Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí.
des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dimecres, meitat de setmana i just meitat d'aquest mes d'octubre. Matí de dimecres, 15 d'octubre del 2025, les 10 i 7 minuts. Us saludem un dia més en directe a través del Parlant de Tot de Vilassar Ràdio.
Gràcies per la vostra confiança. Dia assolellat, de temperatures agradables, però de contrast tèrmic, perquè de cara a la tarda comença ja a baixar la temperatura. Allà un tal matí una jersei de màniga llarga ens fa una mica de nosa, diguem-ho tot. A la tarda ens és força necessari. Per tant, protagonisme pel contrast tèrmic. Ahir quatre gotes, però quatre al migdia, sol, núvol, una mica de pluja...
Bluja entre cometes, hi ha gent que ni se'n va assabentar que cap a quarts de 3 caien 4 gotes. Del temps en parlem de seguida. Connectant amb el centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Mitió Mar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, i com sempre, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui i de cara als propers dies, segona meitat de setmana i segona meitat de mes.
Amb en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilacerradio, els vols d'un quart onze i com cada dia, a terra el poc ens passa. Allà on repassem l'actualitat i els seus protagonistes, on repassem l'actualitat local general, les notícies curioses, i un dia més pugem al DeLorean per repassar les notícies que també ho eren un dia com avui. Repassem, doncs, les efemèrides.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio l'Anna Casasola, artista de cap i peus, ballarina amb una llarga trajectòria i des de fa pocs mesos, a més a més, actriu i cantant. Això és el que li ha passat els últims mesos, però té una vida plena...
I en volem parlar amb l'Anna Casasola en directe. Aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya, la seva sala tallers alberga la filla de l'aire d'on és una de les protagonistes. Un parlant de tot que es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i en aquest cas i des de... sempre, des de tota la història del programa, des de fa 18 temporades. De fet, és la col·laboradora que porta més anys al programa, arriba Paquita Bruixa amb els conjurs...
Somnis, horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. També molts anys fa que les companyes de la Biblioteca Municipal a dos quarts de 12 ens fan les recomanacions literàries. Avui el torn és per la Sílvia Cantos. I a les 12 s'ha acabat el bròquil, on la Marta Badia i la Mar Natxe ens parlen de temes que a vegades creen estigmes a la societat.
Aquells temes que va són incòmodes per parlar. Doncs s'ha acabat el bròquil, posem damunt la taula aquells temes, doncs el que dèiem, una mica incòmodes. I a les dos quarts d'una, com sempre, els dimecres aquesta temporada, la temporada passada era dijous, els dimecres ens anem a l'agrícola Vilassà. Una entitat centenària, que aviat es diu això, eh? Aviat es diu això, d'entitat centenària.
Doncs que ens porten, com sempre, cada dimecres els productes de temporada, productes de proximitat, les promocions. I avui ja està tancat el concurs. El vam obrir a través del WhatsApp del programa. També el vam obrir a través d'Instagram. Avui posem el puny final a un sorteig o un concurs del sorteig d'una cistella fantàstica de productes de tardor. Ja està tancat el concurs.
Al final de la secció, al final del programa farem el sorteig entre les més, gairebé 200 persones que heu participat i us volem donar moltíssimes gràcies per la confiança. Doncs aquest és el menú d'avui. L'edició, la número 2.227. 2.227 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 10 minuts per damunt de les 10. Ja ho tenim tot a punt. Motor encès, posem primera i arrenquem. Som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. Matí de dimecres, 15 d'octubre, assolellat amb contrast tèrmic entre els matins i la tarda. Sembla que això serà la tònica de cara també als propers dies. Joaquim Serra, què ens espera? Un dia més en directe. Molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia. Situació meteorològica que continua marcada per una certa variabilitat, ja que hi ha aire fred encara a les capes mitjanes de l'atroposfera i això permet el desenvolupament d'algunes nubolades que ahir, per exemple, deixaven quatre gotes cap a la meitat sud del Maresme.
poca cosa, tot plegat, i que avui, aquesta tarda, concretament, podrien tornar a deixar algun xàfec, en aquest cas cap al nord de la comarca, sobretot en zones de l'interior de la serrada litoral. Però descartem, com dèiem, que al Maresme Nord aquesta tarda es pugui escapar algun xàfec sempre puntual i, en principi, poc important. Ser una mica paratós...
però de curta durada. Pel que fa als vents, en general, aquest matí, de component nord, com a molt lleugerament moderats, a la costa justament del nord de la comarca, mentre que aquesta tarda predominarà el vent del nord-est, moderat a tot el litoral maresmenc. Per tant, la situació marítima continuarà dominada per la maró de fons
a tota la costa de la comarca. Les mínimes han baixat una mica, les màximes es mantindran semblants a les d'ahir. De cara a demà s'espera una jornada en la qual tornaríem a tenir alguns núvols d'evolució, sense descartar algun ruixat puntual, sobretot cap a última hora de la tarda, en primeres hores de la nida es pugui escapar fins tot algun xaf a cap rendemar a prop de la costa,
però tot plegat ben poca cosa i que obeeix aquesta situació de lleugera inestabilitat que continuarà demà aquí al Maresme. Novament amb vents que bufaran fluixos i amb una situació marítima dominada per l'amaró de fons a tota la costa de la comarca. De cara a divendres, algunes no volades, a la tarda podríem tenir algun ruixat, però al cap de setmana sembla que tindrem un temps força tranquil i bàsicament assolellat.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Informació àmplia i puntual des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10 del matí. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el senyor Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Avui hem d'anar per feina, eh? Avui hem d'anar per feina. Tenim una versió més reduïda del nostre poc ens passa, qualsevol cas.
Jo estic preparant ja una baguette amb un peter de canard perquè dimarts entrarà a presó Nicolás Sarkozy, ex-president francès. Dimarts a la presó parisina de la Santé haurà de complir la condemnat de 5 anys a la qual va ser sentenciat per culpar.
pel finançament livi de les seves campanyes electorals a la presidència del 2007. Molt maco tot plegat, eh? En la prisión, que es diu. Per cert, Joan, saps quin dia és avui? He hagut de mirar dos vegades, això, no m'ho creia. Avui és el dia mundial del bastó blanc.
Dia Mundial del Bastó Blanc, que ho sàpigues. Suposo que no sigui una picadeta d'ullet a les persones invidents, eh? També pot ser. Que no sigui un homenatge al... Crec que també era el dia de la dona pagesa avui, avui o ahir, eh? Doncs no en tinc constància, però dona pagesa ho entenc, però el dia del Bastó Blanc... Jo crec que deu ser el Bastó Blanc com a eina de les persones invidents, eh? Sí, no? Suposo, suposo. No, no... Fem el dia de l'invident, del Bastó Blanc. Sí, sí, a mi també ho he pensat així, però...
Així que Nicolas Sarkozy se'n va entre reix. Sí, sí. Entre reixes. Tens un francès una mica ratatuïl, eh?, de l'apicolapse. Bueno, ha sigut molt amable, eh?, perquè podries dir que tinc un francès de... Bé, és igual. Un francès d'hòstia de 1.300 anys, Jaume. T'ho dic així. Què dius, Anna? Sí. És que és el que han trobat. Han trobat a Turquia. Sí.
No, no, t'ho dic seriosament, eh? Una hòstia de 1.300 anys. Han trobat un pa, un pa de comanió. És absolutament curiós, això, eh? Amb una imatge de Crist. Ha sorprès els arqueòlegs que han trobat aquest pa perfectament conservat, és a dir, no és menjable.
però sí que, per les condicions en les quals l'han trobat, no deixa de ser curiós, perquè, a més a més, aquesta hòstia no representa un Jesús tipus Pantocràtor, el Jesús fent la benedicció urbiatorbe, sinó que el representen com a un pagès, com a un pagès més. Hi ha un text en grec antic que ve a dir alguna cosa així,
amb el nostre agraïment al beneït Jesús, donador de vida. Doncs no deixa de ser curiós l'arqueologia que ens permet trobar aquesta hòstia, entenem que segurament consagrada, que ha aguantat 1.300 anys en aquest assentament a Turquia. La reunió de Cilícia. Déu-n'hi-do, curiós, curiós.
I seguim amb temes religiosos, perquè tenim el papa Lleó XIV. Se'n parla poc d'aquest home, eh? Sí, se n'està parlant poc. És poc mediàtic, eh? Se n'està parlant poc.
Però se li ha girat feina. Resulta que divendres un individu, diem-ho així, diu en les cròniques un turista, va decidir, i està gravat, pixar-se l'altar major de Sant Pere al Vaticà. Veus el personatge, es treu el moixonet i, en fi, aigua va. Clar, ara s'ha de tornar a consagrar aquest altar major i el Papa Lleó XIV...
Diuen que va haver-hi una trucada amb el cap de la basílica de Sant Pere, diguéssim, truculenta com a mínim. Papa Allò XIV estava indignat, no és per menys, i ara haurà de treure tots els seus adminícols, bàsicament aigua beneïda i alguns salms preparats per l'ocasió per tornar a consagrar
l'altar de la Basílica Major de Sant Pere de Roma, que, com saps, només el papa pot fer missa allà. No hi ha ningú que l'altar major pugui fer missa. És que realment poc ens passa, eh? Poc ens passa, poc ens passa, poc ens passa. En fi, Joan... Ara demanarem un exercici de memòria col·lectiva. A veure... Al capítol de Crims... Home! Posarem llum a la fossa.
Joan Escofet. Comencem, comencem. Comencem ara mateix. Què hem de saber? La mata iaia. Hòstia, aquest va ser un capítol de Grims, no?
Capítol de Crims, molt seguit, la Matallaia, es posem ràpidament antecedents, era una dona de nom Remedios, que es dedicava a robar persones grans que presumptament ella cuidava i les matava. Això passava per Girona, no? Matró. A Matró, a Matró. Matró, Barcelona també, Barcelona Matró. Sí, sí, sí. Doncs la Remedios la van engarjolar, per tant no podem dir... Com en Sarkozy?
Exacte, no podem dir presumpta, en aquest cas ja és cosa jutjada. Sí. I la van enviar a Galícia, on estava complint pena per als crims de les iaies. Doncs va aprofitar, sembla ser presumptament, un permís. Li van donar un permís perquè s'havia portat bé, no hauria d'haver-hi iaies a la presó, no les podia matar. Sí.
I representa que una senyora gran, d'avançada edat, amb la qual la Remedios hauria tingut algun contacte, doncs el 3 d'octubre va morir. S'està escatint a veure si la mata iaies. Ai, ai, ai. La van detenir dins de la presó, eh? Això és el màxim. Això és el màxim. Carles Porta li es pot al cap. Carles Porta ara mateix, bum. Això és cum laude, eh? Que et detinguin dins de la pròpia presó. No hi ha risc de fuga. No, no, no.
Si tens de saber on està la Matallaias. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Vinga, més coses, Joan. Doncs, mira, avui segurament serà el darrer dia que una cadena musical, la MTV, que va revolucionar la manera de consumir, segurament des de les pantalles de televisió, la MTV, famosíssima.
a finals dels 80-90, doncs tancarà segurament les seves emissions. Recordem aquesta cadena que va començar amb un clàssic, eh? El vídeo va matant, Jaume. Sí senyor!
El vídeo, eh?, que havia de matar la ràdio, eh? Sí, home! Aquella caràtula de MTV que tots veiem, eh?, amb aquella iconografia. Sí, senyor. I aquells colors, colors molt... Molt àcid. Oh! Era àcid, àcid.
Que més jo, estem al DeLorean ja? Home, és una... No és ben bé una efemèris, eh? La primera emissió és l'1 d'agost del 81. En fi, qualsevol cas s'anunciarà en breu el tancament de MTV. Insistim, eh? Va revolucionar la manera de consumir la música. Si vols pujar amb el DeLorean, ja, eh? Vols pujar el DeLorean? No tenis cap notícia més curiós així? No, perquè m'estic preparant una versió express. Una versió express, sí. Va bé, tenim 8 minuts, va. Perquè l'Anna està aquí fora, ja.
Però tenim musiquetes xules, sempre animen aquesta secció en la qual repassem les efemèrides musicals que al nostre criteri entenem que mereixen una petita reflexió.
Doncs vinga, perquè què hi ha més tenim, Joan? I el compte quilòmetres del nostre Gil-Orient ens porta avui fa 105 anys. Avui hauria fet 105 anys perquè tal dia com avui va néixer a Gotham, a Nova York, un 15 d'octubre de l'any 1920.
Mario Puzzo, escriptor, novel·lista, ell era fill d'italo-americans i va fer un munt de novel·la al voltant del món de la màfia i ens va deixar, doncs, el padrino, d'acord, fada. Ai, Juanito, Juanito.
Ai, Juanito, Juanito. Gran pel·lícula. El llibre, el llibre de Mario Puzo, és un dels més venuts a les llistes, sobretot dels Estats Units. Ell va declarar sempre que no tenia res a veure la seva família amb el món de la màfia, però sí que volia denunciar o posar de manifest aquesta manera que tenien, entre cometes, de guanyar-se la vida molt important.
immigrants de Palerm, de Sicília, que arribaven a Nova York. També ens va molt bé aquesta sintonia, perquè fa poc perdíem Diane Keaton, que també va tenir un gran paper de Godfather.
Fins demà!
Espectacular aquesta peça, les tres pel·lícules, en aquest cas, del padrino. I també serveix per fer un modest homenatge a Diane Keaton. Que no era la filla de Buster Keaton, que ho sapigueu. Que tothom va dir, la filla, no, ni filla ni família, no tenien res a veure.
Què més, Joan? Doncs, tal dia com avui, però de l'any 1956, el Ricardet s'avorria, eh? Little Richard s'avorria, va entrar a l'estudi i ens va regalar això. M'encanta que em li dius en Ricardet, eh? Little Richard. Little Richard en Ricardet, clar. Mama, papa, told me, son, you better watch yourself if they knew about you.
Això és rock and roll amb majúscules, eh? Per qui a vegades digui què és el rock o què és el pop, doncs mira, us poseu això i sabreu exactament què és el rock!
Què més tenim, Joanet?
Què més tenim en aquest Dilonian? I el 64 de tal dia com avui moria Cole Porter. Va néixer a Perú, no a Perú com a país, sinó una localitat de l'estat d'Indiana als Estats Units. Lletres sofisticades i també va formar part de grans bandes sonores d'algunes pel·lícules. A nosaltres ens ha vingut de gust que soni Cole Porter amb aquest tema.
I've got you under my skin. I've got you under my skin colport. És recordadíssim, eh?
que més Joan i el 1966 avui arribava número 1 a les llistes dels Estats Units els full tops que ens deixaven aquesta cançó que segurament quan diguem el nom potser no l'ubicareu però quan s'entén els primers a cor sí ara tenim aquí el padrino de fons per despistar una mica però estem parlant de Richard i també vinga molt bé avui ara sí a veure si és aquesta va
que el DeLorean, a veure, porta quilòmetres, eh? Tant se l'ha de mimar, eh? És que mira que et vaig dir aquest cap de setmana que vam anar a buscar bolets. Sí? No anem amb el DeLorean, anem amb el teu cotxe. No, anem amb el DeLorean, el vam fotre a Pedra Forcamú. Pedra Forcamú. All on your own.
Sí, però cal dir l'Orient amb músiques com aquestes. Ens té massa ben acostumats.
Més de l'Orient d'aquest 15 d'octubre. Som-hi. Doncs el 1981, l'artista maresmenc John Bon Jovi, número 1 a tot el món, presentant a New Jersey el seu àlbum. Diem que és maresmenc perquè, com Bruce Springsteen, són de l'estat de New Jersey, conegut com l'estat de les maresmes als Estats Units. En qualsevol cas, aquest àlbum New Jersey va ser el primer que va incloure 5 singles que van ser número 1
Tots ells, eh? Bad medicine, more to be my baby, I'll be there for you, etcètera, etcètera, eh? Dona un bon rotllo, escoltar bons jovis, sempre, eh? Dona un bon rotllo la seva vida, la seva discografia. A fi, Joan, ràpidament, tanquem el DeLorean. I el 15 d'octubre del 88, els V40 van decidir versionar aquell tema de Neil Diamond, eh? Del Red Red Wines.
Un al migdia, 3.57 de la tarda, què destaquem avui, Joan? Doncs recordarem un cop més operatiu de tots. I tindrem dues dones a l'estudi, Anna Casasola, que entrarà ara, que està actuant al Nacional de Catalunya. I la Lua Trevim, que també ha guanyat un premi, dona TIC. Un al migdia, 3.57 de la tarda, i demà torno saludant directe a un quart onze. Gràcies, Joan. Perquè la vida, sens dubte, pot ser meravellosa.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilaçà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mireu, sempre us explico i dic i expliquem que Vilassar està ple, absolutament ple de talent. I la nostra convidada d'avui n'és una altra mostra. Capaç de ballar, capaç de cantar, capaç d'actuar, artista de capa veus. Visita la ràdio per parlar de la seva última. Avui amb incorporació en el món teatral. I ni més ni menys que al Teatre Nacional de Catalunya interpretant la filla de l'aire. Visita avui la ràdio...
l'artista Anna Casasola i Fonseca. Anna, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Escolta, felicitats, eh? Moltes gràcies. Ara estàvem fa una estona aquí fora, m'estava explicant la seva trajectòria i jo anava apuntant, dic no apunto res perquè ja m'estic perdent. Ja veurem els propers minuts la història de l'Anna Casasola. Som-hi, Anna? Som-hi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Anna, gràcies per estar amb nosaltres. A tu. Escolta, comencem pel final, però ja anirem al començament, eh? Al final, de moment, l'última producció que dèiem és La filla de l'aire, que esteu portant a terme al Teatre Nacional de Catalunya fins aquest diumenge que ve. Sí, sí.
