Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. 7 minuts per damunt de les 10. Dimecres, meitat de setmana, dimecres 29 d'octubre del 2025.
Meitat de setmana, com dèiem, una setmana que desemboca amb el final de mes, el desemes de l'any, i amb la celebració de la castanyada, el Halloween, el Castaway, la qüestió sigui celebrada, feia moltes activitats previstes, del qual us en parlem i us en seguirem parlant des de Vilassar Ràdio, des de túnels del terror, etcètera.
Un matí en què ha començat amb quatre gotes mal comptades, ennubulat, fred, d'aquells dies de tardor. Sembla, però, que demà està previst, després de l'episodi de plugims que pot venir avui, que pugin les temperatures. Això ens ho confirma o no?
el nostre home de referència meteorològic. Des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, el Servei de Referència Meteorològic de la Comarca, Joaquim Serra, ens fa la previsió un parell de minuts de cara avui, també de cara, sobretot, als propers dies en què arribem a la festa més bonica, la festa més emblemàtica de la tardor.
De seguida també un quart d'onze saludem a Joan Escofet, al cap dels serveis informatius de Vila Serradi, on ell cada matí repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean, repassem les afemèrides. Recordem l'entrevista que fèiem als representants...
de l'Espigó de Garbís terrorífic. En aquest cas, van visitar Marc Casanovas, l'Eva Monràs i en Carlos Sánchez per parlar d'aquest, l'Espigó de Garbís terrorífic. Però atenció, és un túnel de terror dedicat a l'Espigó, un fi solidari.
guarnir, pintar, deixar molt xulo, tal com han fet amb altres passos subterranis, en aquest cas volen, amb tot el que recaudi, pintar, d'una manera, doncs, en homenatge a l'espigó de Garbí, volen pintar el pas subterrani de l'estació de Renfa.
Atenció, que molta gent es pot confondre. Espigó de Garbis terrorífic, però per unes hores de 7 de la tarda a 11 de la nit es traslladarà al carrer Sant Magí. El carrer dels jardins de tota la vida és on es farà i es portarà a terme, com cada dos anys, aquest túnel del terror. Un parlant de tot que es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i, com sempre, i des de fa molts anys, des de l'inici del programa, de fet, és la col·laboradora que més anys porta al programa...
Parlem amb Paquita Bruixa. Conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes. Entrem a l'Arbolari. També molts anys fa que les companyes de la Biblioteca Municipal, dimecres a dos quarts de dotze passen per la ràdio per fer les recomanacions literàries. El torn avui es parla Laura Franco.
A les 12 s'ha acabat el bròquil. Aquells temes incòmodes, aquells temes que a vegades costa de tractar, que la societat pròpiament ha creat els seus estigmes. En parlem, en aquest cas, amb la Marta Badia i la Marc Natchez. Amb la Marta Badia i la Marc Natchez s'ha acabat el bròquil.
I per tancar l'edició, doncs ja ho sabeu, una secció que l'any passat anava els dijous, aquest any com a novetat ve els dimecres, anem a l'agrícola Vilassar, una entitat centenària, que aviat es diu això, una entitat centenària, on des d'allà la Lara Xarau ens portarà els articles de promoció, de temporada, el bon article en definitiva que tenen els amics i amigues de l'agrícola Vilassar, i avui com no pot ser d'altra manera, articles de tardor i de castanyada, castanyes, boniatos, etcètera.
L'edició d'avui, la número 2.237, 2.237 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, a les vies de so, Jordi Velasco, Xavi Puig. Ho tenim tot a punt. Motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El temps.
Doncs vinga, som-hi, com dèiem, l'edició número 2237, 2237 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio, que com sempre comença fent un repàs a la previsió meteorològica que ens espera de cara avui, de cara als propers dies. Hem començat el dia amb quatre gotes mal comptades. No sabem si anirà més o serà un dia ennubolat d'aquests frescots de tardor a l'espera de la previsió, si es compleix o no. Cada mà les temperatures tornin a mirar cap amunt.
Joaquim Serra, centre de referència meteorològica de la comarca, servem i teomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Què ens espera de cara a la segona meitat de setmana i aquest final de mes? Molt bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Molt bon dia. Avui tenim un petit canvi de temps que farà que tinguem la nuvolositat abundant durant tota la jornada amb el pas d'una pertorbació poc activa en general, però sí que ens deixarà precipitacions tant aquest matí com aquesta tarda. Aquest matí d'una forma una mica més continuada, sembla que aquesta tarda de forma més irregular, amb algun ruixat, poca cosa, tot plegat.
precipitacions molt poc abundants, molt poc destacables, i tot això amb vents que bufaran molt fluixos de component entre el nord-oest i el sud-oest, per tant, vents secs que no afavoreixen gaire les precipitacions, i per la seva banda, això sí, les temperatures nocturnes han pujat una mica per la major presència de núvols a la matinada, però les màximes també baixaran. Tindrem un dia més propi de la tardor,
al llarg de la jornada d'avui. Això canvia demà. Demà marxaran els núvols, el sol s'impulsarà aquí a la costa i hi haurà bancs de boira cap a l'interior, però aquí tindrem sol i les temperatures que tornaran a pujar. Fins i tot en alguns punts de l'interior de la comarca els models ens donen màximes de 23-24 graus. Per tant, les temperatures...
molt suaus en aquesta vigília, podríem dir, de la castanyada. Una situació, per tant, demà dominada pel temps estable, solellat, amb vent fluix al matí lleugerament moderat a la tarda del sud-oest i amb una situació marítima que s'alteraria una miqueta i la tarda tindrien petites àrees de maró poc importants. Pel que fa a la predicció, de cara justament al divendres, el dia de la castanyada o del Halloween, segons el que celebri cadascú,
I també el dia de tots sants, dissabte, parlarem d'estabilitat, de sol i d'unes temperatures que, sobretot dissabte, tornarien a ser molt suaus al migdia. Freqüentarem màximes de 22 a 24, puntualment als 25 graus.
i per tant seran temperatures molt suaus pel que són les dates. Sembla que això canviaria a partir de dilluns i dimarts de la setmana vinent, però de moment tot apunta que tindrem un cap de setmana, un cap de setmana de castanyada, marcat bàsicament per l'estabilitat, tot i que diumenge tindríem alguns núvols més i la possibilitat d'algun ruixat, especialment de cara a la tarda, i per unes temperatures que s'han de mantenir, com ja hem comentat, molt suaus a tot el maresme.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Bé, temperatures de 22 o 25 graus més que suau són temperatures altes per l'època de l'any. Així estem tots mig constipats. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per la informació. Demai tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. Obrim. Finestra informativa. Parlant de tots.
Moment per saludar, com sempre, aquesta hora al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Un any de la gota freda, eh? Ja fa un any, eh? 29 d'octubre, doncs, s'obria el cel sobre l'Horta Sud-Valenciana i, en fi, resultats que tots sabem, 200...
36 morts, danys a les infraestructures, encara s'estan recuperant aquesta setmana, han aparegut sota el fang parell o tres de cossos de persones que estaven desaparegudes.
En fi, molt, molt més, situació doncs complicadíssima, gestió política doncs que també té les seves arestes, encara s'està acabant d'escatir, veurem, perquè avui segurament totes les televisions a la tarda connectaran amb el funeral que s'oficiarà doncs en memòria
de les persones que van perdre la vida. Hi ha dues coses. Recordem que una delegació de Vilasserencs van anar a Paiporta a portar material, botifarres, etcètera, i estem preparant un especial. Farem una entrevista amb una delegació, amb una representació d'aquella delegació que va anar a València, i intentarem també connectar amb els responsables polítics de Paiporta, a veure un any després com es tracten. Això, per una banda, està previst fer-ho el dia 10 de novembre. Per altra banda...
És lamentablement vergonyós que un any després ni responsables polítics, ni responsables tècnics, ni responsables d'aquesta desgràcia
hagin fet cap pas ni al costat, ni endavant, ni enrere. Pilotes fora, això és pilotes fora. Un any després seguim amb els judicis, que si es faran, que si no es faran, i algú, algú, que cadascú tregui les seves conclusions, que s'està enrient de tots i totes nosaltres. Un any després de tants i tants morts, perquè una cosa és que hi hagi una rierada i se'n porti un cotxe.
o dos, o faci una destrossa, material, aquí podem discutir-ho, però amb tantes morts, vergonyós i lamentable, i un retrat del que és la nostra societat, que un any després encara estiguem demanant passos al costat, endavant i enrere, jo no he fet res, la culpa és teva, la culpa és de l'altre, menys dels responsables que aquell dia van fallar. I s'ha acabat. I aquesta és una reflexió molt personal. Es podria dir més alt, però segurament no es podria dir més clar, evidentment.
Subscrivim les teves paraules, Jaume. Realment, situació desgraciadíssima, situació que, en fi, per la gestió semblaria més una...
altres països més propers al tercer món o països més subdesenvolupats que no pas en l'Europa del segle XXI. Molt en compte també amb la situació del huracà, aquest huracà Malisa que ha entrat ja...
a la zona de Jamaica, Cuba, i sembla que ha tocat terra ja, i destrosses que també pintaran molt malament. No veiem a Ricard Ostrell, per això, eh? No, espera, espera, dóna-li temps. No, no, aquestes zones no va a Ricard Ostrell. Ell va a zones en què hi hagi hotels de 5 estrelles... A prop de la zona on hi ha la notícia. Sí, sí, sí. Però allà no creiem que vagi, eh? A primera línia.
Ahir vaig llegir un titular, Joan, el vespre, que deia... Arriba l'huracà... Com es diu l'huracà? Melissa. Melissa. Arriba la Melissa amb vents i pluges. Vas pensar... És el que té un huracà en principi. Sobretot vents, eh? És curiós, eh? Hi ha titulars que valen molt la pena. Des d'aquí sempre... Vent i pluja, molt bé. Avui tenim un, precisament, dels casos de Mossos d'Esquadra. Va, anem-hi, anem-hi. De tenir uns lladres vilabrers. Es veu que eren uns lladres...
A Girona, eh? Sí, estaven en un aparcament d'una comunitat, però eleven a categoria de titular els companys i companyes del diari de Girona. A veure, què diuen? Que han detingut, no sé, presuntes lladres que s'amagaven entre cotxes. Ah! Hòstia, important, eh? És a dir, no és que estigués allà exposició. No em diguis que no és entendridor. Lladres allà amagadets entre cotxes, això ho has de posar...
Ho has d'elevar, categoria de titular. Jo crec, clar. Imagina't l'escena, no? Jo m'imagino... Estic allà amagadets. El titular seria que han detingut dos lladres que es van exposar a la policia, veniu aquí, veniu aquí. Això seria una cosa anormal. Clar, quan el fet és habitual que un lladre s'amagui de la policia, ja no és notícia. Però és el detall, no? D'amagar-se entre cotxes, no? És com... Fem l'entremaliada a veure si no ens veuen allà qui atets. Qui no s'ha amagat entre cotxes, eh, Joan?
Sempre hi ha un moment a la vida que t'has d'amagar entre cotxes, com els lladres de Vilabret. Sí, senyor, sí, senyor. Aquests titulars, a mi em sobta que vagin...
a la va, a la categoria titular, això que no deixa de ser fi. Un punt entendridor, no? Sí. Pius amagadets, jugant a fer-hi amagar. És com aquelles pel·lícules que vas amb el dolent. Dius que no el detinguin, que no el detinguin. Imagino els Mossos d'Esquadra mirant entre coses. A veure si veien els peus dels presumptes lladres. Molt bé, molt bé. Això ha passat ara, ha passat aquesta setmana, eh?
Situació també curiosa, la que ens arriba de Turquia. Parlàvem aquesta setmana de les...
Situacions a vegades curioses del cervell, no?, aquest òrgan del nostre cos, que coneixem poc, parlàvem d'aquella operació cervell obert, en aquest cas, d'una senyora de 65 anys, afectada, doncs, d'Alzheimer, i que mentre li estaven operant el cervell, doncs, la dona va tocar un instrument musical, situació absolutament... Clarinet, recordo. Clarinet, mhm.
Doncs ha passat una situació semblant, parlant del cervell, a Turquia, una turista britànica, doncs va patir com una mena de vessament cerebral, va ser portada a l'hospital i es va despertar parlant perfectament tailandès.
Què dius? Sí, sí. Tailandès? Tailandès. Curiós, no? És cert que aquesta turista britànica, la mare és tailandesa, de fet. El que passa és que ella ha explicat que molt poca... Amb la mare parlaven en anglès, bàsicament. No parlaven el tailandès. Curiós, eh? I les amigues, viatge amb amigues, doncs veuen...
que la noia aquesta, que es diu Cathy Warren, per cert, es va començar a trobar malament, un ser d'esmai, la van portar a l'hospital de Turquia i es va despertar parlant tailandès a la perfecció.
Imagina't, curs accelerat, eh? Jo prefereixo prendre-ho a l'acadèmia, o no prendre-ho directament. Són aquestes coses del cervell humà. Sí, del cervell humà. Atenció, perquè un projecte antic, antic em refereixo a principis del 2000, s'ha reactivat.
Probablement el 2027 sortirà el Titanic 2. No! A veure, dubtes que se'm desperten, eh?
Titanic surt de Southampton, se'n va, s'enfonsa, fins aquí no descobrirem res especialment nou. Any 1912, amb dos vilassarencs a dins. Amb vilassarencs a bord, però dubtes que se'n desperten. Segona part del Titanic, però si està enfonsat, ja què farem?
estan recreant un Titanic nou. És un projecte d'un magnat australià. Sí. Com dèiem, a principis del 2000, ell va voler, doncs, activar-ho. Per problemes de finançament, doncs, la història es va aturar. Sí.
Però ara sembla que ha rebut injeccions econòmiques d'altres empreses i s'està treballant ja en la construcció d'aquest nou titànic. Una rèplica exacta de l'original, eh?
El Titanic, que ve amb un vaixell realment immens, és una mica més gran del que veuríem ara amb un trans mediterrani. El trans mediterrani és una mica més gran. Vegem aquests creuers al port de Barcelona, el Titanic al costat és la barca de salvament. La veritat és que el Titanic...
El vaixell enfonsat era una autèntica animalada per l'època. Sí, clar. Avui, doncs, evidentment, les dimensions quedarien molt més reduïdes, però el Titanic 2 tindrà una eslora de 270 metres d'allargada, 9 cobertes, 835 camarots per portar 2.500 passatgers i 900 tripulants. És una autèntica animalada...
es replica exactament com estava. Evidentment, ho vèiem a la pel·lícula de James Cameron de l'any 97, les diferents classes, primera classe, segona classe. Aquí no serà tan evident l'evidència, però sí que es mantindran les classes, hi haurà l'escala imperial, hi haurà també el piano, etcètera, etcètera.
I sí que el que fan és fer-lo una mica més ample al vaixell de l'original, però la resta és exactament calculada al mil·límetre. Hi ha moltes teories del Titanic, que si no era el Titanic autèntic, que si el Titanic autèntic no es va enfonsar perquè era per enfonsar magnats d'altres companyies. En fi, hi ha unes alucubracions... Hi haurà l'orquestra del Titanic?
Sí, pregunta que em feia també. Hi haurà els músics? Ha sido un placer tocar con usted. Hi haurem de veure les portes, eh? Les portes del Titanic 2. Atenció, eh? Hi ha estudis, això és absolutament cert, de diferents universitats nord-americanes
que han calculat que Leonardo DiCaprio, el que diem tu i jo fa anys, cabia perfectament a la fusta. Sí, sí, va ser la... Com es deia? Kate Winsley. Sí, l'Elisabet. No cabis, no cabis. Sí que cabe. Home, jo en el cine em vaig aixecar. Aquella escena em vaig aixecar i vaig dir, pareu, pareu, pareu un moment. Aquí hi ha el tio que t'hi cap.
Havia de morir, eh? Sí, home, sí. Bueno, va, Joan, més coses. Més coses. Aquí no sabem si posar l'imbècil del dia, si celebrar-ho. A veure... Ens ha deixat totalment estorada aquesta...
Anava a dir informació, aquesta curiositat. L'empresa Kia, davant de la gran quantitat de l'augment de cotxes híbrids o cotxes elèctrics, han entès que a la gent que li agrada conduir, que li agrada l'olor de benzina,
Doncs se'n pot trobar a faltar aquest estimulant olfactiu. Ah, carai! Què hem fet? Ai, no. Doncs s'hi han posat a la venda. Tu saps el típic... El pi... Ambientador, no? L'ambientador. Sí, sí. No riguis que és cert. El típic pi que es penja del retrovisor amb aroma, doncs això, a pi. Doncs han creat els amics de Kia un ambientador en forma de dipòsit de... Sí.
De benzina. De benzina. I fa olor a benzina. És a dir, llavors entenen que d'aquesta manera, malgrat que tu condueixis un cotxe híbril, un cotxe elèctric, etcètera, etcètera, doncs aquell estimulant d'aquella olor a benzina, que hi ha gent que li agrada molt i hi ha gent que no. Quan ets petit, jo tinc la teoria que quan ets petit t'agrada. Després se'n bafa, eh? Després, quan has de pagar-la, dius, ja no m'agrada ni l'olomi. Doncs et pots posar aquest petit ambientador en forma de...
