ens envolta. Això ens envolta. Hi ha qui no hi para ni atenció, perquè doncs és molt lícit estar pendent d'altres coses. Però inconscientment sí. Però què vol dir això? Aquí és on anava. Inconscientment per què ens afecta això?
Avui en dia vivim en una societat molt visual. Inconscientment, les formes, els colors, les textures, tot això, inconscientment, acaba dins de la nostra memòria. I què fa? Fa que tu t'acabis creant la teva personalitat. Què vol dir? Tu aniràs pel carrer o... Mira, fàcil, fàcil. Quan tu fas un post o estàs publicant el Tinder, ai, en el TikTok...
Tu, oi que tens l'opció d'escollir una tipografia en concret i tu escolls aquella tipografia que tu creus que et defineix més o que pot definir més el contingut que estàs penjant? Passa el mateix quan vas caminant pel carrer. També, però de manera inconscient. De manera inconscient. I quan una tipografia realment et crida l'atenció i pares atenció encara que no te n'adonguis compte.
Jo et podia dir, crec, llegint un Instagram, una història, llegint la tipografia, l'edat que té la persona que l'ha escrit. Segur. Jo lleixo les meves i penso, hòstia, no, aquí sem un vell. Sem un boomer. Sem un boomer. Però perquè cada generació té les seves tendències tipogràfiques. Va com la moda, també. El camp de la moda és el que acaba baixant totes les tendències que estaran al carrer.
Hòstia, però fins al punt... Ara parlarem de quina manera, eh? Estem explicant una mica l'envoltori. Ara entrarem a dintre, eh? Fins al punt que una tipografia em pot fer... Diguem-ho així, eh? Puc fer matge amb una persona per la tipografia, eh? És a dir, jo soc àriel, per exemple. No soc àriel, és que ara heu vist que tinc àriel aquí, eh? Soc el teu tipus?
Bé, ets un híbrid del meu tipus, perquè com que l'Ariel és un híbrid de l'Albètica, l'Albètica és una gran tipografia, podries arribar a ser el meu tipus, però no ets el meu tipus perfecte. No. M'entens? Exacte. Vale, aleshores, clar, com que tu no vas pel món, suposo, eh? T'ho dic tothom, eh? Preguntant. Hola, tu quina tipografia ets? No.
Jo soc Comic Sans. Fuera! Fuera! No, però tu sí que vas pel carrer i tu et pots mirar persones, i segons la seva vestimenta, la seva manera, el seu físic, el seu caminar, els ulls, les orelles... Ja, però tu en principi no preguntes això.
No, però ho mires, però sí que ho mires. Però vosaltres heu volgut que la gent arribi a la conclusió d'anar a buscar directament quina tipografia hi ves. Aquí ve, eres mi tipo, un maig con todas las letras. I una cosa que surt de Vilassar, que surt de Catalunya, ha hagut d'anar a triomfar a Madrid primer. És fort, eh? És que costa molt aquí. És que és com som, eh? És que a Madrid es mou moltes coses. A Madrid no van trigar ni tres minuts en contestar-me.
Eli, fa poc vaig estar-hi i la família, estàvem tots quatre allà i els hi vaig dir, si ara en lloc de 51 anys en tingués 40, jo m'ho pensaria. Sí, jo també. Jo m'ho pensaria. És una ciutat que ens passa la mà per la cara en tots els sentits.
Bé, però és que abans Barcelona ja passava la cara a Madrid, però ens hem deixat perdre. Ens l'hem deixat. Sí, home, sí. Ens l'hem deixat. Bé, escolta, i què és el que triomfa allà? Tu vas amb la teva tipa... Hola, eres mi tipo a Madrid. Tipo literal, que ara els joves diuen això. Tipo literal. Un tipo literal. No, mira, aquí el que crec que ha agradat moltíssim, o que ha tingut més èxit, és com hem traslladat el llenguatge tècnic a un llenguatge molt planer.
Per exemple, jo no sé, les abraçades, no? Hem fet una comparativa i una metàfora entre el cos humà o els trets físics de les persones amb la tipografia. Llavors, clar, les tipografies també s'abracen, les tipografies tenen un físic, les tipografies tenen una talla, les tipografies tenen uns ulls X...
Tot això té, eh? Clar, llavors hem comparat totes les parts de la tipografia, l'anatomia de la tipografia amb l'anatomia humana. I a través d'això hem baixat com una acció artística i participativa de la gent, en què la gent, quan acabava de llegir la informació, es podia definir.
amb una tipografia que estava penjada en sisís. O sigui, nosaltres ens vam donar una condició madritera. No podeu fer servir parets? I vam dir, jolines, i ara què fem? Llavors, com que la tipografia acaba sent la roba que vesteix les paraules, vam idear i vam pensar, ostres, quina estructura podríem fer servir perquè cridés l'atenció, fos molt popular, acostés a la gent i que, a més a més, fes èmfasi a això. Doncs anem a fer un sisí.
I, a més a més, les camisetes eren els suports informatius. Les camisetes. Llavors, aquestes camisetes sí que... Ara hi ha una fundació, molt guai, que ens comercialitzarà les camisetes i les podran comprar allà perquè... O que les podem veure? No, encara no. A l'Instagram hi ha...
A l'Instagram d'en Sergi o el meu hi ha petits pla de detalls de les camisetes. Si entreu en el Pla Poneli o arroba Sergi Freixas, allà podreu trobar alguna referència. I el curiós és que hem rebut molts missatges en privat d'on es podien aconseguir aquestes camisetes.
I això quan i on ho vau portar a Madrid? Això ho vam portar al Madrid Design Festival, que l'Àlvaro Matías ens va obrir les portes, i amb el seu gran equip, que són meravellosos, ens van facilitar-ho tot, i ens han cuidat molt, perquè nosaltres vam poder estar una setmana allà, la instal·lació ha durat, em sembla, dues o tres setmanetes, i han estat molt al tanto, molt cuidadosos.
I ens deien, això, ostres, està tenint un èxit que no ens ho imaginàvem. A més, és la primera vegada que apostem per alguna cosa gràfica, perquè allà normalment sempre és disseny de producte, o grans artistes que col·laboren amb marques com Amazon i això per fer-se... Bé, aquell poix que tenen ara les marques de relacionar-se amb artistes perfeccions i això. I va ser la primera aposta que vam fer com a gràfic i van quedar bastant flipats. Això a Espanya no existia avui.
El què? El Tinder? No, no, el Tinder tipogràfic. No, el Tinder tipogràfic. I el món? El món, doncs no ho sé, la veritat. Hosti, sou els creadors. Sí, la veritat. Mira, un Tinder tipogràfic jo crec que no, perquè és que hem rebut fins i tot missatges des d'Indoven, d'agents culturals que van anar allà, sorpresos, arquitectes, enginyers, i ens deien això, ostres, és que, quin sistema, o sigui, és una idea molt bona.
És que, Eli, jo mai a la vida em voldria imaginar que la tipografia que jo pugui utilitzar per... Tots hem dissenyat alguna samarreta. Ah, mira, em vaig a fer una samarreta amb aquella més o menys gràcia. Sobretot els que us dediqueu, els que no, doncs som un desastre. Ens agrada i anem orgullosos amb la nostra samarreta. Però jo mai m'he pogut imaginar que la lletra unís persones. Sí. Anem a la pràctica. És a dir, poseu la sisi, en lloc d'estendre la roba esteneu la...
Era un sí-sí que a la part superior hi havia com un penjador, hi havia com una barra que podies ficar els penjadors amb totes les camisetes. Llavors, en tot el sí-sí hi havia tot de paraules impreses amb assetats que ficava alguna característica.
Empàtic, carismàtic, narcisista... Hi havia diferents característiques, i cada un d'aquests adjectius estava escrit amb una tipografia concreta. I llavors què?
Sí, llavors, hi havia una escenografia, juntament amb aquests dos sisis hi havia una escenografia que era una taula amb una espelma i amb cadires, pintades totes de color blau clean, que és el nostre color corporatiu, evidentment, i tot el que fem ho fem amb aquest color.
on hi havia unes cartolines d'infinitat de colors, o sigui, vam posar molts colors, perquè la gent pogués triar aquell color que els representés. Dit això, ens podem mig imaginar una miqueta. Sí, sí, ho estic veient. Ens fem imaginar, dos sisis, en un sisis, camisetes blanques, on hi havia, amb llenguatge molt proper i molt de carrer, trets característiques de la tipografia i...
famílies tipogràfiques que els hi vam posar nosaltres noms. Per exemple, les elegants són aquelles que anomenem nosaltres els tècnics, les sèrif. Les modernes eren les sans sèrif. Les terapèutiques eren aquelles que estan dissenyades expressament per gent amb dificultats visuals, de llenguatge. Hi havia les eco, que són aquelles que estan dissenyades expressament perquè estan molt menys tinta i que estan molt...
associat en el medi ambient. En una altra, sí, sí, tenies també l'evolució de la tipografia explicada molt, molt, molt, amb llenguatge molt planer, i en aquí diferents àmbits socials, jo què sé, el medi ambient, el feminisme, el polític, el cultural, doncs cada un d'aquests àmbits socials
la relació que cada un tenia amb una família d'aquestes tipogràfiques de l'altre sí-sí. Tu t'havies de definir en un àmbit social o amb una família tipogràfica, o el matge entre els dos, l'àmbit social i la família tipogràfica. Un cop tu t'havies definit, tu triaves del sí-sí d'aquestes famílies, aquesta tipologia que hem creat a l'estudi.
El nom, no? Doncs jo soc una moderna. Vale, doncs jo vaig mirant al CC aquelles que estan a la família de les modernes i busco aquell adjectiu que més em defineix, que no vol dir que sigui l'únic, sinó el que crec que més em defineix.
Per exemple, jo sóc supercarismàtica. Fiquem el cas. Doncs jo agafo dones modernes, me'n vaig i dic, ostres, mira, aquí la tinc, la carismàtica. Me'n vaig a la taula. A la taula tinc colors que em defineixen. Quin és el color que em pot definir més a mi? Bueno, doncs el groc. Doncs agafem el groc.
Allà tu tenies com uns titulets que et ficava, si quieres, deixa tu nick, tu Instagram, tu no sé què. I acaba de definir. Llavors jo em puc acabar definint allà i deixar el meu contacte. Què passava? Allà tu tenies un estenedor amb tot de comentaris que la gent, això...
I cadascú té la seva grafia, que això també de la grafia en surt la tipografia. Llavors, això també té una particularitat i una personalitat. I a partir d'aquí, hi havia gent que havien fet match, sí. Perquè hi havia molts estudiants, per exemple, que ens havien vingut a veure, que deixaven el seu contacte allà i deien, a veure si algun d'un altre curs ve i veu el meu d'allò. Jo ja ho faré públic en el WhatsApp o en l'Instagram perquè pugui saber que jo li he deixat un missatge.
I algú va fer maig? Sí o no? Quanta gent teniu constància? Constància, constància, podem fer que unes 5. Constància, constància. Però quanta gent va participar? No participar, tenim els 6-6 a rebentar han arribat. Vull dir, participar, potser han participat entre 2.000 i 3.000 persones. I coneixeu personalment algú que hagi fet maig o no?
No perquè estan a Madrid. Jo els vull conèixer. César, que és el cap de producció d'allà del Madrid Design Festival, aquest ens mantindrà al tanto. Home, home. I ara quan ens arribi tota la part de la instal·lació, que ja l'han desmuntat i això, llavors sí que mirarem a veure si algú n'ha deixat algun missatge per poder-los posar en contacte.
És un Tinder, un first date, com deies tu, analògic, tipogràfic, però possiblement més real que el Tinder, que molta gent penja el que vol, però és que allò és real. Jo no sabia que la tipografia... Ara em preocuparé cada cop que vagi a triar una tipografia. Més en val. Em preocuparé per veure quina imatge estic donant, eh? Més en val, perquè és important. És important, eh? Hòstia, vaig tard, eh? Home. M'hauré de fer unes classes de... Eli, m'has explicat al final, que em sembla apassionant, però a mi m'has d'explicar això al començament. Com us passa pel cap...
Mira, nosaltres a l'estudi que tenim ens dediquem al que ens dediquem. Som una agència de comunicació gràfica i el nostre gran hobby és el col·leccionisme de peces gràfiques.
I en aquest cas tenim una gran col·lecció de catàlegs tipogràfics, motllos tipogràfics, de coses del món de la tipografia, però des dels seus inicis fins a l'actualitat. Llavors hem anat col·leccionant molt de material.
Bé, era... Fa molts anys amb en Sergi dèiem, hem de fer alguna cosa amb aquest material, perquè sempre que comprem peces de col·lecció acabem proposant exposicions, acabem proposant projectes, ho saps, perquè en Sergi ha vingut més un cop aquí a explicar diverses coses, vull dir, a part de la feina que tenim de dissenyar, proposem molts projectes a molts llocs a veure si ens els compren. I a vegades tenim sort i a vegades no. Majoritàriament tenim sort.
Però ve arrel d'això, o sigui, de molts anys de col·lecció, de dir, hem de donar a conèixer tot aquest material. Però de llibres de tipografia, exposicions de tipografia, de caràcter tècnic, de caràcter visual, bonic, ben fet...
Clar, n'hi ha patades, moltes. Com podem acostar a aquest món que és superapassionant, que ens envolta a tots i inconscientment cada dia convius amb la tipografia? Com ho podem acostar a la gent del carrer? Va, vinga, pensem, pensem. I, bueno, primer vam presentar una...
Una exposició molt gran, o sigui, gran per poder presentar el Dijab, per poder presentar Art Santa Mònica, jo què sé, centres culturals així que els pugui interessar més la temàtica. Però, ostres, li vaig enviar aquest pedazo projecte a l'Àlvaro, que no sé ni com vaig aconseguir el seu contacte. A Madrid, eh? A Madrid.
I, ostres, el tio diu, és que lo veo, lo veo, diu, però sou capaços de transformar-me això en alguna cosa molt més petit perquè per espais hi ha bastants artistes que allò. Vale, doncs ho transformem, sí.
Devia ser sí, i llavors se'ls devia mirar més ser i dient com? No ho sé, però ho farem. Correcte. Tal qual, eh? Vull dir, dues setmanes abans d'anar-nos a Madrid, estàvem encara aterrant tot com havia de... Perquè fos perfecte. Perquè en el despatx no surt res que no estigui impoluto. Perquè si no, també t'hi val nom.
I a Catalunya, no? Insisteixo. Ara què? Ara que m'ha dit que han despertat, hi ha algú que ha despertat aquí? Ahir vam tenir una reunió que pot ser que... Vinga. Esperem que sí. Vinga. Escolta, ho heu fet a l'inversa? En cert, si tu sou parella. Sí. Som socis i parella. I hi ha coses que tenim per separat i coses que tenim... Val, però en qualsevol cas jo volia saber si heu provat allò. Anem a fer una prova a veure si funciona. La meva tipografia amb la teva. Funciona o no? Sí. Us poseu d'acord amb la tipografia?
Amb la tipografia és amb el camp que ens posem més d'acord. Ah, perquè jo he vist dissenyadors fotent-se els plats pel cap. Bueno, sí, però mira, jo crec que al cap i a la fi també... No, amb el bon sentit, de dir... Sí, has de saber casar aquestes tipografies. I en Sergi i jo, evidentment, tenim les nostres diferències, però tipogràficament...