I això va ser com, no sé, una sorpresa a tota una vida de curro i de feina, i va ser com una sorpresa doblegat. Explica'n com va anar. Sí, sí, totalment. Bé, jo, després de tota la meva carrera de dansa i tal, he tingut bastants perons, però ja havia com decidit més o menys com deixar-ho i tal, i després d'un viatge molt llarg per la Índia...
Vaig veure que hi havia un càsting que buscaven una ballarina clàssica per una producció amb el Teatre Nacional i coproducció amb Sala Atrium de Barcelona, i era per un espectacle de Roseta Mauri, una ballarina molt important aquí a Catalunya, de Reus.
I era per una obra teatral que es feia com en homenatge a ella. I vaig pensar, uau, quina oportunitat de tornar a l'escenari amb dansa, perquè feia molt que et tornava a tenir. Jo sempre que penso que deixo la dansa sempre hi arriba una altra ocasió que em fa tornar a l'escenari, no? I ja en aquest viatge ja ho sentia i quan va sortir aquest càsting ho vaig tenir clar.
I ho vaig veure i vaig dir, quina il·lusió, a més em va arribar com per molts llocs, allò que dius són senyals o què passa aquí. Això a la Índia, eh? Això a la Índia, jo encara estava molt lluny d'aquí. I ho vaig tenir clar i aleshores vaig dir, m'hi presento, perquè massa gent m'ho està enviant i això jo confio molt en aquesta intuïció, no? I vaig dir, m'hi presento, m'hi presento.
I és més, vaig pensar, és que ha de ser per mi, o sigui, jo ho vull que sigui per mi, no? I així va ser, i vaig arribar, o sigui, jo ja tenia més o menys pensat tornar i tal, però quan vaig veure les dates i vaig dir, he de fer que coincideixi per poder fer aquest càsting i venir i fer-ho, i així va ser.
Però tinc entès que vas variar els vols, inclús, no? Vas dir, torno abans, eh? O sigui, sí, exacte, volia allargar més i va ser com, no ho tenia clar, és com, però torno abans per això, no? I al final va ser com, claríssimament, Anna, segueix la teva intuïció. I al final, doncs, vaig decidir tornar abans i ja està. I vaig arribar un dimarts, un dimecres em deien que m'havia... Perquè jo vaig tornar sense saber que m'havien seleccionat pel càsting, però
jo vaig dir, jo torno per si acas. Total, que torno dilluns, bueno, quasi dimarts d'aquí, el dimecres em diuen que em seleccionen pel càsting, i el dissabte tenia el càsting. I m'havia de preparar una coreografia, una escena, i en part que jo no sabia que m'havia preparat escena, perquè el càsting era per una ballarina. Escena vol dir parlar, eh? O sigui, parlar, parlar de teatre.
I jo pensava que buscant una ballarina, i de cop va ser com, perdona? I sí, sí, així va ser. En principi era com només per llegir-la en el càsting, però al final jo m'ho vaig aprendre per tenir l'ocasió de poder-ho interpretar, i així va ser, i va ser increïble, o sigui, va ser en una setmana tot, no?
Però tu arribes aquí pensant que havies de fer un ballar, fer de ballarina, i et trobes un text en el càsting, llegeix això, no? Sí. Bueno, ja me'l van enviar i em va dir, porta aquest paper per llegir-ho, no? I era una escena que representava que fèiem el pare i, òbviament, em vaig haver de preparar una coreografia i tal, i la vaig fer i vam estar treballant, o sigui, era tres quarts d'hora per cada candidata.
I després vam passar la part de teatre i va ser com, bueno, anem a llegir jo, no, no, però jo m'ho he pres, m'ho he pres. Va ser com, ah, ostres, que bé. Llavors va ser molt guai perquè vam poder ja començar a interpretar i la veritat que va ser, bueno, jo m'ho vaig passar superbé i vaig tenir com molt bona sensació en aquell moment. Tu no vas interpretar, no havies interpretat, no havies fet teatre mai?
No, no, no, no havia fet teatre mai. Havia fet teatre musical a l'escola d'en Samadó, on he estudiat tota la vida, que et deia abans, però quan tenia 10 anys, allò de dir, no?, un parell d'anys, és que ni recordo si van ser un parell o un, jo crec que van ser un parell, però no havia fet res, res, res de teatre. I no només balles, no només interpretes, sinó que a sobre cantes, també. Sí, sí.
Sí, sí, sí. I això també va ser una història, no? Això va ser una història. Quan jo vaig marxar a Londres a estudiar dansa clàssica, vaig estar tres anys, llavors em vaig graduar, vaig tornar per una lesió de peu, i vaig deixar de ballar, vaig tornar a decidir que deixava de ballar, i vaig tornar aquí, vaig ser com, però jo necessito seguir fent art, no? I a Londres, amb tants musicals i tal, m'havia com...
Uau, però m'agrada molt cantar, i jo cantava per les residències, els nostres amics em deien, però cantes molt bé, i va ser com, bueno, doncs potser m'hauré de posar a cantar, no? I quan vaig arribar aquí ho vaig tenir clar, era, o sigui, la Judith Nederman era la germana d'una molt bona amiga meva, la Mireia, i vaig veure que feia classes de can a Vilassà, i va ser com, he de fer classes de can a Vilassà?
O sigui, totalment, no? Aquí tot queda a casa. Estava superemocionada i em feia moltíssima il·lusió. I total, que vaig començar amb ella i de cop vaig entrar a la Big Band de jazz de Vilassà, vaig estar un parell d'anys quan van arrencar i tot i es van adonant, es van adonant i de cop vaig començar a cantar en una orquestra que vaig estar uns anys perquè després també vaig estar aquí ballant, o sigui, vaig reprendre la dansa
Ja et dic que sempre és com que la dansa em crida, no? I com que estava aquí té dansa a Barcelona, doncs ho vaig poder seguir combinant i vaig estar cantant, no?, amb l'orquestra, i era una orquestra d'aquestes de festa major, orquestra balagits, i total, que vaig poder seguir combinant, no?, i així va anar, i després, bueno...
No, no, no, anava a preguntar. Anna, tu em deies que estaves allà i vas estar a la intuïció. Estaves allà, vull dir, a la Índia, eh? Sí, sí, sí. Si no havies estat a la Índia, tu creus que se't més despertada aquesta intuïció, no? Diuen que a la Índia té aquestes coses, eh? Ostres, la veritat que ha sigut un viatge molt, molt transformador. I és veritat que només arribar a la Índia vaig fer un procés de solos de cos, que era com muntar un solo només... Era com teatral, però no era de parlar ni res. O sigui, havia de ser un solo, però no ballat, sinó com més d'expressió, no?
I vaig fer un solo de cos allà a l'aire lliure en un procés de dues setmanes, i allà va ser quan em va agafar aquell gossanillo de dir jo vull tornar a l'escenari. Me'n recordo d'estar apuntant en una llibreta en un paper sencer, això és una mica íntim, però jo necessito tornar a l'escenari, vull tornar a l'escenari, vull tornar a l'escenari. O sigui, ho tenia molt clar. I aleshores jo crec que el fet de, bueno, a part de tot el viatge que vaig passar allà, no?,
El fet que sortís allò va ser com un clar, una clara senyal de dir, doncs aquí tens la teva oportunitat, no? I la vaig voler provar, la vaig voler agafar. Diuen que els trens no passen sempre o que quan passen, agafa'ls, no? Aquest el vas agafar. Doncs ja ho provo i a veure què passa, no? I un cop fas el càsting, triga molt a sonar el telèfon? Bueno, més del que em pensava, perquè em van dir, molt aviat us direm alguna cosa, molt aviat us direm alguna cosa. Quantes candidates éreu?
Doncs seleccionades al final, no sé si vam ser 10. Déu-n'hi-do. No ho tinc clar. Però vam haver de passar la selecció de currículum, de fotos, de vídeos, que sempre es fa, i vam ser 10, perquè van estar tot el dia i fèiem tres quarts d'hora per persona d'audició.
I jo crec que vam ser així aquestes. Però jo pensava que seria abans, no?, i va ser com, ostres, estan tardant molt, estan tardant molt, i van passar una setmana, i era dilluns, imatges, dijous, divendres, i era com, bueno, doncs ja deu ser que no. Però jo m'havia quedat amb una molt bona sensació de veritat. I va ser com, bueno, doncs no passa res, i de cop em truquen el dissabte, però que jo ja no agafo les trucades aquestes que no saps de qui són, no?, perquè hi ha molta publicitat.
I allò que dius, vaig a agafar-la, però no pot ser perquè em truquin un dissabte quan ja no deuen estar treballant i de cop em truquen, escolta que soc la de producció, bueno, és l'ajudant de direcció i la Clàudia, i em va trucar, escolta que soc la Clàudia, no sé què, tal, i jo en plan...
Ostres, em va fer una il·lusió, estava en el tren, me'n recordo. En el tren. I va ser com, no m'ho puc creure, dic, ostres, i que si volies treballar amb nosaltres, que tal, que fa, i va ser com, uau, o sigui, en trigar, jo li vaig dir, no, dic, pensava que m'ho diríeu, o sigui, que ho diríeu abans, no? I ella, sí, perdona, és que hem tingut com alguns imprevistos i tal, però, o sigui, la meva sensació era com que es feia etern. La meva mare em deia, Anna, però deixa-ho anar, i jo, no, no ho deixaré anar fins que sàpiga que és un no o un sí, no? I definitivament va ser que sí. Això quan irà?
Això va ser al juny, com just arriba. Al juny i quan comenceu a assajar? Ah, comencem a assajar la segona de juliol. Sí, sí, no, va ser. O sigui, va ser assajant i a passar l'estiu, som-hi, no? Sí, vam fer dues setmanes de repòs, perquè vam fer dues setmanes com de molta dramaturgia, llavors vam deixar reposar, i llavors a mitjans d'agost vam tornar a agafar, i ja un mes i mig ho vam muntar tot, o sigui, vam començar a muntar senes i tal, en un mes i mig, i ja el 2 d'octubre vam estrenar, o sigui, va ser un pim-pam...
Sí, sí, a mi em feia molt de respecte, però voldreu dir que tenim temps, perquè amb la dansa sempre estàs com preparant una producció amb molts més mesos, no? A no ser, alguna cosa específica així com curtet, però jo estava, ui, ui, ui, que jo això no ho he fet mai. I el dia de l'estrena, què? Vas dormir? Uau, el dia de l'estrena, com et deia abans, em vaig lesionar el dia abans, a l'assaig general, i estava molt preocupada, molt preocupada. Tenia molta pressió, perquè a part no estic acostumada a treballar sense cover, o sigui, amb ningú que sàpigues que si et fas mal està allà per fer de tu,
I estava superpreocupada, però després de passar per l'osteòpata i arreglar-me i tal, va ser com... i tenir una conversa preciosa amb ella, com no deixaré que aquest dolor m'arruïni, diguéssim, a disfrutar d'aquest moment. I al final va ser... vaig disfrutar moltíssim, em vaig sentir superviva a l'escenari, tant ballant com actuant, com tot, i vaig sortir supersatisfeta i supercontenta. I tu li vas dir a en Raimo Molins, al director, escolta, m'he lesionat.
Sí. I què et va dir? Va ser com, què? Com ho veus? Com ho veus? Podràs ballar? No sé, si necessito reposar i demà, tal. Però, bueno. Jo crec que no estava acostumada. El primer que li vaig preguntar a l'entrevista és com, però tindré cover? I em va dir, no. I jo, ah, vale. Però bé, no es va posar nerviós del tot. Jo crec que va confiant com anava avançant i simplement m'anava preguntant i... Uns bombons a l'hostiòpata ja li has portat, per suposo. No, no, però sí, sí. Aquesta dona es mereix...
A més, entres i veus la filla de l'aire i veus la primera... El primer nom que veus és Anna Casasola. Segueixes llegint Lluís Amallol, Cristina Plazas, Moïse Taché, Ainet Zaragoza, és a dir... No, no, no. Increïble. O sigui, jo quan em vaig entrar... Tots convertirem una protagonista.
No, no, jo crec que això va per noms de cognom, no, crec? O sigui, per ordre d'alfabet. Però la cosa és, jo quan veig amb les actrius que treballo i amb l'actor i, bueno, artista, que és ell també, que és superjove, però fa de tot també...
dic, però on m'he posat? O sigui, jo represento que he de fer d'actriu al costat d'aquestes referents, o sigui, Cristina Plazas, Lluís Amallol, jo de veritat que encara ho estic aterrant tot plegat, perquè és com que no m'ho acabo de creure encara, em sento extremament afortunada.
i has anat tirant, tirant, tirant, i vols convertir això en una professió, ara. Bueno, m'agradaria molt, perquè la veritat que això que et deia, que al final hi ha hagut de sectriu i que no ha sigut quatre frases, vull dir, al final, a l'obra, doncs, tinc bastant de paper i m'adono que ho disfruto moltíssim. Aleshores, és com...
si puc combinar aquestes tres habilitats, tot aquest art junt, m'encantaria. També quan busquin actrius que ballin, que canti, és com jo superdisposada a seguir-ho provant i aprofitant aquest push i aquesta inspiració, perquè al final treballar amb gent tan referent i amb gent tan guai, al final, que em dóna molta il·lusió per seguir aprenent i explorant tot aquest camp.
Ara l'Anna ens explicarà la seva història, eh? I veureu que és sensacional, eh? Però és el millor moment professional de la teva vida? Ostres, és que sento que cada vegada que aprovo algú nou és el millor moment, saps? És com, no puc triar-ne un, però ara em sento com molt, molt, molt afortunada. Però és que si miro enrere, en tots aquests moments pic que he tingut, també m'he sentit molt afortunada i no sé si puc dir que és el millor, però molt contenta i molt feliç, segur.
Per això he posat en avís que ara se sentiu la seva història. Si us diu que no és el millor moment de la seva vida, ho sabreu perfectament, perquè ara ens ho explicarà, eh? O sigui, a nivell professional, eh? Sí, sí, evidentment. Has tingut a l'escenari alguna cosa, allò que dius, alguna anècdota? En aquesta producció?
Doncs no. Molta gent em deia, però això del pànic escènic... Em vaig enterar que els actors tenen aquest pànic de quedar-se en blanc, que se'ls en vagi el text, i jo era com... Però si jo ni m'ho plantejo, que se m'empuguin el text, no? I jo crec que té a veure amb la dansa, amb aquesta capacitat d'aprendre coreografies, de tenir... O sigui, com tenir-ho això com molt entrenat, no? Jo era com...
Clar, és que com veiem, una persona balla està contant, està escoltant la música, és una sensació, això, eh? I, bueno, també la sincronicitat amb el cos, o sigui, és com molta, molta coordinació, i jo no m'ho havia plantejat mai, i quan, de cop, un dia en els assajos ho vam començar a parlar, i que sí, perquè tal, i li ha passat a tal, i era com...
Ah, però que és un pànic vostre. Sí, sí, no, això és la major... O sigui, la por més gran d'un actor i una actriu, i jo, uau. I de cop un dia ho vaig somiar, que em passava. Però és que no he tingut la por conscient en cap moment, i no m'ha passat mai. O sigui, sí que potser en algun dia és veritat que m'he sentit una miqueta més desconnectada del que estava vivint o del personatge, perquè me n'estic adonant que potser no es pot estar cada dia. O sigui, sempre ho intentes fer el millor que puguis, però a vegades el cansament, o diferents factors, o sigui, no sempre estàs super...
super bé cada dia, perquè emocionalment, a més tinc un paper molt emocional i que molta energia, a més cantar, ballar i actuar al mateix moment o en la mateixa actuació, però no, no, o sigui, així anècdota que diguis tal no em ve cap al cap.
Escolta, també la història xula quan et donen el paper, no?, perquè hi ha quatre frases i resulta que et trobes allà un paper que dius... Sí, sí, sí, el primer dia de lectura arribem i dic, bueno, doncs tindré quatre frases, allò de la típica, la ballarina, com que fa de Roseta Mauri, doncs haurà de dir alguna frase perquè és bèxic, no?, i d'acord, arribem a la lectura i començo a passar pàgines i, bueno, doncs Roseta Ballarina, Roseta Ballarina, Roseta Ballarina...
Monòleg de Roseta Ballerina. Bueno, molt petits, no?, a comparació amb elles, no?, però era com, uau, uau, que això va en sèrio. O sigui, jo allà vaig començar a flipar i vaig pensar, bueno, si el director ho ha posat és perquè a l'audició va veure que tenia el potencial per poder-ho fer i jo també crec que ell ho està confiant i tenint fe i que si no, doncs sempre es pot retallar. Però de cop va anar com tot anar tirant, tirant, tirant i al final s'ha quedat tot i fins i tot algun dia ha anat afegint coses, no?,
Però sí que vaig flipar bastant. Intueixo que ho estàs gaudint moltíssim, que en cap moment d'aquesta producció, d'aquesta història, has dit, hòstia, on tot has fotut?
No. Només en el moment aquest que em vaig lesionar que dic, uau, no, no, no, una altra vegada no, no, però per aquesta por que tenim els ballarins... Tu vas mudar, eh, que et feies mal. Sí, sí, sí, sí. Que depenem del cos i va ser com, no, sisplau, no, no, no, perquè ho estic disfrutant tant que no vull que això m'arruïni com aquest, no sé, com aquesta felicitat, no? Però estic gaudint moltíssim. En cap moment penso on m'he posat al revés. És com, però ja s'acaba, em fa moltíssima pena aquesta setmana, ja estem, i és com, no, no, no, que duri, no? Bolos?
Bueno, s'està intentant. Seria de cara a la temporada que ve, perquè també, clar, estic amb uns artistes que també estan molt ocupats i és molt difícil programar aquestes coses. Sí que s'ha de fer mentalació, però ojalà, ojalà sortís una gira i a veure què passa.