Estaria molt a la línia entre emblemàtic i l'imbècil del dia. Sí. Emblemàtic i l'imbècil del dia. Estaria a la línia, eh? Aquí ho deixem, eh? Sí, sí. Que cadascú ho suporti. Segurament, si qui ha fet això, és que... I tant. Algun tipus de... De demanda deu haver-hi. I tant que sí. Va, més coses. Però si vols anem a repassar cançonetes. De l'Orient. De l'Orient. De l'Orient sí que... Que finet que va... Sí que va amb gasoil·lar, eh? Sí. De l'Orient... Gasolio A. Sí.
No era pas híbrid ni era elèctric. Peter Green, així a tal dia com avui de l'any 1946, per tant, és el seu aniversari. Va formar diferents bandes, però segurament la banda en la qual li va venir la fama, li va venir el reconeixement, era amb Fleetwood Bank i avui portem aquest autèntic temàfor.
She's trying to make a devil out of me.
Sí senyor, aquest Black Magic Woman. Fixat que és una joia, perquè és una cançó de blues passada pel rock. Pels sedats del rock. Tremendo, aquesta Black Magic Woman. Don't turn your back on me, baby, because you might just break out my magic spell.
Minut, dos quarts onze, què més tenim en aquest dilògic? I tant, tia, com avui, The Who publicava la onzena cançó de les 500 millors, segons la prestigiosa Rolling Stones, és a dir, de les 500 millors cançons del món, la número un seria la generació, la generació de The Who.
Fins demà!
Home, un pot pensar, dins les millors 500 cançons, dius, home, però és que estem parlant de 500 cançons dins els mils i mils i milions de cançons que arriben a haver-hi. Per tant, estem parlant d'una de les millors cançons de la història. Estàs d'acord, tu, no? Segons de Rolling Stones. Sí, sí, tu estàs d'acord o no?
Podria entrar, evidentment, si fas un llistat d'aquest abast, My Generation, pel que va significar també en el moment, doncs tindria un lloc, no sé si col·locar-la a la número 11, jo posaria la castanyera. Home, la castanyera, la castanyera. Però, en fi, en qualsevol cas, el Zahú.
My Generation, després, escoltes, Mi Generación de los Rebeldes va ser una mica allò... Va, anem a espanyolitzar, eh? Anem a espanyolitzar aquest My Generation del Cejú amb el Mi Generación de los Rebeldes.
I l'any 1988, que escoltava tot el món, número 1 absolut, doncs els Dire Streets, que ens deien allò de Money for Nothing.
Bernou Fleron, que endavant dels D.R. Streets, que deia fa poc, en una entrevista, que ell havia estat, que havia fet classe i tal, però que havia sigut molt autodidacta i que la manera que té de tocar la guitarra amb els tres dits, ell no utilitza pua, és que ell va començar i ningú li va ensenyar el que era una pua i, per tant, utilitzava tres dits. Els baixistes en fan servidors. Normalment ell utilitza tres dits per tocar la guitarra d'una manera virtuosa i vertiginosa, m'atrevia dir. És un dels grans, eh? Maquet money for nothing.
Fins demà!
Molt bé, doncs, bona informació dels 10 restrets. I l'any 2003, curiositat, un tal James Kelaris, que era professor de la Universitat de Cincinnati. Sí. Ohio. Prestigiosa o no? Sí, aquesta sí. Va decidir fer un estudi amb algunes fórmules matemàtiques. Sí.
Per arribar a veure quina era, segons ell, la cançó més pegadissa, la cançó que més se t'enganxa a la cervell, ell ho argumenta amb unes fórmules matemàtiques a les quals no entrarem ara, ell ho defineix al final com el coquet, saps allò?
El coquet musical, eh? I va arribar a la conclusió que la cançó més pegadiza, la cançó que més enganxa és el Young Men Christians Association.
De fet, el Young Men's Christians Association és l'únic que coneix això és en Joan Escofet. La resta dels mortals coneixen com el YMCA. Jo vaig dormir amb un YMCA i ho vaig sobreviure. Sí o no? Això no ens ho has explicat mai, no? Ho he intentat alguna vegada, però... Quan ens ho expliques, això?
Bueno, no té més, eh? Young Man Christians Association és una entitat benèfica, solidària dels Estats Units, que fa molts anys que existeix i tenen, doncs, diferents anys, en aquell moment, en aquella època, quan jo era als Estats Units, doncs, tenen com uns hostals, perquè la gent, els youngmans, doncs, puguin dormir a preus realment rebentats econòmics, eh? Desconec, sí, continuar...
Doncs amb aquesta funció, però en qualsevol cas... Vas ballar. Vaig tapar-me ben tapat i contra la paret. Sí o no? Per si un cas. Guai, MCAs, on així va.
Jo també sóc l'únic mortal que no sé ballar això. De fet, quan arriba el moment casament de corbat al cap i ballar això, jo sóc l'únic que no ho sé fer-ho, no ho sé fer-ho. Mira que sóc més fàcil al ballar. És una coreografia fàcil. Sí, l'has fet, tu. Em distrec bastant. Jo també. El meu cervell... És que jo tradueixo. Y i penso, ai, això és la Y. M, la M. Sí, sí. I EI, la E, la A. Ara, amb tranquil·litat, ho has fet bastant bé, eh?
Sí, però clar, perquè ho he fet pensant, però si faig així, no m'entén. No m'entén. YMCS Villas People, amb altres èxits com el, per exemple, Macho Man, com el In The Navy, també. Aquell grup que, com a mínim, és curiós, eh? Com a mínim. Va, som-hi.
I tanquem el DeLorean. No per ser un poc espasa si no has dormit en un YMCA. No, és veritat, eh? Jo ara m'has fet amb ell, no? 2009, la revista Forbes es va entretenir... El dels calés, no? Sí, es va entretenir a calcular qui era la celebritat morta que més... Home, estem a prop de tots sants. Sí, home, clar.
quina és la celebritat morta que més diners dona un cop ja no està entre nosaltres. Sí, dona vol dir que segueix per saber. Que produeix, eh? Com en Michael Jordan, que està viu, però que guanya més diners ara que quan jugava.
Sí, sí, sí. No, no, però aquest cagues morts, eh? Cagues morts però que continuen generant diners. Continuen generant diners, eh? Doncs qui, segons Forbes, crea... segueix sent una màquina de fer bitllets, doncs ens aniríem... Deu ser algun informàtic d'aquests que ha creat algun...
Però per aquí, també ha creat, aniríem a la moda, perquè és Yves Saint Laurent, calculant que és la persona que més diners genera mortes. Estem parlant de l'any 2009. Em vaig imaginar un Bill Gates. Però Bill Gates és viu. Sí, és viu, però em dic un Bill Gates d'aquests. Un Bill Gates de la vida. Com es diu el de l'Apple?
L'Elon Musk. L'Elon Musk. Aquest és el de X. Steve Jobs. Aquest sí que està mort, oi, nois? Aquest em referia jo. Aquest deu seguir cobrant el seu, eh? 2009, insistim, eh? Steve Jobs va morir més tard. Hòstia, no se m'acorreix ningú, eh?
Que els de segona posició hi ha el duet Richard Rodgers i Oscar Harmstein, que segurament són compositors, però que tenen infinitat de bandes sonores de diferents pel·lícules, entre elles, per exemple, Sonrisses i Làgrimes. Aquesta parella serien el número dos. I número tres, doncs, el rei del pop.
I, evidentment, la pregunta que em faràs i us fareu tots i totes. I l'Elvis, i l'Elvis. I l'Elvis, i l'Elvis. Quarta posició.
Doncs arrima d'aquest thriller que, si la memòria no en falla, es va publicar el mes d'octubre. Ara, eh, ha fet anys. Jo recordo sortir de l'escola a Pere Sala. Corre a casa els avis, corre a casa els avis, que surt el thriller. Aquell videoclip que ha avançat 40 anys en els seus temps, eh? Doncs arrima de thriller. Joan Escofet, una del migdia, 3.57 de la tarda. Què serveix amb el crònic? Doncs repassarem la tertúlia política que vam fer ahir en directe al 98.1, de 8 a 9 del vespre. La podeu...
recuperar a la carta a Vilassar Ràdio. Parlarem també de la finalista de Vilassar de Mar, de cara al Mar és Music, aquest concurs de talent jove. I si ens dona temps, parlarem amb el vilassarenc Pau Paniti, eh? Sí, senyor. Del freaking granollers que està, diguéssim, convidat amb la selecció italiana a estar ara mateix fent un stage
a Alemanya i ho està passant molt bé, està aprenent molt i veurem el moment en el qual hagi de decidir amb quina samarreta esteix l'absoluta. Doncs Joan Escofet, t'escoltarem atentament a la 1 al migdia 3.57 de la tarda amb aquestes i altres informacions i de Montquart, doncs, et torno a saludar. I aquí serem recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. S'acosta la castellada, s'acosta el Halloween, s'acosta el... Castaway, dieu-li com vulgueu, la qüestió sigui celebrar una de les festes més tradicionals o la festa més tradicional de la tardor. I una de les propostes la tenim, atenció, al carrer Sant Magí. Per un dia, l'espigó de Garbí...
s'anirà al carrer Sant Magí, on és habitual. Ja estaria un dels túnels dels terrors més característics de Vilassar. Parlem d'aquest espigó de Garbí. És terrorífic. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Benvinguts. Són l'esperit de l'esperit de Garbí.
Aquest espiró el vam aixecar a nosaltres, als pescadors, per trobar un refugio al mar feroig, semblava que el de n'està a dia a dia. Però, una nit maleïa, la mar es va passar a les nostres barques. I mai més ningú va tornar. Els nostres pensis van desapareixer, plenes nostres animes, encara que mi, per aquí.
Sentiu-hi, els pastadors i la remantadora, ho estem morts, però dins d'aquest túnel, les nostres anys us estiren. El 31 d'octubre, a partir de les 100 a la tarda, fins i tot travessos de l'Espigó de Garbí, és terrorífic del carrer Sant Magí de Vidas a demà. I recorda, ningú escapa de l'Espigó de Garbí!
Carlos Sánchez, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí, animat. L'última setmana. Ja ho veig, ja ho veig, que esteu animats, eh? Eva Monràs, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, a tope. A tope, a punt, eh, ja? I en Marc Casanovas, bon dia, bona hora, com estàs? Bon dia, una mica espantat.
Una mica, eh? Jo també, eh? Estic una mica espantat. Primer de tot, recalquem i remarquem. L'espero de Garbí és terrorífic, però que per unes hores es traslladarà al carrer Sant Magí, al carrer dels Jardins, conegut a Vilassà també, perquè allà es farà un túnel del terror. Túnel, ja acabem història. Carlos? Sí, és la segona vegada que ho fem. Ja ho hem transformat en una vianal, que és dedicada a dos anys, perquè...
És una sensació important, és una responsabilitat molt gran i hem decidit de fer-ho cada dos anys. Per tant, aquesta és la segona vegada, ja comença a ser una tradició i amb aquesta història de recuperar aquesta cultura marinera a través de la por.
I, doncs, fa un parell d'anys vau decidir que tot el que recaudés es pintaria el pas soterrani de l'Ajuntament de Vilassa de Mar. Crec que aquest any també hi ha un acte, així podem dir, solidari, no? Sí, el propòsit és recaptar diners per poder pintar, en aquest cas, el túnel de la Renfe, que és justament el túnel que ens porta a l'Espigó de Garbí.
Sempre amb un rerefons mariner, fa un parell d'ans també, i aquest any ja directament a l'Espigó de Garbí on buscarem els esperits dels pescadors per allà, no? Exacte, o sigui, fa dos anys era més general des d'un punt de vista de cultura i sostenibilitat, i aquest any hem fet un monogràfic que creiem que també ens ajuda molt més a afinar el tret.
i sobretot a parlar de coses més concretes, perquè aquest túnel serà un repàs per la història de l'Espigó de Garbí i del per què es va fer, quins personatges hi vivien i quin era el propòsit de l'Espigó. Va, expliqueu-me, expliqueu-me, no feu spoiler de com serà tot plegat, però expliqueu-me una mica de què anirà aquest túnel, Eva.
Bé, entraran i es trobaran un personatge, que no direm el què, que explicaran una mica a la introducció el que es trobaran. Aleshores, una vegada entrin, abans a les tavernes passaven coses, a les tavernes a pescadors. Hi haurà pescadors molt inquietants i, com no, una subhasta, que abans les subhastes, doncs, bé, eren molt importants i encara, em sembla que encara es fa, no, Marc? Encara la fem, cada any la fem, correcte.
Bé, però clar, aquests estan morts, llavors poden passar moltes coses. Està i vi podo ler, però el plat fort és el final de tot. Hi haurà algun personatge a Vilasarega o no?
Entre els pescadors. Sí, sí, sí. O sigui, està representat el Bauxas. El Bauxas era un personatge que vivia en l'espigó, en les casetes, i vivia entre plàstics, vivia en una tenda de plàstics. I serà un dels personatges que estarà representat allà per, d'alguna manera, recordar-lo, amb tot el respecte del món. Però, sobretot, hi haurà un personatge vilassat molt característic que representaran Bauxas, que també era molt característic.
De fet, la font del carrer Pelles diu la font de Can Bauxes. Exacte, exacte. I aquest senyor va acabar els seus dies al Casal, però va viure, com tu bé dius, després d'una desgràcia personal, va viure allà a l'Espigó de Garbí, era conegut com a en Bauxes i vivia de la pesca, vivia... I serà tot aquí. L'Espigó de Garbí, Marc, tu n'ets membre de Junta dels Pescadors de Garbí. Com entomeu això? Com us arriba això?
Bé, va vindre en Carles uns dies, ens ho va comentar, i res, si podíem col·laborar, hi ha hagut gent de la Junta que s'ha ficat amb ella a fer forces coses, i bé, bé, esperàvem ganes, de fet jo no hi havia res encara, i esperàvem ganes a veure si és terrorífica, no?
No es ve res, vols dir que no participes a disfressar-te o no? No, no, no. No és el teu, això, eh? No és una cosa que li tingui massa passió. No, però el que és interessant de la comunitat del Club de Pescadores de Garbí és que el Marc avui està aquí comunicant, que ens està ajudant, i hi ha altres que estaran al mateix túnel. Per tant, la capilaritat és interessant i cadascú hi participa de la manera que pot i que vol, sobretot.
Escolteu, fa un parell d'anys va ser la sensació, el carrer Sant Magistar, a planíssim de gent, gent que sortia amb cara realment d'espantats, però és un túnel que es regula. És a dir, si entra un adult, suposo que ens en podem anar una mica més enllà, si entra un infant, suposo que rebaixem una mica. Però quina és l'edat mínima per accedir? A veure, perquè he pogut... Depèn de l'època que tinguin, no?
Clar, perquè puguin dormir a la nit. Hi ha nens de sis anys que a vegades volen entrar ja molts baixem una mica i fem més pedagogia, no? Però això es pacta a l'hora d'entrar. Bé, tu què vols? De l'1 al 10. Jo vull un 10 o un 12. Doncs vinga, canya en aquest i vinga, som-hi, no?
La idea és aquesta, anar regulant. De fet, diuen un 12 i la Eva fa així, amb les mans. Home, de fet, sí. Es frega les mans i ja veuràs tu el 12. És el que m'agrada més, clar. Fer por és una passada. Tu com t'hi poses? Amb la casseta de l'arbre? Jo em poso la casseta de l'arbre i ajudo sobretot a la part artística, a la part de com entomar totes les escenes que poden passar.
I, bueno, tot això ajuda una mica. De fet, el Carles ja té una experiència de fa dos anys que va dir, sí, sí, perquè al principi volia fer-ho cada any i al final va dir, no, millor ho fem cada dos anys. Jo em sembla que sí, que millor. Sí, sí, sí, és massa. Perquè és una matada. Si ho deixa a casa seva, que això vulguis o no, doncs ho entenc perfectament, no?
O sigui, te'n vas a dormir entre taranyina... Sí, sí, sí, el jardí cada vegada fa més por, de veritat. Bueno, de fet, clar, el fet de fer-ho fora també és una llauna, perquè si plou no pots fer-ho, no pots avançar, i això ara ens tocarà aquesta setmana pencar fort, fort, fort.
Escolteu, explica'm una miqueta, perquè clar, la gent anima allà, doncs mirem i molt bé, s'ha muntat i s'ha desmuntat, però aquí hi ha una feina feinada darrere de tot. Quan us hi poseu, quan penseu i com us ve això de l'espigó de Garbí? Explica'm una miqueta tot el procés. O sigui, aquí el que fem és... Nosaltres, com que ja tenim una miqueta apamat, comencem a parlar d'això al mes de juny.
El mes de juny és quan ens assentem i llavors comencem a parlar de la temàtica que volem. Aquest any volíem parlar de l'Espigó de Garbí perquè punt número 1 és un lloc que és conegut però que realment és molt desconegut. I després pel tema de l'Adrià. L'Adrià era una persona que estava dintre la nostra comissió, que era una de les persones més actives.
i també és un petit homenatge cap a ell, no? Llavors, primer hi ha una primera part, que és de què volem parlar, i després hi ha la segona part, que és a partir del mes de juliol, el mes de setembre i el mes d'octubre, que és ara, que és com ho fem i de la manera que ho fem. L'Adrià, l'Adrià Saborit, que era una persona molt vinculada al Club de l'Espigó de Garbí, una amant del mar, de l'Espigó, de les barques, de tot plegat, també és regidor de l'Ajuntament i que, malauradament, ens va deixar massa d'hora a principis d'aquest 2025. Escoltau una cosa, quanta gent hi participeu?