Quina és la teva? Quina és la teva tipografia? Et podria dir que, per mi, en tinc dos de més tothom. Ai, espera. La futura, que la vaig a buscar. Que és una gran tipografia. Es basa en la geometria pura i dura i simple. Sí. I, clar, és que aquí... Et vaig a dir els clàssics, que no passen mai de moda. Que ni la tinc, la futura, imagina't. Si és futura, que ni la tinc. Ni la tens.
Com haig de triar? I a la futura, si ni la tinc. És meravellosa perquè està dissenyada a través del quadrat, la rodona i el triangle. Única i exclusivament. O, per exemple, hi ha també la Frutiger. La Frutiger està dissenyada a través del llenguatge matemàtic. Vull dir, és que, clar, cada tipografia és un món. Llavors, cada tipografia té el seu sistema de disseny. I està molt i molt bé.
Tu ets creadora d'alguna tipografia? Jo en vaig dissenyar una. Jo em vaig especialitzar en tipografia. Està al Word? No. On t'està? No, encara no l'he comercialitzat. Es diu Xangai. Xangai? Sí. I està inspirada en una cal·ligrafia japonesa i el nom el vaig dedicar a Antonia Font.
Antònia Fon o Joan Miquel i Oliver no me'n recordo però per què? perquè crec que van ser un grup de música que va trencar els esquemes en Joan Miquel i Oliver jo crec, li tinc una gran admiració com a compositor, com a músic perquè va trencar molts esquemes
com molts altres, eh?, en la història de la música, però em va agafar en un moment de la meva vida que jo crec que va ser molt, com t'ho diria, afervescent, i, bueno, xiflaven les lletres i com portava el més enllà una miqueta la composició musical, no?,
I li vaig voler dedicar aquest alfabet, Xangai, per les seves formes, per les irregularitats i tot això. Em vaig trigar molt a dissenyar un alfabet. Dissenyar un alfabet et pot costar la vida o més, eh? Vull dir, et pots estar més d'un any només per dissenyar el teu propi alfabet. Més d'un any. En final feliç. En final feliç és el títol de la que... Ho sap ell o no? No.
És que aquests grans... Això m'ho has de dir abans. És que aquests grans... Ara podíem fer allò de Joan... A veure si tenim un maig, no? Joan Miquel, bon dia, bona hora. Si ho hagués sabut... Hauria sigut molt guai. Jo hauria flipat. Torna, torna un altre dia. Doncs torna un altre dia encantada, si me'l portes aquí.
Molt bé, no? Sí. És un projecte molt xulo. I quin projecte més teniu? En tenim diversos amb menys. Però com aquests potentíssims. Sí. I espera. Sí, perquè a través del menjar també es creen moltes performances que pots relacionar la tipografia amb el menjar. També amb el menjar? Sí. Abans de Nadal vam fer un parell d'events molt guais
i privats, que jo crec que la gent que ho va poder disfrutar es va quedar bastant... Bé, això aporta que parlin de tu i que puguis crear. Al canvi, a la fi, quan ets un esperit lliure, quan et deixen crear i que la creativitat voli, no té preu.
Com deia el boig o geni, digue-li com vulguis, Dalí deia, cablen de mi aunque sea bien. Exacte. Tal qual. Exacte. Doncs, Eli Pla, ha estat un plaer que avui estiguis aquí, de veritat, m'ha encantat el projecte. I a mi sempre m'agrada explicar també interioritat, m'agrada explicar coses. Això va ser diumenge passat, que ens vam creuar pel carrer, com tantes vegades ens crevem, l'Eli, el Sergi i nosaltres que anàvem pel carrer, i...
a Vilasera, al carrer redactor Bertrina, on t'anomenem el carrer de l'Església, ens vam trobar i em diu, escolta, en Sergi, escolta, un Tinder i tal, i vaig dir, ja mateix a la ràdio. I així he estat, mira, dit i fet, dit i tanmateix a la ràdio. Eli, moltíssimes gràcies, que tingueu molta sort i qualsevol cosa, ja sabeu que ens encanta escoltar-vos i aprendre, en aquest cas, en aquest sentit. Jo, gràcies per donar-nos una mica de veu, perquè crec que als petits també ens va molt bé que ens pugueu donar veu, perquè els grans tenen molts recursos per poder parlar.
I els petits són molt bons. I els petits de vegades són molt bons i no tenim tanta veu. Gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé.
Ell va dir planetes, ella va dir quins, i quina pena és desencís, que rotunda i que valent, no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir quimonos, ella maniquis, ell va dir tigreses,
Ella col·libris, i quina pena es desencís, que dolenta i que dolent, no va ser precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir llimones, ella va dir groc, ell va dir pintura, ella va dir pot. I quina pena és desencís, que dolenta i que dolent, no va ser precisament, no va ser un final feliç. I quina pena és desencís, que rotunda i que valent,
No va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Les notícies de les 11. Salutacions, Vilassalamar se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de la Dona amb una programació diversa que combinarà activitats culturals, educatives i reivindicatives. L'Ajuntament, amb la col·laboració de diferents entitats del nostre poble, impulsar un conjunt de propostes que volen sensibilitzar la ciutadania, promoure la reflexió col·lectiva i
i posar en valor el paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Aquest any, com a novetat, la tradicional caminada es transformarà en la Festa de la Dona, que se celebrarà el 7 de març i es convertirà en un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament. A la una de la tarda us donarem tots els detalls, us referenciarem totes les activitats que hi ha previstes dins del Dia Internacional de la Dona al nostre poble.
El tram de la carretera N340 entre el nucli de Miami Platja amb un roig del camp al Baix Camp i la intersecció amb la carretera T323 ha estat identificat com el més perillós de tot l'estat espanyol segons l'últim estudi del RAC del Reial Automòbil Club de Catalunya.
L'informe assenyala que aquests gairebé 6 quilòmetres de via convencional concentren l'índex de risc més alt de tota la xarxa estatal de carreteres. En aquest punt, la intensitat mitjana diària arriba als 2.319 vehicles i durant el període analitzat es van registrar 3 accidents amb víctimes mortals o ferits greus
fet que dispara el seu índex de sinistralitat fins a 200,9, lluny del segon tram amb més sinistres, que es troba a la província de Lleó, amb un índex de 160,1. El tram marcat en vermell en aquest estudi és el més perillós, sobretot a l'estiu, per l'elevada mobilitat que generen els càmpings que hi ha en aquesta zona,
També hi ha molt de trànsit de vianants que travessen la via i es mouen pels vorals sense cap protecció ni tampoc separació de carrils de circulació. L'Ajuntament de Montroig del Camp fa anys que està reclamant accions per pacificar aquest tram de la 340. A l'hivern, però, el trànsit és escàs, ja que la majoria de conductors
utilitzen la nova autovia A7, que passa només uns metres de distància de l'anterior per l'interior, per evitar els semàfors i els passos de vianants que s'han anat posant al tram del nucli antic de Miami Platja.
Des d'aquest passat dissabte al mirador del Tibidabo a Barcelona hi ha unes lletres gegants de Barcelona per fer-se fotografies. Les noves lletres, obra de l'estudi de l'arquitecte Josep Mias, són de ser i tenen llum. També funcionen com a bancs pels visitants que vulguin contemplar les vistes de la ciutat i fer-se fotos al Tibidabo. Al cinema del Tibidabo també s'ha presentat Colors, la pel·lícula de les mascotes que es projectaran 4D tots els dies.
Dura 12 minuts i explica les aventures de les mascotes del parc en la seva missió per recuperar els colors de Barcelona. Dins de les novetats del Tibidabo, el juny obrirà un restaurant amb el xef Rafa Zafrà a la planta baixa de l'edifici de la Masia que hi ha a la plaça del Tibidabo. Amb un disseny singular de diversos arquitectes, tindrà capacitat per 300 persones. Són algunes de les activitats del 125è aniversari europeu.
del Tibidabo, l'acte central. L'acte central serà el 4 d'octubre, quan el parc complirà aquest aniversari, aquests 125 anys. Es farà una caminada popular des dels jardinets de Gràcia fins a la plaça Doctor Andreu. Els participants podran agafar la cuca de la llum per arribar fins al parc i gaudir d'un dia festiu amb activitats i propostes especials. Tornem a les 12 del migdia. Des del centre del teu diari, Vilacer Ràdio.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa millorar tant fins i tot quan estic enfadada.
Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omaresma.
Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis en vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurant-se multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer.
Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu.
Llucant el teu pis, guanyes. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Hi ha unes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al cubell del porta-porta.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Bona tarda!
Clar, perquè sempre hem portat gent o de la nostra edat o més grans, no? Sí, que siguin una mica de la nostra onda, no? Però avui portem una persona que té, com té almenys, un noi de 14 anys. I curiós el nom, eh, Martí? Sí, es diu Martí. Bon dia, Martí. Bon dia.
Martí, pots confirmar que no t'hem obligat a venir al programa? No, no. Estic aquí per voluntat pròpia. Important, això. A veure si l'havíem agafat del carrer i l'havíem portat aquí. Per què portem el Martí aquí al programa? És un noi que conec jo del bàsquet Vilassà, no?
i que em vaig assabentar que, ostres, la ràdio tirava prou, no? I vaig pensar, per què no convidar-lo al millor programa, bueno, dels millors programes, eh?, de Catalunya. És un noi apassionat per la ràdio i, de fet, m'ha comentat, Aradam, abans de començar, que vol desbancar el Jaume Cabot.
Correcte, la jove promesa que... Jove promesa. Que traurà el Jaume del seu càrrec. Doncs Martí, si et sembla bé, comencem. Sí, parlarem amb ell i descobrim la seva relació amb la ràdio i el nostre programa. Comencem. La pela és la pela. Doncs Martí Roman, qui ets? Explica'ns.
Jo soc un nen de 14 anys, d'aquí de Vilassar, que li agrada molt la ràdio i coneixia l'Adam, un dia vam parlar i em va convidar, ja estic aquí.
Ostres, de Vilassar has dit, eh? Vilassar, Vilassar. Que bé, Martí, portem a gent casolana, eh? Però és la minyamal de la ràdio, no? Això diuen, això diuen. Un debut d'en 14 anys. Sí, Martí, ets un noi molt, molt jove per estar dins del món de la ràdio i ens has comentat que tens un programa de ràdio, estàs vinculat a la ràdio? Sí, faig un programa de ràdio a una altra emisora local i, bueno, és de música catalana, de la que escolto jo i...
I això, parlo d'actualitat i faig rànquings. Que bé, a quina ràdio està? A una del Vallès, es diu Sant Fos de Campcentelles. Ah, genial. Que bé el nom, no? Ah, ja he anat a jugar a algun partit. Això ho conec. Ostres, a l'hora que fas, tercer d'ESO, si no m'equivoco? Tercer d'ESO. Que bo, o sigui, ho compagines amb els estudis de tercer de l'ESO? Sí. I el programa, vas a Sant Fos de Campcentelles a gravar? Bueno, normalment no. Habitualment el faig des de casa, que tinc un micro així com de ràdio...
i des de ja em gravo les veus i ja ho edito tot a casa també. Molt bé, no? Que guai. Aquesta iniciativa tan bona. Em sembla impressionant. Et puc preguntar quan dura el programa i quan surt? Surt cada dia o és setmanal? Fa els dijous per la tarda, bueno, s'emet pels dijous per la tarda, i durar una hora, de 5 a 6. Hosti, una hora d'allà, tatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatat
que bé, ja ens has dit que fas rànquings una miqueta bueno, seccions així d'entradament, estic jo sol i faig rànquings tops de música a les 10 cançons més escoltades del 2025 ah, molt guai em sembla impressionant, eh? una espècie de radio flashback, no? Sant Flushback, no? ets de l'Spotify Humà, no? que bo, tens el rànquing de la cançó més escoltada del 2025? ho tens al cap ara mateix? sí, és Sort de tu, dels Oques Grasses
Ostres, que bé. Vaig fer un programa especial de les 50 cançons, que va durar 3 programes diferents, amb les 50 cançons més escoltades del 2015 al català. En català, eh? Sí. Clar, és que l'estiu està bastant enganxada, aquesta cançó, eh? Sí, a mi una que m'agrada molt és A la fresca, la coneixes?
Sí, però aquesta va quedar més cap a dalt, el top 10 així. Bueno, està bé, no? Prou bé, prou bé. I, clar, sabràs que som un programa d'una miqueta de finances personals, inclús una miqueta de desenvolupament, toquem. Sí. I no sé si ens has escoltat episodis i...
Sí, bueno, algú n'he escoltat. Bé, algú potser més interessant per tu, no? Perquè entenem que el tema de les hipoteques potser... És farragós, eh? I et queda una mica lluny, però com com em comentava, també tenia episodis sobre desenvolupament personal, targetes de dèbit i crèdit, per exemple, que això sí que trobem que és molt interessant. I, sobretot, nosaltres incentivem molt el jovent, no?, a que s'informi, a que, ostres, doncs Martí, t'animem a tu també, i no sé si t'has plantejat en algun moment invertir
Sí, això ho he parlat moltes vegades amb la meva família, que jo ara no, evidentment, però quan sigui gran m'he interessat per invertir en borsa perquè jo conec una persona que ho fa i alguns cops surt bé, altres no, però em surt més bé que malament, jo crec.
Ostres, doncs molt bé que li piqui la curiositat. Sí, la veritat. Aquí t'hem de dir que tens dues persones que inverteixen en borsa, més concretament en fons indexats. No t'explicarem ara el que és un fons indexat, però si algun dia estàs interessat, vols buscar o inclús ens vols escriure, t'ho podem explicar. És un tipus d'inversió, diguéssim, que això que t'has dit de que a vegades surveia, a vegades malament, però més bé que malament, està una mica relacionat amb el risc.
Doncs els fons indexats tenen menys risc que invertir en accions, que és la principal inversió que s'escolta. Però bé, molt bé que tinguis aquesta curiositat, com diu l'àvem. Ja t'ho explicarem, si vols, un dia ens fotem uns xurros. I compte que no és una cosa que et toqui molt de lluny, perquè nosaltres amb 16 anys, invertíem 15, si no m'equivoco, ja estàvem invertint tots. Ja es pot invertir amb la meva edat.
Sí. La nostra plataforma, MyInvestor, ara no farem propaganda, que us sembla, però la nostra plataforma, ostres, si et vincules el compte amb una persona adulta, pots començar a invertir jo els teus diners. De fet, fallo dels nostres pares, dels tres, que no ens hagin posat a invertir en zero anys.
Des del moment en què neixes ja et pots crear un compte amb l'investor supervisat, has de tenir un tutor legal. Jo pensava que havies de ser amb ajuda d'edat per invertir. Doncs no. Està molt democratitzada últimament la inversió i t'animem a, bueno, si tens més curiositat, com veiem que ets un noi molt activ i molt curiós, ja ens ho demanaràs perquè realment pots treure molt de profit. I ens agradaria començar per una pregunta dels teus orígens al món de la ràdio. Com vas començar? Com et va...
Bueno, a mi sempre era petit, m'ha agradat la ràdio. I, bueno, la primera aparició en ràdio va ser a Catalunya Ràdio. Com? Ostres, molt gran, eh, això? I escoltava un programa de ràdio que es deia Pop-up, no sé si us sona, era de tecnologia i noves xarxes socials i tal. I, bueno, també feia un curs, una mena d'esplai, perquè no era un esplai, era un curs de...
per gent de la meva edat jove de Ràdio Arenys que es deia Casal Digital i allà fèiem un programa de ràdio i l'home que ho portava havia treballat també a Catalunya Ràdio amb la presentadora del pop-up i llavors jo li vaig dir que escoltava aquest programa i aquest home es va ficar en contacte amb la presentadora
I veure un especial d'oients, on trucaven a oients, que era el final de temporada o alguna cosa així, doncs ens van trucar nosaltres i jo vaig començar a parlar ja. I va ser la meva primera aparició a la ràdio convencional. Era sobre música, el programa aquest pop-up? No, és sobre tecnologia i, bueno, la intel·ligència artificial i coses així.