És espectacular, ho saps, no? Algú moment has parat de dir... Hòstia, he fet això, eh? Perquè, atenció, no sé si coneixeu algú que hagi ballat al Liceu, cantat al Palau de la Música i ballat, cantat i interpretat al Teatre Nacional de Catalunya, que són els tres ítems de la cultura teatral de ball de tot a Catalunya. Jo sí que en conec una.
l'Anna Casasola no, la veritat és que en alguns moments, sento que el cotxe és el moment de reflexió, que és quan em venen totes aquestes coses i en algun moment sí que he tingut l'altre dia precisament em va venir aquest triplete de dir, aquest triplet de uau, és que vaig ballar vaig començar a ballar a mi té dansa al Gran Teatre del Liceu, després he fet òperes al Gran Teatre del Liceu, després vaig cantar a més mantres, que era la segona vegada que es portaven els mantres al Palau de la Música
I vaig cantar al Palau de la Música. I ara m'estreno com a actriu i al Teatre Nacional, a la Sala Tallers, és com... Anna, però és que ni jo ho estic assumint. Jo crec que encara estic aterrant tot això i la veritat és que no m'ho acabo de creure. És com una cosa que és com si fos normal, però que alhora no és gens normal. I si ara coneixes algú i et diu, Anna, tu de què treballes? Tu què li dius ara?
no sé, soc artista. Artista. Suposo que sí, és difícil. No hem de tenir cap mena de vergonya, dir, escolta, soc artista, ballo, canto i interpreto, per tant. Sí, soc artista, soc artista. I ara què?
Doncs ara què? No ho sé. Ara seguiré buscant cosetes i a veure si se'm van sortint coses noves, perquè al final m'he estrenat en un nou àmbit i ojalà, tant de bo, això vagi cap a més. I sí, vull seguir cantant, vull seguir actuant, vull seguir ballant, vull seguir expandint-me i que això vagi fins on hagi d'anar. No té límit. Al final crec que un artista no...
Tu sol em vas adonant que dius, uau, això també ho puc fer, uau, això també, uau, l'altre. Així que jo m'obro i em poso superdisposada que m'arribi el que m'hagi d'arribar. Anna, et puc preguntar l'edat? Sí, 31. 31. El que acabeu d'escoltar, amb aquests 18 minuts i escaig que portem d'entrevista, són els últims 4-5 mesos de l'Anna.
Anem al començament. Ara sí que vull que m'expliquis la història, perquè tu comences sent una nena molt menuda a anar a l'escola de dansa Amador quan moltes nenes i nens van decidir fer dansa, no? Comença amb la meva germana, que jo l'acompanyava, jo encara no tenia l'edat per començar a l'Amador, no? I jo veia la meva germana i l'esperava allà a la porta i jo cada dia volia entrar, volia entrar i la meva mare, que no, que no tens edat. Fins que un dia la professora, l'Amador, va dir, deixa-la que vingui un dia, ho vaig provar
I llavors va dir, ui, aquesta nena ja pot començar. I em va deixar començar i a partir d'allà ho vaig tenir claríssim, sempre, sempre ho dic i sempre ho recordo. Jo mai m'he plantejat estudiar res. I quan la gent em deia, però què vols estudiar, jo? Vull ser ballarina. O sigui, no hi ha un altre plantejament. Vull ser ballarina. Me'n recordo que em van donar una beca quan tenia 12 anys per anar a Madrid.
I em vaig enfadar moltíssim amb els meus pares perquè no m'hi van deixar anar, no? I ara els hi agraeixo moltíssim perquè no estava preparada ni molt menys per anar-hi. Però molts dies a Madrid. Bueno, per una beca per estudiar al conservatori. O sigui, per viure allà, clar, seria anar amb una família i els meus pares, no, no, no, i les professores, no, no, encara pot aprendre molt aquí. Vas emprenyar, però... Jo em vaig emprenyar moltíssim, en recordo.
Però després no vaig tardar gaire, o sigui, al 16 vaig marxar a Londres i va ser com, no, no, jo vull marxar ja, o sigui, el batxillerat el vaig fer a distància i tal per poder combinar amb l'escola i vaig marxar a estudiar dansa clàssica a l'English National Ballet School i allà ja vaig, quan encara estava a l'escola ja vaig ballar amb la companyia, que me'n recordo sempre que plorava quan saludem, no?
veient totes les roses caient ballant al Teatre Coliseum amb l'orquestra en directe a més vaig saltar en principi només estava de cover i vaig saltar l'últim dia em van dir saltes demà després de l'estrena i allà ja va ser com un somni fet realitat jo encara estava a l'escola superjove
I a partir d'allà em vaig lesionar, vaig tornar, vaig deixar de ballar, vaig començar a cantar, que és el que t'he explicat abans, el gusanillo de la dansa em va tornar a cridar, vaig entrar a IT dansa, vaig passar més al contemporani, va ser una època que vaig disfrutar moltíssim ballant. Llavors vaig tenir una operació que també em va fer parar una altra vegada. Me la dix lesions, eh? Sí, sí, sí. Bueno, no va ser una operació, va ser mèdica, però també em va fer parar durant molt de temps, perquè vaig quedar molt dèbil.
i després vaig anar a Escapino a la companyia on la meva germana portava quasi 10 anys
a Holanda, als Països Baixos, a Rotterdam. Estem parlant d'aquí hi ha un top, també, a Rotterdam. Sí, sí, sí. I va ser com, uau, i vam tenir l'oportunitat d'estar a la mateixa companyia. Sí que és veritat que estàvem en projectes diferents, perquè la companyia estava augmentant i fèiem gires diferents, però va ser preciós. Vaig tornar allà, llavors va venir el Covid, vaig tornar aquí, vaig fer professorat de ioga, o sigui, vaig tornar a descobrir una altra cosa, que allà em va canviar bastant la vida, bueno, molt...
I després em van tornar a trucar, i ara com, ja està, un altre cop la dansa ja està, ja està, ja està, i de cop em tornen a trucar, escolta, que després del Covid, que tal, que necessitem una noia, que volem que tornis, tal, i va ser com, uau, doncs torno. I allà va ser, sí que va ser preciós, perquè just la meva germana va decidir deixar de ballar, però vaig tenir l'oportunitat d'anar a viure amb ella, o sigui, vam compartir casa un altre cop després d'11 anys, perquè clar, jo vaig marxar amb 16, ella amb 18, el mateix any, i allà ens vam separar, i érem inseparables, o sigui, érem com una en dos, saps?
I va ser preciós, vam conviure. A Rotterdam, eh? Sí. Llavors allà una altra lesió em va fer parar la cama que ja no em deixava caminar i va ser com ara sí que ja està. Llavors va ser quan, vinga, va, ja prou, ja prou, m'ho pero, començo a cantar, va ser quan vaig començar a cantar mantres i vaig anar a cantar al Palau de la Música amb el concert de Ravi Ram.
i llavors allà vaig tenir així com més anys sabàtics, no cantava o sigui, bueno, cantava més poc cantava aquest tema de Kirtans i tal però no ballava sobretot i vaig començar a viatjar bastant i fins que això que ha arribat aquest any però sí, sí, he deixat de ballar moltes vegades
Has deixat la dansa, t'has lesionat, però mira on estàs. Sí, sí, sí. Has plorat molt rellant la dansa? Molt, molt, molt, molt. Aquests dies parlant a les rodes de premsa i parlant del sacrifici, no?, de la dansa, que al final hi ha cossos i cossos, però si jo penso en el sacrifici molt més enllà de lo dur que és físicament i psicològicament també, perquè hi ha molts moments que dius, mira, ho envio tot a... Sí, sí. Perquè hi ha moments que vas molt cansat amb les gires...
però sobretot per mi el sacrifici ha sigut de dansa. I en general la meva família, o sigui, la meva germana també ho ha hagut de deixar per lesions i és una cosa que hem viscut com molt profundament i que és una cosa que frustra molt, no?, perquè és la teva passió i quan estàs a l'escenari és com quan estàs bé, dius, és que, clar, és que per això estic a l'escenari, no?, per com em sento, per com se sent la gent, per el que rebo, per l'energia, però, clar, les lesions són molt punyeteres. Però els plos em veuen la pena.
Em valgut la pena. O sigui, jo ara em veig on estic i dic... Uau. Tu fa 5 anys o 2 o 3 o... T'imaginaves estar aquí en aquest moment? No. Gens. Zero. O sigui, totalment. Fins ara quan vaig veure el càsting era com... Però vols dir? Però és que hi havia alguna cosa tan fort que em cremava que era com... Ana, fes-ho, saps? Ja està, el noi el tens. Però no, no, feia jo 8 anys i mig que vaig calcular quasi 9 que no em posava les puntes.
Així, en plan, en sèrio, no? En plan, sí que havia fet alguna coseta, però allò de dir, venga... I jo li vaig dir al director, dic, és que si em surt això, jo m'hi poso en sèrio. I, efectivament... La intuïció índia et va fer presentar un càsting, i ara la intuïció vilasserenca, quin és l'objectiu? Perquè tinc la sensació que aconsegueixes el que vols a base de ser molt treballadora i molt tossuda. Sí, molta perseverança. Tinc la sensació, eh? Sí, sí, sí, no, no t'equivoques. Quin és l'objectiu? Molta perseverança, però és que ara, de veritat que estic
Li pregunto això i encara no acaba tant. Sí, sí, sí, però estic en plan que arribi el que hagi d'arribar, perquè és que me n'adono que sí que jo vull coses, però és que aleshores arriben en el moment perfecte. I llavors penso, mira, ara estic fent això, disfruta, acaba això. Ara tinc també un projecte amb una companyia que es diu Ara i Passió pel Mas Nou per la següent setmana, que també buscaven una noia actriu, cantant i ballarina. L'Anna.
per al Vicentinari de Masnou. I després d'això és com que també necessito aterrar tot el que m'ha passat i després ja es veurà, no? Però a mi ara m'està agafant el gusanillo de fer pantalla, de fer sèries, de fer pel·lis. Em diràs, bueno, és que aspires molt alt. Però és el que em... Em passen aquestes coses. I llavors jo estic en plan, bueno, doncs si ha d'arribar és que ha de ser. I si no arriba és que no ha de ser i serà un altre camí, no? Però confio moltíssim en que arribarà el que hagi de ser. Com t'estava fent la pregunta, pensava, la veig en una sèrie ara.
T'ho juro, Anna. Hi ha gent que ha vingut al Teatre Nacional, o sigui, que ha vingut a veure l'espectacle i m'ha dit, hòstia, és que fins i tot per pantalla? Crec que quedaries bé. Dic, doncs mira, és una cosa que realment ja m'està passant pel cap. La família, evidentment, ha vingut. Suposo que ho sabies, que estaven entre el públic. Hi ha un punt de nervis. Sí, sí, totalment. Però has sabut de la presència d'algú del món del teatre, de la televisió...
No, i la veritat que ho prefereixo. O sigui, jo sé que estan venint programadors, directors de teatres i tal, però no soc conscient. I com que no conec el mundillo, l'altre dia ho parlàvem, que els actors i els actius ha vingut tal del món del teatre, l'altre, no sé què. I jo és com, aquesta pressió no la tinc perquè és com...
Clar, com jo no soc actriu, ara em diuen que ja ets actriu, però jo encara no m'hi considero, però és com, com jo no soc actriu això no em fa pressió. En canvi, quan ve algú de la dansa és com, ai, avui ha vingut tal de la dansa, no? O sigui, com que em dóna més pressió el tema de la dansa que l'actriu, perquè clar, és com, jo estic tranquila de, bueno, és que no ho he fet mai, ho estic fent el millor que puc, saps?
Però sí que ets actriu, és que clar que ets actriu. Sí, sí, clar, això em diuen, però clar, clar, clar, sí, sí. I els aplaudiments, quan duren? Perquè m'imagino que el primer dia està allà, vinga, vinga, aplaudint, allò no ho sé. Sí, sí, a la premiere va ser... Bueno, no ho recordo especialment, però clar, estava ple, sí, sí, sí, estava ple el teatre, o sigui, no quedava ni una cadira lliure, i sí que és com... A més, estàs amb el hype de la premiere, o sigui, els actors, no?, també com estàvem tots com...
Uau, ja ho hem fet, no? I és una part molt emocionant. Fins i tot a vegades, ens ha passat fa poc, que vam fer tres saludos i al final ja com... Ai, donava per un altre, saps? El públic estava com entusiasmat per un altre i va ser com, bueno, ara ja hem fet que decaigui, però sí que és una part molt emocionant, perquè a més sí que és una part on el feedback real del públic es veu, no?
Estàs interpretada a Roseta Mauri. Sí. Una dona que desafiava jo crec que fins i tot la llei de la gravetat i la vida desafiava. Totalment. La coneixies, la Roseta Mauri? Coneixia la Roseta Mauri, però he de confessar que com a ballarina amb la carrera que he tingut no la coneixia profundament i li estic agraïdíssima al Raimond Molins, el director de l'obra, per totes les coses que he après d'aquesta dona, perquè sí que fins i tot hi ha una competició amb el seu nom a Reus i tal, però és que
Ho he parlat amb companyes de dansa, per què no sabem sobre aquesta dona, no? I la veritat és que era una dona amb un caràcter increïble, o sigui, fort, tenia molt clar el que volia i va passar de ser molt, molt, molt, molt pobra a triomfar a París, el New York Times parlava d'ella, o sigui, va cautivar artistes, a Degas la va pintar, Manet la va pintar, de cop es va fer rica, tenia palaus i mantenia la seva família...
però sobretot el que a mi m'ha fascinat és la seva perseverança, el seu esforç, que també va arribar on va arribar perquè el seu pare la va empanyar molt, no? Però fent aquesta obra és com que ha encarnat parts de mi, perquè a més ella tenia una germana, que les dues van començar, l'altre ho va deixar per una família, no és que la nostra història sigui exactament igual, però jo sempre ho dic, que és com...
fent l'obra és com que estic fent part de la meva història i fins i tot va venir la meva germana a veure, m'hi va plorar tota l'obra i va dir, és que és la nostra història. La veies? L'estaves veient mentre s'actuaves? No, no, però després em va passar una foto i després m'ho va dir i diu, és que no podia parar de plorar perquè és que és la història d'un qualsevol persona que ha ballat amb les lesions, amb les caigudes, amb l'esforç, amb el sacrifici. Què us porta la germana a casa Zola Fonser Caballà?
Doncs la veritat que no ho sé, crec que... Algú ballava la família. No, va començar molt així, perquè la meva germana, les de la seva classe, que era molt petita, o sigui, tenia 4 anys, anava a l'escola de dançada, va ser com el típic extraescolar, anem a dansa, tal, i van anar juntes, però... I de cop jo la veia i tenia com això, no? Però l'altre dia, a la residència amb la meva àvia, em vaig enterar que el seu germà
Era en d'Aragó i li agradava molt ballar jotes, però és que a més ballava molt bé i ballava a la plaça, o sigui, quan sortien, no? I va ser com, uau, doncs potser ve d'aquí. Ve d'aquí, home, això és genètic. I a la meva àvia li agradava molt cantar i a ell també, ell cantava, però clar, com estava molt mal vist en aquella època, doncs la meva àvia mai va poder com explotar aquest potencial. Però sempre em cantava jotes i vull dir que el tema de l'art jo crec que sí que ve de família. Això és genètica.
Però ningú ha ballat professionalment a la família. Encara tornaràs a ballar. Ja ho estic fent. No, no, ho estàs fent. No, no, segur. En companyia no sé, però en projectes i en obres espero que sí.
Ana, reitero les meves felicitacions i estic... Moltíssimes gràcies. De veritat, eh? Estic encantat d'haver-te conegut. Moltes gràcies. De saber aquesta història tan xula i que no paris, sisplau, no paris. I fem una cosa. Tu fem una cosa. Com passis per aquí davant, entres i parlem una història en directe. Perfecte.
Has estat a gust? Moltíssim, moltíssimes gràcies, molt agraïda. Anna, torna com vulguis i moltíssima sort. Ah, eh, ara les actrius, això sí que ho saps, eh? Molta merda. Molta merda. Doncs que vagi bé. Gràcies. I molta merda, gràcies. Gràcies. Bon dia. Les notícies de les 11.
Salutacions, recordem en aquest butlletí de notícies a les 11 que els sindicats CGT, Intersindical, CSC i altres sindicats minoritaris han convocat de cara avui una vaga general com a mesura de protesta davant del genocidi de Palestina.
Els dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, han convocat els seus afiliats a fer aturades parcials de dues hores per torn. Recordem que el consistori de Vilassalamar, via decret d'alcaldia, va fixar-hi els serveis mínims per aquest dimecres. Així, el nostre consistori va establert els mínims obligatoris de cara a avui, uns mínims que passen per dues persones a l'àrea de serveis generals,
Oficina d'atenció als ciutadans, serveis territorials i serveis econòmics. En relació a la Brassoleta, l'escola Brassol Municipal fixa els mínims en la meitat de personal. Tengen de la Generalitat. Recordem tant els centres educatius del nostre poble com el centre d'atenció primària Guillermo Masriera de Vila-Salamar.
L'exministre de Transports i exsecretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, i el seu exassessor, Coldo García, tornen a declarar com a investigats davant del jutjar del Suprem Leopoldo Puente, que els ha citat després de rebre l'informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil sobre el patrimoni de l'exministre. Ábalos està citat avui des de les 10 del matí i Coldo García demà, a la mateixa hora, l'exministre va comunicar al Suprem que trencava relacions amb el seu advocat
José Aníbal Álvarez per badir diferències irreconciliables i en demanava un d'ofici per la declaració. El magistrat Puente ho ha rebutjat per frau de llei. Ha dit, diu que és una petició intempestiva que té per únic objectiu forçar la suspensió de la declaració perquè un canvi d'advocat amb tan poc de marge permet al·legar que el nou lletrat
No ha tingut temps de preparar la vista i demanar un ajornament. Per aquest motiu li ordena que vagi a la citació amb el seu advocat de sempre o, com a alternativa, amb un advocat nou que ja estigui en condicions d'assumir la causa i no demani cap suspensió. Li dona tres dies perquè en designi un de nou, si no vol acabar, assistit per un advocat d'ofici.