Són com 25 persones. Sí, ben bé. Sí, sí. I com us repartiu els papers? La història. Qui munta la història? Això és el que ens agrada. De fet, l'Agustí és una part molt important. El Carlos i l'Agustí s'asseuen, pensen, mira, això, llavors a vegades em parlen a mi, què et sembla això i allò. Entre dos o tres, muntes la història. I a partir d'aquí, qui vol fer de pescador? Qui vol fer de rata? Ahí lo dejo. És que no sorti alguna rata, eh? Buh!
I, bueno, no? És així, és una mica... Sí, sí, el més important és... A veure, l'Agustí és una persona que coneix tots els detalls de la nostra història i això ens ajuda moltíssim a baixar aquesta idea i tangibilitzar-la, no? I ens ajuda sobretot a que aquests personatges que estan en aquest túnel siguin tot un fil conductor molt real, no? Una de les coses que també a mi personalment sempre m'ha passat és que jo crec que soc de les generacions que hem trencat amb la cultura marina. Nosaltres
personalment jo, o sigui, no sabia que era un mestre d'aixa fins que fa quatre dies les festes del poble van començar a parlar d'això. Jo penso que abans tothom sabia el que era, hi ha hagut una gran generació que s'ha desvinculat a tope i que el propòsit també d'aquest túnel és connectar-nos amb això, connectar-nos amb la nostra essència més salada i sobretot recuperar el marc. És una persona que viu a través de l'Espigó d'Arbi una sèrie d'experiències i jo a mica en mica m'han anat convidant i m'he anat posant i he anat portant els meus fills.
I això és de la que es tracta una miqueta, recuperar tot això, no? Bé, de fet, s'acosta a la festa major ara de tardor, que és la independència dels veïns de dalt, clar, és una mica preservar la nostra història, no? És a dir, venim d'una tradició molt marinera, amb els mestres d'aixa, la construcció de vaixells... Cal no perdre, i una miqueta el reinafons també és aquest, no? Doncs que la història nostra estigui aquí, és una història curta, dos cents i quaranta i escaig d'anys, per tant, diem que ha de ser una mica... una mica...
treballar per mantenir la història del nostre poble, no? De fet, això que dius és veritat, jo tinc nens que a vegades em venen a la caseta, i els dies dic, ai, que farem un túnel i tal, a l'Espigó de Garbí, i hi ha nens que no saben on és l'Espigó de Garbí, i jo em quedo, dic, però com pot ser que no ho sàpigues? Però tu et sabies l'assassí, i no saps on és l'Espigó de Garbí, tu us vas a la platja, sí, on te vas a la platja, davant de l'estació, i al costat no veus unes casetes? Ah, sí, però són ignorants amb això, i això és important, que dius, no?
Hi ha molta gent també que, a part de conèixer com a Espicó d'Arví, també ho coneix com a la platja de les Barques. Sí. Que justament, com que va entrar a les Barques, pujant és la platja de les Barques. Si gràcies a Déu aquest any la vam poder ficar, doncs torna a ser la platja de les Barques. Sí, sí, sí. Hem de donar importància a aquest record tan maco que tenim. Jo penso que s'ha de fer que sigui perquè no es mogui això.
Dèiem, amb broma, abans d'entrar, que hi haurà gent que possiblement se'n vagi a l'espigó de Garbí. No seria un malloc, eh, per fer un túnel del terror? No, no. Si l'Ajuntament ajuda una mica, mira, ens ho pensem, potser, d'aquí dos anys. Potser l'any que ve, potser ja estic inclús l'any que ve, no?
Escolteu, entitats organitzadores, qui hi ha? Sé que a nivell individual, però també a nivell d'empreses i, en aquest cas, també comerços. Qui hi ha? Sí, a veure, nosaltres... O sigui, en aquest cas jo represento l'empresa de Marés Espectacular, que som una empresa de conserves i d'aperitius, però que tenim aquest propòsit de reivindicar tot el tema de la custòdia marina. I aquesta és una de les accions que...
que impulsem des de l'inici, no? Hi ha la caseta de l'arbre, que està a l'Eva, hi ha els pescadors de Garbí, hi ha Brickbarc amb l'Agustí, hi ha el pagès de casa amb el del Massiu,
I l'Ajuntament, evidentment. La Eva em diu l'Ajuntament. L'Ajuntament va ser... I? Tropa. I la tropa. Però ho podeu dir vosaltres. Sí, teniu micro, eh? Sí, sí. I la tropa, que també col·labora. La tropa també està col·laborant. L'Enric és correcte. L'Enric, explica-ho. L'Enric, que justament és el president de l'Espligua de Garbí, però està dintre també la tropa. Llavors va ser quan li van dir... Però sí, sí, jo m'apunto. Va ser dels primers que van anar cap allà. Va dir, Carles, escolta, m'explica-me això que jo em vull apuntar. No sortirà cap bicicleta, Marc.
No, no, no. Bueno, encara hi som a temps, eh? Escolteu, i el moral es va pintar fa un brell d'anys el del pas de l'Ajuntament, el pas subterrani, moral preciós, que tothom ho diu, que alguna vegada la brigada ha tingut que fer alguna neteja petita perquè algú... Però s'està mantenint molt, molt bé. Per tant, hem de dir que és content que la gent sigui bastant respectuosa.
El que es manté molt bé és el del davant de la... Bueno, no, és veritat, que s'han pintat els dos. El de l'Ajuntament també es va pintar i el vam netejar nosaltres, no la brigada. La brigada també va fer una cosa. Sí, allà del... No, no, i el de l'Espigó. No, van netejar una cosa al principi de tot, també. Sí.
Bé, ens a tots demanem, ja que aprofitem que estem aquí, demanem a Vilassar que si hi ha algú que veu una cosa que està malament o que així, que ens ho diguin, i nosaltres ràpidament anem allà, perquè llavors invita a embrutar-ho més, no? Quan veus una guixada, ostres, va, vinga, pum, pum. Bé, de fet, convidem a que la gent sigui respectuosa amb absolutament tot. Exacte, però és així. Qui el pintarà el mural de... i per quan?
Això segurament serà passat el segon trimestre de l'any que ve. El segon trimestre escolar, el primer trimestre de l'any que ve, perdoneu, perquè també col·labora, en aquest cas l'escola Pere Sala també vindrà. L'any passat, perdona, a principis d'aquest any vam pintar el del Nàutic i vam vindre a l'escola del Mar. Llavors aquest any també volien que col·laborés una escola i vindran els alumnes del Pere Sala.
I l'Eva serà la que liderarà tota la proposta artística i també convidarem altres artistes a que vinguin. Això és una participació que tant amb el túnel com amb totes les iniciatives que tenim, qui vulgui col·laborar està més que convidat. Evidentment el que pintarem és la història del...
De l'Espigó de Garbí. Aquesta història que nosaltres estem representant ara terroríficament, la representarem realment. I això és una miqueta la gràcia. I una altra cosa, no? O sigui, avui en dia el pas soterrani que està més malmès és el de la Renfe. O sigui, és el que anem a pintar ara. És molt bèstia, eh? Està fatal. I es fot molta pena. O sigui, es fot por.
Sí, ho podíeu fer allà. Podíeu fer allà. Veus? Ara, si plou, si plou... El que passa és que el problema és que allà no podem muntar. És un lloc públic. Ja està fet el dibuix, per tant. Hi ha una idea, sí. Ui, la Eva, ja ha agafat el boli. Ja ha agafat el llapis. Sí o no? Tinc una idea, sí, sí. La idea és una mica començar això que diu ell, no? La part antiga d'abans, amb blanc i negre, amb color sèpies i tal, i pica mica anirà agafant color fins que al final és l'espicó del garbi que volem, no? Una mica serà això.
Intentarem que... Pintaràs amb barques per això? Home, sí, és el que volem, no? Amb barques, amb barques. Si no hi ha barques... Com el volem, no? Com el volem. Sí, sí, sí.
De fet, nosaltres a aquesta casa vam, com sempre, vam cobrir tota la festa major i vam estar entrevistant molta gent i tal, i una de les notícies que vam anunciar, doncs, gairebé voldria dir en exclusiva, va ser que en Marc i el president Enric ens van anunciar l'arribada dels barques d'aquest estiu. I com ho vam publicar i ho vam dir, la gent ens preguntava, no és veritat això, no? Home, no ens acostumem a inventar les coses. I va ser una gran notícia, Marc, això. Sí, sí. A mi particularment em trucava la gent felicitant-me per...
Com que tinguin comerç, ens en trucaven allà felicitant-me que tornessin les embarcacions. I de fet, el dia que es van baixar, ho vam anunciar, i venia gent a ajudar-nos a muntar el petit espai que ens va donar l'Ajuntament, però és igual, tenim les barques, gent ens venia a ajudar a muntar-ho.
És que, de fet, aquell Espigó és molt històric, eh? És a dir, des de l'homenatge a les víctimes de 1911. Ara, des d'aquest estiu, la varada de l'Adrià, que és una cosa preciosa, molt simple, però preciosa. Les barques, hi ha molta vida en aquest Espigó. Sí, sí. Realment era una cosa que estàvem perdent i no s'havia de perdre. Gràcies a l'Adrià, que va fer tota la feina que va fer, i al regidor d'Ajuntament, que ens va apujar moltíssim, doncs, bueno, hem pogut tornar a les embarques aquí baix a l'Espigó.
A partir de les 7 de la tarda, divendres 30, eh? Divendres 30 d'octubre. No, divendres 31 d'octubre. Divendres 31 d'octubre. A partir de les 7 de la tarda, carrer Sant Magí, preu de l'entrada? 4 euros. 4 orets. Hi haurà embocates. Ah, sí, i fem també una cantina, no? Sí. Fem una cantina que es dirà el sorell podrit.
En honor a... Molt bé, eh? Deia molta gana. Perquè aquí hi havia una associació, fa molts anys que es deia el Sorell Alegre. I llavors, en homenatge al Sorell Alegre, li deiem el Sorell Podrit. Hi haurà coses molt simples, eh? Hi haurà frankfurs, hi haurà begudes, cerveses i aigües. Sí, és que això va bé perquè a vegades venen moltes famílies amb nens que tenen gana, que no sé què, pum, bocat, el canto i allà s'aguanta perfecte.
Dir que fa dos anys va ser una sorpresa inclús per a vosaltres. Sabíem que venia gent, però allò es va omplir el carrer que no podia ni circular ningú, és a dir, ni els cotxes ni els peatons gairebé. I va ser una sorpresa. Per tant, dir a la gent que no vinguin tots de cop. Fins a quina hora estarà obert, això? Fins a les 11. Fins a les 11. Per tant, escalonadament, no? Sí, millor, perquè l'any passat el que ens va passar és que de 7 a 9 hi havia moltíssima... De 7 a 10 hi havia moltíssima gent i a l'última hora estava més tranquil.
Quant dura el passe? El passe dura... Què dura? 3 minuts? Sí, més o menys. 3-4 minuts. Doncs això és fantàstic. I els pares i mares que sempre dubten el que deia la Eva, els nens que s'espantaran. Primer que hi ha un nivell i després que suposo que si entren en qualsevol moment poden abandonar...
I ajuntem... No, una vegada entra ja no pots sortir d'allà, eh? Ja no surts mai més, no? Mai més. Estàs perdut. Tu mateix el tens a casa, eh? Tu mateix. Bueno, tenim una barbacoa que mira allà, tomba, tomba. I avall. Doncs això, que hi ha un filtre a l'entrada, hi ha uns 100 grups perquè agilitzar una mica la cua, perquè entenc que es fan moltes cues, doncs per això també esbocates, perquè les peres faci més amena.
Doncs, moltíssimes gràcies per muntar això i, a més, amb un fet tan xulo com és el de pintar i per fi que estigui com ha d'estar el pas subterrani de l'estació. I, doncs, amb tota la feinada que això comporta. Tanta feina, després una tarda i fora, eh? 31 d'octubre, eh?
i ja està, no? Sí, però val la pena, les sensacions, a veure, és molt guai, no? Perquè la gent s'emociona, clar, aquí estem parlant de terror, estem parlant de moltes coses, o sigui, parlem de terror, parlem d'història, parlem de cultura, parlem de la Vila Sada Mar, i això, quan ho ajuntes tot, és un còctel que és brutal, no? I et queda, i per això repetim, perquè si no, repetiríem, sí o no, Eva? Sí, sí, total. És que és així.
Doncs, Carlos, Eva, Marc, moltíssimes gràcies per explicar-ho. No em vull deixar absolutament res, per tant, és el moment. Anunciem repetidament, i ho aniríem dient aquesta setmana, carrer Sant Magí, carrer dels Jardins, l'espigó de garbis terrorífic, però el traslladarem per unes hores al carrer dels Jardins, al carrer Sant Magí de Vilassada. Marc, què més voleu afegir?
Res, que esperem a la gent, que vingui tothom amb moltes ganes, que si han de fer una miqueta de cua, doncs demanem disculpes, però creiem que el propòsit val més que... O sigui, val la pena esperar per tot plegat i que vinguin a disfrutar i que aprenguin, no? I que es preguntin moltes coses de les que veuran, del per què passen aquestes coses. S'hi poden i s'atreveixen. Sí, s'atreveixen. Mira, l'Eva ja està gaudint. S'ha llevat avui amb ganes de... Ja està el paper l'Eva, eh?
Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquest matí i que tingueu moltíssima sort i anem parlant sobre pit d'aquest pas subterrani. Que vagi molt bé. Gràcies. Pausa i tornem.
Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació, ahir dimarts al vespre de 8 a 9 encetàvem la temporada de la tertúlia política bimestral. En aquesta primera edició, govern i oposició van fer balanç de l'acció de govern de l'actual executiu, literat per l'alcaldessa Elena López, i els objectius pel que queda de mandat fins a les properes eleccions municipals. L'espai va ser conduït per Jaume Cabot, director d'aquesta emissora.
Tots els tertulians i tertulianes van tenir un torn inicial de quatre minuts per exposar el seu posicionament i després es va obrir un debat que va ser molt intens. A la una de la tarda, a la crònica, amb en Joan Escofet, tindreu un ampli resum d'aquesta primera tertúlia de la temporada. Recordem que també podreu escoltar les veus dels protagonistes.
11 i 1 minut gairebé. La dana justament avui fa un any d'aquesta catàstrofe. Avui fa 365 dies de la catàstrofe de la dana a la comunitat valenciana en què van morir 229 persones. El govern valencià ha decretat dia de dol i a la tarda se celebrarà un funeral d'estat.
el qual assistirà el president de la Generalitat, Carlos Mazón, malgrat que les principals associacions de víctimes han demanat que el president valencià no hi vagi. Ha passat un any i la figura del president valencià continua a l'ull de l'huracà. Al llarg dels darrers 12 mesos, Mazón ha canviat de versió diverses vegades sobre...
on va ser i què va fer el 29 d'octubre a la tarda. L'últim canvi de versió ha arribat fa dos dies, quan va acabar el dinar al restaurant El Ventorro. El president valencià va acompanyar la periodista Maribel Vilaplana a l'aparcament on ella havia aparcat el cotxe. Això va ser cap a tres quarts de set de la tarda, segons una informació avançada pel diari Levante, que han confirmat fons properes a la periodista i a la Generalitat Valenciana.
Tot plegat afegeix encara més pressió a Carles Mazón per aclarir les accions del president valencià, la jutja de Catarroja, que instrueix la causa de la dana demanat a l'escorts valenciana, la llista de les trucades que va fer Carles Mazón la tarda del dia 29 d'octubre.
Els bombardejos a gas ordenats ahir pel ministre d'Israel, Benjamín Netayahu, han mort almenys 91 persones de Palestina, entre les quals 24 nens i 9 dones. Són xifres proporcionades pels dipòsits de cadàvers de la Franja i la Defensa Civil Palestina.
i recollides per l'agència EFE aquest dimecres, a primera hora del matí. Els bombardejos van començar ahir a la tarda després que Netayahu demanés al seu exèrcit que fes atacs contundents amb l'argument que Hamas havia trencat l'alto al foc. Va ser després que soldats de l'exèrcit d'Israel fossin atacats a Rafà, al sud de Franja, però Hamas va assegurar que no té cap connexió amb el tiroteig i que reafirmava el seu compromís amb l'acord de l'alto al foc als bombardejos
Han continuat des que el primer ministre va donar l'ordre i, de moment, el seu govern no ha dit fins a quan duraran.
Catalunya té gairebé 300 àrvores monumentals. Són àrvores singulars i protegits per llei que acostumen a tenir més de 200 anys de vida. Investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals, amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transissió Ecològica, han iniciat un estudi d'aquests icònics exemplars i han analitzat una buintena d'arbres. L'objectiu és valorar aquest patrimoni natural i disposar de dades concretes per tal de monitorar-ne l'estat de salut.
En esports, ahir primera jornada de la Copa del Rei, el Girona va necessitar la pròrroga per guanyar i per eliminar el Constància. El partit va acabar amb el resultat de 2 a 3, un partit que, com dèiem, va guanyar el Girona. A les 12.09, contacte amb la informació.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Jo sempre tinc verdures i fruites de mil colors, poma, cirera i també meló, ceba, pastanaga, col i espinax.
Les frites i les hortalistes ens ajuden a seguir el ritme. Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països.
Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció és l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis d'Acció.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
El 98.1 de l'ESA
6 minuts i mig per damunt de les 11. En cedem la segona hora de la nostra edició d'avui del Parlen de Tot i com des de fa molts anys, des del començament, la col·laboradora que més anys porta al programa amb nosaltres, Paquita Bruixa. Paquita, bon dia, bona hora. Paquita? Ai, hola, bon dia. Hola, bon dia. Que estaves arreglant l'escombra, ja veig que estaves arreglant el motor, eh? Sí, sí. Molt bé, gràcies per estar amb nosaltres. Tot bé, Paquita, un dia així plujós avui, eh? Està plovent aquí.
Aquí, aquí plou. Mira que cada dia fa sol i és estiu a Vilassar, però avui plou. Sí? Mira que bé. Doncs aquí ha plogut i ara sembla que la cosa està més tranquil·leta. Que ja va bé que ploui. Qualsevol consulta, ja ho sabeu. 93... 395... 395... 41... 41...
05. 05. El telèfon directe de Paquita Bruixa, si la voleu trucar per qualsevol consulta, ja us sabeu. Com sempre, disposats de repassar somnis, rituals, entre l'arbulari, els horòscops. Comencem pel somni, Paquita. Doncs sí, avui és el dia mundial del detec. Ah, mira, maco.
I per tant, què somiem amb gats? Sí, però és un mal somni. Malament. Tant si és un somni de com si la gent que nosaltres tenim per bona, o que són amigues nostres, ens poden fer molt la punyeta. Fins de mal, no deixar-nos avançar, tot per gelets. Llavors, doncs, tenim que anar una mica en compte...
i saber nosaltres ser més llestos que ells, ens tornarem de par amb els ulls ben oberts. Si veiem que, si els podem apartar de nosaltres en els gatets, digues bé, aneu, llavors la cosa se suavitza i es fa una miqueta millor. Això és el que vol dir... Somiant gats. Avui és el dia mundial del gat, eh, dius?
Sí, avui és el dia mundial del gat. Molt bé, doncs escolta, ho celebrem. Els gats són molt macos i et fan riure molt, et fan molta companyia. Diu que la gent que està sola i té gats, doncs evita molt de tenir infarts. Ah, mira, que bé. Perquè s'entretén... I com es diu el teu gat?
Jo no sé els gats que tinc ja, perquè ara m'han vingut dos de nous. Tinc un, els que jo vaig anar a buscar la gatera, anís i mel. I aquesta que ha vingut, que és preciosa, que maca. I com es diu aquesta? Li he posat l'in. L'in? L'in?
Sí, perquè m'agraden els noms molt curts. Molt bé, molt bé. Doncs, escolta, molt bonic. I entre un que ja no havia vist un gat tan gros mai. Té el cap tan gros? Ves que no sigui un tigre, eh? No, no és un tigre, no. Més aviat un gat basquer. I en aquest, doncs, li he posat cap gros. Cap gros, molt bé. No és gaire cur, aquest, eh?
No, és que no sé què posar-li perquè ja no sé de qui és aquest gat. Ja he fet fotos i de tot per tian, eh? A veure, a veure. A veure si surt en aquest cas... Potser és un gat de carrer, eh? Potser és un gat de carrer. Ui, però està molt maquet. Doncs vinga, Paquita, anem a entrar a l'arbulari. Un arbulari que sempre expliquem i sempre explicarem que no substitueix una recepta sanitària. L'arbulari de la Paquita dona alguns remells per complementar qualsevol recepta sanitària. Avui què portem?
Re, em sembla que jo ja l'he dit, però com que ara em duran llibres, llibres d'herbes, els dous, els buderes que han sortit ara, una noia me'ls regalarà i me'ls durarà.
Doncs, aquest ja és molt antic. Jo crec que sí, que és que en tants anys. Doncs, és, simplement, si tenim un gra, però un gra que és de posar petitet, això no, eh? No, un senyor gra, un senyor gra. Sí, sí. Doncs, agafarem un trosset primer, rentarem molt, però que molt bé, un tomaquet petit, molt madur, molt madur. El rentarem sobretot.
I llavors el posarem a sobre del gra i posarem una tirit a un tros d'esperadrap més aviat. I ja està, i veureu l'endemà com el pus i tot ha desaparegut i el granet està desinfectat. Això és molt vistós i no falla. Molt bé, doncs escolta, és així de fàcil? És així de fàcil, sí. Carai, tu, Paquita...
Doncs estem a les portes de tots sants, i això vol dir dia especial també per fer rituals, a les portes del dia dels morts. El dia dels morts, que se celebra el dia 2, nosaltres diem el dia 1, però en veritat el dia 2 és el dia dels morts, és així, oi, Paquita? Sí. Doncs mira. El que passa és que ho fem a la vigília. Clar que sí. Doncs escolta, Paquita, quin dia aquest any cau en divendres 31 d'octubre, per tant els rituals... Imagina't en divendres... Clar, normalment els rituals es fan en divendres, aquest any encara més. 31 d'octubre, què hem de preparar amb rituals de tots sants?
Mira, és una miqueta llarg, però bueno, no costa gens de fer. Però necessitarem 12 espelmes. Podeu agafar les espelmes d'aquestes baratetes que serveixen igual. Les fumeu una miqueta amb incients, les poseu allà amb una bolseta, ompliu una bolseta de fum d'incients i les poseu a dintre. Ja les tindrem mig ritualitzades, que ja en tindrem prou.
Les espelmes han de ser sis de blanques i sis de negres. Llavors us farem papallones de paper, una papallona per cada un dels que estiguin a casa, que anem a fer la castanyada. Però si no, estem sols, podem fer una per cada un dels nostres, dels que nosaltres estimem. Llavors ja tenim els llumins de fusta...
i un bastó, agafem un bastó com se vol, si no, al pal d'una escombra. I a la punta s'hi posa, enganxadet, que no costa res, una pinya, encara que sigui petitona, d'aquestes de lladrí, també serveix. Bé, ja ho tenim. Ens hem de posar en una habitació fosca, tot fosca,
i direm des de la més profunda foscor projectem la nostra mirada cap a l'interior diosa de la mirada trista destí de les ànimes perdudes doneu-se pau i després direm abandonin que els nostres germans abandonin la...
la seva carcassa humana i se'n baixin cap a la llum. I jo, quan dic això, doncs, cadascú invoca a la seva... a la seva diosa, no? Clar. Clar. I jo, doncs, bueno, jo tinc les meves, les meves i cadascú, doncs, que ho faci amb la seva. Sí, un, doncs, és amant de Jesucrist, que ara està molt de moda de Jesucrist un altre cop. Però molt, eh?
i hi posen creus, van a la muntanya. Quan ja hem acabat de dir l'oració, que ja està, és ben curteta, jo dic siris, siris i tot això, però cadascú que digui el que vulgui. Encendrem una espelma blanca, les posem totes de peu, sempre a terra, quan es fan els rituals de tots sants,
doncs es fan a terra i el mirall a la paret perquè reflexin i se'n vagin i ens deixin tranquils. Doncs agafarem i encendrem una espelma, primer una de negre i després una blanca. Posarem sis a cada cantó, sis de negres i sis de blanques. Descalços anirem encendent les espelmes. Quan ja les tenim totes enceses cremarem
Cremarem les nostres papallones de paper amb els desitjos que haurem volgut o que necessitem o que puguem treure coses de sobre. Doncs és el mateix. Amb llàpid, recordeu, cremarem en les espelmes. És igual en la negra que en la blanca. I llavors, sense apagar les espelmes, agafarem un ganivet, el més llarg que tinguem de casa,
de tallar el pernil mateix i farem de cantó a cantó com si talléssim el vent. Doncs d'aquesta manera, les vegades que es vulguin, normalment es fan set vegades i així es tallen les males energies que tinguem a casa. I ja està, i brindem per tot el nostre. O sigui, panellets, cava, cadascú, el que tingui...
Ja ha fet. Molt bé. Què et sembla? És llarguet de fer i d'explicar, però bé, en tenim algun altre, si és ràpid, que podem fer un parell de minuts o no? Sí, a veure, el de sempre. L'espelma negra i blanca, sempre... El mirallet a darrere, no sé si el vaig explicar jo la setmana passada, potser. No, em sembla que no. I llavors exposarem una miqueta de pedres, de pedres d'aquestes de
que hi ha de jardí, les posem a terra, perquè el negatiu es quedi allà. Descalço sempre, encendrem l'espelma primer negra i després la blanca.
i podem esquitxar. Agafem i esquitxem per sobre amb aigua. Si ho fem amb aigua, té que ser almenys un reget petitet d'algun licor. Vi, hasta si no teniu licor, hi ha gent que no beu, doncs llavors és vinagre. Vinagre en teniu, que és un licor també, si veniu a beure, i esquitxeu per sobre les espalmetes. Intentem.
intentant no apagar-les. Si s'apagués una, la torneu a engegar, però feu que no s'apaguin. Molt bé, molt bé. I ja està, però llavors sí que s'ha de posar dolç, i alguna cosa dolça, una galeteta, un tras de boniato, i...
I ja està, i en l'altre cantó, el got de licor o d'aigua, si no tenim licors. Però bé, ja està, hi ha molta gent que els hi posa una figa. Una figa? Sí. Ah, mira. Perquè, com que hi ha figues, ara, així, doncs... Bé, els boniatos i les castanyes, o una castanya, un tros de boniatos, perquè abans en els...
cementiris, com que s'anaven a posar les flors, recordeu que les flors sempre en tenen que ser blanques, doncs es posaven la castanyera a la porta i venia castanyes i boniatos, llavors escrafem un graparet de cada i amb aquell trosset de boniatos també l'hi posem. I ja està, perquè el viciós es quedi en la negra i el
i els que ens tenen que guardar durant tot l'any es posin en ala blanca. Molt bé, doncs, perfecte. Doncs ja... Ho hem explicat bé? Sí, ho tenim ben clar, això. Doncs, escolta, fantàstic, Paquita. Doncs, què et sembla si entrem als 12 signes del zodiac, als 12 horòscops? Et sembla bé, Paquita? Perfecte. Mira, jo faig una cosa que em va ensenyar la meva àvia, la meva besàvia, tots hem sigut del mateix ram, eh, nosaltres, doncs que per aquesta nit
ens posàvem, jo ens poso i jo m'ho faig, un llaç, un llaç com el que abans es posaven a les trenes a les nenes, que ara hi ha molta gent que l'hi posa també, bueno. Doncs un llaç amb un turmell al peu, normalment a l'esquert. I doncs amb aquest llaç. I diu que així no pot ningú fent-se mal, ni estirant-se dels dits dels peus, no?
Molt bé, doncs Paquita, apa, doncs un altre remei de la Paquita. Entrem als horòscops, 12 signes del Zodiac i comencem, com sempre, pels bons amics. Els àries, com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Bastant bé, eh? Encara que no faci molt bon temps, però, bueno, perquè s'està clarint, ja, doncs tindran una setmana d'aquelles que, bé, en moviment i en no masses problemes. Així és que passaran la castanya de
bé i feliços. Doncs bé, el que és la feina ho estan enfocant bé, ho estan duent bé i això els donarà més tranquil·litat i econòmicament també més alegria. I en l'amor faran coses diferents o la seva parella els demanarà coses diferents de tot tipus. Llavors, doncs, diu com la variació és del gust,
Doncs poden trobar-se bé i fer-ho. Fer coses noves, per no avorrir-se. El seu color és el blau molt fosquet i el seu número és el nou. Numéro nou i color blau molt fosquet pels àrees. Els seguents de la festa són els taura. Paquita, com ho tenen?
Molt, molt contents estan. Estaran sense mandra, això se'ls donarà per fer cosetes, passejos, o el que ells tinguin destinats, i passaran una bona setmana, més aviat, molt tranquil·leta. El que és la feina, sorpreses. Podria haver-hi, bueno, una mica...
de cosa diferent a la feina i amb ells alegrar-los, eh? El dia i la mensualitat. Carai! Sí, està maco això. I en l'amor, bé, encara que hi hagi uns gastos extres, podran fer front i podran tirar endavant. I la parella, doncs, els dos estaran contents. El seu número 1 és el... Espera't.
Jo no el veia el 8 i el seu cul és el verd, el verd clar. El número 8 i el color verd, molt clar, merclaret, pels taure, els torets, els nostres bons amics. Doncs, Paquita, anem pels següents de la festa, que són els cranc... Perdó, els bessons, els bessons. Com ho tenen, això? Els bessons, sí. Físicament estaran una mica... Estaran més actius que altres dies. Això es farà que estiguin una mica cansats i una mica nostàlgics, potser pensant en el...
En temps passats, que estaven amb tots, amb els avis i tot, i han desaparegut, i els que tenen la sort de tenir-los, sí que estaran més contentats, però una mica nostàlgics, diguem. El que és la feina. Podria haver-hi que algun company de la feina els hi jugués una mala passada i que això els hi fes estar...
no massa feliços a la feina. I en l'amor n'hi haurà... No hi haurà coses... Pels que busquen, amor, no n'hi haurà coses sèries, encara que ara surti alguna cosa, després la cosa és avorrida, no anem bé, no arribarà a res, arribarà a passar un bon moment, que també és molt bo, no? Pels que ja tenen parella fa molts anys,
La cosa sí que està una mica més alegre, però tampoc no partidari que ho ets. El seu color és el vermell i el seu número és el 5. Doncs sempre el número 5 i el color vermell pels bessons i ara sí els crancs que van endavant, enrere cap on va. Estan bastant endavant, estan així una mica revolucionats. Però sí, és una setmana d'aquelles tranquil·les i...
La salut també els pot anar bastant bé, encara que els que pateixen de mal d'esquena podrien tenir mal d'esquena. La feina. La feina està bé, no està malament. El que passa és que, clar, són uns inconformistes i a vegades pensen que una altra cosa millor o diferent els hi podria anar millor. Bé, doncs que ho provin.
però que es covagilin els de l'últim decanat, que podrien enganxar-se als dits. I en l'amor, molta complicitat. La parella estarà tendra i, a més a més, hi haurà molta força i molt bon caliu a casa. El seu número és el 4 i el seu color és el carbassa. Número 4 i color carbassa pels crancs i el següent són els lleu. Com ho tenen, Paquita?
a salut bé, encara que hagin estat a corda fluixa dies, o sigui, de sentir-se així una mica malament, doncs, bueno, recuperaran i tiraran bé, però han de vagilar el seu nas, els últims tres cops el nas, bé, a si és que pot ser amb angustipat o cosetes d'aquestes. El que és la feina,
una mica de caos, una mica de... li exigiran més i no podran arribar-hi. Així que, diguem-nos, fins aquí hem arribat, també s'han de plantar una miqueta. I en l'amor, bé, molta força, molt de motor, molta menzina, i això els farà estar recollits, i bé, tant amb la seva parella com amb els seus fills.
El seu cul és el blanc i el seu nombre és l'1. Doncs el número 1 i el cul blanc pels lleó. Anem pels verges, Paquita. Podríem sentir-vos així una mica baixets. Està com una mica mal humorat, sense saber per què. Que vinguin boniatos que tenen sucre i els farà pujar. I les castanyes, que són meravelloses, torredetes. No t'agraden, Jaume? M'agraden molt, Paquita, molt m'agraden a mi.
Bueno, estupendo, perquè és algú bo. Oh, és que tot el que t'esclofolla gruixuda no pinta una boja. De veritat, eh? Sí, sí. Doncs, bueno, així s'estaran. Serà... M'he perdut, o com t'estic jo? Tot el que t'agrada a les castanyes, has dit, que està... Però que estic a les balances o al verge? No, home, no, encara estem al verge, eh? Ah, sí, doncs això és la salut, ja he agafat el film aquí.
doncs el teu cos, encara que estigui flux, es recuperarà i tirarà endavant. El que és la feina? Bé, potser la parella li dirà que tingui algun detallet, perquè últimament estan una mica sosos o soces, eh? A sorprendre la parella i la cosa pot anar de primera. Carai!
Així és que maco. El número 1 és el 8 i el color és el salmó. Doncs el número 8 i el color salmó pels verds i els balança Paquita, que són els següents cap on van. A la dreta, a la esquerra, estan equilibrats... Estan equilibrats i encara tenen tot de ple de coses en el rebosc. Clar, han deixat de ser els reis, però estan encara en forma i molt bé. Això farà que la seva salut també estigui en forma.
i que puguin passar la castanyada amb tranquil·litat.
de pinyons. Bueno, bueno, pinyons, escolta, Maquita. No en sortien els panellets. Per de menjar pinyons i panellets haurem de demanar un crèdit, perquè realment no és que estiguin cars, no, és que estan caríssims. Ja ho sé, que tot és artesanal, el que tu vulguis, però pinyons per una banda, parelles per altra, caríssims. Si hi ha juntes panellets de pinyó, potser que demanem un crèdit. Ja n'hi ha prou del tema, també. Doncs mira, a mi m'han regalat ja fa 3-4 dies. Sí,
Bueno, m'ho van durar el dissabte. Una plateta d'aquelles, allò tapadet, allò que ho penen, a dintre d'aquella caixeta, no? Allò transparent. I van dir, té, ja tens els panellets pel... Ja te'ls has menjat, ja te'ls has menjat segur. Home, clar, ja ho sabia. No he pogut.
Mira que jo sempre en faig. Aquest any no tinc ganes. A mi no és que m'apassionin, eh? Em menjo igual que els torrons. Els torrons perquè és Nadal, els panellets perquè és tots sants. Però si no, no m'agraden gaire, eh? Tampoc. És que no els tenim que menjar cap dia més, perquè així els agafem amb més ganes. Clar, no, no, ja ho faig. Mira que són antiquíssims. Sí, home, sí. Antiquíssims. És una cosa que, bueno, és a saber. Doncs mira, a mi m'agraden els de coco.