I com vas seguir aquest camí d'apareixer un cop a Ràdio Sant Fost? Què va haver de per mig? La Ràdio Sant Fost és una llarga història. L'home que ho porta va treballar amb la cosina del meu pare.
I en un dinar familiar, el meu pare li va comentar que a mi m'agrada la ràdio i tal, i aquesta senyora es va posar en contacte amb Ràdio Sant Fos i em van posar en programa. Molt bé, eh? El contacte d'aquesta xarxa ha funcionat de meravella. I com vas començar amb el tema de la música? Perquè et vas de cantar més per aquesta part.
A mi m'agrada molt la música, escolto música de tot tipus, crec, i volia fer un programa de ràdio i el més fàcil, perquè aquella ràdio sobretot és musical, el més fàcil era fer un programa on jo parlo d'actualitat i també m'agrada fer seccions d'això originals, de música i tal, i vaig fer aquest programa.
Doncs molt bé, la persona que et va donar l'oportunitat de poder-ho fer, perquè realment estàs visquent tu sol tota una experiència sobre com és fer ràdio, i a sobre fent alguna cosa que t'agrada, no? O sigui, és un punt molt, molt, molt positiu. Sí, sí. Sobretot, ens has comentat que t'agrada amb la ràdio i que escoltes bastantes coses en general. Quins són els gèneres artistes que més t'agraden? Que diries, ostres, escolteu-los. Musicals, a mi m'agrada molt la Moixca, que és d'aquí Vilassà. Ah, molt bé. Sí, jo sé qui és. Producte local, eh? És la germana de la Badgeal. Sí.
Alba, no? Alba Fareló. La Gemana es diu Irma, la Moixca. I, bueno, és crec que la top 1 de Catalunya en aquest moment d'artistes, de reggaeton i això. Nosaltres estem per allà, o no? No. Encara no, encara no. Quan comenceu a cantar suposo que comenceu a escalar posicions. I també m'agrada molt a nivell estatal, mundial, el Bad Bunny. Ah, molt bé. Que a més està d'actualitat. Sí. Sí.
un noi de reggaeton, eh? I amb el Bad Bunny, anem a comentar una coseta que ha passat fa poc. Ostres, ha sortit a la Super Bowl, no?, fent el... És aquest partit de futbol americà. El desdobliment més vist del món. Correcte. I a la mitja part, no?, fan un event que és més important que el mateix partit, que és un concert, i que sol anar l'artista més top de l'any. De l'any o de la dècada, sí, sí. Jo he escoltat, l'altre dia vaig escoltar els últims noms que han passat, i realment són brutals, eh?, la gent que ha passat per allà.
El més tranquil és Michael Jackson, saps? Sí, o Shakira, sí, sí, sí. Brutal. I, no sé si ho vas veure, Martí, que va aparèixer Trump dient tal qual, eh? Paraules seves a Twitter. El ball ha sigut horrible, ningú l'entén, i aquest seu és una bufeta de la cara pels Estats Units. No està en l'hibell del nostre país. I posar després, God bless America.
Ah, bé, bé, bé. Ho va salvar, no? Ho va salvar amb això. Està una mica enfadat, suposo, perquè el Bad Bunny tampoc s'ha comportat molt bé amb el Trump, perquè ell es veu que també li va picar l'ullet a la gala dels Grammy quan li van donar un premi i llavors el Donald Trump, el millor que podia fer en aquell moment si estava enfadat era fer això.
Sí, de fet, ja sabem, coneixem el Donald Trump, ja és molt expressiu, diguéssim. Molt. També tirant a una mica... Sí, també tirant a una mica radical, i es veu que el Bad Bunny, també l'altre dia, quan va guanyar els Grammys, quan va sortir a donar gràcies pel premi, el primer que va dir va ser Eyes Out, que bàsicament ve a dir que vol dir la policia... Que fora el gel. No, no, els Eyes són la policia especial del Donald Trump, diguéssim, la policia seva especial, no la dels United States, sinó la del Trump, concretament,
està agafant el control a diversos estats, perquè el Trump no sé què vol fer allà, i resulta que el Bad Bunny està en contra d'aquest control de Donald Trump sobre els estats, i va dir ice out, el primer que va dir. Llavors, clar, això el Donald Trump és com una bofetada per ahir mateix, que una estrella mundial del reggaeton, en aquest cas, li va dir ice out a l'entrega d'uns premis.
I a part ja sabem que el tema dels llatins, ostres, potser els prefereix evitar. Sí, ja quan ho he vist. El Bani és molt de... Bueno, és tot el portorriquen, és molt dels seus colors, la seva ideologia, i no sé si ho sabeu, no sé si va ser una guerra, però la batalla aquesta entre els Estats Units i els portorriquens, que no acaba de ser un estat dels Estats Units,
Eh, doncs això, i el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el... I el...
Sí, ho va fer en Venezuela. Bueno, va fer una espècie de... No sé què va ser jo. Va agafar el Maduro i el va tornar... Bueno, el va portar a la justícia dels Estats Units. Diguéssim, els de Venezuela, alguns s'han considerat alliberats per Donald Trump. De fet, jo vaig jugar alguns memes d'a veure si Donald Trump venia a Catalunya a alliberar-nos d'Espanya. I es veu que vol fer el mateix en Groenlàndia, no? Ho vol adquirir.
Correcte, correcte. Això es veu que és una cosa des de fa un mes o poc més d'un mes. Doncs Martí, tema audiovisual, no sé si tens controlat algun programa que diguis, ostres, Baster, o... Bé, a mi m'agrada molt des del...
Ja, que és per raó. Per exemple, no? M'agrada molt els que no surti d'aquí. No sé si sabeu què és. És un programa de Catalunya... Ah, que no surti d'aquí és el programa. Ah, per això que ens estava dient un secret. No, no, no. No el coneixem, no el coneixem. És el nom d'un programa que el presenta la Juliana Canet. Ah, sí, sí qui és. És un personatge una mica mediàtic també de Catalunya.
I, bueno, parlen sobretot del món del cor, però és més un radio-show, un espectacle que no un programa de ràdio, però és un programa que es fa diari a cada Catalunya Ràdio d'una hora i...
Ostres, molt bé. Hi ha alguna pel·lícula sèria, així que diguis? Mira-la. A veure, sèrie, us puc recomanar la que s'avecina, que és la meva sèrie preferida. Sí? Ostres, jo ho heu intentat amb la que s'avecina, però no m'acaba. Jo tampoc, jo mai l'he vist. Bé, la meva sèrie preferida és aquesta, també Merlí, que m'agrada molt, m'agrada jo veure fa uns anys. I ja està, i pel·lícules, no sé, padre, no hi ha més que una. Va, molt bé, molt bé. Titanic, no?
Titanic no l'he vist. Totes aquestes pel·lícules tan llargues i antigues, una mica... Star Wars, la saga completa, l'hauries de veure, això, eh? Ui, jo sí, eh? L'altre dia la vaig tornar a veure. Sencera? Sí, vaig fer una marató en un parell de setmanes, me les vaig veure. Home, ara entenc perquè no ho podies quedar, Martí.
És broma, és broma. Doncs, a veure si ens pots dir una miqueta el teu futur. Què tens pensat? Estudis, per començar. Jo vull estudiar comunicació audiovisual perquè, bueno, de gran vull ser productor exactiu de televisió, sobretot, i també ràdio i el que caigui, perquè no se sap com serà el futur de l'audiovisual.
però jo vull ser un empresari, vull tenir algunes empreses, una d'elles, una productora audiovisual per fer problemes de tele i canals de tele. O sigui, diguéssim, a veure, tu estàs a tercer de l'ESO encara i encara has de prendre la decisió tan important que emprendre l'Adam i jo sobre si fer cicle o batxillerat i després d'això hauràs de començar a la universitat a fer això que has dit d'audiovisuals i telecomunicacions, que és per tele i ràdio, no?
Sí, bueno, no ho sé del tot, però jo crec que sí, comunicació audiovisual, crec que ha englobat tele, ràdio i sí, això. Bueno, tranquil, perquè encara et queda molt lluny. I després dius que encara a sobre voldries crear una empresa que tinguis un canal audiovisual tu que sigui teu, no? Sí, bueno, realment jo vull ser empresari.
i una de les empreses que vull tenir, o l'empresa que vull tenir, és una productora audiovisual per crear programes de tele i vendre'ls als diferents canals que hi hagi el moment, o inclús a un canal nou que pugui impulsar jo. Doncs fixa en Martí que t'hauràs de recordar de nosaltres, perquè clar, l'Adam i jo ens agrada molt el tema de la ràdio, però no tenim els estudis de ràdio. De fet, l'Adam estudia CAFE,
Correcte. Jo estudio IBE, que és International Business Economics, i no té res a veure amb el món de la ràdio. Ens donen l'oportunitat d'aquí, de fer aquest programa, però tu, si algun dia reus a tenir una ràdio... Clar, jo entenc que les ràdios ens miren el currículum i diuen, aquests dos què saben, no? Clar. Però tu què ens coneixes, Martí? Tindrem una jove promesa per agafar el relleu. Exacte. Ostres, doncs, Martí, a veure si tant de bo arribis a tot això que tant t'agrada i esperem que... Ostres, el Martí i jo vam estar una miqueta...
condicionats per escollir els estudis. Jo crec que és una cosa que li passa a tots els joves. Com que...
Diguem que s'espera que els joves espavilats, que treuen bones notes, que facin batxillerat, i la resta que vagin a cicle. I nosaltres, Martí, des d'un principi teníem clar el que ens agradava, i jo vaig escollir grau mig d'esport, i el Martí grau mig d'empresa era... Sí, gestió administrativa. Però jo estic molt d'acord que ara els cicles no són, Martí, per res, una opció de la gent que no se li donen estudiar. És una opció superpràctica, que t'obre moltes portes a començar en el món laboral,
I això jo trobo que és una molt bona oportunitat perquè he batxillerat, ho estàvem parlant tu i jo abans d'entrar, es fa moltes assignatures que són una mica potser sobrants. Correcte.
Sí, el que a mi m'interessa és començar abans a treballar, bé, a treballar, a estudiar i això, i no es perdrà temps, però no està tant de temps al... Jo no vull començar a treballar amb, no sé, 30 o, saps? Potser és molt tard, no sé quina edat teniu vosaltres, però això, jo el que vull... A mi m'han dit que el batxillerat és més curt, dura dos anys, em sembla. Sí, correcte.
I l'altra, doncs, dura més temps. Llavors, clar, jo en un primer hauré escolt batxillerat, però sí que és veritat que ho estàvem parlant amb el Martí abans d'entrar, que és que hi ha moltes més assignatures, hi ha bio, hi ha filosofia, hi ha coses que no és que no m'interessin o no m'agradin, sinó que tampoc les puc aprofitar tant, perquè jo si vull ser això empresari, tenir una productora, no m'interessa tant biologia, per exemple. Correcte, i sobretot perquè són...
Clar, són dos anys, però quins dos anys estàs passant? No sé si n'hi ha grau mig o grau superior d'això, d'audiovisual, però estic segur que si són quatre anys ho gaudiràs més que dos. I t'aixecaràs pel matí i diràs, ostres...
un diumenge per a tarda, ara que potser estaràs cançat, no, ostres, que dilluns, tal, i diràs, vull anar, saps? I estic seguríssim, jo, que val més la pena fer 4 anys amb una cosa que t'agrada que dos anys que... La gent de batxillerat, amb tot el respecte, eh? La majoria ha estat d'aprivits, en el sentit que estan amargats. Sí, sí, els costa seguir tot el volum de signatures que tenen. Però, bueno, Martí, això ja ho aniràs veient, perquè realment tens encara 14 anys de tercera a l'ESO. Nosaltres, quan teníem la seva edat, estàvem amb el Covid,
Sí, amb molts dubtes. Clar, també amb molts dubtes, però estàvem una mica confinats, no podíem parlar entre nosaltres. Et volem preguntar també, Martí, sobre el tema de la intel·ligència artificial en els teus... Bé, a l'ESO, no? Tercer d'ESO, no?
Sí, bueno, sobre els treballs, el que nosaltres fem és que si tenim una feina molt llarga o això, sobretot en presentacions, solem o acostumem a utilitzar la intel·ligència artificial per fer més una guia, o sigui, basar-nos en els punts, per exemple, li demano una...
una presentació sobre les ITS que estem fent ara, no sé què, de transmissió sexual. Infeccions o transmissió sexual. I demano que em faci punts per a la diapositiva. La diapositiva 1, la prevenció, la 2, no sé què. I així, punts. Això nosaltres ho expliquem en les nostres paraules, però la idea, en el fons, ens hem basat en la gent artificial.
També hi ha altres coses, activitats amb les que ens inciten a utilitzar l'AIA per així aprendre una mica més d'internet artificial. Però jo crec personalment que s'hauria de fer més que hauria de ser una assignatura que estava aviat de l'institut, l'AIA, o...
Per exemple, substituir IA per educació física, que en el fons el que fem és jugar a jocs i jugar a badminton i córrer quatre voltes a la pista. O plàstica, plàstica tampoc és...
ens servia de res a la vida. O música. Quines declaracions ja està tirant, eh? Jo, quan he estudiat la CAFE, l'educació física no m'ha agradat molt, Martí. No, no, i a mi m'ha agradat l'educació física, és la meva assignatura preferida, però no crec que ens serveixi molt, en plan, si féssim estudiar el cos i això, encara, però no fem res, ja, literalment estem jugant a jocs. Ja, ja, el cas, Martí, és que l'horari està bastant ple, o sigui, no hi ha, fiques a pensar i no hi ha cap assignatura que sobre, perquè mira, jo faria fora música, però clar, música a tu, per exemple, et pot agradar, no?, ara que estàs...
No, no, si a mi m'agrada, per exemple, català m'agrada, però el català crec que no serveix... El català és que serveix, però l'assignatura de català... Sintagmes, no? El sintagme nominal no. També m'ha estat allà. Jo seguiria parlant català sempre, o en castellà, però no pensaré. Mentre estic parlant català, no estic pensant en un sintagme. Potser, a mesura que passen els anys dels estudis secundaris, fem més optatives. Sí, perquè es va tornant tot molt més... farragós. Ho hem dit alhora, Martí, eh? Que bé, que bé.
Clar, a veure, jo, Martí, jo penso que, bueno, la coixa física... Jo ho sabràs, no? L'has matat. L'has matat, aquí. Però és molt difícil fer uns estudis que quadrin per tots els perfils. Exacte. Llavors, el de les dubtatives és una bona opció i que cada cop es posen més, crec. Però, de totes formes, ostres, el de la IA... Quan va començar internet, la gent es pensava que la gent serà més tonta per internet. S'hauria de veure, no? És una font d'informació supervaluosa...