Futbol, victòria de la selecció espanyola per 4-0 davant de Bulgària. La Roja continua imparable en el seu camí per estar a la Copa del Món de l'estiu que ve. Pedri, que va ser substituït al minut 67, va liderar la selecció novament en una primera part en què només Merino va aconseguir marquen un setge constant a la porteria bulgara. A la represa del partit van arribar la resta de gols.
El segon de Merino, el tercer en pròpia porta de Hernef i el quart a càrrec de Oyarzabal des del punt de penal. Un 4-0 que deixa la selecció espanyola molt a prop de jugar al Mundial de l'estiu que ve.
Ja està tota la maquinària en marxa per disputar el primer partit de la història de la Lliga Espanyola a l'estranger. La Lliga va fer oficial que el duel de la 17a jornada del Campionat Nacional que enfronta el Villarreal i el Barça es jugarà al Hard Rock Stadium de Miami. Als Estats Units, el Villarreal i el Barça
jugaran el dissabte 20 de desembre a les 10 de la nit hora d'aquí a Miami per primera vegada un partit de la Liga es juga a l'estranger i en aquest cas blaugranes i gruguets fan història perquè lluitaran pels 3 punts a l'estat de Florida en comptes de la ceràmica encara que només és un partit és un precedent que pot marcar un abans i un després en la història de la Liga Espanyola
A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació amb un nou bolletí de notícies. Fins a la una segueix el parlant de tot amb el nostre company Jaume Cabot. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l.
El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012. L'altre dia vaig buscar vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 minuts per d'un de les 11 en serem la segona hora de la nostra edició. Parlem de tot, que es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment des de fa molts anys. Des del començament del programa, fa 18 temporades, la col·laboradora que més anys porta al programa. Ella és Paquita Bruixa. Paquita, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia. Com estàs? Bé, perfecte, avui estic en forma. Estàs en forma, ja has anat al gimnàs, has anat a nedar, has anat a jugar a futbol, a jugar a futbol i a la tarda pàdel, què et sembla? T'agrada més el tenis. Bé, només el tenis. Si vols el dia fer un partit de tenis, tu i jo, eh? Doncs sí, sí, el dia que vulgui. Pensa que a mi em diuen l'Ivan Lendel del Maresme. Ivan Lendel del Maresme, eh?
Que ho sàpigues. Estupendo, així estaràs en forma. Sí, fa almenys 20 anys que no jugo a tenis, però cap problema, que no ho recuperarem tot, eh? Doncs jo he estat a 5, perquè no he jugat mai. Molt bé. Em sembla que no he tingut mai una raqueta a la mà. Què dius ara? Mira bé. Escolta, mai és tard, eh, Paquita, mai és tard.
Sí, ara em posaré a jugar. Qualsevol consulta, ja ho sabeu. 93... 395... 395... 41... 05... 05. El telèfon directe de Paquita Bruixa per qualsevol consulta. Com sempre, hem de repassar els somnis, els rituals, entrarem a l'arbulari, els 12 signes del zodiac...
I comencem, si vols, Paquita, per un somni que ens ha passat un oient, que, si tu vols, potser és signe del que ha passat darrerament de nou a València, a les Pitiuses, a les Pitiuses, a Eivisa i Formentera, a Eivisa i Formentera ja fa dies que tenen aquesta maleïda d'ana, i també al sud del nostre país, al delta de l'Ebre. Ha somiat amb inundacions, Paquita.
amb tempestes, inundacions, tot això. Sí, aquestes maleïdes coses que passen. Vol dir que la persona que ho assumir patirà una temporada de problemes i calamitats, indiferència de la gent. Els amics li donaran de cantó. I, bueno, no sortirà res del que pensàvem fer, que era una cosa senzilla,
Pues res, bé. O sigui que ja hem decidit que no somiem en tempestes. Què et sembla, Jaume? Ni somiar ni que vinguin ja, que marxin les malalties tempestes, eh? Molt bé, Paquita. Doncs escolta, qualsevol consulta, la persona que ens ha enviat aquesta consulta, 93 395 40 105, per parlar amb la Paquita. Entrem a l'arbolari, Paquita? Entrem. Vinga, va, què fem avui? Mira, jo no sé...
Com se diu? Copos? Es diu flocs? Sí, els flocs de neu. Ja ho he dit bé, doncs. Jo m'he recordat el floquet de neu. Exacte. També es deia volva. Volva, no confondre amb la U, sinó volva, que quedi clar. I també es diu volva de neu. Bé, doncs així ja està bé. Molt bé. Bé, amb els...
Amb ells, de cibada. Això fa que... No, no, perdona, perdona. Llavors són bulps, bulps. Són els de cibada, no dius? No, els de cibada...
A veure, la cibada, flocs de cibada? Ara vaig a mirar com ho tenim, això. Sí. A veure, flocs de cibada. A veure, doncs a veure, flocs de cibada. Doncs sí, sí, flocs de cibada, que són mini i ecològics, que ho sàpigues. Sí, sí. Molt bé ho has dit. I a més a més van molt bé, superbé. I per què serveixen?
per controlar la gana. Ah, allò que has de controlar la gana tinc. Així que quan comencem una dieta, no?, a fer el règim, doncs fa que no es buidi tant de pressa a l'estómac. Mira.
perquè es té com una fibra que es diu beta-glucanos, que fa que l'estómac estigui més estona, o sigui, que la digestió sigui més lenta. Fiquem-ho així, a l'estar més ple, és la sensació que no tens gana, no tens gana per aquesta planeta. Déu-n'hi-do, doncs, escolta. Sí, això està recomendable per...
per als que tenen el colesterol també en excés, el colesterol dolent, també ho controla. I és millor prendre-ho al dematí en vez de...
Amb una infusió, eh? És bo de prendre, no és gens volent. Doncs sabíeu que aquesta recepta a l'arborària de Paquita sempre complementa una recepta sanitària, mai la substitueix, per tant això complementa sense que passi absolutament res. Molt bé, Paquita! Escolta, bona cosa! Entrem en els rituals d'aquí a poc, 15 dies, castanyada, Halloween, castaway, tots sants, com ho vulguis. Suposo que ja anem per aquí, la cosa, o no? Sí, avui sí. Vinga, doncs va, què fem avui?
Avui fem... Bueno, és molt antic i no sé si és recomanable, però jo us l'explico. No sap si és recomanable? No. A veure. Jo crec... A mi no m'agrada fer-ho, però, bueno, ja us ho dic, hi ha molta gent que ho demana, doncs jo ho passo. Molt bé. Què fem? A veure, mira, és per... Com que s'obren les portes, no?, les quatre portes, el dia de tots sants...
Doncs llavors hi entren cap aquí, els dolents i els bons. Perquè aquestes portes diuen que entren les ànimes dels nostres difunts. Llavors és per lligar-los, perquè no els retornin, no se'n vagin. Lligar-los, retenir-los, vaja. Retenir-los i lligar-los, eh? Això mateix. Perquè ens ajudin. Aquest ritual es fa normalment quan...
Es tenen problemes a casa i cosetes d'aquestes. Vinga, doncs. Així és que necessitarem, com que és una festa com totes, perquè la festa tica, doncs, llavors és de foc, tres espelmes, una de negra, una de blanca i una de vermella. Mira que la vermella no es posa, eh, normalment.
Doncs bé, necessitem un platet, un platet d'aquells que posem la tasseta del cafè a sobre. Aquesta mira n'hi ha suficient. La posarem, les tres espelmes... Bé, abans es té que posar al mig mateix del plat, en el centre, una cadena de color...
que no sigui de plata perquè no serveix després i s'ha de llançar. Així és que si tens una cadena de bisuteria, jo la poso de bisuteria. Bé, la veritat és que només ho he fet una vegada a la meva vida perquè no m'ha...
No m'agrada gaire fer això. Doncs llavors, encara que sigui un trosset que s'hagi trencat, necessitem cadena, sense cadena no es fa el ritual. Doncs bé, es deixa en el mig mateix del plat, en el centre, i es posen les tres espalmetes també dintre del plat, tot dintre del plat.
i s'engeguen pel mateix orde amb llumins de fusta, o sigui, tres espelmes, tres llumins descalços. Es posen molt a prop, molt a prop sempre de la paret. Sempre us dic que als rituals de tots sants a mi m'agrada posar un mirall a fora, on la paret ha repenjat. Si tens un mirall gruset, doncs millor.
Si és més petit, també. Tothom tenim un mirall, no es fa molt bé, però ho hem de posar a terra i al costadet un got amb aigua. I després hi ha també rituals que es posa una copa de cava o d'algun licor. Però en aquest no, en aquest es fa d'aquesta manera. Llavors ens encenem, començarem de color negre, descalços.
després el blanc i després el vermell, eh? Bé, i la caganeta, el mig mateix, de les tres espelmes. Si teniu que fer una petició molt llarga, perquè és clar, doncs llavors es fa amb una papallona, es fa una papallona de paper. És de paper, eh? No entenc que jo fa cap papallona, pobreta. Home, no, deixa l'home, eh? Bé, doncs, i té quatre ales, no?, una papallona, bé,
A cada ala, amb un llumí de fusta, la retallem i així ens entretenem. Tornem a la infantesa, quan fèiem les papallones amb el llàpic. A cada ala hi posarem una petició o a les quatre ales la mateixa petició.
la cremarem. Per no cremar-nos els dits, perquè s'ha de cremar del tot, ho agafem amb unes pinces i ho posem en l'espelma que volem. Normalment sempre es posa la negra, però si us agrada més la vermella, la marmella. Es deixa oralment, també es fa la petició en veu alta, es diu forces de la llum, no diguem de la foscor,
que també són de la foscor, però bé, ja ens quedarem amb la llum nosaltres. Doncs feu que això vagi bé i us engego, us cremo la meva petició perquè el fum us perfumi i ens concediu la gràcia. Doncs ja està, es crema la papalloneta i ja està, es deixa que les espelmes es consumeixin del tot. I després, clar, el trosset o la cadena platejada...
doncs quedarà tota plena de sera l'endemà, estiren a les escombraries el que és el rebuig, i el got d'aigua estiren al lavabo. I ja està, ja tenim el ritual fet. Ja està fet? És llarguet aquest, eh? No és fàcil, ja està bé perquè hi ha gent per tot, hi ha gent que li agrada, hi ha gent que no, hi ha gent que sí, doncs nosaltres fem rituals de tot, més o menys. Això és per lligar els nostres difunts perquè ens ajudi.
que us ho esteu passant molt bé. Doncs ara us fareu una temporada aquí perquè recordeu com està el món. Molt bé, Paquita. Doncs ja està, Jaume. I tant, 12 signes del Zodíac, 12 signes de l'Orosco, com sempre comencem a repassar-los pels nostres bons amics, els Ariés. A veure, mira, estaran molt contents, estaran en forma i a més a més no...
se sentiran descansats no tindran mandra per anar treballant i per fer coses diferents coses, maques i la salut així que de primera el que és la feina sorpreses anar a la feina semblarà com si ens toquessin una mica la vereta màgica o amb l'escombra jo dic amb l'escombra però diguem
Cadascú té una vareta màgica, no? I ens pot anar superbé. Si ens hem quedat sense feina ja una altra vegada ens surt una altra, per poder-ne recuperar anar a la feina. Sí que està bé. I a l'amor, moltes carícies de la nostra parella,
Benestar, tranquil·litat i no hi ha ni pujades ni baixades dolentes. Hi haurà una calmatxitxa a la llar. El color és el vermell i el número és el vuit. Doncs el número vuit i el color vermell pels àrees. Els taures, els torets, com ho tenen aquesta setmana? Molta energia, eh?
Aquesta Nadia, doncs, esclar, ha plogut tant, tant, tant, i hi ha herba, i amb ell els hi agrada, així es poden ventar les potetes. La cosa bé, el que és la salut. La feina, bueno, que s'aclarin una mica amb els seus pensaments.
que a vegades pot ser que hi hagi companys a la feina que caiguin millor, però bé, això va a temporades. Primer ve una pujada maca i després ve una baixada. Doncs es podrien recuperar ells dintre de quatre dies. Així que bé. I anar a l'amor, bé, ens ha de trencar una mica el que són les rutines perquè, si no, la cosa no aniria massa maca. Així que ser intel·ligent
i a voler arreglar les coses petites, que a vegades se les fem molt, però que molt grans. El color és el verd claret, claret, i el número és el 4. El número 4 i el color verd claret, claret, pels taura. Anem pels bessons, Paquita, com ho tenen? Molt sensibles. Estaran molt sensibles, això els donarà algun malestar, perquè tindran ganes d'estar solets o de plorar...
el que és una mica de depre. S'anirà arreglant, però bueno, és el que hi ha. La feina. La feina, bé, hi haurà una seguretat, pels que ja són antics, i no hi ha gaires canvis, tot continua, una miqueta potser més de pujada, però massa cosa no és, és poqueta.
I en l'amor, en l'amor millores, podran obrir portes perquè entre pau i alegria a la casa i una setmana d'aquelles que no voldríem que s'acabés mai. Mira que bé. Sí, el número és el 5 i el color vermell. El número 5 i el color vermell pels bessons i els cranc. Aquesta setmana, Paquita, què van? Endavant, enrere, cap on van?
Bueno, estan una mica atabalats. Pensa que arriben moltes litres d'aigua a mar... Ah, hi ha un atabalament general aquesta setmana, ja ho veig. Un atabalament general que l'haurem d'arreglar, eh, Paquita? Doncs sí, hi haurà alguna cosa que hem de fer perquè els tornarem tots granotes, eh? Doncs ara estem capgrossos i després serem granotes. Macos, serem macos tots. Sí. Doncs bueno, així és com ells estaran una mica atabalats i que no...
No estaran massa finets. No sabran a on posar-se per no tenir problemes ni per fer noses. Així és. La feina... Bé, potser cauen amb la temptació de gastar molt, molt, molt i donar-se'l com un capritxo que comptin una mica, però de vegades també ens haurem de donar un premi de nosaltres mateixos, eh? Si es quedin. I a l'amor, molts de plans...
Ja estan pensant en el que es farà per Nadal, perquè dins de quatre dies ja hi som. I... Bueno, hi haurà molta energia i molta activitat, activitat de tota mena a casa. Així és que serà una sabana bona. Mira, va. El seu color és el rosa i el seu número és el nou. El número nou i el color rosa pels crancs. I els lleó, Paquita, com ho tenen? Estaran com ells sempre estan, així molt...
dolcets, la salut, i bueno, el cos notarà baixadetes, perquè són així, molt treballadors i molt macos, però s'han de cuidar una miqueta més, si és que menjar coses que els agradi, no? I a mi massa ells mateixos.
amb la feina. La feina, moltes, moltes alegries. Els poden haver-hi plans diferents, que ni ho havien pensat, i que, a més a més, els poden donar una pujada molt bona, molt bona, pel monedero. Així és que bo. I en l'amor, molta complicitat, la parella els hi farà constantment mimitos,
I, bueno, estaran a partir un pinyonet. Així és que maco. Vinga, va. El seu color és el blanc i el seu número és l'1. El número 1 i el color blanc pels lleó. I els verds, ja, Paquita, com ho tenen aquesta setmana, això? A veure, que se sentiran més fràgils de la conta. Estaran, això és una mica, molt bonic, tontorrons. Això suposo que els pot donar una baixadeta. Així és que mengin castanyes, que puja l'ànim i que...
s'animin ells mateixos. En la feina, en la feina bé, a més a més, podran solucionar problemes i els seus companys, en vez d'agafar els sigelitos, els semblarà que són bones persones i que poden tirar endavant. En l'amor, no hi haurà guerres, ni pressions, ni discussions. Hi haurà un avoriment
vegades van super, super bé. El color és el salmó i el número és el 7. Doncs el número 7 i el color salmó pels verge. I atenció, perquè ara arriben els reis de la festa, ens trobem sota el regnat dels balança, que ni la dreta ni l'esquerra més equilibrats no poden estar, Peguita. Clar que no encara que hi hagi tempestes i que, bueno, que estan baixant les rieres que no vegis. Doncs ells estaran bé, el seu...
L'esperit estarà super, super maco i la seva ment molt, molt, molt desperta i això els donarà més visió per poder aconseguir tot el que es mereixen i que poden. Així que a demanar moltes coses, a intentar solucionar problemes que els tenen, que serà molt fàcil de fer perquè el seu signe els ajudarà.
I, bueno, pots ser feliç, serà una setmana d'aquelles de sorpreses maques, maques. El seu número és el 7 i el seu color és el daurat i el lila. Doncs el número 7 hi ha el daurat i lila perquè són els reis de la festa, perquè ens trobem sota el regnat dels balança i que es vagin preparant ja els escorpir, Paquita. Clar, perquè ja venim, ja hi som, eh?
Ja ho tenim, això. A veure, això es farà que la salut, que estiguin en moviment, no pararan, es mouran d'un canton a l'altre, us començaran a buscar ja la seva cova i el seu niu per... Bueno, ells se'm ha quedat a l'hivern, no fan caires coses. Doncs per sentir-se protegits ells mateixos i així que la salut la tindran maca, bona.
Estaria de més que de tant en tant fessin una mica de gimnàstica, però estaran bé. El que és la feina. Bé, és una mica dur, que a mi, de tots, ells creuran que no arriben, perquè es posen molt nerviosos, i que no poden, i tot això. Però sí que arribaran, clar que sí. I hi ha alegries, no hi ha penes. Hi ha l'amor.