Perquè la estufolla del coco és dura. A mi me la del coco, clar, clar, clar. I els de pinyonets també, però que et seran bons, eh? Els de pinyon a dintre, pinyonets i per sota i tot pinyons. No sé el que li ha costat a aquesta senyora, però des d'aquí si m'escolta, de veritat, que valgut la pena. Doncs vinga, va, anem pels balança, que hi ha mals balança. Va, Quita.
Bé, estan al balanç, eh? Sí, sí. Doncs bé, salut bé, hem dit la salut, no? Sí. Estem bé, tenen les reserves, i això els fa que tant en la feina, en la salut com en l'amor, encara siguin campions. Així que bé, el seu color és el rosa.
i el seu número és el 3. El número 3 i el color rosa pels avalança i ara sí, són els reis de la festa, ens trobem sota el regnat dels escorpí. Doncs imagina com estan, encara que en aquests dies no li agradi molt, però aquí ja tenim un sol solent maco, doncs ja s'aniran arreglant, però bé, de totes maneres... A Tiana fa sol, ara?
Sí, ara en aquest moment sí. Ah, mira, doncs... Aquí esperem que arribi aviat. Però un sol molt esquifit, eh? Un sol que... Demà, demà, demà pujarà i dissabte encara més. Digues, digues, com ho tens d'això? De sol? Sí. Ah, a mi m'agradaria que no, a mi m'agradaria que pogués. És per tot sant i tot això. Bueno, doncs... Estarem meravellosos. No tindran que treure la seva punxeta per res.
I tots els hi pondran, així que encara que sigui un bitxito una mica diferent tot, de caràcter molt fort, això no vol dir que siguin dolents, però bé, si tenen aquest caràcter fort, doncs no, no tindran que posar-se serios perquè tots els...
Els anirà bé tant a l'amor com a la feina, com a la salut, com si tenen programat algun viatge que també, i que demanin, que demanin que compren un numeret, que agafin canyella i dormin a sota del coixí canyella embolicat amb un drapet i segur, segur que tots els seus desitjos se'ls hi compleix. Què et sembla si ho tenen marxat? Home, ho tenen preciós, això, eh? El seu color.
És el daurat i el lila i el seu número és el 7. El número 7 i el color daurat i l'lila pels escorpir perquè són els reis de la festa. Ens trobem sota el seu regnat. Els següents, Peguita, sagitari. Estan massa exigents amb ells, massa gimnàstica, massa no sé què, que es volen aprimar perquè s'han engretjat...
A l'estiu, però després de tot sants i després tot seguit ens ven a dalt, doncs ens recuperem de seguida dels quilos, eh? O sigui, perquè ells tinguin una mica més de tranquil·litat i que no s'exigeixin tant. Això és la salut a la feina.
molt sobrecarregats, tindran vols, els atabalaran, sobretot els que viuen de cara al públic, treballen de cara al públic, però se sentiran molt, molt carregats i diran, uah, de bona gana, avui baixava la paradeta o m'anava cap a casa. Així se sentiran. Però, en canvi, en l'amor, no. En l'amor hi haurà tranquil·litat, molt de carinyets i molt bon caliu a casa.
Així és que això s'ho tenen molt maco. El color és el rosella i el número és el zero. Carai, el zero que més avall no pot tirar i el número el rosella, has dit, eh? Sí, el color rosella. Doncs el número zero i el color rosella, rosella pel sagitari. Triofinal, Capricorn, com ho tenen, Paquita?
Bueno, els capricots no estan malament, eh? A la feina poden angustipar-se o alguna coseta d'aquestes i fer-li una miqueta de mà al coll, doncs han de fer càrqueres, eh? Ja saben de què, de fricola i tot això, i els anirà de primera. Es desinfectaran, que jo dic, i ja veureu com podreu brindar en cava. Jo tot ho arreglo en cava. Si semblo la bruixa del cava, tothom ve amb l'ampolla de cava, Jaume. Has vist que bé.
Sí, però ja me les venguem. Llavors, això farà que la salut vagi bastant bé. El que és la feina, bueno, estaran... Bé, una feina bona. Els que han començat o han canviat fa poquet, com tres mesos o així, hi ha una renovació, en el cas que els hàgiu fet contracte mínima, no? Hi ha renovacions. Hi ha alegria a la feina. Això és la paraula.
I en l'amor, el seu astre sembla com si, bueno, diria, bueno, aquest li va tot bé i que es busqui la vida. O sigui que no els afavoriran massa, així que evitin disgustos, perquè la cosa podria pintar bastos, que estiguin tranquil·lets. El seu número és el 4 i el seu color és el blanc.
Número 4, color blanc pels Capricorn i anem pels Aquari. Paquita, com ho tenen aquesta setmana? Bé, poden sortir al·lèrgies, encara que no és el temps de les al·lèrgies, però no sé per què han sortit. Algun tipus d'al·lèrgia, potser alguns feritzants, algun detergent o alguna coseta d'aquestes. Això els pot fer una miqueta a la punyeta. Per tot el que més anirà bé. El que és la feina...
Molt bé. Bé de veritat. Saps aquell que diria que, a part de l'escorpí que és el seu dia, l'aquari farà el que més possibilitats de canviar de feina i de moure's tindrà. Així és que estan molt macos. I bé. En l'amor, també.
potser la parella els diu i he fet un viatget per marxar un cap de setmana llarg que no diguin que no, que diguin que sí i els tindran contenta o contenta o sigui que la cosa pinten molt però que molt bo el seu cul és el mantega i el seu número és el 1 el número i el color mantega pels aquari i els últims de la festa són els meus que bé que ho tenim això Paquit aquesta setmana els peixos
Sí, sí, molt maquet. Però això sí, el que és la salut, calma, tranquil·litat, no alterar-se o intentar no fer-ho. I així la cosa anirà millor. Si no, podria haver-hi algun malestar a l'estómac. L'estómac és aquest òrgan tan especial que tenim.
és el més especial del cos així que tu dona-li coses tranquil·letes i et trobaràs millor tu què ets? tu ets de cava o ets de vi? a mi me n'alvi el cava que vols que et digui doncs bé i la feina
que no us poseu coses de molt de risc perquè la cosa podria anar malament i crema-us una mica. Així que almenys aquesta setmana us ho rumieu si heu de fer coses noves a la feina i tot anirà millor. I en l'amor...
Molta intensitat, molta pau, moltes coses extres, i pels que comencen relacions podria ser molt, però que molt, llarga. Així és que està molt mono el seu número.
És un número alt, el que no ho entenc. És el nou i el seu color, el blau cel. Carai, el número nou i el color blau cel. Paquita Bruixa, t'agraeixo moltíssim que avui he estat aquí amb nosaltres. Estem una mica fora de temps, bastant fora de temps. No he mirat el rellotge. No, no, avui hem anat tranquils. No l'has canviat encara. Ah, no l'has canviat, val. Per tant, encara per tu són les quarts d'una, a punt d'anar a dinar ja.
Doncs, Paquita, t'agraeixo moltíssim. Qualsevol consulta, 93-395-4105, telèfon directe de Paquita Bruixa per fer consultes. Sí, que tinguis una molt bona castanyada i un molt bon dia en tots els rituals, molt bon dia a tots ens. Paquita, una abraçada, que vagi molt bé. Intentarem que sigui molt maco i, bueno, vosaltres també, que els penallets i el cava que no us faltin.
Igualment, Paquita. Molt bé, molta llum i molts de petonets. Una abraçada fins dinècades que ve, que vagi molt bé. Adéu, adéu.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Només una, eh? Va, que amb una no dones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Soc amb la Petra i l'Enric, que són una parella estupenda que han acceptat fer el repte de neteja d'arbarí. M'ensenyeu què és vostre? Vinga, som-hi. A veure qui trobem.
La dinàmica és molt senzilla. Heu de fer quatre piles de roba, amb la roba que teniu aquí, amb la següent premissa. Una pila de la roba que us poseu habitualment. Una altra pila de la roba que feu servir esporàdicament. Una altra pila de roba que dius, no me'n recordava que això ho tenia a l'armari. I una pila de roba que ja està en mal ús. Doncs que comenci la neteja d'armari. Te'ls vas comprar i no se'ls ha posat. I no me'ls he posat encara.
Perquè aquí sota, caralla, tot això... Visca la Pepa! I què és això? Vull robar que no em poso. Bastant heavy, no? Tot això és el que jo no fa servir. Més roba que no fa servir que cada cop que fa servir. Correcte. I ara m'he adonat de la roba que em poso, que gairebé és la meitat de la que no em poso. Bueno, com que, no ho sé, amb la roba és el que t'identifiques i en algun moment m'he identificat amb això, doncs suposo que és això.
Sí que és una cosa com emocional, gairebé, no? Sí, jo diria que sí. És bastant heavy, la veritat, que la roba que no fem servir és molt millor que la roba tingui una altra vida que que estigui a fan pols aquí dins d'una maleta. Vull dir, si te l'estimes realment, dona-li una vida nova. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
19 minuts, arribem al punt de la migdia, encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra show i anem una mica tard i és moment, com sempre, des de fa molts anys, aquesta hora de per marxar a la Biblioteca Municipal. L'acompanya Laura Franco avui està en directe amb nosaltres, però per a petits personals avui ens atén via telèfon. Ens anem a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i ens anem a les recomanacions literàries.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Laura Franco, bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, podríem estar millor. Estem una mica com el temps, avui. És que el temps de tardor ho porta, això, eh? Amb aquesta pluja, amb aquest temps de tardor típic. I demà diuen que puja les temperatures de cara al cap de setmana més. Què passa? Costipats, el canto? I és que no falla. No falla. Ens menjarem les castanyes a la platja aquest any també. Sí, home, com és habitual els últims anys, ja, eh?
Doncs, Laura, encantat que estiguis amb nosaltres, t'ho agraeixo avui especialment. I quantes recomanacions portes avui? Avui farem tres, també. I tenen relació entre elles o són completament independents? Bueno, l'únic que té relació és que donen una mica de cringe, com sempre, i són mangas. Ah, mira, doncs vinga. Són mangas destinats als adults. Vinga, manga-dults, eh? Doncs vinga, quina és la primera?
Doncs primerament presentarem Adabana. Adabana? Adabana, sí. Adabana, adabana, vale, vale. Sí. Adabana. Sí, l'autora es diu Non, tot i que la idea original és en Daitesuka, l'editorial que ho publica és Distrito Manga, i és de l'any 2024. Llavors, aquest manga, la sinopsi, ens avança el següent.
La tranquil·litat d'un petit poblet japonès es ve pertorbada quan troben, a prop d'un llac, un cos trossejat d'una jove estudiant d'institut anomenada Mako Igarashi. Mizuki Aikawa, una companya de classe, es declara culpable de l'assassinat. No obstant això, a mesura que relata els fets, els advocats que la defensen adverteixen que hi ha caps per lligar i que és possible que la Mizuki estigui encobrint algun més. Però quin motiu tindria per fer-ho?
Haig d'afegir que aquests mangas els he triat perquè estem molt a prop del tema del Halloween i són uns temes una miqueta de terror i una mica xungos. Llavors, aquesta història es tracta d'una història que està recopilada en tres volums i que està basada en fets reals que van passar a Okegawa l'any 1999.
on Shiori, una universitària, va ser assassinada pel seu assetjador en una estació de tren, a passar que la noia va interposar diverses denúncies prèviament. Això adavant ens relata una narració semblant, com a rerefons es tracten temes com la violació i l'assetjament que pateixen les adolescents del Japó, que són fets més habituals del que ens pensem, i sobretot de la ineficàcia de la policia de vegades.
El dibuix està molt cuidat i és molt detallat i referent al fil conductor, certa pas de la narració faran que el lector o la lectora se'ls posi els pèls de punta per la cruesa i la impotència que ens han desprès d'aquest. Tal com he comentat, està recomanat per a un públic adult a partir de 18 anys.
Llavors, Jaume, passem a la següent o què? I tant. Doncs escolta, manga per adults, la segona recomanació del dia d'avui. Laura? La segona és a cinco minutos andando del final. Carai, a cinco minutos andando del final. Vinga, va. Vinga. L'autor es diu Nosoy Toy, es va publicar per la Subaki Comics,
l'any 2023. Un resumet de la història ens diu així, l'Albert Gilda, que es troba a 5 minuts a peu de Shidenomizaki, que és un conegut lloc per suïcidar-se, la Sumomo, que té les seves raons per decidir morir, visita aquest alberg, el Gilda, per complir el seu últim desig.
tot i que aquesta acabarà treballant durant tres mesos a aquest albert junt amb la mestressa Jucó, el cambrer Ibuki i el cuiner Zen rebent els hostes que visiten el lloc per diversos motius. És un manga que està recopilat en dos volums
que sobretot ens parla de comprendre els altres, d'empatia i de segones oportunitats. A mesura que avancem en la trama, es va desgranant sobretot el passat de cada treballador de l'alberg i les seves raons que els ha portat a treballar en aquest. Aquest manga es posa de manifest sobretot que el que necessitem les persones en els moments més durs és ser escoltades. I és un manga que està destinat també a públic adult.
Perfecte. Passem a l'última. Ja està, ja anem a l'última, doncs som-hi. Quina és l'última? L'última està molt relacionada amb el tema de Halloween. Vinga, va. Són relatos terroríficos. Carai. Relatos terroríficos. Doncs va. Puc imaginar de què va, eh? Sí, vols dir? Bueno, no posaria amb el foc, però m'ho puc imaginar. En aquest cas és una autora que es diu Kanako Inuki,
que aquesta autora des de ben petita li apassionava les històries de terror. Va començar treballant d'oficinista fins que li va donar per enviar una història a una revista i al cap de poc va debutar com a mangaka. Està publicat per Satori Ediciones i ho van publicar l'any 2021. Llavors, la Kana Kuinuki, que és coneguda com la reina de l'horror allà al Japó, ens convida a descobrir el que és el terror en la seva essència més pura.
És a dir, el terror pressiu que no habita el que és casalots foscos i desmaragats, ni boscos ombrívols, poblats de criatures sobrenaturals, sinó que n'hi ha en l'inseguretat i en la baixa autoestima que t'assalta de sobre. És a dir, en un cor solitari que busca l'amor i ho té rebuts, en les riures mordassos, en les burles cruels... És a dir, és un terror més quotidià que pateixen sobretot aquells que són diferents. Llavors, és un manga que està recopilat en un sol volum
I està dividit en 6 relats que estan relacionats, com bé hem dit, amb esdeveniments quotidians, com regals d'aniversari, o arriba massa aviat a la maduresa, germanes trapelles...
Desitjos indesitjats, el bullying i sobretot però amb aquesta mirada que et farà tenir la pell de gallina. Molt bé. En aquest cas és recomanat a públic adolescent a partir de 16-18 anys i que jo penso que estaria molt bé ara per gaudir del Halloween que s'apropa.
Ja el tenim aquí, de fet. Sí, i tant. Demà passat estem allà, mateix. Molt bé, tu ja veus que ets de Halloween més que ets de Castanyada, o de Castawing, que també Castawing és la barreja. Sóc Castawing, perquè els panellets també m'agraden molt. Molt bé. Doncs han estat les tres recomanacions de la Laura Francovui. A davana, a 5 minutos andando del final i relatos terroríficos. Laura, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu, Jaume. Que vagi molt bé, una abraçada ben forta. Igualment, adeu. Adéu, bon dia.
11 minuts d'arriba al migdia. Us parlem de, en aquest cas, dos programes que tenim a la vista. Us en parlem en breus instants.
Per una banda, 25N, estarem en directe, com sempre, a la cantonada d'entre Narcís Montoriol i Avinguda Montevideo, aquell programa que no ens agrada gens de fer. És dimarts, farem un especial parlant de la violència envers les dones. Per tant, estarem fent aquell programa i ja ho estem preparant. I el dia 28...
En farem una altra des de la Biblioteca Municipal Ernest Lluquí Martín. Mireu, el 21 de novembre, el divendres 21 de novembre, farà 25 anys que el polític vilacerenc Ernest Lluquí Martín va ser assassinat a mans de la banda terrorista ETA.
el mateix dia 21. En aquest cas, des de la Fundació Ernest Lluc, amb el Cercle d'Economia, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, totes les institucions preparen un homenatge al polític vilassareng. Justament quan el País Valencià, el govern valencià de Carlos Mazón, ha retirat el nom d'Ernest Lluc a dos centres sanitaris que portaven el seu nom. Doncs també hem de dir que, per altra banda, el govern central ha...
posarà el seu nom a un altre centre que depèn de l'Estat i, per tant, recuperaran una mica, no ho deixaran d'anunciar, aquest gest del govern mazón. I, en aquest cas, el govern espanyol també, el Ministeri de Senyedat, confirma que el Centre Nacional de Dosimetria de València portarà el nom d'Ernest Lluc i Martín. Mireu, a Vilassar de Mar també s'organitza d'actes, no el mateix dia 21, que els actes s'organitzaran a Barcelona, actes d'homenatge a Ernest Lluc,
A Vilassar, a la Fundació Ernest Lluc, que té la seu a la biblioteca que porta el nom del polític, Ernest Lluc i Martín, el dia 28 es farà un cicle de diàlegs, diverses activitats, els patrons de la Fundació Ernest Lluc. I nosaltres al matí, amb tots ells i molts vilassarens més que van conèixer Ernest Lluc, estarem fent un programa especial des de la Biblioteca Municipal. Per tant, dos programes, 25N...
