Les notícies de les 10. Benvinguts a aquest primer contacte amb l'actualitat. Vila Salamara ha registrat una davallada global dels fets delictius ocorreguts el 2025 en comparació amb l'any 2024. En total, s'ha passat de 845 fets delictius del 2024 a 748 l'any 2025, xifra que representa...
una reducció de l'11,48%. Segons dades del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, la majoria de tipologies delictives han evolucionat a la baixa. Pel que fa als delictes contra les persones, s'ha registrat un lleuger increment, passant de 97 a 98 casos, és a dir, un augment de l'1,03%. En canvi, els delictes contra el patrimoni han disminuït de manera significativa de 688 a 582, una baixada del 15,41%.
En aquest àmbit de delictes contra el patrimoni, els robatoris amb força a domicilis han passat de 44 a 39 casos, els robatoris amb força a empreses de 13 a 6, els robatoris amb força a l'interior de vehicles de 103 a 65 i els robatoris amb violència o intimidació a l'espai públic de 41 a 22 casos. En canvi, els furs han augmentat de 197 a 220 casos, és a dir, un increment de l'11,68%.
En relació als delictes contra la seguretat diària, han passat de 38 a 41 casos, amb un augment del 7,89, i els delictes contra l'ordre públic, resistència a l'autoritat, han passat de 7 a 11 casos, un increment del 57,14. Finalment, els delictes contra la salut pública han disminuït de 3 a 1, fet una reducció del 66,67%. En conjunt, les dades mostren una evolució positiva de la seguretat al nostre municipi.
Cinc persones han mort i cinc més han resultat ferides ahir al vespre en un incendi en un bloc de pisos de Manlleu. Les víctimes són adolescents, tot i que no s'ha concretat l'edat a l'espera d'identificar els cadàvers segons els bombers. El foc es va originar en un traster que estava situat al terrat d'un bloc de sis plantes al carrer Montseny de Manlleu. Les persones que es trobaven a dins no van poder sortir per motius que es desconeixen. Els Mossos d'Esquadra es van fer càrrec de la investigació per esclarir les causes del sinistre.
En un primer moment els bombers van dir que l'espai estava habilitat com a infrahabitatge però hores després es va descartar d'acord amb les primeres indagacions dels Mossos d'Esquadra. Pedro Sánchez tornaria a guanyar les eleccions segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques de febrer i ampliaria un punt des de gener l'avantatge respecte al Partit Popular.
En estimació de vot, el PSOE arribaria al 32,6% dels vots, a 9,7 punts del PP que obtindria el 22,9%. En l'anterior baròmetre, la distància entre aquests dos partits era de menys de 9 punts. Aquesta enquesta mostra els primers resultats des dels accidents de tren d'Adamuth i de Jalida, que ha ocupat l'actualitat informativa de les últimes setmanes.
L'altra cara de la moneda és el resultat de Vox, que iguala el seu millor resultat segons el CIS i arriba al 18,9. Els d'Abescal han mantingut des de juliol percentatges d'estimació de vot per damunt del 17%. Alhora, l'estimació de vot és gairebé la més baixa que registra el PP des de les últimes eleccions. Només el passat octubre va registrar una xifra menor. D'aquesta manera, la distància entre aquests dos grups polítics és només de 4 punts, una tendència...
que s'ha anat repetint en els últims mesos. Tot i que Sumar es manté com a quarta força, amb un 7% d'estimació de vot, podem millorar els seus resultats i s'acosta amb un 3,9. Esquerra Republicana perd una dècima i Junts guanyaria dues dècimes. Nosaltres que hem estat en els millors moments i en les grans decisions.
Nosaltres que hem transmès mil missatges i emocions. Nosaltres que t'hem ajudat a expressar i a sentir. Nosaltres que hem fet de casa teva una llar. Nosaltres estem amb tu. Perquè som emoció, sentiment i color. Perquè som records, experiències i alegria. Perquè som complicitat, som llarg i som família.
Perquè som vida, sensacions i fantasia. Perquè junts som més forts. Flors i plantes. Viu-les.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a triaeducativa.gencat.cat
És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Des del centre del teu dial, Pilar Sa Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Matí de dimarts, és 17 de febrer.
De 2026 a 24 hores escases d'acomiadar la festa més esbojarrada de l'any. Demà ja és dimecres de cendre. L'enterrament de la sardina, la crema del rei Carnestoltes ja acabarà així el Carnaval 2026 per començar amb la cuaresma. A partir de demà la tarda vespre...
Quedarà penjada al balcó de la plaça de l'Ajuntament de Vilassamarra, al balcó de l'Ajuntament. La vella quaresma, que té tantes cames, set com setmanes falten fins a arribar a Setmana Santa. Matí de dimarts, mig ennubulat, mig amb el sol... Fa una mica allò de tot. Temperatures no fresques, eh? Si al matí no eren temperatures...
Molt, molt fredes, però sí que seran fresquetes. I ara, conforme ens anem acostant a les hores centrals del dia, trobem temperatures més agradables. Del temps en parlem ara mateix.
Sorpresa! Ja fa dies que no plou, però sí que bufa el vent. Ahir bufava el vent una altra vegada. Tenim uns dies així. Doncs que esperem allò... Tothom amb qui parles del temps... Escolta, 3-4 dies, una setmana sencera de sol. Necessitem i volem. Doncs sabrem si tindrem una setmana de sol o no, de seguida marxant cap al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
De seguida i des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui i també de cara als propers dies. Saludem també, cap un quart d'onze, el cap dels serveis informatius de Vilassaràdio, Joan Escofet, amb ell repassem cada matí.
Alça, l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on? Repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses. I aquelles notícies que ho van ser també un dia com avui, i és que un dia més tot, pujant al DeLorean, repassem les afamèrides. Ahir no vam fer programa i, per tant, avui repescarem la secció d'economia per joves i no tan joves. Una secció que normalment arriba...
Els dilluns, però que excepcionalment aquesta setmana, escoltem dimarts amb els joves Martí Brutau i Adam Baus. En Martí i l'Adam ens porten cada setmana a Economia per joves i no tan joves. I avui ens pregunten per què invertir? Per què fer-ho o no fer-ho? Doncs ho escoltem a dos quarts d'onze, insisteixo, de manera excepcional.
A les 11, aquest sí que són habituals. Cada setmana, Tartúlia, avis i aies, avis i àvies de la ràdio moderats durant 60 minuts, repassant els temes d'actualitat per la Mar Vilamajor. Els esperem un dimarts més a les 11. A les 12 arriba la Montse Martínez, a dictes solitaris. Ell alterna espai, cada 15 dies alterna...
Secció amb l'Isabel Caparrós. Amb l'Isabel Caparrós parlem del món de la moda, la imatge ets tu, i amb la Montse Martínez, avui és el seu torn, parlem des d'Àdic Badalona, un centre on ajuda a recuperar les persones de les seves addiccions. Doncs Montse Martínez ens parla precisament d'això, de les addiccions, de les múltiples addiccions, algunes més conegudes, d'altres més desconegudes, però en qualsevol cas són addiccions, és una malaltia, són addiccions. Addictes solitaris.
I a dos quarts d'una, com cada demar, saludarem el company amic Xem a la saga, crític de cinema i televisió. Cada setmana passa per la ràdio per repassar sèries, documentals, etcètera. El torn avui és, atenció, per les pel·lícules interessants que podem veure a plataformes des del mes de febrer. Des d'aquest mateix mes, quines pel·lícules podem veure a les plataformes.
El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui, la número 2299. 2299 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Com us deia, el meu nom, Jaume Cabot, tot a punt, 10 minuts per damunt de les 10 del matí. Ara sí, llueix el sol, tenim el motor encès, només cal posar primera i arrencar. Som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca, servei meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Ara mateix llueix el sol, presència, però, de núvols. Volem saber si tenim una setmana sencera sense treure el paraigua. Ahir dia ventós, avui el tens més tranquil en aquest sentit. En qualsevol cas, Joaquim Serra, havent sobrepassat la meitat del segon mes de l'any, què ens espera de cara a aquesta setmana, de cara avui, de cara als propers dies? Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, bon dia. Com ja indicàvem ahir, la situació meteorològica es manté tranquil·la i encara un cert vent que arribava fins als 50 fregaven 60 km per hora en alguns punts del sud del Maresme. Avui s'espera una situació més tranquil·la pel que fa al vent. Els vents de fet seran molt fluixos, tant aquest matí com aquesta tarda.
Aquest matí predominarà vent del nord-nord-oest, aquesta tarda del sud-sud-est. La situació marítima tranquil·la, mareixol, una mica de mar de fons, encara tota la costa de la comarca, i en quant a l'estat del cel tindrem intervals de núvols, però seran poc importants. Aquesta tarda augmentarien els núvols baixos, però en qualsevol cas són núvols que no deixaran precipitació. Per tant, una jornada transversal.
Tranquil·la, això sí, amb temperatures màximes que no pujaran tant. Com que no tindrem vents aponentats, com aquests últims dies, la màxima quedarà més curta i on més pujarà s'enfilarà fins als 16 o 17 graus, com a molt. De cara a demà, doncs, tornarà el vent, el vent de Garbí, en aquest cas, que durant la tarda bufarà moderat, sobretot a la costa del Maresme Nord. La situació marítima, per tant, també s'anirà alterant, a marees de Maró, durant la tarda,
i en una jornada la qual ha de predominar el temps tranquil amb alguns núvols, però sense precipitacions. Ja ho indicàvem ahir i avui ho mantenim. De cara a dijous tornarem a tenir fort vent, sobretot cap al sud del Maresme, un vent de component oest, bàsicament, per tant tornen a pujar les temperatures,
I serà un vent que no serà alertable, no superarà els 72 km per hora, però sí que arribarem a ràfegues de 60-65, puntualment es podrien fregar els 70. Per tant, el vent es tornarà a fer notar força dijous, sobretot durant la primera meitat del dia.
de cara a la tarda aquestes ventades anirien disminuint per acabar amb un divendres marcat pel temps estable per l'ambient assolellat i per ben ja més fluixos a tota la costa de la comarca Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies Previsió àmplia i puntual Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme Demai tornem a la mateixa hora Fins a les hores que tinguis molt bon dia 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10 del matí
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Moment d'obrir finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa. Ell avui està per Simoniós. Ell està tranquil avui.
La tranquil·litat de... El cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyors Cofet, bon dia, bona hora. Corres de covards, ja ho deia Johan Cruyff. Molt bon dia a tots i totes. No ho deia en Charlie, això? Jo crec que... És que moltes coses que se li atreveixen en Cruyff eren de Charlie, eh?
Que a mi m'és igual, eh? Què tal? Com estàs? Ja t'has fet la disfresa, Joan? Sí, el pentinat divertit, eh? Sí. Aquesta setmana hi ha col·les, escoles, que encara has d'anar a Matuells fins demà, eh? Encara hi ha... Matuells, fixa-ne. Sí, sí, premisses, no? Com es diu això? Sí.
Rècar Nostalte es diu, no? Consignes. Ara, consignes. La paraula era consignes. Vinga, demà, l'últim dia de consignes, tothom amb roba interior, no sé, vermella. Com si fos cap d'any. En fi, m'ho acabo d'inventar, eh? Podria ser, podria ser una consigna, eh? Sí, senyor. Per cert, avui el món musulmà celebra...
La seva, doncs, gran festa del dejú, eh? Què dius, és avui? Avui comença el ramadan.
Doncs, senyor, quina tonteria cada any fem tu i jo, eh? Ens encanta fer aquesta tonteria cada any, eh? Sí, senyor. Molt bé, Joan, doncs com ha anat tot plegat, perquè ahir no vam fer programa, per tant, doncs ha anat bé el cap de setmana, tot... Tot correcte, tot... prou endreçat. Ara diu en Joaquim Serra que igual dijous torna al vent. Què ens ha de fer vent cada dijous, ara?
Hem d'esbrinar si és vent terrer o vent humit, eh? Bueno, a veure, que ell va dir vent terrer, vent de l'oest, eh? Aquest vent que ve i és aixut, aixut, que no porta pluja i fotiu una pluja que no ens la vam acabar. Però, en fi, a veure, també té dret a equivocar-se, com els àrbits, que també tenen dret a equivocar-se, encara que a vegades sembla que s'equivoquin sempre amb els mateixos, eh? Sempre s'equivoquen amb el mateix equip, eh? Sí. Bueno...
A veure, aquesta temporada hem vist algun error que també ha beneficiat, eh? Ho hem de ser justos. Però últimament s'equivoquen molt per una banda, només. Són bons nois, la classe dels dofins. No protesta ningú. Gerard Martín surt allò després del partit. Bueno, hem de fer autocrítica, que em sembla molt bé. I s'ha de fer, eh? Sí, conversí era...
No, no, primer en Gerard, després... Ah, però és que Coversi va parlar amb la mateixa línia. Exacte, va dir, escolta, que tal, hem de fer crítica a l'àrbit, també. Diu, bueno, ja, però a veure, no anem amb el lliri a la mà, eh?, perquè el mateix àrbit del camp del Rayo Vallecano, amb una trepitjadeta amb la punta dels dits, va pitar falta, i ahir amb una trepitjada que es va sentir des de la Torre de Nadal. En fi, pensa mal...
I acertaràs. I acertaràs, ja ho deia aquest. Segurament tots necessitem algun consigliere a la vida, eh? A mort. Robert Duval, eh? Un dels grans actors de Hollywood. Ell va fer, doncs, de Tom Hagen, eh? El consigliere a la família Corleone, la família del Padrino.
I també va ser el famós tinent coronel Bill Kilgore en Apocalipsis 9, que deia aquella frase de m'encanta l'olor de nepalm a la matinada. En fi, Robert Duval, descansa en pau. 95 anys, 95 anys ens ha deixat, doncs descansa en pau i recordem aquesta grandíssima banda sonora composada, recordem-ho també per Nino Rota.
Dino Ruta va composar grans bandes sonores en la que destaca aquesta com a més coneguda, eh? Què més, Joan? Doncs, mira, si vols, podem doblar avui, imbècil del dia. Ah, clar, com que ahir no hi érem, doblem avui. Doble sessió. Vinga, va! Havia una vez...
I aquí té el doctor's honor d'ocupar l'imbècil del dia en primera instància, que no vol dir que sigui el votat. El més votat el votarem després, eh? El departament d'interior, eh? Els agents de Mossos d'Esquadra cobraran 4.000 euros més anuals i tindran més vacances. És a dir, 4 analfabets i més burros que 3 sabates, els foten 4.000 euros al mes, menys dies de treball,
En canvi, mestres, sanitaris, metges, etcètera, van amb una mà davant i una mà al darrere. S'ha de ser imbècil, eh? I una altra que veiem que ha jugat la vida en cada sortida, que a més a més surten per absolutament tot, són reclamats per tot i els camions segueix posant bombers en lluita. Molt bé, home, però anem pujant. El sou, els Mossos, això sí, que treballin menys dies, eh? Menys dies, 4.000 euros, poca broma, eh? Aviam la bestia
La segona posició, va. Doncs mira, m'ha cridat molt l'atenció el Nebulosa, que es veu que és un duet, home-dona, que van participar a la final del Benidorm Fest 2026, i l'Amery, que es veu que és la vocalista, va voler fer un alegat en suport a Palestina
i es mig descobreix un pit amb la bandera de Palestina. Evidentment, els colors de la bandera de Palestina i el que portava ella pintat no tenien absolutament res a veure. És a dir, tu intentes fer una demostració a favor del poble palestit? Tots sabem...
La comunitat musulmana, aquest tipus d'accions, doncs massa gràcia no els hi haurà fet, però per acabar-ho d'adobar, els colors que porta pintarrejats allà no tenen res a veure amb la bandera de Palestina. És a dir, imbècil del dia també pels amics de Nebulosa. Havia una vez...
Està disputat, eh? Entre els Mossos i... És que la reflexió... Deixa'm que faci una petita reflexió personal, si tu vols. Aquesta senyora, o qualsevol senyora, si se'n va allà a Palestina... O qualsevol país islàmic. O qualsevol país islàmic, però en aquest cas Palestina, que és el que sembla aquell defensa, i ensenya un pit, igual la pedreguen i la maten. Això anant bé. Això anant bé.
Però, clar, a sobre hi ha, més enllà que la color sigui certat o no, que aquí demostra la ignorància. Ah, em pintaré això perquè ara el poble diu això, molt bé. Però la reflexió que faig, que a mi em sap molt bé, que ensenyen els pits on vulguin, el cul, el penis o el que vulguin. Però allà, expressament, allà potser la pedragarien. Sí, sí. Per tant, fem una mica de reflexió, eh? Suscrivim totalment. Vinga, seguim endavant. Seguim endavant. Niño hace reír
Doncs vinga, Joan, ara que està a Carnaval. Mira, mira, mira. Tothom anava amb maquillatge.
I per què hem triat aquesta cançó? Perquè el president Tilla va tornar a sortir després d'uns quants dies fora de convocatòria. Sí, senyor. Va aparèixer maquilladíssim com una tieta qualsevol. A més a més, amb un discurs que vam fer veure la gent que era en directe quan era gravat, perquè el so de les campanes no corresponia amb l'hora...
I, a més a més, portava una mena de cosa a sota de la camisa. Saps que ella, pel Polònia, és molt fàcil d'imitar una americana, corbata vermella i poca cosa més. Doncs portava això alçat molta polèmica a les xarxes, com una mena de coixí per sota la camisa, a l'alçada de l'abdomen.
I una mà esquerra que no acabava d'anar a l'hora. En fi, ens va sorprendre que, amb aquest discurs, que, insistim, estava gravat, un fals directe, diu que sap què és el que Catalunya necessita. A veure, un moment, presidentilla. Portes uns 560-550 dies com a president de la Generalitat.
Ara, presumptament, has estat a l'hospital. I ara saps el que Catalunya necessita? És a dir, què hem fet els 560 dies anteriors? Exacte. És que és molt... En fi, és molt heavy, eh?
Doncs no cal que es tregui el maquillatge, perquè avui l'Ariadna Oltra, l'Ariadna Oltra el torna a entrevistar a TV3, suposo que aprofitaran el maquillatge, i ahir, que has dit Polònia, van celebrar els 20 anys al Teatre Victòria. 20 anys de Polònia al Teatre Victòria, amb una lenta... Actors, actius, i polítics i polítiques, que, doncs, amb mas, amb montilla, l'alegria de la Huerta... No sé si el president... El president Tilla no hi devia anar, no? No l'hem vist a l'alimentació. Qualsevol cas, podríem portar anar parlant de tot el teu amic, que va...
Pep Plaza, no? Que també va imitar... I tant. Tothom, ha imitat a tothom. Potser podíem fer-li una entrevista. A veure, ell també forma part d'aquests 20 anys de Polònia.
Doncs vinga, va, Joan, més coses. Doncs posarem un himne que ens posa, aprofitant que s'estan disputant els Jocs Olímpics d'hivern, Milano Cortina, un himne que ens posa la pell de puta, com a mínim a tu i a mi. I tant, la pell de gallina amb això.
És l'Inne Olímpic, interpretat per la Sinfònica de Bratislava. A mi em fot els pèls de punta des de l'any 92, que vaig sentir, o 91, l'any abans de les eleccions. De les eleccions, dic, de les Olimpiades. No, mentida. El vaig sentir per primera vegada l'any 86, quan han dit allò a la Ville de Barcelona. Ho he fet bé? A la Ville de Barcelona. Va, què?