En l'amor, moments d'aquells macos, no tindran que treure la punxeta per res, se sentiran el rei o la reina de la llar i passaran una setmana que serà fàcil i molt, molt maca. Així que està molt bé. El color és el mantega i el número, el 6, el verd molt fosc.
A veure, a veure, el color mantega o el verd molt fosc? Les dues coses. Ah, val, el número 6 i el verd molt fosc i el color mantega, eh? Ara aquí m'ha explotat el cap a mi, eh? Ens hem enredat. Doncs, torno a repetir. Número 6 i color verd molt fosc i color mantega també pels escorpí, que són a punt, a punt d'entrar en el seu regnat. Ara i pel segitari Paquita, com ho tenen?
Bueno, tindrà molt bona salut, però les coses que són cròniques, en el cas de tenir-les, es hi farà una miqueta, la dits, eh? Se sentiran que, bueno, tenen que parar, o no poden deixar la medicació, perquè de vegades, quan ens sentim una mica millor, apa, ja no ens prevem la pastilleta, no? O les herbetes, és clar, el nostre cos diu, bueno, què vol aquest o aquesta, eh? Es tenen que cuidar.
I tot anirà millor. La feina. La feina bé. No hi ha massa exigències. Els seus que fer seran tranquils amb ells, però també perquè es porten bé. Una cosa va junta amb l'altra. Però no hi ha penes. Més aviat hi ha pujades i alegries. I en l'amor. En l'amor, si no tenen parella, que es posin guapos i que surtin,
a lligar, que abans es veia, ara no sé com... Ara no, ara no se surt a lligar, ara s'agafa el telèfon. Ah, però suposo això. Sí, ara tot per xarxes. Ara ja no es coneix això de sortir a lligar. Què vol dir sortir a lligar? Et miren encara, puguem lligar des del sofà de casa, on t'has d'anar a lligar. I amb la parella a l'orella, i ja està. Exacte, o no, l'orella no. Entres a les xarxes, m'ha entrat, m'ha obert, vol dir que has obert la xarxa i li has dit, hola, què tal?
Paquita, que els temps estan canviant. Sí, sí, clar. Jo trobo un rotllo sideral, eh? Jo trobo un rotllo sideral, això, és a dir... Home, a veure, això el contacte... Sí, home, clar, clar. Bé, en fi... Però, bé, ja es mirarem pel mòbil. Jo, com que ja no estic per això, doncs, mira, estic antiga. És l'única persona en el món, i ho dic seriosament, l'única persona que sé, que conec, que no té mòbil, la Paquita Bruixa.
Ara sí que m'hi haig de posar. Et faran un documental a Netflix, et faran. La única persona en el mundo sin mòbil. En fi, i lo bé que vius, Paquita, i lo bé que vius. Va, escolta. El tinc, eh? El tens, però no el fas servir? És que no sé ni el número ni sé com s'engega. Doncs ja està, deixa'ls, és com si no el tinguessis, doncs. I per cert que és dels bons. Ah, mira, veus? Sí. Me'l vaig comprar jo.
i d'aixòs hi vaig pensar a veure, si m'han d'ensenyar molt i tot, doncs que vegin que aquest és un mòbil de categoria per res més, allà està qualsevol dia el meu fill un dels meus fills diu, se m'ha tracat el meu mòbil, m'enduc el teu perquè el passava sí, doncs bueno no sé on estava jo tampoc, a Sagittari ja anaves a dir gairebé el color ah sí? només el color? sí, sí, crec que ja faltava el color
Doncs mira, el rosella és el color rosella i el número és el 3. El número 3 i el color rosella, eh? Pel sagitari. Trio final, Capricorn, com ho tenen, això? Mira, que es tenen que moure més amb espais A grossos, anar a passejar i... Bueno, que els toqui una mica el vent a la cara i donar-se'n el paraigua per si acas...
però que no us posin alguna riera perquè si no s'anirien a mar directe així que vagin amb tranquil·litat però la salut no els hi farà no els hi donarà problemes a la feina, a la feina tampoc potser si els hi deuen hores o el que sigui doncs les poden fer les poden recuperar i la cosa va endavant no va enrere
En l'amor passa el mateix. Disfrutaràs molt i rebaran sorpreses i tindran que improvisar per veure què fem. Però se sentiran macos i tranquils. El seu número és el zero i el seu color és el carbassa. Mira que bé, el número zero que més avall no pot tirar i el color carbassa un color maladien aquests dies de castanyada.
Vinga, duet final, penúltims. Aquari, com ho tenen aquesta setmana, Paquita? El que és de la salut, amb els seus nervis, però tindran molta energia i se sentiran bé. Sembla com si descansar una miqueta més els està donant resultat. Així és que continuïn fent bondat amb ells mateixos. El que és la feina, alguna temptació d'aquelles de dir...
vaig a tirar endavant i a fer alguna cosa. Doncs ho poden fer perquè almenys aquesta setmana no s'enganxaran els dits a la feina i no hi ha despidos pels que ja fa molts anys que treballen, que treballen en el mateix lloc. Així que està maco. I en l'amor, en l'amor molta intensitat...
i sentir-se molt, molt acompanyats amb la parella. Així que la cosa està bona. El color és el blau cel i el número és el dos. Doncs vinga, el número dos és el color blau cel. Pels Aquari, els últims de la festa, Paquita, aquests són els meus. Paquita, que bé que ho tenim aquesta setmana, això. Sí, no està malament, eh? Ho veus? Vinga, va. La setmana d'aquella tranquil·leta... Salut, diner i amor, eh? Salut.
la boca podria fer una llagueta o alguna coseta farigola i ja està i se'n va la llagueta doncs és el màxim que podria passar a la feina a la feina podrien haver-hi moviments això no vol dir que els canvis o els moviments tinguin que ser dolents però adaptar-s'hi costaria una miqueta més
I en l'amor, tranquil·litat, company o companya els farà la vida fàcil i no s'enganxaran els dits una altra vegada, que, bueno, això no queda molt mono, però, bueno, ni res de tot això. Així és que hi haurà pau i tranquil·litat a la llar. Molt bé. És estar molt mono. Sí, sí, sí, sí, molt bé, Paquita, m'agrada molt renovar d'una temporada més.
Això mateix. Vinga, va. Número i color. El color és el marró en clar i el número és el 6. Molt bé. El 6. M'agrada el marró clar no gaire, però la setmana que ve ja ho arreglem, això. Doncs el tronc dels arbres són molt macos. Sí, sí, però mira, el marró... El marró clar sí és més bonic. A mi el marró no és un color que m'agradi molt.
Però bé, escolta, són gustos. A mi tampoc, eh? A mi tampoc no m'agrada gaire. Número 6 i color marró pels peixos. Ja sabeu que el seu al consulta 93 3 95 40 105. Jo sempre m'explico una cosa. Els col·laboradors i col·laboradors del programa ho fan de manera completament desinteressada i hi ha dies que tenen...
Més bé i dies, com tots, que podem tenir més malament. I avui la Paquita, que la salut la té una mica apretada avui, i tot i la febre i tot això ha volgut estar aquí. Per tant, Paquita, deixa'm que et doni les gràcies públicament per l'esforç, perquè el fàcil, Paquita Bruixa ha estat uns dies ara sense passar visita, i avui ha volgut estar amb nosaltres. Li hem dit, Paquita, si tens febre, no cal. I ens ha dit, i tant que vull estar aquí. Quan estic en el meu despatx, jo em trobo sempre bé...
Totes les entitats que tinc per aquí sueltes m'adonen un cop de mà. Fem una cosa. Queda-te-les tu, les entitats. No ens les envies aquí. Nosaltres ja deixem que es quedin a casa teva. No, me les quedo, me les quedo totes. Avui les necessito. Paquita, una abraçada ben forta per la setmana que ve. Igualment, que passeu una setmana tranquil·leta i que hi hagi molta, molta llum per tots.
Gràcies, Paquita, una abraçada. Un petó molt fort. Igualment. Adéu, bon dia. Bon dia. 5 minuts i mig per damunt de dos quarts a 12, segona part, segona meitat del Parlant de Tot, una pausa petita i ens anem a la Biblioteca Municipal. Arriban les recomanacions literàries. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, l'esparcia despujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai.
Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel llibre correcte. Blau. Groc. Verd. Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida. Els envasos es reinventen i el vidre reneix. Reciclar és transformar. Reciclar bé és cuidar el planeta.
I comença amb tu. Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha començat a matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils?
perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llançin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys s'han envenut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'hora de les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls com es mereixen.
Encara que això funcionis, no em diguis ruc. Si penso que de tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Agafar energia i moure'm per la sana i sense parar. Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
8, gairebé 9 minuts per damunt de dos quarts de 12, com dèiem, segona part, segona meitat de l'edició. I si Paquita Bruixa és de les col·laboradores més... és la col·laboradora més veterana del programa, a prop, molt a prop hi van les companyes de la Biblioteca Municipal Ernest, Lluc i Martín, que cada dimecres ens acosten les recomanacions literàries. El torn avui per la Sílvia Cantos, que havia de venir el nostre estudi, però les necessitats d'agenda de les companyes de la Biblioteca fan que avui les saludem telefònicament. Sílvia Cantos, bon dia i bona hora!
Bon dia, com estem? Molt bé, i tu? Com va això? També. Doncs mira, aquí enfeinades, com sempre. Com sempre, per no perdre l'acostum. Teniu un plegatí aquí a la biblioteca, ja dormiu aquí. Aviat, aviat, jo crec que sí, aviat. Nosaltres aquí a la ràdio fem per torns, dormim amb lliteres. Molt bé. Molt bé. Doncs Sílvia, encantat de tornar a parlar amb tu. Aquesta temporada t'has estrenat ja o no? Diria que no, oi? No, aquesta temporada farem una pauseta. Què dius, ara? Farem un petit descans.
Sí, és que saps què passa? Que estic treballant amb una novel·la nova i m'he embrancat a anar-me'n uns segles enrere i necessito temps. Has agafat el DeLorean, com nosaltres cada matí, agafem el DeLorean. Bé, doncs mira, deixem aquí la secció i parlem del nou llibre de Sílvia Cantos. Com es dirà? Quan sortirà? De què va? Quants anys enrere vas? Bé, tot, tot. Explica-m'ho tot.
A la propera, a la propera. A la propera, va. Avui, ja que t'ho has preparat avui, doncs, com a mínim. Home, sí. No, no, t'ho prepares sempre, dic, però ja que t'ho has preparat per avui, deixem el teu llibre per un altre dia. Perfecte. Gràcies, Sílvia, va. Quan tinguin més forma. Fora bromes, quantes recomanacions? Doncs vinga, porto quatre propostes. Vinga, doncs va, som-hi. I una activitat. Ah, mira. S'engloba tres d'aquestes quatre propostes. Carai, tu, escolta, però... Avui hi posem un llacet molt ben rodonet. Alguna interrelació entre elles o no?
Sí, és que, mira, una activitat que hem posat en marxa ja en diferents ocasions, que és un club de lectura especial per a adults de només tres sessions. Són clubs bombolla, és a dir, apareixen en un moment, es fan tres sessions i després...
doncs potser uns mesos després se'n fa una altra i cada bombolla d'aquests té un tema. Aleshores, jo he començat ara a l'octubre la meva segona tanda de club d'aquest bombolla i és un club dedicat al Japó i aleshores hem llegit, o llegirem, vaja, tres propostes de llibres escrits ambientats al Japó.
I llavors avui el que us porto són els tres llibres que llegirem en aquest cicle i una quarta proposta que estava debatent-me'n si entrava o no i finalment, com que havien de ser tres, la vaig descartar. Però aprofito aquí per també recomanar-la. Molt bé, doncs escolta, activitat, insistim. Club de lectura per adults amb tres sessions. Són uns clubs de lectura que imagino que ja estan les places més que cobertes, eh?
Mira, està coberta i a més ens ha desbordat moltíssim la demanda i ens ha sorprès en positiu perquè és un club que l'hem tancat, perquè hem de posar un límit, però és que l'hem tancat a 40 participants. Uau!
Sí, és una bogeria, un club de lectura amb 40 participants. Llavors estem supercontentes perquè és que hem continuat tenint peticions d'inscripció després d'haver tancat aquestes 40 places. Això, senyal de bona salut, això, bona salut a la biblioteca. Exacte, o sigui, bona salut a la biblioteca i bona salut a Vilassar de Mar, perquè al final això són els lectors de Vilassar els que estem aquí formant aquest club. I per tant, això la veritat és que ens fan molt, molt felices.
Doncs molt bé, Sílvia. Comencem amb la primera de les propostes. Va. La primera és una sèrie de llibres que es titula L'ombra del carn. L'autora és Aki Shimizaki i ho trobem publicat per l'editorial Nòrdica. Avui totes les recomanacions que us porto les podeu trobar tant en català com en castellà. Tots els títols estan amb les dues llengües. Molt bé. Aleshores, en aquest cas,
L'ombra del carrer és un dels fenòmens literaris més bèsties de la literatura japonesa de les últimes dècades. És tota una revolució. Són cinc novel·les curtes que conformen un biombo que reflecteix la vida a la societat japonesa contemporània a través de diferents històries entrellaçades de cinc personatges, el Mitsuo, la Mitsuko, Angoro, la Tsuko i en Taro. Aquesta ha estat la primera de les lectures que hem escollit per al club
Al tractar-se d'una pantalogia, i per no espantar a la gent, jo vaig decidir que en lloc dels cinc volums en vaig posar els tres primers. Com que són novel·les molt primetes, en realitat les tres juntes eren perfectament com una novel·la habitual de club de lectura. Per tant, assumible. Aleshores els vaig repartir aquestes tres. La meva sorpresa és que el dia de la trobada em vaig trobar que
uns quants dels participants pel seu compte s'havien demanat els dos títols que faltaven, el quart i el cinc, i molts altres, quan van saber que n'hi havia més, van sortir de la tertúlia també, anant al tauler i a demanar els altres dos volums, perquè els havia quedat molt enganxats amb la història. Per tant, la veritat és que supercontenta d'aquesta primera sessió del club. A més a més, hem de dir que ara...
jo crec que veient l'èxit ja no només del nostre club sinó de la publicació arreu l'editorial Blackie Books el que ha fet ha estat editar també un volum recopilatori on trobem els cinc títols en un únic llibre a més és una edició fantàstica de tapadura molt bonica i la veritat jo penso que és ideal per regalar aleshores val a dir que qui opti per la versió dels cinc volums
també té un premi i és que l'edició està molt cuidada amb cadascun dels petits detalls i, entre altres coses, si juntem les cinc cobertes o si posem els cinc llibres un al costadet de l'altre, ens apareix un suggeridor quadre, delicat, molt poètic, molt zen, que connecta, a més a més, amb la història
a través d'una sèrie de figures i d'elements de la natura que van apareixent en els llibres. Per tant, tot molt ben trobat. El llenguatge de les flors, que és una tradició molt arrelada al Japó, l'autora s'enval molt en aquesta pantalogia. De fet, dels cinc títols, quatre porten el nom d'una flor. Asami, Hosuki, Fukinoto i Suizen. I no és que m'hagi tornat ximple jo ara parlant, eh?
A mi m'agrada molt com juga atribuir les característiques que se'ls dona a cadascuna d'aquestes flors a diferents personatges de la història. Per exemple, Azami, que és la preciosa flor del cart, simbolitza la independència, la bellesa i és una flor espinosa però molt bonica, a la qual no és senzill apropar-se.
Potser justament això la fa molt especial. Doncs realment aquesta seria, sense cap problema, la definició del personatge de la Mitsuko, que és un dels personatges d'aquests llibres. També tenim el Hosuki, que amb la seva peculiar forma i el fruit de color taronja brillant és el símbol de la segona novel·la. És una flor molt utilitzada en l'art de l'Ikebana i simbolitza la mentida.
un element molt present en aquest segon llibre.
Tenim després a Suicent, que és el tercer títol, la flor del Narcís. Aquest Suicent és la flor del Narcís, que posseix i simbolitza els tres característics d'un dels personatges més odiosos que m'he trobat jo en molts anys en un llibre, que és el Goro. És un tio horrorós, horrorós, i com el Narcís enamorat d'ell mateix, o sigui, és que s'admira profundament a ell mateix. I després a Fokinoto...
fem referència al fuqui, que és una planta molt semblant al ruïbarba, que es menja com una verdura i és un element clau en aquest quart llibre. Aleshores, la pantalogia toca temes molt diversos, com l'honor, les relacions de parella, amb una manera de veure-les i de viure-les molt particular, la manca de comunicació i els somnis complets o frustrats,
la maternitat i les relacions entre mares i fills, la llengua de signes, les inseguretats personals i la normalització dels clubs de prostitució. A mi és una de les coses que m'ha flipat més veure amb la normalitat en què s'accepten.
I sovint totes aquestes trames es desenvolupen amb un toc d'ironia molt fina i molt agradable de llegir. Em fascina el teu domini del japonès, eh? Dius els noms com si fossin catalans. Vamos, com si jo els digués cada dia. Sí, intentes més l'ombra del car, per exemple, és del car del C-A-R-D, del cardo, del cardo, m'entens? Correcte. T'ha costat més d'entendre això que jimasaki.
Veus? Imagina't, és que... A mi, amb la feina que vaig tenir per aprendre el nom d'en Xinxan, te'n recordes? En Xinxan, el Shinosuke, eh? Doncs em va costar aprendre amb aquest nom, imagina't tu. Com domines el japonès, eh? Ja ho veus tu. Doncs vinga, per acabar, dic que el treball amb els personatges està molt, molt ben desenvolupat, realment és exquisit.
i la majoria dels participants del club van coincidir en comentar que els ha resultat una lectura senzilla però alhora molt trencadora, molt enriquidora i sobretot per al fet d'exposar-nos una cultura tan diferent a la nostra.