Dia de la violència envers les dones per erradicar, evidentment, la violència envers les dones. Programa que no ens agrada gens de fer i però el seguirem fent sempre que faci falta. I el dia 28 retrem homenatge al polític Ernest Lluquer-Bartin que, insistim, el dia 21 fa 25 anys que el van assassinar des de la banda terrorista ETA. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Cada vegada que t'hi acostes existeix.
El teu gesto canvia tot. La cultura. Quan tu hi ets, prem vida. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Estic pensant adherir-me al sistema arbitral de consum, però quins beneficis em pot aportar? El primer és que com a empresa adherida al sistema arbitral de consum ofereixes un plus als teus clients de qualitat i confiança. I això es nota.
Efectivament, com a consumidors ens donen més garanties d'escollir una empresa adherida, ja que davant d'un conflicte ens serà més fàcil trobar una solució. Bé, amb un acord amistós per mitjà de la mediació o, si no, sotmetent el cas a l'arbitratge. Però es donarà sempre la raó al consumidor o, si m'escoltarà, en cas que hi hagi un conflicte? No has de patir gens. Els àrbitres som independents i tenim el deure de ser imparcials i objectius. Per això, com a part interessada, en tot moment us escoltem.
Doncs ho tinc clar, però on puc trobar tota la informació per atterisme? Trobaràs tota la informació en el web consum.gencat.cat. Us donem la benvinguda al sistema arbitral de consum. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. ¿Cómo comenzamos? Yo no lo sé. La historia que no tiene fin
Ni cómo llegaste a ser la mujer que toda la vida pedí. Contigo hace falta pasión y un toque de poesía y sabiduría.
Bajo con fantasías Recuerdas el día que te canté Fue un súbito escalofrí Por si no lo sabes te lo diré Yo nunca dejé de sentirlo Contigo hace falta pasión
El amor ja no bastará, és poco para mi. Si quiero decirte que nunca habrá cosa más bella que tú.
Gracias por existir. ¿Cómo comenzamos? Yo no lo sé. La historia que toca su fin. ¿Qué es ese misterio que no se fue? Lo llevo aquí dentro de mí. Serán los recuerdos.
Pues yo sabrás mi trabajo es la voz Cantar con amor ya no bastará Es poco para mí Si quiero decirte que nunca habrá Cosa más bella que tú
Gracias por existir. Cosa más bella que tú.
Gràcies per existir.
Gràcies per insistir.
Salutacions. Ahir dimarts al vespre encetàvem la temporada de la tertúlia política bimestral. En aquesta primera edició, govern i oposició van fer balanç de l'acció de govern de l'actual executiu liderat per l'alcaldessa Elena López i els objectius pel que queda demandat fins a arribar a les properes eleccions municipals. L'espai va ser presentat per Jaume Cabot, director d'aquesta emisora.
Tots els tertulians i tertulianes van tenir un torn inicial de 4 minuts per exposar el seu posicionament i després es va obrir debat, que va ser molt intens. A la una de la tarda tindreu un ampli resum d'aquesta tertulia amb les veus dels protagonistes a l'espai Crònica amb Joan Escofet. Recordeu que la crònica també la podeu escoltar a les 3 de la tarda, 5 de la tarda i 7 en punt del vespre.
La militància de Junts vota avui i demà si avala la decisió de la direcció que dilluns va decidir per unanimitat trencar relacions amb el PSOE, acusant els socialistes d'incomplir els acords de Brussel·les que van permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Els 6.400 militants de Junts podran validar o tirar enrere la trencadissa en una consulta que s'allargarà dos dies i amb una pregunta directa amb resposta binària.
Els militants poden respondre sí, no o en blanc. La consulta a la militància ha començat exactament fa dues hores i un minut i acabarà demà dijous a les sis de la tarda. A dos quarts de set de demà s'anunciaran els resultats de les votacions.
La dana que va inundar gran part de l'horta sud de València ara fa justament avui un any va deixar una empremta que ha perdurat en el temps. La catastrofe va deixar 229 víctimes mortals i greus afectacions a les llars i a les infraestructures. També el teixit industrial i empresarial n'ha viscut les conseqüències al llarg d'aquests mesos. Així ho constata un informe de la Cambra de Comerç de València, un informe elaborat a partir de les bases de dades oficials i el seu propi treball de camp en la zona afectada.
La riuada va afectar una àrea amb diferents polígons industrials i també amb molts nuclis urbans. A la zona zero hi havia vora de 1.500 empreses industrials abans de la catàstrofe. El 80% van paralitzar llavors la seva activitat per la dana.
L'afectació, recordem, en el sector serveis va ser encara més elevada. Dins dels municipis afectats, 9 de cada 10 negocis van patir d'anys. De fet, en el 70% dels casos, les afectacions van fer que les empreses romenguessin tancades més de 9 setmanes. En aquests negocis, el cost econòmic dels desperfectes ha ascendit a 61.000 euros per comerç de mitjana. En un 12% d'ells, els costos han superat els 100.000 euros. Les dades de seguiment de l'activitat empresarial mostren una recuperació a la zona
cosa que confirma la capacitat de resistència del teixit empresarial, segons ha firmat la Cambra de Comerç de València.
Catalunya té gairebé 300 arbres monumentals. Són arbres singulars i protegits per llei, que acostumen a tenir més de 200 anys de vida. Investigadors del CREAF, del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals, en col·laboració amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, han iniciat un estudi d'aquests icònics exemplars i ja estan analitzant una vuitantena d'arbres.
En la primera jornada de la Copa del Rei recordem que el Girona va necessitar la pròrroga per guanyar i per eliminar el Constància. Un partit que, com dèiem, va acabar amb la victòria del Girona, en aquest cas per 2 a 3 davant del Constància. Futbol femení el pròxim Barça-Madrid es jugarà el 15 de novembre a les 4 de la tarda a l'Estadi Olímpic de Lluís Companys. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica.
Nosaltres que hem estat en els millors moments i en les grans decisions. Nosaltres que hem transmès mil missatges i emocions. Nosaltres que t'hem ajudat a expressar i a sentir. Nosaltres que hem fet de casa teva una llar. Nosaltres estem amb tu.
Perquè som emoció, sentiment i color. Perquè som records, experiències i alegria. Perquè som complicitat, som llarg i som família. Perquè som vida, sensacions i fantasia. Perquè junts som més bons. Flors i plantes. Viules. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Es ve la nena que n'ha acollit la Maria i la Dert? Que feliç que sembla.
Es veu que acaben moltes més famílies acollidores.
I si ens informem? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa't a acolliment.gencat.cat És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
6 minuts per damunt del migdia, seguim en directe, l'última hora del Parlem de tot aquest dimecres, vespre on ja ha sortit el sol i comença el programa plovent, fa una estona que hi ha una miqueta més de pluja amb intensitat i des de Tiana, des de Tiana, la Paquita Bruixa ens deia, doncs aquí fa sol, ara us l'envio, doncs ja ha arribat el sol. Sembla ser que a la tarda encara poden cloure alguns plogins, però de cara a demà i sobretot dissabte pujar de temperatures. Resultat de tot plegat, costipats, és el que toca.
I el que toca ara mateix, aquí el parlant de tot, és que s'ha acabat el bròquil. Aquí ara s'ha acabat el bròquil. Moment de posar aquells temes incòmodes, estigmes, etcètera, damunt de la taula. És per això que cada dimecres a aquesta hora ha arribat avui mateix. Ha vingut amb helicòpter, ha vingut avui la Marta Badia. Bon dia i bona hora.
Pràcticament, bon dia. Com passa aterrar? Aterrar bé, el que passa que crec que he vingut carregadeta de virus irlandès. Ah, molt bé. I aquests són punyeteros o no? De moment apreten, eh? Les irlandeses tenen el seu, eh? Són molt resistents i els virus han de ser forts, eh?
Com va anar per Irlanda? Molt bé, molt bé. Em va fer una enveja. Ja. Em va fer una enveja. Mar Natje, bon dia. Bon dia. Com estàs? No has anat a Irlanda, tu, eh? Jo no he anat a Irlanda, he deixat ja enrere els virus, i avui em trobo molt bé. Ah, miro que bé, veus? Som un tàndem fantàstic. Tu espera't demà, que els virus irlandesos estan per aquí, eh? No, i a casa meva també estan pràcticament tots refredats, o sigui... És el que toca, en aquests dies. En aquests dies que fa fred, ara calor, etcètera, és el que toca.
Doncs gairebé 8 minuts per damunt del migdia. S'ha acabat el bròquil. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs per què s'ha acabat el bròquil avui, Marta?
Doncs mira, avui l'hem titulat aquesta secció Swipe, Match i Desconnexió, l'amor en temps d'algoritmes, que després la mare ens farà una mica d'una tesis doctoral sobre què vol dir tot això. Perdona, això sembla el títol d'un documental de Netflix, eh? Sí, sí.
A veure com ho has dit, això. Home, quan ens hi posem, ens hi posem bé. Swipe, match i desconnexió, eh? Això, l'amor en temps d'algoritmes. Toma. I si em permets, començarem pel final perquè la gent durant la secció pugui anar pensant amb la pregunta incòmode. Va, va, va. Que seria, si demà desapareguessin les aplicacions, sabries encara com mirar algú als ulls i començar una conversa?
Això que sembla tan senzill, eh? Sí, sí. La torno a repetir? Sí. Si demà desapareguessin les aplicacions, sabries encara com mirar algú als ulls i començar una conversa? Quart d'ESO, tertúlia jove, cada dijous. Us hem tret mil vegades aquest tema, eh? Ells asseguren... No, ells no, perdona. Alguns d'ells i elles asseguren que ells lliguen cara a cara.
És mentida. És mentida. Es comencen a relacionar primer de tot. El primer contacte que fan, tots, és a través de plataformes. Tots. I els tenen un pànic al telèfon, a parlar per telèfon. No ho saben, que el telèfon serveix per això. No, no, no.
Té una especial habilitat que, com truquem als pares i mares, no contesten mai. Si necessiten alguna cosa, et localitzen de seguida. Sí, sí. Sí, home, sí, això és així. I això els hi diem i ho reconeixen obertament. De fet, tenen raó, això. S'ha acabat allò, digue-li a la teva amiga que m'agrada.
Llavors passaves aquella hora de nervis fins que tornava i et deia sí o no. Sí o no, us en recordeu d'això? I tant. Hòstia, tu, què se n'ha fet d'això? Ara ja no. O feies aquells assajos davant del mirall, perquè en el fons deies, me la tindré que trobar en algun moment i mirar-lo als ulls, o mirar-lo als ulls. Doncs això, ara l'obro. Ara obro, m'ho perds.
Em van explicar la tàctica l'altre dia. Busquen una foto, posen un me gusta, si et tornen el me gusta, t'obro. Això es diu foto-foto. Això té molt pressió. Foto-foto. He pujat un foto-foto. I és que és una manera de dir, tinc ganes de parlar amb algú...
algú que ens agradem, perquè fan un match, eh, també, amb això. Sí, sí. M'agrada, i llavors el fet de donar m'agrada, dones l'opció de tu decideixes si vols continuar parlant amb aquella persona. T'obro, t'obro. Sí, sí, cert.
Tirem una llança a favor d'ells també, perquè us recordeu de les famoses discoteques a les que anàvem amb nosaltres? O sigui, aquest símbol aparador, em poso allà a veure què passa, a les barres de les discoteques també passava. Sí. Perdoneu aquesta veu de carreter, eh? És el que hi ha, és el que hi ha, tu, escolta.
Això passava, home, clar. El que passa és que també nosaltres seguim serm éssers vius. No només hem de parlar de la gent jove, jove, jove. Els que no són tan joves també usen les aplicacions. Tinder? Sí. Bueno, Tinder, Bambler, Hits... Jo tinc la teoria. Ah, però és que anava a dir, jo tinc un altre PP. No, no, sí, a veure, n'hi ha unes quantes. Però Tinder, en teoria...
l'utilitza la gent que busca parella, que busquen tal... Jo crec que busquen rotllo, eh? O rotllo, d'acord? Però jo tinc la teoria que hi ha molta gent que busca rotllo, que estan en parella, d'acord? Perquè n'hi ha molts, moltes, i fan servir les plataformes com Instagram... A mi m'han arribat a entrar per LinkedIn. Hòstia, LinkedIn... Jo crec que t'estàs equivocant de la plataforma.
forma, saps? O sigui, ni Instagram, ni... Per tot això, i fins i tot per TikTok. O sigui que, bueno, de fet, aquí avui venim a reflexionar sobre... Definim això que dieu. Swipe, match i desconnexió, l'amor entre algoritmes.
Mira, una miqueta, doncs, el que dèiem, no? Venim a reflexionar sobre com aquestes aplicacions per trobar parella, Tinder, Blum, Hein, doncs han transformat la manera en com ens relacionem, com busquem efecte i construïm una miqueta, doncs, aquestes relacions. Posarem més l'accent en la part emocional i la social i sistèmica, no, Marta? Bé, al final hi ha una pregunta a fer-nos tots, no? Que és, tenim desig de trobar algú?
O és una pressió social que fa que creguem que necessitem trobar algú per ser feliços i per sentir-nos complerts? O realment vols trobar algú per tenir parella o per passar una bona estona?
O busquem amor o evitem solitud. Perquè jo et dic una cosa, hi ha molta gent que disfressa, no vull estar sol, només vull tenir sexe. I després se senten molt més buits. I són els que m'arriben a la consulta. I ara què faig amb la meva vida? I ho dic obertament amb tot el carinyo, però és així. És a dir, hi ha un autoengany en pensar, el sexe m'ho soluciona tot. El sexe és el pa per avui i la gana per demà.
Sí, jo estic completament d'acord amb el que dius. A més, molta gent utilitza aquesta frase utilitza aquesta frase quan en realitat aquí hi ha moltes pors. No, no, no.
Només sexe, no. Aquí hi estàs posant una barrera. Per què? Només vols això, aquest moment, que de fet és un moment efímer. És com si a mi em diuen, no, jo només vull prendre cafè. Sí o no? Sé que en la comparació no és el mateix anar-se'n al llit que prendre un cafè, però estem parlant d'una situació concreta.
Al final jo crec que també hi ha una necessitat que crec que és molt humana de volem connectar, sentir que connectem amb algú altra. Després ja veurem cap on deriva, si hi ha una relació romàntica, una relació d'amistat o... Swipe és cop fort, eh? La traducció seria un cop fort. Sí. Cop fort, màgic i desconexió, no? És a dir, una hòstia com un piano i a partir d'aquí seguim mort. Exacte, sí.
En tot cas, les dades diuen que hi ha hagut un augment de l'ús de les aplicacions a partir de la pandèmia i que més del 50% de les parelles actuals s'han conegut online. Uau! Què dius? I anirà més. Això anirà amb tendència perquè cada vegada, ja us ho dic, és el que estàvem dient, la gent jove ja es comença a relacionar al principi a través de xarxes socials.
És que justament, la setmana passada, amb l'alumnat de quart d'ESO del Vilanzara, la setmana passada tractàvem el tema i ens deien, no, certament, jo lligo per Instagram. És a dir, és així, les converses per Instagram. I dic, i ara per què esteu nerviosos? Per què no podeu tenir el mòbil? És que estem pendents de missatges. Hi havia un missatge d'una noia que deia, estic esperant a veure si... I li vaig dir, obre'l, obre'l. I em va dir, sí, sí, doncs mira, hem triomfat.
És més, ni es donen el WhatsApp, o sigui, el telèfon ja pràcticament ni se'l donen. Si se'l donen, potser per WhatsApp, però és que ni parlen, o sigui, no es truquen. I no parlem de la perillositat del tema, perquè clar, jo em puc fer passar per qui vulgui, el que passa que ja no entrem en aquest tema, entrem en la manera de relacionar-nos.
Sí, a més a més, suposo que ells també, com que ja són persones nascudes digitals, ho han naturalitzat d'una manera que nosaltres distem d'entendre perquè, i no estic dient que tot el que estigui passant estigui bé, això de posar el que està bé i el que està malament és una miqueta moralista, és més aviat el que és convenient i el que no.
el que és més adequat, on acaba, on està la frontera entre el que és viable i el que pot ser addictiu. Perquè, ostres, si fan això de lligar per les xarxes, no hi ha el moment d'anar a lligar. És un lligar constant, és un espera't, és un estar pendent, és un no puc desconnectar-me del que l'altre em dirà. Però és que ho fan tot per les xarxes. Ho fan tot. Lligar, parlar amb els amics, quedar... Aquí abans es trucava. Escolta, tu truques a aquest, tu truques a l'altre i quedem a la 6 allà.
Un punt, ja està. Que això és molt més còmode. O pica el timbre. O pica el timbre. O trucar per telèfon a aquella casa de la nena o nen que t'agrada, i deies, hola? El pitjor moment de la vida aquest, eh? Hola, què tal? Sí, bueno, és el que deia una mica la Marta, que això tampoc no...
El que hem de tenir en compte és que aquesta era arribar per quedar-se. Ens agradi més o ens agradi menys? Podem parlar que abans fèiem això i potser per nosaltres, que ho hem viscut, potser era millor. Però això ha arribat aquí i aquí es quedarà. Però tu creus que això es quedarà aquí? I tant.
