Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Salutacions divendres 17 d'octubre de 2025.
Sembla que estiguem a mitja tarda. Sembla que s'estigui fent fos, sobretot si mirem de cara a mar, on els núvols són bastant considerables. No sabem si al llarg del dia d'avui haurem de treure el paraigua. En principi no estava previst. Avui, recordem, avui i demà, sense anar més lluny, celebrem l'Octoberfest a Vilassar de Mar i, per tant, estarem, entre altres, molt atents a la previsió meteorològica
que ens envia de seguida Joaquim Serra, centre de referència meteorològica de la comarca, servei meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Des d'allà sempre Joaquim Serra ens fa la previsió del temps de cara avui, sobretot de cara als propers dies, en què ja tenim de nou el cap de setmana. Un altre cap de setmana d'octubre, havent sobrepassat ja la meitat d'aquest desert més de l'any. De seguida marxem a parlar amb Joaquim Serra. De seguida també, un quart d'11 aproximadament,
Saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell, com sempre, repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa. L'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, tot pujant un dia més al DeLorean. Repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio en Jaume Tolrà. Ell és un dels responsables de l'Associació de Defensa Forestal, els d'ADF del Maresme. Amb ell volem fer balanç de la campanya d'estiu. De fet, si mirem a nivell general, ha estat un estiu desastrós en quant a encendis forestals. Volem saber què ha passat a la comarca amb en Jaume Tolrà. Insistim, un dels responsables dels d'ADF de casa nostra.
A les 11 i com cada 15 dies fem Salut, un espai coproduït entre la regidoria de Salut publicada a l'Ajuntament de Vilassar de Mar i el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio, on cada 15 dies parlem d'aspectes, evidentment, relacionats amb la salut. Amb la col·laboració del CAP, doctor Marriere, el CAP de Vilassar de Mar de l'Institut Català de la Salut, i també la col·laboració
d'establiments sanitaris, tals com farmàcies, com òptiques, etc. I avui parlem de la campanya de vacunació de grip i Covid. I no tan sols això, sinó com que d'any ja és tradicional, s'entesten en què m'han de vacunar en directe. Doncs avui ens vacunarem en directe, en aquest cas, la grip.
A dos quarts de dotze, ens anem amb la nostra libre i moxillera. Agafem la moxilla amb l'Èrica Castillo i ens anem de viatge. Amb moxilla, viatges diferents. Viatges per dones, per viatjar soles, per trencar estigmes, conèixer països d'una altra manera. I avui, amb l'Èrica, amb la libre i moxillera, marxem ni més ni menys que a Mèxic.
A les 12 del migdia saludarem. Normalment a les 12 del migdia tenim amb nosaltres la Conxi Farc per repassar les fake news de la setmana. Avui no pot ser. Serà la setmana que ve quan hi tornarem, però a les 12 del migdia saludarem aquí des de la celebració de l'últim ple municipal. Va ser anomenat nou jutge de pau. David Alcá de Mar passa per la ràdio. En Narcís Tenes encara no ha pres possessió, però sí que està ja anomenat, insistim, a través de l'última plenària municipal, nou jutge de pau.
I a última hora, escoltarem l'entrevista que li fèiem aquesta setmana a la Vila Serenca, artista de cap a peus, des del Liceu Palau de la Música i ara al Teatre Nacional, amb la filla de l'aire, ballant, cantant i interpretant l'Anna Casasola, que aquest diumenge acaba la seva obra, la filla de l'aire, al Teatre Nacional de Catalunya. Recordem l'entrevista que li fèiem aquesta setmana. Doncs aquest és el menú, un menú que volem compartir amb vosaltres, divendres 17 d'octubre de 2025,
Demanar disculpes ja d'avançat per aquesta veu de costipats és el que té. El 99% de la població està costipada. Ara fa calor, ara fa més fresqueta, i això el que fa, doncs, que ens castiga el coll i ens castiguen costipats. L'edició d'avui, la número 2.229. 2.229 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. 11 minuts per damunt de les 10. Ja ho tenim tot a punt. Motor Rancès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Dèiem al començament que, si no sabéssim l'hora que és, podíem dir que és mitja tarda, perquè s'està fent fos, sobretot si mirem de cara a mar en presència important de nubolades. No sabem si haurem d'agafar el paraigua, però sí sabem que tenim moltes activitats aquest cap de setmana, sense anar més lluny avui i demà.
Octoberfest a Vilassana de Mar, entre altres activitats. Joaquim Serra, volem saber el temps de cara a les properes hores i també, sobretot, de cara als propers dies en què ja tornem a estar de cap de setmana. Centre de referència meteorològica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia. Tenim una situació meteorològica que encara avui ens pot portar restes d'inestabilitat amb creixement de nubulades aquest migdia. Tot això després d'una nit en la qual hem tingut algun ruixat però poca cosa aquí a la comarca. Principalment les precipitacions han quedat mar endins i per tant no s'han produït els xàfecs intensos que semblava ahir que havíem de tenir aquí a la primera línia de la costa.
Dit això, com dèiem aquest matí, núvols prims, en general força sol i nubulades que creixeran cap a aquest migdia a primeres hores de la tarda. No descartem que es pugui escapar algun xafa, sobretot cap a la serlada litoral i àrees pròximes, però de forma puntual. A la resta del Maresme no esperem precipitacions i sembla que en tenim per dies.
I és que aquest cap de setmana, tant dissabte com diumenge, tindrem bonança, sense pluges, temperatures que pujarien una mica, sobretot de cara a diumenge, i de cara a la setmana que ve tindrem el pas de línies frontals, però amb vent deponent. Per tant, seran fronts que passaran molt eixuts, amb poca precipitació, potser dimarts escapi alguna gotellada,
I el pitjor de tot és que les temperatures pujaran. Dilluns podrem tenir màximes cap als 25-26 graus i de cara a dimarts encara podrien pujar una miqueta més. I sembla que aquesta situació es mantindria ben bé fins divendres de la propera setmana. És a dir, fins d'aquí una setmana sencera. Pel que fa...
Els vents, en general fluixos, tant avui com també durant el cap de setmana, a partir del dilluns es reforçarà el vent de l'oest i sud-oest aquí a la costa de la comarca. La situació marítima, dominada avui pel Marajol, demà i demà passat també, per tant tranquil·litat, amb unes temperatures que, com ja hem dit, tot i que avui han pujat una mica poca cosa, però han pujat lleugerament les mínimes, de cara als pròxims dies pujaran una mica més.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual des del Centre de Referència a Meteorologia de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Dilluns i tornem a la mateixa hora fins a les hores que tinguis molt bon dia. 14 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassa Ràdio, el seu dia preferit de la setmana, Joan Escofet! Bon dia, bona hora! Bon dia, ja, molt bon dia a tots i totes. Ja arribarà el dilluns, ja. Ja, està aquí, està aquí. Ja arribarà el dilluns, ja. Com ho tenim, això? 185 anys fa avui de la primera festa de la cervesa.
185? Déu-n'hi-do, no? Fa molts anys bevent cervesa. 185 va ser arran de la boda de Lluís I de Baviera i es van fer unes celebracions en honor d'aquest casament amb curses de cavalls, etc. I, evidentment, la cervesa va regar aquestes celebracions.
Una cervesa que originalment, tradicionalment, era un beuratge fabricat en els monestirs. Els monjos de l'Europa Central fermentaven l'hort i el blat i aconseguien la cervesa. One, two, three.
Birr, birr, birr, birr, birr. És tot una birr no, birr, eh? Birr. Birr és osso. Birr, cervesa. Quina festa es devien fotre en el casament d'en Lluïset, eh? Està... No vulguis saber on va acabar penjada la corbata. No vulguis saber-ho. No, no.
185 anys, m'agrada aquesta edat, Joan. Festes de la cervesa, la més antiga que tenim a la nostra comarca, és la de Calella, el Maresma. 40 anys, no? 40 anys, 40 anys i, en fi, la de Vilassar de Mar, doncs, avui i demà, doncs, podreu dir d'un ambient familiar, cerveser, sobretot familiar, amb música en directe, i diferents productes de gastronomia. Oh, no, estarem a la Bòbila, eh? Sí, senyor. On es posa la fira d'atraccions.
Entre el camp de futbol Xeve Ramon i la piscina municipal, allà als terrenys de la Bòbila. Entre el Xeve Ramon i la piscina municipal. A Vilaçà fa 10 anys que es fa, però és la novena edició, perquè el 2020 va passar alguna cosa que ara no recordo, que no es va poder celebrar, eh? Molt bé, Joan! Vinga, va, som-hi! Aquesta és l'època de l'any en què vas als supermercats i tens...
productes d'estiu, que ara hi ha despatxos, almorejos... Tens productes de Halloween, perquè tens castanyes, panellets, carbasses i tota mena de lliure. I tens també els torrons i els polvorons.
Vas ara al súper i no saps exactament en quina època de l'any vius. Trobareu el tortell de Reis i, ah, si m'estires molt, el tortell de Sant Antoni també trobarem. Passa amb les fruites, també. Abans hi havia fruites estacionals. Sí, ara no. Ara pots trobar meló al febrer. Molt bé, Joan. Què? Repassem notícies o què? Bé, ens ha creat molt, molt l'atenció els companys i amics de la Vanguardia que han entrevistat...
Avui hi ha Andrés Rodríguez, que em preguntaràs qui és Andrés Rodríguez, director de Forbes Espanya. Ah, mira. Atenció al titular, eh? No sé si... Fregaria amb l'imbècil del dia, eh? Sí, jo crec. Mira, mira, mira. Et dona ganes, llegeixes el titular, de dir que bé que estem tots i totes, eh? Si frega, nosaltres hi entrem. Frega, nosaltres hi entrem.
¿Qui té el doctor Sonor d'avui colar-se en aquesta secció? És que, com deia la porta, no estamos tan mal. No, a veure. Andrés Rodríguez, director de Forbes d'Espanya, diu, obrim cometes. Sí. A partir d'un cert nivel de dinero, todos son problemas. Cuando ganas más de 3 millones de euros al año, hay grandes complicaciones en la gestión. Andrés...
Vete a la mierda! Perdó, eh? Però és que ara m'ha sortit així. Vete a la mierda. Directament. Quan tens problemes és quan a mig mes vas mirant quin dia cobres. Això és quan tens problemes. Com el 90% de la població. Per cert, que a la forma es també traten la min, no? El més jove que està... Però tu creus titular d'aquesta manera. No sé en quin moment, Joan, has dubtat que aquest tio ha de ser...
Habia una vez.
Directament, l'imbècil del dia. És l'imbècil del dia. Sí, sí, és això de la pressió, el que tu has dit, eh? Les famílies, les persones que pràcticament no arriben a final de mes, això sí que és un programa, eh? Em ha recordat una història ara mateix de Shaquille O'Neal. Shaquille O'Neal era un pivot de la NBA... El més gran, el més gran. Podem dir que és el més gran. Un dels més grans. Un dels més grans que explicava... Un dia van anar a jugar a...
el Madison, van a jugar al Madison Square Garden, que és una mica el temple de l'NBA a Nova York, i ell va fer un mal paper, va anar a buscar el seu pare, ja estem parlant ja de partits NBA, el Shaquille O'Neal Carrera, que començava a consolidar, i li va dir amb el seu pare, hòstia, avui he jugat molt malament perquè tenia molta pressió.
i el pare de Shaquille O'Neal li va dir pressió? Tu saps què és pressió? El va portar en una zona poc diguéssim agraciada econòmicament de Nova York van localitzar una família mal vestida això és cert, eh? I li va dir això és pressió perquè aquest senyor i la seva família no arriben a final de mes Què va fer Shaquille O'Neal? Que ja era jugador de NBA va baixar del cotxe
i va aconseguir feina al cap de família, els va aconseguir també un habitatge, i a partir d'aleshores ell va dir, jo ja no sé què és la pressió. Sí senyor, fa molt pocs dies, això ho han fet diversos, Luis Enrique, sense anar més lluny, no li deien la pressió, la pressió la té el que es lleva a les 6 del matí. Exactament.
la parella que es lleva al 6 del matí per mantenir els fills i arriben a mig més i van mirant el dia de pagament. Això és pressió. I no tenir 3 milions d'euros, senyor director de Forbes Espanya, que és vostè un desgraciat. Ho corrobarem.
Bueno, Joan, què més tenim, va? Doncs la pregunta que s'està fent molta gent ara. Ja tenim la resposta. 22 de novembre. Sí. 22 de novembre s'encendrà l'enllumenat a Barcelona. Ja triguen, ja triguen. Enllumenat Nadaleng. Tornarem a veure.
Aquelles imatges tan agraïdes pels mitjans de comunicació de tothom aprofitant el semàfor per fer-se les fotografies pertinents al Passeig de Gràcia amb tota la il·luminació. L'any passat es va intentar, via algunes tanques, reduir aquesta manera de fer-se fotos, selfies per les xarxes socials. No es va aconseguir del tot.
Doncs s'encén aquest any la il·luminació a la capital catalana, es fa cinc dies abans del que seria previst, i a la fira del llibre de Guadalajara, diòxid de Colboni va com a alcalde de Barcelona a Mèxic, a la fira més important del llibre del món, i el 22 de novembre encendrem les llums a Barcelona.
Molt bé, fantàstic. Cada vegada un dia l'encendem, el 20 d'agost l'encendrem ja. Vinga, què més? Aquest matí, mentre preparàvem el... Poc ens passa, tenim televisió de fons, i estan els mateixos capullos, com a col·laboradors, en aquest cas, dels matins de TV3, que no tenien ni idea d'Israeli jamás, ara són els mateixos que ens estan parlant de la turra
enorme entre el BBA i el Sabadell. Una turra que no interessa a ningú, ni la gent que té compte en un dels dos bancs sap ben bé què passa i què no passa. Però és curiós aquests personatges que tenen allà la cadira agafada i parlen amb una certa alegria de temes que... Ahir parlem de... I demà parlem del Barça-Girona. Parlem del BBA. De la OPA podíem dir...
o haurien pogut dir que deposin les armes i lliurin el sostatge. Exacte. Pensa que ara han dit que els del Sabadell estan molt contents que aquesta opera hagi prosperat, però és que els anuncis del Sabadell en contra, perquè és en contra de l'OPA i del BBA, han sigut històrics. És una turra. Portem mesos obrint informatius que et preguntes
Què és el que no surt? Tu saps que els mitjans de comunicació tenim uns espais, siguin unes pàgines, siguin uns minuts, per omplir. Què és el que no surt amb aquesta...
turra enorme que es va retroalimentant entre mitjans, que, insistim, no interessa a ningú. A ningú. Ni als propis que poden tenir compte dins. Interessarà els grans empresaris, aquests dels 3 milions d'euros. Veus com tenen problemes? És que tenen molta pressió. Tenen molta pressió. Segurament ni dormen, aquesta gent. També ens ha agradat molt l'atenció Pedro Sánchez. Pedro Sánchez
que no té massa coneixement, segueix amb el seu... Com el DeLorean, és com el DeLorean. Sí, té amb la seva picabaralla personal amb Donald Trump i vol, ha volgut demostrar davant d'algunes apreciacions que havia fet el president dels Estats Units en el sentit...
Sí. Sí. Sí.
A partir d'aquí, potser que et vigilis una mica aquest or de gos que deixes anar, i més contra el Trump. Et dic una cosa, eh? Si li han hackejat el telèfon a aquest senyor i als seus, que és el president i els ministres, per tant, els mandamasses del país...
Ara imagina què ens poden fer nosaltres, que a nosaltres tampoc els interessem, però si algú pot hackejar un telèfon d'un president i dels ministres, imagina què ens poden fer els ciutadans de peu que no interessem. És a dir, ja m'ha explicat. Dóna molta tranquil·litat, que a vegades hi ha seguretat espanyola, doncs està a nivell, doncs, al top. El top, eh?
I acabem el repàs d'actualitat. Ja ho vam dir nosaltres el 14 de desembre de l'any passat. Hòstia, a veure què vam dir. Ja vam dir la presumpta caiguda del creador de Mango, Isaac Andic, a Montserrat. Sí.
anava acompanyat del seu fill, en Jonathan. Algú que li posi Jonathan amb un fill ja no anem bé. Es veu que hi havia molta mala relació pare-fill. En dic pare, el senyor Mango va dir als seus seguretats que es quedessin al cotxe. I es va perdre per les muntanyes amb el seu fill Jonathan. Presumptament va caure...
Isaac, en dic, ara Mossos d'Esquadra van descartar que el fill, com s'havia, no insinuat, però sí que ja havia especulat, doncs Mossos d'Esquadra van dir que no, que el fill havia estat interrogat com a testimoni,
Doncs el jutjat de l'openal número 5 de Martorell ha reobert causes perquè es veu que les declaracions del fill, insistim, molt mala relació amb el pare, no acaben de quadrar, eh? Es veu que algunes fotografies, alguns vídeos del fill que hi havia dins el seu mòbil han estat esborrats. Ai, ai, ai. Aquí queda, eh? De moment continuen mantenint-lo com a testimoni, però sí que és cert
que la sala penal número 5 del jutjat de Martorell, obert diligències, i veurem com acaba tot plegat. Té tots els ingredients del telefilme d'Antena 3 de diumenge a la tarda. I tant. Tots, tots els... Aquells del musical no cal que en facin, eh, de musical. Aquells del musical de l'Alena Jubany, que fan un musical de l'Alena Jubany. No cal que ara s'animin amb això, eh, perquè... Tampoc caldria. Seria un telefilm... Lo mató su hijo, podria ser, eh? Sí, sí, sí. Dius, bueno, cal que mirem la pel·lícula d'Antena 3. No, ja està, ja està, no cal, no cal.
Escolta, tu has anat mai a entrenar de Barcelona a Madrid? Sí. Sí, amb l'alta velocitat. Bueno, hi ha l'AVE, i després hi ha el Wigo, l'Irio... Marques blancas, que es diuen. I que eren baratos. Baratos, entre cometes. Doncs el tren Barcelona a Madrid ja no serà low cost, que ho sàpigues. La guerra en pèrdues entre empreses.
Uigou, Irio i Renfea apugen preus per les pèrdues que arrosseguen i això, atenció, fa que es dupliquin els viatgers que opten pel cotxe compartit. Per tant, si has d'anar a Madrid, a veure si coincidim tu i jo, i optem per compartir cotxe, perquè els trens ja no són tan baratos com ens pensàvem que era. O tal com era. Joan Escofet, dit això sense més, què et sembla si puja amb el Dilòria? És interessant aquest apunt de qualitat. Sí, sí, sí.
Perquè toca la butxaca al canvi de fi. Bueno, si cobres 3 milions d'euros sí que estàs preocupat. Tens altres problemes. Joan, entrem al Dilorian? Doncs vinga, perquè tal dia com avui, de l'any 1961, en una estació de tren a Darford, concretament a la comarca de Kent, hi havia dos joves de 18 anys que estaven esperant que vingués el tren per anar als seus respectius instituts o col·legis, eh?
Un era un tal Mike Jagger, que estava a la London School of Economics, i l'altre era un tal Keith Richards, que anava a un institut d'art. Els dos estaven a l'andana, esperant el tren, un portava uns quants vinils sota el braç, l'altre se li va acostar... No es coneixien, eh? No es coneixien de res, es van conèixer allà, van començar a parlar a partir de gustos musicals, i a partir d'aquí surt The Rolling Stones.
no sé per què es diuen rolling, puguem cedir estació de tren. Trenestation. Està bé, no? Aquestes històries són xules, aquestes històries. Són xules, eh? Sí que són xules. Mick Jagger portava, que estudiava una de les...
Una de les universitats més prestigioses d'econòmiques del Regne Unit. I en aquest cas és veritat. I portava uns vinils, uns discs de blues sota el braç. I Chris Richards, que estava estudiant art en un altre institut, li va preguntar per la naturalesa d'aquests discs de blues. A partir d'aquí va néixer una satànica amistat.