I que realment no ha sigut així. El que passa és que les coses noves sempre fan por a la població. Sí, sí, sí. Doncs... Seguim incitant amb el tema de la inversió, Martí. I si tens qualsevol dubte, o tu o gent, et demanem que ens escoltis els episodis. I si tens qualsevol dubte, evidentment, escriure-nos sense cap mena de compromís.
i... Ostres, ha quedat una ficha dit xulo, eh? Jo trobo, Martí, et comento un parell de coses. Jo trobo que tens un avantatge respecte als teus companys de la teva edat, perquè abans estàvem parlant fora que realment ningú de la teva edat està tan motivat per el tema de la ràdio. A mi m'ha semblat alguna cosa excepcional. I tu, l'avantatge que tens és que tens molt clar a què et vols dedicar. A part del camí, com el faràs, no està tan clar. Però des de petit ja saps que vols desbancar el Jaume Cabot a la ràdio. Llavors, saps el camí que vols fer, i això és un avantatge amb el clam, i ho vam jugar també a quart de l'ESO, de dir, si ja sabem què volem fer,
Per què hem de fer el xerat? Que m'explicaran més sintagmes, la filologia de castellà, català, qualsevol cosa. Llavors jo crec que això és una cosa que et pot jugar molt a favor, sobretot quan acabis de acordar l'ESO, que hagis de començar a decidir. Et pot servir molt. Abans d'acabar l'episodi, a cada ullent del mes, avui no farem el Mosleckli i tu, perquè avui ha sigut una conversa més de conèixer't, de com eres tu en el món de la ràdio.
Però sempre preguntem a l'oient del mes, a part que avui hem retallat una mica les preguntes que fem, si sap llegir en números romans, perquè nosaltres indiquem el número de l'episodi que estem gravant en números romans. Sempre fem la pregunta de si tu el sabries traduir en números normals. El Martí no vol posar en números normals. Ho vol posar així...
Bueno, XL és aquest episodi, no? Sí, aquest episodi és XL. XL, bueno, és una talla de samarretes, no? Bueno, a part d'això, o a part d'alons, sí. XL, X crec que és 10, això sí, i L em sembla que és 50. Vale, i aleshores quin número tenim? X, doncs 40.
És correcte? Ara no ho sap. Sí, sí, és correcte, Martí. Comença a pujar la dificultat dels números romans, perquè ja surt la L, que és 50 precisament, i clar, la X abans de la L és 40. Bueno, molt bé, Martí. No m'acau de sa ventana d'això, Martí. Que bé. Recordem les nostres xarxes socials per dos duros. Sí, tu no sé si tens Instagram, Martí, perquè... Ah, doncs volen prohibir, no sé si ho has escoltat, les xarxes socials... A partir dels 16 es pot permetre.
Sí, que menors de 16 anys no tinguin xarxes socials. De moment ens pots seguir mentre no t'obribeixin. I doncs, bueno, Adam, acabem aquest episodi on havent conegut el Martí. Tenim una interessantíssima xerrada sobre un noi que està molt motivat per la ràdio i que ens ha enriquit molt l'episodi. La futura promesa de Vilassar.
La foto de promesa de Vilassar Ràdio. Ah, ja està, molt bé, molt bé. Doncs ens feiem la setmana vinent amb un altre episodi més. Moltes gràcies, Martí. Gràcies. Apa, adeu.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha portat la matrícula.
I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar. Què passa al món? Les entrevistes d'actualitat. I obrim la caixa de l'entreteniment. 11 divendres de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Seguim endavant. En directe a través de Vilassar Ràdio, sobrepassem la meitat de l'edició. Dos minuts per damunt, tres ja per damunt de dos quarts de dotze. Encedem la segona part, segona hora i mitja.
És moment de rebre el nostre estudi. I aquesta temporada ja ha vingut unes quantes vegades ja em vidrà més a la Sandra Ovide.
Com deia, el moment de rebre el nostre estudi ha vingut unes quantes vegades i tornarà. Més vegades a la Sandra Uvider. Sandra, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal, Jaume? Molt bé, com estàs? Molt bé. Sí, no? Molt bé. Perfecte. I escolta, com t'ho fas per estar tan, tan bé.
Perquè m'estimo, perquè em cuido, perquè m'estimen, perquè em cuiden... I tot això. Toma, ja no! Mira que costa trobar gent... Ara ho dic en sèrio, eh? Costa trobar gent de... Com estàs? Molt bé! Normalment és... Tothom, què passa? L'actitud, Jaume, és molt important. La setmana passada, 3 persones em van dir... Sempre rius tu.
Jo no m'ho noto tant, eh, que ric, però, hòstia, sempre dic més poc i fotem un somriure a tota aquesta locura d'aquí fora. En fi, Sandra, quin projecte més xulo ens vens a explicar, avui no. Doncs mira, sí, aprofitant que és la setmana de la dona, el 8 de març. Cada setmana és la setmana, però aquesta setmana més. Però aquesta setmana és la celebració. Sí, senyor.
Des d'Aimas, que ja sabeu tots que és un centre de coach i d'intel·ligència emocional on fem moltes coses, sobretot treballem amb persones, us venim a presentar un projecte que es diu Veus amb Coratge. Uau, Veus amb Coratge. T'acompanyes de la Núria Lladó. Núria, bon dia, bona hora. La Núria Lladó és la persona que està col·laborant amb nosaltres i amb aquest projecte l'estem fent entre ella i jo. Núria, com estàs? Bon dia. Bon dia, molt bé. Qui és la Núria Lladó?
La Núria Edó és... Bé, jo soc xef i experta en intel·ligència emocional i el que faig... Bé, jo entenc una mica la cuina... Xef i intel·ligència artificial? Ai, artificial... Ai, com que tot és artificial... Però una vegada que parlem d'intel·ligència natural i m'equivoco. No, no, escolta, xef i intel·ligència emocional. Sí, aplico les meves dos passions, que són la cuina amb la intel·ligència emocional. I faig la cuina com aplicada a la gastronomia.
Uau, i et dediques al xef, ets xef? Sí, soc xef. De quin restaurant estàs? No estic a cap restaurant. Ah, mira, on estàs? Jo cuino per esdeveniments privats, sobretot. Treballo per empreses, cuino per retirs, faig sopers privats...
Això és una altra entrevista, eh? Sí, sí, i tant. Això és una altra entrevista. Això és una altra entrevista perquè té molt a veure el que és el menjar amb les emocions. Home, a mi m'emociona menjar. A mi m'emociona. T'ho dic en sèrio, eh? Hi ha dies que és avorridor. Avui toca això, no està mal. A mi m'agrada menjar de tot. De tot, eh? Però hi ha dies que tens un dia així, una cosa, i penses en el sopar que et dius, hòstia, avui, avui bé. Avui bé. Ara m'he animat. Ara m'he animat.
Parlem de tot plegat, i si voleu participar, apunteu bé. Vinga, va, envieu-vos un WhatsApp al programa, un WhatsApp per preguntar dubtes, per, no sé, per... Estar en contra d'elles, també es pot estar en contra, no? També, eh? Nosaltres intentarem que no, però també... No serà el cas, no serà el cas.
Va, apunteu-vos al WhatsApp. 675 99 00 52. 675 99 00 52. Parlem d'aquest projecte. Va, som-hi.
Sandra Uvide, nom del projecte, m'has dit? Veus amb Coratge. I què són, Veus amb Coratge? Mira, Veus amb Coratge és un projecte que neix des de, com he dit abans, des d'Imas, per treballar un aspecte i una franja de la dona on pot haver-hi com molt malestar o molt les narratives internes no siguin les adequades.
No parlem d'una franja, per exemple, de noies o de dones amb 16 a 18 anys, sinó parlem... Que també els hi pot passar, eh? També els hi pot passar, però nosaltres aquest projecte està molt enfocat a una edat, podem dir entre 35-40 fins. El fins no el poso, perquè això sí que no té caducitat. Ah!
M'agrada que ho has dit això. Ho tradueixo com un mal rotllo intern? Bé, és un projecte que... Hi ha moments a la vida que les dones... Les dones no, les persones en general, però a nosaltres aquest projecte està enfocat per les dones...
Ens sentim moments a la vida, quan vivim en parella, tenim fills, els fills s'independitzen, nosaltres perdem una mica aquella... Bueno, no tenim un tamirà, perquè hem estat durant tota la vida, o tot, molts anys, no posant-nos a la foto al centre, sinó sempre a darrere, perquè sempre hem tingut altres prioritats. Doncs ja és hora de posar-se al centre.
I tant. Sí o no? Sí. I això fa que et creï moltes limitacions com a persona. Sí? Sí, quan tu estàs durant tant de temps projectant els altres, que són els fills... Perdona, Sandra, el problema...
Ja no és que tu, una dona, faci això, sinó que donem per suposat que una dona farà això. Perquè si ho fa per decisió pròpia, dius, escolta, cadascú fa el que vol. El que passa és que ja donem per fet. Cada cop, espero que això vagi donant el tom, però hi ha moltes feines, a casa estic parlant, de què heu per fet que això ho farà la dona. És així o no? I aquest és el problema. Que tu al final dius, bueno, jo algun dia també voldria estar al mig de la foto.
Jo crec que això és intrínsec de la dona, jo crec que ja ve amb l'ADN una mica, que no hauria de ser així, però hi ha feines que les dones les fem ja per inèrcia, ja no és que ens diguin que les hem de fer, les fem per inèrcia, perquè som dones. Tot i que ha millorat molt, hem de dir. Ha millorat molt. Faltaria més, eh? Molt, home, i tant. Faltaria més. Faltaria més, ha millorat molt. Encara hauria de millorar una mica, eh? La dona ara...
moltes, moltíssimes, jo espero que sigui la majoria que vulguin fer-ho, treballen fora de casa, també. Clar, abans era diferent. La dona, doncs, moltes vegades es quedava a casa ja perquè era la dona, no perquè no volgués. Moltes vegades passava això, i això, per sort, ha anat canviant. Sí, sí. Ara m'has explicat el projecte que m'agrada molt. Ara que la Núria Lledó m'expliqui com entra una xefa en aquest projecte. Encara no ho acabo de lligar, això, jo.
Jo vaig entrar perquè vaig començar a estudiar i especialitzar-me en intel·ligència emocional, i a part la meva cuina va molt relacionada amb el tema de les emocions. Jo no cuino qualsevol cosa, vull dir, jo quan acabo de fer el meu...
El meu projecte, que és alimentar les persones, m'agrada que aquestes persones tinguin un feedback amb mi del que han menjat, de com se senten, i clar, jo he pensat que, ostres, que va totalment relacionat el que menges amb com et sents. Llavors, clar, aquí podem fer tallers que també estiguin vinculats amb les dues coses.
Sí, quan ella ens va parlar del seu projecte, de la feina que desenvolupava, vam dir, eh, tant la Maribel com jo vam dir, ostres, aquí tenim un projecte i hem trigat a desenvolupar-ho perquè, bueno, perquè hem volgut fer una cosa que estigui bé, que tingui solides, i això ens ha portat un temps, i ara, doncs, bueno, doncs, creiem que ja ho tenim tot muntat,
I ara esperem que la gent ho aculli bé i es pugui apuntar. És una cosa que hem pensat fer-ho diumenge al matí, un diumenge al mes. Per què diumenge? Perquè el dissabte que si els nens juguen, que si haig d'anar a comprar, que si la feina... I al final hem dit, a veure, quin dia tenim lliure? I encara... I encara hem pensat diumenge al dematí, perquè ja no tens tantes...
I en què consisteix el curs diumenge al matí un cop al mes? Va, què es ve a fer? Perquè això us ho preguntaran. No és un curs, és un taller. Un taller, va. Què anem a fer al taller? Doncs mira, una de les coses que farem serà afavorir la confiança personal amb l'autoestima, amb tallers vivencials, amb creixement personal, amb sessions d'acompanyament...
Promoure una mica les competències personals i socials. Una de les coses que volem també és una mica a la carta.
I no volem que sigui un monòleg de la Núria i meu. Nosaltres venim aquí amb, no sé, 20 persones i nosaltres anem xerrant. No volem que la gent s'expressi com se sent, que volen treballar i que la gent aprengui del que nosaltres, evidentment, ensenyem o del que nosaltres aportem i del que la gent aporta.
És que sigui una mica... Tampoc és una teràpia de grup, que diguis jo vinc aquí i vinc a fer una teràpia. O una miqueta potser sí. Sí, una mica, però és enfocat una mica a fer això, a dir com et sents i entre tots a veure quina solució busquem per cada persona individualment.
Però farem moltes coses, perquè també donarem moltes eines, perquè les persones posen eines projectives, eines que farem al moment, eines que els direm, escolta'm, treballarem molt amb una eina que és molt fàcil, que nosaltres treballem molt a l'escola, que és l'eina balança. Què és l'eina balança? L'eina balança és de dir, a veure, tinc que prendre aquesta decisió.
Agafo un foli tan fàcil com agafar un foli blanc, posar positiu i negatiu, amb aquesta decisió què guanyo i què perdo. Hòstia, això va molt bé fer-li, ho faig, això. A vegades, com tinc un dubte a ti, penso, balança.
No dic balança, eh? Poso aquí, l'ho vol, l'ho dolent, i després a veure què pesa més. Però està molt bé escriure-ho, Jaume. Sí, sí, sí. Escriure-ho i de dir, a veure, si jo prenc aquesta decisió, prenc la decisió dels 50 anys de canviar de feina, què perdo? Sempre comencem per lo negatiu. Què perdo? Perdo això, perdo això, perquè aquí treballo a prop, aquí treballaré més lluny. Què guanyo? Doncs guanyo això, qualitat de vida, pam, pam, pam, pam. Sempre... Clar, el problema de l'eina balança és quan et surt igualada, no?
Vuit positius, vuit negatius, i penses, ostres... I perquè els canvis sempre són traumàtics. Clar, clar, els canvis són traumàtics. No és un canvi fàcil, perquè si no, mira, canvies i punt. Però normalment nosaltres ajudem a dir, bueno, coses positives que tu potser no les veuries, sinó que necessites que algú t'obri una mica els ulls de dir, escolta'm, treballaràs, trigaràs... 20 minuts més, però escolta'm, aquests 20 minuts podràs anar escoltant un podcast pel camí...
Mil coses. Hi ha vegades que més val una visió externa que algú que ja sap una miqueta és allò que dius que el futbol des de la tribuna es veu molt bé. Doncs una miqueta això, el partit el veus des de la tribuna i dius, mira, jo faria això, sabent que ho faràs tu, no jo. Això també és molt fàcil, eh? Clar. Molt fàcil xerrar a vegades, eh? Escolta, i la Núria què? Què aportarà aquí? Va, explica'm coses.
Jo, acompanyar les dues. Això és un projecte comú. Comú. Ella, farem un tàndem. Un tàndem. Un tàndem. Ella portarà el que ella porti, el que jo porti, i farem un tàndem. Vull dir, no és ella té una missió i jo tinc una altra. No, absolutament.
segons del que parlem, ella tindrà més protagonisme o menys, o segons del que parlem, jo... Però no necessàriament les dones que, si és un 100% femení, s'han de sentir malament o han d'estar passant per un mal moment. Jo, més aviat, aquí és una cosa que crec que és important, serà en el moment en què la dona estigui en un moment de canvi, tant personal, laboral com social.
Llavors, és un espai segur on aquestes persones se sentin acompanyades. És simplement un tema que no estàs sola, que estem allà. Llavors, a partir d'aquí sortiran coses, perquè les dones, quan estem juntes...
Són poderoses. Ja ens demanen on s'ha de demanar informació, amb més informació. Mira, donarem el telèfon, jo donaré el meu i la Núria que doni el seu. Vinga. Jo, el meu, em dic Sandra, ja heu sentit, el meu telèfon és el 610 24 75 73. Molt bé.