No, no, que es quedarà, ho tinc clar, però jo crec que anirem a més. Ah, a més. Sí, jo soc més romàntica que vosaltres. Ja saps que jo he de tenir el tiro romàntic, si no seria tot igual. Clar, però el que passa és que l'altre dia veia un reportatge, no recordo on, que parlava del sexe virtual, és a dir, parelles que se'n manen un de viatge i mantenen sexe virtual. Ah!
Saps com? Hi ha una aplicació. També, a veure, a veure. Hi ha una aplicació concretament, que tu la tens i jo també, estem separats per un viatge, i ens connectem. I a través de l'aplicació, jo, tàctilment, toco una zona que tu reps a les zones on t'has pogut situar l'aplicació. És a dir, hi ha uns artefactes connectats i a través de l'aplicació tu estàs tenint les sensacions reals del que jo t'estic tocant. El món sembla la merda. Sí.
Sí, sí, sí. Ho tinc molt clar, això, eh? És a dir, connectes com uns electrodes al cos. És a dir, bueno, és una cosa més d'anar per casa, però vull dir, si tu ets el receptor, per entendre'ns, avui soc jo el que tal, o jo començo i després vaig tu, no? Doncs tots dos tenim uns receptors i tenim la pròpia aplicació, la pantalla, amb el dibuix on tens exactament el lloc on vols anar. Molt bé.
I on ha quedat de pell en pell? Això, això dic, això dic. On ha quedat el trobar falta, no? Però jo us dic una cosa, o sigui, al final jo crec que estem en una fase experimental i com tot té una pujada molt elevada, aquest pic ho baixarà i arribarem en un estat en què jo considero que, igual que al principi les persones lliguem en plantes, taulletes, a veure aquest, provo això, provo l'altre, vols dir que aquest és el que vull? No, això no és el que vull.
Això va fantàstic, perquè ho tens. És el fast food culture aquest, de dir, lo tengo, lo quiero, lo tengo. Però arriba un moment, i us ho torno a dir, que a mi m'arriba molta gent, per la meva feina, que em diuen, és que em sento buit o buida, és que ja ho he provat tot, i al final el que vull és connectar amb algú. No sento que l'altra persona, no hi ha reciprocitat, no noto que em sàpiga entendre, no noto que sàpiga qui soc, i això passa per un altre tipus de trobades o de connexions.
Per cert, després deixaràs que mencioni una cosa que recordem que el dilluns que ve. Home, clar, ja ho pots mencionar, eh? Doncs mira, farem una cosa que es diu, o una espècie de trobada que se li dirà Kiss Me Frog. Kiss Me Frog. Sí, sí. Vés a mi ranita, o digue-li... Ranita. O rana, rana, rana. Sí, sí, la granoteta, vaja, sí.
Fes-me un petó. I és una invitació a viure en directe el tema d'una experiència real i simbòlica del que vol dir connectar. Sobre l'amor o sobre l'amistat? Hi poden anar gent que ja té parella i que vol refer una miqueta el contorn i el llenguatge que tenen com a parella o que estan una miqueta avorrits però volen seguir junts. O gent que diu, jo simplement vull trobar gent amb qui connectar i gaudir-me des d'un altre lloc. I no des de les pantalles, sinó des de la realitat. I això on es farà?
a Vilassada Mar, al carrer Montserrat número 20, que allà hi ha un local que es diu local número 20, i comença a les 7 i acaba a les 9 el proper 3 de novembre. Toma, i es tracta de fer amics? Posar-li a connectar, en el bon sentit de connectar i, a més, posar en tironia, simpatia i ganes de riure una estona.
farem una espècie de roleplaying i, bueno, ens ho passarem bé. Com a mínim, això segur. I si la gent li agrada i vol que repetim, farem més edicions. En farem més a Vilassà i possiblement en fem algun altre al voltant de Barcelona, ja ho veurem. Molt bé, molt bé, molt bé. Aquí és on jo vull arribar. Més enllà de la... Quan parlem de les xarxes socials enteses per les aplicacions de trobar parella, t'has fixat que ens n'hem anat a la gent jove? Sí. Però què passa amb tota la resta del món que vol estimar i ser estimat?
Clar. El que passa és que quan un és adult i busca alguna cosa perquè és adult i està sol o vol estar acompanyat, crec que és més difícil trobar algú que busqui el mateix que tu. És a dir, els joves busquen el que busquen. O un rotllet o una parella tal. Quan ets gran, la...
necessitats d'un i de l'altre pot variar. I aquí és on crec que rau una miqueta la dificultat. I bé, que també tots ja portem una història i una motxilla a sobre, doncs amb les nostres coses. Llavors, connectar, fer match, encara que sigui en persona, no sempre és fàcil. Jo crec que aquí la clau està en que no s'ha de buscar.
Ara ho has dit. Aquestes coses venen, o aquestes persones venen, quan te les trobes. Ja, però la necessitat fa que busquis, perquè, clar, arriba un punt que dius, buscant, buscant, no trobo res. Però tu ara, per sempre... I trobar, clar, arriba un punt que dius, vols dir que et trobaré algú?
Al final l'acabes buscant. Jo crec que quan la busques no la trobes. Quan la busques no la trobes? Jo et dic una cosa. Jo quan vaig a buscar bolets no en trobo mai. I quan em dedico a passejar en trobo tu. A vegades aquesta voluntat obsessiva de vull trobar, vull trobar, fa que no trobis. Potser l'efecte està més en dir vaig a buscar. Buscar sí, buscar llocs. De fet.
a fer allò que m'agrada i segurament si vaig a llocs a fer coses que m'agraden amb altres persones que fan coses similars a les meves, està clar que hi ha un punt de connexió.
De fet, això ens porta anys enrere, com deies, aquest cap de setmana sí. És com el Barça, no? Aquest any sí. Aquest cap de setmana sí. I sempre era no. Hi ha algun cap de setmana que deies, avui m'ho vaig a passar bé? Aquell cap de setmana sí. Allà, sí. És algú que jo crec que acabem una mica per aquí. És que forçar-ho tot no... No, i a més...
És que ja crec que forma part d'energies. Quan estàs buscant, i estàs una miqueta desesperat, no desesperat, però sí, clar, força situacions, i això l'altra persona ho nota, saps? I quan no tens feina, que estàs desesperat per trobar-la. Sí, sí, és així. Clar, però la feina la necessites per menjar, en principi. Sí, bueno, però... Lo altre, dius, mira, si ho trobo, trobo, si no, pues me'n torno sol. No, no, no, hi ha gent que realment... Hi ha gent que està malalta, d'això, no? Sí, jo crec que sí. Sí?
Com de tot. Al final és un ús i abús de les coses. Jo no crec que estigui dolent l'ús de les aplicacions, sinó l'efecte contraproduent que pot tenir l'abús
de les hores i dels motius pels quals hi ha gent que s'apunta al Tinder quan viatja, perquè viatja sol, no coneix ningú, i li serveix per conèixer gent local. Bé, potser al Tinder has posat un mal exemple, perquè ara potser fora d'aquí sí, però clar, és que el Tinder s'ha convertit ara mateix en una...
en una app on directament van a buscar el que busquen, que és passar una estona i adeu. N'hi ha altres, eh? Aplicacions... Jo tinc una amiga que es va portar a punt amunt, era d'amistat, va fer una colla molt maca, de nois i noies, i era això, eh? Una aplicació, però al final van fer... Era amistat, o sigui, és que a més ja es deia. Anem a buscar activitats, tal, no? I... I lo que surga.
En aquest cas, ella... Al final, jo et parlava del com va néixer i el motiu pel qual hi era, no? I que a Europa s'utilitzaven molt com un element de viatge per poder connectar amb altra gent quan viatjava sol, no? Que a Europa, a més, hi ha molta tendència a viatjar sol. Aquí a Espanya ens costa més, eh? Aquí ens costa fer-ho tots sols. No, és veritat, eh? L'altre dia llegia un tuit d'una noia que deia, hòstia, que no em puc menjar una paella allà on te vaig perquè vaig sola i les parelles són per dos sempre.
I et miren raro quan vas al cine. Que se'n porti el tàper i se'n porti a casa. És que ja directament no l'hi feien i es queixava d'això. I un altre que deia, escolta, jo vaig al cine i et miren raro. Jo vaig sol al cine i et miren raro. Al cine vaig a mirar la pel·lícula.
A mi em costaria anar al cine sol. A mi no m'agrada anar a dinar sola. Sí, alguna vegada per feina has dinat sol. Sempre ho hem fet. Hòstia, vaig a Barcelona i no em menjo un menú. Estic avorrit. Jo també. Jo m'agafo avorreixo. Vaig mirar al voltant a veure si veig algú per xerrar. Jo agafo un diari que no ens llegeixo mai. Jo miro, jo miro al costat. El primer que faig és agafar-ho. A veure si hi ha algú penjat com jo aquí. N'hi ha molts, eh? Sí, sí, sí.
Escolta, hi ha un altre tema vinculat a les aplicacions, que és la manera en què funcionen, no? Vosaltres penseu que està tot muntat... Perquè ens connectem per una qüestió d'imatge, d'aparença, o què és el que busquem quan busquem? Quan busquem en una aplicació. Jo no tinc aquestes aplicacions, però estic segur que la majoria busca penjar una foto maca. Ens triem per aparència, no? Home, clar, com coneixes algú a través d'una... Què dius? Soc...
romàntic, m'agrada buscar bolets... Escolta, la gent va al que va, aquest m'agrada, aquest no m'agrada. El que passa és que després et trobes la imatge estupenda i acabes trobant una realitat molt diferent. Escolta, aquí... Sí, hi ha dos tipus d'algoritmes...
sobre recerques en aquestes aplicacions n'hi ha un que és l'algoritme de compatibilitat on tu a través de dades teves de les mentides que poses l'edat, gènere, orientació interessos n'hi ha algunes altres que et fan enquestes ells mateixos l'algoritme et presenta gent després hi ha l'algoritme del matching
El famós Tinder. Perquè hi hagi connexió, tu i jo ens hem de donar un like. Però, Mar, està claríssim que hi ha gent que penja fotos que no són, que dius que el 99% de la gent, per no dir el 100%, entren per la imatge. És molt tonto que un tio pengi la foto d'en Brad Pitt i després apareix jo. Ja no tens res a fer aquí. Dius, escolta, aquesta foto no és teva. Per tant, es va penjar una foto teva si li agrades bé, si no, també.
Sí, el que passa és que jo crec que majoritàriament van a buscar el plaer immediat, a cobrir el plaer immediat o la satisfacció immediata de ser agradats. Aquí hi ha molta por als rebuig. És un gran tema sobre l'autoestima degradada. Llavors molta gent que dius en la vida real ningú m'acceptaria, però aquí durant uns segons, uns minuts, unes hores tinc likes, tinc gent que m'accepta. Però després arriba el moment de quedar i no es queda, perquè evidentment es trobaran amb una realitat molt diferent, no?
Què et dona al cervell un like o alguna... Dopamina pura i dura. Dopamina, no? Això és dopamina al cervell. Uau! Sí, sí. És que li agrada la meva foto. Soc fotògraf. Sí. És això, eh? És el que es diu el subidón, no? Que se li diria de manera més. I, de fet, totes aquestes plataformes estan pensades per això, eh? Sí. Ara moltes empreses s'han apuntat al carro d'Instagram, tal, però Instagram no està pensat per empresa.
Escolteu, i allò que es fa vegades que es troben parelles i que van per taules i has d'estar, no sé, un minut... Ai, sí, l'Elevé Torpit, jo no me'n recordo com així. No ho sé, però estàs allà xerrant un minut amb algú, canvi! I llavors, a veure si fas... No ho sé, jo, sincerament, en un minut no puc... Un minut o el que faci, no ho sé si és un minut, però...
Mira, potser sí que podria dir-te que en un minut podria dir que amb aquella persona no tinc connexió. Ara, que en tingui o no... Però per això no et cal sentar-te a cinc minuts. Jo crec que és una... Sí, de seguida. Et fa l'efecte que és una mica mercatotècnic, no? El fet de...
Però què et cal per saber si sí o no? Perquè això s'utilitza també en sessions de networking, ràpid i tal, però portat a lo personal o a lo emocional, no sé quin sentit pot tenir. Jo no ho he provat mai directament. No, no, jo tampoc, però hi ha gent que ho fa. Hi ha gent que ho fa i diu, escolta, vaig aquí, xerres un minut, xerres l'altre i, apa, déu, canviem de taula. Però sí que ens podem... Amb lo despistat que sóc jo, no sabríem què he parlat i què m'ha dit, o sigui que... Ai, el nom...
Però també no veieu un paral·lelisme entre això, aquesta necessitat de satisfacció immediata, que ja és més generalitzada en moltes altres coses, no? Amb el que també són el món de les parelles, de dir, ja porto dos anys, ja m'estic avorrint, ja no sento aquell subidon de l'enamorament perquè s'acaba, i passem a una altra etapa, i trenca. La gent... O sigui, el que busquen, quan busquen parella, què és realment, no?
Tu no pots viure amb un estat de papallones a l'estómac. No. Però aleshores el que has de buscar és el moment, és a dir, buscar allò que t'agrada en aquell moment. És a dir, passes de papallones a l'estómac, no sé, ara estic enamorat de veritat, ara estimar, i cada fase de la vida és com els fills. La gent diu, hòstia, que guapo com són petits. I com són grans, què? És una altra etapa.
que és ni millor ni pitjor, és diferent de quan érem petits però és igual d'apassionant jo crec que la morra volta per aquí
Jo també ho penso, però si tu estàs entrenat en que les coses siguin immediates i que et satisfaguin, és com dir, estic mal alimentat, però estic ple, em foto sis croissants al dia, però estàs desnutrit, l'únic que fas és emplenar la panxa. Ves a ser una miqueta això, saps? Al final, aquest match emocional, si em permeteu la pregunta, us heu adonat que moltes vegades dius, quan ja finalment...
Ha començat a fluir. Estem bé. M'estic obrint emocionalment. Gosting que te creo. Desapareix. Per què aprenseu el que passa?
Clar, jo aquí m'estic definint que qui ho diu normalment que qui fa el ghosting és l'home. És l'home, sí, sí. Més que la dona. Jo també anava d'això. I sí que potser hi haurà un percentatge que s'hagi adonat que no li agrada, que aquesta persona s'està obrint i no li agrada, però la majoria aquí hi ha pors.
és que aquí està el tema, és la por que se't descobreixi la vulnerabilitat. I t'agrada agradar, per naturalesa, els humans ens agrada agradar. El que passa que, i és veritat el que diu la Mar, perquè moltes vegades és l'home, no? En sentit, jo fa poc vaig descobrir un programa que tothom parlava i no l'havia vist mai, i ho dic així.
I ara, de tant en tant, el miro perquè em fa molta gràcia. És a dir, em fa molta gràcia per no dir una altra cosa, però ric bastant, que és el fers d'ells. És que és un fenomen sociològic. Normalment veus l'home, aquell home entrat a la cinquantena llarga, amb una dona entrada a la cinquantena llarga, i diu, és que jo em pensava que seria més joven, però què conya et penses que ets tu?
És veritat. Ho heu vist, això, no? És que jo volia una dona més jove, sí, clar. I ella segurament també voldria un tio més jove. El que passa és que els homes, doncs, això a vegades ho diuen com si fos una cosa bona, no? Esclar, jo soc un tio de 50, vull una noia més jove. Escolta...
És que saps què passa? Que ara segurament està canviant molt, però a la cinquantena hi ha molta diferència entre una dona i un home. Un home amb cinquanta i pico es veu molt més gran que una dona amb cinquanta i pico. Les coses canvien quan tenim trenta i pico, ara, perquè normalment és una edat on entrem en maternitats, som mares, tal... Llavors, saps com això...
quan t'ajuntes amb la classe, no?, de... Sí, hòstia, es veu així, sí, sí. A les dècades es veu molt... Bueno, clar, no sé si n'heu fent moltes, però normalment la primera vegada que ens trobem, que normalment és pels 30 o una cosa així, ells estan molt millor que nosaltres, d'acord? Quan ja entrem en els 40 i això, ja comença a nivellar-se, però a partir dels 50...
Ara que em faré 38, ja t'ho explicaré. Sí, sí, fixa't-hi. És clar, amb 50 i pico, jo crec que una dona està bastant millor que un home. O sigui, es veu molt la diferència. Jo crec que des d'una perspectiva de patrons i sistèmicament parlant, quan busquem parella, busquem allò que no hem tingut a casa.
Quasi sempre. Hòstia, s'està el tema posant apassionant i estem fora de temps. I estem fora de temps. Ostres, ja? Això ens pot obrir malonets per un altre dia. Escolteu, Instagram, la pàgina Instagram, s'ha quedat el bròquil. Sí. Pengeu la pregunta incòmode. La pengem allà. La pengem allà. I la gent ens contestarà. I jo crec que hem de seguir parlant d'això, eh? Sí. Crec que hauríem de convidar algú aquí. I voldries que fos una segona part? Voldria que vingués algú que practica aquestes aplicacions. Sí.