Doncs ens estan atrapant els Jocs Olímpics d'hivern per la gran quantitat d'anècdotes paral·leles a la pròpia competició. Per exemple, la setmana passada, en aquest mateix espai, destacàvem aquell esquiador que va obtenir un bronze i sense l'entrevista posterior, sense venir a compte, va admetre davant del món que havia estat infidel, en lloc dels nervis...
ahir mateix un esquiador noruec crec que ara parlo de memòria va perdre l'or i es va saps allò com fan els nens petits? es va enfadar, va tirar els esquís i va començar a caminar neu allà cap al bosc
I va haver d'anar la policia a rescatar-lo i tornar-lo al lloc dels fets. Però és que, a més a més... Vols dir que no són imbècils del dia, aquests? No, és que, a més a més, una cosa que jo no havia vist mai en uns Jocs Olímpics i en una competició ben mat, és això, que és un entrenador de patinadors... Sí...
patinador sobre gel, n'entrena 16, de 13 països diferents. I llavors què li passa? És la mateixa competició i l'home s'ha d'anar canviant la jaqueta. Posa a Xina, després se la treu, l'altre posa a França. És absolutament espectacular. Ell és l'entrenador de 16 patinadors, gairebé tots, si no tots una bona part, de 13 països. I veus l'amic benuat anar-se traient i posant
la jaqueta. Però a veure, no deu celebrar, no, la victòria de ningú? No, clar, no ho sé. Home, jo saliu la victòria, ve l'altre, ja, escolta. Clar, bueno, és una competició, clar, però no deixa de ser curiós la imatge, busqueu a les xarxes socials. Curiós. L'amic Benot Rixot, que es va canviant, es va canviant de jaquetes. Un xacatero, un xacatero. Nosaltres... És curiós que li deixin fer això, eh? Això, en un altre esport, això és impensable, Joan. Impensable.
Ens està deixant grans anècdotes col·laterals. De fet, la primera anècdota va ser que les medalles es trencaven. No, no es trencaven. A l'agafador, al clip, per aguantar la cinta amb la medalla, es veu que era una mica de mira a mi no em toquis. Però aquesta anècdota ha quedat amb re, eh? S'està superant cada dia més i més, eh?
Absolutament espectacular, sense oblidar el paper de la triste figura que està fent l'amic Pau Gasol. Pau Gasol és un home que està absolutament desubicat. L'han deixat del bàsquet, no sap ben bé què fer, aleshores es dedica a fer fotografies. És divers, és divers. Va buscant fotos antigues que tingui ell, per exemple, amb el Rafa Nadal, i llavors felicidades amigo i tal. Jo crec que ell està buscant un lloc com a president del COE, però no s'acaba tampoc del Comitè Olímpic Espanyol.
No acaba tampoc de... Vols dir que... No, no, no. Vols dir que sabia que les Olimpiades d'hivern existien? Home, està allà. Està allà, ja ho sé. Però tu creus que sabia que existien? Hem dit tu a Itàlia que fan les Olimpiades. Les Olimpiades. Les d'hivern existeixen. Jo tinc la sencera que aquest tio està fora d'allò. Jo crec que Pau Gasol està buscant un lloc a la vida. Sisplau, que algú li doni feina a Pau Gasol. Jo crec que està buscant el pavelló on se juga el bàsquet. Jo crec que aquest home, eh? En fi, va, Joan. Més coses.
Doncs entrem en el DeLorean, si et sembla bé, perquè ja si ens escoltes en directe són les 10.27. Doncs mira, tal dia com avui, de Jubilers van treure una cançó que es deia Noa, estem parlant de l'any 1944, que s'ha considerat com el primer rap de la història. I sonen així. El primer rap de la història? Sí.
any 244.
82 anys, eh? 82. Anem a tirar una mica endavant, a veure si és rap-rap, eh? Mira, mira així. És un rap una mica rockeritzat, una mica rockeritzat, però és que, clar, posem-nos en context, eh? 82 anys, 82 anys fa de ser. No, plena Guerra Mundial, la segona, eh? 1944, bé, molt de compte, eh? No, no, no, no, no.
Fins demà!
Més coses, Joan! Doncs, 1963, tal dia com avui a Nova York, que naixia un tal Michael Jordan. Ah, carai! Sí, sí, segurament el millor jugador de bàsquet de la història, pràcticament segur, millor esportista, un dels millors esportistes també de la història. Doncs, 1963, venia al món Michael Jordan. Estic de cor amb tu, un dels millors esportistes, estic de cor amb tu, un dels millors jugadors de bàsquet de la història, però recordem que Michael Jordan...
ha aconseguit molts, però molts més ingressos, estem parlant de diners, eh, economia, per publicitat que no per jugar a bàsquet. I a més, des que s'ha retirat,
cobra més diners que quan estaven actius. Cuideu amb això. Michael Jordan va ser un dels primers d'aquests contractes en el qual els seus compromisos publicitaris superaven els ingressos que li donava la seva franquícia, en aquest cas els Bulls de Chicago. De fet, Michael Jordan va ser un dels primers que va confiar en una semidesconeguda marca de roba esportiva
de l'estat d'Oregon, que era Nike, i va ser un dels primers que va apostar per aquesta marca, i Nike, en aquest cas, ha estat a l'alçada de la confiança de Michael Jordan. Que, per cert, quan Michael Jordan va crear, o li van dir, nen, hem de crear... nen, li van dir, eh? Li van dir, hem de crear la teva pròpia línia de bambes, en aquest cas, votes de bàsquet,
Com va dir el vermell, a Nike se li va explotar el cap. I van dir, no, no, i va dir, sí, sí, sí. Mira, sort que l'hi van fer. Perquè les Air Jordan van ser les primeres bambes en les quals s'incorporava el color vermell més enllà del negre-blanc habitual en aquell moment. Un gran, un gran Michael Jordan. 1966, quan Michael Jordan tenia 3 anys, número 1 a tot el món, la veueta Nancy Sinatra, la filla de la veu, la filla de Frank Sinatra.
que ens deia que aquestes botes estaven preparades per caminar. La veueta, eh? Grandíssima cançó! Nancy Sinatra, These Boots Are Made For Walking. You keep saying you've got something for me Something you call love but confessed
You've been a-messin where you shouldn't have been a-messin And now someone else is getting all your best These boots are made for walking And that's just what they'll do One of these days, these boots are gonna walk all over you These boots are made for walking, Nancy Sinatra. Les grans cançons, eh? One single woman, eh? Sí, senyor. Sí, sí, sí. Yeah. Yeah.
Un dels únics, per no dir l'únic èxit d'aquesta... Senyora, eh? Vinga, va més coses, Joan. Has de ser molt dolenta per ser la filla de Sinatra i només... Ser coneguda per aquesta cançó. Igual... A la millor va fer altres històries, eh? Que igual, a part d'altres històries, igual no li va fer més falta. Amb això...
Va, més coses, Joan. Mira, Joaquín Sabina, Xabella Vargas, ens parlaven del Boulevard de los Sueños Rotos. I Los Secretos, els Urquijos. Los Secretos, Joaquín Sabina. Green Day té aquesta, una de les seves grans cançons, el Boulevard of Broken Dreams, que vindria a ser el mateix. Billy Joe Armstrong, el líder de Green Day, naixia tal dia com avui a Oakland, California, l'any 1972, al Boulevard de los Sueños Rotos.
54 anys fa ell. Jo no he vist el Boulevard of Broken Dreams. Boulevard of Broken Dreams, el Boulevard de la Sonia Rotos. I pensava, a veure si serà una versió, però no, perquè tenia 3. És que la van escriure entre en Sabina i els Urquijo, per tant. No saps què aprens avui, eh? El Boulevard de la Sonia Rotos versió Green Day, que no té res a veure amb la versió. No, no, és una...
Doncs vinga, tanquem el DeLorean, que segueix anant finet, finet. Fins ara amb quina cançó tanquem, eh? Ens planteva l'any 1975, quan uns desconeguts australians, ACDC, van treure el seu primer disc i ells es van donar a conèixer amb una versió d'una cançó blues històrica, eh? El Please Don't Go, Baby.
Per cert, hem de dir que després de dies sense funcionar, el semàfor Carretera Cabriol de la Nacional 2, just al costat de la ràdio, ja torna a funcionar. Però ara torno a veure l'enllumenat públic aquí davant i ara creu els dits, eh? Compte, perquè el semàfor gran de la Nacional 2, és a dir, el que està just abans dels Tres Leones, aquest, com a mínim, abans d'entrar en directe, no anava, eh? Gira't, gira't.
Funciona el semàfor i d'aquí una estona funcionarà perquè estan canviant just ara mateix la bombeta. Estan canviant la bombeta, saps això que es fon? Doncs enllumenat públic es troba al mig de la Nacional 2, canviant aquesta bombeta, per tant, en diversos instants funcionarà. Això és informació de servei. Això és informació com plou, no? Que gran els ACDC, aquest vídeo. No us l'oblideu perquè van així com una mica transvestits. Molt divertit, eh?
És que són un dels grans. Una al migdia, 3.57 de la tarda. Joan, què tenim? Doncs mira, escoltarem Helena López de Luján, alcaldessa de Vilassar de Mar, que ens explicarà una mica com han anat les reunions amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, de cara a la pacificació de la Nacional 2. Compte perquè el manteniment recaurà en el nostre poble. Compte de cara a pressupostos perquè no és una notícia que quedi així. Molt de compte. Ens ho anem a avançar, això, eh? Ja veurem com acabarà
tot plegat. L'alcaldessa l'última visita que va fer aquí ens ho va avançar. T'escoltem atentament a la una a la migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze. Et torno a saludar. Aquí serem perquè la vida a vegades pot ser meravellosa. Pausa i excepcionalment perquè hi no hi érem escoltem el part dos duros. L'economia per joves i no tan joves.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia, Vilassà. Molt bon dia, oients. Aquí estem una setmana més a part dos duros. Molt bon dia, Martí. Hola, molt bon dia. Només saludes a la gent de Vilassà? Només Vilassà? Bueno, de moment no tenim oients de la Xina, eh? Però en el moment que tinguem, saludaré també. Doncs, què tenim avui, Martí? Bueno, avui portem un episodi una mica més. Avui parlem de números, d'inversió i estalvi. Perquè han estat diversos oients. Ara m'hem rebut bastantes recomanacions que aquests episodis són els que més agraden.
I diguem que avui serà l'episodi...
amb el que podrem recomanar a la gent per fer, diguem, un resum de tots els anteriors. I, ostres, si s'ha d'escoltar un, que sigui aquest. Sí, exactament. Serà una espècie de resum avui, un episodi per enviar a la gent que realment vulgui començar a invertir però no s'atreveixi del tot. Aquest és un completament resum on farem també referència als episodis que hem anat gravant anteriorment perquè els pugueu escoltar i tenir més informació. Perquè avui parlarem de la importància de la inversió.
Doncs Martí, si et sembla bé, entrem en matèria. La pela és la pela.
Què és la inversió? Què és invertir, Martí? S'escolta tots els dies. Sí, el primer de tot, abans de saber si hem d'invertir, per què invertir, la importància és saber què és invertir. Doncs és una pregunta molt bàsica que bastanta gent no la sap definir del tot i el cas és que invertir és bàsicament prescindir d'uns diners actuals, el que vol dir deixar de gastar-los, per poder tenir més en un futur. Mira, Martí, deixem que acuri una miqueta més aquesta descripció i faria...
prescindir d'uns recursos actuals per tenir-ne més en un futur. Perquè pots invertir diners o pots invertir temps. O esforç, inclús. Llavors, d'això surten diferents tipus d'inversió. Si estàs en la inversió monetària... La més famosa, potser la que té més rebombori, a l'hora de parlar de borses i tal, per les notícies. En criptomonedes, la típica... Sí, però també hi ha moltes altres. Com, per exemple, la inversió en un mateix.
Aquesta és molt, molt recomanada i que tothom pot fer. De fet, és la que genera més rendibilitat amb un menor risc. I això inclou moltes coses. Per exemple, anar de viatge es pot considerar una inversió en un mateix. Home, ho vam veure a l'episodi de l'Ollent del mes de febrer, on el Guillem i l'Edu ens van comentar que a través dels seus viatges, com que es coneixen ells mateixos i es saben adaptar a les situacions que els... Bueno, els que s'enfronten amb la vida...
Hem de dir que hem fet un parell d'episodis referent a la millor inversió, la destapem i la desmascarem. En l'episodi, diria que era anar d'anar al 10 i l'11. Bàsicament, la millor inversió és la inversió en tu mateix. Ja pot ser vocació, ja pot ser lectura, qualsevol àmbit que et converteixi en una persona amb més coneixement, més valor, tal. Sí. Llavors, si...
La gent, clar, li presentes aquesta paraula d'inversió? Sí. Diem que es fa una miqueta de caqueta, Martí. Sí, exacte. Compte perquè també inversió es pot relacionar molt, Adam, amb els emprenedors, que això no ho hem comentat ara comentant els tipus d'inversió, però és cert que també començar una nova empresa és una inversió.
I, evidentment, es considera així perquè estàs prescindint d'uns recursos actuals per tenir-ne més en un futur. Sí, diguéssim, un projecte, sí. Inicia un projecte. La gent, com dius tu, ara m'estira enrere, s'espanta, no té molt clar què és això de la inversió i decideix...
fer una gestió, anem a dir, pobra dels seus diners. Anem a dir pobra, sí, sí, sí. Molt pobra, no? Deixar-los allà, un compte corrent, en plan estalvi, o ni això. Clar, i això, ostres, com per dos duros hem de posar aquí fil a l'agulla. Sí, sí, sí. Perquè, de fet, el que s'ha d'explicar amb total normalitat, i no és cap mena de tabú, són els riscos de la inversió. La inversió té riscos.
no és inherent als riscos, és inherent als riscos, perdoneu, i no hi ha cap inversió que no tingui un mínim grau de risc. Fàcilment, si una cosa té benefici, és que hi ha un risc. Sí, de fet, nosaltres sempre comentem un triangle màgic, podríem dir, molt recomanable, en el que us el podeu pujar ara mateix a un paper, a la mà, qualsevol cosa, és un triangle en el que cada vèrtex és un aspecte. Un vèrtex és seguretat, l'altre és liquiditat i l'altre és rendibilitat.
i diguem que en aquest triangle només pot haver una línia. Sí, exacte. Només pot seleccionar, de les tres línies que té un triangle, només pot seleccionar una de les línies. Per tant, la línia arriba de vèrtex a vèrtex. Llavors, aquests dos, aquests dos vèrtex, són els que inclou aquesta inversió. Perfectament explicat, Adam. De fet, tu tens el dibuixet fet, no? Home, molt maco aquí, Martí. Sí, sí, sí, com hauria de ser.
Per exemple, una inversió que tingui rendibilitat i seguretat podria ser un pis, sabem que és una inversió en principi segura, no s'ha de desmuntar en els pròxims anys, i es pot treure rendibilitat al mercat immobiliari, però és una cosa poc líquid, perquè per convertir un pis en diners poden passar potser sis mesos o un any. I molta paparassa. Sí. Una inversió que tingui rendibilitat i liquiditat haurà de tenir, per contra, poca seguretat, com poden ser, per exemple, les criptomonedes. Molt famoses...
i un que sigui segur i líquid, que té per conseqüència poca rendibilitat, és el compte corrent. Poc risc, no? Sí, exactament. Estàs allà. Aquests són els exemples de cada línia del triangle que podem escollir, i això és inherent a totes les inversions. El que passa és que, com hem comentat, hi ha inversions amb més risc, inversions amb menys risc, i després hi ha la gent que no fa res i no té cap rendibilitat.
Quina és l'adequada, no? Doncs depèn del teu perfil, el que estiguis disposat a arriscar i depèn normalment de l'edat, de projectes, d'objectius, no? Clar, tu ara m'imagines la senyora Paquita que me'n recordo que va venir en els primers episodis i va ser una de les primers que ens va comentar.
que diu que ella prefereix no entrar en això del risc perquè ja té una edat i està una mica avançada i no vol perdre molts diners. Per què es necessita invertir? Quines són les coses que ens fan que nosaltres haguem de necessitar invertir els diners? Doncs per començar i més bàsica, l'any hi ha una inflació. És que l'IPC està en unes xifres, no? Bueno, últimament no està molt exagerat, però diguem que aquí a Espanya...
És un problema, això. Sí, diguéssim que l'any 2025, el mes de desembre, va ser un 2,9%, que està bastant regulat. Segons el Banc Central Europeu es recomana entre un 2 i un 3%, o sigui que està bastant bé. Però, per exemple, li direm a la senyora Paquita que el juliol de l'any 2022 la inflació va arribar a un 10,8%. Què vol dir això de la inflació? És la pèrdua de valor d'aquests diners. Vol dir que amb 100 euros aquest any...
diguem que any rere any, pots comprar un 10% menys del que ja podries comprar l'any passat. Exactament, això va passar a Espanya l'any 2022, que no queda molt lluny, i és, bueno, l'inflació és un aspecte de l'economia en què si tu no et preocupes en absolut dels teus diners, van perdent valor adquisitiu i per això és molt necessari i per això recalquem que s'ha d'invertir. Què més tenim, Adam? Els impostos. I és que aquí ens... Bé, anem a deixar-ho al que paguem impostos, eh, Martí? I uns quants.
Es paguen impostos fins i tot per caminar pel carrer. Però on va anar amb els impostos? Perquè el tren va una mica malament, no? Va a l'Estat, al servei públic, podríem dir. Llavors té un pressupost que aquests diners d'impostos el govern ho gestiona, com ell considera el govern que hi ha en aquest moment, per destinar a la inversió. Sí, de fet, Espanya té una de les càrregues impositives
potser no més alta d'Europa, però sí la que sembla després que no es reflexa tant en l'economia. I és ben sabut que Catalunya és una de les comunitats autònomes que té més repercussió fiscal, vol dir que recolecta al final de l'any més impostos per donar-los a l'estat central d'Espanya, i després és una de les que menys rep.
Això és interessant, per això alguns youtubers que se'n van a Andorra, estàs tots aquí, ho respectem. Sí, s'ha de dir, perdona Adam, que sobre els impostos, Catalunya el que passa és el que comentem, que genera molts impostos i després Catalunya com a comunitat autònoma rep molt poca inversió perquè va destinada a altres comunitats autònomes en el principi de redistribució de la riquesa, que el que explica és que...
tot l'estat són entre tots germans i entre tots hem de redistribuir la riquesa que generem. Això, que ens sembla una injustícia molt gran, perquè en aquest cas som nosaltres els que generem més diners i el que els estem donant a les comunitats d'Andalusia, de Múrcia, etcètera, a la Unió Europea passa per al revés. Dins de la Unió Europea hi ha també aquest principi de redistribució de la riquesa en el que els països més rics
diguéssim que aporten diners a la Unió Europea i la Unió Europea després redistribueix aquests diners en forma de beques, de subvencions o com sigui, als països més pobres i aquí és on estem nosaltres. O sigui que, en aquest sentit, sortim una miqueta beneficiats. Els andalusos surten guanyant dos cops, de Catalunya i d'Europa. Ostres, tu, ens haurem d'anar a mudar amb més sol i tot. També una altra de les raons és les jubilacions. I és que, si podeu veure una piràmide demogràfica,
ara mateix, com no hi ha guardiola de pensions, vol dir que la població activa, vol dir que treballa, paga la jubilació d'ara. O sigui, els treballadors d'ara paguen jubilats d'ara. Què passa? Que en un moment que hi hagi un desequilibri en aquesta població activa i jubilats, es produirà un problema, ja que no hi haurà suficient treballador actiu per pagar jubilats.