Què més, Joan? I any 1970. Vols saber que era número 1 a tot el món per 5 setmanes consecutives? Uau. Doncs els 5, Jacksons, eh? Home, eh? Jacksons 5.
Aquesta cançó, eh? Aquest è... He'll be there. He'll be there de Jackson 5. Els germans... Tots els Jackson 5s, que el més gran tenia 80, quasi. En Michael era el petit, no? Més o menys? No, tenia una més petita, que en tenia dos. I a què més tenim, Joan? Com ens agrada el Somo Town, eh? El so Detroit. El so de la D.
El propi Michael Jackson, en solitari, va arribar a clipsar el Jackson 5, perquè, si no, sonarien més i més. Ara, si sona algun Jackson, evidentment, sona Michael. I la seva germana, també, eh? La Toya no l'altra, com es diu? Janet. Janet, això, Janet.
Molt bé, Joan. I la banda liderada per Mark Knopfler. Estem a tal dia com avui de l'any 1980. Està parlant dels Dire Streets, el rap sinfònic per excel·lència. Traien el que era el seu tercer alapè, el Making Movies, de Dire Streets. I dins aquesta cançó preciosa dedicada a Romeu i Juliette. The dice was loaded from the
45 anys, com aquell qui no vol la cosa a 45 anys, que sonava aquest en Romeo o en Juliet.
Què més tenim aquest De Lorient tan xulo i tan arregladet? I tal dia com avui sortia a la venda el que després va estar considerat com l'àlbum a l'LP número 250 de la llista dels 500 millors de la història que no està gens malament està just al vell mig 250 doncs era de River amb en Bruce amb en Bruce Springsteen
M'encanta com dius, en Bruce, l'artista Marasmenc. Com bon jovi, eh? Sí, senyor, perquè viuen a les marismes dels Estats Units. De Nova Jersey. De Nova Jersey. És que això és un tros de cançó, eh? El disc, sí, per exemple. És que això és un tros de cançó, eh? For my 19th birthday, I got a union card and a wedding coat.
Què més, Joan? Què més tenim?
És el dia com avui, no vam sentir Amsterdam, no vam sentir Birmingham, no vam sentir Brisbane, ni Belgrat, ni París. Vam sentir a la ville de Barcelona. Era un dia com avui, no? És el dia com avui, Joan Antoni Samarang...
Aleshores, president del Comitè Olímpic Internacional anunciava que Barcelona seria la ciutat oficial que allotjaria els Jocs Olímpics d'hivern de l'any 1992, amb eufòries en aquell moment. No sabíem ben bé què implicava tot això per la capital catalana, una capital catalana que des d'aleshores es va obrir absolutament el món, a la ville de Barcelona.
Què més, Joan? I tal dia com avui fa tres anys que perdíem el Walt Disney català, eh? Claudio Biern, gran reconegut, seguidor espanyolista i alma mater, eh? De grans sèries televisives de quan la nostra generació érem petits i petites, eh, Jaume? La factoria Biern Lloy, que li dèiem, eh? Biern Lloy, li dèiem, evidentment, eh?
Tenia això, en David té el nom molt, oi? Sí, molt bonica la sèrie, molt entranyable, jo la recordo. Que se saludaven fregant els nassets, una mica com els inuïts. Ara que em surtis, tu i jo també ens fregarem el nasset. Nosaltres ho fem cada dia, demaneu de natural, avui, amb més raó.
Jo ja saps que sou molt de cançons d'aquestes. Canvia la cara. N'hi ha més d'aquestes avui o no? Home, podríem parlar d'Artacan, que és un altre dels grans hits de la Factoria Vierna. Voy. Eran uno, dos y tres los famosos mosqueperros el pequeño d'Artacan siempre
Los tres más que pelos, sus hazañas más de mil. Nunca tienen fin.
Vinga, Joan! No sé si queda molt seriós, això. A veure, molta gent de la nostra generació li costava posar els noms de veritat als mosqueters que va escriure Alejandro Diman i dèiem el nom dels protagonistes dels mosqueperros. És igual que és Amis Portos i Dogo. Sí, sí, sí. Però és que, a més a més, molta gent de la nostra edat deia, no deia d'Artanyan o d'Artagnan, deia d'Artacan. Sí, senyor.
Un al migdia, 3.57 de la tarda. Joan Escofer, què tenim? Doncs mira, ens farem ressoc el proper 24 d'octubre, que és un divendres, ens farem un programa especial des d'aquesta casa, des de Vilassar Ràdio, la Rambleta del Baral de Lucata, per contribuir, per celebrar, per posar a l'altaveu els 25 anys del cap de Vilassar de Mar, el cap doctor Guillem Mas en Riera, i viatjarem a Cabrils.
Acaba l'any Josefa Tolrà i coneixerem la papeta. Hem dedicat un any a la papeta. Molt de compte perquè és molt interessant el que han fet Cabrils durant aquest any Josefa Tolrà. La bruixa del poble, que també era artista.
amb obres exposades al Reina Sofia, al Manac, i la Bienal de Venècia li va dedicar també algunes activitats a la papeta, com la coneixen a Cabrils. Doncs estarem molt atents al que expliques a la 1 al migdia, 3.57 de la tarda, i el dilluns, a un quart d'onze, com sempre, et torno a saludar en directe. Gràcies a Déu per ser dilluns, i que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Místi, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Místi, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet que te crac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment, per l'entrevista del matí.
Un any més passa per la ràdio en Jaume Tolraix, un dels responsables de l'Associació de Defensa Forestal d'aquí al Veresma, a Vilassa de Marc, Abrils Cabrera.
I ens agrada molt que vingui. La temporada passada el Bantaniquins va descobrir què volia dir els ADF, que tots coneixem, aquell jip groc que tenen i doncs els veiem moltes vegades amb actes populars, culturals, però també la seva gran tasca és ballar pels boscos que tenim al nostre entorn. L'any passat el Bantaniquins va descobrir què volia dir els ADF, que tots coneixem, aquell jip groc que tenen i doncs els veiem moltes vegades amb actes populars, culturals, però també la seva gran tasca és ballar pels boscos que tenim al nostre entorn. L'any passat el Bantaniquins va descobrir què volia dir els ADF, que tots coneixem, aquell jip groc que tenen i doncs els veiem moltes vegades amb actes populars, però també la seva gran tasca és ballar pels
Jaume Tolra, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, molt bé. Moltíssimes gràcies per revisitar-nos. Aquí estem.
Si anem al mes de maig-juny, començava a fer molta calor i es preveia un estiu desastrós en quant a incendis forestals, etcètera. Ha estat un estiu desastrós si mirem a nivell de tot l'estat espanyol, mirem els incendis. Vam començar aquí a les Terres de l'Ebre, vam anar a Galícia, a Castellellaó, etcètera. Aquí, almenys pel que sabem, de grans incendis ens n'hem escapat, eh? Sí, sí, aquest any pintava negre, negre i a la zona nostra hem tingut molta sort
Sí que és veritat que a nivell d'Espanya ha sigut terrible i aquí la previsió era igual, però per sort també és veritat que hem tingut molta aigua, ha plogut molt i això ens ha ajudat moltíssim. Però sí, sí, com vam parlar la primera vegada, que això serà molt terrible, però ens n'hem salvat un any més.
Sort de l'aigua i sort, m'imagino, de la prevenció, del qual vosaltres esteu gairebé al capdavant, sense gairebé esteu al capdavant. La prevenció també és molt important, a banda que ens plogui, que això per vosaltres és una gran notícia. Per vosaltres i per nosaltres, evidentment. Sí, a veure, la prevenció és la feina principal nostra. L'extinció és, a més a més, que és el que no hauríem de fer mai, però també estem per això.
Però la prevenció comença tot l'any, un darrere l'altre, i sempre és preparar camins que estiguin en condicions, dipòsits d'aigua a punt que hi hagi l'aigua, esbrossades amb el que es pugui de camins i també de zones forestals i franges d'incendis. Tot això és la prevenció, que és el que estem a tot l'any i per això és el que hem de treballar més.
I suposo que la conscienciació de la població, també, no deixar de salles, no fer foc al bosc, tot això també ens n'hem escapat, o no? Sí, sí. Cada vegada la gent és més conscient. El tema foc ja està, jo penso, sumit, sempre hi ha algun error, però normalment la gent ja sap que bosc res. Això sí, malauradament, els abocaments, cada setmana ens en surt algun. No entenem, perquè això de mira que hi ha deixalleries i és gratuït i tot, però la gent, a muntanya, cada setmana, cada mes...
Sempre tenim un regalet o altres. Ja tenim un regalet, vol dir que ja ens han tirat runa, tot el que és mobles, cada dos per tres. Això ens hi trobem bastant. És l'única cosa que no hi ha manera de conscienciar la gent.
M'estàs dient que la gent va a la muntanya a tirar-ho, no? Sí, sí, concretament. Ara farà un mes i mig. Sota el mateix de la Font Pigant van deixar un camió de mobles. Vull dir, la Font Pigant de Cabrera, allà, us han deixat un camió de mobles, que no s'entén, perquè el mateix portar el camió pots anar a l'aixelleria. Doncs no, el van deixar tirat a muntanya. Vull dir, això ens costa molt jardineria. Els jardiners, doncs, també tiren com que es pensen o malament pensen.
que com que és ordinaria, allà es podreix i es queda i això no, i ens trobem molt, això sí, sí.
Home, una cosa, tampoc ens sembla gens bé, que vagis al container al costat de casa i llencis allà, que allò se lo trobem, és el pa de cada dia. Sí, sí, sí. Però agafa el cotxe per anar-te'n a la muntanya, cony. Perdó, eh? Agafa el cotxe i vés-te'n a la deixalleria. És el que no entenem. Jo suposem que, com que la deixalleria té un límit i queda ja... Si tu portes molt, arriba un moment que has de pagar, doncs deuen dir, escolta'm... Que paguin tots, paguem tots. Sí, llavors es queda allà, risc d'incendi, perquè depèn què és, també quin tipus de residu, a vegades, doncs, com que no els hi accepten...
Doncs mira, muntanya, llavors, clar, l'hem de gestionar de diferent manera, perquè, per exemple, pel tema oralita i amiant, això en trobem bastant, perquè com que s'ha de fer especialment, doncs això és el que més trobem, eh? Petits, no coses grans, eh? Un dipòsit, toberies, una planxa, perquè, clar, coses petites ningú te les vol, llavors, què faig? Me'n vaig a muntanya i allà s'hi queda.
L'aviant, l'oralita de tota la vida, és aquest producte que s'ha demostrat que té unes propietats que poden desenvolupar, poden ser cancerígenes, i és difícil, perquè a més a més ho has, no pots anar a l'aixereria, això sí. Però anar a la muntanya és desastroso, això. Llavors, què passa? Que antigament ho recollíem i portàvem, però ara ja no ho podem tocar, llavors allò ho hem de tenir allà, hem de tenir un temps, hem d'avisar una empresa especialitzada, i això van passant els dies. Què passa? Que també...
Que si tarda molt, allò crida a més porqueria. I a vegades hem trobat que estàs 15 dies pendent que t'ho vingui a recollir i arribes i tornes a trobar més coses. És constant, eh? El tema bosc, la brossa, això està... i és un risc, eh? Un risc i un desastre. Bé, això sí, és que no s'entén.
I no hi ha hagut cap petit ensurt, per petit que sigui, aquest estiu, a les nostres muntanyes? Nosaltres, a la zona nostra, que és Cabris, Cabre, Vilassà, i Argentona, d'això, no hem tingut res. Tonterietes de Mataró, sí que a Mataró van tenir allà al costat del Mataró Parc un incident que semblava, però bueno, van tenir sort, que és el que més ens toca a nosaltres com a veïns, però no hi ha hagut res que diguis, ostres, la comarca ha estat molt tranquil·la.
Això us dona respiro, perquè, clar, passes uns dies que dius, hosti, amb aquesta calor, perquè la calor és sufocant, sí que ha plogut, però anaves pel bosc a alguns moments de l'estiu, per més que desplogui, estava sec, eh? Sí, sí, no, no, i a veure, quan l'estiu, quan hi ha moltes colors, llavors diuen que estem amb Alfa 3, que ara ja pujarà amb Alfa 4, vol dir que a bosc no hi pots entrar, i en principi aquest any no hi ha hagut, estàvem allà, però al final no hi hem arribat, i, bueno, ha anat bé, vull dir...
Diuen que els episodis de sequera encara estan per arribar, però encara hem d'estar molt pendents. No val que hagi plogut i que els pantans estiguin més o menys plens. Encara estem amb sequera i hem de tenir molt de compte això en el bosc. No, és que ha plogut, no pots fer una barbacoa allà al mig. Això ja ens hem de posar al cap, que el bosc s'ha acabat d'anar a fer barbacoes, ni fer focs, ni res. Això ja ni hivern, ni estiu, en pluja o sense pluja. Això ja ho hem de tenir al cap a la gent, que el bosc ja s'ha acabat.
i a part d'això doncs vigila molt i està pendent perquè ja vindrà els focs tornaran i els boscos estan com estan i les sequeres els tindrem molt fortes i això que ha passat a Galícia també passarà eh
De fet, aquest estiu, ja fa d'estius, però aquest estiu s'ha incidit molt sobre el tema. Focs de nova generació. I parlaven els experts en meteorologia i els que en sabeu de muntanyes i boscos, dient que un foc de nova generació, per entendre'ns, és un foc capaç de començar a cremar Collserola i arribar a Passat Mataró i inclús més a l'Alt Maresme, en hores, en un dia. En un dia ens pot cremar tota la muntanya. Això...
Fa anys que ens ho diu bombers. La previsió de boscos que tenim, que, clar, la gestió és la que es fa, és minça, perquè no n'hi ha més que... I acabarà un dia passant això. Ens trobarem, doncs, tot el conjunt de calors, temperatures, vents, tot, i ens pot passar. Focs de nova generació. I, a part, aquests focs són... Bueno, amb tant combustible, ràpid és acabar, per extingir... És molt complet nosaltres mateixos, si passa...
poca cosa podrem fer. Haurem d'estar després a fer-la repagar quan ja ha passat, però si passa serà difícil per bombers i ja no parlem d'aquest que sóc més petitets. Doncs aquest estiu vam patir un dia perquè vaig a buscar-ho, perquè era el dia abans de la festa major de Vilassadamar, la festa major...
crec que era entre el 21 i el 22, a el que és la zona de Badalona, l'Hospital Germà Estigues i Puig, al Can Ruti, va haver-hi un incendi, que al principi allò fotia por, van, evidentment, doncs, salvaguardar, entrar a DF1 i es van salvaguardar a les cases, i l'hospital, sobretot, però és d'aquells que fot patir, eh? Dius, hosti, això com comenci a caminar cap allà... És que és això, és el que diem, el dia que comenci així i les temperatures els hi vagin a favor i els vents serà... anirà corrent...
I per això ara justament s'ha començat aquí a Badalona, que ho fa l'Associació de Propietaris Forrestals Arral Litoral Central, que és la nostra zona.
ha començat a fer una faranja, una neteja de tot el que és al costat de Badalona, la cartoixa, per fer un tall, perquè com a mínim a menys si ve d'allà, però clar, es fa fins on arriba econòmicament. Aquesta és una altra. Aquesta és una altra. L'inversió econòmica és clau en aquest sentit. Això suposem que després del que s'ha vist aquest any començaran a donar diners per fer neteges forestals, perquè podem tenir...
molts bombers, molts camions molts avions, però si el Bosch no es neteja no. Jaume, ara estem aquí tu i jo amb confiança ho creus de debò?
és quan d'acabar plantejant, perquè el bosc cada vegada... Que seria el normal, això és indiscutible. Ajudes n'hi ha, eh? Nosaltres vam crear l'associació de propietaris forestals aquesta, que hi ha des de Tiana fins a Argentona, que és la nostra zona, i aquests propietaris es va fent cada any feinetes pel que es dona, pels pressupostos que hi ha.
Sembla que s'ampliaran, ens han dit, i aquest any ja n'ha sortit un altre, i anem demanant tota la sovint, anem repartint, concretament ara, en un mes comencen a fer el turó de Borriac, tot el turó de Borriac es netejarà tot, per la sovintia aquesta, i es farà tota una neteja i una franja, i tindrem, en principi, Borriac net.
que si hi ha un foc serà petit. Però, esclar, es va fent trossets, no es fan grans extensions. I com que també l'agricultura va plegant, què passa? Que llavors va tornar en bosc i així ens anem. I allò que deien d'anar cremant boscos de manera controlada... Bueno, això es fa, bombers, per exemple, ho fa molt a la zona de Dos Rius, fan pràctiques amb bombers, els nous bombers que això, amb el graf,
I ells van fent, doncs, a part de fer la pràctica que els ensenyen, ens ajuden a fer neteges o neteges controlades, contrafocs, que això es fa. Aquí no n'hem fet mai, nosaltres, aquesta zona, però els que aquí al Maresme normalment fem és la zona de dos rius. Jaume, vosaltres interveniu als ADF també en accidents de muntanya? Perquè, us ho dic, perquè en Jaume i tots els ADF es coneixen el bosc gairebé com casa seva. Pot anar a casa seva, del menjador a l'habitació, al lavabo o a la cuina, amb la llum tancada.
en Jaume i el ZDF ho poden fer a la muntanya, això. Moltes vegades quan vien incendis són ells els caguin a bombers, perquè evidentment us coneixeu al bosc pam a pam. Per tant, entenc que interveniu amb accidents de muntanya. Sí, sí, ajudem bastant més concretament aquest any. El dia de la festa major de Cabrera, quan es va acabar, hi havia uns nois al Rucà d'en Cama, d'allà al costat del Burriac, que es van quedar penjats allà amb cordes i no podien sortir, també a les 12 de la nit, que també no s'entén, però bueno...
I vam haver d'anar, clar, bombers venien de Vellaterra, no sabien on era, vam haver d'anar, ajudar, vam trobar la persona, els vam ajudar a poder-les treure.
I sí, això ho fem, perquè normalment només et demana, escolta, un test, això, acompanya. Clar, nosaltres sí que la part, si hem d'ajudar, ajudem, però la part més tècnica o si és sanitària la fan ells, però sí, sí, això ho fem, ens truquen bastant per fer-ho. Caminaires, corredors, voletaires, ciclistes, motoristes... Ens agrada molt, Nalbós, és una cosa molt bonica de fer, però això també implica un risc. M'imagino que tot això d'accidents hi ha més dels que ens pensem, no?
Sí, sí, cada setmana hi ha una cosota. Sí o no? Perquè quan no cau una bicicleta s'ha perdut algú. Quan no, se li espatlla el cotxe i no el pot treure, perquè també un altre tema, com que les grues no pugen a la muntanya, a vegades et demanen ajuda, em pots estirar un tros i que em vinguis la grua, cosetes d'aquestes, però hi ha molt, molt...
Tranquils no esteu, eh, Jaume? No, sempre hi ha cosetes. A veure, tampoc estem al 100%, perquè clar, també tenim vida i la gent anem fent. Només si hi ha una cosa una mica greu, doncs ens truquen les policies locals i més, podeu venir a ajudar això i això, o mateixos bombers. Et diuen, escolta, que tinc això, pots tenir algú? Llavors, si un o altre hi va, sí, sí. Jaume, quants professionals i quants voluntàries, persones voluntàries, hi ha en els ADFA?
A veure, aquí, la nostra, en principi, som 14 voluntaris, i jo soc el que més o menys em dedico més per motius de feina, però són aquests 14 voluntaris que tenim, i a part tenim els pobles veïns, tot tant a la comarca que disposem, si és una cosa grossa, estem amb uns 300-400 voluntaris. Però tu ho fas de forma voluntari, tu tens la teva feina. Sí, sí, jo tinc, sí, sí. Ah, no us pensi que en Jaume és un professional, això. No, el que passa...