Vinga, buscarem, Marra, ens comprometen. Buscarem-nos un lloc per a Marra. En tot cas, ja que estem fora de temps per abans, us recordem la possibilitat que vingueu el proper dilluns, dia 3 de novembre, a Vilassar de Mar, al carrer Montserrat, número 20, a la nostra trobada que es diu Kiss Me Frog,
una trobada per explorar tot això que hem parlat, però amb clau vivencial, amb clau d'humor, a divertir-se, a passar-ho bé, a connectar, sobretot a connectar, i ja està. En tot cas, hi ha un correu electrònic al que poden donar informació, que és hola, arroba, kiss me frog,
Molt bé. Teniu-vos aquells que vulgueu anar a lligar, que vulgueu anar a practicar sexe. Quedeu-vos a casa. Escolta, mai se sap. Si ho busques, malament. Però si no ho busques, igual surt. Però si vas a buscar això, directament, fes-te un Tinder. Un Tinder sorpresa, que digui jo.
Doncs escolteu, Marta va dir marnatge, com sempre ha estat un plaer, la setmana que ve més... Castanyada o Halloween? No, castanyada. Molt bé, doncs gaudir de la castanyada. Igualment, Jaume, igualment. I un dia que tenim de festa ens el foten dissabte. Sí, ja veus. És que no pot ser això. Ens ho compensarem, ens ho compensarem. Noies, que vagi molt bé, gràcies. Igualment. Ens anem a l'agrícola, pausa i tornem. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon.
Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau, groc, verd. Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida. Els envasos es reinventen i el vidre reneix. Reciclar és transformar. Reciclar bé és cuidar el planeta.
I comença amb tu. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Tu sabies que el germà de la Laia patia setjament escolar? Ah, sí?
I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'USAP. La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb l'USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim. Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per xerrar amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproves. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Som-hi! 22 minuts, la una del migdia, recte final del Parlen de tot d'avui. Com sempre, aquesta hora és moment per anar a l'agrícola Vilassà, una entitat centenària. Hòstia, es diu molt aviat, això, una entitat centenària. La secció que l'any passat arribava els dijous i aquesta temporada els dimecres. Avui celebrem la castanyada amb l'agrícola Vilassà. Som-hi!
I nosaltres tenim la Lara Xarau vestida per l'ocasió de castanyera. Lara Xarau, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, com anem? Com estàs? Doncs molt bé, aquí ja, preparada la castanyera. La castanyera, eh? I escolta, estàs molt guapa, de veritat, eh? Que ens prepararàs castanyes o boniatos avui? No.
Bueno, doncs mira, a veure, aquesta setmana ens toca parlar per obligació de castanyes, panellets i moniatos. Home, com no pot ser d'altra manera, eh? Doncs Demi, a veure, va, què tenim a l'agrícola, que evidentment tenim castanyes i panellets. Primer, recordar-vos que trobareu castanyes i moniatos de primeríssima qualitat i, com no, amb la targeta de client gaudireu d'un 5% de descompte. Que bé, que bé, que bé. Llavors, si no ho sabeu, les castanyes tenen moltes propietats.
té un valor energètic molt alt, són riques en vitamines i baixes en greixos, i ens ajuden a protegir-nos del fred, que ara sembla que comença a venir. Sí, fins d'aquí mitja hora, que em sembla que demà ja puja la temperatura i dissabte cap als 22-25 graus. Per tant, doncs, res, que la tardor dura mitja hora i l'hivern tres quarts, o sigui, no gaire més. Sí, exacte, està ben boig.
Bé, llavors dels moniatos podem dir que també són una font d'energia molt rica, rics en vitamines A, C i E i tenen un alt contingut de potassi.
ajuden a depurar el fetge, afecta preventiu del càncer, protegeixen la salut de la vista i la pell i hidraten el sistema digestiu. Hòstia, penso menjar boniatos fins al desembre. Oi que són bons, eh? Home, ja més porten tot això. A vegades no sabem tot el que mengem. Sí, les castanyes que milloren el trànsit intestinal... Sí, bueno...
Els moniatos, doncs, que ajuden molt a l'organisme, per tant, és una cosa molt, molt bona, eh? Molt recomanable, exacte. Va, vinga, bé, que bé. Què més? Després d'haver fet aquesta part més saludable, ara parlarem dels panellets. Molt bé. Els panellets que... A veure, que si tenen una part poc saludable és que el toquen la butxaca, eh?
Això sí, però teniu aquí l'opció, si voleu, de poder-los fer, els podeu fer i comprar els ingredients aquí a la bodega, que tenim tot preparat. Vinga! L'ametlla molta, l'ametlla de granet o palet, coco, cobertura de xocolata i pinyons. Ah, molt bé. Llavors, si no els voleu comprar, jo us deixo, si voleu, bueno, us he portat aquí la recepta dels panellets. M'estàs dient, Lara, m'estàs dient que ens faràs panellets ara mateix.
Ara mateix. Jo ja els tinc fets, per això. Ja us explico com els he fet. Ets de fer panellets o no? No, la veritat és que no. Jo fa anys, eh? Jo fa anys, quan els meus fills eren petits sí que ens tancavem el diumenge a la tarda a fer panellets, però des que han crescut ja no, eh?
No, no, això és una cosa que fan molt a les escoles, també pels infants, però sí que és veritat que, bueno, però aquí ve molta gent a comprar els ingredients i que hi ha gent realment que els fa cada any, eh? Doncs vinga, va, anem-hi, a veure com es fa. Doncs jo ho denimo, d'entrada els ingredients serien, què necessitem? Mig quilo d'ametlla molta, 400 grams de sucre,
250 grams d'amoniato, robells d'ou, que això és una mica ull perquè això és després per pintar, els pinyons, que això és una mica ja també que Déu-n'hi-do com van els pinyons. Sí, has d'anar a la caixa, demanar un crèdit i anar a comprar pinyons. Sí, la veritat, estan pels núvols, però bueno, és l'època de l'any que ens ho mereixem. Què més necessitem? Ametlla granet o palet, coco i cobertura de xocolata. Mira que bé.
Això serien els ingredients. Ara anem a fer la massa. Això ve lo complicat, ara ve lo complicat. Ara comença a fer... Exacte. Primer hem de bullir les patates, pelar-les i aixafar-les quan encara estiguin calentetes. Vinga. Les deixem a refredar. Quan estigui fred, tot això hi afegim el sucre i l'ametlla molta.
Ho barregem tot fins a aconseguir una massa homogènia i ho deixem reposar dues hores, com a mínim, a l'anamera amb un film transparent. Allò que es fa aquella boleta, com les pizzas i tal, doncs això ho deixem allà dues horetes. És a dir, si ho hem de fer a la tarda, millor que ho fem al matí, oi? Sí, clar, s'ha de ser una mica previso. S'ha de ser una mica previso. Perquè no és un pim-pam.
Llavors, per fer-los, hem d'agafar tota aquesta massa i fer boletes petites i dir a veure què farem. Llavors, els podem fer de pinyons. Llavors, què fem amb els de pinyons? Fem les boletes amb la massa, els passem pel rovell d'ou i llavors els posem els pinyonets i s'enganxaran molt millor. Perfecte. Mans netes, sobretot.
Home, sí, clar, això no ho he dit, eh? Bé, ho dic perquè... I ho dic perquè durant la pandèmia recordaràs que ens van ensenyar fins i tot a rentar-nos les mans. Ui, és veritat, eh? És molt lamentable, eh? Ens van ensenyar a rentar-nos les mans. Per davant, per darrer, sí, sí, sí, una bogeria. Sí, sí, sí. Va, què més? Hem dit els de pinyons, ara podem fer els d'enmetlla, que es fan unes boletes més allargades...
Se les passa també pel rovell i en comptes de pinyons els hi posem l'ametlla aquesta que diem de paleta de granel o de granet. Vinga. Després tenim els de coco, que a mi això del coco m'encanta. Oh, estan bons els de coco. Vale, doncs s'agafa el trosset de massa, es barreja amb el coco i llavors aquests normalment els hi fan com una forma de muntanyeta i aquesta muntanyeta després es pinta amb el rovell d'ou. I després tenim uns altres, bueno, poden fer també els panellets de xocolata,
Agafem la massa, l'apretem al centre deixant una marca perquè després posarem aquella malleta, saps? Que haurem torrat prèviament. I un cop ja estan refredats els vanyem amb xocolata i els hi posem ametlla torrada. Aquests, bé, boníssims però tenen una miqueta més d'elaboració. Bé, doncs nosaltres us hem fet aquests quatre tipus, d'acord? Llavors ara ja els tenim fets, hem fet la massa, hem fet la forma i ara els hem d'enfornar. Sí?
Els hem de posar al forn durant uns 10-15 minuts a una temperatura aproximada d'uns 200 graus. Això ja sabeu que cada forn té també la seva... Cadascú es coneix el seu forn. No espereu que la Lara ara vingui a ensenyar-vos com funciona el vostre forn. Sí, exacte. Llavors, bueno, res, us he de fixar això, que quan estiguin deuredets ja els podeu treure. Que no es cremin, eh, perquè després de tanta feinada... Ai, clar, quina feinada, i vosaltres van a comprar, imagina't.
Bé, llavors hi ha una altra alternativa, si no us voleu embrutar les mans, també podeu comprar-los fets, que nosaltres aquí a la botiga tenim els panellets de parafita, que van amb safatetes de 300 grams, i poden ser variats o amb pinyons, i també tenim els panellets de malet torrent, que són de Sant Hilari Sacalm, que també van amb unes safatetes de 280 grams, i també van variats, aquests no en fan només de pinyons. Molt bé.
Això va com va. Doncs això és el que diu. Escolta, saps d'on ve la història dels panellets o què? No, no sé on ve. Mira, t'ho explico molt ràpid perquè... Vinga, va, va. No, no, no ho estic llegint, eh? Això ho tinc jo amb el perador, eh? Mira, els panellets són típics de la tardor. Hi ha uns que diuen que cap al segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el panteó romà, va decidir que el consagrava la Mare de Déu i els màrtirs del cristianisme.
I uns mesos més tard van aparèixer els primers indicis dels panellets que es portaven petits panets com ofrena a les tombes dels difunts. I n'hi ha una altra que aquesta és la que es compra més, és a dir, la història més...
Diuen que, atenció, segons els historiadors, es creu que l'origen és àrab, etcètera. Però atenció perquè té a veure amb l'ofici de campaner. Tu saps que per tots sants, i això si parlem amb gent gran, per honorar els difunts durant tota la nit i per tal d'amanitzar-los la feina, els campaners tocaven tota la nit de tots sants, amb honor... La campana. Sí, sí, sí, amb honor als difunts.
Aleshores, els veïns, per amenitzar-nos, anaven dels pobles, anaven amb pastissets, fruits secs, castanyes... I per aquest motiu relacionen tots aquests aliments de tardor i sobretot amb la festa de tots sants. Què et sembla? Ostres, doncs mira, molt bo perquè no... Veus, jo no havia fet aquest treball. Aquesta setmana no havia fet aquest treball. Home, feina vas tenir. Feina has tingut a fer cap anet. Seguiràs tingut a fer cap anet, home. A sobre hauràs de fer història, també.
Doncs escolta, tenim alguna cosa més o no? Bueno, doncs ja també per acabar també amb una flor, amb una planta, flor que relacionaríem també amb aquesta època, serien els crisantems, que també, bueno, ja sabeu que a la cooperativa molts d'ells els cultiven als nostres socis, que és una planta de tardor, com bé dèiem, i ens trobareu de diferents mides i colors.
Tenen... Com cuidar-los? Són molt fàcils de cuidar. Aquests necessiten llum solar unes sis hores mínim al dia. Això els hi puc donar? Això els hi pots donar. El tema de l'aigua, el rec, la terra sempre està humida, però s'ha d'evitar l'acumulació de l'aigua. Això és bàsicament en quasi totes les coses. Ja m'ho estàs complicant, això. Sí.
I així a tema poda, doncs, com sempre, treure les flors i les fulles seques a mesura que vagin caient. I sempre va bé abonar-les amb adob de plantes amb flors, perquè siguin més fortes. Teniu cactus? Teniu cactus, vosaltres? També en tenim, eh? Doncs jo canviaré els quisentems. Quisentems els deixaré que em coparé un cactus, un cactus. Llavors, aquí sí que sé que és un... Bé, que arreu del món és una planta, una flor coneguda com la flor de la felicitat. Ah, mira, eh?
I aquí a Occident és sovint un símbol de respecte i honor utilitzant-se en ocasions especials com el Dia de Tots Sants per honrar els esses estimats morts.
I res, també s'utilitza per donar color els jardins i balcons en aquesta toca de l'any. Que bé! Ja en teniu, eh? En aquesta setmana va tot encarriladet aquí a Tots Sants. Home, Lara... Que s'ho mereixen, s'ho mereixen. Els que ens han deixat. Sí, senyora, és la festa més bonica de la tardor, la castanyada. Tu ets més de Halloween o de castanyada?
Jo soc de Castanyada, perquè, sí, per edat i per tot, doncs, trobo divertida, lo de Halloween, així per la gent més jove. Sí. Però, bueno, jo m'he criat amb la Castanyada i seguim amb això. Jo, el teu equip. I tu. Jo també. Jo, el teu equip, directament, i tant, i tant. Però tu tens canalla, tu deuen fer... els hi deu agradar disfressar-te. Exacte. El que passa és que jo et dic una cosa, eh? Ara, Lara, ens situem a...
la castellada, que és molt bonica, mengem castanyes, boniatos, ens prenem una... fem un dinar, un sopar, o fem un... ens prenem una copeta de mosquatell. Molt divertit, parlem. Ara, a la nostra època, ens diuen, nens, agafeu, disfresseu-vos, aneu pel carrer, truqueu timbres i aneu a... La carnets... Home, home, que bé sím fet nosaltres.
Doncs res, tot disfressat. Sí, sí, sí. Lara Txarau, només ens falta recordar on tenim l'agrícola i què hem de fer per reconseguir la targeta. Doncs mireu, per si voleu sol·licitar la targeta a clients, ens heu d'enviar un correu electrònic a info arroba agricolavilassat.com
dient, sol·licito la targeta client i nosaltres ja us contestem. Perfecte. Si voleu, teniu algun dubte, voleu fer algun encàrrec, us deixo dos telèfons al 624 55 690, que és un mòbil, també ens en podeu enviar un WhatsApp, o el fixa que seria el 933 759 0188. I ja, per acabar, ens trobareu al camí del Cris sense número,
a Vilassar de Mar, això és pujant, a Esquerra de la Nacional, des del Mercat de la Flor, cap amunt a uns 400 metres. I si no els seguiu a les xarxes, per exemple a l'Instagram, que allà també tindreu tota, tota, tota la informació. Lara Xarau, moltíssimes gràcies, que tinguis molt bona castanyada. Molt bona castanyada a tots vosaltres, també. I la setmana que ve es torna a parlar ja més de novembre. I la setmana que ve, exacte, hi ha temes nous.
Moltíssimes gràcies. A vosaltres, bona setmana. Una abraçada, bon dia. Bona castanyada. Adéu, bona abraçada.
Reciclem els envasos de plàstic, els brics i les iaunes, el contenidor groc, les ampolles i els forts de vidre, el verd, el paper i el cartró, el contenidor blau, i l'orgànica, restes de menjar i petites restes vegetals, el marró. Recordem que només si separem correctament els residus els podrem reciclar i reduir. Redescobrim el carretó i la bossa del pa. Reivindiquem els envasos de mida familiar i les carmanyoles. Reutilitzem. Reciclem. Reciclem.
La revolució dels petits gestos continua. Quins són els vostres? Generalitat de Catalunya. Pel medi ambient, som-hi. Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet que te crac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
El millor regal? La salut. Ara que hem entès el valor que té, cuidem-la.
La teva, la meva, la nostra, la vostra, la de tothom. Compartim Salut, Generalitat de Catalunya. Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa mirar tant fins i tot quan estic enfadada.
I jo sóc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no abans aquí, però també sóc la meva família. Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fins aquí el Parlem de Tot d'Avui, l'edició, la número 2.237, 2.237 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom ja ho m'ha acabat. I us ho manu, no us que us ho demani, sinó que us ho manu, que sigueu tots i totes molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar, ens ho expliquem tot a través del 98.1 de la FM al Maresme, a través de vilassarradio.cat per internet. Jordi Velascot, Xavi Puig, gràcies al control tècnic.
I amb bones mans us deixo, serveis informatius de Vilassar Ràdio. Arriben Joan Escofet i Robert Mazza, repassant l'actualitat local i comarcal. Una al migdia, 3.57 de la tarda. Quatre edicions per estar assabentats i assabentades de què passa i ha passat al Maresme i, evidentment, a Vilassar de Mar. Vilassar de Mar i Maresme. Una al migdia, 3.57 de la tarda. Com ens inspirem per arribar a la una? Doncs acaben d'anunciar una gira...
celebrant els 50 anys damunt dels escenaris. Són Javi Gurrutxaga i l'Orquestra Mondragón. De fet, és ell que ho celebra, l'Orquestra Mondragón anant canviant. Però amb Javi Gurrutxaga, l'Orquestra Mondragón i Corazón de Neon, amb Corazón de Neon arribarem a la una del migdia. Gràcies! La informativa arriba amb el resum de la Tartúlia que vam viure ahir a les 8 del vespre a Vilassar Ràdio. Un autèntic plaer! Demà ens hi tornem a posar. Corazón de Neon, Javi Gurrutxaga, l'Orquestra Mondragón. Amb ells,
Fins la una del migdia. Gràcies.
La ciudad donde vivo es mi cárcel y mi libertad. La ciudad donde vivo es un ogro con dientes de oro. Un amante de lujo que siempre quise seducir. La ciudad contra Dios y el diablo al funcionario.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!