Tot i que quan vam anar entrant en detall al debat vam acabar coincidint en que potser algunes coses que veiem molt allunyades en realitat no ho són tant. El que passa és que potser ells ho diuen més obertament i nosaltres ho diem de sota o botxe o directament no ho diem.
Val a dir que, dit tot això, només un detall és que aquests cinc volums, com a curiositat, tot i que formin part d'una mateixa història, els podem llegir de manera aleatòria, perquè són capítols tancats cadascun d'ells mateixos, però alhora es lliguen a través dels personatges i de les històries.
Una experiència molt rica de llegir aquesta Ombra del Cart. Que bé, l'Ombra del Cart, amb totes les seves històries i aquí tota aquesta activitat del Club de Lectura per adults, amb tres sessions bombolla, però no bombolla per res, sinó multitudinàries, perquè hi ha moltíssima gent. Sí, sí, la veritat és que sí. Sílvia, doncs aprofito la benentesa, ja estem, no?, de les recomanacions, eh?
No, aquesta era la primera, Jaume. Què dius ara? Avui fins a les 3 de la tarda tenim aquí... Redueixo si vols. No, no, no, per favor. Mira, mentre arribem a les 12, escolta, cap problema.
Doncs vinga, me'n vaig a la noia. Jo crec que m'has parlat de l'ombra del car, l'ombra de tal, l'ombra de qual, dic, ja m'ha agafat carrerilla, ja m'ha agafat carrerilla. Perquè és una primera recomanació, però alhora eren cinc llibres. Per això, per això, dic, jo ja ho donava això, dic, m'ha agafat ja aquí, carrerilla, dic, jo no dic res. No, no, no, escolta, anem per la segona, sisplau. Doncs la segona és un volum únic, així ho posem fàcil, titulat La noia del kimono blanc.
L'autora és Anna Jones i està publicat per columna. La sinopsi ens diu que al Japó, el 1957, la Naoko té 17 anys i li han concertat un matrimoni amb el pretendent correcte.
Però ella s'ha enamorat d'un altre home, un mariner nord-americà amb qui no es pot casar perquè comportaria una gran vergonya per la seva família. Quan es descobreix que està embarassada, és repudiada i obligada a prendre decisions impensables amb conseqüències que passaran de generació en generació. Per altra banda, tenim a Amèrica, avui dia, al present, la Tori Kovac, que s'està fent càrrec del seu pare moribut.
troba una carta que conté una revelació molt impactant, que posa en dubte tot el que sap sobre ell i la seva família. La Tori iniciarà un viatge per descobrir la veritat que amaga la carta, que la durà a recórrer mig món fins a un petit poble de la costa japonesa, on s'haurà d'enfrontar a dimonis del passat i aplanar el camí per la redenció.
Està inspirada en fets reals. Aquesta és una novel·la realment commuadora d'històries enllaçades d'amor, de pèrdua, fruit de les seqüeles de la Segona Guerra Mundial. I, sobretot, és la història d'aquelles dones del passat i del present que hi van quedar atrapades, obligades a enfrontar-se als estigmes socials, les comunitats exiliades i les conseqüències terribles de les pròpies decisions.
Com veiem en aquesta sinopsi, és una història narrada en dos moments, en el temps, al Japó als anys 50 i als Estats Units al present. Amb la lectura ens adonem de com és de complex el protocol social a la societat nipona realment, és que tenen en compte mil i un detalls a l'hora de relacionar-se, de gestos, de moviments, bé, fins al més mínim detall es té en compte.
Al Japó dels anys 50, els mestissos eren una vergonya nacional, com en tots els països on hi ha hagut guerres i les dones locals han tingut relacions amb els soldats de l'altre bàndol. En tots els casos, jo penso que s'oblida el fet que uns i altres són joves que, malgrat els conflictes, es troben en un moment vital, efervescent, de molta vida, i encara que estiguis en un context bèl·lic, realment les emocions van per una banda...
un camí lliure. Aleshores, un altre dels aspectes que destaca a la història són les relacions afectives al Japó, on especialment a les zones rurals es diferencien dues menes d'amor. L'amor familiar, o sigui, per part de l'home, envers la dona i cap als seus fills. I, per altra banda, l'amor de parella, que més endavant el marit troba fora de casa, amb altres persones.
Aleshores, és una cosa que sobta molt, vist des de la nostra perspectiva occidental. La maternitat també hauríem de dir que, de fet, aquest és el gran tema de fons d'aquesta història, i més concretament la salvatjada d'assassinats d'anadons que es van cometre en llocs com la casa de maternitat bambú, que apareix a la novel·la, així com la directora Sato,
Són elements basats en realitats molt cruels. De fet, la directora Sato està basada en la Miyuki Ishikawa, que va ser coneguda com la llevadora diabòlica. Aquesta dona, que no sé si mereix el qualificatiu, va dirigir l'Hospital Maternitat de Kotobuki durant els anys 40 i va ser jutjada i condemnada per haver mort assassinat.
més de 160 nadons i criatures. Un autèntic monstre. I com a contrapunt d'aquest fet tan horrorós, un de bonic, que són les estàtues Giso. Són unes estàtues que representen nadons i que potser us sonen unes estàtues que moltes vegades porten peces de roba, sobretot pitets i barrets de color vermell.
Segons la creença budista, aquestes estàtues avisen el Ojizo-sama, que és l'encarregat d'ajudar els nadons i els nonats que han mort a creuar cap a l'altra vida. I aquestes estàtues realment són molt comunes pràcticament a tots els cementiris del Japó. I bé, és un contrapunt...
amable amb una sèrie de fets molt escabrosos. I al final de la novel·la l'autora ens fa unes anotacions on ens explica que l'origen d'aquesta història va ser un fet real i és que
El seu pare li va explicar que ell va ser un soldat nord-americà desplegat al Japó i ella es va enamorar d'una japonesa.
i va intentar una relació, però quan va anar a prendre un te amb la família d'ella, evidentment en adonar-se que era un americà, el van rebutjar i li van negar qualsevol mena de relació. En el seu cas, la història va acabar aquí, però l'autora va voler anar indagant i quan va començar a descobrir aquestes coses, aquests fets que havien ocorregut al Japó en la mateixa època,
que havia estat el seu pare allà, doncs mira, va tenir ja la llavor d'aquesta novel·la que ha acabat sent la dona del kimono blanc. Que bé, la dona del kimono blanc és la segona recuperació, la dona del kimono blanc. Sílvia, tenim tres minuts exactament fins arribar a les dotze. Val, doncs vaig volant, ho passo per sobre... El que fa perquè no li preguntis coses sobre el seu llibre, també, això s'ha de dir, s'ha de dir, això.
El tercer llibre del club és La papereria Subaki, de l'autor Ito Ogawa i publicat per Nabona. És una història sobre escribents, sobre la paraula, sobre escriure cartes, una cosa que com et pots imaginar em flipa moltíssim.
i és fascinant veure la immensitat de la varietat de tipologies de papers i d'estris d'escriptura bolígrafs, pinzells, plomes estilogràfiques i saber que hi ha uns protocols uns pensaments
Hi ha una frase molt xula del llibre que diu que no tothom té l'habilitat d'expressar en paraules el que sent i per això hi som nosaltres, per donar un cop de mà a les persones que no ho saben fer, perquè som capaces de donar forma als seus sentiments millor que no pas elles mateixes.
I penso, que bonic aquesta feina, no?, dedicar-se a transcriure aquests sentiments d'algú que vol enviar una carta de condol per algú que ha perdut algú, de felicitació a algú que es casa, d'amor a la seva estimada o al seu estimat, i que sense saber com fer-ho, ho fan a través d'aquestes persones.
I em va semblar una idea fantàstica. Parla de la màgia, de la poesia... Has dit la papereria Subaki, no? La papereria té Subaki. Té Subaki. Una té i Subaki. No, no, si no m'ho expliquis a mi. Si el japonès el domino... Ja ho saps tu. Igual com jo. Soc un tio de políglota. Correcte. No m'insultis, Jaume. Exacte. Minut i pocs segons. Em veus en cor d'atacar l'última?
Ataco l'última rapidíssima. La Ramó de les Onades. La Ramó de les Onades. Un clàssicasso de la literatura japonera d'un autor que, malauradament, va passar la història no només per la seva boníssima producció literària, sinó perquè es va suïcidar practicant-se el seppuku, més conegut com el harakiri. Harakiri, exacte. És el Yukio Mishima. Aquest llibre el trobem publicat per Amsterdam Llibres,
i és una història d'amor preciosa, dolça, innocent, pura, bonica, allò, un carmelet per llegir. Sílvia Cantos, ha estat un autèntic plaer que m'hagis enviat aquesta última novel·la pinta molt bé, la Ramó de les Onades, eh? Ho és, ho és, és molt, molt dolceta. Doncs moltíssimes gràcies, el pròxim ja, quan et torni a tocar el tort, t'espero a qui l'estudi, i parlem del teu llibre, si vols.
Alguna cosa t'explicaré. Vinga, va, espero que vagi molt bé, Sílvia. Una abraçada. A reveure. A reveure. Arribem al migdia. És temps de notícies. Amb Robert Baza tornem de seguida perquè aquí, el parlant de tot, atenció, s'ha acabat el bròquil. Les notícies de les dotze.
Salutacions. Primeres mobilitzacions a la jornada de protesta avui a tot l'estat espanyol en solidaritat amb Palestina i per denunciar el genocidi i l'Epperheit a Gaza. Alguns sindicats, recordem que fan una crida a la vaga general i altres a fer aturades de dues hores en la feina.
A cada torn, el de treball del matí, tarda o nit. La ronda litoral s'arreu en el trànsit després de tot el matí tallada a la zona franca i acumula 6 quilòmetres de retencions en direcció nord i 5 en direcció sud. Encara es manté tallada la sortida 21 de la B10 en tots dos sentits de la marxa.
Des de primera hora, més d'un centenar de persones han tallat els accessos a la zona franca de Barcelona. Els manifestants, que porten una pancarta amb el lema Aturem el genocidi, no han permès l'accés als camions de mercaderies al port com a mostra del seu rebuig al comerç d'armes amb Israel.
Després han continuat cap al centre de Barcelona per la B10 fins que la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra els ha bloquejat el pas a l'altura de la sortida 21. El cordó policial ha desviat la manifestació pel passeig Josep Carné cap a l'avinguda del Paral·lel. La intenció inicial dels manifestants era anar cap a la plaça de la Universitat. Els piquets de plaça Universitat a Barcelona es dirigeixen en manifestació tallant la Gran Via cap a plaça Espanya on es podrien trobar totes dues concentracions en el matí d'aquest dimecres.
El Consell de Ministres ha aprovat iniciar el tràmit de la reforma constitucional per blindar el dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs. En una entrevista a la cadena CER, Pedro Sánchez, president del Govern, ha explicat que es demanarà el dictament del Consell d'Estat sobre la modificació de l'article 43 de la Constitució, un pas previ necessari per iniciar qualsevol reforma. A partir d'aquí espera que hi hagi, ha dit, una majoria al Parlament i que l'actual correlació de forces
L'aval del PP és imprescindible. El govern espanyol vol seguir el model francès i incloure explícitament el dret a l'avortament a la Carta Magna per consagrar a Edith Sánchez la llibertat i l'autonomia de les dones.
La companyia Textil Mango ha patit un atac informàtic en un dels seus serveis externs de màrqueting que ha aconseguit accedir sense autorització a algunes dades dels clients. Segons ha explicat la mateixa empresa en un comunicat de premsa, el ciberatac afecta només determinada informació personal relacionada amb campanyes de màrqueting.
Això inclou paràmetres com ara el nom de pila, no pas el cognom, el correu electrònic, el telèfon, el país o el codi postal. Segons informa la companyia, Mango ha assegurat que la filtració no afecta la informació bancària, targetes de crèdit, documents d'identitat, credencials d'accés i contrassenyes dels clients.
Ja està tota la maquinària en marxa per disputar el primer partit de la història de la Lliga Espanyola a l'estranger. La Lliga va fer oficial que el duel de la 17a jornada del Campionat Nacional de Futbol que enfronta el Villarreal i el Barça jugarà al Hard Rock Stadium de Miami als Estats Units. El Villarreal Barça jugarà dissabte 20 de desembre a les 10 de la nit, hora d'aquí.
Els Estats Units, per tant, per primera vegada un partit de la Lliga Espanyola es juga a l'estranger i en aquest cas els blaugranes i els gruguets faran història perquè lluitaran pels tres punts a l'estat de Florida en comptes de la ceràmica, encara que només és un partit, és un precedent que pot marcar un abans i un després en el nostre futbol.
Finalitza aquí aquest butlletí de notícies. Recordeu que a partir de la 1 tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la 1. Continua el parlant de tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Per la Carme, que n'acaba de fer 82 i viu sola. Per la Nora, que viu amb el seu fill petit. Per l'Enteric, que va arribar fugint de la guerra. Per l'Eduard, que pateix una malaltia crònica. Des de l'Agència Catalana del Consum, treballem per garantir el subministrament d'aigua, gas i electricitat entre els col·lectius més vulnerables. Per no deixar ningú enrere, tallem amb la pobresa energètica. Informa't dels teus drets bàsics a consum.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Darrera de cada gota de llet, de cada tros de formatge. Darrera de cada pressec, de cada poma, de cada pera. Darrera de cada grup de vi, de cada tall de carn, de cada litre d'oli. Darrera de cada producte de proximitat que ens ha arribat a taula aquestes últimes setmanes i a l'esforç dels nostres pagesos, ramaderes i pescadors per una alimentació de qualitat. La compra de proximitat ens beneficia a tots. Ara, producte local.
Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Per la mà.
Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Set minuts, set minuts per damunt del migdia. Enfilem l'última hora de la nostra edició. Ja us dèiem que s'ha acabat el bròquil. Solem a la Marta Badia. Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia a tots i a totes. Com estàs? Doncs bastant millor ja. La ronquera ja s'ha acabat, eh? Ja s'ha ronquera? Ja, home, doncs ja està, ja podem fer ràdio. Marc Nachi, bon dia. Bon dia, jo la tinc a tope. A tope la ronquera? Sí, estic... Ja l'he passat la passada i apuntava que tenia un refletat. Avui potser em quedo sense veu. Bueno,
Doncs escolta, intentarem que no. S'ha acabat el broc i la setmana passada parlàvem de microviolències i aquesta setmana seguim parlant de microviolències, però atenció, lligades amb el món de la música. Som-hi!
Parlem d'aquestes microviolències. La setmana passada fèiem un tastet i posàvem la mataré de loquillo, eh? Aquella que... Jo la sentava en mi regazo, juro que la mataré. Bueno, aquestes cançons amb aquesta lletra violenta. Però n'hi ha d'altres, altres molt romàntiques, com Ebrevet Jotet, que si la traduïm diem molt romàntica, no? I vam dir, doncs, mira, va, s'ha acabat el bròquil versió musical, no?
De fet, aquesta setmana, el que ens cridava més l'atenció és que actualment, sobretot les lletres del reggaeton, que són algunes superexplícites, però aquesta setmana, buscant cançons, ens hem adonat que no només és el reggaeton. Jo us ho vaig dir la setmana passada i per això vaig buscar La Mataré de loquillo,
perquè a la tertúlia que fem de Quardesso moltes vegades traiem aquests temes. I sembla que tot vagi focalitzat al reggaeton i als joves. Mentira! Hi ha cançons dels anys 60, 70, 80 i 90 que són tant o més violentes que les d'ara. Per tant, jo en aquest cas llenço una llança a favor dels joves aquests, no del reggaeton. A mi és un gènere que no m'agrada, que el respecto, però que no m'agrada. Però és veritat que no cal que ho focalitzem tot aquí, perquè realment hi ha cançons terrorífiques, eh?
A veure, als anys 80 va ser una època bèstia, en aquest sentit. El que passa és que, si parlem més aviat a nivell local, el nostre anglès en aquell moment era bastant bàsic. És a dir, que no teníem molta consciència del que estàvem escoltant o del que estàvem cantant quan es tractava de cançons en anglès, que després comentarem alguna, eh, Marc? Per contrastar amb... Ostres, no tot està concentrat en l'època actual, ni en el trap, que també és la variant del rap, que Déu-n'hi-do...
sinó que ve de lluny. I, si vols, podem començar amb alguna d'aquestes que vulguem analitzar. Mira, jo començaria amb una cançó popular que de veritat li he cantat moltes vegades i no era conscient, i és la del senyor Ramon, Empaita les Criades.
El senyor Ramon empaita les criades. Atenció, eh? Que tenim una cançó aquí que l'hem cantat tots 1.800 vegades, eh? Sí, sí. I és una cançó? Que si et pares a escoltar, dius... Ojo! Sí, tenim la cançó. Tenim en campanya en Xavi i en Jordi, que estan aquí. Clar, no és una cançó a veure que sortia a tot arreu, però... Sí, sí, clar. Aquestes cançons, igual que aquella de la Ramena, Ramena Nena, de la Guillemina Mota, estan...
estan ubicades en una època de la nova cançó que hi havia també la ironia, el doble sentit... La remera nena és més versió irònica, eh? Sí, sí. Però, clar, també hi ha moltes de les cançons que escoltem que si tu preguntes als cantants, te'n diran que hi ha una ironia. Per tant, la lectura és molt fina i si tu no la saps interpretar i ho mires literalment, pot semblar que violència o no ser-ho. Aquí la tenim, aquí la tenim.
als pobres criades.
I sa meva ja ha rebut! Fantàstic! Tela amb les quatre parauletes, eh? Bueno, a mi se'm ve al cap que és un assatjament amb tota regla, sí o no? Sí, com a mínim, com a mínim. Sí, sí. Com a mínim, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Dient-ne bé si jo me'n guardo una pel final.