De totes maneres, jo ho posaré a l'Instagram d'Imas aquesta nit, perquè, a més, hem fet un cartell molt maco. Vull també posaré com una foto de l'espai, que l'espai és meravellós. També, segona, ens pregunta el mateix, eh? Bàsicament, on podem rebre més informació? Núria, el teu telèfon? 655... 655... 23... 0688.
Doncs repetim, va, a veure si ho dic bé. Imas, a l'Instagram, eh? A l'Instagram es diu Imas Fusion Coaching. Imas Fusion Coaching.
Molt bé. Que això ho posaré avui... Primer volia venir a parlar amb tu i fer la primícia aquí. Clar. I ara aquesta tarda ja li diré a la persona que ens porta a les xarxes socials que ho publiqui, que publiqui a l'espai, perquè l'espai també és important. Puc assegurar, de veritat, que l'espai és molt acollidor. Ah, on es farà, això? Això es fa al centre d'Aimas, que tenim un espai especial per fer aquestes coses. Que bé. És molt maco. Ja m'ho veig. Tranquil...
Molt tranquil, molta llum, amb sillons individuals, no cadires, sillons, perquè la gent es pugui sentir còmoda. Vau dir, canvis socials, canvis de feina i canvis... Personal. Anem a posar exemples. Canvi personal. Què pot ser un canvi personal? Un canvi personal, què pot ser? Tu ara imagina't que amb 58 anys et separes.
És un canvi personal. No és un canvi ni professional ni social. És un canvi personal. Ara hi ha molta gent que decideix prendre un camí en solitari. La vida et canvia. Jaume, per què? Perquè els amics ja no són els d'abans. La gent...
Què passa? Quan algú es separa, els amics no saben si estan amb un, si estan amb un altre. Llavors estàs que no pertanyes al lloc. Per exemple, però tampoc cal que estiguis molt malament, ni que t'hagis de separar, ni que hagis de tenir un canvi laboral. Però simplement, per exemple, Núria, abans amb la Núria en parlàvem. Els fills s'independitzen.
No tothom ho porta igual. Ja no parlo del... Els fills s'independitzen entre els 45 i els 50, eh? Dels fills, no els teus. Entre 45 i 50 d'ells. No, home, jo espero que s'independitzin abans, eh? Tu espera, tu espera. No, no, jo els meus sí que s'han independitzat abans. Ah, d'acord. Quants en tenen, ara? Jo tinc el de 42, que ja està independitzat, el de 36, que està independitzat, i la de 28, que li queden 15 dies. Has vist? Bueno... 15 dies. Bueno, bé, bé, bé. Sí, sí.
Llavors, jo no, però hi ha gent que quan els fills s'independitzen se senten una mica... Home. Tenen un buit. Home. Tenen un buit. Hi ha gent que no... Jo crec que no. Jo crec que almenys els primers dies, els primers mesos, notes que allà hi ha un buit. Tot i que no se'n van... Sí, potser se'n van al mateix poble, però el buit el notes. O sigui, quan no s'independitzen i se'n van uns dies, ja els trobes a faltar.
Sí, però una cosa és trobar-lo... Una cosa és que tu els trobis a faltar el dia a dia, una altra cosa és que tinguis un buit personal, un buit emocional. És diferent, eh, Jaume? Bé, clar, depèn d'on s'hi ha independents. Si s'hi ha independents, hem anat a Austràlia, aquí pots tenir... Ara, aquí el poble, o el poble al costat, tampoc és una cosa...
Però jo penso que independitzar-se... Espera que ara obrim un meló. O anar-se'n a Austràlia, o anar-se'n al mateix poble... Al final, quan t'independitzes, t'independitzes... Sí, bueno, clar, però al mateix poble et trobes. Si vas a Austràlia, dius... No, no vindràs cada 15 dies, a casa. A dinar els diumenges. No, no. Va. Molt bé, m'ha agradat, m'ha agradat, va.
Què més? A veure, canvis de feina, canvi social. Potser tu als 50 anys o als 45 et canvies de ciutat i tens que començar de nou. Mil coses, Jaume, quan tens realment... Quan tens els tres canvis junts. Els tres canvis, sí. Perquè a vegades un canvi personal et pot provocar un canvi professional i un canvi social. Llavors, quan això s'ajunta, és una bomba. Llavors...
Canvis en el teu cos, per exemple, no? Parlem d'una edat que el cos també... Clar, el canvi personal també pot entrar. Que tanca la fàbrica. I s'obre el parc d'atraccions. La Núria no ho sap, això. No ho sap. L'hi expliquem? Sí, l'hi expliquem. Ara ha flipat, eh? Mira, la Sandra i jo fa 20 i pico d'anys que ens vam conèixer, jo estava a Ràdio Argentona, i ella venia allà.
I venia a fer això, justament m'ha parlat d'això, creixement i tal, però el que passa és que aquella època, ara creixement se'n parla molt, perquè aquella època era una mica innovador, eh, Sandra? Venia la Sandra i deies, hòstia, aquí, ojo, eh? I la Sandra sempre ha sigut molt clara i molt planera, i això ens agrada. En ràdio això s'agraeix, perquè els temps corren, hi ha gent que s'enfila, i ella no, ella va al gra. Total, com un dia em diu, Jaume, vinc a parlar de la menopausa.
Fantàstic, escolta, pandèmia. I jo començo l'edició i vam estar parlant de mil coses menys del que havíem de parlar, que era la secció. I li dic, Sandra... Bon dia, Sandra, com estàs? Què tal? Sandra, què és la menopausa? I tu què em vas dir? És tancar la fàbrica i obrir el parc d'atraccions.
que a mi em va semblar. Li he dit, i a més a més, clar, jo vaig marxar, vaig venir aquí, hem perdut el contacte durant molts anys i fa uns 3, 4, 5 mesos, no? Sí. I jo li vaig explicar, tu saps que aquella frase l'he repetit com un milió de vegades?
Sí, sí, sí, sí. Parlo amb una persona, doncs mira, el moment de tancar la fàbrica i obrir el parà d'atraccions. No és meva, és de la Sandra Huida. És boníssima, és espectacular, sí o no? Sí. Em va sortir en aquell moment, eh? Quan tu m'ho vas preguntar, que jo no tenia, i pensava, a veure què és, i vaig pensar, doncs mira...
Tancar la fàbrica i obrir el parc d'atraccions. Em va semblar... Em va semblar sublim, això, eh? Que emocionalment, Jaume, no és fàcil. No, és que... Clar, a veure, hi ha dones que abans i després, però és aquí i aquest canvi no és fàcil. No, no és fàcil.
Doncs aquest projecte abarcarà tot això, i moltes més coses, moltes més coses. Donar visibilitat al teu talent. Hi ha un home que es diu Carlos Roura, que és de Vila-Sanamar. Sí. Carlos Roura, que ja té cinquanta i uns quants. Cinquanta i...
És que no sé si en té 54 o té 56, no ho sé. És igual. Aleshores, doncs, ha escrit un llibre molt interessant i ens va venir a parlar de quan buscar feina al 50 potser no és un tabú, sinó que és una oportunitat. I em va agradar molt i per això dic, hòstia, ara com has parlat d'això del canvi de feina? Realment és això, no? És reinventar-se. I es diu currículum con canes.
Molt bé. Currículum com canes. I el tio, doncs, anima, anima la gent a dir, escolta, per què no? Carlos Roures, diu. I ara, quan has dit això del canvi de feina, doncs, a vegades diu, és que, hòstia, el 50 és una crisi, potser diu, és una oportunitat. I ara que has dit això, doncs, ens ha anat molt bé. Què més, Sandra, va? Bé, doncs, Núria, a veure, què podem dir més? No parlaràs de cuina, Núria?
Has de parlar de cuines. Sí, home, clar, que parlarà una mica. La Núria és una cuinera excel·lent, eh? I ho puc dir-ho, eh? Clar. Ara, si ho sé, mira que tinc un càmpingàs aquí a la ràdio per aquestes ocasions, en sèrio, eh? I a vegades li haurés pogut saber, escolta, sé que ve una xef, li foto aquí un càmping amb quatre ingradents, a veure què ens aporta, no? Va.
Doncs, bé, clar, jo què puc dir? Relacionat amb la meva feina, amb el que... Bé, jo crec que en aquest taller, en aquestes trobades que farem, alguna cosa d'alimentació també farem. Sí, home, i tant. Perquè, per mi, el cuinar, el compartir, surten tantes coses que crec que serà molt positiu aportar tallers de l'alimentació. Tot i així, a veure...
Jo em dedico a això, però jo vaig començar a estudiar intel·ligència emocional ahir i més perquè són temes que m'apassionaven. I la veritat és que aquí he trobat el suport de la Sandra, que m'ha fet descobrir moltes coses, això. Farem coses, farem coses amb la Núria, farem coses.
i amb la Maribel ha de venir que ens deu dos llibres no és que me'ls degui és que ve a parlar dos i mig o tres gener, febrer, març, tres tres, que ve a parlar del seu 12 llibres que a mi em posa molt nerviós ja anem per la meitat, ja va per la meitat m'angoixa, m'angoixa i no ens han vingut a parlar però ens han de parlar de tres avui t'ha de demanar hora per venir amb ella en Jaume diu que li deus tres entrevistes o sigui tu mateixa
Molt bé, ja l'hi diré de part teva. Intel·ligència emocional. Per aquella gent que encara no sap què és, que n'hi ha, que rufa el nas, això d'intel·ligència emocional, què és això? La intel·ligència emocional, la descripció més bàsica és conèixer les teves pròpies emocions, conèixer les emocions dels altres i actuar amb coherència. Tot són emocions, oi? Tot. Tot són emocions.
Sí? Sí. Està content, està trist, està alegre, està... Sí, bueno, el que nosaltres, una de les coses que diem, i sobretot amb els cursos, les emocions, les bàsiques, que són sis, no hi ha cap dolenta. La gent es pensa, la por és dolenta? No. La por t'està dient que hi ha un perill. No és dolent, sinó...
Home, si no ho portes al terreny irracional... Clar, però tot. Si no ho portes a l'extrem, el problema. La tristesa és bona. La tristesa et diu que hi ha una pèrdua. És bona? Bé, és que quan tenim una pèrdua l'hem de sentir. No és maco tenir-la, però és el que hi ha.
Bé, és viure-la, viure-la en aquell moment. I si tenim una pèrdua, perquè la pèrdua, quan parlem de pèrdues, no parlem només de persones. Pot ser un projecte, pot ser una il·lusió... Ja, però aquí, en aquesta societat, no sé si dir l'accional, els occidentals, ens costa molt això. Ens costa molt. I parlem de la mort, va, parlem de la mort. De la mort? De la muerte. De la muerte. No de la mort, no, de la muerte, de la mort.
Home, toques un tema que a mi em toca molt directament, eh? Ja, ja, però és un tema que ens és tabú moltes vegades. Tu segur que has estat en una conversa de dir, no parlem d'això, hòstia, per què no? Per què no en podem parlar, no? I ara hem fet un grup de conversa de la mort i tal, i penso, escolta, és una cosa...
que el més ric, el més pobre, el més rematadament guapo, i la més rematadament guapa, i dels més lletjos, i tothom, tothom, acabarem allà. Jo sempre dic que és la cosa més justa que s'ha fet al món. Hòstia, un altre titular, Randon, ara que falten 3 minuts. Què vols dir que la mort és justa? No, justa no. Vull dir que, a veure, els rics viuen d'una manera, els pobres vivim... Però la mort...
És just, és igual que siguis guapo, ric, pobre, negre, blanc, groc, tothom arribem allà mateix. Com dèiem, Ponset, igual jo no em moro, no es pot demostrar, però ja has de morir. Ja, exacte. Ja has de morir, per tant, jo crec que tots acabarem allà mateix. Tots acabem, no que creguis, t'ho dic segur, a més això t'ho constato que tots acabem allà mateix. Sí, eh? Sí.
Això sí que t'ho puc constatar. El polvo vamos, no? El polvo vamos. Escolta, una cosa. Fons riure, perquè ens hem de riure d'aquests temes. A mi la mort em crea molt de respecte, perquè jo he perdut un germà amb 56 anys, i a mi em toca molt directament. I puc dir que he après molt. Puc dir que... Ara diré una cosa que semblarà una cosa una mica rara. Però la pèrdua del meu germà a mi m'ha ensenyat moltes coses.
Moltíssimes. Perquè hi ha coses... Clar, la mort, quan li toca un de prop, diu, hòstia, no és just. A veure, no és just, depèn de quines edats, també. Clar, amb una edat així, no és just. I sempre és el rebot, no? De dir, hòstia, diuen, va, pensa en el positiu d'ell. Ja tinc coses positives, però se n'ha anat molt aviat. Hòstia, no fotem així, no hi ha qui tu pugui tombar, això. Clar, s'ha mort amb 104 anys, dius, bueno, a veure, ja no està la flor de la vida, que em sap greu, però que ja no és el mateix, m'entens?
Però també pots pensar que també ha deixat de patir moltes coses que nosaltres tindrem... que les estem patint. Que hem de parlar més d'això, jo estic convençut, i a més un tema que no m'agrada gens, que és un tema que, a més a més, la mort a mi em provoca una por terrorífica, perquè segurament és el no saber-ho... Ara per què hem de parlar d'això, si estàvem parlant? No ho sé, no ho sé. L'emoció, és veritat. Tenir por a la mort és una mica tenir por a la vida, Jaume.
O no voler deixar-la, que és molt xula. Bueno, tenir por a la mort és tenir una mica por a la vida. Veus, ara ens tornarem a... No ho veig així, però ara falta un minut i et vaig dir que gràcies i que en parlem un altre dia. Molt bé. Com comenceu? Com comenceu? Va, ràpid. Comencem... Mira, en principi tenim projectat... El mes de març ho farem el 29. Uau, encara queda, doncs bé. Encara queda, perquè la gent es pugui apuntar, que la gent es pugui...
Imas Fusion, Instagram. Va, Imas Fusion. Imas Fusion Coaching. Això, Imas Fusion Coaching. Imas Fusion Coaching, Instagram. Ei, que tingueu molta sort, que vagi molt bé. A veure si aquestes dues persones que ens han... No ens han deixat el nom, però aquestes dues persones ens diuen que els ha interessat i que tingueu molta sort. Moltíssimes gràcies, Jaume. Sandra Ovida i Núria Lledó, moltíssimes gràcies. A tu. Tornareu?
I tant, que tornarem. Quan portem un grup i tinguem un grup actiu, inclús et portarem gent perquè parli també amb nosaltres. Perfecte, m'agradarà molt. Arribem a les dies de temps de notícies. Us agrada l'esgrima? L'esgrima és allò de les espases. Esgrima clàssica, és una història. Me'n vaig anar a l'excursió l'altre dia, vaig anar a veure'ls i és espectacular. Ho escoltem. Que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies a tu, Jaume.
Les notícies de les dotze. És migdia i la seda marxa suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de la Dona amb una programació diversa que combina activitats culturals, educatives i reivindicatives. El consistori amb la col·laboració de diferents entitats del nostre poble impulsar
Un conjunt de propostes que volen sensibilitzar la ciutadania, promoure la reflexió col·lectiva i posar en valor el paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Aquest any, com a novetat, la tradicional caminada es transforma en la festa de la dona i tindrà lloc el 7 de març i es convertirà en un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament.
A la una de la tarda a la crònica us avançarem quines són totes les activitats que hi ha previstes al nostre municipi per tal de commemorar aquesta celebració.