Vam comentar just en l'episodi interior els efectes que té aquest baby boom quan es jubili, els efectes que tindrà en el mercat laboral, però claríssimament i per conseqüència també tindrà un efecte gegant en les pensions que s'haurà de pagar. I a part que l'Estat ja està endarrerint l'any de jubilació, actualment són 66 anys i 8 mesos,
i per al 2017 està previst que pugi fins als 67 anys, l'edat en què tu et pots jubilar, tota la gent que es jubili ha de rebre pensions. Per què? Perquè l'Estat està contínuament prometent aquestes pensions a la gent jubilada, que en principi té dret a rebre les pensions per estar treballant tota la seva vida.
El que passarà és que la gent en activitat laboral dintre de 10-15 anys no podrà suportar tota la càrrega que suposa pagar aquestes pensions. I diguéssim que us en recordareu de nosaltres perquè el tema serà calent a totes les discussions.
I clar, no es pot posar el remei que s'agradaria posar, que és treure una miqueta les pensions actuals, perquè si no, no votarien aquest govern. Llavors, clar, ha de posar mesures a curt termini que no beneficien a llarg termini. Exactament, i aquí és un tema on m'agradaria aturar-me i que sobretot els joves que ens estan escoltant el programa sàpiguen interpretar, perquè actualment
La població d'Espanya, si mireu la piràmide demogràfica que ha comentat l'Adam, és majoritàriament de persones per sobre els 50 anys, entre 50 i 70-70.
El que passa és que aquesta gent a sobre són els que... Bé, la gent vota i, clar, representen la major part de la població. Llavors, al votar, cap partit polític pot dir a favor dels joves, refarem el tema aquest de les jubilacions, mirarem de fer unes altres mesures? No, perquè ningun d'aquestes persones d'entre 50 i cap amunt d'edat, ningú els votaria. Llavors, això, malauradament, té una solució irremediable, que és que anirem tots una mica...
a la deriva. I si no m'equivoco, Martí, les eleccions són cada 4 anys, 5 anys? 4, sí. Doncs, ostres, en un període de 4 anys no es poden prendre mesures a llarg termini. Això mateix. Jo, de fet, a l'assignatura de macroeconomia estic estudiant les polítiques que fa el govern i li vaig demanar a la professora si és cert que els governs fan polítiques a 4 anys vista perquè és...
el que la gent valorarà de la seva legislatura i és cert que des de per exemple el 1980 ja se sap que hi ha una generació grandíssima de nois i noies que havien nascut entre el 1955 i el 1975 que són el baby boom doncs ningun polític des del 1980 fins ara i fins que li peti la bombolla al 2030-2035 el polític que estarà de torn
ha hagut de fer front a aquest tema de jubilacions, perquè com que dintre 4 anys encara no estan jubilats, vaig passant la patata a la patata fins que arribarem a aquest punt. Té solució? S'hauria de perjudicar un grup de gent majoritari que no estarà d'acord. I què serem, si no es perjudica aquest grup de gent majoritari, es perjudicarà els minoritaris que serem, Adam? Nosaltres.
Mare meva, Martí, eh? S'ha acabat aquí qualsevol raig d'esperança que quedava. Sí, bueno, de fet, anem a ficar una mica d'esperança. La guardia de les pensions va tancar amb 14.000 milions positius l'any 2025. Aquests diners d'on s'han tret? Bueno, doncs són perquè les nòmines han ficat una nova cotització que es diu Mecanismo de Equidad Intergeneracional, que bàsicament ens cobren un 1% de la nostra nòmina cada mes per ficar-lo en aquesta guardia de pensions.
14.000 milions d'euros, que poden semblar molts, no són molts per pagar les pensions actuals i encara menys per pagar futures. O sigui que tampoc estem massa bé. Bé, però no tan bé. També és important...
invertir els teus diners, ser conscient, no? Sí. Tenir uns coneixements mínims sobre això, i per això els recomanem pardos duros, i per això tenim el nostre episodi 4. Sí, de fet, des de... Ah, no sé si ho hem comentat, tots els problemes que hem comentat de l'economia anteriorment estan recollits entre l'episodi, el primer i el tercer, l'1, 2, 3, i això de la gestió dels diners ho comencem a tractar a partir de l'episodi 4 cap endavant, que és una mica perquè la gent comenci a ser conscient dels diners que té, com s'ha de controlar, perquè ha d'emportar
també molt malauradament, l'economia està pensada perquè els altres controlin els diners per tu. I és que amb això ens referim a les pagues extra, que prescindeixes dels teus diners actuals per donar-li a l'empresari el 0%. Que ho parlem a l'episodi 33. També les targetes de crèdit, que semblen molt guais, però es cobren uns interessos al·lucinants. D'això ho parlem a l'episodi 14. I, és clar...
I qualsevol persona que no inverteixi, doncs el que hem comentat, per la inflació està perdent diners. Sí, tenim aquí unes frases una mica marcades a la casa. Vam cridar-la de millor en el seu moment perquè us recordem que fem la presentació aquesta al Pere Ribot un cop l'any.
Però la veritat és que són molt certes. I és que si no inverteixes per no perdre diners, ja estàs perdent diners. Intrínsecament perquè l'Estat t'està cobrant més dels impostos que t'hauria de cobrar anteriorment per fer front a aquestes jubilacions que s'hauran de pagar i per la inflació que no para de pujar. I després també tenim una altra frase, Adam, que diu... Invertir no és per la gent que vol ser rigre, sinó per la gent que no vol ser pobra. Amb això volem dir que...
S'hauria de fer amb uns objectius a llarg termini i no mirar tant el fer-me ric ràpid perquè no funciona. Exactament. De fet, ara la gent que ens estigui escoltant potser per primer cop i digui ui, m'han passat aquest episodi d'aquests nois que parlen d'això, però per mi la inversió em recorda
a un home amb corbata i americana i amb un malatí. No, no, no. La inversió és per gent bàsica, com nosaltres. Com nosaltres mateixos, que ja n'hem vestits d'esport ara mateix. D'en pantaló curt tot l'any. I, de fet, el millor exemple que tenim és l'oient del mes. L'oient del mes ens han vingut joves que són oients que no tenen cap mena de grau universitari ni treballen a cap mena de banc comercial, sinó que simplement són joves que s'interessen per les seves finances personals i poden i tenen aquest poder de decisió sobre els seus diners. I, Martí, quin pla
Proposem nosaltres per l'oigent i que seguim nosaltres mateixos. I és una idea més a llarg termini, com he dit, que és simplement utilitzar els beneficis de l'interès compost, invertir cada mes la mateixa quantitat i reinvertir els beneficis. Sí, així és com s'aprofita l'interès compost i nosaltres proposem una inversió en fons indexats. No sé tenir cap mena de títol ni de res per invertir en fons indexats. De fet, Adam, són molt fàcils d'explicar.
Bàsicament són paquets d'índex, que un índex és un conjunt d'empreses que representa una economia, un país, una zona geogràfica... Exactament. Llavors, amb això, diguem, ostres, que creus que als Estats Units... Guai! Doncs inverteixes el seu índex, que es diu Standard & Poor's 500. En l'Espanya, com es diu? IBEX 35. Això ho hem parlat 200 cops, aquest programa. Sí, sí, sí. Però és important que quedi clar.
que és la forma, diguem, per nosaltres, que queda el més equilibrat possible amb el que volem de risc-benefici. Exactament. Com hem comentat al principi de l'episodi, s'ha de tenir una balança entre risc i benefici i nosaltres trobem que els fons indexats són una perfecta mesura. Ens vam trobar amb l'Ariadna, per exemple, l'Ariadna del mes de gener, que ens comentava que només inverteix en criptomonedes. És molt respectable, però és una mica arriscat. El que passa, Adam, és que la nostra estratègia d'inversió en fons indexats té un pas que és força complicat.
Té un pas que és molt complicat, que és el primer. El primer pas, eh? El posar els primers diners. Donar el primer pas al voler sortir de sota de la manta, de sota la cova, de dir, va, vull ser lliure jo amb els meus diners, és el més complicat, perquè un cop ho comences a fer, ja està, ja està. No costa, no costa cada mes, eh?
No ho has ni d'estar mirant cada dia, ni li has d'explicar a la gent pel carrer, ni la gent et pregunta, ni al banc, res, res, res, res. Simplement comença a invertir en fons indexats. Què, Barcero, ho podeu fer a través de MyInvestor? No ens paguen, eh? Sembla que sí, eh? Però és que és la millor en quant a facilitats i interessos que cobren, no? Sí, sí. I el que he comentat amb l'Orient del Més és el millor exemple. No han vingut aquí magnates del món de la inversió. De fet, si voleu, en el segon Orient del Més...
que inverteixi, li podem demanar si se li ha caigut el pèl per començar a invertir o li ha passat alguna cosa greu. I el millor de tot és que amb 20 euros ja pots començar. És el que creiem que... Bueno, nosaltres vam començar a guardar l'ESO, que tenim 16 anys. Sí, jo el meu primer sou, que eren 260 euros. Clar, jo també, bueno, va ser jo amb 17, si no m'equivoco, van ser, doncs què, 60 euros, una cosa així. Ostres, doncs, qualsevol pot començar. Sí, sí, no necessites... Jo me n'acordo, aquest exemple sempre el dic, la meva germana em deia...
No, Martí, començarà a invertir quan tingui reunits 1.000 euros. Per què? Però què dius? Si pots començar amb 5? Si estàs perdent ja diners? Clar, pots començar amb 25. I dic, no, és que clar, un 1% de 25...
És poquíssim, un 1% de 25 són 25 cèntims. Però... Però si mires el que estàs perdent sense invertir aquests diners, ja estàs perdent diners. Sí, sí, sí. El que et dit al principi. Completament. De fet, hi ha moltes webs de finances i podcasts i portals on es pot veure una mica que t'ajuden en aquest tema de la inversió. I que prometen coses irreals, eh? Bé, clar, la gent, per el clic fàcil, a vegades sí que promet coses que no són possibles.
La gent a vegades porta, es veuen, excels molt complicats de gestió de les despeses, que requereixen que estiguis cada cop que vas a comprar al mercat d'una espera que m'apunto que m'he gastat això. I no fa falta. El que nosaltres recomanem, això sí, és tenir...
que és bastant bàsic, és tenir simplement dos comptes bancaris, així no cal que t'apunti res ni res, simplement en un compte bancari tenim, bé, de fet, amb tu i jo tenim, en un compte estalvi tenim, o sigui, en un compte corrent tenim l'estalvi i la inversió, i en l'altre compte bancari tenim les despeses que podem fer mensualment. De dia a dia, no? Ostres, doncs, solen utilitzar unes regles, no?, uns percentatges, i és que un per l'oci i l'altre per l'estalvi,
es sol fer un 80-20 o un 60-40. Què vol dir això? Doncs que un 40% va per l'estalvi i un 60% per les despeses. Això és, diguem, modificable per cada perfil, però s'ha de seguir. Clar, perquè entenem que l'Adam i jo no tenim despeses fixes, però una persona que té una hipoteca Casa Llungas
potser té despeses variables. Llavors, potser, no ho sé, que estalvi i inverteixi el 20% del seu sou i l'altre 80% el deixi en el compte. Anem a ficar del VUBA, que l'altre seria mai més tot, doncs aquest de despeses fixes i variables seria el VUBA, i allà que li passin tots els rebuts i vagi dinant al restaurant i paguem aquella targeta. I el compte de la inversió sigui sagrat.
Només entres per fer l'inversió mensual i si se't trenca, jo què sé, el cotxe, se't peta o alguna cosa. El més important és seguir el pla i comprometre's a un mateix. Perquè el primer que es falla normalment quan et compromets és a tu mateix. Quan et manen una cosa, compleixes. Quan te la manes a tu mateix, no. Sí, sí, i procrastinar és una manera de fallar-te a tu mateix, perquè hauries de fer una cosa i... Martí, compte que ens anem pel desenvolupament personal, eh, per aquí. També hem fet episodis, eh, de desenvolupament personal.
I, ostres, l'objectiu de la inversió, eh? Després de tot això, Martí, anem a tallar aquest tema ja. Sí, perquè l'objectiu de la inversió la gent potser li tira una mica enrere quan escolten els gurus financers que diuen no, s'ha de tenir un claríssim objectiu de la inversió per nosaltres, per exemple, ara pot ser, jo què sé, l'entrada d'una casa, per als nostres pares pot ser estalviar i invertir per la jubilació, però realment, permeten que et digui que és una cosa més simbòlica, és una cosa més per...
Per tu tenir... No, fins que no em vagi a comprar la casa, no treuré els diners. No, fins que no em jubili, no treuré els diners. Perquè si tu inverteixes i estalvies sense cap objectiu, qualsevol dia que et vulguis anar de vacances, diràs, ah, doncs agafo aquests que tinc estalviats. I no, no, no són per això. Tornem al mateix de comprometre's a un mateix. Sí.
Ostres, Martí, ha quedat un episodi xulo, xulo, jo diria, d'aquests que li envio aquest a la meva família perquè se l'escolti tothom. Sí, sí, clar, i perquè la gent no reenvia, hòstia, mira, aquest l'altre dia em va parlar que té problemes amb el seu compte. Eh, doncs que li enviïn aquest episodi perquè aprengui una mica sobre com funciona l'economia i les possibilitats que hi ha. Us posem un apunt, eh?, que no hi ha...
res gratis. O sigui, la gent aquesta que promet beneficis increïbles, dels típics anuncis... Res, res. És fals. Tot el que sigui gratis és tu el producte. Important. De fet, ara amb tu i jo ens vam enganxar els dits amb una plataforma de criptomonedes que es deia Celsius.
que normalment en el món de la inversió deien si algo parece imposible para ser real es porque es imposible. O sea, que no es real i directament te l'estan culant. Que confiàvem molt, eh? Sí. Bueno, Adam, doncs farem un xoc de mans, a veure's que aquí estem bé, a l'estudi petit. Hem explicat el per què invertir i la importància de la inversió explicada per dos duros.
qualsevol dubte que tingueu. Sí, potser ha generat dubtes aquest episodi. Podeu anar a les nostres xarxes socials o escoltar els episodis que us hem anat dient en cada moment per dos duros, dos amb número. Ja hi ha el nostre DM, el nostre visatge directe. Està obert 24 a 7. Està molt fort, últimament.
Home, estem allà a tope amb els Reels, eh? Sí, esperem que aquestes mesures, això que us hem comentat, sigui ja necessari i us motivin suficientment per donar el pas endavant per començar a gestionar una mica la vostra economia. També seran que això, si algú no ho ha escoltat en la vida, és perquè no s'ensenya enlloc. O sigui, si aquest és el primer cop que ho escolten... És un altre problema i per això anem a les classes nosaltres de quart d'ESO a xerrar una miqueta sobre això. Sí, sí, sí. Portem els vostres fills al Pere Ribó.
El mes de juny. Amb l'Adrià Bruna. Sí, en el segon episodi, Adam, i ara sí, per tancar, portarem l'Hector Marc. Te'n recordes? Home, el senyor futbolístic, no? Sí, ens va portar un episodi sobre l'ètica en el futbol i la setmana que ve també ens obsequia amb un episodi molt interessant sobre els tòpics en l'economia. Doncs tanquem això. Molt bona setmana, Martí. Igualment. Adeu.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11a.
Nou contacte amb la informació, avui a la una de la tarda, a la crònica, amb Joan Escofet. Us explicarem, entre altres notícies, que nova polèmica amb el futur de la pacificació de la Nacional 2, que, d'altra banda, ja porta 16 anys de retard. I és que l'alcaldessa de Vilassar de Mar, Elena López, juntament amb els alcaldes de Montgat, Almaznou, Premià de Mar i Cabrera, manté reunions amb el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, per tal de parlar sobre el futur de la pacificació Nacional 2, les obres...
que començarien durant la segona meitat de 2027, les assumirà la Generalitat. Ara bé, els ajuntaments seran els responsables de fer el manteniment de la nova infraestructura, sense rebre ni un euro. I aquí la raó, com dèiem, d'aquesta polèmica. Per tant, cada consistori se les haurà d'empescar...
Per afrontar el manteniment des del Baix Maresme esperen que el govern de la Generalitat de Catalunya busqui alternatives per aquesta qüestió. Us ho explicarem tot plegat a partir de la una de la tarda. A partir de les 13 hores ampliarem aquesta informació amb el nostre company Joan Escofet.
El Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra han formalitzat al Consell de Policia un nou acord laboral que suposarà un increment de 4.000 euros anuals en el complement específic per tots els agents de l'escala bàsica. El pacte inclou una reducció de 100 hores de jornada fins a les 1.580 anuals.
Amplia les vacances, millora els imports de nocturnitat i caps de setmana i regula compensacions per disponibilitat i per llongament d'ajornada. El sindicat autònom de policia FEPOL i el sindicat Mossos d'Esquadra FEPOL han celebrat el pacte i l'han qualificat d'històric.
mentre que el sindicat Hupol, majoritari a la Policia Nacional, l'ha criticat en considerar que amplia la bretxa salarial entre policies després de dècades de discriminació retributiva, ha dit Hupol en relació a la Policia Nacional. Interior ha destacat les millores de caràcter retributiu que introdueix aquest acord i que, segons ha explicat, estan fonamentades en criteris d'equitat,
Alhora, ha remarcat que també inclou canvis en el model horari a través de l'adequació de la jornada anual de treball que afavoreix la conciliació de vida laboral, vida personal i vida familiar. Segons la Conselleria d'Interior, el text respon a la voluntat compartida d'adequar l'organització de treball i el reconeixement professional a l'evolució de les funcions policials i a les necessitats actuals del Servei Públic de Seguretats.
El 49,4% dels llibres que es publiquen a tot Espanya no aconsegueixen vendre ni un sol exemplar. Són dades d'un estudi fet per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters, CEGAL, que també indica que un 13% de títols venen tan sols un exemplar i un 20% més no passen de 10 exemplars.
En aquest estudi, presentat la setmana passada a València, el XXI Congrés de Llibreries també s'assenyala que només el 4,5% de títols que es posen al mercat venen més de 100 exemplars. L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta a 500 llibreries de tot l'estat espanyol. Tot plegat enmig de dades positives del sector. Gairebé el 70% dels catalans llegeixen en el seu temps lliure, segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya de 2025.
Victòria ahir del Girona contra el Barça per 2 a 1. El Girona s'ha emportat una victòria balsàmica per continuar allunyant-se de la zona calenta de la classificació. Ho va fer amb un gol molt controvertit precedit d'una trepitjada a 1D. El Bar, el sistema d'assistència arbitral basat en la revisió de les imatges del partit en vídeo en temps real, no va considerar l'acció punible, tot i que el francès va quedar estès a terra amb evidents signes de dolor.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Ràdio. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titànic l'any 1912? Sabies que a Vilassar de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Mira què he buscat, però no tinc ni idea de què li podríem regalar el biel. I per què no en joc de taula? Has mirat el cercador de tot joc?