Aquesta l'hem cantat tots, i no tan sols tots, sinó que l'hem fet cantar i ballar els nostres fills i filles, nebots i nebodes, nets i netes, i tothom ha cantat aquesta cançó. Me la guardo.
Ara m'ha deixat atònita, eh? Sí, sí. Perquè si parleu de microviolència, acabarem amb violència màxima i extrema. El que passa és que, clar, aquestes cançons cantades des de la... Jo ara recordava, mentre escoltava aquesta cançó, cantant-la, quan jo era petita, jo recordo el tururut, tururut, quixamega ja rebut, com dient, mira que bé, han acabat la cançó amb algú que rima perquè quedi bonic, però no era conscient del que estava dient.
La majoria de cançons no en som conscients. Jo vull pensar també que, tornant una mica amb el tema del reggaeton, que molta joventut d'avui en dia que li agrada aquest estil musical no és conscient del que està cantant. A veure, per què em costa entendre? Jo crec que ja ho he dit vàries vegades, que tinc una nena com tu de 15 anys...
I si et pares a pensar, li dic, Arlet, no pot ser que t'agradi. Mar, però que se la saben de dalt a baix. Se la saben de dalt a baix. Jo tinc la virtut, entre cometes, de no entendre-les. És a dir, jo crec que no és un defecte, és una virtut no entendre les lletres, perquè tampoc les dic que vulgui entendre, però se les saben totes. A veure, l'estan cantant i dic, para per un moment, pots tornar a repetir el que diu la cançó? Mira, et repeteixo per exemple d'una, la de Quatro Babys del Maluma. Quatro Babys del Maluma, atenció. A veure, què diu?
Estoy enamorado de cuatro babies. Siempre me han dado lo que quiero. Chingan, cuando yo les digo, ninguna me pone pero. A mi, perdona, això ho entén? No, no, sí, però també ho entens. Per exemple, el que el senyor Ramon... Bueno, jo ho sabia amb en Paita. Bueno, jo sabia la versió enganya. O enganya, bueno, és igual. Però, o sigui, clar que... Jo vull pensar que molts no saben...
Per la gent que no ho sàpiga, Mar, això que dèiem de la... Igual no l'ha escoltat, hi ha gent que no l'ha escoltat. Deixem escoltar i a veure si... Ara per què ho acabes de dir, però intentem entendre què diu el malhome. Va, fotre. Vinga, va. Yo no sé qué hacer, no sé con cuál quedarme. Todas saben en la cama maltratarme. Me tienen bien, de sexo me tienen bien.
Em dic que hi ha una secció de música per dir alguna cosa. Per mi això queda lluny de la música. Perdoneu. És una opinió molt personal. Un vestit musical potser ens ho posem. Tengo quatre veïns. Hòstia, què li passa a la boca? En fi, al cap, també què li passa? Però a mi m'aluma, recordem que és dels músics que omplen el Palau Sant Jordi un i dos vegades i que està fins la bandera. No ens oblidem d'aquest tema.
Molt bé, què més? De fet, en tenim una altra, que és del Daddy Yankee. Daddy Yankee. Ens remuntem al 2004 amb la cançó Gasolina. Home, és una altra clàssica, aquesta, la gasolina. I deia, bueno, la cançó deia, però, le gusta la gasolina, dame más gasolina. Como le encanta la gasolina, dame más gasolina.
Un altre missatge prou clar, aquí no hi ha missatge subliminal, aquí hi ha missatge directe. Em deixeu tenir una opinió personal, quina mandra aquesta música. Jo et compro l'opinió i te la doblo. A més, ara he recordat, concretament amb aquesta, recordo estar al cotxe amb el meu fill, que normalment sempre compartim música, cantem junts, fins que arriben aquestes cançons, que llavors jo li dic, no, o sigui, hi ha alguna cosa que em supera i em fa dir-li...
No puc escoltar això. O sigui, que tu ho puguis escoltar ja no ho entenc, però no em facis partíssim d'això. D'això fa quatre anys o cinc, que el meu fill ja ha canviat una mica, ha obert el seu espectre i en té 20 anys, ja no és com abans. Però ell sempre em deia, mare, ja ho sé, però jo el que faig és ballar-ho. No, però també ho normalitzes de moment que estàs ballant allò que escoltes. Mar.
Ai, Marta. Bueno, Marta, doncs ho pregunto a les dues. Digue'm la veritat. Vosaltres heu anat a ballar alguna vegada? Sí, sí. No heu ballat alguna garrau d'aquell que es deia de Malèbre i Bregiotec, de polis? Sí. Sí.
És el mateix, eh? Sí. És el mateix. Ets meva, meva, meva, i només seràs meva, meva, every break you take, oi quins acords, oi que bé que canta les tinc, però és el mateix. És a dir, ells ballen això i nosaltres hem ballat. I els que hem anat a un concert moltes vegades o una vegada en loquillo, tots quan han tocat els primers acords, els primers compassos de la Mataré, allà tothom, homes i dones, s'han tornat bojos.
t'ho compro al 80%. Vinga, va, anem a discutir un rato. Sí, i no és perquè digui que cualquier pasado siempre fue mejor, no? És veritat, en moltes coses crec que estan anant millor les coses ara que llavors amb el jovent d'avui, però específicament amb això, ells estan tenint un hiperimpacte i una informació respecte a la conscienciació d'aquestes microviolències que no teníem nosaltres, que vivíem des del cefalograma plano, és a dir, això és el que ja ens ho traguem i ho portem a terme,
I diguem que teníem més excusa de no ser conscients del que estàvem ballant, que no pas ara, i que a sobre aquesta música que acabem d'escoltar és, jo diria, descaradament soez. És directa i fastigosa. O sigui, la paraula és fastigosa, perquè s'està dient literalment... T'ho compro.
El 100%, eh? És que no estem ensenyant les pitjors, eh? O sigui, crec que no fa falta. De fet, a casa meva moltes estan prohibides. Sí, es prohibit música? Sí, sí, sí. S'ha acabat el bróquil? No, no, s'ha acabat el bróquil. Vinga, s'ha acabat. Com que tornis a escoltar això... No, bueno, jo, clar, no li puc prohibir. Sí, pensa que... Fes el que vulguis, no? Abans la música arribaves al quart i ho posaves un disc. Ara la música la tens a qualsevol dispositiu, també cal dir-ho, eh?
I, evidentment, no, però sí que a casa meva, no, a casa meva no vull escoltar lletres tan explícites, i no perquè siguin explícites sexualment, sinó per la forma de denigrar a la persona. O sigui, en aquest cas, a les dones. Tu ets una cançó que es diu, i si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la paret, te voy a ayudar una paliza por haber escrito mi nombre dentro. Sí.
Aquesta és una altra, eh? Sí. I tots l'hem cantat, i és que és una cançó enganxosíssima, eh? És a dir, si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la paret, eh? Sí. Allà tots també l'hem cantat, per tant... No, no, sí, escolta, jo no em santifico i jo sóc la primera que he quedat el mateix per any, o sigui, per això t'he comprat el 80%, però sí que és cert això, que d'alguna cosa ha de servir el que ens estem entrant en un nivell de conscienciació que faci que canviem una miqueta l'actitud. Mhm.
I és totalment contradictori el que estem impactant a nivell musical amb el que estem impactant a nivell social. Per mi, eh? Sí, sí, és una contradicció constant. Constant, és a dir, no hi ha més. No hi ha més. Què més? Va, tenim alguna cançó, és o no? Sí, sí. La tercera, no, Mar? La que la teníem apuntada.
Les del Perreo. Perreo, ja és l'últim. Hòstia, això ja és... Estem quedant com molt boomers avui, ja també t'ho haig de dir. Home, boomers... Jo estic rossant a Millennial.
No, ojo que... Ets mil·lènial, eh? I tu i jo ja no som boomers, eh? Ara ens diuen generació X. Som els X. Les tonteries que no me les puc ni creure jo, però bueno. Sí, totalment. Què vol dir això? No, ara ets X. I després hi ha la invisible, pobres, que no tenen ni generació, que són els que... Bueno, és igual, és un altre tema. Qui són aquests? Els anteriors als boomers, que encara hi són, al món, i diuen, nosaltres quina generació som? I ja li han posat la invisible, perquè...
Jo sempre dic, dels 0 als 40 ets jove, dels 40 als 60 no ets re i dels 60 en amunt ets gran. Estic a l'època que no soc re a la vida. No som res, què farem? Doncs, bueno, hi ha una cançó d'Hombres G. Ah, tensió. Sí, sí, sí. Devuélve'm a mi xica.
Home, li ha robat la xica i li va tirar polvos pica-pica. O te revolcaràs. Entre polvos pica-pica. A mi el que em queda a la cançó, que això ho hem dit tots, i no és l'única, que diu mi xica, mi niño, mi niña, mi no sé què, és devuélveme a mi xica. Aquest és el tema, és que és mía. Sí, és mía. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
No, i a més hi ha un missatge així com subliminal de... Le voy a dar una paliza por meterse con mi chica. O sigui que també hi ha un context de violència física per gelosia. No és només cosificar la dona i dir, dame-la, que és una cosa, és mía, no, és tuya. No, no, és que te voy a pegar arreu. Te voy a pegar arreu. Te voy a darme a mi chica. Te retorcerás entre polvos pica-pica.
Que sàpigues que la silenciosa són els nascuts entre el 1928 i el 1945, nascuts durant la Gran Depressió i la Seguina Guerra Mundial. Els baby boomers són el del 46 al 64. Per tant, ni baby boomers ni hòsties tu, eh? Generació X del 1965 al 1980. Ei, ei, ei. I els millenies del 81 al 96. I la generació Z del 97 al 2012. Del 2013 al 2029, generación alfa.
Doncs, escolta'm, ja no sou millennial. Jo estic allà rossant, però... Tu de quin any ets, tu? Jo del 79. Tu ets generació bisagra. Tu ets la que canvia, la generació. S'ha acabat el bròquil, canviem. Escolta'm una cosa, per contrast, i crec que també hem de dir-ho, que no tot el reggaeton és sexista, no? No. I és romàntic, també? Bé, no, però...
A veure, per exemple.
Ah, val. Pensa que em n'has de posar-lo tu. Jo de reggaeton no et puc posar. N'hi ha alguns que també defensen la llibertat sexual i corporal de les dones. Per exemple, el Bad Bunny amb el Jo Perreo Solo. Sí? Sí, mira, mira. Ahora yo picheo Antes tú no querías Ahora yo no quiero Antes tú me picheabas Ahora yo picheo
Antes tú no querías. Ahora yo no quiero. Tranqui, yo perreo sola.
És un missatge, eh? És un missatge. I el perreo sola. No me haces falta tu per a perrear, eh? Exacte. Bueno, no és molt profund. No és molt profund, però és el que hi ha. Tampoc te'n venís aquí. No podem tenir-ho tot, eh? Tampoc, a veure. Després hi ha un altre del Bizarrap amb la Shakira. Ah, mira. On s'expressa un discurs d'autonomia i superació. Sí. Mal.
Té la Shakira, li he fotut canya a en Piqué. De fet, és aquesta cançó. A veure, jo també crec una cosa, eh? Si fos a l'inversa, hi hauria més estopa, eh? Totalment. Això ho tenim clar, no? Sembla que pot dir el que vulgui, eh? Supera-lo, ya mujer, supera-lo. Sí.
Fins demà!
Bé, en fi, tots hem estat d'acord que al principi feia com gràcia els missatges a en Gerard Piqué, després ja ha sigut una mica passadeta, eh? Molt, ja dius, a la tercera... Sí, ja, passa pàgina. Sí, ja està, ja està. Ja després, si anem enrere, allò que dèiem dels anys 80, que tu em deies, ei, cuidado, que també ballàvem el que ballàvem, o inclús d'abans, anem a referir-nos...
L'Elvis Presley, amb una cançó que deia... No em trenquis mites, tu, eh? No, no, no, no t'es trenco. Jo també soc una super Elvis fan, però hi ha cançons i cançons. Hi ha una cançó que diu Treat Me Nice. Sí. La coneixes, no? Treat Me Nice. If you don't treat me right, I won't kiss you anymore. Si no em tractes bé, no et tornaré a fer un petó o no et tornaré a besar. Xantatge efectiu claríssim. Totalment. Suau, però ahí està. I d'aquí cap aquí? De l'home cap a la dona. Possessió.
Més exemples dels anys aquests. La Super Madonna. Home! Amb la Madonna tenim molta teca. El que passa és que ella també promovia una miqueta aquesta ironia o llenguatge intel·ligent que qui volia l'entenia i qui no, no. Hi ha la cançó de Material Girl, que evidentment molta gent pot pensar que és superficial, la tenim aquesta cançó. Sí, sí, sí. Material Girl. No ho sabia que cantaria, però quan has dit Madonna he dit que aquí va a Material Girl, eh?
Que es podria criticar com l'estereotip de la dona interessada, no? A veure, tradueix-la alguna? Tens alguna... Alguna... Alguna estrofeta de la cançó. En aquest cas no la tinc, però... Bueno, el propi nom ja... Sí, Amaterial Girl, sí, no la tinc. Però si vols, mentre posen la música, la busco. Ets capaç? Vaig a intentar-ho. Anem, anem-hi.
Algunos chicos me besan, otros me abrazan, creo que está bien. Si no me valoran tan solo me voy, ¿no? Sí. O diuen, pero no tienen nada para mí si no dan de su parte. Un chico con frío dinero siempre será el hombre correcto para mí. Porque yo soy una chica materialista. Materialista. Material girl. Molt bé, home, molt bé. Què més, va, què més?
Madonna, altre cop, amb Papa Don't Preach, que està fent una súplica pel perdó del pare davant d'un embaràs no desitjat. Sí. Que és bàsicament un control patriarcal sobre el cos femení. És per anar adonant-hi... Però, clar, estem parlant de coses més sutils, no? Clar, la Madonna era capaç de fotre's a tothom en contra. Sí, i d'ella mateixa. El Laika Pryor, també, el Laika Pryor. Sí, sí, home. Amb aquell videoclip, per altra banda, fantàstic, fantàstic per l'època.
I el veus i encara segueix sent fantàstic. S'ha posat tota la comunitat catòlica i l'església al damunt la Madonna. També juga amb aquest joc de provocació, no? Sí, sí, sí. També, també. Ah, el papa Don Pritz és el que tu dius, eh? Papa, només ser monès, sé que t'hi vas enfadar, fui tu niña pequeña, etc. És una mica el sermón al seu pare, quan es queda embarassada.
I fixa't com al final són petits mantres que ens van introduint de manera directa o indirecta, com quan ens deien, si no te portes bien, arderás en el infierno, ho escoltaves al final i ho normalitzaves, però allà estava, saps? Una cançó de John Lennon. John Lennon, que diries, no pot ser... No em diràs, imagina, no? Julius Guy. Ah, i què?
El Julius Guy diu I didn't mean to hurt you. I'm just a jealous guy. No volia ferir-te. És que sóc... És només que sóc un noi gelós. Sí. Sóc així, no? No volia fer mal, però sóc així. És una justificació emocional dels gelos. Normalitzem la gelosia i el comportament posterior.
Noies, hem d'anar acabant, eh? Tenim algunes músiques més? Fem una segona part, eh? Una tercera part, si voleu. Va, Marc, tanca tu amb alguna, va. Espera, espera, que haig de tancar, ja veuràs amb què tancaré. Ah, no, doncs tanca un. No, no, tanca, tanca. No, home, no, que tenim temps. De tot el que hem anat fent, la veritat... Va, tenim temps, alguna més. Va, Marc, dóna'ns alguna més. Vinga, va. És que algunes les has dit, ja. A veure... Tria, la que vulguis.
No, perquè les hem dit totes, les que havíem anat anotant. Doncs mira, va, si vols escoltem aquesta que us anava a dir jo. Xavi, sisplau, una cançó que tots hem cantat alguna vegada a la vida i hem anat a concerts infantils i les hem fet cantar, etc. Ens estem referint a en Jan, petit, com balla.
Sabeu la història d'en Jan Patí Comballa? Jo no. No? Bé, m'ho explico. En Jan Patí Comballa, vosaltres parleu la setmana passada de microviolència, no? Escolteu-me en Jan Patí Comballa, sisplau.
Bé, en Jean Petit com balla, que hi ha mil versions i tot l'any que té, és una cançó divertida. En Jean Petit com balla, balla, balla, balla. En Jean Petit com balla, balla amb el dit i amb totes les parts del cos. Bé, en Jean Petit era una història real. Era un senyor que era francès, Jean Petit, Joan Petit. Era un personatge molt conegut a la història popular occitani. Ell era com un bufó. I la cançó té origen... Arrel d'aquella també era un pagès occità, de la Villafranca de Robert...
Justament els que van capitanejar la revolta dels pagesos i la forca, la revolta dels crocants, a França, amb Lluís XIV. Fins aquí tot correcte. És un tio... Vamos a por el rei? Vinga, doncs, el rei. I el rei li va dir... Vine, vine aquí, xato, vine.
I va agafar en Jan Petit i va dir... Escolteu, aquest senyor el detindrem. El detenen i el posen amb una roda. Amb una roda, amb totes les extremitats obertes, vol dir braços i cames així obertes. I aquesta roda, conforme anava girant...
s'anava obrint. Què va passar? Que en Jan Petit va dir un moment que els braços i les cames li van saltar. I clar, vosaltres sabeu que els nervis segueixen actuant fa poc. I això van fer-ho davant del poble i el rei Lluís XIV, el francès, anava dient Mireu en Jan Petit com balla. Li ballen els dits i li ballen els peus i li balla tot el cos.
Hem agafat el tros, eh, ara. Sí. Doncs sí, sí, en Jean Batí. Llavors, la cançó es va anar convertint, convertint, i va anar transcendint com a cançó infantil, que insisteixo, tots hem cantat alguna vegada, doncs, els nostres nens, nenes, nebots, nebodes, nens, netes... Aquí el tenim, mira.