És un professional, això sí. Jo treballo amb el tema de prevenció d'incendis a l'Ajuntament de Cabrera Mar, llavors també porto una mica... Però clar, jo quan hi ha una cosa vaig voluntàriament, com una altra més. O qualsevol cosa hi ha un incendi, també. Ell té la seva professió, tot i que és un voluntari completament professional. L'únic que el diferencia d'un voluntari professional és que no es cobra per fer això. Per tant, en Jaume, aquí tots els voluntaris i voluntàries no cobren.
No, no, tenim una gent, i ara justament tinc 3 persones jubilades, que estan cada dia, cada dia, vull dir que venen, es lleven al dematí, arriben, obren, llavors van arreglar una cadena, o arreglar un camí, o esbrossar, i van fent coseda, van mantenir les eines, les màquines, els vehicles, perquè qualsevol cosa, clar, això és una voluntat que podien estar fent el que volguessin, i ells cada dia estan allà, vull dir que això ajuda molt.
Això ajuda i és molt, molt d'agrair, eh? Per això ens agraden d'altres coses que vingueu aquí, perquè la gent entengui, doncs, la vostra feina. Quan us veiem amb un correfoc, per exemple, no m'està de festa, vosaltres esteu allà de manera voluntària, no esteu. Sí, sí, no, és quan també a vegades anem a... que ajudem, quan hi ha els aiguats o això, que vas a treure, i a vegades la gent exigeix, escolta, que aquí no veniu, això, i que... Escolti'm, senyora, que estem aquí, o ja ens hem trobat, eh? L'hem dit, també, senyora o senyor, eh? Vull dir, perdó.
I els hi diem, escolta, que jo podia estar al sofà de casa assentat i estic aquí ajudant a vostè a casa seva, perquè bombers no pot i entre tots ho fem. Però no ens exigeixin perquè fem el que podem. Perquè això ens hi hem trobat, eh? A sobre encara és que no ho feu, escolti'm, no, fem...
perquè volem. Sí, exacte. Perquè depèn dels ulls que ho miren, també. No, no, em refereixo a la brutícia del bosc. Dic, depèn del bosc. Hòstia, és tan net el bosc, no hi ha brutícia, clar. Però a veure, hi ha herbes, hi ha embranques, tot això s'ha de fer, eh? Sí, clar, esbrossar els camins, els corriols, per exemple, quan hi ha la Burriac Atac... Ara anava a dir. Anem uns dies abans i ens ho diuen, mira, que ha caigut un arbre que llavors agafem el circuit, anem fent amb la motxilla motoserra, mira aquí, vinga, esmicolem el tronc,
perquè serveixi que aquells corriols puguin passar i no hi hagi riscos. Clar, això podíem dir, escolta, a mi no és problema meu, ja us ho fareu, i es fa, perquè la gent vol, i perquè també aquells corriols també ajuden que pugui circular tothom. Tot el que sigui el bosc, doncs sí, fem el que puguem, sí, sí. Tu quan et crida aquest amor, deixa'm-ho dir, l'amor teu cap al bosc i a la muntanya? Bé, tota la vida, el meu pare sempre ha estat a muntanya, tenim un bosc aquí a muntanya, a Cabrils...
Sempre m'he vinculat, sempre m'ha agradat molt això, llavors ja sempre m'he vinculat, bueno, i caminant per aquesta zona, i a partir d'aquí sempre, llavors. Clar, prevenció d'incendi, tot això, ja he estudiat coses d'aquestes, però tot això m'he vinculat molt, sí. I m'agrada molt. Ves si has pogut ser bomber.
Bé, podria haver sigut, sí, que passa que en aquelles èpoques això costava més i també era l'època en què volies estudiar, deies, bé, tinc ganes i ara ho penses, però bé, he estudiat la prevenció... Tant igualment important, eh? Ara dedico a fer plans d'emergència, a coordinar tot això que hi és, perquè quan hi ha la feina també a darrere hi ha tot això, el tema de coordinar voluntariat, de coordinar material, bé, tot...
Perquè quan ens criden, doncs, ha d'haver-hi algú que digui, bueno, doncs, feu això, que feu aquesta maquinària, aneu aquí i feu d'aquesta manera. Vull dir que això, yes, i em toca a mi. Estic segur, i ara vaig a fer broma, eh?, però estic segur que quan esteu dues vegades treballant, des del bossa us acosta algú i us diu, a veure, l'important, com està el tema, bolets?
Ah, sí, bueno, jo diuen, però, per exemple, jo, com que és boletaire, veus, això no en sóc gens, no en sé, els puc estar trepitjant i no els veig. Hòstia, ara sembla que m'estranya, això, eh? Sí, mira, i la meva mare és una gran boletaire, però, una crac, però jo, és un tema que m'ha avorrit molt, sempre, d'anar passejant a voler, jo sóc més de vinga, vinga, però sí, ens ho pregunten, i clar, llavors els dius, sí que tenim dos que són boletaires d'aquells que els oloren,
I llavors depèn. Mira, ens han dit que sí, ens han dit que no, però sí, sempre hi ha el que preguntes. Doncs Jaume, m'imagino que sempre esteu oberts a voluntaris, eh? Persones que vulguin col·laborar. Sí, això ens interessa molt perquè...
Sempre la gent va rotant, perquè és normal, i clar, estem mancats sempre de voluntaris, sobretot de Vilassar a Mart. Ara, en aquests moments, no tenim ningú. Què s'ha de fer? Què s'ha de fer per ser voluntari? Doncs és anar a l'Ajuntament... Cada Ajuntament, ells... Si dic, mira, jo vull ser voluntari a la DF Aborrià, llavors ells ens truquen a nosaltres, o si no, posar-se d'acord amb el nostre correu, i allà ens posem amb ell i dir, mira, ja li preparem tota la documentació i pugui venir.
Ens interessa perquè, a més, ja com vam dir l'any passat, fer el 30 aniversari, ara comencem ja, que ja en breu, el nou local que tindrem, que serà Conjunt Cabrera-Cabrils-Vila-Semà, que serà un centre d'emergències, el centre per prevenir qualsevol, bueno, tindrem un centre logístic,
una sala de reunions per emergències, tot això, i llavors interessa que també ens vinguin a ajudar per tirar on davant i a veure si... On estarà aquest centre logístic dels ADF? Estarà a Gabrils, a la zona que es diu, la zona esportiva de Cantolrac, la propietat, la família de Cantolrac-Gabrils, la cedida de l'Ajuntament, la donada, i l'Ajuntament ha fet un conveni, bueno, està acabat de signar, un conveni amb l'ADF en uns quants anys, que nosaltres gestionarem tot, i allà tindrem el nostre centre...
de logístic, de prevenció, per fer els cursos de... tots els cursos d'incendis als voluntariats, tot una mica, sí, sí. Fantàstic, és una molt bona notícia. Jaume, arribem a les 11, un minut i mig. T'agraeixo moltíssim que una mesura has vingut aquí, però ja no t'agraeixo només que vinguis aquí, que això, evidentment, ho faig. T'agraeixo moltíssim la feina, tu i els teus companys i companyes, perquè és una feina imprescindible.
Voleu col·laborar? Aneu als ajuntaments del vostre poble. Escolta, jo vull ser ADF. Una estoneta. Jo puc venir divendres, jo puc venir diumenge. Jo aquest diumenge no puc venir. No us obliguen. Per tant, Jaume, mil gràcies. Gràcies, ja ho sabeu. I aquí estem pel que faci falta. Quan ho vulguis, ja ho saps, aquí és casa teva. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, Jaume, que vagi molt bé. Adéu. Temps de notícies i fem salut.
Les notícies de les 11.
Salutacions, Can Jorba acollirà el dia 3 de novembre la primera jornada a xarxa Dones Emprenedores, una trobada oberta a totes les dones emprenedores, autònomes, propietaris de comerços i empreses de Vilassa de Mar, que servirà per intercanviar experiències, establir sinergies i informar sobre els recursos disponibles per l'emprenedoria femenina. Per assistir a aquesta jornada, que inclourà xerrades, diàlegs i dinàmiques de grup,
Cal que us inscriviu prèviament al correu electrònic promocióeconòmica arroba vilasadamar.cat. Conscients de la necessitat de conciliar els horaris amb la feina, les participants podran assistir a tota la jornada o incorporar-se només en l'horari que tinguin disponible.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
de 100 metres quan pare i fill feien una excursió al camí de les feixades que va des de Collbató al monestir de Montserrat. En un principi, la investigació dels Mossos d'Esquadra va apuntar a un accident, però ara, i segons indica el rotatiu El País, certes incongruències en les declaracions del fill de la víctima haurien obert el nou escenari.
La Comissió Europea ha presentat aquest dijous una proposta per desplegar un mur antidrons a la frontera oriental de la Unió Europea amb l'objectiu que estigui plenament operatiu a finals de 2027. El pla presentat ahir, com dèiem, inclou també un sistema...
de vigilància avançada pel flanc oriental, que entraria en funcionament un any més tard, el 2028. Aquesta iniciativa forma part d'un full de ruta perquè la Unió Europea assoleixi la plena preparació militar el 2030 en el context de la incursió russa a Ucraïna i de l'augment de les aparicions de drons russos en diferents països d'Europa.
Crítiques generalitzades a la proposta del govern espanyol de pujar les quotes dels autònoms l'any que ve entre 17 i 206 euros mensuals. La proposta recull pujades de quotes de manera progressiva entre 2026 i 2031, partint l'any que ve dels 217 euros la quota mínima.
Després de mesos de batalla intensa del Partit Popular contra Pedro Sánchez pels presumptes casos de corrupció que l'envolten, ara el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, ha agafat bandera fiscal per tal d'atacar el president espanyol arran de l'anunci de la pujada. Feijó considera que Sánchez escombra la classe mitjana amb mesures com aquestes que ha titllat d'estocar dels autònoms. Per Feijó, a Espanya...
Ha de valdre la pena treballar, però val més la pena, ha dit, ser un cara dura. El líder popular ha acusat Sánchez d'esprem el país. Esprem els que compleixen i protegeix els que roben, ha dit Feijó. El PP assegura que la cistella de la compra és gairebé un 40% més cara des que governa Pedro Sánchez, per la qual cosa els populars proposen una rebaixa d'impostos i de cotitzacions socials. Feijó es volcarà a explicar al territori la seva recepta de model econòmic,
com aquest cap de setmana a Sòria, on denunciarà aquesta nova mesura. L'anunci l'ha provocat en renau als passadissos del Congrés i a fora. No només l'oposició l'ha criticat, sinó també al bloc de la investidura i fins i tot també ha criticat Pedro Sánchez, el seu soci, Sumar. A les 12, nou contacte amb la informació.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgeri, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassà de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassà de Mar. Viu-la. Es veu una nena que han acollit la Maria i l'Albert? Que feliç que sembla. Es veu que acaben moltes més famílies acollidores.
I si ens informen? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa't a acolliment.gencat.cat Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que Vilassadamar acollia el primer circuit de curses a motor del país?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilaçà Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per fer salut. Cada 15 dies aquí, al parlant de tot, fem salut.
Una secció coproduï entre la regidoria de promoció de la salut de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Hi participen, doncs, des de la regidoria, també des del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut i també col·laboració d'establiments sanitaris tals com farmàcies, òptiques, etcètera.
Mireu, fa uns dies va començar la campanya de vacunació de grip i Covid. Jo crec que aquest any s'han avançat més que mai. Algú motivarà, suposo que ens ho explicaran. Una campanya que està en marxa per parlar.
Tenim amb nosaltres l'Ester Llaurador i la Cristina Durant, infermeres i referents de vacunes de l'EAP de Vilassar de Mar de l'Institut Català de la Salut. Ester, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Ja veus que és divendres, ja tinc la veu, ja a punt de marxar de cap de setmana, jo també. No sé si teniu alguna vacuna per la veu. De moment encara no. Encara no.
Cristina Durant, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Molt bé, fantàstic. Doncs ara m'explicareu moltes coses i avui ens acompanya en Jordi Casasús de la farmàcia Vilassà de la plaça Vicenç Casanovas del nostre poble. Antiga farmàcia Almera. Bon dia. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé, molt content d'estar aquí. Doncs contents que estigueu aquí, tres, i que parlem d'aquesta campanya 2025, vacunació de la grip i el Covid. A Vilassà Ràdio, sempre parlant de tot.
Doncs vinga, som-hi! Anem a parlar d'aquesta campanya. Per què aquest any ha començat abans? Us han notificat o això us ve marcat?
No, ha començat l'última setmana de setembre, com ho fan habitualment, prioritzant grups més de risc, com són gent gran, que està en programa d'atenció domiciliària, residències geriàtriques i pacients amb més patologia o majors de 80. Sí que és cert que ara, el 13 d'octubre, aquest dilluns d'aquesta setmana, hem començat la campanya de vacunació antigripal i de Covid oberta a la població indicada. I com està funcionant aquesta campanya?
Doncs de moment prou bé, la veritat és que aquest any Vilassar de Marleab disposa de vacunes, hem fet dos punts vacunals a diferents llocs del municipi de Vilassar i de moment el feedback que estem rebent per part de la població és molt bo, estan contents. Doncs anem a parlar de tot plegat, dius la població de risc, sobretot infants i gent gran, per què és població de risc? Com els pot afectar? Perquè vas dir, amb una crim, no res, pot ser greu una crim, no?
Doncs sí, ja sabeu que la campanya està indicada sobretot a gent de 60 anys o més i sobretot també gent amb patologia o factors de risc i als infants, de 6 mesos a 5 anys. Aquests serien els que tindrien la vacuna de la grip inclosa com a vacunació sistemàtica. 6 mesos?
De 6 mesos a 5 anys els nens la tenen com a vacunació sistemàtica, és a dir, tots aquells que volguessin la tindrien indicada i finançada. D'acord? Aleshores es considera que els nens, igual que la gent gran, són població més vulnerable perquè el seu sistema immunològic no està tan entrenat o la gent gran està més debilitat. Aleshores hem de reforçar-lo amb les vacunes que es consideren en cada etapa de la vida. I el personal de risc també.
Sí, aquests serien vacunació sistemàtica, després hi hauria tot un ampli grup poblacional que tindria indicada la vacunació. Qui són aquests grups? En principi, la vacuna contra la grip estaria indicada a persones de 60 anys i més, infants, com molt bé ha dit l'Esther, de 6 mesos a 5 anys, també persones que estiguin institucionalitzades a residències, a centres de dies, a centres amb discapacitat...
persones a partir de 5 anys i de menys de 60 anys amb condicions de risc. Aquestes condicions de risc poden ser, per exemple, persones fumadores, persones amb immunosupressió, malaltia celíaca, malaltia amb diabetis també. També estaria indicat amb embarassades i puerperes fins als 6 mesos i persones de 5 a 18 anys que reben tractament prolongat amb àcid acetilsalicílic.
I també m'imagino que població que conviu amb molta gent, per exemple, no sé si els i les docents que estan en una colla a la classe important, no sé si, no sé, són persones de risc o no? També, també. Vosaltres mateixes? També, persones que estiguin en contacte amb gent també més vulnerable, i els professors, personal sanitari, policies, bombers, també, i persones cuidadores de gent gran, també.
Jordi, com entran les farmàcies aquí? Quina tasca hi teniu? Nosaltres la tasca que fem principalment en el tema de la campanya de la vacunació és sobretot promoure i animar i incentivar la gent que es vacuni. De fet, des d'aquesta setmana segurament molts dels oients els estaran preguntant des de les farmàcies si se'ls ha vacunat o no. És un qüestionari que nosaltres estem fent cada vegada que ens connectem a la seva recepta electrònica i al nostre sistema informàtic
ja detecta si aquesta persona ha estat vacunada o no i si li hem fet el qüestionari o no. Aleshores ens obliguen a fer aquest qüestionari perquè és una manera també que les persones vegin que hi ha una conscienciació i hi ha un tema al darrere de fer soroll. I costa.
Costa molt, sí o no? Quines coses donen? Bueno, és que no sé, és que la meva veïna m'ha dit, és que no sé, hi ha molta desinformació, llavors per això estem les farmàcies, molt a prop de la gent, per justament contrastar i contrarrestar tota aquesta mala informació que tenen.
I per què els hi dieu? Escolteu, us heu de vacunar, us heu de vacunar. Teniu la possibilitat de vacunar-vos? Home, perquè és la principal manera de prevenir l'aparició d'aquesta malaltia. Si no ens vacunem, aleshores tenim molt de risc de contraure aquesta malaltia i, com bé deien les companyes, són malalties que poden arribar a complicar-se.
Parlem del grip, després parlem del Covid, que moltes vegades es pot confondre, però el Covid de moment el deixem menjar a part. La grip, a vegades tens un refredat, dius, tinc la grip. Bé, de vegades no, tens un refredat. I com tens la grip, a vegades dius, no, això és un refredat, no. Diferencies entre la grip i un refredat.
Correcte. És important diferenciar el que és un refredat i és una grip. Són malalties totalment diferents. Refredat és una malaltia habitualment que és lleu, cursa de manera amb una miqueta de símptomes tipus tos, mal de gola, una miqueta de mucositat, congestió nasal... I afecta normalment a el que es diu la part alta de les vies respiratòries, cap, nas...
En canvi, la grip sí que és una malaltia vírica també, que està provocada, causada pel virus de la influència, i aquesta sí que pot afectar les vies respiratòries superiors i també inferiors. A part, tota la simptomatologia que pot provocar una grip és molt més important i més greu, que acostumen acompanyada de febre elevada, 39 i 40, tos, dolor muscular, fatiga, molt mal estat general. Aleshores, és important un refredat
Es passa de manera lleu i no genera tant malestar com la grip. La grip sí que és una malaltia més important i que pot tenir més complicacions en gent gran o gent que tingui patologia de base. Si em permets, també una de les diferències que nosaltres també els preguntem en els pacients és l'aparició, com ha sigut l'aparició. Un refredat apareix d'una manera molt lenta i en canvi una grip apareix de cop i volta.
El pacient de cop i volta cau malalt. En canvi, un refredat, un dia tinc una mica de mucositat, una mica de tos. Hi ha diferència, és a dir, el propi usuari sap com és una gripe o un refredat. Després parlem de la diferència amb el Covid, que pot ser més confós en aquest cas. Després ho parlarem.
Per això és important, que la gent a vegades diu, no, jo no em vacuno de la grip perquè no em refredo mai. I nosaltres sempre, des de les consultes o ara mateix quan estem al punt vacunal, els expliquem que un refredat no és una grip, que són malalties diferents i que les conseqüències d'agafar un virus o un altre és diferent.
De fet, el virus de la grip, ho dic des de la ignorància absoluta, eh, soc un profe d'això, diuen que va mutant cada any, que aleshores pot ser un bon avantatge, que a l'atmisferi sud ja hem passat el seu hivern i així sabem una miqueta de què va la grip aquest any. Però no sempre s'encerta, perquè trobarem també el que dic jo, és que l'any passat em vaig vacunar i vaig agafar la grip, o em vaig constipar que no... Després explicarem els efectes secundaris, entre cometes, de la vacuna de la grip...
que moltes vegades tenim mucositat i dius, veus, m'he posat la vacuna de la grip i mira, estic constipat, que no té res a veure. No té res a veure. A veure, mutació del virus, tenim controlada aquest any o no? De fet, la vacuna que tenim, que disposem, són vacunes tribalents, que es diuen que tenen dos, tres cepes, dos del grup A i dos del grup B, i en principi està dissenyada seguint la grip que circulava en l'altra part de l'hemisferi. Haurem de veure si la que arriba aquí...
Realment és per les cepes que circularà durant l'hivern. Sí que és important començar a vacunar ara amb la vacuna de la grip perquè l'ideal seria que tota la gent estigui vacunada abans que comencés el mes de desembre. I ja sabem que no ens posem la vacuna i ja generem immunitat immediata.
sinó que el nostre cos, per fer una bona resposta immunitària, pot trigar entre dues i tres setmanes. Per tant, jo animo a la gent. També han dit que s'avançarà una miqueta la grip aquest any, ja ho veurem. Ara es fa molta calor, però el temps està una mica boig. Llavors, animo a la gent a que es vacuni per ser previsors.