Tot Joc és una iniciativa per promoure l'ús del català a través del joc. Hi trobaràs el cercador de jocs i joguines en català amb més de 1.100 referències catalogades per edat, tipus de joc o fabricant. I també més de 400 botigues d'arreu de Catalunya on anar-los a comprar. Informa't-en a totjoc.cat. Juguem en català. Escolta'm per internet a vilassarradio.cat Vilassarradio 98.1 FM
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs ja és dimarts, i això vol dir aquesta hora, 11 i 6 minuts del matí, que tenim a punt la Tertúlia. Mira quin dia més maco que fa, quin sol ha sortit. És que ja s'acosta l'estiu, ja tenim l'estiu aquí gairebé. Ja diuen que de Carnaval a la Setmana Santa, de Santamana Santa a l'estiu... Va, si ja ho tenim tot aquí, això. Comença ara mateix la Tertúlia. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
I saludem, com sempre, aquesta hora els dimarts, a la Mar Vilamajor. Senyoreta Vilamajor, bon dia, bona hora. Bon dia i bona hora. Coi, què t'ha passat? No m'ha passat res. Ah, és que et veig aquí molt... Molt sèria. No, estem perfectes. Et veig molt sèria.
No, home, no. M'has dit bon dia i bona hora. Em dius bon dia i bona hora i jo et responc bon dia i bona hora. Jo t'he dit bon dia i bona hora, contento. Bon dia i bona hora. Això és diferent, no? Ara sí. Com sempre, amb els nostres tertulians... Els ja has de dir que, sisplau, no piquen la taula. No, i no agafem cables, i no agafem el micro. Sí, el mateix de sempre. Ja ho sabem, ja ho sabem, això. De vegades ens despistem, però saber-ho sabem. T'anim en feliu, avui. Mira.
Hola, bon dia. Bon dia a tothom. El vaig anar dissabte a la nit, no et dic disfressat de què, perquè qualsevol... Com t'ho diria jo? Saps l'estiu que anem amb molt poca roba? Doncs comparat com anàvem Feliu, anem vestits del tot. Sí, sí, sí, tot vestit de nova. Portava només, us diré, una pista, eh? El seu atuent era una fulla.
Sí, però no... Però no dius un tot. No, no, això no ho diré. Jo no diré. Deixa córrer la imaginació. Que cadascú s'imagine, exacte. Sí, sí, sí. Tenim també la Dorita. Bon dia, Dorita. Bon dia, bona hora i buenos dias, buenos dias. Que tego, lo pasen bien. Molt bé. A la Maite. Bon dia, maques. A l'Aurora. A tothom. Hola, bon dia a tothom. I a la Maria Rosa. Bon dia.
I ja està, som l'equip sencer. Doncs ja, ja ho tenim. De què parlem avui, Marc? Avui parlem de notícies de la setmana, sobretot. Ens centrarem en les vagues que hi ha hagut, la jornada de vagues que hi ha hagut d'educació i de sanitat. Molt bé. I parlarem una mica de tot, que sempre ens agrada, això. Doncs us deixo aquí, d'acord? Vinga. Després hi potser posarem notes. Perfecte. Vagi molt bé.
Però primer, abans de tot, si us sembla, comencem parlant. Com ha anat el cap de setmana? Bé, molt bé. Sí? Sí, sí. Mira, jo el dissabte em va convidar el meu net gran a dinar al seu piset, amb la nòvia, que ha estrenat. Bé, no ha estrenat. Sí, em va fer molta il·lusió, perquè anar a casa d'un net ja no és el mateix que anar a casa d'un fill, eh? I després, el diumenge, teníem que anar a casa del fill a dinar, o sigui, complet. Però el meu home no es va trobar bé, i ho vam tenir d'anul·lar, i anem demà. Però bé, bé.
Bé, m'hauria agradat anar a veure el Carnestoltes, que cada any hi vaig, però vaig vindre molt tard al dinar. I no em va donar temps, perquè m'encanta. I ho vaig veure pel telèfon, i devia ser preciós, eh? No sé, però les fotos que he vist... Sí, a més ara que s'uneixen la Rua de Cabrera i la Davila Està, eh? Hi havia un altre d'un altre lloc, eh?
Posava de... Sí, hi havia una rua que no era ni de Cabrera ni de Vilassar. Una carrossa, una carrossa vols dir? Sí? Una carrossa. Ah, veus? Oi que era de fora? Sí, però clar, però la rua és de Vilassar i de Cabrera. Val, val. Doncs m'hauria agradat molt anar-la a veure. Què hi farem? No vaig poder. Els altres, algú de vosaltres van a veure la rua? No. No sou massa de carnes toltes, no? Sí, m'agrada. Jo vaig cada any. Sí, però...
No, jo l'any passat hi vaig anar, però aquest any estava a casa, és que tinc un llibre, és que m'han llegit dos, perquè el dijous tenen club de lectura i, com és normal, has de portar el llibre a llegir, i el dimarts següent tinc un de novel·la negra.
i aquest és molt gruixut, i saps quan et poses a llegir i ja no veus res, ja estàs posada en el llibre, doncs jo estic amb aquest home, i tinc els dos, inclús de lectura, el de dijous aquest, i el del dijous que ve hi ha llicits, però em falta el de la novel·la negra, i estic en ell, i quan m'agafa la bogeria de llegir, allò ja és...
Ja no hi ha res més important que el llibre, no? Sí, m'haig de llevar i fer alguna cosa de casa i seure una altra vegada, perquè quan més bé llegeixes és quan et dona la claror del dia i llavors disfruto molt de la lectura.
I com no em van dir res, ni va vindre ningú, només vaig pensar que em havia oblidat l'altre dia de comprar els plàtanos. I jo sempre em menjo, i jo vaig pensar, solució, el diumenge m'arreglo, baixo a l'enmaller, que està obert, em passejo, i ho vaig fer així. Vaig anar a l'enmaller, vaig comprar els plàtanos, i vaig donar tota la volta per la carretera, però fins al final, eh? I dona tota la volta fins a casa. I em va anar molt bé, i ja està, vaig estar sola, i molt bé.
Perfecte, és que va molt bé voltar, eh? De vegades quan estàs així tan a casa i airejar-te una mica... I un soler que feia més bo feia un sol que anaves pel carrer i pensaves, ui, que bé que s'està... El que passa és que quan vaig arribar al banc del Museu Monjo, que això dels bancs l'Ajuntament hauria de prendre nota, eh?
O he comentat alguna vegada, eh? Moltes vegades. I té ro, eh? I té total ro. Lo que passa que no... Yo he estado viendo una cosa que me ha parecido estupenda y extraordinaria, Pérez Sala, que es donde fue mi hijo pequeño a estudiar, después de Barcelona, cuando vivimos aquí.
Y estuve viendo a los chiquillos haciendo batucadas sentados en el patio. Y estuve viéndolos un día y otro y otro y otro para ver cómo lo estaban haciendo y qué requete bien. Y qué emoción le ponían y venga y venga. He estado viéndolo. Iba exclusivamente para verlos. Batucadas. A mí me encantan las batucadas. Bueno, mi hijo, mi hijo mayor, llevaba el grande...
¿Sabes? Y la verdad es que era un desastre, porque aquí en las piernas se tenían que poner unas esponjas, porque cada vez que van caminando les pegaba unos golpes que les salían morados, unos cardenales terribles. Pero chicas, tienen una ilusión, unas ganas de hacerlo, que da gusto verlos, de verdad que sí. Tu també t'hi vols apuntar, eh, les batocades, Dorita? Yo me encanta. Todo lo que sea música y baile...
Ai, estoy. I escribir, també, claro. I la Maria Rosa, què ha fet el cap de setmana? Bueno, ho he estat a Barcelona. Vaig anar a baixar-ho. Que bé, no? Sí, vaig baixar a dinar amb la meva filla. Perdó. Vaig perquè diu, mare, per què no baixes tu aquesta setmana? Sempre puja ella, vaig baixar jo, vam anar a dinar. I molt bé, vam estar tot el dia plegades. On vau anar a dinar? Nosaltres vam anar a dinar a sota de casa d'ella.
Home, és molt bona. Té una estrella Michelin o tu. Sí, sí, sí. I molt bé, molt bé. O sigui, que passa el dia allà. Que bé. Feia, potser et diré, deu anys que no havia estat allà. I aquella era la meva casa.
Molts records, no? Sí, perquè és per mi la casa més maca de Barcelona. No més maca, ni més elegant, ni més gran, ni més real. La teva. Però mira, està al passeig marítim. Saps aquí mateix? Però agafant cantonada així, així i així. Davant de Barcelona. Sí, davant del restaurant. Saps on estaven els orientals?
Sí, d'un restaurant molt conegut que fa cantonada. És al carrer del Pepe Rubianes. El carrer Sarre Ampla, ell està a l'esquerra, la casa, i l'altre és el restaurant aquest tan conegut. Molt ben situada, no? Sí, és al carrer Almirant Cervera.
No, es diu Pepe Rubianes ara. El que? El carrer Pepe. Ha canviat de nom al carrer. Pepe Rubianes sí que havia canviat el nom. Era el Miran Serrera. Fa temps que se llama Pepe Rubianes. Fa temps. No passa res, aquestes coses passen. No m'ho ha dit a la meva filla, encara viu ella, eh? El pis el té ella, ara. Però no m'ho ha dit.
Sí, fa molt temps que es diu Pepe Rubianes, perquè jo fa molt temps que... Des de que va morir ell. No m'ho ha comentat, eh? No m'ho ha comentat. És maco posar un nom a una persona... Bueno, a mi m'encantava el Pepe Rubianes, eh? A mi també, allà. Era una persona... El pis està molt ben situat, i veieu aquesta situació mateix, no?, aquí mar, allí mar i allí mar, perquè fa la cantonada així.
El pis és mono, però no és res de l'altre mono. Un pis bufó, està molt ben situat, amb molta finestra, molt ventilat. I ara el té la meva filla. Però aquell és... Era casa teva. Sempre serà casa teva. Sí, encara serà casa meva, perquè no li deixen d'herència.
Molt bé, i en Feliu què? Què va fer a part de vestir-se amb una fulla per carnaval? Sí, però em va fer vergonya. Perquè, està clar, amb aquesta fatxa que faig i amb una sola fulla... Potser m'has exposat, no? Ah, exacte. I és que em vaig trobar amb un cas que totes les fulles de la figuera de casa ja havien caigut. I, està clar, vaig haver d'agafar-ne una de seca...
i l'aura fulla seca, no, no, no. No, no, no. Doncs em vaig quedar a casa. Tenia miedo de que viniera una ventolera. Sí, sí, sí, sí. Per això vaig dir... Compte que hem tingut el vencat activat i... Déu-n'hi-do, eh? Sí, déu-n'hi-do. Feliu. En parlarem, en parlarem. Perdona, em va dir la Xusca que van caure uns arbres al teu carrer i van xafar cotxes? Sí, el número 13... Quin número és el teu?
El meu és el 24. És cap avall, no? Cap avall. Però cap amunt, en el 27, va caure una paret. Ostres! Que tenint allà va caure tot en el passeig dels pins. Caram! I avall va caure un pi molt gros que va anar en tres jardins. En un el va aixafar el cotxe, dos. M'ho va dir, m'ho va dir. L'altre també va quedar bastant. Encara han deixat l'arrel allà. Fins ara no el van treure ahir.
jo no s'ho he dit però a casa meva va volar tota la taulada
Aquí a casa teva Vilassà. Aquí, aquí, a Vilassà. La teulada? La teulada, seguro, perquè jo vivo en el mateix sítio que ella. És que tenim un pati gran. Sou veïnes? Sí. Hi ha un pati gran i el pati... És una teulada, no està cobert, però hi ha una teulada. Va volar tot. El meu va volar tot, però a la veïna li va destrossar tota la terrassa. Cidres, persianes... O sigui, ella aquí i jo aquí, eh? Però jo que venia d'aquí...
Depèn de com va venir el vent. Carai. Tot, tot, tot. Encara ho té tots els vidres. Encara mirava avui, al fin se la van emportar perquè és gran com jo i hauríem de pensar que no toqui res, que no vulgui fer res. Tot. Té la terrassa, bé, la terrassa a l'interior, el pati interior, ple de vidres, ple de res, de tot. Llums. Li va caure tot. A mi no, eh? A mi només em va...
No ho sé, treure alguna cosa o allugar alguna cosa, però... ¿Sabes lo que no me funciona a mí? La tele. Ja llevo seis días sin tele. Del vent? Sí. Per l'antena. L'antena, sí, però jo he avisado a Ficas Villasar... Pues que... Si ens escolteu, sisplau, ajudeu a la Dorita. Perdona, Dorita. Si la tele és nova, és de les actuals, no necessita antena.
No, arriba sí, arriba sí. Sí, perquè un veí, un veí, que de dalt s'havia caigut tot. Però és que avisas i passen 6 dies i no ha vingut ningú. ¿Lo he dicho bien? Sí, perfecto. Cariño, jo tinc encara la taulada plena de vidres.
Però la meva filla em diu, no la toquis perquè han de venir per mirar els mals. No se m'ha trencat res, però tota la taulada del pati interior està ple de vidres. Li vaig dir a la noia, no la toquis, no toquis res, perquè et pots fer mal o pots caure o pots fer... A casa meva, per sort, no va passar res, però tinc una molt amiga meva que viu allà a carrer Maria Vidal. Oh!
Viuen elles. Sí, viviu vosaltres també al carrer Maria Vidal. Doncs aquell carrer va quedar molt afectat. L'arbre, sí. Suerte, que en vez de caer así, cayó así. Para la calle, quiero decir. Si no allí pasa un desastre. Ella tenia un llimoner, li va caure el llimoner. Les reixes, perquè viu en una planta baixa, les reixes, li van volar totes, es va despertar, no tenia ni arbre, ni reixes, no tenia res.
Ens va enviar una fotografia i dic, ostres, mare meva, escenaris diferents, depèn de la ubicació, el que heu dit, com ve el vent... A mi no em va passar res. ¿Sabes lo único que hay que dar gracias? A que no hayan vivido realmente...
Estas cosas se solucionan. Lo que no se puede solucionar son las muertes. Va morir una dona. En un moment hi ha una noia de 46 anys, una altra molt greu. Una víctima mortal i l'últim que vaig llegir, tres persones ingressades greus. Però a Barcelona, oi? I mira que ens van avisar. Però al final...
Jo no vaig sortir de casa, per res. Ens van avisar, no, ens van avisar, perquè jo soc molt provisora, i quan ho vaig sentir... Ens van avisar la nit anterior, eh? Sí. La nit anterior. Sí. Ens van avisar. No era ben bé la nit, era una mica abans. Era abans. Era la tarda perquè havien d'avisar abans perquè van tancar les escoles i tot. Sí, van fer una alarma. Cap a les 5-6 de la tarda? Sí.
Jo tinc un principal, i el principal tenen la terrassa més gran que tot això, molt gran, la terrassa, massa i tot, massa feina. Però quan ho vaig sentir-ho, vaig sortir a la terrassa i ho vaig treure tot, perquè si no m'hauria quedat sense res, tot, tot, tot, però sort que m'han avisat. Jo sí que tengo un viento de esos fantástico, porque yo vivo en el séptimo esquina. Claro, imagínate. Allí...
Yo pienso, voy a volar yo. Como vuele mi terraza, vuelo yo también, porque a ver, ya me contarás. Y a veces te da un poco de yuyu, ¿no?, esta cosa. Pero pensé, bueno, oye, está lo que tiene que estar y se acabó. No, yo lo sé que todo...
No és el primer ventolellada que hi ha aquí a Viles. Hi ha hagut moltes, mare de Déu. Alguna que recordis en especial? No fa massa temps hi havia uns arbres aquí, a la riera aquí, i van anar tots a terra.
Sí, vull dir... Quan hi ha ben així, és normal que caiguin. Alguns, sobretot els pins, perquè els pins no arrelen en fons. Sempre van per sobre. Aquí, en el passeig dels pins, si aneu, encara veieu que molts d'ells ja estan una mica descalçats a qualsevol dia que haurà. Sí, sí.
Sí, además, durante el año no los cuidan tampoco, Feliú. Com que no los cuidan... És el que anava a dir. No, més que res, és que si els esporguessin... Ah, així està. Els hi traurien volum. El meu home diu que és per això. Al no esporgar-los, tu diràs, agafa aquella cofa que agafa tot l'aire. Llavors té molt de balanç. I també està dintre de la nostra comunitat, que caurà un arbre. Ostres, però això és molt perillós, no? Tenir els pins. Clar.
Clar, el no estar podats, el tenir tanta, el que diu, tanta tofo, llavors tenen més pes. Mira les palmeres, aquestes primetes que fan així, es balancegen però no s'arrenquen. És molt raro que caiguin. La palmera es trenca. Sobretot les branques, no? Sí, es trenquen. La palmera es trenca perquè el tronc és fibra. Sí, sí.
No és fusta, fusta. És més fibros. I llavors es agafa més bé el vent. Per això té les fulles així obertes, perquè ve de països de vent. Clar. Si t'hi fixes, tot allà va juntant aquests tifons i aquestes coses. En palmeres. Són palmeres. Per què? Perquè la palmera es blinca. Fem breja. O sigui, no és el mateix que un arbre.
Això canvia molt. De tota manera, el primer que van dir és que podien caure més arbres de lo normal perquè havia plogut molt i el terreny estava mullat. Llavors no teníem prou compressió per quedar-se fixa. Jo puc dir el que em va passar a mi? Sí, clar.
a l'endemà vaig anar per un tallar t'ho dic perquè va ser així i em ve una veïna que només em saluda de lluny i si pot no em saluda però va vindre a veure'm allà a la taceta on estava assentada i em diu què? com ha anat? i jo dic ah bé
Era el dia següent. I jo dic, ah, bé, no, res. Diu, no et vas enterar que van venir els bomberos? I dic, van venir els bomberos a casa. Es veu que... No, però ja t'ho explicaré. El veí de sota, que té un jardinet, tenia tot el bruc amb malla de ferro i tot. Com una mà...
Va desaparèixer tot. I llavors vam vindre els bomberos, vam mirar a dalt, i jo estava a dalt. Jo tinc una caseta que els veïns li denen el diposat a l'ull, fa 35 anys que la tinc, amb permís i tot el que tu vulguis.
Tots esperaven que la caseta volés. Jo estava llegint. No, mare, és que jo estava llegint a la caseta i hi havia moments que pensava sortiré jo i la caseta volant. El sofà se m'havia mogut del vent. Però jo vaig continuar llegint. La casa ha fet a un crom, ha fet a un drama, però l'Aurora tan tranquil·la al seu sofà, veient com li volava tot.
Tant tranquil·la, no. Jo sentia el vent. Però si no em passava res, li vaig trucar a la meva filla i li dic, escolta, si surto volant no pateu, eh? Que hauré sortit volant llegint. La novel·la negra. A més, a més, la nit va fer molt de vent. Jo, cada vegada feia una ventada forta, em despertava i pensava, coi, quin vent. Continuava dormint. Em va passar el mateix, eh? Vaig dormir ben poc aquella nit.
No, però jo vaig dormir. Ah, no, no, no. Jo l'endemà em vaig llevar i llavors vaig veure que m'havien vingut a investigar com tenia la caseta. I no li se li ha mogut ni un clau. Està perfecte.
Sabes, le quiero recordar a Feliu, ¿sabes aquí donde están los taxistas? Que cayó todo aquello encima de los coches. Sí. Bueno, había un coche azul que le cayó encima totalmente. ¿Y sabes de quién era? Del Alberto de aquí, de los Tres Leones. Al pobre le quedó chafatico. Pobre, bueno, seguro.
No, seguro a veces no cobre ciertas cosas, eh? Sí, sí. Segons la velocitat del vent té tot el dret a cobrar. Però escolta, sí, era molt, eh? Era 80... Bueno, van dir a la ràdio... 86. Sí, ho vaig sentir per la ràdio. Aquí havia arribat a 103. Sí. A Vilaçà demà... A Vilaçà demà, exacte, 86,8 quilòmetres per a Vilaçà. Oi, què has dit el teu fill?