El conflicte al Pròxim Orient s'estén ara també pel Líban, i és que aquesta passada matinada Tel Aviv ha atacat els suburbis de Beirut en una ofensiva que ha deixat 31 morts i 149 ferits, segons els primers recomptes oficials. Ho ha fet en resposta als atacs amb missils i drons que Hezbollah
ha llançat aquesta nit contra el seu territori en protesta contra l'assassinat del líder suprem de l'Iran. Aquest grup paramilitar, aliat del règim iranià, va atacar a Israel després d'haver-se compromès aquest diumenge a afrontar l'homicidi de l'Ayatolà.
La Fundació Bufi ja ha alertat que la meitat dels adolescents en situació de pobresa queden fora del programa de beques d'estudi. Segons la Fundació, han estat 41.507 joves en situació de pobresa que cursen estudis en l'etapa postobligatòria.
Els que han gaudit d'una beca d'estudis, la meitat en concret del total. L'abandonament escolar de l'alumnat amb menys recursos econòmics és del 25% i multiplica per 7 el que es registra en les capes més afavorides de la societat. Per aquesta raó, els països que més inverteixen en beques i ajuts en l'educació tenen taxes d'abandonament escolar més baixes.
Des de la Fundació demanen que es modifiqui el barem estatal i que s'amplin els imports i la cobertura per adequar les beques a la realitat i al cos de la vida a Catalunya i que la Generalitat impulsi abans a 2028 una política d'ajuts que garanteixi una beca a tots els estudiants de batxillerat, dels cicles formatius de grau mitjà i dels programes de formació i inserció en situació de pobresa.
L'artista visual Eugènia Balcells va morir ahir a l'edat de 82 anys a causa del càncer que patia. Considerada una de les figures més rellevants de l'art contemporani català, va ser pionera del cinema experimental i del videoart amb una trajectòria que va transitar entre Barcelona i també Nova York. L'Espanyol deixa escapar el triomf contra l'Ells i empata amb el resultat de 2 a 2 i el Girona cau contra el Celta amb el resultat de 1 a 2.
Aquest dilluns és una de les dates importants en el procés electoral. Al Barça, els precandidats han de presentar les signatures que hagin pogut aconseguir durant l'última setmana. Per poder passar el tall i ser considerats candidats, hauran de presentar-ne 2.337 de vàlides. Després hi haurà un termini màxim de 48 hores abans de ceder-se quins seran els aspirants a la presidència del Barça. El protocol contempla que els sis socis que van sol·licitar butlletes al club passin per les oficines en diferents unitats.
Suma. Suma.
30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina a pas i auge. Pren fruita per esmorzar. Fes servir les escales. Tria verdures i amanides com a guarnició. Bou el cor. Inclou fruit al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres. Surt a passejar. Menja sa i variat. Treu profit de la teva vida diària per fer salut. Suma.
30 minuts d'activitat física diària més 5 peces de fruita i verdura al dia. Si vols fer salut, suma. 061. Salut respon.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. El temps passarà. La música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu. Torna-la a tocar, Sam. El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio. Cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM. Torna-la a tocar, Sam.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs avui el parlen de tot, hem decidit, de tant en tant ho fem, doncs sortir d'excursió. No hem anat molt lluny, hem anat aquí al carrer Sant Llorenç de Vilassar de Mar perquè aquelles coses de passejar un dia pel poble i veure que hi havia un local on feien esgrima i posava esgrima clàssica Vilassar de Mar. Aquí, doncs, escolta, ens hi vam posar en contacte, just quan ells també intentaven posar-se en contacte amb nosaltres per explicar-ho. I avui hem vingut a aquest local, ens hem desplaçat amb en Josep Maria. Josep Maria, bon dia, bona hora. Bona tarda, bon dia.
Com estàs? Molt bé, molt bé. Dic bon dia perquè el programa és de dia, però ja sé que hem vingut a la tarda i, per tant, us explico als oients que estem a la tarda, un dinar de divendres, enregistrant aquesta entrevista, eh? Josep Maria, què més m'has dit? Josep Maria Carbonell. Que ets el president. Soc el president de l'associació Ossico.
I en David Tella, eh? Sí, correcte. Què és el? Secretari. Secretari. En David és de... D'on ets tu? Soc de Barcelona, però visc a Breda. I? No, jo soc de Vilassà de Mar i visc a Vilassà de Mar. Escolta, mireu, jo sé que ens ho passarem molt bé aquesta estoneta perquè amb aquesta... Ja veureu que tenen una passió i en Josep Maria fa una estona m'estava explicant la història de tot plegat i a mi ja m'agradava dir que això ens ho explicarà en Josep Maria. Primer de tot, anem a pams. Què és l'esgrima històrica?
L'esgrima històrica és estudiar com es pot fer una confrontació, una lluita entre dues persones amb espases, amb eines que tallen i punxen, però des d'una perspectiva històrica, des d'una perspectiva d'art marcial, on el que es prioritza és sortir viu d'aquesta confrontació, no és tocar l'altra persona, no és ferir, és sortir...
Tots els mestres al llarg de la història han prioritzat aquest objectiu sobre l'objectiu de fer-ne l'altre. De la teva defensa naixerà l'ofensa, però si tu no estàs defensat i et toquen a tu, amb una estocada n'hi ha prou, sobretot.
Si tenim en compte el context històric, segles XII, XIV o abans, on la medicina no estava desenvolupada, una estocada en el tors era mortal. Si no és ara, serà d'aquí dos dies per una infecció. Per tant, això era una cosa que s'havia d'evitar sobre qualsevol altra.
Per tant, estem parlant d'un art marcial, però abans era una manera d'anar a la guerra, això. És un art marcial, correcte, era una manera d'anar a la guerra i era una manera on la gent es preparava per als conflictes d'honor, als duels que, tot i ser il·legals, es feien. I la gent es preparava amb sales d'armes i amb mestres d'armes per poder enfrontar-se.
Clar, ara aneu, evidentment, amb tota la seguretat del món ben tapats, no, David? I en aquella època que en parla en Joan Maria, m'imagino que devia anar a cos descobert, no? Sí, tot el cap el portaven, la cara la portaven descoberta, portaven un casc, i després el cos el portaven més coberta amb cuirs, o segons com podien portar alguna peça matèlica.
Ja sabeu, ara sabreu al llarg d'aquesta xerrada per què ho saben tant, perquè a més a més l'esgrima no és tan sols venir una estona aquí a fer esgrima, sinó que m'han dit que fan fet i fan recerca històrica, ara ens ho explicaran això. Escolta, i com desenvolupa això? Quants tipus d'esgrima hi ha i de quina manera desenvolupa això d'anar a matar amb un esport, perquè l'esport no és anar a matar, és anar ara a fer punts, que a més a més és un esport...
no sé si les tècniques i tal són coneguts, però és un esport conegut. Sí, l'esgrima és un esport conegut. Històricament, com va donar-se aquest canvi, doncs és evident, va néixer l'arma de foc, l'espasa o el sabre va ser un residu marcial menys...
menys eficient, es va anar rellevant a les sales, a l'aristocràcia, als oficials, i mica en mica es va anar buscant forma de posar-se a prova, de confrontar-se, posant normes, a la que poses normes de no pots tirar aquí o no pots fer això, o has de tocar d'una determinada manera, vas limitant, vas traient la part marcial i la vas convertint en esport. Era un procés que s'han seguit i que han patit també totes les arts marcials orientals,
i que amb l'esgrima, aquí a Europa va ser aproximadament finals del segle XIX, començaments del segle XX, on es va convertir l'esgrima d'un art marcial a un esport de sala. Recentment, fa uns 30 anys, a Europa hi ha hagut un moviment de recuperar aquest coneixement marcial. Les arts marcials orientals de les que jo vinc i he practicat 30 anys, i estic encantat,
Són molt maques, però a Europa també tenim una tradició marcial que mereix ser estudiada, mereix ser entesa i mereix ser respectada. En aquest context és on va néixer l'esgrima històrica. Clar, quan parlem d'artes marcials pensem amb els de Japó, amb el Xina... Aquí parlem d'Europa. Aquí parlem d'Europa, parlem d'Alemanya, parlem d'Anglaterra, França, Itàlia i Espanya. Espanya va ser una potència mundial a nivell marcial...
Espanya va ser una potència mundial a nivell econòmic i a nivell polític. Això va provocar que tingués una gran quantitat d'exèrcits que s'havien de formar i això va provocar que tingués una gran quantitat d'instructors molt capacitats que van arribar a crear un sistema marcial que es diu verdadera destreza espanyola
que és un sistema d'ensenyar a fer servir un espasa en el segle XVI-XVII. Fins a finals del segle XIX, fins a 1862, es continua mantenint aquest estil de verdaderes 13 i en 1862 es publica l'últim manual, que en aquest cas és de sabre, on s'apliquen aquests conceptes i coneixements.
Vosaltres no només practiqueu un esport, vosaltres estudieu, sou uns estudiosos, jo estic segur que hi ha gent que practica el futbol al bàsquet i per exemple no saben que el futbol ve d'Anglaterra, no ho saben, hòstia, però que us obliguen a estudiar això?
No, no, jo crec que és la pròpia curiositat de cadascú, no? Després també cada mestre, en funció de la seva època, explicava d'una manera una mica diferent, adaptat a les necessitats i als recursos de la seva pròpia època. Per exemple, treballem amb tres grans mestres, el Carranza, que va escriure sobre 1525, el Pacheco, que va escriure sobre 1625, 100 anys més tard, i ja Rada, que escriu sobre 1700, no? I realment...
Hi ha un pantall de temps bastant gran d'entrar l'un i l'altre i això també es nota en la manera de fer les animades.
Jo estic, de veritat, m'estic... Aquesta passió m'encanta que m'ho expliqueu. Jo avui venia, de veritat, amb la meva ignorància i pensava, bueno, m'explicaran, doncs, mira, els passos de l'esgrima, tal. Ni m'imaginava el tipus d'esgrima ni que sigueu uns apassionats, però Josep Maria em deia, jo soc un dels que es descarrega i tal, però hi ha qui es busca els manuscrits autèntics. Correcte, correcte. Com diu el David, a veure, al final... Primer, dins el grup d'esgrima hi ha força gent que li agrada la història. A mi m'agrada...
com a aficionat, no soc historiador, i clar, jo soc de ciència, llavors hi ha un editorial que es diu Heditora, que té un grup de científics, historiadors, que s'encarrega de llegir els manuals antics i transcriure'ls al castellà i a l'anglès del segle XXI. Hi ha gent com el d'ahir que s'agafa els facsímils de l'Habilitat Nacional i se'ls llegeix en original, i ole, és fantàstic, jo ho admiro, el que passa és que jo ho he fet i era...
Vull dir que ho fas perquè dius jo vull fer-ho, també vull llegir l'original, però arriba un moment que dius mira, amb el temps que tinc, parada de família, treballant i tal, anem a lo fàcil, anem a algú que ja ho ha traduït, que com a mínim l'idioma, que el vehicle, el medi de comunicació sigui entendible. Tornat a la Biblioteca Nacional a buscar aquests arxius, no?
Estan per internet, la majoria estan per internet. Si et poses a buscar, vas buscant... La majoria de documents antics estan digitalitzats. La majoria de museus i arxius d'Espanya ha fet un gran treball de digitalització.
I m'agradaria que m'expliquéssiu com arriba això a Vilassar de Mar. Tu vens del món de l'Aikido i per unes circumstàncies personals els esportistes que us agrada de vegades es lesionen i tu has de deixar aquest esport, aquest art marcial i descobreixes l'esquimó. Sí, jo vinc del món de l'Aikido durant des dels 12 anys que estic a Aikido Vilassar i vaig arribar també a ser mestre d'Aikido Vilassar i...
I m'encanten les artes marcials. I, bueno, per coses de la vida em vaig lesionar. Tinc unes èrnes discals que no em permeten treballar molt cos a cos i les caigudes. I mitjançant d'un amic de la carrera de física, jo soc físic, mitjançant un noi que viu a Madrid, on es va començar el model, aquesta activitat, a introduir-se a Espanya, em va dir, mira, jo he conegut una gent que fa això...
Hi havia un grup a Barcelona, els vaig anar a conèixer, em va agradar, fa 5 o 16 anys i em vaig ficar de ple a fer esgrima històrica. Jo soc de Vilassar, ja fa uns anys que he començat a fer d'instructor i va sortir-me l'oportunitat de venir aquí al poble, en aquest local, que és de l'Ajuntament. Com fa d'això? Ara, aquí estem des del juny del 2025.
Ni un any. No fa ni un any. Som 20 socis, la veritat és que l'activitat va molt bé, estem molt contents, l'Ajuntament ens ho ha posat molt fàcil, s'ha alineat molt en promoure activitats aquí en el poble i al final som una associació sense ànim de lucre, el que cobrem ho revertim amb material, amb la sala, amb l'activitat, el projecte d'aquest any és arreglar el terra...
I anirem fent i donant vida al poble. Doncs és molt interessant. Això és grima històrica del Maresme, eh? És a dir, esteu oberts a que la gent vingui, com tu bé dius, tu m'has dit que vius a... Breda. A Breda, per tant, ja no dius ni de la comarca, sinó de Catalunya, no? Sí, sí. La meva història és una mica diferent de la del Josep Maria, no?
Si vols, explica-la, eh? Jo vaig començar a venir a fer esgrima perquè jo quan estava fent la carrera d'història hi havia una professora meva que anava a donar la classe i després d'anar a donar la classe la professora anava a entrenar i ella anava, per tant, a la classe amb l'espasa i jo doncs, ostres, vaig tenir curiositat i em va explicar no, mira, és que hi ha un grup que es dediquen a fer això i vaig dir, ostres, explica'm una mica i arrel d'això vaig començar a fer esgrima O sigui, tu no feies esgrima ni sabies potser com anava l'esgrima Això com em fa? Quants anys fa d'això?
2016? 2015? Sí, por ahí, sí. Si tu no havies practicat l'esgrima allò de nen, no, no, eh? No, no, no. Descobria aquest món. Sí, sí, sí. Jo vaig descobrir aquest món i m'interessava, em va agradar. És com que sí que més o menys m'agradava fer esport i vaig veure que hi havia una cosa que unia les dues coses que m'agradava. Unia la història i unia l'esport. Vaig dir, doncs això és el meu.
Quines històries teniu, no? Escolta, és sensacional. Sou 22, heu dit ara mateix? 20. 20. Escolta, m'he volgut desplaçar i he volgut sortir a excursió perquè de fons s'està sentint el so de les pases. Vosaltres dieu les armes, no? Quan es parla d'olimpiada i tal, com es diu? Les pases, en diem les armes, tot i que...
S'ha de dir que legalment no és una arma, és un simulador d'espasa. No talla, no punxa, és una eina segura, però morfològicament sembla una espasa. Nosaltres, per romanticisme, diem les armes, però quan anem a passar el control de seguretat de Renfe diem els simuladors. Els simuladors. Escolteu, i feu campionats, no? Perquè, clar, està molt bé entrenar, però m'imagino que una mica també us surt l'esperit competitiu, no?
Bé, sempre hi ha... A veure, a ningú li agrada perdre. Tothom quan fa un assalt el vol guanyar, vol fer-ho el millor possible, vol fer-ho amb la tècnica més acurada possible, però vols sobreviure. Aquí dos entren i una sale.
És així, i tothom vol ser el que surt. Simplement, a veure, som gent d'honor, si et toquen, et toquen, ho reconeixes i ja està, i n'aprendràs més i ho faràs millor la propera vegada. Jo això esportivament no sé com funciona, no? A vegades els veus a les Olimpíades, els veus allà pim-pam, allà és més tècnica, no? Allà deu haver algun mecanisme que deu dir, escolta, t'ha tocat? O també és l'honor de dir, escolta, m'ha tocat?