Us ho pregunto a qualsevol d'altres que em vulgui contestar. Abans era un virus estacional, deien. Això és un virus estacional, ha de fer fred. Ara també o la cosa també ha canviat ja? Tot canvia. Tot canvia i nosaltres estem veient des del mostrador que inclús ja des d'ara mateix ja estem detectant casos de grip.
Ja estem venent antigripals. Deiem que la diferència entre la Covid i el Covid, entre altres, a part del virus, és que un era estacional i l'altre no. Però ara això també ja ha canviat. Tot canvia, tot canvia. Sí, sí que és cert que quan va venir el Covid va desplaçar el virus de la grip, però això en els últims anys ja no és així. I sí que des del mes de finals d'agost a setembre ja hi ha casos de grip. No estem en cap pic, però sí, sí que circula.
Si parlem de l'ús de la mascareta ens transporta a èpoques que, bueno, tots sabem quina època ens transporta, però seria l'ideal, no? És a dir, escolta, si ve aquesta època, doncs, si vaig al transport públic, si vaig a un lloc on hi ha molta gent, l'ús de mascareta no estaria de més, doncs, per intentar evitar...
Totalment. Jo crec que la pandèmia ens ha d'haver ensenyat que hi ha unes mesures de prevenció com la ventilació, la higiene de mans, l'ús de mascareta, que el que fa és un mètode barrera per intentar no contagiar-nos de malalties respiratòries. Per tant, qui estigui refredat
o amb algun altre tipus de virus respiratori, no està de més que la faci servir, i la gent que sigui, no?, que tingui més patologia de risc, o vagi a llocs amb molta aglomeració de gent, doncs està bé que la portin. De fet, hi ha molta conscienciació. Ja veiem molta gent entrant a la farmàcia amb mascareta perquè ells saben que estan malament. Jo anava a dir, però jo personal, que no m'ha après res de la pandèmia, ni hem sortit millors persones, això ho tinc claríssim. No, no, ha quedat, ha quedat alguna cosa. Bé, en zones d'una bona notícia. Us en recordeu, no, del sortirem millors persones?
Impossible, no. S'oblida ràpid. Ja us dic jo que no hem sortit millors persones. Sí que és veritat que sí que és important això de la mascareta, perquè com és un virus respiratori, estàs met per via aèria. Llavors, si alguna persona està amb símptomes, estossegant, tossino, amb bucositat, és molt important per la prevenció ni la propagació de la infecció que es posi en mascareta. Parlem de la transmissió.
Parlem de l'altre, és un virus que es transmet via aèria, però no vol dir que hagi el tren cada matí com sardines, que allà és un lloc maco per rebre... El virus allà està molt bé esperant. Amb un estudi així que teniu una separació de mig metre, un metre i tot, també ho podeu agafar.
Totalment, perquè el virus es transmet per via aèria i també es queden superfícies, es queden contaminades. I la particularitat que té el virus de la grip és que té una transmissió molt forta. La probabilitat d'aquest sistema amb algú que té la grip ens puguem contagiar de la grip és molt alta.
Fa temps que també es diu que quan un té la grip, a no ser que se li compliqui amb una cosa greu, s'estalviï d'anar als centres d'atenció primària. Aleshores, com no anem al cap, anem a la farmàcia. De fet, sempre diem que la farmàcia és un centre sanitari obert 13 hores al dia sense demanar hora. Llavors, això és un avantatge per molts dels pacients que potser per llunyania de l'ambulatori o potser per saturació del sistema sanitari acudeixen a la seva farmàcia.
Però hi ha tractament o no? Escolti, posis al llit i vegi molta aigua, no? Per una banda tenim tractament, diguéssim, simptomàtic, d'acord? És a dir, podrem alleujar una miqueta els símptomes que tingui el pacient, intentarem reduir-li aquesta mucositat que té, aquesta tos, si té febre també li podrem donar un antipirètic.
Però tractament com a tal no, perquè moltes vegades sempre hi ha el mite de donar-me un antibiòtic que tinc la grip. Sobretot, conscienciar la gent que els antibiòtics no són per la grip, perquè la grip està produït per un virus i un antibiòtic està més pensat pels microorganismes.
encara que venen a dir, dona'm un antibiòtic. Que molts deuen obrir l'armari i deuen dir, calla, que diu un antibiòtic aquí de l'any 89, que potser no funciona. Sí, però trobaràs algú. És important, eh? És molt important recalcar que l'antibiòtic no serveix per la grip.
És important tot plegat, ser conscients amb això, però clar, és que em deia l'Ester, clar, és que potser ens posem a 39 i mig, 40 de febre. Jo no sé fins a quin punt et poses, o el teu fill, filla, es posa a 40 de febre i dius, no, em quedo a casa. Hem de valorar davant de quina persona agafa el virus de la grip, d'acord? Si és una persona sana, jove...
Al final és una miqueta el que ha dit el Jordi, és qüestió d'intentar pal·liar símptomes, hidratar-se molt, descansar el tractament per pal·liar símptomes, però nosaltres des del centre d'atenció primària no tenim cap...
cap medicació màgica per eliminar aquest malestar. Una grip pot durar entre 5-7 dies, perfectament. I després et deixa maco, també. D'altra banda, ja parlem de gent més gran que tingui malalties de base, que facin febre alta, que tinguin dificultat respiratòria. Aquests sí que han de consultar en el centre d'atenció primària. Fins quan ens actua la vacuna dins del nostre cos? Estim parlant de la grip, eh?
Quina duració té un cop administrada la campanya? La campanya, eh? Pensa que si ara ens la posem i triguem dues o tres setmanes a començar a generar immunitat, quatre o sis mesos ben bé pot fer efecte aquesta vacuna. Molt bé.
Escolteu, parlem del Covid. No sé si és una opinió molt personal meva, però la gent està més conscienciada amb el tema de l'agric que amb el tema del Covid. No sé si les persones, les antivacunes que sortien a relacionar totes les malalties, tot el que passava, se'n anava a la llum, era per culpa de la vacuna del Covid. Feia qualsevol cosa mal de cap vacuna del Covid. I això crec que ha fet força mal, perquè...
Potser sí que s'hauria de fer alguna enquesta, com feu des de les farmàcies, però si mires pel voltant i preguntes jo no em vacuno, jo no em vacuno, jo no em vacuno... Ha baixat la conscienciació respecte al Covid. Estem parlant d'un tema que ens va tenir tancats a casa, que va ser un tema molt greu i es va endur gent per endavant.
En gent gran, no. Nosaltres estem veient ara, des de l'atenció domiciliària al punt vacunal, que, sincerament, i de veritat, la gent gran de més edat s'està vacunant de grip i Covid. La gent jove sí que s'ha relaxat una mica més, però, de fet, la recomanació del Ministeri, el Covid, ha baixat molt, les recomanacions com a vacunació sistemàtica. El Ministeri d'Espanya, 70 anys, Catalunya ha decidit
que sigui sistemàtic a partir dels 60 anys. D'acord? Però la gent sana, jove, ja no està... No cal que es vacunin del Covid. Però ho poden fer. Perquè ha baixat la incidència, ha baixat la severitat. Però ho poden fer, no? La gent que no té indicada la vacunació, en principi, no. No poden venir, eh? Jo em vull vacunar del Covid, no puc, eh? En principi, no. Si no és població de risc... Si no és població de risc o té alguna indicació selectiva, en principi no cal.
Ester, Cristina, Jordi, l'única manera de diferenciar un agrib i un Covid és fer-nos el test? Bàsicament sí, també amb alguns símptomes, però bàsicament per assegurar-nos quina infecció, quin virus tenim, és a través d'un test.
Sí, a més avui en dia ja tenim els testos que et avaluen tant si és Covid, grip A o grip B, l'influenza A o l'influenza B. Aleshores ens dona molta tranquil·litat i comoditat. El pacient quan surt de la farmàcia sap que si no és un, serà l'altre. Es venen molts testos, no? Ja no tant com abans, però encara se segueixen venent. I per cert, la diferència entre la grip A i la grip B?
Bona pregunta. És difícil. Normalment fluctuen. L'any passat, per exemple, la primera pic de grip va ser A i després van finalitzar amb el tipus B. Però és més greu una que l'altra? La grip va normalment donar símptomes una miqueta més forts, donar febre més alta i també acostuma a venir a vegades amb diarrea, però és com la infecció per al Covid. Depèn d'una persona, pot variar d'una altra.
però bàsicament pot ser una infecció una miqueta més forta que la grip B. Si deiem que el virus de la grip és un virus que muta i tal, que cada vegada és menys estacional, parlem del Covid, que tot l'any ja no és estacional, i aquest va mutant, perquè em dius, clar, va mutant, que ho hem sabut moltes vegades, però ara em dieu, no, no, és que hi ha perfils de població que ja no cal que es vacunin.
Per tant, hem d'estar en guàrdia també, nen, perquè ningú ens diu que el virus no foti una mutació que ens enganxi tots una altra vegada. Sí, home, com deia abans l'Ester, això es basa de soques, no? I les soques van mutant. El virus és molt intel·ligent i va mutant per així poder infectar més gent. Si no muta, aleshores acabarà morint. I per això sempre parlarem de diferents tipus de soques.
Com demanar cita per vacunar-se? A través de la meva salut, m'imagino? Sí, la gent pot demanar cita a través de la meva salut, i aquest any la novetat en la vacunació és que des del Cat Salut s'ha proposat que la gent pugui vacunar-se amb cita prèvia o de manera espontània, en els equips d'atenció primària. Ara mateix estem al punt vacunal, que acabem avui divendres,
però a partir del dilluns 20 estarem vacunant a Vilassa de Mar i als consultoris de nucli de Cabrera amb una agenda que es poden programar a la meva salut per telèfon o al taulell, però si volguéssim venir de manera espontània també se'ls atendrà. Si hi ha una miqueta de gent s'hauran d'esperar una miqueta. Venir sense cita prèvia no vol dir arribar i vacunar-se, perquè pensem que també hi haurà gent amb una hora programada, però s'intentarà donar sortida a tot aquell qui vulgui vacunar-se el mateix dia.
Sabem quantes vacunes es poden posar. Com a curiositat, eh? Durant la temporada? Sí. 2.000, 3.000 vam posar l'any passat, unes 3.000? Sí, sí, unes 3.000. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Jo dic déu-n'hi-do perquè 3.000 són moltes, però en qualsevol cas no sé si vosaltres ho veieu bé o... Clar, som una població de 21.000.
De fet, no arribem a les recomanacions de vacunació ideals, no? Perquè al final, quan més gent es vacuni, menys transmissió del virus hi haurà circulant i menys gent malalta hi haurà. La recomanació és que d'aquesta població de risc el 75% estigui vacunada.
i potser arribem a un 45%, un 50%. El mateix passa amb els professionals de la salut, salud, sociosanitaris, farmacèutics, que les recomanacions també són d'un 75%. I aquí suposo que anirà a depèn dels equips i dels hospitals, però és força baixa. És una recomanació, evidentment, i tu en pots fer el que vulgui. Però quin és el motiu pel qual la gent li costa tant vacunar-se?
Per què és més fàcil creure's bolors, no?, fake news, que evidència científica, no? Surt una persona, el que tu deies, no?, quantes coses s'han dit de la vacuna del Covid, no?, que si es quedaven enganxades culleres, que si provocava... Tot era culpa de la vacuna. Clar, tot era culpa de la vacuna, aleshores la gent s'aferra més a vegades a les fake news que a l'evidència científica.
I la gent també està una mica fatigada de tanta vacuna. Pensem que a l'edat adulta, la gran part de la població que es vacuna és gent adulta, han aparegut vacunes noves en els últims anys, com la de l'herpes zoster, la neumonia, i a vegades dona la sensació que la gent està una mica fatigada de tanta proposta de vacunació.
Bé, sort, eh, que hi ha vacunes. Escolteu, doncs, parlem... També té uns efectes secundaris, o pot tenir uns efectes secundaris, no? Parlem de la grip i després del Covid. Quins efectes secundaris podem tenir?
Normalment els efectes secundaris de la vacuna de la grip són efectes més que res locals. Llavors es pot posar una miqueta la zona de la punxada vermella, indurada, calenta, que faci mal. Això és un efecte secundari local, una reacció local normal, que s'ha de tractar amb fred local i també a vegades podem tenir una miqueta de malestar o inclús una miqueta de febrícula.
Fabrícoles fins a 37 i mig? 37 i mig, 36, fins a 38. A partir de 38 ja diem que és febre. Llavors, si passa això, el malestar i la febreta, l'hem de tractar amb paraceta molt, sempre que no hi hagi cap contraindicació. Molt bé. I Covid?
Amb el Covid passa exactament el mateix, o sigui, els efectes de les vacunes són bàsicament els mateixos. A vegades hi ha gent que pot notar que li pot fer una miqueta més de reacció a la vacuna de la grip i altres que li pot fer una mica més de reacció a la vacuna del Covid i hi ha d'altres que no tenen cap simptomatologia, cap efecte secundari. Grip i Covid tranquil·lament, eh? Tranquil·lament, són vacunes segures i en principi no té res a veure vacunar-se amb el fet de patir la malaltia després.
De fet, Jaume, una anècdota que tinc a la farmàcia és que molta gent ens ve a buscar paracetamol perquè tenen hora de visita per punxar-se la vacuna. Llavors, ells mateixos ja són conscients que després tindran un petit efecte secundari de febre.
Nosaltres els hi diem que no l'han de prendre perquè no té per què aparèixer, no? Però la gent ja està, ja ho té com molt incorporat aquest efecte. El dolor és suportable. El dolor és molt suportable. Ja ens ho diràs. Ja ens ho diràs. Ja ens ho diràs. Veig que porteu una navaretta aquí. Sí. No sé, fem un regalet. Té el teu nom. És a dir, acabarem el cap de setmana, diem així, vacunats, no? Correcte. Ben protegits. Escolteu. Fantàstic, escolta.
Escolteu, estic molt content que hagueu vingut. Jordi Casasús, a Farmàcia Vilassar. Com tu dius, a la Farmàcia Almera. La Farmàcia Almera de tota la vida. Suposo que us deuen venir, no? Hola, a la Farmàcia Almera. De fet, en el rètol ho posem. Antiga Farmàcia Almera, per què no? Exacte, ja no camis. Té molta història. I tant que sí.
Escolteu, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ens deixem alguna cosa, Jordi? No, jo crec que ho hem cobert tot. Moltes gràcies. I per part del CAP, doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, ei, que escolteu que el dia 24 d'aquest mes farem un programa especial dels 25 anys del CAP i l'estem preparant a la
arremleta del Baral de Locata. Serà el divendres 24 a 10 del matí on al migdia. Parlem d'història, de present, de futur i passaran moltes persones. Espero a tots a celebrar allà aquest aniversari. 25 anys. Gràcies. Doncs Esther Llaurador i Cristina donen moltíssimes gràcies. Infermeres i referents de vacunes de l'EAP, Vilassar de Mar, de l'Institut Català de Salut. Moltíssimes gràcies i serà fins la propera. Gràcies, Jaume. No em feu mal, ara, eh? No em feu mal, que ve el cap de setmana. Ja t'he agafat el braç.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mà de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
El mar té veu i aquí la pots escoltar.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs, com cada divendres, és moment de marxar de viatge. Moment per marxar amb la nostra libre i moxillera. Moment per marxar amb l'Èrica Castillo. Èrica, què tal? Bon dia, bona hora. Com estàs? Molt bé, i tu? Estic superemocionada, a més a mi, amb el format que hem fet així, visual, també. Sí. Mola moltíssim. Escolta, on te'ns podrem veure? Perquè aquí ja tenim un equip de quatre càmeres gravant-nos a l'interior d'aquest estudi. On te'ns podrem veure? Sí.
Bé, doncs jo tinc la intenció realment de posar-ho això tant a Instagram com a un canal de YouTube que estic en procés d'obrir. Ah, doncs ja ho tenim això, no? Sí, sí, sí, estic superemocionada. Libre i botxillera Warwild. Ei, què tal? Doncs aquí ens podeu veure i ens podeu escoltar ara mateix en directe. Escolta'm una cosa, on tenim de viatge avui? A Mèxic, no estàs preparat? Home, jo estic preparat per anar a Mèxic, que a més a més és una gran època ara per anar a Mèxic, no? Amb tot el tema del Halloween i tot això.
Bueno, però és que no és el Halloween, és el Dia de los Muertos. És el Dia de los Muertos, sí. El que passa és que el Halloween s'exporta a tot arreu, ja. No, però és diferent. Sí, a veure, explica, tu has vist el Dia de los Muertos, allà? No. Jo hi vaig anar-hi al gener, i el Dia de los Muertos és un dia que va molt buscat, que té a nivell d'ocupació i d'hotels i tot. Com no t'espabilis, et quedes fora...
I no et vas espavilar? No, perquè jo hi vaig anar fora de temporada, però me n'han parlat molt bé, que és una experiència molt bonica, que la gent viu la mort d'una forma molt diferent a la que la vivim nosaltres. Com a molts llocs del planeta.
Bé, sí, també és veritat. Aquí vivim la mort, és evidentment, és un drama, una cosa trista, evidentment, eh? Però hi ha llocs del món que el viuen com una cosa, escolta, he passat per la vida, ho he passat bé i adéu. I bé, a Mèxic és un d'aquests llocs, no? Sí. Tu com ho veus, el tema de la mort, ara que estem parlant d'això?
Jo crec que hauríem de deixar de convertir-ho en un estigma, això de la morra. Escolta, la morra és una cosa natural que passa, ens passarà absolutament a tots. No hi ha ningú ni guapo, ni llets, ni ric, ni pobre, ni res que ningú s'escapi d'això. I penso que n'hauríem de parlar i parlar d'una manera molt natural. És a dir...
sí, hòstia, no agrada, és com abans es deia el càncer, seria, hòstia, té un mal lleig, o un mal dolent, escolta, diem el nom, és el nom que té, i la mort és el mateix, deixem de donar voltes, és a dir, podem debatre on anem, on deixem d'anar, si aquí s'acaba tot, però jo crec que anem de deixar de veure com un estigma, sinó parlar-ho,
Jo també, i què millor que celebrar-ho també com ho fan ells, no? O sigui, a Mèxic, si hi ha neu, tot el tema de la mort es fan altars per als seus éssers estimats, posen fotos, flors, mengen al carrer, es fa una festivitat que fins i tot els turistes hi participen.
Perquè tornen o què fan? Que venen els morts i els vas a veure tu? Ho saps bé, això, no? No, no, o sigui, jo el que tinc entès és que fan, doncs, en comptes de nosaltres, fem el cementiri, bueno, ells també van al cementiri, però fan, doncs, una festa, no hi van amb la tristesa, sinó que posen moltes flors, els hi posen menjar... Bé, tot el tema de les ofrenes i, a més, tots els països... El tema de menjar em crida l'atenció, eh? És molt, és un tema, eh, això. El tema de menjar em crida molt l'atenció, que els hi posin, eh? El menjar allà et queda, eh, això, sí o no?
Sí, bueno, però és com a Guatemala, que a la Coca-Cola, tu saps que fan rituals i posen menjar? T'estic veient la cara amb gallines, pa, pa dolç i Coca-Cola, perquè el gas de la Coca-Cola... Això no t'ho has parlat, però el gas de la Coca-Cola ajuda a expulsar els mals esperits. Hòstia, no et veia venir, eh, ara aquí...
Ara no et veia venir, eh? El gas de la Coca-Cola expulsa els... Els mals esperits. Els mals rotllos, vaja. Hòstia, que bé, no? Els de Guatemala. Sí, sí. Coca-Cola patrocina la secció, no? Bueno, no, però és que se m'ha vingut amb això de la mort, saps? No, no, està molt bé, està molt bé. I algun lloc més que hagis vist la mort així... No de prop, evidentment, eh? Si has vist una altra cultura de la mort o no?