I a Mataró, a 104 a Mataró. Sí, a Mataró, Déu-n'hi-do. Té l'estació meteorològica i és el que envia el temps i porta tot el que això, ho té tot apuntat. Que hi ha hagut temps que aquí vam arribar, sembla que el 2000...
2002 o 2000 no sé qui és, a 96 quilòmetres per hora. I el dia abans de la ventolellada aquesta, aquí s'havia arribat a 88 quilòmetres per hora. O sigui, havia fet més que el dia que va encarar aquests arbres.
Jo, quan em van avisar per ràdio o per l'altre, ja sé qui van avisar. Vaig treure tot, tot el que podia caure, clar, perquè m'han dit, treiem per favor de les terrasses, sobretot la meva terrassa, saps, és més gran que això, està ple de coses, i allà me'n veus a la meva retina.
Mira, jo tenia, fins que curiós, jo tinc el terrat, una balustra, bueno, digue-li així, una balustra, i allà tenia un test. I vaig pensar, aquest test s'anirà volant. El test encara està allà. No es va bellugar gens. No es va bellugar gens. Les cadires de plàstic de la terrassa sí. Anaven bum, bum, però bueno...
Tots els sillons i tot el que tinc, tot el txellau, estava rembat a la paret. Però no a la paret de la terrassa, sinó a la mampara que se parava amb l'altre. I l'altre, el del costat, em va dir al veí que li havia caigut la seva mampara
que va a l'altra casa, que ja no és la nostra, tot a terra. I ja està sense... I a mi no em va passar res. No, no, i a mi tampoc. A mi tampoc, vull dir, poder perquè el meu... O sigui, el meu és aixida, no és una aixida, que li deien abans, un pati. I poder, com que tinc parets i parets, queda recollit, eh? Però jo estic a dalt. No, jo no. És furiós perquè a mi no
m'havia recollit bastant, però no en va caure res, ni es va fer malbé res, es va allogar alguna coseta, però la veïna tot vidre, encara el sé, perquè el fill se la van emportar, perquè van pensar, si la deixem aquí, és gran, també, és gran, i voldrà fer alguna cosa, i se l'han emportat, i encara estan tots els vidres allà. Feliu, perdona, i tu que estàs a la vora de mar, que jo no vaig baixar, com estava el mar?
Fatal. Jo no vaig baixar. No vaig baixar. Tu vas veure? Hi havia aquesta palmera a terra que es havia trencat, però no vaig baixar, dic, perquè és allà que ja... Encara em caurà una palmera a sobre, no? No, no, no. I com estava? O sea, desde mi terraza, perfectamente veo el mar, desde la parte del lavabo pequeño veo el mar,
Y estaban las olas bastante grandes. Y yo tengo una cosa divertida, en parte, porque yo salí y até todos los corchones del balancín que tengo. Y yo pensé, los ato bien y tal. Y yo decía, hombre, si se lleva algo, que se lleve el balancín, porque ya me sobra, porque los niños ahora no lo quieren. Oye, se llevó los corchones, pero el balancín no.
Jo, jolín, tu. Ai, aguanta el tío, saps? Com la caseta de l'Aurora. Allà, allà està, intacte. Els sofars que tinc tampoc no s'han espatllat ni res, estan perfectes. El que passa és que s'estaven arraconats, però no, no. El que passa és que jo no poso els coixins, jo els tinc desats perquè són uns coixins molt macos fets per tapisser i els tinc desats. I quan vingui el bon temps ja sortiran, si vols.
No, no, pero yo no estoy hablando de los cojines pequeños. Yo estoy hablando de todos los grandes. De los grandes, de parte a parte. Y yo digo, los voy a atar bien. Y así, imposible. Oye, los arrancó. Pero ahí subsiste el balancín.
El meu home té el galliner i l'hort argentona, a la muntanya. I se'n va anar amb el vent. A veure si m'ha volat el galliner amb les gallines i després té una caseta. No se li va bellugar res.
Res. I després té una caseta que es posa ell per esmorzar o així. Una caseta feta de palers. O sigui, no és una caseta bona. Ja, ja, ja. Dic, haurà volat la caseta, les gallines, els toldos... Dic, i les gallines no estan esbarades? Perquè el periquito que jo tinc al pati estava... Pobret del vent, estava esbarat. Diu que estaven tan tranquil·les. I allà normalment fa vent. O sigui, ara mateix que aquí no en fa, allà ja en fa, eh?
Quines coses, eh? Sí, noia, sí. No ho sé. D'on t'agafa. Bueno, hi ha una muntanya, sí, poder sí, hi ha una paret que poder parar, segons on és. I us veu adonar tots de l'alerta del telèfon? Sí, sí, i tant. Què en penseu de les alertes aquestes? Al final ja ens acabarem acostumant, eh? Jo sento que ja inclús sumiu amb el som. De veritat, fa molt bé decir-ho, eh? És fantàstic. Però fantàstic, perquè, ¿sabes?
Sonó como si no hubiera un mañana. Las cosas como sean. Bueno, no sé si vau veure les notícies. Un senyor que tenia una empresa va dir que això no estava bé, perquè la gent no va anar a treballar. Oh, claro, mejor que se mueran por la calle.
I no plou mai a gust de ningú. No va haver-hi ni biblioteca, estava tancada, ni escoles. Al cap també em sembla que van tancar, o sigui, van tancar molts llocs. Tot i amb això hi ha hagut dos morts, una, segur, i l'altra, que està a punt de caure. Ara, a Barcelona...
També d'hauria de ser, o més a l'interior, perquè a la meva filla la van trucar de l'empresa que no n'és a treballar. Que no n'és a, veus? I es va quedar a casa. Això era perquè allí també tenien molt d'aire, eh? No m'aclarit si era a casa o era l'altre, però no va anar a treballar a l'empresa.
Però ara, seriosament, sempre hi ha amos que, clar, quan els hi treuen els treballadors, ells no miren que prenguin mal els treballadors. Ells el que miren és la seva conveniència. Mira què va passar amb la Dana. Exacte. Què va passar amb la Dana.
Jo crec que la dona de València ha creat un abans i un després, eh? Sí, totalment. En tot aquest tema. Totalment, aquí hi ha una mica de cosa... Mira, a Figueres i allà es van queixar de l'alarma, diu, perquè aquí estem acostumats a la tramuntanya, que bufem més que aquí, diu, i tancar tot això que a nosaltres és normal i natural, diu, perquè ells ho van tancar. Bueno...
perquè qui diu és normal que fan menys de 100 i ara fem 150 i 160 i anem a treballar i fem la vida normal això ja ho sabem perquè ja estan fets sempre hi ha gent que es queixa
No, no, no hi trobo res. De totes maneres, yo encuentro ahora que hay una facilidad tremenda, que no era en mi tiempo, tal vez, pero sí que es verdad que ahora hay muchísima gente que puede permitirse el lujo de trabajar desde casa. Y eso es fantástico. No pierden el trabajo, están en casa y se acabó. Yo teletrabajo también. Los que van a P.U., como yo digo, los que van a pie, pues eso es bueno, mira. Pero muchísima gente ahora trabaja desde casa y no pierden el trabajo. No, no.
Y eso de que dices de la trabuntana, cuando yo era jovencita, cuando yo era joveneta, he trabajado justamente por allá, y todo esto, y pegaba una ventolina y estaba todo preparado, y muy bonito, todo el escenario y todo, y íbamos a surtifas, y aquello era tan exagerado que no podíamos hacer nada. O sea, aquello se acababa, ¿eh? O sea, ahí no había quien bailara, ni quien cantara, ni quien hiciera nada, se volaba todo, todo, todo, todo. O sea, que hasta cierto punto...
allà és fort, allà és fort, molt fort, t'aixeca les pedres així, te les aixeca i te les piquen al peu. Mira si fa bé, no? Allà, fa molt fort i està clar, digui-li aquest, no heu de tancar la porta perquè vindran vents de 140, 150, i a mi què m'expliques a mi? Sí, que és veritat que es va encaixar que l'alerta potser estava molt centralitzada.
Bueno, es que todo lo que facin, siempre hi haurà alguna cosa. Sí, això sí. Siempre hi ha alguna cosa. Yo creo que es lo que se tiene que hacer. Que nadie diga que no ha sido avisado. Que a nadie le coja desprevenidos. O sea, nos quejamos porque no había la dana, por ejemplo.
Ah, a nosotros no nos... ¿Y qué pasó? Pobrets. Eso sí que es un desastre y una mala información. Por tanto, no se puede uno quejar porque esto chille, grite y diga lo que tenga que decir. Y es más, ahora que habláis de la Dana, es que todavía hoy no han puesto ni un solo ladrillo para mejorar el sitio. Ni un solo ladrillo. No han hecho absolutamente nada. Es una vergüenza total.
Però pobra gent, eh, els que van marxar. Jo no vull pensar-hi, eh. Si hi hagués marxat, podria passar, créeme, porque no han hecho, ya te digo, nada. És que això és el que passa com quan construeixen en zones que no haurien de construir, no tan bé. La culpa la tenen els especuladors. Vosaltres no us en recordeu. Vosaltres no us en recordeu, però l'any 62, mira el Vallès com va anar. 300 i pico. Sí, perfecte. Sí.
Escolta, estàvem aquí mirant-ho, jo estava a Granollers, i aquell riu que baixa sec anava per sobre. Enduant-se la gent. I s'ho mando tot. Tothom, la gent. 300 i pico, o no sé quants... Sí, 300, no sé quants morts hi va haver. I què? A la Barceloneta anàvem a veure els... Sembla que no parlem. Els tossinos, les vellines... Sí, sí, sí, tot anàvem a baixar a mar...
Tot va anar a mar, sí. No, no riem d'això. Estic buscant perquè dic no, no era conscient d'això. Bueno, sí, jo recordo. Perdona, és que jo me lo paso tremendo, te lo digo, con todos. De verdad, me lo paso genial. Porque resulta que, no sé, siempre decimos, ¿y hoy de qué vamos a hablar?
Ah, sempre passa això, Dorita, benvinguda al club, eh? Sempre, sempre. A veure, però una cosa portarà a l'altra, perquè ara estem parlant, hem començat parlant de les ventades, ara de la riuada del Vallès. Riuada del Vallès Occidental del 1962. Sí, senyora. Entre 600... Entre 600 i 1.000 víctimes mortals. Sí, senyora. I aquell río era más seco que el ojo un tuerto. Sí, sí, sí. Per això. Per això.
És que el riu és el riu. Però havien vingut molta gent de fora, d'Estemadura, d'Andalusia, que amb quatre rajoles van fer una caseta a la vora del riu. I no hi havia ningú responsable que anés allà, perquè encara hi passa, encara passa. Molts dels morts que n'hi han hagut a València, precisament era per això, perquè estaven al barran del gallo aquell, o del burro, no sé què. Sí, gallo, gallo. Del gallo i...
I la culpa és això, haver construït allà on no havien d'haver construït, perquè si ve l'aigua i ve neta, que no arrossega res, és una cosa, però quan arrossega rajoles mobiliari i tot això és ja impensable.
Pero alguien lo permite, ¿no? ¿Por qué? Porque les conviene, les va bien. Y por qué, ahora que te has dicho esto, porque ahí ya no han hecho nada, porque decían, lo vamos a solucionar, vamos a hacer una nueva obra, ahí ya si llueve ya no va a pasar. No, no, estoy parlant de València.
Res de res. Res de res. I cuando pasó lo que pasó al Vallès, también dieron el permiso. ¿Por qué? Porque se los llevan, ¿no? Claro. Sí, ho estic dient. A més, eren persones que venien en quatre quartos. Passava lo mateix a Badia i tot això. I tant. ¿Qué venien? Se dien venut al burro, perquè no venien amb una altra cosa, i allà construï, i després es queixar-se que no arribava, no sé què, no arribava. Aviam, si t'has posat a molt lloc, ni et pertany...
sisplau. Però de totes maneres, bueno, si no pertany per a pobra gent també. Sí, sí, però és por eso, és que para tener esas casetas, como dices tú, ahí al costat, alguien te tiene que dar permiso, ¿verdad? Sí. No ho sé, jo no he demanat mai permiso. Home, home, jo quisiera tener una casa ahí. Yo creo que si no tengo permiso no me la puedo hacer, perdona, eh? Clar. Permisos dan. ¿Para qué? Porque ellos se llevan a la butxaca el diner. Perdona, perdona, donito, això discrepo, perquè en aquells anys... No, no.
construïen en una nit, en una nit, i si quan venia la policia a fer-los ho caure, ja tenien el sostre muntat, llavors ja no els podien treure. Mira el 47, això ho expliquen al 47. La pel·lícula, la vull veure, no l'he vista. Jo això ho vaig aprendre per al 47, la pel·lícula, ho expliquen. Aquell ho demostra ben bé, que estan construint i per la nit han d'acabar el sostre, perquè si no la Guàrdia Civil els fa sortir. Abans que vingui la Guàrdia Civil amb els cavalls a primera hora. I això
Bueno, eso pasaba con el sumo rostro, ¿no? Que tenían todas las casitas, venían y te las destruían. Entonces, ¿esta gente dónde podía vivir? Crec que está Movistar. A Movistar no tiene Movistar. Pero si no, entras a internet y por el 47...
ara estem tenint converses paral·leles que no va vindre Franco que va dir, voy a visitar Catalunya l'única vegada que va vindre, davant es van córrer com a boses traient les barraques però jo havia anat molt, hi havia moltes cases molt mones, molt ben fetes i que vivien com a persones perquè jo tenia una companya del col·legi que vivia allà però això què era, el som al rostro? home, jo passava quasi cada dia anava a l'hospital del bar i tant que sí i tant que sí
El que passa és que quan van fer el passeig marítim, que això devia ser l'any 59-60, doncs ho sé perquè va néixer la meva filla i jo me n'anava passejant i ho mirava pel passeig marítim, que ja l'havien inaugurat el tros just de la Barceloneta, el passeig marítim.
I ha acabat el passeig marítim on està el peix i tot això és on estaven les barraces. Però podries passar, no hi havia brutícia, no hi havia la cosa aquesta que surt de l'estranger. Perdó, jo discrepo de ti, Buncho. Mira, ahí nació i creció Carmen Amaya, que fue la bailadora gitana, catalana, mejor del mundo. Perdona, eh? Perdóname. Però havia de tot. Com la vida del senyor.
Pero quiero decir que había de todo en el sentido de que había gente no humide, sino lo siguiente. Entonces no se puede vivir bien de ninguna manera. Que ahora, por ejemplo, aquello está maravilloso, también es verdad, pero claro, podían haber hecho alguna cosa, unas casitas... Perdona, ¿tú habías anat alguna vegada al sombrerostro? ¿Habías passejat pel sombrerostro? ¿Tú crees que no? Te estoy hablando de que allí nació y se crió la mejor bailadora gitana...
De Barcelona, catalana, perdona, catalana, por si no lo sabías. Y vivía allí. Y vivía de cualquier manera. Pelúa y greñúa. Y era una maravilla. Y ha sido mundial. Yo pasaba cada día, eh. Bueno, pero no me digas que estaba fantástico todo.
Habían casitas que sí, bueno, casitas, barracas, lo que quieras. Bueno, barracas también había en Montjuïa, sí. No, no, que había que estaban muy bien y había otras que no. Porque es que el que primero llegaba, el terreno que cogía era suyo. Pues lo comprendo, si yo eso lo comprendo. Entonces, si tenían que ponerse algo en aquel terreno, lo ponían, como fuera. Claro, claro, claro.
Sí, és veritat. I després ja feien la casseta. Però d'entrada, el que arribava primer allà, es quedava al terreny i posava... A veure, aquí era igual Feliu. Aquí hi ha una cosa molt... Feliu! Quan es va fer l'any 67 aquesta carretera nova?
Aquí va haver-hi les inundacions. Per què? Perquè la van aixecar més d'un metre la carretera aquesta d'aquí davant. Sí, senyor. Aquí hi havia el passeig a les Palmeres, tan famós que es tenien. Van dir, bueno, el traurem al poble, us en farem un a l'altra banda de la via. Sí. El van fer. Què ha passat? Que el mar tocava la via. Tocava. Van fer el passeig. Tot aquest passeig que hi ha davant, tot allò l'hi hem pres en el mar. Sí.
Per tant, a la que hi ha mar, ha de picar la força aquí. Ha de sortir. I llavors, alguna inundaixa que va haver-hi, sobretot a la riera d'en Cintet, aquí també, va ser que havien aixecat aquestes d'això. Els nens els dèiem, però per què, els enginyers, per què feu això? Que no veieu que no deixareu sortir l'aigua? Senyora, li deien a la meva mare, això és el que diuen els planells. Ah.
Ah, molt bé, molt bé. La barretina va quedar inundada fins al coll, que a l'hora d'això es va fer mal al peu perquè hi ha ossot, va quedar ple d'aigua i hi havia un vidre i es va tallar el peu bastant... El bar de la barretina. Sí. Doncs tot això, l'aigua va arribar quasi fins a mig carrer de casa.
A nosaltres no ens va tocar, però el que és la barretina i una mica més amunt, sí, a tot això inundat fins a la plaça de l'Ajuntament. I més allà també. Per Can Sintet, per la riera de Can Sintet, també va venir tot això fins aquí mig camí, fins allà del Monjo.
Va arribar, eh?, l'aigua, i llavors, a la riera d'en Cintet, al carrer Colón, hi havia un bar d'ina així, que el passava, amb el cotxe encara que baixés, el passaves, perquè era curt, però, doncs, allà, no sé quants cotxes se'n van dur, no perquè travessessin, no perquè el tenia aparcat allà. No, no, perdona.
Feliu, això ho vaig viure jo, en vivo i en directo. Hi havia un noi, això era la verbena de Sant Joan. I jo vaig... De quin any estem parlant? Del... Jo no sé, fa 30 anys, més o menys. Sí? L'any 72 i als 80 ja era. 80 i pico. Ja era 80 i pico que havien fet el carrer Sant Joan, el havien guarnit amb un jardí. Sí, senyor, no quedava res. Molt macos. Tots en van anar a mar. Sí, ja me'n recordo.
que l'espinaler, que l'espinaler, la Pucurull, tots aquests màquines, tots espatllats, tenien congelats, tot a fer punyetes. Però si tot va ser de la riera d'en Cintet, peliu. Ho podem discutir, però bueno, vosaltres en sabeu més que jo. No, no, tu has parlat molt bé. Però és que jo estava...
Quan passa tot això, jo estava allà. I vam anar a veure la Riera, perquè jo vaig passar, que venia el migdia, i vaig veure el carrer Sant Joan, el que diu el Feliu, molt maco, i vaig pensar, mira, quan acabi la barbena, que anàvem a casa d'uns amics enfront, dic, passarem i vindrem a veure-la. No hi havia res. Vam anondar la Riera d'en Cintet i hi havia un noi quasi plorant...
Ai, pobra Aurora. No, no, no, és que reiem, perquè va ser un moment, va pujar a casa, va agafar les claus del cotxe, li va dir a la seva mare que el marí li havia regalat a la dona pels 25 anys de casats. I quan va baixar, el cotxe era una rentadora. Ai.