Bé, a les Olimpiades, efectivament, hi ha els trenches aquells que són elèctrics, però, per exemple, a la trobada d'avui, si algú li dona un cop a l'altre, l'altre ja diu, mira, m'has donat un cop aquí, no passa res, però després, quan estem en un àmbit una mica més de torneig, posem quatre o cinc persones mirant i les persones que estan lluitant en aquell moment no poden dir res, ni quan el toquen, ni quan toquen algú, i evidentment tampoc se li pot dir res a l'àrbitre, no? És un context bastant diferent a l'esport que veiem per la tele, sí.
O sigui, que hi ha algun emprenyament, també, com a tot l'esport. Bé, a veure, és possible, no t'ho negaré, però, en general, el món de l'esgrima històrica intenta separar-se del món competitiu. El nostre objectiu no és competir. El nostre objectiu és aprendre a fer anar una espasa en un context correcte. I no es tracta de qui té més medalles, i, òbviament,
Guanyar un torneig fent trampes és el més lleig que pot ser. Sí, hauràs guanyat un torneig, hauràs guanyat una medalla, però has perdut l'honor. Tu te'n vas a dormir tranquil. Tu potser sí, perquè ho has fet, però no. Bueno, hi ha gent per tot, evidentment. No és la forma de ser habitual. Hi haurà de tot, com a tot arreu, però no és el nostre objectiu.
Escolta, ara m'explicaré una miqueta, si voleu, les diferències de les armes que tenim aquí, però que bonic, no?, el context, venim d'un fet històric, allò que la gent es matava, s'anen reconvertint, i ara, doncs, jo no sé si és més una exhibició o tal, però és que ho estic veient des d'aquí, m'estic al·lucinant, és a dir, hem quedat esgrima històrica, esportiva, ha anat fent una evolució molt bonica, no?, és un dels esports que ha fet una evolució bonica.
Sí, sí, a nosaltres ens agrada, ens encanta. El que estàs veient aquí són assalts lliures, en un entorn no competitiu, però no és una exhibició, no és...
No és esgrima escènica. De fet, quan tu veus esgrima escènica, a vegades ho veus, vas al cine... Això ho hem de dir. Tu, quan fas esgrima històrica i portes un o dos anys, vas al cine i totes les pel·lícules se t'enfonsen perquè dius això no surt, això no és veritat. Però, bueno, passa en tots els contextos. Segur que un pilot d'avió veu una pel·lícula d'Avi A2 i diu això no és veritat. No toquis aquest botó. No toquis aquest botó. Llavors, això és una cosa bastant normal.
Per mi és un esport apassionant perquè uneix cultura, uneix físic, tens la teva dosi d'adrenalina, hi ha una certa grau de competitivitat però conservem els valors de cavallerositat i d'integritat moral.
Jo estic encantat, a mi m'encanta. Hi ha algú que hagi vingut a estrenar-se aquí amb vosaltres? Sí, aquest any, des que hem començat, han començat amb nosaltres unes 5 persones, més o menys. Entre 5 i 10 persones, una mica amb la publicitat que anem fent a les xarxes, la gent passa per aquí al davant i ho veu i s'interessa...
A veure, què necessites per fer esgrima? Perquè ara algú que ens ha sigut escoltant dirà, escolta, a mi m'interessa, però jo no tinc força, no sóc alt, sóc baix, o sóc no sé... Tothom pot fer esgrima? Sí, el que necessites són temps i ganes.
O sigui, físicament no necessiten. A veure, necessites els requisits que et permetin fer esport. És una activitat física que, per tant, quan facis assalts, tu pots regular la teva intensitat i dius, mira, és que em fa mal la cadera perquè la pròtesi és de titània o que no sé què, no sé quantos valen, doncs vés més a poc a poc. Això no és problema, però clar, si tens, per exemple, problemes cardíacs o alguna cosa així...
Com a mínim ho has de dir perquè els teus companys ho sàpiguen i regular la intensitat. Perquè, com tots els esports, si tens problemes cardíacs no vagis a fer una mitja marató. O sigui, tinguis una mica de seny. A part d'això, què necessites? Ganes. Nosaltres tenim material de presta que podem anar deixant. No en tenim molt, acabem de començar, però en tenim per dues o tres persones i, mica en mica, tu et vas comprant la teva careta, les teves...
la teva jaqueta, al final no deixen de ser coses que higiènicament cadascú ha de tenir el seu, t'acabes comprant el teu sabre, la teva espasa ropera, la teva espasa llarga, perquè sí que tens-les al club, però al final a tots ens agrada, a mi m'agrada la meva ropera, és molt xula, m'agrada i me la compro al meu gust i ganes, això en t'escombra.
Perquè, clar, unes coses... Escolta, jo jugo... Si jugo a futbol vaig a qualsevol botiga d'esports, gairebé, i em trobo unes botes, però això no... Jo no ho he vist en molts llocs, eh? A veure, doncs tenim aquí Vilassà molta sort, perquè hi ha una botiga que es diu Grand Esgrima, online, que té el magatzem a Cabrils, el Grand Andertons,
faig propaganda, que ell ven online, bàsicament, però vivint aquí pots anar allà a buscar-t'ho i t'emproves la sabata, la jaqueta, pantaló, i això és una cosa que comprant online no passa gaire. Després, la part de les espases sí que hi ha alguns armers,
Aquí a Espanya n'hi ha 3 o 4 que funcionen molt bé, Saragossa, Sevilla i tal, que nosaltres els donem la referència i cadascú es compra el que li agrada. Hi ha gent que és més forta, potser li agrada una espasa una mica més pesada, però tenir més presència. Tens menys força, t'agrada igual una espasa més lleugera.
Això cadascú va provant el material amb el que se sent més còmode i s'ho va comprant igual que per anar a córrer les sabatilles de córrer. Vull dir, jo soc d'anar, jo soc de dides i jo soc d'àcics. I assequible o menys assequible o més assequible? Econòmicament parlant, eh? Econòmicament no és un esport molt econòmic. El que passa és que per això tenim material de préstec perquè la gent ho pugui anar fent progressivament. Una espasa...
és entre 300 i 400 euros per costar. Sí, però és que clar, te'n compres una.
No, evidentment, evidentment, ja es veu que és un material... Però bueno, jo no sé, parles amb gent de hòquei i un bon pal de hòquei o una bona raqueta de tenis també té uns preus bastant elevats. Parlant de córrer, no? Quan comences a córrer i vas a curses vas a comprar unes bambes com aquelles com Déu Manes, diu, per sentir-se còmode i tampoc són barates. Evidentment, és com tot això. Escolteu, va, ensenyeu-me les espaces que teniu. Va, a veure, què tenim aquí?
Aquí tenim una mica d'un exemple històric. La primera espasa, la més antiga, és aquesta, que veus, és llarga, fa més d'un metre i mig. És una espasa llarga, espasa llarga, s'agafa amb dues mans i aquesta és una fèder que té la fulla així més prima, que és un...
Un simulador històric, o sigui, a l'edat mitjana feien servir aquest tipus d'espasa per entrenar, i després hi ha espasa de fulla triangular, que és la típica dels cavallers templaris. Joc de trons. Porten tothom, va amb aquesta espasa, el cinturó. Cosa que no era veritat, perquè li anaves donant cops a tot arreu, però queda molt maca. És una espasa típica de segles XIII, XIV, XV...
de l'edat mitjana. Després tenim espasa ropera. L'espasa ropera, com el seu nom diu, era el que portava la gent quan anava de ropa. Al segle XVI, XVII, XVIII, portaven aquestes espases perquè la gent es faci una idea mosqueteros a la triste.
El context històric cinematogràfic i tal també és important. Jo parlava abans d'Escaramuix, que era una obra que va fill de Gull de Gom, que sortia... Correcte, allà feien servis passí, que érem posterior. Aquestes espaces per què li deien ropera? Perquè és més llarga, més prima, i la portava la gent, sobretot a Caudelada, per anar pel carrer amb la roba.
Tu tenies dues formes de vestir, per anar a la guerra, amb armadura, i per anar pel carrer, amb la ropa. L'espasa de ropera, que era un terme que es va acunyar, o es va començar a fer servir a la península ibèrica, i es va extendre a França, que en diuen Rapier, a Anglaterra, a Reipier, i arreu d'Europa es coneixen derivats en nom de ropera. Excepte a Itàlia, que li diuen Estritzia, però bé, són coses de política del Renaixement.
I aquesta espasa moltes vegades es feia servir amb una arma, amb una daga. Aquesta és més curta, eh? Que es fa servir a la mà esquerra. Llavors, tu normalment, si t'ho podies permetre i ho podies pagar, que no tothom, doncs portaves una ropera a la mà dreta i una daga a la mà esquerra, amb una defenses i amb l'altra ofens. Espectacular.
I finalment, la tercera disciplina que treballem és el sabre militar. Això és un sabre a finals del segle XIX, és el manual que he comentat abans a Jaime Merello de Casa de Munt, 1862, que va ser instructor de l'Acadèmia d'Infanteria Toledo, valencià, i va escriure l'últim manual que fa servir conceptes
de verdadera destreza i per nosaltres ens agraden aquests conceptes perquè són conceptes que preserven la teva defensa i és l'estil de sabre que fem servir és un sabre lleuger i semblant al que feia servir l'oficialitat al llarg de tota Europa fins a segona meitat del segle XIX espectacular quantes agrupacions o associacions d'esgrima històrica hi ha a Catalunya o a Espanya? a Catalunya hi haurà mitja dotzena fàcilment i si hi ha molts per a Espanya hi ha unes trenta i pico
Feu campionats d'Espanya, Catalunya... Fem trobades. Fem trobades, sobretot. L'any passat, per exemple, després de l'estiu, es va fer una trobada al Bacete al setembre, es va fer una trobada a Huelva al novembre, es va fer una trobada a Castelló al novembre, també. I ara, aquest any, ja s'ha fet una trobada... Fa dues setmanes es va fer una trobada a Esplugues. I on hi havia una? Fa poc. Hi ha alguna cosa així? A Torre Pacheco.
A Torre Pacheco. I al Maresme n'hi ha alguna més? Aquí al Maresme sí, a Mataró i a Burriac hi ha una altra sala. Hòstia, em sembla un món espectacular. A part de les trobades també hi ha contornejos. Hi ha sales que organitzen tornejos. Nosaltres algun cop n'hem organitzat un, de Sabra, per exemple, però no hi ha un campionat estructurat al llarg d'una comunitat autònoma o d'Espanya. I dic
El que dic no és completament cert. A Galícia ja fa anys que s'organitza la Liga Galega des d'un vessant una mica més esportiu. I fan esgrima històrica i fan campionats, es passa llarga, ropera i es passa i broquer. Escolta, animeu-vos, porteu un campionat aquí a Vilasauma.
Bé, tot... Diuen que tot s'hi endarà. Tot ho farem. Nosaltres tenim en el roadmap, en el fulla de ruta, tenim moltes activitats, moltes ganes, molt empenta. Ara, l'objectiu d'aquest any és estabilitzar el club.
tenir unes instal·lacions maques, boniques, i mica en mica farem, però sí que tinc ja reservat, de fet, vam organitzar alguna trobada al gener, l'Ajuntament em va cedir l'Escola del Mar i vam fer allà unes trobades amb sales de Castellbí, de Barcelona, de Girona, estem associats a l'Associació Catalana d'Esgrima, Barcelona, la sala més gran de tot Catalunya, amb diferència, i bé,
Va ser molt maco veure l'esporxada de l'Escola del Mar plena d'esgrimistes tirant. És emocionant. Que bonic, eh? Que bonic. Hòstia, és que aquí hi ha una feina i hi ha una passió. I això m'apassiona veure com us ho preneu amb aquest carinyo. Escolteu una cosa. Hem d'anar acabant. La gent que ens estigui escoltant digui, hòstia, si ho vull provar-ho, què he de fer? El correu electrònic d'aquí de la sala, com és?
Maresme, però... Com, perdona? Gima, Maresme, però... Si busca Associació Escrima Històrica Maresme, a Vilassar, hi ha una pàgina web, hi ha un link, un formulari per venir a inscriure's i venir a provar. O venir un dia de classe... Per quins dies feu classe aquí?
Dimarts de 8 a 9 i mitja, però sempre se'ns fa les 10. Dijous de 7 i mitja a 9 i mitja, és el mateix, se'ns fa les 10. I dissabte de 10.30 a 1.30. I avui que és divendres que esteu fent un especial.
Avui hem fet una trobada, veient que venies tu, ja diem, organitzem alguna cosa. Hòstia, és espectacular. L'ambient és molt maco. A veure, va, divendres vindrà la Ràdio Vila-Sants, vinga, va, un grupè, qui vol venir a tirar? Enseguida es junten 10, 12, 20 persones i omple la sala.
Hi ha una col·laboradora que ens està gravant un vídeo d'aquesta entrevista. Ara també farem un vídeo, si em permeteu, quan acabem la xerrada, farem un vídeo, unes fotos aquí, perquè això és espectacular. Escolteu, hi ha una cançó d'en Serrat, a mi anava molt, la música en Serrat diu Cada loco con su tema. Hòstia, a mi, deixeu-me que us feliciti, perquè això no és fàcil. El fàcil és estar a casa, no?, i queixar-se, i estar al sofà, escolta, m'agradaria fer, no, vosaltres heu dit, escolta...
ho volem fer, doncs ho farem, no? En Josep Maria que em deia, hòstia, és que tinc dos èrnies, no puc fer l'Aikido, segurament és una cosa que a tu t'ha fotut això, no puc fer Aikido, però dius, doncs faig esgrima, i això és un espectacle, us ho recomano, veniu, proveu, aquella gent que digui, hòstia, doncs mira, a mi m'agradaria provar-ho, i ja per anar acabant, m'imagino que també podeu fer d'assessoria, heu parlat de teatre, heu parlat de cine, hòstia, a vegades...
Feu aquest tipus de... Clar, jo si fes una pel·lícula o teatre diria, escolta, si ha de sortir una espada xica, no sé si està ben dit o no, aniria a buscar algú que m'assessorés, no? A veure, nosaltres no ho hem fet directament, tenim companys a Barcelona que són professors d'esgrima escènica, tenim un company aquí, Vilassar...
que té un club d'esgrima escènica, que és el que és més adient per a obres o per a pel·lícules, i de fet, doncs, ella organitza tots els espectacles de la Fira Medieval de Vic, a Dos Rius, o sigui, a ser trempats, i... Ara estaran a la Fira Medieval d'Hospital Ric, també ells. Llavors, ells ja ven aquí, entrena, llavors ell té la doble vessant, ell entrena Esgrima, de veritat,
I després fa l'adaptació a l'esgrima escènica perquè l'esgrima escènica necessita moviments més amplis. O sigui, l'esgrima real és ràpida. La meva dona a vegades ha vingut, diu, però hi ha campionats o coses així, però ja esteu, qui ha guanyat? No he vist res.
Normal. Quan fas una obra de teatre... Va ser més plàstic, clar. Va ser plàstic. Jo vull... Tiro un tall i obro molt la mà i giro... Com a càmera lenta, gaire, perquè ho pugui veure, eh? Perquè tothom ho pugui veure. Perquè, clar, si faig així, pom!