No, només he tingut l'oportunitat, de moment, de veure com la viuen això a Mèxic. Molt bé. Bueno, què hem de saber, Dana, de Mèxic? Va. Bueno, avui he preparat un programa perquè jo vull que tu visquis amb mi el viatge que vaig fer a Mèxic fa dos anyets. Vinga. Un viatge que més recorre el país en dos mesos, que em vaig passar a cavallar,
I, bueno, vull parlar-te que a Mèxic és molt més tot el tema dels cenotes, de Cancún... És tan xungo, no?, com diuen. Perdona que t'ho digui així, eh? Ja sé que és molt periodístic, però ja molt... Ai, que xungo! El DF és molt xungo, eh? No vagis, eh? El DF? Sí.
D'acord, primer consell que et donaré, Jaume. Va, m'ho apunto. El DF no arribis a les 5 del matí ni històries d'aquestes, s'arriba de dia. S'arriba de dia. S'arriba de dia. Vinga, bon consell. Perquè, a més, el DF és una ciutat que té molta personalitat, que és com, durant el dia, sembla una cosa, però a la nit, saps allò que tots els gats pareixen pardos o alguna cosa així? Sí, que tots els gats són pardos. Sí, la veritat és que a la nit vaig tenir una mica de por.
Sí o no? O sigui, jo vaig arribar... La nit todos los gatos son pardos, això que és el titular, eh? Jo vaig arribar de nit, perquè, clar, els bolsos posen a l'hora que jo vull. No, clar. A l'hora que toquen. I el primer error que vaig fer viatjant sola va ser arribar a un lloc sense targeta de telèfon.
Me la vaig jugar una mica. Vaig anar amb un 7-Eleven. Sí. Aquesta cadena tan famosa que hi ha. Vas dir, mira, necessito una SIM card. Bueno, em vaig comprar una targeta i em vaig demanar un Uber. Què et van dir? Clar, que sí. Clar, que sí. Uerita. Perquè, clar, uerita significa rosa, però per ells jo soc rosa. Ah, tu ets rosa? Home, perquè no soc tan torrada de pell. Hòstia, no sé com...
Clar, són... Depèn d'un màgic. Ja, ja, ja. És veritat, deia Manito o Manita, diuen... No, no, això no ho han dit. Ah, no, això no ho han dit. I el primer que em va dir el conductor, perquè clar, una cosa, noia, si aneu soles, o nois, jo sempre li parlo al taxista, perquè no s'enrotlli, no agafi el telèfon i no es despisti, saps? I què li diu? Ah, estic un bon trucó, parlar al taxista. Sí. Molt, i què li dius?
Doncs, què tal? ¿Cómo ha ido el día? Mucho trabajo, no sé què, però intentant... Home, si ets estranger i se't nota l'accent que ets guiri-guiri... Sí, ara ja està. Doncs no, però com que jo supone... Claro, què li vas dir? ¿Cómo ha ido...?
No, no sé què li vaig preguntar, i anàvem pel carrer i, clar, estava tot negre. I aquell home em diu, senyorita, baje usted el pestillo del coche. I jo, ay, diu, es que estamos en una zona que... Ui, era de nit, eh? Era de nit. Sí, la primer consell te'l vas saltar directament, eh? Total! Molt bé. Jo vaig espantar, vaig dir, ah, però és que no hi havia ningú al carrer. Sí. I què vas fer? Vas estar al seguro? No, jo li vaig donar el botó i em diu, és que en este mercado d'aquí, que és el mercado de pito...
Tepito. Tepito es un mercado que es un mercado que, bueno, pues hay gente mala, tema de magia negra, drogas, prostitució, intercanvi, bueno, canvi d'òrgans, tot això. Hòstia, intercanvi d'òrgans, no? Bueno, intercanvi no. Sí, no, no, que els foten directament. Clar, llavors vaig pensar, hòstia, Erika, comencem forts, eh? Vigila, perquè la setmana passada ara m'has fet memòria que em vas dir que anem a un mercat de magia negra, o sigui, a tu et va la marxa.
A mi m'agrada. Tu estaves avisada. Jo, callejeros, viajeros, Erika. I vas anar-hi. Però és que jo no ho sabia. No, d'acord, ja m'ho explicaràs més tard. El taxista què? No, el taxista, molt maco. Llavors, el dia següent, ja, recomanació. Comença els dies aviat. Tots molts estan fent la teva volta pel Palau de les Belles Arts, pel barri xino, pel Zócaló, que és molt interessant, perquè és el barri antic. Allà vas anar de plaer? Jo vaig anar de moxillera total. De moxillera. Quants dies, en principi?
Sense bitllet de tornada. Això. Ai, error. Això, mira, immigració, un tema aquí. Moltes vegades les persones que viatzen així com jo, que no saben quan tornaran, hi ha aquí un tema molt important, que és que tu, amb una gent d'immigració, no li pots dir que no tens bitllet de tornada. Ah, i aquí va, segon error. Clar, perquè si no... Bueno, tercer.
Arribar de nit, no tenir cim i dir-li al tio aquell que no tens targeta de tornada. Sí. Molt bé. Clar, perquè llavors et diuen, bueno, i quant de temps estaràs aquí? Com et financiaràs? A què se dedica vostè? Media hora, més tres quartos. Clar, moltes històries. I això perquè us ho explico. Per què? Perquè si tu, Jaume, vols fer un viatge, o alguna persona vol fer un viatge sense bitllet de tornada, que sapigueu...
que podeu comprar un bitllet de tornada no m'agrada dir la paraula falsa però és fals tu pots comprar un bitllet que et val 12 euros en el qual tu estàs en aquell sistema de l'aerolínia que estàs en aquell avió i en 48 hores es caduca
O sigui, no compres data de tornar, compres un bitllet per tornar. Tu compres que tornaràs tal dia. Sí. I surt, no sé, Ciutat de Mèxic, Madrid. I tu diries. Ja no l'han complet. Sí. Però jo he pagat 12 euros per la reserva d'aquell bitllet d'avió. Ah, mira. Però en realitat, jo tinc la confirmació, d'Iberia o qui sigui, però jo estic en aquell vol 48 hores, llavors passes immigració i dius, hola, què tal, bitllet de vuelta, aquí està. Sí.
però jo després... Puc no agafar-lo. Exacte. I a tu, com que no el portaves, què et va dir el manito aquell? Bueno, m'ha fet moltes preguntes, moltes, moltes, i al final a Mèxic, quan tu entres al país, et donen un paperet que tu l'has de guardar, perquè si no, no pots sortir del país, si no, et multen. I hi ha opció de turisme, feina o otros. I tu otros.
Ella no ho entenia, que jo anava de turista que no... Bueno, tan innocent jo. Clar, clar. Molt bé, molt bé. Taxista, bon tio. Bon tio. L'endemà comences a fer voltetes. Vaig començar a fer voltes, vaig conèixer molta gent, vaig fer els friturs, de no estar sola. Molt bé. I em va agradar molt Mèxic. És recomanable, un fritur? Totalment. Sí o no? Sí. Que li dones la propineta i s'ha acabat.
Li dones la propina, però a mi el que m'agrada és que t'acosta molt a la realitat del país i que et diuen, doncs aquí sí, aquí no, i que després també fas algun... Sempre coneixes algú per anar-te'n a dinar i tal, sobretot alhora viatges sola, que des d'aquell moment de... Ara, vull compartir, hi ha moltes noies que els fa vergonya menjar soles. Per què? Gràcies. L'altre dia ho vaig posant a l'Instagram i la gent em diu, és que jo un cafè sí, però jo menjar sola no.
Per què? Perquè els hi fa vergonya, no? Perquè pensen, ai, pobreta, no té amics o alguna cosa aquesta. Ahir un amic meu va penjar una història al cine que estava sol. Sol en tota la sala. Ara que has dit això de sol, he pensat, mira, hi ha gent que dina sol cada dia. Ja, jo a casa també diuen-ho sola. I què? I els hi fa cosa? Com ningú et diu a casa... Bueno, però si estàs amb algú, sempre evites que algú se t'acosti, suposo.
No ho sé, no ho sé si és per això, però vaja, que un fritur és molt recomanable. Molt bé. I a partir d'allà també, la veritat que coneixes molta gent local, i et diuen tots, mira, pots anar aquí, pots anar allà, pots anar a l'altre... Molt bé. Llavors em vaig estar com cinc dies allà a Ciutat de Mèxic. Recomanable, eh, Barso? Molt recomanable. No de nit, no... No de nit, hi ha zones que són molt més segures, hi ha zones que són super-europees, eh? Sí o no? Sí. Però vas tenir por en algun moment o no?
Home, un dia vaig sortir tipus a les 7 de la tarda i em vaig... em vaig... em vaig espantar una mica. Et va la marxa, Erika, et va la marxa. No, perquè, a veure, superconsell, això és en sèrie. A veure, anem a consell. Quan caigui el sol, no has de sortir al carrer. Clar, i tu què vas fer? No, però, literal, vaig sortir a dos carrers per anar al supermercat. Hi ha algú dintre de mi? Deia. No. No, i vaig entrar al súper i t'ho juro que hi havia 5 persones o 6 i tothom em mirava.
I vaig dir, has de sortir d'aquí... I tu ens has dit que no, ets una dona que tens por, normalment. No, jo normalment no. I tu vas sortir ràpid. Però va passar alguna cosa? No, no em va passar res, però la meva intuïció, el que et dic sempre, la intuïció, molt important, vaig pensar...
Em sembla que aquí no tens res que fer. No vas ni comprar, no? No, és que és una cosa que l'ambient es percep. Sí, sí, sí. Però això en el barri antic. És com si estàs al Raval, no sé, imagina't que a una hora... Sí, a les dues del matí. Sí, que dius, bueno, aquí no hi tinc que fer res. No. No, llavors... Que igual no et passa res, però igual sí. Millor que no. Val. No.
Vinga, i què més? Després de Mèxic, de la ciutat de Mèxic, recomano que aneu cap al nord. Cap al nord unes... No sé, no són moltes hores, però Sant Miguel de Gende, que deuen que és meravellós amb autobús.
Acosta't al micro. Amb autobús. Amb autobús. Molt bé. Jo em vaig recórrer tot el país amb autobús. I cap problema, no? Amb l'autobús. Cap problema. El que passa és que les distàncies són molt llargues. A Mèxic són bastant llargues. I vas estar... És pesadet. Sí, és pesat, però també truc. Si viatges de nit, se't passa abans i t'estalvies una nit d'allotjament. Ah, mira! Molt bé. Aquesta és bona, eh? És interessant. El que passa és que, bueno, també has de tenir com una confiança i informar-te molt bé de les rutes que faràs, perquè a la nit, doncs, bueno, hi ha també més...
més inseguretat a l'hora que pugui passar alguna cosa, sobretot en aquests països. Més que res que hi ha més poca gent, no tan sols és el tema llum, sinó que pot passar aquesta hora del matí, també. Però bé, vinga. Llavors vas cap al nord i hi ha un lloc que es diu Sant Miguel de Allende, que és molt maco, a mi no em va agradar gens, ja t'ho dic, jo soc una mica de... Però per què no?
Perquè a mi no em va vibrar aquell lloc. És molt turístic, això a mi no em va inspirar gaire. I llavors vaig anar a Juanajuato, que té un nom així una mica complicat. Juanajuato. Sí, nom de telenovela. Com es diu l'actriu? Juanajuato.
no, Juanajuato, és un lloc que si hi vas alguna vegada et recomano veure les callejoneades, que és una mica com... fan un tour pels carrers de la ciutat, que tampoc és molt gran, la veritat, però tenen totes les cases de coloraines, molt xules, i els estudiants, per guanyar-se uns dinerets, et fan com la tuna, saps? Ah, molt bé. T'expliquen històries, i la gent participa, balla, i bueno, doncs és... I vas fer-ho, eh? Sí, és l'experiència d'aquest lloc.
Va encantar Clavelitos, Clavelitos. Ja em sembla que no, la de Clavelitos. Bueno, potser va ser Clavelitos versió mexicana, eh? Clar, tots en Jorge Negret i tots aquests són mexicans, no? Bueno, potser em vaig emocionar i no me'n recordo. Ja, ja, ja, molt bé. Què més? Després, quan acabes de veure tot això, has de tornar per Ciutat de Mèxic i te'n vas... No sé si t'agraden molt les telenovel·les a tu. No, no soc molt de telenovel·les.
Ostres, ara no m'entendràs, eh, quan t'ho expliqui. I què vas veure? Hi ha algun famós? A veure, senyores que m'estiguin escoltant. Senyores, eh, i senyors també em veuen, eh, de telenovel·les. Bueno, jo ara estic visualitzant les senyores a casa, després de dinar.
Puebla, et sona a Puebla. Sí, et sona de l'equip de futbol. Perfecte. Doncs Puebla és una ciutat colonial preciosa que té una plaça que surt a totes les telenovel·les. Ah, molt bé. Hi ha algunes? Tu et segueixes a les telenovel·les? Home, ara no, perquè... Allà sí? No, no, em refereixo quan érem més petites, sí. Sí o no? M'encantaven. Què veies? Ui, veia totes les telenovel·les mexicanes. Oh, jo em recordo una fa molts anys que l'única que veia, que era Abigail. Ostres! Abigail! No veia, eh? Sabia que ho feien, més que res.
Ja, segur que ho buscaves, eh? I tu, Rubí. Rubí. I què més feien? Hòstia, em diuen gent que vegi i tenen novel·les i no t'hi poso. Tenen tants noms? No, però és que... Ja et parlo d'anys a veure, eh? Quan era teenager, però bueno, el cas que... Em va agradar molt aquella ciutat colonial, perquè tenen aquelles placetes que la gent sempre hi ha venedors amb volants, que estan allà vanyant, doncs, carmels i tal, perquè hem de pensar que tot el tema de jubilació en aquests països no existeix i la gent s'ha de buscar la vida. Mm-hm.
I el que em va agradar molt d'aquell lloc va ser una cosa de menjar. A veure, què et va agradar? Estan picant com diuen els frijoles, tot això, no? Bueno, jo no hi posava cap salsa, perquè jo sempre menjava al carrer. Ah, molt bé. I pensava, com em passi alguna cosa aquí, ja veuràs. No hi ha lavabos ni... I què vas agafar de menjar que recomanes? Aviam.
A Mèxic, òbviament, quan aneu al carrer, trobareu moltes coses. La ciutat de Mèxic, tornant una mica enrere, els pambazos. Pambazos. Què et connota aquest nom? Pambazos. Pambazos, una cosa dura, eh? Doncs és un pa. Un pa, pa, pa em notava. Que és així com vermellós, com si fos xoriço, i li posen carn a dintre, el que vulguis, és supersabrós. Això sí, la verdura...
escasseixen. Sí, costa. Al final és tot. Els mateixos ingredients. Blat, o sigui, el blat, la farina, la carn, els frijoles... I el que em va sorprendre molt és que no posaven gaire aguacate. No? No. És que aquí ens arriba una cosa que després no és.
No, perquè els aguacates són molt cars. De fet, hi ha un documental a Netflix de la guerra dels aguacates, que al final són caríssims. Hi ha com un tema de... No sé si me n'aniré ara gaire, però no recordo exactament com es diu, però que hi havia gent que protegia els camps d'aguacates i tal perquè els robaven, perquè al final són caríssims i els exportaven als Estats Units.
I ara que dius això de car, és car el país o no? O és un país assequible per una... No, és un país molt assequible. A veure, hem de pensar que la gent pensa, ah, és que Sud-amèrica és caríssima, o Centroamèrica, eh, perdó, és barat. A veure, la gent ha de menjar, òbviament, que comparat amb el nostre sou és barat, però depèn del que tu vulguis també. Si menges al carrer serà molt més barat que menjar en un restaurant. És diferent, però sí. I viure la vida allà? No, és bastant econòmic. Perfecte. És bastant econòmic, però sí.
Molt bé, escolta, ja m'estic jo anant al mercat, eh? Jo necessito anar al mercat, eh? No t'escaparàs sense explicar-m'ho això.
Bé, doncs al mercat, a veure. El que va passar és que jo soc molt aventurera. Ho havia notat. I vaig conèixer una persona d'allà, que ens vam conèixer en Juanajuato, just en aquest poble que et dic que vaig veure les callejoneades. I aquest noi era de ciutat de Mèxic i em va dir, escolta'm, jo d'aquí uns dies aniré, si vols fem un tour i t'ensenyo coses. I li vaig dir, vinga. Aquest noi feia tatuatges. I no sé per què, no em preguntis per què, volia...
comprar un crani de Chivo, que em sembla que és un gos, i el volia posar en el seu estam de tatuatges.
I em va dir, he d'anar a comprar un mercat, això, i vaig pensar, ah, que venen això en un mercat? Ah, doncs anem, anem. Home, això és l'atenció. I clar, jo anava amb la meva motxileta quechua, que ja el quechua ja no existeix, és a dir, com, a veure, una altra cosa, només per la manera de vestir ja saben que tu no ets d'allà. El que passa que, bueno... El ser rosa, tu, el ser rosa. Que no sóc rosa, jo.
Doncs res, vam entrar a un mercat i vaig pensar, això és un mercat normal. Però me'n vaig anar per l'altre cantó i vaig començar a veure que l'ambient canviava. Jo em vaig començar una mica a cobiar perquè, clar, era etapa post-Covid, jo anava amb la mascareta posada, les olors molt fortes, la gent... Però canviava el què?
L'ambient. Ja no eren fruites i verdures, sinó que eren animals en condicions... Veies, doncs, conillets... Primer eren gossos d'aquests molt macos, rotllo escòtex, però a mesura que anaves passant... Escòtex. Sí, aquests tan monos. Sí, sí, sí. A mesura que anaves passant al passadís notaves que hi havia una olor bastant putrefacta, que no era tal, li es posaven en caixes... Bueno, era una cosa que jo, sincerament, no ho havia vist mai. Què estan fotent aquesta gent? Exacte, què estan fotent aquesta gent?
Clar, ells veien la meva cara d'aterrada i era com, m'estic agobiant. Quina era la sortida? Jo no podia tornar enrere perquè hi havia molta gent.
Tira endavant i no sé com... I el teu amic no hi era. Sí, el meu amic, davant jo li deia, et dic, escolta, això què és? Deia, no passa res, tranquil·la, clar, només d'allà era normal. Sí, no passa nada, no passa nada. Però per mi em va xocar. Llavors, quan vam acabar del passadís, vam trobar el famós mercat dels crani, que allò era un mercat de màgia negra. I clar, jo no ho sabia, jo estava així.
Clar, tu flipaves. Jo flipant. Jo flipant. I veies ninos negrets que serveixen per fer rituals i espelmes i cranis i pells de no sé què. I allà la gent cridava o estaven tranquils allà? No, estaven tranquils. Sí. Estaven tranquils. Hi havia moviment...
Però hi havia també com molts cartells aquests d'amarre, d'amor i aquestes històries i jo, clar, estava al·lucinant. Jo dic, però què és això, saps? I aquest amic meu, clar, estava més pendent de mi i em diu, escolta, tu ets una mica despistada, no? Dic, per què? Diu, perquè tenies un home darrere parlant per telèfon que deia que havia acabat de robar un cotxe i que necessitava, doncs, netejar-lo i no sé què. Jo m'estava explicant unes històries que flipant. Llavors em va dir, diu, mira, crec que és...
no vam trobar el que ell volia dir, diu, crec que és millor de marxar d'aquí. Sí. I vaig estar en tensió tota aquella estona perquè jo notava que jo estava en un lloc que no havia d'estar realment. I va sortir tranquil·la? Va passar alguna cosa? No, bueno, jo notava com que em miraven molt el mòbil...