No t'enfonsa. No, no, no, de debò. I això, i vam veure moltes més coses. La riera d'en Cintet la tinc jo a casa. La riera d'en Cintet va trencar dalt, que havien fet un mur, i no era prou potent aquell mur, va trencar i allò es va baixar al carrer de... Adéu. Adéu. Quina és? La duana, no l'altre carrer de la duana. Allà va baixar, doncs, mira...
un riu, però anava, anava, i jo vaig anar corrents, perquè allà hi tenia, tinc una cosina, que la Maria Teresa Capilla, jo puc dir-ho, ja qui és. Doncs vam anar allà amb el meu noi, en Feliu i jo, amb els botes d'aigua, i vam dir, no travessis el carregis de frenta, perquè l'aigua se t'emportarà. Travessa'l seguint la corrent.
Perquè, esclar, si baixa la corrent així i travesses així, se't tombarà. Però si l'agafes així de travès, doncs és més difícil que et tombi. I vam anar allà a treure aigua i així, tot això.
Això va ser una de les inundacions d'aquí i d'altres que n'hi va haver. Ferriu, no te'n recordes que tot aquest passeig estava ple de fang? Fins a l'estació. I jo me n'anava, que tenia un compromís a Barcelona, i quan vaig arribar el maquillatge que duia tot volat, perquè encara...
subia, les sabates eren blau marí moníssimes, totes plenes de fang. Bueno, va ser un perurem aquell dia. Cotxes que pujaven pel carrer de casa, perquè el carrer era de dues direccions, ara només és una. Pujaven i on te'ns posem, on te'ns posem. Mira, arrembeu-vos cap aquí dalt, perquè aquí baix els entrava l'aigua per tot arreu. Fícate'm.
Sí, sí, sí, va ser molt fort. I un altre any es va endur allà dels Castillejos, que aquest any ha caigut un pi, dos han caigut, una a l'escola de dos, i l'altra, doncs, el que va caure primer, allà se'n va endur la carretera de Carbiols i tot, i veies aquells blocs de pisos descalçats, que deies, ai, ve si cauran els pisos. Ai, verge santa.
I això se'm va anar avall, ara la riera la van arreglar fent esgraonada amb pedres així que vénen a través perquè aguantés les riades, que ja no hi ha hagut més d'aquestes. Però això se'm va endur aquell dia aquí baix, no sé si hi havia...
Ai, no vull dir mentida, però si hi havia set o vuit cotxes aquí, aquesta reiera d'aquí, i dos van quedar en aquell pas que hi ha pel Maria Vidal aquí dalt, que quan van treure la sorra i tot en van sortir dos de sota que encara estaven allà enganxats de cotxe. I a la carreria. I a la Cintet. I a la Cintet, bueno, aquests anaven a Mart.
Sí, sí, directo. Ahora también, si te fijas donde nosotros vivimos, que ahora suben los autobuses que antes, ¿no?, que te llevaban para aquí. Pues lo debes saber, Feliu. Han hecho también esa carreterita y la han hecho mal.
Porque hemos tenido nosotros hace unos añitos una inundación que se metió toda el agua para nuestra casa, nos hizo polvo la piscina, etcétera, etcétera, y los coches volaban un poquito. ¿Por qué? Porque dice que hicieron inclinación así. Entonces, si la Riera, por ejemplo, nuestra se saliera, nosotros lo tendríamos mal. Pero bien mal, ¿eh? Allá la carretera es la Riera de Vila Sadadau. Sí.
al costat de l'Hort Abril, ara tots són pisos, allà dels Abrils, i allà, a l'altra banda, el Congrés està tocant més a la banda de Premià, però entre la Riera i el Congrés allà se'n diu, o nosaltres en dèiem, la Mar Xica. I allà hi ha la Mar Xica perquè sempre hi havia aigua allà, sempre quedava inundat.
la mar xica és la mar xica sí, sí, però això vull dir és natural, llavors vam fer el congrés més cap enllà i al congrés tot va tot funciona tots aquests carrers que baixen de cara a mar tot això eren rials torrents el carrer de Sant Joan que va baixar tot allà era el torrent de les serps
Se'n deia. Vull dir, és així. Són aquests carrers d'aquí, de la costa, que agafen l'aigua d'aquestes muntanyes i si carrega fort aquí dalt, doncs tot va avall. Al final, com jo dic sempre, el agua quiere su sitio. Y lo hagas como lo hagas. Yo le tengo un terrible temor a las rieras. Porque al final, cuando pasan cosas...
El agua quiere su sitio y su espacio y las rieras se llenan. Estamos con tantas rieras en todos, no nosotros, sino todos estos pueblos. No, persona, jo he estat a TIA molts anys perquè tenia una casa i les voreres de TIA tenen mig metro d'alçada. I van avisant. Quan comença a ploure una mica, sents la veu de l'Ajuntament, amb micròfons, que et va dient...
no baixeu cotxes a la Riera, encara que caïn quatre gotes, però és que, clar, baixa de la muntanya, i és el que diem, no baixa sola, no baixa neta, arrossega. De vegades hi ha algú que ha deixat el cotxe, se'l mira i el veu passar, que se l'endú. Ja pot dir-li adéu al cotxe. Sí, i tant, i tant.
i li diuen, déjalo, déjalo, el tío sigue en el coche, no sé si lo sabeu, lo arrastra, llega al puentecito este que està aquí, aquí, en la Pineda, se queda ahí, no hubo forma de sacarlo al hombre, i claro, se quedó coche i el chico ahí... Se le avisó, perquè quería passar, i li diuen, no passes por aquí, ves més arriba que hi ha un puente que podràs passar tranquil·lament, i no passarà res. I diu, no, no que haig anar a buscar la senyora, que ara arribarà amb el tren. Això quan? No passi això?
L'últim fa cinc o sis anys. Sí, no tant, no tant. No passa, no. No passis, que baixa la riera, no passis. Ah, si pel que baixa ja passo. La que passa es fica a dintre, se'n va anar avall. Ell cotxa i el van treure aquí, ja, pobre home ben ofegat. I tant.
Quin patir. També dic, si t'avisen, potser fes cas, no? Són imprudències. Primero la vida, el coche que se lo lleve, el agua o quien quiera, da igual. Són imprudències que es fa. Exactamente, imprudències, es verdad. Lleva usted razón. Ese ningú veu el perill. No els veiem. Fins que no el tens davant de la cara, no?
Sí, sí, i avui amb això passes. I a vegades també passat, que no tenia d'haver passat, però passat, eh? La forquilla és bé i ja has passat. Pot ser, per tant, vosaltres tenint tot aquest context de tots aquests temporals, riades que ara comentàveu, inundacions, pot ser que no us afectin tant, llavors, les alertes aquestes d'ara?
Sí, que ha fet bé. Claro que sí, por supuesto. Però si ho mireu en perspectiva... Però és que has de tindre el suficient coneixement de causa. Home, si és d'aquí, ja no ens ve de nou, perquè és real, ja ho saps què passa. Que en un moment et dones compte que no hi ha aigua i ja ha baixat l'aigua de baix i ja te s'endú. Vull dir que és així. Clar que fem cas, jo la primera sempre, tota la vida, clar. Sí, sí.
Ara hi ha gent que no és d'aquí, que no està acostumat, se lo diuen, però... No, no, i aunque sean d'aquí, Aurora, porque este señor era d'aquí y él se pensó que tenía la fuerza y la potestad de cruzar. No, hombre, te lo están diciendo. Deja el coche, déjalo y ve a pie a por tu señora y hubiera conservado la vida. Es que somos de verdad... Es que justament ara m'he recordat que jo vaig veure el cotxe a la Riera. Sí, sí.
Perquè és la Riera que està al costat de casa meva. Sí. També la de casa teva, Feliu. Sí, sí, sí. I potser jo tenia com 15 anys i vaig baixar i em vaig trobar el cotxe. I tens un record horrible. Horrible, horrible. Això, senyores i senyors, era el 2016. 12 d'octubre de 2016. Tenia 15 anys, jo. No fa ni 4 ni 5, en fa 10 d'anys gairebé.
Veus com han passat molt ràpid. Han volat els anys aquests. I de fet el cotxe no va baixar. Es va quedar el cotxe i tot sota el pont. Sí, sí. En fi, escolteu. Déu n'hi do, esteu guerreros avui.
La Maite que diu, tenia un dinar, no vaig arribar a la rua. No, si ella ja està. L'Aurora es treu els cascos. No, no, però no es treu els cascos. Com que no l'hem sentit, a l'Aurora. Vols que expliqui el llibre? Mira-la, mira-la. Vols que aconselli un llibre? Escolta, vull que parlis a prop del micro perquè no t'hem sentit en tota l'estona. Llavors, això és el que vull, això per començar. I ara ja estem, ja no tenim temps, no tenim temps pel llibre, que ja estem.
A veure, el dinar amb la Maite, que diu que va acabar molt tard i no va poder arribar a la rua. Va arribar molt tard, molt tard, perquè els premis es van donar quarts d'onze. Quin dinar més llarg va ser això, eh? Aurora diu que estàvem un home llegint. Ho ha dit, eh? Es pot tornar a recuperar, eh? Ho ha dit, estàvem un home llegint. No, jo tenim dos ulls, com en tinc, i quatre, que són els que em poso a sobre. Ja en tinc prou. Tu, Aurora, has dit, estàvem un home llegint. No, no, no, no et confonguis, eh? No, no. Mira, et buscaré el tall perquè et torni a escoltar la setmana que ve.
La Maria Rosa no ha dit res. Sí que ha dit, sí. Vaig anar a dinar a sota casa la meva filla. I ella diu, té una estrella Michelin. O dos. I quines dades més podeu donar? El nom del restaurant? Em sembla que es diu La Barraca. Però no m'ho facis dir, perquè l'hi he sentit per la ràdio, quan ha anomenat moltes vegades, la meva filla ha anat i està contentíssima perquè ha dinat molt bé. Jo em pensava que a casa la Maria Rosa és on hi havia l'estrella Michelin.
També, també. I sí, Almirant Cervera des del 2017 es diu Pepe Rubianes. Ara no es diu Almirant Cervera. No, però Rosa, jo entenc la teva confusió. Encara no hi ha pressa l'altre. Pepe Rubianes. Pepe Rubianes. Però Rosa, Rosa, jo entenc la teva confusió, Rosa, perquè només fa nou anys que es diu Pepe Rubianes. Només fa nou anys, encara jo entenc. Ha plogut. Fa molt poc que van canviar el nom i clar. I com es deia, com es deia?
El Mirat Cervera. I ara Pepe Robianes. Ell ho diu, com es diu? Pepe Robianes. En fi, i d'aquí dos dies Feliu Novell es dirà al carrer. Sí o no? No. Feliu? No, no, no. No, no, no.
Jo estic molt bé. Jo tinc la teoria i la comparteixo amb algú de la redacció que en Feliu avui ha fet una migdiadeta aquí. Quasi, quasi. Ui, 100%. En fi, doncs escolteu... Com sempre. Que us vagi tot molt bé i la setmana que ve més, sí o no? I tant. I aviam si la setmana que ve parlem del tema que ens toca.
Sí, sí, impossible. Mar, que sàpigues que et van donar... Això no ho consegueu. Que vagi molt bé. Tres minuts i pocs segons, arribem a la migdia. Nosaltres ja arribarem amb la bona música, va. I a les 12 arriba, ni més ni menys que Addictes solitaris, amb la Montse Martínez. Ells són Tequila, i amb Tequila i Quero Bessarte fins al punt del migdia. Robert Baza ens acosta a l'actualitat. En fi, amb la última hora del Parlant de Tot, som-hi.
Les notícies de les dotze.
És migdia 9, contacte amb la informació. L'Ajuntament de Vilassa de Mar haurà de pagar, de moment, el manteniment de la futura Nacional 2 pacificada. Nova polèmica amb el futur de la pacificació de la carretera Nacional 2, que d'altra banda ja porta 16 anys de retard, aquest procés de pacificació. L'alcaldessa de la nostra localitat, Helena López, juntament amb els alcaldes de Montgat, el Masnou, Premia de Mar i Cabrera, manté reunions amb el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal,
per tal de parlar sobre el futur de la pacificació de la Nacional 2.
Les obres que començarien durant la segona meitat de 2027 les assumirà la Generalitat. Ara bé, a hores d'ara els ajuntaments seran els responsables de fer el manteniment de la nova infraestructura, sense rebre un euro. Per tant, cada consistori se les haurà d'empescar per tal d'afrontar el manteniment. Des del Baix Maresme esperen que el govern de Catalunya busqui alternatives en aquesta qüestió. Ampliarem la informació a partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
Els Mossos d'Esquadra han coordinat amb la Guàrdia Civil la detenció a Unil, a la comarca de l'Alcullà, la comunitat valenciana, d'un home de 24 anys, acusat d'una doble tentativa d'homicidi a Calella, el passat 8 de gener.
L'home tenia una ordre judicial de detenció vigent. Les víctimes, mare i filla, van resultar greument ferides i afectius del sistema d'emergències mèdiques, les van atendre i les van traslladar amb vida a un centre hospitalari on la filla continua ingressada en estat greu.
El dia dels fets, l'avís al 112 els va donar als veïns, que van sentir molts cops en un bloc d'apartaments. Quan la policia va arribar, va trobar les dues víctimes en estat molt greu. La investigació va quedar en mans de la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord, que va identificar l'exparella de la filla com a presumpt autor dels fets. Com que no el van poder localitzar, es va emetre un ordre policial...
de recerca i detenció. Finalment, dissabte, agents de la policia local d'UNIL, juntament amb la Guàrdia Civil, van identificar i detenir l'home després que investigadors dels Mossos d'Esquadra l'haguessin situat en aquesta localitat a la cantina. Els agents el van arrestar després de comprovar que tenia un ordre judicial de detenció vigent emesa pel jutjat d'instrucció 6 d'Aranys de Mar per una doble temptativa d'homicidi.
Ahir dilluns va morir als 95 anys l'actor nord-americà Robert Duval, conegut pels seus papers en pel·lícules tan icòniques com El padrí o Apocalipsi 9. Nascut al 31, va aconseguir el seu primer paper important a Matar un ruïs senyor al 62, l'adaptació cinematogràfica de l'obra mestra de Harper Lee.
El 84 va guanyar un Òscar pel seu paper a Gracias y Favores. Estava considerat un dels actors més coneguts del cinema nord-americà, amb una carrera que basta més de sis dècades i que acumula set nominacions als Òscars.
Victòria ahir del Girona contra el Barça per 2 a 1. El Girona s'ha importat una victòria balsàmica per continuar allunyant-se de la zona calenta de la classificació. Ho va fer amb un gol molt controvertit precedit d'una trepitjada a 1D. El Bar, és a dir, el sistema d'assistència arbitral basat en la revisió de les imatges del partit en vídeo en temps real,
no va considerar l'acció punible, tot i que el francès va quedar estès a terra amb evidents signes de dolor. Jamal va llançar un penal. Al Pal, en una de les moltes ocasions clares d'una primera part de superioritat blaugrana, a la represa a Cobercy, va obrir el marcador. Lemar va empatar poc després i Beltran va consumar la remuntada de manera polèmica. El temps s'ha afegit, l'expulsió de Joel Roca per entrada duríssima a Llamin Jamal.
El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persianes pujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai.
El temps passarà, la música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu. Torna-la a tocar, Sam. El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio. Cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM. Torna-la a tocar, Sam.
Aquest any, vacuna't de la grip. Si tens més de 60 anys, alguna malaltia crònica, obesitat mòrbida o estàs embarassada. Aquest any és doblement important que les persones amb alguna condició de risc i les que les cuiden es vacunin de la grip. Cap fred. Més informació a canalsalut.gencat.cat Cuidem el que som. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. La meva germana està buscant informació sobre beques per a la meva nebot que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt.
Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
A part, si no havia quedat clar, eh? Un moment, ara mateix, com cada dimarts a aquesta hora, com cada 15 dies, millor dir, perquè ella alterna s'acció amb la Isabel Caparrós per parlar del món de la imatge és tu des de mi.exclusius. Mi.exclusius. I cada 15 dies alterna la Montse Martínez des d'Àdic Badalona.
6 minuts i mig per damunt del migdia. Montse Martínez, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, què tal, com esteu? Molt bé, com estàs? Bé, molt bé. Carnaval l'has fet ja, Carnaval o no? Jo és que no tinc edat de fer... Què vol dir que no tens edat? Això no és tema d'edat, és tema d'agradar o no? Bueno, doncs no m'agrada gaire disfressar-me. No, no t'has disfressat de res. No, no m'he disfressat de res. Jo fa molts anys que no em disfresso també. Saps què passa? Que jo no tinc fills i llavors aquestes coses no les tinc que fer.
Bueno, però hi ha gent que no té fills, es disfressa. Jo crec que no és un tema ni de fills, és un tema que t'agradi o no. No m'agrada disfressar-me. Doncs ja està. Però ni és ni d'edat ni de fills. A veure, si tingués fills... Perquè jo tinc fills i no sé si creus que tinc edat, però jo no em disfresso tampoc. Però si tens fills estàs més obligat a anar a les rues, aquest tipus de coses. Jo mai a la meva vida he anat a la rua amb els meus fills. Mai a la vida. Ni a la meva dona. I va, si t'agrada o no t'agrada. Doncs no m'agrada a mi. Bé, hem fet. Doncs vinga, va, després d'aquesta...
Dissertació del Carnaval. Anem ara mateix a parlar. De què parlem avui, Montse? Avui parlem del que m'has cridat. Les noves tecnologies i la llei que han posat els governants que estaran prohibides les xarxes socials a partir dels 16 anys. Molt bé, doncs parlem de tot plegat ara mateix amb la Montse Martínez.
Una nova llei que fa que els menors de 16 anys no puguin entrar o tenir xarxes socials. N'hem parlat molt els últims dies i, clar, ho haurem de veure des d'un punt de vista addictiu, perquè la setmana, fa un parell de setmanes ja d'això, doncs en vam parlar amb una professora universitària, l'Anna Tarragó, que ens va comentar, doncs,
que tot plegat venia del model de negoci, un model de negoci de les xarxes, que deia ella textualment, el model de negoci de les xarxes crea addicció. Clar, el model de negoci de les xarxes quin és? Vine, vine, vine, vine, i et crido l'atenció amb aquest vídeo, clica, clica, clica, que aquí és on te guanyo de diners. I això diu crea addicció.
Va, anem als inicis. Els inicis, què és? Com ho he de fer per captar l'usuari? Jo tinc un producte, vull captar-lo. Què fan? Analitzen l'ésser humà. L'ésser humà què vol? Vol sentir-se estimat, vol sentir-se reconegut i valorat. Perfecte.
Aleshores creem una cosa que es diu like a través de les plataformes Facebook, precisament, i a partir d'aquí ja comença tot el negoci que ells han fet. Clar, però per crear un negoci tu has de saber com funciona la ment humana. Agafen uns senyors que són els neurocientífics i jo us he parlat moltíssim de la dopamina. Faré un recordatori. Què és la dopamina? És un neurotransmissor que crea plaer i benestar.
Perfecte. El cervell necessita plaer i benestar. Jo he creat un producte per aliviar el malestar. Què vol dir aliviar el malestar? Si jo estic estressat, faig servir això que em segrega dopamina. La dopamina té un recorregut. Un recorregut que comença a l'inici quan jo decideixo
fer una cosa, jo decideixo posar-me'n a les xarxes, el punt més alt de la dopamina és quan jo l'estic consumint, i llavors té una baixada. La baixada aquesta és progressiva. Perfecte.