I el pobre Jan Petit, aquest pagès que va liderar la revolta dels crocants, va quedar mort allà a terra amb totes les seves parts del cos bellugant-se. Ballant. Ballant. Com us havies quedat? Bàsicament, fixa't en el mal que fa la ignorància. No saber això fa que siguis un titella i que et moguis i facis i desfacis com et diuen que facis. Jo tinc un grup infantil, i ho dic així, tinc un grup infantil, i sembla que tocava aquesta cançó i ja no he tornat a sentir el mal.
Jo a partir d'ara tampoc. La podríem retirar aquesta. Sí, sí, totalment. Doncs escolta, això ens ho va explicar en Pep Blai, bon amic de la ràdio, periodista i a mi personal, amb un llibre que parlava dels significats, precisament de les cançons, i aquesta va ser la que més em vaig quedar amb el tema. No és per menys. Amics, amigues, fins aquí s'ha acabat el bròquil, m'ha encantat.
A mi també. A mi també. I com sempre voldríem posar una pregunta incòmode per aquests dies. Vinga, va, pregunta incòmode. Hem triat aquesta, tot i que no és literalment allò d'avui, però sí que fa referència allò d'avui i la setmana passada, que seria per què encara es minimitzen els insults, els menys preus i els controls digitals.
Perquè encara es minimitzen... Els insults. Els insults. Els menys preus. Els menys preus. I els controls digitals. I els controls digitals. Doncs ho preguntarem a la gent. Us sembla? Ens sembla molt bé. Gràcies per tot. A tu. Marta Badia i Marnatxer. La setmana que ve connectem des de fora. Estarem per un altre país i farem xerrada, si et sembla. Què dius? Les dues? Marxeu? De moment una. Ja veurem si el millor l'enganxo a la mar. Ah, mira, si voleu que us acompanyi. Anem-hi.
Gràcies, que vagi molt bé. Una pausa i ens anem a l'agrícola.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Llaunes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al cubell del porta-porta.
Hola, m'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Això no ho fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè, carai, tot això... T'esperaves aquest resultat? Més roba que no fa servir que passa. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Quan escolls peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret d'assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 6 minuts per damunt de dos quarts d'una, últims minuts de l'edició d'aquest dimecres. Moment, com sempre, a aquesta hora per anar a l'agrícola Vilassam. Moment per parlar dels productes de temporada, productes de proximitat, les promocions i tot plegat amb la Lara Txarau. Ens anem a l'agrícola ara mateix en directe.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Lara Charau, bon dia, bona hora. Molt bon dia a tots. Com estàs? Doncs molt bé. Doncs fantàstic, escolta, ja ho tenim tot a apura. A més a més que ningú s'ho perdeu que estem a punt de fer el sorteig d'una fantàstica panera, una fantàstica cistella de productes de tardor. Espectacular, sí o no?
Exacte, ja heu vist la fotografia tots per la xarxa, suposo. Home, és que qui no l'hagi vist ja ha prou, eh? Tenim molts participants. Doncs ara va tu mateix, perquè he tancat aquest matí a les 9, i tenim tants participants com, atenció, 190. Molt bé, adéu-n'hi-do. Sí senyora, fantàstic. Doncs escolta, Lara, anem a parlar primer de tot dels productes que tenim aquesta setmana a l'agrícola?
Sí, home, i tant. Mira, avui us volia parlar dels olls tendres. Ah, mira. Perquè sempre venen molt de gust i heu de saber que ara comença la temporada de tardor, perquè a la primavera en tenim una altra. O sigui, és d'aquestes verdures que fan dues vegades i, bueno, està perfecte. I, bueno, són boníssims, són sants i, com no, molt versàtils a la cuina.
Doncs vinga, a més a més es pot fer moltíssimes coses. Són sants, diuen, molts sants, no? Molts sants, molts sants. Jo aquí he averiguat un munt de coses. A veure, espera. Primer de tot, com a característiques, que no sé si ho coneixeu, és la forma jove de l'all comú. Té les tiges verdes, tendres i allargades. Té un gust suau, que és més dolç que l'all sec, que no repeteix tant, etc. I s'utilitza tal de tija com la part blanca.
Vinga. Com a propietats nutritives i beneficis tenim que és ric en vitamina C i antioxidants. Llavors té propietats antibacterianals i antivirals, digestives i depuratives, ajuda a baixar el colesterol i, clar, com us deia abans, són més suaus per l'estómac que l'all cru. Dit tot això, parla de receptes populars de Catalunya amb els ulls tendres, que tindríem la truita d'alls, el saltejat amb bolets i carxofes,
amb coca de recapta, o amb un saltejat amb ous, o amb un revoltillo. I com a curiositat, he trobat que eren molt presents a la cuina de Quaresma quan no es menjava carn. Ah, mira, ho desconeixia. Cosetes així que trobo. Vale, doncs, després d'això, després de parlar dels alls, us volia parlar de la mel de la cooperativa, de la mel melià de la cooperativa.
que també és un altre producte de tardor superimportant. Sí. I ens arriben des de la cooperativa Pícola del Parelló, bé, tota una gama de mel de primera qualitat. Vinga. Llavors en trobareu de diferents sabors. Trobareu de romaní, de milflors, de tarongers, d'eucalipto, farigola, alta muntanya... Uau. Us volem... Sí, sí, hi ha una infinitat. No és anar a buscar mel i prou. No, no, no, sí, sí. No, no, no, no. Ho posem més difícil.
Volem destacar-vos, ara de cara al refredat, i va bé per també evitar-vos posar-nos malalts, la melampropolis, que ens ajuda a combatre bactèries, virus i funcs. Mira que no sóc gaire de mel, jo sóc més d'alls tendres, eh? Perquè, escolta, ara m'has fotut entre una gana a mi aquesta truiteta d'alls tendres, que estic a pic per engegar el Campingas aquí a la ràdio. Truita d'alls tendres, m'ha vingut de gust.
Oi, sí, bé de gust, eh? És veritat que és un bon acompanyament per arrossos, per, bueno, no sé. Per moltes coses. Que li dona un gustet allà molt bo. Sí, senyora. No soc gaire de mel, però alguna vegada com el coll pica per obligació professional. Sí, o per exemple amb mató o amb algun postre o així també. Sí, sí, sí.
Sí, jo us vaig donant idees per anar obrint gana. Sí, sí, tu vés donant idees, que ens agrada molt. A més a més, abans la mel era mel, ara tens mel de moltes coses, com tots els productes, que té gustos de no sé què... Molt bé, això m'agrada molt. Sí, així per contentar-nos, a tenir-nos a tots contents, que a vegades és complicat. Exacte. Després de la mel...
Volia també parlar-vos d'uns productes molt preuats aquí a la nostra botiga, que són els productes de la granja Armengol. Si no els coneixeu, són productes de granja que són de Vic, és una empresa familiar, creada el 1951, que es dedica a l'elaboració d'aliments làctics naturals, frescos i saludables. Com a curiositat també, va ser la segona granja de la comarca d'Osona en produir llet,
Hosti, Déu-n'hi-do, eh? Heu d'estar bé que cada dijous ens arriben els seus productes. Iogurts, flams, cremes, mantegues... I, a part, també, si voleu, per encàrrec, us podem portar llet fresca, pastissos, etcètera. Perquè la llet és una cosa que acostumem a fer per encàrrec. Allò que no voleu... Voleu el sabor de la llet d'abans? Sí! Doncs ens ho lleueu i el dijous la teniu aquí. Oh, que bé!
Sense lactosa, semill desnatada, desnatada... De tot, eh, a més a més. La mantega també és una mantega extraordinària que també està feta com la d'abans. Jo la vaig provar no fa gaire i realment es nota. Mantega com la d'abans, llet com la d'abans, això vol dir que tenim una d'abans, eh? Tot com abans, no sé què hem fet, no sé què hem fet aquí. Sí, tenim una d'abans ja, escolta, ja... Què més, què més, Lara?
Bueno, ara ja per acabar amb una copeta, us volia parlar dels vins de Granel, que són, en el nostre cas, de la vinícola del Llobregat, que els tenim des del 2002, que vam obrir l'agrocutiva.
Llavors, tenim una zona que tenen les botes de vi, on els clients mateixos serveixen ells mateixos els vins amb garrafetes de dos o cinc litres. Si vosaltres us voleu portar la vostra, cap problema. Però si no, nosaltres us les venem també. Molt bé. Tenim vinegre sec, semi, vi blanc, sec semi, vinegre, rioja rosat...
Perdó, vi negre rioja, vi rosat, vi ranci, també hi ha vermut, mosquetell, vioporto i vinagre. També tot com abans, vens allà i que tu vols 75 centilitres, doncs no hi ha problema. Hòstia, això és molt xulo, eh? Això és xulo, és xulo, sí, fa com d'abans, no? Sí, sí, vas al celler, anem al celler a buscar el vi que feia aquella olor que quan ets gran et va agradant però quan ets petit no l'aguantes.
I aquella olor, oi, de... Sí, aquella olor de... Sí, sí, de bodega, que és una mica així, com ranci, això. Però està molt bé, està molt bé, molt xulo. I, a més a més, ho tenim aquí a l'agrícola entrant amb esquerra, que tenim aquestes botes aquí, que és molt xulo. Exacte, exacte. Davant de la llagum, també. Exacte. Ja en parlarem un altre dia. I tant, i tant, i tant. Bueno, ja per semi acabar, abans del sorteig,
Mira, és que avui va per feina, no em deixa ni parlar, la Lara. Ah, no, no, tinc gana, jo també. Té unes ganes de fer sortejos, la Lara, que no se les acaben. Llavors dic, bueno, deixa-la, deixa-la. Fa il·lusió, eh? Fa il·lusió. Va, doncs... Home, doncs sí. En què acabem, avui? No, sem-hi acabem, que ho has dit molt bé, això.
Sem-hi acabem, exacte. Res, una promoció que hem començat ara a mitjans de mes, bueno, hem començat aquesta setmana, que és, bueno, és que durant aquest mes per la compra de tres productes de Camp Mabres, que si recordeu us hem de parlar crec la setmana passada o l'anterior, perquè ja no me'n recordo,
que era la carta de Badell ecològica, doncs, amb la compra de tres productes, podeu participar en un sorteig d'un xulató d'un quilo. Uau! Explica-ho a mi, expliques bé això. Què hem de fer, què hem de fer, què hem de fer?
Què heu de fer per participar en aquest concurs, en el de Can Mabres? Venir a la botiga, comprar tres productes, llavors us donem una butlleta com Playway en el moment, i tenim una urna, de la manera més casolana i també com estigui abans. Les demans, les demans. Avui estem demans, nosaltres. Sí, sí, nosaltres aquí ja sabeu que a vegades ens agrada...
Full i boli. Ens encanta, ens encanta. I una urna, i una urna. Molt bé. Doncs, escolta... Ara deixo parlar. No, no, no, ara m'has de dir què hem de fer per treure'ns la targeta d'escomptes, la targeta client. Espera, que em busco aquí, mireu. Si voleu tenir la targeta client, ens heu d'enviar un correu electrònic a info arroba agricolabilassat.com.
Si voleu fer-nos alguna consulta, algun encàrrec, us deixo dos telèfons. El telèfon mòbil, que també, si voleu, ens podem enviar un WhatsApp, que és el 620-455-690. Vinga. El 6, que és el 937-59-01-88. I l'agrícola es troba...
I l'agrícola estava i està al camí del Cris, sense número, això és pujant a mà esquerra de la Nacional, des del Mercat de la Flor, cap amunt, a uns 400 metres. Perfecte! Mireu... No té pèrdua. I tant que no. Mireu, ara vaig explicar una interioritat, avui a un quart de set del matí, m'ha sonat el telèfon, un quart de set, era la Lara, era la Lara. Jaume, fem el sorteig, i dic, home, espera, arriba la secció d'on. No, fem-lo, i dic, no podem fer-lo, ja, si no estem en directe a Lara, m'ha costat convèncer-la.
Però ja ha arribat, ho veus? Ho veus, Lara? Ho veus com ja arriba el moment? Ja ha arribat el moment. Estem en directe, ara mateix a 12 i 45 minuts i 54 segons, estem en directe, i segur que la tecnologia falla, perquè tenim aquí... Tinc companys aquí al costat meu, que seran els testimonis. No, no em feia mai. Espero que no, perquè em fotria... Mira que porto estona emprenyant els companys d'allà fora. Ajudeu-me!
Perquè he agafat el post i llavors hem fet una aplicació d'aquestes. Jo t'ho explico molt fàcil. Agafem el post, agafem l'enllaç del post i ho posem en una pàgina web. Li posem que hagin complert els requisits i volem un guanyador o guanyadora. I ara jo haig de posar trobar guanyadors o guanyadores. Què et sembla? Apreto ja? M'estic fotent nerviós, eh?
Prepara algun producte més per si falla. Puc tenir temps de buscar-ho, eh? Va, anem-hi. S'estan determinando. Felicidades. Ai, ai, ai. Mira, la Mercè barra baixa grau. Mercè? A veure que m'ho apunto. Mercè barra baixa grau.
Molt bé, moltes felicitats, Mercè. Ens poseu en contacte amb ella i, escolta, que... D'acord. I que vingui aquí, que us truqui abans de venir i que quedeu d'acord amb tot plegat. Us feu la foto, us feu la foto. Molt bé, molta il·lusió. Doncs sí, senyora. Ja la veureu publicada, però ho publicarem a Instagram, també. Escolta, Lara, moltíssimes gràcies a tu i a tot l'equip de l'agrícola per fer possible aquesta secció, que ens encanta i per fer aquests tours. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I que vagi molt bé tot. La setmana que ve esteu amb el Martín. Amb el Martín, la setmana que ve... Bueno, ens veiem, ens escoltem d'aquí 15 dies. Sí, senyora. Ei, d'aquí 15 dies que està nyadent, no faltem, eh? Hombre, ja ho tinc tot preparat, ja sé de què parlaré. Oh, que bé, que bé, que bé. Ja ho tinc tot a punt. Moltíssimes gràcies, Lara. Vinga, bona setmana a tots. Adéu, adéu, adéu.
Doncs vinga, ja ho tenim fet. Ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. 12 minuts, arribem-la a la una, obrim la caixa de música. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Caixa de música, ritme de salta. I tequila, tequila i salta. Ens acostem a la una del migdia. Gràcies a tots i a totes per haver concursat. I gràcies a tots i a totes per la confiança amb la Sardà Ràdio en general. La Sardà Ràdio en general ja el parlant de tot en particular. Vinga, que ja tenim mig dimecres superats. Una mica més de mig dimecres. Ja fa olor a cap de setmana.
Doncs vinga, que ja en tenim gairebé un mes de superat avui de parlant de tot. Amb aquesta estoneta musical, aquests minuts de música final, gairebé tanquem la parada del parlant de tot aquest dimecres. És 15 d'octubre de 2025. Mil calles lleven a CETI. Aquests són la Guàrdia.
I mil calles llevan hacia ti. La Guàrdia ens donarà per ser acomiada a l'edició d'avui amb la cançó que ens inspira i dóna pas als serveis informatius de Vilassar. Ràdio que ho tenen tot a punt. En Joan Escofet i en Robert Mazda per explicar-nos l'actualitat. I no sé qual he de seguir. No tengo tiempo que perder.
Quizás mostrándote una flor o hacer que pierdas el timón.
Si quieres hoy puedes venir Hay una fiesta para ti
Si no la cierras esta vez Ese perfume de mujer Me llevará hasta donde estés En una oscura habitación
que existe alguien más que ahora ocupa su lugar. Mis calles llevan hacia ti. Sé que tengo que decir. Mis calles llevan hacia ti.
Música Música
Doncs tanquem la parada del parlant de tot d'avui. L'edició, la número 2.227, 2.227 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços.
Demà a les 10 en punt ens hi tornem a posar en directe en 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilasarradio.cat per internet. Demà a partir de les 10 ens ho expliquem tot. Podeu recuperar el que vulgueu, el programa, les accions, les entrevistes, tot, i no només del parlant de tot, sinó de tota la ràdio, tots els programes a través de alacarta.vilasarradio.cat. Apunta, alacarta.vilasarradio.cat. I tot el que fa referència al magazín del matí, ja ho sabeu, vilasarradio.cat barra parlant de tot. vilasarradio.cat barra parlant de tot.
Quina cançó ens inspira fins a arribar a la una? A temps de notícies amb Joan Escopeta i Robert Mazza, l'actualitat local i comarcal. Quatre edicions, una del migdia 3.57 de la tarda. No tenim excusa per no ser assabentats, assabentats de què passa a Vilassada Mar i al Maresme, eh? Una del migdia 3.57 de la tarda. Com ens inspirem? Doncs mira, amb un sabor d'amor que ens canten des de fa molts i molts anys dança invisible.
amb sabor de amor i d'entra invisible. Fins la una, demà a les deu, ens ho expliquem tot. Vinga, va, que demà és dijous i sí que farà ja molt bona olor. Olor a cap de setmana. Sigueu feliços i que vagi molt bé. Sabor de amor Todo me sabe a ti Comerte sería un placer porque nada me gusta más que tú Boca de piñón
Bésame con frenes y besarte es como comer palomitas de maíz.
El negro de un mejillón son tus ojos en su punto de sal. Sabor de amor. Tu olor me da hambre si no estás, mi amor, puedo deser. Labios de fresa, sabor de amor, culpa de la puta de la pasión. Labios de fresa.
Todo me sabe a ti Comerte sería un placer Porque nada me gusta más que tú Boca de piñón Bésame con frenesí
Besarte es como comer naranjas en agosto y uvas en abril. Sabor de amor, espuma de amar, piel de melocotón, tortilla de parada. Sabor de amor.
Fins demà!