Tu el mòbil el portaves encadenat. No, no, jo el portava encadenadíssim, però hi ha un moment que et trobes el mòbil per dir, bueno, no estic, no? I en aquell moment va ser, ostres, la importància d'anar amb algú. Home, i tant. Sola allà haguessis patit. No, sola no m'hagués atrevit a anar-hi allà. Bueno, no sabies que anaves a un mercat de màgia negra.
No, però jo ja... El que et dic una altra vegada, la intuïció, quan... És que me'n recordo com si fos ara. Jo vaig creuar el carrer, vaig veure un pas de zebra. I hi havia un policia aquest amb el xulet que deia, doncs, pare o tal, perquè els semàfors, doncs, no... Pare, sí. I vaig pensar, ui, Erika, això és xungo.
Vaig ser igual pelant, anem. I... A la intució l'hi has de fer a casa, a part de tenir-la. Ja, però és que jo a vegades sóc una mica així. Ja, ja, ja. Saps? I llavors, res, quan vam sortir ja li vaig fer moltes preguntes i per què això és així i tal i qual, no? Llavors aprens com la cultura del país i també doncs una altra part que no s'explica, no? Potser... Que bé. Sí. Bueno, hem d'anar acabant. Més coses que pots explicar així amb titulars d'anar a Mèxic. Sí.
A veure, doncs jo el que us diria és que Mèxic és un país increïble, és molt gran. Tot el tema de Tulum, Cancún... Penso que si vas a Mèxic s'ha de veure, però que realment és la part on hi ha menys essència. Si voleu conèixer un Mèxic real, aneu-vos a Oaxaca, Puerto Escondido, Chiapas, que és on hi ha la part més ancestral...
Més a més com Cuba, no? Hi ha una Cuba i una altra Cuba. La Cuba turística... Com tot, com tot. Tu vas anar a la Mèxic... Jo ho vaig fer tot per veure el contrast i per explicar-t'ho. Per dir-te que a Cancún, sí, hi ha molts hotels, però és que la gent que va a Cancún es queda a l'hotel perquè la resta és molt lleig. Clar. I te'n vas a la platja i hi ha policies amb pistoles i helicòpters que t'estan per sobre. Vull dir, no val la pena això, no?
Ja sé que és molt més que tacos i quenxilada. S'ha de viure i la gent és increïble. Fantàstic. Escolta, on te'n portes la setmana que ve?
Què et sembla si anem a Guatemala? Guatemala! Vinga, va, anem a Guatemala. Quants temps t'hi vas estar, així amb titulars? Dos mesos i mig. Ah, i a Mèxic quant de temps? Dos mesos. Ah, també? Si t'anava i tornava, aquell bitllet de 48 hores... No, però després me'n vaig anar a Colòmbia, vaig anar baixant. Hòstia, Déu-n'hi-do. Dos mesos i mig a Guatemala, eh? Sí. Algun titular, ara sí que em deixis així expectatiu?
Doncs mira, et diré que em vaig comprar el bitllet per 3 setmanes i em vaig quedar dos mesos i mig. És increïble, aquell país. La setmana que vens ho expliques, no? Moltes gràcies. Escolta, abans de marxar, volia convidar totes les noies que m'estan escoltant, perquè el dia 25 d'octubre... Sí, dissabte.
Sí, dissabte. Dissabte de la setmana que ve, sí. Correcte. A les 6 de la tarda, Arenys de Mar, a la biblioteca que tenim, al costat de la biblioteca tenim un centre nou que han obert, que és la Intercultural, que allà faré una xerrada sobre... Què dius, ara? Sí, sobre viatges i coneixement personal. Oh, que bé! Si volen venir, endavant.
Perfecte, i poden anar-hi gratuïtament? S'ha de pagar alguna cosa? S'ha de pagar una... La voluntat. I m'han de contactar per Instagram, a Libre i Moxillera, per apuntar-les a la llista. Que bé! Doncs escolta, que tinguis molta sort. La setmana que ve... Mira, la setmana que ve, quan vinguis, faltarà un dia només, ja per fer la xerrada. Que vagi molt bé! Gràcies, adeu!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
És migdia. El Servei Meteorològic de Catalunya, Meteocat, manté l'avís per intensitat de pluges a tot el litoral català avui al matí i es preveu que a la tarda s'aniran ampliant cap a l'interior fins als prepirineus, fins i tot amb previsió que aquestes pluges puguin comportar riscos greus
Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat en fase d'alerta des de les 11 del matí per pluges de més de 20 litres per metre quadrat en mitja hora a les comarques de Girona, Catalunya Central, litoral i prelitoral. Segons Mediocat, la probabilitat més alta de pluges intenses serà des del migdia fins a les 6 de la tarda a les comarques de Girona.
des del Penedès fins a la selva, que els meteoròlegs han calculat en el nivell 3 de risc amb fins a 40 litres per metre quadrat en mitja hora. Per tant, recordem, sobretot no creueu rieres ni zones inundables davant d'aquesta previsió de pluges intenses previstes de cara a aquesta jornada de divendres per Meteocats.
El Parlament de Grècia ha aprovat ampliar la jornada laboral fins a un màxim de 13 hores diàries. El govern grec recorda que només pot aplicar-se un màxim de 37 dies a l'any i mantir el màxim de 48 hores setmanals. La mesura ha tirat cap endavant amb els vots dels conservadors de Nova Democràcia, que governa amb majoria absoluta el país. Diuen que es tracta d'una mesura que només afecta
El sector privat, que els treballadors rebran una bonificació del 40% per hora extra treballada i que serà opcional. Des de l'esquerra, en canvi, s'han afanyat a qualificar la Lleida monstruosa. El principal partit de l'oposició, el PASOC, creu que fa retrusse digràcia al segle XIX pel que fa a drets laborals. Els sindicats asseguren que en un mercat on els treballadors no tenen cap poder de negociació...
Difícilment aquesta serà una mesura voluntària. La ministra de Treball de Grècia defensa la reforma i diu que augmentarà els llocs de treball i millorarà la xarxa de protecció dels treballadors perquè la legislació aprovada també inclou mesures que amplien, per exemple, les ajudes a la maternitat i cita expressament el sector del turisme durant la temporada alta.
La banda de música valenciana La Fúmiga ha anunciat dues noves dates pels seus concerts de comiat després d'exhaurir totes les entrades en temps rècord. Els del Gira actuaran al Sant Jordi Club de Barcelona i al Roig Arena de València, ampliant d'aquesta manera una gira final que promet ser tan emotiva com multitudinària. Les primeres entrades van volar, les 4.600 del Sant Jordi Club, i les de les 6 de la tarda al Roig Arena es van esgotar en menys d'una hora,
fet que ha portat el grup a programar dos nous concerts per satisfer el clam popular dels seus seguidors. Així, La Fumiga oferirà quatre concerts de comiat amb una escenografia creada especialment per l'ocasió. Al Sant Jordi Club de Barcelona els concerts seran els 16 i 17 d'octubre, és a dir, hi afegeixen un concert el dia abans del que ja té totes les entrades venudes.
L'ascens meteòric de la mina i amal no només es veu al terreny de joc. El jove jugador del Barça de 18 anys ha entrat per primera vegada al top 10 de Forbes dels futbolistes més ben pagats d'arreu del món. Aquesta revista nord-americana l'ha situat en desena posició amb gairebé 37 milions d'euros acumulats. Aquest any 28 milions en salaris i 8 milions i mig en patrocinis. El de Rocafonda és el més jove de la llista i la seva influència mediàtica creix al mateix ritme que el seu talent. En el darrer any...
A més que ha duplicat la seva audiència a les xarxes socials fins a 77 milions de seguidors i les seves publicacions superen els 33 milions d'interaccions de mitjana. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a La Crònica amb Joan Escofets.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa però els teus drets sempre viatgen amb tu. Sabies que si el teu bol es cancela tens dret a una compensació econòmica? Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum Generalitat de Catalunya. Som-hi! Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics. I des d'on vulguis...
Vols saber com gaudir-ne? Amb Bibliodigital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Bibliodigital. Disponible a App Store i Google Play. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar. Què passa al món? Les entrevistes d'actualitat. I obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. 12 i 5 minuts del migdia. Encedem l'última hora del parlant de tot aquest divendres. I també, per què no dir-ho, l'última hora de la setmana.
Mireu, el primer ple municipal del curs 25-26, el mes de setembre, va servir, entre altres, moltíssims punts, va ser un punt ple molt llarg i extens, va servir per anomenar el que a partir d'aquí pocs dies serà el nou jutge de Pau de Vilassar de Mar. Es presentaven diverses candidatures per substituir Josep Gaia, ell també s'hi presentava, el doctor Gaia s'hi presentava, i finalment...
Per votació de majoria del ple, amb dues votacions tant com marquen els cànons, el nou jutge de Pau de Vilassar de Mar serà en Narcistenes. I com no pot ser d'altra manera, avui el tenim en directe aquí, a Vilassar Ràdio, aquí, al Parlant de Tot.
Narcís Tenes, bon dia, bona hora. Molt bon dia, tingueu. Com estàs? Perfecte, molt bé, perfecte. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres per convidar-me. O no us penseu que en Narcís està jubilat, però té una agenda molt plena, entre caminar, buscar bolets... Planíssima, planíssima. Ara mateix, per estar aquí, he tingut de deixar alguna cosa, però amb molt de goig us acompanyo aquest matí. Doncs a nosaltres també ens fa molta il·lusió. Escolta...
Vilassarenc, et coneix tot el poble, però qui és en Narcistenes, per aquell que no el conegui? En Narcistenes, com has dit tu, vull dir que sóc Vilassarenc de tercera generació i sempre he estat a Vilassar i espero ser-hi tota la vida.
I de què ha treballat Narcistenes? Narcistenes ha treballat a partir dels 14 anys de recader, un negoci familiar, i que vaig plegar l'any 73. No perquè no m'agradés la feina, perquè m'agradava molt, però la veritat és que el 73, els més veterans que em sentiu, va haver-hi una greu crisi econòmica motivada pel petroli,
I un dels temes claus, com podia ser aquest transport minoritari, com pot ser la recaderia, passava per mals moments. Treballaves molt i ingressaves molt poc, aquesta és la veritat. Aleshores, què va passar? Em vaig haver de plantejar guanyar-me la vida amb una altra...
en un altre sector, no? I aleshores vaig entrar... Primer vaig fer algunes cosetes de venda d'actius financers i després, al final, el mateix 73 ja vaig començar a treballar amb assegurances. I, bé, fins a la meva jubilació he estat treballant en companyies de seguros.
Doncs en Narcís, home de muntanya, home molt lligat al Piri, a diverses entitats, a les Sardanes, és un home actiu socialment i culturalment a Vilassadamar. Sí, evidentment he col·laborat, bé, en el seu moment amb el patronat perrucarial, fent teatre, fent els pastorets, amb l'Ateneu també, amb els carnavals, amb les Sardanes, tot el que he pogut com a soci i col·laborador.
i més coses, ja no d'aïvit cultural, sinó inclús d'aspecte social, com pot ser estar a la Junta Directiva d'Aigües de la Mina Vella, que hi estic des del 1993, i ara fa un parell d'anys que estic també a la Junta Directiva del Pirinari, també donant un cop de mà amb el que puc, no?
Doncs, com dèiem, home, lligat, de què feies els pastorets, Narcís? Ai, els pastorets havia fet tots els papers de l'auca. És a dir, de la família del fill pròdic havia fet de pare, de fill, de germà de Naïm, de Naïm... L'Abderó, l'Abderó es deia. L'Abderó, exacte. Vull dir que la veritat és que m'ho havia passat molt bé. I no fas teatre, ja, eh?
No, ja fa uns quants anys que vaig deixar el teatre i les corals, perquè aquest també ha sigut un tema que també a mi m'ha agradat molt. És curiós, tu abans has parlat del Piri, jo vaig entrar al Piri no per fer senderisme ni per fer alpinisme, va ser per cantar.
És a dir, sí, això devia ser, doncs aproximadament, aviam, això devia ser cap allà l'any 59, 60, 61, que vaig entrar en els alegres cantaires del Piri. Hosti. Sí, sí, dirigit pel Jordi Carrau, i allà vaig escantar moltíssims anys. Era un cor d'homes, únic i exclusivament,
I bé, encara hi ha algun element viu que encara podríem cantar junts. Doncs en Jordi Carrao, que després va dirigir la Coral Anglantina, Germà de Roser Carrao, bon director d'orquesta, bona persona. I cantes o no cantes encara? No, ja t'ho dic, ja fa uns anys que vaig deixar de cantar a les corals. No, no, però cantes tu mateix a casa o no?
Ah, no, no. No ets cantarí? No, alguna vegada entono alguna cançó a casa, allò, a la dutxa, com s'acostuma a dir. Però no, ara saps quan canto? Doncs quan hi ha un motiu que al final de l'acte es canta els segadors o es canta el cant de la senyera, llavors també m'hi arrenco, no? Llavors treus tot el potencial, eh? Ah, en sac, llavors es trec
tracte del poncial. Mira una anècdota. Aquest dissabte passat vaig estar a Granollers passejant pel casc antic i sembla ser que...
els primers dissabtes de cada mes surten una colla a cantar pel poble i vam fent un recorregut però potser eren 40 persones i clar, jo em vaig posar allà darrere hi havia una senyora que tenia allà una carpeta plena de lletres de cançons i com que n'estaven cantant una que jo sabia em vaig posar a cantar al costat d'ella
I quan va acabar em va dir, oi, escolti, per què no s'apunta vostè cada dissabte? Bé, bé. Simplement una anècdota. Perquè tinc molta feina, li devia dir. Entre altres, ara soc jutge. No, això no li vaig dir. Vinga, va, anem aquí. Quan decideix i de quina manera decideixen els resistents a presentar candidatura per jutge de Pau de Vilassada Mart? Sí, això és curiós, però la figura del jutge de Pau de Vilassada Mart a mi sempre m'havia fet molt de respecte. Perquè jo considerava que era un lloc...
de molt de compromís, de poca gratificació econòmica, i que realment era un tema que deies, escolta'm, jo això vull fer alguna cosa pel meu poble, no?
I què millor que fer-ho ja, diguéssim, al final de la meva carrera social, no?, perquè clar, vull dir que ja he fet el 79 i realment, doncs clar, tampoc has d'esperar grans recorreguts, no?, a partir d'aquesta edat. I bé, i va ser, doncs, un dia que em vaig trobar amb un parell d'amics...
i va sortir a parlar d'aquest tema, i va dir, home, si ara precisament hi ha concurs, o sigui, ara hi ha sortit per inscriure't, si tens interès en anar i tal, dic, ah, i per què no? I dic, ah, potser sí, que ara és el moment, no? I tot plegat, doncs bé, doncs mira, vaig fer, vaig mirar realment, doncs, que havia sortit aquest...
Aquesta plaça, sí. Aquesta plaça, per inscriure't i tal, i vaig enviar un currículum molt curt, perquè el meu currículum no pot ser d'una altra manera, és molt curt, i el vaig enviar com és perceptiu, a través d'una instància electrònica dirigit a la senyora alcaldessa, i bé, llavors vaig concursar junt amb altres vuit sol·licitants, no?,
Em va sorprendre, Narcís. Nou persones, perquè és un càrrec no remunerat, un càrrec que porta la seva feina, és un càrrec voluntari, evidentment, però em va sorprendre que hi haguessin nou persones. Això et va sorprendre, tu? Molt. A mi em va sorprendre molt, perquè sempre havia entès que era un càrrec, com aquell que diu els membres del consistori, els membres de l'equip de govern de l'Ajuntament, quan arribava el moment que es tenia de...
de fer un reemplàs d'aquesta plaça, moltes vegades no tenia ningú i tenien d'anar darrere la gent a veure si hi havia algú que s'hi apuntava, no? I realment va ser una grata sorpresa per part meva que hi haguessin nou concursants, no? Bé, perfecte, vull dir que això, senyal que hi ha persones a Vilassar de Mar, doncs que també tenen aquest mateix esperit que tinc jo, de servei al poble.
I et vas informar abans que fa un jutge de pau o no? Bé, més o menys ja ho sabia. Vull dir que són temes civils de poca quantia. Si no canviar la llei em sembla que és fins a 90 euros. I després, com que no deixa de ser el cap del registre civil, després un tema administratiu de registre de naixements, de casaments, de funcions i algun etcètera.
Ja no casen, de moment, ara hi ha un parèntesi, perquè fins ara, no t'has necessit de dir una cosa, el jutjat de Pau, perquè no ho sàpiga, està just sobre el pis d'on estem ara, que és de Pilar Sarràdio, al carrer Sant Pau 22, nosaltres estem planta baixa, jutjat de Pau, primera planta. Llavors jo sempre faig broma i dic que tenim l'exclusiva de tots els casaments.
Doncs casava el jutge de Pau, que no casava poc, eh? Casen moltíssims, sobretot els dijous, divendres, casa moltíssima gent, és a dir, amb el bon temps més, però això durant tot l'any. Però, des de fons més, ho són els regidors, regidores, perquè ha sortit una llei, que de moment, doncs, els jutges, les jutges de Pau, no poden casar. Sembla que tornarà, però no queda clar. Tu ho tens clar, això? T'has informat sobre aquest tema o encara?
No, no m'he informat, vull dir que ho deixo que sigui el Congrés dels Diputats o el Parlament de Catalunya, no sé exactament de qui depèn aquesta llei, i bé, doncs si decideixen que els jutges de pau han de tornar a casar, doncs jo ho faré amb molta il·lusió i amb el millor tarannà possible.
De fet, deu ser el que més il·lusió deu fer, no sé, jutge de pau, per casar algú o no? Jo crec que sí. No has casat mai ningú, eh? No he casat mai ningú. Ni he descasat mai ningú. Doncs és important, també, és important, això. Escolta, Narcís, i així...
Ara et demano una cosa molt personal, eh? Estant allà al llit, estirat amb el cap al coixí, t'ha passat mai pel cap, el motiu pel cul? Dius, hòstia, vull ser jutge de pavè, m'ho has dit, eh? Que ha d'alternar, l'ajuda, doncs col·laborar, però et fa il·lusió per alguna cosa especial? Sí, de fet, corroboro el que he dit abans, i si no ho he dit, ho dic ara. És a dir, durant tota la meva vida que he viscut a Vilassada Mar, sempre he intentat estar...
a llocs puntuals d'entitats que jo hi tenia un carinyo especial. Temes esportius, temes culturals... És a dir, abans ho has anomenat, no? Piri, Sardanes, Ateneu Vilassanès, Aigües de Vilassà, Aigües de la Mina Vella... Després, altres que són ja més de caràcter nacional, com pot ser Òmnium Cultural...
Bé, i aleshores he cregut que ara ja, en aquesta recta final de la meva vida física, perquè vull dir que avui encara tinc...
molt d'empenta i d'aquí uns mesos no ho sé. I dic, ara és el moment de fer alguna cosa encara més important, que encara tingui més ressò i que doni realment un servei al poble, que digui, escolta'm, allà tenim un jutjat de pau...
amb uns funcionaris, que suposo que hi són, treballant i fent la seva feina en el registre civil, i a més a més, al cap del davant hi ha una persona del poble, amb el títol d'aquest honorífic de jutge de pau, que intenta fer la seva feina com a home bo, perquè de fet és això, un jutge de pau és l'home bo del poble, i punt.
Sí, històricament es deia així. A més, és un càrrec no remunerat, no? Crec que hi ha una petita remuneració. Però és una anècdota. A mi no m'ha empès la remuneració. Però crec que és una remuneració anecdòtica. Jaume, en aquests moments no puc contestar-te perquè és que no la conec.
O sigui, evidentment no es presenta per fer-se pel sou, que insisteixo, és un sou allò, una miqueta allò, vinga, perquè no sigui dita, perquè segurament hi paguen un mínim dels mínims. Exacte, és a dir, no ho sé.