Aleshores, què passa quan no tinc dopamina? Em crea un buit. I una frustració. Per què? Perquè el cervell vol tornar a generar la dopamina. Jo tinc un producte on faig que l'usuari, i aquest usuari, el públic, és el més vulnerable, que són...
bé, els nens i els adolescents, preadolescents, i això fa que jo m'enganxi amb una història que em recorda molt, a vegades, quan penso en aquest tema, em recorda molt els anys 70 i 80, quan va venir la ruïna, que ningú sabia els efectes secundaris d'aquesta droga. Llavors, no estava ni estudiada...
ni legislada en aquell moment, no sabien el que ens passaria. I aquí ha passat una miqueta amb l'esmàtfon. L'esmàtfon ha deixat de ser un telèfon i ha passat a ser un ordenador. És molt curiós, perquè a vegades quan escolto coses no, no, és que és un telèfon, no, perdona, és un telèfon, és un ordenador...
Bé, ja ho diu, un telèfon intel·ligent. Sí, però bé, no. Un telèfon era el que no tenia internet. A partir que els telèfons tenen internet, deixa de ser un telèfon per ser un ordinador portat. És un ordinador. És un ordinador que truca per telèfon. Una vegada vaig estar escoltant a l'Stip Jobs que feia una presentació d'un dels seus telèfonos que explica totes les aplicacions que tenia i acaba dient, ah, i també truca. Això em va ser molt curiós per mi, vale, perfecte, també truca. Va, tornem al Facebook.
Bueno, perdona, quants adolescents no han trucat ni una sola vegada? Perquè no el fan servir com a tal. Per això, però això no ha de ser una eina.
Sí, però és una eina que no t'han explicat com l'has de fer servir. Clar, si ens expliquen quin ús li hem de fer, un ús que no sigui nociu per nosaltres i ens expliquen de quina manera, estupendo, però no ha estat així. Ens ho han posat en el mercat i a partir d'aquí, bueno, ara veiem... Ni a nosaltres ens ha interessat que ens ho expliquin. No, no ho sé. Va molt bé tenir-ho tot a la mà, eh?
Sí, perquè estem en un aire de la immediatesa. És una cosa molt ràpida, però és una cosa molt ràpida que té una doble cara. I aquesta doble cara es diu addicció. Jo sempre us parlo molt de les substàncies i us parlo molt dels comportaments addictius. Aleshores, les noves tecnologies avui en dia la diuen la droga del segle XXI.
I això és el que hi ha. Què està passant? Anem a parlar del cervell. El cervell té una maduració, i us ho explico moltes vegades, fins als 25 anys, tranquil·lament. Aleshores, què fan les pantalles? Les pantalles tenen
So, llum i moviment. Perfecte. Justament el que el cervell necessita per agafar aquesta maduració. Si jo amb un cervell que s'està madurant faig servir un estímul extern que es diu pantalles, comença a afectar la meva... Ho sé en castellà, no ho sé en català. Quina funció té això?
La presa de decisions, la regulació emocional i el control de l'impuls. Perfecte. Jo tinc un cervell que s'està formant i resulta que aquesta part externa queda totalment alterada. Com afectarà a nivell social? Jo tindré problemes emocionals, tindré problemes de comportament, de conducta i tindré problemes sobretot de retenció, la part cognitiva, de concentració, retenció, etcètera, etcètera.
A partir d'aquest concepte, què està passant amb els joves? Tenen moltes dificultats a l'hora de ser empàtics, no es relacionen d'una manera normal, ho fan tot a través de l'esmartphone i no creen habilitats socials. Tenen molt baixa tolerància a la frustració, sobretot perquè tenen el córtex prefrontal afectat i a partir d'aquí no saben bellugar-se d'una manera natural a la vida.
Jo quan vaig a un restaurant i és que al·lucino bastant, jo ho tinc que dir perquè jo m'ho puc callar, veig un nadó que no té el cervell format que s'està formant amb un smartphone. Què vol dir? Els nadors sempre es van formant el còrtex prefrontal
Amb estímuls, amb les llums, amb el so i amb el moviment. Tu a un nadó li poses una llum i belluga els ulls, li poses un soroll i ell belluga. A partir d'aquí li estàs donant a un nadó alguna cosa que li està perjudicant en un futur.
L'smartphone ha passat a ser, per molts pares, jo ho entenc, com si fos un canguro, no? El nen plora, l'hi don. Sí, jo ho veig així, el nen plora, l'hi don. Jo estic conduint, li poso una pel·li, jo tinc que treballar, li torno a donar... Al restaurant. Li torno a donar una pantalla. En aquest futur cervell, com serà? En pantalla.
Sí, però què significa això? Què significa realment, Jaume, d'aquí uns anys? Clar, hi ha dues generacions que estan totalment afectades perquè han crescut amb les pantalles i són cervells que estan totalment alterats. I ja et dic, ja t'ho adelanto, que són futurs addictes. Sí o sí, però sobretot per la dopamina. Són els addictes del segle XXI? Totalment.
Però addictes d'àdic Badalona? És a dir, de què s'han de tractar o no? Sí, home, clar, clar, en un futur sí. A veure, jo ara estic una miqueta com, va, doncs potser pararem el cop de la mateixa manera que pararem el cop. Sí, però aquestes dues generacions ja no, aquestes dues generacions estan afectades, però evidentment que es pot reconduir. Parar el cop, què vol dir? Jo crec molt en l'educació, no? Què vol dir l'educació? Que ens eduquin, que ens expliquin i que facin. I que ho facin lleis. O sigui, fa anys enrere...
tothom anava en casc. La llei de Seguritat Vial era una altra. Fa anys enrere ningú es posava el cinturon de seguretat. Però jo això tinc una teoria molt clara. Sí, però sí que és cert que la gent s'ha reeducat, Jaume. Com que no? No, no, no. La gent no s'ha reeducat. En aquest sentit, aquest exemple és el que dic jo sempre per explicar la idiotesa de la societat. Ah, vale, doncs explica-m'ho. Jo t'ho explico. És a dir, anys 80, principis d'anys 90. Qui portava el casco a la moto?
Ningú. Sí. Quants accidents amb ferits greus per no portar casco? Moltíssims. Sí. A partir de l'1 de gener de no sé quin any tothom ha de portar casco. Qui portava casco? Ningú. Fins que van dir...
Qui no porti casco, li toquem la butxaca. A partir d'aquí, tothom amb casco. El cinturón de seguretat, exactament el mateix. Fins que no ens toquen la butxaca, ja ens poden explicar... No és una reeducació, és una reeducació al burro. Potser necessiten que ens toqui la butxaca per reducar-nos. Jo sempre dic que els burros com els eduquen. És una manera de reducar la gent.
És una manera molt tonta. Perdona, l'educable seria, escolta, mira, hi ha hagut tants morts i tants ferits greus per culpa de no portar casco, posem-nos-la al casco i rebaixarem. I la gent dius, hòstia, és veritat. Algú va fer, però un tant per cent, petitíssim. És com els burros, és a dir, tu no el faràs entrar a l'estable dient-li entra, entra. Abans fotien un fuet al cul i flam, li fotien. I clar, el burro, ja que se'n sentia, entra...
entrava, però la gent deia, mira com entra, fa cas. Home, fa cas perquè si no li cau una fuetada. És a dir, per això dic a l'oburro. Bueno, però no deixa de ser educació. A l'oburro o no, però tu has acabat passant per una llei que t'obliga a posar-te el casc. No, m'obliga no. M'he posat un casco perquè si no em multen. No perquè m'obliguin. Jaume, és que estarem en bucle. Però te'l poses o no te'l poses? Te'l poses?
Però per què? Per el que sigui, potser el poses. Però no em serveix el pel que sigui. És igual que això, això tampoc em serveix. El què no et serveix? Això que estem dient ara, ens reeducarem, però com ens reeducarem? Perquè veiem que la gent està caient en addiccions, que és la gent, i els adults també, no parlem de joves. No, no, jo parlo dels menors, però és que ara tocaré l'altra tecla, que són els adults, sí, però jo quan parlo d'educació, ostres, a vegades us he explicat moltes coses de les addiccions...
de les drogues, i posaré un altre exemple, que aquest no t'ha agradat. Vinga, la cocaïna es venia a les farmàcies. I la heroïna, per què la portaven? En veritat que la cocaïna es venia a les farmàcies, i a base de molts anys i de molts estudis han vist les conseqüències negatives de l'ús d'aquesta substància a la societat. Això és una miqueta el mateix, Jaume. El mateix passa amb els psicofàrmacs, el mateix passa amb moltes coses, i ara ens està passant amb l'smartphone.
Però que quedi clar que tot està dissenyat perquè la gent consumeixi aquest producte com tot. O i tant. És que l'altre dia estava... Per fer aquest programa hem començat a documentar una miqueta i un dels fundadors del Facebook, el senyor Mars, que ell deia i va reconèixer en una conferència fa un temps que ho van fer expressament per crear addictes. Volen el focus completament de la gent i que es quedin allà. I com més compulsió hi ha...
Explico què és la compulsió. La compulsió és una cosa que m'agrada molt i no puc deixar de fer-ho, que això crea la dopamina. Com més compulsió hi ha, més rendiment li trec jo. Per tant, una vegada més tenim un producte a la societat poc estudiat i que ara estem veient les conseqüències negatives. I si no tens Facebook, posa't el Twitter, i si no l'Instagram, i si no, doncs el TikTok.
Bé, és que ara estem parlant d'algú i potser d'aquí un any et parlarem d'una altra cosa, perquè tot va molt ràpid, no?, a nivell de xarxes socials i contínuament està traient coses... Sí, les xarxes en general, més enllà de la que utilitzis, el problema, problema, l'addicció la creia jo, el que m'han posat m'hi gusta, tinc tants seguidors... És un món paral·lel, jo s'ha de dir que allò és una vida paral·lela, les xarxes tens una vida paral·lela.
Sí, però, bueno, una vida paral·lela que tu també hi formes part, eh? Clar, per això dir... Hi ha gent que no, hi ha gent que pot viure sense mòbil i sense xarxes, eh? Bueno, doncs sí. A veure, jo... Vale, anem a parlar això. Quan fem servir el telèfon?
Quin moment jo agafo l'Smartphone? Al matí? En moments de feina, moments d'avorriment i moments d'estrès. Jo estic, m'emprenyo, ma mare, mon pare o la meva parella, com em distrec amb l'Smartphone? Jo estic avorrit i automàticament agafo el telèfon. Això què crea? Crea una dependència amb un malestar que jo tinc. Per això abans he dit que estan creades per apal·liar un malestar. Aleshores,
Aquests nanos que s'estan reeducant o estan tapant el seu malestar amb les conductes addictives que és l'esmartphone, com es comportaran en el futur quan tinguin qualsevol cosa de la vida? Què estem formant? Com seran d'aquí 10 anys o 20 anys?
A saber què haurà sortit d'aquí 10 o 20 anys. I pot l'Smartphone ja no el tenim. No, doncs mira, no vull dir que totes les persones es converteixin en narcisistes, però sí que un narcisista, per fi els narcisistes són aquelles persones amb molt poca capacitat empàtica.
amb molt poca gestió de les seves emocions, no senten res. Clar, si jo no treballo des de ben petit la meva frustració o la meva empatia cap als meus éssers carits, o sigui, estimats, jo aquí no estic comentant res, jo no estic aprenent res, jo simplement he agafat una emoció que jo tinc i l'he tapat. Clar. Llavors, qui seré jo quan sigui gran? Doncs ja ho sentirem a dir.
ja ho sentirem a dir, però, vamos, que tot està més que estudiat, sí, a mi em sap greu, perquè quan començo a llegir coses i veure coses, dius, ostres, en tindré uns quants, eh, jo.
Sí, clar, què vol dir? Jo parlo molt de l'educació, jo, i t'ho dic en sèrio, és que nosaltres, els grans, ho tenim que fer. Home, però és que... Ho tenim que fer. Diem molts els joves, però els grans estem agafats, eh, també, això. Sí, però sí que els grans, ostres, nosaltres quan érem petits, ostres, teníem més hàbits més saludables, estàvem jugant al carrer, fèiem, dibuixàvem... Perquè no teníem això, però si no també véssim fer el mateix, eh?
Sí, segurament, jo la primera, com o no, jo la primera, ja home, però sí que és cert que tu, si ets pare i has viscut una infantesa amb unes eines que t'han anat molt bé, fes-les servir amb els teus fills. Porta'ls a la natura, treu-los al carrer, juga amb ells. Clar, molts joves no se senten escoltats pels seus pares, perquè els pares mateixos estan enganxats al telèfon. Però clar, abans el fàcil era baixar a jugar al carrer.
Ara no. Però no perquè tinguin smartphone, que també pot ser. No és el mateix jugar al carrer als anys 80 que ara no és el mateix. Ja m'aposta els emportes a la muntanya. Això passa un dia a la setmana si pots. Però un dia de cada dia a la tarda no te'ls emportaràs a la muntanya. No, els apuntes a extraescolars.
Ja, home, és que s'ha de fer alguna cosa. Què sí? A veure, què fem? Els tenim tot el dia tancats a casa? No, no, no, ni molt menys. El que passa és que d'estrescolars n'hi ha, i a l'edat d'estrescolars no hi ha cap nen enganxat a primària amb el mòbil. El problema és que em fan el pas que necessiten, entre cometes, aquest mòbil.
A veure, això el que acabes de dir, jo ho poso en quarantena. Si jo, des que soc un nadó, resulta que m'ha donat una pantalla a ma mare perquè jo em calli, et dic jo que als 3 o 4 anys aquest nadó tindrà dificultats. Però si li dones a un nadó el problema no és d'ell, és teu. Del gran, evidentment. I el gran per què fa això? Però jo ara faig un pas més enllà. És a dir, hi ha una llei que li has de donar un mòbil?
No. És que a part no el necessiten. Un nen que té 8, 9, 10, 11 anys per què necessita un telèfon? Però es pensen que les xarxes socials ho arregla tot? És a dir, prohibint les xarxes socials als menors de 16 anys ho arreglaran tot?
No ho sabem, però sí que ho supervisen. No, l'únic que volen fer amb les xarxes socials és que tu et tinguis que posar l'edat que tens. I a vegades de 16 tu no pots entrar a les xarxes socials. Però faran servir una altra cosa. Si el problema no és l'eina de dins, el problema és l'eina de fora. Sí, home, evidentment que trobaran la manera d'entrar-hi, evidentment. No, no, no dic això. El problema és el mòbil. No el que tens dintre el mòbil, tinguis el que tinguis.
Sí. Perquè si no entren a Instagram entraran a les fotos i si no baixaran un joc. Sí. Si el problema és com utilitzen... El dispositiu. Aquí estem. Jo crec que el problema és aquest. És a dir, tu pots dir... Ho parlàvem amb ells l'altre dia, la tertúlia. Ja ho vaig sentir.
Clar, tu no els hi proveixes, els mòbils, hi proveixes que... I a més, a les empreses que presten servei els obligues, que tampoc, feta la llei, feta la trampa, eh? Feta la llei, feta la trampa, entran igualment. Però jo crec que és una cosa de cara a la galeria, això.
políticament, ha sigut una cosa de cara a la galeria per dir, mira, estem fent alguna cosa. Bueno, sí, segurament. Això ja ho veurem, no?, d'aquí uns anys, si hi ha resultats o no hi ha resultats. No sé, la llei del tabac, no?, doncs sí que ha donat resultats. La llei del tabac ha donat resultats. Per què? Perquè ha baixat l'índex de fumadors, que ha pujat una altra cosa, que ha pujat el vape, sí, però sí que ha baixat l'índex dels fumadors, no? I el preu també ha pujat, eh? També, clar, mira, una altra vegada, tornant de preu, doncs mira, gràcies al preu, han baixat els consumidors. Jo penso que hem de trobar estratègies per...
Per ajudar una miqueta a nivell social, i jo sempre parlo el mateix, consciència i coneixement i informació. Hi ha algun govern interessat en que en un país no es fumi? No. Ah.
No, per què? Bueno, per els impostos. Ah! Però és que sempre estem amb el mateix. Ah! La llei del tabac és la cosa... I què? Si vols, continuo amb les indústries farmacèutiques, amb les indústries vinícolars, etcètera. Exacte. Com que això és el que ja tenim a casa, nosaltres hem de ser, ens hem de remengar les mànigues i començar a posar fil a l'agulla en els meus fills.
ara. És a dir, no esperis que els polítics et prohibeixin o prohibeixin els nens de menors a 16 anys de tenir xarxes. Comença tu, per cas. És el que vull dir. Aquí va el tema d'educació, no? És a dir, no esperis que un fals... que fa polítiques falses, com és
la llei antitabac t'arregli el problema a tu, arregla-te'l tu, deixa de fumar tu, no impulsis algú a fumar, perquè el senyor polític que impulsa la llei del tabac és el primer interessat en que la gent fumi perquè és de les coses que més impostos genera un govern. Per tant, cadascú comença per si mateix. És a dir...
Comença pel que vols fer a casa tela, no? Clar, aquí és el tema. Bueno, i si em poso, explico el mateix, l'alcohol, no? Ostres, doncs, no beguis alcohol i normalitza no beure alcohol. Regula l'ús d'un dispositiu que no deixa de ser alguna cosa que sí que pot fer bé. Regula l'ús. Jo no m'estic carregant a l'esmàrtfon, perquè l'esmàrtfon ens ha donat moltes coses molt bones. Simplement dic que això ho tens que supervisar. D'una manera o d'una altra.
I a nivell cerebral us dic que funciona igualment que les drogues. Mira que ha donat de sí d'avui, eh? Em deia ahir, hòstia, no ho sé, eh? Ara expliquem interioritats. Ahir em deia a la nit, no ho sé, eh? Aquest no saps, què no saps? Hi ha moltes coses. I escolta'm una cosa, jo si vols un altre programa comencem a parlar tips per no tocar el telèfon. Va, es pot fer això? Sí, clar que es pot fer.
De fet, ho volia parlar una mica, però estic mirant el relloc i dic, no m'ha donat temps. D'aquí 15 dies, què? Els tips per no tocar el telèfon? Tips per no tocar el telèfon. Punta-t'ho bé, això, eh? Sí, sí. M'ho estudio. Que vagi molt bé. Gràcies, Montse. Adeu, fins una altra. Pausa, ens anem al cinema, mengem a la saga.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius constituint els equips per la convivència una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de 3 cursos aquí, prou bullying llegir per viure per aprendre per desconnectar llegir per plaer
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret d'assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Un minut, gairebé dos per damunt de dos quarts d'una. Seguim endavant i en directe última mitjoreta de l'edició. Un moment per saludar a Xema La Saga, el nostre amic crític de cinema i televisió. Avui, pel·lícules que veiem a través o podem veure a través de les plataformes televisives aquest mes de febrer. Sallò La Saga.
Bon dia, bona hora. Com estàs? Molt bé, i tu? Bé, bé, bé, amb el sol aquest que tenim aquí, és fantàstic. Aquí dintre ha fet una calor com l'estiu, eh? Vilassar Ràdio té una de les coses més importants, que estàs de cara al mar. I quan fas sol és una passada. Vinga a fer el programa amb alegria, allò on... Quan portàvem un mes i mig, on no vèiem el sol i només vèiem vent, aigua i... I pluja. Sí, sí, sí, sí.