Ja està. Oh, ja està. I l'altre fa... No, no ven. Això no és maco. Escolta, històrica, clàssica, esportiva, escènica... Vols dir que no és la modalitat més àmplia? A veure, és... És un esport ampli, pel que m'estàs dir? Sí, és un esport ampli. És una realitat que, en els últims anys, l'esgrima històrica està creixent...
S'està consolidant dintre del territori nacional i arreu d'Europa com a activitat perquè a la gent li agrada tenir una mica més de realisme. És a dir, jo faig esgrima però vull tenir un puntet de realisme del que el que faig serveix per a alguna cosa, no és un joc.
A mi m'agrada l'esgrim esportiva, és una cosa que és espectacular, necessites uns reflexes i una coordinació molt forta, però a nivell marcial és dèbil. Ha perdut els seus precetes, hi ha molta gent que ho veu una mica així i és el que intenta recuperar.
I important, eh? Homes i dones, és un esport mixt, eh? Que estic veient aquí que som dos, quatre, sis, vuit, deu i hi ha cinc dones, no? O quatre dones com a mínim, eh? Per tant, és un esport mixt, eh? Sí, sí, we fight like a woman, per suposat. Sí, sí, sí.
Moltíssimes gràcies, de veritat, per deixar-me entrar a casa vostra, per explicar-ho amb aquesta passió tan ben fet. Me'n vaig aquí contentíssim, de veritat, perquè avui he après una cosa nova que és un món espectacular. I David, Josep Maria, moltíssimes gràcies. Llarga vida a l'associació Escrima Històrica del Maresme i vull explicar una interioritat perquè vull explicar-ho. En Josep Maria fa molt de temps que s'ha posat en contacte amb nosaltres, que passa que teníem un problema amb la xarxa social Facebook i no hi havia manera que contactés
I vam creuar mirades, perquè jo un dia vaig passar per aquí al carrer Sant Llorenç de Vilassar i alhora ens va explicar, en David ens va enviar un altre missatge i aquí estem. Us vull agrair molt això i la paciència, perquè un altre veus dit, hòstia, aquests no em foten cas. Doncs t'ho agraeixo moltíssim que insistís. Nosaltres estem encantats que vingueu i de donar a conèixer l'activitat. Al final, un dels nostres objectius fundacionals és dinamitzar l'activitat cultural i esportiva del poble. Llavors, l'única forma és donar-se a conèixer.
Doncs moltíssimes gràcies. Hi ha algun crit així de... No, no hi ha cap llenguatge així, eh? Els veig bastant callats, estan aquí lluitant, però no... No, no, hi ha crit de guerra o... Doncs ja us el faig jo, va, gràcies. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Des del mar, tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tanquer la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat
Vilaçà Ràdio 98.1 FM
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs ara sí que tenim el nostre convidat a l'altre costat de la línia telefònica, és el Jordi Díaz, que juntament amb la Nessa Vida Urrazaga fan possible que el Versus es presenti ni en broma. Volem saber qui és el que no és en broma. Bon dia, Jordi. Bon dia. Com estàs? Bé. Jo que m'alegro. Escolta, en Jordi, digue'm. Tu també estàs bé? Jo, perfecte. Ja saps que quan parlem estic sempre bé.
Escolta, en Jordi, què és aquest ni amb broma? Què és el que no hem de tenir en compte? Què és el que no és broma? Home, hi ha moltes coses que no s'han de dir ni amb broma. El que passa és que a l'obra, al 90%, intentem que sigui una broma.
El que passa és que te les estem lient en broma i a la vegada estem pensant, com a espectadors estem pensant, bueno, ho rebo com una broma, ho rebo com una cosa que m'he de riure, però no sé ben bé de què m'estic lient, perquè si ho reflexiono no fa tanta gràcia. Aquí l'obra parla dels límits de l'humor, del que es pot dir, del que no es pot dir, del que d'alguna manera ha de fer risa, però...
fins a quin punt ens podem riure de llavors una mica d'això d'aquestes cancel·lacions que ara estan molt de moda del que per a alguns es pot dir que no i per a uns altres es podria dir que és una mica la sàtira és a dir, tu dic amb aquell tonillo i interpreta-ho com vulguis tota la vida en certa manera hi ha hagut com una mena d'humor
diguéssim, aliberado, no? Aquests... En què no li posàvem una miqueta, diguéssim, el peu a sobre perquè ens ho fania. Ja d'un temps cap aquí, perquè el món va així de depressa, en certa manera, i més globalitzat, i veiem les coses d'unes altres perspectives, doncs,
Arribem a les conclusions d'aquest debat, que aquestes coses que abans es deien amb aquesta naturalitat i que ens semblaven naturals, ara ens semblen ofensives i...
i realment no haurien de fer ni legals. Això sobretot amb els acudits, vull dir, el que dèiem abans els xistes, aquests acudits que es feien molt masclistes, o una miqueta pujar-se a to, que llavors ara seria impossible, seria una mica com... Estaria mal vist, estaria mal vist, no?
És això una mica. A veure, per posar una miqueta la situació als nostres oients, hem de dir que l'obra, ni en broma, el que planteja és la situació de...
d'una, diguéssim, candidata a ser alcaldessa, que està assajant el seu míting, que està a punt de sortir en un teatre a fer-ho, no? I mentre ho està assajant, l'interromp un actor monologuista que l'interrompa al Caparino, eh?, on està assajant aquesta dona, i perquè té les seves coses allà i les ha de recollir, perquè li explica que li han cancel·lat la seva actuació, el monologuista.
Llavors, aquest candidat d'alcaldessa aprofita aquesta situació perquè, òbviament, qui li ha cancel·lat l'actuació del monologista ha sigut el seu adversari. Llavors, ella vol aprofitar aquesta situació per convidar-lo amb el seu mitjà perquè sí que pugui dir el monòleg que no li deixa dir l'altre. Llavors, en el moment en què presenta l'actor que vindrà l'endemà a fer el monòleg, el convida a fer un tros del seu monòleg que veurem l'endemà.
I llavors allà, el monologuista fa un tros del seu monòleg i la candidata alcaldessa se n'adona de les barbaritats que pot arribar a dir aquest monologuista. És a dir, no hi està d'acord, en absolut, amb tot el que diu. I li vol canviar el monòleg. És quan topa amb un monologuista que li diu, tu, què m'has de tocar? El meu humor és aquest i s'ha acabat. I llavors aquí comença aquest tir i arronsa aquestes 24 hores que es passaran.
aquesta candidata alcaldessa i aquest monologuista per intentar canviar un monòleg barroer, encara debatiran què podem dir i què no podem dir.
per aviam, si ho poden reconvertir, no? Aviam si li podem fer un gir al monòleg. En certa manera. Però per aconseguir això, primer has de convèncer el monologuista que no va pel bon camí. I també has de convèncer, i el monologuista ha de convèncer l'aspirant candidata que no és tot una, diguéssim, una façana que la gent vol veure. Vull dir, a vegades també ens vol veure com som de veritat, no? Llavors...
en què s'amaga la candidata alcaldessa i en què sobrepassa el monologuista. Que si això ho traduíssim a la vida real, jo m'imagino que no seria tan disparatat, eh?
Home, absolutament, absolutament, està a l'ordre del dia. El que passa és que el món va molt ràpid, Joana, i llavors jo tinc la sensació que en aquest últim any, des que va sortir el senyor Trump un altre cop la presidència dels Estats Units, vull dir, mira tot el que ha arribat a passar a Montse l'any, el que ha sigut capaç, diguéssim, de revolucionar tots els Estatuts Mundials. Però no només fixem-nos en això, sinó en la forma,
amb les coses que diu, com les diu, és a dir, aquest descaro que ja abans hi havia com una ment, entre comences, de diplomàcia, de protocol, de maneres de fer i de dir, aquest senyor s'ho ha saltat tot pel forro,
I ja t'ho fa a la cara, t'ho diu a la cara sense cap mena de problema. I si en una roda de premsa no està d'acord amb la pregunta que li has fet, t'acusa absolutament de ser de l'equip contrari, de que ets una mala persona. No, i a més barroerament. Vull dir, a més barroerament. Aquest senyor és bastant barroer.
Per això et dic que jo estic aquí fent una funció en què m'estan intentant prohibir què puc dir i què no puc dir, i pel món... Per això et deia jo que la realitat... Sempre m'ho dic, que la realitat supera. Si ens fixéssim en tots aquests discursos que fan...
ja no solament els polítics, sinó qualsevol persona, qualsevol orador, que li escriuen un discurs. Moltes vegades penses, bueno, li han escrit políticament correcte, no? Però seria això el que voldria dir aquesta persona realment? Perquè segurament no vol dir allò.
La diferència és que els polítics tenen un poder, tenen el poder del micro, tenen el poder de solucionar o encara emmerdar més els problemes, tenen aquesta responsabilitat.
I nosaltres estem amants d'aquesta gent. I algun dels polítics que coneguts ha passat pel teatre i us ha donat l'opinió, Jordi? No, encara no. Encara no? Potser tenen por, eh? Encara no. El que sí que ens passa és que quan acabem la funció i és que hi ha gent pública a saludar-nos...
Hi ha aquesta frase recorrent. Hi heu convidat els polítics que vinguin a veure aquesta funció? Per això preguntava jo si algú... De moment que jo ara recordi no n'ha vingut ningú però no sé si els hi agradarà gaire. Per això t'ho dic i si han anat potser tampoc s'han identificat. No ho sigui cas. No ho tinc ni idea. Deuen venir una mica disforsats. Ja veurem.
Fins quan esteu al Versus, Jordi? Mira, estem de dijous a diumenge cada setmana i estarem fins al 29 de març. Vull dir que encara ens queda gairebé un mes, sí, sí. Un meset per davant, que la gent no s'adormi perquè francament s'està omplint. Aquesta obra ja la vam fer molt poc temps l'any passat, va tenir molt d'èxit, va córrer molt la veu, vam exaurir molt ràpid i per això l'hem tornat a fer.
i hi havia molta gent que s'hauria quedat sense poder accedir a la sala, llavors ara té l'oportunitat de gaudir-la. Escolta'm, i aquest com si fos ahir, com lo llevamos? Doncs mira, bé, això del com si fos ahir, doncs em deus referir en aquesta sèrie que fan a TV3. Evidentment, evidentment.
I allà m'hi trobo, sí, sí, allà m'hi trobo en una altra situació bastant diferent. I què passarà? Tornaràs a la teva ex? Ah, bona pregunta, bona pregunta. Ja veus que quan ens veiem salten ploms allà. Per això, per això, perquè tant en tant dóna aquesta sensació.
Però jo m'he de casar, no? M'he de casar amb altres persones. Sí, sí. Ja ho veurem. Ara estem en el procés de papers, no? Som en el procés de divorci, però el que passa és que el nen ens ha obert un skate room i el vam anar a veure. I mira el que ha passat a l' skate room, mira, gairebé, eh? Ah, gairebé. Ai, meu, no sé com acabarà això.
Escolta, en Jordi, tu ets conscient que la primera vegada que jo et vaig entrevistar era per preguntar-te què era la pizza birmana? Te'n recordes? Tu no te'n recordes. Home, no me'n recordo. Home, de la pizza sí, clar, perquè la pizza va passar a la història. Home, que si m'ha passat, et vaig trucar i feia poc que estaves a la sèrie i dic, aviam,
Tenim un veí, vull dir, tenim un veí a Badalona que parla d'una tal pinça birmana. Aviam, què és això? El que va donar de sí aquella pinça birmana, Jordi? Bueno, va donar de sí, no saps prou. Vull dir, van sortir hasta... Hi havia debats i tertúlies a les ràdios per debatir... Per si era veritat o no.
Per si era cert o no, per si existia, no? No, no, no, ho donaven com a cert, és a dir, sortien especialistes explicant que era la pinça bismana, i la veritat és que, clar, era un descollonament perquè allò de la pinça bismana va ser una invenció meravellosa del Lluís Alcarazzo al guionista de la sèrie que se li va ocórrer, és a dir, no és que ho tragués de cap mena de manual sexual. Ja, ja, ja. Doncs mira si han passat anys, eh, Jordi?
Uns quants. Uns quants. Que ens hem anat veient, que ens hem anat seguint i que anem parlant, no? Que diuen? I aquí estem. I aquí estem. Escolta'm, què els diràs o què els recomanaries als veïns aquí del Maresme que ens estiguin escoltant i encara no hagin anat al vers? Ho sabíem. Com els animes? Com els animes?
Home, mira, per començar, perquè la sala on es fa, la Sala versus Glòries, és una sala meravellosa. És una sala petita, on tens els actors gairebé, que els pots gairebé tocar,
Els tens allà molt ben a prop i, a més a més, és una obra, diguéssim, que t'enganxa des del primer moment perquè la situació ja ho provoca. Tenim dos actors, un seria jo i l'altre és la meravellosa Nesa Vidaurràfaga, que si ningú la coneix pel nom, només us diré que és la regidora del Polònia, que és aquesta estriu meravellosa que va rebent en tots els polítics, aquesta del Fritz, aquesta és la Nesa, que és una estriu estupenda,
I estem allò els dos, mano a mano, fent aquesta funció, escrita per el Xavi Morató, que és un guionista que jo no coneixia i que a mi m'ha robat el cor perquè ha escrit una obra subverna.
Actual, ben escrita, ben entrada pel públic i penso que la gent sortirà, perquè això és amb el que ens estem trobant, la gent surt molt contenta i, a més a més, surt allò amb ganes de repetir, de parlar, de discutir tot allò que calen de sentir. Doncs, Jordi, ha estat un plaer, com sempre, tenir-te a l'antena. Saps que ens veurem al teatre, això, segur?
Una forta abraçada i fins sempre. Doncs una abraçada a tu, Joana, i a tots els teus ullets.
Punt i final, el parlant de tot avui. El primer del mes de març, un mes de març, que ve marcat en aquest inici per la celebració del Dia Internacional de la Dona, diumenge 8 de març, 8 de març, Dia Internacional de la Dona. I nosaltres sempre ho fem molt en femení, però aquesta setmana ho accentuarem al parlant de tot, buscant aquest punt de vista encara més feminí i més feminista, si cal, eh?
Ja ho fem, però aquesta setmana ho accentuarem una miqueta més. Per exemple, la cançó que ens inspira per acabar aquesta setmana serà 100% femenina. Ara us en parlo. Gràcies per la vostra confiança. Hem compartit el matí de dilluns 2 de març de 2026. Amb tots i totes i amb bones mans us deixo els serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet i Robert Mazza.
ens expliquen el que ha passat i passa a la comarca del Maresme i a Vilassar de Mar, especialment a Vilassar de Mar, i també passant per la comarca del Maresme. A la 1 al migdia, 3.57 de la tarda. Quatre edicions per estar assabentats i assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. 1 al migdia, 3.57 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano. No us que us ho demanen, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé, l'edició d'avui la número 2000.
308, 2.308 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Demà al matí a les 10 ens hi tornem a posar i ens ho expliquem tot a través del 98.1 de la FM, el Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Com dèiem aquesta setmana, la cançó que ens inspira per acabar l'edició serà 100% femenina. Avui comencem amb una gran... La Luz Casal, que ens porta...
Aquesta cançó tan repreciosa. Sona bastant, però ens agrada molt. Un pedazo de cielo. Luz que sal i un pedazo de cielo. Demà a les 10 ens ho expliquen tot. Que vagi molt bé, sigueu feliços, molt bona setmana i molt bon mes de març. Som-hi! Fins demà a les 10.
Bona nit.
que puedo aprender.
Vilaçà Ràdio. És la una de la tarda.