És una pregunta que em sap greu, però no la puc contestar. No, no, si no et preguntava. Narcís, vas guanyar com a jutge de pau titular amb la majoria dels vots al plenari. Hi ha una jutgessa, en aquest cas, suplent, que és la Natàlia Espelta Morral. I coneixies la resta de candidats o no? Coneixia simplement com a candidat l'actual jutge,
El doctor Gaia conec la Lucy Coca, que també es presentava,
N'he dit dos, jo tres, i els altres sis no conec ningú. En aquests moments, conec perquè em va saludar, perquè també estava al ple, que em va venir a saludar i a felicitar-me, que és l'Espelta. Bé, que serà la jutgessa suplent.
Doncs tu esperaves sincerament, eh, Narcís, allà has sentat el ple perquè vas assistir al ple. Vaig assistir al ple. Era una votació a Murna, va ser una votació secreta. T'esperaves això o no? Jo esperava guanyar. No m'esperava guanyar per 17 a 4. Però per què m'esperava guanyar? Perquè creia...
que el meu currículum i el meu terrenar i la meva coneixença del poble doncs això seria una base important. Aquesta és la veritat.
però no pensava que tindria un resultat de 17 a 4 ni de bon tros. Jo em pensava que guanyaria per la mínima. 11... això... 11 a 10, 12 a 9... 11 a 10, 12 a 9, una cosa així, sí. Doncs, quant t'incorpores? Perquè quan el vaig sucre aquesta setmana em va dir, encara no m'incorporat, diuen, nomenat, ho estàs. Per tant, doncs, t'han dit alguna cosa? Sí, no m'han dit res. Jo suposo que això, el numerament ha de venir...
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aleshores, quan no arribi, suposo que o bé me l'enviaran a mi directament o a través de l'Ajuntament i aleshores després anem a mi, ja m'ho comentaran. Valent això, eh? Bé, ja ho saps que la justícia és lenta, eh? Sí, afortunadament no tinc cap pressa, sé que el jutjat de Pau està en bones mans, amb la qual cosa no hi ha cap pressa a fer un canvi de titularitat.
I a la família Atenes hi ha hagut algun jutge de pau o alguna persona així? No, és el primer, eh? És el primer, sí, sí, és el primer de la família Atenes. I la família que t'ha dit?
A tots m'han felicitat. Bé, ja em van felicitar quan em vaig presentar. Tots van estar molt contents de que ho fes i, evidentment, ara estan també molt contents que m'hagin elegit i, a més a més, que m'hagin elegit sobretot per aquesta majoria tan absoluta, no? Perquè això vol dir que hi havia un consens en el cartipàs municipal i en l'oposició
Perquè clar, aquí és evident que per tenir 17 punts no t'ha de votar només l'equip de govern, t'ha de votar també l'oposició, no?
Un home que, a més a més, segueix l'actualitat. Tu segueixes l'actualitat de Vila Sadamar, eh? Segueixo, sempre i seguida, i la contener seguint, això és evident. Narcís, sempre ens saludem com ens veiem pel carrer, però ara ja et dic que ens saludarem més, més encara, més sovint, perquè ens veurem sempre que vingui al despatx perquè estem aquí. Serem veïns. Exacte, qualsevol dia que ens falti una entrevista i dient, Narcís, baixa que hem de parlar.
Doncs estaré a la vostra disposició per tot el que faci falta i sempre que vagi en el bé del poble. Narcís, mil gràcies i felicitats. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies.
Nosaltres feu una pausa i parlem amb l'Anna Casasola, la vam entrevistar aquesta setmana, artista de capaveus. Ha fet el trio català, passant per Liceu, Palau de la Música i ara el TNC fins diumenge amb la filla de l'aire, cantant, ballant, interpretant. Pausa i Anna Casasola. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a na triaeducativa.gencat.cat Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el govell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Mispi, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig.
Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. Mireu, sempre us explico i dic i expliquem que Vilassar està ple, absolutament ple de talent. I la nostra convidada avui n'és una altra mostra.
capaç de ballar, capaç de cantar, capaç d'actuar, artista de cap a veus. Visita la ràdio per parlar de la seva última. Avui amb incorporació en el món teatral i ni més ni menys que el Teatre Nacional de Catalunya interpretant la filla de l'aire. Visita avui la ràdio...
L'artista Anna Casasola i Fonseca. Anna, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Escolta, felicitats, eh? Moltes gràcies. Ara estàvem fa una estona aquí fora, m'estava explicant la seva trajectòria i jo anava apuntant, dic no apunto res perquè ja m'estic perdent. Ja veurem els propers minuts la història de l'Anna Casasola. Som-hi, Anna? Som-hi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Anna, gràcies per estar amb nosaltres. A tu. Escolta, comencem pel final, però ja anirem al començament, eh? Al final, de moment, l'última producció que dèiem és La filla de l'aire, que esteu portant a terme al Teatre Nacional de Catalunya fins aquest diumenge que ve.
I això va ser com, no sé, una sorpresa a tota una vida de curro i de feina, i va ser com una sorpresa doblegat. Explica'm com va anar. Sí, sí, totalment. Bé, jo, després de tota la meva carrera de dansa i tal, he tingut bastants perons, però ja havia com decidit més o menys com deixar-ho i tal, i després d'un viatge molt llarg per la Índia...
Vaig veure que hi havia un càsting que buscaven una ballarina clàssica per una producció amb el Teatre Nacional i coproducció amb Sala Atrium de Barcelona, i era per un espectacle de Roseta Mauri, una ballarina molt important aquí a Catalunya, de Reus.
I era per una obra teatral que es feia com en homenatge a ella, i vaig pensar, uau, quina oportunitat de tornar a l'escenari amb dansa, perquè feia molt que et tornava a tenir, jo sempre que penso que deixo la dansa, sempre hi arriba una altra ocasió que em fa tornar a l'escenari, no? I ja en aquest viatge ja ho sentia, i quan va sortir aquest càsting ho vaig tenir clar.
I ho vaig veure i vaig dir, quina il·lusió, a més em va arribar com per molts llocs, allò que dius són senyals o què passa aquí. Això a la Índia, eh? Això a la Índia, jo encara estava molt lluny d'aquí. I ho vaig tenir clar i aleshores vaig dir, m'hi presento, perquè massa gent m'ho està enviant i això jo confio molt en aquesta intuïció, no? I vaig dir, m'hi presento, m'hi presento.
I és més, vaig pensar, és que ha de ser per mi, o sigui, jo ho vull que sigui per mi, no? I així va ser, i vaig arribar, o sigui, jo ja tenia més o menys pensat tornar i tal, però quan vaig veure les dates i vaig dir, he de fer que coincideixi per poder fer aquest càsting i venir i fer-ho, i així va ser.
Però tinc entès que vas variar els vols, inclús, no? Vas dir, torno abans, eh? O sigui, sí, exacte, volia allargar més i va ser com, no ho tenia clar, és com, però torno abans per això, no? I al final va ser com, claríssimament, Anna, segueix la teva intuïció. I al final vaig decidir tornar abans i ja està. I vaig arribar un dimarts, un dimecres em deien que m'havia...
però jo vaig dir, jo torno per si acas. Total, que torno dilluns, bueno, quasi dimarts d'aquí, el dimecres em diuen que em seleccionen pel càsting, i el dissabte tenia el càsting. I m'havia de preparar una coreografia, una escena, i en part que jo no sabia que m'havia preparat escena, perquè el càsting era per una ballarina. O sigui, parlar, parlar de teatre.
I jo pensava que buscant una ballarina, i de cop va ser com, perdona? I sí, sí, així va ser. En principi era com només per llegir-la en el càsting, però al final jo m'ho vaig aprendre per tenir l'ocasió de poder-ho interpretar, i així va ser, i va ser increïble, o sigui, va ser en una setmana tot, no?
Però tu arribes aquí pensant que havies de fer un ballar, fer de ballarina, i et trobes un text en el càsting, llegeix això, no? Sí. Bueno, ja me'l van enviar i em va dir, porta aquest paper per llegir-ho, no? I era una escena que representava que fèiem el pare i, òbviament, em vaig haver de preparar una coreografia i tal, i la vaig fer i vam estar treballant, o sigui, era tres quarts d'hora per cada candidata.
I després vam passar la part de teatre, no?, i va ser com, bueno, anem a llegir jo, no, no, però jo m'ho he pres, m'ho he pres. Va ser com, ah, ostres, que bé. Llavors va ser molt guai perquè vam poder ja començar a interpretar i la veritat que va ser, bueno, jo m'ho vaig passar superbé i vaig tenir com molt bona sensació, no?, en aquell moment. Tu no vas interpretar, no havies interpretat, no havies fet teatre mai?
No, no, no, no havia fet teatre mai. Havia fet teatre musical a l'escola d'en Samadon, on he estudiat tota la vida, que et deia abans, però quan tenia 10 anys, allò de dir, no?, un parell d'anys, és que ni recordo si van ser un parell o un, jo crec que van ser un parell, però no havia fet res, res, res de teatre. I no només balles, no només interpretes, sinó que a sobre cantes també. Sí.
Sí, sí, sí. I això també va ser una història, no? Això va ser una història. Quan jo vaig marxar a Londres a estudiar dansa clàssica, vaig estar tres anys, llavors em vaig graduar, vaig tornar per una lesió de peu, i vaig deixar de ballar, vaig tornar a decidir que deixava de ballar, i vaig tornar aquí i vaig ser com... Però jo necessito seguir fent art, no? I a Londres, amb tants musicals i tal, m'havia com...
Uau, però m'agrada molt cantar, i jo cantava per les residències, i els meus amics em deien, però cantes molt bé, i va ser com, bueno, doncs potser m'hauré de posar a cantar, no? I quan vaig arribar aquí ho vaig tenir clar, era, o sigui, la Judith Nederman era la germana d'una molt bona amiga meva, la Mireia, i vaig veure que feia classes de canna a Vilassà, i va ser com, he de fer classes de canna a Vilassà?
O sigui, totalment, no? Tot queda a casa. Estava superemocionada. Em feia moltíssima il·lusió. I total, que vaig començar amb ella i de cop vaig entrar a la big band de jazz de Vilassà, vaig estar un parell d'anys quan van arrencar i tot, i es van adonant, es van adonant, i de cop vaig començar a cantar en una orquestra que vaig estar uns anys, perquè després també vaig estar aquí ballant, o sigui, vaig reprendre la dansa,
Ja et dic que sempre és com que la dansa em crida, no? I com que estava aquí té dansa a Barcelona, doncs ho vaig poder seguir combinant i vaig estar cantant, no?, amb l'orquestra, i era una orquestra d'aquestes de festa major, orquestra balagits, i total, que vaig poder seguir combinant, no?, i així va anar, i després, bueno...
No, no, no, anava a preguntar. Anna, tu em deies que estaves allà i vas tenir la intuïció. Estaves allà, vull dir la Índia, eh? Sí, sí, sí. Si no havies estat a la Índia, tu creus que se't més despertada aquesta intuïció o no? Diuen que a la Índia té aquestes coses, eh? Ostres, la veritat que ha sigut un viatge molt, molt transformador. I és veritat que només arribar a la Índia vaig fer un procés de solos de cos, que era com muntar un solo només... Era com teatral, però no era de parlar ni res. O sigui, havia de ser un solo, però no ballat, sinó com més d'expressió, no?
I vaig fer un solo de cos allà a l'aire lliure en un procés de dues setmanes i allà va ser quan em va agafar aquell gossanillo de dir jo vull tornar a l'escenari. Me'n recordo d'estar apuntant en una llibreta en un paper sencer, això és una mica íntim, però jo necessito tornar a l'escenari, vull tornar a l'escenari, vull tornar a l'escenari. O sigui, ho tenia molt clar. I aleshores jo crec que el fet de, bueno, a part de tot el viatge que vaig passar allà, no?,
el fet que sortís allò va ser com un clar, una clara senyal de dir, doncs aquí tens la teva oportunitat, no? I la vaig voler provar, la vaig voler agafar, diuen que els trens no passen sempre o que quan passen, doncs agafa'ls, no? Aquest el vas agafar. Doncs ja ho provo i a veure què passa, no? I un cop fas el càsting, triga molt a sonar el telèfon? Bueno, més del que em pensava, perquè em van dir, molt aviat us direm alguna cosa, molt aviat us direm alguna cosa. Quantes candidates éreu?
doncs seleccionades al final no sé si vam ser 10 no ho tinc clar però vam haver de passar la selecció de currículum de fotos, de vídeos que sempre es fa i vam ser 10 perquè van estar tot el dia i fèiem 3 quarts d'hora per persona d'audició
I jo crec que vam ser aquestes. Però jo pensava que seria abans, no?, i va ser com, ostres, estan tardant molt, estan tardant molt, i van passar una setmana, i era dilluns, imatges, dijous, divendres, i era com, bueno, doncs ja deu ser que no. Però jo m'havia quedat amb una molt bona sensació de veritat. I va ser com, bueno, doncs no passa res, i de cop em truquen el dissabte, però que jo ja no agafo les trucades aquestes que no saps de qui són, no?, perquè hi ha molta publicitat.
I allò que dius, vaig a agafar-la, però no pot ser perquè em truquin un dissabte quan ja no deuen estar treballant i de cop em truquen, escolta que soc la de producció, bueno, és l'ajudant de direcció i la Clàudia, i em va trucar, escolta que soc la Clàudia, no sé què, tal, i jo en plan...
Ostres, em va fer una il·lusió, estava en el tren, me'n recordo. En el tren. I va ser com, no m'ho puc creure, dic, ostres, i que si volies treballar amb nosaltres, que tal, que fa, i va ser com, uau, o sigui, en trigar, jo li vaig dir, no, dic, pensava que m'ho diríeu, o sigui, que ho diríeu abans, no? I així, perdona, és que hem tingut com alguns imprevistos i tal, però, o sigui, la meva sensació era com que es feia etern. La meva mare em deia, Anna, però deixa-ho anar, i jo, no, no ho deixaré anar fins que sàpiga que és un no o un sí, no? I definitivament va ser que sí. Això quan era?
Això va ser el juny, com just arriba. El juny i quan comenceu a assajar? Ah, comencem a assajar la segona de juliol. Sí, sí, no, va ser. O sigui, va ser assajant i passar l'estiu, som-hi, no? Sí, vam fer dues setmanes de repòs, perquè vam fer dues setmanes com de molta dramaturgia, llavors vam deixar reposar, i llavors a mitjans d'agost vam tornar a agafar, i ja un mes i mig ho vam muntar tot, o sigui, vam començar a muntar escenes i tal, amb un mes i mig, i ja el 2 d'octubre vam estrenar, o sigui, va ser un pim-pam...
Sí, sí, a mi em feia molt de respecte, però voldreu dir que tenim temps, perquè amb la dansa sempre estàs com preparant una producció amb molts més mesos, no? A no ser, alguna cosa específica així com curtet, però jo estava, ui, ui, ui, que jo això no ho he fet mai. I el dia de l'estrena, què? Vas dormir? Uau, el dia de l'estrena, com et deia abans, em vaig lesionar el dia abans, a l'assaig general, i estava molt preocupada, molt preocupada. Tenia molta pressió, perquè a part no estic acostumada a treballar sense cover, o sigui, amb ningú que sàpigues que si et fas mal està allà per fer de tu,
I estava superpreocupada, però després de passar per l'osteòpata i arreglar-me i tal, va ser com... i tenir una conversa preciosa amb ella, com no deixaré que aquest dolor m'arruïni, diguéssim, a disfrutar d'aquest moment. I al final va ser... vaig disfrutar moltíssim, em vaig sentir superviva a l'escenari, tant ballant com actuant, com tot, i vaig sortir supersatisfeta i supercontenta. I tu li vas dir a en Raimo Molins, al director, escolta, m'he lesionat?
Sí. I què et va dir? Va ser com, què? Com ho veus? Com ho veus? Podràs ballar? No sé, si necessito reposar i demà, tal... Però, bueno... Jo crec que no estava acostumada. El primer que li vaig preguntar a l'entrevista és com, però tindré cover? I em va dir, no. I jo, ah, vale. Però bé, no es va posar nerviós del tot. Jo crec que va confiant com anava avançant i simplement m'anava preguntant i... Uns bombons a l'estiòpata ja li has portat, suposo. No, no, però sí, sí, aquesta dona es mereix...
A més, entres i veus la filla de l'aire i veus la primera... El primer nom que veus és Anna Casasola. Segueixes llegint Lluís Amallol, Cristina Plazas, Moïse Taché, Ainet Zaragoza. És a dir... No, no, no. Increïble. O sigui, jo quan em vaig entrar... Tots convertir-me la protagonista.
No, no, jo crec que això va per noms de cognom, no crec? O sigui, per ordre d'alfabet. Però la cosa és, jo quan veig amb les actrius que treballo i amb l'actor i, bueno, artista, que és ell també, que és superjove, però fa de tot també...
dic, però on m'he posat? O sigui, jo represento que he de fer d'actriu al costat d'aquestes referents, o sigui, Cristina Plazas, Lluís Amallol, jo de veritat que encara ho estic aterrant tot plegat, perquè és com que no m'ho acabo de creure encara, em sento extremament afortunada.
i has anat tirant, tirant, tirant, i vols convertir això en una professió, ara. Bueno, m'agradaria molt, perquè la veritat que això que et deia, que al final ha hagut de ser triu i que no ha sigut quatre frases, vull dir, al final, a l'obra, doncs, tinc bastant de paper i m'adono que ho disfruto moltíssim. Aleshores, és com...
si puc combinar aquestes tres habilitats, tot aquest art junt, m'encantaria. També quan busquin actrius que ballin, que canti, és com jo superdisposada a seguir-ho provant i aprofitant aquest push i aquesta inspiració, perquè al final treballar amb gent tan referent i amb gent tan guai, al final, que em dóna molta il·lusió per seguir aprenent i seguir explorant tot aquest camp.
Ara l'Anna ens explicarà la seva història, eh? I veureu que és sensacional, eh? Però és el millor moment professional de la teva vida?
Ostres, és que sento que cada vegada que aprovo algú nou és el millor moment, no puc triar-ne un, però ara em sento molt, molt, molt afortunada. Però és que si miro enrere, en tots aquests moments pic que he tingut, també m'he sentit molt afortunada i no sé si puc dir que és el millor, però molt contenta i molt feliç, segur. Per això he posat en avís que ara se sentiu la seva història. Si us diu que no és el millor moment de la seva vida, ho sabreu perfectament, perquè ara ens ho explicarà, eh? O sigui, a nivell...
professional, eh? Sí, sí, no, evidentment. Has tingut a l'escenari alguna cosa, allò que dius, alguna anècdota, algun... En aquesta producció? Doncs no. Molta gent em deia, però això del pànic escènic... Em vaig enterar que els actors tenen aquest pànic de quedar-se en blanc, que se'ls hi en vagi el text, i jo era com... Però si jo ni m'ho plantejo, que se m'empuguin el text, no? I jo crec que té a veure amb la dansa, en aquesta capacitat d'aprendre coreografies, de tenir... O sigui, com tenir-ho això com molt entrenat, no? Jo era com...
Clar, és que quan veiem una persona està comptant, està escoltant la música, és sensacional, això. I també la sincronicitat amb el cos, és com molta, molta coordinació. I jo no m'ho havia plantejat mai. I de cop un dia en els assajos ho vam començar a parlar, i que sí, perquè tal, i li ha passat a tal, i era com...
Ah, però que és un pànic vostre. Sí, sí, no, això. És la major... O sigui, la por més gran d'un actor i una actriu i jo... I de cop un dia ho vaig somiar, que em passava. Però és que no he tingut la por conscient en cap moment i no m'ha passat mai. O sigui, sí que potser en algun dia és veritat que m'he sentit una miqueta més desconnectada del que estava vivint o del personatge, perquè me n'estic a donar... Potser no es pot estar cada dia. O sigui, sempre ho intentes fer el millor que puguis, però a vegades el cansament o diferents factors. O sigui, no sempre estàs super...
superbé cada dia, perquè emocionalment, a més tinc un paper molt emocional i que molta energia, a més cantar, ballar i actuar al mateix moment o en la mateixa actuació, però no, no, o sigui, així anècdota que diguis tal no em ve cap al cap.