Però dic una cosa, eh? La calor que fa aquí dintre és comparable a un mes de juliol ara mateix, eh? Sí, la veritat és que aquí l'aire condicionat allò va... Per favor, quina calda fot aquí dintre. Avui hi ha bones pel·lícules, eh? Tinc entès i... Tinc ganes, sobretot d'una, eh? Que l'estic a punt de veure, tinc el play a punt d'apretar...
que és la segona que parlem avui. Ens anem a sopar, tu i jo. Doncs sí, perquè hi ha moltes comèdies interessants, hi ha altres pel·lis que poden ser comèdia, però són una miqueta terrorífiques. Però no perquè facin por, no? Bueno, hi ha una que fa por. Ah, bueno, terrorífica perquè fa por, no perquè siguin dolentes. No, no, no. He intentat agafar cinc pel·lícules que diguis, home, les hem de mirar perquè val la pena. Doncs vinga, va, anem al cinema amb Xem a la sega!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs, Xema, endavant i com vulguis, per on comencem? Comencem per una comèdia romàntica, fantàstica, que s'anomena Eternity, que ja la teniu a les plataformes, a Apple TV, i es parla sobre la vida després de l'amor, no? Perquè després de morir, Larry... La vida després de l'amor? Sí. Ah, vale.
Sí, sí, sí, sí. Després de morir, Larry es troba en un estrany espai de transició, una mena d'estació de tren-hotel, on els difunts han de triar on volen passar l'eternitat.
Quan Joan, la seva esposa de tota la vida, arriba des de l'alt Lila, es retroba amb Lluc, el seu primer marit que va morir jove i ha estat esperant-la allí des de fa dècades. Joan, has de decidir amb quin dels dos homes vol passar l'eternitat tot explorant amor, records i les eleccions que defineixen una vida i el més enllà, no? Vera, té una setmana per decidir amb qui se'n va.
i està molt bé perquè la relació crítica ha estat positiva, és vista com una comèdia romàntica, original encantadora, amb una idea divertida i un to bastant amable, no? L'imaginació del món d'aquest afterlife l'humor i la química del repartiment són elements destacats, tenim l'Elisabeth Olsen, tenim el Calum Turner tenim molt bons actors, el Miles Taylor, un home que va estar en una pel·li oscaritzada com era White Flash
Doncs vinga.
Atenció a la primera pel·lícula que podem veure ja al mes de febrer. Som-hi. No te lo esperabas, eh? ¿Qué leches es esto? Señoras y señores, hemos llegado el miedo. Supongo que la operación no fue bien. Has fallecido, Larry. ¿Quién eres? Soy Ana, tu CMA. Eso no es un trabajo.
Y este es el nudo. Aquí eliges dónde pasar la eternidad. No aguantas la ropa. ¿Y junto a quién? Joan. Joan. Estaba en la cama y luego... Mi vida está preciosa. Tengo un notición. Estoy muerta. ¿Cómo lo sabes? A él le costó la vida darse cuenta. Perdón. Llevo 67 puñeteros años esperando a esta bendición. Hola. Sé que esto puede ser muy, muy abrumador. Le aconsejo que respire hondo y...
Nunca te había soñado con tanta claridad. Tú eres tal y como te había soñado. Oh, no. ¿Este quién es? El primer marido. Murió en la guerra. Si lo estás bien, cariño. Sí, ya sé que no es fácil, pero tranquila, he estado investigando.
Bé, bé, bé, pinta bé, pinta bé, Gemma. Interessant, Eternity, repetim el seu títol, Apple TV, ja la teniu a la vostra disposició per gaudir de l'amor, i de l'amor després de la vida. Déu-n'hi-do. Anem per una altra que està bé, té 8 nominacions als Goya, millor comèdia als Feroz,
I és una pel·li que a mi em va encantar i no costaria res tornar-la a veure. S'ha anomenada Cena, la fan a Movistar Plus. Aquesta pel·li és boníssima. I més, et deixa... Tu rius, però també vas pensar en dient, ostres...
la mare que els va parir, perquè ens resitua el 15 d'abril del 39, dues setmanes després del final de la Guerra Civil Espanyola. El dictador en Paquito, que ja m'agrada dir-li Paquito, en Franco, decideix celebrar la victòria amb un sopar a l'Hotel Palace de Madrid,
Però atenció, tots els xefs de cuina estan empresonats per ser republicans. Un jove tinent franquista, un metre exigent i un grup de cuiners republicans han d'organitzar el banquet en un temps rècord mentre aquests últims planeixen la seva fugida.
La trama barreja humor, tensió, crítica social, l'important, explorant el poder, l'obediència i la dignitat en temps difícils. Departament de luxe, Mario Casas, Alberto Sanjuan, que està increïble, està nominat a l'esgoi i crec que hauria de portar-se el premi. A Sir Xandia, també, increïble. La Nora Hernández, l'Albira Mínguez, l'Epa Ugarte, l'Antonio Resines. Una comèdia que funciona com a forma de resistència i memòria, convidant a riure, però també, atenció, a recordar el ves del passat.
és una pel·li que sempre... Jo hi recomano que, si podeu, ara que la teniu a casa, doncs agafeu els vostres fills adolescents i li diuen, mira, mira, o adolescents, o que estiguin a punt de votar. Mira, mira això, que riurem, però ho estarà a pensar. Per què? Perquè és una història que sembla ser que, com no ho van viure, evidentment l'han oblidat. I cal tornar a pensar qui era aquella gent, què van fer,
lo malament que ho van passar uns i els altres com es van aprofitar, i pensar que probablement tenim alguns que representen en aquesta gent a la política espanyola. Doncs, tráiler, le hacen a. Vinga. Busco el responsable del hotel. Del hospital, querrá decir. Hace tiempo que el palaz dejo de ser un hotel. Genaro Palazón, metro del palaz. Santiago Medina, teniente de intendencia. Mucho gusto, señor.
Arriba España. Arriba siempre. Hay que organizar una cena. ¿Para quién? Para Franco. Para Franco. No hay cocineros, están en la cárcel. ¿En la cárcel por qué? Porque son de izquierdas. Pues llame a unos de derechas. Imposible, todos los cocineros de Madrid son de izquierdas. Si Franco quiere cenar en el Palace, cenará en el Palace por mis santos cojones. Un poco más se me matan, María. ¿Qué pinta esta gentuja en la cena? Éramos pocos y parió la burra, ¿eh? ¡Lasta! ¡Por favor, la guerra se ha acabado!
Quiero lo mejor, Jake. El mejor vino, el mejor café. Quiero flores. Si todo sale bien, podrías hacer algo con los cocineros. Porque va a salir mal, está todo listo, ¿no? ¡Nos pilla el tolo! ¡Todo el mundo a sus puertos ya! El caudillo se entera siempre de todo. Lo ve todo, lo vigila todo. Y tú, Rico Navarra, va a darles abajo.
Buenísima. Escúchame. Tenéis que fugaros. A lo mejor nos perdonan. Lo van a matar sí o sí. Boquita a la izquierda. Ahí, colgadle. Es un decir. En la España de Franco seremos...
Molt bé pinta, sí senyor. Sí, sí, no, no, no. Si teniu Movistar, és una de les pel·lis que no us podeu perdre. Perquè a finals de mes sabrem quantes premis se'n portarà. Espero que se'n portin uns quants. Malgrat que, com sempre, la comèdia en els grans premis és una miqueta una oblidada, no? Però a veure si això va canviant. I jo penso que es mereix tots els premis que acabi portant-se aquesta pel·lis, la de l'escena. Anem per una altra que ha tingut premis importants.
No és del gust d'en Jaume, ja us ho dic ara, estem parlant de gènere, de gènere passat de voltes, però està molt bé. S'anomena la Hermanestra Fea, també la fan a Movistar, i la fan a partir del 18 del 2, o sigui, demà passat. No, demà mateix, demà mateix.
La menestra fea, es diu aquesta pel·lícula, és una reinterpretació grotesca i feminista del clàssic conte de La Cenicienta, narrat des de la perspectiva d'Elvira, una joveneta considerada lletja pels estàndards de bellesa del seu entorn, en un regne on la variència és essencial per a l'èxit social, Elvira està disposada a qualsevol cosa per guanyar l'atenció del príncep i superar la seva rivalitat amb la vella Agnes, la seva encantadora gelmenestra.
La pel·lícula, doncs, utilitza la fàbula per explorar l'obsessió per complir uns ideals de bellesa impossibles, no? Mostrant de manera visceral i poètica els sacrificis que això comporta. Premis Òscars, atenció perquè està nominada a millor maquillatge i perruqueria. Sitges d'aquest any passat, millor pel·lícula.
Evidentment, per això us dic, que potser hi ha gent que partirà una miqueta amb aquesta pel·lícula perquè és del gènere d'horror corporal, és a dir, body horror, drama-comèdia, comèdia negra, fantasia grotesca, amb una estètica visual potent i, dient, de producció, cuidat.
A veure, és una proposta atrevida, provocadora, per criticar els ideals de bellesa i dominants i subvertir un conte tradicional. A veure, a mi recorda moltíssim una sèrie que estic veient, que també està molt bé, que és The Beauty, del Ryan Murphy, i també la pel·lícula que vam veure l'any passat de la Demi Moore, aquella noia que es prenia...
la substància, per això es deia aquesta pel·lícula, i doncs sí, era guapa, però patia després moltíssimes coses. O sigui, és d'aquest tipus de pel·lícula, jo penso que si sou una miqueta teniu l'estómac bé, doncs intenteu la veure perquè està molt, molt bé guanyadora de Sitges, amb això ja us dic moltes coses.
La pel·lícula s'anomena La hermanastra fea, i ara tenim el taller per vosaltres. Doncs, dius que a mi no m'agradarà, eh? No, perquè tu, clar, tu ets del gènere, no... Elvira. Por el amor de Dios, déjame amar tu cuerpo sagrado, libre de pecado. Elvira. Elvira. El aparato. Bienvenida, preciosa mía.
Ven, hermana, hasta que la muerte nos separe.
¿Con quién? ¿Con el príncipe? Mírate al espejo, cariño. Com diuen a la crítica, una versió radical de La Cenicienta. Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do. Total, total. La tenim a partir de demà i jo penso que és una... L'hermenastra fea, repetint títol, és una bona opció per gaudir del bon terror i del bon gènere i també la seva crítica que aporta tota aquesta pel·lícula.
Ara anem cap a Filmin, atenció, Filmin, us poso una pel·lícula que dieu, ostres, Xema, això de Macedònia del Nord? Sí, sí, és una pel·lícula molt, molt interessant, perquè aquest DJ Ahmed és un drama de creixement, allò que anomenem coming of age, que explica la història d'Ahmed, un noi de 15 anys que viu en una remota comunitat rural, Yuruk, a Macedònia del Nord.
Aquest noi està obligat pels euros familiars i les estrictes expectatives del seu pare dins d'una societat conservadora. Ahmed sovint ha de cuidar les ovelles i ajudar la família. Però, atenció, el seu món comença a transformar-se quan descobreix la música electrònica i es proposa ser DJ. Utilitzar el ritme com a forma de...
de vessió i expressió personal. A més, s'anomena la primera experiència d'amor amb una noia que es diu Aya, d'un poble del costat, i bé, doncs, aquesta tensió entre desig, tradició i llibertat personal. És una pel·li que es va estrenar l'any passat, al Festival de Sanders del 2025, on va guanyar dos premis, eh?, l'Adenys Award i l'Special Jury Award. És un record continuat a festivals europeus amb premis i als actors, a la direcció...
Una pel·lícula debut, molt reixida, que destaca per la seva capacitat de combinar una història local molt arrelada a la realitat rural de Macedònia amb temes universals, amor, música, llibertat, confrontació amb les tradicions, i amb molt d'humor, ritme i una mirada sensible sobre la vida d'un adolescent, i que la pel·lícula ha captivat tant el públic...
com a la crítica, i realment és una de les perles que us podeu trobar a Filmin, que probablement hauria passat desapercebuda per quasi tothom, però jo, en el meu paper d'intentar divulgar les coses que crec que són bones, doncs aquesta és molt bona a Filmin a partir del 20 del 2, i Digi Ahmed és aquesta proposta, que us porto una miqueta marciana, però que val la pena. I el tràiler és aquest.
¿Cómo estáis? Tú tienes que cuidar de las ovejas. He oído un grito que venía del bosque.
¿Un grito? No. Ahora eres toda una estrella. Me gustaría enseñarte una cosa. ¿Que eres el DJ? No tiene pinta de DJ. Sé que pones música en el tractor. Papá. Papá, para. El pueblo entero hablará a mis espaldas.
Aunque, bueno, ahora que lo pienso, para ser DJ hay que pinchar más de una canción. Molt bé, molt bé. No, no, és una perla, és una perla que està amagada i que si no la saps diràs no sé què és això. Doncs val molt, molt la pena per veure que el cinema, el cinema és global, que el cinema americà està bé.
a l'europeu també, però que podem trobar diverses nacions que diguis, ostres, això, doncs sí, sí, poden fer pel·lícules molt potents com aquesta de Massa Daniel. Doncs anem per l'última, Xem, a proposta d'avui. Los Domingos. Era aquesta pel·lícula que tothom n'ha parlat, que quasi bé tothom ha vist, però si sou un d'aquests marcianos que no he vist aquesta pel·lícula... Doncs jo, jo soc un marciano. Marciano que no l'he vist. Fa anys, eh? Sí, sí, sí.
Doncs a Movistar, a partir del 27 del 2, una pel·li... A partir del 27? Sí, val, que ara sóc dels que encara no l'he pogut veure a casa. Sí, sí, sí, sí. Conxa d'Or, 3 premis al Festival de la Impressatana Sebastià. Premis Goya, 13 nominacions.
Premis Feroz. En van portar 5. Premis Sant Jordi, millor pel·lícula espanyola del 2026. I és una pel·lícula meravellosa, una pel·lícula que provocarà debat. A veure, provocarà debat i un debat bastant interessant d'opinions, perquè tot el que tu puguis pensar d'aquesta pel·lícula és interessant i és vàlid, no? Ens explica la història de...
Ainara, una noia de 17 anys, d'una família de classe mitjana a Bilbao, que, contra les expectatives dels seus, decideix que vol fer vida de monja en un convent de clausura. La pel·lícula explora com aquesta elecció tan radical desencadenarà tensions familiars, dubtes, reflexions sobre la fe, la llibertat personal i la pressió social i cultural. Aquesta ens l'envies per l'Ada.
d'aquesta pel·lícula. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. És un pel·liculón. Està dirigida per la Lauda Ruiz de Azúa, un cineasta espanyol que va guanyar 5 lovitos, el Goya del Quinto y 5 lovitos, i la veritat és que l'acció de tot el...
Rapardes és impressionant, no? Jo penso que és una pel·lícula poderosa, subtil, i, atenció és important, ha captivat tant a crítica com a públic, sobretot per la seva manera sincera i reflexiva d'abordar temes com la fe, la llibertat personal i les tensions familiars.
Una pel·li que jo dic, eh... També us deia de l'escena que la veiem amb els vostres fills, i aquí també us ho dic, però... Els fills a partir dels 15, eh? No entendran res, si no. Però molt interessant tot allò que explica. Ens en va parlar amb Xema fa uns mesos quan l'abastren al cinema, el 27, el 27 de què més arriba Movistar Plus, Los Domingos. Tràiler, vinga. Eso es serio, eh? Va de la vocación.
No entiendo ese empeño tuyo en ser al taller con cuatro viejas. ¿Tú le has animado a que vaya a la universidad? ¿Le has explicado por qué te parece una locura que se encierre en un convento? Son monjas de clausura, ¿eh? Había pensado, si Ainara sabe que puede contarme lo que sea. Lo sabes, ¿verdad? ¿Por qué no la llevas al psicólogo? No está loca. Pero algo le pasa. ¿Pero no ves que atacándola así solamente vas a conseguir alejarla? Más de lo que se está...
La fe es un regalo de Dios. ¿Se tiene? No sé. Doncs, molt atents. 27, eh? 27 de febrer. Mira, us dic perquè, si heu arribat tard a la secció, Eternity Apple TV ja la podeu veure. L'escena a Movistar ja la podeu veure. L'Hermanestra Fea a Movistar a partir de demà.
També tenim Digi Ahmed, El Filmin, d'aquesta pel·lícula tan interessant, el 20 del 2. I l'última que hem parlat és de Los Domingos, a Movistar, el 27 del 2. Aquestes dues de les 5 pel·lícules que us recomano. I una més, si tinc res. I tant. Parlaràs aquest cap de setmana, em va semblar molt, molt xula. A Filmin, Sueños de Oslo, guanyadora del Premi de Berlín de l'any passat, a millor pel·lícula.
Una pel·lícula íntima, reflexiva, molt ben utilitzada en el que és allò, la veu en off, perquè és la història d'una noia de 17 anys que s'enamora, però perdudament, de la seva professora.
I, bueno, tenen un contacte, doncs, d'amistat molt bo, i ella, el pas és que tot això ho escriu, ho escriu, i amb una manera d'escriure excel·lent. I clar, dins del que és escriure, doncs pots explicar coses que no han passat en realitat.
acabarà aquesta relació d'amistat i per la nena amor acabarà perquè ha d'acabar i l'àvia d'aquesta noia és escriptora i ella decideix passar-li mira, àvia, mira't aquest escrit que he fet l'àvia flipa en colors perquè diu que estupendo que escrius però tot això és veritat hem de parlar amb la mare perquè ella ha fet un escrit
on imagina moltíssimes coses que en realitat no han passat. I realment, també la mare diu, ostres, això és boníssim, i finalment acaben publicant-li el llibre. Però és molt reflexiva, és un coming of age, un recobriment de l'amor preciós, i que jo penso que també és una de les pel·lis interessants que podeu veure a Filmin, Sueños de Oce.
I aquesta setmana a l'Advice, què tenim? Cinema, dic, Gemma, a les 7 de la tarda, dissabte i diumenge. 7 de la tarda, dissabte i diumenge. Què tenim a l'Advice? La segona part del K-pop. Vam parlar del que era aquest subgènere i ara estem a la segona part on parlarem de, potser, coses que no són tan bones, però també és necessari fer aquesta reflexió i gaudir de les millors cançons. Gemma, mil gràcies. Que vagi molt bé.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Acabem l'edició d'avui. El parlant de tu que correspon a dimarts 17 de febrer de 2026.
Cinc minuts i pocs segons, la una. Amb hores mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escobet i Robert Mazza. Quatre edicions per estar ben assabentats i assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i a la comarca del Maresme. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda, eh? Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe i ens ho expliquem tot. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. 98.UFM a Vilassar Ràdio.cat per internet.
L'edició d'avui la número 2.299. 2.299 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Arribem a la una i ho fem amb la cançó que ens inspira. I celebrem 50 anys, 50 anys ni més ni menys que d'això. L'orquestra Mondragón. L'orquestra Mondragón amb Javi Gurrutxaga al cat de bany. Amb Javi Gurrutxaga amb el Corazón de Déu. On comencen una gira per celebrar els 50 anys. Impressionant, però impressionant de debò. Amb tot plegat arribem a la una. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi bé.
La ciudad donde vivo es mi cárcel y mi libertad. La ciudad donde vivo es un ogro con dientes de oro. Un amante de lujo que siempre quise seducir. La ciudad junta a Dios y al diablo, al funcionario y a través
La ciudad donde vivo es un monstruo con siete cabezas. Es un pájaro herido, envuelto en papel celofán.
Puedo estar ya, la ciudad donde vivo es el templo del fin y del mar. Corazón, corazón, corazón, corazón de pimento. Corazón, corazón, corazón, corazón de amigo. Corazón, corazón, corazón, enfermo de pimento.
Fins demà!
Corazón, corazón, corazón Enferno de polución Corazón, corazón Corazón, corazón Corazón de ilmeo Corazón, corazón Corazón, corazón Corazón de cemento
La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.