Escolta, també la història xula quan et donen el paper, no?, perquè hi ha quatre frases i resulta que et trobes allà un paper que dius... Sí, sí, sí, el primer dia de lectura arribem i dic, bueno, doncs tindré quatre frases, allò de la típica, la ballarina, com que fa de Roseta Mauri, doncs haurà de dir alguna frase perquè es vegi, no?, i de cop arribem a la lectura i començo a passar pàgines i, bueno, doncs Roseta Ballarina, Roseta Ballarina, Roseta Ballarina...
Monòleg de Roseta Ballerina. Bueno, molt petits, no?, a comparació amb elles, no?, però era com, uau, uau, que això va en sèrio. O sigui, jo allà vaig començar a flipar i vaig pensar, bueno, si el director ho ha posat és perquè en l'audició va veure que tenia el potencial per poder-ho fer i jo també crec que ell ho està confiant i tenint fe i que si no, doncs sempre es pot retallar. Però de cop va anar com tot anar tirant, tirant, tirant i al final s'ha quedat tot i fins i tot algun dia ha anat afegint coses, no?,
però sí que vaig flipar bastant. Intueixo que ho estàs gaudint moltíssim, que en cap moment d'aquesta producció, d'aquesta història, has dit, hòstia, on tot has fotut?
No. Només en el moment aquest que em vaig lesionar que dic, uau, no, no, no, una altra vegada no, no, però per aquesta por que tenim els ballarins... Tu vas mudar, eh, que et feies mal. Sí, sí, sí, sí. Que depenem del cos i va ser com, no, sisplau, no, no, no, perquè ho estic disfrutant tant que no vull que això m'arruïni com aquest, no sé, com aquesta felicitat, no? Però estic gaudint moltíssim. En cap moment penso on m'he posat al revés. És com, però ja s'acaba, em fa moltíssima pena, aquesta setmana ja estem. I és com, no, no, no, que duri, no? Volus?
Bé, s'està intentant. Seria de cara a la temporada que ve, perquè també, clar, estic amb uns artistes que també estan molt ocupats i és molt difícil programar aquestes coses. Sí que s'ha de fer mentalació, però ojalà, ojalà sortís una gira i a veure què passa.
És espectacular, ho saps, no? Algú moment has parat de dir... Hòstia, he fet això, eh? Perquè, atenció, no sé si coneixeu algú que hagi ballat al Liceu, cantat al Palau de la Música i ballat, cantat i interpretat al Teatre Nacional de Catalunya, que són els tres ítems de la cultura teatral de ball de tot a Catalunya. Jo sí que en conec una, l'Anna Casasola.
No, la veritat és que en alguns moments... Sento que el cotxe és el moment de reflexió, que és quan em venen totes aquestes coses. I en algun moment sí que he tingut el... L'altre dia, precisament, em va venir aquest triplete, no? De dir, aquest triplet de... Uau, és que vaig ballar, vaig començar a ballar a mi té dansa al Gran Teatre del Liceu. Després he fet òperes al Gran Teatre del Liceu. Després vaig cantar, a més, mantres, que era la segona vegada que es portaven els mantres al Palau de la Música.
I vaig cantar al Palau de la Música. I ara m'estreno com a actriu i al Teatre Nacional, a la Sala Tallers, és com... Anna, però és que ni jo ho estic assumint. Jo crec que encara estic aterrant tot això i la veritat és que no m'ho acabo de creure. És com una cosa que és com si fos normal, però que alhora no és gens normal. I si ara coneixes algú i et diu, Anna, tu de què treballes? Tu què li dius ara?
No sé, soc artista. Artista? Suposo que sí, és difícil. No hem de tenir cap mena de vergonya, dir, escolta, soc artista, ballo, canto i interpreto, per tant. Sí, soc artista, soc artista. I ara què? Doncs ara què? No ho sé, ara seguiré buscant cosetes i a veure si se'm van sortint coses noves, perquè al final m'he estrenat en un nou àmbit i ojalà, tant de bo...
això vagi cap a més i sí, vull seguir cantant, vull seguir actuant, vull seguir ballant, vull seguir expandint-me i que això vagi fins on hagi d'anar. Vull dir, no té límit. Al final crec que un artista no... Tu sol em vas adonant que dius, uau, això també ho puc fer, uau, això també, uau, l'altre. Així que jo m'obro i em poso superdisposada que m'arribi el que m'hagi d'arribar.
Anna, et puc preguntar l'edat? Sí, 31. 31. El que acabeu d'escoltar amb aquests 18 minuts i escaig que portem d'entrevista són els últims 4-5 mesos de l'Anna.
Anem al començament. Ara sí que vull que m'expliquis la història, perquè tu comences sent una nena molt menuda a anar a l'escola de dansa Amador quan moltes nenes i nens van decidir fer dansa, no? Comença amb la meva germana, que jo l'acompanyava, jo encara no tenia l'edat per començar a l'Amador, no? I jo veia la meva germana i l'esperava allà a la porta i jo cada dia volia entrar, volia entrar a la meva mare, que no, que no tens edat. Fins que un dia la professora, l'Amador, va dir, deixa-la que vingui un dia, ho vaig provar
I llavors va dir, ui, aquesta nena ja pot començar. I em va deixar començar i a partir d'allà ho vaig tenir claríssim. Sempre, sempre ho dic i sempre ho recordo. Jo mai m'he plantejat estudiar res. I quan la gent em deia, però què vols estudiar jo? Vull ser ballarina. O sigui, no hi ha un altre plantejament. Vull ser ballarina. Me'n recordo que em van donar una beca quan tenia 12 anys per anar a Madrid.
I em vaig enfadar moltíssim amb els meus pares perquè no m'hi van deixar anar, no? I ara els hi agraeixo moltíssim perquè no estava preparada ni molt menys per anar-hi. Però molts dies a Madrid. Bueno, per una beca per estudiar al conservatori. O sigui, per viure allà, clar, serien amb una família. I els meus pares, no, no, no. I les professors, no, no, encara pot aprendre molt aquí. Vas emprenyar, però... Jo em vaig emprenyar moltíssim, en recordo.
Però després no vaig tardar gaire, o sigui, al 16 vaig marxar a Londres i va ser com, no, no, jo vull marxar ja, o sigui, el batxillerat el vaig fer a distància i tal per poder combinar amb l'escola i vaig marxar a estudiar dansa clàssica a l'English National Ballet School.
I allà ja vaig, quan encara estava a l'escola, ja vaig ballar amb la companyia, que me'n recordo sempre que plorava quan saludem, no? Veient totes les roses caient, o sigui, ballant en el Teatre Coliseum, amb l'orquestra en directe, o sigui, a més vaig saltar, que es bales i una... En principi només estava de cover i vaig saltar l'últim dia, em van dir, saltes demà després de l'estrena? O sigui, va ser com... Perdona? I allà ja va ser com un somni fet realitat. Jo encara estava a l'escola, superjove.
I a partir d'allà em vaig lesionar, vaig tornar, vaig deixar de ballar, vaig començar a cantar, que és el que t'he explicat abans, el gusanillo de la dansa em va tornar a cridar, vaig entrar a IT dansa, vaig passar més al contemporani, va ser una època que vaig disfrutar moltíssim ballant. Llavors vaig tenir una operació que també em va fer parar una altra vegada. Maleis lesions, eh? Sí, sí, sí. Bueno, no va ser una operació, va ser mèdica, però també em va fer parar durant molt de temps, perquè vaig quedar molt dèbil.
i després vaig anar a Escapino, a la companyia on la meva germana portava quasi 10 anys,
A Holanda, als Països Baixos, a Rotterdam. Estem parlant d'aquí hi ha un top, també, a Rotterdam. Sí, sí, sí. I va ser com, uau, vam tenir l'oportunitat d'estar a la mateixa companyia. Sí que és veritat que estàvem en projectes diferents, perquè la companyia estava augmentant i fèiem gires diferents, però va ser preciós. Vaig tornar allà, llavors va venir el Covid, vaig tornar aquí, vaig fer professorat de ioga, o sigui, vaig tornar a descobrir una altra cosa, que allà em va canviar bastant la vida, bueno, molt...
I després em van tornar a trucar, i ara com, ja està, un altre cop la dansa ja està, ja està, ja està. Tercera vegada que deixem la dansa. I de com em tornen a trucar, escolta, que després del Covid, que tal, que necessitem una noia, que volem que tornis, tal, i va ser com, uau, doncs torno. I allà va ser, sí que va ser preciós, perquè just la meva germana va decidir deixar de ballar, però vaig tenir l'oportunitat d'anar a viure amb ella, o sigui, vam compartir casa un altre cop després d'11 anys, perquè clar, jo vaig marxar amb 16, ella amb 18, el mateix any, i allà ens vam separar, i érem inseparables, o sigui, érem com una en dos, saps?
I va ser preciós, vam conviure... A Rotterdam, eh? Sí. Llavors allà una altra lesió em va fer parar la cama, que ja no em deixava caminar, i va ser com ara sí, que ja està. Llavors va ser quan, vinga, va, ja prou, ja prou, m'ho pero, començo a cantar, va ser quan vaig començar a cantar mantres i vaig anar a cantar al Palau de la Música amb el concert de Ravi Ram...
i llavors allà vaig tenir així com més anys sabàtics, no cantava o sigui, bueno, cantava més poc cantava aquest tema de Kirtans i tal però no ballava sobretot i vaig començar a viatjar bastant i fins que això que ha arribat aquest any però sí, sí, he deixat de ballar moltes vegades
Has deixat la dansa, t'has lesionat, però mira on estàs. Sí, sí, sí. Has plorat molt relleu la dansa? Molt, molt, molt, molt. Aquests dies parlant a les rodes de premsa i parlant del sacrifici, no?, de la dansa, que al final hi ha cossos i cossos, però si jo penso en el sacrifici molt més enllà de l'udú que és físicament i psicològicament també, perquè hi ha molts moments que dius, mira, ho envio tota, perquè hi ha moments que vas molt cansat amb les gires,
Però sobretot per mi el sacrifici ha sigut de dansa. I en general la meva família, o sigui, la meva germana també ho ha hagut de deixar per lesions i és una cosa que hem viscut com molt profundament i que és una cosa que frustra molt, no?, perquè és la teva passió i quan estàs a l'escenari és com quan estàs bé, dius és que, clar, és que per això estic a l'escenari, no?, per com em sento, per com se sent la gent, per el que rebo, per l'energia, però, clar, les lesions són molt punyeteres. Però els plos em va haver hagut la pena.
Em valgo la pena. O sigui, jo ara em veig on estic i dic... Uau. Tu fa cinc anys o dos o tres o... T'imaginaves estar aquí en aquest moment? No. Gens. Zero. O sigui, totalment. Fins i tot quan vaig veure el càsting era com... Però vols dir? Però és que hi havia alguna cosa tan fort que em cremava que era com... Ana, fes-ho, saps? Ja està, el noi el tens. Però no, no, feia jo vuit anys i mig que vaig calcular quasi nou que no em posava les puntes.
Així, en plan, en sèrio, en plan, sí que havia fet alguna coseta, però allò de dir, venga... I jo li vaig dir al director, dic, és que si em surt això, jo m'hi poso en sèrio. I, efectivament... La intuïció índia et va fer presentar un càsting, i ara la intuïció vilassarenca, quin és l'objectiu? Perquè tinc la sensació que aconsegueixes el que vols a base de ser molt treballadora i molt tossuda. Sí, molta perseverança. Tinc la sensació, eh? No t'equivoques. Quin és l'objectiu? Molta perseverança, però és que ara, de veritat que estic
Li pregunto això i encara no he acabat. Sí, sí, sí, però estic en plan que arribi el que hagi d'arribar, perquè és que m'adono que sí que jo vull coses, però és que aleshores arriben en el moment perfecte. I llavors penso, mira, ara estic fent això, disfruta, acaba això. Ara tinc també un projecte amb una companyia que es diu Ara i Passió pel Mas Nou per la següent setmana, que també buscaven una noia actriu, cantant i ballarina. L'Anna.
per al Vicentinari de Masnou. I després això és com que també necessito aterrar tot el que m'ha passat i després ja es veurà, no? Però a mi ara m'està agafant el gossanillo de fer pantalla, de fer sèries, de fer pel·lis. Em diràs, bueno, és que aspires molt alt. Però és el que em passa, em passen aquestes coses. I llavors jo estic en plan, bueno, si ha d'arribar és que ha de ser. I si no arriba és que no ha de ser i serà un altre camí, no? Però confio moltíssim en que arribarà el que hagi de ser. Com t'estava fent la pregunta, pensava, la veig en una sèrie ara.
T'ho juro, Anna. Hi ha gent que ha vingut al Teatre Nacional, o sigui, que ha vingut a veure l'espectacle i m'ha dit, hòstia, és que fins i tot per pantalla? Crec que quedaries bé. Dic, doncs mira, és una cosa que realment ja m'està passant pel cap. La família, evidentment, ha vingut. Suposo que ho sabies, que estaven entre el públic. Hi ha un punt de nervis. Sí, sí, totalment. Però has sabut de la presència d'algú del món del teatre, de la televisió...
No, i la veritat que ho prefereixo. Jo sé que estan venint programadors, directors de teatres i tal, però no soc conscient. I com que no conec el mundillo, l'altre dia ho parlàvem, que els actors i els actius ha vingut tal del món del teatre, l'altre, no sé què. I jo és com... Aquesta pressió no la tinc perquè és com...
Com jo no sóc actriu, ara em diuen que ja ets actriu, però jo encara no m'hi considero, però com jo no sóc actriu això no em fa pressió. En canvi, quan ve algú de la dansa és com que avui ha vingut tal de la dansa. Com que em dóna més pressió el tema de la dansa que l'actriu, perquè jo estic tranquila de que no ho he fet mai, ho estic fent el millor que puc, saps?
Però sí que ets actriu, és que clar que ets actriu. Sí, sí, no, clar, això em diuen, però clar, clar, clar, sí, sí, ho he d'assumir. I els aplaudiments, quan duren? Perquè m'imagino que el primer dia que venia estar allà, vinga, vinga, aplaudint, jo no ho sé. Sí, sí, a la premiere va ser... Bueno, no ho recordo especialment, però clar, estava ple, sí, sí, sí, estava ple el teatre, o sigui, no quedava ni una cadira lliure, i sí que és com... A més, estàs amb el hype de la premiere, o sigui, els actors, també, com estàvem tots com...
Uau, ja ho hem fet, no? I és una part molt emocionant. Fins i tot a vegades, ens ha passat fa poc, que vam fer tres saludos i al final ja com... Ai, donava per un altre, saps? El públic estava com entusiasmat per un altre i va ser com, bueno, ara ja hem fet que decaigui, però sí que és una part molt emocionant, perquè a més sí que és una part on el feedback real del públic es veu, no?
Estàs interpretant la Roseta Mauri. Sí. Una dona que desafiava jo crec que fins i tot la llei de la gravetat i la vida desafiava. Totalment. La coneixies, la Roseta Mauri? Coneixia la Roseta Mauri, però he de confessar que com a ballarina amb la carrera que he tingut no la coneixia profundament i li estic agraïdíssima al Raimond Molins, el director de l'obra, per totes les coses que he après d'aquesta dona, perquè sí que fins i tot hi ha una competició amb el seu nom a Reus i tal, però és que
Ho he parlat amb companyes de dansa. Per què no sabem... O sigui, per què no sabem sobre aquesta dona, no? I la veritat és que era una dona amb un caràcter increïble, o sigui, fort. Tenia molt clar el que volia i va passar de ser molt, molt, molt, molt pobra a triomfar a París. El New York Times parlava d'ella, o sigui, va cautivar artistes tipus... A Degas la va pintar, Manet la va pintar... De cop es va fer rica, tenia palaus i mantenia la seva família...
Però sobretot el que a mi m'ha fascinat és la seva perseverança, el seu esforç, que també va arribar on va arribar perquè el seu pare la va empanyar molt, no? Però fent aquesta obra és com que ha encarnat parts de mi, perquè a més ella tenia una germana que les dues van començar, l'altre ho va deixar per una família, no és que la nostra història sigui exactament igual, però jo sempre ho dic que és com...
Fent l'obra és com que estic fent part de la meva història. I fins i tot va venir la meva germana a veure, m'hi va plorar tota l'obra i va dir, és que és la nostra història. La veies? L'estaves veient mentre s'actuaves? No, no. Però després em va passar una foto i m'ho va dir i diu, és que no podia parar de plorar perquè és que és la història d'un qualsevol persona que ha ballat amb les lesions, amb les caigudes, amb l'esforç, amb el sacrifici. Què us porta la germana a casa de l'Alfonser Cavallà?
Doncs la veritat que no ho sé, crec que... Algú ballava la família. No, va començar molt així, perquè la meva germana, les de la seva classe, que era molt petita, o sigui, tenia 4 anys, anaven a l'escola de dansa, va ser com el típic extraescolar, anem a dansa, tal, i van anar juntes, però...
I de cop jo la veia i tenia com això, no? Però l'altre dia, a la residència amb la meva àvia, em vaig enterar que el seu germà era un ballar... O sigui, era endaragó i li agradava molt ballar a Jotas.
Però és que, a més, ballava molt bé i ballava a la plaça, o sigui, quan sortien, no? I va ser com, uau, doncs potser ve d'aquí. Ve d'aquí, home, això és genètic. I a la meva àvia li agradava molt cantar i a ell també. Ell cantava, però, clar, com estava molt mal vist en aquella època, doncs la meva àvia mai va poder com explotar aquest potencial. Però sempre em cantava jotes i... Vull dir que el tema de l'art jo crec que sí que ve de família, però... Això és genètica.
Però ningú ha ballat professionalment a la família. Encara tornaràs a ballar. Ja ho estic fent. No, no, ho estàs fent... No, no, segur. En companyia no sé, però en projectes i en obres espero que sí.
Ana, reitero les meves felicitacions i estic... Moltíssimes gràcies. De veritat, eh? Estic encantat d'haver-te conegut. Moltes gràcies. De saber aquesta història tan xula i que no paris, sisplau, no paris. I fem una cosa. Així sigui, que així sigui. Tu fem una cosa. Com passis per aquí davant, entres i parlem una estona en directe. Perfecte.
Has estat a gust? Moltíssimes gràcies, molt agraïda. Anna, torna com vulguis i moltíssima sort. Ah, eh, ara les actrius, això sí que ho saps, eh? Molta merda. Molta merda. Doncs que vagi bé. Gràcies. I molta merda, gràcies. Gràcies, sí. Bon dia.
Fins aquí el Parlant de Tot d'avui. L'edició, la número 2.229, 2.229 edicions del magazín del Matí de Vilaster Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no és que us ho demani, si no que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Ja us feu els divendres, sempre us dic que...
La música i la marxa us acompanyi sempre quan aquesta música i aquesta marxa no estigui al peu dret i al peu dret a la serradora. Compte si sortiu, si no sortiu també, eh? I dilluns a les 10 en punt ens ho expliquem tot a través del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilasarradio.cat. Amb bones mans us deixo, serveis informatius de Vilasarradio.
Joan Escopet i Robert Mazda, l'actualitat local i comarcal. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Gaudiu del cap de setmana dilluns on ens expliquem com arribem a la una amb la cançó que ens inspira. Fins que arribi a l'alba els catarres. Amb els catarres i fins que arribi a l'alba fins la una i nosaltres dilluns a les 10 ens hi tornem a posar. Que vagi molt, molt, molt, molt bé. Cada lluna plena per tu. Jugo a lausa amb el perill.
A la nit, sense dormir El que jo vull és cantar
i lluito fins l'última sal amb les apostes en contra per tu. Atrapolar-les amb les dents, domaré les feres per tu, i accelero sense freds, de 0 a 100, el que jo vull és cantar.